Quick viewing(Text Mode)

FONS GALERIES DALMAU Descripció Del Fons

FONS GALERIES DALMAU Descripció Del Fons

Fons Galries Dalmau Descripció del fons

FONS GALERIES DALMAU

Descripció del fons

Títol Fons Galeries Dalmau Dates 1887 – 2013, predomina la documentació de 1906-1936, anys de funcionament de les galeries Volum i suport de la unitat de descripció 803 unitats documentals, majoritàriament textuals, també conté fotografies i retalls de premsa. Instal·lades, provisionalment, en fundes de poliéster dins quatre capses d’arxiu.

Nom i història del productor Les Galeries Dalmau (1906 – 1930) van ser un focus de rellevància per a l’art d’avantguarda a i, per extensió a Catalunya. El seu fundador, Josep Dalmau i Rafel va crear i impulsar impulsar un circuit d'importació i exportació del talent artístic d'avantguarda. A grans trets, la trajectòria de les Galeries pot dividir-se en tres etapes, que coincideixen amb els diferents canvis d’ubicació del negoci: primer al carrer del Pi (1906-1911), més tard al carrer Portaferrisa (1911-1923) i finalment al Passeig de Gràcia (1923-1930). Durant aquests anys les Galeries Dalmau van acollir exposicions i artistes estrangers a Barcelona i també va organitzar exposicions pròpies per donar a conèixer nous artistes i noves corrents, com l’Exposició d’Art Cubista de 1912, que va dur a Barcelona obres de , o August Agero, entre d’altres, i fou una de les primeres exposicions d’aquest corrent. També s’impulsaren exposicions d’art abstracte, amb mostres col·lecitves o individuals i es redactà la revista ‘391', de , portaveu del dadaisme i nascuda a Barcelona el 1917. També van promoure tendències preavantguardistes auctòctones, que trencaven amb el imperant a l’època i van acollir molts artistes joves del país. Un aspecte que va complementar exportant l’obra d’alguns artistes a l’exterior. En aquest aspecte, Dalmau va promoure la primera exposició de Joan Miró a París (1921) i potencià la difusió de l’obra de Salvador Dalí. Més enllà de l’art d’avantguarda, les Galeries Dalmau també van acollir exposicions de art clàssic, compra i venda d’antiguitats, subhastes d’obres artístiques, col·leccions i col·leccionistes. Josep Dalmau i Rafel (Manresa 1867 - Barcelona 1937) fou marxant, pintor i restaurador. Format, com a pintor a Barcelona i a París, la seva passió per l’art modern el va dur a obrir les Galeries Dalmau a Barcelona. A més de la seva activitat com a galerista, fou un gran defensor de la llibertat de l’art i impulsà l’Associació d’Artistes Independents l’any 1936, de la qual en redactà el manifest.

5 Fons Galries Dalmau Descripció del fons

Història arxivística El fons documental de les Galeries Dalmau fou adquirit pel crític d’art Rafael Santos Torroella. Una primera organització va anar a càrrec de l’esposa del crític, Maite Bermejo. El Plenari de l’Ajuntament de Girona, va acceptar en data de 14 de febrer del 2014, la donació de l’Arxiu i Biblioteca Rafael i María Teresa Santos Torroella per part de Rafael Pérez Bermejo, José Ignacio Pérez Bermejo i la senyora Cristina Pérez- Modrego Bermejo, nebots de Maite Bermejo. En l’esmentat fons hi figura, com a unitat independent, el fons de les Galeries Dalmau.

Abast, contingut i organització El fons està constituït per 805 documents, majoritàriament textuals, però també conté fotografies i retalls de premsa. Es tracta predominantment de correspondència entre Josep Dalmau i Rafel i els artistes amb qui treballà. També destaquen els catàlegs i invitacions de les exposicions que es realitzaren a les Galeries Dalmau. En menor mesura també hi ha documentació de gestió de les galeries, així com documentació produïda per Maite Bermejo en la seva tasca d’organització i gestió del fons documental de les galeries. També aplega alguns retalls de premsa o altres escrits referits a les Galeries Dalmau o crítiques a algunes de les exposicions celebrades. Destaca el dossier elaborat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya amb motiu de l’organització d’una exposició sobre les Galeries Dalmau l’any 1969. Finalment, hi ha algunes fotografies i reproduccions de documents o obres d’art. La majoria de documentació és original, tot i que hi ha alguns documents fotocopiats dels quals no se’n conserva l’original. La llengua predominant és el castellà, tot i que també hi ha documents en català o francès. La documentació del fons documental s’ha organitzat en cinc sèries documentals, en funció de la tipologia dels documents: • Correspondència, 310 unitats documentals • Catàlegs i invitacions de les exposicions, 272 unitats documentals • Documentació de gestió de la galeria, 56 unitats documentals • Escrits sobre l’activitat de la galeria (de Josep Dalmau o altres autors), 29 unitats documentals • Articles de premsa (majoritàriament retalls de premsa), 75 unitats documentals • Fotografies i reproduccions, 54 unitats documentals Igualment, s’ha procedit a la descripció a nivell de catàleg dels documents, a la seva reinstal·lació en materials de conservació adequats i a la seva digitalització. En una primera etapa s’han instal·lat els documents en fundes de polièster que posteriorment

6 Fons Galries Dalmau Descripció del fons

seran substituïdes per fundes amb suport de cartró. La descripció ha respectat les relacions entre documents per a mantenir intel·lectualment les agrupacions arxivístiques prèvies, malgrat que físicament els documents es conservin de manera segregada per a garantir la seva correcta gestió i preservació. És per aquest motiu que hi ha tres nivells de descripció: - unitats documentals (803 registres) - contenidors originals (90 registres) - projectes (35 registres). Un projecte és una agrupació abstracta que vincula documents i les seus annexos, per exemple, la documentació vinculada a l’Exposició d'Art Cubista (1912).

Bibliografia • Andrés Pàmies, Elisenda. Les Galeries Dalmau: un projecte de modernitat a la ciutat de Barcelona . Universitat Pompeu Fabra, 2012-2013. https://repositori.upf.edu/bitstream/handle/10230/22029/Andres_13.pdf?sequence= 1 • Bracons Clapés, Josep. “Les grans exposicions d'art del segle XX” http://www.bcn.cat/publicacions/bmm/42/ct_qc.htm • Brihuega, Jaime. Las vanguardias artísticas en España (1909-1936). Ediciones Istmo para España, 1981.

• MNAC , Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte (Volum II), Publicacions Abadia de Montserrat, 1999

• Montmany, Antònia (a cura de). Repertori d’exposicions individuals d’art a Catalunya (fins 1938). IEC, 1999.

• Santos Torroella, Rafael. Dalí residente. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1992.

• Vidal Jansà, Mercè. L’exposició d’Art Cubsta de les Galeries Dalmau, 1912 . Barcelona: Universitat de Barcelona, 1996. • Vidal Oliveras, Jaume. “L’origen del marxant Josep Dalmau”. Dovella , octubre 1991, p. 39-46. • Vidal Oliveras, Jaume. Josep Dalmau, L’aventura per l’art modern . Fundació Caixa Manresa, 1988.

7