LA DONA: "SUBJECTE" i "OBJECTE" DE L'OBRA D'ART. ANNEX I. 1.- Context històric i social: A la segona meitat del segle XIX, als països occidentals, es va portat a terme la consolidació dels moviments obrers: sindicats i partits polítics funcionaven per arreu. El 1873 es va produir una forta depressió econòmica que va durar aproximadament uns 10 anys i que va afectar les formes de vida i les pautes de conducta social. A la vegada va entrar en crisi la concepció positivista del món dominant fins aleshores. Fou una època en la qual el fet de ser dona havia de ser difícil. La burgesia havia agafat molta força i amb ella la institució matrimonial, perquè garantia hereus legítims als quals s’havia de deixar tot allò que el matrimoni havia acumulat. Per aquests motius la societat es guiava per rígits i severs codis sexuals patits sobretot per la dona. Els matrimonis ben poques vegades eren encara per amor, però això sí, la dona havia de ser totalment fidel. Amb el desenvolupament industrial i el creixement de la burgesia, s’havien portat ja a la pràctica els ideals dels il.lustrats. Tots els canvis econòmics i socials que es van produir a la primera meitat del segle van conduir a l’establiment d’una forma ritual-simbòlica del paper de la dona a la nova societat industrial. Fou llavors quan es separaren definitivament els dos móns: el món privat de la llar, de la familia, i el món públic, de la societat. La dona va quedar reclüida definitivament en el primer i totalment exclosa del segon, reservat únicament i exclussivament per als homes. La dona va passar de ser una participant activa en la societat a ser una planyidera, una invàlida física i desamparada que depenia totalment del marit en tots els aspectes. D'aquesta manera fou com es va resoldre la qüestió de quin havia de ser el lloc de la dona. 1.1.- L’evolució del pensament respecte a la dona des dels il.lustrats. 1.1.1.- Les idees de la Nova Filosofia Il.lustrada . Per al pensament d’alguns il.lustrats, amb Rousseau en primer terme, aquesta separació responia a les diferències que existien entre els homes i les dones. Diferències que, segons aquells autors, havia establert la Naturalesa, la qual cosa volia dir que sempre havia estat així i que, per tant, no es podia canviar. Qui actuava de manera diferent anava contra Natura. “Prefiriria molt més tenir una noia casera, educada de manera senzilla, que una dama instruïda i de talent que faria de casa meva un cercle literari i s’hi instal.laria com a president. Una dona sàvia és un càstig pel seu marit, els seus fills, els seus criats, per a tot el món. Des de l’alçària del seu geni, desprecia tots els deures femenins, i està sempre intentant fer-se a sí mateixa un home, com la senyoreta de l’Enclos.1 1Jean-Jacques Rousseau: “Émile”, Hogar del Libro, Barcelona, 1988. Citat per Bonnie S. Anderson 1 “Agradar (els homes), ser-los hi útil, fer-se estimar i honrar per ells, criar-los quan són petits, cuidar-los a la vellesa, aconsellar-los, consolar-los, fer-los-hi agradable i dolça la vida,aquests són els deures de les dones a totes les èpoques i és això els que se’ls ha d’ensenyar des de la infantesa.”2 “Totes les nacions estan d’acord i veuen amb menyspreu la incontinència de les dones: això és així perquè la naturalesa ha parlat a totes les nacions. Ha establert la defensa de la mateixa manera que ha establert l’atac (...)”3 Però no tots els il.lustrats pensaven així. Diderot, D’Allemberg i sobre tot Condorcet van mantenir postures que s’atansaven a les de les dones com Olimpia de Gouges, les quals van recollir els principis universals (Igualtat, Felicitat, Llibertat, ...) de la Nova Filosofia per analitzar la situació del seu propi sexe. Els principis de la Il.lustració s’havien discutit en els Salons on les dones aristòcrates o burgeses havien actuat de interlocutores i dinamitzadores a les seves reunions. “Privant tranquil.lamnet la meitat del gènere humà del dret en participar en la formació de les lleis, excloient de la ciutadania les dones (...) És veritat que (les dones) no estan conduïdes per la raó dels homes, sinó per la seva (...) Qui sap si, en cas que una altra educació permetés a la raó de les dones adquirir tot el seu desenvolupament natural les relacions íntimes de la mare i de la dida amb el nen, relacions que no existeixen per als homes, no serien per a elles un medi exclusiu d’assoliment de descobriments més importants, més necessaris que el que es creu per al coneixement de l’esperit humà, per a l’art de la seva perfecció, de la seva estimulació i per a facilitar el seu progrés?”4 “Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana: Preámbul (...) En conseqüència, el sexe superior tant en bellesa com en coratge, en els sofriments maternals, reconeix i declara (...) els Drets següents de la Dona i de la Ciutadana. Article Primer La Dona neix lliure i roman igual a l’home en drets (...) II La finalitat de qualsevol associació política és la conservació dels drets naturals i imprescindibles de la Dona i de l’Home: aquests drets són la llibertat, la propietat, la i Judith P. Zinsser: “ Historia de las Mujeres: una historia propia”, vol. 2, ed. Crítica, Barcelona 1991, pàgs. 138-139. -la cita s’ha traduït literalment al català- 2Jean-Jacques Rousseau: ” Émile”, llibre V. Citat per George Duby i Michelle Perrot: “ Historia de las mujeres”, vol. 3, ed. Taurus, Madrid 1992, pàg. 353 -la cita s’ha traduït literalment al català- 3Montesquieu: “L’Esperit de les lleis”, Llibre XVI, cap. XII. A G.Duby i M.Perrot, op.cit. pàg. 348. 4Condorcet, citat a G.Duby i M.Perrot, op.cit. pàgs. 362 a 366. 2 seguretat i, per sobre de tots, la resistència a l’opressió. III El principi de qualsevol sobirania resideix essencialment en la Nació, la qual no és res més que la reunió de la Dona i de l’Home (...) IV (...) L’exercici dels drets naturals de la dona no té més límits que la tirania que l’home li oposa; aquests límits han de ser reformats per les lleis de la naturalesa i de la raó (...) VI La llei ha de ser l’expressió de la voluntat general; totes les Ciutadanes i tots els Ciutadans han de contribuir personalment o mitjançant els seus representants a la seva formació; ha de ser la mateixa per a tots (...) VII No s’exceptua cap dona; la dona és acusada, arrestada o detinguda en els casos determinats per la Llei. Les dones obeeixen com els homes aquesta Llei rigurosa. (...) IX Quan una dona ha estat declarada culpable, tot el rigor és exercit per la Llei. X Ningú ha de ser fustigat per les seves opinions àdhuc les fundamentals, la dona té el dret per a pujar al cadafal; ha de tenir, de la mateixa manera, el de pujar a la Tribuna (...) XI (...) Tota Ciutadana pot, així doncs, dir lliurement: sóc la mare d’un fill que us pertany, sense que cap prejudici bàrbar li hagi de dissimular la veritat (...) XIII (...) les contribucions de la dona i de l’home són iguals; ella participa en totes les càrregues, en tots els treballs penosos; ha de participar, doncs, de la mateixa manera en la distribució dels llocs, de les feines, dels càrregs, de les dignitats i de la indústria. XIV Les Ciutadanes i els Ciutadans tenen el dret de constatar per ells mateixos, o mitjançant els seus representants, la necessitat de la contribució pública. (...) 3 XV La massa de les dones, aliada per la contribució amb la dels homes, té el dret a demanar comptes a qualsevol agent públic de la seva administració. (...) XVII Les propietats són per a tots els sexes reunits o separats; (...)” Olympe de Gouges va redactar aquesta Declaració el 1791 i la va dedicar a la Reina. 1.1.2.- El segle XIX. Al XIX, les idees misògines d’alguns il.lustrats van ser continuades per Hegel, Schopenhauer, Lombroso, etc. “Si les dones controlessin el govern, l’estat estaria en perill, perquè elles no actuen segons els dictats de les regles universals, sinó que es deixen influenciar per inclinacions i opinions ocasionals. L’educació de les dones continua qui sap com”5 Dos pensadors es van convertir en importants defensors de la dona en el segle XIX: August Bebel i John Stuart Mill. El primer explicava, a la seva obra “Woman in the Past, Present and Futur”, publicada pels vols del 1880, com els obrers s’oposaven a les dones amb la mateixa ràbia amb la qual el capitalisme s’oposava als obrers. Parlava de la situació de les dones al llarg de la història, explicava la diferència de sou existent entre els sexes i cercava alternatives a la situació. J.Stuart Mill, a “L’esclavitud femenina”, 1889, feia un càntic als drets de la dona. 1.2.- La situació de la dona des de l’últim terç del segle XIX. A mitjans de segle, l’exclusió de la dona de classe mitja de la vida pràctica i social va ser un fet. Si en el nou món dels negocis el que primava era la competència brutal i despiadada, com a contrapartida, va anar prenent força la idea de la familia on la dona havia de protegir l’ànima de l’home.