Especials / Maig 2017 PRIMER ANIVERSARI 2 PRIMER ANIVERSARI DEL VIST I NO VIST Restaurant Argenti Carns a la Brasa · Steak House BBQ · Pizzeria Arinsal - Ando rra Obert tot l’estiu a partir del 20 de maig t Celebrem Bodes · Comunions · Batejos · Aniversaris *només els diumenges a la nit Carretera general d’Arinsal, edifici Amadeus PER EMPORTAR Tels.: 839 630 · 836 386 [email protected] TAKE AWAY PRIMER ANIVERSARI DEL VIST I NO VIST 3 FONS CASA ROSSELL / ARXIU NACIONAL SUMARI JONATHAN GIL El fotògraf que ha fet possible el Vist i No Vist ens explica les bambo- lines de la secció, on ha 4 suat més i per què. ARXIU NACIONAL Ha fet possible l’exis- tència de la secció. Sense la seva complici- tat, senzillament no hi Mirar el passat, pensar el futur 5 hauria Vist i No vist. l Vist i No vist va arrencar el 29 d’abril com en tants d’altres, és dubtós que hi hagi una del 2016 amb el joc de fotografies que resposta definitiva. Nosaltres ens hem regalat el MIQUEL SÁNCHEZ il·lustra la portada d’aquest especial, a plaer de presentar cada dia al lector una finestre- BAÑOS partir d’una estupenda perspectiva de ta fotogràfica al passat. I ho continuarem fent en Col·leccionista atípic, Ela capital anterior al 1913 i procedent del fons de un projecte que potser no suposa, d’acord, cap tant pel volum dels fons Casa Rossell, avui conservat a l’Arxiu Nacional. revolució perquè no hem inventat res. Però era un com per l’extraordinà- Des d’aleshores han desfilat per la nostra por- experiment inèdit en la premsa escrita del país i ria generositat. Part es- tada dos centenars i mig d’imatges. Una mostra calia creure-hi. El BonDia ho va fer, i en poques 6 sencial de la secció. suficient –creiem– per il·lustrar els canvis sovint setmanes va trobar la complicitat del lector, que espectaculars que han experimentat en poc més l’ha convertit en una de les seccions de referència d’un segle els nostres pobles, els nostres carrers del diari. Avui celebrem el primer aniversari, i és Andorra la Vella 8 i també les nostres muntanyes. Aquest viatge al de justícia recordar aquí tots els que han fet possi- passat ens ha de servir en primer lloc per recordar ble la secció, començant pels lectors i amb especi- Encamp 12 exactament d’on venim; en segon, per mirar amb al atenció a l’Arxiu Nacional, que hi ha col·laborat uns altres ulls els escenaris on transcorren les des del primer dia, i al col·leccionista Miquel Escaldes-Engordany 14 nostres vides; i en tercer, per reflexionar de forma Sánchez Baños, que ens va obrir generosament el constructiva i si cal autocrítica sobre si era aquest seu monumental fons de postals històriques, així Sant Julià de Lòria 16 el millor o l’únic camí urbanístic que podíem tri- com a Casi Arajol, col·laborador esporàdic però ar. Cadascú trobarà la seva resposta, si té temps decisiu en un període estranyament tan poc docu- La Massana 18 i ganes per pensar-hi, perquè en aquest àmbit, mentat com ho són els anys 70. Fins l’any que ve. LA VEU DEL POBLE, SA PRESIDENT Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GERENT Ricard Vallès Ordino 20 DIRECTOR Enric Guinart Mauri CAP DE REDACCIÓ Julià Rodríguez REDACCIÓ Andres Luengo CORRECCIÓ M. Àngels Sala MAQUETACIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya Borlido FOTOGRAFIA Jonathan Gil COMERCIAL I ADMINISTRACIÓ Joan Nogueira, Yolanda Lahuerta, Virginia Yáñez DISTRIBUCIÓ Premsa distribució IMPRESSIÓ Imprintsa. Canillo 22 Baixada del Molí, 5. Andorra la Vella. Telèfon: 80 88 88. www.bondia.ad 4 PRIMER ANIVERSARI DEL VIST I NO VIST JONATHAN GIL, FOTÒGRAF “Localitzar el punt exacte des d’on fa cent anys es va fer una foto arriba a emocionar” La seva és una feina discreta i solitària que té un punt d’arqueològica, amb els seus rituals –evocar els fotògrafs pioners que el van precedir– i les dificultats tècniques i logístiques que ens detalla a continuació. Diu que per prendre una perspectiva de per efecte de la urbanització. Hi ha un s’ha de descartar. I això passa molt més muntanyes eren molt més clares, amb la Mosquera que clavés la del 1914 que li segon objectiu si es vol més romàntic i sovint del que sembla: les vistes generals molta menys vegetació, i això permetia servia de referència hi va haver de pujar molt menys obvi, i que consisteix a re- d’Ordino són avui particularment difícils l’accés a punts avui potser colonitzats pel fins a cinc vegades. Cinc. Hi havia tants tre subtil homenatge al fotògraf pioner. de fer perquè el centre esportiu es menja bosc o, encara pitjor, per un edifici o una elements que calia tenir en compte –uns Com? Buscant ja no el punt més o menys la perspectiva i fa impossible que entre urbanització. Pensin només en la zona de en primer terme; els altres, al mig pla, aproximat, sinó l’emplaçament exacte: les dues imatges, la d’ahir i la d’avui, Sant Miquel d’Engolasters: “Sovint m’he els tercers, al fons– que només que es “En aquest projecte jo m’havia de fer a hi hagi un mínim d’elements comuns. trobat que el lloc des d’on hauria de dis- mogués un metre endavant o un metre un costat i posar-me al servei absolut de Un cas similar es dona amb Encamp i parar era al jardí d’una casa o d’un xalet, al costat, quan arribava a la taula i des- les fotografies originals, i també dels fo- també amb Canillo. Molts cops, diu Gil, o a dintre! Fa cent anys allò era un prat.” carregava la fotografia comprovava amb tògrafs, que fa un segle no ho tenien tan “hem hagut de descartar una fotografia Dos centenars i mig de fotografies desesperació que n’hi havia algun que fàcil per accedir a segons quins llocs: hi estupenda simplement perquè avui és són una mostra suficient perquè Gil hagi havia quedat tan desquadrat que invali- havien d’anar a peu, i carregant un equip impossible fer-la”. El cas paradigmàtic inferit certes tendències: per exemple, dava la imatge. I apa, de nou cap amunt. que podia ser molt pesat.” Per això, diu, és Meritxell: el santuari nou fa impossible la concentració en uns pocs temes molt No és l’habitual, d’acord, però tampoc “quan a partir d’uns pocs indicis soc ca- qualsevol intent de fer un abans i un ara repetits. A la capital, els espais més re- ha sigut estrany al llarg de les 250 con- de l’antic, i molt menys des dels marges tratats pels pioners de la fotografia eren traportades que Jonathan Gil (Ciudad on tenia lloc l’aplec de la patrona. la plaça Benlloch, la Casa de la Vall i, no- Real, 1983) ha elaborat aquest últim any M’havia de fer Les muntanyes han jugat normal- més en temps més moderns, l’avinguda per al Vist i No Vist. De fet, si només fos ment –però no sempre– a favor del fo- Meritxell i la Rotonda. I para de comptar. l’edició en paper, aquestes subtileses les a un costat, tògraf. D’una banda, constitueixen una Ni el Cap del Carrer ni el centre històric podria passar per alt. Però a més del pa- posar-me al servei excel·lent font de referències per ubicar mereixen gaire atenció. A totes les parrò- per, el Vist i No Vist té una versió digital una fotografia antiga. Això té, però, la quies es reprodueix una pauta similar: a especialment il·lustrativa, amb un arxiu de les fotos originals seva contrapartida, i és que de nou aquí Sant Julià, les estrelles són la carretera, GIF en què s’encavalquen les dues imat- un sol pas a la dreta o a l’esquerra pot la plaça Major, la parroquial i sobretot el ges, l’antiga i l’actual. Això fa que una acabar esguerrant una fotografia. Gil tre- carrer dels Cóms; a Escaldes, la placeta petita discordança que passaria quasi paç de localitzar la perspectiva exacta, balla a partir d’un banc d’imatges a què de Santa Anna, Carlemany i el Valira; a desapercebuda en el paper amenaci de posar els peus on els va posar un col·lega pot accedir des del mòbil. Són aquestes Encamp, Santa Eulàlia, la Mosquera, la deixar-te en evidència al GIF, “i tot plegat de fa cent anys, em puc arribar a emocio- imatges les que consulta sobre el ter- plaça i les Bons; a Canillo, el carrer Major; t’obliga a filar molt, molt prim”. nar”. En els paisatges urbans la dificultat reny. Però continua sent una pantalla a la Massana, els túnels de Sant Antoni, i Es tracta, és clar, de mirar de fer una és òbviament menor. El problema pot ser de dimensions reduïdes i quadrar una a Ordino, la plaça, Sant Corneli i la Casa fotografia calcada de l’original, de clonar en aquest cas que la urbanització hagi fotografia “és moltes vegades qüestió Rossell. Tot plegat té, és clar, una explica- la perspectiva des d’on va ser disparada fet impossible de reproduir la perspecti- de centímetres”. Si l’ha encertat o no no- ció: “Un segle enrere eren pobles minús- fa trenta, cinquanta o cent anys, amb va perquè un edifici ha florit just davant més ho sap una vegada descarregades culs, amb prou feines un grapat de cases l’objectiu evident de documentar el canvi l’objectiu. Les fotos han de compartir un les imatges, ja a la redacció.