MASARYKOVA UNIVERZITA V BRNĚ Filozofická fakulta

Ústav románských jazyků a literatur

Bakalářská diplomová práce

2018 Anna Hečková MASARYKOVA UNIVERZITA V BRNĚ Filozofická fakulta

Ústav románských jazyků a literatur

Katalánský jazyk a literatura

Anna Hečková

Alfons Mucha i la seva influència en el català

Bakalářská diplomová práce

Vedoucí práce: Mgr. Jiří Pešek

2018

2

Prohlašuji, že jsem diplomovou práci vypracovala samostatně s využitím uvedených pramenů a literatury a že tištěná verze je totožná s verzí elektronickou.

...... Anna Hečková

3

Voldria donar les gràcies al director de la meva tesis, Mgr. Jiří Pešek, per la seva ajuda i els seus consells durant el procés de creació d'aquesta. També donar les gràcies al senyor Filip Dospiva per estar al meu costat i per la seva enorme comprensió i paciència amb mi.

4

ÍNDEX

1 INTRODUCCIÓ ...... 6 1.1 OBJECTIU DEL TREBALL ...... 7 1.2 ESTRUCTURA DEL TREBALL ...... 7 1.3 METODOLOGIA ...... 8 2 EL MODERNISME CATALÀ ...... 9 2.1 ART NOUVEAU ...... 9 2.2 EL MODERNISME CATALÀ ...... 10 2.3 L'ARQUITECTURA DEL MODERNISME ...... 12 2.4 L'ESCULTURA DEL MODERNISME ...... 12 3 LA PINTURA I EL CARTELLISME DURANT EL MODERNISME ...... 13 3.1 I CARBÓ ...... 14 3.2 ALEXANDRE DE RIQUER ...... 16 3.3 LES REVISTES CATALANES ...... 17 4 L'ART NOUVEAU A BOHÈMIA ...... 18 4.1 L'ARQUITECTURA ...... 19 4.2 L'ESCULTURA ...... 20 4.3 LA PINTURA ...... 20 5 LA VIDA I L'OBRA D'ALFONS MUCHA ...... 23 6 LA INFLUÈNCIA D'ALFONS MUCHA EN EL MODERNISME CATALÀ.... 30 7 CONCLUSIONS ...... 36 8 BIBLIOGRAFIA ...... 38

5

1 Introducció

Alphonse Mucha es, sin lugar a dudas, uno de los grandes artistas checos y uno de los de mayor proyección internacional. Ya en vida, se consideró que su arte había sido de gran influencia en París en los inicios del movimiento Ilamado Art Nouveau, que al principio se describió como el «estilo Mucha», y aún hoy sigue ejerciendo su influencia en distintas áreas(Mitrani, 2008: 13).1

Alphonse Mucha és un dels grans artistes txecs amb una forta projecció internacional. Va ser pioner en l’aplicació de l’art en la publicitat, creador i divulgador de l’estil Art Nouveau i un dels pares del disseny gràfic modern. El seus cartells i pintures causaren admiració a París als inicis del moviment denominat Art Nouveau, que es va associar amb el que s'anomenà "estil Mucha”(Coup de fouet, 2008: 46).

A finalsdel segle XIX va anar acompanyada d'inusuals moviments literaris i artístics en la majoria dels països europeus. L'Art Nouveau és el període al tombant dels segles XIX i XX. Un estil que afecta principalment tota Europa des de Catalunya fins a Rússia. A cada país, aquest període s'anomena d'una altra manera. A Catalunya, és el modernisme, secese a la República Txeca i a l'Alemanya, per exemple, Jugendstil. Aquest període porta a l'art moltes coses noves, la individualitat dels artistes es desenvolupa i l'art dóna una mà lliure a la imaginació de l'artista. En aquell moment, Alfons Mucha, el pintor txec més important de la seva època, es congracia amb el món de les seves pintures. Aquesta personalitat va ser una gran inspiració per a molts pintors, perquè va aportar nous coneixements sobre la pintura, va pintar els cartells i va ser un fenomen d'aquella època. Mentrestant a Catalunya, Ramon Casas i Carbó cofunda el modernisme i esdevé un pintor molt important dels retrats de les personalitats destacades a la península Ibèrica. Ramon Casas i Carbó i Alexandre de Riquer esdevenen els pioners dels cartells a Catalunya en aquell moment. I molts altres pintors significatius de Catalunya durant aquest període creen els seus millors treballs. Pera qui es va inspirar? Va inspirar-los Mucha?

1En català: Alphonse Mucha és, sense cap dubte, un dels grans artistes txecs i un dels de major projecció internacional. Ja en vida, es va considerar que el seu art havia estat de gran influència a París en els inicis del moviment nomenat Art Nouveau, que al principi es va descriure com «l'estil Molta», i encara avui segueix exercint la seva influència en diferents àrees.

6

1.1 Objectiu del treball

L'objectiu principal d'aquest treball és trobar la influència del excel·lent pintori dissenyador Alfons Mucha en l'obra dels pintors catalans durant el període del modernisme. En aquest treball ens ocuparem del modernisme català i, sobretot, centrarem l'atenció de la pintura d'aquell moment. Ens ocuparem també de l'arquitectura i l'escultura en la qual el modernisme es va anar mostrant. Per tenir una bona comprensió del Modernisme català és important que analitzem en conjunt l'Art Nouveau. Es aquí on analitzarem les personalitats més importants de la pintura catalana, entre les quals pertany per exemple: el cofundador i la personalitat clau del modernisme, Ramon Casas i Carbó, o l'excel·lent pintorAlexandre de Riquer. A més, en aquí donarem un punt de vista a l'Art Nouveau de Bohèmia, especialment a la pintura de la mateixa, però també per a un sumari complet de l'arquitectura, l'escultura. Analitzarem la vida i els èxits professionals d'Alfons Mucha. Al final d'aquest treball, intentarem aclarir la influència d'Alfons Mucha en el modernisme català. Sobretot el perquè d’aquesta influència en els pintors a Catalunya. En cas de que no trobar-ne cap, ens ocuparem dels motius per què aquesta influència pugui existir.

1.2 Estructura del treball

Aquest treball té tres capítols principals. Un dels més importants és el primer que tracta dela pintura modernista a Catalunya. Un altre a destacar és el que comenta la vida i l'obra d'Alfons Mucha. També cal comentar que l’últim capítol també és una part important d’aquest treball, és on es comentarem l'influència d'Alfons Mucha en el modernisme a Catalunya. Els altres capítols ens ajuden a formar un punt de vista a aquests períodes artístics, i són una part inseparable d'una imatge d'aquest temps. En el primer farem una excursió curta en el modernisme català; explicarem què és el modernisme català, en quin període va ser i amb quina direcció va enllaçar-se i el que el va caracteritzar. També coneixerem l'Art Nouveau d'aquella època a Europa. En el següent capítol, ens centrarem principalment en la pintura i els pintors durant el modernisme català. Presentarem les personalitats més destacades de la pintura catalana i donarem una ullada a les seves vides. Una part inseparable serà una excursió curta a l'arquitectura i a l'escultura durant el modernisme català. En un d'aquests capítols farem una petita ullada al període de l'Art Nouveau a Bohèmia. Ens familiaritzarem amb l'Art Nouveau a Bohemia i la seva influència en l'art. Específicament ens centraremen la pintura, l'arquitectura i la escultura. En un capítol concret del treball

7 detallarem més sobre la figura i la vida de l'Alfons Mucha. A l'últim capítol d'aquest treball intentarem explicar-ne i detallar-ne les proves, per comprovar si realment Alfons Mucha va tenir la influència als pintors a Catalunya o no. Posarem les respostes en aquestes preguntes.

1.3 Metodologia

En quan a la metodologia del treball, resoldrem en aquí les preguntes teòriques i, sobretot, intentarem trobar referències a la literatura sobre la influència de Muchaa la pintura catalana. També examinarem els quadres de la pintura catalana i intentarem trobar alguna semblança amb el treball del mateix. Treballarem amb els documents disponibles a la República Txeca. Considerant la gran bibliografia, no publicaré totes les publicacions i documents que utilitzaré en el meu treball. Cada document serà valuós i ens donarà les informacións interessants. El document més valorat respecte a la vida de Mucha serà el llibre que el seu fill va escriure sobre aquest tema i que analitza les notes fonamentals i les lletres d'Alfons Mucha. Aquest treball és crucial perquè està més associat a la figura de l'Alfons Mucha i és el primer pas per conèixer com va pintar aquest pintor excepcional. Una altra obra important sera el llibre Alphonse Mucha, 1860-1939: seducción, modernidad, utopíao el llibre Alfons Mucha: la mestra txeca Belle Epoquede de Martha Sylvestra, però també moltes altres obres, gràcies a les tindrem una imatge completa de la seva vida. Un altre tema interessant serà el modernisme català. Llavors examinarem el modernisme català en llibres de David Utrera i també en llibre Cultura catalana de Sánchez o en molts altres llibres i enllaços a internet d'articles i extractes sobre el modernisme. Ens ocuparem de la vida de Ramon Casas i Carbó, i d'Alexandre de Riquer. Una publicació interessant serà un llibre de Trenc Ballester, o molta informació en altres articles. També ens ocuparem de secese a Bohèmia i de la pintura. Rebrem moltes informacions dels llibres del senyor Wittlich. A l'últim capítol examinarem la influència d'Alfons Mucha en el modernisme català. Les informacions importants obtindrem en llibre El cartellisme de Ramon Casas. Unes altres informacions obtindrem gràcies als articles i als llibres.

8

2 El modernisme català

2.1 Art Nouveau

L'Art Nouveau és principalment un moviment artístic europeu a la fi dels segles XIX i XX. A Europa, aquesta direcció artística es produeix principalment entre 1890 i 1910. En alguns països, com Catalunya, es va desenvolupar primer l'Art Nouveau. El seu final va ser abans de la Primera Guerra Mundial, que es quan aquest moviment va ser substituït per altres corrents artístics com l'art déco o el funcionalisme. L'Art Nouveau es mostra en l'arquitectura, la pintura, l’escultura, la poesia, la literatura, la música i l’art aplicat. Més notablement, l'Art Nouveau es va mostrar a l'arquitectura i a l'art aplicat, perquè començava a aplicar-se en articles quotidians com eren les joies o els mobles, etc. L'Art Nouveau és una designació global per al moviment artístic, que es diu de manera diferent a cada país. A Catalunya és el modernisme, a Bohèmia és el secese, mentre que a Itàlia es tracta del Stilefloreale. L'Art Nouveau es va distingir poc a cada país, però les característiques bàsiques es van quedar iguals. Es tracta principalment de la decoració, que és evident, per exemple, en l'arquitectura. Però això també són els elements vegetals o aviaris, els ornaments naturals, les corbes i les línies, el processament nou de l'espai, l'ús dels materials nous com el ferro, el formigó, el vidre o l'ús de molts colors que van reflectir molt en l'arquitectura, per exemple, en la construcció de Gaudí o en la construcció de Jurkovič.

Al final del segle XIX, l'Art Nouveau va aparèixer la primera vegada amb el dissenyador tèxtil William Morris, que va usar els motius florals per al teixit. Posteriorment, al seu treball, van començar els seus alumnes els quals van crear el moviment Arts and Crafts i van intentar imposar els productes fets a mà d'una empresa que en el seu moment preferia els productes de qualitat menor fabricats a les fàbriques.2 El treball manual a causa de la Revolució Industrial va entrar al fons, perquè el treball manual era car i els productes fabricats a la fàbrica eren fabricats més ràpidament i de forma més barata. Però, també n'eren de més baixa qualitat. Els predecessors de l'Art Nouveau van ser els Prerafaelites. Aquests eren pintors anglesos, crítics que volien canviar l'art contemporani. Raffael Santi va influenciar el seu art. L'Art Nouveau va ser important també pel desenvolupament de les noves tecnologies de l'impressió. L'Art Nouveau va ajudar a difondre aquestes noves

2ARTMUSEUM.CZ [online]. Nová Paka: Martina Glenn, 2018 [cit. 2018-04-15]. Dostupné z: http://www.artmuseum.cz

9 tecnologies de forma més ràpida. Va començar a imprimir més els cartells, les revistes. Va pujar el desenvolupament de la propaganda i els fullets publucitaris. Una altra gran inspiració per a l'Art Nouveau va ser en el Japó i el seu art, la tecnologia del processament de la fusta, els motius naturals o l'ús dels colors. Un fet destacable per a aquest període artístic és l'Exposició Universal de París que va tenir lloc des de l'abril fins al novembre del 1900. Aquesta exposició va tenir un gran èxit pel públic en general i va contribuir a fer-ne una difusió major d'aquest Art Nouveau a tot Europa.

2.2 El modernisme català

El modernisme és el corrent artístic, el qual era a Catalunya a la fi dels segles XIX i XX. L'expressió modernisme trobem a la revista Reinaxenca a l'article En busca de la arquitectura nacional de Lluís Domènech i Montaner des de 1878. L'autor d'aquest article tracta de la necessitat que Catalunya tingui un estil artístic propi. Aquest corrent artístic influenciava l'arquitectura, l'escultura, la pintura, la música, l'art aplicat, la literatura i va ser relacionat amb la riquesa creixent i el poder de la burgesia urbana. Com David Utrera indica al seu llibre: „El modernismo implica un rechazo radical del romanticismo, fue un movimiento muy complejo y contradictorio en cierto sentido“ (Utrera, 2014: 75).3 El modernisme significa un rebuig radical del romanticisme, el modernisme volia distingir-se del romanticisme. L'estil del modernisme destaca per la seva qualitat i tant per la seva arquitectura com per l'explosió de les arts decoratives (Sánchez, 2002: 172). El modernisme català és un tret que s'utilitza per a la cultura i l'art a Catalunya. Com que l'Art Nouveau és un estil d'art internacional, cada país té una designació diferent per a l'Art Nouveau. Aquesta designació és diferent a cada país, però les característiques bàsiques de l'Art Nouveau són mateixes perquè influenciaven entre elles.

La diversitat, l'ús de la imaginació i el treball amb materials i colors són típics per al modernisme català (Hardy, 1997: 35). El punt bàsic és la transformació de la societat a través de la cultura, que hauria de ser europea i moderna (Utrera, 2013: 57). Catalunya a finals del segle XIX va tenir els canvis en la societat i la industrialització. El 1898, Espanya va perdre la guerra hispanoamericana, i va perdre el seu territori a Cuba. La guerra perduda va ser una

3En català:„El modernisme implica un rebuig radical del romanticisme, va anar un moviment molt complex i contradictori en cert sentit. “

10 crisi industrial i social pels rics catalans, perquè gràcies a aquesta guerra perduda van perdre les inversions a Cuba i van haver de reorganitzar-se en un altre mercat (Žofka, 2010: 18). Catalunya en aquella època estava culturalment darrere d'Europa. L'objectiu del modernisme és, per tant, portar la cultura catalana al mateix nivell que és a Europa (Sánchez, 2002: 175). El modernisme català volia crear l'art nacional i lliure. Van començar a aparèixer les revistes nacionalistes que van promoure l'individualisme. El 1886, l'alcalde de França, Francesco Rius i Taulet, es va decidir a organitzar una exposició mundial a . Aquesta decisió va ser molt important per Catalunya. L'exposició mundial va tenir lloc el 1888 i aquesta va ser un gran impuls per a la modernització de la ciutat, i molta gent sovint indica aquesta data com la del començament del modernisme català. El modernisme es va desenvolupar a la península Ibèrica, principalment a Catalunya, ja que aquí hi havia la concentració més gran d'estrats socials superiors interessats en les tendències europees. Les ciutats van començar a desenvolupar-se, la gent va rompre les muralles medievals a Barcelona o, per exemple, a Girona. El modernisme català podem dividir en dues etapes. La primera etapa va ser de 1892 a 1900.

Durant aquest període es van celebrar les festes del modernisme (Festes Modernistes) i van començar a originar-se les revistes com L'Avenç, Quatre Gats o Pèl & Ploma. Hi va haver cinc esdeveniments culturals a les Festes Modernistes que van tenir lloc entre 1892 i 1899. Aquests esdeveniments culturals van ser organitzats pel pintor i escriptor Santiago Rusiñol i Prats a casa seva de Cau Ferrat, a la petita localitat de Sitges, prop del mar Mediterrani, al nord-est d'Espanya. Aquests esdeveniments culturals, organitzats només per als artistes (Sánchez, 2002: 175), eren en aquell moment les manifestacions més grans del modernisme. Una sèrie d'artistes i personalitats de Catalunya i Espanya van visitar aquests esdeveniments. Molts artistes van delimitar la generació anterior i els Jocs Florals i van emfatitzar l'estètica modernista. La segona etapa va ser de 1900 a 1911. El modernisme català es caracteritza per dos corrents. El primer corrent és el regeneracionisme i l'estètica. Els regeneracionistes van intentar emfatitzar els individus i lluitar contra el conservadorisme, la monarquia i l'establiment del Borbó al tron. Els artistes que estaven subjecte a aquest corrent eren anarquistes o republicans (Utrera, 2013: 58). Els estetistes eren els artistes que intentaven despertar la percepció de la societat a través de l'art que la burgesia havia defensat. Ells són majoritàriament simbolistes o decadents. Els artistes es van trobar a la famosa cafeteria de Barcelona, al cabaret i a la cerveseria Quatre Gats. Aquesta cafeteria era el centre del modernisme català, perquè els artistes es van trobar aquí. El fundador d'aquesta cafeteria

11 va ser Pere Romeu però també el mecenes Ramon Casas i Carbó i el banquer Manuel Girona. Més tard en aquest lloc, per exemple, es van organitzar les exposicions de les obres artístiques o de les actuacions musicals.4

2.3 L'Arquitectura del modernisme

El modernisme, a part de l'art aplicat, es va reflectir més en el que era l'arquitectura. El modernisme és l'estil arquitectònic més marcat a Catalunya. La decoració, els colors, les línies i les corbes és reflecteixen a l'arquitectura d'aquest estil. La personalitat més marcada i un dels millors arquitectes de la història va ser Antoni Gaudí. El seu treball més important és la Sagrada Família, que va ser creada al principi de l'estil neogòtic i que fins a dia d'avui encara es construeix (Sánchez, 2002: 191). A destacar també d'altres obres del mateix artista, com serien: el Parc Güell, la Casa Milà i molts d'altres. Les seves obres són encara un fenomen avui en dia i els seus edificis estan plens de colors, i d'una enorme la imaginació en quan a l'originalitat. El seu treball no és només de l'arquitectura, les seves obres són un sistema dels collages, fragments de la pedra, ceràmica, porcellana. L'escultura, la pintura i les plantes i totes les seves fantasies (Fahr-Beckerová, 2007: 206). Un altre arquitecte significatiu va ser , Lluís Domènech i Montaner, Josep Maria Jujol i Gibert o Josep Domènech i Estapà. El primer va crear, per exemple, la Casa Garí o la Casa Pich i Pon a Barcelona. El segon va ser l'autor del Teatre Poliorama o Palau Ramon Montaner.

2.4 L'escultura del modernisme

L'escultura catalana la podem dividir en una relacionada a l'art independent i l'altre faria referència a l'arquitectura. Això és així, ja que moltes obres escultòriques importants completen justament els edificis en el modernisme. Les obres dels escultors es caracteritzen en que cada estàtua insinua un contingut espiritual sobre l'esfera de la realitat (Sánchez, 2002: 195). Aquesta escultura combina el realisme i el simbolisme. Entre els escultors excel·lents figuren, per exemple, Josep Llimona i Bruguera o Miquel Blay i Fàbrega i molts altres. Josep Llimona va crear les estàtues que van exposar als espais públics, per exemple, al . Entre la seva obra mestra pertany, per exemple, el Monument al Doctor Robert. En la seva obra trobem la inspiració de l'escultor francès Auguste Rodin, que

4RODÉS, Josep M. Els 4 Gats, Barcelona [online]. 7.10.2016 [cit. 2018-06-08]. Dostupné z: https://josepmrodes.cat/els-4-gats/

12 va crear les estatues realistes i va jugar amb la llum i l'ombra sobre les seves estàtues. Entre les obres importants de Miquel Blay pertanyen, per exemple, Pensativa o Els primers freds.

3 La pintura i el cartellisme durant el modernisme

La pintura a Catalunya va descobrir el modernisme, especialment entre els anys 1890 i 1910. París era un gran exemple d'inspiració pels pintors catalans. Molts d'aquests pintors catalans van anar en aquesta ciutat francesa per estudiar i inspirar-se en la seva pintura (Sánchez, 2002: 198). La majoria dels pintors provenien de famílies més riques, ja que la gent més pobre no tenia diners per estudiar pintura. Les pintures dels temps del modernisme és caracteritzaven per molts trets diferenciables. Un d'ells és la decoració, especialment les línies dels quadres són ondulades, quadrades o tortes (Sagner, 2007: 92). En els quadres eren importants els colors, la seva composició, l'ornament, l'asimetria, la simetria, la línia, la figura, la forma i la influència considerable que tenia el japonisme. Els temes dels quadres eren diferents. Sovint aquests volien visualitzar els aspectes obacs de la vida com són, per exemple, l'angoixa, l'alineació o la tristesa. Però també van aparèixer les escenes de rondalles o els temes de les dones. Aquestes, en aquell temps, caminaven cobertes durant tot el dia i només es podien rebelar sobre la tela. Els temes populars van ser especialment els temes naturals com el lotus, els cignes, els paons o les assutzenes. Pel modernisme era important, ja que gràcies al desenvolupament de la tecnologia de la premsa i la propaganda, es podien visualitzar per exemple amb un cartell. La creació modernista es crea directament per captar l'atenció del públic i avisar d'una exposició, un espectacle teatral o un producte. Una important inspiració dels primers pòsters eren els cartells del pintor francès Toulouse- Lautrec (Sagner, 2007: 108). Entre els pintors de cartells significatius a Catalunya existien l'Alexandre de Riquer o Ramon Casas i Carbó, que també va ser al mateix temps un caricaturista excel·lent perquè el modernisme també l'ajudar amb el desenvolupament de les caricatures.

Durant el modernisme també es van pintar els esdeveniments històrics, els retrats de les personalitats o els quadres del paisatge. Entre els pintors més importants pertany el caricaturista i el pintor Ramon Casas i Carbó o Isidre Nonell, Joan Llimona i Bruguera, Ricard Opisso i Sala, Santiago Rusiñol i Prats, Modest Urgell i Inglada, Alexandre de Riquer o Joaquim Mir i Trinxet i molts altres. Santiago Rusiñol va ser un pintor que va ser una personalitat important del modernisme perquè ell i Ramon Casas van celebrar junts les Festes 13 modernistes a Sitges. Les seves obres estan plenes del simbolisme5. Santiago Rusiñol sovint va pintar espais públics com poden ser ara uns carrers o uns jardins. Entre les seves pintures conegudes pertanyen El pati blau o Tarda de pluja. Una altra personalitat interessant va ser Joan Llimona i Bruguera. Aquest pintor originalment va estudiar arquitectura, però no ho va acabar, després de tornar a la seva pàtria, va esdevenir un pintor i es va recolzar fortament cap a la religió. La seva obra més coneguda és l'obra Tornant del tros. Aquesta imatge amb un tema rural és estranya, perquè sota de la imatge original hi ha una altra pintura, La mort sobtada, amb la qual Joan Llimona no volia fallar al públic, i per això a l'obra original va dibuixar-ne el quadre nou.6 Isidre Nonell i Monturiol va ser un pintor català, conegut per les seves pintures figuratives i les pintures de gitanes. Ricard Opisso i Sala va ser el crític i el caricaturista conegut. Durant la seva vida va col·laborar amb revistes: Quatre Gats, Joventut, Pèl & Ploma, Cu-Cut, L'Esquella de la Torratxa, etc. Un altre pintor en modernisme va ser Modest Urgell i Inglada, el pintor internacionalment més reconegut. El tema principal de les seves pintures és el paisatge, el paisatge rural. Joaquim Mir i Trinxet van ser un pintor que va tenir un malmon „l'espanyol Vincent Van Gogh.” Les seves obres són originals i plenes de colors. Entre els quadres significatius pertanyen La catedral dels pobres o Lliris i llot.7

3.1 Ramon Casas i Carbó

Ramon Casas i Carbo és un dels pintors més destacats, patró del modernisme. Va néixer el 4 de gener de 1866, en una família prospera. El jove Casas mostrava poc interès pels estudis de batxillerat i, atesa la seva habilitat per dibuixar, va començar a rebre classes de dibuix a l'estudi de Joan Vicens (Catasús, 2007: 3). A l'edat de 15 anys va anar-se'n a estudiar a París, on va començar a estudiar la pintura a la tela Charles Auguste Émile Durand. Allà va fer-se amic, per exemple, del pintor francès Maurice Lobra. Va tenir una vida molt

5 El simbolisme és la direcció artística que va desenvolupar-se aproximament el 1885. Aquesta direcció vol expressar la idea dels símbols. Els simbolistes tendeixen a la mística, la decoració i es giren contra el realisme i l'impressionisme. 6PEŠEK, Jiří. Modernisme – malířství [přednáška]. Brno: Filozofická fakulta MU. Informační systém 2.5.2017. In: is.muni.cz [online]. [vid. 15. 4. 2018]. Záznam dostupný z: https://is.muni.cz/auth/el/1421/jaro2017/KJIB014/um/6._Modernisme_-_malirstvi.pdf

7Joaquim Mir i Trinxet. Enciclopèdia.cat [online]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana [cit. 2018-03- 04].Dostupné z: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0042704.xml

14 bohèmia i va compartir la seva habitació amb Santiago Rusiñol i Prats. A París, es va trobar per primer cop amb les pintures d'Eduard Manet i del pintor espanyol Diego Velázquez, el qual Casas va admirar més tard. Casas va acabar més tard els estudis de l'art de la pintura a Granada i a . Quan va tornar a Barcelona, va anar a Sitges, amb el seu amic Rusiñol. El 1897 va participar en la fundació de la cerveseria amb Pere Romeu i Rusiñol. Amb Pere Romeu comparteix l'amor pels cotxes, les bicicletes i els esports. Els Quatre Gats és el centre dels artistes del modernisme. El 1898 va fundar la revista Quatre Gats, que després va ser substituïda la revista Pèl & Ploma. De 1899 a 1903, ell i Miquel Utrillo exercien junts com els redactors en cap de la revista Pèl & Ploma (Catasús, 2007: 5).Casas allà va pintar els retrats de les personalitats prominents de la política, l'art o la vida pública.

Durant la seva vida, Ramón va esdevenir en un pintor molt important, que no podia faltar a les diferents exposicions d'Europa. Va tenir un taller al número 94 de l'edifici del Passeig de Gràcia. Al voltant de 1897, va començar a pintar principalment els cartells que eren populars en aquella època. El cartell és una combinació de lart i la propaganda. Al principi Casas va dibuixar els cartells per a Quatre Gats i més tard, com ara, per a la indústria d'automobilística, perquè els cotxes eren el seu hobby, però també va dibuixar els pòsters per a les competicions diverses i organitzacions. Ramon Casas amb Alexandre de Riquer van ser considerats els pioners de la producció dels cartells a Catalunya. Els seus cartells van ser inspirats per Henri de Toulouse-Lautrec. El 1900 va tornar a París, on va passar alguns anys fins a 1905, quan va tornar a Madrid. Durant la seva vida guanyaria moltes medalles i molts premis per les seves pintures. La seva primera medalla la va guanyar el 1904 a l'Exposició Nacional de Belles Arts. A Madrid va esperar-lo el seu contracte més important. Va ser el contracte de dibuixar el rei espanyol. El 1906 es va acomplir el seu somni i es va casar amb la seva musa i amb una dona que li va estar de peu com el model – Julia Peraire (Catasús, 2007: 6). L'amor de Ramon Casas pels cotxes el va portar a l'amistat amb Charles Deering. Gràcies a ell, el seu treball va anar als Estats Units d'Amèrica. Casas va ser un pintor significatiu i un retratista de la burgesia catalana. La seva amistat amb Rusiñol, amb qui va exposar el seu treball, va ser molt important per a ell. El 1931 la morta inesperada del seu amic Santiago Rusiñol el va esgarrifar molt. Casas va morir un any després, exactament el 29 de febrer de 1932, a la seva casa a Barcelona. Entre les seves obres més significatives pertanyen Cursa de braus, Montmartre, Plein Air, els retrats de personalitats conegudes, els cartells i moltes altres pintures.

15

3.2 Alexandre de Riquer

Alexandre de Riquer va ser una persona molt versàtil. Es va dedicara la poesia, la pintura, la il·lustració, el disseny dels cartells, a la decoració i també va sergravador i col·leccionista. Alexandre de Riquer va néixer el 1856 en un petit poble anomenat Calaf. Va passar la seva infància en una granja prop d'aquest municipi i va començar a visitar una escola jesuïta a Manresa. Més tard, va estudiar a Béziers (França), on va aprendre l'idioma francès i va començar a expressar el seu interès per l'art. De l'any 1873 a l'any 1874 va estudiar a Toulouse, on va pintar els seus primers retrats. Els seus altres estudis van continuar a l'escola artística a La Llotja, on el van ensenyar les personatges com: Claudi Lorenzale i Antoni Cabo, a qui Riquer va admirar molt. La seva amistat amb l'il·lustrador Apel·les Mestres i Oñós el va portar apublicar el 1878 la seva primera tela i un any més tard va publicar a la revista espanyola L'Acadèmia. Riquer va acabar la seva educació de la pintura a Roma. Després d'estudiar va viatjar a Europa i va visitar París o Londres per exemple. Després va tornar a Barcelona, on es va dedicar a la pintura de les il·lustracions a les revistes i als llibres.

El 1885 es va casar amb Dolors Palau González de Quijano, amb qui va tenir fills més tard. Durant la seva vida, es va dedicar a dissenyar interiors, així com a dissenyar mobles i els accessoris per a la joieria Masriera.8 El 1890 va exposar les seves teles a un centre comercial de Barcelona. Es tractaven de pintures de la natura, dels animals o de les aus. Riquer també va ser un decorador i va col·laborar amb Lluís Domènech i Montaner, i més tard amb Antoni Gaudí. El seu talent per l'art va ser enorme, va guanyar, per exemple, una medalla d'or per al seu disseny del mobiliari en una exposició a Chicago. El 1898 els seus suggeriments de les pintures van ser publicats a la revista La Ilustración artística.9 L'Exposició Mundial de París el 1900 li va donar un èxit enorme. Un esdeveniment important a la seva vida és la seva estada a Anglaterra, on va conèixer el moviment estètic, el

8Alexandre de Riquer i Inglada. Enciclopèdia.cat [online]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana [cit. 2018-06- 01]. Dostupné z: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0055825.xml 9GIL I FARRÉ, Núria y Clara BELTRÁN CATALÁN. LA MUJER TRANSPARENTE: UNA APROXIMACIÓN A LA EVOLUCIÓN DE LA IMAGEN FEMENINA EN LA VIDRIERA MODERNISTA EN CATALUÑA* [online]. 2015 [cit. 2018-05-21]. Dostupné z: http://www.artnouveau.eu/admin_ponencies/functions/upload/uploads/Beltran_Gil_Paper.pdf

16 prerafaelitisme i el japonisme. Alexandre de Riquer, destacava especialment amb els seus cartells. Els seus pòsters decoratius i simbòlics van ser reconeguts internacionalment. És Riquer qui es va encarregar de pintar el cartell de la tercera exposició d'art a Barcelona el 1896. En els seus pòsters hi podem veure la influència del simbolisme belga, més precisament d'Henri Privat-Livemont i Edmond Meunier.

A finals del segle XIX, va instal·lar el seu taller a Barcelona, on va dissenyar coses d’ interior, especialment mobles. Durant els anys següents, també es va dedicar l'escriptura. Riquer va passar la major part de la seva vida a Catalunya i es va dedicar a pintar les il·lustracions, els gràfics, la pintura decorativa, la pintura dels cartells, el disseny del mobiliari, l'escriptura, les col·leccions d'art i la poesia. Alexandre de Riquer va ser una personalitat destacada per al modernisme a Catalunya perquè va treballar en diversos rams artístics. El 1900 va esdevenir el primer director artístic i crític de la revista modernista Joventut. Riquer també va dissenyar la decoració d'aquesta revista (TRENC BALLESTER, 1988: 37). L'any següent,es va tornar a casar per segona vegada. Aquesta vegada la seva dona va ser l'escriptora francesa Marguerite Laborde. El 1917 Riquer va optar per traslladar- se a Mallorca. Abans del seu viatge a Mallorca, va decidir passar la resta de la seva vida, en vendre o en donar la seva col·lecció d'obres d'art i llibres. Durant la seva vida a Mallorca, es va dedicar a la pintura. Va morir el 1920.

3.3 Les revistes catalanes

Les revistes modernistes van ser una part important dels pintors. Els pintors sovint contribuïen a les seves il·lustracions, o en fundar revistes i que ells mateixos dirigien. Entre les revistes periodístiques catalanes del temps del modernisme destacaven: els Quatre gats, Pèl & Ploma o Forma i molts altres. Aquestes revistes van jugar un paper important en la difusió de les idees modernistes a Catalunya (Utrera, 2014: 75). Quatre gats, que va inspirar- se amb les revistes de França, va ser una revista setmanal artística i literària que es va publicar del febrer al maig del 1899. Només s'en van publicar 15 números. Pèl & Ploma també va ser una revista literària i artística que es va publicava cada setmana, més tard cada mes del 1899 al 1903. Aquesta revista, com Quatre gats, va col·laborar amb artistes importants durant el modernisme català. La revista Forma va enllaçar amb Quatre gats i Pèl & Ploma i va publicar irregularment des del 1904 fins al 1908 en català, francès i espanyol. Aquesta revista, però a causa de la falta d'interès dels lectors, vadesaparèixer.

17

4 L'Art Nouveau a Bohèmia

Secese a Bohèmia va ser un estil artístic als segles XIX i XX. El nom txec de secese deriva de la paraula llatina – secessio, que significa la secessió. Secese a Bohèmia va començar a formar-se des de mitjans del segle XIX gràcies als artistes que creen les seves obres d'art fora del corrent principal. Un dels autors que va crear el seu treball de manera diferent, era Hanuš Schwaiger, que més tard va esdevenir un professor a l'Acadèmia de Belles Arts de Praga (Wittlich 1982: 21). Les ciutats de Viena o Munic van tenir indiscutiblement una gran influència per a secese txeca. Munic va influenciar molt els pintors txecs que van estudiar pintura allà com ara Mikoláš Aleš o Antonín Hudeček. Viena va tornar a ser un model principalment per als arquitectes. L'Art Nouveau a Bohèmia va ser molt benvinguda, perquè es va desenvolupar en un moment en què Bohèmia va estar al cim d'un renaixement nacional que va donar forma a la cultura nacional. Aquest període va demanar directament l'art que expressarà la identitat nacional. Els artistes joves van voler avisar de les restriccions a la llibertat dels artistes coneguts de l'època, per exemple Josef Mánes, i a sota del provincialisme van reaccionar a tots els atacs als artistes que van declarar el patriotisme.

A Bohèmia, els artistes joves van començar a fundar les societats. Una associació important va ser l'associació Spolek výtvarných umělců Mánes, fundada l'any 1887. Aquesta associació va expressar les seves opinions sobre la llibertat de l'artista a la revista Volné směry i més tard, des de 1898, va avisar de les exposicions a la direcció que van seguir els artistes txecs. Un esdeveniment important per a secese txeca és la primera exposició de l'any 1898 al Saló de Topič, organitzada per l'associació Spolek výtvarných umělců Mánes. En aquesta exposició, l'escultor, el president de l'associació Mánes, Stanislav Suchard, va fer un discurs, que va marcar aquell art com a modern (Wittlich, 1982: 7). Secese va esdevenir modern i va lluitar contra la pràctica d'exposició de l'època i els productes industrials fabricats a les fàbriques que va exigir la revolució industrial. L'interès gran va rebre l'art gràfiques decorades que va començar a connectar-se amb l'arquitectura i va començar a aparèixer als edificis.

El signe de secese és la decoració, les línies, la imatge de les dones, els elements florals, els elements animals, la llibertat d'artista i especialment en secese txeca, és un

18 simbolisme dels ocells (generalment un cigne o un paó) que se centra en problemes psíquics entre el coneixement i l'inconscient (Wittlich, 1982: 187). Aquella dona va ser representada com un símbol de la bellesa. Com diu l'autor en el seu llibre: "La dona va ser percebuda com una metàfora gran de la vida resumida totes les seves pàgines, i expressada la seva profunditat misteriosa, inesgotablement infinita i polimorfa" (Wittlich, 1987: 195). En aquell moment, per primera vegada es van començar a crear els cartells, perquè la promoció va propagar-se i la tecnologia impressora van desenvolupar-se. Secese va mostrar-se molt a l'arquitectura, la pintura, la música, l'escultura o l'art aplicat.

4.1 L'arquitectura

L'arquitectura a l'estil del modernisme apareixia principalment a les ciutats grans com Praga o Brno. Praga, aleshores, va demolir una part de la fortificació medieval i es va començar a canviar a la metròpoli, l'arquitectura del modernisme principal va crear l'exterior municipal després de 1900 (Wittlich, 1982: 230). A finals del segle XIX, la societat delejava per un estil decoratiu modern. Un periòdic significatiu a Bohèmia va ser el periòdic de la societat Mánes, que va anomenar Volné směry, distribuït des de 1896 (Wittlich, 2017: 19), que va informar Bohèmia sobre les novetats i els esdeveniments a Europa. L'arquitectura va ser influenciada per Viena. Viena era un centre cultural, proper i molts arquitectes estudiaven allí. Una altra ciutat que va influenciar els edificis a Bohèmia, va ser París. Això és particularment evident en alguns dels edificis de l'arquitecte Osvald Polívka, com ara les cases al carrer Vodičkova de Praga o la Casa Municipal, en la qual va treballar juntament amb Antonín Balšánek. Polívka va crear els edificis amb una façana de color i rica en elements florals.

Entre altres edificis significatius d'aquest estil pertanyen, per exemple, l'estació central de Praga (antigament l'estació de tren de Wilson) o Obecní dům. Josef Fanta va començar a reconstruir l'estació central de Praga L'estació central de Praga la va començar a reconstruir Josef Fanta, a l'interior de l'estació trobem una sala d'entrada, que és un exemple assolit d'estil modernisme a Bohèmia (Wittlich, 2017: 27). La Casa Municipal és un edifici on van treballar els artistes nombrosos modernistes, com l'escultor Ladislav Šaloun, el pintor Alfons Mucha i molts altres. Els elements generals de l'arquitectura del modernisme són els elements florals, els ornaments històrics, la decoració estucada, el vitrall de color i de vidre, l'ampliació de l'àrea de vidre a l'exterior com a l'interior i la combinació els materials com el

19 vidre, el metall, la ceràmica, etc. A dia d’avui encara hi ha molts edificis dissenyats per Dušan Jurkovič que l’interès del públic provoquen. El seu edifici més famós és la Vila de Jurkovič a Brno on ell treballava amb la geometria dels edificistan a l'interior com a l'exterior. També aquí va treballar amb els colors, els ornaments i els elements folklòrics (Wittlich, 1982: 273).

4.2 L'escultura

L'escultura a Bohèmia van dominar primer les dues personalitats, Josef Václav Myslbek i František Bílek. František Bílek era originalment pintor, però gràcies als professors de l'Acadèmia de Praga va començar a estudiar l'escultura plàstica per l'escultor Josef Maudra (Wittlich, 1982: 27). El seu estil escultòric es va presentar a l'Exposició de Jubileu a Praga el 1891. Entre les seves estàtues significatives inclou, per exemple, l'estàtua del Gòlgota. L'escultura a l'estil de l'Art Nouveau a Bohèmia va desenvolupar-se molt després de L'Exposició Universal de París del 1900. Allí va triomfar un conjunt dels gerros decoratius que van ser adornats amb una decoració vegetal i creats per taller d'escultura decorativa sota la direcció de Celda Klouček. Des d'allà aquest element decoratiu es va difondre i va començar a aparèixer en molts edificis, com la façana del Banc de Crèdit de Praga (Wittlich, 2017: 24). L'obra més famosa de Celda Klouček és l'estàtua antiga de Mercuri. Altres escultors famosos són Ladislav Šaloun, que va crear el Monument del mestre Jan Hus a la plaça Staroměstké náměstí o Stanislav Sucharda, que va crear el monument de František Palacký a Praga o Bohumil Kafka i la seva estàtua eqüestre de Jan Žižka a Vítkov.

4.3 La pintura

L'Art Nouveau de Bohèmia va obrir un espai per a la individualitat i gràcies aquest art es van formar les pintures més originals. Els pintors de Bohèmia van estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Praga. L'acadèmia, que abans va ser la institució privada de Společnost vlastneneckých přátel umění, es va reformar el 1880 i va esdevenir estatal. Però molts estudiants van anar a estudiar a Munic o París.

Com s’escriu en el llibre de Petr Wittlich: „A Munic és va fundar l'Associació de Škréta, que va reuniaa pintors txecs. Aquesta primera associació dels pintors del modernisme va ser nomenada després del primer famós pintor nacional “Apelles txec” de Karel Škréta, que al segle XVII va crear els fonaments de la cultura pictòrica” (Wittlich, 2012: 19). 20

En aquest període els pintors fundaven les societats, les associacions van ser habitualment estudiantils, i hi va haver molts pintors importants d'aquesta època. Les societats es van fundar arreu d'Europa i van reunir els pintors de nacionalitat eslava. Va ser conegut, per exemple, Spolek výtvarných umělců Mánes, on va exercir com ara Jan Preisler o Jednota mladých umělců. Les societats lluitaven entre elles, principalment per les opinions referents a l’art. Per exemple, Spolek výtvarných umělců Mánes va ser criticada per dir que no volien cap revolució en l'art i a la revista Volné směry reproduïa el treball dels seus professors (Wittlich, 2012: 73).

Una personalitat significativa de l'associació de Škréta va ser Luděk Marold. Va ser un pintor que, com la majoria d'ells, va anar a Munic o París a estudiar pintura. El seu treball Vaječný trh va atreure l'atenció, va captivar el públic amb el seu sentit del treball amb els efectes de llum. Marold va aprofitar-se de la fotografia per a les seves pintures. Al principi va fotografiar l'objecte donat i després el va dibuixar. Aleshores les seves il·lustracions eren molt modernes. Una altra personalitat significativa va ser Alfons Mucha. Ell va ser un pintor excepcional i famós per la seva pintura de cartells. Les seves maniquins, que eren les seves models, al principi les fotografiava i després les pintava. Un punt important per a la pintura va ser una exposició d'obres d'Alfons Mucha al saló de Topič a Praga l'any 1897. Aquesta exposició va atreure una gran atenció del públic. Des de 1894, Alfons Mucha, quan va pintar el seu primer pòster per a Sarah Bernhardt, va crear una sèrie de cartells que van anotar en la història d'aquest estil del modernisme (Wittlich, 1982: 100). Un altre gran punt per al desenvolupament dels cartells és l'exposició de l'arquitectura i l'enginyeria a Praga.

Alfons Mucha i Luděk Marold, amb les seves obres, s'igualaven a l'estranger i van aconseguir de captar l'atenció del públic a París, Munic i a tot el món. Un cartell típic va contenir una dona, els elements ornamentals o vegetals. El seu objectiu era assumir, era un tipus nou de la publicitat i la propaganda.No eren només Mucha o Marold els principals creadors de cartells, sinó també, per exemple, Vladimír Županský o Karel Vítězslav Mašek, que va ser professor dels dibuixos ornamentals a l'escola de formació professional. Entre els seus cartells coneguts pertany el cartell de l'exposició de l'arquitectura i l'enginyeria des de 1898. Karel Vítězslav Mašek era un pintor, que va capturar el públic de les seves pintures figuratives i misterioses. En els seus quadres veiem el simbolisme. La seva pintura Alegorické panneau és la seva obra, per la qual Karel Vítězslav Mašek va guanyar el premis. Malauradament, el 1897, Mašek no va tenir èxit a l'Exposició de Topič, on van exposar també Alfons Mucha i altres pintors. Va ser molt criticat i el públic no va comprendre els

21 seus quadres. Després d'aquesta exposició sense èxit, va començar a no exposar les seves obres i es va fer professor. Un interessant pintor per als seus elements folklòrics i el japonisme en les seves pintures va ser Joža Uprka. Entre les seves pintures importants pertany la pintura Úvodnice z Velké. Aquesta obra és plena de colors i representa la desfilada festiva de dones als vestits tradicionals.

Una personalitat important va ser també Vojtěch Hynais. Vojtěch Hynais, que encara és conegut com el pintor del teló al Teatre Nacional a Praga, va ser considerat pels artistes txecs com un important impresionista. Hynais es basava en el treball de l'ombra i de la llum. A més, el teló el principi no va tenir les reaccions positives, més tard va pintar, per exemple, la imatge Zima. Aquesta imatge és interessant perquè Hynais va estudiar la gelada a la cara de la seva model (Wittlich, 2012: 37). Un altre pintor important d'aquest període va ser Karel Hlaváček i les seves imatges fosques, decadents i gairebé psicològiques en les quals Hlaváček va veure un ornamentalisme dràstic (Witllich, 1982: 117). En general, podem dividir els pintors a Bohèmia durant el període Art Nouveau en tres generacions segons la seva inspiració. Un punt important per a la pintura a Bohèmia va ser l'exposició mundial a París el 1900, de la qual va fluir principalment la inspiració dels pintors francesos. Els pintors a Bohèmia van guanyar la inspiració, habitualment de l'estranger. Per exemple, la tercera generació dels pintors d'Art Nouveau va captar l'atenció de l'exposició del pintor noruec Munch, que va cridar l'atenció especialment dels pintors Emil Filla i Bohumil Kubišta. (Wittlich, 2012: 123).

22

5 La vida i l'obra d'Alfons Mucha

Alfons Mucha va néixer el 24 de juliol de 1860 a Ivančice. El seu pare, Ondřej Mucha, era secretari judicial, i com que les generacions prèvies havien cultivat vi, ell també era viticultor. La seva mare, Amálie Muchová, era molta devota i li agradava l'art. Està evident, que Mucha va heretar el talent artístic de la seva mare. El sentit de Mucha per a la pintura ja va aparèixer a la infància de Mucha. Ell pintava les imatges abans que va començar a caminar. La seva mare lligava un llapis a la seva roba, i ell podia pintar constantment. També la seva àvia Malá donava suport al seu talent, perquè li donava llibres amb els quadres coneguts. La música era el següent hobby de Mucha. En aquest moment, els nens havien d'aprendre a tocar el violí i també hi havien d'anar al cor on aprenien a cantar. Així Mucha aprenia a tocar-lo i també cantava al cor infantil. A més de l'art Mucha també anava a l'escola local a Ivančice. En aquest temps, Ivančice no era un poble modern, però era una vila molt antic. La gent il·luminava les espelmes, a Ivančice tampoc no hi havia el ferrocarril, per tant qualsevol que volia anar a Brno, havia d'anar caminant o havia de muntar a cavall.

Quan Mucha tenia 11 anys, va acabar l'escola general i va decidir estudiar a l'institut de Brno. Malauradament el sou del seu pare no va bastar pels seus estudis, perquè el seu pare contribuïa als estudis dels seus nens, i per tant Mucha havien de guanyar-se els diners pels seus estudis amb el cant. Brno en comparació amb Ivančice era una ciutat moderna plena de desenvolupament i de prosperitat. Mucha tenia la sensació que es trobava en un món diferent, al món de la tecnologia i dels invents. Ell es va trobar amb Leoš Janáček a Brno on Janáček exercia en el monestir. Com que en el cor del monestir no hi va tenir cap càrrec, Mucha es va decidir aspirar-lo al temple a Petrov. El senyor Nesvatba hi va contractar i durant tot l'any ell era al temple on podia cantar a totes les festes eclesiàstiques.

Mucha es quedava amb la família Nesvatbovi, però a la fi del seu temple, on cantava, s'apropava lentament. La seva veu bonica va canviar durant la infància, i Mucha no tenia la veu tan bonica de quan era petit. Tenia la veu d'un home jove la qual no era capaç de cantar

23 els tons alts i suaus. Així, Mucha va haver d'acomiadar-se del cant. Després d'un any de cant, Mucha va començar a estudiar a l'institut l'1 d'octubre de 1872.

Mucha no va ser un bon estudiant i va tenir moltes hores no excusades. Solament ell va sobresortir en pintura. Com Jiří Mucha va indica al seu llibre: „Mucha només va pintar els gargots i a les altres assignatures no va trobar hobby“ (Mucha, 1994: 25). Al final els professors van despatxar Mucha de l'institut. Ell no va voler tornar al poble natal Ivančice i per tant va decidir de fer un viatge amb el seu company a Ústí nad Orlicí on Mucha va començar a treballar de pintor i també estava decidit en què havia de ser-ho. Malauradament, quan va visitar la seva família, es va assabentar que el seu pare havia treballat com a mecanògraf al Tribunal de Districte. El seu pare no va entendre mai l'amor de Mucha per a la pintura i va dir que la pintura com l'artesania, estaven a la vora de la deshonestedat (Mucha, 1994: 9).

Mucha com funcionari era molt incapaç, perquè va creure tothom i no passava bé la correspondència. Durant la seva estada al poble natal va començar a pintar les decoracions per al teatre local i gràcies a l'ajuda del seu professor de la pintura, el senyor Zelený, es va decidir matricular a l'Acadèmia a Praga. D'aquesta edat ens van conversar les seves primeres obres. El seu fill Jiří Mucha indica: „La primera obra coneguda, la qual va ser datada exactament, és de 1875 representa a una noia lligada a una estaca i parcialment exposats.”

„První dosud známá přesně datovaná kresba je z roku 1875 a představuje dívku přivázanou ke kůlu. a částečně obnaženou“ (Mucha, 1994: 29).10

El 1878, el seu pare va enviar una carta de demanda per a l'admissió del seu fill a l'acadèmia. Desgraciadament, el 16 de setembre, va arribar la carta amb la inacceptació, ja que el talent de Mucha era molt petit. La carrera de Mucha va continuar cada vegada més. Llavors ell es va adonar l'anunci: „La companyia Kautsky-Brioschi- Burghart, la qual produeix els decorats teatrals, busca el pintor al seu taller.“ De seguida Mucha va respondre aquesta oferta i després a la tardor va començar a treballar a Viena com pintor dels decorats. En aquesta època, Viena estava en auge, al tron era l'emperador František Josef i Viena

10En català:„El primer conegut datat és a partir de 1875 i representa a una noia despullada i lligada a l'estaca.“

24 abundava de la riquesa. La feina de Mucha tenia molts avantatges. Mucha rebia les entrades a la cada funció i també cada nit podia estudiar la pintura.

Durant la seva vida Hans Makart era el seu gran model de la pintura. En aquesta època Makart era el pintor més conegut de Viena, pintava els esdeveniments històrics, però també pintava les dones com les muses i Afrodites, perquè per a aleshores les dones no podien mostrar les seves espatlles descobertes. El 10 de desembre de 1881, el teatre Ringtheater de Viena es va cremar i Mucha, com el més jove dels empleats del teatre, va perdre la feina. Així Mucha va marxar de Viena i es va assentir a Mikulov, on va començar a pintar les ruïnes, però també a la gent local, amb els seus retrats. Després d’aquestes obres va vendre a la llibreria Thiery. De seguida Mucha era molt conegut per a la gent local.

Els contractes van començar a empènyer, i per tant Mucha va haver-se de mudar a un lloc millor. Un dia Mucha es va trobar amb el senyor Berger, el qual era el regent del latifundi del comte Khuen. Gràcies al seu treball per al senyor Berger Mucha es va trobar amb el comte sol i va rebre alguns contractes interessants de la pintura. En aquesta època el teatre Ringtheater de Viena es va anant recuperant i va oferir contractes de pintura a Mucha, però el comte Khuen es va adonar del talent de Mucha i va decidir esdevenir-lo mecenes. Per això va enviar Mucha al seu germà Egon, el qual va posseir el castell Gandegg a Tirol. Un dia Alfons Mucha i el comte Egon passejaven i es van trobar amb el professor d'acadèmic Kray. Mucha li va mostrar les seves obres.

„Kray si je prohlížel , pokyvoval hlavou. , Co tady děláte?’ ptal se mne. , Nu, maluji,’ povídám. Kray se obrátil na hraběte: , To nic pro tohoto mladého muže není. Malovat podle přírody nemá smysl. Měl by přijít na akademii v Mnichově.’ - , Tak tedy,’ povídá hrabě, , po prázdninách pojedeš do Mnichova“ (1994, s. 46).11

Alfons Mucha va començar a estudiar al curs penúltim a Munic. Els seus professors eren Ludwig von Loftz i Johann Gaspar Herterich. Tots dos no eren bons pintors, però com que eren normals, tots dos eren professors excel·lents. Aleshores Munic era el centre cultural i artístic, el qual sobresortia sobre l'esfera d'Europa Central (Mucha, 1994: 47). Encara que

11En català:„Kray els mira, assentint amb el cap. ,Què fas aquí? ' em va preguntar. , Nu, estic pintant,' dic. Kray es va girar cap al comte: ,No és res per aquest jove. La pintura per naturalesa no té cap sentit. Hauria d'anar a l'Acadèmia de Munic.' - ,Llavors, ' diu el comte, , després de les vacances, vés a Munic."

25

Munic era el centre artístic, el seu desenvolupament artístic era molt lent. Els pintors intentaven copiar els models majors i creaven moltes imitacions. Gràcies als estudis a Munic, Mucha va conèixer a futurs pintors eslaus. Es va assabentar de l'associació de Škréta i immediatament es va fer soci d'aquesta associació i més tard va ser-ne el president. Després dels estudis va participar en la competició de pintura, la qual l'organitzaven els esclaus viscuts a la Dakota del Nord a Amèrica. Mucha va guanyar-la i va enviar-hi un parell d'imatges de l'oceà, on tothom estava satisfet amb les seves obres. Després d'acabar els estudis Mucha va tornar a Bohèmia, on s'ocupava de les pintures murals. Hans Makart va influenciar Mucha. El comte Khuen va enviar Mucha a París, perquè pogués estudiar més pintura. París era el centre colonial important al voltant de 1887. Alfons Mucha va començar a estudiar a l'Acadèmia Julien a París amb el seu amic Karel Václav Mašek. L'Acadèmia Julien no diferia de l'Acadèmia de Munic. Mucha aquí va fundar l'associació artística, la qual es va dir Lada. Mucha no era bon estudiant, per tant el comte Khuen li va deixar de donar suport. Mucha va haver d'acabar els estudis i va començar a mantenir-se sol. Això no era fàcil. Mucha patia gana i pintava per fer pocs diners. Amb el temps Mucha va trobar allotjament a casa de la vídua Madame Chartlotte, la qual donava suport als artistes. A la seva casa es reunien els artistes de tot el món, perquè la seva casa es va trobava davant de l'Acadèmia Colarossi. Mucha va rebre contractes per il·lustracions gràcies als amics de Madame Charlotte. Aquí ell va conèixer Gauguin. Entre les obres importants pertany l'obra La muntanya d'Olivet i molts altres (Mráz, 1988: 202). Eren grans amics, però Alfons Mucha el va considerar com un pensador, no un pintor. Mucha li agradaven els elements tècnics de Gauguin. Com Jiří Mucha va escriure:

„Věřil v kompozici, symbolický význam barev a pevnou linii. Kostelní okno se svými silně ohraničenými jednobarevnými plochami, skládajícími plošný obraz, pro něj představovalo dokonalý příklad zjednodušené formy, dekorativnosti a srozumitelnosti“ (Mucha, 1994: 104).12

12En català:„Va creure la composició, el significat simbòlic dels colors i la línia fixa. La finestra de l'església amb les seves superfícies monocromàtiques molt confinades, que consten en una imatge plana, era un exemple perfecte de forma simplificada, decorativa i intel·ligible.“

26

Gradualment va començar a tenir èxit a París i obtenia uns contractes més que interessants per a les revistes o calendaris. Més tard la gent va voler començar a estudiar amb ell, i volien els seus consells. Alfons Mucha no ho sabia rebutjar i llavors aconsellava a tothom. Mucha no tenia un gran taller, i per tant va fundar el seu propi curs a l'Acadèmia Colarossi, pel qual era un gran èxit entre els pintors.

El contacte més important de la seva vida va ser un cartell de Gismonda per Sarah Bernhardt en 1894 (Wittlich, 1982: 100). El cartell va ser pintat de pressa, perquè justament els treballadors de Lemercier no van tenir temps per pintar aquest cartell. Mentre l'impressor Lemercie no li va agradar el cartell de Mucha, Sarah li va agradar l'obra. Això va ser el primer contracte important per Mucha. El seu primer pòster va aconseguir una gran glòria. Al diari va ser escrit, que aquest cartell va causar la sensació (Mucha, 1994: 139).

Mucha va treballar per Sarah Bernhardt durant 6 anys, fins al 1901 i durant diversos anys ell pintava a Amèrica. Per exemple, el seu cartell Princesse Lointaine va obtenir un gran èxit, que va començar a esdevenir la marca registrada i va marcar, per exemple, joies o articles decoratius. Després d'això, Alfons estava molt bé, els contractes anaven en augment. Mucha va rebre el contracte de Champenois perquè il·lustres la Història d'Alemanya i la Història d'Espanya. Un altre contracte interessant del qual Mucha es va enorgullir, va ser un contracte de 134 litografies de Victor Champier. Posteriorment, Mucha va participar en l'exposició de la Bodinière, que va ser un gran èxit. El 1900, Alfons Mucha va participar en l'Exposició Universal de París on va ser encarregat de pintar el Pavelló de Bòsnia i Hercegovina (Fahr-Becker, 2007: 404). L'exposició de París va captar l'atenció tant del públic com dels artistes. La vida privada de Mucha no era tan interessant com la seva vida laboral. Fins als 43 anys era solter i no tenia idea de casar-se. Fins a l'1 de setembre de 1903, la jove Marie Chytilová volia estudiar la pintura a París.

Els seus familiars la van ajudar i ella va començar a conèixer Mucha. Com que l'estudi de la pintura era car per a ella, ella va tornar a Bohèmia, però amb Mucha va mantenir l'amistat amb la seva enamorada. Marie Chytilová era una dona ideal per a ell, era culta i s'interessava per la pintura i l'art. Va provenir de Chrudim, on l'any 1898 va ser la primera exposició de Mucha a Bohèmia. El 10 d'octubre de 1906, Mucha es va casar amb ella a Strahov. Després del casament, Mucha va decidir anar a Amèrica per guanyar més diners. La seva dona el va acompanyar, però després va tornar a Bohèmia i va escriure les cartes amb el seu marit.

27

A Amèrica, Mucha rebia molts treballs, pintava els cartells, per exemple, per a Maud Adams, que va representar un paper de Joana d'Arc a Empire Theater de Nova York. També hi va fundar la Societat Eslava d'Amèrica. Durant l'estada a Amèrica Mucha va rebre un contracte de l'arquitecte Polívka i del projectista Balnášek. Es tractava de la decoració de la Casa Municipal de Praga (Wittlich, 2017: 47). Mucha va acceptar l'oferta i va calcular la suma, perquè no va voler que se li quedessin els diners. Mucha sempre va pintar gratis o per uns preus molts baixos per a la seva nació.Mucha va dir el seu fill: „Chtěl jsem si peníze vydělávat v cizině“ (Mucha, 1994: 369).13

Tan aviat com els altres pintors es van assabentar del contracte per a la Casa Municipal, es van rebel·lar i van començar a murmurar del treball de Mucha (Wittlich, 1982: 257). Finalment la ciutat va decidir, que compartirien els treballs amb la resta d'artistes. Mentrestant Mucha es posava d'acord sobre el treball d'Epopeies eslaves amb Cran, que va començar a recolzar-lo econòmicament (Mitrani, 2008: 40). Es tracta d'un cicle de pintures que Alfons volia dedicar a Praga. El 1910 va tornar a Praga i va començar a treballar a les Epopeies eslaves. Després el seu taller va ser en el castell de Zbiroh, el qual un conegut cirurgià txec Kukula li va llogar. Mucha va prendre el treball en èpica. Ell va marxar a Rússia a causa de les obres, perquè volia crear una imatge russa després de la revocació de la servitud en 1861. Durant aquests anys Mucha va donar els quadres a Praga. El 1918, quan Txecoslovàquia es va originar, va dissenyar el primer bitllet txecoslovac, així com altres bitllets, segells, la condecoració del lleó blanc o uniformes policials. L'any següent va fer una exposició de les primeres 11 pintures de les Epopeies eslaves a Praga, i aquesta exposició va tenir un gran èxit. Però Alfons Mucha no va tenir una sensació bona de l'exposició, sentia que la nació no li entenia. Aquest any, també va enviar aquestes pintures a Amèrica per al Museu de Brooklyn. Com Mucha indica al seu llibre: L'1 de setembre de 1928, les Epopeies eslaves van ser entregades a la ciutat Praga, però després el seu treball no es va acabar i Mucha va reparar quadres fins als últims dies de la seva vida (Mucha, 1994: 422).

L'1 de setembre de 1928, les Epopeies eslaves va ser lliurada oficialment a la ciutat de Praga, però ell no poder acabar aquest treball. Ell va reparar algunes pintures fins als últims dies de la seva vida. El 14 de juliol de 1939, Alfons Mucha va morir de pneumònia després d'interrogatori de la Gestapo. La seva dona Marie va morir més tard el 1959. Durant la seva vida Mucha va tenir dos nens, el seu fill Jiří i la seva filla Jaroslava.

13En català:„Vaig voler guanyar els diners a l'estranger.“ 28

29

6 La influència d'Alfons Mucha en el modernisme català

Alfons Mucha va ser una personalitat artística destacada. Gràcies als seus viatges estrangers i estades fora de Bohèmia, va difondre les seves obres al voltant del món. Mucha va començar a trobar-se amb els artistes estrangers a les acadèmies de pintura on va treballar. Al principi ho va ser a Viena i després a París. Més tard Mucha va ensenyar pintura a l'Acadèmia Colarossi amb el seu curs Cours Mucha, que també va influenciar els altres pintors. Al principi del segle XIX, quan va viatjar a Amèrica, es va trobar amb altres pintors i potser ells eren pintors de Catalunya. La influència de Mucha era enorme. Un gran pas en la seva carrera va ser la col·laboració amb la famosa Sarah Bernhardt. El seu èxit va ser tan gran que els crítics francesos no van pensar que aquest bonic cartell pogués ser txec. Més aviat, li van atribuir la nacionalitat hongaresa o espanyola. Quan el modernisme estava iniciant la seva decadència, que seria molt ràpida, Mucha marxà a l'estat Units, on arribà el 1904 per primer cop i va ser rebut, com lloava el New York Daily News com "the greatest decorative artist in the world"14 (Coup de fouet, 2008:20). Als Estats Units Mucha volia trobar el suport financer als seus projectes d'art. Malauradament, el seu retorn al seu país natal no era el millor. Els artistes txecs el consideraven l'estranger. Mucha va ser un retratista excel·lent i, posteriorment, va resultar ser un talent destacat en pintar els cartells i altres productes publicitaris.

La propaganda va començar a ser la part important de cada negoci, a cada funció. En aquest moment, hi havia una necessitat creixent d'atreure els consumidors amb una propaganda atractiva certa. La propaganda va augmentar als desenvolupaments tècnics en el processament d'impressió. Feia falta més anuncis, els anuncis de cartells, els anuncis a les postals, als productes propis, als comunicats de premsa, els anuncis de presentació i molt més. Tot el disseny gràfic necessitava ser interessant. La propaganda dels productes que necessitàvem cada dia, havia de gravar-se en una memòria del client. Fins i tot un producte, que serà de menys qualitat, pot ser poc atractiu si té una propaganda impressionant. La publicitat ha de servir per avisar al públic d'una manera riallera, artística i original dels mèrits de la marca.”15

14 En català: "el més gran artista decoratiu de tot el món" 15Els concursos de cartells dels Cigarrillos París (1900-1901) [online]. Olot: Museu de la Garrotxa d'Olot, 2013 [cit. 2018-06-07]. Dostupné z: https://www.olotcultura.cat/wp-content/uploads/cigarrillos_paris.pdf

30

En aquest moment l'estil decoratiu és atractiu, contagiós i directament a cada racó. Molts cartells de Mucha, que representen una dona amb els elements ornamentals o vegetals, atreien directament un home que compri o visiti un espectacle. Alfons Mucha, el txec iniciava la seva brillant obra de cartellista, que alguns arribaren a qualificar de „bizantina“ per la riquesa ornamental que, com hem dit, molts tractaren d'igualar però ningú no fou capaç de superar (Jardí, 1983: 9). Mucha sabia que tenia una gran influència, però mai no sentia ser una celebritat. Un episodi extremadament significatiu fou la producció, el 1907, a iniciativa d'un industrial de Chicago, d'un "Savon Mucha". Probablement es tracta del primer cas d'un artista que esdevé marca. Aquell producte cosmètic de l'Armour & Co no només incorporava els dissenys gràfics de Mucha per a la promoció, sinó que aprofitava la fama de l'artista i les associacions que suggeria la seva obra en els possibles consumidors (Coup de fouet, 2008: 20). D'aquesta manera, el seu treball es va propagar a el coneixement més gran del públic i dels artistes catalans. Un altre exemple és el calendari promocional de Chocolate Amatller. En aquest cas, un artista txec realitza una imatge ("Rêverie") per a un impressor parisenc (Champenois) que probablement ven la imatge a un impressor italià (Institut Italià d'Arts Gràfiques, Bergamo) que l'empra per anunciar el producte d'un client de Barcelona (Coup de fouet, 2008: 22). Malauradament no sabem com es va tractar com els drets d'autor, a causa de la difusió d'aquesta imatge en xocolates.

Un altre punt interessant és l'obra de Mucha al Pavelló de la Cultura de Bòsnia a l'Exposició Universal de París del 1900, l'obra va ser criticada pels artistes txecs. Aquesta obra és avui reconeguda com la millor representació i vindicació internacional de la cultura nacional bosniana d'aquells anys (Coup de fouet, 2008: 9). Un dels millors exemples d'això és tal vegada Alfons Mucha, el gran artista txec que va seduir Europa i Amèrica amb els seus cartells i que va popularitzar en gran mesura el Modernisme. Si bé, com a artista, va lluitar sempre per l'originalitat i la singularitat, les obres de Mucha van ser segurament les més reproduïdes i comercialitzades de l'època. Resulta irònic que a Mucha arribés a desplaure-li l'èxit de les seves primeres obres, que van esdevenir tan populars que durant uns anys l'Art Nouveau va ser anomenat "estil Mucha" (Coup de fouet, 2008: 9).

L'estil Mucha va començar a propagar-se i altres pintors imitaven Mucha sovint. Els pintors catalans i Alfons Mucha podien reunir-se a l'acadèmia, ja que en aquest moment el pintor no podia ser només algú que no estudiava la pintura. També es van trobar a l'exposició, on els pintors podien veure el seu treball, o el seu estil va entrar en fullets, revistes on els

31 pintors podien veure els cartells de Mucha. Mucha, gràcies a la seva amistat amb els germans alemanys Auguste a Louis Lumièr, volia filmar el seu treball El Pater, el qual Mucha va publicar el 20 de desembre de 1899. Alfons Mucha va escriure i va dibuixar aquest treball. Aquesta publicació podria arribar a les mans dels artistes catalans (Gil i Farré, 2015: 4). És possible, que els artistes catalans posseïssin un objecte amb el disseny de la propaganda de Mucha, i aquest estil de pintura va cridar l'atenció.

Els pintors catalans, per exemple, Gaspar Camps i Junyent (1874-1942), estaven inspirats a l'estil de Mucha. Ells inspiraven principalment en cartells, però també en objectes amb les pintures de Mucha. Camps va ser un excel·lent artista i il·lustrador català, conegut a Catalunya i al món. Els seus dibuixos podem trobar en revistes catalanes, llibres d'autors catalans, i especialment en objectes promocionals. Gaspar Camps va començar a imitar a Mucha perquè li agradava l'estil que Mucha havia pintat (Escala, 2003: 35-36). Camps tenia 21 anys quan va començar a admirar Mucha. Va passar a París, on Mucha va crear el primer pòster de Sarah Bernhardt. Les versions de l'estil Mucha de la mà de Camps omplen algunes de les millors revistes modernistes publicades a Barcelona durant els primers anys de segle (Escala, 2003: 35-36). Camps demostrà una gran habilitat en el dibuix, molta precisió, així com un gran sentit compositiu i decoratiu. Altres artistes com ell practiquen la moda Mucha a Catalunya i a la resta de l'Estat espanyol. A Madrid, Eulogio Varela i G. Eugenio Chiorino publiquen les seves il·lustracions pròximes a l'artista txec a la revista Blanco y Negroi a Catalunya, cultiven estils propers al decorativisme art nouveau, Xumetra, Passos o Triadó (Escala, 2003: 35-36). En el volum de 1901 podem trobar els seus dibuixos més directament inspirats en l'estil Mucha – les al·legories dels mesos de l'any i les il·lustracions de la Passió segons Sant Joan (Escala, 2003: 35-36).

Entre els seus grans èxits pertanyen la propaganda de les galetes per a l'empresa d'Olibet, la propaganda per a la fàbrica de licors Henri Garnier o els treballs per a la casa B. Sirven. A les il·lustracions de Camps veiem l'estil de Mucha. La inspiració de Camps havia de ser gran, per què la molta gent moteja Camps com Mucha català. Camps hi havia de conèixer el treball de Mucha gràcies a la seva estada a París. Camps va conèixer el seu treball a través de les revistes o a través dels materials promocionals.16 L'estil Mucha és al treball de Camps més que obvi. Gaspar Camps pintava les dones, el tema vegetal i els ornaments. Per exemple, el calendari de Camps per a Henri Garnier conté unes boniques 12

16RUIZ DE AZÚA, Josean. "A cada tiempo su arte... [online]. [cit. 2018-05-20]. Dostupné z: http://www.errenteria.net/eu/ficheros/57_18624eu.pdf, p. 105 32 belles imatges femenines. Aquest calendari podem comparar amb molts calendaris de Mucha.

Sens dubte, Mucha va tenir la més gran influència dels pintors catalans amb els seus cartells. Això ens confirma el fet que el seu estil podem veure als cartells dels pintors catalans. La paraula català cartell es deriva de la paraula italiana cartello (Jardí, 1983: 5). Com a pioner del cartell modern podem considerar Jules Chéret (1836-1932). Mucha va realitzar el seu primer cartell per a l'òpera "Orphée aux Enfers" en 1858. Tot i que aquest primer cartell era exigent per a la producció, va tenir l'èxit.. El 1870, el cartell també era popular a París. Un altre predecessor del cartell va ser Henri de Toulouse-Lautrec. Gràcies a la popularitat dels cartells l'any 1891, Lautrec va guanyar el contacte del cartell Moulin Rouge i va començar a dibuixar els cartells per a la propaganda de diverses funcions. El cartell també ca comencar a ser popular a Barcelona. A finals dels segles XIX i XX, Barcelona va tenir molt èxit a la indústria, per tant es van començar a crear els cartells a tot Catalunya.

Un dels simpatitzants de cartells i art va ser Manuel Malagrida. Manuel Malagrida va ser un gran mecenes de la cultura i l'art català, va donar suport als artistes, va contribuir a finançar la construcció de biblioteques i va patrocinar els esdeveniments artístics, com l'Eixample Malagrida, on es van exhibir els cartells de la col·lecció Cigarillos París. Malagrida va emigrar a l'Argentina, on va fundar dues fàbriques dels cigars i dels cigarrets (El Telégrafo i La Invencible). Durant la seva visita a Espanya, Malagrida va mostrar l'interès presentar la seva marca a Espanya. En general, ell va tenir la propaganda en compte, els seus anuncis de productes incloïen poemes. El 1900 va organitzar la seva primera competència de cartells a l'Argentina i el 1901 ja havia organitzat la seva segona competició en l'àmbit internacional. Molts artistes d'Amèrica i Europa van assistir a la competició. El millor cartell d'aquestes competicions hauria d'aparèixer al paquet dels seus cigarrets.

La revolució industrial del segle XIX va incitar a difondre la propaganda als articles de consum. Malagrida volia que la propaganda no fos comercial, sinó que la propaganda fos les obres artístiques dels articles de consum. Les seves competències van tenir les regles clares, perquè es vatractar de cigarrets i aquest nom va haver de ser marcat al cartell competitiu. Per altra part la inscripció LOS CIGARRILLOS PARÍS SON LOS MEJORES va haver de destacar. Aquestes dues competicions van tenir un gran èxit entre els artistes. Mucha va ser un dels artistes, que va enviar la seva proposta. Mucha va participar en aquesta competició, la qual cosa ara podem identificar segons un cartell, el qual s'assemblea al

33 cartell que Mucha va dibuixar el 1916 per a la marca de la bicicleta Waverley.17 Després d'aquesta competició, 31 cartells apreciats van viatjar a les ciutats europees com ara Milà, Barcelona i etc. Un punt important per a Catalunya és el tercer lloc en aquesta competició internacional, on Ramon Casas i Carbó va guanyar amb el seu cartell Montmartre. Una altra competència interessant és la competició de fàbrica de Vincenc Bosch.

El 1898 Vincenc Bosch, propietari d'una fàbrica dels licors, va organitzar una competició del disseny gràfic per al seu licor preferit, Anís del Mono (Martí, 2005:88). 162 obres van assistir a la competició. Aquesta competència va ser molt popular entre el públic. L'endemà, La Publicidad va publicar aquest article: Ya tenemos carteles espanoles!!18 Ramon Casas i Carbó va guanyar el primer premi i Alexandre de Riquer va guanyar el segon premi (Jardí, 1983: 53, 54). El primer cartell català es va crear ja el 1875. Ramon Casas i Alexandre Riquer són els patriarques del cartellisme català (Jardí, 1983: 40, 41). En els cartells catalans, a més de l'estil de Mucha, també hi ha la influència de l'impressionisme francès. Això podem veure, per exemple, a Santiago Rusiñol. Ramon Casas i Alexandre de Riquer tenien el gran èxit en la producció dels cartells. Altres pintors de cartells catalans eren Santiago Rusiñol i Miquel Utrillo i Morlius, Adrià Gual i Queralt. Adrià Gual i Queralt van dibuixar els cartells de programes per a l'Orquestra Ciutat de Barcelona durant la temporada 1980-81. Com podem veure, les competicions públiques eren sovint i també sovint podem trobar l'estil de Mucha als cartells. L'estil de Mucha apareix en cartells mostrant una dona en una postura fràgil. Al cartell veiem l'asimetria, les línies corbes, els elements florals i naturals. Sovint, la dona està envoltada dels elements ornamentals. Més tard, durant la Primera Guerra Mundial, els cartells van perdre l'estil de Mucha. Van començar a crear els cartells a l'estil de la propaganda militar i el reclutament dels soldats.

Un altre ram important, on veiem la inspiració de Mucha, va ser la producció dels vitralls. Els vitralls de Catalunya van atènyer el cim més gran a la Mitjana Edat i llavors els vitralls eren creats de mitjans del segle XIX. Els vitralls apareixen en edificis religiosos, però també podem trobar-los a les cases privades. Per exemple, el pintor conegut Agustí Rigalt va dissenyar els vitralls de Casas Pascual i Pons de Barcelona, els quals va crear. Els vidriers van obtenir la inspiració de les publicacions o dels

17Els concursos de cartells dels Cigarrillos París (1900-1901) [online]. Olot: Museu de la Garrotxa d'Olot, 2013 [cit. 2018-06-07]. Dostupné z: https://www.olotcultura.cat/wp-content/uploads/cigarrillos_paris.pdf, p. 35 18En català:Ja tenim els cartells espanyols!! 34 models de l'artista. Les pintures femenines de Mucha, les decoracions i l'imatge de l'estació de l'any, van inspirar els vidriers catalans per crear un vitrall bonic. Un tema freqüent era la dona com una femme fatale. Les dones sovint eren pintades al jardí o envoltades les flors. Això va simbolitzar la relació d'una dona, com una persona fràgil i pura, amb la natura. Una gran influència de Mucha podem veure a les imatges, on hi ha una personificació de l'estació de l'any, per exemple la tardor.19 El vitrall, que està clarament inspirat a Mucha, és un vitrall a la casa privada de la ciutat de Santander creada pel taller Rigalt català.20

El taller Rigalt era el taller més important que produïa els vitralls a Catalunya. Va ser fundat el 1890 i va canviar el seu nom divers cop (Gil Farré, 2013: 146). Els seus vitralls eren fabricats molt qualitativament. La tecnologia excel·lent i l'estilística d'aquest taller eren conegudes. Van col·laborar amb molts artistes, per exemple amb un arquitecte Lluís Domènech i Montaner, amb el qual el taller va realitzar el gran vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana.

A més dels partidaris, Mucha va tenir molts adversaris, tant a la República Txeca com al món. Un dels adversaris catalans va ser Lluís Domènech i Montaner, a qui no li agradava molta decoració de l'estil de Mucha.21 La influència de Mucha a Catalunya podem veure principalment en cartells i en propaganda. Per exemple, no trobem la influència de Mucha en les obres arquitectòniques. L'estil de Mucha sobreviu fins avui a l'escala petita. Mucha és un pintor popular a Bohèmia i al món. Avui John Mucha difon la seva memòria. El seu nét, John Mucha, opina que la seva missió és "dinamitar el concepte que Mucha era un realitzador de pòsters".22

19GIL I FARRÉ, Núria y Clara BELTRÁN CATALÁN. LA MUJER TRANSPARENTE: UNA APROXIMACIÓN A LA EVOLUCIÓN DE LA IMAGEN FEMENINA EN LA VIDRIERA MODERNISTA EN CATALUÑA* [online]. 2015 [cit. 2018-05-21]. Dostupné z: http://www.artnouveau.eu/admin_ponencies/functions/upload/uploads/Beltran_Gil_Paper.pdf, p. 9 20GIL I FARRÉ, Núria y Clara BELTRÁN CATALÁN. LA MUJER TRANSPARENTE: UNA APROXIMACIÓN A LA EVOLUCIÓN DE LA IMAGEN FEMENINA EN LA VIDRIERA MODERNISTA EN CATALUÑA* [online]. 2015 [cit. 2018-05-21]. Dostupné z: http://www.artnouveau.eu/admin_ponencies/functions/upload/uploads/Beltran_Gil_Paper.pdf, p. 10

21BOHIGAS, Oriol. Mucha y la génesis del mal gusto. EL PAÍS: EL PERIÓDICO GLOBAL [online]. 2008, 15.10.2008 [cit. 2018-06-04]. Dostupné z:https://elpais.com/diario/2008/10/15/catalunya/1224032843_850215.html

22 FONTOVA, Rosario. CaixaForum rescata Alphonse Mucha, pare de l''art nouveau' [online]. Barcelona,

35

7 Conclusions

L'objectiu d'aquest treball és l'esbrinament que Alfons Mucha va influenciar els pintors catalans que van pintar durant el període del modernisme. El primer objectiu va ser l'estudi de la literatura sobre el modernisme català i secese. Em vaig centrar principalment en la pintura, però també vaig tractar breument de l'escultura i l'arquitectura. Llavors m'ocupava específicament dels pintors catalans, especialment Alexandre de Riquer i Ramon Casas i Carbó. El següent capítol va ser la vida d'Alfons Mucha, la vida de la qual vaig haver d'estudiar a fons. Finalment, vaig estudiar la literatura que esmenta la influència d'Alfons Mucha en artistes catalans durant el període del modernisme. Com podem conèixer del capítol Alfons Mucha i la seva influència en el modernisme català, Alfons Mucha va influenciar els pintors catalans els qual van pintar durant el modernisme.

Alfons Mucha va afectar més al pintor català Gaspar Camps, que s'anomena Mucha català. La professora Glòria Escala, en el seu article L'herència d'Alphonse Mucha i Catalunya, descriu la influència de Mucha en aquest pintor. També obtindrem més informació en molts altres articles. L'estil de Camps és molt semblant a l'estil de Mucha. Les imatges són molt similars, per exemple, les pintures en calendaris etc. Alfons Mucha també va influenciar Ramon Casas i Alexandre de Riquer. Alfons Mucha va influenciar aquests pintors en la producció dels cartells. La influència més gran de Mucha podem veure als cartells. L'estil de Mucha és únic. La seva visualització de les dones i les línies dels ornaments són inconfusibles. Un altre sector interessant és la producció dels vitralls, per exemple, el taller català Rigalt va inspirar a Mucha, quan es van formar uns vitralls. Una pregunta interessant és com els artistes catalans van inspirar a Mucha. Mucha va ser un gran viatger i va conèixer el món, per tant els seus treballs es van fer internacionals. Alfons Mucha va poder inspirar els artistes catalans personalment quan els artistes catalans visitaven algunes exposicions o a l'acadèmia, perquè els pintors sovint visitaven l'acadèmia de pintura a l'estranger. Malauradament aquesta afirmació no podem documentar de la literatura. També gràcies al desenvolupament de la propaganda, Alfons Mucha va poder inspirar els artistes els quals van veure les obres de Mucha en públic.

La conclusió d'aquest treball és que Alfons Mucha realment va tenir la influència en el

2008, 19.9.2008 [cit. 2018-06-08]. Dostupné z: https://www.elperiodico.cat/ca/amp/noticias/actualitat/caixaforum-rescata-alphonse-mucha-pare-lart- nouveau-243975

36 modernisme català. Va influenciar els pintors molt en la creació dels cartells, aquesta influència és molt marcada i la podem documentar. En altres sectors, aquesta influència no era tan gran.

37

8 Bibliografia

ARWAS, Victor. Alfons Mucha. Praha: Slovart, 2006. ISBN 80-7209-764-4.

ESCALA, Glòria. L'herència d'Alphonse Mucha a Catalunya. Revista de Catalunya. 2003, (184), 35-36.

FAHR-BECKER, Gabriele. Secese. 2., upr. vyd. Praha: Slovart, 2007. ISBN 978-80-7209- 896-5.

HARDY, William. Secese: art nouveau. Praha: Svojtka a Vašut, 1997. ISBN 80-7180-247- 6.

Isabel Artigas, Ramon Manent. Modernisme: art nouveau in Barcelona = Jugendstil in Barcelona = Modernisme in Barcelona. Barcelona: Frechmann Kolón, 2003. ISBN 9788492731848.

JARDÍ, Enric a Ramon. MANENT. El cartellisme a Catalunya. 1a ed. Barcelona: Destino, 1983. ISBN 9788423312795.

KŠICOVÁ, Danuše. Secese: slovo a tvar. Brno: Masarykova univerzita, 1998. Spisy Masarykovy univerzity v Brně, Filozofická fakulta. ISBN 80-210-1970-0.

MACHOVÁ, Kornélia. Introducción a la cultura y civilización de España. Vyd. 1., dotisk. Ostrava: Ostravská univerzita v Ostravě, 2009. Studijní texty. ISBN 978-80-7368-382-5.

MARTÍ RAMON. Ramon Casas i el cartell. Policrom, 2005.

MOUCHA, Josef a Jiří ŘAPEK. Alfons Mucha. Prague: Torst, 2000. FotoTorst. ISBN 80- 7215-113-4.

MOUCHA, Josef. Alfons Mucha. 2nd, enl. ed. Prague: Torst, 2005. FotoTorst. ISBN 80- 7215-250-5.

38

MRÁZ, Bohumír a Marcela MRÁZOVÁ-SCHUSTEROVÁ. Encyklopedie světového malířství. Praha: Academia, 1988.

MUCHA, Alfons a Marta SYLVESTROVÁ. Alfons Mucha: český mistr Belle Epoque. V Brně: Moravská galerie, 2009. ISBN 978-80-7027-196-4.

MUCHA, Jiří. Alfons Mucha. Vyd. 3. /. Praha: Mladá fronta, 1994. ISBN 80-204-0428-7.

MUCHA, Alfons, Lenka BYDŽOVSKÁ a Karel SRP. Alfons Mucha: Slovanská epopej. Praha: Galerie hlavního města Prahy, 2011. ISBN 978-80-7010-004-2.

MUCHA, Alphonse a Alex. MITRANI. Alphonse Mucha, 1860-1939: seducción, modernidad, utopía. Barcelona: Mucha Foundation, c2008. ISBN 9788476649800.

SAGNER, Karin. Jak je poznáme?. V Praze: Knižní klub, 2007. ISBN 978-80-242-1773-4.

SÁNCHEZ CARRATALÀ, Josep Maria. Cultura catalana. 4a ed. Barcelona: Adams, 2002. ISBN 84-8061-170-7.

TRIADÓ, Joan-Ramon. Dějiny malířství v obrazech: vrcholná díla všech epoch a stylů. Praha: Albatros, 1994. ISBN 80-00-00157-8.

TRENC BALLESTER, Eliseu a Alan YATES. Alexandre de Riquer (1856 - 1920): The british connection in catalan Modernisme. Sheffield: The Anglo-Catalan Society, 1988. ISBN 0-905713-74-0.

ULMER, Renate a [Z ANGLICKÉHO ORIGINÁLU ... PŘELOŽILA MARCELA NEJEDLÁ]. Alfons Mucha: 1860-1939 : mistr secese. Praha: Slovart, 2003. ISBN 3822828521.

UTRERA DOMÍNGUEZ, David. Cultura y civilización catalanas. Brno: Masarykova univerzita, 2014. ISBN 978-80-210-6934-3.

39

UTRERA DOMÍNGUEZ, David. Katalánská literatura. Brno: Masarykova univerzita, 2013. ISBN 978-80-210-6553-6.

WITTLICH, Petr. Česká secese. Praha: Odeon, 1982. České dějiny (Odeon).

WITTLICH, Petr. Malíři české secese. Praha: Karolinum, 2012. ISBN 978-80-246-2020-6.

WITTLICH, Petr. Praha secesní. Vydání 2., pozměněné. Praha: Univerzita Karlova, nakladatelství Karolinum, 2017. Praha. ISBN 978-80-246-3754-9.

WITTLICH, Petr. Umění a život: doba secese. Praha: Artia, 1987.

ŽOFKA, Václa. El Desastre: Politická a společenská krize ve Španělsku po prohrané válce s USA roku 1898. Praha, 2010. Bakalářská práce. UNIVERZITA KARLOVA V PRAZE.

Recursos d'internet

Alexandre de Riquer i Inglada. Enciclopèdia.cat [online]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana [cit. 2018-06-01]. Dostupné z: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0055825.xml

Alphonse Mucha, el pintor de la sensualidad [online]. Madrid, 2008, 11.10.2017 [cit. 2018-06-08]. Dostupné z: http://www.publico.es/culturas/alphonse-pintor-sensualidad.html

ANY RAMON CASAS 2016 [online]. Catalunya: Vinyet Panyella, 2016 [cit. 2018-04-15]. Dostupné z: http://www.anyramoncasas.com

ARTMUSEUM.CZ [online]. Nová Paka: Martina Glenn, 2018 [cit. 2018-04-15]. Dostupné z: http://www.artmuseum.cz

BOHIGAS, Oriol. Mucha y la génesis del mal gusto. EL PAÍS: EL PERIÓDICO GLOBAL [online]. 2008, 15.10.2008 [cit. 2018-06-04]. Dostupné z: https://elpais.com/diario/2008/10/15/catalunya/1224032843_850215.html

40

CATASÚS, Aleix. EL CARTELLISME DE RAMON CASAS [online]. 24.4.2007 [cit. 2018- 06-05]. Dostupné z: http://www.museu.santcugat.cat/files/4945-9- arxiu/DOSSIER_RAMON_CASAS.pdf

Coup de fouet: La revista de la Ruta Europea del Modernisme [online]. Barcelona: Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, 2008(12) [cit. 2018-06-06]. ISSN 2013-1712. Dostupné z: https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/93563/1/19802.pdf

Els concursos de cartells dels Cigarrillos París (1900-1901) [online]. Olot: Museu de la Garrotxa d'Olot, 2013 [cit. 2018-06-07]. Dostupné z: https://www.olotcultura.cat/wp- content/uploads/cigarrillos_paris.pdf

FONTOVA, Rosario. CaixaForum rescata Alphonse Mucha, pare de l''art nouveau' [online]. Barcelona, 2008, 19.9.2008 [cit. 2018-06-08]. Dostupné z: https://www.elperiodico.cat/ca/amp/noticias/actualitat/caixaforum-rescata-alphonse- mucha-pare-lart-nouveau-243975

GARCÍA FLORES, Ana Belén. Alphonse Mucha: las mil caras del maestro del Art Nouveau [online]. 2017, 17.10.2017 [cit. 2018-06-08]. Dostupné z: http://www.rtve.es/noticias/20171017/alphonse-mucha-mil-caras-del-maestro-del-art- nouveau/1628804.shtml

GIL FARRÉ, Núria. El taller de vitralls modernista Rigalt, Granell & Cia. (1890- 1931) [online]. Barcelona, 2013 [cit. 2018-06-24]. Dostupné z: https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/134966/01.NGF_TESI.pdf?sequence=1. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art.

GIL I FARRÉ, Núria y Clara BELTRÁN CATALÁN. LA MUJER TRANSPARENTE: UNA APROXIMACIÓN A LA EVOLUCIÓN DE LA IMAGEN FEMENINA EN LA VIDRIERA MODERNISTA EN CATALUÑA* [online]. 2015 [cit. 2018-05-21]. Dostupné z: http://www.artnouveau.eu/admin_ponencies/functions/upload/uploads/Beltran_Gil_Paper. pdf

41

Joaquim Mir i Trinxet.Enciclopèdia.cat [online]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana [cit. 2018-03-04]. Dostupné z:https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0042704.xml

La obra de Alphonse Mucha llega al Palacio de Gaviria para "unir puentes y personas a través del arte" [online]. Madrid, 2017, 11.10.2017 [cit. 2018-06-08]. Dostupné z: http://www.lavanguardia.com/vida/20171011/431984760423/la-obra-de-alphonse-mucha- llega-al-palacio-de-gaviria-para-unir-puentes-y-personas-a-traves-del-arte.html

MUSEU NACIONAL D'ART DE CATALUNYA [online]. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya [cit. 2018-04-15]. Dostupné z: http://www.museunacional.cat

PEŠEK, Jiří. Modernisme – malířství [přednáška]. Brno: Filozofická fakulta MU. Informační systém 2.5.2017. In: is.muni.cz [online]. [vid. 15. 4. 2018]. Záznam dostupný z: https://is.muni.cz/auth/el/1421/jaro2017/KJIB014/um/6._Modernisme_-_malirstvi.pdf

Ramon Casas i Carbó. Enciclopèdia.cat [online]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana [cit. 2018-06-01]. Dostupné z: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0015640.xml

RODÉS, Josep M. Els 4 Gats, Barcelona [online]. 7.10.2016 [cit. 2018-06-08]. Dostupné z: https://josepmrodes.cat/els-4-gats/

RUIZ DE AZÚA, Josean. "A cada tiempo su arte... [online]. [cit. 2018-05-20]. Dostupné z: http://www.errenteria.net/eu/ficheros/57_18624eu.pdf

42