DOCSLIB.ORG

Els Geoparcs I Els Llocs D'interès Geològic

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Els Geoparcs I Els Llocs D'interès Geològic ELS GEOPARCS I ELS LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC A CATALUNYA Àlex Figueras Pérez 2n BAT B Curs 2017-2018 IES L’Arboç Índex 1. Introducció ..............................................................................pàg. 1 2. Els Geoparcs...........................................................................pàg. 3 2.1. Què és un geoparc? .............................................................pàg. 3 2.2. Objectius ...............................................................................pàg. 3 2.3. Avantatges ............................................................................pàg. 3 2.4. Responsabilitats ...................................................................pàg. 4 2.5. Declaració d’un geoparc .......................................................pàg. 5 2.6. Origen ...................................................................................pàg. 5 2.7. Compromisos dels geoparcs ................................................pàg. 6 2.8. Actuacions i activitats que es duen a terme als geoparcs ....pàg. 6 2.9. Geoparcs al món...................................................................pàg. 7 2.9.1. Xarxa global de Geoparcs ..............................................pàg. 7 2.10. Geoparcs a Europa .............................................................pàg. 8 2.10.1. Xarxa europea de Geoparcs ..........................................pàg. 8 2.11. Geoparcs a Espanya ...........................................................pàg. 9 2.11.1. Comitè espanyol de geoparcs .......................................pàg. 9 2.12. Nous projectes ....................................................................pàg. 10 2.13. Concepte de patrimoni geològic ..........................................pàg. 11 2.14. Concepte de patrimoni geològic i patrimoni cultural ............pàg. 12 2.15. Concepte de patrimoni geològic i patrimoni natural .............pàg. 12 3. Història geològica de Catalunya ......................................pàg. 14 3.1. Pirineus ...................................................................................pàg. 14 3.1.1. Formació dels Pirineus .....................................................pàg. 14 3.1.1.1. El Pirineu axial ........................................................pàg. 15 3.1.1.2. El Prepirineu ...........................................................pàg. 16 3.2. Depressió Central ...................................................................pàg. 16 3.2.1. Formació de la Depressió Central ....................................pàg. 17 3.2.2. Altres depressions ............................................................pàg. 17 3.3. Serralades costaneres ............................................................pàg. 18 3.3.1. Formació de les serralades costaneres ............................pàg. 18 3.3.1.1. Depressió Prelitoral .................................................pàg. 18 3.3.1.2. Serralada Prelitoral .................................................pàg. 18 3.3.1.3. Serralada Litoral .....................................................pàg. 18 3.3.2. Materials ...........................................................................pàg. 19 4 .Llocs d’interès geològic ..................................................... pàg. 20 4.1. Barcelona ..............................................................................pàg. 22 4.1.1. Coves del toll ..................................................................pàg. 23 4.1.1.1. Localització ............................................................pàg. 25 4.1.1.2. Descripció ..............................................................pàg. 25 4.1.1.3. Ocupació de la cova ..............................................pàg. 27 4.1.1.4. Geologia .................................................................pàg. 28 4.1.1.5. Fauna .....................................................................pàg. 29 4.1.1.6. Troballes ................................................................pàg. 29 4.1.1.7. Itineraris .................................................................pàg. 30 4.1.1.8. Allotjaments i restaurants ......................................pàg. 31 4.1.2. Cingles de Bertí ............................................................pàg. 34 4.1.2.1. Localització ............................................................pàg. 35 4.1.2.2. Geologia ................................................................pàg. 36 4.1.2.3. Vegetació ...............................................................pàg. 37 4.1.2.4. Fauna .....................................................................pàg. 37 4.1.2.5. Itineraris .................................................................pàg. 38 4.1.2.6. Allotjaments i restaurants .......................................pàg. 40 4.1.3. Massís del Garraf ..........................................................pàg. 42 4.1.3.1. Localització .............................................................pàg. 43 4.1.3.2. Geologia .................................................................pàg. 44 4.1.3.3. Orografia .................................................................pàg. 45 4.1.3.4. Vegetació ................................................................pàg. 45 4.1.3.5. Fauna .....................................................................pàg. 46 4.1.3.6. Protecció, amenaces i zones degradades ..............pàg. 46 4.1.3.7. Itineraris ..................................................................pàg. 48 4.1.3.8. Allotjament i restaurants .........................................pàg. 50 4.1.4. Montserrat ......................................................................pàg. 52 4.1.4.1. Localització ...........................................................pàg. 53 4.1.4.2. Geologia ................................................................pàg. 54 4.1.4.3. Estratigrafia ...........................................................pàg. 56 4.1.4.4. Vegetació ...............................................................pàg. 56 4.1.4.5. Fauna .....................................................................pàg. 57 4.1.4.6. Itineraris ................................................................pàg. 57 4.1.4.7. Allotjament i restaurants ........................................pàg. 60 4.1.5. Muntanya de sal de Cardona ........................................pàg. 62 4.1.5.1. Localització ............................................................pàg. 64 4.1.5.2. Geologia .................................................................pàg. 64 4.1.5.3. Tipus de sals ..........................................................pàg. 65 4.1.5.4. Explotació ...............................................................pàg. 66 4.1.5.5. Vegetació ...............................................................pàg. 67 4.1.5.6. Fauna .....................................................................pàg. 67 4.1.5.7. Itineraris .................................................................pàg. 67 4.1.5.8. Allotjament i restaurants .........................................pàg. 68 4.1.6. Pedraforca ......................................................................pàg. 71 4.1.6.1. Localització .............................................................pàg. 72 4.1.6.2. Geologia .................................................................pàg. 73 4.1.6.3. Estratigrafia .............................................................pàg. 74 4.1.6.4. Vegetació ................................................................pàg. 75 4.1.6.5. Fauna ......................................................................pàg. 76 4.1.6.6. Itineraris ..................................................................pàg. 77 4.1.6.7. Llegendes ...............................................................pàg. 80 4.1.6.8. Allotjaments i restaurants .......................................pàg. 81 4.2. Tarragona .............................................................................pàg. 84 4.2.1. Delta de l’Ebre ................................................................pàg. 85 4.2.1.1. Localització .............................................................pàg. 86 4.2.1.2. Geologia .................................................................pàg. 87 4.2.1.3. Evolució del Delta de l’Ebre ...................................pàg. 88 4.2.1.4. Vegetació ...............................................................pàg. 89 4.2.1.5. Fauna .....................................................................pàg. 89 4.2.1.6. Activitat humana .....................................................pàg. 90 4.2.1.7. Itinerari ...................................................................pàg. 91 4.2.1.8. Allotjaments i restaurants .......................................pàg. 92 4.2.2. Serra de Montsant ...........................................................pàg. 94 4.2.2.1. Localització .............................................................pàg. 95 4.2.2.2. Geologia .................................................................pàg. 96 4.2.2.3. Vegetació ...............................................................pàg. 97 4.2.2.4. Fauna .....................................................................pàg. 98 4.2.2.5. Itinerari ...................................................................pàg. 99 4.2.2.6. Allotjaments i restaurants .......................................pàg. 100 4.3. Girona ...................................................................................pàg.
Load more

Recommended publications
  • Arqueologia Paisatge 1
    Arqueología del Paisaje: resolución de casos en el Massís del Garraf Autoaprendizaje basado en la investigación La historia del paisaje cultural del Massís del Garraf a partir de la resolución de casos Santiago Riera Mora (ed.) 1 Arqueología del Paisaje: resolución de casos en el Massís del Garraf Autoaprendizaje basado en la investigación La historia del paisaje cultural del Massís del Garraf a partir de la resolución de casos Projectes d'Innovació i Millora de la Qualitat Docent 2004PID-UB/014 Santiago Riera Mora (ed.) Coordinadores de los trabajos: Ana Ejarque Héctor Orengo 2 Arqueología del Paisaje: resolución de casos en el Massís del Garraf ÍNDICE PARTE 1: EL EJERCICIO DOCENTE 1. Introducción al proyecto de aprendizaje mediante la investigación de campo de casos de estudio 2. La asignatura análisis histórico del paisaje 2.1. Planteamientos previos 2.2. Breve historiografía de las tradiciones y trayectorias de los estudios paleoambientales, paleopaisajísticos y de ecología humana 2.2.1. La Arqueología del Paisaje y la Arqueomorfología 2.2.2. Arqueo-historia ambiental 2.2.3. Paleoecología y Paleoambiente 2.2.4. La aproximación sistémica al Paisaje 2.3. Concepto básico y denominación de la asignatura 2.4. Características básicas de la asignatura 3. Contexto y necesidad de la asignatura 3.1. La asignatura en los planes de estudio de la UB. Las causas de su puesta en funcionamiento 3.1.1. Antecedentes científicos 3.1.2. Contexto científico internacional 3.1.3. Administrativas: gestión y revalorización de los Paisajes Culturales 3.2. Antecedentes en otras universidades españolas en las áreas de Prehistoria y Arqueología 4.
    [Show full text]
  • Xarxa De Serveis I Equipaments D'educació Ambiental
    Cobertes 2002-2003 31/10/02 11:32 Página 2 Xarxa de serveis i equipaments d’educació ambiental Curs 2002-2003 Diputació de Barcelona Servei de Parcs Naturals Urgell, 187, 3a planta 08036 Barcelona Tel.: 934 022 428 Fax: 934 022 493 www.diba.es [email protected] Parcs Naturals 2002-2003 31/10/02 12:55 Página 2 2 Parcs Naturals 2002-2003 31/10/02 12:55 Página 3 ndex BENVINGUTS A LA XARXA PARC NATURAL DEL GARRAF...... 14 DE SERVEIS I EQUIPAMENTS Escola de Natura Can Grau .... 15 D’EDUCACIÓ AMBIENTAL .......... 04 PARC COMARCAL DEL CASTELL PARC NATURAL Foto de coberta: DE MONTESQUIU .................... 16 la riera de DEL MONTSENY ...................... 06 Vallcàrquera al Parc Escola de Natura Natural del Montseny Escola de Natura (Xavier Margaix/ Les Codines .......................... 17 Arxiu Aprèn) Can Lleonart ........................ 07 Coordinació: Servei de Parcs Naturals de la Escola de Natura ALTRES SERVEIS ........................ 18 Diputació de La Traüna .............................. 08 3 Barcelona i el col·lec- Programa escolar «Coneguem tiu de concessionaris dels seus equipa- Escola de Camp els nostres parcs» ................ 18 ments educatius El Polell .................................. 9 Fotografies: Subvencions a grups escolars.. 19 Aprèn; ADEMC; Escola de Natura AMJA; Arxiu Servei Programa «Viu el Parc».......... 20 de Parcs Naturals; Vallcàrquera.......................... 10 FUSIC; SHOOTING, SL; Cercle d’Amics dels Parcs Marta Torrent Itineraris pedagògics Naturals ................................ 21 © Diputació de Can Gorgs ........................ 11 de Barcelona març de 2002 OFICINES Edició: PARC NATURAL Institut d’Edicions DELS PARCS NATURALS ............ 22 de la Diputació DE SANT LLORENÇ de Barcelona DEL MUNT I L’OBAC................ 12 RECOMANACIONS Impressió: Alpres DL: B-10701-2002 Casanova de l’Obac ...............
    [Show full text]
  • Garraf I D'olèrdola
    a Igualada BV BV -2154 a Barcelona -2421 Pallejà Sabanell el Pla del Montmartí l’Amunt Penedès 405 m el Montcau els Guixots Corbera la Palma la Magina Ri C-15 644 m de Llobregat era C-243a Turó de Riera d de Cervelló d e Raf a e a l m B R s Can Planes an om r T s a r í e a o n c b 655 m Parcs del d r í 328 m e Itineraris senyalitzats l u r l r Puigdàlber BV o a e - n t -2429 n Puig d’Agulles C a n Can Rossell la Creueta t o e F 527 m d d de la Costa B-24 e ç AP-7 e d n l a BV B Són rutes circulars que tornen al punt d’inici, tret de les rutes l -2155 e o c o i TGV i u N-340 d V r t la Cocona a Grabuac an u S marcades amb asterisc (*). Estan pensades per mostrar la riquesa G 535 m - Ordal Sant Josep a na Garraf i elo arc del patrimoni natural i cultural de diferents indrets del Parc Vilobí C B la Guàrdia N-340 Torre Vileta F 388 m Coll de la Creu Can Guitard del Penedès Lavern Vell BP d’Ordal i estan adaptades, habitualment, per al públic familiar. Santa Fe N-340 les Guixeres les Guixeres del Penedès -2427 Sant Vicenç de Dalt de Baix ANES Vallirana dels Horts d’Olèrdola Puig de l’Osca ia Sant Pau DE LES PL ar SERRA 575 m 614 m M Parc del Garraf d’Ordal ta Sant Antoni a la Granada n c Turó de a o (Subirats) S r Turó de les r -2429 l’Oró e a d A B A B S BV Mentides 4 h 35 min 17,6 km 1 h 24 min 5,8 km la Solana a 1 10 í t r r 541 m Selva Negra ie a R M t les Cabanyes GR 5 Sender dels miradors.
    [Show full text]
  • UN ASSENTAMENT D'epoca ROMANA a LA SERRA DE LA FONT DEL COSCO (AVINYONET DEL PENEDES) Tancats Medievals Per a Bestiar Garraf
    UN ASSENTAMENT D'EPOCA ROMANA A LA SERRA DE LA FONT DEL COSCO (AVINYONET DEL PENEDES) Tancats medievals per a bestiar Garraf MAG~MIRET JOSEP MlRET San t Pere de Ribes La Serra de la Font del Coscó es troba a la zona de con- tacte del massís calcari de Garraf amb la plana penedesenca, a la partió dels termes municipals de Sant Cugat Sesgarrigues i Avinyo- net. La font del Coscó esta situada al peu de la seva vessant nord. Des del seu cim (363 metres s. n. m.) es divisa una amplia pano- ramica del Penedes així com tota la regió S.0. del massís de Garraf i el mar, pero no la I ínia costera, que resta amagada per les elevacions muntanyoses. 182 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1981 - Magí Miret, i Josep Miret Ja en 1934 Martí Grivé assenyala al cim I'existencia d'un poblat iberic (1). Albert Ferrer i Pere Giró se'n feren ressó (2), i a partir de llavors sempre ha estat citat com a poblat en la biblio- grafia arqueologica. Aquesta classificació es basava en I'existencia d'un recinte i de ceramica iberica relacionada amb ell. EL RECINTE: Situat a I'extrem oest del cim, molt pla a causa de I'es- tratificació horitzontal de la serra, ocupa totalment una franja de cim, de nord a sud. Les coordenades geografiques són 5' 27' 5" de longitud i 40" 20' 25"de latitud (full 419, I.G.C., 1 :50.000) (fig. 1). El recinte té forma rectangular amb les cantonades meri- dionals arrodonides.
    [Show full text]
  • Www . D Ib a . Cat / Parcsn
    Park, El Baix Llobregat Agrarian Park, El Garraf Park, Olèrdola Park, El Foix Park. Foix El Park, Olèrdola Park, Garraf El Park, Agrarian Llobregat Baix El Park, Corredor Park, Serralada Litoral Park, Serralada de Marina Park, Collserola Collserola Park, Marina de Serralada Park, Litoral Serralada Park, Corredor quality at destination). at quality Natural Park, Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park, El Montnegre i el el i Montnegre El Park, Natural l’Obac i Munt del Llorenç Sant Park, Natural Naturalle della Maremma in Tuscany, Italy. Tuscany, in Maremma della Naturalle Castell de Montesquiu Park, Les Guilleries-Savassona Natural Area, El Montseny Montseny El Area, Natural Guilleries-Savassona Les Park, Montesquiu de Castell system of Spanish tourism tourism Spanish of system Natural Park Network Park Natural certification (integrated (integrated certification Since 2002, El Garraf Park has been twinned with the Parco Parco the with twinned been has Park Garraf El 2002, Since have been awarded SIQTED SIQTED awarded been have Direcció de Comunicació. Cover photo: Iñaki Relanzón. DL: Direcció El Garraf and Olèrdola parks parks Olèrdola and Garraf El has the participation of different sectors involved. sectors different of participation the has www.diba.cat/parcsn tected areas with the eleven municipal areas they cover and and cover they areas municipal eleven the with areas tected 101,576 hectares of protected natural areas natural protected of hectares 101,576 - pro two these manages jointly Council Provincial Barcelona Natural Park Network Park Natural TARRAGONA PROVÍNCIA DE Park. Foix El neighbouring the to to join each other and at the same time were also connected connected also were time same the at and other each join to (El Garraf) and in 1992 (Olèrdola).
    [Show full text]
  • Parcs Del Garraf I Olèrdola EN
    The Natural Parks Network Ensuring the territorial and environmental balance of the 100 municipalities within its geographical scope. Barcelona Provincial Council’s Natural Parks Network consists of 12 protected natural areas of significant scenic, ecological and cultural value. It is comprised of 102,587 ha, spread out across 100 municipalities. These municipalities represent 22% of Barcelona province’s territory and are home to 70% of the population of Catalonia. The planning and management of the natural and agricultural areas is conducted through special plans drawn up with the participation of all the parties involved. The Network protects the natural, agricultural, © Xevi Vilarregut forestry, cultural and scenic values of each park. cil oun C l The kingdom of limestone rock It works towards achieving a balance between cia in ov the preservation of the parks and the economic Pr The parks of El Garraf and Olèrdola fascinate visitors with development of the area. lona their unique and exotic landscapes, rich in karstic shapes. Barce / It also promotes environmental education and the n The arid landscapes of El Garraf and Olèrdola are ó nz public use of natural and cultural heritage. la characterised by their low reliefs, rounded peaks and deep Re i ak valleys of steep slopes. © Iñ This paper comes from environmentally responsible sources The parks of El Garraf and Olèrdola, so close to © Pep Herrero (Taller de Cultura) / Barcelona Provincial Council English each other, comprise the south-west buttress of the Catalan coastal mountain range. Spread across the districts of El Baix Llobregat, L’Alt Penedès and El Garraf, together they comprise 12,984 hectares (of parcdelgarraf parcs.diba.cat/web/garraf parcs.diba.cat/web/olerdola parcgarraf parcolerdola Network app which El Garraf represents 12,376 and Olèrdola 608).
    [Show full text]
  • Assessment of Sgd in Karstic Coastal Massif: Aiguadolç Beach (Garraf)
    ASSESSMENT OF SGD IN KARSTIC COASTAL MASSIF: AIGUADOLÇ BEACH (GARRAF) Pau Navarro Maestro Dídac Navarro Fernández Tutors: Jordi Garcia Orellana Mario Zarroca Hernández Degrees: Environmental Science and Geology geoWASU Environmental and February 2019, Bellaterra water surveys ABSTRACT Submarine groundwater discharge (SGD) is an important source of freshwater and nutrients to Mediterranean Sea, but is also related with anthropic pollution. Since the last decades a new emerging and successful ways to trace SGD appeared, as they are natural radioactive isotopes (223Ra, 224Ra, 226Ra, 228Ra and 222Rn) and electrical surveys (electrical resistivity tomography , ERT). Other methods have been less employed, but they have a great potential as electric induction (EI). This project describes and quantifies SGD and its nutrients driven input with these methods, never used before in Catalonia to asses SGD, in an anthropized coastal karstic massif. The study zone is Aiguadolç beach (Spain), the most southern beach in the Garraf massif, and the obtained SGD flows there were 9.7 ± 2.0 ·106 m3·km-1·yr-1, with the associated fluxes of DSi, DIN and DIP, which were 63 ± 13 mmol·m-2·d-1, 78 ± 16 mmol·m-2·d-1, -2 -1 + -2 -1 and 432 ± 91 μmol·m ·d , respectively. A NH4 flux of 74 ± 16 mmol·m -d was also estimated due to a + high concentration of NH4 in groundwater. This concentration exceeds the legal limits of drinking water legislation. This high contamination suggests an anthropogenic influence of the aquifer which could be due to waste water leaking from urban, agricultural or livestock activity or the Garraf landfill itself.
    [Show full text]
  • El Garraf Y De Olèrdola Finca La Gramanosa
    a Igualada BV BV -2154 a Barcelona -2421 Pallejà Sabanell el Pla del Montmartí l’Amunt Penedès 405 m el Montcau els Guixots Corbera la Palma la Magina Rie C-15 644 m de Llobregat ra C-243a Turó de Riera de de Cervelló de Rafa a Barcelona l m R s Can Planes an om r T s e an o 655 m Parques de d í r 328 m Itinerarios señalizados l Puigdàlber BV r a -2429 e n Puig d’Agulles C Can Rossell la Creueta e t d de la Costa 527 m B-24 d ç AP-7 e n l BV e B Son rutas circulares que vuelven al punto de inicio, excepto las -2155 c o i u N-340 TGV t V Grabuac an la Cocona S 535 m rutas marcadas con asterisco (*). Están pensadas para mostrar la - Ordal Sant Josep a Guardiola de Font-rubí de Guardiola a na El Garraf elo arc riqueza del patrimonio natural y cultural de los diferentes parajes Vilobí C B la Guàrdia N-340 Torre Vileta F 388 m Coll de la Creu Can Guitard del Penedès Lavern Vell BP d’Ordal del parque y están adaptadas, habitualmente, al público familiar. Santa Fe N-340 les Guixeres les Guixeres del Penedès -2427 Sant Vicenç de Dalt de Baix Vallirana dels Horts y de Olèrdola a Sant Pau DE LES PLANES Puig de l’Osca ri 614 m Ma d’Ordal SERRA 575 m a Sant Antoni Parque de El Garraf nt la Granada Turó de a (Subirats) S -2429 Turó de les e l’Oró d A B A B BV Mentides 1 4 h 35 min 17,6 km 10 1 h 24 min 5,8 km la Solana ra 541 m Selva Negra ie R GR 5 Sendero de los miradores.
    [Show full text]
  • Cims Emblematics Essencials FEEC ICC
    Nom Codi Alçada Fitxa 1. Bastiments 291076006 2881,25 Ficha 2. Bellmunt 292092006 1248,03 Ficha 02 02 2017 3. Besiberri Nord 257067006 3008,27 Ficha 4. Cabrera 295093006 1307,89 Ficha 24 06 2012 5. Cap de Boumort 264085006 2077,23 Ficha 20 06 2013 6. Cap de la Gallina Pelada 279087006 2320,99 Ficha 17 06 2012 7. Cap d'Urdet 276087006 2240,22 Ficha 13 07 2014 8. Caro 245154006 1440,98 Ficha 9. Cogulló d'Estela 280091006 1869,54 Ficha 10. Comabona 278083006 2548,23 Ficha 07 07 2013 11. Comanegra 298081006 1557,4 Ficha 29 04 2012 12. Costabona 293076006 2465,04 Ficha 13 08 2006 13. el Balandrau 290079006 2585,23 Ficha 09 10 2011 14. el Far 298095006 1125,31 Ficha 01 03 2014 15. el Farell 288113006 815,64 Ficha 22 01 2016 16. el Mont 302084006 1124,81 Ficha 03 12 2016 17. el Negrell 242157006 1344,93 Ficha 27 06 2014 18. el Pedró 284087006 1764,62 Ficha 19. el Pení 315083006 607,68 Ficha 20. el Taga 290083006 2039,87 Ficha 04 12 2011 21. els Encantats 261069006 2748,69 Ficha 22. Era Forcanada 254066006 2882,69 Ficha 23. Gra de Fajol 291077006 2714,29 Ficha 24. Gran Tuc de Colomèrs 260068006 2933,4 Ficha 25. la Creu de Santos 251147006 942,3 Ficha 26. la Miranda 258140006 918,61 Ficha 12 03 2017 27. la Mola 285114006 1103,25 Ficha 03 02 2017 28. la Mussara 262132006 1054,94 Ficha 05 01 2017 29. la Tosa 282081006 2536,41 Ficha 02 09 2016 30.
    [Show full text]
  • Resultados De Los Casos De Estudio En El Massís Del Garraf
    Arqueología del Paisaje: resolución de casos en el Massís del Garraf PARTE 2: RESULTADOS DE LOS CASOS DE ESTUDIO EN EL MASSÍS DEL GARRAF 80 Arqueología del Paisaje: resolución de casos en el Massís del Garraf H. Orengo y A. Ejarque: Metodología aplicada en el análisis del paisaje del Massís de Garraf La realización de un análisis regresivo del paisaje requiere la utilización de una metodología pluridisciplinar que posibilite la documentación de las huellas de uso fosilizadas en el paisaje actual y su contextualización histórica y paleoecológica. Para una primera documentación de dichas huellas de uso, los diferentes autores se han servido de las posibilidades ofrecidas por el análisis arqueomorfológico del paisaje actual, consistente en la “restitució, definició i lectura arqueològica de les diverses traces que formen la morfologia històrica del territori, en la mesura que aquestes traces són emprestes de l’activitat humana en el paisatge ” (Palet 1997: 28). En un área montañosa como el Massís del Garraf, tres son los principales elementos morfológicos que han sido considerados debido a su carácter estructurador del espacio: la red de caminos, las estructuras antrópicas que evidencian una actividad económica de la zona (lugares de hábitat, terrazas, corrales…) y los puntos de aprovisionamiento y almacenaje de agua (antrópicos o naturales), fundamentales en un área de acusada aridez como la estudiada. En su restitución y estudio será de especial importancia establecer la interrelación entre estos elementos, así como dilucidar aquellos factores físicos y antrópicos que han influido en su configuración. Mediante el uso de documentación histórica de origen diverso y su contraste con los datos ofrecidos por las diversas metodologías, se ha propuesto una lectura diacrónica del paisaje de las diversas áreas de estudio.
    [Show full text]
  • Parque Natural Del Garraf
    Parc Natural del Garraf Autor: David Nebot Professor col·laborador: Andreu Gilaberte Professor: Antoni Marín 19 de Juny de 2017 Aquesta obra està subjecta a una llicència: Tot els drets reservats. 2 FITXA DEL TREBALL FINAL Títol del treball: DESCUBRIENDO MUNDO: Garraf Nom de l’autor: David Nebot Ibáñez Nom del consultor/a: Andreu Gilaberte Redondo Nom del PRA: Antoni Marín Amatller Data de lliurament (mm/aaaa): 19/06/17 Titulació o programa: Grau Multimèdia Àrea del Treball Final: Narrativa visuals, 2D i 3D Idioma del treball: Castellà Paraules clau Documentary, serie, Garraf Resum del Treball (màxim 250 paraules): Amb la finalitat, context d’aplicació, metodologia, resultats i conclusions del treball La finalitat d'aquest treball de fi de grau es aplicar totes les tècniques, tant teòriques i pràctiques, que s'ha après durant tot el grau per aconseguir un producte audiovisual dinàmic i de qualitat. Les possibilitats són moltes, i el treball molt sacrificat. En el que es posa a prova quasi totes les matèries que hem treballat, i dins de l'especialitat escollida s'utilitza l'après en: Creativitat i estètica. Essent un repte complicat, i aplicat al terme multimèdia. La metodologia aplicada per realitzar el treball és la de documentació d'un territori en concret, el massís del Garraf, gestió i programació de la producció audiovisual, i experimentació, amb els programaris treballats en les diferents assignatures durant el grau. Abstract (in English, 250 words or less): The purpose of this final grade will apply all the techniques, both theoretical and practical, they have learned throughout the degree to achieve a dynamic and visual quality.
    [Show full text]
  • Inventari Patrimoni Cultural D'avinyonet Del Penedès
    20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 Pgina 2 Inventari Patrimoni Cultural d'Avinyonet del Penedès Memòria tècnica Redacció ARQUEOCIÈNCIA SERVEIS CULTURALS S.L. Juana María Huélamo Ajuntament d'Avinyonet del Penedès Octubre 2004 INFORME Juana María Huélamo Gabaldón amb la col·laboració dels veïns d’Avinyonet i de J.M. Solias i Arís ARQUEOCIÈNCIA Oficina de Patrimoni Cultural DIPUTACIÓ DE BARCELONA 1 SUMARI 0. AGRAÏMENTS 1. MARCS DEL TREBALL 1.1. Marc conceptual 1.2. Marc territorial 1.3. Marc històric 2. CRITERIS D'INTERVENCIÓ 2.1. Criteris generals 2.2. Criteris específics 3. PROCESSOS DE TREBALL 4. REALITZACIÓ DEL TREBALL 4.1. La base de dades de l’Inventari de Patrimoni Cultural 4.2. Documentació i informants consultats 4.3. Elements tècnics i format de lliurament 5. RESULTATS 5.1. Elements examinats 5.1.1. Elements descartats 5.1.2. Elements fitxats 5.2. Anàlisi dels elements 5.3. Plànol general de distribució 6. BIBLIOGRAFIA 2 De tota dolència, és remei la paciència (Popular) 0. AGRAÏMENTS Aquest inventari, ha estat realitzat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, la qual va encarregar l’execució a l’empresa ARQUEOCIÈNCIA, essent portat a terme per KuanUm. L’inventari ha estat promogut des de l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès a instàncies de l’arqueòleg resident al nucli de Clariana, Xavier Esteve Gràcia, i ha estat possible mitjançant conveni subscrit amb l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. En el seu decurs ha comptat amb el suport d’un bon nombre de persones que d’una manera desinteressada, activa, veritablement apassionada i generosa, han estat atents als requeriments d’informació que la feina ha anat suscitant al llarg d’aquests 12 mesos de durada.
    [Show full text]