UN ASSENTAMENT D'EPOCA ROMANA A LA SERRA DE LA FONT DEL COSCO (AVINYONET DEL PENEDES) Tancats medievals per a bestiar Garraf MAG~MIRET JOSEP MlRET San t Pere de Ribes La Serra de la Font del Coscó es troba a la zona de con- tacte del massís calcari de Garraf amb la plana penedesenca, a la partió dels termes municipals de Sant Cugat Sesgarrigues i Avinyo- net. La font del Coscó esta situada al peu de la seva vessant nord. Des del seu cim (363 metres s. n. m.) es divisa una amplia pano- ramica del Penedes així com tota la regió S.0. del massís de Garraf i el mar, pero no la I ínia costera, que resta amagada per les elevacions muntanyoses. 182 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1981 - Magí Miret, i Josep Miret Ja en 1934 Martí Grivé assenyala al cim I'existencia d'un poblat iberic (1). Albert Ferrer i Pere Giró se'n feren ressó (2), i a partir de llavors sempre ha estat citat com a poblat en la biblio- grafia arqueologica. Aquesta classificació es basava en I'existencia d'un recinte i de ceramica iberica relacionada amb ell. EL RECINTE: Situat a I'extrem oest del cim, molt pla a causa de I'es- tratificació horitzontal de la serra, ocupa totalment una franja de cim, de nord a sud. Les coordenades geografiques són 5' 27' 5" de longitud i 40" 20' 25"de latitud (full 419, I.G.C., 1 :50.000) (fig. 1). El recinte té forma rectangular amb les cantonades meri- dionals arrodonides. Tres dels cantons estan formats per un amuntegament continu de pedres calcaries autoctones, mai no esquadrades i de tamany variable (normalment entre els 15 i els 30 cms.). Té uns tres metres d'amplada per mig metre d'alcada per terme mig. Aquest amuntegament sernbla, per les dimensions i morfologia dels materials que el constitueixen, no haver tingut mai un aparell col.locat acuradament. Originariament ja devien ésser simples acumulacions irregulars de pedres, ja que si no tampoc s'expliearia el desordre generalitzat amb el qual han arribat fins als nostres dies. El cantó septentrional resta perfectament delimitat per unes petites penyes de 5 - 6 m. de desnivell, suficient per impedir I'accés al tancat. El perímetre total és d'uns 290 m., i abraca una superfície aproximada d11,37 Ha. (fig. 2). A la vora del seu cantó meridional, el recinte és travessat per I'antiga carrerada reial de la Cerdanya. Per aquest cantó hi ha un petit ressalt rocós poc abrupte de 2 a 4 m. de desnivell, no suficient per impedir I'accés, i per aixo va haver-se de tancar amb un amuntegament de pedres com als cantons oriental i occidental. En aquest darrer, sobre un mur de pedres, hi ha un parell de depressions circulars rodejades per blocs grans que semblen correspondre a guaites de cacador, sense relació amb el tancat i posteriors en el temps. "Un assentament d'epoca romana a la serra de la Font del Coscó" 183 Marge del Moro o o Puig de la Mola , Fig. 1 Mapa de situació dels jaciments estudiats en aquest treball. Fig. 2 Planol del recinte de la Serra de la Font del Coscó. La part ratllada marca I'area de maxima concentració de ceramiques. 184 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1981 - MagíMiret,i Josep Miret L'interior del recinte no difereix en res de I'exterior: gran quantitat de roques afectades per processos de corrossió química típics dels terrenys carstics, poc sediment i vegetació de mates, coscoll, server, cards, argelagues, romaní i alguna alzina. A I'ex- terior del recinte hi ha algun pi ai'llat al cantó oest i un bosquet a la vessant nord, mentre que la resta t6 vegetació de tipus abans esmentada. La irregularitat del sol, molt rocós, i I'absencia total de restes constructives desautoritzen el pensar que aquest indret fos utilitzat com assentament huma. Els murs del recinte, a més a més, no semblen haver tingut finalitats defensives, sinó més aviat delimitadores d'un espai. Les característiques topografiques de I'indret, de relleu molt suau, obligarien a aixecar autentiques muralles en els cantons est i oest perque el tancat esdevingués una zona ben protegida, condicions que no s'acompleixen ni de bon tros. Es troben alguns pocs fragments ceramics escampats per tot el cim de la Serra, pero és SOIS en una petita zona on hi ha una concentració molt forta de materials, de I'ordre de fins i tot 273 fragments per metre quadrat visibles en superfície. Una freqüen- cia tan alta s'explica en part per I'extrema fragmentació dels materials (la majoria dels fragments no supera el centímetre d'eix maxim), pero no deixa d'ésser en certa manera sorprenent. Aquesta zona de troballes és situada a I'exterior del tancat, imme- diatament al costat del seu angle S.E. i s'escampen per la vessant sud, sobretot al peu del petit ressalt rocós. El nombre de troballes disminueix a mesura que ens allunyem del ressalt, pendent avall. En un petit sondeig hem pogut observar una capa de terra super- ficial de 15-20 cm. de gruix amb gran quantitat de fragments ceramics, que desapareixen a més profunditat. Fruit de continuades prospeccions superficials hem recollit una serie de materials I'inventari dels quals segueix a continuació (3): - 5 fragments de vern ís negre: 1 vora forma Lamb. 27 C, típica del segle -1 I (fig. 3,1) (41, un frag. de campaniana A, 2 Fig. 3 Ceramiques de la Serra de la Font del Coscó. 185 Fig. 4 Ceramiques de la Serra de la Foiit del Coscó. 186 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1981 - Maaí Miret, i Josep Miret frags. imitació del tipus A. 1 frag. imitació del tipus B, datables als segles -1 I i -l. - D'amfores de boca plana en tenim 29 frags. de nanses de forma semicircular i secció tendent a circular, entre les quals destaquen una amb una ditada marcada i una altra amb un cercle incís (fig. 3, 2 i 3), i 99 vores (fig.3, 4 a 12). Les pastes acostumen a ésser tricolors, ben cuites. Hi ha 4 frags. de pivots conics que podrien pertanyer a aquestes amfores (fig. 3, 13). El tipus de vora i de pasta assigna a aquest tipus ceramic una cronologia dins els dos últims segles abans del canvi diera, Cense que coneguem amb precisió el moment en que deixen d'utilitzar-se. - Dins del periode romano-republica podem encaixar 1 vora gris empuritana (fig. 3, 14), 7 vores de kalathos una d'elles amb una "dent de Ilop" pintada (fig. 3, 15 a 17), una vora d'im- fora italica (fig. 3, 18), una vora imitació d'amfora italica de pasta grogosa (fig. 3, 19) i vores, fons i nanses de ceramiques ibero-romanes de distints tipus (fig. 4, 1 a 4), així com 2 frags. de parets primes (1 - 2 mm. de gruix). - 4 vores de ceramica comuna de la forma Vegas 1 d'am- plia cronologia dins I'epoca romana (fig. 4,5 a 8) (5). - 15 vores d'amfores del tipus Dressel 2-4 (fig. 4, 10 i 11) (6) i 19 del Pascual 1 (fig. 4, 9) (7) datables en el segle I de I'era així com nanses i fragments de paret i de pivot. - 1 frag. vora Vegas 5 datable entre finals del s. I i finals del s. I I I o comencaments del IV (fig. 4, 12). - 1 frag. vora de tapadora forma Vegas 2, d'epoca alt-im- perial. - 1 frag. de sigil.lata italica amorf de finals del s. -1 o primers decennis del s. 1 (8). - 5 frags. diminuts i amorfs de sigil.lata dels segles I - II de I'era. "Un assentament d'epaca romana a la serra de la Font del Coscó" 187 - 11 frags. ceramica clara A, molt probablement del mateix vas, forma Lamboglia 10 (9) del segle I l. - 1 frag. de morter de 17 mm. de guix de paret amb trossets calcaris i de quars incrustats a la part interna. - 1 nucli i 2 esclats de sílex. - 1 frag. de la part superior d'un molí rotatori de granit. - Gran quantitat de fragments amorfs de distints tipus, entre els quals destaca la ceramica ibero- romana de pasta bico- lor. - Ceramiques bastes amb molt de desgreixant, de difícil atribució cronologica, algunes d'elles potser medievals. - 1 vora exvasada de ceramica grisa amb desgreixant de quars atribuible als segles XI - XII (Fig. 4, 13) (10). Al museu dlOlerdola hi ha també uns quants materials procedents d'aquest jaciment, entre els quals destaquem una destraleta polida, un fragment amorf de ceramica de vernís negre i una vora de ceramica clara probablement del tipus A. El fet que tots aquests materials siguin superficials difi- culta molt extreure'n informació. La cronologia inicial de I'assen- tament es pot situar dins el segle -11, quan la dominació romana havia arribat a les nostres terres. La vida en aquest lloc continua durant el segle II o potser fins i tot a les primeries del III. La data final de I'assentament, pero, és dificil de precisar per la manca de materials amb valor cronologic definit. A primera vista ressalta la gran quantitat d'amfora de boca plana de tradició iberica que es troba al jaciment, quantitat molt superior a qualsevol altre tipus de ceramica. Es anormal la poca quantitat d'amfora d'epoca republicana trobada, ja que general- ment abunda molt més que la d'epoca imperial, degut que a partir de I'epoca augustea, pels voltants del canvi d'era, les terres catalanes passen d'ésser zones d'importació a esdevenir grans exportadores de vi (11).