L'origen DEL MARXANT JOSEP DALMAU E Jaiirne Vidal I Oliveras
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
DOSSIER L'ORIGEN DEL MARXANT JOSEP DALMAU e Jaiirne Vidal i Oliveras El rnanresb Josep Dalmau i Rafe1 (1867-1 937 , passa er ser el «marxant» d. art mo Bern i I'introductor de I'art d'avantguarda a Catalunya. Va ser qui, per exernple, va donar a coneixer Miró i Dali. El present article es una aproximació que hi aporta nous punk de vista: les etapes de les Galeries Dalmau, els criteris de prornoció, etc. Entre altres, hi ha una hipotesi especialment interessant: la vinculació en el treball de promoció de Josep Dalmau i el Mademisme. L'Obra Cultural de Caixa de Manresa en la convocatoria '88 dels «Premis Oms i de Prat» concedí una beca d'investigació a Jaume Vidal i Oliveras per a I'estudi del marxant Josep Dalmau i Rafael. Ens lau resentar un text que es R.8uit 'aquesta recerca i que ve a ser una mena de pinzellada dlalguns aspectes del seu treball. Joiep hlrnav i Rafel: Aubnhrf. c. IWO. Oli/teh. 39x31 cm. Musw Cmoxol de Manra=o. oc~uslriool - D0"Eii. - 39 Em resulta diffcil parlar de Josep promoció d'art modem del marxant. Romanticisme,que reivindichunnou Dalmau a Mamesa. A Josep Dalmau Com una de les conclusions d'una paper de I'individu en la societai i en (1 867-1937), se'l coneix perla seva recerca sobre el marxant Josep Dal- les arts plhstiques. D'altra banda, la tasca de promoció de I'art modem i mau, em plau reivindicar i donar noci6 d'individu es relaciona tamb6 la introducció de I'avantguarda a sentit a lacol.lecci6 depintures allot- amb el nou ordre econbmic i social Catalunya. Les Galeries Dalmau jada al Museu Comarcal de Man- de la burgesia. El Romanticisme sig- (1906-1930) s6n referkncia obliga- resa. Per la seva importhncia tinc nifica una oposició simktrica a da de qualsevol manual d' Art Catalh interks a tractar-la especfficament I'Acadkmia: subjectivitat/objectivi- contemporani. Mereixen capftols enun altre número d'aquestarevista. tat, geni individuaflregla supraindi- especffics i s6n citades a la biblio- vidual, particular/universal, origi- grafia estrangera sobre la difusió de PANORAMICA DE LA HISTORIA nalitatlllei, etc.: <<Defet, l'animad- I'avantguarda. Hi ha una conscikn- DEL MERCAT DE L'ART i~ersiócap a les normes d'art arade- cia generalitzada de la transcendkn- miques eren vistescoma instrwnents cia del marxant. 1 Josep Dalmau va Simplificant,elpunt d'mencada absolutistes, cosa que en el marc n6ixer a Manresa. Perb tamb6 va de l'art modem 6s la formació d'un liberal ja les identifeava negativa- marxar de Manresa i per aquesta ra6 sistema d'oposició alternatiu a ment, perd per l'altra banda, i sense va poder desenvolupar la seva tasca I'Acadkmia. L' Acadkmia, en els se- sortirara delspardmetrespurament iformar-seespiritualment.L'itinerari gles XVII i XVIII, va exercir el mo- artfstics,les Acad2mies, amb la seva de Josep Dalmau -i prhcticament tot nopoli sobre totes les competkncies voluntat racionalitzadora de l'art, allb que envolta les arts plhstiques a aríístiques i a tots nivells: complia s'oposaven radicalment a la idea partir del segle XM- tan sols 6s una funció normativa i de control post-romdntica de la primacia del possible en el marc de lacultura de la sobre la formació, la producció i la geni cnm a factor creatiu. Eren per gran ciutat ilo cosmopolita. Man- difusió de I'art en un circuit tancat. definirid la negacid del paper de resa, I'origen de JosepDalmau, sem- Eraunamena d'hrbitre del gust i dels l'rndividu en llibertat en benejici bla mes aviat una ankcdota o un límit criteris estktics. D'una banda, era d'una socretat organitzada iprogra- que calia superar per descohrir nous I'expressió i I'insbwnent de I'estat moda al senlei d'uns interessos su- horitzons. Josep Dalmau 6s una absolutista -centralizació cultural praindividuals. En definitiva, Aca- creació de Barcelona. Tot i així, un amb la qual s'assegurava el control demia i Romanticisme [...] eren con- dels secrets que permeten explicar el de les activitats artfstiques- i, d'altra ceptes que es conjuguen molt mala- marxant es troba a Manresa. Al banda, fixava el gust i els criteris ment, cosa que va originar el divorci Museu Comarcal es consewa una artfstics. La seva funció era fona- inaudit entre art oficral i art viu, i petitacol.lecci6d'olislamajoriadels mentalment normativa/reglamenta- 1'AcadPmia ei~identment,abandera- quals s'adscriu estilfsticament al dora. Els seus valors esdevenien ira el primer»'. Modernisme. L'estudi d'aquesta immutables, supraindividuals i uni- Despr6s de la Revolució France- col.lecci6 i la seva relació amb la versals. L'Acadkmia tamb6 signifi- sa, els Salons de Parls deixaren de tasca de promoció d'art contempo- cava un sistema de difusió i promo- ser organitzats per 1'Acadkmia i ho rani i restaurador de Josep Dalmau ci6 de I'art, subordinat al seucontrol foren per societats especialitzades. m'ha permks situar i entendre el seu i a la seva normativa. A Franca, fins Aquests jurats no eren tan selectius punt de partida: el Modemisme, que prhcticament laRevolucióFrancesa, com I'Acadkmia, perb tamb6 tin- amb una lbgica de continui'tat es 1' Acadkmia organitzh els anomenats gueren un cahcter restrictiu i repre- traduirhen la tascadepromociód'art Salons. Enconseqükncia,s'bi impe- sentaren un cert neoacademicisme. modem. El Modemismecom aafany dia el lliure acc6s i la concurrkncia És significatiu el cas de Gustave de modemitat i, quant a la cosa nova, d'artistes i obres eindependentsn. Coubert, a qui rebutjaren L'Estudi. com avoluntat de renovacióconstant L'Acadkmia seleccionava els parti- Alegoria real dels últims set anys de -vinculat a mes al naixement del cipants sota els criteris d'una estkti- la meva vida I'any 1855. Amb diners mercat artfstic-6s la clau per enten- ca rígida i dogmhtica. L'únicapossi- deixats per amics va organitzar una dre I'itinerari com a marxant de Jo- bilitat de difusió era vetada a qui no exhibició particular de la seva obra. sep Dalmau. Aquesta clau es troba s'emmotllava als seus esquemes es- Va ser la primera exposició indivi- en part al Museu Comarcal de tktics, que restava indefens, sense dual de la histbria de I'art. Amb el Manresa. Complementa i dóna sen- cap fórmula d'oposició ni possibili- pas del temps, la gran quantitat tit a la tasca promocional de Josep tat d'intervenció. d'artistes exclosos o desertors dels Dalmau. El significat de la histbria Els Salons eren unorganisme que Salons oficials va motivar iacreació de les exposicions resta sovint ambi- no afavoria el debat intem, ni podia dels Salons d'hdependents al marge gua. Hi ha una dificultat conceptual assumir les aportacions exteriors, al de les restriccions institucionals.' i metodolbgica. La col.lecci6 del contrari, tendia a I'immobilisme i a Generalitzant, en aquest context, Museu Comarcal de Manresa,junta- la perpetuació de fórmules. Eren la les galenes i els marxants -amb una ment amb els escassos textos del mateixa expressió de I'Acadkmia. operaciómolt complexa que implica marxant, ofereix un marc que possi- Elspnmers sfmptomesd'oposicióal crítics, col.leccionistes i artistes- bilita aproximar-se en termes sistema de les acadkmies aparegue- apareixen com una plataforma al- d'hipbtesi als pressupostos de la ren amb la progressiva afirmacib del ternativa ais circuits oficials que fins aleshores controlava I'Acadkmia. moure les avantpiardes histhriqiies sedimentar els valors idealistes i Aquesta, querepresenta un concepte perb van crear tamhC les condicions suhjectivistes recuperats per I'a- d'art rígid, dogmatic i monopolista, per un mercat de I'art. Josep Dalmao vantguarda. En definitiva: subjecti- no podia acollir manifestacions al coneixia molt hé els mecanismes de vitat. 1lihertat.novetat.modern.inici marge del seu programa. 6s a dir. promoció. per6 al marxant manresh del mercat arthtic, etc.. ens trohem aquelles exigkncies ideolbgiques i li mancaren les possibilitats econh- en un m6n que s'engloha en el Mo- culturals que sorgien de la societat miques i socioculturals per desen- dernisme i que com a cicle cultural industrial. Les galeries vehicularien volupar-les. no s'ha conclbs, 6s vigent fins a experiknciesmarginals-I'artviu.que El que m'interessa destacar 6s I'actua!itat. notesortidaenelsmitjans dedifusió que el tema de la llihertat ha estat una institucionalitzats. enfront de I'art constant de Josep Dalmau. Aquest JOSEP DALMAU, UNA LEClllRA oficial-, possibilitarien un marc per aspecte s'ohserva didhcticament en simCA al desenvolupament de la llibertat i els textos del marxant manresh. Al- aquelles nocions que s'hi associen: psd'ells. articles puhlicats a la Josep Dalmau fou pintor, anti- subjectivitat, originalitat ... Precisa- premsa com a protesta per la incom- quari. restaurador, perb 6s molt mes ment. els valors que s'identificaran prensió de les exposicions que or- conegut com a promotor de I'art amb I'art modern. ganitíava. El motiu d'aqiiests textos modern. Tot i aixb, 6s important Aviat s'observarh que I'art mo- 6s el de la Ilihertat-siihjectivitat com considerar que totes aquestes ves- dern no 6s solament un valor artfstic a essencia de I'art. com a motivadora sants estan interrelacionades per sin6 també econhmic, un sfmbol de de I'innovaci6 ... É el seu fonament molts motiiis. Per exemple. curiosa- prestigi i una possessi6 de luxe. Tic tebric i legitimitzador. Val a dir que ment, 6s el comer$ d'antiquari allb la convicció que Josep Dalmau se la llibertat en un primer moment va que d6na peu a la promoci6 d'art situaenaquest punt intermedi en quk relacionada amh 1:i marginalitat: el modern. En el cas del marxant I'art modern era propi d'un conjunt preu de la ruptura amh I'Academia i manresh.