Pla D'ordenació Urbanística Municipal AVINYONET DEL PENEDÈS
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal
AVINYONET DEL PENEDÈS
TEXT REFÓS
Març de 2005
Memòria Informativa
______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Memòria Informativa
1. MARC GEOGRÀFIC 1.1. Situació Regional del Municipi 1.2. Límits geogràfics
2. MEDI NATURAL 2.1. Marc general 2.2. Clima 2.3. Hidrologia (aigües subterrànies i superficials) 2.4. Geologia i sòls 2.5. Vegetació i flora 2.6. Fauna 2.7. Paisatge i àrees interès natural 2.7.1. Espais PEIN 2.7.2. Altres espais PEIN afectats per proximitat al municipi. 2.7.3. Hàbitats d’interès comunitari
3. POBLACIÓ I ASSENTAMENTS 3.1. Abast 3.2. Descripció de la situació actual 3.2.1. Evolució de la població 3.2.2. Estructura de la població 3.2.3. Origen de la població i moviment migratori 3.2.4. Unitats domèstiques 3.2.5. Ocupació del sòl i situació per barris 3.2.6. Població activa i ocupació 3.2.7. Atur 3.2.8. Nivells d’instrucció 3.2.9. Ensenyament 3.2.10. Sanitat
4. ORDENACIÓ TERRITORIAL I PLANEJAMENT URBANÍSTIC 4.1. Abast 4.2. Situació actual 4.2.1. Aspectes territorials i planejament directriu 4.2.2. Anàlisi de l’estructura urbana del municipi 4.2.3. Anàlisi del planejament urbanístic municipal
1 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
5. ACTIVITAT ECONÒMICA I PRODUCTIVA 5.1. Abast 5.2. Descripció de la situació actual 5.2.1. Estructura econòmica general del municipi 5.2.2. Agricultura i ramaderia 5.2.3. El sector industrial 5.2.4. Comerç i serveis 5.2.5. Turisme
6. VECTORS AMBIENTALS BÀSICS
6.1. Abast i consum d’aigua 6.1.1. Abast 6.1.2. Descripció de la situació actual . 6.1.2.1. Visió general de les captacions d’aigües al municipi d’Avinyonet 6.1.2.2. Abastament per al proveïment d’aigua potable al municipi d’Avinyonet. 6.1.2.3. Consum 6.1.2.4. Qualitat de les aigües de subministrament 6.1.2.5. Descripció de les conduccions de transport, instal.lacions d’elevació i emmagatzematge. 6.1.3. Plànols 6.1.4. Normativa vigent
6.2. Sanejament de l’aigua 6.2.1. Abast 6.2.2. Descripció de la situació actual 6.2.2.1. Visió general de les d’aigües residuals produïdes al municipi d’Avinyonet 6.2.2.2. Depuració de les aigües residuals 6.2.3. Plànols 6.2.4. Normativa vigent
6.3. Qualitat de l’aire 6.3.1. Abast 6.3.1.1. Descripció dels contaminants estudiats 6.3.1.2. Efectes ambientals dels contaminants estudiats 6.3.2. Descripció de la situació actual 6.3.2.1. Principals focus emisors. 6.3.3. Normativa vigent
2 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
6.4. Recursos energètics 6.4.1. Abast 6.4.2. Descripció de la situació actual 6.4.2.1. Energia elèctrica 6.4.2.2. Gas-oil bonificat 6.4.2.3. Combustibles automoció 6.4.2.4. Enllumenat públic 6.4.2.5. Instal.lacions de radio-comunicació 6.4.3. Normativa vigent
6.5. Gestió dels residus 6.5.1. Abast 6.5.2. Descripció de la situació actual 6.5.2.1. Gestió dels residus municipals 6.5.2.2. Gestió dels residus industrials 6.5.3. Normativa vigent
3 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
1. MARC GEOGRÀFIC
1.1. SITUACIÓ REGIONAL DEL MUNICIPI
El municipi d’Avinyonet del Penedès es troba al Nord de la comarca de L’alt Penedès; comarca interior situada a la depressió Pre-litoral Catalana, entre el massís de l´Ordal i del Garraf i la barrera muntanyosa de les serres de Mediona, Puigfred i Ancosa. Està voltat per l´Anoia, L´Alt Camp, el Baix Penedès i el Garraf. Amb aquestes dues últimes formaria la regió natural del Penedès. Té una extensió de 592,41 km² i està constituït per 27 municipis on viuen 80976 penedesencs (segons el cens del 2001 de l’IDESCAT).
Els límit físics de la comarca no són gaire definits, ja que no s’ajusten a determinats accidents geogràfics. Té una distància màxima de 36 Km entre els punts extrems oriental i occidental, i una altitud mitjana de 216 m. El terreny s’enlaira des dels 90 m en que es troba el punt més baix, al terme de Castellet i la Gornal, fins a ultrapassar els 900 a la plana d’Ancosa, en el punt d’intersecció de la comarca amb les comarques de l’Anoia i l’Alt Camp.
La comarca es troba configurada com una planícia lleugerament ondulada. La plana del Penedès ofereix una doble pendent molt suau: una cap al riu Foix, en direcció a ponent, i l’altre cap al riu Anoia, al nord-est.
La població es concentra bàsicament a l'entorn de dues zones. Una, on viu gairebé la meitat de la població de la comarca, amb centre a la capital, Vilafranca, i a Santa Margarida i els Monjos. L’altra, amb centre a Sant Sadurní i ramificada a Sant Pere de Riudebitlles. Torrelavit i Gelida, amb una quarta part dels habitants. La resta de la població es distribueix en municipis de nuclis dispersos i en masies.
La superfície del municipi representa un 5% del total de la comarca, mentre que la seva població suposa només el 0,2 %.(Font: cens IDESCAT 2001).
4 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Taula 1.Numero d’habitants i superfícies municipals a l’Alt Penedès ALT PENEDÈS MUNICIPI HABITANTS SUPERFÍCIE/Km2 Avinyonet del Penedès 1262 29,12 Les Cabanyes 570 1,79 Castellet i la Gornal 1488 46,84 Castellví de la Marca 1433 28,49 Font-rubí 1262 37 Gelida 4571 26,73 La Granada 1432 6,57 Mediona 1503 47,61 Olèrdola 2422 29,87 Olesa de Bonesvalls 1056 30,57 Pacs del Penedès 704 6,14 El Pla del Penedès 895 9,4 Pontons 414 25,86 Puigdàlber 347 0,4 Sant Cugat de Sesgarrigues 755 6,29 Sant Llorenç d'Hortons 1.758 19,75 Sant Martí Sarroca 2.448 35,59 Sant Pere de RIudebitlles 2.086 5,35 Sant Quintí de Mediona 1.791 13,89 Sant Sadurní d'Anoia 9.843 18,6 Santa Fe del Penedès 317 3,48 Santa Margarida i els Monjos 5042 17,30 Subirats 2.576 55,78 Torrelavit 1.123 23,94 Torrelles de Foix 1.713 26,80 Vilafranca del Penedès 31248 19,63 Vilobí del Penedès 917 9,43 Totals 80796 592,31
5 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
1.2. LIMITS GEOGRÀFICS
El municipi es troba situat a la banda de llevant de la comarca de l’Alt Penedès, amb una extensió de 29,12 km2. Limita al NW pel puig de la casa Vermella, amb el terme de Santa Fe del Penedès i amb l’enclavat del Cortell, del municipi de la Granada, al N confronta amb Subirats i a llevant amb Olesa de Bonesvalls, al sud amb Olivella i Olèrdola i a l’Oest amb Sant Cugat Sesgarrigues i la Granada.
La capital administrativa és a les Cabòries. Pertanyen també al terme municipal les Gunyoles, Sant Sebastià del Gorgs, Cantallops, l´Arboçar, la Garrofa i Sant Pere d´Avinyó, que dóna nom al terme.
6 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
2. MEDI NATURAL
2.1. MARC GENERAL
Atesa la complexitat que implica la definició de medi natural en el context urbanístic actual, en aquest apartat de la memòria hi tractarem únicament aquells espais que venen caracteritzats per la presència important d’elements. Els espais agrícoles, ramaders i els espais urbanitzats en un entorn natural no hi són considerats. La localització de dades concretes del medi natural del municipi d’Avinyonet del Penedès és relativament complexa ja que tots els estudis que existeixen es centren en marcs més amplis. Per altra banda i encara que pugui semblar contradictori entenem que les dades que es faciliten s’haurien de considerar conjuntament , com a mínim, amb les dels municipis veïns, amb la finalitat de fer propostes d’actuació globals. No té cap sentit fer aportacions des d’un municipi i que les dels veïns apuntin en línies diferents
2.2. CLIMA
Els factors bàsics del clima d’aquesta regió són la proximitat de la mar i la configuració del relleu. D’una banda la Plana del Baix Penedès i l’alçada poc considerable de la Serralada Litoral afavoreixen l’entrada dels vents marítims, i d’altra banda la barrera de muntanyes del N obstaculitza les adveccions de l’interior i alhora incrementa les condensacions de les masses d’aire que procedeixen de la Mediterrània.
Avinyonet del Penedès presenta un clima sec-subhumit amb una precipitació mitjana anual de l’ordre de 450-600 mm. Les temperatures mitjanes anuals oscil·len entre els 14-16oC. Dades extretes de l’Atlas Climàtic de Catalunya senyalen una temperatura mitjana a l’hivern de 6-8º C amb mínimes de l’ordre de –1º i –2º i una temperatura mitjana a l’estiu de 21-23º C amb màximes de 34º al juliol o agost.
Les dades meteorològiques són les de l’estació més propera situada a Font Rubí (Alt Penedès) a pocs Km de Avinyonet del Penedès. Aquesta estació està gestionada pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
7 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Per manca de dades meteorològiques d’Avinyonet del Penedès i per proximitat a Font-Rubí prendrem aquestes dades com a referència, tot i que poden existir petites diferències.
Precipitació total acumulada: 16,8 mm (*)
Temperatura mitjana: 16,8 °C
Mitjana de les temperatures màximes: 21,9 °C
Mitjana de les temperatures mínimes: 12,6 °C
Resum Temperatura màxima absoluta: 37,7 °C ( 31/07/01 ) any 2001 Temperatura mínima absoluta: -1,5 °C ( 22/12/01 )
Velocitat mitjana del vent: 3,7 m/s
Direcció dominant: S
Humitat relativa mitjana: 66 %
Irradiació global mitjana diària: 16,1 MJ/m2 (*)
El diagrama de precipitacions i temperatures de l’any 2001 d’aquesta estació és el següent:
8 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
30 150
25 125
20 100
15 75
10 50 Temperatura (°C) Temperatura Precipitació (mm) Precipitació
5 25
0 0
-5 -25 jul jun set oct feb abr nov mai des ago gen mar
Precipitació T mitjana
La climatologia al Municipi de Avinyonet del Penedès es caracteritza doncs per:
- Temperatures suaus, amb una mitjana anual propera als 17°C, amb pocs dies de temperatures inferior als 0°C sota zero i força altes a l’estiu. - Precipitacions moderades, amb un màxim a la tardor. La precipitació mitjana del municipi és de 600 mm/any. - Vents suaus, amb velocitat mitjana de 3,7 m/s.
2.3. HIDROLOGIA (Aigües subterrànies i superficials)
Aigües superficials:
El terme municipal d’Avinyonet es situa a l’interfluvi dels aiguavessos de l’Anoia i la riera de Ribes. La riera de Begues i la riera dels Pelagons, son les principals rieres del municipi i afluents del riu Anoia. Aquestes dues reguen la part meridional, juntament amb el torrent dels Arboçars, que aboca a la riera del
9 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Sepulcre. Tots són tributaris de la riera de Ribes, que desemboca directament a la Mediterrània per Sitges.
Els principals rius i torrents del municipi d’Avinyonet són doncs: − Riera de Begues − Riera del Pelagons − Torrent de Cantallops, − Torrent del Gendret − Torrent dels Xops. − Torrent d’Avinyó − Torrent del Arboçars − Torrent del Grau. − Torrent de la Font de la Canya.
La gran majoria de torrents que trobem en aquest sector depenen directament del règim de pluges. Es caracteritzen per presentar cabals molt irregulars, encara que normalment es troben quasi bé eixuts. Tanmateix, poden presentar augments sobtats del cabal la qual cosa posa de manifest la possible presència d’un cert riscs d’inundacions.
Riu Anoia
Avinyonet
Riu Foix
10 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
ZONES INUNDABLES
La delimitació de zones inundables té l’objectiu de reduir al màxim el risc d’afeccions provocades per inundacions, que posen en perill vides humanes i ocasionen elevades pèrdues materials.
La determinació de zones inundables identifica les àrees potencialment inundables des del punt de vista geomorfològic i les zones inundables per avingudes d’aigua associades a períodes de retorn de 500, 100 i 50 anys.
Les zones inundables identificades al Municipi d’Avinyonet són 3:
− Torrent del Grau: s’identifica una zona inundable a l’alçada del nucli de Sant Sebastià dels Gorgs, just en el tram abans d’arribar a la zona edificada. − Riera dels Pelagons: La zona inundable es troba en el tram de riera que passa entre el nucli de Les Gunyoles i el de la Urbanització de Can Mitjans, després de passar el Turó dels Pujols. − Riera de Begues: la zona inundable es troba al final del terme municipal, entrant al terme d’Olivella.
Totes aquestes zones s’identifiquen en els plànols adjunts.
Aigües subterrànies:
Les aigües subterrànies constitueixen un recurs hidràulic d'innegable importància en tot el territori de Catalunya i especialment en les zones en què, tant per raons geogràfiques i de pluviometria com per problemes de qualitat, les aigües superficials disponibles o utilitzables són escasses. Això fins al punt que, a hores d'ara, hi ha comarques on el desenvolupament de les activitats econòmiques i el mateix funcionament dels assentaments humans depèn, gairebé de manera exclusiva, de l'aprofitament de l'aigua del subsòl.
Atès que és una necessitat indefugible, l'aprofitament dels aqüífers ha derivat en molts casos cap a extraccions indiscriminades que posen en perill la mateixa existència del recurs, per efecte d'un descens constant dels nivells freàtics que en les zones costaneres comporta, freqüentment, un grau important d'intrusió marina i de salinització.
11 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
En altres zones, on la utilització de les aigües subterrànies es manté en nivells més moderats, resulta també convenient, per tal de mantenir les característiques actuals de qualitat i quantitat del recurs, adoptar normes de control de tots els nous aprofitaments que impedeixin les extraccions abusives.
L'assignació equitativa dels recursos fa forçós preveure prioritats en la utilització que tinguin en compte la incidència de recursos externs d'aportació específica, així com la conveniència de fomentar la reutilització de les aigües residuals tractades per a usos que siguin compatibles d'acord amb la qualitat d'aquestes.
En aquest sentit el DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PUBLIQUES en el DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, identifica a la comarca del Penedès dos aqüífers protegits : Carme Capellades i Baix Penedès.
DELIMITACIÓ DE L'AQÜÍFER CARME-CAPELLADES :
L'aqüífer Carme - Capellades està delimitat mitjançant una línia amb el traçat que segueix:
S'inicia a la carretera comarcal Igualada - Esblada, en el quilòmetre 44, justament a la cruïlla amb el límit dels termes municipals entre Santa Margarida de Montbui i Santa Maria de Miralles. Continua vers el nord-est pel límit del terme municipal d'Orpí, fins a la cruïlla amb el límit del terme municipal de Carme. Continuant també cap al nord-est pel límit del terme de Carme fins a trobar el de la Pobla de Claramunt.
Seguint-lo, també vers el nord-est, fins a creuar la línia fèrria dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (tram Martorell - Igualada).Seguint la dita línia fèrria fins a la cruïlla amb el límit dels termes municipals entre Capellades i Vallbona d'Anoia. Seguint el dit límit municipal fins a creuar el riu Anoia. Segueix la Llera d'aquest riu fins a la confluència, pel marge dret amb la riera del Grama (a la rodalia de l'ermita de Sant Nicolau), (terme municipal de Cabrera d'Igualada), seguint l'esmentada riera aigües amunt fins al límit dels termes municipals entre Sant Pere de Riudebitlles i Vallbona d'Anoia (rodalia barri de Canaletes -Can Ulladas), fins a trobar el límit municipal entre Mediona i Sant Pere de Riudebitlles. Seguint-lo fins a trobar la partió municipal amb Sant Quintí de Mediona. Continuant pel límit nord del terme de Sant Quintí fins a 12 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
trobar el camí veïnal que uneix Can Pareres (terme municipal de Mediona) amb la carretera comarcal entre Guardiola de Font-rubí i la Llacuna. Continuant vers el sud pel dit camí veïnal fins a l'esmentada carretera (quilòmetre 7,400, aproximadament).Seguint-la fins a la població de la Llacuna (quilòmetre 29, aproximadament). Per continuar en direcció a Santa Coloma de Queralt fins a la cruïlla amb la carretera comarcal d'Igualada (quilòmetre 33,300 aproximadament).Per continuar fins al seu quilòmetre 44, que és el punt de sortida.
Les vies de comunicació s'han d'entendre sempre referides als seus eixos longitudinals.
Els termes municipals inclosos totalment dins l'aqüífer de Carme - Capellades són els següents:
− Orpí. − Carme. − Mediona.
Els termes municipals inclosos parcialment dins del mateix són:
− La Pobla de Claramunt. − Capellades. − Cabrera d'Anoia. − Font-rubí. − La Llacuna. − Santa Maria de Miralles. − Torrelles de Foix. − La Torre de Claramunt.
DELIMITACIÓ DE L'AQÜÍFER DEL BAIX PENEDÈS :
L'aqüífer del Baix Penedès resta delimitat mitjançant una línia amb el traçat que segueix: Cruïlla de la carretera N-340 (Barcelona a València) amb la línia del ferrocarril Renfe Barcelona-Vilafranca- el Vendrell (rodalia del quilòmetre 40 d'aquesta).Continuant per la dita carretera nacional 340 en direcció a Barcelona fins a la cruïlla amb el límit municipal entre Santa Margarida i els Monjos, i Castellet i la Gornal. Seguint el dit límit municipal fins a trobar el que 13 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
separa Castellví de la Marca del de Santa Margarida i els Monjos. Continuant pel dit límit municipal fins a trobar la carretera local Vilafranca del Penedès – la Múnia - Sant Jaume els Domenys – Torregassa – Papiolet - La Bisbal del Penedès. Continuant per la dita carretera local fins a la seva cruïlla amb la carretera comarcal 246 (el Vendrell - Valls). Continuant per la dita carretera comarcal 246 (Valls - El Vendrell) fins a la seva unió amb la carretera nacional 340 (Barcelona- El Vendrell per Vilafranca), dins el nucli urbà del Vendrell. Continuant per la dita carretera nacional 340 (Barcelona - El Vendrell per Vilafranca) fins a trobar la seva cruïlla amb el ferrocarril Renfe (Barcelona - El Vendrell per Vilafranca), que és el punt de sortida.
Les vies de comunicació s'han d'entendre sempre referides als seus eixos longitudinals.
Els termes municipals inclosos totalment en aquesta delimitació són: − Llorenç del Penedès. − Banyeres del Penedès. − Santa Oliva. − Termes municipals inclosos parcialment en aquesta − delimitació − Bellvei. − L'Arboç. − Castellet i la Gornal. − La Bisbal del Penedès. − Albinyana. − El Vendrell. − Castellví de la Marca. − Sant Jaume dels Domenys.
Tal i com s’observa al municipi d’Avinyonet no s’identifiquen aqüífers protegits, tot i que cal destacar que en l’apartat del cicle de l’aigua trobem que existeixen diferents pous d’aprofitament d’aigües subterrànies al municipi. La procedència d’aquestes aigües és segons la documentació obtinguda de l’Agència Catalana de l’Aigua dels aqüífers: Miocè del Penedès i l’Aqüífer del Garraf. No es disposa de dades per poder fer la delimitació definitiva d’aquests dos aqüífers ja que es requereix un estudi detallat al respecte.
Per altra banda, cal destacar el municipi la quantitat de surgències naturals que hi torbem, hi ha un total de 29 fonts localitzades dins el terme municipal, així com el pèlag de la Font de la Llinda i el pèlag de la Sal; 14 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
2.4. GEOLOGIA I SÒLS
El municipi d’Avinyonet del Penedès està situat a la zona de contacte entre la plana central de la Depressió Pre-litoral i els contraforts del massís del Garraf. El puig de la Mola (532m) és el punt més elevat del terme, divisòria, a més, amb els termes d’Olesa, Begues i Olivella. La part NW del terme, relativament plana, és la més abundant en bones terres de conreu; en canvi, la del SE és muntanyosa, ja que comprèn part de la Serralada Litoral, des del Puig de la Mola al Pi del Barba (363m) a ponent.
Els materials geològics que es troben són els següents:
- Pissarres setinades i quarsites del Paleozoic - Conglomerats, argiles margues i argiles vermelles del Triàsic inferior - Calcàries dolomítiques i dolomies del Triàsic inferior i mitjà - Margues, gresos vermells i guixos del triàsic mitjà - Argiles dolomítiques, dolomies argiloses i margues del Triàsic superior - Dolomies negres del juràssic - Conglomerats, argiles vermelles i gres del Miocè superior
HISTÒRIA GEOLÒGICA :
Ara fa entre uns 20-25 milions d’anys que començà el procés d’enfonsament de ple de la fossa del Vallès- Penedès i de la formació de les diferent falles (fractures de Sant Quintí), com a conseqüència d’un procés a escala major que va ser l’estirament de la placa continental europea. La fossa del Penedès actuà inicialment com una conca de sedimentació dels materials continentals aportats per les serralades Litoral i Pre-litoral. Començaren a sedimentar partícules més fines, argiles (precursores de les pissarres verdes que es troben), i posteriorment altres argiles, gresos i conglomerats.
A l’inici del Miocè mitjà, fa uns 16-18 milions d’anys, el mar inundà la meitat meridional de la depressió, arribant a submergir gran part del massís del Garraf. Va ser llavors quan van sedimentar les calcàries. Però el reompliment progressiu de la conca pels sediment provinents des del Vallès i des de la Serralada Pre- litoral feren recular el mar fins la seva posició inicial, en el Miocè superior. La sedimentació en domini continental es prolongà fins a l’inici del Quaternari, si 15 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
s’exceptua un notables període erosiu anterior al període Pliocè, sedimentant argiles i gresos.
Durant el quaternari, fa una 1,8 milions d’anys, i coincidint amb les glaciacions, el Penedès fou sotmès a una intensa erosió que s’ha traduït d’una banda en el desmantellament de part dels sediments del miocè i d’altra banda en el modelatge del relleu actual. En aquest moment també es va produir la metamorfització del material paleozoic, donant lloc a les pissarres verdes.
EDAFOLOGIA:
La variabilitat dels sòls és elevada degut a la complexitat de geoformes, als processos d’erosió i de transformació antròpica.
El sòls del terme municipal de Avinyonet del Penedès com la resta del Penedès, presenten una forta erosió degut:
1. Als processos intensius d’erosió provocats per l’aigua per: l’erosió per esquitx, l’erosió laminar difusa i l’erosió per escorrentia superficial concentrada.
2. La modificació que ha fet l’home: En el cas de sòls dels turons, el mètode de les feixes o marges per cultivar en terrenys de fort pendent s’ha anat abandonat. Aquestes parcel·les que es cultivaven s’han anat abandonat per poca productivitat i per dificultat d’accés amb al nova maquinària. La pèrdua d’aquest mètode tradicional ha suposat un major risc d’erosió del sòl.
3. Els incendis forestals: en desaparèixer la massa forestal degut a un incendi s’origina l’erosió del sòl, ja que la vegetació actua com a element sustentador del sòl.
Aquest fenòmens provoquen un pèrdua progressiva del recurs sòl.
Els materials originaris d’aquests són calciculitas i argiles. Els sòls principals són: xerochrepts calcixeróllics (sòl forestal desenvolupat, amb acumulació de carbonats al vessant), xerothents fluvèntics (sòls de plana conreats) i xerothents petrocàlcics (presència d’un endopedió petrocàlcic que dificulta l’ús agrícola). (Font: tesi doctoral UdL: Suelo- Paisaje-Erosión. Erosión por cárcavas i barrancos en el Alt Penedès y Anoia. Autor: José A. Martínez-Casanovas)
16 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
2.5. VEGETACIÓ I FLORA
La vegetació i flora del municipi d’Avinyonet és similar al que trobem a la resta del Penedès. A la part no conreada per la vinya (que ocupa prop d’un 40% de la superfície del municipi), hi trobem erms i bosc en sectors aïllats on predomina el pi blanc i subsisteixen alguns caps de cupulíferes de port mitjà. Completa el panorama vegetal la vegetació parcialment caducifòlia de ribera, molt rica en la pràctica totalitat dels torrents de tot el municipi.
A la part sud del municipi hi trobem bàsicament bosquines i prats amb zones més arbrades força localitzades. Aquesta zona és la més propera al massís de Garraf, és mig coberta de brolla on predominen el coscoll i la mata, mentre que les pinedes de pi blanc han ocupat l’espai deixat pels alzinars o els conreus abandonats. El pi és acompanyat d’un sotabosc força dens, sobretot en els obacs on viuen comunitats arbustives com el romaní i el bruc d’hivern. Cal afegir les bardisses de les obagues de la muntanya, exemples aïllats d’alzinar amb marfull i boscos de pinassa i carrascar.
Tot aquest conjunt, però, ha sofert en els darrers anys una regressió important per causa dels incendis que hi han incidit. De tota manera, Avinyonet compta amb un alt valor ecològic, doncs una part de la seva superfície forma part del Parc Natural del Garraf (del total de 9.967,35 ha del Parc, 393.02 pertanyen a Avinyonet).
La riquesa vegetal d’Avinyonet compta amb albaredes, salzedes i altres boscos de ribera, matollars termo-mediterranis i predesèrtics, alzinars i carrascars i prats mediterranis rics en anuals, basòfils amb un estat de conservació mitjà.
Per altra banda, i dins la zona de PEIN del Garraf trobem La zona humida coneguda com Torrent de Santa Susanna, que és un dels escassos punts d’aigua permanent del massís del Garraf. El seu interès ecològic i conservacionista, si més no a nivell local, és molt elevat. La vegetació que s’hi troba és bàsicament el canyissar i el bogar i algun exemplar de pollancres. Hi és destacable també la presència d’un gran pi de 380 cm. de circumferència.
Algunes de les espècies que s’hi fan i que només apareixen en indrets comptats del Garraf són el càrex pèndul (Carex pendula), el lliri groc (Iris pseudacorus), entre d’altres.
17 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Els diagrames següents mostren el percentatge arbori de l’Alt Penedès, per superfície i per nombre de peus (Font: CREAF, www.creaf.uab.es)
Superfície arbrada 13.949 ha Existències 14.067 milers de peus
2.6. FAUNA
Els espais oberts (camps de conreu i zona de matollars) podem trobar passeriformes forestals, turons i petits mamífers com el ratolí boscà. En canvi, en àrees més restringides, s’han localitzat: el cucut reial, el tallarol de garriga, el tallaret de capnegre, el tallarol emmascarat, entre altres. Alguns altres ocells que podem trobar són: els pinars, orenetes, pardals, puputs, garses, guatlles, perdius, tórtores, etc..
Seguint el traçat de rieres i dels torrents podem localitzar rèptils i amfibis, com són: - els llangardaixos i les sargantanes, serps (serp verda, serp blanca, culebra llisa), - els amfibis: salamandres, granotes i gripaus.
Dins del grup dels mamífers cal destacar: el porc senglar, el toixó, la guineu, la fagina, el conill, la llebre, la rata, el talp, la rates pinyada, la musaranya, l’eriçó i l’esquirol.
18 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Pel que fa a la fauna invertebrada cal destacar la presència d’odonats (Calopteryx) i mol·luscs (Lymnaea). La zona del torrent de Santa Susanna és un punt de reproducció d’amfibis i de rèptils lligats a l’aigua o a la humitat edàfica, com la serp d’aigua (Natrix maura) i el vidriol (Anguis fragilis).
2.7. PAISATGE I ÀREES D’INTERÈS NATURAL
Avinyonet compta amb un alt valor ecològic, doncs una part de la seva superfície forma part del Parc Natural del Garraf (del total de 9.967,35 ha del Parc, 393.02 pertanyen a Avinyonet). Per altra banda, i a nivell comarcal trobem altres espais catalogats com a PEIN pròxims al municipi.
2.7.1. Espais PEIN: 2.7.1.1. El MASSÍS DEL GARRAF:
A. SITUACIÓ a) Geogràfica: Sistema Mediterrani central litoral. b) Administrativa:
Comarques Municipis Superficies
Alt Penedès Avinyonet del Penedès 393,02 Olesa de Bonesvalls 720,48 1.113,50 Baix Llobregat El Begues 2.950,72 Castelldefels 190,49 Gavà 947,99 4.066,0 Garraf Olivella 1.629,71 Sant Pere de ribes 346,91 sitges 2.788,03 4.764,66 Total 9.967,35
19 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
B. EL MEDI FÍSIC:
El Garraf forma una unitat de relleu, constituïda predominantment per materials calcaris (unitat càrstica), amb l'única excepció de l'extrem més oriental on dominen els materials silicis. Espai amb un relleu heterogeni que apareix com a resultat d'un modelat mixt d'erosió normal i de carst, on intervenen formes fluvials ordinàries i formes càrstiques superficials i subterrànies. Les comunitats vegetals s'han d'incloure dins tres dominis de vegetació: l'alzinar litoral, la màquia litoral i les comunitats permanents de penya-segat de fonoll marí. Les característiques del relleu determinen un predomini de l'element faunístic mediterrani, amb una notable diversitat de les biocenosis rupícoles i litorals.
Aquest paisatge càrstic dóna la sensació que Garraf tingui un clima molt sec. La realitat és ben diferent, les pluges són relativament abundants i les temperatures moderades degut a la proximitat del mar.
Algunes de les espècies que s’hi fan i que només apareixen en comptadíssims indrets del Garraf són el càrex pèndul (Carex pendula), el lliri groc (Iris pseudacorus), entre d’altres.
Pel que fa a la fauna invertebrada cal destacar la presència d’odonats (Calopteryx) i mol·luscs (Lymnaea). La zona és un punt de reproducció estratègic d’amfibis i de rèptils lligats a l’aigua o a la humitat edàfica, com la serp d’aigua (Natrix maura) i el vidriol (Anguis fragilis).
Delimitació Parc Natural del Garraf
20 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Bona part del Garraf ens ofereix un paisatge mediterrani meridional típic (trobem moltes labiades, cistàcies, compostes, ...).
Vista general Parc Natural del Garraf
C. MOTIUS DE LA INCLUSIÓ EN EL PLA
Espai natural molt notable, amb alguns elements de destacada importància geològica, biològica i paisatgística. Destaca la singularitat de l'aparell càrstic que el forma, de primer ordre i de característiques úniques a Catalunya. El cromatisme i les formes de relleu particulars del massís, el fan un territori d'especial interès paisatgístic, que acull sistemes naturals de gran valor. Per les seves característiques fisiogràfiques, el massís constitueix un límit vers el nord per a la distribució de moltes espècies i biocenosis de caràcter mediterrani meridional. Cal assenyalar l'interès florístic del massís, amb diverses espècies molt rares a la resta de Catalunya. Les característiques del massís permeten la coexistència d'espècies meridionals juntament amb d'altres de caràcter septentrional. Destaca la diversitat i singularitat de la fauna rupícola, en especial de la fauna invertebrada cavernícola.
D. ASPECTES SOCIO-ECONÒMICS D'INTERÈS a) Propietat del sòl : Aproximadament un 40% és de titularitat pública. b) Usos i aprofitaments: Activitats extractives. Recreatius i esportius. Serveis i infrastructures. Agrícoles. Silvícoles.
21 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
c) Construccions i instal·lacions: Diverses carreteres i vials de muntanya travessen l'espai. Línia fèrria. Esteses elèctriques. Masies disperses.
E. IMPACTES ACTUALS O PREVISIBLES
− Contaminació del sistema càrstic i de l'atmosfera per l'abocador del Garraf. − Alteracions morfològiques i paisatgístiques a conseqüència de les extenses superfícies sotmeses a activitats extractives. − L'autopista del Garraf ha comportat alteracions significatives de la morfologia i dels sistemes naturals del sector litoral. − Processos erosius i de degradació de la vegetació a conseqüència d'incendis forestals.
F. ZONES HUMIDES DE L’INVENTARI
Dins el Parc Natural del Garraf i a la zona que pertany al municipi d’Avinyonet trobem una zona catalogada com a zona humida a l’inventari de Zones humides de Catalunya:
Caracterització: Topònim : Torrent de Santa Susanna Codi de l'inventari: 1280900 X,Y: 400848.0, 4576089.4 Lon, Lat: 1° 48' 54.6812", 41° 19' 46.0858" (vèrtex final) Perímetre (projecció): 1350.5 m (1.4 km) Àrea (projecció): 28251.4 m² (2.8 ha)
La zona humida coneguda com Torrent de Santa Susanna es tracta d’un dels torrents que davallen del massís del Garraf i únicament porta aigua després d’episodis plujosos. El torrent roman eixut la pràctica totalitat dels dies de l’any, excepte en uns pocs indrets on la presència d’aigua hi és permanent.
Aquesta zona humida d’aigües permanents es localitza ben a prop del nucli rural de Santa Susanna, en un medi envoltat de vinyes i màquia de garric i margalló. La seva superfície no arriba a les 3 ha i durant l’estiu disminueix considerablement el nivell d’inundació.
22 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
En ser un dels escassos punts d’aigua permanent del massís del Garraf el seu interès ecològic i conservacionista, si més no a nivell local, és molt elevat. La vegetació que s’hi troba és bàsicament el canyissar i el bogar i algun exemplar de pollancres. Hi és destacable també la presència d’un gran pi de 380 cm. de circumferència.
El plànol següent mostra la cartografia del la Zona Humida del Torrent de Santa Susanna:
2.7.2. Altres espais PEIN afectats per proximitat al municipi
2.7.2.1. MUNTANYES DE L'ORDAL
A. SITUACIÓ a) Geogràfica: Sistema Mediterrani central litoral.
23 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
b) Administrativa
Comarques Municipis Superficies
Alt Penedès Gelida 822,91 Subirats 362,29 1.520,70 Baix Llobregat Begues 97,39 Castellví de Rosanes 354,21 Cervelló 1.045,95 Corbera de Llobregat 21,27 Torrelles de Llobregat 103,07 Vallirana 453,53 2.075,38 Total 3.596,08
B. EL MEDI FÍSIC:
Les muntanyes de l'Ordal són formades per un sistema càrstic amb masses de calcàries mesozoiques i dipòsits de sediments marins que donen cos a un característic relleu calcari. A l'extrem oriental apareixen també els materials triàsics. Gairebé la pràctica totalitat del territori s'ha d'incloure dins el domini de l'alzinar litoral, on dominen les comunitats secundàries com les brolles o garrigues que alternen amb les comunitats permanents d'indrets especials, com les rupícoles o els boscos de caducifolis d'alguns fons de vall.
C. MOTIUS DE LA INCLUSIÓ EN EL PLA
La situació de l'Ordal, molt proper a importants àrees urbanes, determina en aquest espai un cert grau de fragilitat i augmenta l'interès per la seva conservació. Per llur situació geogràfica, més interior que el Garraf, el paisatge presenta caràcters particulars amb algunes unitats no representades a les terres properes. Cal destacar la diversitat de la vegetació rupícola amb algunes espècies de notable singularitat, com també alguns fragments de vegetació 24 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
humida de caràcter centreuropeu que contrasta fortament amb la vegetació mediterrània dominant. S'ha de remarcar l'interès de la fauna invertebrada i en especial de la cavernícola, que gaudeix de la presència de nombrosos elements singulars.
D. ASPECTES SOCIO-ECONÒMICS D'INTERÈS a) Propietat del sòl: Privat. b) Usos i aprofitaments: Silvícoles. Activitats extractives. Recreatius i esportius. c) Construccions i instal·lacions: Diverses carreteres i vials forestals travessen l'espai. Algunes masies disperses. Xarxes elèctriques. d) Altres: Elements d'interès històrico-artístic.
E. IMPACTES ACTUALS O PREVISIBLES
− Alteracions morfològiques i paisatgístiques a conseqüència d'activitats extractives. − Processos erosius i de degradació dels ecosistemes a conseqüència dels freqüents incendis estivals.
2.7.2.2. ESPAI PEIN D’OLÈRDOLA: PARC COMARCAL D’OLÈRDOLA
A. SITUACIÓ a) Geogràfica: Sistema Mediterrani central litoral.
b) Administrativa:
Comarques Municipis Superficies Alt Penedès Olèrdola 277,17 277,17 Garraf El Cantelles 115,30 115,30 Total 392,47
25 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
B. EL MEDI FÍSIC:
Espai que constitueix una prolongació oriental de les serres litorals del Garraf- Ordal. Format per relleus calcaris, coberts per brolles cacícoles de romaní i bruc d'hivern amb abundància de pi blanc. Són freqüents les comunitats casmofítiques i comofítiques dels indrets rocosos.
A.4. MOTIUS DE LA INCLUSIÓ EN EL PLA
El principal motiu d'interès d'aquest espai rau en el fet de constituir una zona d'interès paisatgístic remarcable a l'entorn d'unes terres profundament transformades per l'agricultura. Biogeogràficament constitueix un espai de transició entre els sistemes naturals de les serres litorals i la Depressió pre-litoral. També cal considerar l'interès històrico-artístic d'alguns elements de l'espai.
A.5. ASPECTES SOCIO-ECONÒMICS D'INTERÈS a) Propietat del sòl: Una part de l'espai és pública. b) Usos i aprofitaments: Turístics i recreatius. Agrícola en les àrees perimetrals. c) Construccions i instal·lacions: Castell i ruïnes d'Olèrdola. Diverses edificacions aïllades. Carreteres del Castell i perimetrals a l'espai. Diverses pistes forestals. Xarxa elèctrica.
A.6. IMPACTES ACTUALS O PREVISIBLES
− No existeixen impactes globalment significatius.
2.7.2.3. ESPAI PEIN EL FOIX
A. SITUACIÓ a) Geogràfica : Sistema Mediterrani central litoral.
26 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
b) Administrativa:
Comarques Municipis Superficies
Alt Penedès Castellet i la Gornal 292,81 TOAL 292,81 El municipi de Santa Margarida i Els Monjos ha sol·licitat recentment la inclusió d’una part del seu terme municipal dins l’Espai del PEIN Foix no inclòs en aquesta taula.
B. EL MEDI FÍSIC:
Petit espai natural que comprèn un tram del curs baix de la ribera del riu Foix, a l'extrem més oriental de la serra litoral. Presenta un illot important de vegetació natural propi de les barrancades mediterrànies.
C. MOTIUS DE LA INCLUSIÓ EN EL PLA
La ribera del Foix conserva una mostra significativa dels sistemes naturals poc artificialitzats al curs baix d'un riu de règim mediterrani hi destaca la presència d'interessants poblaments de murtra molt rars a les barrancades mediterrànies.
D. ASPECTES SOCIO-ECONÒMICS D'INTERÈS a) Propietat del sòl: Titularitat pública i privada. b) Usos i aprofitaments: Aprofitaments de les aigües. c) Construccions i instal·lacions: Barratge del riu Foix i diversos camins i carreteres.
A.6. IMPACTES ACTUALS O PREVISIBLES
− Pèrdua de qualitat de les aigües i dels aqüífers.
2.7.3. Hàbitats d’Interès Comunitari:
La Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic del Departament de Medi Ambient, en col·laboració amb la Direcció General del Medi Natural, ha
27 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
realitzat una avaluació inicial del llistat i les dades dels hàbitats d’interès comunitari presents a l’Alt Penedès.
Els hàbitats naturals d’interès comunitari presents a Avinyonet del Penedès són: − Alberedes. − Salzedes − Boscos de ribera; − Prats mediterranis − Basòfils; − Matollars termomediterranis i predesèrtics − Alzinars − Carrascars.
Tots tenen un estat de conservació mitjà i els prats mediterranis tenen un caràcter de protecció prioritària i els localitzem als plànols 1:5000 d’Estructura General i Orgànica del Territori.
2.8. NORMATIVA VIGENT AMB INCIDÈNCIA AMBIENTAL
• Llei estatal 4/89 de 27 de març de protecció de sistemes naturals, de la flora i de la fauna. • Directiva AVES 79/409 C.E. sobre conservació de les aus en estat silvestre U.E. • Directiva hàbitat 43/92 C.E.E. i Reglament núm. 2078792 de 30 de juny de 1992 sobre conservació d’espais naturals i que facilita a les administracions competents la creació de corredors biològics. • Decret 343/ 1983 de 15 de juliol sobre normes de protecció del medi ambient d’aplicació a les activitats extractives. • Llei 12/1985 de 13 de juny d’Espais Naturals. • Decret 59/1989 de 13 de març sobre regulació de la circulació motoritzada per a la protecció del medi natural. • Llei 3/88 de 4 de març de protecció dels animals. • Reglament del Consell d’Europa 3626/82 en relació al comerç internacional d’espècies amenaçades de fauna i flora silvestres.
28 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
3. POBLACIÓ I ASSENTAMENTS
3.1. ABAST
En aquest apartat es presenten les principals dades demogràfiques de la població del municipi, fent èmfasis en aquells aspectes que poden ser indicadors de la qualitat de vida de les persones (treball, instrucció, sanitat, etc.). Bona part de les dades estadístiques d’aquest apartat fan referència al padró de l’any 1996, i corresponen a la última explotació del cens editat per l’Institut d’Estadística de Catalunya. Malgrat això s’ha realitzat una recerca d’altres fonts d’informació més recents per tal d’actualitzar el màxim la informació presentada.
3.2. SITUACIÓ ACTUAL DE LA POBLACIÓ I ASSENTAMENTS
3.2.1. Evolució de la població
L’estabilitat que darrerament presentava el cens, amb lleugera tendència a la baixa, es va trencar l’any 2001 amb un important increment del numero d’habitants.
Padró municipal d'habitants.Xifres Oficials.Recomptes Municipi: Avinyonet del Penedès . Sèrie temporal.
Any Població
2001 1254 2000 1167 1999 1187 1998 1187
29 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Retrospectivament podem comprovar que la població ha sofert una davallada, entrant en el darrers vint anys en un període d’estabilitat.
1361
1200 1206 1194
1187 1155
Avinyonet del Penedès 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1998
3.2.2. Estructura de la població
L’estructura d’edats reflexa un procés d’envelliment amb la base estreta de la població d’Avinyonet. Es tracta d’un procés general a tot Catalunya. S’observa un creixement negatiu als primers anys de la dècada dels 90.
30 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Creix. anual acumulatiu població -0,2% 91-96 Taxa de natalitat(nascuts/1000 36,9% hab.) 1991 Taxa de mortalitat(defunc./1000 51,9% hab.) 1991
3.2.3. Origen de la població i moviment migratori
En aquesta taula es veu un increment considerable de la població degut a les migracions , principalment de la resta de la província, trencant la tendència general dels anys anteriors.
Migracions. Saldos destinació - procedència (municipis) Municipi: Avinyonet del Penedès . Sèrie temporal.
Mateixa Resta de la Resta de Resta Any comarca província Catalunya d'Espanya Total
2000 4 17 -2 4 23 1999 1 19 -10 0 10 1998 -2 1 4 -3 0 1997 -23 21 -2 -1 -5 1995 -10 9 -1 -4 -6 1994 -2 7 3 -2 6 1993 -11 -2 0 -3 -16 1992 1 11 4 -9 7 1990 1 35 0 -12 24 1989 -7 -3 -3 -8 -21 1988 3 1 0 -77 -73
31 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
3.2.4. Habitatge
Segons dades de l’IDESCAT l’any 1996, al municipi hi havia 386 unitats familiars. Aproximadament 70 % de les unitats familiar estan integrades per 2, 3 o 4 persones i només 15 % són unitats d’un sol membre.
Les llars que no formen part de cap nucli representen el 18% del total. D’altre banda trobem 44 % de llars de parelles amb fills.
Llars sense nucli Llars amb un nucli
parelles sense fills parelles amb fills
amb 2 sense amb sense amb persones altres altres altres altres Any unipersonals o més total persones persones total persones persones total
1996 61 8 69 73 10 83 140 31 171 1991 50 7 57 60 9 69 135 40 175
3.2.5. Ocupació del sòl
El municipi d’Avinyonet del Penedès presenta una colonització territorial important amb diversos nuclis, formats per pobles generalment petits, caserius, llogarets, masies i cases aïllades i una progressiva ocupació d’un marc perifèric muntanyenc esquerp inicialment pel seu poblament. La dispersió n’és la característica destacada.
L’actual cap del municipi és les Cabòries, el nucli de poblament més important del terme. Altres nuclis habitats són les Gunyoles, Sant Sebastià dels Gorgs, Cantallops, l’Arboçar i la urbanització Can Mitjans, a més d’algunes entitats menors de poblament disseminat que formen petits nuclis rurals, que són La Garrofa, Can Fontanals, Cal Padrona, Mas Condal, l’Arboçar de Baix i el Barri de La Clariana.
Les dades del padró de 1996 mostren que del total de 1185 habitants al municipi d’Avinyonet, 1083 resideixen al nucli de les Cabories.
32 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
3.2.6. Població activa i ocupació
L’any 1996 la població activa d’Avinyonet era de 443 persones que, relacionades amb la població de 16 a 65 anys (761), representa una taxa d’activitat del 58 % del total de població.
Mercat de treball : El mercat de treball d’Avinyonet oferia l’any 1996 uns 355 llocs de treball, dels quals 147 els ocupaven residents a Avinyonet i la resta s’ocupaven amb persones no residents. Hi havia 296 residents que tenien el lloc de treball fora del municipi.
El saldo de mobilitat per motius de treball, és a dir els no residents que treballen a Avinyonet menys els residents que treballen fora del municipi és negatiu, de 88 persones.
Estructura professional : L’estructura professional de la població ocupada d’Avinyonet ve clarament dominada pels operadors d’instal·lacions de maquinaria i muntadors que representen un 28%. Els següents en importància son els artesans i treballadors qualificats de les indústries i la construcció, i els treballadors qualificats en indústries agràries.
La taula següent mostra la ocupació dels habitants del municipi d’Avinyonet al 1996.
33 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Localització de l'ocupació laboral per professions (CCO94). Població >=16 anys Municipi: Avinyonet del Penedès. 1996
. T C GRARIES I PESQUERES RTESANS I TREB. QUALIF. DE INTELE EC. PROFESSIONALS, CIENTÍFITCS REB. QUALIFI.ACTIVITATS
DIRECTIUS ADM. PÚBLICA I T I TEC. I PROFESSIONALSDE SUPORT ADMINSITRATIUS TREBALLADORS DE SERVEIS T A A INDÚSTRIESLA I CONSTRUCCIÓ OPERARIS INSTAL.LADORS TREBALLADORS NO QUALIFICATS ARMADES F. TOTAL RESIDEIX I TREBALLA AL 16 4 7 3 17 36 22 29 13 0 147 MUNICIPI RESIDEIX AL MUNICIPI I 24 26 46 12 25 19 51 80 13 0 296 TREBALLA FORA RESIDEIX FORA I 9 14 36 2 14 14 35 69 14 1 208 TREBALLA AL MUNICIPI TOTAL TREBALLANT AL 25 18 43 5 31 50 57 98 27 1 355 MUNICIPI
Estructura sectorial dels llocs de treball: La població d’Avinyonet ocupada es distribueix per grans sectors d’activitat de la següent manera: un 16% dins el sector agrícola i ramader, un 38% a la indústria, un 10% a la construcció i un 7% al transports i comunicacions.
SEXE PESCA AIGUA COMERÇ I I COMERÇ INDÚSTRIES INDÚSTRIES INDÚSTRIES HOSTELERIA HOSTELERIA REPARACIÓ REPARACIÓ RAMADERIA RAMADERIA TRANSPORT I EXTRACTIVES CONSTRUCCIÓ CONSTRUCCIÓ AGRICULTURA I MANUFACTURERES COMUNICACIONS COMUNICACIONS ELECTRICITAT GAS I Homes 64 0 0 115 0 45 15 8 31 Dones 9 0 0 55 0 1 14 13 2 Total 73 0 0 170 0 46 29 21 33
34 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
TOTAL SOCIALS MEDIACIÓ MEDIACIÓ EDUCACIÓ FINANCIERA ORGANISMES SERVEIS EMPR. ALTRES SERVEIS SANITAT ISANITAT SERVEIS SEGURETAT SOCIAL EXTRATERRITORIALS EXTRATERRITORIALS IMMOB.,LLOGUERS I
SEXE PERSONAL DOMÈSTIC ADM.PÚBLICA DEFENSA I I DEFENSA ADM.PÚBLICA Homes 3 8 9 1 2 1 0 0 302 Dones 5 9 12 13 3 5 0 0 141 Total 8 17 21 14 5 6 0 0 443
3.2.7. Atur
El nombre d’aturats d’Avinyonet del Penedès inscrits a l’INEM l’any 2002 va ser de 36 persones. La taxa d’atur s’ha duplicat en només dos anys.
60 50 55 43 49 40 39 40 30 36 38 36 24 24 29 32 20 19 21 16 24 10 19 10 18 0 1
1984 C1 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002
35 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
L’anàlisi dels nivells d’atur per sexes mostra una clara desproporció entre la taxa d’atur d’homes i de dones, essent la taxa d’atur de les dones el doble que la dels homes.
Atur registrat,per sexe i edat Municipi: Avinyonet del Penedès. 2002.
Sexe
Edat Homes Dones Total
De 16 a 19 anys 0 0 0 De 20 a 24 anys 2 1 3 De 25 a 29 anys 2 4 6 De 30 a 34 anys 1 6 7 De 35 a 39 anys 0 1 1 De 40 a 44 anys 2 5 7 De 45 a 49 anys 1 4 5 De 50 a 54 anys 0 2 2 De 55 a 59 anys 1 1 2 De 60 anys i més 3 0 3 Total 12 24 36
3.2.8. Nivells d’instrucció
Aproximadament el 23% de la població d’Avinyonet té estudis secundaris, mitjans o superiors. Aquesta valoració dels nivells d’instrucció està subjecte a equívocs, sobretot pel que fa a les persones de més edat ja que durant la seva època d’estudis la reglamentació dels nivells acadèmics era escassa. Per sexes s’observa uns nivells d’instrucció amb poques diferències significatives entre els homes i les dones.
El percentatge de la població que no sap llegir o escriure es menyspreable, tot i que segurament es tracta d’un fenomen que afecta a les generacions de més de 40 anys. 36 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Els percentatges de gent que entén el català, el sap parlar, llegir i escriure son elevats: 97%, 90%, 89% i 61% respectivament.
Població segons coneixement del català.Recomptes.Població de 2 anys i més Municipi: Avinyonet del Penedès. 1996. Entitat singular: Avinyonet del Penedès.
L'entén El sap parlar El sap llegir El sap escriure No l'entén 2 anys i més
Total 1035 969 944 651 27 1062
Població segons nivell d'instrucció. Recomptes Municipi: Avinyonet del Penedès. 1996. Entitat singular: Avinyonet del Penedès.
No sap llegir Primària EGB EGB FP FP BUP Títol Títol o escriure incompleta1a etapa2a etapa1r grau2n graui COUmitjàsuperiorTotal
Total 5 153 517 90 66 29 87 32 18 997
3.2.9. Ensenyament
Dades de l’any 2000 emeses per l’IDESCAT informen que Avinyonet disposa de dos centres públics: de infantil i de infantil i primària amb 31 alumnes.
37 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
4. ORDENACIÓ TERRITORIAL I PLANEJAMENT URBANÍSTIC
4.1. ABAST
En aquest capítol es tracta l’ordenació del municipi d’Avinyonet a escala local, des de la perspectiva de l’evolució de l’estructura, i de l’anàlisi del planejament urbanístic vigent al municipi.
4.2. SITUACIÓ ACTUAL
4.2.1. Aspectes Territorials i planejament directriu
El planejament directiu a nivell comarcal que podria afectar al planejament del municipi està en aquests moments en fase d’elaboració, fet que no permet incloure’n encara els requeriments com a planejament directriu.
4.2.2. Anàlisi de l’Estructura Urbana del Municipi
L’estructura urbana dels nuclis d’Avinyonet del Penedès tenen la configuració típica de la majoria de les poblacions de l’Alt Penedès: un nucli antic que creix al voltant de l’església seguit d’una ordenació suburbana d’època més recent i de caràcter més regular que configura l’ eixample. A mesura que ens allunyem del centre del nucli, les construccions són més actuals i de densitat més baixa, ja siguin cases en filera o vivendes unifamiliars aïllades. Aquest municipi no presenta grans superfícies de sòl industrial.
38 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
El nucli de les Cabòries té com a element característic i vertebrador la carretera N-340 que va de Vilafranca a Barcelona. És la via per la qual s’hi accedeix al poble, i la que genera la forma allargada d’aquest nucli. L’altre via important és el carrer del Dr. Parellada, que és perpendicular a la N-340, i atravessa el nucli transversalment, enllaçant la N-340 amb la carretera d’Olesa. Aquesta és la segona via important de les Cabòries, que és la que ens condueix cap a la Grava i cap a la carretera de les Gunyoles. Al centre, coincidint amb la intersecció de la N-340 i el c/ Dr. Parellada, hi trobem l’església, anomenada església de Sant Pere, de nova planta. Aquesta església vingué a substituir en les seves funcions la més antiga de Sant Pere d’Avinyó, de construcció barroca. A banda i banda d’aquesta església es va generant l’eixample suburbà, estructurat per vials transversals. L’ajuntament està ubicat a les afores del nucli. En la carretera d’Olesa, aprop del camí de la Grava, trobem una edificació aïllada del nucli, al costat del camp de futbòl. A l’altra banda de la carretera N- 340 trobem els polígons industrials, als que s’hi arriba per una carrerada amb perillós accés des de la carretera. Sortint de la població transversalment cap al nord pel c/ Dr. Parellada, arribem a la alcoholera, element indústrial de gran impacte tant a nivell visual com per la intensitat de les olors que genera.
Carretera N-340 i església de les Cabòries
39 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Vista general de les Cabòries des de l’Ajuntament
L’estructura del nucli de les Gunyoles és força diferent a la de les Cabòries Aquesta es caracteritza per un traçat desigual i una disposició irregular de les seves illes, totes elles de tamanys diversos. La causa d’això és que les Gunyoles es disposa urbanísticament sobre un pujol i s’adapta contínuament a la seva topografia. Conté un dels nuclis més antics del municipi, que envolta radialment l’església de Sant Salvador de les Gunyoles. En aquesta zona hi trobem el monument funerari d’època romana anomenat Torre de les Gunyoles o Torre Romana. El conjunt històric està situat en un lloc privilegiat que es pot contemplar des de diversos llocs, i està protegit per tota una franja de zona verda. L’eixample suburbà creix a la banda dreta d’aquesta zona, adaptant-se a les corbes de nivell del pujol, de forma desigual. Aquest eixample està format per edificacions compactes, estretes i allargades. Just en el centre trobem edificacions en filera, i a mesura que anem pujant i ens apropem als seus límits, l’edificació és de tipus unifamiliar aïllat. A les Gunyoles s’hi accedeix per la zona nord, a través de la carretera que ve de les Cabòries. En aquesta zona trobem un camp de futbòl-sala provisional força utilitzat pels residents. Una mica més amunt, a la Avinguda Societat la Torre, hi ha el centre cívic del poble, des d’on es poden contemplar fantàstiques vistes de les Esplugues. L’altre equipament important que s’ofereix és el cementiri del poble, que està una mica més allunyat del nucli. Altres elements característics són un celler i l’espai reservat per fer el pessebre vivent, acte molt tradicional entre els residents quan arriben les festes nadalenques, situats al límit sud-est del poble.
40 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Entrada al nucli de les Gunyoles
Conjunt històric a les Gunyoles
41 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Sant Sebastià dels Gorgs és el nucli important més petit que hi ha a Avinyonet. La seva estructura no és tant desigual com passa a les Gunyoles, i està vertebrada por dos eixos principals: un eix transversal, el c/ de Baix-c/ de Dalt, i un eix longitudinal, la carretera BV-2429 d’accés al nucli, que s’enllaça amb la població de Sant Cugat. En la seva intersecció hi trobem la plaça de l’església, al voltant de la qual creix el petit nucli antic i el conjunt monàstic de Sant Sebastià del Gorgs, del qual es conserva part de l’església i del campanar romànics, així com trams de la galeria del claustre i restes escultòriques d’època visigoda. A partir d’aquest petit centre creix l’eixample al llarg del c/ de Baix. L’eixample suburbà antic conviu amb les edificacions de creació més recent. En aquest nucli trobem dos edificis molt interessants dins el punt de vista arquitectònic, i que caldria catalogar-los dins el patrimoni del municipi; aquests són la Casa de Joan Bou i la casa Amat, edificacions molt característiques del Penedès.
Conjunt monàstic de Sant Sebastià dels Gorgs
42 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Casa de Joan bou
Cantallops és un nucli que creix a partir de la carretera de Vilafranca a Barcelona (N-340) i està format per dos tipus d’estructura urbana ben diferenciades; una de caràcter més regular a la part baixa del poble, de topografia més plana, recolzada a la carretera N-340, i una altre no tant regular que s’adapta a la topografia del pujol on s’hi implanta. De forma general, cal esmentar el desordre de la ubicació de les tipologies edificatòries, que no s’agrupen entre elles de forma ordenada. Les edificacions recolzades a la carretera tenen tipologia d’eixample. La part més antiga del poble, situada a un nivell de cota bastant més elevat respecte la carretera, engloba un petit conjunt d’edificacions que inclou la casa Can Carbó, de gran interès arquitectònic. A mesura que anem pujant pel pujol a través del c/ de Cantallops, l’estructura urbana comença a canviar; els vials perden la seva regularitat i rectitud i la tipologia edificatòria disminueix de densitat. És en aquesta pat on trobem l’església de Santa Margarida, de construcció força recent, de planta circular. A la part més alta del pujol, i tot just al començament del camí de sortida del poble, trobem edificacions de tipus suburbà. L’església
43 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
antiga del poble està enfront la carretera N-340, a l’entrada del nucli. Actualment està en desús
Vista Panoràmica nucli de Cantallops
Església de Santa Margarida
44 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
L’ Arboçar és caracteritza per tenir una estructura discontínua, de forma que apareixen dos nuclis diferenciats amb un buit urbanístic entre ells: el nucli situat al nord, l’Arboçar de Dalt, i el situat al sud, l’Arboçar de les Roques. Al primer s´hi accedeix per la carretera BV-2415 que prové del municipi del costat, Olèrdola, que conecta directament a la avinguda principal d’aquest nucli. Existeix un problema en aquest accés, ja que aquest vial no atravessa la població de forma directa ni continua per a poder arribar a altres indrets del municipi, trobant el seu final a l’arribada del poble; d’aquí que l’accés ràpid i còmode per arribar a l’Arboçar hagi de ser per via extramunicipal, ja que per arribar des del propi municipi s’ha de fer a través dels camins agrícoles. Aquest nucli te una part antiga al voltant de la qual creix el seu eixample, fins a arribar a tipologies d’habitatges unifamiliars aïllats a les afores. Tot i ser una població petita, l’Arboçar de Dalt té diversos equipaments: un casal i una pista poliesportiva de construcció recent al nord-est, i una església a l’entrada.
Casal a l’Arboçar de Dalt
Al sud, situat amunt d’un pujol, trobem l’altre nucli, l’Arboçar de les Roques. S’hi accedeix des del carrer de les Roques, que s’enllaça amb un camí cap a l’Arboçar de Dalt. En aquest cas, la tipologia edificatòria més present és la vivenda unifamiliar aïllada, tot i que apareix una petita zona de nucli antic a l’entrada i d’eixample al centre. A la part sud d’aquest nucli, el carrer de les Roques s’allarga de forma recta i contínua per donar accés a un conjunt d’habitatges unifamiliars aïllats disposats en parcel.les una al costat de l’altra. En aquest nucli no trobem cap equipament, ja que tots es troben concentrats a 45 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
l’Arboçar de Dalt. Entremig dels dos nuclis existeix un camp de futbòl de titularitat municipal.
Vista Panoràmica de l’Arboçar les Roques
El nucli de Can Mitjants presenta la estructura típica de les urbanitzacions de muntanya: camins sinuosos que segueixen el perfil del terreny, amb grans parcel.les a banda i banda per a habitatges unifamiliars aïllats. En aquest moments, tot i ser una urbanització recent, no es manté en gaire bon estat i està bastant deixada.
Estructura urbana de la urbanització Can Mitjants 46 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
4.2.3. Anàlisi del Planejament urbanístic municipal actual
Les Normes Subsidiàries de planejament d’Avinyonet del Penedès foren aprovades per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona (C.U.B) en sessió del 20 de Febrer de 1985 i executives a partir del 12 de febrer de l’any posterior, després d’una llarga i dificultosa tramitació que s’inicià a l’any 1980.
De fet, aquestes Normes Subsidiàries de planejament han tingut, abans i després d’aquesta aprovació definitiva, diversos intents de redreçament de les directrius apuntades. Així, prèvia a la seva aprovació definitiva, patí nombroses al·legacions particulars i unes prescripcions de la pròpia Comissió d’Urbanisme de Barcelona en allò referent a l’ordenació i els terminis i motius de desclassificació de part del sòl que provocà la seva suspensió en juny de 1983. I, després d’aquesta aprovació definitiva, el propi Consistori i arrel d’un informe emès pels serveis tècnics municipals a l’agost de 1989 pren consciència de tenir un planejament equivocat en la detecció i resolució dels problemes urbanístics existents en el municipi i amb una voluntat declarada de classificació de sòl per tal d’assegurar l’assentament massiu d’habitatges de segona residència com a factor determinant del creixement físic, econòmic i demogràfic dels diferents nuclis urbans del terme municipal.
Demanat un informe vinculant a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona que és contesta afirmativament en data de 15 de maig de 1990 s’inicià el procés de Modificació Puntual d’aquestes normes Subsidiàries de planejament, pel que fa a les alteracions que afecten al règim de sòl, a la gestió del sòl urbà, a la concreció normativa de diversos paràmetres i a la creació de noves zones, per tal com, en el seu conjunt, constitueixen una revisió del planejament i aprovà definitivament l’expedient de Modificació puntual de les Normes Subsidiàries de planejament, pel que fa a la resta de modificacions referents a la qualificació de verd privat i a ajustos de vialitat, així com les que suposen la qualificació d’equipament, de l’Església i el seu entorn del nucli de les Gunyoles, i del cementiri, monestir i el seu entorn al nucli de St. Sebastià dels Gorgs, si bé supedita l’executivitat d’aquesta aprovació a la presentació d’un text refós verificat per l’Ajuntament i diligenciat que inclogui únicament les modificacions objecte d’aprovació així com diverses prescripcions.
Posteriorment, l’Ajuntament va elevar un recurs d’alçada a l’Honorable Sr. Conseller de P.T.O.P en contra de l’acord denegatori que va resoldre el 21 d’abril de 1993 la confecció, entre altres precisions, d’un Text Refós del conjunt de modificacions aprovades. 47 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Aquest text Refós, aprovat per l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès en data d’1 de juliol de 1993, recull totes les consideracions establertes i, per tant, la CUB de 12 de febrer de 1992 a efectes d’executivitat en data de 22 de setembre de 1993.
En l’actualitat aquest és el document que constitueix l’instrument d’ordenació integral del territori del municipi d’Avinyonet del Penedès, si bé la pròpia resolució del Conseller manifestà que les variacions del planejament que implicaven una alteració del model urbanístic del municipi amb desclassificacions i reclassificacions d’importants peces del territori s’haurien de tramitar com una Revisió de les Normes Subsidiàries.
Balanç quantitatiu i anàlisi del contingut del planejament El fet que el contingut d’aquest document, d’acord amb tot l’expressat en el punt anterior, no resolgui bona part de les qüestions plantejades que van provocar inicialment la Modificació puntual de les Normes Subsidiàries de planejament i ara la tramitació d’aquesta Revisió ja ens indica que estem parlant i valorant un document que manté part dels plantejaments i les mancances que el van qüestionar des del principi.
Així, de l’anàlisi dels diferents documents, Normes Subsidiàries de planejament i Modificació Puntual en les seves diferents versions (aprovació provisional, aprovació definitiva i text refós) observen que el document de modificació Puntual presentava un contingut més ampli d’alteracions que es concretaven en: 1er.-modificacions que afectaven al règim de sòl (17 en total) 2on.-modificacions que afectaven a la gestió del sòl urbà 3er.-modificacions que afectaven a la qualificació de verd privat. 4rt.-modificacions que afectaven a ajustos de la vialitat 5è.-modificacions que afectaven a la concreció normativa i gràfica de paràmetres de diverses zones de sòl urbà. 6è.-modificacions que afectaven a aspectes puntuals 7è.-la creació d’una nova zonificació en sòl urbà, d’extensió urbana.
Que atès el nombre de modificacions proposades i, sobretot, la incidència d’algunes d’elles sobre classificació i qualificació del sòl semblava que el propi Ajuntament posés en dubte la capacitat del pla per a donar una resposta adient als requeriments urbanístics del municipi.
48 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Nivells de compliment i d’execució del planejament
Tot i que a hores d’ara hi han molts sectors que s’han quedat sense executar, n’hi ha d’altres que van desenvolupat el Pla Parcial o UA corresponent i varen ésser aprovats per la comissió d’Urbanisme de Barcelona. De tots aquests, alguns s’han executat, altres s’estan fent i n’hi ha d’altres que no han començat a executar-se.
En el nucli de Les Cabòries, amb data del 9 de novembre de 1995, es va aprovar el projecte de reparcel·lació de la UA CAB-1, on prèviament s’havia aprovat el corresponent estudi de detall amb data 5 de desembre de 1994. En aquests moments es troba en fase de construcció. També es poden veure executats trams de vial com indicava el planejament, com el de la plaça de l’església, i la zona verda del Carrer de Carme. En canvi, la UA CAB-2 es troba paralitzada, no s’ha presentat ni executat cap projecte. En quant a la zona de polígons industrials, la UA CAB-3 ja està executada i en ple funcionament. Dins del règim de Sòl Apte per Urbanitzar que contemplaven les NNSS en aquest nucli, la majoria de sectors no han desarrollat el seu PP corresponent. Dels 6 PP proposats (PP CAB-1, PP CAB-2, PPCAB-3, PP CAB-4, PP CAB-5 i PP CAB-6, només s’ha tirat endavant el PP CAB-1, que es va presentar com a moificació puntual de les NNSS de la zona de desenvolupament industrial “SECTOR CAB-1
En el nucli de Les Gunyoles, trobem una modificació de NNSS a la Finca els Pedrenyals, aprovada per la CUB el 16 de juliol de 1996, que consistia en la ampliació d’una parcel·la. Amb data 1 de març de 1995 ens consta l’aprovació definitiva per part de la CUB de l’estudi de detall de la UA GUN-2. En aquests moments ja està executada. La UA GUN-1, al principi del nucli, també ha desenvolupat el projecte de reparcel·lació i està executada. Tanmateix, el PERI GUN-1 no ha presentat encara cap projecte e desenvolupar. En quant al SAU, cap dels tres PP proposats (PP GUN-1, PP GUN-2 i PP-GUN-3) han estat apovats ni executats.
En quant al nucli de Sant Sebastià dels Gorgs, les NNSS contemplaven dos àmbits de gestió: el PERI SEB-1 a la sortida del poble i el PERI SEB-2, al costat de l’església i del nucli antic. Cap dels dos s’han dut a terme.
A Cantallops, només s’ha desenvolupat la UA CAN-1, situada al centre del nucli. Actualment està en fase de construcció. Tammateix, el PERI CAN-1, situat a l’entrada d’aquest nucli, està en espera d’ésser desarrollat. Tampoc ha tingut
49 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
cap iniciativa de desenvolupament la UA CAN-2, ubicada al límit del nucli, al costat de l’església de Santa Margarida.
El nucli de l’Arboçar de Dalt contempla la UA ARB-1 en el carrer Font del Cuscó. Aquesta s’ha vist coaccionada pel fet que passa molt aprop d’ella una línia d’alta tensió, fet que ha comportat la reducció del seu àmbit degut a l’espai de protecció que aquesta genera. D’aquesta UA, només s’ha pogut desarrollar el polígon d’equipament, que actualment és una pista poliesportiva en fase de construcció. Amb data 17 de novembre de 1999, es va aprovar una modificació de les NNSS a la CUB, en la qual es contemplava la modificació d’un tram de sòl urbà i la creació d’una nova UA, la UA-ARB-2, la qual no ha estat desenvolupada. A l’Arboçar de les Roques, es plantejava un únic PP de grans dimensions, el PP ARB-1. Aquest ha desenvolupat i executat la meitat de la seva superfície en una primera fase, una sèrie de vivendes unifamiliars aïllades al costat esquerre del carrer. L’altre part està pendent de desenvolupament. La urbanització de Can Mitjants va veure aprobat el seu PERI el 2 de juny de 1998.
En quant als petits nuclis rurals, es té em compte l’estudi de detall del solar de Mas Comtal, que va ser aprovat el 4 de juliol de 1996. També cal destacar la modificació de PE de protecció del medi físic i paisatge natural del Garraf, aprovada el 22 de novembre de 1995, que afectava en certa part al municipi d’Avinyonet del Penedès.
4.2.4. Mobilitat i accessibilitat
Els bons resultats de l’Alt Penedès s’emmarquen dins els creixements molt intensos registrats en el territori delimitat pel triangle N-II, A-7, C-32 que s’ha consolidat com una de les zones més dinàmiques de Catalunya en els darrers exercicis.
Xarxa viària El terme municipal d’Avinyonet del Penedès és travessat, en sentit NE a SW, per diferents vies d’intercomunicació general: - la carretera nacional N-340; Barcelona - València, - l’autopista A-7; Barcelona - Tarragona, - la carretera comarcal C-243; Martorell - Vilafranca 50 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
- la BV-2429; St. Cugat Sesgarrigues - Lavern - C-243 (prop de St. Sadurní d’Anoia), - la via fèrria de Barcelona - Tarragona per Vilafranca. Mentre que en el sentit ortogonal, NW a SE, cal destacar: - la carretera comarcal, BV-2411, Cabòries - Olesa de Bonesvalls - Begues i Gavà, on entronca amb la carretera comarcal de Barcelona al Vendrell i a Valls per les costes del Garraf. D’elles, algunes tenen poca incidència dins la xarxa viària pròpia, ja que només el tallen sense cap possibilitat d’intercomunicació, i si en canvi provoquen una certa ruptura territorial, així com la via fèrria FF.CC. Manresa-St. Vicenç de Calders que no té cap baixador, sent l’estació més propera la de Vilafranca del Penedès, o tanmateix l’autopista A-7 a la qual s’hi accedeix per la carretera N- 340 en l’enllaç de Vilafranca Nord.
En canvi, altres han esdevingut i són primordials pel desenvolupament urbà del municipi, la principal evidentment la pròpia carretera N-340, al llarg de la qual s’arrengleren les aglomeracions de can Merlines, les Cabòries, Clariana, Coll- Blanc i Cantallops. Mentre que la resta de vies, cal esmentar, a part de les carreteres comarcals ja esmentades C-243, BV-2429 i BV-2421 d’on surten algunes branques que estableixen la comunicació amb les diverses terres de l’interior.
Els nuclis de l’Arboçar es comuniquen amb la carretera de Vilafranca per una carretera local, la BV-2445, que va de Sant Pere Molanta a Sant Pere de Ribes, la qual cosa comporta un lligam poc clar amb la resta dels nuclis urbans del municipi que dificulta el tractament unitari del mateix.
I per últim, la urbanització de can Mitjans, que té un accés a la carretera comarcal BV-2411, que des de les Cabòries va a Olesa de Bonesvalls, Begues i Gavà, mitjançant una via local que circula sempre fora del terme municipal. La xarxa viària bàsica recull part de la rica xarxa de camins locals per dotar d’accessibilitat els diferents indrets del municipi.
D’aquesta xarxa de camins locals cal remarcar la importància que prenen els camins de la Granada, de Can Fontanals o de Can Batlle, d’Avinyó i dels Xops a la part plana del terme municipal, que permet enllaçar el nucli de St. Sebastià dels Gorgs amb la resta de nuclis i disseminats importants del terme (la Garrofa i el santuari de la Mare de Deu de la Llinda al Nord i el Mas Comtal, Can
51 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Fontanals, St. Pere d’Avinyó, Cantallops, Coll-Blanc, Clariana i les Cabòries, al Sud).
Tanmateix cal insistir en la recuperació de dos camins locals, el de la Grava o de la Plana d’en Bord i el de Cal Palarí o antic de St. Salvador, que enllaça el nucli de les Cabòries amb Cantallops i les Gunyoles, respectivament. Finalment un últim camí es recupera dins aquesta xarxa general bàsica, es tracta del camí de l’Arboçar que des del nucli de les Gunyoles voreja la serra del Pi d’en Barba fins arribar als tres nuclis de l’Arboçar.
Convé, però, matisar que aquesta inclusió dins l’estructura viària general no implica l’obligatorietat de dotar-los d’una secció important ni d’asfaltar-lo, sinó de mantenir cura d’ells amb petits eixamplaments i un adient engravat del seu sòl.
Camins d’interès supramunicipal (GR, PR) Pel que fa als camins de caire local no podem oblidar l’antic camí de la Granada que des de la carrerada, arriba a St. Sebastià dels Gorgs donant servei a diferents caserius, llogarets, masies i cases aïllades (Cal Cremat, Casanova del Marcel, La Fassina, Mas Bertran, Motargull), tots ells perfectament integrats en el paisatge dels camps de conreu de la plana, així com a la capella romànica de la Mare de Déu de la Llinda.
Aquesta antiga carrerada amb origen al Puig de Papiol, carena fins al Pi del barba, i fa una marrada per les Gunyoles i les Cabòries fins arribar a les Cabanyes. Es tracta d’una via documentada com a via peccolare, ja en el segle XI en temps del comte Ramon Berenguer amb referència al lloc de l’Arboçar i al voltant de la qual s’hi han assentat diverses entitats menors de població disseminada, el Mas Comtal, Cal Palarí o Sta. Magdalena.
També St. Sebastià dels Gorgs té accés des dels diversos nuclis urbans situats al llarg de la carretera nacional N-340 mitjançant una rica xarxa de camins locals, així pel camí de St. Sebastià també anomenat de Can Fontanals en el tram fins a la masia del mateix nom o de Can Batlle. Anàlogament des del mas de Cal Batlle connecta amb el nucli de les Cabòries, mentre que pel camí d’Avinyó i passant per l’església de St. Pere d’Avinyó, la casa de colònies, Cal Padrona, el propi cementiri municipal i el Mas Caballé s’arriba a la carretera nacional N-340 en el nucli de Coll-Blanc; i pel camí dels Xops s’enllaça amb el nucli de Cantallops.
52 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Existeixen també per tot el municipi, una sèrie d’itineraris corresponents a projectes de senyalitzacions implementats en el territori per la Diputació de Barcelona, amb l’objectiu de donar a conèixer i posar en valor el territori de la comarca de l’Alt Penedès. Aquests camins de petit recorregut, amb diferents enllaços i trams, són els anomenats Camins del vi i del cava i alguns dels noms que reben els que passen per Avinyonet són: camí del Subirat Parent, camí del Macabeu i camí de la Parellada, entre d’altres.
Per la part muntanyosa del municipi, que a més coincideix amb el Parc Natural del Garraf, travessa el sender de gran recorregut GR5. Aquest va de Sitges a Blanes, passant pel Garraf, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Montseny i el Montnegre-Corredor.
Caracterització de la mobilitat Tipus de desplaçament: Residència – treball (habitants)
Una característica de l’activitat econòmica de la població de l’Alt Penedès és la seva mobilitat en un mercat de treball molt dinàmic.
Un tret rellevant de l’increment de la mobilitat és el creixement dels habitants de l’Alt Penedès amb lloc de treball a les comarques metropolitanes de la demarcació de Barcelona, mentre que aquests vincles amb el Baix Penedès i el Tarragonès han crescut amb menys intensitat i s’han reduït amb l’Anoia. Aquesta dinàmica contrasta amb la de les entrades, atès que els creixements més elevats provenen de treballadors residents al Garraf i al Baix Penedès.
4.2.5. Espais Verds urbans
En els nuclis d’Avinyonet del Penedès les zones verdes venen representades bàsicament per les places del centre, normalment situades a prop de l’església.
A Sant Sebastià dels Gorgs hi ha la plaça de l’església a l’entrada del nucli, davant del monestir, però té accés rodat, cosa que fa no s’hi pugui gaudir del tot. La plaça de Maria Sabaté, situada al darrera de l’església, sí que ofereix zones d’esbarjo i de repòs, i ofereix bones vistes del conjunt monàstic d’aquesta població. Tot i així, no hi ha ordre ni continuïtat entre aquestes zones d’esbarjo, les trobes gairebé de forma casual.
A Cantallops sí que trobem una certa voluntat de connectar les zones verdes entre elles, creant un recorregut. La Plaça Nova està situada en un lloc 53 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
estratègic des d’on s’hi pot accedir a diferents llocs d’interès paisatgístic: la part antiga del poble al nord, el carrer Cantallops, que ens condueix a l’església de Santa Margarida, i el vial peatonal de la recent executada UA CAN-1, que connecta la plaça Nova amb una zona verda estretament vinculada a la zona de l’església.
Les Cabòries és un dels nuclis que té més descuidat el tema de les zones verdes, doncs gairebé no hi han espais lliures ni zones d’esbarjo. La que pren més importància és la Plaça de la Font, on hi ha l’església. Aquesta, però, està situada davant la carretera N-340, via de trànsit intens i en certs moments perillosa. També hi ha trobem la plaça triangular al final del carrer del Carme, plantejada en el planejament vigent i sense sentit evident en aquests moments, ja que queda desvinculada del nucli i de qualsevol lloc d’interès.
A les Gunyoles hi ha la Plaça de l’església, ubicada dins el recinte històric, que ofereix vistes interessants des del punt de vista arquitectònic, a partir de la qual s’inicia un recorregut peatonal en sentit circular que ofereix magnífiques visuals dels edificis d’aquesta part antiga. Molt a prop, com a coixí d’aquest nucli antic i la part nova, hi ha la Plaça de Sant Salvador, de forma triangular i pavimentada. Malauradament, aquesta plaça és sovint utilitzada per a aparcar cotxes, perdent les seves finalitats lúdiques. En aquest nucli trobem, però, dos espais ben característics. Un és el situat davant del casal, de grans dimensions, que s’utilitza per a posar envelats i organitzar festes per a la gent del poble. L’altre és un espai reservat per a representar un pessebre vivent en èpoques nadalenques.
El nucli de l’Arboçar és el que té més mancança de zones verdes. No hi ha cap plaça on la canalla pugui jugar ni zones de repòs. Només l’Avinguda Principal ofereix unes dimensions més amples per a passejar-hi.
4.2.6. Equipaments
Equipaments esportius:
Tot i que en aquest municipi no hi ha cap centre poliesportiu, trobem pistes esportives i camps de futbol en la majoria de nuclis.
Al nucli de les Cabòries hi ha una pista esportiva davant de l’Ajuntament no gaire ben emplaçada, doncs s’hi accedeix per unes escales des de la
54 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
carretera N-340. També hi ha un camp de futbol separat del nucli, al barri de la Grava, fora del sòl urbà. A les Gunyoles, existeix la pista esportiva dels ametllers, darrera de l’església i del conjunt històric, de dimensions no gaire grans. També hi ha un camp de futbol - sala provisional a la zona d’accés al nucli.
Al nucli de l’Arboçar de Dalt s’ha fet recentment una pista poliesportiva al costat del centre cívic. A més, hi ha un camp de futbol de titularitat municipal fora del recinte urbà, en el camí que porta fins a l’Arboçar les Roques.
Equipaments socio-culturals:
Trobem diversos centres cívics en els nuclis més importants:
A Cantallops, hi ha el Centre Recreatiu de Cantallops, situat a la carretera N- 340, entrant al nucli. Aquest ofereix servei de bar, restaurant, i espai per a festes i altres actes socio-culturals.
A les Cabòries també hi ha un centre cívic, situat en plena zona d’eixampla residencial, a la intersecció del Carrer del Carme amb el Carrer d’Horta, anomenat Societat la Parra.
Les Gunyoles ofereix el Centre Social la Torre. Aquest és un dels centres més grans del municipi, a més d’estar ubicat en un lloc privilegiat, amb molt espai exterior al seu voltant i grans vistes panoràmiques. En aquest recinte s’hi celebren les festes del poble, i també ofereix servei de bar i restaurant.
El nucli de l’Arboçar té el Centre Cívic Societat la Penya, una mica allunyat del centre d’aquesta petita població.
Cementiris:
Avinyonet disposa actualment dos cementiris. El primer és el Cementiri Municipal de Sant Salvador, situat a Les Gunyoles, fora del recinte urbà. Aquest cementiri, ubicat al Puig de la Mireta, s’ha quedat petit i es preveu la seva ampliació dins la revisió d’aquestes normes. El segon és el Cementiri Municipal de Sant Pere d’Avinyó, situat al camí d’Avinyó, pujant cap al nucli de Sant Sebastià dels Gorgs des de la carretera N-340.
55 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Equipaments religiosos:
Tots els nucli d’Avinyonet, exceptuant la urbanització Can Mitjants, tenen església pròpia, algunes d’elles d’interès històric i altres de nova planta.
A Sant Sebastià hi ha el conjunt monàstic de Sant Sebastià dels Gorgs, de gran valor històric, situat a l’entrada al nucli.
A Cantallops trobem l’església de Santa Margarida, de nova construcció, molt característica per la seva planta circular, ubicada a la zona alta del nucli. També hi ha una altra a l’entrada de la població, a la N-340, de cert valor històric, però actualment inactiva.
L’església de les Cabòries està situada a la carretera d’accés, la N-340. És de construcció actual i està emplaçada en la Plaça de la Font.
A les Gunyoles també trobem una església antiga de pedra i amb campanar a la plaça del conjunt històric d’aquest nucli.
L’arboçar té l’església a l’Avinguda Principal amb el carrer de Santa Anna, a l’entrada del poble. Té cert valor històric i, com la resta d’edificacions d’aquest nucli, és de petites dimensions.
Fora dels nuclis urbans, al nord del municipi i al costat de la masia de la Llinda, hi ha l’ermita de la Mare de Déu de la Llinda, molt a prop del nucli de Sant Sebastià dels Gorgs.
Equipaments recreatius:
Avinyonet disposa d’una casa de colònies, la de Sant Pere d’Avinyó, situada al camí d’Avinyó, direcció Sant Sebastià dels Gorgs.
Equipaments administratius:
Només hi ha un, l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès, situat al nucli de les Cabòries, entre l’escola i la pista esportiva, donant façana a la carretera N- 340, a la sortida del poble.
Equipaments sanitaris
El municipi d’Avinyonet del Penedès no disposa de centres sanitaris. 56 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
5. ACTIVITAT ECONÒMICA I PRODUCTIVA
5.1. ABAST
En aquest apartat es presenten els aspectes generals de l’activitat econòmica i productiva del municipi, analitzant l’estructura econòmica del municipi i les seves activitats més importants.
5.2. DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ ACTUAL
5.2.1. Estructura econòmica general de municipi
L’estructura econòmica general del municipi d’Avinyonet la podem resumir amb el gràfic següent, on s’observen els percentatges d’establiments i professionals per grans sectors d'activitat econòmica. Les dades de les que es disposa corresponen a l’any 1996 .
57 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Creixement anual acumulatiu del VAB (1992-1998)
VAB 92-98 VAB 98 Indústria 5,4% 9,2% Construcció 2,1% 8,2% Serveis 3,1% 2,0% Total VAB no 4,0% 5,5% agrari
Les dades provenen de l'explotació estadística dels expedients de l'impost d'activitats econòmiques (IAE) corresponents a l'any de referència ,facilitats per la Direcció General de Tributs. Es veu un increment progressiu, que continua a l’any 2002 amb 135 empreses.
Empreses per règim jurídic (IAE) Municipi: Avinyonet del Penedès . Sèrie temporal.
Persona Societat Societat Comunitat Societat Any física anònima limitada de béns cooperativa Altres Total
2000 74 4 24 0 0 8 110 1999 68 4 22 0 0 8 102 1998 70 4 19 0 0 9 102 1997 69 5 14 0 0 7 95 1996 68 5 9 0 0 5 87 1995 73 5 8 0 1 6 93 1994 72 5 5 0 1 3 86
Si analitzem els diferents sectors industrials trobem que els serveis amb un 41% i la construcció amb 23% assoleixen els percentatges més alts.
58 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Establiments d'empreses i professionals per grans sectors d'activitat (IAE)
Municipi: Avinyonet del Penedès . Sèrie temporal.
Comerç Serveis: llevat Professionals Any Indústria Construcció al detall comerç detall i artistes Total
2000 21 31 17 56 10 135 1999 21 32 16 56 11 136 1998 22 30 17 52 8 129 1997 20 34 17 54 5 130 1996 20 27 17 40 5 109 1995 20 31 22 42 5 120 1994 18 20 21 41 5 105
L’any 1998 els rendiments mitjans declarats per contribuent d’Avinyonet eren inferiors al de la mitjana de l’Alt Penedès que era de 2370 milers de ptes. La quota mitjana pagada per contribuent a l’Alt Penedès va ser de 375 milers de ptes.
Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) Municipi: Avinyonet del Penedès. 1998.
Estructura dels rendiments declarats (%) Rendiments Quota mitjans declarats mitjana pagada per contribuent per contribuent treball Empresaris Professionals d'altres (milers de ptes.) (milers de ptes.)
72,31 19,56 0,72 7,41 2027 277
59 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
5.2.2. Agricultura i ramaderia
La distribució de la superfície agrícola utilitzada es representa en les següents taules. Destaca la inexistència de pastures permanents degut al règim pluvial que caracteritza la comarca, juntament amb l’escassetat de regadius ha dificultat l’existència d’una ramaderia de pastura important, constituïda per bovins, ovins i cabrum.
Distribució de la superfície agrícola utilitzada (SAU) Municipi: Avinyonet del Penedès . Sèrie temporal.
Total
secà regadiu
Any explot. ha explot. ha explot. ha
1999 122 1092 122 1090 23 3 1989 146 1264 146 1256 9 7 1982 167 1311 167 1310 3 1
Distribució de la superfície agrícola utilitzada (SAU) (2) Municipi: Avinyonet del Penedès . Sèrie temporal.
Terres llaurades Pastures permanents
Any explot. ha explot. ha
1999 122 1092 0 0 1989 146 1264 0 0 1982 167 1311 0 0
60 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Actualment a l’Alt Penedès el cultiu amb una implantació més alta és la vinya, que ocupa més de 17.000 ha, xifra equivalent al 76% de les terres conreades; Avinyonet registra a l’any 1999 un 83%.
Els vins de la comarca són protegits per la Denominació d’Origen del Penedès, la qual comprèn tots els municipis que pertanyen administrativament a la comarca, a més dels del Baix Penedès i Garraf, i alguns de l’Anoia, del Baix Llobregat, de l’Alt Camp i del Tarragonès, amb una extensió total d’unes 26.500 ha de vinya.
Hi ha hagut una progressiva implantació dels vins amb denominació d’origen en detriment d’altres vins.
Conreus llenyosos: vinya Municipi: Avinyonet del Penedès . Sèrie temporal.
Raïm de vinificació
vins denominació d'origen altres vins
total secà regadiu total secà regadiu
Any explot. ha explot. ha explot. ha explot. ha explot. ha explot. ha
1999 113 905 113 905 0 0 0 0 0 0 0 0 1989 90 467 90 467 0 0 42 350 42 350 0 0 1982 79 359 79 359 0 0 71 382 71 382 0 0
Hi ha una reducció efectiva del nombre de explotacions ramaderes. El porcí, el aviram i els bovins han sofert un increment considerable en tant que la resta han disminuït el seu nombre de caps tal com s’observa a les taules que segueixen:
61 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Nombre de caps per espècies Municipi: Avinyonet del Penedès . Sèrie temporal.
Total Bovins Ovins Cabrum
Any explot. caps explot. caps explot. caps explot. caps
1999 6 89856 1 500 0 0 0 0 1989 12 15880 2 62 1 400 2 6 1982 86 8844 3 80 1 290 10 104
Nombre de caps per espècies Municipi: Avinyonet del Penedès . Sèrie temporal. (2)
Porcins Aviram Conilles mares Equins
Any explot. caps explot. caps explot. caps explot. caps
1999 1 1000 5 88346 1 10 0 0 1989 2 402 9 14949 6 61 0 0 1982 9 448 53 7596 69 326 0 0
5.2.3. Sector industrial
El sector metal·lúrgic a la comarca de l’Alt Penedès té un ritme de creixement superior al sector alimentari. Les indústries es concentren als municipis de Santa Margarida i els Monjos, Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia. La metal·lúrgia assoleix un alt grau de diversificació, amb la fabricació de ciment de productes metàl·lics, la construcció de maquinària, etc. El sector del material de construcció, també molt important, es concentra a Vilafranca del Penedès i Santa Margarida i els Monjos. La majoria dels establiments es dediquen a la fabricació de ciment, calç i guix, formigó, abrasius i productes ceràmics. El procés d’industrialització es troba en expansió, afavorit entre altres factors per la relativa saturació de l’àrea de Barcelona, i tot apunta cap al manteniment d’aquesta tendència, amb inversions en innovació tecnològica, obertura de nous mercats, ampliacions i noves implantacions. 62 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Al municipi d’Avinyonet, en canvi, la indústria dels productes alimentaris es la que te una major presència i el procés d’industrialització es troba estabilitzat.
Establiments d'empreses industrials per branques d'activitat(IAE) Municipi: Avinyonet del Penedès . Sèrie temporal.
Energia Química Transform. Productes Tèxtil i Edició Indústria Any i aigua i metall metalls alimentaris confecció i mobles NCAA Total
2000 0 1 5 10 0 4 1 21 1999 0 1 5 10 0 4 1 21 1998 0 1 5 10 0 4 2 22 1997 0 1 4 11 0 3 1 20 1996 0 2 3 11 0 3 1 20 1995 0 2 3 11 0 3 1 20 1994 0 2 3 9 0 3 1 18
5.2.4. Comerç i serveis
Es notable la presencia d’empreses de serveis a Avinyonet. Transport i comunicacions amb un 34% registra el major nombre d’empreses.
Establiments d'empreses de serveis (no detall) per branques d'activitat(IAE) Municipi: Avinyonet del Penedès . Sèrie temporal.
Comerç Transp. i Mediació Serveis Serveis Immob. Any engròs Hostaleria comunic. financera empresa personals i altres Total
2000 8 11 19 2 2 11 3 56 1999 7 11 20 2 2 11 3 56 1998 9 10 18 2 1 10 2 52 1997 9 13 19 2 1 9 1 54 1996 6 7 15 2 1 8 1 40 1995 6 7 17 2 1 8 1 42 1994 5 7 19 2 0 8 0 41
63 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
El nombre d’empreses de comerç al detall, presenta un lleuger retrocés. Aquest descens és una conseqüència de la concentració del comerç de detall en establiments grans, com els supermercats i grans superfícies a la comarca.
Establiments d'empreses de comerç al detall per branques d'act.(IAE) Municipi: Avinyonet del Penedès . Sèrie temporal.
Productes Roba i Articles per Llibres i Productes Material Comerç Any alimentaris calçat a la llar periòdics químics transport NCAA Total
2000 11 0 1 0 1 0 4 17 1999 10 0 1 0 1 0 4 16 1998 11 0 1 0 1 0 4 17 1997 11 0 1 0 1 0 4 17 1996 11 0 0 0 1 0 5 17 1995 12 0 0 0 1 0 9 22 1994 11 0 1 0 1 0 8 21
5.2.5. Turisme
El turisme hi té poca implantació, però la comarca rep molts visitants atrets pels cellers de caves, la gastronomia i el patrimoni monumental.
L’any 2000 segons dades de l’IDESCAT, no existeix cap hotel ni cap càmping. El municipi te un restaurant y cinc restaurant - bar. En relació al turisme rural existeixen dues cases de poble amb força afluència de visitants.
64 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
6. VECTORS AMBIENTALS BÀSICS
6.1. ABAST I CONSUM D’AIGUA
6.1.1. ABAST
Dins el marc del cicle global de l’aigua al municipi d’Avinyonet, l’estudi d’abastament i consum d’aigua potable compren una visió avaluadora de les fonts de captació, del transport i tractament i, també, de la qualitat de l’aigua. D’altra banda, s’estudia l’actitud consumidora del municipi al llarg dels últims anys (tant domèstic com industrial) a fi de determinar l’eficiència del municipi en l’ús dels recursos hídrics.
6.1.2. DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ ACTUAL
Les fonts de abastament d’aigua al terme municipal d’Avinyonet provenen bàsicament de dos tipus de captació, l’aigua del subsòl per mitjà de pous (normalment utilitzats dins el municipi per al consum particular o abastament de nuclis de població petits) i els rius (explotats fora del municipi per a l’abastament del global de la població).
El serveis d’aigües potables del municipi d’Avinyonet està cedit en la totalitat a l’empresa CASSA, tot i que en nucli de Can Mitjans la gestió de l’aigua és independent, fent-se’n càrrec l’associació de veïns del municipi.
6.1.2.1. Visió general de les captacions d’aigües de consum al municipi de Avinyonet:
En aquest apartat s’han distingit dos tipus de abastament segons l’ús a que es destinen: consum particular o subministrament de la xarxa pública. Aquesta diferenciació permet distingir l’aigua obtinguda del subsòl del municipi, principalment destinada a l’ús particular i provinent de dades estimatives, de la obtinguda de fora del municipi destinada a la xarxa d’abastament i amb dades de utilització teòriques reals.
• Captacions d’us particular
A partir de la informació existent, força minsa, només es pot realitzar un estimació a partir del pous sensats en el Registre d’aigües de l’Agència Catalana de l’Aigua. Segons aquesta font existeixen 6 captacions particulars
65 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
que extreuen un cabal anual màxim de 45.654 m3. El resum de les dades s’exposa a la taula següent:
Taula Relació de pous particulars sensats al municipi de Avinyonet :
Cabal abastat Cabal màxim Ús Aquífer de captació Pous (L/segon) anual (m3/any) 0,10 3.300 Miocè del Penedès CADES PENEDÈS 0,63 19.800 Miocè del Penedès (5 POUS) 0,2 330Indústria Miocè del Penedès vinícola Les Cabòries 0,31 9.790 Miocè del Penedès 0,07 2.200 Miocè del Penedès FERFOSA Industrial Miocè del Penedès 0,07 2.434 N-340, km 305,2 ESTEVA GREVE i i Industrial Aquífer del Garraf 1,5 2.800 ESTEVA VENDRELL GERMINA SL Rec agrícola Miocè del Penedès 0,1 3.300 Can Ràfols Rec i domèstic Miocè del Penedès MILA MALLOFRÉ 0,05 1.800 (7 persones) Font: Agència Catalana de l’Aigua.
• Captacions d’us municipal
Segons les dades proporcionades per CASSA, al municipi d’Avinyonet existeixen actualment 4 pous de captació d’aigües subterrànies municipals: pou de La Garrofa , pou de l’Arboçar, pou de La Garrofa, Pou de la Serra i pou de Cal Vendrell.
Actualment l’únic pou en funcionament és el Pou de l’Arboçar, la resta d’aigua de proveïment és de la xarxa municipal, exceptuant el nucli de La Garrofa que rep aigua del municipi de La Granada.
6.1.2.2. Abastament per al proveïment d’aigua potable al municipi d’ Avinyonet
L’abastament principal d’aigua per al consum en xarxa prové de la xarxa Ter- Llobregat, a partir de captacions de aigües superficials, fora del terme municipal de Avinyonet, als rius Ter i Llobregat. En ocasions puntuals existeix la necessitat d’obtenir aigua addicional, això es fa a través de la compra de cubes. 66 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
6.1.2.3. Consum
Els diferents nuclis de població del municipi d’Avinyonet no tenen actualment controlats els seus consums. Aproximadament un 50% del total dels abonats a al xarxa de proveïment disposen de comptadors, la resta rep una quantitat fixa d’aigua constant (300, 500 i 750 litres/dia), per tant els consums que s’exposen a continuació són dades teòriques i no reals.
Consums d’aigua 2001 (m3) POU DE LA POUS DE XARXA COMPRA TOTAL TOTAL POUS GARROFA L’ARBOÇAR PROVEÏMENT CUBES ABASTAT Gener 127 818 945 3120 ---- 4065 Feber 310 605 915 2704 ---- 3619 Març 176 975 1151 2704 ---- 3855 Abril 372 1361 1733 4976 ---- 6709 Maig 315 800 1115 5369 ---- 6484 Juny 367 1881 2248 4195 ---- 6443 Juliol 328 1687 2015 4988 ---- 7030 Agost 326 1840 2166 6077 27 8327 Setembre 487 1720 2207 3875 84 6082 Octubre 283 673 956 4976864 ---- 5820 Novembre 302 1078 1380 3485 ---- 4865 Desembre 0 443 443 4475 ---- 4918 TOTAL 3393 13881 17274 50832 111 68217 NOTA: Pous de l’Arbpoçar inclou els pous: L’arboçar de Baix i el de la Roca
La taula mostra com el consum força constant al llarg de l’any amb un augment lleuger els mesos d’estiu.
Segons les dades del 2001 el municipi rep un cabal de 50.943 m3/any de captacions externes al terme municipi i un total de 17274 de captacions d’aigües subterrànies de pous dins el municipi. (Aquestes dades no inclouen els pous de captacions particulars.
A l’any 2002, segons les dades proporcionades per CASSA fins al moment no s’ha extret aigua del pou de la Garrofa ni del pou de la Serra. Del pous de l’Arboçar el consum extret és molt inferior als dels darrers anys, el total de l’any 2002 fins al mes de novembre és de 2712 m3 al pou de l’Arboçar de Baix i 1480 m3 del pou de la Roca.
67 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Les dades de consums totals de l’any 2002 mostren fins al moment un lleuger augment, ja que el mes de novembre s’ha superat lleugerament el consum del 2002, amb un total de 70.674 m3. Aquest consum inclou el consum dels pous de l’Arboçar, de l’aigua de la Xarxa i de la comprada a La Granada per a l’abastament del nucli de la Garrofa.
6.1.2.4. Qualitat de les aigües de subministrament.
La qualitat de les aigües subministrades al municipi d’Avinyonet s’exposa a la taula següent:
Característiques de les aigües captades per al consum al municipi de Avinyonet (desembre 2001)
Referència LOCALITZACIÓ MOSTRA Paràmetre Les Arboçar La Garrofa Cantallops Gunyoles Olor (índex dil. a 25ºC) 3 Infer. 1 Infer. 1 Infer. 2 Infer. 2 Color (mg/l Pt/Co) 20 Infer. 5 Infer. 5 Infer. 5 ----- Sabor (índex dil. a 25ºC) 3 Infer. 1 Infer. 1 Infer. 1 Infer. 2 PH 6,5 - 9 7,4 7,43 7,8 7,81 Temperatura 11 23 23 Conductivitat micro 1331 1690 530,0 1135 S/cm a 20°C Nitrats mg/l 50 44 13,57 10,25 ------Nitrits mg/l Fins a 0,1 Infer. A 0,02 Infer. A 0,02 Infer. a 0,02 Infer. a 0,02 Amoníac mg/l Fins a 0,5 Infer. A 0,2 Infer. A 0,2 Infer. a 0,2 Infer. A 0,2 Oxidabilitat mg O2/l 6 0,51 1,6 1,68 ----- Terbolesa Inf a 1UNF Inf a 1UNF Inf a 1UNF Inf a 1UNF Clor lliure mg/l Entre 0,2 i 1,8 0,32 0,21 0,59 1,26 Coliformes totals Absència Absència Absència Absència Absència Coliformes fecals Absència Absència Absència Absència Absència Font: CASSA (2001), de les Gunyoles no es disposa dades de tots els paràmetres, les dades de la taula són de nov.2002.
Les dades obtingudes indiquen que es parteix d’aigües amb minsa presència de matèria orgànica (oxadibilitat baixa i terbolesa mitja), amb duresa força elevada (aigües dures) i un nivell de clorurs acceptable. De totes maneres les concentracions dels materials nitrogenats (nitrats) indiquen presència de contaminació lleu o sensible.
68 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
6.1.2.5. Descripció de les conduccions de transport, instal·lacions d’elevació i emmagatzematge.
L’esquema general de la xarxa de distribució i emmagatzematge es presenta als plànols annexes.
En quant a les xarxes de captació i distribució, el municipi s’alimenta de la connexió a la xarxa Ter-Llobregat mitjançant un canonada principal de -Φ1000- provinent de St. Pere Molanta, exceptuant l’aigua que alimenta al nucli de la Garrofa provinent de La Granada.
Aquesta canonada principal de distribució d’aigua potable incorpora el nucli de les Cabòries i disposa d’un ramal de - Φ120- que alimenta el dipòsit de les Cabòries de 80 m3 de capacitat per a l’alimentació del nucli de Cantallops , St. Sebastià dels Gorgs i masies properes.
Al nucli de Cantallops la xarxa disposa d’un punt de connexió de Subirats, municipi que durant d’aquest any ha rebut aigua de d’Avinyonet.
6.1.3. PLÀNOLS
Als plànols annexes es mostra el diagrama de la xarxa de proveïment d’aigua potable del municipi de Avinyonet. S’identifica el traçat de la xarxa, la ubicació dels pous i dels dipòsits d’emmagatzematge.
6.1.4. NORMATIVA VIGENT AMB INCIDÈNCIA AMBIENTAL
En aquest apartat s’exposa un recull de la normativa vigent més important que efecte l’abastament d’aigües per al consum humà. Cal tenir en compte que molta altra normativa relacionada vindrà exposada en els apartats del cicle hidrològic i de la depuració d’aigües residuals urbanes.
6.1.4.1. Normativa estatal
• Llei 29/1985, del 2 d’agost, d’aigües, BOE n. 189, de 8/8/85; correcció d’errors al BOE n. 243, de 10/10/85. • Reial Decret 849/1986, de 11 d’abril, pel que s’aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic, que desenvolupa els títols preliminars, I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, del 2 d’agost, d’aigües. BOE n. 157, de 2/7/86. 69 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
• Reial Decret 1315/1992, de 30 d’octubre, pel que es modifica parcialment el Reglament del Domini Públic Hidràulic, que desenvolupa els títols preliminars, I, IV, V, VI i VII de la llei 29/1985, del 2 d’agost, d’aigües, aprovat pel Reial Decret 849/1986, de 11 d’abril. BOE n. 288, de 1/12/92. • Reial Decret 2618/1986, de 24 de desembre, pel que s’aproven mesures referents a aqüífers subterranis a l’empara de l’article 56 de la Llei d’Aigües. BOE n. 312, de 30/12/86. • Reial Decret 927/1988, de 29 de juliol, pel que s’aprova el Reglament de l’Administració Pública de l’Aigua i de la Planificació Hidrològica, en el desenvolupament dels títols II i II de la Llei d’Aigües. BOE n. 209, de 31/8/88. • Reial Decret 1138/1990, de 14 de setembre, pel que s’aprova la Reglamentació Tècnico Sanitària per a l’abastament i control de la qualitat de les aigües potables de consum públic. BOE n. 226, de 20/9/90. • Ordre de 27 de juliol de 1983, per la que s’aproven els mètodes oficials d’anàlisis microbiològics per a les aigües potables de consum públic. BOE n. 193, de 13/8/83. • Ordre de 1 de juliol de 1987, per la que s’aproven els mètodes oficials d’anàlisis fisicoquímiques per a aigües potables de consum públic. BOE n. 163, de 9/7/87. • Ordre de 8 de febrer de 1988 sobre mètodes de medició i freqüència de mostreigs per a l’anàlisi d’aigües superficials per a aigües potables. BOE n. 53, de 2/3/88. • Ordre de 11 de maig de 1988, sobre característiques bàsiques de qualitat que han de ser mantingudes en les corrents d’aigües superficials quan siguin destinades a la producció d’aigües potables. BOE n. 124, de 24/5/88. Modificat per l’Ordre de 15 d’octubre de 1990, BOE n. 254 de 23/10/90.
6.1.4.2. Legislació Autonòmica
• Decret Legislatiu 1/88 de 21/1, pel qual s’aprova la refosa dels preceptes de la Llei 5/81, de 4-6, i la Llei 17/87, de 13-7, en un text únic. DOGC. N. 962 de 7/3/88. • Decret 320/90 de 21/12/90, pel qual s’aprova el Reglament de desplegament del títol 2 del D.L. 1/88 i del títol 1 de la Llei 5/90 d’infrastructures hidràuliques a Catalunya. DOGC N. 1387 de 31/12/90. (Corr. err. D. 320/90 de 21/12. DOG N. 1473 de 29/07/94).
70 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
6.1.4.3. Directives i altres dictats per la CEE – UE
• Directiva del Consell 75/440, de 16 de juny, relativa a la qualitat requerida per les aigües superficials destinades a la producció d’aigua potable en els Estat membres. DOCE L-194, de 25/07/75. • Directiva del Consell 79/869, de 9 d’octubre, relativa als mètodes de medició i la freqüència del mostreigs i de l’anàlisi de les aigües superficials destinades a la producció d’aigua potable als Estats membres. DOCE L- 271, de 29/10/79. • Directiva del Consell 80/778, de 15 de juliol, relativa a la qualitat de les aigües destinades al consum humà. DOCE L-229, de 30/08/80.
6.2. SANEJAMENT DE L’AIGUA
6.2.1. ABAST
Dins el cicle de l’aigua al municipi de Avinyonet, després que l’aigua hagi entrat en contacte amb les diferents activitats humanes, cal que retorni als cursos fluvials en condicions semblants a les del moment de la captació.
A partir de les dades rebudes de l’Agencia Catalana de l’Aigua i l’Ajuntament de Avinyonet s’estructura un estudi avaluant tant la qualitat i procedència de la contaminació, com l’eficiència de depuració del municipi.
6.2.2. DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ ACTUAL
6.2.2.1. Visió general de les aigües residuals produïdes al municipi de Avinyonet
Aquest punt es separa en dos subapartats (sector domèstic i sector industrial), a fi de veure millor el pes específic de la indústria en la producció d’aigües residuals en el municipi de Avinyonet.
• Sector domèstic
Segons el BOP de Barcelona n.106, de 4/5/94, es consideren aigües domèstiques aquelles procedents de les instal·lacions sanitàries, cuines i operacions de neteja pròpies i característiques de les activitats normals dels habitatges. Al no conèixer dades de les característiques de les aigües residuals domèstiques de Avinyonet, la quantitat de contaminació generada pels habitants de
71 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Avinyonet serà estimativa en funció dels valors dels habitants equivalents (h.-e, DOGC n.1387, de 31/12/90).
Es considera que un habitant, per mitjana, contamina diàriament amb 90 g de matèries en suspensió (MES), 60 g de matèria orgànica (MO), 15 g de nitrogen orgànic i amoniacal (N-Kj) i 4 g de fòsfor total (PT). Tenint present aquests valors podem calcular la quantitat de contaminació que generen anualment els (en números rodons) 1.200 habitants del municipi de Avinyonet. Efectuant els càlculs resulta una estimació de 108.000 kg de MES, 72.000 kg de MO, 18.000 kg de N-Kj i 4.800 kg de PT.
• Sector industrial
Tal com es detalla en el BOP de Barcelona n. 106 de 4/5/94, les aigües considerades com a industrials són aquelles que procedeixen de les activitats diferents dels habitatges, com ara les activitats industrials i de servei. Aquestes aigües no domèstiques, per les seves característiques, podran ser considerades com a aigües assimilables a domèstiques o com a aigües potencialment pertorbadores i, per tant, no assimilables a domèstiques. Segons el Decret 286/1992 és obligatòria l’autodeclaració de càrrega contaminant abocada per a totes aquelles empreses en que el CNAE-74 és comprès entre el 0 i el 4999 (o bé en les seccions equivalents a, b, c, d i e de CNAE-93). Aquesta autodeclaració té validesa indefinida mentre l’empresa no modifiqui els seu processos productius de manera que s’alterin les característiques dels abocaments. Segons les dades proporcionades per l’ajuntament d’Avinyonet, al municipi hi ha una sola empresa productora d’aigües residuals industrials que realitza una autodeclaració de càrrega contaminant i té concedit el permís d’abocament per abocar a llera. La resta d’empreses del municipi produeixen aigües assimilables a domèstiques.
6.2.2.2. Depuració de les aigües residuals al municipi de Avinyonet
A nivell de municipi, Avinyonet no disposa d’un sistema de tractament de les seves aigües residuals. Actualment es disposa tant sols de sistemes de tractament per fosses sèptiques, ubicades en cadascun dels nuclis de població.
Existeix un desconeixement general de les característiques d’aquestes fosses sèptiques, dates de construcció o altres dades que permetin fer un diagnòstic, per altra banda ara mateix no es porta a terme cap tipus de manteniment ni gestió de les mateixes. 72 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
L’Agencia Catalana de l’Aigua, ha inclòs el municipi d’Avinyonet en el Programa de millora d’infrastructures de sanejament de l’Agència Catalana de l’Aigua amb previsions d’executar-se a mitjans del 2003.
Segons dades proporcionades per aquesta entitat, en aquest moment hi ha aprovat el projecte de sanejament per als nuclis de Cantallops i Les Cabòries, els dos nuclis de població més importants dins el municipi. El projecte inclou la construcció de dos col·lectors per a la recollida de les aigües residuals amb la conducció d’aquestes cap al municipi veí de Sant Cugat Sesgarrigues, a partir del qual les aigües son portades cap a la Depuradora de Vilafranca del Penedès.
Alguns dels municipis veïns disposen de depuradores per al tractament de les seves aigües residuals (veure plànol depuradores de l’annex). Subirats per exemple, disposa d’una depuradora important dins la comarca, però amb capacitat insuficient com per depurar les aigües del municipi d’Avinyonet. L’Agencia Catalana de l’Aigua ha dut a terme els estudis pertinents i ha trobat com a solució més idònia per al municipi d’Avinyonet la portada de les seves aigües cap a Vilafranca del Penedès.
En quant a la resta de nuclis de població més petits també està previst per part de l’ACA una actuació a més llarg termini, que donarà solució a tots els nuclis de població del municipi.
6.2.3. PLÀNOLS
− Principals col·lectors i ubicació de les fosses sèptiques del municipi d’Avinyonet
6.2.4. NORMATIVA VIGENT
6.2.4.1. Normativa estatal
• Àmbit general:
• Llei 29/85, 2 d’agost, d’aigües. BOE nº189, 8-8-85. • RD 2473/85, 27 desembre. S’aprova la taula de vigència a què es refereix l’apartat 3 de la disposició derogatòria de la llei 29/85, 2 d’agost, d’aigües. BOE nº2, 2-1-86.- RD 849/86, 11 abril, per al qual s’aprova el
73 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
reglament de domini públic hidràulic que desenvolupa els títols preliminars I, IV,V,VI i VII de la vigent llei d’aigües. BOE nº103, 30-4-86. • RD 419/93, 26 de març, s’actualitza l’impost de sancions establertes en l’article 109 de la llei 29/85, 2 d’agost, d’aigües i es modifiquen determinats articles del reglament de domini públic hidràulic. BOE nº42, 10-3-94. Correcció d’errors BOE nº59, 10-3-94.
6.2.4.2. Legislació autonòmica
• Àmbit general :
• Llei 5/81, 4 de juny, sobre el desenvolupament legislatiu en matèria d’evacuació i tractament d’aigües residuals. DOGC nº133, 8-6-81. • Llei 17/87, 13 de juliol, de l’administració hidràulica de Catalunya. DOGC nº869, 27-7-87. • Decret Legislatiu 1/88, de 28 de gener, per la qual s’aprova la refosa dels preceptes de la llei 5/81 de 4 de juny i la llei 17/87 de 13 de juliol en un text únic . Text refós DOGC nº1271, 23-3-90. • Llei 19/91, 7 de novembre, de reforma de Junta de Sanejament. DOGC nº1520, 20-11-91. • Decret 61/92, 17 de febrer, d’aprovació d’estatuts de la Junta de Sanejament. DOGC nº1572, 23-3-92. • Decret 97/94, de 3 de maig, d’assignació de competències en matèria d’abocaments al domini públic marítim terrestre i d’ús en zones de protecció. BOJA nº97, 28-6-94. • Ordre 19 de febrer de 1987 en la qual s’estableixen normes complementàries en matèria d’autoritzacions d’abocaments d’aigües residuals. DOGC nº816, 16-3-87. • Ordre 17 d’octubre de 1984 sobre la classificació de residus. • Orde 17 d’octubre de 1984 sobre abocadors.
6.2.4.3. Administració local:
• Reglament regulador d’abocaments d’aigües residuals de la Mancomunitat Penedès-Garraf.
6.2.4.4. Directives i altres dictats de la CEE-UE:
• Directiva 76/464 del consell, de 4 de maig, relativa a la contaminació causada per determinades substàncies perilloses abocades en el medi aquàtic de la comunitat. DOCE L nº129, 18-5-76. 74 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
• Directiva 80/68 del consell, de 17 de desembre de 1979, relativa a la protecció de les aigües subterrànies de la contaminació causada per determinades substàncies perilloses. DOCE L nº90, 26-1-80. • Directiva 83/513 del consell, 26 de setembre, relativa als valors límit i als objectius de qualitat per als abocaments de cadmi. DOCE L nº291, 24-10- 85. • Directiva 84/156 del consell, 8 de març, relativa als valors límit i als objectius de qualitat per als abocaments de mercuri dels sectors diferents de l’electròlisi de clorurs alcalins. DOCE L nº74, 17-3-84. • Directiva 86/280 del consell, 12 de juny, relativa als valors límit i als objectius de qualitat per als residus de determinades substàncies perilloses compreses en la llista I de l’annex de la D 76/464. DOCE L nº181, 4-7-86. Correcció d’errades DOCE L nº191, 15-7-86. • Directiva 88/347 del consell, 16 de juny. Modificació de l’annex II de la D 86/280. DOCE L nº158, 25-6-88. • Directiva 90/415 del consell, 27 de juliol. Modificació de l’annex II de la D 86/280. DOCE L nº 219, 18-8-90. • Directiva 91/415 del consell, 21 de maig, sobre el tractament de les aigües residuals urbanes. DOCE L nº135, 30-5-91. • Directiva 91/676 del consell, 12 de desembre, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats utilitzats en l’agricultura. DOCE L nº375, 31-12-91. • Directiva 278/CEE de 1986, sobre la protecció del medi ambient, i en particular, dels sòls en la utilització de fangs de depuradora en l’agricultura.
75 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
6.3. QUALITAT DE L’AIRE
6.3.1. ABAST
Aquest apartat pretén fer un estudi dels contaminants de l’atmosfera presents al municipi d’Avinyonet. No es disposa de dades recopilades pel servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, ja que l’estació de control més propera és la ubicada a Vilafranca del Penedès i els nivells d’emissió no serien aplicables a un municipi rural com és el cas d’Avinyonet. Es farà una simple estimació del tipus de contaminants emesos però sense dades quantitatives.
S’identificaran les fonts potencial dels següents contaminants: diòxid de sofre (SO2), òxids de nitrogen (NO2), partícules en suspensió totals (PST), ozó (O3), monòxid de carboni (CO) i hidrocarburs (HC) en base a les dades de la cabina de control automàtica. De les cabines manuals es farà l’estudi de diòxid de sofre (SO2) i fums negres (FN).
6.3.1.1. Descripció dels contaminants estudiats
Els principals contaminants de l’atmosfera descrits en l ‘Annex III del D. 833/75 (6 de febrer de 1975, de protecció de l’Ambient atmosfèric ) son els principals contaminants a estudiar. De manera habitual però es controlen els nivells d’immissió de: diòxid de sofre (SO2), monòxid de carboni (CO), diòxid de nitrogen (NO2), partícules en suspensió totals (PST) i ozó (O3). També es realitzen controls d’altres contaminants com hidrocarburs totals (HCT) i fums negres (FN).
Tot seguit es descriuen les principals característiques d’aquests contaminants.
a. SO2 (diòxid de sofre) : És un gas incolor, no inflamable i irritant. Prové de la combustió de substàncies que contenen sofre com a impuresa (benzina, gas-oil, carbó,...). Les fonts d’emissió antropogènica directa (calderes de calefacció, instal·lacions industrials) de diòxid de sofre en generen el 42,9% .
b. CO (monòxid de carboni): És un gas incolor, inodor i sense gust, molt tòxic. S’origina en la combustió incompleta de carbó i d’altres compostos del carboni; és a dir quan es dóna la combustió amb insuficiència d’oxigen de l’aire. Els principals productors de CO són els automòbils, si no tenen ben reglada la relació aire - combustible. És força inflamable i tendeix a oxidar-se a diòxid de carboni. 76 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
c. NO2 (diòxid de nitrogen) : És un gas de color marró, molt oxidant. Segons dades de Ministerio de obras públicas, transportes i medio ambiente (MOPT-MA,1995) els focus d’emissió d’aquest contaminant provenen principalment del trànsit de vehicles (41%), d’altres tipus de transport (20%) i de les centrals tèrmiques (20%). Cal tenir en compte que un focus emissor molt important d’òxids de nitrogen és degut a l’acció bacteriana en sòls i aigües.
d. PST (partícules totals) : Són partícules constituïdes per un nucli sòlid que pot contenir grafit o pols de metalls, sorra, etc. . Aquest nucli està envoltat per una pel·lícula líquida que pot, en ocasions, contenir substàncies diverses que es troben a l’atmosfera. Acostumen a actuar com a petits reactors que possibiliten la reacció dels contaminants entre ells, amb la qual cosa s’originen contaminants secundaris. Solen tenir diàmetres superiors a 1 m.
e. O3 (ozó) : És un gas incolor d’olor penetrant, molt reactiu. És un oxidant molt potent. Quan està a la Troposfera (a les capes més baixes de l’atmosfera) l’ozó és un contaminant perillós. No prové directament de cap focus d’emissió sinó que es forma com a contaminant secundari a partir d’altres contaminants (NO2, COV’s) quan interaccionen amb la radiació solar.
f. HCT (hidrocarburs totals) : És una barreja de gasos d’origen orgànic formats per C i H. En termes generals a l’estat espanyol les fonts més importants d’emissió d’hidrocarburs són el trànsit de vehicles (24%) i els processos industrials (14%) (MOPT-MA, 1995). S’ha de considerar també els hidrocarburs que hi ha a l’atmosfera procedents dels terpens que desprenen les plantes aromàtiques, especialment a la primavera i a l’estiu. Degut a l’acció de l’ozó es poden transformar en compostos orgànics volàtils (COV’s) oxidants, els quals formen part de les boirines fotoquímiques (smog). Especialment els hidrocarburs poliaromàtics (PAH) que provenen dels quitrans són molt cancerígens.
g. FN (fums negres) : Són partícules sòlides fines, d’origen carbonós, que estan suspeses en l’aire i absorbeixen la llum. Solen tenir un diàmetre inferior a 1 m.
77 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
6.3.1.2. Efectes mediambientals dels contaminants estudiats
Els diversos efectes que poden causar els contaminants objecte de l’estudi es troben exposats a la taula següent:
EFECTES MEDIAMBIENTALS DELS CONTAMINANTS ESTUDIATS:
CONTAMINANT EFECTE
S’oxida a SO3 i posteriorment origina la pluja àcida. Forma part SO2 de l’"smog" fotoquímic (1). Són tòxics. També originen pluja àcida. En presència de NOx radiació solar i el NO2 intervé en la formació de l’ozó i d’altres reaccions fotoquímiques.
CO És tòxic. S’oxida a CO2
Té efectes sinèrgics amb els altres contaminants incrementant- ne els efectes. Actuen com a nuclis de condensació per PST formar boires àcides. No presenten problemes directes de salut ja que són retingudes per les vies respiratòries superiors. Són tòxiques si contenen metalls tòxics com Pb i Hg.
És molt oxidant. Ataca les mucoses i provoca problemes O3 respiratoris (tos, dolor i disminució de l’activitat pulmonar). També provoca mals de cap. És altament tòxic per les plantes.
Arriben als pulmons. Es poden dipositar a les parets alveolars FN provocant problemes respiratoris. Poden ser transferides a la sang Són gasos causants de l’efecte hivernacle. En presència de radiació solar intervenen en la formació de l’ozó. Poden HCT oxidar-se donant lloc a compostos tòxics. Els hidrocarburs poliaromàtics (PAH) són cancerígens. (1) La paraula "smog" està internacionalment acceptada, prové de la contracció de les paraules angleses "smoke" (fum) i "fog" (boira). Amb aquesta paraula es designa la boira produïda per un excés de contaminants a l’atmosfera
6.3.2. DESCRIPCIÓ DE L’ESTAT ACTUAL
En primer lloc cal tenir en compte que la contaminació atmosfèrica es veu influenciada en gran manera per diversos factors que poden influenciar la dispersió dels contaminants. Els més destacats són els factors climàtics i la orografia de la zona considerada. Dels factors climàtics es pot considerar com a més destacats: el vent, les inversions tèrmiques i les situacions anticiclòniques.
78 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
6.3.2.1. Principals Focus Emissors.
A grans trets es pot considerar que la contaminació atmosfèrica urbana prové de tres grans focus emissors: fonts domèstiques, trànsit de vehicles i focus industrials. És evident que degut a la difusió també poden arribar contaminants volàtils a l’àrea urbana procedents d’activitats agrícoles i ramaderes. a) Fonts domèstiques
Les principals fonts domèstiques són les calefaccions i les cuines. Els possibles combustibles són: llenya, carbó, fuel-oil, gas-oil i gas liquat; estan esmentats en ordre decreixent de capacitat generadora de contaminants.
En el cas de gas liquat, de la seva combustió únicament es genera CO2 i vapor d’aigua. Amb els altres combustibles els principals contaminants que es generen són: PST, SO2 i CO. Les PST s’originen sempre, el SO2 és característic dels combustibles pesats amb un alt contingut de sofre i el CO prové de combustions de llenya i carbó que cremin amb dèficit d’aire, és a dir, d’oxigen.
Normalment s’originen concentracions molt altes de PST i SO2 durant els mesos hivernals degut a l’augment de l’ús de les calefaccions. b) Trànsit de vehicles:
El trànsit de vehicles és una de les fonts principals de la contaminació atmosfèrica. El nivell de trànsit al Municipi d’Avinyonet és poc intens, tot i que cal destacar el pas de N-340 i de l’Autopista on aquest s’incrementaria sobretot en caps de setmana i períodes vacacionals.
Els principals contaminants originats pel trànsit de vehicles són òxids de nitrogen, monòxid de carboni, diòxid de carboni, fums, compostos orgànics que contenen plom en el cas de les benzines que encara porten barrejats compostos amb plom. c) Focus Industrials:
D’acord amb els Decrets 833/75 i 322/87 (DOGC, Núm.919 de 25/11/87) queden establertes una sèrie d’activitats industrials potencialment contaminadores de l’atmosfera. També es fixen els nivells d’emissió de contaminants i el règim 79 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
especial d’aquestes activitats; tant pel que fa a instal·lacions, modificacions i ampliacions, com el control, inspecció i vigilància del seu funcionament.
Al municipi d’Avinyonet només consta l’empresa CADES inclosa en els annexes de l’esmentada normativa. Les altres activitats industrials existents no presenten focus de contaminació atmosfèrica declarats.
D) Altres focus de contaminació: Estacions de servei
El municipi d’Avinyonet no disposa de cap estació de servei dins del seu terme municipal però sí es troba molt proper a les dues estacions de servei del Sant Cugat Sesgarrigues, ubicades a la N-340 i força properes al límit del terme municipal. Les estacions de servei actuen com a focus emissors de compostos orgànics volàtils, insaturats i aromàtics; degut a les fraccions de gasolines i d’altres combustibles que es volatilitzen en el moment d’omplir els dipòsits o de fer la descàrrega de les cubes a les tines soterrades. Pot ésser considerada irrisòria la quantitat de hidrocarburs alliberada a l’atmosfera per cada 30 L de combustible emprats en fer benzina; però, si es té en compte tot el consum de combustibles per automoció, s’arriba a la conclusió que realment cada sortidor és un focus potencial de contaminació per HCT i en més petit grau també són focus emissors de Plom.
Caldria fer mostretjos per tal de veure el grau d’afecció d’aquests compostos al municipi, tot i que s’estima que l’afecció és poca, si cal tenir-ho en compte si surgeix en algun moment la necessita d’ubicar una estació de servei dins el terme municipal.
6.3.3. NORMATIVA VIGENT
• Decreto 833/75, de 6 de Febrero, por el que se desarrolla la Ley 38/72, de 22 de Diciembre, de Protección del Ambiente Atmosférico BOE núm. 96, de 22.4.75. • Decreto 2204/1975, de 23 de agosto por el que se tipifican las características, calidades y condiciones del empleo de los combustibles y carburantes. BOE núm. 225, de 19.9.75. • Directiva del Consell 82/884, de 3 de desembre, relativa al valor límit per al plom contingut a l’atmosfera. DOCE L-378, de 31.12.,82. • Real Decreto 1613/85, de 1 de agosto, por el que se modifica parcialmente el decreto 833/75, de 6 de Febrero, y se establecen nuevas normas de calidad del aire en lo referente a contaminación por dióxido de azufre y partículas, BOE núm. 219, de 12.9.85. 80 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
• Real Decreto 1154/86, de 11 de abril. BOE núm. 146, de 19.6.86. Modificación del real Decreto 1613/85. • Real decreto 717/87, de 27 de Mayo, por el que se modifica parcialmente el Decreto 833/75, de 6 de Febrero, y se establecen nuevas normas de la calidad del aire en lo referente a la contaminación por dióxido de nitrógeno y plomo. BOE núm. 135, de 6.6.87. • Decret 322/87, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/83, de 21 de novembre. DOGC núm. 919, de 25.11.87. • Real Decreto 1513/1988, de 9 de Diciembre, por el que se establecen nuevos contenidos máximos de plomo en las gasolinas. BOE núm. 303, de 19.12.88. • Real Decreto 1485/1987, de 4 de Diciembre, por el que se modifica el Real decreto 2482/1986, de 25 de Septiembre, que fija las especificaciones de gasolinas, gasóleos y fuelóleos en concordancia con las de la CEE. BOE núm. 291, de 5.12.87. • Directiva 92/72/CEE del Consejo de 21 de Septiembre de 1992 sobre contaminación atmosférica por ozono. DOCE núm., L 297/1, de 13.10.92. • Real Decreto 1321/1992, de 30 de octubre, por el que se modifica parcialmente el Real Decreto 1613/1985, de 1 de agosto, y se establecen nuevas normas de calidad del aire en lo referente a la contaminación por dióxido de azufre y partículas. BOE núm. 289, de 2.12.92. • Directiva del Consell 94/63, de 31 de desembre, sobre control de compostos orgànics volàtils (COV). DOCE L-365, de 31.12.94. • Real Decreto 1494/1995, de 8 de Septiembre, sobre contaminación atmosférica por ozono. BOE núm. 230, de 26.09.95. • Real Decreto 2102/1996, de 20 de Septiembre, sobre el control de emisiones de compuestos orgánicos volátiles (COV) resultantes de almacenamiento y distribución de gasolina desde las terminales a las estaciones de servicio. BOE núm. 259, de 26.10.96. • Propuesta de Directiva del Consejo relativa a la limitación de las emisiones de compuestos orgánicos debidas al uso de disolventes orgánicos volátiles en determinadas actividades industriales. DOCE núm. 97/C 99/02, de 26.3.97.
81 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
6.4. RECURSOS ENERGÈTICS
6.4.1. ABAST
L’objectiu d’aquest punt és donar una visió genèrica de les diferents maneres com els ciutadans del municipi reben i transformen l’energia per a les seves necessitats. Pràcticament tots els recursos energètics que es fan servir a un municipi rural com Avinyonet provenen de transformacions anteriors que s’han fet en punts exteriors al municipi
La consideració mediambiental que es faci d’un determinat recurs energètic no pot quedar limitada a una observació estrictament municipal. Efectivament, els recursos energètics que es fan servir en un municipi com Avinyonet provenen en la seva majoria de transformacions anteriors fetes en altres indrets. I així hi pot haver recursos que cal considerar com a nets des del punt de vista del transformador final i que potser no ho serien tant si es tinguessin també en compte les transformacions anteriors.
Un dels casos en què es dóna la situació anterior és el de l’energia elèctrica. Aquesta és, sens dubte, ambientalment bona si s’observa la seva transformació final al domicili de l’usuari, però caldria qüestionar-se sobre la forma com s’ha obtingut i sobre el seu procés de transport. Aquests són punts, però, que s’aparten de l’objectiu principal d’aquest estudi, i que hom els ha esmentat simplement per intentar situar de forma més global la incidència de la utilització dels diferents recursos energètics sobre el medi ambient.
6.4.2. DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ ACTUAL
Els recursos energètics que hom té a l’abast a Avinyonet són els habituals en un municipi petit. Bàsicament el recurs més consumit és l’energia elèctrica. Cal esmentar també el consum de combustibles sòlids, tant carbó com llenya o closques de productes vegetals i combustibles fòssils com el gas-oil. La inexistència de recursos alternatius (gas natural per exemple) per a la producció de calor ha fet que la majoria de vivendes disposin de calderes de calefacció independents que funcionen amb aquests combustibles. Aquest té una incidència mediambiental força negativa, sobretot en el cas del carbó, perquè les seves emissions acostumen a ser molestes i de molt difícil regulació pels petits i mitjans usuaris.
82 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
6.4.2.1. Energia elèctrica
L’energia elèctrica es subministra al municipi per mitjà de l’empresa: Forces Elèctriques de Catalunya, SA (FECSA).
FECSA disposa de cinc línies d’Alta Tensió que travessen el municipi. Just al centre del municipi, al costat de Les Gunyoles s’entrecreuen 3 d’aquestes línies. Les altres dues es troben una al sud, que passa entre els dos nuclis de l’arboçar (dalt i baix) i la segona que passa per l’extrem nord del municipi.
Les línies de Mitja Tensió (25 KV) tenen una distribució reticular desigual amb el nucli a Les Cabories, des d’allà surten quatre línies principals que distribueixen l’electricitat als diferents nuclis urbans del municipi una vegada s’ha convertit en Baixa Tensió a les estacions Transformadores de cada nucli.
La situació de les principals línies aèries d’Alta i Mitja tensió es pot veure al plànols annexes, on també es situen els diferents Centres Transformadors.
6.4.2.2. Gas-oil bonificat
Aquest és un combustible líquid d'utilització freqüent en tots els sectors, tot i que en la indústria sempre que es pot se'l substitueix per fuel-oil, de preu molt més baix.
La seva dificultat d'emmagatzematge fa que no sigui gaire habitual en edificis de pisos, però si és molt habitual en algunes comunitats de veïns i habitatges unifamiliars.
La seva aplicació fonamental és en calefacció i en algun procés industrial, sobretot en indústria petita i mitjana.
És difícil fer una estimació del consum d’aquest recurs ja que és utilitzat per particulars bàsicament.
6.4.2.3. Combustibles d'automoció
En aquest punt és especialment difícil donar una xifra de combustible consumit dins del terme municipal, ja que els elements consumidors són essencialment mòbils.
83 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
S’estima que el consum de combustible per l’automoció és important al municipi degut a la dispersió dels nuclis urbans i la mancança de serveis de transport públic. Per altra banda, els desplaçaments acostumen a ser de poc recorregut ja que la major part dels habitants treballen dins la mateixa comarca.
6.4.2.4. Enllumenat Públic
La importància de l'enllumenat públic en aquest diagnòstic ambiental no es troba exclusivament en l'aspecte energètic sinó que caldria avaluar el concepte de contaminació lluminosa; és a dir, caldrà determinar quan l'enllumenat públic pot ésser molest per al veïnat i fins i per a l’entorn en general.
Independentment d’aquests valors, però, es pot fer alguna consideració derivada de la simple observació visual.
La direcció en què és emès el flux lluminós és fonamental per dir si el nivell d’il·luminació serà correcte per a un determinat nivell de flux. El flux lluminós ha de ser enviat cap avall, de manera que es rebi pràcticament tot ell al carrer que és on realment aquest és útil. És cert que el paviment o l’asfalt reflecteixen cap amunt part del flux que els arriba, però aquesta no acostuma a ser més d’un 10% del flux emès per la font.
D’entre els models de lluminària exterior un dels que presenta un comportament més negatiu des del punt de vista lumínico-energètic és el globus sense reflector a la part superior. Aquest model s’ha col·locat a Avinyonet principalment per a la il·luminació de les esglésies del municipi.
No es disposa d’un inventari municipal d'enllumenat públic, tot i que segons les informacions de l’Ajuntament un 80% de l’enllumenat compleix les actuals reglamentacions.
Per determinar si el nivell d’il·luminació és el correcte caldria fer un estudi de camp d’una mostra representativa de carrers. procura mantenir uns nivells de l’ordre dels 20 a 25 lux en els carrers nous; en els vells ja és més difícil poder garantir valors.
Excepte en algunes vies on s’ha pres la decisió de mantenir la intensitat lluminosa tota la nit, a la majoria es disminueix la intensitat a partir de mitja nit.
84 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
6.4.2.5. Energies Alternatives
El recurs de l'energia eòlica és inexistent en aquest moment al municipi d’ Avinyonet en general. Caldria veure com evolucionarà aquest amb els plans d’energia eòlica a nivell comarcal, ja que és interessant considerar aquesta font d’energia alternativa.
6.4.2.6. Instal·lacions de radiocomunicació.
El municipi d’Avinyonet no disposa actualment de cap antena ni altres instal·lacions de radiocomunicació legalitzades, segons dades proporcionades per l’Ajuntament. Es sospita però de la presencia d’una antena de radiocomunicació ubicada al terrat d’un edifici al nucli de Les Cabòries que no està legalitzada.
L’Ajuntament d’Avinyonet no disposa de reglamentació per tal de regular la presencia d’aquests elements.
6.2.3. NORMATIVA VIGENT AMB INCIDÈNCIA AMBIENTAL
Relació de textos legals que fan referència a temes estudiats dins d’aquest capítol: • OM de 21 de juny de 1968. Reglament sobre utilització de productes petrolífers per a calefacció i altres usos no industrials. BOE núm. 159, de 3 de juliol de 1968. • D 3151/1968 de 28 de novembre. Reglament de línies elèctriques aèries d’alta tensió. BOE núm. 311, de 27 de desembre de 1968. • D 2413/1973 de 20 de setembre. Reglament Electrotècnic per a baixa tensió. BOE núm. 242, de 9 d’octubre de 1973. • D 1651/1974 de 7 de març. Reglament d’aparells que utilitzen gas com a combustible. BOE núm. 147, de 20 de juny de 1974. • RD 2429/1979 de 6 de juliol. Norma bàsica d’edificació NBE-CT79 sobre condicions tèrmiques als edificis. BOE núm. 253, de 22 d’octubre de 1979. • RD 1618/1980 de 4 de juliol. Reglament per a instal·lacions de calefacció, climatització i aigua calenta sanitària. BOE núm. 187, de 6 d’agost de 1980. • OM de 29 de gener de 1986. Reglament sobre instal·lació, emmagatzematge i subministrament de gasos liquats de petroli en dipòsits fixos. BOE núm. 45, de 22 de febrer de 1986. • RD 2366/1994 de 9 de desembre. Producció d’energia elèctrica en plantes de cogeneració. BOE núm. 365, de 31 de desembre de 1994. 85 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
6.5. RESIDUS:
6.5.1. ABAST:
Aquest capítol tracta tots aquells aspectes relacionats amb la gestió dels residus que es produeixen en el municipi d’Avinyonet.
En primer lloc s’avalua l’estat actual pel que fa a la gestió dels residus municipals: − la producció de deixalles, − l’organització dels serveis de recollida, − es infrastructures existents, − les diferents recollides selectives, − la disposició dels residus, etc.
Seguidament s’avalua la gestió dels residus industrials.
6.5.2. DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ ACTUAL
6.5.2.1. Gestió dels residus municipals a) Definició i classificació dels residus municipals:
S'entén per residus municipals els residus domèstics i també els residus de comerços i d'oficines i serveis i d'altres residus que, per llur naturalesa o composició, poden assimilar-se als residus domèstics (article 3 de la Llei 6/93 reguladora dels residus). Els residus municipals, seguint les directrius de la Junta de Residus, es poden classificar en tres grans grups:
− Residus municipals ordinaris (RMO): Agrupa tots aquells residus municipals que són objecte de la recollida ordinària d'escombraries. Es poden dividir en diferents fraccions: matèria orgànica, paper i cartró, vidre, plàstics, metalls, envasos mixtos, tèxtils i altres materials.
− Residus municipals voluminosos (RMV)
86 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Són aquells residus que per la seva grandària no poden ser recollits a través dels mitjans convencionals utilitzats pels residus municipals ordinaris. És el cas dels electrodomèstics, dels mobles i d'altres andròmines.
− Residus municipals especials (RME) Són els residus que, pel caràcter perillós de la seva composició, no poden recollir-se amb la resta de residus municipals ordinaris. Són, per exemple, les pintures, els dissolvents, les piles, els medicaments, les bateries de cotxe, els olis, etc.
B) Producció i composició dels residus municipals
B1. Producció de residus municipals
La producció total de residus municipals és de 620.60 Tn: 617.26 Tn de residus municipals ordinaris (RMO), 0.06 Tn de residus especials (RME) i 3.29 Tn de residus municipals voluminosos (RMV)
Vidre Paper i cartró Envasos lleugers Residus Medicaments Rebuig Total (Tn) (Tn) (Tn) Voluminosos (Tn) (Tn) (Tn) (Tn) 25.20 26.09 2.15 3.29 0.06 563.82 620.60 Dades estadístiques any 2000 de residus municipals de la Junta de Residus.
La quantitat de rebuig amb destí al Dipòsit controlat d’Hostalets de Pierola l’any 2000 va ser de 563.82 Tn. Les quantitats de residus municipals recollits selectivament van ser 25.20 Tn de vidres, 26.09 de paper i cartró, 2.15 Tn d’envasos lleugers, 3.29 Tn de residus voluminosos i 0.06 Tn de residus sanitaris.
Del total de residus municipals ordinaris aproximadament el 91% es disposen en forma de rebuig a l’abocador de Pierola. El percentatge de recollida selectiva és del 9.15%: el 4% es valoritzen en forma de vidre recuperat, i el 4% es valoritza en forma de paper i cartró recuperat. Tant la fracció de rebuig com la recollida selectiva de paper, cartró i envasos, abans de ser enviada al seu gestor final, passa per la Deixalleria de Vilafranca del Penedès que funciona com a planta de transvasament /triatge de residus municipals. La fracció de paper, cartró i vidre es transporten directament al gestor final.
La taxa de producció de residus per habitant i dia l’any 2000 és de 1.43 Kg/hab/dia.
87 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
B2. Composició dels residus municipals:
A partir dels criteris tècnics establerts per la Junta de Residus (Guia metodològica per a l’elaboració dels programes comarcals de gestió de residus municipals) s’estima la composició dels residus en funció de les característiques socio-econòmiques de cada municipi. Segons aquestes característiques es classifiquen els municipis en urbans, semiurbans o rurals.
Estimació de la composició dels residus municipals ordinaris per tipus: Urbana Semiurbana Rural FRACCIONS (% pes) (% pes) (%pes) Matèria orgànica 45 45 50 Paper i cartró 25 23 20 Vidre 8 8 9 Metalls 4 4 4 Rebuig 18 20 17 Font: Junta de Residus. Any 1995
Aquestes dades s’han estimat sobre una mostra de rebuig.
Si considerem que el municipi d’Avinyonet presenta unes característiques de municipi rural, i que la composició dels residus municipals es pot aproximar a la composició rural de la taula anterior.
A partir del coneixement de la producció dels residus municipals que es disposen a l’abocador comarcal (tones/any) i de la composició estimada d’aquests residus podem calcular la producció de cadascuna de les fraccions presents en el rebuig.
Producció de les diferents fraccions de rebuig generades al municipi d’Avinyonet l’any 2000 COMPOSICIÓ PRODUCCIÓ TIPUS FRACCIÓ % Tones Matèria orgànica 45 253.719 Paper i cartró 25 140.955 Vidre 8 45.105 Metalls 4 22.522 Rebuig 18 101.487 TOTAL 100 563.82 Font: Elaboració pròpia
88 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Analitzant les diferents fraccions del rebuig d’Avinyonet s’observa una producció de 253.719 tones/any de residus orgànics, 140.955 tones/any de paper i cartró, 45.105 tones/any de vidre i 22.522 tones de metalls. El 18% restant es consideren altres fraccions de rebuig.
C) Sistema de recollida del rebuig
− Servei de recollida del rebuig i destí final:
El servei de recollida de deixalles al municipi d’Avinyonet el fa l’empresa Recollida de Residus BECERNET, en règim de conveni del servei per part de l’Ajuntament d’Avinyonet.
La recollida de deixalles es fa amb una freqüència de 6 vegades per setmana de dilluns a dissabte en horari de matí. Per fer la recollida de deixalles a tot el municipi s’organitzen vàries rutes amb camions compactadors.
El destí final del rebuig és el Dipòsit Controlat d’Hostalets de Pierola a la Ctra. De Esparreguera - Piera, Km 8.5. Al Municipi d’Hostalets de Pierola.
− Contenidors:
La recollida del rebuig es realitza amb contenidors situats en àrees de vorera. Actualment es disposa de 44 contenidors, que significa una ràtio d’1 contenidor de deixalles per cada 27 habitants (segons cens 1996)
Els contenidors són de polietilè de color verd, de 1100 litres de capacitat i de tapa plana.
El manteniment i la neteja dels contenidors és un aspecte necessari pel bon funcionament del servei. Actualment es realitzen entre varies neteges anuals amb la periodicitat que determinen els propis serveis tècnics de l’Ajuntament.
D) Recollida selectiva de vidre
− Sistema de recollida
L’Ajuntament va cedir el servei de recollida selectiva de vidres a Daniel Rosas. 89 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Per fer el buidat dels contenidors s'utilitza un camió de caixa oberta amb ploma d'elevació. La periodicitat de la recollida és quinzenal.
El destí final del vidre és la Planta de reciclatge de vidre Daniel Rosas: Gestor autoritzat per la Junt de residu amb el codi E-119.95 Adreça: Pol. Ind. Pratense C/Cent s/n 08820 Prat de Llobregat
La recollida es realitza amb una freqüència aproximada quinzenal.
− Contenidors
La recollida del vidre es fa mitjançant contenidors de tipus iglú de color verd de 2,5 m3 de capacitat. Aquests contenidors es troben ubicats en àrees d’aportació, sovint al costat de contenidors pel paper. Actualment es disposa de 13 contenidors, que suposa una ràtio mitja de 91 habitants per a cada contenidor (segons cens 1996).
− Eficiència de la recollida selectiva de vidre
L’any 2000 es van recollir 25.20 tones de vidre al municipi d’Avinyonet, que suposa una ràtio de recuperació de 0.05 kg/habitant i dia.
Per poder valorar de manera objectiva la recollida selectiva del vidre ens interessa conèixer l’eficiència d’aquesta recollida, és a dir la quantitat de vidre recuperat respecta al total de vidre generat. L’eficiència de la recollida selectiva del vidre es calcula a partir de la fórmula següent (Junta de Residus. Any 1997):
E = Vr/((R*C) + Vr)*100 E = Eficiència de la recollida selectiva de vidre Vr = tones de vidre recollit selectivament R = tones de rebuig C = Percentatge en pes de vidre (C és 0,08)
Si estimem que la quantitat total de rebuig a abocador l’any 2000 al municipi d’Avinyonet va ser de 563.82 tones i la quantitat de vidre recuperat 25.20 tones, l’eficiència de recuperació de vidre és del 35%.
90 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
E) Recollida selectiva de paper i cartró
− Sistema de recollida i destí final
El servei de recollida del paper i cartró el fa l’empresa Àngel Aznar (Transportista Autoritzat per la Junta e Residus)
El buidat dels contenidor es fa amb un camió -compactador.
El destí final del vidre és la Planta de reciclatge de paper i cartró Papeles Allende: Gestor autoritzat per la Junt de residu amb el codi E-84.94 Adreça: Pol. Ind. Zona Franca C/D 57-59 08040 Barcelona
El buidat dels contenidors es realitza amb una freqüència aproximada setmanal.
− Contenidors
La recollida selectiva del paper i cartró es realitza mitjançant contenidors especials situats en àrees d’aportació. Actualment es disposa de 11 contenidors, tots de tipus iglú de 2,5 m3 de capacitat.
La ràtio aproximada d’aquests contenidors és d’1 contenidor per a cada 107 habitants (segons cens 1996).
− Eficiència de la recollida
L’any 2000 es van recollir 26.09 tones de paper i cartró al municipi d’Avinyonet, que suposa una ràtio de recuperació de 0.06 kg/habitant i dia.
Per conèixer l’eficiència de la recollida selectiva de paper i cartró apliquem la següent fórmula (Junta de Residus, any 1997):
E = Pr/((R*C) + Pr) * 100 E = Eficiència de la recollida selectiva de paper i cartró Pr = tones de paper recollit selectivament R = tones de rebuig C = Percentatge en pes de paper (C és 0,25) 91 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Si estimem que la quantitat total de rebuig a abocador l’any 2000 al municipi d’Avinyonet va ser de 563.82 tones i la quantitat de paper / cartró recuperat 26.09 tones, l’eficiència de recuperació de vidre és del 16%.
F) Recollida selectiva d’ Envasos Lleugers
− Sistema de recollida i destí final
El servei de recollida d’envasos el fa Àngel Aznar (transportista autoritzat)
La separació entre diferents tipus de materials es fa a la planta de triatge de Vilafranca del Penedès. El destí final és sempre un gestor autoritzat per la Junta de Residus i especialitzat en el reciclatge d’aquest material.
El destí dels envasos està repartit de la següent manera:
Residu Gestor Codi Adreça Pol. Ind. Can Cuyas Fi C/A Plàstic blanc / color Suminco E-90.95 08110 Montcada i Reizac Ctra. C-251 Km 21.86 Plàstics PET Riberpet SA E-137.96 08470 Sant Celoni Plàstic baixa densitat Trasnforplàstic --- Córdoba Ctra. Nacional II Km 592.6 Brick Enso Española SA E-582.98 08755 Castellbisbal C/Pere IV 441 Ferralla Joan Sánchez, SA E-165.96 08020 Barcelona Pol. Ind. Zona Franca C, C/4 Alumini Cespa E-174.96 08040 Barcelona
− Contenidors
La recollida selectiva d’envasos lleugers es realitza mitjançant contenidors especials situats en àrees d’aportació. Actualment es disposa de 5 contenidors, tots de tipus iglú de 2,5 m3 de capacitat.
La ràtio aproximada d’aquests contenidors és d’un contenidor per a cada 237 habitants (segons cens 1996).
92 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
− Eficiència de la recollida
L’any 2000 es van recollir 2.15 tones d’envasos lleugers al municipi d’Avinyonet, que suposa una ràtio de recuperació de 0.004 kg/habitant i dia.
Per conèixer l’eficiència de la recollida selectiva d’envasos apliquem la següent fórmula (Junta de Residus, any 1997):
E = Pr/((R*C) + Pr) * 100 E = Eficiència de la recollida selectiva de paper i cartró Pr = tones de paper recollit selectivament R = tones de rebuig C = Percentatge en pes de paper (C és 0,25)
Si estimem que la quantitat total de rebuig a abocador l’any 2000 al municipi d’Avinyonet va ser de 563.82 tones i la quantitat d’envasos lleugers recuperats és de 2.15 tones, l’eficiència de recuperació de vidre és del 1.15%.
G) Recollida selectiva de medicaments
La recollida de medicaments usats l’any 2000 és de 0.06 Tn La recollida es fa mitjançant contenidors especials col·locats a les farmàcies, centres sanitaris i hospitals dels diferents municipis. La recollida i el triatge dels medicaments es fa a través d'associacions. Després els medicaments útils s'envien a països del tercer món i la resta de medicaments (en mal estat, caducats...) se'ls queda la Junta de Residus.
6.5.2.2. Gestió de residus industrials
A) Definició i Classificació dels residus industrials
La normativa vigent en matèria de residus industrials –Llei 6/1993, del 15 de juliol, i Decret Legislatiu 2/1991, de 26 de setembre- atorga a la Junta de Residus la capacitat d’establir les formes de gestió més idònies per a cada tipus de residu.
93 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
A través del "Catàleg de residus de Catalunya" la Junta de Residus fixa una codificació i una tipificació que permet identificar tots els residus industrials produïts a Catalunya.
Els residus s’identifiquen mitjançant un codi de 6 dígits, dels quals els 2 primers indiquen el grup al qual pertanyen, els dos següents indiquen el subgrup i els dos tercers el residu concret.
Aquesta codificació dels diferents residus industrials és útil, també a nivell municipal, per les tasques de seguiment, control i gestió dels residus industrials (veure Catàleg de residus de Catalunya. Junta de Residus. Any 1995).
A nivell general els residus industrials es divideixen en residus especials i residus no especials.
Aquesta classificació s’efectua d’acord amb les característiques específiques de cada residu (comportament en relació amb els agents ambientals, evolució potencial en el temps, etc.) i a partir del seu impacte en el medi ambient i en la salut de les persones (article 29 de la Llei 6/93 Reguladora de Residus).
La definició de cada un d’aquests grups de residus és la següent:
• Residus inerts
Segons el Catàleg de Residus de Catalunya, es considera residu inert aquell que, una vegada es disposa en un abocador, no experimenta cap transformació física, química o biològica significativa, i a més compleix els criteris de lixiviació determinats a nivell normatiu.
**Segons el Catàleg Europeu de residus la classificació de residus inerts deixa de ser vigent i els residus passen a classificar-se com a No Especials o Especials. Les dades exposades aquí però encara fan referència a la producció de residus inerts ja que es tracta de dades del 2001, quan encara no havia entrat en vigor el Catàleg Europeu de residus.
• Residus especials
Es considera residu especial, tot residu comprès en l’àmbit d’aplicació de la Directiva 91/689/CE, de 12 de desembre relativa als residus perillosos.
94 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
• Residus no especials
Es considera residu no especial, tots els residus que no es classifiquen com a residus especials.
La pròpia Llei de Residus (Llei 6/93 Reguladora dels Residus a Catalunya) exclou dels residus industrials els següents residus:
• Residus radioactius • Residus de la mineria i de l’explotació de pedreres • Els residus d’explotacions ramaderes i agrícoles que s’utilitzin en el marc de l’explotació agrària • Els explosius desclassificats • Els residus que es gestionen com a aigües residuals • Els afluents gasosos emesos a l’atmosfera • Els residus sanitaris
Tots aquests residus exclosos es sotmeten a un règim normatiu i de gestió propi.
A la taula següent es detallen els principals residus industrials que es produeixen al municipi d’Avinyonet, classificats segons les categories abans esmentades.
95 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Catalogació dels principals residus industrials produïts per categories
RESIDUS ESPECIALS RESIDUS NO ESPECIALS
• Residus fitosanitaris i pesticides • Teixits vegetals, borres, caps i fibres tèxtils sintètiques • Animals morts i sang • Retalls, granalla, ferralla i partícules • Conservants de la fusta metàl·liques
• Sals de conservació de pells • Equips electrònics rebutjats • Líquids o llots de pelleries • Residus de construcció i demolició • Tints i pigments • Escòries i cendres de foneries del ferro i l’acer • Solucions àcides i sals • Carbonat càlcic residual • Líquids i banys de tractament de superfícies • Metalls • Pintures i vernissos en pols o endurits • Vidre • Coles, resines i dissolvents • Plàstics i cautxú • Sorres de foneria amb lligants • Pèls, plomes, sèu i greix químics • Fems i purins • Escòries i cendres de foneries d’alumini • Absorbents de filtració i carbó actiu • Olis lubricants i emulsions olioses • Productes alimentaris en mal estat • Envasos i embalatges bruts amb • Teixits animals i carnasses residus especials • Teixits vegetals • Purgues i llots de calderes i circuits de refrigeració i manteniment de • Retalls de pell calderes • Restes de llana i borres • Pneumàtics usats • Productes alimentaris caducats Bateries • • Restes de fusta i d’aglomerats Vehicles fora d’ús • • Paper, cartró Residus sintètics orgànics • • Electrodomèstics sense substàncies • Derivats de l’amiant i amiant perilloses d’aïllament • Cendres de forns o calderes Lixiviats d’abocadors • • Residus de desbast i fangs de depuradores • Residus de fosses sèptiques
Elaboració pròpia a partir del catàleg de residus de Catalunya i el catàleg europeu de residus
96 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
B) Producció de residus industrials
Per avaluar la producció de residus industrials es disposa de les dades de la Declaració de Residus del 2001 de les indústries del municipi d’Avinyonet. Les quantitats declarades informen de la quantitat de residus industrials controlats per la Junta de Residus i que es gestionen de forma idònia.
Producció de residus industrials Nombre Total Especials No especials Empreses Inerts (Tn) Total (Tn) (Tn) (Tn) % 11 1 39 865 905 0.50
Font: dades estadístiques de la Junta de residus
• Residus industrials declarats classificats per tipologies segons declaració 2001
Descripció del residu Especials Inherts No Total Total (Tn) (Tn) especials (Tn) % (Tn)
Residus oliosos 1 0 0 1 0.11
Residus vegetals 0 0 738 738 81.55
Plàstics 0 1 0 1 0.11
0 38 0 38 4.20 Metalls
Productes minerals o ceràmics 0 0 0 0 0.00
Varis 0 0 127 127 14.03
TOTAL 1 39 865 905 100
97 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
• Residus industrials declarats desglossats per activitats industrials segons declaració 2001
Descripció del residu Especials Inherts No especials Total % (Tn) (Tn) (Tn) (Tn)
Altres indústries de transformació de 0 11 1 12 1.33 metalls
Alimentació 0 0 769 769 84.97
Fusta i suro 0 28 94 122 13.48
Recuperació de productes 1 0 0 38 0.11
TOTAL 1 39 865 905 100
• Residus industrials declarats en funció del tractament segons declaració 2001
Descripció del residu Especials Inerts No especials Total % (Tn) (Tn) (Tn) (Tn)
Valorització externa 1 38 16 55 6.08
Subproducte 0 0 721 721 79.67
Deposició controlada 0 0 121 121 13.37
Gestió no especificada 0 1 6 7 0.053
TOTAL 1 39 865 905 100
De les activitats industrials inventariades n’hi ha 11 donades d’alta a l’inventari permanent de productors de residus i que fan la Declaració de residus l’any 2001.
La major part de les indústries que fan la declaració pertanyen a la indústria de transformació de metalls, de l’alimentació, de la fusta i el suro i de la recuperació de productes., 98 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
El total de residus declarats l’any 2000 va ser de 905 tones. La major part d’aquests residus provenen de la indústria de l’alimentació (84.97%) i la indústria de la fusta i el suro (13.48%). El 4.44% restant el generen indústries de transformació de metalls i de recuperació de productes.
El total de residus industrials (provinents d’indústries i serveis) declarats l’any 2000 va ser de 905 tones, de les quals 1 tona és de residus especials, 865 tones són residus no especials i 39 tones són residus inerts.
Del total de residus industrials declarats l’any 2000 55 Tn tenen com a destí final plantes de valorització, 721 Tn de residus no especials són tractades com a subproductes i 121 Tn van a dipòsits controlats especials per a residus no especials. c) Inventari permanent i declaració anual de residus industrials
La legislació vigent en matèria de residus (Llei 6/93 reguladora de residus) estableix que les activitats industrials estan obligades a donar-se d’alta a la Junta de Residus, i inscriure’s a l’inventari permanent de productors de residus industrials. Per tramitar la inscripció en l’inventari permanent l’activitat ha d’omplir un full d’inscripció, que es pot aconseguir a la Junta de Residus, i fer efectiva una taxa d’un import aproximat de 4.000 pessetes. Una vegada donades d’alta en aquest inventari, la Junta de Residus determina, a partir d’una avaluació dels residus que generen, l’obligació o no de fer una declaració anual dels residus que generen.
A nivell informatiu la Junta de Residus comunica anualment a les empreses donades d’alta i que han de fer la declaració de residus la obligatorietat d’aquest tràmit administratiu. Es considera que totes les activitats industrials no inscrites a l’inventari permanent de productors de residus resten fora de control de la Junta de Residus, constituint una infracció administrativa (Llei 6/93 reguladora de Residus).
Com a criteri general estan obligades a donar-se d’alta a l’inventari permanent de productors de residus totes les activitats industrials (inclòs empreses constructores, de fusteria i tallers mecànics) i també les activitats comercials (magatzems comercials, supermercats, etc.) que generen volums importants de residus o que es troben situades en zones industrials o a les afores del nucli urbà.
99 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
Totes aquestes activitats han formalitzar la declaració de residus, excepte els tallers mecànics d’automoció, les estacions de servei, els centres comercials i altres activitats amb una baixa producció de residus. En cada cas la Junta de Residus a partir d’una inspecció de l’activitat determina l’obligatorietat de fer la declaració de residus.
6.5.3. NORMATIVA VIGENT a) Residus municipals
A. La llei Reguladora de residus Llei 6/1993, de 15 de juliol reguladora de residus (DOGC núm. 1776, 28 d’agost de 1993 té com a finalitat planificar i regular la gestió de tots els residus que es generen dins l'àmbit de Catalunya. La Llei estableix que els municipis són els responsables del servei de recollida, del transport, de la valorització i de la disposició dels residus municipals. És funció de l'Ajuntament promoure la valorització dels residus municipals en el marc del programa general de l'article 6 de la Llei. La valorització dels residus municipals inclou específicament les operacions de recollida selectiva i el servei de deixalleria. La Llei també preveu, en el seu article 45, que la gestió dels residus municipals pot fer-se si s'escau en un àmbit comarcal o mancomunat.
B. Objectius de la Llei reguladora de residus Els principis generals de la Llei 6/93 s'inspiren en els establerts per la Unió Europea i pretenen obtenir un alt nivell de protecció del medi ambient i garantir que la gestió dels residus es dugui a terme sense posar en perill la salut de les persones i sense perjudicar el medi ambient. D'aquests principis es desprenen els següents objectius: − Promoure la minimització en la producció de residus i la seva perillositat. − Promoure la recollida selectiva dels residus municipals. − Valoritzar els residus municipals. − Utilitzar els residus com a font d'energia. − Disposar correctament el rebuig. − Regenerar els espais degradats per abocaments incontrolats.
C. Instruments de la Llei reguladora de residus Per aconseguir aquests objectius la Llei compta amb dos instruments: − La recollida selectiva
100 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
La recollida selectiva de la fracció orgànica (article 47.2 de la Llei 6/93) és de caràcter obligatori a tots els municipis de més de 5.000 habitants. De manera voluntària la Llei impulsa i promou la recollida selectiva del vidre, del paper i cartró, de les piles, dels plàstics, dels metalls i d'altres materials que puguin ser valoritzables (article 47.3 de la Llei 6/93). − El servei de deixalleria La Llei obliga a tots els municipis de més de 5.000 habitants, de manera independent, associada o si s'escau mitjançant els Consells Comarcals, a tenir un servei de deixalleria.
D. La llei d’envasos i residus d’envasos La llei 11/1997 d’envasos i residus d’envasos recentment aprovada pel Parlament espanyol, i que és la transposició a Espanya de la Directiva d’Envasos i residus d’envasos, determina i regula bona part de la gestió dels residus d’envasos i en conseqüència dels materials inorgànics presents en les escombraries, obligant a la seva recollida selectiva i marcant uns objectius de recuperació i valorització en horitzons temporals relativament pròxims. El Programa fa seu el compliment d’aquest objectius i per aquesta fi desplega un conjunt d’instruments de caràcter tècnic, legal, econòmic organitzatiu i d’informació per aconseguir-los. La nova llei estableix que els municipis i/o l’administració local es fa càrrec de la recollida dels residus d’envasos i que els costos que se’n derivin seran compensats econòmicament.
E. Decret sobre la disposició del rebuig dels residus en dipòsits controlats Aquest decret té per objecte regular les condicions tècniques i administratives que han de complir tots els dipòsits controlats de residus. L’autorització d’un dipòsit controlat comportarà l’obligació del seu titular de realitzar-ne la clausura i el segellament, quan aquest hagi arribat a la capacitat autoritzada o a la cota màxima definida en el projecte aprovat, prèvia acceptació de la Junta de Residus. Es determinen una sèrie de disposicions transitòries per les quals per als dipòsits controlats legalitzats existents s’estableix el termini màxim d’un any per presentar a la Junta de Residus el projecte d’adequació de les seves instal·lacions a la present normativa. Els dipòsits controlats existents hauran de regular les seves instal·lacions en el termini de tres anys, i en el cas de dipòsits controlats de
101 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
residus no especials o inerts de titularitat pública, aquest termini d’adequació serà de deu anys. Els ens locals hauran de prendre en consideració tots aquests requisits que marca el decret i fer una previsió de les inversions que caldrà fer durant els propers anys per adequar-se a les seves directrius.
b) Residus de la construcció
F. Decret regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció El Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció, té per objecte regular les operacions de gestió dels enderrocs, runes i residus de la construcció en general que es destinen a l’abandonament. Aquest mateix Decret no considera residus destinats a l’abandonament les terres o materials procedents de l’excavació que hagin de ser reutilitzats com a rebliment per a una altra obra autoritzada. El mateix Decret especifica en el seu article 4 que els ajuntaments tenen les competències de control de la gestió dels residus de la construcció que es generen en el seu municipi. L'objectiu principal és aconseguir el màxim aprofitament dels residus de la construcció i garantir que les operacions de valorització i de disposició del rebuig es duguin a terme causant un mínim impacte ambiental. Això implica realitzar els enderrocs dels edificis de manera selectiva per tal de facilitar la valorització de les diferents matèries que contenen aquests residus. Per aconseguir aquests objectius els productors dels residus hauran d’incorporar en el projecte tècnic que s’adjunta a la sol·licitud de la llicència urbanística una avaluació del volum i les característiques dels residus que es produiran i especificar les instal·lacions de tractament on es portaran. El mateix Decret preveu que el productor haurà de dipositar una fiança en el moment d’obtenir la llicència urbanística, que es fixa en 1.000 ptes/tona pels residus d’enderrocs i de la construcció i de 500 ptes/tona pels residus d’excavacions. c) Residus industrials:
G. Decret legislatiu 2/1991, de 26 de setembre, per la qual s’aprova la refós de textos legals vigents en matèria de residus industrials. DOGC 1498, de 27 setembre de 1991. H. Decret 327/1993, de 9 de desembre, d’organització i funcionament del Consell Assessor de la gestió dels residus industrials de Catalunya. DOGC 1851, de 26 de gener de 1994.
102 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. TEXT REFÓS MEMÒRIA INFORMATIVA Avinyonet del Penedès Març de 2005
I. Decret 115/1994, de 6 d’abril, reguladora del Registre general de gestors de residus de Catalunya. DOGC 1904, de 3 de juny de 1994. J. Catàleg de Residus de Catalunya. DOGC 2181, de 13 de març de 1996.
PONS·JULIAN, S.C.P.
Pere Pons i Vendrell Sílvia Julian i Garcia
103 ______PONS - JULIAN s.c.p. Arquitectes