20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 P gina 2

Inventari Patrimoni Cultural

d'Avinyonet del Penedès

Memòria tècnica

Redacció

ARQUEOCIÈNCIA SERVEIS CULTURALS S.L.

Juana María Huélamo

Ajuntament d'Avinyonet del Penedès Octubre 2004

INFORME

Juana María Huélamo Gabaldón amb la col·laboració dels veïns d’Avinyonet i de J.M. Solias i Arís

ARQUEOCIÈNCIA

Oficina de Patrimoni Cultural DIPUTACIÓ DE BARCELONA 1

SUMARI

0. AGRAÏMENTS

1. MARCS DEL TREBALL 1.1. Marc conceptual 1.2. Marc territorial 1.3. Marc històric

2. CRITERIS D'INTERVENCIÓ 2.1. Criteris generals 2.2. Criteris específics

3. PROCESSOS DE TREBALL

4. REALITZACIÓ DEL TREBALL 4.1. La base de dades de l’Inventari de Patrimoni Cultural 4.2. Documentació i informants consultats 4.3. Elements tècnics i format de lliurament

5. RESULTATS 5.1. Elements examinats 5.1.1. Elements descartats 5.1.2. Elements fitxats 5.2. Anàlisi dels elements 5.3. Plànol general de distribució

6. BIBLIOGRAFIA

2 De tota dolència, és remei la paciència (Popular)

0. AGRAÏMENTS

Aquest inventari, ha estat realitzat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, la qual va encarregar l’execució a l’empresa ARQUEOCIÈNCIA, essent portat a terme per KuanUm.

L’inventari ha estat promogut des de l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès a instàncies de l’arqueòleg resident al nucli de Clariana, Xavier Esteve Gràcia, i ha estat possible mitjançant conveni subscrit amb l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. En el seu decurs ha comptat amb el suport d’un bon nombre de persones que d’una manera desinteressada, activa, veritablement apassionada i generosa, han estat atents als requeriments d’informació que la feina ha anat suscitant al llarg d’aquests 12 mesos de durada. En aquest sentit, s’ha de mencionar l’atenció de l’Alcalde del municipi, Joan Marcé, amb qui vam compartir una singular visita al Puig de la Mola, des d’on vam tenir una completa i impressionant visió del terme. La tasca dels senyors Xavier Esteve Gràcia i Matilde Vendrell, qui ens van oferir la seva ajuda des dels primers dies, dels senyors Josep Escofet, de l’Arboçar, Ton Ràfols, de Les Gunyoles, i Joan Raventós Marcé de Santa Susanna, a quins s’ha d’agrair el seu estímul, companyia i ajuda per satisfer la nostra curiositat pel municipi. Ha estat un suport molt estimable, el recolzament logístic i informatiu d’en Ferran Peral, de Can Ràfols dels Caus, qui ens va acompanyar per camins difícils i ens va mostrar allò que d’altra manera hagués sigut molt difícil d’aconseguir. Pere Sadurní, de Sant Pere Molanta, Julià Ricart, de Cantallops, Joan Borrut, Josep Oriol Puig Vidal de Llinda, Joan Raventós Milà (“en Carrau”) de l’Arboçar; Mn. Anton Margarit de Sant Cugat i un llarg etcètera han col·laborat amb les seves informacions, i sobretot em sento molt agraïda de l’ajuda, companya, coordinació i recolzament de la Sra. Montserrat Rodríguez, que ha estat el meu estímul durant aquest llargs mesos de feina. Ells han aconseguit aplanar els difícils camins del treball de recopilació proporcionant-li una nota humana i cordial, aconseguint a més a més un bon i interessant elenc d’informacions orals. A ells, i en general a tots els veïns que encara sense saber-ho, han col·laborat, expresso des d’aquí la meva gratitud. Veritablement i en justícia, ells són els coautors d’aquest treball.

3 Han col·laborat de manera molt activa les següents persones:

Anton Ferret Castellví (Les Gunyoles)

Antonio Jornet Gassó (Mas Vendrell)

Ferran Miralles i Sabadell (Generalitat de Catalunya: Política Territorial)

Ferran Peral (Can Ràfols dels Caus)

Francesc Juncà Casals (Carrerades)

Gemma Hernández (Generalitat de Catalunya: Servei d’Arqueologia)

J. Oriol Puig Vidal (Llinda)

Jacint Esteva Vendrell (Can Ràfols dels Caus)

Joan Esteve Nadal (Cal Fontanals)

Joan Marcè Casas (Cases Blanques)

Joan Raventós Marcè (Santa Susanna)

Joan Raventós Milà (Carrau)

Josep Maria Feliu (Secció d’Arqueologia del Museu de Vilafranca - Museu del Vi)

Josep Escofet (L’Arboçar de Les Roques)

Josep Pinyol Puig (Sant Sebastià dels Gorgs)

Josep Raventós Massana i Maria Teresa (L’Arboçar)

Julià Marcé Ricart (Collblanc)

Julià Ricart Gramunt (Ca la Modesta, Cantallops)

Magí Miret (Generalitat de Catalunya: Servei d’Arqueologia)

Maria-Carme Amat Font (Sant Sebastià dels Gorgs)

Maria Rosa Senabre (Museu de Vilafranca - Museu del Vi)

Matilde Vendrell

Montse Jané (Secció de Geologia/Paleontologia del Museu de Vilafranca - Museu del Vi)

Montserrat Rodríguez Via (Ajuntament d’Avinyonet)

4

Mossèn Anton Margarit

Núria Molist (Museu d’Olèrdola)

Pere Capellades Milà (Font de la Canya)

Pere Jordi Figuerola (Museu Diocesà de Barcelona)

Pere Sadurní i Vallès (Tradició oral i dades històriques)

Ricard Marcè (Collblanch)

Pere Llopart Garriga

Xavier Esteve Gràcia

I molts veïns i veïnes del terme municipal.

5

1. MARCS DEL TREBALL 1.1. Marc conceptual Aquest inventari, l'ha realitzat l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, a petició de l'Ajuntament d’Avinyonet, amb la clara intenció de conèixer la globalitat del patrimoni del seu terme municipal, a fi de vehicular iniciatives per tal de gestionar-lo.

El treball es fonamenta en la combinació conceptual dels tres valors bàsics que són intrínsecs als bens patrimonials:

⇒ DOCUMENTAL ⇒ FORMAL ⇒ SIMBÒLIC

⇒ El valor documental, apareix des del moment en que es parteix de la premissa bàsica de que el patrimoni és una font d’informació que pot presentar- se en diferents formats: un document, una ceràmica arqueològica, un edifici, una escultura, una espècie vegetal, una cançó, etc. Aquests elements són abans que rés una font d’informació amb possibilitat de ser desxifrada si som capaços de llegir-la. Partint d’aquest principi, la feina s'ha orientat cap a la recollida sistemàtica de tot allò que conforma el patrimoni del municipi, entenent com a tal, el conjunt d'elements materials o immaterials, contemplats de manera global i individualitzada, que s'han preservat des del passat antic o bé, que s'han incorporat més recentment, els quals constitueixen referències que ajuden a definir el tarannà i el territori on viuen els habitants de Avinyonet.

⇒ Un segon valor és el formal. Resulta imprescindible que el patrimoni tingui un valor afegit en la seva constitució física. No tot pot ser patrimoni, ja que d’altra manera no es tindria cap marge de maniobra per a la seva substitució, però és que tampoc es podrien portar a terme les adscripcions a unes u altres tipologies morfològiques que permetessin la valoració d’uns elements davant d’altres. Dins aquest apartat pren un valor rellevant el fet local, ja que el municipi posseeix uns

6 elements patrimonials que li son propis, i que formalment tenen un valor irrepetible en raó de la seva antiguitat, entitat física i singularitat dins del món local.

⇒ El valor simbòlic. És el darrer valor considerat, i tal vegada el més problemàtic i fluctuant. Es tracta de l‘apreciació atorgada per una comunitat o per part d’ella a un determinat element que pren com a referent en el que reflecteix els seus valors individuals i/o col·lectius. En aquest punt és on es troben les màximes divergències i afinitats entre els que valoren el patrimoni i, per tant, sempre serà el que doni més o menys sentit a determinades inclusions o exclusions del mateix.

1.2. Marc territorial

EL MEDI GEOGRÀFIC El municipi d’Avinyonet del Penedès es troba situat al Sud-est de la comarca de l’Alt Penedès, a la zona de contacte entre la Depressió Prelitoral i el massís del Garraf.

El terme municipal ocupa 29.13 Km² i afronta al nord amb els termes municipals de Santa Fe del Penedès i Subirats, a l’est amb el d’Olesa de Bonesvalls, al sud amb els d’Olèrdola i Olivella i a l’oest amb els de La Granada i Sant Cugat Sesgarrigues.

EL SÒL Avinyonet es troba dins la Depressió Prelitoral, participant del massís del Garraf en la seva part nord. Aquesta depressió, ocupada per les comarques del Vallès i Penedès forma un corredor que comunica el NE amb el SO de Catalunya de manera paral·lela a la costa.

7

Dins el seu territori destaca tot un sistema de falles del que son visibles a diversos punts del municipi diversos plans de falla.

8

EL CLIMA El municipi gaudeix d’un clima mediterrani temperat tendint cap a sec. En definitiva, el clima normal de la part nord de la zona de la Catalunya seca. La situació del Garraf amb els seus escassos boscos ajuda a temperar les diferències tèrmiques extremes.

LA VEGETACIÓ I EL PAISATGE Creixen de forma espontània alguns boscos a les planes i valls entre muntanyes, formant taques d’espessa vegetació uniforme associades a algunes masies (així, per exemple és el cas de Llinda, Mas Bertran, Montergull, etc), en els que domina majoritàriament el pi amb algunes alzines i vegetació pròpia de ribera, d’àlbers i oms, quan el bosc es desenvolupa prop dels torrents, com es el cas del bosc de l’Amat, de la Caseta, etc... tots, amb el sotabosc característic. Un cas singular pel què fa a pervivència és el que es desenvolupa a la vall que forma la riera de Begues, dins d’un dels característics fondos que formen els cursos dels torrents que discorren encaixats pel massís del Garraf, on es troba en bon estat un espès alzinar que constitueix un dels pocs exemples coneguts de pervivència en molt bon estat de conservació d’aquest tipus de bosc tan característic tradicionalment en aquest territori, i que va ser aprofitat tradicionalment per a carboneig.

Aquesta massa de vegetació resta completada pels abundosos conreus de vinya i la presència del margalló i altres espècies característiques d’aquesta zona penedesenca de transició al mar.

El clima, relativament humit, i els sòls, fàcilment conreables, a les planes i al fons de les cubetes obertes de les valls, afavoreixen l’agricultura, pràcticament centrada ara mateix en el conreu de la vinya i en menor mesura en arbres fruiters.

El terme d’Avinyonet es podria resumir en els següents sistemes de relleu:

9 Al nord un gran horitzó de planes solcades per un sistema ramificat de torrents resumits en la conca hidrogràfica del torrent dels Gorgs. Dins aquestes planes i al costat dels torrents, creix una vegetació en taques i fileres.

Bosc i torrent d’en Batlle

A les planes del sud del terme: bosc de Mas Bertran, bosc de Llinda, bosc del Turó de les Carreroles, bosc de Montergull, vegetacions de ribera dels torrents dels Gorgs, de Dalt, de Baix, del Gendret, d’Avinyó, de Cantallops, de la Canya, bosc de l’Amat, bosc de la Caseta, bosc de la Bassota, bosc d’en Batlle.

Per la part central es troba pel costat sud, la Serra de Les Gunyoles, on es localitza la serra del Cuscó en el seu extrem més meridional. Aquesta muntanya de forma allargada encara conserva una massa boscosa, tot i que ha patit un bon nombre d’incendis. Seguint en la part central del terme, pel costat nord, hi ha l’extensa plana d’en Bord, amb una abundància de pins i travessada

per diversos camins, i més enllà les planes de la Calma, amb abundància de fòssils i els boscos de la Gavarra, de Santa Magdalena, de la Serra del Magí, etc., ja a tocar les conques hidrogràfiques del torrent de l’Arboçar pel sud-oest i de la riera dels Pelagons per l’est.

10 Al sud-est la Serra de Cau del Llop i la Llampa, per sota de la qual mena la riera dels Pelagons, i la Costa Rava, que domina també la conca hidrogràfica de la riera de Begues, iniciant el pas a la gran muntanya del Garraf per la qual s’estén per l’extrem sud-est i de manera accidentada el terme municipal.

Es podria dir que, en general, el paisatge és molt humanitzat, ja que des de la majoria dels nuclis de població ubicats a tocar o dins les planes, es poden veure els nuclis propers i veïns.

Es aquest un paisatge molt comú dins l’Alt Penedès, i és en ell on es dóna la base econòmica de la comarca, ja que és la productora de la primera matèria principal de l’agricultura, de la indústria, del comerç i del turisme de curta estada: el raïm.

La importància del paisatge de la vinya a l’Alt Penedès és considerable sigui quin sigui l’aspecte que es vulgui estudiar i sigui quina sigui l’escala territorial que es vulgui utilitzar (MENDIZÀBAL, 1998).

ECONOMIA Com a activitat principal destaca el sector primari, amb un clar predomini del cultiu de la vinya. Com a indústria derivada i prou contaminant de l’aqüífer i el medi ambient, es va instal·lar al terme municipal a tocar el bosc d’en Batlle, una fassina.

11 Una activitat que havia estat molt important històricament és la de la ramaderia, Per un costat la pròpia vegetació, amb abundància de pastures, i per altre la ubicació d’aquest territori al mig d’una important cruïlla de camins i a prop de la costa, van ser elements de pes en el desenvolupament d’aquest sector econòmic . Ja al segle XVIII (1718), Francisco de Zamora aporta notícies d’un aspecte de l’economia penedesenca en general perfectament aplicables al cas d’Avinyonet. Diu:

“A la Vall de Ribes (Ripollès) pastura a l’estiu molt bestiar foraster, passant l’hivern el de la terra (la Vall de Ribes) a l’Empordà, Urgell, Penedès i Vallès”.

Efectivament, encara que avui ha desaparegut, la ramaderia ha estat en la base del creixement d’aquest municipi. Bon nombre de cases tenien un petit ramat de cabres, i moltes hostatjaven els ramats d’ovelles que feien transhumància o Esquema de transhumància transterminància, és a dir, transhumància de fet per un vell descendent de ca la Modesta de Cantallops curt recorregut. Havien estat cases importants en aquesta activitat econòmica: Ca la Modesta a Cantallops, avui molt reformada, i molt probablement també altres com poden ser el Corral Nou, un tal “Corral d’en Palau”, que no hem pogut localitzar, i molt probablement cases com els Pelagons de Baix, els Caus, Mas

Sunyer, Santa Magdalena, etc. La casa enrunada del Corral Nou

Una acurada investigació sobre aquest aspecte fonamental per a l’economia tradicional del municipi aportaria interessants dades per reconstruir la història d’Avinyonet i el seu paper dins l’important fenomen de la transhumància catalana.

12

Els Pelagons de Baix i Santa Magdalena

POBLAMENT La població es troba dispersa en els diversos nuclis, essent aquesta la seva característica més destacada pel què fa a l’hàbitat humà. Tanmateix, moltes de les masies que constituïen els seus tradicionals nuclis en dispersió es troben abandonades i, moltes, força enrunades. Dels nuclis històrics de població destaquen Les Cabòries, que coneix el seu principal creixement al segle XVIII, a la cruïlla de les principals vies de comunicació (la vella carretera d’Olesa de Bonesvalls a Avinyonet i la carretera entre Vilafranca i Barcelona, l'actual N-340, traçada majoritàriament dins aquell mateix segle) i Cantallops, que coneix el seu creixement pel fet de trobar-se així mateix a tocar la mateixa carretera N-340 i al costat de la carrerada de la Cerdanya o de Puigcerdà. Avui es troba en franc creixement urbanístic el nucli de l’Arboçar així com la nova urbanització de Can Mitjans de poblament recent.

Població 2003 1304 Superfície (km2) 29.13 Altitud (m) 280 Densitat de població (habitants/km2) 45 Creix. anual acumulatiu població 1998-2002 2.38%

Estructura d'edats 2001 ND Sex ratio (homes per 100 dones) 113.63 Percentatge de joves 11.56% Percentatge d'adults 66.03% Índex d'envelliment 22.41%

Índex de recanvi de la pob. en edats actives 103.57%

Naixements 2001 7 Defuncions 2001 13 Taxa de Fecunditat 2001 (per mil) 27.78 Taxa de mortalitat 2001 (per mil) 10.16

13 Saldo migratori (per mil) 4.05 %Població estrangera/total 2001 4.94% Població estrangera per continents 2001 SD

Mercat de Treball

1996 Població en edat de treballar 754 Població activa 499 Població ocupada 435 Població desocupada 64 Població inactiva 406 Taxa d'activitat 66.18% Taxa d'ocupació 57.69% Taxa de desocupació 12.83%

Font de les dades: Diputació de Barcelona.

En resum, els nuclis de població que formen el terme d’Avinyonet són els següents (d’acord amb la nomenclatura oficial): -Avinyonet -Les Cabòries. -Cantallops. -Les Gunyoles. -L’ Arboçar (de Dalt, de Baix, de Les Roques). -Sant Sebastià dels Gorgs.

Cal afegir-hi les següents barriades : -La Garrofa. -Collblanc. -La Grava. -Clariana.

A més existeix la urbanització de Can Mitjans que pren el nom d’una masia que es troba fora el terme municipal, i a prop de la qual hi ha la caseria de Santa Susanna, dins un enclau físic ja ocupat des de l’antiguitat , tal i com demostra l’arqueologia.

La resta del poblament es troba i trobava dispers per la zona muntanyosa, on, com ja s’ha dit, la major part de les antigues masies es troben enrunades, a les valls, com

14 Mas Sunyer o Cases Blanques, o a la zona de Les Planes, com poden ser Llinda, Mas Bertran, Mas Comtal, cal Cremat, etc..

1.3. Marc històric

Etimològicament parlant, el mot Avinyonet es pot fer derivar per un costat de l’àrab vulgar (Abin Junèt, derivat de l’àrab clàssic Ibn Junàid, nom propi de persona) o be del llatí pinnetum “lloc de penedos o castells roquers” (BALAÑÀ I ABADIA, 1989). Independentment de l’etimologia, el que és gairebé segur és que es tracta d’un topònim de formació medieval i correspon al diminutiu d’Avinyó, el qual ja arribà format a la zona.

El nom d’Avinyonet apareix a molts documents de la Edat Mitjana, i té el seu origen al nucli d’Avinyó .S’ha de dir que no existeix pas una història unitària del municipi, del que es coneixen diversos punts d’habitat ja des d’època prehistòrica. Dels seus nuclis de població i de l’existència de les torres defensives, del monestir, l’església d’Avinyó i d’algunes masies que formen part, encara avui, del poblament dispers del municipi, es tenen diverses referències històriques ja al segle X.

Les referències al lloc, el castell i l’església de Sant Pere d'Avinyó es remunten al segle X, en coincidència amb el procés de conquesta d'aquestes terres per part del Comtat de Barcelona.

Hi ha un document del 995 en què consta la consagració de l'altar de Sant Pere situat en el castell d'Avinyó. El bisbe Vives de Barcelona va anar a consagrar l'església de Sant Pere, aixecada al castell d'Avinyó, entre els anys 973 i 995.

En la butlla adreçada pel papa Silvestre II al monestir de Sant Cugat l'any 1002 consta que l'esmentat cenobi posseïa un alou a Avinyó que fou de Màger.

15

Altres documents posteriors, per exemple de l'any 1002, també esmenten Sant Pere en el castell d'Avinyó.

Sembla ser que la substitució del topònim Avinyó pel d'Avinyonet es va produir durant la llarga i intensa crisi baix-medieval catalana. En concret, mentre que en el Fogatge de 1376 encara es parla del castell d'Avinyó i de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó, en el fogatge de 1553 el terme Avinyonet ha substituït completament el d'Avinyó. L’any 1447 es fundà el Comú d’Avinyonet i Avinyó passà a ajuntar-s’hi, juntament amb l'Arboçar, Les Gunyoles, Cantallops, etc. (SADURNÍ ET AL., 2000). Una altra dada de la intensa pèrdua de població que es va produir durant la citada crisi baix-medieval consisteix en que entre 1376 i 1553, el poble va passar de 76 cases a tenir-ne tan sols 52 (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001).

L'església de Sant Pere d’Avinyó era l'antiga parròquia del terme municipal. Segons Ramon Puig es troba per ella la data de 1560 (PUIG I BOSCH, 1912). Va ser bastida, d'acord amb la seva fesomia actual, el segle XVII, encara que se sap de la seva existència, com ja s'ha dit, en data anterior.

Actualment la parròquia ha estat traslladada a l'església nova construïda al poble de Les Cabòries, per la qual cosa el temple està complint funcions alienes al seu destí original.

Pel seu interès es transcriu un manuscrit del Pbe. Joaquim Verdaguer, rector de la parròquia de Sant Pere d’Avinyó des de l’any 1897 fins al 1904, que va ser publicat per Josep Escofet (ESCOFET, 1981):

“L’església d’Avinyonet es la més antiga del Penedés si exceptuem la de Sant Miquel d’Olérdula (sic). A l’any 1380 “Ugeto d’Avinione” traspassà les terres de l’església a Ramon Alemany de Cervelló. Més tard un net d’aquest anomenat “Geraldo Alemany de Cervelló” cedí i traspasà els seus drets a varis particulars

16 que segurament foren els que donaren nom a les cases dels hisendats que existeixen en l’actualitat”.

Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una "via peccorale" (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001).

Font Rius transcriu la carta de població de l’Arboçar: “amb data del 25 d’agost de l’any 1035 (segons aquest autor, més aviat l’any es 1053) té lloc l’establiment de la quadra de l’Arboçar, efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a favor d’un tal Farriol i la seva esposa, Bonadona, amb la condició d’edificar-hi cases, una torre de defensa i engrandir les terres de conreu”. Farriol podia disposar lliurement d’aquestes propietats, però estava obligat a pagar cens, delmes i primícies (FONT RIUS, 1969). L’any 1038, surt el nom d’Arbocianis al costat de Cegoniales i Ulese en la venda del Castell d’Olivella (SADURNÍ ET AL., 2000), (CARBONELL, S.D.). La “Quadra de Arbozar” s’esmenta al Cartulari de Poblet l'any 1056 al costat de Pelagum, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000).

El Papa Sergi IV cita també les extenses propietats del Monestir de Cuixà a la Quadra de l’Arbozar el 1010 (SADURNÍ ET AL., 2000). El 1119 la torre de l’Arboçar de Baix és propietat del Comte de Foixà. S’han trobat, entre d’altres objectes d’interès arqueològic, monedes del segle II abans de Crist.

La llegenda parla d’una galeria subterrània de més de mig quilòmetre de llargària (SADURNÍ ET

17 AL., 2000), galeria que sembla tenir la seva sortida precisament al mateix lloc on s’ha trobat un jaciment arqueològic, a l’indret conegut com a Cova del Fondo Gran.

L’any 1430 el Monestir de Santes Creus tenia drets senyorials d’algunes terres de l’Arboçar (SADURNÍ ET AL., 2000).

El topònim les Cabòries comença a aparèixer documentalment a partir del segle XVII. En concret, en un foli solt corresponent a un conjunt de capbreus de la parròquia de Sant Salvador, datats entre 1631 i 1649, apareix el nom d'una persona que viu a les Cabòries: "Joseph Arrant de les Cabòries" (AHVP, lligall 339. Capbreu de la Rectoria de Sant Salvador de les Gunyoles, 1631-1649, foli solt). Aquest nom sembla haver-se consolidat ja a la segona meitat del segle XVII, tal i com es pot veure en un document en el qual es parla "del camí que va a les Cabòries" com a delimitació d'una propietat.

A finals del segle XVI s'esmenta sempre en funció de la seva correspondència o proximitat amb altres llocs com “la glareta”, “la brinassa”, “la figuerola”, “la albareda”, “la llobatona”, “el poal” i, molt especialment, amb el de “Les Forques de les Gunyoles”; per contra, a mitjans del segle XVII, ja apareix el topònim específic de “Les Cabòries”.

18 El 1847, Madoz diu, en parlar de Les Gunyoles:

"en él se halla un caserio nombrado Escaborias" (MADOZ, 1847-1850, IX: 145).

Dins el "Nomenclàtor" de l'1 de gener de 1888 corresponent a la província de Barcelona, editat l'any 1892, figura Les Cabòries com una Barriada amb 36 edificis i 144 habitants de fet (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001).

Al segle XVIII (1752) es troba documentació que parla de l'Hostal: "Contracte d'arrendament dels Regidors d'Avinyonet a favor de Francesc Miquel de l'Hostal de Les Cabòries" (LLIBRE DEL COMÚ, 1815).

El nucli de Les Cabòries neix en un encreuament de camins, per un costat la carrerada de La Llacuna, per un altre el vell camí medieval que coincideix amb la carretera d'Olesa, i per un altre la carretera nacional 340 que va construir-se al segle XVIII i altres camins de menor entitat que comunicaven aquest nucli de població amb altres amb ell relacionats, com el de Cantallops, a través de la plana d'en Bord passant pel Cap de Grill.

Aquesta confluència de camins, a més de l'existència d'una interessant capa freàtica que s'aprofitava amb l'obertura de pous, potser va fer que s’instal·lés probablement ja al segle XVIII l'Ajuntament del municipi en aquest indret, fins que a començament del segle XX es construí el magnífic edifici de la casa de la Vila, a la part més alta del nucli. La major part de les cases que es van anar construint al llarg del carrer del Carme, on havien estat encara a començament del segle XX l'Ajuntament i la

19 carnisseria, es van fer en terrenys de Porràfols. Eren cases de lloguer: els Sisco Vell, el Sis Canyons, el Baldiri del Marrà…

Es de suposar l'existència de poblament en el lloc de Les Gunyoles, potser ja en època prehistòrica: sitges excavades a la roca, sense adscripció cronològica segura en l’actual estat d’investigació o la hipotètica existència de zona d'hàbitat a les Esplugues, així com la molt segura ocupació de l’indret durant l'època romana.

Dins les Gunyoles es troben les restes d’una important torre romana, que ha estat classificada com una torre sepulcral, encara que presenta característiques que li permetien actuar com a torre de senyals i de defensa, en dominar la zona de planes que s’estenen al seu peu i es troba prop de diverses carrerades. Al costat de la torre destaquen la presència de sengles elements cilíndrics de pedra que podrien correspondre a mil·liaris romans, lamentablement un d’ells no s’ha pogut fotografiar al no tenir-hi accés i, és possible, que hagi estat malmès.

Tanmateix, ja com a lloc estable d’habitatge, no es tenen notícies fidedignes de Les Gunyoles fins l'època medieval. El topònim Cegunioles apareix escrit reiteradament des dels segles X i XI, tal com es posa de manifest en els següents documents (CARBONELL, S.D.):

20 -Empenyorament d’una terra de Daco a Amado, al lloc de Cegunolas (12-XII- 978) (Ant. Catedral de Barcelona, IV, núm. 443, fol. 191)

-Testament sacramental de Galindo, datat el 5-9-981 (RIUS SERRA,1981, núm 136: 111) "in termino de Olerdola, Cegoniolas" (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001: 2). El testament es jurat al Kastrum Erapropiano, i esmenta els alous de Ceguniolas: terres i vinyas, cultius i herms i també la seva turrem i ipsum edificium, els qual dóna a la seva muller Ermengarda i als seus fills.

-Donació d’una casa a la Santa creu i Santa Eulàlia d’Olèrdola, al lloc que en diuen Cegoniolas (31-XII-991) (Ant Catedral Barcelona, IV, núm. 286 fol. 113)

-Donació de terres al lloc que en diuen Cichoniolas, a la Seu de Barcelona (5-I- 992) (CARBONELL, S.D.)

-Donació a Sant Cugat d’un alou al lloc de Ceguniolas (3-V-992) (CARBONELL, S.D.) (RIUS SERRA,1981: núm. 282: 238).

-Com a afrontació de la quadra de l’Arboçar, el 25-VIII-1056 (?) surt Cegunolas en un document conservat al cartulari de Poblet (CARBONELL, S.D.).

-Testament del bisbe Umbert de Cervelló (any 1085). D’entre els marmessors que hi figuren en aquest document, es troba Raimundum Olibe de Ceguinolas, al qui el bisbe li deixa unes vinyes (és el mateix Ramon Oliva del document posterior).

-En document datat el 9-XI-1068, Raimundus Olivan i la seva muller Ledgardis (de Ciconiolis) venen al comte Ramon un alou que tenen a la parròquia de Sant Joan del Llobregat i Sant Just Desvern) (CARBONELL, S.D.).

-El clergue Guillelmus Bernardi dóna a al beato Sebastiano un alou al terme de Ceguinoles s’esmenta el 1-V-1123, en que Sant Cugat varis (CARBONELL, S.D.) (RIUS SERRA,1981, núm. 866: 63).

-Més mencions: el 16-II-1198: Guillelmo de Segunoles; en els capbreus de 1194 a 1208, Cecunioles i en una venda del 20-X-1218 (Cecuinolibus) (RIUS SERRA,1981, núm. 1287: 403).

El topònim Les Gunyoles va experimentar una complexa evolució entre els segles X i XIII. Així, en el segle X, i tal i com ja s’ha vist, indicava un lloc (GRAN GEOGRAFIA: 1982, V) i un castell (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001). Al segle XI apareix l'església de Sant Salvador de les Gunyoles (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001). L’existència d'aquesta església no comportarà l'aparició immediata d'una parròquia diferenciada de la de Sant Pere d'Avinyó. Doncs, segons sembla, la divisió del terme d'Avinyonet en dues parròquies podria remuntar-se a l'any 1185. La documentació parla de la ocupació de noves terres en aquest indret en 1164 (VILLACAMPA et al. s.d.) una

21 vegada la conquesta de Tortosa, Lleida i Fraga permetin l'augment de la seguretat a la zona del Penedès.

Al segle XII és atribuïble la pica baptismal d'immersió que es troba a ca l'Escofet, potser el testimoni material de caire religiós més antic conegut en aquest nucli de població.

Al terme de les Gunyoles, s’hi establiren en un moment indeterminat del segle XII els templers. D’aquesta manera s’entén que el 1160 Bertran d’Olost i Pere de Torradella, comanadors templaris de les Gunyoles, donessin aquest terme, situat en el territori d’Olèrdola, a Joan de Bassa i el seu germà Pere perquè l’edifiquessin i cultivessin. El 1205 la preceptoria dels templers fou traspassada de les Gunyoles al Montmell i el lloc de les Gunyoles passà a mans del prior de l’Hospital (LLORACH SANTÍS, 1992a). En la transició del segle XII al segle XIII, Gunyoles deixa de ser el topònim d'un lloc qualsevol, per esdevenir -possiblement sota l'impuls de l'Ordre del Temple (FONT RIUS, 1969, II: 670)- la seu d'una parròquia, tal com es posa de manifest en diversos contractes de compravenda, com el signat el 20 d'octubre de 1218 sobre una venda de drets

"in termino castri de Olerdola, in quadra et parrochia de Cecuinolibus" i al mateix any:

“parrochia Salvatoris de Cegunoles", i "Ceguniolis" en 1238 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001). Ca l’Umbert-El Castell

L'any 1515 Les Gunyoles supera a Avinyó com el nucli de població més important del terme d’Avinyonet. Una nova església, construïda el 1776, substitueix l’anterior. Aquest nou edifici és de proporcions més grans i s’aixeca sota l’advocació de la Transfiguració del Senyor, patró de Les Gunyoles.

22

El 1815 hi ha a l’Arxiu Municipal un document en que es fa menció de la Quadra de "las Gunyolas de Monjuich", per tal de fer "terna de Batlle per dita quadra, sen aixi que si era yndependent apareixia ni podia ni devia ferla y per altre part expresaba (l'alcalde Major de Vilafranca) lo que es dita quadra que no es mes que un poc de rocas ab set o buit casas y sos avitans tots pobres y ab aixo se enseña dit memorial al arcalde major de vilafranca antes de tirarlo al acuerdo y digue que ell nons o manaba al terma y que la orde bania de la sala (...)" (Arxiu Municipal d'Avinyonet: ACTAS MUNICIPALS, 30 de desembre de 1836).

Dins el "Nomenclàtor" de l'1 de gener de 1888 corresponent a la província de Barcelona, editat l'any 1892, figura "el Lugar" de Les Gunyoles com el nucli més important del municipi d'Avinyonet, amb 118 edificis i 474 habitants de fet (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). De 1817 fins a 1844 es troba escrit a la documentació: "Ajuntament d'Avinyonet i Gunyoles" (PUIG I BOSCH, 1912)

La seva carretera la van fer els mateixos veïns l'any 1948. El dia 17 de gener de 1945 es celebren solemnes festeigs amb motiu de la portada d’aigües, beneint-se les aigües noves a la plaça de l’Om. Fites importants al poble dins la seva història contemporània són les següents: l'any 1859 es crea la Germandat o Monte-Pio de Sant Josep. L’any 1877 al mes d’agost es va començar el pou gran, trobant-se, el 17 d’agost del 1878 l’aigua al pou de baix. El 1904 es construeix la sala de la societat de Les Gunyoles a Ca la Xica. Del 1915 al 1920 es construeix el dipòsit de dalt, a sobre del pou, del 1915 al 1920 es fan les primeres fonts.

A l’agost del 1944 s’enruna la bassa de Cal Ferret, ocupada avui per una font. L’any 1928 arriba el llum, el 1932 es compra la màquina de batre. El telèfon es va posar l’any 1952 a cal Barnes. L’any 1940 es fa el camí del cementiri (el 1948 la carretera cap a Les Cabòries). L’any 1951 arriba la mare de Deu de Fàtima. L'any 1952

23 s’arranja el carrer de Montjuïc, coincident el traçat d’aquest antic carrer amb el pas de la carrerada.

Detall de la façana d’una de les cases construïdes al segle XVIII

El carrer de Montjuïc a la primera meitat del segle XX, engalanat .

Una dada d'interès vincula Les Gunyoles al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Se sap que entre els segles XI i XIII, el monestir tenia possessions a Les Gunyoles, concretament els masos de Malselliga o Massalliga (PLADEVALL; LLORACH, 1992).

El topònim del lloc de Sant Sebastià dels Gorgs apareix des del segle X, mentre que la fundació del monestir de Sant Sebastià data del segle XI. El nom té l'origen en la riera del mateix nom que transcorre prop del cenobi, i que encara presenta diversos gorgs al seu recorregut.

Hipotèticament ja sembla existir una església pre-romànica, de planta rectangular i amb coberta a dues aigües suportada per encavallades de fusta, que seria l'edifici fundacional del posterior monestir de Sant Sebastià dels Gorgs.

La notícia més antiga coneguda en que es menciona aquest enclau religiós és de l'any 1024, quan es lleguen a aquesta església unes terres situades al terme d'Eramprunyà.

24

Castell d’Eramprunyà Interior de l’església del monestir amb les restes visibles d’edificació més antiga Tanmateix, el primer document escrit en que es fa menció del topònim es troba al Cartulari de Sant Cugat del Vallès (núm. 112). Es tracta d'una delimitació de terres cedides a Sant Cugat, datat el 15 de gener de l'any 976 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001: 1): "de orientis in ipsos gorgos, de meridie in villa de Lobos" . Existia, doncs, hipotèticament ja al segle XI, una església pre-romànica, de planta rectangular i amb coberta a dues aigües suportada per encavallades de fusta, que seria l'edifici fundacional del posterior monestir.

Un testimoni de gran interès que dona a conèixer l'inici de la vida monàstica és el testament d'Ermengarda, filla del comte Borrell II de Barcelona i mare de Mir Geribert, dictat el 1030. En ell, Ermengarda dona a Sant Sebastià les vinyes que tenia als Gorgs i altres propietats menys importants. Així mateix, va ordenar vendre els seus cavalls, pollins, muls, porcs i pa. També deixà a l'església de Sant Sebastià sis vaques més i la meitat de l'alou de Ventallós. La clàusula més rellevant d'aquest testament és aquella en la qual Ermengarda disposà que s'establissin a Sant Sebastià quatre monjos que, conjuntament amb els clergues que hi visquessin, tenien l'obligació de celebrar missa cada dia i resar matines i vespres, pregant per la salvació de la seva ànima.

L'encarregat de tirar endavant les darreres disposicions d'Ermengarda va ser el seu fill, Mir Geribert, que es pot considerar el fundador del monestir. El "príncep d'Olèrdola", com es conegut aquest personatge es va ocupar de la dotació del cenobi, que esdevingué el monestir familiar on ell i els seus descendents havien de ser enterrats. És significatiu en aquest sentit el testament sacramental de Mir Geribert

25 del 1060, jurat precisament sobre l'altar de Sant Martí de l'església de Sant Sebastià dels Gorgs.

Es desconeix la data exacta de la consagració de la primera església i del començament de la vida comunitària, però en tot cas el cenobi ja funcionava el 1043 quan l'abat Miró i la resta de monjos van vendre a Geribert i a la seva esposa una parellada de terra al terme d'Olèrdola. Un dels signants d'aquesta carta de compra-venda és el mateix Mir Geribert.

En poc temps Sant Sebastià va esdevenir el principal monestir del Penedès i de les comarques veïnes de l'Anoia i del Baix Llobregat. Aquest inici independent i brillant no va reeixir, ja que des del 1052 Sant Sebastià esdevingué un priorat, mesura portada a terme pel mateix Mir Geribert i la seva esposa Guisla, qui per tal d'assegurar la tutoria d'una abadia famosa i evitar les usurpacions de béns, va decidir la unió del petit cenobi amb Sant Víctor de Marsella, centre d'irradiació de la reforma gregoriana.

L'any 1059 es produeix la unió definitiva, quan Geribert firmà un pacte amb l'abat de Sant Víctor de Marsella, pel qual des d'aquell moment els monjos provençals posseïrien el priorat, tot observant la regla de Sant Benet. En el document es deixava clar que Sant Sebastià restaria per sempre més sota la protecció de la família de Mir Geribert, els Santmartí.

La dotació essencial del monestir estava formada per les terres que l'envoltaven , per la parròquia de Sant Pau d'Ordal i per altres alous escampats per tot el Penedès. A més el monestir era propietari d'altres béns dispersos, entre el quals caldria destacar

26 la Parellada dels Pòdols, sota el camí que anava del priorat a la Granada, els masos de Malselliga (les Gunyoles), un mas a Avinyonet i altres masos i alous per tot el Penedès, especialment als castells de Subirats i Santmartí.

A finals del segle XII o començament del XIII es va realitzar l’ala de llevant del claustre, hipotèticament la de migdia (de la qual avui no en resta cap vestigi) i el portal romànic actual a instàncies del monjos marsellesos. Aquest portal romànic estava en una posició més avançada, en la mateixa línia que l’actual porta oest del claustre. Segurament llavors s’aixecaren una sèrie de dependències monacals entorn del claustre.

El 1373 un terratrèmol afecta bona part del monestir. Tal vegada l’edifici patís danys, ja que en 1380 en una visita pastoral es palesa l’estat d’enrunament de l’absis i el campanar. Entre 1388 i 1450, més o menys, es duen a terme obres de restauració. A partir del segle XIV el monestir va patir una degeneració constant que tampoc es va acabar amb la seva incorporació a l'abadia de Montserrat el 1409, entrant poc desprès en una total decadència fins desaparèixer de l'interior de les seves dependències tot rastre de vida comunitària.

Així, les rendes que mantenien els tres o quatre monjos que encara subsistien, passaren a ser percebudes per l'abadia matriu. Sant Sebastià va esdevenir un simple centre d'administració de diverses propietats de Montserrat, però menat per un prior.

Des del segle XIV i durant els segles XV i XVI, les edificacions del monestir van patir un deteriorament molt gran, tot i les obres realitzades a la capçalera de l'església

27 durant el segle XIV. D'aquesta manera, tot el conjunt va acabar en estat ruïnós, tal com expliquen les visites pastorals del segle XVI. Les últimes reformes importants documentades són de l'any 1606.

La desaparició definitiva del priorat es va produir entre el 1821 (exclaustració i subhasta, passant a mans de particulars) i el 1835, any aquest darrer en que es produeix la definitiva secularització. Tot i el parèntesi de l'últim període de govern de Ferran VII, els antics propietaris, Jaume Hugas i Josep Faiges, recuperaven la finca el 1835, excepte l'església, que va passar a ser considerada un annex de la parròquia d'Avinyonet i, a partir del 1851, parròquia independent" (PLADEVALL-LLORACH, 1992: 79-82).

La primera referència documental al lloc anomenat "Campo de Lupis" molt presumiblement Cantallops, es remunta a l'any 991. Tot i així, es possible l’ús d'aquest topònim en dates anteriors sota la forma villa de Lobos. En concret, un document (datat el 15 de gener de l'any 976) que delimita una propietat i diu

"(...) in termine de Olerdula i delimitada de orientis in ipsos gorgos, de miridie in villa de Lobos (probablement Cantallops), de occiduo in termine de S. Stefani, de circi in termine de Subiratus".

D’altra banda, en un establiment datat el 26 de juliol de 1176, apareix com el nom d'un manso. En aquest document consta que "in termine Olerdole, sive in parrochia s. Petri de Avinione" hi ha "ipso manso de Ficulnea, sive ipso manso de Campo de Lupis" (Cartulari de Sant Cugat del Vallès, núm. 1110). En temps del rei Pere III el Cerimoniós (1319 - 1387) el lloc de Cantallops es citat com a possessió de Sant Pau d'Ordal, parròquia que depenia de Sant Sebastià dels Gorgs.

Dins el "Nomenclàtor" de l'1 de gener de 1888 corresponent a la província de Barcelona, editat l'any 1892, figura l'Aldea de Cantallops amb unes dimensions gairebé idèntiques a les de Les Cabòries, amb 34 edificis i 144 habitants de fet (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001).

28

La devoció a Santa Margarida, a qui es troba dedicada la església actual del Cap de Grill, i encara una d’anterior, situada a la carretera, fou força present en temps medievals. Geogràficament proper es troba l'antecedent d'aquesta advocació a Santa Maria de Llinda, en la capella enrunada del segle X, amb posterioritat, capella de la Mare de Deu de Llinda .

Hi ha a més antecedents històrics sobre l'existència d'una capella de Santa Margarida, prop de l’actual nucli de Cantallops, concretament en iniciar-s’hi el camí dels Xops. Així, l'any 1579, Jaume Peipo d'Avinyonet, en el seu testament deixà una quantitat per arreglar la Capella de Santa Margarida de Cantallops, i el 1729 el Visitador General de la parròquia Dibuix de Julià Ricart, de Sant Pere d'Avinyó mana que els obrers d'Avinyonet que reprodueix el seu record de com era la anessin a arreglar la capella de Santa Margarida de façana de la capella abans de l’any 1936 Cantallops (ESCOFET, 1981).

Se sap que elements sacres de la nova església de Santa Margarida, a peu de Cap de Grill, provenen d’aquesta capella, com poden ser una imatge gòtica de la Santa o una creu processional de plata:

Resulta interessant la casualitat històrica de l’existència, en documentació del segle XI, de un Llop Sanç, afincat en les proximitats de Llinda en terres que inclouen el “Campo de Lupo” (Cantallops?), encomanat l’any 1176 a Bertran de Solario, l’amo de Mas Bertran, pel monestir de Sant Cugat (MARGARIT, 1983a).

29

La història de la resta del poblament dispers va íntimament lligada de forma majoritària als nuclis que es troben a prop.

Destaquen el nucli de Clariana, en el qual es podia trobar fins la dècada de 1980 una interessant torre fortificada, l’indret de Can Porràfols ocupat modernament per una masia, avui absolutament desapareguda, que va conèixer una gran renovació al segle XVIII (1707). Segons tots els indicis en aquell edifici eren visibles elements propis d’una construcció prou fortificada.

Can Porràfols Altres indrets prou significatius des d’una òptica patrimonial, que es troben disseminats pel terme municipal, dins d’un model tradicional, ja esmentat, de poblament dispers són el lloc del mas Cavaller, amb tipologia gòtica, Can Ràfols dels Caus, Llinda, Mas Bertran, Mas Comtal, Cal Cremet, Cases Blanques, Mas Sunyer, Mas Comtal, Mas Bertran, etc.

Mas Cavaller

Cases Blanques

Llinda

30 2. CRITERIS D'INTERVENCIÓ Es pot dir que aquest treball consisteix en una taxonomia, per tant es tracta d'una tasca d'identificació, classificació i descripció d'elements de patrimoni cultural i natural existents en el terme municipal per tal de crear un inventari dels mateixos.

L'inventari es presenta doncs, com a un instrument que pot créixer o bé disminuir ja sigui per addició o subtracció d'informació o bé per variació de criteris. En aquest sentit resulta un element viu i adaptable a les noves necessitats i als avenços del coneixement constituint una base que permet obrir línies de treball més elaborades.

Cal, doncs deixar clar que aquesta feina no és ni una recerca, amb uns objectius i unes conclusions finals (encara que s'hagin utilitzat coneixements i procediments científics per a realitzar-la), com tampoc es tracta d'un catàleg urbanístic de protecció del patrimoni de Avinyonet, el qual hauria de portar unes categories i proteccions determinades. Es tracta, això si, d'una base per a poder realitzar tant tasques d'investigació com de protecció. Però no és tan sols això, sinó que també pot ser un bon instrument per a la gestió, la difusió i la informació del patrimoni del municipi, entre d'altres utilitats.

Els criteris generals per a l'execució d'aquest inventari han estat:

2.1. Criteris generals.

Diversitat Quotidianitat Exhaustivitat Individualització Atemporalitat

DIVERSITAT

El criteri principal, a l'hora d'executar el treball ha estat el de la diversitat. S'ha tractat de reunir en l'inventari el major nombre possible d'elements de diferent tipologia: des de la Torre de l’Arboçar de Baix fins a l’església de Sant Salvador de les Gunyoles, passant pel lledoner de la Caseta, la Creu d’en Llanes, la casa de la Vila, la tradició culinària, ca l’Anton de la Paula, el carrer Nou, fins a les basses de can Porràfols, les

31 barraques i conjunt d’enginyeria en pedra seca a can Nicolau, la rondalla de les cabres de l’Arboçar, les col·leccions arqueològiques i paleontològiques del Museu del vi a Vilafranca del Penedès, procedents d’Avinyonet, la sínia d’en Joan, els carrers de Montjuïc i el carrer Nou, les basses del Xuquit, els Cupots, el colomar de l’Arboçar de Baix, les fitxes de carrerades que travessen el terme municipal, les coves de Cau de Llop, la pica per la pedra suadora, els forns de calç, etc. per posar alguns exemples. Aquest principi es troba a la base del coneixement i valoració d'objectes, creacions humanes, paisatges, elements, sistemes o grups que formen part d'una riquesa cultural que es troba enfrontada a un perillós procés de globalització que està envaint la nostra cultura i en contra del qual s’alça de manera natural en les seves singularitats el nostre variat patrimoni.

QUOTIDIANITAT Aquest ha estat un criteri de recollida de les mostres d'un patrimoni que està allunyat de la visió elitista tradicional que portava a la inclusió d'ítems amb unes característiques massa senyalades: palaus, esglésies, i en general construccions d'una gran vàlua artística o que representaven els tombants de la història i que resumien una actitud que comportava, en definitiva, la desaparició del fet quotidià, o sigui, d'una realitat històrica igualment valuosa: la del viure de cada dia o, en el cas del patrimoni natural, allò que ajuda a explicar-lo i donar-li valor, que es troba íntimament lligat al criteri de partida, i que es resumeix a una paraula, la diversitat. Exemples aleatoris d'ítems introduïts sota aquest criteri, han estat, davant d’edificacions com a cal Fàbregas, el monestir de Sant Sebastià dels Gorgs o la masia de Cases Blanques, per posar uns exemples, edificis com els existents al carrer de Montjuïc de les Gunyoles, el celler de cal Mascaró, les cases del carrer de Baix de Sant Sebastià dels Gorgs, etc. Dins aquesta quotidianeïtat també es contemplen molts ítems inclosos dins la categoria del patrimoni immaterial com poden ser la parla local: amb fitxes referides a expressions, vocabulari, dites i corrandes, etc.

EXHAUSTIVITAT

32 D'altra banda, s'ha procurat la màxima enumeració dels elements d’interès, és a dir, que en la mida del possible, s'han inclòs (o bé, s'ha estudiat el fer-ho) tots aquells ítems que posseeixen algun valor patrimonial per a Avinyonet. Un intens treball de camp ha escrutat amb minuciositat el territori, buscant un bon nombre d’elements patrimonials. Donat que resulta un fet impossible inventariar absolutament la totalitat del patrimoni cultural del municipi, molts dels elements que no ha estat possible d’incloure a l’inventari, han quedat en un segon pla dins d’aquest informe, contemplant-s’hi dins l’apartat “Elements eliminats”. Aquest és un apartat interessant per a poder considerar aquests altres elements dins una possible variació futura de criteris.

INDIVIDUALITZACIÓ També s'ha particularitzat al màxim els elements fitxats. És a dir, que en el treball es troben fitxes específiques d'elements que estan inclosos en altres de més generals. Algunes mostres preses de manera aleatòria en que es troben aquestes fitxes específiques, són les corresponents als elements que han tingut entrada genèrica sota la denominació de les Gunyoles, can Ràfols dels Caus, Parc Natural del Garraf, etc., on s'ubiquen molts altres elements que en altre nivell d’inclusió, disposen de fitxa pròpia. Un exemple d'entrada multinivell, anant des del nivell micro fins arribar al macro, pot ser el de la pica beneitera de Sant Salvador de les Gunyoles, la qual, a més de tenir fitxa pròpia, es troba a més inclosa dins la fitxa de l’església de Sant Salvador de les Gunyoles, la qual, al seu torn, es troba integrada dins la fitxa Nucli antic de les Gunyoles, i aquesta pel seu costat, i arribant al nivell macro, és un ítem dins la fitxa genèrica de les Gunyoles.

Tot i així, s’ha hagut d’unificar la informació en alguns ítems com és el cas de la orfebreria de Sant Sebastià dels Gorgs, inclosa dins la fitxa general de l’antic monestir o les pintures murals de Sant Salvador de les Gunyoles, per la seva part incloses també dins la fitxa pròpia de l’església, amb la qual formen un conjunt patrimonial.

ATEMPORALITAT

33 Per un altre cantó, no s'ha tingut en compte cap barrera cronològica a l'hora de fer les inclusions d'elements a les fitxes, de manera que es troben inventariats ítems relativament recents, com es el cas de l’abastiment d’aigua a les Gunyoles, de variada cronologia, o una manifestació festiva recent –s’està parlant del pessebre vivent parlat a les Gunyoles -, que des de l’any 1976, moment de la seva creació, ha esdevingut un interessant símbol per a la població, essent un element d’atracció forània durant els dies del cicle de Nadal.

Els criteris generals, però, queden matisats pels específics que s'han tingut en compte per a les diverses classes de patrimoni.

2.2. Criteris específics.

patrimoni contemporani

camins tradicionals

elements festius

patrimoni arqueològic

patrimoni arquitectònic

patrimoni immaterial

patrimoni natural

toponímia

patrimoni contemporani. En el cas dels ítems corresponents al patrimoni contemporani s'ha procurat ser molt selectiu en la seva inclusió. S’han considerat edificis anteriors a la guerra civil que tenien un destacat valor arquitectònic dins el conjunt del municipi, o elements de marcat valor simbòlic que formaven part unitària d’altres més antics, com per exemple, els elements bàsics d’abastiment d’aigua a Les Gunyoles.

34 camins tradicionals. En lo relatiu als camins tradicionals s'han fitxat de manera individualitzada aquells que presenten part del seu traçat original, així com elements estructurals antics. S’ha de tenir en compte que algun d’aquests camins han restat integrats en carrers urbans, i alguns altres molt probablement formin part de la xarxa de carrerades que travessa el municipi.

Dins d’aquest apartat es contempla la xarxa de carrerades, per la qual s’ha utilitzat els traçats marcats per l’estudi de ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. De tota manera, en el transcurs del treball de camp s’han detectat camins a indrets que possiblement poguessin considerar-s’hi carrerades secundàries.

elements festius. D'altra banda, s'ha mirat d’evitar incloure, per exemple, elements festius de recent introducció, llevat del pessebre vivent de les Gunyoles, donat que en el curt espai de temps des de la seva implantació s’ha consolidat com a fet festiu en el qual s’ha bolcat bona part de la població, potenciant i donant un caire d’identitat a la festa del cicle anual de Nadal.

patrimoni arqueològic Respecte del patrimoni arqueològic, s’han buidat sense cap omissió tot respectant els ítems allí inclosos, el següent treball de caire administratiu:

RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.

A més s’han consultat molt dels treballs específics corresponents als diversos jaciments que figuren dins els apartats bibliogràfics d’aquest informe, així com de les fitxes a la base de dades.

patrimoni arquitectònic. Pel què fa al patrimoni arquitectònic, s’han tingut en consideració els elements que es troben inclosos dins l’inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, encara que en el transcurs de la feina de camp s’han detectat de nous, així com s’ha constatat la desaparició d’alguns d’aquests elements.

35 S’han inclòs de manera genèrica els elements que figuraven dins els diversos inventaris de caràcter administratiu duts a terme per la Generalitat de Catalunya i el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona:

INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27.

INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic, Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d’Immobles d’interès arquitectònic de propietat municipal, Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona.

Pel què fa al patrimoni arquitectònic urbà els ítems de l’inventari han estat inclosos d’acord, per un costat, amb el criteri d’exhaustivitat que resta definit al apartat dedicat als criteris generals d’intervenció que estan a la base de la metodologia particular del treball, i per l’altre amb les directrius marcades per la Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

patrimoni immaterial. Així mateix, i quant al patrimoni immaterial, s’han introduït tal i com ja s’ha indicat abans, elements recents, pel fet de considerar-se que han irromput amb força en el fet social, amb una consolidació ràpida i una presència de pes en el sí del patrimoni local, presentant línies molt marcades que els han convertit en símbols d’identitat col·lectiva, tant dins el municipi com fora d’ell. Encara que un criteri general consisteix en fitxar tan sols allò que existeix, en l'apartat de patrimoni immaterial hi ha elements que ja no estan en ús habitualment, però que per la seva naturalesa d’intangibilitat i el seu caràcter de ser elements constitutius del sentir, del fer i de la memòria col·lectiva, han estat inclosos. Es parla aquí de tots aquells elements immaterials trobats en el transcurs dels treballs de camp i gabinet.

En un primer moment, mitjançant l’Ajuntament d’Avinyonet es va sol·licitar tota la informació que estigués introduïda dins l’Inventari de Patrimoni Etnològic (IPAC) del Centre de Cultura Tradicional i Popular de la Diputació de Barcelona, sense resultat positiu, ja que en aquest inventari no figurava cap element corresponent al terme municipal. El treball de camp, i les diverses conversacions amb els nostres informants ens van aproximar a la idea de l’existència de tradicions

36 perdudes, però encara vives al record de molts dels seus habitants. A més, vam comptar de seguida amb l’aparició de la interessant recopilació de tradicions al Penedès publicada per Pere Sadurní (SADURNÍ I VALLÈS, 2001), que ha estat una font àmplia i diversa, de vegades contrastable, sobre aquest tipus de patrimoni referida al municipi, recollint pel seu costat la petita recopilació que Ramon Puig i Bosch va publicar a començament del segle XX. Aquestes dades i d’altres que s’esmentaran van constituir un profitós punt de partida que va servir per obtenir noves recopilacions.

Ha estat molt interessant la relativa als oficis desapareguts. En aquest sentit s’ha de destacar la existència de persones que encara mantenen viu en el record les seves antigues dedicacions laborals, amb uns coneixements que s’estan perdent de manera molt accelerada per falta d’ús. Es tracta de gent posseïdora d’estimables fonts de coneixements fins tal punt que es pot considerar a manera de lo que va fer l’UNESCO com de veritables “tresors humans vius”.

Una altra font d’informació de primer ordre son les col·leccions particulars. Son recopilacions d’objectes relacionats amb la vida quotidiana de la gent del municipi, objectes que han anat desapareixen amb el temps i que en pocs casos van quedar conservades. Nosaltres hem tingut accés a dues que considerem de màxim interès: la de la masia de Cal Fontanals i la de Ca l’Escofet de Les Roques, que constitueixen un suport tangible d’un patrimoni perdut.

Una altra font d’informació ha estat la facilitada pel Catàleg de materials etnogràfics de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, publicat per Lluís Calvo (CALVO I CALVO, 1990), que recull, així mateix, un bon elenc d’informacions orals de començament del segle XX recollides pels folkloristes d’aquella època.

No s’ha de desestimar igualment l’obra de Joan Amades (AMADES, 2001), encara que amb totes les reserves que els investigadors en la matèria presenten davant d’aquesta recopilació costumista. Dins d’aquesta obra recopiladora

37 apareixen elements propis del municipi d’Avinyonet que s’han introduït dins l’inventari. Alguns d’aquests elements s’han pogut corroborar durant el treball de camp, altres no han trobat materialització ni física ni cap referència oral (aquest es el cas de les pedres que s’ajunten la nit de Sant Joan).

patrimoni natural. Pel que respecta al patrimoni natural, els ítems corresponents a aquest àmbit s'han inclòs des de l'òptica de la seva consideració com a part integrant d'un ecosistema interrelacionat i d'abast supralocal, d'acord amb les teories actuals del patrimoni ecològic, les quals busquen la conservació de la diversitat biològica, més que de determinades espècies isolades o paisatges d'estètica naturalística. En aquest sentit, s'ha procurat identificar espais on encara es produeixen processos que ajuden a la sostenibilitat ecològica del territori.

Per tant, també, s'han tingut en consideració els paràmetres de connectivitat i connectància ecològica com a elements importants a l'hora de fitxar una zona com d'interès natural, ja que aquests constitueixen, en definitiva, una de les bases per a la conservació a mig termini del patrimoni natural català. D'aquesta manera, es considera que el territori d’Avinyonet es troba estructurat de manera natural i tradicional sobre una sèrie d’usos com son la ramaderia,

l’agricultura, els boscos, i per l’existència dels Mapa de connexions biològiques a Catalunya. Font: Diputació de Barcelona torrents que tenen un caràcter estructurador.

Els espais naturals, amb els seus cursos d’aigua, la vegetació i la fauna, i l’espai agrari formen part de la cultura i de la història d’un territori connectat biològica i històricament que no coneix de divisions administratives, encara que en la realització d’aquest treball s’ha hagut d’acotar aquesta divisió per la resta del patrimoni, definint-se de manera genèrica tots aquests tipus d’elements dins el marc del límit municipal. La seva existència es considera ara mateix de

38 màxima atenció, donat l’actual desenvolupament del territori, per la qual cosa mai s’ha d’oblidar que aquests espais no admeten desplaçaments i no són restituïbles.

Els connectors biològics d’Avinyonet es poden inscriure dins el projecte Anella Verda que, en col·laboració amb més d’un centenar de municipis, impulsa la Diputació de Barcelona i que contempla una retícula d’espais naturals interconnectats profundament integrada en la xarxa urbana que conforma la corona de ciutats que envolten Barcelona. Es tracta de 150.000 hectàrees d’espais naturals entesos com component d’un ecosistema urbà que supera els 3.000 Km2 i que conté el 70% de la població de Catalunya. L’objectiu del projecte Anella Verda és també, per tant, el de la millora de la qualitat de vida d’aquests 4.200.000 d’habitants de l’àmbit metropolità de Barcelona.

La delimitació i preservació dels corredors ecològics de connexió dels diversos espais naturals protegits que constitueixen l’Anella Verda, dins els quals es troba bona part del territori del municipi d’Avinyonet del Penedès, és un element substancial del projecte. Aquesta retícula de connectors, bàsicament, està constituïda per l’espai agrari i forestal i pels dos únics corredors naturals de domini públic que, de forma contínua, vertebren el territori: la xarxa fluvial i la xarxa de camins ramaders.

Mapa del projecte Anella Verd

39 Bona part del territori delimitat administrativament sota la denominació de terme municipal d’Avinyonet del Penedès forma part de la xarxa de connexió entre la Serralada Litoral i la Prelitoral. Una bona part del seu territori està englobada dins el parc del Garraf i a més es troba en la línia de connexió amb altres zones de màxim interès, com son el Parc del Foix i el Parc d’Olèrdola i, per tant, són importants els elements que encara ajuden a mantenir aquesta connectivitat entre ambdós sistemes muntanyosos i aquestes interessants zones considerades parcs naturals que copsen de màxima atenció.

Aquest territori, pot considerar-se com a part d’un continu espacial que té el seu nexe principal pels torrents, camins ramaders i rurals, valls i planes amb les seves terres de conreu que es formen i aprofiten de manera tradicional dins el seu relleu.

D'altra banda, s'ha considerat d’una gran vàlua dins el patrimoni natural el sistema agroforestal, concretat d’una manera encara de pes en el conjunt patrimonial del municipi en la zona de les planes d’utilització tradicionalment agrària, ubicades al Nord i oest del terme, així com a les valls formades pel torrent del mas Sunyer i l’Arboçar, i totes aquelles altres terres de cultiu que s’estenen a les vessants de les serres interiors del terme. Aquest patrimoni es considera un producte cultural, en tant en quant a Catalunya només subsisteix on no ha estat ocupat per altres usos.

Els boscos residuals. Aquest sistema agroforestal es troba en la zona Nord del terme, salpicat per alguns boscos que històricament han format part d’algunes masies, com poden ser els de Can Montergull, Mas Bertran, Llinda, .... Boscos en planes o en petites elevacions dins la mateixa plana, o d’altres que ocupen els fons dels torrents pujant lleument fins les terrasses superiors, així per exemple és el cas del bosc de l’Amat. S’ha optat per contemplar de manera individual alguns d’aquests boscos, mentre que els que es troben absolutament integrats als cursos dels torrents s’han inclòs dins les mateixes fitxes dels cursos fluvials, tot considerant-s’hi d’aquesta forma com un element més de connexió biològica.

40 Toponímia. Respecte de la toponímia s’ha de dir que els noms emprats son els recollits tant al treball de camp, mitjançant les informacions orals, com a la denominació oficial, independentment, del valor simbòlic que tinguin alguns dels noms per una part de la població del municipi. Una font toponomàstica de gran valor han estat les informacions orals. S’ha procurat detectar els topònims tradicionals, acudint a informacions de gent gran, molt arrelada a la vida i la història del municipi. En alguns casos s’ha fet expressió de varis topònims en la denominació, doncs s’ha considerat la seva utilitat dins el fet històric de l’element. En el cas dels jaciments arqueològics es consigna en primer lloc la seva denominació dins la Carta Arqueològica facilitada pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, afegint-hi en els casos en que es fa necessari la denominació alternativa de caire popular recollida dels nostres informants. Pel què fa als nous jaciments detectats en el transcurs del treball de camp, se’ls hi ha atorgat el seu nom d’acord amb el topònim més proper a la zona de la troballa.

41 3. PROCESSOS DE TREBALL Pel que respecta als processos emprats per a la confecció del treball es resumeixen en les disset operacions que es detallen de manera desenvolupada, tant en les descripcions que es fan de cada una d’elles, i que es presenten a continuació i a la pàgina següent, com en el diagrama de flux que es presenta posteriorment. Es tracta d'un procediment homogeneïtzat, encara que flexible, però que permet un sistema de gestió de qualitat de la informació: 1. Reunió amb els responsables de l'Ajuntament (Secretari i Alcalde) amb qui es van fer una sèrie d’orientacions inicials. 2. Consulta de bibliografia, veritablement escassa en el particular del municipi, per la qual cosa s’ha hagut d’anar a obres de referència, material d’arxiu, i centres de documentació i informació sectorial i temàtica. Ha estat una documentació de gran interès la relativa als documents de caire administratiu sobre el patrimoni arquitectònic (inventari de la Generalitat de Catalunya), elements d’interès (Inventari de la Diputació de Barcelona, servei de monuments) i arqueològic (Carta Arqueològica de la Generalitat de Catalunya), així com el treball de recopilació pel què fa a la tradició oral dut a terme pel Sr. Pere Sadurní des de fa més de 40 anys, així com la recopilació de Lluís Calvo que es troba dins el Catàleg de materials etnogràfics de l’Arxiu d’etnografia i folklore de Catalunya, ubicat al Consell Superior d’Investigacions Científiques, Institució Milà i Fontanals de Barcelona. 3. Visites d'immersió al municipi, anant al camp i als diversos nuclis de població, recollint informació de veïns, propietaris, etc.., tot passejant per l’extens terme municipal i molt intensament pels carrers dels nuclis urbans. En casos específics aquestes visites s’han fet en companya dels senyors Matilde Vendrell, Ferran Peral, Josep Escofet, Anton Ràfols, Julià Ricart, Joan Marcè, Josep Pinyol, Josep Oriol Puig Vidal, Xavier Esteve Gràcia, etc. 4. Examen de la planimetria lliurada per l’Ajuntament i posteriorment per la Diputació de Barcelona. 5. Consulta als col·laboradors de l’inventari, i als informants detectats en el decurs del treball de camp. 6. Confecció de fitxes provisionals amb un encapçalament i primer buidat de dades d'un primer grup de fitxes (unes tres centes) a partir de la informació recollida fins aleshores. 7. Inclusió de dades en el primer esborrany d'informe.

42 8. A partir d'aquest moment tenen lloc diversos processos en paral·lel, en funció dels diferents estats en que es trobaven les fitxes en cada moment i que es perllongaran fins a la finalització de l'inventari. Es van dur a terme visites específiques en les que es procedia a anotar les dades obtingudes en una llibreta de camp, es feien fotografies i es marcaven els punts amb l’ajut d’un GPS. En molts casos la visita a un element determinat obria les portes al fitxatge de nous elements no detectats prèviament. 9. Seguidament s'iniciava un procés de consultes personals, documentals i bibliogràfiques per tal de procedir a l'avaluació de les informacions obtingudes sobre les fitxes i, a partir d'aquestes, al fitxatge definitiu de l'element o bé a l'eliminació de la fitxa. Aquests processos van portar a l’examen de dos cents noranta-un elements, dels quals van restar amb caràcter definitiu dos-cents trenta. 10. Si es triava l'eliminació les dades s'incloïen a l'informe, de manera que finalment van restar eliminats seixanta-un elements que havien estat examinats, dels quals s’inclou la informació en l’apartat corresponent de l’informe que acompanya a l’inventari. 11. Si s'optava pel fitxatge definitiu, en primer lloc es processaven les imatges i seguidament es procedia a l'escanejat i senyalitzat dels plànols de localització i ambdues documentacions gràfiques s’introduïen a la fitxa. 12. El pas següent era la incorporació de la resta d'informacions bibliogràfiques, generalment molt escasses, deixat dels elements de primera categoria (monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, Torre de Les Gunyoles, Sant Pere d’Avinyó, Santa Susanna, Llinda) perfectament organitzades, bàsicament les relatives a les dades històriques de l'element. 13. Es procedia així mateix, a la descripció dels ítems i a omplir les caselles corresponents a les dades observables dels mateixos. 14. Per últim s'esbrinaven les dades de propietat legal dels elements, cas de tenir-ne. Amb aquesta operació la fitxa es considerava definitivament acabada. 15. Les dades rellevants de les fitxes han servit, així mateix, per a la redacció final d'aquest informe. 16. Els darrers processos van consistir en l’enregistrament del fitxer i de l'informe en un CD que hauria de comptar amb el vist i plau de la Oficina de Patrimoni Cultural, abans de procedir a la seva impressió per duplicat sobre paper, com a pas previ al definitiu 17. Lliurament del treball

43

ENCÀRREC TREBALL

AJUNTAMENT CENTRES VISITES BUIDAT PLANIMETRIA D’AVINYONET DEL PENEDÈS DOCUME GENER BIBLIOGR

INFORMA CIÓ

FITXA PROVISIO

VISITA

LLIBRETA FOTO SITUACIÓ DE CAMP TOPOGRÀ

AVALUACIÓ FITXA PROV.

NO SI

ELIMINACIÓ DADE DADES DESCRIPC ESCAN S HISTÒRIQ IÓ I ER

FITXA DEFINITIV

DADES RELLEVA NTS

INFORME FITXER LLIURAMENT DEFINITIU PROVISIONAL A LA O. P. C.

GRAVACI ÓCD

LLIURAMENT TREBALL 44

4. REALITZACIÓ DEL TREBALL

4.1. La base de dades de l’inventari de patrimoni cultural.

La tasca s'ha dut a terme d'acord amb els processos de treball descrits en l'apartat anterior, tot redactant la informació marcada en la fitxa electrònica de l'Inventari de Patrimoni Cultural indicada per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Cal ressaltar, respecte del seu ús, la comoditat que representa el fet de que sigui electrònica, i oferir una alta versatilitat, a més d'una extraordinària capacitat d'emmagatzematge d'informació.

La informació obtinguda en el treball compilador, es tradueix en l’obertura d’ítems que constitueixen cadascuna de les fitxes de suport electrònic que es troben dins d’una aplicació del programari Microsoft Access Xp de Windows.

La fitxa, que en versió impresa consta mínimament de dues pàgines, integra la següent informació1:

Nom del fitxer Inventari del Patrimoni Cultural

Nom del municipi Sempre Avinyonet del Penedès, es clar, l’objecte del present inventari.

Nom de la institució que fa el treball Diputació de Barcelona. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural.

Codi Respon a una numeració tancada, i fa referència als àmbits patrimonials que figuren dins l’apartat que s’inicia amb el nom “àmbit” i als subàmbits, que s’apunten dins l’entrefilet que conté les dades que figuren sota l’epígraf “tipologia” (veure, doncs, els apartats Àmbit i Tipologia).

Núm. Fitxa Té caràcter aleatori, i tan sols serveix per donar ordre de registre a l’inventari.

Àmbit Aquest apartat es important doncs classifica patrimonialment l’element dins unes categories prèviament establertes i que s’anomenen amb un codi al que es fa referència al començament de la fitxa. Aquestes són les següents:

1 Aquesta informació prové bàsicament de les instruccions d’ús oferides per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, any 2002.

45

1.-Patrimoni immoble 2.-Patrimoni moble 3.-Patrimoni documental 4.-Patrimoni immaterial 5.-Patrimoni natural

Denominació Es poden trobar varies. En primer lloc apareix el nom predominant o amb el qual es coneix actualment el be, al que s’afegeixen, si cal, altres denominacions de vegades també actuals o històriques que mereixin destacar-se en aquest apartat, en el cas de que es coneguin. Pel què fa als edificis que han estat inclous en el catàleg de patrimoni s’ha procurat respectar la denominació allí proposada, afegint-s’hi la referent al topònim ofert per informació oral o escrita en documentació d’arxiu.

Ubicació S’assenyala l’indret, la zona o l’adreça, en el cas d’edificis urbans.

Titularitat Es refereix a la propietat, si es tracta d’un be públic o privat, o pot ser les dues possibilitats.

Propietari i Adreça. En els casos en que es té constància, s’indica el nom, i si es possible, l’adreça del propietari. La base d’aquesta informació ha estat el catastre d’urbana i rústica de l’Ajuntament d’Avinyonet, o les informacions orals dels veïns, propietaris i/o treballadors municipals.

Tipologia Nom corresponent al codi, que es refereix al subàmbit de la tipologia d'elements (en cursiva els àmbits patrimonials als que pertanyen aquests tipus):

1.1.-Edificis 1.2.-Conjunts arquitectònics 1.3.-Elements arquitectònics. 1.4.- Jaciments arqueològics 1.5.-Obra civil

2.-Patrimoni moble 2.1.-Elements urbans 2.2.-Objectes 2.3.-Col·leccions

3.-Patrimoni documental 3.1.-Fons d’imatges 3.2.-Fons documentals 3.3.-Fons bibliogràfics

4.-Patrimoni immaterial 4.1.-Manifestacions festives 4.2.-Tècniques artesanals

46 4.3.-Tradició oral 4.4.-Música i dansa 4.5. Costumari

5.-Patrimoni natural 5.1.-Zones d’interès natural 5.2.-Espècimens botànics singulars

Ús Actual Pot expressar-se de manera genèrica (religiós, industrial, comercial, ...) o més particular (habitatge, magatzem, museu, etc.)

Descripció Inclou les característiques morfològiques del bé, detallant-se, si cal, els aspectes o components que li donen singularitat.

Observacions En aquest camp s’esmenten aspectes col·laterals que no s’escauen en cap dels altres camps, i que es consideren necessaris com a informació a afegir a la documentació de la fitxa.

Estat Conservació. Es tracta d’una informació de molt interès que apropa al coneixement de la salut en que es presenta el bé integrat dins l’inventari. Apareix sota tres estats possibles: “bo”, “regular” o “dolent”.

Notes Conservació. En el segon entrefilet que segueix en la mateixa línia a l’anterior enunciat, de vegades es detalla, si el seu estat ho requereix, quina es la seva patologia principal, assenyalant-se en alguns casos informació sobre restauracions patides, per exemple.

Autor Autoria del bé, si es coneix.

Any Any de realització del bé o elements quan se sap amb certa exactitud, o si es tracta d’una cronologia variada es posa l’any que es considera més important pel bé i que pot fer referència de vegades a la seva creació, o si es suposa més important, a l’actuació més destacada que configura la seva morfologia. Lògicament aquesta cronologia no s’expressa en el cas de molts elements constitutius del patrimoni natural.

Estil, època Es descriu aquí el caràcter artístic en el qual s’enquadra el bé o el període històric convencional al qual pertany. De vegades, la imprecisió o dualitat d’estils fa necessari apuntar més d’un corrent estilístic.

Segle És la centúria en que es produeix la realització del bé inventariat. S’assenyala la cronologia principal, o si cal, les dues més interessants en la morfologia d’aquest bé a traves de la seva història.

Emplaçament Descripció física i geogràfica de caire genèric de l’indret d’ubicació del bé.

47

Longitud Es refereix a la situació geogràfica en coordenades de longitud en graus (º), minuts (‘) i segons (‘’). Tanmateix, s’ha obviat aquesta en favor de les coordenades UTM.

Latitud Situació geogràfica en coordenades de latitud en graus (º), minuts (‘) i segons (‘’). De la mateixa manera que el camp anterior, aquesta informació s’ha obviat en favor de les coordenades UTM.

UTM Situació geogràfica en coordenades UTM. S’indica el valor de les coordenades en “x” i “y” dins del mateix.

Altitud Situació en altura del bé respecte del nivell del mar.

Accés Es tracta d’un camp tancat que presenta cinc opcions: fàcil, difícil, obert, restringit, sense accés.

Núm. negatiu A l’haver-se realitzat la documentació fotogràfica mitjançant càmara digital, aquest camp no procedeix.

Fitxes associades El número o números d’altres fitxes de béns o elements relacionats (per lligam físic, per que formen part d’un mateix immoble o d’un mateix conjunt, o per altres tipus de connexions, de vegades de caire simbòlic molt acusat)

Història Informacions històriques relacionades amb el bé, de manera resumida. Aquestes informacions en un bon nombre de casos són de caire oral.

Bibliografia Relació sistemàtica de referències en sistema Harvard d’obres que proporcionen informació sobre l’ítem en qüestió.

Protecció. El primer quadre és un camp tancat amb quatre opcions: inexistent; legal; física i, legal i física. Si el bé està protegit per algun mecanisme jurídic o administratiu, s’especifica la figura emprada en el quadre (o camp) següent.

Nº Inventari Generalitat. Aquest apartat s’ha omplert tan sols en els casos d’inclusió del bé, fent-s’hi la referència oportuna.

Autor Fitxa. Les fitxes han estat omplertes per Juana María Huélamo Gabaldón (Kuanum), per a l’empresa Arqueociència.

Data reg. Data d’inici de confecció de la fitxa.

Data mod. Aquest apartat resta buit, doncs s’ha creat amb vistes a possibles modificacions futures, posteriors al lliurament de l’Inventari.

Mapa Planimetria parcial del terme. A la major part de les fitxes s’ha emprat el mapa topogràfic de Catalunya, escales 1:10.000 i

48 1:5.000, editats per la Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, i el 1:1000 en el cas de molt elements urbans, que han estat proporcionats per la Diputació de Barcelona, així Ajuntament d’Avinyonet del Penedès. La ubicació del bé descrit resta indicada amb ombrejat semitransparent de color vermell, que en general destaca a sobre del fons de la representació cartogràfica.

Fotografies Les finestretes dedicades a aquesta informació gràfica hostatgen un mínim d’una imatge del bé i un màxim de tres. En algun cas, aquestes imatges són d’altres autors o han estat publicades, per la qual cosa es referència a persones o fonts, a l’apartat “observacions”.

4.2. Documentació i informants consultats.

Per a la documentació s’han utilitzat informacions i documentacions de tota mena aconseguides en el decurs del treball de camp. A més de molts veïns i veïnes del terme municipal, especialment, han facilitat informacions d’interès d’acord amb els criteris de partida d’aquest treball són els següents:

Anton Ferret Castellví (Les Gunyoles) Antonio Jornet Gassó (Mas Vendrell) Ferran Miralles i Sabadell (Generalitat de Catalunya: Política Territorial) Ferran Peral (Can Ràfols dels Caus) Francesc Juncà Casals (carrerades) Gemma Hernández (Generalitat de Catalunya: Servei d’Arqueologia) J. Oriol Puig Vidal (Llinda) Jacint Esteva Vendrell (Can Ràfols dels Caus) Joan Esteve Nadal (Santa Susanna) Joan Marcè Casas (Cases Blanques) Joan Raventós Milà (Carrau) Josep Maria Feliu (Secció d’Arqueologia del Museu de Vilafranca - Museu del Vi) Josep Escofet (L’Arboçar de Les Roques) Josep Pinyol Puig (Sant Sebastià dels Gorgs) Josep Raventós Massana i Maria Teresa (L’Arboçar) Julià Marcé Ricart (Collblanc) Julià Ricart Gramunt (Ca la Modesta, Cantallops) Magí Miret (Generalitat de Catalunya: Servei d’Arqueologia)

49 Maria-Carme Amat Font (Sant Sebastià dels Gorgs) Maria Rosa Senabre (Museu de Vilafranca - Museu del Vi) Matilde Vendrell Montse Jané (Secció de Geologia/Paleontologia del Museu de Vilafranca - Museu del Vi) Montserrat Rodríguez Via Mossèn Anton Margarit Núria Molist (Museu d’Olèrdola) Pere Capellades Milà (Font de la Canya) Pere Jordi Figuerola (Museu Diocesà de Barcelona) Pere Sadurní i Vallès (Tradició oral i dades històriques) Ricard Marcè (Collblanch) Pere Llopart Garriga Xavier Esteve Gràcia

Els següents centres i institucions han estat consultats i, han facilitat la tasca de confecció de l’inventari:

Arxiu de la Corona d’Aragó Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca Arxiu NO-DO (Madrid) Arxiu RTVE (Madrid) Biblioteca de Catalunya (Barcelona) Biblioteca de la Universitat de Barcelona Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya (Barcelona) Museu de Vilafranca Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona) Museu Nacional d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona) Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Terrassa) Museu d’Olèrdola Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya (Barcelona) Servei de Cartografia de la Diputació de Barcelona Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (Barcelona) Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

50 La bibliografia consultada es pot veure a l'apartat corresponent.

4.3. Elements tècnics i format de lliurament

Per a realitzar els plànols digitals i per la localització dels elements s'ha fet servir la planimetria facilitada per l’Ajuntament d’Avinyonet i pel Servei de Cartografia de la Diputació de Barcelona:

Les fotografies han estat realitzades per Juana María Huélamo i Josep Maria Solias, en una càmara digital Fuji Finepix encara que n’hi ha d’altres autors, dels què es detalla l’autoria al lloc corresponent de la fitxa en la qual apareixen inserides.

Les dades de precisió relatives a l’emplaçament: coordenades UTM i alçada han estat preses amb un aparell de navegació GPS tipus eTrex Summit de Garmin.

Les dades han estat tractades en un ordinador de taula HP Pavilion, equipat amb Windows Me i en un portàtil Toshiba Satellite equipat amb Windows Xp.

L'Inventari del Patrimoni Cultural d’Avinyonet del Penedès es composa de les següents parts:

Fitxer amb 320 registres realitzat sobre una aplicació del programari Microsoft Access en CD-ROM, en un arxiu nomenat "AVINYONET".

Portada de les fitxes realitzat sobre el programari Microsoft Word en CD- ROM, en un arxiu nomenat "AVINYONET. Portada".

Informe de realització del treball fet sobre el programari Microsoft Word en CD-ROM, en un arxiu nomenat "AVINYONET. Informe".

Impressió de les fitxes, en paper format A4 (2 jocs) i l'informe en paper format A4 (2 jocs).

51

5. RESULTATS

5.1. Elements examinats Com ja s'ha explicat en parlar dels processos de treball es va procedir a una avaluació de les fitxes que s'anaven obrint. El resultat d'aquesta avaluació ha estat l'eliminació d'ítems inclosos de manera provisional. En concret, el nombre total d'elements que han estat fitxats en un moment o altre del decurs del treball ha estat de 310, de les que resten 248 després del procés d'avaluació i tria, pel qual s'ha procedit a l'eliminació de 62 elements prefitxats. La informació de les fitxes eliminades o bé ha estat integrada en d’altres de més generals o bé es presenta a continuació. Aquestes xifres indiquen les magnituds sobre les que s'ha treballat, ja que constitueixen un volum d'informació molt gran per a un inventari.

Cal tenir present que un canvi en els criteris de l'inventari possibilita que es pugui traslladar de nou la informació d'aquestes fitxes descartades a fitxes actives. D'altra banda, si es revisa el catàleg del patrimoni pot haver-hi necessitat de recuperar informació que es trobi en fitxes descartades, per tant, aquesta s'indica a continuació, incloent, en alguns casos documentació fotogràfica de les mateixes.

5.1.1. Elements descartats 1. ANTIGA ESGLÉSIA DE SANTA MARGARIDA DE CANTALLOPS. Està integrada dins el carrer de Santa Margarida de Cantallops.

2. ARRELS. Revista juvenil d’Avinyonet del Penedès. Primera publicació periòdica del poble. Col·lecció de Josep Escofet. El primer número va aparèixer el gener de 1976. Es tractava d’una revista mensual, impresa a ciclostil i amb una tirada de 100 exemplars, la major part dels quals eren de subscripció.

52 3. BARRACA ADOSSADA DE CAN NICOLAU. És propietat de Jacint Esteva Vendrell, i es troba a prop de la casa de Can Nicolau. El seu contingut s’ha integrat dins la fitxa BARRAQUES I CONJUNT D'ENGINYERIA EN PEDRA SECA A CAN NICOLAU. La major part d’aquests elements de caire agrícola van ser fets pel propietari de Can Nicolau com a elements de recolzament pel conreu de la vinya. Aquesta barraca, es trobava adossada a la roca, que havia estat aprofitada com a paret en la seva construcció. És de suposar que el cobriment fou d’elements vegetals, encara que no es pot afirmar amb seguretat. El seu estat de conservació és dolent.

4. BARRI DEL MAS COMTAL: Eliminada a l’haver-se integrat dins el MAS COMTAL. Conjunt d'habitatges que responen a una tipologia tradicional urbana, però que es troben al mig del camp, a tocar el camí-carrerada de la Llacuna. Són de planta quadrangular, teulada a dues vessants, façanes planes i constitueixen un petit nucli de població que ha crescut a redós de la masia del mas Comtal. Davant les cases, i a l'altre costat del camí es troben moltes edificacions auxiliars, encara que ja formen part del terme de Sant Cugat Sesgarrigues, que té la partió en aquesta carrerada.

5. BOSC I TORRENT DEL BATLLE. Eliminada en integrar-s’hi dins la fitxa general: “TORRENTS D’AVINYÓ, XOPS I SANT SEBASTIÀ DELS GORGS”. El torrent del Batlle porta les aigües al torrent de la font de la Canya, sota del turó del mateix nom. El bosc, avui està format fonamentalment per vegetació de ribera, pel fet de constrenyir-se a les zones humides d'influència d'aquest curs fluvial que forma part d'altre conca fluvial de més gran abast, el torrent dels Gorgs, encara que es de suposar que en altre temps hagués sigut més extens i poblat per una major varietat d'espècies d'aprofitament humà. Les coordenades de situació son les següents: x=0397207 y=458058, i es troba aproximadament a 211 m d’alçada.

Tradicionalment el bosc permetia al pagès aprofitar la llenya per escalfar-se, i també fer carboneres durant l'hivern, època de poca feina al camp. Eren molts els oficis que es proveïen de carbó: ferrers, serrallers, etc., a més del consum propi de les cases per escalfar-s'hi i cuinar els aliments. La fusta de forn era racionalment tallada i comercialitzada en feixos a bòbiles, a olles d'aiguardent o a forns de pa, fins i tot se’n

53 feia un carbó de menor qualitat, en petites carboneres que era costum que els pagesos fessin.

Un altre aprofitament propi del bosc era el de fer formiguers, que consistien en cremar terrosos de terra amb llenya o brossa, formant un conjunt ric en minerals com a adob per la terra de conreu.

Aquest aprofitament humà de les masses forestals que es desenvolupaven per aquest territori anava encara més enllà de la fusta. La caça amb vesc i els llaços eren més generals que les armes de foc. Del bosc es plegaven pinyons, mores, cireretes, etc.

Com a costum particular associada al bosc, es va trobar en el transcurs de la feina de camp (veure la fitxa dedicada a medicina popular i curanderisme. Costumari de la nit de Sant Joan): que cap els anys 1940-1950 es va passar en aquest indret un nen herniat per la branca d'un arbre la nit de Sant Joan, mentre la gent anava amb espelmes. Es tractava d’un nen de Vilafranca, on vivia l'amo de Cal Batlle (informació oral Pere Llopart, desembre 2002).

6. CA L’ESCOFET. Eliminada al trobar-se dins la fitxa NUCLI ANTIC DE LES GUNYOLES i PICA DE CA L’ESCOFET. S’hi conserven dues piques baptismals, una d'elles d'immersió i l'altra que prové del poble. Hi ha una sitja dins la casa.

7. CA LA MODESTA. Eliminada a l’haver-se integrat dins les fitxes de Cantallops i de la carrerada de la Cerdanya o de Puigcerdà, per tractar-se d’un element d’alt valor simbòlic relacionat amb ambdós ítems.

Els pastors transhumants, en els seus llargs desplaçaments, realitzaven la ruta amb unes etapes prefixades que cada nit acabaven en una masia o en un hostal. Eren llocs on ja s'hi havia aturat sempre els seus avantpassats i amb els habitants dels quals s'establien forts lligams d'amistat. En la ruta de la carrerada de la Cerdanya, encara subsisteix una casa d'aquestes, ca la Modesta de Cantallops, que donà acolliment i parada a molts pastors transhumants.

Aquesta casa es coneix així per lo següent: "En Modest Ricart es va casar amb na Teresa, que era de Begues, i varen tenir cinc fills. Un d'ells, en Joan, es va casar amb na Maria Gramunt i es van quedar a viure en aquesta casa. Tenien dos fills, en Julià i na Teresa, dels quals el primer es va quedar a viure a la casa junt amb la seva família. Se'n diu Ca la Modesta perquè la seva àvia es va casar amb en Modest (TELL, 1999).

Es tracta d’una construcció que ha perdut tota l'estructura destinada a l'acolliment del bestiar, que es troba al costat de la vall per la que mena la carrerada en direcció a coll de Garró i can Ràfols dels Caus, un altre punt important d’estada del bestiar.

8. CAL BATLLE: Eliminada a l’haver desaparegut l’antiga edificació. Es trobava prop de can Fontanals. Tan sols resten un grup de vivendes sense cap interès arquitectònic des d’un punt de vista patrimonial. Al costat d’aquestes cases hi ha, escampats pel terra, restes de carreus del que devia ser la porta dovellada d’accés a la casa.

54 9. CAL FORNER/FORN DE PA. Edifici i forn de foneria ubicat al Carrer Salvador, número 6 de Les Gunyoles. Era el darrer forn de pa de Les Gunyoles, propietat de Concepció Raventós i Raventós. Té la següent ubicació topogràfica: x=0398024 y=457861 i es troba a 330 ms. d’alçada. L'avi Josep Raventós Marcé era ja forner el 1890. El forn s'alimentava de fogots o branques de pi lligades. La gent portava el blat per que el forner li fes el pa, era una mena d'economia d'intercanvi. El forn va deixar de funcionar cap a 1970. Les pales, pastera i altres estris propis de l’ofici es van donar a la cooperativa. S’ha eliminat integrant-se la seva informació dins les fitxes: LES GUNYOLES I COSTUMARI.

Feien garlandes per Pasqua i es regalava una grossa amb fruita i ous a les Caramelles, i altra que es rifava pel ball de Pasqua.

10. CAL PADRONA. Eliminada per tractar-se d’un nucli de poblament que presenta una escassa vàlua des d’un punt de vista patrimonial. A prop d’aquest nucli hi ha el cementiri d’Avinyó. Entre l’església d’Avinyó i aquest nucli de Cal Padrona, hi havia hagut altres cases, a Cal Rovireta.

11. CAMÍ DEL CALVARI DE LES GUNYOLES. Eliminada en haver-se integrat dins la fitxa de la carrerada o carrerada de la Llacuna, ja que és el mateix traçat i l’origen d’aquest camí tan antic. Hi ha una fitxa apart dedicada al calvari de Les Gunyoles.

12. CAMÍ VELL DE CAN RÀFOLS DELS CAUS: Eliminada ja que es tracta d’un tros de la CARRERADA DE LA RIERA DELS PELAGONS.

13. CAN GUSTEMS. Masia ensorrada en bona part, feta amb paredat de tàpia. Es troba al Nord-est de la Casanova del Marcel, en la Plana del Mas Bertran.

14. CAPELLA DE SANTA MARGARIDA DE CANTALLOPS. Es tracta sens dubte del precedent de l’antiga església del nucli de Cantallops que es troba al carrer de Santa Margarida, avui fora del culte. Encara es trobava en funcionament abans de la guerra. Un veí de Cantallops, Julià Ricart, de Ca la Modesta, te el record d’haver anat amb el seu pare a missa en aquest indret. Es troba a tocar el camí dels Xops, a prop del Centre Cultural de Cantallops, al costat d’una torre elèctrica, en una terra de conreu. Les coordenades són: x= 0399508, y=4580345. Encara es conserva la imatge que es venerava a l’ermita, i que es va salvar, amagada en una casa, durant la guerra de 1936. Avui es troba a l’església de Cantallops.

55 15. CARRER DE CANTALLOPS: Eliminada a l’haver-se integrat a la fitxa de CANTALLOPS. Segons la Gran Geografia Comarcal de Catalunya, la primera referència documental al lloc anomenat "Campo de Lupis" es remunta a l'any 991. Tot i així, es possible l’ús d'aquest topònim en dates anteriors sota la forma villa de Lobos. En concret, un document (datat el 15 de gener de l'any 976) que delimita una propietat i diu "(...) in termine de Olerdula i delimitada de orientis in ipsos gorgos, de miridie in villa de Lobos (probablement Cantallops), de occiduo in termine de S. Stefani, de circi in termine de Subiratus". D’altra banda en un establiment datat el 26 de juliol de 1176, apareix com el nom d'un manso. En aquest document consta que "in termine Olerdole, sive in parrochia s. Petri de Avinione" hi ha "ipso mansos de Ficulnea, sive ipso manso de Campo de Lupis" (Cartulari de Sant Cugat del Vallès, núm. 1110). Amb seguretat, la primera referència documental al lloc "Campo de Lupis" es remunta a l'any 991. Tot i així, sembla que el possible ús d'aquest topònim en dates anteriors sota la forma villa de Lobos; "in termine de Olerdula (..) de orientis in ipsos gorgos, de meridie in villa de Lobos (..)”. En temps del rei Pere III el Cerimoniós (1319 - 1387) el lloc de Cantallops es citat com a possessió de Sant Pau d'Ordal, parròquia que depenia de Sant Sebastià dels Gorgs.

Dins el "Nomenclàtor" de l'1 de gener de 1888 corresponent a la província de Barcelona, editat l'any 1892, figura l'Aldea de Cantallops amb unes dimensions gairebé idèntiques a les de Les Cabòries, amb 34 edificis i 144 habitants de fet (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001).

En un establiment datat el 26 de juliol de 1176, recollit al Cartulari de Sant Cugat del Vallès, núm. 1110, apareix com el nom d’un manso. En aquest document consta que "ipso manso de Ficulnea, sive ipso manso de Campo de Lups" (JUNQUERAS, MARTÍ, 200).

16. CARRER DE SANT SALVADOR. A Les Gunyoles es troba aquest carrer que destaca per la seva unitat tipològica. No obstant, s’ha eliminat en fer-se una fitxa unitària dedicada al casc antic de Les Gunyoles, en la qual s’integra tota la informació.

56

17. CARRETERA DE LES GUNYOLES. Queda integrada en la fitxa general de Les Gunyoles. Es tracta de la carretera que baixa del poble fins trobar, a l’alçada de les primeres cases de Les Cabòries, la carretera d’Olesa de Bonesvalls a Avinyonet. Per la gent de Les Gunyoles està carregada de valor simbòlic, doncs representa l’esforç comú per salvar una situació d’aïllament a la què les administracions públiques no donaven la resposta adequada. La gent hi va col·laborar posant el seu esforç en la materialització d’un jornal a la setmana, i hi van participar tots els homes del poble. Es va formar una comissió d’obres. Hi van treballar 32 peons amb 21 carros. Tots recorden com l’Enric, l’acordionista i campaner cec de Les Gunyoles era l’encarregat de tirar les barrines (informació obtinguda de la gent de les Gunyoles, mitjançant reunió conjunta a les dependències municipals de les Gunyoles el novembre de 2002).

18. CASA DE L’ALZINA. Al costat de Can Nicolau hi havia existit una altra casa que li deien l’alzina. Tenia un pou. La família Mas era originària d’aquesta casa. La gent de l’Alzina es dedicava a tallar fusta al bosc, per la qual cosa llogaven gent i portaven carros cap a Vilafranca. Després van fer societat amb l’Isidro i van tractar de fer la línia d’autobusos.

19. CASES DEL PONT DE COLL DE GARRÓ. Eliminades per trobar-se enrunades. Es troben al costat de la carretera d’Olesa de Bonesvalls, en direcció a aquest poble, a ma dreta al costat del pont que travessa la riera, molt a prop de la fita termenal que hi ha en aquest punt i de la carrerada. Es veuen dins les bardisses, restes de construccions, fonamentalment cups pel vi. Aquí havia hagut dues cases, Ca l’Eixut i Cal Viroia.

20. COL·LECCIÓ DE CAL ROIG. Eliminada al no tenir suficient entitat.

21. ESGLÉSIA VELLA DE CANTALLOPS. Eliminada i integrada dins la fitxa del CARRER DE SANTA MARGARIDA. Hi ha antecedents històrics sobre l'existència d'una capella de Santa Margarida, així, l'any 1579, Jaume Peipo d'Avinyonet, en el seu testament deixà una quantitat per arreglar la Capella de Santa Margarida de Cantallops, i el 1729 el Visitador General de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó mana que els obrers d'Avinyonet fossin a arreglar la capella de Santa Margarida de Cantallops (ESCOFET, 1981)".

Un dels senyals d'identitat de Cantallops es l'església que domina el poble, que va ser consagrada el 20 de juliol de 1975 pel bisbe Capmany. A principis de l'any 1975, l'església de Cantallops (que encara es conserva a la carretera) tenia una gran esquerda, i a més a la gent gran li donava por travessar la carretera . Fruit de l’empenta col·lectiva, a l’abril, la família Fortuny Algueró ja havia cedit un terreny a

57 Cap de grill, i els plànols ja estaven fets així com tots els papers en regla. El dia 14 es va començar a construir el nou edifici, i als tres mesos, el 20 de juliol, s’inaugurava.

Tothom va treballar per fer realitat el projecte, sota la batuta dels dos paletes del poble (el Joan Ràfols i el Josep Guilera). Els diumenges eren els dies de màxima activitat. S’explica que per la Mare de Déu de Montserrat, el 27 d’abril, es van posar més de 3.000 totxanes. No obstant, hi va haver moments delicats, com quan es feia la cúpula, o quan es posaven la campana o la creu.

La forma rodona de l’església al principi va costar d’assimilar, però amb el temps es va convertir en un signe identitari. Era un tret característic del poble. A mig construir, hi havia gent que preguntava si era un dipòsit d’aigua o una plaça de toros. Quan va estar acabada i pintada, també es deia que semblava un pastís de nata amb maduixes. Però en realitat, molta gent reconeixia Cantallops per l’església circular (GUILERA ALEMANY, 2000).

La devoció a Santa Margarida, a qui es troba dedicada la església actual, fou força present en temps medievals. Geogràficament proper es troba l'antecedent d'aquesta advocació a Santa Maria de Llinda, en la capella enrunada del segle X. Resulta interessant la casualitat històrica de la existència, en documentació del segle XI, de un Llop-Sanç, afincat en les proximitats de Llinda en terres que inclouen el “Campo de Lupo” (Cantallops?), encomanat l’any 1176 a Bertran de Solario, l’amo de Mas Bertran, pel monestir de Sant Cugat (MARGARIT, 1983a).

22. FEIXA AMB PONT x=0400219 y=457707 240M Obra civil. Inclosa dins BARRACA I CONJUNT D'ENGINYERIA EN PEDRA SECA A CAN NICOLAU.

23. FESTES I BALLS eliminats per no presentar elements de caire tradicional distintius, encara que s’ha de tenir present que són una expressió cultural important dins el conjunt d’elements del patrimoni cultural del municipi i que es troben ja arrelades en el conjunt d’expressions culturals dels diversos nuclis de població. Aquestes festes que encara subsisteixen són:

FESTA MAJOR A L'ARBOÇAR: Últim diumenge de juliol.

FESTA MAJOR DE LES GUNYOLES: Primer diumenge d'agost.

FESTA MAJOR DE SANT SEBASTIÀ DELS GORGS: Primer diumenge d'agost

FESTA MAJOR DE LES CABÒRIES: Tercer diumenge d'agost. L’any 1953 a l’Arxiu municipal s’ha trobat un expedient instruït amb motiu de la informació pública oberta als efectes d’aplaçar la festa major que es ve celebrant per la festivitat de Sant Salvador per a desplaçar-la a la del Sagrat Cor de Maria, el dia 22 d’agost (Arxiu Municipal d’Avinyonet, any 1953 exp. núm 2). Nova patrona de la nova església a petició de la Societat “La Parra”. La església està en construcció.

FESTA MAJOR DE CANTALLOPS: Segon diumenge d'octubre

BALL DEL MOST A LES A LES GUNYOLES: Octubre

58

BALL DEL MOST A LES CABÒRIES: Novembre

24. FINESTRA GÒTICA D’AVINYONET AL MUSEU DE VILAFRANCA. Informacions orals indicaven que el sr. Pere Giró va portar al Museu de Vilafranca una finestra gòtica d’Avinyonet (no se sap ben ve si de la casa gran de Clariana o de Mas Cavaller de Dalt). Fetes les indagacions pertinents, al catàleg del Museu, no es va trobar cap finestra ni cap altre element arquitectònic dins el fons d’aquesta institució que es pugui identificar com a provinent de cap edifici del terme municipal d’Avinyonet.

25. FITA D’EN RÀFOLS Eliminada donada la poca entitat.

26. FITA D'EN MARCÈ. Eliminada. Fita monolítica de forma rectangular feta en pedra calcària desbastada. Presenta per la cara anterior la llegenda: MARCE, tocant a la vessant que mena a la caseria de santa Susanna

27. FITES. Encara que es coneix l'existència d'elements vegetals com canyes o arbres; accidents naturals com torrents o vessants; obres públiques com camins, rases, o pous (pou del Pau de la palla) els quals han estat utilitzats per a la delimitació de propietats, en general, la major part de les fites del terme municipal d'Avinyonet són de pedra més o menys treballada col·locada. generalment, dreta i algunes acompanyades d'altres de més petites o filloles, com és el cas de la del Puig de la Mola. Ignorem si sota d'elles hi ha testimonis materials del moment en que van ser posades. Existeixen fites de diversos tipus tant públiques com privades. Per un costat es troben les que delimiten el terme municipal .

D'entre les privades s'han identificat les següents la fita d’en Marcè i la fita de cacera de Josep Ràfols.

De les públiques s'han identificat unes quantes, la majoria en bon estat de consservació. Resulta d'interès la utilització del nom de Fitó, com a toponímic d'un gran espai de terreny en el qual es troba ubicat un límit territorial de diversos municipis, d'entre ells, Avinyonet. També resulta molt interessant la gran pedra del coll de Garró, utilitzada com a fita de terme municipal.

Altres elements han estat considerats fites per la tradició oral: el Pi d'en Barba, destruït al darrer incendi patit per la Serra de Les

59 Gunyoles i de la Font del Cuscó; el Pou Gran, a Sant Cugat, etc.

28. FONS LITERARI DEL POETA PAU DEL PI. Pau Vendrell, més conegut com a Pau del Pi era un poeta local, col·laborador a tots els actes públics de la seva època, és a dir, de les primeres dècades del segle XX. La seva participació en la vida pública d’Avinyonet, i especialment de Les Gunyoles va fer que la Societat La Torre ho fes president honorari. No s’han localitzat els seus escrits originals, però el Sr. Antoni Ràfols de Les Gunyoles, cosí seu, va anar aplegant durant anys els seus escrits. Encara hi queda a Les Gunyoles la seva casa, a la plana que s’inicia al peu del Puig de la Mireta.

D’entre els seus escrits més coneguts hi figura el de “La Font Destinada”, en que es parla d’aquest abundós brollador localitzat a la Serra del la Font del Cuscó, al terme de les Gunyoles.

60

29. FONT BROLLADOR DEL TORRENT DEL PEIXATER: Eliminada al no haver-la localitzat. Citada a (CÓRDOBA, 1999).

30. FONT DE CA L’AMAT: Eliminada a l’haver desaparegut. Passada la casa de ca l'Amat, es gira cap a l'esquerra fins a arribar al torrent. Abans de creuar-lo, es gira a l'esquerra torrent avall. Abans d'arribar a un pou que hi ha sota l'hort, es troba un xop amb cinc peus. Al mateix recte del torrent hi ha un pèlag que s'omple de la font que ve d’un un petit rec des de l'altra banda. La font està colgada i no es veu exactament per on baixa l'aigua (CÓRDOBA, 1999).

31. FONT DE CAL VENDRELL. Eliminada al trobar-se la font canalitzada i tapada sense cap possibilitat de poder-hi beure. S’hi arribava des de la font de Fontanelles. Des d'allí, i continuant uns 150 metres més es troba un fondal a l'esquerra. D'allí es puja pel centre del torrent uns 50 metres (CÓRDOBA, 1999).

32. FONT DE DALT DE CAL MARTÍ. Eliminada al no haver-se localitzat. Apareix citada a CÓRDOBA (1999).

33. FONT DE DALT DEL MOLINET. Eliminada a l’haver desaparegut.

34. FONT DE LA MINA DE CAN MARTÍ. Des de la sortida de Les Gunyoles per la part de dalt del camí cap a l'Arboçar, a 1000 m. De la sortida, es troba un camí a l'esquerra que passa pel darrere d'una casa en runes: Cal Martí, on van matar el rector de Sant Pere durant la guerra. Seguim fins a arribar a unes canyes que trobarem a 200 m. Del camí de dalt. Sobre el marge, anant pel costat de les canyes, a sota es troba la bassa i, entremig de les canyes, sobre la bassa, hi ha la mina. Està molt bruta (CÓRDOBA, 1999).

35. FONT DE LA VIA Desapareguda a l'eixamplar les vies del tren (CÓRDOBA, 1999).

36. FONT DE LLINDA A prop del santuari de Santa Maria de Llinda

37. FONT DE SOBRE LA BARRACA: Eliminada a l’haver desaparegut. A terra hi havia una roca massissa. Sota un arbre, gairebé colgada per la malesa es trobava la font, que és de clot en plena roca. Amb aquesta aigua es regava l'hort a mà (CÓRDOBA, 1999).

38. FONT DEL FRARE O DEL PONT: Eliminada a l’haver desaparegut, encara que sota el pont encara surt aigua. Es trobava a Sant Sebastià dels Gorgs (CÓRDOBA, 1999).

39. FONT DEL MOLINET. Eliminada a l’haver desaparegut.

40. FONT DEL PÈLAG DELS SALTS: Fa uns anys a la part del pèlag hi ha una pedra que fa com de cornisa fa uns anys va caure o es va tirar un home i es va matar. Integrada a la fitxa de la riera dels BRIVONS (CÓRDOBA, 1999).

61 41. FONT DEL POU DEL PEIXATER: Eliminada al no haver-la localitzat. L'aigua raja formant un petit pèlag. Aquesta aigua vessa d'un pou que hi ha una mica més amunt, al torrent (CÓRDOBA, 1999).

42. GOIGS A SANT SALVADOR, patró de Les Gunyoles. Eliminada en bolcar-s’hi la informació dins la fitxa: ANTICS GOIGS D’AVINYONET DEL PENEDÈS.

43. LA PILARICA. Un grup de caire simbólic-religiós format per una escultura de la Mare de Déu del Pilar i altres elements fets en pedra es troben al peu del Puig de la Mireta. Es van col·locar l’any 1940. Aquest muntatge de tipus religiós es troba en relació amb altres creus que s’han trobat en el transcurs del treball de camp: una a Ca l’Umbert de Les Gunyoles i altra a Ca l’Amat de Sant Sebastià dels Gorgs.

44. MAS CAVALLER DE DALT I LA GRANJA. Incorporava les cases de Mas Cavaller de Dalt i la Granja, amb l’UTM següent: x=0398512 y=458050 i alçada 263. La seva informació s’ha integrat dins la fitxa Collblanc.

45. MASET DEL PEIXÓ. Corresponent a Cantallops. Ha estat eliminat per trobar-se fora el terme municipal d’Avinyonet, encara que correspon a Cantallops de Subirats. Sí que ha quedat inventariat un celler que va ser del mateix propietari i que es troba al nucli urbà de Cantallops.

46. MUR DE L’HORT DEL RÀFOLS: Mur alt de protecció d’un hort de can Ràfols dels Caus que es trobava al costat d’un camí prop de la teulera del Ràfols. Medeix uns 90 metres, aproximadament. Es tracta d’un bon exemple de construcció preindustrial de maçoneria irregular i conserva restes de rebuig de forn, tal vegada, corresponents al forn que va donar nom a la casa de la Teulera. Es troba al Km 25 de la BV-2411. Es contempla dins la fitxa de la masia de CAN RÀFOLS DELS CAUS.

47. OLIVERA DE SANTA SUSANNA. Integrada dins la fitxa que es refereix a la zona d’interès que és la vall de Santa Susanna dins el territori que es troba comprés al parc natural del Garraf.

48. PEDRERES D’AVINYONET. Fitxa eliminada i s’han obert dues fitxes de pedreres: LES ESPLUGUES I FORN DE CALÇ I PEDRERA. En molts indrets del terme es troben restes d’explotacions de pedra calcària, que ha estat una de les feines ocasionals de la gent d’Avinyonet. Així, per exemple, en una de les vessants del Puig de la Mireta encara es

62 evident una d’aquestes, la pedra de la qual va ser aprofitada per fer obres com la carretera de les Gunyoles a les Cabòries, l’església de Cantallops.

49. PLAÇA DE L'ESGLÉSIA DE LES GUNYOLES. Eliminada en integrar-s’hi dins la fitxa de nucli antic de Les Gunyoles.

50. PLATANER DE SET PEUS: Eliminada a l’haver desaparegut. Es trobava al sector de Sant Sebastià dels Gorgs, prop de ca l'Amat (CÓRDOBA, 1999).

51. POU DE BAIX / DE CAL MASSANA. Eliminada a l’haver-se integrat dins la fitxa de PUNTS D'ABASTIMENT D'AIGUA A LES GUNYOLES. Aquest element té un gran valor simbòlic per a la gent de les Gunyoles i es troba molt relacionada amb altres dos punts d'abastiment d'aigua: el dipòsit d'aigua a la serra de Les Gunyoles, el pou de Baix o de cal Massana (obert el 17 d'agost de 1879) i encara d'abans el pou Gran del 1877. L'any 1850 hi havia una junta d'aigües; es cuidava d'administrar l'aigua d'una bassa pública, del pou de Sant Salvador i del pou de Sant Isidre (PUIG I BOSCH, s.d.).

52. POU DE L'HORTA/POU MAJOR/POU COMÚ, a la rasa del Pou Major-Camí de la Casa Vermella, i ubicat amb més exactitud al costat del camí que mena des de la casa Vermella a la Granada, a tocar d'un corral, es troba aquest pou, de refacció recent i cabdal molt abundant. Presenta un brocal de mamposteria feta amb totxo i ciment i està rematat pel suport d'una corriola. Eliminada per trobar-se fora el terme municipal d’Avinyonet.

53. POU URBÀ; Eliminada a l’haver-se integrat a la fitxa de LES CABÒRIES. Construcció feta en pedra seca, de planta circular amb un habitatge adossat. Es van detectar altres pous a l’actual nucli conegut per les Cabòries. La major part d’ells han desaparegut o es troben sota la pavimentació actual:

-pou davant a Cal Suchet, era el pou de cal Sidro. Encara existeix per sota.

-pou del carrer del Carme, de finals del segle XIX, es trobava al costat de l’antic Ajuntament. Es va ensorrar cap a l’any 1980-

-pou al davant l’actual local de la societat La Parra.

-pou de Ca la Silia. La seva aigua es va utilitzar per fer l’església, mentre que la pedra s’extreia de les pedreres de la Plana d’en Bord.

63 54. POU VELL. Es troba a les Cases Blanques Té 255 metres x=0397741 y=4576752

55. RELLOTGES DE SOL D’AVINYONET. S'han localitzat al terme municipal d'Avinyonet 20 rellotges de sol que es troben en diversos estats de conservació: S’ha fitxat el de cal Fassinàire, mentre que els altres es relacionen aquí

1, Mas Bertran. Rellotge força curiós pel què fa a la forma com va ser construït. Només té una línia horària, que es la de les 12 del migdia. Compta, però amb xifres horàries que van de les 6 del matí a les 5 de la tarda (6/5) i són aràbigues (MORATÓ I VIA, 1992a).

2, Mas Condal. A la façana principal. Està pintat sobre relleus de morter. Indica les hores i les mitges hores amb petites línies que separen les cifres horàries. La numeració és aràbiga i va de les 8 del matí a les 5 de la tarda (8/5) (MORATÓ I VIA, 1992a).

3, Cal Mestres. A la façana princial, que dona al carrer de la torre Romana de Les Gunyoles. Està completament esborrat (MORATÓ I VIA, 1992a).

4, Església de Sant Salvador de Les Gunyoles. Hi ha un rellotge de sol al lateral del campanar, que va quedar descobert en ser restaurada la torre l'any 1990. Està tallat a la pedra. La numeració, que va de les 6 del matí a les 6 de la tarda (6/6), barreja les xifres aràbigues i les romanes. Les primeres són el 6, el 7, el 8, el 9, l'11 i el 12, mentre que les romanes són el X, l'I, el II, el III i el IIII (MORATÓ I VIA, 1992a).

5, Ca l’Isidret al pati interior de la casa. Està molt deteriorat i el gonom mal orientat. Es va pintar en colors vermellosos (MORATÓ I VIA, 1992a).

6, Can Vendrell. Es troba a la façana principal, abans protegida mitjançant un baluard, avui arran l’última intervenció i reforma de la casa, desaparegut. Presenta una petita línia horària que marca les hores, i aquestes són, a més, indicades amb números romans, que van de les 9 del matí a les 4 de la tarda (9/4). Encara que la façana on es troba sembla ser del 1727, no se sap la data del rellotge. A la part superior porta s’indica l’any 1965 en numeració romana, data aquesta molt probablement de la darrera restauració. Al pol del quadrant hi ha una il·lustració que és una cara que representa el sol, i a la part central trobem la següent

64 inscripció: “EL TEMPS ÉS OR”. Tot el rellotge està pintat amb tons grisencs (MORATÓ I VIA, 1992b).

7, Can Moral. Aquest rellotge es troba a la façana de la casa, situada al nucli urbà de l’Arboçar de Dalt. És impossible veure’l en determinades èpoques de l’any perquè els arbres el tapen completament. Hi figura la inscripció: “BENEÏT SIA EL NOU DIA I EL BON DÉU QU' ENS L’ENVIA” (MORATÓ I VIA, 1992b).

8, Can Fàbrega (MORATÓ I VIA, 1992b). A la façana es troba tot un marc de suport d’un rellotge de sol, malauradament totalment esborrat, del que tan sols resta el gnomon.

9, Can Segarra (MORATÓ I VIA, 1992b). A la façana s’endevina un rellotge de sol en avançat estat de deteriorament. No en resta cap línia horària ni restes de numeració. Tampoc no s’hi observa cap inscripció. Només es conserva la franja circular que envolta el quadrant.

10, Can Nicolau: A la façana principal presenta un rellotge de sol molt desdibuixat.

11, La Caseta. Hi ha un rellotge de sol en mal estat de conservació a la façana principal darrera un lledoner monumental que li fa ombra. Deu ser de la data de construcció de la façana (s. XVIII)

12 i 13 Can Ràfols dels Caus hi ha dos rellotges de sol en mal estat de conservació.

14. Al carrer de Baix número 19 de Sant Sebastià dels Gorgs, hi ha un altre rellotge de sol que es col·locaria darrera l'any 1881 aproximadament, ja que la casa en la que es troba perteneix a un grup d'habitatges d'aquest any. Està molt desdibuixat.

15. Mas Vendrell. Encara que no s'ha tingut accés a l'interior de la masia, si s'ha pogut detectar a la façana principal del nucli central un rellotge de sol amb gnomon però en un estat de conservació que sembla molt dolent.

16. Al pati interior de Cal Carbó de Cantallops hi ha un altre, que feria el número 17, encara que sembla no estar ben orientat, i la seva factura es prou recent.

17 i 18. A sobre de la porta de la petita església de Can Ràfols dels Caus, hi ha un ull de bou que dona una tènue il·luminació a l’interior. A un i altre costat d'aquest buit, s'endevinen sengles rellotges de sol en stat de conservació dolent.

19. La Granja, amb l’esfera dibuixada en l’arrebossat de la façana i el gnómon conservat. En relatiu bon estat

56. RIERA DELS BRIVONS, on es troba la font del pèlag dels salts. A la part del pèlag hi ha una pedra que fa com de cornisa fa uns anys va caure o es va tirar un home i es va matar (CÓRDOBA, 1999).

57. SOCIETAT CULTURAL LA TORRE. Aquest edifici, ubicat al carrer del Pedró de Les Gunyoles, tot i que havia estat inclòs dins l’Inventari de

65 Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, amb el núm. 2521ACCNIPAC (INVENTARI,1986) (INVENTARI DE PATRIMONI,1980-1985), va ser enderrocat i substituït per un altre de nova planta.

Es tractava d’un edifici de planta quadrangular i coberta a dues vessants, amb façana principal de composició simètrica. Presentava un portal central i finestres a banda i banda. La col·lecció de la Societat té fitxa pròpia.

58. TORRENT DE BAIX (x=0396903 y=458167 UTM, 212 m. alt.). Eliminada en integrar- se dins la fitxa TORRENT DE SANT PERE D’AVINYÓ-TORRENT DELS GORGS. Al seu pas pel Gual de Santa Margarida generava uns interessants pèlags a on la gent anava a banyar-se i pescar. Avui es troba molt degradat i baixen aigües molt brutes i contaminades. Tot i això la vegetació de ribera es exuberant.

59. TORRENT DE MAS MESSEGUER: Eliminada al trobar-se en males condicions. Hi ha una font i un pèlag sota un pont d’arc. Les obres de condicionament del camí i les noves conduccions de fibrociment l’han fet malbé.

66 60. TORRENT DEL COLL DE GARRÓ (x=0399875 y=4578445 i 262 ms. d’alçada). Eliminat, en haver-se inclòs dins la fitxa Riera dels Pelagons.

61. TORRENT DELS GORGS. Eliminada a l’haver-se integrat dins la fitxa TORRENTS D’AVINYÓ, XOPS I SANT SEBASTIÀ DELS GORGS. Un tal Albaro fa menció dels Gorgs per primera vegada, l'any 976. Al levita Sunifred correspon un document en que es precisen les diferents propietats motiu d’una donació així com les diverses confrontacions de la mateixa. Es parla d’una torre i alou que e la presa d’aigua per regar, les conduccions i basses, ... fruiterars i hortalisses, arbres, prats o pastures, pèlags per pescar-hi, i el bosc amb els pins i ullastres que hi ha, vinyes, freginals amb les figueres, pou... És d’assenyalar que el só del torrent s’utilitza, com les “Monetarias”, també com a límit nord de la propietat: “ad auram extremam de ipso rio” (fins on arriba la remor del riu). S’afegeix a més l’existència de molins, com a referent de límit de propietat i la “calciata Francischa” així com les Carreroles i el puig de les Carreroles (..). Tres anys més tard es parla en contes de pins al bosc, d’alzines i oms... i també d’un “mollone rotundum” (MARGARIT, 1983a).

El fet de que el curs del torrent va ser modificat per l’acció humana està provat ja al segle X: les preses pels molins, són un exemple, una altra dada interessant és la de que la torre dels Gorgs (potser al lloc de l’actual monestir) limitava a ponent amb el riu “que s’escola pel peu de la torre” (MARGARIT, 1983). Pot ser que en aquest indret es fes un terraplè.

Sota ca l’Amat, que queda quelcom encimbellat sobre el torrent hi ha indicis d’una presa (¿de molí?) en la proximitat d’un dels gorgs que donen nom al lloc (MARGARIT, 1983). Aquest es troba prop del bosc dit de ca l'Amat. Aquest molí prenia l'aigua del torrent que baixa de Sant Pau d'Ordal i de Cantallops, en un punt on encara hom en diu "la Resclosa" per haver-hi una retenció i un petit salt d'aigua.

67 Sembla ser que es parla de dos guals al torrent: el de les parets antigues i el que hi ha 150 metres més avall, a prop de l’ermita que havia estat dedicada a Santa Margarida (MARGARIT, 1983)

62. TRANSFORMADOR ELÈCTRIC DE LES CABÒRIES. Es troba al començament de la carretera de Les Gunyoles, al costat de Cal Sevi. Va ser construït abans de la guerra de 1936 i donava també electricitat a Les Gunyoles.

Índex alfabètic d’elements eliminats. 1. ANTIGA ESGLÉSIA DE SANTA MARGARIDA DE CANTALLOPS. 2. ARRELS. 3. BARRACA ADOSSADA DE CAN NICOLAU. 4. BARRI DEL MAS COMTAL 5. BOSC I TORRENT DEL BATLLE. 6. CA L’ESCOFET. 7. CA LA MODESTA. 8. CAL BATLLE. 9. CAL FORNER/FORN DE PA. 10. CAL PADRONA. 11. CAMÍ DEL CALVARI DE LES GUNYOLES. 12. CAMÍ VELL DE CAN RÀFOLS DELS CAUS. 13. CAN GUSTEMS. 14. CAPELLA DE SANTA MARGARIDA DE CANTALLOPS. 15. CARRER DE CANTALLOPS. 16. CARRER DE SANT SALVADOR. 17. CARRETERA DE LES GUNYOLES. 18. CASA DE L’ALZINA. 19. CASES DEL PONT DE COLL DE GARRÓ 20. COL·LECCIÓ DE CAL ROIG 21. ESGLÉSIA VELLA DE CANTALLOPS. 22. FEIXA AMB PONT. 23. FESTES I BALLS. 24. FINESTRA GÒTICA D’AVINYONET AL MUSEU DE VILAFRANCA. 25. FITA D’EN RÀFOLS 26. FITA D'EN MARCÈ 27. FITES 28. FONS LITERARI DEL POETA PAU DEL PI. 29. FONT BROLLADOR DEL TORRENT DEL PEIXATER. 30. FONT DE CA L’AMAT. 31. FONT DE CAL VENDRELL. 32. FONT DE DALT DE CAL MARTÍ. 33. FONT DE DALT DEL MOLINET. 34. FONT DE LA MINA DE CAN MARTÍ. 35. FONT DE LA VIA. 36. FONT DE LLINDA . 37. FONT DE SOBRE LA BARRACA. 38. FONT DEL FRARE O DEL PONT. 39. FONT DEL MOLINET. 40. FONT DEL PÈLAG DELS SALTS. 41. FONT DEL POU DEL PEIXATER. 42. GOIGS A SANT SALVADOR. 43. LA PILARICA. 44. MAS CAVALLER DE DALT I LA GRANJA. 45. MASET DEL PEIXÓ. 46. MUR DE L’HORT DEL RÀFOLS. 47. OLIVERA DE SANTA SUSANNA.

68 48. PEDRERES D’AVINYONET 49. PLAÇA DE L'ESGLÉSIA DE LES GUNYOLES. 50. PLATANER DE SET PEUS. 51. POU DE BAIX / DE CAL MASSANA. 52. POU DE L'HORTA/POU MAJOR/POU COMÚ. 53. POU URBÀ. 54. POU VELL. 55. RELLOTGES DE SOL 56. RIERA DELS BRIVONS. 57. SOCIETAT CULTURAL LA TORRE. 58. TORRENT DE BAIX. 59. TORRENT DE MAS MESSEGUER. 60. TORRENT DEL COLL DE GARRÓ. 61. TORRENT DELS GORGS. 62. TRANSFORMADOR ELÈCTRIC DE LES CABÒRIES.

5.1.2. Elements fitxats

Els elements que han estat fitxats són els que es relacionen a continuació en tres índexs. El primer és per ordre numèric, el segon ho és per l'àmbit i la tipologia del patrimoni i el tercer, onomàstic, per ordre alfabètic.

AVINYONET. Inventari del Patrimoni Cultural. Índex Numèric.

FITXA DENOMINACIÓ ÀMBIT TIPOLOGIA 1 TORRE DE LES GUNYOLES 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 2 MONESTIR DE SANT SEBASTIÀ DELS GORGS 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 3 CLAUSTRE DEL MONESTIR DE SANT SEBASTIÀ 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 4 SARCÒFAG D'ARNAU DE VILANOVA 2.2 PATRIMONI MOBLE 5 MASIA DE LLINDA 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 6 TORRE DE L'ARBOÇAR DE BAIX 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 7 COLOMAR DE L'ARBOÇAR DE BAIX 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 8 ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR DE LES GUNYOLES 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 9 CAN RIALB / CASA UMBERT/ "EL CASTELL" 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 10 SANTA SUSANNA/CASERIA DE SANTA SUSANNA 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 11 CAL FÀBREGAS / CAN PUJOL 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 12 CAL PERE NEN 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 13 CAN RÀFOLS DELS CAUS 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 14 SANT PERE D'AVINYÓ 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 15 CAL CASTELLET/LA CASTELLETA 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 16 LES CASES BLANQUES 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 17 CAL TORRENTS 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 18 CAL ROIG/CAL JOAN DE CAL ROIG/CA LA PONA 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 19 JACIMENT FOSSILÍFER DE L'ARBOÇAR DE BAIX 5.1 PATRIMONI NATURAL 20 CAN FONTANALS 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 21 CA L'ANTON DE LA PAULA/CAL TON DE LA PAULA 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 22 CAL VENDRELL 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 23 MONTERGULL 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 24 CA L'ESTEVE 1.1 PATRIMONI IMMOBLE

69 25 CA L'AMAT 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 26 LA CASETA 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 27 MAS COMTAL/MAS CONDAL, EL 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 28 CASA DE LA VILA 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 29 CAL SUAU 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 30 CAN MONTERGULL 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 31 CAL JACAS/CA LA BALBINA 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 32 CAL PAUET RÀFOLS/CAL BORRUT/CAL METGE 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 33 FONS GEOLÒGIC I PALEONTOLÒGIC PROCEDENT 2.3 PATRIMONI MOBLE 34 CAPELLA DE SANTA MARIA DE LA LLINDA/CAPELLA 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 35 CARRER DE MONTJUÏC 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 36 CAL BOU 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 37 SINDICAT D'AVINYONET/LOCAL DE LES ESQUERRES 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 38 LA PARET 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 39 SOCIETAT CULTURAL "LA PARRA" 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 40 CENTRE CULTURAL DE L'ARBOÇAR/SOCIETAT "LA 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 41 CENTRE CULTURAL I RECREATIU DE CANTALLOPS 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 42 MASIA DE LA CREU/MASIA DE LA CREU DE DALT 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 43 CREU DE CAN RÀFOLS DELS CAUS 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 44 RELLOTGE DE SOL DE CAL FASSINAIRE 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 45 MAS CAVALLER DE BAIX/MAS CABALLER 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 46 MAS BERTRAN 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 47 CAMÍ DE LLINDA 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 48 CAL CREMET/CAL CREIET/CAL CREMAT 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 49 BOSC DEL MAS BERTRAN 5.1 PATRIMONI NATURAL 50 FORN D'OBRA DE CAN FERRET 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 51 LA CARRERADA/CARRERADA DE LA LLACUNA 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 52 CAMÍ DELS XOPS 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 53 COLLBLANC 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 54 CAN PUJOL 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 55 PLANES D'AVINYONET 5.1 PATRIMONI NATURAL 56 FONT DEL CUNILL 5.1 PATRIMONI NATURAL 57 OFICIS DESAPAREGUTS 4.2 PATRIMONI IMMATERIAL 58 RIERA DE BEGUES 5.1 PATRIMONI NATURAL 59 RIERA DELS PELAGONS / TORRENT COLL DE GARRÓ 5.1 PATRIMONI NATURAL 60 TORRENT DE L'ARBOÇAR 5.1 PATRIMONI NATURAL 61 CAL FASSINAIRE 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 62 EL CORRAL NOU 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 63 SÍNIA D'EN JOAN 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 64 CAMÍ DE LES FORQUES / CAMÍ FONDO 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 65 CANTALLOPS 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 66 LES GUNYOLES 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 67 L'ARBOÇAR DE BAIX 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 68 ANTICS GOIGS D'AVINYONET DEL PENEDÈS 4.5 PATRIMONI IMMATERIAL 69 LA GARROFA 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 70 CALVARI I VIACRUCIS DE LES GUNYOLES 2.1 PATRIMONI MOBLE 71 LA GRAVA 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 72 CLARIANA 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 73 CARRER DE SANTA MARGARIDA 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 74 COL·LECCIÓ D'EINES I ESTRIS TRADICIONALS A CA 2.3 PATRIMONI MOBLE

70 75 TEMPLE DE L'IMMACULAT COR DE MARIA 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 76 CELLER I CASA DE CAL MASCARÓ 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 77 CARRER NOU 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 78 CAL CINTO/CASA D'ANTONIO PINYOL 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 79 CARRERADA DE LA CERDANYA / DE PUIGCERDÀ 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 80 SITJA DE CAL TRES 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 81 MÀQUINA DE BATRE 2.2 PATRIMONI MOBLE 82 CAL CANDI 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 83 CAL MESTRES 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 84 TORRENTS D’AVINYÓ, XOPS I SANT SEBASTIÀ DELS 5.1 PATRIMONI NATURAL 85 PUIG DE LA MOLA 5.1 PATRIMONI NATURAL 86 BOSC DE MONTERGULL 5.1 PATRIMONI NATURAL 87 LA CASA VERMELLA 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 88 POU DE LA CARRERADA I POU DEL PÈLAG 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 89 BOSC DE L'AMAT 5.1 PATRIMONI NATURAL 90 LA TORRE/LOS CINCO HERMANOS/TORRE VERMELLA 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 91 LA FASSINA 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 92 CAMÍ DE LA FONT DEL CUSCÓ 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 93 COSTUMS RELIGIOSOS DESAPAREGUTS 4.5 PATRIMONI IMMATERIAL 94 LES ESPLUGUES 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 95 L'ARBOÇAR DE LES ROQUES 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 96 FONS ARQUEOLÒGIC D'AVINYONET AL MUSEU DE 2.3 PATRIMONI MOBLE 97 L'ARBOÇAR DE DALT 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 98 LES CABÒRIES 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 99 SANT SEBASTIÀ DELS GORGS 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 100 LA TEULERA / CASA TEULERA DE RÀFOLS 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 101 SÍNIA DE CAL CARBÓ 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 102 CAN NICOLAU 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 103 FEIXES DE LES GUNYOLES 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 104 PI DE CAN NICOLAU 5.2 PATRIMONI NATURAL 105 ALZINA DE CAL FERRET 5.2 PATRIMONI NATURAL 106 CREU D'EN LLANES/CREU D'EN LLANERS/CREU DEL 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 107 FORN DE CALÇ I PEDRERA 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 108 CREU DE LES FORQUES/CREU DEL CARME/CREU DE LA 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 109 FITES DEL PUIG DE LA MOLA 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 110 FONT DEL VADÓ 5.1 PATRIMONI NATURAL 111 AVENC DELS PELAGONS/COVA DELS PELAGONS 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 112 MONTRAGULL-MONTARGULL/VINYA D'EN ROMEU 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 113 CAL MARCEL/CASANOVA DEL MARCEL 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 114 MAS BERTRAN 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 115 LA TORRE 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 116 BOSC XIC 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 117 CAL BOU/CAMÍ CAPELLA DE LLINDA 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 118 CAL ROS 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 119 SANTA SUSANNA 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 120 LES PARETS ANTIGUES 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 121 JACIMENT DEL MONESTIR DE SANT SEBASTIÀ DELS 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 122 LA GRUA/LES TIMBES/CAL FONTANALS 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 123 EL VILAR 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 124 MAS CABALLER / CAVALLER 1.4 PATRIMONI IMMOBLE

71 125 CAN FERRET 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 126 CAL VENDRELL 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 127 MAS SUNYER 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 128 MAS VENDRELL 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 129 COVETA / COVA DE L'ARTIGA 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 130 COVA DEL PÈLAG/COVA DEL FONDO GRAN 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 131 TURÓ DE LA FONT DE LA CANYA/EL PUJOLET 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 132 FONT DEL CUSCÓ 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 133 MIL·LIARI DE CAN MESTRES 2.2 PATRIMONI MOBLE 134 MIL·LIARI DE CAN RÀFOLS 2.2 PATRIMONI MOBLE 135 POSSIBLE MIL·LIARI CAPELLA DE LLINDA 2.2 PATRIMONI MOBLE 136 POSSIBLE MIL·LIARI DE CA L'ISIDRE 2.2 PATRIMONI MOBLE 137 ELS PELAGONS DE BAIX 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 138 DANSES DE LA MARE DE DÉU DE LLINDA 4.1 PATRIMONI IMMATERIAL 139 BASSES DE CASES BLANQUES/BASSES DEL XUQUIT 5.1 PATRIMONI NATURAL 140 ELS CUPONS 5.1 PATRIMONI NATURAL 141 LA CARRETERA D'OLESA DE BONESVALLS A 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 142 CARBONERES DEL FONDO DEL TALLAT 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 143 FONT DE LA PLAÇA DE L'ESGLÉSIA 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 144 FONT DE LA PLAÇA DE LA FONT/PLAÇA DE CAL 2.1 PATRIMONI MOBLE 145 POU DEL VEGUER 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 146 PICA DE L'ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR DE LES 2.2 PATRIMONI MOBLE 147 CARRERADA DE BEGUES 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 148 COL·LECCIÓ SOCIETAT LA ROCA-SOCIETAT LA TORRE 2.3 PATRIMONI MOBLE 149 OLIVERA D'EN ROIG 5.2 PATRIMONI NATURAL 150 BASSA DE L'ARBOÇAR DE BAIX 5.1 PATRIMONI NATURAL 151 SANTA MAGDALENA 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 152 EL MASET DEL VENDRELL 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 153 FORN DE CALÇ DE L'ARBOÇAR DE DALT 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 154 CAL CASINO/CAL SISCO DEL VAILET 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 155 PINTURES GÒTIQUES DE CAL CASINO 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 156 LES CABRES DE L'ARBOÇAR 4.3 PATRIMONI IMMATERIAL 157 CAN PORRÀFOLS / CASTELL D'AVINYÓ 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 158 BASSES DE CAN PORRÀFOLS 5.1 PATRIMONI NATURAL 159 DIPOSIT ANTIC D'AIGUA DE LES GUNYOLES 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 160 SERRA DE LES GUNYOLES - CAUDELLOPS - LA LLAMPA 5.1 PATRIMONI NATURAL 161 CAPELLA DE SANT JULIÀ 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 162 CAL FERRET 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 163 BASSA I SAFAREIG DEL MAS SUNYER 5.1 PATRIMONI NATURAL 164 FONDO DEL TALLAT 5.1 PATRIMONI NATURAL 165 LES COVES DEL CAU DEL LLOP 5.1 PATRIMONI NATURAL 166 NUCLI ANTIC DE LES GUNYOLES 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 167 PICA BAPTISMAL DE CA L'ESCOFET 2.2 PATRIMONI MOBLE 168 CARRERADA DE CAL CASTELLVÍ A SANT SADURNÍ 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 169 FALLES NORMALS DE L'ARBOÇAR DEL PENEDÈS 5.1 PATRIMONI NATURAL 170 TORRENT DE SANTA SUSANNA 5.1 PATRIMONI NATURAL 171 PI GROS DE SANTA SUSANNA 5.2 PATRIMONI NATURAL 172 PINS DE LES DESCÀRREGUES 5.2 PATRIMONI NATURAL 173 POU FRANCÍ 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 174 CASA GRAN DE CLARIANA/CAN SOLÉ DE 1.1 PATRIMONI IMMOBLE

72 175 MAS SUNYER 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 176 BASSES DE LES PLANES 5.1 PATRIMONI NATURAL 177 BOSC DE LLINDA 5.1 PATRIMONI NATURAL 178 PARC NATURAL DEL GARRAF 5.1 PATRIMONI NATURAL 179 FONT DE LA CANYA 5.1 PATRIMONI NATURAL 180 OBJECTES SACRES DE SANTA MARGARIDA DE 2.3 PATRIMONI MOBLE 181 ESGLÉSIA DE SANTA ANNA 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 182 SANTA SUSANNA 5.1 PATRIMONI NATURAL 183 LA CALMA 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 184 PUIG DE LA MOLA 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 185 ELS MASOS 5.1 PATRIMONI NATURAL 186 ARXIU DE LLINDA 3.2 PATRIMONI DCUMENTAL 187 LA PLANA D'EN BORD I ELS QUATRE CAMINS/PLANA 5.1 PATRIMONI NATURAL 188 PI DE L'ERA DE CAL FERLANDO 5.2 PATRIMONI NATURAL 189 PÈLAG DEL CABRE / DELS TRES TORRENTS 5.1 PATRIMONI NATURAL 190 CAN MERLINES 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 191 PICA PER LA PEDRA SUADORA/PICA PER FILTRAR 2.2 PATRIMONI MOBLE 192 CAL ROS 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 193 CAL BOU VELL/CA L'AMADEO 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 194 ESGLÉSIA DE SANTA MARGARIDA 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 195 CELLER DE CAL MESTRES 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 196 CAMÍ DE CAL CASINO 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 197 LLEDONER DE LA CASETA 5.2 PATRIMONI NATURAL 198 DITES I CORRANDES 4.3 PATRIMONI IMMATERIAL 199 NADALES 4.4 PATRIMONI IMMATERIAL 200 TOPONÍMIA POPULAR 4.3 PATRIMONI IMMATERIAL 201 CA LA BALBINA/CAL BOTER 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 202 ORACIONS 4.3 PATRIMONI IMMATERIAL 203 RONDALLA DEL CEP DEL DIMONI I L'ESBARZER 4.3 PATRIMONI IMMATERIAL 204 LA PARLA LOCAL: EXPRESIONS I VOCABULARI 4.3 PATRIMONI IMMATERIAL 205 MEDICINA POPULAR I CURANDERISME 4.3 PATRIMONI IMMATERIAL 206 TRADICIÓ CULINARIA 4.2 PATRIMONI IMMATERIAL 207 REFRANYER 4.3 PATRIMONI IMMATERIAL 208 CARRER DE BAIX 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 209 CAPELLA DE CAN RÀFOLS DELS CAUS 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 210 LA RECTORIA 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 211 COL·LECCIONS A CAL FONTANALS 2.3 PATRIMONI MOBLE 212 PESSEBRE VIVENT PARLAT A LES GUNYOLES 4.1 PATRIMONI IMMATERIAL 213 FORN DE CALÇ DELS PELAGONS 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 214 SÍNIA DEL CARBÓ 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 215 CARRERADA DE LA CREU D'ORDAL 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 216 MAS VENDRELL 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 217 ERMITA DE SANTA MAGDALENA 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 218 SARCÒFAGS DE SANT SEBASTIÀ DELS GORGS 2.2 PATRIMONI MOBLE 219 CAL SALVET 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 220 CREU I MIRADOR DEL PUIG DE LA MIRETA 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 221 CAMÍ ANTIC A LA PARTIDA DELS MASOS 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 222 CAMÍ DE SANTA SUSANNA I CAMÍ DEL DRET 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 223 LA CARRETERA / CARRETERA REIAL / CARRETERA 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 224 CARRERADA DE LA RIERA DELS PELAGONS 1.5 PATRIMONI IMMOBLE

73 225 CAL CARBÓ I PALLISSA 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 226 BARRAQUES I CONJUNT D'ENGINYERIA EN PEDRA 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 227 CELLER DE CAL PEIXÓ 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 228 FONS DOCUMENTAL DE L'ARXIU HISTÒRIC 3.2 PATRIMONI DCUMENTAL 229 EL MASET DE BAIX 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 230 EL MASET D'EN FERRET 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 231 POU DEL PÈLAG 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 232 ELS CUPOTS 5.1 PATRIMONI NATURAL 233 POU GRAN 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 234 POU DE BAIX 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 235 CANÇONS AGRÍCOLES 4.4 PATRIMONI IMMATERIAL 236 CANÇONS INFANTILS 4.4 PATRIMONI IMMATERIAL 237 CANÇONS DIVERSES 4.4 PATRIMONI IMMATERIAL 238 RONDALLA DEL PASTOR I EL JUTGE DE PAU. 4.3 PATRIMONI IMMATERIAL 239 RONDALLA DE LES CABRES DEL MONESTIR DE 4.3 PATRIMONI IMMATERIAL 240 LLEGENDA DE LA CAMPANA DE SANTA MAGDALENA 4.3 PATRIMONI IMMATERIAL 241 RONDALLA DEL PALMISSER DE LES GUNYOLES. 4.3 PATRIMONI IMMATERIAL 242 LLEGENDA DE LA REINA DE CANTALLOPS 4.3 PATRIMONI IMMATERIAL 243 RONDALLA DEL MARISCAL SUCHET. 4.3 PATRIMONI IMMATERIAL 244 LLEGENDA DEL TRESOR DEL PUIG DE LA MOLA 4.3 PATRIMONI IMMATERIAL 245 LLEGENDA DELS TUNELS SECRETS 4.3 PATRIMONI IMMATERIAL 246 COSTUMS RELACIONATS AMB ELS FENÒMENS 4.5 PATRIMONI IMMATERIAL 247 COSTUMARI PROPI DE LA NIT DE SANT JOAN. 4.5 PATRIMONI IMMATERIAL 248 COSTUMS DIVERSOS 4.5 PATRIMONI IMMATERIAL

AVINYONET. Inventari del Patrimoni Cultural. Índex per àmbit i tipologia.

ÀMBIT TIPOLOGIA DENOMINACIÓ FITXA PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CAL SUAU 29 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CA L'AMAT 25 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI SINDICAT D'AVINYONET/LOCAL DE LES ESQUERRES 37 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI ESGLÉSIA DE SANTA ANNA 181 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CAL BOU 36 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI LA TORRE/LOS CINCO HERMANOS/TORRE VERMELLA 90 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CAL PAUET RÀFOLS/CAL BORRUT/CAL METGE 32 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI SOCIETAT CULTURAL "LA PARRA" 39 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CAN MONTERGULL 30 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CENTRE CULTURAL DE L'ARBOÇAR/SOCIETAT "LA 40 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CASA DE LA VILA 28 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI MAS COMTAL/MAS CONDAL, EL 27 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CAL ROS 192 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CAL BOU VELL/CA L'AMADEO 193 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI ESGLÉSIA DE SANTA MARGARIDA 194 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CELLER DE CAL MESTRES 195 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI LA CASETA 26 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI MASIA DE LA CREU/MASIA DE LA CREU DE DALT 42 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CAN PUJOL 54 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CAL MESTRES 83

74 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI SANTA MAGDALENA 151 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI EL MASET DEL VENDRELL 152 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CAL CANDI 82 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CAL CINTO/CASA D'ANTONIO PINYOL 78 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI TEMPLE DE L'IMMACULAT COR DE MARIA 75 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI LA TEULERA / CASA TEULERA DE RÀFOLS 100 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CAL FASSINAIRE 61 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CAL JACAS/CA LA BALBINA 31 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CAL CREMET/CAL CREIET/CAL CREMAT 48 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI MAS BERTRAN 46 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI MAS CAVALLER DE BAIX/MAS CABALLER 45 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI TORRE DE LES GUNYOLES 1 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CENTRE CULTURAL I RECREATIU DE CANTALLOPS 41 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI ELS PELAGONS DE BAIX 137 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CASA GRAN DE CLARIANA/CAN SOLÉ DE 174 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI EL CORRAL NOU 62 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI MAS VENDRELL 216 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI EL MASET DE BAIX 229 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CELLER DE CAL PEIXÓ 227 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CAPELLA DE SANTA MARIA DE LA LLINDA/CAPELLA 34 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CA L'ESTEVE 24 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR DE LES GUNYOLES 8 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CAN RIALB / CASA UMBERT/ "EL CASTELL" 9 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CAL FÀBREGAS / CAN PUJOL 11 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CAN NICOLAU 102 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CAL SALVET 219 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI ERMITA DE SANTA MAGDALENA 217 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI TORRE DE L'ARBOÇAR DE BAIX 6 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI SANT PERE D'AVINYÓ 14 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CAPELLA DE CAN RÀFOLS DELS CAUS 209 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI MONTERGULL 23 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CA LA BALBINA/CAL BOTER 201 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CAL VENDRELL 22 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CA L'ANTON DE LA PAULA/CAL TON DE LA PAULA 21 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CAN FONTANALS 20 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CAL TORRENTS 17 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI LA RECTORIA 210 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CAL ROIG/CAL JOAN DE CAL ROIG/CA LA PONA 18 PATRIMONI IMMOBLE EDIFICI CAL PERE NEN 12 PATRIMONI IMMOBLE CONJUNT ARQUITECTÒNIC CAL FERRET 162 PATRIMONI IMMOBLE CONJUNT ARQUITECTÒNIC LA GARROFA 69 PATRIMONI IMMOBLE CONJUNT ARQUITECTÒNIC LA GRAVA 71 PATRIMONI IMMOBLE CONJUNT ARQUITECTÒNIC CLARIANA 72 PATRIMONI IMMOBLE CONJUNT ARQUITECTÒNIC L'ARBOÇAR DE LES ROQUES 95 PATRIMONI IMMOBLE CONJUNT ARQUITECTÒNIC EL MASET D'EN FERRET 230 PATRIMONI IMMOBLE CONJUNT ARQUITECTÒNIC LA FASSINA 91 PATRIMONI IMMOBLE CONJUNT ARQUITECTÒNIC CELLER I CASA DE CAL MASCARÓ 76 PATRIMONI IMMOBLE CONJUNT ARQUITECTÒNIC LA CASA VERMELLA 87 PATRIMONI IMMOBLE CONJUNT ARQUITECTÒNIC L'ARBOÇAR DE BAIX 67 PATRIMONI IMMOBLE CONJUNT ARQUITECTÒNIC MONESTIR DE SANT SEBASTIÀ DELS GORGS 2

75 PATRIMONI IMMOBLE CONJUNT ARQUITECTÒNIC CAL CARBÓ I PALLISSA 225 PATRIMONI IMMOBLE CONJUNT ARQUITECTÒNIC CARRER NOU 77 PATRIMONI IMMOBLE CONJUNT ARQUITECTÒNIC MASIA DE LLINDA 5 PATRIMONI IMMOBLE CONJUNT ARQUITECTÒNIC CAL CASINO/CAL SISCO DEL VAILET 154 PATRIMONI IMMOBLE CONJUNT ARQUITECTÒNIC CARRER DE SANTA MARGARIDA 73 PATRIMONI IMMOBLE CONJUNT ARQUITECTÒNIC SANT SEBASTIÀ DELS GORGS 99 PATRIMONI IMMOBLE CONJUNT ARQUITECTÒNIC CARRER DE BAIX 208 PATRIMONI IMMOBLE CONJUNT ARQUITECTÒNIC CAL CASTELLET/LA CASTELLETA 15 PATRIMONI IMMOBLE CONJUNT ARQUITECTÒNIC LES CASES BLANQUES 16 PATRIMONI IMMOBLE CONJUNT ARQUITECTÒNIC LES GUNYOLES 66 PATRIMONI IMMOBLE CONJUNT ARQUITECTÒNIC CAN RÀFOLS DELS CAUS 13 PATRIMONI IMMOBLE CONJUNT ARQUITECTÒNIC CARRER DE MONTJUÏC 35 PATRIMONI IMMOBLE CONJUNT ARQUITECTÒNIC SANTA SUSANNA/CASERIA DE SANTA SUSANNA 10 PATRIMONI IMMOBLE CONJUNT ARQUITECTÒNIC LES CABÒRIES 98 PATRIMONI IMMOBLE CONJUNT ARQUITECTÒNIC NUCLI ANTIC DE LES GUNYOLES 166 PATRIMONI IMMOBLE CONJUNT ARQUITECTÒNIC COLLBLANC 53 PATRIMONI IMMOBLE CONJUNT ARQUITECTÒNIC CAN MERLINES 190 PATRIMONI IMMOBLE CONJUNT ARQUITECTÒNIC L'ARBOÇAR DE DALT 97 PATRIMONI IMMOBLE CONJUNT ARQUITECTÒNIC CANTALLOPS 65 PATRIMONI IMMOBLE CONJUNT ARQUITECTÒNIC MAS SUNYER 175 PATRIMONI IMMOBLE ELEMENT ARQUITECTÒNIC POU GRAN 233 PATRIMONI IMMOBLE ELEMENT ARQUITECTÒNIC CREU DE LES FORQUES/CREU DEL CARME/CREU DE LA 108 PATRIMONI IMMOBLE ELEMENT ARQUITECTÒNIC POU DEL VEGUER 145 PATRIMONI IMMOBLE ELEMENT ARQUITECTÒNIC POU DEL PÈLAG 231 PATRIMONI IMMOBLE ELEMENT ARQUITECTÒNIC SÍNIA DE CAL CARBÓ 101 PATRIMONI IMMOBLE ELEMENT ARQUITECTÒNIC FEIXES DE LES GUNYOLES 103 PATRIMONI IMMOBLE ELEMENT ARQUITECTÒNIC FORN DE CALÇ I PEDRERA 107 PATRIMONI IMMOBLE ELEMENT ARQUITECTÒNIC CREU D'EN LLANES/CREU D'EN LLANERS/CREU DEL 106 PATRIMONI IMMOBLE ELEMENT ARQUITECTÒNIC FONT DE LA PLAÇA DE L'ESGLÉSIA 143 PATRIMONI IMMOBLE ELEMENT ARQUITECTÒNIC CREU I MIRADOR DEL PUIG DE LA MIRETA 220 PATRIMONI IMMOBLE ELEMENT ARQUITECTÒNIC CLAUSTRE DEL MONESTIR DE SANT SEBASTIÀ DELS 3 PATRIMONI IMMOBLE ELEMENT ARQUITECTÒNIC FORN DE CALÇ DELS PELAGONS 213 PATRIMONI IMMOBLE ELEMENT ARQUITECTÒNIC RELLOTGE DE SOL DE CAL FASSINAIRE 44 PATRIMONI IMMOBLE ELEMENT ARQUITECTÒNIC BARRAQUES I CONJUNT D'ENGINYERIA EN PEDRA 226 PATRIMONI IMMOBLE ELEMENT ARQUITECTÒNIC POU DE LA CARRERADA I POU DEL PÈLAG 88 PATRIMONI IMMOBLE ELEMENT ARQUITECTÒNIC SÍNIA DEL CARBÓ 214 PATRIMONI IMMOBLE ELEMENT ARQUITECTÒNIC POU FRANCÍ 173 PATRIMONI IMMOBLE ELEMENT ARQUITECTÒNIC FORN DE CALÇ DE L'ARBOÇAR DE DALT 153 PATRIMONI IMMOBLE ELEMENT ARQUITECTÒNIC CREU DE CAN RÀFOLS DELS CAUS 43 PATRIMONI IMMOBLE ELEMENT ARQUITECTÒNIC SÍNIA D'EN JOAN 63 PATRIMONI IMMOBLE ELEMENT ARQUITECTÒNIC POU DE BAIX 234 PATRIMONI IMMOBLE ELEMENT ARQUITECTÒNIC DIPOSIT ANTIC D'AIGUA DE LES GUNYOLES 159 PATRIMONI IMMOBLE ELEMENT ARQUITECTÒNIC SITJA DE CAL TRES 80 PATRIMONI IMMOBLE ELEMENT ARQUITECTÒNIC PINTURES GÒTIQUES DE CAL CASINO 155 PATRIMONI IMMOBLE JACIMENT SANTA SUSANNA 119 PATRIMONI IMMOBLE JACIMENT CAL ROS 118 PATRIMONI IMMOBLE JACIMENT CAL BOU/CAMÍ CAPELLA DE LLINDA 117 PATRIMONI IMMOBLE JACIMENT BOSC XIC 116 PATRIMONI IMMOBLE JACIMENT LA TORRE 115 PATRIMONI IMMOBLE JACIMENT MAS BERTRAN 114

76 PATRIMONI IMMOBLE JACIMENT CAL MARCEL/CASANOVA DEL MARCEL 113 PATRIMONI IMMOBLE JACIMENT COLOMAR DE L'ARBOÇAR DE BAIX 7 PATRIMONI IMMOBLE JACIMENT AVENC DELS PELAGONS/COVA DELS PELAGONS 111 PATRIMONI IMMOBLE JACIMENT LA GRUA/LES TIMBES/CAL FONTANALS 122 PATRIMONI IMMOBLE JACIMENT LA PARET 38 PATRIMONI IMMOBLE JACIMENT MONTRAGULL-MONTARGULL/VINYA D'EN ROMEU 112 PATRIMONI IMMOBLE JACIMENT COVA DEL PÈLAG/COVA DEL FONDO GRAN 130 PATRIMONI IMMOBLE JACIMENT CARBONERES DEL FONDO DEL TALLAT 142 PATRIMONI IMMOBLE JACIMENT LA CALMA 183 PATRIMONI IMMOBLE JACIMENT LES PARETS ANTIGUES 120 PATRIMONI IMMOBLE JACIMENT PUIG DE LA MOLA 184 PATRIMONI IMMOBLE JACIMENT TURÓ DE LA FONT DE LA CANYA/EL PUJOLET 131 PATRIMONI IMMOBLE JACIMENT JACIMENT DEL MONESTIR DE SANT SEBASTIÀ DELS 121 PATRIMONI IMMOBLE JACIMENT CAPELLA DE SANT JULIÀ 161 PATRIMONI IMMOBLE JACIMENT CAN FERRET 125 PATRIMONI IMMOBLE JACIMENT CAN PORRÀFOLS / CASTELL D'AVINYÓ 157 PATRIMONI IMMOBLE JACIMENT MAS VENDRELL 128 PATRIMONI IMMOBLE JACIMENT MAS SUNYER 127 PATRIMONI IMMOBLE JACIMENT CAL VENDRELL 126 PATRIMONI IMMOBLE JACIMENT EL VILAR 123 PATRIMONI IMMOBLE JACIMENT COVETA / COVA DE L'ARTIGA 129 PATRIMONI IMMOBLE JACIMENT FONT DEL CUSCÓ 132 PATRIMONI IMMOBLE JACIMENT MAS CABALLER / CAVALLER 124 PATRIMONI IMMOBLE OBRA CIVIL LA CARRETERA / CARRETERA REIAL / CARRETERA 223 PATRIMONI IMMOBLE OBRA CIVIL CAMÍ DE SANTA SUSANNA I CAMÍ DEL DRET 222 PATRIMONI IMMOBLE OBRA CIVIL CARRERADA DE BEGUES 147 PATRIMONI IMMOBLE OBRA CIVIL CAMÍ DE CAL CASINO 196 PATRIMONI IMMOBLE OBRA CIVIL LA CARRETERA D'OLESA DE BONESVALLS A 141 PATRIMONI IMMOBLE OBRA CIVIL CARRERADA DE LA CERDANYA / DE PUIGCERDÀ 79 PATRIMONI IMMOBLE OBRA CIVIL CAMÍ DE LA FONT DEL CUSCÓ 92 PATRIMONI IMMOBLE OBRA CIVIL FORN D'OBRA DE CAN FERRET 50 PATRIMONI IMMOBLE OBRA CIVIL CAMÍ DELS XOPS 52 PATRIMONI IMMOBLE OBRA CIVIL CAMÍ ANTIC A LA PARTIDA DELS MASOS 221 PATRIMONI IMMOBLE OBRA CIVIL FITES DEL PUIG DE LA MOLA 109 PATRIMONI IMMOBLE OBRA CIVIL LES ESPLUGUES 94 PATRIMONI IMMOBLE OBRA CIVIL LA CARRERADA/CARRERADA DE LA LLACUNA 51 PATRIMONI IMMOBLE OBRA CIVIL CAMÍ DE LES FORQUES / CAMÍ FONDO 64 PATRIMONI IMMOBLE OBRA CIVIL CAMÍ DE LLINDA 47 PATRIMONI IMMOBLE OBRA CIVIL CARRERADA DE LA CREU D'ORDAL 215 PATRIMONI IMMOBLE OBRA CIVIL CARRERADA DE CAL CASTELLVÍ A SANT SADURNÍ 168 PATRIMONI IMMOBLE OBRA CIVIL CARRERADA DE LA RIERA DELS PELAGONS 224 PATRIMONI MOBLE ELEMENT URBÀ CALVARI I VIACRUCIS DE LES GUNYOLES 70 PATRIMONI MOBLE ELEMENT URBÀ FONT DE LA PLAÇA DE LA FONT/PLAÇA DE CAL 144 PATRIMONI MOBLE OBJECTE PICA BAPTISMAL DE CA L'ESCOFET 167 PATRIMONI MOBLE OBJECTE MÀQUINA DE BATRE 81 PATRIMONI MOBLE OBJECTE PICA PER LA PEDRA SUADORA/PICA PER FILTRAR 191 PATRIMONI MOBLE OBJECTE SARCÒFAG D'ARNAU DE VILANOVA 4 PATRIMONI MOBLE OBJECTE MIL·LIARI DE CAN MESTRES 133 PATRIMONI MOBLE OBJECTE MIL·LIARI DE CAN RÀFOLS 134 PATRIMONI MOBLE OBJECTE POSSIBLE MIL·LIARI CAPELLA DE LLINDA 135

77 PATRIMONI MOBLE OBJECTE POSSIBLE MIL·LIARI DE CA L'ISIDRE 136 PATRIMONI MOBLE OBJECTE PICA DE L'ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR DE LES 146 PATRIMONI MOBLE OBJECTE SARCÒFAGS DE SANT SEBASTIÀ DELS GORGS 218 PATRIMONI MOBLE COL·LECCIÓ FONS GEOLÒGIC I PALEONTOLÒGIC PROCEDENT 33 PATRIMONI MOBLE COL·LECCIÓ COL·LECCIONS A CAL FONTANALS 211 PATRIMONI MOBLE COL·LECCIÓ COL·LECCIÓ D'EINES I ESTRIS TRADICIONALS A CA 74 PATRIMONI MOBLE COL·LECCIÓ FONS ARQUEOLÒGIC D'AVINYONET AL MUSEU DE 96 PATRIMONI MOBLE COL·LECCIÓ OBJECTES SACRES DE SANTA MARGARIDA DE 180 PATRIMONI MOBLE COL·LECCIÓ COL·LECCIÓ SOCIETAT LA ROCA-SOCIETAT LA TORRE 148 PATRIMONI DOCUMENTAL FONS DOCUMENTAL FONS DOCUMENTAL DE L'ARXIU HISTÒRIC 228 PATRIMONI DOCUMENTAL FONS DOCUMENTAL ARXIU DE LLINDA 186 PATRIMONI IMMATERIAL MANIFESTACIONS FESTIVES DANSES DE LA MARE DE DÉU DE LLINDA 138 PATRIMONI IMMATERIAL MANIFESTACIONS FESTIVES PESSEBRE VIVENT PARLAT A LES GUNYOLES 212 PATRIMONI IMMATERIAL TÈCNIQUES ARTESANALS OFICIS DESAPAREGUTS 57 PATRIMONI IMMATERIAL TÈCNIQUES ARTESANALS TRADICIÓ CULINARIA 206 PATRIMONI IMMATERIAL TRADICIÓ ORAL MEDICINA POPULAR I CURANDERISME 205 PATRIMONI IMMATERIAL TRADICIÓ ORAL LLEGENDA DEL TRESOR DEL PUIG DE LA MOLA 244 PATRIMONI IMMATERIAL TRADICIÓ ORAL DITES I CORRANDES 198 PATRIMONI IMMATERIAL TRADICIÓ ORAL TOPONÍMIA POPULAR 200 PATRIMONI IMMATERIAL TRADICIÓ ORAL ORACIONS 202 PATRIMONI IMMATERIAL TRADICIÓ ORAL RONDALLA DEL CEP DEL DIMONI I L'ESBARZER 203 PATRIMONI IMMATERIAL TRADICIÓ ORAL LA PARLA LOCAL: EXPRESIONS I VOCABULARI 204 PATRIMONI IMMATERIAL TRADICIÓ ORAL LLEGENDA DELS TUNELS SECRETS 245 PATRIMONI IMMATERIAL TRADICIÓ ORAL REFRANYER 207 PATRIMONI IMMATERIAL TRADICIÓ ORAL RONDALLA DEL PALMISSER DE LES GUNYOLES. 241 PATRIMONI IMMATERIAL TRADICIÓ ORAL LES CABRES DE L'ARBOÇAR 156 PATRIMONI IMMATERIAL TRADICIÓ ORAL RONDALLA DEL MARISCAL SUCHET. 243 PATRIMONI IMMATERIAL TRADICIÓ ORAL RONDALLA DEL PASTOR I EL JUTGE DE PAU. 238 PATRIMONI IMMATERIAL TRADICIÓ ORAL LLEGENDA DE LA REINA DE CANTALLOPS 242 PATRIMONI IMMATERIAL TRADICIÓ ORAL LLEGENDA DE LA CAMPANA DE SANTA MAGDALENA 240 PATRIMONI IMMATERIAL TRADICIÓ ORAL RONDALLA DE LES CABRES DEL MONESTIR DE 239 PATRIMONI IMMATERIAL MÚSICA I DANSA CANÇONS DIVERSES 237 PATRIMONI IMMATERIAL MÚSICA I DANSA CANÇONS AGRÍCOLES 235 PATRIMONI IMMATERIAL MÚSICA I DANSA CANÇONS INFANTILS 236 PATRIMONI IMMATERIAL MÚSICA I DANSA NADALES 199 PATRIMONI IMMATERIAL COSTUMARI COSTUMARI PROPI DE LA NIT DE SANT JOAN. 247 PATRIMONI IMMATERIAL COSTUMARI COSTUMS RELACIONATS AMB ELS FENÒMENS 246 PATRIMONI IMMATERIAL COSTUMARI COSTUMS DIVERSOS 248 PATRIMONI IMMATERIAL COSTUMARI COSTUMS RELIGIOSOS DESAPAREGUTS 93 PATRIMONI IMMATERIAL COSTUMARI ANTICS GOIGS D'AVINYONET DEL PENEDÈS 68 PATRIMONI NATURAL ZONES D’INTERÈS BOSC DE L'AMAT 89 PATRIMONI NATURAL ZONES D’INTERÈS PÈLAG DEL CABRE / DELS TRES TORRENTS 189 PATRIMONI NATURAL ZONES D’INTERÈS BASSES DE CAN PORRÀFOLS 158 PATRIMONI NATURAL ZONES D’INTERÈS JACIMENT FOSSILÍFER DE L'ARBOÇAR DE BAIX 19 PATRIMONI NATURAL ZONES D’INTERÈS PLANES D'AVINYONET 55 PATRIMONI NATURAL ZONES D’INTERÈS BASSA DE L'ARBOÇAR DE BAIX 150 PATRIMONI NATURAL ZONES D’INTERÈS TORRENTS D’AVINYÓ, XOPS I SANT SEBASTIÀ DELS 84 PATRIMONI NATURAL ZONES D’INTERÈS BASSA I SAFAREIG DEL MAS SUNYER 163 PATRIMONI NATURAL ZONES D’INTERÈS BOSC DE MONTERGULL 86 PATRIMONI NATURAL ZONES D’INTERÈS FONDO DEL TALLAT 164

78 PATRIMONI NATURAL ZONES D’INTERÈS ELS CUPOTS 232 PATRIMONI NATURAL ZONES D’INTERÈS ELS CUPONS 140 PATRIMONI NATURAL ZONES D’INTERÈS BASSES DE CASES BLANQUES/BASSES DEL XUQUIT 139 PATRIMONI NATURAL ZONES D’INTERÈS FONT DEL VADÓ 110 PATRIMONI NATURAL ZONES D’INTERÈS PUIG DE LA MOLA 85 PATRIMONI NATURAL ZONES D’INTERÈS RIERA DELS PELAGONS / TORRENT COLL DE GARRÓ 59 PATRIMONI NATURAL ZONES D’INTERÈS BASSES DE LES PLANES 176 PATRIMONI NATURAL ZONES D’INTERÈS BOSC DE LLINDA 177 PATRIMONI NATURAL ZONES D’INTERÈS PARC NATURAL DEL GARRAF 178 PATRIMONI NATURAL ZONES D’INTERÈS FONT DE LA CANYA 179 PATRIMONI NATURAL ZONES D’INTERÈS SANTA SUSANNA 182 PATRIMONI NATURAL ZONES D’INTERÈS SERRA DE LES GUNYOLES - CAUDELLOPS - LA LLAMPA 160 PATRIMONI NATURAL ZONES D’INTERÈS FALLES NORMALS DE L'ARBOÇAR DEL PENEDÈS 169 PATRIMONI NATURAL ZONES D’INTERÈS TORRENT DE SANTA SUSANNA 170 PATRIMONI NATURAL ZONES D’INTERÈS LES COVES DEL CAU DEL LLOP 165 PATRIMONI NATURAL ZONES D’INTERÈS ELS MASOS 185 PATRIMONI NATURAL ZONES D’INTERÈS LA PLANA D'EN BORD I ELS QUATRE CAMINS/PLANA 187 PATRIMONI NATURAL ZONES D’INTERÈS BOSC DEL MAS BERTRAN 49 PATRIMONI NATURAL ZONES D’INTERÈS RIERA DE BEGUES 58 PATRIMONI NATURAL ZONES D’INTERÈS TORRENT DE L'ARBOÇAR 60 PATRIMONI NATURAL ZONES D’INTERÈS FONT DEL CUNILL 56 PATRIMONI NATURAL ESPÈCIMENS BOTÀNICS PI DE L'ERA DE CAL FERLANDO 188 PATRIMONI NATURAL ESPÈCIMENS BOTÀNICS PI DE CAN NICOLAU 104 PATRIMONI NATURAL ESPÈCIMENS BOTÀNICS ALZINA DE CAL FERRET 105 PATRIMONI NATURAL ESPÈCIMENS BOTÀNICS LLEDONER DE LA CASETA 197 PATRIMONI NATURAL ESPÈCIMENS BOTÀNICS PINS DE LES DESCÀRREGUES 172 PATRIMONI NATURAL ESPÈCIMENS BOTÀNICS PI GROS DE SANTA SUSANNA 171 PATRIMONI NATURAL ESPÈCIMENS BOTÀNICS OLIVERA D'EN ROIG 149

AVINYONET. Inventari del Patrimoni Cultural. Índex onomàstic

FITXA DENOMINACIÓ ÀMBIT TIPOLOGIA 105 ALZINA DE CAL FERRET 5.2 PATRIMONI NATURAL 68 ANTICS GOIGS D'AVINYONET DEL PENEDÈS 4.5 PATRIMONI IMMATERIAL 186 ARXIU DE LLINDA 3.2 PATRIMONI DCUMENTAL 111 AVENC DELS PELAGONS/COVA DELS PELAGONS 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 226 BARRAQUES I CONJUNT D'ENGINYERIA EN PEDRA 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 150 BASSA DE L'ARBOÇAR DE BAIX 5.1 PATRIMONI NATURAL 163 BASSA I SAFAREIG DEL MAS SUNYER 5.1 PATRIMONI NATURAL 158 BASSES DE CAN PORRÀFOLS 5.1 PATRIMONI NATURAL 139 BASSES DE CASES BLANQUES/BASSES DEL XUQUIT 5.1 PATRIMONI NATURAL 176 BASSES DE LES PLANES 5.1 PATRIMONI NATURAL 89 BOSC DE L'AMAT 5.1 PATRIMONI NATURAL 177 BOSC DE LLINDA 5.1 PATRIMONI NATURAL 86 BOSC DE MONTERGULL 5.1 PATRIMONI NATURAL 49 BOSC DEL MAS BERTRAN 5.1 PATRIMONI NATURAL 116 BOSC XIC 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 25 CA L'AMAT 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 21 CA L'ANTON DE LA PAULA/CAL TON DE LA PAULA 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 24 CA L'ESTEVE 1.1 PATRIMONI IMMOBLE

79 201 CA LA BALBINA/CAL BOTER 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 36 CAL BOU 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 117 CAL BOU/CAMÍ CAPELLA DE LLINDA 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 193 CAL BOU VELL/CA L'AMADEO 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 82 CAL CANDI 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 225 CAL CARBÓ I PALLISSA 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 154 CAL CASINO/CAL SISCO DEL VAILET 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 15 CAL CASTELLET/LA CASTELLETA 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 78 CAL CINTO/CASA D'ANTONIO PINYOL 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 48 CAL CREMET/CAL CREIET/CAL CREMAT 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 11 CAL FÀBREGAS / CAN PUJOL 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 61 CAL FASSINAIRE 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 162 CAL FERRET 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 31 CAL JACAS/CA LA BALBINA 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 113 CAL MARCEL/CASANOVA DEL MARCEL 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 83 CAL MESTRES 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 32 CAL PAUET RÀFOLS/CAL BORRUT/CAL METGE 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 12 CAL PERE NEN 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 18 CAL ROIG/CAL JOAN DE CAL ROIG/CA LA PONA 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 118 CAL ROS 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 192 CAL ROS 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 219 CAL SALVET 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 29 CAL SUAU 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 17 CAL TORRENTS 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 22 CAL VENDRELL 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 126 CAL VENDRELL 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 70 CALVARI I VIACRUCIS DE LES GUNYOLES 2.1 PATRIMONI MOBLE 221 CAMÍ ANTIC A LA PARTIDA DELS MASOS 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 196 CAMÍ DE CAL CASINO 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 92 CAMÍ DE LA FONT DEL CUSCÓ 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 64 CAMÍ DE LES FORQUES / CAMÍ FONDO 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 47 CAMÍ DE LLINDA 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 222 CAMÍ DE SANTA SUSANNA I CAMÍ DEL DRET 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 52 CAMÍ DELS XOPS 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 125 CAN FERRET 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 20 CAN FONTANALS 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 190 CAN MERLINES 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 30 CAN MONTERGULL 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 102 CAN NICOLAU 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 157 CAN PORRÀFOLS / CASTELL D'AVINYÓ 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 54 CAN PUJOL 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 13 CAN RÀFOLS DELS CAUS 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 9 CAN RIALB / CASA UMBERT/ "EL CASTELL" 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 235 CANÇONS AGRÍCOLES 4.4 PATRIMONI IMMATERIAL 236 CANÇONS INFANTILS 4.4 PATRIMONI IMMATERIAL 237 CANÇONS DIVERSES 4.4 PATRIMONI IMMATERIAL 65 CANTALLOPS 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 209 CAPELLA DE CAN RÀFOLS DELS CAUS 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 161 CAPELLA DE SANT JULIÀ 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 34 CAPELLA DE SANTA MARIA DE LA LLINDA/CAPELLA 1.1 PATRIMONI IMMOBLE

80 142 CARBONERES DEL FONDO DEL TALLAT 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 208 CARRER DE BAIX 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 35 CARRER DE MONTJUÏC 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 73 CARRER DE SANTA MARGARIDA 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 77 CARRER NOU 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 147 CARRERADA DE BEGUES 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 168 CARRERADA DE CAL CASTELLVÍ A SANT SADURNÍ 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 79 CARRERADA DE LA CERDANYA / DE PUIGCERDÀ 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 215 CARRERADA DE LA CREU D'ORDAL 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 224 CARRERADA DE LA RIERA DELS PELAGONS 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 28 CASA DE LA VILA 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 174 CASA GRAN DE CLARIANA/CAN SOLÉ DE 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 195 CELLER DE CAL MESTRES 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 227 CELLER DE CAL PEIXÓ 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 76 CELLER I CASA DE CAL MASCARÓ 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 40 CENTRE CULTURAL DE L'ARBOÇAR/SOCIETAT "LA 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 41 CENTRE CULTURAL I RECREATIU DE CANTALLOPS 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 72 CLARIANA 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 3 CLAUSTRE DEL MONESTIR DE SANT SEBASTIÀ 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 74 COL·LECCIÓ D'EINES I ESTRIS TRADICIONALS A CA 2.3 PATRIMONI MOBLE 148 COL·LECCIÓ SOCIETAT LA ROCA-SOCIETAT LA TORRE 2.3 PATRIMONI MOBLE 211 COL·LECCIONS A CAL FONTANALS 2.3 PATRIMONI MOBLE 53 COLLBLANC 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 7 COLOMAR DE L'ARBOÇAR DE BAIX 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 247 COSTUMARI PROPI DE LA NIT DE SANT JOAN. 4.5 PATRIMONI IMMATERIAL 248 COSTUMS DIVERSOS 4.5 PATRIMONI IMMATERIAL 246 COSTUMS RELACIONATS AMB ELS FENÒMENS 4.5 PATRIMONI IMMATERIAL 93 COSTUMS RELIGIOSOS DESAPAREGUTS 4.5 PATRIMONI IMMATERIAL 130 COVA DEL PÈLAG/COVA DEL FONDO GRAN 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 129 COVETA / COVA DE L'ARTIGA 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 106 CREU D'EN LLANES/CREU D'EN LLANERS/CREU DEL 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 43 CREU DE CAN RÀFOLS DELS CAUS 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 108 CREU DE LES FORQUES/CREU DEL CARME/CREU DE LA 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 220 CREU I MIRADOR DEL PUIG DE LA MIRETA 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 138 DANSES DE LA MARE DE DÉU DE LLINDA 4.1 PATRIMONI IMMATERIAL 159 DIPOSIT ANTIC D'AIGUA DE LES GUNYOLES 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 198 DITES I CORRANDES 4.3 PATRIMONI IMMATERIAL 62 EL CORRAL NOU 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 230 EL MASET D'EN FERRET 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 229 EL MASET DE BAIX 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 152 EL MASET DEL VENDRELL 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 123 EL VILAR 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 185 ELS MASOS 5.1 PATRIMONI NATURAL 140 ELS CUPONS 5.1 PATRIMONI NATURAL 232 ELS CUPOTS 5.1 PATRIMONI NATURAL 137 ELS PELAGONS DE BAIX 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 217 ERMITA DE SANTA MAGDALENA 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 8 ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR DE LES GUNYOLES 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 181 ESGLÉSIA DE SANTA ANNA 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 194 ESGLÉSIA DE SANTA MARGARIDA 1.1 PATRIMONI IMMOBLE

81 169 FALLES NORMALS DE L'ARBOÇAR DEL PENEDÈS 5.1 PATRIMONI NATURAL 103 FEIXES DE LES GUNYOLES 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 109 FITES DEL PUIG DE LA MOLA 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 164 FONDO DEL TALLAT 5.1 PATRIMONI NATURAL 96 FONS ARQUEOLÒGIC D'AVINYONET AL MUSEU DE 2.3 PATRIMONI MOBLE 228 FONS DOCUMENTAL DE L'ARXIU HISTÒRIC 3.2 PATRIMONI DCUMENTAL 33 FONS GEOLÒGIC I PALEONTOLÒGIC PROCEDENT 2.3 PATRIMONI MOBLE 179 FONT DE LA CANYA 5.1 PATRIMONI NATURAL 143 FONT DE LA PLAÇA DE L'ESGLÉSIA 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 144 FONT DE LA PLAÇA DE LA FONT/PLAÇA DE CAL 2.1 PATRIMONI MOBLE 56 FONT DEL CUNILL 5.1 PATRIMONI NATURAL 132 FONT DEL CUSCÓ 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 110 FONT DEL VADÓ 5.1 PATRIMONI NATURAL 50 FORN D'OBRA DE CAN FERRET 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 153 FORN DE CALÇ DE L'ARBOÇAR DE DALT 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 213 FORN DE CALÇ DELS PELAGONS 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 107 FORN DE CALÇ I PEDRERA 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 121 JACIMENT DEL MONESTIR DE SANT SEBASTIÀ DELS 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 19 JACIMENT FOSSILÍFER DE L'ARBOÇAR DE BAIX 5.1 PATRIMONI NATURAL 67 L'ARBOÇAR DE BAIX 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 97 L'ARBOÇAR DE DALT 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 95 L'ARBOÇAR DE LES ROQUES 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 183 LA CALMA 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 51 LA CARRERADA/CARRERADA DE LA LLACUNA 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 223 LA CARRETERA / CARRETERA REIAL / CARRETERA 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 141 LA CARRETERA D'OLESA DE BONESVALLS A 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 87 LA CASA VERMELLA 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 26 LA CASETA 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 91 LA FASSINA 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 69 LA GARROFA 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 71 LA GRAVA 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 122 LA GRUA/LES TIMBES/CAL FONTANALS 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 38 LA PARET 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 204 LA PARLA LOCAL: EXPRESIONS I VOCABULARI 4.3 PATRIMONI IMMATERIAL 187 LA PLANA D'EN BORD I ELS QUATRE CAMINS/PLANA 5.1 PATRIMONI NATURAL 210 LA RECTORIA 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 100 LA TEULERA / CASA TEULERA DE RÀFOLS 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 115 LA TORRE 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 90 LA TORRE/LOS CINCO HERMANOS/TORRE VERMELLA 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 98 LES CABÒRIES 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 156 LES CABRES DE L'ARBOÇAR 4.3 PATRIMONI IMMATERIAL 16 LES CASES BLANQUES 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 165 LES COVES DEL CAU DEL LLOP 5.1 PATRIMONI NATURAL 94 LES ESPLUGUES 1.5 PATRIMONI IMMOBLE 66 LES GUNYOLES 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 120 LES PARETS ANTIGUES 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 197 LLEDONER DE LA CASETA 5.2 PATRIMONI NATURAL 240 LLEGENDA DE LA CAMPANA DE SANTA MAGDALENA 4.3 PATRIMONI IMMATERIAL 242 LLEGENDA DE LA REINA DE CANTALLOPS 4.3 PATRIMONI IMMATERIAL 244 LLEGENDA DEL TRESOR DEL PUIG DE LA MOLA 4.3 PATRIMONI IMMATERIAL

82 245 LLEGENDA DELS TUNELS SECRETS 4.3 PATRIMONI IMMATERIAL 81 MÀQUINA DE BATRE 2.2 PATRIMONI MOBLE 114 MAS BERTRAN 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 46 MAS BERTRAN 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 124 MAS CABALLER / CAVALLER 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 45 MAS CAVALLER DE BAIX/MAS CABALLER 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 27 MAS COMTAL/MAS CONDAL, EL 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 175 MAS SUNYER 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 127 MAS SUNYER 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 128 MAS VENDRELL 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 216 MAS VENDRELL 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 42 MASIA DE LA CREU/MASIA DE LA CREU DE DALT 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 5 MASIA DE LLINDA 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 133 MIL·LIARI DE CAN MESTRES 2.2 PATRIMONI MOBLE 134 MIL·LIARI DE CAN RÀFOLS 2.2 PATRIMONI MOBLE 205 MEDICINA POPULAR I CURANDERISME 4.3 PATRIMONI IMMATERIAL 2 MONESTIR DE SANT SEBASTIÀ DELS GORGS 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 23 MONTERGULL 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 112 MONTRAGULL-MONTARGULL/VINYA D'EN ROMEU 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 199 NADALES 4.4 PATRIMONI IMMATERIAL 166 NUCLI ANTIC DE LES GUNYOLES 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 180 OBJECTES SACRES DE SANTA MARGARIDA DE 2.3 PATRIMONI MOBLE 57 OFICIS DESAPAREGUTS 4.2 PATRIMONI IMMATERIAL 149 OLIVERA D'EN ROIG 5.2 PATRIMONI NATURAL 202 ORACIONS 4.3 PATRIMONI IMMATERIAL 178 PARC NATURAL DEL GARRAF 5.1 PATRIMONI NATURAL 189 PÈLAG DEL CABRE / DELS TRES TORRENTS 5.1 PATRIMONI NATURAL 212 PESSEBRE VIVENT PARLAT A LES GUNYOLES 4.1 PATRIMONI IMMATERIAL 104 PI DE CAN NICOLAU 5.2 PATRIMONI NATURAL 188 PI DE L'ERA DE CAL FERLANDO 5.2 PATRIMONI NATURAL 171 PI GROS DE SANTA SUSANNA 5.2 PATRIMONI NATURAL 167 PICA BAPTISMAL DE CA L'ESCOFET 2.2 PATRIMONI MOBLE 146 PICA DE L'ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR DE LES 2.2 PATRIMONI MOBLE 191 PICA PER LA PEDRA SUADORA/PICA PER FILTRAR 2.2 PATRIMONI MOBLE 172 PINS DE LES DESCÀRREGUES 5.2 PATRIMONI NATURAL 155 PINTURES GÒTIQUES DE CAL CASINO 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 55 PLANES D'AVINYONET 5.1 PATRIMONI NATURAL 135 POSSIBLE MIL·LIARI CAPELLA DE LLINDA 2.2 PATRIMONI MOBLE 136 POSSIBLE MIL·LIARI DE CA L'ISIDRE 2.2 PATRIMONI MOBLE 234 POU DE BAIX 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 88 POU DE LA CARRERADA I POU DEL PÈLAG 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 231 POU DEL PÈLAG 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 145 POU DEL VEGUER 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 173 POU FRANCÍ 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 233 POU GRAN 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 184 PUIG DE LA MOLA 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 85 PUIG DE LA MOLA 5.1 PATRIMONI NATURAL 207 REFRANYER 4.3 PATRIMONI IMMATERIAL 44 RELLOTGE DE SOL DE CAL FASSINAIRE 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 58 RIERA DE BEGUES 5.1 PATRIMONI NATURAL

83 59 RIERA DELS PELAGONS / TORRENT COLL DE GARRÓ 5.1 PATRIMONI NATURAL 239 RONDALLA DE LES CABRES DEL MONESTIR DE 4.3 PATRIMONI IMMATERIAL 203 RONDALLA DEL CEP DEL DIMONI I L'ESBARZER 4.3 PATRIMONI IMMATERIAL 243 RONDALLA DEL MARISCAL SUCHET. 4.3 PATRIMONI IMMATERIAL 241 RONDALLA DEL PALMISSER DE LES GUNYOLES. 4.3 PATRIMONI IMMATERIAL 238 RONDALLA DEL PASTOR I EL JUTGE DE PAU. 4.3 PATRIMONI IMMATERIAL 14 SANT PERE D'AVINYÓ 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 99 SANT SEBASTIÀ DELS GORGS 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 151 SANTA MAGDALENA 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 182 SANTA SUSANNA 5.1 PATRIMONI NATURAL 119 SANTA SUSANNA 1.4 PATRIMONI IMMOBLE 10 SANTA SUSANNA/CASERIA DE SANTA SUSANNA 1.2 PATRIMONI IMMOBLE 4 SARCÒFAG D'ARNAU DE VILANOVA 2.2 PATRIMONI MOBLE 218 SARCÒFAGS DE SANT SEBASTIÀ DELS GORGS 2.2 PATRIMONI MOBLE 160 SERRA DE LES GUNYOLES - CAUDELLOPS - LA LLAMPA 5.1 PATRIMONI NATURAL 37 SINDICAT D'AVINYONET/LOCAL DE LES ESQUERRES 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 63 SÍNIA D'EN JOAN 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 101 SÍNIA DE CAL CARBÓ 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 214 SÍNIA DEL CARBÓ 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 80 SITJA DE CAL TRES 1.3 PATRIMONI IMMOBLE 39 SOCIETAT CULTURAL "LA PARRA" 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 75 TEMPLE DE L'IMMACULAT COR DE MARIA 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 200 TOPONÍMIA POPULAR 4.3 PATRIMONI IMMATERIAL 6 TORRE DE L'ARBOÇAR DE BAIX 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 1 TORRE DE LES GUNYOLES 1.1 PATRIMONI IMMOBLE 60 TORRENT DE L'ARBOÇAR 5.1 PATRIMONI NATURAL 170 TORRENT DE SANTA SUSANNA 5.1 PATRIMONI NATURAL 84 TORRENTS D’AVINYÓ, XOPS I SANT SEBASTIÀ DELS 5.1 PATRIMONI NATURAL 206 TRADICIÓ CULINARIA 4.2 PATRIMONI IMMATERIAL 131 TURÓ DE LA FONT DE LA CANYA/EL PUJOLET 1.4 PATRIMONI IMMOBLE

5.2. Anàlisi dels elements

Pel que respecta als àmbits patrimonials als que pertanyen els elements fitxats cal destacar la importància que adquireix el patrimoni immoble que arriba fins el 65% del total dels elements. La desproporció ve donada per la inclusió de tots els elements dels diferents inventaris i declaracions efectuats des de diferents administracions, tant a nivell d’edificis com de jaciments arqueològics, la qual cosa fa que un dels àmbits aparegui molt representat davant dels altres.

84 ÀMBITS DEL PATRIMONI 15% Patrimoni immoble 1% Patrimoni moble 12% Patrimoni immaterial Patrimoni 7% documental 65% Patrimoni natural

Davant d’aquesta gran quantitat d’elements els altres àmbits resten molt allunyats percentualment. El següent àmbit en quantitat d’items és el de patrimoni natural, amb un 15% del total, fruit de la posició del municipi, integrat en part dins del Parc Natural del Garraf. Relativament a prop es troba, amb un 12%, el patrimoni immaterial i amb un 7% el patrimoni moble, mentre que el patrimoni documental representa un 1%.

Si analitzem els elements fitxats a partir de la seva tipologia (aquesta divisió es pot veure al següent gràfic) observarem com n’hi ha un grup que resulta eminent sobre la resta. En concret es tracta de la tipologia d’edificis amb un volum del 24% del total d’elements fitxats. A partir d’aquí apareix un conjunt de grups que es situen en valors percentuals entre el 10 i el 13 % del total. En concret estem parlant dels conjunts arquitectònics i de les zones d’interès amb sengles 13% del volum total de fitxes. Seguirien els jaciments arqueològics amb un 12% del total i clouria el grup els conjunts arquitectònics, amb un 10% del total. La resta de tipologies contemplades va minvant des del 7% de l’obra civil i el 6% de la tradició oral fins arribar a quantitats percentualment inapreciables.

85 Edifici TIPOLOGIA DEL PATRIMONI Conjunt arquitectònic

Element arquitectònic

Jaciment

Obra civil 13%

24% Fons bibliografic 3% Fons documental 4% 1% Fons imatges 2% Costumari

Manifestacions 6% festives Música i dansa 1% 13% Tècniques artesanals 2% 1% Tradició oral 2% Col.lecció 10% 0% 7% 12% Element urbà 1% Objecte 0% Especimens botànics

Zones d'interes La propietat dels elements patrimonials PROPIETAT DEL PATRIMONI es reparteix en un 71% de propietat privada davant d’un 29% de pública, tenint en compte que existeixen molts 29% elements que presenten la propietat pública compartida. Per exemple, cases de privada veïns, carrers o zones territorials, la 71% qual cosa fa que existeixin elements amb propietats tan privades com públiques dins la mateixa fitxa.

D’altra banda, hi ha fitxes en les que afirmar el tipus de la propietat és, si més no, complicat, ja que el patrimoni immaterial (qualificat com a propietat pública) tal vegada fora millor que no es classifiqui.

86 Pel que respecta a l’accés als elements inventariats cal assenyalar que es fàcil en un ACCÈS DEL PATRIMONI 66% dels casos. Aquesta xifra és alta i cal considerar-la directament derivada de la 0% 15% configuració del terme d’Avinyonet amb una fàcil 0% gran part, de forma suau i diversos nuclis difícil obert urbans. L’altre grup significatiu consisteix en 19% restringit el 19% d’elements amb accés difícil, que es sense accés troba a la part nord del municipi, dins la zona 66% muntanyosa. El darrer grup és el de llocs amb accés restringit, el qual correspon a ítems que es troben custodiats en institucions culturals.

Val a dir que, també en aquest cas, ens trobem amb el cas del patrimoni immaterial, el qual presenta, així mateix, un accés difícil o restringit, donada la seva natura intrínseca.

L’estat de conservació del patrimoni es reparteix en un 40% dels elements fitxats que presenten un bon estat i un 30% que es troben en un regular estat, mentre que s’han detectat un 30% d’elements en mal estat.

Tampoc és habitual que hi hagi tants ESTAT DE CONSERVACIÓ elements amb bon estat de conservació o, regular bò si més no, regular. És degut a que bona dolent 30% 30% part dels elements fitxats són cases i conjunts arquitectònics en ús, la qual cosa fa que hi hagi hagut un procés 40% d’arranjament per tal d’adaptar-lo a les necessitats dels seus habitants.

87

La protecció dels elements patrimonials PROTECCIÓ DEL PATRIMONI d’Avinyonet afecta un terç de tots els 1% elements fitxats, ja que el 31% dels 0% inexistent 31% elements inclosos es troben sota algun legal física tipus de protecció legal. El 68% no legal i física gaudeixen de cap tipus de protecció 68% mentre que la resta de xifres corresponents a d’altres tipus de protecció presenten valors insignificants.

88 5.3. Plànol general de distribució

89

6. BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTS D’ARXIU

ADELL I GISBERT, Joan-Albert (1992) “Sant Sebastià dels Gorgs”. Catalunya Romànica. El Penedès. L’Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 82-85.

AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l’Any. S.Ll.: Enciclopèdia Catalana. Salvat Editores.

80 ANIVERSARI (1997) “80 Aniversari del Centre Cultural i Recreatiu de Cantallops” Avinyonet Avui. Revista informativa de l’Ajuntament, Núm. 20 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d’Avinyonet.

ADELL I GISBERT, Joan-Albert (1992a) “Sant Sebastià dels Gorgs”. Catalunya Romànica. El Penedès. L’Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 82-85.

ADELL I GISBERT, Joan-Albert (1992b) “Santa Maria de Llinda”. Catalunya Romànica. El Penedès. L’Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 93-94.

ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RAFOLS, J.C.; COLOMINAS ROCA, J. Carta Arqueológica de España. Barcelona, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

ALONSO PONGA, José Luis (1989) La arquitectura del barro. Valladolid. Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Bienestar Social.

ARQUEOLOGIA A CATALUNYA (1982) L’arqueologia a Catalunya, avui, Barcelona, Generalitat de Catalunya.

ARXIU JOSEP MARIA CASTELLS I ANDILLA. Índex de danses.

BALAÑÀ I ABADIA, Pere (1989) Els noms de lloc de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Departament de Governació. Col·lecció Població i Territori, 5.

90 BALIL, Alberto (1976) “El monumento Funerario Romano de “Les Gunyoles””. Zephyrus, XXVI-XXVII, pp: 389-399. Barcelona.

BARILLOU, J. (1936) “Una joia arqueològica abandonada: Sant Sebastià dels Gorgs”, La Publicitat, Núm. 56.

BELLMUNT, J. (1960-1961) “Olivella” Ampurias, núm. XXII-XXIII. P. 341-342

BELLMUNT, J. (1962) “Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares” Ampurias, Núm. XXIV, pàg. 301, Barcelona, Diputació de Barcelona.

BOHIGAS I BALAGUER, Pere (1993) Folklore del Penedès.

BOLÒS I MASCLANS, Jordi (1992a) “L’art Romànic a l’Alt Penedès, al Baix Penedès i al Garraf. L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia”. Catalunya Romànica. El Penedès. L’Anoia. Avinyonet del Penedès, vol.: XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 71-76.

BOLÒS I MASCLANS, Jordi (1992b) “Torre de l’Arboçar de Baix”. Catalunya Romànica. El Penedès. L’Anoia. Avinyonet del Penedès, vol.: XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 94-95.

BOLÒS I MASCLANS, Jordi (1992c) “Colomar de l’Arboçar de Baix”. Catalunya Romànica. El Penedès. L’Anoia. Avinyonet del Penedès, vol.: XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. P.: 95.

BROTO TWOSE, J.M. (1987) “La desamortització va partir el monestir de Sant Sebastià dels Gorgs”, Catalunya Cristiana, Setmana del 22 al 28.

BUCH, J. (1965) “Sant Sebastià dels Gorgs”, Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Núm. 274, Barcelona

CALVO I CALVO, Lluís (1990) Catàleg de materials etnogràfics de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya. Barcelona. Consell Superior d’Investigacions Científiques. Institució Milà i Fontanals.

91 CAMPANARS D’AVINYONET (1994) Coses d’aquí. Campanars d’Avinyonet. Avinyonet Avui. Revista informativa de l’Ajuntament, Núm. 10, juny 1994. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d’Avinyonet del Penedès.

CARBONELL VIRELLA, V. (1981) “Els castells del Penedès” Butlletí de la Biblioteca - Museu Víctor Balaguer, p. 72, Vilanova i la Geltrú.

CARTULARI (1945) Cartulari de Sant Cugat del Vallès. Barcelona: C.S.I.C.

CATÀLEG (1990). Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

CATALUNYA ROMÀNICA (1992) Catalunya Romànica. El Penedès. L’Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

CLARAMUNT et alii (1996) “Inventari de les campanes – Sant Salvador de les Gunyoles – Avinyonet del Penedès” Campanars i campanes de l’Alt i Baix Penedès.

COMAS, Arxiu. Índex de danses catalanes. Centre de Cultura Popular i Tradicional de Catalunya. Document mecanografiat.

CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.

COLUMBARI (1992) “Coses d’aquí. El columbari de l’Arboçar”. Avinyonet Avui. Revista informativa de l’Ajuntament, Núm. 1. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d’Avinyonet del Penedès.

CRUAÑES OLIVER, Esteve (1980) Esglésies romàniques del Penedès. Vilafranca: Museu de Vilafranca.

CRUAÑES OLIVER, Esteve; VIRELLA I TORRES, Xavier (1984) Piques Baptismals d’immersió del Penedès i el seu entorn. S.Ll.: Museu de Vilafranca. Caixa d’Estalvis del Penedès.

DIES PALAU, Enric Mn (1971) Informe y notas de los trabajos efectuados durante el verano de 1971 en San Sebastián dels Gorcs. Barcelona, Document mecanografiat.

92 DOSSIER (2001) Dossier sobre la dualitat de noms: Avinyonet-Les Cabòries. Ajuntament de l’Avinyonet del Penedès. Avinyonet del Penedès.

EL PENEDÈS (1967) “El Penedès”, Els castells catalans, Barcelona: Ed. Rafael Dalmau.

EL PESSEBRE (1993) “El pessebre vivent parlat” Avinyonet Avui. Revista informativa de l’Ajuntament, Núm. 8. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d’Avinyonet del Penedès.

EL LOCAL D’ESQUERRES (1995) “El local d’esquerres” Avinyonet Avui. Revista informativa de l’Ajuntament, Núm. 13-14, p. 31. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d’Avinyonet del Penedès.

EL LOCAL D’ESQUERRES (1997) “El local d’esquerres” Avinyonet Avui. Revista informativa de l’Ajuntament, Núm. 23 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d’Avinyonet del Penedès.

EL LOCAL SOCIAL DE LES GUNYOLES (1994) “El local social de Les Gunyoles” Avinyonet Avui. Revista informativa de l’Ajuntament, Núm. 9 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d’Avinyonet del Penedès.

ESCOFET, Josep (1981) “Reculls per a una Història”. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 65. Avinyonet del Penedès.

ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.

EXPEDIENT (s.d.) Expedient de Declaració BCIN-Monument històric. Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Avinyonet del Penedès (Alt Penedès).

FERRER, A.; GIRÓ, P. (1943) “La colección prehistórica del Museo de Vilafranca” Ampurias, pàg. 204, Barcelona, Diputación de Barcelona.

FLORES, Carlos (1974) Arquitectura popular de España. Madrid.

FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid/Barcelona: C.S.I.C.

93 FULLANA, Miquel (1984) Diccionari de l’Art i dels Oficis de la Construcció. Mallorca: Editorial Moll.

GABERN RÀFOLS, Pere (1981) Romànic al municipi. Arrels, núm. 67. Avinyonet del Penedès.

GALÍ, David (1999) El Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs (Avinyonet del Penedès) a través de la Història Oral (història de la restauració, 1961-1977). 2 vols.

GIRÓ ROMEU, Pere (sd) Catálogo Arqueológico del Penedés, Museu de Vilafranca (Arxiu Pere Giró), Vilafranca.

GIRÓ ROMEU, Pere (inèdit) Quaderns de camp, Vilafranca.

GIRÓ ROMEU, Pere (1959) “Una lápida romana en Sant Pere Molanta”, Ampurias, Vol. XXI, pàg. 3, Barcelona, Diputació de Barcelona.

GIRÓ ROMEU, Pere (1961) “Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares. Aviñonet”, Ampuries, Vol. XXII-XXIII (1960-1961), pp. 328-329, Barcelona, Diputació de Barcelona.

GIRÓ ROMEU, Pere (1962) “Noticiario arqueológico de Cataluña y Baleares. Barcelona”, Ampurias, Núm. XXIV, pàg. 280, Barcelona.

GIRÓ ROMEU, Pere (1971) “Consideraciones sobre los columbarios del Penedés”, Panadés, Núm. 1.536, pp. 121-122, Vilafranca del Penedès.

GIRÓ ROMEU, Pere (1978) “Notes d’arqueologia de Catalunya. L’Arboçar de Dalt”, Informació Arqueològica, Núm. 29, Barcelona, Institut de Prehistòria i Arqueologia.

GIRÓ ROMEU, Pere (1979) “Notes d’arqueologia de Catalunya. Barcelona”, Informació Arqueològica, Núm. 30, Barcelona, Institut de Prehistòria i Arqueologia.

GOIGS (1993) “Coses d’aquí: Goigs de Nostra Senyora de Llinda”. Avinyonet Avui. Revista informativa de l’Ajuntament, Núm. 5, març, 1993. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d’Avinyonet del Penedès.

94 GORGES, J.G. (1979) Les villes hispano-romaines. Inventaire et problematique archéologique, Paris, CNRS.

GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

GRÀCIA GIRALT, J (1989) “L’estació campaniforme dels Pegats (Vilafranca del Penedès)”, Miscel·lània Penedesenca Vol. XI, pp. 21-32. I Jornades d’Estudis Penedesencs: de la Prehistòria a l’Edat Mitjana, Sant Sadurní d’Anoia, 1988.

GRIVÉ, M. (1934) “Els ibers al Penedès” Butlletí del Centre Excursionista Vilafranquí, Núm. 34, pàg. 4, Vilafranca del Penedès.

GUIMERÀ ROSSO, Joan; DRUGUET, Elena (2003). Domini Catalànide: Falles normals de l'Arboçar del Penedès. Departament de Geodinàmica i Geofísica, Universitat de Barcelona i Unitat de Geotectònica. Universitat Autònoma de Barcelona.

INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27.

INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic, Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d’Immobles d’interès arquitectònic de propietat municipal, Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona.

JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l’origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d’Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.

LA PARRA (1996) “La Parra”, 75è Aniversari. ” Avinyonet Avui. Revista informativa de l’Ajuntament, Núm. 19, p. 13-15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d’Avinyonet del Penedès.

LLEGENDES (1998) “Coses d’aquí: Llegendes d’Avinyonet”. Avinyonet Avui. Revista informativa de l’Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d’Avinyonet del Penedès.

95

LLIBRE DEL COMÚ D'AVINYONET I GUNYOLES FET LO ANY 1815 (1815..) Manuscrit. Arxiu Municipal d'Avinyonet del Penedès.

LLORACH SANTÍS, S. (1983) El Penedès durant el període romànic, Sant Sadurní d’Anoia.

LLORACH SANTÍS, S. (1992a) “Castells i edificacions militars de l’Alt ”. Catalunya Romànica. El Penedès. L’Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. P.: 38.

LLORACH SANTÍS, S. (1992b) “Santa Maria de Llinda. Història”. Catalunya Romànica. El Penedès. L’Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. P.: 93.

MADOZ, Pascual (1847-1850) Diccionario Geogràfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Imprenta del Diccionario de D. Pascual Madoz.

MANENT I SEGIMON, Albert (1998). Els noms populars dels núvols, boires i vents del Penedès.

MARGARIT, A (1983a) Sant Sebastià dels Gorgs. Origen del topònim “Els Gorgs”. Barcelona: L’autor.

MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l’Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L’autor.

MARGARIT, A (1983c) Sant Sebastià dels Gorgs. Breu història calendar de restes arqueològiques. Barcelona: L’autor. . MARGARIT, A (1987) Les parets antigues: ¿presa o pont?. Barcelona: L’autor.

MARGARIT, A (1988a) “Des del monestir de Sant Sebastià. Donant una ullada a la història del terme” Full Informatiu. Núm. 4, Avinyonet del Penedès.

MARGARIT, A. (1988b) “Parlem avui de Llinda” Full Informatiu, Núm. 5, Avinyonet del Penedès.

96 MARGARIT, A. (1999) Sant Sebastià dels Gorgs. A la llum dels indicis arqueològics. Memòria de 1992. Treball inèdit ciclostilat a l’Arxiu Parroquial de Sant Cugat Sesgarrigues.

MARTIN ALBERO, R. (1935) “Els llocs oblidats: Sant Sebastià dels Gorgs”, Mai Enrera. Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Núm. 124, Barcelona.

MENDIZÀBAL, Enric (1998) “L’Alt Penedès: Territori i Societat”. Papers: Regió Metropolitana de Barcelona, núm. 31, desembre 1998, pp: 9-24.

MIRALLES, Ferràn; ROVIRA, Joan (1998) “El Penedès, terra acollidora on passar l’hivern. Camins ramaders o de transhumància”. La Fura, núm. 822, 22/28 maig 1998.

MIRET, J. (1982) “Material de l'Avenc dels Pelagons (Avinyonet del Penedès)”. Butlletí de la biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Vilanova i La Geltrú. P. 199-207.

MIRET, J.; MIRET, M. (1981) “Un assentament d’època romana a la Serra de la Font del Cuscó (Avinyonet del Penedès), Tancats medievals per a bestiar. Garraf”, Miscel·lània Penedesenca, Núm. 4, pp. 181-194, Vilanova i la Geltrú.

MIRET, M. (1978) “Un recinte enigmàtic al Puig de la Mola (Garraf)”, Olerdulae, Núm. 4, pp. 16-17, Vilafranca del Penedès.

MIRET, M. (1983) Cronologia i anàlisi espacial del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf, Barcelona, Memòria de llicenciatura, Universitat de Barcelona, Document mecanografiat.

MIRET, X. (1983) “La quadra medieval de Santa Susanna” Olerdulae, Any VIII, Núm. 21-22, pp. 22-23, Vilanova i la Geltrú

MORAL, Xavier (1983) “El columbari de l’Arboçar”, Font-tallada. Butlletí de la Joventut de Sant Pere Molanta i l’Arboçar, pp. 2-3.

MORATÓ I VIA, Salvador (1992 a) “Rellotges de sol (I)”. Avinyonet Avui. Revista informativa de l’Ajuntament, Núm. 3 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d’Avinyonet.

MORATÓ I VIA, Salvador (1992 b) “Rellotges de sol (II)”. Avinyonet Avui. Revista informativa de l’Ajuntament, Núm. 4 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d’Avinyonet.

97

NOVES ESTACIONS (1976) “Noves estacions amb ceràmica ibèrica i romana. Santa Susagna” Circular per als socis de l’Agrupació Excursionista Talaia, Vilanova i la Geltrú, maig 1975

OSONA, A. (1893) Guía itineraria de las serras de la Costa de Ponent de Barcelona ó sia del Noya inferior al mar y del Llobregat inferior al Panadés dividida en 76 itineraris. Segon edició corregida i augmentada. Barcelona.

PESSEBRE VIVENT (1997) “Pessebre vivent parlat de les Gunyoles”. Avinyonet Avui. Revista informativa de l’Ajuntament, Núm. 20 p. 14. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d’Avinyonet.

PLADEVALL, A. ET AL. (1982) El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Barcelona: Artestudi.

PLADEVALL I FONT, Antoni; LLORACH I SANTIS, Salvador (1992) “Sant Sebastià dels Gorgs”. Catalunya Romànica. El Penedès. L’Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 79-82.

PONSA, O.; TOMÀS, E. (1984) Pedres i paraules. Romànic al Penedès. Sant Sadurní d’Anoia, Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia.

PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d’un treball.

PUIG I BOSCH, Ramon (1912) "L'Àpat". Sant Sadurní d'Anoia.

RAFEL FONTANALS, Núria (1980) “Contribució a l’estudi de diverses restes arquitectòniques publicades com a columbaris romans”, Fonaments, Núm. 2, pp. 121-122.

RAURET, A.M. (inèdit) El proceso en la primitiva población del Panadés, Barcelona, Memòria de Llicenciatura, Universitat de Barcelona.

RIBAS, M (1967) “La torre romana de les Gunyoles en Avinyonet” Ampurias, Vol. XXIX, pp. 275-281, Barcelona

RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.

98 RIUS SERRA, JOSÉ (1981). Cartulario de "Sant Cugat" del Vallés. 4 vols. Textos y estudios de la Corona de Aragón 3–6. Barcelona, 1946–47, 1981. Pere Roca i Garriga, ed. (Sabadell, 1981).

ROLDÁN MORALES, F.P. (1981) Palomares de barro de Tierra de Campos. Valladolid: Obra Cultural de la Caja de Ahorros Provincial de Valladolid.

ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d’Amics dels camins ramaders.

SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d’Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.

SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) “Dades històriques de l’Arboçar. Del segle XI al XX”. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l’Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d’Alumnes de Sant Pere Molanta.

SANMARTÍ, Joan (1984) “Els edificis sepulcrals romans dels Països Catalans, Aragó i Múrcia”, Fonaments, Núm. 4, pp. 87-160 (especialment 134-137 pel que fa a la torre de les Gunyoles), Barcelona.

SANTACANA, R.; SOLÉ, M. (1976) “Art romànic penedesenc: Sant Sebastià dels Gorgs” Dyonisios, Núm. 152-153, pàg. 3, Vilafranca del Penedès.

SERRA CIRÉ, José (1968) “Los columbarios del Penedés”, El Eco de Sitges, Núm. 3957, Sitges.

SERRA CIRÉ, J. (196?) “Cultura comarcal. Sant Sebastià dels Gorgs”, El Eco de Sitges, Any LXXIII, núm. 385, Sitges.

SOBRINO, Julián (1996) Arquitectura industrial en España, 1830-1990. Madrid: Cátedra. Col. Cuadernos Arte Cátedra, núm. 31.

SOLÉ BORDES, J. (1977a) “Sant Sebastià dels Gorgs en la seva història”, Olerdulae, pp. 4-5, Vilafranca del Penedès.

99 SOLÉ BORDES, J. (1977b) “Sant Sebastià dels Gorgs, malalt?. Conversa amb l’arquitecte Josep Brugal”, Olerdulae, Núm. 5, pp. 238-240, Vilafranca del Penedès.

SOLER CARALT, J. (1948) Bisbal histórica. Resumen histórico del Panadés. Tarragona,

TELL, Pere (1999a) “Els noms de les cases (I)” Avinyonet Avui. Revista informativa de l’Ajuntament, Núm. 28 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d’Avinyonet del Penedès.

TELL, Pere (1999b) “Els noms de les cases II: Collblanch” Avinyonet Avui. Revista informativa de l’Ajuntament, Núm. 29 p. 31. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d’Avinyonet del Penedès.

TELL, Pere (1999c) “Els noms de les cases III: La Garrofa i la Castelleta” Avinyonet Avui. Revista informativa de l’Ajuntament, Núm. 30 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d’Avinyonet del Penedès.

TORRE DE L’ARBOÇAR (1993) “Torre de l’Arboçar de Baix” Avinyonet Avui. Revista informativa de l’Ajuntament, Núm. 6 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d’Avinyonet del Penedès.

TORRENT DE SANTA SUSANA (2001) “Coses d’aquí: Torrent de Santa Susana”. Avinyonet Avui. Revista informativa de l’Ajuntament, Núm. 36, gener 2001. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d’Avinyonet del Penedès.

TRENS, Manuel (1921) “Un sarcòfag important”, Penedès, Núm. 6, Any III, Juliol-agost 1921

VALLÈS I CUEVAS, J., ET AL. (1992) El Llibre Verd de Vilafranca. 2 vols. Col·lecció llibres de privilegis 2–3. Barcelona: Fundació Noguera, Lleida.

VARIS (2003) Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar. Núm. 316. Gener de 2003. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d’Alumnes de Sant Pere Molanta.

VARIS (1980) Palomares en Castilla. Valladolid: Obra Cultural de la Caja de Ahorros de Valladolid.

VARIS (2000) “Vegueria de Vilafranca”. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l’Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d’Alumnes de Sant Pere Molanta.

100

VENDRELL I VENDRELL, Remei (1993) Sant Pere Molanta. Notes històriques. Sant Pere Molanta: Caixa Penedès-Ajuntament d’Olèrdola.

VILA, Marc-Aureli (1989) Les Comarques i els municipis de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Departament de Governació. Col·lecció Població i Territori, 4

VILLACAMPA VILLACAMPA, Jordi et al. (s.d.) Estudio histórico del caserío de Santa Susanna. Treball inèdit.

VIRELLA, Joan (1968) “Els ‘columbaris’ de la comarca del Penedès”, Cordada, Núms. 143- 144, pp. 4-5, Barcelona

VIRELLA, X. (1973a) “Nous jaciments arqueològics a l'extrem NW del massís de Garraf”. Vèrtex, 36: novembre-desembre 1973, mapa p. 425.

VIRELLA, X. (1973b) “Secció de Cultura. Grup d’investigacions arqueològiques. Cova del Pèlag (l’Arboçar)” Agrupació Excursionista Talaia. Circular per als socis. Agost-setembre. Vilanova i la Geltrú

VIRELLA, X. (1973c) “Secció de Cultura. Grup d’investigacions arqueològiques. Coves dels voltants de l’Arboçar” Agrupació Excursionista Talaia. Circular per als socis. Febrer. Vilanova i la Geltrú

VIRELLA, X. (1974) “Resum d’un any d’activitats del Grup d’investigacions arqueològiques Talaia” Villanueva i la Geltrú. Semanario de Información Local. Febrer. Vilanova i la Geltrú

VIRELLA BLODA, Albert (1968) “Contribución al estudio de los materiales empleados en antiguas construcciones de la península hispánica”, Cemento-Hormigón, Núm. 408, pàg. 207

VIRELLA BLODA, J. (1968) “Els castell de Santa Susanna”, Circular per als socis de l’agrupació excursionista Talaia, Vilanova i la Geltrú.

XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) "L'agricultura rubinenca. Notes històriques" XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.

101

DOCUMENTS

ACTAS DE DESLINDE (1913 - 1927) Actas de deslinde del termino municipal de Aviñonet. Arxiu Municipal d’Avinyonet del Penedès.

LISTA (1825) Lista per aplegar lo salario del Senyor governador per lo Añ de 1825 (Arxiu particular Can Fontanals)

LUGAR (1782) Lugar de Avinyo Sant Sebastia y Guñolas. Manuscrit Pergamí. R. 15410. Caixa 57. Arxiu de la Corona d'Aragó.

Inventari del Gremi de Campaners Valencians, publicació electrónica http://www.cult.gva.es/escrits/gcv/campana.idc

Inventari de rellotges de sol de la Societat Gnomónica Catalana http://www.gnomonica.org/bd.cfm

102 20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 P gina 3