UN ASSENTAMENT D'EPOCA ROMANA A LA SERRA DE LA FONT DEL COSCO (AVINYONET DEL PENEDES) Tancats medievals per a bestiar

MAG~MIRET JOSEP MlRET San t Pere de Ribes

La Serra de la Font del Coscó es troba a la zona de con- tacte del massís calcari de Garraf amb la plana penedesenca, a la partió dels termes municipals de Sant Cugat Sesgarrigues i Avinyo- net. La font del Coscó esta situada al peu de la seva vessant nord. Des del seu cim (363 metres s. n. m.) es divisa una amplia pano- ramica del Penedes així com tota la regió S.0. del massís de Garraf i el mar, pero no la I ínia costera, que resta amagada per les elevacions muntanyoses. 182 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1981 - Magí Miret, i Josep Miret

Ja en 1934 Martí Grivé assenyala al cim I'existencia d'un poblat iberic (1). Albert Ferrer i Pere Giró se'n feren ressó (2), i a partir de llavors sempre ha estat citat com a poblat en la biblio- grafia arqueologica. Aquesta classificació es basava en I'existencia d'un recinte i de ceramica iberica relacionada amb ell.

EL RECINTE:

Situat a I'extrem oest del cim, molt pla a causa de I'es- tratificació horitzontal de la serra, ocupa totalment una franja de cim, de nord a sud. Les coordenades geografiques són 5' 27' 5" de longitud i 40" 20' 25"de latitud (full 419, I.G.C., 1 :50.000) (fig. 1).

El recinte té forma rectangular amb les cantonades meri- dionals arrodonides. Tres dels cantons estan formats per un amuntegament continu de pedres calcaries autoctones, mai no esquadrades i de tamany variable (normalment entre els 15 i els 30 cms.). Té uns tres metres d'amplada per mig metre d'alcada per terme mig. Aquest amuntegament sernbla, per les dimensions i morfologia dels materials que el constitueixen, no haver tingut mai un aparell col.locat acuradament. Originariament ja devien ésser simples acumulacions irregulars de pedres, ja que si no tampoc s'expliearia el desordre generalitzat amb el qual han arribat fins als nostres dies. El cantó septentrional resta perfectament delimitat per unes petites penyes de 5 - 6 m. de desnivell, suficient per impedir I'accés al tancat. El perímetre total és d'uns 290 m., i abraca una superfície aproximada d11,37 Ha. (fig. 2).

A la vora del seu cantó meridional, el recinte és travessat per I'antiga carrerada reial de la Cerdanya. Per aquest cantó hi ha un petit ressalt rocós poc abrupte de 2 a 4 m. de desnivell, no suficient per impedir I'accés, i per aixo va haver-se de tancar amb un amuntegament de pedres com als cantons oriental i occidental. En aquest darrer, sobre un mur de pedres, hi ha un parell de depressions circulars rodejades per blocs grans que semblen correspondre a guaites de cacador, sense relació amb el tancat i posteriors en el temps. "Un assentament d'epoca romana a la serra de la Font del Coscó" 183

Marge del Moro o

o Puig de la Mola ,

Fig. 1 Mapa de situació dels jaciments estudiats en aquest treball.

Fig. 2 Planol del recinte de la Serra de la Font del Coscó. La part ratllada marca I'area de maxima concentració de ceramiques. 184 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1981 - MagíMiret,i Josep Miret

L'interior del recinte no difereix en res de I'exterior: gran quantitat de roques afectades per processos de corrossió química típics dels terrenys carstics, poc sediment i vegetació de mates, coscoll, server, cards, argelagues, romaní i alguna alzina. A I'ex- terior del recinte hi ha algun pi ai'llat al cantó oest i un bosquet a la vessant nord, mentre que la resta t6 vegetació de tipus abans esmentada. La irregularitat del sol, molt rocós, i I'absencia total de restes constructives desautoritzen el pensar que aquest indret fos utilitzat com assentament huma. Els murs del recinte, a més a més, no semblen haver tingut finalitats defensives, sinó més aviat delimitadores d'un espai. Les característiques topografiques de I'indret, de relleu molt suau, obligarien a aixecar autentiques muralles en els cantons est i oest perque el tancat esdevingués una zona ben protegida, condicions que no s'acompleixen ni de bon tros.

Es troben alguns pocs fragments ceramics escampats per tot el cim de la Serra, pero és SOIS en una petita zona on hi ha una concentració molt forta de materials, de I'ordre de fins i tot 273 fragments per metre quadrat visibles en superfície. Una freqüen- cia tan alta s'explica en part per I'extrema fragmentació dels materials (la majoria dels fragments no supera el centímetre d'eix maxim), pero no deixa d'ésser en certa manera sorprenent. Aquesta zona de troballes és situada a I'exterior del tancat, imme- diatament al costat del seu angle S.E. i s'escampen per la vessant sud, sobretot al peu del petit ressalt rocós. El nombre de troballes disminueix a mesura que ens allunyem del ressalt, pendent avall. En un petit sondeig hem pogut observar una capa de terra super- ficial de 15-20 cm. de gruix amb gran quantitat de fragments ceramics, que desapareixen a més profunditat.

Fruit de continuades prospeccions superficials hem recollit una serie de materials I'inventari dels quals segueix a continuació (3):

- 5 fragments de vern ís negre: 1 vora forma Lamb. 27 C, típica del segle -1 I (fig. 3,1) (41, un frag. de campaniana A, 2 Fig. 3 Ceramiques de la Serra de la Font del Coscó. 185

Fig. 4 Ceramiques de la Serra de la Foiit del Coscó. 186 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1981 - Maaí Miret, i Josep Miret frags. imitació del tipus A. 1 frag. imitació del tipus B, datables als segles -1 I i -l.

- D'amfores de boca plana en tenim 29 frags. de nanses de forma semicircular i secció tendent a circular, entre les quals destaquen una amb una ditada marcada i una altra amb un cercle incís (fig. 3, 2 i 3), i 99 vores (fig.3, 4 a 12). Les pastes acostumen a ésser tricolors, ben cuites. Hi ha 4 frags. de pivots conics que podrien pertanyer a aquestes amfores (fig. 3, 13). El tipus de vora i de pasta assigna a aquest tipus ceramic una cronologia dins els dos últims segles abans del canvi diera, Cense que coneguem amb precisió el moment en que deixen d'utilitzar-se.

- Dins del periode romano-republica podem encaixar 1 vora gris empuritana (fig. 3, 14), 7 vores de kalathos una d'elles amb una "dent de Ilop" pintada (fig. 3, 15 a 17), una vora d'im- fora italica (fig. 3, 18), una vora imitació d'amfora italica de pasta grogosa (fig. 3, 19) i vores, fons i nanses de ceramiques ibero-romanes de distints tipus (fig. 4, 1 a 4), així com 2 frags. de parets primes (1 - 2 mm. de gruix).

- 4 vores de ceramica comuna de la forma Vegas 1 d'am- plia cronologia dins I'epoca romana (fig. 4,5 a 8) (5).

- 15 vores d'amfores del tipus Dressel 2-4 (fig. 4, 10 i 11) (6) i 19 del Pascual 1 (fig. 4, 9) (7) datables en el segle I de I'era així com nanses i fragments de paret i de pivot.

- 1 frag. vora Vegas 5 datable entre finals del s. I i finals del s. I I I o comencaments del IV (fig. 4, 12).

- 1 frag. vora de tapadora forma Vegas 2, d'epoca alt-im- perial.

- 1 frag. de sigil.lata italica amorf de finals del s. -1 o primers decennis del s. 1 (8).

- 5 frags. diminuts i amorfs de sigil.lata dels segles I - II de I'era. "Un assentament d'epaca romana a la serra de la Font del Coscó" 187

- 11 frags. ceramica clara A, molt probablement del mateix vas, forma Lamboglia 10 (9) del segle I l.

- 1 frag. de morter de 17 mm. de guix de paret amb trossets calcaris i de quars incrustats a la part interna.

- 1 nucli i 2 esclats de sílex.

- 1 frag. de la part superior d'un molí rotatori de granit.

- Gran quantitat de fragments amorfs de distints tipus, entre els quals destaca la ceramica ibero- romana de pasta bico- lor. - Ceramiques bastes amb molt de desgreixant, de difícil atribució cronologica, algunes d'elles potser medievals.

- 1 vora exvasada de ceramica grisa amb desgreixant de quars atribuible als segles XI - XII (Fig. 4, 13) (10).

Al museu dlOlerdola hi ha també uns quants materials procedents d'aquest jaciment, entre els quals destaquem una destraleta polida, un fragment amorf de ceramica de vernís negre i una vora de ceramica clara probablement del tipus A.

El fet que tots aquests materials siguin superficials difi- culta molt extreure'n informació. La cronologia inicial de I'assen- tament es pot situar dins el segle -11, quan la dominació romana havia arribat a les nostres terres. La vida en aquest lloc continua durant el segle II o potser fins i tot a les primeries del III. La data final de I'assentament, pero, és dificil de precisar per la manca de materials amb valor cronologic definit.

A primera vista ressalta la gran quantitat d'amfora de boca plana de tradició iberica que es troba al jaciment, quantitat molt superior a qualsevol altre tipus de ceramica. Es anormal la poca quantitat d'amfora d'epoca republicana trobada, ja que general- ment abunda molt més que la d'epoca imperial, degut que a partir de I'epoca augustea, pels voltants del canvi d'era, les terres catalanes passen d'ésser zones d'importació a esdevenir grans exportadores de vi (11). Tenint en compte que les amfores són envasos pensats 188 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1981 - Magí Miret, i Josep Miret

sobretot per al comerc a llarga distancia, és possible que aquestes amfores imperials vagin contenir vi de comarques vei'nes. Des- coneixem la importancia de la producció vitícola del Penedes en aquella epoca per manca d'estudis sobre el tema.

Cal destacar I'absencia total i absoluta de material cons- tructiu: tegules, rajoles, tovots, morter, paviments, etc., la qual cosa fa pensar en un assentament diferent al tipus tradicional de "villa" romana (12). La situació peculiar del jaciment, allunyat de les terres de cultiu, fa pensar que aquest assentament obeeix a unes motivacions distintes a les de la classica explotació agrícola. Es curiós que en comptes d'estar situat I'assentament mirant a la plana penedesenca, estigui situat a la banda meridional, orientada vers la zona ocupada actualment pel poble de I'Arbocar. Que allí s'hi vivia sembla testimoniar-ho el molí, el morter i la varietat de ceramiques, que confirma una ocupació continuada de I'indret durant més de tres segles. Ara bé, les raons últimes de la localit- zació d'aquest assentament se'ns escapen. Caldra coneixer el context comarcal en aquest període per poder veure si es tracta d'un cas únic i ai'llat o si és un fet no del tot estrany. Sols Ilavors podrem treure'n I'entrellat. La realització d'excavacions arqueolo- giques poc podria aclarir, a part d'una major precisió cronologica, degut al grau de degradació del jaciment, practicament superficial.

Veiem que ni el recinte és una muralla, ni I'assentament té una cronologia pre-romana, per tant cal descartar definitivament la presencia d'un poblat iberic en aquest Iloc. Llavors, quina re- lació existeix entre I'assentament romano-republica i el recinte? Creiem que I'associació entre el recinte i I'assentament és pura- ment casual. La cronologia inicial del tancat la situaríem en epoca medieval en relació amb la carrerada reial de la Cerdanya. El recinte no seria res més que una pleta per al bestiar situada al mig d'un camí ramader, per poder aplegar-hi el ramat tot fent camí.

En una carta de 1789 reprodui'da per J. Coroleu es cita un pages que féu referencia a les rui'nes d'olerdola com a "aquel1 gran corral" (13). Aquesta assimilació demostraria que entre els pagesos no es considerava estranya I'existencia de grans tancats per a bestiar. La ceramica medieval és molt minsa (sols una voreta "Un assentament d'epoca romana a la serra de la Font del Coscó" 189

Fig. 5 Planol del tancat del Puig de la Mola --

Fig. 6 Kalathos iberic trobat ,, al Puig de la Mola.

Fig. 7 Croquis del Marge del Muro. 190 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1981 - Magí Miret, i Josep Miret amb seguretat), pero no és estrany si tenim en compte que els pastors no acostumen a utilitzar ceramica, sinó plats de fusta (14) i que la pleta seria sols un lloc de repos cense estancies prolonga- des. La carrerada reial de la Cerdanya posa en comunicació les terres vilanovines amb I'Alta Cerdanya. Es coneix la seva existen- cia ja en el segle XI (15).

A Catalunya les primeres noticies, al segle X, relatives a la transhumancia assenyalen el paper important que jugaren els monestirs en la seva organització. Aquests centres monacals tenien nombroses possessions a la muntanya i a la plana per al manteniment de llurs ramats. També el bestiar transhumant dels dominis senyorials i dels municipis naixents slajuntava general- ment amb els dels monestirs en els seus desplacaments anyals (161. En epoca romana a vegades existia una transhumancia a petita escala, de característiques diferents de la d'epoca medieval (17).

Aquest tancat no és pas I'únic que hi ha al massís de Garraf. En coneixem dos més: el del Puig de la Mola i I'anomenat el Marge del Moro.

PUlG DE LA MOLA:

El tancat del Puig de la Mola, a la partió dels termes dfOlivella, Avinyonet, i (full 448, long. 5 O 32' 9", lat. 41 O 19' 10") ja fou objecte de comentar¡ en un article publicat per un de nosaltres (18), i per aixb SOISen farem un petit resum. Es tracta d'un recinte constituit per un amuntegament de pedres similar al de la Serra (fig. 5). El perí- metre total és d'uns 520 m. de longitud i en el seu angle S.0. dos murs situats a I'interior formen un petit clos. La superfície total és de 2,29 Ha. El cantó sud el forma una cinglera de gran alcada. L'accés al recinte és possible que fos al cantó oest, just en el contacte entre el mur periferic i el petit clos. Just a sobre de la cinglera, dins el clos, s'hi troba una vora de kalathos iberic pintat amb les típiques osques o "dents de Ilop" (fig. 6) (19) i dues rascadores de sílex. Cap més troballa antiga no s'hi ha fet que cone- guem (també hi ha ceramica vidriada del segle passat). Al peu de "Un assentament d'epoca roinana a la serra de la Font del Coscó" 19 1 la vessant S.O. del Puig de la Mola hi ha Can Grau, abans dit "Mas Cabrafich". El toponim Cabrafig es documenta ja I'any 991. A Can Grau s'ajunten els camins que vénen drOlivella i Ribes per anar a Olesa de Bonesvalls (20).

L'existencia de peces de sílex esparces a diversos punts del massís de Garraf fa que no sigui masca anomala la seva presencia aquí, pero la troballa del kalathos si que ho és. S'ha de tenir en compte, pero, que el Puig de la Mola (538 m. s.n.m.) és un punt culminant del massís, molt característic per la seva penya a la vessant sud, des d'on s'albira una amplia panoramica. No 6s estrany que I'home I'hagi freqüentat esporadicament al llarg del temps. Ara bé el motiu pel qual s'hi trobava aquesta ceramica iberica el desconeixem (21).

MARGE DEL MORO:

Aquest recinte, conegut pel nom de Marge del Moro (22), és constitui't per un mur que tanca una superfície d'unes 3,9 Ha. envoltada de penyes i forts pendents (fig. 7) (full 448, long.

5 O 37' 35", lat. 41 O 21' 5") entre els termes municipals de Begues i Vallirana. Sols pel sud un carrerany el comunica amb el camí que va de Begues al Mas de les Fonts (Vallirana). Al costat d'aquest camí, a la vessant sud del tancat, hi ha la Font de I'Alba. A I'altra banda d'aquest camí, en direcció E., hi ha una penya d'una vintena de metres, coneguda per la Penya del Moro. Una serie de camins recorren el recinte, i el tallen en dues ocasions. Es difícil d'assegurar si aquests camins corresponen a punts d'ac- cés al tancat o són posteriors, degut a la degradació del mur. El millor accés el té per la banda de ponent, on sense obstacles es comunica amb el Pla drArdenya. El mur té actualment uns 4 metres d'amplada i una altura al voltant del metre. En alguns punts s'observa que I'amuntegament original va enderrocar-se vers I'exterior, perque la part interna és mes compacta i de supe- rior altura que I'externa, amb les pedres disposades de manera irregular. Sols s'ha trobat un parell de fragments ceramics amorfs, de cronologia imprecisa pero que no semblen tenir gaire antigüitat. El fet, pero, que s'atribueixi el fet al "moro" podria fer retrocedir I'antiguitat del tancat potser a I'epoca medieval. 192 MISCEL.LANIA PENEOESENCA 1981 - Ivlagí Miret, i Josep Miret

Quasi a I'extrem sud del mur, a la part interna, hi havia un parell d'armariets semblants als que existeixen a les barraques (23), formats per una Ilosa divisora col,locada vertical sobre el terra natural i una de més gran a sobre. Es I'únic punt on s'obser- ven pedres posades en sec de manera ordenada, i formen una autencia paret, la qual cosa fa pensar que la resta no era un auten- tic mur sinó un simple amuntegament de pedres més o menys ben posades (24).

Per poder decidir-se sobre la utilització d'aquests recintes com tancats per bestiar caldria coneixer els diferents camins ramaders que passaven pel Garraf en epoca medieval (25). SOIS aleshores podrem valorar-los dins el context historic al qual pertanyien (26).

NOTES

(1) M. GRIVE: Els lbers al Penedes, al Butlletí del Centre Excursionista Vilafranquí, maig-juny 1934, p. 16. (2) A. FERRER, P. GIRÓ: La colección prehistórica del Museo de Vila- franca del Penedes, a Ampurias, V, 1943, p. 274. (3) Representació de les ceramiques conforme a la Normalització de Montpeller (1976). P. ARCELIN et l. RIGOIR: Normalization du dessin en céramologie, núm. especial 1. Documents de I'Archeologie Méridionale, 1979. (4) NlNO LAMBOGLIA: Per una classificazione preliminare della ceramica campana, a Atti del I Congresso lnternatzinale di Studi Liguri, Bordig- hera, 1959. (5) M. VEGAS: Cerámica común romana del Mediterráneo Occidental, Barcelona. 1970. (6) A. TCHERNIA: Les amphores vinaires de la Tarraconaise et leur exportation en début de I'Empire, a Archivo Español de Arqueología, 44, 1971, p. 38-67. (7) R. PASCUAL: Las ánforas de la Layetania,, Méthodes Classiques et méthodes formelles dans I'Ctude des ampho~es,(Actes du Colloque de Rome, 27-29 mai 1974), Collection de I'Ecole Franqaise de Rome, núm. 32, 1977, p. 47-96. "Un assentament d'epoca romana a la serra de la Font del Coscó" 193

(8) F. OSWALD i D. PRYCE: An lntroduction to the study of the terra Sigillata, Londres, 1920. (9) N. LAMBOGLIA: Nouve osservazioni sulla T.S. Chiara, Tipi A e B, a Rivista di Studi Liguri, 34, 1958. (10) JORDl i JOAN ENRlC I HOJA: Fons de cabana alto-medievals a la Tossa de Montbui, a Informació Arqueologica, 27-28, Barcelona, maig - desembre 1978, p. 75-82. (11) Vegeu per exemple JORDl MI RÓ I CANALS: Els materials de proce- dencia submarina del Museu Municipal de Mataró, a Quaderns de Prehistoria i Arqueologia del Maresme, 11 - 12, juny - desembre 1980, p. 381 - 392. (12) Vegeu els vestigis arqueologics considerats com criteri identificador de I'existencia d'una vil.la romana a JEAN-GERARD GORGES: Les vil.las hispano-romaines. lnventaire et problématique archéologiques, Publications du Centre Pierre Paris, 4, París, 1979, p. 13 - 17. (13) JOSEP COROLEU: Historia de Villanueva y Geltrú (1879), Edicions el Cep i la Nansa, 2.a ed., Vilanova i la Geltrú, 1979. (14) Vegi's JOAN LLU~S:Records de la meva vida de pastor, Biblioteca Folklorica Barcino, 12, Barcelona, 1964. (15) ALBERT VI RELLA I BLODA: Vilanova i la Geltrú, Biblioteca Selecta, núm. 481, Barcelona, 1974, p. 67 i 96 - 97. (16) JOAN VILA VALENT~:La transhumincia a Catalunya, dins el món rural a Catalunya, p. 87 i 90. (17) CHARLES PARA1 N: Forces productives et rapports sociaux (la place de I'élevage dans I'antiquité romaine), a Formes d'explotation du travail et rapports sociaux dans I'Antiquité classique, Recherches internationales a la lumiere du marxisme, cahier núm. 84, 1975, p. 97 - 210. (18) MAG~MI RET: Un recinte enigmitic al Puig de la Mola (Garraf), a Olerdulae, núm. 4, julio1 1978, p. 16-17. (19) JOAN BELLMUNT: Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares, a Ampurias, XXIV, 1962, p. 301. (20) VICENC CARBONELL: El Cabrafig (Can Grau - ), a la Circular per als socis de I'Agrupació Excursionista Talaia, Vilanova i la Geltrú, marc 1972, p. 1 - 2. (21) Els llocs alts han tingut en ocasions significat religiós en la cultura iberica, com ho prova I'existencia de santuaris i de llocs de culte d'epoca romana amb probable origen pre-roma amb aquesta caracteris- tica topografica junt a tota una serie d'altres caracteristiques que no es donen al Puig de la Mola. Vegi's a aquest respecte MIQUEL TARRA- DELL: Santuaris iberics i ibero-romans a "llocs alts", Memoria de I'lnstitut dlArqueologia i Prehistoria de la Universitat de Barcelona, 1979, p. 35-45. La troballa superficial d'un fragment ceramic és total- 194 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1981 - Magí Miret, i Josep Miret

ment insuficient per elaborar cap mena d'hipotesi, i potser cal conside- rar-la més aviat fruit de I'atzar que no pas d'una activitat més o menys expressa en aquel1 indret. (22) ~evemla localització i la noticia de la seva existencia a Marti Romero i Manel Trepat, del Centre Excursionista de Catalunya. (23) MAG/ MI RET i EDUARD RIU: Les barraques de pedra seca, a Mai Enrera, butlletí social del Club Excursionista de Gracia, 1979, núm. 380, p. 39-40; núm. 381, p. 55; núm. 382, p. 72-73. (24) Actualment les dues Iloses han estat fetes caure per motius que ignorem. (25) Tenim noticia d'una carrerada que partia del monestir de Oueralbs, travessava el massis de Garraf per la zona de Begues i arribava fins a Sant Pere de Ribes. (26) Han col.laborat en els treballs de camp Ramon Gabriel, Gloria Arrasa i Xavier Miret, al qual també devem dades bibliografiques. El nostre agrai'ment a ells i a la resta de persones que amb la seva ajuda han con- tribui't a la realització d'aquest treball.