TERRA I BOSC a Sant Mateu
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
TERRA I BOSC A Sant Mateu 1 octubre 2015 Memòria i Paisatge a Sant Mateu de Bages Sant Mateu de Bages és un llarg del segle XX és impre- dels municipis amb més scindible per estimar-los i massa forestal de Catalunya, defensar-los. Només així, eix- protagonitzada per boscos amplant les mires, els arbres de pinassa, rouredes i, ja a ens deixaran veure un bosc terra més baixa, pinedes de que és capaç d’explicar-nos pi blanc i conreus.Éss una gran part de la història forest- trama rural viva on l’entorn, al i contemporània de Catalu- i en particular el bosc, i la nya. I només reconeixent-lo, cultura associada, és el prin- des de totes bandes i tots cipal actiu i signifi cant de la junts, serem capaços d’aprof- població local. itar allò que generosament ens ofereix per retrobar el Cap dels colors del verd que camí cap a un territori rural i veiem és gratuït, i cap és un món més sostenible i just. immutable. El paisatge, com una sèrie d’obres d’art, és a la Memòria i Paisatge a mercè del treball, economia i pertorbacions pròpies de Sant Mateu de Bages cada època. En aquest teler, narra els grans canvis les condicions naturals pro- que els boscos i la cul- posen, i la cultura disposa. tura en general han Conèixer què ha passat entre patit al llarg del segle els boscos i la seva gent al XX. 2 L’agricultura és la professió del savi, la més adequada al senzill, l’ocupació més digna per a tot home lliure Ciceró, 106-43 a.C 3 PAISATGES DE SANT MATEU Coaner El paisatge de Sant Mateu poble és, juntament amb Salo, el que presenta més zones de conreu de tot el municipi. Està format per un petit nucli i masies dissemi- Boscos de pinassa nades. La carena de la Sala, que Rouredes Clot de Pinedes de pi blanc Fontanet delimita el terme, es suavitza a Alzinars i carrascars Fonollosa Coscollars l’altura del nucli de Sant Mateu, Freixenedes Brolles de romaní Albaredes on apareixen els plans de Sant Oliveres i ametllers Bardisses amb roldor Camps de conreu Pedreres, explotacions d’àrids Mateu. Fenassars i runam Camps per pastures Zones urbanes Itinerari riera de Salo i Coaner En aquests plans, com el de can Server o el del Mestre, la vinya i la transició entre la Serra de Cas- l’olivera, juntament amb el cereal telltallat i la gran plana del Bages. i fruiters, han tingut un pes molt Passat els plans de Sant Mateu important. Molts cellers i coberts l’ orografi a deixa la tranquil·litat i de les cases conserven avui trulls torna a davallar fortament fi ns a o premses de vi del seu passat diferents clotades que poden pas- vitivinícola. sar dels 600m del pla als 300m a prop de Jaumeandreu (ja a Fono- Aquests camps els trobem envol- llosa), o al Clot de Fontanet. tats principalment de boscos de pi blanc amb algun peu de pinas- Gairebé totes aquestes clotades sa en ambients o clotades més van acompanyades de rases o frescals. Abans de l’afectació pel rierols, indrets idonis per a l’horta. gran foc del 1994, els boscos de És el cas de la rasa de Fontanet, on pinassa els trobàvem sobretot a la diferents cases del poble hi tenien serra de la Sala, i també a clotades el seu hort. Aigües amunt de la fresques com el Clot de Fontanet, rasa de Fontanet, les aigües que es que avui encara en conserva. recollien al capdamunt de la serra, feien funcionar el molí del Carné, Els paisatges de Sant Mateu són i, aigües avall, el molí de Boixeda, 4 PAISATGE EN MOSAIC El paisatge de Sant Mateu, i especialment els plans, és un mosaic que esdevé de la històrica Mateu evolució del treball de la terra. El del Clot paisatge està format per conreus de secà, fragments de bosc aïllats, Callús rieres, torrents, horta, vies de Sant comunicació, masies, masos i ca- Mateu mins. En tot aquest maremàgnum Plans de d’elements l’espai dominant fi ns Sant Mateu Clot de a mitjans del segle XX ha estat Fontanet l’agricultura. Aquesta ocupava totes les zones possibles per a la seva viabilitat, deixant reduïdes Hàbitats del poble de Sant Mateu. Autor: L’ARADA. illes de bosc en les zones menys Font: Generalitat de Catalunya, 2011 aptes per a l’agricultura (zones amb fortes pendents, zones roco- ses...), o deixant rodals de bosc que era de farina blanca, per fer bons per treure’n fusta i llenya. A pa. mitjans del segle XX la cerca de millors condicions salarials i de vida va provocar un gran èxode El blat també se’l venien, feien de veïns que anaven a viure a farina per fer pa. El portaven Manresa o rodalies per treballar al forner i llavors tenies pa tot al tèxtil o cercar noves opor- l’any, i el que et sobrava, si et tunitats. Això va provocar que progressivament s’abandonessin sobrava, te’l venies. molts espais agrícoles, especial- Anna Planes, Les Planes (Sant Mateu), 1922. ment els més petits, i molts d’ells destinats a vinya, propiciant l’ocupació d’aquests per boscos. Anàvem al molí de Boixeda, amb Caminant pel bosc avui podem la mula a buscar el pa. Jo devia trobar molts indicis de les anti- tenir 14 o 15 anys. […] Portàvem gues feixes i parets de pedra que un sac de pa que aguantava 15 les limitaven. dies. Rosa Pesarodona, cal Mestrill (Sant Mateu), 1936. Les zones amb aquests paisatges són zones molt riques a nivell de biodiversitat i també en patrimoni RAMATS I PETITES TRANSHU- cultural. 5 MÀNCIES Abans moltes cases tenien ramat. A Sant Mateu n’hi havia a Sociats, a les Planes, a cal Mateu del Clot o a Cal carné, entre d’altres. Junta- ment amb el bosc i el conreu, els ramats d’ovelles i alguna cabra defi nien el treball pagès de les masies. Les masies guardaven terres per fer el farratge que es donava al bestiar a l’hivern, quan no podia pasturar. Es feia alfals, veça,... i antigament també erb. L’erb els Ramat de les Planes, amb el pastor Celdoni al davant, agradava molt als xais petits i es mitjans de la dècada del 1950. Font: Arxiu Les Planes deia que la carn de xai alimentat amb erb era molt més bona. Als El ramat feia ‘puestu’ pel bosc. xais també se’ls donava barrusca, Obria camins, menjaven garric el raïm desgranat que quedava de quan és tendre.... la premsa. Pere Manau, Trullàs (Aguilar de Segarra), 1922. Visqué a Cucala (Castelltallat) i a la Botiga de Sant Mateu. A les pastures, els ramats aprecien molt zones de jonça, i també de Després de la sega es posaven a garric, que trobem a les solanes. pasturar pels camps segats, on s’hi Després del foc del 1994 a moltes deixaven els rostolls i restes de la solanes del municipi i de Sant palla. Precisament l’arribada de la Mateu poble el garric hi ha pro- maquinària va fer que els ramats liferat. El garric, com el pi blanc, no tinguessin tanta disponibilitat està adaptat al foc i produeix de pastures als camps, perquè es ràpidament nombrosos rebrots llaurava un cop segat. després d’un incendi forestal. 6 RAMATS AL BOSC Abans potser les cabres podien netejar els camps després de La presència de ramats d’ovelles i les collites, perquè hi pastura- cabres al bosc completava la renda de les masies i hi aportava llet i ven i menjaven el rostoll. Però carn. A banda, els ramats al bosc amb l’arribada de la maquinària contribueixen molt en la millora de moderna ja no hi quedava res, i la qualitat ecològica dels boscos. també el RoundUp que ho mata Per una banda, els ramats s’alimen- tot. ten d’arbusts, herba i alguns brots Pere Esquerrà, Figuera (Sant Mateu), 1946. tendres d’arbres. Amb aquesta acti- vitat fan disminuir l’acumulació de combustible als boscos, millorant Sant Mateu poble té un clima molt la seva qualitat i biodiversitat, així diferent al clima que podem trobar com també la seva vulnerabilitat als a la carena i obaga de Castellta- incendis forestals. llat. A Sant Mateu no hi ha bones A banda, el xerri (els excrements pastures i ,fi ns fa no masses anys del ramat) aporten fertilitat al sòl. quan arribava l’estiu, el ramat de De fet, per llocs de pas dels ramats les Planes de Sant Mateu co- la terra més adobada hi fa aparèixer moltes plantes ruderals i plantes mençava una petita transhumàn- exigents en matèria orgànica. El cia fi ns a Prades de La Molsosa, ja pas dels ramats pel bosc permet la al Solsonès. El ramat travessava distribució d’espècies de les quals tota la serra i el propietari del s’alimenten al llarg del seu trajecte i ramat o el pastor pagava un tant al que transporten a altres zones amb propietari per on feia pasturar el els seus excrements. Els ramats ramat. tenen també una funció important en el què es coneix com a corredors biològics que, en la mesura que faciliten la distribució de certes es- Aquí es un terreny que no és bo pècies a altres zones i potencien la per herba i buscaven un lloc per riquesa tan paisatgística com ecolò- anar a passar els estius. El mes gica, i la supervivència d’espècies. de maig i juny el ramat pasturava per Sant Mateu. Després de segar aquí pasturaven i després pujà- Al poble tothom sabia que justa- ment la zona d’on sortia del ramat vem a Prades, on segaven dues de cal Murcia, que era on s’hi estava setmanes més tard.