Potada Del Diable", Situada Prop De La Casa De Vallbona
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
"Potada del diable", situada prop de la casa de Vallbona. a Pala de Torroella, rnunicipi de Navas el qual donar garrotades al voltant del Bruixot de Marfa que actuava al Se- Sant Feliu Sasserra, sembla ser que corral per a fer marxar les bruixes. A rrat de Baiones. A Súria, en terme de les hi penjaven. A Sallent també te- Monistrol de Calders, a un pastor que Cal Mariano hi ha I'Era de les Brui- nien a punt per aquests casos un Se- buscava or i sempre se li traslladava xes, on diuen que per Sant Silvestre rrat de les Bruixes o de les Forques. de Iloc, mentre es menjava les sopes s'hi reunien per ballar, i des d'ales- Continuant arnb la toponímia se li encenien com pólvora. I a Sant hores no hi neix cap pi ni cap herba. esoterica, a Callús (a la Tosa, a un Mateu de Bages, cap als anys qua- També hi ha una Era de les Bruixes quilbmetre de Viladelleva), trobem el ranta del segle XX, el capella de Cas- en una muntanya de Monistrol de Forat de les Animes. D'aquest indret telltallat, amb un llibre negre, feia Montserrat, situada prop del Cul de s'explica la historia de la rninyona magia per treure els talps de I'hort, bo Portadora. En terme de Navas, al Coll que hi va anar de nit rnentre que els i destinant-los a la costa de To- d'en Guineu de Castelladral, enmig hornes que hi buscaven aigua no van rrentbo, on després horn podia veure de I'antic Carni de la Sal de Cardona, gosar acostar-s'hi. Al Pla de Fonta- grans estovades de terra. Hi havia, hi ha el Pla de les Bruixes, o Placa de nelles de Castellfollit del Boix hi ha perb, solució pera tot: si es veia una les Bruixes, on es veu que tarnbé hi també una Casa de les Animes. Ilumeta, engegant-li un tret ben bé de ballaven. Una altra Placa de les Brui- A Santa Maria d'01ó asseguren que dret, s'acabava la magia; o bé el Ilo- xes, preparada també pera tal efecte, I'lnfern és alla on no hi ha diners i si- rer i I'arc beneit, també sembla ser la trobem al cim d'una muntanya, tuen el Purgatori en una casa entre que eren molt efectius, tot i que, en prop del Farell, entre el Pont de Vilo- Orista i Sant Feliu Sasserra, com els epoques de gana, no hi havia res com mara i Mura. A Orista, molt a prop de d'Avinyó. A Balsareny en situen un en un bon pernil, tal i com ja hem vist. Sant Feliu, poble de reconegut renorn una casa prop de la Torre d'orista. A Pel que fa a la toponimia relacio- pel que fa a aquests personatges, te- Manresa, trobem també una casa nada amb la magia i bruixera, a Cal- nen la Font de la Bruixa. I al Collet arnb aquest norn a les Escodines. A ders trobem el Sot de la Bruixa, al Pla de les Forques de Castellfollit del Castellfollit del Boix asseguren que el del Mas, on també recorden el cas del Boix o al Serrat de les Forques de Torrent de I'lnfern es troba anant cap a Manresa, entre R;ijadell i Sant Sal- tes mateixes tres cases les situen a neracions més joves no podem per- vador de Guardiola. En canvi I'Obaga Les Llosses, al Ripolles. metre'ns el luxe de perdre per mor del Purgatorl la situen al pont de Co- A Clariana de Cardener, tocant a d'una modernitat mal enteca: els masua, a Sant Salvador. A Súria ano- Cardona, hi trobem Cal Bondéu i Cal nous temps tan tecnolbgics han de menen Purgatori una muntanya de la Diable, amb quatre rocs solts. A Car- saber encabir aquest tresor popular, banda de Prades de la Molsosa. L'ai- dona rnateix, hi ha Cal Dimonis, una a risc de perdre-hi en humanitat si es gua d'Artés, antigament, venia del finca sota Capdebocs (recordem que fa altrament. Aquest tresor cal qLie si- Purgatori, un tros de terra d'Armen- el boc és un cap de bestiar sovint re- gui recollit mentre encara es viu i teres, sota Sant Joan d'O1ó. Cal Pur- lacionat amb tes bruixes i amb el di- abans que el relleu generacional el re- gatori era també el nom d'una casa moni); i també un altre Cal Dimoni és rneti per sempre a l'oblit: avui encara avui en runes de Sant Cugat del Racó, al barri cardoni de Segalés. A Navar- hi sorn a ternps, dema potser ja no. a Navas. També a Navas, fins fa ben cles i a Balsareny anornenaven Di- Aixi rnateix, aquest tresor popular, poc, hi havia un personatge anomenat moni a un home de la població. El Di- hauria de poder-se encabir d'alguna Purgatori, que havia fet de sereno. A moni també era un manya de la fa- manera a les escoles. el planter del Oló asseguren que a l'lnfern i al Pur- brica de Roca i Lluvia de Castellbell futur, no ho oblidern. gatori feien de rajolers i que a Cal Déu i el Vilar, que van despatxar per ser Es per aixo que des d'aquestes li- I el Dimoni es van barallar fent dirigent sindical. Amb el ternps, ~iesvull agrair a tots aquells que han aquesta feina. Mentrestant els del Cel arriba al poble un capelia que asse- fet i fan possibles les meves recer- es pelaven de fred i els calia buscar gurava ésser fill del Dimoni! Contra- ques, que hagin volgut compartir amb espigots de blat de moro per fer foc. riament, a Navarcles hi trobem Ca mi el seu doll de saviesa, a la vegada El Cel també és el nom d'una casa de I'Angelet, Cal Misses i Cal Bisbe; a que els pregaria que si he omes o ter- Sant Boi de Llucanes. A Sallent tro- Sant Joan de Vilatorrada, en terrne de giversat qualsevol informació m'ho fa- bem Cal Déu i Cal Dimoni. A Avinyó Marti de Torroella, hi ha Cal Jesús; i cin saber i em disculpin. També vol- tambe tenen Cal Déu; i Cal Santpare a Sant Salvador de Guardiola hi ha el dria aprofitar per fer una crida als lec- I Cal Papa. l a Sant Feliu Sasserra, al Pla dels Sants. tor~per animar-los a posar en paper costat de Cal Santpare, de Cal Pare A Callús, I'lnfern, en un molí d'oli, la memoria oral dels vells oficis, ex- Etern, i del Purgatori, hi trobem el és el lloc més fondo -una mena de periencies viscudes, histories, dites, Clot de l'lnfern (com a Gaia), mentre basca- on anaven totes les morques i refranys o girs lingüístics, i a usar-los que a Mura hi tenen el Sot de Coma escorrialles. A Súria a més a més d'a- quotidianament, per tal de preservar- d'lnfern; i a la finca de Valentines de quest indret, ens recorden que I'ln- los de I'oblit i no permetre que ens si- Boixeda, a Castelltallat, hi ha el Brac fern és també la butxaca iriterior, guin esborrats de \a memoria d'un de l'lnfern. Al terme de Navas, pero fonda i amagada, d'una armilla o cop de vent globalitzador. tocant a Vallbona de Pala, podem d'una americana. Per la gent de Mar- veure la Potada del Dimoni que com ganell, I'lnfern és un racó molt fondo tants d'attres dels toponims que hem de la vinya del Martinez, al Bruc. vist fins ara, es relaciona arnb anti- Els exemples es multipliquen i gues llegendes de molts d'altres in- aquesta relació no es més que una 1. El llibie resultant d'aquesta recerca forma pari de la serie iniciada i promoguda pei Al- drets de la geografia catalana i no ca- aproximació a la toponimia esoterica bert Manent, sobre el vocabulari atrnosf&ric talana. de les nostres contrades, a la qual d'ariel popular, que en gaiiebe un 80% no A Moia hi trobern el Cel, l'lnfern i hem arribat gracies al testimoni oral es troba recollit en diccionaris ni en els di- versos reperioiis dialectologics; i que es edi- el Purgatori, tres cases dins el casc d'un parell de centenars de persones, ta¡ en llibies-dicoonarl,per comarques. Ha urba. Hom diu que era a I'lnfern on que després de seixanta, setanta, vui- estat publicat recentment pel Centre d'Es- s'ho passaven més bé. Els del Cel tanta o més anys de contemplar el cel tudis del Bages, en la seva col-Ieccio"Qua- derns" (núm. 18). eren molt pobres i a l'hivern havien i la terra, fent de pastors o de page- d'escalfar-se fent foc d'espigots de sos, avui ens obsequien amb el tresor blat de moro. A Santa Maria de I'Es- de la seva experiencia i de la seva pa- Maria Estruch Subirana tany coincideixen en que era a I'ln- raula. Les generacions que ronden de Llicenciada en Filologia Catalana fern on es guanyaven més bé la vida, la setantena en endavant conserven Estudiosa del folklore pero ells situen aquestes tres cases a una riquesa Iexica i un tou de narra- Gurb (Osona); I des de Navas, aques- cions i dites excepcional que les ge- .