JOSEP LLIMONA, PRESIDENT Pel Museu

NÚM. 35 ABRIL 1934 VOLUM IV

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART vS Q11^0q DE BARCELONA D^ .Á

. PUI3LICACIO DE LA JUNTA DE AIUSEU.S '• e^ ^6a

JOSEP LLIMONA, PRESIDENT pel Museu. Devotament hi aniríem posant una a una aquelles grans angúnies que hem DE LA JUNTA DE MUSEUS passat i aquelles grans alegries que hem tingut. Hi posaríem tots aquells anys de silenci vir- Al llarg d'una etapa extensa (convertida tuós, quan ell a la taula de la Junta, voltat en dues per la interrupció de la Dictadura) dels bons amics, i nosaltres a la muntanya Josep Llimona ha presidit la vida i les activi- anàvem percaçant pels Pireneus els nostres tats de la Junta de Museus. Va arribar a la frontals romànics i els nostres retaules gòtics, presidència com un pes que hi gravita, per- que fugien. Hi posaríem el goig per aquella què tots, d'instint, sentíem que ell era el nos- peça que arriba al Museu després de llargues tre president. gestions i de disputes, i el dol per aquella Sentíem que ell era el president per raó de altra que no vam heure per causa del poder la seva procedència altíssima, car no tots els eficaç d'uns «diners a la mà» que se l'enduien. homes que caminen, vénen, com ell venia, de Hi posaríem l'ànsia d'esperar un resultat i la l'alta esfera de la creació artística. Sentíem lletra d'una gestió discreta prop dels poders que ho era també pel seu catalanisme essen- eclesiàstics. Hi posaríem la gran batalla per cial, que en ell era — romàntic dels bons salvar les nostres pintures murals romàniques temps — intens com un amor de jovenesa. que anaven a perdre's. Hi posaríem, encara, Ha estat molts anys al cadiral i ha menat la compra de «La Vicaria», de Fortuny, ho- totes les coses amb pau i concòrdia, sense dra- nor de la pintura catalana moderna, i al bell matismes de cap mena, com un bon pagès que mig de tot, l'adquisició de la collecció Plan- llaura i sembra segur de les collites futures. diura. Aquesta 1i representà mesos seguits de Però sota de l'aire plàcid hi havia, contin- gestionar-la enfebrat, contingut, decidit a tot guda, una ambició que els íntims coneixíem i temorós alhora de no fer bé les coses. Era bé: la de deixar l'obra dels Museus acom- en temps que el mal ja havia fet presa del seu plerta. I aquesta ambició noble l'ha acompa- pobre cos que ha sofert tant, i entre gemecs nyat fins a l'hora de la mort. i medicines, sortia del taller, i cargolat de do- Per al president aquesta hora ha sonat en- lor dintre d'un taxi, anava a veure les autori- tre l'aldarull de l'obra d'installar els Museus tats, a donar la cara, a oferir totes les respon- acabats durant el seu govern. Quinze dies sabilitats que calguessin. abans encara va pujar a Montjuic per veure I caldria posar-hi més encara, en aquesta com anaven les coses, i en sortir del Palau corona: les bones illusions que no haurien pas- Nacional va somriure amb la illusió del que sat de l'estat de somni si el president no les serien les noves installacions. Dos dies abans hagués portades a la taula dels debats, on, de morir, en les darreres hores de claredat per la seva autoritat contagiosa d'ideals i en- mental, ens va dir la recança de no veure tusiasme, la Junta de Museus les prenia i en L'obra finida. Així vingué Josep Llimona a feia realitats. Entre elles veuríem aquesta gran presidir-nos i així se n'és anat d'entre nosaltres. illusió dels Museus ben installats, que ara va Si poguéssim, ara, damunt de la corona que a acomplir-se. La magnitud de les col•leccions fan entorn del seu record les estàtues immor- reunides, les primeres sales del Palau Nacio- tals que ens ha deixat, n'hi posaríem una altra nal ja installades, els paletes que a l'antiga de teixida amb les bones obres que ha fet plaça dei Rei ja restauren la capella de Santa

97 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA

Ágata i pugen els murs de la casa Padellàs, del càrrec el sentia com el sent el soldat mo- que esdevindran museu, una i altra. I el Mu- bilitzat en un lloc d'honor. Tots els ressorts seu de les Arts Decoratives de Pedralbes en- del seu cor i del seu enteniment tendien a l'ú- cara amb les multituds que el visiten. Es a dir, nica glòria d'ajudar els que refeien Catalunya, tota l'obra feta al Llarg d'aquests anys en què i s'esforçà tothora en la noble tasca. Per això, Josep Llimona s'asseia a la nostra presidència. ben al revés d'una mena de presidents que Aquesta corona fóra el nimbe més escaient seuen a la cadira com si ja fossin dalt d'un a la seva figura d'home civil, de ciutadà amo- monument, amb el cap entre la glòria dels rós de la ciutat i de la pàtria. Ella constituiria núvols, Josep Llimona hi seia amb el cap una com el flou d'aquest do de la simpatia i de mica cot, com una cariàtide, torçat el bust sota

Josep Llimona a l'acte de signar l'escriptura de l'adquisició de la col'lecció Plandiura l'autoritat moral que ell en tan alt grau pos- el pes de les coses que fèiem i sota aquell altre, seïa. Car, és aquesta simpatia i aquesta auto- encara, de les i11usions que calia portar a fets. ritat que han fet possible a aquest home de L'enyorem. El seu bell esperit ens mancarà, realitzar totes les filigranes del seu idealisme, i ens mancarà també la bonhomia paternal del el que ha emmotllat per a ell totes les rigide- seu tracte, i L'amistat cordialíssima, i aquella ses burocràtiques, el que ha inspirat totes les bona hospitalitat generosa que ens ha fet dolça confiances indispensables, i, sobretot, ha pro- més d'una hora amarga, i sobretot aquella fe, mogut aquell respecte gentilíssim dels homes aquella bona fe contagiosa que ens feia bons a de govern de Catalunya que, a la Mancomu- tots, i lleials amics en la feina, i fora d'aquesta. nitat ahir i a la Generalitat avui, han obert Déu el tingui al cel. L'hora d'escriure és totes les portes per deixar passar aquesta alta encara massa propera d'aquella de la mort figura amb la bandera de la seva patriòtica perquè en aquestes ratlles de recordança i ambició ben desplegada. d'homenatge el sentiment no hi digui més que S'ho mereixia. Era dels que treballen per el pensament. Valgui el defecte, però, com amor a la terra, i, sense temença a equívocs, un tribut més, car és fill de l'amor que li podem dir que en el seu cor no hi havia va- portàvem. nitat ni altra ambició que aquesta. L'orgull JOAQUIM FOLCH l TORRES

98 L UTLLETÍ DELS MUSEUS D'AR1 DE BARCELONA

Josep Llimona a:ub els periodistes que visitaren el Museu de les Arts Decoratives abans de la inauguració

Josep Llimona acompanyant el Patronat del «Cau Ferrat» de Sitges, el dia que es va fer càrrec de la nova instal-lació,. abans d *ésser convertida en museu públic

99 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA NOTES BIOGRÀFIQUES del pare moltes virtuts, també heredaren la seva despreocupació per la precisió històrica. Te- SOBRE JOSEP LLIMONA nien tan a prop la figura ciclòpia del pare, que no se'ls acudí mai d'organitzar en forma Proemi ben clara — podríem dir lapidària — els records i els fets de llur progenitor. Moltes vegades els homes que en aquest Per als Llimona aquesta catalogació exacta món han vingut a fer història són els que han dels fets més sobresortints de la vida del pare, tingut menys «sentit històric», donant a aquests hauria estat, donat el temperament llur, una mots el significat de saber arxivar amb precisió cosa massa administrativa, poc elegant. ¿Si da-

Josep Llimona en el seu taller les dades més significatives de la pròpia vida. vant dels ulls tenien l'alta i ben estructurada Josep Llimona fou d'aquests: vingué a la terra figura de l'artista, i podien, a més a més, en- per crear els seus personatges en marbre o en trar al taller sempre que els plaïa per gaudir les bronze, però no sentí mai necessitat d'ordenar noves realitzacions del mestre, perquè havien els seus «fets» en un arxivador. de dissecar els fets convertint -los en dates? Llimona fou, en aquest sentit, com tants d'al- Els Llimona han posseït una sensibilitat poc tres grans homes: un desordenat. Si un mo- comuna davant la vida, i, naturalment, certes ment passaren per les seves mans gasetilles o formes massa cristal.litzades per a compendiar assaigs sobre el seu art, la seva persona o els la història de Llur pare els haurien fet somriure. seus fets, no tingué mai esma de catalogar-los, i I no és pas que els fills del gran escultor tin- si els guardà fou, en tot cas, entre el munt dels guin massa memòria per recordar amb precisió seus llibres i dels seus papers. èpoques i dates, sinó tot el contrari. Els fills de Josep Llimona, que heredaren Per tant, és difícil d'escriure una biografia

100 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA massa precisa de l'escultor Llimona, puix que la mort del seu germà, el pintor Joan, que vaig els qui més podrien ajudar -me poques precisions obtenir que el meu oncle parlés de la seva vida em subministraran. Els fills tenen del pare una i de les seves coses amb una relativa precisió. visió essencial que jo també posseeixo, sinó en Altres vegades, quan no se li demanava, ex la mateixa intensitat, en una intensitat paral- plicava les entremaliadures d'infant i les fetes lela, car l'escultor Llimona fou oncle meu i el de la joventut. També el meu pare (a. c. s.) , tracte amb ell no s'interrompé des de la meva germà polític de Josep Llimona, m'havia con- infància. tat algunes anècdotes de l'artista, com havia

Josep Llimona, treballant en el seu taller

Alguna vegada, posseït_ de «sentit històric», sentit contar-ne d'altres a Josep Blanc i Benet, és a dir, donant-me compte de la grandesa del el cavaller metge, cosí del meu pare. meu parent, li havia demanat dades sobre la Tinc, sobretot, una sèrie de records viscuts seva vida. Les meves preguntes havien d'ésser directament que també valen alguna cosa, i si formulades amb un motiu o altre, puix que si no fos que, degut a les circumstàncies apre- m'hagués presentat al seu davant demanant-li miants, que fan que aquest assaig hagí d'ésser una narració per a la seva biografia, ben segur escrit amb massa precipitació, de tot el que he que no li hauria plagut gaire. Fou amb motiu vist i sentit directament i de tot el que els che l'Exposició a l'Argentina, i arran d'una altres m'han contat, podria sortir un assaig exposició particular que efectuà l'any 1924 coordinat, que el faria molt més considerable a Galeries Laietanes, i, sobretot, amb motiu de del que serà en realitat.

101 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA

i avença tot cercant algú que se li encari, aquesi home olorós de la Tanga i el blat, impressionant com un arcàngel mal pastat, en son cos immortal que amanyaga o aferra té la flama del cel i el grumoll de la terra.

Josep Carner havia escrit aquests versos quan l'escultor estava en la plenitud de la vida; quan encara les seves barbes roges lluïen amb tot l'esclat; no s'havien empolsat amb l'argent dels anys. La figura naturalment original de l'artista, alta i estructurada deixant sortints els punts de l'esquelet, tostemps havia expressat en l'encor- bat de la seva còrpora i en els seus ulls ombre- jats — enfonsats — un pessimisme profuncl. La bonhomia de Llimona era, però, suficient per no mostrar massa a la superfície el seu dolor: amb un cert humor obvi, fi, britànic, sabia dissimular els seus sofriments físics i morals. El seu rostre vigorós i feréstec assajava amb cert èxit el somriure. Llimona havia estat des de molt jove delicat de l'estómac, més tard del fetge, i morí, finalment, d'una neoplàsia maligna. Tota la vida fou per ell de sofriments duríssims. La seva sensibilitat no s'oscà amb els sofriments, sinó que l'esmolaren encara: el dolor l'entrenava al dolor. La mort de l'esposa i la de la filla gran Francisca, accentuaren el seu pessimisme. Jo- sep Llimona fou més aviat silenciós: no fou, almenys, loquaç. Li agradava, però, discutir de política, i en temps de la guerra russo-japonesa, de la del Transvaal i de la gran guerra, les discussions en les quals intervenia Josep Llimona foren acalo

Josep Llimona, retrat al carbó per Ramon Casas Fou un francòfil desesperat en la darrera-rades. (Museu dArt de Catalunya) guerra, un simpatitzant dels russos quant als fets de Port Arthur, i, cosa que pot semblar El retrat de Llimona paradoxal als qui no el coneixien, un anglòfil decidit quan la guerra dels boers. Els versos memorables que escriví Josep Car- Josep Llimona fou un catalanista de tota la ner per descriure la figura de l'escultor Lli- vida i s'enrolà des del principi en el catalanisme mona, són una síntesi tan perfecta dels seus polític que estructuraren els Prat de la Riba, trets que caldrà reproduir -los ací per tal de Cambó, Duran i Ventosa, Puig i Cadafalch, dotar aquestes dades d'una major expressió. Domènech, Carner i Sunyol. Fou des de la seva Heus ací els versos, del llibre «Auques i conversió home de dreta i em penso que ho Ventalls» : hauria estat, encara que hagués restat escèptic: Llimona tingué sempre un gran sentit de la Nuós i poderós i roig com el veieu realitat. Aquest sentit li féu trobar bé l'escissió aquesi home qui apar un gran galifardeu de la Unió Catalanista, duta a terme pels homes de les Rússies, pagès i revolucionari, més amunt esmentats; li féu trobar bé àdhuc la

102 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

política d'aproximació amb en Polavieja, car, guarí les nafres, amb esplendidesa, àdhuc les com que no dubtava del catalanisme dels pro- dels «sablejadors» vulgars. Amb la seva sig- homs que fundaren la Lliga Regionalista, sabia natura avalà els desvaris generosos de Lluís perfectament que tot era qüestió de tàctica. Graner, l'empresari de teatre d'art, i avalà Llimona fou sempre un ortodox de la Lliga; també les necessitats peremptòries de molts ho- seguí, sobretot, Francesc Cambó en tots els seus mes de geni. moviments tàctics. Envers aquest ilustre polític Llimona, i Déu li ho haurà tingut en compte, Josep Llimona sentia un veritable afecte i una no sabé mai quin era el seu interès. Si no tingué admiració, afecte bilateral car era correspost previsió per ell, fou la providència dels altres. per Cambó amb idèntica intensitat. L'any 1909 Però si Llimona no comptava, segons l'anome- la Lliga Regionalista féu Josep Llimona regi- nada moral burgesa formulada en «el primer dor de la ciutat de Barcelona, on tingué ocasió és el primer», car per ell el primer era el somni, de demostrar les seves dots i el seu entusiasme tenia el dret a somniar perquè tota la vida fou com a edil, sobretot en l'aspecte cultural. Josep Llimona no fou pas orador — tenia pocs dons oratoris —, tota la feina d'ell com a regidor fou a lea comissions; al saló de sessions Llimona únicament votava. El nostre escultor fou, amb Ignasi Iglésias i Giner de los Ríos, un dels es- tructuradors de l'Escola de Bosc de Montjuic i de les benemèrites Colònies Escolars. Llimona, que fou sempre addicte al partit i un soldat disciplinat seu — no fou mai un intolerant. A l'Ajuntament féu amistat personal amb radicals, especialment profunda i duradora amb Morales Pareja. Com que Llimona era un cristià i un cor tendre, sabia tractar tothom amb afecte. Fou d'una generositat extremada — únicament fou exigent en el judici quan es tractava d'art o d'artistes, i solament en la part ponderable de l'ofici. Aquesta generositat el portà al menyspreu del diner pel diner. Josep Llimona, que havia guanyat grans quantitats amb les seves obres — no totes les que es mereixia pel seu talent —, ha mort gairebé pobre. Li plaïa viure al dia i no preocupar-se del demà. En les seves estades als balnearis dictaminades pels facultatius per tal de guarir els seus mals, havia après de perdre en el joc amb elegant estoïcisme. El Casino de Vichy, a França, fou un bon lloc per al seu entrenament en els jocs d'atzar. Darrera- ment el seu lloc d'esbargiment era el Círcol Eqüestre de Barcelona. El joc 1i plaia perquè li feia oblidar moltes penes i, sobretot, el dolor físic. Josep Llimona, administrador desordenat dels «seus» interessos, féu pels fills allò que devia: no obliclà mai aquesta obligatòria generositat. Pels fills i pels amics. Els amics nàufrags trobaren en ell la taula de salvació. Els artistes i els poetes econòmicament fracassats anaven a trucar a la porta del seu taller; fins que pogué, Josep Llimona, caricatura per Bagarla

103 BUI LLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA

Un aspecte de l'exposició d'obres de Josep Llimona celebrada a les Galeries Laietanes un treballador infatigable. Mentre la salut li fecte aristócrata, amb dret al plaer, però amb permeté, tingué tostemps una severa i noble dig- un instint molt viu de la resignació. Si no ha- nitat obrera : ni un sol dia passà sense ama- gué3 estat cristià, hauria estat entre epicuri i nyagar «el grumoll de la terra». El treball, estoic. sense èmfasi, fou per ell una necessitat: un Si rebia una lletra o un telegrama urgents, esport dolorós. se'ls embutxacava sense llegir-los: es feia la Ni un sol dia deixà d'anar al taller, mente il.lusió d'allunyar uns moments la trista realitat. pogué. Fins i tot, quan sense forces, en els Deia: «Si avui aquesta és una notícia urgent, darrers temps de la dolorosa malaltia, tot i no demà encara ho serà més.» tenir esma per acariciar la terra molla, no L'escultor Llimona era un aficionat a la podia estar-se de tracejar davant deis seus gui- cinegètica. Sovint errava el tret i els seus xos, les seves argiles i les seves ceres termi- fracassos de caçador ferien el seu amor propi. nades: en un immens desig de contemplació, Procurava, però, dissimular amb el seu humo les interrogava en un desesperat silenci, ajudant risme. Un dia errava una perdiu i per justifi- amb totes les metzines guaridores de cal-se car-se davant d'Estanislau Duran Reynals, que apotecari. l'acompanyava en la cacera, li deia: «He tirat Josep Llimona posseí, per contrast amb totes amb perdigó del 10 perquè ja sabia que no li les seves adversitats, un gust maragallià de la havia de fer res.» vida. Tot i que rebé múltiples comandes fune- Llimona, anés on volgués, exigia la millor ràries, per tal de no veure un cementiri hauria qualitat del cafè; per això, pels volts d'Olot, fet cent llegües de mal camí. Llimona temia la on tants anys estiuejà, tenia escampades per 1e3 mort: el meu oncle evitava tant com podia la cases de pagès una munió de cafeteres de marca meditació i la contemplació de la mort. Única per tal de finalitzar amb una bona taça de cafè es féu una obligació de contemplar els-ment les seves il.lusòries caceres. éssers més estimats al llit mortuori. Sempre deia: Llimona era un indolent en tot allò que no «Cal conservar una idea joiosa dels éssers: la fos el treball. Li plaïa fer-se il.lusions de coses mort és massa seriosa.» que ja sabia que no havia de realitzar. Josep Llimona fou també, doncs, un per- L'amor a la natura — tot i la seva indolèn-

104 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA cia — el conduí a fer llargues excursions, so- donar-li un títol nobiliari. Quan el nostre es- bretot per les muntanyes dels volts d'Olot i cultor rebé els que volien homenatjar-lo d'una de Terrassa. Féu també llargues caceres pels manera tan especial, digué simplement: « ¡ No volts de Banyoles, on tenia una propietat que em feu riure!». únicament li proporcionava disgustos. El seu temperament entre obrer i bohemi, A Caldes de Malavella, on anava a prendre es trobava perfectament al país basc i a An- les aigües, salvà de la talla un magnífic pi. El dalusia. A Sevilla tenia bons amics, entre ells nostre artista adquirí l'arbre per tal d'evitar-li un fill del capità general Delgado Zulueta, la mort. És un pi que omple el paisatge i la seva que el portava als braus amb carretella. manca hauria estat notada ja de lluny. Els Fou amic de Joan Maragall, amb el qual habitants de l'indret i els senyors dels balnearis es trobava els matins a Olot, a la Font de anomenen aquell pi, el pi d'en Llimona. L'ar- les Tries. Tingué una viva admiració per Jo- tista, però, no es féu fer cap paper d'aquella sep Carner i per Josep Pla. propietat massa espiritual. L'escultor Llimona fou dels diversos artis- Estimà també els animals més fidels a l'ho- tes que restaren fidels a l'americana creuada, me: l'escultòric cavall i els gossos. Als seus sense solapes. Anà molts anys vestit amb ve- tallers hi havia sempre gossos de totes menes llut de pana. per a la caça: era un veritable hospici de gossos. A Olot era seguit pels cans del barri. L'afecció que sentia pels cavalls fou extraordinària des d'infant. De jove es dedicà a l'equitació. Aprengué de muntar amb un cavall de lloguer i pagà les seves passejades fent el retrat de l'amo del «picadero». L'estructura robusta dels cavalls fou un motiu de contemplació i d'ob- servació per al mestre. Havia fet molts estudis directes de cavalls, sobretot dibuixos. L'admi- rabie dibuix de cavall que els fills de l'autor han cedit patriòticament al Museu d'Art de Catalunya, fou fet a Olot. El cavall agafà un gran afecte al mestre perquè l'havia enlleminit amb terrossos de sucre; tant és així, que pel carrer sempre el divisava ja de Lluny, tot anant junyit al carro, i canviava de direcció per tal de fer-li la seva salutació habitual. Josep Llimona, tan abstret amb les seves coses, sentia de vegades una gran tendresa davant certes figures rurals. Anant pels volts d'O- lot, havia trobat models que semblaven imita- cions del seu art. Tendre i desordenat en molts aspectes, sentia, per contrast amb el seu caràc- ter, una gran estimació pels homes establerts damunt principis immutables. Tenia sovint cona a companys els bornes més radicalment burge- sos. Era també un bon jugador d'escacs, El seu distingit retraïment el feia resistent a les cises i fins als robatoris descarats dels subalterns. Expliquen que una vegada que anà a un banc a cobrar uns cupons, distret, mentre s'esperava, anava fent boles dels cupons, i, maquinalment, els projectava lluny amb els dits. Josep Llimona, en el moment de rebre de mans de Durant la Dictadura algú va proposar de l'alcalde senyor Casanovas la Medalla de la Ciutat

105 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA

Tant com el seu rostre eren vigoroses les i l'escultor Josep el tercer. L'Enriqueta, que seves mans. Mans enèrgiques, al final d'uns era la petita, entre els que restaven, morí ado- braços llargs i laxos. A l'Hora del seu enter- lescent. D'Alfons es pot dir que morí jove rament jo deia al seu distingit deixeble Ra- i Joan, el pintor, morí el dia 23 de febrer món González que era una llàstima que, tal de 1926. com ho havia fet amb la seva testa admira- Josep Llimona i Bonafont, pel que ens diu ble, no hagués emmotllat les seves grans mans un retrat de Joan, tenia força semblança amb nuoses, escultòriques i d'escultor de raça... Josep. Tenia, doncs, una fisonomia enèrgica, no exempta de dolcesa, dolcesa que, sobretot, traspuaven els ulls. Portava barba i bigoti. Il. — Els primers temps A més de dependent de la fàbrica Barrau, el senyor Llimona i Bonafont era aficionat a la L'escultor Llimona naixia a Barcelona música; tocava molt bé el piano i la flauta. el 8 d'abril de l'any 1864, en una casa del És més, es pot dir que el vell Llimona s'aju- carrer del Correu Vell, pertanyent a la par- dava amb aquest art; tocava els dissabtes a ròquia dels Sants Just i Pastor, dintre el la nit i els diumenges en algun cafè, i sobre- barri de la ciutat vella. tot en reunions familiars. El pare Llimona El pare de l'artista fou el senyor Josep jugava els balls de l'època molt a gust dels Llimona i Bonafont. La seva mare es digué balladors. Josefa Bruguera. Aquest matrimoni fou fruc- Llegia molta música, sobretot la dels au tuós, però solament traspassaren la infantesa voga aleshores a Barcelona: Rossini-tors en tres germans i una germana. El fill gran fou i Donizzeti. Més tard els seus fills li feren el pintor Joan Llimona, aquell que, segons agafar afició a «Els Hugonots», òpera que, frase del líric Josep Carner, fins les pomes segons sembla, engrescà per una temporada tornava cristianes — batejava -- amb el seu els esperits àvids de novetat. Més cap ací, el esperit i els seus pinzells; Alfons fou el segon senyor Llimona, influït pels fills, que eren molt amics d'Albèniz i de Vidiella, execu- tava Wagner i Mendelssohn. Aquest darrer, sobretot, fou l'autor predilecte de Josep Lli- mona i Bonafont en els seus darrers anys. El pare Llimona assistia als concerts i alguna vegada era convidat a audicions particulars a casa del mestre Albèniz. La delicadesa romàntica de Mendelssohn, agradosa a l'esperit del pare Llimona, ens podria explicar, potser, com de pares a fills i de fills a néts, fou heredada una delicada sensibilitat que ha traslluït en l'art de l'escultura de Josep i en la pintura de Joan i de Rafael Llimona i Benet. Família d'artistes, dinastia d'artistes, que malgrat no desmentir l'ascendència una mica sentimental, cada con- reador de les arts consanguini ha donat una nota personal i pròpia de la seva generació. Josep, l'escultor, posseí un instint musical molt viu tota la vida, i encara que, donat el seu temperament indolent, moltes vegades dei- xava d'assistir als concerts públics, fruí en canvi tostemps d'audicions privades. En la joventut més d'una vegada, sense saber de nota per pura intuïció, girava els fulls de les «Mascarilla » de Josep Llimona, emmotllada pel seu deixeble senyor Antoni Ramón González en el llit partitures a Albèniz i a Vidiella, en les au- de mort dicions íntimes, realment «da camera», que

106 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA

Un aspecte de l'enterrament de Josep Llimona aquells grans músics dedicaven als cenacles en els teixits de peluche. El nostre mercat mi- d'aleshores. serable no podia abastar les teles precioses El pare Llimona, com s'ha dit, fou depen- dels «Herederos de José Llimona» i, natural- dent de la fàbrica de velluts Barrau, !'inven- ment, els balanços no eren satisfactoris. Per tor del primer teler mecànic per a fer vellut, aquest motiu l'escultor Llimona, que de tant — que si fos anglès tindria el seu monument —. en tant controlava la seva indústria, arribava Més tard, el vell Llimona, amb penes i tre- a casa desesperat, i lliurat a les seves geniales balls, aconseguí rescatar la maquinària d'a- de bon home, parlava sovint de «cremar la quella antiga fàbrica, que era embargada, i fàbrica». fou l'amo de la indústria. Per arribar a ésser Encara infants, els nois Llimona restaren fabricant tingué sort de posseir coneixements sense mare i, sense la cura maternal, pujaren, musicals, els quals li proporcionaren alguns entremaliats, valents i gairebé salvatges. Era ingressos que l'ajudaren força. Fou, per tant, natural — em deia un dia l'escultor Josep -- Josep Llimona i Bonafont el continuador de que en aquella hora en què es desconeixia del la primera fàbrica barcelonina de velluts de tot la reglamentació de l'esport, les forces fí- seda, que temps després s'anomenà «Herederos siques es lliuressin al desordre; s'esbravessin de José Llimona» i que avui s'ha fusionat d'una manera brutal. Sembla que el més en- amb la societat anònima «La España In- tremaliat de la colla fou l'escultor Josep. Joan dustrial». era forçut i serè, qualitats que conservà tota Alfons, després de la mort del pare, men- la vida. tre no li ho impedí la malaltia, tingué cura Podria escriure's un llarg capítol de les de la fàbrica, propietat aleshores dels tres entremaliadures i salvatgeries dels nois Lli- germans. mona. En reportaré algunes, realitzades pels La cèlebre fàbrica de velluts Llimona, una terrats del carrer de la Portaferrissa, en una vegada mort Alfons donà molts disgustos als casa del qual es traslladaren en eixir de la que restaven. Els dos propietaris artistes, sense del Correu Vell. Joan, que tenia el cap molt un sentit massa viu de la realitat industrial, segur, es passejava per la barana que em- es complaien a assolir magnífiques qualitats marcava el celobert, amb el seu germà Josep

107 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

dalt les espatlles. Els germans Llimona ha- i defensava els ideals, cara a cara, a trets. vien recorregut, fent contracció, amb el cos Els nois Llimona, saltant terrats, arribaren aplomat a l'abís, la lleugera cornisa de la fins a la façana de la casa del carrer d'En torratxa. També s'havien balancejat, servint Roca, des d'on contemplaven les accions vuit- d'un pal d'estendre roba, no gaire cristià,-se centistes. Des d'allà dalt els petits diablets collocat damunt la barana del terrat. Cama ací havien sentit l'estrèpit de les bales, havien vist cama allà, tan aviat un germà com l'altre era alliberar persones i caure els contendents en-

Estàtua de Berenguer «el Gran», obra de Llimona al retorn de la seva estada a Roma con a pensionat de l'Ajuntament de Barcelona (guix) (Monument destinat a la plaça de Berenguer-Via Laietana)

damunt l'espai cercant temeràriament l'esta- mig de bassals de sang — soldats i paisans bilitat de la palanca. El pla de les cornises que havien donat la vida. de les façanes davant la barana dels terrats havia esdevingut per als germans Llimona un passeig normal. En aquells temps les bullangues se suc- ceïen; la Rambla fou el lloc d'esbargiment De menuts, Joan i Josep ja tenien la dèria de la revolució i de la reacció — aleshores, dels ninots. L'escultor, he sentit dir alguna ve- època desconeixedora dels esports i del pis- gada, feia figures amb molla de pa amassada tolerisme a traïció, la gent era més valenta i amb la cera dels llumins gastats, i més tard,

l08 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA al cofegi, mostrava la seva traça en la còpia evitar diableses dels petits, invitava el ve11 de làmina, i dibuixava amb molt d'esperit, Llimona a portar els nois a la seva acadèmia. de memòria. Heus ací un altre fragment de l'interviu Un interviu publicat a La Veu de Cata- d'en Duran de València que ens aclareix lunya el dia 23 de febrer de 1930, signat per aquest punt: Miquel Duran, de València, ens servirà a «Els primers estudis seriosos de dibuix els bastament per a fixar i completar les nostres vaig fer als nou anys, a casa del pintor Fre dades. Heus ací alguns fragments: Trias. -deric «L'escultor Llimona, en evocar els primers »Aquest, que era amic del meu pare, Ii anys de la seva vida, ens explica fets de la digué un dia que li semblava que jo tenia seva infantesa, les seves entremaliadures a l'es- afició i disposició per al dibuix i li suggerí cola, les seves campanes, els seus primers di- la conveniència que anés a dibuixar a casa buixos, les seves primeres escultures... seva durant les vacances. »— Jo anava a estudi a l'escola de don »És curiós de recordar el fet que la major Càndid Antiga, establerta al lloc on hi ha part d'aquestes lliçons de dibuix me les donava avui l'edifici del Foment del Treball Nacio- el qui després fou illustre jurisconsult i cate- nal (Plaça de Santa Anna) , una de les mi- dràtic de Dret, en Joan de Déu Trias i Giró, llors escoles d'aquell temps i de molta ano- 611 del pintor Frederic Trias, que tenia pocs menada — ens diu Llimona —. Condeixebles anys més que jo. Així puc dir que aquests, meus de primeres lletres eren Miquel Utrillo, l'avi i el pare dels Trias de Bes, foren els Meifrèn, Barrau, Lorenzale, els Pons, l'Ar- meus primers mestres de dibuix.» met i d'altres noms coneguts. I continua l'esmentat interviu: »Jo era un noi entremaliat, indisciplinat, «— ¿Com i quan féreu les vostres primeres d'allò que aleshores, a les escoles, en deien escultures? malos. Enraonava, excitava els companys a »— Dels deu als dotze anys vaig comen- la indisciplina i, de vegades, feia campana. çar a fer coses amb fang i amb cera. Però la major part de les meves campanes »Recordo que m'agradava molt d'anar als consistien a passar-me el temps mirant i admi- funerals, perquè em quedava les candeles i rant els cavalls d'una quadra que hi havia al amb la cera feia escultures. Modelava cru- carrer del Duc de la Victòria. La meva il- cifixos, una de les meves especialitats. I com lusió eren els cavalls. Provava de dibuixar-los. que la meva afició vers els cavalls persistia, Vaig aconseguir dibuixar cavalls de totes me- modelava també cavalls. nes i en totes les pastures. »— Potser — insinuem — aquestes prime- »— Ja sabíeu de dibuixar? res escultures han influit a través del temps en »-- Vaig començar a dibuixar per intuïció. la realització escultòrica dels vostres sants A casa, a l'escola, dibuixava tot quant volia. cavallers. » Els meus dibuixos eren admirats i sollicitats pels nois de l'escola. I, en vista de l'accepta- ció que tenien, vaig voler treure'n profit. Ri- fava els dibuixos i feia pagar a tantes plomes «— Dels catorze als setze anys — segueix els números. Les plomes d'escricre eren ]a dient Josep Llimona — vaig anar a dibuix a nostra moneda al copegi. Llotja, i a aprendre d'escultura primer, al »La meva e-pecialitat consistia a dibuixar taller dels Vallmitjana i després al d'en cavalls i auques. Nobas. »Una vegada vaig fer l'auca d'un dels »Quan vaig prendre part en les oposicions mestres de l'escola, dibuixos i rodolins. L'au per a la pensió Fortuny tenia setze anys. Hi tingué un èxit foll entre els condeixebles,-ca prengueren part setze opositors, i quedàrem però em va costar ésser expulsat de l'escola. deu finalistes. Entre ells, Clarasó, Campeny, Millor dit, abans que el director posés en Montserrat, Alentorn i Ferrer. El tema de pràctica l'expulsió, vaig marxar i no hi vaig l'escultura era «El fill pròdig». Vàrem tre- tornar ;nés.» ballar a Llotja durant dos mesos, cadascú en El pare Llimona era conegut d'en Frederic un lloc diferent. Trias, i aquest, més que per altra cosa per »EI jurat era format pels escultors Nobas,

109 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA

Josep a Roma, al qual viatge obligava la pensió Fortuny. Joan Llimona, doncs, es pot dir que fou pintor o, almenys, que en fou sense terminar la carrera d'arquitecte, pel triomf del seu germà petit. Llavors Joan tenia vint anys.

III. — Roma

,Josep i Joan són a Roma. Treballen molt i, segons sembla, es diverteixen estrepitosa- ment; això sí, a les hores de lleure. Primerament es serveixen del taller d'En- ric Serra; aquest artista estava malalt a l'arribada dels nostres joves a Itàlia. Després llogaren el segon taller de Roma, en el qual romangueren fins a llur retorn a Barcelona. Era en un edifici exprés per a tallers que un suís amant de les arts havia construït dintre el recinte de la seva villa — la villa Estroll- fern, veïna de la Borghese —. Tot el dia el

«Patrici romà». Obra de pensionat de Josep Llimona (bronze) (Museu d'Art de Catalunya)

Valhnitjana i Roig; els pintors Lorenzale Martí i Alsina, Caba i el crític d'art Miquel i Badia.» El primer de guanyar la pensió Fortuny, instaurada per l'Ajuntament de Barcelona, fou el pintor Arcadi Mas i Fondevila, per al qual i per a la seva obra l'escultor Lli- mona sentí tostemps estimació i respecte pro- funds. Mas i Fondevila guanyà la pensió després d'instituïda l'any 1874, i es traslladà a Itàlia, on visqué fins al 1886. L'any 1880 Josep Llimona obtenia, el segon, la susdita pensió, pel qual motiu el seu germà Joan, que llavors cursava la carrera d'arquitecte — amb més capacitat que vocació —, després d'haver fet la preparació per a la d'enginyer, deixà els estudis per dedicar-se de ple a la pintura. El pare Llimona, que, segons diuen, fou un tipus força original, s'havia donat per- fecte compte que Joan era contrariat en la seva afecció. Aprofitant l'avinentesa del triomf del noi petit, que era aleshores un marrec, i no deixant-lo anar pel món tot sol, fou quan Josep Llimona. — «Modèstia », 1891 (bronze) decidí que Joan acompanyés el seu germà (Museu d'Art de Catalunya)

110 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DERT DE BARCELONA passaven estudiant en aquest lloc i al vespre anaven a una acadèmia lliure que un antic model anomenat Gigi havia installat en uns baixos de la Via Margutta. Per deu lires mensuals tenien quatre hores nocturnes de model, que els germans Llimona aprofitaven amb real delit i amb extraordinària serietat. Aquest model jubilat Gigi havia «posat» a Fortuny, la qual cosa tenia com un títol de noblesa. Gigi feia fer de model els seus fills. Per tal de completar la visió de l'estada de Josep Llimona a Roma, caldrà referir-se altra vegada a l'interviu més amunt esmentat. Continua l'enquesta de Duran de València: «— La vostra estada a Roma? »— Durant la meva estada a Roma vaig trametre a l'Ajuntament de Barcelona les obres a les quals m'obligava la pensió gua- nyada: un bust romà — per al qual em serví de model un carnisser de Roma —. escultura en bronze al nostre Museu d'Art Modern; la còpia d'un relleu d'època romana, collocat en una de les parets de Casa la Ciutat, i l'esbós de l'estàtua eqüestre de Ramon Be- renguer. Amb motiu d'aquest esbós, l'Ajun- tament em prorrogà la pensió a Roma.» Per aquesta pròrroga de la pensió, els ger- «Maternitat». Una de les darreres obres de mans Llimona feren una estada a Roma de Josep Llimona (marbre) (En possessió de la familia de lautor)

prop de quatre anys. Llavors, amb l'excepció de les conquestes tècniques, la despreocupa- ció era a l'ordre del dia. Un positivisme es- tètic havia substituït el romanticisme, del qual únicament restava la deixalla de l'odi al barroc. El naturalisme pintoresc, més na- polità que romà, feia estralls en escultura. La despreocupació estètica havia condu'it els germans Llimona vers la despreocupació religiosa i moral. Aquells joves barcelonins, lluny dels ulls paternals, entre companys que per estarà la pago, feien burla de tot allò diví, acabaren per oblidar les er^senyances cristianes. Els Llimona visqueren a Roma i no veieren el Sant Pare. Josep, durant el seu sojorn a la Ciutat Eterna, es lliurà encara a una major afecció: al «medievalisme». Fr. Overbeck i Peter Cor havien mort feia una mica més d'una-nelius dècada —. El mediavelisme era un ideal que morir, però que sortosa- Josep Llimona.—Nu femeni (marbre) els Llimona veieren (Museu dAri de Catalunya) ment no deixaren morir en llur cor. El me- BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA dievalisme vuit-centista tenia, però, molt de Vaig fer uns relleus per al bastiment de l'es- Renaixença; fou un medievalisme de rel ita- cenari i per l'ampit de l'amfiteatre. De tot liana, no pas «gòtica». Per això en l'admi- plegat em van donar tres-cents duros. rable escultura eqüestre de Berenguer «el »Després ja vaig tenir nous encàrrecs; i Gran» — que el nostre escultor pogué mo- en el concurs d'estàtues per al Saló de Sant delar en forma definitiva degut al nou període Joan vaig guanyar amb la de Ramon Be- amb què se li prorrogà la pensió — hi ha renguer «el Vell», un premi de 3.000 pes- una gran arreplega de bona tradició, no sola- setes.» ment de Renaixença sinó d'antiguitat. Per Durant aquesta època s'alçava a Barce- una d'aquelles paradoxes de les quals és tan lona el monument a Colom (1882-1892) . plena la història, veiem com l'escultor Lli- Llimona féu alguns baixos relleus que deco- mona s'apropà als clàssics degut al «medie- raven la base del pedestal i alguns deis grans valisme», que Josep absorbí ja a catorze anys lleons que tanquen el recinte. Al vandalisme al taller de Rossend Nobas i que després, dels «trinxeraires» i a la manca de policia dels setze als divuit, veié tornar de guarda- es deu la destrucció dels baixos relleus; el roba entre els darrers escultors i pintors d'his- bronze fou ignominiosament robat. Quan la tòria en aquella Roma que s'havia anomenat dictadura de Primo de Rivera, amb motiu de immortal. Tenim amb l'escultura fonamental l'Exposició Internacional del 1929, es res- de Llimona, de] seu Berenguer «el Gran», tauraren els monuments mutilats, pero els bai- muntat a cavall, un exemple fruit de «medie- xos relleus de Llimona del monument a Co- valisme» més pròxim a l'estàtua del Colleoni lom sembla que, per haver-se extraviat els de Verrocchio que a l'estàtua que corona el originals en guix, no pogueren ésser fosos de sepulcre de l'Escalígero, a Verona. nou i foren substituïts per obres d'altres Amb l'estàtua eqüestre al nostre gran autors. comte-sobirà, Llimona obtenia l'any 1888, a l'Exposició Universal, una medalla d'or, que fou la més alta recompensació concedida pel jurat internacional d'escultura. L'original, pro- Hi ha en l'hora d'arribada dels germans pietat de l'Ajuntament de Barcelona, a canvi Llimona a Barcelona, dos grups cl'artistes. de la modesta xifra de la pensió (3.600 pes- L'un és format pels que podríem dir-ne aris- setes) , no ha estat encara fos en bronze, ni tòcrates, que es reunien a l'Ateneu Barcelonès; s'ha emplaçat en cap lloc urbanísticament l'altre, el dels menestrals, el qual sent el gust adequat. de l'artesania, forma en l'entitat anomenada Centro de Acuarelistas, la qual tenia el fogar a la Plaça de la Seu (en la casa on IV. — Retorn a Barcelona avui hi ha l'antiquari Moragues) . Joan i Josep Llimona, els dos inseparables, no cal Llimona tornà de Roma i començà a rebre dir que fan penya amb els homes d'ofici, puix els primers encàrrecs. Josep ens recorda, en que porten amb ells el sentit de facècia i el el qüestionari d'en Miquel Duran, el seu pri- goig de l'aprenentatge, mestrívol ja — el goig mer encàrrec abans de la partida a la Ciutat del bon fadrí. Goig i sentit de la facècia que Eterna: no mata mai en el fadrí Joan el sentit de la «La primera escultura que em varen en- responsabilitat. carregar — diu —, jo aleshores tenia quinze Per aquest sentit de responsabilitat, Joan anys, fou un model de terra cuita per a fer es pot dir que es converteix tota la vida en cotilles. Me l'encarregà un industrial cotillaire, el guia de Josep, i així es dóna el cas que la el qual em féu passar amb raons i no me'l compenetració ideològica entre els dos germans va pagar.» és sempre tan absoluta, malgrat la distància Parla després dels primers treballs realitzats enorme que separa els dos temperaments. Per al seu retorn de Roma: això es pot dir, sense que sigui vexant per a «Els primers encàrrecs que vaig cobrar Josep, que aquest es deixà portar per Joan, me'ls va fer en Falqués, l'arquitecte, quan la car, quan aquest és incrèdul i menjacapellans, restauració del Liceu, l'any 85, em sembla. també Josep el segueix en el camí de 1'heret-

112 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA gia; mentre que després d'haver sentit el ger- entitat que havia fusionat els elements de l'es- mà gran el sotrac de la conversió, el germà mentat Centro de Acuarelistas i els artistes que petit també s'emmena vers l'ortodòxia. es reunien a l'Ateneu Barcelonès. El Círculo Jcsep, des que Joan tornava al catolicisme Artístico no esqueia als nous punts de mira dels amb febre apostólica, també hi tornava. En- Llimona: era una entitat mundana, un club, cara que es pot dir que l'escultor reféu les un casino; barreja d'artesania, de diletan- seves creences amb fervor, no sentí mai, però, tisme i d'esbargiment. El puritanisme de Joan com el pintor, la pruija de l'apostolat, sense Llimona no podia deixar passar sense protesta

Josep Llimona. — Placa d'homenatge dels sitgetans a Mr. Detring, propietari de Maricel (bronze i pedra) que el defugís sempre que li semblés oportú que a l'hora del model nu entressin a la classe i discret. gent que no hi tingués res a fer. Sembla que Josep Llimona, amb la conversió, resolia les baralles varen començar per aquest cantó. els seus problemes espirituals, primer que al- No hi hagué més remei que separar-se del tra cosa, i si seguia el seu germà en la pre- Círculo Artístico per salvar les essències; no hi dicació de la fe, en tenia prou fent-li com- hagué més remei que fundar una nova entitat panyia amb la seva figura silenciosa. Després cristiana, composta exclusivament de gent de del sotrac de la conversió, fundaven, doncs, l'ofici. el Círculo Artístico de San Lucas, compost El patró era viu encara a tot el món: el exclusivament d'artistes cristiana. Joan Lli- romanticisme cristiano-pictòric dels natzarens mona, endut pel seu puritanisme, havia iniciat havia institu.it arreu les agremiacions d'artistes l'escissió d'un anomenat Círculo Artístico, sota el patronatge de l'evangelista Sant Lluc.

113 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA

Joan Llimona, neòfit en el catolicisme, volia condicions inferiors davant dels altres artistes per a la nostra ciutat una institució parella. més despreocupats.» Els Llimona mai no fo- Els estatuts de l'entitat serien, malgrat to- ren més papistes que el papa; des de llavors tes les burles — més fàcils aleshores que ac- el Círcol Artístic de Sant Lluc alternava set- tualment — d'un estricte catolicisme. Un cler- manalment en el seu estudi els models d'amb- gue consiliari tindria cura de la censura dels dós sexes. La serietat i el cristianisme dels ar- llibres i de les revistes. El model de dona fóra tistes de Sant Lluc eren prou forts perquè no proscrit. s'hagi de dir que foren estatuïdes normes es-

Josep Llimona. — Monument al jardí de l'Escola de Bosc de Montjuïc

L'escultor Josep Llimona seguia amb ve- trictes; únicament caldrà recordar que per a neració els passos del germà i l'ajudava en entrar a classe a les hores de model s'exigia els seus propòsits. ésser artesà, com a garantia de moralitat i Els Llimona foren molt amics del doctor de respecte mutual. Torras i Bages. Abans d'esdevenir el gran En un principi, el Círculo Artístico de San bisbe, el doctor Torras fou consiliari de l'en- Lucas era una entitat amb rètol tal com l'he titat. El clergue, menys radical que els se- transcrit. En aquell temps — l'any 1 894 - glars, plantejà el cas del model femení des publicà un fascicle titulat Navidad, amb tri- d'un punt de vista professional. «El model cromies i gravats en blanc i negre reproduint femení lea de poder ésser consultat pels artis- obres d'art dels socis, i, naturalment, contenia tes decididament cristians — deia el doctor també la seva part literària. Fou un fascicle Torras — si no volem que aquests es trobin en de Nadal en bilingüe, amb preponderància ab-

114 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ' ART DE BARCELONA soluta del castellà. (En català hi havia dues aquest motiu, uns articles laudatoris que eni úniques poesies de Verdaguer, i encara amb la varen emocionar molt i que no oblidaré mai.» corresponent traducció en prosa castellana.) De Els Llimona es reunien en la seva joventut Josep Llimona, Navidad reproduïa un relleu a la rebotiga de can Cunill, fàbrica de xoco- de la «Sagrada Família». lata del carrer del Call. Allí els trobàveu D'aquests temps de la conversió dels Lli- molts vespres amb els Cunill, els Blanc, l'An- mona és el marbre «La Comunió» que, se- toni Utrillo, en Nubiola, el que més tard fou gons ens diu el mateix escultor, en l'interviu el canonge doctor Dachs — el més jove de tan esmentat, fou la primera obra que exhibí la colla, que encara no era capellà i que, per en una botiga d'exposició, a Can Parés. ésser fill d'una perfumeria del carrer de Fer-

«Desconsol» (1907). Marbre original de Josep Llimona, donat al Museu pel senyor Domènec Sanllehy (Museu dArt de Catalunya)

«Aquesta mateixa obra — diu Llimona - nando, no li costava gaire d'arribar-se fins a la vaig exposar, després a Madrid, i la vo- can Cunill. lien adquirir uns particulars per tal d'ofrenar En aquest medi s'obrà la conversió de Joan Maria Cristina. Però el-la a la reina donya i també l'enamorament de Josep de la que comte de Lavern s'avançà i la va adquirir fou la seva muller, Mercè Benet i Salas. per 8.000 pessetes.» Aquesta era aleshores una noia fresca i sen- I continua Llimona: «Més tard vaig con- zilla que venia a passar a Barcelona algunes córrer a una exposició de dibuixos d'escultors temporades a casa del seus cosins Blanc i i pintors que tingué lloc al Círcol de Sant Benet. La Mercè era filla de Terrassa, del Lluc, entitat artística que havia fundat temps metge doctor Rafael Benet i Petit i de la abans amb el meu germà, el pintor Joan senyora Francisca Salas. Era una noia alta, Llimona, i altres artistes companys. que per a cobrir-se la testa usava mantellina. »En l'esmentada exposició de dibuixos jo Diuen que aquest detall de la mantellina féu n'hi tenia una vintena. En Ramon Casellas molta gràcia a Josep Llimona, que aleshores, em va dedicar a La Veu de Catalunya i amb en el fort de la conversió, estimava extraordi-

115 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA nàriament la modèstia. Així la vejé a la bo- des d'aquella data se succeïren sense inter- tiga de can Cunill i allí fou presentada. Al rupció, i pel conducte dels Blanc i de Joa- cap de poc l'escultor Llimona — que ja patia quim Vancells, pintor, fou presentat a la fa- de l'estómac — trobà en el balneari de Ribes mília. Llimona demanà la mà de Mercè Be- el doctor Joan Cadevali, el cèlebre botànic, i net i s'hi casà al cap de poc temps, l'any

yi x a

^ A

øŸ

Josep Llimona. — «Crist ressuscitat ». Figura en el Misteri de Glòria de la muntanya de Montserrat (bronze) el tintorer Josep Guardiola, ambdós amb re- 1890, cm sembla. El casament tingué lloc a sidència a Terrassa, amb els quals entaulà la capella de la Puríssima, de la ciutat de conversa i féu amistat. Aquests li prepararen Terrassa. Quan festejava, Jo3ep portà a la una anada a la ciutat del Vallès per la Festa núvia rosers i clavelliners que foren plantats Major, on al casino deis senyors pogué bailar al jardí de can Benet. tant com volgué amb Mercè Benet. El matrimoni fou prolífic: tingueren vuit Els viatges de Josep Llimona a Terrassa, fills, dels quals moriren en Joan i els dos

116 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

fred», i altres vegades en una altra cambra de les golfes. A casa hi féu el retrat de la germana de la seva muller, anomenada Concepció, que era aleshores una criatura tendra i bonica. També hi reféu l'original per al bàcul del bisbe de Vic, a ben segur el seu primer «Sant Jordi» . Mercè Benet morí jove. El dia 5 de març de 1901. Tenia 33 anys. Recordo que pocs dies abans de morir, la meva tia i els Llimona vingueren a Terrassa a veure el carnaval - els carnavals de Terrassa tenien encara aleshores un cert encís i plaïen molt a la xicalla. Jo estava malalt, tenia un dels meus mal d'o- iella infantils, puix que llavors era noi de mocadoret al coll. Feia un dia gris, rúfol, que veia des del llit pels vidres del balcó; la figura de la tia Mercè, abrigada amb un mo- cador gran, es retallava a contrallum damunt

«Meter amabilis». Escultura de Josep Llimona, típica de la seva imatgeria religiosa bessons al poc de néixer; Francisca, la més gran de la filiada, morí al cap de poc d'ésser casada, quan l'epidèmia de tifus del 1914. Els altres fills, Josep, Maria, Rafael i Lluís, han vist morir el pare. Els primers anys de matrimoni, Josep Lli- mona i la família estiuejaven a Terrassa. Un any hi estiuejà acompanyat també del seu germà, el pintor Joan. D'aleshores tinc alguns records d'infància que vaig procurar de fixar en parlar del meu cosí el pintor Rafael Lli- mona. Josep féu a la nostra casa pairal algunes escultures, habilitant com a taller, de vegades, una cambra del primer p:s que dóna a llevant-nord i que anomenem «el quarto Una de les escultures funeràries de Josep Llimona

117 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA dels vidres. Tenia les primeres esgarrifances mà Joan, sempre providencial, el vigilava. Un de fred de la bronconeumònia que la portà a dia el pintor es decidí a destruir aquella gran la tomba. De fora, amb les ràfegues del vent, escultura, per tal d'alliberar el germà de tan- venien arrossegades, llunyanes sonoritats de tes penes. Calia terminar amb aquell enutjós xarangues militars que acompanyaven les pas- entrebanc, i l'escultura, mai no resolta, però sades. Recordo que les trompes de les bandes sempre a punt d'ésser-ho, fou sacrificada. militars tenien aquell dia, esfumades, una tristesa profunda. Al cap de pocs dies moria a Barcelona V. — Els tallers Mercè Benet; la bronconeumònia l'havia trobat embarassada i si ella morí uns bessons la Aquesta anècdota de la clestrucció del gran sobrevisqueren un temps curt. cavall, s'esdevenia al taller del carrer de la

Josep Llimona. — Monument funerari de la família Sanllehy, al claustre de la catedral de Barcelona (marbre)

Josep Llimona es sentí en la viduïtat molt Diputació, al lloc on actualment hi ha esta- afligit. La seva trista concentració s'accentuà blerta la casa Renart. Aquest era el quart d'una manera profunda. Josep Llimona feia taller que Llimona tenia a Barcelona. El pri- aleshores un cavall, un gran cavall, en es- mer fou al carrer de Petritxol, i a la mateixa cultura. Havia promès que si la seva muller escala hi havia el del seu germà Joan i el del guaria destruiria aquella obra seva, en la qual pintor Antoni Utrillo. El segon l'instal.là en havia treballat desesperadament. La tristesa uns baixos del Passeig de la Indústria, i el l'anà tornant misantrop; el cavall, després de tercer el tingué al carrer d'Aragó, sense poder la mort de la muller, no sabia com conti precisar el lloc. Eixint d'aquest taller anà al L'obra havia esdevingut una estranya-nuar-lo. del carrer de la Diputació, on realitzà, a més obsessió: cada dia canviava l'estructura d'a- a més del cavall destruit, una part deis grups quella escultura enorme. L'artista hauria aca- anteriors del monument al doctor Robert. bat per emmalaltir. Els metges Ii recomana Traslladà més tard l'obrador al carrer del repòs, però ell no obeïa: el cavall, el gran-ren Consell de Cent, cantonada a Bailén, xam- i ferm cavall era la seva obsessió. El seu ger- frà NW. En aquest lloc començà l'apre-

118 BUTLLETÍ DELS MUSEUS UART DE BARCELONA nentatge Enric Monjo, que em diu que el peses, no li han estat abonades, ni fets efec- mestre realitzà allí la «Verge de Pompeia» i tius els seus honoraris; una variant de «Sant una altra part d'escultures del monument al Jordi», i una «Maternitat». Aquí féu també doctor Robert, i l' «Enterrament de Crist» de l'esbós d'un «Sant Tomàs» que, degut a la la cripta de la parroquial església de Vila- cruel malaltia, no pogué acabar personalment franca del Penedès, sufragada pel doctor Tor- i es feia ajudar per les bones mans de l'es- ras i Bages, i una gran part de la seva escultor Paredes. Aquesta és la darrera obra cultura funerària. de Llimona.

Josep Llimona. — «Sant Jordi ». Estàtua als jardins de Monjuïc ( bronze)

Finalment tingué el taller a la Diagonal, VI. —Exposicions, honors i recompenses prop del carrer del Bruc. Contractà el terreny i construí el magnífic obrador, en el qual l'ar- El gran mestre de l'escultura catalana no tista realitzà tota la sèrie de nus femenins per realitzà pas massa exposicions individuals. a collecció, el «Sant Jordi» eqüestre de Mont- Aportà, en canvi, la seva collaboració als sa- juïc, l'estàtua «Treball», el panteó Sanllehy, lons nacionals i estrangers. L'any 1907 Lli- emplaçat al claustre de la catedral de Bar- mona concorregué a l'Exposició Internacional celona, i l'escultura de «L'heroi jovenívol», de Belles Arts, amb un agrupament d'estàtues de l'escala d'honor del Palau Municipal d'a- destinades al monument al doctor Robert i questa ciutat. També realitzà aquí les darre- amb l'estàtua «Desconsol». En aquesta ex- res escultures: l'alt relleu per al monument als posició fou atorgat a Llimona el Premi «Màrtirs de la Independència», que li enco- d'Honor. manaren les autoritats d'aquell temps, i que, L'any 1920, quan les exposicions a Bar- després de córrer l'escultor amb totes les des- celona se celebraven al Palau de Belles Arts,

119 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA hom acordà dedicar als artistes sales d'honor. Laietanes, a la darrera quinzena del mes S'honorà Llimona amb la primera. En aquella de juny de 1924. exposició el mestre exhibia l'estàtua eqüestre Josep Llimona fou nomenat Cavaller de la de «Sant Jordi», el relleu de la «Primavera», Legió d'Honor pel govern francès i Oficial «La font» i altres escultures i dibuixos. de la Corona pel rei d'Itàlia. Darrerament la Tornant a l'esmentat interviu dut a terme ciutat de Barcelona li concedí pels seus mè- per Miquel Duran, de València, hi trobem rits d'artista i de patrici, la Medalla de la les següents dades: «A l'exposició que ce- Ciutat, la qual, fins a la data, ha estat l'única lebraren a Madrid, per allà l'any 1911, els concedida. Aquest acord d'atorgar tan alta

Croquis de les figures del monument al doctor Robert (Museu d'Ar! de Catalunya) pintors Llimona i Mestres, Llimona presentà condecoració fou pres l'any 1930 per l'ano- dues obres. L'exposició va tenir un gran menat Ajuntament automàtic i ratificat l'any èxit de premsa, i els escultors Benlliure i 1931 pel primer Ajuntament de la Repú- Blay demanaren al Govern l'adquisició per blica. al Museu d'una de les esmentades obres, pe- Josep Llimona té obres seves al Museu del tició que fou atesa. Jeu de Paume, de París, i al Museu de »També he concorregut — anava dient Buenos Aires. També figuren escultures del Llimona — a exposicions de Belles Arts ce- mestre català en diverses colleccions londinen- lebrades a Brusselles i a París.» ques, parisenques, berlinenques i bonaerenses. D'exposicions particulars a Barcelona en L'any 1925 1'eximi escultor féu a Buenos féu dues o tres. Segurament dues a can Parés; Aires una exposició particular que li produí l'últitna en la segona quinzena de febrer de glòria i profit positiu. Aquesta exhibició tin- 1930, i una altra, anteriorment, a Galeries gué lloc al local de Amigos del Arte, del 15

120 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

catalans residents a Buenos Aires recolliren en un ben editat fascicle (juliol de 193 1) , el qual fascicle és l'historial de l'ofrena. La figura no fou emplaçada als jardins de Palermo, sinó al Parc de Rivadavia, car els tècnics cregue- ren més adequat aquest lloc. La inauguració fou solemne; els catalans feren ofrena de l'escultura de Llimona al Govern Municipal de Buenos Aires amb un patriòtic discurs de l'enginyer Ramon Canals. El secretan general del Municipi senyor Tomàs J. Barry, en nom i representació del senyor intendent de la ciutat bonaerense, donà les gràcies als catalans pel magnífic present en un discurs ple d'allu- sions al nostre despertar nacional. La festa acabà amb el cant d'«Els Segadors». Al cap de poc temps de l'exposició de Bue- nos Aires, el nostre Llimona presentava a Ro- sario de Santa Fe un conjunt de les seves estàtues. Tant en l'una com en l'altra expo- sició americana, el director dels Museus d'Art de Barcelona, senyor Joaquim Folch i Torres, tingué cura de la presentació del gran artista català amb uns mots — justos i entusiàstics - que figuraven en els catàlegs.

Josep Llimona. — Croquis d'una de les figures del Josep Llimona fou homenatjat diverses ve- monument al doctor Robert gades a Barcelona. La darrera, i la més so- (Museu dArt de Catalunya) lemne, fou amb motiu de l'atorgació de la Medalla de la Ciutat. També la ciutat d'Olot d'octubre al 4 de novembre. Josep Llimona, havia demostrat el seu afecte a l'artista barce- acompanyat del seu fill Lluís, féu el viatge a l'Argentina per presenciar l'exposició. Els elements intel.lectuals, artistes i la colònia catalana demostraren al mestre llur afecte. El dia 29 d'octubre, quan encara era ober- ta l'exposició, alguns amics i admiradors de Josep Llimona li oferiren un sopar de comiat, al magnífic convitori del Plaza Hotel. En aquest banquet els catalans residents a 1'Ar- gent:na acordaren encomanar al nostre artista una escultura femenina, destinada a embellir «els jardins de Palermo», diu el comunicat, signat per tots els comensals, encapçalat per l'illustre Manuel de Montoliu, que aleshores es trobava a Amèrica. L'any 1930 Josep Lli- mona ja tenia enllestida la figura, una tendra nuditat femenina en marbre, però vigorosa, ja que havia estat concebuda per anar a l'aire lliure. La figura no fou emplaçada fins el dia 7 de maig de 1931. «Causes ignorades per la Comissió Executiva varen retardar l'asse- nyalament d'emplaçament de la font», diu Josep Llimona. — Estudi de nu un dels documents d'entre els molts que els (Museu dArt de Catalunya)

121 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

Josep Llimona. - - Estudi de nu (Museu d'Art de Catalunya) loní, qui tant estimà aquella contrada. Amb tiu de l'exposició de dibuixos realitzada a Sant motiu d'haver obtingut el Premi d'Honor en Lluc. En un article de Joaquim Folch i Tor- l'Exposició Internacional d'Art de Barcelona, res aparegut en el primer número de Caseta l'estiu del 1907 se li dedicà un àpat a la font de les Aris, de la seva primera època, es re- de Sant Roc; li fou ofert amb unes paraules fereix també a unes paraules de Casellas es- de lírica vivent pel gran poeta Joan Maragall. crites anteriorment — i que Folch exhumà per Un estiu l'artista agafà a Olot una pulmonia a fer-les seves — en les quals s'afirma que Lli- que féu témer per la seva vida, i llavors es mona «és un dels millors escultors del món». demostrà com l'escultor Llimona era estimat Feliu Elias s'ha referit, més d'una i més de dels olotins. dues vegades a l'art del nostre cisellador. Tinc a mà el comentari que en el seu estudi VII. — Bibliografia L'escultura catalana moderna (Els artistes) — Barcelona, 1928 —, dedicà a Llimona. És impossible, donat el poc temps de què També he pogut rellegir el magnífic estudi disposo per a escriure aquestes notes, de re- signat per Joan Sacs i titulat «L'escultura de col l ir d'una manera metòdica tots els articles Josep Llimona», aparegut en el número 2 crítics que han aparegut parlant de l'art de (any I) de la revista La ciutat i la casa. Im- Llimona. El mateix artista en l'interviu bio- mediatament després de la mort de l'artista, gràfic tantes vegades esmentat es refereix a el mateix crític li dedicà un altre article a l'opinió donada per Ramon Casellas amb mo- Mirador.

122 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

De Carles Capdevila aparegué a La Pu- talana) de 1 11 de març de 1934, publicà un blicitat del 25 de febrer de 1920 un bon ar- article amb i l.lustracions titulat «Les darreres ticle sobre Llimona. obres de l'escultor Josep Llimona», degut a D'articles, realment crítics meus sobre l'art Joaquim Renart. de Llimona, n'he publicats dos a La Veu de A més, cal remarcar aquestes altres refe- Catalunya. El primer amb motiu de l'exposi- rències bibliogràfiques: ció que l'artista efectuà a Galeries Laietanes A Pèl i Ploma: «Josep Llimona, escultor» l'any 1924. Aquest article aparegué a La (1900, núm. 42).— A Ilustració Catalana: Veu de Catalunya (edició del vespre) , en «Dinar ofert a Josep Llimona» (1907, nú- dues parts: la primera el 20 de juny i la se- mero 215) . «L'escultor autor del monument gona el dia 1 de juliol. Amb motiu de la mort al Dr. Robert» (1910, núm. 389) . «Del mo- vaig escriure un «Assaig crític de conjunt de nument al Dr. Robert. Obsequi a l'escultor l'obra de Josep Llimona» a la pàgina cultural Sr. Llimona» (1911, núm. 410) . «Acte d'a- de La Veu de Catalunya del dissabte 10 de graiment a Josep Llimona. Inauguració del març de 1934. monument de l'Escola de Bosc» (1916, nú- També en La escultura moderna y contem- mero 684) . — A Vell i Nou: «Una escultura poránea del professor Alexander Heilmeyer, d'en Josep Llimona» (1918, núm. 61) . Ra- i en el llibre segon «Facetas post-rodinianas», mon Rucabado: «L'art dels germans Llimona» del qual sóc autor, en la Nota al libro se- (1920, núm. 5) . — A Caseta de les Arts: gundo, faig referència a l'art de l'escultor Lluís Folch: «Els castos nus de Josep Llimo- Llimona (Editorial Labor, Barcelona-Buenos na» (1924, núm. 2). Joaquim Folch i Torres: Aires, 1928) . «Les escultures d'en Josep Llimona a Buenos Quan les seves exposicions barcelonines i Aires» (1925, núm. 30). amb motiu dels merescuts homenatges que li foren retuts, tota la premsa dedicà molta aten- ció a l'obra de Josep Llimona. El crític d'art madrileny Manuel Abril de- VIII. — Escultures importants dica un llarg paràgraf a comentar l'esperit de l'escultura de Llimona en el seu Apèndix al Obres de joventut. — «Patge florentí del volum VI (Art contemporani) de la Historia gos», testes i medalles. «La Comunió» (una del Arte de Woerman (Editorial Saturnino fotografia d'aquesta obra, fotografia dedicada Calleja, Madrid, 1925) . al meu pare, porta la data del 1897) . Els Quan l'exposició de Buenos Aires els grans relleus del timpà del temple de Sant Nicolau, rotatius d'aquella ciutat, especialment La Na- a Bilbao. Altres relleus. ción, La Prensa i La Razón, dedicaren llargs estudis a comentar ]'obra del mestre català. Obres de la maduresa. — La sèrie d'i La Nación deia textualment: «Llimona es religioses. Les figures funeràries. Les-matges uno de los más notables escultores del mundo testes femenines. El «Crist del Rosari», de moderno. » Montserrat, el del «Misteri de la Resur- Amb motiu del retorn de Llimona a Bar- recció» del mateix Camí de la Cova. La celona, que s'escaigué el divendres al matí del sèrie patriòtica: les admirables figures del mo- dia 20 de novembre, la premsa de la nostra nument al doctor Robert, inaugurat el dia 13 ciutat copià alguns trossos de crítica apareguts de novembre de 1910. Els «Sant Jordi» mo- en els rotatius bonaerenses. La Veu de Ca- delats a peu i a cavall (l'eqüestre de Montjuïc, talunya del 22 de novembre de 1925 dedicà fos en bronze l'any 1924; el de l'escala d'Ho- gran extensió a reportar els fragments crítics nor de la Casa de la Ciutat de Barcelona, dels diaris argentins. o sia «L'heroi jovenívol», inaugurat el dia Amb el trist motiu de la seva mort, tots els 27 d'abril de 1929, i el que encara no ha diaris barcelonins han dedicat sentides parau- estat realitzat en matèria definitiva i que pot les recordant l'home i elogiant l'artista. Ale- considerar-se com una de les darreres es- xandre Plana publicà a La Vanguardia del cultures) . Les grans composicions en relleu, 28 de febrer de 1934, un judici crític sobre com , «La font» i el nou sòcol del monument l'art del nostre escultor. Esplai (illustració ca- a Casanova (inaugurat el dia 11 de setem-

123 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA

bre de 1916) . Les grans composicions es- de maig de l'any 1930, exemplar en bronze cultòriques de l'església de Vilafranca del del qual l'escultor Llimona féu present a Bar- Penedès. El monument a Bartomeu Amat, celona. També féu present dels drets d'autor emplaçat al jardí de l'Escola Industrial de a l'Escola de Bosc de Barcelona del seu mo- Terrassa, i el d'Usandizaga a San Sebastián. nument a la Infància, que fou inaugurat el 9 La sèrie de nus femenins de collecció. Els de juliol de 1916. nus femenins concebuts per a l'aire lliure, com També vers el final de la seva vida, Lli- «Desconsol», veritable monument funerari mona realitzà l'apostolat del pòrtic de la nova abstracte emplaçat al Parc de la Ciutadella façana en construcció de l'església parroquial l'any 1917. del Sant Esperit, de Terrassa. L'escultura simbòlica del Treball «El for- En parlar dels tallers de l'artista s'esmen- jador», de la qual existeixen tres rèpliques, ten les darreres obres; no es pot, però, deixar una emplaçada per a decorar la fàbrica de la d'esmentar ací altra vegada el magnífic alt «Chade» a Buenos Aires; una altra, en pe- relleu per al monument als «Màrtirs de la dra, que decora la Plaça de Catalunya, a Independència», que avui els catalans, asso- Barcelona (descoberta l'any 1929) , i, final- lida l'autonomia, per lleialtat espanyola, tenim ment, la que fou emplaçada al Parc de Mont el deure, després de catalanitzar totes les là- davant el pavelló de la Ciutat, el dia 1-juïc, pides, de realitzar-lo al lloc ja destinat.

IX. — La presídència de la Junta de Museus

El sentit patriarcal de Josep Llimona trobà primerament forma adequada en ésser elegit regidor de la ciutat l'any 1909. Per aquest motiu fou ja en aquell temps vocal de la Junta de Museus, en qualitat de regidor. L'any 1918, elegit com a representant de les entitats artístiques, formà part novament de la Junta i per primera vegada nomenat el seu president. L'any 1924, i el dia 28 de març, dimití la presidència que havia exercit amb veritable vocació des de l'any 1919. El motiu fou la Dictadura que s'havia establert a Espanya. Llimona, si bé no dimití el càrrec de representant de les entitats artístiques, no assistí a cap reunió de la Junta de Museus fins l'any 1930 en què caigué la Dictadura. Llavors fou nomenat president de la Junta autònoma de Museus el senyor comte de Güell. La Junta de Museus i l'Ajuntament automàtic restituï direcció dels Museus d'Art a Joaquim-ren la Folch i Torres. Quan pujà la República, l'any 1931, l'e3- cultor Llimona fou nomenat novament president de la Junta de Museus. El nostre artista, en aquests darrers temps de la seva vida, aclaparat pels sofriments de la cruel malaltia que fatalment l'havia de dur «Sant Jordi». Un:. de les darreres obres de Josep Llimona (marbre) a la tomba, trobà en l'exercici de la presidèn- (En possessió de la família de Iaulor) cia de Museus un motiu de distracció de tots

124 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

Josep Llimona. — «La Clínica». Grup del monument al doctor Robert (marbre) els mals. Aquests darrers anys, en els quals diviva, Francesc Macià, el millor defensor Llimona no podia lliurar-se al treball — car, dels interessos espirituals de la terra. tot i que, com deia ell, veia més clar que Josep Llimona havia triomfat; es podria mai els problemes del seu art, no tenia esma estructurar de resultes dels seus esforços el de resoldre'ls perquè li mancaven les forces millor museu medieval del món, en completar físiques —, Llimona trobava en les activitats la Junta allò que ja posseïa. de la Junta de Museus motiu on adreçar la El president va posar tota la seva auto- seva necessitat de treball. L'etapa darrera de ritat i energia al servei de la nova installació la seva presidència, ha estat rica en esdeveni- del Mu-eu d'Art de Catalunya, al Palau Na- ments. Josep Llimona es trobà amb l'anunci cional de Montjuïc, installació que honorarà de venda, possible dispersió i emigració de el país, i que, dissortadament, malgrat la ii- la collecció Plandiura, Josep Llimona, més lusió que li feia, Llimona no ha pogut veure que un malalt en aquells moments era com terminada. un mort; però ell, que sentia amb una enorme Durant la presidència de Llimona, s'ha profunditat els nostres problemes previs, lluità adquirit la collecció Plandiura; s'ha instailat amb tota la seva autoritat i amb un entu- i inaugurat el Museu d'Arts Decoratives de siasme espiritual formidable — tot i que Pedralbes, i s'ha reorganitzat i obert de nou l'abandonaven les forces físiques — per tal al públic el del «Cau Ferrat», de Sitges. que la coldecció Plandiura fos adquirida per La presidència de la Junta de Museus fou als nostres Museus. sempre exercida pel nostre artista d'una ma La Junta no tenia cap diner, la ciutat i procurà tothora no haver d'ar--nera patriarcal; la Generalitat eren pobres però tenien crèdit. ribar a la votació, sinó que sempre que fou La Caixa d'Estalvis avalava la quantitat ne- possible es prenien els acords a base de con- cessària per a lligar el gran negoci favorable vivència i convicció mútua. a la urbs i a la pàtria. Calgueren molts d'es- En els darrers temps, el Museu fou la no- forços per tal de fer sirgar els polítics. Final- ble obsessió de Llimona. Li plaïa d'arribar -se ment el patriotisme s'imposà: Llimona trobà a les oficines del «Poble Espanyol» i de fer-se en el primer President de la Generalitat re- grans illusions. Ell ja ho veia tot ordenat i

125 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA a punt d'inaugurar. «Ara que ve el bon temps demanant que la ciutat tributi a Pau Casals — deia — vindré cada dia.» els honors que mereix. Llimona posà una estimació extraordinària als homes que amb ell feien i refeien els Mu- X. — La mort i l'enterrament seus: Joaquim Folch, Joaquim Borralleras i P. B. Tarragó, havien esdevingut els millors El mestre era un home fort, lluità amb el amics del mestre. En aquests darrers temps, mal amb energia considerable. Tres dies abans

Josep Llimona. —Detall d'un dels grups del monument al doctor Robert (bronze)

així que els veia ja li passaven una mica tots de morir, per les seves pròpies forces, s'alçava els mals. del Llit i passava moltes estones en un silló Fins als conserges havia agafat estimació: del menjador. Quan estava amb ple coneixe- Llimona era padrí d'una criatura del conserge ment, demanà els Sagraments. El Pare Miquel del «Poble Espanyol» que havia nascut en d'Esplugues el confessà; el religiós sortí emo- aquell recinte. cionat de la cambra. El Viàtic el volgué rebre La darrera reunió que presidí Llimona fou agenollat, i així romangué un quart encara el 16 de gener de 1934. El 13 de febrer en- després de rebre Nostramo. Abans de com cara signava el darrer document de la Junta qual cosa féu amb real unció, de--bregar, la

126 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA manà perdó als fills. Després del Viàtic es Cambó volia evitar, sobretot, la fatiga del sentí fortificat. L'Extremunció la rebé assegut malalt. «No us canseu», li deia. Però Lli- en un silló. mona assajava una frase: «Aquest és un dels La seva figura s'anava allargant, afinant. homes que més han fet per Catalunya». Els braços, sobretot, prenien unes proporcions Llimona tot això leo deia sense cap afec- enormes. Les seves faccions anaven semblant tació, amb afecte sincer. extraordinàriament a les del retrat del pare-se Aquell dia el rneu oncle va acotniadar-se

Josep Llimona. Conjunt de la part d'escultura del monument al doctor Robert

Llimona, pintat per Joan. La seva figura es- de mi: va parlar-me del meu pare, que havia devenia més simpàtica que mai. mort encara no feia un mes i a qui Llimona Un dels últims dies que vaig trobar-lo amb portava un apreci i una admiració cordials. coneixement, encara estava assegut al silló, « ¡ Quin home, el teu pare — m'anava dient —, vestit amb pijama i barnús. Els seus millors quin home!» amics anaven a acomiadar-se d'ell. Aquest dia Els sofriments es feien cada vegada més vaig presenciar una escena de tendresa entre aguts, però el malalt durava, durava. Aquell l'artista i Francesc Cambó. Llimona el tenia home que en plena vida temé tant la mort, abraçat i ploriquejant, feia l'elogi del polític. ara l'esperava cara a cara, amb una serenitat

127 BUTLLETí DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA que commovia. «¡Tan ben preparat que estic, les quals eren portades pel senyor Manuel Déu meu, que costa de morir!», deia sovint. Rodríguez Codolà, en representació de l'Aca- Però la mort arribà i donà descans a aquell dèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi; cos torturat pels dolors més terribles. Una el senyor Alexandre Soler i March, per la finor serena va posar-se en les faccions del seu Junta de Museus i el Patronat del «Cau rostre dur: havia expirat. L'encís de la mort Ferrat»; el senyor Josep M. de Sagarra, per havia tornat somrient, després del llarg pan- l'Ateneu Barcelonès; el senyor Miquel Pa- teix de l'agonia, aquell rostre que s'havia anat redes, pel Círcol Artístic; el senyor Lluís Ser- afinant. Llimona morí el 27 de febrer de rahima, pel Círcol Artístic de Sant Lluc; el 1934, a un quart de sis de la matinada: feia senyor Frederic Marés, pel «Saló de Barce- un mes just de la mort del meu pare, el seu lona»; el senyor Ramon Puig i Gairalt, pel germà polític i el seu bon amic. «Saló de Montjuïc», i el senyor Enric Casa- novas, per «Les Arts i els Artistes». El dol oficial era format pels senyors Lluís Companys, President de la Generalitat i representant del Govern de la República; Joan Casanovas, president del Parlament de Ca- EI Sant Crist era la senyera de la mortalla. talunya; Carles Pi i Sunyer, alcalde de Bar- Les autoritats de Catalunya, amb el Presi- celona; Ventura Gassol, conseller de Cultura dent de la Generalitat, el conseller de Cultu- de la Generalitat; P. Bosch i Gimpera, rector ra i l'alcalde de Barcelona, foren dels pri- de la Universitat, i el cònsol de França, que mers d'arribar-se a la casa mortuòria, en se- portava la representació del Govern del seu nyal de respecte al mort. país. La cambra s'anava emplenant de flors: co- La presidència del dol familiar era formada rones de les entitats, rams dels deixebles, etc. així: el Pare Miquel d'Esplugues, el canonge doctor Dachs, els fills del finat senyors Josep, Rafael i Lluís, i el fill polític senyor Domè- nec Carles. A continuació seguia l'Ajuntament en cor els consellers regidors que hi-poració. Entre L'enterrament fou una gran manifestació de havia recordem els senyors Serra Hunter, Mas- dol. Les despulles mortals de Llimona havien sip, Duran i Reinals, Escofet, Pla, Carbonell, aplegat al seu darrera una multitud. L'artista Altabar, Duran i Ventosa, Matutano, Olivar, era alguna cosa més que un artista: era un Gibert, Domènech, Saltor, Sagarra, Roda home del nostre renaixement. Era un patriarca Ventura i Blanch Romeu, ultra el secretari dels que feren reviure la pàtria. Les notes de de la corporació municipal senyor Josep Ma- les marxes fúnebres deis clàssics, executades ria Pi i Sunyer i el cap de ceremonial senyor per la Banda Municipal, esqueien a l'heroi. Manuel Ribé. Llimona fou també una mica taumaturg, a la Després seguia la Junta de Museus, també manera d'Enric Prat de la Riba, d'Àngel en corporació. Hi havia els senyors Rubió i Guimerà, de Francesc Macià i d'altres be- Lluch, Lluís Masriera, Joan Rebull, Pere nemèrits de la pàtria; en vida i després de Mayoral, Ricard Opisso, Joan B. Atcher, mort. Caries Pirozzini, Joaquim Folch i Torres, L'acte de l'enterrament tingué lloc el dia 1 Joaquim Borralleras, P. B. Tarragó. Junt de març, a les quatre de la tarda. amb la representació de la Junta hi havia la L'Ajuntament acordà tributar al cadàver els del Patronat del «Cau Ferrat» de Sitges, honors de tinent d'alcalde en exercici. que ostentaven els senyors Trinitat Catasús, Obria la comitiva un piquet de la secció Joan Julià i Josep Matas. muntada de la guàrdia municipal i voltaven Un gran nombre de diputats a Corts i de el cotxe fúnebre els empleats dels serveis uni- diputats al Parlament de Catalunya, entre formats de l'Ajuntament i de la Junta de els quals recordem els senyors Pere Rahola, Museus. Jaume Aguadé, V. Solé de Sojo, Ferran De la caixa mortuòria penjaven vuit cintes, Valls i Taberner, Pere Comes, J. Fontber-

128 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

E Olives, Plana, Vallescà, Armengou, Bertra- n , Pruna, Argimon, Domingo, Barbey, Cap- devila, Matons, Regasol, Prats, Montero, Moragas, Jover Nonell, Pinilla, etc. Tancaven la comitiva quatre cotxes amb les nombroses corones que s'havien rebut. Es- mentem les següents: Generalitat de Catalu- nya, Ajuntament de Barcelona, Junta de Mu- seus de Barcelona, funcionaris d'aquesta Jun- ta, Círcol Artístic de Sant Lluc, Círcol Ar- tístic, Francesc Cambó, etc. La clerecia de la Concepció cantà els res- ponsos. La corrua s'acomiadà davant de les autoritats de Catalunya i de la família. Fa- miliars i amics dels Llimona anaren fins al Cementiri Vell acompanyant el cadàver. El Pare Miquel d'Esplugues, que presidí el dol familiar, digué un respons davant del fèretre. Amb les flors de les corones es cobrí la tomba on fou tapiat el taüt: un nínxol propietat de la família Barrau, parenta dels Llimona. Els funerals que féu dir la família per la seva ànima, a la parròquia de la Concepció, foren una altra manifestació de dol. Així mateix ho varen ésser els que tingueren lloc a l'església de Santa Clara el dia 23 de març, organitzats pel Círcol Artístic de Sant Lluc.

RAFAEL BENET

Josep Llimona. — Estàtua de «La Bellesa», a j s jardins — En linterviu: « LES COSES 1 EL% IONES nl: CATALUNYA. — Les- de Montjuïc (marbre) cultor Josep Llimona ,, signat per Miquel Duran, de València, i publicat en e La V n de C. talunya n del 23 de febrer de 1930, la data de naixença és la del to dabril, que coincideix també amb la data que Llimona cm donà quan vaig escriure la critica de la seva expo- sició a les Galeries Laietanes, lany 1924 (o la Ven de Catalunya», nat, Josep Terradellas, J. Puig de la Bella- t de juliol de 192.1). Ei »Dicciona,io Enciclopédico», de la casa Es- casa, R. Trabal, Joan Puig i Ferreter, pasa dona en canvi la data del 8 que, sense que en aquest moment es pugui determinar la sen exactitud, és la niés conumamcnt acce F)- J. Farreras i Duran, i d'altres. tada. I.a manca de temps mIta impedit trobar la data exacta de la naixença, car ni en la parròquia de Sant Just i Pastor, ni en la Entre altres personalitats del món de les Catedral Basilica, no es troba la partida de baptisme de lescultor. arts i de les lletres hi havia els senyors: Josep Lil-lustre senyor rector de Sant Just mindi.ava que Llimona hauria pogat ésser batejat a Santa Liarla del llar o bé a la Mercè, donat Puig i Cadafalch, Joan Moles, Amadeu Hur- el prestigi daquests temples, veïns del carrer del Correu Vetl. tado, Juli Bassols, Ventalló, Cortés, Gifreda, — Moltes de les dades que figuren en el capitol u, són tretes de Viladomat, Clarà, Gomara, Fenosa, Borrell lassaig que sobre „Joan l.ltwona,e, el germd de lescultor, vaig por blieat en els números t6, t8 i at des La Paraula Cristiana,,, any 11 Nicolau, Tarrac, Canyes, Civit, Clarasó, Váz- (abril, juny i setembre de 1926). quez, Dalmau, Planas Dò-ia, Mercader, Cap- — En corregir I.s proves daquest assaig de biografia, marri- ben dades que havia demanat a lArxiu Htstú t ic de la Ciutat i que el many, Roig, Serra, Porta, Maifrén, Raven- set, director, senyor Agosti llu ran Sampere, mba tramis amb dili- gència que cal agrair públicament. Per aquestes dades puc comple- tós, Cabot, Millet, Morera, Llongueras, Costa, tar moltes dates, entre elles les de les inaugurals de monuments Costa i Déu, Milà Camps, Sagnier, López barcelonins. Lestétua de Berenguer « el Vell,,, Con emplaçada a la Llausàs, Bulart Rialp, López Picó, Munta ba:ustrada del Saló de Sant Joan lany t888. — Els cinc relleus, degu s a Llimona, del peu del monun:ent a Rodés,-ñola, Martí de Andrés, Soulére, Thió Colom (avui destruïts) foren inaugurats Pany 1892. Reig, Cornet, Gual, Alcántara, Marco, Mi- — Enric Monjo, el deixeble de Llimona, em diu que li sembla Robert, que el taller del carrer Diputació eia instal lat en els baixos de la llàs Raurell, Sarsanedas, Planas casa Gispert, actualment de lEscola Pia. Pn un pis daquesta c.sa Plandiura, Bernis, Busquets, Planas, Llatas, Josep I.timona hi visqué llarg, temps, desprès habité un pis de la casa número 42 del carrer de Llúria. Daquesta casa passa a viure en I.t Girona, Massó Torrents, López de Sagredo, del seu traspis: carrer de Mallorca, 289.

129 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA. L'OBRA ARTÍSTICA vida ni l'expressió. Llimona en executar el seu Berenguer, sembla que es recorda més del DE JOSEP LLIMONA que ha deixat a Barcelona, de la minuciositat d'en Nobas, de les actituds una mica teatrals Sortit dels tallers dels Vallmitjana i Ros- que el romanticisme temperat, que predomi- send Nobas, a l'any 1880, Josep Llimona, nava en els tallers barcelonins de la seva gairebé adolescent encara, marxava a Roma època, donava a l'escultura moderna d'aquell pensionat per l'Ajuntament barceloní, i ha temps. mort ara, quan complia els setanta anys. Aques- De tornada de Roma, on realment havia tes dades ens diuen que Llimona ha es`at guanyat en aplom formal i en dicció, Llimona home dels dos segles; la seva vida s'ha re- va poder collaborar en la gran obra del mo- partit d'una manera simètrica entre el passat nument a Colom, per al qual modelava eh i el present. Això vol dir que Llimona, com relleus que decoraren el sòcol. En aquestes a ciutadà i com a artista ha viscut totes les obres, de_tru'ides darrerament, hi ha el ger- vicissituds que en el camp de les arts s'han men de la concepció que durant uns quants produït a Catalunya durant el traspàs d'una anys qualificarà l'art de Llimona. Abans, centúria a l'altra, i no solament les ha vis- però, caldrà que viatgi per França, perquè el cudes, sinó que n'ha estat un dels protagonis- contacte amb l'obra de Rodin, Bartolomé i, tes més personals i assenyalats. sobretot, Constantí Meunier, li ofereixin les Quan ell recollia el benefici de la recom- suggestions per a desembocar a una fórmula pensa de l'Ajuntament, els corrents artístics personal, feta de força i tendresa, de realisme es bifurcaven: si el gust i les inquietuds in- i de sentiment. dividuals s'orientaven cap a París, el Nord de 1`.s l'èpcca en què els residus del romanti- les disciplines oficials encara era Roma. A cisme es buiden en el naturalisme eloqüent de Roma, doncs, el jove pensionat anà a cercar Zola; el miner, l'home del camp, l'obrer, allò que el cercle reduït de Barcelona difícil- planten davant del trípode de l'escultor que ment podia proporcionar-li. 1 què era allò? els converteix en símbol del vigor, de la mo- Fora de l'estímul de la novetat, d'un canvi dèstia altiva, del patètic sense l'aurèola trà- d'horitzó, de la consolidació d'una disciplina gica. A través de Meunier, el cavall pren una tècnica, ben poca cosa, si hem de jutjar per importància expressiva i plàstica inesperada i les obres d'aquell període. Un hom diria que es fa un aliat poderós del dramatisme i de Llimona marxava a Roma i s'hi installava la melangia d'aquella classe social explotada amb més illusió que convicció, perquè si els artísticament per escultors de talent que a ulls se li familiaritzaven amb les obres mes- estones sembla que actuïn com a propagan- tres de l'art antic col•leccionades als museus distes. i palaus romans, diríeu que el cor i el pensa Llimona transporta aquesta concepció a li fugien a França; seria al cap de molts-ment Catalunya i crea unes quantes figures inobli- anys que la influència d'Itàlia, no de Roma dables. El «Sant Jordi», installat al Parc de precisament, sortiria a la superfície del seu Montjuïc, és la representació més autoritzada art personal i ili dictaria un tipus i un estil d'aquesta assimilació. Més endavant la influèn- particularíssim. Abans, ;però, Llimona, tant cia de Rodin i de Bartolomé desbanquen in- sí cem no, havia de pagar el tribut a l'art sensiblement la de l'escultor belga i es fan francès que el temps imposava i al qual se singularment sensibles en els grups del monu- sentia atret per íntimes afinitats. ment al dcctor Robert. El record de les figures Durant els anys de pensionat a Roma, del cèlebre «Monument als Morts», dicta no Llimona, com a testimoni dels seus estudis, solament l'estil, sinó les actituds d'aquelh modelà la figura eqüestre de Berenguer «el composició. La pruïja de la força que es de- Gran», que li valgué una pròrroga de la pen- nunciava en el «Sant Jordi» i en altres figu• sió. Aquella estàtua concebuda i realitzada res simbolitzant el Treball, en les quals la com qui diu a la vista del Marc Aureli del masculinitat era subratllacla deliberadament, Capitoli, no hi té cap parentiu ni recull cap agermanada amb un punt de dolcesa viril, de- eco d'aquell art que eleva el realisme a la riva cap a un altre ordre de sentiments. El noble severitat clàssica sense minvar-ne la realisme es simplifica, l'estil pren una tendèn-

130 BUTLLETÍ DELS MUSEU S D ART DE BARCELONA

Josep Llimona. Sepultura al cementiri de Vilafranca (marbre) cia vertical; encara que l'autor sacrifica a la ell ha transcrit la feminitat immaculada d'a- naturalitat, com aquell jove que avança el quells cossos de donzelles núbils, ni ningú no bust amb la mà a la butxaca, tot s'esllangueix ha sorprès com ell les actituds d'aquella nuesa insensiblement i tendeix a produir una impressió casta. El marbre ha estat la seva matèria pre- d'íntima melangia que la figura vigorosa de dilecta; ell li ha fet dir allò que la paraula l'home que puja acotat per l'esforç acompa- no podria per a explicar la finor dels contorns, nyant per la mà una figura desvalguda, fa la suavitat dels volums i la immaterialitat dels més penetrant pel contrast. traspassos. En aquelles figures, sempre una En 1'«Enterrament de Jesús», de Vila- mica somnioses, tots els incidents anatòmics es franca, aquest aspecte és igualment visible. fonen en una línia infinita, en superfícies que Rodin no és estrany a tals transformacions, ondulen i giren sense un ressalt, sense que res en les quals indubtablement contribueix una d'abrupte les deturi, sota les quals, però, l'es- crisi de consciència de l'artista. I en això se- quelet no falla mai i la vida circula amb un gurament trobaríem la filtració tardana de encís inexpressable. l'escultura renaixentista italiana en l'obra de L'artista no ha renegat del seu realisme Josep Llimona. És després del monument al originari, i en algunes figures, com en «Des- doctor Robert i d'aquestes obres que hem citat consol», del Parc de la Ciutadella, i altres que Llimona troba la fórmula definitiva de la del mateix ordre, l'autor respecta la fesomia seva escultura. La deliqüescència expressiva plàstica del natural; en altres, però, el seu de Rodin es concerta en l'esperit de l'artista art prodigiós els comunica una suavitat de català amb les imatges dels italians del Re- matèria, una dolçor de línies, una delicada naixemen±, i d'aquesta conjunció surt l'art per- rotunditat en els volums i un abandó reflexiu sonalís3im del Llimona dels darrers vint anys, en les actituds, que les transforma en tendres art inimitable per la suavitat, per la profunda elegies de carn purificada pel toc d'una mà ciència de fer palpitar el marbre amb imper- sàvia i amorosa. De vegades insinua el cos ceptibles esgarrifances virginals. Ningú sinó fràgil del model sota els plecs simples de tú-

131 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

Josep Llimona. — Grup dels «Màrtirs de la Independència», destinat al monument començat al carrer del Bisbe

niques albes que fan més emocionant l'íntim En estudiar l'obra de Josep Llimona calia recolliment de les figures. situar-ne els antecedents i destriar-ne les sug- En l'escultura de Llimona, els valors plàs- gestions; cal, sobretot, fer veure com ha estat tics van acompanyats sempre d'una significa- natural i espontània l'assimilació que ha produït ció psicològica, que no deforma ni sacrifica l'art personalíssim del nostre gran escultor. res del que és propi de l'escultura. No ha arri- Llimona ha estat un dels nostres temperaments bat mai a les excitacions expressives de Rodin, d'artista més autèntics i la seva intervenció però sempre ha anat més enllà de l'alegre en l'evolució del gust collectiu de Catalunya objectivitat dels grecs. En l'escultura religiosa serà inoblidable. En els museus, en la plaça corn en el «Crist ressuscitat», ha practicat un pública, en lea colleccions particulars, les ge- realisme dramatitzat pel fervor; en el bust neracions futures reconeixeran en les obres de «Patrici romà» ha estat un realisme anec- I j imoga la tècnica d'un mestre, el tempera- dòtic molt saborós el que ha guiat la seva ment d'artista generosament dotat, l'esperit mà segura i disciplinada. Perquè Llimona ha d'un home fàcil a la tendresa, d'un escultor estat un dels executants més sòlids de Cata- que ha escrit pàgines glorioses en la història lunya. Tècnicament les seves obres són insu- de l'art modern de Catalunya. perables ; i com a dibuixant, pocs dels nostres artistes poden posar-se-li al costat.. CARLES CAPDEVILA

132 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

Dibuix de Josep Llimona, donat al Museu per la família de l'autor, en n emòria seva (Museu d'Arl de Catalunya)

UN DIBUIX DE JOSEP LLI- pondre: «Doncs ja us el donaré.» La seva AL voluntat respecte al bell dibuix no es va com MONA, DONAT MUSEU l'artista ; els seus fills, però,-plir en vida de sense tenir notícia de la promesa que l'es- Fou el darrer cop que parlàrem amb el gran cultor havia fet, han coincidit a voler donar escultor, Un migdia d'aquells en què de tant en als Museus l'admirable dibuix, en record de tant cercava de poder-se escapar de les dolors llur pare, gest que ens mou a la més pura agudes de la malaltia que el matà — d'escapar- gratitud. se'n almenys per l'acaronament somniós d'al- Amb el dibuix de cavall i amb els estudis guna fina artística esperança d'influència so- de figura femenina que els Museus posseeixen cial —; un d'aquells migdies ben entrats en — uns procedents de la col-lecció Casellas i què l'alta figura treballada per la vida i el altres de la collecció Plandiura —, en aquesta patir es presentava o al Museu de Pedralbes antologia que seran les dotze sales de dibui- o a les sales que al «Poble Espanyol» de xos d'artistes catalans del segle passat i del Montjuïc ocupen les oficines de Museus. D'a- present segle, al Palau Nacional de Mont- questes oficines veníem aleshores acompanyant juïc, Josep Llimona hi restarà situat ocupant a casa seva el president, renovellat tot just, el lloc que 1i pertoca: un dels més eminents de en aquells moments precisos, al volt dels Mu- casa nostra entre la sèrie d'homes que han sa seus, amb l'amistat d'un invicte gustador millor copsar amb els mitjans succints-but d'espirituals inquietuds: Celestí Galceran. de la barreta de carbó i el capciró del dit, Deguérem referir-nos a la secció de dibuixos el palpitar de vida del món que ens envolta. de l'imminent Museu d'Art de Catalunya que La sèrie de dibuixos exposada serà llarga ara anem installant posant-hi els cinc sentits. i amorosa; en el possible no serà negligit cap I un dels nostres companys sortí a parlar del valor ferm, sigui gloriós o inèdit; els nostres molt que li plaïa cert dibuix de cavall que acadèmics empesos per David o empesos per l'escultor servava a casa seva. I, en el córrer Canova hi serviran d'inici; tot seguit, la trans- del taxi, Llimona, simplement, es limità a res- cripció acurada i detallista de Lluís Rigalt i

133 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

la «natzarena» serenor de Claudi Lorenzale sides tendreses d'esfumat, entre les quals, la de ens donaran, a tots nosaltres, una lliçó pre- la testa que s'allunya i tonalment es fon en gona de dignitat i d'humilitat conjuntes; vin- l'herba. drà més endavant la immersió dins la natura JOSEP -F. RÀFOLS de Vayreda, manifestada en dibuixos que en són un analític precedent; vindran també les mestrívoles ratlles de les copes dels arbres arrauxats que tan exactament expliquen qui fou Ramcn Martí i Alsina, la corporeitat tan LA «MEDALLA DE LA ben trobada de les verges i els sants de Mer- CIUTAT» DE JOSEP LLIMONA cadé, la crònica vivent deis costums transcrita MUSEU en gràfics de Padró i la de les guerres i ciu- AL tats que els ulls de Pellicer varen conèixer; hi serà representat tot l'academicisme, el ga- Quan Josep Llimona va ofrenar a l'Ajun- varninisme i el toc de ploma impalpable de tament la rèplica en bronze de l'estàtua «El Marià Fortuny, 1'empolsament dels pobles en forjador» que hi ha als jardins de Montjuïc, ruïnes i els estrips de la mainada croquisats la nostra corporació municipal va crear l'ano- sentidament per Urge11 pare, la ratlla vaga- menada «Medalla de la Ciutat» per tal d'ho- rosa i l'esfumat garbós de] tot just traspassat norar els ciutadans que més s'haguessin dis- Arcadi Mas i Fondevila, prop dels qual els tingit per llurs obres, i atorgà la primera a germans Llimona vindran aparellats de la l'insigne escultor amb motiu d'aquella valuosa manera que llur posició ideològica i llur si- ofrena. tuació dintre del temps conjuntament determi- En el número del mes de setembre de 1932 nen: Jcan Llimona amb l'ampla ratlla mo- d'aquest BUTLLETÍ vàrem publicar una de- guda, sinuosament resseguidora de tota acci- tallada recensió del lliurament d'aquesta Me- dentació del cos humà, entestada a voler ac- dalla i els actes que el varen acompanyar. centuar els alts i bai;:os dels plecs en la roba; Josep Llimona, en morir, era encara únic i Josep Llimona impulsat a contar-nos per posseïdor d'aquesta distinció ciutadana i per la línia, però sobretot per aquell toc lleu i no- curiosa casualitat una de les darreres signa- bilíssim de la gemma del dit, totes les belleses tures que va posar com a president de la del cos, totes les lleus ondulacions de cadascun Junta de Museus, és la d'adhesió de la Junta dels muscles — amb un art mai superficial, a 1'hcmenatge que hi ha el projecte de retre sinó sempre ben de pell endins —, tot el seu al mestre Pau Casals amb la concessió de encís per la bellesa d'Eva — si algun nom l'esmentada Medalla. escaigués a les seves escultures i als seus di- La família Llimona, reconeixent a la Me- buixos de nu que pogués dir-nos quin sentit dalla que 1'illustre finat posseïa, l'alta valor de puresa sempre ell volgué posar-hi, ¿seria moral de la seva procedència i la seva signi- altre que el de la mare universal, en pre-Cai- ficació, ha volgut que després de la mort del guda? —, tota la seva emotivitat per un món gran artista, quedés custodiada amb les ga- de matisacions suavíssimes, preparació magní- ranties i la dignitat que mereixia. fica per a l'estudi dels volums sempre vivents I a aquest efecte, uns dies després d'haver que en l'escultura aillada constantment l'a- lliurat a la Junta de Museus el dibuix origi- caparà. nal de Llimona, de què acaba de parlar el El cavall amorrat a l'herba, tècnicament i company Ràfols, li lliurà també aquesta Me- en esperit, no és res més que una variant dels dalla, obra, com és sabut, de l'eminent es- estudis de nu que els Museus posseeixen. El cultor Enric Casanovas. joc d'expandir ombres de les gemmes de Lli- Aquesta Medalla entrarà a formar part mona és, en el dibuix ara mateix entrat, exacta- de la collecció del nostre Gabinet Numismàtic. ment igual al que els altres presenten; però el on constarà com a donatiu dels fills del nos- que hi ha en el de cavall, a causa de la Llum tre plorat president i recordarà als visitants la que lii domina, és una nova escala de valors, gratitud que el poble de Barcelona va gravar els quals no s'estan d'arribar a les matisacions en lletres d'or per a l'artista que amb la seva més properes al negre en balbuceig amb exqui- obra se n'havia fet mereixedor.

134 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D :\RT DE BARCELONA

Plafó de rajoles de finals del segle XVIII, donat al Museu pel senyor Llimona poques setmanes abans de morir

EL DARRER DONATIU AL El plafó consta de vint-i-vuit rajoles de MUSEU JOSEP LLIMONA mida usual en les rajoles de color, emmarcat DE per una sanefa independent, de l'amplada de mitja rajola. Ve a coincidir amb aquest número del Al centre hi ha un Sant Josep amb Jesús BUTLLETÍ dedicat al nostre president suara infant als braços. Aquest va nu i està assegut traspassat, que hàgim de donar compte del als braços de Sant Josep, sobre un llençol que seu darrer donatiu, ingressat al Museu poques 1i fa de bolquer, mentre amb la mà dreta setmanes abans d'ocórrer la seva mort. beneeix i amb l'esquerra aguanta la vara flo- Es tracta d'un plafó de rajoles que havia rida. Sant Josep, amb el cap entregirat, se estat regalat al senyor Llimona una diada l'està mirant. Vesteix túnica de color ocre i del seu sant per un grup dels seus amics ín- porta un mantell groc, amb gires o folros tims, els quals l'adquiriren per subscripció pe: verds, la punta del qual arrossega graciosa- tal de fer-n'hi ofrena atenent la circumstància ment per terra, tocant els seus peus descalços. de representar un Sant Josep entre dos llimo- Está posat sobre una plana un poc si- ners epigrafiats amb el nom de «Jcseph Lli nuosa amb mates i plantes diverses, alguna ona ». -ni d'elles florida. A cada costat es dreça un llimoner car . fruit, símbol parlant del cognom del-regat de propietari. Tots dos arbres són completament El plafó de rajoles, dels de santoral, in- iguals i a l'arrencament de cada soca hi ha gressat recentment a la secció de Ceràmica, el nom de «Joseph Llimona». tot i no ésser una peça excepcional, puix que Sota la ima'ge una tarja duu la inscrip- constitueix un dels tipus a bastament genera- ció : «St. Joseph». litzats dins l'obra ceràmica, té, per al Mu- La sanefa és una de les corrents de l'època, seu, un interès especial nascut de l'amor de a base de llaçades compostes per sinuoses que què es fan mereixedors els objectes que serven s'encreuen, amb un punt al centre de l'espai records de persones volgudes i que en tot mo- tancat per la llaçada. ment són evocadors de les nobles virtuts i El celatge és a base d'omhrejat horitzon- altes qualitats de qui va posseir-los. tal en blau al camafeu sobre fons blanc.

135 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ÀRT DE BARCELONA

L'obra en ella mateixa és simpàtica, i a tasca de renovació i d'acreixement dels Mu- voltes manifesta una mà experta, com és ara seus de la ciutat regits per aquesta Junta, en el traçat del dibuix de la imatge. Els ar- dins la qual deixa un exemple de talent i de bres queden ben resolts d'espai i de distribució rectitud que perdurarà sempre més en el re- foliàcia ; allò que acusa una menor cura o cord ple de recança dels que s'honoraren imperícia és el colorit i la sanefa: el colorit d'ésser els seus companys.» per defugir de les formes tradicionals en les Entre els nombrosos telegrames de condol rajoles de bona època i el desig de valorar- rebuts, esmentem els següents: ho amb noves gammes de colors el fa quedar Museu-Biblioteca d'Olot, Biblioteca Popu- pobre, i en aquests casos, amb poca transpa- lar d'El Masnou, Ajuntament de Sitges, Aca- rència; quant a la sanefa, tot i que casa bé demia de San Fernando, de Madrid; Ajun- una rajola amb l'altra, acusa una mena de tament de Vilanova i La Geltrú, Junta de cansament i abandó. Museus de Reus, Sala Vayreda, d'Olot; Sec- Els colors emprats són el groc, l'ocre, el ció Escolar de Lliga Catalana, de Tarrago- verd de coure, el verd oliva, el blau, el man- na; Ajuntament d'Olot, Associació d'Antics ganès, i el negre en les lletres. Alumnes de les Escoles Cristianes, de Tarra- Quant a època, sembla poder-se datar cap gona; Obra Tutelar Agrària de Geminells, a finals del segle xviii. Centre de Lectura de Reus, Casal de Cata- Tot i no ésser, com ja hem dit, una peça lunya, de Madrid; Ajuntament de Figueres, excepcional, tant per la seva qualitat com per Ajuntament d'Esparreguera, Societat Olimpo, ésser una penyora de l'estima que envers el de Reus; Museu- Biblioteca Balaguer, de Vi- Museu i les seves coses sentí el seu president, laneva i La Geltrú; Pere Casas Abarca, Juli a la valor artística, sigui la que es vulgui, Bassols, Mercè Plantada, Lluís Massot, Joa- del plafó, s'hi afegirà la del record del do- quim Pellicena, germans Mompou, Manolo nant i això solament ja el fa ben apreciable. Hugué, Joaquim Mir, Eduard Toda, Marià Benlliure, Miquel Blay, Pau Casals, Romà FRANCESC BOFILL Sol, J. Albarranch, Joaquim Llansó, vice- president de la Sala de Apelación, de Buenos Aires, vídua Bassols, fill d'E. Railirèn, Ma- rià Rubió i Tudurí, Ramon Frontera, Jesú3 CONDOLS Serret, Pere Pla, J. Casabó, Alfred Arruga, Manuel Delgado, J. Soler, Alexandre Gaya, La Junta, després de la seva reunió cele- Antoni Regàs, etc. brada el dia 17 de març, en la qual fou ofi - Entre els comunicats de condolença, cal asse- cialment assabentada de la mort del president nyalar els de les següents entitats: senyor Josep Llimona i Bruguera, adreçà el Associació Protectora de l'Ensenyança Ca- següent comunicat als fills de l'il•lustre artista: talana, Orfeó Català, Orfeó Gracienc, Con- «Per aquesta Junta, en la seva reunió del solat de la República Argentina, Institut de 17 del mes corrent, acord fou pres: Assaben- Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, tada ben dolorosament de la mort del pre- Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant sident senyor Josep Llimona i Bruguera, de: Jordi, Foment de les Arts Decoratives, Cir- Fer constar en acta, i així comunicar-ho amb col Eqüestre, Círcol Artístic de Sant Lluc, el condol als seus fills, el sentiment profund Ateneu Barcelonès, Círcol Artístic, Junta Mu- de la Corporació per la pèrdua del company nicipal d'Exposicions d'Art, professor i alum- capdavanter que amb un notable esforç del nes de les Escoles de Bosc; una carta del seu temperament emprenedor, sabé completar Pare Rupert de Manresa, Joventut «Pàtria una vida fructuosa d'escultor eminent amb la Nova», etc.

136 N 1!In BAINANO V. GARCIA SIMON

EXPOSICIÓ PERMANENT dobres dArt Modern dels millors artistes

MARCS - GRAVATS - MOTLLURES E li, áti A E li, DECORADOR • REPRODUCCIONS Rambla de Catalunya, n.° 29 DART•MARCS, PINTURA I ESCULTURA

Telèfon 15677 Diputació, 271 - BARCELONA - Telèfon 16217

La P111iac/oleca

.mot®

DECORACIÓ 1 RESTAURACIÓ

MARCS 1 GRAVATS DE TOTA MENA GARCIA DE PINTURES H!GINI oe Successor de Gaspar Esmatjes Exposició permanent deis millors paisatgistes catalans Passeig de Gràcia, 34 - Telèf. 13704 CARRER DE LA LLUNA, N° 23 BARCELONA Telèfon 25534 IIAIR1llí®%1^11 10111111 I'ASI:IIAI, PINTURA DECORATIVA InstaHacions elèctriques de llum i força - Especia- litat en il-luminacions ar- tístiques - Instal-lacions en tuberies de ferro - Aigua Gas - Senejament - Re- paracions de totes menes

Mallorca, 255 Verdi, 58 Telèf. 74764 (Gràcia) BARCELONA Telèfon 70702

• oaui Soler .iosrr VIXYAS TALL 1 COL • LOCACIÓ

DE CATIFES CONSTRUCCIÓ ESTORES - PERSIANES DOBRES EN GENERAL ARTICLES DE NETEJA 1 REFORMA DEDIFICIS

Carrer de València, 273 (entre Clarís i Llúria) Portal Nou, 52 Telèfon 70321 - BARCELONA Telèfon 21455 Indústries Gràfiques Seix i Barral Germans S•A

IMPRESSORS I EDITORS

disposen d'una ferma col•laboració d'artistes especialitzats en tota obra gráfica i el muntatge industrial modern de totes les branques del llibre

Aquest conjunt està al servei de l'Art, de la Indústria i del Comerç i la seva consulta serà molt agraïda i atesa

Provença, 219 : BARCELONA : Telèfon 71671 Junta A tuiuicipal d'Lxposicioe.s d'Art EXPOSICIÓ DE PRIMAVERA 1934

Saló de Montjuïc Saló de Barcelona

ALÖ DE i,' íurr AtOI)ER %i (PALAU DE LA METAL-LÚRGIA)

VERNISSATGE: 19 DE MAIG INAUGURACIÓ OFICIAL: 20 DE MAIG