primeres 1 a 24 29/9/06 12:52 Página 2 Del Romanticisme al Modernisme Col·lecció de Pintura del Museu Diocesà de Barcelona Organització: Català · Castellano primeres 1 a 24 29/9/06 12:52 Página 4 Del Romanticisme al Modernisme Col·lecció de Pintura del Museu Diocesà de Barcelona Museu Diocesà de Barcelona Del 6 d’octubre al 5 de novembre de 2006 primeres 1 a 24 29/9/06 12:52 Página 8 Índex Presentacions 11 Vicente Sala Belló Josep M. Martí Bonet Pintura dels segles XIX i XX del Museu Diocesà de Barcelona 17 Francesc Fontbona Índex d’artistes 21 Catàleg d’obra 23 Bibliografia 181 Versión en castellano 183 primeres 1 a 24 29/9/06 12:52 Página 10 Vicente Sala Belló President de la Caja de Ahorros del Mediterráneo La Caja de Ahorros del Mediterráneo continua apostant fermament per una políti- ca de patrocini cultural com un servei a la societat actual, avui dia enormement sen- sibilitzada envers aquest àmbit. I més concretament, la nostra Obra Social es plan- teja prioritàriament la coneixença i la divulgació de la cultura mediterrània, de la qual la mostra que avui presentem és un exponent prou clar, en un dels camps de la creació tan fonamental com és la pintura. Novament gaudim del marc incomparable del monument de la Pia Almoina de Barcelona, seu del Museu Diocesà, per presentar l’exposició “Del Romanticisme al Modernisme”. És per a nosaltres tot un honor poder oferir al públic aquesta magní- fica col·lecció de pintura a cavall dels segles XIX i XX. Ho és perquè es tracta d’obres de grans mestres que en gran mesura han estat inèdites fins ara. I ho és perquè es tracta d’un clar exemple de la universalitat de la cultura. Els artistes presents pinta- ren fascinats per la llum del Mediterrani. Molts d’ells, catalans i valencians, havien nascut a la vora d’aquest mar ple de bells paisatges i intensos colors. Però d’altres vingueren d’arreu a la recerca dels contrastos que sols la llum mediterrània els podia proporcionar. Les diverses procedències, formacions i estils sols feren que enriquir la producció pictòrica d’aquesta zona i convertir-la en un focus artístic de primer ordre mundial al llarg del segle XX. I en el que portem del segle XXI podem apreciar que la font creativa continua inesgotable. Estem orgullosos de poder col·laborar en aquest esdeveniment que ens permet descobrir un ventall d’obres de gran genis de diferents períodes i plasmar-lo en aquest fascinant catàleg degut a l’acurat treball de disset especialistes de gran renom. Això ens fa manifestar el nostre desig que la relació iniciada amb el Museu Diocesà de Barcelona pugui ser constant i tan fructífera com fins ara. Del Romanticisme al Modernisme 11 primeres 1 a 24 29/9/06 12:52 Página 12 Josep M. Martí Bonet Director del Museu Diocesà de Barcelona La present mostra intitulada “Del Romanticisme al Modernisme” del Museu Diocesà de Barcelona pretén fer una oferta ben singular: palesar la coneixença i divulgació de la cultura mediterrània en un àmbit prou clar dins un camp de la cre- ació tan fonamental com és la pintura. Són setanta vuit peces de gran bellesa que van del romanticisme al modernisme: obres de grans mestres catalans, que el Museu Diocesà de Barcelona ha col·leccionat, estudiat i catalogat gràcies a grans especialistes i crítics d’art. Reiterem que el nostre objectiu és més agosarat del que suposaria presentar una simple exposició: voldríem contribuir modestament al dià- leg entre els països de la conca mediterrània a través d’un llenguatge eficaç i pecu- liar: el mateix art, especialment quan aquest és un exponent clar dels sentiments, bellesa i colors d’aquests pobles nostres que estan obligats a entendre’s també avui dia que tantes tensions sofreixen. És ben cert que amb la nostra exposició “Del Romanticisme al Modernisme” vol- dríem reviure el «Mare Nostrum». Amb aquesta expressió es volia no sols indicar el Mar Mediterrani, sinó tot un concepte ple d’evocacions històriques i àdhuc filosòfi- ques. En ella algú hi volgué veure el signe de la fraternitat de civilitzacions i vincu- lació harmònica entre els països que formen l’entorn mediterrani. Totes les cultures, per més diverses que fossin, durant molts segles confluïren en el Mediterrani al voltant d’una marítima plataforma. Així s’expressava l’historiador i filòsof d’Hispània Orosi (390-450). La conca mediterrània era l’enllaç de totes aque- lles cultures; era com una rotllana de països que sota la vigilància de Roma, s’ager- manaven, respectant-se mútuament en llurs costums, lleis i tradicions. Precisament era la civilització greco-romana la que feia d’aglutinadora de tantes cultures i civilitzacions com l’egípcia, persa, fenícia, cartaginesa... Per això la “Mediterrània” fou tan beneficiosa durant molts segles, fins arribar als segles VII-XIX en què esdevingué una malaurada barrera de ruptura motivada per religions, races i llengües. Oh dissort, així s’acabà el “Mare Nostrum”! Cal, però, que de nou s’es- tableixin (o voldríem que s’establissin) vincles d’entesa, que abans ja existien, i, per això, caldrà de nou respectar-nos, comprendre les peculiaritats de cada país, i retro- bar-nos en el diàleg i comprensió sinceres. Existeix òbviament un diàleg molt vàlid que ens pot ajudar moltíssim a establir nous ponts d’entesa. És el llenguatge de l’art, especialment quan aquest s’arrela a les essències de cada poble. Així succeeix en l’art que anomenem modernista i romanticisme tan típics en els components dels pobles de la riba mediterrània cata- lana, francesa, provençal, italiana... Fou una autèntica floració d’art que, àdhuc avui dia, ajuda a valorar els pobles que posseeixen una bellesa tant exultant i tan típica Del Romanticisme al Modernisme 13 primeres 1 a 24 29/9/06 12:52 Página 14 d’aquest estil, principalment en la pintura. En aquestes obres hom descobreix els valors mediterranis amb peculiars característiques, color i forma que són l’espill de l’ànima dels nostres pobles. Submergits en aquest ambient d’entesa la mostra del Museu Diocesà —patrocina- da per la Caja de Ahorros del Mediterráneo— vol ofertar una plataforma de renova- da valoració del nostre art que serà el preàmbul —esperem— d’un sincer i fecund diàleg entre tots els pobles que constitueixen l’antic «Mare Nostrum». Augurem que aquesta boniquíssima exposició tingui molt d’èxit i aprofitem de nou aquestes ratlles per manifestar el nostre agraïment a la Caja de Ahorros de la Mediterránea i al director artístic Dr. Francesc Fontbona que amb exquisit interès i amb la col·laboració del Sr. Pere Jordi Figuerola, conservador del Museu Diocesà, han creat tan singular i expressiva mostra amb el seu esplèndid catàleg en el qual hi ha participat una gran munió de professors i historiadors de l’art. Finalment, el Museu Diocesà de Barcelona com a receptor d’aquest llegat del doc- tor Francesc d’A. Ros i Vendrell, sacerdot diocesà i gran pedagog català (1907-1991), reitera la seva gratitud a ell i a la seva família, i li ret de nou el seu homenatge. Del Romanticisme al Modernisme 15 primeres 1 a 24 29/9/06 12:52 Página 16 Pintura dels segles XIX i XX del Museu Diocesà de Barcelona Francesc Fontbona Membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi El 1856, a la “Esposición Anual de la Asociación de Amigos de las Bellas Artes” de Barcelona, Ramon Martí i Alsina exhibia una pintura que portava el títol de Un novi- cio mínimo. En demanava 1000 rals de billó, una quantitat notable, si tenim en compte que Marià Fortuny en aquella mateixa exposició demanava 1100 rals pel seu Los Almogabares [sic], i que cap dels paisatges que exposà allà mateix Enric Ferau, un pintor de considerable anomenada aleshores, arribaven a aquesta quan- titat, ni tal sols la seva vista de la muralla de terra -on ara hi ha el Paral·lel-, que és ara per ara el millor paisatge conegut de Ferau i que es conserva en una col·lecció de Mataró. Doncs ara aquest Novicio mínimo de Martí i Alsina és molt segurament el Frare pre- gant, datat el mateix 1856, que forma part de la col·lecció del Museu Diocesà de Barcelona, procedent de la col·lecció del Dr. Francesc d’A. Ros, sacerdot, pedagog i bon afeccionat a l’art. Es tracta, ben cert, d’una obra atípica i juvenil, que enri- queix el coneixement de l’art del seu autor. D’altra banda aquesta pintura, pel seu tema, encaixa de ple en el que s’espera d’un Museu Diocesà; com també hi encai- xen lògicament altres peces existents al Museu, com el quadre de joventut de Lluís Graner Santa Maria de Vallvidrera o les vistes a l’oli de les esglésies de Badalona i de Vilallonga de Ter, de Joan Roig i Soler, indrets que ha identificat precisament en les fitxes que ha fet per aquest mateix catàleg Lluïsa Sala. Tanmateix darrerament el Museu Diocesà de Barcelona vol excedir els seus límits tòpics i s’està convertint en un museu tout court, sense adjectius. A part del seu ric fons d’art medieval i barroc, diverses donacions han fet d’ell receptacle de bones pintures i dibuixos dels segles XIX i XX, no necessàriament de tema cristià, alhora que ja fa temps que porta una política d’exposicions que sobrepassen l’àmbit estric- tament religiós per a competir, amb èxit, amb les altres institucions museístiques catalanes que a més de formar i custodiar un patrimoni cultural fan activitats paral·leles que ajudin a fer més visible la institució.