Llei 7 2005.Pdf
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Núm. 25 - any 17 - 23.3.2005 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 1103 ponguin a despeses liquidades abans Disposició final de portar a situacions en què el Govern d’acabar l’exercici pressupostari. no pot actuar invertint en la millora de Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà carreteres que, malgrat tenir un caràcter 3. El romanent de qualsevol crèdit de la seva publicació al Butlletí Oficial nacional, mantenen la categoria oficial pressupostari queda anul·lat en finalitzar del Principat d’Andorra. de secundàries i, de la mateixa manera, l’exercici pressupostari, salvat allò que els comuns no poden actuar sense l’a- estableix l’article 15.4.”. Casa de la Vall, 21 de febrer del 2005 cord del Govern en l’ordenació de vies Es modifica l’article 63 de la Llei Francesc Areny Casal que han perdut tot caràcter interurbà i 10/2003, del 27 de juny, de les finances Síndic General han passat a ser exclusivament urbanes, comunals, que queda redactat com se- Nosaltres els coprínceps la sancionem encara que mantenen la categoria de car- gueix: i promulguem i n’ordenem la publicació reteres generals. “Article 63 en el Butlletí Oficial del Principat d’An- Durant l’aprovació del pressupost de Principi d’anualitat dorra. l’any 1993 el Consell General va acordar 1. El pressupost comunal s’aprova Jacques Chirac Joan Enric Vives Sicília -acord que va ser renovat l’any següent President de la en aprovar el pressupost del 1994- enco- cada any, abans del 31 de desembre, per República Francesa Bisbe d’Urgell regir durant l’any següent, sense perjudi- Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra manar al Govern la requalificació de to- ci del que preveu l’article 70. tes les carreteres del Principat. La previsió d’aprovar de forma immediata 2. L’exercici pressupostari coincideix un Pla general de carreteres que havia amb l’any natural i li són imputats: Llei 7/2005, d’incloure les requalificacions va deixar A) A l’estat d’ingressos: del 21 de febrer, de de facto en suspens aquell acord. a) Els drets liquidats durant l’exercici designació de carreteres Tot i que el Pla de carreteres no ha arri- bat a veure la llum, el 14 de maig del de què es tracti, sigui quin sigui el Atès que el Consell General en la seva 2003 el Govern va aprovar un Pla secto- període del qual derivin. Als efectes sessió del dia 21 de febrer del 2005 ha rial de noves infraestructures viàries en d’aquest apartat es podran practicar aprovat la següent: actes administratius de liquidació fins el que s’estableix amb suficient precisió al 31 de gener següent, sempre que Llei 7/2005, del 21 de febrer, de desi- el previsible desenvolupament de les corresponguin a drets generats fins al gnació de carreteres vies de comunicació de caire nacional durant els propers anys. L’esmentat Pla 31 de desembre de l’exercici que s’està Exposició de motius liquidant. sectorial ha estat tingut en compte en el moment de redactar aquesta Llei. b) Els drets cobrats fins al 31 de gener Mitjançant les ordinacions del Consell següent, encara que s’hagin liquidat General, especialment l’Ordinació II de Les modificacions bàsiques contingu- en exercicis anteriors. 4 de juliol de 1969, l’Ordinació I de 13 de des en el text normatiu abasten diferents juliol de 1987 i l’Ordinació I de 13 de ju- aspectes: es reordena l’estructura gene- B) A l’estat de despeses: liol de 1990, es van establir de forma més ral de les carreteres, que deixa de ser ra- a) Les obligacions liquidades durant el o menys precisa la designació i la classe dial; s’eviten les dobles o triples mateix exercici, encara que proce- dels diferents trams de les carreteres ge- designacions per a una mateixa via i, so- deixin de despeses autoritzades en nerals i secundàries del país. bretot, es fa possible el canvi de traçat de exercicis anteriors. Als efectes d’a- La important evolució que han experi- les carreteres generals al seu pas per l’in- quest apartat es podran practicar actes mentat l’ordenació urbana i el tràfic au- terior dels nuclis urbans, en aquells administratius de liquidació fins al 31 tomobilístic des del moment en què supòsits en què existeix un vial alternatiu de gener següent, sempre que corres- quedà establert quines són les vies me- que pugui assegurar avantatjosament la ponguin a despeses efectuades fins al reixedores de la categoria de carretera indispensable continuïtat d’aquelles i, 31 de desembre de l’exercici que s’està general i de carretera secundària, l’any sempre que existeixi l’acord del comú, liquidant. 1969, aconsellen procedir de forma ina- per al canvi de titularitat de la via que passarà a ser carretera general. Així ma- b) Les obligacions pagades fins al 31 jornable a una adequació més conforme a la realitat de la circulació i a la im- teix, es crea el Directori de carreteres ge- de gener següent, sempre que corres- nerals, tot preveient els mecanismes per ponguin a despeses liquidades abans portància respectiva dels vials situats en diferents llocs d’Andorra. mantenir-lo actualitzat mitjançant la in- d’acabar l’exercici pressupostari. corporació de les carreteres previstes en 3. El romanent de qualsevol crèdit El Consell General ja constatà la ne- el Pla sectorial de noves infraestructures pressupostari queda anul·lat en finalitzar cessitat de canviar la nomenclatura quan viàries, a mesura que es vagin obrint al l’exercici pressupostari, salvat allò que es van aprovar, l’any 1993, la Llei qualifi- trànsit, i també la modificació del traçat estableix l’article 64.3.”. cada de delimitació de competències de les carreteres que es dugui a terme dels comuns i la Llei qualificada de trans- com a conseqüència dels canvis de titu- ferències als comuns. Les noves atribu- laritat de vies acordats amb els comuns. cions i competències definides havien 1104 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 25 - any 17 - 23.3.2005 L’altra gran novetat que introdueix la ministració general i de l’administració generals, tot identificant-les amb un Llei és la definició d’una xarxa bàsica de local, al més alt nivell, i se li atribueixen número i un nom. vials. Aquest instrument neix de la cons- importants funcions de proposta, de pla- tatació que la possibilitat de circulació en nificació i de coordinació de les actua- Article 3 condicions d’alta intensitat de trànsit que cions de les diferents administracions en Traspàs de la titularitat de les carreteres ofereixen les carreteres generals es veu matèria de gestió de la xarxa bàsica de 1. L’Administració general pot traspas- greument perjudicada per la travessa vials, mobilitat i gestió del trànsit. sar als comuns la titularitat sobre trams dels nuclis urbans i per la influència del Pels motius expressats, el Consell Ge- urbans de les carreteres generals, sem- trànsit urbà sobre aquelles, i persegueix neral adopta la present Llei. pre que la continuïtat d’aquestes i del la finalitat de buscar solucions que aju- servei que presten quedi garantida, ja si- din a pal·liar l’esmentada situació i a uti- Article 1 gui a través d’una variant o desviació litzar tota la potencialitat dels vials Definició de carretera general i construïda per la pròpia Administració existents fins i tant que no estiguin cons- secundària general, ja sigui a través d’un altre vial truïts els vials alternatius a l’exterior de urbà de titularitat comunal i que el comú Segons la seva titularitat, les carreteres les aglomeracions urbanes previstos al traspassi simultàniament a l’Administra- es classifiquen en carreteres generals i Pla sectorial del Govern, i els vials arte- ció general. rials i col·lectors que els plans d’ordena- carreteres secundàries. Són carreteres ció i urbanisme parroquials han de generals aquelles carreteres de titularitat 2. Els acords de traspàs de titularitat de preveure dins de les aglomeracions. de l’Administració general i carreteres trams d’una carretera general a un comú secundàries aquelles carreteres de titula- es formalitzen en document administra- La xarxa bàsica de vials està composta ritat d’un comú. tiu entre les administracions interessades no únicament per les carreteres generals, i són ratificats per llei. sinó també per un determinat nombre de Article 2 carreteres secundàries i carrers, o trams Designació de carreteres generals 3. El traspàs de titularitat d’una carrete- ra general a un comú no modifica els de carreteres secundàries i de carrers, 1. Són carreteres generals les següents: que ofereixen la possibilitat de distribuir límits d’edificació de les construccions el trànsit en la travessa dels nuclis urbans a) Carretera General núm. 1 (CG1): An- que hi afronten, que continuaran calcu- i fan possible l’adopció de solucions al- dorra la Vella - frontera amb Espanya lant-se per aplicació de la normativa so- ternatives per a mantenir la circulació de del riu Runer. bre amplada de carreteres del tram de què es tracti, amb independència de la vehicles en condicions d’alta intensitat o b) Carretera General núm. 2 (CG2): en situacions excepcionals. seva nova condició de carrer, excepte en Andorra la Vella - frontera amb França el cas que el pla d’ordenació i urbanisme La inclusió d’una carretera o carrer en del riu Arieja. parroquial hagués previst una amplada la xarxa bàsica de vials no modifica el c) Carretera General núm. 3 (CG3): Es- superior, en quin cas prevaldrà aquesta règim jurídic a què està subjecta per raó caldes - Ordino (pont del Castellà). darrera norma. de la seva titularitat, però introdueix al- guns condicionants per raó de la funció d) Carretera General núm.3A(CG3 Article 4 de mobilitat supraparroquial a què es A): Andorra la Vella - cruïlla amb la Xarxa bàsica de vials CG3.