Història

Breus notes sobre el trogloditisme a la comarca del

Gener Aymamí i Domingo

Introducció

La pretensió de les línies que se- gueixen a continuació és, tal com diu el títol, el de donar unes breus notes del trogloditisme a la comarca del Ba- ges des d’època històrica, ja que hom creu que abans d’aquesta etapa for- ma part del complex món arqueolò- gic. Entenem com a trogloditisme la utilització de les cavitats per part de l’home, ja sigui com a vivenda, més o menys ocasional, com a santuari, com a lloc per arrecerar el bestiar, com a refugi de pagesos, pastors o carboners, entre altres, o les utilitza- des com a amagatall, per la gent de la contrada, en èpoques de conflictes bèl·lics, com també pels bandolers i els contrabandistes que s’aprofitaren del recer que els hi oferia més d’una cova. Hi ha cavitats relacionades amb el món agrícola ja que s’han emprat Can Puig de la Balma - Mura com a barraca de camp o simplement per a guardar-hi les eines, també en trobem on s’han bastit dipòsits o pe- tites cisternes per tal d’aprofitar el degoteig per minso que sigui. menta i és que el motiu d’aquest tre- Habitació Les notícies que trobem sobre les ball no és el de fer un catàleg ni una cavitats estan repartides en diverses relació exhaustiva, sinó la d’explicar L’home prehistòric va utilitzar du- publicacions: llibres, catàlegs, resse- l’estat de la questió sobre aquest te- rant mil·lenis les cavernes naturals nyes espeleològiques, itineraris ex- ma i ser, si més no, el punt de parti- com a refugi o hàbitat més o menys cursionistes, fulletons i opuscles de da per tal d’anar posant fil a l’agulla temporal, promoguda per la necessi- tota mena, per la qual cosa el lector a fi de poder conèixer millor el tro- tat de trobar un recer en el rigorós cli- de ben segur trobarà a faltar, en gloditisme al Bages. ma de la segona part del Würm antic aquesta relació, més d’una cavitat re- i un lloc de fàcil defensa davant de lacionada amb la tipologia que s’es- feres i perills.

E STIU-TARDOR 2010 - D OVELLA - 5 Balma de l'Espluga Mura (any 1988)

Va ser durant el Neolític (7000- hom creu que dona el nom al nucli. vivenda estacional i posteriorment 3000 abans de l’era, en la Mediter- Al costat hi ha la masia que es bastí com a cleda i refugi temporal. rània occidental) en que l’home va ar- per substituir l’habitatge troglodític. PALLARÈS (1996) ribar a obtenir aliment mitjançant el conreu i va domesticar algunes espè- 2. Balma de la Carretera () 3. Can Puig de la Balma (Mura) cies animals, en aquesta etapa va co- Es localitza al costat de la carre- L’accés en cotxe es fa per la pista mençar la transformació vers els se- tera, a 1 km. abans de la població ve- forestal que surt al cantó esquerra de dentarisme i, en conseqüència, s’a- nint de Fals. la carretera de Mura a Rocafort, el bandonà la vida itinerant perseguint Edificació sota una balma de 17 m mas està a uns 5 km del poble. la cacera, així com l’abric que oferien de façana, 5 de fondària i uns 2 d’al- La notícia més antiga és un acta de les cavitats per pasar a tenir un hà- çada, de terme mig. Emprada com a compra que data de 1278, en la qual bitat estable en poblats a l’aire lliu- re, d’aquesta manera va nèixer l’ur- banisme. En època històrica s’abandonen les cavitats com a lloc per viure, ja que resultaven poc aptes i inhòspites, no obstant ocasionalment, en èpoques de turbulències històriques o de grans penúries econòmiques, l’home tornà a ocupar coves i balmes sense intenció, però, de fer-hi un hàbitat es- table, encara que, l’ocupació de mol- tes d’aquestes cavitats ha estat força perllongada arribant fins ben entrat el segle XX i en alguns casos fins a l’ac- tualitat.

1. Casa de la Bauma () Es troba a un extrem de l’agregat de la Bauma, al costat de la carretera. Casa de planta baixa i un pis que Balma de Puig Andreu - Mura (any 1988)

E STIU-TARDOR 2010 - D OVELLA - 6 s’adquireix un mas dit d’Espluga de Vila Mancada, el 1433 ja apareix un hereu amb el cognom Puig de la Bal- ma. És un gran edifici de 60 m de llar- gada per 6 de profundidat màxima, que mostra quatre fases constructives en cinc nivells diferents, hi ha diver- sos compartiments, habitacions, ma- gatzems, quadres, tines, cellers, etc. És un exemplar d’hàbitat trogloditic molt interessant i singular, s’ha mu- seïtzat i es pot visitar. FERRANDO (1993)

4. Balma de Puig Andreu (Mura) Situada a la banda obaga de puig Andreu. No gaire lluny de can Puig de la Balma. S’esmenta com un habitacle d’è- poca alt medieval. Té obertures espit - Balma de la Porquerissa - Mura (any 1988) llerades, cosa que denota un aspecte defensiu. Apareix en un document de venda del 1736. Serví de refugi oca- sional, d’aixopluc als pagesos de la zona i posteriorment s’utilitzà com a cleda per al bestiar. FERRANDO (1993), AYMAMÍ (2006) És un indret amb bones condicions 11. Cova d’en Tinet (Mura) d’habitabilitat, té una font. Hi ha pe- Situada al sot del Figueret a prop 5. Balma del Raval (Mura) tits restes de paraments i hom creu del Coll de Tanca. Situada als afores de la població, que fou habitada en els segles VIII-IX. Fou ocupada de forma intermitent seguint la pista que duu cap a Can FERRANDO (1983) per sojornar-hi alguns dies festius o Puig de la Balma. caps de setmana. Modernament s’hi ha adosat una 8. Balma de l’Espluga (Mura) FERRANDO (1983) edificació. Situada a uns 20 minuts de la bal- ma de la Pola. 12. Balma de la Calç (Mura) 6. Balma de la Porquerissa (Mura) Cavitat amb restes d’habitació que Es troba entre el sot de l’Infern i Al km 11,2 de la carretera de Ter- presenta una paret amb filades “d’o- el turó de Puigdoure, a llevant i molt rassa a cal seguir cap a la ur- pus spicatum”. a prop de Can Puigdoure. banització del Mas de la Mata i con- El vell camí que passa per davant Utilitzada per estades temporals. tinuar cap el coll de Tres Creus i d’a- presenta un mur de contenció molt Sembla ser que hi hagué un forn de quí seguir recte el camí que duu cap remarcable. calç. a la balma. Posteriorment s’utilitzà com a cle- FERRANDO (1983) Cavitat de 12 per 10 metres tan- da per al bestiar. cada per unes parets de pedra. FERRANDO (1983) 13. Balma del Quarto de les Reixes Al costat, al peu d’una alzina hi ha (Mura) una sepultura que data de l’alta edat 9. Balma del Catot (Mura) Cavitat de 15 metres situada en la mitjana. A la cova s’han efectuat tro- Es troba a la dreta del torrent de base del cingle a prop del coll de Tan- balles arqueològiques d’època roma- la Creu Borrella. ca. na i medieval. En èpo ca més recent Serví d’habitació i encara conser- Utilitzada esporàdicament. Durant serví com a cleda per al bestiar, pos- va restes de parets. força temps, a finals de la dècada siblement cort de porcs d’on pot ve- dels anys setanta del segle passat, nir el nom. 10 - Balma de Serrallonga (Mura) serví de “segona residència” d’una fa- FERRANDO (1983) Situada a l’encapçalament del tor- mília de que l’habilità i hi rent de l’Infern, sota la Coma d’en Vi- pujava els caps de setmana. 7. Balma de la Pola (Mura) la. Es troba a uns 8 minuts de la bal- Emprada per estades temporals 14. Balma ?? (Pont de Vilomara) ma de la Porquerissa. FERRANDO (1983) Pel camí que puja al Flequer i a

E STIU-TARDOR 2010 - D OVELLA - 7 Cova de Mura Excursionistes a la balma de la Pola - Mura

Rocafort, a 200 metres de començar xen sent un indret misteriós i de ca- Eremitoris el camí, a sota hi ha la balma obrada ràcter pagà que havia de santificar i que, vista des de lluny, sembla ser això ajuda a explicar les nombroses 15. Balma de la tomba de l’Ermità que fou destinada a habitacle. referències que es produeixen els se- (Monistrol de ) VIVES (2005) gles XV-XVI sobre les llegendes pro- És a uns quatre km de la vila, a to- digioses de les marededéus trobades car el torrent de l’Om. moltes de les quals es produeixen en Es tracta d’una petita balma, d’uns Santuaris coves: Montserrat, Núria, Mont grony, 20 metres de llargada per uns 3,5 de Rocacorba, Foix, en són alguns dels fondària i uns 2,5 d’alçada, orienta- Des d’èpoques molt remotes, el molts exemples que hi ha arreu del da al sud, tancada per un mur fet de món subterrani ha exercit en l’home país, desprès, generalment al mateix carreus petits però força regulars una potent fascinació que ha trans- indret de la troballa, es bastí una er- units amb morter de fang, la part més format allò misteriós i fantàstic en mita o santuari, que, en molts casos, ben conservada mesura 5,20 metres lloc sagrat, així, ja des del paleolític sense abandonar-se el culte, ha arri- de llargada per uns 2 d’alçada, a l’in- anem trobant el seu testimoni en les bat fins als nostres dies. terior hi ha un cercle de pedres a ma- cavitats, representat primerament Tanmateix, molts indrets de les nera de paravent, encara que també en l’art parietal i mobiliar, no cal nostres muntanyes foren escollits podia correspondre del que podria ha- oblidar que les coves amb pintures pels eremites com a lloc de culte, són ver estat una habitació. rupestres són considerades com a generalment llocs solitaris, apartats En el rocallís que hi ha en la part veritables “santuaris”. de les vies de comunicació, i en més superior de la balma hi ha una tom- Les coves s’associen tanmateix, de d’una ocasió se’n serveixen de les co- ba excavada en la roca, mesura 2,5 forma molt estreta, amb tota mena de ves per a bastir-hi, un rústec oratori m. de llargada, 0,60 m. d’amplada i ritus, sobretot de tipus religiós. que sovint es converteix en una es- 0,35 m. de fondària. A més a més de Amb l’arribada del cristianisme, plèndida ermita. la tomba hi ha uns gravats recents, les coves, a més a més de ser un dels una sèrie de números “1-2-3-4-5” i primers llocs de congregació, seguei- “V.R.S. año 1964”.

E STIU-TARDOR 2010 - D OVELLA - 8 Ja apareix documentat al 1217 i a l’any 1817 es reconstruí l’edifici, en el decurs dels temps s’hi hostatjaren trenta ermitans. ERMITES (1967)

19. Ermita de la Trinitat () Es situada a la zona dels Flautats. Més que una construcció troglodítica es tracta d’una ermita edificada arran de paret, encara que el talús presen- ta un petit extraplom. El 1625 fou reedificada i a l’any 1811 fou destruïda. Als seus voltants hi ha les runes de la cisterna, la roca presenta entallats possiblement destinats al suport de bigues, es tracta de la primitiva edi- Cova dels Debanadors- Serra de l'Obac ficació esmentada el 1400. Ha estat testimoni de la vida de trenta quatre ermitans, entre els que cal destacar l’estada del benedictí Fra Bernat Boïl abans de retirar-se a l’er- Segons una tradició oral el lloc ha- 17. Ermita de Sant Antoni (Monistrol mita de l’Abellera de Prades. via estat habitat per un ermità que va de Montserrat) ERMITES (1967) cavar-se la pròpia tomba. L’orientació Estava situada a la regió de Tebai- i situació de la balma ofereixen for- da, a prop del Cavall Bernat, al costat 20. Ermita de Santa Creu i Santa ces garanties per creure factible que de l’esglesiola del mateix nom i de la Elena (Monistrol de Montserrat) podia haver estat emprada per a re- qual no en resta més que unes fileres Heus aquí un nom interrelacionat, cer d’un eremita. de pedra enrunada. a l’igual que la catedral de Barcelo- Segons els arqueòlegs, no hi ha Consta en documents que fou ree- na, fou inicialment dedicada a la San- prou indicis per confirmar que l’ha- dificada el 1490 i durant la seva his - ta Creu i coronada per la imatge de bitatge i la tomba siguin coetanis, tòria hi feren estada trenta quatre er- Santa Elena. ambdós però, cal situar-los possible- mitans. Es tracta d’un habitatge troglodític ment en època baix medieval. L’edificació aprofita una balma situat uns dos-cents metres damunt DAURA (1995) d’uns tres metres de profunditat mit- del monestir i habitat de forma per- jana i vint-i-cinc de llargada on hi ha manent per un monjo. Aquesta pecu- 16. Balma del Pou del Francés la cisterna, l’habitatge principal i un liaritat i la proximitat al monestir fa (Monistrol de Montserrat) darrer espai emprat com a refugi. Uns que sigui força coneguda i hagi estat És a pocs metres damunt del ca- metres més enllà hi ha una cova amb objecte de reportatges en algun mitjà mí, al marge dret del torrent de San- restes de tàpia que seria possible- de comunicació. ta Maria, enfront i a uns cinc minuts ment el primitiu eremitori. En un missal del 1408 es cita la de l’ermita de Santa Anna. ERMITES (1967) cel·la de la Santa Creu. Està excavada en la intersecció En la seva història es comptabilit- d’una diaclasa i una veta argilosa, 18. Ermita de Sant Salvador zen una trentena d’ermitans. una filera de pedres barra una es- (Monistrol de Montserrat) El 17 de maig del 1810 fou des- cletxa de l’entrada, el sòl està com- Es troba també a la regió de Te- truïda expressament per tal d’evitar pletament aplanat i l’alçada mitjana baida, a 1000 metres d’altitud, sota que en poguessin treure profit les tro- és de dos metres, en conjunt presen- l’agulla de l’Elefant i a poca distàn- pes franceses degut a la seva proxi- ta bones condicions d’habitabilitat, cia de les runes de l’ermita homòni- mitat al monestir, el 1965 fou reedi- Sembla ser que no hi ha cons - ma. ficada. tància de que hagi estat emprada L’eremitori de Sant Salvador està ERMITES (1967) com a eremitori, però les seves con- bastit dins de la cova de les Cabres, dicions i la proximitat de Santa Anna, i durant llargues temporades encara 21. Ermita de Sant Dimes (Monistrol fan creure que l’arranjament de la ca- resta habitada. Al costat, al peu de la de Montserrat) vitat fos per aquesta finalitat. roca hi ha una cisterna que recull l’ai- Es troba al damunt del monestir, a gua de la penya. la roca del Castell del Diable. Es trac-

E STIU-TARDOR 2010 - D OVELLA - 9 Habitatge eremItic de Sant Salvador - Monistrol

ta d’un conjunt que, accedint per una per un costat l’espai per a la porta dels voltants i possiblement s’incor- cova inferior, obrada i que en certa d’accés orientada al oest, i l’altre, poraren alguns eremites de la zona. manera forma part de l’assentament més petita i situada a cosa d’un pa- CATALUNYA ROMÀNICA (1987) de l’ermita de la Santa Creu, per una rell de metres d’alçada, actua a ma- escalinata s’arriba a l’ermitatge. nera de finestra on s’ha deixat una Sant Dimes és una superba cons- part sense tapar per tal que entri la Capelles trucció, encaixada a la roca, però po- llum. dríem dir en sentit vertical ja que està L’interior de la cavitat mesura uns 24. Cova de Sant Ignasi (Manresa) entre dues agulles que li fan de paret. vuit metres de llargada per uns dos i Es troba al flanc meridional del Sembla datar de les darreries del mig d’amplada i uns dos d’alçada. Al puig de Sant Bartomeu, entre la car- segle XV, fou refeta el 1892 i arran- fons, treballat a la roca, hi ha un banc retera de Manresa a i el carrer jada a la meitat del segle XX. d’uns tres metres i mig de llargada for- de Sant Bartomeu, no gaire lluny del Hi visqueren uns trenta ermitans. mant un angle de 90 graus, al damunt pont Vell. ERMITES (1967) s’ha excavat una fornícula d’un metre És una cova formada per l’erosió i mig de fondària aproximadament. de les aigües del riu Cardener, sobre 22. Cova del Racó Gran (Mura) El davant de la cova s’ha arranjat la qual va construir-se a l’any 1603 Una de les maneres per accedir-hi formant com una mena de placeta i una capelleta dedicada a sant Ignasi és des de l’aparcament de l’Alzina del arreu veiem reguerots fets en la penya Màrtir. A l’any 1759 es va bastir, so- Salari, situat al km. 11 de la carre- per tal d’aprofitar l’aigua de la pluja. bre la balma del costat, una església tera de Terrassa a Mura, seguir cap a Actualment s’utilitza per a estades adossada amb la porta d’entrada al Coll de Tres Creus i d’allí davallar cap en dies festius. sol ixent que és una mostra notable a la font de la Pola, a partir d’aquí el S’ha esmentat que podria tractar- barroca de l’anomenada arquitectura camí en suau pujada duu cap a coll se d’un eremitori. jesuítica. de Tanca i per un espès alzinar s’ar- La història ens explica que Ignasi riba a la cova que es troba a l’es- 23. Eremitoris propers a Sant Benet de Loiola –Íñigo López de Recalde– querra del camí. En total hi ha cosa de Bages (Sant Fruitós de Bages) va néixer el 1491 a Azpeitia (Gui- d’una hora de caminar. Entre el monestir de Sant Benet de púscoa) era militar i va caure ferit en Es tracta d’una concavitat forma- Bages i Viladordis s’ha detectat algun la defensa del castell de Pamplona, da per un bloc de conglomerat caigut eremitori. quan tenia trenta anys, mentre es cu- al damunt d’un altre bloc, les ober- La comunitat del monestir es for- rava, va decidir anar-se’n a Jerusalem tures s’han tapat amb pedres deixant mà per monjos de Ripoll, sacerdots per tal de canviar de vida i servir a

E STIU-TARDOR 2010 - D OVELLA - 10 Crist. Camí de Terra Santa, s’aturà a descoberta, per un bou, una imatge de bous i estança del bouer, més tard Manresa, procedent de Montserrat, el de la Mare de Déu del Marquet. els de Can Puig hi guardaven el car- 25 de març de 1522, de fet només AMADES (1989) bó. pensava quedar-se uns dies i conti- També s’hi acollien els rodamóns. nuar fins a , però un rebrot FERRANDO (1993) de pesta va propiciar la seva estada, Cledes per al bestiar ja que hi va residir fins el febrer de 31. Balma Fosca (Mura) 1523, durant aquest temps es retirà Possiblement sigui aquesta la ma- Es troba a peu del camí Raló, en- sovint a fer penitència a la cavitat que nifestació troglodítica que més abun- tre la plaça del Llop i el collet Roig, estava situada als afores de la vila, en da per les nostres muntanyes ja que estava protegida per unes grosses al- una zona on, durant el segle XV, ja hi els pastors han aprofitat des d’antic zines (destruides en un incendi l’any havia hagut ermitans. el recer que ofereixen coves i balmes 1985) que donaven ombra i a l’estiu Segons la tradició, en el seu sojorn per guardar-hi el bestiar, per això ca- s’hi protegien els ramats. manresà va escriure els “Exercicis es- lia tancar l’entrada, generalment amb pirituals”. un mur de pedra seca, deixant una 32. Balma de Puig Andreu (Mura) Al 1622 sant Ignasi fou canonitzat part oberta, a manera de porta, que (Veure núm. 4) i a partir de llavors la cova va ser un es barraba amb troncs travessers. Les punt de culte molt important tant és coves utilitzades com habitacle, una 33. Balma de la Porquerissa (Mura) així, que a partir de 1660 es comen- vegada abandonades, també s’em- (Veure núm. 6) ça a construir una casa d’exercicis es- praven per arrecerar el bestiar. pirituals. Encara avui dia moltes cavitats se- 34. Balma de les Panses Aquesta cova, avui església, comp- gueixen complint aquest funció. () ta amb un interessant retaule i forma Es troba entre la Soleia i Can Mas. part d’un recorregut per la denomi- 27. Balma de Puig Sobirà (Moià) Serví de recer al bestiar. nada Manresa Ignasiana, composta Del km. 36 de la carretera de Cas- per catorze punts freqüentats pel sant tellterçol a Moià surt una pista cap a en la seva estada a la vila. la vall de Marfà, a la dreta es troba Relació agrícola aquesta balma condicionada per a guardar bestiar. Com hem vist en l’apartat dedicat Coves amb relació amb AYMAMÍ (1986) a l’habitació, la relació directa de les maredèdeus trobades l’home amb el conreu va arribar du- 28. Balma Freda rant el Neolític. 25 . Cova de la Verge (Sant Joan () Hi ha algunes cavitats que encara de Vilatorrada) Es troba una mica abans d’arribar guarden aquesta relació i que l’home Des de la població cal seguir la se- a la Balma de la Tomba de l’Ermità. aprofita el seu aixopluc i la seva pro- nyalització cap el santuari de Junca- (veure núm 15) tecció. della. Es poden veure algunes restes Veiem a continuació una llista d’a- Sota del pati del santuari hi ha una constructives que crec que eviden- questes cavitats relacionades amb el petita cova molt reformada, de tres cien la utilització de la cova com a món agrícola, des d’època històrica, per dos metres, amb dos reclinatoris cleda pel bestiar. óbviament aquesta relació no és, ni a l’interior i la porta d’accés tancada, Gairebé enmig de la planta s’ob- de bon tros, exhaustiva, es tracta, que ens evoca la troballa de la imat- serva una petita paret de pedres uni- d’unes breus notes susceptibles de ge de la Mare de Déu, que segons la des amb argamasa de calç que for- ser ampliades i/o modificades. tradició ocorregué durant la recon- men, amb un resalt de la roca del sòl, questa. un rectangle d’uns 2,50 per 1,70 per 35. Balmes Roges “… en mig d’un joncer d’on li ve uns 47 cm de gruix, fins ara no intu- (El Pont de Vilomara) aquest nom tán bonich i escayent de im la seva funció, a no ser que esti- A sota el Puig Gili. Cal seguir el ca- la Mare de Deu de Juncadella i dins gués destinada a cabana de pastor o mí que passa per darrere de la casa d’una bauma, situada dessota de la antic refugi. Nova de Sant Jaume i per les tines de que es avuy plaça a on s’aixeca ma- la Lluca s’arriba a les balmes Roges, gestuós l’actual Santuari, per un dels 29. Balma del Corral Negre (Mura) el camí continua vers l’església de bous manyacs que guardava una gen- Cavitat emprada com a cleda pel Santa Creu de Palou i la casa del Fa- til pastora del terme de Castellnou de bestiar, sense més dades. rell. Bages…” Ens trobem amb dues balmes i RECOPILACIÓ (1984) 30. Balma de la Carbonera (Mura) amb dos grups ben diferenciats i se- Situada a la vora del camí sota ma- parats, en una, la més important que 26. Cova ?? (Pont de Vilomara) teix de Can Puig de la Balma. messura 24 metres de llargada hi ha En una cova a prop de la vila fou Anteriorment havia estat estable una part destinada a cleda, inclosa la

E STIU-TARDOR 2010 - D OVELLA - 11 Hospital de Sang de Matarrodona- Mura

menjadora; una barraca de camp de 37. Barraca de la Coma 40. Cisterna de l’Ermita de Santa pedra seca i una tina. Al costat hi ha (Monistrol de Calders) Anna (Monistrol de Montserrat) l’altre balma on hi trobem una altre Construcció de pedra seca bastida És situada al damunt del Pas dels barraca i dues tines més. en una balma. Sense més dades. Francesos. L’edificació, que era la Si la presència de grups de tines més espaiosa de totes les ermites enmig dels camps, cosa que es dona 38. Balma de la Mel montserratines, es troba completa- en la zona de les valls del Montcau, (Pont de Vilomara) ment enrunada. ja es realment interessant, la ubica- Es troba a mig vessant del sot de Pròpiament troglodític només es ció d’aquests exemplars troglodítics l’Infern, prop del sot del Matxo. pot considerar l’antiga cisterna que són del tot excepcionals. Hom creu Deu el seu nom el fet de que dins captava l’aigua mitjançant reguerots que en una de les tines s’efectuava el hi ha un eixam i al gent de la vila hi entallats a la penya i que avui enca- premsat del raïm i en l’altra tenia lloc recollia la mel. ra conserva la seva paret. la fermentació i transformació en vi, FERRANDO (1993) En aquesta ermita hi sojornaren d’aquesta forma no es tenia que més de trenta ermitans fins que l’any transportar tot l’embalum del raïm 1811 va ser cremada. pels mals camins cap a la vila, sinó Aprofitament hidràulic que tant sols s’hi duia el vi, ja elabo- 41. Font de la Bauma (Mura) rat, en animals de bast. Dins d’aquest capítol es relacionen A uns 20 metres per sobre de la BALLBÉ (1998) les cavitats on hi ha petits dipòsits, carretera de Coll d’Estenalles a Mu- VIVES (2005) naturals o construits artificialment o ra, a l’alçada del km 17,3. cisternes per aprofitar ja siguin les ai- Balma de 35 m d’amplada i 7 de 36. Balma del Gai (Moià) gües subterrànies o el lent i constant fondària que té una font a l’interior. Abric situat a costat de la riera ho- degoteig. CATÁLOGO (1974) mònima. Dins la balma hi ha una petita 39. Font de coll de Porc () 42. Cova de la Cort Fosca (Mura) construcció per ser utilitzada com a Petita balma situada a un cent me- Es troba al costat de l’hospital de barraca per guardar-hi eines del tres del coll de Porc, a l’interior surt sang de Matarrodona (veure núm 50) camp. una deu d’aigua que s’ha arranjat per A l’entrada hi ha una paret de pe- En aquesta cavitat s’han efectuat poder’se utilitzar. dres per tal d’arrecerar l’accés. importants troballes d’indústria lítica És la segona font en altitud del A l’interior hi ha una basseta i una de l’Epipaleolític. massís montserratí. font arranjada, amb una aixeta, que

E STIU-TARDOR 2010 - D OVELLA - 12 47. Balma del camí Sesta Feréstega (Mura) Des del balcó de la Falconera, que hom troba en la carretera de coll d’Es- tenalles a Mura, cal seguir el camí que du cap el pujol de la Mata. La ca- vitat es troba al costat del camí entre el Coll Sabatera i el racó de la Sesta Feréstega. Es tracta d’un petit balmat retallat en les capes argiloses del conglome- rat amb una paret que fa més de pa- ravents que altre cosa.

48. Cau del Morral del Llop (Mura) Situada aproximadament al km. 13 de la carretera de a Mu- ra, entre el coll de Garganta i els Tres Jutges. Cova del Racó Gran - Mura Petit abric amb parets de pedres no gaire antigues. Emprada com a re- fugi en temps recents.

49. Cova Gran de la Font Freda aprofita els degotalls. Fou utilitzada com a amagatall de (Mura) En aquesta cavitat s’han efectuat bandolers i refugi de captaires. També anomenada Cova de la Tu- troballes arqueològiques de l’edat de dona ferro i època ibèrica. 44. Cova del maquis (Moià) Es troba seguint de la Font Freda Situada a la riera de la Font Can- per l’antic camí de Mura. Es comen- delera, sota el serrat de Montbrú. ta que els boscaters i carboners de la Refugis, aixoplucs Petita cavitat on diuen que s’ama- zona s’hi aplegaven per fer àpats. i amagatalls gà el maquis Quico Sabaté cap a la CENTRE (1985) dècada dels anys 50 del segle passat. En aquesta relació s’esmenten les SENDER (1995) 50. Cova de l’Hospital de Sang cavitats que l’home fa, o ha fet ser- (Mura) vir, com a lloc per protegir-se de les 45. Hort de la Balma (Mura) Es troba a la serra de l’Obac, l’ac- inclemències del temps, com és el Balma que serví d’aixopluc, és si- cés es fa per l’Alzina del Sal·lari, coll cas dels pastors, carboners, llenyata- tuada a la riba esquerra del torrent de Tres Creus i coll de Tanca per con- ires o excursionistes o com a refugi en del Puig, en una zona d’horts. tinuar cap a Matarrodona. moments bèl·lics. FERRANDO (1993) Cavitat situada en una canal amb Òbviament en la darrera maltemp- parets de pedra a un costat i altre, la sada de 1936-39 moltes persones 46. Cova dels Venedors (Mura) cova te una obertura a cada banda, va cercaren el refugi que els oferien les També se l’anomena, erròniament, ser utilitzada com a hospital de sang coves, per la qual cosa, de ben segur, dels Debanadors. durant les guerres carlines –s’ano- deuen d’haver-hi moltes més cavitats Es troba a la zona de la Mata, a menen així els llocs que durant la de les aquí ressenyades i de les que l’encapçalament del torrent de l’In- guerra s’empraven com a hospital per no es tenen notícies escrites o, en tot fern sota la Coma d’en Vila. tal de poder atendre els ferits– i dar- cas, aquestes són molt escadusseres Cova d’uns 10 metres de fondària rerament emprada pels carboners de i d’àmbit local. Tanmateix, es fa es- per uns 16 d’amplada, en un extrem la zona. ment d’algunes cavitats que utilitza- hi ha una petita construcció habilita- FERRANDO (1983) des com amagatalls per ban dolers i da com a refugi de pastors i estades malfactors. temporals. Al fons es forma un bas- 51. Cau dels Emboscats (Mura) sal. Des de la carena dels Emprius un 43. Balma d’Esplugues (Gaià) Apareix en un document de venda corriol davalla cap a la cova que es Al nord de la masia del Carrer de del 1717. troba entre el Queixal Corcat i el la Vall i a prop de la pista. FERRANDO (1983) puig de Finestrelles. Balma d’uns 300 m², d’on brolla FERRANDO (1993) Esmentada com amagatall en la una font. darrera guerra de 1936-39.

E STIU-TARDOR 2010 - D OVELLA - 13 Cova del Racó Gran - Mura Tina dins de les Coves Rojes

52. Balma del Cavall (Santa Cecília 55. Cova del Toll (Moià) s. XIX per poc import es podia acce- de Montserrat) Des de Moià cal seguir la carrete- dir a l’interior encara que no estaven Es troba a l’agregat de Marganell, ra N-141 en direcció a i a uns 5 condiconades per la visita; en aquest a prop de l’agulla del Cavall Bernat. km hi ha el trencall a la dreta, degu- cas es cobrava cinquanta cèntims Emprada sovint com a refugi d’ex- dament senyalitzat que en cosa d’uns l’entrada. cursionistes i escaladors amb capa- 3 km du cap a la cavitat. citat per a unes quatre persones. Cova on s’han efectuat diverses troballes prehistòriques oberta a la vi- Modificades artificialment 53. Balma de les Panses sita turística, es recomana per tal de a l’interior (Talamanca) (Veure núm 34) complementar l’estada visitar el Mu- Serví d’amagatall en la darrera gu- seu Arqueològic i Paleontòlogic de 57. Cova del Muronell (Mura) erra de 1936-39 Moià. També anomenada Cova dels Mo- AYMAMÍ (2003) ros, Cova dels Lladres i Cova Plana. De la bassa de la Mata cal baixar Coves modificades 56. Cova de Mura (Mura) cap el collet de la Sabatera, vorejant per l’acció humana De la població cal seguir el camí el turó del Muronell pel costat de po- que travessa la riera de les Nespres i nent, en una cruïlla cal baixar a l’es- Coves Turístiques desprès s’enfila per la Creu d’en Vila querra resseguint carena avall en co- cap el collet de Reixac, abans d’arri- sa d’uns 10 minuts fins arribar a uns 54. Coves i mines de Sal (Cardona) bar-hi es troba la cavitat. cingles amagats al costat nord, una fi- Cavitats força conegudes, a l’en- La cova està tancada amb una por- ta ens duu fins a la cova que està a trada de la població hom troba diver- ta metàl·lica. Per visitar-la cal dema- una vintena de metres a l’esquerra. sos indicadors que menen al visitant nar la clau al Centre d’Interpretació Cavitat de 8 metres de longitud, 3 cap a la Muntanya de Sal que per de Mura. Consta d’una galeria d’uns metres d’amplada i uns 4 d’alçada, llurs característiques fou declarada 200 metres de recorregut. arranjada amb un mur de pedra seca per la Unesco tresor natural. Aquesta cova, igual que d’altres, curosament treballat que serveix per AYMAMÍ (2003) durant el segle XVIII i a principis del anivellar el sòl.

E STIU-TARDOR 2010 - D OVELLA - 14 Emprada per estades temporals. d’agost de 1585 dins d’aquest avenc tificades de Catalunya. Breus apunts. BADIELLA (1995) fou trobat el cos degollat de Valentí Unió Excursionista de Catalunya i Fe- Llobet, àlies Cosic, mosso de mossèn deració Catalana d’Espeleologia, pàg Jaume Oller, rector de Mura. 11. BADIELLA I NOGUERA, Xavier (1995) La co- Balmes obrades sense FERRANDO (1993) especificar la utilització va del Muronell i el forat de Cantacorbs a Arxiu del Centre Excursionista de Ter- 70. Cova dels Venedors (Mura) rassa, gener/desembre núms. 84-87, 58. Balma de la Roca Llarga (Mura) (Veure núm 46) pàg. 11 També esmentada com a Balma A l’interior d’aquesta cova es va BALLBÈ I BOADA, Miquel (1998) El Pont de del Sestricó. trobar el dia 3 de novembre de 1590 Vilomara i Rocafort. Aspectes històrics. Situada entre l’Olivar d’en Ceba i el cadàver d’un pelegrí de Matadepe- Centre d’Estudis del Bages. Manresa, la Costa de la Mata i a prop del tor- ra que tornava de Sant Jaume de Ga- pàg 136. rent d’Estenalles. lícia. Catálogo Espeleológico de la Província de FERRANDO (1993) Barcelona II (1974) Club Montañés 59. Balmes dels Caus (Mura) Barcelonés. Barcelona, pag 110. Sense més dades 71. Balma del Cau de la Guineu Catalunya Romànica (1987) Vol XI. El Ba- (Sant Mateu de Bages) ges. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 60. Balma de la Pols (Mura) Es troba a la serra de Castelltallat, Centre Excursionista de Terrassa, (1985) Sense més dades en una petita serralada orientada cap núm 40-41 gener/juny pag 914 a migjorn, des d’on es contempla la DAURA, Antoni; GALOBART, Joan (1981) “La 61. Balma del torrent d’Estenalles vall d’Aguilar. Per accedir-hi cal aga- balma sepulcral del Cau de la Guineu” (Mura) far a l’alçada del km 17,8 de la car- a Dovella núm 3. Manresa, pàg. 31 Sense més dades retera de Manresa a el trencall DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; Piñero, que duu cap a Cal Pallarès i després Jordi (1995) L’arqueologia al Bages. 62. Balma de les Roques de la Coca de la primera corba pronunciada hom Centre d’Estudis del Bages, “Monogrà- (Mura) troba la cavitat que està a uns dos fics” núm. 15. Manresa pàg. 241. Sense més dades kms aproximadament de la carretera. Ermites i fonts montserratines (1967) S’explica que en temps de la guer - Editorial Montblanc. Barcelona FERRANDO, Antoni (1983) El parc natural 63. Balma de la cara nord del ra civil una guineu acosava el bestiar de Sant Llorenç del Munt i Serra de Montcau (Mura) de les masies de la zona i s’amagava l’Obac, Unió Excursionista de Saba- Sense més dades en aquesta balma. Els pagesos per dell. posar fi als seus maldecaps van di- FERRANDO I ROIG, Antoni (1993) El mas 64. Balma de les Baiones (Mura) namitar la balma i es partí la roca dei- Puig de la Balma (Mura-Bages) Publi- Sense més dades xant al descobert un jaciment sepul- cacions de l’Abadia de Montserrat. Col. cral col·lectiu que data de l’època Cavall Bernat, 23. Barcelona. 65. Balma ?? (Pont de Vilomara) Eneolítica o Primera Edat del Bronze. PALLARÈS-PERSONAT, Joan; AYMAMÍ I DOMIN- Al costat de la tina de l’Olla es veu DAURA (1981) GO, Gener (1996) Balma de la Carre- una balma obrada. tera (la Fonollosa-Bages) a Excursio- VIVES (2005) nisme de la Unió Excursionista de Ca- BIBLIOGRAFIA talunya, núm 247, setembre, pag 186. 66. Balma ?? (Pont de Vilomara) Barcelona. Balma amb restes de murs. AMADES, Joan (1989) Imatges de la Mare Recopilació de la història del municipi de (1984) Man- VIVES (2005) de Déu trobades a Catalunya. Edit. Se- lecta. Barcelona. resa pàg.65. Sender de Gran Recorregut GR-3 l’Esta- 67. Balma del Moro (Talamanca) AYMAMÍ, Gener (1986) La vall de Marfà, Vallès Oriental a Excursionisme de la ny-Tàrrega, pàg. 21. Edic. Federació Sense més dades Unió Excursionista de Catalunya, núm. d’Entitats Excursionistes de Catalunya 131 febrer, pàg. 12. Barcelona. i Senders de Catalunya. Barcelona. 68. Balma de Can Valls (Talamanca) AYMAMÍ I DOMINGO, Gener; PALLARÈS-PER- VIVES I TEIXIDÓ, Joan M. (2005) “Itinerari Sense més dades SONAT, Joan (1997) Una aproximació a a les tines al mig de les vinyes de la l’aprofitament troglodític a la comarca vall del Flequer” a Pedra Seca núm. del Bages a XXXIX Assemblea Interco- 10, pàg. 10, abril. Edita Patronat de Diversos marcal d’Estudiosos. Cardona 22 i 23 Sant Galderic. Barcelona. d’octubre de 1994. pag 185. 69. Avenc de Serrallonga AYMAMÍ I DOMINGO, Gener (2003) D’excur- dels Codolosos (Mura) sió per les coves de Catalunya. La But- Gener Aymamí i Domingo Sobre aquesta cavitat situada a la xaca de Muntanya. Barcelona. Diplomat en Arqueologia Hispànica per la UAB serra de l’Obac, llegim que el dia 3 AYMAMÍ I DOMINGO, Gener (2006) Coves for- Estudiós del trogloditisme i molinòleg

E STIU-TARDOR 2010 - D OVELLA - 15