Mercat De L'art, Col·Leccionisme I Museus 2018

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Mercat De L'art, Col·Leccionisme I Museus 2018 Han participat en aquest volum: Altres volums que recullen les ponències de les MERCAT DE L’ART, Jornades: FERNANDO ALCOLEA COL·LECCIONISME I MUSEUS Antiquaris, experts, col·leccionistes i museus. Investigador independent El comerç, l’estudi i la salvaguarda a la Catalunya del 2018 segle XX. Barcelona, 2013. Memoria Artium, 15. BONAVENTURA BASSEGODA Mercat de l’art, col·leccionisme i museus. Estudis sobre Universitat Autònoma de Barcelona Bonaventura Bassegoda el patrimoni artístic a Catalunya als segles XIX i XX. Barcelona, 2014. Memoria Artium, 17. CLARA BELTRÁN CATALÁN Ignasi Domènech (eds.) Des de l’octubre de 2012 s’han fet vuit jornades o seminaris científics Universitat de Barcelona Antics i nous col·leccionistes. Materials per a la amb el títol de Mercat de l’Art, Col·leccionisme i Museus, que han història del patrimoni artístic de Catalunya. M. ÀNGELS LÓPEZ PIQUERAS donat com a resultat permanent la publicació de set volums amb les Barcelona, 2015. Memoria Artium, 19. Investigadora independent ponències que s’hi han presentat. Actualment, aquest material con- Bonaventura Bassegoda Ignasi Domènech (eds.) figura un veritable corpus de valuosa documentació entorn del feno- Col·leccionistes, antiquaris, falsificadors i museus. MARIA ANTÒNIA CASANOVAS Noves dades sobre el patrimoni artístic de Catalunya men del col·leccionisme d’art a Catalunya. Fundació La Fontana al segle XX. Barcelona, 2016. Memoria Artium, 21. Agents del mercat artístic i col·leccionistes. Nous estudis FRANCESC FONTBONA La nostra intenció amb la realització d’aquesta jornada ha estat crear sobre el patrimoni artístic de Catalunya als segles XIX Institut d’Estudis Catalans una plataforma on poder presentar uns resultats de recerca i discu- i XX. Barcelona, 2017. Memoria Artium, 23. Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts tir-los amb comoditat amb tots els diferents sectors vinculats a les arts: de Sant Jordi universitaris, professionals dels museus, antiquaris, galeristes, mar- Mercat de l’art, col·leccionisme i museus 2017. Bella- xants, experts, restauradors, col·leccionistes i afeccionats en gene- terra i Sitges: Universitat Autònoma de Barcelo- AITOR QUINEY na, 2018. Versió en línia: ral. Estem convençuts de la plena complementarietat de tots aquests Biblioteca de Catalunya https://ddd.uab.cat/record/196868?ln=ca punts de vista perquè el progrés del col·leccionisme al llarg de la histò- ria ha anat sempre en paral·lel a la formació dels museus i a la configu- ració del coneixement i l’estudi de les arts. Per això, hem cregut en la utilitat d’una jornada en la qual coincidir i compartir informacions i coneixences, amb un format amable i en un lloc d’una forta emprem- ta simbòlica en la història del col·leccionisme a Catalunya com és el Palau de Maricel de Sitges. MERCAT DE L’ART, DE L’ART, MERCAT I MUSEUS 2018 COL·LECCIONISME Mercat de l’art, col·leccionisme i museus 2018 Mercat de l’art, col·leccionisme i museus 2018 Bonaventura Bassegoda Ignasi Domènech (eds.) Bellaterra-Sitges 2019 Universitat Autònoma de Barcelona. Dades catalogràfiques I. Bassegoda i Hugas, Bonaventura, ed. II. Domènech i Vives, Ignasi, ed. Mercat de l’Art, Col·leccionisme i Museus 2018 / Bonaventura Bassegoda i Hugas (ed.) / Domènech i Vives, Ignasi (ed.) – Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 2019 ISBN 978-84-09-13014-6 (Museus de Sitges) ISBN 978-84-490-8631-1 (UAB) 1. Col·leccionistes i col·leccions d’art 2. Museus d’Art Edició Consorci del Patrimoni de Sitges Davallada, 12. 08870 Sitges www.museusdesitges.cat ISBN 978-84-09-13014-6 Universitat Autònoma de Barcelona Servei de Publicacions 08193 Bellaterra [email protected] / www.uab.cat/publicacions ISBN 978-84-490-8631-1 Il·lustració de la coberta Museu Basols (Barcelona) 1913. Institut Amatller d’Art Hispànic. Arxiu Mas. Clixé C-7532 Documentació i coordinació d’originals Meritxell Verneda Producció editorial Servei de Publicacions de la UAB Impressió Ediciones Gráficas Rey, SL Dipòsit Legal B-13.358-2019 © dels autors © UAB/Consorci del Patrimoni de Sitges Tots els drets reservats. Sumari Presentació, per Bonaventura Bassegoda i Ignasi Domènech ................... 9 Fernando Alcolea Albero, El comercio artístico entre Madrid y Barcelona a mediados del siglo xix .............................................. 13 Bonaventura Bassegoda, La gran pinacoteca de Sebastià Anton Pascual i Inglada ................................................... 47 Clara Beltrán Catalán i M. Àngels López Piqueras, Maria Regordosa i Oleguer Junyent: amistat i passió col·leccionista ........... 107 María Antonia Casanovas, Fundació La Fontana. Col·lecció d’instruments etnomusicals i de ceràmica espanyola ................. 155 Francesc Fontbona, La col·lecció pictòrica de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País..................................................... 171 Aitor Quiney, L’estudi del col·leccionisme d’enquadernacions històriques i artístiques a Catalunya .................................... 191 Índex onomàstic ..................................................... 217 Presentació El 26 d’octubre de 2018 es va celebrar un cop més al Saló d’Or del Palau de Maricel de Sitges la setena Jornada Mercat de l’Art, Col·leccionisme i Mu- seus, gràcies a la iniciativa del Consorci del Patrimoni de Sitges. Ens sentim contents i satisfets per la continuïtat d’aquestes jornades adreçades als uni- versitaris, conservadors de museus, agents del mercat i afeccionats. Les Jor- nades són ja una tradició de tardor ben establerta, que alguns esperem amb delit tot l’any per sentir les novetats de la recerca sobre el col·leccionisme, conèixer nous investigadors i obrir un marc de contactes personals que sovint van més enllà del dia concret de la trobada. La puntual presentació per escrit en forma de llibre de les ponències de l’any anterior ens permet recordar i fi- xar les informacions rebudes i, alhora, ens confirma en la utilitat de la nostra iniciativa, que d’aquesta manera permet consolidar el camp de coneixement de l’estudi de la tasca dels col·leccionistes i dels agents del comerç, que malau- radament són encara poc apreciats i reconeguts com a agents enriquidors del nostre patrimoni artístic. Els museus públics i les fundacions privades no es fan sols, per això ens cal fer visible l’entusiasme i el criteri dels seus creadors. Aquest és el nostre objectiu. En aquest volum que ara es presenta, hi trobarem sis estudis que tracten dels nostres temes habituals. Tres s’ocupen de col·leccions antigues; és el cas de la singular figura de Maria Regordosa (1888-1920), analitzada per Clara Beltrán i Maria Àngels López Piqueras. Aquesta dama barcelonina fou una activa i fina col·leccionista que, malgrat la seva mort prematura, va marcar un perfil propi com a col·leccionista, amb molt de criteri i entusiasme, i que les autores han pogut documentar mitjançant la correspondència amb Ole- guer Junyent, un personatge que es revela clau com a assessor en el comerç d’antiguitats del seu temps. Aquest treball també és una primera pedra en la reivindicació d’una major atenció envers la presència femenina en aquest camp d’activitats culturals. Un segon estudi ens l’ofereix Bonaventura Bas- - 9 - Mercat de l’art, col·leccionisme i museus 2018 segoda, que estudia la biografia i la col·lecció de Sebastià Anton Pascual (1807-1872), segurament el creador de la pinacoteca privada de mestres antics i moderns més extensa que ha existit mai a casa nostra. Aquest treball pre- senta l’afegit notable de transcriure sencer l’inventari inèdit de tota la col- lecció. Un tercer estudi, que devem a Francesc Fontbona, s’ocupa d’un antic recull, que en aquest cas no es troba dispers en altres col·leccions, sinó que ha perdurat. Es tracta de les pintures que encara es conserven a la seu de la Societat Econòmica d’Amics del País de Barcelona, que són fruit d’antics concursos promoguts per la institució al segle xix. Seria, per tant, el cas, pot- ser el més antic —juntament amb l’Ateneu—, del que avui anomenem una col·lecció corporativa. En cada jornada intentem fer una mirada panoràmica sobre una tipologia de col·leccionisme. Enguany, Aitor Quiney ens ha parlat de les enquadernaci- ons d’art, una especialitat molt relacionada amb la bibliofília, però que va més enllà de la raresa i la qualitat del llibre i se centra en la tasca artística de l’en- quadernació. Catalunya ha tingut grans mestres enquadernadors i també ara sabem que ha tingut destacats afeccionats a aquesta forma de treball d’art. Dins l’àmbit de la història del comerç d’art, present sempre en el nostre re- pertori anual, Fernando Alcolea, investigador independent i membre d’una nissaga d’antiquaris, ens presenta una recerca molt detallada i plena de nove- tats sobre les intenses relacions artístiques i comercials entre Barcelona i Ma- drid al segle xix. Dins el món dels museus de col·leccionista o el de les fundacions privades, aquest cop ha estat María Antonia Casanovas, antiga directora del Museu de Ceràmica de Barcelona i ara assessora de la Fundació La Fontana de Rupit, qui ens ha explicat com és i com es manté la doble col·lecció de ceràmica anti- ga espanyola i d’instruments etnomusicals. La primera ha estat en part here- tada de la que va fer al seu dia Albert Folch Rusiñol (1922-1988), un altre dels nostres grans afeccionats a les arts del país. Gemma Avinyó ens va parlar d’una segona fundació privada, però aquest cop no orientada a l’art d’alta època sinó a l’art contemporani. La seva ponència es va titular «Motivació, sentit i perspectives de la col·lecció Sorigué» i va ser un bon contrapunt d’un nou tipus de col·leccionisme atrevit d’abast internacional, que ens proposa un projecte potent i original, fet com a servei i plenament arre- lat a les terres de Ponent. Malauradament, no podem presentar per escrit aquesta ponència, ja que no ens ha estat lliurada per la seva autora, que no va respondre a les nostres reiterades peticions del seu text, la qual cosa ha suposat una situació inèdita en totes les diverses edicions d’aquestes jornades.
Recommended publications
  • Francesc Miquel Quílez Corella Document
    DADES PERSONALS NOM I COGNOMS: FRANCESC MIQUEL QUÍLEZ CORELLA DOCUMENT NACIONAL D’IDENTITAT: 38544514-X Lloc i data d’expedició: Barcelona, 01-08-2006 Data de naixement: 28-09-1958 Localitat: Blancas Provincia: Terol Domicili: Avda. de Madrid, 60, 4rt 2ona Localitat: Barcelona Codi Postal: 08028 Activitat professional actual: Cap de l’Àrea del Gabinet de Dibuixos i Gravats del Museu Nacional d’Art de Catalunya DADES ACADÈMIQUES Títols acadèmics Llicenciat en Geografia i Història: Universitat de Barcelona, secció d’Història- Història Contemporània, 1982 Llicenciat en Filosofia i lletres, Divisió Geografia i Història, (secció d’art): Universitat Autònoma de Barcelona, 1987 Llicenciat amb grau en Història de l’art: Universitat Autònoma de Barcelona, 1988. Qualificació: Excel.lent per unanimitat. Tribunal: President: Joaquín Yarza Luaces; Vocals: Antoni Marí, Bonaventura Bassegoda Premi Extraordinari de Llicenciatura de la secció d’art, Curs 1998-1999: Universitat Autònoma de Barcelona, 1990 Publicacions, articles i capítols de llibre Articles de revista 1 «La cultura artística de Pablo de Céspedes», Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar, XXXIX, Saragossa, 1990, p. 65-85 «La fortuna crítica del pintor Antoni Viladomat: la configuració d’un mite artístic», Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, I, Barcelona, 1993, p. 215-226 «Una obra inèdita de Manuel Tramulles: el retrat de Carlos Antonio de Azcón Potay, comte de Vallcabra», Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2, Barcelona, 1994, p. 185-199 «Bonaventura Planella i la pintura catalana del primer terç del segle XIX», Locus Amoenus, I, Bellaterra, 1995, p. 193-207 «A l’entorn de l’activitat pictòrica de Pere Pau Muntanya al Camp de Tarragona», Locus Amoenus, 4, Bellaterra, 1998-1999, p.
    [Show full text]
  • Del Romanticisme Al Modernisme
    primeres 1 a 24 29/9/06 12:52 Página 2 Del Romanticisme al Modernisme Col·lecció de Pintura del Museu Diocesà de Barcelona Organització: Català · Castellano primeres 1 a 24 29/9/06 12:52 Página 4 Del Romanticisme al Modernisme Col·lecció de Pintura del Museu Diocesà de Barcelona Museu Diocesà de Barcelona Del 6 d’octubre al 5 de novembre de 2006 primeres 1 a 24 29/9/06 12:52 Página 8 Índex Presentacions 11 Vicente Sala Belló Josep M. Martí Bonet Pintura dels segles XIX i XX del Museu Diocesà de Barcelona 17 Francesc Fontbona Índex d’artistes 21 Catàleg d’obra 23 Bibliografia 181 Versión en castellano 183 primeres 1 a 24 29/9/06 12:52 Página 10 Vicente Sala Belló President de la Caja de Ahorros del Mediterráneo La Caja de Ahorros del Mediterráneo continua apostant fermament per una políti- ca de patrocini cultural com un servei a la societat actual, avui dia enormement sen- sibilitzada envers aquest àmbit. I més concretament, la nostra Obra Social es plan- teja prioritàriament la coneixença i la divulgació de la cultura mediterrània, de la qual la mostra que avui presentem és un exponent prou clar, en un dels camps de la creació tan fonamental com és la pintura. Novament gaudim del marc incomparable del monument de la Pia Almoina de Barcelona, seu del Museu Diocesà, per presentar l’exposició “Del Romanticisme al Modernisme”. És per a nosaltres tot un honor poder oferir al públic aquesta magní- fica col·lecció de pintura a cavall dels segles XIX i XX.
    [Show full text]
  • El Pintor Ramon Martí Alsina (1826-1894)
    El pintor Ramon Martí Alsina (1826-1894): Contrastos de la seva vida a partir d’una documentació inèdita, i proposta d’un primer catàleg Volum 1: Història de la seva vida i la seva obra Tesi doctoral Autora: Mª Concepción Chillón Domínguez Director: Dr. Bonaventura Bassegoda i Hugas Departament d’Història de l’Art Universitat Autònoma de Barcelona Barcelona, abril 2010. Volum 1 Història de la seva vida i la seva obra “Ya que ha llegado el momento de ordenar cuanto pienso relativo al Arte de la Pintura por toda clase de escitaciones y por una suprema necesidad de mi espíritu, me haré cargo de que escribo para ti y para todos mis hijos; el amor de padre me obligará a depurar más mis juicios en este libro, y así ellos tendrán la garantía de ser respetados sin tener yo necesidad, así, de decir que escribo para el mundo... Qué mejor satisfacción puedo reportar de mi trabajo que el dejaros trazada la [línea] que debo seguir” Ramon Martí Alsina Índex general: Volum 1 Presentació i agraïments (p. 21-29) Primera part: Història de la seva vida i el seu entorn. Recorregut biogràfic Capítol 1. Els primers anys. Formació i inicis (1826-1850) (p. 33-51) 1.1. Records d’infantesa. Anècdotes sobre els primers passos vers l’art de la pintura (p. 33) 1.2. Els estudis de Ramon Martí Alsina. El batxillerat, la Universitat i, per fi, algunes classes a Llotja (p. 39) 1 1.3. Dos exàmens conservats del seu pas per la universitat (p. 45) 1.4.
    [Show full text]
  • Le Caravagisme
    L’école de la lumière et de l’ombre en Europe Le Caravagisme 1599-1632 Le Caravagisme Archimède, Domenico Fetti, 1620, Musée Alte Meister, Dresde (Allemagne) Ce vénitien interprète le caravagisme avec un réalisme pittoresque et des couleurs lumineuses se détachant sur un fond sombre. Portrait d'homme Des avant-gardistes « Faux autoportrait » La 1ière intuition du luminisme d’Antonello de Messine s'exprime à Venise à partir des (1430-1479), 35,5 × 25,5 cm, leçons recueillies par Antonello de huile sur bois, Londres, Messine chez les peintres Flamands National Gallery 1473, pour lesquels il est apprenti à Naples. Titien, Le Couronnement d'épines, 1542 Musée du Louvre, Paris. Il influence Le CARAVAGE Savoldo, Saint Matthieu et l'Ange, v. 1530-1533. Metropolitan Museum of Art, New York Du luminisme au ténébrisme Luminisme : travail sur le rôle de la lumière dans l'organisation cohérente des formes par le jeu des valeurs tonales La Cène, Le Tintoret, 1594, San Giorgio Maggiore, Venise. L'apport du Caravage sera de découvrir, « à partir des expériences luministes de ses prédécesseurs, la puissance propre et la force des ombres. » D'où un style où la lumière n'est pas asservie à la définition plastique des formes sur lesquelles elle tombe... (elle est) au contraire l'arbitre, avec l'ombre, de leur existence même » (R. Longhi). Michelangelo Merisi da Caravaggio, Le Caravage, craie sur papier par Ottavio dit le Caravage, est un peintre milanais Leoni, vers 1621, Florence. né en 1571 et mort en 1610. Le Caravagisme : peinture naturaliste, réaliste, en opposition au maniérisme intellectuel et artificiel, apparue vers 1599.
    [Show full text]
  • Encyklopédia Kresťanského Umenia Cár - Pozri Jurodiví/Blázni V Kristu; Rusko
    Marie Žúborová - Němcová: Encyklopédia kresťanského umenia cár - pozri jurodiví/blázni v Kristu; Rusko Georges Becker: Korunovácia cára Alexandra III. a cisárovnej Márie Fjodorovny Heslo CAR – CARI Strana 1 z 39 Marie Žúborová - Němcová: Encyklopédia kresťanského umenia N. Nevrev: Roman Veľký prijíma veľvyslanca pápeža Innocenta III (1875) Cár kolokol - Expres: zvon z počiatku 17.st. odliaty na príkaz cára Borisa Godunova (1552-1605); mal 36 ton; bol zavesený v štvormetrovej výške a rozhojdávalo ho 12 ľudí; počas jedného z požiarov spadol a rozbil sa; roku 1654 z jeho ostatkov odlial ruský majster Danilo Danilov ešte väčší zvon; o rok neskoršie zvon praskol úderom srdca; ďalší nasledovník Cára kolokola bol odliaty v Kremli; 24 rokov videl na provizórnej konštrukcii; napokon sa našiel majster, ktorému trvalo deväť mesiacov, kým ho zdvihol na Uspenský chrám; tam zotrval do požiaru roku 1701, keď spadol a rozbil sa; dnešný Cár kolokol bol formovaný v roku 1734, ale odliaty až o rok neskoršie; plnenie formy kovom trvalo hodinu a štvrť a tavba trvala 36 hodín; keď roku 1737 vypukol v Moskve požiar, praskol zvon pri nerovnomernom ochladzovaní studenou vodou; trhliny sa rozšírili po mnohých miestach a jedna časť sa dokonca oddelila; iba tento úlomok váži 11,5 tony; celý zvon váži viac ako 200 ton a má výšku 6m 14cm; priemer v najširšej časti je 6,6m; v jeho materiáli sa okrem klasickej zvonoviny našli aj podiely zlata a striebra; viac ako 100 rokov ostal zvon v jame, v ktorej ho odliali; pred rokom 2000 poverili monumentalistu Zuraba Cereteliho odliatím nového Cára kolokola, ktorý mal odbiť vstup do nového milénia; myšlienka však nebola doteraz zrealizovaná Caracallove kúpele - pozri Rím http://referaty.atlas.sk/vseobecne-humanitne/kultura-a-umenie/48731/caracallove-kupele Heslo CAR – CARI Strana 2 z 39 Marie Žúborová - Němcová: Encyklopédia kresťanského umenia G.
    [Show full text]
  • Geist Und Glanz Der Dresdner Gemäldegalerie
    Dresden_Umschlag_070714 15.07.14 16:23 Seite 1 Geist und Glanz der Dresdner Gemäldegalerie Rund hundert Meisterwerke berühmter Künstler, darunter Carracci, van Dyck, Velázquez, Lorrain, Watteau und Canaletto, veranschau lichen Entstehen und Charakter der legendär reichen Dresdner Gemälde - galerie in Barock und Aufklärung. Im »Augusteischen Zeitalter« der sächsischen Kurfürsten und polnischen Könige August II. (1670–1733) und August III. (1696–1763), einer Zeit der wirtschaft lichen und kultu- Dr Geis rellen Blüte, dienten zahlreiche Bauprojekte und die forcierte Entwick- esdner Gemäldegal lung der königlichen Sammlungen dazu, den neuen Machtanspruch des t und Glanz der Dresdner Hofs zu demonstrieren. Damals erhielt die Stadt mit dem Bau von Hof- und Frauenkirche ihre heute noch weltberühmte Silhouette. Renommierte Maler wie der Franzose Louis de Silvestre (1675–1760) oder der Italiener Bernardo Bellotto (1722–1780) wurden als Hofkünst- ler verpflichtet. Diese lebendige und innovative Zeit bildet den Hinter- grund, vor dem die Meisterwerke ihre Geschichten erzählen. erie HIRMER WWW.HIRMERVERLAG.DE HIRMER Dresden_Inhalt_070714 07.07.14 15:30 Seite 1 Rembrandt Tizian Bellotto Dresden_Inhalt_070714 07.07.14 15:30 Seite 2 Dresden_Inhalt_070714 07.07.14 15:30 Seite 3 Rembrandt Geist und Glanz der Tizian Dresdner Gemäldegalerie Bellotto Herausgegeben von Bernhard Maaz, Ute Christina Koch und Roger Diederen HIRMER Dresden_Inhalt_070714 07.07.14 15:31 Seite 4 Dresden_Inhalt_070714 15.07.14 16:16 Seite 5 Inhalt 6 Grußwort 8 Vorwort Bernhard Maaz
    [Show full text]
  • La Misericordia En El Arte Conferencia De Milagros García Vázquez — Dra
    Real Oratorio del Caballero de Gracia 16 de marzo de 2016 La Misericordia en el Arte Conferencia de Milagros García Vázquez — Dra. en Filosofía y Letras, Lda. en Hª del Arte. Vicepresidenta de la Asociación Nártex — n 2015 comenzaba el Año de la Misericor- Edia, proclamado por el Papa Francisco, que pide ser «misericordiosos como el Padre», tal como reza el lema del año jubilar. Es la Miseri- cordia un atributo de Dios del que el cristiano es testigo y portador en su camino hacia la san- tidad para conducir hacia ella también a otros hermanos. Esta hermosa palabra, y el alcance de su significado, aparece ya en los textos más antiguos de la Sagrada Escritura, como vere- mos y, asimismo, se ha hecho referencia a ella también en el Arte, convirtiéndola en imagen a lo largo de la historia a través de las formas y de la belleza de la pintura. Pintores de todas las épocas y países han reflejado, de un modo u otro, con determina- dos temas y estilos, la práctica de las obras de Misericordia, práctica que no es sino la forma de concretar en actos esta disposición del 1. El sermón de la Montaña, Carl Heinrich Bloch, 1877. corazón. Jesús dice Bienaventurados los misericordiosos 1. ¿Qué significa Misericordia? porque ellos alcanzarán Misericordia. Ilustra- mos esta referencia con el cuadro pintado por Iniciaremos este recorrido acercándonos en el pintor danés Carl Heinrich Bloch (1834- al significado de esta palabra, para poder pene- 1890), que dedicó la mayor parte de su vida a trar con mayor profundidad en su sentido y la pintura de historia y a la pintura religiosa.
    [Show full text]
  • An Index to Images in a Spring on the Desert the Online Video Course from Churchnext.Tv by Frank and Victoria Logue
    An index to images in A Spring on the Desert The online video course from ChurchNext.tv by Frank and Victoria Logue Opening and closing video • The opening shot with the logo is of Frank and Victoria walking toward the Superstition Mountains along the Apache Trail Scenic Drive east of Apache Junction, Arizona. • The closing shot of Frank and Victoria walking at sunrise is in Papago Park in Phoenix, Arizona Lesson 1 – Desert Spirituality Filmed at Spur Cross Ranch Conservation Area north of Cave Creek, Arizona. • Additional video from Frank Logue and storyblocks.com under license • Jacob’s Dream by William Blake (1757-1827). This and others from Wikimedia.org • Moses before the Burning Bush by Domenico Fetti (1589-1623) • Elijah Fed by Ravens by George (1815-1902) and Edward Dalziel (1817-1905) • Saint John the Baptist by anonymous Romanian icon writer • Christ in the Wilderness by Ivan Kramskoy (1837-1887) • Christ and the Samaritan Woman by Duccio di Buoninsegna (1255-1319) • Hagar Giving Ishmael Water from the Miraculous Well by Charles Paul Landon (1761-1826) • Rebecca et Eliézer by Alexandre Cabanel (1823-1889) Lesson 2 – Desert Mothers and Fathers Filmed at The Hole in the Rock in Papago Park, Phoenix, Arizona • Additional video from storyblocks.com under license • Saint Antony mosaic in the Fethiye Museum by an anonymous artist • Righteous Syncletica of Alexandria from the Menologion of Basil (976-1025) • Photograph of St. Antony’s Monastery in Egypt from Wikimedia Commons • St. Athanasius by Otto Bitschnau from Leben der Heiligen 1883 • The Conversion of St. Augustine by Fra Angelico and workshop (circa 1395-1455) • The Torment of Saint Anthony by Michelangelo Buonarroti (1475-1564) • Saint Anthony abbot meets Saint Paul the hermit by David Teniers (1610-1690) • The Storm on the Sea of Galilee by Rembrandt van Rijn (1606-1669) • St.
    [Show full text]
  • Imagen Y Usos Sociales De La Música: Presencia Femenina En Los Salones Y Estudios De Pintores Españoles Decimonónicos
    Imagen y usos sociales de la música: presencia femenina en los salones y estudios de pintores españoles decimonónicos. La saga de los Madrazo y su entorno Mª Jesús Fernández Sinde Resum Les dones pertanyents a la família Madrazo, Luisa Garreta i Cecilia, Dolores i Isabel de Madrazo, van formar part d’un dens entramat social en el qual es relacionaven creadors musicals i plàstics. Considerades intèrprets d’interès, van tindre una presència habitual en els concerts organitzats en els salons d’artistes, tant a Espanya com en l’estranger, sent a més, retratades en la seua pràctica musical quotidiana. A través de l’anàlisi d’aquestes imatges podem conèixer els usos de la música en els espais privats, així com la participació femenina en els mateixos. La deliberada elecció d’un instrument musical i la manera en què és presentat ens permeten examinar la representació d’identitats referides a la posició social i a les habilitats artístiques. El període analitzat és la segona meitat del segle XIX, centrat preferentment en la producció de Federico de Madrazo, el seu fills Raimundo i Ricardo de Madrazo i Garreta, així com del pintor Mariano Fortuny i Marsal, gendre del primer. Resumen Las mujeres pertenecientes a la familia Madrazo, Luisa Garreta y Cecilia, Dolores e Isabel de Madrazo, formaron parte de un denso entramado social en el que se relacionaban creadores musicales y plásticos. Consideradas intérpretes de interés, fueron presencia habitual en los conciertos organizados en los salones de artistas, tanto en España como en el extranjero, siendo asimismo retratadas en su práctica musical cotidiana.
    [Show full text]
  • Caravaggio and the Poetics of Blood David M
    Signature Killer: Caravaggio and the Poetics of Blood David M. Stone "Murder can be an art, too."—Rßpe, directed by Alfred Hitchcock, These vmting rituals in actual blood, or in the sexualized 1948' blood surrogate, red lipstick, establish the killer as both demonic and, in a demented way, creative. In the first Sherlock Holmes novel, A Study in Scarlet, the pipe-puffing crime solver is called to a house to help Scotland Signed in Blood: Fra Michelangelo's Beheading and the Yarders Gregson and Lestrade investigate a murder: Oratory of S. Giovanni Decollato No stranger to fusing the diabolical and the creative as a "There is no clue?" said Gregson. metaphor of artistic genius, Michelangelo Merisi da Caravag- "None at all," chimed in Lestrade. gio invented one of the most brilliant conceits in seicento art Sherlock Holmes approached the body, and, kneeling when he signed his name "f. [ra] MichelAng[elo]" (brother down, examined it intently. "You are sure that there is no Michelangelo), in the "blood" oozing from the Baptist's sev- wound?" he asked, pointing to numerous gouts and ered neck in his picture for the Catholic military order of the splashes of blood which lay all round. Knights of Malta, The Beheading of Saint John the Baptist (Fig. "Positive!" cried both detectives. 3).'' The work was painted about the first half of 1608 as the "Then, of course, this blood belongs to a second indi- altarpiece for the Knights' recendy completed oratory, dedi- 'vidual—presumably the murderer. ." cated to the beheaded Saint John the Baptist (S. Giovanni Decollato), attached to the Conventual Church of St.
    [Show full text]
  • La Manière Claire
    FICHE L’ECOLE DE LA LUMIERE ET DE L’OMBRE XVème – XVIème Contexte : C’est celui de la Contre-Réforme, et du concile de Trente qui préconise une peinture plus simple et plus lisible que celle des artistes de la Renaissance classique et maniériste. La peinture rend compte de l'ascétisme et du mysticisme du XVIème. Caractéristiques : Le caravagisme est un courant pictural de la première moitié du XVIIe siècle, apparu à la suite du travail de Michelangelo MERISI, dit le Caravage, dont le sens révolutionnaire du sacré modifie les règles de l’art à la fin du XVIe siècle. Le Caravagisme est une peinture naturaliste, réaliste, en opposition au maniérisme intellectuel et artificiel, apparue vers 1599. L’emploi appuyé de la technique du clair-obscur allant jusqu'au ténébrisme touche la sensibilité des mécènes et le peuple. Les canons esthétiques sont rejetés au profit d'un réalisme sans failles, non pas dans l'attachement au détail à la manière flamande mais à celui de la vie quotidienne, avec sa douleur, sa violence et pourquoi pas sa laideur... C’est une nouvelle conception du « Beau ». Parfois assimilé à une forme de « baroque romain » face au classicisme des Carrache mais très proche de « l’école bolonaise ». Ce n’est pas une école, ni un mouvement structuré, mais tout au plus une influence de l’Italien chez des peintres tout autant baroques que classiques, qui s’étend en Italie puis se diffusent largement en Europe au début du XVIIème. Le mouvement s’éteint pratiquement en 1632 mais à Naples il se prolonge jusqu’à la fin du XVIIème.
    [Show full text]
  • The Case for Giuseppe Vermiglio*
    The Cain and Abel in the National Museum: The case for Giuseppe Vermiglio* John Gash The imposing picture of Cain and Abel in the National Museum of Fine Arts, Valletta (199 x 163.5 em.) (Plates 1,2) has long eluded secure attribution. 1 The picture hung in the Grand Master's palace at least from the early nineteenth century, and bore traditional designations to both Ribera and Caravaggio.2 Modern interest in the work, however, dates from Roberto Longhi's listing of it in 1943, without comment, as a product of one of Caravaggio 's leading Roman-based disciples of the second decade of the seventeenth century, the Mantuan, Bartolomeo Manfredi (1582-1622), to whom he also gave a similar (though by no means identical) Cain and Abel in the Palazzo Pitti.3 But despite the (partial) logic of this judgement (especially in terms of certain aspects of the Valletta picture's facture), and the reverence with which scholars have approached all pronunziamenti from this great connoisseur, no-one any longer believes it to be by Manfredi. In 1970, Evelina Borea, in her exhibition catalogue, Caravaggio e Caravaggeschi nelle Gallerie di Firenze, proposed that the Pitti painting was more likely to be by the Pisan Caravaggist, Orazio Riminaldi ( 1594- 1631 ), who was active in Rome towards the end of the second decade, and hinted, without claiming, that the Malta picture might also be his- a view strongly endorsed by Mina Gregori in 1972.4 Richard Spear, however, acutely rejected the attribution of * My thanks to Maria Rosa Antognazza, Dominic Cutajar, Don Stefano Tardani, and Pamela Willis for their help during the preparation of this article.
    [Show full text]