DOCSLIB.ORG

La Trajectòria Professional Del Fotògraf Francesc Serra I Dimas (1877 – 1967)

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
La Trajectòria Professional Del Fotògraf Francesc Serra I Dimas (1877 – 1967) La trajectòria professional del fotògraf Francesc Serra i Dimas (1877 – 1967) Autora: Carla Arbós Valls Director: Bonaventura Bassegoda Hugas Màster Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic Departament d’Art i de Musicologia . Facultat de Filosofia i Lletres Universitat Autònoma de Barcelona . 2017-201 - Uno ha asistido a nada menos que al traspaso de un siglo. Y no de una manera indiferente ¿Vé usted? En mi archivo guardo 50 mil fichas. Toda una época vive, palpita, se anima con solo ir al laboratorio y operar en las placas con los ácidos. Eso ¿no es hermoso?¿No es bello poder fijar los recuerdos? Francesc Serra i Dimas, 1964 Agraïments Primerament, voldria agrair a totes aquelles persones que de manera directa o indirecta s’han involucrat en la realització d’aquest Treball de Final de Màster, ja que sense la seva col·laboració i dedicació, no hagués estat possible dur-lo a terme. Moltes gràcies, doncs, al director d’aquesta tesi el Professor Bonaventura Bassegoda, per guiar- me, aconsellar-me i indicar-me a qui i on acudir al llarg d’aquesta investigació, i també per la confiança dipositada i l’empenta rebuda; i a la Núria Llorens, coordinadora del màster Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic de la Universitat Autònoma de Barcelona, per assenyalar-me un tema de recerca que s’ha adequat perfectament al meu bagatge acadèmic entorn de l’art i la fotografia, com també per la seva disposició i gran amabilitat en tot moment. Per altra banda, voldria expressar la meva més sincera gratitud als familiars de Francesc Serra Dimas, als qui els hi dedico aquesta memòria, per la seva confiança i proximitat, per obrir-me les portes de casa seva i rebrem tan amablement. Així doncs, moltes gràcies a Esther Serra Dorca i a Albert Rafart per ajudar-me i tractar-me tant i tant bé durant les visites, com igualment a la seva filla Mireia Rafart, per posar-nos en contacte i possibilitar la trobada. Agrair també a tot el personal de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, en especial al seu conservador Rafel Torrella -gran coneixedor del tema i de la figura del fotògraf Francesc Serra i Dimas-, per les seves explicacions i correccions, i sobretot per indicar-me alguns punts per resoldre entorn el tema, la qual cosa ha suposat la possibilitat de cercar i concretar qüestions no aclarides fins a la data; i a la responsable de la sala de consulta de fotografies, Maria Mena per la seva cordialitat i simpatia. Igualment, expressar el meu agraïment a la coordinadora del Departament de Documentació i Investigació de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, Laia Foix, per tota l’ajuda prestada, per la seva confiança i disposició, i sobretot per donar-me la seva opinió i per aconsellar-me davant els dubtes que anaven sorgint en el camí. A Carmen Perrotta, fotohistoriadora i investigadora experta entorn de la figura del fotògraf Adolf Mas i Florensa, amb qui ha estat un plaer compartir coneixements i descobriments entorn de la relació professional que s’establí entre els dos grans cronistes de l’art de finals del segle XIX i principis del segle XX, expressar-li el meu sincer agraïment tant per l’ajuda prestada, com per la seva simpatia. Per descomptat, donar les gràcies a l’expert en art i cap de la col·lecció de pintura de la sala de subhastes Balclis de Barcelona, Enric Carranco, qui molt amablement ha buscat resposta a les meves preguntes entorn de totes aquelles qüestions que requerien un acurat coneixement del tema artístic, i amb qui també ha estat un gust compartir els descobriments que han anat sorgint al llarg de la investigació; i a la seva companya de departament Mònica Barbas, agrair-li la gran ajuda prestada en els últims moments de l’execució d’aquest treball. I finalment, dedicar l’esforç invertit en aquesta memòria a tota la meva família. Moltes gràcies a tots. Índex 0. Introducció ........................................................................................................................... 1 1. L’autor del Fons Serra: Autobiografia .............................................................................. 6 1.1. Context històric a Catalunya: del modernisme al noucentisme ........................................ 12 1.2. El pensament crític de Francesc Serra: Un discurs de caràcter noucentista ...................... 19 2. Els inicis de la trajectòria professional de Francesc Serra ............................................. 26 2.1. Relacions amb el món artístic: La Sala Parés ................................................................... 26 2.2. Introducció a l'àmbit fotogràfic ......................................................................................... 30 2.3. Línia de treball: la reproducció d'obres d'art ..................................................................... 34 2.4. Les revistes il·lustrades i les primeres publicacions: Foto Serra ...................................... 38 2.4.1. El relleu entre generacions de fotògrafs .................................................................. 43 3. El negoci de la fotografia: .................................................................................................. 49 3.1. L'estudi fotogràfic ............................................................................................................. 54 3.1.1. Els encàrrecs i reportatges fotogràfics de l’arxiu Serra .......................................... 57 3.2. Introducció a l'àmbit del retrat .......................................................................................... 62 3.2.1. Els clients retratats de Serra: artistes, col·leccionistes, crítics i editors .................. 78 3.2.2 "L'amic Serra": les relacions amb personalitats del cercle artístic ......................... 101 4. El caràcter polifacètic de la fotografia de Francesc Serra ........................................... 109 4.1. La tasca documental de Francesc Serra ........................................................................... 109 4.1.1. Guardons i mencions ............................................................................................ 116 5. El llegat de Francesc Serra .............................................................................................. 118 5.1. La donació oficial de l'arxiu Serra................................................................................... 118 5.1.1. Ubicació actual del fons fotogràfic ....................................................................... 122 5.1.2. El fons fotogràfic: volum i classificació dels seus materials ................................ 125 5.2. Donació dels documents i correspondències de caire professional ................................. 129 Conclusions ........................................................................................................................... 132 Bibliografia ........................................................................................................................... 135 Índex d'annexos Annex 1. Autobiografia, 1936 ............................................................................................... 140 Annex 2. Carta d'Adolf Mas .................................................................................................. 148 Annex 3. Nota per a la Hispanic Society of America - Ceràmica de Muel ............................ 149 Annex 4. Nota per a la Hispanic Society of America - Capella d’en Marcús ........................ 153 Annex 5. Personalitats simpàtiques. Joan Serra, fotògraf d'art, 1932 ................................. 155 Annex 6. SEMPRONIO, Serra, el fotógrafo de los 70.000 clisés y de la amistad de millares de artistas. Destino, 1961 ....................................................................................................... 157 Annex 7. Donació oficial de l'Arxiu Serra a la Junta de Museus de Barcelona .................... 159 7.1. Expedient núm. 1, 1958 ........................................................................................... 159 7.2. Expedient núm. 1, doc. 1, 1958 ................................................................................ 161 7.3. Expedient núm. 1, doc. 2, 1958 ................................................................................ 163 7.4. Expedient núm. 1, doc. 3, 1958 ................................................................................ 165 7.5. Còpia del document oficial de la donació del fons, signada per Francesc Serra ..... 167 7.6. Justificant d’enviament de documents, 1959 ........................................................... 171 7.7. Admissió de la donació del Fons Serra, 1959 .......................................................... 173 7.8. Expedient núm. 2, 1966 ........................................................................................... 174 7.9. Expedient núm. 2, doc. 1, 1966 ................................................................................ 176 7.10. Expedient núm. 2, doc. 2, 1966 .............................................................................. 178 7.11. Expedient núm. 2, doc. 3, 1966 .............................................................................. 180 7.12. Expedient núm. 2, doc. 4, 1966 .............................................................................. 182 Annex 8. Resolució de la petició de donació, 1967 ............................................................... 184 Annex 9. Carta de Francesc Serra dirigida a Angulo Íñiguez ............................................... 187 Annex 10. Carta de Francesc Serra dirigida al Sr. D. Joan Orriols, 1963 ............................
Load more

Recommended publications
  • Aula Abierta AULA ABIERTA
    Aula abierta AULA ABIERTA La pieza del mes en la web En la página web de la Cátedra de Patrimonio y Arte Navarro se puede consultar el comentario histórico-artístico dedicado a una de las piezas de colecciones públicas y privadas, que conforman nuestro acervo cultural. Con periodicidad mensual, se analizan obras seleccionadas, tanto inéditas, como otras ya conocidas, sobre las que se aportan novedades para su conocimiento. También se pone especial interés en la presentación y difusión de objetos pertenecientes a las denominadas artes suntuarias, que, por haberse considerado erróneamente durante largo tiempo como “menores”, no han merecido la atención que debieran. Con esta iniciativa la Cátedra de Patrimonio y Arte Navarro desea contribuir al conocimiento actualizado de otras tantas obras, con la intención de que sean valoradas de un modo interdisciplinar que abarque aspectos históricos, artísticos e iconográficos y los derivados del uso y función. CÁTEDRA DE PATRIMONIO Y ARTE NAVARRO 264 Universidad de Navarra AULA ABIERTA Misión general de Pamplona de 1954 encargada por el arzobispo Delgado Gómez a los Capuchinos. A la izquierda el P. Faustino de Fuensalida (1912-1984) y a la derecha el P. Isidro de Sahagún (1914-1985), este últi- mo afamado misionero popu- lar en España. Ambos se ocu- paron del centro y parroquia- lidad de San Saturnino. ENERO 2013 Misión general de Pamplona (14 al 28 de marzo de 1954) José Luis Turrillas Roldán S.S. el Papa Pío XII comunicó a la cristiandad la celebración de un Año Santo Mariano durante el año 1954, con motivo de la definición dogmática de la Inmaculada Concepción.
    [Show full text]
  • Josep Maria Folch I Torres I El Mercat Literari.» A: En Patufet, Cent Anys
    VL ÏA RECEPCÍÓ DE LTOB R A INFANTIL F JUVENÏD FOLQUJTORFyANA L'anàlisi de la recepció de l'obra folquitorriana i el ressò que tingué en els diferents àmbits implicats en el fet literari ens col·loca en el centre mateix d'una problemàtica complexa. De fet, Josep Maria Folch se situa, implícitament i explícitament, en l'epicentre de molts dels fenòmens, debats i polèmiques que en el camp literari, social, polític i ideològic va viure la societat catalana dels anys vint del segle passat. La causa o la justificació de la conversió de l'obra folquitorriana en un referent en totes les controvèrsies és l'èxit de consum que va assolir, desconegut i únic fins aleshores. En termes comercials, l'obra folquitorriana demostrava la viabilitat de la literatura catalana i, per tant, que hi havia un mercat real i operatiu per als productes literaris en català. Des d'aquesta perspectiva, esdevenia un cas exemplar per il·lustrar la complexitat generada a l'entorn del fet literari en una conjuntura específica: els intents de modernització d'una literatura que aspirava a convertir-se i a estructurar-se en termes de cultura nacional. En la mesura que l'obra del nostre escriptor havia nascut i s'havia desenvolupat sota els dictats del públic i de les necessitats editorials es convertia, indirectament, en un cas únic i il·lustratiu de la confluència de tots els factors -literaris, culturals, ideològics, comercials, etc.-, que configuren el mercat de béns de consum literaris i, en conseqüència, articulen una cultura que aspira a unificar la societat que la genera.1010 La complexitat intrínseca del procés esmentat va ser agreujada -o ajudada- per la conjuntura política generada pel cop d'estat del general Primo de Rivera, l'any 1923, i els set anys de Dictadura.
    [Show full text]
  • Context Històric I Social: 1.1
    LA DONA: "SUBJECTE" i "OBJECTE" DE L'OBRA D'ART. ANNEX I. 1.- Context històric i social: A la segona meitat del segle XIX, als països occidentals, es va portat a terme la consolidació dels moviments obrers: sindicats i partits polítics funcionaven per arreu. El 1873 es va produir una forta depressió econòmica que va durar aproximadament uns 10 anys i que va afectar les formes de vida i les pautes de conducta social. A la vegada va entrar en crisi la concepció positivista del món dominant fins aleshores. Fou una època en la qual el fet de ser dona havia de ser difícil. La burgesia havia agafat molta força i amb ella la institució matrimonial, perquè garantia hereus legítims als quals s’havia de deixar tot allò que el matrimoni havia acumulat. Per aquests motius la societat es guiava per rígits i severs codis sexuals patits sobretot per la dona. Els matrimonis ben poques vegades eren encara per amor, però això sí, la dona havia de ser totalment fidel. Amb el desenvolupament industrial i el creixement de la burgesia, s’havien portat ja a la pràctica els ideals dels il.lustrats. Tots els canvis econòmics i socials que es van produir a la primera meitat del segle van conduir a l’establiment d’una forma ritual-simbòlica del paper de la dona a la nova societat industrial. Fou llavors quan es separaren definitivament els dos móns: el món privat de la llar, de la familia, i el món públic, de la societat. La dona va quedar reclüida definitivament en el primer i totalment exclosa del segon, reservat únicament i exclussivament per als homes.
    [Show full text]
  • Catalan Modernism and Vexillology
    Catalan Modernism and Vexillology Sebastià Herreros i Agüí Abstract Modernism (Modern Style, Modernisme, or Art Nouveau) was an artistic and cultural movement which flourished in Europe roughly between 1880 and 1915. In Catalonia, because this era coincided with movements for autonomy and independence and the growth of a rich bourgeoisie, Modernism developed in a special way. Differing from the form in other countries, in Catalonia works in the Modern Style included many symbolic elements reflecting the Catalan nationalism of their creators. This paper, which follows Wladyslaw Serwatowski’s 20 ICV presentation on Antoni Gaudí as a vexillographer, studies other Modernist artists and their flag-related works. Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Josep Llimona, Miquel Blay, Alexandre de Riquer, Apel·les Mestres, Antoni Maria Gallissà, Joan Maragall, Josep Maria Jujol, Lluís Masriera, Lluís Millet, and others were masters in many artistic disciplines: Architecture, Sculpture, Jewelry, Poetry, Music, Sigillography, Bookplates, etc. and also, perhaps unconsciously, Vexillography. This paper highlights several flags and banners of unusual quality and national significance: Unió Catalanista, Sant Lluc, CADCI, Catalans d’Amèrica, Ripoll, Orfeó Català, Esbart Català de Dansaires, and some gonfalons and flags from choral groups and sometent (armed civil groups). New Banner, Basilica of the Monastery of Santa Maria de Ripoll Proceedings of the 24th International Congress of Vexillology, Washington, D.C., USA 1–5 August 2011 © 2011 North American Vexillological Association (www.nava.org) 506 Catalan Modernism and Vexillology Background At the 20th International Conference of Vexillology in Stockholm in 2003, Wladyslaw Serwatowski presented the paper “Was Antonio Gaudí i Cornet (1852–1936) a Vexillographer?” in which he analyzed the vexillological works of the Catalan architectural genius Gaudí.
    [Show full text]
  • JOSEP LLIMONA, PRESIDENT Pel Museu
    NÚM. 35 ABRIL 1934 VOLUM IV BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART vS Q11^0q DE BARCELONA D^ .Á . PUI3LICACIO DE LA JUNTA DE AIUSEU.S '• e^ ^6a JOSEP LLIMONA, PRESIDENT pel Museu. Devotament hi aniríem posant una a una aquelles grans angúnies que hem DE LA JUNTA DE MUSEUS passat i aquelles grans alegries que hem tingut. Hi posaríem tots aquells anys de silenci vir- Al llarg d'una etapa extensa (convertida tuós, quan ell a la taula de la Junta, voltat en dues per la interrupció de la Dictadura) dels bons amics, i nosaltres a la muntanya Josep Llimona ha presidit la vida i les activi- anàvem percaçant pels Pireneus els nostres tats de la Junta de Museus. Va arribar a la frontals romànics i els nostres retaules gòtics, presidència com un pes que hi gravita, per- que fugien. Hi posaríem el goig per aquella què tots, d'instint, sentíem que ell era el nos- peça que arriba al Museu després de llargues tre president. gestions i de disputes, i el dol per aquella Sentíem que ell era el president per raó de altra que no vam heure per causa del poder la seva procedència altíssima, car no tots els eficaç d'uns «diners a la mà» que se l'enduien. homes que caminen, vénen, com ell venia, de Hi posaríem l'ànsia d'esperar un resultat i la l'alta esfera de la creació artística. Sentíem lletra d'una gestió discreta prop dels poders que ho era també pel seu catalanisme essen- eclesiàstics. Hi posaríem la gran batalla per cial, que en ell era — romàntic dels bons salvar les nostres pintures murals romàniques temps — intens com un amor de jovenesa.
    [Show full text]
  • Del Romanticisme Al Modernisme
    primeres 1 a 24 29/9/06 12:52 Página 2 Del Romanticisme al Modernisme Col·lecció de Pintura del Museu Diocesà de Barcelona Organització: Català · Castellano primeres 1 a 24 29/9/06 12:52 Página 4 Del Romanticisme al Modernisme Col·lecció de Pintura del Museu Diocesà de Barcelona Museu Diocesà de Barcelona Del 6 d’octubre al 5 de novembre de 2006 primeres 1 a 24 29/9/06 12:52 Página 8 Índex Presentacions 11 Vicente Sala Belló Josep M. Martí Bonet Pintura dels segles XIX i XX del Museu Diocesà de Barcelona 17 Francesc Fontbona Índex d’artistes 21 Catàleg d’obra 23 Bibliografia 181 Versión en castellano 183 primeres 1 a 24 29/9/06 12:52 Página 10 Vicente Sala Belló President de la Caja de Ahorros del Mediterráneo La Caja de Ahorros del Mediterráneo continua apostant fermament per una políti- ca de patrocini cultural com un servei a la societat actual, avui dia enormement sen- sibilitzada envers aquest àmbit. I més concretament, la nostra Obra Social es plan- teja prioritàriament la coneixença i la divulgació de la cultura mediterrània, de la qual la mostra que avui presentem és un exponent prou clar, en un dels camps de la creació tan fonamental com és la pintura. Novament gaudim del marc incomparable del monument de la Pia Almoina de Barcelona, seu del Museu Diocesà, per presentar l’exposició “Del Romanticisme al Modernisme”. És per a nosaltres tot un honor poder oferir al públic aquesta magní- fica col·lecció de pintura a cavall dels segles XIX i XX.
    [Show full text]
  • Challenges for Heavy Rare Earth Production: Lessons from Japan
    PPLIED A t Y o G M I O N L E O R E A G L January 2014 r D o f Number 34 E P Y O T S E I I SGA T C SGA S O S News Challenges for heavy rare earth production: lessons from Japan Yasushi Watanabe Geological Survey of Japan, Higashi 1-1-1, Tsukuba, 305-8567, Japan Introduction and 4) no large mining facility required. In recent years (2005-2010), the amounts CONTENTS Heavy rare earth elements (Gd to Lu) of REE produced from ion-adsorption de- Challenges for heavy rare earth pro- (HREE) (Henderson, 1996), in which often posits in southern China are estimated to duction: Lessons from Japan 1 Y is included, are used to produce perma- be 40,000 to 60,000t as rare earth oxides News of the Society 2 nent magnet, phosphor, condenser, zirconia (REO) annually, including about 2,000- stabilizer, etc. Among them, dysprosium 3,000t of Dy oxides. News of the SGA General Assembly 6 (Dy) is indispensable to improve heat re- Although China has been the main pro- International Student Geological Con- sistance of the NdFeB magnet, which is ducer, supplier and consumer of REE in the ference 14 applied in modern high-tech materials such world in the last two decades, the limited SGA Awards at the 12th Biennial Meet- as driving motors of hybrid vehicles, facto- HREE production and exportation by the ry automation machinery, home electronics, Chinese government (Figure 1) has made ing, Uppsala, Sweden 19 wind turbines, etc. This NdFeB magnet is many countries difficult in the supply of SGA Education Fund short course 25 extremely superior in magnetic properties HREE.
    [Show full text]
  • Mireia Freixa & Núria Gil ISSN 1540 5877 Ehumanista/IVITRA 10 (2016
    Mireia Freixa & Núria Gil Sant Patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat. Iconografia de sant Jordi en els anys del Modernisme1 Mireia Freixa & Núria Gil Farré Universitat de Barcelona GRACMON UB La frase amb la que hem encapçalat l’article, disposada en un plafó ceràmic sota un sant Jordi monumental a la part més alta de la casa de les Punxes de Josep Puig i Cadafalch, explica clarament el contingut d’aquest article. La imatge de sant Jordi ha generat tot un repertori artístic de gran vàlua a totes les cultures d’arrel cristiana i a totes les èpoques, però a Catalunya en els anys del Modernisme, va produir una iconografia molt particular, alhora cultural i política. Tot i ser proclamat patró de Catalunya en plena Edat Mitjana, havia tingut un culte molt limitat fins a finals del segle XIX. Va ser, en el anys de la Renaixença i després en el Modernisme, quan la imatge del cavaller sant Jordi traspassa las fronteres de les capelles i altres espais religiosos i apareix en multitud d’espais públics o privats, tant de manera explícita, com reclosa o “amagada” en els llocs més insòlits i com una afirmació indiscutible de la catalanitat perduda. Però sempre –no oblidem el sentit esteticista del Modernisme– destacarà per la força plàstica de la imatge, el sant –a cavall o dret– amb l’armadura i l’espasa, el drac i la princesa. Aquets és el recorregut que proposem fer al llarg d’aquestes pàgines, centrant-nos en les arts més desconegudes, les arts aplicades i decoratives, del mosaic al vitrall, passant per la ceràmica, la marqueteria, la joiera o a les arts gràfiques.
    [Show full text]
  • Monuments "A Los Caídos Por Dios Y Por España" a Catalunya, De 1939 a 1970
    MONUMENTS "A LOS CAÍDOS POR DIOS Y POR ESPAÑA" A CATALUNYA, DE 1939 A 1970 TESI DOCTORAL Doctorat en Història de l’art i de musicologia Departament d’Art i Musicologia Autor: Marcel Xandri Guitart Dirigida per: Teresa Camps Miró Universitat Autònoma de Barcelona, 2016 2 JOSEP CLARÀ I EL NOUCENTISME El Noucentisme era un estil que les institucions públiques durant el règim van trobar avinent i adequat als valors i formes que consideraven dignes de ser transmesos i per a fer efectiva l’ocupació simbòlica i estètica de l’espai. El gran exponent del Noucentisme Eugeni d’Ors, que fou ministre de cultura del règim, col·laborà amb publicacions com Vértice i Escorial en l’elogi de l’estil idoni del que s’havia de vestir el nou ordre polític. D’Ors, que proposava com a base l’ensenyament catòlic i la cultura com un “estat espiritual col·lectiu”, defensava la raó i l’ordre matemàtic i la geometria estètica en la persecució de la bellesa total i la incidència de l’esperit sobre la realitat en la cerca de l’estil ideal1. També propugnava l’aproximació als grans mestres del passat, sintetitzant i reunint el passat en un pla únic i rebutjava la representació de la carnalitat desproveïda d’espiritualitat i de primacia moral i manifestava repulsió estètica davant els excessos i les complicacions (en la línia del Modernisme). Així, defensa la sobrietat, contra la dispersió, d’un “sentir pensant” plotinià, que conserva la raó, com una creació matemàtica de l’esperit. Per tant, s’aproximava a la sobrietat contemplada per la Falange i per la Dirección General de la Propaganda en les obres, tal com s’ha analitzat en altres apartats.
    [Show full text]
  • Museus ?Fart De
    BUTLLETÍ DELS MUSEUS ?FART DE JUNTA DE MUSEUS JULIOL -i933 VOCALS REPRESENTANTS DEL GOVERN JUNTA DE MUSEUS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PRESIDENTS D'HONOR Pere Corominas i Montanya Conseller de la Generalitat President del Govern Jaume Serra Hunter de la Generalitat de Catalunya Diputat de la Generalitat Alcalde President de l'Ajuntament Joan Puig i Ferrater Diputat de la Generalitat PRESIDENT EFECTIU Josep Llimona i Bruguera Teresa Amatller i Cros Representant de les entitats artístiques de Vocal tècnic Barcelona Joan Rebull i Torroja VICE-PRESIDENTS Vocal tècnic Bonaventura Gassol i Rovira VOCALS REPRESENTANTS Conseller d'Instrucció Pública del Govern de DE LES RESPECTIVES ENTITATS la Generalitat de Catalunya Eduard Toda i Güell Joaquim Xirau i Palau President de l'Acadèmia de Bones Lletres Regidor - Sínd ie President de la Comissió de Cultura Joan Antoni de Güell . i Lòpez de l'Ajuntament President de l'Acadèmia Catalana TRESORER de Belles Arts de Sant Jordi Pere Comas i Calvet Antoni Rubió i Lluch Representant del Govern de la Generalitat Delegat de l'Institut d'Estudis Catalans de Catalunya COMPTADOR Pere Mayoral i Parracia Alexandre Soler i March Director de l'Escola d'Arts 1 Oficie 1 Belles Arte Representant de les entitats artístiques VOCALS DESIGNATS de Barcelona PER LES ENTITATS ARTÍSTIQUES VOCALS REPRESENTANTS DE Lluís Masriera i Rosés L'AJUNTAMENT Casimír.. Giralt i Bullich Pere Casas i Abarca Tinent d'Alcalde VOCAL HONORARI Josep Jové i Sarroca Carles Pirozzini i Martí Regidor DIRECCIÓ - SECRETARIA - ADMINISTRACIÓ Joaquim Pellicena i Camacho Joaquim Folch i Torres Regidor Director General dels Museus d'Art Joan Baptista Atcher Joaquim Borralleras i Gras Vocal tècnic Secretari de la Junta Ricard Opisso i Sala Pere Bohigas i Tarragó Vocal tècnic Administrador General dele Museus d'Art HORARI DELS MUSEUS BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA MUSEU DE BELLES ARTS.—Art Contempora- ni.
    [Show full text]
  • El Modernismo-Art Nouveau
    Tema 4: Modernismo – Art Nouveau FUNDAMENTOS DE ARTE: SIGLOS XIX-XX TEMA 4: EL MODERNISMO-ART NOUVEAU El Modernismo es un movimiento artístico que surge a fines del siglo XIX y se proyecta hasta las primeras décadas del siglo XX. El movimiento se conoce con distintos nombres según los países: Modernismo en España, Art Nouveau en Francia, Jugendstil en Alemania, Sezession en Austria, Liberty en Italia y Modern Style en Inglaterra. Principalmente se expresa en la arquitectura y en el diseño, pero se ocupó también de las artes menores, el diseño de mobiliario, forja, joyería, y todo tipo de objetos útiles en la vida cotidiana, incluido el mobiliario urbano, que pasó a tener gran importancia (kioscos, estaciones de metro, farolas, bancos, papeleras, urinarios). Los arquitectos, no sólo proyectaban edificios, sino que intervenían en el diseño de la decoración, el mobiliario, y todo tipo de complementos y enseres de uso diario que habían de contener. En la estética nueva que se trató de crear predominaba la inspiración en la naturaleza a la vez que se incorporaban novedades derivadas de la revolución industrial, como el hierro y el cristal, superando la pobre estética de la arquitectura del hierro. Fue un arte al servicio de la burguesía acomodada, que se decantó por un estilo de gran profusión decorativa que reflejase la buena situación económica que gozaban en estos años de la Belle Epoque. Las características que en general permiten reconocer al modernismo son: • Inspiración en la naturaleza y uso de elementos de origen natural. • El uso de la línea curva y la asimetría.
    [Show full text]
  • Art and Politics in 1900 Catalan Sculpture in Latin America 1 Drs
    Strand 2. Art Nouveau and Politics in the Dawn of Globalisation Art and politics in 1900 Catalan Sculpture in Latin America 1 Drs. Cristina Rodríguez-Samaniego and Natàlia Esquinas Giménez Abstract This paper touches on the presence of modernista sculpture in Latin America around 1900 and its political implications. Art Nouveau coincides in time with an era of urban changes in American cities and it is also the age of national independence movements –or else their first anniversary-. The need for prestigious monumental sculptors and plaster copies was so high that it ought to be satisfied with foreign creators. The contribution of Catalan sculptors here is remarkable, and has not been thoroughly studied yet. Some Catalan sculptors stayed in America for long periods, while others travelled just for specific projects. In other cases, their works were purchased by museums or other public institutions. This paper focuses on case studies, located mainly in the Southern Cone, in order to contribute to the comprehension of the means by which modernista sculpture participates in the construction or consolidation of some American national discourses. Keywords: Sculpture, Art Nouveau, Catalan art in America, Monumental sculpture, Politics in Art 1 This paper is a result of the research project Entre ciudades: paisajes culturales, escenas e identidades (1888- 1929) , funded by Spain’s Ministerio de Economia y Competitividad (HAR 2016-78745-P) lead by GRACMON group of research at the University of Barcelona. 1 One of our main fields of research in the past few years has been the presence of Catalan artists in Latin America, from the late-19 th to the early-20 th centuries.
    [Show full text]