Fortuna Crítica De L'obra D'alfred Sisquella I Oriol

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Fortuna Crítica De L'obra D'alfred Sisquella I Oriol La concepció antimoderna i la deshumanització de l’art; fortuna crítica de l’obra d’Alfred Sisquella i Oriol (Barcelona, 1900 – Sitges, 1964) Isidre Roset i Juan ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) i a través del Dipòsit Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) y a través del Repositorio Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR o al Repositorio Digital de la UB (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tdx.cat) service and by the UB Digital Repository (diposit.ub.edu) has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized nor its spreading and availability from a site foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository is not authorized (framing). Those rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author. La concepció antimoderna i la deshumanització de l’art; fortuna crítica de l’obra d’Alfred Sisquella i Oriol (Barcelona, 1900 – Sitges, 1964) Programa de doctorat en Societat i Cultura: història, antropologia, art i patrimoni. VOLUM I Doctorand: Isidre Roset i Juan Directores: Dra. Maria Lourdes Cirlot Valenzuela Dra. Teresa-M. Sala Garcia Tutora: Dra. Maria Lourdes Cirlot Valenzuela UNIVERSITAT DE BARCELONA. FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA. DEPARTAMENT DE HISTÒRIA DE L’ART. La concepció antimoderna i la deshumanització de l’art: fortuna crítica de l’obra d’Alfred Sisquella i Oriol (Barcelona, 1900 – Sitges, 1964), Programa de doctorat: Societat i cultura: història, antropologia, art i patrimoni. Tesi que presenta: Isidre Roset Juan Setembre de 2018 VOLUM I Dirigida per: Dra. Maria Lourdes Cirlot Valenzuela i Dra.Teresa-M. Sala Garcia 1 2 3 4 Resum (Abstract): La tesi es composa de dos volums: el primer dedicat a l’estudi sobre la concepció antimoderna i la deshumanització de l’art, aplicats a la fortuna crítica d’Alfred Sisquella i Oriol (1900-1964); el segon volum correspon al repertori d’imatges de l’obra del pintor. La trajectòria estilística d’Alfred Sisquella fou canviant; parteix de l’avantguarda i el primitivisme, tendències que abandonà per evolucionar vers plantejaments realistes i naturalistes amb incursions en el vibracionisme, la nova objectivitat i el surrealisme. El conjunt de la seva producció ha estat encasellat en la figuració dels retrats de la seva esposa Antònia Rambla, model seré de la dona catalana del segle XX i l’obra titllada d’antimoderna. En aquesta investigació descobrim aspectes poc coneguts de la seva obra i del context artístic dels anys deu, vint i trenta del segle XX, en particular els orígens de l’agrupació Saló dels Evolucionistes de la qual Alfred Sisquella en fou membre fundador i part constituent. També revisem la constel·lació d’artistes formada a l’entorn de la Sala Parés de Barcelona a partir de 1925 i en el període de la postguerra i el franquisme. La revisió de l’Homenots: Alfred Sisquella (1959), assaig biogràfic de Josep Pla contrastat amb la documentació hemerogràfica ofereix nous perfils en l’apreciació de l’obra d’aquest artista pintor i teòric de l’art injustament oblidat. La tesi és una petita aportació per al rescabalament històric dels artistes i dels intel·lectuals de la Generació de 1917. Abstract: The thesis is composed of two volumes: the first one devoted to the study of the antimodern conception and the dehumanization of art, applied to the critical fortune of Alfred Sisquella i Oriol (1900-1964); the second volume corresponds to the repertoire of images of the painter's work. Alfred Sisquella's stylistic career was changing; part from the avant-garde and primitivism, tendencies that he abandoned to evolve towards realistic and naturalistic approaches with incursions into vibrationism, new objectivity and surrealism.The whole of his production has been shaped by the portraitures of his wife Antònia Rambla, a model of serenity that will be the Catalan woman of the twentieth century, and his paintings were titled antimodern. In this research we discover little-known aspects of the work and the artistic context of the years ten, twenty and thirty of the twentieth century, in particular the origins of the group Hall of the Evolutionists of which Alfred Sisquella was a founding member and constituent. We also review the constellation of artists formed in the Sala Parés (Barcelona) from 1925 and in the period of the postwar period and the Franco regime. The review of Homenots: Alfred Sisquella (1959), biographic essay by Josep Pla, contrasted with the heterogeneous documentation offers new profiles in appreciation of the work of this painter and theoretical artist of the art unjustly forgotten. The work is a small contribution to the historical recuperation of the artists and intellectuals of the Generation of 1917. 5 6 A Dolors Juan Hill i a Carles Sivill Roset, mare i fillol, present i futur. Agraïments: A totes les persones que m’han acompanyat en la investigació patafísica; a Oriol Espinal per la correspondencia Sisquella-Espinal i molt especialment a les directores de la tesi, Dra. Lourdes Cirlot i Dra. Teresa-M. Sala, pel seu suport incondicional. 7 8 Index de continguts La concepció antimoderna i la deshumanització de l’art: fortuna crítica de l’obra d’Alfred Sisquella i Oriol (Barcelona, 1900 – Sitges, 1964). ............................... 5 INTRODUCCIÓ .................................................................................................. 5 1.1. - Presentació ............................................................................................ 7 1.1.1. - Antecedents i estudis previs ......................................................... 11 1.1.2. - Objectius ....................................................................................... 13 1.1.3. - Metodologia .................................................................................. 17 1.1.4. - Resultats ....................................................................................... 19 1.1.5. - Pertinença de la temàtica .............................................................. 21 1.1.6. - Justificació de l’elecció del tema ................................................... 25 1.2. - Estat de la qüestió. .............................................................................. 31 1.2.1. - Alfred Sisquella i la seva obra: la trajectòria vital .......................... 39 1.2.2. - Fortuna crítica ............................................................................... 49 1.2.3. - L’antimodernitat d’A. Sisquella ...................................................... 81 1.2.4. - El terme antimodern en la pintura catalana ................................... 83 1.2.5. - D’un ordre considerat com una anarquia .................................... 111 1.2.6. - El retorn a l’ordre ......................................................................... 119 1.2.7. - La noció d’avantguarda a Espanya ............................................. 123 1.3. - La deshumanització ........................................................................... 127 2. - Etapes. Vida, obra i pensament ............................................................... 141 2.1. - Naixement, àmbit familiar i formació (1900-1917) ............................. 141 2.1.1. - Subscripcions solidàries .............................................................. 153 2.1.2. - Lluís Sisquella, periodista ........................................................... 159 2.1.3. - L’Escola Horaciana, 1905-1912, de Pau Vila i Dinarés ............... 161 1 2.1.4. - De 1912 A 1917, formació professional ...................................... 187 2.1.5. - “Agropació Ars” i origen de Els Evolucionistes ...........................
Recommended publications
  • Context Històric I Social: 1.1
    LA DONA: "SUBJECTE" i "OBJECTE" DE L'OBRA D'ART. ANNEX I. 1.- Context històric i social: A la segona meitat del segle XIX, als països occidentals, es va portat a terme la consolidació dels moviments obrers: sindicats i partits polítics funcionaven per arreu. El 1873 es va produir una forta depressió econòmica que va durar aproximadament uns 10 anys i que va afectar les formes de vida i les pautes de conducta social. A la vegada va entrar en crisi la concepció positivista del món dominant fins aleshores. Fou una època en la qual el fet de ser dona havia de ser difícil. La burgesia havia agafat molta força i amb ella la institució matrimonial, perquè garantia hereus legítims als quals s’havia de deixar tot allò que el matrimoni havia acumulat. Per aquests motius la societat es guiava per rígits i severs codis sexuals patits sobretot per la dona. Els matrimonis ben poques vegades eren encara per amor, però això sí, la dona havia de ser totalment fidel. Amb el desenvolupament industrial i el creixement de la burgesia, s’havien portat ja a la pràctica els ideals dels il.lustrats. Tots els canvis econòmics i socials que es van produir a la primera meitat del segle van conduir a l’establiment d’una forma ritual-simbòlica del paper de la dona a la nova societat industrial. Fou llavors quan es separaren definitivament els dos móns: el món privat de la llar, de la familia, i el món públic, de la societat. La dona va quedar reclüida definitivament en el primer i totalment exclosa del segon, reservat únicament i exclussivament per als homes.
    [Show full text]
  • COAC.1874-1962-En.Pdf
    COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA 1874-1962 Enric Granell, Antoni Ramon The author of the cover photograph is Klaus Erik Halmburger. Thanks to the donation of Enric Granell, it forms part of the Historical Archive of the Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. This book is published at a time of crisis when it is useful to look back at our history and review the role played by the Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (Architects’ Institute of Catalonia) at other, equally difficult moments and to see how, in its support to architects as a body, the COAC has been able to evolve by adapting to new situations. It is also positive to see how some constants of the COAC and, by extension, of Catalan architects, have continued throughout inevitable changes. These are values such as the will to undertake the responsibility for constructing a quality environment for our fellow citizens, with social and cultural commitment, incorporating the requirements and needs produced by the rapid transformation of lifestyles and technological means. Since 1874, first the Associació d’Arquitectes de Catalunya and then the Col·legi d’Arquitectes de Catalunya have brought together the architectural profession, becoming its public representative and a link between citizens, professionals and architecture. With the opening of the building in Barcelona’s Plaça Nova, 50 years ago now, these roles acquired a new dimension. Today, at a time of far-reaching global change, the objectives remain the same, and we continue with our search for new ways to make them reality.
    [Show full text]
  • Catalan Modernism and Vexillology
    Catalan Modernism and Vexillology Sebastià Herreros i Agüí Abstract Modernism (Modern Style, Modernisme, or Art Nouveau) was an artistic and cultural movement which flourished in Europe roughly between 1880 and 1915. In Catalonia, because this era coincided with movements for autonomy and independence and the growth of a rich bourgeoisie, Modernism developed in a special way. Differing from the form in other countries, in Catalonia works in the Modern Style included many symbolic elements reflecting the Catalan nationalism of their creators. This paper, which follows Wladyslaw Serwatowski’s 20 ICV presentation on Antoni Gaudí as a vexillographer, studies other Modernist artists and their flag-related works. Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Josep Llimona, Miquel Blay, Alexandre de Riquer, Apel·les Mestres, Antoni Maria Gallissà, Joan Maragall, Josep Maria Jujol, Lluís Masriera, Lluís Millet, and others were masters in many artistic disciplines: Architecture, Sculpture, Jewelry, Poetry, Music, Sigillography, Bookplates, etc. and also, perhaps unconsciously, Vexillography. This paper highlights several flags and banners of unusual quality and national significance: Unió Catalanista, Sant Lluc, CADCI, Catalans d’Amèrica, Ripoll, Orfeó Català, Esbart Català de Dansaires, and some gonfalons and flags from choral groups and sometent (armed civil groups). New Banner, Basilica of the Monastery of Santa Maria de Ripoll Proceedings of the 24th International Congress of Vexillology, Washington, D.C., USA 1–5 August 2011 © 2011 North American Vexillological Association (www.nava.org) 506 Catalan Modernism and Vexillology Background At the 20th International Conference of Vexillology in Stockholm in 2003, Wladyslaw Serwatowski presented the paper “Was Antonio Gaudí i Cornet (1852–1936) a Vexillographer?” in which he analyzed the vexillological works of the Catalan architectural genius Gaudí.
    [Show full text]
  • Pierre Daura, Catalan-American Modernist: People, Places, and Things University of Richmond Museums
    University of Richmond UR Scholarship Repository Exhibition Brochures University Museums 2005 Pierre Daura, Catalan-American Modernist: People, Places, and Things University of Richmond Museums Follow this and additional works at: http://scholarship.richmond.edu/exhibition-brochures Part of the Fine Arts Commons, and the Painting Commons Recommended Citation University of Richmond Museums. Pierre Daura, Catalan-American Modernist: People, Places, and Things, September 28 to December 11, 2005, Joel and Lila Harnett usM eum of Art and Print Study Center, University of Richmond Museums. Richmond, Virginia: University of Richmond Museums, 2005. Exhibition Brochure. This Book is brought to you for free and open access by the University Museums at UR Scholarship Repository. It has been accepted for inclusion in Exhibition Brochures by an authorized administrator of UR Scholarship Repository. For more information, please contact [email protected]. PIERRE DAURA, CATALAN-AMERICAN MODERNIST People, Places, and Things September 28 to December 11, 2005 Joel and Lila Harnett Museum of Art and Print Study Center University of Richmond Museums INTRODUCTION With this generous donation, the Harnett Print Study Center is now a prominent Pierre Daura (American, born Spain, 1896- repository of works by Pierre Daura, and 1976) was a member of a radical generation we look forward to sharing his art with our of artists who shaped the development of students, scholars, and visitors. The exhibition European modernism from the 191 Os to the is made possible in part with funds from 1930s. The richness of his art reflects the the Louis S. Booth Arts Fund and the support diverse experiences of his life - growing of the Daura Foundation.
    [Show full text]
  • Del Romanticisme Al Modernisme
    primeres 1 a 24 29/9/06 12:52 Página 2 Del Romanticisme al Modernisme Col·lecció de Pintura del Museu Diocesà de Barcelona Organització: Català · Castellano primeres 1 a 24 29/9/06 12:52 Página 4 Del Romanticisme al Modernisme Col·lecció de Pintura del Museu Diocesà de Barcelona Museu Diocesà de Barcelona Del 6 d’octubre al 5 de novembre de 2006 primeres 1 a 24 29/9/06 12:52 Página 8 Índex Presentacions 11 Vicente Sala Belló Josep M. Martí Bonet Pintura dels segles XIX i XX del Museu Diocesà de Barcelona 17 Francesc Fontbona Índex d’artistes 21 Catàleg d’obra 23 Bibliografia 181 Versión en castellano 183 primeres 1 a 24 29/9/06 12:52 Página 10 Vicente Sala Belló President de la Caja de Ahorros del Mediterráneo La Caja de Ahorros del Mediterráneo continua apostant fermament per una políti- ca de patrocini cultural com un servei a la societat actual, avui dia enormement sen- sibilitzada envers aquest àmbit. I més concretament, la nostra Obra Social es plan- teja prioritàriament la coneixença i la divulgació de la cultura mediterrània, de la qual la mostra que avui presentem és un exponent prou clar, en un dels camps de la creació tan fonamental com és la pintura. Novament gaudim del marc incomparable del monument de la Pia Almoina de Barcelona, seu del Museu Diocesà, per presentar l’exposició “Del Romanticisme al Modernisme”. És per a nosaltres tot un honor poder oferir al públic aquesta magní- fica col·lecció de pintura a cavall dels segles XIX i XX.
    [Show full text]
  • Historia Y Política a Través De La Escultura Pública 1820-1920
    María del Carmen Lacarra Ducay Cristina Giménez Navarro (Coords.) Historia y política a través de la Escultura pública 1820-1920 COLECCIÓN ACTASa En este volumen se reúnen las lecciones impartidas en el Curso de la Cátedra Goya celebrado en mayo de 2002 que estuvo dedicado a Historia y política a través de la Escultura pública, 1820-1920. Se trataba de ofrecer un análisis en profundidad de un fenómeno artístico estrechamente unido al desarrollo urbano del siglo XIX. El protagonismo de la ciudad y las consecuencias que tuvo la Guerra de la Independencia en la sociedad española y americana se manifiestan públicamente en la renovación de sus monumentos conmemorativos. Diseño de cubierta: A. Bretón. La versión original y completa de esta obra debe consultarse en: https://ifc.dpz.es/publicaciones/ebooks/id/2147 Esta obra está sujeta a la licencia CC BY-NC-ND 4.0 Internacional de Creative Commons que determina lo siguiente: • BY (Reconocimiento): Debe reconocer adecuadamente la autoría, proporcionar un enlace a la licencia e indicar si se han realizado cambios. Puede hacerlo de cualquier manera razonable, pero no de una manera que sugiera que tiene el apoyo del licenciador o lo recibe por el uso que hace. • NC (No comercial): La explotación de la obra queda limitada a usos no comerciales. • ND (Sin obras derivadas): La autorización para explotar la obra no incluye la transformación para crear una obra derivada. Para ver una copia de esta licencia, visite https://creativecommons.org/licenses/by- nc-nd/4.0/deed.es. Historia y política a través de la Escultura pública 1820-1920 COORDINADORAS M.ª del Carmen Lacarra Ducay Cristina Giménez Navarro Historia y política a través de la Escultura pública 1820-1920 Coordinadoras M.ª del Carmen Lacarra Ducay Cristina Giménez Navarro INSTITUCIÓN «FERNANDO EL CATÓLICO» (C.S.I.C) Excma.
    [Show full text]
  • Document De Treball D'història De L'art
    DOCUMENT DE TREBALL INSTITUT D‟ESTUDIS CATALANS REPORTS DE LA RECERCA A CATALUNYA 2003-2009 Història de l’Art Report elaborat per Isabel Fabregat, amb la revisió de Francesc Fontbona DOCUMENT DE TREBALL Si teniu cap comentari, podeu adreçar-vos a [email protected] Barcelona, novembre 2012 Institut d‟Estudis Catalans 1 Reports de la recerca a Catalunya (2003-2009) Història de l‟Art DOCUMENT DE TREBALL Report de la recerca en Història de l’Art Sumari Abreviacions 3 Resum 4 1. Nota preliminar 5 2. Promotors, productors i difusors de la recerca 6 2.1. Universitats 6 2.2. Institucions acadèmiques 19 2.3. Administracions públiques 21 2.4. Església catòlica 24 2.5. Museus, biblioteques i arxius 24 2.6. Centres culturals públics 36 2.7. Fundacions 37 2.8. Entitats i associacions culturals d‟àmbit local 42 2.9. Món editorial privat 43 2.10. Altres 46 3. Conclusions 48 Institut d‟Estudis Catalans 2 Reports de la recerca a Catalunya (2003-2009) Història de l‟Art DOCUMENT DE TREBALL Abreviacions AGAUR Agència de Gestió d‟Ajuts Universitaris i de Recerca CU Catedràtic/a d‟universitat ICUB Institut de Cultura de Barcelona IEC Institut d‟Estudis Catalans MACBA Museu d‟Art Contemporani de Barcelona MNAC Museu Nacional d‟Art de Catalunya SECC Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales TEU Titular d‟escola universitària TU Titular d‟universitat UAB Universitat Autònoma de Barcelona UB Universitat de Barcelona UdG Universitat de Girona UdL Universitat de Lleida UOC Universitat Oberta de Catalunya UPC Universitat Politècnica de Catalunya UPF Universitat Pompeu Fabra URL Universitat Ramon Llull URV Universitat Rovira i Virgili Institut d‟Estudis Catalans 3 Reports de la recerca a Catalunya (2003-2009) Història de l‟Art DOCUMENT DE TREBALL Resum L‟elaboració del report de la recerca en Història de l‟art per al període 2003-2009 ha esdevingut una tasca laboriosa i dificultosa per la raó de no disposar d‟informació exhaustiva i del tot fiable.
    [Show full text]
  • La Trajectòria Professional Del Fotògraf Francesc Serra I Dimas (1877 – 1967)
    La trajectòria professional del fotògraf Francesc Serra i Dimas (1877 – 1967) Autora: Carla Arbós Valls Director: Bonaventura Bassegoda Hugas Màster Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic Departament d’Art i de Musicologia . Facultat de Filosofia i Lletres Universitat Autònoma de Barcelona . 2017-201 - Uno ha asistido a nada menos que al traspaso de un siglo. Y no de una manera indiferente ¿Vé usted? En mi archivo guardo 50 mil fichas. Toda una época vive, palpita, se anima con solo ir al laboratorio y operar en las placas con los ácidos. Eso ¿no es hermoso?¿No es bello poder fijar los recuerdos? Francesc Serra i Dimas, 1964 Agraïments Primerament, voldria agrair a totes aquelles persones que de manera directa o indirecta s’han involucrat en la realització d’aquest Treball de Final de Màster, ja que sense la seva col·laboració i dedicació, no hagués estat possible dur-lo a terme. Moltes gràcies, doncs, al director d’aquesta tesi el Professor Bonaventura Bassegoda, per guiar- me, aconsellar-me i indicar-me a qui i on acudir al llarg d’aquesta investigació, i també per la confiança dipositada i l’empenta rebuda; i a la Núria Llorens, coordinadora del màster Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic de la Universitat Autònoma de Barcelona, per assenyalar-me un tema de recerca que s’ha adequat perfectament al meu bagatge acadèmic entorn de l’art i la fotografia, com també per la seva disposició i gran amabilitat en tot moment. Per altra banda, voldria expressar la meva més sincera gratitud als familiars de Francesc Serra Dimas, als qui els hi dedico aquesta memòria, per la seva confiança i proximitat, per obrir-me les portes de casa seva i rebrem tan amablement.
    [Show full text]
  • Literatura Rural De Les Garrotxes
    Literatura rural de les garrotxes Marian Vayreda, Carles Bosch de la Trinxeria, Josep Pous i Pagès. De la Renaixença al Modernisme Treball final de Màster, curs 2015-16 Màster en Comunicació i Estudis Culturals Tutora: Margarida Casacuberta i Rocarols Autor: Francesc Ginabreda i Ventura Presentació: setembre 2016 1 2 3 4 Índex de continguts 1. Explicació de la proposta de treball ............................................................ 9 1.1. Justificació ............................................................................................ 9 1.2. Motivacions ......................................................................................... 11 1.3.Objectius ............................................................................................... 12 1.3.1. Objectiu general ........................................................................ 12 1.3.2. Objectius específics .................................................................. 12 2. Marc de recerca i bases teòriques ............................................................... 15 2.1. Apunts sobre Vayreda i La punyalada .................................................17 2.2. Apunts sobre Bosch de la Trinxeria i L’hereu Noradell ...................... 24 2.3. Apunts sobre Pous i Pagès i La vida i la mort d’en Jordi Fraginals ... 32 3. Metodologia ................................................................................................ 41 4. Anàlisi ........................................................................................................
    [Show full text]
  • Annals Del Patronat 321
    MISCEL·LÀNIA LA FINESTRA OBERTA PREMI SALVADOR REIXACH NOVETATS ANNALS DEL PATRONAT 321 View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert SUMARI I ÍNDEX D’ARTICLES DELS ANNALS (1977-2006) Arxiu Comarcal de la Garrotxa MISCEL·LÀNIA LA FINESTRA OBERTA PREMI SALVADOR REIXACH NOVETATS 322 SUMARI I ÍNDEX D’ARTICLES DELS ANNALS (1977-2006) 323 La suma de 200 articles apareguts als Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca constitueix un important volum de producció historiogràfica. Aquesta suma, però, fa imprescindible un instrument de treball que faciliti l’accés dels lectors al material que cerquen. Amb la voluntat d’agilitzar la localització i la consulta, per tant, us oferim el present sumari i índex d’articles, dividit en tres seccions: a) l’índex del contingut de cadascun dels volums publicats; b) l’índex d’autors dels articles i c) l’índex temàtic i topogràfic. Que la consulta sigui profitosa a tothom. Arxiu Comarcal de la Garrotxa 1 (Annals 1977) [1] REBULL, Nolasc, Saplana i Ginebreda traduint Boeci, 9-23. [2] JORDÀ I GÜELL, Ricard, La mort de l’Alcalde Major Ramon de Lomanya, 25-47. [3] PAGÈS I PONS, Joan, El monestir de Bages a Bianya, 49-64. [4] MADURELL I MARIMON, Josep M., L’impost de la bolla a Olot (segle XVI), 65-82. [5] MARQUÈS I CASANOVAS, Jaume, Les esglésies de la Vall del Bac, 83-100. [6] GRAU MONTSERRAT, Manuel, Aportacions documentals per a l’estudi de l’esclavatge al comtat de Besalú, 101-126.
    [Show full text]
  • Catalan Artist Pierre Daura As Exile, Refugee, Naturalized American Citizen
    University of Lynchburg Digital Showcase @ University of Lynchburg Undergraduate Theses and Capstone Projects Spring 5-2020 Catalan Artist Pierre Daura as Exile, Refugee, Naturalized American Citizen Teresa Gunter Follow this and additional works at: https://digitalshowcase.lynchburg.edu/utcp Part of the Contemporary Art Commons, History Commons, and the Immigration Law Commons Catalan Artist Pierre Daura as Exile, Refugee, Naturalized American Citizen Teresa Gunter Senior Honors Project Submitted in partial fulfillment of the graduation requirements of the Westover Honors Program Westover Honors Program May 2020 ______________________________________________ Mike Santos, PhD ______________________________________________ Adam W. Dean, PhD ______________________________________________ Barbara Rothermel, PhD ______________________________________________ Edward DeClair, PhD Saint Cirq-la-popie, France January 31, 1937 Dearest Family, Changing from a pleasant to an unpleasant subject, we were outraged when we read the newspaper two days ago of a proposed law, which the French High Commandment of War is trying to pass. All foreigners living in France, within forty eight hours after war is declared, will be deported or put into concentration camps on islands off the coast of France. Only men or women over fifty will be exempt from this law, which does not apply to allies, but does apply to neutral countries. So in case of war, which the French believe more and more imminent, we will be deported, unceremoniously. Even in case Pierre were over fifty, Martha and I would have to leave the country at once. Our love to you all, Louise 1 Introduction The letters of American-born artist Louise Blair Daura to her family in Virginia reveal the complicated predicament that she and her small family in France were facing during and after the Spanish Civil War.
    [Show full text]
  • Memòria, Tradició I Paisatge: El Simbolisme De La Muntanya En El
    ¡CARLINS, A LA MUNTANYA! MEMÒRIA, TRADICIÓ I PAISATGE EL SIMBOLISME DE LA MUNTANYA EN EL LLENGUATGE DE MARIAN VAYREDA A RECORDS DE LA DARRERA CARLINADA Oriol Maymó Gatell Treball final de grau en Llengua i Literatura Catalanes Universitat Oberta de Catalunya Maig de 2020 Director: Josep Camps Arbós No vulguem ser mestres de la pàtria; siguem deixebles d’ella. JOSEP TORRAS I BAGES La Tradició Catalana (1981:129) A la Bibi, al Guillem i a l’Albert. ¡CARLINS, A LA MUNTANYA! MEMÒRIA, TRADICIÓ I PAISATGE Sumari I. INTRODUCCIÓ.................................................................................................................4 1. Presentació i justificació del tema escollit.....................................................................4 2. Vayreda, avui.................................................................................................................6 3. Objectiu i estructura d’aquest treball...........................................................................12 II. VAYREDA I EL SEU TEMPS........................................................................................13 1. Marian Vayreda (1853 – 1903), una síntesi biogràfica................................................13 2. Del tradicionalisme carlí al catalanisme conservador.................................................17 III. LA MUNTANYA ÉS LA NACIÓ..................................................................................21 1. Records de la darrera carlinada, una melangia de joventut.......................................21 2. Les
    [Show full text]