TERRA I BOSC A Sant Mateu

1 octubre 2015 Memòria i Paisatge a Sant Mateu de

Sant Mateu de Bages és un llarg del segle XX és impre- dels municipis amb més scindible per estimar-los i massa forestal de Catalunya, defensar-los. Només així, eix- protagonitzada per boscos amplant les mires, els arbres de pinassa, rouredes i, ja a ens deixaran veure un bosc terra més baixa, pinedes de que és capaç d’explicar-nos pi blanc i conreus.Éss una gran part de la història forest- trama rural viva on l’entorn, al i contemporània de Catalu- i en particular el bosc, i la nya. I només reconeixent-lo, cultura associada, és el prin- des de totes bandes i tots cipal actiu i signifi cant de la junts, serem capaços d’aprof- població local. itar allò que generosament ens ofereix per retrobar el Cap dels colors del verd que camí cap a un territori rural i veiem és gratuït, i cap és un món més sostenible i just. immutable. El paisatge, com una sèrie d’obres d’art, és a la Memòria i Paisatge a mercè del treball, economia i pertorbacions pròpies de Sant Mateu de Bages cada època. En aquest teler, narra els grans canvis les condicions naturals pro- que els boscos i la cul- posen, i la cultura disposa. tura en general han Conèixer què ha passat entre patit al llarg del segle els boscos i la seva gent al XX. 2 L’agricultura és la professió del savi, la més adequada al senzill, l’ocupació més digna per a tot home lliure

Ciceró, 106-43 a.C

3 PAISATGES DE SANT MATEU Coaner

El paisatge de Sant Mateu poble és, juntament amb Salo, el que presenta més zones de conreu de tot el municipi. Està format per un petit nucli i masies dissemi- Boscos de pinassa nades. La carena de la Sala, que Rouredes Clot de Pinedes de pi blanc Fontanet delimita el terme, es suavitza a Alzinars i carrascars Coscollars l’altura del nucli de Sant Mateu, Freixenedes Brolles de romaní Albaredes on apareixen els plans de Sant Oliveres i ametllers Bardisses amb roldor Camps de conreu Pedreres, explotacions d’àrids Mateu. Fenassars i runam Camps per pastures Zones urbanes Itinerari riera de Salo i Coaner En aquests plans, com el de can Server o el del Mestre, la vinya i la transició entre la Serra de Cas- l’olivera, juntament amb el cereal telltallat i la gran plana del Bages. i fruiters, han tingut un pes molt Passat els plans de Sant Mateu important. Molts cellers i coberts l’ orografi a deixa la tranquil·litat i de les cases conserven avui trulls torna a davallar fortament fi ns a o premses de vi del seu passat diferents clotades que poden pas- vitivinícola. sar dels 600m del pla als 300m a prop de Jaumeandreu (ja a Fono- Aquests camps els trobem envol- llosa), o al Clot de Fontanet. tats principalment de boscos de pi blanc amb algun peu de pinas- Gairebé totes aquestes clotades sa en ambients o clotades més van acompanyades de rases o frescals. Abans de l’afectació pel rierols, indrets idonis per a l’horta. gran foc del 1994, els boscos de És el cas de la rasa de Fontanet, on pinassa els trobàvem sobretot a la diferents cases del poble hi tenien serra de la Sala, i també a clotades el seu hort. Aigües amunt de la fresques com el Clot de Fontanet, rasa de Fontanet, les aigües que es que avui encara en conserva. recollien al capdamunt de la serra, feien funcionar el molí del Carné, Els paisatges de Sant Mateu són i, aigües avall, el molí de Boixeda, 4 PAISATGE EN MOSAIC El paisatge de Sant Mateu, i especialment els plans, és un mosaic que esdevé de la històrica Mateu evolució del treball de la terra. El del Clot paisatge està format per conreus de secà, fragments de bosc aïllats, Callús rieres, torrents, horta, vies de

Sant comunicació, masies, masos i ca- Mateu mins. En tot aquest maremàgnum

Plans de d’elements l’espai dominant fi ns Sant Mateu Clot de a mitjans del segle XX ha estat Fontanet l’agricultura. Aquesta ocupava totes les zones possibles per a la seva viabilitat, deixant reduïdes Hàbitats del poble de Sant Mateu. Autor: L’ARADA. illes de bosc en les zones menys Font: , 2011 aptes per a l’agricultura (zones amb fortes pendents, zones roco- ses...), o deixant rodals de bosc que era de farina blanca, per fer bons per treure’n fusta i llenya. A pa. mitjans del segle XX la cerca de millors condicions salarials i de vida va provocar un gran èxode El blat també se’l venien, feien de veïns que anaven a viure a farina per fer pa. El portaven o rodalies per treballar al forner i llavors tenies pa tot al tèxtil o cercar noves opor- l’any, i el que et sobrava, si et tunitats. Això va provocar que progressivament s’abandonessin sobrava, te’l venies. molts espais agrícoles, especial- Anna Planes, Les Planes (Sant Mateu), 1922. ment els més petits, i molts d’ells destinats a vinya, propiciant l’ocupació d’aquests per boscos. Anàvem al molí de Boixeda, amb Caminant pel bosc avui podem la mula a buscar el pa. Jo devia trobar molts indicis de les anti- tenir 14 o 15 anys. […] Portàvem gues feixes i parets de pedra que un sac de pa que aguantava 15 les limitaven. dies. Rosa Pesarodona, cal Mestrill (Sant Mateu), 1936. Les zones amb aquests paisatges són zones molt riques a nivell de biodiversitat i també en patrimoni RAMATS I PETITES TRANSHU- cultural. 5 MÀNCIES

Abans moltes cases tenien ramat. A Sant Mateu n’hi havia a Sociats, a les Planes, a cal Mateu del Clot o a Cal carné, entre d’altres. Junta- ment amb el bosc i el conreu, els ramats d’ovelles i alguna cabra defi nien el treball pagès de les masies.

Les masies guardaven terres per fer el farratge que es donava al bestiar a l’hivern, quan no podia pasturar. Es feia alfals, veça,... i antigament també erb. L’erb els Ramat de les Planes, amb el pastor Celdoni al davant, agradava molt als xais petits i es mitjans de la dècada del 1950. Font: Arxiu Les Planes deia que la carn de xai alimentat amb erb era molt més bona. Als El ramat feia ‘puestu’ pel bosc. xais també se’ls donava barrusca, Obria camins, menjaven garric el raïm desgranat que quedava de quan és tendre.... la premsa. Pere Manau, Trullàs (), 1922. Visqué a Cucala (Castelltallat) i a la Botiga de Sant Mateu. A les pastures, els ramats aprecien molt zones de jonça, i també de Després de la sega es posaven a garric, que trobem a les solanes. pasturar pels camps segats, on s’hi Després del foc del 1994 a moltes deixaven els rostolls i restes de la solanes del municipi i de Sant palla. Precisament l’arribada de la Mateu poble el garric hi ha pro- maquinària va fer que els ramats liferat. El garric, com el pi blanc, no tinguessin tanta disponibilitat està adaptat al foc i produeix de pastures als camps, perquè es ràpidament nombrosos rebrots llaurava un cop segat. després d’un incendi forestal.

6 RAMATS AL BOSC Abans potser les cabres podien netejar els camps després de La presència de ramats d’ovelles i les collites, perquè hi pastura- cabres al bosc completava la renda de les masies i hi aportava llet i ven i menjaven el rostoll. Però carn. A banda, els ramats al bosc amb l’arribada de la maquinària contribueixen molt en la millora de moderna ja no hi quedava res, i la qualitat ecològica dels boscos. també el RoundUp que ho mata Per una banda, els ramats s’alimen- tot. ten d’arbusts, herba i alguns brots Pere Esquerrà, Figuera (Sant Mateu), 1946. tendres d’arbres. Amb aquesta acti- vitat fan disminuir l’acumulació de combustible als boscos, millorant Sant Mateu poble té un clima molt la seva qualitat i biodiversitat, així diferent al clima que podem trobar com també la seva vulnerabilitat als a la carena i obaga de Castellta- incendis forestals. llat. A Sant Mateu no hi ha bones A banda, el xerri (els excrements pastures i ,fi ns fa no masses anys del ramat) aporten fertilitat al sòl. quan arribava l’estiu, el ramat de De fet, per llocs de pas dels ramats les Planes de Sant Mateu co- la terra més adobada hi fa aparèixer moltes plantes ruderals i plantes mençava una petita transhumàn- exigents en matèria orgànica. El cia fi ns a Prades de , ja pas dels ramats pel bosc permet la al Solsonès. El ramat travessava distribució d’espècies de les quals tota la serra i el propietari del s’alimenten al llarg del seu trajecte i ramat o el pastor pagava un tant al que transporten a altres zones amb propietari per on feia pasturar el els seus excrements. Els ramats ramat. tenen també una funció important en el què es coneix com a corredors biològics que, en la mesura que faciliten la distribució de certes es- Aquí es un terreny que no és bo pècies a altres zones i potencien la per herba i buscaven un lloc per riquesa tan paisatgística com ecolò- anar a passar els estius. El mes gica, i la supervivència d’espècies. de maig i juny el ramat pasturava per Sant Mateu. Després de segar aquí pasturaven i després pujà- Al poble tothom sabia que justa- ment la zona d’on sortia del ramat vem a Prades, on segaven dues de cal Murcia, que era on s’hi estava setmanes més tard.. S’estaven més estona, el foc del 1994 no la va allà dos o tres mesos. El pastor cremar tant. dormia a cal Japet de Prades. Jordi Selga, cal Secaner (Sant Mateu), 1958.

7 Joan Planes, Les Planes (Sant Mateu), 1957. Visqué a Cucala (Castelltallat) i a la Botiga de Sant Mateu. ELS PASTORS

El pastor era l’encarregat del En el transcurs del seu trajecte, el ramat d’ovelles i no solia ser de la pastor i el seu ramat havien de te- família, igual que els mossos que nir-hi les saleres. Les saleres, com ajudaven a les feines de pagès. el seu nom indica, són recipients Es cuidava del ramat i era l’enca- de pedra on el pastor hi posava sal rregat de fer els tractes amb els perquè se la mengessin les ovelles. propietaris de les terres on pas- La sal s’utilitza com a complement turar. Durant els dies de pastura alimentari. buscaven terres per pasturar i també per apletanar el ramat, per posar-lo sota ombres durant Popularment es deia que el el migdia. Solien ser les ombres ramat, després de passar per les d’alzines o de roures, que els hi saleres, “s’agafava més al bosc”. proporcionaven tant fresca com És a dir, després de menjar sal, menjar (brots i aglans). Aquests al bestiar de llana li venia més roures i alzines eren llocs idonis de gust de posar-se a pasturar per anar a buscar el ‘xerri’ (excre- la vegetació del sotabosc, sense ments de les cabres i ovelles), que mirar prim. s’utilitzava com adob. També es recollia quan s’escurava el corral. Anna M. Duocastella, Biosca (Castelltallat), 1956.

Quan escuraven el corral porta- Entre infinitats de coses més, ven el xerri cap al camp i a l’hort, era propi també dels pastors que per adobar. anessin a buscar oli de ginebre Maria Parcerisa, Font de la Canya (), que es fes per la zona. L’oli de 1931. Viu a cal Masover de Figuera (Sant Mateu). ginebre es feia per destil·lació de teies de ginebre. S’utilitzava per Escombràvem el corral i ho curar animals que es trencaven fotíem en una pila i després ho alguna pota, i també com a remei escampàvem abans de sembrar. de medecina popular. Sovint tro-

Pere Manau, Trullàs (Aguilar de Segarra), 1922. bem forns de ginebres al costat de

8 les pegueres, i normalment a les solanes. Dels xais se n’aprofitava la carn. LLANA, CARN I LLET A la Botiga de Sant Mateu mata- ven xais i venien la carn. També De les ovelles se n’aprofitava la s’aprofitava la llet per a fer mató i carn, la llet i la llana. Les ove- formatge, normalment pel gasto. lles s’esquilaven a la primavera, perquè amb l’arribada de l’estiu no De bestiar en vàrem tenir quan patissin calor. Els esquiladors eren em vaig casar. En tenien 60 o 70 i homes que es dedicaven a això després en van ficar més. Vivien i que passaven per les cases. La d’això. L’àvia de casa comprava llana esquilada es teixia o se’n feia xais, els engreixaven prop de matalassos. l’església, i els portaven a matar i vendre a la Botiga de Sant Ma- Un cop teixida la llana es blan- teu. quejava amb cendra i, si es volia, Rosa Pesarodona, cal Mestrill (Sant Mateu), 1936. es podia tenyir. Si bé el teixir llana fa molts anys que no es fa, el matalasser, que era l’encarregat A banda del ramat de xais, tam- de fer els matalassos, a la dècada bé era comú tenir tres o quatre del 1990 encara transitava pels cabres, de les quals se n’aprofitava pobles: passava per les cases, la llet. agafava la llana i tornava amb el matalàs. També refeia els matalas- Amb el temps va deixar de tenir sos vells. valor, primer valia cèntims i des- prés va anar perdent. Les últimes La meva mare filava. Primer vegades que vàrem esquilar jo estovava la llana, i llavors la diria que no la vàrem ni vendre, cargolava amb el fust i feia el la vàrem tirar al femer. fil. L’anava cabdellant i quan el Joan Planes, Les Planes (Sant Mateu), 1957. tenia cabdellat, feia jerseis. El meu pare sempre portava jerseis fets de casa. La meva mare filava Els últims ramats de Sant Mateu molt. van ser el de Les Planes i el de cal Maria Parcerisa, Font de la Canya, 1931. Viu a Cal Murcia, conegut com a cal Pastor. Masover de Figuera (Sant Mateu) El primer va desaparèixer el 1975 9 ITINERARI PELS ENTORNS DE SANT MATEU

Detalls tècnics

Difi cultat: mitjana Distància: 10,9 km Desnivell acumulat: 382 m Pendent mitjana: 8, -7,4 Cota màxima: 588 m Cota mínima: 431 m

2 3

10 5

1 6

4

11 i el segon va pasturar fi ns l’any 2000. LA VINYA I LES OLIVERES Érem parcers del Carné, teníem poca terra. Li donàvem una part El mosaic agroforestal que tant al Carné. L’amo et deixava treba- caracteritza els boscos de Sant llar la terra a 4 per 1: 3 parts per Mateu de Bages ha estat canvi- nosaltres i una per ell. ant al llarg de la darrera centúria. Francesc Fontanet, Fontanet (Sant Mateu), 1923. Antigament, i sobretot abans de la fi l·loxera, bona part dels boscos de Sant Mateu eren ocupats per Quan el pare va arribar aquí, feixes de vinya. La crisi d’aques- bona part de la propietat eren ta plaga (a fi nal del segle XIX i vinyes i oliveres, en camps molt principi del XX), juntament amb petits. Les van anar abandonant d’altres canvis com l’obertura de i el bosc ho va invadir. Els altres, fàbriques tèxtils, van provocar els van ser substituïts per cereal. primers èxodes rurals importants. Fina Cases, cal Pubill (Sant Mateu), 1959.

Tot plegat, va suposar canvis en el Tot i aquest retrocés en la vinya, treballs al camp i el creixement del a la primera meitat del segle XX bosc cap a aquelles petites feixes encara eren moltes les cases que abans ocupades per ceps. tenien ceps, la majoria ja tenien premsa i en feien vi per a l’auto- La vinya la treballaven els parcers, consum. La gelada de la candelera treballadors que no eren propie- del 56 (que va matar, també, totes taris i que eren els encarregats de les oliveres) i l’augment de bestiar cultivar-la. salvatge com ara el porc senglar va convertir aquest cultiu cada Això abans era tot vinya, aquí cop en més residual, un fet que va a Sant Mateu i a Castelltallat. propiciar el creixement del bosc a Totes les cases tenien parcers aquestes feixes. que treballaven, els amos no feien res. Només paraven la mà. Sant Mateu, com altres indrets del Nosaltres aquí a casa també en municipi, principalment a solana, teníem. era terra d’oliveres. Gairebé cada Josep Basomba, cal Basomba (La Molsosa), 1927. Viu a la Rabassola (Sant Mateu) casa tenia un molí d’oli, que era tant pel gasto com per vendre. Qui 12 Les barraques de pedra seca no tenia molí, el portava a moldre a molins de la zona, com el del Un testimoni viu de la vinya Prat ,o a pobles veïns, com el molí són les barraques de pedra de Callús, el de Súria, Fonollosa... seca, construccions agrícoles que servien per guardar-hi les L’oli que quedava al fons de la eines o bé aixoplugar bestiar, premsa s’utilitzava per fer anar els entre d’altres usos, i que avui llums d’oli que, juntament amb els són una part molt important de carburo, espelmes i teies, eren del patrimoni rural. La tècni- els què portaven la llum a la gran ca consistia en apilar pedres majoria de les masies. sense polir, de diferents mides depenent de la construcció, Oliveres en teníem moltes i que es fi xen gràcies a l’habi- potser era amb el què fèiem més litat dels constructors amb cèntims. Collíem 6 o 7 cargues l’ajut de petites falques també d’oli (120L) cada una... El portà- de pedra. Una altra utilitat de vem a premsar a Fonollosa. Ens les barraques de pedra seca en quedàvem pel gasto i la resta era per a aixopluc dels pas- el veníem a Manresa. Tota l’oliva tors. era per fer oli i també ens veníem el pinyol. Als plans del Mestre, de can Pere Manau, Trullàs (Aguilar de Segarra), 1922. Server, i en general a tot Sant Visqué a Cucala (Castelltallat) i a la Botiga de Sant Mateu. Mateu hi trobem moltes bar- raques de vinya. La llum ho fèiem amb espelmes El fred de la candelera del i amb el llum d’oli. Però a casa 1956 meva també la van posar elèc- trica, se la feien amb bateries. I El fred del febrer del 1956 des- jo, quan vaig venir aquí, anàvem taca en gairebé tots els regis- amb llums d’oli i espelmes... tres meteorològics com el mes Àngela Simon, cal Burrim (Sant Mateu), 1930. més fred de tot el segle XX. A Manresa van arribar a -17ºC. A banda de la vinya i les oliveres, És conegut arreu pel ‘fred que a Sant Mateu també es conreaven va matar les oliveres’, i que va diferents arbres fruiters, principal- fer retrocedir també a molts ment presseguers i ametllers. fruiters i també vinya. 13 TREBALLS AL BOSC DE SANT MATEU

Els boscos de Sant Mateu, a les De Sant Mateu es nodrien molts obagues on hi havia pinassa, es forns de pa de Manresa i rodalies. treballaven principalment per fer pals, i a les solanes, el pi blanc. ELS TORRATS El pi blanc, també s’aprofi tava per fusta, per vendre a les papereres Els torrats eren troncs de fusta de i per fer-ne caixes de fruita. De pi blanc que es feien servir per a l’escorça se’n feia un tint que es llenya. Les cases se’n podien fer venia a les adoberies. Aprofi tant ells mateixos pel gasto però també les restes de la tala, hi havia d’al- hi havia homes que demanaven tres feines associades. En el cas per anar als boscos d’altres per del pi blanc, els llenyataires feien fer-ne. feixos de llenya, els torrats que es deien, i de la brancada i capçada El meu germà petit era costalai- en feien costals. re, esporgava els pins, enfeixa- ven les branques i ho venien De les soques velles de pi blanc als forners a ciutat per fer el pa. se’n feien teies, que il·luminaven Quan va arribar el gasoil aquesta les cases fi ns ben passat el primer feina s’acaba. terç del segle XX. Anna Planes, les Planes (Sant Mateu), 1922. ELS COSTALS A les temporades que no tenia De la brancada i capçada de pi feina feia costals. Treballava sol i blanc se’n feien feixos. Aquests amb un dall. feixos, sovint, es feien amb unes Francesc Fontanet, Fontanet (Sant Mateu), 1923. dimensions determinades per tal de cremar-los en forns de pa Jo i una colla tallàvem els pins i i rebien el nom de costals. Els cos- després passava una colla a reco- talaires eren els encarregats de fer llir els costals i a netejar el bosc els costals. Acostumaven a passar Pere Manau, Trullàs (Aguilar de Segarra), 1922. després de les colles de talla- Visqué a Cucala (Castelltallat) i a la Botiga de Sant Mateu. dors. Els feixos es carregaven en un carro i es portaven als forns.

14 El Gran incendi Forestal del LES TEIES 1994

La teia és la fusta vella resinosa El 4 de juliol s’inicia un provinent sobretot del cor del pi incendi forestal al terme de o d’altres arbres que crema amb Fonollosa. Al cap de dos dies molta facilitat. Per aquest motiu, s’uneix amb un nou incendi històricament s’ha utilitzat per originat al Berguedà. El dia encendre el foc o bé per fer llum,ja 9 de juliol l’incendi es decla- fos per il·luminar espais públics ra extingit havent cremat al o estances dels habitatges (a les voltant de 45.000 hectàrees cases hi havia les anomenades al Bages i al Berguedà. El teieres, com un engraellat per setembre del mateix any, col·locar-les que sovint es posaven la Generalitat aprova el pla al costat de les llars de foc). Les INFOCAT, d’emergències teies es feien de les soques dels d’incendis forestals. arbres de pi blanc més antics, que tenien més teia. S’estellava el cor dels arbres o soques velles i molt El gran foc del 1994 afecta corcades per fer-ne trossets petits, 3.736 ha a Sant Mateu de Ba- d’un pam aproximadament. ges, i 2.408 de la zona oest de Castelltallat. Afecta a la tota- Llum no n’hi havia, fèiem servir litat del poble de Sant Mateu, llums de carbur i teies, que el i gran part de Coaner. meu avi sempre feia teies....a la xemeneia hi teníem el teier. Després del foc els veïns de Francesc Fontanet, Fontanet (Sant Mateu), 1923. Sant Mateu organitzen un concert ‘ Pel verd després del Es posava una reixa de ferro i un Negre’, que es repeteix cada xapo clavat a la paret i anava fent mes de juliol. De la primera claror. I amb un mica de teia amb trobada en neix l’actual Asso- un misto ja podies encendre el ciació Cultural Riubrogent, foc a tot arreu. I llavors per anar que agrupa els pobles de amb els animals, per no anar a les Castelltallat i Sant Mateu. fosques, també s’hi anava amb les teies. Miquel Ferrer, cal Sec (Castelltallat), 1932.

15 Evolució del paisatge a PINEDES DE PI Sant Mateu BLANC

Les pinedes de pi blanc ocupen gran part de les solanes de Sant Mateu. Són boscos propis de climes mediterranis i submedi- terranis. Acostumen a aparèixer entre roures, alzines i, a mesura que guanyem alçada o fresca, en alguna clotada, s’acompanyen

Grans usos del sòl a Sant Mateu, 1946. també de peus de pinassa. El seu Autor: L’ARADA. Font: ICGC sotabosc és ric en matolls que els agrada el sol (heliòfi ls). Entre altres hi creix el garric, el romaní, el llentiscle, l’aladern, el càdec i el lligabosc mediterrani. L’estrat herbaci sol ser abundant, amb un gran recobriment de llistons i fenassos, carxoferes (donzells), pinzells, sanguinària blava, etc.

Grans usos del sòl a Sant Mateu, 1987. A diferència dels alzinars o rou- Autor: L’ARADA. Font: CREAF redes que presenten un sotabosc limitat per la seva naturalesa, les pinedes de pi blanc conviuen amb una varietat de sotabosc depe- nent de la zona que han colonit- zat. D’aquesta manera hi podem trobar brolles, prats secs, jonce- des, garrigues o bardisses.

A les pinedes més càlides hi podem trobar pràcticament la

Usos del sòl, a Sant Mateu, 2002. mateixa comunitat d’animals Autor: L’ARADA. Font: CREAF al llarg de l’any. A les capçades

16 denses i espesses hi corren bruels, mallerengues carboneres i em- plomallades, mosquiters pàl·lids, algun tudó, merles i esquirols, entre d’altres.

El pi blanc és molt abundant perquè té una alta capacitat de dispersió i és poc exigent pel què fa a les condicions del sòl. Poden Pinyes de pi blanc obertes pel del foc del 1994 créixer en zones erosionades, amb Autoria: Associació Cultural Riubrogent, Genís Sáez. sòls esquelètics i amb condicions d’humitat desfavorables. Totes aquestes característiques fan que siguin molt efi caços en la colonit- La gestió del pi blanc després zació de grans extensions agríco- del foc les que han estat abandonades al llarg del segle XX.

El pi blanc representa el primer A causa de la important capacitat de estatge de formació dels boscos colonització del pi blanc, després del de les nostres contrades. Té un foc, quan comencen a créixer plan- tronc que no sempre és ben dret, çons, és recomanable fer aclarides amb una escorça grisenca i una successives per fer disminuir la densi- capçada que a l’inci és cònica però tat del bosc i que aquest creixi millor. a mesura que el pi va creixent es torna més ovalada i caòtica, A Sant Mateu, després del foc del esclarissada, irregular i desma- 1994, es van fer plantacions de pi blanc. negada. El pi blanc és l’espècie de pi més precoç. Als 15 anys ja pot formar pinyes fèrtils i n’és un gran productor. Les pinyes tarden uns dos anys a madurar. A diferència

17 Bosc de Sant Mateu de Bages afectat pel foc del 1994, amb restes de parets de pedra seca i la regeneració de pi blanc. Autoria: Associació Cultural Riubrogent dels altres pins, les pinyes del pi brolles d’aromàtiques (de roma- blanc no s’obren i es mantenen, ní, de timó,...) que , com que són la majoria d’elles, tancades. En cas espècies que els agrada el sol, d’incendi, l’escalfor fa que totes normalment després d’un incendi les pinyes s’obrin al mateix temps incrementen la seva distribució. i caigui una pluja de pinyons que Si les condicions no han estat les seran els primers nous colonitza- idònies perquè es reproduís el pi dors després del foc. La densitat blanc (per manca de peu , perquè de plançons de pi blanc després hi abundava més la pinassa...) es d’un incendi és altíssima, de fins poden formar grans tapissos de a desenes d’exemplars per metre brolles que tenyeixen les solanes quadrat, com ha succeït en algu- dels tons lilacis del romaní i timó. nes zones de Sant Mateu. Sovint Aquest és el cas de moltes solanes els primers estadis de propagació de Sant Mateu on abans del foc hi del pi blanc s’acompanyen de havia pi blanc i pinassa.

18 Indrets de la ruta per terres i bosc de Sant Mateu

(vegeu mapa a les pàgines centrals)

1. Can Salada (sortida) Altres punts d’interès: Bar restaurant del local social de Sant Mateu de Bages. 6. Museu Arqueològic i d’instru- mental Agrícola 2. Clot de Fontanet Museu inaugurat l’any 2010 que Clotada frescal on hi trobem conté maquinària i instruments de bosquines de pinassa i la rasa de pagès d’èpoques antigues i tombes Fontanet, que alimentava els horts datades al segle X. de varis veïns.

3. Rasa de Fontanet

4. Pla del Mestre Pla de Sant Mateu que conserva Bosc de Sant Mateu de Bages afectat pel foc del 1994, amb restes de parets de diverses barraques de vinya de pedra seca i la regeneració de pi blanc. Autoria: Associació Cultural Riubrogent On menjar i dormir als entorns de Sant pedra seca. Mateu

5. El castell de Sant Mateu Restaurants Castell documentat des del 983. El Can Salada 614 067 27 seu domini eminent corresponia als comtes de . El cas- Turisme rural Cal Gras 607 307 344 tell termenat de Sant Mateu o les www.cangras.cat Planes és un exemple de la divisió PCC-000484 administrativa de tipus militar que Ca l’Arturo 93 836 00 88 acaba donant caràcter als terme [email protected] que després formaren el municipi PCC-000371 de Sant Mateu, juntament amb la Rutes i activitats culturals resta de castells termenats de la Masia Les Planes - “Paisatge i Aventura” zona. 93 836 0060 paisatgeiaventura.com

Foto de la portada: Entrecavant ceps a la vinya de Les Planes, 1930. Arxiu Les Planes 19 accedeix al web del projecte:

Ajuntament de Sant Mateu de Bages 20