PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 Document que forma part del Pla estratègic cultural i ambiental del Bruc, impulsat per l’ajuntament del Bruc i finançat per la Diputació de

El Bruc, abril del 2017

Equip tècnic: L’ARADA SCCL, Dídac Masana i Marina Vilaseca PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 2 PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 I.El Pla d’acció cultural i de l’entorn rural del Bruc rural l’entorn de i cultural d’acció Pla I.El ...... 5 I.1 Metodologia de treball de Metodologia I.1 ...... 5 I.2 Estratègia de promoció rural promoció de Estratègia I.2 ...... 7 I.3 Línies estratègiques Línies I.3 ...... 9 I.4 Actors involucrats en la implementació del pla d’acció pla del implementació la en involucrats Actors I.4 ...... 9 Resultats de l’anàlisi documental, entrevistes i grups de discussió de grups i entrevistes documental, l’anàlisi de Resultats ...... 15 II.El Pla d’acció de cultural i de l’entorn rural del Bruc del rural l’entorn de i cultural de d’acció Pla II.El ...... 17 1. LÍNIA ESTRATÈGICA 1: Promoció turística i cultural i turística Promoció 1: ESTRATÈGICA LÍNIA 1...... 18 1.1 Desenvolupament d’una marca territorial marca d’una Desenvolupament 1.1 ...... 18 1.1.1 Desenvolupament d’una marca territorial marca d’una Desenvolupament 1.1.1 ...... 18 1.2 Elaborar una estratègia d’educació per la sostenibilitat- pedagogia territorial pedagogia sostenibilitat- la per d’educació estratègia una Elaborar 1.2 ...... 19 1.2.1 Creació d’equipaments de referència de d’equipaments Creació 1.2.1 ...... 19 1.2.2 Portafoli de productes d’educació i pedagogia territorial (exclòs rutes) (exclòs territorial pedagogia i d’educació productes de Portafoli 1.2.2 ...... 20 1.2.3 Programa de voluntariat ambiental voluntariat de Programa 1.2.3 ...... 21 1.3 Elaboració d'un portafoli de producte turístic i cultural, amb especial èmfasi a aquells que vinculin la la vinculin que aquells a èmfasi especial amb cultural, i turístic producte de portafoli d'un Elaboració 1.3 oferta gastronòmica amb el producte local i la pagesia la i local producte el amb gastronòmica oferta ...... 22 1.3.1 Creació de rutes de Creació 1.3.1 ...... 22 1.3.2 Promoció xarxa de senders existents senders de xarxa Promoció 1.3.2 ...... 23 1.3.3 Equipaments turístics Equipaments 1.3.3 ...... 25 1.3.4 Difusió i centralització de la oferta turística i cultural i turística oferta la de centralització i Difusió 1.3.4 ...... 26 2. LÍNIA ESTRATÈGIA 2: Enfortiment del producte agrari i ramader i agrari producte del Enfortiment 2: ESTRATÈGIA LÍNIA 2...... 27 2. 1 Promoció del producte agrari i foment dels circuits curts de comercialització de curts dels circuits foment i agrari producte del Promoció 1 2...... 27 2.1.1 Crear una marca col·lectiva del producte bruquetà i municipis veïns i municipis bruquetà producte del col·lectiva marca una Crear 2.1.1 ...... 28 2.1.2 Promoció del consum de producte local existent local producte de consum del Promoció 2.1.2 ...... 29 2.1.3 Promoció dels distintius de venda de proximitat i venda directa des d’explotacions des directa venda i proximitat de venda de distintius dels Promoció 2.1.3 ...... 30 2.1.4 Creació d’una xarxa de punts de venda de proximitat i venda directa des d’agrobotigues des directa venda i proximitat de venda de punts dexarxa d’una Creació 2.1.4 ...... 30 2.1.5 Analitzar la viabilitat d’obtenir un distintiu de Punt d’Interès Artesanal d’Interès Punt de distintiu un d’obtenir viabilitat la Analitzar 2.1.5 ...... 31 2.2 Millora del producte agrari producte del Millora 2.2 ...... 31 2.2.1 Promoure l'associacionisme agrari agrari l'associacionisme Promoure 2.2.1 xarxes de creació la i ...... 31 2.2.2 Assessorament agrari Assessorament 2.2.2 ...... 32 3 . LÍNIA ESTRATÈGICA 3: Foment de la transformació del producte agrari i ramader i agrari producte del transformació la de Foment 3: ESTRATÈGICA LÍNIA . 3 ...... 33 3.1 Formació i creativitat en transformació del producte del transformació en creativitat i Formació 3.1 ...... 33 3.1.1 Tallers formatius per a transformar producte atransformar per formatius Tallers 3.1.1 ...... 33 3.2 Millora de les infraestructures de transformació per aramaders per transformació de infraestructures les de Millora 3.2 ...... 34 3.2.1 Seguiment del procés de construcció d'un escorxador del projecte LIFE Montserrat LIFE del projecte escorxadord'un construcció de procés del Seguiment 3.2.1 ...... 34 3.2.2 Seguiment dels projectes catalans de construcció d’obradors mòbils d’obradors construcció de catalans projectes dels Seguiment 3.2.2 ...... 34 3.3 Millora de les infraestructures de transformació per aagricultors per transformació de infraestructures les de Millora 3.3 ...... 35 3.3.1 Anàlisi de viabilitat de la construcció d’un molí d’oli d’ús comunitari d’ús d’oli molí d’un construcció la de viabilitat de Anàlisi 3.3.1 ...... 35 4 . LÍNIA ESTRATÈGICA 4: Foment de la instal·lació de nova pagesia nova de instal·lació la de Foment 4: ESTRATÈGICA LÍNIA . 4 ...... 36 4.1 Millora de l’accés a la terra ala l’accés de Millora 4.1 ...... 36 4.1.1 Creació d'un programa de custòdia del territori del custòdia de programa d'un Creació 4.1.1 ...... 36 4.1.2 Disseny d’un banc de terres de banc d’un Disseny 4.1.2 ...... 37 4.1.3 Creació d’horts comunitaris, especialment destinats a col·lectius de risc de acol·lectius destinats especialment comunitaris, d’horts Creació 4.1.3 ...... 37 4.2 Promoció de l’activitat pagesa l’activitat de Promoció 4.2 ...... 38 4.2.1 Programa de sensibilització de l’activitat pagesa l’activitat de sensibilització de Programa 4.2.1 ...... 38 4.2.2 Programa formatiu sobre l’inici de projectes agraris projectes de l’inici sobre formatiu Programa 4.2.2 ...... 38 5. LÍNIA ESTRATÈGICA 5: Enfortiment del sector de la restauració i del comerç local comerç del i restauració la de sector del Enfortiment 5: ESTRATÈGICA LÍNIA 5...... 39

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 3 5.1 Foment de l’associacionisme de Foment 5.1 ...... 39 5.1.1 Creació d’una agrupació de comerciants i de restauradors de i comerciants de agrupació d’una Creació 5.1.1 ...... 39 5.1.2 Incorporació a xarxes i programes supralocals programes i axarxes Incorporació 5.1.2 ...... 40 5.2 Programa d’activitats i de promoció de i d’activitats Programa 5.2 ...... 40 5.2.1 Oferta de tallers gastronòmics de cuina local cuina de gastronòmics tallers de Oferta 5.2.1 ...... 40 5.2.2 Programa de tastos de plats dels restaurants locals restaurants dels plats de tastos de Programa 5.2.2 ...... 41 5.2.3 Creació d’un mercat alimentari mensual de producte local del Bruc del local producte de mensual alimentari mercat d’un Creació 5.2.3 ...... 42 6. LÍNIA ESTRATÈGICA 6: Promoció del paisatge agroforestal paisatge del Promoció 6: ESTRATÈGICA LÍNIA 6...... 43 6.1 Planificació territorial Planificació 6.1 ...... 43 6.1.1 Elaborar un pla forestal general del municipi del Bruc del municipi del general forestal pla un Elaborar 6.1.1 ...... 43 6.1.2 Elaborar un pla de paisatge del Bruc paisatge de pla un Elaborar 6.1.2 ...... 44 6.2 Millora de la gestió forestal gestió la de Millora 6.2 ...... 45 6.2.1 Creació de la figura de tècnic municipal de gestió forestal gestió de municipal tècnic de figura la de Creació 6.2.1 ...... 45 6.3 Foment de la biomassa forestal biomassa la de Foment 6.3 ...... 46 6.3.1 Vinculació del projecte de planta de biomassa amb la producció forestal del Bruc del forestal producció la amb biomassa de planta de projecte del Vinculació 6.3.1 ...... 46 6.4 Sensibilització entorn el risc i impactes dels incendis forestals incendis dels impactes i risc el entorn Sensibilització 6.4 ...... 47 6.4.1 Campanya de sensibilització contra incendis contra sensibilització de Campanya 6.4.1 ...... 47 6.4.2 Foment de la pastura de sotabosc de pastura la de Foment 6.4.2 ...... 48 6.5 Pla d’usos de l’espai forestal i agroforestal i forestal l’espai de d’usos Pla 6.5 ...... 49 6.5.1 Elaborar un pla d’usos de l’espai agroforestal l’espai de d’usos pla un Elaborar 6.5.1 ...... 49 6.5.2 Limitar el trànsit motoritzat a l’espai agroforestal al’espai motoritzat trànsit el Limitar 6.5.2 ...... 50 7 LÍNIA ESTRATÈGICA 7 Governabilitat i Governança (TRANSVERSAL) Governança i Governabilitat 7 ESTRATÈGICA LÍNIA 7 ...... 51 III.Plenari d’avaluació de les accions les de d’avaluació III.Plenari ...... 52 IV.Impacte de pla d’acció pla de IV.Impacte ...... 53 V.PROPOSTA DE FULL DE RUTA FULL DE V.PROPOSTA ...... 57 VI.Annex: ...... 66 VI.1 Relació d’accions recollides en l’anàlisi documental i entrevistes i grups de discussió de grups i entrevistes i documental l’anàlisi en recollides d’accions Relació VI.1 ...... 66 VI.2 Grau de causalitat i transversalitat dels programes del pla d’acció pla del programes dels transversalitat i causalitat de Grau VI.2 ...... 75

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 4 I. El Pla d’acció cultural i de l’entorn rural del Bruc Amb anterioritat s’han fet estudis per analitzar i potenciar les capacitats del territori bruquetà, i que en pocs casos s’han dut a terme les actuacions proposades. Amb el present projecte hi ha inherent la voluntat de tirar endavant iniciatives que responguin a les necessitats i demandes de l’entorn rural bruquetà. Aquesta voluntat es fa palesa amb la diversitat d’actuacions que es proposen, de diferent esforç i diferent mobilització. Conseqüentment, en el Pla d’Acció a continuació hi figura un Full de Ruta en què es detalla la cronologia d’implementació de les diverses actuacions que hi ha detallades, derivades de la present diagnosi. I.1 Metodologia de treball El treball s’ha basat en tres grans fases: 1. Anàlisi documental. Anàlisi de diferents plans i programes existents relacionats amb l’entorn rural del Bruc. 2. Entrevistes i grups de discussió (41 participants, 5 grups de discussió) 3. Anàlisi tècnic dels resultats (diagnosi, entrevistes, i propostes de documents tècnics) i proposta d’actuacions i del full de ruta. 5. Avaluació conjunta- plenari final (15)

Document Autor Àmbit territorial Any 2015 - Actes Comissió Medi Ambient Bruc Bruc 2016 l’Ajuntament informa Ajuntament Bruc 2012 - ... Memòria pilot Parc Rural Grups , , Collbató, Olesa de APF Entorns de Montserrat 2016 Operatius Montserrat, el Bruc i Arreu, eines per a Diagnosi finques l’acompanyament agroecològic Bruc 2016 S.C.C.L Informe Tècnic SITXELL DIBa Bruc 2016 Projecte Eixarcolant - Oliveres Eixarcolant Bruc 2016 Òdena, Castellfollit del Boix, Castellolí, Sant Informe Tècnic Incendi Òdena DIBa 2015 Salvador de Guardiola, el Bruc Memòria tècnica Catàleg Patrimoni Gemma Estrada Planell, DIBa Bruc 2012 Projecte d’ampliació Parc Natural Gencat Integrants Parc Natural 2007 Carta preservació, millora, Collbató, Bruc, Esparreguera, Olesa de Ajuntaments participants 2006 desenvolupament i gestió parc rural Montserrat Montserrat cap al 2020 MCrit Montserrat 2006 Consell Promotor del Parc Collbató, Bruc, Esparreguera, Olesa de Memòria Parc Rural Montserrat 2004 Rural del Montserrat Montserrat Portals de Montserrat – Truñó E. Truñó i Associats, S.L. Collbató, Bruc, Marganell, Monistrol 2004 Parc Agroambiental al voltant de Consell Promotor del Parc Collbató, Bruc, Esparreguera, Olesa de 2003 l’olivera i la vinya a Montserrat Rural del Montserrat Montserrat Audit. Ambiental Pla Acció Bruc DIBa Bruc 2003 Portals Montserrat ATI Markefin Collbató, Bruc, Marganell, Monistrol 2002 Cròniques Municipals Ajuntament el Bruc Bruc 1981-199- Taula 1: fonts documentals per la present diagnosi. Fonts: diverses.

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 5 Taula 2: Perfil dels entrevistats i participants als grups de discussió Edat Sexe Ocupació principal Total 18-40 anys 40-60anys Més de 60 anys Dona Pagesia 7 3 4 Restauració 1 1 Restauradora 1 1 Serveis 3 1 1 1 Home Aturat 1 1 Comerç 1 1 Jubilat 3 3 Pagesia 10 6 3 1 Restauració 6 2 1 3 Restaurador 1 1 Serveis 5 4 1 Transport 2 2 Total 41 13 17 11

Taula 3: Persones entrevistades i participants de grups de discussió 1. Adela Suñé 20. Jordi Cos - Cal Pujolet 2. Andreu Solà - Restaurant Vinya Nova 21. Jordi Noves 3. Antoni Amat - Can Solà de la Roca 22. Jordi Tomàs 4. Assumpció Rehues - Can Tricolet 23. Jose Cuadrado 5. Daniel Solà - Vinya Nova 24. Josep Rovira 6. Eva Fabà - La llar 25. Manel Eslava - Celler de la Guàrdia 7. Eduard Rovira 26. Miquel Vallès - Cal Quelus (Can Vallès) 8. Eduard Alemany 27. Mohamed Elouhi 9. Gemma Estrada 28. Montse Canudas 10. Guillermo Pascual 29. Montse Munné - Cal Pujolet 11. Jaume Camps – Cal Porquer 30. Nina Ros 12. Jaume Esteve 31. Núria Pascual - Can Pascual 13. Jaume Golano 32. Núria Aicart - Bar Anna 14. Josep Maria - Cal Moisès 33. Òscar Calafell 15. Joan Esteve – Can Rovira 34. Oscar Robert 16. Joan Jorba - Can Tricolet 35. Pau Pedrosa 17. Joan Torras 36. Pere Rivera- comerciant 18. Jofre Vallès - Cal Quelus (Can Vallès) 37. Roger Golanó 19. Jordi Correro 38. Salvador González 39. Sandra Fishback 40. Tija Wige – Cal Simeó 41. Xavier Pedrosa- Can Marquès

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 6 I.2 Estratègia de promoció rural

L’estratègia de promoció rural que es presenta a continuació té per objectiu final fer que la pagesia del poble del Bruc passi a ser estructural pel municipi. Per fer-ho cal que s’articuli amb altres sectors i també amb altres territoris. Es basa en promoure les actuacions més citades i que es puguin crear més sinergies amb altres àmbits estratègics del medi rural. Tenint en compte els resultats de l’anàlisi documental i de les entrevistes s’aposta per una estratègia on el turisme cultural i ecològic, des del principi i objectiu de la pedagogia territorial, sigui l’eix estructurador. Des d’aquesta estratègia es pretén intervenir en diferents dimensions: 1. Identitat i cohesió social 2. Singularitat i qualitat ecològica del paisatge 3. Economia local: sobretot el sector primari i en serveis culturals relacionats amb la pagesia i el medi rural. Sens dubte l'existència d’una afluència de visitants consolidada a nivell autonòmic, estatal i internacional al Parc Natural de Montserrat potencia la viabilitat del full de ruta que es proposa. La no existència de productes consolidats que vinculin l’afluència de la muntanya de Montserrat al Bruc és el principal punt a millorar. Permet començar a treballar una estratègia de turisme cultural sostenible ecològica i econòmicament, basat en la pedagogia territorial, i que sigui capaç d’enfortir també la xarxa de recursos comunitaris (identitat, cohesió social, activisme social...). Desenvolupar aquesta estratègia de promoció rural requereix de dotar-se de perspectiva i articulació territorial. Des d’aquesta premissa existeixen diferents nivells d’interrelació: 1. A nivell local: es prioritza crear serveis conjunts amb el municipi de Collbató (per entesa i relació social). Ara bé, en una segona fase cal tenir en compte tots els municipis. 2. Nivell supralocal: Municipis veïns del Parc rural 3. Municipis veïns no del Parc rural 4. Nivell de Parc Rural Xarxa territorial: s’ha de tenir en compte els nuclis més poblats i que es troben més propers al Bruc, i que per tant són susceptibles d’establir-hi relació.

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 7

Sant Salvador Castellfollit de Guardiola del Boix Marganell Monistrol de Montserrat Castellolí el Bruc Collbató Olesa de Hostalets Montserrat de Pierola Esparreguera

Piera Abrera

Martorell

Figura 1: nivell d'interrelació amb municipis propers. Font: elaboració pròpia.

*Cal tenir en compte que fins al moment (desembre 2016) no s’han entrevistat a persones relacionades amb el turisme, més enllà del grup de veïns i veïnes de la Guàrdia, per tant el següent anàlisi queda subjecte als resultats de l’anàlisi de voluntats i necessitats dels professionals d’aquest sector. Per altra banda, el suport i l’acompanyament a nous projectes agraris ha de resultar en els propers temps en una revitalització de l’activitat agrària i un creixement de les iniciatives agràries respecte la situació actual. Aquest enfortiment del sector és absolutament estratègic, ja que és la base sobre la que s’ha de desenvolupar un discurs territorial que ha d’unir la ciutadania del Bruc i la resta d’actors del municipi i projectar-lo cap al futur. Establint un model de poble en què el sector primari, provinent de les activitats tradicionals integrades en el territori, tingui un pes important afavoreix que qualsevol creixement o desenvolupament futur respecti les mateixes premisses. L’objectiu primer és que la sostenibilitat del model no pugui veure’s compromesa.

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 8 I.3 Línies estratègiques Les línies estratègiques són: 1. Promoció turística i cultural 2. Enfortiment del producte agrari i ramader 3. Enfortiment de la transformació del producte agrari 4. Enfortiment del sector de la restauració i del comerç local 5. Foment de la instal·lació de nova pagesia 6. Promoció del paisatge agroforestal 7. Governança

I.4 Actors involucrats en la implementació del pla d’acció El pla d’acció ha de fer-se possible a través de la suma de diferents actors, suma que permet incidir de forma integral al territori, i en diferents dimensions; la sociocultural, l’econòmica, i la político- administrativa. Ciutadania no associada del Bruc Evidentment, els primers actors que intervenen en aquest pla d’acció són les veïnes i veïns, que individualment o de manera organitzada poden intervenir i intervenen en la vida pública del Bruc. Sovint el grau d’organització amb què determinats col·lectius participen és més aviat informal, per la qual cosa la forma de col·laboració en els participants no es troba del tot institucionalitzada. Poden ser-ne exemples la Comissió de Medi Ambient que es reuneix periòdicament a l’Ajuntament o bé el grup de persones que el febrer de 2016 va promoure la Fira Som País juntament amb altres empreses i l’Ajuntament del Bruc. Un col·lectiu en què de moment el nivell de coordinació és baix, però s’espera que vagi en augment en els propers anys és els de productors, sobretot els agricultors (en el sector ramader i forestal ja hi ha associacions constituïdes). A més, sent un sector estratègic és especialment important que es treballi de manera conjunta per assolir un major grau de visibilitat del producte.

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 9 Teixit associatiu Les entitats registrades al Bruc són les següents:

• Associació Massís de Montserrat • Associació de Propietaris Urb. Montserrat Parc • Associació de Ramaders • Associació de Veïns de Sant Pau de la Guàrdia • Associació de Propietaris de la muntanya de • Associació El Bruc Cultural Montserrat • Associació Kyoukai Budo • Associació Massís de Montserrat- Horts comunitaris • Aula de Dibuix i Pintura Sant Miquel • A.D.F. El Bruc • Aula Música El Bruc • AMPA de l'Escola El Bruc • Centre d'Activitats Artístiques Can Serrat • AMPA Escola Bressol La Cadireta • Centre Esportiu El Bruc • Associació Comissió de Festes del Bruc • Colla de Geganters i grallers del Bruc • Associació Massís de Montserrat • Esports Bruc • Associació de Ramaders • Grup de la Gent Gran de Montserrat Parc • Associació de Propietaris de la muntanya de • Grup de la Gent Gran del Bruc Montserrat. • Grup de Teatre Per Què No? Teatre del Bruc • Associació Massís de Montserrat- Horts comunitaris • Joves del Bruc • A.D.F. El Bruc • Patronat Muntanya de Montserrat • AMPA de l'Escola El Bruc • Puntaires del Bruc • AMPA Escola Bressol La Cadireta • Societat de Caçadors del Bruc • Associació Comissió de Festes del Bruc • Timbalers del Bruc • Associació Cultural del Montserrat • Associació de Propietaris Forestals Entorns de • Associació d'Amics del Museu de la Muntanya de Montserrat (supramunicipal) Montserrat de el Bruc • Associació de Propietaris i Veïns de Bruc Residencial

Taula 4: Teixit associatiu del Bruc. Font: Aj. el Bruc.

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 10 Empreses Destaca per la quantitat de negocis i per la seva qualitat el sector de la restauració. Repartit per tot el municipi, encara que òbviament especialment al nucli del Bruc, hi ha restaurants i bars que donen resposta a la gran demanda sobretot en caps de setmana i períodes festius amb una oferta que engloba des de públic familiar al més exclusiu, així com a les diverses capacitats adquisitives. També relacionat amb l’activitat turística, al Bruc hi ha allotjaments de tot tipus tant per al client vacacional familiar, com el viatger de pas. Destaquen les residències artístiques i allotjaments rurals de qualitat, que fan alhora de restaurant i allotjament amb uns estàndards de qualitat elevats. El comerç és un altre sector amb un pes específic important tant per quantitat d’establiments com per la qualitat dels mateixos, sobretot els de l’àmbit agroalimentari. Malgrat això, la falta de relleu generacional s’està revelant com el gran obstacle per a la pervivència dels comerços tradicionals, que estan essent gradualment substituïts. Pel que fa al sector primari, hi ha poques empreses registrades, ja que una bona part de les explotacions es gestionen des de l’esfera familiar i es dirigeixen sobretot a l’autoconsum. A la web de l’Ajuntament hi ha disponible un llistat de les empreses amb seu fiscal al Bruc.

Administració pública A més dels diversos nivells administratius presents a tot el territori, cal destacar altres òrgans i programes en què un o més nivells administratius es coordinen amb altres actors per una finalitat determinada. El més destacat i el que té major incidència al territori i des de fa més temps és el Patronat del Parc Natural de Montserrat. A diferència de la major part dels Parcs Naturals de la Província de Barcelona, aquest no depèn de la Diputació, sinó que penja directament del Departament de Presidència de la . La raó és principalment que el valor simbòlic de la Muntanya de Montserrat, juntament amb el seu patrimoni cultural i arquitectònic li atorguen una dimensió nacional que altres espais naturals no tenen.

Finalment, a continuació hi ha les fitxes d’altres programes supralocals que amb més o menys vigència tenen incidència sobre el Bruc i amb qui es recomana coordinar-se:

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 11 1. PARC RURAL DEL MONTSERRAT Dinamització socioeconòmica mitjançant reactivació del sector agrari, sobretot potenciant l’olivera i productes làctics Àmbit d’actuació provinents de ramaderia extensiva Incidència en altres àmbits Manteniment matriu agroforestal, gestió forestal, prevenció d’incendis El Bruc, Collbató, Esparreguera i ; altres municipis dels voltants de Montserrat s’hi han afegit Abast territorial recentment: Vacarisses, Marganell i Abrera Els ajuntaments d’aquestes poblacions promouen la creació d’un Parc Rural com a eina per impulsar eminentment Breu descripció l’activitat oleícola i la ramaderia extensiva. També es donarà assistència a projectes agrícoles d’altres àmbits, però aquests són els considerats més estratègics. - 2005: es redacta la memòria «Parc Rural (entorn agroforestal) del Montserrat. Un projecte per a la posada en valor del sòl agrícola del Montserrat», on s’estudiava la situació territorial estratègica d’aquest territori, la importància agrícola, forestal, ambiental i l’activitat econòmica existent i es proposaven possibles mesures d’actuació. Un temps abans es va elaborar un document molt similar en què es feia referència al «Parc Agroambiental al voltant de l’olivera i la vinya a Montserrat». - 2006: es firma la «Carta per a la Preservació, la Millora, el Desenvolupament i la Gestió del Parc Rural del Cronologia Montserrat» per part dels 4 alcaldes, en què es comprometen a tirar endavant la iniciativa. - 2016: es presenta la «Memòria Pilot del Parc Rural del Montserrat» a la convocatòria de «Projectes pilot innovadors per part dels Grups Operatius de l’Associació Europea per a la Innovació (AEI) en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles». Després de 10 anys d’inactivitat es dóna un nou impuls al projecte degut sobretot a canvis de consistoris en els Ajuntaments, donant també entrada a altres municipis dels voltants de Montserrat. La resolució de la convocatòria es preveu per al gener de 2017. - Ajuntaments el Bruc, Collbató, Esparreguera i Olesa de Montserrat - Patronat de la Muntanya de Montserrat; Diputació de Barcelona - Associació de Propietaris Forestals Entorns de Montserrat - Associació de Ramaders de Montserrat - Fundació Agrícola Olesana Actors relacionats - Associació Massís de Montserrat - Associació Eixarcolant - Associació Arran de Terra - IRTA Mas Bover - Universitat de Barcelona

2. GRUP DE COMPETITIVITAT DELS 4 PORTALS DE MONTSERRAT Àmbit d’actuació primari Dinamització turística dels 4 municipis que integren el Parc Natural Incidència en altres àmbits Redistribuir flux de visitants Abast territorial El Bruc, Collbató, i de Marganell L’objectiu és crear oferta i infraestructura turística més enllà del Parc Natural i de la zona dels Monestir als municipis que integren el Parc: museus o altres espais interpretatius, rutes temàtiques entre municipis i rutes familiars entre Breu descripció els municipis i el Monestir. Això s’ha d’aconseguir posant en valor el patrimoni i valors del territori. A més de crear riquesa, es vol repartir els visitants de l’àrea del Monestir a la resta de d’àrees del Parc, o bé que allarguin la seva estada a Montserrat aprofitant l’oferta als municipis circumdants. - 2002: ATI Markefin presenta un estudi encarat a augmentar l’impacte dels visitants del Parc Natural de Montserrat en els municipis que t’integren. Es plantegen iniciatives que més endavant es reprendran en altres estudis. - 2004: es crea el Grup de Competitivitat dels 4 Portals de Montserrat. E. Truñó i Associats és l’encarregat de la Cronologia dinamització del Grup de Competitivitat; comença fent un estudi amb una part de diagnosi seguit d’unes propostes molt en la línia del document d’ATI Markefin. - 2006: Pla estratègic del Patronat de Montserrat a càrrec de Mcrit. Apunta certes carències dels municipis del voltant que expliquen la falta de desenvolupament de la seva oferta turística i el seu poc pes en l’àmbit del Parc. - L’ARSA (Agrícola Regional SA): encarregada de la gestió urbana del recinte i la seva promoció turística Actors relacionats - Diputació de Barcelona

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 12 3. PROJECTE LIFE MONTSERRAT Àmbit d’actuació primari Gestió forestal mitjançant ramaderia extensiva per a la prevenció d’incendis. Incidència en altres àmbits Dinamització del sector agrari Àrea inclosa a l’Associació de Propietaris Forestals Entorns de Montserrat: Castellbell i el Vilar, Castellgalí, Collbató, el Abast territorial Bruc, Esparreguera, Marganell, Monistrol de Montserrat, Olesa de Montserrat, , Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenç de Castellet, Vacarisses, El projecte té com a objectius: el desenvolupament d’un conjunt de mesures de gestió dels ecosistemes per incrementar la resiliència i l’estabilitat dels boscos davant dels incendis; la contribució a la conservació i a la millora Breu descripció de la biodiversitat a l’àrea de Montserrat, amb especial atenció a les espècies protegides i/o amenaçades; la conservació de la biodiversitat augmentant la connectivitat a través de la creació d’un mosaic de matollars, prats naturals i boscos. - 2014: s’inicia el projecte i s’involucra a tots els actors tant públics com privats. - 2015: incendi d’Òdena que afecta part del municipi del Bruc i del de Sant Salvador de Guardiola - 2016: creació de l’Associació de Ramaders de Montserrat Cronologia Des de l’inicii del projecte s’han fet treballs forestals a les àrees designades com a estratègiques , cremes controlades, s’han realitzat jornades de sensibilització amb escolars i propietaris forestals, jornades tècniques, etc. En aquests moments hi ha diversos ramats de cabrum i boví al terme del Bruc. - Ajuntaments dins de l’àmbit del projectes - Diputació de Barcelona - Patronat de la Muntanya de Montserrat Actors relacionats - Bombers de la Generalitat - Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca - Associació de Propietaris Entorns de Montserrat - Fundació Catalunya la Pedrera

4. PROJECTE LIFE PINASSA Àmbit d’actuació primari Millorar l’estat de conservació de boscos de pinassa a Catalunya Augmentar resistència i resiliència dels boscos de pinassa a incendis i al canvi climàtic, gestió forestal, regular usos, Incidència en altres àmbits sensibilització i difusió. Abast territorial 10 localitzacions diferents per tot Catalunya amb presència de boscos de pinassa. A la zona d’actuació de Montserrat – Roques Blanques, igual que a la resta, s’hi fan actuacions silvícoles per tal de posar en valor la pinassa millorant la seva estructura i vitalitat, reduint el ris d’incendi. En els casos de rodals afectats Breu descripció per incendis en els últims anys, sobretot la zona nord del terme però també altres afectats per incendis anteriors al d’Òdena, s’efectues tractaments per tal que recuperin la seva presència., i fins i tot replantacions. Cronologia 2014~2019 - Centre de la Propietat Forestal - Centre Tecnològic Forestal de Catalunya Actors relacionats - Fundació Catalunya - La Pedrera - Departament d'Interior - Generalitat de Catalunya

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 13 5. XARXA PRODUCTES DE LA TERRA Àmbit d’actuació primari Promoció del producte local Incidència en altres àmbits Assessorament a productors associats amb el producte local Abast territorial Província de Barcelona Les empreses de la Xarxa produeixen i elaboren una gran varietat de productes alimentaris locals i de qualitat. Entre la gran diversitat de productes existents, la Xarxa ha considerat que valia la pena destacar i posar en valor alguns d’ells. Per producte singular entenem aquell que, en un territori de referència, destaca per les seves característiques diferenciades i úniques que el distingeixen de la resta. Aquestes particularitats poden ser degudes a factors diversos Breu descripció com són la tradició, la innovació i la qualitat. En qualsevol cas, un producte singular ha de comptar amb el factor associat de l’arrelament territorial allà on es produeix o s’elabora. Les empreses reben suport i assessorament per part de la Xarxa, així com es beneficien d’accions de promoció conjunta. En el cas de les empreses bruquetanes que figuren al directori, produeixen derivats càrnics o bé hortalisses. Cronologia Es publica anualment un directori d’empreses i productes de la Xarxa de Productes de la Terra Impulsada i coordinada per la Diputació de Barcelona. Altres membres: - Consell Comarcal de l’Alt Penedès - Consell Comarcal de l’Anoia - Consell Comarcal del - Consell Comarcal del Baix Llobregat - Consorci de Formació i d’Iniciatives -Berguedà Actors relacionats - Consell Comarcal del Garraf - Consorci del Lluçanès - Consell Comarcal del Maresme - Consorci per a la promoció dels municipis del Moianès - Consell Comarcal d’Osona - Consorci de Turisme del Vallès Occidental - Consell Comarcal del Vallès Oriental

6. XARXA DE CIUTATS I POBLES CAP A LA SOSTENIBILITAT Àmbit d’actuació primari Plataforma de promoció i suport per a l’adopció de criteris de sostenibilitat en la gestió municipal Abast territorial Província de Barcelona La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat és una associació de municipis compromesos amb el medi ambient per avançar cap a un desenvolupament sostenible. Fou creada l'any 1997 i compta amb 282 ens locals adherits, Breu descripció incloses diputacions catalanes i la presència com a membre observador de la Generalitat de Catalunya: de tal manera que és l'espai referent de l'administració local a Catalunya en matèria de sostenibilitat. Cronologia 1997 - actualitat Actors relacionats Diputació de Barcelona i tots els Ajuntament i Administracions Locals vinculades

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 14 7. XARXA D’ESPAIS NATURA DE LA FUNDACIÓ CATALUNYA – LA PEDRERA Àmbit d’actuació primari Ordenació i gestió d’espais amb elevat valor ecològic i paisatgístic. Abast territorial Catalunya La xarxa d'espais naturals en propietat és un model únic a Catalunya i Espanya. Ordenar-la i gestionar-la permet conservar i millorar la biodiversitat i el paisatge i, al mateix temps, oferir oportunitats per a les persones que viuen en aquests territoris. A més, ha col·laborat en la protecció i la gestió sostenible de molts altres espais del territori català, conjuntament amb altres entitats conservacionistes, organitzacions no governamentals i administracions públiques, mitjançant Breu descripció mecanismes de custòdia del territori. L’Espai Natura de Montserrat – Coll de Can Maçana va ser adquirit el 2004, quan es trobava en un estat patent de degradació, i s’hi han dut a terme per ordenar el seu ús com a punt d’accés principal al sector nord-oest de la Muntanya de Montserrat. No només ocupa la zona de la masia de Can Maçana sinó que amb una extensió de 176,58 ha suposa un 7% de la superfície del Parc Natural. Avui les obre d’adequació de l’espai han conclòs amb un aparcament de pagament i un espai interpretatiu. - 2004: s’adquireix la finca Cronologia - 2016: s’inaugura el punt d’informació i interpretació i l’aparcament de pagament - Fundació Catalunya – La Pedrera Actors relacionats - Patronat de la Muntanya de Montserrat

Resultats de l’anàlisi documental, entrevistes i grups de discussió En total s'han recollit un total de 317 propostes (sense tenir en compte les nostres propostes tècniques), la major part de les quals (36) fan referència a l’impuls turístic, 28 a la creació d’espais de venda directes o circuits curts de comercialització del producte agrari i 25 a la millora del sector agrari. Al quadre de continuació mostra els grans àmbits a que corresponen les actuacions recollides (per veure les actuacions concretes, vegeu l’annex)

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 15 Taula 5: Accions recopilades als documents tècnics i a les entrevistes durant la fase de diagnosi. Font: elaboració pròpia.

GRUP D'ACCIONS NOMBRE Impuls turístic 36 Venda directa i circuits curts de comercialització 28 Millora del sector agrari 25 Foment biodiversitat 17 Producte de qualitat 15 Figures de protecció del medi natural 14 Prevenció incendis forestals 14 Promoció patrimoni cultural (material i immaterial) 12 Accessibilitat de medi natural 11 Aigua 11 Gestió forestal 10 Governabilitat i governança 10 Xarxa de camins rurals 10 Educació ambiental/sensibilització 9 Diversificació del producte agrari 8 Residus 8 Infraestructures pel rec de suport 7 Mobilitat 7 Medi Ambient 6 Gestió de risc ambiental 5 Horta 5 Millorar disponibilitat de terres conreables 5 Restauració i comerç 5 Custòdia i banc de terres 4 Incrementar la ocupació agrària 4 Transformació producte agrari 4 Energia 3 Fomentar recuperació terrenys agrícoles 3 Planificació territorial 3 Urbanisme 3 Contaminació 2 Control abocaments 2 Qualitat de cursos fluvials 2 Sanitat 2 Bioconstrucció 1 General 1 Patrimoni arquitectonic 1 Recuperació terrenys agricoles 1 Repercussió econòmica 1 Restauració ambiental 1 TOTAL 317

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 16 II. El Pla d’acció de cultural i de l’entorn rural del Bruc A continuació es mostren les actuacions que es proposen per a cadascuna de les línies estratègiques; 1. Promoció turística i cultural 2. Enfortiment del producte agrari i ramader 3. Enfortiment de la transformació del producte agrari 4. Enfortiment del sector de la restauració i del comerç local 5. Foment de la instal·lació de nova pagesia 6. Promoció del paisatge agroforestal 7. Governança Cada línia estratègica s’organitza en programes,que conté diferents accions. En total el Pla d’Acció recull 39 accions. En conjunt es proposa com a prioritari promoure les iniciatives pageses existents, fomentant la qualitat a través de l’assessorament, i l’estabilitat, a través de la creació de xarxes i l’associacionisme. Cal també crear espais per promoure la instal·lació de nova pagesia per tal de poder oferir un ventall de producte ric i consistent. Per fer-ho però és important que s’acompanyin d’accions de promoció d’altres sectors econòmics com el turisme i els serveis culturals. Entre elles les més prioritàries són 11, que es presenten a continuació, que es presenten per ordre de prioritat (vegeu també l’apartat de full de ruta, capítol V, que planifica la implementació de les actuacions des d’una visió global, tenint en compte diferents factors). 1. 2.2.1 Promoure l'associacionisme agrari i la creació de xarxes 2. 2.2.2 Assessorament agrari 3. 2.1.4 Creació d’una xarxa de punts de venda de proximitat i venda directa des d’agrobotigues 4. 4.2.2 Programa formatiu sobre l’inici de projectes agraris 5. 1.1.1 Desenvolupament d’una marca territorial 6. 1.3.4 Difusió i centralització de la oferta turística i cultural. Inclou també la creació de rutes en coherència amb la marca territorial (acció 1.3.1) i la promoció de la xarxa de senders existents (acció 1.3.2 ) 7. 2.1.2 Promoció del consum de producte local existent 8. 5.1.2 Incorporació a xarxes i programes supralocals 9. 4.2.1 Programa de sensibilització de l’activitat pagesa (inclou també dues accions específiques ; 5.2.1 Oferta de tallers gastronòmics de cuina local i 5.2.2 Programa de tastos de plats dels restaurants locals ) 10. 6.4.2 Foment de la pastura de sotabosc 11. 6.5.2 Limitar el trànsit motoritzat a l’espai agroforestal

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 17 1. LÍNIA ESTRATÈGICA 1: Promoció turística i cultural S’identifiquen tres grans programes: 1.1. Desenvolupament d’una marca territorial 1.2. Elaborar una estratègia d’educació per la sostenibilitat- pedagogia territorial 1.3. Elaboració d'un portafoli de producte turístic i cultural, amb especial èmfasi a aquells que vinculin la oferta gastronòmica amb el producte local i la pagesia

1.1 Desenvolupament d’una marca territorial 1.1.1 Desenvolupament d’una marca territorial

Nom de l’acció Desenvolupament d’una marca territorial Codi de l’acció 1.1.1 Objectius - Construcció conjunta d'un relat popular que s’identifiqui amb l’acció i realitat social, cultural, econòmica i paisatgística del Bruc. D’aquesta manera es construeixen les bases per desenvolupar valors intangibles de qualsevol producte arrelat al territori (cultural, producte local, producte turístic...) - Cohesió social i positivització de la identitat, amb la voluntat de contribuir també en l’acció col·lectiva. - revaloritzar la memòria present de la pagesia al Bruc i rodalies. - Desenvolupar els eixos del Bruc a nivell d’inventariat i de recursos intangibles i comunitaris. D’entrada se’n proposen tres; 1. Muntanya de Montserrat 2. Pagesia (present, passat i futur) 3. Patrimoni agroecològic 4. Bosc 5. Bòbiles 6. Memòria popular 7. Societat de l’oci- usuaris i visitants Descripció Inventariat i construcció conjunta del relat popular (entrevistes d’història de vida, mapeig comunitari, tallers participatius). L’eix central serà el paisatge social, interpretació del territori des del punt de vista de la geografia crítica i des d’una visió integral (paisatge com a quelcom dinàmic on hi intervenen múltiples actors) L’actuació s’estructura en diferents actuacions;: 1. Tallers de mapeig comunitari. Identificació dels indrets més emblemàtics pels veïns. 2. Entrevistes semiestructurades a persones de més de 80 anys. 3. Trobades veïnals El resultat de l’acció és l’elaboració d’una marca conceptual i gràfica que identifiqui diferents accions i productes del Bruc. És especialment important per desenvolupar valors intangibles de productes com l’agrari, el forestal i el turístic, tots ells vinculables amb productes i accions culturals. Finalitzarà també en un recull de fonts orals i fotogràfiques del Bruc, que es pot ordenar en un arxiu de memòria popular. L’acció és especialment recomanable també per aprofundir en el mutu reconeixement de les diferents realitats del Bruc i dels habitants del Bruc (en la diagnosi s’apunta en la falta de coneixement entre els habitants del Bruc i del coneixement que els veïns tenen del propi territori, especialment del rural). L’acció es concep també com a via per potenciar el consum de producte local. Finançament Departament de Cultura; Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària (Pla de desenvolupament comunitari); Diputació de Barcelona- Catàleg anual; Ajudes a espais naturals protegits (inclou senyalització); Direcció General de Polítiques Ambientals- projectes de sensibilització ambiental. Durada Dos anys Prioritat ALTA

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 18 1.2 Elaborar una estratègia d’educació per la sostenibilitat- pedagogia territorial Les propostes relacionades amb l’estratègia són les mateixes que el punt anterior. 1.2.1 Creació d’equipaments de referència

Nom de l’acció Creació d’equipaments de referència Codi de l’acció 1.2.1. Objectius Creació d’una xarxa d’espais de referència per la interpretació (activa o passiva) del paisatge social del Bruc, i que permeti desenvolupar els diferents discursos i elements resultants de l’acció 1.1.1 Descripció Creació d’una xarxa d’equipaments de referència d’educació per la sostenibilitat i pedagogia territorial (ordenats de més a menys prioritat) 1. Rectoria de Sant Pau de la Guàrdia 2. Can Massana- 3. Aula de Natura del Bruc- referència per escoles. Aquests equipaments han de ser capaços de difondre el portafoli de rutes i serveis a l’espai natural (relacionat amb actuació 1.2.2 i 1.3) Des d’ells s’hi han d’oferir, de forma coordinada, xerrades, tallers i activitats relacionades amb la comprensió i promoció de l’entorn, i exposicions fixes i itinerants.

Es proposen també diferents àmbits temàtics 1. Rectoria de Sant Pau de la Guàrdia- Informació sobre la pagesia i incendis forestals. 2. Can Massana- Informació més específica de la Muntanya de Montserrat i gestió forestal 3. Aula de Natura del Bruc- Informació general del Bruc Finançament FEDER ; Ajudes a espais naturals protegits (inclou senyalització); Direcció General de Polítiques Ambientals- projectes de sensibilització ambiental. Durada 12 mesos (habilitació dels espais i promoció de la xarxa) Prioritat MITJANA

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 19 1.2.2 Portafoli de productes d’educació i pedagogia territorial (exclòs rutes)

Nom de l’acció Portafoli de productes d’educació i pedagogia territorial (exclòs rutes) Codi de l’acció 1.2.2. Objectius Desenvolupar eines pedagògiques (activitats, programes de xerrades, exposicions..) que consolidin la idea de paisatge dinàmic i paisatge social, i que descriguin el territori des d’un punt de vista de la geografia crítica (les dinàmiques territorials a diferents escales que defineixen el paisatge local, es especial èmfasi amb la relació amb l’àrea metropolitana i les vies grans vies de comunicació). Descripció Elaborar material i productes interpretatius del territori i dels diferents eixos: - Paisatge Social- Paisatge dinàmic - Patrimoni natural i agents socials -Pagesia - Nous actors del ‘bosc’ i de l’espai natural (societat de l’oci) - Sensibilització per millorar el respecte pel patrimoni geològic i entorn agroforestal - Sensibilització per disminuir els abocaments incontrolats. Tipus de productes: - Xerrades i tallers - Campanyes de sensibilització (tríptics, fulletons) - Projecte expositiu de la memòria del paisatge del segle XX (exposant els grans canvis i els seus impactes) -Unitats didàctiques i dinàmiques per escoles i grups. - Vídeos divulgatius i de sensibilització Diferenciem tres grans perfils d’usuaris: 1. Treball amb escoles: Creació d’un currículum d’educació per la sostenibilitat i interpretació del territori Elaboració d’un programa participatiu de debat sobre el territori bruquetà (tallers de dibuixos, etc etc). 2. Ciutadania general Programa de xerrades i tallers Espais de debat 3. Visitants: Programa de xerrades i tallers Programa d’actes Bones pràctiques del visitant Finançament Direcció General de Polítiques Ambientals- projectes de sensibilització ambiental; Diputació de Barcelona- catàleg anual Durada Permanent. Per l’impuls inicial es requereix d’un any. Prioritat MITJANA

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 20 1.2.3 Programa de voluntariat ambiental

Nom de l’acció Programa de voluntariat ambiental Codi de l’acció 1.2.3. Objectius Millorar l’acció social i la qualitat ecològica del municipi del Bruc a través de l’arrencada i consolidació d’un programa de voluntariat ambiental. Descripció Creació d’un programa anual de voluntariat ambiental d’elements identificats en l’acció 1.1.1 i recollits en la diagnosi (per exemple, el Torrent de l’Illa). Actuacions: - Divulgació i sensibilització (borsa de guies del poble) - Establiment de contractes de custòdia del territori amb el teixit associatiu - Restauració elements simbòlics a nivell local - Restauració elements simbòlics a nivell de Montserrat - Campanyes de formació i plantades d’arbres o plantes.

Algunes propostes: - Patrimoni de pedra seca - Rius, torrents i fonts (es proposa començar pel Torrent de l’Illa) - Patrimoni agronòmic (es prioritza vinya i olivera, però també varietats d’horts) - Patrimoni natural - Patrimoni cultural

S’aconsella relacionar-se i participar amb el projecte Rius , el Tercer Sector Ambiental i la Xarxa de Custòdia del Territori. Programa d’Aprenentatge Servei del Departament d’Educació. Finançament Direcció General de Polítiques Ambientals- projectes de sensibilització ambiental; Diputació de Barcelona- catàleg anual Durada Permanent. Per l’impuls inicial es requereix d’un any. Prioritat MITJANA

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 21 1.3 Elaboració d'un portafoli de producte turístic i cultural, amb especial èmfasi a aquells que vinculin la oferta gastronòmica amb el producte local i la pagesia

1.3.1 Creació de rutes

Nom de l’acció Creació de rutes Codi de l’acció 1.3.1 Objectius - Desenvolupament del discurs interpretatiu de l’entorn (acció 1.1.1) i vinculació amb iniciatives existents (prioritzant les del producte local) - Potenciar Sant Pau de la Guàrdia i l’espai protegit Roques Blanques - Crear una borsa de guies locals - Uniformar el disseny i la comunicació de les rutes Descripció Al Bruc existeixen moltes rutes, gran part d’elles centralitzades a la zona de Montserrat. No obstant no existeix cap ordenació d’aquests recursos, ni cap projecte coherent que les promocioni. L’actuació pretén desenvolupar rutes que permetin captar visitants i crear-ne de nou perquè aprofundeixi en la comprensió i respecte cap a la realitat territorial, i distribuir-lo a altres zones (Sant Pau de la Guàrdia, Roques Blanques i el poble del Bruc). Sempre que es pugui aquestes rutes han d’estar coordinades amb rutes supralocals. Es prioritzen diferents rutes (presentades de major a menor prioritat); 1. Ruta relativa a la cultura de l'oli Ja existeix una ruta de l'Oli a Collbató. Es proposa que es creï una ruta que enllaci amb aquesta. En el camí s'hi pot explicar cultura local relacionada amb la pagesia i les varietats locals. La ruta hauria d'integrar la visita al molí d'oli de cal Domènech, del Bruc, i també el molí d'oli de la Vinya Nova (habilitat com a museu). Nota: aquest itinerari es pot ampliar amb la cultura del vi, cosa que ens permetrà entrar directament a Montserrat (Vinya Nova que proveïa de vi al monestir i que més tard dona repòs als frares ancians – font: ruta camí de la Vinya Nova de Collbató). Es pot completar amb la visita a algunes barraques de vinya (algunes ubicades a wikipedra, i d'altres al catàleg de patrimoni). 2. Creació ruta de les bòbiles- urbana, amb connexió a ruta forestal de la zona de sant Pau de la Guàrdia i la zona de Roques Blanques.. Aquesta ruta és especialment interessant perquè ens permet treballar l'àmbit del bosc, el patrimoni geològic, l’artesania no alimentària (i la pràctica pròpia de les bòbiles del Bruc) i del patrimoni industrial. Per treballar el tema forestal s’hauria d’enllaçar amb la zona de Sant Pau de la Guàrdia i la zona cremada (dubto de si la zona cremada n’ha de ser una de pròpia de ruta). Caldria identificar les bòbiles accessibles i visitables i , a llarg termini, es podria potenciar la vinculació amb un punt fix d’interpretació de la bòbila i de l’ofici. 3. Ruta incendis i ramaderia. Es pot seguir part del camí ramader. Pot basar-se també amb l'ús del Bruc, per fer escombres, pipes,altres...- , ecologia. Que pugui funcionar també com a entrada a la memòria popular del poble del Bruc i que es relacioni amb Sant Pau de la Guàrdia (amb agrobotiga, i antiga centralitat del municipi) 4. Rutes Roques Blanques. No s'ha identificat cap ruta o itinerari a la zona de Roques Blanques. Aquesta ruta es creu prioritària per obrir l’accessibilitat a aquest espai natural. S’hi hauria d’accedir des d’una ruta que s’originés al poble del Bruc, potser passant per Sant Miquel de Vilaclara, indret que podria fer d’unió amb la zona de la Guàrdia. L’inventari de Patrimoni del Bruc (2012) identifica diferents elements d’interès dins de l’espai natural: Jaciment de la Fembra Morta, la Fembra Morta, Can i la Cova de Sant Ponç, Can Manuel, i Can Ribera. Altres indrets propers, per sota de l’A2 són: Sant Miquel de Vilaclara, Can Simeó de Pagès,Jaciment prop de Can Guixà i prop de Vilaclara, Can Guixà, Font i Alzinar de la Cova i Masia la Cova. 5. Ruta del Torrent de l’Illa. El desenvolupament de la ruta ha d’incloure el disseny, l’elaboració de llibrets interpretatius, i la oferta de la ruta. Aquest fet està associat a la creació d’una borsa de guies locals, que, si s’escau, es pot complementar amb formacions de guiatge. Hi ha la possibilitat d’oferir algunes rutes amb carro (existixen veïns amb disponibilitat). Finançament Direcció General de Polítiques Ambientals - sensibilització ambiental; Diputació de Barcelona - catàleg anual; Ajuts per espais naturals protegits Durada 1 any Prioritat ALTA

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 22 1.3.2 Promoció xarxa de senders existents

Nom de l’acció Promoció de la xarxa de senders existents

Codi de l’acció 1.3.2

Objectius - Aprofitar la infraestructura ja existent per donar valor al territori i atraure riquesa al municipi. - Detectar i reparar mancances de la xarxa en senyalització (especialment en el cas de la Guàrdia) - Fer seguiment de l’estat dels camins i fer-ne el manteniment en cas que sigui competència de l’Ajuntament - Repartir els visitants per les diverses àrees del municipi de manera que no es massifiqui cap espai, tant pels trastorns que pot provocar en els ecosistemes com per la insatisfacció que pot causar en els visitants.

Descripció Aquesta actuació preveu crear una plataforma que permeti als visitants interessats en el Bruc conèixer la xarxa de senders que transcorren total o parcialment pel municipi, de manera que puguin planificar la ruta abans d’arribar-hi. En l’actualitat hi ha multitud de material editat que proposa rutes, itineraris i senders sobretot a peu, però també hi ha altres recursos més lliures, la major part a la web, on es poden trobar propostes tant per fer a peu com amb bicicleta o altres mitjans. S’ha fet un inventari de rutes que es poden trobar en plataformes web ja existents (Patronat Montserrat i FEEC) o publicades en suport paper, sobretot editades per l’Ajuntament i l’Editorial de l’Abadia de Montserrat. D’altres s’han trobat editades en fulletons informatius, algunes de recents i d’altres ja obsoletes. Per acabar d’estructurar l’oferta de camins s’hauria de destriar quins dels recorreguts haurien de figurar-hi, integrant tots els traçats en un mapa on s’eliminessin els duplicats i on es racionalitzés l’oferta en funció de les àrees del municipi per on transcorreguessin. S’hauria de fer una fitxa on a més del traçat hi constessin tots els atributs associats a cada recorregut: elements patrimonials, entorn natural, història, etc. La manera de difondre aquesta informació es determina a l’acció 1.3.4. En cas que es detectessin defectes en els traçats s’hauria de notificar a l’ens o organisme promotor per consensuar una alternativa o solució. Un cop ben definits els traçats s’hauria de fer un estudi per detectar dèficits de senyalització, posant especial atenció als camins promoguts per l’Ajuntament. En cas de detectar-se falles en camins dins del Parc Natural, en el GR 172 o en altres la senyalització dels quals vagi a càrrec d’algun ens o entitat s’haurà de notificar a qui pertoqui. Un altre aspecte a tenir en compte és el manteniment de camins i pistes. Periòdicament s’haurà de recórrer els camins competència de l’Ajuntament per detectar els trams on el ferm pugui estar fet malbé o on pugui haver-hi elements que dificulten o impedeixen el pas. Per tal d’enriquir l’experiència dels visitants de Sant Pau de la Guàrdia, a dia d’avui l'àrea menys atesa pel que fa a infraestructura senderista, es podrien designar punts panoràmics on s’instal·lessin miradors amb penells interpretatius. Així no només es podria beneficiar aquest sector dels beneficis de l’afluència del turisme, sinó que també contribuiria a descongestionar altres àrees. Les accions de senyalització, adequació i manteniment dels senders que formen part de la xarxa, així com dels paratges que recorren estaran recollides al Pla Rector d’Ús que s’ha de redactar i implementar per aquest efecte.

Finançament Ajuts per espais naturals protegits

Durada Permanent. Per l’impuls inicial es requereix d’un any.

Prioritat ALTA

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 23 Taula de senders i itineraris analitzats:

Taula 6: Senders i itineraris analitzats. Font: diverses.

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 24 1.3.3 Equipaments turístics

Nom de l’acció Equipaments turístics Codi de l’acció 1.3.3 Objectius - Potenciar els espais interpretatius com a punts vertebradors de l’oferta d’oci a l’aire lliure - Ordenar l’afluència de visitants a les àrees agroforestals del Bruc per evitar la hiperfreqüentació d’espais vulnerables - Recuperació patrimoni (industrial, agrícola pedra seca i tines i molí Timbaler) - Equipaments turístics alternatius (coworking, coliving, Can Serrat) Descripció Aquesta acció consisteix en primer lloc en dinamitzar els equipaments que ja es troben en funcionament. En primer lloc s’hauria de dissenyar una estratègia de promoció del Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc, probablement l’espai interpretatiu més important del municipi. Es podria obrir per a grups d’escolars o altres. L’espai de Can Maçana de la Fundació Catalunya la Pedrera pot tenir molt d’impacte ja que el públic que en fa ús pot estar interessat en gaudir d’experiències de pedagogia territorial, gastronòmiques, etc al Bruc. Per això s’hauria de fomentar la cooperació entre l’Ajuntament i aquesta entitat, que per altra banda ja existeix. Cal restar atents a l’evolució de l’Escola de Sant Pau de la Guàrdia, ja que podria constituir-se en un espai vertebrador per a l’oferta turística basada en el patrimoni d’aquesta àrea del terme del Bruc en els propers mesos. Aquests mateixos espais haurien d’ordenar l’accés a les àrees agroforestals que en menor o major mesura poden patir els efectes de la massificació o l’ús indegut de l’espai en prejudici de l’entorn natural i dels veïns que bé hi viuen o hi duen a terme activitats agrícoles. L’accés a espais com ecosistemes d’interès, zones de nidificació d’aus, conreus, zones de pastura o tancats de bestiar han de ser regulats de manera que no es comprometi la seva qualitat o continuïtat en un futur. Un altre aspecte sobre el que s’ha de treballar és la posada en valor del patrimoni arquitectònic. Una vegada més, Sant Pau de la Guàrdia és possiblement l’espai que menys atencions ha rebut en aquest sentit, i alhora compta amb elements patrimonials molt interessants, sobretot al voltant de la pedra seca. Les barraques, però sobretot les tines per a la producció de vi a les vinyes li confereixen un potencial turístic gens menyspreable. Primer s’hauria de fer una neteja i adequació de l’accés des de la xarxa viària propera i posteriorment es podria afegir algun element que ajudés a la interpretació de l’element així com de l’entorn. Una bona part de les mostres d’arquitectura amb pedra seca presents al sector nord de Sant Pau de la Guàrdia es troben en zona cremada el 2015, per la qual cosa es podria aprofitar per explicar aspectes com la regeneració post incendi com a últim pas de l’evolució en l’últim segle des de l’estadi de vinya. Abans d’efectuar cap obra, però, s’haurà de consensuar els accessos o canvis en l’entorn per tal de no entorpir les activitats agrícoles o ramaderes properes que pugui haver- hi. L’adequació d’un molí d’oli per a la seva visita o com a espai interpretatiu de l’activitat oleícola podria ser molt interessant. També es podria considerar la possibilitat d’habilitar un espai a una bòbila per tal d’explicar l’origen i l’evolució d’aquest sector de capital importància al Bruc durant el segle passat i fins fa molt poc temps. Per últim, es podria promoure establiments en part turístics no convencionals, com podrien ser la residència d’artistes de Can Serrat i l’allotjament projectat per Sandra (Guàrdia). Els equipaments proposats es centren en la museïtzació del patrimoni de l’escalada. Aquestes accions ja estan dutes a terme, doncs el Museu de la Muntanya de Montserrat s’inaugura el 2007. El museu, creat al 2007, es pot orientar també com a punt centralitzador dels productes turístics i culturals del Bruc. Finançament Ajuts per espais naturals protegits; catàleg DIBA, anual Durada Permanent. Per l’impuls inicial es requereix d’un any. Prioritat MITJANA

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 25 1.3.4 Difusió i centralització de la oferta turística i cultural

Nom de l’acció Difusió i centralització de la oferta turística i cultural

Codi de l’acció 1.3.4

Objectius - Publicació a la web de l’ajuntament els tracks dels camins i les seves fitxes descriptives. - Disponibilització del material en format paper en els nodes turístics del Bruc - Promoció de l’oferta de producte local i gastronòmica - Pensar productes turístics tipus experiència (activitat + allotjament + gastronomia etc)

Descripció A la web de l’Ajuntament s’hauria de crear un apartat on es disponibilitzessin els tracks per a descàrrega i ús en aparells GPS i smartphones, així com informació addicional del traçat, Es podria fer una fitxa de cada camí i posar-hi un vincle al web on es troba disponible per a descàrrega. En cas que sigui un camí promogut per l’Ajuntament es podria penjar directament el track. Addicionalment es podria editar material de suport com llibres o fulletons amb les fitxes dels camins o fins i tot mapes amb el traçat de cadascun, donant prioritat als promoguts per l’Ajuntament. Es podria posar a disposició dels visitants per imprimir a la web i també en format paper a dependències municipals com el Museu de la Muntanya de Montserrat així com a comerços i negocis de restauració. A altres espais interpretatius com Can Maçana i l’Escola de Sant Pau de la Guàrdia també s’hi podrien posar a disponibilitat de qui hi estigués interessat. En aquests mateixos espais s’hauria de fer promoció de l’oferta vinculada a la gastronomia i al producte local, i sempre que fos possible es podrien habilitar espais de venda directa. Aquesta és una de les vocacions amb la que es va crear el projecte de rehabilitació de l’Escola de la Guàrdia, malgrat s’acabarà de definir un cap acabin les obres. El desenvolupament detallat de les accions relacionades amb el producte local es troben a l’apartat 2. A més de crear oferta turística, sempre pensant en la recuperació de la memòria i posant en valor el patrimoni present sobre el terreny, caldria estructurar-la per tal de facilitar al públic una experiència de dia sencer, maximitzant la satisfacció del mateix per una banda i la riquesa generada al territori per una altra. Per tant s’hauria de combinar la oferta ja present o la creada de nou amb activitat complementàries com podria ser passejades per la natura, visites en centre hípics, pels comerços del centre urbà, etc. Encara que el que té més capacitat de fer que els visitants romanguin al municipi per més temps és amb un àpat en un dels restaurants del municipi. Fins i tot s’hauria de pensar en experiències de cap de setmana, incloent la pernoctació aprofitant l’oferta ja present o, si s’escaigués, incentivant la creació de nous establiments. El resultat serien productes més coherents, fàcilment promocionables i amb més impacte sobre el territori. Per maximitzar-ne l’efectivitat, la manera de transmetre el missatge ha d’estar d’acord amb el model de turisme sostenible i arrelat al territori que es vol promoure.

Finançament Ajuts per espais naturals protegits; catàleg DIBA, anual

Durada Permanent. Per l’impuls inicial es requereix d’un any.

Prioritat ALTA

Nota: Totes les actuacions de foment de la venda directa i circuits curts estan directament relacionades amb l'estratègia de turisme. Les actuacions es s'analitzen i es desenvolupen a l'apartat de producte agrari.

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 26 2. LÍNIA ESTRATÈGIA 2: Enfortiment del producte agrari i ramader Tenint en compte la realitat del sector agrari, l'estratègia que es proposa és la de posicionar-se principalment a través de dos productes agraris: 1. L'olivera 2. La pastura ( a mitjà llarg termini, doncs diverses explotacions s'han implantat a través del programa Life Montserrat, i encara no són productives). En total es compta amb XX ramats de cabres (2, un a sant Pau de la Guàrdia i un al Bruc) i vaques (ampliació d'un ramat ja existent, de vaca bruna del Pirineu) Complementàriament es poden impulsar altres conreus que no siguin, almenys de moment, tan presents en la marca. En aquest àmbit trobem tres grans programes que treballen en dos moments diferents del producte agrari i que poden ser coincidents en el temps: 2.1. Promoció del producte agrari i foment dels circuits curts de comercialització 2.2. Millora del producte agrari 2.3. Nova Pagesia 2. 1 Promoció del producte agrari i foment dels circuits curts de comercialització A l’hora de fer les propostes de l’equip tècnic s’ha de tenir en compte el projecte de Parc Rural, que ha d’aprofundir en algunes de les qüestions sorgides en la diagnosi.

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 27 2.1.1 Crear una marca col·lectiva del producte bruquetà i municipis veïns

Nom de l’acció Crear una marca col·lectiva del producte bruquetà i municipis veïns

Codi de l’acció 2.1.1

Objectius - Crear una marca territorial (o submarca territorial) del producte bruquetà i pobles veïns. Aquesta marca ha d’identificar diferents tipus de producte agrari amb valors tangibles i intangibles del territori (vegeu acció 1.1.1). Des d’aquesta marca s’ha de potenciar el missatge que el consum local intervé directament en la realitat i projecció del territori. - Desenvolupar una imatge gràfica pròpia - Crear una marca col·lectiva del producte agrari del Bruc

Descripció Desenvolupar l’argumentari general de la marca territorial, que expliqui la diversitat de producte i els seus significats (agronòmics, ecològics, econòmics- foment de la petita economia pagesa i sostenible- i socials). Fer-ho tant a nivell general com a nivell sectorial (horta, producte ramader, producte agrari, en especial l’oli i de varietats locals). És més recomanable fer-la a nivell de tot Montserrat, que es considera prioritari. Per fer-ho cal però fer una prospecció prèvia del producte local professional que hi ha al parc, i del producte potencial). El resultat de l’acció és el document de l’argumentari de la marca general i sectorial i l’elaboració de llibrets explicatius de les diferents explotacions de producte local. Aquests productes s’han de vincular amb el producte turístic i cultural existent, difonent les rutes en el mateix suport o fomentant-ne el consum. L'acció ha de culminar en la creació d'una marca col·lectiva, que és aquella que serveix per distingir en el mercat els productes o serveis dels membres d'una associació, quina n'és la propietària. Podria associar-se a una associació de productes (agraris i no agraris) del Bruc.

Finançament Ajuts a circuits curts de comercialització, DARPA; Ajuts anuals catàleg DIBA.

Durada Un any

Prioritat MITJANA

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 28 2.1.2 Promoció del consum de producte local existent

Nom de l’acció Promoció del consum de producte local existent

Codi de l’acció 2.1.2

Objectius – Promocionar el producte local existent del Bruc en el marc de la marca col·lectiva a través d'un conjunt d'activitats – Acostar el producte al consumidor potencial, local i el visitant. – Elaborar un mapa interactiu amb els punts de venda directa o de proximitat i que desenvolupi també la marca col·lectiva

Descripció Desenvolupament un programa d'activitats destinada a fomentar el consum de producte local i elaborar una campanya de comunicació (pot ser en paper, online i multimèdia) . La campanya de comunicació haurà d'estar centrada en la divulgació del producte local però també en la importància del consum local i crític. Algunes propostes d'activitats són: 1. Crear un llibre de receptes bruquetanes 2. Jornada de coneixement entre productors i restauració i comerç del Bruc i municipis veïns 3. Promoure els productes del Bruc que figuren a la xarxa de productes de la Terra (5) CA LA MONTSERRAT (EMBOTITS, BOTIFARRA BLANCA I NEGRA) CAL CARLETS (EMBOTITS CRUS: BOTIFARRES, SALSITXES) L'HORT DE MONTSERRAT (OUS) LA VINYA NOVA (OLI D’OLIVA VERGE) HORTET DEL BRUC (productes d’horta (enciams, escaroles, bledes, espinacs, cols, col-i-flor, bròcoli, bròquil verd, romanesc, calçots, ceba, faves, carbassons, mongeta seca filadora, patates...) 4. VD_20 Oferta de tastos i maridatges amb oli, mel i vi. 5. VD_26 Fer més activitats com aquesta (Fira de Nadal 2016) 6. VD_2 Crear una fira de mostres amb productes ecològics i de qualitat del Bruc 7. VD_14 Fira de producte local de qualitat 8. Un cop al trimestre, oferir la vista a finques (tipus 'Benvinguts a pagès') 9. Vinculació amb rutes (veure línia estratègica 1) Aquesta actuació es vincula amb les actuacions del sector de la restauració i comerç.

Finançament Ajuts a circuits curts de comercialització, DARPA; Ajuts anuals catàleg DIBA

Durada Permanent. Per l’impuls inicial es requereix d’un any.

Prioritat ALTA

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 29 2.1.3 Promoció dels distintius de venda de proximitat i venda directa des d’explotacions

Nom de l’acció Promoció dels distintius de venda de proximitat i venda directa des d’explotacions

Codi de l’acció 2.1.3

Objectius – Promoure l'obtenció del distintiu de venda directa des d'explotacions i la venda de proximitat

Descripció La venda de proximitat és la venda de productes agroalimentaris, procedents de la terra o de la ramaderia i/o resultat d'un procés d'elaboració o de transformació que els productors o agrupacions de productors agraris realitzen en favor del consumidor o consumidora final, directament o mitjançant la intervenció d'una persona intermediària. Disposar d'aquest distintiu és molt útil també a nivell d'agricultors per poder accedir a ajudes de promoció de la venda directa i circuits curts de comercialització del DARPA. Al Bruc hi ha 4 productors adherits al distintiu; ESTEVE MASFERRER, JAUME PEDROSA PUJOL, FRANCESC XAVIER CORRERO MAYORDOMO, JORDI GOLANO ESTEVE, JAUME

Finançament Ajuts a circuits curts de comercialització, DARPA; Ajuts anuals catàleg DIBA

Durada Permanent. Per l’impuls inicial es requereix d’un any.

Prioritat MITJANA

2.1.4 Creació d’una xarxa de punts de venda de proximitat i venda directa des d’agrobotigues

Nom de l’acció Creació d’una xarxa de punts de venda de proximitat i venda directa des d’agrobotigues

Codi de l’acció 2.1.4

Objectius – Consolidar una xarxa d'espais de referència on s'hi pugui obtenir producte local del Bruc.

Descripció Creació d’una xarxa de venda directa estructurada en 5 grans punts de venda directa o de proximitat: 1. Agrobotiga de Sant Pau de la Guàrdia 2. Can Maçana 3. Comerços locals i restaurants. Crear un espai de referència al poble del Bruc de venda de producte local. Tenint en compte la realitat actual, es proposa de descentralitzar, fent figurar producte del Bruc a diferents comerços ja existents i potents com Ca La Montserrat 4. Turisme rural 5. Monestir de Montserrat – a les fires i botiga 6. Xarxa de productors que fan venda directa

Finançament Ajuts a circuits curts de comercialització, DARPA; Ajuts anuals catàleg DIBA

Durada Permanent. Per l’impuls inicial es requereix d’un any.

Prioritat ALTA

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 30 2.1.5 Analitzar la viabilitat d’obtenir un distintiu de Punt d’Interès Artesanal

Nom de l’acció Analitzar la viabilitat d’obtenir un distintiu de Punt d’Interès Artesanal

Codi de l’acció 2.1.5

Objectius - Analitzar la viabilitat d'obtenir un distintiu de Punt d'interès Artesanals

Descripció Poden ser declarats punts d’interès artesanal aquells municipis o àrees dins d’un mateix municipi on es doni una concentració d’un mínim de cinc tallers artesans o tinguin una tradició artesanal de llarg recorregut o reconeixement històric. El Punt d'Interès Artesanal és especialment interessant pel què fa a les bòbiles. Cal fer prospecció per si existeixen altres artesanies locals.

Finançament Catàleg DIBA, Consorci de Comerç , Artesania i Moda

Durada 1 any

Prioritat BAIXA

2.2 Millora del producte agrari 2.2.1 Promoure l'associacionisme agrari i la creació de xarxes

Nom de l’acció Promoure l'associacionisme agrari i la creació de xarxes

Codi de l’acció 2.2.1

Objectius - Creació d’una associació de productes rurals del Bruc o una cooperativa - Formació en economia social - Compartir despeses del procés de producció, comercialització i venda del producte agrari

Descripció Assessorament, disseny i creació d'una associació o cooperativa de productes de qualitat del Bruc o de l'entorn rural. Cal crear un espai de debat i definició dels objectius i motivacions del projecte associatiu i valorar la idoneïtat de crear una associació o una cooperativa, o ambdues.

Previ al debat s'oferiran xerrades i tallers formatius sobre economia social i el creixement en xarxa. Aquestes actuacions haurien de permetre treballar les següents actuacions: MSA_1* Crear una associació o cooperativa de productors d'oliveres MSA_4* Creació de cooperativa d’oli. MSA_2* Comercialitzar conjuntament l'oli MSA_3* Compartir registre sanitari entre productors d’oli. MSA_9 Foment de l’associacionisme agrícola: sindicalisme, cooperativisme, agrupacions de defensa vegetal. MSA_10 Maquinària comunitària MSA_12 Parc Agroambiental podria proporcionar maquinària, productes químics, assessorament, etc a cooperatives

Finançament Ajuts a circuits curts de comercialització, DARPA; Ajuts anuals catàleg DIBA

Durada 1 any i mig

Prioritat ALTA

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 31 2.2.2 Assessorament agrari

Nom de l’acció Assessorament agrari

Codi de l’acció 2.2.2

Objectius – Millorar la qualitat del producte agrari – Promoure la diversificació del producte agrari

Descripció La important agricultura a temps parcial del Bruc fa que sigui necessari un assessorament estable que permeti aprofundir en diferents aspectes:

AGE_14* Recuperar formes antigues de conreu ( Joan Torras) AGE_2 Afavorir oliva Vera i palomar AGE_15 Utilització subproductes DPA_6 Creació d’una nova línia d’olis aromatitzats amb plantes silvestres locals DPA_8 Experimentar, obtenir informació per orientacions productives no convencionals. DPA_1 Implantar cultiu aromàtiques/medicinals DPA_2 Prova: reprendre cultiu de safrà DPA_3 Horta amb varietats tradicionals i poc exigents DPA_4 Caracterització i estudi sobre varietats locals de d’oliva i també arbequina i olis aromatitzats. Identificar molins disponibles al territori que puguin produir en extra DPA_5* Estudi de viabilitat de la producció d'oli verd i ecològic de la varietat Vera. H_3 Assessorament per a optimització d'activitat productiva d'horta H_5 Especialització de cultius Accions d'assessorament i millora del reg

Existeixen diferents programes d'assessorament. Es proposen dues línies: 1. Assessorament via Eixarcolant- Centrada en la innovació agronòmica i el conreu d'oliveres. 2. Assessorament via Associacions de Defensa Vegetal. Entre l'Anoia, Bages i Baix Llobregat n'existeixen 4: 1. ADV FRUITA DOLÇA ALT PENEDES – [email protected]; 938924320 (assessora fruiters, vinya i olivera, i PI i ECO)- Igualada- 2. ADV AGRÍCOLA DEL BAGES, SCCL [email protected] ; 938720308 (fruita i horta,, PI, ECO) 3. ADV HORTA DEL BAIX LLOBREGAT ;[email protected] ;936525700 (horta, ECO) 4. ADV FRUITA DEL BAIX LLOBREGAT ;[email protected];933788190 (fruiters, vinya, oli, horta, PI,ECO) L'accés a aquest assessorament és molt més viable si s'està associat, i associar-se a l'ADV és obligatori per accedir als serveis.

Finançament Ajuts a circuits curts de comercialització, DARPA; Ajudes DARPA a l'associacionisme; Ajuts anuals catàleg DIBA

Durada 1 any

Prioritat ALTA

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 32 3 . LÍNIA ESTRATÈGICA 3: Foment de la transformació del producte agrari i ramader Està prevista la construcció de l’obrador per part del projecte LIFE. S’hauria de treballar perquè pogués donar servei a altres ramaders no associats al projecte LIFE. Les accions s’organitzen en tres programes: 3.1 Formació i creativitat en transformació del producte 3.2 Millorar les infraestructures de transformació per a ramaders 3.3 Millorar les infraestructures de transformació per a agricultors

3.1 Formació i creativitat en transformació del producte 3.1.1 Tallers formatius per a transformar producte

Nom de l’acció Tallers formatius per a transformar producte

Codi de l’acció 3.1.1

Objectius - Garantir la qualitat dels productes locals mitjançant la formació dels productors - Homogeneïtzar o posar en comú processos per facilitar la implantació d’una marca col·lectiva o segells de qualitat - Atraure nous productors donant-los eines per iniciar l’activitat - Fer créixer l’oferta quant a diversitat de productes i volum dels mateixos per posicionar el producte local bruquetà o del Montserratí al mercat

Descripció En el marc del Parc Rural (o del Projecte Pilot de Grups Operatius) s’hauran d’organitzar cursos per formar els productors sobre els processos a seguir per obtenir un producte de qualitat, sigui en l’àmbit oleícola, làctic, o bé en qualsevol altre lligat a activitats agràries. Si bé dirigit al gran públic, això ja s’ha fet amb èxit en el marc del LIFE Montserrat per a l’elaboració del formatge de cabra. A l’apartat 2 es poden trobar més accions relacionades amb aquest àmbit. Aquesta mateixa mecànica es podria aplicar per als productes forestals per activar el mercat de biomassa a la zona, o en cas que finalment s’instal·lés al Bruc una planta de processament de biomassa, per donar resposta a la demanda. Tant en l'àmbit agrícola, ramader com forestal, s’hauria de trobar la manera d’incorporar als processos productius dels subproductes resultants de la transformació de les matèries primeres per obtenir nous productes o millorar l’aprofitament de les mateixes. Aquestes formacions en els diversos àmbits possibilitarien unificar criteris i processos de cara a la implantació d’una marca col·lectiva com la que vol promoure el Parc Rural, o altres distintius que afegeixin valor de mercat al producte local, i per tant afavoreixin la viabilitat dels projectes agrícoles. Les formacions també podrien servir com a reclam per a que nous productors iniciïn els seus projectes agraris amb unes certes garanties, i disposin d’una xarxa que els doni suport i assessorament per afrontar amb solvència l’activitat. Una vegada més aquests aspectes es troben més desenvolupats a l’apartat 2. Per tal de visibilitzar el producte local i la marca a la que està associada, sobretot a la fase inicial convé disposar d’una certa diversitat de productes i en un volum suficient per tenir presència a la xarxa de distribució de manera consistent.

Finançament Ajudes DARPA a l'associacionisme; Ajuts anuals catàleg DIBA

Durada 1 any

Prioritat BAIXA (fer-la d'aquí un any, quan hi hagi més producte)

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 33 3.2 Millora de les infraestructures de transformació per a ramaders Les accions relacionades són les mateixes que el programa anterior.

3.2.1 Seguiment del procés de construcció d'un escorxador del projecte LIFE Montserrat

Nom de l’acció Seguiment del procés de construcció de l’obrador del projecte LIFE Montserrat

Codi de l’acció 3.2.1

Objectius - Garantir que a curt-mitjà termini els productors de derivats làctics del Bruc associats al projecte LIFE Montserrat disposin d’unes instal·lacions adequades per a l’elaboració dels seus productes, acostant d’aquesta manera el valor afegit als productors

Descripció Mitjançant el contacte amb la coordinació del Projecte LIFE Montserrat s’haurà de monitoritzar l’avenç del procés de construcció o obtenció de l’obrador previst.

Finançament -

Durada Fins la finalització del projecte LIFE

Prioritat ALTA (fer-la d'aquí un any, quan hi hagi més producte)

3.2.2 Seguiment dels projectes catalans de construcció d’obradors mòbils

Nom de l’acció Seguiment dels projectes catalans de construcció d’obradors mòbils

Codi de l’acció 3.2.2

Objectius Afavorir les iniciatives de transformació agroalimentària de petit volum de producte així com la transformació artesana. Aproximació de la transformació agroalimentària als productors.

Descripció Implantació d’un obrador itinerant en el territori, que pal·liï els costos no assumibles de les inversions requerides actualment. Aquest obrador ha de poder satisfer les demandes actuals i també les potencials.

Finançament -

Durada Permanent

Prioritat ALTA (fer-la d'aquí un any, quan hi hagi més producte)

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 34 3.3 Millora de les infraestructures de transformació per a agricultors

3.3.1 Anàlisi de viabilitat de la construcció d’un molí d’oli d’ús comunitari

Nom de l’acció Anàlisi de viabilitat de la construcció d’un molí d’oli d’ús comunitari Codi de l’acció 3.3.1 Objectius - Facilitar la infraestructura que permetés als productors del Bruc i/o als pertanyents a l’àmbit del Parc Rural de moldre la seva oliva i permetria acostar-los al valor afegit Descripció Aquesta mesura estalviaria el cost de desplaçament i simplificaria la logística del procés d’obtenció de l’oli. Probablement s’hauria de constituir un ens que agrupés als productors participants tant per al finançament del mateix, que previsiblement hauria de ser compartit per l’Ajuntament i els socis, com per al funcionament un cop el molí fos operatiu. Podria ser la base que donés suport a tot el procés d’obtenció d’oli al Bruc i a l’àmbit del Parc Rural. Malgrat això, a dia d’avui no es reuneixen les condicions ni tan sols per plantejar-ne la construcció degut a la falta de maduresa de les explotacions i l’absència de massa crítica per tirar-la endavant. Les instal·lacions podrien ser del tot noves o es podria rehabilitar un molí ja existent. Finançament Catàleg DIBA; projectes innovadors i singulars d'ocupació de la Generalitat de Catalunya Durada Un any Prioritat BAIXA (fer-la d'aquí un any, quan hi hagi més producte)

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 35 4 . LÍNIA ESTRATÈGICA 4: Foment de la instal·lació de nova pagesia Aquesta línia estratègica s’organitza en dos programes 4.1 Millora de l’accés a la terra 4.2 Promoció de l’ocupació pagesa

4.1 Millora de l’accés a la terra

4.1.1 Creació d'un programa de custòdia del territori

Nom de l’acció Creació d'un programa de custòdia del territori

Codi de l’acció 4.1.1

Objectius - Identificar les terres susceptibles de ser custodiades per altres, sigui mitjançant custòdia agrícola, ramadera o forestals (relació amb banc de terres) - Identificar actors susceptibles d’assumir la custòdia de terrenys agrícoles, de pastures o forestals - Donar suport tècnic a l’hora de formalitzar els acords que fossin avantatjosos per ambdues parts

Descripció L’acció prioritària hauria de ser fer un cens de propietaris i finques al terme del Bruc que es trobessin en desús o susceptibles d’entrar en un acord. El banc de terres facilitaria aquest primer pas, igualment que l'acció 1.1.1. En segon lloc, les parts implicades hauria d’establir un o diversos acords model en funció del tipus d’activitat a dur a terme i les condicions (durada, nivell de seguretat jurídica, extensió, objectius de gestió, etc). A partir d’aquí l'ajuntament podria fer de mediador entre propietaris i entitats de custòdia per facilitar els acords. En cas de necessitar suport per dur a terme aquesta mediació, es podria valorar l’adhesió al Grup de Treball de Custòdia Municipal de la Xarxa de Custòdia del Territori on es pot trobar assessorament sobre com afrontar un procés d’aquestes característiques. NOTA: prèviament cal haver identificat elements a custodiar, relatius al patrimoni agrari, natural o cultural.

Finançament Ajuts a programes de custòdia del territori

Durada 1 any i mig

Prioritat MITJANA

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 36 4.1.2 Disseny d’un banc de terres

Nom de l’acció Disseny d’un banc de terres

Codi de l’acció 4.1.2

Objectius - Fomentar la innovació i l’ocupació agrària, especialment de joves i dones.

Descripció Centralització de les parcel·les en desús o cedides a l’experimentació. Aquestes parcel·les seran cedides (per compra o lloguer) a persones que es vulguin incorporar a l’activitat agrària, o a projectes d’experimentació agrícola. Aquells que es vulguin incorporar a l’activitat agrària hauran de presentar un projecte agronòmic al Banc que, en cas d’haver-hi molta demanda, tindrà en compte aquells que presentin característiques pròpies de cicles productius tancats, produccions respectuoses amb l’entorn, així xo aquells relacionats a joves i a dones, col·lectius que avui per avui tenen més difícil l’accés a l’activitat agrària. Per la seva idiosincràsia, es creu convenient diferenciar les terres aptes per a horta familiar de la resta. El banc de terres podria mediar entre privats per promoure contractes d’arrendament i parceria. L'acció constaria de diferents passos: 1. Identificar terres abandonades 2. Tallers participatius de disseny del model de gestió 3. Prova pilot 4. Implementació definitiva

Finançament Projectes singulars Generalitat de Catalunya; catàleg DIBA

Durada 1 any i mig

Prioritat MITJANA

4.1.3 Creació d’horts comunitaris, especialment destinats a col·lectius de risc

Nom de l’acció Creació d’horts comunitaris, especialment destinats a col·lectius de risc

Codi de l’acció 4.1.3

Objectius Millorar l’estat de conservació d’espais d’horta en abandó oferint espais per a l’oci i l’aprenentatge relacionats amb la producció hortícola

Descripció Amb la feina de les dues actuacions anteriors 4.1.1 i 4.1.2 s’hauran de determinar espais susceptibles d’albergar hortes que serveixin per una banda per donar accés a la terra a aquells interessats que no disposin de terrenys per treballar-los. Estaran enfocades sobretot a horta recreativa i també per a la sensibilització i educació d’infants, joves i gent gran. Per això l’Ajuntament haurà de fer-se càrrec d’unes mínimes obres d’adequació de l’espai en cas que es requerís, sobretot una mínima infraestructura de rec.

Finançament Catàleg DIBA, Obra Social La Caixa; Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària

Durada 1 any i mig

Prioritat BAIXA * Les actuacions de promoció del producte local i de foment de la venda directa i circuits curts, estan estretament relacionades amb la propera línia estratègica, d’enfortiment del sector de la restauració i del comerç local.

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 37 4.2 Promoció de l’activitat pagesa 4.2.1 Programa de sensibilització de l’activitat pagesa

Nom de l’acció Programa de sensibilització de l’activitat pagesa

Codi de l’acció 4.2.1

Objectius Divulgar l’ofici de pagesia, amb els seus valors i impactes.

Descripció Difondre la pagesia a diferents grups socials, amb actuacions de sensibilització que prenen diferents formats: 1. Treball a les escoles. Cicle de presentació de la pagesia del Bruc a les escoles, i oferta de visites a les explotacions. 2. Cicle de xerrades i sortides a explotacions del Bruc i fora d’ell. 3. Oferta de rutes interpretatives (relacionat amb l’acció 1.2.2)

Finançament Catàleg DIBA, Departament d’Agricultura.

Durada 1 any

Prioritat ALTA

4.2.2 Programa formatiu sobre l’inici de projectes agraris

Nom de l’acció Programa formatiu sobre l’inici de projectes agraris

Codi de l’acció 4.2.2

Objectius Millorar les habilitats la creació d’iniciatives agràries al municipi del Bruc

Descripció Aquesta actuació està relacionada amb el programa 4.1 i amb totes aquelles actuacions de promoció del paisatge rural. Es tracta d’elaborar un pla formatiu anual organitzats en diferents mòduls: 1. MÒDUL 1: Desenvolupament d’un projecte agrari. 20 hores. Inclou informació contextual dels sector agrari al Bruc i a l’Anoia, la presentació i visita d’experiències, i introducció empresarial, posant especial incidència en l’economia cooperativa i solidària, l’associacionisme i els recursos d’assessorament.

2. MÒDUL 2: Introducció a la ramaderia ecològica. 15 hores.

3. MÒDUL 3: Introducció al conreu ecològic de llenyosos, vinya i olivera. 15 hores

4. MÒDUL 4: Introducció a la horticultura ecològica 15 hores

5. MÒDUL 5: Disseny de projecte agrari. 15 hores. Mòdul eminentment pràctic de disseny del pla d’empresa d’un projecte agrari, i introducció al màrqueting i venda directa.

Aquest mòdul pot incloure pràctiques a empreses locals. Inclou l’assessorament en centres educatius de formació reglada, escoles agràries i universitats. L’acció s’hauria de dur a terme en col·laboració Escoles Agràries, i el Departament d’Agricultura, el projecte LIFE Montserrat, IRTA, i UAB.

Finançament Catàleg DIBA, Departament d’Agricultura.

Durada 1 any

Prioritat ALTA

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 38 * Les actuacions de promoció del producte local i de foment de la venda directa i circuits curts 5. LÍNIA ESTRATÈGICA 5: Enfortiment del sector de la restauració i del comerç local La línia s’estructura en dos programes: 5.1 Foment de l’associacionisme 5.2 Programa d’activitats i de promoció

5.1 Foment de l’associacionisme 5.1.1 Creació d’una agrupació de comerciants i de restauradors

Nom de l’acció Creació d’una agrupació de comerciants i de restauradors

Codi de l’acció 5.1.1

Objectiu Afavorir el comerç i la restauració locals fent-ne promoció. Establir mecanismes efectius de comunicació entre productors i la xarxa de distribució local perquè el producte propi del Bruc tingui presència en aquests establiments

Descripció Tant el comerç com la restauració tenen un pes molt important al Bruc. Donen resposta a les demandes de tot tipus de públic i constitueixen un servei de gran qualitat per als visitants com als veïns del Bruc. Per aquesta raó el seu enfortiment ha de ser prioritari en la promoció el turisme de qualitat i vinculat al territori. Potser el problema més accentuat que encara el sector serveis al Bruc, sobretot el comerç, és la falta de relleu generacional i la proliferació d’establiments que per una banda no aporten massa valor afegit, però també donen un servei innegable a veïns i veïnes. La proximitat entre els diversos actors implicats en el sector agroalimentari del Bruc és bàsica per tal d’afavorir tant productors com distribuïdors del producte local. Establint estratègies conjuntes es pot donar major visibilitat al producte en un mercat on sovint la gran oferta pot desviar l’atenció del consumidor fàcilment. Per fer-ho és bàsic consensuar els preus, sobretot en el cas de negocis de restauració, els preus dels productes. Una bona manera fer-ho seria fent una campanya d’adhesió a la Xarxa de Productes de la Terra, de manera a obtenir ajuts i assistència en l’orientació del negoci cap al producte local i de qualitat (actuació 5.1.2) Fins i tot es podríem emprendre accions subvencionables per la DiBa a nivell de Parc Rural (Millora de la Competitivitat d’empreses de productes alimentaris locals i de qualitat per facilitar aquesta interacció seria beneficiós que l’interlocutor de comerciants i restauradors estigués organitzat i pogués respondre de manera més o menys unitària a les demandes. Finançament Catàleg DIBA, Consorci de Comerç , Artesania i Moda Durada 1 any Prioritat MITJANA

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 39 5.1.2 Incorporació a xarxes i programes supralocals

Nom de l’acció Incorporació a xarxes i programes supralocals

Codi de l’acció 5.1.2

Objectiu Beneficiar-se del suport i assessorament de xarxes ja establertes per ressaltar aspectes com la qualitat i origen del producte, l’atenció al client, etc

Descripció Com s’ha apuntat en l’actuació anterior, pertànyer a una agrupació d’establiments tipus Xarxa de Productes de la Terra en el comerç, Slow Food, Km 0 en els restaurants o les espigues que determinen la qualitat dels establiments d’allotjament rural per una banda donen visibilitat al negoci i per altra permeten beneficiar-se de l’assessorament tècnic que ofereixen els organismes reguladors. També acosten a altres establiments que ja gaudeixen del distintiu i permeten un intercanvi d’experiències que pot ser molt profitós. No es pot descuidar la possibilitat d’implementar un distintiu a nivell més local, relacionat amb establiments del Bruc o del Parc Rural, per exemple.

Finançament -

Durada 1 any

Prioritat ALTA

5.2 Programa d’activitats i de promoció

5.2.1 Oferta de tallers gastronòmics de cuina local

Nom de l’acció Oferta de tallers gastronòmics de cuina local

Codi de l’acció 5.2.1

Objectiu Donar a conèixer la gastronomia local basada en el producte propi tant al públic general com a establiments de restauració locals i de fora

Descripció Un dels punts de partida per al creixement del sector agroalimentari bruquetà és donar a conèixer els seus productes i quin tipus de preparacions s’hi poden fer. Com queda patent a les enquestes, hi ha un cert desconeixement del producte local tant per part del públic general com fins i tot per restaurants i altres negocis hostalers. Acostant el producte i les receptes locals a aquests col·lectius pot ser una bona base per competir en mercats d’àmbit metropolità o català, o fins i tot majors. Una vegada més, el volum que suposa el conjunt de negocis de restauració del Bruc poden fer de catalitzadors almenys en un inici per a l’activitat agroalimentària. Aquests tallers o jornades de divulgació es podrien desenvolupar en el marc del Parc Rural o fins i tot d’esdeveniments com la Setmana Bio per l’Alimentació Ecològica o altres vinculades a la gastronomia amb vocació de desenvolupament rural.

Finançament -

Durada 1 any

Prioritat ALTA

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 40 5.2.2 Programa de tastos de plats dels restaurants locals

Nom de l’acció Programa de tastos de plats dels restaurants locals

Codi de l’acció 5.2.2

Objectiu Promoure el producte i la gastronomia locals mitjançant esdeveniments on participin els establiments de restauració del Bruc

Descripció Aquesta actuació complerta l’anterior. Proposa la celebració d’esdeveniments que promoguin per una banda un producte local i per altra els restaurants i altres negocis d’hostaleria del Bruc que és on es durien a terme els tastos. També es podria aprofitar algun equipament municipal com el vestíbul de l’Ajuntament o el Casal o fins i tot a l’aire lliure, amb la qual cosa tindria un format més proper a una fira. Una molt bona opció seria explorar quines iniciatives semblants es duen a terme en municipis veïns i estudiar la possibilitat d’ampliar l’oferta amb els establiments del Bruc. Igual que en el punt anterior, es podria incloure aquestes jornades en d’altres d’abast més ampli a nivell de Parc Rural o majors. El producte que per sobre de tots podria justificar un esdeveniment d’aquestes característiques és l’oli, encara que depenent de l’oferta de productes que es vagi desenvolupant en un futur es pot considerar dedicar un esdeveniment a altres productes.

Finançament Ajudes al foment de la venda directa i circuits curts de comercialització; Diputació de Barcelona

Durada 1 any

Prioritat ALTA

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 41 5.2.3 Creació d’un mercat alimentari mensual de producte local del Bruc

Nom de l’acció Creació d’un mercat alimentari mensual de producte local del Bruc

Codi de l’acció 5.2.3

Objectiu Donar a conèixer el producte local del Bruc i rodalies i incentivar el consum

Descripció Celebració d’un mercat mensual de productors del Bruc. Aquesta acció es pot relacionar amb les altres del mateix programa, i coordinar-s’hi, així com coordinar-se també amb actuacions de coneixement de l’entorn. Per dur a terme l’actuació caldrà el consens del comerç local, doncs en el seu dia ja es va intentar dur a terme un mercat al Bruc però no va funcionar perquè no tenia l’acceptació del comerç local, que el veia com a competència.

Finançament Ajudes al foment de la venda directa i circuits curts de comercialització; Diputació de Barcelona

Durada 1 any

Prioritat MITJANA

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 42 6. LÍNIA ESTRATÈGICA 6: Promoció del paisatge agroforestal La línia s’estructura en 5 programes: 6.1 Planificació territorial 6.2 Millora de la gestió forestal 6.3 Foment de la biomassa forestal 6.4 Sensibilització entorn el risc i impactes dels incendis forestals 6.5 Pla d’usos de l’espai forestal i agroforestal

6.1 Planificació territorial 6.1.1 Elaborar un pla forestal general del municipi del Bruc

Nom de l’acció Elaborar un pla forestal general del municipi del Bruc Codi de l’acció 6.1.1 Objectiu Mantenir i potenciar els valors paisatgístics i com a suport de l’activitat humana i per la biodiversitat del mosaic agroforestal bruquetà Descripció Més enllà de la Muntanya de Montserrat, on dominen roquissars i alzinars, la resta del terme del Bruc es troba dominat per una combinació de terrenys agrícoles i forestals esquitxat de masies i altres construccions d’ús agrícola en ús o abandonades. Aquesta és la marca amb la que no només veïns i visitants identifiquen el Bruc, sinó també és la matriu òptima per a desenvolupar activitats econòmiques totalment integrades en l’entorn així com per al manteniment d’uns alts nivells de biodiversitat. Un Pla Forestal General Municipal permetria planificar el treballs i les finques on es duran a terme en un termini de temps de 15-20 anys. A dia d’avui qui s’encarrega de planificar aquestes feines, encara que només en les finques adherides, és l’Associació de Propietaris Forestal Entorns de Montserrat, però possiblement el nivell de definició dels mateixos al Bruc no es troba massa detallat. En l’actualitat i pels propers 1-2 anys un altre actor amb molt de pes pel que fa a la capacitat d’actuació és el Projecte LIFE Montserrat, que ha orientat els Programes d’Actuacions Anual de l’APF cap a la prevenció d’incendis i la compatibilització de la ramaderia extensiva. En qualsevol cas, el que s’hauria de definir en el Pla Forestal General és les actuacions a la totalitat de finques, i també integrar actuacions i serveis que s'hi puguis relacionar (referents a l'educació ambiental, serveis culturals i turístics..). Per tant hauria de consensuar els objectius de gestió amb l’APF però alhora fer d’intermediari amb els propietaris que no en formen part. El fet que la major part de finques tinguin el Pla de Gestió aprovat facilitaria dur a terme el el Pla Forestal General. L’APF Entorns de Montserrat ja planifica anualment les activitats a dur a terme, i a més a més el LIFE té en el Bruc una àrea d’actuació prioritària. Finalment cal tenir en compte l’encaix Parc Rural en planificació/ordenació territorial de l’ «Anella Verda Metropolitana» . Finançament Catàleg DIBA, Consorci Forestal, ajudes a la sensibilització ambiental

Durada 2 anys

Prioritat MITJANA

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 43 6.1.2 Elaborar un pla de paisatge del Bruc

Nom de l’acció Elaborar un Pla de Paisatge del Bruc

Codi de l’acció 6.1.2

Objectiu Planificar i programar les actuacions a emprendre per a la millora paisatgística del municipi, detectant els punts més degradats i amb afectacions més greus, partint de la base del simbolisme i la importància social i cultural del paisatge.

Descripció S’haurà de desenvolupar en forma d’actuacions concretes allò apuntat pel Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals per a la Unitat de Paisatge de Pla de Montserrat. També s’haurà d’ajustar a la resta de la planificació sigui urbanística o sectorial per assegurar la seva aplicabilitat. Haurà d’integrar una fase de participació ciutadana per determinar i consensuar en quines actuacions concretes es traduiran els criteris i accions proposades al Catàleg de Paisatge. També s’hauran d’integrar els principis del Parc Rural i altres plans o programes existents al Bruc. Per a tot això es compta afortunadament amb el consens de tots els actors del territori per derivar el model territorial cap a la sostenibilitat i l’arrelament al territori. Malgrat això, a efectes pràctics el nivell de coordinació i entesa entre administracions i altres actors no és l’òptim, el que dificultaria el procés. Tot i això seria interessant determinar conjuntament les línies a seguir i les actuacions a dur a terme a l’àrea de Montserrat en forma de Carta del Paisatge. És interessant valorar la possibilitat de fer un pla de paisatge supralocal, per exemple amb Collbató. Aquesta acció està estretament relacionada amb l'acció 1.1.1.

Finançament Catàleg DIBA, Consorci Forestal, ajudes a la sensibilització ambiental

Durada 1 any

Prioritat ALTA

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 44 6.2 Millora de la gestió forestal

6.2.1 Creació de la figura de tècnic municipal de gestió forestal

Nom de l’acció Creació de la figura de tècnic municipal de gestió forestal

Codi de l’acció 6.2.1

Objectiu Dinamitzar el sector forestal al Bruc

Descripció Vista la incidència de l’estat de la massa forestal en aspectes com l’ocurrència d’incendis o la recuperació de l’activitat agrícola i ramadera, es podria justificar la creació d’una figura que coordinés i vetllés pel compliment d’allò previst per les diverses administracions o altres actors en matèria forestal i sobretot oferís el servei de detecció de recursos públics i privats per millorar la gestió forestal. Això inclouria el Pla de Gestió Forestal en cas que s’acabés redactant. En qualsevol cas hauria de ser l'interlocutor entre l’ajuntament i l’Associació de Propietaris Forestals per controlar que el Programa d’Actuacions Anual de l’APF es complís. També hauria d’afavorir l’adhesió de més propietaris a l’APF per tal d’unificar els criteris de gestió i també supervisió d'activitats de repoblació (especialment les d'acció ciutadana des del voluntariat) Amb aquells propietaris que no hi estiguessin interessats hauria de d’establir-hi diàleg per intentar consensuar el model de gestió. La promoció i dinamització del mercat de la biomassa podria tenir un efecte molt positiu en la gestió forestal al municipi ja que justificaria que els treballs efectivament es duguessin a terme (actuació 6.3.1). Una de les principals atribucions seria la de planificar i controlar les feines de manteniment de les franges de protecció en urbanitzacions, i intentar que més enllà de la conclusió del LIFE Montserrat les feines seguissin sent a càrrec dels ramats locals. A la resta d’àrees forestals també s’hauria d’afavorir aquest pràctica amb la que també s’afavoriria les explotacions ramaderes locals. Per dur a terme qualsevol actuació seria important que mantingués al corrent als propietaris de les subvencions o altres fonts de finançament disponibles. Per últim, hauria de vetllar per la promoció del sector forestal com a estratègic i potencialment molt profitós pel Bruc, endegant campanyes d’educació dirigida al col·lectiu escolar i de sensibilització per a la resta de la població. Per a aquest fi es podria organitzar alguna activitat amb el Bosc de les Creus al municipi veí de Sant Salvador de Guardiola, obra de Marc Sellarès.

Finançament Catàleg DIBA, Consorci Forestal, ajudes a la sensibilització ambiental, Ajuda a contractacions, Agents de Desenvolupament Local.

Durada 1 any

Prioritat MITJANA

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 45 6.3 Foment de la biomassa forestal

6.3.1 Vinculació del projecte de planta de biomassa amb la producció forestal del Bruc

Nom de l’acció Vinculació del projecte de planta de biomassa amb la producció forestal del Bruc

Codi de l’acció 6.3.1

Objectiu Dinamitzar el mercat de la biomassa al Bruc, especialment si s’hi instal·la una planta de processament

Descripció Independentment de la instal·lació o no de la planta de processament de biomassa al Bruc, s’hauria d’atendre la necessitat de gestionar la massa forestal per la prevenció i resiliència davant d’incendis, així com per la recuperació d’activitat agrària i el manteniment de la biodiversitat tal com persegueixen diversos plans i programes vigents actualment com el LIFE Montserrat. Indubtablement, però, com més a prop fos la font de demanda més incidència podria tenir sobre el sector al Bruc. L’encarregat de vetllar per la dinamització del sector hauria de ser del tècnic en Gestió Forestal (actuació 6.2.1).

Finançament -

Durada -

Prioritat ALTA

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 46 6.4 Sensibilització entorn el risc i impactes dels incendis forestals

6.4.1 Campanya de sensibilització contra incendis

Nom de l’acció Campanya de sensibilització contra incendis

Codi de l’acció 6.4.1

Objectiu Generalitzar entre la població el concepte que l’ocurrència d’incendis forestals depèn directament de l’atenció que es dediqui a les gestió de les masses forestals i al seu entorn agroforestal

Descripció Aquesta actuació té una estreta relació amb la 1.2.2, en la que es preveu la creació d’activitats d’educació i pedagogia territorial. Però donada l’alta incidència d’incendis al municipi del Bruc en les últimes dècades, havent colpejat per última vegada el municipi fa menys d’un any, és important dur a terme aquesta actuació. No només s’ha d’explicar els episodis que s’han succeït en el passat, sinó que s’ha de poder entendre quins són els factors que han influït a que tinguessin lloc. L’abandonament de les activitats agrícoles, l’arraconament de la fusta com a recurs energètic i el despoblament de les àrees rurals han de ser entesos com a facilitadors del foc, i s’ha de transmetre que és mitjançant la intervenció a bosc que es poden minimitzar els riscos. Els treballs d’aclarida, la pastura de sotabosc, les rompudes per crear nous espais agrícoles, la recuperació de cultius d’oliva o vinya, etc s’han de veure com una necessitat no només per protegir o prevenir incendis sinó també per dinamitzar l’economia local. Aquest missatge ha d’arribar al públic general, per tant s’ha de transmetre de manera planera i entenedora. Una bona manera, alhora que molt gràfica, podria ser idear un recorregut que transcorri total o parcialment per l’àrea cremada al nord del terme municipal, on es puguin visualitzar els diversos aspectes que influeixen en l’ocurrència d’incendis forestals. Com a punt final podria incloure’s al recorregut el Bosc de les Creus de Marc Sellarès. La mera de fer-ho podria ser mitjançant una museïtzació de l’entorn amb penells informatius i material didàctic in situ. A més d’aquest recurs a l’abast de tot visitant que s’apropi a la zona, es podrien organitzar sortides guiades per a grups en què una persona qualificada complementi la informació de penells i altres suports presents sobre el terreny. També es podria editar material audiovisual que es passés als equipaments interpretatius del Bruc. La potenciació de les ADF, explicant el seu rol,funcions i naixements, haurà de ser un element fonamental dins la campanya. Aquesta acció està directament relacionada amb l'actuació 1.2.2 i la creació de productes culturals i turístics relacionats amb el bosc.

Finançament Catàleg DIBA, Consorci Forestal, ajudes a la sensibilització ambiental, Ajuda a contractacions

Durada 1 any

Prioritat ALTA

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 47 6.4.2 Foment de la pastura de sotabosc

Nom de l’acció Foment de la pastura de sotabosc

Codi de l’acció 6.4.2

Objectiu Promoure el pas del bestiar en aquelles parcel·les forestals on es donin les condicions per a la pastura amb la finalitat de mantenir net el sotabosc

Descripció Aquesta forma de maneig de les parcel·les forestals ha tornat al Bruc de la mà del projecte LIFE Montserrat, si bé havia estat una activitat tradicionals fins que es va abandonar la ramaderia extensiva a mitjans-finals de segle passat. Mantenir el sotabosc a ratlla redueix la càrrega de superfície i la velocitat de propagació, així com millora l’estratificació de les masses boscoses. En altres paraules, afavoreix episodis de foc de baixa intensitat, que pot resultar fins i tot beneficiós per a la regeneració de sotabosc i la qualitat de les pastures. Malgrat això abans de l’entrada del bestiar és necessari l’ús d’eines mecàniques, sobretot en aquelles àrees on la malura no permet el pas lliure dels animals, a menys que es tracti d’equins o bestiar avesat a transitar boscos tancats. Depenent de la finca s’hauria de preveure una mínima infraestructura que permeti la hidratació dels animals, L’establiment de ramats també facilita la fixació de persones al territori amb tot el que comporta a nivell socioeconòmic. El LIFE determina la capacitat de càrrega ramadera de cada unitat de gestió de manera que el bestiar es reparteixi adequadament per les diverses finques participants. Un cop conclogui el LIFE el 2018, és important que l’Ajuntament i l’APF segueixin utilitzant aquesta eina de gestió forestal, fins i tot portant-la a àrees del municipi on encara no s’ha emprat. Facilitar contractes mercantils entre privats, acords de custòdia o contractes públics segons els casos pot fer de l’Ajuntament un actor clau per al manteniment de l’activitat. D’aquesta manera s’haurà aconseguit un dels propòsits del projecte, que no és altre que implantar de manera permanent aquesta pràctica al territori. Aquesta actuació està relacionada amb la línia estratègica 1 i 2.

Finançament -

Durada -

Prioritat ALTA

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 48 6.5 Pla d’usos de l’espai forestal i agroforestal 6.5.1 Elaborar un pla d’usos de l’espai agroforestal

Nom de l’acció Elaborar un pla d’usos

Codi de l’acció 6.5.1

Objectiu Ordenar els usos de l’espai agroforestal del Bruc per tal de compatibilitzar les activitats econòmiques i les recreatives, així com afavorir la biodiversitat

Descripció Aquesta actuació es tracta de fer una gestió eficient dels recursos territorials. Per diverses causes sovint es produeixen conflictes d’usos en l’espai agroforestal, és per això que cal ordenar les diverses activitats per tal que en comptes de perjudicar-se les unes a les altres s’aprofitin les sinergies que es poden crear. Aquest Pla ha de derivar de manera directa d’allò que determinin altres documents com el Pla o Carta del Paisatge o el Pla Forestal, o les directrius que es marquin des de l’ajuntament per definir el model territorial del municipi. Ha d’integrar sectors com l’agricultura, la ramaderia, el forestal, el turisme actiu, l’hostaleria, el teixit associatiu i cultural, etc. La model de gestió que en resulti també haurà de ser respectuosa amb l’entorn i la biodiversitat. Aquest pla d'usos ha d'identificar indrets conflictius d'usos i proposar accions. L'acció ha d'estar coordinada amb el Patronat del Parc Natural.

Finançament Catàleg DIBA, Consorci Forestal, ajudes a la sensibilització ambiental, Ajuda a contractacions

Durada 2 anys

Prioritat MITJANA

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 49 6.5.2 Limitar el trànsit motoritzat a l’espai agroforestal

Nom de l’acció Limitar el trànsit motoritzat a l’espai agroforestal

Codi de l’acció 6.5.2

Objectiu Evitar conflictes entre usuaris de la xarxa de viària per motius d’oci amb veïns o treballadors de les àrees rurals del municipi

Descripció El Bruc té una xarxa de vies rurals per on de manera freqüent, sobre tot festius i caps de setmana, hi circulen grups de motoristes o quads, sovint sense respectar les normes de circulació. Amb el Pla d’Usos esmentat en el punt anterior es podrà regular aquest aspecte, tal vegada el més conflictiu de les àrees rurals del municipi del Bruc, ja que genera molta fricció entre els usuaris recreatius – esportius de les vies i els veïns i persones que desenvolupen activitats econòmiques a la zona. Les diferències venen donades per encontres perillosos sovint causats per velocitat excessiva d’alguna de les parts així com per la destrossa del ferm pel pas de vehicles a altes velocitats, sobretot després d’haver-hi precipitacions, quan el sòl és més tou. Abans d’implementar una regulació molt restrictiva, fóra bo intentar obrir un diàleg amb els actors que puguin representar el col·lectiu de practicants d’esport a motor fora de carretera per tal d’evitar episodis de descontentament que puguin associar el Bruc amb polèmiques inconvenients. Almenys s’hauria d’informar de tots els passos a aquest col·lectiu per tal que no es puguin incomplir les normes per desconeixement i per llimar diferències de manera preventiva. En qualsevol cas, seria molt útil adoptar models aplicats en experiències d’èxit, preferiblement en territori català, com el cas de Merlès. Es proposa començar per mesures dissuassòries amb cartells i panells, i elaborant una campanya de comunicació (tríptics, vídeos), per potenciar l'ús racional de l'entorn i explicant la diversitat d'usuaris existents al bosc. Les àrees més afectades són les múltiples pistes de Sant Pau de la Guàrdia, i també de l’àrea de la Vinya Nova, encara que en aquest cas el causant és més aviat els vehicles que accedeixen al restaurant o bé a les proximitats del Parc Natural, on comencen les rutes senderistes i on es troben les vies d’escalada.

Finançament Catàleg DIBA, Consorci Forestal, ajudes a la sensibilització ambiental, Ajuda a contractacions

Durada 1 any

Prioritat ALTA

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 50 7 LÍNIA ESTRATÈGICA 7 Governabilitat i Governança (TRANSVERSAL) Aquest apartat es desenvoluparà en una fase posterior, en la que s’aprofundirà en les formes en què l’ajuntament i altres nivells administratius han d’interactuar amb la ciutadania. Es donarà prioritat a la participació ciutadana com a manera d’integrar la ciutadania en el dia a dia de la gestió pública. Una forma podria ser utilitzar la Investigació – Acció Participativa per introduir persones involucrades amb aspectes concrets de la gestió des de l’Ajuntament (Grups d’Interès). Això unit a la utilització de processos participatius oberts a tothom en el que té a veure amb la definició del model social i econòmic a aplicar augmenta la sensació de la ciutadania que prenen part en la gestió diària del municipi, motivant-la a una major implicació en les dinàmiques de caire social, cultural i econòmic. S’hauran de desenvolupar actuacions en aquests 3 nivells: 1. Nivell Local 2. Nivell Supralocal 3. Xarxa territorial No ha estat possible desenvolupar actuacions dins d’aquests programes però si que s’han tingut en compte per valorar l’impacte que tindrien les accions de cadascun dels programes anteriors en la governabilitat i la governança als diferents nivells. Això s’ha fet en les taules en el proper apartat.

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 51 III. Plenari d’avaluació de les accions El pla d’acció anterior es va sotmetre a avaluació en plenari, en el qual s’avaluava la importància que es donava a cada actuació, i se’n recollien de noves.

1 Promoció turística i cultural Mitjana 1.2.2 Portafoli de productes d’educació i pedagogia territorial Els resultats del plenari es (exclòs rutes) 3,60 mostren en la següent taula, on 1.3.1 Creació de rutes 3,50 1.3.2 Promoció xarxa de senders existents 3,17 s’indica la importància mitjana 1.3.4 Difusió i centralització de la oferta turística i cultural 3,17 que s’atorga a cada acció, entre 1.2.1 Creació d’equipaments de referència 3,00 un rang de l’1 al 4, sent 4 la 1.3.3 Equipaments turístics 2,83 importància màxima. 1.1.1 Desenvolupament d’una marca territorial 2,67 1.2.3 Programa de voluntariat ambiental 2,40 5 Enfortiment del sector de la restauració i del comerç local 5.2.3 Creació d’un mercat alimentari mensual de producte local del Bruc 4,00 * 5.2.2 Programa de tastos de plats dels restaurants locals 3,17

5.1.1 Creació d’una agrupació de comerciants i de restauradors 3,00 5.2.1 Oferta de tallers gastronòmics de cuina local 2,67 5.1.2 Incorporació a xarxes i programes supralocals 2,40 2 Enfortiment del producte agrari i ramader 2.2.1 Promoure l'associacionisme agrari i la creació de xarxes 3,43 2.1.4 Creació d’una xarxa de punts de venda de proximitat i venda directa des d’agrobotigues 3,29 2.1.3 Promoció dels distintius de venda de proximitat i venda directa des d’explotacions 3,17 2.1.2 Promoció del consum de producte local existent 3,00 2.1.1 Crear una marca col·lectiva del producte bruquetà i municipis veïns 2,86 2.2.2 Assessorament agrari 2,71 2.1.5 Analitzar la viabilitat d’obtenir un distintiu de Punt d’Interès Artesanal 2,00 3 Foment de la transformació del producte agrari i ramader 3.3.1 Anàlisi de viabilitat de la construcció d’un molí d’oli d’ús comunitari 3,50 3.1.1 Tallers formatius per a transformar producte 3,00 3.2.1 Seguiment del procés de construcció d'un escorxador del projecte LIFE Montserrat 3,00 3.2.2 Seguiment dels projectes catalans de construcció d’obradors mòbils 2,83 4 Foment de la instal·lació de nova pagesia 4.2.1 Programa de sensibilització de l’activitat pagesa 4,00 * 4.1.3 Creació d’horts comunitaris especialment destinats a col·lectius de risc 3,13 4.1.1 Creació d'un programa de custòdia del territori 3,00 4.1.2 Disseny d’un banc de terres 2,33 4.2.2 Programa formatiu sobre l’inici de projectes agraris 2,00 * 6 Promoció del paisatge agroforestal Taula 7: Priorització de les accions 6.4.2 Foment de la pastura de sotabosc 4,00 segons línia estratègica. Font: 6.1.1 Elaborar un pla forestal general del municipi del Bruc 3,75 elaboració pròpia. 6.1.2 Elaborar un pla de paisatge del Bruc 3,67 6.4.1 Campanya de sensibilització contra incendis 3,67 6.5.1 Elaborar un pla d’usos de l’espai agroforestal 3,67 6.2.1 Creació de la figura de tècnic municipal de gestió forestal 3,50 6.5.2 Limitar el trànsit motoritzat a l’espai agroforestal 3,40 6.3.1 Vinculació del projecte de planta de biomassa amb la producció forestal del Bruc 3,00 * Valoració a càrrec d’un sol participant PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 52 IV. Impacte de pla d’acció A continuació hi ha la taula producte del creuament de les accions programades en el pla d’acció, les fitxes de les quals es troben més amunt, amb les qüestions tractades a la diagnosi i detectades mitjançant l’anàlisi DAFO dels documents tècnics i de les trobades i entrevistes. D’aquesta manera es pot veure l’impacte que tindria dur a terme cadascuna de les accions sobre els temes detectats a la diagnosi. Com més impacte pogués tenir una acció sobre un ítem de la DAFO, més alta és la puntuació que se li atorga, sent 4 el màxim. Si l’efecte que té l’actuació proposada en el Pla d’Acció és contrari a l’ítem de la DAFO a avaluar, se li atorga un valor negatiu de fins a -4. En cas que l’actuació no hi tingui efecte, el valor serà 0. La taula reflecteix els sumatoris de les puntuacions segons aquest esquema, i mostra les que tenen més incidència sobre les qüestions i problemàtiques detectades a la diagnosi. Totes les actuacions presents en aquesta taula tenen el rang d’actuacions menys els programes 7.1, 7.2 i 7.3 que dels quals encara no se n’han desenvolupat les accions. A la taula es troben ordenades de menys a més incidència sobre els ítems detectats a la diagnosi. ACCIÓ Impacte 4.2.1 Programa de sensibilització de l’activitat pagesa 256 4.2.2 Programa formatiu sobre l’inici de projectes agraris 252 1.2.2 Portafoli de productes d’educació i pedagogia territorial (exclòs rutes) 238 2.1.1 Crear una marca col·lectiva del producte bruquetà i municipis veïns 234 1.1.1 Desenvolupament d’una marca territorial 208 1.3.4 Difusió i centralització de la oferta turística i cultural 207 2.1.2 Promoció del consum de producte local existent 163 1.3.1 Creació de rutes 152 6.1.2 Elaborar un pla de paisatge del Bruc 102 2.2.1 Promoure l'associacionisme agrari i la creació de xarxes 97 1.3.3 Equipaments turístics: 95 2.1.6 Analitzar la possibilitat de crear distintius de qualitat (especialment interessant per l’oli) 88 2.1.3 Promoció dels distintius de venda de proximitat i venda directa des d’explotacions 87 2.1.4 Creació d’una xarxa de punts de venda de proximitat i venda directa des d’agrobotigues 82 2.2.2 Assessorament agrari 76 5.2.2 Programa de tastos de plats dels restaurants locals 74 5.2.3 Creació d’un mercat alimentari mensual de producte local del Bruc 74 6.5.1 Elaborar un pla d’usos de l’espai agroforestal 73 1.3.2 Promoció xarxa de senders existents 70 2.1.5 Analitzar la viabilitat d’obtenir un distintiu de Punt d’Interès Artesanal 67 3.1.1 Tallers formatius per a transformar producte 65 6.1.1 Elaborar un pla forestal general del municipi del Bruc 56 6.5.2 Limitar el trànsit motoritzat a l’espai natural 54 6.4.3 Foment de la pastura de sotabosc 51 1.2.3 Programa de voluntariat ambiental 49 5.2.1 Oferta de tallers gastronòmics de cuina local 49 1.2.1 Creació d’equipaments de referència 47 5.1.1 Creació d’una agrupació de comerciants i de restauradors 39 5.1.2 Incorporació a xarxes i programes supralocals 37 6.2.1 Creació de la figura de tècnic municipal de gestió forestal 34 36 3.2.1 Seguiment del procés de construcció d'un escorxador del projecte LIFE Montserrat 34 3.3.1 Anàlisi de viabilitat de la construcció d’un molí d’oli d’ús comunitari 32 6.4.1 Campanya de sensibilització contra incendis 32 4.1.1 Creació d'un programa de custòdia del territori 23 4.1.2 Disseny d’un banc de terres. 21 6.3.1 Vinculació del projecte de planta de biomassa amb la producció forestal del Bruc 18 3.2.2 Seguiment dels projectes catalans de construcció d’obradors mòbils 8 4.1.3 Creació d’horts comunitaris, especialment destinats a col·lectius de risc 2 Taula 8: Impacte de les actuacions proposades . Font: elaboració pròpia.

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 53 Entre les més importants hi trobem diverses que tenen a veure amb el creixement i desenvolupament del sector agrari, que reflecteix l’interès del present Pla d’Acció de crear oportunitats entorn aquest sector, i per tant dinamitzar el municipi amb respecte al territori i donant continuïtat a les activitats tradicionals. Aquesta taula mostra la importància de les accions del programa 4.2 , de Promoció de l’ocupació pagesa, en concret les accions de sensibilització (4.2.1) i el programa formatiu sobre l’inici de projectes agraris (4.2.2). Aquestes actuacions han de permetre incrementar les iniciatives agràries a mitjà i llarg termini. En quan a capacitat d’impacte segueixen a les actuacions anteriors, el desenvolupament d’un portafoli de productes d’educació i pedagogia territorial (1.2.2), que ha de crear un discurs territorial que permeti explicar el Bruc i els seus productes. La creació d’una marca pròpia pel producte agrari (2.1.1), i una marca territorial (1.1.1) són altres actuacions d’alt impacte. Difondre i centralitzar la oferta turística i cultural (acció 1.3.4) és també prioritari, i està directament relacionada amb el desenvolupament de les marques anteriors és imprescindible. La promoció del consum de producte local existent (2.1.2) i la creació de rutes que permetin accedir i explicar zones com Roques Blanques (1.3.1) són altres actuacions d’alt impacte, així com la elaboració d’un pla de paisatge del Bruc (6.1.2), que permetria integrar també els desajustos amb l’espai periurbà i protegir i conservar el patrimoni rural. Finalment mencionar també la importància del treball en associacionisme agrari (2.2.1), la creació d’equipaments turístics (1.3.3), així com accions d’adhesió a distintius de qualitat (2.1.6) i de venda directe (2.1.1) Fent la lectura a la inversa, dels ítems de la DAFO que més tracten les actuacions del Pla d’Acció, se’n pot extreure quins són els aspectes que més coberts queden i quins altres, per contra, no s’adrecen tant en el Pla d’Acció. La taula de resultats d’aquest creuament es pot trobar a l’annex. Amb diferència, l’ítem de la DAFO en el qual més se centren les actuacions del Pla d’Acció, és el Parc Rural vist com a punt fort del territori ja que evita la degradació a causa de creixements desmesurats i poc ordenats, incendis, abandonament de conreus i boscos. Si es fa lectura inversa de la mateixa taula es pot apreciar quins són els ítems DAFO detectats en la diagnosi que més són adreçats per les actuacions del Pla d’Acció. En aquest cas, donat l’elevat nombre d’elements detectats a la diagnosi s’han agrupat per grans grups per tal de facilitar-ne l’anàlisi i la comprensió: Grans temes % Grans temes % Producte local 11,96% Gestió forestal 2,09% Turisme gastronòmic 9,42% Interacció ramaderia – forestal 2,09% Estructura turística 5,88% Gestió forestal / incendis 2,06% Qualitat ecològica / paisatgística 4,73% Incendis 1,79% Turisme natura 4,53% Establiments tradicionals 1,76% Parc rural 4,46% Nous projectes agraris 1,08% General 4,19% Connectivitat 0,95% Turisme cultural / espiritual 4,19% Educació – divulgació 0,81% Patrimoni 3,82% Endemismes / espècies emblemàtiques 0,81% Oli – procés productiu / comercialització 3,65% Infraestructura 0,54% Experiències / nous projectes 3,38% Interacció agricultura - ramaderia 0,54% Model territorial i de gestió 3,34% Memòria agrícola 0,54% Local 3,17% Paisatge 0,54% Instruments ordenació territorial 2,97% Sector turístic 0,47% Taula 9: Ítems tractats amb les Abandonament activitat agrària 2,84% Passat agrícola 0,41% actuacions del Pla d’Acció per grans Oli – varietats 2,84% Serveis ecosistèmics 0,27% temes. Font: elaboració pròpia. Oli – experiències 2,60% Turisme de motor fora de carretera 0,27% Infraestructura turística 2,57% Indústria 0,20% Vinya 2,13% Sector agrari 0,14% PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 54 La raó per la que el producte local i el turisme gastronòmic són els temes que atreuen més l’atenció del Pla d’Acció és perquè la vocació del projecte és la de potenciar el sector productiu mitjançant la promoció del producte local. Això està íntimament vinculat amb el suport que el turisme (sobretot gastronòmic però també amb altres motivacions) ha de donar als productors per donar sortida als seus productes així com per donar-los a conèixer al gran públic. Relacionats amb aquests grans temes, també hi ha l’oli, el parc rural i la vinya que juntament amb el producte local s’agruparien dins dels ítems que persegueixen sobretot la revitalització del sector primari. Per altra banda, el Pla d’Acció no només s’adreça al turisme gastronòmic, sinó que també posa l’atenció en el turisme de natura com a l’altre gran eix pel que fa al desenvolupament turístic. Aquesta forma de terciarització, però, es vol construir des del respecte pels valors del territori bruquetà, el que inclou el patrimoni natural, cultural, arquitectònic, etc, tal com es pot veure l’atenció rebuda per grans temes com: «Qualitat ecològica i del paisatge», «Patrimoni» o «Model territorial i de gestió».

Per analitzar la prioritat de les actuacions cal però veure les relacions d’interdependència. Aquest anàlisi es fa a nivell de programes, que inclouen diferents actuacions. En la següent taula es poden trobar tots els programes ordenats dels més prioritaris al que ho són menys en funció de la puntuació atorgada en l’entrecreuament dels mateixos. Davant de cada combinació entre programes es puntua de 2 a 0 sent el 2 quan hi ha una dependència total, i el 0 quan és inexistent. En casos en què hi ha una dependència parcial es puntua amb un 1. La taula original es pot trobar a l’annex. GRAU DE CAUSALITAT

1.2 Elaborar una estratègia d’educació per la sostenibilitat- pedagogia territorial. 28 2.2. Millora del producte agrari 21 5.1. Foment de l’associacionisme 21 2.1. Promoció del producte agrari i foment dels circuits curts de comercialització 19 1.1 Creació participada del discurs territorial. 16 7. Governabilitat i Governança 16 6.1 Planificació territorial 13 6.5 Pla d’usos de l’espai forestal i agroforestal 13

1.3. Elaboració d'un portafoli de producte turístic i cultural, amb especial èmfasi a aquells que vinculin la oferta gastronòmica amb el producte local i la pagesia 11 6.4 Sensibilització entorn el risc i impactes dels incendis forestals 11 4.1. Millora de l’accés a la terra 10 6.3 Foment de la biomassa forestal 10 3.1 Formació i Creativitat de transformació del producte 9 3.2 Infraestructura de transformació per a ramaders 8 4.2 Promoció de l’activitat pagesa 7 6.2 Millora de la gestió forestal 7 5.2. Programa d’activitats i de promoció 5 3.3. Infraestructura de transformació per a agricultors 4 Taula 10:Programes del Pla d’Acció ordenats segons la importància causal . Font: elaboració pròpia.

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 55 Les actuacions més causals (aquelles que, desenvolupant-les, afavoreixen la implementació de la resta) actuacions són les que tenen a veure amb l’elaboració d’una estratègia de pedagogia territorial. Aplicant la lògica, ja es pot deduir que és a partir de l’articulació d’un discurs territorial que parteixi de les característiques i valors del territori que s’ha de bastir el model de poble que es decideixi de manera col·lectiva. El foment de l’associacionisme, al seu torn, té una gran incidència en les accions que tenen a veure tant amb la promoció del sector primari, com del secundari i els serveis. Agrupar els diversos actors que duen a terme activitats econòmiques similars, siguin productors, elaboradors, comerços, establiments de restauració o qualsevol altra, sovint permet exercir la interlocució i promoure els valors propis de manera més efectiva i eficient. És per aquesta raó que aquest programa es troba en la segona posició en aquesta taula. Per contra, les actuacions d’àmbit més restringit, sovint de caràcter més finalista, es troben en els últims llocs de la taula, com les incloses dins del programa de millora d’infraestructura de transformació per als agricultors En la següent taula es poden distingir els programes més transversals, és a dir, els que afecten a més programes i de manera més intensa. Aquesta és la lectura des de l’altre eix de la mateixa taula de l’apartat anterior.

GRAU DE TRANSVERSALITAT 2.1. Promoció del producte agrari i foment dels circuits curts de comercialització 18 6.5 Pla d’usos de l’espai forestal i agroforestal 18 4.2 Promoció de l’activitat pagesa 17 3.1 Formació i Creativitat de transformació del producte 16 3.3. Infraestructura de transformació per a agricultors 16 5.2. Programa d’activitats i de promoció 15

1.3. Elaboració d'un portafoli de producte turístic i cultural, amb especial èmfasi a aquells que vinculin la oferta gastronòmica amb el producte local i la pagesia 14 3.2 Infraestructura de transformació per a ramaders 13 4.1. Millora de l’accés a la terra 12 6.2 Millora de la gestió forestal 12 2.2. Millora del producte agrari 11 5.1. Foment de l’associacionisme 11 6.3 Foment de la biomassa forestal 11 6.4 Sensibilització entorn el risc i impactes dels incendis forestals 11 7. Governabilitat i Governança 11 1.1 Creació participada del discurs territorial. 8

1.2 Elaborar una estratègia d’educació per la sostenibilitat- pedagogia territorial. 8 6.1 Planificació territorial 7

Taula 11: transversalitat dels programes. Font: elaboració pròpia. Els programes més transversals són els del Pla d’Usos de l’Espai Agroforestal i la Promoció del producte local i els circuits de comercialització curts.

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 56 V. PROPOSTA DE FULL DE RUTA

El full de ruta que es proposa es basa en diferents variables: 1. Prioritat tècnica segons impacte, transversalitat, causalitat i priorització en plenari. 2. Viabilitat (tècnica i econòmica) 3. Percepció d’importància pels agents i actors locals 4. Capacitat de mobilització d’agents i actors locals, diferenciant la intensitat de mobilització (motivació), de la capacitat de mobilització (diversitat d’actors).

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 57 Taula 12: Taula resum del Pla d’Acció. Font: elaboració pròpia. Segons l’anàlisi anterior es proposa un full de ruta pels propers tres anys (2017-2019). Es presenta segons anualitats, amb els programes ordenats segons l’ordre de l’acció. En cada programa s’ordenen les accions també segons l’ordre d’actuació.

2017 (General) 1.1.1 Desenvolupament d’una marca territorial (2017-2018) (en procés, sol·licitat també finançament per continuar el 2017-2018) (PROGRAMA 1.2 Elaborar una estratègia d’educació per la sostenibilitat- pedagogia territorial) 1.2.2 Portafoli de productes d’educació i pedagogia territorial (exclòs rutes) (2017-2018) (sol·licitat també finançament per continuar el 2017-2018)

(PROGRAMA 4.2 . Promoció de l’activitat pagesa) 4.2.1 Programa de sensibilització de l’activitat pagesa 4.2.2 Programa formatiu sobre l’inici de projectes agraris (PROGRAMA 1.3 Elaboració d'un portafoli de producte turístic i cultural, amb especial èmfasi a aquells que vinculin la oferta gastronòmica amb el producte local i la pagesia) 1.3.1 Creació de rutes interpretatives del discurs territorial i que vinculin amb el producte local. (en procés, sol·licitat també finançament per continuar el 2017-2018) 1.3.2 Promoció xarxa de senders existents (ordenació i promoció des d’un discurs ordenat) (en procés, sol·licitat també finançament per continuar el 2017-2018)

(PROGRAMA 5.2. Programa d’activitats i de promoció del producte local des de la restauració i comerç local) 5.2.1 Oferta de tallers gastronòmics de cuina local (2017-2020) 5.2.2 Programa de tastos de plats dels restaurants locals (2017-2020) 5.2.3 Creació d’un mercat alimentari mensual de producte local del Bruc

(PROGRAMA 2.1. Promoció del producte agrari i foment dels circuits curts de comercialització) 2.1.1 Crear una marca col·lectiva del producte bruquetà i municipis veïns (2017-2018) (en procés, sol·licitat també finançament per continuar el 2017-2018, pendent de presentar projecte a convocatòria del DARPA 2017) 2.1.2 Promoció del consum de producte local existent (2017-2020) (en procés, sol·licitat també finançament per continuar el 2017-2018, pendent de presentarprojecte a convocatòria del DARPA 2017)

(PROGRAMA 5.1. Foment de l’associacionisme) 5.1.2 Incorporació a xarxes i programes supralocals 5.1.1 Creació d’una agrupació de comerciants i de restauradors

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 59 (PROGRAMA 2.2. Millora del producte agrari) 2.2.1 Promoure l'associacionisme agrari i la creació de xarxes (2017-2018) (en procés, sol·licitat també finançament per continuar el 2017-2018)

(PROGRAMA 6.5 Pla d’usos de l’espai forestal i agroforestal) 6.5.2 Limitar el trànsit motoritzat a l’espai agroforestal (2017-2018) (en procés des de la comissió de Medi Ambient, sol·licitat també finançament per continuar el 2017-2018) 6.5.1 Elaborar un pla d’usos de l’espai agroforestal (2017-2018) (sol·licitat finançament per continuar el 2017-2018) (PROGRAMA 3.2 Infraestructura de transformació per a ramaders) 3.2.1 Seguiment del procés de construcció d'un escorxador del projecte LIFE Montserrat (2017- 2020)

(PROGRAMA 6.3 Foment de la biomassa forestal) 6.3.1 Vinculació del projecte de planta de biomassa amb la producció forestal del Bruc (2017-2020)

(PROGRAMA 4.1. Millora de l’accés a la terra) 4.1.2 Disseny d’un banc de terres (sol·licitat finançament per continuar el 2017-2018) 2018 (PROGRAMA 1.2 Elaborar una estratègia d’educació per la sostenibilitat- pedagogia territorial) 1.2.1 Creació d’equipaments de referència 1.2.3 Programa de voluntariat ambiental

(PROGRAMA 6.4 Sensibilització entorn el risc i impactes dels incendis forestals ) 6.4.1 Campanya de sensibilització contra incendis (2018-2020) 6.4.2 Foment de la pastura de sotabosc (2018-2020)

(PROGRAMA 1.3 Elaboració d'un portafoli de producte turístic i cultural, amb especial èmfasi a aquells que vinculin la oferta gastronòmica amb el producte local i la pagesia) 1.3.3 Equipaments turístics 1.3.4 Difusió i centralització de la oferta turística i cultural

(PROGRAMA 2.1. Promoció del producte agrari i foment dels circuits curts de comercialització)

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 60 2.1.4 Creació d’una xarxa de punts de venda de proximitat i venda directa des d’agrobotigues 2.1.3 Promoció dels distintius de venda de proximitat i venda directa des d’explotacions (2018- 2020) 2.1.5 Analitzar la viabilitat d’obtenir un distintiu de Punt d’Interès Artesanal

(PROGRAMA 6.1 Planificació territorial) 6.1.2 Elaborar un pla de paisatge del Bruc (2018-2019)

(PROGRAMA 3.2 Infraestructura de transformació per a ramaders) 3.2.2 Seguiment dels projectes catalans de construcció d’obradors mòbils (2018-2020)

(PROGRAMA 3.1 Formació i Creativitat de transformació del producte) 3.1.1 Tallers formatius per a transformar producte

(PROGRAMA 4.1. Millora de l’accés a la terra) 4.1.1 Creació d'un programa de custòdia del territori 4.1.3 Creació d’horts comunitaris, especialment destinats a col·lectius de risc

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 61 (PROGRAMA 6.2 Millora de la gestió forestal) 6.2.1 Creació de la figura de tècnic municipal de gestió forestal (2018-2020)

2019 (PROGRAMA 6.1 Planificació territorial ) 6.1.1 Elaborar un pla forestal general del municipi del Bruc

PLA D'ACCIÓ CULTURAL I DE L'ENTORN RURAL DEL BRUC 2017 – 2027 L’ Arada SCCL 62

Taula 13: taula resum del full de ruta VI. Annex: VI.1 Relació d’accions recollides en l’anàlisi documental i entrevistes i grups de discussió

CODIS:

Aigua A Infraestructures pel rec de suport RS Accessibilitat del medi natural AMN Medi Ambient MA Bioconstrucció B Millora del sector agrari MSA Contaminació C Millorar disponibilitat de terres conreables DT Control abocaments AB Mobilitat M Custòdia del territori de banc de terres CBT Patrimoni arquitectonic PPC Diversificació del producte agrari DPA Planificació territorial PT Educació ambiental/sensibilització EA Prevenció incendis forestals PIF Energia E Producte de qualitat AGE Figures de protecció del medi natural PMN Promoció patrimoni cultural (material i immaterial) PPC Foment biodiversitat FB Qualitat de cursos fluvials QCF Fomentar recuperació terrenys agrícoles RTA Repercussió econòmica RE General G Residus R Gestió de risc ambiental GRA Restauració i comerç RC Gestió Forestal GF Sanitat S Governabilitat i governança GV Transformació producte agrari TPA Horta H Urbanisme U Impuls turístic IM Venda directa i circuits curts de comercialització VD Incrementar la ocupació agrària IOA Xarxa de camins rurals XCR VI.2 Grau de causalitat i transversalitat dels programes del pla d’acció

a l

i

l

l a c a i

o c l a i

e g e p t o s c s g l e u

a a d e t b d o s d e r

m e p p s r a

t l - o r , t f l e u

a a c t s e r b i i

l t

i u d s c t m s t l b i r i n u a s u u n o e r d c t c a l c e

e o i r t c i r u n i d i s c c c p a i i o m

t l r s l s l s l ò s m e g

a e . í n e l t a d a r a d l r s o d a

u

2 dependència total i

r t ó a r e r t s t i a

r e n r o s c e

e r t o 1 dependència parcial t p t i e e a a f ó

i c e r c p g o r a ó m c p a m u r 0 cap dependència i

e r s o o p ó a d c t g i f ó l t o

e i

a o a r f c i m a m s

r c i g c t s i e i a r

o

p f a i r a e s u r l n u

o m a d p e a p T a c c l e m a i r m r t r r r e r a s r s d a t a A ’ s o i s g i ó e o l r i t o f ç a i f r i d T d e a f l d e r n s e s n I

l n c r t l s i i o g o a e a l d n a L e i e o f a i e n r

t s f a u a a t c s n l A a

g p l d o a c t r s n i r t c

a f a r t è e r r u i a S u t a a a n t e a i t t i a i t

o c o c r d i ó v p R e c v v t a i d m i e s o p v o r o o t s o d u t i n E t a t ’ r o é d s t i e s i e l a d e n ’ s r p V G p c s c a u l i e b r

u o e a

r e i l c ' e a a S c q r r r g ó ’ ’ e i i e u l

a e a t

d t t d u ’ l p t N a d C c

s l r d t a d a l ó

l c l

n e l i i t ó ó a A a c ó e i i i a e s u e u l c i d e ó z i p e u c i d R r c ó t d o d u a c r i r t t i m b c d l a a t t T z i s ó q c s a o n

r a a i t o a a c s n i r b u i r a a a e l r r e o i ’ c . n f E e l r e o m i m g r a a o s o d b a i l l a m a o D a r m

b n l l o o o e l i a n a r r i m i f e c l i i l r r r r o a a f a i v r r l l l e o n o s s U o M E P M n I P F P o e C t F I M F S P E P a e i A

...... f r 2 G g m 1 1 4 5 2 r 3 1 2 1 2 3 . 1 2 1 2 3 R . m a ...... o e 4 1 1 t 1 è p 2 c 2 3 3 3 4 5 5 6 6 6 6 6 7 G

1.1 Creació participada del discurs territorial. 2 0 1 1 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1 1 1 8

1.2 Elaborar una estratègia d’educació per la sostenibilitat- pedagogia territorial. 1 0 1 1 0 0 0 0 1 0 0 0 1 0 1 1 1 8

1.3. Elaboració d'un portafoli de producte turístic i cultural, amb especial èmfasi a aquells que vinculin la oferta gastronòmica amb el producte local i la pagesia 2 2 1 1 1 1 1 0 1 0 0 1 1 0 1 1 0 14

2.1. Promoció del producte agrari i foment dels circuits curts de comercialització 1 2 1 2 2 2 1 2 1 2 2 0 0 0 0 0 0 18 2.2. Millora del producte agrari 1 1 1 1 0 1 0 1 1 2 0 0 0 1 0 0 1 11

3.1 Formació i Creativitat de transformació del producte 1 1 1 2 2 2 0 1 1 2 1 0 0 1 0 1 0 16

3.2 Infraestructura de transformació per a ramaders 1 1 1 2 2 2 0 1 1 2 0 0 0 0 0 0 0 13

3.3. Infraestructura de transformació per a agricultors 1 2 2 2 2 2 0 1 1 2 0 0 0 0 0 0 1 16 4.1. Millora de l’accés a la terra 0 1 0 1 2 0 0 0 0 2 0 1 1 0 0 2 2 12 4.2 Promoció de l’activitat pagesa 1 1 1 2 2 1 1 1 1 1 1 1 0 0 1 1 1 17 5.1. Foment de l’associacionisme 0 2 1 1 2 1 0 0 1 0 0 0 0 1 1 0 1 11 5.2. Programa d’activitats i de promoció 2 2 2 2 1 0 1 1 0 0 2 0 0 0 1 0 1 15 6.1 Planificació territorial 1 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 7 6.2 Millora de la gestió forestal 0 2 0 0 1 0 0 0 0 0 2 0 2 2 1 1 1 12 6.3 Foment de la biomassa forestal 0 1 0 1 1 0 0 0 0 0 1 0 2 2 1 1 1 11

6.4 Sensibilització entorn el risc i impactes dels incendis forestals 1 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 2 2 2 11

6.5 Pla d’usos de l’espai forestal i agroforestal 2 2 1 2 1 0 0 0 1 0 1 0 2 1 2 1 2 18 7. Governabilitat i Governança 1 2 0 0 0 0 0 0 1 0 2 1 2 0 0 1 1 11 GRAU DE CAUSALITAT 16 28 11 19 21 9 8 4 10 7 21 5 13 7 10 11 13 16

Lectura: Grau en què la fila requereix de l’acció de la columna