DOCSLIB.ORG

DEL PENEDES 32.Indd

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text

Load more

Albert Tubau L’activitat tècnica i científica de l’Albert Virella i Bloda (1915-2000) Joan Vidal i Urpí La Marxa de la Llibertat, pel Penedès. 40 anys de l’efervescent estiu de 1976. Alejandro Acosta López El debat entre aliadòfils i germanòfils a la premsa local del Vendrell (1914- 1918): un reflex a través del setmanari penedesenc ‘El Baix Penadès’ (1) Joan Solé Bordes La “Casa de Moralitat” i l’asil del Carme de nenes òrfenes de Vilafranca Francesc Perea i Sabaté Les bruixes de Subirats Jaume Baltà Moner Històries de l’Havana a la Vilafranca del Penedès dels segles XVIII-XIX Jaume Bassegoda Gelabert i Josep Vallès Cuevas L’inici de les colònies escolars a Vilafranca del Penedès Núm.32 2016 COL·LABORACIONS XX Edita: Institut d’Estudis Penedesencs Consell de redacció: C/ Ferrers, 54, baixos - Tel./fax 93 892 19 79 Ramon Arnabat i Mata 08720 Vilafranca del Penedès Montserrat Comas i Güell C. Major, 18 - 43700 El Vendrell Xavier Esteve i Gràcia Carrer de Sant Pau, 13 Daniel Garcia i Peris 08800 Vilanova i la Geltrú Núria Jané i Orpí iepenedesencs.cat - [email protected] Jordi Medina i Alsina Apartat de correus 119 - 08800 Vilanova i la Geltrú Àngels Parés i Corretgé Antònia Pedrol i Gómez Àngels Santacana i Figuerola Institut d’Estudis Penedesencs, Josep Solé i Armajach entitat registrada a la Direcció General de Dret i Joan Solé i Bordes Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya, Pilar Tarrada i Gol capítol d’Associacions, secció 1ª, número 3.360 Àngels Travé i Ràfols CIF G-08885311. Albert Tubau i Garcia ISSN: 1698/3122 Joan Vidal i Urpí Entitat declarada d’interès cultural per acord Versió abstract: Francesc Llopart de la Generalitat, de 12 de novembre de 1997 i declarada el 2012 Entitat d'Utilitat Pública. Correcció lingüística: Francesc Llopart Impressió, disseny i muntatge: 2015 LlopArt impressions Tel. 620 259 128 / 620 259 129 [email protected] www.llopartimpressions.cat Dipòsit legal: B-39.107-2002 SUMARI2 PORTALADA Commemorar per aprendre, quaranta anys després .................................... 5 COL·LABORACIONS L'activitat tècnica i científica de l’Albert Virella i Bloda (1915-2000) ...................... 7 Albert Tubau La Marxa de la Llibertat, pel Penedès. 40 anys de l’efervescent estiu de 1976. ............... 14 Joan Vidal i Urpí El debat entre aliadòfils i germanòfils a la premsa local del Vendrell (1914-1918): un reflex a través del setmanari penedesenc ‘El Baix Penadès’ ........................... 36 Alejandro Acosta López La “Casa de Moralitat” i l'asil del Carme de nenes òrfenes de Vilafranca ................... 49 Joan Solé Bordes Les bruixes de Subirats ......................................................... 69 Francesc Perea i Sabaté Històries de l’Havana a la Vilafranca del Penedès dels segles XVIII-XIX ................... 86 Jaume Baltà Moner L'inici de les colònies escolars a Vilafranca del Penedès ................................ 99 Jaume Bassegoda Gelabert i Josep Vallès Cuevas SEccIONS Inventari de toponímia ......................................................... 120 Vicenç Carbonell rep el diploma de la ciutat de Vilanova i la Geltrú ...................... 121 VÀRIA Rafael Atché, escultor. Obra a Vilafranca del Penedès.................................. 123 Ramon Ribera Gassol Una navalla notable, feta al Vendrell............................................... 127 Xavier Sala i Aragó Univers Malvasia................................................................. 130 Jesús Velacoracho LLIBRES ........................................................................ 135 FONS BIBLIOGRÀFIC .............................................................. 145 2015 3 COL·LABORACIONS XX 2015 PORTALADA4 COMMEMORAR PER APRENDRE, QUARANTA ANYS DESPRÉS Amb els planys de llàstima tan habituals en aquest país nostre, acostumem a remarcar que no som justos amb les personalitats que ens han deixat. S’afirma que ben aviat oblidem el pas pel nostre petit país d’aquells que amb la seva petjada van ajudar a forjar-lo. L’argument té una certa dosi de raó, si no fos que són tants els que caldria reivindicar que potser ens passaríem la vida mirant enrere. Sortosament, també hi ha qui predica un cert equilibri en les coses, que no tots els carrers nous d’una població portin noms de dones i homes exemplars i que els aniversaris es triïn amb una certa homogeneïtat, posem a un o dos per any. En totes les commemoracions, però, alguns han tingut més sort que no pas d’altres. És el cas de Torras i Bages en aquest 2016 del centenari de la mort, commemorat sense estridències però amb una biografia ben estudiada i una edició acurada de les seves obres i epistolari a l’abast de tothom. No podem dir el mateix de personatges de la volada de Milà i Fontanals o Manuel Trens, amb bona part dels seus treballs encara en procés d’estudi o edició. El tema de les commemoracions no s’hauria d’observar des de la banda del seu caire més o menys escaient, és a dir, del cantó del “que no sigui dit que...” per tal que quedi constància que algú se’n va recordar. No es tracta de complir, sinó de treballar la commemoració amb utilitat. Ben poca cosa en farem, de tot plegat, si de la data a recordar no en surt un aprenentatge, difusió i pedagogia de les persones i els esdeveniments d’altre temps. Així, a les pàgines que segueixen, es recorda en síntesi històrica aquella Marxa de la Llibertat que, amb sorts diverses, es va deixar sentir per les viles i pobles del nostre Penedès ara fa quaranta anys. Un tema que no hem de veure únicament com la crònica d’un temps, sinó que mereix igualment una interpretació a aplicar en la situació política de casa nostra, la d’ara mateix. Commemorar per aprendre i commemorar per interpretar. Una altra lectura de fets com els de fa quatre dècades –la Marxa de la Llibertat o les publicacions i reunions per promoure la constitució de l’Institut d’Estudis Penedesencs- ens hauria de permetre observar –les fotografies a les pàgines que segueixen són tan explícites com històriques- els que en van ser els seus protagonistes, en bona part potser encara els mateixos que ens hi trobem ara (tot i que, evidentment, quatre dècades més atrotinats), tal com ho recordava, també amb una dosi de subtil ironia, el president de l’IEP en el parlament institucional de l’11 de Setembre que va pronunciar a l’Ajuntament de Vilafranca. Ens cal molta pedagogia de la història en la commemoració dels fets i els personatges. No es pot dir que no s’hagi fet feina en aquests quaranta anys, i en aquesta labor al terròs vol mantenir la seva continuïtat l’IEP, igual com aquell 15 de maig del 1977, un dia d’aquests en farà quaranta anys. Ens cal, però, una altra empenta, la d’aquells que són ara de la primera volada, com llavors 2015 va ser la d’aquells nois i noies, jovencells que les imatges ens mostren cridant o ballant sardanes pels carrers, places o platges de les nostres viles aquell estiu del 1976. On és el gallaret de joventut que reivindicava l’avanguardista i penedesenca helix el 1929? PORTALADA 5 COL·LABORACIONS Albert Tubau L’ACTIVITAT TÈCNICA I CIENTÍFICA DE L’ALBERT VIRELLA I BLODA (1915- 2000) per Borja Moya Gómez. RESUM Albert Virella i Bloda, nascut a Vilanova i la Geltrú el novembre de 1915, ha estat un dels més grans historiadors d’aquesta ciutat i, per aquesta raó, va ser reconegut i homenatjat en diverses ocasions. S’ha publicat i divulgat la seva obra, i els seus llibres d’història de la ciutat, la comarca o del Penedès continuen essent textos de referència llegits i consultats per estu- diosos i aficionats. Albert Virella, però, va ser un personatge polièdric. Tècnic de formació i de professió, va dedicar molts anys de la seva vida a la indústria del ciment com a tècnic o com a directiu, a Catalunya o a Portugal. L’activitat i projecció d’historiador i divulgador ha fet ignorar aquesta important tasca de tècnic de la indústria i, particularment, la seva faceta d’estudiós de la indústria del ciment. En aquest camp també va ser un gran divulgador i va publicar molts treballs de recerca tècnica i científica, acompanyant la signatura amb l’afegitó d’Enginyer Químic. En aquest treball pretenem centrar-nos en el perfil tècnic i científic de l’Albert Virella. La mateixa curiositat, metodologia i rigor que aplicava en el camp de la ciència i la tècnica és la que va aplicar en els treballs de recerca històrica. Una i altra tasca li ocuparen pràcticament tota la seva existència. Virella morí el gener del 2000. ABSTRACT Albert Virella Bloda, born in Vilanova in November 1915, has been one of the greatest historians of this city and, for this reason, he was awarded and honored several times. His works have been published and popularized, and his books on the history of the city of Vilanova and the Penedès region remain reference texts read and consulted by scholars and enthusiasts. Albert Virella, however, was a multifaceted character. A technician by profession, he spent many years of his life in the cement industry in technical posts or as a manager, in Catalonia or Portugal. His activity as a historian has masked his important task as a technician in the industry, and particularly his role as a scholar of the cement industry. In this field too, he had a great ability to communicate and published many technical and scientific researches, with the tagline “Chemical engineer” accompanying his signature. In this work, we intend to focus 2015 on the scientific and technical profile of Albert Virella. The same curiosity, methodology and rigorousness that he applied in the field of science and technology, he applied in his historical research. The two tasks occupied practically all his life. Virella died in January 2000. 7 COL·LABORACIONS Albert Tubau FORMACIÓ TÈCNICA Albert Virella era fill de Vicenç Virella i Jacas, mecànic de professió, empleat de l’empresa multinacional Pirelli dedicada a la fabricació de cables elèctrics aïllats i altres productes, i membre actiu de l’Ateneu de Vilanova i la Geltrú i de l’Associació d’Alumnes Obrers de l’Escola Industrial d’aquesta mateixa ciutat.
Recommended publications
  • Josep Carner I Els Orígens Del Noucentisme

    Josep Carner I Els Orígens Del Noucentisme

    Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988, ps.179- 198. *Maria Àngela CERDÀ I SURROCA, Els pre-raf aelites a. Catalunya, Barcelona, Curial, 1981. *Mariàngela CERDÀ I SURROCA, J_qan Llongueras, la visió i el cant, "Serra d'Or", núm. 274-275 (Juliol-agost 1982), ps,55-57. «•Maria Àngela CERDÀ I SURROCA, Pere Prat Gaballí i el càntic de jovenesa (centenari del seu naixement 1885— 1962), dins Estudis de literatura catalana en honor de Josep Romeu i Figueras, volum I, Montserrat, Publica- cions de l'Abadia de Montserrat, 1986, ps.289-310. *Charles CHADWICK, Symbolism, Londres, Methuen, 1971. «•Frederic CLASCAR, C Cartes a Josep Torras i Bages], Biblioteca de Catalunya, ms.937. «Claudi Planas, "La Revista' XVII (juliol-desembre 1931), p.72. «•Jordi COCA, Introducció a Maurice MAETERLINCK, Quatre variacions sobre la mort, Barcelona, Llibres del Mall - Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 1984, ps.5-18. «•Ramon CODINA, S. J., El P. Lluís Ignasi Piter, S. J. Director de la Congregació Mariana de Barcelona. Dictà- mens i pràctiques, dins DIVERSOS AUTORS, Manual de les Congregacions i altres documents d'utilitat per als di- rectors, Barcelona, Federació de Congregacions Marianes, s.a., ps.139-180. «•Jaume COLL, Cronologia i relació descriptiva de l'obra de Carner,, "L'Avenç", núm. 68 (febrer 1984), ps. 34-43. «•Guillem COLOM I FERRÀ, Entre el caliu i la cendra. Memòries (1890-1970), Barcelona, Pòrtic, 1972. «•Guillem COLOM, Josep Carner a. Mallorca (ITotes per a unes memòries) , dins DIVERSOS AUTORS, L* obra de Josep Carner, - 1233 - Barcelona, Ed. Selecta, 1959, ps.228-232.
  • 0) Copia Master

    0) Copia Master

    Cercle Artístic de Sant Lluc 1893-2009: Història d’una institució referent per a la cultura barcelonina Maria Bárbara Marchi ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos.
  • Antoni Gaudí 1 Antoni Gaudí

    Antoni Gaudí 1 Antoni Gaudí

    Antoni Gaudí 1 Antoni Gaudí Antoni Gaudí Antoni Gaudí by Pau Audouard [1] [2] Born 25 June 1852Reus, Catalonia, Spain Died 10 June 1926 (aged 73)Barcelona, Catalonia, Spain Work Buildings Sagrada Família, Casa Milà, Casa Batlló Projects Parc Güell, Colònia Güell [3] Antoni Gaudí i Cornet (Catalan pronunciation: [ənˈtɔni ɣəwˈði]) (Riudoms or Reus, 25 June 1852 – Barcelona, 10 June 1926) was a Spanish Catalan architect and the best-known representative of Catalan Modernism. Gaudí's works are marked by a highly individual style and the vast majority of them are situated in the Catalan capital of Barcelona, including his magnum opus, the Sagrada Família. Much of Gaudí's work was marked by the four passions of his life: architecture, nature, religion and his love for Catalonia.[4] Gaudí meticulously studied every detail of his creations, integrating into his architecture a series of crafts, in which he himself was skilled, such as ceramics, stained glass, wrought ironwork forging and carpentry. He also introduced new techniques in the treatment of the materials, such as his famous trencadís, made of waste ceramic pieces. After a few years under the influence of neo-Gothic art, and certain oriental tendencies, Gaudí became part of the Catalan Modernista movement which was then at its peak, towards the end of the 19th century and the beginning of the 20th. Gaudí's work, however, transcended mainstream Modernisme, culminating in an organic style that was inspired by nature without losing the influence of the experiences gained earlier in his career. Rarely did Gaudí draw detailed plans of his works and instead preferred to create them as three-dimensional scale models, moulding all details as he was conceiving them in his mind.

  • LANGUAGE, IMMIGRATION and NATIONALISM: Comparing the Basque and Catalan Cases

    LANGUAGE, IMMIGRATION AND NATIONALISM: Comparing the Basque and Catalan Cases by Daniele Conversi London School of Economics and Political Science Thesis submitted for the Degree of Doctor of Philosophy in the University of London February 1994 UMI Number: U062684 All rights reserved INFORMATION TO ALL USERS The quality of this reproduction is dependent upon the quality of the copy submitted. In the unlikely event that the author did not send a complete manuscript and there are missing pages, these will be noted. Also, if material had to be removed, a note will indicate the deletion. Dissertation Publishing UMI U062684 Published by ProQuest LLC 2014. Copyright in the Dissertation held by the Author. Microform Edition © ProQuest LLC. All rights reserved. This work is protected against unauthorized copying under Title 17, United States Code. ProQuest LLC 789 East Eisenhower Parkway P.O. Box 1346 Ann Arbor, Ml 48106-1346 ' f t + e s e s F Of „ KH.ITlCAi xo?io7/ 2 ABSTRACT Through a comparison between Catalan and Basque nationalism, this thesis describes two patterns of nationalism: inclusive and exclusive, cohesive and fragmented. These are related to the core values of national identity chosen by nationalist elites. However, this choice cannot be arbitrary, but is based on pre-existing cultural material. As language is the key value of most European nationalisms, the degree of language maintenance has a direct influence on the patterns of nationalist mobilization. These two patterns are tested against the different attitudes towards immigrants: early Basque nationalism was isolationist and exclusive, early Catalan nationalism was more integrationist and inclusive.
  • Christianity and National Identity in Twentieth-Century Europe: Conflict

    Christianity and National Identity in Twentieth-Century Europe: Conflict

    www.ssoar.info Christianity and National Identity in Twentieth- Century Europe: Conflict, Community, and the Social Order Wood, John Carter (Ed.) Veröffentlichungsversion / Published Version Sammelwerk / collection Empfohlene Zitierung / Suggested Citation: Wood, J. C. (Ed.). (2016). Christianity and National Identity in Twentieth-Century Europe: Conflict, Community, and the Social Order (Veröffentlichungen des Instituts für Europäische Geschichte Mainz, Beihefte, 111). Göttingen: Vandenhoeck & Ruprecht. https://doi.org/10.13109/9783666101496 Nutzungsbedingungen: Terms of use: Dieser Text wird unter einer CC BY-NC-ND Lizenz This document is made available under a CC BY-NC-ND Licence (Namensnennung-Nicht-kommerziell-Keine Bearbeitung) zur (Attribution-Non Comercial-NoDerivatives). For more Information Verfügung gestellt. Nähere Auskünfte zu den CC-Lizenzen finden see: Sie hier: https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0 https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.de Diese Version ist zitierbar unter / This version is citable under: https://nbn-resolving.org/urn:nbn:de:0168-ssoar-62981-0 Veröffentlichungen des Instituts für Europäische Geschichte Mainz Abteilung für Abendländische Religionsgeschichte Abteilung für Universalgeschichte Edited by Irene Dingel and Johannes Paulmann Supplement 111 Vandenhoeck & Ruprecht Christianity and National Identity in Twentieth-Century Europe Conflict, Community, and the Social Order Edited by John Carter Wood Vandenhoeck & Ruprecht 4 Cover picture: The Corpus Christi Procession Leaving the Church of Santa Maria del Mar (detail) by Ramon Casas (1907). © Published with kind approval of Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona. Contains 3 images. Bibliographic information published by the Deutsche Nationalbibliothek The Deutsche Nationalbibliothek lists this publication in the Deutsche Nationalbibliografie; detailed bibliographic data available online: http://dnb.d-nb.de.
  • Aspects of Catalan Kinship, Identity, and Nationalism

    Aspects of Catalan Kinship, Identity, and Nationalism

    JASO 28/3 (1997): 297-309 ASPECTS OF CATALAN KINSHIP, IDENTITY, AND NATIONALISM JOSEP R. LLOBERA Generalities WHAT is the bond that unites all those who form a nation? The modem literature on nationalism refers to objective factors such as common language, common religion, common culture, common history, etc. There is, however, another factor which used to be part of the list, but which in recent times has tended to fade into the background: common descent. Or perhaps, to put it more explicitly, the idea that the nation is a kinship group writ large. Social scientists may prefer to ignore that, but nationalist leaders refer frequently to ideas of common descent, often expressed in terms of shared blood and the like. I Gellner admits to the existence of 'dark instinctual drives in human beings, which makes them wish to be close to others of the same blood' (1993: 410), but these sentiments, he adds, cannot account for modem nationalism. Even if one agrees w~th Gellner's assertion, is it not the case that these sentiments may help us towards achieving a better understanding of national identity, and hence of nationalism? 1. The research presented here was assisted by a grant from Acciones Integradas (British Council/Spanish Ministry of Education and Culture). I would like to thank Joan Bestard, Dolors Comas, and Ignasi Terradas for the valuable information they provided me with in the writing of this paper. 298 Josep R. Llobera Another phenomenon that needs to be mentioned in this context is that of national language as a kinship language.
  • Catalonia and European Integration: a Regionalist Strategy for Nationalist Objectives

    Catalonia and European Integration: a Regionalist Strategy for Nationalist Objectives

    Catalonia and European Integration: A regionalist strategy for nationalist objectives Ruth Elisa Roller Thesis submitted for the PhD Degree in Government at The London School of Economics and Political Science University of London London United Kingdom October 1999 UMI Number: U142935 All rights reserved INFORMATION TO ALL USERS The quality of this reproduction is dependent upon the quality of the copy submitted. In the unlikely event that the author did not send a complete manuscript and there are missing pages, these will be noted. Also, if material had to be removed, a note will indicate the deletion. Dissertation Publishing UMI U142935 Published by ProQuest LLC 2014. Copyright in the Dissertation held by the Author. Microform Edition © ProQuest LLC. All rights reserved. This work is protected against unauthorized copying under Title 17, United States Code. ProQuest LLC 789 East Eisenhower Parkway P.O. Box 1346 Ann Arbor, Ml 48106-1346 h+£S£S F 7S07 Stoned 7^ 0/62 Abstract This thesis examines the strategy employed by the Catalan nationalist movement in the late 1980s and 1990s to secure a greater role for sub-national authorities in the process of European integration. It includes an analysis of the relationship of the Generalitat, the government of the Spanish autonomous community of Catalonia, and particularly, Convergencia i Unio, the centre-right Catalan party in power since 1980, with the various actors and institutions central to the process of European integration. Thus, the Catalan nationalist movement has pursued a dual strategy to consolidate its participation in the process of European integration based on the one hand on a co-operative regionalist strategy and on the other, a bilateral nationalist strategy.
  • Zantedeschi Roussillon Clergy

    Zantedeschi Roussillon Clergy

    © SPIN and the author www.spinnet.eu Do not quote without Vernacular culture as a religious rampart: Roussillon clergy and the defence of Catalan language in 1880s Francesca Zantedeschi The aim of this paper is to analyse the attitude of Roussillon secular clergy towards Catalan vernacular culture in the second half of the nineteenth century. I will explore the clerical response to Third Republic anti-clerical politics to point out that the recovery of vernacular culture by Roussillon clergy was suggested by a largely defensive attitude. France’s attitude towards dialects in the long nineteenth century At the beginning of nineteenth century, patois , a socially unworthy language, acquired new authority by becoming subject of investigation. In fact, since its early appearance, the word “patois” had had a negative implication. In the 1694 edition of Richelet dictionary, besides the distinction between language and dialect – a purely denotative distinction, dialect being considered a non-institutionalized language –, we could find the distinction between dialect and patois . It was a socio-qualitative distinction, and patois possessed a negative connotation, since it was defined as a «sort of coarse language of a particular place which is different from the language spoken by honest people» 1. Since the French language had two definitions, one of a legal nature and the other of a social nature, it follows that French language without a juridical legal status which belonged to the masses was a patois 2. The 1789 Revolution, due to its will to establish a new world also through language, confirmed and deepened this distinction between French and patois by institutionalizing it.
  • Nourishing Catalan Nationalism N

    Nourishing Catalan Nationalism N

    INTRODUCTION Nourishing Catalan Nationalism n When I first arrived in Catalonia, in the summer of 2008, I was like most of the 32 million tourists who visit Barcelona every year. I expected a typically ‘Spanish’ holiday experience, to practice Castilian Spanish, and eat tapas. Yet it soon became clear that another language and identity was very visibly and audibly present, called ‘Catalan’. Later, when my family and I travelled to Empordà, in the northeast, Catalan became even more prominent. In a small restaurant, we could find menus in Catalan, English and several other European languages – but not in Castilian. The food was clearly not the paella or tapas I had expected, but rich stews, combinations of meat and seafood, and fruit mixed with savoury dishes. This presence of a clear, strong, Figure 0.1 ‘TheYolk of the Egg’: Vic’s Plaça Major (Central Square) in January 2018. Note the ‘Free Political Prisoners’ banner, and the pro-independence estelada flag on the town hall in corner of the square to the right. Photograph by the author. "NOURISHING THE NATION: Food as National Identity in Catalonia" by Venetia Johannes. https://berghahnbooks.com/title/JohannesNourishing Nourishing the Nation Catalan identity intrigued me. Years later, as I studied nationalism during a masters in social anthropology at Oxford University, I was continually brought back to memories of a summer in Catalonia. My curiosity piqued, I delved further into Catalan nationalism for a doctorate in anthropology, to see how national identity is expressed in everyday life. My aim here is to consider how food is used to express Catalan national identity in the Catalan Autonomous Community (CAC) of Spain.