Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial EXPEDIENT DE DELIMITACIÓ D'ENTORN DE PROTECCIÓ ••• CASA BATLLÓ ••• CASA AMATLLER BARCELONA (Barcelonès) Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial SUMARI 1. Preàmbul i objectius 2. Memòria 2.a. Memòria històrica i arquitectònica 2.a.1. Casa Batlló 2.a.2. Casa Amatller 2.b. Bibliografia 2.b.1. Casa Batlló 2.b.2. Casa Amatller 3. Règim de protecció 3.a. Els monuments. Definició i delimitació 3.a.1. Casa Batlló 3.a.2. Casa Amatller 3.b. L'entorn de protecció 3.b.1. Delimitació 3.b.2. Justificació 3.b.3. Criteris d'intervenció 3.c. Normativa 3.c.1. Marc legal 3.c.2. Règim d'autoritzacions del Departament de Cultura 4. Annex 4.a. Documentació planimètrica 4.b. Documentació fotogràfica 5. Crèdits Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial 1. Preàmbul i objectius Els monuments objecte d’aquest expedient de delimitació d'entorn de protecció són la Casa Batlló -situada al passeig de Gràcia, 43- i la Casa Amatller -situada al passeig de Gràcia, 41- a Barcelona (Barcelonès). Ambdós elements estan considerats bé cultural d’interès nacional en la categoria de monument històric d'acord amb el que disposa la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. La Casa Batlló va ser declarada monument històrico-artístic per Decret 24-07- 1969, BOE 20-08-1969 i consten inscrits al Registre Estatal de Béns d'Interès Cultural amb el número R-I-51-3815. La Casa Amatller va ser declarada monument històrico-artístic per Decret 9-01- 1976, BOE 17-02-1976 i consta inscrit al Registre Estatal de Béns d'Interès Cultural amb el número R-I-51-4199. L’interès d'aquests monuments ve motivat perquè són portadors de valors històrics, arquitectònics, urbans, ambientals i artístics que els fan mereixedors de gaudir d'una protecció adient. La seva singularitat rau en el seu valor arquitectònic, artístic, en el seu disseny innovador i en el seu valor com a fita paisatgística d'interès dins del marc urbà que els dóna suport. Totes aquestes consideracions fan necessari establir un entorn de protecció comú a aquests dos monuments per tal que disposin d'una protecció integral que possibiliti l’equilibri harmònic entre aquests dos monuments i l’entorn urbà que els envolta. La finalitat dels entorns de protecció dels monuments té una doble direcció: d'una banda, si les edificacions o el paisatge de l'entorn donen un suport ambiental harmònic al monument, l'entorn té una funció de preservació; de l'altra, si les edificacions de l'entorn no aporten un especial suport ambiental al monument, l'entorn de protecció té una funció preventiva, atès que és un mecanisme de control de les futures intervencions que puguin fer-se en les zones més pròximes al monument, per tal d'evitar que aquestes puguin afectar negativament als valors o la contemplació del monument. Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona 1 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial 2. Memòria 2.a. Memòria històrica i arquitectònica 2.a.1. Casa Batlló Gaudí va rebre l'encàrrec de Josep Batlló i Casanovas de la remodelació total d'un edifici del passeig de Gràcia de Barcelona. La Casa Batlló és el resultat de la reforma duta a terme per Gaudí, amb la col·laboració dels arquitectes J. Rubió i Bellver i J.M. Jujol i Gibert, en l'edifici entre mitgeres preexistent. La reforma afectà les façanes, l'escala i la planta principal. Les obres es realitzaren entre els anys 1904 i 1906. En la configuració de la façana principal cal tenir en compte que Gaudí es veié determinat per l'edifici contigu, la Casa Amatller, que Puig i Cadafalch havia acabat de construir l'any 1900. L'edifici fou restaurat l'any 1984. El pla inicial de la façana fou substituït per un joc escultòric de balcons de forja i de tribunes d'obra, on Gaudí utilitza formes orgàniques. L'acabament sinuós, amb una teulada de fort pendent i una petita torre circular coronada per una coberta bulbiforme i la creu de quatre braços, resol perfectament l'acord amb la façana de la Casa Amatller, que amb el seu pinyó esglaonat condicionava enormement la seqüència que s'havia de produir amb la Casa Batlló. L'estructura de les golfes, amb la magnífica coberta curvilínia i escatosa, que sembla inspirada en un drac, és d'un gran interès constructiu; derivada de les golfes de la torre Bellesguard, és un magnífic precedent de les de la Pedrera. La superfície de la façana, lleugerament ondulada, és recoberta de ceràmica i vidre, d'un cromatisme excepcional, que es deu sens dubte a la col·laboració de Jujol. L'altra gran reforma de Gaudí afectà l'espai interior que conté l'escala de veïns, i que origina dos celoberts comunicats entre si gràcies a les obertures dels replans. Aquesta caixa, il·luminada per una gran lluerna, és folrada d'un aplacat ceràmic, que va canviant la intensitat del seu color blau en relació directa amb la intensitat de la llum que rep. Les dimensions de les obertures disminueixen en alçada, també segons la llum. El coronament de la façana posterior i les xemeneies de la coberta culminen l'apoteosi de formes policromes. La decoració del pis principal es també obra de Gaudí, que dissenyà tot l'espai. Els estucats en calent, la fusteria, els sostres ondulats i el mobiliari (dissenyat per Gaudí, es conserva en part al museu del Parc Güell) conformen un espai gairebé màgic. La Casa Batlló significa per a Gaudí la total superació dels estils històrics, i l'adopció de solucions basades en la pròpia plàstica. Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona 2 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial 2.a.2. Casa Amatller La Casa Amatller és el resultat d'una profunda reforma que Puig i Cadafalch va fer entre els anys 1898-1900 sobre un edifici ja existent, fet per un mestre d'obres. És situada al passeig de Gràcia, entre els carrers de Consell de Cent i d'Aragó, formant part de l'anomenada Mansana de la discòrdia , que comprèn la Casa Batlló de Gaudí, la Casa Lleó Morera de Domènech i Montaner i dues cases d'Enric Sagnier. Puig i Cadafalch tornà a plantejar-se aquest edifici dins d'una línia neogòtica, amb elements autòctons i altres de forans, en aquest cas dels Països Baixos (esglaonament de la façana) i amb profusió de detalls decoratius modernistes. La decoració escultòrica és obra d'Eusebi Arnau, que realitzà els elements que envolten la porta i els balcons i la tribuna del principal, com també tots els interiors de la planta noble, amb una notable llar de foc. Es notable també el saló de les golfes, amb decoració de fusta feta per Gaspar Homar. L'any 1941, al pis principal que havia ocupat la família Amatller, l'arquitecte i decorador Josep Gudiol i Ricart hi fundá l'Institut Amatller d'Art Hispànic. La Casa Amatller té planta baixa, quatre pisos i golfes, sota la teulada de dos vessants que queda darrere del tester esglaonat, recobert de ceràmica policroma; el nivell de la planta baixa és tot de pedra. La resta de la façana és recoberta d'esgrafiats. La planta baixa té dues portes de reminiscències conopials, a l'esquerra, i una a la dreta (l'entrada a la joieria Bagués), oberta a l'indret on hi havia dues finestres. El sector central és ocupat per una galeria de sis arcs rebaixats sobre columnetes de fust helicoïdal amb capitells florals. Aquest mateix esquema es manté encara a la Casa Macaya. El primer pis és centrat per una extraordinària balconada de ferro forjat que comprèn tres obertures amb guardapols molt ornamental; a l'esquerra hi ha una finestra conopial doble i a la dreta, una tribuna, que hom pot relacionar amb la de la Casa Martí, de caire flamíger. L'interior d'aquest pis, únic al replà, és també remarcable, ple de detalls i ornaments escultòrics propis de l'estil de Puig i Cadafalch, el qual va dissenyar-ne, a més, part del mobiliari. Són també notables els mosaics del terra, de tipus romà d'elements aïllats que combinen el blanc i el negre, els diversos tipus de ceràmica que recobreixen les parets i les vidrieres. S'hi accedeix per una escala independent, que arrenca d'un pati situat a la dreta del vestíbul d'entrada; al fons d'aquest pati hi ha l'escala que puja als altres pisos i l'ascensor. Exp. de delimitació d'entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatller, a Barcelona 3 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Planificació i Acció Territorial La segona planta té un balcó d'arc conopial a cada extrem i dues finestres geminades, també d'arcs conopials, al centre. La tercera planta es resol amb una galeria d'arcs rebaixats seguits similar a la de la planta baixa. Les obertures de les dues plantes més altes són d'arc conopial, independents i emmarcades per un guardapols senzill, al quart pis, i en forma de galeria a les golfes.