El Pintor Ramon Martí Alsina (1826-1894)
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
El pintor Ramon Martí Alsina (1826-1894): Contrastos de la seva vida a partir d’una documentació inèdita, i proposta d’un primer catàleg Volum 1: Història de la seva vida i la seva obra Tesi doctoral Autora: Mª Concepción Chillón Domínguez Director: Dr. Bonaventura Bassegoda i Hugas Departament d’Història de l’Art Universitat Autònoma de Barcelona Barcelona, abril 2010. Volum 1 Història de la seva vida i la seva obra “Ya que ha llegado el momento de ordenar cuanto pienso relativo al Arte de la Pintura por toda clase de escitaciones y por una suprema necesidad de mi espíritu, me haré cargo de que escribo para ti y para todos mis hijos; el amor de padre me obligará a depurar más mis juicios en este libro, y así ellos tendrán la garantía de ser respetados sin tener yo necesidad, así, de decir que escribo para el mundo... Qué mejor satisfacción puedo reportar de mi trabajo que el dejaros trazada la [línea] que debo seguir” Ramon Martí Alsina Índex general: Volum 1 Presentació i agraïments (p. 21-29) Primera part: Història de la seva vida i el seu entorn. Recorregut biogràfic Capítol 1. Els primers anys. Formació i inicis (1826-1850) (p. 33-51) 1.1. Records d’infantesa. Anècdotes sobre els primers passos vers l’art de la pintura (p. 33) 1.2. Els estudis de Ramon Martí Alsina. El batxillerat, la Universitat i, per fi, algunes classes a Llotja (p. 39) 1 1.3. Dos exàmens conservats del seu pas per la universitat (p. 45) 1.4. Primers passos com a pintor d’ofici i altres feines en l’àmbit editorial (p. 48) Capítol 2. Vida familiar i desenvolupament artístic (1850-1860) (p. 53-71) 2.1. Inicis de la trajectòria professional i de la família Martí Aguiló. Primeres exposicions i una altra hipòtesis de viatge a l’estranger. (p. 53) 2.2. Professor a Llotja i altres exposicions a l’Asociación de Amigos de las Bellas Artes. Una altra hipòtesis de viatge a l’estranger. (p. 57) 2.3. L’Exposició Universal de París l’any 1855. El primer viatge documentat i altres exposicions. (p. 61) 2.4. Acadèmic de Belles Arts. (p. 68) Capítol 3. Consolidació personal i artística (1860-1870) (p.73-111) 3.1. L’etapa més prolífica: moltes obres i col·laboracions culturals. Participació a les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes i l’inici de col·laboracions amb mecenes artístics com Miquel d’Elias (p. 73) 3.2. Un viatge inèdit a París i el discurs a l’Acadèmia de 1863 (p. 80) 3.3. Treballant en El Gran dia de Girona i una estada inèdita a Madrid (p. 82) 3.4. De nou a Barcelona. Activitat expositiva, la Sociedad para Exposiciones de Bellas Artes i nou viatge a París (p. 96) 3.5. Comença la relació professional amb la famosa model Dolores Oliva, i una exposició a Lyon (p. 101) 2 3.6. Política convulsa. La Revolució de 1868 i les conseqüències lliberals per salvaguardar el patrimoni (p. 103) 3.7. La pèrdua de la plaça de professor a l’Acadèmia i primeres reflexions sobre la seva trajectòria. Altres exposicions i ajudes dels mecenes (p. 105) Capítol 4. Comença el daltabaix (1872-1880) (p. 113-136) 4.1. La mort dels seus fills. Conseqüències (p. 113) 4.2. El dolor i els problemes econòmics exemplificats a la documentació epistolar (p. 115) 4.3. Restabliment de Martí Alsina a la seva plaça de professor i catedràtic, i exposicions a la Sociedad para Exposiciones de Bellas Artes (p. 118) 4.4. Reflexions íntimes sobre la seva situació artística, familiar i econòmica. Tancament de la societat “Elias i Martí”. Exposicions a l’estranger i redacció d’un testament (p. 123) 4.5. Mort de Carlota Aguiló i viatge a París (p. 131) 4.6. La relació amb Dolores Oliva (p. 135) Capítol 5. Últims anys d’agitacions familiars i artístiques. La decadència inevitable (1880-1894) (p. 137-166) 5.1. La lluita per recuperar la fama i no veure’s oblidat per la crítica. Trencament de la relació amb Dolores Oliva (p. 137) 3 5.2. La producció industrial i les obres genials. La paradoxa del mestre que no es dóna per vençut (p. 143) 5.3. Una nova llum enmig de la foscor: Francesca Chillida. Decepció dels fills i el turment del pintor (p. 146) 5.4. La justificació del pintor en les notes íntimes del seu diari i en les millors obres de l’última època. La malaltia i la mort (p. 155) 5.5. Recordatoris i apologies necrològiques per la mort del pintor (p. 161) Capítol 6: Fortuna crítica i historiogràfica (p. 167-201 ) 6.1. Repàs historiogràfic des del 1900 al 1920 (p. 167) 6.2. La dècada dels anys vint. (p. 174) 6.3. De la dècada dels trenta als homenatges dels quaranta (p. 181) 6.4. Els anys cinquanta (p. 192) 6.5. Petita revifalla als anys seixanta amb una altra exposició-homenatge (p. 195) 6.6. Últims comentaris dels anys setenta i vuitanta (p. 200) Capítol 7: Primeres i breus conclusions (p. 203-205) Segona part: L’artista i la seva obra. Recorregut crític per la trajectòria del mestre 4 Capítol 8: Introducció. L’art i el pensament en la Barcelona del segle XIX (p. 209-220) Capítol 9: Desenvolupament de la ideologia artística (1850-1860) (p. 221-251) 9.1. La influència romàntica de Llotja (Lluís Rigalt) i el positivisme en l’anàlisi de la natura (p. 221) 9.2. Les primeres obres: els paisatges i els retrats. Les primeres exposicions (p. 227) 9.3. Les primeres marines i altres gèneres de primera època a les exposicions (p. 233) 9.4. Ramon Martí Alsina i França: Courbet i Corot (p. 235) 9.5. El gènere d’història en l’àmbit oficial. Horace Vernet i Gericault. Seguiment d’altres exposicions (p. 242) Capítol 10: Consideracions de taller (p. 253-266) 10.1. Anècdotes recollides pels deixebles (p. 258) 10.2. El taller de Martí Alsina: un espai de tertúlia intel·lectual (p. 263) Capítol 11: Consolidació i eclosió de la pintura catalana moderna (1860-1872) (p. 267-299) 11.1. L’etapa més prolífica i l’experimentació amb tots els gèneres. Revisió d’algunes exposicions (p. 267) 5 11.2. Ramon Martí Alsina i la Natura (p. 272) 11.3. “Los orígenes naturales del Arte” (p. 280) 11.4. Influències forànies en composicions més arriscades: retrats, figura i escena de gènere. Marines i paisatges. Continuen les exposicions. (p. 284) 11.5. Introducció de nous temes. La modernitat en el gènere del paisatge urbà i el pintoresquisme dels gitanos. Més exposicions. (p. 292) Capítol 12: La paradoxa entre l’Art i el deure. Espurnes de genialitat amb símptomes de decadència (1872-1880) (p. 301-322) 12.1. Penúries en la vida del pintor. La lluita per mantenir-se. Exposicions. (p. 301) 12.2. Consideracions en l’evolució de la marina, el paisatge i el paisatge urbà (p.306) 12.3. L’època de l’estada a París (1878-1880) (p. 313) 12.4. Els retrats, la figura, la natura morta i la veu del taller (p. 316) Capítol 13: Últims anys d’agitacions artístiques (1880-1894) (p. 323-339) 13.1. Les obres de lluita contra l’oblit. Les representacions de figura (p. 323) 13.2. Els últims paisatges i marines (p. 328) 13. 3. “La Companyia de Santa Bàrbara” (p. 333) 13.4. El paisatge urbà (p. 336) 6 Capítol 14: Conclusions generals (p. 341-346) Bibliografia (p. 347-391) - Consideracions prèvies (p. 348) - Bibliografía contextual consultada per ordre alfabètic (p. 349) - Bibliografia, articles i catàlegs d’exposicions relacionats amb Martí Alsina endreçats per ordre cronològic (p. 354) Volum 2 Proposta d’un primer catàleg de l’obra pictòrica de Ramon Martí Alsina - Consideracions prèvies Volum 3 Apèndix documental 7 - Índex (p. 1-13) - Consideracions prèvies (p. 15-17) 1. Documentació referent a la formació acadèmica (p.19-30) 1.1. Transcripció i còpia adjunta de la documentació referent a l’expedient del títol de Batxiller de Ramon Martí Alsina a la Universitat Literària de Barcelona (p. 19) 1.2. Transcripció i còpia adjunta de la documentació referent al curs acadèmic 1847-1848 realitzat per Ramon Martí Alsina a la Universitat Literària de Barcelona (p. 22) 1.3. Còpia del llibre de registre de matrícules del curs 1847-48 i els dos rebuts de pagament de matrícula corresponents a 1848 (p. 23) 1.4. Transcripció i còpia adjunta dels dos exàmens corresponents al curs 1847- 1848 que Ramon Martí Alsina va realitzar a la Universitat Literària de Barcelona: “Naturaleza, origen e historia de la poesía épica” i “¿Por qué entre los romanos la Elocuencia se formó y desarrolló más tarde que la Poesía?” (p. 24) 1.5. Còpia del llibre de registre de matrícules del curs 1848-1849 (p. 29) 1.6. Còpia del part trimestral de notes de l’assignatura de Llengua Grega del curs 1848-1849 (p. 30) 2. Documentació referent a àmbits professionals (p.31-35) 2.1. Transcripció i còpia dels dos primers fulls de l’informe del Col·legi de D. José Figueres (p. 31) 8 2.2. Còpia de la nota del traductor (Ramon Martí Alsina) en la novel·la de Joseph Méry. “Ingleses y chinos”. Imprenta de Juan Capdevila. Barcelona, 1848 (p. 34) 3. Documentació referent a aspectes administratius de l’Acadèmia de Belles Arts (p. 37-48) 3.1. Transcripció i còpia adjunta de la carta adreçada al President de la Diputació Provincial des de l’Acadèmia per tornar a recuperar les assignatures per separat que s’havien disposat per ser impartides com una sola després de la destitució de Martí Alsina com a professor (p.