BUTLLETÍ DELS MUSEUS ?FART DE

JUNTA DE MUSEUS JULIOL -i933 VOCALS REPRESENTANTS DEL GOVERN JUNTA DE MUSEUS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

PRESIDENTS D'HONOR Pere Corominas i Montanya Conseller de la Generalitat President del Govern Jaume Serra Hunter de la Generalitat de Catalunya Diputat de la Generalitat Alcalde President de l'Ajuntament Joan Puig i Ferrater Diputat de la Generalitat PRESIDENT EFECTIU Josep Llimona i Bruguera Teresa Amatller i Cros Representant de les entitats artístiques de Vocal tècnic Joan Rebull i Torroja VICE-PRESIDENTS Vocal tècnic Bonaventura Gassol i Rovira VOCALS REPRESENTANTS Conseller d'Instrucció Pública del Govern de DE LES RESPECTIVES ENTITATS la Generalitat de Catalunya Eduard Toda i Güell Joaquim Xirau i Palau President de l'Acadèmia de Bones Lletres Regidor - Sínd ie President de la Comissió de Cultura Joan Antoni de Güell . i Lòpez de l'Ajuntament President de l'Acadèmia Catalana TRESORER de Belles Arts de Sant Jordi Pere Comas i Calvet Antoni Rubió i Lluch Representant del Govern de la Generalitat Delegat de l'Institut d'Estudis Catalans de Catalunya COMPTADOR Pere Mayoral i Parracia Alexandre Soler i March Director de l'Escola d'Arts 1 Oficie 1 Belles Arte Representant de les entitats artístiques VOCALS DESIGNATS de Barcelona PER LES ENTITATS ARTÍSTIQUES

VOCALS REPRESENTANTS DE Lluís Masriera i Rosés L'AJUNTAMENT Casimír.. Giralt i Bullich Pere Casas i Abarca Tinent d'Alcalde VOCAL HONORARI Josep Jové i Sarroca Carles Pirozzini i Martí Regidor DIRECCIÓ - SECRETARIA - ADMINISTRACIÓ Joaquim Pellicena i Camacho Joaquim Folch i Torres Regidor Director General dels Museus d'Art Joan Baptista Atcher Joaquim Borralleras i Gras Vocal tècnic Secretari de la Junta Ricard Opisso i Sala Pere Bohigas i Tarragó Vocal tècnic Administrador General dele Museus d'Art

HORARI DELS MUSEUS BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA MUSEU DE BELLES ARTS.—Art Contempora- ni. Palau de Belles Arts. Passeig de Pujades. Es publica cada mes. MUSEU DE LES ARTS DECORATIVES. — Palau de Pedralbes. REDACCIÓ: Oficines de 1a Junta de Museus. «Poble Espanyol» de Montjuïc. Tel. 31470. MUSEU DEL CAU FERRAT. — Sitges. DIRECTOR: Joaquim Folch i Torres. Tots els Museus estan oberts tots els dies, inclús els diumenges. S'exceptuen els di- SECRETARI DE REDACCIó:P.BohigasiTarragÓ. lluns, destinats a festa del personal. PREUS: Subscripció: 24 ptes. l'any. Número Els Museus de Belles Arts i del Cau Ferrat solt: 2 ptes. Número endarrerit: 3 Ates. són oberts de deu a una del matí i de tres a posta de sol. El de les Arts Decoratives de ADMINISTRACIÓ: I. G. Seia i Barrat Ger - nou a dos quarts de dues del mati. mans, S. A.- Provença, 2ig- Telèfon 71671. Indústries Gràfiques Seix i Barral Germans S•A

1 IMPRESSORS I EDITORS

disposen d'una ferma col•laboració d'artistes especialitzats en tota obra gràfica i el muntatge industrial mo- dern de totes les branques del llibre

Aquest conjunt està al servei de l'Art, de la Indústria i del Comerç i la seva consulta serà molt agraïdá i atesa

Provença, 219 : BARCELONA : Telèfon 71671 ANTIGUITATS i •. ít® DECORACIÓ LIAIVEI, FOTOGRAVADOR

CANUDA, 4 Telèfon 15349 BARCELONA

Carrer Casanova, núms. 157 i 159 BARCELONA SAlA nI IIARCIIIO y. GARCIA SIMON ^

C^^ EXPOSICIÓ PERMANENT ' -1 dobres dArt Modern deis millors artistes

MARCS - GRAVATS - MOTLLURES

Rambla de Catalunya, n.° 29 Telèfon 15677 Nú i. 36 JULIOL 1933 VOLUM 111

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

PUBLICÁCIO DE LA JUNTA DE jYJUSEUS

EL BUST RELIQUIARI DEL parts, amb daurats i cisellats en or en altres «CAU FERRAT» i policromada. La figura és tallada en un soc d'arbre massís, excepte la part del crani que consti- Entre les obres d'art reunides per Santiago tueix el reconditori de la relíquia. El cro- Rusiñol en el seu Museu del «Cau Ferrat», quis (Fig. 4) indica, en l'angle determinat de Sitges, hi ha hagut, d'anys, presidint una per les línies A i B, l'espai (ratllat en diago- vitrina d'escultura, on s'amuntegaven obres de nal) que no forma part del massís de fusta valor molt diversa, un bust femení, reliquiari, en què el bust és tallat. En les línies A i B fet en talla de fusta sobredaurada i policro- hi lea la unió de les peces que constitueixen mada, que és, dins el gènere de les talles la caixa del reconditori, les quals són tallades medievals imitatives de les obres d'orfebre- en fusta posada per testa en sentit horitzontal, ria, una peça culminant (Figs. 1 i 2) . seguint exactament la silueta determinada per L'obra ha estat diverses vegades reproduïda les seccions marcades per les línies A i B ja i sempre incertament classificada, i ara, en indicades. El croquis (Fig. 5) explica la ordenar, inventariar i catalogar les col•leccions forma de la tapa del reconditori en secció del «Cau Ferrat» llegades per Rusiñol a la còncava, completant la rodonesa de la testa. La vila de Sitges, per raó de convertir-se aquell tapa és practicable per mitjà d'una frontissa en museu públic, hem tingut lleure d'examinar a baix i dues tanques a dalt, la f$ma de les així com de situar-la dins el-la i estudiar-la, quals indica el croquis (Fig. 6) . Al cim del museu nou, de manera que es pugui apreciar crani (Fig. 7) s'obre un forat on es veu que en tota la seva valor. hi 'havia hagut col.locat un vidre o un por- Fet aquest estudi, necessari a l'establiment telló que permetia de veure la relíquia sense ne • fundat d'una papereta de classificació que cessitat d'obrir el reconditori. El diàmetre del illustr1 el visitant, hem cregut útil de publi- cercle d'aquest, fa 0,17 mts. i té de profun- car-lo en aquestes pàgines, per tal que es co- ditat 0,1 1 mts. negui tot el que del nostre treball ha resultat Totes les peces que constitueixen el recon- i pugui completar-se el coneixement de l'ob- ditori són perfectament unides al massís del jecte amb el que hi pugin dir altres es- bust, i corresponent totes elles al crani de la tudiosos, a base dels materials gràfics que com imatge, segueixen en talla el modelat de la resultat de l'anàlisi de l'objecte hem fet i que cabellera de la santa, tal com pot veure's en hem cregut útil també de publicar ací. la fotografia Fig. 8. El tallista, doncs, ha Les condicions materials i tècniques del modelat damunt la fusta les formes generals bust reliquiari que estudiem són les següents: de la testa i el bust, les faccions del rostre, els altura màxima, 0,45; ample en la seva cabells, la diadema frontal i el joiell que exorna base, 0,33, i en la part més ampla de la el pit de la figura cloent l'escot del vestit. testa, 0,21, segons el croquis adjunt indi- Damunt l'obra de talla ve l'enguixat direc- ca (Fig. 3.) Les mesures de profunditat tament damunt la fusta (1) i damunt d'aquest son 0,22 a la base i 0,23 a la testa el decorat que descrivim a continuació. (Fig. 4). D'aquest decorat n'hi ha una part en relleu L'obra és en fusta de perer tallada, engui- En molts casos de talles daurades i policromades la talla és xada i decorada en relleu de pasta en algunes recoberta de tela i Iengnixat ve damunt la tela.

193 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA de pasta, que modela una part del vestuari romànics rellevants, en els fons dels retaules de la imatge corresponent a la camisa (Figu- gòtics i en el decorat d'arquetes i d'una ma- re3 9 i 10) finament plegada a plecs radials nera general a totes les obres medievals de que vénen del coll, orlat per una vora que dauradura que tracten d'imitar, amb mitjans imita, brodat en relleu blanc damunt blanc, pobres, els efectes de l'obra d'orfebreria.

Fig. 1 una línia serpentina entre altres línies paralle- Una altra part de la decoració és en dibuix les que la voregen. A cada espai determinat d'or cisellat. Per aquest procediment s'asse- per la I"nia ondulant hi ha un pic també en nyala la franja superior de l'escot del vestit relleu, i al centre un botó semiesfèric daurat de la figura, que limita la part corresponent a amb un pic esfèric al bell mig. En aquesta la camisa, la tècnica de la figuració de la qual, part resta recluida la decoració en relleu de en relleu de pasta, hem descrit anteriorment. pasta. La tècnica d'aquest relleu és la usual El croquis Fig. 11 reprodueix el dibuix en els orlats i figuracions d'alguns frontals d'aquesta sanefa, limitada per dues línies en

194 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA or brunyit, damunt la qual hi ha inscrita una ció (de la qual parlarem al seu lloc) en lletres seguida de petits discos fets a punxó. Les parts gòtiques, en blau. Els joiells de la testa i del blanques del dibuix són en or ple, i el fons pit modelats pel tallista i daurats, deixen picat tal com indica el dibuix adjunt. veure entre les peces metàlliques que els com- En la part de policromia hi té una gran ponen un passador o cinta de color verd. Els

Fig. 2 importància el daurat. La magnífica cabellera escuts del joiell del pit d'on el color ha des- de la figura modelada pel tallista amb com aparegut, serien policromats amb els tons cor- fidelitat a la moda del temps, és-plaença i responent 3 als signes heràldics. tota daurada. El massís del bust, és també La part viva visible en la imatge (el coll i tot en or. En la part davantera, a la base del el rostre) està encarnada primorosament, amb bust, sota el gran joiell del pit, ve una inscrip- un blanc suaument ivorenc, animat d'entona-

195 IJUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

gonals i amb entalles dins elles (que volen produir l'efecte de pedres precioses) penjats entorn les roses de talla daurades que compo- nen el joiell del pit. La Fig. 15, que repro- dueix el joiell en detall, ens mostra com ana- ven disposats els vidres, i en la fotografia Fig. 16 tenim l'efecte que el conjunt produïa. En el dibuix Fig. 15, als punts assenyalats A, B, C, D, E, F, C, H i I, hi havia hagut cabuixó de vidre. Aquests serien de colors diversos, però els que es conserven són en blau, blanc i color taronja. El croquis Fig. 1 7 dóna idea de la manera com els ca- buixons de vidre anaven muntats i penjats en

A 1 1

Fió 3 cions rosades a lea galtes i a les orelles, que es veuen darrera els dos flocs de rínxols que el pentinat de la dama presenta en els polsos. Els llavis són colorits d'un viu carmí, i en els narius un xic dilatats hi ha, entre l'om fet en color siena, una mica de carmí-brejat que hi dóna vida. Sota el front bombat s'arquegen les fines celles pintades a trets de pinzell color siena. L'ull té una expressió miòpica interes- sant que fa curiós de constatar com és lograda. Per això hem registrat en els croquis adjunts (Figs. 12 i 13) les dades dels colors i trucs emprats per l'artista, els quals coincideixen amb els que són típics a algun dels nostres pintors de retaules (1) . El conjunt del rostre i el coll és llustrejat amb fel de vaca, segons la tècnica dels dau d'imatges (Fig. 14) -radors-encarnadors Completa la decoració del bust l'aplicació de cabuixons de vidres tallats en facetes poli- oZ2 - -

t. Lcxameo daquests detalls tècnics que hem practicat en al- Sons casos en procedir a lestudi de la nostra pintura, ès ric en en- scnyaments i pot ésser molt ütil en els treballs de classificació i da- tació de les obres dart. Fig. 4

196 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA el lloc corresponent de la talla. En A hi ha la peça de vidre. En B, la planxa de coure quadrada i embotida en forma de con, amb una petita anella al vèrtex. En C, les 'oil* .' • puntes de la planxa que engrapen i sostenen el cabuixó. En D, el piu d'unió del cabuixó en- gastat amb la talla de fusta. Aquestes són, descrites, les particularitats Fig. 6 materials i tècniques del bust reliquiari que estudiem. no ha estat fixada, pels exemplars que en Aquest reliquiari en forma de bust femení resten i pel concepte, podem dir que és cosa compta en una sèrie relativament numerosa iniciada a Europa en els segles xiii, xiv i xv, i precisant més, en el xiv a Catalunya. Generalment aquests reliquiaris eren als paisos del Nord obres d'orfebreria bellament repussades en or i argent, decorades d'esmalts i pedres precioses, tal com ho eren les caixes típiques de l'època romànica i que-rcliquiaris es continuaren també al llarg dels temps gòtics. Però ací a Catalunya, molt més que en altres bandes d'Europa, l'obra costosa d'or- febreria era sovint imitada pel pintor i l'escul- tor, en pintures damunt taula, copiant els efec- tes dels esmalts i rellevats en pasta imitant repussats i pedres engarçades, i en obres de talla que daurades i pintades produïen l'efecte de l'obra de l'argenter. Aquest de la imitació de l'orfebreria a Catalunya a base d'aquestes tècniques, és un art que dura molts segles i constitueix un ca- pítol molt important de les activitats artístico- industrials de la nostra Edat Mitjana. Des dels frontals romànics als retaules gòtics en la pintura, des dels relleus de talla i estuc da- munts aquests frontals i retaules a les imatges Fig. 5 ;o05 de reliquiaris, que es cronologa a l'època gò- tica i a la del renaixement fins al segle XvIII. Aquesta sèrie es caracteritza pel fet de do- nar el reliquier la forma de la part del cos sant a què correspon la relíquia. Així, un - fi – reliquiari en forma de testa o bust humans, o correspon a una relíquia que pot ésser el crani O sencer o part del crani; un braç, als ossos d'un braç o part d'ells ; un peu, i fins una costella, etc., són posats en reliquiaris que se- gueixen la forma de l'os, figurant un peu en el primer cas, o bé en una capsa que dóna la corba de la costella, en el segon. Els exemples existents són nombrosos. Per bé que la data d'aquest tipus de reliquiari Fig. 7

197 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA tallades, daurades i policromades com si fossin en un treball a part, i alguns aspectes de la repussades en or i decorades d'esmalts en l'es- qual bem tractat també incidentalment en al- cultura; des de les arquetes-reliquiaris i ar- tres estudis nostres (1) . Serveixin doncs, úni- quetes amatòries rellevades en pastillatge i de- cament, aquestes referències, per a situar el corades amb daurats i coloracions, fins als ob- bust reliquier del «Cau Ferrat» dins la famí- jectes d'ús litúrgic, com són creus, bàculs, etc., lia genèrica que li pertoca, com reliquier,

Fig. 8

fets de fusta imitant metalls, en el mobiliari continent d'una relíquia d'un crani, i com obra posseïm una varietat prou important de monu- imitativa de l'art de l'orfebre. ments per a fer la història d'aquest escarràs Continent de la relíquia d'un crani, hem imitatiu dels nostres artistes, per a suplir amb pobres materials els massa costosos que usa t. Vegi's: Joaquim Folch i Torres n Intitation de l'orfivrerie l'argenter. dans les devons d'autel et les rétables catalans de l'i poquc romane» Gazette de Beaux-Arts, Pajis, 1930. Id., id. «La Peinture romane sur No insistirem més en aquest aspecte de la pantano» en «La Catalogne i I'épogne romanen -Universitù de - Instinrt d'Art et d'Archéologie-Bibliotb5que d'Art Catalan- qüestió, prou important per a ésser estudiada Fondation Cambb, Paris, Librairie Ernest Leroux, 1930.

198 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

Fig. 9 dit, i això s'afirma per la cavitat que la imatge per a esmentar un exemple culminant que presenta en la seva testa. Aquesta cavitat, la valgui pels molts que es podrien esmentar. forma i manera de la qual ja hem indicat, era Aquesta identitat entre el sant i la relíquia practicable a base d'un portelló que pren la de la qual constitueix el recipient, es manté forma de la secció dorsal del crani, portelló el encara fora de la identitat que hem assenyalat qual serviria per a treure i posar el sagrat més amunt entre la part del cos al qual aquella tresor, mentre que per a fer aquest en part correspon i la part del cos que el reliquiari visible, sense necessitat d'obrir aquell, era figura, car hi ha molts casos d'imatges de practicada al cim de la testa de la imatge sants de cos sencer en què el trofeu o objecte una obertura en quadre, que a jutjar per unes distintiu que porten a la mà serveix per a plaquetes de ferro que van collades interior- contenir la relíquia, que sovint no és més ment, tot a la vora del forat, formant un que una engruna d'os d'una part no identifi- galze, és de creure que seria tapat amb un cada. vidre. Tot això que hem dit val per a fundar Si judiquem pel tamany de la cavitat, ens l'afirmació implícita de què el bust reliquiari cal reconèixer que la relíquia seria important; del «Cau Ferrat» representa la imatge d'una i naturalment, pel lloc que aquesta ocupava, santa; afirmació que es sosté encara d'una hem de creure que consistiria en un tros de manera explícita per la inscripció que hi ha crani, ja que un crani sencer no cap dins en la base del bust, on unes lletres declaren d'aquella. Encara donada la feminitat (i fe- que es tracta efectivament d'una santa. La miniat refinada) de la imatge, és obligat de imatge, però, no té enlloc de la testa senyals deduir que la important relíquia seria d'una d'haver sostingut l'aurèola que en la iconogra- santa, car els reliquiaris en forma d'imatge fia medieval distingeix els personatges sants tracten de donar, naturalment, la imatge del dels que no ho són; però posat que aquesta sant la relíquia del qual contenen. Així és en particularitat l'hem de reconèixer en altres el cas del bust de Sant Martí, del Louvre, busts reliquiaris del temps gòtic, cal dir que

Fig 10

199 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

Fig. 11 no té valor per a desfer l'afirmació abans es- és sabut que no té res d'extraordinari i que tablerta. és comú en la iconografia medieval, però re- Hem insistit en l'examen d'aquest aspecte marquem la complaença evident de l'escultor del bust reliquiari del «Cau Ferrat», en en tots els detalls mundanitzants de la figura, atenció al caràcter extremament «mundà» (si puix que en ells podem refermar la supo- val el mot) de la figura representada. La sició de què es tracta d'una santa joye- imatge ens dóna pels detalls de la indumen- nívola i de generació patrícia, car el seu vestit tària, del pentinat sumptuós, per les joies que i l'ornament preciós que el completa indiquen una elevada categoria social, ja que correspo- Linfa en carmí nen a l'abillament de les precioses aristòcrates del temps parelles a les que un xic més tard ^zret$ c{e rí7te11 ens ha descrit Eximeniç, tot condemnant llurs color sier/A gràcies postisses. ^/ iSly •: En efecte, «Miss Cau Ferrat» guarneix la 13^a.q seva gentilesa lilial amb una cabellera fran- cament daurada, estesa i ondulada damunt les espatlles. Cenyeix el front una diadema d'or, que imita els treballs dels orfebres del Unia ey carn temps, composta de tres florons en forma de Fig. 12 roseta, alternats amb dos de més petits, posats tots cinc en una cinta color verd, que partint porta al front i al pit, per les celles arqueja del front, per sota la cabellera, aniria lligada front bombat i el llavi roig, els narius-des, el a l'occ:puci (Fig. 1 8) . Als polsos, el cabell és dilatats i els ulls miòpics, plens de vida més curt i rinxolat, i forma dues tofes gentils misteriosa, el tipus d'una giri preciosa de la que amaguen el rosat de l'orella. El coll és primera meitat del segle xv, a la qual, i sense llarg i prim, una mica gonflat a la base, on irreverència, els companys que han treballat ve orlat pel collet brodat d'una fina camisola aquests dies en l'ordenació del Museu Rusi- blanca. Des del coll, la camisa, que irradia ñol, anomenen «Miss Cau Ferrat». en plecs finíssims, dóna idea del que deurien Aquesta fidelitat de l'artista al tipus femení ésser aquelles robes lleus de fina Holanda, mundà del seu temps, en figurar una santa, que els inventaris medievals esmenten i que

Fig. 13

200 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

Fig. 14 r 1 D

esí -^ •

Fig. 15

Fig. 16

201 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART LE BARCELONA

i tracta d'una santa i per tot el que acabem de dir ara podem afegir que és, en efecte, una santa d'ascendència senyorívola, una d'aque- lles verges gentilíssimes dels primers temps cristians, que donaven als butxins la flor de llurs cossos florits, al martiri per l'amor de Déu, i que la llegenda àurea de l'Edat Mitja i la imaginació dels artistes gòtics figurava com les donzelles patrícies del seu temps, vivificant - ne el record amb un alè d'actualitat realista piadosíssim. I ens cal recolzar-nos en aquestes deduc- cions, quan volem identificar la santa figurada per la «Miss Cau Ferrat» preciosa, posat que, malgrat la inscripció que hi ha al peu del bust, les lletres, almenys a la nostra Fig. 17 comprensió i al nostre anàlisi, no ens diuen de quina santa es tracta. D'aquesta inscripció, servien per a confeccionar la roba blanca de que hem fotografiat i hem copiat amb la més les precioses del temps gòtic. rigorosa atenció, és endebades que n'havem El vestit, que ve deu centímetres més avall calcat les lletres, seguint els rastres de la pintura del coll de la camisa, orlan t l'escot que co- esborrada a trossos i del cisell que les dibuixà breix aquesta, és de color de taronja i té, tot lleument abans d'ésser pintades (Fig. 19) entorn del coll, un brodat en or. Tot el llarg Les lletres es veu clar que s'ordenen en tres de la línea de l'escot del vestit és coberta pel grups (vegi's Figs. 19, 20, 21 i 22) , en el

Fig. 18 magnífic joiell, ja descrit, en garlanda de grans primer dels quals llegim clarament SANTA. florons enriquits de cabuixons que són figurats En els altres, que poden ésser, o millor dit, per vidres de color tallats, imitant pedres pre- que deuen ésser necessàriament abreviació o cioses, alternats amb florons més xics, també contracció de noms, ens cal limitar-nos a donar amb cabuixons i amb escuts on es pot llegir acï, la grafia indesxifrada, esperant que altres clarament l'ensenya heràldica. Tots aquests més avesats a la lectura d'inscripcions ens la elements, el mateix que els que componen la podran aclarir. diadema frontal, van passats en una cinta de Santa i patrícia ha d'ésser la figura gentil color verd, tal com en els detalls dibuixats que el bust representa, i això és tot el que s'indica. podem dir quant a la filiació iconogràfico- Doncs per tot el que hem dit abans es religiosa de la imatge.

202 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

D'ella sabem poc més en altres aspectes, mera meitat del segle xv, que és ben distin tals com, per exemple, el de la seva proce- sobrietat típica dels catalans. En--gible de la dència. La gentil inconeguda no sabem d'on cara aquest art preciosista de daurador es ve. Entre els papers que Santiago Rusiñol troba en alguns exemplars procedents de Va- tenia al «Cau Ferrat», on hi ha rares re- lència, com és per exemple una bellíssima arca ferències als objectes de la seva Collecció, no de la collecció Soler i Marc, on el treballat hi hem trobat cap dada. Un dels seus íntims, minuciós i esplendorós supera els tipus catalans que visqué els dies de glòria del «Cau Ferrat», més corrents. que és Miquel Utrillo, arxiu vivent d'altra D'altra banda, recolza aquesta atribució

Fig. 20

Fig. 21 banda, no en té la menor idea. El bust fou pu- de l'obra als obradors de la nostra terra (Va- blicat com obra florentina i donada aquesta lència o Catalunya) , la presència entre els classificació com a epígraf del gravat, sense florons del joiell d'un escut, els elements he- cap més notícia. Per tant, ignorem tot el que ràldics del qual coincideixen gairebé amb els es refereix a la seva procedència. d'una família catalana. Diem gairebé, perquè En tractar de classificar -lo, però, hom veu, de fet la coincidència no és absoluta, car en al més simple examen, que no es tracta pas l'escut de la família Garret de Tortosa que ací d'una obra italiana, sinó d'un producte nostre, reproduïm, extret de l'obra de Domènech (1) , davant del qual el dubte està en si és una obra els besants que apareixen en dos quarters de catalana o de València. Pel caràcter, hom l'escut, són roses. Però com sia que l'escut que s'inclina vers aquesta darrera classificació, car hi ha en el bust ha perdut els colors, és possi- el conjunt de l'obra revela un preciosisme germà 1. Feilix Donténedi Roura, ,Nobiliari General CataiA». Vol II. d'aquell dels retaules valencians de la pri- l.ónt. XXXVI.

203 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

Fig. 22

ble que les roses vinguessin pintades damunt nants, bé sols, bé amb l'esposa i en molts casos la massa dels besants, tallats per l'escultor com amb tota la filiada, de manera que l'acte per- suport d'aquelles. Pel demés, la manca dels sonal de dedicar l'obra de l'altar a un sant, colors en la resta de l'escut fa que tampoc es perpetuï en forma plàstica. La presència la identitat pugui certificar-se. Encara, la presència de l'escut ens porta a comentar un aspecte interessant que el bust presenta, car ell pot indicar el senyal de la família que costejà el reliquiari o que donà la relíquia, com era costum piadós dels nobles senyors que anaven a Orient en guerra o en viatge piadós, d'aconseguir per mitjans no sem- pre rectes, segons alguns casos demostren, re- 1quies santes amb les quals enriquir els mones- tirs o els temples deis seus dominis territorials o del respectiu patronat. És comú en els retaules de trobar el senyal Heràldic del magnat que costejà l'obra, i so- vintegen com és sabut al peu de la imatge Escut nobiliari que apareix en el collar de la figura principal d'aquell les figures-retrats dels do- de l'escut en el joiell del bust, per de prompte podem suposar que respon al mateix sentiment que els escuts en els retaules expressen, i ens cal afegir, bé que amb molta menys base, que ens fa pensar en si el bust reliquiari podria ésser el retrat d'una donzella de la noble fa- mília que l'escut anomena, figurada en santa, per a servir de continent de la relíquia d'aquella santa a qui vol homenatjar. Això lio diem sense que tingui més valor que el d'una possibilitat sense transcendència, induïts per aquesta mundanitat realista que caracteritza el bust i aquesta rigorosa atenció de l'artista a figurar els detalls de la indu- mentària i el parament sumptuós dels joiells que li cenyeixen el front i el pit.

JOAQUIM FOLCH I TORRES Escut nobiliari de l'obra de Domènech Director Generul dels Museus d'Art.

204 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

TOAN ROIG I SOLER Sala Parés, F. Tusquets, Vídua Miralbell, E. Viñas, Miralbell de Lleó, F. Martí, Mar- (1852 - 1909) fà, M. d'Atalayuelas, J. Carulla, Vídua Roig Bofill i A. Casas Abarca. EXPOSICIÓ-HOMENATGE L'Exposició era pre- sidida pel retrat de l'artista, obra de Lluís Organitzada pel Círcol Artístic ha tingut Graner. lloc una Exposició-homenatge d'obres del dis- Fou inaugurada el dia 29 d'abril i clau- tingit artista Joan Roig i Soler, Va celebrar- surada el dia 11 de maig, després d'una con-

Retrat de J. Roig i Soler, per Lluís Graner se a la sala de conferències de l'entitat orga- ferència pronunciada pel fill del pintor, el li- nitzadora i la constituïen 96 teles, marines i terat doctor J. Roig i Raventós, el qual evocà paisatges en llur majoria, les quals havien estat la delicada figura del seu pare a través dels ofertes per a honorar la memòria del pintor trets més característics, copsats amb una aguda pels senyors J. Roig i Raventós, Emerencià sensibilitat. Constituí la part més nodrida de Roig, J. Valentí, F. Mir, Carreres, R. Vi- la seva dissertació un enfilall d'anècdotes in• ñas, J. Junceda, E. Vidal i Ribas, A. de teressantíssimes que contà de Roig i Soler du- Ferrater, doctor Bordàs, V. Coma Soley, rant la seva vida de pintor, en les quals, si doctor Miralbell, doctor Girona, J. Vieta, d'una banda es reflectia l'exquisida senzillesa F. M. Perpinyà, R. E. i J. Miralbell, doctor de l'home, de l'altra es destacava la força d'un

205 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

temperament pictòric emocionant que, enamo- o a fomentar, si més no, les preferències del rat de la llum viva que es marca com una do- nét que, finalment, abandonà les disciplines minant gairebé absoluta en totes les seves teles, acadèmiques per dedicar-se totalment a l'art abellí de treballar hores i més hores sota el que l'atreia amb una força irresistible. bat del sol ardent, d'on li pervingué, cap al Presa aquesta decisió, després d'una tem tard de la seva vida, una seriosa afecció preparació a Barcelona se n'anà-porada de a la vista. Féu la presentació del confe- a estudiar a Roma i a París, ciutats en les renciant el president del Círcol Artístic se- quals passà uns quants anys. Reintegrat a nyor Pere Casas Abarca, glossant la moti- Barcelona, es posà sota la disciplina de Mo- vació d'aquell homenatge pòstum tributat a dest Urgell, contacte que fora d'algunes ad- Joan Roig i Soler amb l'exhibició de la part quisicions tècniques, no havia d'influir en res més representativa de la seva obra, i de la en el seu art, inspirat en un concepte totalment

La sala de l Exposició Roig i Soler conferència a propòsit de la vida de l'artista distint, per no dir oposat, al del seu mestre confiada al seu fill doctor J. Roig i Raventós. barceloní. En efecte: la pintura de Roig i Soler és l'antítesi de la d'Urgell, hàbil i àgil, sa- L ' OBRA DE L'ARTISTA turada d'una melangia convencional d'ascen- dència literària i sentimentalista per essència. Roig i Soler havia nascut a Barcelona Roig i Soler, al contrari, era un optimista que l'any 1852, en una casa del carrer de sant recollia amb sana alegria la riallera visió que Francesc, fill d'una família sitgetana benes- el nostre paisatge i, sobretot, el nostre mar, li tant. Orfe als quatre anys, passà a viure amb oferia. els seus avis, que l'educaren i, després de fets Roig i Soler, es pot dir que fou 1'intrc- els primers estudis, el destinaren a la carrera ductor i l'iniciador de la pintura llumninista, de metge, de la qual seguí tres cursos, més per la pintura tórrida del ple sol a Catalunya. obediència que per vocació, perquè la seva El seu mèrit és d'haver installat entre nos- vocació veritable era la de pintor. altres la paleta reverberant que Fortuny i al- L'avi, amb el qual havia viscut, era home guns francesos anaven a explotar en l'assolellat d'un instint artístic molt afinat, i segurament tipisme nordafricà. sense adonar-se'n, devia contribuir a suscitar Ell fou el primer explorador dels nostres

206 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA panorames, el primer comentador de la trans- Per les platges, la curiositat es feia més mo- parència dels nostres cels, i el que primer que lesta i de vegades, dels volts de quitxalla que ningú avesà la retina a les resplendors crepi- es formaven a l'entorn del pintor en sortia una tants de la nostra llum. Avui, després de mig bravada de ceba que tapava els esperits. segle de pintura impressionista, quan estem ab- Aquelles excursions atzaroses plenes d'im- solutament familiaritzats amb el ple aire de previst i premiades amb descobriments emo- la nostra terra i amb la fesomia i les particu- cionants, foren l'exemple per a molts altres laritats del nostre mar i del nostre paisatge, la pintors. Per això es pot dir que el veritable novetat de la pintura de Roig i Soler pot descobridor de la llum sitgetana fou Roig i semblar la cosa més natural del món; en Soler. Un cop casat, anà a viure a Sitges i aquella època, però, calia una convicció, un aviat el contacte quotidià li mostrà les possi- entusiasme, un instint, que ningú sinó ell pos- bilitats d'aquella llum mediterrània. Influït

Altre aspecte de I Exposició seí. Les facilitats de comunicació, la freqüen- per l'escola napolitana que especulava amb el tació dels llocs més pintorescos i la moda que pintoresc d'aquell litoral meravellós, iniciat en ha valoritzat socialment platges i trossos de la la pintura fortunyiana i impressionista que costa que aleshores vivien en la seva soledat havia flairat a París, Roig i Soler tingué la originària, ens poden fer veure aquells romiat- inspiració de sotmetre el nostre panorama a una ges amb el cavallet, la capsa i les teles, com fórmula personal, elaborada amb aquells an- aventures sense risc; i, no obstant, calia tota tecedents. l'abnegació i la tenacitat de Roig i Soler per Per això, en l'Exposició, era fàcil de desco- a emprendre aquelles exploracions. La tarta- brir dues etapes ben caracteritzades: la prime- na era el vehicle inevitable per a traslladar-se ra, en la qual la influència italiana és manifes- als llocs estratègics, on en havent parat els t, per l'adopció del tema i per la paleta una estris per començar la feina es congregava el mica retórica; la segona, quan el pintor con- públic local, que obria uns ulls com unes ta- quista la seva independència total, es confor- ronges i molt sovint mirava amb manifesta in- ma amb el que la realitat li proposa i esporga quietud aquell senyor estrany en tots sentits, la paleta de reflexos i matisos inexistents, per que es passava llores i hores sota el bat de ajustar-la a l'ardència sostinguda de la nostra sol per «retratar» allò que no podien com atmosfera més seca i espurnejant. fos digne d'un sacrifici tan gros.-prendre que En adoptar aquesta actitud franca i humil

207 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

I

- 34E

J. Roig i Soler. «Platja de Blanes» (Museu dArt Contemporani de Barcelona)

^Y 25

.rv 0

J. Roig i Soler. - « Platj a de Sitges » (Museu dArt Contemporani de Barcelona)

208 BUTLLETÍ DELS MUSEUS U ARr DE BARCELONA comença la reconciliació amb el nostre paisat- DUES MONEDES GREGUES ge, reconciliació que tantes conseqüències ha- via de tenir per a la pintura catalana. Ell era RARÍSSIMES DEL GA- el que anunciava els seus descobriments als BINET NUMISMÀTIC DE altres pintors i els catequitzava per continuar CATALUNYA les seves exploracions i aprofitar-se'n. El seu goig era alçar la llebra, perquè els altres anessin a caçar-la. I és que Roig i Soler era En la nostra tasca d'anar publicant tot allò d'una cordialitat i d'una modèstia invencibles. que pugui interessar el públic aficionat als Home d'una cultura literària gens comuna en- estudis numismàtics, i de passada ens serveixi tre artistes, el seu tracte era encisador; dotat per a manifestar la importància que pot arri d'un humor natural que res no enterbolia, la tenir el nostre Gabinet Numismàtic,-bar a seva conversa era una delícia de bonhomia i ens ocuparem avui de dues monedes que d'an- d'agudesa. Havia viatjat molt per França, tic formaven part dels fons d'aquell i de les per Itàlia i altres països i havia sabut docu- quals hem tingut la sort d'arribar a ésser nos- mentar-se amb seny i amb profit. Ell que havia altres els qui en puguin parlar. viscut al bat del sol, que el primer que feia Es tracta de dues monedes gregues arcai- en llevar-se era preguntar quin temps feia, ell ques, d'un gran valor artístic, que presenten que havia creat el lluminisme a Catalunya, so- problemes geogràfics de detall i qüestions de cialment es feia un goig de viure en una pe- pertinença encara no resolts pels més esclarits nombra discreta. Penseu que no va guardar numismàtics que d'elles s'han ocupat. mai cap retall de diari que parlés d'ell ni cap La primera (fig. 1) , que és la núm. 8797 crítica de les seves obres per laudatòria que del nostre inventari, és la segona que es coneix fos. Infatigablement, cada dia dibuixava o en colleccions públiques. Una, fins ara consi- feia acadèmia que després també destruïa ine- derada com a única, existeix en el British Mu- xorablement. Encara el recordo, quan en els seum i d'ella és una bona reproducció la que primers anys del segle era assidu concurrent publica Babelon (Traité des monnaies grec a la sessió de model que hi havia al Círcol el romaines. Paris, 1907; 2." part,-ques Artístic a l'època en què Picasso hi feia vol. I, làm. XLVI, 13; text descriptiu, pà- acadèmia. Es posava dret, arrambat a la paret gina 1066, núm. 1475) . En l'anvers presenta del fons de la classe, o assegut en un tambo- un Centaure portant una Menade; aquell, ret de boga alt, i cada vespre feia les dues agenollat a la dreta, amb barbes i, per les hores de model, dibuixant en un bloc que no espatlles, llargs cabells frisats; la Menade es- sé si mai veia ningú. Aquesta constància si- tén els seus braços en actitud de paüra i porta lenciosa, aquesta modèstia cordial, foren els també llargs cabells frisats que li pengen per distintius de la seva vida com a home i com darrera. A dalt, entre els dos caps, un globu- a artista, que veiérem finir malauradament let. En el camp, a l'esquerra del Centaure, l'any 1909. una inscripció: Ara que a la mediocritat li és tan fàcil d'acaparar l'atenció del públic i de la crítica, 1 :\ l E .\ 1,: Q N era una injustícia imperdonable mantenir el nom de Roig i Soler en la llunyania de l'oblit. En el revers, un quadrat incús dividit en Si ell sabé rebre amb senzillesa les recompen- quatre regulars. ses que li foren adjudicades a Catalunya i a La nostra està més ben conservada de l'an- l'estranger, no teníem dret a estendre damunt vers, manifestant, per això, més clarament els de la seva persona i de la seva obra — de la detalls de l'execució i les fisonomies dels per- qual hi ha brillants testimonis a totes les col- sonatges. Però la inscripció no queda com leccions particulars i al museu — un silenci obs- com en l'exemplar del British Museum,-pleta tinat que el desarticulava de la història de la i malgrat això es poden veure ben bé les nostra pintura moderna que per tants concep- suficients lletres per a resoldre-la. tes li deu admiració i agraïment. Seguint aquesta incripció, la moneda a què ens referim podria atribuir-se al poble deis CARLES CAPDEVILA Çaieleus, desconegut fins ara, com el dels

209 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

Orresl1ieus, les monedes dels quals repeteixen ment als costums de la dura vida d'aquells aquests tipus. El que sembla cert és que pobles de pagesos, caçadors i miners, des- aquestes monedes pertanyen a pobles emmar- lligats per la seva raça dels grecs purs i més cats en la part oriental de la comarca traco- en relació amb gent del nord i centre de macedònica, pobles que, com altres de la ma- l'Anatòlia, que per tal causa rebrien amb més teixa comarca, corresponien a tribus de molt puresa les influències d'Assíria. Justament diversos orígens, eren poc coneguts dels grecs aquestes suggerències — i les monedes del i aquests els consideraven com a poblacions grup tracomacedònic — han servit perquè bàrbares. H. Brunn (Paconios und die nordgriechische

1

0

b

Fig. 1. — Anvers i revers de la moneda (u) i ampliació de l'anvers (b)

Ja veiem que per l'art de la moneda que Kun.si. Munich, 1876) sostingués l'opinió publiquem, la barbàrie dels Ç_ aieleus, al- que l'art de la Grècia del Nord té un caràc- menys pel seu art, no queda molt demos- ter personal, i en certa manera a part del grec trada, puix que ens presenta tipus arcaics més conegut, que ocasiona una escola especia- d'un bon gust estètic i perfecta técnica. Aquest líssima les primeres inspiracions de la qual gust estètic és d'un vigor i energia que dife- remuntarien a l'art assiri. rencia aquestes monedes — i altres de la co- Això i que aquestes monedes siguin les úni- marca tracomacedònica emparentades amb ques notícies que tenim del poble dels Caie- elles — de tota la resta de les monedes arcai- leus, en fa peces de primer ordre com a do- ques gregues. Potser que les tais condi- cuments històrics i artístics. cions artístiques correspongueren espiritual- La segona de què hem de tractar (fig. 2) és

210 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA la moneda núm. 8798 del nostre inventari. creu una mica reeixent. En l'exemplar nostre Com aquesta n'hi ha: una en el British Museum es veu una mica de la rosàcea del darrera de i altra en el Gabinet de Medalles de Berlín. les cames de la nimfa de la dreta. També correspon a la comarca tracomacedò- D'art menys enèrgic que el de l'anterior nica i per no aparèixer en ella cap llegenda moneda, marca ben bé les característiques es- no és possible ni sospitar a quin poble pertany. tilístiques de l'arcaisme grec. 1=.s moneda que

21

b

Fig. 2.— Anvers i revers de la moneda (a) i ampliació de l'anvers (b)

Head la creu de Therma, pel gerro i les dues pel seu art, el quadrat incús i l'aspecte gene- nimfes que el sostenen, que entén alludeix tot a ral de la peça, pertany al període que es des- la font termal que dóna nom a la ciutat. envolupa del segle vi a mitjans del v, essent Una bona reproducció de la del British per tant del mateix període que l'anterior dels Museum la dóna Babelon (Op. cit., pàg. 1233, Caieleus. Per conseqüència, de no donar-nos n. 1808; làm. LVIII, 2). A l'anvers, dues cap notícia etnogràfica determinant, el seu nimfes amb diadema, vestides de gipó llarg, valer és solament artístic, però és una peça inclinades front a front d'una àmfora, porten d'indubtable mèrit que, per estar en perfecte cabells frisats llargs que cauen sobre les es- estat de conservació, augmenta més encara el patlles i pendents d'orella. En el revers, qua- seu interès com a producció artística encisa- drat incús dividit en quatre regulars per una dora que, com es veu, té un pregon sentit d'ac- BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

tual composició decorativa que la fa més UNA REUNIÓ A PARÍS DE interessant encara. LA COMISSIÓ D'EXPERTS PER A LA CONSERVACIÓ DE PINTURES, CONVOCA- El pes de la primera és 7,16 gr., diferent del de la del British Museum (9,15 gr.) . El DA PER L't

212 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ARI DE BARCELONA

Darrerament, i com a resultat de la Confe- pector de la Sobreintendència reial dels Mu- rència tinguda a Roma l'any 1930, el Co- seus i obres d'art del Latium (Itàlia) ; Jacques mitè de Direcció de l'Ofice Internacional cons- Maroger, membre de la Comissió de Restau- tituí un Comitè d'Experts, encarregat d'esta ració dels Museus Nacionals de París; doctor d'un manual a publicar i partint-blir, a base A. Martin de Wild, doctor en Ciències tècni- deis punts de vista exposats en aquella reunió, ques de la Universitat de La Haia; René Piot, unes normes relatives a la conservació de pin- de la Comissió de Restauració dels Museus tura en els museus i col.leccions. Nacionals de París; H. J. Plenderleith, del La reunió a París del Comitè d'Experts Laboratori de recerques tècniques del British per a la conservació de la pintura. — El Co- Museum, de Londres; Helmut Ruhemann, mitè d'Experts nomenat pel Comitè Directiu conservador i restaurador en cap dels Museus

La reunió d'Experts per a la Conservació de Pintures, convocada per 1'Office Internacional des Muses, reunida a París el 30 i 31 de març de 1933 de 1'Office International des Musées, és el de l'Estat, de Berlín; Georges L. Stout, direc- següent: tor del Laboratori de recerques tècniques i con- President, Prof. W. G. Constable, direc- servació del Fog Art Museum de Boston tor del «Courtauld Institute of Art» de la (EE. UU. d'A.) i com a agregat per a les Universitat de Londres. qüestions d'estudi de la calefacció i aireig Membres del Comitè: senyors Baud-Bovy, dels museus, el senyor M. A. Barier, director president de la Comissió Federal de Belles de l'Institut Internacional del Fred, de París. Arts de Suïssa; Folch i Torres, director ge- Els membres del Comitè d'Experts foren neral dels Museus d'Art de Barcelona; Paul convocats i es reuniren a París, en el local de Ganz, professor de la Universitat de Basilea; l'Institut Internacional de Cooperació Intellec- J. Gabriel Goulinat, membre de la Comissió tual, on celebraren quatre sessions, dues de de Restauració dels Museus Nacionals de matí i dues de tarda, els dies 30 i 31 de París; doctor A. P. Laurie, professor de març darrer, sota la presidència del professor Química de la Reial Acadèmia de Belles Arts Constable, de Londres. de Londres; professor Emilio Lavagnino, ins- Els punts tractats, la resolució sobre els

213 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

quals donarà el text del manual que ha de solucions, el Comitè es va dividir en diversos redactar el Comitè, són els següents: comitès de redacció, que són: I. Conservació de les pintures. — Tempe- Un comitè per a redactar la part referent ratura dels museus. Sistemes de calefacció. als límits en l'emprament dels mitjans científics Formes de ventilació. Variacions de l'estat d'examen de les pintures. El componen els higromètric de l'atmosfera. Possibilitats de senyors professor Ganz, doctor de Wild, Gou- control. Maneres de regularització. Protecció linat, Laurie i doctor Plenderleith. de les superfícies de les pintures. Acció de la Un comitè encarregat de les qüestions de llum damunt les pintures. Formes d'enquadra- calefacció i altres afectant el medi ambient. ment. Formes de penjar els quadres als El componen els senyors Stout, Laurie, Maro- murs. ger, Lavagnino, Plenderleith i Barrier.

Detall de la reunió d'Experts durant una de les sessions celebrades a París

11. Neteja i restauració. — Principis ge- Per a l'estudi de les qüestions de la llum, són nerals. Neteja de la superfície dels quadres. designats els doctors Plenderleith i de Wild, Regeneració dels vernissos i capes de protec- de la Conferència, i, a més, els especialistes ció. Desenvernissat. Vernís i capes protectores. professors Eilner i Tauber, que no han estat Lluita contra els agents destructors del reme convocats. animal. Transport de pintures damunt fusta Per a les qüestions de prevenció contra els in- o tela o damunt altre plafó de fusta. Enga- cendis, el senyor Folch i Torres amb els tèc- tillats i parquetatge de les taules de fusta. La nics senyors Plenderleith i de Wild. reparació i consolidació de les taules esquer- Per al relatiu als perills i precaucions contra dades. Reentelatge. Tractament d'escrosto- el fum dels ciris que poden perjudicar les obres nats i bufats en les teles pintades. Retocs: es- d'art de l'Església, els professors Lavagnino cull dels mètodes i matèries. Doctrina sobre i Ganz. els retocs. Tractament de dibuixos, aquarelles Per al que afecta les formes d'enquadra- i gravats. Tractament de les pintures murals. ment, els senyors doctor de Wild, Ruhemann i Establerts els punts de vista i establertes les Folch i Torres.

214 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA

Per a les condicions de protecció de les pin- tatge, els senyors Ruhemann, Folch i Torres, tures murals al seu lloc d'origen o transporta- de Wild i Goulinat, amb la col-laboració dels des ais museus, els senyors Folch i Torres i operadors fusters dels laboratoris de restau- Lavagnino. ració de pintura dels museus de Berlín, se- Per a la qüestió de neteja de la superfície nyors Gunier i Bòhm. dels quadres, foren designats els senyors Ru- Finalment, la Conferència formulà un pri- hemann, Laurie i Goulinat. mer pla del Manual, que és el següent: Per a la de les deterioracions i tractament I. Prefaci fent un resum històric de la de les capes protectores de les pintures, els se- qüestió de les restauracions i causes que han nyors Ruhemann, Goulinat, de Wild, Plender- decidit l'Ojfice Internacional des Muses a leith, Laurie i Stout. publicar el Manual.

EI president de la Comissió d'Experts per a la Conservació de Pintures, Prof. W. G. Constable, presidint la reunió de París. A la seva esquerra, el secretari de l'Office Internahonal des Muses, senyor Foundoukidis

Per a la de les deterioracions de la capa II. Una introducció general comportant pictòrica i de la preparació, els senyors Ruhe- l'exposat deis principis de la doctrina de la mann, Stout, doctor de Wild, Goulinat i Ma- conservació, amb un capítol consagrat a l'ex- roger. posició deis mètodes científics d'investigació Per a la doctrina i tècnica de la visibilitat dels aplicats a l'examen de les obres d'art, en el retocs o repintats, els senyors Folch i Torres, qual s'assenyalaran els límits d'aplicació Goulinat, Ganz i Ruhemann. d'aquells i els perills que poden comportar. Per a les qüestions de restauració relatives al III. El text pròpiament dit del Manual, suport de les pintures (tela, taula, mur, pa- que serà dividit en dues parts, l'una dedi- per, etc., etc.) , els senyors Plenderleith i de cada a la restauració i l'altra a la conserva- Wild, amb els especialistes que designi l'Ins- ció. La primera serà dividida en tres capítols: titut internacional tècnic de la fusta. I. El medi ambient. II. Enquadrament. Per a les de consolidació i restauració, tras- Formes de penjar quadres. Neteja de mu- pàs de fusta a tela i de tela a tela i emparque- seus i galeries. III. Casos particulars de pm-

215 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

tures murals. La segona part serà subdividida Quan hom escombra, obre les finestres i ven- en cinc capítols establerts en tres divisions tila els locals... Doncs és demostrat que el cadascun, comprenent els mètodes d'examen, que cal evitar en un museu, só_i els corrents la determinació de la malaltia del quadre i d'aire, que perjudiquen molt les superfícies el tractament. Els capítols portaran aquests pintades. Així la prevenció del foc. ¿Què en títols: El netejat de la superfície pintada. Les treurem d'una bona instal.lació de mànegues, malalties de la pintura i el tractament de la si l'afrontar-ne una a un quadre vol dir des- capa protectora. La pellícula pictural. Els truir-lo? Doncs ací el consell del tècnic que preparats. Els suports. determina el sistema d'extinció propi a cada Els respectius comitès han procedit ja a grup de matèries. Així la calefacció i la hu- l'establiment dels plans dels capítols i al re- mitat ambient, esdevenen problemes que el tèc- partiment de les parts a redactar per cadascun nic coneixedor de la naturalesa de les obres dels membres corresponents. d'art en tots els seus aspectes, ha de resoldre La necessitat d'establir unes normes sobre amb els auxilis d'especialitat que li cal- aquestes matèries a les quals donin la seva guin. autoritat les persones reunides a la Con- Car un director de museu no és avui un ferència de Roma i a la de París, s'ha sentit simple historiador de l'art, sinó un vigilant per dues bandes des de fa alguns anys. En zelós de les obres d'art que té confiades i a primer lloc, l'anquilosi que en l'aspecte de la conservació de les quals ha d'atendre, a les seves instal.lacions presenten alguns dels base d'intervenir i vetllar damunt tot: des de principals museus d'Europa i no cal dir els de la manera de manejar l'escombra i el plomall segona categoria. En segon lloc, la confirma- fins a la redacció científica de la papereta que ció pels exàmens dels quadres a base dels descriu l'objecte. raigs ultra-violeta, que han demostrat la ne- Quant a la restauració de les obres d'art, cessitat que els conservadors dels museus fins fa pocs anys, els historiadors dirigents de i els historiadors de l'art han de curar direc- museus, en general, no consideraven necessà- tament de tot el que toca a la restauració de ria llur intervenció massa directa. Quan el les pintures, a fi de conservar la integritat i laboratori de restauració era al museu, solia l'autenticitat de totes les parts d'aquelles. ésser una dependència no massa visitada pels Fins fa alguns anys, el tècnic museista era dirigents. Quan no era al museu, el quadre un historiador de l'art que circumscrivia la en sortia per anar a casa del restaurador i seva tasca a la classificació, catalogació i pu- tornava ple de misteris, car el gran èxit dels blicació dels objectes que li eren confiats. restauradors tipus segle xix consistia en què L'administració curava de l'aspecte econòmic. els retocs no es coneguessin. La majordomia (servei subaltern) curava del Així s'ha arribat avui a base dels aparells museu en els seus aspectes d'entreteniment ma- científics d'examen de quadres a constatar fets terial (neteja, calefacció, ventilació, vigilàn- prou alarmants perquè 1'Oflce Internatio- cia, precaució contra incendis, etc.) . Ara hom nal des Musées de la Societat de Nacions es dóna compte que tots aquests serveis de intervingui, prenent acords i dictant normes i majordomia, confiats a subalterns, tenen una establint la necessitat que els dirigents dels importància de primera línia, car ells consti- museus deixin un xic de banda l'estudi i la tueixen els mitjans de conservació material dels publicació de llurs col.leccions per dedicar-se objectes, de manera que posant les coses en a la conservació íntegra d'aquestes, interve- un punt extrem s'lia de dir que un museu ha nint en toì el que afecta la seva materia- d'assegurar primer la conservació de l'ob- litat. jecte, car sense ella dia vindrà que el seu es- Heus ací, doncs, l'objectiu d'aquest Ma- tudi serà impossible. nual: donar normes sobre les quals estan La neteja d'un museu, la seva calefacció, d'acord especialistes experimentats d'Europa i tots els altres serveis fins ara secundaris, són i d'Amèrica del Nord, per a evitar danys que estretament lligats al coneixement de les ma- s'han produït i per a fer que els museus siguin tèries que el museu conté, i per tant els dirigents veritables «conservatoris» de la part impor- deuen esguardar el problema de conjunt i de- tantíssima del patrimoni artístic de la huma- manar l'estudi dels especialistes en cada cas. nitat, que entre tots guarden.

216 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D AR1 DE BARCELONA

EL «I SALÓ MIRADOR». de Fortuny, Marià Fortuny, J. Franch, M. Gimferrer, Simó Gómez, Lluís Graner, CENT ANYS DE RETRAT Eduard Grenzner, Sebastià Junyent, Claudi FEMENI EN LA PINTURA Lorenzale, Joan Llimona, Francesc Masriera, CATA LANA Ramon Martí i Alsina, Fèlix Mestres, Benet Mercader, Francesc Miralles, M. Moliné, Narcís Montoriol, Josep Parera, Joan Pla- Organitzada pel periòdic Mirador, ha tin- nella i Rodríguez, Vicenç Rodes, Santiago gut efecte, del 15 al 29 d'abril, a les Gale- Rusiñol, Francesc Sardà, J. Serra, Domènec ries Laietanes, de la nostra ciutat, la primera Soberano, Francesc Torres i Armengol, F. exposició d'una sèrie que, amb periodicitat Torrescassana, Ramon Tusquets, Joaquim més o menys exacta, té en projecte de cele- Vayreda, Lluís Vermell i Lluisa Vidal. Hi brar aquell periòdic, sobre diversos temes mo- havia, encara, sis obres d'autor anònim. nogràfics, com ho ha estat aquesta que motiva El propòsit dels organitzadors d'aquesta el present comentari. exhibició no era tant el de fer una exposició La celebrada suara, ha estat importantíssi- crítica, regida per un rigorós control estètic, ma en un grapat de sentits. Essent la primera com el de presentar un panorama de la nostra de l'esmentada sèrie, ha portat, doncs, per vida social i de la nostra pintura durant el títol «I Saló Mirador», i ha estat dedicada període que s'havien fixat. A tal fi, el gènere a un assumpte tan atractiu i interessant com més adient i del que es podia treure més bon par- aquest de «Cent anys de Retrat Femení en la tit, jutjaren que seria aquest del retrat femení. Pintura Catalana». Aquests cent anys abra- I efectivament, potser res com el retrat fe- çaven des de 1830 (aquella data que hom ha mení pot evocar, i determinar, en pintura, el convingut en què fos considerada com a por- caràcter d'una època, d'una societat, d'un po- tadora de l'eclosió del Romanticisme) fins als ble, d'una localitat qualsevol. El retrat mascu- nostres dies, 1930. lí, és evident que pot ésser també tan represen- Aquest «I Saló Mirador» ha recollit els tatiu i característic, però, en general, mai no ho sufragis favorables de totes aquelles persones és tant. Els homes tenen entre ells alguna cosa més dignes de consideració i de crèdit del nos- de comú que els agermana i — almenys fins, tre món de les lletres i de les arts, de tota la aproximadament, l'època en què s'acaba el premsa dels més diferents sectors i, també, del perícde assenyalat en aquesta exposició — llur públic, que ha desfilat en interminable corrua manera d'ésser, reflectida en llur aspecte ex- per les sales de les Galeries durant la quinze- tern, és influida molt menys per un ambient na en què hi ha estat installada l'exposició; no determinat, per raó que llur camp d'activitats aquell públic infcrme i gregari atent només a és molt més extens, més cosmopolita, i més di- la truculència i a les propagandes sorolloses, vers. En canvi les dones, essent el medi en què sinó aquell altre més restringit que, sense ésser es mouen molt més limitat i sofrint-ne la in- especialitzat en cap matèria, té un gust segur fluència d'una manera més passiva i més di- i sap decantar-se sempre per totes aquelles recta, en són molt més afectades i ofereixen manifestacions espirituals que tenen alguna mil accidents, mil detalls diversos, reveladors qualitat. L'assistència o l'absència d'aquest de tot allò que forma i determina l'atmosfera públic en qualsevol manifestació, és el millor peculiar on viuen, amb els seus gustos, les se- testimoni per a jutjar de l'interès que ella ves aficions, els seus gestos i les seves maneres, pugui tenir. cosa que les fa mclt més representatives. Cent quaranta-tres retrats emplenaven les Així, per obra d'aquesta exposició ha estat set sales de les Galeries Laietanes. El catàleg mostrada al públic una visió ben completa de era format pels següents noms: Josep Arrau i la societat catalana durant els darrers cent Barba, Pere Borrell, Joan Brull, Antoni Ca- anys. Ha vingut a ésser una commemoració ba, Ricard Canals, , Miquel més a afegir — i no la menys plausible — a Carbonell Selva, Antoni Casanova Estorach, les que amb motiu del centenari de l'Oda a Aleix Clapés, Pelegrí Claver, Hermenegild la Pàtria, d'Aribau, que s'escau en el present Daunas, Joaquim Espalter, Antoni Ferran, any, s'han celebrat i es celebraran durant el Manuel Ferran, Miquel Fluixench, Epifani transcurs d'aquest.

217 BUTLLETI DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

Dos aspectes del «1 Saló Mirador » a les Galeries Laietanes

218 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

Igualment, és també pels volts de 1830 de Mayol que, per la seva tònica és encara que Barcelona assisteix a un moviment senti en ple segle XVIII, és llavors i per aquests ar- artístic, més o menys ben-mental, intellectual i tistes que, amb timidesa, amb encongiment, encaminat, encara que sincer i entusiasta, en amb vacillacions, amb més d'una influència el qual prou sabem que no prengué part ni la estranya, amb preocupacions inoperants, amb centèsima de la seva població, però que en desorientacions notables en aquest i en l'altre, aquella trista capital provinciana que era la si voleu, però amb innegables virtuts i ben es- nostra ciutat en els temps fernandins, fou timables qualitats també, que pictòricament i

Francesc Miralles — Retrat de la senyoreta Miralles (Propietat de la senyora Carme Miralles, cfdua dAndreu) l'inici del despertar de la nostra ànima collec- amb un accent autòcton que amb el pas dels tiva. Tímidament, inconscientment, informula- anys es farà més i més clar fins a esdevenir da encara, era ja el començament de l'em- inconfusible, es diu alguna cosa d'interessant a penta que ens portà després al nostre retroba- casa nostra. ment nacional. Ha estat amb els pintors El moviment començat per aquells artistes d'aquell període, doncs, que s'obre el segle del primer terç del segle, havia de prosseguir de pintura presentat en el «I Saló Mirador». incessant; les personalitats que l'havien de con- Després de la influència de Flaugier, des- tinuar es manifestarien cada vegada més ca- prés dels dos Muntanya — morts ambdós, racteritzades, cadascuna d'elles expressant-se pare i fill, en començat el segle —, després amb un llenguatge més propi, més diferenciat

219 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

siderat com a imprescindible per a la intenció original dels organitzadors. No res menys, aquests pensaren obrar bé ex- cloent del conjunt els malaguanyats Marià Lla Francesc Vayreda; dos joves artistes-vanera i que perdérem quan més podíem esperar d'ells i que, encara que no retratistes, deixaren algun re- trat notable. Aquesta exclusió, no significant cap mena de valoració i sí només la conside- ració que la seva obra és alguna cosa total- ment a part de la tònica que marcava el con- junt de l'exposició, ha estat, efectivament, justa i encertada. Aquest tema del retrat femení és abundant i interminable; més bona o més dolenta, la producció pictòrica catalana dins aquest gè- nere durant el segle passat, dóna a bastament matèria per a una exhibició dues o tres ve- gades més copiosa, però no més representa- tiva. Els organitzadors del «I Saló Mirador» no pensarem, ni molt menys, exhaurir-ne el re- pertori, però sí que es proposaren, i ho aconse- Antoni Caba. — Retrat de nena guiren esplèndidament, de dirigir l'atenció del (Propiciat del senyor Josep M. Bassols) nostre públic envers moltes bones coses de les quals no tenia ni notícia, i de promoure algun a mesura que el segle avança fins arribar al interès cap un sector ben estimable de les nos- seu acabament i, després, fins avui, per tro tres arts que, en veritat, ha estat fins ara, si no amb cada individualitat ben diversa-bar-nos de l'altra, àdhuc oposada i tot. I aquell accent insubornable que era el nexe que corria de l'una a l'altra i les agermanava totes, que cons- tatàvem ben ostensiblement en el tercer quart del segle, i fins ben entrat el darrer, so- breposant-se a totes les altres qualitats que posseïa aquella pintura, torna a minvar sota múltiples causes, per bé que segueix operant i, sense ésser tan explícit, marca amb un toc lleuger i quasi inaprensible, però constant, l'obra tota dels nostres millors contemporanis. Cronològicament, l'exposició començava amb Josep Arrau i Antoni Ferran; acabava amb Ramon Casas i Fèlix Mestres, els dos darrers pintors que ha perdut la nostra terra. Les raons que aconsellaren els organitzadors de prescindir de l'obra d'artistes vivents, mal- grat el bell aplec de retratistes amb què podem comptar avui, són ben fàcils d'explicar: no fou pas la més petita l'hiperestèsic sentiment d'au els medis artístics-tovaloració que domina en de tot arreu del món, i del qual no és pas el nostre el que menys en pateix. Entre els morts, indubtablement, algun nom s'hi podia trobar Vicenç Rodes. — Retrat de la senyora Antònia Casas i Jordà a mancar, però no cap que pogués ésser con- (Propiciat de la senyora Maria Cuarro)

220 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA abandonat del tot, força negligit i desconside- la revisió atenta de l'obra dels quals se'ns lia rat. Fora dels grans noms — i encara aquests presentat com a imprescindible. no han estat tampoc massa estimats —, la més No ens hem de referir, és ciar, a aquells gran part dels nostres pintors del segle passat com Arrau i Barba, Martí i Alsina, Torres han estat objecte d'un excessiu menyspreu. i Armengol, Casas, Canals, etc. Tots aquests Amb aquesta exposició hom ha pogut consta- pintors, salvades les noves revisions de què, tar l'existència d'una sèrie de valors real- dintre un termini més o menys llarg, puguin ment estimables i dignes de rehabilitació. ésser objecte, estan ja ben classificats dins el

Joan Vicens. — Retrat de desconeguda (Propicia! del senyor Alexandre Cabanyes)

Aquesta era també una de les finalitats per- criteri del nostre públic intelligent i especia- seguides i que ha estat obtinguda. Sempre ha litzat. d'ésser bo repassar de tant en tant l'obra dels Ací parlem del criticat, befat i escarnit An- que ens precediren, sigui per a confrontar el toni Caba, del massa aviat jutjat despectiva- que ells feren amb el que nosaltres hem fet, ment Claudi Lorenzale, de 1'injustament i obs- sigui per a jutjar-los sota una nova llum que tinadament oblidat Joaquim Espalter, deis no aquella amb què ens ha estat transmesa menys oblidats, i no pas amb més justícia, llur figura, sigui, en últim cas, per agraïment Pelegrí Claver i Vicenç Rodes, del mestre a llur esforç i llur tasca, que feren possi- Joan Vicens, del qual en aquesta exposició lia ble el que som avui. D'aquesta exhibició han figurat només un deliciós retrat de desconegu- sortit rehabilitats un grapat de vells mestres, da, ple de totes les bones qualitats pictòriques

221 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

i delicadament espiritual, i de tants d'altres «AM[CS DELS MUSEUS DE que ens han demostrat com el nostre segle XIX CATALUNYA» no fou, pictòricament, tan abandonat com ens podíem pensar. És vergonyosa l'enorme manca de docu- El dia 25 de febrer darrer va quedar cons- mentació en què, en general, ens trobem amb tituida aquesta entitat, per bé que no va iniciar referència a la producció dels nostres artistes públicament les seves tasques fins alguns dies moderns, i més, especialment, de durant la més tard. primera meitat del segle passat, cosa que ha La nova entitat està de moment instal.lada fet l'organització d'aquesta exposició difícil al mateix local del Círcol Artístic, Rambla en gran manera. De bona part dels pintors, dels Estudis, núm. 6. gairebé no hi ha altres dades que les que han Formen la Junta Directiva els següents se- existit un any o altre, sense cap detall sobre la nyors: seva obra; d'altres no hi ha més notícia que President, P. Casas Abarca; vice-president, l'existència coneguda d'una minsa part d'a- Ferran Benet Rasbó; secretari, Joan Pau questa; i alguns hi ha hagut que, en aquesta Bosch; tresorer, Manuel Rocamora; vocals, avinentesa, han sortit sense que hom sabés que Teresa Estany de Lacambra, Oleguer Ju- haguessin viscut mai. Pocs, com el senyor Arrau nyent, Isabel Llorach, A. Soler i March i i Roger, per l'obra del seu pare i els seus Josep Valenciano Planas. amics, i els senyors Rogent, per la de Loren- L'article primer dels seus Estatuts expressa zale, han conservat amb sollicitud i comprensió la finalitat de l'associació. Diu així: dades i documents sobre l'obra dels nostres «Es constitueix amb el nom d' «Associació vells artistes. d'Amics deis Museus de Catalunya», una I mentre esperem que, un any o altre i sota Societat que es proposa agrupar a tots els que la iniciativa de qui sigui, tornin a ésser represes estimen els nostres Museus i tota mena de ma- aquelles belles i interessantíssimes retrospecti- nifestacions artístiques. ves amb què la nostra Junta de Museus acom- Per això l'objecte de la Societat és el se- panyava les Exposicions Municipals de Prima- güent: vera que es celebraven a Barcelona, i per les a) Fomentar els Museus ja constituïts i quals el nostre públic es posava en contacte proposar la creació de nous Museus als llocs amb l'obra dels nostres grans artistes passats, on les circumstàncies ho aconsellin, amb la fi- com Martí i Alsina, Simó Gómez, Benet Mer nalitat de conservar i propagar la riquesa ar- tradició interrompuda per la vinguda-cader, tística, oferint el concurs moral i material que de la Dictadura i que, ara per ara, no sembla pogués contribuir a col.laborar, assessorar, en- pas que porti camí de continuar; mentre espe- riquir i estimular la concurrència als ma- rem aquesta represa, diem, han d'ésser ben re- teixos. budes per tothom iniciatives com la de Mirador, b) Organitzar exposicions per a donar a amb la qual hom pot assimilar -se bona part conèixer al públic les col.leccions particulars, dels benifets que aquelles retrospectives ens i celebració de monografies a base de les apor- portaven, amb les valoracions, les experièn- tacions dels socis i invitats. cies i les ensenyances de què eren vehicle. c) Oferir el concurs dels seus socis espe- De mica en mica, amb aquelles exposicions, cialitzats en cada matèria per a què gratuita- hom repertoriava, estudiava i ordenava el con- ment puguin donar la seva cooperació a les siderable corpus del nostre art del segle XIX. seccions d'aquells Museus que ho requereixin, Aquesta exposició Mirador, encara que enfo- previ acord de les respectives juntes. cada en un sentit bastant diferent, i les que la d) La defensa i protecció dels coi.leccio- poden succeir, han de servir per a completar nistes, fomentant les relacions entre els mateixos aquella tasca que, fins que no s'hagi deixat i facilitant l'intercanvi, i cap recó per explorar, cap document per in- e) Apoiarà tota iniciativa tendint a vetllar ventariar, cap recerca per fer, no s'ha de po- per la conservació de la riquesa artística de la der donar per acabada. nostra terra i procurarà la relació constant amb tots aquells organismes similars nacionals o es- JOAN CORTÉS t VIDAL trangers o amb particulars.

222 BUTLLETI DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

ART. 2. 01 Per a la divulgació de la Al Museu de les Aris Decoratives cultura artística, la Societat tindrà cura de de Pedralbes l'organització de conferències per persones Dia 2. — Grup Excursionista «Sempre competents. Avant». C1 La Societat tindrà compte ART. 3. Casal d'Esquerra «L'Avançada». ' per- cl'un Butlletí així que els seus mitjans ho Foment Martinenc. serà portaveu de les activitats de metin, que el Dia 6. — Acadèmia Escalada de Bada- l'Associació.» lona. de les activitats de La primera manifestació Dia 9. — London Club. entitat ha estat l'Exposició de la Col•lec- la nova Societat Choral 1 de Socors Mutus «La ció d'Indumentària de Manuel Rocamora, por- Badalonense». concurs de la Junta de tada a terme amb el Dia 12. — Grup Escolar «Jacint Verda Museus i installada al Museu de les Arts De- -guer». el coratives de Pedralbes, a on s'inaugurà Dia 23. — Escola de formació professio- juny. Oportunament dia 2 del passat mes de nal d'Arts i Oficis de Masnou. ens ocuparem en les presents pàgines d'aquesta Centre i Joventut d'Esquerra Republica- important exhibició. na del districte V." La constitució de l'«Associació d'Amics Escola Normal de Mestres. d'in- dels Museus de Catalunya» és un fet Dia 28. — Grup Escolar «La Farigola». negable importància en la vida artística de la Dia 29. — Grup Escolar «Milà i Fon nostra terra i d'especial interès per a la Junta -tanals». de Museus. Dia 30. — Escola Normal de Mestres. Les possibilitats d'una agrupació de perso- Escola d'artesans d'Arts i Oficis de Va- l'acreixement de nes disposades a contribuir a lència i Casa de València. les colleccions públiques d'art pot significar ajut poderós a aquesta branca certament un Al «Cau Ferrat» de Sitges de la cultura catalana i és de totes maneres un senyal valuós de ciutadania. Dia 25. — Alumnes del Col.legi d'Aigua Ens apressem de moment, a constatar l'apa- -freda. rició d'aquesta que pot arribar a ésser bene- Dia 30. — Entitat Coral «Unió Mas- mèrita corporació i a adreçar-li la nostra més quefense». cordial salutació. Escola Normal de Mestres de Barcelona. Agrupació Excursionista «Terra i Mar» de Sabadell.

VISITES COL'LECTIVES MAIG ALS MUSEUS AI Museu d'Ari Contemporani Dia 30. — Acadèmia Miralles de Sa- ABRIL badell.

Al Poble Espanyol de Montjuïc AI Museu de les Aris Decoratives de Pedralbes Dia 4. — Escola de Nostra Dona del Dia 10. — Institut de Segona Ensenyança Carme. «Balmes». Dia 6. — Escola-Acadèmia «Barcelona». Dia 11. — Grup escolar «Lluís Vives». Dia 12. — Senyoretes Estudiants de Ma- Dia 13. — Institut de Segona Ensenyança drid. de Requena. Dia 22. — «Anciennes Élèves du Collège Dia 14. — Institut de Cultura i Biblioteca de Perpignan». - Popular de la Dona. Dia 30. — Escola d'Arts i Oficis de Va- Ateneu de Sant Lluís Gonçaga. lència. Dia 18. — Grup escolar «Ignasi Iglesias».

223 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

Dia 21. — Joventut d'Esquerra «Els néts ADQUISICIONS, DONATIUS dels Almogàvers». Secció Excursionista de l'Orfeó «El Ro- I DIPÒSITS DEL PRIMER ser». SEMESTRE DE 1933 Dia 23. —Grup de Mestres Cursillistes. Dia 25. — Grup escolar «Lluís Vives». ADQUISICIONS Dia 26. — Secció Excursionista de l'Or- GABINET NUMISMÀTIC feó «El Roser». Agrupació Cultural «Spain-Bank». Co•lecció del enyor Manuel Cazurro. Dia 27. — Institut d'Osca. Dia 28. — Escola de Subirats «Cal DONATIUS Cartró». MUSEUS Dia 30. — Acadèmia Miralles de Sa- badell. Del senyor Lluís Plandiura: «Torero», escultura per Manuel Hugué. Al «Poble Espanyol» de Montjuic Un aiguafort de Xavier Nogués. Dia 13. — Institut de Requena. Del senyor Domènec Carles: Dia 14. — Alumnes de l'Escola del Tre- Dotze porcellanes angleses del XIX. ball . Secció de Fusteria. Del senyor Marià Pidelaserra: Dia 15. -- Escola Nacional de Vilama- «Barcelona», dibuix per Xavier Nogués. colum. Del senyor Pere Milà i Camps: Grup Escolar de La Bleda. Disset pintures d'Aleix Clapés. Dia 1 7. — Institut Nacional de Sòria. Del senyor Joaquim Casas-Carbó: Dia 23. — Grup escolar «Lluís Vives». Un parament complet de saló 1880. Dia 27. — Institut Nacional «Velázquez» Dels Amics i Deixebles de R. Alsina Amils: de Madrid. Autoretrat pintat per Ramon Alsina Amils. Institut de Segona Ensenyança d'Alcoi. Institut Nacional d'Alacant. De la senyora Adelaida Ferrer: Institut Nacional d'Osca. Una tassa i un plat de porcellana. Dia 28. — Escola de Subirats «Cal BIBLIOTECA Cartró». Dia 30. — Escola de Sant Felip de . Del senyor Pere Ynglada: Grup Escolar «Pere Vila». 2 Volums de «Les minutes parisiennes». «La légende et la vie d'Utrillo», per Museu del «Cau Ferrat» de Sitges F. Carco. Del senyor Marià Fortuny: Dia 6. — Escola Normal de la Genera- «Fortuny» (edició francesa) litat. senyor : Dia 14. — Col.legi Municipal de Segona Del sobre art i arqueologia. Ensenyança de Granollers. Tres fullets Dia 17. — Institut Feminal de Barcelona. Del senyor J. Serra i Vilaró, Prevere: Dia 21. — Casino del Comerç de Te- «Les ciutats de fang romanes al nord de rrassa. l'Àfrica», fullet original del donant. Escola del Treball, Secció de Forja Ar- Del senyor Josep Llimona: tística. «Tirant lo Blanc», edició Viader. Dia 27. — Institut Nacional «Velázquez» «Rodin, l'ceuvre et l'home», per Judith de Madrid. Cladel. Dia 28. — Grup escolar Dominiques de Un exemplar de «Jügend» i un de «Flie- Monistrol. gende Bláter». Dia 30. — Grup escolar «Baldiri Re- NUMISMÀTIC xach» de Barcelona. GABINET Dia 31. -- Institut de Cultura i Biblio- Del senyor Joan Sabater: teca Popular de la Dona de Barcelona. Una moneda d'Ilipa Magna.

224 A. Aonlscny

CONTRACTISTA DOBRES

DECORACIÓ 1 RESTAURACIÓ DE TOTA MENA DE PINTURES 1 ••

CARRER SANT HONORAT, N.° 7 Muntaner, 338, principal Telèfon 25534 Telèfon 79331

FUSTERIA EBENISTERIA AA1AN 11lil MOBLES 1 C'Á DECORACIÓ

Installacions elèctriques P 11t1SAS i daigua & t'm1110a11yia Telèfons Ascensors Electromotors Materials IL•LUMINACIONS

Enric Granados n.° 88, interior Verdi, n.° 78 Telèfon 72573 ( Gràcia) BARCE LONA Telèf. 74924 .1IIS131 la 1111:1coteca v 1 N y A s

CONSTRUCCIÓ DOBRES EN GENERAL 1 REFORMA DEDIFICIS

MARCS I GRAVATS Gaspar Esmatjes Exposició permanent deis millors paisatgistes catalans

Portal Nou, 52 Passeig de Gràcia, 34 - Telèf. 13704 Telèfon 21455 BARCELONA

FUSTERIA REPRODUCCIONS DART ESCULTÒRIC

AMB DIVERSOS TOTA MENA .l. (ascuas MATERIALS DE PATINES

Taller especial de restauració de mobiliari i objectes dart

•

CARRER DE LONDRES, 228 1A11NAA, S. A. (Xamfrà Casanova) Passeig de Gràcia, 68 - Telèf. 77832 BARCELONA BARCELONA 1,1 E E E Eiiric Tarral,Ó I ÁlSI:IIAI, FUSTER PINTURA DECORATIVA Especialitzat en treballs per a Museus i Exposicions

EMBALATGE 1 TRANSPORT DE TOTA MENA DOBJECTES DART

^l

Mallorca, 255 Consell de Cent, núm. 283 Telèfon 70702 Telèfon 14345 BARCELONA FiIl;i de R. %T1194jili

MUNTATGE DEXPOSI- EM BALATGE CIONS, TRANSPORT 1 DOBJECTES DART 1 SEGUR DOBRES MOBLES DE LUXE

CASA FUNDADA LANY 1880

Tallers, n.° 66 : BARCELONA : Telèfon 15276 La vida i Iobra ole Solel e i 1toovi:oosa per FELIU ELIES

Amb 43 grans làmines en fototípia, 4 delles en colors, i 27 illustracions, també en fototïpia, intercalades en el text, que conté a més el

Catàleg de (obra del gran escenògraf

EDICIÓ LIMITADA DEXEMPLARS . NUMERATS

tea..,-,

Demanis a les bones llibreries de Catalunya o bé als editors 1. C. seia i IC:i.saI l:eriiiaiis, S. A. Provença, 219 : BARCELONA : Telèfon 71671

I. Q. Saca 1 SARRAL OERMO., B. A. - PROnxçe, 219 - BARcm oNA