DOCSLIB.ORG

Gaudí I El Treball En Equip: Els Seus Col·Laboradors Artesanals

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Gaudí I El Treball En Equip: Els Seus Col·Laboradors Artesanals Gaudí i el treball en equip: els seus col·laboradors artesanals Dll, 16/04/2018 Sagrada Família, cap al 2026 L’arquitecte s’ha de saber aprofitar del que «saben fer» i del que «poden fer» els operaris. S’ha d’aprofitar la qualitat preeminent de cadascú. Això és: integrar, sumar tots els esforços i donar-los la mà quan s’encallin; així, treballen de gust i amb la seguretat que dona la plena confiança en l’organitzador. A més, cal recordar que no hi ha ningú inútil, tothom serveix (si bé no tothom amb la mateixa capacitat); la qüestió és trobar per a què serveix cadascú. Antoni Gaudí Bergós, Joan; Conversaciones de Gaudí con J. Bergós, pàg. 172 Tot i que la figura de Gaudí sobresurt i aglutina tots els elogis d’unes obres genials, reconegudes i valorades des de tots els punts de mira, segurament no haguessin estat possibles sense la col·laboració de tot un equip complet i pluridisciplinari de persones que amb el temps han acabat eclipsats, entre els quals hi ha molts artesans. En aquest sentit, la Casa Vicens, la primera obra significativa de Gaudí, ja és una mostra de combinació d’oficis tradicionals. A més de destacar per la ceràmica, també és remarcable el treball de forja, i bons exemples d’aquesta tècnica són les baranes dels balcons i la reixa amb la fulla de margalló com a mòdul que omple tota la tanca. A l’interior, l’art apareix en l’ebenisteria de la fusta policromada i en els sostres que feien els artesans guixaires. Amb aquest article, doncs, volem reivindicar alguns dels experts en els treballs més artesanals de qui es va rodejar Gaudí, tant a la Sagrada Família com a altres de les seves reconegudes obres —som conscients que quedaran molts noms i feines artesanals per citar per manca d’espai— i així reconèixer, tal com ho feia ell, que els bons resultats són fruit de la col·laboració, que tothom és capaç d’aportar alguna cosa i que l’organitzador té la responsabilitat de veure en què és bo cadascú. 1 ESCULTURA: MATAMALA, MANI I LLIMONA Quan Gaudí era estudiant, va treballar per a Josep Fontserè en el projecte del parc de la Ciutadella. L’escultor Joan Flotats i Llucià també hi va treballar, i és lògic pensar que es podrien haver conegut aleshores. Flotats va ser deixeble dels reconeguts germans escultors Agapit i Venanci Vallmitjana, i va ser l’escultor de l’anunciació que hi ha a la clau de volta de la cripta de la Sagrada Família. El gendre de Flotats va ser Llorenç Matamala i Piñol, un dels més grans amics de Gaudí. Ja van treballar junts en el projecte del parc de la Ciutadella, ja que Matamala era deixeble de Flotats, i després va esdevenir amic inseparable de Gaudí. Va dirigir l’equip d’escultors de la Sagrada Família que va realitzar gran part dels conjunts escultòrics de la façana del Naixement. Fins i tot és seu el sant Jordi de la façana de la Casa Botines de Lleó. El fill de Llorenç Matamala, Joan Matamala, va continuar l’obra del seu pare i va completar el conjunt escultòric de la façana del Naixement. 2 3 A l’esquerra, l’apòstol Bernabé, per al qual Llorenç Matamala va fer de model; a la dreta, l’apòstol Mateu, autorretrat de Joan Matamala. Entre els escultors que van col·laborar amb Gaudí, també podem citar a Carles Mani, a qui Gaudí va escollir poc després d’haver vist la seva obra Els degenerats. L’esperit del treball en equip fa que no es pugui destriar de manera clara quina obra va fer Mani a la façana del Naixement, ja que col·laborava amb els Matamala, però el que sí que se sap és que, sota la direcció de Gaudí, va realitzar el crucifix que presidia l’oratori de la Casa Batlló; aquest crucifix va ser adquirit després pel museu de la Sagrada Família i ha servit de model a Francesc Fajula per fer el Crist que actualment presideix l’altar major de la Basílica. Gaudí va ser el padrí de noces de Carles Mani i Antònia Bonay, l’any 1907, a la 4 mateixa cripta de la Sagrada Família, la qual cosa és una mostra de la bona relació que hi havia entre ambdós, com també ho és el fet que Mani visqués a la mateixa casa del Park Güell on després va viure Gaudí. Va treballar també en l’encàrrec d’una Mare de Déu del Roser per a la façana de La Pedrera, que finalment no es va arribar a construir per por del propietari després de la Setmana Tràgica de Barcelona. El 1911, en quedar vídua, la dona de Mani va donar tota l’obra del seu marit a la Junta Constructora de la Sagrada Família. Un altre escultor que va col·laborar amb Gaudí va ser Josep Llimona i Bruguera, qui també es va formar als tallers dels germans Vallmitjana. Amb el seu germà pintor, Joan, van ser els fundadors del Cercle Artístic de Sant Lluc, una entitat de conviccions religioses conservadores de la qual també va ser associat Antoni Gaudí. En el quadre de Joan Llimona que encara es pot veure dins l’església de Sant Felip Neri, on Gaudí anava cada vespre, es pot veure que l’arquitecte va servir de model per a la figura del sant. Josep Llimona, de reconegut prestigi entre els escultors de l’època, va fer per al projecte de Gaudí a Montserrat el Crist Ressuscitat que sembla que voli sobre la cova a la roca que fa de sepulcre. També va fer un retaule de la Sagrada Família per a la Casa Batlló que avui podem veure a la nostra cripta presidint l’altar major, i al museu del temple en format còpia. També és seu el Crist Ressuscitat de la capella de la cripta on hi ha enterrat Josep Maria Bocabella. FUSTA: L’ORIGEN DE TOT Se sap que va ser gràcies al gran treball realitzat per Gaudí en un moble de fusta amb aplicacions de metall que el comte Güell es va interessar per l’arquitecte. Així va ser, de fet, com es van conèixer el Sr. Güell i Gaudí. La peça en qüestió era una vitrina que la guanteria Casa Comella va enviar a l’Exposició Universal de París del 1878. L’havia fet amb la col·laboració d’Eudald Puntí, mestre fuster, que tenia el seu taller al costat del taller d’escultura de Llorenç Matamala. Al taller de Puntí, Gaudí també va realitzar els dissenys dels fanals metàl·lics per a la Plaça Reial i per al Palau Güell. En aquesta darrera obra, a més, va elaborar els enteixinats, les portes i altres elements decoratius del menjador. El treball amb fustes nobles molt variades (eucaliptus, faig, roure, noguera o banús, entre altres) i d’una qualitat excepcional és molt detallat, i fins i tot apareix en les zones més secundàries. No obstant això, en el cas de la Sagrada Família destaca la col·laboració de Joan Munné Seraní, que era un fuster i fabricant de mobles que va col·laborar amb Antoni Gaudí en diversos projectes, com ara la Colònia Güell o la Casa Batlló. Havia de ser ben bé de la seva confiança, perquè és un dels artesans que es va endur per a un projecte fora de Catalunya, el de la Casa Botines de Lleó. Per a la cripta de la Sagrada Família va fer els bancs, el confessionari, la trona i els mobles d’objectes i ornaments litúrgics actualment reconstruïts i exposats a la sagristia del temple. 5 6 FORJA: EL CONEIXEMENT FET COL·LABORACIÓ Gaudí, que ja tenia un gran coneixement del ferro i del llautó perquè el seu pare i els seus avis eren calderers, va alternar amb una varietat de tècniques i materials dins del ram del metall, com ara el ferro forjat, el ferro fos, el ferro colat o el llautó. Joan Oñós és l’artesà d’aquest camp a qui se li atribueix la forja dels mobles originals de la sagristia, així com la reixa que protegeix la base de la columna amb la genealogia de Jesús a la façana del Naixement. Pel seu taller van entrar com a aprenents i es van formar com a experts els germans Badia Miarnau, Josep i Lluís, i el Palau Güell, una de les primeres obres de Gaudí, va resultar el punt de contacte d’aquests amb el mestre. El treball de forja realitzat allí per ells, juntament amb Joan Oñós i Salvador Gabarró, és abundant i remarcable. Tots quatre van esdevenir forjadors de confiança de Gaudí, cosa que queda palesa en el fet que el mestre es va endur Oñós per treballar en la Casa Botines de Lleó. Entre altres dissenys remarcables de Gaudí fets en el taller dels germans Badia, ubicat al carrer de Nàpols, van sortir peces com ara les baranes dels balcons de La Pedrera i la reixa d’entrada i l’escut heràldic del Palau Güell. Un altre exemple excepcional del treball amb forja és el drac que fa de porta de la finca dels Güell a Pedralbes. En aquest cas va ser fet pel taller de serralleria Vallet i Piqué, de Barcelona, i podem veure com combina amb elements industrials de serralleria comuna. Així, després d’una vista llunyana que ja impressiona, si un el contempla de prop, hi sabrà reconèixer peces comunes en el muntatge de màquines, motors, o elements diversos de la indústria siderúrgica, com ara cargols, molles i volanderes.
Load more

Recommended publications
  • Aula Abierta AULA ABIERTA
    Aula abierta AULA ABIERTA La pieza del mes en la web En la página web de la Cátedra de Patrimonio y Arte Navarro se puede consultar el comentario histórico-artístico dedicado a una de las piezas de colecciones públicas y privadas, que conforman nuestro acervo cultural. Con periodicidad mensual, se analizan obras seleccionadas, tanto inéditas, como otras ya conocidas, sobre las que se aportan novedades para su conocimiento. También se pone especial interés en la presentación y difusión de objetos pertenecientes a las denominadas artes suntuarias, que, por haberse considerado erróneamente durante largo tiempo como “menores”, no han merecido la atención que debieran. Con esta iniciativa la Cátedra de Patrimonio y Arte Navarro desea contribuir al conocimiento actualizado de otras tantas obras, con la intención de que sean valoradas de un modo interdisciplinar que abarque aspectos históricos, artísticos e iconográficos y los derivados del uso y función. CÁTEDRA DE PATRIMONIO Y ARTE NAVARRO 264 Universidad de Navarra AULA ABIERTA Misión general de Pamplona de 1954 encargada por el arzobispo Delgado Gómez a los Capuchinos. A la izquierda el P. Faustino de Fuensalida (1912-1984) y a la derecha el P. Isidro de Sahagún (1914-1985), este últi- mo afamado misionero popu- lar en España. Ambos se ocu- paron del centro y parroquia- lidad de San Saturnino. ENERO 2013 Misión general de Pamplona (14 al 28 de marzo de 1954) José Luis Turrillas Roldán S.S. el Papa Pío XII comunicó a la cristiandad la celebración de un Año Santo Mariano durante el año 1954, con motivo de la definición dogmática de la Inmaculada Concepción.
    [Show full text]
  • Catalan Modernism and Vexillology
    Catalan Modernism and Vexillology Sebastià Herreros i Agüí Abstract Modernism (Modern Style, Modernisme, or Art Nouveau) was an artistic and cultural movement which flourished in Europe roughly between 1880 and 1915. In Catalonia, because this era coincided with movements for autonomy and independence and the growth of a rich bourgeoisie, Modernism developed in a special way. Differing from the form in other countries, in Catalonia works in the Modern Style included many symbolic elements reflecting the Catalan nationalism of their creators. This paper, which follows Wladyslaw Serwatowski’s 20 ICV presentation on Antoni Gaudí as a vexillographer, studies other Modernist artists and their flag-related works. Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Josep Llimona, Miquel Blay, Alexandre de Riquer, Apel·les Mestres, Antoni Maria Gallissà, Joan Maragall, Josep Maria Jujol, Lluís Masriera, Lluís Millet, and others were masters in many artistic disciplines: Architecture, Sculpture, Jewelry, Poetry, Music, Sigillography, Bookplates, etc. and also, perhaps unconsciously, Vexillography. This paper highlights several flags and banners of unusual quality and national significance: Unió Catalanista, Sant Lluc, CADCI, Catalans d’Amèrica, Ripoll, Orfeó Català, Esbart Català de Dansaires, and some gonfalons and flags from choral groups and sometent (armed civil groups). New Banner, Basilica of the Monastery of Santa Maria de Ripoll Proceedings of the 24th International Congress of Vexillology, Washington, D.C., USA 1–5 August 2011 © 2011 North American Vexillological Association (www.nava.org) 506 Catalan Modernism and Vexillology Background At the 20th International Conference of Vexillology in Stockholm in 2003, Wladyslaw Serwatowski presented the paper “Was Antonio Gaudí i Cornet (1852–1936) a Vexillographer?” in which he analyzed the vexillological works of the Catalan architectural genius Gaudí.
    [Show full text]
  • JOSEP LLIMONA, PRESIDENT Pel Museu
    NÚM. 35 ABRIL 1934 VOLUM IV BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART vS Q11^0q DE BARCELONA D^ .Á . PUI3LICACIO DE LA JUNTA DE AIUSEU.S '• e^ ^6a JOSEP LLIMONA, PRESIDENT pel Museu. Devotament hi aniríem posant una a una aquelles grans angúnies que hem DE LA JUNTA DE MUSEUS passat i aquelles grans alegries que hem tingut. Hi posaríem tots aquells anys de silenci vir- Al llarg d'una etapa extensa (convertida tuós, quan ell a la taula de la Junta, voltat en dues per la interrupció de la Dictadura) dels bons amics, i nosaltres a la muntanya Josep Llimona ha presidit la vida i les activi- anàvem percaçant pels Pireneus els nostres tats de la Junta de Museus. Va arribar a la frontals romànics i els nostres retaules gòtics, presidència com un pes que hi gravita, per- que fugien. Hi posaríem el goig per aquella què tots, d'instint, sentíem que ell era el nos- peça que arriba al Museu després de llargues tre president. gestions i de disputes, i el dol per aquella Sentíem que ell era el president per raó de altra que no vam heure per causa del poder la seva procedència altíssima, car no tots els eficaç d'uns «diners a la mà» que se l'enduien. homes que caminen, vénen, com ell venia, de Hi posaríem l'ànsia d'esperar un resultat i la l'alta esfera de la creació artística. Sentíem lletra d'una gestió discreta prop dels poders que ho era també pel seu catalanisme essen- eclesiàstics. Hi posaríem la gran batalla per cial, que en ell era — romàntic dels bons salvar les nostres pintures murals romàniques temps — intens com un amor de jovenesa.
    [Show full text]
  • Challenges for Heavy Rare Earth Production: Lessons from Japan
    PPLIED A t Y o G M I O N L E O R E A G L January 2014 r D o f Number 34 E P Y O T S E I I SGA T C SGA S O S News Challenges for heavy rare earth production: lessons from Japan Yasushi Watanabe Geological Survey of Japan, Higashi 1-1-1, Tsukuba, 305-8567, Japan Introduction and 4) no large mining facility required. In recent years (2005-2010), the amounts CONTENTS Heavy rare earth elements (Gd to Lu) of REE produced from ion-adsorption de- Challenges for heavy rare earth pro- (HREE) (Henderson, 1996), in which often posits in southern China are estimated to duction: Lessons from Japan 1 Y is included, are used to produce perma- be 40,000 to 60,000t as rare earth oxides News of the Society 2 nent magnet, phosphor, condenser, zirconia (REO) annually, including about 2,000- stabilizer, etc. Among them, dysprosium 3,000t of Dy oxides. News of the SGA General Assembly 6 (Dy) is indispensable to improve heat re- Although China has been the main pro- International Student Geological Con- sistance of the NdFeB magnet, which is ducer, supplier and consumer of REE in the ference 14 applied in modern high-tech materials such world in the last two decades, the limited SGA Awards at the 12th Biennial Meet- as driving motors of hybrid vehicles, facto- HREE production and exportation by the ry automation machinery, home electronics, Chinese government (Figure 1) has made ing, Uppsala, Sweden 19 wind turbines, etc. This NdFeB magnet is many countries difficult in the supply of SGA Education Fund short course 25 extremely superior in magnetic properties HREE.
    [Show full text]
  • La Trajectòria Professional Del Fotògraf Francesc Serra I Dimas (1877 – 1967)
    La trajectòria professional del fotògraf Francesc Serra i Dimas (1877 – 1967) Autora: Carla Arbós Valls Director: Bonaventura Bassegoda Hugas Màster Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic Departament d’Art i de Musicologia . Facultat de Filosofia i Lletres Universitat Autònoma de Barcelona . 2017-201 - Uno ha asistido a nada menos que al traspaso de un siglo. Y no de una manera indiferente ¿Vé usted? En mi archivo guardo 50 mil fichas. Toda una época vive, palpita, se anima con solo ir al laboratorio y operar en las placas con los ácidos. Eso ¿no es hermoso?¿No es bello poder fijar los recuerdos? Francesc Serra i Dimas, 1964 Agraïments Primerament, voldria agrair a totes aquelles persones que de manera directa o indirecta s’han involucrat en la realització d’aquest Treball de Final de Màster, ja que sense la seva col·laboració i dedicació, no hagués estat possible dur-lo a terme. Moltes gràcies, doncs, al director d’aquesta tesi el Professor Bonaventura Bassegoda, per guiar- me, aconsellar-me i indicar-me a qui i on acudir al llarg d’aquesta investigació, i també per la confiança dipositada i l’empenta rebuda; i a la Núria Llorens, coordinadora del màster Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic de la Universitat Autònoma de Barcelona, per assenyalar-me un tema de recerca que s’ha adequat perfectament al meu bagatge acadèmic entorn de l’art i la fotografia, com també per la seva disposició i gran amabilitat en tot moment. Per altra banda, voldria expressar la meva més sincera gratitud als familiars de Francesc Serra Dimas, als qui els hi dedico aquesta memòria, per la seva confiança i proximitat, per obrir-me les portes de casa seva i rebrem tan amablement.
    [Show full text]
  • Mireia Freixa & Núria Gil ISSN 1540 5877 Ehumanista/IVITRA 10 (2016
    Mireia Freixa & Núria Gil Sant Patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat. Iconografia de sant Jordi en els anys del Modernisme1 Mireia Freixa & Núria Gil Farré Universitat de Barcelona GRACMON UB La frase amb la que hem encapçalat l’article, disposada en un plafó ceràmic sota un sant Jordi monumental a la part més alta de la casa de les Punxes de Josep Puig i Cadafalch, explica clarament el contingut d’aquest article. La imatge de sant Jordi ha generat tot un repertori artístic de gran vàlua a totes les cultures d’arrel cristiana i a totes les èpoques, però a Catalunya en els anys del Modernisme, va produir una iconografia molt particular, alhora cultural i política. Tot i ser proclamat patró de Catalunya en plena Edat Mitjana, havia tingut un culte molt limitat fins a finals del segle XIX. Va ser, en el anys de la Renaixença i després en el Modernisme, quan la imatge del cavaller sant Jordi traspassa las fronteres de les capelles i altres espais religiosos i apareix en multitud d’espais públics o privats, tant de manera explícita, com reclosa o “amagada” en els llocs més insòlits i com una afirmació indiscutible de la catalanitat perduda. Però sempre –no oblidem el sentit esteticista del Modernisme– destacarà per la força plàstica de la imatge, el sant –a cavall o dret– amb l’armadura i l’espasa, el drac i la princesa. Aquets és el recorregut que proposem fer al llarg d’aquestes pàgines, centrant-nos en les arts més desconegudes, les arts aplicades i decoratives, del mosaic al vitrall, passant per la ceràmica, la marqueteria, la joiera o a les arts gràfiques.
    [Show full text]
  • Monuments "A Los Caídos Por Dios Y Por España" a Catalunya, De 1939 a 1970
    MONUMENTS "A LOS CAÍDOS POR DIOS Y POR ESPAÑA" A CATALUNYA, DE 1939 A 1970 TESI DOCTORAL Doctorat en Història de l’art i de musicologia Departament d’Art i Musicologia Autor: Marcel Xandri Guitart Dirigida per: Teresa Camps Miró Universitat Autònoma de Barcelona, 2016 2 JOSEP CLARÀ I EL NOUCENTISME El Noucentisme era un estil que les institucions públiques durant el règim van trobar avinent i adequat als valors i formes que consideraven dignes de ser transmesos i per a fer efectiva l’ocupació simbòlica i estètica de l’espai. El gran exponent del Noucentisme Eugeni d’Ors, que fou ministre de cultura del règim, col·laborà amb publicacions com Vértice i Escorial en l’elogi de l’estil idoni del que s’havia de vestir el nou ordre polític. D’Ors, que proposava com a base l’ensenyament catòlic i la cultura com un “estat espiritual col·lectiu”, defensava la raó i l’ordre matemàtic i la geometria estètica en la persecució de la bellesa total i la incidència de l’esperit sobre la realitat en la cerca de l’estil ideal1. També propugnava l’aproximació als grans mestres del passat, sintetitzant i reunint el passat en un pla únic i rebutjava la representació de la carnalitat desproveïda d’espiritualitat i de primacia moral i manifestava repulsió estètica davant els excessos i les complicacions (en la línia del Modernisme). Així, defensa la sobrietat, contra la dispersió, d’un “sentir pensant” plotinià, que conserva la raó, com una creació matemàtica de l’esperit. Per tant, s’aproximava a la sobrietat contemplada per la Falange i per la Dirección General de la Propaganda en les obres, tal com s’ha analitzat en altres apartats.
    [Show full text]
  • Museus ?Fart De
    BUTLLETÍ DELS MUSEUS ?FART DE JUNTA DE MUSEUS JULIOL -i933 VOCALS REPRESENTANTS DEL GOVERN JUNTA DE MUSEUS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PRESIDENTS D'HONOR Pere Corominas i Montanya Conseller de la Generalitat President del Govern Jaume Serra Hunter de la Generalitat de Catalunya Diputat de la Generalitat Alcalde President de l'Ajuntament Joan Puig i Ferrater Diputat de la Generalitat PRESIDENT EFECTIU Josep Llimona i Bruguera Teresa Amatller i Cros Representant de les entitats artístiques de Vocal tècnic Barcelona Joan Rebull i Torroja VICE-PRESIDENTS Vocal tècnic Bonaventura Gassol i Rovira VOCALS REPRESENTANTS Conseller d'Instrucció Pública del Govern de DE LES RESPECTIVES ENTITATS la Generalitat de Catalunya Eduard Toda i Güell Joaquim Xirau i Palau President de l'Acadèmia de Bones Lletres Regidor - Sínd ie President de la Comissió de Cultura Joan Antoni de Güell . i Lòpez de l'Ajuntament President de l'Acadèmia Catalana TRESORER de Belles Arts de Sant Jordi Pere Comas i Calvet Antoni Rubió i Lluch Representant del Govern de la Generalitat Delegat de l'Institut d'Estudis Catalans de Catalunya COMPTADOR Pere Mayoral i Parracia Alexandre Soler i March Director de l'Escola d'Arts 1 Oficie 1 Belles Arte Representant de les entitats artístiques VOCALS DESIGNATS de Barcelona PER LES ENTITATS ARTÍSTIQUES VOCALS REPRESENTANTS DE Lluís Masriera i Rosés L'AJUNTAMENT Casimír.. Giralt i Bullich Pere Casas i Abarca Tinent d'Alcalde VOCAL HONORARI Josep Jové i Sarroca Carles Pirozzini i Martí Regidor DIRECCIÓ - SECRETARIA - ADMINISTRACIÓ Joaquim Pellicena i Camacho Joaquim Folch i Torres Regidor Director General dels Museus d'Art Joan Baptista Atcher Joaquim Borralleras i Gras Vocal tècnic Secretari de la Junta Ricard Opisso i Sala Pere Bohigas i Tarragó Vocal tècnic Administrador General dele Museus d'Art HORARI DELS MUSEUS BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA MUSEU DE BELLES ARTS.—Art Contempora- ni.
    [Show full text]
  • El Modernismo-Art Nouveau
    Tema 4: Modernismo – Art Nouveau FUNDAMENTOS DE ARTE: SIGLOS XIX-XX TEMA 4: EL MODERNISMO-ART NOUVEAU El Modernismo es un movimiento artístico que surge a fines del siglo XIX y se proyecta hasta las primeras décadas del siglo XX. El movimiento se conoce con distintos nombres según los países: Modernismo en España, Art Nouveau en Francia, Jugendstil en Alemania, Sezession en Austria, Liberty en Italia y Modern Style en Inglaterra. Principalmente se expresa en la arquitectura y en el diseño, pero se ocupó también de las artes menores, el diseño de mobiliario, forja, joyería, y todo tipo de objetos útiles en la vida cotidiana, incluido el mobiliario urbano, que pasó a tener gran importancia (kioscos, estaciones de metro, farolas, bancos, papeleras, urinarios). Los arquitectos, no sólo proyectaban edificios, sino que intervenían en el diseño de la decoración, el mobiliario, y todo tipo de complementos y enseres de uso diario que habían de contener. En la estética nueva que se trató de crear predominaba la inspiración en la naturaleza a la vez que se incorporaban novedades derivadas de la revolución industrial, como el hierro y el cristal, superando la pobre estética de la arquitectura del hierro. Fue un arte al servicio de la burguesía acomodada, que se decantó por un estilo de gran profusión decorativa que reflejase la buena situación económica que gozaban en estos años de la Belle Epoque. Las características que en general permiten reconocer al modernismo son: • Inspiración en la naturaleza y uso de elementos de origen natural. • El uso de la línea curva y la asimetría.
    [Show full text]
  • Art and Politics in 1900 Catalan Sculpture in Latin America 1 Drs
    Strand 2. Art Nouveau and Politics in the Dawn of Globalisation Art and politics in 1900 Catalan Sculpture in Latin America 1 Drs. Cristina Rodríguez-Samaniego and Natàlia Esquinas Giménez Abstract This paper touches on the presence of modernista sculpture in Latin America around 1900 and its political implications. Art Nouveau coincides in time with an era of urban changes in American cities and it is also the age of national independence movements –or else their first anniversary-. The need for prestigious monumental sculptors and plaster copies was so high that it ought to be satisfied with foreign creators. The contribution of Catalan sculptors here is remarkable, and has not been thoroughly studied yet. Some Catalan sculptors stayed in America for long periods, while others travelled just for specific projects. In other cases, their works were purchased by museums or other public institutions. This paper focuses on case studies, located mainly in the Southern Cone, in order to contribute to the comprehension of the means by which modernista sculpture participates in the construction or consolidation of some American national discourses. Keywords: Sculpture, Art Nouveau, Catalan art in America, Monumental sculpture, Politics in Art 1 This paper is a result of the research project Entre ciudades: paisajes culturales, escenas e identidades (1888- 1929) , funded by Spain’s Ministerio de Economia y Competitividad (HAR 2016-78745-P) lead by GRACMON group of research at the University of Barcelona. 1 One of our main fields of research in the past few years has been the presence of Catalan artists in Latin America, from the late-19 th to the early-20 th centuries.
    [Show full text]
  • Alexandre De Riquer I Ynglada (1856-1920)
    CATALAN MODERNISM AND VEXILLOLOGY Sebastià Herreros i Agüí Associació Catalana de Vexil·lologia Abstract The Modernisme (Modern Style) was an artistic and cultural movement raised in Europe between 1880 and 1915, approximately. In Catalonia, because of the coincidence in this time with autonomists and independentists movements and the growth of a rich bourgeoisie, the Modernisme had a special development different from some other countries, including in their works a lot of symbolic elements shown the Catalan nationalism of their authors. This paper, in the way of the one presented by Wladyslaw Serwiatowski in the 20 ICV about Antoni Gaudi as a vexillographer, study others modernists authors and their vexillological works. Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Josep Llimona, Miquel Blay, Alexandre de Riquer, Apel·les Mestres, Antoni Maria Gallissà, Joan Maragall, Josep Maria Jujol, Lluís Masriera, Lluís Millet and others, were masters in different artistic disciplines: Architecture, Sculpture, Jewellery, Poetry, Music, Sigillography, Bookplates, etc. and also, non conscientious, vexillographs and vexillologists. We made special attention to several flags and banners of special quality and national signification: Unió Catalanista, Sant Lluc, CADCI, Catalans d’Amèrica, Ripoll, Orfeó Català, Esbart Català de Dansaires and some gonfalons and flags from the choral groups and sometent (civil armed groups) forces. Background At the XX International Conference of Vexillology that took place in Stockolm in 2003 Wladyslaw Serwatowski presented the paper: “Was Antonio Gaudí i Cornet (1852- 1936) a vexillographer?” in which he analyzed the vexiological works of an architectural genius like Gaudi. Upon witnessing this publication I immediately thought that one day we should widen this study of the Catalan modernist flags.
    [Show full text]
  • 0) Copia Master
    Cercle Artístic de Sant Lluc 1893-2009: Història d’una institució referent per a la cultura barcelonina Maria Bárbara Marchi ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos.
    [Show full text]