ELS CEMENTlRlS DE LA VlLA (), CAN RlOLS (NAVAS) I EL SERRAT DELS MORTS () APUNTS PER A UNA TIPOLOGIA SEPULCRAL DE L'EDA T MITJANA AL Antoni Daura i Joan Galobart i Badal

El mdn funerari medieval ha gaudit, en els darrers anys, d'una revalorització im- portan1 per par1 dels estudiosos. Manté, per altra banda, un alt grau d'inreres perque, tal com s'esdevé en d'al~resepoques histdriques, i'ambient que envolra els morts apa- reix com un dels aspectes socials mes atractiur per a coneixer els costums de qualsevol comunitar humana. En el present article s'aprofita l'avinentesa de la descripcid d'uns conjunts nous de tombes, que completen el catkleg comarcal, per a fer una ordenacid ripol6gica que pot servir per mar configurant les bases per a i'estudi d'aquestes manifestacions sepulcrals a Catalunya.

De tota manera, no haviem tin- Mesures: Llargada total:210 cm. gut encara I'oportunitat d'ordenar Amplada cap: 54 cm. per tipus els diversos enterraments, Ampladacos: M cm. i catalogar-los amb la intenci6 de Amplada peus: 33 cm. deixar sentades les bases per a fu- Fondaria: 50 cm. turs treballs. Era, de fet, una tasca Distancia encaix llosa de cobertd tomba: 1 1 cm. que calia portar a terme. Pero, anem ja, sense més preambuls, a Tomba n' 2: exposar les caracteristiques parti- (Al costat de I'anterior. separada per cular~d'aauestes tombes. 35 cm). Tipus: Trapezial (B). Excavada a la roca. LES SEPULTURES DE LA VILA Orientació Est-Oest (peus-cap). El fet de poder presentar avui Mesures: Llargada total: 195 cm. (TALAMANCA) uns nous conjunts de sepultures Amplada cap: 55 cm. medievals a la nostra comarca Locafització: Es tracta d'unes se- Arnptada cos: 50 cm. creiem que esdevé una bona oca- pultures localitzables a uns 150 m a Amplada peus: 22 cm. ponent de la masia de la Vila, en Fondaria: 45 cm. si6 per realitzar un rapid repas de Distancia encaix llosa de cobertd les estacions fins ara localitzades i uns blocs petris esberlats i caiguts. Terme municipal de Talamanca. tomba: 25 cm. estudiades i, al mateix temps, assa- Nota: Al costat dels peus hi ha un Coordenades geografiques: Longi- jar un quadre tipologic de totes petit forat circular de 10 cm. elles. No 6s pas la primera vegada tud 598'20; Latitud 41' 43' 40 de diametre per fer-hi, proba- que ens atansem a aquest aspecte (mapa del Instituto Geográfico y blement, libacions. Catastral, fui1 no 363 - actualment de I'arqueologia de I'edat mitjana Tomba no3: lnstituto Geográfico Nacionai) (1); des de fa ja alguns anys hem (A una cinquantena de melres de les tlngut interes per anar inventariant Tomba no 1: anteriors). totes les troballes que, poc a poc, Tipus: trapezial (E). Excavada a la Tipus: D'extrems arrodonits (C). Ex- s'han anat produint, de cara a con- roca. cavada a la roca. tribuir a la seva coneixenca. Orientació: Est-Oest (peus-cap). Orientació: Nord-Sud (cap-peus). 66 - ARQUEOLOGIA

conjunt arqueologic medieval. Es tracta d'unes tombes fetes a la pedra, que estudiarem aquí, i d'u- nes estructures, excavades també a la roca (diposits. canalets, etc.), probablement relacionades amb la transformació del vi o de I'oli. D'e- lles ens n'ocuparern en un proper treball. Tot plegat respon a les coordenades geografiques se- güents: Longitud 1' 44' 30"; Latitud 41-51' 20" (mapa del Instituto Geo- gráfico y Catastral, full n' 330). Els enterrarnents esrnentats són en concret tres, dos d'ells de costat i el tercer a uns 18 metres, tots buidats a la codina. Les seves característiques són: Tornba n" 1 : Tipus: ovalada. amb cap quasi recte Tomba n' 1 de la (A/C invertida). Excavada a la roca. necrbpolls de la Orientació: Nord-Sud (peus-cap). Vlla (Talaman- Mesures: Llargada total: 160 cm. ca). Amplada cap: 45 cm. Amplada cos: 38 cm. Amplada peuS: cm. Mesures: Llargada total: es troba es- TOMnES DE CAN RIOLS (NAVAS) Fondaria: 25 cm. capcada. sols se'n conserven 110 Distancia encaix llosa de cobertd cms. Locaiització: A prop de la masia de tomba: 22 cm (en aquest cas I,encaix Amplada cap: ? Can Riols, que és situada a tocar 6s fet buidant una regata a aquesta Amplada cos: 39 cm. I'indret de Valls de Torroella distancia de la fossa. a tot el seu vol- Amplada peus: 35 cm. (Navas), s'hi troba un interessant tant). Fondaria: 17 cm. Tornba n- 4: (Al costat de la prece- dent). Tipus: D'extrems arrodonits (C). Ex- cavada a la roca. Orientació: Nord-Sud (cap-peus). Mesures: Llargadatotal: 175 cm. Amplada cap: 42 cm. Amplada cos: 46 cm. Amplada peus: 30 cm. Fondaria: 50 cm.

Observacions: Les presents sepultures es tr0- ben situades a un quilbmetre escas d'un interessant poblat iberic (Puig Castellar). estudiat per Eduard Sán- chez. a qui devem la ri:icia de llur existencia (2). Ell mateix. per altra banda. ens ha ensenyat unes olles globulars de terrissa grisa. típiques del segle XII. que demostren. com a minim. I'ocupacib de I'indret en plena Sepultura n' 1 de can Rlols Edat Mitjana. (Navbs). Hom distlngelx forqa be I'encalx pera la coberta, ]a de sapareguda. ARQUEOLOGIA - 67

Toinba no2: Tipus: ovalada amb peu recte (A/C). Excavada a la roca. Orientació: Nord-Sud (peus-cap). Mesures: Llargada total: 185 cm. Amplada cap: 45 cm. Amplada cos: 60 cm. Amplada peus: 33 cm. Fondiria: 19 cm (molt erosionada). Encaix de coberta: no visible. Tomba nm3: Tipus: ovalada amb peu recte (A/C). Excavada a la roca. A 35 cm de la no 2. Orientació: Nord-Sud (peus-cap). Mesures: Llargada total: 100 cm. Amplada: 35 cm. Fondaria: 12 cm. (Donem només aquestes mides, donat el seu mal estat de conserva- ci6). Observaci6: Cal ter notar que les sepultures 2 i 3 corresponen. respec- tivament, a un adult i a un infant. si atenem les seves mesures. O és que la tomba suposadament infantil 6s en realitat una ossera de la major, reuti- litzada? L'estat d'aquests enter- raments no ens permet d'aclarir-ho. jaque avui son quasi del tot buits.

EL SERRAT DELS MORTS DE (SALLENT) El que veurem ara és un verita- ble cementiri medieval, compost d'l 1 tombes fetes amb Iloses, que mrrentment anomenem cistes. Es d'antic. i oferint en conjunt un as- Tombea nums. 2 1 3 de can Rlols (Navas). Malgrat les vlolaclons que han sofert. en- troba al vessant meridional de la pecte ben lamentable, que per dis- sort, no es pas I'excepció en aquest cara obsewarem un petit sedlment de muntanya del Cogulló, indret prou terra, amb bocins ossls. a I'interior. mnegut pel seu poblat iberic. Per- tipus de jaciments arqueologics. tany al terme municipal de Sallent. i La disposicio de les tombes és la seva localització cartografica és longitudinal, totes orientades cap a L'orientació de les cistes, parl la que segueix: Longitud 5" 34' 40"; la rnateixa direcció (és a dir. important del ritus inhumatori cris- Latitud 41-48, 50M(delmapa a es- paral.leles). Són situades en un tia, és seguint I'eix Est-Oest, amb la cala 1:50.000 no 363, ed. 1950. del planell molt poc elevat, al costat del capcalera mirant cap a Ilevant. Per- Instituto Geográfico y Catastral). carni que rnena a I'ermita rornanica tanyen al tipus 1 de la classificació Aquesta necropolis no la desco- de Santa Magdalena de Bell-lloc. proposada per a les cistes. és a dir. brim pas ara. De fet. ja I'any 1924 Les dues fosses més allunyades ho aquel1 que adjudiquem a les caixes F. Padró publicava la noticia de la estan a uns 40 rnetres de distancia. fetes arnb una o dues lloses als seva existencia (3). El que es cert, Només tenint en compte aixo, ja és mstats, a més de les extremes. pero, és que fins avui no ha meres- evident que ens trobem davant d'un Observem. pero, en alguna tomba. cut prou interes, pel que es veu. cementiri de certa importancia. Cal la tendencia a fer els laterals de 43 per esser publicat mes ampliament. fer notar que les 11 tombes que co- Iloses; en d'altres casos no sabem lntentem aquí corregir aquest neixem sernblen poques davant les el nombre total d'aquestes. De fet, -1apsus~~.Menys podem fer per rnesures del cementiri; és molt pro- I'erosió i d'altres elements no tan I'estat actual de les sepultures. bable que d'altres restin encara naturals, s'han encarregat d'ar- totes elles violades segurament ja soterrades. rancar aquests components litics. 68 - ARQUEOLOGIA

Una de les cls- les del Serral tan laterals corn terrninals, a cert deis Morls de nombre de tombes. De les que Marlorell (Sa- podern arnidar la Ilargaria total, 3 Ilenl). Observeu d'elles fan 1'60 m i una altra tan la presencia sols 0'70 m; sembla clara la darrera d'una llora a un costal I de dues corn a infantil. Les amplades enca- a I1a11re. ra son menys de fiar; es coneguda la tendencia de les cistes a anar-se tancant, una vegada han estat bui- dades de la terra que contenen, que al mateix temps les protegeix. No es conserva, d'altra banda, cap material ni arqueologic ni antropolo- gic, d'aquest cementiri, donades les circumstancies adverses del seu estudi cientificque ha patit. Per cloure, cal dir que és prou raonable pensar en una relació entre aquest jaciment funerari i'el nucli medieval que te rnés proper, Santa Magdalena de Bell-lloc. Alli s'hi basti I'església romanica d'a- quest non. que tenim documenta- da ja I'any 1210. A redós de la construcció religiosa hi ha una sa- grera. que els textos esmenten un segle rnés tard (4). Potser el lloc queda prou atapeit per haver de fer sota d'aquell esquema proposat, brien, i la caixa de pedra. també co- el cementiri un xic apariat, a I'indret existeixen variacions locals, encara neguda com a cista. Amb tot. no que suara hern estudiat. que no excessivament significati- hern tingut a I'abast elements de ves. datació clars per als respectius Pel que fa al segon bloc. inte- tipus i, d'aquesta manera, caldra grat pels diferents models funeraris paral.lelitzar-les amb jaciments es- Establint d'antuvi dos grans excavats al sol, val a dir que ni es tratigrafics (9),els quals demostren blocs distints (el dels enterraments troben tan ben fixats com els ante- que les tombes de Iloses solen ser excavats a la roca i els excavats a rior~.degut. segurament, a la seva irnrnediatament posteriors a les ex- terra) i deixant de banda els sepul- major utilització temporal que fa cavades a la pedra. Evidentment, cres immediatament anteriors en el rnolt més dificil una datació concre- tenint ben present, corn hern dit lemps. cal dir que. a grans trets. ta. Efectivament. partint dels mo- mes amunt, que ja apareixen molt aquesta comarca presenta uns dels de secci6 triangular (hereus di- abans, tal corn hern pogut cornpro- exemplars del tot concordants, com rectes dels sepulcres de tegulae ro- var al Puig Cardener de i no podia pas ser altrament. amb la mans baix irnperials, de la quarta a la Placa Vella d'Artes. resta del territori catala. Tot i així hi centuria, i datables entre els segles Així doncs, cal concloure dient ha algunes petites particularitats VI i VIII, tot i que se n'han trobat que fan falta jaciments que perrne- que és bo de comentar. Utilitzant exemplars més moderns), el cos- tin una periodització temporal mini- els tipus petris defiriits per Bolósl turn o, millor dit, la practica d'inhu- mament completa, la qual es pot Pages (6). veurem com hi ha un mar els rnorts tot fent un clot rec- aconseguir gracies a elements gran nombre de necropolis amb tangular recobert per Iloses als late- paral.lels ben datats i que es pu- tombes cense cap diferenciat (7). rals i a la coberta, va ser, per prac- guin posar en relació arnb les tom- especialment del model C, per tica i facil de fer. molt estesa. Al bes (10). Mentre aixo no s'esdevin- sobre de les antropornorfes (8). Bages, hem vist que es podien dis- gui, haurem de seguir la nostra També ens podern adonar que hi tingir quatre rnaneres de fer el forat tasca pacient de recerca i classifi- ha dos subtipus: A/C (d'extrems ro- que. simplificant-les, es convertei- caci6. dons, pero amb el peu recte) i FIG xen en dues de soles: la fosca (capcalera rectangular i peu ar- cense Iloses de protecció als cos- rodonit) que demostren que. per tats, existint solarnent les que la co- ARQUEOLOGIA - 69

.... , ,. .. , ,.. , .. . ,...... , ~ , .:: ..:gi,::..~<&< ::.: . . . ::;. .,.. ,.. :,...... ,...... :.:.::: ::.::..7::..< :::. '. , ,. :... :.. :...... ,,.: ,::.,.: ... ::. '.., ...... :::...... :::,:;;,:;..,::,.. ,,.. .: ...... :.:;...... ,..: .:., :...... ,.. .:: ,. .:.: ,. . , . .. .. , ....~ ...... ,.:...... ,.,.,.. . . ,.... :...... , ...... ,: .,.,... .,:..,.... :.:: ...... : ~ ,...... :.:::~.:.:...... ,. .. :.:...... ,.:...::.:...:..:*.$: .,.; .. .,. ,.: . ... :.$$,..:* ::...... :.: ,: ::.::,:<..,:: '.~,.,,..,...... ,: :, ..::: ... :..~:.,:. ~ . ,.... ,,.,. ., .~...... :.. ..,.. ... ,. ,...... , ...... ,, ::.:.::: 2 ~ ...... : ...... ,.. ,,, ...... ~ ...... ,..., .. .: ,.,...... : :..., ...... ,... ,.:. , ..:.:: ...... :,:: ... ..,~., . :.. , ..: ...,:..:...... , ,:., , ...,...... :...., ,;;..: :., ...... ,...... , .., ...... :.:.:: . ....:: .. . .,.. . .,: ,,,:,:,.;. .:: ..::.:::,..: . .: :.,. :.,.. ...,...... , , ...... :..:,:: ~ ...... ,...... ,... . ,,. ....,.. ,. . .: .::::,y.., . ..~ ...... ,...... ,::.::.: ::. .. :.. ,. .,.. :, ...... : ...... , .. ..:.: .,...... ,.,. . .:. ....,...... ,...... *...... :.:..,...... ~. ... ,...... , .:_< . . ,~..,..,...... : ...... :. .

A B C A/C E D F G F/G

INVENTAR1 COMARCAL DELS DIVER- SOS GRUPS D'ENTERRAMENTS ME- DIEVALS LOCALITZATS, ORDENATS SEGONS LA SEVATIPOLOGIA Tlpus C: les Coromines (Aguilar); Mare Tlpus D: Carnps (); Sant de la Font (Cardona); el Mas Joan de Bergús (Cardo- Palomes (); na); Cal Garrifes. Vinya Grau de Fals i Camps (Fono- del Guitarra (Navas). -Models excavats a la roca: Ilosa); Viladordis (Manresa); Tipus F: Sant Miquel. Viladordis Tipus A: Tornba del Gegant (Caste- Callet de les Caixes, Cal Gar- (Manresa). llfollit del Boix); Sant Pere de Cal Mas Tlpus G: la Galilea (Cardona); la de les Cigales. Vinya del (Navas); Sant Esteve (Sallent); Seu (?) (Manresa); Sant Cal Mas, Vinya del Guitar- Sant Genís de la Vall dels Mateu de Bages. ra (Navas); Sant Esteve i Horts (Sant Fruitós de Bages); Tipus FIG: Sant Pere del Mont Sant Sebasfia (Sallent). la Vila (Talamanca). (Castellfollit del Boix); TIPUS 8: Camps (Fonollosa); Codo1 Tipus A/C: el Grauet (Aguilar); Vila- . Bressol (Monistrol de Cal- rnorós, Can Riols ders); Vinya de Cal Mas (Navas). (Navas); i Tlpus E: Sant Joan de Bergús (Car- Sebastia (Sallent); la Vila dona). (falamanca). -

Tipus 3: (cista de varies lloses late- rals): Placa Vella (Artés); Clot de la Dornenega. Par- tagas (); Viladelle- va. Turó dels Moros (Ca- Ilús); Virones (Cardona); Sant Pere (Castellfollit del Boix); la Seu. Viladordis- (Manresa); Mas de la Vall. Turb del Mal Niu (Marga- nell); Solana del Racó de les Monges, la Porquerissa (Mura); la Creueta (Pont de Vilornara i Rocafort); Sant Marti de SerraTrna Models excavats al sbl natural: (Salient); el Restoble (Sant Mateu de Bages); Serrat Tipus 1: (cista d'una o dues lloses Rodó i Serrat dels Morts laterals): els Fossars (Ca- (). llús); Vinya del Giralt (Car- dona); Casalot d'en Joan Tipus 4: (fossa recoberta per Iloses): Mestre (); Serrat Sant Marpl de Relat (Avinyó); deis Morts del Martorell Tipus 2: (cista de varies lloses late- Vilafruns (); Santa (Sallent); Serrat Rodó rals arnb capcalera defini- LlUcia (Rajadell); Sant Pere de (Santpedor). da): Viladordis (Manresa). Serrama (Sallent). . Model antropomorf excavat a la roca. Model d'extrems iodons, dit vulgarment de sbanyeram.

( 9) RllU. Manuel: -Alguns cosrums funera- NOTES ( 4) PO/ que fa a resg~ésia. vegeu: JU- NYENT, Francesc; MAZCUNAN, Ale- ris de I'Edat Mitjana a Catalunya" aNe. xandre; BENET, Albii: -El Bages~a cr6polis i sepultures medievais de Ca- ( l) DAURA. Antoni; GALOBART, Joan: Catolunya Romdnica vol. XI. Barcalo- tolunya, Barcdonq 1982, Ngs. 29-57; ..Les tombes medevals excavades a la na, DIGEC. 1984. pag. 368. Per a la OLLtCH tmma: ?~~~Tlpotoglade les tombes roca. El cas del Bages- a Dovelía, o" sagrera, a mes de I'anterior: PADR6, de la mrdpolls medleval de I'Esquerda 5, Manresa, 1982, pags. 13.23. (osana)~a Necrdpolis i sepultures me- DAURA, Antoni; GALOBART, Joan: F. -Suposicions i historia de la sagrera dievais de Cafalunya , "L'arqueologia al Bages (//)-a Les da Santa Magdalena de Bell-lloc- a Buflleli del Centre Excurswnisto de 1982, pags. 105.153. En el primer am'. Fonfs. Quaderns de Recerca i Divul- la Comarca de Bages n" 126, Manre- de s'explica que a Sant Sebastia de gació, o" 6. Manresa, 1983. Aquesn in- sa l9B. Su11 apareixen ja cistes als segles lXi X ventaris foren completan per nosaltres per generalirzar-se en la cenrúria se- mateixos al volum corresponent al ( 5) Es precís dique hem seguir les pautes güent (XI). A I'Esquerda. en canvi, no Bages de la Catolunya Romdnica. Ed. marcades per I'lnstitur d'Historia Mede- sera fins als segles XII i Xlll que ~nciclo~ddia Catalana. Barcelona, val de la Universirat de Barcelona, el s'enrerra dins cistes, en un nivellimms- 1984. qual aplega en un volum miscel.lani un diatament superior a I'ocupat per les ( 2) Tant el jaciment iberic. com els enter- conjunt d'aiiicles monografics referents rombes anrropomoríes. raments, li varen &ser mostrats per al fenomen funerari d'aquesta dpoca. (10) Convé recordar aquí que hi ha dos ce- Maria Borey. L'estudi d'aquest oppidum Wlgrat iractar-se d'una primera sintesi mentiris rela&ament ben datables: es troba a: SÁNCHEI. Eduard: E1 po- que haurd de ser completada i modifi- Sant Marpl (Avhyó) i Sant Wrti de blomenf pre-roma 4 les valls miljanes cada a rravds de noves recerques i des- Semima (Sallent). El primer anava del Llobregaf i el Cardener. El Cogu- cobriments. es fa imprescino7ble seguir- acompanyar d'un dp&it funerari de ce- Iló, principal exponent (el poblament la per treballar metodologicamenr. RIU, ramica grisa dels segles XII-XIII. L'altre pre-roma al Bages), tesi de Ilicenciatu- Manuel (drector): -Neudpolis i sepul- semblava ser coerani a I'edfici romanic ra presentada a la Universiraf de Barce cures medevals de Catalunya Annex 1 del segle Xll. lona lbny 1986 i becada per la Caixa d'Acfn Medinevcilia, Barcelona, 1982. d'Esralvis de Manresa, publicada re- ( 6j Jords PAG~S, S.nnerrar: centment "Les sepultures excavades a la roca- a ( 3) Vegeu aquesta publicació tan primerwr- Necr&polis i sepuhres medievais de ca: PADRÓ, F.: -Les cistes de Maiio- Catolunya. Barcelona, 1982, pags. 59- rell~~a Buflleh' del Ceníre Excursw- 103. MOnfserrat 15-16r Manresa. ( 7) Són datables dels segles VIII-IX ipoden 1924. pags. 28-33. De fet, alguns anys ser rectangulars (tipus A), rrapezials abans ja es coneixia la seva exirdncie (E). d'extrems arrodonits (C) o piscifor- (SOLA. Fortia: Hktdrk de Sallenf, , mes (D). 1921. pag. 16). ( E) Poden renir el cap en forma de fer- radura (model E), amb les angles de b capcalera i el peu rodons (F) o b4 amb el cap, les espatlles i, en general, ton 4s angles redes. Eren plenament utilit- zades en el dewrs dels segles X iXI.