Cercle Artístic de Sant Lluc 1893-2009: Història d’una institució referent per a la cultura barcelonina Maria Bárbara Marchi ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tdx.cat) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author. CERCLE ARTÍSTIC DE SANT LLUC 1893 – 2009: HISTÒRIA D'UNA INSTITUCIÓ REFERENT PER A LA CULTURA BARCELONINA TESI DOCTORAL PRESENTADA PER MARIA BARBARA MARCHI I DIRIGIDA PER MERCÈ VIDAL I JANSÀ DOCTORAT EN HISTÒRIA DE L’ART BIENNI 2008 – 2010 DEPARTAMENT D’HISTÒRIA DE L’ART UNIVERSITAT DE BARCELONA 2011 1 2 A Davide 3 4 Mucha veteranía, mucha juventud y mucha idealidad. Así es el Círculo Artístico de Sant Lluc Joaquim Renart un lloc d’estudi, de treval d’art, d’alegria sana, de pau i germanor Dionís Baixeras un centre que pensa y obra á la catalana Enric Prat de la Riba un indret d’inquietuts, un lloc d’atracció per a tot de gent que maldava per fer quelcom valuós Alexandre Cirici 5 ABREVIATURES EMPRADES: A.A.A.: Agrupació d’Artistes Actuals ACCA: Associació Catalana de Crítics d’Art ADB: Agrupació Dramàtica de Barcelona ADLAN: Amics de l’Art Nou ADG-FAD: Associació de Dissenyadors Gràfics del FAD AHCASLL: Arxiu Històric del Cercle Artístic de Sant Lluc AIET: Associació d’Investigació i Experimentació Teatral CCCB: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona COAC: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ETSAB: Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona FAD: Foment de les Arts Decoratives GATCPAC: Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània IEC: Institut d’Estudis Catalans MACBA: Museu d’Art Contemporani de Barcelona MAN: Muestras de Arte Nuevo MNAC: Museu Nacional d’Art de Catalunya MNAC/GDG: Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC MNCARS: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía MOMA: Metropolitan Museum of Art (de Nova York) Ms: Manuscrit OCDE: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic Op.cit.: Obra citada PAM: Publicacions de l’Abadia de Montserrat PSUC: Partit Socialista Unificat de Catalunya SDEUB: Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona T.E.C.: Teatre Experimental Català UDC: Unió Democràtica de Catalunya UPC: Universitat Politècnica de Catalunya 6 ÍNDEX INTRODUCCIÓ 11 1. EL CERCLE ARTÍSTIC DE SANT LLUC A LA PREGUERRA 25 1.1 Els orígens del Cercle 25 1.1.2 Els anys fundacionals 26 1.1.3 El primer bienni al carrer del Call 36 1.1.4 El consiliari Torras i Bages 48 1.1.5 Un Cercle d’artistes antimodernistes? 55 1.1.6 Definint una posició d’artistes i de catalans a l’estatge del carrer Boters 64 1.2 Definició del caràcter de l’entitat i del seu paper ciutadà 90 1.2.1 Els anys de la consolidació a l’estatge del carrer de Montsió 90 1.2.2 El Cercle i el Noucentisme: una postura civicocultural i política 101 1.2.3 La confessionalitat del Cercle 108 1.2.4 La vida plàstica de l’entitat i la puixança d’una nova generació 112 1.2.5 Entre brots d’avantguarda i continuïtat de la tradició 118 1.2.6 Els Amics de l’Art Litúrgic 130 1.2.7 Els anys de la dictadura de Primo de Rivera com a rerefons de la promoció de l’art litúrgic 151 1.3 Vents favorables i contraris: dels anys de la II República al tancament 156 1.3.1 La postura del Cercle davant les transformacions polítiques 156 1.3.2 Un període ric d’activitats acompanya la República 159 1.3.3 Els “llucs” retroben el seu paper dins del món cultural barceloní 166 1.3.4 Les exposicions del Cercle als anys trenta: uns homenatges i molt més 169 1.3.5 El tancament de l’entitat 176 7 2. DE LA POSTGUERRA A LA DEMOCRÀCIA 181 2.1 Els anys cinquanta 181 2.1.1 Barcelona dins l’Espanya de la postguerra 181 2.1.2 La il·lusió i l’esforç per aixecar una entitat encara sense parets 186 2.1.3 Una nova seu beneïda per l’Església 196 2.1.4 Art religiós en unes exposicions dels anys cinquanta 198 2.1.5 La biblioteca i els apunts en viu: dos pilars per a la normalització de l’activitat societària 209 2.1.6 Confrontació entre generacions 216 2.1.7 La presidència Guardans: fervor artístic i una subhasta que segella un pacte entre artistes i burgesia 222 2.1.8 El Patronat Güell i el president Guardans: un conflicte d’interessos? 227 2.1.9 Les seccions del Cercle als anys cinquanta 240 2.1.9.1 Els Amics de Gaudí 241 2.1.9.2 La Coral Sant Jordi 252 2.1.9.3 L’ADB i el Teatre Viu 256 2.1.9.4 Els Joglars 267 2.2 Els anys seixanta 268 2.2.1 L’activitat plàstica del Cercle al començament dels anys seixanta 268 2.2.2 Algunes seccions als anys seixanta 275 2.2.2.1 El Ciclo de Arte Hoy 275 2.2.2.1.1 Les MAN 285 2.2.2.1.2 El Premi Internacional de Dibuix Joan Miró 1962–1975 287 2.2.2.2 El Teatre Experimental Català (T.E.C.) 299 2.2.3 Juntes de poca durada davant el difícil repte de convertir la frescor de les Seccions en conreu de la vida social 303 2.2.4 Les presidències de Mercè Llimona i Rafael Solanic: un nou consiliari, agrupacions d’artistes i fervents catalanistes revifen una rutina social pertorbada pel dèficit econòmic 307 2.2.5 Desitjos de modernització: entre l’aspiració a posicionar-se en el viu de l’art contemporani i els signes d’una laïcització 325 2.3 L’última presidència cap a la democràcia 330 2.3.1 Primers anys del president Pratmarsó 330 2.3.2 Tres seccions d’arts plàstiques a cavall entre els anys seixanta i setanta 340 2.3.2.1 L’A.A.A. 340 2.3.2.2 El Salón Femenino de Arte Actual 342 2.3.2.3 El Grupo Azeta 344 2.3.3 El cor de la presidència Pratmarsó i el començament d’una crisi 345 2.3.4 L’onada democràtica envaeix el Cercle: una nova Junta i un nou Estatut 360 8 3. ELS ANYS DE LA DEMOCRÀCIA 367 3.1 Els anys vuitanta i noranta i la pèrdua de protagonisme dins la cultura catalana 367 3.2 La lluita per a un nou estatge i l’esforç per a la recuperació d’una projecció ciutadana: crònica de les presidències Xandri, Serrahima i Utrilla 376 4. CONCLUSIONS 389 5. BIBLIOGRAFIA 397 9 10 INTRODUCCIÓ Aquest treball doctoral s’ocupa d’investigar la història del Cercle Artístic de Sant Lluc, institució de reconeguda significació dins del món cultural barceloní dels segles XIX i XX. Si bé els historiadors s’han referit als personatges i als episodis fonamentals de l’entitat com a quelcom indiscutible i universalment conegut, de fet fins ara aquests personatges i episodis no s’havien estudiat detalladament ni s'havien recollit en una imatge de conjunt que n’aclarís la importància i que justifiqués el prestigi d'aquesta institució secular. L’elogi, més aviat emotiu i no gaire conscient del passat, que feren els competents protagonistes de l’entitat, en va plasmar una imatge nostàlgica, que no n'afavoria una valoració seriosa i documentada.