Castillo De Sant Mateu De Bages

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Castillo De Sant Mateu De Bages 1036 / SANT MATEU DE BAGES SANT MATEU DE BAGES Sant Mateu se encuentra al noroeste de la comarca del Bages, dista unos 18 km de Manresa que se recorren por la C-55 hasta el municipio de Callús, donde se toma la BV-3003 durante otros 7 km. La población aparece documentada en el acta de consagración del monasterio de Sant Llorenç de Bagà de 983, cuando fue dotado con casas, tierras y viñas in Sancto Matheo. La primera referencia al castillo data de 1018, cuando el conde Guifré de Cerdanya juró fidelidad a la condesa Ermes- senda de Carcassona. Entre 1365 y 1370 contaba con cuarenta y cinco hogares: las casas de Cardó, Conill, Solà, La Vila, Sabater, ses Corts y algunas más, agrupadas junto a una calle denominada La Vila. Castillo de Sant Mateu de Bages L CASTILLO DE SANT MATEU está situado sobre un peque- Los incendios de 1994 y de 2003 pusieron en peligro ño cerro elevado unos 12 m sobre su entorno y situado la conservación de las partes visibles del yacimiento. En Ea un lado de la carretera de Callús a Sant Mateu de 2003 los propietarios de la masía de Les Planes decidieron Bages, a una altitud de 533 m sobre el nivel del mar. Desde excavar y consolidar la muralla del castillo, que en su sector el castillo se distinguen otros dos puntos fortificados: la torre meridional casi había desaparecido. A juzgar por los restos del Fusteret hacia el nordeste, y la casa de Guardiola hacia el arqueológicos, el origen de Sant Mateu data del siglo X, sien- mediodía. Su área de influencia correspondía a la actual zona do abandonado hacia el XV. suroriental del término municipal de Sant Mateu y parte del Mide unos 35 x 28 m. Los muros exteriores del castillo de Fonollosa. En 1396 el capitán Andreu de Peguera revisó presentan un grosor de 3,5 m y una altura que llega hasta los las fortificaciones de la veguería de Manresa y declaró que 5,5 m. Cuenta con una calle central orientada este-oeste jun- el castillo de Sant Mateu era útil para la defensa contra los to a la que se distribuyeron varias dependencias, con muros ataques del conde Mateu de Foix. de entre 0,50 y 1 m de anchura. Una cisterna excavada en Restos de las estancias adjuntas al muro norte SANT MATEU DE BAGES / 1037 la roca está ubicada en el interior del castillo, cubierta ahora Bibliografía con una reja metálica para garantizar la seguridad de los visi- tantes. También se localizó un silo que fue colmatado con CATALUNYA ROMÀNICA, 1984-1998, XI, pp. 448-449; CASTELLS CATALANS, tierra durante los trabajos de estudio y consolidación. ELS, 1967-1979, V, pp. 759-766; SÁNCHES, E. y ARBUÉS, C, 1999. Texto y foto: RCG Iglesia de Sant Mateu A PARROQUIA fue erigida en el antiguo término del casti- El templo amenazaba ruina a inicios del siglo XIX y llo de Sant Mateu, en un solar que, a juzgar por las tum- fue derribado para construir un nuevo edificio de mayores Lbas de lajas localizadas en 1992 en el Coll del Cargol, dimensiones inaugurado en 1831. Fue asaltado y profanado a unos 300 m del templo, contó con ocupación desde época en 1936, aunque se salvó un sarcófago gótico datado en 1392 visigoda (apareció un enterramiento trapezoidal y otros tres que contiene los restos del rector Guillem Despuig. en cista que proporcionaron una hebilla de bronce datable en La torre, adosada al mediodía, es el único vestigio per- el siglo VII). Los hallazgos arqueológicos fueron depositados teneciente a la fábrica medieval. Es uno de los escasos ejem- en el Museu Comarcal de Manresa y dos de las tumbas de plares del siglo X conservados en Cataluña. Tiene planta cua- cista se colocaron junto a la rectoría del templo. drangular con tres pisos, una altura total de 16,8 m y una base El lugar de Sant Mateu está documentado desde 983, de 3 m de ancho que se estrecha progresivamente en altura. aunque el primer diploma que menciona la iglesia data de Los muros presentan aparejo de sillería bastante irregular 1038, cuando los Adalés, propietarios vinculados a los viz- dispuesta en hiladas desiguales rejuntadas con mortero. En el condes de Cardona, realizaron una donación en favor del primer piso aparece un ventanal peraltado orientado hacia el templo. Es posible que ya entonces, a juzgar por los enterra- este. En el segundo piso se abren cuatro ventanas geminadas mientos hallados bajo la rectoría (actual sede del municipal con fustes centrales que soportaban capiteles corintios de Museu de Sant Mateu), desarrollara funciones parroquiales. sabor califal (R. Bancells talló unas réplicas y los originales Durante las obras realizadas en 1965 para rebajar el nivel del fueron depositados en el Museu Comarcal de Manresa). En pavimento se hallaron cuatro tumbas antropomórficas orien- el piso superior hallamos otras cuatro ventanas peraltadas. La tadas este-oeste que parecen datar del siglo X. Se conserva in cimera quedó rematada por un tejadillo a dos aguas alzado situ un fragmento de una de las lajas de cubierta. durante la restauración de 2000. Vista general del conjunto 1038 / SANT MATEU DE BAGES Bajorrelieve de la fachada occidental En la cumbrera de la fachada occidental se conserva un relieve rectangular con inscripciones en letra carolina en base y laterales. Se decoró con una peculiar ventana geminada ciega que alberga un par de arquitos de medio punto en cuyo interior se tallaron cruces griegas y un par de círculos con- céntricos acogiendo flores cuadripétalas. La columnilla cen- tral presenta bolas y rombos en su base y un capitel con pal- metas. Los laterales portan además un motivo zigzagueante. Texto y fotos: RCG Bibliografía AINAUD DE LASARTE, J., 1948; BOLÒS I MASCLANS, J. y PAGÈS I PARETAS, M., 1982, pp. 85, 96; CATALUNYA ROMÀNICA, 1984-1998, XI, pp. 448-449; DAURA I JORBA, A. y GALOBART I BADAL, J., 1982, pp. 16-18. Campanario Castillo de Claret E AccEDE A CLARET DELS CAVAllERS desde Valls de Torrue- 1104 aparece un castri Figerola sive de Claret. Claret dels Cavallers lla, al norte del término de Sant Mateu y muy cerca de se encuentra en el viejo límite fronterizo entre los condados SSúria, por la carretera BV-3002. Un centenar de metros de Barcelona, Cerdaña y Urgell, controlando una de las vías antes de llegar a Les Feixes de Coaner se toma un desvío a la de comunicación que conectaban la Cataluña central con las izquierda que se debe transitar durante 6,5 km. El municipio, tierras occidentales. El término de Sant Mateu cuenta con va- cuyo caserío está en ruinas, incluía los núcleos de Salo y Mejà, rias torres-vigía y fortificaciones similares al castillo de Claret. y terminó integrándose en el municipio de Sant Mateu de Solo se han conservado un par de paños de muro en el Bages en 1857. En 1031 el lugar del Claret aparece vinculado extremo suroriental de una colina que parecen formar parte al castillo de Castelltallat. El linaje de los Claret señoreó do- del viejo recinto amurallado. Tienen una altura de unos 6 m y minios en Claret de Figuerola (condado de Urgell), donde en una longitud de 4,5 m hacia el sur y hasta 6 m hacia su sector SANT MATEU DE BAGES / 1039 oriental. Utiliza aparejo de sillería de grandes dimensiones tallado con cierta precisión y asentado con argamasa. Sería necesaria una prospección arqueológica similar a la realizada en Sant Mateu para documentar con precisión un recinto que fue completamente desmantelado para reutilizar su material pétreo. Texto y foto: RCG Bibliografía CATALUNYA ROMÀNICA, 1984-1998, XI, pp. 460-461; CASTELLS CATALANS, ELS, 1967-1979, V, pp. 759-766, VILLEGAS I MARTÍNEZ, F. y ORIVE I TO- RRAS, V., 1982, pp. 119-126, 169-173, 215-240. Restos del muro sur Iglesia de Sant Cristòfol de Figuera ANT CRISTÒFOL DE FIGUERA forma parte de la estructura en 1685 seguía siendo sufragáneo de la misma parroquia. noroccidental de la masía homónima. Se accede por El aspecto fortificado que presenta es fruto de una serie de Sla carretera BV-3003 en dirección oeste y una pista sin modificaciones acometidas durante los siglos XV y XVI. asfaltar. Templo con una sola nave rectangular y ábside semicir- El templo de Sant Cristòfol estuvo bajo la jurisdicción cular. La nave y la capilla se cubren con bóveda de cañón y del antiguo término de Castelltallat. En 1025 se mencionan el espacio absidal con bóveda de horno. El tránsito entre la unos bienes situados ad ipsa Figuera. En 1027 se cita la iglesia nave y el ábside se efectúa mediante un arco triunfal doblado. en la venta de unas viñas pertenecientes a Sant Cristòfol de Hacia el mediodía de la cabecera se acodó una capilla a la Castelltallat. El lugar aparece como Sant Cristòfol de Figuera que se accede desde un vano de medio punto abierto junto al desde 1129. En 1646 el templo dependía de Sant Mateu y triunfal, su interior alberga un retablo barroco dedicado a san Vista general de la iglesia integrada en la masía Fachada occidental 1040 / SANT MATEU DE BAGES 0 1 2 3 4 5 m Planta Vista del interior desde los pies Alzado norte 0 1 2 3 4 5 m Cristóbal, una reliquia del santo y un sepulcro del siglo XIII ornado con una cruz grabada y utilizado como abrevadero. La zona absidal se encuentra ligeramente elevada respecto a la nave, desnivel que se salva mediante un par de escalones trabados con lápidas reutilizadas que datan del siglo XVII.
Recommended publications
  • El Bages Incorpora 14,5 Quilòmetres De Camins Municipals a La Xarxa De Carreteres De La Diputació De Barcelona
    El Bages incorpora 14,5 quilòmetres de camins municipals a la xarxa de carreteres de la Diputació de Barcelona Tres camins municipals de la comarca del Bages, amb un total de 14,44 quilòmetres, s’incorporaran a la xarxa local de la Diputació de Barcelona en la primera fase d’actuacions del Pla zonal de carreteres. En aquesta primera fase del Pla zonal, els camins on s’actuaran son la carretera de Santpedor a Castellnou de Bages, el camí de Mura a Rocafort i la carretera de Rajadell. Els tres projectes s’han presentat aquest dimarts als responsables municipals de Navarcles, Sant Mateu de Bages, Mura, Talamanca, el Pont de Vilomara i Rocafort i Rajadell, beneficiaris de les actuacions, a càrrec del diputat d’Infraestructures i Espais Naturals, Pere Pons, acompanyat del vicepresident primer del Consell Comarcal del Bages, Eloi Hernández. Dos trams dels tres camins, amb un total de 3,1 km, es transformaran en carretera i s’incorporaran a la xarxa local de la Diputació de Barcelona. A la resta s’hi efectuaran millores per augmentar la seguretat viària, amb una inversió global de 2.647.000 euros. Aquestes actuacions contribuiran a millorar la xarxa viària i alliberar els ajuntaments del seu manteniment, comportant un estalvi econòmic important pels municipis, ja que passaran a dependre directament de la Diputació. Les actuacions se centre en el vial de Santpedor a Castellnou de Bages. Aquesta camí, de 6,6, km, en el primer tram, des del nucli de Santpedor fins a la urbanització del Serrat, d’1,5 km, es transformarà en carretereta, mentre que el segon tram, fins al nucli de Castellnou, de 5,1 km, es faran actuacions per millorar la seguretat viària.
    [Show full text]
  • El Monestir Benedictí De Sant Benet De Bages. Fons Documental: Identificació, Edició I Estudi
    El monestir benedictí de Sant Benet de Bages. Fons documental: identificació, edició i estudi. Segles X-XI JOAN SALVADÓ I MONTORIOL EL MONESTIR BENEDICTÍ DE SANT BENET DE BAGES. FONS DOCUMENTAL: IDENTIFICACIÓ, EDICIÓ I ESTUDI. SEGLES X-XI Joan Salvadó i Montoriol Dirigida per Salvador Claramunt i Rodríguez Flocel Sabaté i Curull Universitat de Barcelona Universitat de Lleida ANY 2012 Diplomatari de Sant Benet de Bages (898-1123) EL MONESTIR BENEDICTÍ DE SANT BENET DE BAGES. FONS DOCUMENTAL: IDENTIFICACIÓ, EDICIÓ I ESTUDI. SEGLES X-XI -2- Diplomatari de Sant Benet de Bages (898-1123) Taula de matèries general 1. ESTUDI DEL FONS DOCUMENTAL ........................................................................................... 8 1.1 Agraïments ..................................................................................................................................... 8 1.1.1 Introducció ................................................................................................................................ 10 1.1.2 Descripció de la tesi .................................................................................................................. 16 1.1.3 Història del fons ........................................................................................................................ 17 1.1.4 Els documents ........................................................................................................................... 19 1.1.5 Justificació ...............................................................................................................................
    [Show full text]
  • 7.6.5 Àmbit Del Pla Del Bages
    7.6.5 Àmbit del Pla del Bages Descripció de l’àmbit L’àmbit té una extensió de 985 km2 i compren la major part de la comarca ubicada al bell mig de la Depressió Central Catalana. Està constituït per 27 municipis: Sant Mateu de Bages, Aguilar de Segarra i Fonollosa, al NW del sistema, participen de l’altiplà segarrenc; Santa Maria d’Oló és localitza limitant amb Osona entre els altiplans del Lluçanès i del Moianès; El Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i Marganell localitzats a la part sud-oriental de l’àmbit es situen sobre la Serralada Prelitoral; la resta de municipis - Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, Gaià, Manresa, Navarcles, Navàs, Rajadell, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Salvador de Guardiola, Santpedor i Súria -, constitueixen pròpiament el pla del Bages que està format per una gran conca d’erosió. El sistema d’ assentaments 7-50 El riu Llobregat travessa l’àmbit en direcció N-S i l’abandona pel congost de Monistrol. Al Sud de Manresa hi conflueix el Cardener, un dels seus afluents més importants que creua el sector en direcció NW. En conjunt, el 22% de la superfície de l’àmbit és planer, el 28% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 50% té un pendent superior al 20%. El sistema urbà que es desenvolupa a l’àmbit del Pla de Bages, més extens que el definit en termes geogràfics, es caracteritza per les evidents continuïtats dels assentaments i implantacions industrials.
    [Show full text]
  • Relació De PARADES De Transport Escolar (Tots Els Centres Educatius
    CENTRE EDUCATIU PARADA FONOLLOSA ‐ Ctra. BV‐3008. Granja Pujol Torras FONOLLOSA (Fals)– Restaurant Molí de Boixeda FONOLLOSA ‐ Can Baló FONOLLOSA (CAMPS)‐ Cruïlla Ctra. a Camps FONOLLOSA (CANET DE FALS) ‐ Ctra. BV‐3008. (Restaurant 10 d’Últimes) FONOLLOSA (CANET DE FALS) ‐ C/ Ramon Oliveras ESCOLA AGRUPACIÓ FONOLLOSA (CANET DE FALS) ‐ La Masia SANT JORDI FONOLLOSA (FALS) – Parc Infantil FONOLLOSA (Goscan) RAJADELL ‐ L’Estació (FONOLLOSA) RAJADELL ‐ N‐141. Rètol Les Casetes RAJADELL ‐ Els Molins RAJADELL – Rètol Monistrolet (sota el pont) RAJADELL – Can Servitge AGUILAR DE SEGARRA‐CASTELLAR – El Molinot N‐141, km.3 AGUILAR DE SEGARRA‐CASTELLAR – Nucli urbà AGUILAR DE SEGARRA ‐ Església de Sant Andreu AGUILAR DE SEGARRA ‐ Trencall de Cal Vendrell AGUILAR DE SEGARRA ‐ Sortida 114 (C‐25) AGUILAR DE SEGARRA ‐ Entrada camí dels Plans SANT JOAN DE VILATORRADA – Zona Esportiva (només si l'esteu utilitzant actualment) SANT JOAN DE VILATORRADA – C/ Collbaix (només si l'esteu utilitzant actualment) SANT MATEU DE BAGES ‐ CASTELLTALLAT SANT MATEU DE BAGES‐ CASTELLTALLAT ( PLAÇA AJUNTAMENT) ESCOLA MONSENYOR GIBERT SANT FRUITOS DE BAGES‐ROSALEDA ‐ Parada bus SANT FRUITOS DE BAGES‐TORROELLA ‐ Parada bus ‐ SANT FRUITÓS DE BAGES ‐ SANT FRUITOS DE BAGES‐LES BRUCARDES ‐ C/ del Serrat s/n. Cantonada. Avinguda Brucardes MANRESA ‐ La Catalana (Barri Tres Creus / Barri Vista Alegre) ESCOLA MUNTANYA DEL DRAC MANRESA ‐ Plaça Valldaura MANRESA ‐ Plaça Infants (MANRESA) MANRESA ‐ Carrer Dos de Maig (Aldi) MANRESA ‐ (Bonavista) ESCOLA PLA DEL PUIG SANT FRUITOS DE
    [Show full text]
  • Mapa CAT-ES Turístic Del Bages 2019
    CAMINS I ITINERARIS TEMÀTICS TOP TURÍSTICS ENOTURISME POBLES AMB ENCANT MEDIEVAL CAMINOS E ITINERARIOS TEMÁTICOS TOP TURÍSTICOS ENOTURISMO PUEBLOS CON ENCANTO MEDIEVAL Camí català de Sant Jaume 470 km • Muntanya i monestir de Montserrat • Artium, Artés • Mura • Castelladral (Navàs) EL BAGES, • Abadal, Santa Maria d’Horta d’Avinyó • Talamanca • Les Torres de Fals Camí Ignasià 655 km • Monestir de Sant Benet de Bages (Fonollosa) VIU EL PLAER DE DESCOBRIR-LO • Cardona: muntanya de sal i castell de Cardona • Heretat Oller del Mas, Manresa • Rajadell Camí Oliba 200 km • Celler el Molí Collbaix, Manresa • Santpedor • Salelles (Sant Salvador VIVE EL PLACER DE DESCUBRIRLO • Manresa de Guardiola) Canal medieval de la Séquia 26 km • Celler Les Acàcies, Avinyó • Súria • Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac • Cardona • Rocafort i pobles de Mura i Talamanca • Celler Sanmartí, Sallent (el Pont de Vilomara) • Tines de la Vall del Flequer, el Pont de Vilomara i Rocafort • Tines dels Manxons, Callús OLEOTURISME • Celler Grau i Grau, Castellfollit del Boix OLEOTURISMO othom que vulgui conèixer Catalunya i • Oli Migjorn, Navàs • Celler el Molí Collbaix, Tl’entorn rural de Barcelona ha de passar pel • Obaga de l’Agneta, Manresa Bages. No us podeu perdre elements de visita Manresa • Abadal, Avinyó obligada, com la muntanya de Montserrat, • El Molí del Mig, Mura • Oller del Mas, Manresa el castell i la muntanya de sal de Cardona, el el Remei Sant Feliu monestir de Sant Benet o Manresa, la capital de 677 Sasserra PAISATGES NATURALS ON PASSEJAR la comarca. Indrets únics i emblemàtics que són PAISAJES NATURALES DONDE PASEAR el punt de partida per descobrir una terra encara • Aiguamolls de la Bòbila, • Turó del Collbaix, Sant desconeguda per a molts.
    [Show full text]
  • EL BAGES, VIVE EL PLACER De Descubrirlo
    ESPAÑOL EL BAGES, VIVE EL PLACER de descubrirlo TODOS LOS CAMINOS te llevan al Bages Muy cerca de las principales ciudades de Cataluña, hay un gran secreto guardado. La comarca del Bages es la joya rural más Con la cara norte de Montserrat como protagonista, en el Bages te esperan escondida de Cataluña, un lugar alejado paisajes increíbles, naturaleza en su estado más puro, fenómenos geológicos únicos, pueblos para perderse, antiguas masías rurales, cultura, tradiciones y de las aglomeraciones y los turistas que una oferta enogastronómica para chuparse los dedos. sorprende por su autenticidad y carácter Visitar este territorio es también pisar el suelo de las primeras huellas, el suelo de un mar interior que existió hace más de 40 millones de años y que desa- pareció con el levantamiento de los Pirineos. Declarado Geoparque Mundial Unesco de la Cataluña Central desde 2012, este antiguo mar nos ha dejado en herencia un rico patrimonio natural y geológico que ha forjado la historia, la gastronomía y el talante de la gente acogedora que vive allí. bagesturisme.cat geoparc.cat @bagesturisme @geoparccatalunyacentral 2 El Bages Montserrat Barcelona A sólo… Por carretera: En tren: 50 min de Barcelona Carretera C-55 hacia Barcelona RENFE: www.renfe.es (líneas R4 y R12) 1 h 15 min de Lleida Carretera/autopista C-16 Barcelona, Berga FGC (Ferrocarriles de la Generalitat de Catalunya): 1 h 15 min de Tarragona Autopista C-58 Terrassa www.fgc.cat (líneas R5 y R50) 1 h 20 min de Girona Carretera C-25 (Eix Transversal - Girona, Vic, Lleida) Carretera C-37 Igualada 3 5 IMPRESCINDIBLES para que te enamores del Bages Montserrat, la puerta de entrada al Bages 4 La incomparable montaña de Montserrat, única en el mundo por su peculiar silueta y formación, acoge el santuario de la Virgen y el No te puedes perder..
    [Show full text]
  • Relació De Centres Formadors Autoritzats Pel Departament D
    R​elació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2020-2021 Serveis Territorials a Catalunya Central Codi del centre Nom del centre Població Codi centre Nom del centre Població 08000220 Vedruna Artés Artés 08000244 Escola Doctor Ferrer Artés 08000271 Escola Santa Maria d'Avià Avià 08001522 Escola Galceran de Pinós Bagà 08001583 Escola Guillem de Balsareny Balsareny 08014620 Escola Sant Joan Berga 08014656 Vedruna Berga Berga 08014668 Escola de la Valldan Berga 08014681 Escola Santa Eulàlia Berga 08014693 Institut Guillem de Berguedà Berga 08014814 Escola El Bruc El Bruc 08014929 Escola Alta Segarra Calaf 08015193 Escola Sant Marc Calldetenes 08015201 L'Estel Vic 08015247 Escola Joventut Callús 08015430 Escola Marquès de la Pobla Capellades 08015545 Vedruna Cardona Cardona 08015582 Escola Patrocini Cardona 08015648 Escola Serra de Coll-Bas Carme 08015651 Escola Princesa Làscaris Casserres 08015806 Escola Jaume Balmes Castellbell i el Vilar 08015831 Escola La Popa Castellcir 08016094 Escola Sant Miquel Castellgalí 08016185 Escola Ildefons Cerdà Centelles 08016203 Sagrats Cors Centelles 08017232 Escola Agrupació Sant Jordi Fonollosa 08017633 Escola Sant Marc Gironella 08017645 Escola de Gironella Gironella 08018005 Escola Sant Llorenç Guardiola de Berguedà 08018029 Escola Les Escoles Gurb 08019435 Escola García i Fossas Igualada 08019459 Escola Gabriel Castella i Raich Igualada 08019460 Escola Emili Vallès Igualada 1 08019472 Àuria Igualada 08019484 Monalco Igualada 08019502 Escola Pia d'Igualada Igualada 08019514 Jesús
    [Show full text]
  • NAVAS) I EL SERRAT DELS MORTS (SALLENT) APUNTS PER a UNA TIPOLOGIA SEPULCRAL DE L'eda T MITJANA AL BAGES Antoni Daura I Jorba Joan Galobart I Badal
    ELS CEMENTlRlS DE LA VlLA (TALAMANCA), CAN RlOLS (NAVAS) I EL SERRAT DELS MORTS (SALLENT) APUNTS PER A UNA TIPOLOGIA SEPULCRAL DE L'EDA T MITJANA AL BAGES Antoni Daura i Jorba Joan Galobart i Badal El mdn funerari medieval ha gaudit, en els darrers anys, d'una revalorització im- portan1 per par1 dels estudiosos. Manté, per altra banda, un alt grau d'inreres perque, tal com s'esdevé en d'al~resepoques histdriques, i'ambient que envolra els morts apa- reix com un dels aspectes socials mes atractiur per a coneixer els costums de qualsevol comunitar humana. En el present article s'aprofita l'avinentesa de la descripcid d'uns conjunts nous de tombes, que completen el catkleg comarcal, per a fer una ordenacid ripol6gica que pot servir per mar configurant les bases per a i'estudi d'aquestes manifestacions sepulcrals a Catalunya. De tota manera, no haviem tin- Mesures: Llargada total:210 cm. gut encara I'oportunitat d'ordenar Amplada cap: 54 cm. per tipus els diversos enterraments, Ampladacos: M cm. i catalogar-los amb la intenci6 de Amplada peus: 33 cm. deixar sentades les bases per a fu- Fondaria: 50 cm. turs treballs. Era, de fet, una tasca Distancia encaix llosa de cobertd tomba: 1 1 cm. que calia portar a terme. Pero, anem ja, sense més preambuls, a Tomba n' 2: exposar les caracteristiques parti- (Al costat de I'anterior. separada per cular~d'aauestes tombes. 35 cm). Tipus: Trapezial (B). Excavada a la roca. LES SEPULTURES DE LA VILA Orientació Est-Oest (peus-cap). El fet de poder presentar avui Mesures: Llargada total: 195 cm.
    [Show full text]
  • Conferences Pedagogical and Cultural Activities
    CONFERENCES Thu 22 May, 9pm – Presentation of the Central Catalonia Geopark at Foto Art Manresa and conducted by the President of the Geopark, Joan Vinyes Sabata, and the scientific director, Ferran Climent Costa. Venue: Espai Foto Art Manresa. Casal de les Escodines, C. Sant Bartomeu, 50. Manresa. Thu 29 Maig, 7pm - Conference “Bages County Treasures” given by Marta Fàbrega Gallaguet, CEO of the Toll Caves of Moià. Free registration here. Venue: Auditori Plana de l’Om de la Fundació Catalunya - La Pedrera. C. Plana de l’Om, 5. Manresa. Fri 30 May, 7pm - Conference “Geological and Mining Heritage of Central Catalonia” given by Josep Maria Mata Perelló, President of the Scientific Committee of the Geopark. Free registration here. Venue: Sala Portals. Passatge Sant Corneli, s/n. Collbató. More info: Tourist Information Office of Collbató | 93 777 90 76 | [email protected] Save 10% off in your accommodation if you stay at Can Missé Hotel or Montserrat Hotel and Training Center. Fri 6 June, 9pm - Conference “Geological Heritage of Catalonia given by Josep Maria Mata Perelló, President of the Scientific Committee of the Geopark. Free registration here. Venue: Can Carner, Moià. More info: Moià Museum | 93 820 91 34 | 93 830 01 43 | 93 820 85 35 | [email protected]. PEDAGOGICAL AND CULTURAL ACTIVITIES 27th and 28th of May, from 9am to 2pm - “Geological Materials Workshop” directed by Bages Learning Campus staff with 25 pupils from 5th grade of La Font primary school of Manresa. Venue: La Font primary school, Manresa. From the 20th to the 23th of May, from 9am to 3pm – Didactical workshop and guided visit to the Toll Caves: “The Prehistoric Market”.
    [Show full text]
  • Romanesque Art, Catalonia's Most Characteristic Style Romanesque Art, the First European Art Evolution and Main Features the S
    Romanic ingles (esmenat 6/2008) 2/7/08 12:10 Página 1 Discovering Romanesque art in Catalonia Hand of God, Sant Climent de Taüll (1123). MNAC Apostles antependium (from the Urgell diocese). MNAC Romanesque art, Catalonia’s most characteristic style Catalonia is and always has been receptive to the various art styles that have succeeded one another in Europe. Two were perhaps more thoroughly assimilated than others: Roma- nesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape, and Modernisme (Art Nouveau style) born in the heyday of the Renaixença when Catalonia was recovering the sense of her own identity. The birth and expansion of Romanesque Taüll. Sant Climent art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recog- nized by the other Catalan counts. The unifi- cation of the country coincided with two other important events. One was the de facto sev- Romanesque art, the first Evolution and main The suggested routes ering of feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians. The European art features In view of the number of monuments and the other was the expedition to Córdoba (1010) whereby the threat of an invasion was finally size of this publication, we have been forced to averted and the small realms of Muslim Romanesque art was the first great style to Following attempts throughout the 10th C. to make difficult choices. We suggest six main kinglets, into which the caliphate had been be shared by the whole of western Europe. It build churches from stone, mortar and lime and to routes that will enable visitors to discover a split up, came under the protection of the appeared during the Middle Ages, at the end of cover the main body of the building with vaulted small selection of samples of Catalan Roma- Catalan counts (1031).
    [Show full text]
  • Informe De La Gestió De Residus
    MEMÒRIA ANUAL 201 7 MOIÀ ÍNDEX - TITULARS - DADES ANUALS MUNICIPALS - EVOLUCIÓ DE LA GESTIÓ DE RESIDUS AL MUNICIPI - EVOLUCIÓ DE LA GESTIÓ DE RESIDUS ALS MUNICIPIS CONSORCIATS o PES RELATIU DE LES DIFERENTS FRACCIONS DE RESIDUS - RENDIMENT DE CONTENIDORS - EVOLUCIÓ DE LA FACTURA DE SERVEIS DEL CONSORCI La gestió de residus a Moià La taxa de selectiva a Moià continua per sobre de la mitjana però retrocedeix lleugerament • Durant el 2017, Moià ha mantingut la generació de fracció resta en la mitjana consorciada (257 kg/hab/any enfront dels 254 de mitjana), però ha disminuït lleugerament la recollida selectiva, que ha baixat un 3,4% respecte de l’any anterior i ha situat al municipi en el novè lloc del rànquing. • La taxa de selectiva a Moià és d’un 31%, 2 punts per sobre de la mitjana. Si a la recollida municipal hi sumem les aportacions a deixalleries, el percentatge s’enfila fins al 50%, 11 punts per sobre de la mitjana, que és del 39. • La recollida d’orgànica ha caigut un 14% i ara se situa en la mitjana dels ens consorciats: 47 kg/hab/any. La taxa d’impropis a Moià és del 6,54%, per sota de la mitjana. • La recollida de vidre, paper i envasos ha crescut un 2,7%: el vidre ha baixat un 10%; el paper ha crescut un 5,6%; i els envasos han augmentat un 17,5%. • L’ús de la deixalleria fixa se situa molt per sobre de la mitjana: amb 1.215 usuaris per cada 1.000 habitants, mentre que la mitjana dels municipis que tenen fixa al seu terme és de 742 usuaris.
    [Show full text]
  • Es Constitueix El Nou Consell Comarcal Del Bages Pel Mandat 2019-2023
    Es constitueix el nou Consell Comarcal del Bages pel mandat 2019-2023 El Ple de constitució es farà el proper divendres 19 de juliol, a les 16.30 hores, a la Sala Polivalent del Consell Comarcal del Bages El mandat 2019-2023 del Consell Comarcal del Bages es posa en marxa.La Junta Electoral Provincial ha proclamat, en data 3 juliol, els membres electes i suplents dels consells comarcals de la província de Barcelona. D’acord amb l’article 22.1 del Text refós de la Llei de l’organització comarcal de Catalunya, aprovada pel Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, els consells comarcals s’han de constituir en sessió pública a la capital de la comarca el primer dia hàbil després de transcorreguts quinze dies naturals a comptar de l’endemà de la proclamació dels membres electes. Així, d’acord amb el que estableix la Llei de l’organització comarcal de Catalunya, el Ple de constitució del nou mandat del Consell Comarcal del Bages es farà el proper divendres 19 de juliol, a les 16.30 hores, a la Sala Polivalent del Consell Comarcal del Bages (muralla de Sant Domènec, 24 – 08241 Manresa). L’acta de la Junta Electoral Provincial proclama les següents persones com a membres electes del Consell Comarcal del Bages: COALICIÓ ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA-ACORD MUNICIPAL 1. Estefania Torrente i Guerrero (El Pont de Vilomara i Rocafort) 2. Eloi Hernàndez i Mosella (Fonollosa) 3. Àdria Mazcuñán i Claret (Sant Fruitós de Bages) 4. Agustí Comas i Guitó (Santpedor) 5. Sílvia Tardà i Serrano (Sallent) 6.
    [Show full text]