20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 Pgina 2 Inventari Patrimoni Cultural d'Avinyonet del Penedès Memòria tècnica Redacció ARQUEOCIÈNCIA SERVEIS CULTURALS S.L. Juana María Huélamo Ajuntament d'Avinyonet del Penedès Octubre 2004 INFORME Juana María Huélamo Gabaldón amb la col·laboració dels veïns d’Avinyonet i de J.M. Solias i Arís ARQUEOCIÈNCIA Oficina de Patrimoni Cultural DIPUTACIÓ DE BARCELONA 1 SUMARI 0. AGRAÏMENTS 1. MARCS DEL TREBALL 1.1. Marc conceptual 1.2. Marc territorial 1.3. Marc històric 2. CRITERIS D'INTERVENCIÓ 2.1. Criteris generals 2.2. Criteris específics 3. PROCESSOS DE TREBALL 4. REALITZACIÓ DEL TREBALL 4.1. La base de dades de l’Inventari de Patrimoni Cultural 4.2. Documentació i informants consultats 4.3. Elements tècnics i format de lliurament 5. RESULTATS 5.1. Elements examinats 5.1.1. Elements descartats 5.1.2. Elements fitxats 5.2. Anàlisi dels elements 5.3. Plànol general de distribució 6. BIBLIOGRAFIA 2 De tota dolència, és remei la paciència (Popular) 0. AGRAÏMENTS Aquest inventari, ha estat realitzat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, la qual va encarregar l’execució a l’empresa ARQUEOCIÈNCIA, essent portat a terme per KuanUm. L’inventari ha estat promogut des de l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès a instàncies de l’arqueòleg resident al nucli de Clariana, Xavier Esteve Gràcia, i ha estat possible mitjançant conveni subscrit amb l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. En el seu decurs ha comptat amb el suport d’un bon nombre de persones que d’una manera desinteressada, activa, veritablement apassionada i generosa, han estat atents als requeriments d’informació que la feina ha anat suscitant al llarg d’aquests 12 mesos de durada. En aquest sentit, s’ha de mencionar l’atenció de l’Alcalde del municipi, Joan Marcé, amb qui vam compartir una singular visita al Puig de la Mola, des d’on vam tenir una completa i impressionant visió del terme. La tasca dels senyors Xavier Esteve Gràcia i Matilde Vendrell, qui ens van oferir la seva ajuda des dels primers dies, dels senyors Josep Escofet, de l’Arboçar, Ton Ràfols, de Les Gunyoles, i Joan Raventós Marcé de Santa Susanna, a quins s’ha d’agrair el seu estímul, companyia i ajuda per satisfer la nostra curiositat pel municipi. Ha estat un suport molt estimable, el recolzament logístic i informatiu d’en Ferran Peral, de Can Ràfols dels Caus, qui ens va acompanyar per camins difícils i ens va mostrar allò que d’altra manera hagués sigut molt difícil d’aconseguir. Pere Sadurní, de Sant Pere Molanta, Julià Ricart, de Cantallops, Joan Borrut, Josep Oriol Puig Vidal de Llinda, Joan Raventós Milà (“en Carrau”) de l’Arboçar; Mn. Anton Margarit de Sant Cugat i un llarg etcètera han col·laborat amb les seves informacions, i sobretot em sento molt agraïda de l’ajuda, companya, coordinació i recolzament de la Sra. Montserrat Rodríguez, que ha estat el meu estímul durant aquest llargs mesos de feina. Ells han aconseguit aplanar els difícils camins del treball de recopilació proporcionant-li una nota humana i cordial, aconseguint a més a més un bon i interessant elenc d’informacions orals. A ells, i en general a tots els veïns que encara sense saber-ho, han col·laborat, expresso des d’aquí la meva gratitud. Veritablement i en justícia, ells són els coautors d’aquest treball. 3 Han col·laborat de manera molt activa les següents persones: Anton Ferret Castellví (Les Gunyoles) Antonio Jornet Gassó (Mas Vendrell) Ferran Miralles i Sabadell (Generalitat de Catalunya: Política Territorial) Ferran Peral (Can Ràfols dels Caus) Francesc Juncà Casals (Carrerades) Gemma Hernández (Generalitat de Catalunya: Servei d’Arqueologia) J. Oriol Puig Vidal (Llinda) Jacint Esteva Vendrell (Can Ràfols dels Caus) Joan Esteve Nadal (Cal Fontanals) Joan Marcè Casas (Cases Blanques) Joan Raventós Marcè (Santa Susanna) Joan Raventós Milà (Carrau) Josep Maria Feliu (Secció d’Arqueologia del Museu de Vilafranca - Museu del Vi) Josep Escofet (L’Arboçar de Les Roques) Josep Pinyol Puig (Sant Sebastià dels Gorgs) Josep Raventós Massana i Maria Teresa (L’Arboçar) Julià Marcé Ricart (Collblanc) Julià Ricart Gramunt (Ca la Modesta, Cantallops) Magí Miret (Generalitat de Catalunya: Servei d’Arqueologia) Maria-Carme Amat Font (Sant Sebastià dels Gorgs) Maria Rosa Senabre (Museu de Vilafranca - Museu del Vi) Matilde Vendrell Montse Jané (Secció de Geologia/Paleontologia del Museu de Vilafranca - Museu del Vi) Montserrat Rodríguez Via (Ajuntament d’Avinyonet) 4 Mossèn Anton Margarit Núria Molist (Museu d’Olèrdola) Pere Capellades Milà (Font de la Canya) Pere Jordi Figuerola (Museu Diocesà de Barcelona) Pere Sadurní i Vallès (Tradició oral i dades històriques) Ricard Marcè (Collblanch) Pere Llopart Garriga Xavier Esteve Gràcia I molts veïns i veïnes del terme municipal. 5 1. MARCS DEL TREBALL 1.1. Marc conceptual Aquest inventari, l'ha realitzat l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, a petició de l'Ajuntament d’Avinyonet, amb la clara intenció de conèixer la globalitat del patrimoni del seu terme municipal, a fi de vehicular iniciatives per tal de gestionar-lo. El treball es fonamenta en la combinació conceptual dels tres valors bàsics que són intrínsecs als bens patrimonials: ⇒ DOCUMENTAL ⇒ FORMAL ⇒ SIMBÒLIC ⇒ El valor documental, apareix des del moment en que es parteix de la premissa bàsica de que el patrimoni és una font d’informació que pot presentar- se en diferents formats: un document, una ceràmica arqueològica, un edifici, una escultura, una espècie vegetal, una cançó, etc. Aquests elements són abans que rés una font d’informació amb possibilitat de ser desxifrada si som capaços de llegir-la. Partint d’aquest principi, la feina s'ha orientat cap a la recollida sistemàtica de tot allò que conforma el patrimoni del municipi, entenent com a tal, el conjunt d'elements materials o immaterials, contemplats de manera global i individualitzada, que s'han preservat des del passat antic o bé, que s'han incorporat més recentment, els quals constitueixen referències que ajuden a definir el tarannà i el territori on viuen els habitants de Avinyonet. ⇒ Un segon valor és el formal. Resulta imprescindible que el patrimoni tingui un valor afegit en la seva constitució física. No tot pot ser patrimoni, ja que d’altra manera no es tindria cap marge de maniobra per a la seva substitució, però és que tampoc es podrien portar a terme les adscripcions a unes u altres tipologies morfològiques que permetessin la valoració d’uns elements davant d’altres. Dins aquest apartat pren un valor rellevant el fet local, ja que el municipi posseeix uns 6 elements patrimonials que li son propis, i que formalment tenen un valor irrepetible en raó de la seva antiguitat, entitat física i singularitat dins del món local. ⇒ El valor simbòlic. És el darrer valor considerat, i tal vegada el més problemàtic i fluctuant. Es tracta de l‘apreciació atorgada per una comunitat o per part d’ella a un determinat element que pren com a referent en el que reflecteix els seus valors individuals i/o col·lectius. En aquest punt és on es troben les màximes divergències i afinitats entre els que valoren el patrimoni i, per tant, sempre serà el que doni més o menys sentit a determinades inclusions o exclusions del mateix. 1.2. Marc territorial EL MEDI GEOGRÀFIC El municipi d’Avinyonet del Penedès es troba situat al Sud-est de la comarca de l’Alt Penedès, a la zona de contacte entre la Depressió Prelitoral i el massís del Garraf. El terme municipal ocupa 29.13 Km² i afronta al nord amb els termes municipals de Santa Fe del Penedès i Subirats, a l’est amb el d’Olesa de Bonesvalls, al sud amb els d’Olèrdola i Olivella i a l’oest amb els de La Granada i Sant Cugat Sesgarrigues. EL SÒL Avinyonet es troba dins la Depressió Prelitoral, participant del massís del Garraf en la seva part nord. Aquesta depressió, ocupada per les comarques del Vallès i Penedès forma un corredor que comunica el NE amb el SO de Catalunya de manera paral·lela a la costa. 7 Dins el seu territori destaca tot un sistema de falles del que son visibles a diversos punts del municipi diversos plans de falla. 8 EL CLIMA El municipi gaudeix d’un clima mediterrani temperat tendint cap a sec. En definitiva, el clima normal de la part nord de la zona de la Catalunya seca. La situació del Garraf amb els seus escassos boscos ajuda a temperar les diferències tèrmiques extremes. LA VEGETACIÓ I EL PAISATGE Creixen de forma espontània alguns boscos a les planes i valls entre muntanyes, formant taques d’espessa vegetació uniforme associades a algunes masies (així, per exemple és el cas de Llinda, Mas Bertran, Montergull, etc), en els que domina majoritàriament el pi amb algunes alzines i vegetació pròpia de ribera, d’àlbers i oms, quan el bosc es desenvolupa prop dels torrents, com es el cas del bosc de l’Amat, de la Caseta, etc... tots, amb el sotabosc característic. Un cas singular pel què fa a pervivència és el que es desenvolupa a la vall que forma la riera de Begues, dins d’un dels característics fondos que formen els cursos dels torrents que discorren encaixats pel massís del Garraf, on es troba en bon estat un espès alzinar que constitueix un dels pocs exemples coneguts de pervivència en molt bon estat de conservació d’aquest tipus de bosc tan característic tradicionalment en aquest territori, i que va ser aprofitat tradicionalment per a carboneig. Aquesta massa de vegetació resta completada pels abundosos conreus de vinya i la presència del margalló i altres espècies característiques d’aquesta zona penedesenca de transició al mar.