DOCSLIB.ORG

Xarxa De Serveis I Equipaments D'educació Ambiental

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Xarxa De Serveis I Equipaments D'educació Ambiental Cobertes 2002-2003 31/10/02 11:32 Página 2 Xarxa de serveis i equipaments d’educació ambiental Curs 2002-2003 Diputació de Barcelona Servei de Parcs Naturals Urgell, 187, 3a planta 08036 Barcelona Tel.: 934 022 428 Fax: 934 022 493 www.diba.es [email protected] Parcs Naturals 2002-2003 31/10/02 12:55 Página 2 2 Parcs Naturals 2002-2003 31/10/02 12:55 Página 3 ndex BENVINGUTS A LA XARXA PARC NATURAL DEL GARRAF...... 14 DE SERVEIS I EQUIPAMENTS Escola de Natura Can Grau .... 15 D’EDUCACIÓ AMBIENTAL .......... 04 PARC COMARCAL DEL CASTELL PARC NATURAL Foto de coberta: DE MONTESQUIU .................... 16 la riera de DEL MONTSENY ...................... 06 Vallcàrquera al Parc Escola de Natura Natural del Montseny Escola de Natura (Xavier Margaix/ Les Codines .......................... 17 Arxiu Aprèn) Can Lleonart ........................ 07 Coordinació: Servei de Parcs Naturals de la Escola de Natura ALTRES SERVEIS ........................ 18 Diputació de La Traüna .............................. 08 3 Barcelona i el col·lec- Programa escolar «Coneguem tiu de concessionaris dels seus equipa- Escola de Camp els nostres parcs» ................ 18 ments educatius El Polell .................................. 9 Fotografies: Subvencions a grups escolars.. 19 Aprèn; ADEMC; Escola de Natura AMJA; Arxiu Servei Programa «Viu el Parc».......... 20 de Parcs Naturals; Vallcàrquera.......................... 10 FUSIC; SHOOTING, SL; Cercle d’Amics dels Parcs Marta Torrent Itineraris pedagògics Naturals ................................ 21 © Diputació de Can Gorgs ........................ 11 de Barcelona març de 2002 OFICINES Edició: PARC NATURAL Institut d’Edicions DELS PARCS NATURALS ............ 22 de la Diputació DE SANT LLORENÇ de Barcelona DEL MUNT I L’OBAC................ 12 RECOMANACIONS Impressió: Alpres DL: B-10701-2002 Casanova de l’Obac ................ 13 I INFORMACIÓ GENERALS ..........23 Parcs Naturals 2002-2003 31/10/02 12:55 Página 4 Benvinguts a la xarxa de serveis i equipaments d’educació ambiental Espais per al lleure i l’educació ambiental Els parcs naturals són espais que, des de l’òptica educativa, poden ser contemplats des d’un triple vessant. En primer lloc, són espais amb una gran diversitat biològica que cal conèixer i mantenir. També són espais amb una riquesa patrimonial i cultu- ral resultant del diàleg històric entre l’home i el medi. I són, finalment, espais pedagògics per a centenars de visitants (entre els quals cal comptar els alumnes i els mestres) que n’utilitzen els equipaments, els serveis o, simplement, gaudeixen dels seus paisatges. Però també són espais amb vocació experimental, on s’assaja un model d’ús del territori que pugui ser exportat a altres indrets del país. Cal que aquesta vocació experimental es mantingui també en relació amb els objectius, els continguts i els mètodes del que genèrica- ment s’ha anomenat educació ambiental. D’ençà de la seva creació, el Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona 4 ha desplegat un seguit d’equipaments i programes d’educació ambiental adreçats inicialment al públic escolar, però que, amb els anys, s’ha estès a la població en general. Avui dia formen una àmplia oferta peda- gògica a l’abast de tothom. Aquesta política educativa, amb més de vint anys d’experiència, ha permès consolidar una veritable xarxa de serveis i equipaments que arriba als parcs naturals gestionats per aquesta corporació i amb una voluntat clara d’obrir-se encara més dins el context territo- rial del projecte de la xarxa de parcs, d’abast metropolità. Parcs Naturals 2002-2003 31/10/02 12:55 Página 5 Xarxa de serveis i equipaments d’educació ambiental La proximitat d’aquests equipaments a l’àrea de Barcelona, on resideix prop del 65% de la població catalana, és un dels factors principals que motiven el públic interessat a utilitzar-los. La situació d’aquests equipaments dins l’àmbit dels espais naturals protegits –indrets, com hem dit, d’un gran valor paisatgístic i d’un entorn patrimonial rellevant– els fan adients per sintonitzar els projectes curriculars de les escoles amb les múltiples activitats que s’hi desenvolupen. Són espais idonis per treballar conceptes relacionats amb la biodiversitat i el desenvolupament sostenible. Una àmplia oferta al vostre abast El Montseny, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el Garraf, el Montnegre i el Corredor i el Castell de Montesquiu són parcs fàcilment accessibles des dels diferents nuclis urbans de les comarques on se situen. Hi trobareu escoles de natura, escoles de camp, centres d’interpretació, albergs de joventut, itineraris guiats, rutes de descober- ta, etc. Una àmplia oferta pedagògica on la qualitat dels serveis que s’ofereixen ha estat altament contrastada al llarg dels anys. En la gestió d’aquests equipaments s’ha optat, des de fa anys, per la concessió administrativa o contractes de serveis a em- preses privades que vetllen pels continguts educatius d’aquests serveis. L’Adminis- tració pública es reserva el paper de foment i seguiment d’aquests equipaments i també una orientació pedagògica amb relació als missatges que vol transmetre. Per tant, totes les activitats d’aquest catàleg es basen en tres grans condicio- nants: qualitat del servei, homogeneïtat dels continguts i assequibilitat econòmica. I això darrer és així, no tan sols perquè es tracta d’un servei públic, sinó perquè hi ha la possibilitat de sol·licitar una subvenció per a les escoles de la província de Barcelona per ajudar a cobrir el cost de les estades. La llarga vigència de programes educatius com «Coneguem els nostres parcs» o la fase escolar del programa «Viu el Parc», com també la diversitat de cursos, crèdits 5 de síntesi, itineraris guiats, estades ambientals i rutes de descoberta que es rela- cionen en les pàgines següents, juntament amb la professionalitat dels equips d’educadors en qui recau la gestió dels equipaments i el rigor dels programes que s’ofereixen, són la millor garantia d’èxit. Gaudiu-ne i aprofiteu-los! Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona Parcs Naturals 2002-2003 31/10/02 12:55 Página 6 Parc Natural del Montseny El massís del Montseny és al nord de la depressió litoral i a l’extrem oriental de la serralada prelitoral catalana, de la qual és el massís més enlairat. Orogràficament, podem distingir tres unitats muntanyoses bàsiques: la que conformen el cim del turó de l’Home (1.706 m) i les Agudes (1.703 m), l’altiplanície de la Calma (Puig Drau, 1.344 m) i el Matagalls (1.697 m). Tots tres encerclen, en forma de ferradura, la vall de la Tordera. Al Montseny podem trobar els paisatges que conformen les tres grans regions d’Europa: la mediterrània, l’eurosiberiana i la boreoalpina, amb una àmplia mostra de les diferents espècies de fauna i flora que les caracteritzen. L’àmbit del parc natural comprèn 30.120 hectàrees, distribuïdes entre divuit municipis que pertanyen a tres comarques diferents (Osona, la Selva i el Vallès Oriental). Un 90% de la superfície del parc és de propietat privada. El Parc Natural del Montseny està coges- tionat per les diputacions de Barcelona i de Girona i està subjecte a la normativa del Pla especial aprovat el 1977. L’any 1978 el Parc Natural del Montseny va ser declarat Reserva de la biosfera i, per aquest motiu, inclòs dins el programa Mab (Home i Biosfera) de la Unesco. El 1987, la Generalitat de Catalunya el va declarar parc natural. a Vic a Vic C-25 1. Oficina del parc natural i Puigcerdà 7 13 l 2. Centre d'Informació Can Casades l l l l l a Girona l 3. Centre d'Informació a la Costa l VILADRAU C-17 l SEVA l l 4. Centre d'Informació al Brull l l 10 l 5. Centre d'Informació a Arbúcies. l l GI-543 l 6 l Centre de Documentació del parc l l l l l EL BRULL l (Secció d'Humanitats). l l l Matagalls l BALENYÀ 5 l Museu Etnològic del Montseny la Gabella l 4 l l 26 ARBÚCIES G l I- l 5 6. El Bellver (Centre d'Informació i servei de l 5 Sant Marçal 18 2 l CENTELLES l Coll Formic restaurant) l 25 l BV-5301 SANT FELIU l B l l V DE BUIXALLEU 7. Centre Cultural Europeu de la Natura de l -51 l l Les Agudes l l 14 l l Viladrau l 23 l Turó de l'Home 19 Riells l l 8. Casal de Cultura del poble de Montseny l l l AIGUAFREDA Santa Fe l 9. L'Agustí (Casa-Museu) l Puig Drau 21 17 l l 2 l 1 10. Oficina d'Informació a Seva l l MONTSENY l l Fontmartina 11. Oficina d'Informació a Cànoves l 8 16 l 9 l Tagamanent 24 l El Sui BREDA 12. Oficina d'Informació l'Estació al Figaró l l l La Costa de Montseny l l l 13. Oficina d'Informació a Viladrau l 6 l TAGAMANENT 3 l 22 FOGARS DE MONTCLÚS 14. Oficina d'Informació a Campins l l l l l l l 15. Oficina d'Informació a Sant Esteve l GUALBA l l VIABREA l l l l l FIGARÓ l l l l CAMPINS l l de Palautordera l 20 Mosqueroles l l l l La Batllòria l 12 l l l l 16. Àrea d'Esplai de les Feixes del Vilar 14 l l l l l l l A-7 l a Girona l l 17. Àrea d'Esplai de la Guardiola l l l l l l l l l SANT ESTEVE DE 15 l l l 18. Àrea d'Esplai de les Farreres l l C-35 l l PALAUTORDERA l l l l l l l 19. Escola de Natura Can Lleonart l l CÀNOVES l l SANTA MARIA DE l l l 20.
Load more

Recommended publications
  • Arqueologia Paisatge 1
    Arqueología del Paisaje: resolución de casos en el Massís del Garraf Autoaprendizaje basado en la investigación La historia del paisaje cultural del Massís del Garraf a partir de la resolución de casos Santiago Riera Mora (ed.) 1 Arqueología del Paisaje: resolución de casos en el Massís del Garraf Autoaprendizaje basado en la investigación La historia del paisaje cultural del Massís del Garraf a partir de la resolución de casos Projectes d'Innovació i Millora de la Qualitat Docent 2004PID-UB/014 Santiago Riera Mora (ed.) Coordinadores de los trabajos: Ana Ejarque Héctor Orengo 2 Arqueología del Paisaje: resolución de casos en el Massís del Garraf ÍNDICE PARTE 1: EL EJERCICIO DOCENTE 1. Introducción al proyecto de aprendizaje mediante la investigación de campo de casos de estudio 2. La asignatura análisis histórico del paisaje 2.1. Planteamientos previos 2.2. Breve historiografía de las tradiciones y trayectorias de los estudios paleoambientales, paleopaisajísticos y de ecología humana 2.2.1. La Arqueología del Paisaje y la Arqueomorfología 2.2.2. Arqueo-historia ambiental 2.2.3. Paleoecología y Paleoambiente 2.2.4. La aproximación sistémica al Paisaje 2.3. Concepto básico y denominación de la asignatura 2.4. Características básicas de la asignatura 3. Contexto y necesidad de la asignatura 3.1. La asignatura en los planes de estudio de la UB. Las causas de su puesta en funcionamiento 3.1.1. Antecedentes científicos 3.1.2. Contexto científico internacional 3.1.3. Administrativas: gestión y revalorización de los Paisajes Culturales 3.2. Antecedentes en otras universidades españolas en las áreas de Prehistoria y Arqueología 4.
    [Show full text]
  • UN ASSENTAMENT D'epoca ROMANA a LA SERRA DE LA FONT DEL COSCO (AVINYONET DEL PENEDES) Tancats Medievals Per a Bestiar Garraf
    UN ASSENTAMENT D'EPOCA ROMANA A LA SERRA DE LA FONT DEL COSCO (AVINYONET DEL PENEDES) Tancats medievals per a bestiar Garraf MAG~MIRET JOSEP MlRET San t Pere de Ribes La Serra de la Font del Coscó es troba a la zona de con- tacte del massís calcari de Garraf amb la plana penedesenca, a la partió dels termes municipals de Sant Cugat Sesgarrigues i Avinyo- net. La font del Coscó esta situada al peu de la seva vessant nord. Des del seu cim (363 metres s. n. m.) es divisa una amplia pano- ramica del Penedes així com tota la regió S.0. del massís de Garraf i el mar, pero no la I ínia costera, que resta amagada per les elevacions muntanyoses. 182 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1981 - Magí Miret, i Josep Miret Ja en 1934 Martí Grivé assenyala al cim I'existencia d'un poblat iberic (1). Albert Ferrer i Pere Giró se'n feren ressó (2), i a partir de llavors sempre ha estat citat com a poblat en la biblio- grafia arqueologica. Aquesta classificació es basava en I'existencia d'un recinte i de ceramica iberica relacionada amb ell. EL RECINTE: Situat a I'extrem oest del cim, molt pla a causa de I'es- tratificació horitzontal de la serra, ocupa totalment una franja de cim, de nord a sud. Les coordenades geografiques són 5' 27' 5" de longitud i 40" 20' 25"de latitud (full 419, I.G.C., 1 :50.000) (fig. 1). El recinte té forma rectangular amb les cantonades meri- dionals arrodonides.
    [Show full text]
  • Parcs Del Garraf I Olèrdola EN
    The Natural Parks Network Ensuring the territorial and environmental balance of the 100 municipalities within its geographical scope. Barcelona Provincial Council’s Natural Parks Network consists of 12 protected natural areas of significant scenic, ecological and cultural value. It is comprised of 102,587 ha, spread out across 100 municipalities. These municipalities represent 22% of Barcelona province’s territory and are home to 70% of the population of Catalonia. The planning and management of the natural and agricultural areas is conducted through special plans drawn up with the participation of all the parties involved. The Network protects the natural, agricultural, © Xevi Vilarregut forestry, cultural and scenic values of each park. cil oun C l The kingdom of limestone rock It works towards achieving a balance between cia in ov the preservation of the parks and the economic Pr The parks of El Garraf and Olèrdola fascinate visitors with development of the area. lona their unique and exotic landscapes, rich in karstic shapes. Barce / It also promotes environmental education and the n The arid landscapes of El Garraf and Olèrdola are ó nz public use of natural and cultural heritage. la characterised by their low reliefs, rounded peaks and deep Re i ak valleys of steep slopes. © Iñ This paper comes from environmentally responsible sources The parks of El Garraf and Olèrdola, so close to © Pep Herrero (Taller de Cultura) / Barcelona Provincial Council English each other, comprise the south-west buttress of the Catalan coastal mountain range. Spread across the districts of El Baix Llobregat, L’Alt Penedès and El Garraf, together they comprise 12,984 hectares (of parcdelgarraf parcs.diba.cat/web/garraf parcs.diba.cat/web/olerdola parcgarraf parcolerdola Network app which El Garraf represents 12,376 and Olèrdola 608).
    [Show full text]
  • Cims Emblematics Essencials FEEC ICC
    Nom Codi Alçada Fitxa 1. Bastiments 291076006 2881,25 Ficha 2. Bellmunt 292092006 1248,03 Ficha 02 02 2017 3. Besiberri Nord 257067006 3008,27 Ficha 4. Cabrera 295093006 1307,89 Ficha 24 06 2012 5. Cap de Boumort 264085006 2077,23 Ficha 20 06 2013 6. Cap de la Gallina Pelada 279087006 2320,99 Ficha 17 06 2012 7. Cap d'Urdet 276087006 2240,22 Ficha 13 07 2014 8. Caro 245154006 1440,98 Ficha 9. Cogulló d'Estela 280091006 1869,54 Ficha 10. Comabona 278083006 2548,23 Ficha 07 07 2013 11. Comanegra 298081006 1557,4 Ficha 29 04 2012 12. Costabona 293076006 2465,04 Ficha 13 08 2006 13. el Balandrau 290079006 2585,23 Ficha 09 10 2011 14. el Far 298095006 1125,31 Ficha 01 03 2014 15. el Farell 288113006 815,64 Ficha 22 01 2016 16. el Mont 302084006 1124,81 Ficha 03 12 2016 17. el Negrell 242157006 1344,93 Ficha 27 06 2014 18. el Pedró 284087006 1764,62 Ficha 19. el Pení 315083006 607,68 Ficha 20. el Taga 290083006 2039,87 Ficha 04 12 2011 21. els Encantats 261069006 2748,69 Ficha 22. Era Forcanada 254066006 2882,69 Ficha 23. Gra de Fajol 291077006 2714,29 Ficha 24. Gran Tuc de Colomèrs 260068006 2933,4 Ficha 25. la Creu de Santos 251147006 942,3 Ficha 26. la Miranda 258140006 918,61 Ficha 12 03 2017 27. la Mola 285114006 1103,25 Ficha 03 02 2017 28. la Mussara 262132006 1054,94 Ficha 05 01 2017 29. la Tosa 282081006 2536,41 Ficha 02 09 2016 30.
    [Show full text]
  • Resultados De Los Casos De Estudio En El Massís Del Garraf
    Arqueología del Paisaje: resolución de casos en el Massís del Garraf PARTE 2: RESULTADOS DE LOS CASOS DE ESTUDIO EN EL MASSÍS DEL GARRAF 80 Arqueología del Paisaje: resolución de casos en el Massís del Garraf H. Orengo y A. Ejarque: Metodología aplicada en el análisis del paisaje del Massís de Garraf La realización de un análisis regresivo del paisaje requiere la utilización de una metodología pluridisciplinar que posibilite la documentación de las huellas de uso fosilizadas en el paisaje actual y su contextualización histórica y paleoecológica. Para una primera documentación de dichas huellas de uso, los diferentes autores se han servido de las posibilidades ofrecidas por el análisis arqueomorfológico del paisaje actual, consistente en la “restitució, definició i lectura arqueològica de les diverses traces que formen la morfologia històrica del territori, en la mesura que aquestes traces són emprestes de l’activitat humana en el paisatge ” (Palet 1997: 28). En un área montañosa como el Massís del Garraf, tres son los principales elementos morfológicos que han sido considerados debido a su carácter estructurador del espacio: la red de caminos, las estructuras antrópicas que evidencian una actividad económica de la zona (lugares de hábitat, terrazas, corrales…) y los puntos de aprovisionamiento y almacenaje de agua (antrópicos o naturales), fundamentales en un área de acusada aridez como la estudiada. En su restitución y estudio será de especial importancia establecer la interrelación entre estos elementos, así como dilucidar aquellos factores físicos y antrópicos que han influido en su configuración. Mediante el uso de documentación histórica de origen diverso y su contraste con los datos ofrecidos por las diversas metodologías, se ha propuesto una lectura diacrónica del paisaje de las diversas áreas de estudio.
    [Show full text]
  • Parque Natural Del Garraf
    Parc Natural del Garraf Autor: David Nebot Professor col·laborador: Andreu Gilaberte Professor: Antoni Marín 19 de Juny de 2017 Aquesta obra està subjecta a una llicència: Tot els drets reservats. 2 FITXA DEL TREBALL FINAL Títol del treball: DESCUBRIENDO MUNDO: Garraf Nom de l’autor: David Nebot Ibáñez Nom del consultor/a: Andreu Gilaberte Redondo Nom del PRA: Antoni Marín Amatller Data de lliurament (mm/aaaa): 19/06/17 Titulació o programa: Grau Multimèdia Àrea del Treball Final: Narrativa visuals, 2D i 3D Idioma del treball: Castellà Paraules clau Documentary, serie, Garraf Resum del Treball (màxim 250 paraules): Amb la finalitat, context d’aplicació, metodologia, resultats i conclusions del treball La finalitat d'aquest treball de fi de grau es aplicar totes les tècniques, tant teòriques i pràctiques, que s'ha après durant tot el grau per aconseguir un producte audiovisual dinàmic i de qualitat. Les possibilitats són moltes, i el treball molt sacrificat. En el que es posa a prova quasi totes les matèries que hem treballat, i dins de l'especialitat escollida s'utilitza l'après en: Creativitat i estètica. Essent un repte complicat, i aplicat al terme multimèdia. La metodologia aplicada per realitzar el treball és la de documentació d'un territori en concret, el massís del Garraf, gestió i programació de la producció audiovisual, i experimentació, amb els programaris treballats en les diferents assignatures durant el grau. Abstract (in English, 250 words or less): The purpose of this final grade will apply all the techniques, both theoretical and practical, they have learned throughout the degree to achieve a dynamic and visual quality.
    [Show full text]
  • Inventari Patrimoni Cultural D'avinyonet Del Penedès
    20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 Pgina 2 Inventari Patrimoni Cultural d'Avinyonet del Penedès Memòria tècnica Redacció ARQUEOCIÈNCIA SERVEIS CULTURALS S.L. Juana María Huélamo Ajuntament d'Avinyonet del Penedès Octubre 2004 INFORME Juana María Huélamo Gabaldón amb la col·laboració dels veïns d’Avinyonet i de J.M. Solias i Arís ARQUEOCIÈNCIA Oficina de Patrimoni Cultural DIPUTACIÓ DE BARCELONA 1 SUMARI 0. AGRAÏMENTS 1. MARCS DEL TREBALL 1.1. Marc conceptual 1.2. Marc territorial 1.3. Marc històric 2. CRITERIS D'INTERVENCIÓ 2.1. Criteris generals 2.2. Criteris específics 3. PROCESSOS DE TREBALL 4. REALITZACIÓ DEL TREBALL 4.1. La base de dades de l’Inventari de Patrimoni Cultural 4.2. Documentació i informants consultats 4.3. Elements tècnics i format de lliurament 5. RESULTATS 5.1. Elements examinats 5.1.1. Elements descartats 5.1.2. Elements fitxats 5.2. Anàlisi dels elements 5.3. Plànol general de distribució 6. BIBLIOGRAFIA 2 De tota dolència, és remei la paciència (Popular) 0. AGRAÏMENTS Aquest inventari, ha estat realitzat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, la qual va encarregar l’execució a l’empresa ARQUEOCIÈNCIA, essent portat a terme per KuanUm. L’inventari ha estat promogut des de l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès a instàncies de l’arqueòleg resident al nucli de Clariana, Xavier Esteve Gràcia, i ha estat possible mitjançant conveni subscrit amb l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. En el seu decurs ha comptat amb el suport d’un bon nombre de persones que d’una manera desinteressada, activa, veritablement apassionada i generosa, han estat atents als requeriments d’informació que la feina ha anat suscitant al llarg d’aquests 12 mesos de durada.
    [Show full text]
  • Presentació.Arqueopyrenae, Un Projecte Pirinenc
    Universitat Autònoma de Barcelona TREBALLS d’ARQUEOLOGIA Núm. 21, 2017, ISSN 2339-6490 (en línia), ISSN 1134-9263 (en paper) http://revistes.uab.cat/treballsarqueologia ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga Editors: Oriol Olesti i Vila, Joan Oller Guzmán i Jordi Morera Camprubí Entitats editores Òscar Jané Departament de Prehistòria (Departament d’Història Moderna Departament de Ciències de l’Antiguitat i Contemporània, UAB) i de l’Edat Mitjana Hel·lena Kirchner CORE en Patrimoni Cultural de la UABCei (Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana, UAB) Direcció Raquel Piqué Xavier Clop (Departament de Prehistòria, UAB) (Departament de Prehistòria, UAB) Roberto Risch Oriol Olesti (Departament de Prehistòria, UAB) (Departament de Ciències de l’Antiguitat Maria Eulàlia Subirà i de l’Edat Mitjana, UAB) (Departament de Biologia Animal, de Biologia Secretaria tècnica Vegetal i d’Ecologia. Unitat d’Antropologia Oriol Vicente Biològica, UAB) (CORE Patrimoni Cultural UABCei) Contacte de la revsta: Consell editor Contacte principal: Oriol Olesti i Vila CORE Patrimoni Cultural UABCei; (Departament de Ciències de l’Antiguitat [email protected] i de l’Edat Mitjana, UAB) Contacte de Suport: Joan Oller Guzmán Oriol Vicente; [email protected] (Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana, UAB) Administració i edició Jordi Morera Camprubí Universitat Autònoma de Barcelona (Departament de Ciències de l’Antiguitat Servei de Publicacions i de l’Edat Mitjana, UAB) 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain Consell assessor Tel.: 93 581 10 22. Borja Antela Bermúdez Fax: 93 581 32 39 (Departament de Ciències de l’Antiguitat [email protected] i de l’Edat Mitjana, UAB) www.uab.cat/publicacions César Carreras (Departament de Ciències de l’Antiguitat Dipòsit legal: B.
    [Show full text]
  • Government Balance Sheet 2011/2015
    Government Balance Sheet Ministry of Culture Government of Catalonia 2011/2015 Executive summary Generalitat de Catalunya Departamen t de Cultura Government Balance Sheet Ministry of Culture Government of Catalonia 2011/2015 Executive summary Podeu fer servir la informació continguda en aquest document d’acord amb la llicència de Reconeixement–NoComercial–SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons © Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Rambla de Santa Mònica, 8 08002 Barcelona http.//cultura.gencat.cat Contents and coordination: Cristina Crespo Blanco Writing and production: Eva Benedicto Soriano Barcelona, September 2015 Government Balance Sheet Ministry of Culture. Government of Catalonia Executive summary Legal deposit: B 24874-2015 Presentation A legislature has ended and it is time to make out a balance sheet. These have been enormously complex years in cultural terms. The economic crisis, technological transformation, demographic change, a sharp fall in cultural consumption, reduction in Catalan government budgets and totally adverse cultural policies in the State government have composed an extremely complex environment for Catalan culture and even more so for the policies of the Ministry. These have been very difficult years, with the objectives at the outset having to be transformed to accommodate the changing and unfavourable circumstances we have had to live with. But without ever neglecting the basic ideal: to maintain a cultural system as solid and central as possible in our region’s social structure. We have tackled the crisis, then, with the conviction that we could only win through if we faced up to it and if, measure by measure, detail by detail, policy by policy, we palliated the effects of the crisis and at the same time put into practice the necessary process of transforming the outdated public cultural policies in the region.
    [Show full text]
  • Olivella Castellvell
    2038 / OLIVELLA OLIVELLA Olivella se extiende al Norte del Garraf, dentro del macizo montañoso del Parque Natural del Ga- rraf, espacio protegido desde 1986. Ubicado al Sur de Olèrdola, Olesa de Bonesvalls y Avinyonet, en el Alt Penedès, el término municipal limita también con Begues y el Baix Llobregat a levante. Sus vecinos al Sur son Sant Pere de Ribes y Sitges, mientras que a Poniente parte con Canyelles en la riera homónima. Entre los accidentes geográficos más destacados del lugar, destacan los picos del Puig de la Mola de 532 m de altura y de Mata-rodona a 406 m. El relieve fluvial se compone de las rieras de Jafra y de Ribes. El acceso a la localidad se realiza a partir de la carretera BV-2111 partiendo de Sant Pere de Ribes, o de la carretera BV2515 que puede tomarse a partir de la Autovía A-7 del Mediterráneo a través de Sant Pere Molanta. El pueblo de Olivella se erige sobre un pequeño cerro junto a la riera de Begues, alrededor de la parroquia de Sant Pere i Sant Feliu y a la sombra de la montaña del Castell Vell. Los orígenes documentales del lugar se ven ligados a una carta de población otorgada en 1164. Entre otros requisitos, el establecimiento de los habitantes va acompañado del levantamiento de una fortaleza que se ha visto vinculada con el Castell Nou, documentado en el siglo XIII. Dentro del término municipal, también se cuenta el antiguo pueblo de Jafra, documentado desde el siglo XII, así como diversas masías y heredades, entre las que destaca la Plana Novella.
    [Show full text]
  • Il Regno Della Pietra Calcarea Rete Dei Parchi Naturali
    Rete dei parchi naturali Garantisce un equilibrio territoriale e ambientale ai cento comuni del suo ambito geografico. La Rete dei Parchi Naturali del Consiglio provinciale di Barcellona è formata da 12 spazi naturali di alto valore paesaggistico, ecologico e culturale. Ha un’estensione di 102.587 ettari, suddivisi tra cento comuni. Tali comuni rappresentano il 22 % del territorio della provincia di Barcellona e il 70 % della popolazione della Catalogna. Pianifica e gestisce gli spazi naturali e agricoli per mezzo di piani speciali, elaborati con la partecipazione di tutti gli attori implicati. Protegge il patrimonio naturale, agricolo, forestale, culturale e paesaggistico di ciascun parco. a © Iñaki Relanzón / Consiglio provinciale di Barcellona llon Punta all’equilibrio tra la preservazione dei parchi Barce di e l a Il regno della pietra calcarea i e lo sviluppo economico della popolazione. c in v o r I parchi di El Garraf e di Olèrdola incantano i visitatori con p Promuove l’educazione ambientale e l’uso pubblico o il loro paesaggio singolare ed esotico, ricco di formazioni del patrimonio naturale e culturale. nsigli Co / carsiche. n ó nz a l Di aspetto arido, El Garraf e l’Olèrdola si caratterizzano per Re i ak rilievi modesti, cime arrotondate e valli profonde dai versanti © Iñ scoscesi. Carta proveniente da fonti rispettose dell’ambiente © Pep Herrero (Taller de Cultura) / Consiglio provinciale di Barcellona Italiano Il Parco di El Garraf e quello di Olèrdola, così vicini l’uno all’altro, formano il contrafforte sud-ovest della catena montuosa Litoral Catalana. Situati a cavallo DL B 11125-2020 . dei territori del Baix Llobregat, dell’Alt Penedès e il parcdelgarraf parcs.diba.cat/web/garraf parcs.diba.cat/web/olerdola parcgarraf parcolerdola App di rete Garraf, assieme hanno un’estensione di 12.984 ettari (di cui 12.376 ha il Garraf e 608 ha Olèrdola).
    [Show full text]
  • Projecte Final. Josep Mateu Viñas
    CIÈNCIES I TECNOLOGIES DE L ’E DIFICACIÓ PROJECTE FINAL DE CARRERA ANÀLISI DELS LÍMITS ADMINISTRATIUS I SOSTENIBLES DEL GARRAF (TERMES DE CUBELLES , VILANOVA I LA GELTRÚ I SANT PERE DE RIBES ) Projectista/es : Josep Mateu Viñas Director/s : Antoni Caballero i Mestres Convocatòria : novembre / 13 Anàlisi dels límits administratius i sostenibles del Garraf (termes de Cubelles, Vilanova i la Geltrú i Sant Pere de Ribes) 1 RESUM ÍNDEX L’objectiu del treball és proposar uns nous límits sostenibles i permeables als fluxos d’informació, 1 PREFACI ............................................................................................................................................. 2 matèria i energia pels termes municipals de Cubelles, Vilanova i la Geltrú i Sant Pere de Ribes. Aquestes 2 INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................. 4 delimitacions sostenibles no tenen perquè derivar en tres termes municipals novament, doncs pot ser que 3 GARRAF ............................................................................................................................................. 4 3.1 The region ..................................................................................................................................... 4 una altre opció sigui la més eficient (com per exemple, un sol terme o la divisió d’aquest territori en més 3.2 Municipalities...............................................................................................................................
    [Show full text]