Dossier MAS PALOMAS
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
RESOLUCIÓN GRI/3142/2015, De 29 De Diciembre, Por La Que Se Da Publicidad Al Deslinde Entre Los Términos Municipales De Aguilar De Segarra Y De Castellfollit Del Boix
RESOLUCIÓN GRI/3142/2015, de 29 de diciembre, por la que se da publicidad al deslinde entre los términos municipales de Aguilar de Segarra y de Castellfollit del Boix. Organo Emisor: Tipo de Norma: Resolución Fecha: 2015-12-29 12:00:00 Fecha de Publicacion en el BOE: 2016-02-10 12:00:00 Marginal: 69477125 TEXTO COMPLETO : Los días 30 de setiembre de 2013 y 21 de septiembre de 2015, y 23 de octubre de 2013 y 24 de septiembre de 2015, los plenos de los ayuntamientos de Aguilar de Segarra y de Castellfollit del Boix aprobaron, respectivamente, con el voto favorable de la mayoría absoluta del número legal de miembros de la corporación, el deslinde efectuado los días 4 de setiembre de 2013 y 21 de setiembre de 2015 por las respectivas comisiones municipales. Este deslinde forma parte del proceso de elaboración del Mapa municipal de Cataluña, previsto en el artículo 28.1 del Texto refundido de la Ley municipal y de régimen local de Cataluña, aprobado por el Decreto legislativo 2/2003, de 28 de abril. De acuerdo con el artículo 32.1 del Decreto 244/2007, de 6 de noviembre, por el que se regula la constitución y la demarcación territorial de los municipios, de las entidades municipales descentralizadas y de las mancomunidades de Cataluña, modificado por el Decreto 209/2015, de 22 de septiembre, Resuelvo: Dar publicidad al deslinde aprobado por los ayuntamientos de Aguilar de Segarra y de Castellfollit del Boix que se describe a continuación e incorporarlo a los mapas municipales correspondientes. Mojón 1: se sitúa en el lugar conocido como collado de Bolederes, en la divisoria de aguas de la sierra de El Soler. -
7.6.5 Àmbit Del Pla Del Bages
7.6.5 Àmbit del Pla del Bages Descripció de l’àmbit L’àmbit té una extensió de 985 km2 i compren la major part de la comarca ubicada al bell mig de la Depressió Central Catalana. Està constituït per 27 municipis: Sant Mateu de Bages, Aguilar de Segarra i Fonollosa, al NW del sistema, participen de l’altiplà segarrenc; Santa Maria d’Oló és localitza limitant amb Osona entre els altiplans del Lluçanès i del Moianès; El Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i Marganell localitzats a la part sud-oriental de l’àmbit es situen sobre la Serralada Prelitoral; la resta de municipis - Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, Gaià, Manresa, Navarcles, Navàs, Rajadell, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Salvador de Guardiola, Santpedor i Súria -, constitueixen pròpiament el pla del Bages que està format per una gran conca d’erosió. El sistema d’ assentaments 7-50 El riu Llobregat travessa l’àmbit en direcció N-S i l’abandona pel congost de Monistrol. Al Sud de Manresa hi conflueix el Cardener, un dels seus afluents més importants que creua el sector en direcció NW. En conjunt, el 22% de la superfície de l’àmbit és planer, el 28% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 50% té un pendent superior al 20%. El sistema urbà que es desenvolupa a l’àmbit del Pla de Bages, més extens que el definit en termes geogràfics, es caracteritza per les evidents continuïtats dels assentaments i implantacions industrials. -
Aguilar De Segarra / 797 AGUILAR DE SEGARRA
AGUILAR DE SEGARRA / 797 AGUILAR DE SEGARRA Aguilar de Segarra está situado en el extremo occidental de la comarca del Bages, cerca de las estri- baciones orientales del altiplano de la Segarra, encuadrado por las cuencas de los ríos Segre, Anoia y Llobregat. Dista 23 km de Manresa y accedemos desde la C-25 en dirección a Cervera, tomando la salida 114 (Aguilar de Segarra/Fonollosa). El actual término se formó con tierras escindidas de los castillos de Aguilar y Castellar, que llegaron a ser municipios independientes hasta su unificación en el siglo XIX, y los términos más meridionales del castillo de Maçana. Los lugares de Aguilar y Cas- tellar aparecen citados en la consagración de la iglesia del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà) en 983, aunque el castillo de Aguilar está documentado con anterioridad. Castillo de Aguilar AS RUINAS DEL ANTIGUO CASTILLO se conservan en la ver- obispos vicenses infeudarán la fortaleza a Hug Dalmau de tiente sureste de una colina (el cementiri vell) que dista 1,5 Cervera en 1066, en manos de cuya familia continuó durante Lkm al noroeste de Aguilar de Segarra. Hay que tomar el siglo XII. Los Cervera la cederán a unos castlans que tomaron la carretera BV-3008 hasta superar el km 20, donde una pista el nombre de Aguilar y ejercieron su poder hasta bien entra- que parte hacia la derecha nos conduce hasta la fortaleza, do el siglo XIII. Terminó en manos del pavorde (administrador cuyos escasos restos aparecen completamente cubiertos por general) de la canónica de Santa Maria de Manresa hasta la vegetación circundante. -
Relació De PARADES De Transport Escolar (Tots Els Centres Educatius
CENTRE EDUCATIU PARADA FONOLLOSA ‐ Ctra. BV‐3008. Granja Pujol Torras FONOLLOSA (Fals)– Restaurant Molí de Boixeda FONOLLOSA ‐ Can Baló FONOLLOSA (CAMPS)‐ Cruïlla Ctra. a Camps FONOLLOSA (CANET DE FALS) ‐ Ctra. BV‐3008. (Restaurant 10 d’Últimes) FONOLLOSA (CANET DE FALS) ‐ C/ Ramon Oliveras ESCOLA AGRUPACIÓ FONOLLOSA (CANET DE FALS) ‐ La Masia SANT JORDI FONOLLOSA (FALS) – Parc Infantil FONOLLOSA (Goscan) RAJADELL ‐ L’Estació (FONOLLOSA) RAJADELL ‐ N‐141. Rètol Les Casetes RAJADELL ‐ Els Molins RAJADELL – Rètol Monistrolet (sota el pont) RAJADELL – Can Servitge AGUILAR DE SEGARRA‐CASTELLAR – El Molinot N‐141, km.3 AGUILAR DE SEGARRA‐CASTELLAR – Nucli urbà AGUILAR DE SEGARRA ‐ Església de Sant Andreu AGUILAR DE SEGARRA ‐ Trencall de Cal Vendrell AGUILAR DE SEGARRA ‐ Sortida 114 (C‐25) AGUILAR DE SEGARRA ‐ Entrada camí dels Plans SANT JOAN DE VILATORRADA – Zona Esportiva (només si l'esteu utilitzant actualment) SANT JOAN DE VILATORRADA – C/ Collbaix (només si l'esteu utilitzant actualment) SANT MATEU DE BAGES ‐ CASTELLTALLAT SANT MATEU DE BAGES‐ CASTELLTALLAT ( PLAÇA AJUNTAMENT) ESCOLA MONSENYOR GIBERT SANT FRUITOS DE BAGES‐ROSALEDA ‐ Parada bus SANT FRUITOS DE BAGES‐TORROELLA ‐ Parada bus ‐ SANT FRUITÓS DE BAGES ‐ SANT FRUITOS DE BAGES‐LES BRUCARDES ‐ C/ del Serrat s/n. Cantonada. Avinguda Brucardes MANRESA ‐ La Catalana (Barri Tres Creus / Barri Vista Alegre) ESCOLA MUNTANYA DEL DRAC MANRESA ‐ Plaça Valldaura MANRESA ‐ Plaça Infants (MANRESA) MANRESA ‐ Carrer Dos de Maig (Aldi) MANRESA ‐ (Bonavista) ESCOLA PLA DEL PUIG SANT FRUITOS DE -
Horario Y Mapa De La Línea 725 De Autobús
Horario y mapa de la línea 725 de autobús 725 Estació D'Autobusos - Fgc Ver En Modo Sitio Web La línea 725 de autobús (Estació D'Autobusos - Fgc) tiene 3 rutas. Sus horas de operación los días laborables regulares son: (1) a Estació D'Autobusos - Fgc: 7:45 - 20:20 (2) a Estació Rodalies De Calaf: 7:00 - 17:45 (3) a Estació Rodalies De Rajadell: 8:00 Usa la aplicación Moovit para encontrar la parada de la línea 725 de autobús más cercana y descubre cuándo llega la próxima línea 725 de autobús Sentido: Estació D'Autobusos - Fgc Horario de la línea 725 de autobús 9 paradas Estació D'Autobusos - Fgc Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes 7:45 - 20:20 martes 7:45 - 20:20 Estació Rodalies De Calaf 28 Ps Santa Calamanda, Calaf miércoles 7:45 - 20:20 Narcis Monturiol - Bombers jueves 7:45 - 20:20 S/N Ds Inmoƒra, Calaf viernes 7:45 - 20:20 Ctra. N-141 - Rtda. De L'Eix Transversal sábado 13:40 N-141 - Pont De Castellar - Castellar domingo Sin servicio S/N Bo Castellar, Aguilar De Segarra Rtda. De Les Casetes 31 Ds Casetes, Rajadell Información de la línea 725 de autobús Estació Rodalies De Rajadell Dirección: Estació D'Autobusos - Fgc 4 Bo Estacio, Rajadell Paradas: 9 Duración del viaje: 40 min Monistrolet - Sota Pont Ctra C-25 Resumen de la línea: Estació Rodalies De Calaf, Narcis Monturiol - Bombers, Ctra. N-141 - Rtda. De Mercat Puigmercadal L'Eix Transversal, N-141 - Pont De Castellar - 9 Cr Vic, Manresa Castellar, Rtda. -
Exhumación Y Estudio De Los Restos De Ramon Vila Capdevila En El Cementerio De Castellnou De Bages
Revista Internacional de la Guerra Civil (1936-1939) 195 Número 7, any 2017 Exhumación y estudio de los restos de Ramon Vila Capdevila en el cementerio de Castellnou de Bages Exhumation and analysis of remains from Ramon Vila Capdevila in the cemetery off Castellnou de Bages Marta Pujol Masip Arqueóloga colaboradora del Laboratorio SEPAL (Servei del Patrimoni Locali Arquitectònic de la Diputació de Barcelona) i del Labortari del MAC (Museu d’arqueologia de Catalunya ) els anys 1996-2000. * [email protected] Rebut: 10/05/2012 Acceptat: 16/09/2012 Resumen Se presenta el caso de Ramon Vila Capdevila, alias «Maroto», «Caracremada», «Pa- sos Largos», los resultados de la excavación arqueológica, exhumación y estudio antropológico del guerrillero anarcosindicalista de la CNT durante la Segunda Re- pública Española, colaborador de la Resistencia francesa durante la Segunda Gue- rra Mundial y el último maqui catalán durante el Franquismo. Fue abatido el 7 de agosto de 1963 durante un tiroteo en la localidad de Castellnou de Bages. La loca- lización de sus restos esqueléticos el año 1999, en el marco de un proyecto de re- habilitación arquitectónica de la iglesia de Sant Andreu de Castellnou de Bages y la construcción del nuevo cementerio municipal, impulsado por la Diputación de Barcelona, permitió recuperar los restos óseos del guerrillero y contrastar las ver- siones oficiales que se dieron sobre su muerte. Palabras clave: Arqueología, antropología forense, dictadura franquista, maquis y guerrilla. Abstract A case of Ramon Vila Capdevila, alias «Maroto», «Caracremada» «Pasos Largo» the re- sults of archaeological excation, exhumation and anthopological study of guerrilla an- archo-syndicalist CNT during the Second Spanish Republic, member of the French Resist- enceduring the Second World War and the latest machinery Catalanduring Franco. -
EL BAGES, VIVE EL PLACER De Descubrirlo
ESPAÑOL EL BAGES, VIVE EL PLACER de descubrirlo TODOS LOS CAMINOS te llevan al Bages Muy cerca de las principales ciudades de Cataluña, hay un gran secreto guardado. La comarca del Bages es la joya rural más Con la cara norte de Montserrat como protagonista, en el Bages te esperan escondida de Cataluña, un lugar alejado paisajes increíbles, naturaleza en su estado más puro, fenómenos geológicos únicos, pueblos para perderse, antiguas masías rurales, cultura, tradiciones y de las aglomeraciones y los turistas que una oferta enogastronómica para chuparse los dedos. sorprende por su autenticidad y carácter Visitar este territorio es también pisar el suelo de las primeras huellas, el suelo de un mar interior que existió hace más de 40 millones de años y que desa- pareció con el levantamiento de los Pirineos. Declarado Geoparque Mundial Unesco de la Cataluña Central desde 2012, este antiguo mar nos ha dejado en herencia un rico patrimonio natural y geológico que ha forjado la historia, la gastronomía y el talante de la gente acogedora que vive allí. bagesturisme.cat geoparc.cat @bagesturisme @geoparccatalunyacentral 2 El Bages Montserrat Barcelona A sólo… Por carretera: En tren: 50 min de Barcelona Carretera C-55 hacia Barcelona RENFE: www.renfe.es (líneas R4 y R12) 1 h 15 min de Lleida Carretera/autopista C-16 Barcelona, Berga FGC (Ferrocarriles de la Generalitat de Catalunya): 1 h 15 min de Tarragona Autopista C-58 Terrassa www.fgc.cat (líneas R5 y R50) 1 h 20 min de Girona Carretera C-25 (Eix Transversal - Girona, Vic, Lleida) Carretera C-37 Igualada 3 5 IMPRESCINDIBLES para que te enamores del Bages Montserrat, la puerta de entrada al Bages 4 La incomparable montaña de Montserrat, única en el mundo por su peculiar silueta y formación, acoge el santuario de la Virgen y el No te puedes perder.. -
On the Role of Chromosomal Rearrangements in Evolution
On the role of chromosomal rearrangements in evolution: Reconstruction of genome reshuffling in rodents and analysis of Robertsonian fusions in a house mouse chromosomal polymorphism zone by Laia Capilla Pérez A thesis submitted for the degree of Doctor of Philosophy in Animal Biology Supervisors: Dra. Aurora Ruiz-Herrera Moreno and Dr. Jacint Ventura Queija Institut de Biotecnologia i Biomedicina (IBB) Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia Universitat Autònoma de Barcelona Supervisor Supervisor PhD candidate Aurora Ruiz-Herrera Moreno Jacint Ventura Queija Laia Capilla Pérez Bellaterra, 2015 A la mare Al pare Al mano “Visto a la luz de la evolución, la biología es, quizás, la ciencia más satisfactoria e inspiradora. Sin esa luz, se convierte en un montón de hechos varios, algunos de ellos interesantes o curiosos, pero sin formar ninguna visión conjunta.” Theodosius Dobzhansky “La evolución es tan creativa. Por eso tenemos jirafas.” Kurt Vonnegut This thesis was supported by grants from: • Ministerio de Economía y Competitividad (CGL2010-15243 and CGL2010- 20170). • Generalitat de Catalunya, GRQ 1057. • Ministerio de Economía y Competitividad. Beca de Formación de Personal Investigador (FPI) (BES-2011-047722). • Ministerio de Economía y Competitividad. Beca para la realización de estancias breves (EEBB-2011-07350). Covers designed by cintamontserrat.blogspot.com INDEX Abstract 15-17 Acronyms 19-20 1. GENERAL INTRODUCTION 21-60 1.1 Chromosomal rearrangements -
Fitxa D'incidències En Els Serveis De Transport I Menjador Escolar
FITXA D'INCIDÈNCIES EN ELS SERVEIS DE TRANSPORT I MENJADOR ESCOLAR Informació sobre els serveis escolars de transport i menjador per al dia: TRANSPORT MUNICIPI DEL CENTRE CENTRE LÍNIA ITINERARI NÚM. PRESTACIÓ DEL Observacions ALUMNE SERVEI S ARTÉS ESCOLA BRESSOL MOXAINES ARTÉS ESCOLA DOCTOR FERRER 07:00h Servei de transport ARTÉS IES MIQUEL BOSCH I JOVER MBJ-01-O Avinyó - Artés 86 NO anul.lat per precaució 07:00h Servei de transport ARTÉS IES MIQUEL BOSCH I JOVER MBJ-02-O Santa Maria d'Oló - Artés 32 NO anul.lat per precaució 07:00h Servei de transport ARTÉS IES MIQUEL BOSCH I JOVER MBJ-03 Calders - Artés 29 NO anul.lat per precaució 07:00h Servei de transport ARTÉS IES MIQUEL BOSCH I JOVER MBJ-04-O Monistrol de Calders -Artés 34 NO anul.lat per precaució AVINYÓ ESCOLA BARNOLA ESCOLA ANTON BUSQUETS I CALDERS PUNSET CALDERS ESCOLA BRESSOL TREN BLAU CALLÚS ESCOLA JOVENTUT CARDONA ESCOLA BRESSOL ALIRET ESCOLA MARE DE DÉU DEL CARDONA PATROCINI IES SANT RAMON / COL.LEGI MARE 07:00h Servei de transport CARDONA SRM-T1-NO Cardona - La Coromina 15 NO DE DÉU DEL CARME anul.lat per precaució 07:00h Servei de transport CASTELLBELL I EL VILAR ESCOLA JAUME BALMES EJB-01-NO La Vall - La Bauma - El Borràs 63 NO anul.lat per precaució 07:00h Servei de transport CASTELLBELL I EL VILAR ESCOLA JAUME BALMES EJB-02-NO Marganell - Sant Cristòfol - El Burés 49 NO anul.lat per precaució CASTELLBELL I EL VILAR SES BAGES SUD SBS-T1-NO La Riereta 3 SI 07:00h Servei de transport CASTELLBELL I EL VILAR SES BAGES SUD SBS-01-O La Vall de Montserrat 57 NO anul.lat per precaució La Bauma - St. -
La Retirada De Las Fuerzas Republicanas De La Ciudad De Manresa (Enero De 1939)
La retirada de las fuerzas republicanas de la ciudad de Manresa (enero de 1939) Joaquim Aloy (publicado en el volumen I de la “Guerra Civil (1936-1939)” de la col·lecció Història Gràfica de Manresa. Edicions Parcir Selectes. Manresa, 1993) El 16 de noviembre de 1938, después de su derrota en la batalla del Ebro, las tropas republicanas se vieron obligadas a retroceder a las posiciones anteriores a la ofensiva que desencadenaron en julio de 1938. Puede afirmarse que la guerra entonces prácticamente ya se había decantado del lado de las tropas franquistas. El ejército republicano, que había puesto en aquella batalla buena parte de sus esperanzas de cambiar una situación cada vez más favorable a Franco, se derrumbó prácticamente de forma definitiva. Las divisiones catalanas habían quedado desangradas y las pérdidas en vidas y armamento habían sido incontables. Por el lado republicano la situación era, pues, desesperada. Fue en ese momento cuando Franco decidió iniciar la campaña de Cataluña. Se trataba de dar el golpe de gracia a un ejército que había dado lo mejor de sí en la batalla del Ebro y que estaba totalmente deshecho. Haciendo caso omiso de la tregua que Pío XI y varias personalidades mundiales le habían pedido con motivo de las fechas navideñas, Franco inició la ofensiva el 23 de diciembre de 1938, tras haberla previsto para el día 10 y haberla aplazado debido al mal tiempo. Desde el Pirineo y hasta la desembocadura del Ebro, se hallaban frente a frente dos ejércitos distintos. El franquista, bien organizado, provisto de armamento abundante y en muy buenas condiciones, ayudado siempre por las aviaciones alemana e italiana, con cuantiosas tropas de refresco y moral de victoria. -
STAATSCOURANT 2015 Officiële Uitgave Van Het Koninkrijk Der Nederlanden Sinds 1814
Nr. 38862 9 november STAATSCOURANT 2015 Officiële uitgave van het Koninkrijk der Nederlanden sinds 1814. Publicatie AGOS, Rijksdienst voor Ondernemend Nederland, productdossier BGA „ROSÉE DES PYRÉNÉES CATALANES” Gelet op artikel 2 van het Instellingsbesluit Adviescommissie geografische aanduidingen, oor- sprongsbenamingen en gegarandeerde traditionele specialiteiten maakt de Rijksdienst voor Ondernemend Nederland de volgende publicatie(s) in Publicatieblad 347 van 20 oktober 2015 van de Europese Unie bekend. Iedere natuurlijke of rechtspersoon die kan aantonen een rechtmatig belang te hebben in verband met door de Europese Commissie voorgenomen registratie(s) van bijgaand productdossier(s), kan tot uiterlijk 20 december 2015 zijn bedenkingen daartegen kenbaar maken door middel van toezending van een gemotiveerde verklaring aan Rijksdienst voor Ondernemend Nederland, secretariaat AGOS, Postbus 93119, 2509 AC Den Haag Bekendmaking van een aanvraag overeenkomstig artikel 50, lid 2, onder a), van Verordening (EU) nr. 1151/2012 van het Europees parlement en de Raad inzake kwaliteitsregelingen voor landbouwproducten en levensmiddelen (2015/C 347/09) Deze bekendmaking verleent het recht om op grond van artikel 51 van Verordening (EU) nr. 1151/2012 van het Europees parlement en de Raad(1) bezwaar aan te tekenen tegen de aanvraag. ENIG DOCUMENT „ROSÉE DES PYRÉNÉES CATALANES” EU-nr.: MULTI-PGI-0005-01343 – 23.04.2010 BOB () BGA (X) 1. Naam „Rosée des Pyrénées Catalanes” 2. Lidstaat of derde land Spanje (gezamenlijke aanvraag met Frankrijk) 3. Beschrijving van het landbouwproduct of levensmiddel 3.1. Productcategorie Categorie 1.1. Vers vlees (en verse slachtafval) 3.2. Beschrijving van het product waarop de in punt 1 vermelde naam van toepassing is „Rosée des Pyrénées Catalanes” is wit kalfsvlees verkregen van de landrassen Bruna de los Pirineos, Aubrac of Gascon of van de kruising van moederdieren van deze landrassen met mannetjes van de rassen Charolais, Limousin of Blonde d’Aquitane. -
NAVAS) I EL SERRAT DELS MORTS (SALLENT) APUNTS PER a UNA TIPOLOGIA SEPULCRAL DE L'eda T MITJANA AL BAGES Antoni Daura I Jorba Joan Galobart I Badal
ELS CEMENTlRlS DE LA VlLA (TALAMANCA), CAN RlOLS (NAVAS) I EL SERRAT DELS MORTS (SALLENT) APUNTS PER A UNA TIPOLOGIA SEPULCRAL DE L'EDA T MITJANA AL BAGES Antoni Daura i Jorba Joan Galobart i Badal El mdn funerari medieval ha gaudit, en els darrers anys, d'una revalorització im- portan1 per par1 dels estudiosos. Manté, per altra banda, un alt grau d'inreres perque, tal com s'esdevé en d'al~resepoques histdriques, i'ambient que envolra els morts apa- reix com un dels aspectes socials mes atractiur per a coneixer els costums de qualsevol comunitar humana. En el present article s'aprofita l'avinentesa de la descripcid d'uns conjunts nous de tombes, que completen el catkleg comarcal, per a fer una ordenacid ripol6gica que pot servir per mar configurant les bases per a i'estudi d'aquestes manifestacions sepulcrals a Catalunya. De tota manera, no haviem tin- Mesures: Llargada total:210 cm. gut encara I'oportunitat d'ordenar Amplada cap: 54 cm. per tipus els diversos enterraments, Ampladacos: M cm. i catalogar-los amb la intenci6 de Amplada peus: 33 cm. deixar sentades les bases per a fu- Fondaria: 50 cm. turs treballs. Era, de fet, una tasca Distancia encaix llosa de cobertd tomba: 1 1 cm. que calia portar a terme. Pero, anem ja, sense més preambuls, a Tomba n' 2: exposar les caracteristiques parti- (Al costat de I'anterior. separada per cular~d'aauestes tombes. 35 cm). Tipus: Trapezial (B). Excavada a la roca. LES SEPULTURES DE LA VILA Orientació Est-Oest (peus-cap). El fet de poder presentar avui Mesures: Llargada total: 195 cm.