DOCSLIB.ORG

NAVAS) I EL SERRAT DELS MORTS (SALLENT) APUNTS PER a UNA TIPOLOGIA SEPULCRAL DE L'eda T MITJANA AL BAGES Antoni Daura I Jorba Joan Galobart I Badal

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
NAVAS) I EL SERRAT DELS MORTS (SALLENT) APUNTS PER a UNA TIPOLOGIA SEPULCRAL DE L'eda T MITJANA AL BAGES Antoni Daura I Jorba Joan Galobart I Badal ELS CEMENTlRlS DE LA VlLA (TALAMANCA), CAN RlOLS (NAVAS) I EL SERRAT DELS MORTS (SALLENT) APUNTS PER A UNA TIPOLOGIA SEPULCRAL DE L'EDA T MITJANA AL BAGES Antoni Daura i Jorba Joan Galobart i Badal El mdn funerari medieval ha gaudit, en els darrers anys, d'una revalorització im- portan1 per par1 dels estudiosos. Manté, per altra banda, un alt grau d'inreres perque, tal com s'esdevé en d'al~resepoques histdriques, i'ambient que envolra els morts apa- reix com un dels aspectes socials mes atractiur per a coneixer els costums de qualsevol comunitar humana. En el present article s'aprofita l'avinentesa de la descripcid d'uns conjunts nous de tombes, que completen el catkleg comarcal, per a fer una ordenacid ripol6gica que pot servir per mar configurant les bases per a i'estudi d'aquestes manifestacions sepulcrals a Catalunya. De tota manera, no haviem tin- Mesures: Llargada total:210 cm. gut encara I'oportunitat d'ordenar Amplada cap: 54 cm. per tipus els diversos enterraments, Ampladacos: M cm. i catalogar-los amb la intenci6 de Amplada peus: 33 cm. deixar sentades les bases per a fu- Fondaria: 50 cm. turs treballs. Era, de fet, una tasca Distancia encaix llosa de cobertd tomba: 1 1 cm. que calia portar a terme. Pero, anem ja, sense més preambuls, a Tomba n' 2: exposar les caracteristiques parti- (Al costat de I'anterior. separada per cular~d'aauestes tombes. 35 cm). Tipus: Trapezial (B). Excavada a la roca. LES SEPULTURES DE LA VILA Orientació Est-Oest (peus-cap). El fet de poder presentar avui Mesures: Llargada total: 195 cm. (TALAMANCA) uns nous conjunts de sepultures Amplada cap: 55 cm. medievals a la nostra comarca Locafització: Es tracta d'unes se- Arnptada cos: 50 cm. creiem que esdevé una bona oca- pultures localitzables a uns 150 m a Amplada peus: 22 cm. ponent de la masia de la Vila, en Fondaria: 45 cm. si6 per realitzar un rapid repas de Distancia encaix llosa de cobertd les estacions fins ara localitzades i uns blocs petris esberlats i caiguts. Terme municipal de Talamanca. tomba: 25 cm. estudiades i, al mateix temps, assa- Nota: Al costat dels peus hi ha un Coordenades geografiques: Longi- jar un quadre tipologic de totes petit forat circular de 10 cm. elles. No 6s pas la primera vegada tud 598'20; Latitud 41' 43' 40 de diametre per fer-hi, proba- que ens atansem a aquest aspecte (mapa del Instituto Geográfico y blement, libacions. Catastral, fui1 no 363 - actualment de I'arqueologia de I'edat mitjana Tomba no3: lnstituto Geográfico Nacionai) (1); des de fa ja alguns anys hem (A una cinquantena de melres de les tlngut interes per anar inventariant Tomba no 1: anteriors). totes les troballes que, poc a poc, Tipus: trapezial (E). Excavada a la Tipus: D'extrems arrodonits (C). Ex- s'han anat produint, de cara a con- roca. cavada a la roca. tribuir a la seva coneixenca. Orientació: Est-Oest (peus-cap). Orientació: Nord-Sud (cap-peus). 66 - ARQUEOLOGIA conjunt arqueologic medieval. Es tracta d'unes tombes fetes a la pedra, que estudiarem aquí, i d'u- nes estructures, excavades també a la roca (diposits. canalets, etc.), probablement relacionades amb la transformació del vi o de I'oli. D'e- lles ens n'ocuparern en un proper treball. Tot plegat respon a les coordenades geografiques se- güents: Longitud 1' 44' 30"; Latitud 41-51' 20" (mapa del Instituto Geo- gráfico y Catastral, full n' 330). Els enterrarnents esrnentats són en concret tres, dos d'ells de costat i el tercer a uns 18 metres, tots buidats a la codina. Les seves característiques són: Tornba n" 1 : Tipus: ovalada. amb cap quasi recte Tomba n' 1 de la (A/C invertida). Excavada a la roca. necrbpolls de la Orientació: Nord-Sud (peus-cap). Vlla (Talaman- Mesures: Llargada total: 160 cm. ca). Amplada cap: 45 cm. Amplada cos: 38 cm. Amplada peuS: cm. Mesures: Llargada total: es troba es- TOMnES DE CAN RIOLS (NAVAS) Fondaria: 25 cm. capcada. sols se'n conserven 110 Distancia encaix llosa de cobertd cms. Locaiització: A prop de la masia de tomba: 22 cm (en aquest cas I,encaix Amplada cap: ? Can Riols, que és situada a tocar 6s fet buidant una regata a aquesta Amplada cos: 39 cm. I'indret de Valls de Torroella distancia de la fossa. a tot el seu vol- Amplada peus: 35 cm. (Navas), s'hi troba un interessant tant). Fondaria: 17 cm. Tornba n- 4: (Al costat de la prece- dent). Tipus: D'extrems arrodonits (C). Ex- cavada a la roca. Orientació: Nord-Sud (cap-peus). Mesures: Llargadatotal: 175 cm. Amplada cap: 42 cm. Amplada cos: 46 cm. Amplada peus: 30 cm. Fondaria: 50 cm. Observacions: Les presents sepultures es tr0- ben situades a un quilbmetre escas d'un interessant poblat iberic (Puig Castellar). estudiat per Eduard Sán- chez. a qui devem la ri:icia de llur existencia (2). Ell mateix. per altra banda. ens ha ensenyat unes olles globulars de terrissa grisa. típiques del segle XII. que demostren. com a minim. I'ocupacib de I'indret en plena Sepultura n' 1 de can Rlols Edat Mitjana. (Navbs). Hom distlngelx forqa be I'encalx pera la coberta, ]a de sapareguda. ARQUEOLOGIA - 67 Toinba no2: Tipus: ovalada amb peu recte (A/C). Excavada a la roca. Orientació: Nord-Sud (peus-cap). Mesures: Llargada total: 185 cm. Amplada cap: 45 cm. Amplada cos: 60 cm. Amplada peus: 33 cm. Fondiria: 19 cm (molt erosionada). Encaix de coberta: no visible. Tomba nm3: Tipus: ovalada amb peu recte (A/C). Excavada a la roca. A 35 cm de la no 2. Orientació: Nord-Sud (peus-cap). Mesures: Llargada total: 100 cm. Amplada: 35 cm. Fondaria: 12 cm. (Donem només aquestes mides, donat el seu mal estat de conserva- ci6). Observaci6: Cal ter notar que les sepultures 2 i 3 corresponen. respec- tivament, a un adult i a un infant. si atenem les seves mesures. O és que la tomba suposadament infantil 6s en realitat una ossera de la major, reuti- litzada? L'estat d'aquests enter- raments no ens permet d'aclarir-ho. jaque avui son quasi del tot buits. EL SERRAT DELS MORTS DE MARTORELL (SALLENT) El que veurem ara és un verita- ble cementiri medieval, compost d'l 1 tombes fetes amb Iloses, que mrrentment anomenem cistes. Es d'antic. i oferint en conjunt un as- Tombea nums. 2 1 3 de can Rlols (Navas). Malgrat les vlolaclons que han sofert. en- troba al vessant meridional de la pecte ben lamentable, que per dis- sort, no es pas I'excepció en aquest cara obsewarem un petit sedlment de muntanya del Cogulló, indret prou terra, amb bocins ossls. a I'interior. mnegut pel seu poblat iberic. Per- tipus de jaciments arqueologics. tany al terme municipal de Sallent. i La disposicio de les tombes és la seva localització cartografica és longitudinal, totes orientades cap a L'orientació de les cistes, parl la que segueix: Longitud 5" 34' 40"; la rnateixa direcció (és a dir. important del ritus inhumatori cris- Latitud 41-48, 50M(delmapa a es- paral.leles). Són situades en un tia, és seguint I'eix Est-Oest, amb la cala 1:50.000 no 363, ed. 1950. del planell molt poc elevat, al costat del capcalera mirant cap a Ilevant. Per- Instituto Geográfico y Catastral). carni que rnena a I'ermita rornanica tanyen al tipus 1 de la classificació Aquesta necropolis no la desco- de Santa Magdalena de Bell-lloc. proposada per a les cistes. és a dir. brim pas ara. De fet. ja I'any 1924 Les dues fosses més allunyades ho aquel1 que adjudiquem a les caixes F. Padró publicava la noticia de la estan a uns 40 rnetres de distancia. fetes arnb una o dues lloses als seva existencia (3). El que es cert, Només tenint en compte aixo, ja és mstats, a més de les extremes. pero, és que fins avui no ha meres- evident que ens trobem davant d'un Observem. pero, en alguna tomba. cut prou interes, pel que es veu. cementiri de certa importancia. Cal la tendencia a fer els laterals de 43 per esser publicat mes ampliament. fer notar que les 11 tombes que co- Iloses; en d'altres casos no sabem lntentem aquí corregir aquest neixem sernblen poques davant les el nombre total d'aquestes. De fet, -1apsus~~.Menys podem fer per rnesures del cementiri; és molt pro- I'erosió i d'altres elements no tan I'estat actual de les sepultures. bable que d'altres restin encara naturals, s'han encarregat d'ar- totes elles violades segurament ja soterrades. rancar aquests components litics. 68 - ARQUEOLOGIA Una de les cls- les del Serral tan laterals corn terrninals, a cert deis Morls de nombre de tombes. De les que Marlorell (Sa- podern arnidar la Ilargaria total, 3 Ilenl). Observeu d'elles fan 1'60 m i una altra tan la presencia sols 0'70 m; sembla clara la darrera d'una llora a un costal I de dues corn a infantil. Les amplades enca- a I1a11re. ra son menys de fiar; es coneguda la tendencia de les cistes a anar-se tancant, una vegada han estat bui- dades de la terra que contenen, que al mateix temps les protegeix. No es conserva, d'altra banda, cap material ni arqueologic ni antropolo- gic, d'aquest cementiri, donades les circumstancies adverses del seu estudi cientificque ha patit. Per cloure, cal dir que és prou raonable pensar en una relació entre aquest jaciment funerari i'el nucli medieval que te rnés proper, Santa Magdalena de Bell-lloc.
Load more

Recommended publications
  • RESOLUCIÓN GRI/3142/2015, De 29 De Diciembre, Por La Que Se Da Publicidad Al Deslinde Entre Los Términos Municipales De Aguilar De Segarra Y De Castellfollit Del Boix
    RESOLUCIÓN GRI/3142/2015, de 29 de diciembre, por la que se da publicidad al deslinde entre los términos municipales de Aguilar de Segarra y de Castellfollit del Boix. Organo Emisor: Tipo de Norma: Resolución Fecha: 2015-12-29 12:00:00 Fecha de Publicacion en el BOE: 2016-02-10 12:00:00 Marginal: 69477125 TEXTO COMPLETO : Los días 30 de setiembre de 2013 y 21 de septiembre de 2015, y 23 de octubre de 2013 y 24 de septiembre de 2015, los plenos de los ayuntamientos de Aguilar de Segarra y de Castellfollit del Boix aprobaron, respectivamente, con el voto favorable de la mayoría absoluta del número legal de miembros de la corporación, el deslinde efectuado los días 4 de setiembre de 2013 y 21 de setiembre de 2015 por las respectivas comisiones municipales. Este deslinde forma parte del proceso de elaboración del Mapa municipal de Cataluña, previsto en el artículo 28.1 del Texto refundido de la Ley municipal y de régimen local de Cataluña, aprobado por el Decreto legislativo 2/2003, de 28 de abril. De acuerdo con el artículo 32.1 del Decreto 244/2007, de 6 de noviembre, por el que se regula la constitución y la demarcación territorial de los municipios, de las entidades municipales descentralizadas y de las mancomunidades de Cataluña, modificado por el Decreto 209/2015, de 22 de septiembre, Resuelvo: Dar publicidad al deslinde aprobado por los ayuntamientos de Aguilar de Segarra y de Castellfollit del Boix que se describe a continuación e incorporarlo a los mapas municipales correspondientes. Mojón 1: se sitúa en el lugar conocido como collado de Bolederes, en la divisoria de aguas de la sierra de El Soler.
    [Show full text]
  • El Bages Incorpora 14,5 Quilòmetres De Camins Municipals a La Xarxa De Carreteres De La Diputació De Barcelona
    El Bages incorpora 14,5 quilòmetres de camins municipals a la xarxa de carreteres de la Diputació de Barcelona Tres camins municipals de la comarca del Bages, amb un total de 14,44 quilòmetres, s’incorporaran a la xarxa local de la Diputació de Barcelona en la primera fase d’actuacions del Pla zonal de carreteres. En aquesta primera fase del Pla zonal, els camins on s’actuaran son la carretera de Santpedor a Castellnou de Bages, el camí de Mura a Rocafort i la carretera de Rajadell. Els tres projectes s’han presentat aquest dimarts als responsables municipals de Navarcles, Sant Mateu de Bages, Mura, Talamanca, el Pont de Vilomara i Rocafort i Rajadell, beneficiaris de les actuacions, a càrrec del diputat d’Infraestructures i Espais Naturals, Pere Pons, acompanyat del vicepresident primer del Consell Comarcal del Bages, Eloi Hernández. Dos trams dels tres camins, amb un total de 3,1 km, es transformaran en carretera i s’incorporaran a la xarxa local de la Diputació de Barcelona. A la resta s’hi efectuaran millores per augmentar la seguretat viària, amb una inversió global de 2.647.000 euros. Aquestes actuacions contribuiran a millorar la xarxa viària i alliberar els ajuntaments del seu manteniment, comportant un estalvi econòmic important pels municipis, ja que passaran a dependre directament de la Diputació. Les actuacions se centre en el vial de Santpedor a Castellnou de Bages. Aquesta camí, de 6,6, km, en el primer tram, des del nucli de Santpedor fins a la urbanització del Serrat, d’1,5 km, es transformarà en carretereta, mentre que el segon tram, fins al nucli de Castellnou, de 5,1 km, es faran actuacions per millorar la seguretat viària.
    [Show full text]
  • El Monestir Benedictí De Sant Benet De Bages. Fons Documental: Identificació, Edició I Estudi
    El monestir benedictí de Sant Benet de Bages. Fons documental: identificació, edició i estudi. Segles X-XI JOAN SALVADÓ I MONTORIOL EL MONESTIR BENEDICTÍ DE SANT BENET DE BAGES. FONS DOCUMENTAL: IDENTIFICACIÓ, EDICIÓ I ESTUDI. SEGLES X-XI Joan Salvadó i Montoriol Dirigida per Salvador Claramunt i Rodríguez Flocel Sabaté i Curull Universitat de Barcelona Universitat de Lleida ANY 2012 Diplomatari de Sant Benet de Bages (898-1123) EL MONESTIR BENEDICTÍ DE SANT BENET DE BAGES. FONS DOCUMENTAL: IDENTIFICACIÓ, EDICIÓ I ESTUDI. SEGLES X-XI -2- Diplomatari de Sant Benet de Bages (898-1123) Taula de matèries general 1. ESTUDI DEL FONS DOCUMENTAL ........................................................................................... 8 1.1 Agraïments ..................................................................................................................................... 8 1.1.1 Introducció ................................................................................................................................ 10 1.1.2 Descripció de la tesi .................................................................................................................. 16 1.1.3 Història del fons ........................................................................................................................ 17 1.1.4 Els documents ........................................................................................................................... 19 1.1.5 Justificació ...............................................................................................................................
    [Show full text]
  • 7.6.5 Àmbit Del Pla Del Bages
    7.6.5 Àmbit del Pla del Bages Descripció de l’àmbit L’àmbit té una extensió de 985 km2 i compren la major part de la comarca ubicada al bell mig de la Depressió Central Catalana. Està constituït per 27 municipis: Sant Mateu de Bages, Aguilar de Segarra i Fonollosa, al NW del sistema, participen de l’altiplà segarrenc; Santa Maria d’Oló és localitza limitant amb Osona entre els altiplans del Lluçanès i del Moianès; El Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i Marganell localitzats a la part sud-oriental de l’àmbit es situen sobre la Serralada Prelitoral; la resta de municipis - Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, Gaià, Manresa, Navarcles, Navàs, Rajadell, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Salvador de Guardiola, Santpedor i Súria -, constitueixen pròpiament el pla del Bages que està format per una gran conca d’erosió. El sistema d’ assentaments 7-50 El riu Llobregat travessa l’àmbit en direcció N-S i l’abandona pel congost de Monistrol. Al Sud de Manresa hi conflueix el Cardener, un dels seus afluents més importants que creua el sector en direcció NW. En conjunt, el 22% de la superfície de l’àmbit és planer, el 28% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 50% té un pendent superior al 20%. El sistema urbà que es desenvolupa a l’àmbit del Pla de Bages, més extens que el definit en termes geogràfics, es caracteritza per les evidents continuïtats dels assentaments i implantacions industrials.
    [Show full text]
  • Aguilar De Segarra / 797 AGUILAR DE SEGARRA
    AGUILAR DE SEGARRA / 797 AGUILAR DE SEGARRA Aguilar de Segarra está situado en el extremo occidental de la comarca del Bages, cerca de las estri- baciones orientales del altiplano de la Segarra, encuadrado por las cuencas de los ríos Segre, Anoia y Llobregat. Dista 23 km de Manresa y accedemos desde la C-25 en dirección a Cervera, tomando la salida 114 (Aguilar de Segarra/Fonollosa). El actual término se formó con tierras escindidas de los castillos de Aguilar y Castellar, que llegaron a ser municipios independientes hasta su unificación en el siglo XIX, y los términos más meridionales del castillo de Maçana. Los lugares de Aguilar y Cas- tellar aparecen citados en la consagración de la iglesia del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà) en 983, aunque el castillo de Aguilar está documentado con anterioridad. Castillo de Aguilar AS RUINAS DEL ANTIGUO CASTILLO se conservan en la ver- obispos vicenses infeudarán la fortaleza a Hug Dalmau de tiente sureste de una colina (el cementiri vell) que dista 1,5 Cervera en 1066, en manos de cuya familia continuó durante Lkm al noroeste de Aguilar de Segarra. Hay que tomar el siglo XII. Los Cervera la cederán a unos castlans que tomaron la carretera BV-3008 hasta superar el km 20, donde una pista el nombre de Aguilar y ejercieron su poder hasta bien entra- que parte hacia la derecha nos conduce hasta la fortaleza, do el siglo XIII. Terminó en manos del pavorde (administrador cuyos escasos restos aparecen completamente cubiertos por general) de la canónica de Santa Maria de Manresa hasta la vegetación circundante.
    [Show full text]
  • Relació De PARADES De Transport Escolar (Tots Els Centres Educatius
    CENTRE EDUCATIU PARADA FONOLLOSA ‐ Ctra. BV‐3008. Granja Pujol Torras FONOLLOSA (Fals)– Restaurant Molí de Boixeda FONOLLOSA ‐ Can Baló FONOLLOSA (CAMPS)‐ Cruïlla Ctra. a Camps FONOLLOSA (CANET DE FALS) ‐ Ctra. BV‐3008. (Restaurant 10 d’Últimes) FONOLLOSA (CANET DE FALS) ‐ C/ Ramon Oliveras ESCOLA AGRUPACIÓ FONOLLOSA (CANET DE FALS) ‐ La Masia SANT JORDI FONOLLOSA (FALS) – Parc Infantil FONOLLOSA (Goscan) RAJADELL ‐ L’Estació (FONOLLOSA) RAJADELL ‐ N‐141. Rètol Les Casetes RAJADELL ‐ Els Molins RAJADELL – Rètol Monistrolet (sota el pont) RAJADELL – Can Servitge AGUILAR DE SEGARRA‐CASTELLAR – El Molinot N‐141, km.3 AGUILAR DE SEGARRA‐CASTELLAR – Nucli urbà AGUILAR DE SEGARRA ‐ Església de Sant Andreu AGUILAR DE SEGARRA ‐ Trencall de Cal Vendrell AGUILAR DE SEGARRA ‐ Sortida 114 (C‐25) AGUILAR DE SEGARRA ‐ Entrada camí dels Plans SANT JOAN DE VILATORRADA – Zona Esportiva (només si l'esteu utilitzant actualment) SANT JOAN DE VILATORRADA – C/ Collbaix (només si l'esteu utilitzant actualment) SANT MATEU DE BAGES ‐ CASTELLTALLAT SANT MATEU DE BAGES‐ CASTELLTALLAT ( PLAÇA AJUNTAMENT) ESCOLA MONSENYOR GIBERT SANT FRUITOS DE BAGES‐ROSALEDA ‐ Parada bus SANT FRUITOS DE BAGES‐TORROELLA ‐ Parada bus ‐ SANT FRUITÓS DE BAGES ‐ SANT FRUITOS DE BAGES‐LES BRUCARDES ‐ C/ del Serrat s/n. Cantonada. Avinguda Brucardes MANRESA ‐ La Catalana (Barri Tres Creus / Barri Vista Alegre) ESCOLA MUNTANYA DEL DRAC MANRESA ‐ Plaça Valldaura MANRESA ‐ Plaça Infants (MANRESA) MANRESA ‐ Carrer Dos de Maig (Aldi) MANRESA ‐ (Bonavista) ESCOLA PLA DEL PUIG SANT FRUITOS DE
    [Show full text]
  • Mapa CAT-ES Turístic Del Bages 2019
    CAMINS I ITINERARIS TEMÀTICS TOP TURÍSTICS ENOTURISME POBLES AMB ENCANT MEDIEVAL CAMINOS E ITINERARIOS TEMÁTICOS TOP TURÍSTICOS ENOTURISMO PUEBLOS CON ENCANTO MEDIEVAL Camí català de Sant Jaume 470 km • Muntanya i monestir de Montserrat • Artium, Artés • Mura • Castelladral (Navàs) EL BAGES, • Abadal, Santa Maria d’Horta d’Avinyó • Talamanca • Les Torres de Fals Camí Ignasià 655 km • Monestir de Sant Benet de Bages (Fonollosa) VIU EL PLAER DE DESCOBRIR-LO • Cardona: muntanya de sal i castell de Cardona • Heretat Oller del Mas, Manresa • Rajadell Camí Oliba 200 km • Celler el Molí Collbaix, Manresa • Santpedor • Salelles (Sant Salvador VIVE EL PLACER DE DESCUBRIRLO • Manresa de Guardiola) Canal medieval de la Séquia 26 km • Celler Les Acàcies, Avinyó • Súria • Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac • Cardona • Rocafort i pobles de Mura i Talamanca • Celler Sanmartí, Sallent (el Pont de Vilomara) • Tines de la Vall del Flequer, el Pont de Vilomara i Rocafort • Tines dels Manxons, Callús OLEOTURISME • Celler Grau i Grau, Castellfollit del Boix OLEOTURISMO othom que vulgui conèixer Catalunya i • Oli Migjorn, Navàs • Celler el Molí Collbaix, Tl’entorn rural de Barcelona ha de passar pel • Obaga de l’Agneta, Manresa Bages. No us podeu perdre elements de visita Manresa • Abadal, Avinyó obligada, com la muntanya de Montserrat, • El Molí del Mig, Mura • Oller del Mas, Manresa el castell i la muntanya de sal de Cardona, el el Remei Sant Feliu monestir de Sant Benet o Manresa, la capital de 677 Sasserra PAISATGES NATURALS ON PASSEJAR la comarca. Indrets únics i emblemàtics que són PAISAJES NATURALES DONDE PASEAR el punt de partida per descobrir una terra encara • Aiguamolls de la Bòbila, • Turó del Collbaix, Sant desconeguda per a molts.
    [Show full text]
  • EL BAGES, VIVE EL PLACER De Descubrirlo
    ESPAÑOL EL BAGES, VIVE EL PLACER de descubrirlo TODOS LOS CAMINOS te llevan al Bages Muy cerca de las principales ciudades de Cataluña, hay un gran secreto guardado. La comarca del Bages es la joya rural más Con la cara norte de Montserrat como protagonista, en el Bages te esperan escondida de Cataluña, un lugar alejado paisajes increíbles, naturaleza en su estado más puro, fenómenos geológicos únicos, pueblos para perderse, antiguas masías rurales, cultura, tradiciones y de las aglomeraciones y los turistas que una oferta enogastronómica para chuparse los dedos. sorprende por su autenticidad y carácter Visitar este territorio es también pisar el suelo de las primeras huellas, el suelo de un mar interior que existió hace más de 40 millones de años y que desa- pareció con el levantamiento de los Pirineos. Declarado Geoparque Mundial Unesco de la Cataluña Central desde 2012, este antiguo mar nos ha dejado en herencia un rico patrimonio natural y geológico que ha forjado la historia, la gastronomía y el talante de la gente acogedora que vive allí. bagesturisme.cat geoparc.cat @bagesturisme @geoparccatalunyacentral 2 El Bages Montserrat Barcelona A sólo… Por carretera: En tren: 50 min de Barcelona Carretera C-55 hacia Barcelona RENFE: www.renfe.es (líneas R4 y R12) 1 h 15 min de Lleida Carretera/autopista C-16 Barcelona, Berga FGC (Ferrocarriles de la Generalitat de Catalunya): 1 h 15 min de Tarragona Autopista C-58 Terrassa www.fgc.cat (líneas R5 y R50) 1 h 20 min de Girona Carretera C-25 (Eix Transversal - Girona, Vic, Lleida) Carretera C-37 Igualada 3 5 IMPRESCINDIBLES para que te enamores del Bages Montserrat, la puerta de entrada al Bages 4 La incomparable montaña de Montserrat, única en el mundo por su peculiar silueta y formación, acoge el santuario de la Virgen y el No te puedes perder..
    [Show full text]
  • On the Role of Chromosomal Rearrangements in Evolution
    On the role of chromosomal rearrangements in evolution: Reconstruction of genome reshuffling in rodents and analysis of Robertsonian fusions in a house mouse chromosomal polymorphism zone by Laia Capilla Pérez A thesis submitted for the degree of Doctor of Philosophy in Animal Biology Supervisors: Dra. Aurora Ruiz-Herrera Moreno and Dr. Jacint Ventura Queija Institut de Biotecnologia i Biomedicina (IBB) Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia Universitat Autònoma de Barcelona Supervisor Supervisor PhD candidate Aurora Ruiz-Herrera Moreno Jacint Ventura Queija Laia Capilla Pérez Bellaterra, 2015 A la mare Al pare Al mano “Visto a la luz de la evolución, la biología es, quizás, la ciencia más satisfactoria e inspiradora. Sin esa luz, se convierte en un montón de hechos varios, algunos de ellos interesantes o curiosos, pero sin formar ninguna visión conjunta.” Theodosius Dobzhansky “La evolución es tan creativa. Por eso tenemos jirafas.” Kurt Vonnegut This thesis was supported by grants from: • Ministerio de Economía y Competitividad (CGL2010-15243 and CGL2010- 20170). • Generalitat de Catalunya, GRQ 1057. • Ministerio de Economía y Competitividad. Beca de Formación de Personal Investigador (FPI) (BES-2011-047722). • Ministerio de Economía y Competitividad. Beca para la realización de estancias breves (EEBB-2011-07350). Covers designed by cintamontserrat.blogspot.com INDEX Abstract 15-17 Acronyms 19-20 1. GENERAL INTRODUCTION 21-60 1.1 Chromosomal rearrangements
    [Show full text]
  • Relació De Centres Formadors Autoritzats Pel Departament D
    R​elació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2020-2021 Serveis Territorials a Catalunya Central Codi del centre Nom del centre Població Codi centre Nom del centre Població 08000220 Vedruna Artés Artés 08000244 Escola Doctor Ferrer Artés 08000271 Escola Santa Maria d'Avià Avià 08001522 Escola Galceran de Pinós Bagà 08001583 Escola Guillem de Balsareny Balsareny 08014620 Escola Sant Joan Berga 08014656 Vedruna Berga Berga 08014668 Escola de la Valldan Berga 08014681 Escola Santa Eulàlia Berga 08014693 Institut Guillem de Berguedà Berga 08014814 Escola El Bruc El Bruc 08014929 Escola Alta Segarra Calaf 08015193 Escola Sant Marc Calldetenes 08015201 L'Estel Vic 08015247 Escola Joventut Callús 08015430 Escola Marquès de la Pobla Capellades 08015545 Vedruna Cardona Cardona 08015582 Escola Patrocini Cardona 08015648 Escola Serra de Coll-Bas Carme 08015651 Escola Princesa Làscaris Casserres 08015806 Escola Jaume Balmes Castellbell i el Vilar 08015831 Escola La Popa Castellcir 08016094 Escola Sant Miquel Castellgalí 08016185 Escola Ildefons Cerdà Centelles 08016203 Sagrats Cors Centelles 08017232 Escola Agrupació Sant Jordi Fonollosa 08017633 Escola Sant Marc Gironella 08017645 Escola de Gironella Gironella 08018005 Escola Sant Llorenç Guardiola de Berguedà 08018029 Escola Les Escoles Gurb 08019435 Escola García i Fossas Igualada 08019459 Escola Gabriel Castella i Raich Igualada 08019460 Escola Emili Vallès Igualada 1 08019472 Àuria Igualada 08019484 Monalco Igualada 08019502 Escola Pia d'Igualada Igualada 08019514 Jesús
    [Show full text]
  • Dossier MAS PALOMAS
    1. LOCALIZACIÓN DE LA FINCA Y COMUNICACIONES (página 1) a. VISIÓN GENERAL DE LA COMARCA (página 1) b. LA FINCA MAS PALOMAS (página 3) i. LOCALIZACIÓN DENTRO DE LA COMARCA (página 3) ii. ACCESOS DESDE LOS PUEBLOS MÁS CERCANOS (página 3) 2. REFERENCIAS CATASTRALES (página 5) a. PARCELAS EN CASTELLFOLLIT DEL BOIX (página 5) b. PARCELAS EN RAJADELL (página 6) 3. DESCRIPCIÓN DE LA FINCA (página 6) a. USOS DEL SUELO (página 9) b. EDIFICACIONES (página 12) 1. COMPLEJO DE MAS PALOMAS (pág. 12) 2. CAL CATERÍ (pág. 17) 3. CAN CARNER II O “LES BARQUERES” (pág. 18) 4. CAL MEIX I (pág. 20) 5. CAL MEIX II (pág. 20) 6. MAS DE BOSCH (pág. 22) 7. CAL RAMÓN (pág. 25) 8. CAL PESSARRODONA (pág. 26) 9. CAL COS (pág. 27) 10. ERMITA DE SANT MARC VELL (pág. 28) 11. MAS DE MOBLELLA (pág. 30) 12. RUINAS SIN NOMBRE DE MOBLELLA (pág. 32) c. RESUMEN (página 33) 4. SINGULARIDADES EN EL ENTORNO COMARCAL (página 34) 1. LOCALIZACIÓN DE LA FINCA Y COMUNICACIONES a. VISIÓN GENERAL DE LA COMARCA La Comarca del Bages es una de las más extensas de Cataluña. Se extiende sobre una porción de la provincia de Barcelona . Pese a la cercanía de la gran capital el Bages ha mantenido intactos muchos de sus atributos ancestrales: fisonomía medieval de sus pequeños pueblos, arquitectura civil y agrícola particulares, mosaico productivo de secano extensivo (cereales, olivar y almendro; pequeños huertos donde la humedad lo permite; extensos bosques de pinos (halepensis, negral y algún pino albar) y quercíneas (encinas y robles) con sotobosque bien desarrollado; extensiones de matorrales mediterráneos de sustitución, denominados “maquia” o “maquis”, sobre pastos anuales que permiten la ganadería ovina ), y una red viaria compuesta por estrechas carreteras locales y caminos públicos de diversa magnitud que conectan pueblos y masías con el eje principal de comunicaciones de la comarca, la carretera E-25 y la línea de ferrocarril que se dirigen a Manresa, capital del Bages y, posteriormente, hacia Barcelona y la costa (FOTO 1 ).
    [Show full text]
  • STAATSCOURANT 2015 Officiële Uitgave Van Het Koninkrijk Der Nederlanden Sinds 1814
    Nr. 38862 9 november STAATSCOURANT 2015 Officiële uitgave van het Koninkrijk der Nederlanden sinds 1814. Publicatie AGOS, Rijksdienst voor Ondernemend Nederland, productdossier BGA „ROSÉE DES PYRÉNÉES CATALANES” Gelet op artikel 2 van het Instellingsbesluit Adviescommissie geografische aanduidingen, oor- sprongsbenamingen en gegarandeerde traditionele specialiteiten maakt de Rijksdienst voor Ondernemend Nederland de volgende publicatie(s) in Publicatieblad 347 van 20 oktober 2015 van de Europese Unie bekend. Iedere natuurlijke of rechtspersoon die kan aantonen een rechtmatig belang te hebben in verband met door de Europese Commissie voorgenomen registratie(s) van bijgaand productdossier(s), kan tot uiterlijk 20 december 2015 zijn bedenkingen daartegen kenbaar maken door middel van toezending van een gemotiveerde verklaring aan Rijksdienst voor Ondernemend Nederland, secretariaat AGOS, Postbus 93119, 2509 AC Den Haag Bekendmaking van een aanvraag overeenkomstig artikel 50, lid 2, onder a), van Verordening (EU) nr. 1151/2012 van het Europees parlement en de Raad inzake kwaliteitsregelingen voor landbouwproducten en levensmiddelen (2015/C 347/09) Deze bekendmaking verleent het recht om op grond van artikel 51 van Verordening (EU) nr. 1151/2012 van het Europees parlement en de Raad(1) bezwaar aan te tekenen tegen de aanvraag. ENIG DOCUMENT „ROSÉE DES PYRÉNÉES CATALANES” EU-nr.: MULTI-PGI-0005-01343 – 23.04.2010 BOB () BGA (X) 1. Naam „Rosée des Pyrénées Catalanes” 2. Lidstaat of derde land Spanje (gezamenlijke aanvraag met Frankrijk) 3. Beschrijving van het landbouwproduct of levensmiddel 3.1. Productcategorie Categorie 1.1. Vers vlees (en verse slachtafval) 3.2. Beschrijving van het product waarop de in punt 1 vermelde naam van toepassing is „Rosée des Pyrénées Catalanes” is wit kalfsvlees verkregen van de landrassen Bruna de los Pirineos, Aubrac of Gascon of van de kruising van moederdieren van deze landrassen met mannetjes van de rassen Charolais, Limousin of Blonde d’Aquitane.
    [Show full text]