DOCSLIB.ORG

Del Romanticisme Al Modernisme

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Del Romanticisme Al Modernisme primeres 1 a 24 29/9/06 12:52 Página 2 Del Romanticisme al Modernisme Col·lecció de Pintura del Museu Diocesà de Barcelona Organització: Català · Castellano primeres 1 a 24 29/9/06 12:52 Página 4 Del Romanticisme al Modernisme Col·lecció de Pintura del Museu Diocesà de Barcelona Museu Diocesà de Barcelona Del 6 d’octubre al 5 de novembre de 2006 primeres 1 a 24 29/9/06 12:52 Página 8 Índex Presentacions 11 Vicente Sala Belló Josep M. Martí Bonet Pintura dels segles XIX i XX del Museu Diocesà de Barcelona 17 Francesc Fontbona Índex d’artistes 21 Catàleg d’obra 23 Bibliografia 181 Versión en castellano 183 primeres 1 a 24 29/9/06 12:52 Página 10 Vicente Sala Belló President de la Caja de Ahorros del Mediterráneo La Caja de Ahorros del Mediterráneo continua apostant fermament per una políti- ca de patrocini cultural com un servei a la societat actual, avui dia enormement sen- sibilitzada envers aquest àmbit. I més concretament, la nostra Obra Social es plan- teja prioritàriament la coneixença i la divulgació de la cultura mediterrània, de la qual la mostra que avui presentem és un exponent prou clar, en un dels camps de la creació tan fonamental com és la pintura. Novament gaudim del marc incomparable del monument de la Pia Almoina de Barcelona, seu del Museu Diocesà, per presentar l’exposició “Del Romanticisme al Modernisme”. És per a nosaltres tot un honor poder oferir al públic aquesta magní- fica col·lecció de pintura a cavall dels segles XIX i XX. Ho és perquè es tracta d’obres de grans mestres que en gran mesura han estat inèdites fins ara. I ho és perquè es tracta d’un clar exemple de la universalitat de la cultura. Els artistes presents pinta- ren fascinats per la llum del Mediterrani. Molts d’ells, catalans i valencians, havien nascut a la vora d’aquest mar ple de bells paisatges i intensos colors. Però d’altres vingueren d’arreu a la recerca dels contrastos que sols la llum mediterrània els podia proporcionar. Les diverses procedències, formacions i estils sols feren que enriquir la producció pictòrica d’aquesta zona i convertir-la en un focus artístic de primer ordre mundial al llarg del segle XX. I en el que portem del segle XXI podem apreciar que la font creativa continua inesgotable. Estem orgullosos de poder col·laborar en aquest esdeveniment que ens permet descobrir un ventall d’obres de gran genis de diferents períodes i plasmar-lo en aquest fascinant catàleg degut a l’acurat treball de disset especialistes de gran renom. Això ens fa manifestar el nostre desig que la relació iniciada amb el Museu Diocesà de Barcelona pugui ser constant i tan fructífera com fins ara. Del Romanticisme al Modernisme 11 primeres 1 a 24 29/9/06 12:52 Página 12 Josep M. Martí Bonet Director del Museu Diocesà de Barcelona La present mostra intitulada “Del Romanticisme al Modernisme” del Museu Diocesà de Barcelona pretén fer una oferta ben singular: palesar la coneixença i divulgació de la cultura mediterrània en un àmbit prou clar dins un camp de la cre- ació tan fonamental com és la pintura. Són setanta vuit peces de gran bellesa que van del romanticisme al modernisme: obres de grans mestres catalans, que el Museu Diocesà de Barcelona ha col·leccionat, estudiat i catalogat gràcies a grans especialistes i crítics d’art. Reiterem que el nostre objectiu és més agosarat del que suposaria presentar una simple exposició: voldríem contribuir modestament al dià- leg entre els països de la conca mediterrània a través d’un llenguatge eficaç i pecu- liar: el mateix art, especialment quan aquest és un exponent clar dels sentiments, bellesa i colors d’aquests pobles nostres que estan obligats a entendre’s també avui dia que tantes tensions sofreixen. És ben cert que amb la nostra exposició “Del Romanticisme al Modernisme” vol- dríem reviure el «Mare Nostrum». Amb aquesta expressió es volia no sols indicar el Mar Mediterrani, sinó tot un concepte ple d’evocacions històriques i àdhuc filosòfi- ques. En ella algú hi volgué veure el signe de la fraternitat de civilitzacions i vincu- lació harmònica entre els països que formen l’entorn mediterrani. Totes les cultures, per més diverses que fossin, durant molts segles confluïren en el Mediterrani al voltant d’una marítima plataforma. Així s’expressava l’historiador i filòsof d’Hispània Orosi (390-450). La conca mediterrània era l’enllaç de totes aque- lles cultures; era com una rotllana de països que sota la vigilància de Roma, s’ager- manaven, respectant-se mútuament en llurs costums, lleis i tradicions. Precisament era la civilització greco-romana la que feia d’aglutinadora de tantes cultures i civilitzacions com l’egípcia, persa, fenícia, cartaginesa... Per això la “Mediterrània” fou tan beneficiosa durant molts segles, fins arribar als segles VII-XIX en què esdevingué una malaurada barrera de ruptura motivada per religions, races i llengües. Oh dissort, així s’acabà el “Mare Nostrum”! Cal, però, que de nou s’es- tableixin (o voldríem que s’establissin) vincles d’entesa, que abans ja existien, i, per això, caldrà de nou respectar-nos, comprendre les peculiaritats de cada país, i retro- bar-nos en el diàleg i comprensió sinceres. Existeix òbviament un diàleg molt vàlid que ens pot ajudar moltíssim a establir nous ponts d’entesa. És el llenguatge de l’art, especialment quan aquest s’arrela a les essències de cada poble. Així succeeix en l’art que anomenem modernista i romanticisme tan típics en els components dels pobles de la riba mediterrània cata- lana, francesa, provençal, italiana... Fou una autèntica floració d’art que, àdhuc avui dia, ajuda a valorar els pobles que posseeixen una bellesa tant exultant i tan típica Del Romanticisme al Modernisme 13 primeres 1 a 24 29/9/06 12:52 Página 14 d’aquest estil, principalment en la pintura. En aquestes obres hom descobreix els valors mediterranis amb peculiars característiques, color i forma que són l’espill de l’ànima dels nostres pobles. Submergits en aquest ambient d’entesa la mostra del Museu Diocesà —patrocina- da per la Caja de Ahorros del Mediterráneo— vol ofertar una plataforma de renova- da valoració del nostre art que serà el preàmbul —esperem— d’un sincer i fecund diàleg entre tots els pobles que constitueixen l’antic «Mare Nostrum». Augurem que aquesta boniquíssima exposició tingui molt d’èxit i aprofitem de nou aquestes ratlles per manifestar el nostre agraïment a la Caja de Ahorros de la Mediterránea i al director artístic Dr. Francesc Fontbona que amb exquisit interès i amb la col·laboració del Sr. Pere Jordi Figuerola, conservador del Museu Diocesà, han creat tan singular i expressiva mostra amb el seu esplèndid catàleg en el qual hi ha participat una gran munió de professors i historiadors de l’art. Finalment, el Museu Diocesà de Barcelona com a receptor d’aquest llegat del doc- tor Francesc d’A. Ros i Vendrell, sacerdot diocesà i gran pedagog català (1907-1991), reitera la seva gratitud a ell i a la seva família, i li ret de nou el seu homenatge. Del Romanticisme al Modernisme 15 primeres 1 a 24 29/9/06 12:52 Página 16 Pintura dels segles XIX i XX del Museu Diocesà de Barcelona Francesc Fontbona Membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi El 1856, a la “Esposición Anual de la Asociación de Amigos de las Bellas Artes” de Barcelona, Ramon Martí i Alsina exhibia una pintura que portava el títol de Un novi- cio mínimo. En demanava 1000 rals de billó, una quantitat notable, si tenim en compte que Marià Fortuny en aquella mateixa exposició demanava 1100 rals pel seu Los Almogabares [sic], i que cap dels paisatges que exposà allà mateix Enric Ferau, un pintor de considerable anomenada aleshores, arribaven a aquesta quan- titat, ni tal sols la seva vista de la muralla de terra -on ara hi ha el Paral·lel-, que és ara per ara el millor paisatge conegut de Ferau i que es conserva en una col·lecció de Mataró. Doncs ara aquest Novicio mínimo de Martí i Alsina és molt segurament el Frare pre- gant, datat el mateix 1856, que forma part de la col·lecció del Museu Diocesà de Barcelona, procedent de la col·lecció del Dr. Francesc d’A. Ros, sacerdot, pedagog i bon afeccionat a l’art. Es tracta, ben cert, d’una obra atípica i juvenil, que enri- queix el coneixement de l’art del seu autor. D’altra banda aquesta pintura, pel seu tema, encaixa de ple en el que s’espera d’un Museu Diocesà; com també hi encai- xen lògicament altres peces existents al Museu, com el quadre de joventut de Lluís Graner Santa Maria de Vallvidrera o les vistes a l’oli de les esglésies de Badalona i de Vilallonga de Ter, de Joan Roig i Soler, indrets que ha identificat precisament en les fitxes que ha fet per aquest mateix catàleg Lluïsa Sala. Tanmateix darrerament el Museu Diocesà de Barcelona vol excedir els seus límits tòpics i s’està convertint en un museu tout court, sense adjectius. A part del seu ric fons d’art medieval i barroc, diverses donacions han fet d’ell receptacle de bones pintures i dibuixos dels segles XIX i XX, no necessàriament de tema cristià, alhora que ja fa temps que porta una política d’exposicions que sobrepassen l’àmbit estric- tament religiós per a competir, amb èxit, amb les altres institucions museístiques catalanes que a més de formar i custodiar un patrimoni cultural fan activitats paral·leles que ajudin a fer més visible la institució.
Load more

Recommended publications
  • Francesc Miquel Quílez Corella Document
    DADES PERSONALS NOM I COGNOMS: FRANCESC MIQUEL QUÍLEZ CORELLA DOCUMENT NACIONAL D’IDENTITAT: 38544514-X Lloc i data d’expedició: Barcelona, 01-08-2006 Data de naixement: 28-09-1958 Localitat: Blancas Provincia: Terol Domicili: Avda. de Madrid, 60, 4rt 2ona Localitat: Barcelona Codi Postal: 08028 Activitat professional actual: Cap de l’Àrea del Gabinet de Dibuixos i Gravats del Museu Nacional d’Art de Catalunya DADES ACADÈMIQUES Títols acadèmics Llicenciat en Geografia i Història: Universitat de Barcelona, secció d’Història- Història Contemporània, 1982 Llicenciat en Filosofia i lletres, Divisió Geografia i Història, (secció d’art): Universitat Autònoma de Barcelona, 1987 Llicenciat amb grau en Història de l’art: Universitat Autònoma de Barcelona, 1988. Qualificació: Excel.lent per unanimitat. Tribunal: President: Joaquín Yarza Luaces; Vocals: Antoni Marí, Bonaventura Bassegoda Premi Extraordinari de Llicenciatura de la secció d’art, Curs 1998-1999: Universitat Autònoma de Barcelona, 1990 Publicacions, articles i capítols de llibre Articles de revista 1 «La cultura artística de Pablo de Céspedes», Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar, XXXIX, Saragossa, 1990, p. 65-85 «La fortuna crítica del pintor Antoni Viladomat: la configuració d’un mite artístic», Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, I, Barcelona, 1993, p. 215-226 «Una obra inèdita de Manuel Tramulles: el retrat de Carlos Antonio de Azcón Potay, comte de Vallcabra», Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2, Barcelona, 1994, p. 185-199 «Bonaventura Planella i la pintura catalana del primer terç del segle XIX», Locus Amoenus, I, Bellaterra, 1995, p. 193-207 «A l’entorn de l’activitat pictòrica de Pere Pau Muntanya al Camp de Tarragona», Locus Amoenus, 4, Bellaterra, 1998-1999, p.
    [Show full text]
  • Context Històric I Social: 1.1
    LA DONA: "SUBJECTE" i "OBJECTE" DE L'OBRA D'ART. ANNEX I. 1.- Context històric i social: A la segona meitat del segle XIX, als països occidentals, es va portat a terme la consolidació dels moviments obrers: sindicats i partits polítics funcionaven per arreu. El 1873 es va produir una forta depressió econòmica que va durar aproximadament uns 10 anys i que va afectar les formes de vida i les pautes de conducta social. A la vegada va entrar en crisi la concepció positivista del món dominant fins aleshores. Fou una època en la qual el fet de ser dona havia de ser difícil. La burgesia havia agafat molta força i amb ella la institució matrimonial, perquè garantia hereus legítims als quals s’havia de deixar tot allò que el matrimoni havia acumulat. Per aquests motius la societat es guiava per rígits i severs codis sexuals patits sobretot per la dona. Els matrimonis ben poques vegades eren encara per amor, però això sí, la dona havia de ser totalment fidel. Amb el desenvolupament industrial i el creixement de la burgesia, s’havien portat ja a la pràctica els ideals dels il.lustrats. Tots els canvis econòmics i socials que es van produir a la primera meitat del segle van conduir a l’establiment d’una forma ritual-simbòlica del paper de la dona a la nova societat industrial. Fou llavors quan es separaren definitivament els dos móns: el món privat de la llar, de la familia, i el món públic, de la societat. La dona va quedar reclüida definitivament en el primer i totalment exclosa del segon, reservat únicament i exclussivament per als homes.
    [Show full text]
  • Catalan Modernism and Vexillology
    Catalan Modernism and Vexillology Sebastià Herreros i Agüí Abstract Modernism (Modern Style, Modernisme, or Art Nouveau) was an artistic and cultural movement which flourished in Europe roughly between 1880 and 1915. In Catalonia, because this era coincided with movements for autonomy and independence and the growth of a rich bourgeoisie, Modernism developed in a special way. Differing from the form in other countries, in Catalonia works in the Modern Style included many symbolic elements reflecting the Catalan nationalism of their creators. This paper, which follows Wladyslaw Serwatowski’s 20 ICV presentation on Antoni Gaudí as a vexillographer, studies other Modernist artists and their flag-related works. Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Josep Llimona, Miquel Blay, Alexandre de Riquer, Apel·les Mestres, Antoni Maria Gallissà, Joan Maragall, Josep Maria Jujol, Lluís Masriera, Lluís Millet, and others were masters in many artistic disciplines: Architecture, Sculpture, Jewelry, Poetry, Music, Sigillography, Bookplates, etc. and also, perhaps unconsciously, Vexillography. This paper highlights several flags and banners of unusual quality and national significance: Unió Catalanista, Sant Lluc, CADCI, Catalans d’Amèrica, Ripoll, Orfeó Català, Esbart Català de Dansaires, and some gonfalons and flags from choral groups and sometent (armed civil groups). New Banner, Basilica of the Monastery of Santa Maria de Ripoll Proceedings of the 24th International Congress of Vexillology, Washington, D.C., USA 1–5 August 2011 © 2011 North American Vexillological Association (www.nava.org) 506 Catalan Modernism and Vexillology Background At the 20th International Conference of Vexillology in Stockholm in 2003, Wladyslaw Serwatowski presented the paper “Was Antonio Gaudí i Cornet (1852–1936) a Vexillographer?” in which he analyzed the vexillological works of the Catalan architectural genius Gaudí.
    [Show full text]
  • El Pintor Ramon Martí Alsina (1826-1894)
    El pintor Ramon Martí Alsina (1826-1894): Contrastos de la seva vida a partir d’una documentació inèdita, i proposta d’un primer catàleg Volum 1: Història de la seva vida i la seva obra Tesi doctoral Autora: Mª Concepción Chillón Domínguez Director: Dr. Bonaventura Bassegoda i Hugas Departament d’Història de l’Art Universitat Autònoma de Barcelona Barcelona, abril 2010. Volum 1 Història de la seva vida i la seva obra “Ya que ha llegado el momento de ordenar cuanto pienso relativo al Arte de la Pintura por toda clase de escitaciones y por una suprema necesidad de mi espíritu, me haré cargo de que escribo para ti y para todos mis hijos; el amor de padre me obligará a depurar más mis juicios en este libro, y así ellos tendrán la garantía de ser respetados sin tener yo necesidad, así, de decir que escribo para el mundo... Qué mejor satisfacción puedo reportar de mi trabajo que el dejaros trazada la [línea] que debo seguir” Ramon Martí Alsina Índex general: Volum 1 Presentació i agraïments (p. 21-29) Primera part: Història de la seva vida i el seu entorn. Recorregut biogràfic Capítol 1. Els primers anys. Formació i inicis (1826-1850) (p. 33-51) 1.1. Records d’infantesa. Anècdotes sobre els primers passos vers l’art de la pintura (p. 33) 1.2. Els estudis de Ramon Martí Alsina. El batxillerat, la Universitat i, per fi, algunes classes a Llotja (p. 39) 1 1.3. Dos exàmens conservats del seu pas per la universitat (p. 45) 1.4.
    [Show full text]
  • La Trajectòria Professional Del Fotògraf Francesc Serra I Dimas (1877 – 1967)
    La trajectòria professional del fotògraf Francesc Serra i Dimas (1877 – 1967) Autora: Carla Arbós Valls Director: Bonaventura Bassegoda Hugas Màster Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic Departament d’Art i de Musicologia . Facultat de Filosofia i Lletres Universitat Autònoma de Barcelona . 2017-201 - Uno ha asistido a nada menos que al traspaso de un siglo. Y no de una manera indiferente ¿Vé usted? En mi archivo guardo 50 mil fichas. Toda una época vive, palpita, se anima con solo ir al laboratorio y operar en las placas con los ácidos. Eso ¿no es hermoso?¿No es bello poder fijar los recuerdos? Francesc Serra i Dimas, 1964 Agraïments Primerament, voldria agrair a totes aquelles persones que de manera directa o indirecta s’han involucrat en la realització d’aquest Treball de Final de Màster, ja que sense la seva col·laboració i dedicació, no hagués estat possible dur-lo a terme. Moltes gràcies, doncs, al director d’aquesta tesi el Professor Bonaventura Bassegoda, per guiar- me, aconsellar-me i indicar-me a qui i on acudir al llarg d’aquesta investigació, i també per la confiança dipositada i l’empenta rebuda; i a la Núria Llorens, coordinadora del màster Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic de la Universitat Autònoma de Barcelona, per assenyalar-me un tema de recerca que s’ha adequat perfectament al meu bagatge acadèmic entorn de l’art i la fotografia, com també per la seva disposició i gran amabilitat en tot moment. Per altra banda, voldria expressar la meva més sincera gratitud als familiars de Francesc Serra Dimas, als qui els hi dedico aquesta memòria, per la seva confiança i proximitat, per obrir-me les portes de casa seva i rebrem tan amablement.
    [Show full text]
  • Colección Salvat 25 Años 1994-2019 Índice
    Colección Salvat 25 años 1994-2019 Colección Salvat 25 años 1994-2019 Índice Una colección nacida por generación espontánea 7 Javier Peris Colección Salvat. 25 años de compromiso 13 Llucià Homs 25 años, 25 obras 19 Biografías de los artistas 73 Conversación con Lluís Lleó y Julio Vaquero 81 Textos en inglés 89 Una colección nacida por generación espontánea Javier Peris Desde la Antigüedad, ya descrita por Aristóteles y luego sustentada por otros científicos de los siglos XVII y XVIII como René Descartes o Isaac Newton, ha existido una hipótesis –hoy obsoleta– que sostenía que ciertas formas de vida, tanto animal como vegetal, nacían de manera espontánea a partir de la materia orgánica, inorgánica o de una combinación de ambas. Tal afirmación jamás llegó a tener una explicación científica, pero se llegó a esta conclusión por evidencia visual. La hipótesis de la generación espontánea aborda la idea de que la materia inerte puede generar vida por sí misma, lo que vendría a denominarse autogénesis. Aristóteles afirmaba que algunas partes de la materia sin vida contienen un «principio activo», gracias al cual, en condiciones adecuadas, podían producir un ser vivo. Este «principio activo» se equiparó al concepto de energía, la cual a su vez se consideraba la capacidad para producir una acción. Nuestra colección de arte contemporáneo en gran formato nació también por generación espontánea, es decir, fruto de la autogénesis. Está en mi memoria aquel año 1994 en el que con mi madre hablaba de cuál sería el recibimiento por parte de personas y empresas colaboradoras de Salvat ubicadas en otros lugares del mundo, lógicamente con otras culturas y pensamientos religiosos, cuando les enviábamos nuestras tarjetas de felicitación navideñas, con las imágenes más tradicionales de nuestra fe católica.
    [Show full text]
  • Regatul Romaniei
    RegatulRomaniei file:///C:/Programele%20Mele/IstorieRomania1/RegatulRomaniei/Regat... Regatul României Visul unirii tuturor românilor sub un singur steag a frământat mințile conducătorilor încă din cele mai vechi timpuri, dar alianțele militare și interesele de ordin comercial nu au fost în favoarea simplificării relațiilor dintre diferitele formațiuni statale. În vechime, țările românești au negociat protecția celor două mari imperii ale romanilor, apoi începând cu secolul al XIII-lea au întreținut legături de prietenie și ajutor mutual cu Polonia și Lituania. Din secolul al XV-lea, ca state vasale Imperiului Otoman dar sub protecția directă a Hanatului Crimeei, s-a pus problema formării unui eyalat turcesc comun. Proiectul a fost însă refuzat cu dârzenie, ca urmare a divergențelor de ordin religios. Ca o soluție de compromis, sultanii au permis independența religioasă a celor trei principate, în schimbul dependenței economice. Situația de criză a intervenit o dată cu revoluția și apoi războiul de independență purtat de greci și sârbi. Sub aripa ocrotitoare a Bisericii Ortodoxe Răsăritene, creștinii din toate țările Balcanice au ridicat la început glasul, apoi armele, cerând vehement ieșirea din situația de compromis religios. Ca rezultat, boierii și dragomanii greci au fost maziliți, iar mănăstirile filiale ale celor de la Muntele Athos au fost secularizate. În urma grecilor au rămas nenumăratele lor rude născute din alianțe cu casele boierești autohtone, practic aproape toată crema boierimii. Pentru a umple vidul administrativ rămas s-a hotărât instituirea unei locotenențe domnești, ajutată de o Adunare Constituantă a fruntașilor celor două țări. În ambele principate, toate sufragiile au fost întrunite în anul 1859 de Colonelul Alexandru Ioan Cuza, cu funcția de Ministru de Război, fost deputat de Galați și fost șef al Miliției de la Dunărea de Jos.
    [Show full text]
  • Eliseo Meifrén (1859-1940) the Hole Rock, Sa Foradada, Mallorca
    Eliseo Meifrén (1859-1940) The Hole Rock, Sa Foradada, Mallorca Signed, lower right: E Meifren Oil on canvas 31½ x 39½ in – 80 x 100 cm Frame size 38 x 45¾ in – 96.5 x 116.2 cm Artist description: A painter of international renown, Meifrén exhibited throughout Europe and the Americas. Born in Barcelona, Eliseo Meifrén had anticipated a career in Medicine before giving up his studies and turning to painting, enrolling at the Escola de la Llotja, a School of Art and Design in Barcelona. Following his studies, Meifrén was awarded a Gold Medal at a Valencia Regional exhibition, a testament to his precocious talent and at the age of nineteen travelled to Paris, followed by a period in Italy before returning to Spain in 1881, Exhibiting at the National Exhibition of Fine Arts. In 1882, Meifrén married Dolores Pajarin and settled in Paris but they travelled widely frequently returning to Barcelona, where in 1888 he sat on the jury for the Barcelona World Exhibition. The year 1889 saw the artist exhibit at the Paris World Exhibition and the same year show sixty oil paintings at the Sala Parés in Barcelona, the following year showing forty landscape paintings based on his travels in Spain, France and Italy. In 1892, Meifrén and his wife returned to Paris where he worked, ‘en plein air’ and became closely associated with the Impressionists. In 1897, he was invited by the Director of the Gabinete Literario to Las Palmas in the Canary Islands, while continuing to exhibit widely, including the award of a Gold Medal at the Paris World Exhibition of 1900, and a Silver Medal at the subsequent Brussels Exhibition.
    [Show full text]
  • General Curator
    GYCF JEJU 2019 Annex 1 GENERAL CURATOR Rosa Pera Curator, critic, teacher, consultant in cultural management and contemporary art Currently Curator of the exhibition Radical Curiosity: in the Buckminster Fuller Orbit. Espacio Fundación Telefónica, Madrid, and ArtScience Museum, Singapore. Teacher of Research Processes in Art and Design in the Master’s Degree in Research and Experimentation in Design at BAU Design College of Barcelona and Teacher-consultant. History, Theory & Critique of Design, UOC-Universitat Oberta de Catalunya. PhD student, writing Doctoral Thesis on Hybrid Institution: Design as communicating vessel with Science, Contemporary Art and Architecture (UVIC- Universitat de Vic. Translation, Gender & Cultural Studies program.) Rosa Pera has a long career as curator and critic. Lately, she has curated several exhibitions on contemporary art and design. She has been also involved in different projects focused on intervention in public space, usually involving the participation of people in several contexts and taking in account specific situations. She was the General Curator of the I Global Youth Culture Forum in Jeju (2018) Some exhibitions she has curated recently: (Underlined words correspond to links) Transutopies. Mobility. Movement. Movilization (CentroCentro, Madrid, 2018); On the Table. Ai Weiwei (La Virreina Centre de la Imatge, Barcelona, 2015); Out of Place (Design Hub, Barcelona, 2015) Rosa Pera was the Founding Director of Bòlit Contemporary Art Centre (2008-2012) in Girona (Spain). She curated several group exhibitions there, among others: Límbicus, Dread To be Devoured, Desire To Be Devoured, Altar Ego, Variable Future, Dark Nights of the Soul, Left to Your Own Devices, Landscape? She has developed also different projects exploring participation and public space through art, in museums and in urban environments as well: Quòrum (2004, La Capella, Barcelona); Roving.
    [Show full text]
  • Les Obres D'art Patrimonials Fora D'andorra
    LES OBRES D’ART PATRIMONIALS FORA D’ANDORRA Benvingudes a casa vostra! LES OBRES D’ART PATRIMONIALS FORA D’ANDORRA Benvingudes a casa vostra! 3 EXPOSICIÓ COMITÈ D’HONOR REALITZACIÓ FOTOGRAFIES Jaume Blassi CAP DE GOVERN D’ANDORRA COL·LABORACIÓ TÈCNICA I CIENTÍFICA Joan Burgués Martisella Antoni Martí Petit Jordi Camps Lluís Carbonell Mireia Campuzano Josep Casanova MINISTRE DE CULTURA Cèsar Favà Àlex Tena / mira audiovisual Albert Esteve Garcia Anna Izquierdo Lourdes López AUDIOVISUAL PRESIDENT CRÈDIT ANDORRÀ Susana López Museu Nacional d’Art de Catalunya Jaume Casal Mor Paz Marqués mira audiovisual Gemma Martín DIRECTOR GENERAL DE FEDA Mireia Mestre RESTAURACIÓ I REPRODUCCIONS Albert Moles Núria Oriols Francesc Arraiza Cristina Portell Àngels Comella DIRECTOR GENERAL D’ANDORRA TELECOM Mireia Tarrès Pere de Llobet Jordi Nadal Mireia Vidal Lourdes López Gemma Ylla-Català Paz Marqués GERENT D’ANDORRA TURISME Vicens Martí Betim Budzaku TEXTOS Núria Oriols Cèsar Favà Mireia Tarrès DIRECTOR DE PATRIMONI CULTURAL Bernadeta Garrallà Mireia Vidal Olivier Codina Vialette Lourdes López Gemma Martín TALLERS PEDAGÒGICS Marta Planas Regina Codina ORGANITZACIÓ Mercè Pujol Júlia Guerra Lourdes López COMISSARIAT COORDINACIÓ DOCUMENTAL Marta Planas Marta Planas I MATERIAL GRÀFIC Toni Zamora Mireia Berenguer COORDINACIÓ Isidre Escorihuela Sílvia Castro Francesc Xavier Mingorance DISSENY I PRODUCCIÓ Bernadeta Garrallà Marta Planas Marta Planas Ferran Pujol DISSENY DE L’ESPAI Francesc Ribó Susanna Vela Sílvia Castro Gemma Ylla-Català CONSERVACIÓ DISSENY GRÀFIC Bernadeta Garrallà PARTICIPACIÓ ARTÍSTICA Jordi Pinós Javier Balmaseda Francesc Ribó FONS FOTOGRÀFICS IL·LUMINACIÓ ANA, Arxiu Nacional d’Andorra Toni Rueda BOFILL Arquitectura AFB, Arxiu fotogràfic de l’Ajuntament de MUNTATGE I REALITZACIÓ TÈCNICA Barcelona ARCA, Fusteria ANC, Arxiu Nacional de Catalunya, Joan Vélez, Olot CLAROR, Pintures PCA, Fons Patrimoni Cultural d’Andorra CRISTALLERIES LAUREDIANES, Vidres ©Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic.
    [Show full text]
  • Mercat De L'art, Col·Leccionisme I Museus 2018
    Han participat en aquest volum: Altres volums que recullen les ponències de les MERCAT DE L’ART, Jornades: FERNANDO ALCOLEA COL·LECCIONISME I MUSEUS Antiquaris, experts, col·leccionistes i museus. Investigador independent El comerç, l’estudi i la salvaguarda a la Catalunya del 2018 segle XX. Barcelona, 2013. Memoria Artium, 15. BONAVENTURA BASSEGODA Mercat de l’art, col·leccionisme i museus. Estudis sobre Universitat Autònoma de Barcelona Bonaventura Bassegoda el patrimoni artístic a Catalunya als segles XIX i XX. Barcelona, 2014. Memoria Artium, 17. CLARA BELTRÁN CATALÁN Ignasi Domènech (eds.) Des de l’octubre de 2012 s’han fet vuit jornades o seminaris científics Universitat de Barcelona Antics i nous col·leccionistes. Materials per a la amb el títol de Mercat de l’Art, Col·leccionisme i Museus, que han història del patrimoni artístic de Catalunya. M. ÀNGELS LÓPEZ PIQUERAS donat com a resultat permanent la publicació de set volums amb les Barcelona, 2015. Memoria Artium, 19. Investigadora independent ponències que s’hi han presentat. Actualment, aquest material con- Bonaventura Bassegoda Ignasi Domènech (eds.) figura un veritable corpus de valuosa documentació entorn del feno- Col·leccionistes, antiquaris, falsificadors i museus. MARIA ANTÒNIA CASANOVAS Noves dades sobre el patrimoni artístic de Catalunya men del col·leccionisme d’art a Catalunya. Fundació La Fontana al segle XX. Barcelona, 2016. Memoria Artium, 21. Agents del mercat artístic i col·leccionistes. Nous estudis FRANCESC FONTBONA La nostra intenció amb la realització d’aquesta jornada ha estat crear sobre el patrimoni artístic de Catalunya als segles XIX Institut d’Estudis Catalans una plataforma on poder presentar uns resultats de recerca i discu- i XX.
    [Show full text]
  • Fortuna Crítica De L'obra D'alfred Sisquella I Oriol
    La concepció antimoderna i la deshumanització de l’art; fortuna crítica de l’obra d’Alfred Sisquella i Oriol (Barcelona, 1900 – Sitges, 1964) Isidre Roset i Juan ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) i a través del Dipòsit Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) y a través del Repositorio Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB.
    [Show full text]