Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial
EXPEDIENT DE DELIMITACIÓ D'ENTORN DE PROTECCIÓ
••• CASA BATLLÓ ••• CASA AMATLLER
BARCELONA (Barcelonès)
Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial SUMARI
1. Preàmbul i objectius
2. Memòria
2.a. Memòria històrica i arquitectònica
2.a.1. Casa Batlló
2.a.2. Casa Amatller
2.b. Bibliografia
2.b.1. Casa Batlló
2.b.2. Casa Amatller
3. Règim de protecció
3.a. Els monuments. Definició i delimitació
3.a.1. Casa Batlló
3.a.2. Casa Amatller
3.b. L'entorn de protecció
3.b.1. Delimitació
3.b.2. Justificació
3.b.3. Criteris d'intervenció
3.c. Normativa
3.c.1. Marc legal
3.c.2. Règim d'autoritzacions del Departament de Cultura
4. Annex
4.a. Documentació planimètrica
4.b. Documentació fotogràfica
5. Crèdits
Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona
Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial
1. Preàmbul i objectius
Els monuments objecte d’aquest expedient de delimitació d'entorn de protecció són la Casa Batlló -situada al passeig de Gràcia, 43- i la Casa Amatller -situada al passeig de Gràcia, 41- a Barcelona (Barcelonès).
Ambdós elements estan considerats bé cultural d’interès nacional en la categoria de monument històric d'acord amb el que disposa la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.
La Casa Batlló va ser declarada monument històrico-artístic per Decret 24-07- 1969, BOE 20-08-1969 i consten inscrits al Registre Estatal de Béns d'Interès Cultural amb el número R-I-51-3815.
La Casa Amatller va ser declarada monument històrico-artístic per Decret 9-01- 1976, BOE 17-02-1976 i consta inscrit al Registre Estatal de Béns d'Interès Cultural amb el número R-I-51-4199.
L’interès d'aquests monuments ve motivat perquè són portadors de valors històrics, arquitectònics, urbans, ambientals i artístics que els fan mereixedors de gaudir d'una protecció adient.
La seva singularitat rau en el seu valor arquitectònic, artístic, en el seu disseny innovador i en el seu valor com a fita paisatgística d'interès dins del marc urbà que els dóna suport.
Totes aquestes consideracions fan necessari establir un entorn de protecció comú a aquests dos monuments per tal que disposin d'una protecció integral que possibiliti l’equilibri harmònic entre aquests dos monuments i l’entorn urbà que els envolta.
La finalitat dels entorns de protecció dels monuments té una doble direcció: d'una banda, si les edificacions o el paisatge de l'entorn donen un suport ambiental harmònic al monument, l'entorn té una funció de preservació; de l'altra, si les edificacions de l'entorn no aporten un especial suport ambiental al monument, l'entorn de protecció té una funció preventiva, atès que és un mecanisme de control de les futures intervencions que puguin fer-se en les zones més pròximes al monument, per tal d'evitar que aquestes puguin afectar negativament als valors o la contemplació del monument.
Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona
1 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial
2. Memòria
2.a. Memòria històrica i arquitectònica
2.a.1. Casa Batlló
Gaudí va rebre l'encàrrec de Josep Batlló i Casanovas de la remodelació total d'un edifici del passeig de Gràcia de Barcelona. La Casa Batlló és el resultat de la reforma duta a terme per Gaudí, amb la col·laboració dels arquitectes J. Rubió i Bellver i J.M. Jujol i Gibert, en l'edifici entre mitgeres preexistent. La reforma afectà les façanes, l'escala i la planta principal. Les obres es realitzaren entre els anys 1904 i 1906.
En la configuració de la façana principal cal tenir en compte que Gaudí es veié determinat per l'edifici contigu, la Casa Amatller, que Puig i Cadafalch havia acabat de construir l'any 1900. L'edifici fou restaurat l'any 1984.
El pla inicial de la façana fou substituït per un joc escultòric de balcons de forja i de tribunes d'obra, on Gaudí utilitza formes orgàniques. L'acabament sinuós, amb una teulada de fort pendent i una petita torre circular coronada per una coberta bulbiforme i la creu de quatre braços, resol perfectament l'acord amb la façana de la Casa Amatller, que amb el seu pinyó esglaonat condicionava enormement la seqüència que s'havia de produir amb la Casa Batlló. L'estructura de les golfes, amb la magnífica coberta curvilínia i escatosa, que sembla inspirada en un drac, és d'un gran interès constructiu; derivada de les golfes de la torre Bellesguard, és un magnífic precedent de les de la Pedrera.
La superfície de la façana, lleugerament ondulada, és recoberta de ceràmica i vidre, d'un cromatisme excepcional, que es deu sens dubte a la col·laboració de Jujol.
L'altra gran reforma de Gaudí afectà l'espai interior que conté l'escala de veïns, i que origina dos celoberts comunicats entre si gràcies a les obertures dels replans. Aquesta caixa, il·luminada per una gran lluerna, és folrada d'un aplacat ceràmic, que va canviant la intensitat del seu color blau en relació directa amb la intensitat de la llum que rep. Les dimensions de les obertures disminueixen en alçada, també segons la llum.
El coronament de la façana posterior i les xemeneies de la coberta culminen l'apoteosi de formes policromes.
La decoració del pis principal es també obra de Gaudí, que dissenyà tot l'espai. Els estucats en calent, la fusteria, els sostres ondulats i el mobiliari (dissenyat per Gaudí, es conserva en part al museu del Parc Güell) conformen un espai gairebé màgic.
La Casa Batlló significa per a Gaudí la total superació dels estils històrics, i l'adopció de solucions basades en la pròpia plàstica.
Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona
2 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial
2.a.2. Casa Amatller
La Casa Amatller és el resultat d'una profunda reforma que Puig i Cadafalch va fer entre els anys 1898-1900 sobre un edifici ja existent, fet per un mestre d'obres. És situada al passeig de Gràcia, entre els carrers de Consell de Cent i d'Aragó, formant part de l'anomenada Mansana de la discòrdia , que comprèn la Casa Batlló de Gaudí, la Casa Lleó Morera de Domènech i Montaner i dues cases d'Enric Sagnier.
Puig i Cadafalch tornà a plantejar-se aquest edifici dins d'una línia neogòtica, amb elements autòctons i altres de forans, en aquest cas dels Països Baixos (esglaonament de la façana) i amb profusió de detalls decoratius modernistes.
La decoració escultòrica és obra d'Eusebi Arnau, que realitzà els elements que envolten la porta i els balcons i la tribuna del principal, com també tots els interiors de la planta noble, amb una notable llar de foc.
Es notable també el saló de les golfes, amb decoració de fusta feta per Gaspar Homar.
L'any 1941, al pis principal que havia ocupat la família Amatller, l'arquitecte i decorador Josep Gudiol i Ricart hi fundá l'Institut Amatller d'Art Hispànic.
La Casa Amatller té planta baixa, quatre pisos i golfes, sota la teulada de dos vessants que queda darrere del tester esglaonat, recobert de ceràmica policroma; el nivell de la planta baixa és tot de pedra. La resta de la façana és recoberta d'esgrafiats.
La planta baixa té dues portes de reminiscències conopials, a l'esquerra, i una a la dreta (l'entrada a la joieria Bagués), oberta a l'indret on hi havia dues finestres. El sector central és ocupat per una galeria de sis arcs rebaixats sobre columnetes de fust helicoïdal amb capitells florals. Aquest mateix esquema es manté encara a la Casa Macaya.
El primer pis és centrat per una extraordinària balconada de ferro forjat que comprèn tres obertures amb guardapols molt ornamental; a l'esquerra hi ha una finestra conopial doble i a la dreta, una tribuna, que hom pot relacionar amb la de la Casa Martí, de caire flamíger. L'interior d'aquest pis, únic al replà, és també remarcable, ple de detalls i ornaments escultòrics propis de l'estil de Puig i Cadafalch, el qual va dissenyar-ne, a més, part del mobiliari.
Són també notables els mosaics del terra, de tipus romà d'elements aïllats que combinen el blanc i el negre, els diversos tipus de ceràmica que recobreixen les parets i les vidrieres. S'hi accedeix per una escala independent, que arrenca d'un pati situat a la dreta del vestíbul d'entrada; al fons d'aquest pati hi ha l'escala que puja als altres pisos i l'ascensor.
Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona
3 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial
La segona planta té un balcó d'arc conopial a cada extrem i dues finestres geminades, també d'arcs conopials, al centre. La tercera planta es resol amb una galeria d'arcs rebaixats seguits similar a la de la planta baixa. Les obertures de les dues plantes més altes són d'arc conopial, independents i emmarcades per un guardapols senzill, al quart pis, i en forma de galeria a les golfes.
Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona
4 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial
2.b. Bibliografia
2.b.1. Casa Batlló
Antoni Gaudí (1852-1926). Fundació Caixa de Pensions, 1985.
BASSEGODA NONELL, J. El gran Gaudí, Sabadell, Editorial Ausa, 1989.
Catàleg del patrimoni arquitectònic històrico-artístic de la ciutat de Barcelona , Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1987.
GÜELL, X. Antoni Gaudí , Barcelona, Ed. Gustavo Gili, S.A. col.l. Estudio/pa- perback, 1986.
HERNÁNDEZ/CROS, J.E., MORA, G. i POUPLANA, X. Guía de Arquitectura de Barcelona , Barcelona, Publicacions COACB, La Gaya Ciència, 1973.
SOLÀ-MORALES, I. DE Gaudí , Barcelona, Ed. Polígrafa, 1983. TARRAGÓ, S. Gaudí, Barcelona, Ed. Escudo de Oro, 1979.
2.b.2. Casa Amatller
BOHIGAS, O. Reseña y catálogo de la arquitectura modemista , Barcelona, Ed. Lumen, 1973.
BASSEGODA NONELL, J. El gran Gaudí, Sabadell, Editorial Ausa, 1989.
Catàleg del patrimoni arquitectònic històrico-artístic de la ciutat de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1987.
CIRICI I PELLICER, A. Barcelona pam a pam , Barcelona, 1973.
FONTBONA, F. I MIRALLES, F. Del modemisme al noucentisme , dins Història de l'art català, vol.VIl, Barcelona, Edicions 62, 1985.
HERNÁNDEZ/CROS, J.E., MORA, G. i POUPLANA, X.0 Guía de Arquitectura de Barcelona , Barcelona, Publicacions COACB, La Gaya Ciència, 1973.
HERNÁNDEZ/CROS, J.E., MORA, G. i POUPLANA, X. Arquitectura de Barcelona , Barcelona, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 1990.
L'oeuvre de Puig Cadafalch, Architecte , M. Parera, Barcelona, 1896-1904, 1904 (imatges).
RÁFOLS, J.F. Puig i Cadafalch , a Cuadernos de Arquitectura, núm. 28, Barcelona, 1956.
Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona
5 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial
Adreces d'Internet http://www.gaudi2002.bcn.es http://cultura.gencat.es http://beg.gencat.es http://www.coac.es/COAC/centredocumentacio/biblio/bcatabcn.shtml
Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona
6 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial
3. Règim de protecció
3.a. Els monuments. Definició i delimitació
3.a.1. Casa Batlló
L'edifici de la Casa Batlló, a Barcelona es considera bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, d'acord amb el que disposa la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.
Es considera monument:
L'edificació conformada per la Casa Batlló, ubicada al passeig de Gràcia, 43 i el seu subsòl.
3.a.2. Casa Amatller
L'edifici de la Casa Amatller, a Barcelona es considera bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, d'acord amb el que disposa la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.
Es considera monument:
L'edificació conformada per la Casa Amatller, ubicada al passeig de Gràcia, 41 i el seu subsòl.
Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona
7 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial
3.b. L'entorn de protecció
3.b.1. Delimitació
La Llei 9/1993, en el seu article 11.1.b), estableix l'opció de delimitar l'entorn necessari per a la protecció adequada del bé, constituït per l'espai que li dóna suport ambiental. Atesa la conveniència de fer-ne ús per tal de potenciar la protecció integral dels monuments, es defineix l'àrea delimitada com a entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona (Barcelonès), tot valorant i tenint en compte els següents conceptes: a) Interès social: per tal de permetre la visualització dels béns immobles des dels espais accessibles. b) Valoració paisatgística: s'ha estudiat i valorat la relació del béns immobles amb el paisatge, la seva silueta i altres components bàsics com les edificacions adjacents o aïllades, xarxa viària, espais lliures, topografia i elements pertorbadors. c) Anàlisi de l'ordenació territorial i urbanística: s'ha estudiat i valorat la zona urbana actual, la històrica, les previsions conegudes de desenvolupament futur, la vialitat i les parcel·lacions així com la qualificació urbanística. d) Documentació històrica gràfica i documental: que ha permès conèixer i valorar la relació dels béns immobles amb el territori a través del temps i conèixer l'evolució del paisatge, i de les edificacions de l'entorn. e) Anàlisi de l'espacialitat entesa com l'estudi dels àmbits existents i les incidències que poden tenir les noves actuacions previstes pel planejament i previsibles, així com la incidència de les noves actuacions no previstes pel planejament. f) Anàlisi arquitectònica: que ha permès conèixer i estudiar les preexistències de tipologies, materials, façanes, color, textures, proporcions de buits i obertures, etc. g) Anàlisi de la xarxa viària i les infrastructures de transport actuals i previstes, i de les incidències que tenen en el paisatge el seu traçat, materials i textures d'execució i elements de senyalització així com les zones de vianants i les àrees d'aparcaments actuals i futures. h) Valoració dels components sentimentals per a la població com són els visuals, itineraris i ambients habituals així com els espais d'especial rellevància o interès; i l'estat de conservació i usos de les edificacions i dels espais públics i privats de l'entorn.
Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona
8 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial
Aquesta llista de conceptes tot i que és llarga, no és exhaustiva, però és un recull d'aquells aspectes que s'han considerat bàsics. Nombrosos factors incideixen i poden incidir i cal tenir-los present per aconseguir que aquests béns immobles es puguin transmetre en les millors condicions a les generacions futures.
Un cop analitzats i valorats aquests factors en base a la documentació recollida i prèvia observació del territori, s'ha fixat l'àrea delimitada com a entorn de protecció.
La delimitació d'entorn té com a finalitat controlar la relació entre la Casa Batlló i la Casa Amatller i els espais i edificis que els envolten per tal de mantenir els invariants que caracteritzen el teixit urbà on es troben.
Ordre de prelació: en cas de contradicció preval la referència gràfica a qualsevol altra.
L’entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller consta grafiat en el plànol número 0 del present expedient, té forma irregular i inclou els següents elements urbans:
• Passeig de Gràcia:
- Finca núm. 35: Casa Lleó Morera, de Lluís Domènech i Montaner. Inclosa en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) i Catàleg del districte 2 (Eixample) de l’Ajuntament de Barcelona amb el número 161 i nivell de protecció B. - Finca núm. 37: Casa Mulleras, de Enric Sagnier i Villavecchia. Inclosa en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) i Catàleg del districte 2 (Eixample) de l’Ajuntament de Barcelona amb el número 162 i nivell de protecció B. - Finca núm. 39: Casa Bonet, de Jaume Brossa i Mascaró. Inclosa en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) i Catàleg del districte 2 (Eixample) de l’Ajuntament de Barcelona amb el número 163 i nivell de protecció B. - Finca núm. 41: Casa Amatller, de Josep Puig i Cadafalch. Inclosa en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) i Catàleg del districte 2 (Eixample) de l’Ajuntament de Barcelona amb el número 164 i nivell de protecció A. - Finca núm. 43: Casa Batlló, d’Antoni Gaudí i Cornet. Inclosa en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) i Catàleg del districte 2 (Eixample) de l’Ajuntament de Barcelona amb el número 165 i nivell de protecció A. - Finca núm. 45: edifici en cantonada al carrer d’Aragó, 274-276
Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona
9 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial
• Carrer d’Aragó:
- Finca núm. 272: edifici on s’ubica el centre comercial “Servei Estació”. Inclou el passatge perpendicular al carrer i que separa aquest edifici de la finca núm. 274-276. - Finca núm. 274-276: edifici en cantonada al Passeig de Gràcia, 45. És la mateixa parcel·la descrita anteriorment. Aquest edifici té una façana al passatge del “Servei Estació”
• Carrer del Consell de Cent:
- Finca núm. 349-351: edifici en cantonada al Passeig de Gràcia, adjacent a la casa Lleó Morera.
• I tots els espais públics (carrers, voreres) i privats inclosos dintre del perímetre de l’entorn que es delimita.
3.b.2. Justificació
La proximitat física de les dues cases objecte d’aquesta delimitació i el fet que ambdós elements estiguin declarats bé cultural d’interès nacional i no disposin d’entorns de protecció específicament delimitats, aconsella la definició conjunta d’aquesta figura sobre aquests elements com el millor instrument per a garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles.
Aquesta figura legal considera i incorpora, des de la seva pròpia definició, les interaccions dels monuments amb cada un dels elements urbans i naturals del seu entorn, així com la relació entre ells. És, doncs, una eina de protecció global, valorativa de la realitat, amb la clara intencionalitat de conservar en les millors condicions possibles el llegat patrimonial inherent als monuments.
La materialització d’aquestes intencions vol assolir l’equilibri entre la necessitat de crear una àrea de protecció al voltant dels monuments que garanteixi suficientment el control sobre el seu entorn i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament indispensables per a la seva correcta percepció.
El criteri per a definir l’entorn es basa en la especificitat de la trama urbana on es troben, dintre de una illa de l’eixample Cerdà i donant front al Passeig de Gràcia, un dels principals eixos urbans de Barcelona. Aquesta façana de l’illa, on s’ubiquen altres edificacions de recorreguda qualitat, forma un conjunt urbà unitari perfectament consolidat en l’imaginari ciutadà i conegut popularment com a “Mansana de la Discòrdia”, que obliga a considerar-lo globalment per garantir la seva coherència actual.
Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona
10 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial
Pel seu costat nord, l’entorn agafa també les dues finques adjacents a la Casa Batlló i que donen front al carrer d’Aragó núm. 272 i 274-276, amb la intenció de controlar les visuals del conjunt en sentit descendent del Passeig de Gràcia i, tanmateix, la visual de la façana posterior de la Casa Batlló des del carrer d’Aragó. Aquesta visual, que es produeix a través del passatge existent al costat de l’edifici del “Servei Estació”, està condicionada per les façanes dels dos edificis existents, de manera que qualsevol intervenció en elles afecta a la seva observació.
D’acord amb aquests principis generals, es justifiquen tot seguit cada una de les finques incloses a l’entorn :
• Passeig de Gràcia:
- Finca núm. 35: Casa Lleó Morera. Situada a l’extrem sud del conjunt d’edificis que formen la façana de l’illa on es troben els monuments, la seva façana principal té una incidència visual directe en relació a les façanes dels monuments objecte d’aquest expedient, i sobre tot el conjunt de l’illa, especialment quan s’observa el conjunt des del Passeig de Gràcia en direcció nord - Finca núm. 37: Casa Mulleras. Pels mateixos motius esmentats a la Casa Lleó Morera. - Finca núm. 39: Casa Bonet. S’afegeix als motius anteriors, el fet de ser adjacent a la Casa Amatller, per la qual cosa qualsevol intervenció té una implicació encara més directe sobre el monument. - Finca núm. 41: Casa Amatller - Finca núm. 43: Casa Batlló - Finca núm. 45, edifici en cantonada al carrer d’Aragó, 274-276: situada a l’extrem nord del conjunt d’edificis que formen la façana de l’illa on es troben els monuments i adjacent a la Casa Batlló, la seva façana principal té una incidència visual directe en relació a les façanes dels monuments objecte d’aquest expedient, i sobre tot el conjunt de l’illa, especialment quan s’observa el conjunt des del Passeig de Gràcia en direcció sud. Tanmateix la seva façana al passatge existent a la parcel·la núm. 272 del carrer d’Aragó, condiciona directament la observació de la façana posterior de la mateixa Casa Batlló.
• Carrer d’Aragó:
- Finca núm. 272, edifici on s’ubica el centre comercial “Servei Estació”: la seva façana principal al carrer d’Aragó queda dintre de l’angle de visió del conjunt de l’illa des de les visuals existents en sentit descendent del Passeig de Gràcia. La seva façana al passatge lateral, condiciona directament la observació de la façana posterior de la Casa Batlló. - Finca núm. 274-276: és la mateixa parcel·la descrita anteriorment com a Passeig de Gràcia, 45.
Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona
11 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial
• Carrer del Consell de Cent:
Finca núm. 349-351: situada a l’extrem sud del conjunt d’edificis que formen la façana de l’illa on es troben els monuments, forma part visual del conjunt en relació a les façanes dels monuments objecte d’aquest expedient, especialment la part de façana situada adjacent a la Casa Lleó Morera i que ocupa la meitat del xamfrà est de l’illa quan s’observa el conjunt de la “Mansana de la Discòrdia” des del Passeig de Gràcia en direcció oest. Aquesta finca s’incorpora a l’entorn de protecció segons les consideracions de l’informe preceptiu i vinculant previst a l’article 8, apartat 3 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català, emès per l’Institut d’Estudis Catalans de data 16 de desembre de 2002.
Per altra banda no es considera necessari la delimitació d’un entorn de protecció més ampli pel fet que aquests elements, com ja s’ha dit anteriorment, estan inclosos en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) i Catàleg del districte 2 (Eixample) de l’Ajuntament de Barcelona, aprovat i vigent des del mes de maig de l’any 2000, amb els números 164 i 165 i nivell de protecció A, el màxim possible. El Pla General Metropolità (PGM) també qualifica aquests elements amb categoria 13a(p). La volumetria dels dos monuments queda regulada pel document de “Criteris de regulació volumètrica de les últimes plantes dels edificis del Passeig de Gràcia” de l’Ajuntament de Barcelona, aprovat per la Comissió de Manteniment i Millora de l’Eixample el dia 17 de desembre de 1996.
Aquesta concurrència de figures de planejament urbanístic de caire proteccionista es juxtaposen i complementen amb la present delimitació, de manera que queda garantida la conservació dels elements des dels diferents àmbits de competència de les administracions implicades.
El subsòl de l’entorn s’inclou també als efectes previstos per l’article 179 punts 1 i 2 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme. És a dir, també per prevenir futures actuacions que poden malmetre tant la visualització del mateix monument com representar un risc per a la seva integritat física i ambiental.
3.b.3. Criteris d'intervenció
D'acord amb el que estableix l'article 35.3 de la Llei 9/1993 del patrimoni cultural català, el volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en els entorns de protecció dels béns immobles d'interès nacional no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l'àrea ni pertorbar la visualització del bé. En els entorns dels immobles d'interès nacional és prohibit qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori i qualsevol abocament d'escombraries, runa o deixalles.
Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona
12 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial
Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona
13 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial
3.c. Normativa
3.c.1. Marc legal
- Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. DOGC de 11-10-93
- Sentència del Tribunal Constitucional 17/1991 , de 31 de gener, en recurs d'inconstitucionalitat promogut per la Generalitat de Catalunya contra determinats preceptes de la Llei 16/1985. BOE de 25-02-91
- Decret 15/1990 , de 9 de gener, sobre les Comissions del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura. DOGC de 31-01-90
- Decret 267/1991 , de 25 de novembre, sobre la declaració dels béns d'interès cultural i l'inventari del patrimoni cultural moble de Catalunya. DOGC de 20-12-91
- Decret 102/1994 , de 3 de maig, sobre la composició i el funcionament del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català . DOGC de 11-05-94
- Decret 138/1994 , de 30 de maig, pel qual s'adeqüen a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, els procediments de la competència del Departament de Cultura. DOGC de 01-07-94
- Llei 30/1992 , de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions púbiques i del procediment administratiu comú BOE de 27-11-92 modificada per la Llei 4/1999 BOE de 14-01-99
Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona
14 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial
3.c.2. Règim d'autoritzacions del Departament de Cultura
Pel que fa als immobles inclosos dins els entorns de protecció dels béns culturals d'interès nacional, el règim d'autoritzacions està regulat pels següents articles de la Llei 9/1993 del patrimoni cultural català:
Article 33. Planejament urbanístic
.../...
2. En el cas dels conjunts històrics, les zones arqueològiques, les zones paleontològiques, els llocs històrics i les zones d'interès etnològic i en el cas dels entorns de protecció de qualsevol bé cultural d'interès nacional , l'ajuntament corresponent ha d'elaborar un instrument urbanístic de protecció o adequar-ne un de vigent. L'aprovació d'aquests instruments de planejament requereix l'informe favorable del Departament de Cultura.
Article 34. Autorització d'obres
1. Qualsevol intervenció que es pretengui realitzar en un monument històric, un jardí històric, una zona arqueològica o una zona paleontològica d'interès nacional ha d'ésser autoritzada pel Departament de Cultura, en el termini que sigui establert per reglament, prèviament a la concessió de la llicència municipal .
2. En el cas de les intervencions en béns culturals d'interès nacional altres que els esmentats en l'apartat 1 i en tots els entorns de protecció , l'autorització del Departament de Cultura només és preceptiva mentre no hagin estat aprovats els instruments de planejament a què fa referència l'article 33.2.
.../...
4. La potestat del Departament de Cultura a què fan referència els apartats 1 i 2 s'ha d'exercir en el marc dels criteris bàsics i generals fixats per l'article 35 i dels criteris específics que pot contenir cada declaració, sens perjudici del marge d'apreciació discrecional necessari per a valorar en cada supòsit la compatibilitat de la intervenció projectada amb la preservació dels valors culturals del bé.
.../...
Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona
15 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial
4. Annex
4.a. Documentació planimètrica
Plànol nº 0 : Delimitació de l'entorn de protecció E: 1/1.000
Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona
16 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial
4.b. Documentació fotogràfica (Font: Departament de Cultura. Àrea de Planificació i Acció Territorial)
01.- Vista general conjunt des de Passeig de Gràcia. Direcció oest 02.- Vista conjunt des de Passeig de Gràcia. Direcció oest 03.- Vista conjunt des de vorera Passeig de Gràcia. Direcció nord 04.- Façana Casa Amatller des de la vorera 05.- Façanes cases Amatller i Batlló des de la vorera 06.- Façana Casa Amatller des de la vorera 07.- Façana Casa Batlló des de la vorera 08.- Façanes Casa Amatller i Batlló des de vorera est Passeig de Gràcia 09.- Remat façana Casa Batlló 10.- Façana Casa Batlló des de la vorera 11.- Tribuna Casa Batlló des de la vorera 12.- Vista conjunt des de vorera Passeig de Gràcia. Direcció sud 13.- Vista cases Amatller i Batlló. Direcció sud 14.- Vista xamfrà Passeig de Gràcia / carrer d’Aragó. Direcció sud 15.- Vista conjunt des de Passeig de Gràcia / carrer d’Aragó. Direcció sud 16.- Vista frontal xamfrà sud Passeig de Gràcia / carrer d’Aragó 17.- Vista conjunt des de xamfrà nord Passeig de Gràcia / carrer d’Aragó 18.- Passatge carrer d’Aragó, 272 19.- Façana posterior Casa Batlló des del passatge 20.- Detall façana posterior Casa Batlló
Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona
17 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial
01
Vista general conjunt des de Passeig de Gràcia. Direcció oest
02
Vista conjunt des de Passeig de Gràcia. Direcció oest
Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona
18 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial
03
Gràcia. Direcció nord
Vista de conjunt des de Passeigvorera
04
Façana des casa Amatller de la vorera
Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona
19 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial
05
Façanes cases Amatller i Batlló des de la vorera
06
Faç ana casa Amatller des de la vorera
Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona
20 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial
07
Façana casa Batlló des de la vorera
08
Façanes casa Amatller i Batlló des de vorera est Passeig de Gràcia
Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona
21 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial
09
Remat façana casa Batlló
10
Façana casa Batlló des de la vorera
Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona
22 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial
11
Tribuna des de casa voreraBatlló la
12
Gràcia. Direcció sud Vista de conjunt des de Passeigvorera
Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona
23 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial
13
Direcció sud Vista Batlló. cases Amatller i
14
Gràcia / carrer d’Aragó. Direcció sud Vista Passeigxamfrà de
Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona
24 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial
15
Vista conjunt des de Passeig de Gràcia / carrer d’Aragó. Direcció sud
16
Vista frontal xamfrà sud Passeig de Gràcia / carrer d’Aragó
Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona
25 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial
17
Vista conjunt des de xamfrà nord Passeig d e Gràcia / carrer d’Aragó
18
Passatge carrer d’Aragó, 272
Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona
26 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial
19
passatge FaçanaBatlló posterior casa des del
3 3 3 l 2 0 2 2 2 2 2 2 2 2 ó
20
Detall casa façana posterior Batlló
Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona
27 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial
5. Crèdits
L'expedient de delimitació d'entorn de protecció a favor de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona (Barcelonès), ha estat redactat per la Direcció General del Patrimoni Cultural.
Direcció: Jaume Fresquet i Folch Cap de l’Àrea de Planificació i Acció Territorial
Antoni Navarro i Cossío Àrea de Planificació i Acció Territorial (APAT)
Mariona Abelló i Sala Cap de la Secció de Protecció del PCI (APAT)
Coordinació: Mariona Abelló i Sala Cap de la Secció de Protecció del PCI (APAT)
Redacció: Mariona Abelló i Sala Cap de la Secció de Protecció del PCI (APAT)
Josep Girabal i Ros, arquitecte (APAT)
M. José Ruiz Ortega (APAT)
Gestió: M. José Ruíz Ortega (APAT)
Planimetria: Ajuntament de Barcelona
Fotografia: Mariona Abelló i Sala Cap de la Secció de Protecció del PCI (APAT)
Josep Girabal i Ros, arquitecte (APAT)
Barcelona, setembre de 2005 /jd Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona
28