ELS CEMENTlRlS DE LA VlLA (TALAMANCA), CAN RlOLS (NAVAS) I EL SERRAT DELS MORTS (SALLENT) APUNTS PER A UNA TIPOLOGIA SEPULCRAL DE L'EDA T MITJANA AL BAGES Antoni Daura i Jorba Joan Galobart i Badal El mdn funerari medieval ha gaudit, en els darrers anys, d'una revalorització im- portan1 per par1 dels estudiosos. Manté, per altra banda, un alt grau d'inreres perque, tal com s'esdevé en d'al~resepoques histdriques, i'ambient que envolra els morts apa- reix com un dels aspectes socials mes atractiur per a coneixer els costums de qualsevol comunitar humana. En el present article s'aprofita l'avinentesa de la descripcid d'uns conjunts nous de tombes, que completen el catkleg comarcal, per a fer una ordenacid ripol6gica que pot servir per mar configurant les bases per a i'estudi d'aquestes manifestacions sepulcrals a Catalunya. De tota manera, no haviem tin- Mesures: Llargada total:210 cm. gut encara I'oportunitat d'ordenar Amplada cap: 54 cm. per tipus els diversos enterraments, Ampladacos: M cm. i catalogar-los amb la intenci6 de Amplada peus: 33 cm. deixar sentades les bases per a fu- Fondaria: 50 cm. turs treballs. Era, de fet, una tasca Distancia encaix llosa de cobertd tomba: 1 1 cm. que calia portar a terme. Pero, anem ja, sense més preambuls, a Tomba n' 2: exposar les caracteristiques parti- (Al costat de I'anterior. separada per cular~d'aauestes tombes. 35 cm). Tipus: Trapezial (B). Excavada a la roca. LES SEPULTURES DE LA VILA Orientació Est-Oest (peus-cap). El fet de poder presentar avui Mesures: Llargada total: 195 cm. (TALAMANCA) uns nous conjunts de sepultures Amplada cap: 55 cm. medievals a la nostra comarca Locafització: Es tracta d'unes se- Arnptada cos: 50 cm. creiem que esdevé una bona oca- pultures localitzables a uns 150 m a Amplada peus: 22 cm. ponent de la masia de la Vila, en Fondaria: 45 cm. si6 per realitzar un rapid repas de Distancia encaix llosa de cobertd les estacions fins ara localitzades i uns blocs petris esberlats i caiguts. Terme municipal de Talamanca. tomba: 25 cm. estudiades i, al mateix temps, assa- Nota: Al costat dels peus hi ha un Coordenades geografiques: Longi- jar un quadre tipologic de totes petit forat circular de 10 cm. elles. No 6s pas la primera vegada tud 598'20; Latitud 41' 43' 40 de diametre per fer-hi, proba- que ens atansem a aquest aspecte (mapa del Instituto Geográfico y blement, libacions. Catastral, fui1 no 363 - actualment de I'arqueologia de I'edat mitjana Tomba no3: lnstituto Geográfico Nacionai) (1); des de fa ja alguns anys hem (A una cinquantena de melres de les tlngut interes per anar inventariant Tomba no 1: anteriors). totes les troballes que, poc a poc, Tipus: trapezial (E). Excavada a la Tipus: D'extrems arrodonits (C). Ex- s'han anat produint, de cara a con- roca. cavada a la roca. tribuir a la seva coneixenca. Orientació: Est-Oest (peus-cap). Orientació: Nord-Sud (cap-peus). 66 - ARQUEOLOGIA conjunt arqueologic medieval. Es tracta d'unes tombes fetes a la pedra, que estudiarem aquí, i d'u- nes estructures, excavades també a la roca (diposits. canalets, etc.), probablement relacionades amb la transformació del vi o de I'oli. D'e- lles ens n'ocuparern en un proper treball. Tot plegat respon a les coordenades geografiques se- güents: Longitud 1' 44' 30"; Latitud 41-51' 20" (mapa del Instituto Geo- gráfico y Catastral, full n' 330). Els enterrarnents esrnentats són en concret tres, dos d'ells de costat i el tercer a uns 18 metres, tots buidats a la codina. Les seves característiques són: Tornba n" 1 : Tipus: ovalada. amb cap quasi recte Tomba n' 1 de la (A/C invertida). Excavada a la roca. necrbpolls de la Orientació: Nord-Sud (peus-cap). Vlla (Talaman- Mesures: Llargada total: 160 cm. ca). Amplada cap: 45 cm. Amplada cos: 38 cm. Amplada peuS: cm. Mesures: Llargada total: es troba es- TOMnES DE CAN RIOLS (NAVAS) Fondaria: 25 cm. capcada. sols se'n conserven 110 Distancia encaix llosa de cobertd cms. Locaiització: A prop de la masia de tomba: 22 cm (en aquest cas I,encaix Amplada cap: ? Can Riols, que és situada a tocar 6s fet buidant una regata a aquesta Amplada cos: 39 cm. I'indret de Valls de Torroella distancia de la fossa. a tot el seu vol- Amplada peus: 35 cm. (Navas), s'hi troba un interessant tant). Fondaria: 17 cm. Tornba n- 4: (Al costat de la prece- dent). Tipus: D'extrems arrodonits (C). Ex- cavada a la roca. Orientació: Nord-Sud (cap-peus). Mesures: Llargadatotal: 175 cm. Amplada cap: 42 cm. Amplada cos: 46 cm. Amplada peus: 30 cm. Fondaria: 50 cm. Observacions: Les presents sepultures es tr0- ben situades a un quilbmetre escas d'un interessant poblat iberic (Puig Castellar). estudiat per Eduard Sán- chez. a qui devem la ri:icia de llur existencia (2). Ell mateix. per altra banda. ens ha ensenyat unes olles globulars de terrissa grisa. típiques del segle XII. que demostren. com a minim. I'ocupacib de I'indret en plena Sepultura n' 1 de can Rlols Edat Mitjana. (Navbs). Hom distlngelx forqa be I'encalx pera la coberta, ]a de sapareguda. ARQUEOLOGIA - 67 Toinba no2: Tipus: ovalada amb peu recte (A/C). Excavada a la roca. Orientació: Nord-Sud (peus-cap). Mesures: Llargada total: 185 cm. Amplada cap: 45 cm. Amplada cos: 60 cm. Amplada peus: 33 cm. Fondiria: 19 cm (molt erosionada). Encaix de coberta: no visible. Tomba nm3: Tipus: ovalada amb peu recte (A/C). Excavada a la roca. A 35 cm de la no 2. Orientació: Nord-Sud (peus-cap). Mesures: Llargada total: 100 cm. Amplada: 35 cm. Fondaria: 12 cm. (Donem només aquestes mides, donat el seu mal estat de conserva- ci6). Observaci6: Cal ter notar que les sepultures 2 i 3 corresponen. respec- tivament, a un adult i a un infant. si atenem les seves mesures. O és que la tomba suposadament infantil 6s en realitat una ossera de la major, reuti- litzada? L'estat d'aquests enter- raments no ens permet d'aclarir-ho. jaque avui son quasi del tot buits. EL SERRAT DELS MORTS DE MARTORELL (SALLENT) El que veurem ara és un verita- ble cementiri medieval, compost d'l 1 tombes fetes amb Iloses, que mrrentment anomenem cistes. Es d'antic. i oferint en conjunt un as- Tombea nums. 2 1 3 de can Rlols (Navas). Malgrat les vlolaclons que han sofert. en- troba al vessant meridional de la pecte ben lamentable, que per dis- sort, no es pas I'excepció en aquest cara obsewarem un petit sedlment de muntanya del Cogulló, indret prou terra, amb bocins ossls. a I'interior. mnegut pel seu poblat iberic. Per- tipus de jaciments arqueologics. tany al terme municipal de Sallent. i La disposicio de les tombes és la seva localització cartografica és longitudinal, totes orientades cap a L'orientació de les cistes, parl la que segueix: Longitud 5" 34' 40"; la rnateixa direcció (és a dir. important del ritus inhumatori cris- Latitud 41-48, 50M(delmapa a es- paral.leles). Són situades en un tia, és seguint I'eix Est-Oest, amb la cala 1:50.000 no 363, ed. 1950. del planell molt poc elevat, al costat del capcalera mirant cap a Ilevant. Per- Instituto Geográfico y Catastral). carni que rnena a I'ermita rornanica tanyen al tipus 1 de la classificació Aquesta necropolis no la desco- de Santa Magdalena de Bell-lloc. proposada per a les cistes. és a dir. brim pas ara. De fet. ja I'any 1924 Les dues fosses més allunyades ho aquel1 que adjudiquem a les caixes F. Padró publicava la noticia de la estan a uns 40 rnetres de distancia. fetes arnb una o dues lloses als seva existencia (3). El que es cert, Només tenint en compte aixo, ja és mstats, a més de les extremes. pero, és que fins avui no ha meres- evident que ens trobem davant d'un Observem. pero, en alguna tomba. cut prou interes, pel que es veu. cementiri de certa importancia. Cal la tendencia a fer els laterals de 43 per esser publicat mes ampliament. fer notar que les 11 tombes que co- Iloses; en d'altres casos no sabem lntentem aquí corregir aquest neixem sernblen poques davant les el nombre total d'aquestes. De fet, -1apsus~~.Menys podem fer per rnesures del cementiri; és molt pro- I'erosió i d'altres elements no tan I'estat actual de les sepultures. bable que d'altres restin encara naturals, s'han encarregat d'ar- totes elles violades segurament ja soterrades. rancar aquests components litics. 68 - ARQUEOLOGIA Una de les cls- les del Serral tan laterals corn terrninals, a cert deis Morls de nombre de tombes. De les que Marlorell (Sa- podern arnidar la Ilargaria total, 3 Ilenl). Observeu d'elles fan 1'60 m i una altra tan la presencia sols 0'70 m; sembla clara la darrera d'una llora a un costal I de dues corn a infantil. Les amplades enca- a I1a11re. ra son menys de fiar; es coneguda la tendencia de les cistes a anar-se tancant, una vegada han estat bui- dades de la terra que contenen, que al mateix temps les protegeix. No es conserva, d'altra banda, cap material ni arqueologic ni antropolo- gic, d'aquest cementiri, donades les circumstancies adverses del seu estudi cientificque ha patit. Per cloure, cal dir que és prou raonable pensar en una relació entre aquest jaciment funerari i'el nucli medieval que te rnés proper, Santa Magdalena de Bell-lloc.