DOCSLIB.ORG

Francesc Miquel Quílez Corella Document

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text

Load more

DADES PERSONALS NOM I COGNOMS: FRANCESC MIQUEL QUÍLEZ CORELLA DOCUMENT NACIONAL D’IDENTITAT: 38544514-X Lloc i data d’expedició: Barcelona, 01-08-2006 Data de naixement: 28-09-1958 Localitat: Blancas Provincia: Terol Domicili: Avda. de Madrid, 60, 4rt 2ona Localitat: Barcelona Codi Postal: 08028 Activitat professional actual: Cap de l’Àrea del Gabinet de Dibuixos i Gravats del Museu Nacional d’Art de Catalunya DADES ACADÈMIQUES Títols acadèmics Llicenciat en Geografia i Història: Universitat de Barcelona, secció d’Història- Història Contemporània, 1982 Llicenciat en Filosofia i lletres, Divisió Geografia i Història, (secció d’art): Universitat Autònoma de Barcelona, 1987 Llicenciat amb grau en Història de l’art: Universitat Autònoma de Barcelona, 1988. Qualificació: Excel.lent per unanimitat. Tribunal: President: Joaquín Yarza Luaces; Vocals: Antoni Marí, Bonaventura Bassegoda Premi Extraordinari de Llicenciatura de la secció d’art, Curs 1998-1999: Universitat Autònoma de Barcelona, 1990 Publicacions, articles i capítols de llibre Articles de revista 1 «La cultura artística de Pablo de Céspedes», Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar, XXXIX, Saragossa, 1990, p. 65-85 «La fortuna crítica del pintor Antoni Viladomat: la configuració d’un mite artístic», Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, I, Barcelona, 1993, p. 215-226 «Una obra inèdita de Manuel Tramulles: el retrat de Carlos Antonio de Azcón Potay, comte de Vallcabra», Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2, Barcelona, 1994, p. 185-199 «Bonaventura Planella i la pintura catalana del primer terç del segle XIX», Locus Amoenus, I, Bellaterra, 1995, p. 193-207 «A l’entorn de l’activitat pictòrica de Pere Pau Muntanya al Camp de Tarragona», Locus Amoenus, 4, Bellaterra, 1998-1999, p. 201-217 «Pau Rigalt i el fenòmen de la pintura decorativa a la Catalunya de la primera meitat del segle XIX: el conjunt del Cercle artístic de Sant Lluc i altres aportacions al catàleg del pintor», Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, XIII, Barcelona, 1999, p. 127-172 «La iconografia setcentista d’un sant barceloní. Aspectes artístics i documentals de la festa de beatificació de sant Josep Oriol, celebrada a Roma l’any 1806 i a Barcelona l’any 1807», Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 4, Barcelona, 2000, p. 19-34 «Aportacions documentals per al coneixement de la vida i l’obra del gravador Francesc Fontanals i Rovirosa (I)», Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 5, Barcelona, 2001, p. 93-108 «Aportacions documentals per al coneixement de la vida i l’obra del gravador Francesc Fontanals i Rovirosa (II)», Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 6, Barcelona, 2002, p. 55-66 «Platja de Portici de Fortuny: reflexions a l’entorn de la seva darrera etapa artística», Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 9, Barcelona, 2008, p. 113-133 (escrit conjuntament amb Cristina Mendoza) «Els referents culturals i iconogràfics d’El col.leccionista d’estampes de Fortuny», Locus Amoenus, 10, Bellaterra 2009-2010, p. 243-258 «Una col.lecció singular: l’obra de Marià Fortuny del Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC», p. 1-41. Barcelona, desembre de 2011 (Publicat a la pàgina web del Museu Nacional d’Art de Catalunya) 2 «Una nova atribució. La conversió de sant Pau de Juan Bautista Maíno» Juan Bautista Maíno. La conversió de sant Pau. Atribució i restauració. La recuperació d’una pintura per al MNAC, Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2012 «Una nova atribució. La conversió de sant Pau de Juan Bautista Maíno», (pàgina web del Museu Nacional d’Art de Catalunya), p. 3-17 «Ramon Martí Alsina: entre la inercia romántica y la pulsión realista. Lecturas interpretativas para un escenario pictórico ecléctico», Locus Amoenus, 11, Bellaterra, 2011-2012, p. 225-256. «La batalla de Tetuan. De l’atelier al museu. Recepció crítica i vicissituds històriques», La batalla de Tetuan de Fortuny. Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya. Context 1, 2013, p. 113-139. «La batalla de Tetuan. De l’atelier al museu. Fortuny revisitat. La batalla «espiritual» de Salvador Dalí», Ibidem, p. 140-159. «Domingo Álvarez Enciso. Cuaderno italiano», Matilla, J.M., (ed.), Roma en el bolsillo. Cuadernos de dibujo y aprendizaje artístico en el siglo XVIII, Madrid, Museo del Prado, 2013, p. 72-83. articles, fitxes i col.laboracions en catàlegs d’exposicions «Vincenzo Frediani. Mare de Déu amb el nen Jesús, entre sant Pere i sant Pau», a Prefiguració del Museu Nacional d’Art de Catalunya (catàleg de l’exposició), Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 1992, p. 324-326 «Aine Bru. Degollació de sant Cugat», ibidem, p. 331-334 «Atribuïda a Joan de Burgunya. Mare de Déu amb el Nen Jesús i sant Joanet», ibidem, p. 334-338 «Atribuïda a Pere Fernández. Sant Blai», ibidem, p. 338-340 «Atribuïda a l’anomenat Mestre de l’Epifania d’Anvers. Epifania», ibidem, p. 340-343 «Domenico Theotocopuli, El Greco. Sant Pere i sant Pau», ibidem, p. 358-361 «Antoni Viladomat i Manalt. Fra Bernat de Quintaval distribueix els seus béns als pobres», ibidem, p. 384-386 3 «Atribuïda a Francesc Plà i Duran, anomenat el Vigatà. Paisatge amb port i velers», ibidem, p. 392-395 «Francisco de Goya. Cupido i Psique», ibidem, p. 395-399 «Salvador Mayol. Croquis per a la decoració d’una cúpula» (dibuix), a La col.lecció Raimon Casellas. Dibuixos i Gravats del Barroc al Modernisme del Museu Nacional d’Art de Catalunya, (catàleg de l’exposició), Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 1992, p. 132-133 «Salvador Mayol. Tertúlia Musical», (dibuix), ibidem, p. 133-134 «Francesc Rodríguez i Pusat. Josep a la presó», (dibuix), ibidem, p. 134-135 «Francesc Rodríguez i Pusat. Sansó i els filisteus», (dibuix), ibidem, p. 135-136 «Francesc Lacoma i Fontanet. Jesús guarint la sogra de sant Pere», (dibuix), ibidem, p. 146-147 «Francesc Lacoma i Fontanet. La Dormició de la Verge», (dibuix), ibidem, p. 147 «Vicenç Rodés i Aries. El dubte de sant Josep», (dibuix), ibidem, p. 151-152 «Vicenç Rodés i Aries. Al.legoria reial», (dibuix), ibidem, p. 152-153 «Josep-Bernat Flaugier. Escena de la guerra de la independència», a Un any d’adquisicions, donacions i recuperacions, (catàleg de l’exposició), Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 1992, p. 76-85 «Tradició i modernitat en la pintura de Josep Bernat Flaugier i Salvador Mayol», a L’albada de la modernitat. Josep Bernat Flaugier i Salvador Mayol: els iniciadors de la pintura costumista a la Catalunya de principi del segle XIX, (catàleg de l’exposició), Sala d’Art Artur Ramon, Barcelona, 1994, p. 15-81 «Francesc Masriera. Retrat d’Elisa Masriera. 1874», a Els Masriera, (catàleg de l’exposició), Museu d’Art Modern, 1996, p. 24 «Francesc Masriera. Enseyant l’aixovar. 1877», ibidem, p. 25 «Francesc Masriera. L’esclava. 1877», ibidem, p. 26-27 «Francesc Masriera. Retrat de dona amb xal, barret i para-sol. 1878», ibidem, p. 27 «Francesc Masriera. L’estudi d’un pintor. 1878», ibidem, p. 28 4 «Francesc Masriera. Retrat de bandoler. 1879», ibidem, p. 28-29 «Francesc Masriera. Retrat d’Elisa Masriera. 1881», ibidem, p. 29 «Francesc Masriera. Dona al camp. 1881», ibidem, p. 30 «Francesc Masriera. Retrat de noia. 1881», ibidem, p. 30 «Francesc Masriera. Hivern de 1882. 1882», ibidem, p. 31 «Francesc Masriera. Estudi de pintor amb model. 1882», ibidem, p. 32 «Francesc Masriera. Retrat de Flora Serra. 1883», ibidem, p. 32-33 «Francesc Masriera. La Núvia, La Vídua. 1885», ibidem, p. 33-34 «Francesc Masriera. Abans i després del ball. 1886», ibidem, p. 34-35 «Francesc Masriera. La copa de cava», ibidem, p. 36 «Francesc Masriera. Retrat de Concepció C. De Cuyàs. 1887», ibidem, p. 37 «Francesc Masriera. Odalisca.1887», ibidem, p. 38 «Francesc Masriera. Judit.1887», ibidem, p. 39 «Francesc Masriera. Retrat de Camil.la Fabra en indumentària grega.1888», ibidem, p. 40 «Francesc Masriera. Al.legoria de l’estiu. Al.legoria de l’hivern. Al.legoria de la primavera. Al.legoria de la tardor. 1888-1890», ibidem, p. 41-43 «Francesc Masriera. La model en el taller.1889», ibidem, p. 44 «Francesc Masriera. Odalisca.1889», ibidem, p. 44 «Francesc Masriera. L’Ofesa.1891», ibidem, p. 45 «Francesc Masriera. La penitent.1891», ibidem, p. 47 «Francesc Masriera. L’Ofesa.1891», ibidem, p. 48 «Francesc Masriera. Retrat de noia asseguda.1891», ibidem, p. 48 «Francesc Masriera. Retrat de la marquesa de Vistabella.1892», ibidem, p. 49 «Francesc Masriera. Oriental.1892», ibidem, p. 50 «Francesc Masriera. Jove descansant.1894», ibidem, p. 50-51 «Francesc Masriera. Fatigada.1894», ibidem, p. 51 «Francesc Masriera. Noia nord-africana.1895», ibidem, p. 52 «Francesc Masriera. Noia berber », ibidem, p. 52-53 «Francesc Masriera. Una melodia de Schubert. 1896», ibidem, p. 53-54 «Francesc Masriera. Bust de dona. 1897», ibidem, p. 54-55 «Francesc Masriera. Odalisca.1898», ibidem, p. 55 «Francesc Masriera. Després del bany.1901», ibidem, p. 56 «Francesc Masriera. Retrat de noia adormida.1901», ibidem, p. 57 5 «La pintura de Francesc Masriera: entre l’ideal cosmopolita i la realitat localista», a Els Masriera, (catàleg de l’exposició), Museu d’Art Modern, Barcelona, 1996, p. 9-23 «El temple-taller Masriera: un model singular d’atelier vuitcentista», ibidem, p. 162-171 «Atribuidas al Maestro de la Seu d’Urgell. Presentación de Jesús en el Templo» a Cathalonia. Arte gótico en los siglos XIV-XV, (catàleg de l’exposició), Museo del Prado, Madrid, 1997, p. 214-220 «Atribuida al Maestro de la Seu d’Urgell. San Jerónimo penitente», ibidem, p. 220-224 «Bernardino Licinio. Poscante circa 1490- Venècia 1550», (breu biografia), a De Tiziano a Bassano. Mestres Venecians del Museo del Prado, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 1997, p.
Recommended publications
  • Del Romanticisme Al Modernisme

    Del Romanticisme Al Modernisme

    primeres 1 a 24 29/9/06 12:52 Página 2 Del Romanticisme al Modernisme Col·lecció de Pintura del Museu Diocesà de Barcelona Organització: Català · Castellano primeres 1 a 24 29/9/06 12:52 Página 4 Del Romanticisme al Modernisme Col·lecció de Pintura del Museu Diocesà de Barcelona Museu Diocesà de Barcelona Del 6 d’octubre al 5 de novembre de 2006 primeres 1 a 24 29/9/06 12:52 Página 8 Índex Presentacions 11 Vicente Sala Belló Josep M. Martí Bonet Pintura dels segles XIX i XX del Museu Diocesà de Barcelona 17 Francesc Fontbona Índex d’artistes 21 Catàleg d’obra 23 Bibliografia 181 Versión en castellano 183 primeres 1 a 24 29/9/06 12:52 Página 10 Vicente Sala Belló President de la Caja de Ahorros del Mediterráneo La Caja de Ahorros del Mediterráneo continua apostant fermament per una políti- ca de patrocini cultural com un servei a la societat actual, avui dia enormement sen- sibilitzada envers aquest àmbit. I més concretament, la nostra Obra Social es plan- teja prioritàriament la coneixença i la divulgació de la cultura mediterrània, de la qual la mostra que avui presentem és un exponent prou clar, en un dels camps de la creació tan fonamental com és la pintura. Novament gaudim del marc incomparable del monument de la Pia Almoina de Barcelona, seu del Museu Diocesà, per presentar l’exposició “Del Romanticisme al Modernisme”. És per a nosaltres tot un honor poder oferir al públic aquesta magní- fica col·lecció de pintura a cavall dels segles XIX i XX.
  • El Pintor Ramon Martí Alsina (1826-1894)

    El Pintor Ramon Martí Alsina (1826-1894)

    El pintor Ramon Martí Alsina (1826-1894): Contrastos de la seva vida a partir d’una documentació inèdita, i proposta d’un primer catàleg Volum 1: Història de la seva vida i la seva obra Tesi doctoral Autora: Mª Concepción Chillón Domínguez Director: Dr. Bonaventura Bassegoda i Hugas Departament d’Història de l’Art Universitat Autònoma de Barcelona Barcelona, abril 2010. Volum 1 Història de la seva vida i la seva obra “Ya que ha llegado el momento de ordenar cuanto pienso relativo al Arte de la Pintura por toda clase de escitaciones y por una suprema necesidad de mi espíritu, me haré cargo de que escribo para ti y para todos mis hijos; el amor de padre me obligará a depurar más mis juicios en este libro, y así ellos tendrán la garantía de ser respetados sin tener yo necesidad, así, de decir que escribo para el mundo... Qué mejor satisfacción puedo reportar de mi trabajo que el dejaros trazada la [línea] que debo seguir” Ramon Martí Alsina Índex general: Volum 1 Presentació i agraïments (p. 21-29) Primera part: Història de la seva vida i el seu entorn. Recorregut biogràfic Capítol 1. Els primers anys. Formació i inicis (1826-1850) (p. 33-51) 1.1. Records d’infantesa. Anècdotes sobre els primers passos vers l’art de la pintura (p. 33) 1.2. Els estudis de Ramon Martí Alsina. El batxillerat, la Universitat i, per fi, algunes classes a Llotja (p. 39) 1 1.3. Dos exàmens conservats del seu pas per la universitat (p. 45) 1.4.
  • Regatul Romaniei

    Regatul Romaniei

    RegatulRomaniei file:///C:/Programele%20Mele/IstorieRomania1/RegatulRomaniei/Regat... Regatul României Visul unirii tuturor românilor sub un singur steag a frământat mințile conducătorilor încă din cele mai vechi timpuri, dar alianțele militare și interesele de ordin comercial nu au fost în favoarea simplificării relațiilor dintre diferitele formațiuni statale. În vechime, țările românești au negociat protecția celor două mari imperii ale romanilor, apoi începând cu secolul al XIII-lea au întreținut legături de prietenie și ajutor mutual cu Polonia și Lituania. Din secolul al XV-lea, ca state vasale Imperiului Otoman dar sub protecția directă a Hanatului Crimeei, s-a pus problema formării unui eyalat turcesc comun. Proiectul a fost însă refuzat cu dârzenie, ca urmare a divergențelor de ordin religios. Ca o soluție de compromis, sultanii au permis independența religioasă a celor trei principate, în schimbul dependenței economice. Situația de criză a intervenit o dată cu revoluția și apoi războiul de independență purtat de greci și sârbi. Sub aripa ocrotitoare a Bisericii Ortodoxe Răsăritene, creștinii din toate țările Balcanice au ridicat la început glasul, apoi armele, cerând vehement ieșirea din situația de compromis religios. Ca rezultat, boierii și dragomanii greci au fost maziliți, iar mănăstirile filiale ale celor de la Muntele Athos au fost secularizate. În urma grecilor au rămas nenumăratele lor rude născute din alianțe cu casele boierești autohtone, practic aproape toată crema boierimii. Pentru a umple vidul administrativ rămas s-a hotărât instituirea unei locotenențe domnești, ajutată de o Adunare Constituantă a fruntașilor celor două țări. În ambele principate, toate sufragiile au fost întrunite în anul 1859 de Colonelul Alexandru Ioan Cuza, cu funcția de Ministru de Război, fost deputat de Galați și fost șef al Miliției de la Dunărea de Jos.
  • Mercat De L'art, Col·Leccionisme I Museus 2018

    Mercat De L'art, Col·Leccionisme I Museus 2018

    Han participat en aquest volum: Altres volums que recullen les ponències de les MERCAT DE L’ART, Jornades: FERNANDO ALCOLEA COL·LECCIONISME I MUSEUS Antiquaris, experts, col·leccionistes i museus. Investigador independent El comerç, l’estudi i la salvaguarda a la Catalunya del 2018 segle XX. Barcelona, 2013. Memoria Artium, 15. BONAVENTURA BASSEGODA Mercat de l’art, col·leccionisme i museus. Estudis sobre Universitat Autònoma de Barcelona Bonaventura Bassegoda el patrimoni artístic a Catalunya als segles XIX i XX. Barcelona, 2014. Memoria Artium, 17. CLARA BELTRÁN CATALÁN Ignasi Domènech (eds.) Des de l’octubre de 2012 s’han fet vuit jornades o seminaris científics Universitat de Barcelona Antics i nous col·leccionistes. Materials per a la amb el títol de Mercat de l’Art, Col·leccionisme i Museus, que han història del patrimoni artístic de Catalunya. M. ÀNGELS LÓPEZ PIQUERAS donat com a resultat permanent la publicació de set volums amb les Barcelona, 2015. Memoria Artium, 19. Investigadora independent ponències que s’hi han presentat. Actualment, aquest material con- Bonaventura Bassegoda Ignasi Domènech (eds.) figura un veritable corpus de valuosa documentació entorn del feno- Col·leccionistes, antiquaris, falsificadors i museus. MARIA ANTÒNIA CASANOVAS Noves dades sobre el patrimoni artístic de Catalunya men del col·leccionisme d’art a Catalunya. Fundació La Fontana al segle XX. Barcelona, 2016. Memoria Artium, 21. Agents del mercat artístic i col·leccionistes. Nous estudis FRANCESC FONTBONA La nostra intenció amb la realització d’aquesta jornada ha estat crear sobre el patrimoni artístic de Catalunya als segles XIX Institut d’Estudis Catalans una plataforma on poder presentar uns resultats de recerca i discu- i XX.