Universitat Autònoma de Barcelona

TREBALLS d’ARQUEOLOGIA Núm. 21, 2017, ISSN 2339-6490 (en línia), ISSN 1134-9263 (en paper) http://revistes.uab.cat/treballsarqueologia

ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga

Editors: Oriol Olesti i Vila, Joan Oller Guzmán i Jordi Morera Camprubí Entitats editores Òscar Jané Departament de Prehistòria (Departament d’Història Moderna Departament de Ciències de l’Antiguitat i Contemporània, UAB) i de l’Edat Mitjana Hel·lena Kirchner CORE en Patrimoni Cultural de la UABCei (Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana, UAB) Direcció Raquel Piqué Xavier Clop (Departament de Prehistòria, UAB) (Departament de Prehistòria, UAB) Roberto Risch Oriol Olesti (Departament de Prehistòria, UAB) (Departament de Ciències de l’Antiguitat Maria Eulàlia Subirà i de l’Edat Mitjana, UAB) (Departament de Biologia Animal, de Biologia Secretaria tècnica Vegetal i d’Ecologia. Unitat d’Antropologia Oriol Vicente Biològica, UAB) (CORE Patrimoni Cultural UABCei) Contacte de la revsta: Consell editor Contacte principal: Oriol Olesti i Vila CORE Patrimoni Cultural UABCei; (Departament de Ciències de l’Antiguitat [email protected] i de l’Edat Mitjana, UAB) Contacte de Suport: Joan Oller Guzmán Oriol Vicente; [email protected] (Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana, UAB) Administració i edició Jordi Morera Camprubí Universitat Autònoma de Barcelona (Departament de Ciències de l’Antiguitat Servei de Publicacions i de l’Edat Mitjana, UAB) 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain Consell assessor Tel.: 93 581 10 22. Borja Antela Bermúdez Fax: 93 581 32 39 (Departament de Ciències de l’Antiguitat [email protected] i de l’Edat Mitjana, UAB) www.uab.cat/publicacions César Carreras (Departament de Ciències de l’Antiguitat Dipòsit legal: B. 49.252-2008 i de l’Edat Mitjana, UAB) ISSN 2339-6490 (en línia) Paloma González ISSN 1134-9263 (en paper) (Departament de Prehistòria, UAB)

Hi col·laboren Ministerio de Economía, Industria y Competitividad (HAR2013-41629-P)

Ajuntament de Bolvir de Cerdanya. Espai Ceretània

Treballs d’arqueologia és una publicació anual editada pel Departament de Prehistòria, el Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana i la CORE en Patrimoni de la Universitat Autònoma de Barcelona, recollint el testimoni dels números anteriors editats pel Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPAP-UAB). El contingut de cada volum és monogràfic i presenta aportacions d’investigadors i investigadores nacionals i internacionals especialistes en els temes als quals es dedica cada número de la revista. Treballs d’arqueologia es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat: Reconeixement (by): Has de reconèixer l’autoria de l’obra tal com ho hagi especi­ ficat l’autor/a o el/la llicenciador/a (però sense suggerir que t’avala a tu o a l’ús que fas de l’obra). ISSN 2339-6490 (en línia), ISSN 1134-9263 (en paper)

Sumari Treballs d’Arqueologia Núm. 21, p. 1-306, 2017, ISSN 2339-6490 (en línia), ISSN 1134-9263 (en paper) http://revistes.uab.cat/treballsarqueologia

5 Oriol Mercadal i Fernández (Barcelona 1963 - Ger 2017)

7-8 Baqué, B.; Olesti, O. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana) Presentació. ArqueoPyrenae, un projecte pirinenc

9-47 Olesti, O.; Mercadal, O. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana; Museu Cerdà) L’explotació dels territoris pirinencs orientals en època antiga (s. vi-i ane). Paraules clau: ceretans; Pirineu Oriental; iberització; romanització.

49-64 Luault, N. (UMR 5608 Traces) Appréhender les dynamiques agraires dans une région de montagne, la Cer- dagne : état des lieux (Antiquité tardive/Haut Moyen Âge). Mots clés : dynamiques agraires ; Cerdagne ; Antiquité tardive ; Haut Moyen Âge ; prospection.

65-76 Campmajo, P.; Rendu, C.; Crabol, D.; Bousquet, D.; Luault, N. (Groupe de Recherches Archéologiques et Historiques de Cerdagne; Laboratoire FRAMESPA; TRACES; Université de Toulouse) Les ressources minérales et végétales de la Cerdagne orientale. Bois, mines, fours à chaux, charbonnières et sites de transformation des minerais. L’ap- port de l’archéologie. Mots clés : Pyrénées ; Cerdagne – Capcir ; mines ; fours à chaux ; charbonnières ; transformation des minerais ; Âge du Fer ; Antiquité ; haut Moyen Âge.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21, p. 1-3 1 Sumari

77-97 Palet, J.M.; Garcia, A.; Orengo, H.A.;. Polonio, T (Institut Català d’Arqueo- logia Clàssica; Universitat de les Illes Balears; McDonald Institute for Archaeological Research, University of Cambridge) Els espais altimontans pirenaics orientals a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia del paisatge del GIAP-ICAC. Paraules clau: Arqueologia del paisatge; espais altimontans; Pirineus orientals; vall del Madriu-Perafita-Claror; vall de La Vansa; valls de Núria-Coma de Vaca-Ullde- ter.

99-127 Morera, J.; Oller, J.; Olesti, O.; Viladevall, M. (Àrea d’Història Antiga, Depar- tament de Ciències de l’Antiguitat de la Universitat Autònoma de Barcelona; Arqueò- legs.cat; Museu Cerdà) La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals en època antiga: el Caste- llot de Bolvir y el Tossal de Baltarga. Paraules clau: Cerdanya; recursos; Castellot; Tossal de Baltarga; ramaderia; agricul- tura; metal·lúrgia; ceretans.

129-147 Colominas, L. (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya entre els segles III ane - III ne: més que pernae. Paraules clau: ramaderia; Pirineus orientals; ceretans; Castellot de Bolvir; Tossal de Baltarga; Iulia Livica.

149-179 Mantenant, J.; Munoz, M. (UMR 5608 TRACES; CNRS, UMR 5563 GET) L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois der- niers siècles avant notre ère : une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières . Mots clés : gisements non-ferreux ; Pyrénées de l’Est ; Massif des Corberes ; mines d’argent.

181-204 Guàrdia, J.; Carreras, C.; Guitart, J.; Olesti, O. (Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Universitat Autònoma de Barcelona) El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana en època altimperial. Nove- tats arqueològiques. Paraules clau: Iulia Libica; Les Colomines; fòrum; ceretans; Ruscino.

205-222 Caueet, B.; Tămaș, C.G. (TRACES, UMR 5608; Département de Géologie, Uni- versité Babeş-Bolyai) Une source de l’or pyrénéen et son exploitation dans l’Antiquité. Mots clés : Archéologie minière ; Archéo-géologie ; Mines d’or ; Antiquité romai- ne ; Pyrénées ariégeoises ; Or primaire pyrénéen.

2 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Sumari

223-245 Meunier, E.; Caueet, B.; Munoz, M. (TRACES, UMR 5608/GET, UMR 5563) L’exploitation antique du cuivre dans le Séronais (Pyrénées centrales, Fran- ce). Mine, métallurgie et hábitat. Mots clés : Séronais ; production de cuivre ; Antiquité ; mines.

247-262 Pages, G. (Archéologies et Sciences de l’Antiquité (ArScAn), équipe Archéologie de la Gaule dans le Monde Antique (GAMA)) Des tas de déchets petits et grands : vers des critères d’enregistrements com- muns nécessaires aux bases de données pour étudier dans la diachronie les productions sidérurgiques. Mots clés : tas de déchets ; bases de données ; productions sidérurgiques ; diachro- nie.

263-285 Munteanu, G.; Tămaș, C.G.; Caueet, B.; Mut, G. (TRACES-UMR 5608- UTJJ) Vestiges de l’exploitation du fer aux époques pré romaine et romaine dans le district minier de Baillestavy (Pyrénées-Orientales, France). Mots clés: Antiquité ; âge du Fer ; Baillestavy ; fer ; mines ; sidérurgie.

287-306 Gassiot, E.; Pèlachs, A. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Pre- història; Departament de Geografia) La ocupación ganadera de los Pirineos occidentales de Catalunya en época romana e inicios de la Edad Media Palabras clave: Pirineos; arqueología; época romana; ganadería; impacto antrópico.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 3

ISSN 2339-6490 (en línia), ISSN 1134-9263 (en paper)

Oriol Mercadal i Fernández (Barcelona 1963 - Ger 2017)

Tancat i maquetat aquest número de la revista Treballs d’Arqueologia, ens arriba la terrible notícia de la mort inesperada del nostre company i amic Oriol Merca- dal, coorganitzador del congrés Arqueo­ Pyrenae i ànima de l’arqueologia pirinen- ca. L’equip editor i tots els investigadors participants volem recordar-lo en la seva bonhomia, generositat i mestratge. Conti- nuarem treballant, però caldrà molt de temps per recuperar-nos d’aquesta pèrdua tan dolorosa. © Emili Gimenez

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21, p. 5 5 https://doi.org/10.5565/rev/tda.70 ISSN 2339-6490 (en línia), ISSN 1134-9263 (en paper)

Presentació. ArqueoPyrenae, un projecte pirinenc

Bartomeu Baqué1, Oriol Olesti2

En els darrers 20 anys l’arqueologia a les queològica i patrimonial en aquestes con- àrees pirinenques, de la mà de diversos trades. grups i institucions de recerca, ha fet un En aquest sentit, i ja des del principi gran pas endavant, fins al punt d’haver-se dels treballs d’excavació, l’equip d’arque- posat en alguns aspectes al capdavant de òlegs de la Universitat Autònoma de Bar- la recerca arqueològica i històrica a casa celona i l’Ajuntament de Bolvir, co-res- nostra (desenvolupament de les tècniques ponsable d’aquests treballs i motor de prospecció sistemàtica, treball inter- principal de la dinamització del jaciment, disciplinari amb els investigadors del pa- vàrem considerar que El Castellot i l’Es- leo-ambient, ús de noves tecnologies de pai Ceretània havien de ser no només un teledetecció i documentació, etc.). centre d’interpretació del jaciment i el seu Sovint, però, aquesta recerca no ha- entorn més proper, sinó també un recurs via tingut el resultat patrimonial que patrimonial i científic en l’àmbit comar- sempre fóra desitjable, tant a causa de les cal i regional. Es tractava d’explicar els fe- dificultats pròpies del treball en àrees poc nòmens propis de l’antiguitat (la iberitza- poblades i amb una gran dispersió, com ció, la romanització, els canvis en les pel problema que suposa realitzar inversi- formes de poblament i de producció) a ons culturals i patrimonials en un patri- partir d’un jaciment emblemàtic, però moni fràgil i allunyat dels grans circuits també d’un context regional particular, culturals com és el de les terres pirinen- que li donava sentit i permetia compren- ques. La inauguració el gener del 2015 de dre les dinàmiques històriques generals. l’Espai Ceretània (Centre d’Interpretació També pensàvem que la creació d’un del jaciment del Castellot de Bolvir) va conjunt patrimonial com l’Espai Ceretà- permetre, però, trencar una mica aquesta nia no s’havia de considerar com el punt dinàmica, en posar en valor no només un final d’una recerca, sinó que al contrari, important jaciment del període antic a havia de ser la base sobre la qual continu- Catalunya (es tracta del primer oppidum ar els treballs arqueològics, convertint-lo ibèric excavat en extensió en terres piri- en un focus de noves investigacions i pro- nenques), sinó també en convertir-lo en jectes. Per això, la integració del Castellot un punt de dinamització de la recerca ar- de Bolvir a la xarxa de jaciments «Cam-

1. Alcalde Bolvir de Cerdanya 2. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21, p. 7-8 7 Bartomeu Baqué, Oriol Olesti Presentació. ArqueoPyrenae, un projecte pirinenc pus d’Arqueologia i Paleontologia UAB» donat lloc a una síntesi final de 13 arti- ha estat una gran notícia, al convertir-se cles, tots ells revisats i avaluats per dos ex- en un punt d’interacció entre la docència perts externs, seguint les normes del pro- i la recerca universitària amb el territori, cés de revisió de «peer-review». Pensem en aquest cas la Cerdanya. que els resultats mostren a bastament la Seguint aquest raonament, el març necessitat d’haver proposat aquestes jor- de 2016, i gràcies al suport econòmic i nades, així com el bon estat de salut de la institucional de l’Ajuntament de Bolvir, nostra especialitat, que esperem tindrà l’equip del Castellot va posar en marxa les continuïtat en futures edicions d’aquestes jornades «ArqueoPyrenae», que pretenien reunions. ser el lloc de trobada de tots aquells També volem destacar l’interès de equips d’historiadors, arqueòlegs i especi- publicar aquestes recerques en un nou alistes diversos implicats en l’estudi dels número de la revista Treballs d’Arqueolo- territoris pirinencs. Hi van assistir inves- gia, de la Universitat Autònoma de Bar- tigadors procedents de diverses universi- celona, revista de prestigi que presenta a tats i institucions de recerca (Catalunya, partir d’aquest nou volum un nou equip Andorra, França), que emprant tècniques de direcció i comitè assessor, pretenent i metodologies diferents teníem com a mantenir el rigorós nivell i la qualitat que punt en comú l’estudi de les comunitats li han transmès els anteriors equips. pirinenques al llarg de l’antiguitat. Parti- ciparen un total de 20 equips, que han Bellaterra-Bolvir, Desembre de 2017

8 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 https://doi.org/10.5565/rev/tda.69 ISSN 2339-6490 (en línia), ISSN 1134-9263 (en paper)

L’explotació dels territoris pirinencs orientals en època antiga (s. vi-i ane)

Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández1

Rebut: 12-05-2017 Acceptat: 01-07-2017

Resum

El treball presenta, de manera sintètica, els resultats dels treballs arqueològics realitzats en els darrers anys al Pirineu Oriental, especialment a la Cerdanya però també en altres comarques veïnes. Aquestes dades es combinen amb els principals estudis paleo-ambientals publicats. A partir d’aquí, els autors presenten una proposta d’interpretació històrica per al període vi-i ane., un model hipotètic que ofereixi un marc de referència que pugui ser validat o modificat per treballs futurs. Paraules clau: ceretans; Pirineu Oriental; iberització; romanització

Abstract. The exploitation of eastern Pyrenees territories during Antiquity (VIth – Ist century B.C.)

The work presents, in a synthetic way, the results of the archaeological works carried out in the last years in the eastern Pyrenees, especially in Cerdanya, but also in other neighboring areas. These data are combined with the main published paleo-environmental studies. From here, the authors present a proposal for historical interpretation for the period VI-I B.C., A hypothetical model that offers a frame of reference that can be validated or modified by future works. Keywords: Ceretans; eastern Pyrenees; iberization; romanization

Olesti Vila, Oriol; Mercadal i Fernández, Oriol. «L’explotació dels territoris pirinencs orientals en època antiga (s. vi-i ane)». Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21, p. 9-47. DOI: 10.5565/rev/tda.69

Al llarg dels darrers 25 anys, però espe- marques del Pirineu Oriental ha permès cialment en la darrera dècada, la recerca accedir a una gran quantitat de nova in- arqueològica i paleo-ambiental a les co- formació històrica, permetent anar molt

1. Proyecto MINECO HAR2013-41629-P, «Paisajes de la Hispania Romana: de la diversidad a la com- plementariedad» i «Paisatge i Territori Antic a la Cerdanya (PATCA)», Generalitat de Catalunya. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana. [email protected] Museu Cerdà. [email protected]

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21, p. 9-47 9 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane) més enllà de les tradicionals visions d’un lògic del què s’ha anomenat l’arqueologia territori marginal, allunyat dels grans fe- de l’Alta Muntanya, amb interessants no- nòmens històrics de l’antiguitat com el vetats. Grups com el GIAP de l’Institut sorgiment de les societats proto-urbanes d’Arqueologia Clàssica, dirigit pel Dr. o de la mateixa romanització. J.M Palet, o el grup AGREST, de la Cal destacar en aquest sentit el paper UAB, amb els treballs del Dr. Ermengol capdavanter que tingueren des dels anys Gassiot, han permès incrementar molt el 80 i 90 els estudis arqueològics desenvo- coneixement de les ocupacions d’època lupats a la comarca de la Cerdanya, tant prehistòrica i antiga al Pirineu Oriental, en l’àmbit del món urbà romà (amb els treballant conjuntament amb tot un treballs de J. Padró i després J. Guàrdia a planter d’equips de recerca paleo-am- Llívia), del poblament rural (O. Mercadal biental (el grup del Prof. Santi Riera de la i O. Olesti), com especialment dels tre- UB, el Prof. Albert Pèlachs i Ramon Pé- balls en àrees d’alçada (on els treballs de rez de la UAB, o treballs com els de Lluís P. Campmajó i Ch. Rendu s’han de con- Camarero) que han permès posar a dispo- siderar sens dubte pioners). Precisament, sició dels historiadors tota una bateria fou en el marc de la tesi doctoral de d’anàlisis i resultats sens dubte impensa- Christine Rendu on es va posar en pràcti- ble fa 20 anys. No voldríem oblidar tam- ca un tipus de metodologia –el treball poc altres grups i institucions de recerca, conjunt de les dades pròpiament arqueo- com els investigadors del Servei de Patri- lògiques, amb les dades provinents de les moni d’Andorra o nombrosos professio- diverses disciplines paleo-ambientals- que nals i aficionats de l’Arqueologia que han ha demostrat una gran efectivitat, espe- dut a terme una important tasca en l’estu- cialment en unes àrees on el coneixement di de molts jaciments pirinencs, dels del poblament antic era molt limitat. Més quals sens dubte en som deutors.2 recentment, la tesi de J. Morera (2017) Pretenem en aquest article elaborar ha permès fixar per primer cop una se- una primera síntesi de tota aquesta infor- qüència historicoarqueològica del territo- mació, intentant definir unes fases crono- ri cerdà, que ha estat cabdal per poder lògiques i històriques precises que consi- vertebrar de manera coherent tots aquests derem significatives i que ens permetin resultats a banda i banda de l’actual fron- anar una mica més enllà d’una visió histò- tera política. rica massa homogènia sobre l’explotació En els darrers 10-15 anys, però, nous dels territoris pirinencs al llarg de l’Anti- grups s’han incorporat a aquesta recerca, guitat. Sens dubte l’estudi diacrònic del aportant noves metodologies i formes de passat és necessari i la successió de fases treballar, que sens dubte han permès in- d’activitat humana en les àrees pirinen- crementar molt el nostre coneixement ques des del Neolític fins al període alt- sobre aquests territoris, convertint els Pi- medieval n’és un bon exemple, però en el rineus en un veritable laboratori metodo- nostre cas pretenem cenyir-nos a un perí-

2. Bona part d’aquests grups han participat precisament en aquest primer col·loqui ArqueoPyrenae, que pretenia ser un lloc de trobada d’aquestes diverses recerques no sempre prou conegudes i valorades, es- pecialment quan provenen del camp no professional o acadèmic. Agraïm també als anònims revisors d’aquest article els seus comentaris i propostes de millora.

10 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane) ode més precís, els s. vi-i ane, on es pro- vant d’una certa paradoxa: en contrast duïren un conjunt de fenòmens històrics amb el que ha succeït en altres territoris particulars, que volem analitzar i com- del nord-est peninsular, al Pirineu el des- prendre. Aquest és un objectiu primor- envolupament dels estudis paleo-am- dial per un tipus de treball que no pretén bientals ha estat molt superior al dels fer història d’un paisatge, sinó l’estudi de territoris de plana, mentre que en canvi les comunitats humanes i del seu paisatge el coneixement arqueològic del pobla- social al llarg d’un període definit. En al- ment és molt inferior. Això ha compor- tres paraules, ens interessa comprendre el tat, al meu entendre, alguns problemes marc històric en el qual les societats piri- metodològics, doncs el gran interès de nenques es transformaren entre els s. vi les dades paleo-ambientals pot portar en ane - i ane, i com aquestes transformaci- alguns casos a una excessiva dependèn- ons ens ajuden a explicar els canvis terri- cia de les interpretacions històriques torials soferts per aquests espais munta- d’aquests registres, mentre que en canvi nyencs. les formes d’ocupació territorial, menys Som també conscients, però, que la conegudes, han estat sovint menystingu- nostra informació és força fragmentària. des. És difícil valorar els processos de Els avenços dels darrers anys ens han canvi que documentem en els registres permès tenir un bon coneixement del paleo-ambientals, si no tenim identifi- qual podríem anomenar algunes «fines- cats i excavats un nombre significatiu tres» d’aquest espai pirinenc oriental, d’espais d’habitació i de producció com l‘àrea de la Cerdanya (Rendu, d’aques ­tes mateixes comunitats, doncs és 2003), la zona del Pradell o el Goléro al precisament a partir de l’estudi de les Cadí-Moixeró, la vall andorrana del Ma- formes d’ocupació territorial com po- driu (Palet et alii, 2014), el conjunt del dem conèixer el paisatge social, les for- Parc Nacional d’Aiguestortes i Estany de mes d’interrelació, d’aquestes comuni- Sant Maurici (Gassiot, 2017), el bosc de tats de l’antiguitat. Virós a la Vall Ferrera, la Vall d’Andor- És per això que, conscients d’aquestes ra, l’estany de Burg a la Coma de Burg, mancances, bona part de les interpretaci- Estanilles i els Plaus de Boldís (Pèlachs et ons d’aquest treball s’han de considerar alii, 2017), etc. No es tracta d’una visió com una proposta, un model d’interpreta- sistemàtica ni totalment coherent, ja que ció que esperem que les noves dades aju- ha estat la dinàmica dels diversos grups daran a contrastar i confirmar. de recerca el que ha portat a l’elecció d’aquests espais. A diferència d’altres co- marques catalanes, on el desenvolupa- 1. Primera fase: 800-400 ane. ment de grans obres d’infraestructura o (2800-2400 cal yr BP) el creixement de la construcció ha per- mès un increment més homogeni del co- 1.1. Pautes de poblament neixement del poblament d’època anti- ga, al Pirineu, tot i la voluntat dels El període que ocupa el lapse de temps responsables patrimonials, aquest incre- entre la fi de les societats del Bronze i la ment ha estat molt més migrat. En consolidació de les societats del Ferro, aquest sentit, podem dir que estem da- que a grans trets podríem considerar la

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 11 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane) primera edat del Ferro, és un període es- documentada allà on hi ha continuïtat pecialment significatiu pel que fa a les d’ocupació presenta notables diferències. mancances del nostre registre arqueolò- Cal interpretar aquest fenomen com un gic. Així, tant els treballs desenvolupats a canvi en les pautes de poblament i fins i l’àrea del Pallars, com a l’àrea de l’Alt tot no pot descartar totalment una lleu- Urgell-Andorra mostren una clara dismi- gera inflexió demogràfica. nució dels jaciments amb indicis d’ocu- De fet, hi ha alguns indicis d’aquest pació en aquest període. Potser la zona tipus de poblament també fora de la Cer- on aquest fenomen és més clar és a l’àrea danya, com la localització de ceràmiques de la Cerdanya, on les dades del període de tradició BF amb cronologia 14C del s. BF-Ferro I mostren una gran densitat vi ane al Cedre vi, a Andorra, sobre una d’establiments (actualment un centenar, petita elevació que controla l’engorja- 64 dels quals hàbitats -38 a l’aire lliure, ment del riu Valira (Yañez, 2009), o la 26 en cova o abric-), que es redueixen identificació al Goleró (Cadí) del tancat dràsticament vers el segle V ane (Morera, ramader 46 datat per 14C al s. vii ane 2017). Els jaciments del BF-Ferro I cor- (Euba, 2009: 49). Més recentment, po- responen a hàbitats de petita dimensió, dríem mencionar a Espot l’abric d’Oba- bé en forma de grups de cabanes a l’aire gues de Ratera, en alta muntanya, datat lliure o bé reaprofitant abrics, si bé conei- entorn el 700 ane i que també caldria re- xem també algun significatiu exemple de lacionar amb estratègies ramaderes (Gas- jaciment aturonat (com St. Feliu de Llo, siot, 2017: 74). Ja al fons de Vall, les tro- Llívia o Odelló) que semblen indicar un balles realitzades a Santa Eulàlia de Sort, incipient interès pel control del territori. amb restes d’habitacions i tres sitges, que Aquesta veritable eclosió d’hàbitats que- es vinculen a la Primera Edat del Ferro da sobtadament aturada a partir d’un del grup Segre-Cinca (775-550 ane), moment força precís, entorn el s. v ane, mostren l’existència d’aquest poblament quan els abandonaments d’aquests esta- que com a la Cerdanya no arriba al perío- bliments es generalitzen, pervivint només de de la iberització. aquells que es trobaven ubicats en llocs Potser aquesta forta reducció d’esta- preeminents i aturonats, indicatius d’un bliments podria explicar-se per una major control territorial. Però fins i tot en mobilitat dels grups poblacionals, possi- aquests casos de pervivència (com Llo, blement vinculats a moviments de caràc- Puig del Castell de Llívia, Odelló o en ter ramader, com sembla desprendre’s de menor mesura al Castellot de Bolvir o les troballes notables en llocs de pas de Tossal de Baltarga) la cultura material recipients de possible caràcter ritual en mostra un notable trencament entre les diversos passos del Pallars (Gassiot, 2017) tradicions decoratives procedents del BF- i que també podria coincidir amb la loca- Ferro I, amb les conegudes ceràmiques lització d’acumulació de dipòsits de bron- del «décor cerdan» i les produccions a ze, com els coneguts bronzes de Llavorsí, partir del s. iv, notablement diferents. És de finals s. viii inicis vii ane, al qual po- a dir, no només es manifesta en l’àmbit dríem afegir el recent dipòsit de bronzes cronològic un clar hiatus entre les pautes localitzat a Bor (Cerdanya), encara en es- d’ocupació territorial del BF-Ferro I i les tudi. Ambdós dipòsits, creiem que de fort del Ferro II, sinó que la cultura material caràcter ritual i amb paral·lels a la banda

12 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane) nord (Gasco i Cazes, 2008), podrien 400 ane una reducció molt forta del bosc marcar unes vies de comunicació i movi- i en especial de l’avet, paral·lel a l’incre- ments poblacionals força dinàmics, cohe- ment d’herbàcies i l’aparició d’incendis, rents amb aquest registre poblacional.3 el que de nou sembla indicar un incre- Si observem el registre paleo-ambien- ment de l’activitat ramadera però també tal, en canvi, les dades mostren una forta agrícola, donat l’increment de l’indica- activitat antròpica en les àrees d’alta mun- dor del cereal.4 A l’Estany Llebreta (Boí, tanya, el que aparentment sembla contra- 1600m), en canvi, aquest procés de des- dictori amb l’escàs registre arqueològic forestació no és tant notable, però sem- contemporani. Així, en general es detecta bla significativa l’evidència d’una desfo- a partir del 800-600 ane en la major part restació selectiva de l’avet en alguns d’estudis pol·línics un descens important moments (com entre 800-700 ane i 500- de la cobertura forestal, un procés de des- 400 ane), en el que semblen clars indicis forestació força ampli, que sembla vincu- d’activitat humana. El mateix succeeix a lat a un increment dels indicis ramaders. Estanilles (vall de Cardós, 2247m) on És el cas per exemple dels resultats obtin- entorn el 500 ane es documenta una con- guts al Bosc dels Estanyons (Madriu, tinuïtat de la cobertura forestal, però 2180m snm), on és a partir del s. vii ane amb una baixa progressiva de l’avet, que quan es documenta un descens fort del pi, combinada amb la pujada d’herbàcies el roure i l’avet, combinat amb una lleu- com la Poaceae semblen indicar un feno- gera pujada d’herbàcies com Plantago i men d’increment de pastures i tala selec- Poacea, un fenomen que es produeix a tiva de l’avet (Pèlachs et alii, 2011 i més en un context d’incendis (Euba, 2012). Aquesta tala, si bé es podria deure 2009; Ejarque, 2013: 141). El mateix es sobretot al nou interès ramader per obrir documenta al sondeig de riu dels Orris pastures, no deixa de ser significativa i (Madriu, 2390m) on a partir del 700 ane també ens podria parlar d’una especial es documenta un procés de desforestació predilecció per la fusta d’avet. En aquest vinculat a un fenomen d’obertura de pas- sentit, és significatiu observar que al llarg tures. En aquest sector, de tota manera, a de la Primera Edat del Ferro s’ha docu- partir del 600 ane aquest fenomen es re- mentat tant a la vall baixa del Segre-Cin- dueix, incrementant-se fins al 400 ane el ca com a l’Empordà un increment en l’ús bosc de pi i reduint-se les herbàcies en co- de fustes provinents de cotes altitudinals tes més baixes. elevades (Piqué et alii, 2016; Morera, A l’àrea de Burg (1821m, Pallars So- 2017), que potser podrien venir d’aquests birà), en canvi, es detecta entre el 600- territoris.

3. No voldríem oblidar, però, que és a finals s. v - inicis s. iv quan es data a les fonts històriques un nou moviment de pobles celtes que es traslladaren cap a àrees meridionals i que portaren un temps després a l’arribada a la Gàl·lia meridional dels anomenats Volques Tectosages. Cal també recordar que Livi (21, 19, 69) ubica els Volciani com un dels pobles ubicats a Hispania i que són visitats per una ambaixada romana l’any 218 ane, el que podria indicar una presència de pobles gals al sud del Pirineu en època històrica, mostrant un mapa ètnic més complex del que sovint considerem. 4. Agraïm al Prof. A. Pélachs i al seu equip la seva ajuda en la recopilació i anàlisi d’aquestes dades, obtin- gudes a partir del buidatge d’alguns treballs publicats i altres encara en curs. Evidentment, les possibles errades en la seva interpretació només se’ns poden atribuir a nosaltres.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 13 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane)

Aquesta situació, una major desfores- densitat de jaciments identificats, excepte tació i activitat ramadera en cotes altes, en el cas de la Cerdanya i en altres zones especialment fins al 600 ane, i un cert de fons de vall. Aquesta activitat ramade- alentiment –més que no pas reducció- en ra, tanmateix, no ha estat incompatible aquesta ocupació a partir del 500/400 amb la localització d’algun escàs, però ane, presenta una certa evolució diferen- efectiu, hàbitat ramader en alçada, com el ciada en el cas de la Cerdanya. Així, al Pla d’Obagues de Ratera o el Goleró. Qui sap de l’Orri (Enveig, 2.200m) del 800 ane si no ha estat una hipotètica reducció de en endavant hi ha clars indicis de desfo- l’agricultura, més que no pas l’increment restació que s’aturen a partir del 500 ane, de la ramaderia, la clau per entendre quan hi ha indicis de reforestació i de re- aquesta desigual preservació del registre ducció dels indicadors de pastoralisme. El arqueològic. De fet, en algunes zones, mateix s’ha documentat a Roques Blan- amb la reforestació de cotes altes a partir ques (Eina), amb una recuperació del del 500 ane, és possible plantejar-se una bosc a partir del 600 ane que fins i tot en certa inflexió demogràfica, ara per ara di- aquest cas sembla anar lligat a un incre- fícil d’explicar. ment de l’activitat agrícola (Rendu, En el cas de la Cerdanya, en canvi, 2003). aquest model ramader seria força dife- rent. Aquí la fase 800-400 ane presenta dues cares ben diferenciades. Una prime- 1.2. Síntesi de la primera fase ra mostra una elevada densitat de pobla- És interessant en aquest sentit destacar ment, ocupant tant el fons de vall com la que al BF-Ferro s’han identificat a la Cer- mitja muntanya i l’alta muntanya, de- danya terrasses agrícoles a gran alçada (ja mostrant una complementarietat entre documentades com a mínim des de l’edat les activitats agrícoles (ben documentada del Bronze), amb alguna cronologia 14C tant a nivell paleo-botànic, com per la d’aquest període (una a Orri d’en Corbill presència de sitges en diversos jaciments de s. ix ane i quatre a Vilalta de BF-Fer- o les terrasses d’Enveig) i les ramaderes ro). Per tant, el poblament del Ferro a (amb cabanes i tancats per sobre dels Cerdanya és molt més complex, amb in- 1.900-2.000m). Es tractaria d’un model dicadors no només ramaders sinó també força integrat, que contemplaria tant la agrícoles a gran alçada. ramaderia en cotes baixes com l’agricul- Sembla per tant que, tot i l’absència tura en cotes altes, en un model d’explo- de jaciments clars d’aquest període, hi ha tació vertical molt complementari. A prou indicis com per a parlar en aquesta partir del s. v, en canvi, aquest model co- fase, i almenys fins entorn el s. v/iv ane, mença a transformar-se, amb una con- d’un període de notable antropització a la centració del poblament i fins i tot una major part de les zones altes del Pirineu possible retracció demogràfica. oriental, que podria anar lligat a estratè- J. Morera, en la seva recent tesi gies productives de tipus ramader. Seria (2017: 1088), ja destaca com aquesta potser precisament aquest tipus d’estratè- aparent contradicció entre indicis d’an- gia ramadera el que explicaria per una tropització a l’alta muntanya arreu del Pi- banda la localització de dipòsits votius en rineu Oriental, però només densitat de diversos punts de pas i alhora la baixa poblament a l’àrea Cerdana (i les planes

14 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane) pre-pirinenques), es pot deure a la matei- argentífer (Galena), indicativa d’una acti- xa disponibilitat agrícola de terres en vitat d’extracció minera i que coincidiria, aquestes zones de plana i la seva escassetat per tant, amb el que ens indiquen les en les valls dels Pallars o Andorra, on es fonts literàries (Camarero, 2017; Pèlachs degué optar per una activitat econòmica et alii, 2017). Sigui o no casual, és en més lligada a la ramaderia i de més difícil aquest sentit destacable la localització a detecció arqueològica. Llo, en nivells de Ferro I, d’un magnífic És també especialment destacable anell de ferro amb incrustacions de plata que sigui a la Cerdanya, concretament al de gran nivell tècnic i que no deixa de sor- Pla de la Creu (Bolquera), on s’ha localit- prendre per la seva qualitat tècnica, indi- zat un petit centre metal·lúrgic, amb pro- cativa d’un notable domini de les tècni- duccions de bronze (motlles de «épingles» ques metal·lúrgiques de la plata (Queralt i de cabell) i possiblement també de ferro Olesti, 2016). (bloc d’hematites). Aquesta incipient Serà justament aquest territori de la producció metal·lúrgica (centrada en el Cerdanya, densament poblat durant el ferro?) estaria també potser documentada BF-Ferro I, coincidint amb les millors en el pic de contaminació de plom detec- terres agrícoles, l’únic de l‘àrea pirinenca tada al 400 ane al Pallars i també recent- que de moment sembla haver protagonit- ment a Bassa Nera (Vall d’Aran), amb zat el procés d’iberització. En aquest sen- cronologies de s. v-iii ane (Pèlachs et alii, tit, sembla clar que el fenomen de con- 2016). Cal recordar aquí el text de Dio- centració de poblament que s’inicia a dor de Sicília (5, 35) on fa referència a la finals del Ferro I en aquesta comarca es important presència de plata al Pirineu i dóna simultàniament a l’esdevingut en al fet que els pastors cremaven els boscos altres àrees iberitzades i si bé hem de des- (s’entén que per aconseguir pastures) i tacar un cert «decalatge» entre el final del com a resultat van sorgir grans rius de poblament BF-Ferro I i l’aparició dels plata líquida (entroncant així amb la lle- primers poblats, a principis del s. iv ane, genda d’Hèrcules). Més endavant, Dio- el fenomen d’encastellament i de control dor comenta com foren els fenicis (per estratègic de les valls d’accés és força simi- tant, s. vii-v ane) els que s’interessaren lar al d’altres territoris ibèrics. per aquesta plata, que no comptava per als indígenes, i la redistribuïren per tot el Mediterrani. Cal recordar que hi ha mi- 2. Segona fase: 400-200 ane nes de plata al Canigó (plom argentífer a (2400-2200 cal yr BP) les mines de Montboló, al sud del Cani- gó, en direcció vers el Coll d’Ares), al Pa- A partir d’aquest període, la combinació llars (Pb-Zn i galena per exemple a Cier- de dades arqueològiques i paleo-ambien- co, Pont de Suert) i al Seronais (amb tals mostra l’accentuació del fenomen de explotacions d’aquesta cronologia, com concentració del poblament a l’àrea de la apareix en aquest mateix volum). De fet, Cerdanya, compatible amb una nova ex- els darrers estudis d’isòtops de plom a Lac plotació més selectiva i complementària Redon han identificat una contaminació del territori de la resta de valls. diferenciada respecte d’un moment previ que estaria vinculada al coure i al plom

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 15 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane)

2.1. Pautes de poblament na de sitges excavades al Castellot és una novetat a la comarca, especialment si te- Així, arqueològicament parlant, és a fi- nim en compte com van incrementant la nals del s. v i principis del s. iv ane quan seva capacitat al llarg del període, i van a la Cerdanya eclosiona un nou model passant d’una ubicació interna en algu- territorial: l’anomenat «sistema de l’oppi­ nes cases, a un espai central del poblat dum» o comunitat proto-urbana. Es trac- sense construccions. L’oppidum del Cas- ta d’un arquetip que ja es documentava tellot, doncs, mostra una nova forma en àrees litorals i prelitorals almenys des d’organització social i territorial, on la del s. vi ane, però que és ara totalment comunitat –al voltant d’unes 250-300 innovador a les àrees pirinenques. persones- respon a un interès unitari –in- L’exemple­ més ben documentat, ara per duït o forçat- per l’explotació i el control ara, és el del Castellot de Bolvir, on a d’un territori dependent, un territori po- principis del s. iv ane, de manera unitària lític ben diferent del model atomitzat an- i planificada, es construeix sobre un mi- terior. núscul establiment anterior un assenta- Si bé aquest és l’únic oppidum cone- ment fortificat de 0,6 ha. El sistema de- gut ara per ara a les comarques pirinen- fensiu consta d’una muralla d’1,60m ques, tenim indicis d’establiments simi- d’amplada, reforçada per almenys una lars en altres indrets, especialment a la torre a l’angle, i amb un fossat d’uns 10m mateixa Cerdanya. Així, a Llívia les di- d’amplària i tres de fons, completat amb verses troballes de materials dels s. v-ii una escarpa folrada en pedra. A l’interior, ane, associades a estructures (mur i llar es distribueixen de manera perimetral al de foc) a les excavacions de J. Padró al llarg de la muralla tot un seguit d’espais camí Ral (Padró, 2000: 20), però en pa- domèstics força uniformes (amb una ha- quets uniformes en diversos punts del bitació coberta i amb llar de foc, d’uns nucli antic de la ciutat (Puig del Castell, 20/25m2 i un pati semi cobert al davant, les Colomines, etc.), permeten pensar en possible corral, d’una superfície similar), l’existència d’un establiment important, que podem relacionar amb unitats d’ex- malauradament arrasat per construccions plotació de tipus familiar. Les activitats posteriors. productives, tant vinculades a la ramade- De tipus secundari, encimbellats i ria (amb predomini del bou sobre els ovi- ubicats en punts estratègics de control del càprids i en menor mesura els suids) com pas del Segre, trobem en primer lloc l’es- a l’agricultura (amb cereals d’hivern i de tabliment de Llo, un conjunt d’edificis primavera, així com lleguminoses), mos- aïllats de planta quadrangular d’aquest tren un sistema agroramader complex, període envoltats per un mur perimetral que continua en part el model de trans- de tipus terrassa, no pròpiament defen- humància vertical. De tota manera, si te- siu. També coneixem el Tossal de Baltar- nim en compte la nombrosa presència de ga, on s’han localitzat habitacions de molins -tant barquiformes com circulars- planta quadrangular, amb sòcol de pedra, i el conjunt de sitges documentat, sembla i amb un segon pis ben documentat. Si bé haver-se incrementat la importància dels ara com ara no ha estat possible docu- excedents agrícoles respecte de períodes mentar un mur perimetral al jaciment, la anteriors. De fet, el conjunt d’una vinte- seva ubicació en un turó que controla el

16 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane) pas del Segre i el tancament de la vall cer- d’uns 7m2 de superfície, amb una llar de dana semblen indicar un paper de control foc i algun escadusser fragment de cerà- territorial, en especial de la via transpiri- mica a mà, però nivells datats per 14C nenca, ben evident.5 Un dels edificis sem- dels s. iv-iii ane. Ben a prop, la cabana bla haver tingut una funció d’emmagat- 83, en realitat un petit abric entre blocs zematge, un possible graner, destruït granítics de 2m2, també presenta una precisament a finals del s. iii ane, el que ocupació d’aquest mateix moment i s’in- ha permès conservar un mostra de cereals terpreten totes dues com cabanes de pas- força seleccionada, amb un clar predomi- tors, vinculades a les pastures d’estiu ni del blat nu. d’Enveig (Rendu, 2003). Altres establiments semblen docu- Fora de la Cerdanya, en canvi, el po- mentar una funció similar, com el Pi del blament del període ibero-ceretà està Castellar (Fontanals), jaciment ubicat en molt menys documentat. Així, a les valls un turó controlant l’accés a la Vall de la altes del Pallars –tot i els indicis paleo- Molina i la via cap al Ripollès (del qual ambientals- no s’han localitzat jaciments coneixem per un recent sondeig materials clarament d’aquesta etapa, i el mateix d’aquest període, indicis d’una organitza- passa a la zona d’Andorra, on si bé es co- ció d’espais de forma radial així com un neixen en alguns punts materials d’aquest fossat defensiu). També d’aquest tipus moment, no s’han trobat en contextos ar- podrien ser la Coma Peronella (Angostri- queològics precisos. El Roc de l’Oral, un na), de nou una suau elevació sobre la esperó rocós sobre el riu Valira controlant plana septentrional (amb materials i una l’accés a la Vall d’Encamp, presenta ma- datació 14C d’aquest període, on destaca terials a torn i a mà del s. ii ane, que po- un fragment de ceràmica dels tallers grecs drien ser també indicatius d’una ocupa- occidentals), així com el Castellàs d’Ode- ció anterior, i el mateix passa al Cedre i lló (amb estructures i materials d’aquest Antuix, promontoris elevats sobre la vall moment) (Campmajó et alii, 2014). Tots (Yañez, 2009). En tot cas, pel que sabem, ells mostren un interès pels espais encim- podrien correspondre a una fase ceretana bellats i estratègics, controlant tant el pas poc important i seria en època romana re- del Segre com les valls laterals d’accés. En publicana quan aquests establiments tin- total, d’uns 24 jaciments d’època cereta- drien una mica més d’entitat. na coneguts a la Cerdanya, 15 es localit- Cal baixar a una cota molt inferior, al zen a la plana o en els límits costers, quasi Pallars Jussà, per trobar clars indicis de sempre en punts elevats (Morera, 2017: presència ibèrica. Es tracta concretament 1212). dels jaciments de la Conca de Tremp, Un altre tipus d’establiment ceretà el amb Llirians (Salàs de Pallars, 573m marquen les cabanes 82 i 83 de l’Orri snm), Serrat dels Espinyers i Aeso (Isona, d’en Corbill (Puig d’Enveig), a 1800m 660m snm). Així, el sitjar de Llirians (amb d’alçada. Es tracta d’una petita cabana 26 sitges de gran capacitat i diverses cube-

5. En aquest sentit, és significativa la troballa a Baltarga d’un conjunt monetari dels s. iii i ii ane, amb di- verses imitacions de dracmes emporitanes, i la localització durant les excavacions d’una imitació gal·la d’una dracma de mitjans de s. iii ane, indicatives de contactes tant amb la vessant nord com sud de la carena pirinenca (Morera et alii, 2016).

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 17 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane) tes) mostra un potent conjunt d’emma- terior, com els bergistans, ilergets o ause- gatzematge agrícola associat a algun tipus tans, i amb una entitat territorial i històri- d’establiment desconegut, ubicat prop del ca molt més destacada. És evident que pas del riu Noguera Pallaresa (Piera et alii, aquests dos models havien d’estar en con- 2013; Garcés, 2014: 63). Es tracta d’un tacte i que tant els recursos de l’alta mun- punt on s’obre la plana de Tremp, just al tanya (fusta, pastures, ramaderia) havien peu de l’inici de les grans muntanyes piri- d’interessar als pobles peripirinencs, com nenques. El notable volum de les sitges, els d’aquestes zones (importacions Medi- amb una capacitat mitjana de 2.000 litres terrànies, sal, etc.) havien de fer-ho als ce- i una tendència al seu creixement, així retans. Aquesta distribució coincidiria com una cultura material on predominen amb les dades provinents de les fonts lite- els materials locals a torn, semblen dife- ràries, que esmenten per primer cop renciar aquest establiment dels pròpia- l’existència d’unes ètnies ben definides ment ceretans. El mateix succeeix al Serrat (ceretans, ausetans –i ausoceretans-, ber- dels Espinyers, sitjar associat a l’oppidum gistans, ilergets...) precisament en aquest ibèric que es troba a tocar de la ciutat ro- moment, més a prop de l’Ibèric Ple que mana d’Aeso, amb 24 sitges de diverses di- no pas de l’anomenat Ibèric Antic. mensions de finals s. iii inicis del ii ane És en aquest sentit també significati- (Belmonte, 2014: 65), de nou amb mate- va la referència de Sil·li Itàlic (Punica, 3, rials més propers al de les planes interiors 357), en el context del pas d’Hanníbal de Catalunya (fragments de Copa Cástulo pels Pirineus, als Ceretans com una co- àtica, Taller de Roses i gran abundància munitat amb Tyrinthia Castra, literal- de tenalles de ceràmica oxidada pintada i ment, fortificacions «tirínties», és a dir, de grans tenalles de vora plana reentrant, gran potència. Tot i l’escassa entitat de- pròpies de la depressió de l’Ebre). Pel que fensiva de bona part dels jaciments aturo- fa a Aeso, tot i les poques dades actuals, ha nats ceretans coneguts, el cas de l’oppi­ estat confirmada l’existència d’una mura- dum del Castellot, ben protegit per un lla atalussada, un fossat previ a la fundació fossat i una muralla en esperó barrat, republicana i l’existència d’habitacions mostra una notable capacitat poliorcètica d’època ibèrica dins el seu perímetre, el que podria respondre millor a aquesta que ens porta a ubicar sens dubte l’exis- descripció literària. No oblidem tampoc tència d’un oppidum a l’indret, com a mí- que Baltarga fou destruït de manera vio- nim a partir dels s. v-iv ane. lenta a finals del s. iii ane (14C 220-200 En l’àmbit arqueològic, doncs, sem- ane) i que, com ens indica Polibi, Hanní- bla possible diferenciar un món ceretà bal tingué notables enfrontaments amb muntanyenc, estructurat especialment els pobles dels airenosis i andosins (Poli- entorn de la plana cerdana i amb febles bi, 3, 35), que hi oposaren una important indicis de poblament concentrat a la resta resistència. Evidentment, això planteja la de valls veïnes, d’un món iber peripiri- possibilitat –que creiem força acceptable- nenc (comarques del Solsonès, Osona, que els airenosis i andosins, que no apa- Berguedà, i Conca de Tremp), molt més reixen mai més mencionats en cap font ric i complex, amb unes formes d’ocupa- literària antiga (i que tradicionalment – ció territorial i una cultura material més per homonímia- s’han ubicat a la zona de lligada a la dels pobles prelitorals i de l’in- la Vall d’Aran i d’Andorra), formessin

18 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane) part del grup ètnic ceretà. Podria trac- en l’àmbit forestal ni en el ramader, sense tar-se de grups polítics de mida reduïda, incendis i amb recuperació del bosc. significatius per Polibi en haver-se en- També a la Vall de Boí es documenta un frontat a Hanníbal, que formarien part fenomen similar, de recuperació del bosc d’una denominació més amplia d’aques- a l’alta muntanya (Estany Llebreta), pocs tes comunitats pirinenques com són els indicis ramaders i innovadora presència ceretans. Tant el nom d’airenosis (que de cereal. Més indicis ramaders presenten per a alguns investigadors estaria basat en els resultats a Bassa Nera i Estanells, tot i el terme proto-euskera aran- vall-) com que amb una afectació molt limitada del andosins (l’antropònim Andossus és fre- bosc (Pèlachs et alii, 2016; Cunill et alii, qüent a la zona Aquitana) presenten vin- 2015). A la zona del Canigó sembla que cles amb una possible etimologia aquita- s’incrementa també progressivament na i això podria ser posat en relació amb l’antropització de cotes altes, amb incre- la toponímia d’algunes regions pirinen- ment de gramínies almenys fins al s. iii ques –com la mateixa Cerdanya- que pre- ane (Gallop, 2005). senten certs noms de lloc interpretables a Pel que fa a la Cerdanya, els indicis partir d’una llengua arcaica emparentada de recuperació del bosc en cotes elevades amb l’aquità. Els ceretans, doncs, haurien són ben presents en els diversos estudis tingut un paper força més actiu del que paleo-ambientals. Així, tant al Pla de sovint s’ha considerat en els esdeveni- l’Orri com a la Devesa dels Cavallers (ja a ments de finals del s. iii ane i per tant mitja muntanya) els indicis de desforesta- també la seva entitat política i territorial ció i intervenció antròpica es redueixen. seria més important del que creiem fins fa Per contra, pugen els indicadors agrícoles poc temps (Morera, 2017). en zones més baixes, on es redueix el rou- Pel que fa al registre paleo-ambiental, re i el faig i s’introdueixen cereals com el en zones com el Madriu (Bosc dels Esta- sègol o plantes lleguminoses. En resum, a nyons, Riu dels Orris) es documenta una les cotes més altes es redueixen les activi- nova fase de desforestació, en especial del tats de tala o de ramaderia (o fins i tot pi, i lleuger increment dels indicadors pas- agrícoles, com hi havia hagut abans) i en torals (Plantago, Poacea, fongs copròfils), canvi s’incrementa la desforestació i que semblen anar acompanyats d’incendis, l’agricultura a cotes més baixes, sense que seguint el model precedent. Sembla que al es pugui tampoc descartar una ramaderia Riu dels Orris aquest increment de l’activi- en aquestes àrees (Gallop, 2005).6 tat ramadera és especialment clara al llarg Un aspecte poc documentat en aques- del s. iii ane; és a dir, en un moment cen- ta fase és la qüestió metal·lúrgica. Aquesta tral d’aquesta fase (Ejarque, 2013: 144). incipient producció minera (centrada A l’àrea de Burg, en canvi, sembla possiblement en el ferro) està només do- que aquesta fase es correspon amb un cumentada directament al jaciment del moment de poca intervenció humana, ni Castellot, on coneixem dos petits tallers

6. Això coincidiria amb els recents resultats obtinguts al Castellot per la investigadora Anna Berrocal, que ha documentat en el registre carpològic d’aquesta fase la presència de plantes ruderals i arvenses, indica- tives de la presència de zones de pastura a prop del jaciment. Agraïm a l’A. Berrocal aquestes dades, en- cara inèdites.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 19 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane) especialitzats en el ferro d’aquesta crono- centració dels ceretans en la producció logia. Alguns indicis a Sant Feliu de Llo agrícola, que estaria documentada per permeten pensar en una possible explota- l’augment dels excedents conservats en ció més important d’aquest mineral. sitges (no molt habituals fins aquell mo- També indirectament l’activitat ment en la protohistòria cerdana) i la no- metal·lúrgica està documentada en el pic table complexitat de cultius documenta- de contaminació de plom detectada al da tant al Castellot com a Baltarga, amb 400 ane al Pallars i a la Bassa Nera (Vall cereals de cicle llarg i curt (blat, ordi, ci- d’Aran, iv-iii ane) i que com ja hem indi- vada, sègol) i lleguminoses (pèsols i ve- cat podria indicar un fenomen de metal· ces), així com per la desforestació i expan- lúrgia de la plata, més que no pas del plom sió dels cultius i pastures a la mitja i baixa pròpiament dit. Sabem que a Montaigne muntanya. També és significativa la in- Noire i a Corberes hi ha indicis d’explota- troducció del molí rotatori en aquesta ció dels recursos de plom-argent i coure- fase, amb una capacitat molt superior als argent des del s. iv i sobretot del iii-ii ane molins de vaivé, molins rotatoris molt (Mantenant, 2014: 380). De fet, coinci- abundants al Castellot. deix aquesta explotació amb l’aparició (so- Aquest increment de la producció bretot al s. iii ane) d’imitacions de drac- agrícola, que també es documenta en la mes emporitanes a l’àrea gal·la meridional, presència de cereals en cotes altes en altres d’on provindria el metall necessari. Una valls pirinenques, es complementaria part d’aquests recursos –i potser també els amb una producció ramadera significati- indicis de la Vall d’Aran- caldria atri- va. En el cas de la Cerdanya, però, aques- buir-los al poble dels Tectosages, coneguts ta ramaderia no sembla tan lligada a les ja a les fonts literàries per la seva activitat pastures d’estiu i a la transhumància ver- relacionada amb els metalls, però tant les tical com en èpoques prèvies, sinó que Corberes com els indicis més meridionals potser a unes cotes més baixes o fins i tot coneguts (com la zona de Montboló-Ca- la plana cerdana, possiblement més lliga- nigó-Coll d’Ares) potser podrien posar-se da i integrada a les pràctiques agrícoles. en relació amb els ceretans o potser millor Així, la recuperació del bosc a Eina o En- els Sordons. En tot cas, ara per ara la Cer- veig, indiquen un relatiu abandonament danya no ha presentat indicis directes d’aquestes àrees d’alçada. Al mateix d’aquesta activitat relacionada amb la pla- temps, com hem vist, al Castellot i Bal- ta, com sí que n’hi havia en època anterior targa s’han identificat restes d’herbes ru- i n’hi tornarà a haver en època posterior. derals entre les llavors carbonitzades d’aquesta fase, indicatives de la presència de zones de pastura al voltant dels jaci- 2.2. Síntesi de la segona fase ments. També és molt significativa la tro- El model que sembla desprendre’s balla de porcs infantils al Castellot, que d’aquestes dades sembla indicar una con- indica una possible estabulació i cria

7. D’aquest model en podríem tenir paral·lels en un altre jaciment peripirinenc, la Bauma del Serrat del Pont (Tortellà), on en els s. III-II ane s’establí un grup que estabulà en un tancat dins la cova, delimitat per un mur, un grup de porcs dedicats a la producció de carn (amb individus d’edat jove i infantil), en una zona que podríem considerar de mitja muntanya (Alcalde et alii, 1994).

20 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane) d’aquest tipus de ramat a les zones de pla- del moment, en especial al pas d’Hanní- na.7 No tenim entre els ceretans una pro- bal pel Pirineu i el seu enfrontament amb ducció especialitzada en el porc, com sa- les poblacions locals. Aquests combats i el bem es produí en època romana possible pagament de drets de pas que altimperial, doncs el seu percentatge és s’insinua en algun moment per part encara relatiu en època ibèrica, però sem- d’Hanníbal (Livi, 23, 28), són indicis bla clar que aquest tipus de ramat es po- d’un poble amb una notable entitat i gué adaptar bé a un paisatge més agrícola identitat, ja de caràcter proto-urbà, que i sedentari. l’arqueologia comença a mostrar. En tot cas, en època ibèrica els bòvids segueixen sent el bestiar més abundant (43 %), seguit dels ovicàprids (34 %) i els 3. Tercera fase: 200 ane – canvi d’era suids (16%), amb un percentatge també important dels èquids (7%). Aquest dar- Coincidint amb l’inici de la conquesta ro- rer element no deixa de ser significatiu, mana, es produïren arreu dels territoris donat el caràcter de prestigi que tingue- pirinencs orientals una sèrie de canvis ter- ren també aquests animals en el món ibè- ritorials i paleo-ambientals tan generals ric, més enllà del seu aprofitament carni. que només podem posar-los en relació Els bòvids són sacrificats en una edat amb les repercussions que la presència ro- força adulta, el que indica que seria la mana desencadena a tot el nord-est pe- seva força de tracció, i en menor mesura ninsular. Dit en altres paraules, l’inici de la llet, la seva funció principal i no pas la la romanització dels territoris catalans re- carn. Per als ovicàprids hi ha un tracta- percutí clarament en el poblament de ment diferenciat dels ovins (una mica in- l’àrea pirinenca (i entre els ceretans), de- feriors als caprins), amb edat de sacrificis sactivant aquella vella teoria (que havíem força vinculats a l’explotació de la carn (i en part compartit temps enrere) d’una amb ella, la llana), mentre que per als ca- zona allunyada dels canvis i transformaci- prins les edats de sacrifici fan pensar so- ons que es produïren arreu de la penínsu- bretot en una explotació per a la llet i com la entre els s. ii-i ane. a reproductor (Colominas, 2017). Totes Aquesta constatació, però, no ens ha aquestes dades fan pensar en una ramade- de fer amagar alguns problemes que pre- ria complexa, on productes com la llana i senten els nivells d’aquesta fase arreu de la la llet tingueren, juntament amb la carn, zona d’estudi: un paper destacat. Aquestes activitats es podrien veure 1. La seqüència de la intervenció o pre- reflectides en instruments tèxtils com les sència romana es fa difícil de datar nombroses fusaioles documentades als ja- amb exactitud, perquè bona part de ciments, així com un teler al Castellot i la nostra informació té suport en cro- diversos pondera a Baltarga. Aquesta co- nologies 14C, que precisament per a munitat ceretana, cada cop més ben ca- la fase dels s. ii-i ane presenten pro- racteritzada en l’àmbit arqueològic, co- blemes importants de precisió. mença a prendre una entitat més 2. És difícil concretar quan comencen perfilada, que s’adiu de manera més pre- aquests canvis. El rigor cronològic cisa amb les escasses referències literàries que ens agradaria tenir es difícil de

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 21 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane)

compaginar amb les datacions arque- questa de Domici Ahenobarb) per ològiques, però en qualsevol cas el constatar aquesta presència, ja fa punt d’inflexió sembla situar-se (com temps que diversos investigadors han en tantes altres zones del nord-est pe- qüestionat aquesta visió, considerant ninsular) a mitjans de s. ii ane, amb (com sembla molt més lògic) que el una profunda transformació al llarg domini romà, ja des de principis del de la segona meitat d’aquest segle. s. ii ane, abastà zones meridionals de Això no impedeix pensar, però, que l’actual França. Així, no és cap sor- alguns dels fenòmens detectats po- presa que nombrosos oppida ibèrics dien haver començat abans, ja dins la meridionals (com Pech-Maho, Illi­ primera meitat del s. ii ane, encara berris o Enserune) presentin fàcies i que sigui difícil ara com ara demos- evolucions històriques ben similars a trar-ho amb les dades que es tenen. les que presenten els seus coetanis a No oblidem, però, que el control l’Empordà o la costa central catalana. romà del Pirineu podia haver comen- En aquest sentit, no dubtem que çat ja a finals del s. iii ane, quan Publi àrees com el Canigó, les Corberes o Corneli Escipió envià observadors a fins i tot zones de Foix i l’Hérault de- veure el pas d’Hasdrúbal pel Pirineu gueren haver quedat sota control axial, o quan Cató sotmeté durament romà en les mateixes cronologies que els bergistans l’any 195 ane, de ma- les àrees sud-pirinenques. nera que no hi ha tampoc arguments per baixar molt aquesta cronologia. 3.1. Pautes de poblament 3. És evident, en qualsevol cas, que l’àrea pirinenca no era una zona de En l’àmbit arqueològic, el període 200 control prioritari per a l’administra- ane - canvi d’era suposa l’eclosió d’un ció i l’exèrcit romà, el que podria ex- nou tipus de poblament, força dens, que plicar un cert decalatge cronològic trenca en la major part de regions piri- amb altres zones, però alguns dels nenques l’important hiatus d’ocupació seus recursos podien haver estat prou documentat a les fases anteriors. Aquesta importants per a assegurar-se’n el eclosió no és molt diferent de la que control i el seu rol en les comunicaci- s’identifica en molts altres territoris del ons amb les zones meridionals de la nord-est peninsular, amb l’increment de Gàl·lia tampoc seria menyspreable. petits hàbitats i granges del que anome- 4. Una darrera problemàtica fa esment nem Ibèric Final (per la clara pervivència al mateix abast de la presència roma- de les tradicions indígenes), i que suposà na al nord de la carena pirinenca. Tot la irrupció de noves formes productives i i que tradicionalment sempre s’havia arquitectòniques (ús del dolium, el signi­ considerat el vessant nord-pirinenca num, la tegula...), l’aparició d’establi- com una zona no dominada per ments vinculats al control territorial i la Roma (atès que per aquí passarà la logística de l’administració i l’exèrcit posterior línia divisòria entre la Gàl· romà, etc.. (Olesti 2000; Ñaco et alii, lia Narbonesa i la Hispània Citerior, 2012; Noguera et alii, 2014). En el cas almenys a partir del s. i ane), i que pirinenc, però, aquest fenomen té carac- calia esperar al 125 ane (amb la con- terístiques particulars, a causa tant del

22 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane) substrat indígena previ –força diferent del també reflecteix una forta continuïtat (la món costaner-, com sobretot als interes- ceràmica a mà segueix en percentatges su- sos diferents de l’administració romana periors al 80 %), però hi apareixen inte- envers aquests tipus de recursos. ressants novetats, com àmfora itàlica, vai- De nou, és l’àrea de la Cerdanya la xella de vernís negre i elements regió pirinenca on aquests canvis han es- excepcionals com un sympulum o una ar- tat detectats més clarament.8 Així, en el racada d’or. El més sorprenent, però, fou cas del Castellot de Bolvir, si bé hi ha in- la localització al taller de restes d’una pro- dicis clars d’impacte del període bèl·lic de ducció polimetal.lúrgica: així, a les restes finals s. iii ane – inicis s. ii ane (amortit- procedents de la fosa de ferro cal afegir-hi zació del conjunt de sitges comunitàries les evidències d’una producció de bronze de l’oppidum) l’establiment continua (amb la troballa inclosa de mineral d’at- ocupat al llarg de la primera meitat del s. zurita), plom i residus del treball de llau- ii ane, amb una producció agrària docu- tó, plata, cinabri i or. Aquests residus, lo- mentada en un nou conjunt de sitges calitzats tant en gresols, com morters i un (amortitzat precisament vers mitjans de s. suport de forn (Montero et alii, 2017), ii ane). Sembla aquest un moment clau indiquen la utilització de tècniques metal· en la vida de l’oppidum, ja que és a mit- lúrgiques força avançades (com per exem- jans del s. ii quan s’amortitza l’estructura ple l’ús del cinabri per a daurats o el ma- ceretana del poblat, amb l’eliminació de teix aliatge del llautó), creiem que només les habitacions perimetrals meridionals a l’abast d’una presència militar romana adossades a la muralla i la construcció directa a l’indret. De fet, la identificació d’un nou conjunt defensiu: l’obertura d’una partícula d’or treballat i de cinabri, d’una gran porta flanquejada per dues ens permeten pensar en la possible explo- torres quadrangulars i un notable cos de tació de l’or al·luvial de la comarca. Pel guàrdia, la construcció d’edificis adossats que fa a la plata, la localització d’un ence- de planta complexa i de més de 100 m2 nall de plata i d’una partícula de plata na- (de fet, tres d’ells de més de 200 m2), la tiva, juntament amb les restes de fosa de construcció d’una segona línia d’edificis plom -que presentava partícules de plata especialitzats (un taller polimetal.lúrgic, (Muñoz, 2016)- ens porten també a plan- per exemple), etc. El més significatiu, tejar un procés de copel·lació i explotació però, és que aquestes noves construcci- d’aquest recurs, que com ja hem vist no és ons, tot i mantenir tècniques constructi- aliè als territoris pirinencs. ves locals (murs de pedra i tàpia, sòls de Pel que fa al Tossal de Baltarga, es terra batuda, etc.) presenten una mètrica documenta un fenomen molt similar: so- basada en mesures romanes (la pertica o bre els nivells ceretans s’edificà un nou decempeda, 10 peus romans) i patrons ar- conjunt d’edificis presidits per una torre quitectònics amb clars paral·lels en edifi- isolada quadrangular, al voltant de la qual cis romans republicans del s. ii ane (tant s’estructuraren –sense vertebració urba- pel que fa al sistema defensiu, com d’edi- nística, però si emprant de nou mesures ficis tipus magatzem). La cultura material basades en el peu romà- altres estructures

8. Sobre aquests canvis i les dades més recents als jaciments ceretans, veure Morera, 2017 i la contribució de J. Morera i J. Oller en aquest mateix volum.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 23 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane) d’hàbitat. De nou, el predomini de la cul- Llo s’han localitzat cinc glandae de plom i tura material indígena (amb un mínim de una nansa de gerra de bronze, molt típi- 80% de ceràmica a mà) és evident, però ques d’aquests contextos republicans. en canvi sorprèn el notable conjunt d’àm- Destaca especialment, però, la localitza- fores d’importació, així com alguns ob- ció d’un pic de miner, així com d’unes jectes excepcionals: un clavus caligae i, so- llars de foc en placa d’argila (similars a les bretot, un anell/segell de ferro daurat, del taller metal·lúrgic del Castellot) amb elements que només podem atribuir a indicis clars de forja de ferro. Aquests ele- una presència militar al jaciment (Que- ments, i la presència propera al jaciment ralt i Olesti, 2016). De fet, aquests anells d’una mina de ferro amb indicis d’explo- són típics d’oficials que comanden un tació antiga (mina Cirera), ens indica la destacament, el qual lligaria molt bé amb importància del jaciment en aquesta acti- la funció de control i vigilància territorial vitat productiva, com veurem molt estesa de l’establiment (Morera et alii, 2016). al Pirineu en aquest període (Campmajó i Totes aquestes dades permeten conside- Rendu, 2014: 112). És interessant desta- rar el Castellot i Baltarga com dos establi- car finalment que tant Llo, com el Caste- ments on s’ubicà una guarnició militar llot o Baltarga, presenten una cronologia romana (praesidium), un petit destaca- final aproximada de mitjans o segona ment (probablement format majoritària- meitat de s. i ane, amb absència en els tres ment per auxilia, tropes d’origen indíge- casos de materials augustals o fins i tot na) que tenia com a funció el control del preaugustals, el que coincidiria força bé pas de la via i dels recursos del territori. amb la fundació de la ciutat romana de Les fonts literàries de les guerres sertoria- Llívia, ja a finals de s. i ane. nes -i posteriorment de les guerres civils- Pel que fa a Llívia, del s. ii-i ane en ja mencionen l’existència als passos piri- coneixem alguns indicis, com l’existència nencs, especialment als ubicats entre d’un conjunt de sitges de notable capaci- Narbona i Ilerda, d’aquest tipus de praesi­ tat a l’Hort de la Rectoria i la troballa de dia, eminentment en un context militar, nivells republicans en força excavacions però les noves dades arqueològiques mos- de la ciutat (Carrer dels Forns, Cal Ber- tren que aquestes guarnicions eren més rier), si bé sense permetre encara identifi- antigues, i havien sorgit en un moment car estructures de conjunt. No podem d’ocupació dels espais pirinencs previ a dubtar, però, de l’existència d’un nucli al aquests conflictes, ja durant la segona peu del Castell que, si fem cas de la dis- meitat del s. ii ane (Morera et alii, 2016). persió de troballes, havia ja d’ocupar una També a Llo tenim indicis d’aquesta superfície notable. Destaca especialment fase, si bé aquí les estructures arquitectò- la troballa a Cal Berrier d’una base de niques semblen correspondre encara a Campaniana B amb un grafit ibèric, el una tradició més local, ceretana, el que no que ens marca de nou la presència indíge- exclou la localització al jaciment també na al lloc, similar a la dels altres establi- d’alguns elements significatius. Així, a ments mencionats.9

9. És també significativa la menció d’uns Libenses com a membres d’una unitat de cavalleria auxiliar roma- na que lluità a Italia (CIL I, 709), reclutada l’any 89 ane a Salluie, actual Saragossa. En aquesta unitat d’equites ibèrics hi destaquen també els Ilerdenses, de manera que no seria inversemblant que aquests

24 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane)

Pel que fa al poblament dispers, el reassentament de població i colonització període dels s. ii-i ane veu la continuïtat de noves terres molt típic del procés de d’alguns establiments rurals ceretans, i romanització (Olesti, 2014). Les activi- tant alguns indrets estratègics (Pi del Cas- tats agrícoles i ramaderes al fons de vall es tellar, controlant l’accés a la vall de la potencien, i fins i tot podem intuir que el Molina), com Pic de Bena (un abric on es model ceretà (poblament concentrat, me- localitzà un denari romà de segona meitat nor nombre d’establiments rurals) co- s. ii ane) mostren que el poblament rural i mença a canviar cap a un model més dis- productiu segueix en funcionament. El pers, on possiblement les granges de mateix podem dir de les cotes altes, on a petits camperols i ramaders es distribuei- l’Orri d’en Corbill (Enveig) tant la Caba- xen per les cotes baixes, un fenomen de na 82 com l’abric 83, amb nivells cere- reassentament identificat en altres àrees, i tans, presenten datacions de 14C compa- que coincideix amb els canvis a l’interior tibles amb una continuïtat d’ocupació en dels oppida que perviuen (en aquest cas, aquest moment. Aquesta ocupació de zo- potser desplaçats des d’un Castellot més nes altes es veu complementada per un centrat en altres funcions). Aquest creixe- retorn de l’agricultura en aquestes cotes, ment agrícola es pot detectar indirecta- com la identificació per 14C d’una terras- ment en la diversitat de taxons cultivats sa d’aquesta fase a la Devesa dels Cava- que s’ha documentat en els estudis carpo- llers, després d’un abandonament en èpo- lògics a Castellot i Baltarga, amb cereals ca iberoceretana (Harfouche i Poupet, com el blat nu, ordi vestit, mill, panís i 2013: 16).10 civada, però també cultius com el sègol o El gran fenomen d’aquest moment, pèsols. però, és l’aparició de nous jaciments, que A banda d’aquest creixement agrícola pràcticament doblen el nombre d’establi- i ramader, i d’un notable interès militar i ments coneguts del període anterior (49 estratègic, quins altres elements expli- en total), dels quals 33 a la plana o als lí- quen aquesta forta presència militar ro- mits costers (Morera, 2017: 1212). A mana a la Cerdanya? Passaria el mateix a més, destaca com bona part dels nous as- la resta del Pirineu? sentaments ja no es troben sobre punts Creiem que un primer recurs seria la elevats de la plana, sinó que un grup im- riquesa en metalls de la regió, ben docu- portant (18) es troben ja ubicats sobre les mentada a les fonts literàries grecoroma- terrasses agrícoles a banda i banda del Se- nes. No es tracta només de les referències gre. Aquest fet indica un possible creixe- de Diodor de Sicília (autor precisament ment demogràfic, però també l’ocupació del s. i ane) a la plata pirinenca i al co- de noves àrees agrícoles, un fenomen de merç fenici, sinó dels inventaris d’autors

Libenses mencionats siguin els ceretans de la futura Iulia Livica, ben connectats pel riu Segre, i no pas els vascons de la Libia berona (Herraméllurri), com ha estat sovint proposat (Olesti, 2014; Morera et alii, 2016: 157). De ser així, tindríem la demostració de la participació dels ceretans (enquadrats a Llívia, centre capital almenys en aquest moment) entre les tropes auxiliars romanes i la demostració del paper com a centre de reclutament de guarnicions com el Castellot, Baltarga o Llo. 10. Es curiosa la localització a 2030m (Eina), en una ruta que va cap al Puigmal i el Ripollès, per part de l’equip de P. Campmajó, d’una espasa La Tène I, amb la funda i dos anells de bronze, en un dipòsit que sembla ritual i que marcaria la utilització d’aquesta via (Morera, 2017: 297).

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 25 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane) tan precisos com Estrabó (III, 2, 8, que del territori polític ceretà, coneixem di- menciona l’or nord-pirinenc) o Plini el versos jaciments que també reflecteixen Vell (NH, 4, 112)) que esmenta l’or, la canvis causats directament o indirecta per plata, el plom i el ferro pirinenc. la presència romana. En aquest sentit, a banda de la com- Cal començar en primer lloc per la plexa metal·lúrgia documentada al Caste- comarca de l’Alt Urgell, amb l’enigmàtica llot i Llo, tenim en el cas de la Cerdanya entitat romana de Castellciutat, a la Seu indicis de l’explotació d’un recurs estratè- d’Urgell, on s’esmenta la troballa de cerà- gic com és l’or pirinenc. Es tracta del jaci- miques campanianes, sense més precisi- ment de les Guilleteres d’All, unes estruc- ons. Més clara és l’ocupació d’aquesta tures d’erosió d’origen antròpic ubicades fase a la Vall de la Vansa, al Goleró sobre dipòsits miocènics amb una nota- (2020m) on s’han excavat estructures da- ble presència de partícules d’or, seguint el tades per 14C a la segona meitat del s. ii model d’explotació de l’or al·luvial, ben ane i que corresponen a un tancat (possi- conegut pels romans (Olesti et alii, blement ramader) i a un possible forn de 2015). La morfologia d’aquestes estruc- rostit de ferro (Forn 43). Entre els mate- tures erosives respon a models d’extracció rials ceràmics destaquen les ceràmiques a ben documentats arreu (estructures en mà de tradició local, amb algun fragment pinta, circ, etc.) i les excavacions van per- de ceràmica a torn reduïda ibèrica, el que metre identificar un sistema hidràulic, marcaria un context similar al dels jaci- amb una bassa d’acumulació d’aigua, que ments cerdans (Palet et alii, 2014: 463; podem datar en una cronologia d’època Euba, 2009: 49). romana.11 Estructures d’aquest tipus n’hi Similar seria el cas d’Andorra, on a la ha també a la zona d’Oceja i en altres zona de fons de vall s’han documentat di- punts de la vall del Segre, però precisa- versos jaciments amb nivells d’aquesta ment les Guilleteres es troben ubicades fase, com el Roc de l’Oral, un esperó ro- entre el Castellot (on tenim documentat cós que controlava el pas del riu Valira. el treball metal·lúrgic de l’or al s. ii-i ane) No s’han pogut determinar les estructu- i Baltarga (un punt de control militar, res d’aquesta fase, però el context mate- amb la troballa d’un segell de ferro daurat rial (amb ceràmica a mà majoritària, però amb or i plata), el que ens porta a datar presència de Campaniana B, càlat i grisa l’origen d’aquesta probable explotació de ibèrica i àmfora itàlica) ens recorda el l’or al·luvial en aquesta cronologia.12 conjunt del Castellot, destacant especial- Pel que fa a les àrees veïnes de la Cer- ment un petit penjoll en bronze, amb for- danya, i que podrien molt bé formar part ma de peu, que té clars paral·lels de s. ii

11. La cronologia ve determinada pels materials localitzats en el mur de tancament de la bassa, i que ha de ser posterior a l’Edat del Bronze i anterior a les ceràmiques comunes romanes aparegudes (Olesti et alii, 2015). Recentment, a All, el punt de sortida de les estructures d’erosió de les Guilleteres, ha aparegut de nou ceràmica romana i ceretana. 12. La vinculació directa de l’exèrcit romà a les activitats de prospecció minera, i no només de control, es veu reflectida per l’exemple en el cas de l’any 47 ne, quan el governador de la Germania inferior va em- prar les seves tropes per treballar directament a les mines de plata de la regió (Tàcit, Ann. 11, 20, 3). En qualsevol cas, la vinculació directa de l’exèrcit romà en el control i l’explotació de les zones auríferes és un fenomen ben demostrat arreu de l’Imperi (Olesti, 2014).

26 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane) ane. També seria similar el Sot Gran Aquest tipus de forns de rostit han d’Antuix, un nou promontori sobre el aparegut també a la zona del Parc d’Ai- riu, amb materials ibèrics i a mà (Yañez, güestortes, concretament al Forn de Fan- 2009). gassals (Monestero, 2300m) datat per A la zona del Ripollès, cal destacar 14C en ple s. ii ane i de nou d’una gran els recents treballs desenvolupats a la Vall senzillesa i modesta dimensió. Sorprèn de Núria, on a la Coma del Fresser s’ha que aquests petits forns (als que podríem excavat el jaciment d’Aigols Podrits afegir el del Goleró) es dediquin només al (2.470m), una cabana de possible funció rostit i enriquiment de mineral, sense que ramadera (346) de planta quadrangular, hi hagi cap indici de reducció,13 el que que presenta una darrera ocupació permet pensar que en aquestes cotes ele- d’aquesta fase, amb les característiques vades es realitzaria només una primera ceràmiques a mà d’aquest moment (Palet fase de la complexa cadena de l’explotació et alii, 2016: 69-70). del ferro. A més, sembla que els dipòsits És a la zona del Pallars, però, on explotats són sempre superficials i de no aquests canvis es documenten de manera molta qualitat. més evident. Així, en un territori on com També a la zona d’Aigüestortes, i ja havíem indicat hi ha molt poc pobla- amb una cronologia de s. ii ane, s’ha ex- ment de la fase 400-200 ane, en aquest cavat un petit recinte d’habitació, circ de moment es documenta l’aparició a l’alta Saboredo (vall de Ruda), ubicat a 2280m. muntanya (el fons de vall és encara mal Es tracta d’una cabana tendent a rectan- conegut) de tot un seguit de petits establi- gular, amb només la base de paret de pe- ments especialitzats en el rostit del ferro. dra, amb exclusivament ceràmica a mà i Es tracta en primer lloc del forn del Dol- que ha estat vinculada a activitats rama- men de la Font dels Coms (Baiasca, deres (Gassiot, 2016: 147). 1850m), un sepulcre megalític reaprofi- Ja a la Vall d’Aran, a Lac deth Mei tat al s. ii-i ane com a base per erigir un (2.291m), s’ha excavat una cabana (NA- forn de rostit i sobre el qual es documen- 061), amb un espai interior d’uns 10 m2, ten 9 paviments, el que implica una pro- on s’ha recuperat només ceràmica a mà ducció entre els s. ii ane – ii ne. És inte- sota l’enderroc i una datació 14C que ressant destacar com la primera fase sembla adequar-se amb aquesta fase (Gas- presenta només ceràmica ceretana, a mà, siot, 2016: 148). mentre que la fase de principis de s. i ane Pel que fa al fons de vall, només a la ja presenta ceràmica campaniana B, mos- Vall de Boí coneixem el jaciment de Sant trant l’arribada d’aquestes importacions a Joan de Boí (1260m), on per sota d’unes un petit grup poblacional en un indret estructures de segona meitat de s. i – s. ii força allunyat (Gassiot, 2017: 175). Un ne aparegueren les restes d’un petit forn segon forn és el del Pi Florit (Baiasca, de reducció de ferro, amortitzat per l’es- 2050m) datat per 14C (168-93 BC), tructura posterior (Farràs, 2001-2002). també de rostit i també de petites dimen- No es pot precisar la seva cronologia, sions. però de correspondre a una fase preimpe-

13. Recentment, al Port del Cantó s’han identificat indicis de reducció de ferro, encara però per datar. Po- drien correspondre al que també s’ha detectat a Sant Joan de Boí. Agraïm a E. Gassiot aquesta informació.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 27 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane) rial –com sembla també per la seva tipo- tació del ferro tot al voltant del massís logia, similar als forns de Martygues de s. (Mut i Kotarba, 2007). Sens dubte l’ac- i ane- seria el primer forn de reducció de cessibilitat a través del Vallespir i del ferro conegut amb aquesta cronologia al Conflent cap al Canigó des de la costa, Pirineu Català i podria ser complementa- permet entendre la gran dimensió ri dels forns d’enriquiment que hem anat d’aquesta activitat extractiva ja en els s. veient en altres punts. ii-i ane. Si passem als territoris al nord-est de Un cas similar el trobaríem a la zona la Cerdanya, un fenomen molt similar al del Coll d’Ares, tant al costat espanyol que hem indicat es produeix a l’àrea del com francès, on s’han documentat mines Canigó, però aquí amb una dimensió de coure i de plom argentífer, així com molt superior a l’àrea occidental. Així, els explotació del ferro, a zones com « Les treballs de G. Mut i J. Kotarba (2007) Ferreries », on s’han localitzat materials han permès documentar el sorgiment, tot republicans tant a l’interior de les galeries al voltant del massís del Canigó i en zones com en sectors associats.14 Una mica més de mitja i baixa muntanya, d’un gran al nord, a la zona del Séronais (Foix), nombre de jaciments dedicats a l’explota- també el coure i altres minerals associats, ció del ferro. No es tracta de l’únic interès foren objecte d’explotació des de la sego- miner de la zona, on com a mínim en na meitat del s. ii ane (vegeu el treball de època històrica hi ha hagut explotació de E. Meunier, B. Cauuet i M. Munoz en l’or de l’arsenopirita i el plom argentífer. aquest mateix volum). De tota manera, Si comencem pel plom argentífer, hi ha fins i tot en aquestes zones d’interès mi- indicis de la seva explotació en els s. ii-i ner (com Rocabruna, al costat meridional ane a la zona de Montboló i d’Amelie-les- de la carena), hi ha sens dubte un interès bains, amb la identificació de galeries i per altres recursos econòmics, com es do- zones de transformació on s’han localitzat cumenta de manera excepcional en el cas molins, dipòsits, i una cultura material de la Bauma del Serrat del Pont (Torte- característica (àmfora Dr. 1A, campania- llà), a la capçalera del riu Llierca, a mitja na, ceràmica comuna ibèrica i itàlica, ce- alçada, on al llarg del s. ii ane està en actiu ràmica a mà, etc.), indicativa del context una petita comunitat ramadera (Alcalde republicà de l’explotació (Roudier, et alii, 1994). Així, a l’interior de la Bau- 2013). Més clara encara és l’explotació ma, ocupada ja al BF i possiblement tam- del ferro, amb centres d’una dimensió ja bé al final de l’època ibèrica, es construeix important a l’Oratori (Amelie-les-bains), al s. ii ane un llarg mur de tancament amb un escorial de més de 20.000 m2 de d’un estable, que ocupa un ramat format cronologia ii-i ane, indicatiu d’un centre majoritàriament per suids, els quals es de reducció de ferro i ja no només rostit, criaren en el lloc, com indica la gran com era característic de les altes cotes. quantitat de dents de llet trobades al lloc. Centres de reducció de ferro s’han identi- Les restes consumides, en canvi, indiquen ficat i excavat també a Taurinyà i Bailles- un percentatge baix de porc, el qual indi- tavy i en conjunt s’han identificat més de ca que aquests suids foren majoritària- 20 jaciments on s’ha documentat l’explo- ment desplaçats cap a un altre punt. La

14. Treballs en curs d’Emmanuelle Meunier, a qui agraïm la informació.

28 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane) presència d’una llar de foc i una fossa in- a mitjans de s. i ne. Es tracta d’un canvi en dica la presència d’un establiment tempo- les formes d’explotació i gestió d’aquest ral, amb una notable presència d’àmfores recurs, que sens dubte hem de posar en re- d’importació, que indiquen que aquesta lació amb els canvis apareguts amb la im- comunitat estava vinculada a la xarxa co- plementació del model imperial. mercial, en un model ramader força avan- çat que de nou sembla possible connectar 3.2. Paleo-ambient amb la presència romana riu Fluvià avall. Finalment, ja una mica més allunyat També des del punt de vista paleo-am- de la nostra zona d’estudi, però mostrant biental, aquesta fase registra importants un paral·lel molt interessant, tenim la canvis en els indicis d’impacte antròpic zona de Les Corberes (Les Corberes), en- en cotes altes. En el cas de la Cerdanya, i tre Ruscino i Narbo. Aquí s’ha identificat després d’un període de retirada o retro- unes pautes d’ocupació i explotació del cés de les activitats en alta muntanya que territori molt similars a les del Canigó. va comportar una regeneració forestal, als Així, de nou són els recursos miners l’ele- sondejos del Pla de l’Orri (2150m), en- ment més significatiu, on s’han identificat torn el 100 ane, torna a començar l’explo- dues fases ben precises: sembla que els ja- tació i tala de les pinedes en cotes altes i ciments més antics, de mitjans de s. ii ane, mitjanes (Rendu, 2003: 373). Aquests cerquen especialment els recursos de cou- elements coincideixen també amb un re, plata i plom (amb un bon exemple al descens de l’avet, el Quercus i el faig a la jaciment del Camp de l’Oliu –Serrat de comarca, el que per a Ch. Rendu caldria Germa-, amb àmfora Dr. 1A, Camp. A i posar en relació amb les activitats metal· B, kalathos ibèric...), però aquesta activitat lúrgiques, si bé és cert que això coincideix s’atura vers mitjans de s. i ane (Mante- amb una presència de cereals i vitis, que nant, 2014: 350-352). En canvi, a finals juntament amb l’existència de terrasses del s. ii ane s’inicia sobretot l’explotació agrícoles en cotes altes d’aquest moment del ferro, on s’han localitzat un nombrós (com a Devesa dels Cavallers o fins i tot a nombre de forns de reducció, de dimensi- Eyna -Roques Blanques-, on hi ha indicis ons petites, que en la seva major part arri- agrícoles) podria indicar un creixement ben al s. i ne. D’un conjunt de 60 jaci- de l’agricultura. De fet, a Pla de l’Orri hi ments identificats, 30 s’han pogut datar ha indicis en aquesta fase de vitis i cereals, amb precisió i entre aquests es produeix que mostren un increment de l’agricultu- una evolució significativa: iniciats a finals ra, potser a mitjana cota (Rendu, 2003: s. ii ane - inicis s. i ane, se n’abandonen 366). De tota manera, els indicis de ra- uns quants a mitjans de s. i ane, però els maderia també poden explicar aquesta que continuen agafen molta més dimen- lleugera desforestació (Gallop et alii, sió, que es prolonga fins a mitjans de s. i 2007: 110). El mateix s’observa a Roques ne. Inicialment es tracta de petits forns de Blanques (Eyna, 1700m) on hi ha indicis reducció ubicats al costat dels punts d’ex- d’activitat antròpica, però amb una recu- tracció i de les zones de combustible, però peració de la cobertura forestal a partir sobretot a partir d’August creixen els grans del 100 ane aproximadament, combina- escorials, com el de Caraillet 1 (Palairac), da amb un lleuger increment d’indicis ra- d’una dimensió ja important, que acaben maders. En qualsevol cas, no sembla que

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 29 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane) a la Cerdanya la nova presència romana tals, amb un interès especial en l’avet, que dels s. ii-i ane tingui un fort impacte am- a partir d’aquest moment i fins al 50 ne biental en l’alta muntanya, com sí que mostra una evolució en dents de serra in- passa en altres zones. dicativa d’una gestió silvícola coherent També tenim interessant informació (Pèlachs et alii, 2012). L’explicació es tro- de l’àrea andorrana, amb els treballs al baria en una tala d’avets joves per espon- sector de Madriu-Perafita. Aquí els indi- jar el bosc i l’obtenció d’avets de més di- cis més importants semblen indicar un mensió i talla, objecte per tant d’aquesta increment de les estratègies ramaderes, gestió. Això coincideix amb una reducció continuant, per exemple al Bosc dels Es- dels indicis de pastoralisme i per tant ens tanyons (2180m), el declivi de les pinedes parlaria d’una silvicultura que cercaria un i l’increment dels indicis pastorals que ja tipus de fusta específic, precisament la venia de la fase anterior (taxons nitròfils- més emprada per a la construcció d’edifi- ruderals: Ejarque, 2013: 144). El mateix cis i vaixells en època romana. Un feno- succeeix a Estany Forcat, on a partir del men similar es documenta a València 200 ane hi ha un increment d’aquest ti- d’Aneu, on a partir del 150/100 ane es pus d’indicis, de nou mostrant l’incre- documenta una baixada forta de l’avet, ment de la ramaderia. Aquí són també mentre que el pol·len arbori global es destacables els indicis d’una tala selectiva manté (sobretot per l’increment del faig), de l’avet, amb importants dents de serra, el que de nou indica una tala selectiva de que podrien parlar també de la gestió l’avet i una bona gestió d’aquesta espècie. d’aquest recurs (Ejarque, 2013: fig. 61). Els indicis ramaders són febles, però es També a Orri de Setut es documenta una mantenen. notable desforestació a partir del s. i ane Prop d’aquí, a la Vall de Cardós, els (tant Quercus, com Abies o Fagus) i a Bas- resultats del sondeig d’Estanilles (2.247m) ses de Setut passa el mateix amb el roure, mostren també com a la fase que s’inicia el qual podria indicar un interès pels pro- en el s. ii ane hi ha de nou un descens im- ductes forestals i no només per obrir zo- portant de l’avet, que contrasta amb el nes de pastura. manteniment general del bosc, de nou en En canvi, a més alçada, ja a l’estadi un context amb poca agricultura i nota- alpí (2390m, Riu dels Orris), en aquest bles indicis de pastures. moment es recupera el pi, el que sembla Ja en el límit amb la Vall d’Aran, a la indicar una menor ocupació d’aquesta Bassa Nera (1.890m), entorn el 150 ane zona tant a final d’època ceretana com en s’inicia un procés de desforestació, mar- aquesta primera fase de romanització. És cat especialment pel descens de l’avet, un possible pensar que l’accés a aquestes co- fenomen que s’acompanya d’un incre- tes seria poc rentable des d’un punt de ment de les pastures, amb absència de ce- vista ramader i forestal. reals i sense incendis, el que de nou ens Potser on els indicis són més clars, marca unes pautes similars a tota la zona i però, és de nou a la zona del Pallars, en els que ens parlen d’una explotació forestal sondejos de Burg, on després d’una fase selectiva i coherent (Garcés et alii, 2017). anterior de recuperació del bosc, a partir Finalment, al sector oriental, diversos del 150/100 ane es documenta una inter- estudis desenvolupats a la zona del Cani- venció antròpica sobre els recursos fores- gó (Galop, 2005) mostren un fenomen

30 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane) paral·lel. Al s. ii ane es produeix un pic de afirmar-ho, doncs per a aquest procés la l’antropització a les cotes altes, amb mol- llenya és suficient per assolir la tempera- tes gramínies i un bosc reduït. Vers el s. i tura necessària als forns d’enriquiment, ane hi ha una nova inflexió, amb un nota- sense caldre la utilització del carbó. Potser ble descens, de nou, de l’avet, alhora que el cas del Canigó seria l’únic on la localit- baixen ostensiblement les gramínies i els zació de forns de reducció a les cotes bai- indicis d’humanització i sense indicis de xes podria explicar la tala del bosc i la pro- cereals. Una estratègia forestal, amb com- ducció de carbó en cotes altes, si bé de plementarietat ramadera, torna a ser una moment no s’han identificat carboneres hipòtesi força versemblant. d’aquesta cronologia. En qualsevol cas, Aquestes pautes no serien només úni- bé com a llenya/combustible (associada a ques de l’àrea sud-pirinenca. Estudis de- la metal·lúrgia), o bé com a fusta (total- senvolupats a la vall de Soucelm (1500m, ment necessària en el cas de l’avet per a la al nord d’Andorra), han documentat en construcció d’edificis d’envergadura o la els s. ii-i ane una reducció important en el construcció naval) l’explotació dels bos- pi i l’avet de la zona, associat a activitats cos d’alçada sembla una novetat d’aquest ramaderes, però que, per la similitud amb moment republicà. les altres zones, no pot desvincular-se del A banda de la gestió silvícola (ben mateix interès en la fusta. El mateix suc- documentada a Burg, però reflectida ceeix a la zona de Donezan (1.700m), just també en els altres sondejos), les cotes al- a l’Ariège, al nord del Capcir, una zona no tes mantindrien una presència ramadera molt allunyada del territori ceretà, on es important, combinada en alguns llocs per documenta una desforestació en aquest una agricultura d’alta muntanya, que ha- cas d’avet i faig, també associada a activi- via desaparegut a la fase iberoceretana. tats agropastorals (Ejarque, 2013: 149). Les dades paleo-ambientals de l’àrea 3.3. Síntesi de la tercera fase pirinenca oriental, doncs, tot i les lògi- ques diferències regionals i les dificultats El període dels s. ii-i ane suposa la irrup- per precisar una cronologia estricta, mos- ció a l’àrea pirinenca dels mecanismes de tren per a la fase ii-i ane uns fenòmens control i explotació territorial de filiació força coherents: no és el moment de més romana, conseqüència del domini del activitat a les cotes altes, sobretot si ho nord-est peninsular i la seva prolongació comparem amb les etapes del Bronze Fi- terra endins. Aquesta intervenció havia nal o les posteriors tardoromanes, però hi estat considerada com a marginal, ente- ha activitats importants de desforestació nent els Pirineus com el límit septentrio- (en especial, tala de les avetoses), tales que nal de l’ocupació romana, ja que per una no s’acompanyen d’incendis (com seria banda se suposava que Roma estava poc més propi del model ramader) el que por- interessada en les àrees muntanyenques i ta a pensar en un aprofitament selectiu de per altra banda aquests territoris eren un la seva fusta. Aquesta fusta podria trans- aparent «cul-de-sac» en un moment en el formar-se en carbó, però els indicis que qual el sud de la Gàl·lia teòricament enca- hem vist pel que fa a la producció de ferro ra no havia estat ocupat. De tota manera, (on predomina l’enriquiment més que no era clar per les mateixes fonts literàries pas la reducció) ara per ara no permeten antigues que el coneixement romà

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 31 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane) d’aquestes àrees (amb aliances amb po- tiu de la concentració d’un excedent bles com els volcians o els bergistans des agrícola important, però també per la im- de finals del s. iii i inicis del s. ii ane) no portància de la ramaderia (amb alguns era secundari i hi havia prou indicis per exemples de sacrificis rituals molt interes- pensar en una intervenció més intensa del sants -Albizuri et alii, 2017-). La presèn- que s’havia considerat tradicionalment. cia romana pot vincular-se sobretot a un La identificació de tot un seguit d’es- context militar (on també tindrien un pa- tabliments indígenes amb presència mili- per important els auxilia indígenes), amb tar romana a la Cerdanya no fa sinó mos- dos elements que considerem molt signi- trar que aquesta presència és força antiga ficatius: per una banda, una notable pre- (com a mínim de mitjans de s. ii ane) i sència de cànids (d’una important talla i que no pot desvincular-se dels processos acostumats a fer un fort treball físic) i per que en altres àrees de plana estaven suc- altra una sorprenent presència de mules, ceint en aquell mateix moment. A banda també d’una talla important. Un recent dels establiments pròpiament pirinencs, treball sobre les restes de 32 èquids del hi ha d’altres jaciments similars que ens Serrat (Albizuri et alii, 2017) ha permès mostren aquest interès romà per les zones identificar una pauta regular de cria de d’interior i prepirinenques. Així, per mules i la seva utilització com a animal de exemple, el jaciment de Monteró (Cama- tir o com a mínim de munta, donades les rassa), de segona meitat de s. ii ane, cor- marques d’estrès detectades (Albizuri et respon a un castellum ubicat en un punt alii, 2017: 124). La seva adscripció a un de control del riu Segre, just en el punt context militar romà, proposada pels au- on aquesta via transpirinenca s’obre cap a tors, no deixa lloc a dubtes, especialment la plana de la Noguera (Ñaco et alii, si tenim en compte la importància de les 2015). El context militar de l’establiment mules en la logística de l’exèrcit romà, està ben documentat, però la presència així com la necessitat de pastures que tant d’importants elements de tradició acompanya la seva cria, un recurs piri- indígena (entre altres elements, dos nenc i prepirinenc de primera magnitud. ploms epigràfics ibèrics), així com d’ele- L’avantatge de les mules, tot i la seva este- ments tan significatius com una creu de rilitat, es deu a la seva alimentació més balança o fragments de plom per ser uti- econòmica i menys exigent que la del ca- litzats per l’escriptura, ens mostren el ca- vall, la seva adaptació a terrenys rocosos ràcter de statio d’aquest punt, similar al (per les peülles més fortes), la seva docili- dels praesidia ceretans de Castellot i Bal- tat, la seva capacitat de treball (menys ho- targa. Un altre cas similar seria el d’Aeso res de son, menys velocitat, però més dis- (Isona). Aquí, al costat d’un oppidum ibè- tància total a recórrer) i en general la seva ric de notable dimensió, a mitjans de s. ii manutenció més senzilla que la dels ca- ane s’ubica un establiment híbrid, amb valls (Albizuri et alii, 2017: 116; Roth, un fort component militar romà. Aquest 1999: 62). En aquest sentit, cal recordar possible campament (Serrat dels Espi- la gran tradició al Pallars de la cria de mu- nyers) es caracteritza per una gran capaci- les en èpoques històriques,15 i el rol que tat d’emmagatzematge en sitges, indica- les mules –molt més que els cavalls- tin-

15. Agraïm a Albert Pèlachs aquesta informació.

32 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane) gueren en la logística militar romana. A ubicat just a l’entrada de la vall salina Isona l’evolució d’aquest campament (Pancorbo, en premsa). La sal gemma de donà lloc a principis del s. i ane a la fun- Cardona (explotada sens dubte des d’èpo- dació d’una veritable ciutat, Aeso, la més ca prehistòrica i ibèrica), fou un recurs ja propera al Pirineu fins aquell moment. mencionat per les fonts romanes del perí- Ja a l’àrea del Solsonès, trobem a l’op­ ode de la conquesta (Aule Gel.li, NA, 2, pidum de St. Miquel de Sorba un paral·lel 22, 28). El jaciment mostra, de nou, un proper al jaciment del Castellot, amb la fort context indígena, a la vegada que un construcció sobre les estructures indíge- paquet de materials (on destaca un dipò- nes d’un nou sistema defensiu de filiació sit ritual amb una caixa de segell i diversos romana, una gran cisterna, i una cultura styli)16 de clara filiació romana. La planta material amb presència d’elements de cla- ortogonal i complexa de l’establiment, ra filiació itàlica, conjuntament amb un així com la identificació d’un espai de substrat majoritari de tradició local magatzem, permet interpretar l’indret (Asensio et alii, 2016), que probablement com un punt de control i gestió de la sal correspondria al poble ibèric dels bergis- gemma, sens dubte connectat amb l’hàbi- tans, un dels pobles més castigats durant tat indígena que degué existir a Cardona i l’ocupació romana. que pertanyeria probablement al poble A l’àrea osonenca, una de les sortides dels bergistans. naturals de l’àrea ceretana (no oblidem la És evident que la relació de tots referència d’Aviè als Ausoceretes, com a aquests jaciments de tipus logístic, vincu- poble indígena que compartia una forta lats a guarnicions militars amb presència identitat amb els ceretans), un jaciment indígena, formaven part d’una xarxa d’es- significatiu seria el del Camp de les Llo- tabliments interconnectats per una nova ses, un establiment de caràcter logístic estructura viària. En el cas d’Osona i el militar romà, però amb un fort compo- prelitoral aquesta xarxa està documenta- nent indígena, de segona meitat de s. ii da per tot un seguit de mil·liaris datats ane, i que sembla força dedicat a l’aprovi- entorn els anys 120-110 ane, cronologia sionament i reciclatge de metalls com el que coincideix força amb la de la via Do­ ferro, el bronze i el plom. mitia al sud de la Gàl·lia. En el cas piri- Ja al Lluçanès, els darrers treballs nenc, tot i que no tenim documentada la confirmen també la presència d’una guar- via per mil·liaris, els establiments de con- nició a Puig Ciutat (Oristà), en el que trol com el Castellot, Baltarga o Monteró sembla un establiment ibèric notable que permeten suposar-la, igual com els esta- fou ocupat per tropes romanes en el marc bliments d’alçada productors de ferro, de les guerres civils (Padrós et alii, 2015). tant al Cadí com al Pallars, també impli- Finalment, un darrer establiment caven l’existència d’una xarxa de drenatge d’aquesta mateixa cronologia (segona i exportació dels recursos (recordem el meitat s. ii ane) és el de Cardona, on re- curiós topònim de Tirvia a la zona). En centment s’ha excavat un establiment aquest sentit, és molt significatiu que

16. Un primer estudi d’aquests materials d’escriptura fou presentat per O. Olesti en el marc de les Terceras Jornadas predoctorales en estudios de la Antigüedad y la Edad Media, UAB. Agraïm a Ainoha Pancorbo tota aquesta informació i la seva generosa col·laboració.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 33 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane) aquest esforç per construir noves vies, i en el cònsol Marc Porci Cató (195 ane) va especial per interconnectar zones de tipus instaurar a la província Citerior uns im- muntanyenc, ja no estrictament litorals o postos sobre la producció de les seves mi- de plana, es manifesta en aquestes matei- nes de ferro i plata (Livi, 34, 21, 7). xes dates en altres províncies, com a la Aquests metalls, igual com la sal, forma- Gàl·lia Cisalpina amb la construcció de la ven part del monopoli de l’estat i en un Via Postumia i la delimitació dels territo- territori provincial com aquest els indivi- ris de les comunitats indígenes (CIL, I, dus o les companyies (societates) que es 584), o a Sardenya, amb la delimitació dedicaven a la seva extracció havien de dels territoris entre comunitats d’origen pagar unes rendes, vectigalia, en funció itàlic establertes per Roma i els indígenes del seu rendiment a l’administració pro- (CIL, X, 7852). Arreu dels territoris pro- vincial romana (Hirt, 2010). En realitat, vincials, sorgeix la necessitat a partir de tots els recursos miners formaven part mitjans de s. ii ane de gestionar uns terri- d’aquest monopoli i el que atorgava toris, uns recursos i unes comunitats que Roma a través dels seus governadors era la interactuen amb l’administració romana i concessió per a la seva explotació en una que cal per primer cop organitzar de ma- àrea concreta, doncs –a diferència del que nera més eficient i sistemàtica. La xarxa passarà en èpoques posteriors, per exem- de vies, stationes i poblament local sembla ple amb l’or- la mateixa administració no la manera més adequada per dur-ho a ter- tenia capacitat per emprendre aquestes me, delimitant si cal de manera efectiva explotacions. En el cas de les mines de els territoris indígenes a partir de fites ter- ferro i plata esmentades per Livi, s’ha menals i documents cadastrals. considerat generalment que es tractaria dels principals centres productors de tra- dició anterior (com la plata de l’àrea de 4. L’explotació dels recursos pirinencs Cartagena), però en realitat la mesura ha- en època romana republicana via d’afectar a la major part dels territoris productors, en la mesura que l’extracció, Ja per anar concloent, tots aquests ele- transformació i comerç d’aquests metalls ments ens permeten identificar a l’àrea havia de produir-se en un territori on la pirinenca i prepirinenca un interès espe- presència romana (ben identificada al- cial per alguns recursos, interès que hem menys a partir de mitjans de s. ii ane en de connectar amb la presència romana tota aquesta sèrie d’establiments de caràc- (eminentment de caràcter militar en ter logístic i militar) era prou densa. No aquestes cronologies) i que podem cen- oblidem que precisament és a partir de trar en quatre elements: els metalls, la ra- mitjans de s. ii ane quan la xarxa viària maderia, la sal i els recursos forestals, ele- del nord-est peninsular rep un fort im- ments tots ells íntimament relacionats. puls, el que implica no només la millora o construcció de noves vies, sinó la funda- ció d’aquests establiments de control i ad- 4.1. Els metalls ministració, stationes, on la presència mi- Poc després d’iniciada la conquesta roma- litar és inherent a una administració na, i amb el sotmetiment dels pobles in- provincial totalment depenent encara de dígenes revoltats del nord-est peninsular, l’exèrcit romà. Que aquests punts tin-

34 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane) guessin, entre altres, una funció d’inven- des per la xarxa viària, ben present als tari i control dels recursos que s’extreien i fons de vall. A part, la producció de plata circulaven per aquests territoris no és fo- implica una metal·lúrgia complexa, que rassenyat, especialment si tenim en necessita el plom per a la copel·lació i compte precisament la troballa en aquests que, per tant, podia ser més fàcilment jaciments d’útils per al control i inventa- controlable per part de l’administració. ri, com tauletes de cera, segells, pesos i No és en aquest sentit casual que sigui a la mesures, moneda, ploms monetiformes, vall de l’Orb, a Ceilhes-Lascours, on es etc. coneix una societas argentifodinarum Rote­ Aquest model, fortament depreda- norum dedicada a l’explotació de la plata dor, i que alguns han qualificat –pensem de la zona ja en època republicana (Main- que correctament- com a hereu d’una tenant, 2014. 335). Aquest control no economia de guerra o ad hoc (Ñaco, exclou que les comunitats indígenes par- 2005) i que descriu bé Sicculus Flaccus en ticipessin en aquesta explotació (tant pel parlar de l’ager occupatorius (Th. 102), és que fa a la mà d’obra, com a les famílies justament el que reflecteixen les pautes de les elits locals implicades en la gestió), d’ocupació i explotació territorials que però sembla difícil que no estigués con- identifiquem a l’àrea pirinenca. Mentre trolat d’una manera o altra per personat- en època ibèrica la demanda de metalls, ges d’origen itàlic, com de fet indiquen tot i haver estat significativa, ha deixat amb contundència les fonts literàries una empremta molt petita en les àrees (Cic., Pro Font. 5, 11). Pel que fa a l’or, amb presència important de metalls (com documentat a la Cerdanya, la ubicació de el ferro, el coure o la plata), a partir del s. les explotacions al·luvials justament entre ii ane, i sobretot a partir de mitjans de se- el Castellot i Baltarga fan pensar en un gle, comencem a trobar arreu els indicis control directe per part de l’administració d’aquest nou interès, els indicis d’una romana, amb un paper actiu de l’exèrcit, pressió forana que porta a les comunitats posseïdor d’uns coneixements i una tec- indígenes a explotar amb més intensitat nologia (documentada per exemple en aquests recursos. Per al cas de la plata (as- l’ús del cinabri) que no creiem extensible sociada sovint al coure o al plom), és pos- al món indígena ceretà. sible pensar en un sistema més rígid de És en aquest sentit interessant desta- control administratiu, doncs sabem que car que justament a Narbona (sortida na- arreu dels territoris dominats per la Re- tural de bona part dels recursos pirinencs pública romana el monopoli sobre aquest tant de la zona de la Cerdanya-Conflent, recurs va permetre desenvolupar ja al s. ii com del Canigó-Vallespir, o Ariège i Cor- ane companyies privades (societates) amb bieres) es documenta a finals del s. i ane la participació d’importants famílies itàli- presència de nombrosos personatges de- ques, amb la connivència de l’administra- dicats a la metal·lúrgia, tres aurifices (or- ció provincial. En el cas pirinenc o peripi- febres), un anularius (fabricant d’anells), rinenc (i sobretot pel que fa a les àrees un faber argentarius (argenter) i un vascla­ nord-pirinenques, com les Alberes, Les rius (fabricant de vasos en or i plata), una Corberes i el Canigó) les explotacions de concentració que ha estat posada en rela- plata del s. ii-i ane no semblen d’una gran ció amb la riquesa minera de la regió dimensió, però es troben ben connecta- (Bonsangue, 2002: 210).

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 35 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane)

Pel que fa al ferro, en canvi, en trac- casos de Baiasca, Aigüestortes o Goleró, tar-se d’un recurs molt més abundant és com de petits centres propers a les vetes possible pensar que la seva explotació se- minerals (Llo, amb un interessant pic de ria més difícil de monopolitzar i que hau- miner localitzat al mateix jaciment indí- ria estat molt més estesa, limitant-se l’ad- gena), o fins i tot ja en centres de reducció ministració romana en algunes àrees a i transformació, també de petites dimen- establir impostos sobre el seu comerç. sions en aquesta cronologia, com el Cas- Només en zones especialment producti- tellot i, sobretot, els forns de reducció al ves i riques s’haurien pogut establir socie­ voltant del massís del Canigó, Boí o, una tates amb concessions específiques. El que mica més enllà, Les Corberes. queda clar a l’àrea pirinenca, però, és que Es tracta d’un model productiu nou l’increment de la producció de ferro a que, tot i no tenir una gran dimensió, su- partir del s. ii ane és un fenomen molt posa un trencament amb la fase anterior i ampli, que afecta pràcticament totes les que hem de vincular a la mateixa aparició àrees i que -en el que ens sembla més sig- dels possibles centres de recepció d’aquest nificatiu- afecta poblacions que l’explo- metall: Castellot-Baltarga, Serrat dels Es- ten en cotes molt elevades, en punts de pinyers-Aeso, Camp de les Lloses, etc. Se- difícil accés i amb una productivitat que ria l’exèrcit romà el gran sol·licitant podem jutjar força reduïda. Això implica d’aquest metall, un ferro que arribaria en que existia una demanda important forma de metall enriquit des de les cotes d’aquest producte, que feia que poblaci- altes i que només en petits forns de reduc- ons sens dubte indígenes dediquessin una ció als fons de vall –o ja directament en part del seu treball a l’obtenció de mine- aquests establiments militars- es transfor- ral, el seu enriquiment sobre el terreny i el maria en lingots de ferro, després forjat seu posterior trasllat cap a zones de trans- en forma d’objectes (claus, clavi caligae, formació (reducció) i consum. armament, etc.). És en aquest sentit signi- Aquesta nova demanda, que no exis- ficativa la purificació de lingots i barres tia a la fase anterior, creiem que només de ferro al Camp de les Lloses, mostrant pot haver estat generada per la mateixa la producció de semi productes que serà administració romana i en especial pel característica d’un model productiu ja seu exèrcit, consumidor tant en època re- més avançat (Duran et alii, 2008: 60). publicana com imperial d’una gran quan- No es tractaria d’un cas únic. Ha es- titat d’objectes de ferro (Bray, 2010). En tat posat de manifest per a l’àrea produc- aquest sentit, no sembla casual que paral· tora de ferro de Sierra Menera (Terol), en lelament a l’aparició d’establiments logís- els s. ii-i ane, la seva vinculació a l’aprovi- tics i de control territorial de filiació mili- sionament de l’exèrcit romà (implicat en tar (praesidia, stationes, etc.) sorgeixi una el domini i conquesta de la Meseta) com xarxa d’establiments dedicats a la produc- factor desencadenant de l’increment in- ció de ferro. Es tracta tant de forns de ros- dustrial de la seva producció (Rico, tit i d’enriquiment, ubicats en cotes altes, 2005). El mateix es proposa per a la gran a prop de punts d’aprovisionament de zona productora de ferro de la Montaigne fusta (amb el seu impacte sobre la tala del Noire, on si bé la producció arrenca al s. bosc, moderada, però reflectida en els es- ii ane, és justament a mitjans de s I ane, tudis paleo-ambientals), com serien els coincidint amb l’inici de la intervenció

36 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane) cesariana i el gran conflicte militar, quan s’observa un lleuger augment dels taxons aquesta producció assolí una dimensió de boví (passant de 43 a 50%), un des- industrial, fruit de la demanda d’arma- cens dels ovicaprins (de 34 a 27%) i final- ment i productes de l’exèrcit romà que ment un lleuger augment dels suids (del suposà la guerra (Domergue et alii, 16 al 18%). També es documenta un 3% 2003).17 Pensem que un model similar es d’èquids i un 2% de cànids. Pel que fa a podria donar al Pirineu. l’estimació de l’edat de sacrifici, s’observa que pel que fa als ovicaprins hi ha uns re- gistres duals. Per una banda, una bona 4.2. La ramaderia part serien sacrificats en l’òptim carni, in- Hi ha indicis arqueològics, com la pervi- dicatiu que se n’hauria aprofitat sobretot vència d’algunes cabanes de pastor (Pla la carn, però altres exemplars presentaven de l’Orri, Aigols Podrits), la construcció uns sacrificis a partir dels 48 mesos, el que de noves cabanes (circ de Saboredo, Lac mostra un interès sobretot en els produc- deth Mei) i de tancats ramaders (Goleró), tes derivats (llet, llana, etc.). Pel que fa als que mostren una nova fase d’explotació suids, continuaven sent sacrificats en edat de les terres altes a partir d’estratègies ra- subadulta, el que voldria dir que serien maderes en els s. ii-i ane. Indicis encara explotats només per a l’obtenció de la més significatius els tenim a partir de les seva carn. I finalment els bovins, tal com dades paleo-ambientals, que com hem passava en l’etapa anterior, també eren sa- vist en diversos sondejos mostren lleuge- crificats en edats adultes i senils, després res desforestacions que s’acompanyen d’emprar-los per la seva força motriu i d’indicis de pastures i d’elements nitrò- potser per la producció làctica. De fet, no fils, indicatius de l’obertura del paisatge i hi ha cap resta d’oví infantil en cap dels de la presència de ramats. A diferència de dos jaciments, el que aniria en la línia períodes prehistòrics, però, aquesta ober- d’una producció lletera. Així doncs, es tura no es farà a partir d’incendis del consolida la tendència anterior pel que fa bosc, sinó de la tala. Sovint, a més, aques- a la gestió ramadera: la voluntat d’obtenir ta tala s’acompanya d’una nova activitat els productes derivats dels ovicaprins i agrícola en alçada. Aquesta ramaderia és bovins, en paral·lel a l’explotació càrnia més reduïda del que havia estat en fases porcina. del BF-Ferro, però segueix mostrant un Els porcs, amb la presència d’algun interès per les cotes altes, en el que sembla individu infantil al Castellot també en una zona explotada com a pastures d’es- aquesta fase, podrien criar-se a l’oppidum tiu. Però quin tipus de ramaderia i se- o a les terres properes, mentre que els ovi- guint quines estratègies? càprids, que s’havien reduït percentual- Com hem vist al registre faunístic del ment, serien els més indicats per la trans- Castellot i Baltarga, en els s. ii-i ane no es humància vertical, que com hem dit detecten grans canvis respecte el període segueix documentant-se, però no amb ceretà. En el cas de l’etapa republicana molta intensitat. Una mostra de la pre-

17. Precisament, l’equip de Cl. Domergue destaca com els mateixos exèrcits cesarians a Àfrica l’any 47 ane tenen tallers metal·lúrgics per a fabricar el seu armament, a partir de matèries primeres com ferro, plom o fusta, que han de portar d’arreu (Bell.Afric. 20, 3).

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 37 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane) sència de ramats a les cotes baixes seria la pendent (Artru, 2013: 252). Estrabó (14, localització de lleguminoses vinculades al 2, 24) esmenta per exemple el transport farratge en els estudis carpològics del Cas- de fusta mitjançant mules, o la utilització tellot i Baltarga (com Trifolium, Medica­ d’aquest tipus de bèstia de càrrega pels ca- go, o Melilotus), que podrien apuntar a la mins muntanyencs (4, 6, 6), el que de gestió ramadera (Berrocal, 2017). Aquests nou reforça el seu paper en aquests espais ramats locals (i la producció de llet) gene- d’alta muntanya. rarien una molt important demanda de El mateix podem dir dels cànids, pre- sal, necessària tant per al manteniment sents a ambdós jaciments, tot i que per la dels ramats, com per a la producció de seva fragmentació no podem oferir dades formatge. de la seva morfologia i dimensions. En el La presència d’èquids, amb un exem- cas del Serrat dels Espinyers (i altres jaci- ple d’ase al Castellot, ens porta de nou a ments de filiació militar d’aquesta crono- la qüestió de la presència de mules i la logia, com Puig Ciutat d’Oristà) el seu seva explotació. Com indiquen les dades aspecte gran i robust pot fer pensar en del Serrat dels Espinyers, la presència mi- animals vinculats al transport i també a la litar romana explica l’interès per aquestes ramaderia. mules, molt adequades per aquest tipus Finalment, l’interès romà per la sal de territori i per una tasca logística, de gemma de Cardona (i potser d’altres transport tant d’homes com de produc- punts d’extracció peripirinencs) s’explica tes. La seva presència a Baltarga i Caste- també per la seva íntima relació amb la llot, doncs, podria ser ben lògica, donat producció ramadera. Era necessària, en també el context militar de part de la seva primer lloc, per al salat de la carn: les per­ població.18 En tot cas, les mules eren cab- nae de porc, que tenim documentades en dals per exemple a la zona dels Alps Cot­ Estrabó a tot el Pirineu, en serien un bon tiae, on diverses inscripcions romanes exemple, tot i ser referències d’una crono- mencionen el seu rol en el transport i fins logia una mica posterior.19 També en ca- i tot se’ls hi dedica ofrenes amb divinitats lia per a la mateixa alimentació dels ani- específiques (Artru, 2013: 253). A més, mals, així com per a la producció de els camins de mula poden superar pen- formatge. dents del 15%, amb punts fins i tot al Aquesta ramaderia complexa, de tra- 30%, mentre que els camins de carruatge dició indígena, però amb novetats difícilment poden superar el 7,5% de d’aquesta fase, s’hauria d’inserir en les

18. Cal recordar que el manteniment de la mula és costós per a una família camperola, tot i la millora que suposa en la capacitat de treball, però a la vegada és molt més econòmica que la dels cavalls, menys pro- ductius per al transport de mercaderies i altres tasques logístiques. Això explica l’àmplia utilització de mules per part de l’exèrcit romà, i que la necessitat del seu aprovisionament fos una constant en la logís- tica de l’exèrcit romà dels s. ii-i ane. De fet, l’any 52 ane César va haver d’adquirir cavalls a Itàlia i a Hispània per a les seves campanyes a la Gàl·lia (BG, 7, 55, 3). En canvi, els ases són interessants en contextos muntanyencs, també per al transport, però més vinculats a contextos privats, on el cost de manteniment i per tant la rendibilitat del transport era molt important. Caravanes de transport d’ases es mencionen a Varró (RRus, 2, 6, 5), justament transportant vi i oli. L’autor destaca la qualitat dels ases de Reati i l’Arcàdia, zones de mitja muntanya. 19. No només entre els ceretans, esmentats per Estrabó. Ateneu de Naucratis, citant a Estrabó, destaca els pernils de l’àrea de Pamplona (XIV), mentre Varró destaca els narbonesos (RR, 2, 4, 10).

38 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane) mateixes estructures administratives pro- que, com Varró destaca (RR, 2, 10, 10), vincials romanes, que arreu consideren calia que els encarregats del bestiar, que les pastures d’alçada com un recurs pú- gestionaven diversos ramats i pastors, ha- blic, pel qual es pagaven canons d’usde- vien de saber llegir per poder gestionar-los fruit (scriptura).20 El pagament d’aquest correctament.21 De fet, el mateix M. Por- vectigal específic per a les pastures està ci Cató considerava que fins i tot una documentat ja des d’època republicana, mala explotació ramadera era més renta- no només a Itàlia, com és ben conegut, ble que moltes agrícoles (Cic. De Officis, sinó també en algunes províncies -com a 2, 89) i ell mateix al final dels seus dies va Àfrica, Grècia o la Cisalpina- en determi- invertir diners no en la compra de terres nades àrees que van ser convertides en agrícoles, sinó de terres de pastura i bosc ager publicus en funció del procés de con- (Plutarc, Cat.Maior, 21, 5). questa (Sisani, 2015). El model implicava De tota manera, que la presència ro- un control directe dels ramats que pastu- mana en aquestes fases tenia ja un interès raven en aquests punts, ubicant punts de per les activitats ramaderes es posa de ma- control on es comptaven els ramats i en nifest amb els personatges de G. Quinc- funció d’això es pagava l’scriptura. tius i C. Naevius, que organitzaren a Creiem que, ara per ara, no sembla possi- principis del s. i ane una societat privada ble identificar aquest tipus d’establiments a la Gàl·lia Transalpina per explotar terres a l’àrea del Pirineu Oriental, doncs les sta­ agrícoles i una gran finca ramadera de la tiones documentades (com el Castellot, qual esperaven obtenir importants bene- Baltarga o Monteró) semblen establertes ficis (on treballen un nombre important en funció de les vies principals i d’un con- d’esclaus, Cic. ProQuinc, 3, 3). Seria tam- trol d’àrees estratègiques de plana. Sem- bé el cas del seu governador Fonteius, de bla que caldrà esperar a la propera fase, ja qui Ciceró destaca com tenia el suport no altimperial, per començar a identificar només dels agricultors, publicans o nego­ stationes o punts de control en àrees d’al- tiatiores romans establerts allí, sinó també çada, que podríem ja vincular a aquest dels ramaders a gran escala (pecuarii, Cic. model de l’ager scripturarius i d’un siste- Pro Font, 19).22 Fins i tot, ja pròpiament ma organitzat de control de les àrees de a l’àrea pirinenca, cal recordar la presèn- pastura d’alçada. No oblidem en aquest cia a la zona l’any 81 ane d’un membre de sentit que el sistema era força complex i l’exèrcit sertorià que protegia els passos

20. No creiem que en aquesta fase es poguessin implementar en aquestes àrees models d’explotació ramade- ra transhumant de gran abast com els que descriu Varró per al cas italià. 21. No tenim dades per pensar que en aquestes zones es pogués desenvolupar un model ramader com el de Sicília a finals s. ii inicis s. i ane, on l’aportació d’esclaus d’origen forà a l’illa, emprats com a pastors pels terratinents locals, va portar a una situació de gran inestabilitat (Diodor, 34-36). L’autor local mencio- na com els pastors, mal alimentats i deixats sense recursos a la muntanya, iniciaren una activitat bando- lera, que acabà portant a les grans revoltes servils, destacant especialment que es tractava d’esclaus por- tats de fora l’illa pels equites romans, que tenien prou influència sobre el governador com per evitar que s’actués en contra dels seus interessos. Especialment en la versió de Constantí de Diodor, es destaca com aquests pastors anaven fortament armats, al viure al camp, i estaven ben alimentats amb llet i carn crua, i els seguien grups de ferotges gossos. L’associació de gossos i pastors es podria posar en relació amb al- gunes dades arqueozoològiques com les del Serrat dels Espinyers. 22. Aquí el terme pecuarii s’interpreta com arrendatari de pastures públiques, més que no pas com a ramader.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 39 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane) pirinencs anomenat Calpurni, cognomen­ el pas de la via de Somport, ja al costat to Lanarius, com diu Sal.lusti (Hist. 1, Aquità, mostra la importància no només 85). Aquest personatge, «apodat» Lanari de la producció de llenya al Pirineu, sinó (és a dir, un tractant de llana), podria te- que del seu comerç, com a mínim en èpo- nir un cognomen vinculat a un ofici ben ca altimperial (Itin.Ant. 452), sinó abans. present a la zona, tal com sembla indicar La dimensió d’aquest comerç havia de ser la manera de denominar-lo de Sal·lusti, prou important com per a generar el sor- ben particular. És clar que podria trac- giment d’un nucli proto-urbà en un lloc tar-se només d’una casualitat, però ens com aquest. De fet, també en època al- sembla una dada prou significativa, que timperial coneixem la importància ajudaria a completar el paper de la pobla- d’aquest tipus de producció a la zona ció itàlica en la gestió i explotació Aquitana per l’existència de diverses ins- d’aquests recursos ramaders. cripcions a déus de tradició indígena com Sex Arboribus Deus, Deus Fagus, Deo Sil­ vano, o els d’arrel bascoide i assimilats a 4.3. Bosc i fusta Mart, Mars Leherennus (Leer= pí) i Mars Aquest tercer tipus de recurs, tan difícil Arixo (Aritz= roure), que significativa- de detectar arqueològicament, era també ment semblen associades a l’activitat fo- estratègic per a l’economia romana, doncs restal i a la manifestació de les divinitats la fusta de qualitat (per exemple la proce- indígenes en els boscos (Marco, 2008). dent d’avets, Làrix o roures) era emprada Com hem vist, són sobretot les dades en la construcció naval i de grans edificis, paleo-ambientals les que ens parlen d’una mentre que d’altres tipus eren necessaris important activitat de tala de bosc, un fe- com a combustible bàsic per a moltes ac- nomen documentat tant pels canvis signifi- tivitats. La importància de l’avet com a catius en les proporcions del pol·len arbori fusta per a la construcció naval queda po- com per l’absència d’incendis significatius, sada de manifest, per exemple, l’any 205 a diferència de les fases anteriors. ane quan es construeix una nova flota ro- La combinació d’explotació de zones mana i no s’utilitzen els avets que oferei- de pastura i a la vegada d’obtenció de lle- xen alguns pobles centre itàlics, sinó els nya està documentada en altres provín- avets dels boscos públics (abiete ex publi­ cies, com la Cisalpina, on sabem que en el cis siluis est usus). El poeta Lucreci (99-55 s. ii ane les dues activitats es duien a ter- ane) recull la imatge que els romans ha- me per part de pobles indígenes, ja sot- vien fet pujar els boscos vers les cotes al- mesos a Roma (CIL V, 7749). tes, perquè havien posat en cultiu totes les Un indici directe d’aquesta activitat, planes i valls, fent-los retrocedir (5, i que podríem retrotraure a aquesta fase, 1370). Ell mateix també indica com ha- és un poc conegut text de Crinàgores (au- vien incendiat els boscos per obtenir tor que escriu bàsicament entre el 45-25 camps i pastures i en alta muntanya amb ane), on mencionant l’activitat d’August els incendis havien obtingut metalls com als Pirineus, i la construcció de banys la plata, l’or i el ferro (5, 1240), de mane- d’aigües calentes, es refereix als «talladors ra que la bona fusta no era tan habitual. de fusta que no els havien conegut abans» L’existència en època posterior d’un fo­ (Ant.Palat. 9, 419). Aquests indígenes pi- rum Ligneum a la zona axial pirinenca, en rinencs, desconeixedors dels banys, es de-

40 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane) dicaven doncs a l’obtenció de fusta com trucció i la vida urbana (Bradley, 2007: una de les seves principals activitats. 243) i la forta necessitat d’aprovisiona- Cal recordar que l’interès pels arbres ment d’aquests tipus de fusta, que lògica- no es limitaria només a la fusta, sinó que ment calia portar de zones notablement productes com la resina de pi (explotació allunyades. Caldrà seguir treballant en documentada al Madriu ja a l’Alt Imperi aquesta línia per poder identificar les di- –Orengo et alii, 2013-) tindrien una gran verses estratègies, i cronologies, d’aquest importància, tant per a les activitats ra- fenomen a l’àrea pirinenca. maderes (la pega era utilitzada com a re- mei pels ramats, en especial en esquilar els 4.4. La sal xais –Varró, Agr. 2, 11-), com en la pro- ducció vitivinícola, ja que era utilitzat per No cal aquí destacar de nou la importàn- aromatitzar els vins i impermeabilitzar al- cia de la sal en les societats antigues, però guns envasos. és important assenyalar que aquest recurs Caldria distingir de tota manera en- és especialment necessari en un context on tre l’interès pel ligneum, fusta com a com- la ramaderia és un sector important. bustible (el roure, per exemple, està ben L’àrea pirinenca oriental, i en especial el documentat en forns de reducció de fer- Prepirineu, té diverses àrees productores ro), la materia (fusta com a material cons- de sal, com els salins de l’Alt Urgell, Gerri tructiu, bigues especialment) i finalment de la Sal (ara sabem que explotades ja des com a material de construcció naval (on del Bronze Mitjà) i especialment Cardo- l’avet tindria un notable paper, amb pocs na, on coneixem l’existència d’un punt de nusos al seu tronc). Sabem que amb el control de cronologia ii-i ane. De fet, en creixement de l’economia romana (i la di- el cas de la Cerdanya sabem que en època fusió de pràctiques com els banys calents, medieval la strata Kardonensis era una via especialment a partir d’August) les neces- fonamental d’aprovisionament de sal, que sitats d’aprovisionament de fusta s’incre- remuntava el riu Cardoner enfilant-se per mentaren exponencialment.23 Cal pen- la Vall de la Vansa i el Cadí (prop del Go- sar, però, que en els s. ii-I ane, i pel que fa leró), una ruta on estan documentats di- a l’àrea catalana, hi degué haver un incre- versos jaciments d’aquest període. És im- ment, però encara moderat. La importàn- portant destacar com en època romana la cia d’algunes espècies d’arbres, com els sal (no gemma, que es podia tallar en cedres al Líban, van dur a desenvolupar blocs, però sí l’obtinguda a partir de sal- també monopolis oficials (en aquest cas morra) es podia traslladar en contenidors imperials, d’època d’Adrià), per tal de ga- ceràmics, que s’impermeabilitzaven amb rantir el seu aprovisionament. És en pega (Mangas i Hernando, 2011: 46). Pot aquest sentit significatiu que el 60% de la ser casual que sigui precisament un perso- fusta analitzada a Pompeia i Herculà sigui natge anomenat Livi Salinator el coman- d’avet, el que indica el seu rol en la cons- dant dels praesidia que Sertori ubica als

23. En aquest sentit, és interessant destacar que Vitruvi (2, 10, 10) assenyala la millor qualitat dels arbres alpins dedicats a la construcció d’edificis (en concret, els avets) procedents de les zones solanes, per sobre dels avets procedents de les zones obagues, amb massa humitat. Hi ha alguns estudis recents que sugge- reixen que en el passat hi podria haver hagut més avetoses a les solanes pirinenques (Cunill et alii, 2015).

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 41 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane) pasos pirinencs l’any 81 ane. Els Livi Sali­ munitats indígenes encara amb una nota- nator són una gens ben coneguda a Roma, ble autonomia, s’hagués implementat un però no deixa de ser significativa la localit- veritable model de control d’aquests mo- zació d’un personatge amb aquest cogno­ nopolis i la seva taxació i tributació. Això men, indicativa d’un personatge relacio- no exclouria, però, una explotació nat amb la sal, precisament en aquest punt d’aquests recursos per part de l’adminis- i en aquesta cronologia. tració provincial. Justament les stationes i praesidia ubicades en estratègiques zones de pas, articulant al nostre entendre no 5. Unes primeres conclusions només la logística de l’exèrcit romà, sinó que també l’explotació dels recursos terri- En resum, sembla que en aquesta fase re- torials, podrien actuar com a punts de publicana els canvis detectats a nivell control i inventari d’aquests recursos, de- d’explotació d’aquests recursos produc- mandats en forma de requisicions ad hoc tius (els metalls, la ramaderia, la fusta i la o contribucions directes a les comunitats sal) semblen molt vinculats a la presència indígenes, obligades a aprovisionar a militar romana i a les repercussions que l’exèrcit d’aquests productes, tots ells im- aquesta té sobre les poblacions locals. prescindibles per al funcionament de D’una economia fortament autàrquica, i l’exèrcit i l’administració provincial ro- amb un volum d’excedents probablement mana: metalls (ferro especialment), ra- limitats, es passà a una economia de guer- mats (mules, carn, llana) i fusta. ra, vinculada a una presència militar i No seria un model únic. Estrabó (IV, unes demandes o requisicions que sens 6, 6) destaca un cas paral·lel d’altres po- dubte afectaren aquestes produccions. La bles muntanyencs sota l’òrbita romana, demanda de ferro per part de l’exèrcit, com seria el cas dels Ligyens, ligurs, que ben documentada a les fonts, sens dubte vivien bàsicament dels seus ramats i del generà un increment de la producció -que bosc. Estrabó menciona la seva producció documentem sobretot en àrees d’alçada- de llet, d’una beguda elaborada amb ordi, donant lloc a un model de forns de rostit l’obtenció de fusta de qualitat que feien en alçada i reducció als fons de vall, que baixar cap a Gènova i com intercanvien el aprovisionaria els tallers ubicats a les bestiar (cavalls i mules), la fusta, la mel i guarnicions pirinenques i prepirinenques l’elektron, per productes com l’oli i el ví. (com el Castellot). Tot i la referència de Metalls (or...), mules, fusta, llet, produc- Cató al cobrament de vectigalia en mines tes que demandava justament l’exèrcit de ferro i plata a Citerior, no creiem que (així com els habitants de Gènova, un em­ en aquesta cronologia això es fes efectiu a porium regional) i que són curiosament les àrees pirinenques, on la dimensió de molt similars als que detectem a l’àrea pi- les mines –molt reduïda pel que conei- rinenca. xem- i la seva ubicació tan dispersa i com- No deixa de ser significatiu que sigui plicada, dificultarien enormement aquest justament d’aquesta zona on hem conser- control tributari. El mateix podríem dir vat la Sententia Minutiorum (117 ane, de la producció ramadera i el control de CIL I 584), una inscripció on es delimiten les pastures, o de la fusta. Sembla difícil els territoris dels genovesos (aliats dels ro- pensar que en els s. ii-i ane, amb unes co- mans) i una de les tribus ligurs de la zona

42 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane)

(els Viturii), així com els drets d’ambdues bablement en els s. ii-i ane aquests inte- comunitats per explotar unes zones agrí- ressos es devien limitar a una explotació coles i de pastura que pertanyen a l’ager dels seus recursos a través de les pròpies publicus de Roma per dret de conquesta. comunitats indígenes –els ceretans- sense De fet, Roma havia concedit als genovesos un innecessari establiment de mecanis- l’usdefruit sobre un territori de pastures mes de control i delimitació territorial, que pertanyia originalment als Viturii, més enllà dels praesidia i stationes mencio- però que Roma havia convertit en ager pu­ nats, que sens dubte jugaren un paper fo- blicus en conquerir-los. A la vegada, els namental, i que garantien el domini de Viturii tenien també certs drets sobre Roma sobre aquests territoris tributaris. aquestes terres, que podien explotar com a Fins i tot, és possible suposar ja l’existèn- pastures –o fins i tot recollir-hi fusta- a cia del pagament de portoria; és a dir, im- canvi d’uns pagaments als genovesos (no a postos sobre el comerç que entrava o sor- Roma). El Senat romà establí unes contra- tia de la província (en aquest cas, entre la prestacions econòmiques que beneficia- Gàl·lia Transalpina i la Citerior) en zones ven els seus aliats. Això mostra la notable clau de contacte, com podria ser precisa- flexibilitat de Roma en el tractament ment la zona de la Cerdanya. El famós d’aquestes problemàtiques, ja que de fet episodi del pas de Sertori pels Pirineus renuncia a l’explotació del seu ager com­ l’any 83 ane (Plutarc, Sert. 6) i el paga- pascus en favor dels genovesos, reconei- ment de telos als indígenes, drets de pas, xent, però, als ligurs part dels seus drets, podria molt bé correspondre a una xarxa responent a un pragmatisme que s’explica de portoria i stationes com la que constitu- pel seu interès en pacificar i mantenir esta- ïren el Castellot o Baltarga, que obliga- ble una zona tan estratègica com Gènova i rien a un privat com Sertori a satisfer la via Postumia, explícitament menciona- aquest impost, ja no indígena, sinó que da al document. Un cas diferent seria el potser ja plenament romà. recollit per la Tabula de Esterzili (Sarde- Aquesta adaptació a les situacions lo- nya, CIL X 7852), on apareix la confisca- cals, no exclou de tota manera una inci- ció de terres que el governador Marc Ceci- pient participació, en algunes àrees, de li Metel efectuà a la zona per assignar-les personatges d’origen itàlic que acompa- als colons Patulcienses Campani entorn el nyarien aquesta administració provincial. 115-113 ane, perjudicant amb això les Com és habitual en aquest període en terres de pastura dels indígenes locals, Ga­ àrees provincials, la diferència entre inte- lillensis, que encara molts anys després se- ressos privats i interessos públics no seria guien ocupant il·legalment aquests espais. sempre clara, atès que les mateixes gentes Aquests casos, que lògicament no po- (com passa per exemple a la zona de Car- dem aplicar de manera mimètica al Piri- tagena respecte les concessions d’explota- neu, si que ens indiquen l’adaptabilitat cions mineres –Olesti, 2014-) podien dels mecanismes jurídics i tributaris ro- trobar-se com a militars o polítics a l’ad- mans a les diverses condicions locals i la ministració provincial i a la vegada, a tra- seva capacitat per administrar els territo- vés dels seus lliberts, testaferros o societats ris provincials segons els seus propis inte- de publicans, explotar aquests recursos ressos. En el cas Pirinenc, i com passava públics. En el cas pirinenc no en tenim amb els Ligurs del rerepaís genovès, pro- dades directes, però ja hem mencionat el

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 43 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane) cas proper de la Transalpina, que pot ser- ment poder accedir als nivells republicans ne un interessant paral·lel. Caldrà seguir de Llívia, per tenir noves dades que ens treballant en aquesta direcció i probable- permetin analitzar millor la qüestió.

Referències bibliogràfiques

Albizuri, S.; Nadal, J.; Belmonte, C.; Garcés, I. (2017). « Los efectos de la romanización en la gestión ganadera: la cabaña equina de Serrat dels Espinyers (Lérida) como ejemplo de la cria mular en la Península Ibérica ». Archaeofauna 26, 115-126. Alcalde, G.; Molist, M.; Toledo, A. (1994). Procés d’ocupació de la Bauma del Serrat del Pont (La Garrotxa) a partir del 1450 a.C. Olot: Museu Comarcal de la Garrotxa. Artru, F. (2013). «Présentation de recherche La circulation dans les Alpes à l’époque romaine: l’exemple des Alpes Cottiennes». Dialogues d’histoire ancienne 39 (1), 237-263. https://doi.org/10.3917/dha.391.0237 Asensio, D.; Cardona, R.; Morer, J.; Pou, J.; Gil, B.; Cantero, F.J.; Sánchez, L. (2016). «Novetats de la recerca en els nuclis lacetans de Castellvell (Olius) i Sant Miquel de Sorba (Montmajor)». En: Generalitat de Catalunya (ed.). Actes de les II Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, 104-110. Belmonte, C. (2014). «El sitjar ibèric i ibero-romà del sector Nord del Serrat dels Espinyers». En: I. Garcés, T. Reyes. Aeso, d’oppidum ibèric a municipium romà. Isona, Pallars Jussà, 65-68. Berrocal, A. (2017). Informe preliminar de les restes carpològiques dels jaciments del Castellot de Bolvir i del Tossal de Baltarga. Informe Inèdit. Bonsangue, M.L. (2002). «Aspects économiques et sociaux du monde du travail à Narbonne, d’après la documentation épigraphique (Ier siècle av. J.-C. - Ier siècle ap. J.-C.)». Cahiers du Centre Gustave Glotz 13, 201-232. https://doi.org/10.3406/ccgg.2002.1566 Bray, L. (2010). « Horrible, Speculative, Nasty, Dangerous: Assessing the value of Roman iron ». Britannia 41, 175-185. https://doi.org/10.1017/S0068113X10000061 Camarero, L. (2017). «Atmospheric Chemical Loadings in the High Mountain: Current For- cing and Legacy Pollution». En: J. Catalan, J.M. Ninot, M. Aniz (eds.). High Mountain Con­ servation in a Changing World. Advances in Global Change Research, 325-342. https://doi.org/10.1007/978-3-319-55982-7_14 Campmajó, P.; Rendu, Ch. (2014). «Découverte de mines de Fer dans la vallée de Llo en Cer- dagne». Sources 2, 112-114. Campmajó P.; Bousquet, D.; Rendu, Ch.; Crabol, D.; Kotarba, J.; Martzluff, M. (2014). «Étude des poteries de la fin de l’Âge du bronze-site de Los Castellàs d’Odeillo». Sources 2, 53-72. Colominas, L. (en premsa). «Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya entre els segles iii ane-iii dne: més que pernae». Treballs d’Arqueologia. Cunill, R.; Métailié, J.P.; Galop, D.; Poublanc, S.; De Munnik, N. (2015). «Palaeoecologi- cal study of Pyrenean lowland fir forests: exploring mid-late Holocene history of Abies alba in Montbrun (Ariège, France)». Quaternary International 366, 37-50. https://doi.org/10.1016/j.quaint.2014.12.050

44 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane)

Domergue, Cl.; Benquet, L.; Decombeix, P.L.; Fabre, J.M.; Gorgues, A.; Rico, Ch.; To- llon, F. (2003). «La guerre des Gaules et les débuts de la sidérurgie romaine en Montagne Noire». Pallas 63, 241-247. Duran, M.; Mestres, I.; Principal, J. (2008). Les col.leccions de l’exposició permanent del Camp de les Lloses. Tona: Ajuntament de Tona. Euba, I. (2009). Explotación de los recursos forestales desde el neolítico hasta la época moderna en los valles de La Vansa-sierra del Cadí (Alt Urgell) y del Madriu (Andorra). Análisis antracológico de estructuras altimontanas. Tarragona: ICAC. Ejarque, A. (2013). La alta montaña pirenaica: génesis y configuración holocena de un paisaje cul­ tural: estudio paleoambiental en el valle del Madriu-Perafita-Claror (Andorra). Oxford: Arc- haeopress. Farrás, J. (2001-2002). «Excavació d’urgència a Sant Joan de Boí: un exemple de metal·lúrgia romana al Pirineu». Revista d’Arqueologia de Ponent 11-12, 321-329. Gallop, D. (2005). «Les transformations de l’environnement pyrénnéenne durant l’Antiquité». En: P. Sillières (dir.). L’Aquitaine et l’Hispanie septentrionale à l’époque Julio-Claudienne, 317- 327, Gallop, D.; Carozza, L.; Marembert, F.; Bal, M.C. (2007). «Activités agropastorales et cli- mat durant l’Âge du Bronze dans les Pyrénées: l’état de la question à la lumière des données environnementales et archéologiques». En. H. Richard (ed.) Environnements et cultures à l’Âge du Bronze en Europe occidentale, 108-118. Garcés, I. (2014). «El sitjar ibèric dels Llirians-el Mas les Torres». En: I. Garcés, T Reyes. Aeso, d’oppidum ibèric a municipium romà. Isona, Pallars Jussà, 63-65. Garcés, S. (2017). «Vegetation shifts, human impact and peat bog development in Bassa Nera pond (Central Pyrenees) during the last millennium». The Holocene 27, 4. https://doi.org/10.1177/0959683616670221 Gasco, J.; Cazes, J.P. (2008). «Le dépôt d’objets de la fin de l’âge du Bronze ou du début du Premier âge du Fer d’En Castel (Ax-les-Thermes, Ariège)». Documents d’archéologie méridio­ nale 31, 7-22. Gassiot, E. (ed.) (2017). Montañas humanizadas. Arqueología del pastoralismo en el Parque Naci­ onal d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Gassiot, E. (2017b). «No todo fueron rebaños: la producción de hierro en época Romana». En: E. Gassiot (ed.). Montañas humanizadas. Arqueología del pastoralismo en el Parque Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, 173-186. Harfouche, R.; Poupet, P. (2013). «Approche pédoarchéologique des espaces de production agricole à l’âge du Bronze dans les montagnes méditerranéennes (exemples des Pyrénées- Orientales et de la Haute-Corse, France)». Préhistoires Méditerranéennes 4, 1-32. Hirt, A.M. (2010). Imperial Mines and Quarries in the Roman World. Organizational Aspects 27 bc –ad 235. Oxford: Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199572878.001.0001 Mangas, J.; Hernando, M.R. (2011). La sal en la Hispania romana. Madrid: Arco Libros. Mantenant, J. (2014). Montagnes métalliferes en Gaule méditerranéenne. Approche archéologique et historique de la production des métaux en Languedoc occidental du début du second âge du Fer a la fin de la període romaine (IV ane, V ap). Tesi doctoral inèdita. Université Tolouse 2 Le Mirail. Marco Simón, F. (2008). «Sobre la romanización religiosa en los Pirineos». Veleia 24-25, 1017- 1033. Montero, I.; Olesti, O.; Morera, J.; Garcia, D. (2017). «El taller metalúrgico del Castellot de Bolvir (ii-i a.C.) y la presencia romana en el Pirineo». En: SEDPGYM (ed.). VIII Congreso Internacional sobre minería y metalurgia históricas en el Occidente Europeo (Granada, 11-15 junio 2014), 1-20.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 45 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane)

Morera, J.; Olesti, O.; Oller, J. (2016). «El control del Pirineo en época ibérica y romana re- publicana». En: J. Pera; J. Vidal (eds.). Fortificaciones y control del territorio en la Hispania re­ publicana, 133-166. Muñoz, M. (2016). Composition de la coulée de plomb de l’atelier métallurgique de Bolvir. Informe inèdit. Toulouse. Mut, G.; Kotarba, J. (2007). «Les activités métallúrgiques d’époque romaine dans les Pyrénées Orientales». En: M. Provost. Carte archeologique de la Gaule. Les Pyrénées Orientales, 141- 155. Noguera, J.; Principal, J.; Ñaco, T. (2014). «La actividad militar y la problemática de su refle- jo arqueológico: el caso del Noreste de la Citerior (218-45 a.C.)». En: F. Cadiou, M. Navarro (ed.). La guerre et ses traces, 31-56. Ñaco, T.; Principal, J. (2012). «Outposts of integration? Garrisoning, logistics and archaeo- logy in NE Spain (133-82 BC)». En: S. Roselaar (ed.). Processes of Integration and Identity formation in the Roman Republic, 159-179. Olesti, O. (2014). Paisajes de la Hispania romana. La explotación de los territorios del Imperio. Sabadell: Dstoria. Olesti, O. (2000). «Integració i transformació de les comunitats ibèriques del Maresme durant el s.ii-i a.C.: un model de romanització per a la Catalunya litoral i pre-litoral». Empúries 52, 55-86. Olesti, O.; Cauuet, B.; Morera, J.; Oller, J.; Viladevall, M. (2015). «Les Guilleteres d’All (Cerdanya)». En: ERA. Revista Cerdana de Recerca 1, 83-96. Orengo, H.; Palet, J.M.; Ejarque, A.; Miras, Y.; Riera, S. (2013). «Pitch production during the Roman period: an intensive mountain industry for a globalised economy?». Antiquity 87, 802-814. https://doi.org/10.1017/S0003598X00049474 Padrós, C.; Pujol, A.; Sala, R. (2015). «Puig Ciutat (Oristà, Barcelona): un praesidium pom- peià als peus dels Pirineus?». Revista d’Arqueologia de Ponent 25, 279-292. Palet, J.M.; Orengo, H.; Ejarque, A.; Euba, I.; Miras, Y.; Riera, S. (2010). «Formas de pai- saje de montaña y ocupación del territorio en los Pirineos orientales en época romana: estudi- os pluridisciplinares en el valle del Madriu-Perafita-Claror (Andorra) y en la Sierra del Cadí (Cataluña)». Bollettino di Archeologia on line, 2010/Volume speciale A/A8/5, 67-79. Palet, J.M.; Garcia, A.; Orengo, H.; Riera, S.; Miras, Y.; Julià, R. (2014). «Ocupación y explotación de espacios altimontanos pirenaicos en la antigüedad: visiones desde la arqueolo- gía del paisaje». En: P.L. Dall’Aglio (ed.) Atti del IV Convegno Internazionale di Studi Veleiati Veleia-Lugagnano Val d’Arda, 455-470. Palet, J.M.; Garcia, A.; Orengo, H.; Polonio, T. (2014). «Ocupacions ramaderes altimonta- nes a les capçaleres del Ter (Vall de Núria i Coma de Vaca, Queralbs): resultats de les inter- vencions arqueològiques 2010-2015». En: Generalitat de Catalunya (ed.). XIII Jornades d’Ar­ queologia de les Comarques de Girona, 67-76. Pancorbo, A. (en prensa). «Resultats de les intervencions arqueològiques al camp de futbol de Cardona (Bages)». Tribuna d’Arqueologia 2016-2017. Pèlachs, A.; Bal, M.C.; Cunill, R.; Perez, R. (2011). «Fire history and human activities du- ring the last 3300 cal yr BP in Spain’s Central Pyrenees: the case of the Estany de Burg». Pa­ laeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology 300, 179-190. https://doi.org/10.1016/j.palaeo.2010.12.023 Pèlachs, A.; Pérez-Obiol, R.; Bal M.C.; Cunill, R.; Soriano, J.M. (2012). «Vegetation dynamics and anthropogenically forced changes in the Estanilles peat bog (southern Pyre- nees) during the last seven millennia». Vegetation History and Archaeobotany 21 (4-5), 385- 396. https://doi.org/10.1007/s00334-012-0351-5

46 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’explotació dels territoris pirinencs orientals Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández en època antiga (s. vi-i ane)

Pèlachs, A.; Pérez-Obiol, R.; Soriano, J.M.; Pérez-Haase, A. (2016). «Dinàmica de la vege- tació, contaminació ambiental i incendis durant els últims 10.000 anys a la Bassa Nera (Val d’Aran)». En: Generalitat de Catalunya (ed.). X Jornades sobre Recerca al Parc Nacional d’Ai­ güestortes i Estany de Sant Maurici, 75-87. Pèlachs, A.; Pérez-Obiol, R.; Soriano, J.M.; Cunill, R.; Bal, M-C.; Garcia-Codron, J.C. (2017). «The role of environmental geohistory in High-Mountain landscape conservation». En: J. Catalan, J.M. Ninot, M. Aniz (eds.). High Mountain Conservation in a Changing World. Advances in Global Change Research, 107-129. https://doi.org/10.1007/978-3-319-55982-7_5 Piera, M.; Pancorbo, A.; Garcés, I.; Gallart, J. (2013). «Els assentaments de les edats del bronze, ibèrica i romana dels Llirians del Mas i les Torres (Salàs de Pallars, Pallars Jussà)». Revista d’Arqueologia de Ponent 23, 163-200. Piqué, R.; Ravotto, A.; López, O. (2016). «Roman wells of north-eastern Iberian Peninsula: landscape and use of wooden resources». Quaterly International 404, 104-113. https://doi.org/10.1016/j.quaint.2015.08.011 Queralt, I.; Olesti, O. (2016). «Preliminary xrf&xrd screening of metallic objects found in archaeological excavations at Pyrenees mountains (Catalonia, NE Spain)». En: XV Latin American Seminar of Analysis by X-Ray Techniques. III School of Archaeometry, Petrópolis. Pòs- ter. Rendu, Ch. 2003. La Montagne d’Enveig: une estive pyrénéenne dans la longue durée. Perpignan: Ed. Trabucaire. Rico, Ch.; Fabre, J.M.; Clemente, P.; Villagordo, C. (2005). «Recherches sur la sidérurgie ancienne dans la Sierra Menera (Teruel-Guadalajara). Bilan des travaux des années 2003- 2004». Melanges de la Casa de Velázquez 35 (2), 345-353. Roth, J. (1999). The logistics of the Roman army at war (264 B.C.-A.D. 235). Leiden: Brill. Roudier, E. (2013). «Prospection Vallespir, Aspres, Albères». Languedoc-Roussillon, Bilan Scien­ tifique, Perpignan, 218-220. Sisani, S. (2015). L’ager publicus in età graccana (133-111 a.C.). Una rilettura testuale, storica e giuridica della lex agraria epigrafica. Roma: Edizione Quasar. Yañez, C. (2009). «La prehistòria». En: J. Guillamet (ed.). Nova aproximació a la història d’An­ dorra, Andorra.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 47 https://doi.org/10.5565/rev/tda.68 ISSN 2339-6490 (en línia), ISSN 1134-9263 (en paper)

Appréhender les dynamiques agraires dans une région de montagne, la Cerdagne : état des lieux (Antiquité tardive/Haut Moyen Âge)

Noémie Luault1

Reçu : 30/05/2017 Accepté : 01/07/2017

Resumé

Cet article vise à offrir les premières données d’une étude sur les dynamiques agraires dans la région pyrénéenne de la Cerdagne entre les périodes historiques de l’Antiquité tardive et le Haut Moyen Age. Ces données proviennent d’un ensemble de campagnes d’intervention archéologique dans diverses zones rurales entre des sites de chronologie ancien tels que Coume Païrounell ou Iulia Libica. Mots clés : dynamiques agraires ; Cerdagne ; Antiquité tardive ; Haut Moyen Âge ; prospection

Abstract. Approaching the agricultural dynamics in a mountainous region, the Cerdanya: current situation (Late Antiquity/Early Middle Ages)

This paper aims to offer the first data about a study on agricultural dynamics in the Pyrenees region of Cerdanya between the historical periods of Late Antiquity and the Early Middle Ages. These data come from a set of archaeological intervention campaigns in various rural areas between ancient chronology sites such as Coma Peronell or Iulia Libica. Keywords: agricultural dynamics; Cerdanya; Late Antiquity; Early Middle Ages; survey

Resum. Aproximació a les dinàmiques agràries dins d’una regió muntanyenca, la Cerdanya: estat de la qüestió (Antiguitat Tardana/Alta Edat Mitjana)

Aquest article pretén oferir les primeres dades al voltant d’un estudi sobre les dinàmiques agrà- ries a la regió pirenaica de la Cerdanya entre els períodes històrics de l’Antiguitat Tardana i l’Alta Edat Mitjana. Aquestes dades procedeixen d’un conjunt de campanyes d’intervenció arqueològica a diversos espais rurals situats entre jaciments de cronologia antiga com la Coma Peronell o Iulia Libica. Paraules clau: dinàmiques agràries; Cerdanya; Antiguitat Tardana; Alta Edat Mitjana; prospecció

Luault, Noémie. « Appréhender les dynamiques agraires dans une région de montagne, la Cerdag- ne : état des lieux (Antiquité tardive/Haut Moyen Âge) ». Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21, p. 49-64. DOI: 10.5565/rev/tda.68

1 UMR 5608 Traces. [email protected]

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21, p. 49-64 49 Appréhender les dynamiques agraires dans une région de montagne, la Cerdagne : état des lieux Noémie Luault (Antiquité tardive/Haut Moyen Âge)

1. Introduction offre une configuration topographique particulière qui mérite que l’on s’y attarde Entre Antiquité tardive et Moyen Âge, les lorsque l’on parle d’agriculture monta- sociétés d’Europe occidentale expéri- gnarde. D’une altitude moyenne de 1200 mentent un bouleversement profond de mètres, cette vallée est encadrée par des leurs structures territoriales. Une série de massifs culminant entre 2500 et 2900 transformations affecte aussi bien l’organi- mètres d’altitude. Contrairement au ver- sation politique et la trame du peuplement sant sud, qui forme une barrière continue que les modes d’exploitation des terroirs. et raide, le versant nord descend pente Ce dernier aspect est sans doute le moins douce vers le fond de vallée (Lallemand et bien connu de cette période de transitions. Breichner, 2010 : 109). Aborder la question des dynamiques C’est sur ce dernier versant qu’un agraires par le biais de ces «mondes appa­ micro-territoire —englobant une partie remment marginaux que sont les sociétés de la plaine cerdane et les premières montagnardes» (Wickham, 2001 : 9) peut pentes du massif du Carlit— fait depuis sembler paradoxal. L’imaginaire collectif peu l’objet d’une attention particulière, associe plus volontiers les espaces d’alti- dans le cadre d’une recherche doctorale.2 tude à l’élevage et à la sylviculture. Pour- Centré sur la vallée d’Angoustrine, tant, comme le souligne à juste titre Ro- l’intérêt de ce terrain réside dans la série land Viader à propos de l’Andorre «il n’y de sites qui s’y succèdent dans le temps et eut pas un monde stable de pasteurs mais une dans l’espace. Le site de La Coume Paï­ succession de nombreuses sociétés pyrénéennes rounell correspond à un habitat agglomé- dont les activités agraires ne sont en aucune ré situé à 1250 mètres d’altitude, occupé façon négligeables» (Viader, 2003 : 29). entre le VIIe et le Xe siècle. A deux cent Les recherches menées ces dernières mètres de ce dernier, se trouve selon toute décennies dans des domaines aussi variés vraisemblance un site antique et, à six que l’archéologie, l’étude des sources cent mètres, une villa nova mentionnée écrites, la carpologie, la palynologie ou pour la première fois au Xe siècle (actuel- encore l’ethnologie, n’ont cessé de revalo- lement Villeneuve). Enfin, à 1600 mètres riser la place des ressources agricoles dans d’altitude, on rencontre le village de Vi- l’économie des sociétés montagnardes. lalta, qui apparaît au XIe siècle et rem- Les investigations conduites, par exemple, place probablement un tissu d’habitats sur la montagne d’Enveitg en Cerdagne, dispersés (Passarius et alii, 2009). Au sud ont révélé la pratique d’une agriculture de cet espace d’étude, Llivia3 constitue le spécifique jusqu’à 1950 mètres d’altitude, seul exemple de chef-lieu antique implan- au haut Moyen Âge (Ruas et alii, 2005). té au cœur du massif pyrénéen. Entre la Avec son vaste plateau d’effondre- fin de l’Antiquité et le haut Moyen Âge, ment long d’une trentaine de kilomètres cette agglomération connaît un destin (cf. infra figure 1), le territoire cerdan particulier : elle perd son statut pour de-

2. Thèse débutée à l’Université de Toulouse Jean Jaurès en septembre 2015 par Noémie Luault portant sur les dynamiques territoriales en Cerdagne de l’Antiquité tardive au Moyen Âge (IIIe au XIIe siècle) sous les directions de Florent Hautefeuille et Christine Rendu. 3. Aujourd’hui Llivia est une enclave espagnole localisée en Cerdagne française.

50 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Appréhender les dynamiques agraires dans une région de montagne, la Cerdagne : état des lieux Noémie Luault (Antiquité tardive/Haut Moyen Âge)

Figure 1. Le plateau cerdan vu depuis le versant nord de la Cerdagne. venir un pôle secondaire et finalement 2. Des outils variés pour des accéder au rang de capitale comtale. dynamiques à plusieurs Entre ville et montagnes, l’espace échelles : bio-archéologie, étudié est caractérisé par de multiples ten- paléo-environnement et étude sions territoriales qu’il est difficile de des aménagements agraires comprendre de manière isolée. Les ryth­ mes du peuplement mais aussi les évolu- Les données bio-archéologiques et paléo- tions des communautés d’habitants sont environnementales constituent un pre- autant d’éléments à prendre en compte mier indicateur des activités et des pra- lorsque l’on souhaite évoquer la question tiques agricoles. Les fouilles réalisées à La des dynamiques agraires. Plutôt qu’une Coume Païrounell entre 2004 et 2006 synthèse aboutie, l’objectif est ici de dres- (Campmajo et alii, 2004, 2005, 2007) ser un état des connaissances concernant sous la direction de Pierre Campmajo, cette question, en exposant différentes ont livré un ensemble de graines étudiées méthodes permettant de l’aborder dans par Marie-Pierre Ruas. Cette étude nous notre zone-atelier. Les modes d’exploita- donne une idée des céréales cultivées dans tion des ressources agricoles et leurs évo- les environs entre le VIIe et le Xe siècle. La lutions sont perceptibles par de multiples principale concentration de graines préle- sources et disciplines qui, chacune, ren- vée provient d’un bâtiment mis au jour seignent à des échelles spatio-temporelles en 2005. Le spectre des plantes identifiées différentes. Concilier ces différentes ap- lors de l’étude de ces restes se compose de proches n’est pas des plus aisé et constitue 15 taxons dont 4 céréales.4 Trois espèces un enjeu de taille. La présentation de se détachent par la quantité des grains deux opérations de terrain réalisées en conservés : le seigle, le blé et l’orge (Cam- Cerdagne en 2013 et 2015 nous fournira pamjo et alii, 2007 : 144). La présence l’occasion de développer davantage les d’épis et l’état brûlé d’une partie des se- apports et les problématiques de l’une de mences pourraient constituer des indices ces approches, peu développée dans les de récoltes en cours de préparation pour secteurs de montagne : la prospection pé- le stockage et la consommation (Cam- destre avec ramassage de mobilier. pamjo et alii, 2007 : 299).

4. L’étude porte sur un prélèvement de 10,5 litres dans lequel 510 restes carbonisés ont été extraits.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 51 Appréhender les dynamiques agraires dans une région de montagne, la Cerdagne : état des lieux Noémie Luault (Antiquité tardive/Haut Moyen Âge)

Suite aux nouvelles campagnes de représentées : l’orge, le froment, le seigle, fouilles réalisées en 2014 et 2015 sur une l’avoine et le millet. Le froment constitue seconde structure, un nouvel ensemble de la céréale la plus courante (Llovera Massa- graines a fait l’objet de prélèvements, au na et alii, 1997 : 477), il s’agit d’une espèce sein d’un niveau de sol dont la datation de blé nu. L’orge vêtue est la seconde cé- reste encore en suspens.5 Une première réale la plus importante en termes de évaluation de grains présents dans l’un quantité. Le seigle, constitue la troisième des échantillons nous signale la présence céréale la plus représentée. Une quatrième de blé (triticum aestivum/durum/turgi­ céréale présente au Roc d’Enclar est absente dum).6 L’étude carpologique complète de de La Coume Païrounell : il s’agit de ces restes devrait permettre d’en ap- l’avoine, souvent utilisée pour l’alimenta- prendre davantage. tion du bétail mais aussi consommée par Un peu en marge de notre espace l’homme. Enfin, le millet est très peu re- d’étude, l’assemblage carpologique issu présenté au Roc d’Enclar (Llovera Massana d’une cabane de l’Orri d’en Corbill, à et alii, 1997 : 479), comme c’est le cas sur 1900 mètres d’altitude sur la commune le site de La Coume Païrounell. Ces résul- d’Enveitg, suggère que la culture céréa- tats nous livrent l’image de productions lière pouvait également être pratiquée agricoles diversifiées. Ils ne renseignent ce- dans des secteurs de haute montagne. Les pendant pas sur les grandes tendances dans datations radiocarbone effectuées dans la l’exploitation de la production céréalière structure dont sont issues les graines, à au cours du temps. Les données issues de nouveau étudiées par Marie-Pierre Ruas la carpologie fournissent des informations (Ruas, 2003), ont permis de situer cet sur l’environnement d’un site à une habitat temporaire entre la fin du VIIe époque donnée, dans la zone qui nous oc- siècle et le milieu du Xe siècle de notre cupe, le terroir de La Coume Païrounell au ère, avec un maximum de probabilités haut Moyen Âge. pour la seconde moitié du VIIIe siècle Pour replacer l’exploitation des res- (Rendu, 2003 : 257). La cabane com- sources agraires dans une perspective plus porte une couche incendiée qui a livré des large, il serait nécessaire de multiplier les restes de céréales et de fruits, dont la ma- études de ce type. Il est cependant aussi jorité est composée de seigle, témoignant possible de faire appel à d’autres disci- peut-être d’une production de céréales plines. L’utilisation des données palyno- sur ces hauteurs (Ruas, 2003 : 412). logiques pour caractériser les dynamiques Si l’on compare ces données à l’échelle agraires des espaces qui nous occupent est des Pyrénées, ces trois céréales y sont culti- à la fois riche en enseignements et problé- vées au haut Moyen Âge. Le matériel car- matique. Les études menées par Didier pologique étudié au Roc d’Enclar (An- Galop à l’échelle du versant nord des Py- dorre) provient de deux fosses, datées entre rénées semblent montrer qu’à partir de le VIe et le VIIIe siècle. Cinq espèces sont l’Antiquité tardive, c’est à dire aux IIIe/

5. Les analyses C14 sont en cours. Pour l’heure, le mobilier céramique semble plaider en faveur d’un niveau dont la fourchette d’occupation se situe au haut Moyen Âge, malgré la présence de céramique antique résiduelle (micro-fragments de céramique campanienne et de sigillée notamment). 6. Détermination effectuée par Charlotte Hallavant (UMR 5608 Traces) sur une quinzaine de restes car- bonisés soustraits de l’un des prélèvements, afin de réaliser les datations C14.

52 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Appréhender les dynamiques agraires dans une région de montagne, la Cerdagne : état des lieux Noémie Luault (Antiquité tardive/Haut Moyen Âge)

IVe siècles, de réels signes d’expansion au IIe siècle ap. J-.C. accuse une forte agro-pastorale sont enregistrés, avec une baisse de l’exploitation de la haute mon- augmentation des espèces cultivées et des tagne, sans doute liée à un recentrage de indices polliniques d’anthropisation. Ces l’économie vers les productions de la indices montrent de nouveaux signes de plaine (Rendu, 2003 : 519-522). La pé- croissance à partir du VIIe siècle avec une riode tardo-antique ne semble pas appor- augmentation des indices polliniques ter de rupture fondamentale dans cette lo- d’agriculture et de pastoralisme, augmen- gique générale, qui contraste avec ce que tation qui devient plus sensible aux VIIIe/ l’on peut observer dans les régions voi- IXe siècles avec notamment une accen- sines.7 En Andorre par exemple, dans la tuation des défrichements. Cette crois- vallée de Madriu-Perafita-Claror, Ana sance, bien qu’elle ne soit ni linéaire ni Ejarque observe durant ces périodes une uniforme, concerne aussi bien les terroirs intensification des activités humaines aussi de plaine que les secteurs de haute mon- bien dans les zones plus basses que dans les tagne (Gallop, 2001 : 50-52). Les indices secteurs de haute montagne (Ejarque, polliniques d’anthropisation augmentent 2010 : 274). Cette diversité régionale se encore à partir du Xe siècle (Viader, retrouve également à l’échelle micro-régio- 2003 : 29). La principale nouveauté que nale. Ainsi, au sud de la Cerdagne, les don- Didier Galop enregistre entre Antiquité nées étudiées sur la tourbière de Pla de Sa- et Moyen Âge rejoint les observations ré- linas montrent un paysage de haute alisées à partir des graines de céréales. De montagne plutôt ouvert entre le IIe et le Ve nouvelles cultures apparaissent comme le siècle (Jalut, 1974, cité dans Ejarque, seigle, dont les premières occurrences 2010 : 276). Un constat similaire peut sont constatées entre le Ve et le VIIe siècle également être fait pour la période sui- et permettent de conclure à l’existence vante. Les sondages palynologiques effec- d’une agriculture assez développée et di- tués dans la vallée de Madriu-Perafita-Cla- versifiée (Gallop, 2001 : 50). ror et sur la montagne d’Enveitg révèlent A l’échelle du micro-territoire qui une ouverture sans précédent du milieu à nous occupe, cette trame générale n’est partir du IXe siècle (Ejarque, 2010 : 286). toutefois pas satisfaisante étant donné la Toutefois, au sud de la Cerdagne, les don- grande variabilité régionale et micro-régio- nées de la tourbière Pla de Salinas nale qui caractérise l’exploitation de la montrent une ouverture du milieu très montagne pyrénéenne durant ces pé- nette entre le VIIIe et le IXe siècle, mais qui riodes. Les données environnementales ne dure pas ensuite (Jalut, 1974, cité dans étudiées, à nouveau, par Didier Galop sur Ejarque, 2010 : 287 ; Rendu, 1985 : 247). la montagne d’Enveitg, couplées à des in- Dans ce contexte, l’utilisation de don­ vestigations en archéologie et ethnologie nées palynologiques qui ne se rapportent réalisées par Christine Rendu, semblent pas directement à notre espace d’étude in- montrer que la période du Ier siècle av. J.-C vite à la prudence. On peut noter la rela-

7. Dans un nouveau sondage palynologique effectué au Pla de l’Orri (commune d’Enveitg, environs 2000 mètres d’altitude), en résolution fine, les courbes des céréales montrent cependant une nette augmenta- tion de la courbe des céréales à partir du milieu du VIe siècle, qui coïncide avec une augmentation des indicateurs pastoraux, dès le début du Ve siècle (Galop, inédit).

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 53 Appréhender les dynamiques agraires dans une région de montagne, la Cerdagne : état des lieux Noémie Luault (Antiquité tardive/Haut Moyen Âge) tive proximité entre la vallée d’Angous- qui, paradoxalement, s’offrent plus diffi- trine et la montagne d’Enveitg : distants de cilement au regard. Les paysages portent quelques kilomètres les deux espaces sont l’empreinte durable de l’utilisation du situés au nord de la Cerdagne, sur le ver- milieu à des fins agricoles, à travers les sant sud du Massif du Carlit. Ce constat aménagements hydrauliques, les chemins inviterait plutôt à rechercher des simili- et les terrasses. Si l’identification de ces tudes entre les modes d’exploitation des structures n’est pas toujours aisée —et deux secteurs, même si des différences ne leur datation encore moins— leur étude sont pas à exclure. D’autre part, une se- systématique à l’échelle locale et micro-lo- conde réserve mérite d’être émise concer- cale peut permettre de comprendre les nant l’utilisation de ces données dans le dynamiques de construction et de struc- cadre qui nous occupe. Comme le sou- turation des terroirs, dans la longue durée. ligne Ana Ejarque, les séquences palynolo- Dans notre aire d’étude, les investiga- giques de la haute montagne ne sont pas tions menées à Vilalta, sur la commune de nécessairement les plus adaptées pour per- Targasonne,8 fournissent un exemple édi- cevoir les évolutions des secteurs situés à fiant d’évolution d’un terroir en terrasses, des altitudes moins élevées (Ejarque, entre Âge du Bronze et Epoque moderne. 2010 : 289). Or, les données que nous C’est à l’occasion d’un diagnostic préven- avons pu citer proviennent en quasi totali- tif portant sur une surface de 10 hectares, té de sondages effectués au-delà de 2000 localisée à 1650 mètres d’altitude sur le mètres d’altitude, quand notre espace versant sud du Massif du Carlit, que d’étude ne dépasse pas les 1600 mètres. l’étude a été menée. Plusieurs méthodes Les données bio-archéologiques et archéologiques ont été mises en œuvre environnementales fournissent des éclai- pour cerner l’histoire de ce terroir et du rages à différentes échelles qui ne corres- village qui s’y implante entre le XIe et le pondent pas nécessairement à celle de la XIVe siècle. En parallèle de l’étude de l’ha- zone étudiée. Aux données carpologiques, bitat couvrant une surface de 4 hectares, très localisées dans le temps et dans l’es- les 6 hectares restants ont fait l’objet d’un pace s’opposent les données palynolo- relevé des quelques 340 structures archéo- giques, qui apportent des informations logiques visibles en surface et de multiples sur toute la période étudiée mais qui ne sondages, sous la forme d’une quarantaine peuvent fournir que des tendances géné- de tranchées. Les résultats de cette opéra- rales que l’on ne peut appliquer à notre tion ont permis de mettre en évidence aire d’étude sans quelques réserves. Seule plusieurs phases d’aménagement. Concer- la multiplication des études devrait nous nant la période qui nous occupe, il sem- permettre d’avancer des hypothèses plus blerait que la fourchette située entre le précises et plus fiables. VIIe et le XIe siècle soit marquée par une Les activités agricoles anciennes n’ont intensification des activités humaines avec cependant pas légué pour seuls témoins peut-être un premier aménagement et un les graines et les pollens. Elles ont laissé terrassement «antérieur même à l’installa­ des indices plus tangibles dans le paysage tion du village, que celui-ci aurait étendu et

8. Diagnostic archéologique réalisé en 2009 sous la direction d’Olivier Passarrius (Pôle Archéologique Départemental, Conseil Général des Pyrénées-Orientales) : Passarrius et alii, 2009.

54 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Appréhender les dynamiques agraires dans une région de montagne, la Cerdagne : état des lieux Noémie Luault (Antiquité tardive/Haut Moyen Âge) pérennisé» (Passarrius et alii, 2009 : 409). vrait permettre de comprendre dans Pas moins de 6 datations radiocarbone sur quelle mesure les aménagements que l’on les 22 réalisées au cours de cette opération observe aujourd’hui sont le résultat de correspondent à cette fourchette chrono- modifications postérieures à l’abandon de logique. L’installation du village corres- l’habitat du haut Moyen Âge. pond quant à elle à une nouvelle phase de Les aménagements agraires consti- structuration —la plus importante — tuent des indices précieux de la structura- tandis que des remodelages conséquents tion des terroirs. Toutefois, ce n’est que marquent aussi la période qui suit son dans la diachronie et à l’échelon local abandon (Rendu et alii, 2015 : 16-17). qu’une étude de ces aménagements est Le site de La Coume Païrounell pour- possible. A l’échelle de la micro-région rait constituer un autre exemple, plus an- étudiée, un quatrième outil peut-être em- cien, de noyau d’habitat associé à un ter- ployé, qui nécessite toutefois, lui aussi, de roir structuré par des terrasses. Le passer par la longue durée. Il s’agit de la promontoire sur lequel le gisement est prospection pédestre. implanté est aménagé sur ses pentes par de nombreux murs de soutènement. A l’est, à l’ouest et au sud une succession de ces 3. La prospection pédestre pour aménagements structurent les marges du appréhender les dynamiques agraires : site. Certains ont pu avoir la fonction de présentation de deux opérations retenir la terre afin de créer des surfaces menées autour de La Coume Païrounell planes, dans l’objectif d’y pratiquer des cultures. Leur étude, par le biais de relevés En archéologie, vouloir comprendre les systématiques, de prospections géophy- logiques d’exploitation d’un terroir est siques et de sondages localisés devrait à bien souvent synonyme de prospection son tour fournir des informations sur les pédestre et de ramassage de mobilier. Ce rythmes de construction de ce terroir. type de prospection a pendant longtemps Elle devrait permettre de déterminer eu pour but le repérage de sites et consi- si l’implantation du haut Moyen Âge s’ac- déré le mobilier hors site comme un compagne d’une modification profonde «bruit de fond» dont la mesure n’était des alentours dans l’objectif d’exploiter les utile que pour la détection de sites au sens ressources issues de l’agriculture. La pré- strict (Poirier et Nuninger, 2012 : 12). sence d’un probable site antique ou tardo- Pourtant, le matériel récolté dans les antique à proximité de La Coume Païrou­ champs peut aussi être associé aux amen- nell (à moins de 200 mètres) et la dements agraires. Cette pratique, qui découverte dans les niveaux fouillés en n’est pas systématique, est attestée dès 2014 et 2015 de céramique antique appa- l’Antiquité (Poirier, 2010 ; Poirier et Nu- remment résiduelle peuvent amener à ninger, 2012 : 16-19). En milieu rural, s’interroger sur un éventuel aménagement où il n’y a pas d’enlèvement organisé des de la zone avant l’installation du noyau ordures, le tas de fumier sert souvent de altomédiéval.9 Enfin, une telle étude de- dépotoir domestique et peut contenir du

9. Luault, 2014 : 60–76 ; 2015 :55–76. On note la présence d’éléments caractéristiques de cette période : fragments d’amphore, de sigillée et de céramique campanienne entre autres.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 55 Appréhender les dynamiques agraires dans une région de montagne, la Cerdagne : état des lieux Noémie Luault (Antiquité tardive/Haut Moyen Âge) matériel archéologique qui, lorsque le fu- d’autre de la rivière Angoustrine. En 2015, mier est répandu dans les champs afin de une seconde campagne s’est déroulée11 sur les fertiliser, est susceptible de se disperser le territoire de l’enclave espagnole de Lli- également. Les observations archéolo- via, au sud des terrains parcourus en 2013. giques récentes, mais aussi les analyses Ecartelé par la frontière franco-espagnole, géochimiques et sources écrites plaident l’espace prospecté n’en possède pas moins en faveur de cette interprétation des ves- une certaine cohérence.12 Les terres par- tiges récoltés hors-site (Poirier et Nunin- courues en 2015 constituent le prolonge- ger, 2012 : 26–30). L’étude de la réparti- ment naturel du terroir agraire de La tion chronologique et spatiale du Coume Païrounell. C’est là qu’aujourd’hui mobilier collecté peut fournir des infor- se situent la majeure partie des parcelles mations sur l’emprise des espaces amen- labourées dans le secteur. dés et leur évolution au cours du temps La mise en place de ces deux cam- (Poirier et Nuninger, 2012 : 34). pagnes a dû faire face à des contraintes A partir des résultats de deux cam- qu’il faut prendre en compte au moment pagnes de prospections pédestres réalisées du traitement des données et de l’inter- en Cerdagne, nous avons tenté de mener prétation. Lors de la première opération, à bien une première analyse de la réparti- réalisée au cours de la première semaine tion chronologique et spatiale du mobi- d’octobre 2013, très peu des parcelles lier archéologique récolté. Avant d’expo- prospectées étaient labourées, en raison ser les problématiques et les réserves de conditions climatiques particulières. soulevées par cette analyse, il est néces- L’opération de 2015, pourtant mise en saire de présenter ces deux opérations, les place une semaine plus tôt (fin sep- méthodes mises en œuvre et les princi- tembre), a au contraire porté exclusive- paux résultats obtenus. ment sur des labours. Réalisées en parallèle d’une reprise des En 2013, des moyens spécifiques ont fouilles archéologiques sur le site de La été mis en place pour faire face aux Coume Païrounell depuis 2014 (Luault, contraintes du milieu. Selon une méthode 2014, 2015), ces deux campagnes de pros- développée par Delphine Bousquet pections ont été menées dans les secteurs (Bousquet, 2013, 2017), la collecte de situés entre ce gisement et l’actuelle agglo- mobilier a été réalisée à partir des trous de mération de Llivia (cf. infra figure 2). Une taupes. Les terriers de ces animaux pro- première opération a été réalisée en voquent en effet la remontée du mobilier 2013,10 en territoire français, dans les sec- archéologique depuis le sous-sol vers la teurs situés aux environs immédiats de surface. Le ramassage ne se fait alors pas l’habitat du haut Moyen Âge, de part et uniquement au niveau de la surface déla-

10. Luault, 2013. Cette opération a été réalisée grâce au soutien financier du Service Régional de l’Archéologie du Languedoc-Roussillon et du Groupe de Recherches Archéologiques et Historiques de Cerdagne. 11. Cette campagne de prospections a été réalisée au sein d’un programme dirigé par Oriol Olesti (Univer- sité Autonome de Barcelone) et avec le soutien financier de l’Université Autonome de Barcelone. 12. La mise en commun des données de ces deux opérations et l’appréhension de ce territoire dans son en- semble n’a été possible que grâce à une collaboration entre chercheurs français et espagnols. Cette colla- boration est une pratique bien ancrée dans les différents programmes de recherche qui portent sur cette région frontalière.

56 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Appréhender les dynamiques agraires dans une région de montagne, la Cerdagne : état des lieux Noémie Luault (Antiquité tardive/Haut Moyen Âge)

Figure 2. Secteurs prospectés en 2013 et 2015. vée du monticule mais en fouillant à la facts qu’ils repèrent. Le mobilier récolté truelle l’amas (Bousquet, 2013). En 2015, fait l’objet d’un géo-référencement systé- une méthode plus classique a été mise en matique13 au sein de trois catégories dis- œuvre, dans des secteurs fraîchement la- tinctes : poterie, terre cuite architecturale, bourés. Ce type de travail agricole permet et autre type de mobilier. Pour chaque en effet la remontée du mobilier archéolo- unité, une fiche est remplie mentionnant gique en surface et, en éliminant la végéta- la nature du terrain et les conditions de la tion avant ou après la mise en culture prospection. d’une parcelle, permet une meilleure visi- Le semis de points généré lors de la bilité des artefacts sur le sol prospecté. collecte de mobilier peut ensuite être in- Au cours des deux opérations, le ter- tégré et traité au sein d’un système d’in- rain a été divisé en unités de prospections, formation géographique14. Pour analyser correspondant la plupart du temps à une les données collectées en 2013 et 2015, parcelle de culture. Sur chacune de ces nous n’avons pris en compte que la répar- unités les prospecteurs se placent à inter- tition spatiale des céramiques et terres valles réguliers (cf. supra figure 3) et cuites. Le mobilier récolté dans la catégo- avancent en ligne parallèle jusqu’au côté rie «autres» regroupe en effet une quanti- opposé en ramassant l’intégralité des arte- té importante d’objets contemporains

13. Le géo-référencement a été effectué, pour la première campagne, à l’aide d’un GPS différentiel et, pour la seconde campagne, grâce à une application installée sur les téléphones androïd des prospecteurs. 14. Les méthodes d’acquisition et de traitement des données mis en œuvre ont bénéficié d’une collabora- tion avec Florent Hautefeuille et Nicolas Poirier (UMR 5608 Traces), dans le cadre du programme REPERAGE ( Recherches sur les Espaces, le PEuplement et es Réseaux Anciens de la GaronnE), pro- gramme qui s’interroge sur des problématiques similaires aux nôtres et fait appel à des prospections pé- destres à grande échelle.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 57 Appréhender les dynamiques agraires dans une région de montagne, la Cerdagne : état des lieux Noémie Luault (Antiquité tardive/Haut Moyen Âge)

Figure 3. Parcelle en cours de prospection.

(par exemple des cartouches de chasse) prospection à l’aide des trous de taupes est qui peuvent fausser les résultats. quant à elle conditionnée par la présence Cette analyse permet en premier lieu ou non de ces trous, et donc caractérisée le repérage de concentrations pouvant si- par une absence de continuité spatiale dans gnaler la présence de sites archéologiques la collecte.16 A titre expérimental, nous enfouis. La réalisation de cartes de cha- avons réalisé deux cartes de chaleurs dis- leur15 facilite leur identification. En raison tinctes, en traitant les semis de points géné- des différences dans l’acquisition des don- rés en 2013 et 2015 comme deux jeux de nées entre les deux opérations, cet outil ne données bien distincts (cf. infra figure 4). peut être utilisé de la même manière Plusieurs concentrations semblent se concernant les données collectées en 2013 dessiner. La première, repérée en 2015, et 2015. En effet, une carte de chaleur per- peut être interprétée comme un site mo- met de restituer la continuité spatiale de la derne (1), situé au lieu-dit Les Boloses. Si collecte systématique en milieu labouré. La l’on observe la carte de chaleur correspon-

15. A partir d’une couche de points donnée, une carte de chaleur permet la représentation des zones de plus ou moins fortes densités de points, selon un code de couleurs. 16. Discussions avec Nicolas Poirier, mai 2016.

58 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Appréhender les dynamiques agraires dans une région de montagne, la Cerdagne : état des lieux Noémie Luault (Antiquité tardive/Haut Moyen Âge)

Figure 4. Carte de chaleur représentant les densités de mobilier collecté au sein des zones pros- pectées en 2013 et 2015, avec localisation des concentrations.17 dant au mobilier collecté en 2013, cinq (5) est directement en contrebas du site de concentrations (2 à 6) semblent se dessi- La Coume Païrounell. Il est possible que le ner dans les zones de friches prospectées mobilier collecté provienne du gisement, essentiellement à partir des trous de d’autant que la construction d’une piste a taupes. A une seule exception toutes entamé la butte sur laquelle il est implan- semblent liées au milieu prospecté, confir- té. Une autre concentration (3) corres- mant les problèmes soulevés par l’utilisa- pond à la seule unité de prospection par- tion des cartes de chaleur pour analyser les courue en 2013 et située dans une zone de données issues de la première campagne. labours. Une autre encore (4) est située En effet, deux concentrations (2 et 5) cor- dans une parcelle où davantage d’artefacts respondent à des unités de prospection où ont été récoltés car une partie du sol avait la densité de taupinières est élevée. De été mis à nu par le ravinement. Seule la plus, l’une (2) est située sur une parcelle à dernière concentration (6) semble plus si- proximité d’une décharge récente ; l’autre gnifiante et ne paraît pas liée au milieu

17. Cartes de chaleur réalisées à partir de l’extension «Carte de chaleur» de QGIS. Un même rayon a été utilisé pour générer les deux cartes de chaleur ainsi qu’une interpolation des couleurs identique (li- néaire). Les valeurs de la palette de couleur diffèrent cependant pour la carte de 2013 (de 0 à 10) et de 2015 (de 0 à 35).

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 59 Appréhender les dynamiques agraires dans une région de montagne, la Cerdagne : état des lieux Noémie Luault (Antiquité tardive/Haut Moyen Âge)

Figure 5. Carte de chaleur représentant les densités de mobilier récolté «hors site» en 2013 et 2015. prospecté. Elle avait néanmoins déjà été des parcelles au moment de la prospection identifiée par Pierre Campmajo à l’occa- ne suffit pas à expliquer cette répartition. sion de travaux de labours profonds, ce Afin de mener une interprétation plus qui facilite son interprétation comme un poussée, il serait nécessaire de coupler site de l’Antiquité tardive.18 cette analyse avec une étude des processus Pour le moment, l’analyse de la répar- sédimentaires de la zone, les phénomènes tition du mobilier en dehors des zones de de recouvrement de certains secteurs pou- concentration (cf. infra figure 5) semble vant peut-être expliquer les vides observés. montrer que les secteurs situés directe- En outre, les surfaces prospectées étant ment au sud du site de La Coume Païrou­ pour le moment relativement réduites,19 il nell (A) et dans la moitié sud de la zone serait prématuré d’en dire plus avant de prospectée en 2015 (B) possèdent des cumuler davantage de données. densités de mobilier plus importantes. On Au total, ces deux campagnes ont per- note que deux secteurs semblent particu- mis de récolter 1939 artefacts, dont une lièrement pauvres : au nord de la rivière forte majorité a été collectée en 2015 (90 d’Angoustrine (C) et au nord du site mo- % de la totalité du mobilier en 2015 derne identifié en 2015 (D). La visibilité contre 10 % en 2013). Une importante

18. Raynaud, 2005 : 111. Le petit lot de céramique issu de cette prospection ponctuelle évoquerait une oc- cupation aux IVe ou Ve siècle. 19. Environs cinquante hectares.

60 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Appréhender les dynamiques agraires dans une région de montagne, la Cerdagne : état des lieux Noémie Luault (Antiquité tardive/Haut Moyen Âge)

Figure 6. Nature du mobilier récolté lors des campagnes de 2013 et 2015. proportion correspond à des fragments de quité. La céramique se rapportant à la poterie (59 %) ; une autre partie à des fourchette Protohistoire - haut Moyen fragments de terre cuite architecturale (21 Âge est présente en quantité non négli- %) ; enfin, la dernière catégorie regroupe geable si on la compare à la catégorie chro- les objets ne correspondant à aucun des nologique correspondant à la période Pro- deux autres types (20 %) (cf. infra figure tohistoire - Moyen Âge central (avec une 6). Si l’on considère uniquement le mobi- plus forte probabilité pour le Moyen Âge lier récolté hors site cette répartition est central) qui regroupe très peu d’éléments. sensiblement la même. Une analyse plus précise du mobilier Une première analyse du mobilier cé- mais aussi la poursuite des prospections à ramique a permis la distinction de quatre plus grande échelle devrait permettre larges fourchettes chronologiques, qui de- d’obtenir des résultats plus significatifs et, mandent encore à être affinées (cf. infra fi- notamment, de déterminer des périodes gure 7). La période s’étalant de la fin du où les amendements agraires ont été prati- Moyen Âge à l’Epoque contemporaine qués avec plus ou moins d’intensité. En semble la plus représentée, que l’on consi- l’état actuel des recherches, il est seule- dère la céramique dans son ensemble ou ment possible d’avancer deux hypothèses : uniquement les poteries récoltées hors site. d’une part l’occupation et l’exploitation Une part importante est encore de chro- du terroir situé entre l’agglomération de nologie indéterminée. Cette catégorie re- Llivia et le site de La Coume Païrounell, groupe une majorité de céramiques fines dès la Protohistoire et dans la longue du- oxydantes qui comportent probablement rée ; d’autre part une probable intensifica- des éléments que l’on rattachera par la tion de l’occupation à partir de la fin du suite à la période antique ou moderne et Moyen Âge, avec la pratique très plausible contemporaine. Seuls quatre fragments d’amendements agraires à compter de récoltés hors site ont pour le moment été cette période et peut-être avant. identifiés comme des morceaux de céra- Croiser l’analyse spatiale avec l’étude mique campanienne se rattachant à l’Anti- chronologique du mobilier récolté est

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 61 Appréhender les dynamiques agraires dans une région de montagne, la Cerdagne : état des lieux Noémie Luault (Antiquité tardive/Haut Moyen Âge)

Quantité Quantité Fourchette chronologique proposée Type de fragment (total) (hors site) Bas Moyen Âge à Epoque Fragments de céramiques glaçurées et 788 399 contemporaine vernissées, faïences et porcelaines. Protohistoire- Antiquité- haut Fragments de céramiques communes à 66 53 Moyen Âge cuisson réductrice, mixte ou oxydante, dont Plus forte probabilité Protohistoire beaucoup semblent modelées et comportent ou haut Moyen Âge un dégraissant moyen ou grossier. Protohistoire à Moyen Âge central Céramiques communes à façonnage 12 11 Plus forte probabilité Moyen Âge indéterminé et cuisson réductrice, de couleur central gris clair et comportant un dégraissant fin. Chronologie indéterminée Céramiques fines à cuisson oxydante, sans 275 203 traitement de surface visibles. Figure 7. Analyse chronologique sommaire du mobilier céramique récolté en 2013 et 2015. l’un des objectifs à terme. A travers cette davantage visible en prospection que celui analyse le but est de déterminer si certains du Moyen Âge. Ces éléments peuvent secteurs ont été privilégiés selon les conduire à une surreprésentation de la cé- époques et, notamment, quelles sont les ramique antique pouvant biaiser les inter- évolutions que l’on peut percevoir entre prétations. Pour intégrer cette difficulté à Antiquité et Moyen Âge. la réflexion, Martin Millet propose par L’utilisation des prospections pé- exemple de ne pas utiliser les valeurs destres pour appréhender ces évolutions brutes de densités de tessons mais de oblige à passer par la longue durée, à la fois considérer plutôt la part que représente un dans la collecte des données et dans leur type de mobilier donné, dans un secteur interprétation. Tenir compte des pro- défini, par rapport à l’ensemble du mobi- blèmes d’identification des artefacts lier du même type collecté sur toute la propres à chaque période apparaît égale- zone étudiée. Enfin, il est indispensable de ment comme nécessaire. Le mobilier an- prendre en compte à la fois la visibilité des tique est à la fois plus facilement datable et parcelles et les conditions géomorpholo-

62 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Appréhender les dynamiques agraires dans une région de montagne, la Cerdagne : état des lieux Noémie Luault (Antiquité tardive/Haut Moyen Âge) giques locales au moment de l’interpréta- sein des parcelles ou la réalisation de nuits tion (Poirier et Nuninger, 2012: 41-42). de fumature (Passarrius et alii, 2009 : 225) en sont deux exemples. Dans ces conditions, croiser les sources d’informa- 4. Conclusion tion apparaît plus que jamais nécessaire. Deux autres grandes catégories de Pour autant, les informations livrées par sources permettant d’appréhender les dy- la prospection pédestre ne peuvent livrer namiques agraires ont été citées dans ces qu’une vision très fragmentaire des dyna- pages : d’une part les données environne- miques agraires. Comme le rappellent mentales et bio-archéologiques et d’autre Nicolas Poirier et Laure Nuninger, il part l’étude des aménagements agraires. Il s’agit surtout de réaliser une «estimation faudrait ajouter à celles-ci les textes, cartes minimale des espaces cultivés» (Poirier et et plans anciens, dont l’analyse sur cette Nuninger, 2012: 43). En particulier dans micro-région cerdane reste à faire. Ces les secteurs de montagne où l’élevage oc- différentes sources possèdent chacune cupe une place non négligeable, d’autres leurs propres lacunes. Elles fournissent formes d’amendement des parcelles, ne cependant des éclairages variés qui laissant pas de témoins matériels, ont pu peuvent parfois se compléter et nous ai- être pratiquées : la dépaissance libre au der à reconstituer le tableau.

Références bibliographiques

Bousquet, D. 2007. Prospection pédestre et étude du parcellaire ancien sur la commune d’Eyne (Pyrénées-Orientales). Mémoire de master 1-Université de Toulouse II Jean Jaurès, Toulouse. Bousquet, D. 2013. « Les prospections pédestres de 2013 sur le secteur des Castellàs d’Odeil- lo ». En : D. Bousquet, J. Kotarba, C. Rendu (eds.). Diagnostic sur le site protohistorique des Castellàs d’Odeillo (Font-Romeu-Odeillo-Via, Pyrénées-Orientales). Rapport final d’opération remis au Service régional de l’Archéologie du Languedoc-Roussillon et à l’Institut National de Re­ cherches Archéologiques Préventives, 43-69. Campmajo, P. ; Crabol, D. ; Bille, E. ; Raynaud, C. ; Ruas, M.-P. ; Parent, G. ; Rendu, C. 2007. « Un atelier de traitement du fer sur le site du haut moyen âge de la Coume Païrounell à Angoustrine (Pyrénées Orientales) : premiers résultats ». En : A. Catafau (ed.). Activités, échanges et peuplement entre Antiquité et Moyen Âge en Pyrénées-Orientales et Aude, 137–163. Campmajo, P. ; Crabol, D. ; Parent, G. ; Rendu, C. ; Ruas, M.-P. 2005. « Fouilles sur le site de la Coume Païrounell à Angoustrine », Bulletin de l’A.A.P.O 20, 16–19. Campmajo, P. ; Crabol, D. ; Rendu, C. ; Parent, G. 2004. « Sondages sur le site d’Angous- trine au lieu-dit Coume Païrounell ». Bulletin de l’A.A.P.O 19, 15–16. Ejarque, A. 2010. Génesis y configuración microregional de un paisaje cultural pirenaico de alta mon­ taña durante el holoceno: estudio polínico y de otros indicadores paleoambientales en el valle del Madriu-Perafita-Claror (Andorra). Thèse doctorale, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona. Galop, D. 2001. « La croissance médiévale sur le versant nord des Pyrénées à partir des données palynologiques ». En : M. Berthe, B. Cursente (eds.). Villages pyrénéens: morphogenèse d’un habitat de montagne, 45–54.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 63 Appréhender les dynamiques agraires dans une région de montagne, la Cerdagne : état des lieux Noémie Luault (Antiquité tardive/Haut Moyen Âge)

Jalut, G. 1974. Evolution de la végétation et variations climatiques durant les quinze derniers millé­ naires de l’extrémité orientale des Pyrénées. Thèse doctorale, Universitè de Toulouse, Toulouse. Llovera Massana, X. ; Bosch Casadevall, J.M. ; Ruf Riba, M.À. (eds.) 1997. Roc d’Enclar: transformacions d’un espai dominant, segles IV-XIX. Andorre-la-Vieille : Servei de Recerca His- tòria d’Andorra. Luault, N. 2013. Rapport de prospections inventaire au lieu-dit La Coume Païrouneïll et ses alen­ tours (Commune d’Angoustrine-Villeneuve-les-Escades et Ur, Cerdagne, Pyrénées Orientales) re­ mis au Service Régional de l’Archéologie du Languedoc-Roussillon, Montpellier. Luault, N. 2014. Rapport de fouille programmée La Coume Païrounell (août 2014) remis au Ser­ vice Régional de l’Archéologie du Languedoc-Roussillon, Montpellier. Luault, N. 2015. Rapport de fouille programmée La Coume Païrounell (juillet/août 2015) remis au Service Régional de l’Archéologie du Languedoc-Roussillon, Montpellier. Millet, M. 2000. «Dating, quantifying and utilizing pottery assemblages from surface survey». En: H. Patterson, R. Francovich, G. Barker (eds.). The archaeology of Mediterranean lands­ capes. 5 : Extracting Meaning from Ploughsoil Assemblages, 53–59. Passarrius, O. ; Calastrenc, C. ; Rendu, C. 2009. Targasonne — Thémis/Vilalta : rapport fi­ nal d’opération remis au Service Régional de l’Archéologie du Languedoc-Roussillon Montpellier. Poirier, N. 2010. Un espace rural à la loupe: paysage, peuplement et territoires en Berry de la préhis­ toire à nos jours. Tours : Presses Universitaires de Rennes. https://doi.org/10.4000/books.pufr.2707 Poirier, N. ; Nuninger, L. 2012. « Techniques d’amendement agraire et témoins matériels ». Histoire & Sociétés Rurales 38, 11–50. Raynaud, C. 2005. « Prospection et ramassages sur la parcelle labourée de la borne frontière 41 ». En : C. Rendu, M.-C. Bal, E. Bille, C. Calastrenc, P. Campmajo, M. Conesa, D. Crabol (eds.). Programme Collectif de Recherche « Estivage et Structuration sociale d’un espace monta­ gnard, la Cerdagne », rapport intermédiaire 2005 remis au Service régional de l’Archéologie du Languedoc-Roussillon, 111. Rendu, C. 1987. « Quelques jalons pour une histoire des forêts en Cerdagne : la massif d’Osseja entre 1030 et 1430 ». En : M. Crau ; O. Poisson (eds.). Etudes Roussillonnaises offertes à P. Ponsich, 245-251. Rendu, C. 2003. La montagne d’Enveig: une estive pyrénéenne dans la longue durée. Canet : Ed. Trabucaire. Rendu, C.; Passarrius, O.; Calastrenc, C.; Julia, R.; Llubes, M.; Illes, P.; Campmajo, P. 2015. «Reconstructing past terrace fields in the Pyrenees insights into land management and settlement from the Bronze Age to the Early Modern era at Vilalta (1650 masl, Cerdagne, France)». Journal of Field Archaeology 40(4), 1–20. https://doi.org/10.1179/2042458215Y.0000000002 Ruas, M.-P. 2003. « Des céréales et des fruits dans le niveau incendié de la cabane 81 ». En : C. Rendu. La montagne d’Enveig: une estive pyrénéenne dans la longue durée, 393-412. Ruas M.-P. ; Rendu, C. ; Bergeret, A. 2005. « Glanes et cultures en haute montagne d’après les restes de graines et de fruits carbonisés de deux sites médiévaux de Cerdagne et du Capcir (Pyrénées-Orientales) ». En : A. Catafau (ed.). Les ressources naturelles des Pyrénées du Moyen Âge à l’époque moderne: exploitation, gestion, appropriation. Actes du Congrès International Re­ sopyr 1. Font-Romeu, 8-10 nov. 2002, 147–184. Viader, R. 2003. L’Andorre du IXe au XIVe siècle: montagne, féodalité et communautés. Toulouse : Presses Universitaires de l’Université de Toulouse Le Mirail. Wickham, C. 2001. Communautés et clientèles en Toscane au XIIe siècle: les origines de la commune rurale dans la plaine de Lucques. Rennes : Association d’Histoire des Sociétés Rurales.

64 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 https://doi.org/10.5565/rev/tda.60 ISSN 2339-6490 (en línia), ISSN 1134-9263 (en paper)

Les ressources minérales et végétales de la Cerdagne orientale. Bois, mines, fours à chaux, charbonnières et sites de transformation des minerais. L’apport de l’archéologie.

Pierre Campmajo, Christine Rendu, Denis Crabol, Delphine Bousquet, Noémie Luault1

Reçu : 28-04-2017 Accepté : 01-07-2017

Resumé

Cet article offre un aperçu de l’exploitation des ressources minérales et végétales de la Cer- dagne dans les temps anciens. L’analyse archéologique se concentre sur l’étude de ressources telles que le bois, les mines, les fours de chaux, les charbonnières et les points de transforma- tion des minerais. Mots clés : Pyrénées ; Cerdagne – Capcir ; mines ; fours à chaux ; charbonnières ; transformation des minerais ; Âge du Fer ; Antiquité ; haut Moyen Âge

Resum. Els recursos minerals i vegetals de la Cerdanya oriental. Fusta, mines, forns de calç, carboneres i punts de transformació de minerals. L’aportació de l’arqueologia

Aquest article ofereix una panoràmica al voltant de l’explotació dels recursos minerals i vegetals de la Cerdanya en època antiga. L’anàlisi arqueològic se centra en l’estudi de recursos com la fusta, les mines, els forns de cals, les carboneres i els punts de transformació de mineral. Paraules clau: Pirineus; Cerdanya – Capcir; mines; forns de calç; carboneres; transformació de minerals; Edat del Ferro; Antiguitat; Alta Edat Mitjana

Abstract. The mineral and vegetal resources of Eastern Cerdanya. Wood, mines, lime kilns, charcoal and ore processing sites. The contribution of archeology

This paper tries to offer an overview around the exploitation of mineral and vegetal resources from Cerdanya in ancient times. The archaeological analysis is focusing in the study of resourc- es like wood, mines, lime kilns, charcoal and mineral transformation areas. Keywords: Pyrenees; Cerdanya – Capcir; mines; lime kilns; charcoal; mineral transformation; Iron Age; Antiquity; Early Medieval period

1 Groupe de Recherches Archéologiques et Historiques de Cerdagne/Laboratoire FRAMESPA/ TRACES/Université de Toulouse – Jean Jaurès. [email protected];[email protected];[email protected]; [email protected]; [email protected]

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21, p. 65-76 65 Pierre Campmajo, Christine Rendu, Les ressources minérales et végétales de la Cerdagne orientale. Denis Crabol, Delphine Bousquet, Bois, mines, fours à chaux, charbonnières et sites de transformation Noémie Luault des minerais. L’apport de l’archéologie

Campmajo, Pierre; Rendu, Christine; Crabol, Denis; Bousquet, Delphine; Luault, Noémie. «Les ressources minérales et végétales de la Cerdagne orientale. Bois, mines, fours à chaux, charbonnières et sites de transformation des minerais. L’apport de l’archéologie.» Tre­ balls d’Arqueologia, 2017, núm. 21, p. 65-76. DOI: 10.5565/rev/tda.60

1. Introduction ploitées tout comme les falaises d’argile qui dominent le village de Saillagouse et La Cerdagne, comme beaucoup de régions contiennent, comme à All, du minerai d’or. de montagne, possède un territoire géolo- À ce court inventaire géologique il gique diversifié. Au nord, le massif du Car- faut ajouter, aux ressources minérales, lit est surtout composé de granites dont on l’abondance du bois qui couvre les ver- tirera des matériaux de construction de sants des montagnes et les nombreux grande qualité. Toujours au nord, mais ruisseaux qui irriguent les vallées, deux plus à l’ouest de la rivière du Carol, ce sont éléments indispensables dès que l’on les schistes qui dominent. Plus à l’ouest parle d’industrie. encore on trouve les argiles de la région Le bois servira à la construction de d’All, dont on verra dans ce colloque leur charbonnières afin d’obtenir le charbon importance. Beaucoup plus bas, dans la utilisé dans les bas-fourneaux pour fondre vallée au-dessus du village de Martinet, on le minerai de fer, mais aussi pour alimen- trouve dans la zone de Travesseres, de ter les ateliers de forge. Il servira aussi de grands affleurements de granit qui ont été combustible dans les fours à chaux, chaux exploités jusqu’au milieu du XIXe siècle. utilisée dans la construction. Suivent ensuite les grandes barres de cal- Après ce succinct, mais nécessaire, in- caires qui arrivent jusqu’à La Seu d’Urgell. ventaire des ressources minérales, où en La zone sud de la Cerdagne orientale sont les preuves archéologiques de leur utili- est dominée par les schistes du massif du sation entre le IVe siècle av. J.-C. et le VIIe Puigmal d’où l’on tire des ardoises qui ser- siècle de notre ère ? Dans le cadre de cet ar- viront à couvrir les belles maisons cerdanes. ticle nous ne commenterons que les gise- À l’ouest, au-delà du massif de La Molina, ments et sites archéologiques connus en la grande barrière calcaire de la Serra del Cerdagne orientale. La Cerdagne occiden- Cadi domine çà et là des affleurements de tale étant étudiée par nos collègues catalans. schistes. Revenons à l’est, dans la vallée Par ordre d’importance, nous com- d’Eyne, où de grandes falaises de calcaire menterons les fours à chaux, les charbon- ont été exploitées pour produire de la nières, les mines, les bas-fourneaux et en- chaux. Plusieurs fours de belles dimensions fin les ateliers de transformation du métal. sont encore visibles à l’altitude de 2000 m (figure 1). La vallée de Llo est bien connue des géologues pour sa complexité géolo- 2. Les fours à chaux gique qui recèle entre autre des filons de minerai de fer et de cuivre. À la sortie de la Très nombreux sur le territoire étudié, les vallée des formations calcaires ont été ex- fours à chaux que nous connaissons sont

66 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Pierre Campmajo, Christine Rendu, Les ressources minérales et végétales de la Cerdagne orientale. Denis Crabol, Delphine Bousquet, Bois, mines, fours à chaux, charbonnières et sites de transformation Noémie Luault des minerais. L’apport de l’archéologie

Figure 1. Four à chaux de la vallée d’Eyne à 2000 m. très probablement d’époques bien posté- ment des randonneurs a mis au jour l’em- rieures au cadre chronologique de notre placement d’une charbonnière que rien étude. Aucun d’eux n’ayant été daté par autour ne laissait soupçonner (figure 2). des mesures 14C, ils ne seront pas étudiés D’autres emplacements ont été ob- ici mais seulement évoqués. servés dans la montagne au-dessus des vil- lages d’Égat et Font-Romeu. Il faut se rendre dans la montagne d’Enveitg pour 3. Les charbonnières voir d’autres découvertes faites dans les mêmes circonstances. C’est au bord du Comme pour les fours à chaux, aucune chemin menant au Pla de l’Orri, à 2000m étude exhaustive n’en fait le recensement. d’altitude, qu’ont été découvertes deux Elles sont pourtant bien présentes. De charbonnières. nombreuses plates-formes typiques sont À 200 m en aval du Pla de l’Orri, sur connues çà et là dans tous les couverts fo- le flanc ouest de la piste, le ravinement a restiers. Nous donnerons pour exemple mis au jour une épaisse couche de char- celles situées à proximité du village aban- bons (25 cm de puissance). Un sondage y donné de Vallsera en Capcir, sur la com- a été pratiqué, avec prélèvement des char- mune des Angles, qui sont les plus connues. bons, selon cinq niveaux successifs arbi- En Cerdagne, une découverte fortuite a été traires de 5 cm (figure 2). La datation du faite sur le chemin menant du lac des niveau inférieur (niveau 5) a donné com­ Bouillouses aux lacs supérieurs. Le piétine- me mesure 1930 ± 80 BP, soit un pic de

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 67 Pierre Campmajo, Christine Rendu, Les ressources minérales et végétales de la Cerdagne orientale. Denis Crabol, Delphine Bousquet, Bois, mines, fours à chaux, charbonnières et sites de transformation Noémie Luault des minerais. L’apport de l’archéologie probabilité centré sur 70 ap. J.-C., avec connu, en l’état actuel des recherches, sur une fourchette s’étendant de 117 av. J.-C. le versant d’Enveitg. à 253 ap. J.-C. (Gif 10920) à 93,4% de Il faut enfin signaler, postérieurement probabilité. à l’étude de cette charbonnière, la décou- Peut-il s’agir d’un reste de charbon- verte d’un autre amas charbonneux, re- nage ? Topographiquement, aucune coupé lui aussi par la piste, à moins de 100 plate-forme n’est visible, mais le fait n’est m en aval de celui-ci. Un tesson de céra- pas rédhibitoire : elle a pu être effacée par mique non tournée l’accompagnait. Char- l’érosion superficielle bien active sur ce bonnière ou trace d’un incendie fort an- versant (on en trouve des exemples ail- cien, le débat reste donc ouvert – quoiqu’avec leurs dans les Pyrénées de l’est). La com- une préférence pour la première hypothèse position des assemblages anthracolo- – et nécessiterait une reconnaissance ar- giques où le pin est largement majoritaire chéologique de ces concentrations, de leur ne permet pas non plus de trancher : elle extension et de leurs éventuelles structures. peut résulter d’un charbonnage (où le ge- nêt aurait servi de couverture à la char- bonnière) comme d’un dépôt d’incendie 4. Les mines accumulé à cet endroit par les vicissitudes de l’érosion superficielle. Plaident enfin Mis à part la mine de Porté-Puymorens en faveur de l’hypothèse d’un charbon- exploitée jusqu’au milieu du XXe siècle, la nage l’épaisseur de la couche de charbon seule exploitation «ancienne» découverte et sa localisation sur un versant, à l’écart en Cerdagne se situe dans la vallée de Llo. des installations pastorales (Bal, 2006). La mine a été découverte au lieu-dit « La En revanche, alors que toutes les Cirera » à l’altitude de 2000 m. Le site se charbonnières antiques mises au jour présente sous la forme de deux alvéoles jusqu’à présent sont étroitement liées à la creusées à la base d’une petite barre de présence et à proximité immédiate d’un schiste. La première cavité (figure 3, n°1) site métallurgique (cas de la Vallferrera et mesure entre 0,5 et 3 m de large, 0,5 à 2 m de la vallée de Siguer), il n’en est pas de de hauteur pour une profondeur moyenne

Tableau 1. Résultats des analyses anthracologiques de la charbonnière d’Enveig. Charbonnière 1 Décapage 1 Décapage 5 Datation [– 103 + 320] Taxons N % N % Pinus type sylvestris 28 37,8 40 52,6 Pinus uncinata/sylvestris 24 32,4 23 30,3 Pinus type uncinata 10 13,5 11 14,5 Légumineuse 12 16,3 2 2,6 Total (fragments identifiés) 74 100 76 100 Indéterminés 6 4 Total (fragments étudiés) 80 80

68 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Pierre Campmajo, Christine Rendu, Les ressources minérales et végétales de la Cerdagne orientale. Denis Crabol, Delphine Bousquet, Bois, mines, fours à chaux, charbonnières et sites de transformation Noémie Luault des minerais. L’apport de l’archéologie

Figure 2. Deux charbonnières de Cerdagne. (Photo: auteurs)

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 69 Pierre Campmajo, Christine Rendu, Les ressources minérales et végétales de la Cerdagne orientale. Denis Crabol, Delphine Bousquet, Bois, mines, fours à chaux, charbonnières et sites de transformation Noémie Luault des minerais. L’apport de l’archéologie de 2 m. À 30 m plus au sud-est, la deu- quable, sur une plateforme aménagée de xième cavité (figure 3, n°2) mesure 3 m de 100 m² environ (figure 3, n°3). Une mul- large, 3 m de hauteur et 3 m de profon- titude de petites pierres cassées, uniformes, deur environ (Campmajo i Rendu, 2015). permettent d’envisager la présence d’un Si la présence de coups de pic de mi- petit site de concassage de roches et proba- neur est bien attestée, il semble aussi que, blement préalablement chauffées. sur les deux excavations, on puisse voir Cette découverte de mines pourrait des traces d’abattage au feu. apporter des réponses aux questions que se Le sentier qui borde les trous miniers posent les archéologues concernant la pré- débouche, à moins de 100 m à l’ouest, au sence sur le site archéologique de Llo, dis- pied d’un petit piton rocheux remar- tant d’à peu près un kilomètre à vol d’oi-

Figure 3. Les mines de la Cirera à Llo. (Photo: auteurs)

70 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Pierre Campmajo, Christine Rendu, Les ressources minérales et végétales de la Cerdagne orientale. Denis Crabol, Delphine Bousquet, Bois, mines, fours à chaux, charbonnières et sites de transformation Noémie Luault des minerais. L’apport de l’archéologie

Figure 4. Llo, site de transformation de métal et pics de mineur. (Photo: auteurs) seau, de pics de mineur en fer, montrant lui Des fouilles récentes, effectuées entre aussi qu’une activité minière a été exercée 2010 et 2013, dans le cadre d’un Pro- dans les environs du site, de scories, résidus gramme Collectif de Recherche intitulé de fonte de fer ou résidus de forge (figure 4). « la transition Âge du Bronze – Âge du Il faut ajouter à cela la forte pression Fer, origine des influences », ont affectées humaine qu’exerce au Moyen Âge la po- la zone de Llo 1 (Campmajo et alii, 2014). pulation sur la vallée et le besoin toujours Ces fouilles ont livré, dans les couches du croissant du fer. Moyen Âge et de l’Antiquité, de nom- breuses scories de fer sans qu’il soit pos- sible de dire si elles proviennent de résidus 5. Les ateliers de transformation du de bas-fourneau ou bien de forge. métal Les trois grandes fouilles, Llo 1, 2 et 3, ont livrées de nombreuses pièces en 5.1. Le site de Llo métal, fer, bronze et argent. Un fragment Ce site, occupé depuis le Néolithique de pic de mineur (figure 4) est daté, par le jusqu’au Moyen Âge, a été fouillé entre les mobilier archéologique trouvé à proximi- années 1970 et 1986 (Campmajo, 1983). té, de la période pré-romaine, époque

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 71 Pierre Campmajo, Christine Rendu, Les ressources minérales et végétales de la Cerdagne orientale. Denis Crabol, Delphine Bousquet, Bois, mines, fours à chaux, charbonnières et sites de transformation Noémie Luault des minerais. L’apport de l’archéologie ibère entre 200 et 150 av. J.-C. Un deu- xième outil en fer (figure 4) pourrait lui aussi être un pic de mineur. Il daterait de la même époque.

5.2. Le moule de fondeur Il s’agit ici de deux pièces en pierre ayant servi à la fonte en bronze et qui rentre dans la chronologie de l’étude. La pre- mière pierre est taillée dans un schiste sili- ceux de couleur verte provenant des envi- rons du site où plusieurs veines affleurent (figure 5, n°1). Le second moule, en grès gris, est une pièce à double face qui permet de fondre deux pièces en même temps. Ce moule a Figure 5. Llo - Moules de fondeur. (Photo: servi à fondre des pointes de lance de auteurs) forme foliacée (figure 5, n°2). Une me- sure 14C provenant de la couche où a été trouvé cet objet a donné la date de 2300 ± Cab 5 – US 25 n°70 : 1350 ± 30 BP 110 BP soit en datation corrigée [762 – soit en données corrigées [637 – 765] à 111] cal BC (Gif 4362). 95,4% de probabilité Cab 5 – US 28 n°85 : 1300 ± 30 BP soit en données corrigées [660 – 770] à 5.3. La Coume Païrounell 95,4% de probabilité Ce site, qui se trouve à moins d’un km à Cab 5 – US 30 n°79 : 1340 ± 30 BP vol d’oiseau au sud du village de Ville- soit en données corrigées [645 – 765] à neuve-des-Escaldes, se présente sous la 95,4% de probabilité forme d’un petit éperon barré. Nous sommes en fait sur la limite extrême sud La structure 5 a été fouillée sur toute de la moraine glacière de la vallée d’An- sa surface. Elle a livré 4 espaces (figure 6, goustrine (Campmajo et alii, 2007). n°3) dont les attributions peuvent être Le site contient 40 emplacements de détaillées comme suit : structures fortement arasées dont quatre ont fait l’objet de sondages ou de fouilles. – L’espace 1 (figure 6, n°2), celui qui a À ce stade de la recherche, rien ne prouve fait l’objet d’une datation 14C, est de que les 40 ruines soient de la même forme rectangulaire. Il était couvert époque (figure 6, n°1). d’un toit en ardoise comme le Les deux premiers sondages ont eu montrent les vestiges découverts lors lieu sur les emplacements 1 et 5. Les dates de la fouille. Au centre de la pièce, 14C, effectuées sur des graines, ont mon- une large plaque en terre cuite a livré tré que nous étions sur les vestiges d’un des restes de scories de fer. Dans un village du haut Moyen Âge. coin de la pièce une auge en pierre

72 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Pierre Campmajo, Christine Rendu, Les ressources minérales et végétales de la Cerdagne orientale. Denis Crabol, Delphine Bousquet, Bois, mines, fours à chaux, charbonnières et sites de transformation Noémie Luault des minerais. L’apport de l’archéologie

Figure 6. Angoustrine – Villeneuve-des-Escaldes : Le site de la Coume Païrounell. (Photo: auteurs)

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 73 Pierre Campmajo, Christine Rendu, Les ressources minérales et végétales de la Cerdagne orientale. Denis Crabol, Delphine Bousquet, Bois, mines, fours à chaux, charbonnières et sites de transformation Noémie Luault des minerais. L’apport de l’archéologie

devait probablement contenir de Reste le cas de la grosse pierre qui l’eau comme il en existe dans les ate- porte des marques de martelage. Elle au- liers de forgeron. De très nombreuses rait pu faire office d’enclume pour concas- graines de céréales ont été trouvées ser du minerai nécessaire au bas-fourneau. contre le mur ouest de la pièce. L’analyse de battitures permettrait sûre- – À l’ouest, un espace plus grand que le ment d’être plus précis sur le type de for- premier devait possiblement servir de geage effectué sur le site. Malheureuse- réserve. Contre un mur nous y avons ment aucun prélèvement n’a été fait dans mis au jour une quantité non négli- ce sens. Cette lacune peut être comblée geable de scories de mâchefer (35 kg). puisque le sol de l’atelier contient encore – Les autres espaces n’offrent pas de une épaisseur de terre suffisante pour ef- caractère particulier et leur fonction fectuer une colonne de prélèvement. reste inconnue. 5.5. Argument pour une forge Dans un coin de l’espace 4 une grosse pierre de couleur sombre, très dure, porte À priori, nous n’avons aucun argument de nombreuses traces de coups. Une contre, bien au contraire. La plaque en pierre semblable a été mise au jour dans la argile cuite pourrait bien appartenir à une cabane 21 qui fait l’objet d’une fouille forge posée à même le sol comme il en programmée par Noémie Luault (Luault, existe encore dans des cultures pratiquant 2015). Leur présence est curieuse mais la forge à petite échelle. La présence de nous y reviendrons plus loin. tuyères en terre cuite montre bien qu’un Le mobilier archéologique est consti- feu intense a été utilisé. Ces gâteaux sont tué de restes céramiques dont un vase en- entiers ce qui est rarement le cas dans les tier, de trois couteaux en fer de forme bas-fourneaux. identique parmi d’autres éléments en fer, Un autre argument en faveur d’une d’une plaque boucle lyriforme en bronze forge est la présence des résidus de mâ- et de débris de verre très fins (figure 7). chefer stockés dans l’espace 4. Ces restes ont la forme classique des gâteaux de mâ- chefer que le forgeron extrait régulière- 5.4. L’atelier ment du centre du foyer de forge. Toute- Un retour dans l’espace 1 est nécessaire. fois l’argument qui, à nos yeux reste le Deux questions se posent, sommes-nous plus probant est la présence des sept cou- en présence d’un bas-fourneau dont il teaux identiques, dont trois sont entiers, resterait la base, ou bien dans un atelier trouvés dans la cabane. de forgeron ? L’argument contre un bas-fourneau 5.6. La Coume Païrounell est-il un village serait de dire qu’une telle construction dans spécialisé dans le travail du fer ? une maison est extrêmement dangereuse au niveau du feu (Leblanc, 2015). Les argu- Les fouilles que mène actuellement Noé- ments favorables au bas-fourneau en terre mie Luault ont déjà montré que la struc- cuite restent une preuve non négligeable ture 21 contenait du mâchefer et surtout mais on pourrait argumenter qu’elles pour- une grande quantité de battitures qui sont raient aussi provenir d’une forge. un des arguments irréfutables quant au tra-

74 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Pierre Campmajo, Christine Rendu, Les ressources minérales et végétales de la Cerdagne orientale. Denis Crabol, Delphine Bousquet, Bois, mines, fours à chaux, charbonnières et sites de transformation Noémie Luault des minerais. L’apport de l’archéologie

Figure 7. Le site de la Coume Païrounell - Mobilier archéologique. (Photo: auteurs)

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 75 Pierre Campmajo, Christine Rendu, Les ressources minérales et végétales de la Cerdagne orientale. Denis Crabol, Delphine Bousquet, Bois, mines, fours à chaux, charbonnières et sites de transformation Noémie Luault des minerais. L’apport de l’archéologie vail du fer. Les fouilles, qui se poursuivent de Balcère en Capcir), le sujet reste tou- sur ce site, donneront dans les années à ve- jours d’actualité. Il en est de même pour nir d’autres informations sur ce sujet. les mines et les fours à chaux qui, comme nous venons de le démontrer, restent des découvertes pour ainsi dire fortuites. Que 6. Conclusions dire alors des bas fourneaux dont aucun n’a été découvert en Cerdagne depuis que Cet article montre clairement que les re- les recherches archéologiques y sont pra- cherches spécialisées sur les mines, les tiquées. Tout le travail reste à faire c’est- charbonnières et les forges manquent à-dire organiser de grandes campagnes de cruellement en Cerdagne. Ce retard tend prospections aidées aujourd’hui par des aujourd’hui à s’amenuiser comme le programmes adaptés comme le Lidar, ar- montrent les programmes sur les argiles chéo-géomorphologie ou les prospections aurifères par exemple. Bien que la ques- plus adaptées peut-être du géoradar. De tion des charbonnières ait été relatée de beaux projets qui ont besoin de moyens longue date (exemple des charbonnières que nous n’avons pas.

Références bibliographiques

Bal, M.-Cl. 2006: Constructions et dynamiques des espaces et des terrasses agro-pastoraux en zone intermédiaire des Pyrénées du Néolithique à nos jours (Cerdagne, Capcir et Pays de Sault). Ap­ proche archéoenvironnementale par la pédoanthracologie. Thèse de doctorat inédite. Campmajó, P. 1983: Le site protohistorique de Llo (Pyrénées Orientales). Perpignan: Université de Perpignan. Campmajo, P.; Bousquet, D.; Crabol, D.; Martzluff, M.; Rendu, Ch. 2014: « Premiers éléments permettant de saisir la transition âge du Bronze – âge du Fer en Cerdagne (Pyrénées- Orientales )». En: Institut d’Estudis Ceretans. La Transició Bronze final – 1a edat del Ferro en els Pirineus i territoris veïns. XVe Col.loqui International d’Arqueologia de Puigcerdà, 131-151. Campmajo, P.; Crabol, D.; Bille, E.; Raynaud, Cl.; Ruas, M.-P.; Parent, G.; Rendu, Ch. 2007: « Un atelier de traitement du fer sur le site du Haut Moyen Âge de la Coume Païrou- nell à Angotustrine (P.-O). Premiers résultats ». En: Aymat Catafau (dir.). Activités, échanges et peuplement entre Antiquité et Moyen Âge en Pyrénées-Orientales et Aude. Domitia 8-9, 137- 163. Campmajo, P.; Rendu, Ch. 2014: « Découverte de mines de fer dans la vallée de Llo en Cer- dagne, Pyrénées-Orientales ». Sources 2, 111-114. Leblanc, J.-Cl.; Ferrier, C.; Coulet, J.-Cl. 2015: « Chronologie d’une expérience hors du temps. Retour sur les premiers pas de la sidérurgie au pied du Canigou ». Sources 3, 63-92. Luault, N. 2015: Rapport de fouilles programmées La Coume Païrounell, juillet- août 2015. SRA Languedoc-Roussillon, Montpellier.

76 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 https://doi.org/10.5565/rev/tda.59 ISSN 2339-6490 (en línia), ISSN 1134-9263 (en paper)

Els espais altimontans pirenaics orientals a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia del paisatge del GIAP- ICAC

Josep M. Palet Martínez, Arnau Garcia Molsosa, Hèctor A. Orengo Romeu, Tania Polonio Alamino1

Rebut: 03-04-2017 Acceptat: 01-07-2017

Resum

En aquest treball s’ofereix una panoràmica dels estudis realitzats pel Grup d’Investigació en Arqueologia del Paisatge (GIAP) als espais altimontans pirenaics orientals en els darrers 10 anys. Des d’un enfocament multidisciplinari en el marc de l’arqueologia del paisatge, els resul- tats obtinguts permeten trencar amb la visió tradicional d’aquestes àrees muntanyenques a l’An- tiguitat, mostrant la seva intensa explotació i una forta antropització que ja comença en el perí- ode Neolític. Paraules clau: Arqueologia del paisatge; espais altimontans; Pirineus orientals; vall del Madriu- Perafita-Claror; vall de La Vansa; valls de Núria-Coma de Vaca-Ulldeter

Abstract. The high mountain areas in the Eastern Pyrenees in Antiquity: 10 years of studies in landscape archaeology from GIAP-ICAC

This work offers an overview about the studies conducted by the Grup d’Investigació en Arque- ologia del Paisatge (GIAP) in the Eastern Pyrenees high mountain areas during the last ten years. From a multidisciplinary approach within the framework of landscape archaeology, the results obtained make it possible to break with the traditional vision of these mountainous areas in antiquity, showing their intense exploitation and strong anthropization, already beginning in the Neolithic period. Keywords: Landscape archaeology; high mountain áreas; Eastern Pyrenees; Madriu-Perafita- Claror valley; La Vansa valley; Núria-Coma de Vaca-Ulldeter valleys

Palet Martínez, Josep M.; Garcia Molsosa, Arnau; Orengo Romeu, Hèctor A.; Polonio Alamino, Tania. «Els espais altimontans pirenaics orientals a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia del paisatge del GIAP-ICAC».Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21, p. 77-97. DOI: 10.5565/rev/tda.59

1. Institut Català d’Arqueologia Clàssica. [email protected] Institut Català d’Arqueologia Clàssica/Universitat de les Illes Balears. [email protected] McDonald Institute for Archaeological Research, University of Cambridge. [email protected] Institut Català d’Arqueologia Clàssica. [email protected]

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21, p. 77-97 77 Els espais altimontans pirenaics orientals Josep M. Palet Martínez, Arnau Garcia Molsosa, a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia Hèctor A. Orengo Romeu, Tania Polonio Alamino del paisatge del GIAP-ICAC

1. Introducció pluridisciplinari i diacrònic (Galop, 1998; Miras et alii, 2007 i 2010; Pèlachs et alii, El coneixement de l’ocupació i explotació 2009; Ejarque et alii, 2009, 2010, 2013). dels espais de muntanya a l’Antiguitat ha- Els resultats obtinguts en diferents via estat condicionat durant molt de temps àrees de muntanya europees han qüestio- per l’escassetat d’estudis, conseqüència de nat la imatge tradicional, demostrant que factors diversos, com són les dificultats del l’impacte antròpic als espais altimontans treball arqueològic o la marginalitat en què ha estat intens des de molt antic i que han estat percebuts aquests medis per la aquests constitueixen veritables paisatges historiografia. El relleu abrupte, la intensi- culturals, modelats al llarg del temps. Els tat dels processos erosius, la deficient con- nous plantejaments han tingut especial servació del registre arqueològic, la coberta incidència als Alps i als Pirineus, on la re- forestal, la meteorologia extrema, són fac- flexió sobre la qüestió de «frontera» i so- tors que dificulten la recerca arqueològica bre el model de ciutat romana en àrees de de camp. Aquest dèficit havia alhora ali- muntanya ha estat plantejat en diversos mentat una percepció marginal dels espais fòrums i publicacions (Segard, 2009; Le- montans, com a àrees marginals, poc habi- veau i Palet, 2010; Gassiot, 2016; Olesti, tades o de frontera. Així, la muntanya i, 2014: 322-374). sobretot, l’alta muntanya, havia estat tradi- En aquest context, s’han definit noves cionalment percebuda com un medi natu- arqueologies anomenades «de la muntanya» ral, caracteritzat per la marginalitat de les o «del pastoralisme», amb enfocaments activitats humanes. estretament vinculats a l’Arqueologia del Certament aquesta situació ha anat paisatge. Són estudis amb plantejaments canviant molt en les últimes dècades, ca- pluridisciplinaris, fonamentats en la cor- racteritzades per un interès creixent per relació de dades arqueològiques, històri- l’ocupació i explotació dels espais de mun- ques, paleoambientals, etnogràfiques, etc. tanya al llarg del temps. Els treballs pioners A més a més, els sistemes altimontans de Ch. Rendu a la Cerdanya a la dècada constitueixen entorns idonis per a l’anàlisi del 1990 (Rendu, 2003), d’E. Gassiot als de les interaccions socioambientals al llarg Pirineus occidentals catalans (Gassiot i Ji- del temps, és a dir, per estudiar les formes ménez, 2006) i dels equips coordinats per d’adaptació de les societats humanes a la Ph. Leveau als Alps occidentals (Walsh i variabilitat natural, i les dinàmiques del Mocci, 2003; Walsh et alii, 2005; Palet et paisatge derivades d’aquesta interacció alii, 2003; Walsh et alii, 2007; Segard, (Gassiot, 2016; Palet et alii, 2012). 2009) constitueixen el punt de partida Els valors culturals del paisatge cons- d’una línia de recerca que s’ha anat enri- titueixen també un recurs per a la societat quint en nous projectes amb els planteja- actual. En aquest sentit, les possibilitats ments, mètodes i tècniques de l’arqueolo- de transferència del coneixement són àm- gia del paisatge (Orengo et alii, 2014a i plies al tractar-se d’àrees amb diferents fi- 2014b; Palet et alii, 2013 i 2014; Walsh et gures de protecció del medi, que disposen alii, 2014; Gassiot et alii, 2014; Gassiot, d’òrgans de gestió i difusió del seu patri- 2016). Els estudis paleoambientals han moni natural i cultural. Els resultats po- tingut també un impacte creixent en el den, per exemple, ser incorporats en plans marc de recerques amb un enfocament de divulgació social i ambiental i contri-

78 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Els espais altimontans pirenaics orientals Josep M. Palet Martínez, Arnau Garcia Molsosa, a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia Hèctor A. Orengo Romeu, Tania Polonio Alamino del paisatge del GIAP-ICAC

Figura 1. Mapa de situació dels sectors d’estudi. (Font: autors) buir al desenvolupament de futures polí- històric d’ocupació, explotació i configu- tiques de gestió i dinamització territorial ració d’aquests paisatges culturals d’alta (Orejas et alii, 2009). muntanya, i el paper de les societats en la En aquest marc, des del 2004 el Grup seva configuració mitjançant l’anàlisi de d’Investigació en Arqueologia del Paisat- les formes de gestió d’aquests espais en el ge (GIAP) va posar en marxa a l’ICAC un passat. La investigació s’enfoca des d’una ambiciós programa sobre l’ocupació i ex- perspectiva interdisciplinària, basada en plotació dels espais d’alta muntanya. Fins la integració de dades obtingudes a partir a l’actualitat, als Pirineus, s’ha treballat en de plantejaments teòrics i metodològics tres sectors situats a les valls andorranes de l’Arqueologia del Paisatge. En conse- del Madriu, Perafita i Claror, a la vall de qüència, la metodologia utilitzada pretén la Vansa a la Serra del Cadí, i al Ripollès, ser sistèmica en tant que es fonamenta en a les capçaleres de les valls del Ter i del l’encreuament de dades obtingudes de les Freser (valls de Núria i Coma de Vaca i diferents tècniques paleoecològiques i ar- Ulldeter) (Ejarque, 2013; Ejarque et alii, queològiques utilitzades. 2009; Ejarque et alii, 2010; Euba, 2009; A Andorra, els estudis van ser impul- Orengo et alii, 2013, 2014a i 2014b; Pa- sats arran de la inscripció per la UNES- let et alii, 2013, 2014 i 2016) CO el juliol del 2004 de la vall del Ma- Tots aquests projectes tenen com a driu-Perafita-Claror dins la llista del objectiu principal caracteritzar el procés Patrimoni de la Humanitat en la catego-

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 79 Els espais altimontans pirenaics orientals Josep M. Palet Martínez, Arnau Garcia Molsosa, a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia Hèctor A. Orengo Romeu, Tania Polonio Alamino del paisatge del GIAP-ICAC ria de paisatge cultural. El sector d’estudi tat arqueològica de les zones d’estudi, pla- se situa a la capçalera de les valls a les par- nificar els treballs de prospecció i realitzar ròquies d’Escaldes-Engordany i d’En- planimetries prèvies de les estructures ar- camp. La zona estudiada s’estenia entre queològiques visibles des de l’aire. Per l’estadi subalpí (1700-2200 m), amb pre- això resulta necessària la creació d’una sència de pinedes de pi negre i avets, i l’es- base cartogràfica en un entorn SIG geore- tadi alpí (2200-2900 m), dominat per ferenciat que faciliti el desenvolupament pastures i tarteres. dels treballs de fotointerpretació i, poste- A la vall de la Vansa, va treballar-se a riorment prospecció i sondeig arqueolò- l’extrem occidental de la Serra del Cadí, gic. La fotointerpretació es va realitzar en de substrat calcari. La zona d’estudi s’es- un entorn SIG, en el qual una capa de po- tén entre les àrees subalpina i alpina, des lilínies s’emprava per dibuixar sobre orto- de la cota 1.700 m fins a la línia de carena fotomapes georefenciats totes les possibles principal (2.400 m), amb presència de pi- estructures antròpiques. Els plànols preli- nedes de pi negre i pastures. La zona té minars obtinguts de les estructures, esca- especial interès per la seva riquesa en re- lats, van facilitar la tasca sobre el terreny cursos minerals i metal·lúrgics, pastorals i on en molts casos només va ser necessari forestals. Al Ripollès, els treballs arqueo- realitzar petites correccions als plànols. lògics, encara en curs, van iniciar-se el Els treballs de prospecció arqueològica so- 2010. L’àrea d’estudi comprèn la capçale- bre el terreny van ser de tipus extensiu per ra del riu Ter, a les valls de Núria i del cobrir la totalitat del territori maximit- Fresser, per sobre de la cota 2.000 domi- zant així la possibilitat de trobar estructu- nada per pastures i tarteres, al terme mu- res d’origen antròpic i per adaptar-se a la nicipal de Queralbs, i Ulldeter, a Setca- variabilitat altitudinal i al predomini de ses, àrea dominada per la presència de vegetació herbàcia, arbustiva i forestal que pinedes de pi negre i pastures. limitaven la fotointerpretació. La catalo- gació d’estructures en el camp es va realit- zar sobre la base de la utilització de fitxes 2. Metodologia en les quals es va anotar la informació re- lativa a les estructures i la seva relació amb La investigació arqueològica ha compor- l’entorn, la seva funcionalitat i possible tat la integració d’informació extreta amb cronologia. La ubicació d’aquelles estruc- tècniques diverses: fotointerpretació i fo- tures que no van poder ser prèviament lo- togrametria, prospecció, arqueomorfolo- calitzades en la fotografia aèria es va resse- gia i topografia d’estructures, excavacions nyar, en primer lloc, al mapa topogràfic 1: arqueològiques (sondejos de diagnòstic i 5.000. També es va utilitzar un receptor excavacions en extensió), anàlisi docu- GPS de mà amb una variabilitat de 5 me- mental i, finalment, la integració d’aquesta tres. La utilització d’un GPS va ser de informació en una base de dades geogràfi- gran utilitat per a la ubicació d’aquelles ques i l’anàlisi amb sistemes d’informació estructures no localitzades en la fotografia geogràfica. Les prospeccions i l’estudi ar- aèria i a les que no podien aplicar-se refe- queomorfològic són precedits per treballs rents topogràfics clars per a la seva ubica- de fotointerpretació que permeten realit- ció en els mapes de localització d’estruc- zar un primer diagnòstic de la potenciali- tures.

80 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Els espais altimontans pirenaics orientals Josep M. Palet Martínez, Arnau Garcia Molsosa, a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia Hèctor A. Orengo Romeu, Tania Polonio Alamino del paisatge del GIAP-ICAC

Les prospeccions arqueològiques van 3. Resultats: arqueologia i patrimoni en permetre realitzar una avaluació arqueo- espais altimontans lògica de les diferents estructures docu- mentades i proposar aquelles favorables a A les capçaleres del Ter, s’han inventariat una millor caracterització mitjançant el un total de 430 estructures, de les quals seu diagnòstic arqueològic amb sondejos 39 han estat sondejades. Es disposa de 38 o l’excavació en extensió. Els sondejos de datacions radiocarbòniques en nivells ar- diagnòstic han consistit en l’excavació queològics associats en la seva totalitat a manual de cales en les estructures, a fi ocupacions ramaderes (cabanes, abrics, d’obtenir una estratigrafia que reflecteixi cova, tancats, munyidores) (Palet et alii, les seqüències de construcció - ocupació i 2016). A la Serra del Cadí, van documen- abandonament. Els sondejos van propor- tar-se un total de 139 estructures associa- cionar a més sediment per a les anàlisis des a l’activitat ramadera, l’explotació paleobotàniques (estudis antracològics i agrària, la mineria i la metal·lúrgia i l’ex- de macrorestes vegetals) i micromorfolò- plotació del bosc (carboneig). Van dur-se gics. S’han obtingut datacions radiocar- a terme excavacions arqueològiques en 5 bòniques per a totes les estructures exca- jaciments i es disposa d’un total de 29 da- vades, realitzades als laboratoris de tacions radiocarbòniques (Palet et alii, Poznań (Polònia) i BETA (EUA). Els 2013 i 2014). A les valls del Madriu-Pe- treballs d’excavació s’han registrat mit- rafita-Claror van catalogar-se un total de jançant tècniques fotogramètriques i de 421 estructures de cronologies i tipologi- geoposicionament mitjançant DGPS. es molt diverses (abrics, cabanes, tancats, D’aquesta manera s’ha obtingut una to- munyidores, caves, forns, carboneres, tú- pografia de gran detall de les estructures i muls) relacionades amb activitats rama- s’ha procedit a generar una reconstrucció deres i amb l’explotació de recursos fores- volumètrica del procés d’excavació arque- tals. Les estructures localitzades a la vall ològica, combinant estereofotogrametria de Perafita-Claror es relacionen en la seva digital, DGPS i modelatge 3D a partir de totalitat amb l’explotació ramadera, en vòxels (Orengo, 2013). contrast amb la capçalera de la vall de Les dades arqueològiques obtingudes Madriu, on les estratègies d’explotació de s’han creuat amb els resultats dels estudis l’entorn desenvolupen un espectre més paleoambientals multi-proxy, amb una ampli (pasturatge, explotació forestal). alta resolució temporal i espacial que in- Van ser realitzats un total de 57 sondejos tegren descriptors paleoambientals com arqueològics en 55 estructures. Aquests pol·len, microcarbons, sedimentologia, sondejos han permès recuperar material espores de fongs i altres microfòssils no orgànic en estratigrafies a partir del qual pol·línics. Aquests, s’han dut a terme so- s’han obtingut 61 datacions radiocarbò- bre seqüències sedimentàries naturals lo- niques (Palet et alii, 2013, 2015 i 2016). calitzades en les proximitats dels jaci- Les datacions proporcionen un mo- ments arqueològics, per tal de garantir del cronològic d’alta resolució amb una una òptima correlació de dades paleoam- dinàmica d’ocupació que s’inicia al meso- bientals i arqueològiques (Ejarque, 2013; lític, a les valls andorranes, i cap al final Ejarque et alii, 2009 i 2010; Miras et alii, del neolític mitjà a les capçaleres del Ter i 2007 i 2010). a la Serra del Cadí, i que es manté fins a

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 81 Els espais altimontans pirenaics orientals Josep M. Palet Martínez, Arnau Garcia Molsosa, a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia Hèctor A. Orengo Romeu, Tania Polonio Alamino del paisatge del GIAP-ICAC l’època contemporània, exceptuant els nifest un procés de desforestació de la pi- períodes del Bronze mitjà i final i el Ferro neda, l’extensió de pastures supraforestals que defineixen una discontinuïtat en el i un increment d’indicadors associats a model cronològic, relacionada amb un pràctiques pastorals locals durant el Neo- hiatus en les dinàmiques d’ocupació. lític antic i mitjà que culminen en el Neo- Tota aquesta investigació arqueològica ha lític final (Miras et alii, 2007 i 2010; permès desenvolupar una història de les Ejarque 2009; Ejarque et alii, 2009 i activitats realitzades en aquestes valls al 2013). llarg del temps. Els resultats permeten di- A les Capçaleres del Ter, les primeres buixar un paisatge densament explotat, i ocupacions ramaderes documentades són demostren la profunda i antiga antropit- més tardanes i se situen a finals del IV zació dels espais altimontans pirinencs. mil·lenni aC i durant el III mil·lenni aC (Palet et alii, 2016). Cal destacar una ocu- pació en cova a la Coma de l’Embut (cova 3.1. Les primeres evidències d’explotació 338) a la vall de Núria, al vessant nord del pastoral. Del Neolític antic a l’Edat massís del Puigmal, situada a la cota del Bronze 2.235. La cova es localitza a la vora del Els treballs del GIAP ja publicats duts a camí del Puigmal que porta cap a aquest terme a les valls del Madriu-Perafita-Cla- cim i el coll de Finestrelles, en un sector ror van documentar les primeres evidèn- de substrat calcari. Un sondeig realitzat a cies d’explotació pastoral al Neolític an- la seva entrada va permetre datar per 14C tic, cap a mitjans del V mil·lenni aC, l’inici de l’ocupació a finals del IV mil· relacionades amb activitats ramaderes iti- lenni aC (Poz-50653. cal 3360 BC–3098 nerants i amb l’explotació de recursos di- BC). La seqüència estratigràfica va pro- versificats (caça, pesca i recol·lecció) porcionar abundants carbons, ceràmica a (Orengo et alii, 2014a). En efecte, el re- mà grollera reduïda i força fauna molt gistre arqueològic va evidenciar restes fragmentada. L’estudi arqueozoològic, en d’ocupació pastoral en dues cabanes, una curs a càrrec de L. Colominas (2016), al jaciment de la Pleta de les Bacives mostra la presència de restes d’ovicaprins (2.530 m) a la vall del Madriu, i una sego- en els nivells medievals, i de restes proba- na al jaciment de la Torbera de Perafita I, blement de consum molt esmicolades en a la vall de Perafita. En aquesta vall, l’ex- els nivells neolítics. L’anàlisi antracològi- plotació ramadera s’intensifica durant el ca ha indicat la presència quasi exclusiva Neolític mitjà, fet documentat en diver- de Pinus uncinata, fet que suggereix la ses cabanes a la capçalera de la vall amb presència propera de bosc de pi negre nivells d’ocupació situats a finals del IV (Euba, 2016). mil·lenni aC i durant el III mil·lenni aC En aquest mateix sector, en un replà (Torbera de Perafita I, Planells de Perafi- amb forma de cubeta sobre el Forat de ta) (Orengo 2010; Orengo et alii, 2014a). l’Embut (2.275m), va documentar-se un Cal destacar que aquest registre arqueolò- nivell d’ocupació datat al Neolític final gic presenta una correlació amb les dades (Poz-43816. Cal. 2205 BC–2019 BC), pol·líniques obtingudes als estadis alpí i sota els nivells d’un tancat d’època mo- subalpí (entre 2.185 i 2.540 m) a les valls derna. Aquest nivell va proporcionar de Perafita i de Madriu, que posen de ma- també abundants carbons amb presència

82 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Els espais altimontans pirenaics orientals Josep M. Palet Martínez, Arnau Garcia Molsosa, a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia Hèctor A. Orengo Romeu, Tania Polonio Alamino del paisatge del GIAP-ICAC

Figura 2. Vista general de les estructures d’Aigols Podrits I i II. (Font: J.M. Palet) exclusiva de Pinus uncinata, reforçant la l’hàbitat en cova del Puigmal. Es tracta idea d’un entorn de bosc proper al jaci- d’un foc exterior, sobre una llar de cubeta ment (Euba, 2016). amb arranjament amb blocs amb forma L’ocupació ramadera neolítica queda de «U», en un espai d’hàbitat i d’activitat també ben documentada a la capçalera de ramadera. la Coma del Fresser a les pastures que en- L’ocupació neolítica a la capçalera volten la torbera d’Aigols Podrits. S’han del Fresser es reforça amb el tancat 313. identificat dos espais ramaders, Aigols De forma ovoide, l’estructura delimitada Podrits I (2.440m) i II (2.470m) en un amb blocs es recolza en un aflorament del altiplà travessat pel Camí de Núria a Ull- substrat i tanca una superfície d’uns deter (GR11) en sentit est-oest. S’han do- 100m2. El nivell d’ocupació va ser datat cumentat dues estructures ramaderes, un al Neolític final (Poz-50657; cal. 2876BC tancat (313) i una llar de cubeta semiex- - 2627BC). D’altra banda, l’anàlisi antra- cavada (346). La llar va ser documentada cològica d’aquests nivells indica també la sota una cabana d’època iberoromana presència exclusiva de Pinus uncinata, as- (346) en les excavacions del 2016, associ- sociada a un entorn de bosc proper als ja- ada a un nivell d’ocupació datat per 14C al ciments, també en aquesta àrea més alta a final del neolític mitjà, amb una cronolo- la capçalera de la vall (Euba, 2016). gia d’inici i final d’ocupació situada en- La presència d’activitats ramaderes al torn el 3.300-2.900 aC, contemporani de Neolític final es documenta també al jaci-

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 83 Els espais altimontans pirenaics orientals Josep M. Palet Martínez, Arnau Garcia Molsosa, a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia Hèctor A. Orengo Romeu, Tania Polonio Alamino del paisatge del GIAP-ICAC ment de Coma de Vaca I (2.110m). Es forquilla cronològica que cobreix els dar- tracta d’un jaciment complex, situat en un rers tres segles del segon mil·lenni aC petit replà en cubeta al vessant nord del (Orengo, 2010; Orengo et alii, 2014a). Torreneules, en el qual es conserven nom- En aquestes valls andorranes, la in- broses estructures ramaderes d’època ro- tensificació de l’ocupació és especialment mana i altmedieval (Palet et alii, 2016). clara i el registre arqueològic presenta una S’han documentat nivells d’ocupació da- significativa correlació amb les dades pa- tats per radiocarboni en aquesta fase (Poz- leoambientals obtingudes. Aquestes po- 74954; cal. 2871BC - 2577BC), però des- sen de manifest processos de desforestació vinculats de les estructures, les quals els de la pineda, l’extensió de pastures supra- cobreixen. Cal destacar les restes d’ocupa- forestals a la vall de Perafita i un incre- ció neolítica documentades sota la cabana ment progressiu dels indicadors associats 114, amb presència d’abundant material a pràctiques pastorals locals que s’intensi- ceràmic a mà ben conservat, groller, de fiquen durant el Neolític final (Ejarque, cocció reduïda i oxidada (contenidors, 2013). A la capçalera del Madriu, el regis- bols i cassoletes), relacionat amb un hàbi- tre de l’Estany Forcat (2.531 m) docu- tat destruït per les construccions posteri- menta a partir del 2.800 cal. aC i fins al ors. Aquesta ocupació ha estat datada per 1.650 cal. aC una desforestació de la pi- radiocarboni a l’inici de l’edat del Bronze neda a nivell local, accentuada al voltant (Poz-57886; cal. 2029BC-1779BC). del 2.450 cal. aC, moment a partir del La presència en aquest sector alti- qual les àrees més elevades del Madriu, al montà de comunitats neolítiques de ca- voltant de l’Estany Forcat, són desforesta- ràcter ramader és doncs força significativa des i ocupades per prats alpins (Ejarque, durant el Neolític mitjà i final a les tres 2013). L’increment d’indicadors antrò- valls estudiades (vall de Núria, Coma de pics durant aquesta fase mostra la forta Vaca i capçalera del Fresser). orientació ramadera d’aquestes desfores- Aquestes dades són coherents amb tacions. l’evidència arqueològica que havia estat A les capçaleres del Ter, pensem que el documentada a les valls del Madriu, Pera- registre es relacionaria igualment amb pe- fita i Claror, en les quals diversos jaci- tites comunitats ramaderes estacionals, ments registren una ocupació associada a que aprofitarien la presència de pastures, activitats de pasturatge importants des de juntament amb activitats de cacera i recol· la fi del IV mil·lenni aC i durant el Neolí- lecció en zones de bosc. La presència tic final (Ejarque, 2013; Orengo et alii, d’aquestes zones forestals fins a les capçale- 2014a). A la capçalera del Madriu, desta- res de les valls per sobre de la cota 2.450m, ca especialment el jaciment dels Estanys, ben documentat pel registre antracològic un nucli d’habitació amb tancats rama- dels jaciments, contrasta amb l’actual pai- ders associats, situat a la cota 2.530 m. El satge de prat alpí amb absència absoluta de jaciment es compon de quatre estructures bosc. En resum, el Neolític final significa d’hàbitat i dues estructures de tancament. la culminació d’aquest procés d’obertura Les datacions dels nivells d’ocupació de del mitjà per la intensificació de les activi- les diferents estructures sondejades van tats ramaderes, documentat d’una manera documentar una ocupació uniforme situ- especialment intensa en els registres pol· ada al període final del Neolític, amb una línics del Madriu i de Perafita.

84 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Els espais altimontans pirenaics orientals Josep M. Palet Martínez, Arnau Garcia Molsosa, a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia Hèctor A. Orengo Romeu, Tania Polonio Alamino del paisatge del GIAP-ICAC

Com en d’altres sectors estudiats del 3.2 El període romà i l’Antiguitat tardana Pirineu axial (Gassiot, 2016: 125-145), el L’antropització dels espais altimontans període que comprèn l’edat del Bronze i pirinencs s’inscriu com hem vist en una l’edat del Ferro no ha produït evidències dinàmica de llarga durada. El registre ar- arqueològiques d’assentament en cap dels queològic mostra, però, una intensifica- sectors altimontans estudiats. Probable- ció de les dinàmiques d’ocupació de les ment aquest hiatus no significa un aban- valls estudiades en època romana. En líni- donament de les activitats humanes du- es generals, durant aquest període s’ob- rant aquest període, sinó un canvi en les serva un increment de les activitats, amb formes d’habitat o en les dinàmiques una explotació més diversificada i especi- d’ocupació, ja que els registres paleoam- alitzada del medi a les capçaleres del Se- bientals a les valls del Madriu-Perafita- gre, a Andorra i la Serra del Cadí (rama- Claror i els grans tancats documentats deria, explotació de la resina i el carbó de durant aquest període al jaciment del Go- pi, activitats metal·lúrgiques associades a leró al Cadí suggereixen la continuïtat de la producció del ferro), i una activitat ra- les activitats antròpiques (Miras et alii, madera més intensa a les capçaleres del 2010; Ejarque, 2013; Palet et alii, 2014). Ter (Orengo et alii, 2013; Palet et alii, Els estudis micromorfològics en curs de 2014; Palet et alii, 2016). sediments naturals associats a les activi- Les primeres evidències per aquesta tats ramaderes podrien aportar noves da- fase han estat documentades a la capçale- des sobre aquesta qüestió, a través del seu ra del Fresser i marquen l’inici d’una in- impacte antròpic en el paisatge i les dinà- tensificació de l’activitat ramadera en miques sedimentàries associades (Polonio aquest sector del Pirineu oriental. Es trac- et alii, 2016). ta d’una cabana al jaciment d’Aigols Po- Un dels aspectes a considerar és la drits II, de forma quadrangular i d’uns possibilitat de l’ús d’altres tècniques cons- 12-15 m2 de superfície, recolzada en un tructives en aquesta fase, fet suggerit pel aflorament del substrat. Va ser excavada registre arqueològic del jaciment del Go- parcialment, documentant-se la seva mei- leró (Serra del Cadí, l’Alt Urgell), on va tat nord-est, definida per un mur de basa- ser documentada la presència de grans re- ment en pedra seca, amb presència d’un cintes circulars, d’uns 30 metres de dià- forat de pal a l’interior, d’uns 20 cm de metre. Aquests van interpretar-se com diàmetre, que sostindria la coberta feta tancats ramaders, encara que no va des- amb material periple, no conservat. Els cartar-se una funcionalitat com a espai nivells d’ocupació, datats per C entre d’hàbitat, datat al voltant dels segles vii- 14 els segles ii i i aC., van proporcionar un vi aC (Palet et alii, 2013 i 2014). Els cer- clau llarg de ferro relacionat amb l’estruc- cles van ser identificats pels talussos peri- tura de coberta i ceràmica comuna grolle- metrals de delimitació, realitzats amb ra, reduïda a torn ibèrica i comuna roma- terra compactada sobre la qual probable- na, indicativa d’una ocupació de l’ibèric ment s’aixecava una tanca construïda final (Palet et alii, 2017). amb materials peribles. Aquest tipus d’es- A la vall de Coma de Vaca, els jaci- tructures i construccions amb materials ments de Coma de Vaca I i de Jaça del peribles presenta una escassa visibilitat Mig han proporcionat també estructures arqueològica.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 85 Els espais altimontans pirenaics orientals Josep M. Palet Martínez, Arnau Garcia Molsosa, a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia Hèctor A. Orengo Romeu, Tania Polonio Alamino del paisatge del GIAP-ICAC

Figura 3. Mapa amb la situació de les estructures sondejades a la vall de Coma de Vaca (Que- ralbs). (Font: autors) ramaderes d’època romana, posant en gles ii/iii dC (TSH, Africana A, ceràmica evidència una ocupació intensa de la vall comuna africana). que s’inicia cap al segle i dC i continua al L’estructura, excavada en extensió, llarg del període romà i visigòtic (i-vii s’emplaça en un espai ramader amb una dC). Destaca especialment la cabana 114 ocupació de llarga durada que cobriria a Coma de Vaca I, datada pel material ce- des de la prehistòria a l’època moderna, ràmic entre finals del segle i dC. i els se- format per una agrupació de 36 estructu-

86 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Els espais altimontans pirenaics orientals Josep M. Palet Martínez, Arnau Garcia Molsosa, a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia Hèctor A. Orengo Romeu, Tania Polonio Alamino del paisatge del GIAP-ICAC

Figura 4. Ortofotografia de la cabana 114 amb els nivells d’ocupació romana 214-215 i el retall i nivells d’abandonament d’època altmedieval 212 i 217. (Font: A. García i H.A. Orengo) res (tancats i cabanes), situada al vessant sència de molt material ceràmic ben con- nord de la vall, en un replà, al peu de la servat, datat al final del Neolític, confirma tartera de la Baga de Torreneules, a 2.150 que en època romana la cabana va instal· m. La cabana, de forma rectangular, defi- lar-se sobre una ocupació anterior. neix un àmbit d’uns 20 m2 (5 x 4 m) i està En relació amb la seva funcionalitat, lleugerament sobre-excavada en el subs- les seves dimensions relativament modes- trat. El nivell de base a l’interior de l’es- tes permeten pensar en un establiment tructura correspon a l’arranjament o pre- d’estiu destinat a l’explotació pastoral i paració del mateix substrat morrènic i de forestal de l’espai altimontà. Cal tenir en tartera, previ a la construcció de la caba- compte també que aquests espais d’explo- na. Aquest nivell caracteritzat per la pre- tació ramadera se situen a la vora de l’iti-

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 87 Els espais altimontans pirenaics orientals Josep M. Palet Martínez, Arnau Garcia Molsosa, a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia Hèctor A. Orengo Romeu, Tania Polonio Alamino del paisatge del GIAP-ICAC nerari que comunica les valls de Campro- driu-Perafita-Claror en època romana i don amb la vall de Núria, pel coll dels tardoantiga. Destaca per la seva singulari- Tres Pics, i amb la Cerdanya, pel coll de tat la documentació d’un corredor o mu- Finestrelles. Aquest emplaçament, a mig nyidora, és a dir una explotació del tipus camí entre l’alt Ter i la Cerdanya, a l’alt orri, dedicada a la producció de llet i for- Segre, suggereix també que fos un punt matge. de parada o de control a la vora del camí Les dades paleoambientals de les se- que travessava aquest sector dels Pirineus qüències torboses i lacustres estudiades a orientals en sentit est-oest (Palet et alii, la vall del Madriu corroboraren aquesta 2014; Palet et alii, 2016). situació, documentant un augment gene- L’activitat ramadera ha estat també ral de les activitats pastorals entre ca. 300 documentada al massís del Puigmal, al ja- cal. aC i ca. 800 cal. dC, amb un procés ciment de Fontalba (Queralbs). Les inter- d’obertura forestal i d’expansió de pastu- vencions en aquest jaciment, situat a uns res supraforestals, de tàxons nitròfil-rude- 2.100 m d’altitud, han documentat una rals i d’espores copròfiles (Miras et alii, cabana i un tancat que corresponen a 2007; Ejarque et alii, 2010; Ejarque, ocupacions pastorals d’època romana (se- 2013). gles i-v dC) En aquestes estructures des- Tanmateix, en aquestes valls s’ha do- taca la presència de ceràmica romana de cumentat una explotació més diversifica- cuina i d’importació (ceràmica comuna da i especialitzada del medi, evidenciada africana), fet que suggereix una activitat per un conjunt de set forns dedicats a comercial i, per tant, la inclusió d’aques- l’explotació de la resina del pi negre (Pi­ tes zones altimontanes en xarxes comerci- nus mugo ssp. Uncinata) (Orengo, 2010; als regionals antigues (Palet et alii, 2016). Orengo et alii, 2013; Palet et alii, 2014 i A les valls del Madriu-Perafita-Cla- 2015), situats a la capçalera de la vall del ror, la recerca havia posat també en evi- Madriu als jaciments del Pla de l’Ingla i dència un augment en intensitat de l’acti- de Riu dels Orris III, entre els 2.200 m i vitat ramadera, plasmat en la presència de els 2.350 m d’altitud. Un dels forns va ser diverses estructures ramaderes: tancats excavat en extensió (M157), i la resta van per ramat a la capçalera del Madriu datats ser sondejats o netejats del nivell de terra al segle i dC i a la vall de Perafita, on va superficial per poder delimitar la seva si- excavar-se un corredor o munyidora, tuació i definir la seva tipologia. amb dues datacions radiocarbòniques en El forn excavat en extensió (M157, el seu nivell d’ús corresponents al segle iv figura 5), presentava una càmera de coc- dC. S’han documentat també estructures ció de forma circular d’aproximadament d’hàbitat relacionades amb activitats de 1,5 m de diàmetre, parcialment arrasada, tipus pastoral: una cabana al jaciment de amb parets de terra argilosa cuita d’uns Planells de Perafita I, datada a mitjans del 10 cm de gruix. El sòl d’aquest forn tenia segle iii dC, i una cabana al jaciment de una base de terra termoalterada sobre la Pleta de les Bacives I, datada al segle v qual s’assentava un paviment de pedres (Orengo, 2010: 263-279; Palet et alii, planes per tal de refractar la calor. Aquest 2013 i 2015). Les evidències arqueològi- paviment formava una cubeta inclinada ques, per tant, mostren l’explotació ra- cap a una obertura d’evacuació d’uns 18 madera del conjunt de les valls del Ma- cm de diàmetre. Aquest orifici en l’es-

88 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Els espais altimontans pirenaics orientals Josep M. Palet Martínez, Arnau Garcia Molsosa, a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia Hèctor A. Orengo Romeu, Tania Polonio Alamino del paisatge del GIAP-ICAC tructura conduiria, per mitjà d’una cana- lització, a una cubeta on es recolliria la producció de resina. L’orifici d’evacuació del forn mantenia els sediments originals de l’últim ús de l’estructura, amb restes de fragments de fusta, poc carbonitzats (Euba, 2009) resultat d’una exposició poc intensa a l’acció del foc que permetria l’extracció de la resina sense exposar la fusta a una carbonització excessiva. L’in- terior de l’estructura d’evacuació i les res- Figura 5. Fotografia del forn de pega M157 a tes de fusta recuperades presenten addici- Riu dels Orris III. (Font: J.M. Palet) ons de resina documentades en l’àmbit macroscòpic i microscòpic. Un dels forns sondejats al jaciment del Pla de l’Ingla cio de Pinus mugo, del qual Pinus uncina­ (M052) va proporcionar una sèrie de ta està considerat una subespècie, caracte- troncs cremats, d’uns 15 cm de grossor, rística de les zones d’alta muntanya. Es apilats al costat de l’estructura del forn un tractaria, per tant, d’una explotació de cop obtinguda la «pega» (Euba, 2009; resina mitjançant forn de caràcter inten- Orengo et alii, 2013; Palet et alii, 2015). siu, la qual es complementaria segura- Les evidències paleoambientals van ment amb la producció de carbó vegetal aportar també informació per a l’estudi (Orengo, 2010: 274-275). d’aquest tipus d’explotació forestal, re- Els treballs a la Serra del Cadí van flectint l’existència d’una obertura de la permetre documentar un altre tipus d’ac- pineda acompanyada de l’extensió de for- tivitat característica de les àrees de mun- macions herbàcies a l’àrea (Miras et alii, tanya, ben documentada en època roma- 2007), procés accentuat a partir de la data na: l’extracció i primera reducció del ferro en què es documenta l’activitat dels forns (Palet et alii, 2013 i 2014). Aquesta acti- (segle ii dC). El registre paleoambiental vitat va documentar-se en dos jaciments va posar en evidència, a més, dues fases situats a l’extrem occidental de la Serra al d’explotació forestal, la primera coinci- terme de La Vansa-Fórnols, el Goleró i dent amb el període altimperial (se- Pradell, tots dos situats a la carena princi- gles i-ii dC), i una segona amb el període pal del Cadí, a uns 2.000 m d’altitud. Al baiximperial (iv-v dC), contemporànies jaciment del Goleró van excavar-se tres de les diferents etapes d’activitat dels forns amb una cronologia situada entre forns (Ejarque, 2013; Orengo et alii, els segles i-iii dC, destinats a realitzar una 2013). primera reducció del mineral de ferro per Sabem que l’explotació de resines de tal de poder facilitar el seu transport a co- pi negre era molt apreciada a l’antiguitat tes inferiors. Els forns es caracteritzen per (Orengo et alii, 2013). La documentada a estructures senzilles, de planta circular la vall del Madriu correspon a la de destil· d’1,5 m de diàmetre amb aixecament de lació per acció del foc, ben descrita per la cambra de cocció en cuba, o també de Plini el vell (Nat. Hist. XVI, 52). Aquest planta ovoide d’uns 2 m de longitud mà- autor es refereix expressament a l’explota- xima amb paviments refractaris. Els ni-

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 89 Els espais altimontans pirenaics orientals Josep M. Palet Martínez, Arnau Garcia Molsosa, a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia Hèctor A. Orengo Romeu, Tania Polonio Alamino del paisatge del GIAP-ICAC vells associats a l’ús dels forns van propor- tudi paleoambiental de la torbera de Pra- cionar abundant material ceràmic (TS dell (1.915 m), propera als jaciments co- Hispànica, ceràmica comuna reduïda i mentats. La base del registre situava entre ceràmica comuna reduïda ibèrica), mate- els segles vi-ix un paisatge relativament rial que proporciona una datació força obert, que pot relacionar-se amb les acti- precisa entorn de la segona meitat del se- vitats mineres i ramaderes del període gle i dC. Les datacions radiocarbòniques romà (Ejarque et alii, 2009). obtingudes suggeriren l’inici de l’explota- La intensificació de les activitats ra- ció metal·lúrgica en un moment anterior, maderes a l’antiguitat tardana és molt re- cap a inicis del segle i aC. Les excavacions marcable a les capçaleres del Ter i han van evidenciar diverses fases d’ús, la més pogut ser ben estudiades en dos jaci- recent de les quals va datar-se per material ments: Fontalba (2.100 m.), al vessant arqueològic de superfície al voltant del se- sud del Puigmal, i Jaça del Mig (2.080 gle ii dC (ceràmica comuna africana, m.), a la vall de Coma de Vaca. A Fontal- Africana A) (Palet et alii, 2013 i 2014). A ba va excavar-se un fons de cabana (es- la vora del Goleró, al jaciment de Pradell, tructura 333), amb una seqüència d’ocu- van documentar-se diverses rases mineres pació i d’abandonament amb ceràmica relacionades amb aquest tipus d’explota- comuna i grollera, datada per 14C als se- ció. L’impacte d’aquestes activitats en el gles v-vi dC. Unes cronologies similars va paisatge va poder-se documentar en l’es- proporcionar l’explotació ramadera do-

Figura 6. Vista dels forns metal·lúrgics del Goleró (La Vansa-Fórnols). (Font: J.M. Palet)

90 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Els espais altimontans pirenaics orientals Josep M. Palet Martínez, Arnau Garcia Molsosa, a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia Hèctor A. Orengo Romeu, Tania Polonio Alamino del paisatge del GIAP-ICAC cumentada a Jaça del Mig (segles iv-vii leoambientals a les capçaleres del Ter en dC). Aquests dos espais d’explotació ra- curs, documenten diverses fases de desfo- madera tenen continuïtat en època medi- restació entre els segles vi i viii, relaciona- eval (segles ix-xi). des amb l’aprofitament de pastures i l’ex- Especial atenció mereix per la seva ti- tensió d’activitats ramaderes (Palet et alii, pologia i cronologia el jaciment de Jaça 2012; Palet et alii, 2014). del Mig. Es tracta d’un espai ramader si- El període romà evidència, per tant, tuat en un replà al vessant, format per un una diversificació, i especialització de les conjunt de tancats de formes rodones i activitats econòmiques amb l’explotació ovoides i diverses cabanes excavades al de recursos forestals (obtenció de resina i terreny. Una de les cabanes sondejades fusta, carboneig), ramaders i, a menor al- (191), de planta semicircular, es trobava titud, agrícoles (Palet et al. 2013 i 2014). parcialment excavada al vessant. Presenta- S’observa a més que aquesta variabilitat va basament de pedra i un aixecament no és únicament a escala regional en el amb material perible. L’estratigrafia va marc pirinenc (Galop 2005), sinó que evidenciar dues fases d’ocupació: la més també es dóna d’una manera destacada a antiga, romana, va ser datada per 14C als escala micro-regional, entre valls i dife- segles iii-iv dC, i va proporcionar abun- rents sectors d’una mateixa vall (Ejarque dant material arqueològic, amb ceràmica 2013). Així doncs, en època romana, els grollera oxidada i reduïda (olles, cassoles, Pirineus en general i l’alta muntanya en gots i plats), objectes metàl·lics (claus de particular, constituïen espais comple- ferro) i vidre. La segona fase, amb abun- mentaris de les zones de mitja muntanya i dant ceràmica grollera, va ser datada als de plana, i oferien recursos específics de segles viii-ix dC per radiocarboni. gran importància. Aquestes formes L’abun­dant material arqueològic de cuina d’ocupació de la muntanya la defineixen aparegut, així com la presència d’objectes com una àrea accessible, ben comunica- metàl·lics i de vidre, indica que es tracta da, totalment integrada en una economia d’un assentament de certa entitat. i una societat que, en part, depenia Va excavar-se també un tancat (190) d’aquests recursos (Leveau i Palet, 2010; situat a la vora de la cabana que va docu- Orengo et alii, 2013). mentar dues fases d’ocupació, la més an- tiga datada als segles vi-vii, i una segona situada ja a l’edat mitjana (segles ix-x). El 4. Discussió: Roma i els territoris nivell d’ocupació de la primera fase va de muntanya proporcionar ceràmica grollera i vidre (un coll d’ampolleta), material que corro- Les dades exposades indiquen que, als es- bora que el tancat i la cabana van ser coe- pais altimontans pirinencs estudiats, tànies a l’Antiguitat tardana. Els dos jaci- l’Antiguitat apareix com un període d’in- ments comentats, específicament tensificació de la dinàmica d’ocupació del ramaders, tindrien el seu origen al perío- territori. En aquest sentit, es posa en re- de romà i es desenvoluparien en època lleu la utilitat de l’arqueologia del paisat- tardoantiga i altmedieval i plasmen la im- ge en la reflexió sobre l’organització dels portància i intensitat de l’explotació ra- territoris i la integració de les zones d’alta madera en aquestes valls. Les anàlisis pa- muntanya a les xarxes de control territori-

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 91 Els espais altimontans pirenaics orientals Josep M. Palet Martínez, Arnau Garcia Molsosa, a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia Hèctor A. Orengo Romeu, Tania Polonio Alamino del paisatge del GIAP-ICAC al romà. Els resultats obtinguts reforcen ben comunicats a través d’una xarxa vià- la imatge d’un espai pirinenc altimontà ria pirinenca antiga que enllaçava la Gàl· força ocupat a partir del període romà, fet lia Narbonesa i la Hispània Tarraconen- que hem assenyalat en diverses publicaci- se. Al centre d’aquestes valls destaca la ons i s’ha posat de manifest en les àrees plana de la Cerdanya on se situa la ciutat d’estudi tant pels estudis arqueològics romana de Iulia Libica (Llívia), fundada com paleoambientals (Ejarque, 2013; al darrer quart del segle i aC (Olesti, Orengo et alii, 2013; Palet et alii, 2014 i 2014: 357-359), i que constitueix el prin- 2015). Aquesta explotació dels recursos cipal nucli urbà a la regió en època alt im- pirenaics a l’alt Imperi ha estat també do- perial. Altiplà travessat en sentit nord-est/ cumentada en diverses valls de la Nogue- sud-oest per una important via de comu- ra Pallaresa, en relació a l’explotació del nicació a través de la vall del Segre i del ferro (Gassiot i Jiménez, 2006; Gassiot, Tet. Sobre aquest eix, diverses vies secun- 2016), i també assenyalada en el context dàries amb orientació nord-sud comuni- ceretà (Olesti, 2014). caven les dos vessants pirinenques. La vall Els treballs duts a terme en àrees pro- del Madriu constituiria, en aquest con- peres, al nord de la Cerdanya, al massís del text, un eix viari secundari, de caire més Carlit, a la muntanya d’Enveig, havien regional, complementari de la via princi- proposat, al contrari, un retrocés durant el pal del Segre (Orengo, 2010). Un itinera- període romà de les activitats ramaderes ri similar existiria en sentit est-oest entre estacionals, amb traces difuses d’ocupació la Cerdanya, el massís del Puigmal i les pastoral, situació que havia estat interpre- capçaleres del Ter, a través de les valls de tada com a reflex d’una certa marginalitat Núria i Coma de Vaca. És important in- de l’espai montà a favor de l’expansió agrí- dicar que la documentació arqueològica i cola de la plana (Rendu, 2003: 520). En paleoambiental coincideix en assenyalar aquest mateix sentit, estudis de territori en que durant l’època baiximperial, i especi- sectors pirinencs atlàntics (vall d’Ossau) alment a l’Antiguitat tardana, s’intensifi- (Rendu et alii, 2013) o als Alps occiden- ca l’antropització d’aquestes zones de tals (Walsh, 2005; Segard, 2009) han co- muntanya a causa de l’increment de les incidit en el fet que el període romà no es activitats ramaderes. A les zones estudia- corresponia a una fase d’increment de des això és especialment visible a la Serra l’activitat ramadera. del Cadí i a les capçaleres del Ter, i seria Pensem que aquest contrast s’explica en aquest moment tardà quan es consti- no tant per una fase de replegament de les tueix una configuració paisatgística que activitats econòmiques, sinó d’especialit- tindrà continuïtat a l’alta edat mitjana zació i diversificació de les activitats i de (segles ix-xi) i a l’època moderna, amb les formes d’ocupació del territori, a esca- una major homogeneïtzació del paisatge la regional, i també microregional (Leve- caracteritzada per l’expansió de la rama- au, 2009; Leveau i Palet, 2010; Palet et deria extensiva transhumant (Palet et alii, alii, 2014). Aquesta seria una de les apor- 2014). tacions de l’arqueologia del paisatge a Les ocupacions ramaderes estudiades l’estudi d’espais altimontans. són de caràcter estacional i es relacionen En realitat, les valls estudiades de amb una mobilitat plana-muntanya pro- l’Alt Segre i l’Alt Ter constituïen espais bablement restringida a zones comple-

92 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Els espais altimontans pirenaics orientals Josep M. Palet Martínez, Arnau Garcia Molsosa, a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia Hèctor A. Orengo Romeu, Tania Polonio Alamino del paisatge del GIAP-ICAC mentàries relativament properes. Els es- comprendre l’explotació de recursos na- tudis paleoambientals realitzats en el turals i les formes d’ocupació dels espais marc del projecte a quant a conca i a altimontans, especialment pel període l’Empordà, mostren una explotació di- romà, evitant explicacions a partir de mo- versificada, però complementària dels re- dels unívocs (Ejarque et alii, 2010). cursos a la plana i la muntanya durant Els estudis arqueològics i paleoambi- l’antiguitat tardana (segles vi-vii), en el entals destaquen la intensa activitat an- context d’una economia més autosufici- tròpica en època romana a les valls estudi- ent (Palet et alii, 2012). ades, amb importants desforestacions Resulta difícil caracteritzar l’organit- relacionades amb activitats ramaderes, zació d’aquestes activitats. Es proposa, en metal·lúrgiques o d’explotació del bosc. aquest sentit, una transhumància organit- L’emplaçament dels jaciments a la vora zada a través de desplaçaments curts o d’eixos viaris pirinencs ha permès relacio- mitjans entre zones complementàries, nar-los amb la xarxa viària que comunica- que constituiria la base sobre la qual va va la vall de Camprodon amb les capçale- estructurar-se la «gran» transhumància res del Fresser, vall de Núria, la Cerdanya històrica que a la Catalunya central va or- i l’Alt Segre, La presència de materials ce- ganitzar-se a partir dels segles ix-x a través ràmics d’importació (Africana A i ceràmi- de les «carrerades» de la Segarra i de la ca comuna africana), permet proposar Cerdanya que enllaçaven les planes lito- activitats de caràcter comercial per a rals mediterrànies i els Pirineus. aquest període. En època romana, els treballs microre- gionals desenvolupats permeten proposar 5. Conclusions una configuració del paisatge en mosaic, caracteritzada per una variabilitat en les di- Els resultats indiquen la profunda i antiga nàmiques d’explotació. S’ha documentat antropització de l’alta muntanya pirinen- una diversificació de les activitats econò- ca, amb evidències d’una transformació miques, especialment a les valls de Ma- del paisatge per l’activitat humana des del driu-Perafita-Claror, amb l’explotació de Neolític antic, que es manifesta en forma recursos forestals i ramaders. Entre els usos d’una obertura del medi relacionada amb forestals destaca durant el període romà pràctiques ramaderes. Aquesta antropit- l’explotació del pi per a l’obtenció de resi- zació del paisatge culmina en el Neolític na i, de manera subsidiària, com a com- final. Aquest procés es posa en evidència bustible. En època baiximperial, s’incre- especialment a partir de la recerca inter- menta l’antropització d’aquestes zones de disciplinària i de la correlació de dades muntanya possiblement per l’increment arqueològiques i paleoambientals. de les activitats ramaderes, especialment a Els resultats permeten caracteritzar la Serra del Cadí i a les capçaleres del Ter. l’ocupació dels espais altimontans i iden- S’ha observat, en aquest sentit, que tificar en el temps i en l’espai diferències l’alta muntanya pirinenca en època roma- entre conques, valls o entre sectors d’una na constituïa un espai accessible i ben co- mateixa vall. Se subratlla així l’interès de municat totalment integrat en el complex l’arqueologia del paisatge i la necessitat de sociocultural romà. Així doncs, en aquest desenvolupar estudis microregionals per període, els Pirineus i l’alta muntanya en

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 93 Els espais altimontans pirenaics orientals Josep M. Palet Martínez, Arnau Garcia Molsosa, a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia Hèctor A. Orengo Romeu, Tania Polonio Alamino del paisatge del GIAP-ICAC particular han de ser considerats com un de Coma de Vaca es documenta bé aques- espai complementari de les zones de mitja ta expansió amb la presència de tancats i muntanya, planes i litorals, les quals per cabanes dels segles viii, ix i x tant en els les especials característiques del seu medi jaciments d’origen romà (Jaça del Mig, oferien recursos propis de gran importàn- cabana 114), com en els nous assenta- cia (Leveau i Palet, 2010; Orengo et alii, ments. Finalment, els resultats demostren 2013). la potencialitat de la investigació arqueo- Les dinàmiques d’ocupació presenten lògica i ambiental en zones de muntanya, una clara expansió a partir de l’alta edat per a la seva caracterització com a paisat- mitjana (segles ix-x), amb una reutilitza- ges culturals, i el seu interès també com a ció de les estructures romanes i l’ocupació eina de gestió i com a recurs cultural en de nous espais, ara d’orientació ramadera zones protegides per la legislació pels seus clarament especialitzada (orris). Al sector valors paisatgístics i patrimonials.

Referències bibliogràfiques

Colominas, L. 2016. «Grasslands, huts and sheep: animal husbandry in the eastern Pyrenees during the Early Roman period: an interdisciplinary approach». En: Uppsala Universitet. 4th International Landscape Archaeology Conference (LAC 2016), 113-114. Ejarque, A. 2013. La alta montaña pirenaica: génesis y configuración holocena de un paisaje cultural. Estudio paleoambiental en el valle del Madriu-Perafita-Claror (Andorra). Oxford: Archaeopress. Ejarque, A.; Julià, R.; Riera, S.; Palet, J.M.; Orengo, H.A.; Miras, Y.; Gascón, C. 2009. «Tracing the history of highland human management in the Eastern Pre-Pyrenees (Spain): an interdisciplinary palaeoenvironmental approach». The Holocene 19 (8), 1241-1255. https://doi.org/10.1177/0959683609345084 Ejarque, A., Miras, Y., Riera, S., Palet, J.M.; Orengo, H.A. 2010. «Testing microregional variability in the Holocene shaping of high mountain cultural landscapes: a palaeoenviron- mental case-study in the Eastern Pyrenees». Journal of Archaeological Science, 37 (7), p. 1468- 1479. https://doi.org/10.1016/j.jas.2010.01.007 Euba, I. 2009. Análisis antracológico de estructuras altimontanas en el valle de la Vansa-Sierra del Cadí (Alt Urgell) y en el valle del Madriu (Andorra): explotación de recursos forestales del Neolíti­ co a época moderna. Tarragona: ICAC. Euba, I. 2016. Resultats de les análisis antracològiques de la vall de Núria i Coma de Vaca: campa­ nyes 2011, 2012, 2013, i 2015, Informe inèdit. Euba, I. ; Palet, J.M. 2010. «L’exploitation des ressources végétales dans les Pyrénées orientales durant l’Holocène: analyse anthracologique des structures d’élevage, de four et de charbonni- ères dans l’Alt Urgell (Chaine du Cadi) et la vallée du Madriu (Andorre)». Quaternaire 21 (3), 305-316. Galop, D. 1998. La forêt, l’homme et le troupeau dans les Pyrénées. 6000 ans d’histoire de l’environ­ nement entre Garonne et méditerranée. Contribution palynologique. Toulouse: Université de Toulouse-Le Mirail.

94 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Els espais altimontans pirenaics orientals Josep M. Palet Martínez, Arnau Garcia Molsosa, a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia Hèctor A. Orengo Romeu, Tania Polonio Alamino del paisatge del GIAP-ICAC

Gassiot, E.; Jiménez, J. 2006. «El poblament prefeudal de l’alta muntanya dels Pirineus occiden- tals catalans (Pallars Sobirà i Alta Ribagorça)». Tribuna d’ Arqueologia, 2004-2005, 89-122. Gassiot, E.; Pèlachs, A.; Bal, M.C.; Garcia, V.; Julià, R.; Pérez, R.;Rodríguez, D.; As- trou, A.Ch. 2010: «Dynamiques des activités anthropiques sur un milieu montagnard dans les Pyrénées occidentales catalanes durant la Préhistorie: une approche multidisciplinaire ». En: S. Tzortzis, X. Delestre (eds.). Archéologie de la montagne européene, 33-43. Gassiot, E.; Rodríguez, D.; Pèlachs, A.; Pérez, R.; Julià, R.; Bal, M.-C.; Mazzucco, N. 2014. «La alta montaña durante la Prehistoria:10 años de investigación en el Pirineo catalán occidental» Trabajos de prehistoria 71 (2), 261-281. https://doi.org/10.3989/tp.2014.12134 Gassiot, E. (ed.) 2016. Arqueología del pastoralismo en el Parque Nacional d’Aigüestortes i Estany de sant maurici. Montañas humanizadas. Madrid. Leveau, Ph.; Palet, J.M. 2010. «Les Pyrénées romaines, la frontière, la ville et la montagne. L’apport de l’archéologie du paysage». Pallas 82, 171-198. Miras, Y.; Ejarque, A.; Riera, S.; Palet, J.M.; Orengo, H.A.; Euba, I. 2007: «Dynamique holocène de la végétation et occupation des Pyrénées andorranes depuis le Néolithique anci- en, d’après l’analyse pollinique de la tourbière de Bosc dels Estanyons (2180 m, Vall del Ma- driu, Andorre)». C. R. Palevol. Paléontologie humaine et préhistoire 6, 291-300. Miras, Y.; Ejarque, A.; Orengo, H.A.; Riera, S.; Palet, J.M.; Poiraud, A. 2010. «Prehistoric impact on landscape and vegetation at high altitudes: an integrated palaeoecological and arc- haeological approach in the eastern Pyrenees (Perafita valley, Andorra)». Plant Biosystems 144 (4), 946-961. https://doi.org/10.1080/11263504.2010.491980 Olesti, O. 2014. Paisajes de la Hispania romana. La explotación de los territorios del Imperio. Sa- badell: Dstoria. Orejas, A.; Mattingly, D.; Clavel-Lévêque, M. (eds.) 2009. From present to past through landscape. Madrid. Orengo, H.A. 2010. Arqueología de un paisaje cultural pirenaico de alta montaña. Dinámicas de ocupación del valle del Madriu-Perafita-Claror (Andorra). Tesi doctoral inèdita. Orengo, H.A. 2013. «Combining terrestrial stereophotogrammetry, DGPS and GIS-based 3D voxel modelling in the volumetric recording of archaeological features». ISPRS Journal of Photogrammetry and Remote Sensing 76, 49-55. https://doi.org/10.1016/j.isprsjprs.2012.07.005 Orengo, H.A.; Palet, J.M.; Ejarque, A.; Miras, Y. 2013. «Pitch production during the Ro- man period: an intensive mountain industry directed towards long distance trade?». Antiquity 87 (337), 802-814. https://doi.org/10.1017/S0003598X00049474 Orengo, H.A.; Palet, J.M.; Ejarque, A.; Miras, Y.; Riera, S. 2014. «Shifting occupation dynamics in the Madriu-Perafita-Claror valleys (Andorra) from the early Neolithic to the Chalcolithic: the onset of high mountain cultural landscapes». Quaternary International 353, 140-152. https://doi.org/10.1016/j.quaint.2014.01.035 Orengo, H.A.; Palet, J.M.; Ejarque, A.; Riera, S. 2014b. «The historical configuration of a UNESCO World Heritage Site: the Cultural Landscape of the Madriu-Perafita-Claror Va- lley». Archeologia Postmedievale 17, 333-343. Palet, J.M.; Ricou, F.; Segard, M. 2003. «Prospections et sondages sur les sites d’altitude en Champsaur (Alpes du Sud)». Archéologie du Midi Médiéval 21, 199-210. https://doi.org/10.3406/amime.2003.1413 Palet, J.M.; Julia, R.; Riera, S.; Ejarque, A.; Orengo, H.A.; Riera, S.; Miras, Y.; Garcia, A.; Allée, Ph.; Reed, J.; Marco, J.; Marques, M.A.; Furdada, G.; Muntaner, J. 2012.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 95 Els espais altimontans pirenaics orientals Josep M. Palet Martínez, Arnau Garcia Molsosa, a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia Hèctor A. Orengo Romeu, Tania Polonio Alamino del paisatge del GIAP-ICAC

«Landscape Systems and Human Land-Use Interactions in Mediterranean Highlands and Littoral Plains during the Late Holocene: Integrated Analysis from the InterAmbAr Project (North-Eastern Catalonia)». En: W. Bebermeier, R. Hebenstreit, E. Kaiser, J. Krause (eds.). eTopoi, Journal of Ancient Studies 3, 305-310. Palet, J.M.; Orengo, H.A.; Ejarque, A.,; Miras, Y.; Euba, I.; Riera, S. 2013. «Arqueología de paisajes altimontanos pirenaicos: formas de explotación y usos del medio en época romana en valle del Madriu-Perafita-Claror (Andorra) y en la Sierra del Cadí (Alt Urgell)». En: J.-L. Fiches, R. Plana, V. Revilla (eds.). Paysages ruraux et territoires dans les cités de l’Occident ro­ main. Actes du colloque AGER IX, 329-340. Palet, J.M.; Garcia, A.; Orengo, H.A., Riera, S.; Ejarque, A.; Miras, Y.; Julià, R. 2014. «Ocupación y explotación de espacios altimontanos pirenaicos en la antigüedad: visiones des- de la arqueología del paisaje». En: P.L. Dall’Aglio, C. Franceschelli, L. Maganzani, (eds.). Atti del IV Convegno Internazionale di Studi Veleiati, 455-470. Palet, J.M.; Orengo, H.A. 2015. «La configuració d’un paisatge cultural patrimoni de la hu- manitat a la vall del Madriu-Perafita-Claror: visions des de l’arqueologia del paisatge». Recull de conferències 2012-2013/Debats de recerca 6-7, 178-192. Palet, J.M.; Garcia, A.; Orengo, H.A.; Polonio, T. 2016. «Ocupacions ramaderes altimon- tanes a les capçaleres del Ter (Vall de Núria i Coma de Vaca, Queralbs): resultats de les inter- vencions arqueològiques 2010-2015». En: Generalitat de Catalunya. XIII Jornades d’Arqueo­ logia de les Comarques de Girona, 67-75. Palet, J.M.; Garcia, A.; Polonio, T. 2017. Informe de les intervencions arqueològiques a Coma de Vaca i Coma del Fresser (Queralbs, Ripollès) 2016. Informe inèdit. Pèlachs, A.; Nadal, J.; Soriano, J.M.; Molina, D.; Cunill, R. 2009. «Changes in Pyrenean woodlands as a result of the intensity of human exploitation: 2,000 years of metallurgy in Vallferrrera, northeast Iberian Peninsula». Vegetation History and Archaeobotany 18 (5), 403- 416. https://doi.org/10.1007/s00334-009-0218-6 Polonio, T.; Palet, J.M.; Bergadà, M.; Riera, S. 2016. «Geoarchaeology of a high-mountain pastoral landscape: the potential role of soil and sediment analyses in the integration of mul- tidisciplinary research. The Coma de Vaca valley study case, Eastern Pyrenees». En: Uppsala Universitet. 4th International Landscape Archaeology Conference (LAC 2016), 113. Rendu, C. 2003. La montagne d’Enveig. Une stive pyrénéenne dans la longue durée, Perpinyà: Université de Perpignan. Rendu, Ch.; Calastrenc, C.; Lecouédic; Galop, D.; Rius, D.; Cugny, C.; Bal, M. 2013. «Montagnes et campagnes d’Oloron dans la longue durée. Premiers résultats d’un program- me interdisciplinaire». En: D. Barraud, F. Rechin (eds.). D’Iluro à Oloron Sainte-Marie, un millénaire d’histoire (Colloque d’Oloron, 2006), 37-68. Segard, M. 2009. Les Alpes occidentales romaines. Développement urbain et exploitation des res­ sources des régions de montagne (Gaule Narbonnaise, Italie, provinces alpines). Aix-en-Provence: Errance. Walsh, K. 2005. «Risk and marginality at high altitudes: new interpretations from fieldwork on the Faravel Plateau, Hautes-Alpes». Antiquity 79 (304), 289-305. https://doi.org/10.1017/S0003598X00114097 Walsh, K.; Mocci, F. 2003. «9000 ans d’occupation du sol en moyenne et haute montagne: la vallée de Freissinières dans le Parc national des Ecrins (Freissinières, Hautes-Alpes)». Archéo­ logie du Midi Médiéval, 21, 185-198. https://doi.org/10.3406/amime.2003.1412 Walsh, K.; Mocci, F.; Court-Picon, M.; Tzortzis, S.; Palet, J.M. 2005. «Dynamique du peu- plement et activités agro-pastorales durant l’âge du Bronze dans les massifs du HautChampsaur et de l’Argentierois (Hautes-Alpes)». Documents d’Archéologie méridionale 28, 25-44.

96 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Els espais altimontans pirenaics orientals Josep M. Palet Martínez, Arnau Garcia Molsosa, a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia Hèctor A. Orengo Romeu, Tania Polonio Alamino del paisatge del GIAP-ICAC

Walsh, K.; Mocci, F.; Palet, J M. 2007. «Nine thousand years oh human/landscape dynamics in a high altitude zone in the southern French Alps (Parc Nacional des Ecrins (Hautes-Alpes (05))». Preistoria Alpina 42, 9-22. Walsh, K.; Court-Picon, M.; de Beaulieu, J.-L.; Guiter F.; Mocci, F.; Richer, S.; Sinet, R.; Talon, B.; Tzortzis, S. 2014. «A historical ecology of the Ecrins (Southern French Alps): Archaeology and palaeoecology of the Mesolithic to the Medieval period». Quaternary International 353, 52-73. https://doi.org/10.1016/j.quaint.2013.08.060

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 97 https://doi.org/10.5565/rev/tda.58 ISSN 2339-6490 (en línia), ISSN 1134-9263 (en paper)

La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals en època antiga: el Castellot de Bolvir i el Tossal de Baltarga

Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, Oriol Olesti Vila, Manel Viladevall Solè1

Rebut: 01-05-2017 Acceptat: 01-07-2017

Resum

Les intervencions arqueològiques dutes a terme per l’equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona dirigit per Oriol Olesti a la Cerdanya han permès incrementar de forma substancial el coneixement sobre l’ocupació d’aquest territori en època antiga. D’aquesta manera, la recerca a jaciments com el Castellot de Bolvir o el Tossal de Baltarga ha fet que ens puguem apropar a l’es- tructuració política, social, econòmica, cultural i territorial del poble històric dels ceretans. Un dels elements dels quals més dades s’ha pogut obtenir seria de la relació amb el territori i l’explotació dels seus recursos. Així, es pot certificar que tant en època iberoceretana com romana republicana existí un aprofitament intens i una gestió eficient dels diversos recursos que oferia la Cerdanya. Paraules clau: Cerdanya; recursos; Castellot; Tossal de Baltarga; ramaderia; agricultura; metal·lúrgia; ceretans

Abstract. The exploitation of natural resources in the Cerdanya during Antiquity: the Castellot de Bolvir and Tossal de Baltarga cases

The archaeological interventions carried out by the research team of the Universitat Autònoma de Barcelona led by Oriol Olesti in Cerdanya have allowed a substantial increase of the knowl- edge regarding the occupation of this territory in ancient times. Thus, research into sites such as Castellot de Bolvir or Tossal de Baltarga has led us to approach the political, social, econom- ic, cultural and territorial structure of the historic Cerretani. One of the elements that has offered more new data is the relationship with the territory and the exploitation of its resources. Hence, it can be certified that both in the Iberian and Roman Republican era existed an intense use and efficient management of the various resources offered by the Cerdanya. Keywords: Cerdanya; resources; Castellot; Tossal de Baltarga; animal husbandry; agriculture; metallurgy; Cerretani

Morera Camprubí, Jordi; Oller Guzmán, Joan; Olesti Vila, Oriol; Viladevall Solè, Manel. «La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals en època antiga: el Castellot de Bolvir i el Tossal de Baltarga».Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21, p. 99-127. DOI: 10.5565/rev/tda.58

1. Àrea d’Història Antiga, Departament de Ciències de l’Antiguitat de la Universitat Autònoma de Barce- lona/Arqueòlegs.cat/Museu Cerdà. [email protected]; [email protected]; [email protected]; [email protected]

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21, p. 99-127 99 La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, en època antiga: el Castellot de Bolvir Oriol Olesti Vila, Manel Viladevall Solè i el Tossal de Baltarga

1. Introducció 2. El període ibèric ceretà En el present article volem fer una prime- Com diem, les excavacions en extensió als ra aproximació als recursos econòmics dos jaciments han evidenciat una primera dels jaciments arqueològics del Castellot fase d’ocupació en el Bronze Final/Pri- de Bolvir i el Tossal de Baltarga i, més mer Ferro, definida per la presència d’al- concretament, a l’aprofitament que aquests guns petits retalls, d’un molt petit lot ce- assentaments van tenir dels recursos natu- ràmic d’aquell moment, sobretot peces de rals. Així, des de l’any 2006, un equip l’anomenada decoració cerdana, i final- d’investigadors dirigits pel Professor Oriol ment i pel que fa al Castellot de Bolvir, Olesti ha centrat la seva investigació en el d’unes datacions radiocarbòniques que territori de Cerdanya i en l’evolució del ens situen en un marc temporal dels se- seu poblament al llarg de l’Antiguitat.2 gles viii-v aC.4 Entre d’altres, això ha possibilitat l’exca- Si ens centrem en aquest darrer jaci- vació en extensió dels dos indrets mencio- ment, veiem com es tracta d’un oppidum nats, els quals, per les novetats que han configurat a la segona meitat de segle iv aportat, han esdevingut jaciments de refe- aC. Està organitzat a partir d’un potent rència en l’àmbit comarcal cerdà. sistema defensiu i d’un urbanisme com- Així doncs, l’objectiu del present tre- plex al seu interior. Efectivament, el Cas- ball no serà el d’exposar les característiques tellot de Bolvir mostra unes evidents de- o la contextualització arqueològica dels fenses naturals, ja que en tres dels seus dos assentaments, dades que d’altra banda vessants presenta un pendent abrupte de ja han estat sobradament exposades en di- difícil superació. Tanmateix, al sector de ferents articles,3 sinó que preferim focalit- migdia, de topografia molt més suau en zar l’atenció en aquells recursos econòmics configurar-se una terrassa natural, la deli- que provenien de l’aprofitament del medi mitació s’efectua amb una potent muralla natural. Talment, hem de recordar que en de poc més d’un metre i mig d’amplada, ambdós casos la fase d’ocupació s’inicia en realitzada amb còdols de mides diferents el Bronze Final/Primer Ferro, amb una lligats amb fang. Aquesta muralla no és evolució urbanística molt important en el una senzilla barrera de traçada lineal, sinó període ibèric ceretà, que desemboca en que en els seus extrems s’observa un ar- una última fase poblacional en l’etapa ro- quejat que es projecta uns 20m en direc- mana republicana (i fins i tot, pel que fa al ció nord, abraçant l’assentament. Just da- Castellot de Bolvir, comptem amb una vant existeix un fossat defensiu d’entre 8 i molt important fase medieval). Ara bé, en 10m d’amplada, que talla transversal- el present article tan sols ens centrarem en ment la terrassa. Finalment, el sistema els períodes ibèric i republicà, ja que el re- defensiu quedaria complementat molt gistre de dades que tenim del Bronze Fi- probablement per la presència d’una tor- nal/Primer Ferro és massa exigu com per a re a l’extrem de llevant del front defensiu. fer-ne una valoració qualitativa. La seva funció principal podria ser la de

2. Actualment, la recerca arqueològica al territori resta inclosa dins el Projecte Integral de Recerca: Pobla- ment i Territori a la Cerdanya Antiga (PATCA) dirigit pel Professor Oriol Olesti. 3. Un recull de referències bibliogràfiques dels dos jaciments es pot trobar a la bibliografia final del treball. 4. 796-416 cal BC.

100 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, en època antiga: el Castellot de Bolvir Oriol Olesti Vila, Manel Viladevall Solè i el Tossal de Baltarga

Figura 1. Situació dels jaciments del Castellot de Bolvir i el Tossal de Baltarga. (Font: www. icgc.cat) defensar l’entrada al poblat, situada al fi- A partir de les seves dimensions i ubi- nal de la muralla en aquell mateix sector, cació podem dividir les cases ibèriques del a uns 15m darrere la torre. Castellot en dos grans grups. Un primer Pel que fa a l’urbanisme del seu inte- grup correspondrien a les 10 finques situ- rior, fins al moment s’han pogut docu- ades al barri de migdia de l’assentament, mentar 15 unitats domèstiques, totes amb unes dimensions força homogènies elles situades radialment unes al costat de de 65 a 75m2. I un segon grup serien les 5 les altres, just adossades a la muralla o en estances del barri de llevant, més petites, el límit topogràfic de l’assentament. Ex- de només 35-45m2 de superfície. Tot i ceptuant unes poques variacions, totes que no arribem a conèixer els motius elles mostren una mateixa organització, d’aquesta diferenciació, una primera ex- amb dues estances concatenades. La pri- plicació podria ser la diferent funcionali- mera, configurada com un pati obert o tat d’unes i altres. Així, a la zona de mig- semiporxat, i la segona i posterior, on es dia trobem unitats domèstiques amb una desenvoluparien les activitats habitacio- certa especialització productiva, com nals més familiars i domèstiques. Com l’Àmbit IV en l’elaboració de teixits o dèiem, en un parell de casos s’observa una l’àmbit IX en la producció metal·lúrgica, divisió de la sala principal i en un tercer, i algun àmbit sensiblement més gran que possiblement a causa de les particulars els altres (Àmbit VI) indicant, potser, una funcions de la casa que es poden relacio- posició jeràrquica dels seus habitants. nar amb signes de ritualitat, la configura- Quant a la zona central del poblat, ció és a partir de tres estances. fins al moment només s’ha pogut identi-

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 101 La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, en època antiga: el Castellot de Bolvir Oriol Olesti Vila, Manel Viladevall Solè i el Tossal de Baltarga

pogut identificar tres, i mostrarien unes superfícies entre 15 i 25m², les quals es podrien doblar si considerem l’existència d’un pis superior. En l’Edifici A es va lo- calitzar un fornet domèstic, possiblement per elaborar pa, mentre que l’Edifici D semblava tenir un caràcter més habitacio- nal i d’estabulació de bestiar menut en el pis inferior. Aquesta darrera casa fou in- Figura 2. Planta de l’assentament del Caste- cendiada i destruïda voluntàriament al llot. (Font: autors) voltant del 200 aC.6 ficar el que sembla un camp de sitges, i 2.1. L’agricultura algunes poques estructures inconnexes que podrien pertànyer a un altre taller Sobretot en el Castellot de Bolvir s’ha po- metal·lúrgic. gut observar que l’economia d’aquests as- Pel que fa al Tossal de Baltarga, val a sentaments es basa en l’agricultura i en dir que ens trobem en un estadi de conei- l’explotació agrària. La localització de xement molt inferior que al Castellot. quatre sitges d’emmagatzematge, amb Primerament pel greu estat d’arrasament una cronologia d’obliteració del segle iii de les restes conservades, amb una potèn- ane, demostren una producció agrària, fins a cert punt excedentària, ja en aquell cia estratigràfica que sovint no supera els 7 30cm. Segonament, perquè en aquest as- moment. Però a més, s’ha vist que aques- sentament no s’ha identificat una delimi- ta producció aniria en augment, ja que en tació clara del conjunt, ni natural ni en els decennis al voltant del tombant de se- forma de muralla, el que possiblement ha gle, just abans de les reformes que s’esde- afavorit l’erosió dels sediments.5 vindran al Castellot a la centúria següent, Així doncs, i pel que hem observat, el se n’amortitzen quatre més, ara ja amb jaciment a la fase ibèrica es configura a unes dimensions que fan augmentar la capacitat d’emmagatzematge en un partir d’un seguit de cases disperses, més 8 o menys agrupades, organitzant-se a un 50%. És evident que el moment de crea- nivell suprafamiliar, però que ni molt ció i d’utilització dels dipòsits ha de ser menys arribaria a la categoria d’oppidum. immediatament anterior a l’amortització, D’aquestes finques fins al present n’hem amb el que podem considerar que van es-

5. És per tot això, i pel fet que en aquests jaciment s’hi ha realitzat moltes menys intervencions arqueològi- ques, que la majoria de dades econòmiques, almenys de la fase ceretana, provenen del Castellot de Bolvir. 6. Una recent datació radiocarbònica ha ofert un ventall cronològic de 230-200 BC (Beta-458585: UE 3157). 7. No ens atrevim a fer càlculs de volums de gra en relació als habitants, ja que segurament resten per loca- litzar un gran nombre de sitges. En qualsevol cas, la producció multiplicaria la que hi hauria en les eta- pes anteriors, en el Primer Ferro, període del qual de moment no sembla que tinguem grans excedents agrícoles (Martzluff et alii, 2014: 174; Ruas et alii, 2009: 652 i ss.). 8. La capacitat d’emmagatzematge de les quatre primeres sitges rondava els 2m3, mentre que les altres oscil·laven els 3m3 .

102 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, en època antiga: el Castellot de Bolvir Oriol Olesti Vila, Manel Viladevall Solè i el Tossal de Baltarga tar en funcionament en ple segle iii ane i En el cas del Tossal de Baltarga, si bé possiblement ja en el iv ane. i pel que fins al moment no s’han identificat sitges sembla desprendre’s del registre arqueo- o grans tenalles d’emmagatzematge, sí lògic, el volum de gra emmagatzemat va que es van recuperar unes granes de blat anar en augment amb el temps, signe ine- totalment calcinades de l’Edifici D, signe quívoc de la intensificació agrícola. evident de la producció excedentària dels Dels estudis carpològics realitzats terrenys més propers. (Berrocal, 2015) constatem que en època ceretana hi hauria un cultiu de cereals (ci- 2.2. La ramaderia vada i ordi) i sègol, segurament aquest darrer de tipus complementari. És possi- D’altra banda, també s’ha constatat, so- ble pensar amb una certa estacionalitat bretot amb la recuperació dels fragments dels cultius. El sègol és una planta que su- de fauna, una clara explotació rama­ ­de­ra,10 porta bé el fred i, per tant, hauria pogut que estaria centrada amb els bòvids, ovicà- ser plantada a principis de setembre. Con- prids i suids, però que tampoc es pot des- tràriament, la civada, per exemple, no merèixer pel que fa als èquids. La totalitat aguanta tan bé el fred i necessita força ai- de restes recuperades provenen de nivells gua, amb el que és probable que es cultivés formatius de la fase ceretana, però també a partir de la primavera (Berrocal, 2015). de les sitges del voltant de l’any 200 aC, Un altre element el tindríem amb els amb el que podem inferir que el registre molins. De la fase ceretana del Castellot se faunístic que s’hi representa respon a una n’han recuperat setze, tots ells giratoris, i realitat pròpia del segle iii ane. En els estu- la majoria d’ells amortitzats en les sitges de dis realitzats (Nadal, 1993; Colominas i l’entorn de l’any 200 o de mitjans de se- Nadal, 2011; Colominas 2014a; Colomi- gle ii ane, el que indicaria que la seva pre- nas, 2014b) queden paleses les estratègies sència aniria en augment al llarg d’aquell d’explotació ramaderes i les estratègies de període i fins a la primera meitat de se- consum dels animals, amb unes preferèn- gle ii ane. És de destacar que els setze mo- cies clares de les espècies domesticades so- lins recuperats en context estratigràfic es bre les salvatges.11 De fet, la baixa repre- corresponen als tipus rotatoris,9 determi- sentativitat d’aquestes darreres indicaria nant una cronologia a partir del segle iv que la caça no estaria relacionada amb una aC (Sanmartí i Santacana, 2005: 108). activitat de subsistència i de finalitat culi-

9. En nivells superficials o en les estratigrafies medievals també s’han recuperat molins de vaivé, en deposi- ció secundària i que presumiblement haurien de correspondre a les fases més antigues del jaciment. De totes maneres, els setze molins a què fem referència al text són els que s’han recuperat exclusivament dels estrats de la fase ceretana. 10. Pel que fa a la ramaderia, només comptem malauradament amb els estudis faunístics de les campanyes realitzades fins el 2012. A més, del Tossal de Baltarga per aquesta fase només comptem amb les restes d’un oví, un caprí i un suí, amb el que les dades no són prou representatives. De totes maneres, un estu- di complet de la fauna, tant del Castellot de Bolvir com del Tossal de Baltarga, fins a les campanyes de 2015, es pot trobar en l’article de Lídia Colominas d’aquest mateix volum. 11. Tal com posen de relleu els estudis faunístics de Lídia Colominas, tan sols una de les 118 restes òssies d’aquest període correspon a un animal salvatge, en aquest cas un cèrvid. Ara bé, aquesta és una proporció que es correspon força anàlogament amb la realitat de consum en els hàbitats ibèrics pels mateixos períodes (Buxó et alii, 2010: 88) o fins i tot en els moments formatius dels grups ibèrics (Pons, 2006: 186-187).

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 103 La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, en època antiga: el Castellot de Bolvir Oriol Olesti Vila, Manel Viladevall Solè i el Tossal de Baltarga nària, sinó que s’ha de vincular a una acti- tatges del 16%) sembla clara la preferència vitat puntual amb una molt baixa reper- per a l’obtenció de carn, ja que o són sacri- cussió en la dieta. ficats en l’edat òptima de la qualitat càrnia, Ja centrant-nos en les espècies do- o bé ho són en edat encara infantil, el que mèstiques, els bovins són els més repre- mostraria una reproducció en el mateix ja- sentats (amb un 43%) i cal pensar que ciment. Finalment, tindríem els èquids tindrien una importància cabdal dins (tant cavalls com ases), dels quals s’hauria l’economia ramadera, essent similars en aprofitat el seu potencial en el transport i dimensions i robustesa als dels altres jaci- en la càrrega (amb un 7% dels taxons). ments ibèrics del nord-est. De la seva cria De totes maneres, i a l’espera que els a la fase ceretana del Castellot i al Tossal estudis que s’estan realitzant de les darreres de Baltarga se n’obtenia força de treball troballes ho puguin confirmar, seria espe- que es destinava a les activitats agrícoles o rable que de cadascuna de les espècies tam- de transport i càrrega, i també llet, ja que bé s’explotessin altres potencialitats a part la major part són sacrificats en edat adulta de la carn, tal com s’ha anat documentant o senil. De totes maneres, eren animals a la gran majoria de jaciments ibèrics del dels que en última instància se n’aprofita- nord-est. Així, dels bovins caldria esperar va també la carn, com ho demostren els una explotació de la llet i dels seus derivats signes en els ossos d’haver estat esquarte- pel que fa a les femelles i dels ovins un rats, desmembrats i finalment descarnats. aprofitament de la llana, per exemple (Ruiz En segon terme dins l’ordre d’impor- i Molinos, 2003: 106-107; Sanmartí i San- tància, també es realitzava la cria selectiva tacana, 2005: 88), tot cercant obtenir la d’ovins i caprins (amb una representativi- màxima productivitat de cadascuna d’elles. tat del 34%). Dins d’aquests i en alguns Dins d’aquesta representativitat en casos s’ha pogut individualitzar les cabres destaca l’alt percentatge dels bovins, molt (11% del total) de les restes identificades per sobre dels ovicaprins i suids, fet que com ovelles (un 8%), observant-se dife- divergeix de la gran majoria de jaciments rències qualitatives. Els ovins se sacrifi- ibèrics,12 on la conjunció d’ovins i ca- quen principalment entre els 6 i 12 me- prins quasi sempre és la mostra més ben sos, podent arribar en algun cas fins als representada. Com ja s’apuntava a l’estu- 36-48 mesos d’edat, el que indicaria que di faunístic realitzat a partir de l’excavació van ser explotats principalment per la de l’any 1991 (Nadal, 1993), semblaria seva carn. Contràriament, la major part que el paper dels bovins (i potser també dels caprins van ser sacrificats un cop su- dels cavalls), hauria estat molt més im- perat l’òptim carni (al voltant de 24 me- portant en els grups pirinencs que no pas sos), essent el pic més important entre els en els de la resta del món ibèric septentri- 48 i 72 mesos, el qual mostraria que foren onal. Aquest fet demostraria una clara explotats bàsicament per a l’obtenció de adaptació al medi, en el cas dels assenta- llet i/o com a reproductors. ments ceretans, amb la cria de bovins en Pel que fa als suids (amb uns percen- zones de pastures més riques i humides

12. En els jaciments ibèrics valencians (Mata et alii, 2005: 141), catalans (Sanmartí i Santacana, 2005: 87) o transpirinencs (Py, 2009: 232-234) sembla que existiria un predomini en el registre faunístic dels ovicàprids, seguit dels bovins i suids, i una menor importància d’èquids, gossos i aus de corral.

104 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, en època antiga: el Castellot de Bolvir Oriol Olesti Vila, Manel Viladevall Solè i el Tossal de Baltarga com és la plana cerdana, i dels ovicaprins et alii, 2005: 143;14Asensio et alii, 2006: a la resta de grups ibèrics, amb climes més 303; López et alii, 2011: 82;15 Monrós, secs a l’interior i a la costa. 2011: 17;16 Delsol, en premsa17). Però Res en sabem de l’estabulació de les d’altra banda, comptem amb les dades espècies. És evident que el manteniment i que ens aporten els jaciments, les quals es explotació dels animals implicava una or- poden enfocar des de tres punts de vista ganització especifica que abastava l’allot- diferents. Un primer argument seria la jament (ja fos en estables, pletes, corrals, mateixa fisonomia i planta dels recintes etc.), l’alimentació (a l’aire lliure o con- domèstics, sobretot al Castellot de Bolvir, trolada), l’ensinistrament eventual, la amb un pati que precedeix els àmbits cura, etc. i que tot això hauria de deixar d’habitació, el que pot induir a pensar en una correspondència arqueològica a dins la presència reclosa d’algunes de les espèci- o a fora del poblat. En aquest sentit, i tal es (sobretot les de mida més petita). Un com apuntàvem anteriorment, és proba- segon fenomen a considerar és el registre ble que una part del bestiar, i tal vegada arqueològic. D’una banda la localització de manera estacional, romangués a l’inte- de restes òssies de suid en edat fetal al Cas- rior dels poblats, ja fos en semillibertat tellot de Bolvir, el que podria indicar una per les zones comunals, o en les avantsales reproducció animal en el mateix poblat i de les unitats habitacionals. D’una ban- per tant, una localització, almenys transi- da, aquesta és una dada que alguns autors tòria, d’alguns dels individus del grup ani- ja han apuntat en l’àmbit teòric (Sanmartí mal, tesi que ja s’ha defensat en d’altres i Santacana, 2005: 152-153),13 i que d’al- oppida quan hi ha hagut la documentació tres semblen haver documentat feblement d’animals nounats o infantils (Delsol, en a través de la pràctica arqueològica (Mata premsa; Colominas, 2008: 22218). D’altra

13. Recentment, alguns estudiosos han apuntat la possibilitat que el bestiar menut (porcs, gallines i gossos) pogués rondar per l’interior del poblat, sobretot en aquells configurats a partir d’una plaça central, però la resta estarien estabulats a l’exterior en pletes fetes de materials periples i tan sols hi serien introduïts per necessitats concretes (Gardiesen, 2011: 54-55), com podrien ser els casos dels Estinclells, Anseresa d’Olius o la Moleta del Remei (Monrós, 2012: 289-290). 14. Segons aquests autors valencians, podrien existir unes estructures tipus corral a l’interior dels assenta- ments i vinculades a les unitats domèstiques, en les que hi hauria un petit grup d’animals cohabitant amb el grup familiar. Per ells, aquesta estabulació atomitzada a dins dels oppida no exclouria, ans al contrari, l’existència d’estructures col·lectives a l’entorn dels assentaments. 15 Per aquests autors, durant la primera edat del ferro a Olèrdola es documenten uns tancaments de grans espais, que estarien destinats a la concentració de ramats, unes pletes que tal vegada també es repetirien, en el mateix període a la Serra de la Font del Cuscó (Avinyonet), al Puig de la Mola (Olivella), al Marge del Moro (Begues) i a Santa Bàrbara (Castellet i la Gornal), tots ells també a les zones penedesenques (Molist et alii, 2005: 165). 16. Per Meritxell Monrós, que realitzà una tesi doctoral sobre els espais comunals en els oppida ibèrics, el Departament 38 del Castellet de Bernabé, i un petit sector entre els àmbits 8 i 9 de Puigcastellet, també podrien considerar-se estables de dins el poblat (Monrós, 2012: 290-291). 17. Nicolas Delsol ha treballat la zona al voltant de Toulouse i l’Alta Garona i allà hauria trobat traces de la criança i estabulació del porc en l’oppidum de Murcens (Delsol, en premsa). 18. En l’anàlisi de la fauna trobada al jaciment de Mas Castellar de Pontós, i davant l’evidència d’alguns fragments de suids corresponents a individus nounats, aquesta autora planteja la possibilitat d’una re- producció en el mateix jaciment. I, com que el percentatge de nounats era relativament baix, podria es- tar indicant una molt reduïda mostra de pèrdues accidentals dels animals que es criaven a l’establiment, el que mostraria que el control d’aquestes pèrdues era un aspecte bàsic a tenir present.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 105 La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, en època antiga: el Castellot de Bolvir Oriol Olesti Vila, Manel Viladevall Solè i el Tossal de Baltarga banda, la localització d’un cànid en la que de totes les espècies se n’aprofitava la planta baixa de l’Edifici D de Baltarga, to- carn i, com que moltes de les restes cor- talment calcinat per l’incendi que hi va responien a individus d’edat avançada, es ocórrer. I finalment, cal tenir present els podia inferir unes activitats i explotaci- paral·lels més propers a la mateixa Cerda- ons secundàries (principalment làctiques nya com és el cas de Llo. A partir de les i de reproducció, sobretot amb els bò- dades que es recullen d’aquella interven- vids). Per tant, es concloïa que l’indret de ció, els autors interpreten el jaciment com Llo estava ocupat tot l’any per pastors un assentament de pastors transhumants, transhumants en qualsevol de les dues fa- en el que el mur de tancament serviria es- ses esmentades, on les pastures tindrien sencialment per estabular el bestiar i per un rol principal. protegir-se dels animals salvatges (Camp- Però també podem comparar les da- majó, 1983: 138-154). Amb tota aquesta des amb totes les altres restes a Cerdanya, argumentació doncs, es pot pensar també no faunístiques en aquest cas, sinó d’es- que al Castellot i al Tossal de Baltarga es tructures i tancats que estan relacionats realitzaria l’estabulació parcial o total d’al- amb la probable estabulació dels ani- gunes de les espècies, recloent-les a l’inte- mals. Ja des d’època del Bronze Final i rior de l’assentament. Primer Ferro es detecta un important Totes aquestes dades que fan refe- volum d’assentaments a mitja muntanya, rència a l’economia ramadera s’han de disseminats pel territori, amb unes es- posar en relació amb les que s’aporten tructures que s’interpreten amb una des de l’altre jaciment ceretà excavat en multiplicitat de funcions i, dins d’aques- extensió a la Cerdanya i del que s’han re- tes, també les que es lliguen al pastoralis- alitzat estudis faunístics, Lo Lladre de me i als tancats estacionals dels ramats Llo. Tal com ha posat de manifest l’equip (Bousquet et alii, 2014: 186; Martzluff et liderat per Pierre Campmajó des de l’ini- alii, 2014: 176; Vial, 2009: 26). Però ja ci dels seus treballs fins a l’actualitat centrant-nos en el període que ens perto- (Campmajó, 1983 i 2013), l’assenta- ca, la cabana 88 de l’Orri d’en Corbill, ment de Llo compta amb diferents fases que l’equip dirigit per Christine Rendu d’ocupació des de la prehistòria més re- va poder excavar, es va confirmar com un cent fins al segle i ane. Els estudis faunís- possible tancat del bestiar, utilitzat de tics19 que s’hi ha realitzat també han manera estacional en el marc de la trans- mostrat una molt notòria presència de humància vertical, amb una datació bovins, però també d’ovicaprins (en la d’entre els segles iv i ii ane (Rendu, fase del primer ferro una majoria subs- 2003: 248). I allunyant-nos una mica, a tancial de caprins, com al Castellot), ca- la zona del Goleró, l’equip de J.M. Palet valls i suids, que en la fase iberoromana va localitzar un tancat d’uns 30m també es veuran incrementats percentualment, i amb una cronologia que es podia situar altres espècies amb presència residual entre els segles vii i ii ane (Palet et alii, (gos i pollastre). En l’estudi determinava 2010, 2013 i 2014). Per tant, l’activitat

19. Les dades que s’exposen a continuació estan extretes de la monografia del jaciment realitzada pel mateix Pierre Campmajó (Campmajó, 1983: 144-151) i de l’últim dels informes d’excavació realitzats (Camp- majó, 2013: 13).

106 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, en època antiga: el Castellot de Bolvir Oriol Olesti Vila, Manel Viladevall Solè i el Tossal de Baltarga

Figura 3. Reconstrucció hipotètica d’un dels àmbits ceretans del Castellot on es pot apreciar el pati davanter. (Font: F. Riart)

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 107 La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, en època antiga: el Castellot de Bolvir Oriol Olesti Vila, Manel Viladevall Solè i el Tossal de Baltarga ramadera durant l’etapa iberoceretana a excavar estructures que clarament respo- Cerdanya, és una de les que té més mani- nen a fornets de producció metal·lúrgica festacions en el registre arqueològic. Així o a activitats vinculades amb el tracta- i tot, nosaltres considerem que en un ment del ferro. Amb les dades recupera- mateix pla geogràfic i cronològic, les da- des de les dues zones, d’altra banda molt des faunístiques que tenim, sobretot del fragmentades i inconnexes, no hem Castellot, són sensiblement diferents de aconseguit esclarir com es desenvolupa- les dels altres assentaments comarcals. Ja ven els processos tecnològics ni a quins hem vist com al Castellot els bòvids són espais. Però hem de pensar que a l’oppi­ sacrificats en edat adulta, signe inequívoc dum s’hi desenvoluparien les últimes fa- que d’ells se n’aprofitava la seva força, ses del procés de reducció del metall i de utilitzant-los com a animals de càrrega i forjat de l’objecte. I d’altra banda, al Tos- tir. Així. al Castellot (però també ho po- sal de Baltarga també s’hi ha recuperat dem pensar del Tossal de Baltarga) l’ob- escòries de ferro. La presència d’aquestes jectiu final de la seva cria és l’activitat restes amorfes del metall, sense treballar, agrícola i l’augment de la seva producti- indicaria una producció centrada en la vitat. Aquests dos assentaments tindrien transformació del ferro, que indubtable- unes activitats productives que girarien ment cal ubicar a l’interior del poblat, al voltant del desenvolupament agrícola, però que no podem emplaçar a cap lloc més que no pas a l’explotació ramadera, concret. de la qual se’n podrien encarregar uns al- Així mateix, les dades del Castellot tres assentaments. I el mateix podríem s’han de posar en relació amb les que ens dir del porc. En les etapes ceretanes del provenen des de l’àmbit comarcal, però Castellot ens trobem amb l’aparició dels també les que tenim des d’un marc trans- taxons de suid. Per nosaltres, això no es- pirinenc, ja que pensem que el desenvo- taria relacionat amb les activitats rama- lupament de la metal·lúrgia del ferro és deres transhumants, ja que la gestió i ex- un fenomen que va transcendir la matei- plotació del porc té un radi d’acció de xa comarca cerdana, fent-se extensiva a molt curt abast (Aranegui, 2012: 196), i bona part de les muntanyes pirinenques ja hem vist que és molt probable que part orientals. Dins d’un pla comarcal, po- d’aquesta gestió es realitzés en els matei- dem citar el jaciment del Pla de la Creu, xos poblats. en el que s’ha localitzat un gran bloc de mineral de ferro en context dels segles vii-vi ane, que provaria la importància 2.3. La metal·lúrgia metal·lúrgica de l’assentament i l’explo- També cal considerar la producció metal· tació de la falda mineralògica del Carlit lúrgica com a una de les activitats econò- ja en aquells segles (Vial, 2009: 11 i miques en els dos poblats. En el cas del 68)20. I en un pla més general, des d’èpo- Castellot, a dues zones del jaciment, a ca antiga es té documentada l’explotació l’Àmbit IX i a la zona central, s’ha pogut del ferro del Canigó. Recentment, els

20. No tenim dades cronològiques de les mines de ferro i coure de la Cirera de Llo. Però la seva relativa proximitat a l’assentament (a menys d’un kilòmetre lineal) fan molt suggerent pensar que ja hagués po- gut estar explotada en època antiga.

108 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, en època antiga: el Castellot de Bolvir Oriol Olesti Vila, Manel Viladevall Solè i el Tossal de Baltarga treballs de Gabriel Munteanu a la zona que, com hem vist, fou més traumàtica minera de Saint André de Baillestay han del que podíem imaginar. determinat que aquest ja s’hauria explo- Arqueològicament parlant, en el Cas- tat des d’època preromana (Munteanu, tellot de Bolvir aquesta fase es caracteritza 2010).21 per una remodelació importantíssima de Pel que fa a un context més general l’antic oppidum, que bàsicament queda dins del món ibèric, la localització de ta- definida en un nou entramat defensiu, llers metal·lúrgics, sobretot de ferro, és un amb una nova entrada i noves torres de fenomen ben habitual en els jaciments defensa, i la construcció d’uns nous grans del nord-est. Per posar uns exemples, als edificis multifuncionals.23 Pel que fa a oppida dels Estinclells de Verdú (Asensio aquest nou urbanisme, hem pogut identi- et alii, 2009, 137), a les Maleses de Mont- ficar clarament el bastiment de quatre cada i Reixac (Duran et alii, 2016) o a grans edificis (Edificis I, II, III, IV), amb l’establiment rural especialitzat de les unes superfícies útils que oscil·len entre els Guàrdies del Vendrell (Rigo i Morer, 100 i els 229m². Segurament, però, la re- 2007), entre molts altres, existeixen ta- forma més espectacular seria la que té a llers amb una producció d’objectes de fer- veure amb l’entramat defensiu de l’assen- ro en l’Ibèric Ple, alguns dels quals amb tament. Així, es produí un canvi de l’accés un registre arqueològic molt similar al principal al poblat, amb la construcció que es localitza al Castellot. d’una gran entrada fortificada a la part central de la muralla, en la que s’hi obrí una nova porta flanquejada per dues tor- 3. La fase republicana res quadrangulars i un cos de guàrdia adossat, que suposà el desmuntatge d’uns A partir de mitjans de segle ii (ca. 150 25m lineals de l’antiga muralla. La nova ane.) entrem en una nova fase dins de la entrada es complementaria amb dues tor- història de l’antiga Ceretània, marcada res més situades a les cantonades de cadas- per la irrupció de Roma en aquest territo- cun dels extrems de l’arc emmurallat fron- ri.22 Així, ja havíem vist que el primer tal. Totes les noves construccions feren contacte directe amb el poble romà es servir mesures de superfície basades en la donà a la zona en el context de la Segona pertica24 i en els seus múltiples.25 La seva Guerra Púnica i que implicà una progres- utilització ens indica l’existència d’una siva integració d’aquest territori dins de planificació en les reformes seguint els cri- l’àrea d’influència romana, una integració teris constructius dels enginyers romans.

21. De fet, se sap que el ferro del Canigó ja s’hauria explotat des de l’oppidum de Ruscino almenys des del segle iii ane (Bénézet et alii, 2015: 256). 22. Una fase que es mantingué de forma aproximada fins als anys 40-30 del segle i ane. 23. Per a aquestes reformes: Morera et al., 2012 i 2014. 24. La pertica o decempeda era una unitat de mesura romana que equivalia a 10 peus, i un peu romà equiva- lia a uns 29,6 cm. Per tant la pertica corresponia a 2,96 m. Aquest patró fou molt utilitzat pels agrimen- sors i els enginyers romans i es comença a documentar al territori català precisament a inicis del segle ii ane. Alguns exemples d’assentaments ibèrics en els quals en el segle ii ane s’utilitzà la pertica serien els jaciments de les Guàrdies del Vendrell, Sant Miquel de Vinebre o el Turó Rodó de Lloret de Mar (Ol- mos, 2010: 364), per citar-ne només alguns. 25. Aquest patró també s’utilitzà en els nous murs dels edificis de l’interior.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 109 La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, en època antiga: el Castellot de Bolvir Oriol Olesti Vila, Manel Viladevall Solè i el Tossal de Baltarga

Així doncs, tenim una transformació (amb murs de major gruix i dimensions molt remarcable d’El Castellot en aques- més importants), però de funcionalitat ta fase republicana que implicaria un desconeguda. Serien els casos de l’Edifici canvi no només en la seva estructuració, C i l’Edifici D, aquest darrer construït a sinó que també en la seva funcionalitat. sobre les restes de l’incendi de la fase ibè- Aquest canvi, evidentment estaria relaci- rica. onat amb els interessos de Roma en Finalment, l’estructura més remarca- aquesta zona, segurament vinculats a la ble seria l’Edifici B, una torre quadrangu- voluntat de control, tant dels passos de lar de 4,5 metres de costat i murs d’1’20 comunicació transpirinencs, com dels re- m. d’amplada. Aquesta estructura turri- cursos econòmics de la regió. En aquest forme semblaria el punt central de l’as- sentit, el Castellot probablement passaria sentament i tindria una clara funcionali- a convertir-se en un punt de suport logís- tat de guaita, de tal manera que es tic del control territorial i l’explotació definiria per aquesta fase un assentament econòmica romana a la zona. Aquesta de tipus «turris»; és a dir, un petit nucli transformació implicaria possiblement la format per un punt central situat a la tor- presència d’una petita guarnició romana re, al voltant de la qual s’hi afegirien di- a l’assentament, el qual, però, continuaria versos petits edificis vinculats a funcions estant bàsicament habitat per població diverses com l’hàbitat o la producció i autòctona. sense cap mena de tancament o muralla. Pel que fa al Tossal de Baltarga, en les Aquesta estructuració, juntament amb la mateixes cronologies també trobem una troballa de materials de certa rellevància transformació remarcable de l’assenta- com un clau de caliga, un anell de ferro ment, tot i que la seva funcionalitat bàsica amb un segell amb daurat, un lot mone- com a punt de guaita es mantindria.26 tari força destacable, encara que fora de Així, en aquest cas el final de la fase ibero- context arqueològic, o materials ceràmics ceretana possiblement seria força traumà- com àmfores greco-itàliques, ofereixen tic amb la destrucció i incendi violent de un conjunt que no deixa massa dubtes al part de l’assentament. A partir, doncs, de voltant de l’existència d’una guarnició ro- mitjan segle ii es reforma el mateix amb la mana o praesidium en aquest punt amb creació d’un conjunt de nous edificis que una funció evident de control i guaita del en molts casos se sobreposaran als de la territori. fase ibèrica. Així, primordialment tenim Per tant, l’arribada de Roma i la seva l’aparició de la fase millor coneguda de consolidació en el territori implicà im- l’Edifici A, amb la creació d’una estructu- portants transformacions en el pobla- ra de tipus tripartit amb funcionalitat ment ceretà. Ara bé, tingué també conse- probablement vinculada a l’hàbitat. Amb qüències en l’aprofitament dels recursos una funcionalitat similar, però unes di- locals? En aquest aspecte, sens dubte, per mensions més reduïdes, tindríem el cas les seves característiques el Castellot ofe- de l’Edifici E, mentre que a la vegada apa- reix un major nombre de dades que, en reixen un parell d’estructures més potents alguns aspectes, es poden complementar

26. Pel cas del Tossal de Baltarga en aquesta fase: Oller et alii, 2015.

110 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, en època antiga: el Castellot de Bolvir Oriol Olesti Vila, Manel Viladevall Solè i el Tossal de Baltarga

Figura 4. Planta de la torre romana del Tossal de Baltarga. (Font: autors) amb les procedents del Tossal de Baltar- 3.1. L’agricultura ga. En general, per aquesta època republi- Si comencem precisament a l’àmbit agrí- cana podem destacar dues característi- cola, l’inici de la fase republicana es cor- ques bàsiques en l’àmbit econòmic. La respon amb l’amortització de la majoria primera és l’evident diversificació de la de sitges, si no totes, que estaven en fun- producció, amb una aparició de nous sec- cionament en aquell moment, el que apa- tors productius. La segona, seria el canvi rentment podria significar una fi sobtada brusc en algunes de les tendències de les de la producció extensiva de la plana cer- activitats econòmiques, potenciant-se ex- dana. Però paradoxalment, els estudis ponencialment de manera important en carpològics indiquen un augment expo- alguns casos, com en la metal·lúrgia, o nencial dels indicis agrícoles i d’explota- disminuint dràsticament (de forma apa- ció de les terrasses cerdanes. A partir rent) en d’altres, com correspondria amb d’aquests estudis (Berrocal, 2015), doncs, l’agricultura. sabem que als voltants del Castellot hi

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 111 La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, en època antiga: el Castellot de Bolvir Oriol Olesti Vila, Manel Viladevall Solè i el Tossal de Baltarga hauria una important diversificació del característiques que altres jaciments del cultiu de cereals (blat nu, ordi vestit, mill, mateix període (Berrocal, 2015: 16). panís i civada),27 amb una preponderàn- Per tant, en la fase republicana hi ha cia del blat i l’ordi, ja cultivats en les eta- un augment de la producció i de la pro- pes anteriors, però ara amb una major ductivitat agrícola, amb una expansió de quantia, seguit dels altres cereals, i amb les superfícies cultivables. Aquesta dada ja un cultiu de sègol, pèsol i plantes del gè- es pot inferir a partir de l’amortització de nere Setaria, segurament de tipus com- sitges que es produeix a l’inici del perío- plementari.28 Igualment, la localització de, a mitjans de segle ii ane. D’aquells d’algun tipus de lleguminoses (com Tri­ moments hem documentat l’amortitza- folium, Medicago o Melilotus) podrien ció de nou sitges, set de les quals amb apuntar a la gestió ramadera. Aquest ti- unes capacitats d’entre quatre i cinc mil pus de plantes són molt típiques de zones litres mentre que les altres dues tindrien de prats i pastures, on es podria dur el uns volums entorn de vuit mil metres cú- bestiar a pasturar i/o es podrien haver cul- bics. És evident que existeix una gran tivat aquestes zones per a farratge, així producció agrícola en aquelles fases, des- com per deixar descansar i regenerar el sòl prés de superar un període de recés potser després d’haver-lo conreat. De l’estudi en la primera meitat de segle ii ane.29 carpològic evidentment també se’n po- Però com veiem, els indicadors carpolò- den extreure les pautes de consum, les gics estan mostrant un important aug- quals òbviament estarien caracteritzades ment de les activitats agrícoles en els se- també pels cereals i les lleguminoses, gles ii-i ane (almenys de les superfícies complementades per alguns productes de cultivables). Així doncs, com es reflecteix l’horta (s’ha trobat algun pinyol d’arbre aquest augment en el registre arqueolò- fruiter i una llavor de cucurbitàcia) i de gic? De fet, no és contradictori un teòric productes silvestres, com els aglans. A augment exponencial de la productivitat l’hora d’establir paral·lelismes, la comu- agrària amb la manca total d’emmagatze- nitat del Castellot presenta les mateixes matge al jaciment del Castellot? Certa-

27. A banda de les plantes pròpiament cultivables, sabem de la intensificació dels cultius en els camps pro- pers al Castellot pel gran nombre de taxons de plantes silvestres recuperades. Les nèslies, el blet blanc, les corretjoles, zitzànies, poligonàcies, fabàcies, cariofil·làcies, lamiàcies o les poàcies, entre altres gèneres silvestres, mostren una important i densa presència de cultius. 28. La producció agrícola al voltant del Castellot també està testimoniada per la localització de diferents molins, de vaivé i rotatoris. Els fragments s’han localitzat, o bé en els rebliments de sitges de la fase II (sitges 24, 200 i 206), en els nivells formatius d’alguns àmbits també de la fase II (estrats 267 en l’Edifi- ci I, 301 i 302 en l’Àmbit VI, 498 en l’Àmbit XII, 540 a l’Àmbit VIII, i 580 a l’Àmbit XI), o reaprofitats i formant part del cos estructural dels grans edificis bastits a l’etapa següent (Edifici I i III). En qualsevol cas, la seva deposició secundària evidencia un ús durant la fase anterior. I la seva dispersió, localitzant-se de forma general arreu i sense estar concentrats en unes estances o sectors determinats, ens pot indicar que el treball de la mòlta del cereal es realitzaria en l’àmbit domèstic i a un àmbit familiar. 29. La cronologia de les sitges semblen marcar dos moments molt clars pel que fa al segle ii ane. Un primer moment se situaria entorn de l’any 200 ane i una segona etapa d’obliteració s’esdevindria a mitjans de segle ii ane, coincidint amb les grans reformes estructurals del poblat. Aparentment semblaria que en les dècades intermèdies no hi haurien sitges amortitzades, del que es podria deduir una baixa productivitat dels camps agrícoles. Aquesta seqüència d’emmagatzematge ja havia estat detectada i posada en relleu per Oriol Olesti, en els seus estudis sobre la romanització: Olesti, 2000: 59 i ss; 2010: 19 i ss.

112 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, en època antiga: el Castellot de Bolvir Oriol Olesti Vila, Manel Viladevall Solè i el Tossal de Baltarga ment, de moment les sitges al Castellot d’emmagatzematge se situïn en unes zones són totalment inexistents a partir de la del jaciment que encara estan per estudiar. segona meitat de segle ii ane. I finalment, també cal considerar una Per explicar aquesta paradoxa se’ns tercera possibilitat que seria que la zona acudeixen diverses possibilitats, totes elles d’emmagatzematge dels excedents estigu- compatibles i amb paral·lels en l’època re- és situada en un altre lloc, fora de l’assen- publicana. Una primera possibilitat seria tament del Castellot. En aquest cas, tant que el nou lloc d’emmagatzematge dels podria ser que els horrea estiguessin situ- excedents agrícoles estigués en algun punt ats en algun lloc concret, com que esti- del jaciment que encara no haguéssim ex- guessin escampats en la nova fisonomia cavat, tenint en compte que de tota la su- territorial que es va esdevenir en els segles perfície del Castellot només en coneixem ii-i ane, basada en l’aparició d’un conglo- aproximadament una quarta part, bàsica- merat de petites granges productores que ment la franja meridional. D’aquesta ma- eren les encarregades de produir, emma- nera, seria possible que a la zona on no gatzemar i comercialitzar els excedents s’ha actuat hi hagués alguna mena de agrícoles32. En aquesta tercera casuística camp de sitges. De fet, l’emmagatzematge coincidirien dos fenòmens. D’una banda, de productes agrícoles en sitges es manté es constataria que un altre dels canvis que durant l’època romana, tot i l’aparició de s’haurien esdevingut amb les grans refor- les dolia, i en molts dels oppida ibèrics que mes republicanes, també seria el canvi en tenen continuïtat als segles ii-i ane es do- la gestió dels excedents agrícoles, deixant cumenta l’ús de la sitja.30 Per tant, no seria el Castellot de tenir el control que sí que gens estranya aquesta casuística. hauria tingut en l’etapa precedent. I un Una segona possibilitat aniria en la lí- segon fenomen que s’hauria de detectar nia de la primera, però en diferirà en la hauria de ser el de l’aparició de tot de sit- manera com s’emmagatzemarien els exce- ges disseminades pel territori, a banda dents i conseqüentment, en el registre ar- d’un creixement progressiu a partir dels queològic que en quedaria.31 Ens estem segles ii-i ane de les dolia en els assenta- referint a la construcció d’horrea com a ments rurals tipus granja. Una altra vega- lloc d’emmagatzematge de productes. da, tenim un bon nombre de casos en què Efectivament, aquests són un tipus d’es- antics oppida, que en època ibèrica havien tructures que deixen poques traces en el estat especialitzats totalment o parcial en subsòl (normalment forats de pal), ja que tasques d’emmagatzematge de productes el seu nivell d’ús se situa sobreelevat res- agrícoles, queden reconvertits a partir de pecte el terra. D’aquesta manera, tant po- la intervenció romana, amb una funcio- dria ser que alguns dels edificis estudiats nalitat més relacionada a l’activitat mili- haguessin funcionat com a horrea en les tar i de control, i desapareixent la seva ca- seves plantes elevades, com que els llocs pacitat com a lloc d’emmagatzematge .

30. Per exemple, en assentaments com Sant Julià de Ramis, Ca n’Olivé, Empúries, Tarraco (Olesti, 2010: 23) o la mateixa Ruscino (Rébé et alii, 2012, 212). 31. Alguns exemples d’aquest tipus d’estructures serien els de la Moleta del Remei (Sanmartí i Santacana, 2005: 86) o les del port de Tarragona (Morera, 2012). 32. Alguns exemples d’aquestes granges republicanes a Cerdanya els tenim amb les restes documentades als jaciments del Roc d’Esperança d’Alp (Mercada i Aliaga, 1994) o a cal Berrier de Llívia (Moix, 2010)

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 113 La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, en època antiga: el Castellot de Bolvir Oriol Olesti Vila, Manel Viladevall Solè i el Tossal de Baltarga

Els casos relativament propers de Sant (22%), variant considerablement les pau- Miquel de Sorba o d’Olius en podrien ser tes de sacrifici. Si amb els primers l’edat de uns exemples. Pel que fa al segon feno- sacrifici acostuma a ser força avançada, de men, els exemples són múltiples i poliè- 36 a 48 mesos, indicant una voluntat drics, i en qualsevol cas, molt ben estudi- d’aprofitament de la llet, amb els ovins ats a les terres catalanes (Olesti, 2000 i majoritàriament se sacrifiquen en edat ju- 2010), valencianes (Grau, 2016) o rosse- venil, signe que s’haurien criat per aprofi- llonenques (Kotarba, 1995). tar-ne la carn. Però si diem «majoritària- ment» és perquè en els dos taxons també es troben restes a la inversa. O sigui, ca- 3.2. La ramaderia prins sacrificats en edat juvenil o ovelles Pel que fa a la ramaderia, també les dades sacrificades passats els 36 mesos, el que analitzades a partir del registre faunístic mostraria que es comença a valorar la carn ens indiquen una forta i intensa activitat tendra dels primers i la llana dels segons. ramadera al Castellot o al seu entorn (Na- Pel que fa als bovins i als suids, segueixen dal, 1993; Colominas i Nadal, 2011; Co- amb les mateixes pautes que en l’etapa an- lominas 2014a; Colominas 2014b), les terior, sent sacrificats en edat adulta i senil quals, paradoxalment, són contradictòri- pel que fa als primers (i per tant amb una es amb la documentació arqueològica de clara voluntat d’aprofitar la seva força de tipus estructural, paleoambiental o fins i treball) i en l’òptim carni pel que fa als se- tot amb la que ens prové dels autors an- gons (aprofitant-ne només la seva carn). tics. Les restes faunístiques estudiades Per tant, i en resum, en la fase repu- corresponen a taxons domèstics, menys blicana trobem un lleuger augment dels una resta que pertany a un conill.33 Per bovins i els suids, que va de la mà d’un tant, les estratègies d’explotació dels re- petit descens dels ovicaprins. Podríem cursos animals estarien centrades en la pensar que aquestes dades entren en con- pràctica de la ramaderia, sent la caça una tradicció amb el que coneixem de la co- activitat totalment testimonial. marca a nivell paleopaisatgístic o de les Els estudis determinen una clara con- dades històriques. En el primer cas, els es- tinuïtat amb el període precedent. Es do- tudis de Christine Rendu mostraven una cumenta una gran majoria de bovins (al reforestació de l’alta muntanya a partir del voltant d’un 50% de les restes), molt per Segon Ferro, que anava acompanyada sobre dels ovicàprids (28%) i els porcs (un d’una expansió de l’explotació agrícola, el 18%). També, i com a taxons residuals, que hauria de significar un descens de les els èquids (3%) i els cànids (2%). Pel que activitats ramaderes centrades en la trans- fa als ovicaprins, continuen estant més re- humància vertical34 (Rendu, 2003, 519). presentats els caprins (32%) que els ovins Nosaltres pensem que les dades faunísti-

33. En aquestes cronologies, els conills encara es consideren no domesticats, tot i que ja es podien criar en condicions de semi captivitat. 34. De fet, les dades paleopaisatgístiques d’aquest moment a la Cerdanya també divergeixen de les que es tenen d’altres zones altimontanes, com serien les capçaleres dels rius Segre, a Andorra i al Cadí (Palet et alii, 2013 i 2014) i del Ter (Palet et alii, 2016). Una possible explicació a aquest diferent registre arque- ològic pel que fa a l’ocupació i explotació muntanyenca als darrers segles del primer mil·lenni aC la po- dem trobar a la recent tesi doctoral de Jordi Morera (Morera, 2017)

114 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, en època antiga: el Castellot de Bolvir Oriol Olesti Vila, Manel Viladevall Solè i el Tossal de Baltarga ques del Castellot no són gens contradic- no han estat identificades, però també és tòries amb les que localitzà Rendu a la cert que la recerca arqueològica a Cerda- muntanya d’Enveig. Així, creiem que la nya, en termes de perspectiva històrica, prevalença dels bovins no s’explicaria a tot just ha començat. partir del manteniment de les seves rutes transhumants i estacionals, sinó per la ne- 3.3. La metal·lúrgia cessitat del seu treball agrícola en els ter- renys planers de la vall. D’aquesta manera, L’activitat metal·lúrgica suposà un gran haurien disminuït els grans ramats de pas- canvi respecte la fase ceretana. Durant tures per focalitzar la seva explotació en la l’etapa republicana aquesta sembla que força de treball i transport. passà a tenir una importància majúscula i I el mateix podria succeir amb els de primer ordre en l’escala productiva del porcs, tot i que en aquest cas ens és més Castellot. Si en la fase anterior aquesta ac- difícil trobar-ne l’explicació. Així, les tivitat ja estava constatada, però amb fonts escrites ens assenyalen que els per- unes dimensions i uns volums que no nils ceretans eren altament valorats pels semblaven superar l’assentament estricte, romans i, fins i tot, semblaria que el seu la documentació d’un taller metal·lúrgic comerç era una de les principals activitats entre els nous edificis apareguts al Caste- econòmiques dels ceretans.35 De totes llot implica un abast i unes relacions lo- maneres, aquesta gran explotació càrnia gístiques que necessàriament afecten tota no es correspon amb el registre faunístic, la comarca, però que té unes derivades i amb un escàs 20% de les restes. Així, ens teixeix unes xarxes comercials com a mí- podríem preguntar, és aquest 20% una nim provincials. mostra de la producció de suids o del Així, l’Edifici IV a la fase republicana consum de suids? És possible pensar que queda convertit en un taller metal·lúrgic, es tracta d’un registre de consum, ja que amb una molt alta especialització, segura- la gran majoria correspon a l’òptim carni, ment també albergant tasques i funciona- però que paral·lelament existís una gran litats residencials. Aquesta estructura cor- producció de pernils dedicats a l’exporta- respon a un edifici exempt documentat a ció? Si fos, així, no en tindríem cap mena la part de ponent de la gran àrea d’inter- de dada arqueològica, ja que tan sols venció. Malauradament, i de forma gene- s’haurien criat per la seva exportació i les ral, a la zona es conservava molt poca es- dades tafonòmiques s’haurien de buscar tratigrafia antròpica, a vegades quedant al lloc de destí. De fet, l’únic registre que resumit al simple terreny vegetal, sobretot hauria de ser esperable de documentar se- pel que fa a la part més septentrional. De ria el d’unes grans estructures ramaderes totes maneres, sabem que va ser bastit to- (una mena de grans corts) a l’exterior dels talment ex novo, sense tenir en considera- assentaments (o en llocs especialitzats), ció les estructures i els elements que hi on es faria la criança d’aquests animals. hagués pogut haver anteriorment. L’edi- Aquestes «granges especialitzades» encara fici estava dividit en dos grans volums ar-

35. Els pernae ceretans són mencionats per Estrabó (Geografia, III, 4, 11), qui diu que la seva explotació se- ria l’activitat principal dels ceretans, per Marcial (Epigrames, XIII, 54) i també en l’Edicte de preus de Dioclecià de principis del segle iv dne.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 115 La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, en època antiga: el Castellot de Bolvir Oriol Olesti Vila, Manel Viladevall Solè i el Tossal de Baltarga quitectònics distribuïts a sud i nord res- emmagatzematge i uns altres d’activitats pectivament. El de migdia fou el que complementàries. La zona que més clara- millor es va poder documentar, distingint ment estava vinculada a la fosa metàl·lica tres habitacions intercomunicades i amb era l’habitació de ponent. Allà, les estruc- una estratigrafia prou interessant i com- tures que en formarien part serien un pe- plexa, mentre que del de la part septentri- tit fornet, ubicat just a tocar de l’entrada a onal tan sols se’n pot deduir el perímetre. l’habitació, la llar de foc central i un gran Amb tot això tindríem que es tractaria bloc de pedra que identifiquem com una d’un edifici quadrangular, de 12.6m de enclusa. Evidentment, cal pensar que costat, ocupant una superfície d’uns aquesta no seria l’única estança de l’Edifi- 158m². La seva identificació amb una ci IV dedicada a les tasques metal· funció vinculada a la metal·lúrgia es do- lúrgiques i probablement l’estança central naria a partir de nombroses evidències hi tindria un paper vinculat, però també com la documentació de tres llars de foc a els mòduls septentrionals que estan com- cadascun dels tres àmbits de la part de pletament arrasats. Tal com s’ha obser- migdia, juntament amb nivells de cendres vat, tant per les zones del nord-est penin- i carbons, cubetes reblertes d’escòries de sular (Sanmartí i Santacana, 2005: 94-96), ferro, una enclusa de pedra, gresols, un pa com per les que corresponen al Llengua- de plom, materials diversos de tipus doc (Lebeaupin, 2011: 56), aquests són metàl·lic segurament dipositats per al seu els elements prototípics de documentació reciclatge, etc. En definitiva, doncs, un en els llocs de depuració i forjat. Pel que taller polimetal·lúrgic on es treballaria fa als forns de ferro, de forma general, són amb metalls com el ferro, el bronze, el unes cubetes excavades al subsòl i revesti- coure o el plom. A la vegada, però, l’anà- des d’argila, les quals s’omplien amb ca- lisi de residus d’algun dels gresols recupe- pes de mena metàl·lica i carbó i que esta- rats ha permès identificar traces de partí- ven dotades de tuberes d’aire. Només cules d’or i plata treballades, fet que així, i després que s’hagués refredat la demostraria la presència també d’un orfe- mena,36 es procedia a la fase de reducció bre en aquest taller, fet fonamental per en la qual es podia trossejar el mineral per comprendre l’explotació del territori per separar el ferro en estat pur, el qual es po- part de Roma (Morera, 2017). sava en un altre forn per obtenir-ne lin- En general, doncs, les traces parlen gots. Aquests, finalment passaven a mans d’un espai de producció metal·lúrgica dels ferrers per a ser forjats. A banda de la amb funcions altament especialitzades i cubeta-forn, al voltant hi hauria diferents on els usos dels espais segurament estaven fogars i un bloc de pedra freda que es feia molt ben acotats. D’aquesta manera, és servir d’enclusa. Tot plegat en unes estan- molt probable que hi hagués uns espais ces obertes o semicobertes,37 d’entre 30 i de fosa i treball, uns altres de preparat i 50m2.

36. En alguns casos s’ha proposat que les grans tenalles dolia que a vegades es troben a l’exterior dels forns justament estarien plenes de líquids i servirien per refredar els objectes de ferro (Morell, 2006: 21). 37. Es considera que algunes de les tasques metal·lúrgiques, sobretot les vinculades a la copel·lació, es realit- zarien a l’aire lliure o en espais convenientment ventilats, ja que en alguns dels processos s’alliberen ga- sos d’una especial toxicitat (Bonet i Mata, 2002: 198; Duran et alii, 2014: 297).

116 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, en època antiga: el Castellot de Bolvir Oriol Olesti Vila, Manel Viladevall Solè i el Tossal de Baltarga

Nosaltres creiem que la producció tres zones minero-metal·lúrgiques s’ha del taller estaria certament diversificada o vinculat la presència d’atzurita amb l’ela- que, almenys, hauria estat diversificada al boració d’utensilis en bronze (Rafel et llarg dels anys. Un primer metall creiem alii, 2008: 246). que podria ser el ferro. De fet, no en te- La presència d’un taller metal·lúrgic nim molts indicis, així que és possible que als assentaments d’arrel indígena, cata- fos un treball que s’hagués fet discontínu- lans i rossellonencs, és certament freqüent ament. Comptem amb alguna escòria de i comú. I també ho és que els tallers no ferro, amb la possible enclusa de l’habita- estiguin especialitzats en un sol producte, ció de ponent i amb tots els utensilis i ei- sinó que aprofitin les mateixes instal· nes, petites i grans, recuperades de l’habi- lacions per diversificar la producció i, evi- tació de llevant. Així, és possible que aquí dentment, el tractament de diferents me- es realitzés una refosa de les peces, amb la talls (Belarte et alii, 2009: 107-115), voluntat de reutilitzar el metall. Així, es esdevenint veritables tallers polimetàl·lics procediria, no tant a una depuració del (Morell, 2009: 521). Pel que fa a les evi- mineral, sinó a un forjat de la nova peça dències de la metal·lúrgia del ferro, ja vè- (encara que no les haguem detectat ni do- iem com en els oppida ibèrics teníem in- cumentat directament). De totes mane- nombrables exemples, però aquests res, aquestes són evidències indirectes que també existeixen en els assentaments ibe- no permeten avançar en la tecnologia ni roromans. Al mateix jaciment de Lo Lla- en els procediments emprats. dre de Llo (Campmajó, 1983: 32) se li Però també hem testimoniat el tre- suposa l’existència d’un forn metal·lúrgic ball amb altres metalls. Els estudis sedi- en la fase dels segles ii-i ane; a Darró es mentològics realitzats de diferents gresols documenta un taller metal·lúrgic al ii ane han posat en relleu també una metal· (López, 2013: 373); o a la Torre Roja, on lúrgia del plom i del bronze. En el primer es troben elements que es vinculen a un cas, a part de les anàlisis realitzades, tam- taller metal·lúrgic de ferro en la fase repu- bé s’han recuperat alguns objectes de blicana (Fortó i Maese, 2011: 135). Tam- plom i, sobretot, una colada residual bé al Serrat dels Tres Hereus es localitzà d’uns 20cm d’amplada. Tal vegada, la di- un forn de forja del segle i ane (Morell, ficultat aquí radica en saber si l’objecte 2006: 19-23). I cal no oblidar l’assenta- de transformació era el mateix plom o si ment del Camp de Lloses, en aquest cas contràriament s’estava elaborant unes no vinculat ni ubicat directament en un tasques de copel·lació, en les quals s’ob- gran centre poblacional, però on la trans- tingués un element principal (or o plata), formació i el processament d’objectes de però també se n’aprofités el plom purifi- ferro és una de les funcions principals cat, col·lateralment, per elaborar utensi- (Duran et alii, 2015). lis. I pel que fa al bronze, els seus indicis Quant als assentaments on es propo- provenen de la localització de coure en sa la producció i el treball del bronze, els gresols, de les peces elaborades en hem de dir que ja no són tan nombrosos bronze recuperades en el mateix edifici i com els de les evidències siderúrgiques. de la recuperació d’atzurita en una sitja Pel que fa a la producció bronzista en el ben propera i coetània a l’edifici. En món ibèric, podríem citar el Puig de Sant aquest sentit, hem de recordar que en al- Andreu (Rovira, 2005: 802) o el complex

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 117 La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, en època antiga: el Castellot de Bolvir Oriol Olesti Vila, Manel Viladevall Solè i el Tossal de Baltarga sector minero-metal·lúrgic del Baix Prio- ducció d’objectes de bronze eren reduïts, rat (Rafel et alii, 2008: 246). I en els jaci- els que estan relacionats amb la copel·lació ments de cronologia republicana, ja més del plom per obtenir plata (o or) encara relacionats amb la fase iberoromana del són més escassos. En aquest cas hem de ci- Castellot, un altre cop comptem amb tar el jaciment dels Puntals dels Llops, a la l’exemple del Camp de les Lloses, on a zona edetana, on clarament s’han identifi- part de la important indústria del ferro, cat algunes dependències dedicades a la també s’ha documentat una producció de copel·lació del plom argentífer, amb un bronze (Duran et alii, 2001: 431) o el ja- gran nombre d’objectes, escòries, restes ciment de Monteró de Camarasa, a la estructurals, i nivells arqueològics que hi Noguera, al qual també se li suposa una estarien vinculats (Bonet i Mata, 2002: activitat manufacturera relacionada amb 198 i ss). També al Castellet de Bernabé el bronze (Bermúdez et alii, 2005: 457). I s’hauria documentat un taller metal·lúrgic si anéssim una mica més lluny, al jaci- per la fosa de plom (Belarte et alii, 2009: ment de Lattes també s’han documentat 109). A la zona del principat, el Castellet tallers dedicats a la producció d’objectes de Banyoles de Tivissa seria l’únic exem- de bronze datats a la primera meitat de ple fefaent on s’hauria contrastat la pro- segle i ane (Py, 2009: 267).38 ducció de plom.39 Pel que fa a la resta del Pel que fa a la producció d’objectes de territori, tot i que l’explotació del plom és plom, una de les possibilitats seria que es documentada a les muntanyes del Baix produïssin processos de copel·lació. A part Priorat i a la zona propera a Girona,40 a dels rebuigs de plom en el mateix taller, cap altre jaciment català s’ha corroborat la comptem amb una possible formatgera, seva metal·lúrgia (Morell, 2009: 95). Fi- recuperada a l’habitació de llevant, però nalment, i pel que fa a la zona del Llen- també amb restes d’ossos recremats, per- guadoc, un altre cop és Lattes un exemple cutors i matxucadors de pedra (en aquests de producció d’objectes de plom, en dos darrers casos, no al taller metal·lúrgic, aquest cas corresponent a les etapes justa- sinó que a diferents zones del jaciment). Ja ment tardorepublicanes (Py, 2009, 267). dèiem que tots aquests elements han estat Així doncs, la metal·lúrgia del ferro, interpretats en clara vinculació amb els del bronze i del plom estan ben testimo- processos de copel·lació (Bonet i Mata, niades en el territori, també en les etapes 2002: 198 i ss; Pieters, en premsa). Però si republicanes, documentant-se sovint els exemples i paral·lels de forns de pro- conjuntament en un mateix taller artesa-

38. Es tracta d’un taller localitzat a l’illot IV, i curiosament també es dedicà a la metal·lúrgia del plom. 39. Segons els investigadors que treballen en el jaciment, l’elaboració d’objectes de plom seria una produc- ció secundària derivada de la copel·lació dels ploms argentífers amb la intenció d’obtenir i poder produ- ir objectes de plata. Per d’altres, les restes de colades de plom tan sols són evidències del treball del plom en exclusivitat, però no se’n pot inferir la copel·lació (Rafel et alii, 2008: 264-265). Aquesta és una controvèrsia científica que s’incrementa amb el fet que, pel que sembla, en el període preromà la majoria dels ploms emprats com a metall independent procedeixen de ploms desplatats, subproducte de la copel·lació (Morell, 2009: 152). 40. A banda d’aquestes dues zones, on efectivament s’ha contrastat la seva explotació a l’Antiguitat, també se suposa que s’hauria pogut explotar al turó de Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet, en algu- nes zones del Baix Llobregat i als Pirineus, els quals contenen una rica i variada mineralització (Morell, 2009: 95-100).

118 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, en època antiga: el Castellot de Bolvir Oriol Olesti Vila, Manel Viladevall Solè i el Tossal de Baltarga nal. La presència d’un taller metal·lúrgic tació del coure, l’argent, la plata, l’arsènic de producció polimetàl·lica a l’Edifici IV i l’antimoni, amb unes datacions molt l’hem d’entendre com un fenomen nor- clares de principis del segle i ane, que es malitzat en el marc del context de l’ibèric podrien allargar fins al iv-iii ane (Mainte- final i que no ha de sorprendre, ni veure’s nant, 2014). O també les explotacions de com excepcional. I en el cas dels Pirineus, ferro que s’han documentat al Canigó segons les molt recents investigacions que (Pagès, 2014; Munteanu, 2010). s’estan realitzant a les valls properes a Però la producció que certament és Cerdanya, encara s’hauria de veure com excepcional en aquest moment, i de la un fenomen i com una activitat econòmi- qual no en coneixem cap tipus de paral· ca que s’enquadra en una producció mi- lel, és la producció d’or.42 Ja hem vist que nero-metal·lúrgica d’ampli abast. en una de les anàlisis en les mostres d’un Efectivament, a diferents llocs de les gresol es va detectar una microviruta d’or valls i muntanyes contigües i adjacents ala treballat, no en estat pur. Evidentment, Cerdanya s’estan documentant processos és només una nanopartícula, amorfa i de mineria i de metal·lúrgia que s’inicien, sense una definició concreta, però indub- o tenen el seu moment de major auge, tablement ens està indicant el treball justament en les etapes republicanes. Po- d’aquell metall preciós. De ben segur que dríem posar d’exemple el proper lloc del no podem parlar d’una producció indus- Goleró, on l’equip de J.M. Palet ha docu- trialitzada ni sistematitzada i les dades mentat una fase d’ocupació relacionada certament ens indicarien una activitat amb la producció metal·lúrgica que s’ini- molt circumscrita a la macroregió cerda- cia en el segle ii ane (Palet et alii, 2010: na. Però també és evident que aquella mi- 72). També a la vall de l’Arieja, l’arqueò- cropartícula no va arribar al gresol de ma- loga Emmanuelle Meunier, de l’equip de nera atzarosa i formant part d’un Béatrice Cauuet, ha documentat una ex- sediment qualsevol. Hi arribà perquè es plotació minero-metal·lúrgica del coure va treballar l’or. Però a més, comptem (però també de zinc, plom o sulfurs). Tal amb tot d’altres indicis, en el mateix jaci- com s’exposa en un article d’aquest ma- ment i en d’altres propers, que avalen teix volum, Meunier ha pogut localitzar aquesta possible producció. En els matei- dos fronts miners, amb evidents traces xos anàlisis hem documentat la presència d’extracció dels filons i de reducció del de cinabri, un mineral amb un molt alt mineral a l’exterior, amb un registre cerà- percentatge de mercuri, que a la penínsu- mic propi dels segles ii-i ane, i una data- la Ibèrica i d’època romana només es co- ció radiocarbònica centrada en la Segona neix la seva extracció a les mines de Sisa- Edat del Ferro.41 També Julien Mainte- po d’Almadén, a Ciudad Real, essent nant ha documentat a la zona de les Cor- utilitzat per daurar.43 Del mateix jaci- beres l’extracció minera i posterior explo- ment del Castellot hem de fer menció de

41. De fet, aquestes dades són coincidents amb les que es troben en altres zones mineres de valls properes, com la de l’Auda (Beyrie et alii, 2011) 42. Cal dir que a Lattes s’han trobat lleugers indicis d’orfebreria de l’or i la plata a l’interior de l’oppidum (Lebeaupin, 2010: 56). 43. De totes maneres són conegudes les seves propietats, també, per amalgamar l’or.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 119 La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, en època antiga: el Castellot de Bolvir Oriol Olesti Vila, Manel Viladevall Solè i el Tossal de Baltarga la localització d’una arracada naviforme una mineria d’extracció d’or al·luvial a les d’or, en contextos estratigràfics republi- Guilleteres, però que també al Castellot, cans. Però especialment interessant seria en l’Edifici IV, s’hi hagués desenvolupat la localització, a escassos 5 km, d’unes un petit taller orfebre i de tractament possibles mines d’or al·luvial, a la zona de d’aquest mineral. Una altra cosa és l’anàli- les Guilleteres d’All, que segons el nostre si de la producció, la repercussió en els rols parer haurien estat en funcionament en i en les dinàmiques comercials i, final- època romana.44 ment, el seu abast comarcal. Per una altra banda, cal recordar el cas Per acabar amb la metal·lúrgia, val a del Tossal de Baltarga, d’on es recuperà dir que la presència de tallers metal· un anell de ferro amb un signaculum, que lúrgics en els assentaments republicans contenia un petit percentatge d’or. I ja per del nord-est peninsular i, fins i tot aques- acabar, no podríem deixar de mencionar ta producció orfebre en or i plata, podria que a molt a prop de les Guilleteres d’All, tenir la seva correspondència històrica en a l’altra banda del Segre, als anys 80 del alguns passatges dels autors antics. Efecti- segle passat es va recuperar una cadena vament, alguns d’aquests, en el marc de d’or de la necròpolis de Prats, en aquest les guerres sertorianes, contrasten la pro- cas dels segles ii-iii dne. Per tant, en un ducció d’objectes en or i plata, i també marc geogràfic de no més de 10 km de di- d’armes (i cal pensar que estarien fetes de àmetre, comptem amb quatre evidències ferro), per part de la població indígena. vinculades amb l’or (l’arracada, la micro- Així, per exemple, Titus Livi ens diu que viruta, el signaculum, i la cadena), de les «Sertori havia extès per tota la província quals tres presenten una cronologia repu- l’ordre que cadascú (aliats) fabriqués ar- blicana, un taller polimetal·lúrgic i unes mes en proporció a la seva riquesa (...). possibles mines d’or a l’aire lliure que pre- Va reunir per tot arreu obrers seleccionats senten unes característiques força coinci- i els va establir en tallers públics calculant dents amb els models d’època romana. amb precisió el que podien fer» (Per. 91). Pensem que no poden ser casuals aquestes O també Plutarc, que en la seva biografia coincidències i que tots aquests registres sobre Sertori menciona que «ell (Sertori) han d’estar íntimament relacionats entre va fer d’una multitud de bergants un cos ells (tot i acceptar que algun dels objectes de tropes ben disciplinades. Ell els hi va pot procedir certament d’altres àrees). Per proporcionar l’or i la plata per poder de- nosaltres un possible lligam transversal i corar els seus escuts i els seus cascs» (Serto­ comú a tots, seria que existís efectivament ri, 14).45 Com dèiem, és evident que

44. A on ja realitzàrem diferents intervencions arqueològiques que permeteren documentar una possible bassa de contenció d’aigües amb el corresponent dic, que s’adequaria al tipus d’explotació típica en el món romà per a les mines d’or, mitjançant el sistema de «ruina montium». Malauradament, tot i que es trobaren un parell de fragments ceràmics, aquests no permeteren afinar una cronologia. D’aquesta ma- nera, podem afirmar que es tracta d’una estructura antròpica, però sense poder especificar-ne la crono- logia. Ara bé, creiem que tant la morfologia de la zona, com les estructures documentades i les evidènci- es identificades a la regió al voltant de la producció aurífera (juntament amb les dades que ofereixen les fonts clàssiques) permeten plantejar de forma plausible la possibilitat d’una explotació de l’or al·luvial del Segre a les Guilleteres d’All, amb un inici, com a mínim, en època republicana. Sobre les intervenci- ons a les Guilleteres, vid.: Olesti et alii, 2015. 45. Seguim en aquest cas l’edició de l’editorial Bernat Metge amb traducció de Carles Riba de l’any 1935.

120 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, en època antiga: el Castellot de Bolvir Oriol Olesti Vila, Manel Viladevall Solè i el Tossal de Baltarga

Figura 5. Edifici IV del Castellot. (Font: autors) aquestes són unes referències que es cir- també s’esdevingueren al llarg del procés cumscriuen en el marc de les guerres ser- de romanització: la necessitat que va tenir torianes i que, a més, en cap cas ens estan Roma de la població indígena i el suport mencionant a cap assentament en con- que en va rebre. I en aquest cas més con- cret. Així, es podrien referir a grans po- cret, ja parlant de la indústria metal· blats, a petits assentaments poblacionals, lúrgica, de la creació d’unes bases logísti- a llocs amb un praesidium, a centres de ques, probablement escampades producció especialitzada, etc. densament pel territori, les quals podrien Però per nosaltres són interessants quedar definides en uns tallers metal· aquests passatges perquè contrasten i veri- lúrgics ubicats a l’interior dels assenta- fiquen una pràctica que els romans em- ments o en zones altament especialitzades, praren durant els moments de conflicte, com hem vist en els diferents exemples ar- però que perfectament podem pensar que queològics mencionats suara, però que

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 121 La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, en època antiga: el Castellot de Bolvir Oriol Olesti Vila, Manel Viladevall Solè i el Tossal de Baltarga perfectament podrien respondre a la reali- amb les dos vessants de la serralada no tat documentada al Castellot de Bolvir. hauria de ser un fet excepcional. Malauradament, no coneixem paral· lels propers d’aquests dipòsits en el terri- 3.4. La producció de gel/neu tori immediat. Efectivament, són segura- Finalment, una última producció que ment incomptables els exemples de creiem que s’hauria pogut desenvolupar dipòsits i cisternes en els jaciments cata- al Castellot és l’elaboració, emmagatze- lans i rossellonencs siguin d’època ibèrica matge i posterior comercialització de o republicana: els Vilars d’Arbeca (Ju- neu.46 Aquesta activitat s’hauria desenvo- nyent et alii, 2011: 157), els Estinclells de lupat a l’anomenat Edifici II i l’hem infe- Verdú (Asensio et alii, 2009: 125), la for- rit a partir de la localització d’un gran re- tificació d’Olèrdola (Palmada, 2003: tall ovalat, del qual n’hem documentat 258) i un llarg etcètera. Però a tots ells uns 70m3, però que certament era més se’ls suposa un ús bàsic d’emmagatzemat- gran. Per nosaltres, clarament associat a ge d’aigua, ja sigui per la impermeabilitat aquest retall existia un altre gran retall del substrat o per haver creat un enlluït a que morfològicament es podia associar al les parets a base d’argila. Cap d’ells sem- que en les fonts antigues es coneix com bla ser destinat a guardar aigua en alguna un arca lapidum; o sigui, el contrapès de les seves formes sòlides. d’una premsa. Cal remarcar que la neu i Pels estudis que s’han realitzat, sem- el gel no eren elements desconeguts pels blaria que els pous de gel/neu d’època ro- autors clàssics. Autors com Plini (Hist. mana presentarien unes característiques Nat. XIX, 19, 5-6), Marcial (XIV, 117- similars a les de la gran bassa del Castellot. 118), Petroni (Satyricon 31, 3) o Sèneca Consistirien en unes profundes cavitats de (IV, 13,8-10), ens parlen del gust entre fins a 9m de fondària on s’aniria acumu- els romans per les begudes fredes i la ne- lant la neu. Ja al capdamunt, una capa de cessitat que tenien del gel per a refre- palla i materials periples en cobriria la su- dar-les. Però fins i tot, alguns d’ells com perfície, permetent l’aïllament tèrmic i Plini (Hist. Nat. XXXVI, 1, 2), o Sèneca ajudant a què es poguessin mantenir les (IV, 13, 2-3 i IV, 13, 8-10) esmenten que condicions de fredor internes, a pesar que els romans feien dipòsits a les muntanyes a l’exterior pogués fer calor (Woods i per concentrar la neu i comercialitzar-la Woods, 2011: 64-71). Segurament, la posteriorment. També ho fa Ateneu de presència d’unes altes parets de pedra po- Naucratis, afegint la dada que ja Alexan- drien ajudar a mantenir aquest especial dre el Gran va fer excavar 30 refrigeradors microclima, element que també se suposa de neu (Deipn., III, 97, 124). Per tant, pel que fa a l’Edifici II del Castellot.47 l’existència d’un pou de gel al bell mig Pel que fa als usos que hagués pogut d’una vall pirinenca ben comunicada tenir la neu, no ens hauria de ser difícil

46. En aquesta teoria no arribem a discernir si es tractaria de neu, de gel o de glaç. Per simplificar la com- prensió, utilitzarem el mot «neu» per referir-nos a les tres possibilitats. 47. A partir de la identificació de murs perimetrals a la bassa i de la contrastació d’un rebliment intern de la mateixa composat per una abundantíssima quantitat de pedra, possiblement procedent d’aquests matei- xos murs que tancarien i aïllarien l’espai d’emmagatzematge.

122 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, en època antiga: el Castellot de Bolvir Oriol Olesti Vila, Manel Viladevall Solè i el Tossal de Baltarga d’imaginar-nos-els. El primer i més bàsic sentaments com El Castellot o el Tossal podria ser el de garantir unes reserves per- de Baltarga, encara manca molta feina manents d’aigua. Cal no oblidar que la per fer per a poder completar aquesta vi- neu no és res més que la cristal·lització de sió general. Tot i això, amb les dades dis- l’aigua i, en fondre’s, esdevé líquid una ponibles ja podem entreveure alguns as- altra vegada. Davant la impossibilitat de pectes realment interessants, de tal tenir unes reserves permanents d’aigua lí- manera que l’àrea ceretana es configura quida, a causa de la porositat del substrat, com un territori marcat per unes caracte- la reserva en forma de neu podria ser una rístiques pròpies relacionades amb la seva alternativa. Un altre ús, ja ho hem vist en geografia i climatologia, però a la vegada tractar els autors antics, és el subministra- que en molts aspectes resulta similar i ment de neu i gel als nuclis urbans per propera a l’evolució d’altres àrees del satisfer la demanda i necessitat de begu- món ibèric del nord-est peninsular. Es des fredes als seus habitants. En aquest tracta d’unes poblacions que des d’un cas, l’emmagatzematge de neu respondria moment ben antic ja estableixen relaci- a una comercialització directa del pro- ons complexes de producció i explotació ducte. Finalment, no s’hauria de me- dels recursos, adaptades al seu entorn i a nystenir les propietats de la neu com a aï- les seves necessitats. Una producció i ex- llant tèrmic i per a conservar productes, plotació que, com hem vist, anaren evo- les quals la farien òptima pel comerç d’al- lucionant en relació amb els canvis socio- tres productes i el trasllat a llocs més llu- polítics i econòmics patits pel poble nyans sense patir la putrefacció. En ceretà, tant per la seva evolució interna aquest cas, la neu no seria l’objecte de co- com per la irrupció romana. És per això mercialització, sinó que en seria un ele- que l’estudi de la forma d’explotar i apro- ment secundari. fitar recursos tals com l’agricultura, la ra- maderia, la metal·lúrgia, etc., tan ben do- cumentats en els assentaments estudiats, 4. Conclusions es converteix en una finestra oberta que permet accedir de forma directa a la com- Totes aquestes dades, per tant, permeten prensió de l’estructura social i econòmica oferir una primera panoràmica al voltant del poble ceretà. I, per tant, la continuïtat de l’explotació dels recursos en el territori en els esforços per estudiar aquests ele- cerdà en època iberoceretana i romana re- ments en els propers anys ha de ser clau publicana. Evidentment encara estem en per avançar en el coneixement de les soci- un estadi molt primerenc de la recerca i etats que habitaren la vall de la Cerdanya tot i els avenços en el coneixement d’as- a l’Antiguitat.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 123 La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, en època antiga: el Castellot de Bolvir Oriol Olesti Vila, Manel Viladevall Solè i el Tossal de Baltarga

Referències bibliogràfiques

Aranegui, A. 2012. Los Íberos: ayer y hoy. Madrid. Ed. Marcial Pons. Asensio, D.; López, D.; Mestres, J.; Molist, N.; Ros, A.; Senabre, M.R. 2006. «De la pri- mera edat del ferro a l’ibèric antic: la formació de les societats complexes a la zona del Pene- dès». En: Universitat de Barcelona (ed.). ArqueoMediterrània, 9. De les comunitats locals als estats arcaics: la formació de les societats complexes a la costa del Mediterrani occidental, 289- 304. Asensio, D.; Cardona, R.; Ferrer, C.; Garcia-Dalmau, C.; Morer, J.; Pou, J.; Saula, O. 2009. «L’arquitectura domèstica en el nucli fortificat ilergeta dels Estinclells (Verdú, l’Ur- gell), Segle iii aC». En: Arqueomediterrània 11. L’espai domèstic i l’organització de la societat a la protohistòria de la Mediterrània occidental (Ier mil·leni aC), 125-141. Belarte, M.C.; Bonet, H.; Sala, F. 2009. «L’espai domèstic i l’organització de la societat ibèri- ca: els territoris de la franja mediterrània». En: Universitat de Barcelona (ed.). Arqueomediter­ rània 11. L’espai domèstic i l’organització de la societat a la protohistòria de la Mediterrània occi­ dental (Ie rmil·leni aC), 93-119. Bénézet, J.; Hallavant, Ch. ; Bouby, L.; Machado, C. 2015. «La fossé de la rue des Corbières et le système de defènse d’Elne (Pyrénées Orinetales) durant le deuxième âge du fer (IVe – II s. ane)». Documents d’Archéologie Meridionale 35, 253-284. Bermúdez, X.; Graells, J.; González, M.A.; Morell, N.; Principal, J. 2006. «El jaciment iberoromà de Monteró 1 (Camarasa, la Noguera). Resultats preliminars de les intervencions arqueològiques». En: Institut d’Estudis Ceretans (ed.). XIII Col·loqui Internacional d’Arqueo­ logia de Puigcerdà, Món Ibèric als Països Catalans, I, 455-462. Berrocal, A. 2015. Informe dels resultats de l’anàlisi carpològic del rentat de les mostres de sediment del jaciment del Castellot (Bolvir, la Cerdanya). Treball inèdit. Beyrie, A., Fabre, J.-M., Kammenthaler, E., Mantenant, J., Munteanu, G.; Rico, C. 2011. «Une vaste exploitation minière du second âge du Fer. La mine de cuivre des Barrencs (Las- tours, Fourne-Cabardès, Aude)». Revue Archéologique de la Narbonnaise 44, 39-56. Bonet, H.; Mata, C. 2002. El Puntal dels Llops. Un fortín edetano. València: Diputación Pro- vincial de Valencia. Bousquet, D.; Campmajó, P.; Brabol, D.; Rancoule, G.; Ruas, M.P.; Bouby, L.; Calas- trenc, C.; Llubes, M.; Parent, G. 2014. «Du Bronze Final III au Ier âge du Fer. Premiers résultats des fouilles du site de menhir à Eyne». En: Institut d’Estudis Ceretans (ed.). XV Col· loqui Internacional de Puigcerdà. La transició Bronze Final – 1a Edat del Ferro al Pirineu Ori­ ental, 107-129. Buxó, R.; Principal, J.; Alonso, N.; Belarte, M.C.; Colominas, L.; López, D.; Pons, E.; Rovira, M.C.; Saña, M.; Valenzuela, S. 2010. «Prácticas alimentarias en la edad del Hier- ro en Cataluña». En: Servei de Publicacions de la Universitat de València (ed.). Saguntum. Extra-9. De la cuina a la taula. IV reunió d’economia en el primer mil·lenni aC, 81 – 96. Campmajó, P. 1983. Le site protohistorique de Llo (Pyrénées Orientales). Perpignan: Université de Perpignan. Campmajó, P. 2013. Rapport de fouille programmée du site de Llo 1 (année 2013). Treball inèdit. Colominas, L. 2008. «Els animals en el conjunt de les pràctiques socials desenvolupades a l’esta- bliment rural de Mas Castellar (Pontós, Girona)». Cypsela 17, 219-230. Colominas, L. 2014a. Estudi arqueozoològic de les restes de fauna recuperades al jaciment del Cas­ tellot de Bolvir (Cerdanya). Campanyes 2010, 2011 i 2012. Treball inèdit. Colominas, L. 2014b. Estudi arqueozoològic de les restes de fauna recuperades al jaciment del Tossal de Baltarga (Cerdanya). Campanya 2012. Treball inèdit. Colominas, L.; Nadal, J. 2011. Estudi arqueozoològic de les restes de fauna recuperades al jaciment del Castellot de Bolvir (Cerdanya). Treball inèdit.

124 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, en època antiga: el Castellot de Bolvir Oriol Olesti Vila, Manel Viladevall Solè i el Tossal de Baltarga

Delsol, N. (en prensa). «Élevage et ressources animales dans le Sud-Ouest de la gaule à la fin de l’âge du Fer». Actas du 39e colloque AFEAF: Production et Proto-industrialisation aux ages du fer. Duran, M.; Hidalgo, G.; Moly, D. 2016. «Darreres intervencions al jaciment ibèric de Les Maleses: excavacions i procés de museïtzació». Tribuna d’Arqueologia 2013-2014, 60-79. Duran, M.; Mestres, I.; Principal, J. 2001. «El Camp de les Lloses (Tona, Osona)». En: Generalitat de Catalunya (ed.). Actes de les Jornades d’Arqueologia i Paleontologia., II, 423- 437. Duran, M.; Mestres, I.; Principal, J.; Padrós, C. 2015. «El Camp de les Lloses (Tona, Oso- na): un post avançat amb tallers metal·lúrgics al servei de la logística de l’exèrcit romanorepu- blicà (125-75 ane)». Revista d’Arqueologia de Ponent 25, 293-307. Fortó, A.; Maese, X. 2011. «La Torre Roja: un jaciment ibèric i medieval (Caldes de Montbui, Vallès Oriental; Sentmenat, Vallès Occidental». Tribuna d’Arqueologia 2009-2010, 113-149. Gardiesen, A. 2011. «Economia alimentària i límits d’una disciplina: alguns exemples arqueo- zoològics de l’edat del ferro al Llenguadoc». En: Universitat de Barcelona (ed.). Arqueomedi­ terrània 12. Economia agropecuària i canvi social a partir de les restes bioarqueològiques. El pri­ mer mil·leni aC a la mediterrània occidental, 47-60. Grau, I. 2016. «Conquista e implantación romana en la Contestania central». En: J. Pera, J. Vi- dal (eds.). Fortificaciones y control del territorio en la Hispania republicana., 109-136. Libros Pórtico. Junyent, E.; Poch, R.M.; Balasch, C.; Sala, R. 2011. «La Fortalesa de l’Aigua. Els fossats i el pou dels Vilars d’Arbeca: primeres lectures». Tribuna d’Arqueologia 2009-2010, 153-184. Kotarba, J. 1995. «Premières données sur l’occupation humaine du versant nord des Albères durant l’époque romaine et l’Antiquité Tardive». En: Institut d’Estudis Ceretans (ed.). X Col· loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Homenatge a J. Guilaine, 549-554. Lebeaupin, D. 2010. «La métallurgie dans la ville de Lattara». En: M. Py, L. Pernet (eds.). Les objets racontent Lattara, 56-57. Éditions Errance. López, A. 2013. «Evolució constructiva i material arqueològic de la casa núm. 3 del poblat de Darró (Vilanova i la Geltrú), segles ii-i aC». En: M. Prevosti, J. López, J. Guitart (ed.). Ager Tarraconensis 5. Paisatge, poblament, cultura material i història, 369-390. ICAC. López, D.; Valenzuela-lamas, S.; Sanmartí, J. 2011. «Economia i canvi socio-cultural a cata- lunya durant l’edat del ferro». En: Universitat de Barcelona (ed.). Arqueomediterrània 12. Economia agropecuària i canvi social a partir de les restes bioarqueològiques. El primer mil·leni aC a la mediterrània occidental, 71-92. Mantenant, J. 2014. Montagnes métallifères de la Gaule méditeranéenne. Approche archéologique et historique de la production des métaux en Languedoc occidental du début du second âge du Fer à la fin de la période romaine (IVème s. av. n. è. - Vème s. de. n. è.). Tesi doctoral inèdita. Martzluff, M.; Bousquet, D.; Campmajó, P.; Crabol, D.; Rendu, Ch.; Belbenoit, V. 2014. «Questions sur le model d’occupations de l’espace sur la Solana de Cerdagne, autour du Bronze Final-Ier âge du Fer». En: Institut d’Estudis Ceretans (ed.). XV Col·loqui Interna­ cional de Puigcerdà. La transició Bronze Final – 1a Edat del Ferro al Pirineu Oriental, 167-185. Mata, C.; Pérez, G.; Iborra, M.P. 2005. «Les activitats econòmiques dels pobles ibers al País Valencià». En: Institut d’Estudis Ceretans (ed.). XIII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Món Ibèric als Països Catalans, I, 737-753. Mercadal, O.; Aliaga, S. 1994. «La vil·la i necròpolis del Roc d’Esperança, Alp (la Cerdanya)». En: Generalitat de Catalunya (ed.). Segones Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, 117-123. Moix, E. 2010. «Intervenció arqueològica a cal Barrier (Llívia, la Cerdanya)». En: Generalitat de Catalunya (ed.). X Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona, 259-262. Monrós, M. 2012. Anàlisi dels espais d’ús públic el món ibèric. Tesi doctoral inèdita.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 125 La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, en època antiga: el Castellot de Bolvir Oriol Olesti Vila, Manel Viladevall Solè i el Tossal de Baltarga

Molist, N.; Enrich, J.; Bosch, J.M.; Butí, S.; Garcia, M.; Gómez, M.; Mestres, J.; Sales, J.; Salvadó, N.; Senabre, M.R. 2005. «Un taller artesà ibèric a Olèrdola. L’alum com a indi- cador químic per a la localització dels llocs de tenyit o d’adobatge de pell». Tribuna d’arqueo­ logia 2003-2004, 129-166. Morell, N. 2006. «Forjant el passat: recerques arqueològiques entorn la metal·lúrgia del ferro al Serrat dels Tres Hereus». L’Erol. Revista cultural del Berguedà 91, 19-23. Morell, N. 2009. La metal·lúrgia del plom durant el període ibèric: treball i ús del plom entre els íbers del nord. Tesi doctoral inèdita. Morera, J. 2012. Memòria de la intervenció arqueològica als carrers Vapor, pare Agustí Altisent i Ferrer i Duran de Tarragona. Treball inèdit. Morera, J. 2017. Territori i Poblament de Cerdanya a l’Antiguitat. La iberització i la romanització de la vall cerdana. Tesi doctoral inèdita. Morera, J.; Olesti, O.; Oller, J.; Mercadal, O.; Sànchez, E. 2012. «El Castellot de Bolvir (La Cerdanya): ocupacions ceretana, iberoromana i altmedieval. Campanyes de 2010 i 2011». En: Generalitat de Catalunya (ed.). XI Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona, 125-133. Morera, J.; Olesti, O.; Oller, J.; Mercadal, O.; Sànchez, E. 2014. «El Castellot de Bolvir (La Cerdanya): ocupacions ceretana, iberoromana i altmedieval. Campanyes de 2012 i 2013. En: Generalitat de Catalunya (ed.) XII Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona, 159-168. Munteanu, G., 2010. Le district minier de Baillestavy (Pyrénées-Orientales). La production du fer aux époques antique et médiévale. Exploration, topographie, chronologie et géologie des mines souterraines. Treball inèdit. Nadal, J. 1993. Estudi arqueozoològic de les restes de fauna recuperades al jaciment del Castellot de Bolvir (Cerdanya). Campanya 1991. Treball inèdit. Olesti, O. 2000. «Integració i transformació de les comunitats ibèriques del Maresme durant el s. II-I aC: un model de romanització per a la Catalunya litoral i prelitoral». Empúries 52, 55-86. Olesti, O. 2010. «Urbanització, integració i gestió del territori al NE de la Península Ibèrica en època republicana (s. II-I aC)». En: J.M. Nolla (ed.). Time of changes. In the beginning of the Romanisation. Studies on the rural world in the Roman period, 11-60. Olesti, O.; Cauuet, B.; Morera, J.; Oller, J.; Viladevall, M. 2015. «Les Guilleteres d’All (Cerdanya)». ERA. Revista Cerdana de Recerca 1, 83-96. Oller, J.; Olesti, O.; Mercadal, O.; Morera, J. 2015. «El Tossal de Baltarga. Un nou assen- tament Ibero-Ceretà a la Cerdanya». En: Generalitat de Catalunya (ed.). Actes de les Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran, 148-155. Olmos, P. 2010. Estudi dels patrons mètrics arquitectònics i urbanístics del món ibèric (segles V-II aC). Tesi doctoral inèdita. Pagès, G. 2014. «Productions, commerces et consommation du fer dans le sud de la Gaule de la Protohistoire à la domination romaine». Gallia 71(2), 47-67. Palet, J.M.; Orengo, H.A.; Ejarque, A.; Euba, I.; Miras, Y.; Riera, S. 2010. «Formas de pai- saje de montaña y ocupación del territorio en los Pirineos orientales en época romana: estudi- os pluridisciplinares en el valle del Madriu-Perafita-Claror (Andorra) y en la Sierra del Cadí (Cataluña)». Bollettino di Archeologia on line I, 67-79. Palet, J.M., Orengo, H.A., Ejarque, A., Miras, Y., Euba, I., Riera, S., 2013. «Arqueología de paisajes altimontanos pirenaicos: formas de explotación y usos del medio en época romana en valle del Madriu-Perafita-Claror (Andorra) y en la Sierra del Cadí (Alt Urgell)». En: J.-L. Fiches, R. Plana, V. Revilla (eds.). Paysages ruraux et territoires dans les cités de l’Occident ro­ main. Actes du colloque AGER IX, 329-340. Palet, J. M.; Garcia, A.; Orengo, H. A.; Riera, S.; Ejarque, A.; Miras, Y.; Julia, R. 2014. «Ocupación y explotación de espacios altimontanos pirenaicos en la antigüedad: visiones des- de la arqueología del paisaje». En: P. L. Dall’Aglio, C. Franceschelli, L. Maganzani, (eds.). Atti del IV Convegno Internazionale di Studi Veleiati, 455-470.

126 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, en època antiga: el Castellot de Bolvir Oriol Olesti Vila, Manel Viladevall Solè i el Tossal de Baltarga

Palet, J. M.; Garcia, A.; Orengo, H. A.; Polonio, T. 2016. «Ocupacions ramaderes altimon- tanes a les capçaleres del Ter (Vall de Núria i Coma de Vaca, Queralbs): resultats de les inter- vencions arqueològiques 2010-2015». En: Generalitat de Catalunya (ed.). XIII Jornades d’Ar­ queologia de les Comarques de Girona, 67-75. Palmada, G. 2003. «La fortificació republicana d’Olèrdola (Sant Miquel d’Olèrdola, Alt Pene- dès)». Revista d’Arqueologia de Ponent 13, 257-281. Pieters, M. en premsa. «Les outils lithiques dans la chaîne opératoire de transformation des métaux». En: Actes du 39e colloque AFEAF: Production et Proto-industrialisation aux ages du fer. Pons, E. 2006. «El grup cultural empordanès de principis de l’edat del ferro (s. VII i VI aC)». En: Universitat de Barcelona (ed.). ArqueoMediterrània, 9. De les comunitats locals als estats ar­ caics: la formació de les societats complexes a la costa del Mediterrani occidental, 183-196. Py, M. 2009. Lattara (Lattes, Hérault). Comptoir Gaulois Méditerranéen entre Etrusques, Grecs et Romains. Paris: Éditions Errance. Rafel, N.; Armada, X.L.; Belarte, M.C.; Fairén, S.; Gasull, P.; Graells, R.; Morell, N.; Pérez, A.; Villalba, P. 2008. «El área minero-metalúrgica del baix Priorat (Tarragona) en la protohistoria. Explotación y redes de intercambio». Revista d’Arqueologia de Ponent 18, 245- 269. Rébé, I.; de la Hoz, J.; Orduña, E. 2012. «Dos plomos ibéricos de Ruscino (Perpignan)». Pale­ ohispanica 12, 211-251. Rendu, Ch. 2003. La Montagne d’Enveig: une estive pyrénéenne dans la longue durée Le Canet en Roussillon: Ed. Trabucaire. Rigo, A.; Morer, J. 2007. «Les Guàrdies (El Vendrell, Baix Penedès). Un assentament metal· lúrgic d’època ibèrica». En: Generalitat de Catalunya (ed.). Jornades d’Arqueologia 1999. Co­ marques de Tarragona (1993-1999). Prehistòria, Protohistòria i Època medieval, 306-321. Rovira, M.C. 2005. «La producció de bronze a l’àrea d’Ullastret: aportacions arqueomètriques». En: Institut d’Estudis Ceretans (ed.). XIII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Món Ibèric als Països Catalans II, 797-802. Ruas, M.P.; Bouby, L.; Campmajó, P. 2009. «Agriculture en montagne cerdane au Bronze Fi- nal: les données carpologiques de Llo-Lo Lladre (Pyrénées Orientales)». En: M. Barbaza, P. Boissinot, F. Briois (eds.). De Méditerranée et d’ailleurs. Mélanges offerts à Jean Guilaine, 639- 660. Ruiz, A.; Molinos, M. 1993. Los Íberos. Análisis arqueológico de un proceso histórico. Madrid: Ed. Crítica. Sanmartí, J.; Santacana, J. 2005. Els íbers del Nord. Barcelona: Rafael Dalmau editor. Vial, J. 2009. Le Pla de la creu à Bolquère (Pyrénées Orientales). Occupation et mise en culture d’un versant de moyenne montagne au cours de premier âge du fer, en Cerdagne. Treball inèdit. Woods, M.; Woods, M.B. 2011. Ancient Agricultural Technology: from sickles to plows. Minnea- polis: Twenty First Century Books.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 127 https://doi.org/10.5565/rev/tda.61 ISSN 2339-6490 (en línia), ISSN 1134-9263 (en paper)

Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya entre els segles iii ane - iii ne: més que pernae

Lidia Colominas Barberà1

Rebut: 17-04-2017 Acceptat: 01-07-2017

Resum

L’article pretén analitzar l’evolució de les pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya durant l’Antiguitat (segles iii ane – iii ne). Tot i l’escassetat de les dades disponibles en aquest sentit, les recents intervencions arqueològiques a jaciments com el Castellot de Bolvir, el Tossal de Baltarga de Bellver de Cerdanya o la ciutat romana de Llívia permetent oferir una primera aproximació a com el poble ceretà gestionava els recursos ramaders i quina importància tingue- ren aquests dins de la seva societat. Paraules clau: ramaderia; Pirineus orientals; ceretans; Castellot de Bolvir; Tossal de Baltarga; Iulia Livica

Abstract. Animal husbandry practices in the Cerdanya valley between 3rd c. BC and 3rd c. AD: more than pernae

This paper tries to analyze the evolution of animal husbandry practices in the Cerdanya valley during ancient times (3rd century BC – 3rd century AD). Despite the scarcity of the data avail- able in this regard, the recent archaeological interventions on sites such as Castellot de Bolvir, Tossal de Baltarga in Bellver de Cerdanya or the Roman city of Llívia, have allowed to offer a first approach on how the Ceretan people managed the livestock resources and what impor- tance these had within their society. Keywords: animal husbandry; Cerretani; Castellot de Bolvir; Tossal de Baltarga; Iulia Livica

Colominas Barberà, Lidia. «Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya entre els segles iii ane - iii ne: més que pernae». Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21, p. 129-147. DOI: 10.5565/ rev/tda.61

1. Institut Català d’Arqueologia Clàssica. [email protected]

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21, p. 129-147 129 Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya Lidia Colominas Barberà entre els segles iii ane - iii ne: més que pernae

1. Introducció qualitat, equivalents als dels càntabres, dels quals obtenien grans beneficis (Ge­ La informació existent de la ramaderia ogr. 3, IV,11). Marcial comenta que les practicada als Pirineus orientals i específi- pernae Cerretanae s’exportaven a Italià i cament a la plana de la Cerdanya entre els gaudien de notable prestigi (Epigr. XIII, segles iii ane –i iii dne és força escassa. La 54). A la vegada, la continuïtat d’aquesta major part d’informació prové de projec- producció i la seva exportació fins a prin- tes vinculats amb l’Arqueologia del pai- cipis del s. iv ne a diversos punts de l’Im- satge que s’han centrat a investigar les zo- peri està mencionada a l’Edictum de Pre­ nes altimontanes.2 Aquests estudis han tiis de Dioclecià (4, I, 8) permès documentar una fase de creixent Tenint en compte aquestes conside- impacte humà sobre les cotes altes de les racions, amb aquest article es pretén rea- muntanyes a partir de l’Alt Imperi que litzar un primer estudi sobre les pràcti- s’ha vinculat amb activitats ramaderes i ques ramaderes que es van dur a terme a amb el manteniment de zones de pastura la plana de la Cerdanya entre els segles iii (Rendu, 2003, Galop, 2005; Leveau, ane - iii dne. L’aproximació metodològi- 2009; Segard, 2009; Ejarque, 2013; Palet ca que s’utilitzarà serà a partir de l’estudi et alii 2014). Aquests estudis també han del registre arqueozoològic. Aquesta documentat l’existència de diversos tan- aproximació permetrà conèixer quins cats i cabanes en cotes altimontanes. Es animals conformaven la cabana ramadera coneix el jaciment de Sant Feliu de Llo de les comunitats establertes en aquesta (Campmajó, 1983), amb una seqüència àrea pirinenca i establir per a quines pro- cronològica que s’inicia al Neolític Mitjà. duccions s’explotaven. Per tant, permetrà Pel que fa a l’Alt Imperi, s’han documen- caracteritzar la ramaderia practicada. tat diverses cabanes i tancats a la munta- nya d’Enveig (Rendu, 2003), a la plana d’Alp (Mercadal i Carpio, 1990), a Coma 2. Materials de Vaca (Palet et alii, 2014), a la vall de Núria (Palet et alii, 2014) i a la vall del Les restes arqueozoològiques que es pre- Madriu-Perafita-Claror (Palet et alii, senten en aquest estudi provenen dels ja- 2014). ciments del Castellot de Bolvir (Bolvir), Totes aquestes dades permeten co- del Tossal de Baltarga (Bellver de la Cer- nèixer que la ramaderia, efectivament, va danya) i de Iulia Livica (Llívia). ser una de les activitats que es van dur a L’oppidum del Castellot de Bolvir va terme en aquests espais altimontans, però ser fundat a inicis del segle iv ane. Fins a no permeten caracteritzar-la. l’actualitat s’han identificat 15 unitats Per altra banda, les fonts clàssiques domèstiques, disposades en bateria i radi- només ofereixen una informació molt alment al llarg d’una muralla. A l’interior concreta, que fa referència a la producció també s’han documentat àrees obertes i de pernils. Segons Estrabó, la major part zones d’emmagatzematge en sitges (Mo- dels ceretans produïen pernils d’excel·lent rera et alii, 2011). Ens trobem doncs da-

2. L’equip d’en J.M. Palet a l’Alt-Urgell i a Andorra, l’equip de la Christine Rendu i en Pierre Campmajó a la Cerdanya i l’equip de la Veronique Izard i en Gerard Mut al Canigó.

130 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya Lidia Colominas Barberà entre els segles iii ane - iii ne: més que pernae vant d’un oppidum a 1140 metres d’alti- al, com edificis públics, espais produc- tud on es duien a terme activitats de tius, zones d’hàbitat i fins i tot una possi- producció, residència i emmagatzematge, ble mansio (Guàrdia, 2012). A partir de amb una clara vocació de control del ter- finals del segle i - inicis del segle ii ne ritori (Morera, 2017). Durant el segle ii però, es comencen a documentar refor- ane, el poblat es reforma defensivament, mes i abandonaments d’alguns espais que amb una nova entrada flanquejada per mostren que la vitalitat de la ciutat com a dues grans torres quadrades i un bastió tal comença a declinar, malgrat que con- defensiu, es reorganitza completament la tinua habitada fins a mitjans del segle iii xarxa de cases i s’edifiquen espais produc- dne. Els materials recuperats (marbres tius especialitzats vinculats amb la metal· d’importació, vidres, ostres, etc. mostren lúrgia no documentats en la fase anterior com aquesta ciutat, durant l’etapa alt im- (Morera et alii, 2011). Tots aquests can- perial, va estar plenament integrada a les vis s’han vinculat amb la presència d’un xarxes comercials de l’Imperi tot i tro- contingent romà al poblat, de probable bar-se al cor dels Pirineus orientals (Guàr- filiació militar, que estaria destacat com a dia et alii 2000). tropa de control de la via transpirinenca i com a suport logístic de les tropes ubica- des al llarg de la regió (Morera, 2017). 3. Mètode Uns 10 km riu avall, es troba el jaci- ment del Tossal de Baltarga, situat també Per tal de caracteritzar les pràctiques ra- en una elevació estratègica que controla el maderes de les comunitats establertes al pas fluvial i terrestre cap a les terres baixes Castellot de Bolvir, al Tossal de Baltarga i (Morera, 2017). Actualment en procés a Iulia Livica, l’estudi arqueozoològic s’ha d’excavació, de l’etapa ceretana es conei- centrat en l’anàlisi de la importància rela- xen alguns murs i restes d’habitacions or- tiva de cada taxó i de cada element esque- togonals, així com forats de pal, que per- lètic i en l’estudi dels perfils de mortalitat. meten definir aquest establiment com un L’anàlisi de la importància relativa de hàbitat en alçada amb una funció de con- cada taxó s’ha basat en la freqüència de trol visual i territorial (Olesti, 2014). Al representació taxonòmica i en la presèn- llarg del segle ii ane, també es documen- cia/absència de taxons. En aquest estudi, ten remodelacions a Baltarga, amb la la determinació específica s’ha dut a ter- construcció d’un conjunt d’edificis arti- me mitjançant atles de referència (Sch- culats al voltant d’una torre quadrangu- mid, 1972) i a partir dels treballs publi- lar. El material arqueològic recuperat cats per Boessneck (1980), Payne (1985), d’aquesta fase també sembla mostrar un Prummell i Frisch (1986) i Zeder i Pilaar context d’aprovisionament típicament (2010) pel que fa a la diferenciació entre militar (Morera, 2017). ovelles i cabres, i dels treballs publicats A l’últim quart del segle i ane s’aban- per Eisenmann (1980), Eisenmann i donen els dos poblats i es construeix la Beckouche (1986) i Johnstone (2004) pel ciutat de Iulia Livica sobre un establi- que fa a la diferenciació entre cavalls, ases ment anterior, no conegut fins al mo- i mules. ment. Aquesta fundació presenta tots els L’anàlisi de la importància relativa de elements d’una ciutat romana alt imperi- cada element esquelètic s’ha basat en la

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 131 Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya Lidia Colominas Barberà entre els segles iii ane - iii ne: més que pernae freqüència de representació esquelètica a encara no han arribat a la maduresa re- partir del càlcul del Nombre Mínim productiva normalment es relaciona amb d’Elements (NME). L’NME permet de- una explotació de la llet per al consum terminar els efectes tafonòmics o la selec- humà o bé amb un consum de carn ten- ció antròpica efectuada sobre un conjunt, dra (Payne, 1973; Helmer, 2000). Per al- ja que assumeix que tots els elements es- tra banda, els sacrificis al voltant dels 24 quelètics d’un animal estan presents en el mesos es poden relacionar amb un con- moment de la seva mort. Qualsevol des- sum carni, ja que és en aquests moments viació d’aquesta representació esquelètica quan el pes de l’animal s’estabilitza. En esperada serà causada per factors post- canvi, a partir d’aquesta edat, el manteni- mortem (Lyman, 2008). ment de l’animal és justificable si s’explo- Per tal de determinar si realment les ten altres produccions que no pas la carn parts anatòmiques documentades dels di- (Oueslati, 2006). Serà a partir dels 3-4 ferents animals corresponen a aquelles de anys, quan començarà a no ser rendible més alta utilitat en l’àmbit alimentari, la mantenir l’animal viu per a l’explotació freqüència de representació esquelètica de la llana i/o de la llet, ja que és en obtinguda del càlcul del NME s’ha orde- aquests estadis quan també comencen a nat segons els índexs d’utilitat presentats declinar la qualitat i quantitat d’aquests per Binford (1978) pel cas dels ovicaprins productes (es proposa entre els 3 i 6 anys i bovins i per Rowley-Conwy et alii per la llet i entre els 4 i 8 anys per la llana: (2002) pel cas dels suins. Aquests índexs Payne, 1973, Torrent, 1986). permeten calcular la utilitat econòmica Els porcs només poden ser explotats de les parts del cos d’un animal segons el per a l’obtenció de recursos una vegada pes dels teixits utilitzables associats a sacrificats, ja sigui per a l’obtenció de carn aquestes parts. La importació i exportació o d’altres productes derivats. En aquest de productes carnis entre centres produc- sentit, s’ha de tenir en compte que el crei- tors i consumidors implicarà una pauta xement ponderal del porc senglar comen- de representació d’elements esquelètics ça cap als sis mesos, guanyant una mitja determinada: baixa proporció d’elements de 2,9 Kg/mes (Mauget, 1982) i es manté de qualitat càrnia en centres productors i de manera regular fins als dos anys, edat alta presència d’elements de qualitat càr- en què el pes de l’animal s’estabilitza. Les nia en centres consumidors (Landon, dades sobre el creixement ponderal del 1997, Hambleton, 1999). porc domèstic actual mostren que la ma- L’estudi dels perfils de mortalitat s’ha duresa ponderal s’obté cap els 30-36 me- centrat en l’estimació de l’edat de mort i sos (Oueslati, 2006). Per tant, animals el sexe dels animals representats. Per a la que superin aquests òptims carnis ens es- interpretació dels perfils de mortalitat tarien mostrant la seva explotació com a s’han tingut en compte tant les mateixes reproductors. característiques fisiològiques dels animals Les corbes de creixement ponderal (taxa de reproducció i creixement) com dels bovins mostren una estabilització del els productes que es poden obtenir pes al voltant dels 2,5-3 anys (Oueslati, d’aquests (tant en vida com una vegada 2006). Per tant, en una explotació dels morts). En aquest sentit, s’ha de tenir bovins encaminada a l’obtenció de carn, present que el sacrifici d’ovicaprins que no s’haurien de documentar sacrificis

132 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya Lidia Colominas Barberà entre els segles iii ane - iii ne: més que pernae d’animals d’edat superior a aquest òptim En tots els conjunts analitzats predo- carni. Els bovins però, també es poden minen les restes d’animals domèstics, ha- explotar per a l’obtenció de llet i de força vent-se només documentat 7 restes de motriu. L’explotació d’aquests productes conill, 3 restes de cérvol i 6 restes d’au sí que justificaria el manteniment dels (Taula 1). També s’ha documentat una animals vius més enllà del seu òptim car- resta de peix i 24 restes de mol·luscos ma- ni, sacrificant-se una vegada esgotades les rins. Per tant, i tenint en compte els ob- seves capacitats reproductores (cap als 12 jectius de l’estudi, aquest se centrarà prin- anys en els mascles i cap als 10 anys en les cipalment en l’anàlisi de la freqüència de femelles), o de produir llet (cap els 6-7 representació taxonòmica, anatòmica i de anys (Tresset, 1996)) i força motriu. l’estructura de la població sacrificada dels L’estimació de l’edat de mort s’ha taxons domèstics, diferenciant entre l’eta- dut a terme a partir de l’estudi de la se- pa ceretana, l’etapa republicana i l’etapa qüència d’erupció dental i del grau de alt imperial dels jaciments sota estudi. desgast dentari, seguint els treballs de Grant (1982), Payne (1973), Levine 4.1. Etapa Ceretana: ramaderia centrada (1982) i Hambleton (1999). en l’explotació bovina Les restes de fauna de l’etapa Ceretana 4. Resultats provenen de l’oppidum del Castellot de Bolvir. L’estudi arqueozoològic d’aquestes S’han analitzat un total de 1800 restes de restes mostra un predomini de les restes fauna, de les quals 1165 s’han pogut de- de boví (43% de les restes determinades). terminar a nivell taxonòmic i anatòmic. El segon taxó en importància quantitativa

Taula 1. Representació taxonòmica de les restes de fauna recuperades al Castellot de Bolvir, al Tossal de Baltarga i a Iulia Livica. Etapa Ceretana Etapa Republicana Alt Imperi Taxons Bolvir Bolvir Baltarga Llívia Ovicaprins 100 36 70 172 Suins 48 10 60 118 Bovins 125 73 120 95 Èquids 19 4 7 48 Cànids 0 4 3 12 Lagomorfs 3 1 2 1 Cèrvids 1 1 0 1 Aus 1 0 1 4 Peixos 1 0 0 0 Malacologia 0 0 0 24 NISP 298 129 263 475 NR 450 176 475 699

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 133 Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya Lidia Colominas Barberà entre els segles iii ane - iii ne: més que pernae són els ovicaprins (34%), i en tercer terme van ser sacrificats una vegada superat els suins (16%). També es documenta la aquest òptim carni (al voltant dels 24 me- presència d’èquids (7%). No s’ha docu- sos), ja que són molt pocs els individus sa- mentat cap resta de cànid (taula 1). crificats abans. A la vegada, el pic més Si ens centren només en aquelles res- important de sacrificis s’observa entre els tes que s’han pogut determinar com ovella 48 i 72 mesos (figura 1). Aquestes dades o cabra, s’observa un lleuger predomini de indiquen que aquest taxó va ser principal- les restes determinades com a cabres (11% ment explotat per a l’obtenció de llet i/o del total de restes determinades com a ovi- com a reproductor. caprins, en detriment del 8% determina- Pel que fa als suins, es documenten des com ovins). L’edat de mort d’aquests dos pics d’edat molt marcats: en edat sub- animals també mostra uns resultats dife- adulta (òptim carni) i en edat infantil (fi- rents entre taxons. Podem observar com gura 1). Aquests últims sacrificis en edat els ovins se sacrifiquen principalment en- infantil podrien estar mostrant la repro- tre els 6-12 mesos, documentant-se també ducció d’aquests animals en el mateix as- sacrificis fins els 36-48 mesos d’edat. No sentament, malgrat que no hi ha presèn- es documenten individus d’edats més cia d’individus adults. La presència de avançades (figura 1). Si tenim en compte dues canines ha permès establir que dos les dades exposades en l’apartat de meto- dels individus subadults serien mascles. dologia, aquests resultats estan indicant En canvi, els bovins van ser explotats que aquests animals van ser explotats principalment com a força motriu, ja fos principalment per al consum de la seva per activitats agrícoles com de transport o carn. En canvi, la major part de caprins càrrega i/o per a l’obtenció de productes

Figura 1. Histograma d’intervals d’edat segons desgast dentari pels ovins, caprins, suins i bovins de la fase ceretana del Castellot de Bolvir. Edat expressada en mesos. NMI= 38. (Font: autora)

134 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya Lidia Colominas Barberà entre els segles iii ane - iii ne: més que pernae làctics, ja que la major part d’individus documentats, tant es documenten ele- van ser sacrificats en edats adultes i fins i ments del cap, de les extremitats distals, tot senils (figura 1). S’ha de tenir en del tronc, com de les extremitats proxi- compte però, que també s’han documen- mals pels tres taxons principals, tot i la tat alguns exemplars que van ser sacrifi- baixa freqüència de representació de la cats just en el seu òptim carni o inclús part del tronc, més sensible a la fragmen- abans, sent explotats només per a l’obten- tació. Per tant, aquesta representació està ció de carn tendra. mostrant una pauta de centre consumi- Les 19 restes d’èquid ens estan mos- dor, però a la vegada també de centre pro- trant la presència al poblat tant de cavalls ductor pel que fa a productes carnis pels com d’ases. L’estudi morfològic i l’esti- tres taxons principals explotats. mació de l’edat de les restes ha permès documentar la presència d’un ase d’uns 4.2. Etapa Republicana: continuïtat 4,5 anys d’edat i d’un cavall de més de 5 ramadera? anys en el moment de la seva mort. La freqüència de representació esque- Les restes de fauna d’aquesta etapa prove- lètica obtinguda del càlcul del NME or- nen tant de la fase republicana del Caste- denada segons els índexs d’utilitat presen- llot de Bolvir com del Tossal de Baltarga. tats per Binford i Rowley-Conwy et alii, L’estudi de la freqüència de representació mostra uns resultats similars entre taxons taxonòmica d’aquestes restes mostra una (figura 2). Es documenta una representa- continuïtat respecte la fase precedent. Es ció esquelètica força homogènia pels tres documenta un predomini encara més taxons amb un predomini d’aquells ele- acusat de les restes de bovins (50%), se- ments amb un índex d’utilitat mitja. Pre- guit per les restes d’ovicaprins (27%) i de dominen el radi i la tíbia en les restes suins (18%). També es documenta la d’ovicaprins, la mandíbula en les restes de presència d’èquids (3%) i de cànids (2%). suins i el radi i l’escàpula en les restes de Aquesta representació s’observa per igual bovins. A la vegada, les restes amb un ín- als dos assentaments (Taula 1). Volem dex d’utilitat més elevat (vèrtebres, pelvis afegir que una representació similar s’ha i fèmur) són en els tres taxons els elements documentat també al jaciment del Roc de menys representats, principalment en les l’Esperança (Albizuri i Nadal; 1990), si- restes de suins, tot i documentar-se la seva tuat també a la plana cerdana. L’estudi presència. arqueozoològic documenta un predomi- La representació anatòmica, però, ni de les restes de bovins (51%), seguida també pot estar vinculada amb el mode per les restes d’ovicaprins (26%) i per les de processar els animals, on normalment restes de suins (18%), tot i que els autors el primer estadi del processament de recomanen prendre aquestes dades amb l’animal implica separar el cap i les extre- precaució a causa del baix nombre de res- mitats distals de la resta de l’esquelet tes determinades que conformen la mos- (Binford, 1987; Landon, 1997). En un tra (NISP=73). centre consumidor, per tant, aquestes En els jaciments aquí sota estudi, les parts anatòmiques haurien d’estar infra- restes de cabra continuen predominant representades. Si ens fixem en la part ana- respecte a les restes d’ovella (32% i 22% tòmica a la qual corresponen els elements respectivament del total de restes deter-

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 135 Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya Lidia Colominas Barberà entre els segles iii ane - iii ne: més que pernae

Figura 2. Percentatge de Nombre Mínim d’Elements d’ovicaprins, suins i bovins segons utilitat alimentària (de menys a més, d’esquerra a dreta) per la fase ceretana del Castellot de Bolvir . NME= 63. On FA=falange; MC/C= metacarp/carpals; MT=metatars; RA/UL= radi/ulna; TI/T: tíbia/tarsals; HU=húmer; ESC=escàpula; MAND= mandíbula; CR=crani; VC=vertebra cervical; AT/AX= atles/axis; PEL/SA= pelvis/sacre; FE= fèmur; VL=vertebra lumbar; VT=vertebra toràcica. (Font: autora)

136 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya Lidia Colominas Barberà entre els segles iii ane - iii ne: més que pernae minades com a ovicaprins). L’estimació Pel que fa als suins, el pic més impor- de l’edat de sacrifici també segueix mos- tant de sacrificis durant aquesta fase se trant uns resultats diferents en aquesta segueix documentant en edat subadulta, fase entre aquests dos taxons. Es docu- just en l’òptim carni (figura 3). La deter- menta un predomini dels sacrificis minació del sexe d’aquests individus a d’ovins en edat juvenil i just passat l’òp- través de la morfologia de les canines tim carni com en l’etapa precedent, tot i mostra que tots ells eren mascles. No s’ha que s’ha de ressaltar que en aquesta fase documentat cap individu femella, mal- també es documenten individus d’edats grat que sí que s’han documentat en avançades (d’entre 48 i 72 mesos) (figura aquesta fase alguns individus sacrificats 3). En canvi, el pic més important de sa- en edat adulta que molt probablement crificis de caprins és entre els 36 i 48 me- van ser explotats com a reproductors. La sos, malgrat que també es documenten presència de restes corresponents a indivi- força individus sacrificats al voltant de dus infantils corroboraria la cria d’aquest l’òptim carni (figura 3). En aquesta etapa, taxó almenys al poblat del Castellot de doncs, malgrat que els ovins són explotats Bolvir. principalment per la seva carn i els ca- En aquesta etapa, els bovins també prins per a l’obtenció de llet, es comencen són sacrificats principalment en edats a documentar ovelles que s’haurien ex- adultes i fins i tot senils (figura 3), no ha- plotat per a l’obtenció de llana i/o com a vent-se documentat en aquesta fase cap reproductores i cabres que s’haurien ex- resta de boví juvenil en cap dels dos jaci- plotat per a l’obtenció de carn. ments. Per tant, tot i que alguns exem-

Figura 3. Histograma d’intervals d’edat segons desgast dentari pels ovins, caprins, suins i bovins de la fase republicana del Castellot de Bolvir i del Tossal de Baltarga. Edat expressada en mesos. NMI= 54. (Font: autora)

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 137 Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya Lidia Colominas Barberà entre els segles iii ane - iii ne: més que pernae plars van ser sacrificats en l’òptim carni, mostren una pauta clara. Tant es docu- la majoria de bovins van ser explotats fins menten elements del cap, de les extremi- edats avançades com a força motriu i/o tats distals, del tronc, com de les extremi- per a l’obtenció de productes làctics. tats proximals pels tres taxons, tot i la La presència d’èquids és similar en els baixa freqüència de representació de la dos poblats. S’han documentat 4 restes al part del tronc principalment pel que fa als Castellot de Bolvir, totes d’individus suins i ovicaprins. adults, on una d’elles podria correspon- dre a un ase. Les 7 restes recuperades al 4.3. L’Alt Imperi: importància de Tossal de Baltarga mostren la presència l’explotació ovina d’un individu d’entre 5 i 6 anys i d’un al- tre d’entre 7 i 8 anys en el moment de la Les restes de fauna de l’etapa alt imperial seva mort. Un altre individu adult del provenen de la ciutat romana de Llívia. qual no s’ha pogut precisar més l’edat sí L’estudi de la freqüència de representació que s’ha pogut determinar específicament taxonòmica mostra un canvi molt impor- com a cavall. tant en la importància relativa de les prin- La presència de cànids també s’ha do- cipals espècies domèstiques en compara- cumentat en els dos assentaments durant ció amb les etapes precedents. Es aquest interval temporal. S’han recuperat documenta un predomini de les restes 4 restes al Castellot de Bolvir i 3 a Baltar- d’ovicaprins (39%), seguit per les restes ga que correspondrien a individus adults i de suins (26%) i de bovins (21%). Per subadults respectivament, sense poder tant, el taxó que en les etapes precedents precisar més l’edat. L’elevat grau de frag- era el més representat, ara passa a ocupar mentació de les restes no permet realitzar la tercera posició pel que fa a nombre de cap aproximació morfològica o de talla. restes, documentant-se principalment un La freqüència de representació esque- augment de la freqüència de representa- lètica documentada per aquest interval ció dels ovicaprins (Taula 1). temporal mostra a grans trets uns resul- Entre les restes que s’han pogut de- tats similars als documentats per l’etapa terminar com ovella o cabra, en aquest precedent (figura 4). Es documenta una interval temporal es documenta un pre- representació força homogènia pels tres domini de les restes d’ovella per sobre de taxons, amb una representació més eleva- les restes de cabra (24% i 12% respectiva- da d’aquells elements amb un índex d’uti- ment del total de restes determinades litat mig. Predominen la mandíbula i la com a ovicaprins). tíbia en les restes d’ovicaprins, la tíbia, L’estructura de la població sacrifica- l’húmer, la mandíbula i el fèmur en les da dels ovicaprins també mostra un canvi restes de suins i l’escàpula i la mandíbula molt important. Pel que fa als ovins, tot i en les restes de bovins. A la vegada, les documentar-se individus sacrificats en restes amb un índex d’utilitat més alt són l’òptim carni, ja no es documenten indi- les menys representades per als tres ta- vidus sacrificats en edats juvenils i en can- xons, exceptuant l’elevada presència del vi s’observa un predomini dels sacrificis fèmur pel que fa a les restes de suins. en edats adultes i fins i tot senils (figura Les parts anatòmiques a la que corres- 5). Per tant, la major part d’ovins docu- ponen els elements documentats tampoc mentats a la ciutat romana de Llívia van

138 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya Lidia Colominas Barberà entre els segles iii ane - iii ne: més que pernae

Figura 4. Percentatge de Nombre Mínim d’Elements d’ovicaprins, suins i bovins segons utilitat alimentària (de menys a més, d’esquerra a dreta) per la fase republicana del Castellot de Bolvir i del Tossal de Baltarga. NME= 90.On FA=falange; MC/C= metacarp/carpals; MT=metatars; RA/UL= radi/ulna; TI/T: tíbia/tarsals; HU=húmer; ESC=escàpula; MAND= mandíbula; CR=crani; VC=vertebra cervical; AT/AX= atles/axis; PEL/SA= pelvis/sacre; FE= fèmur; VL=vertebra lumbar; VT=vertebra toràcica. (Font: autora)

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 139 Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya Lidia Colominas Barberà entre els segles iii ane - iii ne: més que pernae ser explotats per a l’obtenció de llana, po- etapes precedents. Aquestes dades estan dent-se també reservar alguns com a re- indicant un augment dels bovins desti- productors. En canvi, els caprins durant nats a l’obtenció de carn tendra durant aquest interval temporal passen a sacrifi- aquest període. car-se principalment en edats juvenils i al La freqüència de representació esque- voltant de l’òptim carni, sent molt pocs lètica documentada a Llívia mostra, en els individus documentats que haurien canvi, uns resultats similars als documen- estat sacrificats en edats adultes (figura 5). tats per les etapes precedents (figura 6). Les pautes de sacrifici dels suins no Es continua documentant una represen- mostren, per contra, cap canvi significa- tació força homogènia pels tres taxons, tiu (figura 5). Se segueix documentant un amb una representació més elevada predomini molt important dels sacrificis d’aquells elements amb un índex d’utili- just en l’òptim carni, no documentant-se, tat mig. Continuen predominant la man- una altra vegada, suins adults. En aquesta díbula i la tíbia en les restes d’ovicaprins, fase també s’han recuperat restes d’indivi- la mandíbula en les restes de suins i l’escà- dus infantils. pula en les restes de bovins, sent els ele- També s’observa un canvi important ments més representats en aquesta fase els en les pautes de sacrifici dels bovins du- mateixos que en l’etapa precedent. A la rant aquest interval temporal (figura 5), vegada, les restes amb un índex d’utilitat ja que tot i seguir-se documentant un més alt són les menys representades per predomini dels sacrificis en edat adulta i als tres taxons, malgrat documentar-se la fins i tot senil, els sacrificis d’individus en seva presència (pelvis, fèmurs i vèrtebres). edats juvenils augmenten en relació a les Les parts anatòmiques a les quals cor-

Figura 5. Histograma d’intervals d’edat segons desgast dentari pels ovins, caprins, suins i bovins de la fase alt imperial de Iulia Livica. Edat expressada en mesos. NMI= 36. (Font: autora)

140 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya Lidia Colominas Barberà entre els segles iii ane - iii ne: més que pernae

Figura 6. Percentatge de Nombre Mínim d’Elements d’ovicaprins, suins i bovins segons utilitat alimentària (de menys a més, d’esquerra a dreta) per la fase alt imperial de IuliaLivica. NME= 89.On FA=falange; MC/C= metacarp/carpals; MT=metatars; RA/UL= radi/ulna; TI/T: tíbia/ tarsals; HU=húmer; ESC=escàpula; MAND= mandíbula; CR=crani; VC=vertebra cervical; AT/AX= atles/axis; PEL/SA= pelvis/sacre; FE= fèmur; VL=vertebra lumbar; VT=vertebra torà- cica. (Font: autora)

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 141 Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya Lidia Colominas Barberà entre els segles iii ane - iii ne: més que pernae responen els elements documentats mos- neixen: les vaques a la primavera i les ca- tren tants elements del cap, de les extremi- bres a la tardor i primavera (Sorensen, tats distals, del tronc, com de les extremitats 1979). Amb la cria de dos animals princi- proximals pels tres taxons, on la part ana- palment destinats a aquesta explotació tòmica menys representada és el tronc. (caprins i bovins), s’assegurarien disposar de productes làctics bona part de l’any. Per altra banda, l’obtenció de productes 4. Discussió carnis no seria l’objectiu principal de la ramaderia del Castellot de Bolvir, ja que L’estudi arqueozoològic de les restes de serien els taxons menys representats els fauna procedents dels jaciments del Cas- que precisament es destinarien a aquesta tellot de Bolvir, del Tossal de Baltarga i explotació (suins i ovins). de Iulia Livica ha permès realitzar una Aquesta especialització pel que fa a primera aproximació a les pràctiques ra- produccions queda molt ben reflectida en maderes dutes a terme a la plana de la les pautes de sacrifici dels diferents ta- Cerdanya entre els segles iii ane i iii ne. xons, especialment en la dels suins, que Durant l’etapa ceretana s’ha docu- mostra una explotació d’aquest animal mentat una ramaderia centrada principal- molt sistematitzada amb unes pautes de ment en l’explotació dels bovins que serien sacrifici molt marcades. utilitzats principalment com a força mo- Aquestes pràctiques ramaderes no triu (ja sigui en tasques agrícoles com de són, però, les que es documenten a la plana transport o càrrega) i/o per a l’obtenció de litoral o a cotes inferiors als 1000 metres. productes làctics. La presència d’èquids, Malgrat que no s’observen gaires diferèn- animals també utilitzats per a tasques simi- cies en les pautes de sacrifici dels diversos lars, tot i ser reduïda, és significativa si es taxons sota estudi (Colominas, 2013), sí compara amb la presència d’aquest taxó en que s’evidencia una representació taxonò- jaciments coetanis de la plana litoral on no mica molt diferent. En la major part d’as- acostuma a arribar al 2% del total de la sentaments coetanis predominen les restes mostra (Colominas, 2013). Aquesta rama- d’ovicaprins (més del 50% del total de la deria es complementava amb la cria de ca- mostra), i en concret les restes d’ovins (Co- prins explotats principalment per a l’ob- lominas, 2013; Colominas et alii, 2011). tenció de llet i en menor mesura amb la Aquesta diferència en la freqüència de re- cria d’ovins i suins explotats principalment presentació taxonòmica entre espais ecolò- per a l’obtenció de carn. gicament diferents, normalment es vincula Es documenta, per tant, una ramade- amb factors ambientals (Fernández, ria diversificada pel que fa a animals ex- 2003), on en aquest cas, les zones pirinen- plotats però amb estratègies particulars ques proporcionarien condicions més fa- per a cadascuna de les espècies, on l’ob- vorables per a la proliferació de pastures tenció de productes làctics sembla que més aptes per als ramats de bovins, en con- seria una de les activitats principals de la traposició a la franja mediterrània, amb ramaderia practicada al Castellot de Bol- unes condicions ambientals més àrides vir. És important destacar que la produc- (Blasco 1999). Aquest raonament però, no ció de llet en economies tradicionals de- explica el canvi documentat a partir de pèn dels períodes de l’any en què les cries l’Alt Imperi a la plana cerdana.

142 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya Lidia Colominas Barberà entre els segles iii ane - iii ne: més que pernae

Amb la fundació de Iulia Livica i pa precedent, malgrat que serà la funcio- l’abandonament dels dos oppida, també nalitat de l’assentament (ciutat, vil·la, es produeix un canvi molt important en centre especialitzat, etc.), el que marcarà la ramaderia practicada fins aquell mo- la predominança d’un taxó o d’un altre ment, que comença a gestar-se ja durant (Colominas, 2013; Colominas, 2017). l’etapa republicana. Els ovins passen a Aquest canvi i augment de la variabilitat ser el taxó principal i passen a explo- en la freqüència de representació taxonò- tar-se fonamentalment per a l’obtenció mica ve acompanyat per unes pautes de de llana. És durant aquest període quan sacrifici més especialitzades. S’intensifica també augmenta la presència de restes l’explotació dels bovins com a força mo- de suins que segueixen mostrant unes triu, l’explotació dels ovins per a l’obten- pautes de sacrifici molt marcades en ció de llana i l’explotació dels caprins per l’òptim carni. a l’obtenció de llet, on els suins passaran a Nosaltres considerem que aquest ser l’animal explotat de manera intensiva canvi tan radical s’ha de vincular amb la per a la producció de carn (Colominas, incorporació d’aquesta àrea pirinenca al 2013; Colominas, 2017). sistema polític i econòmic romà. S’ha de Per tant, la ramaderia practicada a la tenir present que en cronologies anteriors plana cerdana durant l’etapa ceretana a l’etapa ceretana (representades pel jaci- mostra una especialització diferent de la ment de Llo) els bovins també són el taxó que es documenta a la plana litoral però principal en aquesta àrea (Vigne, 1983; que seria totalment complementaria. En Bréhard i Campmajó, 2005). Per tant, canvi, a partir de l’Alt Imperi, amb l’aug- durant l’Alt Imperi assistim a un canvi en ment de la importància de la cria ovina les estratègies ramaderes practicades a la per a l’obtenció de llana i de la cria porci- plana cerdana, centrades ara principal- na per a la producció de carn, aquesta ra- ment en l’obtenció de llana, sigui per una maderia s’equipara a la que es practica a la nova demanda local o per una demanda plana litoral en les mateixes cronologies. externa, fruit de la incorporació dels Piri- neus al circuits econòmics romans. Vo- lem recordar, en aquest sentit, una notí- 5. Conclusions cia indirecta, però que mostra la presència d’un tractant de llana en aquesta zona pi- Amb aquest article es presenta una pri- rinenca. Plutarc (Sertori, 7, 1-3), descri- mera aproximació a la ramaderia practi- vint els fets de l’any 81 ane als Pirineus, cada a la zona pirinenca de la plana de la comenta com un personatge anomenat Cerdanya entre els segles iii ane - iii ne. Calpurni, de sobrenom «Lanarius», va as- Ha permès documentar la pràctica d’una sassinar el comandant romà (Olesti i ramaderia dinàmica i diversificada du- Mercadal, 2005). rant l’interval temporal esmentat, ampli- A la plana litoral també es produei- ant el ventall de possibilitats productives xen canvis en les estratègies ramaderes a que mostren les fonts clàssiques i eviden- partir de l’Alt Imperi. De forma general, ciant els animals que van poder ser esta- es produeix un augment de la freqüència bulats en els tancats de l’alta muntanya. de representació dels suins i dels bovins En aquest sentit, s’ha documentat una en detriment dels ovins en relació a l’eta- ramaderia que podria estar focalitzada

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 143 Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya Lidia Colominas Barberà entre els segles iii ane - iii ne: més que pernae principalment en la producció de pro- existir una instal·lació similar a Iulia Li­ ductes làctics durant l’etapa ceretana i vica o en algun altre assentament. republicana i en la producció de llana Tenint en compte tot el que s’ha ex- durant l’etapa alt imperial. L’obtenció de posat fins ara, considerem que la ramade- productes carnis, centrada fonamental- ria va poder ser una de les fonts de recur- ment en l’explotació porcina, també for- sos més recurrents, estables i segures per a maria part de les produccions documen- les comunitats establertes a la plana cer- tades, malgrat que no s’ha observat que dana, tot i l’ampli ventall de recursos que aquesta estigués orientada a una exporta- sabem que explotaven de la muntanya, ció a gran escala de certes parts, com com fusta, carbó, pega o metalls (Orengo mostren les fonts escrites amb les pernae. et alii, 2013; Palet et alii, 2014; Olesti, Almenys en els establiments aquí estudi- 2014; Montero et alii, en premsa). Con- ats. S’ha de destacar, però, que, malgrat siderem que aquest article és un punt de que s’ha ampliat molt la informació ar- partida a partir del qual s’ha d’anar am- queològica provinent d’aquesta àrea, la pliant la mostra per a rebatre o acceptar recerca sistemàtica és força recent. En les hipòtesis aquí plantejades. aquest sentit, volem recordar l’existència d’un macellum a la ciutat pirinenca de Lugdunum Convenarum, (Saint-Ber- Agraïments trand-de-Comminges), on els animals eren sacrificats i esquarterats per a la co- Volem expressar els nostres agraïments mercialització de la seva carn una vegada als diferents grups de recerca que treba- salada i/o fumada (Guillemin, 1992; llen en els jaciments de Bolvir, Baltarga i My, 1993). Excavacions futures seran les Llívia per facilitar-nos sempre la informa- que permetran documentar si també va ció sobre aquests.

Referències bibliogràfiques

Albizuri, S.; Nadal, J. 1990. «Estudi de les restes faunístiques». En: O. Mercadal, I. Carpio. Memòria d’excavació del Roc de l’Esperança (Alp, Cerdanya) 1989-1990. Generalitat de Cata- lunya, 23-30. Memòria arqueològica inèdita. Binford, L. 1978. Nunamuit Ethnoarchaeology. New York: Academic Press. Blasco, F. 1999. «Factores condicionantes de la composición de la cabañ aganadera de la II Edad del Hierro en la mitad norte de la Península Ibérica». En: J.L. Argente (ed.). IV Simposio sobre celtíberos. Economía, 149-156. Boessneck, J. 1980. «Diferencias osteológicas entre las ovejas (Ovisaries Linné) y cabras (Capra hircus Linné)». En: D. Brothwell, E. Higgs (eds.). Ciencia en Arqueologia, 331-358. Bréhard, S.; Campmajó, P. 2005. “Exploitation des animaux domestiques et estructuration de l’espace montagnard à l’Age dur Bronze: Llo (Cerdagne, Pyrénées-Orientales)”. Anthropozoo­ logica 40 (1), 217-233.

144 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya Lidia Colominas Barberà entre els segles iii ane - iii ne: més que pernae

Campmajó P. 1983. Le site protohistorique de Llo (Pyrénées Orientales). Perpignan: Université de Perpignan. Colominas, L. 2017. «Roman conquest and changes in animal husbandry in the north-east of the Iberian Peninsula: searching for patterns, rates and singularities». Archaeofauna. Internati­ onal Journal of Archaeozoology 26, 9-22. Colominas, L. 2013. Arqueozoología y Romanización. Producción, Distribución y Consumo de animales en el noreste de la Península Ibérica entre los siglos V ane - V dne. Oxford: Archaeo- press. Colominas, L.; Pons, E.; Saña, M. 2011. «Implicacions socio-econòmiques de l’activitat rama- dera en època ibèrica al nord-est peninsular». En: S. Valenzuela, N. Padrós, C. Belarte, J. Sanmartí (eds.). Arqueomediterrània 12. Economia agropecuària i canvi social a partir de les restes bioarqueològiques. El primer mil·lenni aC a la Mediterrània occidental, 61–70. Ejarque, A. 2013. La alta montaña pirenaica: génesis y configuración holocena de un paisaje cultu­ ral. Estudio paleoambiental en el valle del Madriu-Perafita-Claror (Andorra). Oxford: Archaeo- press. Eisenmann, V. 1980. Les chevaux (Equus sensu lato) fossiles et actuels: crânes et dents jugales supéri­ eures. Paris: Editions du CNRS. Eisenmann, V.; Beckouche, S. 1986. «Identification and discrimination of metapodials from Pleistocene and modern Equus, wild and domèstic». En: R. Meadow, H. Uerpmann (eds.). Equids in the ancient world, 117-163. Fernández, C. 2003. Ganaderia, caza y animales de compañia en la Galicia romana: estudio ar­ queozoológico. A Coruña: Museo Arqueolóxico e Histórico. Castelo de San Antón. Galop, D. 2005. «Les transformations de l’environnement pyrénéen durant l’Antiquité: l’état de la question à la lumière des donnéespolliniques». En J-P. Bost (ed.). L’Aquitaine et l’Hispanie septentrionale à l’époque Julio-Claudienne. Organisation et exploitaton des espaces provinciaux, 317-327. Guillemin, F. 1992. Les ossements animaux du macellum gallo-romain de Saint-Bertrand-de- Comminges (-40, +15): sauf le boeuf et le cerf. Thèse d’exercice: médecine vétérinaire. Grant, A. 1982. «The use of toothwear as a guide to theage of domestic ungulates». En: B. Wil- son, C. Grigson, S. Payne (eds.). Ageing and sexing animals from archaeological sites, 91-108. Guàrdia, J. 2012. Iulia Libica. Les darreres excavacions i el replantejament de la seva topografia urbana. Treball Final de Màster inèdit. Guàrdia, J.; Grau, M.; Campillo, J. 2000. «Iulia Lybica (Llívia, Cerdanya). Darreres interven- cions i estat de la qüestió». Tribuna d’Arqueologia 1997-1998, 97-124. Hambleton, E. 1999. Animal husbandry regimes in Iron Age Britain. A comparative study of fau­ nal assemblages from British Iron Age sites. Oxford: Archaeopress. Helmer, D. 2000. «Discrimination des genres Ovis et Capra à l’aide des prémolaires inférieures 3 et 4 et interprétation des âges d’abattages: l’exemple de Dikili Tash (Grèce)». Anthropozoo­ logica 31, 29-38. Johnstone, C. 2004. A biometric study of equids in the roman world. Tesi doctoral inèdita. Landon, D. 1997. «Interpreting urban food supply and distribution systems from faunal assem- blages: an example from Colonial Massachussetts». International Journal of Osteoarchaeology 7, 51-64. https://doi.org/10.1002/(SICI)1099-1212(199701)7:1<51::AID-OA315>3.0.CO;2-F Leveau, Ph. 2009. «Transhumance, remues et migrations des troupeaux dans les Alpes et les Pyrénée santiques. La question du pastoralisme romain». En: L. Callegarin, F. Réchin (eds.). Espaces et sociétés à l’époque romaine: entre Garonne et Ebre. Hommage à Georges Fabré, 141-174. Levine, M. 1982. «The use of crown height measurement and eruption–wear sequences to age horseteeth». En: B. Wilson, C. Grigson, S. Payne (eds.). Ageing and Sexing animal bones from archaeological sites, 223-244.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 145 Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya Lidia Colominas Barberà entre els segles iii ane - iii ne: més que pernae

Lyman, R. 2008. Quantitative Paleozoology. Cambridge: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511813863 Mauget, R. 1982. «Seasonality of reproduction in the wild boar». En: D. Cole, G. Foxcroft (eds.). Control of pigs reproduction, 509-526. https://doi.org/10.1016/B978-0-408-10768-6.50029-0 Mercadal, O.; Carpio, I.. Memòria d’excavació del Roc d’Esperança (Alp, Cerdanya) 1989-1990. Memòria arqueològica inèdita. Morera, J. 2017. Territori i poblament de Cerdanya a l’antiguitat la iberització i romanització de la Vall Cerdana. Tesi doctoral inèdita. Morera, J.; Olesti, O.; Mercadal, O.; Crespo, C. 2011. «El Castellot de Bolvir (Cerdanya): ocupacions ceretana, iberoromana i alt-medieval». Tribuna d’Arqueologia 2009-2010, 281-315. Montero, I.; Olesti, O.; Morera, J.; Garcia, O. en premsa. «El taller metalúrgico del Caste- llot de Bolvir (II-I a.C.) y la presencia romana en el Pirineo». En: F. Contreras, E. Orche (eds.). VIII Congreso Internacional sobre minería y metalurgiahistóricas en el Occidente Europeo (Granada, 11-15 junio 2014). My, N. 1993. Les ossements animaux du macellum gallo-romain de Saint-Bertrand-de-Comminges (-40 ; +15): le boeuf et le cerf. Thèse d’exercice: médecine vétérinaire. Olesti, O. 2014. Paisajes de la hispania romana. La explotación de los territorios del Imperio. Sa- badell: Dstoria edicions. Olesti, O.; Guardia, J.; Mercadal, O. 2014. «El fin del sueño urbano en Iulia Livica (Llívia, Cerdaña)». En: S.F. Ramallo, A. Quevedo (eds.). Las ciudades de la Tarraconense oriental entre los s. ii-iv d.C. Evolución urbanística y contextos materiales, 61-88. Olesti, O.; Mercadal, O. 2005. «La iberització del Pirineu oriental i la filiació ètnica dels Ce- retans». Palaeohispanica 5, 295-314. Orengo, H.A.; Palet, J.M.; Ejarque, A.; Miras, Y.; Riera, S. 2013 «Pitch production during the Roman period: an intensive mountain industry directed towards long distance trade?» Antiquity 87, 802-814. https://doi.org/10.1017/S0003598X00049474 Oueslati, T. 2006. Approche archéozoologique des modes d’acquisition, de transformation et de consommation des ressource sanimales dans le contexte urbain gallo-romain de Lutèce (Paris, France). Oxford: Archaeopress. Palet, J.M.; Orengo, H.A.; Ejarque, A.; Euba, I.; Miras, Y.; Riera, S. 2011. «Formas de pai- saje de montaña y ocupación del territorio en los Pirineos orientales en época romana: estudi- os pluridisciplinares en el valle del Madriu-Perafita-Claror (Andorra) y en la Sierra del Cadí (Cataluña)». Bollettino di Archeologia on line, volume speciale 8, 67-79. Palet, J.M.; Garcia, A.; Orengo, H.A.; Riera, S.; Miras, Y.; Julià. R. 2014. «Ocupación y explotación de espacios altimontanos pirenaicos en la antigüedad: visiones desde la arqueolo- gía del paisaje». En: P.L. Dall’Aglio, C.Franceschelli, L. Maganzani (eds.). Atti del IV Conveg­ no Internazionale di Studi Veleiati, 455-470. Payne, S. 1973. «Kill-off patterns in sheep and goats. The mandibles from Asvan Kale». Anatoli­ an Studies 23, 281- 303. https://doi.org/10.2307/3642547 Payne, S., 1985. «Morphological distinctions between the mandibular teeth of young sheep, Ovis and goats, Capra». Journal of Archaeological Science 14, 609-614. https://doi.org/10.1016/0305-4403(87)90079-3 Prummel, W.; Frisch, H-J. 1986. «A guide for the distinction of species, sex and body size in bones of sheep and goat». Journal of Archaeological Science 13, 567-577. https://doi.org/10.1016/0305-4403(86)90041-5 Rendu, Ch. 2003. La Montagne d’Enveig: une estive pyrénéenne dans la longue durée Le Canet en Roussillon: Ed. Trabucaire.

146 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya Lidia Colominas Barberà entre els segles iii ane - iii ne: més que pernae

Rowley-Conwy, P.; Halstead, P.; Collins, P. 2002. «Derivation and aplication of a Food Uti- lity Index (FUI) for european wild boar (Susscrofa L.)». Environmental Archaeology 7, 77-87. https://doi.org/10.1179/146141002790556829 Schmid, E., 1972. Atlas of animal bones for prehistorians, archaeologists and quaternary geologists. Amsterdam, London, New York: Elsevier Publishing Company. Segard, M. 2009. Les Alpes occidentales romaines. Développement urbain et exploitation des res­ sources des régions de montagne (Gaule Narbonnaise, Italie, provinces alpines). Aix-en-Provence: Centre Camille Jullian. Sorensen, A. 1979. Animal reproduction. Principles and practices. New York: McGraw – Hill publications. Torrent, M. 1986. La oveja y sus producciones. Barcelona: Ed. Aedos. Tresset A. 1996. Le rôle des relations homme/animal dans l’évolution économique et culturelle des sociétés des Ve-IVe millénaires en Bassin Parisien. Tesi doctoral inèdita. Vigne J.-D. 1983. «Quelques données sur les ossaments de l’oppidum protohistorique de Llo». En P. Campmajó (ed.). Le site protohistorique de Llo (Pyrénées-Orientales), 130-152. Zeder, M.; Pilaar, S. 2010. «Assessing the reliability of criteria used to identify mandibles and mandibular teeth in sheep, Ovis, and goats, Capra». Journal of Archaeological Science 37, 225– 242. https://doi.org/10.1016/j.jas.2009.10.002

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 147 https://doi.org/10.5565/rev/tda.67 ISSN 2339-6490 (en línia), ISSN 1134-9263 (en paper)

L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières

Julien Mantenant, M. Munoz1

Reçu : 30-05-2017 Accepté : 01-07-2017

Résumé

L’étude offre une perspective sur l’exploitation des gisements non ferreux dans les Pyrénées de l’Est au cours des trois derniers siècles avant notre ère. Le problème se pose quant à l’exploita- tion des gisements d’argent à partir de l’étude de plusieurs zones extractives situées au Massif des Corbières. Mots clés : gisements non-ferreux ; Pyrénées de l’Est ; Massif des Corberes ; mines d’argent

Abstract. Exploitation of non-ferrous deposits in the eastern Pyrenees during the last three centuries BC: a rush towards silver? The case of the Corberes

The study offers a perspective on the exploitation of non-ferrous deposits in the eastern Pyre- nees in the last three centuries BC. We discuss the problem regarding the exploitation of silver deposits from the study of several extracting zones located in the Massif of the Corberes. Keywords: non-ferrous sites; eastern Pyrenees; Massif of the Corberes; silver mines

Resum. L’explotació dels dipòsits no fèrrics als Pirineus orientals als tres darrers segles abans de la nostra era: un moviment cap a la plata? El cas de les Corberes

L’estudi ofereix una perspectiva al voltant de l’explotació dels jaciments no fèrrics als Pirineus orientals en els tres darrers segles abans de la nostra era. Es planteja la problemàtica al voltant de l’explotació de jaciments de plata a partir de l’estudi de diverses zones extractives situades al Massís de les Corberes. Paraules clau: jaciments no fèrrics; Pirineus orientals; Massís de les Corberes; mines de plata

Mantenant, Julien; Munoz, M. « L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières ». Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21, p. 149-179. DOI: 10.5565/rev/tda.67

1. Membre associé UMR 5608 TRACES. [email protected] CNRS, UMR 5563 GET. [email protected]

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21, p. 149-179 149 L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : Julien Mantenant, M. Munoz une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières

L’exploitation des ressources minières est massifs anciens plus isolés au nord et au au cœur de la recherche archéologique et sud du domaine pyrénéen (Hautes Cor- historique sur l’évolution économique, bières, Séronais, massif de Montseny- politique et culturelle des Pyrénées du- Guilleries) (Pouit, Fortuné, 1980 ; Gian- rant la Protohistoire et l’Antiquité (Rico, noni 1990, I, 402-427). Rattachés à 1997 ; Sablayrolles, 2001 ; Olesti, 2014 : plusieurs provinces métallogéniques dis- 321-374). À ce titre, l’étude de la produc- tinctes, ils présentent des caractéristiques tion des métaux non-ferreux, en particu- géologiques et minéralogiques diversi- lier de l’argent compte tenu du rôle de ce fiées. Leurs minéralisations comprennent métal dans les domaines économiques et toute une série de minéraux sulfurés, oxy- politiques, est susceptible d’aider à com- dés ou carbonatés dont certains sont ar- prendre certains des processus à l’œuvre gentifères. Parmi ceux-ci, les plus fré- dans le monde pyrénéen aux trois der- quents sont la galène, un sulfure de niers siècles avant notre ère, période char- plomb (PbS) dont le taux d’argent peut nière au cours de laquelle cet espace entre atteindre 1 %, et une série de sulfosels de progressivement dans l’orbite de Rome. cuivre formant un ensemble désigné sous le terme de « cuivres gris », caractérisés par un pôle arsénifère (ténnantite), un 1. Les gisements argentifères pyrénéens pôle antimonifère (tétraédrite) et un pôle et le marché des métaux non-ferreux argentifère (freibergite). Les taux d’argent de la Méditerranée nord-occidentale : sont très variables au sein de la série et éléments d’une problématique peuvent atteindre 40% (Moëlo et alii, 2008). La partie orientale du massif pyrénéen, Ni la présence de mines de cuivre, entre Garonne et Méditerranée, constitue plomb ou argent pyrénéennes, ni même avec le Sud-est du Massif Central français l’existence de telles ressources dans ce l’une des deux principales régions métal- massif ne sont clairement mentionnées lifères de la Méditerranée nord-occiden- dans les sources écrites antiques.2 Pour tale. Le cuivre, le plomb et l’argent sont autant, cela ne veut pas dire que les gise- généralement associés dans des gisements ments présents dans les Pyrénées n’étaient miniers en roche encaissés pour la plupart pas connus et exploités. Dans la partie dans les terrains de l’ère primaire (Paléo- orientale de la chaîne, les recherches ar- zoïque) et, dans une moindre mesure, chéologiques menées depuis une quaran- dans les formations de l’ère secondaire taine d’années ont permis d’identifier (Mésozoïque). Ces gisements se concen­ ­ plusieurs zones minéralisées en métaux trent dans la zone axiale de la chaîne non-ferreux où une activité antique est (haute vallée de la Garonne, haut Couse- archéologiquement attestée.3 Ces zones rans, haut Vallespir et hautes vallées du se trouvent essentiellement sur le versant Ter et de Llierca) mais aussi dans des nord des Pyrénées. Des mines antiques

2. Claude Domergue, notamment, a démontré que le fameux mythe du grand incendie des Pyrénées ayant entraîné la fusion de l’argent et la formation de ruisseaux d’argent évoqué par Diodore de Sicile se réfère en fait à l’ensemble de la péninsule Ibérique (Domergue, 1990: 23, note 27 et 162, note 40). 3. Soit par la découverte de mobilier archéologique, soit par le biais de datations absolues (14C).

150 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : Julien Mantenant, M. Munoz une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières isolées ont été identifiées dans le massif aux IIème et Ier s. av. n. è.. Compte tenu de du Canigou et le Haut Vallespir (mines sa chronologie et de son ampleur spa- de Montbolo et de la Collada de Berna- tiale, ce phénomène ne peut pas être as- delle : Rico, 1997 : 257-258 ; Mut et socié à la seule conquête romaine de ces Kotarba, 2007 : 146), et deux zones d’ac- espaces. Les preuves d’activité dès les tivité plus importantes sont aujourd’hui IVème-IIIème s. recueillies dans plusieurs connues dans le Séronais (département zones (massif du Montaigu, vallée de de l’Ariège ; Meunier, 2014)4 et le massif Baïgorri, massif des Corbières), avec des Corbières (dép. de l’Aude ; Mante- pour écho d’autres datations du même nant, 2014, I : 182-248) (figure 1). Dans ordre issues de mines du sud du Massif tous ces secteurs, les indices d’interven- Central (mine des Barrencs : Mantenant tion minière au cours des IIème et Ier s. av. et alii, 2013 ; Munteanu et alii, 2016) n. è. sont omniprésents. Bien que le pha- suggèrent au contraire que ce phéno- sage chronologique de cette activité soit mène s’inscrit dans un processus plus encore assez imprécis compte tenu du ca- large. Son origine doit nécessairement ractère inégal des données chronolo- être recherchée dans l’évolution écono- giques disponibles, cette récurrence mique des territoires de la Méditerranée semble assez significative. Elle incite à nord-occidentale au second âge du Fer et restituer une phase d’exploration impor- au début de l’Antiquité. tante des ressources cuprifères, plombi- Dans cet espace, les trois derniers fères et argentifères de la partie orientale siècles avant notre ère sont marqués en des Pyrénées durant les deux derniers particulier par l’essor d’un marché des siècles avant notre ère. métaux non-ferreux. D’un point de vue Or, dans la moitié occidentale des politique, économique et culturel, l’un Pyrénées, pourtant plus tardivement des aspects les plus significatifs de ce phé- conquise par Rome, d’autres zones d’ex- nomène est le développement du mon- ploitation des gisements de cuivre et nayage de cuivre et surtout d’argent. Ap- plomb argentifères sont actives à la même paru à partir de la fin du VIème s. à époque, en particulier les mines du massif Massalia, ce dernier se diffuse ensuite du Montaigu (Hautes-Pyrénées), exploi- progressivement dans le reste de la Médi- tées entre le VIème av. n. è. et le Ier s. de n. terranée nord-occidentale, avant de con­ è. (Girard et alii, 2010) et celles de la val- naî­tre un certain développement à partir lée de Baïgorri (Pyrénées-Atlantiques), de la fin du IVème s., et surtout au cours où l’activité se développe dès le IIème s. av. du IIIème s. av. n. è., lorsque les entités in- n. è. et se poursuit jusqu’au début du digènes du nord de la péninsule Ibérique IVème s. (Beyrie et alii, 2003 ; Ancel et et du sud de la Gaule adoptent cette pra- alii, 2012 ; Parent, 2012). tique. S’il convient de ne pas surévaluer Un vaste mouvement d’exploration les besoins en métal qu’il a entraînés, des ressources en métaux non-ferreux du ceux-ci ont probablement été en rapport, massif pyrénéen semble donc se dessiner si l’on en juge notamment aux quantités

4. Ce secteur fait actuellement l’objet de recherche dans le cadre d’un doctorat préparé au sein du labora- toire TRACES UMR 5608 (Meunier 2014). Ces recherches prolongent une première enquête menée dans les années 1980 et 1990 (Dubois et Guilbaut, 1982 ; Dubois et alii, 1997).

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 151 L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : Julien Mantenant, M. Munoz une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières importantes d’argent monnayé prélevées Ruiz (Rafel et alii, 2010 ; Montero Ruiz par Rome dans le nord-est de la pénin- et alii, 2011). Poursuivant un but simi- sule Ibérique au tout début du IIème s. laire à l’enquête menée dans les Pyrénées L’essor du monnayage d’argenta provo- centrales, l’approche était ici nettement qué de profondes transformations d’or­ plus centrée sur la traçabilité de l’argent dre économique et socio-politique, et par analyses isotopiques. La difficulté a nécessairement eu un impact sur les d’identifier les sources du métal utilisé modalités d’approvisionnement en métal pour frapper les monnaies d’argent n’a des entités émettrices (Gorgues, 2010 : guère permis d’éclairer la question de la 218-220 et 253-258 ; Callegarin et alii, participation des gisements pyrénéens à 2013 : 187-190 ; Rafel et alii, 2011 ; l’approvisionnement des réseaux d’échan­ Mantenant, 2014 : 301-319 ; Bats, 2011 ; ges du Nord-Est de la péninsule Ibé- Campo, 2011). Si ce marché a pu être rique, en particulier ceux alimentant les alimenté pro parte par des zones de pro- frappes monétaires d’Emporion. Ces dif- duction extra-régionales actives à cette ficultés étaient notamment liées à la per- époque, notamment celles du sud de la turbation des signatures chimiques des péninsule Ibérique, on peut s’interroger métaux primaires par la pratique récur- sur le lien éventuel entre cette évolution rente du mélange d’argent de diverses et le mouvement minier perçu dans les origines pour la fabrication d’objets Pyrénées autour des gisements non-fer- (Montero Ruiz et alii, 2011 : 211 ; Rafel reux. Ce dernier doit-il être interprété et alii, 2014). comme une sorte de ruée vers l’argent des Au début des années 2010, le constat Pyrénées durant les derniers siècles avant est donc simple : aucun lien n’a pu être notre ère ? clairement établi entre les gisements ar- En vérité, ce questionnement n’est gentifères pyrénéens et le marché des pas nouveau. Dans les Pyrénées centrales, métaux non-ferreux de la Méditerranée il a été le moteur d’une triple approche nord-occidentale. A vrai dire, en amont archéologique, numismatique et isoto- des questionnements socio-économiques pique engagée sur plusieurs mines du et politiques, le principal problème ren- massif du Montaigu et sur un mon- contré par ces études réside à nos yeux nayage aquitain contemporain mis en dans la méconnaissance du processus de œuvre dans le Béarn voisin. Ce travail a production d’argent et plus largement permis d’obtenir des résultats prélimi- des modalités de traitement des minerais naires prometteurs, mais il est malheu- extraits des gisements Cu-Pb-Ag. En ef- reusement resté sans suite, et n’a pu dé- fet, jusqu’à la décennie actuelle, rien d’un montrer avec certitude l’alimentation des point de vue technologique ne prouvait frappes aquitaines par de l’argent pyré- avec certitude que la partie orientale du néen (Girard et alii, 2010). Dans le massif pyrénéen ait constitué une zone de Nord-Est de la péninsule Ibérique, un production d’argent, susceptible d’ali- travail destiné à préciser les modalités de menter le marché de l’argent de la Médi- production, de circulation et d’utilisa- terranée nord-occidentale, ne serait-ce tion de l’argent au dernier millénaire qu’à l’échelon local. Ainsi, dans les Pyré- avant notre ère a été engagé par l’équipe nées de l’Est, moins d’une demi-dou- réunie autour de N. Rafel et I. Montero zaine de sites de traitement des minerais

152 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : Julien Mantenant, M. Munoz une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières non-ferreux sont recensés dans le Séronais5 quelque sorte, les étapes de la chaîne opé- et les Corbières (Dubois et alii, 1997 ; Gi- ratoire de l’argent, de la mine au métal. rard, 2010 ; Mantenant, 2014, I : 182- Ainsi, il semble que ce n’est qu’une fois 248; Meunier, 2014 ; Cauuet, 2014) aux- que les mines et les sites de traitement ont quels s’ajoute un site localisé dans le massif été identifiés et positionnés dans un cadre du Montaigu, dans les Pyrénées centrales. chronologique cohérent, et que la pro- Aucun n’avait véritablement été étudié duction d’argent a été archéologiquement avant 2014 et le démarrage concomitant caractérisée dans une zone minière, qu’il d’interventions archéologiques sur les sites peut être intéressant de tracer le métal des Atiels (La Bastide-de-Sérou, Séronais) blanc dans les courants d’échange, de ma- et du Camp del Oliu (Duilhac-sous-Peyre- nière graduelle, de l’échelon local au ni- pertuse, Corbières). Or, la présence veau extra-régional. d’argent dans une minéralisation ne peut Cette approche est tentée depuis être considérée comme une preuve de la 2008 dans le massif des Corbières. Cette production de métal blanc. Cette produc- enquête se poursuit actuellement, mais tion doit être caractérisée archéologique- les résultats obtenus lors de l’étude des ment. Elle est conditionnée par plusieurs zones de production, des mines aux ate- facteurs : nature des minéralisations, com- liers de traitement des minerais, ap- positions et teneurs en argent des minerais portent d’ores et déjà de nouveaux éclai- extraits, savoirs technologiques des métal- rages sur la mise en valeur des gisements lurgistes, etc. En particulier, la question est non-ferreux de l’est des Pyrénées. de savoir dans quelle mesure certains types de minerais, notamment ceux du groupe des cuivres gris, ont pu constituer une 2. Les recherches menées dans source d’argent appréciable, rendant de le massif des Corbières : petits gisements miniers particulièrement genèse et méthodologie intéressants et productifs compte tenu de la teneur de ces minerais en argent, poten- L’étude archéologique actuellement me- tiellement très élevée. En somme, eu égard née dans le massif des Corbières a été ini- à l’état des connaissances ci-dessus, au-delà tiée dans le cadre d’une recherche docto- de la simple identification d’une produc- rale achevée en 2014 et portant sur tion d’argent dans le massif, c’est le poten- l’économie des métaux dans l’ensemble tiel réel des gisements pyrénéens dans le du Languedoc occidental (Mantenant, cadre technologique et économique qui 2014). Les Corbières, petit territoire de fut celui de l’âge du Fer et du début de la basse montagne (2087km², alt. max. période romaine qui restait à caractériser 1230m ; figure 1) situé dans l’avant pays plus précisément. pyrénéen, constituent l’une des princi- Pour ce faire, il paraît important pales zones minéralisées de la partie d’abor ­der cette question en respectant, en orientale du domaine pyrénéen. Elle

5. Ces scories proviennent des sites de L’Argentario-Le Goutil, Sourre (Labastide-de-Sérou), Le Coffre et Moutou (Cadarcet). Ponctuellement, certains échantillons ont fait l’objet d’analyses exploratoires qui permirent de s’assurer qu’ils avaient été produits lors du traitement de minerais cuprifères. Ces études sont restées sans suite (Dubois et alii, 1997).

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 153 L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : Julien Mantenant, M. Munoz une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières

Figure 1. Localisation des zones et sites mentionnés dans le texte (Pyrénées et massif des Cor­ bières)­ (encadré en haut à gauche : 1 Corbières ; 2 Séronais ; 3 Vallespir ; 4 Montaigu ; 5 Baïgorri ; 6 Barrencs). abrite des ressources minières diversifiées, Cette étude a suivi une double dé- formées de gisements de fer, de cuivre, de marche archéologique et archéométrique, plomb, d’argent, mais aussi de manga- de l’identification des zones d’extraction nèse et de barytine, exploitées jusqu’au à la caractérisation des productions mé- milieu du XXème s. Sa richesse en métaux, talliques. Une approche spatiale a été dé- et sa position géographique dans une veloppée en s’appuyant sur de nom- zone d’échanges, de passage et de breuses campagnes de prospection et confluence entre Narbonne, la Gaule in- d’exploration des travaux miniers, com- terne, la Méditerranée et la péninsule Ibé- plétées ponctuellement par des sondages rique ont justifié le choix de ce terrain archéologiques. Elle a permis d’élaborer d’étude. Les Corbières constituent ainsi une cartographie détaillée des sites de un espace d’étude privilégié des modalités production (ouvrages de recherche, chan- d’exploitation des ressources naturelles tiers d’exploitation, infrastructures mi- des Pyrénées, et plus largement de la Mé- nières, sites de traitement des minerais) et diterranée nord-occidentale, dans le cadre de proposer un premier phasage chrono- chrono-culturel qui est celui de la Proto- logique de l’activité. A ce jour, quatre histoire récente et du début de l’Antiqui- sites de traitement des minerais non-fer- té, marqué par l’intégration progressive reux sont connus dans les Corbières, mais de ce territoire dans l’orbite romaine. un seul, l’établissement du Camp del

154 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : Julien Mantenant, M. Munoz une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières

Oliu, à Duilhac-sous-Peyrepertuse, a pu métallique. Les résultats obtenus ont no- être daté de l’Antiquité. Ce site a donc tablement enrichi le dossier sur l’argent retenu toute notre attention. Deux opé- des Corbières, dont l’intérêt est d’englo- rations archéologiques y ont été réalisées ber un ensemble de sites de production en 2014 et 2016, dans le but tout d’abord technologiquement complémentaires, de d’évaluer son potentiel archéologique, l’extraction des minerais non-ferreux à puis, compte tenu des résultats positifs de leur traitement, dans un cadre chronolo- cette première intervention, pour y dé- gique cohérent centré sur les deux der- marrer une étude archéologique plus ap- niers siècles avant notre ère. profondie. Ce travail d’inventaire et de fouille 3. Les activités minières : caractérisation s’est doublé de campagnes d’échantillon- des minerais nage de minerais en réalisant systémati- quement les prélèvements uniquement 3.1. Le paysage minier des Corbières sur les minéralisations effectivement ex- ploitées par les Anciens, sur les fronts de Les gisements miniers non-ferreux des taille de travaux dûment attribués aux Corbières sont concentrés dans une unité trois derniers siècles avant notre ère. Un géologique singulière, le massif paléo- échantillonnage a aussi été réalisé sur les zoïque de Mouthoumet, constituée d’un sites de traitement des minerais, en parti- ensemble de terrains primaires d’origine culier sur l’établissement du Camp del sédimentaire dont la structuration est liée Oliu. L’étude archéométrique portant la surrection pyrénéenne (Jaffrezo, 1977 : tant sur les échantillons de minerais que 9-29 ; Canérot, 2008 : 36-38). La forma- sur les déchets, a été menée au laboratoire tion de ces gisements miniers est liée à GET UMR 5563 UPS-CNRS (Toulou­ ­ deux grandes phases métallogéniques. La se).6 Des observations macroscopiques et tectonique hercynienne a mobilisé un im- microscopiques ont permis de sélection- portant stock de métal dans des accidents ner un ensemble d’échantillons considérés structuraux, créés en particulier pendant comme représentatifs, soumis ensuite à les phases de fracturation et d’hydrother- des analyses chimiques ponctuelles (MEB- malisme tardi-hercyniennes. Ce phéno- EDS, microsonde électronique). Les mène a entraîné la formation de nom- échantillons de minerais prélevés dans les breux gisements filoniens (Aubague et mines antiques ont ensuite été soumis à alii, 1977 : 157-158). Si beaucoup pré- des analyses chimiques globales (figure 4). sentent des associations paragénétiques Dans une démarche comparative, relativement simples, à sphalérite, pyrite, l’en ­sem­ble des résultats d’analyse d’échan- galène et chalcopyrite, certains affichent tillons de minerai et de déchets de traite- un caractère polymétallique plus marqué, ment ont ensuite été mis en perspective lié notamment à l’existence de plusieurs afin d’éclairer en particulier la nature des paragenèses successives, marquées par la minerais recherchés et traités, et d’identi- prédominance de divers sulfures et sulfo- fier le cas échéant les techniques de traite- sels de cuivre, plomb et antimoine (Jaeger ment appliquées et le type de production et Ovtrach ,1955 : 416 ; Giannoni, 1990,

6. Etude réalisée par J. Mantenant et M. Munoz.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 155 L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : Julien Mantenant, M. Munoz une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières

I : 236-242 et 368-389). Une seconde compléments d’enquête, il existe des en- grande phase métallogénique, entre le sembles de travaux plus importants dans Trias et le Crétacé, est marquée par un le bassin de la Valette et le massif du Sar- épisode de minéralisation barytique, en- rat de Germa. Dans le premier secteur, traînant la formation d’un ensemble de une série de gisements miniers formés au gisements de morphologie complexe mar- cours des deux grandes phases métallogé- qués par l’omniprésence de la barytine. niques pré-citées, affichent une paraga- Cet épisode a pu se superposer à des dé- nèse complexe à sulfures et sulfosels de pôts minéralisés antérieurs dans certains cuivre, plomb et antimoine, parmi les- gisements tardi-hercyniens filoniens du quels des minéraux porteurs de l’argent, groupe précédent, contribuant à un enri- en particulier la tétraédrite (1,3-2,1 % chissement de leur paragenèse. Ces dépôts Ag), l’andorite et la galène (0-1,4 % Ag). adoptent des morphologies complexes, Les indices d’interventions antiques sur d’allures filoniennes ou en amas, caracté- ces gisements sont bien présents et datés risées par une certaine irrégularité géomé- de la fin du IIème s. et de la première moi- trique. Les sulfosels de cuivre, les cuivres tié du Ier s. av. n. è., mais les nombreuses gris, dominés par la tétraédrite plus ou reprises postérieures ont oblitéré une par- moins argentifère, constituent générale- tie des travaux anciens. En revanche, la ment l’essentiel du cortège sulfuré, en as- seconde zone, celle du massif du Sarrat de sociation avec la chalcopyrite, la bourno- Germa, a livre de nombreux vestiges mi- nite et la pyrite (Chambolle, 1980 : niers nettement mieux conservés. C’est 318-319 ; Giannoni, 1990, I : 242-427). donc là que les recherches archéologiques Dans chacun de ces groupes, en par- ont été les plus développées. ticulier dans le cas des minéralisations barytiques, toute la difficulté est de dis- 3.2. Les mines du massif du Sarrat tinguer les gisements de cuivre, plomb et de Germa argent susceptibles d’être exploités pour ces métaux, des gisements où ces élé- Situé dans la vallée du Torgan, le petit ments sont présents de manière acces- massif du Sarrat de Germa, culminant à soire. Une telle distinction implique une 604m d’altitude, correspond à une unité longue étude géo-archéologique, qu’il n’a géologique bien individualisée, consti- pas été possible de réaliser dans le cadre tuée de calcaires dolomitiques viséens (fi- de ce travail. Les recherches documen- gures 2 et 3). Une vingtaine de gisements taires et de terrain permettent tout de principaux sont encaissés dans ces cal- même de distinguer quatre grandes zones caires dolomitiques. Au sud, le filon d’Es- géographiques où se concentrent des gise- quina d’Ase (mine de Tistoulet) est une ments de cuivre, plomb et argent : le bas- importante structure filonienne quart- sin de la Valette, la haute vallée de l’Or- zeuse tardi-hercynienne subverticale bieu, la haute vallée du Torgan et le s’étendant sur 1500m de longueur d’est massif du Sarrat de Germa. Toutes ces en ouest, dont 900m de manière conti- zones ont livré des indices d’une activité nue. Sa puissance varie de 0,80 à 2m (Su- minière aux deux derniers siècles avant bra, 1970 : 15 ; Giannoni, 1990, II : notre ère (figure 1). A côté d’indices té- 261). Ce filon principal est encadré par nus ou de travaux isolés nécessitant des une série de filons secondaires de barytine

156 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : Julien Mantenant, M. Munoz une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières

Figure 2. Localisation des sites miniers et indices de fréquentation tardo-républicain dans le massif du Sarrat de Germa. et de quartz de direction E-O à NE-SO, ainsi que de nombreux indices plus isolés. dont les dimensions varient de quelques Dans l’ensemble, les associations para- centimètres à quelques décimètres génétiques des gisements du Sarrat de Ger- d’épaisseur, pour des longueurs générale- ma sont relativement simples. La barytine et ment inférieures à une centaine de le quartz constituent la gangue des minéra- mètres. Au nord du massif, un deuxième lisations sulfurées. Ces minéralisations sont grand ensemble de corps minéralisés cor- dominées par les sulfosels de cuivre, repré- respond à une succession d’amas ba- sentés essentiellement par une tétraédrite de rytiques de taille métrique à plurimé- formule (Cu,Zn,Fe,Ag)12(Sb,As)4S13, dont trique. A ces deux ensembles s’ajoutent les teneurs en argent sont généralement des groupes secondaires de taille variable comprises entre 0,5 et 2 %mass mais peu­ et de morphologie filonienne ou en amas, vent atteindre 5 %mass (Giannoni 1990, I,

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 157 L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : Julien Mantenant, M. Munoz une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières

Figure 3. Vue générale des principales mines du massif du Sarrat de Germa (depuis le sud-est) (cl. J. Mantenant).

373-388 et II, 142-149). Les analyses à la sif, qui témoignent de plus de 2000 ans microsonde électronique d’échantillons d’activité minière, cette dernière cessant de tétraédrite du Sarrat de Germa réalisées au milieu du XXème s. L’attribution d’une dans le cadre de notre étude s’inscrivent partie de ces travaux à l’Antiquité s’ap- dans ces fourchettes (Mantenant 2014, puie essentiellement sur la découverte ré- III, annexe VI) (figure 4, tableau supé- currente de mobilier céramique dans les rieur). La bournonite, la pyrite, la galène, ouvrages ou dans les haldes associées et la sphalérite et leurs minéraux d’oxyda- sur des datations par le radiocarbone de tion (cérusite, smithsonite) sont rares, et lots de charbons de bois prélevés lors de la chalcopyrite, plus fréquente, n’est pas sondages archéologiques. Le mobilier cé- argentifère. ramique recueilli est très largement domi- Le travail d’inventaire archéologique né par des éléments tardo-républicains.7 systématique a permis d’identifier 128 Dans l’ensemble, les lots les plus diversi- ouvrages miniers sur l’ensemble du mas- fiés incitent à resserrer la chronologie de

7. Amphores italiques Dressel 1a, céramique campanienne A, céramique ibérique commune ou peinte, céramique celtique et céramique indigène.

158 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : Julien Mantenant, M. Munoz une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières

Composition des tétraédrites (%mass, 227 analyses MSE) S Mn Fe Co Ni Cu Zn As Ag Cd Sn Sb Hg Pb Bi Total min 24,66 0,00 0,76 0,00 0,00 36,60 5,53 1,86 0,25 0,00 0,02 13,96 0,00 0,00 0,00 98,29 max 26,46 0,04 2,07 0,04 0,07 40,14 7,10 10,94 2,31 0,16 0,19 25,53 0,56 0,00 0,25 100,84 méd 25,81 0,00 1,09 0,01 0,00 38,99 6,63 7,34 1,10 0,03 0,08 18,53 0,22 0,00 0,08 99,64 moy 25,78 0,01 1,13 0,01 0,01 38,77 6,58 6,84 1,11 0,04 0,08 19,10 0,23 0,00 0,08 99,68

Composition d’échantillons de minerais Element Ag As Ba Cu Pb S Sb LOI Cu Unite ppm % % % % % % % % ESQ2 E6 1765 0,72 10,65 9,35 0,057 3,34 2,06 8,47 – ESQ20-E 13 1740 2,91 1,06 17,25 0,03 3,76 4,7 17,84 – TIS14-E3 5640 1,82 8,96 > 20,0 0,188 10,05 5,91 6,9 21,1 CAL1-E 1 4380 2,67 0,4 >20,0 0,022 1,32 9,94 18,41 21,2 ESQ5-E5 1975 0,47 0,04 10,3 0,596 0,05 1,655 23,91 – ESQ21-22-E 10 6030 1,48 1,96 13,45 0,077 4,87 5,92 5,69 – TIS14-E4 2230 0,41 34,2 7,47 0,029 10,9 1,99 3,32 – CAL1-E2 3980 2,51 0,28 >20.0 0,011 2,59 8,04 19,19 21,1 AIG2-E14 NSS 2,45 3,9 15,15 0,213 6,27 6,12 5,4 – Figure 4. Résultats des analyses de minerais prélevés dans des travaux antiques du Sarrat de Germa. Tableau 1 : composition des tétraédrites (%mass, échantillons prélevés dans les travaux antiques en 2010, analyses MSE, n 227). Tableau 2 : teneurs en métaux et autres éléments (%mass ) d’échantillons de minerais (analyses chimiques globales, gangue non comprise, labora- toire ALS Minerals, Séville, Espagne). l’activité entre la seconde moitié du IIème vaux, où une activité tardo-républicaine s. et la première moitié du Ier s. av. n. è. est probable, sont présents dans l’en- Une poursuite de l’activité au-delà du semble du massif (figure 2). milieu du Ier s. av. n. è. est pour l’instant La mine de Tistoulet, en particulier, écartée, le mobilier postérieur à cette concentre les indices d’activité antique. fourchette faisant totalement défaut. En Dans ce secteur, le filon d’Esquina d’Ase revanche, il est impossible de fixer avec a été exploité sur près de 900m de lon- certitude le démarrage de l’activité dans le gueur par le biais de chantiers à ciel ou- dernier tiers du IIème s. En effet, deux da- vert et de petites fosses, auxquels tations 14C réalisées à partir d’échantil- s’ajoutent des travaux de recherches en lons de charbons de bois (branchettes) galeries ou en fosses de dimensions beau- prélevés dans le réseau Caunetta 6 incite- coup plus limitées et généralement très raient à restituer sur ce point une activité difficiles à dater. En outre, de nombreuses d’extraction entre le IVème et le IIème s. av. interventions ont concerné un ensemble n. è. Ces datations hautes restent cepen- de filons secondaires, parallèles ou sécants dant très isolées alors même que les tra- au filon d’Esquina d’Ase.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 159 L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : Julien Mantenant, M. Munoz une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières

Systématiquement attaqués depuis 150 m², ce petit réseau largement comblé l’affleurement des gisements, les chan- s’organise en deux chantiers établis sur tiers observés correspondent dans la plu- deux failles parallèles de direction NE- part des cas à des chantiers verticaux ou SO. Ces deux chantiers sont reliés par subverticaux ouverts par le feu et à l’outil. deux galeries étroites parallèles auxquelles Ils sont généralement de dimensions li- sont connectées plusieurs petites mitées, le plus vaste actuellement connu chambres d’exploitation de forme ovoïde, mesurant 50m de longueur et 2 à 3 m de ouvertes par le feu et à l’outil dans des largeur (Tistoulet 1). Ces dimensions res- amas barytiques minéralisés en sulfosels treintes s’expliquent notamment par la et sulfures de cuivre. géologie des corps minéralisés exploités, La multiplication des indices d’acti- généralement de faible extension et vité tardo-républicaine sur les nombreux d’épaisseur centimétrique8. gisements présents dans le massif té- D’une manière générale, les tech- moigne d’une activité d’une certaine in- niques d’exploitation mises en œuvre pa- tensité. Les mineurs paraissent avoir pro- raissent clairement l’œuvre de spécialistes cédé à de larges reconnaissances du engageant leurs travaux selon un schéma terrain, et n’ont pas hésité à prospecter, et préconçu, mais adapté à la géométrie de exploiter, des gisements très réduits. Ces la structure minéralisée visée. Dans la données incitent donc à restituer une plupart des chantiers de Tistoulet et de la large fréquentation du secteur et, partant, Cauneille, la morphologie des travaux et un même et vaste mouvement explora- la présence de reliquats d’anciens niveaux toire des ressources minières du Sarrat de d’exploitation sur les parois indiquent la Germa centré sur le tournant des IIème et mise en œuvre récurrente d’une tech- Ier s. av. n. è, dont le démarrage est toute- nique d’exploitation fondée sur le perce- fois difficile à caractériser. ment de galeries échelonnées sur un plan Au vu de ces résultats, la question est vertical (chantier de Tistoulet 14 : figure de savoir quelle substance a suscité une 5). Creusées dans l’allongement des filons telle activité ? Si en l’absence d’étude géo- et vers l’amont-pendage, elles ont été re- archéologique détaillée des travaux, il est liées les unes aux autres après abattage des difficile de répondre à cette question, planchers intermédiaires, en vue d’exploi- quelques observations éclairent tout de ter les zones minéralisées jugées intéres- même l’objectif des mineurs. Ainsi, bien santes par tranches horizontales ou sub- que le large comblement des travaux n’ait horizontales. Dans les mines de la partie que rarement permis d’identifier la base nord du massif du Sarrat de Germa, où se des travaux, il semble d’après la docu- concentrent des gisements barytiques en mentation d’archives et la distribution amas isolés ou groupés, les modalités des ouvrages miniers que les chantiers d’exploitation s’écartent toutefois de ce d’exploitation anciens sont concentrés schéma. L’exemple le plus intéressant est dans la partie supérieure des structures le réseau ancien identifié à la mine de la minéralisées, et n’ont guère entamé ces Caunetta (Caunetta 6 : figures 2 et 3). filons en profondeur. Cela est nettement Couvrant une superficie minimale de visible sur le grand filon d’Esquina d’Ase,

8. Les dimensions moyennes sont comprises entre 0,80 et 2m, et certains atteignent à peine 0,60m de largeur.

160 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : Julien Mantenant, M. Munoz une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières

Figure 5. Exemple de chantier antique à galerie échelonnée, avec filons de sulfosels et sulfures de cuivre au toit de la galerie (site Tistoulet 14, cl. J. Mantenant). Un échantillonnage de mine- rai a été réalisé sur ce filon.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 161 L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : Julien Mantenant, M. Munoz une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières où aucun ouvrage ancien n’a été recoupé 21,2 %. Et comme attendu, les taux de en profondeur par les travaux contempo- soufre sont faibles à modérés (0,05-10,9 rains. Au contraire, les interventions at- %), en fonction du taux d’oxydation de la tribuées à l’époque tardo-républicaine minéralisation au niveau des points de ont été implantées uniquement sur l’af- prélèvement (la teneur en soufre dans les fleurement, aux épontes de la structure cuivre gris non altérés étant de 20-25 %). filonienne, là où se concentrent les sulfo- Ce processus incite donc à considérer sels de cuivre. le potentiel argentifère des gisements du Cette distribution des travaux paraît Sarrat de Germa en tenant compte non clairement liée à la géologie des corps mi- seulement des teneurs en argent de la té- néralisés, et éclaire selon nous les choix traédrite, qui apparaît comme le principal économiques des exploitants. Il est vrai- minéral primaire porteur de l’argent, semblable qu’en implantant leurs travaux mais aussi des produits d’altération de ce dans la partie supérieure des gisements, minéral dans les zones d’altération super- les mineurs aient cherché à exploiter prio- gène des gisements. Ce phénomène, ob- ritairement les zones d’altération super- servé à la mine de Tistoulet, reste à carac- gène des minéralisations. Or, l’examen tériser plus précisément dans les autres du processus d’altération de la tétraédrite gisements du massif du Sarrat de Germa. dans ces zones supérieures a permis Néanmoins, il apporte d’ores et déjà un d’identifier un phénomène d’enrichisse- début d’explication à l’intensité de l’acti- ment en cuivre et argent de ce minéral al- vité minière observée dans le massif du- téré. Ainsi, les microanalyses ont montré rant la période tardo-républicaine. Le que les sulfosels de cuivre en cours d’alté- vaste mouvement de prospection et d’ex- ration peuvent afficher des taux d’argent ploitation perçu durant cette période, particulièrement élevés compris entre 7,6 que l’on qualifierait volontiers de systé- et 21,6 % Ag, et donc supérieurs aux taux matique, pourrait avoir été largement moyens de la tétraédrite non altérée issue motivé non seulement par la présence de de ces filons. En outre, d’autres produits cuivre, mais aussi et surtout par le carac- d’altération sont susceptibles de se for- tère hautement argentifère de certaines mer, tels que le cuivre natif, l’argent natif parties des minéralisations. et des minéraux d’argent (pyrargyrite, Le secteur minier du Sarrat de Ger- Ag3SbS3) (Subra, 1970 : 32 et 38 ; Gian- ma n’est pas isolé, mais s’insère dans un noni, 1990, I : 381 ; Mantenant, 2014, I : ensemble de zones d’exploitation tardo- 184-185). L’analyse globale d’échantil- républicaine présentes en différents lons de minerai prélevés sur les fronts de points des Corbières (figure 1). La large taille de travaux associés à du mobilier répartition de ces interventions, dont le céramique antique9 confirme l’enrichisse- niveau de connaissance est variable d’une ment de ces minéralisations au niveau de zone à l’autre, semble révélatrice. Les ves- la zone d’altération supergène (figure 4). tiges identifiés dans le Sarrat de Germa, Les teneurs en argent sont particulière- dans le bassin de la Valette, dans la haute ment élevées (1740-6030 g/t de minerai) vallée du Torgan et dans la haute vallée et les taux de cuivre varient entre 7,47 et de l’Orbieu (cf. 3.1) témoignent d’une

9. Chantiers Esquina d’Ase 2, 5, 20, 21-22, Tistoulet 14 et Cauneilla 1.

162 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : Julien Mantenant, M. Munoz une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières large exploration des zones concentrant duction du ou des métaux recherchés. les gisements de plomb, cuivre et argent Des artefacts de ces métaux n’étant qu’ex- des Corbières aux IIème et Ier s. av. n. è., ceptionnellement découverts dans les probablement centré sur le tournant de zones de production, l’étude doit être ces deux siècles. Les vestiges observés étendue à l’ensemble des indices permet- dans certains secteurs, en particulier dans tant de caractériser au mieux les étapes de le Sarrat de Germa, illustrent l’intensité cette production métallique. de l’activité suscitée par des gisements au Or, la carte des sites de traitement demeurant d’ampleur limitée, mais sus- des minerais non-ferreux des Corbières ceptibles d’afficher des teneurs en argent est particulièrement déficitaire (figure 1). particulièrement élevées. Plus encore que Ainsi, outre une hypothétique aire de l’exploitation extensive d’un important concassage de minerai de cuivre antique gisement minier, ces interventions d’am- identifiée anciennement en contrebas pleur limitée, difficiles à identifier mais d’une mine de cuivre, seuls quatre sites que l’on pressent nombreuses dans le ou indices de sites métallurgiques sont à massif des Corbières, soulignent à nos ce jour recensés dans le massif. Parmi eux, yeux les enjeux représentés par la mise en le site du Camp del Oliu est le seul daté valeur des gisements non-ferreux du mas- de l’Antiquité. sif. Au regard des données recueillies lors de l’étude de ces zones minières, l’argent 4.1. Un établissement tardo-républicain pourrait avoir été le moteur de ce mouve- ment. Cependant, l’identification d’une L’établissement du Camp del Oliu se si- production d’argent ne peut reposer sur tue au sud des Corbières, dans la vallée du le seul caractère argentifère des gisements. Verdouble, à environ 5km des gisements C’est par l’étude des matériaux recueillis non-ferreux les plus proches, ceux du Sar- sur le site de traitement des minerais que rat de Germa (figure 1). Il est implanté l’identification des productions peut être sur la rive gauche d’un cours d’eau, le Ri- tentée. benc, au pied du versant sud d’une col- line, dans une zone soumise depuis 2000 ans à un double phénomène d’accrétion 4. Du minerai argentifère à la sédimentaire par colluvionnement et al- production d’argent: le site du Camp luvionnement, et d’érosion des sols pro- del Oliu voquée par les crues du Ribenc et les tra- vaux agricoles. Le minerai issu de la mine intègre un pro- Identifié dans les années 1980 lors de cessus de traitement destiné à en extraire prospections pédestres, ce site se présente le ou les métaux recherchés. La chaîne en surface sous la forme de deux petites opératoire inclut des opérations de traite- concentrations de déchets de traitement ment minéralurgique, destinées à concen- couvrant respectivement 300m² et trer et donc enrichir le minerai via l’éva- 150m², distantes d’une cinquantaine de cuation partielle des minéraux stériles par mètres l’une de l’autre (figure 6). Le mo- le biais de procédés mécaniques et/ou bilier archéologique recueilli au sein de thermiques, puis des traitements métal- ces deux concentrations et lors des deux lurgiques complexes, aboutissant à la pro- campagnes de fouilles menées en 2014 et

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 163 L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : Julien Mantenant, M. Munoz une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières

2016 est assez diversifié et chronologi- l’on croit les observations faites dans un quement homogène, plaçant l’activité sondage ouvert à 5m de cette plate-forme, entre la fin du IIème s. et le milieu du Ier s. qui a permis de dégager en coupe un ni- av. n. è.10. Aucune fréquentation du site veau de circulation ou de rejet de déchets avant ou après cet intervalle n’est à ce jour de traitement. En l’état actuel des don- clairement démontrée. Le site du Camp nées, on peut donc restituer dans la partie del Oliu semble donc contemporain des orientale du site une zone d’activité cou- mines antiques identifiées dans les Cor- vrant vraisemblablement une centaine de bières, en particulier dans le massif voisin mètres carrés au minimum, zones de rejet du Sarrat de Germa. comprises. La plate-forme et le niveau de sol associé paraissent correspondre à l’aire de travail en contrebas de laquelle s’étend 4.2. Organisation générale de probablement une zone de rejet de dé- l’établissement : premier aperçu chets de traitement, partiellement rema- Les fouilles réalisées en 2014 et 2016 ont niée par les travaux agricoles. apporté un premier éclairage sur l’organi- Dans la partie occidentale du site sation de l’établissement, non sans sur- (zone 2), les investigations ont été plus ré- prises (figure 6). Dans la partie orientale duites, mais les trois sondages réalisés dans du site (zone 1), légèrement en amont de cette zone ont tout de même permis la concentration de déchets, une plate- d’identifier un prolongement vers l’amont forme creusée dans le substrat marneux a du niveau de rejet de déchets de traite- été mise au jour au pied d’un affleure- ment identifié en surface, plus au sud (fi- ment rocheux. Longue de 4 m et large de gure 6). Les limites de cette couche de 3,70 m, elle semblait initialement se pro- scories n’ont pas été identifiées, mais longer vers le sud, mais elle a été proba- compte tenu de la topographie du ter- blement détruite par les travaux agricoles rain, et de la localisation de ce niveau de sur ce point. De plan quadrangulaire rejet, la présence d’un atelier peut être dans la partie fouillée, elle présente des envisagée entre les sondages 2 et 3. parois verticales à subverticales très irré- Enfin, et c’est l’un des apports impor- gulières (figure 7). La base de cet aména- tants de la campagne de fouille 2016, une gement correspond à un niveau de sol très troisième zone d’activité a été identifiée au compact épais de quelques centimètres. centre du site, entre les zones 1 et 2. Déga- Ce niveau n’a pas encore été fouillé, mais gée sur 5m² seulement, cette zone com- un sondage ouvert en aval de la plate- prend un niveau de sol très compact forme a montré qu’il recouvre des ni- constitué de sédiment sableux gris com- veaux de déchets de composition dis- portant de nombreuses inclusions de tincte se prolongeant vers le sud en charbons de bois et de fragments de terre direction du cours d’eau. Cette zone d’ac- rubéfiée, ainsi que des résidus de carbo- tivité semble se poursuivre vers l’est, si nates de cuivre et de cuivre métal. Une

10. Il se compose de céramiques d’importation (amphores italiques, céramiques campaniennes A et B, céra- miques ibériques de type « sombrero de copa ») et d’origine régionale (céramiques communes réduc- trices et oxydantes, céramique non tournée à décor peigné) et d’une monnaie celtibère en bronze (Our- nac et alii, 2009, 278).

164 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : Julien Mantenant, M. Munoz une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières

Figure 6. Plan général du site du Camp del Oliu. zone rubéfiée partiellement conservée de de mètres, on suppose désormais l’exis- 0,30 m de diamètre est visible à la surface tence d’un ensemble d’aires de travail de ce niveau. Il s’agit là probablement implantées en rive gauche du Ribenc sur d’un sol d’atelier constitué de résidus 70 m de longueur, conférant à l’établisse- d’activité qui restent à analyser. Plusieurs ment du Camp del Oliu une ampleur in- fragments d’amphore et de vaisselle ont soupçonnée jusque-là. été rejetés sur ce sol, formant un niveau d’abandon. Ce mobilier est en tout point 4.3. Les activités : structures de travail et similaire aux éléments recueillis par ail- déchets de traitement leurs sur le site. Bien que dégagé sur une très faible Des structures de travail encore superficie, le niveau de sol identifié en méconnues zone 3 conduit à réévaluer l’ampleur du L’étude archéologique du site n’en est site. Contrairement à ce qui était envisagé qu’à ses débuts et aucun niveau ou struc- initialement, en l’occurrence deux zones ture de travail n’a été clairement identifié d’activités distantes d’une cinquantaine à ce jour. En zones 1 et 3, deux zones ru-

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 165 L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : Julien Mantenant, M. Munoz une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières

Figure 7. Vues générales du site (en haut, cl. A. Mayans) et de la plate-forme de la zone 1 à l’is- sue de la campagne 2016 (en bas, cl. J. Mantenant).

166 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : Julien Mantenant, M. Munoz une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières béfiées aux contours irréguliers de moins treuses et cristallisées grises, et scories à d’1 m de diamètre semblent correspondre grandes inclusions minérales (8). à l’emplacement de structures de com- Prédominantes et morphologique- bustion, de type foyer ouvert, Leur fonc- ment très homogènes, les scories vitreuses tion reste toutefois indéterminée à ce noires (type 1) forment l’écrasante majo- stade de l’enquête (grillage du minerai ? rité des éléments observés dans le niveau foyer métallurgique ?). Par ailleurs, une de rejet identifié en zone 2. Elles sont en structure bâtie en petits blocs de pierre a revanche beaucoup plus rares en zone 1, été partiellement dégagée près de la paroi où elles apparaissent en outre systémati- nord de la plate-forme de la zone 1 (fi- quement de taille calibrée, d’ordre centi- gure 7). Sa surface est partiellement rubé- métrique. Ces scories peu vacuolaires fiée et elle est associée stratigraphique- montrent fréquemment sur leur surface ment à ce qui semble correspondre à un des indices d’écoulement (flux d’écoule- niveau d’effondrement d’un aménage- ment, bourrelets, cordons), et, souvent, ment fait de blocs de pierre. Il pourrait deux faces caractéristiques : une face supé- s’agir là d’une autre structure de travail rieure à cordons d’écoulement et une face aménagée contre la paroi de la plate- inférieure ayant moulé la surface d’écoule- forme. Enfin, un bloc de pierre dure pré- ment. La matrice de ces scories est consti- sentant une cupule caractéristique en son tuée essentiellement de verre, affichant centre a été découvert hors stratigraphie. des taux élevés en Fe2O3 (17,28 %mass), Il a probablement été utilisé comme en- BaO (14,41 %mass) et PbO (12,19 %mass), clume lors d’une opération de concassage dans lequel des cristaux de pyroxène (sili- d’un matériau dur (minerai ?). cates) en lattes à lacune de croissance sont Compte tenu du caractère ténu de visibles ponctuellement. Quelques reli- ces vestiges, c’est essentiellement par quats de charbons de bois et plus rarement l’étude des déchets de traitement que l’on des fragments de roche partiellement fon- peut espérer apporter un premier éclai- dus (quartz essentiellement) sont présents rage à ce stade de l’enquête sur les activi- dans cette matrice, ainsi que des inclu- tés développées sur le site. sions néoformées prenant la forme de billes sphériques à subsphériques de taille Les déchets de traitement généralement inférieure à 100 µm de dia- L’étude archéométrique d’échantillons mètre et passées par un état fondu. Elles prélevés sur le site entre 2009 et 2014 a sont systématiquement constituées d’un permis d’élaborer une première typologie cœur métallique pluriphasé composé de des déchets de traitement, qui reste cepen- plomb, antimoine, cuivre et arsenic, et dant provisoire compte tenu de notre très d’une périphérie sulfurée biphasée consti- large méconnaissance de la chaîne opéra- tuée de sulfures de cuivre (Cu2S) et de toire antique des métaux non-ferreux. Un plomb (PbS)11. premier ensemble de restes englobe des Le second type est plus hétérogène déchets silicatés, partagés en trois grands (figure 8). La surface de ces scories est gé- types : scories vitreuses noires, scories vi- néralement beige à grise et largement im-

11. L’argent n’apparaît que ponctuellement dans les plages Cu-Sb-As des billes d’un échantillon (CDO9) à des taux relativement faibles (< 0,40 %mass).

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 167 L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : Julien Mantenant, M. Munoz une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières

Figure 8. Typologie des scories et des résidus de production : vues macroscopiques et microsco- piques. pactée par les phénomènes taphono- relets), voire deux faces supérieure et infé- miques. Certains échantillons montrent rieure typiques d’une scorie écoulée. La des indices d’écoulement (cordons, bour- matrice est en revanche nettement plus

168 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : Julien Mantenant, M. Munoz une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières cristallisée que dans le premier groupe. grains de quartz soumis à de hautes tempé- Les cristaux les plus fréquents sont des ratures et certains contiennent de petites pyroxènes à lacunes de croissance et des billes de cuivre métal affichant des taux feldspaths riches en baryum (31,39-33, d’argent compris entre 1,5 et 3,5 %mass. 13 %mass). Des zones vitreuses riches en Enfin, des inclusions néoformées, de baryum et en plomb sont présentes (Man- taille micrométrique à plurimillimé- tenant 2014, 231). Les reliquats sont fré- trique, correspondent à des éléments in- quents et correspondent à des charbons de formes constitués de sulfures de cuivre bois et surtout à des grains de quartz (< 25 Cu2S (< 1%mass Ag), de plages métalliques mm) soumis à de hautes températures. de Cu-Sb et de Pb (3-4 %mass Ag) et de Enfin, les inclusions néoformées obser- plages d’argent (93 %mass) et à des billes vées sont plus diversifiées que dans le type métalliques de Cu-Sb à plages de plomb 1. Elles correspondent en particulier à des affichant jusqu’à 56-58 %mass Ag. billes de plomb métal affichant quelques pourcents d’antimoine et pouvant conte- Les résidus de production nir quelques zones très riches en argent Outre les scories, trois résidus métal- (jusqu’à53,38 %mass) ou des inclusions in- liques, sulfurés et oxydés ont été identifiés formes de cuivre métal associé à l’anti- (figure 8). De densité élevée et non ma- moine et à l’arsenic dans lesquelles des gnétiques, ils sont recouverts d’une plages d’argent de quelques microns sont couche d’altération vert-de-gris. L’échan- fréquentes (jusqu’à 80 %mass). Ces inclu- tillon CDO140 est un fragment de petite sions métalliques sont entourées d’une taille (3,5 x 2,5 x 1cm), à surface irrégu- zone périphérique constituée de sulfures lière, dont la périphérie montre des bour- de cuivre (Cu, Fe)2-xS ou (Cu, Fe, Ag)S où relets caractéristiques de l’écoulement l’argent peut être présent ponctuellement d’un matériau en fusion. L’une des faces à des taux élevés. En outre, des inclusions adopte un profil convexe et correspond néoformées de forme irrégulière sont vraisemblablement à la face inférieure. constituées de plages de sulfure de plomb L’échantillon CDO141 est un élément PbS et de sulfure de cuivre (Cu, Fe)2-xS allongé (4 x 2 x 1,5cm) à arêtes vives et associés à l’argent (jusqu’à 0,39 %mass). bourrelets. L’échantillon CDO142 cor- Enfin, le troisième type correspond à respond quant à lui un fragment plat et des scories assez vacuolaires, à surface hé- peu épais (1cm) légèrement convexe, cas- térogène vitreuse et cristallisée, de couleur sé sur trois de ses côtés. Le long de son noire à brune, sans trace d’écoulement quatrième côté apparaît un léger bourre- (figure 8). La matrice est constituée à la let en bordure de ce qui semble être la fois de verre et de cristaux de magnétite à face supérieure de l’échantillon. traces de cuivre et de baryum (< 1 %mass) Seul l’échantillon CDO140 a été ana- et de silico-aluminates riches en baryum, lysé. Dans ce dernier, deux zones dis- fer et potassium (Mantenant 2014, 236). tinctes sont clairement visibles (figure 8). Ces scories se distinguent de tous les dé- La partie supérieure, de couleur grise cris- chets identifiés par la forte proportion de tallisée, à reflets métalliques, est constituée reliquats rocheux blanc à beige de taille des sulfures de cuivre Cu2S, traversées par millimétrique à centimétrique. Tous les de nombreuses microfissures remplies de reliquats analysés correspondent à des plomb métal. La partie inférieure est for-

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 169 L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : Julien Mantenant, M. Munoz une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières mée en revanche d’une matrice orangée l’interpréter comme un rouleau de li- cristallisée, à reflets métalliques. Elle pré- tharge (PbO) (Bachmann, 1993 : 492). sente un faciès de démixtion entre du Morphologiquement, il est similaire aux cuivre métal (Cu) dominant, à structure rouleaux trouvés dans le village de mi- pseudo-dendritique (grains à bord incur- neurs tardo-républicaine de La Loba vé) et du plomb métal (Pb) intercalé entre (Domergue, Tollon 2002, 70-71), à Rio les grains de cuivre. Ces deux métaux sont Tinto (Craddock, 1995 : 231) ou au Lau- passés par un état fondu, à l’instar des rion (Conophagos, 1980 : 325). billes de sulfures Cu2S présentes en inclu- sions dans la matrice Cu et qui ont elles- Fragments de parois et roches exogènes mêmes piégé du plomb lors du refroidisse- Enfin, des fragments de parois de struc- ment. Des nodules anguleux métalliques ture de combustion et des roches exogènes Cu-Sb, associés à Ag, Ni et As et de taille ont été observés sur le site. Les premiers micrométrique, sont présents en inclu- présentent des indices nets d’un fort im- sions dans la phase métallique Cu. Enfin, pact thermique en conditions réductrices, au contact entre les deux matrices apparaît la face interne, quand elle est présente, un fin liseré de plomb (Pb). A la cassure, étant en outre fortement scoriacée, et, les échantillons CDO141 et CDO142 dans certains cas, colorée en jaune. Des montre une matrice homogène orangée carbonates de cuivre de couleur verte sont cristallisée à reflets métalliques similaire à régulièrement visibles sur la face interne la phase de cuivre métal présente dans et, sur certains échantillons, de la scorie CDO140 et correspondant sans doute là vitreuse noire comportant de grosses in- aussi à du cuivre. clusions blanches, des reliquats de char- Un dernier élément nettement diffé- bons et des encroûtements de carbonates rent morphologiquement est de forme de cuivre adhèrent encore à la paroi. conique (10 x 4cm), de densité élevée et Les roches exogènes découvertes sur de couleur blanc crème en surface. Il pré- le site correspondent quant à elles à des sente une extrémité arrondie légèrement roches bréchiques constituées de frag- aplatie (figure 8). Une cavité cylindrique ments de roches carbonatées, de barytine longitudinale (diam. 1/1,5 cm) est visible et de quartz dont la surface est recouverte dans l’axe médian. Sur cassure, la matrice de carbonates de cuivre. est de couleur violacée à grise, cristallisée, à débit feuilleté. Les analyses MEB-EDS 4.4. Minerais traités et nature des et à la microsonde électronique ont mon- productions : premiers résultats tré qu’il est composé essentiellement d’oxydes de plomb, avec une concentra- La restitution de la chaîne opératoire dé- tion médiane en plomb de 92,5 %, com- veloppée sur le site se heurte au caractère portant des inclusions métalliques de parcellaire des données disponibles actuel- cuivre ou de cuivre et argent affichant des lement, qui n’éclairent que certains as- 12 teneurs jusqu’à 2 %mass Ag. L’aspect et la pects des procédés mis en œuvre . Dans composition de cet élément conduisent à le cadre de cet article, nous nous intéresse-

12. Pratique probable de traitements mécaniques préalables de type concassage et broyage du minerai, scories produites au cours d’une phase de traitement d’un minerai à des températures dépassant 1000°C, etc.

170 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : Julien Mantenant, M. Munoz une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières rons surtout à la nature des minerais trai- fet, le cuivre, l’antimoine et l’arsenic tés et aux productions de l’établissement constituent les éléments traceurs des mi- du Camp del Oliu, que le recoupement néraux du groupe des cuivres gris (Reh- des informations archéologiques et physi- ren et alii, 1999b ; Rehren et Prange, co-chimiques renseigne partiellement. 1998 : 183 ; Bourgarit et alii, 2003 : 434 ; Krismer et alii, 2011 : 935-936). Étant Le minerai traité donné leur omniprésence dans les scories Les scories de type 1 et de type 2 par- analysées, on peut considérer que les mé- tagent de nombreuses similitudes. Les tallurgistes du Camp del Oliu ont traité verres des deux types de scories ont des un minerai contenant des cuivres gris. La compositions assez proches, affichant no- présence récurrente de baryum dans les tamment des taux élevés de BaO et PbO, verres des scories de type 1 et 2, à des taux et les principales inclusions ont un cœur assez élevés (méd. 14,41 %mass et 25,92 métallique à dominante Pb, entouré %mass) conduit en outre à envisager le d’une zone périphérique sulfurée, à sul- traitement de sulfosels de cuivre à gangue fures de plomb et/ou de cuivre. Les cris- de barytine, dont le baryum (BaSO4) est tallisations symplectiques des zones sulfu- l’un des principaux composants.13 Ce rées montrent des compositions voisines. minéral est avec le quartz le principal mi- Ces observations paraissent indiquer que néral de gangue des gisements minéralisés les scories de type 1 et 2 appartiennent à en cuivres gris du massif des Corbières, la même chaîne opératoire destinée à trai- notamment ceux du massif du Sarrat de ter un minerai sulfuré non-ferreux, au Germa, qui est la zone minière la plus cours de laquelle des températures éle- proche de l’atelier (5km) et qui lui est vées, vraisemblablement supérieures à contemporaine. Ces données conduisent 1000-1100°C, ont été atteintes (Chaus- à faire de cette zone l’une des sources pos- sin et Hilly, 1974 : 196). Les scories de sibles d’approvisionnement en minerai type 3 se distinguent en revanche des du site du Camp del Oliu. deux types précédents par leur morpholo- gie et la nature de leur matrice et de leurs Une production de cuivre à partir d’un inclusions. Cependant, il faut très certai- minerai sulfuré nement les rattacher à la même métallur- L’omniprésence des sulfures dans les in- gie que les scories de type 1 et 2 en raison clusions néoformées des scories de type 1 de la présence récurrente de Cu, Cu2S, et 2 démontre que le minerai traité était Pb, Sb et As dans leur composition. encore largement sulfuré. Nous ne dispo- Or, l’omniprésence de l’antimoine et sons d’aucune preuve directe d’un grillage de l’arsenic en association avec le cuivre et préalable du minerai sur l’atelier, mais s’il le plomb dans les inclusions néoformées a eu lieu, le grillage a été partiel, dans la de ces trois types est significative. En ef- mesure où un grillage complet aurait eu

13. On ne peut pas écarter un ajout volontaire de barytine comme fondant dans la structure de traitement. Ce minéral constituerait effectivement un fondant de choix dans la métallurgie des non-ferreux, plus particulièrement dans la métallurgie du plomb, car elle décomposerait les silicates de plomb formés par réaction de cet élément avec la silice présente éventuellement dans la gangue, libérant ainsi le plomb métal en prenant sa place, suivant la formule 2PbO,SiO3 + BaS à 2BaO,SiO3 + 2PbS (Percy 1870, 489 ; Bachmann, 1993 : 491-492 ; Kassianidou, 2003 : 202).

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 171 L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : Julien Mantenant, M. Munoz une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières pour effet la transformation de tous les nous avons vu que plusieurs résidus de sulfures du minerai en oxydes (Chaussin production recueillis sur le site sont liés à la et Hilly, 1974 : 15-16 ; Hauptmann, fusion de cuivre métal. Dans l’un de ces 2007 : 243). Conduit à une température éléments (CDO140), le métal Cu est asso- peu élevée (400-700°C), le grillage partiel cié à un sulfure de cuivre Cu2S. Compte est nécessaire en particulier dans le cas de tenu de sa composition, il y a tout lieu de minerais sulfurés complexes, à teneurs gé- voir là un résidu d’une phase de traitement néralement basses en cuivre et dans les- d’un sulfure de cuivre secondaire, de type quels sont présents d’autres éléments, tels matte, visant à produire du cuivre métal. que le plomb, le zinc, l’arsenic et l’anti- Cet élément induit une phase préalable de moine. L’oxydation ne doit pas être pous- fusion pour matte dans la chaîne opéra- sée trop loin afin de garder suffisamment toire développée sur le site. Ces données de soufre en vue d’une étape ultérieure de constituent un écho intéressant à l’hypo- fusion pour matte (cf. ci-dessous) (Chaus- thèse d’un grillage volontairement partiel sin et Hilly, 1974 : 15-16). La technique du minerai sulfuré initial. Mises en pers- du grillage partiel a été identifiée en parti- pective avec les observations faites lors de culier sur le site de Monte-Romero, daté l’étude des autres déchets, elles permettent du premier âge du Fer, où le minerai traité de restituer de manière vraisemblable une paraît correspondre à un minerai com- production de cuivre sur le site. plexe polymétallique constitué de sphalé- rite, galène, pyrite, et surtout freibergite Indices en faveur d’une production [Ag,Cu)12(Sb,As)4S13] (Kassianidou, d’argent 2003 : 203), et à Vipasca, sur un site de La découverte d’un rouleau de litharge traitement de minerai sulfuré composé de constitue un apport important. Ce type chalcopyrite, pyrite, galène, sphalérite et d’élément est produit lors de l’opération probablement cuivres gris, et daté du Ier s. de coupellation qui vise à extraire le métal de n. è. (Cauuet et alii, 1999 : 297-298). blanc du plomb d’œuvre issu du traite- Cette technique du grillage partiel vise ment d’un minerai argentifère (Bach- à obtenir une matte sulfurée cuivreuse, mann, 1993 : 488-489). Par ailleurs, la li- qu’il sera possible d’enrichir en cuivre en tharge a pu être utilisée comme ajout de répétant les opérations de fusion pour éli- plomb lors du traitement des minerais de miner peu à peu le soufre, afin de limiter cuivre argentifère. Loin d’être considérée les pertes en cuivre et d’améliorer le rende- comme un déchet par les métallurgistes, la ment. La matte constitue en quelque sorte litharge peut être réduite à son tour afin un produit d’enrichissement des minerais d’obtenir du plomb métal (Téreygeol et de cuivre sulfurés dans le cadre d’une pro- Happ, 2000 : 201 ; Peris Vicente et alii, duction de cuivre (Rivot, 1872, I : 113 ; 2008 : 144).14 Bien qu’une origine exo- Chaussin et Hilly, 1974 : 195-196). Or, gène ne soit pas à écarter,15 l’hypothèse

14. Pour cette opération, un simple creuset suffit. Placé dans un foyer, il est recouvert de charbon de bois pour créer une atmosphère réductrice au contact de l’oxyde de plomb (Téreygeol , 2003 : 69). 15. La litharge a fait l’objet d’un commerce durant l’Antiquité, et a été utilisée en particulier dans la phar- macopée antique (Rehren et alii, 1999a). Le retraitement de la litharge par le biais d’un ajout au cours de la fusion du minerai permettait par ailleurs de récupérer l’argent encore piégé éventuellement dans la litharge (Rehren et alii, 1999b: 307).

172 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : Julien Mantenant, M. Munoz une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières d’une production in situ semble toutefois ment possibles de l’atelier, les formes mi- la plus vraisemblable, compte tenu, no- nérales du plomb ne semblent dominer tamment, de l’identification d’inclusions que dans le cortège sulfuré du gisement métalliques de cuivre et cuivre argent dans des Fénals, où aucune trace d’interven- la litharge, indice possible que ce rouleau tion antique n’a été identifiée malgré une a été produit sur un site de traitement de prospection systématique de la mine. Le minerais de cuivre-argent. Cette proposi- plomb est en revanche particulièrement tion incite à replacer sur le site une opéra- rare dans les autres gisements.16 Dans les tion de coupellation et facilite la compré- analyses globales d’échantillons prove- hension des données présentées dans les nant du Sarrat de Germa (mines de Tis- pages précédentes. toulet, La Caunetta et La Cauneilla), le En effet, le plomb est omniprésent plomb est présent uniquement en traces dans les déchets de traitement analysés, (< 1 %mass Pb ; Subra, 1970 : 20-25 ; sous forme sulfurée et métallique dans la Giannoni, 1990, I : 266 ; Mantenant, matrice et les inclusions néo-formées des 2014, I : 185) (figure 4). scories 1, 2 et 3, et sous forme métallique Par conséquent, il est raisonnable dans le résidu CDO140, associé au cuivre d’envisager que le minerai traité initiale- métal et en remplissage des microfissures ment au Camp del Oliu était pauvre en de la phase sulfurée Cu2S. Son identifica- plomb, ce qui supposerait un ajout de ce tion dans les scories encore riches en sul- dernier. Sous quelle forme ? La présence fures de cuivre et en éléments traceurs du de sulfures de plomb dans les inclusions minerai (Sb, As) incite à penser que le néoformées n’implique pas l’ajout sous plomb était présent dans le processus dès forme de galène (PbS). Dans une atmos- le traitement métallurgique des minerais. phère nettement sulfurée et à tempéra- Entrait-il dans la composition du minerai tures élevées, le plomb peut en effet aisé- initial ou bien a-t-il été ajouté ? Les deux ment réagir avec le soufre pour former un principaux minerais de plomb, la galène sulfure de plomb (Ditte, 1902 : 289- et la bournonite, apparaissent dans le cor- 290). En outre, l’introduction du plomb tège sulfuré des gisements des Corbières, sous forme métallique a été envisagée sur en particulier de la haute vallée de l’Or- d’autres sites métallurgiques protohisto- bieu et du bassin de la Valette (Giannoni, riques ou antiques dans le cadre d’un trai- 1990, I : 369-379). On ne peut donc tement de minerais sulfurés Cu-Ag, en écarter l’hypothèse d’un traitement de particulier à Monte-Romero, à La Loba minerais Cu-Pb extraits de l’un de ces gi- et à Rio Tinto (Kassianidou, 2003 : 203- sements, tous situés à une dizaine de kilo- 204 ; Domergue et Tollon, 2002 : 75 ; mètres du site du Camp del Oliu. Cepen- Anguilano et alii, 2010 : 273-276). dant, il faut noter que dans le massif du L’ajout de plomb lors du traitement de Sarrat de Germa, secteur minier le plus minerais à l’origine pauvres en plomb, proche de l’établissement et considéré quel que soit sa forme, répondrait à un comme l’une des zones d’approvisionne- but : mettre à profit la plus grande affini-

16. Sur l’ensemble des échantillons de minerai prélevés dans des travaux miniers antiques (Tistoulet, Aigas Caudas, La Caunetta) et analysés à la microsonde, la bournonite est absente et la galène n’apparaît qu’à trois reprises (Mantenant, 2014: III, annexe V).

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 173 L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : Julien Mantenant, M. Munoz une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières té de l’argent pour ce métal et le séparer trent les gisements Cu-Pb-Ag aient été des autres éléments, l’argent étant ensuite touchées par le phénomène. A ce titre, le collecté lors d’une phase ultérieure de cas du massif du Sarrat de Germa est révé- coupellation (Bachmann, 1993 : 489 ; lateur. En effet, cette zone a probablement Domergue, 2008 : 159-160 ; L’Héritier, été largement prospectée et les gisements, 2012 : 190). systématiquement mis en valeur. Ce phé- Sur le site du Camp del Oliu, la dé- nomène illustre l’intensité de l’activité mi- couverte d’un rouleau de litharge incite- nière développée dans cette zone durant la rait à proposer la même explication quant période concernée. Faut-il y voir là l’inter- à la présence récurrente de plomb dans les vention d’une ou de plusieurs sociétés mi- déchets analysés, si tant est que ce mine- nières italiennes, semblable(s) à la société rai provienne des mines du Sarrat de Ger- des mines d’argent rutènes intervenant ma. Dans ce cas de figure, cela témoigne- dans la haute vallée de l’Orb, au sud du rait d’un processus volontaire de cofusion Massif Central (Gourdiole et Landes, de plomb – sous une forme à ce jour non 2000)? Rien n’est moins sûr, même si les déterminée précisément – et d’un mine- interventions menées dans le massif du rai Cu-Ag afin de concentrer dans le Sarrat de Germa semblent témoigner d’un plomb l’argent contenu dans ce minerai. haut niveau d’organisation, potentielle- Ce type d’opération se rapprocherait des ment porté par une seule et même entité. processus mis en évidence à la Loba, à Grâce à l’enquête menée dans les Monte-Romero ou à Rio Tinto sans que mines du Sarrat de Germa et sur le site du l’on puisse pour l’instant en restituer pré- Camp del Oliu, il apparaît désormais cisément les étapes. plus clairement que l’objectif de ces inter- ventions ait été le cuivre et l’argent. A ce titre, l’identification d’un processus d’ex- 5. Bilan et perspectives ploitation des minerais très argentifères que sont certains cuivres gris et leurs pro- Fondée sur une double approche archéo- duits d’altération conduits à réévaluer le logique et archéométrique, les recherches potentiel argentifère du massif des Cor- menées entre 2008 et 2016 ont apporté bières, dont les gisements, certes assez res- de précieux éclairages sur les modalités treints spatialement, pourraient avoir d’exploitation des gisements non ferreux constitué d’importantes sources d’appro- du massif des Corbières. Elles se sont ap- visionnement en métal blanc. Peut-on puyées sur un ensemble de sites cohérent parler d’une ruée vers l’argent aux IIème et d’un point de vue chronologique et tech- Ier s. av. n. è. ? Au regard de l’intensité de nologique, dont l’étude a permis de pré- l’activité identifiée dans le Sarrat de Ger- ciser les principales étapes d’exploitation ma, ce questionnement est justifié. Pour et de traitement des minerais Cu-Pb-Ag. autant, encore aujourd’hui, les résultats Il apparaît que les Corbières connais­ de cette étude ne nous renseignent pas sur sent une phase importante d’exploration les rendements atteints par les métallur- de ces ressources minières aux IIème-Ier s. gistes du Camp del Oliu, ou sur l’am- av. n. è. Cette phase paraît centrée sur le pleur économique de l’activité dévelop- tournant de ces deux siècles. Il semble que pée dans les Corbières. Si nous pouvons la majeure partie des zones où se con­cen­ identifier une production d’argent d’un

174 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : Julien Mantenant, M. Munoz une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières point de vue technique, nous ne savons minière intense dans des contextes diffé- rien d’elle d’un point de vue économique, rents de ceux des derniers siècles. Reste à ou, disons, commercial. Enfin, aspect prouver que ces petits gisements, fré- important, la chronologie de cette activi- quents dans les Pyrénées, aient donné lieu té reste à préciser, en particulier en ce qui à une production d’argent importante. A concerne la probable mise en valeur des ce titre, les données réunies dans les Cor- gisements argentifères des Corbières bières à propos du traitement des mine- entre le IVème et le IIème s. av. n. è., qui rais de type cuivres gris en vue de pro- s’insérerait dans un mouvement plus duire de l’argent invitent à réévaluer le large touchant d’autres zones minières rôle joué par ce type de minerai dans la des Pyrénées de l’Est, avant la conquête production d’argent antique. Compte de ce territoire par Rome. tenu de sa teneur en argent, nettement Par conséquent, beaucoup reste à plus élevée que pour la galène, il a pu faire. La priorité est évidemment de pour- constituer une ressource en métal blanc suivre les recherches menées au Camp del particulièrement attractive. La question Oliu, afin de caractériser plus précisé- est de savoir si les métallurgistes antiques ment la chaîne opératoire développée sur ont su mettre complètement à profit ce le site, et déterminer, en particulier, la caractère argentifère en résolvant les pro- place occupée par l’argent. Ceci étant, blèmes posés par la présence dans les afin d’apporter de nouveaux éléments de cuivres gris et leurs minéraux d’altération réflexion quant à une possible ruée vers d’autres éléments chimiques non recher- l’argent des Corbières, il faut aussi pour- chés, qui compliqueraient les opérations suivre le travail de cartographie des sites de métallurgie primaire. de production et de caractérisation des Cet axe de recherche ne concerne pas minerais exploités durant l’Antiquité. En uniquement les Pyrénées, mais, en réalité, outre, il semble important d’étudier de l’ensemble de la Méditerranée nord-occi- nouveaux sites de traitement des minerais dentale. Cette région est englobée dans contemporains du mouvement explora- une vaste province métallogénique qui, toire tardo-républicain, afin que le site du des Cévennes aux chaînons côtiers cata- Camp del Oliu ne reste pas un unicum, lans au sud, du Séronais dans les Pyrénées dans une approche comparative primor- à la bordure des massifs des Maures et de diale en archéologie des métaux. Enfin, si l’Estérel, en Provence, regroupent un en- l’on veut clarifier ce mouvement de mise semble de gisements barytiques à sulfosels en valeur des ressources argentifères du de cuivre argentifères partageant des ca- massif pyrénéen dès la fin de l’âge du Fer, ractéristiques géologiques similaires et cette démarche doit être étendue à l’en- tous situés dans des massifs montagneux semble du massif pyrénéen. en marge des principaux bassins de peu- En effet, la question du potentiel ar- plement (Giannoni, 1990 : 402-427). gentifère du massif pyrénéen a trop sou- Une meilleure caractérisation du rôle joué vent été perçue à l’aune de considérations par ces minerais dans la production géologiques et économiques modernes. d’argent régionale permettrait peut-être, à Or, l’exemple du Sarrat de Germa semble terme, de réévaluer la place tenue par cet démontrer que de petits gisements très espace dans le marché des métaux non- argentifères ont pu susciter une activité ferreux méditerranéen. Plus largement, en

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 175 L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : Julien Mantenant, M. Munoz une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières s’attachant à éclairer les phénomènes so- hension de l’évolution des populations de cio-économiques et culturels associés à la ces espaces à la fin du dernier millénaire mise en valeur des ressources offertes par avant notre ère, des modalités de diffusion les montagnes métallifères de la Méditer- des modèles économiques et culturels ro- ranée nord-occidentale durant les derniers mains dans ces territoires et des condi- siècles avant notre ère, une telle recherche tions dans lesquelles s’est déroulée leur peut contribuer à une meilleure compré- prise de contrôle par Rome.

Références bibliographiques

Ancel, B. ; Parent, G. ; Beyrie, A. ; Kammenthaler, E. ; Dardignac, C. 2012. « Stratégie d’ex- ploitation et galeries d’exhaure dans la mine de cuivre antique de Banca (St Etienne de Baigorry, Pyrénées-Atlantiques) ». En : J.-P. Bost (éds.). L’eau : usages, risques et représentations, dans le Sud-Ouest de la Gaule et le Nord de la péninsule Ibérique, de la fin de l’âge du Fer à l’Antiquité tardive (IIème siècle avant J.-C. - VIème siècle après J.-C.). Actes du colloque de Dax (2009), 169-193. Anguilano, L. ; Rehren, T. ; Müller, W. ; Rothenberg, B. 2010. « The importance of lead in the silver production at Riotinto (Spain) ». Archéosciences 34, 269-276. https://doi.org/10.4000/archeosciences.2833 Aubague, M. ; Orgeval, J.-J. ; Soulié M. 1977. Les gîtes minéraux de la terminaison méridionale du Massif central et de sa bordure languedocienne (Essai de synthèse), Montpellier : Bureau de recherches géologiques et minières. Bachmann, H. G. 1993. « The archaeometallurgy of silver ». En Francovich R. (éd.). Archeologia delle attività estrattive et metallurgiche. Atti del V ciclo de Lezioni sulla Ricerca Apllicata in Ar­ cheologia (Certosa di Pontignano-Campiglia Marittima, 9-21 septembre 1991), 487-495. Bats, M. 2011. « Métal, objets précieux et monnaie dans les échanges en Gaule méridionale protohistorique (VIIème-IIème s. a. c.) ». En : M.-P. Garcia Bellido, L. Callegarin, A. Jimenez Diez (éds.). Barter, money and coinage in the Ancient Mediterranean (10th-1st centuries BC), 97-109. Beyrie, A. ; Galop, D. ; Monna, F. ; Mougin, F. 2003. « La métallurgie du fer au Pays Basque durant l’Antiquité. État des connaissances dans la vallée de Baigorri (Pyrénées-Atlantiques) ». Aquitania 19, 49-65. Bourgarit, D.; Mille, B.; Prange, M.; Ambert, P.; Hauptmann, A. 2003. «Chalcolithic fal- hore smelting at Cabrières: reconstruction of smelting process by archaeometallurgical finds». En: Proceedings of international conference on archaeometallurgy in Europe (Milan, 24-26 sep­ tembre 2003), 431-440. Callegarin, L. ; Geneviève, V. ; Hiriart, H. 2013. « Production et circulation monétaire dans le Sud-Ouest de la Gaule à l’âge du Fer (IIIème-Ier s. a.C.) ». En : A. Colin, F. Verdin (éds). L’âge du Fer en Aquitaine et sur ses marges. Mobilité des hommes, diffusion des idées, circulation des biens dans l’espace européen à l’âge du Fer. Actes du 35ème colloque de l’AFEAF (Bordeaux, 2-5 juin 2011), 185-217. Campo, M. 2011. « Mercado, dinero y moneda en el Nordeste de Iberia (SS. V-III a. c.) ». En: M.-P. Garcia Bellido, L. Callegarin, A. Jimenez Diez (éds.). Barter, money and coinage in the Ancient Mediterranean (10th-1st centuries BC), 189-202.

176 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : Julien Mantenant, M. Munoz une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières

Canérot, J. 2008. Les Pyrénées. Histoire géologique et itinéraires de découverte. Biarritz : Atlantica eds. Cauuet, B. 2014. « Les Atiels. Labastide-de-Sérou ». Bilan Scientifique Régional Midi-Pyrénées, 25-26. Cauuet, B. ; Domergue, C. ; Dubois, C. ; Pulou, R. ; Tollon, F. 1999. « La production de cuivre dans la province romaine de Lusitanie. Un atelier de traitement de minerai à Vipasca (Aljustrel, Portugal) ». En : J.-G. Gorges, F.-J. Rodriguez Martin (éds.). Économie et territoire en Lusitanie romaine, 279-306. Chambolle, P. 1980. « Le district à barytine des Corbières (Aude) ». En : G. Pouit, J.-P. Fortu- né (éds). Métallogénie du Massif central et des Pyrénées. Actes du 26ème congrès géologique inter­ national (Paris, 7-17 juillet 1980), 46-51. Chaussin, C. ; Hilly, G. 1974. Métallurgie. Tome 2 : élaboration des métaux. Paris : Editions Dunod. Conophagos, C. 1980. Le Laurium antique et la technique grecque de la production de l’argent. Athènes : Ekdotike Hellados. Craddock, P. T. 1995. Early Metal Mining and Production. Édimbourg : Edinburgh University Press. Ditte, A. 1902. Introduction à l’étude des métaux. Paris. Domergue, C. 1990. Les mines de la péninsule Ibérique dans l’Antiquité Romaine. Rome : Ecole Française de Rome. Domergue, C. 2008. Les mines antiques. La production des métaux aux époques grecque et ro­ maine. Paris : Picard. Domergue, C. ; Tollon F. 2002. « La mine, les minerais, les métaux (cuivre, argent, plomb) ». En : J.M. Blázquez Martínez ; C. Domergue ; P. Sillières (éds). La Loba (Fuenteobejuna, Cor­ doue, Espagne). La mine et le village minier antiques, 53-77. Dubois, C. ; Guilbaut, J.-E. 1982. « Antiques mines de cuivre du Séronais (Pyrénées arié- geoises ». En : Mines et fonderies antiques de la Gaule. Table-ronde du CNRS (Université Tou­ louse-Le Mirail, 21-22 novembre 1980), 95-123. Dubois, C. ; Guilbaut, J.-E. ; Tollon, F. 1997. « Les anciennes métallurgies du front monta- gnard ariégeois (fer et non-ferreux, Ier s. av. n. è. au XIIIème s.) ». Archéologie en Languedoc 21, 203-215. Giannoni, A. 1990. Les gîtes à barytine et sulfosels associés des Corbières (Aude). Un exemple de concentrations épigénétiques à l’interface socle/couverture, thèse de 3ème cycle. Paris. Girard, J. ; Munoz, M. ; Cauuet, B. ; Polvé, M. ; Ariès, S. ; Callegarin, L. 2010. « Mines d’argent du Montaigu (Hautes-Pyrénées, France). Une filière aquitaine de l’argent ? Etude isotopique du plomb ». Archéosciences 34, 235-241. https://doi.org/10.4000/archeosciences.2792 Gorgues, A. 2010. Économie et société dans le Nord-Est du domaine ibérique (IIIème- Ier s. av. J.- C.). Madrid : CSIC. Gourdiole, R. ; Landes, C. 2000. « Une société minière italienne en pays rutènes ». En : B. Dedet ; P. Gruat ; G. Marchand ; M. Py ; M. Schwaller M. (éds.). Aspects de l’âge du Fer dans le sud du Massif Central. Actes du 21ème colloque de l’AFEAF (Conques-Montrozier, 8-11 mai 1997), 61-64. Hauptmann, A. 2007. The Archaeometallurgy of Copper. Evidence from Faynan, Jordan. Berlin- Heidelberg-New York : Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-540-72238-0 Jaeger, J.-L. ; Ovtracht, A. 1955. « La minéralisation des Hautes-Corbières (Aude) ». Bulletin de la Société Géologique de France 5 (6), 411-422. Jaffrezo M. (éd.) 1977. Pyrénées orientales, Corbières. Paris. Kassianidou, V. 2003. « Early extraction of silver from complex polymetallic ores ». En: P. Craddock, J. Lang (éds). Mining and metal production through the ages, 198-206.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 177 L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : Julien Mantenant, M. Munoz une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières

Krismer, M.; Vavtar, F.; Tropper, P.; Kaindl, R.; Sartory, B. 2011. « The chemical compo- sition of tetrahedrite-tennantite ores from the prehistoric and historic Schwaz and Brixlegg mining areas (North Tyrol, Austria) ». European Journal of Mineralogy 23, 925-936. https://doi.org/10.1127/0935-1221/2011/0023-2137 L’Héritier, M. 2012. « De ratione, qua argentum ab aere separari debeat. Approche expérimen- tale du procédé par liquation et ressuage ». En : F. Téreygeol (éd.). Comprendre les savoir-faire métallurgiques antiques et médiévaux. L’expérimentation archéologique sur la plate-forme expéri­ mentale de Melle, 189-210. Mantenant, J. 2014. Montagnes métallifères de Gaule méditerranéenne. Approche archéologique et historique de la production des métaux en Languedoc Occidental du début du second âge du Fer à la fin de la période romaine (IVème s. av. n. è. - Vème s. de n. è.). Thèse de doctorat, Toulouse, 3 volumes. Mantenant, J. ; Beyrie, A. ; Fabre, J.-M. ; Kammenthaler, E. ; Munteanu, G. ; Rico, C. 2012. « Les Barrencs, une vaste mine protohistorique et antique en Montagne Noire ». Bulle­ tin de la Société d’Études Scientifiques de l’Aude 113, 27-44. Meunier, E. 2014. « L’exploitation antique du cuivre dans le Séronais. Prospection théma- tique ». Bilan Scientifique Régional Midi-Pyrénées, 33-36. Moëlo, Y. ; Makovicky, E. ; Mozgova, N.N. ; Jambor, J.L. ; Cook, N. ; Pring, A. ; Paar, W. ; Nickel, E.H. ; Graeser, S. ; Karup-Møller, S. ; Balic-Žunic, T. ; Mumme, W.G. ; Vurro, F. ; Topa, D. ; Bindi, L. ; Bente, K. ; Shimizu, M. 2008. « Sulfosalt systematics: a review. Report of the sulfosalt sub-committee of the IMA Commission on Ore Mineralogy ». European Journal Mineralogy 20, 7-46. https://doi.org/10.1127/0935-1221/2008/0020-1778 Montero Ruiz, I.; Pèrez, A.; Rafel, N. 2011: « Sobre la procedencia de los metales de las pri- meras monedas del NE. Ibérico. Aplicación de análisis de isótopos de plomo ». En : M.-P. García-Bellido, L. Callegarin, A. Jiménez Díez (éds.). Barter, money and coinage in the Ancient Mediterranean (10th-1st centuries BC), 203-212. Munteanu, G. ; Kammenthaler, E. ; Mantenant, J. ; Rico, C. ; Fabre, J.-M. ; Beyrie, A. 2016. « Le complexe minier gaulois des Barrencs (Aude, France) dans son contexte géolo- gique et minéralogique ». Archéosciences 40 (1), 163-180. https://doi.org/10.4000/archeosciences.4839 Mut, G. ; Kotarba, J. 2007. « Les activités métallurgiques d’époque romaine dans les Pyrénées- Orientales ». En : J. Kotarba, G. Castellvi, F. Mazières (éds.). Carte archéologique de la Gaule. Les Pyrénées-Orientales (66), 141-155. Olesti Vila, O. 2014. Paisajes de la Hispania Romana. La explotación de los territorios del Impe­ rio. Sabadell: Dstoria. Ournac, P. ; Passelac, M. ; Rancoule, G. 2009. Carte archéologique de la Gaule. L’Aude (11/2). Paris : Académie des inscriptions et Belles-Lettres. Parent, G. 2012. « Mines de la vallée de Baïgorry ». Bilan Scientifique Régional Aquitaine, 174- 177. Percy, J. 1870 : The metallurgy of lead. Londres. Peris Vicente, J. ; Valle Algarra, F.M. ; Ferrer Eres, M. A. ; Gimeno Adelantado, J.V. ; Mateo Castro, R. ; Sorian Piñol, M.D. 2008. « Archaeometrical study of paleometallur- gical materials from archaeological sites Cerro de las Balsas - Chinchorro (La Albufereta, Alacant, Spain) ». Microchemical Journal 90, 142-146. https://doi.org/10.1016/j.microc.2008.05.003 Pouit, G. ; Fortuné J.-P. (éds.) 1980. Métallogénie du Massif central et des Pyrénées. Actes du 26ème congrès géologique international (Paris, 7-17 juillet 1980), 109-167. Rafel, N. ; Armada, L. ; Belarte, C.; Castanyer, P.; Gasull, P.; Gener, M.; Graells, R.; Hunt, M.; Mata-Perello, J.; Montero, I.; Pèrez, A.; Pons, E.; Rovira, C.; Rovira, S.;

178 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : Julien Mantenant, M. Munoz une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières

Santos, M.; Villalba, P. 2011. « La arqueologia de la plata y su investigacion en la penin- sula Iberica : el proyecto Plata Prerromana en Catalunya ». En : I Congreso Internacional de Mineria y Metallurgia en el Contexto de la Historia de la Humanidad : pasado, presente y futuro (Mequinenza 6-9, julio 2006), 253-268. Rafel, N.; Montero-Ruiz, I.; Castanyer, P.; Aquilué, X.; Armada, X.-L.; Belarte, C.; Fai- ren, S.; Gasull, P.; Gerner, M.; Graells, R.; Hunt, M.; Martin, A.; Mata, J.M.; Mo- rell, N.; Perez, A.; Pons, E.; Renzi, M.; Rovira, C.; Rovira, S.; Santos, M.; Tremoleda, J.; Villalba, P. 2010. « New approaches ont the archaic trade in the North-Eastern Iberian Peninsula: exploitation and circulation of lead and silver ». Oxford Journal of Archaeology 29 (2), 175-202. https://doi.org/10.1111/j.1468-0092.2010.00344.x Rafel, N.; Montero, I.; Soriano, I.; Hunt, M.; Armada, X.-L. 2014. « Nuevos datos sobre la mineria pre y protohistorica en Cataluña ». CPAG 24, 147-165. Rehren, T.; Prange, M. 1998. « Lead metal and patina : a comparison ». En : T. Rehren, A. Hauptmann, J. Muhly (eds.). Metallurgica antica. In Honour of Hans-Gert Bachmann and Robert Maddin, 183-196. Rehren, T.; Schneider, J.; Bartels, C. 1999a . « Medieval lead-silver smelting in the Sieger- land, West Germany ». Journal of the Historical Metallurgy Society 33 (2), 73-84. Rehren T.; Vanhove, D.; Musschen, H.; Oikonomakoun, M. 1999b. « Litharge from Lau- rion. A medical and metallurgical commodity from South Attika ». L’Antiquité Classique 68, 299-308. https://doi.org/10.3406/antiq.1999.1348 Rico, C. 1997. Pyrénées romaines. Essai sur un pays de frontière (IIIème s. av. J.-C. - IVème s. ap. J.- C.). Madrid : Casa de Velázquez. Rivot, L.E. 1872. Traité de métallurgie théorique et pratique. Tome II, métallurgie du plomb et de l’argent. Paris. Sablayrolles, R. (éd.) 2001. Les ressources naturelles des Pyrénées. Leur exploitation durant l’Anti­ quité. Actes de la table ronde de Toulouse (15-16 novembre 1999), 119-139. Subra, A. 1970. Contribution à l’étude métallogénique du cuivre : étude d’un gisement filonien (Padern) et d’un gisement stratiforme (Transrift), thèse de doctorat, Toulouse. Téreygeol, F. 2003. « Technique de production et diffusion de l’argent au haut Moyen Âge : l’exemple de Melle ». Techné 18, 66-73. Téreygeol, F. ; Happ, J. 2000. « La production de l’argent à Melles. Du minerai au métal : ap- proche expérimentale ». En : P. Pétrequin, P. Fluzin, J. Thiriot, P. Benoît. (éds.). Arts du feu et productions artisanales. Actes des 20ème rencontres internationales d’Archéologie et d’Histoire d’Antibes (Antibes, 21-23 octobre 1999), 189-204.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 179 https://doi.org/10.5565/rev/tda.62 ISSN 2339-6490 (en línia), ISSN 1134-9263 (en paper)

El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana en època altimperial. Novetats arqueològiques

Jordi Guàrdia, César Carreras, Josep Guitart, Oriol Olesti1

Rebut: 23-04-2017 Acceptat: 01-07-2017

Resum

El present treball ofereix un resum dels resultats obtinguts a les excavacions realitzades a la ciu- tat romana de Iulia Libica (Llívia) al llarg dels darrers anys. La combinació de diverses tècniques d’estudi com la prospecció, juntament amb l’excavació arqueològica, han permès obtenir noves i interessants dades sobre les característiques del fòrum d’aquesta ciutat romana pirinenca, con- firmant el seu paper clau en l’estructuració del territori ceretà durant l’època romana imperial. Paraules clau: Iulia Libica; Les Colomines; fòrum; ceretans; Ruscino

Abstract. The Forum of Iulia Libica and the Ceretan capital during the Early Empire. New archaeological data

The present work offers a summary of the results obtained in the excavations carried out in the Roman city of Iulia Libica (Llivia) over the last years. The combination of various study tech- niques such as surveys, together with archaeological excavation, have allowed to obtain new and interesting data about the characteristics of the forum in this Pyrenean Roman city, con- firming its key role in the structure of the Ceretan territory during the imperial Roman era. Keywords: Iulia Libica; Les Colomines; fòrum; Cerretani; Ruscino

Guàrdia, Jordi; Carreras, César; Guitart, Josep; Olesti, Oriol. «El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana en època altimperial. Novetats arqueològiques». Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21, p. 181-204. DOI: 10.5565/rev/tda.62

1. El jaciment de Les Colomines dins un terreny situat al peu del vessant sud-oest del Puig del Castell, a la part El fòrum de Iulia Libica forma part del septentrional del nucli actual de Llívia, jaciment de Les Colomines, que ocupa limitat per l’església parroquial a l’oest. un espai de 5000 m2, a 1224 m snm, Llívia ocupa una posició preeminent a la

1. Institut Català d’Arqueologia Clàssica/Universitat Autònoma de Barcelona. [email protected]; [email protected]; [email protected]; [email protected]

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21, p. 181-204 181 Jordi Guàrdia, César Carreras, Josep Guitart, El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana Oriol Olesti en època altimperial. Novetats arqueològiques vall de la Cerdanya, ja que la seva ubica- aquest espai s’hi accedia mitjançant una ció al peu del Puig li permet dominar el entrada al mur de tancament oriental. A la pas del Segre i la principal ruta que creua part meridional, dues estructures muràries la comarca. excedien de la planta principal en direcció Entre els anys 1997 i 2003 es van est formant un possible àmbit. Totes les succeir diverses intervencions arqueològi- estructures tenien la seva continuïtat física ques a Les Colomines, en el decurs de les en sentit occidental, més enllà dels límits quals es va dividir el jaciment en zones A i de l’excavació i per sota del nivell del car- B, essent la zona A la més propera a la fa- rer actual, en direcció a l’església (Guàrdia çana sud-est de l’església, i la que després i Maragall, 2004: 247-252). de diverses campanyes d’excavació ha es- En la seva Fase 1 (finals del segle i aC tat interpretada com a fòrum. Anterior- – segle ii dC) ens trobàvem amb part ment s’havien realitzat diverses excavaci- d’un edifici de planta regular i molt bona ons d’època romana a Llívia, als jaciments factura, que semblava que podria assolir del Camí Ral, Cal Meranges/Cal Doctor unes grans dimensions, amb presència de i el Carrer dels Forns (Padró, 2000), dues habitacions, el peristil a la zona d’un l’Hort de la Falona (Campillo, 1995: possible pòrtic i l’entrada original al re- 533-542), i el Castell de Llívia (Aliaga et cinte. alii, 2003: 680-685). Es tractava d’assen- Segons el material (àmfora tardorepu- taments de caire domèstic, amb presència blicana, ceràmica campaniana B, ceràmica majoritària de material romà del segle i sigil·lada itàlica i sudgàl·lica, monedes de dC, essent la ceràmica sigil·lada sudgàl· Tiberi i Claudi), el moment fundacional lica l’element més representatiu. podia ser d’època d’August, tenint en L’any 1998 es completà l’excavació compte la cronologia del material més an- de la zona B de Les Colomines, on es van tic, o del període comprés entre els anys 20 identificar 3 fases entre finals del segle i i 50 dC, moment al qual pertanyia la ma- aC i el segle ii dC, amb restes d’habitaci- joria del material. Les troballes d’un frag- ons i un hipocaust, i troballes d’àmfora ment d’estàtua de marbre i d’una inscrip- itàlica, tarraconense i bètica, ceràmica ció epigràfica augmentaven la rellevància sigil·lada itàlica i sudgàl·lica, africana de del conjunt (Gutiérrez i Rodà 2012: 305). cuina i un denari d’August (Aliaga i La importància en la decoració d’aquest Guàrdia, 2000: 180-184). edifici era palesa en la presència de diverses peces de marbre d’importació, que funcio- naven com a elements arquitectònics (cor- 2. La zona A. Intervencions 1997-2003 nises, crustae, sectile). Aquests elements lu- xosos, documentats per primera vegada L’excavació de la zona A documentà part plegats i amb pocs paral·lels a Catalunya, d’un gran edifici delimitat per dos murs feien pensar en un espai de funcionalitat perimetrals que formaven una cantonada pública, i fins i tot que fos el forum de la en l’angle nord-est, amb quatre àmbits o ciutat de Iulia Libica. habitacions a l’extrem nord. Al davant de Amb tot, les úniques evidències cla- les habitacions s’estenia un espai on desta- res eren la planta regular, les restes de caven les restes d’un peristil que havia pòrtic i l’estructura d’una de les habitaci- conservat les bases de tres columnes. A ons, similar a una cúria. A l’àrea prepiri-

182 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Jordi Guàrdia, César Carreras, Josep Guitart, El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana Oriol Olesti en època altimperial. Novetats arqueològiques

Figura 1. Vista general del jaciment de Les Colomines. (Font: autors) nenca, calia destacar les similituds amb la amb la presència dels murs 91 i 93, eren cúria de Labitolosa (Magallón et alii, similars a l’espai exempt de Ruscino. Si 2003: 343-353), el cas de Lugdunum s’arribava a confirmar l’existència d’un fo­ Convenarum (Esmonde-Cleary, 2008), rum a Llívia, en ple Pirineu, atorgaria a de gran similitud topogràfica amb Llívia aquest nucli una importància molt signi- i, sobretot, la idea arquitectònica i les di- ficativa en el marc de l’arqueologia piri- mensions del fòrum de Ruscino, datat en nenca d’època romana i en tot l’àmbit època d’August (Barruol i Marichal, català, on de moment només s’han loca- 1987: 45-54), que era també el moment litzat amb tota seguretat estructures pú- més probable de la construcció del proba- bliques d’aquest tipus en cinc ciutats ble espai públic de Llívia. (Emporiae, Tarraco, Iluro, Baetulo i Barci­ Segons una possible restitució de les no), totes elles situades a la costa. restes de la zona A de Les Colomines a A les fases 2 i 3 de l’edifici (segles iii- partir de la morfologia de Ruscino, la basí- vi dC) es van afegir noves habitacions i lica podia situar-se al sud i la cúria a l’an- s’amortitzà la zona del peristil. El materi- gle nord-est (habitació 1). A l’extrem sud- al era format per ceràmica africana clara est, les restes del possible àmbit que se D i ceràmica reduïda, un tresoret de mo- sortia de la planta principal, constatat nedes de bronze d’imitació tardoromanes

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 183 Jordi Guàrdia, César Carreras, Josep Guitart, El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana Oriol Olesti en època altimperial. Novetats arqueològiques

(Guihard et alii, en premsa), una siliqua ca sobre la ciutat de Iulia Libica, que de Màxim i un conjunt de peces metàl· compta com a investigador principal amb liques corresponents a cinturons militars el Dr. Josep Guitart (ICAC-UAB) i com utilitzats entre els segles iv i vi dC, troba- a investigadors participants als Drs. Oriol des dins la tomba d’un macaco enterrat a Olesti i Cèsar Carreras (UAB) i a l’arque- la zona del pòrtic (Olesti et alii, 2013: òleg Jordi Guàrdia. El projecte té com a 703-731). objectiu la determinació de la situació i El 2001 es va excavar a l’Hort de la l’entitat de les restes arqueològiques de la Rectoria una domus, amb una cronologia ciutat romana que es troben al subsòl de des del darrer quart del segle i aC fins fi- la població, tenint en compte la voluntat nals del segle i o principis del segle ii dC de l’Ajuntament de Llívia de respectar les (Rojas, 2002: 237-242). El 2007 es va re- troballes. alitzar una intervenció a Cal Barrier, on Per la prospecció geofísica entorn del es va exhumar un hàbitat, datat entre la jaciment de Les Colomines es va utilitzar segona meitat del segle i aC i el segle i dC el mètode electromagnètic d’inducció, en (Moix, 2010: 259-262). un espai de 2648 m2. Aquest mètode és La cronologia dels materials de la fase relativament nou, i sobretot els aparells 1 de l’edifici de la zona A i de la zona B de com el GEM-2, que és el que s’ha fet ser- Les Colomines era la mateixa que la de vir, i que són aplicacions civils d’investi- totes les excavacions anteriors i les més re- gació militar dels darrers anys. Aquest cents de l’Hort de la Rectoria i Cal Barri- aparell emet ones electromagnètiques en er. Semblava que tots els jaciments havien el subsòl que són reflectides i recollides format part del mateix nucli urbà de Iulia amb la mesura de la seva intensitat per Libica, citat a les fonts, ubicat al peu del una antena del mateix aparell. Permet al Puig del Castell i en ple funcionament mateix temps fer anàlisis de conductivitat entre el darrer terç del segle i aC i mitjans elèctrica i magnetometria a diverses fon- del segle ii dC. dàries. En aquest cas es van fer servir fre- qüències de 47.125 Hz, 31.125 Hz, 25.275 Hz i 275 Hz. 3. Intervenció de prospecció i sondejos El procés de recollida de dades es va iniciar dividint el total de la superfície a L’any 2013 va tenir lloc una intervenció prospectar en vuit zones. Es realitzaren arqueològica, consistent en una prospec- lectures de cada 15 cm dins de les malles ció i diversos sondejos al jaciment de Les que configurava cadascuna de les zones. Colomines, amb l’objectiu de verificar la La zona 1 (M 1) es correspon a l’aparca- continuïtat física de les estructures roma- ment situat al nord de l’església, on es va nes als encontorns de l’església parroquial detectar un conjunt estructural d’època i, al mateix temps i seguint les proporci- moderna. La zona 2 (M 2) se situa entre ons i la morfologia de la planta de l’edifici l’aparcament i el recinte del pati nord de de Ruscino, constatar de forma definitiva l’església. En aquest lloc es van localitzar la naturalesa del conjunt de Llívia. tres possibles estructures que segueixen la Aquesta intervenció era la primera trajectòria nord-est - sud-est. Les zones 3 que s’incloïa dins un Projecte de Recerca i 4 (M 3 i M 4) van ser estudiades conjun- de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssi- tament. Es tractava d’una superfície espe-

184 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Jordi Guàrdia, César Carreras, Josep Guitart, El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana Oriol Olesti en època altimperial. Novetats arqueològiques cialment important tenint en compte els A 10,80 m de l’angle nord-est de objectius de la intervenció arqueològica l’edifici de l’església es va trobar efectiva- perquè, de donar-se un resultat positiu ment la cantonada nord-occidental de quant a la detecció d’estructures, es podia l’edifici romà, lligada amb el mur 7, se- confirmar la continuïtat de la zona A de gons les proporcions de Ruscino. Un nou Les Colomines en aquesta direcció i, per mur (ue 134) de 75 cm d’amplada, pre- l’altra, la comprovació que realment es nia la direcció meridional i semblava en- tractés d’un edifici públic a partir de l’es- dinsar-se per sota de la façana de l’esglé- tudi de la seva trama i dimensions. La sia, en el que era la confirmació de possibilitat que l’hipotètic fòrum de Iulia l’existència del mur perimetral occidental Libica assolís unes proporcions i unes di- de l’edifici, i també l’evidència de la con- mensions similars al de Ruscino aconsella- tinuació lògica i regular de la seva planta va la zona M 3 com a indret on trobar la general. Adossat a la cara interna de l’an- probable cantonada nord-occcidental de gle format pel mur septentrional de l’edi- l’edifici. Tenint en compte aquesta ex- fici i el mur 134 va sortir una altra canto- pectativa, la primera cala de sondeig (cala nada formada per un mur de gran 1) es va realitzar al costat mateix de la fa- amplada (1,25 m), amb un aparell de çana nord-est del temple. blocs de pedra lligats amb morter de calç,

Figura 2. Imatge de la cala 1. (Font: autors)

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 185 Jordi Guàrdia, César Carreras, Josep Guitart, El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana Oriol Olesti en època altimperial. Novetats arqueològiques paral·lel al mur perimetral nord, i l’arren- junt, i es troba més afectat que el cantó cament d’un altre mur paral·lel al mur nord per l’evolució urbana de Llívia en les 134. Per les cares internes d’aquestes dues èpoques posteriors. Probablement la pri- estructures hi ha dues filades conservades mera destrucció d’estructures i nivells ro- d’opus testaceum, a les que es recolza un mans va tenir lloc en el moment de la paviment d’opus signinum, que devia pre- construcció de la Torre d’en Bernat de So sentar un revestiment lateral de peces de a finals del segle xvi. marbre disposades a manera de banqueta, A M 4, situada al pati oriental de l’es- segons els encaixos i els fragments encara glésia, es va obrir la cala 2, amb el propòsit visibles in situ. Al límit oriental de la cala, essencial de localitzar la continuació del al mur de gran amplada se li superposa mur 11, que formava part de l’estructura una paret posterior, adossada perpendi- interna de l’edifici de la zona A, i que s’en- cularment al mur perimetral nord. dinsava físicament al tall del jaciment en En aquesta cala s’hi van trobar, entre direcció a l’església. El mur 11 va aparèi- d’altres, dues bases de granit, una de for- xer a una fondària d’1,60 m, per sota d’un ma circular i l’altre que conté l’arrenca- estrat amb presència d’un fragment ment d’un pilar, un fragment de crustae d’aplic de guix que imita la forma del fust de pavonazzo d’Afyon (Turquia), un estriat i el capitell d’una columna decora- fragment de possible granit d’Assuan da amb motius vegetals, un fragment de (Egipte) amb motllura còncava i fons pla, crustae de La Penne-Martin i dos frag- àmfora itàlica, tarraconense i bètica ments de crustae de pavonazzo d’Afyon. (Dress 7/11 o Haltern 70), ceràmica a mà Entre la ceràmica es va recuperar àmfora reduïda, sigil·lada sudgàl·lica (Drag ibèrica, ceràmica ibèrica a torn oxidada, 15/17) i comuna romana. emporitana tardana, sigil·lada sudgàl·lica i El resultat d’aquesta cala va permetre comuna romana. També destaca un ele- establir l’amplada del costat nord de l’edi- ment de bronze de secció tubular, que po- fici, que és de 42,50 m, una mica menys dria haver estat el mànec d’un altre objec- que el fòrum de Ruscino. Si tenim en te, com ara un petit mirall. La trajectòria compte la tipologia dels fòrums augustals i del mur 11 arriba fins al vèrtex d’un dels de l’època Julia-Claudia, caracteritzats angles de l’absis poligonal de la façana de morfològicament per una planta regular l’església, on sembla que va ser aprofitat rectangular, ens trobaríem, a la part sep- en la fonamentació. Per la cara interna del tentrional, amb un dels costats curts del mur i relacionat amb aquest, es van loca- fòrum, on es troben els principals edificis litzar les restes d’un paviment d’opus signi­ (Carreras et alii, 2014: 253-260). D’aques- num, que no hauria perviscut a la zona A ta manera, el pòrtic oposat a l’únic tram de en relació amb el mur 11, i que aquí apa- pòrtic conegut es trobaria en paral·lel al reix seccionat per la paret de l’església. mur perimetral 134, localitzat a la cala 1, i Dins la cala 2 es va realitzar un son- el seu hipotètic peristil a la mateixa distàn- deig per la cara externa del mur 11 on, a cia respecte al mur 134 que la que hi ha 1,10 m de fondària, es van identificar les entre el peristil documentat i el mur peri- restes d’un nivell de circulació fet de mor- metral oriental, que és de 5,50 m. ter de calç, també documentat l’any 2001 Pel que fa a l’altre costat curt del fò- a la part del pòrtic de l’altra banda de rum, s’ubica a la zona meridional del con- l’edifici.

186 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Jordi Guàrdia, César Carreras, Josep Guitart, El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana Oriol Olesti en època altimperial. Novetats arqueològiques

Figura 3. Imatge de la cala 2. (Font: autors)

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 187 Jordi Guàrdia, César Carreras, Josep Guitart, El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana Oriol Olesti en època altimperial. Novetats arqueològiques

En l’estratigrafia que es lliurava a la nir en compte i que suggereixen un edifi- cara externa del mur 11 es van identificar ci de dimensions importants, o bé una tres nivells, amb presència sobretot d’un plataforma sobre la qual hi hauria altres enderroc que incloïa un gran nombre de construccions, entre les quals, i trac- restes arquitectòniques i ornamentals de tant-se d’un fòrum, podria haver-hi el qualitat, amb fragments de crustae de pa- temple. Aquesta presència del temple al vonazzetto d’Afyon, marbre de Saint- costat de la cúria es troba documentada Bèat i portasanta, calcària griotte de al fòrum de Saguntum (Aranegui et alii, Campan i marbre de gra fi, corresponents 1987: 73-97). a restes arquitectòniques o escultòriques. A partir dels resultats de les cales 1 i Igualment, hi havia fragments de plaques 2, la presència de restes romanes de la en forma de triangle isòsceles de pedra part més nord-occidental del fòrum al calcària marmòria (palombino), destina- subsòl de l’església parroquial, en cas de des a la pavimentació (opus sectile) i tam- conservar-se, quedaria limitada a la zona bé ceràmica sigil·lada itàlica, sudgàl·lica del presbiteri i el sector de la nau central (Drag 18), un agafador d’una llàntia de més proper a l’altar, segons una hipotèti- disc de tipologia altimperial i ceràmica ca planta que seria, en aquest extrem, la comuna romana. mateixa que la de la cantonada nord-ori- La idea que dóna la gran quantitat de ental del fòrum, que es va poder confir- material constructiu acumulat en aquest mar amb localització d’un mur de con- petit espai és que assistim, en aquest mo- tenció intern de la Fase 1 (mur 70) en ment, a l’etapa de desmantellament de les l’espai existent al davant de l’habitació 1. estructures arquitectòniques que havien Si això fos així, ens trobaríem davant un caracteritzat aquest conjunt, alhora que conjunt simètric a la part alta de l’edifici, podria indicar la presència, en aquest in- consistent en una plataforma o podi de dret, d’una activitat constructiva destaca- dimensions importants al centre, delimi- ble o d’un edifici important (Carreras et tat exteriorment pel mur 11, i dues altres alii, 2014: 253-260). estructures, de mides més reduïdes, situa- A la cala 2 també es van localitzar sis des a banda i banda però més endarreri- tombes de fossa i coberta de lloses, orien- des, de manera que la plataforma central tades d’est a oest i efectuades amb posteri- sobreeixiria envers les laterals. En tot cas, oritat al funcionament de l’edifici romà, es confirmava l’aterrassament de la part com així ho testimoniava l’afectació que alta del conjunt, ja detectat en el decurs havien patit el mur 11 i el paviment de l’excavació de l’any 2001. d’opus signinum, que apareixien puntual- A l’interior del recinte es van localit- ment seccionats. zar dues noves bases de columna al peris- Del resultat de la cala 2 sorprenia la til i es van recuperar dos elements de mar- llargada del mur 11, ja que es tracta bre de Luni-Carrara: part del basament d’una estructura interna de l’espai pú- d’una escultura i un fragment de cornisa, blic. Aquesta evidència, juntament amb i també un capitell o arquitrau de pedra la seva qualitat constructiva i la seva ubi- tosca amb decoració. Es tracta en tots els cació en un dels costats curts del fòrum, casos de peces originàries del període de ocupant bona part de la seva amplada i a més entitat de l’edifici, reutilitzades pos- prop de la possible cúria, són dades a te- teriorment.

188 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Jordi Guàrdia, César Carreras, Josep Guitart, El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana Oriol Olesti en època altimperial. Novetats arqueològiques

La intervenció de 2013 va demostrar el coneixement del seu entorn i possible novament no només l’entitat urbana de extensió conservada, i també en determi- Llívia en època altimperial, sinó que tam- nats sectors de singular importància in- bé va permetre aprofundir en les caracte- terpretativa, con ara la porta o l’exedra. rístiques constructives i funcionals de l’edifici públic de la zona A de Les Colo- 4.1. El mur perimetral occidental mines, fins al punt d’arribar a la confir- mació que es tracta realment de l’antic L’any 2013, a part de les cales 1 i 2, tam- fòrum de la ciutat romana. El resultat po- bé s’havia efectuat un tercer sondeig a sitiu de les cales 1 i 2 va possibilitar l’ob- prop de la façana meridional de l’església tenció d’un conjunt de dades sobre la (cala 3), indret on no havia estat possible planta d’aquesta antiga edificació, que realitzar la prospecció geofísica de forma permeten reconstruir gran part de la seva prèvia, a causa de les nombroses interfe- fesomia original. rències que presentava el terreny. Però les El material majoritari d’aquesta in- evidències proporcionades pel resultat de tervenció va consistir especialment en la cala 1, amb l’aparició de la cantonada elements constructius relacionats amb la nord-occidental de l’edifici, de la qual decoració i l’ornamentació de qualitat tí- formava part el mur perimetral occiden- pica d’edificis importants, destinats a tal (ue 134), feien suposar que la continu- funcions politicoadministratives i religio- ïtat d’aquesta paret a l’altra banda de la ses. Destacava la poca presència de cerà- façana lateral de l’església quedaria com- mica, però en tot cas la més representati- provada si s’efectuava una cala a una dis- va corresponia als fragments d’àmfora tància de 6,60 m de la seva cantonada itàlica, tarraconense i bètica, i ceràmica sud-oriental, en l’indret on, després de sigil·lada sudgàl·lica. Quant a la cronolo- fer-se la cala 1, es preveia l’aparició de la gia, la datació dels materials ceràmics, seva trajectòria. que no inclouen peces posteriors al segle i Tot i la localització d’una paret pos- dC, era similar a la d’alguns elements terior perpendicularment orientada a la procedents de l’excavació, els anys 2001 i façana sud de l’església parroquial, l’any 2003, del pòrtic oriental de l’edifici, on 2015 es va reobrir aquest sondeig amb la es documentà un extens nivell de reom- intenció d’arribar fins a l’estructura ro- pliment que amortitzava la Fase 1, amb mana, amb resultat positiu: la paret peri- clar predomini de material altimperial metral occidental del fòrum va aparèixer, del segle i dC. efectivament, per sota del mur de factura moderna, seguint la seva trajectòria ideal segons l’estructura canònica de l’edifici. 4. Intervencions per conèixer els límits El mur, però, es conserva gairebé només a del fòrum escala de fonamentació, per sota de diver- sos enterraments d’època moderna, que Una vegada comprovada que l’estructura arribaven a seccionar el seu parament de del jaciment de la zona A de Les Colomi- manera puntual. nes corresponia a un edifici de tipus fò- Les tombes, que seguien la mateixa rum a partir dels resultats de les cales 1 i orientació est-oest, van aparèixer en qua- 2, els anys 2014 i 2015 es va continuar en tre nivells superposats en un espai de molt

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 189 Jordi Guàrdia, César Carreras, Josep Guitart, El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana Oriol Olesti en època altimperial. Novetats arqueològiques poca potència estratigràfica. Aquest fet va base (ue 263), mentre que el reompli- provocar que la majoria dels ossos es van ment s’efectuà mitjançant blocs més pe- trobar barrejats i sense connexió anatòmi- tits i tegulae. Es dóna la circumstància que ca. A causa d’aquesta abundància d’enter- aquesta rasa de fonamentació es trobava raments, la cala inicialment prevista es va excavada en diversos estrats preexistents, d’haver de limitar a un espai d’1 x 1,80 que devien formar part d’una terrassa o m, i per això l’amplada del mur 134 no nivell de reompliment, a l’inrevés del que s’arribà a verificar del tot, perquè la seva succeeix amb la resta d’estructures impor- meitat quedava encara per sota del mur tants de l’edifici, que també es fonamen- modern fins i tot a l’extrem més meridio- ten amb rases, però sempre excavades en nal de la cala, mentre la llargada quedava el substrat natural. A l’interior de la rasa restringida a 1 m. esmentada es recuperà material ceràmic Les restes del mur romà es trobaven divers, entre el que destaca un fragment fortament assentades sobre una banqueta de la vora d’un plat de ceràmica sigil·lada (ue 258), que al seu torn es fonamentava itàlica de la forma Ett 12.1 (-15/15). Es en una rasa de fonamentació de 0,70 m tracta del fragment més significatiu que d’altura i 0,45 m d’ample per la cara in- s’ha trobat fins ara de cara a establir una terna del mur, plena de grans còdols a la possible cronologia pel moment de la

Figura 4. Imatge de la cala 3. (Font: autors)

190 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Jordi Guàrdia, César Carreras, Josep Guitart, El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana Oriol Olesti en època altimperial. Novetats arqueològiques construcció del fòrum. (Guàrdia et alii, metral oriental del fòrum, va aparèixer el 2016). retall de la seva rasa de fonamentació, L’anàlisi de l’estratigrafia resultant d’1,30 m d’amplada, excavat en el terreny també va revelar les restes d’una unitat es- natural, i la banqueta (ue 278). L’alçada a tratigràfica d’època romana, adossada a la qual es va efectuar aquest sondeig dista les restes del mur perimetral, però forta- 6,15 m del bloc de granit (ue 27) que ment afectada per les restes del grup supe- marca el final d’aquest mur en la seva di- rior d’enterraments. Igualment, de dins recció meridional. A més, l’estructura es dels dos estrats superiors tallats per la rasa prolongava en sentit sud per fora del límit de fonamentació de la paret del fòrum, es de la cala. Una de les conseqüències del va recuperar ceràmica ibèrica oxidada, co- resultat positiu d’aquest sondeig és que va muna itàlica i un fragment de fons de ce- permetre obtenir la longitud provisional ràmica pre-aretina, de manera que, tot i dels costats llargs del fòrum, que de mo- les escasses evidències, hi ha indicis que la ment arriba als 42,80 m. fundació es devia produir a finals del se- Els sondejos 6 i 7 eren per comprovar gle i aC. En el darrer estrat localitzat al si el mur 91 del fòrum s’estenia en la ma- fons de la cala, just per sobre del substrat teixa direcció que el fonament del peristil natural i a gairebé 3 m de fondària, van i el mur perimetral occidental. A la cala 6 aparèixer tres fragments de ceràmica gro- va aparèixer un mur (ue 276) de 0,55 m llera, un dels quals presentava decoració d’ample, del qual es conserven dues fila- de cordons. des sense lligam. Aquesta estructura for- ma una cantonada interna, amb una altra paret (ue 277) de les mateixes característi- 4.2. El límit meridional del fòrum ques, que pren la direcció oest. Tenint en compte la probable continuïtat Tot i trobar-se dins la trajectòria ide- en sentit sud de la trajectòria d’algunes al del mur 91, els murs 276 i 277 no fo- estructures del fòrum per sota de l’actual namentaven en una rasa sinó sobre diver- carrer de Iulia Lybica (zones M6 i 7 de la sos nivells de reompliment formats prospecció geofísica), l’any 2015 es van prèviament fins a una altura d’1,10 m. efectuar diversos sondejos de comprova- Aquesta dada feia que interpretéssim que, ció, tots ells amb resultat positiu. si bé possiblement el mur 276 s’adossava A la cala 4 es va documentar la conti- a l’estructura general de l’edifici, havia de nuïtat del fonament del peristil dins la ser clarament posterior. corresponent rasa excavada al terreny na- De l’estratigrafia documentada per tural. L’estructura va aparèixer a molt sota dels murs destacava un nivell de molt poca fondària, en consonància amb la poca potència, però compost en bona cota que presenta el mur corregut. El part per molts fragments de ceràmica tram descobert, amb un paredat compost sigil·lada sudgàl·lica, dels quals la majoria de petits blocs de pissarra sense lligam, té formaven part de dues peces gairebé sen- una amplada de 0,90 m i una llargada ceres de les formes Drag 29b i Déchelette d’1,40 m dins els límits de la cala, i sem- 67, amb una cronologia a partir de 70 bla endinsar-se en direcció sud. dC, lligant molt bé amb la datació de la A la cala 5, efectuada amb la intenció fase 3 de la zona B (Aliaga i Guàrdia, de localitzar la continuació del mur peri- 2000: 180-184). També es va recuperar

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 191 Jordi Guàrdia, César Carreras, Josep Guitart, El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana Oriol Olesti en època altimperial. Novetats arqueològiques

Figura 5. Detall de la cala 4. (Font: autors)

192 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Jordi Guàrdia, César Carreras, Josep Guitart, El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana Oriol Olesti en època altimperial. Novetats arqueològiques

Figura 6. Imatge procedent de la cala 6. (Font: autors) una forma Drag 24/25 i diversos frag- i 90 es va tapiar a la Fase 2 i per sobre es ments de llàntia i ceràmica de parets fi- van col·locar a l’inrevés dos grans blocs nes. Tenint en compte la posició física rectangulars de granit reaprofitats de la dels murs i aquesta concentració de cerà- fase 1 (ue 49 i 92, respectivament), que mica, inusual a l’interior del fòrum, sem- ja havien estat documentats a la interven- blava que es confirmava que probable- ció de 1997. El bloc 49 presentava un ment ens trobem aquí fora del recinte rebaix estret i allargassat, mentre l’altre principal, en un indret destinat a altres (ue 92) tenia una motllura al voltant de usos que devien tenir lloc a les fases 2 i 3 tot el seu perímetre, i el rebaix de la po- d’ocupació d’aquesta zona. A la cala 7 es lleguera, resultat d’haver estat utilitzat va localitzar el tram final del mur 276 com a marxapeu. aparegut a la cala 6. Una vegada tombats i tornats a la seva posició originària, es va poder apreci- ar com el bloc més ben treballat (ue 92) 4.3. La porta correspon a la part superior d’una ara Pel que fa a l’actuació que es va fer a la anepígrafa de granit en perfecte estat de porta, l’any 2014 es va poder comprovar conservació, possiblement ubicada origi- com l’espai existent entre els blocs 71, 89 nàriament dins el recinte de l’hipotètic

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 193 Jordi Guàrdia, César Carreras, Josep Guitart, El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana Oriol Olesti en època altimperial. Novetats arqueològiques temple que hi hauria al fòrum. Pel que fa L’any 2015 es va procedir a la delimi- a l’altra peça (ue 49), és el basament de tació de l’espai sobre el qual havien estat granit d’una estàtua, de forma rectangu- col·locades les peces enretirades, amb el lar i gruix considerable, en el qual s’apre- resultat de la documentació d’uns petits cien els dos rebaixos on eren inserits els blocs de pedra de pissarra sense lligam, peus de la peça, sembla que de mida natu- que se superposen al mur 1, com a única ral, l’un lleugerament avançat respecte a resta estructural entre els blocs 71, 89 i l’altre (Guàrdia et al., 2014: 60-77; Olesti 90, del que hauria estat una possible base et al., 2015: 97-111). o preparació d’un marxapeu no conser- Cal mencionar la recuperació d’un vat, coincidint amb el nivell de circulació fragment de vora d’olla de ceràmica afri- del fòrum a la zona de l’entrada original. cana de cuina de la forma Hayes 197 Tot i que al llarg de l’excavació efec- equiv. Ostia III, 267 (175/250 dC), dins tuada l’any 2001 ja s’havia assolit puntu- de la ue que es recolzava en l’ara. Aquest alment el nivell de circulació per la part element podria datar el moment a partir interna de l’accés, es va continuar anive- del qual es reutilitza la porta principal, i llant la part del pòrtic ubicada a prop de amb això la pèrdua de la funció original l’entrada, format pel primer nivell d’en- de l’edifici. derroc que amortitza aquesta zona.

Figura 7. Ara anepígrafa documentada a l’excavació de la porta. (Font: autors)

194 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Jordi Guàrdia, César Carreras, Josep Guitart, El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana Oriol Olesti en època altimperial. Novetats arqueològiques

El material recuperat en aquest en- tramurs que facilités l’entrada a l’edifici. derroc consta d’àmfora gal·la, tarraco- En primer lloc es van haver d’enreti- nense i bètica, ceràmica a mà reduïda, ce- rar les restes del nivell superficial de l’ex- ràmica ibèrica a torn oxidada, emporitana terior del fòrum ubicades en aquest sec- tardana, sigil·lada itàlica i sudgàl·lica tor. Dins d’aquesta capa es va recuperar (Drag 33a1, 20-60 dC), parets fines, co- àmfora gal·la, itàlica (Dress 1 C, entre muna romana de pasta clara de procedèn- –125/–25 aC), tarraconense i bètica, ce- cia de la Gàl·lia, i comuna romana d’ori- ràmica a mà reduïda, ceràmica ibèrica a gen local. torn reduïda i oxidada (olles globulars), Paral·lelament, es va iniciar l’excava- emporitana tardana, sigil·lada itálica ció de la part de fora de l’entrada, dins els (Consp 36, del segle i d.C. i Pucci 37, en- marges d’un rectangle paral·lel al mur pe- tre 1-50 dC), sigil·lada sudgàl·lica, sigil· rimetral oriental del recinte, amb unes lada africana clara A i imitacions, parets dimensions de 2 x 7,50 m, entre el límit fines, africana de cuina (Hayes 22, entre nord de la porta i el tram més occidental 70-150 dC, Hayes 182, entre 150-250 del mur 93. L’objectiu era esbrinar noves dC, i Hayes 197, entre 175-250 dC, cerà- característiques de l’accés, així com la dis- mica d’imitació d’africana de cuina, co- posició d’un possible corredor situat ex- muna romana i un fragment informe

Figura 8. Imatge de la porta del complex. (Font: autors)

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 195 Jordi Guàrdia, César Carreras, Josep Guitart, El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana Oriol Olesti en època altimperial. Novetats arqueològiques d’un recipient de vidre, possiblement un ments constructius de qualitat s’hi ha tro- bol. Quant a altres materials, entre els bat dos fragments de crustae de marbre de fragments constructius de caràcter noble Luni-Carrara, tres fragments de crustae de contabilitzem un fragment de crustae de Campan, tres fragments de marbre blanc Campan, un fragment de placa de marbre i tres tessel·les de mosaic de color blanc. blanc de gra fí i dos fragments grans de L’estudi d’aquest material ceràmic marbre de Luni-Carrara. sembla anar en la direcció que ens trobem Després de la retirada del nivell su- davant un nivell de reompliment format perficial, fins al moment s’ha efectuat un a partir del segon moment d’utilització de rebaix generalitzat d’uns 25 cm de potèn- la porta, a la fase 2 i, per tant, de cronolo- cia, que ha possibilitat la localització de gia des de finals del segle ii dC. Cal ubicar material arqueològic abundant, proce- l’origen de les peces en un context de se- dent del nivell d’enderroc identificat gles i-iii dC., a diferència de les del pri- també en altres indrets de la part de fora mer nivell d’amortització localitzat al del conjunt, format per una capa de pe- pòrtic, que són exclusivament del segle i dres i terra de color marró i textura molt dC. L’explicació és que mentre el nivell compacta. més antic detectat a l’interior del fòrum Entre els elements recuperats a tenir segueix una seqüència cronològica fins a en compte de cara a la datació d’aquest cert punt lògica, derivada de la superposi- nivell destaca sobretot la troballa d’una ció d’estrats, en canvi, l’enderroc de l’ex- moneda d’argent. Es tracta d’un sesterci terior ha quedat molt més exposat als d’Antoninus Pius, emès a Roma entre els canvis, la dispersió i les remocions que se anys 140 i 144 dC. A l’anvers hi ha, a la succeeixen sobretot a partir de finals del dreta, el bust d’aquest emperador amb segle ii dC. Aquesta evidència es reforça corona de llorer amb la inscripció AN- sobretot amb la presència de les ceràmi- TONINVS AVG PI-VS PP TR COS ques africanes de cuina, inexistents al pri- II[I], mentre al revers es pot llegir S-[C], i mer nivell d’amortització de l’interior del a sota hi ha una figura asseguda a l’es- fòrum, i en canvi freqüents a la part de querra amb cornucòpia, i possiblement fora de l’edifici. algú al darrera. També al revers sembla distingir-se la mateixa inscripció de l’an- 4.4. L’exedra vers: COS II[I]. Conjuntament amb la moneda, tam- També l’any 2015, i una vegada coneguts bé hi ha àmfora tarraconense, ceràmica a els resultats aportats per les cales 6 i 7, on mà reduïda, ceràmica ibèrica a torn oxi- no s’havia trobat la continuació del mur dada (olla globular), emporitana tardana, 91, es va decidir efectuar una excavació sigil·lada sudgàl·lica (Drag 33a1, 20-60 en extensió restringida a la cara interna dC i i Ritt 8b (30-80 dC), parets fines, un d’aquesta paret, dins un espai de 2,30 x fragment informe de llàntia de disc, cerà- 5,15 m. La intenció era esbrinar si real- mica africana de cuina (Hayes 22, 182 i ment l’estructura perdia definitivament 197), comuna romana de pasta clara pro- la seva trajectòria a partir de l’indret on cedent de la Gàl·lia, comuna romana apareixia seccionada i, si es donava aquest d’origen local, i un fragment de nansa cas, veure si apareixien més restes de la d’una possible gerra de vidre. Com a ele- seva rasa de fonamentació o fins i tot de la

196 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Jordi Guàrdia, César Carreras, Josep Guitart, El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana Oriol Olesti en època altimperial. Novetats arqueològiques d’un hipotètic mur meridional de tanca- nacions procedents del nivell superficial. ment de la possible exedra, que poguessin En relació amb el nivell d’amortització ajudar a establir la forma i dimensions de que encara ocupa la part més meridional la seva planta. del pòrtic oriental, aquesta capa respon Al nivell superficial existent en aquest en realitat a un nivell d’enderroc molt indret es va recuperar un fragment de més potent, sobretot quant a la presència marbre de Luni-Carrara on es veu la part de material arquitectònic, en especial de baix dels plecs d’una toga, correspo- marbres, com a indicatiu d’una probable nent segurament a una estàtua, un capi- activitat constructiva més intensa en tell de granit rosat amb decoració de tipus aquesta zona. vegetal, crustae i, entre la ceràmica, àmfo- L’enderroc cobria en part una base de ra itàlica, ceràmica a mà reduïda, ceràmi- pilar de pedra, que retalla el terreny natu- ca amb decoració de pintura de color roig ral (ue 272). Aquest element encara no ha vinós, ceràmica micàcia i de vernís negre, pogut ser completament delimitat, ja que emporitana tardana i comuna romana. les seves restes excedeixen els límits provi- A l’interior de la possible habitació, sionals de l’excavació d’aquest sector en dins l’espai comprés entre els murs 91 i 93, sentit occidental. En tot cas, l’únic costat s’han documentat les restes d’un nivell visible amida 70 cm. La seva estructura, a d’enderroc molt compacte i heterogeni, manca del procés d’excavació definitiu, té d’entre 35 i 45 cm de potència, format per una planta quadrada o rectangular i es blocs de pedra caiguts, tegulae i material troba ubicada a la part més septentrional ceràmic, amb presència d’àmfora de de l’àmbit. El paredat es constitueix mit- l’Egeu, bètica (Dress 20 d’època Julia- jançant un conglomerat de petits blocs de Claudia), ceràmica a mà reduïda i oxidada, pedra de pissarra treballats però sense res- sigil·lada sudgàl·lica (Drag 29), africana de tes de lligam apreciables. cuina (Hayes 196), un fragment de fons de Al llarg del procés de retirada plat de ceràmica sigil·lada africana clara D d’aquest nivell que se superposava ja di- amb decoració estampillada de petits cer- rectament sobre el substrat natural, s’han cles concèntrics per la cara interna de la pogut apreciar també les característiques base, comuna romana de pasta clara proce- constructives de l’alçat intern del mur 91, dent de la Gàl·lia i comuna romana. amb nombrosa presència de restes d’arre- Quant als fragments de material construc- bossat entre els intersticis dels blocs de tiu, hi ha elements luxosos com tres frag- pedra del parament fins al punt on la pa- ments de crustae de portasanta (Chios), ret es trobava a vista, i on devia coincidir tres fragments de crustae de Campan, tres amb un paviment que no ha perviscut. fragments de mida gran de marbre de Sa- Una vegada enretirat el nivell d’en- int-Béat i dos fragments de marbre blanc. derroc i després d’haver-se comprovat Tot i que la majoria del material el l’aparició del terreny natural en tota la su- podem situar en un context de segles i-ii perfície de l’àmbit, sense cap indici de ni- dC, la presència dels fragments de cerà- vell de pas o circulació conservat, que in- mica africana de cuina i sobretot el de dubtablement devia ser-hi, s’ha procedit ceràmica sigil·lada africana clara D possi- a delimitar la rasa de fonamentació del biliten una datació més àmplia del con- mur 91, de secció rectilínia, excavada en junt, però que pot ser deguda a contami- el substrat natural, amb una altura de

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 197 Jordi Guàrdia, César Carreras, Josep Guitart, El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana Oriol Olesti en època altimperial. Novetats arqueològiques

0,50 m, que arriba a una amplada de 0,30 que actua com a suport del mur principal. per aquesta cara del mur. Posteriorment Aquesta diferència de criteri obeeix a les s’ha enretirat el corresponent nivell de re- característiques orogràfiques del terreny, ompliment, format per una capa de terra no en va els murs de trajectòria est-oest de color marró i textura compacta, amb presenten un tipus de fonamentació so- presència de nombrosos blocs de pedra i bre el pla, que no necessita tant reforç material constructiu, fins a arribar al fons com la dels murs orientats nord-sud, del retall, on s’estén una banqueta, simi- doncs és en aquest sentit on es produeix el lar a la de la rasa del mur perimetral occi- desnivell més acusat. dental aparegut a la cala 3, sobre el que El resultat principal de l’actuació a s’assenta la paret. Al llarg d’aquest procés l’exedra ha estat la localització de les res- s’ha pogut constatar la gran quantitat de tes de la rasa de fonamentació del mur 91 restes d’arrebossat de morter de calç enca- també a partir de l’indret on l’estructura ra conservat per la cara interna del mur pateix un trencament, i al llarg d’1 m, fins 91, que indiquen la cota a partir de la que la mateixa rasa, sense vestigis de l’al- qual la paret es trobava a vista. çat de la paret, descriu una cantonada i es Pel que fa a la datació del període de la dirigeix en sentit occidental en una dis- construcció de l’edifici, entre el material tància d’1,10 m, fins al punt on apareix ceràmic aparegut dins d’aquesta rasa, te- un altre mur (ue 273), el meridional de nim àmfora ròdia, d’època d’August, tar- l’exedra, que s’endinsa en el tall efectuat raconense i bètica, ceràmica a mà reduïda, de manera provisional. ceràmica d’engalba blanca (olla globular), El nivell que reblia la part espoliada emporitana tardana, un fragment de vora de les dues rases que conflueixen en la de plat de ceràmica sigil·lada itàlica de la cantonada de l’exedra, format per una forma Pucci 10 (-10/25), comuna romana capa de terra de color marró i textura de pasta clara procedent de la Gàl·lia i co- compacta, ha aportat material arqueolò- muna romana local. Dins d’aquest grup gic divers, consistent en àmfora gal·la i destaca el petit fragment de ceràmica sigil· tarraconense, ceràmica a mà reduïda, pa- lada itàlica. Com al cas del nivell de reom- rets fines, tres fragments de vora i coll i sis pliment de la rasa de fonamentació del fragments informes d’una mateixa peça, mur perimetral occidental del fòrum, no- probablement una gerra de cronologia al- vament es troben alguns elements concrets timperial de ceràmica comuna romana de que permeten una certa aproximació al pasta clara originària de la Gàl·lia, i co- moment fundacional, juntament amb una muna romana local. No obstant això, de altra dada important que també es repe- la mateixa manera com ocorre amb el cas teix, com és l’absència de ceràmica sigil· de la rasa de fonamentació del mur peri- lada sudgàl·lica (Guàrdia et al., 2016). metral oriental del fòrum descoberta a la Quant al tipus de fonamentació apli- cala 5, i tot i la presència de ceràmica al- cada al mur 93, difereix en gran mesura timperial, però de cronologia poc conclo- de l’emprada al mur 91, doncs en aquest ent, el conjunt de l’estrat amb presència cas es tracta d’una simple banqueta de pe- d’aquests elements només és datable a dres treballades i lligades amb morter, de partir del moment en què la cantonada tan sols una filada, inserides en una estre- que originàriament formaven els murs 91 ta rasa de trajectòria lineal i uniforme, i 273 va ser desmuntada en la seva totali-

198 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Jordi Guàrdia, César Carreras, Josep Guitart, El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana Oriol Olesti en època altimperial. Novetats arqueològiques

Figura 9. Exedra en el procés d’excavació. (Font: autors)

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 199 Jordi Guàrdia, César Carreras, Josep Guitart, El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana Oriol Olesti en època altimperial. Novetats arqueològiques

Figura 10. Planta de Les Colomines amb la localització de les diferents cales realitzades. (Font: autors)

200 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Jordi Guàrdia, César Carreras, Josep Guitart, El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana Oriol Olesti en època altimperial. Novetats arqueològiques

Figura 11. Planta general de les estructures documentades al fórum de Iulia Libica. (Font: autors)

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 201 Jordi Guàrdia, César Carreras, Josep Guitart, El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana Oriol Olesti en època altimperial. Novetats arqueològiques tat. La interpretació que es deriva de tot basílica (Santoro, 1983) i, al nostre cas, plegat és que aquesta petita part exempta entre el peristil i el mur 11. Resulta curio- de la planta de l’edifici correspon real- sa a més la similitud topogràfica de Vele­ ment a una exedra de forma regular, amb ia, que es troba a la frontera amb la Gàl· els tres costats interns que amiden 5,15 m lia Cisalpina i al peu dels Apenins, amb l’oriental i 5,40 el septentrional i meridi- Iulia Libica. onal, respectivament, i que d’aquesta exe- Al davant de l’habitació 1 es van ex- dra manca del tot el seu angle sud-est, es- cavar vuit forats de pal, lligats probable- poliat molt probablement ja en època ment al moment d’habilitar-se la infraes- romana o poc després. tructura de circulació i les parets de la fase A part d’això, la relació física dels di- 1 en aquest indret. Per la cara externa del versos elements que integren aquest espai, mur perimetral oriental es va fer una cala la seva qualitat constructiva intrínseca, així on es comprovà com el mur 70, situat al com la seva relació amb el material, perme- davant de l’habitació 1, continuava la ten confirmar que aquest àmbit s’afegeix al seva trajectòria només una mica fora del cos principal ja des d’un primer moment i recinte del fòrum, fent de contenció del que no es tracta de cap evolució posterior. terreny natural. De l’interior del sondeig Una altra dada important de cara a la con- es van extreure, entre d’altres, fragments figuració morfològica del fòrum és que de de marbre, àmfora, ceràmica a mà reduï- l’observació de la relació existent entre els da, ceràmica ibèrica i ceràmica sigil·lada resultats de l’excavació efectuada a l’exedra sudgàl·lica (Drag 27). i els de la cala 5, amb l’aparició de la conti- nuació del mur perimetral oriental, es des- prèn que, tot i que encara sense visió direc- Conclusions ta, ens trobem a tocar de la cantonada que formen els murs 1 i 273. Les excavacions dels darrers anys a Llívia La intervenció a la part septentrional han posat de manifest no només l’existèn- de fora del fòrum implicà l’aparició d’un cia d’un fòrum a la ciutat, que ja coneixí- àmbit de planta quadrada. Per la seva po- em, sinó que també les seves notables di- sició física, es va atribuir cronològicament mensions i la seva gran monumentalitat. a la fase 3. L’existència d’aquest fòrum reflecteix Quant a l’interior del fòrum, es va el caràcter de la ciutat com a centre aglu- efectuar la delimitació i excavació del tinador de l’extens territori dels Ceretans tram més septentrional de les restes del i la seva funció com a nòdul de l’adminis- peristil, que pel que fa a la fonamentació tració imperial en el límit de les provínci- arriba a contactar amb el mur 11. A part es Tarraconense i Narbonesa, enmig d’un dels dos pòrtics que es trobarien als cos- important nus de comunicacions, en ple tats llargs del conjunt n’hi podria haver Pirineu oriental. És ja incontrovertible el un altre al costat curt meridional, solució seu caràcter municipal, probablement aquesta darrera similar a la utilitzada a la vinculat al dret llatí que menciona Plini majoria de fòrums, com Emporiae, Clu­ (NH, 3, 3, 24), i com a tal l’arqueologia nia, Lucentum (Alacant) i en especial Ve­ sembla confirmar que en època d’August leia (actualment Montepolo, a Itàlia), se la va dotar d’un fòrum amb la seva pla- amb la relació física entre el peristil i la ça porticada, el seu temple, una cúria i

202 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Jordi Guàrdia, César Carreras, Josep Guitart, El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana Oriol Olesti en època altimperial. Novetats arqueològiques potser també d’una basílica. Es tractava devia ser força costós. Un indici més de d’un programa edilici de gran envergadu- l’interès de Roma i dels mateixos ceretans ra, de gran riquesa arquitectònica i deco- per integrar aquests territoris en una xar- rativa, sorprenent en un territori pirinenc xa econòmica, política i social d’abast im- on l’aprovisionament d’aquests materials perial.

Referències bibliogràfiques

Aliaga, A.; Caballé, G.; Subiranas, C. 2003. «Intervencions arqueològiques al castell de Llívia (campanyes 2000-2001). Darreres interpretacions». En: ACRAM (ed.). II Congrés d’Arqueo­ logia Medieval i Moderna a Catalunya, 680-685 Aliaga, S.; Guàrdia, J. 2000. «Excavació arqueològica a La Colomina (Llívia, La Cerdanya) dins de la U.A.3. Zona B». En: Generalitat de Catalunya (ed.). Cinquenes Jornades d’Arqueo­ logia de les Comarques de Girona, 209-214. Aranegui, C.; Hernández, M.; López Piñol, M. 1987. «El foro de Saguntum. La planta ar- quitectònica». En: Los foros provinciales de Occidente, 73-97. Barruol, G.; Marichal, R. 1987. «Le forum de Ruscino». En: Los foros provinciales de Occiden­ te, 45-54. Campillo, J. 1995. «El moment altimperial a Iulia Lybica: el jaciment de l’Hort de la Falona». En: Institut d’Estudis Ceretans (ed.). X Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, 533-542. Carreras, C.; Guàrdia, J.; Guitart, J.; Olesti, O. 2014. «Prospecció arqueològica i sondejos al fòrum de Iulia Libica (Llívia, Cerdanya)». En: Generalitat de Catalunya (ed.). XII Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, 253-260. Esmonde-Cleary, S. 2008. Rome in the Pyrennes. Lugdunum and the Convenae from the First Century B.C to the Seventh Century A.D. New York Routledge. Guàrdia, J.; Maragall, M. 2004. «Periodització del jaciment de Les Colomines de Llívia zona A (segles i-vi d.C.)». En: Generalitat de Catalunya (ed.). Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, 247-252. Guàrdia, J.; Guitart, J.; Olesti, O.; Carreras, C. 2014. «El fòrum de Iulia Libica». Dissetè Quadern d’Informació Municipal, 60-77. Guàrdia, J.; Carreras, C.; Guitart, J.; Olesti, O.; Ramon, M. 2016. «Excavacions al fòrum de Iulia Libica. Campanyes 2014 i 2015». En: Generalitat de Catalunya (ed.). XIII Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, 209-216. Guihard, P.M.; Olesti, O.; Guàrdia, J.; Mercadal, O. en premsa. «Soutenir l’usage monétai- re dans la péninsule Ibérique au VIe siècle: le cas du dépôt d’imitations et d’espèces nord- africaines de l’antique Iulia Livica (Llívia, Espagne)». En: J. Chameroy, P.M. Guihard (eds.). Produire et Recycler la Monnaie au Bas-Empire. Recontres internationales de numismatique I. Gutiérrez, A.; Rodà, I. 2012. «El mármol de Luni-Carrara en la fachada mediterránea de His- pania». En: S. Keay (ed.). Rome, Portus and the Mediterranean, 305. Magallón, M.A.; Navarro, M.; Rico, CH.; Fincker, M. 2003. «Excavaciones en la ciudad hispano-romana de Labitolosa (La Puebla de Castro, Huesca). Informe preliminar de la cam- paña 2002». Salduie 3, 343-353.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 203 Jordi Guàrdia, César Carreras, Josep Guitart, El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana Oriol Olesti en època altimperial. Novetats arqueològiques

Moix, E. 2010. «Intervenció arqueològica a Cal Barrier (Llívia)». En: Generalitat de Catalunya (ed.). Actes de les Desenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, 259-266. Olesti, O.; Guàrdia, J.; Maragall, M.; Mercadal, O.; Galbany, J.; Nadal, J. 2013. «Con- trolling the Pyrenees: a Macaque’s Burial from Late Antique Iulia Libica (Llívia, La Cerda- nya, Spain)». En: A. Sarantis, N. Christie (eds.). War and Warfare in Late Antiquity, 703-731. https://doi.org/10.1163/9789004252585_023 Olesti, O.; Guitart, J.; Carreras, C.; Guàrdia, J. 2015. «El fòrum de Iulia Libica». Era. Re­ vista cerdana de recerca 1, 97-111. Padró, J. 2000. Excavacions arqueològiques a Júlia Líbica. Girona: Centre d’Investigacions Ar- queològiques, 15-48. Rojas, A. 2002. «Excavació d’una casa romana a l’Hort de la Rectoria, Carrer dels Forns, 3-5 (Llívia, La Cerdanya). Octubre-desembre 2001». En: Generalitat de Catalunya (ed.). Actes de les Sisenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, 237-242. Santoro, S. 1983. «Urbanistica romana delle città d’altura in Emilia-Romagna». Studi sulla città antica. Roma: L’Emilia Romagna, 175-209.

204 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 https://doi.org/10.5565/rev/tda.63 ISSN 2339-6490 (en línia), ISSN 1134-9263 (en paper)

Une source de l’or pyrénéen et son exploitation dans l’Antiquité

Béatrice Cauuet, Călin G. Tămaș1

Reçu : 26-04-2017 Accepté : 01-07-2017

Résumé

L’or des Pyrénées était connu des auteurs anciens et des recherches archéo-géologiques récentes l’ont mis en évidence sur le plateau de l’Assaladou, entre Sorgeat et d’Ignaux, au S-E d’Ax-les- Thermes en Ariège. Cette source primaire jusque-là inédite a été localisée par la présence d’an- ciens chantiers miniers à ciel ouvert. Repérés par des prospecteurs du BRGM et de la COGE- MA à la fin des années 1970, ils ont été ensuite inventoriés (30 fosses), fouillés et datés par notre équipe entre 1993 et 1997, puis une étude minéralogique a été menée en 2000 et 2016. Deux groupes de travaux remarquables ont été étudiés : une fosse et un ensemble comprenant une mine à ciel ouvert prolongée par une galerie longue de 13 m. La fosse sondée a pu être datée des IIIe-IVe s. de notre ère grâce à une base de foyer conservée sur la sole. L’autre ensemble étudié (fosse et galerie) a confirmé cette datation avec la découverte de charbons de bois, résidus d’un abattage au feu et d’une céramique. Le plateau est constitué de schistes du Cambro-ordo- vicien, recoupés par des veines et des stockwerks de quartz. Le minerai suivi par ces travaux miniers comprend des lentilles de quartz dur, blanc à gris. Un grand nombre de failles ont recoupé le minerai et les roches encaissantes, facilitant l’abattage. L’or est visible à l’œil nu et se trouve dans le quartz en remplissage de cavités et il est aussi associé à l’arsénopyrite. Les mineurs antiques n’ont pas épuisé le gisement, laissant du minerai riche, accessible en surface. Ils semblent avoir fréquenté de façon saisonnière les lieux, tels des bergers (mineurs/paysans) exploitant un peu de minerai quand le plateau était déneigé. Mots clés : Archéologie minière ; Archéo-géologie ; Mines d’or ; Antiquité romaine ; Pyrénées ariégeoises ; Or primaire pyrénéen

Abstract. A source of Pyrenean gold and its exploitation in Antiquity

Pyreneean gold was known by the Ancient authors and recent archaeo-geological research revealed it again in Asssaladou plateau located between Sorgeat and Ignaux villages, south-east of Ax-les-Thermes, Ariege, France. This source of primary gold was recently identified by the presence of Ancient mining workings at the surface. They were firstly observed by the explora- tion geologists of BRGM and COGEMA during late 1970’ies. Afterwards these mining vestig- es were surveyed (30 pits), excavated and dated by our team during 1993-1997. A mineralogi-

1. Travaux et Recherches Archéologiques sur les Cultures, les Espaces et les Sociétés, UMR 5608, Centre National de la Recherche Scientifique, Université de Toulouse, Maison de la Recherche, 5 allées Anto- nio Machado, 31058 Toulouse Cedex 09, France. [email protected] Département de Géologie, Facultéde Biologie et Géologie, Université Babeş-Bolyai, 1 rue M. Kogălniceanu, 400084 Cluj-Napoca, Roumanie. [email protected]

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21, p. 205-222 205 Une source de l’or pyrénéen et son exploitation Béatrice Cauuet, Călin G. Tămaș dans l’Antiquité cal study was carried out in 2000 and it was renewed in 2016. Two groups of mining workings were studied, a pit and an open pit continued underground by a 13 m long adit. The excavated pit was dated 3rd-4th c. AD on the basis of a fireplace. The study of the second mining complex (open pit and adit) confirmed the above mentioned dating on the basis of wood charcoal rem- nants of the fire setting and ceramics. The plateau is built up of Cambro-Ordovician schists, which are cut by quartz veins and stockworks. The ore is represented by white and grey quartz lenses affected by a dense faulting which facilitated the mining. Gold occurs as visible free gold hosted in voids within quartz and arsenopyrite. The Ancient miners did not exhaust the ore reserves, high-grade ore being still exposed at the surface. It seems that the mining works was seasonal and it was done by shepherds (miners/peasantries) during the periods without snow. Keywords: Mining archaeology; Archaeo-geology; Gold mines; Roman Antiquity; Ariege’s Pyrenees; Pyrenean primary gold

Resum. Una font d’or pirinenc i la seva explotació a l’antiguitat

L’or dels Pirineus va ser conegut per escriptors antics i la recent investigació arqueològica i geo- lògica l’han pogut detectar a l’altiplà d’Assaladou, entre Sorgeat i Ignaux, al sud-est d’Ax-les- Thermes a Ariège. Aquesta font primària prèviament inèdita ha estat localitzada per la presència d’antics punts de mines a cel obert. Identificat pels cercadors del BRGM i el COGEMA a finals de la dècada de 1970, van ser inventariats (30 fosses), excavats i datats pel nostre equip entre 1993 i 1997 i un estudi mineralògic es va dur a terme els anys 2000 i 2016. Es van estudiar dos zones de treballs notables: un fossat i un conjunt que inclou un fossat obert estès per una galeria de 13m de longitud. El pou que es va sondejar es va poder datar als segles III-IV de la nostra era gràcies a una base de llar preservada. L’altre conjunt estudiat (fossa i galeria) va confirmar aquesta datació amb el descobriment de carbó vegetal, residus d’incendis i ceràmica. L’altiplà està format per esquists Cambro-Ordovicians tallats per vetes i stockwerks de quars. El mineral obtingut d’aquestes obres mineres inclou lents de quars durs, de color blanc a gris. L’or és visi- ble a simple vista i es troba en quars de rebliment de cavitats i també està associat amb l’arseno- pirita. Els miners antics no van esgotar el dipòsit, deixant mineral ric, accessible a la superfície. Sembla que freqüentarien aquests punts de forma estacional, per exemple en el cas dels pastors (miners/camperols) explotant una mica de mineral quan a l’altiplà desapareixia la neu. Paraules clau: arqueologia minera; arqueogeologia; mines d’or; antiguitat romana; Ariege; or primari pirinenc

Cauuet, Béatrice ; G. Tămaș, Călin. « Une source de l’or pyrénéen et son exploitation dans l’An- tiquité ». Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21, p. 205-222. DOI: 10.5565/rev/tda.63

Depuis l’Antiquité, les Pyrénées ont été Cévennes et les Pyrénées, regorgeait d’or. citées par les auteurs anciens comme Par ailleurs, plusieurs cours d’eau des Py- riches en or et selon le géographe grec rénées comme l’Ariège (ou Aurigera) et Strabon,2 le sol du territoire des Volques l’Oriège sont connus de tous temps Tectosages, un peuple installé entre les comme des rivières aurifères et à ce titre

2. Strabon, IV, 1, 12 (au sujet des Volques Tectosages) et IV, 1, 13 (au sujet de l’or de Toulouse).

206 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Une source de l’or pyrénéen et son exploitation Béatrice Cauuet, Călin G. Tămaș dans l’Antiquité leur nom a été tiré du latin aurum (or). Si tits chantiers miniers essentiellement tra- cette présence de l’or dans les Pyrénées vaillés à ciel ouvert. Ils se remarquent en était connue des Anciens, des recherches de multiples points du plateau et appa- archéologiques et des explorations ar- raissent comme des petites fosses peu chéo-géologiques récentes ont mis en évi- profondes. Ces travaux ont été repérés dence, au sud-est de l’Ariège, une exploi- par des prospecteurs miniers à la fin des tation d’or sur des gisements en roche, années 1970. Des prospections de terrain une source primaire jusque-là inédite. ont été conduites par le BRGM3 de 1979 à 1985. Par la suite en 1986, la COGE- MA4 a complété l’exploration par des ca- 1. Origine de l’or en Ariège et contexte rottages et de la prospection géochimique géologique tactique. Ces recherches, menées dans le cadre d’un permis de recherches pour or La source en or primaire a été localisée au- par la COGEMA, ont mis en évidence dessus d’Ax-les-Thermes sur le plateau de des filons à quartz aurifère présentant des l’Assaladou, partagé entre les communes teneurs atteignant 31,2 g/t d’or sur de Sorgeat et d’Ignaux. Il culmine à 1,20m à 50 m de profondeur. 1585m d’altitude et domine la ville d’Ax- Ces données ont été recueillies aux les-Thermes qui se trouve à quelque 3km archives du BRGM5 et de la DRIRE6 de seulement, côté nord-est. Le plateau pré- Midi-Pyrénées à la fin des années 1990. sente une surface aplanie d’environ Mais ces prospections minières sont res- 0,2km² avec un revers sud très pentu qui tées sans suite du fait de la petite taille du surplombe directement les villages gisement et de la faiblesse des réserves. d’Ignaux au sud-ouest et de Sorgeat au Sur la base de ces archives inédites d’ex- sud. Le plateau apparaît comme une large plorations minières, nous avons à notre surface plane où domine une lande her- tour exploré le plateau de l’Assaladou et beuse à bruyères et à genets (figure 1). Cet ses abords entre 1993 et 1997 pour in- espace ouvert au sud et aux vents est cein- ventorier l’ensemble des indices d’extrac- turé par la hêtraie qui recouvre les versants tion minière ancienne, à savoir ces vieux et les reliefs alentours. L’hiver, le plateau travaux de surface encore non datés couvert de neige est de nos jours un espace (Cauuet, 2001a et 2001b). Puis, deux aménagé pour le ski de fond. Dans l’Anti- ensembles de travaux remarquables ont quité, cette couverture neigeuse ne devait été choisis pour des fouilles archéolo- pas faciliter le travail du mineur en surface. giques permettant de retrouver les fronts Cette source en or primaire a été mise de taille anciens et des mobiliers (céra- en évidence par la présence d’anciens pe- mique ou autre vestige) ou matériaux or-

3. Bureau de Recherches Géologiques et Minières, Orléans, France. 4. Société minière COGEMA : Compagnie Générale des Matières nucléaires, France (aujourd’hui ARE- VA). 5. D’anciennes archives ont pu être consultées à la Division Minière du BRGM - Service Géologique Ré- gional de Midi-Pyrénées (Toulouse). Des informations nous avaient été très aimablement fournies dès 1991 par M. Calvet, alors géologue – prospecteur de l’agence BRGM de Sallèles-d’Aude (Aude). 6. DRIRE : Direction Régionalede l’Industrie, de la Recherche et de l’Environnement (aujourd’hui DREAL et DIRECCTE).

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 207 Une source de l’or pyrénéen et son exploitation Béatrice Cauuet, Călin G. Tămaș dans l’Antiquité

Figure 1. Vue aérienne depuis l’Est sur le plateau de l’Assaladou (Photo F. Didierjean). ganiques (charbons et/ou bois) pour des trique et d’un diamètre maximum de 10 m datations de l’activité. Une fois, les tra- en coupe nord-sud et de 6 m de diamètre vaux miniers dégagés des comblements observable en coupe est-ouest. qui les masquaient, il a été possible d’en Il existe néanmoins des lentilles de faire une étude minéralogique et des pré- plus petite taille, variant de quelques cen- lèvements de minerais in situ pour des timètres à quelques dizaines de centi- analyses élémentaires.7 mètres et des séries de lentilles sont reliées Concernant la géologie, le secteur est pratiquement les unes aux autres, de di- composé des séquences paléozoïques méta- rection nord-sud. Les schistes encaissants morphisées plus précisément du Cambro- ont un pendage vers le nord. Les lentilles ordovicien, Ordovicien supérieur, Silurien de quartz présentent une structure asy- et Dévonien inférieur et supérieur (Caste- métrique, allongée vers le nord. Dans les ras, 1969). Le plateau de l’Assaladou est schistes encaissants les lentilles de quartz, lui-même constitué par des alternances de on trouve des filons de quartz de quelques séquences de pélites et de siltites métamor- centimètres d’épaisseur. Tous ces filons phisées du Cambro-ordovicien. Vers le sont composés d’un quartz blanc. La sili- nord, les schistes cambro-ordoviciens sont cification est intense dans les schistes sur- limités par l’Ordovicien supérieur et vers le tout à proximité des lentilles. sud par des micaschistes granitisés à silli- Dans la bordure sud du plateau, plu- manites (Casteras, 1969 ; Raymond, iné- sieurs lentilles de quartz affleurent et leur dit). Ces roches faiblement métamorphi- examen est facilité par les anciens travaux sées sont recoupées par des veines et des miniers de surface qui permettent au- veinules de quartz blanc. Sur le rebord sud jourd’hui une vue en coupe est-ouest des du plateau de l’Assaladou, affleurent plu- terrains. Dans ce secteur, des travaux mi- sieurs lentilles de quartz blanc à gris niers de surface avec des prolongements foncé,d’une taille métrique à pluri-mé- souterrains ont enlevé partiellement la

7. Ces recherches minéralogiques ont été menées sur le terrain pour partie en 2000, puis de manière plus approfondie en 2016.

208 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Une source de l’or pyrénéen et son exploitation Béatrice Cauuet, Călin G. Tămaș dans l’Antiquité

Tableau 1. Répartition des fosses du plateau de L’Assaladou (cf. localisation carte figure 2). Communes N° de site Lieux-dits / Sites miniers Nombre de fosses Ignaux 1 La Serre 2 2 Le Trou de la Mine 4 3 Forêt del Bac 2 4 Caussounal 2 5 La Serre et Caussounal 2 Ignaux/Sorgeat 6 Pic de Lorry 4 7 Grand Trou de Caussounal 1 Sorgeat 8 Clos de Naulet 6 9 La Saladou 6 Total fosses 30 fosses couche de schistes et ont mis au jour des 0,80m prof.). On rencontre également corps de quartz en saillie plus résistants à une douzaine de fosses dépassant les 15m l’érosion que les schistes encaissants. Ces de longueur (allant jusqu’à 32m), de 10 à corps lenticulaires de quartz sont localisés 15m de largeur pour une profondeur en- dans les schistes du Cambro-Ordovicien et core visible de 3 à 4m (maximum 5m). offrent des tons variés, allant du blanc au Les fosses apparaissent aujourd’hui peu gris foncé. Les lentilles de quartz gris à gris profondes et bordées de peu de haldes,9 foncé apparaissent souvent recoupées par voire sans haldes visibles. Cela semble at- des veines ou des stockwerks de quartz tester d’un comblement partiel des fosses blanc. avec les haldes repoussées à l’intérieur des excavations. De plus, les fosses présentent souvent des périmètres assez arrondis, si- 2. Les chantiers miniers du plateau de non des plans plus allongés. l’Assaladou Sur la commune d’Ignaux, on trouve cinq sites, disséminés tout le long de la li- Sur l’ensemble du plateau de l’Assaladou mite sud entre les deux communes. Dans qui couvre 20ha, on trouve des groupe- l’ensemble, ces fosses sont de petites ments d’une trentaine de fosses répartis tailles et suivent des orientations variées en 9 secteurs (ou sites miniers) selon les (N20° à N40°, puis N70° à N180°). Les lieux-dits cadastraux sachant que la limite deux plus grandes (13x15m, 2m prof. et communale entre Ignaux au nord-ouest 12x18m, 3m prof.) se trouvent côté sud- et Sorgeat au sud-est traverse en oblique ouest au lieu-dit « Trou de la mine ». Ce le plateau depuis le pic de Lorry d’Ignaux nom évocateur figurait déjà sur le plan de (figure 2 et tableau 1). Une quinzaine de l’ancien cadastre de 1824 (dit cadastre fosses sont de petites tailles8 et parfois ce napoléonien). Elles ont été creusées selon ne sont que de simples grattages (3x4m, des axes SE/NO et nord-sud. Elles sont

8. Dimensions des petites fosses : entre 6 et 11m de long, 4 à 11m de large et 1 à 2m de profondeur visible. 9. Haldes : amas de déblais miniers stériles stockés à l’extérieur des ouvrages miniers.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 209 Une source de l’or pyrénéen et son exploitation Béatrice Cauuet, Călin G. Tămaș dans l’Antiquité

Figure 2. Carte des neuf ensembles de travaux miniers aurifères inventoriés sur le plateau de l’Assaladou ; les travaux en 2 et en 9 ont été fouillés (DAO B. Cauuet). bordées de larges haldes côté ouest des quatre fosses, deux petites fosses accolées, excavations. une fosse de taille moyenne et une grande Deux sites présentent des fosses si- fosse, toutes de direction NE/SO. Ou- tuées sur la ligne de partage administra- vertes dans la pente en contrebas du som- tive entre Ignaux et Sorgeat. Il s’agit met du pic, elles montrent des haldes peu d’une part du site dit du « Grand Trou de marquées, accumulées côté pente. Caussounal », correspondant à une vaste Enfin, sur la commune de Sorgeat, excavation (35x45m), située au centre du côté sud du plateau, on trouve deux sites plateau et seulement bordée de haldes ré- qui regroupent un ensemble de travaux. siduelles côté est. Les déblais miniers Le site le plus à l’est, appelé le Clos de semblent avoir été poussés dans la fosse, Naulet comprend deux fosses principales et de ce fait, elle ne présente aujourd’hui ouvertes en enfilade dans le sens de la qu’un mètre de profondeur visible. Mais pente, selon une orientation est/ouest son toponyme évocateur était déjà porté (N100°). La fosse la plus basse dans le ver- sur le plan du premier cadastre de 1824. sant est en fait constituée d’un ensemble D’autre part, le second site aux fosses ou- de trois excavations reliées. Elles forment vertes de part et d’autre des deux com- au final un long creusement de 110 m de munes se trouve en position dominante longueur auquel se rattachent deux autres près du pic de Lorry qui surplombe le creusements, côté ouest. D’une largeur plateau côté nord-est (1724 m d’alti- moyenne de 11m, ces travaux présentent tude). On y rencontre un groupement de une profondeur visible de 3 à 4 m. Des

210 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Une source de l’or pyrénéen et son exploitation Béatrice Cauuet, Călin G. Tămaș dans l’Antiquité haldes très étalées se remarquent aux bords plus petite F1 (13 x 15m, prof. 2m), si- des fosses. À ces grandes fosses, s’ajoutent tuée côté nord, est orientée nord-sud, la deux petits grattages localisés au nord- plus grande F2, située côté sud (dimen- ouest et au sud du grand ensemble. sions visibles : 12 x 18m, prof. 3m), est Le dernier site, dit de « La Saladou », orientée N160° (figure 2 ; site n°2). Elles correspond aux travaux les plus au sud. Ils sont toutes les deux bordées d’une large sont ouverts en rebord du plateau, sui- halde à l’ouest, côté pente. Le sondage a vant un axe est-ouest. Cinq fosses ou été ouvert dans la grande fosse F2 (figure larges excavations apparaissent côté est 3-1). La fouille manuelle menée après un regroupées et ouvertes en alignement, décapage à la pelle mécanique a permis de avec deux excavations largement creusées retrouver les fronts de taille, la taille réelle dans le relief. Une dernière fosse allongée de l’excavation 13 x 23m, et d’atteindre apparaît isolée côté ouest, elle est mar- rapidement le fond à 4,50m de profon- quée d’une halde bien développée sur la deur. La fosse a été en définitive peu ap- pente sud du plateau. profondie, elle présente un fond plat, éta- Après le travail d’inventaire et de relevé gé sur deux niveaux avec côté Nord un de ces différents chantiers miniers anciens, gradin qui occupe 1/3 de la surface et qui nous avons choisi deux secteurs remar- domine de 50cm à 1m seulement la partie quables pour y ouvrir des sondages archéo- Sud la plus basse de l’aurifère. Une étroite logiques et ainsi pouvoir mettre en place rampe d’accès longe le côté sud-ouest de une chronologie. Un site côté sud, celui de l’ouvrage (figure 3). Le comblement La Saladou (figure 2 ; site n°9) a été le pre- constitué de roches effondrées des parois mier sondé en 1993 et 94, car il s’agissait et de haldes ayant glissé dans la fosse n’a d’un ensemble remarquable de larges exca- livré aucun mobilier archéologique. Mais vations ouvertes en rebord du plateau. Elles la présence de deux bases de foyer conser- présentaient beaucoup de haldes épandues vées sur le gradin Nord a permis d’obtenir dans la pente, en masse supérieure aux tra- une datation C14 à partir des charbons de vaux visibles, et cela indiquait des travaux bois (figure 3-2). Cette deuxième datation souterrains potentiels aux accès comblés au a permis de confirmer la chronologie IIIe- cours du temps. Après cette première opé- IVe siècle de notre ère.10 ration de fouilles, nous avons voulu sonder en 1997 un autre type de chantier, à savoir une fosse allongée, bordée de haldes et 4. La galerie de mine du secteur creusée sur un replat du plateau. de La Saladou

Le secteur du lieu-dit cadastral « La Sala- 3. Une fosse sondée au lieu-dit Trou dou » correspond à la zone sud du plateau de la mine (figure 2). Dans ce secteur, on trouve un ensemble de quatre fosses, plus ou moins Le site appelé le « Trou de la Mine » com- profondes, qui s’alignent d’est en ouest le prend deux fosses de taille moyenne, la long du rebord du plateau, une cin-

10. Datation radiocarbone actualisée du foyer F1 au Trou de la Mine (InCal 13), Ly-9254 : 1760 +/– 35. Intervalle après correction : 210 – 384 cal AD (90% probabilité).

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 211 Une source de l’or pyrénéen et son exploitation Béatrice Cauuet, Călin G. Tămaș dans l’Antiquité

Figure 3. Plan et coupe transversale de la fosse fouillée au Trou de la Mine. Photo 1 : vue de la fosse et des haldes avant fouille. Photo 2 : front de taille intérieur de la fosse une fois fouillée ; au centre du cliché la base de foyer F1 (DAO et Photos B. Cauuet).

212 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Une source de l’or pyrénéen et son exploitation Béatrice Cauuet, Călin G. Tămaș dans l’Antiquité

Figure 4. Vues des travaux de La Saladou : 1 - entrée de la mine ; 2 - filons de quartz dans la paroi Est de la mine à ciel ouvert ; 3 - intérieur de la galerie ; 4 - le vase du IVe s. découvert con- tre la paroi Est de la mine à ciel ouvert (Photos et DAO B. Cauuet).

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 213 Une source de l’or pyrénéen et son exploitation Béatrice Cauuet, Călin G. Tămaș dans l’Antiquité quième plus petite apparaît également en ronne très irrégulières, taillée de manière arrière sur le replat. Une observation at- assez frustre (figure 4-3). Elle atteint 2m tentive de ces excavations a montré que de hauteur en moyenne et présente une du côté versant un renflement du terrain largeur comprise entre 1,50 et 3m. Un paraissait révéler une zone de haldes éta- élargissement apparaît près de l’entrée, lées dans la pente. La surface occupée par côté est (1,50 x 3,50m), dans un secteur ces déblais montrait un potentiel excavé où plusieurs filonnets de quartz appa- supérieur à la taille visible des excavations raissent en paroi. L’entrée de l’ouvrage (figure 4-1). Dans la perspective de révé- était complètement obstruée par des rem- ler de possibles travaux souterrains par- blais, tout comme la moitié du fond de la tant du rebord du plateau et ayant pour fosse d’accès au souterrain. Ce comble- accès au jour les excavations visibles, nous ment assez uniforme était composé d’un avons ouvert un sondage exploratoire à la seul type de sédiment argilo-sableux avec pelle mécanique en 1993 dans la fosse si- blocs rocheux et éclats divers de l’encais- tuée côté ouest. Le sondage a dégagé plu- sant. Il n’occupait pas toute la hauteur de sieurs fronts de taille disposés en arc de la galerie et se réduisait en épaisseur vers cercle dans l’intérieur de la fosse. Dans la l’intérieur (figure 5). De ce fait, il appa- partie la plus profonde de la fosse est ap- raissait comme un comblement rapide et parue une entrée de galerie de mine (fi- intentionnel visant à principalement obs- gure 4-2). truer l’entrée du souterrain, intervenu à La galerie partiellement comblée a une époque ancienne, car aucun mobilier été foncée en descenderie sur seulement médiéval ou moderne n’a été retrouvé 13m de longueur, suivant une direction dans ce comblement. N165° et selon une inclinaison de 22°. À Cette galerie est précédée d’un vaste cette distance, elle a paru s’approfondir porche travaillé à ciel ouvert sur le filon sur 2m de profondeur à la sole, en puits de quartz massif que les travaux ont tra- vertical grossièrement circulaire, avant versé. On observe notamment un élargis- d’être abandonnée sur un front de taille sement important du côté Est de ce assez irrégulier. L’ensemble de l’ouvrage a porche où se dessine une alcôve quadran- été vraisemblablement ouvert par abat- gulaire de 3,20m de largeur et 1,20m de tage par le feu dans un puissant filon de profondeur (figure 4-2). Lors de la fouille quartz en tirant profit des plans de schis- de cet espace, plusieurs tessons d’un tosité et de la fracturation de l’encaissant. même pot globulaire en pâte grise ont été Aucune trace d’outil n’a été conservée en retrouvés (figure 4-4). La découverte de parois et l’attaque au feu paraît attestée cette poterie et des charbons de bois pro- par le profil grossièrement ovoïde de l’ou- venant de la sole de la galerie (résidus de vrage et surtout par la présence de frag- l’abattage de la roche au feu) a permis de ments de charbons de bois sur toute la situer l’occupation du site entre le IIIe et longueur de la sole (figure 5). La galerie le IVe siècle de notre ère.11 présente des parois, une sole et une cou-

11. Datation radiocarbone actualisée des charbons recueillis sur la sole côté Est de la mine à ciel ouvert de La Saladou (InCal 13), ARC-973 : 1700 +/– 50. Intervalle après correction : 220 – 430 cal AD (93,8% probabilité).

214 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Une source de l’or pyrénéen et son exploitation Béatrice Cauuet, Călin G. Tămaș dans l’Antiquité

Figure 5. Relevés en plan et en coupes de la mine à ciel ouvert et de la galerie au lieu-dit La Saladou. Position des charbons de bois et des tessons de céramique découverts en fouille (DAO B. Cauuet).

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 215 Une source de l’or pyrénéen et son exploitation Béatrice Cauuet, Călin G. Tămaș dans l’Antiquité

5. Etude gîtologique des terrains La coupe géologique dressée correspond anciens à la paroi Est de la galerie et de l’excava- tion à ciel ouvert. Les travaux miniers En 2016, une étude gîtologique avec ont recoupé des schistes cambro-ordovi- prises d’échantillons de minerai en vue ciens et du minerai quartzeux qui est en- d’analyses minéralogiques a été pratiquée core présent localement sur les pare- sur le site des travaux de « La Saladou ». ments (figure 6-1). Dans ce site, le minerai suivi par les tra- Dans la partie Sud, les travaux mi- vaux miniers est représenté par plusieurs niers ont mis au jour deux corps lenticu- lentilles de quartz. Dans la partie supé- laires de quartz, séparés par une intercala- rieure de la fosse se trouve une première tion de schistes. Au niveau de la sole de la grande lentille de quartz blanc qui de- partie à ciel ouvert, la lentille de quartz vient grisâtre vers le nord et ensuite gris inférieure est limitée par les schistes. fumé, surtout dans sa partie inférieure. L’envergure verticale cumulée des deux Au-dessous de cette lentille bicolore et lentilles de quartz a donné la hauteur de séparée par une intercalation de schistes l’excavation à ciel ouvert. Ensuite, la ga- apparaît une seconde lentille de quartz, lerie a suivi de près l’alignement de la d’une couleur gris foncé. Cette lentille est faille principale orientée N-S et le pen- recoupée par des veines de quartz blanc dage de 22° de la galerie correspond éga- de près de 2cm de puissance, ainsi que lement au pendage de la lentille de quartz par un réseau anastomosé et dense de inférieure. Cette dernière plonge vers le veines de quartz blanc d’une puissance nord en suivant le pendage général des inférieure à 1 cm (stockwerk). schistes. Les deux corps de quartz qui af- L’ensemble représenté par les deux fleurent ont une forme arrondie vers le lentilles de quartz superposées et les sud, puis allongée vers le nord, en s’amin- schistes encaissants a été recoupé par une cissant progressivement. Par contre, le grande faille de direction quasi nord-sud corps de minerai quartzeux suivi par l’ou- et d’environ 80° de pendage vers l’ouest. vrage est ouvert dans son épaisseur et vi- Cette faille est bien visible sur le front de sible dans la galerie. Il semble plutôt d’un taille nord de l’excavation minière à ciel type filonien subvertical et présente une ouvert, comme par ailleurs sur tout le puissance inférieure à 2m, il se divise en long du plafond de la galerie. Elle est re- deux branches sur le front de taille de la présentée par une série de fractures dis- galerie. tinctes, concentrées sur une largeur d’en- viron 3m à l’aplomb de l’entrée de la galerie. A l’est de cette grande faille, trois 6. Caractérisation du minerai aurifère autres failles de moindre importance, orientées généralement est-ouest, sont Plusieurs échantillons de minerai ont été présentes. Toutes ces failles ont recoupé prélevés dans la partie à ciel ouvert et le minerai et les roches encaissantes. Elles dans celle souterraine. Leur traitement est sont nettement mises en évidence par les en cours, néanmoins une étude microsco- faisceaux de fissures qui les accom- pique chalcographique préliminaire a été pagnent et qui sont développées sur plu- réalisée. La gangue du minerai est repré- sieurs dizaines de centimètres de largeur. sentée par du quartz. Les observations

216 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Une source de l’or pyrénéen et son exploitation Béatrice Cauuet, Călin G. Tămaș dans l’Antiquité

Figure 6. Données géologiques : 1 - Relevé des filons visibles dans la paroi Est des travaux de La Saladou ; 2 –Section polie du quartz gris analysé avec mouches d’or visible (Photo et DAO C. Tamas et B. Cauuet). microscopiques ont mis en évidence la L’arsénopyrite apparaît le plus sou- présence assez fréquente de l’arsénopyrite vent sous forme d’agrégats de plusieurs et très rarement de la pyrite, ainsi qu’une cristaux associés, réalisant des nids contrô- abondance locale en or. Lors du traite- lés par des fissures qui recoupent le quartz. ment des échantillons, sur une surface La taille des cristaux individuels d’arséno- sciée de minerai, un nid d’or visible à pyrite dépasse 10 micromètres, mais il l’œil nu a été observé (figure 6-2). Il s’agit existe également des plages visibles à l’œil d’une accumulation locale, le long d’une nu, atteignant plus de 2cm. La pyrite est fissure, de plusieurs lamelles d’or dépas- un autre sulfure présent dans le minerai, sant chacune 100 micromètres de lon- mais d’une manière sporadique, seulement gueur, associées à de l’arsénopyrite (figure quelques cristaux ayant été observés. 7). Le nid d’or possède une longueur L’or se présente sous forme de grains d’environ 8mm et une largeur d’environ aux formes irrégulières suite à sa déposi- 2mm, il est facilement visible à l’œil nu. tion dans les espaces libres. L’or se trouve Ce minerai riche en or visible est par dans le quartz sous forme de remplissage contre relativement pauvre en sulfures vi- de cavités (figure 7a), mais il est fréquem- sibles à l’œil nu. Cela veut dire que les ment associé à l’arsénopyrite. Dans ce mineurs de l’Antiquité ont pu voir eux- cas, l’or est déposé sur les cristaux d’arsé- mêmes le métal jaune dans ce minerai nopyrite (figure 7b), soit dans les espaces quartzeux très dur. libres entre plusieurs cristaux (figure 7c),

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 217 Une source de l’or pyrénéen et son exploitation Béatrice Cauuet, Călin G. Tămaș dans l’Antiquité

Figure 7. Images au microscope optique à un filtre polarisant, de la minéralisation du plateau de l’Assaladou : a) Grains d’or déposés dans des cavités du quartz ; b) Or déposé sur et englo- bant des cristaux d’arsénopyrite ; c) Microgéode entre plusieurs cristaux d’arsénopyrite remplie d’or ; d) Grains d’or déposés le long des fissures dans l’arsénopyrite. Abréviations : Apy - arsénopyrite ; Au - or ; Q – quartz (Photos C. Tamas). soit encore entre les cristaux d’arsénopy- sénopyrite. En ce qui concerne les pail- rite et de quartz. La déposition tardive de lettes d’or, elles peuvent atteindre 150 l’or est indiquée par la présence de formes micromètres de longueur (figure 7a), cristallines idiomorphes, spécifiques à mais les grains d’or ne dépassent généra- l’arsénopyrite (losanges), englobées et lement pas 100 micromètres, bien qu’ils scellées par l’or (figure 7b, c). Il existe soient inclus dans l’arsénopyrite où dans également de l’or sous forme d’inclusions le quartz. dans l’arsénopyrite (figure 7d), mais dans En conclusion, l’or s’est déposé à la la majeure partie des cas observés, il s’agit fin de la mise en place de la minéralisa- de zones de piégeage de l’or le long de tion sulfurée. Il est soit encaissé dans la microfissures, ou de fractures plus évi- gangue de quartz, soit en étroite relation dentes qui recoupent les cristaux d’arsé- avec l’arsénopyrite ou soit encore déposé nopyrite. Cette observation indique qu’il sur celle-ci le long des fissures qui la re- s’agit de pseudo-inclusions d’or dans l’ar- coupent.

218 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Une source de l’or pyrénéen et son exploitation Béatrice Cauuet, Călin G. Tămaș dans l’Antiquité

7. Importance de la tectonique et de la En effet, le parement Est de l’excavation nature du minerai pour les mineurs correspond dans sa majeure partie à l’éponte Est de la faille principale orientée Les roches encaissantes sont visiblement Nord-Sud. Le minerai est représenté par silicifiées près des lentilles de quartz. Les des corps de quartz blanc à gris foncé qui corps de minerais possèdent des formes contrastent fortement avec la roche en- lenticulaires avec des limites très nettes et caissante, un schiste feuilleté verdâtre. À faciles à suivre. Dans le minerai quart- côté de cette faille principale, d’autres zeux, l’arsénopyrite est visible à l’œil nu failles plus petites recoupent le minerai, sous la forme de grains isolés atteignant surtout côté Est. Le long de ces failles, le 1,5mm de longueur, ou encore des nids minerai est morcelé par de nombreux atteignant 3cm de longueur. L’or est vi- plans de failles individuelles qui re- sible à l’œil nu dans le quartz gris fumé coupent le minerai en pans de quelques dans lequel il est associé à l’arsénopyrite. centimètres à quelques décimètres La couleur du quartz fumé indique très d’épaisseur et d’une plus grande conti- clairement la présence de l’arsénopyrite et nuité en plan vertical. donc celle de l’or. Les élargissements du chantier situés Malgré le fait qu’une partie des failles en paroi Est de la galerie et de la partie à identifiées n’aient pas une importance ciel ouvert correspondent également aux métallogénétique, elles ont quand même zones de minerai recoupées et fracturées joué un rôle notable dans la dynamique par des failles et de ce fait plus facile à ex- de l’exploitation minière. Leur passage ploiter. La sole de l’exploitation minière à dans les corps de minerai et également ciel ouvert correspond au mur de la len- dans la roche encaissante a déterminé tille inférieure de quartz. La hauteur de l’apparition de nombreux plans d’ouver- cette excavation est équivalente à la hau- ture. Ces plans ont véritablement cisaillé teur cumulée des deux corps de minerai. et fragmenté le minerai en le rendant plus L’excavation minière à ciel ouvert et en- facile à exploiter en suivant les plans de suite le traçage de la galerie ont suivi de fracturation. De plus, les zones de croise- près l’alignement de la faille principale ment entre la faille principale et les failles orientée Nord-Sud. Cette faille, comme secondaires, surtout côté Est, ont certai- par ailleurs les autres failles qui existent nement favorisé l’abattage par le feu,12 dans ce périmètre, ont créé un réseau puis à l’outil, par la fracturation encore dense de fissures subverticales qui ont fa- plus dense du minerai. La faille principale cilité l’abattage du minerai. En l’absence Nord-Sud atteint 3m d’épaisseur, elle a de ces fissures, le quartz très dur et com- façonné également les deux lentilles de pact aurait été très difficile à extraire avec quartz minéralisé, préservées dans la par- des outils en fer et par conséquent les mi- tie Est de l’excavation à ciel ouvert. Dans neurs ont laissé en place une bonne partie les parois de l’excavation le minerai mis des corps de minerais, mais il s’agit des au jour est à gangue de quartz extrême- parties non fracturées qui apparaissent ment dur, mais avec une surface très lisse. comme des monolithes compactes. En

12. Présence de charbons de bois sur l’ensemble des soles des travaux à ciel ouvert, comme de la galerie de mine (cf. figure 5).

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 219 Une source de l’or pyrénéen et son exploitation Béatrice Cauuet, Călin G. Tămaș dans l’Antiquité revanche, ce type de minerai se prêtait à ments du quartz aurifère. Mais aucun l’abattage au feu qui aurait facilité aussi la mobilier de type meule, broyon ou table libération de l’or du minerai contenant de broyage n’a pu être collecté au voisi- de l’arsénopyrite lors du traitement miné- nage des chantiers. Donc, aucunes zones ralurgique. d’ateliers de traitement du minerai et par ailleurs d’habitat permanent n’ont été lo- calisées pour le moment. Des prospec- 8. Réflexions et analyse historique tions géophysiques et électriques permet- traient peut-être de nouvelles découvertes. L’étude archéologique et minéralogique Les fouilles conduites sur la fosse du Trou menée sur la mine à ciel ouvert et la gale- de la Mine et sur la mine à ciel ouvert et la rie de « La Saladou » montre une parfaite galerie de La Saladou ont montré une adaptation des mineurs aux particularités grande pauvreté en mobilier archéolo- du gisement. Ils ont pu aisément repérer gique. Une seule céramique constituée de en surface la minéralisation étant donné plusieurs gros tessons (dépôt primaire) le contraste qu’offrait le quartz blanc ou n’a été retrouvée qu’à La Saladou et au- gris à or visible sur les schistes verdâtres cun mobilier au Trou de la Mine. Cela de l’encaissant. Ils ont su suivre cette mi- révèle une faible fréquentation du plateau néralisation en souterrain dans son épais- et notamment un secteur de la montagne seur et dans son pendage. Ils ont égale- assez éloigné des habitats permanents, car ment su tirer parti de la forte fracturation les fosses une fois abandonnées par les des corps de minerai, filon et stockwerk, mineurs servent généralement d’aire de et de l’encaissant, plaçant leur exploita- décharge pour les contemporains et les tion dans les zones les plus faciles à générations suivantes. Ici, rien de tel, le abattre, car fracturées. La présence de comblement partiel des travaux semble charbons de bois sur l’ensemble des soles s’être fait par l’érosion naturelle des des ouvrages miniers paraît conforter haldes et sur un temps long. l’usage d’un abattage par le feu, complété Il en ressort l’idée qu’il s’agissait de par l’utilisation d’outils en fer dont ce- travaux miniers saisonniers, menés à la pendant aucune trace nette ne s’est belle saison quand le plateau était déneigé conservée en paroi. Cependant, une part et plus accessible. On constate un non négligeable de minerai riche a été manque de persévérance et d’audace des laissée en place. Il apparaît donc que cette mineurs qui ont laissé en place et en sur- exploitation n’a pas été exhaustive et que face un minerai, certes très dur et peu le recours à l’abattage par le feu n’a pas été fracturé, mais encore assez riche. L’or poussé dans le quartz minéralisé le plus était visible à l’œil nu dans ce minerai et dur, car non fracturé. Or, cette partie des un abattage par le feu aurait été très effi- travaux est celle à ciel ouvert, donc aisé- cace, le combustible étant abondant et ment ventilée et située dans un environ- disponible alentour. Cela peut traduire nement très proche de larges zones boi- un manque de professionnalisme de mi- sées où le combustible était abondant. neurs occasionnels qui ne vivaient pas en L’étude du plateau a révélé de nom- permanence sur les lieux de leur exploita- breux petits travaux miniers conduits à tion, comme la pauvreté en mobiliers ciel ouvert en divers points d’affleure- semble l’attester dans des travaux restés

220 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Une source de l’or pyrénéen et son exploitation Béatrice Cauuet, Călin G. Tămaș dans l’Antiquité par ailleurs à ciel ouvert. L’ampleur limi- charbons trouvés dans une des couches tée des travaux miniers n’ayant pas épuisé supérieures du comblement de la fosse du les affleurements les plus accessibles ré- Trou de la Mine et correspond donc à vèle une activité d’appoint pour des rive- une présence hors activité minière sur ce rains dont ce n’est pas la spécialité. site, car la fosse était déjà partiellement Ce plateau devait être régulièrement comblée (Cauuet, 2001a : p.174, fi- fréquenté pour ses pâturages par les ber- gure16). gers et leurs troupeaux comme le nom même semble l’indiquer, à savoir un lieu où l’on disposait du sel (« L’Assaladou » 9. Conclusion ou encore le lieu-dit « La Saladou ») pour les troupeaux laissés sans doute en liberté. Si on se réfère à ces six datations, on peut Ces bergers devaient avoir depuis long- supposer que l’activité minière aurait pu temps repéré ces affleurements de quartz se pratiquer sur plusieurs générations de et sans doute identifié l’or qu’il conte- bergers, depuis le Ier siècle de n. è., puis au nait, car visible à l’œil nu. Il est étonnant IIe, pour atteindre une certaine ampleur de constater que la convergence des don- aux IIIe-IVe. La reprise des petites zones nées 14C et céramique nous amène sur la déjà travaillées aurait alors permis d’ame- fin de l’époque romaine, car il semble ner l’ensemble à des volumes abattus plus bien que ce soit des visiteurs locaux qui conséquents, sans pour autant épuiser le aient tiré parti de ces petits gisements. gisement de surface. Vu sa faible ampleur, Dans ce cas, ce type de petite exploitation il semble que cette activité minière devait aurait pu être lancé bien plus tôt dans le se pratiquer dès le départ à la marge des temps, voire dès l’époque gauloise. On économies locales, peut-être aussi parce notera cependant que sur les six datations qu’au Ier s. de notre ère la production d’or 14C effectuées sur les deux sites étudiés, si était une activité très encadrée et sous le trois se calent bien dans les IIIe-IVe s. et contrôle direct du pouvoir impérial dans en lien avec la chronologie de la céra- la Gaule romanisée. Par la suite et notam- mique trouvée, deux autres dates sont ment vers la fin de l’empire romain d’Oc- plus anciennes et une dernière est plus cident, aux IIIe et IVe s., les économies lo- récente. Il s’agit de charbons de bois da- cales sortant de l’orbite de contrôle étroit tés13 des Ier et IIe s. de n. è. et trouvés dans du fisc romain, il devenait sans doute plus la galerie de La Saladou et de ceux prove- intéressant de produire cet or à portée de nant du foyer F2 au Trou de la Mine, pic et de feu pour son propre bénéfice. datés14 également des Ier et IIe s. de n. è. Cet or produit par des mineurs/bergers La sixième et dernière datation15 se cale pouvait alors se commercialiser au sein dans le VIe s. de n. è. Elle provient de des communautés montagnardes à qui il

13. Datation radiocarbone actualisée des charbons recueillis sur la sole de la galerie de La Saladou (InCal 13), LY-6707 : 1885 +/– 56. Intervalle après correction : 1 - 253cal AD (94,6% probabilité). 14. Datation radiocarbone actualisée des charbons recueillis dans le foyer F2 du Trou de la Mine (InCal 13), LY-9255 : 1870 +/– 35. Intervalle après correction : 69 - 233 cal AD (95,4% probabilité). 15. Datation radiocarbone actualisée des charbons recueillis dans l’US 4 du remplissage de la fosse du Trou de la Mine (InCal 13), LY-9257 : 1495 +/– 30. Intervalle après correction : 534 - 641 cal AD (89,6% probabilité).

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 221 Une source de l’or pyrénéen et son exploitation Béatrice Cauuet, Călin G. Tămaș dans l’Antiquité apportait des compléments de revenu, échelle au Bas Empire romain par des mi- sans attirer l’attention de l’administration neurs ayant une certaine expérience du centrale, du fait des faibles quantités d’or terrain et des roches, mais sans la volonté produit. Nous parlerons alors de mines d’ouvrir de réelles et grandes exploita- paysannes, conduites à une certaine tions.

Références bibliographiques

Casteras, M. 1969. Carte géologique de la France, 1/80000. Foix. Cauuet, B. 2001a. « Mines d’or des Pyrénées dans l’Antiquité : état des connaissances en Haute Ariège ». En : R. Sablayrolles (éd.). Ressources naturelles des Pyrénées dans l’Antiquité, Actes du Colloque International de Toulouse (1999), 155-177. Cauuet, B. 2001b. « Des mines d’or en roche gallo-romaines en Haute Ariège ». En : B. Cauuet, C. Domergue, J. Gomez, H. Hauteneauve, P. Moret, E. Ugaglia (dir.). L’Or de Tolosa, 41- 47. Raymond, D. (inédit). Minute carte géologique de la France, 1/50000, Ax-les-Thermes.

222 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 https://doi.org/10.5565/rev/tda.65 ISSN 2339-6490 (en línia), ISSN 1134-9263 (en paper)

L’exploitation antique du cuivre dans le Séronais (Pyrénées centrales, France) Mine, métallurgie et habitat

Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, Margot Munoz1

Reçu : 19-04-2017 Accepté : 01-07-2017

Résumé

Les nouvelles prospections sur le district minier cuprifère du Séronais ont permis de mieux comprendre l’organisation de l’espace en relation avec les mines pour l’époque tardo-républi- caine, avec la localisation d’ateliers de traitement du minerai et d’habitats. Mais les datations, réalisées sur des charbons issus des chantiers, ont montré que cette phase avait été précédée par une première exploitation dès les IVe et IIIe s. av. n. è., inconnue jusqu’alors. La reprise médié- vale du XIVe s. a également été confirmée. D’autre part, les analyses sur le minerai et les scories permettent de confirmer la production de cuivre de ce district pour l’Antiquité (Ier s. av. n. è.), mais pas de l’argent identifié dans le minerai. Mots clés : Séronais ; production de cuivre ; Antiquité ; mines

Abstract. The ancient copper exploitation in Séronais (Central Pyrenees, France). Mine, metallurgy and habitat

New surveys on the Séronais copper mining district have provided a better understanding of the organization of space related to mines for the Late Republican era, with the location of ore processing workshops and habitats. But dating showed that this phase was preceded by a first exploitation in the fourth and third century BC unknown until then. The medieval recovery of the 14th century has also been confirmed. On the other hand, analyzes on ore and slag confirm the copper production on this district during Antiquity (1st century BC), but not the one relat- ed to the silver identified in the ore. Keywords: Séronais; copper production; Antiquity; mines

1. Travaux et Recherches Archéologiques sur les Cultures, les Espaces et les Sociétés (TRACES, UMR 5608), Centre National de la Recherche Scientifique, Université de Toulouse 2, Jean Jaurès, Maison de la Recherche, 5 allées Antonio Machado, 31058 Toulouse, France. [email protected]/ [email protected] Géosciences Environnement Toulouse (GET, UMR 5563), Centre National de la Recherche Scienti- fique, Université de Toulouse 3, Paul Sabatier, 14 Avenue Edouard Belin, 31400 Toulouse, France. [email protected]

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21, p. 223-245 223 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat

Resumen. La explotación antigua de cobre en el Séronais (Pirineos centrales, Francia). Mina, metalurgia y hábitat

Las nuevas prospecciones en el distrito minero cuprífero del Séronais han llevado a un mejor entendimiento de la organización del espacio en relación con la minas del periodo tardo-repu- blicano, con la localización de talleres de tratamiento del mineral y de asentamientos. Pero las dataciones, realizadas sobre carbones procedentes de las labores mineras, han mostrado que ésta fase había sido precedida por una primera explotación ya durante los siglos iv y iii aC, descono- cida hasta ahora. La reactivación medieval del siglo xiv también se ha confirmado. Por otra parte, los análisis del mineral y de las escorias permiten confirmar la producción de cobre en este distrito para la Antigüedad (s. i aC) pero no de la plata identificada en el mineral. Palabras clave: Séronais; producción de cobre; antigüedad; minas

Meunier, Emmanuelle ; Cauuet, Béatrice ; Munoz, Margot. « L’exploitation antique du cuivre dans le Séronais (Pyrénées centrales, France) Mine, métallurgie et habitat ». Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21, p. 223-245. DOI: 10.5565/rev/tda.65

1. Introduction et alii, 2012). Julien Mantenant (2014, vol 1 : 207-209) a mis en lumière un sec- Le cuivre est l’un des premiers métaux, teur d’exploitation du cuivre argentifère avec l’or, utilisé par l’Homme. Ses dans les Corbières pour la période tardo- usages, seul ou en alliage, sont multiples républicaine. Par ailleurs, des recherches (outillage, parure, vaisselle, armes, mon- récentes menées sur l’ensemble minier naies). Malgré l’importance prise par le pour cuivre argentifère des Barrencs ré- fer depuis son introduction parmi les vélaient une chronologie bien plus an- métaux travaillés, en particulier pour cienne, attribuable à la période gauloise l’outillage, le cuivre est resté une subs- des IVe-IIIe s. av. J.-C. (Beyrie et alii, tance recherchée. On connaît ainsi des 2011). Dans ce contexte, la reprise de exploitations importantes pour le cuivre l’étude des mines du Séronais, en appli- à travers l’Europe, du Chalcolithique à quant les méthodologies récemment dé- l’Antiquité ou au Moyen Âge, et même veloppées en archéologie minière, appa- encore récemment (Domergue 2008, raît comme une opportunité de 87-89). Le territoire de la Gaule n’est pas compléter les données, notamment les particulièrement riche en cuivre, compa- datations, sur la chaîne pyrénéenne et de ré au Sud-Ouest de l’Espagne par pouvoir confronter les chronologies des exemple. Cependant, si l’approvisionne- différents centres miniers du Sud-Ouest ment antique pour ce métal pouvait pro- de la Gaule. venir en partie d’importations, les gise- Le district minier à cuivre du Séro- ments locaux n’ont pas été délaissés pour nais, situé en France, dans les Pyrénées autant. L’étude du site de Banca, dans les centrales (figure 1), a bénéficié d’une Pyrénées Occidentales, montre une ex- première phase d’étude archéologique ploitation du Ier au IVe s. de n. è. (Ancel dans les années 1980-1990 de la part de

224 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat

Claude Dubois et Jean-Emmanuel Guil- sur l’occupation du territoire en lien avec baut. Leurs travaux sont basés sur des l’activité minière antique, en recherchant prospections intensives qui ont permis des habitats et ateliers liés aux exploita- de localiser précisément les sites connus tions. Une approche pluridisciplinaire, par la bibliographie ancienne et les ar- rendue possible par un travail d’équipe,4 chives, et d’en proposer une première nous permet également d’aborder des as- chronologie d’exploitation (Dubois et pects d’ordre économique avec la caracté- Guilbaut, 1982). Des relevés et des son- risation des productions métalliques lo- dages ont été réalisés sur certaines mines, cales. La question est ici de déterminer si notamment au Goutil, à Rougé et à l’argent contenu dans les minéralisations Hautech (Guilbaut, 1981 ; Dubois et cuprifères a été extrait dès l’Antiquité et Guilbaut, 1989 ; Dubois et Métailié, de quelle manière, via des analyses sur les 1991, 1992). Des occupations de surface scories et le minerai. ont été confirmées par des sondages à Nescus, à Sourre et dans le hameau ac- tuel des Atiels (Dubois, 1996 : 37 ; Du- 2. Le territoire minier bois et alii, 1997). Ces recherches ont révélé une phase d’activité antique pour Notre territoire d’étude se trouve sur le treize mines (mobilier de la fin du IIe s. et front nord du Massif de l’Arize (figure 1), du Ier s. av. n. è.). Cependant, à l’excep- au sud de la dépression pré-pyrénéenne. tion d’une datation radiocarbone dans Il s’agit des premiers contreforts monta- un chantier du Goutil, les travaux ne gneux, avec un relief doux et peu élevé. sont alors connus que par le mobilier de Les sites sont répartis sur un axe est-ouest surface. La question de l’existence d’une vingtaine de kms et sont étagés d’autres phases d’activité, antérieures ou entre 400 et 680m d’altitude, la moyenne postérieures, se posait donc. La chrono- se situant autour de 500m. Ils ne sont logie médiévale obtenue au Goutil2 don- donc que très peu touchés par l’enneige- nait de fait déjà un indice de reprise ment hivernal et restent accessibles la avant les travaux modernes. majeure partie de l’année. Le paysage est Les nouvelles données présentées ici marqué par plusieurs dorsales séparées sont le fruit d’un programme en cours3 par des petits cours d’eau sud-nord qui visant à approfondir les connaissances sur affluent dans l’Arize, laquelle s’écoule ce secteur et en particulier à préciser les vers l’ouest. La vallée de l’Arize représente chronologies des phases anciennes d’ex- un axe de communication naturel impor- ploitation. La reprise des prospections a tant, donnant accès à la vallée de la Ga- pour objectif de compléter les données ronne, côté ouest, en rejoignant le Salat à

2. Mine du Goutil Ouest, datation 14C GIF-8926 : 520 ± 50 BP (Dubois et Métailié, 1992 : 35 ; Dubois, 1996 : 39). 3. Prospection thématique 2014 et 2015-2017, « L’exploitation ancienne du cuivre argentifère dans le Séronais (Ariège) », sous la direction d’E. Meunier. Financement DRAC Midi-Pyrénées. En parallèle à cette prospection a été mené un sondage sur l’atelier métallurgique des Atiels (La Bastide de Sérou), sous la direction de B. Cauuet (2014). 4. Ont pris part à cette étude Emmanuelle Meunier, archéologue (TRACES), Béatrice Cauuet, archéo- logue (CNRS - TRACES), Marguerite Munoz, géologue (CNRS - GET) et Calin Tamas, géologue (Univ. Babes-Bolyai de Cluj-Napoca, Roumanie).

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 225 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat

Figure 1. Localisation des sites sur fond géologique simplifié. Données IGN BD Alti 09 et d’après le service WMS d’accès aux données sur la géologie du BRGM.

Saint-Girons. Elle permet de relier les per sous forme de stockwerks ou de filons voies méditerranéennes, via la vallée de (Barrouquère et alii, 1976 : 32-33). l’Ariège, par les cols du Plantaurel côté nord-est. 2.1. Les zones minières : état des vestiges Le district minier s’inscrit principale- ment dans une bande de terrains calcaires Treize mines anciennes ont été réperto- du Dévonien délimitée au sud par les ter- riées sur ce territoire où le développement rains du Cambro-Ordovicien, plus an- de cette activité a eu un impact sur l’occu- ciens, et au nord par les terrains du Trias, pation du sol. Les aires dédiées à l’exploi- plus récents. Le Carbonifère, immédiate- tation ne pouvaient pas servir simultané- ment postérieur au Dévonien, a été pré- ment à l’agriculture ou à l’élevage en servé au centre des synclinaux du Dévo- raison des creusements dans le sous-sol et nien (figure 1). Les sites miniers de la production importante de déblais, à correspondent à des gîtes de fracture, avec stocker au plus près des mines pour éviter une mise en place post-hercynienne. Les les manutentions fastidieuses. Les pros- minéralisations associent baryte, quartz, pections en cours permettent de complé- « cuivre gris », chalcopyrite et une part ter les données sur l’impact de ces activi- plus importante de galène à mesure que tés. Tout d’abord, la cartographie au GPS l’on va vers l’est. Elles peuvent se dévelop- des différents indices miniers sur chaque

226 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat site montre l’extension de la zone mi- entrées de galeries sont décelables actuel- nière, ou du moins ce qui en est encore lement. Les mines de Moutou et Gayet décelable en termes de vestiges conservés sont un peu particulières, car elles s’appa- ou actuellement accessibles. Cela com- rentent à des travaux à ciel ouvert, mar- prend des entrées de travaux souterrains qués par des fosses et des tranchées asso- (ouverts ou bouchés), des excavations et ciées à leurs cavaliers de déblais. Il est grattages de surface et les haldes (figure probable que ces travaux partaient ensuite 2).5 D’un site à l’autre, les données collec- en souterrain, mais on ne peut le vérifier tées sont assez inégales. La végétation as- aujourd’hui sans ouvrir des fouilles dans sez dense généralement ne facilite pas ces ouvrages pour retrouver les fronts de non plus le repérage des structures. Dans taille. Une telle entreprise ambitieuse de- les rares secteurs où les parcelles portant manderait d’évacuer beaucoup de déblais des travaux miniers ont été rendues à et cette initiative n’est pas encore envisa- l’agriculture ou à l’élevage, le terrain a été geable dans le cadre de ce programme. nivelé, les dépressions comblées, et les in- D’autres réseaux ont été fortement dices miniers se retrouvent gommés pour altérés par les travaux modernes, mais on l’archéologue en prospection. L’étendue peut encore y distinguer une partie des des aires minières anciennes ne peut donc travaux anciens. C’est le cas à Montsane, pas toujours être restituée. Celles que l’on à La Tuilerie et aux Atiels. Montsane peut identifier actuellement occupent conserve des tranchées et des petites ou- seulement une centaine de mètres carrés vertures superficielles comblées dans les en surface pour les plus petites (Gayet, La affleurements qui pourraient être an- Tuilerie), alors que d’autres sont encore ciennes. À La Tuilerie, on peut observer reconnaissables sur près de 15 000m2 une petite salle voûtée de 2m de diamètre (Hautech – figure 2, Lagarde). avec une belle coupole due à l’ouverture L’étendue des vestiges n’est pas tou- au feu, obstruée par des stériles. Enfin, à jours synonyme d’un accès préservé au ré- la mine des Atiels, le travers-banc d’accès seau souterrain ancien. En effet, les re- moderne qui part du bas du vallon (AT1) prises d’extraction au début du XXe s. ont recoupe à 70 m du jour une partie seule- souvent défiguré les réseaux et parfois dé- ment d’un réseau ancien ouvert à l’outil truit complètement leurs accès. C’est le (figure 2). Ce réseau aux parois bien mar- cas pour les mines de La Calotte, Lagarde, quées de traces de pointerolles date des Le Coffre et Matet. La première a vu ses IIe-Ier s. av. n. è.6 et il ne livre aujourd’hui accès éboulés suite à de fortes venues d’eau accès qu’à une portion de chantier verti- souterraines, qui ont sapé l’encaissant (ici cal relié à une courte galerie de liaison. des calcschistes) fragilisé par l’utilisation Tout le réseau profond, ancien et mo- d’explosifs. Les trois autres sont au- derne, est actuellement comblé. Or, les jourd’hui comblées, suite à un rebouchage archives font état de travaux anciens intentionnel ou à des glissements de ter- jusqu’à la cote de 90m sous le niveau du rain, comme à Lagarde. Ainsi, seules des ruisseau (Dubois et Guilbaut, 1982 :

5. Haldes : déblais miniers stériles. 6. Datation Poz-84531 : 2090 ± 35 BP, soit 202-37 cal BC (93,5%). Charbon trop altéré pour une iden- tification anthracologique.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 227 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat

Figure 2. Plans de détail des sites du Coffre / Berni, de Hautech et des Atiels. Photo A : Les Atiels. Structure foyère arasée avec scorie résiduelle de la terrasse supérieure. Photo B : Les Ati- els. Vue des niveaux d’atelier charbonneux dans la berge du Pézègues avant le sondage. Structu- re foyère rubéfiée au premier plan.

228 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat

100). En surface, sur le versant, entre les comme les haldes, qui marquaient l’exté- cotes 450 et 490, onze autres vestiges de rieur des mines. L’aire minière semble travaux sont visibles : galeries comblées, donc très réduite en surface. En souter- têtes de puits, fosses et tranchées. Recou- rain toutefois, les deux réseaux sont acces- verts de végétation dense (du buis), cer- sibles sur une grande distance et sont au- tains de ces vestiges pourraient être jourd’hui les plus étendus que l’on puisse contemporains de l’exploitation antique. explorer dans la zone d’étude : 1200 m2 D’autres mines sont mieux préser- pour le réseau Est et plus de 8000 m2 vées. C’est le cas à La Coustalade, où le pour le réseau Ouest. Des plans généraux travers-banc moderne a simplement re- de chacun de ces réseaux ont déjà été réa- coupé la base des travaux anciens. La pre- lisés (Guilbaut, 1981 pour le réseau Est ; mière phase d’exploitation, qui a suivi un Dubois et Métailié, 1992 pour le réseau affleurement un peu plus haut sur le ver- Ouest). sant, se présente sous la forme d’une fosse Enfin, la mine de Rougé avait elle comblée en surface débouchant à son ex- aussi fait l’objet d’un premier relevé glo- trémité sud sur un chantier vertical irré- bal en plan, accompagné de quelques gulier toujours ouvert, d’un diamètre coupes, ainsi que d’un sondage ouvert sur moyen de 3,5m et d’une hauteur de près les haldes (Dubois et Guilbaut, 1989 : de 7m pour la partie ancienne. Les autres 365). La reprise de la topographie détail- chantiers bien préservés sont ceux d’Hau- lée du souterrain nous a permis de distin- tech, du Goutil et de Rougé, où la reprise guer des étages d’exploitation et fournira moderne n’a pas dépassé le stade d’une à terme une base pour restituer la dyna- simple exploration. mique d’exploitation de ce chantier. A Hautech, nous avons enregistré 17 Cette mine, entourée de buis au cœur indices miniers (départs de galeries, d’une plantation de pins, apparaît relati- fosses, têtes de puits), la plupart d’entre vement isolée, malgré son bon état de eux comblés. L’ouvrage le plus important conservation. Ni atelier, ni zone d’habitat de ce site est un dépilage vertical (figure ne sont pour le moment clairement iden- 2, HAU5 et 6) accessible sur près de 60 m tifiables à proximité. dans le sens nord-sud et sur 40m de hau- teur, avec équipement spéléologique, 2.2. Les ateliers métallurgiques comme le montre la coupe relevée par C. Dubois et son équipe (Dubois et Métai- Les chantiers miniers sont généralement lié, 1991 : 33). Ces travaux affectent au- associés à des ateliers pour la production jourd’hui encore la plantation de pins si- du métal. Si les conditions locales le per- tuée sur ce versant, car les zones les plus mettent (topographie pas trop escarpée, proches des travaux sont restées en buis, présence d’eau à proximité et possibilité la plantation ayant évité les vestiges mi- d’un approvisionnement en charbon), les niers. ateliers sont souvent au pied de la mine Au Goutil, seules les entrées des ré- ou à faible distance pour limiter le trans- seaux sont encore visibles de l’extérieur. port du minerai brut, coûteux et impro- Le terrain environnant, en pâturage, a été ductif. Mais, pour les archéologues, les remanié pour adoucir le relief et ne laisse aires de traitement du minerai et les ate- plus transparaître les aménagements, liers métallurgiques sont plus délicats à

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 229 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat repérer que les travaux miniers. Les opé- des travaux miniers. Une prospection rations minéralurgiques et métallurgiques géophysique7 a fait ressortir plusieurs de traitement du cuivre n’ont pas généré anomalies magnétiques, dont une qui de grosses quantités de résidus et de sco- pourrait correspondre à un fourneau. Des ries, contrairement à ce que l’on observe bâtiments sont susceptibles de se trouver pour la sidérurgie (Mangin, 2004 : 175- à proximité également.8 Le mobilier ré- 185, 212 ; Craddock, 2011 : 290). Mal- colté en surface (fragments de briques, gré cela, quatre ateliers métallurgiques du panses d’amphore de Bétique, lèvres cuivre ont été identifiés sur l’ensemble du d’amphore italique Dr.1A)9 renvoie à la secteur (Moutou – figure 1, Sourre – fi- période républicaine et au début du gure 1, Le Coffre – figure 2, Les Atiels – Haut-Empire. figure 2). L’atelier métallurgique des Atiels est Les sites de Moutou et de Sourre sont situé à 100m au nord du réseau souter- connus depuis les travaux de C. Dubois rain accessible aujourd’hui, au pied du et J.­ E. Guilbaut. Le premier se trouve à versant sur lequel se trouvent les travaux 300m au sud de la mine du même nom et visibles en surface. Il a été révélé par l’éro- le second à 250m au nord de la mine de sion consécutive à une crue du ruisseau La Tuilerie et à 500m à l’est-nord-est de Pézègues.10 En effet, des niveaux char- celle d’Hautech. Un sondage avait été ré- bonneux, lités et en place, ont été identi- alisé à Sourre, confirmant une chronolo- fiés à la base de la berge en rive droite, gie de la fin du Ier s. av. n. è., mais celui de ainsi qu’une partie d’une structure en ar- Moutou n’est pas encore daté (Dubois et gile rubéfiée, partiellement mise au jour alii, 1997 : 207 et 210). Le sondage prati- par l’eau, à la base de la stratigraphie (fi- qué à Sourre a montré le fort arasement gure 2). Un sondage réalisé sur ce site du site (situé dans le jardin d’une maison nous a permis d’en dégager les niveaux particulière) et n’a pas permis d’identifier supérieurs. On a pu constater que l’atelier de structure métallurgique. La présence était aménagé en terrasses. Malheureuse- d’un lambeau de crassier en place permet ment, la terrasse supérieure est très arasée tout de même de situer un atelier dans le et seul un fond de foyer a pu être identi- périmètre immédiat du sondage, sans fié. La terrasse inférieure n’a pas pu être doute sous les constructions actuelles dégagée lors de ce premier sondage explo- (Dubois et Métailié, 1991 : 53-56). ratoire, du fait des nombreux niveaux L’atelier du Coffre a été identifié par d’éboulement accumulés sur ce bas de la présence de scories cuivreuses dans une versant. Le mobilier retrouvé est toutefois parcelle labourée, à 200m en contrebas relativement abondant : amphores, céra-

. 7 Prospection réalisée par A. Diallo, L. Lau-Tai et M. Molinié dans le cadre de leur stage de Master 1 GTPRM de l’Université Paul Sabatier de Toulouse. Ils étaient encadrés par M. Llubes, géophysicienne et Maître de Conférences (GET/UMR 5563 – Univ. Paul Sabatier). 8. Une première série de sondages a été réalisée début 2017 et a confirmé la présence de niveaux de sol d’atelier. 9. Détermination des types d’amphores réalisée par L. Benquet (INRAP). 10. On connaît également un atelier sidérurgique dans le hameau même, caractérisé par des scories coulées typiques de la réduction du fer, analysées par C. Jarrier (Dubois, 1997 : 208-209). Le lieu exact d’ex- traction du fer n’est pas connu, mais il pourrait provenir d’un chapeau de fer situé dans la partie supé- rieure du gisement cuprifère des Atiels.

230 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat miques, scories, blocs de minerai, parfois alors que nous sommes dans des pâtu- rougis ou noircis, indiquant qu’ils ont rages, peu propices à l’identification de chauffé (voir plus bas). mobilier enfoui (figure 2 et 3). La fré- Des scories cuivreuses isolées sont éga- quence des tessons identifiés dans ce sec- lement signalées au Goutil à quelques di- teur, ajoutée à ceux présents dans les zaines de mètres de l’entrée des réseaux haldes minières, correspond à un dépo- (Dubois et alii, 1997 : 205) et à la Calotte toir important des vestiges d’une occupa- (Meunier, 2015 : 11), et pourraient laisser tion permanente riche en mobilier do- envisager que chaque mine disposait de son mestique et caractéristique d’un habitat. propre atelier d’enrichissement et de métal- Il pourrait être situé au sud ou sud-ouest lurgie pour la période du Ier s. av. n. è. des travaux, sur les hauteurs du relief où les pentes ne sont pas trop prononcées. Un deuxième site avec des indices 2.3. Les habitats d’habitat similaires est celui du Goutil. Les lieux de résidence des mineurs an- Ce site comporte deux réseaux miniers tiques et de leurs familles se trouvaient dont nous avons parlé plus haut. Au- également dans les environs proches des jourd’hui, les terrains sont dédiés à l’éle- mines. Des indices ont été reconnus à vage et les prés ne laissent que très ponc- plusieurs endroits, mais aucune habita- tuellement entrevoir des tessons tion, à strictement parler, n’a été dégagée d’amphore. Cependant, les témoignages en fouille jusqu’à présent. Leur localisa- des riverains, qui les ont connus labourés, tion est basée sur des concentrations de confirment que le mobilier y est particu- mobiliers qui par leur nature (vaisselle de lièrement abondant. D’autre part, table), leur extension (densité élevée sur C. Dubois y a réalisé plusieurs sondages plusieurs centaines de m2) ou leur situa- en 1991 et 1992 (Dubois et Métailié, tion (à plus d’1km des mines) ne peuvent 1992 : 32-39) qui ont dégagé des niveaux s’expliquer que par l’implantation d’un de haldes entre les deux réseaux et en habitat. contrebas de ceux-ci. Les mobiliers am- Tout d’abord, à proximité immé- phorique et céramique y sont fréquents : diate des mines, nous pouvons identifier Dr.1A, céramique commune à pâte grise trois sites. Le premier est lié à la mine du non tournée et tournée, quelques élé- Coffre. D’un côté, des fragments de ments en pâte claire. Un autre sondage, brique antiques ont été récoltés en pros- réalisé à environ 200m au nord-est du ré- pection dans les labours en contrebas de seau oriental, a permis la localisation de la mine. Ces éléments ayant été trouvés nouveaux tessons et d’une fosse en fond près de l’atelier, ils pourraient aussi cor- de fouille. Le mobilier, outre les am- respondre à un bâtiment partie prenante phores, comprenait des bords d’écuelles d’un atelier métallurgique : murets et des panses de pots en céramique com- (stalles pour l’enrichissement du minerai) mune à pâte grise. La nature aussi bien ou abri pour un fourneau. Mais ces in- que la répartition du mobilier peut indi- dices d’un habitat ne sont pas les seuls, quer qu’une installation avait pris place à car les terrains situés à l’ouest et au sud- l’est des réseaux, un peu à l’écart des tra- ouest des travaux et le lit du ruisseau vaux. L’espace au sud des réseaux pour- livrent de nombreux tessons d’amphores, rait également avoir été occupé avec un

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 231 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat

Figure 3. Mobilier issu des prospections et sondages.

232 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat rejet du mobilier sur les haldes en contre- pas, en l’état actuel des connaissances, bas. Actuellement, les prés vers le nord, restituer l’emplacement de leurs habita- l’est et l’ouest et les bois vers le sud ne tions. Dans un rayon proche, nous permettent pas une localisation plus pré- connaissons toutefois deux sites qui ont cise des installations. pu héberger des habitats, à savoir Bugnas Enfin, le sondage effectué en 2014 et Nescus. Le premier est situé à 900m au sur le site métallurgique des Atiels a livré, nord du Goutil, à 1,5km au nord-est des outre les résidus de traitement du minerai Atiels et à presque 2km au nord-ouest de (minerai, scories, parois de fourneau, ré- Hautech et La Tuilerie (figure 1). Installé fractaire) et les tessons d’amphore tou- sur une colline qui culmine à 481m, il jours nombreux, divers fragments de vais- occupe une position dominante par rap- selle céramique et même un pied de vase à port à la dépression de l’Arize, permettant onguent, élément assez incongru dans un contrôle visuel sur plusieurs kilo- l’équipement individuel du mineur ou du mètres de cet axe de circulation, au- métallurgiste. On signalera également en jourd’hui partiellement masqué par des particulier deux bords d’assiette en cam- arbres. Une tour médiévale a d’ailleurs été panienne B de type Lamb. 7, des fonds et construite à l’extrémité ouest de la col- des panses de gobelets en paroi fine, des line. Du mobilier antique a été identifié panses de céramique à vernis rouge pom- dans les labours des parcelles situées au péien, ainsi que des cruches et des plats en centre du petit plateau. Les éléments céramique commune à pâte claire (figure identifiables sont des tessons d’amphores 3).11 Ce mobilier provient des niveaux de Tarraconaise, du type Pascual 1 (figure supérieurs du sondage. Il se trouve en po- 3). Malheureusement, la répartition du sition secondaire et correspond à des re- mobilier semble indiquer une installation jets provenant d’un habitat situé vraisem- sur le haut du relief, aujourd’hui arasé. Le blablement plus haut sur le versant, vers mobilier a été entraîné par les labours l’est ou le nord, à proximité mais hors de dans le sens de la pente. Des tessons l’emprise de l’aire minière. La chronolo- d’amphores de type Dr.1 avaient égale- gie du mobilier amphorique et céramique ment été localisés par C. Dubois sur le est assez resserrée autour de la deuxième versant sud de la colline. Le sondage ou- moitié du Ier s. av. n. è. et plutôt dans le vert était cependant trop réduit pour troisième quart de ce siècle. fournir des indications stratigraphiques. Ces trois mines, Le Coffre, Le Goutil Il n’est pas exclu que d’autres éléments et Les Atiels, sont celles pour lesquelles d’un habitat se trouvaient sous les mai- nous pouvons proposer une localisation, sons actuelles, construites juste à l’est de même vague, de l’aire d’habitat des mi- la tour médiévale.12 De même, le plateau neurs. Pour les autres mines, même s’il s’étendant sur 700m dans le sens est- est probable que les travailleurs résidaient ouest, il est possible que l’implantation à proximité des travaux, nous ne pouvons soit localisée plus à l’est. Cette partie des

11. Pour ce sondage, l’identification des amphores a été réalisée par F. Olmer (CNRS – UMR 7299, Centre Camille Julian) et celle de la céramique par G. Verrier (Service archéologique Toulouse Métropole). 12. Du fait de l’arasement important de ce secteur, on ne retrouve pas non plus de traces de l’occupation médiévale qui pouvait accompagner cette tour.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 233 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat terrains recouverts de prés ne livre cepen- d’outils ou au feu. L’ouverture à l’outil dant aucun vestige actuellement appa- laisse des traces de coups sur les parois, rent. l’utilisation du feu donne des formes Le second site, à l’est du hameau de courbes aux travaux et des parois plutôt Nescus, sur la rive droite de l’Arize, est lisses. Dans les deux cas, le résultat ne dé- marqué par la présence de très nombreux pend pas de la chronologie (Dubois, tessons d’amphores sur une surface de 1996 ; O’Brien, 2015 : 200). Les mines plus d’un hectare. Le mobilier identifié du Séronais, outre les parties modernes dans les labours est composé principale- ouvertes à l’explosif13, comportent aussi ment du type gréco-italique et Dr. 1A bien des travaux ouverts à l’outil qu’au (figure 3). C. Dubois a réalisé des son- feu (figure 4). dages en 1992, sur une des parcelles culti- Si la technique n’est pas un bon indi- vées, près de l’extrémité orientale de la cateur temporel, on peut être tenté de se concentration de mobilier. Leur exten- fier au mobilier récolté autour des mines, sion n’a pas permis de localiser de struc- ou à la surface des remblais dans les ré- ture claire. La mine la plus proche de ce seaux. Dans notre cas, il s’agit majoritai- site est celle de Lagarde, située à 1,2km au rement de tessons d’amphores italiques nord-ouest. Aussi bien le relief que le Dr.1A, indiquant effectivement une fré- franchissement nécessaire de l’Arize ne quentation du secteur globalement entre plaident pas en faveur d’un accès direct la fin du IIe et le Ier s. av. n. è. On ne peut entre ces deux sites, mais la contempora- pas pour autant affirmer que tous les ré- néité de cet habitat avec ces mines amène seaux ont été ouverts et travaillés unique- à envisager un rapport potentiel entre ces ment à cette période. En effet, le mobilier occupations. peut refléter une reprise ponctuelle de l’exploitation, comme cela a été montré sur la mine de cuivre des Barrencs, dans 3. L’activité extractive dans l’Aude (Beyrie et alii, 2011 : 51). Dans le la diachronie cas de mines abandonnées avec une occu- pation qui se maintient à proximité, les 3.1. Les problématiques de la datation travaux sont utilisés comme décharge : le des travaux mobilier donne alors le terminus ante quem de l’activité (Cauuet, 2004 : 33). Établir la chronologie de l’activité mi- D’autre part, la solidité du « matériau nière requiert un investissement impor- amphore » et le grand nombre de tessons tant sur le terrain. En effet, on ne peut que produit la fragmentation d’une seule pas savoir, par la simple observation des amphore provoquent une surreprésenta- travaux, à quelle date ils ont été ouverts. tion de ces vestiges parmi le mobilier rési- Les techniques n’ont pas varié fondamen- duel. D’autres périodes peuvent ainsi pas- talement depuis les premières mines pré- ser inaperçues tant que des datations historiques jusqu’à l’utilisation de la absolues ne sont pas réalisées à partir de poudre : la roche est attaquée au moyen

13. Les mines de ce secteur ont fait l’objet d’une reprise au début du XXe s., documentée par des archives étudiées par C. Dubois et J.-E. Guilbaut (Dubois, Guilbaut 1982) et répertoriée ponctuellement dans les notices des cartes géologiques (Barrouquère et alii, 1976).

234 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat

Figure 4. Profils des ouvrages selon la technique employée. A : Ouverture à l’explosif – Les Ati- els. B. Ouverture à l’outil – Le Goutil. C. Ouverture au feu – Hautech (Clichés A et B : J.M.­ Fabre). fouilles ou de sondages, comme dans les ments suivants, déblais qui peuvent être exemples ci-dessus. déplacés en fonction de l’avancée des tra- Les éléments superficiels n’étant pas vaux, ou des tentatives de reprises (Fabre suffisants pour établir une chronologie et alii, à paraître). Les sondages effectués des travaux, nous avons procédé à des dans les travaux permettent de mettre en sondages en des points stratégiques évidence, dans la stratigraphie des com- (fronts de taille, galeries principales de blements, des niveaux de circulation en chaque niveau, etc.) dans les réseaux an- place et les couches de remblais posté- ciens du Goutil, d’Hautech, des Atiels, de rieurs à l’activité, qui peuvent remobiliser Rougé et de La Coustalade, pour obtenir des éléments plus anciens. Les niveaux de des éléments de datation. Les travaux ou- circulation génèrent une fine épaisseur de verts au feu présentent un avantage ma- sédiment contenant parfois des éléments jeur, car les résidus des bûchers four- de céramique tels des tessons de lampe, nissent des charbons qui permettent de ou encore des charbons provenant de dater l’activité. En revanche, dans le cas l’éclairage ou de l’abattage. Les niveaux de secteurs ouverts à l’outil, le mobilier en place correspondent aux niveaux de n’est pas toujours présent et les charbons circulation et aux résidus du travail et peuvent être très rares. De plus, autant les permettent de dater l’activité dans la charbons que le mobilier peuvent se trou- mine. Quand les charbons ou le mobilier ver en position secondaire dans les ré- se trouvent en position secondaire, dans seaux. Pour reprendre l’expression de J.­ des remblais, ils datent une phase d’acti- M. Fabre, les mines sont comme des vité de la mine, sans que l’on puisse savoir « poubelles dynamiques » : les secteurs à quel endroit exactement elle s’est dé- exploités deviennent des espaces de stoc- roulée. Quand on se situe près des en- kage pour les déblais issus des creuse- trées, il y a également la possibilité d’avoir

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 235 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat affaire à des comblements intentionnels forme, suivi d’une phase de reprise mar- post-activité avec notamment des mobi- quée par un niveau de circulation. En liers de type domestique sans lien direct l’absence de mobilier, quatre charbons avec l’activité minière. ont été datés. Ils proviennent du niveau La stratigraphie du comblement d’un de circulation immédiatement sur la sole, chantier ou d’une galerie présente généra- du premier niveau de reprise pour le pre- lement un ou plusieurs niveaux de circu- mier sondage (étage -3,87), du remblai lation, car un nettoyage poussé des sols massif et du niveau de circulation de la est rarement fait en fin d’avancement reprise dans le deuxième sondage (étage dans un ouvrage. Cela peut toutefois être -13,06). Les résultats, tous compris dans le cas dans certaines galeries de circula- une fourchette couvrant les IVe et IIIe s. tion fréquemment empruntées, qui des- av. n. è.,14 montrent que les premières servent plusieurs secteurs ou qui per- phases sont assez rapprochées dans le mettent l’évacuation des produits de la temps. La formation d’une couche de mine. Pour maintenir de bonnes condi- concrétion de calcite entre le remblai de tions de circulation, les mineurs les entre- la 2e phase et la reprise de la 3e phase du tiennent en curant régulièrement leur premier sondage montre qu’une période sole. Ce type de configuration peut être d’inactivité assez longue s’est écoulée décelé grâce à l’étude des dynamiques avant cette dernière reprise, dont la data- d’exploitation. Si les niveaux de circula- tion est attendue. tion se trouvent directement sur la sole de la galerie, et en dehors du cas des galeries 3.2. Les phases gauloises et médiévales de circulation régulièrement entretenues, attestées par de nouvelles datations le mobilier ou les charbons que l’on y trouve permettent de dater son ouver- Les résultats obtenus à Rougé, qui ré- ture. Dans le cas de niveaux de circula- vèlent une activité dès les IVe-IIIe s. av. n. tion qui s’intercalent entre des remblais, è., se sont vus confirmés par d’autres da- on pourra alors connaître l’intervalle tations similaires sur les mines de La entre les reprises d’activité. Ces différents Coustalade et d’Hautech (réseau schémas stratigraphiques ont été observés HAU9).15 Les charbons proviennent de dans la mine de Rougé, dans deux son- niveaux en place mis au jour lors de son- dages effectués aux niveaux -3,87 et dages dans les réseaux. Ils montrent que ­13,06 en 2015 (figure 5). Trois phases la mise en exploitation initiale du district d’activité distinctes ont été repérées dans ne s’est pas faite dans le contexte de la le premier sondage (ouverture de la gale- prise de contrôle du domaine de la Tran- rie et deux phases de reprise), alors que le salpine par Rome. Dans le cas de la mine second montre un remblai massif et uni- de Rougé, la localisation des sondages in-

14. Sondage 1 : datations Poz-83887 : 2285±30 BP et Poz-83888 : 2205±30 BP. Sondage 2 : datations Poz-83890 : 2190±30 BP et Poz-84530 : 2190±30 BP. Toutes ces datations (AMS) ont été réalisées sur des fragments de branchette avec écorce, sauf Poz-84530 qui l’a été sur un charbon non déterminé, car aucun n’était suffisamment bien conservé dans cette US pour une identification. Caractérisation an- thracologique par R. Cunill Artigas (Géode). 15. La Coustalade : datation Poz-92445 : 2205 ±30 BP. Hautech : datation Poz-92446 : 2225±30 BP. Datations réalisées chacune sur un fragment de branchette.

236 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat

Figure 5. Mine de Rougé : les phases d’activité identifiées en sondages. Topographie : E. Meu- nier, F. De Pinho, S. Lemaître, F. Diverrez, E. Caron. dique même qu’au moins les 2/3 de la Concernant la phase médiévale, elle, mine étaient déjà vidés avant la phase tar- est identifiée par deux dates dans la mine do-républicaine du Ier s. av. n. è. révélée du Goutil Ouest et une date à Hautech. par le mobilier. Les mines du Séronais re- Dans le réseau du Goutil, la première joignent donc celle des Barrencs citée date avait été obtenue par C. Dubois en plus haut pour cette période du début du 1992. Les charbons, prélevés au pied d’un second Âge du Fer, encore très mal front de taille du fond du réseau, donnent connue dans tout le Sud-Ouest de la une date au XIVe siècle : 1307-1350 cal Gaule en ce qui concerne l’activité mi- AD (Dubois et Métailié, 1992 : 35). La nière. deuxième datation a été effectuée sur des

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 237 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat charbons prélevés en sondage dans un 3.3. La période tardo-républicaine : petit chantier vertical situé à une ving- une phase complexe à réévaluer taine de mètres de l’entrée actuelle. Elle Deux datations 14C correspondent à la recouvre l’intervalle de la première : période tardo-républicaine. La première, 1291-1400 cal AD.16 À Hautech, les comme indiqué plus haut, a été obtenue charbons ont été prélevés dans le niveau dans la partie ancienne du réseau des inférieur du petit chantier HAU9. Ce ni- Atiels, sur un niveau de circulation. La veau correspond à un approfondissement seconde provient d’un petit renfonce- des travaux par rapport à l’étage d’exploi- ment du chantier vertical de La Cousta- tation ayant livré le niveau de circulation lade, ouvert au feu, au profil ovoïde ca- gaulois. Les charbons ont été prélevés au ractéristique. Le sondage effectué sur ce pied d’un front de taille marqué par une site en 2015 a mis au jour un niveau de belle coupole typique de l’ouverture au charbons en place, recouvert de pla- feu. Ils proviennent d’un niveau laissé en quettes de roche rougies par le feu. La place après le dernier bûcher et nous si- datation donne deux intervalles en date tuent là encore au XIVe siècle17. calibrée à 2σ : 340-325 cal BC et 205-50 Les dates médiévales sont également cal BC.18 La présence d’un épaulement complètement en dehors du cadre chro- d’amphore Dr.1C dans l’US immédiate- nologique révélé par le mobilier et on ment supérieure à celle contenant les rési- pourrait en conclure qu’il s’agit d’une re- dus de bûcher nous incite à ne conserver prise ponctuelle. Cependant, le fait que le deuxième intervalle. qu’elles correspondent toutes au XIVe s., Ces datations correspondent plus di- alors qu’elles proviennent de deux mines rectement au mobilier amphorique glo- différentes, indiquerait plutôt une action balement identifié autour des mines (des plus générale de réouverture des travaux. Dr.1) et aux quelques éléments de cam- Réouverture car aussi bien l’ampleur du panienne A identifiés par C. Dubois : réseau Ouest du Goutil (plus de 2600 bord de bol 27c à Rougé, lampe du type mètres linéaires de galeries accessibles au- E de Ricci à Hautech (Dubois et Guil- jourd’hui) que le nombre de chantiers baut, 1989 : 369 ; Dubois et alii, 1997 : identifiés à Hautech (17 départs réperto- 206). Cependant, tout le mobilier récolté riés - figure 2) témoignent de l’investisse- lors des prospections n’est pas aussi an- ment ancien dans ces exploitations. Le cien. Nous avons déjà évoqué celui de mobilier récolté aussi bien en prospection l’atelier de traitement du cuivre des autour des travaux que lors des sondages Atiels, donnant une chronologie de la se- effectués sur les haldes des deux sites par conde moitié du Ier s. av. n. è. et celui de C. Dubois est d’ailleurs antique, et date l’atelier de Sourre, de la fin du Ier. Près de de la fin du IIe s. au Ier s. av. n. è. L’impor- la mine du Coffre, les panses d’amphores tance de cette reprise médiévale est donc de Bétique (Dr.7-11 ou Beltrán 2B) cor- encore à caractériser. respondent à la période augustéenne ou

16. Datation ETH-55854 : 627 ± 27 BP, réalisée sur brindille de 2 cernes, identifiée par V. Py (Géode). 17. Datation ETH-55853 : 622 ± 27 BP, réalisée sur fragment de branchette avec écorce de 4 cernes, iden- tifiée par V. Py (Géode). 18. Datation Beta-414105 : 2120 ± 30 BP, réalisée sur un fragment d’écorce identifié par V. Py (Géode).

238 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat au Ier s. de n. è. Sur le site d’habitat de dédiées au cuivre seulement ou bien Bugnas, des tessons d’amphores tarraco- l’argent a-t-il aussi été produit ? Des ana- naises Pascual 1 nous renvoient eux aussi lyses réalisées sur les scories des ateliers de au changement d’ère (figure 3). La chro- Sourre et des Atiels, tous deux antiques, nologie antique couvre donc au moins nous apportent quelques éléments de ré- tout le premier siècle av. n. è. si l’on prend ponse. les chronologies les plus resserrées, et Dans le cas de Sourre, les données pourrait englober une période de plus de proviennent d’un article de C. Dubois 150 ans si l’on élargit la fenêtre entre la (Dubois et alii, 1997) et ont été réalisées fin du IIe s. av. n. è. et le début du Ier s. de par F. Tollon. Les scories étudiées pro- n. è. Le fait que le mobilier soit principa- viennent des restes encore en place d’un lement hors contexte stratigraphique ne crassier identifié en sondage. Deux tes- permet pas de trancher. Il s’agit cepen- sons d’amphore Pascual 1 permettent de dant d’une période relativement longue dater le site autour du changement d’ère. durant laquelle le contexte historique Les scories observées présentaient des évolue fortement avec le renforcement du gouttes de matte cuivreuse. Des analyses contrôle romain sur le Sud de la Gaule à la microsonde électronique sur un des (Sablayrolles, 1996 ; Domergue et aii, spécimens montrent un zonage dans ces 2002). Les enjeux de la production des gouttes. Au centre, ils décrivent une forte métaux ne sont plus les mêmes selon que concentration en antimoine et arsenic ac- l’on se trouve au début ou à la fin de la compagnés de cuivre, le fer et le soufre période. Il faut aussi envisager que le étant présents en traces. L’extérieur est poids du mobilier associé à cette phase, composé d’un sulfure de cuivre avec des largement dominant, ne soit peut-être traces de fer, d’arsenic et d’antimoine. pas en adéquation avec l’ampleur réelle Cette composition reflète celle des cuivres des travaux réalisés à cette période. gris présents dans le minerai, mais aucune trace d’argent n’a été détectée dans ces scories (Dubois et alii, 1997 : 207 et fi- 4. Définir la production : gure 2). le cas des ateliers antiques Pour l’atelier des Atiels, les scories ont été regroupées en catégories selon Les « cuivres gris » présents dans le Massif leurs caractéristiques morphologiques ex- de l’Arize sont argentifères. L’exploita- ternes : 1-scories grises avec des inclusions tion moderne a eu comme objectif la pro- de minerai, 2-scories grises denses, 3-sco- duction d’argent associé au cuivre (Bi- ries grises plates, 4-scories ferreuses, lotte et alii, 1988 : 68). La question est 5-scories vertes, 6-scories grises bulleuses. posée pour ce qui concerne les périodes Une scorie de type 3 et une de type 5,19 anciennes : les exploitations des IVe-IIIe s. un fragment de paroi de four et un frag- av. n. è. et du Ier s. av. n. è. étaient-elles ment de minerai ont été analysés au labo-

19. Un individu de chaque groupe a été choisi pour analyses, scié et observé au microscope optique. La si- militude de la composition interne des scories 1, 2, 3 et 6 nous a incités à choisir la scorie 3 pour repré- senter cet ensemble. La scorie 5 était la seule à présenter des plages aux reflets métalliques gris étendues et a donc été également sélectionnée.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 239 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat

Tableau 1. Comparaison des éléments identifiés dans le minerai et les scories des Atiels (micros- cope métallographique et microsonde pour le minerai, MEB et microsonde pour les scories et le fragment de paroi). Phase minérale Minerai Scorie 3 Scorie 5 Paroi

Cuivre gris (Cu, Fe, Ag)12 (Sb, As)4 S13 X

Chalcopyrite (CuFeS2) X X

Pyrite (FeS2) X X Phases Pyrrothite (FeS ) X du minerai 1-x Galène (PbS) X Sphalérite (ZnS) ?

Baryte (BaSO4) X X Covellite (CuS) X

Chalcocite (Cu2S) Ag en traces X X X Phases Sulfure Pb-Cu-Fe X X liées à la Sulfure Pb-Cu X métallurgie Sulfure Ni-Pb-Sb-As-Cu-Fe-Co X Sulfure Cu-Fe X X Sulfure Cu-Ni-Fe X Alliage Cu-Sb-Ni-Ag X X Phases Oxyde de Fe X d’altération Oxyde de Cu X ratoire GET par M. Munoz et C. Tamas d’argent en traces, associé à la chalcocite (microscope métallographique, MEB et à entre 0,12 et 0,25 %. Les oxydes identi- la microsonde électronique). Les résultats fiés peuvent résulter d’une altération se- sont synthétisés dans le tableau 1. condaire de la scorie. Le fragment de minerai étudié est La scorie 5 contient quant à elle uni- composé de baryte et de plusieurs sulfures quement de la chalcocite et des alliages dont deux sont cuprifères, à savoir un sul- métalliques. La chalcocite présente des fosel de cuivre et de la chalcopyrite.20 La teneurs en argent entre 0,1 et 1,68 %. scorie 3 contient, hormis la phase vi- Les alliages, exempts de soufre, sont à treuse, des billes de sulfures, des phases dominante cuivreuse et avec la présence résiduelles du minerai et ponctuellement d’argent à des teneurs situées entre 0,2 et des oxydes de fer et de cuivre. Les sulfures 0,96 %. sont tous cuprifères. Ils sont plus ou Le fragment de paroi renferme des moins complexes et on y retrouve les élé- phases issues du minerai, des sulfures ments métalliques présents dans le mine- cuprifères plus ou moins complexes dont rai. La microsonde a révélé la présence la chalcocite avec des teneurs en argent

20. Indentification réalisée par C. Tamas.

240 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat entre 0,13 et 0,19 % et également des billes d’alliage métallique à base cuivre avec des teneurs en argent entre 0,05 et 0,1 %. Les deux scories correspondent pro- bablement à deux phases distinctes du traitement du minerai. L’absence d’al- liage dans la scorie 3 semble indiquer une phase plus précoce. Les différents types de sulfures montrent un passage de sul- fures complexes associant cuivre et fer (parfois avec Ni) à des sulfures de cuivre ou de fer. L’objectif de cette étape de la chaîne opératoire pouvait être l’élimina- tion du fer du minerai. Des analyses de scories issues du traitement de la chalco- pyrite ont révélé une séparation similaire entre sulfures de fer et de cuivre (Colpani et alii, 2009 ; Artioli et alii, 2015). La scorie 5 contient du cuivre sous forme d’alliage et d’un seul sulfure, la chalco- cite, qui est le sulfure simple le plus riche en cuivre parmi ceux identifiés ici. Cela correspondrait à un affinage du produit de la phase précédente, au cours duquel le fer avait été éliminé. Le résultat est main- tenant un alliage cuivreux avec des impu- retés en antimoine, nickel et argent en traces. Les résidus de chalcocite nous montrent qu’il s’agit du traitement d’un sulfure (figure 6). Quant au fragment de paroi, le fait qu’il contienne des éléments de chaque Figure 6. Cliché MEB des scories 3 et 5. A. catégorie de phase peut indiquer que les Scorie 3 : Bille de composés sulfurés mon- mêmes structures servaient à plusieurs trant le passage d’un sulfure complexe CuFeS étapes du traitement, ou que toutes les (en beige) à des sulfures simples à cuivre (covellite, CuS, en bleu) et à fer (FeS, en étapes avaient lieu l’une après l’autre au blanc). B. Scorie 5 : Billes de cuivre (en jaune) cours d’un même processus. La suite de la dans une matrice vitreuse, la plus grande fouille de l’atelier et la multiplication des étant entourée de chalcocite (Cu2S, en gris). analyses permettront de le confirmer ou non. On peut s’interroger sur l’origine des taux s’explique-t-il parce que l’argent au- traces d’argent identifiées. S’agit-il d’un rait déjà été extrait ? En effet, la présence élément résiduel du minerai ou son faible de plomb, minoritaire mais tout de même

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 241 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat fréquent, pourrait être lui aussi un héritage La phase la plus ancienne, et c’est là l’ap- du minerai, mais aussi un témoin de port principal de ces recherches, se situe l’ajout nécessaire de plomb pour isoler dans la première moitié du second Âge l’argent du cuivre. Ces scories ne repré- du Fer, entre les IVe et IIIe s. av. n. è. sentent qu’une étape de la production et il L’identification de cette phase sur trois est difficile de savoir laquelle tant que la sites autorise à penser qu’une exploitation fouille et les analyses ne sont pas plus avan- organisée de tout le district a été mise en cées. Les reconstitutions proposées notam- place dès cette époque gauloise. Il est ment par F. Tollon suite à l’analyse des même plausible que plusieurs mines aient scories du site de La Loba (Espagne) pour connu à ce moment leur principale pé- la chaîne opératoire du cuivre argentifère riode d’exploitation, comme le montre le font intervenir des ajouts de plomb et une cas de Rougé. Cette exploitation, bien phase finale de production du cuivre (Do- antérieure à la création de la province de mergue et Tollon, 2002 : 77). Si l’on se si- Transalpine, se déroule dans le contexte tue dans cette chaîne opératoire, on se de la Gaule indépendante, tout comme trouverait alors plutôt dans les dernières celle des Barrencs. Ces deux cas consti- étapes. On remarquera cependant que les tuent des jalons – encore rares – pour ca- teneurs en argent sont très faibles compa- ractériser l’activité minière gauloise et rées à celles mesurées par J. Mantenant sur contribuent à éclairer le dynamisme éco- les scories provenant du Camp del Oliu, nomique au second Âge du Fer dans le un site où la production d’argent semble Sud-Ouest de la Gaule. attestée. Les analyses microsondes de ce La phase tardo-républicaine au sein site font état en plusieurs points d’argent de la Narbonnaise, flagrante dans le mo- associé au cuivre entre 1,11 et 84,06 % bilier, s’étend au moins tout au long du (Mantenant, 2014 : 234). Ier s. av. n. è. et très probablement sur les décennies immédiatement précédentes et suivantes. Il n’est pas possible pour 5. Conclusions l’heure de déterminer si l’exploitation s’est faite en continu depuis le IIIe s. av. Les résultats présentés ici ne sont que les n. è. ou si un hiatus est à restituer au premiers d’un programme en cours. moins jusqu’au dernier quart du IIe siècle. L’étude détaillée des réseaux souterrains L’importance des travaux menés à cette anciens, avec la réalisation toujours en dernière période et qui paraissait jusqu’ici devenir de levés topographiques détaillés, la plus active dans le district par le mobi- nous permettra de préciser dans une pro- lier, pourrait être à relativiser. chaine étape les dynamiques d’exploita- Cette phase a été suivie par une pé- tion et les stratégies suivies par les mi- riode d’abandon, puis d’une reprise au neurs. Cependant, les sondages implantés XIVe s. dont il reste à mesurer l’envergure. en fonction des données topographiques Enfin, les travaux les plus récents ont eu nous livrent les éléments chronologiques lieu au début du XXe s. Les archives de indispensables pour caractériser les diffé- cette période indiquent qu’ils ont détruit rentes exploitations. une partie des réseaux anciens, mais Trois périodes d’activité sont recon- donnent également quelques données sur nues jusqu’ici, avant la reprise moderne. l’ampleur d’une certaine importance des

242 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat vieux travaux. Ceux-ci apparaissant au- seul le cuivre était récupéré, l’argent n’ap- jourd’hui pour une grande part comblés, paraissant qu’en traces et en association il n’est pas encore possible d’en mesurer le avec d’autres éléments. Nous ne sommes réel développement, car cela demanderait cependant qu’au début de notre re- d’importantes investigations pour leur cherche et il n’est pas exclu que de futures désobstruction et leur étude. analyses révèlent la métallurgie de l’argent Aucun élément ne permet pour pour l’Antiquité. l’heure de remonter plus haut que la pre- Par ailleurs, après l’activité minière mière partie du second Âge du Fer pour gauloise, la poursuite ou la reprise de l’ac- le démarrage de l’exploitation de ces tivité dans un contexte antique, autour mines. Cependant, le Séronais est le sec- du Ier s. av. n. è., correspond à la mise en teur de production de cuivre le plus place progressive du contrôle romain sur proche, d’un point de vue géographique, la région. Mais s’agit-il d’une poursuite du site de Carbon (Varilhes, Ariège) daté ou d’une reprise et avec les mêmes acteurs de la transition Bronze final / premier locaux ou de nouveaux exploitants venus Âge du Fer. Fouillé en sauvetage à la fin de l’extérieur. Selon que l’on place l’ex- des années 1960, il a livré des vestiges de ploitation au début ou à la fin de cette métallurgie du bronze qui semblent indi- période, le cadre historique n’est pas le quer un traitement sur place du minerai, même. Une exploitation des mines seule- dont la provenance exacte n’est pas ment pour le cuivre n’aurait pas non plus connue (Simonnet, 1970). La suite des la même portée qu’une exploitation poly- recherches permettra peut-être de valider métallique cuivre/argent. Autant de ques- ou non une relation entre les mines du tions auxquelles la suite des recherches Séronais et l’atelier de Carbon. pourrait fournir des éléments de réponse. Si les mineurs modernes étaient inté- Remerciements : Les travaux pré- ressés par l’argent plus que par le cuivre, sentés ici ont bénéficié de collaborations la question est à ce stade toujours ouverte multiples et nous tenons à en remercier pour les mineurs anciens. Le toponyme les participants, en particulier Calin Ta- Largentario relevé sur des parcelles adja- mas pour ses premières analyses sur les centes à la mine du Goutil semble refléter minerais de la zone d’étude, Muriel une exploitation au moins médiévale de Llubes pour avoir organisé la prospection ce métal. L’absence d’atelier daté de la géophysique et Jean-Marc Fabre pour ses période gauloise ne permet pas encore de photographies du souterrain. De même, savoir ce qu’il en est pour cette période. nous remercions Claude Dubois pour ses Pour l’Antiquité, les analyses des scories travaux et son soutien et enfin les relec- réalisées à ce jour semblent indiquer que teurs pour leurs remarques constructives.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 243 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat

Références bibliographiques

Ancel, B. ; Parent, G. ; Beyrie, A. ; Kammenthaler, E. ; Dardignac, C. 2012. « Stratégie d’exploitation et galeries d’exhaure dans la mine de cuivre antique de Banca (St Etienne de Baigorry, Pyrénées-Atlantiques) ». En : J.P. Bost (ed.). L’eau : usages, risques et représenta­ tions, dans le Sud-Ouest de la Gaule et le Nord de la péninsule Ibérique, de la fin de l’âge du Fer à l’Antiquité tardive (IIe siècle avant J.-C. - VIe siècle après J.-C.), colloque (Dax 2009), 169- 194. Artioli, G.; Angelini, I.; Tecchiati, U.; Pedrotti, A. 2015. “Eneolithic copper smelting slags in the Eastern Alps: local patterns of metallurgical expoitation in the Copper Age”. Jour­ nal of Archaeological Science 63, 73-83. https://doi.org/10.1016/j.jas.2015.08.013 Barrouquère, G. ; Pélissonier, H. ; Castaing, C. ; BRGM 1976. Carte géologique de la France à 1/50 000. 1074, St Girons. Orléans. Beyrie, A. ; Fabre, J.-M. ; Kammenthaler, E. ; Mantenant, J. ; Munteanu, G. ; Rico, C. 2011. « Une vaste exploitation minière du second âge du Fer. La mine de cuivre des Barrencs (Lastours, Fourne-Cabardès, Aude) ». Revue Archéologique de la Narbonnaise 44, 39-56. Bilotte, M. ; Casteras, M. ; Peybernès, B. ; Rey, J. ; Soula, J. C. ; Taillefer, F. 1988. Carte géologique de la France à 1/50 000. 1075, Foix. Orléans. Cauuet, B. 2004. L’or des Celtes du Limousin. Limoges : Culture & Patrimoine en Lemosin. Colpani, F.; Angelini, I.; Artioli, G.; Tecchiati, U. 2009. « Copper smelting activities at the Millan and Gudon chalcolitic sites (Bolzano, Italy): chemical and mineralogical investiga- tions of the archaeometallurgical finds ». En: J.-F. Moreau, R. Auger, J. Chabot, A. Herzog (Eds.). Actes du 36th International Symposium of Archaeometry / Actes du 36e Symposium Inter­ national d’Archéométrie, May 2nd-6th, 2006, 367-374. Craddock, P., 2011. « The inception and nature of extracting metallurgy in Western Europe ». En: C. M. B. Martins, A. M. S. Bettencourt, J. I. Martins, J. Carvalho (Eds.). Povoamento e exploração dos recursos mineiros na Europa Atlântica ocidental, 281-311. Domergue, C. 2008. Les mines antiques. Paris : A. et J. Picard. Domergue, C. ; Moret, P. ; Vidal, M. 2002. « Toulouse à la fin de l’âge du Fer ». En : J.-M. Pailler (Ed.). Tolosa. Nouvelles recherches sur Toulouse et son territoire dans l’Antiquité, 77-99. Domergue, C. ; Tollon, F. 2002 . « La mine, les minerais, les métaux (cuivre, argent, plomb) ». En : J. M. Blázquez ; C. Domergue ; P. Sillières (Eds.). La Loba (Fuenteobejuna, Cordoue, Es­ pagne). La Mine et le village minier antiques, 53-77. Dubois, C. 1996. « L’ouverture par le feu dans les mines : Histoire, archéologie, et expérimenta- tions ». Revue d’archéométrie 20, 33-46. Dubois, C. ; Guilbaut, J. E. 1982. « Antiques mines de cuivre du Séronais (Pyrénées Arié- geoises) ». En : CNRS (Ed.). Mines et fonderies antiques de la Gaule. Université de Toulouse - Le Mirail, 21-22 novembre 1980. Table ronde du CNRS, 95-123. Dubois, C. ; Guilbaut, J. E. 1989. « Un exemple d’exploitation minière antique dans les Pyré- nées ariégeoises: la mine du Rougé à Esplas-de-Sérou ». Revue Archéologique de la Narbonnaise 22, 363-370. https://doi.org/10.3406/ran.1989.1347 Dubois, C. ; Guilbaut, J. E. ; Tollon, F. 1997. « Les anciennes métallurgies du front monta- gnard ariégeois (Fer et non ferreux, Ier siècle avant notre ère à XIIIe siècle) ». Archéologie en Languedoc 21, 203-215. Dubois, C. ; Métailié, J.-P. 1991. Mines, métallurgie et forêts dans les Pyrénées Ariégeoises de l’Antiquité au Moyen-Age. Toulouse. Dubois, C. ; Métailié, J.-P. 1992. Mines, métallurgie et forêts dans les Pyrénées Ariégeoises de l’Antiquité au Moyen-Age : Rapport scientifique 1992. Synthèse 1991-1992. Toulouse.

244 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat

Fabre, J.-M.; Meunier, E.; Souhassou, M.; Rico, C.; Antolinos Marín, J. A. à paraître. «La mina romana de plomo argentífero de la Rambla del Abenque (Sierra Minera de Cartagena): morfología de los trabajos de extracción, tipos de mineralización y cronología de la explota- ción». En: SEDPGYM (ed.). Actas del VIII Congreso Internacional sobre minería y metalurgia históricas en el Sudoeste Europeo. Granada 2014. Guilbaut, J. E. 1981. « La mine de cuivre gallo-romaine du Goutil, à la Bastide de Sérou ». Gal­ lia 39 (1), 171-180. https://doi.org/10.3406/galia.1981.1826 Mangin, M. (Ed.) 2004. Le fer. Paris Errance. Mantenant, J. 2014. Montagnes métallifères de la Gaule méditeranéenne. Approche archéologique et historique de la production des métaux en Languedoc occidental du début du second âge du Fer à la fin de la période romaine (IVème s. av. n. è. - Vème s. de. n. è.), Thèse de doctorat: sciences de l’Antiquité (archéologie). Université de Toulouse 2 - Le Mirail. Meunier, E. 2015. « Rapport de prospection thématique 2015. L’exploitation ancienne du cuivre argentifère dans le Séronais (Ariège). Première année de projet triennal ». Toulouse. O’Brien, W. 2015. Prehistoric copper mining in Europe 5500-500 BC. Croydon : Oxford Uni- versity Press. Sablayrolles, R. 1996. « Introduction ». En : C. Maissant, J.-M. Escudé-Quillet (Eds.). Carte archéologique de la Gaule. L’Ariège, 35-68. Simonnet, R. 1970. « Habitat et fonderie protohistoriques à Carbon, Commune de Varilhes ». Gallia Préhistoire 13 (1), 151-216. https://doi.org/10.3406/galip.1970.1356

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 245 https://doi.org/10.5565/rev/tda.66 ISSN 2339-6490 (en línia), ISSN 1134-9263 (en paper)

Des tas de déchets petits et grands : vers des critères d’enregistrements communs nécessaires aux bases de données pour étudier dans la diachronie les productions sidérurgiques

Gaspard Pagès1

Reçu : 20-04-2017 Accepté : 01-07-2017

Résumé

Cet article vise à faire une proposition pour l’application de critères systématiques concernant l’enregistrement des sites archéologiques liés à la sidérurgie dans une perspective diachronique. Mots clés : tas de déchets ; bases de données ; productions sidérurgiques ; diachronie

Abstract. Heaps of small and large waste: towards common registration criteria necessary for the databases to study metallurgical productions in the diachrony

This article aims to make a proposal for the application of systematic criteria regarding the reg- istering of archaeological sites related to metallurgy from a diachronic perspective. Keywords: heaps of waste; databases; iron and steel metallurgy; diachrony

Resum. Acumulacions de residus petits i grans: cap a uns criteris comuns d’enregistrament necessaris a les base de dades per a estudiar les produccions siderúrgiques des de la diacronia

Aquest article té com a objectiu dur a terme una proposta per a l’aplicació de criteris sistemàtics a l’hora d’enregistrar jaciments vinculats a la metal·lúrgia del ferro i l’acer des d’una perspectiva diacrònica. Paraules clau: acumulacions de residus; bases de dades; metal·lúrgia del ferro i l’acer; diacronia

Pagès, Gaspard. « Des tas de déchets petits et grands : vers des critères d’enregistrements com- muns nécessaires aux bases de données pour étudier dans la diachronie les productions sidérur- giques ». Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21, p. 247-262. DOI: 10.5565/rev/tda.66

1. CNRS, UMR7041 Archéologies et Sciences de l’Antiquité (ArScAn), équipe Archéologie de la Gaule dans le Monde Antique (GAMA). [email protected]

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21, p. 247-262 247 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat

1. Introduction 2. Jalons historiographiques

Les études sur la métallurgie du fer an- Dans les années 1990, de nombreuses cienne deviennent de plus en plus im- études se sont concentrées sur la discrimi- portantes depuis leur émergence dans les nation de la chaîne opératoire de la mé- années 1970. Cependant, une grande tallurgie du fer ancienne sur la base des hétérogénéité des critères de description déchets (scories) découverts en fouilles et d’enregistrement existe. Cet état de (Tizzoni et Tizzoni, 1992 ; Serneels, fait engendre un manque d’harmonisa- 1993 ; Fluzin, 1994 ; Jarrier et alii, 1995 ; tion et limite les tentatives de confronta- Mahé-Le Carlier et alii., 1998 ; Mahé-Le tion. Il devient en effet de plus en plus Carlier et Ploquin, 1999 ; Fluzin et alii, difficile d’analyser et de comparer les 2000). D’une manière générale, pour la études micro-régionales et régionales filière directe qui prévaut en Europe dans un cadre plus large tant les typolo- avant le XIVe siècle, on distingue : extrac- gies foisonnent. Au moment où débutent tion du minerai, concentration du mine- de nouveaux programmes de recherche rai, réduction dite directe du minerai sur la métallurgie du fer dans les Pyré- pour produire une masse de fer spon- nées-Orientales (66, France) visant juste- gieuse gorgée d’inclusions et de porosités. ment à étudier de manière diachronique Les étapes suivantes sont toutes des et interdisciplinaire les découvertes an- phases de post-réduction et de forgeage : ciennes et inédites à l’échelle de plusieurs épuration de cette masse de fer spon- massifs,2 une d’harmonisation des cri- gieuse, forgeage de barres de fer destinées tères d’enregistrement des ferriers est au commerce, possiblement forgeage de proposée. En effet, ces tas de déchets nouvelles formes de barres destinées à des constituent un des fondements pour me- commerces spécialisés ou non, forgeage surer les volumes de fer produits dans les d’objets en série (clous par exemple) et/ officines, définir les modes de produc- ou forgeage d’objets diversifiés en fonc- tion et caractériser les techniques em- tion des demandes, recyclage, répara- ployées. Plus loin, cette proposition a tion… (Fluzin, 1983 ; Serneels, 1998 ; pour ambition de permettre d’analyser Mangin, 2004b). La détermination de de manière plus objective la question des ces phases métallurgiques est maintenant petites entreprises qui sont encore trop en grande partie permise, bien que des souvent interprétées comme des vestiges approfondissements sur des caractères d’artisanats autarciques sans que des discriminants ou ubiquistes sont encore données quantitatives animent ce ques- en cours notamment au sujet de la varia- tionnement. bilité des procédés techniques et de cer- taines étapes liées à l’épuration et à la fa-

2. Depuis 2014, programme de recherche intitulé « Le fer antique et médiéval du massif du Canigou (66) : études interdisciplinaires des stratégies d’exploitation, des systèmes de production et des réseaux d’échange » de la Direction Régionale des Affaires Culturelles de Languedoc-Roussillon du Ministère de la Culture et de la Communication et dirigé par Gaspard Pagès. Depuis 2015, programme de re- cherche intitulé « Appropriation, innovations et contrôle : le fer antique et médiéval du massif du Cani- gou » de Communauté d’Universités et d’Établissements Université Paris Lumières (ComUE UPL) et dirigé par Catherine Verna (Université Paris 8) et Gaspard Pagès.

248 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat brication des barres distribuées et/ou donc porté sur la surface, la densité, le commercialisées (Pagès et alii, 2008 ; Ba- volume et la forme du ferrier. Quand cela ron et alii, 2011 ; Pagès et alii, 2011 ; était possible, les études ont également Sarreste, 2011 ; Piétak et alii, 2012). porté sur la relation topographique entre En arrière-fond et dans un second temps, les fourneaux et le ferrier. Plus rarement, d’autres recherches ont été menées sur la ces enquêtes ont également intégré la représentativité des déchets retrouvés morphologie des scories. D’autres infor- puisque l’on ne peut pas considérer de la mations comme l’état de conservation, la même manière un individu et un tas de datation, le couvert végétal, la topogra- plusieurs milliers de mètres cubes de sco- phie naturelle ont également été plus ou ries. Pour la post-réduction, cette ques- moins régulièrement enregistrées. (Duni- tion de la représentativité des scories doit kowski et Cabboi, 1995 ; Leroy, 1997 ; donc être constamment interrogée pour Decombeix et alii, 2000 ; Eschenlohr, une raison simple : les forges étant fré- 2001, 63-66 ; Sarreste, 2011, 177-178 ; quemment implantées en milieu habité et Piétak et alii, 2012 ; Mantenant, 2014: aggloméré, les déchets sont souvent éva- 275-278). cués dans le cadre d’une gestion des es- Il ressort de ces différents travaux que paces et de l’encombrement des détritus l’étude des gros ferriers n’a pas posé de (Anderson et alii, 2003: 89 ; Serneels et problème majeur sauf quand les scories alii, 2004: 110 ; Bats et alii, 2006: 131 ; avaient été exploitées au XIXe et XXe s. Pagès et alii, 2009: 338 ; Pagès, 2010: comme « minerai » et quand les tas de 158). Cependant, trop souvent encore déchets regroupaient une longue période quelques scories dans l’habitat sont inter- de fonctionnement ou plusieurs phases prétées comme les témoins d’une forge de fonctionnement. installée à demeure tout au long de l’oc- Pour les petits ferriers, la précision cupation des lieux alors qu’il ne s’agit là des enquêtes a souvent été moindre : leur que de vestiges d’activité conjoncturelle enregistrement se limite à un point GPS et temporaire. auquel est associé un diamètre plus ou Pour la métallurgie primaire (réduc- moins approximatif. Quant à la densité, tion du minerai), l’attention portée sur la elle est établie la plupart du temps sur la question de la représentativité des ves- base des mesures réalisées sur les gros fer- tiges a concerné surtout la quantification riers. Pourtant, une grande hétérogénéité des productions en évaluant le volume prévaut en la matière selon les cas : entre des tas de déchets (Decombeix et alii, 210 et 3000 kg/m3 (Cleere, 1976: 234 ; 1998 ; Mangin, 2004a). Cette approche a Pelet, 1993: 97 ; Dunikowski et Cabboi, été spécialement mise à profit sur d’im- 1995: 122 ; Decombeix et alii, 1998 ; portants ferriers parce qu’il fallait prouver Leroy et Merluzzo, 1998 ; Dubois, 2000: au début des études sur la métallurgie du 61 ; Decombeix, 2004 ; Sarreste, 2011: fer ancienne son importance notamment 216-217). Ce large intervalle n’est pas pour les périodes protohistorique et an- sans conséquence sur le calcul des vo- tique (Decombeix et alii, 1998 ; Do- lumes de production établis à partir d’un mergue et Leroy, 2000 ; Decombeix, site de référence. Or, ces petits ferriers 2004 ; Mangin, 2004a). Plus précisé- sont les plus nombreux et quelles que ment, l’étude des espaces sidérurgiques a soient les études : dans le Poitou 91 %,

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 249 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat dans le Berry 44 %, dans le Bas-Maine et alii, 2006 ; Pagès, 2014). Pour conti- 61 %, dans l’Aude 64 %, dans les Cor- nuer à avancer dans les questions sur la bières plus de 60 %, en Suisse occidentale production du fer, il paraît maintenant 100 %, ils mesurent moins de 1000 m3 nécessaire de réaliser des études exhaus- (Serneels, 1993: 76 ; Decombeix et alii, tives et diachroniques qui utilisent des 2000: 31 ; Sarreste, 2011: 177-178 ; critères harmonisés pour mieux percevoir Saint-Didier, 2013: 166 ; Mantenant, les rythmes d’exploitation à petites et 2014: 276, vol 1). À cela s’ajoute aussi grandes échelles. En effet, d’un côté on une catégorie de petits ferriers particu- mesure l’extraordinaire importance de la lière d’ordinaire distinguée : les épan- production de fer romaine en Gaule dans dages de scories. Par cette dénomination des exploitations souvent qualifiées d’am- sont désignés des ferriers épars « dispersés pleur industrielle (ou proto-industrielle) sur le sol, qui ne constituent pas de vo- et de l’autre on perçoit l’extraordinaire lume visible dans le paysage. L’origine éclatement des productions notamment à probable des épandages est la dispersion partir du Bas-Empire et cela jusqu’au mi- de petits ferriers suite à des travaux agri- lieu du Moyen Âge – et d’une certaine coles ou autres, ou bien un étalement an- manière aussi durant l’âge du Fer. Cette cien de quantités de scories insuffisantes dispersion des productions en petites en- pour former un amoncellement » (De- tités a été interprétée dans les années 1970 combeix et alii, 2000: 29). Ils peuvent comme le symbole d’un repli des espaces aussi être le témoin de ferriers plus volu- commerciaux dans le cadre de sociétés mineux recouverts par des phénomènes fonctionnant dans un modèle d’autosuf- de colluvionnement spécialement pré- fisance et de polyactivités paysannes. Face sents en milieu montagneux où les la- à ce constat, une autre assertion a été lar- bours sont rares. Dans le massif du Cani- gement diffusée : puisque le fer est pro- gou (66, France), ils ont été souvent duit un peu partout, on serait face à une dénommés « forges volantes » (Izard, pénurie en fer dans les campagnes à partir 1994: 117). de la fin de l’Antiquité et durant tout le haut Moyen Âge (Martinelli, 1992 ; Ar- noux, 1993: 136 ; Contamine, 1997: 40- 3. Pour des critères d’enregistrements 41 ; Le Goff, 1999: 122-114 ; Béaur et communs alii, 2003). Pourtant, actuellement au- cune donnée quantitative n’est dispo- Aujourd’hui, les bases de données de- nible pour conforter ce propos. En effet, viennent des outils de plus en plus utili- ces petits ferriers et ces épandages ne for- sés, voire même indispensables, pour per- ment pas le volume de production le plus mettre des comparaisons géographiques important, mais ils représentent les plus et chronologiques plus systématiques sur nombreuses entreprises : il est évident des critères multiples et, ainsi, étudier les qu’une production ayant duré plus de variations notamment économiques. À 300 ans est plus importante qu’une de cette considération générale, s’ajoute le quelques années, voire unique (Pagès, fait que l’importance de la métallurgie 2010: 34-46). Ce constat est encore plus ancienne n’est plus à prouver en particu- marquant si l’on tient compte du manque lier pour l’Antiquité romaine (Domergue de visibilité inhérent aux petits sites et à

250 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat leur fort taux de destruction. Il paraît dement pour des études statistiques, quan- donc nécessaire de revisiter ces questions titatives et comparatives nécessaires aux en utilisant des critères communs per- développements des problématiques sur mettant des comparaisons diachroniques l’exploitation et la production du fer en et multiscalaires. Ces bases de données Europe occidentale depuis l’âge du Fer pourront aussi servir dans des modélisa- jusqu’au Moyen Âge. Ces critères ne sont tions tenant compte du recyclage, du ré- pas inédits. Ils sont couramment utilisés seau d’habitat, voire de la densité de peu- dans les études sur la métallurgie du fer. plement. Ce sera ainsi un moyen plus Cependant, leur utilisation aléatoire neutre pour mesurer à la fois les volumes constitue un argument majeur en faveur de production par époque, leur rapport d’une proposition d’harmonisation. avec les marchés, les dynamiques, les ini- tiatives, les renouvellements… L’aban- don d’un site de production n’est pas né- 4. Les critères proposés cessairement un échec, il faut analyser ces phénomènes au regard du contexte éco- Ces critères sont établis sur un parti pris nomique et politique régional et extraré- simple : un site métallurgique correspond gional. Ce sera aussi un moyen moins à une entité chronologique cohérente. En subjectif pour analyser les modes de pro- cela, un site archéologique ne peut pas duction que l’on considère trop souvent rassembler des époques distinctes. Si un uniquement à travers la notion d’impor- même lieu est utilisé durant l’Antiquité tance unitaire sans étalonnage. puis durant le Moyen Âge, deux sites se- Comme cela a été montré, les petites uni- ront inventoriés en tentant de distinguer tés de production ont été largement in- les éléments rattachés à chaque époque. ventoriées dans les recherches. Le pro- Par contre un site peut comprendre plu- blème n’est donc pas tant leur découverte sieurs entités comme plusieurs ferriers ni leur enregistrement, mais plus l’inter- contigus par exemple (Serneels, 1993: 76 connexion des critères d’enregistrement ; Saint-Didier, 2013: 162-163). De et de publication des données pour per- même, un site fonctionnant de l’Antiqui- mettre des études comparatives diachro- té au Moyen Âge forme une entité même niques et multiscalaires. À ce sujet, l’utili- si quelques courts hiatus (25/50 ans sation des typologies au détriment des maximum) peuvent être perçus, comme données brutes est aussi à incriminer, cela est le cas au Martys (11, France) par comme cela a déjà été souligné (Sarreste, exemple (Domergue, 1993). 2011 ; Saint-Didier, 2013). Ces critères sont envisagés pour être Il faut donc utiliser des critères simples utilisés dans une base de données portée et communs. Une série de critères est donc par un Système d’Information Géogra- proposée. Ces critères ne constituent en phique (SIG), lequel forme un outil deve- rien un canevas exhaustif, mais l’objectif nu courant dans l’étude des espaces sidé- est de proposer des premiers jalons qui rurgiques. De ce fait, ces critères sont synthétisent les caractéristiques communes pour certains soumis à l’utilisation de nécessaires aux études et aux comparai- GPS, instrument également commun sons. Ils peuvent aussi servir à la création dans les enquêtes archéologiques spa- de typologies, mais surtout ils sont le fon- tiales.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 251 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat

1. La localisation mobiliers et des datations doit être consti- tué suivant une démarche archéologique La localisation est une donnée de base qui classique. mérite d’être établie au GPS pour avoir une précision suffisante. 5. Type d’enquête 2. La dénomination Pour évaluer le niveau d’étude du site, il est souhaitable de mentionner le type De la localisation découle souvent la dé- d’enquête archéologique réalisée sur le nomination qui tient compte du lieu-dit, site : prospection, sondage, fouille exten- de la commune, etc. sive, fouille préventive, diagnostic, etc.

3. La datation 6. Bibliographie et inventeur La datation est un critère problématique Les bases de données regroupent bien parce que plusieurs niveaux de précision souvent des données anciennes et iné- sont possibles en fonction des décou- dites. Il est donc nécessaire de mention- vertes et du type d’enquête réalisée (cf. ner les références bibliographiques (rap- infra). Trois niveaux de renseignement ports archéologiques compris) associées à doivent donc être pris en compte dans la chaque site. Le nom de l’inventeur est mesure du possible : également nécessaire pour qu’il soit per- mis de pister la source de l’information. – L’époque : c’est le niveau le plus général. On définit notamment Pro- tohistoire, Antiquité, Moyen Âge 7. Surface – La période : il s’agit d’un niveau d’ana- La surface est le premier critère essentiel lyse intermédiaire. Pour exemple : pour quantifier la production. Elle est l’« Époque » Républicaine, Haut- couramment établie par le diamètre du Empire, Bas-Empire, Antiquité tar- ferrier. Ce type de mesure peut ne pas dive, haut Moyen Âge. poser de problème dans des zones de – La fourchette : le terminus post plaine. Cependant, dès lors que l’on se quem (TPQ) et le terminus ante trouve dans un milieu plus pentu, sur des quem (TAQ) sont les données les ferriers multiples, ou encore sur des fer- plus fines à renseigner dans des riers importants, cette manière de mesu- champs distincts pour faciliter les rer trouve ses limites. En effet, un même requêtes ultérieures. site peut être composé de plusieurs tas de déchets dont la formation découle de la 4. Mode de datation gestion de l’évacuation des déchets par rapport au lieu d’activité (Sarreste, Pour qu’il soit possible d’avoir un retour 2011). Toujours dans un souci de systé- critique sur les datations, il est nécessaire matisme et de transparence, on préférera d’indiquer les sources de la datation : cé- donc utiliser un SIG pour cerner la sur- ramique, amphore, C14, etc. Dans la face du ferrier ou des ferriers via l’utilisa- mesure du possible, un inventaire des tion d’un GPS.

252 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat

Figure 1. Un exemple d’un ferrier avec une consistance concentrée dans l’emprise d’un sondage (Mas de la Serre, Finestret, 66, France, G. Pagès).

8. Épandage périphérique périphérique, la localisation des vestiges Les ferriers sont des tas de scories qui sont de four, des zones charbonneuses, des rarement restés circonscrits. Une impor- zones de minerai grillé, etc. doit être dis- tante dispersion des déchets est souvent tinguée de la surface du ferrier. Cela per- constatée aux alentours des ferriers à met, d’une part, de localiser des zones cause de la pente, des labours, des collu- d’activités par rapport à la zone de dé- vionnements, des alluvions, etc. Cette charge et, d’autre part, de ne pas suresti- dispersion peut être à l’origine de l’inven- mer la surface de déchets. tion de sites fictifs. Il est donc également judicieux de la mesurer si elle est percep- 10. Densité tible. Cette mesure peut aussi permettre de réévaluer le volume d’un ferrier érodé La densité ne peut être évaluée qu’au et/ou bouleversé. Elle est aussi réalisée cours de sondages ou de fouilles archéolo- avec un SIG via l’utilisation d’un GPS. giques. Elle est une mesure fine de la masse de scories par litre. Non systéma- tique dans le cadre de prospection, cette 9. Emplacement du four ou de la zone de mesure peut être couplée au critère de travail consistance (cf. infra). Suivant la même procédure d’enregistre- ment que pour la surface et l’épandage

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 253 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat

Figure 2. Un exemple d’une surface supérieure d’un ferrier avec une consistance concentrée (Mas Sahilla, Finestret, 66, France, G. Pagès).

254 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat

Figure 3. Un exemple d’une surface supérieure d’un ferrier avec une consistance dense (Can Cerda, Montbolo, 66, France, G. Pagès).

11. Consistance rapport à l’encaissant (figure 4). L’épan- dage correspond comme son nom l’in- Tous les ferriers ne sont pas restés intacts et dique à une zone comprenant des scories beaucoup d’entre eux ont subi des boule- très éparses. Couplés au critère de la densi- versements plus ou moins importants qui té, les différents types de consistances ont un impact sur la concentration des dé- peuvent permettre un calcul des volumes chets (cf. supra). Aussi, on distingue quatre de scories plus juste. types de consistances de ferrier : concentré, dense, dispersé, épandage. La consistance concentrée est formée par une accumula- 12. Épaisseur tion de déchets contigus sans autres inclu- sions, souvent liée par un sédiment char- L’épaisseur est un critère couramment bonneux (figures 1 et 2). La consistance utilisé. De manière générale, c’est l’épais- dense représente un assemblage dense de seur maximale qui est mesurée en évitant déchets métallurgiques dans lequel cepen- de tenir compte d’un épiphénomène. dant on perçoit l’intrusion d’éléments sé- dimentaires et minéraux non métallur- 13. Type de scorie giques (figure 3). La consistance dispersée est représentée par des scories nombreuses Si les scories denses coulées constituent le et significatives, mais non majoritaires par déchet de la réduction directe du minerai

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 255 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat

Figure 4. Profils des ouvrages selon la technique employée. A : Ouverture à l’explosif – Les Atiels. B. Ouverture à l’outil – Le Goutil. C. Ouverture au feu – Hautech (Clichés A et B : J.M. Fabre).

256 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat

Figure 5. Un fragment de môle de scorie coulée avec une importante stratification (Oratori, Saint-Marsal, 66, France, G. Pagès).

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 257 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat par excellence, de nombreux types de sco- couches de gangue scoriacée. Cependant, ries de réduction existent (Dieudonné- dans certains môles, il est difficile de per- Glad, 2000: 34-46 ; Pagès, 2010 ; cevoir cette stratification tant les deux Sarreste, 2011 ; Piétak et alii, 2012). Il est structures sont enchevêtrées. La hauteur nécessaire de tenir compte de cette don- des couches est variable, mais ne dépasse née dans la perspective d’études sur les pas 60 cm. D’après les prospections, tous techniques de réduction et sur les rende- ces môles sont datés de l’Époque Répu- ments de production. blicaine. Tous se sont formés dans des À ce sujet, une forme de scorie de ré- zones inclinées, voire très pentues, et se duction découverte dans le massif du Ca- situent à proximité de cours d’eau. Une nigou doit être mentionnée : le môle de grande majorité d’entre eux se situe sur scorie coulée (Mut et Kotarba, 2007: des versants à proximité de crêtes, mais 151). Le môle est un agglomérat composé certains se trouvent en fond de vallée. d’une accumulation de scories coulées Dans de nombreux cas, les môles ne denses fragmentaires liées par une gangue sont pas isolés, 3 à 5 d’entre eux peuvent scoriacée. L’ensemble constitue des vo- être juxtaposés le long d’une ligne de ni- lumes solides entre 1000 m3 et 7000 m3 veau. Ce positionnement et cette organi- (figures 4 et 5). Ils peuvent en effet mesu- sation conduisent à la formation d’im- rer plus de 20 m de long, 25 m de large et portantes terrasses directement en amont. 4 m de haut. Si des analyses métallogra- Malgré les recherches engagées pour phiques viendront préciser la nature de identifier des comparaisons, ces môles du cette gangue et son processus de forma- Massif du Canigou (66, France) consti- tion, il est déjà possible d’avancer tuent pour l’instant en Europe occiden- quelques éléments de réflexion. D’un tale un cas de figure original. point de vue macroscopique, cette gangue scoriacée semble hétérogène et renfermer 14. État de conservation des nodules de diverses natures dont du minerai et de la scorie à tendance argilo- L’état de conservation est un caractère sableuse. L’aspect remarquable de cette banal à mentionner pour mieux relativi- gangue est qu’elle est structurée autour de ser et calibrer l’ensemble des informa- surfaces supérieures accidentées appa- tions collectées. Comme de coutume, on remment formées au cours de moments mentionnera les adjectifs suivants : bon, d’arrêt et/ou de phases d’écoulement et/ moyen, faible. ou de rejets. Il est pour l’instant difficile de savoir si leur formation procède d’une 15. Forme du ferrier phase à chaud et/ou d’un processus post- dépositionnel. Elles ne semblent pas avoir Selon les études faites sur le grand ferrier été damées. Les différentes accumulations du Domaine des Forges au Martys (11, de ces couches de gangues de scories sont France), le volume d’un ferrier ayant la superposées les unes sur les autres, de ma- forme d’un dôme est calculé par la for- nière plus ou moins décalée et/ou empi- mule suivante : 0,4 × L × l × h (L : lon- lée. Ainsi, les môles sont souvent stratifiés gueur, l : largeur, h : hauteur) (Decom- avec des alternances de couches à scorie beix et alii, 1998 ; Decombeix, 2004). coulée traditionnelle scellées par des Aussi, pour mieux calculer le volume des

258 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat

Figure 6. Môle fragmenté dans un versant abrupt (Correch del Carraller, Finestret, 66, France, G. Pagès). ferriers, il est nécessaire de connaître la de ferriers fictifs, il est nécessaire de men- forme supérieure du tas : en dôme ou tionner d’éventuelles exploitations posté- plat. Ce critère apparemment anodin rieures. En effet, les ferriers petits et peut aussi témoigner de l’état de conser- grands ont servi de matière première pour vation. la sidérurgie moderne. Ils ont aussi été employés dans le cadre de remblaiement ou d’empierrement. La date ou l’époque 16. Topographie sous-jacente et le volume sont ainsi des données à ren- Couplée à la forme supérieure du ferrier, seigner. la topographie sous-jacente doit être esti- mée pour toujours mieux évaluer le vo- lume des ferriers. On distingue : plat, 5. Conclusion concave et convexe. À terme, ce critère pourra être utilisé avec des formules spé- Pour prouver l’importance de la produc- cifiques de calcul du volume. tion du fer ancienne, le volume des pro- ductions a été calculé à partir de l’étude des ferriers. Avec comme ambition de 17. Exploitation postérieure montrer l’ampleur des entreprises sidé- Toujours dans le but de mieux évaluer le rurgiques anciennes, cette recherche s’est volume des ferriers et d’éviter l’invention surtout axée sur de grosses unités mo-

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 259 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat dèles. C’est tout à son honneur puisque bases de données, l’archéométallurgie l’importance des productions anciennes, doit entamer une réflexion sur les outils spécialement pour le Haut-Empire, est et les critères de recherche qu’elle utilise. maintenant reconnue. Cernées, ces pro- Si la typologie était un moyen jusqu’à blématiques doivent aujourd’hui évoluer présent employé pour comparer les don- pour continuer à mieux connaître la va- nées, il semble que l’utilisation de don- riété des productions sidérurgiques dans nées quantitatives basées sur des critères la diachronie en Europe occidentale de- simples doit s’imposer. Ces critères ne puis l’âge du Fer jusqu’au Moyen Âge. À sont pas figés, mais une proposition l’heure du développent sans pareil des d’harmonisation doit être engagée.

Références bibliographiques

Anderson, T.; Agustoni, C.; Serneels, V.; Castella, D. (éds) 2003. Des artisans à la cam­ pagne : Carrière de meule, forge et voie gallo-romaines à Châbles. Fribourg: Éd. Service Archéo- logique de l’Etat de Fribourg. Arnoux, M. 1993 : Mineurs, férons et maîtres de forge : étude sur la production du fer dans la Nor­ mandie du Moyen Âge, XIe-XVe siècles Paris: Éd. C.T.H.S. Baron, S.; Coustures, M.P.; Béziat, D.; Guérin, M.; Huez, J.; Robbiola, L. 2011. « Lingots de plomb et barres de fer des épaves romaines des Saintes-Maries-de-la-Mer (Bouches-du- Rhône, France) : Questions de traçabilité comparée ». Revue Archéologique de Narbonnaise 44, 71-98. Bats, M.; Bouet, A.; Excoffon, P.; Guibal, F.; Pagès, G. 2006. « L’évolution des bâtiments du nord ». En: M. Bats (éd.). Olbia de Provence (Hyères, Var) à l’époque romaine (Ier s. av. J.-C. - VIIe s. ap. J.-C.), 129-151. Béaur, G.; Arnoux, M.; Varet-Vitu, A. 2003. Exploiter la terre. Les contrats agraires de l’Anti­ quité à nos jours, Actes du colloque international (Caen, septembre 1997). Caen: Éd. Association d’histoire des sociétés rurales. Cleere, H. 1976. « Some operating parameters for Roman ironworks ». Institute of archaeologi­ cal Bulletin 13, 233-246. Contamine, P. (éds) 1997. L’économie médiévale. Paris: Éd. Armand Colin. Decombeix, P.-M.; Fabre, J.-M.; Tollon, F.; Domergue, C. 1998. « Evaluation du volume des ferriers romains du Domaine des Forges (Les Martys, Aude), de la masse de scories qu’ils renferment et de la production de fer correspondante ». Revue d’Archéométrie 22, 77-90. https://doi.org/10.3406/arsci.1998.964 Decombeix, P.-M.; Domergue, C.; Fabre, J.-M.; Gorgues, A.; Rico, C.; Tollon, F.; Tour- nier, B. 2000. « Réflexions sur l’organisation de la production du fer à l’époque romaine dans le bassin supérieur de la Dure, au voisinage des Martys (Aude) ». Gallia 57, 23-36. https://doi.org/10.3406/galia.2000.3207 Decombeix, P.-M. 2004. « Encadré 2 : Evaluer la quantité de scories que contient un ferrier : pourquoi et comment faire ? L’exemple de la haute vallée de la

260 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat

Dieudonné-Glad, N. 2000. « L’atelier sidérurgique gallo-romain du Latté à Oulches (Indre) ». Gallia 57, 63-75. https://doi.org/10.3406/galia.2000.3210 Domergue, C.; Leroy, M. 2000. « L’état de la recherche sur les mines et les métallurgies en Gaule, de l’époque gauloise au haut Moyen Âge ». Gallia 57, 3-10. https://doi.org/10.3406/galia.2000.3017 Domergue, C.; Serneels, V.; Cauuet, B.; Pailler, J.-M.; Orzechowski, S. 2006. « Mines et métallurgies en Gaule à la fin de l’Âge du Fer et à l’époque romaine ». En: D. Paunier, D. (Éds). Celtes et Gaulois, l’Archéologie face à l’histoire, 5 : la romanisation et la question de l’héri­ tage celtique. Actes de la table ronde de Lausanne, 17-18 juin 2005. Glux-en-Glenne: Éd. Bi- bracte, 131-162. Domergue, C. (éd.) 1993. Un centre sidérurgique romain de la Montagne Noire : Le Domaine des Forges (Les Martys, Aube). Paris: C.N.R.S. Dubois, C. 2000. « Lercoul (Pyrénées ariégeoises) : un site sidérurgique du IIIe s. de notre ère ». Gallia 57, 53-62. https://doi.org/10.3406/galia.2000.3209 Dunikowski, C.; Cabboi, S. 1995. La sidérurgie chez les Sénons : les ateliers celtiques et gallo-ro­ mains des Clérimois (Yonne). Paris: Éd. Maison des Sciences de l’Homme. Eschenlohr, L. 2001. Recherches archéologiques sur le district sidérurgique du Jura central suisse. Lausanne: Cahier d’Archéologie Romande. Fluzin, P. 1983. « Notions élémentaires de sidérurgie ». En: N. Echard (éd.). Métallurgies Afri­ caines, nouvelles contributions, 13-44. Fluzin, P. 1994. « Interprétation des études métallographiques des scories : recherche d’élé- ments discriminatoires ». En: M. Mangin (éd.). La sidérurgie ancienne de l’Est de la France dans son contexte européen. Archéologie et archéométrie, colloque de Besançon, Besançon, 10-13 Novembre 1993, 24-30. Fluzin, P.; Ploquin, A.; Serneels, V. 2000. « Archéométrie des déchets de production sidérur- gique. Moyens et méthodes d’identification des différents éléments de la chaîne opératoire directe ». Gallia 57, 101-121. https://doi.org/10.3406/galia.2000.3212 Izard, V. 1994. « Cartographie successive des entreprises métallurgiques dans les Pyrénéens nord catalanes ; support préliminaire à l’étude éco-historique des forets charbonnées ». Ar­ chéologie du Midi Médiéval 12, 115-129. https://doi.org/10.3406/amime.1994.1258 Jarrier, C.; Domergue, C.; Pieraggi, B.; Ploquin, A.; Tollon, F. 1995. « Caractérisation miné- ralogique, géochimique et métallurgique des résidus de réduction directe, d’épuration et de forge du centre sidérurgique romain des Martys (Aude, France) ». Revue d’Archéométrie 19, 49-61. https://doi.org/10.3406/arsci.1995.927 Le Goff, J. 1999. Un autre Moyen Âge. Paris: Éd. Gallimard. Leroy, M. 1997. La Sidérurgie en Lorraine avant le haut fourneau : L’utilisation du minerai de fer oolithique en réduction direct. Paris: C.N.R.S. Leroy, M.; Merluzzo, P. 1998. Les ateliers sidérurgiques médiévaux de Saint-Didier (Haute- Marne). Reims: Bulletin de la société Archéologique Champonoise. Mahé-Le Carlier, C.; Dieudonné-Glad, N.; Ploquin, A. 1998. « Des laitiers obtenus dans un bas-fourneau ? Etudes chimique et minéralogique des scories du site d’Oulches (Indre) ». Revue d’Archéométrie 22, 91-101. https://doi.org/10.3406/arsci.1998.965 Mahé-Le Carlier, C.; Ploquin, A. 1999. « Typologie et caractérisation des scories de réduc- tion de la métallurgie du fer ». Revue d’Archéométrie 23, 59-69. https://doi.org/10.3406/arsci.1999.975

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 261 L’exploitation antique du cuivre dans Emmanuelle Meunier, Béatrice Cauuet, le Séronais (Pyrénées centrales, France) Margot Munoz Mine, métallurgie et habitat

Mangin, M. 2004a. « Introduction ». En: M. Mangin (éd.). Le fer, 5-23. Mangin, M. (éd.) 2004b. Le fer. Paris: Éd. Errance. Mantenant, J. 2014. Montagnes métallifères de Gaule méditerranéenne. Approche archéologique et historique de la production des métaux en languedoc occidental du début du second âge du Fer à la fin de la période romaine (IVe s. av. n. è. - Ve s. de n. è.). Thèse de doctorat, Toulouse, Univer- sité de Toulouse 2 - Le Mirail. Martinelli, B. 1992. « Agriculteurs métallurgistes et forgerons en Afrique soudano-saha- lienne ». Etudes rurales 125-126, 25-41. https://doi.org/10.3406/rural.1992.3351 Mut, G.; Kotarba, J. 2007. « Les activités métallurgiques d’époque romaine dans les Pyrénées- Orientales ». En: J. Kotarba, G. Castellvi, F. Mazière (éds.). Carte archéologique de la Gaule : les Pyrénées-Orientales (66). Paris: Fondation Maison des Sciences de l’Homme. Pagès, G.; Long, L.; Fluzin, P.; Dillmann, P. 2008. « Réseaux de production et standards de commercialisation du fer antique en Méditerranée : les demi-produits des épaves romaines des Saintes-Maries-de-la-Mer (Bouches-du-Rhône, France) ». Revue Archéologique de Nar­ bonnaise 41, 261-283. https://doi.org/10.3406/ran.2008.1194 Pagès, G.; Fluzin, P.; Mangin, M. 2009. « Chapitre 13. L’évolution d’une forge routière vers un atelier de type villageois ». En: J.-L. Fiches (éd.). Une maison des Ier-IIe siècles dans l’agglo­ mération routière d’Ambrussum (Villetelle, Hérault). Fouille de la zone 9, 1995-1999, 317-342. Pagès, G. 2010. Artisanat et économie du fer en France méditerranéenne de l’Antiquité au début du Moyen Âge : une approche interdisciplinaire. Montagnac: Éd. Monique Mergoil. Pagès, G. 2014. « Productions, commerces et consommation du fer dans le sud de la Gaule de la Protohistoire à la domination romaine ». Gallia 71(2), 47-67. Pagès, G.; Dillmann, P.; Fluzin, P.; Long, L. 2011. « A study of the Roman iron bars of Saintes-Maries-de-la-Mer (Bouches-du-Rhône, France). A proposal for a comprehensive metallographic approach ». Journal of Archaeological Science 38 (6), 1234-1252. https://doi.org/10.1016/j.jas.2010.12.017 Pelet, P.-L. 1993. Une industrie reconnue : fer, charbon, acier dans le Pays de Vaud. Lausanne: Cahier d’Archéologie Romande. Piétak, J.-P.; Leroy, M.; Le Carlier, C.; Merluzzo, P. 2012. « Nouvelles données sur l’im- portance des vestiges de sidérurgie ancienne en Puisaye ». Revue Archéologique de l’Est, 117- 131. Saint-Didier, G. 2013. La métallurgie du fer dans le Poitou de La Tène finale au Moyen Âge cen­ tral. Thèse de doctorat, Université de Poitiers. Sarreste, F. 2011. La sidérurgie antique dans le Bas Maine. Tours: Éd. Presses Universitaires François-Rabelais de Tours. Serneels, V. 1993. Archéométrie des scories de fer. Recherches sur la sidérurgie ancienne en Suisse occidentale. Lausanne: Cahier d’Archéologie Romande. Serneels, V. 1998. « La chaîne opératoire de la sidérurgie ancienne ». In: M. Feugère, Serneels, V. (éds). Recherches sur l’économie du fer en Méditerranée nord-occidentale, 7-44. Serneels, V.; Merluzzo, P.; Leroy, M. 2004. « Chapitre 3. Les activités de forge : Le travail du métal ». En: M. Mangin, M. (éd.). Le fer. Paris: Éd. Errance, 81-112. Tizzoni, C.C.; Tizzoni, M. 1992. Le antiche scorie del golfo di Follonica (Toscana). Una proposta di tipologia. Milano: Éd. Edizioni Et.

262 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 https://doi.org/10.5565/rev/tda.64 ISSN 2339-6490 (en línia), ISSN 1134-9263 (en paper)

Vestiges de l’exploitation du fer aux époques pré romaine et romaine dans le district minier de Baillestavy (Pyrénées-Orientales, France)

Gabriel Munteanu, Călin Tămaş, Béatrice Cauuet, Gérard Mut1

Reçu : 22-04-2017 Accepté : 01-07-2017

Résumé

La région des Pyrénées Orientales renferme de nombreux indices et sites archéologiques liés à la proto-industrie métallurgique, notamment sidérurgique. Dans la région du Canigou, la plus impor- tante zone métallifère se trouve à la périphérie du massif, où des venues hydrothermales ont pénétré les failles et les chevauchements de la série des terrains métamorphiques de Canaveilles (schistes et carbonates). Le minerai de fer est dominant et se présente en général sous forme d’oxydes (héma- tite) et de carbonates (sidérite). Dans cette ceinture qui borde le grand massif se situent des zones minières importantes qui ont fait l’objet de travaux d’exploitation à différentes époques. L’une d’entre elles se situe sur les contreforts nord-est du massif du Canigou, sur le territoire de la com- mune de Baillestavy traversée par le cours moyen de la Lentillà. L’inventaire archéologique de la commune signale la présence de nombreux ferriers (aires à scories), certains datés d’époque antique. Notre apport a surtout concerné les mines de fer de ce secteur qui n’avaient jusque-là bénéficié d’aucun véritable travail de terrain, notamment en contexte souterrain. Les recherches de terrain sur la commune de Baillestavy se sont déroulées de 2005 à 2007 dans le cadre d’un programme de recherche trisannuel (Mut et al., 2005-2007) et, en 2008, dans la perspective de travaux de Master 2 d’Archéologie à l’Université de Toulouse 2 – Le Mirail (Munteanu, 2010). Notre étude détaillée a été réalisée sur quatre sites miniers : Mas Morer, Peña Blanca, La Coume et Mas Bourras. L’étude complexe de ces sites a porté sur la morphologie des cavités souterraines, la chronologie relative de toutes époques, les types de gisements et de minerai de fer extrait. Les sondages archéologiques réa- lisés dans la mine de Mas Bourras ont fourni des indices très importants sur les périodes les plus anciennes de l’activité minière. Un tesson d’amphore trouvé en contexte stratigraphique attesterait au moins d’une activité minière du Ier siècle de n. è. En revanche, les analyses radiocarbones réali- sées sur le charbon de bois prélevé dans le comblement minier ancien, pourrait faire remonter l’acti- vité minière à une époque encore plus ancienne (Ier âge du Fer), témoignage inédit pour l’extraction du fer dans le sud de la Gaule. La commune de Baillestavy et la région du Canigou disposent d’un fort potentiel archéologique minier et métallurgique, encore largement méconnu. Une poursuite de ce type de recherche en archéologie minière de terrain est nécessaire pour compléter l’enquête en cours sur l’activité minière et métallurgique ancienne de cette région. Mots clés: Antiquité ; âge du Fer ; Baillestavy ; fer ; mines ; sidérurgie

1. Doctorant Université de Toulouse 2-Jean Jaurès – TRACES-UMR 5608-UTJJ. [email protected] Géologue, enseignant Université « Babeş-Bolyai », Cluj-Napoca (Roumanie) et membre associé TRACES-UMR 5608-UTJJ). [email protected] Archéologue-chercheur, CNRS – TRACES-UMR 5608-UTJJ. [email protected] Membre associé TRACES-UMR 5608-UTJJ. [email protected]

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21, p. 263-285 263 Vestiges de l’exploitation du fer aux époques pré romaine Gabriel Munteanu, Călin Tămaş, et romaine dans le district minier de Baillestavy Béatrice Cauuet, Gérard Mut (Pyrénées-Orientales, France)

Abstract. Remains of the iron exploitation during pre-Roman and Roman period in the mining district of Baillestavy (Eastern Pyrenees, France)

This study tries making an approach to the iron metallurgy in the Eastern Pyrenees during pre-Roman and Roman times in the district of Baillestavy (France). The evidence has been obtained from the works in four mining sites: Mas Morer, Peña Blanca, La Coume et Mas Bourras. The data coming from sites like Mas Bourras have allowed tracing the mining activity to the 1st century AD, with evidence that could take it back to the First Iron Age. Keywords: Antiquity; Iron Age; Baillestavy; iron; mines; iron metallurgy

Resum. Evidències de l’explotació del ferro en època preromana i romana al districte miner de Baillestavy (Pirineus orientals, França)

Aquest estudi proposa una aproximació a la siderúrgia del ferro als Pirineus orientals durant els períodes preromà i romà en el districte de Baillestavy (França). Les evidències procedeixen dels treballs realitzats a quatre jaciments miners: Mas Morer, Peña Blanca, La Coume i Mas Bourras. Les dades obtingudes de jaciments com Mas Bourras han permès resseguir l’activitat minera fins al segle I ne, amb evidències que aquesta podria haver existit ja a la Primera Edat del Ferro. Paraules clau: antiguitat; Edat del Ferro; Baillestavy; ferro; mines; siderúrgia

Munteanu, Gabriel ; Tămaş, Călin ; Cauuet, Béatrice ; Mut, Gérard. « Vestiges de l’exploita- tion du fer aux époques pré romaine et romaine dans le district minier de Baillestavy (Pyrénées- Orientales, France) ». Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21, p. 263-285. DOI: 10.5565/rev/ tda.64

1. Introduction 1.1. Etat de la recherche au niveau régional Les vestiges métallurgiques antiques des D’après la Carte archéologique des Pyré- Pyrénées-Orientales se résument à la re- nées-Orientales (Kotarba, 2007), sur les cherche et l’exploitation de quatre mé- 56 communes qui détiennent des traces taux : le fer, le cuivre, le plomb argentifère d’activités métallurgiques anciennes, 17 et l’or. Dans ce territoire, les découvertes sites seulement sont liés à l’extraction du archéologiques (jusqu’en 2010) concer- minerai (13 sites antiques et 4 sites non nant la proto-industrie métallurgique per- déterminés) (figure 1). Les vestiges les plus mettent d’établir une première répartition nombreux sont les « aires à scories » (fer- géographique des sites antiques liés à cette riers), 32 antiques et 10 indéterminées. Les activité. Les types d’activité métallurgique aires à scories éparses sont aussi nom- sont majoritairement sidérurgiques. Les breuses (50), mais seulement 11 ont don- mentions sont souvent vagues et les rési- né des datations d’époque antique. Enfin, dus métallurgiques n’ont pas fait l’objet en relation avec des habitats ou avec des d’études approfondies.

264 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Vestiges de l’exploitation du fer aux époques pré romaine Gabriel Munteanu, Călin Tămaş, et romaine dans le district minier de Baillestavy Béatrice Cauuet, Gérard Mut (Pyrénées-Orientales, France)

Figure 1. Carte archéologique des mines et des sites sidérurgiques des Pyrénées Orientales, d’après Kotarba et alii, 2007, Carte Archéologique de la Gaule. exploitations agricoles antiques, il y a 20 Véronique Izard (Izard, 1995 ; 1999) qui indices de vestiges de forges villageoises. a repris dans le cadre de sa thèse l’inven- La région qui concentre le plus de taire d’ateliers sidérurgiques et des dépôts vestiges liés à la métallurgie et à l’extrac- de scories et y a ajouté des points non tion du fer est celle qui ceinture le massif connus précédemment. Pour l’exploita- du Canigou, grâce à la présence de nom- tion du fer, du Moyen Âge à l’époque breux gisements métallifères, notamment moderne, le travail de référence a été réa- ferrifères. Ici, la recherche archéologique lisé par C. Verna (Verna, 1991, 2005 ; des vestiges liés à cette activité a débuté, il Verna et alii, 2000). y a trente ans, par le recensement effectué par l’équipe de Gérard Mut en 1984 – 1985 (Mut el alii, 1985) et par V. Bar- 2. Le district minier de Baillestavy rouillet et A. Lamy 1985 – 1986 (Bar- rouillet et Lamy, 1986 ; Barrouillet et alii, Sur les contreforts nord-est du Canigou, 1989). L’inventaire a été ensuite complé- la commune de Baillestavy (figure 2a) té par les fouilles menées par G. Mut à la renferme de nombreux vestiges de métal- fin des années 1980 et le début des années lurgie du fer (crassiers), surtout antiques, 1990 (Mut, 1988 ; 2001), sur le crassier ainsi que plusieurs mines de fer, mais de Saint André de Baillestavy. Le travail a connues seulement pour leur activité mo- été continué à la fin des années 1990 par derne.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 265 Vestiges de l’exploitation du fer aux époques pré romaine Gabriel Munteanu, Călin Tămaş, et romaine dans le district minier de Baillestavy Béatrice Cauuet, Gérard Mut (Pyrénées-Orientales, France)

Figure 2. a) Carte physique de la commune de Baillestavy et ses environs ; b) Coupe structurale (sud-ouest/nord-est) des terrains géologiques du flanc nord-est du massif du Canigou – relati- ons entre les gneiss du Canigou et la série paléozoïque de Canaveilles, d’après Guitard et al., 1998 ; c) Extrait de la carte géologique de la région de Baillestavy (d’après la Carte géologique 1/80000, feuille de Prades) – gîtologie du gisement de fer de Baillestavy et localisation des sites miniers étudiés.

266 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Vestiges de l’exploitation du fer aux époques pré romaine Gabriel Munteanu, Călin Tămaş, et romaine dans le district minier de Baillestavy Béatrice Cauuet, Gérard Mut (Pyrénées-Orientales, France)

2.1. Cadre naturel première mention de Vallestàvia (Bailles- e La commune de Baillestavy est traversée tavy) apparaît au X s. dans une bulle du par le cours moyen de la Lentillà (affluent pape Agapet II (en 950), dont le territoire du Têt) qui prend sa source dans le ver- figure dans les possessions allodiales de sant nord du Canigou. En amont, le cours Saint Miguel de Cuixà (Alart, 1868). L’activité sidérurgique est signalée d’eau est torrentueux et fortement encais- e sé en aval du village de Vallmanya. Le vil- pour la première fois à la fin du XIV s. lage se trouve à une altitude moyenne de quand les frères Faure sont cités comme 650 m, dominé par des hauteurs entre « fferaterios et regentes Molinam fferreream 1200 et 1330 m d’altitude. Dans le quar- de Vallis de Stavia » (Alart, 1880), donc tier bas, un toponyme présent de part et tenanciers de la « farga ». Il s’agit proba- d’autre de la rivière rappelle l’existence blement d’une forge hydraulique située d’une ancienne forge médiévale au lieu- sur la rive droite de la Lentillà connue sur dit La Farga (figure 2a). le cadastre au lieu-dit « la Farga » (figure Du point de vue géologique le terri- 3). L’abbaye de Cuixà gardera la proprié- té de la « forge » jusqu’à la fin du XVIIe s. toire de la commune de Baillestavy fait e partie de la Formation carbonatée de Ca- Dès le XIX siècle, des textes et des naveilles, d’âge Cambrien inférieur (fi- plans font référence à plusieurs sites mi- gure 2b et c). Les gisements de fer péri- niers dans la commune de Baillestavy, Canigou sont étroitement liés à des textes dans lesquels sont mentionnés des calcaires blancs ou gris-noirs et à des do- travaux anciens (A.D.P.O., 1902 ; Hen- lomies beiges formant à l’origine des rion, 1893 ; Rodriguez, 1956 ; Journal amas et des filons de sidérite. Suite à la l’Indépendant, 1884 ; Estienne, 1962). réalisation d’analyses isotopiques du Ces témoignages n’attribuent pas les tra- plomb, il a été établi que ces gisements vaux en question à une période chronolo- sont en relation directe avec une activité gique précise. Ceux-ci sont généralement hydrothermale tardi-hercynienne (Gui- renvoyés à une période de l’histoire anté- tard et alii, 1998). La tectonique active rieure à celle contemporaine des données du Néogène est responsable de la fractu- textuelles, mais sont importants pour les ration intense des roches encaissantes et données de localisation. du minerai. Actuellement, ces corps de minerai se trouvent dans des écailles tec- 2.3. Inventaire archéologique toniques de glissement de pente, formées pendant la surrection burdigalliene du Sur la commune de Baillestavy, l’inven- Canigou, il y a 18 millions d’années. Elle taire archéologique actuel retient 37 sites a favorisé aussi une forte oxydation du liés à la métallurgie et à l’extraction mi- minerai de fer primaire, de type sidérite, nière (figure 3). Parmi ces sites se trouvent transformé en un minerai riche en oxy/ 8 ferriers (3 antiques), 25 mines et 6 hydroxydes de fer. fauldes (aires de charbonnage). Crassier de Saint-André. Situé sur la rive gauche de la Lentillà, le site de réduc- 2.2. Sources écrites tion du fer le plus étudié à ce jour est celui Les sources écrites attestent la présence de de Saint-André de Baillestavy (figure 3), travaux miniers dès le Moyen Âge. La dénomination issue de l’église romane

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 267 Vestiges de l’exploitation du fer aux époques pré romaine Gabriel Munteanu, Călin Tămaş, et romaine dans le district minier de Baillestavy Béatrice Cauuet, Gérard Mut (Pyrénées-Orientales, France)

Figure 3. Carte de répartition des sites miniers et métallurgiques dans la commune de Bailles- tavy (d’après Mut, 2005 ; Munteanu, 2010).

268 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Vestiges de l’exploitation du fer aux époques pré romaine Gabriel Munteanu, Călin Tămaş, et romaine dans le district minier de Baillestavy Béatrice Cauuet, Gérard Mut (Pyrénées-Orientales, France) bâtie sur le crassier et datée dès le Xe s. de gramme « Mines et fonderies préindus- n.è. Mentionné comme très ancien, ce trielles des Pyrénées Orientales ». Par la crassier a été daté précisément par les suite, en 2008, la recherche sur le terrain fouilles menées de 1986 à 1994 par G. a été menée pour nos travaux de Master 2 Mut (Mut, 2001). Les sondages réalisés à par un sondage archéologique dans la l’intérieur et à l’extérieur de l’église ro- mine de Mas Bourras (Munteanu, 2010). mane, contre le mur nord du cimetière Sur la base des supports topogra- où subsiste un bâtiment en forme de fer à phiques et des rapports des anciens ex- cheval d’époque médiévale2, apportent ploitants, a été engagée la prospection des une évaluation de l’étendue et du volume sites et les investigations souterraines. du ferrier estimé à environ 15.000 m3. L’exploration exhaustive des ouvrages Les couches de comblement (contenant miniers accessibles a été parfois dépen- scories, terre cuite, charbons de bois, dante de la mise en place d’équipements fragments de tuyères, des fragments de spécifiques à la spéléologie (installation parois de fours) en stratigraphie inversée de cordes sur les passages difficiles). Lors qui ceinture le bâtiment médiéval a livré de l’exploration, une topographie détail- une quantité importante de céramiques lée des vestiges miniers a été réalisée, ainsi antiques qui situent le fonctionnement qu’un examen minutieux des parements du site métallurgique antique entre la fin des ouvrages (figure 4, 5, 6 et 7). Cette du IIe siècle av. J.-C. et le milieu du Ier dernière approche a permis de mettre en siècle de n. è. En 1998 est mentionné la évidence différents types de traces d’ou- découverte de deux bas fourneaux de ré- tils, les liens entre eux et leur sens d’avan- duction de minerai, un pris dans la fon- cement (figure 4c-d ; figure 7f-h). Tous dation du mur et l’autre préservé, mais ils ces éléments ont permis de comprendre n’ont pas été fouillés ni étudiés lors de la dynamique des exploitations et de dis- leur découverte. cerner une chronologie relative entre les Les exploitations minières. L’in- travaux miniers (figure 4a ; figure 6b ; fi- ventaire a identifié sur la commune 25 gure 7a). Le relevé topographique obtenu sites d’extraction du minerai : 2 dans le de la mine a constitué le support gra- secteur du Puig del Maurous, 12 dans le phique pour une étude géologique détail- secteur de La Coume, 7 dans le secteur du lée, où ont été reportées les observations Ravin d’en Carbonnell, 2 dans le secteur concernant les différentes lithologies et la Saint Vincent et 2 dans le secteur de Ra­ nature, les dimensions et les limites des bollèdes (figure 3). corps de minerai (figure 7c). Un certain nombre d’échantillons ont été prélevés pour être analysés au microscope en labo- 2.4. Méthodologie de recherche ratoire afin de mieux caractériser le mine- Nos recherches de terrain, concen- rai et les roches encaissantes. L’ensemble trées sur la commune de Baillestavy, se des investigations de terrain ont permis sont déroulées de 2005 à 2007 (Cauuet et de discerner les parties les plus anciennes alii, 2005 ; Tamas et Munteanu, 2007 ; des ouvrages miniers et d’identifier les Munteanu, 2007) dans le cadre du pro- secteurs prometteurs pour effectuer des

2. Datation supposée car il s’agit d’une forge hydraulique.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 269 Vestiges de l’exploitation du fer aux époques pré romaine Gabriel Munteanu, Călin Tămaş, et romaine dans le district minier de Baillestavy Béatrice Cauuet, Gérard Mut (Pyrénées-Orientales, France) sondages archéologiques. Notre objectif d’une faille orientée 100-120°N, à l’inté- était de déterminer une datation absolue, rieur de la Formation de Canaveilles. de comprendre la géométrie complète de certains ouvrages et par l’étude sédimen- 3.2. Mine de Mas Morer taire des coupes stratigraphiques de défi- nir la nature et la mise en place du com- Le site minier de Mas Morer est situé au blement minier. De tels sondages ont été sud/sud-ouest du bourg de Baillestavy. réalisés dans les mines de Mas Morer (fi- Sur l’ancien carreau de la mine, actuelle- gure 4a – galerie G3) et de Mas Bourras ment envahi par la végétation, l’entrée de (figure 8 – galeries G2 et G8). la mine apparaît comme une ouverture ovoïde, partiellement masquée par la vé- gétation (figure 4b). L’exploration des 3. Mines de fer de Baillestavy parties encore accessibles de la mine de Mas Morer a mis en évidence différents Notre apport a surtout concerné les types de travaux miniers. Il s’agit à la fois mines de fer de ce secteur qui n’avaient de galeries, de chantiers verticaux et d’une fait l’objet jusque-là d’aucun véritable grande salle d’exploitation, le tout s’éta- travail de terrain, notamment en contexte geant sur trois niveaux : inférieur, moyen souterrain. Il nous est apparu intéressant et supérieur (figure 4a). d’aller explorer et étudier ces vestiges mi- Les mineurs ont exploité un corps de niers, encore accessibles, pour voir le lien minerai de fer de type filon et une zone éventuel avec la métallurgie du fer an- d’élargissement lenticulaire plus puissante, tique déjà documentée dans cette com- développée dans le filon qui s’amincit dans mune3. la partie profonde de la mine. Le minerai de fer riche en oxy/hydroxydes de fer, sur- tout de la goethite, est encaissé dans une 3.1. Localisation des sites miniers étudiés roche calcaire. Dans le niveau inférieur de Le territoire de la commune de Baillesta- la mine on trouve également de la sidérite, vy possède quatre gisements de minerais remplacée le long des clivages par des hy- de fer importants : le gisement de Rabol- droxydes de fer. Des reliquats de pyrite et lédes situé sur la rive droite de la Lentillà de pyrrhotite envisageraient, à côté du car- et trois gisements, Penya Blanca, Mas bonate de fer (sidérite), la présence des sul- Morer et la Coma, se trouvent sur la rive fures lors de la mise en place du corps de gauche. Les sites miniers qui font l’objet minerai primaire (non-oxydé). de notre étude, à savoir Mas Morer, Peña La dynamique de l’exploitation (fi- Blanca, La Coume et Mas Bourras, sont gure 4a) a été de manière générale portée situés aux abords du village de Baillestavy dans l’allongement filonien et, en descen- sur la rive gauche de la Lentillà (figure dant, depuis l’affleurement vers le niveau 2c ; figure 3). Ces quatre mines sont ré- Inférieur. Si les secteurs filoniens verti- parties entre 700 et 880 m d’altitude, sur caux ont été exploités du haut en bas par une distance d’environ 1,5 km le long la méthode des gradins droits, l’exploita-

3. Toutes ces avancées ont été réunies dans le cadre de nos mémoires de M1 (Munteanu, 2007) et M2 (Munteanu, 2010) d’Archéologie à l’Université de Toulouse2 – Jean Jaurès.

270 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Vestiges de l’exploitation du fer aux époques pré romaine Gabriel Munteanu, Călin Tămaş, et romaine dans le district minier de Baillestavy Béatrice Cauuet, Gérard Mut (Pyrénées-Orientales, France)

Figure 4. a) Plans cumulés et coupe longitudinale des travaux miniers de Mas Morer (Baillestavy) – morphologie et dynamique de l’exploitation ; b) Photo de l’entrée de la mine Mas Morer ; c) Traces d’outil (pointerolle) sur la paroi de la galerie G3 (Mas Morer) ; d) Exemple de trou de fleu- ret manuel d’un élargissement moderne dans le chantier Ch2 (Mas Morer). (Cauuet et al., 2005) tion d’un élargissement filonien au ni- L’étude tracéologique des parois de la veau moyen de la mine a généré une salle mine de Mas Morer a mis en évidence au d’exploitation (Ch5). moins quatre phases d’abattage, à l’outil

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 271 Vestiges de l’exploitation du fer aux époques pré romaine Gabriel Munteanu, Călin Tămaş, et romaine dans le district minier de Baillestavy Béatrice Cauuet, Gérard Mut (Pyrénées-Orientales, France) et à la poudre. Ainsi, ont été différenciés ci est creusé entièrement à la poudre et des traces fines (pointerolle ?) d’épaisseur correspond donc en totalité à une reprise sous-centimétriques (2-5 mm) et jusqu’à moderne. 15 cm de longueur, des traces de section A priori, ces types de traces d’outil carrée jusqu’à 4 cm de côté (pic/coin ?) et témoignent de périodes distinctes de l’ac- des trous de fleuret de 3 à 4 cm de dia- tivité minière. La phase à l’outil avec mètre avec des profondeurs allant jusqu’à traces fines et longues de pointerolle té- 40 cm (figure 4c et d). moigne très probablement d’une activité Les trous de fleuret se distinguent en minière antérieure à l’introduction de deux types de perforations : un type issu l’abattage à la poudre, au milieu du XVIIe d’une perforation manuelle, moins pro- siècle. Les traces d’outil à section carrée fonde et légèrement anguleuse et un autre (pic, coin) semblent recouper les traces type très arrondi et plus profond, issu fines, donc probablement appartenant à d’une méthode de perforation mécanisée une phase postérieure. Une première re- correspondant vraisemblablement à la prise à la poudre est marquée par des période la plus récente de l’activité mi- trous de fleuret de section pseudo-trian- nière. gulaire arrondie correspondant à la pé- Les traces de section carrée pour- riode entre la fin du XVIIe siècle et la fin raient correspondre à des coups de pic ou du XIXe siècle, voire au tout début du de coin pour détacher le minerai en XXe siècle. La dernière phase d’exploita- plaques ou gros fragments, alors que les tion, attestée par des trous de fleuret pro- traces longues et fines pourraient repré- fonds et de section circulaire standardi- senter des coups successifs de pointerolle sée, correspondrait au XXe siècle et détachant le minerai en plus petits mo- jusqu’aux années 1960, la fin de l’activité dules. minière à Baillestavy. Les traces fines ont été remarquées Dans le but de trouver des éléments dans du minerai très tendre, mais aussi de datation de la plus ancienne phase dans du minerai d’une dureté moyenne, d’exploitation, un petit sondage a été réa- voire élevée. Si on suppose que les mi- lisé dans la galerie G3 (figure 4a), percée à neurs modernes ont pu utiliser aussi des la pointerolle et qui présentait à la sole outils manuels, comme des pointerolles, une couche de remblais de 15 à 25 cm pour abattre plus de minerai tendre, il d’épaisseur. Malheureusement la fouille reste quand même peu probable que les de cette galerie, menée sur toute sa lon- même mineurs aient aussi attaqué à la gueur jusqu’au front de taille, n’a révélé main du minerai ayant une dureté aucun mobilier archéologique. moyenne à élevée. Dans ce cas, il semble Etant donné que les deux reprises plus raisonnable de considérer ces ves- modernes à la poudre ont élargi fortement tiges de taille à l’outil comme les plus an- le réseau préexistant, il paraît difficile de ciens. retrouver des niveaux de remblais des Alors que dans les niveaux supérieur phases antérieures au XVIIe siècle à l’inté- et moyen nous avons pu distinguer les rieur du réseau lui-même. En revanche, il trois types de traces d’outils (fines, carrées reste la possibilité de tenter de dater ces et trous de fleuret), pour le niveau infé- phases pré- industrielles (antiques ? et/ou rieur nous pouvons confirmer que celui- médiévales ?) à l’entrée de la mine.

272 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Vestiges de l’exploitation du fer aux époques pré romaine Gabriel Munteanu, Călin Tămaş, et romaine dans le district minier de Baillestavy Béatrice Cauuet, Gérard Mut (Pyrénées-Orientales, France)

Il s’agirait alors d’ouvrir un sondage ensembles : un secteur supérieur corres- sur le carreau de la mine où au contact du pondant à une grande salle d’exploitation, rocher en place. En effet dans ce secteur, un secteur médian avec une cheminée des niveaux de haldes anciennes conte- montante qui débouche dans une autre nant encore des éléments archéologiques chambre d’exploitation au plafond effon- datables (tessons, charbons de bois, etc.) dré dans une zone à parois très fissurées et pourraient avoir été préservés. dangereuse et, enfin, un secteur inférieur dans une zone d’éboulement avec plu- sieurs galeries reliées qui débouchent au 3.3. Mine de Peña Blanca jour (figure 5). Au sud du village de Baillestavy, la mine Positionnée sur le même tracé de la de Peña Blanca est accessible aujourd’hui faille orientée 100-120°N, sur lequel se par une grande ouverture en surface trouve les travaux de Mas Morer, la mine (d’environ 8 x 8 m) inclinée vers les tra- de Peña Blanca a toujours exploité un vaux souterrains (vers l’est) et limitée au minerai de fer. Les corps de minerais nord et au sud par des parois calcaires arri- sont essentiellement constitués de deux vant jusqu’à 7 m de hauteur. L’ouvrage filons subverticaux et de poches de mine- souterrain peut être séparé en trois grands rai plus ou moins isolées. La composition

Figure 5. Plan et coupe longitudinale des travaux miniers supérieurs et moyens de Peña Blanca (Baillestavy) – morphologie et gîtologie (Cauuet et alii, 2005).

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 273 Vestiges de l’exploitation du fer aux époques pré romaine Gabriel Munteanu, Călin Tămaş, et romaine dans le district minier de Baillestavy Béatrice Cauuet, Gérard Mut (Pyrénées-Orientales, France) minéralogique des filons est dominée par dans le ravin de La Coume, assurait le les oxy/hydroxydes de fer (limonite et drainage de la mine. Cette galerie de goethite dominants ; hématite mineure) drainage (niveau La Coume 6) est au- et une faible participation de la sidérite. jourd’hui éboulée, en conséquence les Le niveau supérieur comprend deux parties profondes de la mine sont à pré- chantiers (Ch1 et Ch2). Le chantier Ch1 sent noyées. se réunit au chantier Ch2 après un pseu- Le site minier de La Coume est le ré- do pilier. Le niveau inférieur, la partie sultat de l’exploitation de corps de mine- accessible, est représenté par une galerie rai de fer, de type filon à plusieurs de 15 m de long. Le chantier Ch2 est branches. En ce qui concerne la composi- clairement le résultat de l’exploitation du tion minéralogique globale, le minerai a filon principal, mais le chantier Ch1 est à une composition mixte : carbonate (sidé- l’origine une cavité karstique avec un rite) – oxy/hydroxydes de fer (hématite, remplissage des conduits paléo-kars- goethite), et en quantité beaucoup plus tiques avec du minerai de fer remobilisé. faible des sulfures polymétalliques. Les Cette cavité a été légèrement reprise par tas de minerai qui se trouvent sur des di- les mineurs. zaines de m², dans le carreau des anciens Les seuls indices de traces d’outils travaux du « ciel ouvert de Chevalay » sont identifiés sont des trous de fleuret. A assez aérés, mais consolidés. Les frag- Peña Blanca, la reprise minière moderne ments anguleux de minerai sont cimentés a complètement effacé tous les vestiges par de fines pellicules d’oxy/hydroxydes d’une éventuelle activité plus ancienne. de fer qui donnent une couleur assez De ce fait, le potentiel d’un sondage ar- sombre. Les morceaux de minerai sont chéologique dans la mine de Peña Blanca compacts et oxydés, avec des restes de si- est très faible. dérite à l’intérieur des fragments (figure 6a - photo). Les travaux miniers sont majoritaire- 3.4. Réseau minier de La Coume ment modernes à récents, ou bien les re- L’ensemble minier incluant le réseau de prises minières ont effacé complètement La Coume et le site voisin de Mas Bour- les traces plus anciennes à l’exception du ras se trouve sur la même faille orientée niveau de La Coume 1 qui garde encore 100-120°N à environ 1km au nord-ouest quelques vestiges plus anciens. des sites de Mas Morer et de Peña Blanca L’accès dans ces travaux miniers de (figure 2c). La Coume 1 se fait par un ancien ou- La Coume est la mine de fer la plus vrage, le « ciel ouvert de Chevalay », avec développée de la commune de Baillesta- des traces d’exploitation démarrée avant vy. L’arrêt de l’activité coïncide avec la l’époque récente, indiquée par des fronts fermeture de cette mine en 1967 (Blaize de tailles suspendus et accrochés sur la fa- et alii, 1988). La mine était alors organi- laise à plusieurs mètres de hauteur (figure sée en cinq niveaux de travaux aux en- 6b – photo). Sur le bord nord-ouest de trées situées entre 882 et 787 m d’alti- l’excavation initiale sont restées encore en tude, tous reliés par des puits verticaux place des haldes de minerai avec des frag- ou inclinés (figure 6a). Une extension du ments de minerai soudés par des pelli- niveau le plus profond qui débouche cules d’oxy/hydroxydes de fer (figure 6a -

274 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Vestiges de l’exploitation du fer aux époques pré romaine Gabriel Munteanu, Călin Tămaş, et romaine dans le district minier de Baillestavy Béatrice Cauuet, Gérard Mut (Pyrénées-Orientales, France)

Figure 6. a) Coupe générale projetée des travaux miniers accessibles de La Coume et Mas Bour- ras (Baillestavy) – secteurs de vestiges de travaux anciens (encadrés en rouge), cliché de la halde ancienne du secteur du « Ciel ouvert de Chevaley » ; b) Plans cumulés des niveaux miniers acces- sibles de La Coume 1 et 2 – détail en plan du secteur de la galerie G6 ouvert à l’outil et de l’élargissement à l’explosif, cliché de la sole avec des marches creusées à l’outil, photo de l’entrée du niveau La Coume 1. (Tamas et Munteanu, 2007). photo). Les morceaux de minerai sont technique d’avancement plus ancienne assez calibrés, inférieurs à 10cm, et ils ré- (figure 6b – détail du secteur). Il s’agit de sultent vraisemblablement d’un abattage traces d’outils quadrangulaires (pic ?). Ce manuel, sans l’utilisation de la poudre, secteur a été creusé dans un premier d’où leur dimension standardisée. Les temps à la main depuis la surface vers les travaux souterrains du niveau La Coume profondeurs du massif, mais l’ouvrage 1, s’ouvrent au plus haut par une galerie avait primitivement un gabarit plus étroit (G6) qui conserve encore les vestiges que la section actuelle élargie de la galerie. d’une voie de roulage avec rails en fer (fi- Cette différence de gabarit et de tech- gure 6b). Par contre, l’extrémité Est de nique d’abattage se reconnaît très bien au cette galerie est équipée de marches creu- niveau du parement du secteur équipé de sées à la sole donnant accès à une salle marches (figure 6b - photo). Ici, on peut d’exploitation (S3) et témoignant d’une observer que le sens de creusement de

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 275 Vestiges de l’exploitation du fer aux époques pré romaine Gabriel Munteanu, Călin Tămaş, et romaine dans le district minier de Baillestavy Béatrice Cauuet, Gérard Mut (Pyrénées-Orientales, France) l’élargissement, marqué par des trous de ouvertures verticales au jour de Mas perforation de section circulaire (4 cm de Bourras on trouve un tas de minerai diamètre et jusqu’à 50 cm de profondeur broyé, témoin de l’activité minière (figure apparente), est inverse à celui initial, 7e). Les travaux miniers de Mas Bourras c’est-à-dire à un avancement de l’inté- 1 dans lesquels sont préservées des traces rieur vers la surface. L’agrandissement de d’outil, des encoches à poutre et des rem- la galerie G6 est sans doute lié au trans- blais miniers anciens se trouvent dans un port du minerai exploité dans la salle S3 espace moins affecté par la reprise minière et envoyé ensuite par le puits P1 vers les moderne. niveaux inférieurs où il y avait des moyens L’exploitation de Mas Bourras a été de transport plus efficaces vers la surface ouverte dans le même corps de minerai et ensuite vers les espaces de stockage des- de fer, encaissé dans la Formation de Ca- servis par un funiculaire. naveilles carbonatée. Les travaux miniers Dans le réseau minier de La Coume ont suivi principalement des corps filo- les indices souterrains des travaux anciens niens avec une minéralisation d’origine sont concentrés dans la galerie G6. Cet secondaire à oxy-hydroxydes de fer endroit de la mine a souffert d’une reprise contrôlée par des failles (F1-4, figure 7c) minière récente très importante, suite à qui recoupe le minerai primaire carbona- l’utilisation de la galerie G6 comme voie té. Le carbonate de fer, la sidérite, se pré- principale de transport du minerai ex- sente sous forme compacte, massive. Il ploité dans une salle du niveau de La existe également des zones de transition, Coume 1. Vu l’abondance des travaux et sidérite – calcaire encaissant, avec une reprises minières récentes, le seul endroit proportion variable du carbonate de fer. avec un potentiel archéologique reste le L’influence exogène, surtout des eaux secteur de « l’ancien ciel ouvert de Cheva­ d’infiltration, se reconnaît par une oxyda- lay ». Ici, il y a une véritable opportunité tion progressive de la sidérite avec la for- de trouver des éléments datables à l’inté- mation de divers oxy/hydroxydes de fer. rieur des couches de minerai abattu très Le minerai est assez varié du point de vue probablement à l’outil, qui s’étendent en de la texture, depuis un faciès massif amas sur des dizaines de m². jaune, pulvérulent, jusqu’à un faciès ru- bané avec la précipitation séquentielle des oxy/hydroxydes formant des larges sé- 3.5. Mine de Mas Bourras quences dans les zones d’enrichissement Le site minier de Mas Bourras est situé du minerai. sur la rive gauche du cours d’eau de la Enfouie dans la forêt, la sortie au jour Coume (versant de la Gallina) à proximi- du site de Mas Bourras 1 – le puits P1 - té de la mine de La Coume (figure 2c ; fi- s’ouvre au niveau du sol végétal (figure gure 3). 7d) sur une profondeur de 6 m jusqu’au La mine de Mas Bourras comprend niveau du remplissage minier actuel. Il deux sites, à savoir Mas Bourras 1 et Mas s’agit d’une ouverture elliptique de 4,5 m Bourras 2. Le seul vrai site minier est Mas de longueur et 3 m de largeur. Le puits Bourras 1, Mas Bourras 2 étant le résultat donne accès dans un espace minier qui d’un effondrement de chantiers profonds gravite autour d’une salle (S1) allongée, inaccessibles (figure 6a). Entre les deux orientée globalement est-ouest. A partir

276 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Vestiges de l’exploitation du fer aux époques pré romaine Gabriel Munteanu, Călin Tămaş, et romaine dans le district minier de Baillestavy Béatrice Cauuet, Gérard Mut (Pyrénées-Orientales, France)

Figure 7. a) Plan des travaux miniers de Mas Bourras1 (Baillestavy) – morphologie, secteurs de travaux anciens à l’outil, zones des sondages archéologique et dynamique des travaux anciens ; b) Coupe longitudinale projetée (est-ouest) des travaux de Mas Bourras 1 (Baillestavy) – morphologie, secteurs de travaux anciens à l’outil ; c) Plan géologique des travaux miniers de Mas Bourras (Baillestavy) ; d) Cliché de l’entrée de Mas Bourras 1 ; e) Photo du tas de minerai broyé situé entre les ouvertures au jour de Mas Bourras 1 et 2 ; f) Paroi travaillée à l’outil de la galerie G8 (Mas Bourras 1) ; g) Comblement de la galerie G3 (Mas Bourras 1) – la partie inférieure est constituée de remblais miniers anciens (par abattage à l’outil) in situ ; h) Traces fines (pointerolle) sur la paroi de la G4 (Mas Bourras 1) ; i) Enchaînement d’encoches à poutre au-dessus de l’entrée de la galerie G8 (Mas Bourras 1). (Tamas et Munteanu, 2007)

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 277 Vestiges de l’exploitation du fer aux époques pré romaine Gabriel Munteanu, Călin Tămaş, et romaine dans le district minier de Baillestavy Béatrice Cauuet, Gérard Mut (Pyrénées-Orientales, France) de cette salle4, partent, à plusieurs ni- blais modernes. La partie ancienne des veaux, des travaux miniers plus au moins remblais présente nettement trois sé- développés (figure 7a et b). Il s’agit pour quences, avec une partie inférieure plus partie de travaux anciens marqués par des indurée et légèrement concrétionnée. La traces d’outil, à savoir des galeries et des séquence supérieure du remplissage an- chantiers d’exploitation (G3, G4, G8, cien est couverte d’un lit de blocs angu- Ch10), des travaux anciens fortement re- leux de taille décimétrique et de facture pris par les travaux modernes (G2, G7) et moderne qui augmente en puissance en des travaux modernes (G1, G5, G6). amont pendage jusqu’à l’obturation de la La salle S1 est sans doute le résultat galerie. de plusieurs étapes d’exploitation. L’étape Des traces fines d’outils mesurant de moderne de l’exploitation est prouvée par 5 à 15 cm de longueur sont présentes aus- la présence de trous de fleuret (4 cm de si dans la galerie G4 (figure 7h). diamètre) dans les parois. En plus, ont été Une zone où les traces anciennes ont identifiées des traces quadrangulaires (pic été bien préservées est située dans le nord- ou coin) et moins fréquemment des traces ouest de la salle S1. Il s’agit du chantier d’outil fines qui indiquent un sens vertical d’exploitation (Ch10) qui dans sa d’avancement vers l’ouest. Différents ou- partie apparente, la partie inférieure étant vrages miniers anciens, isolés, partent de- masquée sous le remblai moderne, in- puis les côtés de la salle (figure 7a). Il est dique trois niveaux d’exploitation super- donc évidente qu’à une époque, l’ouvrage posés (figure7b). Les encoches à poutre était plus petit, mais la reprise minière identifiées à mi-hauteur de la partie ac- moderne a élargi cet espace et a fait dispa- cessible du chantier indiquent la mise en raître une partie des travaux anciens. place de plancher porté par des bois de La galerie G2 est un premier ouvrage soutènement et donc un creusement ulté- qui ne conserve que des traces fines d’ou- rieur de l’étage supérieur par rapport à tils (type pointerolle). Le sens d’avance- l’étage moyen. Ces vestiges indiquent ment indiqué par ces traces provient de la déjà que les mineurs anciens ont mis en salle S1 et en direction d’un front de taille place des systèmes de boisage nécessaires apparent, vers le sud-est. La présence de pour faire progresser l’exploitation sou- traces d’outil, ainsi que le remplissage terraine sur un plan horizontal, mais aussi pluristratifié de cette galerie a orienté dans la verticale tant en descendant qu’en notre choix pour l’ouverture d’un son- remontant. dage archéologique, comme nous allons D’autres indices d’une activité mi- le voir par la suite. nière ancienne du site de Mas Bourras se La galerie inclinée G3 présente des situent dans le secteur plus profond des parois anciennes, creusées avec des outils travaux accessibles, dans la zone de la ga- manuels. De plus, dans cette galerie, des lerie G8 (figure 7a et b). Des fronts de remblais anciens sont restés en place (fi- taille, rectangulaires, creusés à l’outil (fi- gure 7g). La couche de remblais anciens a gure 7f) et plusieurs encoches à poutre environ 90 cm d’épaisseur et elle se diffé- (figure 7i) de dimensions standardisées rencie nettement par rapport aux rem- (tableau 1) démontrent une organisation

4. Dimensions : 18 m de longueur, 2 à 6 m de largeur et 6 à 10 m de hauteur.

278 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Vestiges de l’exploitation du fer aux époques pré romaine Gabriel Munteanu, Călin Tămaş, et romaine dans le district minier de Baillestavy Béatrice Cauuet, Gérard Mut (Pyrénées-Orientales, France)

Tableau 1 : Dimensions des encoches à poutre du secteur de la galerie G8. Base Hauteur Profondeur Hauteur par rapport No. de l’encoche de l’encoche de l’encoche à la sole (remblai) (cm) (cm) (cm) (cm) Ep1 10 10 6 (abîmée) 185 Ep2 14 13 8 160 Ep3 15 18 8 150 Ep4 10 15 6 (abîmée) sans signification (reprise minière) Ep5 8 15 7 sans signification (reprise minière) assez complexe de cet espace minier. dans la galerie G8 des travaux inférieurs L’existence de planchers en bois, et en (figure 8a). conséquence de deux étages au moins de Les objectifs des sondages étaient de travaux miniers anciens, a déterminé la réaliser des coupes stratigraphiques (fi- réalisation d’un sondage archéologique gure 8b) pour une meilleure compréhen- dans cette partie du site de Mas Bourras. sion de la nature et de la mise en place du Sur l’ensemble du site, les travaux comblement minier. Il s’agissait d’at- miniers creusés à l’outil sont restés systé- teindre les couches archéologiques matiquement dans le corps de minerai, contemporaines de l’exploitation, d’obte- comme par ailleurs les galeries G2, G3, nir/prélever des éléments (niveaux char- G4, G8 et le chantier vertical Ch10. Par bonneux ou mobilier archéologique) contre, les travaux creusés à la poudre et pour dater l’activité minière et son com- marqués par des trous de fleuret dépassent blement et d’avoir une image plus com- fréquemment les corps minéralisés s’atta- plète du développement et de l’architec- quant à la roche calcaire stérile, comme ture des travaux miniers dans un contexte c’est le cas des galeries G5, G6 et G7. chronologique. Galerie G8. Le sondage dans la gale- rie G8 devait se réaliser à travers une 3.6. Sondages archéologiques dans la mine couche d’ordre métrique d’accumulation de Mas Bourras de déblais miniers et de ce fait il a été né- L’identification d’importantes traces cessaire d’installer des boisages pour sécu- d’une activité minière ancienne sur le site riser la fouille. Il a fallu réaliser des palis- de Mas Bourras a conduit à la réalisation sades pour stabiliser le tas de remblai au en 2008 de deux sondages archéologiques fur à mesure de l’avancement du sondage, dans des secteurs identifiés comme pro- ainsi qu’un plancher en bois pour se pro- metteurs dans le but d’obtenir des élé- téger des éventuelles chutes de blocs ro- ments de datation plus précis de ces tra- cheux (figure 8a - photo). vaux anciens. Les deux secteurs choisis La première étape du sondage a été le pour notre intervention se situent, pour dégagement de la zone d’entrée de la gale- le premier, dans la galerie G2 de la zone rie G8, travaux creusés depuis le nord-est des travaux supérieurs et pour le second, vers la reprise minière de G6. Une fois ce

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 279 Vestiges de l’exploitation du fer aux époques pré romaine Gabriel Munteanu, Călin Tămaş, et romaine dans le district minier de Baillestavy Béatrice Cauuet, Gérard Mut (Pyrénées-Orientales, France)

Figure 8. a) Plan détaillé des secteurs fouillés et photo du boisage de protection réalisé pour la fouille de la galerie G8 (Mas Bourras 1) ; b) Coupes stratigraphiques (St1 et St2) du sondage de la galerie G2 (Mas Bourras), cliché du fragment de panse/pied d’amphore et diagramme de la datation réalisée sur du charbon de bois (branchette de pin).

280 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Vestiges de l’exploitation du fer aux époques pré romaine Gabriel Munteanu, Călin Tămaş, et romaine dans le district minier de Baillestavy Béatrice Cauuet, Gérard Mut (Pyrénées-Orientales, France) secteur dégagé, sa morphologie a révélé gagement du remblai jusqu’au niveau de la deux niveaux quasi horizontaux, séparés sole à été commencé depuis la salle S1 vers par une marche, représentant le reliquat l’intérieur de la galerie G2. Elle a été fouil- d’un chantier vertical ancien. En effet, la lée couche par couche sur de 2 m de lon- galerie G6 n’est qu’une reprise moderne gueur, intervalle dans lequel ont été dres- qui a percé l’ancien front de taille du sées deux coupes stratigraphiques (figure chantier, prolongeant l’exploitation le 8b) représentant deux sections du remplis- long du filon minéralisé. sage de la galerie G2 après son exploita- La deuxième étape du sondage tion. La partie de galerie dégagée par le consistait essentiellement dans le dégage- sondage présente une section transversale ment de la galerie G8. Pour cela il était irrégulière, forme certainement influencée nécessaire de s’enfoncer à la verticale dans par la friabilité plus accentuée de l’encais- le tas de déblais miniers pour retrouver la sant au croisement des failles F1 et F4. sole de la galerie G8 et, ensuite, de dresser La première coupe stratigraphique une coupe stratigraphique, puis de déga- (St 1) a été réalisée à l’entrée de la galerie ger la galerie jusqu’au front de taille vi- G2 non loin de la jonction avec la salle sible. Le dégagement des déblais miniers S1. Dans cette coupe stratigraphique ont a mis en évidence que les travaux ne s’ar- pu être séparées trois séquences de com- rêtent pas au front de taille de G8, mais blement différentes (figure 8b – St 1). s’enfoncent plus en profondeur, sous la L’analyse des deux premières couches paroi sud de G8 (figure 8a). Nous avons (US1 et US2) constituées d’un mélange pu mettre au jour un niveau inférieur de de remblai fin et charbonneux avec des travaux, toujours comblés de déblais mi- cailloutis et des blocs rocheux décimé- niers, et recreusés depuis une partie de la triques démontre qu’il s’agit d’un rem- sole de la G8. Nous n’avons pas pu fouil- plissage allogène composé du remblai de ler ces nouveaux ouvrages par manque de la galerie G3 et des éboulis des plafonds et temps et par épuisement du stock de bois parois des galeries G2 et G3, voire de la pour le soutènement sécuritaire. salle S1. La couche inférieure (US3) argi- Tout le remblai minier dégagé de ce lo-sableuse qui recouvre sur 5 cm d’épais- secteur présentait une granulométrie seur la sole du côté Est de la galerie à la grossière, bien aéré et constitué d’un mé- jonction avec la salle S1, correspond au lange de blocs de calcaire et de minerai niveau altéré et arénisé du socle. Sur cette provenant d’un abattage à l’explosif couche a été retrouvé un fragment de tes- d’époque moderne et/ou récente. Aucun son d’amphore (figure 8b - photo). vestige mobilier n’a été identifié au cours La deuxième couche stratigraphique du sondage. (St2) a été dressée à 1 m de la première et Galerie G2. Les travaux miniers de la est constituée d’une séquence de sédi- galerie G2 sont réalisés le long de la faille ments plus complexe (figure 8b – St 2). secondaire F4 (figure 7c) de direction sud- Les couches supérieures (US4, US5 et est, faille sur laquelle se trouvent les tra- US6), comme pour le cas précédent, sont vaux effondrés de Mas Bourras 2. Après d’origine allogène et constituées d’un mé- quelques aménagements de sécurisation lange d’éboulis et de remblai minier pro- pour prévenir les éventuelles chutes de venant des travaux adjacents. Cependant, blocs rocheux depuis la galerie G3, le dé- le reste de la séquence stratigraphique

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 281 Vestiges de l’exploitation du fer aux époques pré romaine Gabriel Munteanu, Călin Tămaş, et romaine dans le district minier de Baillestavy Béatrice Cauuet, Gérard Mut (Pyrénées-Orientales, France)

(US7-12) n’a pas été perturbée (dépôt gé- s’agit d’un fragment de panse/pied d’am- néral des couches en cuvette). Elle consti- phore italique, probablement provenant tue un remplissage minier fin5, pluristrati- du Latium, appartenant au type Dressel fié, contemporain d’une exploitation 2-46. Cette évaluation place le tesson minière ancienne. Les limites entre les dans une large fourchette chronologique différentes séquences du remplissage sont située entre le IIe siècle av. n. è. et le Ier parfois très marquées et peuvent former siècle de n. è. Pour tenter d’obtenir plus des véritables couches, comme dans le cas de précision chronologique sur ce frag- de l’US9 constituée d’un dépôt de sédi- ment d’amphore, des analyses par ther- ments fins entraînés par les eaux de perco- moluminescence ont été pratiquées. Le lation. Ceci représente une interruption résultat obtenu montre que le tesson peut plus longue du remblaiement de la galerie se dater entre le Ier et le Ve siècle de n. è. G2. La moitié inférieure de la coupe stra- En superposant cette datation à celle pro- tigraphique est interrompue par la pré- posée par la typologie, le résultat placerait sence d’un pilier. L’US 12 représente la le tesson d’amphore au Ier siècle de n. è. couche altérée du socle de la galerie au La fouille de ce secteur a mis en évi- moment de son utilisation. Elle inclut des dence des niveaux de remplissage minier fragments plus grossiers (cailloutis) amas- contenant des fragments de charbon de sés dans la fente située entre le pilier et la bois. Un seul prélèvement7 a été effectué paroi (espace créé à l’issu du grattage à la en vue d’une analyse radiocarbone dans le sole de la galerie d’une veine minéralisée). niveau le plus abondant en charbons de La coupe stratigraphique St 1 est si- bois, niveau constitué de déblais miniers tuée dans un secteur qui a été perturbé en place correspondant à la phase finale par des coulées de déblais provenant de la de l’activité minière ancienne du secteur galerie inclinée G3 et de la salle S1. L’ab- G2-G3 (St 2-US7). Le résultat d’ana- sence du comblement minier en place est lyse8, réalisée sur un échantillon de char- très probablement la conséquence d’une bon de bois issu d’une branchette de pin reprise minière qui a écarté le remplissage d’environ 10 cernes, a été surprenant. La minier plus ancien à l’entrée de la galerie date calibrée montre une période située G2. Mis à part le comblement supérieur entre la fin de Hallstatt et le début du La allogène, la seule corrélation possible Tène (756 – 403 av. n. è.), avec une pro- entre les deux coupes stratigraphiques se babilité maximale située entre 603 et 403 situe entre l’US3 (St 1) et l’US 12 (St 2), av. n. è. (figure 8b – diagramme). avec des petites différences marquées par la double stratification de l’US 3 (deux phases d’altération/oxydation) et la pré- 4. Discussion et conclusion sence de cailloutis dans l’US 12. Ce sondage a permis de mettre au La recherche archéologique minière que jour un tesson d’amphore (St 1-US3). Il nous avons menée sur la commune de

5. Fragments de roche et de minerai de petit gabarit dénotant un abattage à l’outil. 6. A l’issue de l’évaluation réalisée par Laurence Banquet (spécialiste de la céramique italique, INRAP). 7. Le financement limité de la mission ne suffisait pas pour réaliser d’autres datations. 8. La détermination anthracologique et la datation radiocarbone ont été réalisées par le laboratoire Ar- cheoLabs TL.

282 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Vestiges de l’exploitation du fer aux époques pré romaine Gabriel Munteanu, Călin Tămaş, et romaine dans le district minier de Baillestavy Béatrice Cauuet, Gérard Mut (Pyrénées-Orientales, France)

Baillestavy s’est avérée fructueuse. Nous nière couche de déblais miniers en place, avons réalisé une étude complexe sur la considérée comme ancienne, d’une deu- morphologie des cavités souterraines, la xième coupe stratigraphique (St 2-US7), chronologie relative de toutes époques, pourrait faire remonter l’activité minière les types de gisements et de minerai de fer à une époque bien plus ancienne (VIIe-Ve extrait. La prospection exhaustive des av. J.-C.). mines de fer a identifié des traces de tra- Le positionnement du secteur G2 - vaux miniers souterrains d’époque an- G3 relativement près des ouvertures au tique, voire plus ancienne, notamment au jour pourrait ouvrir la problématique du sein du site de Mas Bourras. risque de pollution du comblement mi- Le développement assez important nier par des éléments exogènes. Mais la sur la verticale de l’extraction minière nature et le caractère homogène des diffé- dans le site de Mas Bourras, ainsi que la rentes couches de déblais miniers en place présence d’encoches à poutre dénote, diminuent fortement le risque d’intru- pour l’époque ancienne, des aménage- sion postérieure. Cependant pour certi- ments en bois nécessaires pour l’exten- fier une telle activité, ce dernier résultat sion de l’exploitation minière. Il s’agissait devrait être conforté en multipliant les vraisemblablement de planchers en bois datations radiocarbones à l’issue d’une pour faciliter l’accès et le travail entre les exploration souterraine plus poussée et différents niveaux. La forme standardisée d’autres sondages archéologiques. des encoches à poutre indique une ap- Dans un contexte plus élargi, la dé- proche contrôlée du travail de boisage. couverte des dépôts rituels de minerai de Le sondage dans la galerie G2 et les fer9 sur le sanctuaire de source de la Fa- analyses d’un fragment d’amphore et du jouse (Argelès-sur-Mer), daté de la fin du charbon de bois nous ont fourni des in- Ve s. av. J.-C (Dunyach et Roudier, dices très importants sur les périodes les 2013 ; Dunyach, 2016) pourrait plaider plus anciennes de l’activité minière au site aussi en faveur de l’exploitation du mine- de Mas Bourras. Le tesson d’amphore rai de fer de cette région à la charnière trouvé dans la couche de circulation (St entre le Ier et le IIème âge du Fer. La re- 1-US3) peut attester d’une activité an- cherche peut être complétée par d’autres tique qui remonte au moins au Ier siècle investigations archéométriques sur les de n. è. A côté de l’extraction du minerai sites déjà étudiés et par l’étude des autres trois autres ferriers situés sur le territoire secteurs miniers non explorés. de Baillestavy témoignent d’une activité La commune de Baillestavy et la ré- sidérurgique antique (voir chapitre 3.6 et gion du Canigou, disposent d’un fort po- figure 3). tentiel archéologique minier et métallur- Les analyses radiocarbones réalisées gique encore sous-exploité. La poursuite sur le charbon de bois prélevé dans la der- de l’exploration souterraine et des aires de

9. Trois fragments de minerai de fer provenant du site de la Fajouse ont fait l’objet d’analyses minéralo- giques préliminaires réalisé par M. P. Cousture, CNRS-TRACES – Toulouse. Les résultats des analyses indiquent des fragments de minerai riches en oxydes de fer (très probablement de la magnétite) qui ont subi un traitement thermique. Le caractère superficiel de la rubéfaction écarterait l’hypothèse d’une préparation en vue de l’obtention d’une matière colorante rouge et penche plutôt pour l’hypothèse d’un grillage préalable à une opération de réduction du fer.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 283 Vestiges de l’exploitation du fer aux époques pré romaine Gabriel Munteanu, Călin Tămaş, et romaine dans le district minier de Baillestavy Béatrice Cauuet, Gérard Mut (Pyrénées-Orientales, France) réduction du minerai s’avère nécessaire sources naturelles en fer disponibles, des pour avancer dans la problématique de volumes de minerai exploités et de métal l’identification et de l’estimation des res- produit, aux époques anciennes.

Références bibliographiques

Archives Départementales des Pyrénées Orientales (A.D.P.O.), 8 S 1902. Concession de fer à Baillestavy - Rapport (20 décembre 1902) de l’ingénieur des mines et plans en vue de l’étude par le ministère de la demande de concession exprimée par la Société des Hauts Fourneaux de Pauillac, 105. Alart, B.J. 1868. Inventaire sommaire des Archives Départementales antérieures à 1790. Pyrénées Orientales - Série B 254. Paris, 172 (b). Alart, B.J., 1880. Cartulaire Roussillonnaise. Paris, documents XI-XVIIe siècles, 206. Barrouillet, V. ; Lamy, A. 1986. Mines et fonderies antiques et médiévales du Canigou, mémoire de maîtrise, sous la direction de Claude Domergue, UFR Histoire, Histoire de l’art et Arts Plastiques Toulouse II - le Mirail. Barrouillet, V. ; Lamy, A. ; Mut, G. ; Pineda, J. ; Siret, A. 1989. « Mines et fonderies an- tiques et médiévales du Canigou (Pyrénées-Orientales) ». En : Université de Toulouse (ed.). Mines et métallurgies antiques et médiévales de la France méridionale. Recherches récentes, Actes des Journées de Perpignan (21-22 février 1987), 13-30. Blaize, Y. ; Tosti, J. ; Juan, G. 1988. « Les mines de fer de Vallestavia ». D’Ille et d’ailleurs 9, 46-50. Cauuet, B. ; Tamas, C. ; Munteanu, G. ; Mut, G. 2005. « Les mines de fer de Mas Morer et Penya Blanca (Baillestavy, P. O.) ». En : Mut G. (resp.). Etude des mines et fonderies préindus­ trielles des Pyrénées Orientales. Rapport intermédiaire 2005. Montpelier, dans le cadre du pro- gramme de recherche 25, Histoire des techniques, de la Protohistoire au XVIIIe siècle et archéolo­ gie industrielle, CNRS – UTAH – UMR 5608. Dunyach, I. ; Roudier, E. 2013. « Sanctuaire de source gréco-romain de Fajouse d’en Tarrès, Argelès-sur-Mer ». Archéo 66, 13-14. Dunyach, I ; Roudier, E. 2016. Activités rituelles autour d’une source entre la France et l’Es- pagne (VIe s. av. J. C. – VIe s. apr. J. C.). La Fajouse à Argelès-sur-Mer (Pyrénées-Orientales). Gallia 73-2. Paris : CNRS Éditions. Estienne, L. 1962. « Les mines de fer du Conflent ». Conflent 2. Finot, M. 1902. Procès -verbal de visite des recherches de mines de fer de la Société de Pauillac à Baillestavy et Estoher. Ministère des Travaux Publiques, Service des Mines, Dépt. des Pyré- nées Orientales, Prades, no. 1246. Finot, M. ; Caltaux, M. ; Vieira, M. 1909. Mine de fer de Ballestavy, procès-verbal de visite, Mines, Arr. Minéralogique de Toulouse, Dépt. des Pyrénées Orientales, Prades, no. 96. Guitard, G. ; Laumonier, B. ; Autran, A. ; Bandet, Y. ; Berger, G.-M. 1998. Carte géolo­ giques de la France à 1/50.000. Notice explicative de la Feuille de Prades. Henrion, M. A. 1893. « Les gîtes miniers exploités du département des Pyrénées Orientales, B.S.A.S.L. des P.-O, 25, p. 146, Perpignan, 1882 ». Annales du Midi, Série 9, 2. Izard, V. 1995. « Le charbonnage des forêts dans la vallée de la Lentilla. Paléométallurgie, an- thracologie et histoire de l’environnement (Conflent, Pyrénées Orientales) ». En : Ministère

284 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Vestiges de l’exploitation du fer aux époques pré romaine Gabriel Munteanu, Călin Tămaş, et romaine dans le district minier de Baillestavy Béatrice Cauuet, Gérard Mut (Pyrénées-Orientales, France)

des affaires sociales et culturelles d’Andorra (ed.). La farga catalana en el marc de l’arqueologia siderúrgica. Actes du symposium international sur la forge catalane, 177-189. Izard, V. 1999. Les montagnes du fer. Eco-Histoire de la Métallurgie et des Forêts dans les Pyrénées méditerranéennes de l’Antiquité à nos jours, Thèse de doctorat en Géographie, Université Tou- louse II - le Mirail. Journal Independent 1884. « Demande en concession de mines concernant la pétition de M. Labadié ». Perpignan, 29 avril. Kotarba, J. ; Castellvi, G. ; Mazière, F. 2007. Carte Archéologique de la Gaule – Les Pyrénées Orientales. Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Mut, G. ; Pinéda, J. ; Siret, A. 1985. Mines et fonderies antiques et Médiévales du Canigou (In­ ventaire de la région est), mémoire de maîtrise, Toulouse, 2 Vol. Mut, G. 1988. « Les fourneaux de Vulcain. La forge antique de Saint André de Baillestavy ». D’Ille et d’ailleurs 9, janvier, 9-14. Mut, G. 2001. « Les forges de Baillestavy ». En : R. Sablayrolles (éd.). Les ressources naturelles des Pyrénées. Leur exploitation durant l’Antiquité, 141-153. Mut, G. 2005. « Mines et fonderies préindustrielles de Pyrénées Orientales, communes de Bail- lestavy, Finestret et Valmanya - Rapport de prospection, 2005 ». En : G. Mut (resp.). Etude des mines et fonderies préindustrielles des Pyrénées Orientales., dans le cadre du programme de recherche H25 - Histoire des techniques, de la Protohistoire au XVIIIe siècle et archéologie indus­ trielle, CNRS – UTAH – UMR 5608. Munteanu, G. 2007: Les mines de fer de Baillestavy (Pyrénées Orientales) aux époques antique et médiévale. Etat de la documentation et projet d’exploration. Master 1 d’Archéologie, Université de Toulouse-Le Mirail. Munteanu, G. 2010. Le district minier de Baillestavy (Pyrénées-Orientales). La production du fer aux époques antique et médiévale. Exploration, topographie, chronologie et géologie des mines souterraines. Master 2 d’Archéologie, Université de Toulouse-Le Mirail. Rodriguez, G. 1956. « Gîtes métallifères des Pyrénées Orientales ». Echo des Mines et de la Mé­ tallurgie 5. Tamas, C.G. ; Munteanu, G. 2007. « Expertise patrimoniale de la concession de Baillestavy (mine de La Coume) (Département des Pyrénées-Orientales, commune de Baillestavy), Rap- port intermédiaire 2007 ». En Mut G. (resp.). Etude des mines et des fonderies préindustrielles des Pyrénées Orientale, programme de recherche 25, Histoire des techniques, de la Protohistoire au XVIIIe siècle et archéologie industrielle, CNRS – UTAH – UMR 5608. Verna Navarre, C. 1991. « Esquisse d’une histoire des mines et de la métallurgie monastique dans les Pyrénées (IXème-première moitié du XVIème siècle) ». En : P. Benoit, D. Cailleaux (eds.). Moines et métallurgie dans la France médiévale, 45-58. Verna Navarre, C. 2005. « Forges catalanes : la question des origines ». En : M. Zimmermann (ed.). Le Moyen Age dans les Pyrénées catalanes, Art, culture et société, Actes du Colloque de Prades (Pyrénées Orientales), 55-62. Verna Navarre, C. ; Cantelaube, J. ; Bonhote, J. 2000. « De la mouline à la forge à la cata- lane : six siècles de sidérurgie directe dans les Pyrénées ariègeoises (XIIIe – XIXe siècles) ». En : J.M. Minovez, R. Souriac (ed.). Les hommes et leur patrimoine en Comminges. Identité, espace, cultures, aménagement du territoire, 749-792.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 285 https://doi.org/10.5565/rev/tda.71 ISSN 2339-6490 (en línia), ISSN 1134-9263 (en paper)

La ocupación ganadera de los Pirineos occidentales de Catalunya en época romana e inicios de la Edad Media

Ermengol Gassiot Ballbè, Albert Pèlachs Mañosa1

Recibido: 30-05-2017 Aceptado: 01-07-2017

Resumen

Las investigaciones recientes sobre el poblamiento de las zonas altas de los Pirineos occidentales de Catalunya, concretamente en el actual Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici han permitido documentar una extensa secuencia de poblamiento humano y de explo- tación y modificación del medio físico. El presente trabajo detalla la evolución de este pobla- miento desde el final de la prehistoria hasta entrados los primeros siglos de la Edad Media; un poblamiento que intensifica a partir de época imperial, especialmente durante el Bajo Imperio. La descripción de la información arqueológica se combina con la exposición resumida de los indicios de afectación de esta ocupación en el medio vegetal principalmente, como resultado de diversas actividades llevadas a cabo: la ganadería, la agricultura, la minería y la producción metalúrgica. Palabras clave: Pirineos; arqueología; época romana; ganadería; impacto antrópico

Abstract. The husbandry occupation of the western Pyrenees of Catalonia in Roman times and the beginning of the Middle Ages

Recent research on the highlands population of the western Pyrenees of Catalonia, specifically in the current National Park of Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, has allowed to docu- ment an extensive sequence of human settlement, exploitation and modification of the physical environment. The present work details the evolution of this population from the end of Prehis- tory until the first centuries of the Middle Ages; a settlement that intensifies from the imperial era, especially during the Late Antiquity. The description of the archaeological information is combined with the summary of the evidence of this occupation affecting the vegetal environ- ment mainly, as a result of various activities carried out: husbandry, agriculture, mining and metallurgical production. Keywords: Pyrenees; archaeology; Roman period; husbandry; anthropic impact

Gassiot Ballbè, Ermengol; Pèlachs Mañosa, Albert. «La ocupación ganadera de los Pirineos occidentales de Catalunya en época romana e inicios de la Edad Media». Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21, p. 287-306. DOI: 10.5565/rev/tda.71

1. Departament de Prehistòria, Universitat Autònoma de Barcelona. [email protected] Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona. [email protected]

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21, p. 287-306 287 La ocupación ganadera de los Pirineos occidentales Ermengol Gassiot Ballbè, Albert Pèlachs Mañosa de Catalunya en época romana e inicios de la Edad Media

1. Introducción han sido la principal herramienta para poder situar en el tiempo los restos ar- Hasta hace pocos años, la alta montaña queológicos documentados. En algunos pirenaica era un espacio desconocido en casos, excavaciones en extensión de algu- términos arqueológicos. Ello se debe a su nos de los elementos documentados han lejanía de los principales centros de inves- completado una documentación que, ac- tigación científica, su presencia periférica tualmente, sigue siendo principalmente en los principales archivos documentales de vestigios en superficie. de información histórica junto a la pre- Más allá de los métodos y la secuen- misa implícita en ámbitos académicos de ciación de acciones en el campo, estos que determinados entornos físicos fue- programas de investigación han compar- ron, a lo largo del tiempo, poco propicios tido dos aspectos relevantes. Uno ha sido para albergar un poblamiento humano. un enfoque diacrónico o, en términos de Todo ello hizo que las zonas altas de los la tradición francesa, de la longue durée. Pirineos recibieran una escasa atención Otro ha sido la preocupación por enten- por parte de los arqueólogos/as e historia- der cómo, a lo largo del tiempo, se han dores/as durante el s. xx (Gassiot et alii, configurado los espacios físicos o geosis- 2014a; Jiménez, 2006). De esta forma, temas en los que las diferentes ocupacio- para amplias zonas de los Pirineos occi- nes humanas estudiadas tuvieron lugar dentales de Catalunya, en las franjas más (Gassiot, 2016; Gassiot et alii, 2014b). meridionales de las actuales comarcas del Este segundo punto ha conllevado un tra- Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alta Ri- bajo conjunto e interdisciplinar, a menu- bagorça, su poblamiento arrancaba en do dentro de los mismos equipos de época medieval, con la fundación de al- investigación, entre historiadores/as y ar- gunos monasterios carolingios y con el queólogos/as y especialistas del campo de desarrollo de las entidades feudales. las ciencias del paleoambiente, la geohis- En los últimos años este panorama ha toria ambiental, etc. Como consecuencia, empezado a cambiar. Como en otras las secuencias arqueológicas del pobla- áreas de montaña del suroeste de Europa miento de la alta montaña se han comple- (Walsh y Mocci, 2003; Walsh, 2005; Pa- mentado con los cambios ambientales let, 2005), en diferentes zonas de ambas que en algunas ocasiones fueron directa- vertientes de los Pirineos se han llevado a mente el resultado de la intervención hu- cabo diversos proyectos de investigación mana (Galop, 1998; Davasse, 2000; que han permitido sacar a la luz eviden- Galop et alii, 2001; Esteban et alii, 2003). cias arqueológicas inéditas (Rendu, 2003; Este trabajo presenta las ocupaciones Palet et alii, 2007; Gassiot et alii, 2014a). humanas de los últimos siglos antes del Siguiendo patrones relativamente pareci- cambio de era y los primeros de la actual dos, estos estudios han arrancado con en el Parque Nacional de Aigüestortes i Es­ programas de prospección de superficie tany de Sant Maurici (en adelante que han facilitado un primer conoci- PNAESM). Los trabajos llevados a cabo miento de los registros arqueológicos de se han realizado desde una perspectiva estas áreas de montaña. En la medida de diacrónica y, por lo tanto, los datos que los recursos disponibles, se han llevado a seguidamente se presentan forman parte cabo dataciones de carbono 14 (14C) que de secuencias mucho más amplias. Por

288 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 La ocupación ganadera de los Pirineos occidentales Ermengol Gassiot Ballbè, Albert Pèlachs Mañosa de Catalunya en época romana e inicios de la Edad Media motivos de extensión, el enfoque del pre- anuales son menores, especialmente en el sente trabajo es principalmente descripti- valle del Noguera Pallaresa (unos 700 vo y relega a otros ámbitos una discusión mm/año en Esterri d’Àneu). Las tempera- detallada sobre el significado histórico de turas medias anuales oscilan entre los 2 º esta información (Gassiot, 2016). y 9º en las zonas altas y los 9º y 12 º en los fondos de valle. La cubierta vegetal tam- bién se organiza siguiendo los pisos alti- 2. La zona de estudio y los métodos tudinales y, a su vez, condicionada por las de investigación orientaciones de las laderas y el sustrato. Por encima de los 2.300m se combinan 2.1. La zona de estudio zonas de prados de gramíneas (Poaceae, Artemisia, Festuca) y algunos arbustos El PNAESM es el único espacio de máxi- como enebro (Juniperus communis), ro- ma protección natural en Catalunya. dodendro (Rhododendron ferrugineum) o Creado en 1955, se sitúa en una de las piorno (Genista balansae) con canchales y áreas más abruptas de los Pirineos catala- zonas rocosas. Actualmente en algunas nes, en el extremo oriental del batolito áreas por debajo del límite superior del granítico de la Maladeta. Tiene una ex- bosque hay zonas de prados considerable- tensión de 39.979 ha. Se extiende a lo lar- mente extensas abiertas en bosques de go del interfluvio del Noguera Pallaresa pino negro y rojo (Pinus mugo subsp. un­ en la cabecera del Noguera Ribagorçana. cinata y Pinus sylvestris), abeto (Abies En este sector de la cordillera las cumbres alba) con caducifolios como el avellano y se sitúan entre los 2.700 y 3.025m de al- el abedul (Corylus avellana y Betulapendu­ tura y hay desniveles internos que pueden la). Estos espacios de prado en esta altitud llegar hasta los 1.700m, aunque la gran se correlacionan con una actividad gana- mayoría del territorio se encuentra por dera sostenida a lo largo del tiempo (Cu- encima de los 1.500m de altitud, valles nill, 2010). Una gran cantidad de lagos, incluidos. lagunas, arroyos y ríos saltean toda la El relieve es muy abrupto y rocoso, zona y conforman la principal fuente de con diferencias si el sustrato es granítico o agua en verano, aunque en algunos valles de esquistos, y modelado por la acción puntuales hay pocas fuentes permanen- glacial a lo largo del Cuaternario tes. (Montserrat, 1992; Soler et al., 1995). Numerosos circos glaciares albergan más de 200 lagos dispersos por gran parte del 2.2. Los métodos de la investigación área, especialmente en las zonas graníti- Métodos arqueológicos cas. La climatología está condicionada El trabajo de campo ha permitido la ela- tanto por la altitud como por la orienta- boración de un registro arqueológico del ción de los valles y las laderas. En las par- PNAESM. Desde el año 2001 y, especial- tes más elevadas la precipitación supera mente el 2004, se han ido realizando los 800 mm/año, con una media entre los campañas de prospección (localizar y des- 1.100 y 1.300 y llegando a los 2.000 en la cribir vestigios) de distintas cuencas hi- cabecera de la Vall Fosca (Estany Gento). drográficas del Parque hasta cubrir prác- En los fondos de valle las precipitaciones ticamente toda el área nuclear y una gran

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 289 La ocupación ganadera de los Pirineos occidentales Ermengol Gassiot Ballbè, Albert Pèlachs Mañosa de Catalunya en época romana e inicios de la Edad Media parte de la zona periférica. La supervisión Por esta razón, sólo se han excavado yaci- del terreno se ha efectuado mediante re- mientosde cronología prehistórica, aun- conocimiento pedestre, organizado en que todos ellos tienen ocupaciones más transectos, que han ido «peinando» siste- recientes: 1) Dolmen de la Font dels Coms, máticamente las diferentes zonas de estu- 2) Abric de l’Estany de la Coveta I, 3) Cova dio. No se han prospectado: aquellas del Sardo y 4) Abric d’Obagues de Ratera. áreas donde no se podía acceder a pie, donde la cubierta vegetal impedía la vi- Métodos paleoecológicos sión de la superficie, donde el pendiente Los estudios de arqueología del paisaje en era muy fuerte y donde la formación de las zonas altas de los Pirineos se están suelo era reciente (algunos canchales, le- completando con la participación de es- chos de ríos, etc). La observación de foto- pecialistas procedentes de disciplinas rela- grafías aéreas, de satélite y más reciente- cionadas con los análisis paleoecológicos mente de mapas de relieve LIDAR han (Riera y Esteban, 1997; Nadal et alii, acompañado la inspección de superficie. 2010; Carracedo et alii, 2017). Así, en el Cada yacimiento se ha documentado me- marco de una creciente interdisciplinarie- diante una ficha de campo que se ha vol- dad, actualmente es posible complemen- cado en una base de datos. tar la base arqueológica con indicadores La delimitación de los yacimientos ha ambientales procedentes de sedimentos sido complicada, ante la existencia de di- lacustres y de turberas (Galop, 1998; Mi- versos conjuntos de estructuras, dispersas ras et alii, 2007; Ejarque et alii, 2010; y correspondientes a ocupaciones diferen- Garcés et alii, 2017; Leunda et alii, ciadas en áreas relativamente extensas. 2017), de carboneras (Davasse, 2000; Para determinar la cronología de los restos Pèlachs et alii, 2009a), de algunos son- se han realizado pequeñas catas o sondeos deos pedoantracológicos (Cunill et alii, estratigráficos de reducida extensión, a fin 2012 y 2013), etc. Sobre estos materiales de afectar el mínimo de superficie que en se han efectuados estudios geoquímicos, el futuro podría ser objeto de excavaciones de microorganismos como diatomeas y en extensión. La contextualización estrati- crisófitos, de pigmentos algales y de polen gráfica ha facilitado la obtención de mues- (Catalán et alii, 2013), carbones sedi- tras para realizar dataciones de 14C que mentarios para identificar incendios (Bal han servido para asignar cronología a los et alii, 2011), etc. Su explicación queda restos de superficie, junto con los materia- fuera del alcance de este trabajo, aunque les muebles recuperados, muy escasos la puntualmente se irá mencionando más mayoría de las veces. abajo alguna de las informaciones deriva- Algunos yacimientos concretos se han das de algunos de estos estudios. excavado en extensión de, como mínimo, Si nos centramos estrictamente en los una gran parte de su superficie aparente. límites del Parque Nacional y su zona pe- Se trata de operaciones técnicamente más riférica, actualmente a los diagramas polí- delicadas, que implican una gran inver- nicos conocidos del estany Redó del valle sión en términos de tiempo y personas de Sant Nicolau (Catalan et alii, 2001) y implicadas, y que generan un volumen de Redon (Catalan et alii, 2002 y 2014) se materiales y datos que luego hay que pro- pueden añadir otras informaciones del es- cesar en trabajo de laboratorio y gabinete. tany Llebreta (Catalan et alii, 2013) de

290 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 La ocupación ganadera de los Pirineos occidentales Ermengol Gassiot Ballbè, Albert Pèlachs Mañosa de Catalunya en época romana e inicios de la Edad Media

Sant Maurici (Garcés et alii, 2016), la Nuevas construcciones al aire libre: Bassa Nera (Garcés et alii, 2017) y de Va- cabañas grandes o casas pequeñas lència d’Àneu (Pèlachs et alii, 2009b), al- La construcción del yacimiento de Lac gunos de los cuales aún no han sido deth Mei(2.280m, zona de pastos) marca publicados detalladamente. el inicio de una reocupación del PNAESM con asentamientos y lugares de habitación. Con alguna salvedad puntual 3. Resultados y discusión en la Edad del Bronce, se trata del primer asentamiento humano documentado des- Este trabajo abarca del 300 calANE al de el final del Neolítico. Su existencia se 950 calNE, momento clave de cambio, intuyó a partir de un hundimiento de la ya que los registros arqueológicos se ex- superficie con relación a un perímetro panden gradualmente en número de res- sobre-elevado.Como no se ha excavado, tos, se diversifican en tipo de vestigios y, la información es muy preliminar, pero se al final, muestran una actividad antrópica trata de un recinto con una planta ten- muy intensa. Sin embargo, este cambio dente a rectangular y un espacio interior no sucedió de golpe, primero fue de for- de unos 4 metros de largo por 2 metros ma lenta y, posteriormente, de manera de ancho (Gassiot, 2016). El recinto pre- más rápida y evidente. Los apartados si- sentaba unas dimensiones claramente guientes organizan la explicación de este mayores a las de las cabañas de épocas proceso que, en realidad, fue una conti- más recientes y a su vez poco congruentes nua transformación. con su uso como un lugar para estabular ganado, por la poca cantidad de cabezas que habría podido albergar. La cata per- 3.1. La reaparición de los asentamientos mitió confirmar la existencia de dos bases y el inicio de una secuencia de muros de piedra que formaban un án- de ocupación ininterrumpida gulo recto y con un volumen más bien (300/200 calANE – 300 calNE) reducido. Por debajo de este derrumbe, Durante el s. iii/ii calANE, se supera un una capa de tierra negra con muchos car- escenario de 2.000 años (desde aproxima- bones y cenizas (una lar o residuos) mar- damente el 2400/2300 calANE) marcado caba el piso interior de la construcción. por la ausencia de datos arqueológicos. Se dató un carbón cuya datación se sitúa Los datos no abundan, pero un recinto de entre finales del s. iv y mediados del s. i habitación en el circo de Saboredo (Lac calANE (aunque, con mayor probabili- deth Mei), en la cabecera del valle de Ru dad, durante el s. ii calANE). Este tipo de dadatado probablemente el s. ii calANE. construcciones, cabañas relativamente Y un horno abierto de la misma época en grandes o pequeñas «casas» con zócalos de el valle de Monestero, muy similar por ti- piedras, serán una de las formas construc- pología y cronología al localizado en el tivas empleadas durante los siglos poste- cercano valle de Baiasca, se han vinculado riores. a la explotación del mineral de hierro en El yacimiento de Pletiu deth Pòrt de algunas zonas del PNAESM y sus áreas Caldes II (2200m), lo conforman los res- adyacentes (Augé et alii, 2012, Crespo et tos de una construcción de planta rectan- alii, 2008) (Figura 1). gular (4 metros de largo por 3 metros de

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 291 La ocupación ganadera de los Pirineos occidentales Ermengol Gassiot Ballbè, Albert Pèlachs Mañosa de Catalunya en época romana e inicios de la Edad Media

Figura 1. Mapa de los yacimientos de época romana y de inicios de la Edad Media en el Parque. 1- Tucdeth Lac Redon, 2- Lac Tort de Rius, 3- Conjunt de l’Estanh de Mar, 4- Estany Gran de Colieto II, 5-Pletiu dethPòrt de Caldes II, 6- Lac dethMei I, 7- Gerber II, 8- Gerber I, 9- Abric de l’Estany de Xemeneia, 10- Riu de les Abadies I , 11- Portarró, 12- Pletiu de Subenuix II, 13- EstanyXicSubenuix , 14- Fangassals, 15- Pletiu de la Coveta , 16- Abric de l’Estany de la Ribera, 17- PletaErdo, 18- Port de Rus, 19- Cometes de Casesnoves II, 20- Abric de l’EstanyLlebreta. ancho) interpretada como un espacio de contremos ante un pequeño asentamiento hábitat y diversos tramos discontinuos de ganadero de época romana. muro que podrían ser los restos de un cer- cado de grandes dimensiones. Un carbón Regresan las ocupaciones de pequeños del nivel de uso de la construcción ofreció abrigos una datación que muestra que el abando- A partir del cambio de era las evidencias no ocurrió entre el 129 y 330 calNE, con de asentamiento humano se incrementan mayor probabilidad entre el s. ii y iii cal- y, dentro de éstas, las de ocupaciones de NE. Aquí, sin embargo, no se recupera- pequeños abrigos rocosos. Estos espacios ron fragmentos de cerámica ni un área de habían sido objeto de un aprovechamien- hogar, aunque la cantidad de carbones to humano recurrente al final del Neolíti- era indicativa de un nivel de uso de la co, entre el último tercio del iv milenio y construcción. Y, por lo tanto, a pesar de la primera mitad del iii milenio (Gassiot la dificultad de asegurar que ambos recin- et alii, 2014a, Gassiot, 2016, Gassiot et tos están asociados, es posible que nos en- alii, 2016). Posteriormente, y durante el

292 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 La ocupación ganadera de los Pirineos occidentales Ermengol Gassiot Ballbè, Albert Pèlachs Mañosa de Catalunya en época romana e inicios de la Edad Media

Tabla 1. Yacimientos con ocupaciones fechadas por C14 entre el 300/200 calANE y 300 calNE. Yacimiento Código lab Datación (bp) Datación cal. Material Lac dethMei I Beta-290119 2120+/-40 350-300, 210-40 cal ANE Carbón Fangassals KIA-28279 2115 +/- 30 342-328, 204-49 calANE Carbón Conjunt de l’Estanh Beta-332027 1940+/-30 0-130 calNE Carbón de Mar (Abric 1) EstanyXicSubenuix KIA-32349 1875+/-30 70-225 calNE Carbón Port de Rus Beta-323409 1860+/-30 80-240 calNE Carbón PletiudethPòrt Beta-290116 1810+/-40 120-260, 280-330 calNE Carbón de Caldes II Tucdeth Lac Redon Beta-377578 1780+/-30 135-335 calNE Carbón (cabaña 2) Abric de l’Estany KIA-28278 1725+/- 243-393 calNE Carbón de la Ribera Pletiu de Subenuix II KIA-28277 1715+/-15 250-401 calNE Carbón (edificio 1) Lac Tort de Rius Beta - 332029 1690+/- 260-300, 320-420 calNE Carbón Gerber I Beta-278787 1580+/-40 401-569 calNE Carbón Abric de l’Estany KIA-26469 1530+/-30 432-600 calNE Llebreta Cometes de Beta-377579 1530+/-30 425-600 calNE Carbón Casesnoves II Riu de les Abadies I Beta- 278791 1520+/-40 430-617 calNE Carbón PletaErdo Beta-323406 1490+/-30 540-640 calNE Carbón Pletiu de la Coveta KIA-28281 1425+/-35 570-661 calNE Carbón Gerber II Beta-278788 1360+/- 40 605-719, 742-769 calNE Carbón Abric de l’Estany de Beta-278790 1340+/-40 614-723, 740-771 calNE Carbón Xemeneia Estany Gran KIA-28086 1155+/-30 773-794, 800-971 calNE Carbón de Colieto II resto de la prehistoria las señales de su uso 1) En las estructuras arquitectónicas de como lugar de refugio prácticamente des- la ladera del Lac de Mar (llano a aparecieron. No será hasta el s. i que vol- 2250 m, pastos), se han identificado verán a ser un lugar de refugio y hábitat distintos restos de muros de piedra humano que, a diferencia del Neolítico, que definen al menos seis recintos, también se vincula a la existencia de re- de los cuales como mínimo uno era cintos en su exterior, muy posiblemente de dimensiones relativamente gran- cercados. Esto sucede por primera vez des. Estos refugios se conforman ahora a partir de los siglos i o ii calNE. mediante muros que cierran las Dos ejemplos lo ilustran: pequeñas cavidades situadas debajo

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 293 La ocupación ganadera de los Pirineos occidentales Ermengol Gassiot Ballbè, Albert Pèlachs Mañosa de Catalunya en época romana e inicios de la Edad Media

de estos bloques, que desempeñan la acceso bien delimitado de medio función de techo y de cierre de algu- metro de ancho, una medida propia nos laterales. En ambos casos se de las construcciones para ganado observan muros bien conservados, ovino y caprino. En el pequeño son- aparentemente recientes, que se deo que se efectuó, además de la sobreponen a indicios de paredes ocupación de época contemporánea, más antiguas y sedimentadas. se constató la existencia de un estra- En el «abrigo 1» situado en el to con sedimento muy oscuro y centro del yacimiento, se efectuó un grandes cantidades de carbones por sondeo arqueológico pegado a la cara debajo de un sedimento arenoso. La interna del muro. Se reconocieron datación de un carbón dio una edad diversos momentos de ocupación en entre el 70 y 225 calNE que ilustra estratos superpuestos y separados por una ocupación del s. ii a la que se fases de abandono. El superior conte- vinculan las construcciones exterio- nía materiales relativamente recien- res. tes, entre ellos cerámica vidriada y una hoja de cuchillo de hierro. Por Al final del período, un nuevo tipo debajo se constató la presencia de dos de asentamiento niveles de hogar, con tierra negra, ce- En época imperial se constata el primer nizas y carbones. En ellos se recupe- caso de una modalidad de asentamiento raron también fragmentos de desconocida en la documentación etno- cerámica modelada tanto a mano gráfica e histórica del aprovechamiento como a torno. La datación del lar ganadero de los Pirineos centrales. Se tra- más antiguo, en el nivel 3, ha dado ta de conjuntos arquitectónicos confor- un resultado de entre 0 y 130 calNE. mados por una cantidad relativamente Posiblemente esta fecha esté marcan- elevada de recintos de habitación (los más do también la construcción de, al pequeños) y de estabulación, general- menos, una parte de los recintos cer- mente por encima de ocho y adosados o canos. En este caso, el abrigo habría entrelazados entre ellos, que se presentan funcionado como un espacio de ha- de forma agrupada y miden entre 50 y bitación vinculado con una serie de 100 m2. Hasta hace poco, se pensaba que estructuras de estabulación y gestión la construcción de este tipo de asenta- de ganado situadas en su exterior. mientos agrupados arrancaba en época 2) Un caso similar lo encontramos a visigótica y se prolongaba hasta la Baja orillas del Estany Xic de Subenuix Edad Media (García et alii, 2013; García (2.270m, bloques erráticos fractura- et alii, 2015). El avance de la investiga- dos, pastos alpinos y pinos negros ción en el PNAESM ha corregido esta dispersos). Entre las fracturas y los apreciación, ya que los datos procedentes bloques hay un espacio grande usado del conjunto del Tuc deth Lac Redon, en como refugio. En el exterior diversos el extremo noroeste del PNAESM mues- muros de piedra conforman entre tran que el inicio de este tipo de asenta- tres y cuatro cercados que entre los mientos es algo más antiguo. Tres ejem- 50 y 150 m2 y pueden medir hasta plos: 70cm. Uno de los cercados tiene un

294 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 La ocupación ganadera de los Pirineos occidentales Ermengol Gassiot Ballbè, Albert Pèlachs Mañosa de Catalunya en época romana e inicios de la Edad Media

1) El conjunto del Tuc deth Lac Redon imperial. Muestra cómo se confor- (2.415m), en una ladera sobre la vía maron asentamientos ganaderos de tránsito del circo de Rius al del donde confluían diversos rebaños. Lac Redon. Se compone de 14 recin- Las dimensiones de los diferentes cer- tos de entre 50 y 100 m2, que segu- cados muestran que cada uno de ellos ramente fueron cercados para gana- contenía entre 50 y 100 cabezas de do, y cuatro recintos de habitación. ganado adulto, a lo sumo. Llama El aparejo constructivo es muy sen- también la atención la recuperación cillo y se conforma con bloques de de restos de sílex tallado en el sondeo. dimensiones grandes alineados. El El hecho que el sílex sea un material patrón ganadero implicado en este alóctono en el Pirineo axial indica tipo de asentamiento es el de diver- que fue aportado de forma premedi- sos rebaños, separados en diferentes tada al yacimiento y que, por lo tan- cercados, y controlados por personas to, su utilización no fue producto de que pernoctan en al menos tres una actuación oportunista para resol- cabañas diferenciadas indicadoras de ver una necesidad sobrevenida pun- la voluntad de proteger o cerrar el tual. ganado de noche. Un sondeo en una 2) A orillas del Lac Tort de Rius, tam- de las cabañas de habitación permi- bién existe un conjunto arquitectó- tió identificar el nivel correspon- nico formado por diversos recintos. diente a su uso, en el que se recupe- En el abrigo dispuesto en el centro raron dos fragmentos de cerámica y del asentamiento se realizó otro dos pequeñas lascas de sílex. La data- pequeño sondeo. En él se documen- ción de un carbón por 14C se esta- taron tres fases de ocupación, corres- bleció entre el 135 y 335 calNE, pondientes a hogares y estratos con muy probablemente en el siglo iii. mucho carbón, alguna pequeña las- Esta fecha adelanta 200 o 300 quita de sílex y fragmentos de cerá- años en el tiempo el inicio de este pa- mica. La datación de un carbón de la trón que contrasta con el propio de ocupación inferior facilitó un resul- los últimos siglos y, especialmente, el tado de época bajo imperial, concre- que documenta la etnografía (García, tamente de entre el 260 y 420 calNE 2013; Gassiot y García, 2014). En (con mayor probabilidad durante el éste último los animales se repartían s. iv). En cambio, la ocupación en muy pocos establos, generalmente superior se situó entre el 1290 y dos, uno para ovejas lactantes y otro 1410 calNE. Queda pendiente defi- para el resto (Krüger, 1995; Violant, nir cuál es la correlación entre las 2001) aunque hubiera diferentes re- ocupaciones en el interior de este bañosde diferentes propietarios. abrigo y el resto de las construccio- Mientras, el pastor o pastores se alo- nes del asentamiento, así como si jaban en una o a lo sumo dos caba- éstas son todas de la misma época o ñas. no. La datación de este yacimiento 3) Un caso parecido es el del Poblat aporta información interesante sobre della Passada deth Nebot (2335m y la gestión pecuaria en época romana orientado al sur), con una gran can-

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 295 La ocupación ganadera de los Pirineos occidentales Ermengol Gassiot Ballbè, Albert Pèlachs Mañosa de Catalunya en época romana e inicios de la Edad Media

tidad de estructuras de diversa índo- evidencias romanas en los valles de la ver- le. Una de ellas, formada por 10 cer- tiente norte de la cordillera. Además, las cados y seis posibles cabañas o evidencias arqueológicas en el PNAESM recintos de habitación y un abrigo- durante los siglos iv, v e inicios del vi, almacén. Los cercados no son muy muestran una continuidad con los pará- grandes, inferiores a los 100m2 de metros de los siglos anteriores que se superficie útil interior, con la excep- mantendrá en lo esencial hasta bien en- ción de uno que alcanza los 197m2, trada la Edad Media. lo que significa que no pudieron albergar rebaños de más de algunas La ocupación de abrigos rocosos como lugar decenas de ovejas y cabras. Todavía de refugio y habitación no hay dataciones de este complejo. Durante el bajo imperio también encon- tramos abrigos rocosos empleados como La secuencia arqueológica del Parque lugares de refugio. Se han identificado Nacional está todavía en fase de construc- vestigios de ocupación humana en tres de ción y no es descartable que este tipo de estos abrigos: 1) Abric de l’Estany Llebreta, asentamientos perdurara hasta entrado el 2) Abric de l’Estany de la Ribera y 3) Abri- s. xiv, aunque sabemos que en el s. xvi los go del yacimiento Gerber I. Sin embargo, sistemas constructivos y de organización a diferencia de los casos descritos hasta de los asentamientos eran distintos (Gas- ahora, únicamente en el tercero se han siot y Garcia, 2014). identificado indicios de estructuras de es- tabulación de ganado o de otros recintos habitacionales. 3.2. La «eclosión tardo-romana» (300 – 550 calNE) 1) El Abric de l’Estany Llebreta (1.626m) A lo largo de lo que tradicionalmente de- se sitúa en la orilla del lago del mismo nominamos época bajo imperial, los testi- nombre. En sus cercanías se docu- monios arqueológicos de presencia hu- mentaron trazas de diversos «caleros» mana en el PNAESM se hacen cada vez u hornos de cal, cuya relación con el más frecuentes e intensos sobre todo en la abrigo se desconoce. La entrada es de vertiente norte del parque o en zonas rela- más de 2,5 metros de alto y su inte- tivamente accesibles desde las cuencas rior de aprox. 4,5 metros de largo por septentrionales. Es posible quese deba a la 3,5 metros de ancho. Cierra la entra- creciente presencia romana en el Valle de da la base de un muro de piedra (0,5 Aran los últimos siglos del imperio (Còts, metros de alto), que tiene restos de 2005). Un hecho que podría indicar la un derrumbe sedimentado. Un son- influencia del poblamiento romano de la deo documentó dos niveles de cenizas cabecera de la cuenca de la Garona, hin­ interpretados como dos hogares. El terland de la ciudad de Lugdunum Conve­ hogar más antiguo se dató entre el narum (la actual Saint Bertrand de Com- 432 y 600 calNE. En la excavación se minges). En todo caso, especulaciones al recogieron una quincena de fragmen- margen, lo cierto es que este incremento tos de cerámica modelada a mano, de asentamientos a partir de los siglos ii y pertenecientes a unos 4-5 recipientes iii se corresponde con un aumento de las diferentes.

296 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 La ocupación ganadera de los Pirineos occidentales Ermengol Gassiot Ballbè, Albert Pèlachs Mañosa de Catalunya en época romana e inicios de la Edad Media

2) El Abric de l’Estany de la Ribera (can- muros exteriores al abrigo indica que chal de grandes piedras a 2.380m). seguramente fueran edificados en En él se realizó un pequeño sondeo este período. que permitió documentar un estrato de casi 15cm de ancho formado por Continúa la construcción de cabañas grandes carbones y cenizas. Aunque grandes o casas pequeñas este lar era espeso, la capa de carbo- A lo largo de este período se siguieron nes no presentaba estratificación construyendo recintos de habitación de interna, indicando formación rápida más de 15 m2 de espacio interior. Este tipo y, seguramente, una ocupación de construcciones contrasta con el modelo durante un único período de tiempo típico de cabaña de pastor pequeña docu- sin que se pueda precisar su dura- mentadalos siglos xix y xx (Kruger, 1995; ción. La datación de un carbón indi- Violant, 2001) y arqueológicamente para có su ocupación en algún momento los últimos 1.000 años (Calastrenc, 2014; entre el 243 y 393 calNE. Gassiot y García, 2014; Orengo, 2010; 3) El yacimiento de Gerber I (2.240 m) Rendu, 2003). es similar a otros yacimientos con Un ejemplo es el «edificio 1» del numerosas construcciones que con- Pletiu de Subenuix II (2.165m, pastos). tienen al menos un abrigo ocupado El punto donde se localiza el asenta- como lugar de hábitat. A lo largo de miento tiene una visibilidad muy buena más de 1.000 m2 junto al abrigo hay sobre el Estany de Sant Maurici y una numerosos vestigios de muros que parte del valle de Espot. En el lugar se definen un mínimo de 6 o 7 recin- pueden distinguir restos de muros muy tos. Aunque sus dimensiones en sedimentados dispersos por un área de general no superan los 50m2, unos 500 m2. El «edificio 1» es un recin- podrían ser cercados. Llama la aten- to rectangular(4 metros de largo por 3 ción que algunos de ellos parecen metros de ancho). Una pequeña excava- haber sido construidos sobre lo que ción identificó un nivel de ocupación a parecen terrazas que definen superfi- 17-19cm de profundidad en el que se cies horizontales en una ladera muy recuperaron algunos fragmentos de sílex, inclinada. En el interior del abrigo se cerámica realizada a torno, fauna (hue- efectuó un sondeo. La excavación sos muy meteorizados por el sedimento), documentó diversas capas de tierra varios fragmentos de vidrio antiguo y al- con carbones y cenizas, hasta llegar a gunos carbones. Llama la atención la lo que parecía un hogar. En ese presencia de restos de vidrio, indicando nivel, además de algunos fragmentos que los ocupantes de la casa emplearon de cerámica, se recogió un fragmen- un ajuar nada habitual en períodos his- to de esquisto pulimentado, cuyo tóricos recientes. La datación de uno de uso todavía está por determinar. La los carbones del piso de ocupación dio datación de un fragmento de una una antigüedad de entre el 250 y 401 rama del hogar indica que esta ocu- calNE, mostrando que el abandono del pación se llevó a cabo entre el s. v y edificio se produjo seguramente durante la primera mitad del vi. El nivel de el s. iv. sedimentación y arrasamiento de los

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 297 La ocupación ganadera de los Pirineos occidentales Ermengol Gassiot Ballbè, Albert Pèlachs Mañosa de Catalunya en época romana e inicios de la Edad Media

¿Cultivo de cereal por encima parecen indicar también en el caso del de los 2000 m. en época romana? Pletiu de Subenuix II. En el Pletiu de Subenuix II, aparte del «edificio 1» se documentaron otros recin- 3.3. Los primeros siglos de la Edad Media tos, cercados y algo que es una novedad (550 – 950 calNE) con respecto a los yacimientos anteriores: bancales. Concretamente se trata de cua- Los registros arqueológicos no experi- tro muros de entre 10 y 15 metros de lon- mentaron ningún cambio brusco los pri- gitud y alrededor de un metro de alto que meros siglos de la Edad Media. Al contra- definen escalones en la ladera en diversos rio, cierta continuidad durante los siglos puntos. La funcionalidad de estas cons- v y vi. En cambio, en este período dismi- trucciones aún no se ha podido determi- nuyen de forma muy acusada los indicios nar con seguridad. Una opción es que de producción de hierro que en algunas pudieran haber servido para terraplenar el zonas cercanas al parque en los siglos pre- relieve y definir espacios llanos sobre los cedentes habían tenido una cierta entidad que levantar algún tipo de estructura. (Augé et alii, 2012; Pèlachs et alii, 2016). Otra posibilidad es que su construcción se relacione con algún tipo de cultivo. La Se extiende el uso de abrigos como refugio... morfología alargada de los espacios crea- El uso de pequeños abrigos como refugio dos así lo parece indicar. Sorprende por se consolida y se pueden dividir en dos los más de 2.000 metros de altitud en la modalidades: o bien forman parte de que se encuentra el asentamiento, una asentamientos mucho más extensos con zona generalmente relacionada exclusiva- muchas otras construcciones, o bien son mente con la ganadería. abrigos aislados que, a lo sumo, se vincu- La información de los análisis políni- lan a uno o dos cercados, muchas veces cos permite contrastar esta idea a pesar de de dimensiones reducidas. Este fue un las diferencias de cada valle. Así, en el es- fenómeno bastante extendido desde tany Llebreta (1.600m) los cereales son tiempos del Bajo Imperio y el siglo ix. importantes en la etapa republicana, de- Ejemplos se han localizado en el Pletiu de caen en la etapa alto imperial y se expan- la Coveta (siglos vi y vii), en el valle de den a partir del Bajo Imperio (Catalan et Monestero y en el Estany Gran de Colieto alii, 2013). En el estany de Burg II (siglos ix y x). (1.821m) (Bal et alii, 2011) la expansión se da también los primeros siglos de la ...pero también se consolidan los grandes nueva era. Tendremos que esperar al siglo asentamientos con muchos recintos xi para documentar polen por encima de agrupados los 2.200m. Ocurre en las turberas de Es- Durante los primeros siglos de la Edad tanilles y Montarenyo, a partir de las cua- Media las grandes agrupaciones de mu- les se ha documentado polen y anteras de chos cercados en un mismo lugar se vuel- cereal (Pérez-Obiol et alii, 2012). En de- ven más frecuentes y se incrementan. Ge- finitiva, datos que avalan la existencia de neralmente su superficie no supera de cultivos en medios subalpinos en deter- mucho los 50m2 y, muy escasamente, lle- minados momentos de la historia, posibi- ga a rozar los 100m2. Un buen ejemplo lidad que las terrazas documentadas nos lo ofrece el localizado en la Pleta

298 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 La ocupación ganadera de los Pirineos occidentales Ermengol Gassiot Ballbè, Albert Pèlachs Mañosa de Catalunya en época romana e inicios de la Edad Media d’Erdo, en el valle de Llacs, por encima de tear la posibilidad de que se llevara a cabo los 2.250metros de altitud y una exten- en el sitio algún tipo de agricultura. sión de 2.100m2 (García et alii, 2013). En total hay 17 posibles cercados, de los 3.4. Los cambios en el paisaje y la cuales uno supera por muy poco los apropiación de recursos naturales 100m2, otro 60m2 y el resto miden alre- dedor de 30m2. Este es un hecho llamati- En este apartado nos planteamos tres in- vo, ya que la mayoría no habrían podido terrogantes: 1) ¿Hubo minería en la anti- albergar más de 30 ovejas o cabras adul- guedad y de qué tipo? 2) ¿Existió explota- tas. El espacio central del asentamiento, ción forestal de madera? 3) ¿Cómo fué la prácticamente rodeado por cercados y ca- explotación agrícola y su relación con la bañas por todos sus lados, podría haber ganadería? ¿Han dejado registros arqueo- servido también una especie de establo lógicos? central. Divido por un muro interno, su Por lo que se refiere a la minería los superficie supera los 500m2. En el caso de antecedentes paleoambientales son evi- que ésta hubiera sido verdaderamente su dentes. Camarero et alii (1998) encontra- función, habría duplicado la capacidad ron en el Llac Redon (Alta Ribagorça) de los cercados «particulares».Completan importantes trazas de plomo entre el 467 el asentamiento cinco recintos mucho i el 1105 calNE, con un importante pico más pequeños, cuyas superficies oscilan hacia el 658 calNE (514 mg Kg-1). De entre los 5 y 15m2. En una de estas caba- forma más reciente Irabien et alii (2012) ñas se realizó un sondeo donde se identi- han confirmado una importante conta- ficó un hogar donde, además de carbo- minación por Pb en el estuario del río Bi- nes, se recuperó cerámica hecha a mano, dasoa (País Vasco) en la misma época algún clavo de hierro y restos de sílex ta- (660 calNE con ca. 400 mg Kg-1). Y otros llado. Su datación proporcionó una fecha autores como Galop et alii (2001) y Mon­ de entre el 540 y 640 calNE. na et alii (2004) han situado una fase de En el valle de Cabanes (periferia nor- contaminación por Pb entre los siglos ii te del PNAESM) también existe un asen- calANE i iv calNE. Para la zona de estu- tamiento con una gran cantidad de dio Pèlachs et alii (2016) han podido cercados. Se trata del yacimiento Abric de confirmar una señal de plomo en la tur- l’Estany de Xemeneia (ocupado durante la bera de la Bassa Nera, con un pico entre Edad del Bronce). La datación de uno de los siglos ii y v calNE. Falta encontrar los sus estratos proporcionó una antigüedad registros arqueológicos de esta actividad. del s. vi o principios del vii y se parece al Sin embargo, sí se ha podido caracterizar de la Pleta d’Erdo. la explotación del hierro. Precisamente, El asentamiento del Gerber II (2.240m) los datos más antiguos proceden de diver- es otro asentamiento formado por una sos puntos del valle de Baiasca y el horno gran cantidad de cercados y recintos. abierto citado anteriormente en el valle Nuevamente se localiza en uno de los va- de Monestero (Augé et alii, 2012). Con lles septentrionales del parque. Tiene un todo, ha sido en la Vall Ferrera (bosque interés especial por la existencia de tres de Virós) donde se han encontrado una terrazas o bancales superpuestos que esca- gran cantidad de talleres metalúrgicos lonan la ladera. Este hecho vuelve a plan- (conjuntos de zanja de mina, carbonera y

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 299 La ocupación ganadera de los Pirineos occidentales Ermengol Gassiot Ballbè, Albert Pèlachs Mañosa de Catalunya en época romana e inicios de la Edad Media restos de horno) entre los siglos iii y vi acompañados de una gran revolución téc- calNE. También allí se ha visto como el nica (Esteban et alii, 2003). Y lo mismo carboneo asociado modificó los pisos de se puede aplicar al aprovechamiento de vegetación de aquel momento entre los los pastos, que en algunos valles fue espe- 1200 y los 2000 metros (Pèlachs et alii, cialmente significativa (Ejarque et alii, 2009a; Augé et alii, 2012). Parece que la 2010). Y es que la apertura de los espacios distribución de estos hornos responde abiertos y la creación de zonas de ganade- más a la disponibilidad de mineral que a ría en la montaña que nos ocupa, no se la apropiación de dendrocombustible o a puede separar del sistema agrícola ya que la disponibilidad de agua. siempre han ido de la mano. De forma más reciente y menos estu- diada en detalle, en el ámbito de estudio se han observado lo que parecen talas se- 4. A modo de conclusión lectivas de madera de abeto, bien gestio- nadas durante el periodo republicano y 4.1. Aumento sostenido de los indicios fuertemente explotadas con el resto del de asentamiento humano bosque a partir del Alto Imperio (Pèlachs et alii, 2017). Así lo indican los datos po- Los últimos dos milenios de la prehistoria línicos del estany de Burg (Pallars Sobirà) en el actual PNAESM se caracterizan, en- (Bal et alii, 2011), Llebreta (Catalan et tre otras cosas, por la práctica ausencia de alii, 2013), y la Bassa Nera (Garcés et alii, vestigios de asentamientos humanos (Ca- 2017). Se desconoce qué tipo de arqui- talán et alii, 2013; Gassiot et alii, 2014a). tectura asociada a este hecho podría haber A partir de época romana esta paradoja en el PNAESM. empieza a resolverse. Ya desde el s. iii-ii ca- Las evidencias arqueológicas más cla- lANE empezamos a encontrar construc- ras se han encontrado ligadas al sistema ciones de pequeñas casas o cabañas gran- ganadero pero también agrícola a partir des que sirvieron como lugar de habitación de la presencia de terrazas. En este senti- humana. Estas casas destacan por sus di- do los datos ambientales indican valores mensiones, claramente superiores a las ca- bajos de agricultura en la cabeceras de la bañas de pastor de épocas posteriores y Noguera Pallaresa y el valle de Aran, y en descritas por la etnografía de los siglos xix cambio, evidencias agrícolas destacadas y xx. Este hecho plantea que posiblemente en el valle de Sant Nicolau (estany Lle- las personas que acompañaban los rebaños breta) (Catalan et alii, 2013) y estany de se organizaban de una forma bastante dife- Burg (Bal et alii, 2011). Los datos pa- rente a la imagen del pastor especializado y leoambientales coinciden con los arqueo- casi aislado de época contemporánea. Este lógicos y muestran como el incremento tipo de construcciones tendrá continuidad cerealístico acompañado de una gran dis- hasta el s. iii-iv calNE. minución del bosque ocurre a partir del Se ha destacado también la aparición siglo ii calNE. Durante la transición a la de un tipo de asentamiento inédito y que Alta Edad Media los indicios de aprove- desaparecerá antes del final de la Edad chamiento cerealístico son de los más im- Media: conjuntos arquitectónicos forma- portantes del Holoceno –junto con la dos por una elevada cantidad de recintos, Edad Media- y sin duda debieron ir entre los que se distinguen cercados y es-

300 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 La ocupación ganadera de los Pirineos occidentales Ermengol Gassiot Ballbè, Albert Pèlachs Mañosa de Catalunya en época romana e inicios de la Edad Media pacios de habitación. Generalmente los 4.2. Y también el impacto humano cercados tienden a ser pequeños, al igual en el medio vegetal que los lugares destinados a habitación. El desarrollo de unas pautas inéditas de Cuando no se aprovechan cornisas y pe- ocupación humana en el actual PNAESM queñas cavidades en bloques erráticos, conllevó nuevas formas de impacto en el consisten en pequeñas cabañas de muy entorno físico, principalmente en la ve- pocos metros cuadrados. Esta clase de getación. Se ha visto como a partir fun- asentamientos se empezaron a usar du- damentalmente del cambio de era el nú- rante los primeros siglos de nuestra era y mero de construcciones relacionadas con progresivamente su número fue crecien- la ganadería aumenta de forma muy evi- do. Con el tiempo también aumentó el dente. Este proceso tuvo su correlato en número de recintos, de cercados y de ca- la vegetación que se ha visto afectada por bañas, que contienen. como mínimo dos actividades puntual- La intensificación en la ocupación mente importantes: la minería y la «silvi- humana se plasma también en la recupe- cultura» del abeto. De este modo, a pesar ración de los abrigos como un lugar de re- que los procesos de ocupación van aso- fugio y de vivienda. Una gran parte de los ciados a la apropiación de los recursos pequeños abrigos del PNAESM que fue- naturales y, por lo tanto, cada valle pue- ron usados antes del s. xx tienen alguna de tener particularidades distintas, lo ocupación de las épocas tratadas en este cierto es que la gestión de los recursos trabajo. Este tipo de hábitats, que en mu- naturales (pastos, cultivos de cereal, mi- chas ocasiones conforman refugios relati- nerales, madera, etc.) fue absoluta. La vamente aislados, coexistieron en el más que probable gestión de los bosques tiempo con los asentamientos mayores. de abeto durante el periodo republicano Esto muestra que, como mínimo a partir y su explotación intensa durante el Alto del cambio de era y hasta entrada la época Imperio parecen indicar cierta especializa- medieval, se conformó un sistema de ción durante esta etapa hacía esta conífera. asentamiento y explotación ganadera de En paralelo, se consolida e intensifica el las zonas altas relativamente complejo. En uso del cereal y la existencia de cultivos él, seguramente, se alternaban momentos de altura va a más durante la época bajo de agregación de rebaños con otros de dis- imperial y la transición a la Alta Edad persión. Una posibilidad alternativa es Media. que convivieran en el espacio grupos de La combinación de las evidencias pa- diversos rebaños con sus respectivas co- leoambientales y arqueológicas ha aporta- hortes de pastores junto con rebaños aisla- do nuevos datos y abre nuevas perspectivas dos. Los rebaños eran reducidos e incluso sobre la explotación de los recursos natu- en los asentamientos más grandes y con rales en la antiguedad. Las disfunciones más cercados difícilmente superarían las entre los datos ambientales y arqueológi- 1.000 ovejas. Es llamativo que este proce- cos sólo se deben atribuir a las fragmenta- so de incremento de las evidencias ar- ciones de las informaciones y son una queológicas coincide con un período que oportunidad para trabajos y futuras cola- tradicionalmente en la historiografía (y en boraciones del todo necesarias. la arqueología) se considera como una «época oscura» y de crisis demográfica.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 301 La ocupación ganadera de los Pirineos occidentales Ermengol Gassiot Ballbè, Albert Pèlachs Mañosa de Catalunya en época romana e inicios de la Edad Media

Agradecimientos nomía y Competitividad – Fondos FEDER y «Estudio biogeografico históri- Este estudio no hubiera sido posible sin el co comparado (Montaña Cantábrica, Sis- soporte del Parc Nacional d’Aigüestortes i tema Central y Pirineos): 18.000 años de Estany de Sant Maurici y forma parte del cambios climáticos y antrópicos sobre es- conjunto de trabajos que se desarrollan en pecies forestales indicadoras (CSO2015- el nodo LTER-Aigüestortes. La financia- 65216-C2-1-P)» Ministerio de Economía ción ha sido posible gracias los proyectos: y Competitividad – Fondos FEDER, así «Modelización de los espacios prehistori- como al «Grup de Geografia Aplicada» cos de montaña. Un SIG del patrimonio (2014 SGR 1090) y al grupo «Arqueologia arqueológico y los territorios pastoriles» de la gestió dels recursos socials i del terri- (HAR2015-66780-P), Ministerio de Eco- tori – AGREST» (2014 SGR 1169).

Referencias bibliográficas

Augé, O.; Gassiot, E.; Pèlachs, A. 2012. «La producció de ferro a la protohistòria i època romana al Pallars Sobirà. L’exemple del Bosc de Virós a la Vall Ferrera». En: Garsineu Edicions. Boscos de Ferro. Actes de les Primeres Jornades de Recerca i Desenvolupament de la Vall Ferrera, 9-40. Bal, M.C.; Pèlachs, A.; Pérez-Obiol, R.; Julià, R.; Cunill, R. 2011. «Fire history and hu- man activities during the last 3300 calyr BP in Spain’s Central Pyrenees: the case of the Es- tany de Burg». Palaeo-3 300, 179-190. https://doi.org/10.1016/j.palaeo.2010.12.023 Calastrenc C. 2014. «De piedra, tierra y madera: una mirada comparativa entre las cabañas pirenaicas». En: I. Clemente, E. Gassiot, J. Rey (eds.). Sobrarbe antes del Sobrarbe, pinceladas de historia de los Pirineos, 177-192. Camarero, LL.; Masqué, P.; Devos, W.; Ani-Ragolta, I.; Catalan, J.; Moor, H.C.; Pla, S.; Sánchez-Cabeza, J.A. 1998. «Historical variations in lead fluxes in the Pyrenees (Northeast Spain) from a dated lake sediment core». Water, Air, and Soil Pollution 105, 439-449. https://doi.org/10.1023/A:1005005625972 Carracedo-Martin, V; Cunill, R.; Garcia-Codron, J.C.; Pèlachs, A.; Perez-Obiol, R.; Soriano-López, J.M. 2017. «Fuentes para la geografía histórica de los incendios forestales. Algunas consideraciones metodológicas». Cuadernos Geográficos 56 (3). Catalan, J.; Pérez Obiol, R.; Pla, S. (2001). «Canvis climàtics a Aigüestortes durant els darrers 15.000 anys». En: Generalitat de Catalunya (ed.). V Jornades sobre Recerca al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany Sant Maurici, 45-51. Catalan, J.; Pla, S.; Rieradevall, M.; Felip, M.; Ventura, M.; Buchaca, T.; Camarero, L.; Brancel, A.; Appleby, J.P.G.; Lami, A.; Grytnes, J.A.; Agustí-Panareda, A.; Thompson. R. 2002. «Lake Redó ecosystem response to an increasing warming in the Pyrennees during the twentieth century». Journal of Paleolimnology 28, 129-145. https://doi.org/10.1023/A:1020380104031 Catalan, J.; Pèlachs, A.; Gassiot, E.; Antolín, F.; Ballesteros, A.; Batalla, M.; Burjachs, F.; Buchaca, T.; Camarero, L.; Clemente, I.; Clop, X.; Garcia, D.; Giralt, S.; Jordana-

302 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 La ocupación ganadera de los Pirineos occidentales Ermengol Gassiot Ballbè, Albert Pèlachs Mañosa de Catalunya en época romana e inicios de la Edad Media

Lluch, L.; Madella, M.; Mazzucco, N.; Mur, E.; Ninyerola, M.; Obea, L.; Oltra, J.; Pérez-Obiol, R. Piqué, R.; Pla, S.; Rivera-Rondón, C.; Rodríguez, J.M.; Rodríguez- Antón, D.; Sáez, A.; Soriano, J.M. 2013. «Interacción entre clima y ocupación humana en la configuración del paisaje vegetal del Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici a lo largo de los últimos 15.000 años». En: L. Ramírez-Sanz, B. Asensio-Nistal (eds.). Proyectos de investigación en Parques Nacionales: 2009-2012: Naturaleza y Parques Nacionales, 71-92. Catalán, J.; Pla-Rabés, S.; García, J.; Camarero, L. 2014. «Air temperature-driven CO2 consumption by rock weathering at short timescales: Evidence from a Holocene lake sedi- ment record». Geochimica et Cosmochimica Acta 136, 67-79. https://doi.org/10.1016/j.gca.2014.04.005 Cots, P. 2005. «Els pobles de la prehistòria i l’antiguitat». En: C.M. Marugan, V. Rapalino. Història del Pallars. Dels orígens als nostres dies, 13-43. Crespo, C.; Gassiot, E.; Jiménez, J.; Morell, N. 2008. «L’explotació del ferro a finals de la protohistoria: l’exemple de la vall de Baiasca (Pallars Sobirà)». Arqueomediterrània 10, 191- 196. Cunill, R. 2010. Estudi interdisciplinmari de l’evolució del límit superior del bosc durant el período holocènic a la zona de Plaus de Boldís-Montarenyo, Pirineu central català. Tesi doctoral inèdita, Universitat Autònoma de Barcelona. Cunill, R.; Soriano, J.M.; Bal, M.C.; Pèlachs, A.; Pérez-Obiol, R. 2012. «Holocene treeli- ne changes on the south slope of the Pyrenees: a pedoanthracological analysis». Vegetation History and Archaeobotany 21(4-5), 373-384. https://doi.org/10.1007/s00334-011-0342-y Cunill, R.; Soriano, J.M.; Bal, M.C.; Pèlachs, A.; Pérez-Obiol, R. 2013. «Holocene high- altitude vegetation dynamics in the Pyrenees: a pedoanthracology contribution to an inter- disciplinary approach». Quaternary International 289, 60-70. https://doi.org/10.1016/j.quaint.2012.04.041 Davasse, B. 2000. Fôrets charbonniers et paysans dans les Pyrénées de l’est du moyen âge à nos jours. Une approche géographique de l’histoire de l’environnement. Toulouse: GEODE. Ejarque, A.; Miras, Y.; Riera, S.; Palet, J.M.; Orengo, H.A. (2010). «Testing microregional variability in the Holocene shaping of high mountain cultural landscapes: a palaeoenvironmen- tal case-study in the Eastern Pyrenees». Journal of Archaeological Science 37 (7), 1468-1479. https://doi.org/10.1016/j.jas.2010.01.007 Esteban, A. (coord.) Oliver, J.; Còts, P.; Pèlachs, A.; Mendizàbal, E.; Soriano, J.M.; Na- sarre, E.; Matamala, N. (2003). La humanización de las altas cuencas de la Garona y las No­ gueras (4500 a.C. – 1955 d.C.). Madrid : Servicio Nacional de Parques Nacionales. Galop, D. 1998. La fôret, l’homme et le tropeau dans les Pyrénées. 6000 ans d’histoire de l’environnement entre Garonne et Méditerranée. Toulouse : GEODE-FRAMESPA. Galop, D.; Tual, M.; Monna, F.; Dominik, J.; Beyrie, A.; Marembert, F. 2001. «Cinq millé- naires de métallurgie en montagne basque». Sud-Ouest Européen 11, 3-15. Garcés-Pastor, S.; Vegas-Vilarrúbia, T.; Cañellas-Boltà, N.; Rull, V.; Calero, M.A.; Giralt, S.; Valero-Garcés, B.; Gutiérrez, E.; Camarero, J.J. 2016. «Canvis limnològics i paisatgístics durant el darrer mil·leni a l’Estany de Sant Maurici: Estudi multiproxy». En: Generalitat de Catalunya (Ed.). La investigació al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, 33-42. Garcés-Pastor, S.; Cañellas-Boltà, N.; Pèlachs, A.; Soriano, J.M.; Pérez-Obiol, R.; Pé- rez-Haase, A.; Calero, M.A.; Andreu, O.; Escolà, N.; Vegas-Vilarrúbia, T. (2017). «Environmental history and vegetation dynamics in response to climate variations and hu- man pressure during the Holocene in Bassa Nera, Central Pyrenees». Palaeogeography, Pa­ laeoclimatology, Palaeoecology 479, 48-60. https://doi.org/10.1016/j.palaeo.2017.04.016

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 303 La ocupación ganadera de los Pirineos occidentales Ermengol Gassiot Ballbè, Albert Pèlachs Mañosa de Catalunya en época romana e inicios de la Edad Media

Garcia Casas, D. 2013. «Aproximación al poblamiento de las zonas de alta montaña pirenaicas desde la arqueología y la etnografía». Saguntum 45, 221-239. Garcia Casas, D.; Gassiot, E.; Mazzuco, N.; Obea, L.; Rodríguez Antón, D. 2013. «Més de 2000 anys d’arquitectura ramadera al Parc Nacional d’Aïguestortes i Estany de Sant Mau- rici: la investigació al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici». En: Generalitat de Catalunya (ed.). IX Jornades sobre recerca al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, 261-274. Garcia, D.; Gassiot, E.; Oliva, M. 2015. «Assentaments ramaders d’alta muntanya al Pallars i l’Alta Ribagorça: aparició i canvis durant l’Antiguitat Tardana i l’Edat Mitjana». En: Ajunta- ment de Barcelona, ACRAM (eds.). Actes del Vè Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya (Barcelona, 22-25 de maig de 2014), 603-614. Gassiot, E. (ed.). 2016. Arqueología del pastoralismo en el Parque Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Montañas humanizadas. Lleida: Organismo Autónomo de Parques Nacionales. Gassiot, E.; Garcia Casas, D. 2014. «Històries d’ovelles i pastures. Arqueologia dels darrers segles de ramaderia a l’alta muntanya». Afers 78, 451-470. Gassiot, E.; Rodríguez, D.; Pèlachs, A.; Pérez-Obiol, R.; Julià, R.; Bal, M.C.; Mazzucco, N. 2014a. «La alta montaña durante la Prehistoria: 10 años de investigación en el Pirineo ca- talán occidental». Trabajos de Prehistoria 71(2), 262-282. Gassiot, E.; Clemente, I.; Rey, J. 2014b. «Y cuando a los Pirineos no les llamábamos Pirineos. La arqueología de Sobrarbe dentro de la arqueología de los Pirineos y de las montañas del sur de Europa». En: I. Clemente, E. Gassiot, J. Rey (eds.) Sobrarbe antes del Sobrarbe, Pinceladas de historia de los Pirineos, 193-199 Gassiot, E. Clemente-Conte, I. Mazzucco, N.; García, D.; Obea, L.; Rodríguez-Antón, R. 2016. «Surface surveying in high mountain areas, is it possible? Some methodological considerations». Quaternary International 402, 35-45. https://doi.org/10.1016/j.quaint.2015.09.103 Irabien, M.J.; Cearreta, A.; Urteaga, M. 2012. «Historical signature of Roman mining acti- vities in the Bidasoa estuary (Basque Country, northern Spain): an integrated micropalaeon- tological, geochemical and archaeological approach». Journal of Archaeological Science 39 (7), 2361-2370. https://doi.org/10.1016/j.jas.2012.02.023 Jiménez Zamora, J. 2006. La imagen de los espacios de alta montaña en la prehistoria: el caso de los Pirineos Catalanes Occidentales. Departamento de Prehistòria, UAB, Bellaterra, en línea: http://hdl.handle.net/2072/12393 Krüger, F. 1995. Los Altos Pirineos. I. Comarcas, casa y hacienda. Zaragoza: D.G.A. Leunda, M.; González-Sampériz, P.; Gil-Romera, G.; Aranbarri, J.; Moreno, A.; Oliva- Urcia, B.; Sevilla-Callejo, M.; Valero-Garcés, B. 2017. «The Late-Glacial and Holoce- ne Marboré Lake sequence (2612 m a.s.l., Central Pyrenees, Spain): testing high altitude sites sensitivity to millennial scale vegetation and climate variability». Global and Planetary Change 157, 214-231. https://doi.org/10.1016/j.gloplacha.2017.08.008 Miras, Y.; Ejarque, A.; Riera, S.; Palet, J.M.; Orengo, H.; Euba, I. 2007. «Dynamique holo- cène de la végétation et occupation des Pyrénées andorranes depuis le Néolithique ancien, d’après l’analyse pollinique de la tourbière de Bosc dels Estanyons (2180 m, Vall del Madriu, Andorre)». Les comptes rendus 6 (4), 291–300. Monna, F.; Galop, D.; Carozza, L.; Tual, M.; Beyrie, A.; Marembert, F.; Chateau, C.; Dominik, J.; Grousset, F.E. 2004. «Environmental impact of early Basque mining and smelting recorded in a high ash minerogenic peat deposit». Science of the Total Environment 327, 194-214. https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2004.01.010

304 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 La ocupación ganadera de los Pirineos occidentales Ermengol Gassiot Ballbè, Albert Pèlachs Mañosa de Catalunya en época romana e inicios de la Edad Media

Montserrat, J.M. 1992. Evolución glaciar y postglaciar del clima y la vegetación en la vertiente sur del Pirineo: estudio Palinológico. Zaragoza: IPE– CSIC. Nadal, J.; Pèlachs, A.; Soriano, J.M.; Molina, D.; Cunill, R.; Bal, M-C. 2010. «Mètodes per a l’estudi transdisciplinar del paisatge d’àrees de muntanya». Documents d’Anàlisi Geo­ gràfica 55, 147-170. Orengo, H. 2010. Arqueología de un paisaje cultural pirenaico de alta montaña. Dinámicas de ocupación el valle del Madriu-Perafita-Claror (Andorra). Tesi doctoral, Institut Català d’Arqueologia Clàssica – Universitat Rovira i Virgili. Palet, J.M. 2005. «Pasturatges d’estiu al Champsaur (Alps del Sud, França) de la prehistòria a l’èpocamedieval: «signes» arqueològics i dinàmica territorial« En: S. Riera, R. Julià (ed.) Una aproximació transdisciplinar a 8000 anys d’història dels usos del sòl, 75-86. Palet, J.M.; Ejarque, A.; Miras, Y.; Riera, S.; Euba, I.; Orengo, H.A. 2007. «Formes d’ocupació d’alta muntanya a la serra del Cadí (Alt Urgell) i la vall de Madriu-Perafita-Claror (Andorra): estudi diacrònic de paisatges culturals pirinencs». Tribuna d’Arqueologia 2006, 229-254. Pèlachs, A.; Nadal, J.; Soriano, J.M.; Molina, D.; Cunill, R. 2009a. «Changes in Pyrenean woodlands as a result of the intensity of human exploitation: 2,000 years of metallurgy in Vallferrera, northeast Iberian Peninsula». Vegetation History and Archeobotany 18 (5), 403- 416. https://doi.org/10.1007/s00334-009-0218-6 Pèlachs, A.; Pérez-Obiol, R.; Ninyerola, M.; Nadal, J. 2009b. «Landscape dynamics of Abies and Fagus in the southern Pyrenees during the last 2200 years as a result of anthropoge- nic impacts». Review Palaeobotany Palynology 156 (3-4), 337-349. https://doi.org/10.1016/j.revpalbo.2009.04.005 Pèlachs, A.; Pérez-Obiol, R.; Soriano, J.M.; Pérez-Haase, A. 2016. «Dinàmica de la vegeta- ció, contaminació ambiental i incendis durant els últims 10.000 anys a la Bassa Nera (Val d’Aran)». En: Generalitat de Catalunya (ed.). La investigación al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, 75-87. Pèlachs, A.; Pérez-Obiol, R.; Soriano, J.M.; Cunill, R.; Bal, M-C.; García-Codron, J.C. 2017. «The role of environmental geohistory in high-mountain landscape conservation». En: Springer (ed.). High Mountain Conservation in a Changing World. Advances in Global Change Research 62. https://doi.org/10.1007/978-3-319-55982-7_5 Pérez-Obiol, R.; Bal, M.C.; Pèlachs, A.; Cunill, R.; Soriano, J.M. 2012. «Vegetation dyna- mics and anthropogenically forced changes in the Estanilles peat bog (southern Pyrenees) during the last seven millennia». Vegetation History and Archaeobotany 21 (4-5), 385-396. https://doi.org/10.1007/s00334-012-0351-5 Pla, S.; Catalan, J. 2005. «Chrysophyte cysts from lake sediments reveal the submillennial win- ter/spring climate variability in the northwestern Mediterranean region throughout the Ho- locene». Climate Dynamics 24, 263–278. https://doi.org/10.1007/s00382-004-0482-1 Rendu C. 2003. La Montagne d’Enveig, une estive pyrénéenne dans la longue durée. Canet: Ed. Trabucaire. Riera, S.; Esteban, A. 1997. «Els boscos pirinencs i l’activitat metal·lúrgica: aportacions de la paleobotànica». En: S. Riera (dir.). La Farga Catalana: un procés siderúrgic autòcton, 77-90. Soler, A.; Delgado, J.; Arcos, D.; Caedellach, E.; Ayora, C. 1995. «The diverse types of Au mineralization in the Pyrenees and their significance in the evolution of Hercynianorigen». En: J. Asava, B. Kribek, K. Zak (eds.). Mineral Deposits: From their origin to environmental impacts, 71-74. Violant, R. 2001. La vida pastoral al Pallars. Lleida: Garsineu.

Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 305 La ocupación ganadera de los Pirineos occidentales Ermengol Gassiot Ballbè, Albert Pèlachs Mañosa de Catalunya en época romana e inicios de la Edad Media

Walsh, K.; Mocci, F. 2003. «9000 ans d’occupation du sol en moyenne et haute montagne: la vallée de Freissinières dans le Parc national des Ecrins (Freissinières, Hautes-Alpes)». Archéo­ logie du Midi Médiéval 21, 185-198. https://doi.org/10.3406/amime.2003.1412 Walsh, K. 2005. «Risk and marginality at high altitudes: new interpretations from fieldwork on the Faravel Plateau, Hautes-Alpes». Antiquity 79, 289-305. https://doi.org/10.1017/S0003598X00114097

306 Treballs d’Arqueologia, 2017, núm. 21 Universitat Autònoma de Barcelona

TREBALLS d’ARQUEOLOGIA Núm. 21, 2017, ISSN 2339-6490 (en línia), ISSN 1134-9263 (en paper) http://revistes.uab.cat/treballsarqueologia

ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga 5 Presentació. ArqueoPyrenae, un projecte pirinenc 7 L’explotació dels territoris pirinencs orientals en època antiga (s. vi-i ane). 47 Appréhender les dynamiques agraires dans une région de montagne, la Cerdag- ne : état des lieux (Antiquité tardive/Haut Moyen Âge). 63 Les ressources minérales et végétales de la Cerdagne orientale. Bois, mines, fours à chaux, charbonnières et sites de transformation des minerais. L’apport de l’archéologie. 75 Els espais altimontans pirenaics orientals a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en ar- queologia del paisatge del GIAP-ICAC. 97 La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals en època antiga: el Castellot de Bolvir y el Tossal de Baltarga. 127 Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya entre els segles III ane - III ne: més que pernae. 147 L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère : une ruée vers l’argent ? Le cas des Corbières . 179 El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana en època altimperial. Novetats arqueològiques. 203 Une source de l’or pyrénéen et son exploitation dans l’Antiquité. 221 L’exploitation antique du cuivre dans le Séronais (Pyrénées centrales, France). Mine, métallurgie et hábitat. 245 Des tas de déchets petits et grands : vers des critères d’enregistrements com- muns nécessaires aux bases de données pour étudier dans la diachronie les pro- ductions sidérurgiques. 261 Vestiges de l’exploitation du fer aux époques pré romaine et romaine dans le district minier de Baillestavy (Pyrénées-Orientales, France). 285 La ocupación ganadera de los Pirineos occidentales de Catalunya en época ro- mana e inicios de la Edad Media