DOCSLIB.ORG

Coberta 104.10 Coberta Tardor 04

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Coberta 104.10 Coberta Tardor 04 Història Breus notes sobre el trogloditisme a la comarca del Bages Gener Aymamí i Domingo Introducció La pretensió de les línies que se- gueixen a continuació és, tal com diu el títol, el de donar unes breus notes del trogloditisme a la comarca del Ba- ges des d’època històrica, ja que hom creu que abans d’aquesta etapa for- ma part del complex món arqueolò- gic. Entenem com a trogloditisme la utilització de les cavitats per part de l’home, ja sigui com a vivenda, més o menys ocasional, com a santuari, com a lloc per arrecerar el bestiar, com a refugi de pagesos, pastors o carboners, entre altres, o les utilitza- des com a amagatall, per la gent de la contrada, en èpoques de conflictes bèl·lics, com també pels bandolers i els contrabandistes que s’aprofitaren del recer que els hi oferia més d’una cova. Hi ha cavitats relacionades amb el món agrícola ja que s’han emprat Can Puig de la Balma - Mura com a barraca de camp o simplement per a guardar-hi les eines, també en trobem on s’han bastit dipòsits o pe- tites cisternes per tal d’aprofitar el degoteig per minso que sigui. menta i és que el motiu d’aquest tre- Habitació Les notícies que trobem sobre les ball no és el de fer un catàleg ni una cavitats estan repartides en diverses relació exhaustiva, sinó la d’explicar L’home prehistòric va utilitzar du- publicacions: llibres, catàlegs, resse- l’estat de la questió sobre aquest te- rant mil·lenis les cavernes naturals nyes espeleològiques, itineraris ex- ma i ser, si més no, el punt de parti- com a refugi o hàbitat més o menys cursionistes, fulletons i opuscles de da per tal d’anar posant fil a l’agulla temporal, promoguda per la necessi- tota mena, per la qual cosa el lector a fi de poder conèixer millor el tro- tat de trobar un recer en el rigorós cli- de ben segur trobarà a faltar, en gloditisme al Bages. ma de la segona part del Würm antic aquesta relació, més d’una cavitat re- i un lloc de fàcil defensa davant de lacionada amb la tipologia que s’es- feres i perills. E STIU-TARDOR 2010 - D OVELLA - 5 Balma de l'Espluga Mura (any 1988) Va ser durant el Neolític (7000- hom creu que dona el nom al nucli. vivenda estacional i posteriorment 3000 abans de l’era, en la Mediter- Al costat hi ha la masia que es bastí com a cleda i refugi temporal. rània occidental) en que l’home va ar- per substituir l’habitatge troglodític. PALLARÈS (1996) ribar a obtenir aliment mitjançant el conreu i va domesticar algunes espè- 2. Balma de la Carretera (Fonollosa) 3. Can Puig de la Balma (Mura) cies animals, en aquesta etapa va co- Es localitza al costat de la carre- L’accés en cotxe es fa per la pista mençar la transformació vers els se- tera, a 1 km. abans de la població ve- forestal que surt al cantó esquerra de dentarisme i, en conseqüència, s’a- nint de Fals. la carretera de Mura a Rocafort, el bandonà la vida itinerant perseguint Edificació sota una balma de 17 m mas està a uns 5 km del poble. la cacera, així com l’abric que oferien de façana, 5 de fondària i uns 2 d’al- La notícia més antiga és un acta de les cavitats per pasar a tenir un hà- çada, de terme mig. Emprada com a compra que data de 1278, en la qual bitat estable en poblats a l’aire lliu- re, d’aquesta manera va nèixer l’ur- banisme. En època històrica s’abandonen les cavitats com a lloc per viure, ja que resultaven poc aptes i inhòspites, no obstant ocasionalment, en èpoques de turbulències històriques o de grans penúries econòmiques, l’home tornà a ocupar coves i balmes sense intenció, però, de fer-hi un hàbitat es- table, encara que, l’ocupació de mol- tes d’aquestes cavitats ha estat força perllongada arribant fins ben entrat el segle XX i en alguns casos fins a l’ac- tualitat. 1. Casa de la Bauma (Castellbell i el Vilar) Es troba a un extrem de l’agregat de la Bauma, al costat de la carretera. Casa de planta baixa i un pis que Balma de Puig Andreu - Mura (any 1988) E STIU-TARDOR 2010 - D OVELLA - 6 s’adquireix un mas dit d’Espluga de Vila Mancada, el 1433 ja apareix un hereu amb el cognom Puig de la Bal- ma. És un gran edifici de 60 m de llar- gada per 6 de profundidat màxima, que mostra quatre fases constructives en cinc nivells diferents, hi ha diver- sos compartiments, habitacions, ma- gatzems, quadres, tines, cellers, etc. És un exemplar d’hàbitat trogloditic molt interessant i singular, s’ha mu- seïtzat i es pot visitar. FERRANDO (1993) 4. Balma de Puig Andreu (Mura) Situada a la banda obaga de puig Andreu. No gaire lluny de can Puig de la Balma. S’esmenta com un habitacle d’è- poca alt medieval. Té obertures espit - Balma de la Porquerissa - Mura (any 1988) llerades, cosa que denota un aspecte defensiu. Apareix en un document de venda del 1736. Serví de refugi oca- sional, d’aixopluc als pagesos de la zona i posteriorment s’utilitzà com a cleda per al bestiar. FERRANDO (1993), AYMAMÍ (2006) És un indret amb bones condicions 11. Cova d’en Tinet (Mura) d’habitabilitat, té una font. Hi ha pe- Situada al sot del Figueret a prop 5. Balma del Raval (Mura) tits restes de paraments i hom creu del Coll de Tanca. Situada als afores de la població, que fou habitada en els segles VIII-IX. Fou ocupada de forma intermitent seguint la pista que duu cap a Can FERRANDO (1983) per sojornar-hi alguns dies festius o Puig de la Balma. caps de setmana. Modernament s’hi ha adosat una 8. Balma de l’Espluga (Mura) FERRANDO (1983) edificació. Situada a uns 20 minuts de la bal- ma de la Pola. 12. Balma de la Calç (Mura) 6. Balma de la Porquerissa (Mura) Cavitat amb restes d’habitació que Es troba entre el sot de l’Infern i Al km 11,2 de la carretera de Ter- presenta una paret amb filades “d’o- el turó de Puigdoure, a llevant i molt rassa a Manresa cal seguir cap a la ur- pus spicatum”. a prop de Can Puigdoure. banització del Mas de la Mata i con- El vell camí que passa per davant Utilitzada per estades temporals. tinuar cap el coll de Tres Creus i d’a- presenta un mur de contenció molt Sembla ser que hi hagué un forn de quí seguir recte el camí que duu cap remarcable. calç. a la balma. Posteriorment s’utilitzà com a cle- FERRANDO (1983) Cavitat de 12 per 10 metres tan- da per al bestiar. cada per unes parets de pedra. FERRANDO (1983) 13. Balma del Quarto de les Reixes Al costat, al peu d’una alzina hi ha (Mura) una sepultura que data de l’alta edat 9. Balma del Catot (Mura) Cavitat de 15 metres situada en la mitjana. A la cova s’han efectuat tro- Es troba a la dreta del torrent de base del cingle a prop del coll de Tan- balles arqueològiques d’època roma- la Creu Borrella. ca. na i medieval. En èpo ca més recent Serví d’habitació i encara conser- Utilitzada esporàdicament. Durant serví com a cleda per al bestiar, pos- va restes de parets. força temps, a finals de la dècada siblement cort de porcs d’on pot ve- dels anys setanta del segle passat, nir el nom. 10 - Balma de Serrallonga (Mura) serví de “segona residència” d’una fa- FERRANDO (1983) Situada a l’encapçalament del tor- mília de Terrassa que l’habilità i hi rent de l’Infern, sota la Coma d’en Vi- pujava els caps de setmana. 7. Balma de la Pola (Mura) la. Es troba a uns 8 minuts de la bal- Emprada per estades temporals 14. Balma ?? (Pont de Vilomara) ma de la Porquerissa. FERRANDO (1983) Pel camí que puja al Flequer i a E STIU-TARDOR 2010 - D OVELLA - 7 Cova de Mura Excursionistes a la balma de la Pola - Mura Rocafort, a 200 metres de començar xen sent un indret misteriós i de ca- Eremitoris el camí, a sota hi ha la balma obrada ràcter pagà que havia de santificar i que, vista des de lluny, sembla ser això ajuda a explicar les nombroses 15. Balma de la tomba de l’Ermità que fou destinada a habitacle. referències que es produeixen els se- (Monistrol de Calders) VIVES (2005) gles XV-XVI sobre les llegendes pro- És a uns quatre km de la vila, a to- digioses de les marededéus trobades car el torrent de l’Om. moltes de les quals es produeixen en Es tracta d’una petita balma, d’uns Santuaris coves: Montserrat, Núria, Mont grony, 20 metres de llargada per uns 3,5 de Rocacorba, Foix, en són alguns dels fondària i uns 2,5 d’alçada, orienta- Des d’èpoques molt remotes, el molts exemples que hi ha arreu del da al sud, tancada per un mur fet de món subterrani ha exercit en l’home país, desprès, generalment al mateix carreus petits però força regulars una potent fascinació que ha trans- indret de la troballa, es bastí una er- units amb morter de fang, la part més format allò misteriós i fantàstic en mita o santuari, que, en molts casos, ben conservada mesura 5,20 metres lloc sagrat, així, ja des del paleolític sen se abandonar-se el culte, ha arri- de llargada per uns 2 d’alçada, a l’in- anem trobant el seu testimoni en les bat fins als nostres dies.
Load more

Recommended publications
  • El Bages Incorpora 14,5 Quilòmetres De Camins Municipals a La Xarxa De Carreteres De La Diputació De Barcelona
    El Bages incorpora 14,5 quilòmetres de camins municipals a la xarxa de carreteres de la Diputació de Barcelona Tres camins municipals de la comarca del Bages, amb un total de 14,44 quilòmetres, s’incorporaran a la xarxa local de la Diputació de Barcelona en la primera fase d’actuacions del Pla zonal de carreteres. En aquesta primera fase del Pla zonal, els camins on s’actuaran son la carretera de Santpedor a Castellnou de Bages, el camí de Mura a Rocafort i la carretera de Rajadell. Els tres projectes s’han presentat aquest dimarts als responsables municipals de Navarcles, Sant Mateu de Bages, Mura, Talamanca, el Pont de Vilomara i Rocafort i Rajadell, beneficiaris de les actuacions, a càrrec del diputat d’Infraestructures i Espais Naturals, Pere Pons, acompanyat del vicepresident primer del Consell Comarcal del Bages, Eloi Hernández. Dos trams dels tres camins, amb un total de 3,1 km, es transformaran en carretera i s’incorporaran a la xarxa local de la Diputació de Barcelona. A la resta s’hi efectuaran millores per augmentar la seguretat viària, amb una inversió global de 2.647.000 euros. Aquestes actuacions contribuiran a millorar la xarxa viària i alliberar els ajuntaments del seu manteniment, comportant un estalvi econòmic important pels municipis, ja que passaran a dependre directament de la Diputació. Les actuacions se centre en el vial de Santpedor a Castellnou de Bages. Aquesta camí, de 6,6, km, en el primer tram, des del nucli de Santpedor fins a la urbanització del Serrat, d’1,5 km, es transformarà en carretereta, mentre que el segon tram, fins al nucli de Castellnou, de 5,1 km, es faran actuacions per millorar la seguretat viària.
    [Show full text]
  • El Monestir Benedictí De Sant Benet De Bages. Fons Documental: Identificació, Edició I Estudi
    El monestir benedictí de Sant Benet de Bages. Fons documental: identificació, edició i estudi. Segles X-XI JOAN SALVADÓ I MONTORIOL EL MONESTIR BENEDICTÍ DE SANT BENET DE BAGES. FONS DOCUMENTAL: IDENTIFICACIÓ, EDICIÓ I ESTUDI. SEGLES X-XI Joan Salvadó i Montoriol Dirigida per Salvador Claramunt i Rodríguez Flocel Sabaté i Curull Universitat de Barcelona Universitat de Lleida ANY 2012 Diplomatari de Sant Benet de Bages (898-1123) EL MONESTIR BENEDICTÍ DE SANT BENET DE BAGES. FONS DOCUMENTAL: IDENTIFICACIÓ, EDICIÓ I ESTUDI. SEGLES X-XI -2- Diplomatari de Sant Benet de Bages (898-1123) Taula de matèries general 1. ESTUDI DEL FONS DOCUMENTAL ........................................................................................... 8 1.1 Agraïments ..................................................................................................................................... 8 1.1.1 Introducció ................................................................................................................................ 10 1.1.2 Descripció de la tesi .................................................................................................................. 16 1.1.3 Història del fons ........................................................................................................................ 17 1.1.4 Els documents ........................................................................................................................... 19 1.1.5 Justificació ...............................................................................................................................
    [Show full text]
  • 7.6.5 Àmbit Del Pla Del Bages
    7.6.5 Àmbit del Pla del Bages Descripció de l’àmbit L’àmbit té una extensió de 985 km2 i compren la major part de la comarca ubicada al bell mig de la Depressió Central Catalana. Està constituït per 27 municipis: Sant Mateu de Bages, Aguilar de Segarra i Fonollosa, al NW del sistema, participen de l’altiplà segarrenc; Santa Maria d’Oló és localitza limitant amb Osona entre els altiplans del Lluçanès i del Moianès; El Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i Marganell localitzats a la part sud-oriental de l’àmbit es situen sobre la Serralada Prelitoral; la resta de municipis - Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, Gaià, Manresa, Navarcles, Navàs, Rajadell, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Salvador de Guardiola, Santpedor i Súria -, constitueixen pròpiament el pla del Bages que està format per una gran conca d’erosió. El sistema d’ assentaments 7-50 El riu Llobregat travessa l’àmbit en direcció N-S i l’abandona pel congost de Monistrol. Al Sud de Manresa hi conflueix el Cardener, un dels seus afluents més importants que creua el sector en direcció NW. En conjunt, el 22% de la superfície de l’àmbit és planer, el 28% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 50% té un pendent superior al 20%. El sistema urbà que es desenvolupa a l’àmbit del Pla de Bages, més extens que el definit en termes geogràfics, es caracteritza per les evidents continuïtats dels assentaments i implantacions industrials.
    [Show full text]
  • Relació De PARADES De Transport Escolar (Tots Els Centres Educatius
    CENTRE EDUCATIU PARADA FONOLLOSA ‐ Ctra. BV‐3008. Granja Pujol Torras FONOLLOSA (Fals)– Restaurant Molí de Boixeda FONOLLOSA ‐ Can Baló FONOLLOSA (CAMPS)‐ Cruïlla Ctra. a Camps FONOLLOSA (CANET DE FALS) ‐ Ctra. BV‐3008. (Restaurant 10 d’Últimes) FONOLLOSA (CANET DE FALS) ‐ C/ Ramon Oliveras ESCOLA AGRUPACIÓ FONOLLOSA (CANET DE FALS) ‐ La Masia SANT JORDI FONOLLOSA (FALS) – Parc Infantil FONOLLOSA (Goscan) RAJADELL ‐ L’Estació (FONOLLOSA) RAJADELL ‐ N‐141. Rètol Les Casetes RAJADELL ‐ Els Molins RAJADELL – Rètol Monistrolet (sota el pont) RAJADELL – Can Servitge AGUILAR DE SEGARRA‐CASTELLAR – El Molinot N‐141, km.3 AGUILAR DE SEGARRA‐CASTELLAR – Nucli urbà AGUILAR DE SEGARRA ‐ Església de Sant Andreu AGUILAR DE SEGARRA ‐ Trencall de Cal Vendrell AGUILAR DE SEGARRA ‐ Sortida 114 (C‐25) AGUILAR DE SEGARRA ‐ Entrada camí dels Plans SANT JOAN DE VILATORRADA – Zona Esportiva (només si l'esteu utilitzant actualment) SANT JOAN DE VILATORRADA – C/ Collbaix (només si l'esteu utilitzant actualment) SANT MATEU DE BAGES ‐ CASTELLTALLAT SANT MATEU DE BAGES‐ CASTELLTALLAT ( PLAÇA AJUNTAMENT) ESCOLA MONSENYOR GIBERT SANT FRUITOS DE BAGES‐ROSALEDA ‐ Parada bus SANT FRUITOS DE BAGES‐TORROELLA ‐ Parada bus ‐ SANT FRUITÓS DE BAGES ‐ SANT FRUITOS DE BAGES‐LES BRUCARDES ‐ C/ del Serrat s/n. Cantonada. Avinguda Brucardes MANRESA ‐ La Catalana (Barri Tres Creus / Barri Vista Alegre) ESCOLA MUNTANYA DEL DRAC MANRESA ‐ Plaça Valldaura MANRESA ‐ Plaça Infants (MANRESA) MANRESA ‐ Carrer Dos de Maig (Aldi) MANRESA ‐ (Bonavista) ESCOLA PLA DEL PUIG SANT FRUITOS DE
    [Show full text]
  • Mapa CAT-ES Turístic Del Bages 2019
    CAMINS I ITINERARIS TEMÀTICS TOP TURÍSTICS ENOTURISME POBLES AMB ENCANT MEDIEVAL CAMINOS E ITINERARIOS TEMÁTICOS TOP TURÍSTICOS ENOTURISMO PUEBLOS CON ENCANTO MEDIEVAL Camí català de Sant Jaume 470 km • Muntanya i monestir de Montserrat • Artium, Artés • Mura • Castelladral (Navàs) EL BAGES, • Abadal, Santa Maria d’Horta d’Avinyó • Talamanca • Les Torres de Fals Camí Ignasià 655 km • Monestir de Sant Benet de Bages (Fonollosa) VIU EL PLAER DE DESCOBRIR-LO • Cardona: muntanya de sal i castell de Cardona • Heretat Oller del Mas, Manresa • Rajadell Camí Oliba 200 km • Celler el Molí Collbaix, Manresa • Santpedor • Salelles (Sant Salvador VIVE EL PLACER DE DESCUBRIRLO • Manresa de Guardiola) Canal medieval de la Séquia 26 km • Celler Les Acàcies, Avinyó • Súria • Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac • Cardona • Rocafort i pobles de Mura i Talamanca • Celler Sanmartí, Sallent (el Pont de Vilomara) • Tines de la Vall del Flequer, el Pont de Vilomara i Rocafort • Tines dels Manxons, Callús OLEOTURISME • Celler Grau i Grau, Castellfollit del Boix OLEOTURISMO othom que vulgui conèixer Catalunya i • Oli Migjorn, Navàs • Celler el Molí Collbaix, Tl’entorn rural de Barcelona ha de passar pel • Obaga de l’Agneta, Manresa Bages. No us podeu perdre elements de visita Manresa • Abadal, Avinyó obligada, com la muntanya de Montserrat, • El Molí del Mig, Mura • Oller del Mas, Manresa el castell i la muntanya de sal de Cardona, el el Remei Sant Feliu monestir de Sant Benet o Manresa, la capital de 677 Sasserra PAISATGES NATURALS ON PASSEJAR la comarca. Indrets únics i emblemàtics que són PAISAJES NATURALES DONDE PASEAR el punt de partida per descobrir una terra encara • Aiguamolls de la Bòbila, • Turó del Collbaix, Sant desconeguda per a molts.
    [Show full text]
  • EL BAGES, VIVE EL PLACER De Descubrirlo
    ESPAÑOL EL BAGES, VIVE EL PLACER de descubrirlo TODOS LOS CAMINOS te llevan al Bages Muy cerca de las principales ciudades de Cataluña, hay un gran secreto guardado. La comarca del Bages es la joya rural más Con la cara norte de Montserrat como protagonista, en el Bages te esperan escondida de Cataluña, un lugar alejado paisajes increíbles, naturaleza en su estado más puro, fenómenos geológicos únicos, pueblos para perderse, antiguas masías rurales, cultura, tradiciones y de las aglomeraciones y los turistas que una oferta enogastronómica para chuparse los dedos. sorprende por su autenticidad y carácter Visitar este territorio es también pisar el suelo de las primeras huellas, el suelo de un mar interior que existió hace más de 40 millones de años y que desa- pareció con el levantamiento de los Pirineos. Declarado Geoparque Mundial Unesco de la Cataluña Central desde 2012, este antiguo mar nos ha dejado en herencia un rico patrimonio natural y geológico que ha forjado la historia, la gastronomía y el talante de la gente acogedora que vive allí. bagesturisme.cat geoparc.cat @bagesturisme @geoparccatalunyacentral 2 El Bages Montserrat Barcelona A sólo… Por carretera: En tren: 50 min de Barcelona Carretera C-55 hacia Barcelona RENFE: www.renfe.es (líneas R4 y R12) 1 h 15 min de Lleida Carretera/autopista C-16 Barcelona, Berga FGC (Ferrocarriles de la Generalitat de Catalunya): 1 h 15 min de Tarragona Autopista C-58 Terrassa www.fgc.cat (líneas R5 y R50) 1 h 20 min de Girona Carretera C-25 (Eix Transversal - Girona, Vic, Lleida) Carretera C-37 Igualada 3 5 IMPRESCINDIBLES para que te enamores del Bages Montserrat, la puerta de entrada al Bages 4 La incomparable montaña de Montserrat, única en el mundo por su peculiar silueta y formación, acoge el santuario de la Virgen y el No te puedes perder..
    [Show full text]
  • Relació De Centres Formadors Autoritzats Pel Departament D
    R​elació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2020-2021 Serveis Territorials a Catalunya Central Codi del centre Nom del centre Població Codi centre Nom del centre Població 08000220 Vedruna Artés Artés 08000244 Escola Doctor Ferrer Artés 08000271 Escola Santa Maria d'Avià Avià 08001522 Escola Galceran de Pinós Bagà 08001583 Escola Guillem de Balsareny Balsareny 08014620 Escola Sant Joan Berga 08014656 Vedruna Berga Berga 08014668 Escola de la Valldan Berga 08014681 Escola Santa Eulàlia Berga 08014693 Institut Guillem de Berguedà Berga 08014814 Escola El Bruc El Bruc 08014929 Escola Alta Segarra Calaf 08015193 Escola Sant Marc Calldetenes 08015201 L'Estel Vic 08015247 Escola Joventut Callús 08015430 Escola Marquès de la Pobla Capellades 08015545 Vedruna Cardona Cardona 08015582 Escola Patrocini Cardona 08015648 Escola Serra de Coll-Bas Carme 08015651 Escola Princesa Làscaris Casserres 08015806 Escola Jaume Balmes Castellbell i el Vilar 08015831 Escola La Popa Castellcir 08016094 Escola Sant Miquel Castellgalí 08016185 Escola Ildefons Cerdà Centelles 08016203 Sagrats Cors Centelles 08017232 Escola Agrupació Sant Jordi Fonollosa 08017633 Escola Sant Marc Gironella 08017645 Escola de Gironella Gironella 08018005 Escola Sant Llorenç Guardiola de Berguedà 08018029 Escola Les Escoles Gurb 08019435 Escola García i Fossas Igualada 08019459 Escola Gabriel Castella i Raich Igualada 08019460 Escola Emili Vallès Igualada 1 08019472 Àuria Igualada 08019484 Monalco Igualada 08019502 Escola Pia d'Igualada Igualada 08019514 Jesús
    [Show full text]
  • NAVAS) I EL SERRAT DELS MORTS (SALLENT) APUNTS PER a UNA TIPOLOGIA SEPULCRAL DE L'eda T MITJANA AL BAGES Antoni Daura I Jorba Joan Galobart I Badal
    ELS CEMENTlRlS DE LA VlLA (TALAMANCA), CAN RlOLS (NAVAS) I EL SERRAT DELS MORTS (SALLENT) APUNTS PER A UNA TIPOLOGIA SEPULCRAL DE L'EDA T MITJANA AL BAGES Antoni Daura i Jorba Joan Galobart i Badal El mdn funerari medieval ha gaudit, en els darrers anys, d'una revalorització im- portan1 per par1 dels estudiosos. Manté, per altra banda, un alt grau d'inreres perque, tal com s'esdevé en d'al~resepoques histdriques, i'ambient que envolra els morts apa- reix com un dels aspectes socials mes atractiur per a coneixer els costums de qualsevol comunitar humana. En el present article s'aprofita l'avinentesa de la descripcid d'uns conjunts nous de tombes, que completen el catkleg comarcal, per a fer una ordenacid ripol6gica que pot servir per mar configurant les bases per a i'estudi d'aquestes manifestacions sepulcrals a Catalunya. De tota manera, no haviem tin- Mesures: Llargada total:210 cm. gut encara I'oportunitat d'ordenar Amplada cap: 54 cm. per tipus els diversos enterraments, Ampladacos: M cm. i catalogar-los amb la intenci6 de Amplada peus: 33 cm. deixar sentades les bases per a fu- Fondaria: 50 cm. turs treballs. Era, de fet, una tasca Distancia encaix llosa de cobertd tomba: 1 1 cm. que calia portar a terme. Pero, anem ja, sense més preambuls, a Tomba n' 2: exposar les caracteristiques parti- (Al costat de I'anterior. separada per cular~d'aauestes tombes. 35 cm). Tipus: Trapezial (B). Excavada a la roca. LES SEPULTURES DE LA VILA Orientació Est-Oest (peus-cap). El fet de poder presentar avui Mesures: Llargada total: 195 cm.
    [Show full text]
  • Conferences Pedagogical and Cultural Activities
    CONFERENCES Thu 22 May, 9pm – Presentation of the Central Catalonia Geopark at Foto Art Manresa and conducted by the President of the Geopark, Joan Vinyes Sabata, and the scientific director, Ferran Climent Costa. Venue: Espai Foto Art Manresa. Casal de les Escodines, C. Sant Bartomeu, 50. Manresa. Thu 29 Maig, 7pm - Conference “Bages County Treasures” given by Marta Fàbrega Gallaguet, CEO of the Toll Caves of Moià. Free registration here. Venue: Auditori Plana de l’Om de la Fundació Catalunya - La Pedrera. C. Plana de l’Om, 5. Manresa. Fri 30 May, 7pm - Conference “Geological and Mining Heritage of Central Catalonia” given by Josep Maria Mata Perelló, President of the Scientific Committee of the Geopark. Free registration here. Venue: Sala Portals. Passatge Sant Corneli, s/n. Collbató. More info: Tourist Information Office of Collbató | 93 777 90 76 | [email protected] Save 10% off in your accommodation if you stay at Can Missé Hotel or Montserrat Hotel and Training Center. Fri 6 June, 9pm - Conference “Geological Heritage of Catalonia given by Josep Maria Mata Perelló, President of the Scientific Committee of the Geopark. Free registration here. Venue: Can Carner, Moià. More info: Moià Museum | 93 820 91 34 | 93 830 01 43 | 93 820 85 35 | [email protected]. PEDAGOGICAL AND CULTURAL ACTIVITIES 27th and 28th of May, from 9am to 2pm - “Geological Materials Workshop” directed by Bages Learning Campus staff with 25 pupils from 5th grade of La Font primary school of Manresa. Venue: La Font primary school, Manresa. From the 20th to the 23th of May, from 9am to 3pm – Didactical workshop and guided visit to the Toll Caves: “The Prehistoric Market”.
    [Show full text]
  • Romanesque Art, Catalonia's Most Characteristic Style Romanesque Art, the First European Art Evolution and Main Features the S
    Romanic ingles (esmenat 6/2008) 2/7/08 12:10 Página 1 Discovering Romanesque art in Catalonia Hand of God, Sant Climent de Taüll (1123). MNAC Apostles antependium (from the Urgell diocese). MNAC Romanesque art, Catalonia’s most characteristic style Catalonia is and always has been receptive to the various art styles that have succeeded one another in Europe. Two were perhaps more thoroughly assimilated than others: Roma- nesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape, and Modernisme (Art Nouveau style) born in the heyday of the Renaixença when Catalonia was recovering the sense of her own identity. The birth and expansion of Romanesque Taüll. Sant Climent art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recog- nized by the other Catalan counts. The unifi- cation of the country coincided with two other important events. One was the de facto sev- Romanesque art, the first Evolution and main The suggested routes ering of feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians. The European art features In view of the number of monuments and the other was the expedition to Córdoba (1010) whereby the threat of an invasion was finally size of this publication, we have been forced to averted and the small realms of Muslim Romanesque art was the first great style to Following attempts throughout the 10th C. to make difficult choices. We suggest six main kinglets, into which the caliphate had been be shared by the whole of western Europe. It build churches from stone, mortar and lime and to routes that will enable visitors to discover a split up, came under the protection of the appeared during the Middle Ages, at the end of cover the main body of the building with vaulted small selection of samples of Catalan Roma- Catalan counts (1031).
    [Show full text]
  • Informe De La Gestió De Residus
    MEMÒRIA ANUAL 201 7 MOIÀ ÍNDEX - TITULARS - DADES ANUALS MUNICIPALS - EVOLUCIÓ DE LA GESTIÓ DE RESIDUS AL MUNICIPI - EVOLUCIÓ DE LA GESTIÓ DE RESIDUS ALS MUNICIPIS CONSORCIATS o PES RELATIU DE LES DIFERENTS FRACCIONS DE RESIDUS - RENDIMENT DE CONTENIDORS - EVOLUCIÓ DE LA FACTURA DE SERVEIS DEL CONSORCI La gestió de residus a Moià La taxa de selectiva a Moià continua per sobre de la mitjana però retrocedeix lleugerament • Durant el 2017, Moià ha mantingut la generació de fracció resta en la mitjana consorciada (257 kg/hab/any enfront dels 254 de mitjana), però ha disminuït lleugerament la recollida selectiva, que ha baixat un 3,4% respecte de l’any anterior i ha situat al municipi en el novè lloc del rànquing. • La taxa de selectiva a Moià és d’un 31%, 2 punts per sobre de la mitjana. Si a la recollida municipal hi sumem les aportacions a deixalleries, el percentatge s’enfila fins al 50%, 11 punts per sobre de la mitjana, que és del 39. • La recollida d’orgànica ha caigut un 14% i ara se situa en la mitjana dels ens consorciats: 47 kg/hab/any. La taxa d’impropis a Moià és del 6,54%, per sota de la mitjana. • La recollida de vidre, paper i envasos ha crescut un 2,7%: el vidre ha baixat un 10%; el paper ha crescut un 5,6%; i els envasos han augmentat un 17,5%. • L’ús de la deixalleria fixa se situa molt per sobre de la mitjana: amb 1.215 usuaris per cada 1.000 habitants, mentre que la mitjana dels municipis que tenen fixa al seu terme és de 742 usuaris.
    [Show full text]
  • Es Constitueix El Nou Consell Comarcal Del Bages Pel Mandat 2019-2023
    Es constitueix el nou Consell Comarcal del Bages pel mandat 2019-2023 El Ple de constitució es farà el proper divendres 19 de juliol, a les 16.30 hores, a la Sala Polivalent del Consell Comarcal del Bages El mandat 2019-2023 del Consell Comarcal del Bages es posa en marxa.La Junta Electoral Provincial ha proclamat, en data 3 juliol, els membres electes i suplents dels consells comarcals de la província de Barcelona. D’acord amb l’article 22.1 del Text refós de la Llei de l’organització comarcal de Catalunya, aprovada pel Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, els consells comarcals s’han de constituir en sessió pública a la capital de la comarca el primer dia hàbil després de transcorreguts quinze dies naturals a comptar de l’endemà de la proclamació dels membres electes. Així, d’acord amb el que estableix la Llei de l’organització comarcal de Catalunya, el Ple de constitució del nou mandat del Consell Comarcal del Bages es farà el proper divendres 19 de juliol, a les 16.30 hores, a la Sala Polivalent del Consell Comarcal del Bages (muralla de Sant Domènec, 24 – 08241 Manresa). L’acta de la Junta Electoral Provincial proclama les següents persones com a membres electes del Consell Comarcal del Bages: COALICIÓ ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA-ACORD MUNICIPAL 1. Estefania Torrente i Guerrero (El Pont de Vilomara i Rocafort) 2. Eloi Hernàndez i Mosella (Fonollosa) 3. Àdria Mazcuñán i Claret (Sant Fruitós de Bages) 4. Agustí Comas i Guitó (Santpedor) 5. Sílvia Tardà i Serrano (Sallent) 6.
    [Show full text]