Núm. 25 - any 17 - 23.3.2005 Butlletí Oficial del Principat d’ 1103

ponguin a despeses liquidades abans Disposició final de portar a situacions en què el Govern d’acabar l’exercici pressupostari. no pot actuar invertint en la millora de Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà carreteres que, malgrat tenir un caràcter 3. El romanent de qualsevol crèdit de la seva publicació al Butlletí Oficial nacional, mantenen la categoria oficial pressupostari queda anul·lat en finalitzar del Principat d’Andorra. de secundàries i, de la mateixa manera, l’exercici pressupostari, salvat allò que els comuns no poden actuar sense l’a- estableix l’article 15.4.”. , 21 de febrer del 2005 cord del Govern en l’ordenació de vies Es modifica l’article 63 de la Llei Francesc Areny Casal que han perdut tot caràcter interurbà i 10/2003, del 27 de juny, de les finances Síndic General han passat a ser exclusivament urbanes, comunals, que queda redactat com se- Nosaltres els coprínceps la sancionem encara que mantenen la categoria de car- gueix: i promulguem i n’ordenem la publicació reteres generals. “Article 63 en el Butlletí Oficial del Principat d’An- Durant l’aprovació del pressupost de Principi d’anualitat dorra. l’any 1993 el Consell General va acordar 1. El pressupost comunal s’aprova Jacques Chirac Joan Enric Vives Sicília -acord que va ser renovat l’any següent President de la en aprovar el pressupost del 1994- enco- cada any, abans del 31 de desembre, per República Francesa Bisbe d’Urgell regir durant l’any següent, sense perjudi- Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra manar al Govern la requalificació de to- ci del que preveu l’article 70. tes les carreteres del Principat. La previsió d’aprovar de forma immediata 2. L’exercici pressupostari coincideix un Pla general de carreteres que havia amb l’any natural i li són imputats: Llei 7/2005, d’incloure les requalificacions va deixar A) A l’estat d’ingressos: del 21 de febrer, de de facto en suspens aquell acord. a) Els drets liquidats durant l’exercici designació de carreteres Tot i que el Pla de carreteres no ha arri- bat a veure la llum, el 14 de maig del de què es tracti, sigui quin sigui el Atès que el Consell General en la seva 2003 el Govern va aprovar un Pla secto- període del qual derivin. Als efectes sessió del dia 21 de febrer del 2005 ha rial de noves infraestructures viàries en d’aquest apartat es podran practicar aprovat la següent: actes administratius de liquidació fins el que s’estableix amb suficient precisió al 31 de gener següent, sempre que Llei 7/2005, del 21 de febrer, de desi- el previsible desenvolupament de les corresponguin a drets generats fins al gnació de carreteres vies de comunicació de caire nacional durant els propers anys. L’esmentat Pla 31 de desembre de l’exercici que s’està Exposició de motius liquidant. sectorial ha estat tingut en compte en el moment de redactar aquesta Llei. b) Els drets cobrats fins al 31 de gener Mitjançant les ordinacions del Consell següent, encara que s’hagin liquidat General, especialment l’Ordinació II de Les modificacions bàsiques contingu- en exercicis anteriors. 4 de juliol de 1969, l’Ordinació I de 13 de des en el text normatiu abasten diferents juliol de 1987 i l’Ordinació I de 13 de ju- aspectes: es reordena l’estructura gene- B) A l’estat de despeses: liol de 1990, es van establir de forma més ral de les carreteres, que deixa de ser ra- a) Les obligacions liquidades durant el o menys precisa la designació i la classe dial; s’eviten les dobles o triples mateix exercici, encara que proce- dels diferents trams de les carreteres ge- designacions per a una mateixa via i, so- deixin de despeses autoritzades en nerals i secundàries del país. bretot, es fa possible el canvi de traçat de exercicis anteriors. Als efectes d’a- La important evolució que han experi- les carreteres generals al seu pas per l’in- quest apartat es podran practicar actes mentat l’ordenació urbana i el tràfic au- terior dels nuclis urbans, en aquells administratius de liquidació fins al 31 tomobilístic des del moment en què supòsits en què existeix un vial alternatiu de gener següent, sempre que corres- quedà establert quines són les vies me- que pugui assegurar avantatjosament la ponguin a despeses efectuades fins al reixedores de la categoria de carretera indispensable continuïtat d’aquelles i, 31 de desembre de l’exercici que s’està general i de carretera secundària, l’any sempre que existeixi l’acord del comú, liquidant. 1969, aconsellen procedir de forma ina- per al canvi de titularitat de la via que passarà a ser carretera general. Així ma- b) Les obligacions pagades fins al 31 jornable a una adequació més conforme a la realitat de la circulació i a la im- teix, es crea el Directori de carreteres ge- de gener següent, sempre que corres- nerals, tot preveient els mecanismes per ponguin a despeses liquidades abans portància respectiva dels vials situats en diferents llocs d’Andorra. mantenir-lo actualitzat mitjançant la in- d’acabar l’exercici pressupostari. corporació de les carreteres previstes en 3. El romanent de qualsevol crèdit El Consell General ja constatà la ne- el Pla sectorial de noves infraestructures pressupostari queda anul·lat en finalitzar cessitat de canviar la nomenclatura quan viàries, a mesura que es vagin obrint al l’exercici pressupostari, salvat allò que es van aprovar, l’any 1993, la Llei qualifi- trànsit, i també la modificació del traçat estableix l’article 64.3.”. cada de delimitació de competències de les carreteres que es dugui a terme dels comuns i la Llei qualificada de trans- com a conseqüència dels canvis de titu- ferències als comuns. Les noves atribu- laritat de vies acordats amb els comuns. cions i competències definides havien 1104 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 25 - any 17 - 23.3.2005

L’altra gran novetat que introdueix la ministració general i de l’administració generals, tot identificant-les amb un Llei és la definició d’una xarxa bàsica de local, al més alt nivell, i se li atribueixen número i un nom. vials. Aquest instrument neix de la cons- importants funcions de proposta, de pla- tatació que la possibilitat de circulació en nificació i de coordinació de les actua- Article 3 condicions d’alta intensitat de trànsit que cions de les diferents administracions en Traspàs de la titularitat de les carreteres ofereixen les carreteres generals es veu matèria de gestió de la xarxa bàsica de 1. L’Administració general pot traspas- greument perjudicada per la travessa vials, mobilitat i gestió del trànsit. sar als comuns la titularitat sobre trams dels nuclis urbans i per la influència del Pels motius expressats, el Consell Ge- urbans de les carreteres generals, sem- trànsit urbà sobre aquelles, i persegueix neral adopta la present Llei. pre que la continuïtat d’aquestes i del la finalitat de buscar solucions que aju- servei que presten quedi garantida, ja si- din a pal·liar l’esmentada situació i a uti- Article 1 gui a través d’una variant o desviació litzar tota la potencialitat dels vials Definició de carretera general i construïda per la pròpia Administració existents fins i tant que no estiguin cons- secundària general, ja sigui a través d’un altre vial truïts els vials alternatius a l’exterior de urbà de titularitat comunal i que el comú Segons la seva titularitat, les carreteres les aglomeracions urbanes previstos al traspassi simultàniament a l’Administra- es classifiquen en carreteres generals i Pla sectorial del Govern, i els vials arte- ció general. rials i col·lectors que els plans d’ordena- carreteres secundàries. Són carreteres ció i urbanisme parroquials han de generals aquelles carreteres de titularitat 2. Els acords de traspàs de titularitat de preveure dins de les aglomeracions. de l’Administració general i carreteres trams d’una carretera general a un comú secundàries aquelles carreteres de titula- es formalitzen en document administra- La xarxa bàsica de vials està composta ritat d’un comú. tiu entre les administracions interessades no únicament per les carreteres generals, i són ratificats per llei. sinó també per un determinat nombre de Article 2 carreteres secundàries i carrers, o trams Designació de carreteres generals 3. El traspàs de titularitat d’una carrete- ra general a un comú no modifica els de carreteres secundàries i de carrers, 1. Són carreteres generals les següents: que ofereixen la possibilitat de distribuir límits d’edificació de les construccions el trànsit en la travessa dels nuclis urbans a) Carretera General núm. 1 (CG1): An- que hi afronten, que continuaran calcu- i fan possible l’adopció de solucions al- dorra la Vella - frontera amb Espanya lant-se per aplicació de la normativa so- ternatives per a mantenir la circulació de del riu Runer. bre amplada de carreteres del tram de què es tracti, amb independència de la vehicles en condicions d’alta intensitat o b) Carretera General núm. 2 (CG2): en situacions excepcionals. seva nova condició de carrer, excepte en - frontera amb França el cas que el pla d’ordenació i urbanisme La inclusió d’una carretera o carrer en del riu Arieja. parroquial hagués previst una amplada la xarxa bàsica de vials no modifica el c) Carretera General núm. 3 (CG3): Es- superior, en quin cas prevaldrà aquesta règim jurídic a què està subjecta per raó caldes - Ordino (pont del Castellà). darrera norma. de la seva titularitat, però introdueix al- guns condicionants per raó de la funció d) Carretera General núm.3A(CG3 Article 4 de mobilitat supraparroquial a què es A): Andorra la Vella - cruïlla amb la Xarxa bàsica de vials CG3. destinen. Aquests condicionants són 1. Es crea una xarxa bàsica de vials, bàsicament dos: per una part que l’admi- e) Carretera General núm. 4 (CG4): La que té la funció de fer possible la circula- nistració comunal haurà de demanar in- Massana - port de Cabús. ció de vehicles entre les parròquies, i en- forme a l’Administració general abans de tre aquestes i els principals passos concedir autoritzacions d’ocupació o f) Carretera General núm. 5 (CG5): Erts - Arinsal. fronterers, en condicions de seguretat i tancament provisional de les vies que hi d’alta intensitat de trànsit. són compreses, i haurà de notificar g) Carretera General núm. 6 (CG6): Ro- prèviament les actuacions que ella ma- tonda d’Aixovall - frontera amb Espa- 2. La xarxa bàsica de vials ha de per- teixa es proposi dur-hi a terme; per altra nya d’Os de Civís. metre la continuïtat de trànsit rodat inter- part, la necessitat d’informe de la Taula parroquial i internacional a través dels nacional de mobilitat abans d’empren- 2. El traçat de cada una de les carrete- nuclis urbans; ha d’evitar o minimitzar dre qualsevol actuació que modifiqui res generals és el que es detalla en el Di- les repercussions del trànsit urbà sobre substancialment la capacitat o la funcio- rectori de carreteres generals que es les carreteres generals, i ha de possibili- nalitat per al trànsit de vehicles de les publica com a annex número 1. tar solucions alternatives per mantenir la vies que formen part de la xarxa bàsica. 3. Les carreteres compreses en el Pla circulació de vehicles en situacions ex- cepcionals. La Taula nacional de mobilitat és un sectorial de noves infraestructures viàries aprovat pel Govern el 14 de maig òrgan nou que crea aquesta Llei per a fer Article 5 de 2003 adquiriran la condició de carre- possible la coordinació d’actuacions de Designació de la xarxa bàsica de vials les diferents administracions implicades teres generals a partir de la seva entrada 1. Totes les carreteres generals formen en la gestió de la xarxa bàsica de vials. en servei. En aquell moment, el Govern part de la xarxa bàsica de vials. Està integrada per representants de l’Ad- les incorporarà al Directori de carreteres Núm. 25 - any 17 - 23.3.2005 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 1105

2. Conformen també la xarxa bàsica l’ocupació o el tancament, o formular dur-ne a terme la senyalització, el Go- de vials, amb caràcter complementari, motivadament la seva oposició, en el vern determinarà la situació, el contingut aquelles carreteres secundàries o trams termini de vuit dies. El silenci de l’Ad- i el tipus dels senyals indicadors de di- de carreteres secundàries i aquells car- ministració general durant aquest ter- recció (destí) a totes les vies que confor- rers o trams de carrers que es detallen a mini té el valor d’informe favorable. men la xarxa bàsica de vials, i assumirà l’annex núm. 2. les despeses derivades de la instal·lació c) Quan es tracti d’ocupacions o tanca- dels senyals que determini. Article 6 ments promoguts pel comú titular de la Gestió de la xarxa bàsica via, i si es tracta d’actuacions que hagin Article 9 de comportar ocupació o tancament Taula nacional de mobilitat 1. A efectes d’aquesta Llei s’anomena per un termini superior a quinze dies, gestió d’una via a les activitats de defini- el comú n’ha d’informar a l’Administra- 1. Es crea la Taula nacional de mobili- ció de sentits de circulació, ordenació ció general amb una antelació mínima tat com a òrgan de coordinació de l’Ad- del trànsit, determinació de girs perme- de trenta dies, i aquesta podrà formular ministració general i els comuns en sos o prohibits i altres anàlogues o com- objeccions relatives a les condicions o matèria de gestió del trànsit i, molt espe- plementàries. horaris en què ha de dur-se a terme l’o- cialment, de la xarxa bàsica de vials, i amb les funcions següents: 2. L’administració titular de cada via és cupació o el tancament, o formular mo- competent per a gestionar-la. Això no tivadament la seva oposició, dins dels a) Coordinar l’actuació de les adminis- obstant, quan es tracti de vials compre- quinze dies següents a la notificació. tracions que en formen part en matèria sos en la xarxa bàsica, l’administració ti- Quan es tracti d’actuacions per un ter- d’ordenació del trànsit i gestió dels vials tular d’una via no podrà modificar-ne mini inferior a quinze dies, els terminis que formen part de la xarxa bàsica. substancialment la capacitat de trànsit de esmentats es veuran reduïts a la meitat, b) Informar, amb caràcter preceptiu, vehicles o la funcionalitat sense l’in- i en el cas d’actuacions d’excepcional aquells actes de gestió d’una via com- forme favorable de la Taula nacional de transcendència o duració, els terminis presa en la xarxa bàsica que es propo- mobilitat. seran del doble. si dur a terme l’administració titular i d) L’informe o objeccions de l’Admi- Article 7 que en modifiquin substancialment la nistració general tenen per objecte, Actuacions en vials compresos en la capacitat de trànsit de vehicles o la exclusivament valorar les repercus- xarxa bàsica funcionalitat. sions de l’actuació projectada sobre la Sense perjudici de la competència de circulació de vehicles a la xarxa bàsica c) Proposar a l’administració titular l’administració titular de la via per con- de vials, tenint presents les previsions d’una via l’adopció de mesures que en cedir autoritzacions per a ocupacions de trànsit per al període i les altres res- millorin la capacitat de trànsit de vehi- temporals, obertura de rases, tancament triccions existents o projectades si- cles o la funcionalitat. per a manifestacions esportives o de multàniament i posar en marxa d) Preparar plans de mobilitat a activar qualsevol altre ordre, quan es tracti d’ac- solucions alternatives per mantenir la en situacions previsibles de gran tuacions que afecten vies compreses en circulació de vehicles, i no poden es- afluència de trànsit o en altres situa- la xarxa bàsica de vials s’apliquen les tendre’s a altres consideracions. cions especials o excepcionals, com disposicions següents: e) La resolució que acordi el tancament ara catàstrofes naturals, nevades ex- a) És necessària l’autorització de l’Ad- o la imposició de restriccions de circu- cepcionals, accidents múltiples, o al- ministració general i del comú per a lació a una via que formi part de la xar- tres equiparables. l’ocupació o tancament dels trams ur- xa bàsica de vials ha de notificar-se e) Proposar la modificació de la xarxa bans d’una carretera general. S’excep- immediatament al centre d’informació i bàsica de vials. La proposta serà instru- tuen d’aquest règim les actuacions gestió del trànsit i també als usuaris, per mentada per mitjà d’un projecte de llei promogudes directament per l’Admi- mitjà dels mecanismes que aprovi la del Govern. nistració general que tinguin per ob- Taula nacional de mobilitat. jecte l’explotació i manteniment de la f) Elevar al Govern i als comuns qual- f) Queden excloses del règim precedent via, que faran objecte únicament de sevol altra proposta que tingui per les intervencions que tinguin per ob- comunicació prèvia a l’administració convenient en matèria de gestió de la jecte efectuar reparacions de caràcter comunal. xarxa bàsica de vials, mobilitat i gestió urgent a la via o a les xarxes de serveis del trànsit. b) Abans de concedir autoritzacions que discorren pel seu subsòl, que única- 2. La Taula nacional de mobilitat es per a l’ocupació o tancament de carre- ment són objecte de notificació en la composa de dos òrgans: el Ple i la Taula teres secundàries o carrers compresos forma prevista a l’apartat precedent. en la xarxa bàsica de vials, el comú ha tècnica de gestió del trànsit. de demanar informe a l’Administració Article 8 3. El Ple està format pels membres general, que podrà formular observa- Senyalització de la xarxa bàsica següents: el Ministre que té atribuïdes les cions relatives a les condicions o hora- Sense perjudici de la competència de competències en matèria de carreteres, ris en què ha de dur-se a terme l’administració titular de cada via per a que la presideix; el ministre que té atri- 1106 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 25 - any 17 - 23.3.2005

buïdes les competències en matèria d’in- Disposició final primera Cairat i té el seu final a la frontera del riu terior; el director de la policia; el cònsol Runer. major o menor de cada parròquia, i el di- Es faculta al Govern per a modificar, rector de l’Agència de mobilitat. El presi- per decret, la designació de carreteres Carretera General núm. 2 (CG2) dent, per iniciativa pròpia o a instància secundàries aprovada pel Consell Gene- Té el seu inici a Andorra la Vella al car- de qualsevol dels membres, pot convi- ral en l’Ordinació núm. I de Serveis rer de la Unió, segueix per la carretera de dar a participar a les reunions del Ple, Públics de 13 de juliol de 1990, amb la fi- l’Obac, el nou vial d’Encamp, i té el seu qualsevol altra persona que pugui apor- nalitat d’adaptar-la a les modificacions final al pont que creua el riu Arieja, a la tar els seus coneixements tècnics per a de la xarxa de carreteres derivades d’a- frontera amb França. l’examen dels temes de l’ordre del dia. questa Llei. Carretera General núm. 3 (CG3) 4. La Taula tècnica de gestió del trànsit Disposició final segona Té el seu inici a Escaldes-Engordany a està formada pels membres següents: el la rotonda d’Engolasters, segueix per director de la policia, o el càrrec en qui Es faculta al Govern per a complemen- l’av. Miquel Mateu, l’av. Carlemany, l’av. delegui, que n’assumeix la presidència; el tar el Directori de carreteres generals, tot Copríncep de Gaulle, l’av. del Pessebre, cap del servei de trànsit de cada parrò- descrivint-hi el traçat precís de cada una el pont de Sant Antoni, la Massana, la quia, i el director de l’Agència de mobili- d’elles, i per a determinar quins són els Travessia d’Ordino i té el seu final al tat; podrà participar també en les seves trams urbans de cada carretera general. pont del Castellà (Arcalís). reunions qualsevol altra persona convo- Es faculta igualment al Govern per a ac- cada pel president i que pugui aportar els tualitzar el Directori de carreteres ge- Carretera General núm. 3A (CG3A) seus coneixements tècnics per a l’examen nerals mitjançant la incorporació de les Té el seu inici a Andorra la Vella al dels temes de l’ordre del dia. Té per fun- noves carreteres generals que entrin en pont de Tobira i segueix pel carrer Prat ció preparar les reunions del Ple, i també servei i els traspassos de titularitat de de la Creu, el carrer Dr. Mitjavila, l’av. Fi- assumeix les funcions de coordinació i trams de carreteres generals. ter i Rossell i té el seu final al a Escaldes-Engordany. execució que li delegui el Ple, en particu- Aquestes facultats es formalitzen d’a- lar, en aquelles situacions en què, per raó cord amb els articles2i3delapresent Carretera General núm. 4 (CG4) de la previsible gran afluència de trànsit, Llei. Té el seu inici a la rotonda de la plaça és necessària una gestió que inclogui tot del Quart, a l’encreuament amb la CG3a el territori del Principat d’Andorra com Disposició final tercera la Massana, i té el seu final al port de una única unitat de gestió. Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà Cabús, a la frontera amb Espanya. 5. El Ple de la Taula nacional de mobili- de la seva publicació al Butlletí Oficial tat es reuneix dues vegades a l’any, en del Principat d’Andorra. Carretera General núm. 5 (CG5) sessió ordinària. Es reuneix també en ses- Té el seu inici a la cruïlla d’Erts, i té el sió extraordinària, tantes vegades com si- Casa de la Vall, 21 de febrer del 2005 seu final al pont Pedregat d’Arinsal. gui convocat pel president, per iniciativa Francesc Areny Casal Carretera General núm. 6 (CG6) pròpia o a petició de tres qualsevol dels Síndic General Té el seu inici a Sant Julià de Lòria a la seus membres. La taula tècnica es reuneix rotonda d’Aixovall, a l’encreuament amb en sessió ordinària una vegada cada tri- Nosaltres els coprínceps la sancionem la CG1, i té el seu final al pas fronterer mestre, i pot reunir-se en sessió extraor- i promulguem i n’ordenem la publicació amb Espanya. dinària tantes vegades com sigui en el Butlletí Oficial del Principat d’An- convocada pel seu president, per iniciati- dorra. va pròpia o a petició de qualsevol dels Joan Enric Vives Sicília Jacques Chirac Bisbe d’Urgell President de la seus membres. República Francesa Annex núm. II Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra 6. La Taula nacional de mobilitat apro- Xarxa bàsica de vials va el seu reglament intern mitjançant acord del Ple, adoptat per iniciativa La xarxa bàsica de vials comprèn pròpia, en allò que el concerneix, i a Annex núm. I aquells que, per a cada parròquia, proposta de la Taula tècnica de gestió es detallen a continuació: del trànsit, en el que afecta aquesta. L’A- Directori de carreteres generals gència de mobilitat facilita la infraestruc- El traçat de les carreteres generals és el CG2 tura tècnica de la Taula nacional de que, per a cada una d’elles, es detalla a CS 240 Montaup mobilitat; les despeses de funcionament continuació: que ocasioni aquesta són assumides pel Av. Govern. Carretera General núm. 1 (CG1) Encamp Té el seu inici a Andorra la Vella al car- CG2 rer de la Unió, segueix per l’av. Tarrago- Desviació d’Encamp na, l’av. Salou, la rotonda de Santa Av. Copríncep Episcopal Coloma, l’av. Rocafort, l’av. Francesc Núm. 25 - any 17 - 23.3.2005 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 1107

Av. de la Bartra C/ Verge del Remei del 4 de novembre de 1993, i la resta de Av. Copríncep Francès C/Baixada del Molí l’ordenament jurídic. Av. Torrent Pregó C/ Doctor Nequi D’acord amb l’article 3.1 de la Llei qua- Túnel d’Envalira C/ Mn. Cinto Verdaguer lificada de delimitació de competències C/ Mn. Tremosa Pas de la Casa dels comuns, dins el seu àmbit territorial, C/ les Canals CG2 gaudeixen, entre altres, de potestat nor- Av. Consell d’Europa Av. Consell General mativa, executiva i sancionadora; i segons C/ Doctor Vilanova Túnel d’Envalira l’article 3.3 de la mateixa Llei qualificada, Av. Doctor Mitjavila totes les competències que no siguin o Av. Salou Ordino previstes en la Llei indicada o delegades Av. Tarragona CG3 per altres lleis, corresponen a l’Estat. CS 340 Coll d’Ordino C/ de la Unió Travessia d’Ordino L’article 4.10.f) de la Llei qualificada de Sant Julià de Lòria delimitació de competències dels comuns Arans CG1 els atribueix competència per a la presta- CG3 CG6 ció dels serveis públics comunals en l’àm- Sornàs, Ansalonga Av. Francesc Cairat bit de la inspecció, el control i CG3 Av. Rocafort l’assegurament de la bona convivència ciutadana a les vies públiques, urbanes i Escaldes-Engordany La Massana rurals, per mitjà d’agents de circulació i CG2 CG3 els altres agents i cossos comunals; i l’arti- CG3 CG4 cle 4.11 de la mateixa Llei qualificada dis- CG3A CG5 posa que és competència del comú la Desdoblament de Feda Av. del Ravell regulació de les condicions de la circula- Av. de les Escoles Av. del Través ció urbana de vehicles i vianants, establint Av. Copríncep de Gaulle C/ de les Escoles i definint les zones i horaris d’estaciona- Av. del Pessebre Av. Sant Antoni ment, càrrega i descàrrega amb la senya- Av. Carlemany lització horitzontal i vertical subsegüent, Sispony Av. Miquel Mateu així com la retolació de carrers, places, CS 320 Sispony Av. Fiter i Rossell vies públiques i llocs d’interès. CS 321 Sispony els Plans C/ Josep Viladomat CS 330 Escàs C/ Esteve Albert En el marc del bloc de constitucionali- Av. del Jovell C/ de la Unió tat compost per la Constitució i la Llei C/ de la Closa qualificada de delimitació de competèn- Av. de les Comes cies dels comuns, l’article 1.3 de la Llei Anyós del Codi de la circulació, del 10 de juny del 1999, defineix com a agents de circu- CS 335 Aldosa Llei 8/2005, CS 310 Anyós Sant Cristòfol lació comunals les persones d’aquestes del 21 de febrer, dels administracions amb la formació i com- Pal petència definides per llei. CG4 agents de circulació Av. Coll de la Botella comunals En concordança amb les disposicions Av. Fontanella legals indicades, l’objecte d’aquesta Llei Atès que el Consell General en la seva és regular l’estatus i les funcions dels Arinsal sessió del dia 21 de febrer del 2005 ha agents de circulació comunals en el marc CS 410 Arinsal aprovat la següent: de les competències que els comuns te- CS 413 Comallempla nen institucionalment atribuïdes i amb Llei 8/2005, del 21 de febrer, dels l’autonomia administrativa i financera de Andorra la Vella agents de circulació comunals què gaudeixen. La regulació s’efectua CG1 amb un tracte homogeni per als set co- CG2 Exposició de motius muns que integren l’estructura territorial CG3 Els comuns, com a òrgans de repre- del Principat d’Andorra pel que fa als as- CG3A sentació, govern i administració de les pectes relacionats amb el tipus d’ocupa- CG4 parròquies, són corporacions públiques ció que correspongui als agents de Av. d’Enclar elegides democràticament, amb perso- circulació com a personal de l’Adminis- Av. Santa Coloma nalitat jurídica i les potestats i competèn- tració pública comunal, i amb el règim Av. Príncep Benlloch cies pròpies que exerceixen d’acord jurídic que els sigui aplicable d’acord Av. Meritxell amb la Constitució, la Llei qualificada de amb el règim del personal dels comuns. C/ Prat de la Creu delimitació de les seves competències, C/ Bonaventura Armengol