El Futur De La Televisió a L'espai Català De Comunicació

El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Octubre de 2012 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Crèdits Direcció: Jordi Fortuny i Batalla, periodista. Llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB i mestre de català diplomat per la UB. Reporter del programa "Valor afegit" de TVC.

Recerca: Laia Altarriba i Piguillem Coordinació: Clara Solà Niubó

2 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Continguts

Bifurcacions i confluències...... 5

El futur de la televisió a l'espai català de comunicació ...... 7

1.Canvi tecnològic i canvi d’hàbits en el consum televisiu ...... 8 1.1.Qualitat vs. quantitat...... 8 1.2.Consum asincrònic...... 9 1.3.Del consum collectiu a l’individual· ...... 9 1.4.Segmentació i perfil social de les audiències...... 10 1.5.Crisi del model tradicional...... 11 1.6.2020 o 2030?...... 11

2. El mapa televisiu...... 13

3.El futur de la publicitat a la televisió...... 14

4.El finançament de la televisió pública...... 17 4.1.Els contractes programa...... 17 4.2.La necessària publicitat...... 17 4.3.Cànons i altres ingressos alternatius...... 18

5.El finançament de la televisió privada...... 20 5.1.La publicitat...... 20 5.2.Les subscripcions...... 20 5.3.El pay-per-view...... 21

6.La regulació de la televisió en el futur...... 22

7.Pluralisme cultural i lingüístic a la televisió ...... 24 7.1.La reciprocitat...... 25

8.L’equilibri entre televisió pública i privada...... 27 8.1.El share de la pública...... 27 8.2.El share de la privada...... 28

9.Del servei públic audiovisual al servei públic de comunicació ...29 9.1.Una indústria competitiva...... 30 9.2.Més televisió privada d’àmbit català...... 30 9.3.Televisió amb cobertura a tot l’espai català de comunicació...... 31

3 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

9.4.Reconversió de la televisió local...... 31

10.En síntesi...... 32

11.Panell d'experts...... 36

Annex. Informe: la situació actual de la TDT...... 52

1.Anàlisi del procés d'adjudicacions...... 53 2.1.Marc legal i plecs de condicions per obtenir la llicència a cada territori..53 1.2.Procés d'adjudicacions a cada territori...... 58

2.Llicències adjudicades per demarcacions i estat actual...... 74 2.1.Taula de llicències...... 74 2.2.Anàlisi de la situació actual de cada demarcació...... 99 2.3.Radiografia dels propietaris dels canals privats...... 116 2.4.Radiografia dels consorcis locals que gestionen els canals públics...... 130

3.Els Canals estatals...... 134 3.1.Canals que arriben a través de la TDT...... 134 3.2.Anàlisi dels grups propietaris de les llicències de la TDT privada estatal ...... 136 3.3.Canals que arriben per cable o satèllit· ...... 136

4.Pluralisme polític i social a la TDT...... 138 4.1.Marc legal i organismes reguladors...... 138 4.2.Anàlisi del pluralisme polític i social a la TDT...... 147

5.Situació de la llengua catalana a la TDT...... 164 5.1.Marc legal i organismes reguladors...... 164 5.2.Anàlisi de la presència de la llengua catalana a la TDT...... 171

4 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Bifurcacions i confluències Els mitjans de comunicació han entrat des de fa temps en una fase de canvis radicals, la televisió inclosa. Canvis tecnològics, empresarials o professionals que s’han accentuat a partir de la crisi global de 2007 i que no solament afecten l’estructura del sector de la comunicació, sinó que tenen conseqüències en el paper que juguen els mateixos mitjans en les societats avançades. A l’espai català de comunicació els canvis són evidents, però no sabem quant de temps duraran les transformacions ni com seran els mitjans audiovisuals en un futur més incert que mai. Per això, l’any passat l’Opinió Catalana i la Fundació Escacc van acordar fer un estudi d’opinió sobre el futur de la televisió. L’objectiu era saber què pensaven sobre aquesta qüestió un grup representatiu de persones coneixedores del món de la televisió des de diferents punts de vista: professional, empresarial, acadèmic o polític. Vam situar l’horitzó de l’estudi en l’any 2020, és a dir, a finals de la dècada, un moment que ens va semblar ni massa pròxim ni massa llunyà. Però el punt de partida, lògicament, és la realitat actual i l’experiència de les persones consultades. Per això no hem analitzat els efectes que podria tenir en el món de la televisió un hipotètic canvi de sobirania política. La primera part d'aquest document és el resultat de l’estudi d’opinió, elaborat per Jordi Fortuny. Una trentena de persones van respondre una enquesta de deu preguntes sobre el futur de la televisió, o la televisió el 2020, a l’espai català de comunicació. A partir de les respostes del panell d’experts, vam elaborar un document de conclusions que vam sotmetre a la consideració final dels participants en l’estudi. Veuran que, en no poques qüestions, les seves opinions es bifurquen en dos escenaris diferents: en quin moment es produiran els grans canvis; com seran llavors les lleis de l’audiovisual; com es regularan aspectes fonamentals dels continguts, com poden ser el pluralisme cultural i lingüístic o la publicitat... o com es finançarà la televisió pública, per esmentar els temes més destacats. En canvi, en altres aspectes, no menys importants, les opinions conflueixen de manera molt generalitzada, com en els casos del paper de la televisió pública en l’espai català de comunicació o de l’equilibri entre l’oferta pública i la privada. Creiem que els resultats són reflex de les opinions dominants en el sector, entenent el terme dominant des d’un punt de vista qualitatiu i no quantitatiu (ja que es tracta d’un estudi qualitatiu). Però de la mateixa manera que les conclusions són representatives, tampoc podem ignorar que s’han expressat damunt d’un terreny movedís, més movedís que mai els últims mesos, per l’efecte conjunt dels canvis polítics i de la crisi econòmica. De fet, les respostes dels participants es van formular abans que es produïssin alguns dels esdeveniments més importants que darrerament han sacsejat el món de la

5 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

televisió, i això constitueix sens dubte una limitació que, si bé no invalida les respostes, sí convé subratllar. L'annex d'aquest document és un informe sobre el mapa actual de la Televisió Digital Terrestre (TDT), el punt de partida des del qual mirem al futur. Es tracta d'una actualització i ampliació de l'informe La TDT local als Països Catalans: una oportunitat perduda per millorar la vertebració de l’espai català de comunicació, elaborat per Laia Altarriba i impulsat per l'Observatori Crític dels Mitjans Mèdia.cat per analitzar la situació de la televisió a l'espai català de comunicació després del salt a la TDT. Aquest annex no és només una actualització de l'informe de Mèdia.cat, sinó que aprofundeix en diversos aspectes que s'hi apuntaven (especialment en com han quedat les diverses demarcacions i en la situació de la llengua) i es fixa en nous aspectes com els canals locals públics, els canals d'àmbit insular, autonòmic i estatal, i el respecte pel pluralisme a les televisions.

Barcelona, 1 d’octubre de 2012

6 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

El futur de la televisió a l'espai català de comunicació

7 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

1. Canvi tecnològic i canvi d’hàbits en el consum televisiu

De manera paral·lela al progrés d'Internet i a l’aparició dels nous dispositius que permeten noves maneres de consumir continguts audiovisuals, el consum tradicional de televisió els últims anys no ha parat d’augmentar fins avui: a Catalunya, dels 227,5 minuts/dia de mitjana de 2009 hem passat als 266 minuts/dia de 2011 (segons el Baròmetre de Fundacc1). Amb aquesta tendència en el rerefons, en els pròxims anys els canvis i les noves opcions tecnològiques donaran pas a canvis profunds d’hàbits socials pel que fa al consum de televisió: en això, sembla que l’ou (els canvis tecnològics) serà primer que la gallina (canvis d’hàbits socials). La gran protagonista d’aquest procés serà la convergència tecnològica o hibridació de plataformes: diferents terminals electrònics confluiran en un de sol. Segurament, a aquest terminal s’hi podrà accedir des de diferents punts de la llar, no des d’un sol lloc com passa amb els televisors actuals, normalment situats a la sala d’estar. També es generalitzaran els dispositius mòbils des dels quals es podran consumir continguts televisius, i el seu ús s’alternarà amb el dels aparells de sobretaula en funció dels horaris o de les circumstàncies. Totes aquestes noves pantalles incorporaran les prestacions dels aparells de televisió actuals i moltes altres, com per exemple la navegació per Internet, que ja ara incorporen les noves Smart TV2. Es generalitzaran el VoD (vídeo a la carta3), el podcast4 i la televisió en mobilitat com a maneres de consumir continguts audiovisuals.

1.1.Qualitat vs. quantitat L’oferta de continguts creixerà i s’adaptarà als canvis tecnològics i d’hàbits dels consumidors. Això es materialitzarà en una major

1 “La comunicació a Catalunya. Resum 2011” (El Baròmetre de la comunicació i la cultura).

2 La televisió intel·ligent, Smart TV o televisió híbrida afegeix Internet i les característiques Web 2.0 a la televisió digital i al set-top box (vegeu la nota 8). És resultat de la convergència tecnològica entre els ordinadors i els aparells de televisió.

3 Video on Demand. El vídeo a la carta és un servei que permet a l’usuari veure quan vulgui un determinat vídeo emmagatzemat en un servidor remot. Per accedir-hi, cal una connexió de banda ampla.

4 Podcasting/podcast. És la manera de distribuir i descarregar els àudios i vídeos d'Internet per poder-los escoltar i veure en qualsevol moment i des de qualsevol lloc amb un reproductor MP3, o veure’ls al PC o a nous dispositius. Cada un d’aquests arxius per descarregar és un podcast.

8 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

especialització i diversitat. Es produiran peces més breus i fàcils de consumir, d’acord amb les noves tendències del consum televisiu (nous dispositius, mobilitat...) En les emissions broadcast (difusió massiva sincrònica5), els canals temàtics guanyaran importància en detriment dels generalistes, que poden veure la seva hegemonia “en perill”. Es globalitzaran els productes d’entreteniment (per exemple, amb les estrenes mundials simultànies), que guanyaran terreny als informatius. Aquest escenari podria comportar una certa pèrdua de qualitat dels continguts, a no ser que els nous models de negoci6 aconsegueixin que la producció audiovisual de qualitat sigui viable..

1.2. Consum asincrònic La televisió continuarà sent un mitjà massiu, però amb un consum cada vegada més asincrònic: la tendència de futur en la manera de veure la televisió és el consum en diferit, no simultani o offline, a través del time shifting7 o d’altres procediments, mentre que les emissions broadcast quedaran cada vegada més limitades als grans esdeveniments, els espectacles esportius i la informació d’última hora. Algun dels enquestats descriu el mateix fenomen d’una altra manera: hi haurà una televisió passiva (convencional), i una altra d’activa, la de les descàrregues a través d'Internet o de les plataformes de pagament. En qualsevol cas, la sincronia continuarà tenint un paper en els hàbits de consum televisiu per factors com ara el pes de la rutina, la “delegació de funcions” o el consum social. Per tant, en l’escenari televisiu del futur (el de la televisió mixta, multiplatafórmica o promíscua), els dos models (sincrònic i asincrònic) conviuran en unes proporcions encara difícils de predir.

1.3. Del consum col·lectiu a l’individual A causa de tot això, l’individualisme social serà una de les característiques del consum televisiu a finals de la dècada, ja que Internet dóna més llibertat d’accés als continguts audiovisuals: es poden obtenir de manera directa, quasi sense intermediaris, amb una major capacitat d’elecció. La configuració de la pròpia graella de programació serà habitual, sobretot a partir de la generalització de dispositius com el set-top box8 intel·ligent o les Smart TV, que oferiran programació personalitzada. El públic

5 Sistema de distribució de programes destinats a grans audiències, a través dels senyals d’àudio i vídeo.

6 4. El finançament de la televisió pública, pàg. 17, i 6. El finançament de la televisió privada, pàg. 20.

7 El time shifting és el procés d'enregistrar i guardar informació per visionar-la posteriorment quan desitgi l'usuari.

9 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

televisiu tindrà una conducta més selectiva, perquè estarà més acostumat i educat per administrar el propi consum. Molts opinen que l’hàbit social de consumir televisió tendirà a augmentar (com hem dit, ara ja s’hi dediquen 266 minuts/dia), però serà un consum cada vegada menys familiar i més personalitzat, individual, d’acord amb els interessos de cada espectador, i multitasking (consum simultani de diferents mitjans de comunicació, especialment a través de les xarxes socials9). De fet, ara mateix aquest comportament ja és cada vegada més habitual, especialment entre els usuaris joves dels mitjans. L’excepció que permetrà el reagrupament col·lectiu serà el consum de grans esdeveniments. Internet és igualment l’instrument que permetrà la producció de continguts de manera participativa, la interactivitat entre els usuaris i els serveis de televisió i que el receptor pugui ser, al mateix temps, emissor. Però la participació dels usuaris en la generació de continguts, encara que sigui significativa, no serà ni de bon tros majoritària.

1.4. Segmentació i perfil social de les audiències Tots aquests canvis portaran, com a conseqüència, una segmentació de les audiències cada vegada més accentuada. Noves maneres de consumir continguts audiovisuals ampliaran el consum a altres moments del dia i el concepte de prime time es debilitarà. Per tot això, el mesurament de les audiències serà més complicat que ara. Malgrat tot, segons unes quantes opinions, la televisió continuarà sent un espai bàsic en la configuració de l’opinió pública, factor central de l’espai comunitari compartit. Però uns altres creuen, no sense arguments, que la fragmentació del consum desdibuixarà l’opinió pública i alterarà la cohesió associada als mitjans de comunicació. Els canvis seran també rellevants des dels punts de vista sociodemogràfic, socioeconòmic, generacional i cultural. Es farà més evident la “bretxa digital”: el consum convencional de televisió, generalista, anirà a càrrec de la gent gran i de les persones amb pocs recursos, mentre que una majoria social formada pels “alfabetitzats digitals” (els joves i les persones amb més recursos, competències tècniques i capacitat d’accés a l’oferta) protagonitzarà el consum temàtic, fora

8 Receptor-descodificador. És l’aparell que converteix els zeros i uns del senyal digital en un senyal de vídeo i àudio. Normalment ja està inclòs en els televisors d’última generació, i és imprescindible per a poder rebre la televisió digital terrestre (TDT), la televisió per cable, la televisió per satèl·lit i la IPTV (vegeu la nota 16). Hi ha descodificadors que incorporen una ranura per introduir-hi targes amb xips intel·ligents i es connecten a la xarxa telefònica. 9 Ús de la televisió, Internet, ràdio, telèfon, premsa impresa o qualsevol altre mitjà, en relació amb un altre. També es coneix com "ús simultani dels mitjans de comunicació". Aquest comportament s'ha convertit en cada vegada més comú, especialment entre els joves usuaris dels mitjans.

10 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

del perímetre dels grans operadors televisius, semblant a l’ús actual de les xarxes 2.0 (amb l’excepció abans esmentada dels esdeveniments esportius i dels informatius).

1.5. Crisi del model tradicional Aquests canvis posen en crisi el model televisiu actual, basat en les cadenes tradicionals. Un dels elements que ho notarà més serà la graella de programes seqüencial, amenaçada per la gran flexibilitat de les noves eines digitals, que permetran, com dèiem abans, que els espectadors es configurin la pròpia graella. Internet hi contribuirà amb l’oferta quasi il·limitada de continguts, que multiplicarà els efectes ja coneguts del zàping fins a fer inviable l’actual model basat en els canals. Aquesta crisi provocarà que les llicències audiovisuals perdin valor i que disminueixi el nombre de canals que emeten per la TDT (fet que sacsejarà el rànquing d’audiències). Probablement, els principals proveïdors de continguts ja no seran les cadenes tradicionals i proliferaran els circuits de distribució independents dels grans operadors televisius. Una característica d’aquest escenari serà la pugna entre les productores de continguts i les companyies de telecomunicacions o les plataformes de distribució, com Netflix, Google, Amazon o YouTube. El negoci minorista de la indústria audiovisual perdrà mercat, a favor de nous models de negoci globals (com ara Spotify, la plataforma de reproducció musical per streaming10). Davant d’aquests canvis, el públic se sentirà cada vegada més identificat amb les seves marques de referència (programes o autors), per comptes de sentir- se vinculat als canals com ara.

1.6. 2020 o 2030? No hi ha unanimitat sobre el moment que es generalitzaran tots aquests canvis. És normal que sobre això hi hagi diversitat d’opinions, ja que les transformacions com aquestes no es produeixen de la nit al dia, òbviament, sinó de manera gradual, i el ritme depèn de molts factors que de vegades són impossibles de predir. De les opinions dels participants en l’estudi se’n dedueixen dos escenaris com a més probables:

10 Tècnica associada a la reproducció de la informació audiovisual en temps real. Serveix per alleugerir el temps de transferència d’un arxiu multimèdia des d’una xarxa informàtica, com ara Internet. I això permet escoltar i veure els arxius mentre se’n fa la transferència, abans d’acabar la transmissió.

11 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

 Escenari A: El 2020 s’hauran generalitzat ja els grans canvis de la televisió.

 Escenari B: Els grans canvis de la televisió no es generalitzaran fins el 2030.

Majoritàriament s’apunta al 2020, però també hi ha qui pronostica que les novetats tecnològiques conviuran molt de temps amb els hàbits i les tecnologies actuals i que el gran canvi no es produirà fins més tard (2030). D’una banda, la introducció de les innovacions tècniques avança a bon ritme11. D’una altra, el parc actual d’aparells domèstics encara no és gaire antic, atès que la transició a la TDT va accelerar la renovació del parc de televisors (l’apagada del senyal analògic a l’Estat espanyol va ser el 3 d’abril de 2010). Per aquest motiu, i també perquè la crisi econòmica frenarà encara durant uns quants anys la formació de noves llars i la compra de nous equipaments domèstics (segons l’IDESCAT12), pot ser que la pròxima generació de dispositius trigui a generalitzar-se.

11 “Televidente 2.0”. The Cocktail Analysis, Madrid, 2011.

12 “Projeccions de llars de Catalunya 2010-2021”. Institut d’Estadística de Catalunya, Barcelona, desembre 2011,

12 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

2. El mapa televisiu

La transformació del mapa televisiu donarà com a resultat un augment del nombre de plataformes i canals de pagament, amb un predomini de la televisió per cable o per satèl·lit. Aquesta evolució contribuirà a la creació o la consolidació de grans grups multinacionals , que són els que disposaran dels mitjans necessaris per revolucionar el panorama televisiu global. Molts participants en l’estudi coincideixen en aquesta descripció del mapa televisiu del futur, en el qual tindran un paper important les noves plataformes mundials com ara YouTube o Amazon, que conviuran amb els operadors “tradicionals”. De fet, Internet13 tindrà molta responsabilitat en la multiplicació de l’oferta i també en la proliferació de continguts televisius low cost. En aquest sentit, unes quantes persones consultades opinen que, tot i el predomini dels grans grups, la multiplicació de l’oferta a través de diferents canals provocarà una pèrdua del seu pes relatiu, tant d’audiència com de negoci. La televisió serà un sector dinàmic, on serà constant l’aparició i la desaparició de nous actors. També es preveu una desaparició generalitzada dels canals de proximitat, com ara televisions d’àmbit autonòmic o local, a causa del procés de concentració empresarial i de l’especialització o tematització dels canals. Moltes de les persones consultades destaquen la importància de vetllar per aquests canals de proximitat, que hauran d’afrontar moltes dificultats. Per això, ben pocs s’aventuren a concretar el pes que tindran en el futur. Paradoxalment, Internet, que provocarà –entre altres efectes– una desterritorialització dels continguts, serà també la via perquè es puguin mantenir mitjans de proximitat, gràcies a les possibilitats que ofereix de distribuir continguts a baix cost.

13 1. Canvi tecnològic i canvi d’hàbits en el consum televisiu, pàg. 8.

13 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

3. El futur de la publicitat a la televisió

Al mateix temps que la televisió convencional perdrà la posició predominant, i que la distribució de continguts audiovisuals per Internet passarà a ser majoritària, la publicitat també canviarà. El model de finançament de la televisió tindrà poc a veure amb l’actual: la inversió publicitària “abandonarà” els mitjans de comunicació stricto sensu, es desplaçarà cap a Internet i els formats s’adaptaran a les característiques tècniques de cada suport. Els espais publicitaris, tal com els coneixem avui, desapareixeran: si ja ara els usuaris se’ls salten amb el zàping o, a Internet, amb l’skip, en el futur això s’accentuarà. La fórmula habitual dels espots dins de blocs publicitaris perdrà la seva eficàcia i aniran sent substituïts per altres formes de comunicació “simultània”, com ara les sobreimpressions, les transparències publicitàries o la pantalla dividida, i per formats com el patrocini de seccions, les telepromocions o el product placement (la inserció d’un producte o una marca dins de la narrativa d’un programa). Arribarà la publicitat interactiva i la venda en línia dels productes que hi apareguin, que requerirà la plena incorporació de la IPTV (Internet Protocol TV14). Els anunciants continuaran pressionant per barrejar continguts publicitaris i editorials, ja siguin d’informació o d’entreteniment, i fins i tot produiran continguts (branded content). Si bé és cert que molts d’aquests canvis ja han començat, encara coexisteixen amb les fórmules tradicionals, que, a mesura que vagin perdent valor per als anunciants, aniran deixant pas a les noves. Segons les opinions dels participants en l’estudi, hi ha dos escenaris de futur pel que fa a la regulació de la publicitat televisiva:

 Escenari A: La publicitat estarà regulada.

La major part de les persones consultades es mostren partidàries de mantenir la regulació actual, amb les modificacions que calguin, perquè es basa en uns principis ètics que continuaran sent vàlids. Només caldrà adaptar la normativa als canvis que vagin sorgint i, sobretot, fer normes específiques per a la publicitat a Internet. Com diuen dos membres del panell, es tracta de “fer compatibles els interessos dels anunciants amb el respecte pels espectadors” i

14 Sistema de televisió digital que distribueix el senyal utilitzant el protocol IP (el protocol d'Internet) mitjançant una connexió de banda ampla. Aquest servei s’acostuma a subministrar conjuntament amb serveis com el vídeo a la carta.

14 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

que “allò que no es pot fer a la televisió tampoc s’hauria de poder fer a Internet”. Així, els grans principis de la regulació del futur haurien de ser els següents:

1. Separar clarament els continguts L’àmbit de la regulació editorials i els publicitaris. 2. Regular la ubicació dels missatges Un dels participants en el panell publicitaris dins de la programació recorda que qualsevol regulació, perquè televisiva i respectar la integritat dels sigui eficaç, s’ha de poder aplicar, i que en les condicions actuals això només es continguts. pot fer en el cas de les llicències de 3. Limitar el temps total dedicat a la televisió. La majoria de l’oferta audiovisual que arriba lliurement publicitat, tenint en compte les d’arreu del món a través dels diferents diferents formes dels missatges canals de distribució s’escapa de la publicitaris. Se suggereix un sostre de regulació europea, espanyola o 10 minuts per hora d’emissió. catalana. 4. Regular el contingut de la publicitat per Per això, es proposen solucions com per exemple que l’àmbit territorial de garantir la protecció del consumidor la regulació sigui al més ampli (protecció de menors; no discriminació possible (Europa) o que augmenti per raons de sexe; prohibició de la l’autoregulació de la publicitat. Així publicitat enganyosa, subliminar o mateix, algú opina que les normes encoberta). sobre la publicitat en la televisió pública haurien de ser més rígides que 5. Concretar la publicitat prohibida o en el cas de les televisions privades, tant restringida en cada cas, atenent a la en els temps com en els formats, i que temàtica o al públic al qual s’adreça. És caldrà ser flexibles envers les fórmules de patrocini. a dir, quins són els productes i serveis que no es podran anunciar a les televisions en obert, de pagament, a la carta, etc. 6. Millorar la regulació del product placement, que hauria de tenir en compte tots els formats i espais televisius. 7. Protegir la propietat intel·lectual de les creacions publicitàries i prohibir la pirateria.

Com que la televisió interactiva permetrà als operadors obtenir informació sobre els usuaris (com ja passa ara amb Internet), els anunciants pressionaran per tenir-hi accés. Per tant, caldrà aplicar també a la televisió la legislació sobre la protecció de dades dels usuaris que ara existeix en altres àmbits.

15 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

 Escenari B: La publicitat no estarà regulada.

Un sector reduït, però significatiu de les persones consultades considera que, el 2020, la publicitat no es podrà regular o no s’hauria de regular. Les raons en què es basen són diverses. D’entrada, les innovacions tecnològiques continuaran avançant-se a la normativa i, per tant, és difícil saber si els nous formats que adoptarà la publicitat es podran regular o no, i com. Per exemple, opinen, en un model a la carta és impossible regular els espais publicitaris amb els criteris actuals. En el futur, la regulació de la publicitat, tal i com està establerta en l’actual directiva europea, no tindrà sentit. Aquestes opinions també es basen en raons econòmiques. Així, consideren que la viabilitat dels operadors de televisió es posarà en perill si no es desregula o es liberalitza la publicitat, per diferents motius. En primer lloc, perquè els operadors tradicionals perdran pes en el mercat publicitari a causa dels canvis tecnològics que hem descrit abans. En segon lloc, perquè els operadors de televisió no podran competir amb els altres canals de distribució audiovisual si aquests esquiven, com sembla probable, les restriccions a la publicitat. Per tot això, els anunciants tendiran cada vegada més a establir acords directament amb els productors de continguts.

16 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

4. El finançament de la televisió pública

El model de finançament de la televisió pública que compta amb més partidaris de cara al futur és semblant a l’actual model de TVC. És a dir, el finançament mixt, compartit entre els pressupostos públics i la publicitat . Les alternatives a aquest model, diuen, fracassarien per diferents motius, entre els quals destaca la falta de tradició (especialment en el cas del cànon pagat pels usuaris). Però tot i la defensa del model actual, els participants en l’estudi admeten que aquest model ha entrat en crisi pel descens de recursos a conseqüència de la disminució dels ingressos publicitaris (que, en el futur, podria arribar a la desaparició), i la reducció del finançament a càrrec dels pressupostos públics.

4.1. Els contractes programa En general tothom està d’acord que el finançament del servei públic de televisió s’ha d’organitzar a través dels anomenats contractes programa, i que els ingressos procedents dels pressupostos públics han de ser estables (alguns diuen, fins i tot, que “generosos”) per assegurar-se que el model és possible. La televisió pública, en definitiva, necessita un pressupost suficient i autonomia de gestió per portar a terme la missió que té encomanada. L’opinió general és favorable a una televisió pública de qualitat, en català, i líder o hegemònica en termes d’audiència15. Però això no vol dir que s’hagi de mantenir l’estructura actual, que algú qualifica d’“elefantina”, sinó que cal aprimar-la i reduir la despesa perquè sigui sostenible.

4.2. La necessària publicitat Els ingressos per publicitat constitueixen, fins ara, un factor clau en aquesta suficiència, i per això la seva desaparició tindria conseqüències negatives, almenys en l’espai català de comunicació. La publicitat, a més a més, no és solament una font de recursos, sinó també un gènere audiovisual amb pes en el sector. Ara bé, com hem dit en el capítol anterior16, en el futur la publicitat canviarà i, per això, el model de finançament de la televisió tindrà poc a veure amb l’actual. També en el cas de la pública. Per tant, caldrà buscar noves solucions i

15 8. L’equilibri entre televisió pública i privada, pàg. 8

16 3. El futur de la publicitat a la televisió, pàg. 14.

17 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

tendir cada vegada més cap a fórmules com els patrocinis i el mecenatge públic i privat, amb les limitacions que s’estableixin.

4.3. Cànons i altres ingressos alternatius Malgrat l’escepticisme sobre la viabilitat de models alternatius a l’actual, alguns participants en l’estudi s’esforcen a proposar solucions noves per adaptar el finançament de la televisió pública als canvis que vindran. Entre les possibles vies d’ingressos, s’esmenten les següents: 1. La venda dels drets d’emissió de la producció pròpia (com, de fet, ja es fa ara). 2. La prestació de serveis a tercers. 3. El cobrament de determinats programes o serveis als espectadors, com ara el vídeo a la carta (bé en tots els casos, bé quan hagi transcorregut un cert temps de l’emissió del contingut en qüestió). 4. Les aportacions voluntàries. 5. L’establiment de cànons.

De totes aquestes possibilitats, els cànons semblen la més eficaç a l’hora de garantir uns ingressos importants i estables a les televisions públiques. De cànons n’hi ha de dos tipus:

 A: Cànon televisiu a càrrec dels usuaris. El cànon d’ús, un cànon televisiu pagat pels ciutadans, s’aplica en molts països europeus. Normalment, el cànon aporta una part important del finançament de la televisió pública, però no tot el finançament. Un dels participants en l’estudi proposa que la televisió pública es financi en un 75% a través d’aquest cànon, mentre que l’altre 25% provindria de la publicitat i d’altres conceptes (com ara la prestació de serveis a tercers).

 B: Cànon televisiu a càrrec dels operadors privats de televisió i de telecomunicacions. Uns altres participants en l’estudi coincideixen a proposar una fórmula que combina els ingressos derivats dels pressupostos públics amb un cànon aportat pels operadors privats de televisió o de telecomunicacions i les aportacions voluntàries. Un argument a favor del cànon de les privades és que la televisió pública no ha de renunciar a cap de les fonts d’ingressos

18 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

possibles. En aquest cas, els operadors privats destinarien un percentatge dels ingressos obtinguts a Catalunya a finançar la televisió pública. A canvi, les “telecom” podrien tenir accés a la difusió dels canals públics i les televisions privades als continguts. Pel que fa a les contribucions voluntàries, es podrien organitzar a través de xarxes associatives o altres fórmules que canalitzessin els donatius a la televisió.

19 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

5. El finançament de la televisió privada

Si la televisió pública haurà de buscar fórmules de finançament que garanteixin el seu futur, la televisió privada també necessitarà noves fonts d’ingressos17 que compensin la deserció de la publicitat dels espais que ha ocupat tradicionalment. A grans trets, el model de finançament més probable el 2020 serà una combinació d’ingressos publicitaris i de PPV (Pay-per-view, pagament per visió18). Això permetrà que hi continuï havent televisió privada gratuïta, encara que la televisió de pagament es generalitzi. La publicitat i el PPV conviuran, a més, amb els ingressos per subscripcions de tota mena. Pel que fa als principis reguladors de la televisió privada, alguns participants en l’estudi consideren que no podrà rebre finançament públic ni cedir o llogar els canals obtinguts en els concursos públics.

5.1. La publicitat La televisió privada en obert es finançarà amb publicitat, com ara, però com hem vist abans els missatges publicitaris prendran formes diferents que les actuals19. A més a més, els anunciants participaran en la producció de continguts no publicitaris i contribuiran també així, indirectament, en la viabilitat dels canals privats. L’important, segons el parer d’uns quants enquestats, serà assegurar-se que el finançament de la televisió via publicitat no impliqui servilisme, no condicioni l'oferta de continguts ni perjudiqui la desitjada neutralitat dels operadors.

5.2. Les subscripcions Els ingressos per publicitat conviuran amb subscripcions i abonaments de periodicitats diverses i amb accessos també diversos. El model de subscripció permetrà que es desenvolupin diferents versions dels mateixos continguts, o material addicional, i això desembocarà en una major possibilitat de personalització.

17 L’1 de juny de 2012 el ministeri espanyol d’Hisenda i Administracions Públiques ha concedit llicències de joc online als grups privats multimèdia Telecinco, Antena 3 i Unidad Editorial. 18 El pagament per visió és una modalitat de televisió de pagament, en la qual l'abonat paga per veure els esdeveniments que vulgui veure.

19 3. El futur de la publicitat a la televisió, pàg. 14

20 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Pel que fa als canals de distribució, un sector propugna que la televisió de pagament no es concentri només en plataformes per cable o satèl·lit i que s’ampliï a la TDT. Perquè això sigui possible, la regulació haurà de permetre un nombre més elevat de canals de pagament per a cada operador.

5.3. El pay-per-view A la vista del que ha succeït els darrers anys amb el PPV, alguns opinen que al nostre mercat aquesta fórmula d’ingressos per a la televisió té un recorregut limitat. Per tant, pot ser una opció difícil per a la televisió privada en el futur. Però encara són més els qui troben que serà una bona fórmula de finançament, sempre que sigui prou flexible per adaptar-se a les preferències de públics diferents i a les lleis de l’oferta i la demanda. El més probable és que el PPV exclogui els espots publicitaris dels espais de pagament. Com ja passa ara, en el futur hi continuarà havent diferents formes de PPV, entre les quals aquestes: 1. PPV tradicional. 2. PPV reservat només als esdeveniments irrepetibles. 3. PPV a través de targetes de pagament d’un sol ús, en venda als quioscos o establiments similars.

En els aparells de televisió del futur, d’altra banda, els canals de pagament per visió o de subscripció competiran amb l’oferta d'Internet: Netflix, Voddler (l’“Spotify de vídeo”) i els que sorgeixin de característiques similars... Per tant, no seria estrany que els operadors de televisió optessin per lluitar amb les mateixes armes i comercialitzar (“monetitzar”) els continguts propis a través d'Internet amb una combinació de VoD i PPV.

21 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

6. La regulació de la televisió en el futur

La regulació de la televisió en el futur és un dels aspectes de l’estudi en què es produeix una divisió d’opinions més evident. A parer d’una majoria de participants en l’enquesta, la regulació actual és insuficient per afrontar els canvis del futur i, per tant, caldrà reformar- la. En canvi, un altre grup, una minoria significativa, considera que l’actual Dubtes sobre els cànons regulació és suficient i només cal aplicar-la en tota la seva potencialitat. Quan faci falta, Un gran sector dels participants en això sí, s’haurà d’anar adaptant als canvis l’estudi és crític o, com a mínim, que es vagin produint. escèptic, amb la fórmula dels cànons. En el cas del cànon pagat per les Tot i que puguin semblar dues cares de la televisions privades, el consideren mateixa moneda, en realitat es tracta de dos inviable (ja sigui des del punt de vista escenaris ben definits: tècnic, legal o polític). Pel que fa al cànon pagat pels usuaris, consideren que els problemes són de tipus cultural  Escenari A: Caldrà reformar la legislació (“els llatins no paguen per veure televisió”, “els ciutadans ja paguen els sobre televisió. serveis públics amb els seus impostos”). L’escepticisme també es manifesta en el L’origen de les mancances de la legislació cas de les aportacions voluntàries, actual és la LGCA, la llei espanyola de la considerades volàtils i poc fiables. comunicació audiovisual de 201020, que va desregular aspectes fonamentals del món de la televisió. Un dels principals canvis va ser la substitució de les antigues concessions per les actuals llicències, de manera que –entre altres coses– la televisió privada ja no està considerada com un servei públic que es presta en règim de concessió. Per tant, de cara al futur cal fer les reformes següents (algunes inspirades en el model francès): 1. Garantir els principis del pluralisme polític i social en els continguts, també en les televisions privades. Els operadors tindran un seguit d’obligacions qualitatives en aquest àmbit. 2. Evitar la formació de monopolis al sector audiovisual. 3. Promoure l'adopció de mesures de coregulació del sector audiovisual, crear consells reguladors a nivell nacional/regional, estatal i europeu i reforçar els ja existents, com el CAC21, perquè recuperin legitimitat.

20 Llei 7/2010, de 31 de març, General de la Comunicació Audiovisual. BOE núm. 79, dijous 1 d’abril de 2010. 21 Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

22 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

4. Reconèixer legalment les televisions d’interès social sense ànim de lucre (el tercer sector). 5. Establir unes normes bàsiques de respecte als drets fonamentals de la persona i de protecció dels infants en els continguts televisius.

 Escenari B: No caldrà reformar la legislació sobre televisió.

L’actual regulació és suficient i, per tant, no calen normes noves, sinó aplicar les que ja existeixen. Els principis constitucionals ja garanteixen el pluralisme, però fins ara hi ha hagut poc consens a l’hora de fer-los respectar. Cal que els polítics canviïn de mentalitat, actuïn amb sentit democràtic i vetllin perquè les televisions, sobretot les privades, tinguin en compte els diferents pluralismes existents en la societat (és a dir, que no oblidin aspectes com el pluralisme d’opinió o el de gènere). En aquest escenari, la televisió pública té un paper clau com a referència de respecte dels principis democràtics. Les públiques, ni que sigui per contrast, permeten desemmascarar el sectarisme, desenvolupar l’opinió pública i promoure una veritable audiència crítica que sigui capaç de penalitzar els comportaments populistes, demagògics i mancats de veracitat. El punt flac d’aquest escenari pot ser la dificultat d’aplicar a les noves formes de Una doble vara d'amidar? televisió, com la IPTV, la mateixa normativa que s’aplica a les empreses Entre els participants en l’enquesta hi ha titulars de llicències de TDT. Però, com algun partidari de concretar les avisa una de les persones enquestades, la obligacions dels operadors respecte al televisió “quedarà englobada com una pluralisme, tot definint criteris exigents modalitat més, però preponderant, del que per als prestadors públics i criteris més la directiva europea anomena ‘serveis de laxes per als privats. mitjans audiovisuals’.” D’altra banda, en la mesura que, a deu anys vista, l’eix de les polítiques de comunicació sigui la producció de continguts, caldrà trobar fórmules per garantir el pluralisme, la llibertat d’expressió i la protecció del consumidor en l’àmbit de la distribució dels continguts.

23 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

7. Pluralisme cultural i lingüístic a la televisió

L‘opinió més generalitzada entre els participants en l’estudi és que, per garantir el pluralisme lingüístic i cultural en el futur, farà falta canviar la regulació actual. Però un altre sector, minoritari, opina que no cal fer canvis en la regulació perquè –entre altres motius– serien estèrils a causa de l’evolució tecnològica. Per tant, en aquesta qüestió ens trobem amb dos possibles escenaris:

 Escenari A: Es reformarà la legislació per garantir el pluralisme cultural i lingüístic És l’escenari amb més adeptes, que opinen que convé garantir i enfortir la presència de mitjans audiovisuals que s’expressin en llengua catalana, amb polítiques de discriminació positiva: 1. A més de la televisió pública, cal afavorir el marc per a l’aparició d’una oferta privada de qualitat en català. Seria desitjable l'aparició d'un sol gran operador, preferentment privat (sense descartar que hagués de ser públic), que servís continguts i informació a tot l’espai català de comunicació. En qualsevol cas, la legislació sobre política lingüística hauria d’establir una major exigència per a les televisions privades, ara molt feble. 2. L’altre factor clau d’aquest escenari és el canvi d’estatut de les televisions d’àmbit espanyol, que en aquests moments provoquen “un dels grans dèficits de l’espai català de comunicació”. En el futur, a Catalunya les llicències d’emissió les hauria d’atorgar la Generalitat, amb la condició que fessin emissions en català i/o que hi hagués un compromís de producció amb la indústria audiovisual catalana. Unes altres idees en la mateixa direcció destaquen l’interès que algun canal privat estatal tingués la seu a Catalunya o, almenys, fora de Madrid, i que les altres privades espanyoles tinguessin delegació a Catalunya. 3. Finalment, TVE22 hauria d’augmentar la seva programació en català, basc i gallec a través de desconnexions, i emetre una programació que “reflectís la pluralitat a tots els efectes”.

22 Televisió Espanyola.

24 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

 Escenari B: No es reformarà la legislació per garantir el pluralisme cultural i lingüístic Algunes persones opinen que no cal fer canvis en la regulació, amb diferents arguments: 1. Les llicències perdran importància i les fronteres es diluiran , a causa dels canvis radicals de model i de mapa de la televisió que es produiran. Internet i la IPTV tindran cada vegada més pes en la difusió de continguts i, per tant, imposar quotes lingüístiques o de producció als titulars de les llicències no serà una mesura eficaç per garantir el pluralisme cultural i lingüístic. 2. En el context d'Internet només valdrà la voluntat dels usuaris i això, en conseqüència, afavorirà el català. 3. Els sistemes d’intel·ligència Més enllà de la reciprocitat artificial aplicats a la traducció automàtica permetran emetre Uns quants participants en l’estudi en qualsevol llengua en temps proposen visions més àmplies del real, tot i que això no es produirà concepte de reciprocitat i apunten fins el 2050 aproximadament. algunes línies de treball: 1. La reciprocitat s’hauria d’estendre a França. 7.1. La reciprocitat 2. El marc legal vàlid és el concepte europeu de protecció Força participants en l’estudi opinen dels drets de les minories. que la reciprocitat d’emissions entre les 3. S’hauria de prendre com a diferents televisions de l’espai català de model el de les realitats comunicació ha de formar part de les plurinacionals amb esquemes solucions per a garantir el pluralisme federals o confederals (Suïssa?) lingüístic i cultural (aquesta proposta es 4. La reciprocitat ha d’anar més podria incloure en el primer dels enllà de l’espai català de escenaris descrits, però hem cregut més comunicació (un espai l’existència del qual posa en oportú destacar-la a banda). Per dubte), perquè “tothom ha de preservar-la dels canvis polítics, molts tenir dret a veure les televisions proposen que una llei de les Corts que vulgui, i els polítics no ho generals blindi la reciprocitat. poden impedir”. Ara bé, també són significatives les opinions dels que creuen que la reciprocitat només té sentit en l’entorn de la TDT, però no en l’etapa següent, la de la televisió per Internet. Per aquest sector, la qüestió fonamental estarà en la cooperació entre les televisions de l’espai català de comunicació per facilitar la producció i circulació de productes audiovisuals. Amb aquest objectiu, proposen la creació

25 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

d’un organisme públic intergovernamental de suport a la producció de continguts adreçats a tot l'espai (una mena d’ICEC ampliat23). Un dels participants en l’estudi apunta que la desestimada Proposició de Llei de Televisió Sense Fronteres, en augmentar l'àmbit de cobertura, hauria reforçat els projectes audiovisuals.

23 ICEC: Institut Català de les Empreses Culturals.

26 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

8. L’equilibri entre televisió pública i privada

L‘equilibri entre l’oferta pública i l’oferta privada de televisió és difícil de definir en termes quantitatius, tant si parlem del nombre de canals d’emissió com si parlem de la quota de pantalla. L’equilibri no depèn només d’aquests factors, sinó també d’altres variables: el grau de concentració empresarial, la qualitat de l’oferta, el compliment o no de la normativa per part dels operadors, la qüestió lingüística i cultural en el cas de l’espai català de comunicació, els diferents canals de difusió dels continguts... Sense saber com es comportaran aquestes variables el 2020, és difícil definir quin hauria de ser llavors l’equilibri ideal. Des del punt de vista de la difusió, en el futur les quotes d’audiència no seran tan útils com fins ara per analitzar el mercat televisiu, ja que el mesurament de les audiències serà cada vegada més difícil. La descàrrega de continguts guanyarà pes i tot estarà permanentment disponible en qualsevol moment, des de qualsevol lloc, en qualsevol suport: el reach24 guanyarà importància, en detriment del share25. Una de les persones enquestades descriu amb una afirmació òbvia: “l'equilibri de les audiències serà el que els espectadors vulguin; el mercat determinarà l'equilibri.” En qualsevol cas, els participants en l’estudi es pronuncien en general a favor d’una televisió pública que sigui líder o hegemònica en termes d’audiència, però no perquè sí, sinó pel que això representa i pel paper que juga en el conjunt de l’oferta televisiva.

8.1. El share de la pública Un sector significatiu dels enquestats s’atreveix a quantificar com serà l’equilibri públic-privat ideal en el futur i pronostica que l’oferta privada augmentarà. Segons aquest sector, el 2020, a l’espai català de comunicació el share de la televisió pública hauria d’oscil·lar més o menys entre el 15 i el 25% del total, tenint en compte que per sota del 20% d’audiència la inversió de diner públic començaria a ser difícil de justificar (“si la tele pública és minoritària, no és un servei públic”). Alguns arriben fins i tot a desglossar el 25% de la quota de la televisió pública entre un 15% per a la televisió nacional (l’”autonòmica”) i un 10% per a la

24 Terme amb què es denomina la cobertura assolida per un operador o un programa a través de tots els dispositius. 25 Terme utilitzat en els estudis d’audiència de televisió que vol dir “quota de pantalla”.

27 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

televisió estatal, tot i que també n’hi ha que aspiren a una audiència total del 25% només per als canals de Televisió de Catalunya (TVC).

8.2. El share de la privada Quant a la televisió privada, en general els enquestats consideren que hauria de tenir una quota d’audiència del 75% en total (la forquilla d’opcions oscil·la entre el 85% i el 40% segons les diferents respostes). En opinió d’un dels experts, aquest 75% s’hauria de desglossar en un 65% per a les cadenes estatals i un 10% per a les nacionals.

televisió pública 2 5 %

televisió privada 7 5 %

28 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

9. Del servei públic audiovisual al servei públic de comunicació

En el futur coexistiran canals regionals i locals públics, que faran televisió de servei públic, amb un grup de canals privats d'àmbit internacional, nacional, regional i local, sostinguts per publicitat, pagament per visió, subscripcions, patrocini de marques o altres models d'ingressos. Tots accediran a la seva audiència a través de pantalles i aparells diversos. En qualsevol cas, caldrà racionalitzar l’oferta pública i privada i reduir-ne la quantitat en benefici de la qualitat i la viabilitat. En aquest context, caldrà abordar dues grans línies d’actuacions: 1. La nova regulació de la televisió convencional distribuïda a través de l’espectre radioelèctric, de forma que en els països de parla catalana pogués implantar-se un model equilibrat26 (local, regional, nacional) de canals en català (públics i privats), sense més traves que les decisions dels poders públics i l’acceptació de les audiències respectives. 2. La potenciació de plataformes i d’ofertes competitives de continguts i serveis televisius en català per Internet en tot l’espectre dels gèneres audiovisuals i multimèdia i amb voluntat de difusió universal.

En aquest futur, la televisió de la Generalitat de Catalunya haurà de ser potent, amb vocació de continuar sent la televisió de referència i líder del seu àmbit. Perquè això sigui possible, l’Administració pública hi haurà de destinar recursos tècnics i econòmics suficients: com diu una de les persones consultades, caldran “molts diners, perquè l'espai català de comunicació no pot sobreviure sense diners públics, perquè no hi ha mercat encara que els mitjans siguin bons i de qualitat.” Tot i que les diferents realitats no són equiparables, al País Valencià i les Illes Balears hi haurà d’haver una estructura semblant, amb corporacions públiques de mitjans audiovisuals capaces de competir en llengua catalana per l’hegemonia en el seu espai. Les tres corporacions públiques de l’espai català hauran de disposar dels canals de difusió suficients per oferir una programació variada i de qualitat (més o menys l’equivalent als dos múltiples27 actuals de la CCMA28) i per normalitzar la

26 8, L’equilibri entre televisió pública i privada, pàg. 27 27 Múltiple. Multiplex. Canal de freqüència radioelèctrica que permet allotjar diversos programes digitals de televisió (de 4 a 6) i altres serveis digitals (dades, Internet, etc.) gràcies a tècniques de compressió. 28 Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

29 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

reciprocitat de les emissions. Una reciprocitat garantida i protegida legalment perquè tots els canals públics es puguin veure a la totalitat del territori lingüístic. En qualsevol cas, les tres corporacions s’hauran d’adaptar a les noves formes de producció i distribució, com a plataformes de continguts i programes. El servei públic audiovisual s’haurà de transformar en servei públic de comunicació, un servei que s’hauria de beneficiar d’una política catalana coordinada de producció cultural i de digitalització del patrimoni cultural. Participants en l’estudi proposen pactes de cooperació, coordinació i complementarietat entre les tres corporacions, i també un acord sobre el model de llengua basat en el principi de la unitat policèntrica.

9.1. Una indústria competitiva La televisió pública catalana s’ha de basar i, alhora, ha de ser el motor d’una indústria de producció audiovisual i de tecnologia competitiva, líder a Europa i entre les primeres del món. Una de les principals indústries del país, amb talent valorat pel mercat. Perquè això sigui possible, moltes productores privades i independents, grans, mitjanes i petites, hauran de col·laborar colze a colze amb les empreses públiques i ser capaces de crear productes de qualitat per als mercats català i internacional. Tant els grans com els petits empresaris hauran de tenir capacitat creativa i iniciativa. Una corporació pública forta ajudarà a desenvolupar aquest sector privat puixant.

9.2. Més televisió privada d’àmbit català Tot i els dubtes sobre la viabilitat dels projectes de televisió privada d’àmbit català (“una tele privada autonòmica on hi hagi teles públiques potents és inviable, perquè no hi ha mercat”, afirma un enquestat), unes quantes persones participants en l’estudi opinen que a Catalunya seria desitjable l’existència de dues televisions privades, potents i competitives, per comptes d’una sola, sobretot perquè la situació actual no garanteix el pluralisme. En qualsevol cas, l’actual múltiple d’Emissions Digitals de Catalunya (EDC, del Grup Godó) hauria de diversificar la seva titularitat pel mateix motiu.

9.3. Televisió amb cobertura a tot l’espai català de comunicació Una altra proposta compartida per un grup de participants en l’estudi és que, en el futur, hi hauria d’haver marques de prescripció de continguts pensades per al conjunt del mercat de consum en llengua catalana.

30 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Això ajudaria a fer possible un o dos canals (un de públic i un altre de privat) que emetessin continguts adreçats a tot l'espai català de comunicació. En el cas de l’operador privat, aquesta cobertura ampliada podria contribuir a la viabilitat que ara sembla dubtosa. Com afirma un dels enquestats, “les inversions que suposaran l'adaptació a les noves tecnologies i els costos creixents de producció de continguts i d'accés als drets de distribució de ficció i esport, fan necessària la concentració dels esforços a nivell comunicatiu català per la formació d'un gran canal”.

9.4. Reconversió de la televisió local Hi ha un fort corrent d’opinió entre els enquestats favorable a la televisió local i a la necessitat de trobar una fórmula que la faci viable, després que la transició a la TDT i la crisi de les finances públiques l’han condemnat gairebé a la desaparició. Proposen revisar el mapa actual de la TDT local, permetre emissions en cadena (amb desconnexions locals), evolucionar cap a la IPTV i fer una programació de baix cost, informativa i educativa i de proximitat, proximitat entesa tant des del punt de vista territorial com temàtic (“xarxes caracteritzades per la proximitat sense contigüitat”). La viabilitat econòmica passaria per la implicació molt directa del món associatiu i cultural i per la cooperació entre les diferents televisions de l’àmbit local, ja siguin públiques, privades o mixtes (a través de xarxes de diferents tipus). I és que, com afirma un dels participants en l’estudi, “la fragmentació i les dificultats econòmiques han posat en perill la subsistència de la televisió local que, probablement, només tindrà sentit amb l’ajut públic i en un entorn semi- professional”. Finalment, un altre participant en l’estudi proposa la coordinació de tot el sector públic televisiu (CCMA, TVE a Catalunya i televisions locals) per guanyar eficiència i equilibri.

31 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

10. En síntesi

La televisió del futur al món desenvolupat i, per tant, també a l’espai català de comunicació, serà el resultat de dos processos de canvi: 1) el canvi tecnolò- gic, que donarà pas a noves maneres de veure la televisió, nous serveis i nous continguts; i 2) els canvis d’hàbits socials, impulsats per les noves tecnologies. Les prestacions de les noves tecnologies provocaran noves demandes dels consumidors.

Encara que l’estudi posa el punt de mira en el 2020, aquests processos de canvi ja han començat fa temps. El canvi tecnològic, protagonitzat per la convergèn- cia de la televisió amb Internet, ha posat a disposició dels consumidors nous dispositius (set-top box, Smart TV, smartphones, tablets...) que fan el consum de televisió més fàcil, amb opcions com el podcast, el vídeo a la carta o el time shifting. Aquestes novetats es generalitzaran i paral·lelament augmenta- rà l’oferta de continguts, amb més entreteniment, continguts més diversos, més especialitzats... i també més breus i de menys qualitat. El negoci global de la televisió avançarà i arribaran les estrenes mundials simultànies, com ja passa ara amb les transmissions esportives.

Atenent al comportament dels espectadors, hi haurà dues maneres de veure la televisió: 1) passiva, caracteritzada pel consum de continguts generalistes, que serà majoritària entre la gent gran i els sectors socials més modestos; i 2) activa, caracteritzada pel consum temàtic, que serà pròpia de la gent més jove i els sectors més benestants, de classe mitjana en amunt.

Des del punt de vista tècnic, hi haurà dos tipus de consum: 1) sincrònic, simultani, per als continguts informatius, els d’última hora, els espectacles esportius en directe o els grans esdeveniments (com els actes d’obertura i cloenda dels Jocs Olímpics); i 2) asincrònic, no simultani, per a les emissions en diferit i el consum offline (cadascú quan vulgui el que vulgui).

L'actitud dels espectadors evolucionarà cap a l’individualisme social, amb un consum cada vegada més personalitzat, menys familiar i més selec- tiu. Cadascú es configurarà la pròpia graella de programació. Però veure televisió continuarà sent una experiència col·lectiva: les xarxes socials han fet possible el consum de televisió en grup, de manera virtual... En el futur serà normal el multitasking, veure la televisió al mateix temps que s’utilitzen altres dispositius (smartphone, tablet...), i també la producció de continguts per part dels usuaris més actius, que deixaran de ser únicament receptors per adoptar també el rol d’emissors.

32 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Arran d’aquests canvis, la segmentació de les audiències continuarà augmentant. Això perjudicarà la viabilitat dels operadors i canviarà el mapa televisiu del futur a tot arreu. També a l’espai català de comunicació. Les conse- qüències seran la disminució de l’oferta de canals de TDT i de televisió de proximitat; tensions i competència entre diferents actors de la cadena de valor (productores, plataformes de distribució, cadenes de televisió, telecoms, fabricants d'aparells i de programari...); aliances i augment de la concentra- ció empresarial; proliferació de plataformes de distribució per Internet a l’estil de YouTube o Amazon i més oferta de televisió per cable, per sa- tèl·lit i de pagament.

La publicitat, la principal font de finançament de la televisió, busca noves fór- mules per adaptar-se als canvis. En el futur les relacions entre anunciants i operadors seran diferents. Hi haurà menys blocs i espots publicitaris, perquè no seran tan eficaços. Seran més freqüents els patrocinis, la simultaneïtat de continguts publicitaris i editorials (sobreimpressions, pantalla dividida, product placement...) i també formats nous Les mateixes regles del joc per a com ara els continguts produïts pels les televisions d'àmbit estatal anunciants (el branded content). Un altre grup d’enquestats es pronuncia És probable que aquests canvis exigeixin a favor de posar condicions als una revisió de les normes que regulen la operadors d’àmbit estatal pel que fa a publicitat. Hi ha dos o tres escenaris possi- quotes lingüístiques, desconnexions, producció localitzada... Proposen bles: a) més regulació, per adaptar-la als l’aplicació de la legislació lingüística formats nous i a Internet, ampliar la protec- (emetre en català almenys un 50% de la ció de dades als consumidors de televisió, programació) i un apropament dels protegir la propietat intel·lectual i ampliar prestadors estatals, en general, a l'espai l’àmbit de la regulació a tot Europa; b) de comunicació català. la desregulació, perquè “els criteris actu- La dèbil regulació actual de la televisió a als no serviran” i perquè “si la publicitat no l’Estat espanyol té efectes nocius per es liberalitza, la televisió no serà viable”, a l’alt grau de concentració empresarial, la disminució del pluralisme i la causa de la segmentació d’audiències i la reducció de la fortalesa de l'operador competència dels canals que no posen res- públic RTVE, que posa en risc tant el triccions a la publicitat, com ara Internet. pluralisme com la programació de Finalment, també pot ser que el sector opti qualitat. per més autoregulació.

Els ingressos de la televisió privada en el futur arribaran per diferents vies. En primer lloc la publicitat i els patrocinis, però també el pay-per-view, ja sigui el tradicional o les targetes d’un sol ús; les subscripcions de tot tipus i la comercialització dels continguts a través de plataformes d’Internet (en una combinació de PPV i vídeo a la carta).

33 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

La TV a l’espai català de comunicació

En opinió dels participants en l’estudi, és desitjable que l’equilibri entre la televisió pública i la privada el 2020, a l’espai català de comunicació, sigui semblant a l’actual. Concretament, la pública hauria de tenir com a mínim un 25% de share, que es considera necessari perquè sigui líder i hegemònica. En paraules d’una de les persones enquestades, “per sota del 20% de quota, la televisió pública no té sentit”.

En el finançament de la televisió pública hi ha dos escenaris possibles: a) la continuïtat del model basat en el contracte programa, i b) la implantació del cànon televisiu. En el primer cas, els principals ingressos de la televisió pública serien la publicitat i una aportació dels pressupostos públics suficient i estable; la despesa s’adaptaria a un escenari de contenció pressu- postària i s'aprimaria l'actual estructura.

En el segon cas, hi ha dues opcions: I) el cànon a càrrec dels usuaris, i II) el cànon a càrrec dels operadors privats i les companyies de teleco - municacions (semblant a l’actual model de finançament de TVE). El cànon a càrrec dels usuaris representaria un 75% dels ingressos de la televisió pública, mentre que l’altre 25% s’obtindria a través de la publicitat i d’altres fórmules. Quant al cànon a càrrec dels operadors privats i telecoms, els ingressos que no es poguessin obtenir per aquesta via anirien a càrrec dels pressupostos públics i d’aportacions voluntàries.

Però els cànons tenen inconvenients: els usuaris ja paguen impostos pels serveis públics i no tenen el costum de pagar per veure la televisió en obert. Ai- xò complicaria molt la implantació del cànon (especialment si no s’introduís a tot l’estat espanyol). Pel que fa al cànon a càrrec dels operadors privats i telecoms, podria topar amb problemes tècnics i legals, a banda dels polítics. Final- ment, les aportacions voluntàries són volàtils i poc fiables.

La llei general espanyola de la comunicació audiovisual de 2010 va significar un retrocés en la regulació de la televisió i, per això, molts participants en l’estudi opinen que la regulació, ja sigui l'estatal o l'autonòmica, s’haurà de reformar per garantir el pluralisme polític i social i la lliure competència; evitar els monopolis; precisar el paper de la televisió pública (basada en la qualitat, el pluralisme i el servei públic) i el de la privada; crear o reforçar els consells audiovisuals; ampliar les seves competències als nous canals, com Internet; aplicar les mateixes regles del joc a les televisions d’àmbit català i a les televisions d’àmbit estatal, legalitzar les televisions del tercer sector i protegir els drets de les persones, especialment dels infants. Uns altres són de l’opinió que no caldrà modificar la legislació actual, perquè ja és suficient: només cal aplicar-la, al mateix temps que es fomenta la televisió pública de qualitat

34 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

com a televisió de referència: això sol, per contrast, ja farà aixecar el llistó de la qualitat de tot el sector.

Pel que fa al pluralisme lingüístic i cultural, els participants en l’estudi es divideixen una altra vegada en dos corrents: a) caldrà reformar les lleis per garantir-lo, aplicar criteris de discriminació positiva a la televisió en català, fomentar la televisió privada de qualitat en cata- là (que hi hagi un únic operador de televisió privada en català, amb cobertura a tots els territoris del domini lingüístic), blindar legalment la reciprocitat de les emissions de les televisions públiques i posar la condició que les televisions espanyoles produeixin aquí una part dels continguts. b) no caldrà canviar les lleis, per dos motius: perquè les fronteres territorials i les llicències d’emissió quedaran superades i, per tant, les lleis no seran efi- caces; i perquè la tecnologia de traducció automàtica permetrà fer emissions en qualsevol idioma.

La reciprocitat d’emissions pot ser important en una primera etapa, però, més endavant, allò realment important serà la cooperació entre les televisions de l’espai català de comunicació per a la producció i difusió de continguts. D’una banda, l’actual servei públic audiovisual es transformarà en un nou servei pú- blic de comunicació, i, d’una altra, el sector públic i el privat col·laboraran per potenciar una indústria audiovisual competitiva i líder a Europa. Caldrà crear un nou organisme intergovernamental de suport a la producció de continguts (una mena d’ICEC ampliat) i plataformes conjuntes o mancomuna- des perquè les produccions en llengua catalana es divulguin a tot l’àmbit lin- güístic. Finalment, caldrà la reconversió de la televisió local perquè sigui viable.

35 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

11. Panell d'experts

 Montserrat Abbad Sort Barcelona, 1963 Va iniciar la seva carrera en el sector audiovisual en els antics Estudis Miramar de TVE. Al febrer de 2007 es va incorporar a TVE com a Directora de TVE Catalunya. Des d'aleshores també és membre del Comitè de Direcció de RTVE. Actualment és directora de La2, així com de l'Àrea de Cultura i Participació Ciutadana de TVE. Va estudiar Filologia i Antropologia a la Universitat de Barcelona, i va ser auxiliar de programa a la sèrie Las aventuras de Pepe Carvalho (1984). Com a sòcia i Productora Executiva d'Ovideo TV, va ser responsable de diferents projectes audiovisuals i de comunicació: sèries amb Els Joglars (TVE), Tricicle (TV3) i Els Comediants (TV3, TVE). Ha treballat com a guionista per a diverses productores i canals, entre ells, BocaBoca, MADtv, Cartell, Guadiana, Vídeo Zapping, Antena 3, Canal +, TV3, i ha dirigit alguns programes com Osados (Antena3). Amb la Producció Executiva, el 2003, del programa Homo Zapping (Antena 3), va iniciar la seva col·laboració amb la productora independent El Terrat, que es perllongaria durant més de dos anys. Des de febrer de 2006 fins la seva arribada a TVE, va exercir la responsabilitat de la subdirecció de ficció a Antena3.

 Josep Maria Carbonell Abelló Barcelona, 1957 Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona i Doctor en Comunicació per la Universitat Ramon Llull. Actualment és el Degà de la Facultat de Ciències de Comunicació Blanquerna de la URL. És autor de Temps de Diàspora (Barcelona:Mediterrània, 2003), El Primer Poder (Barcelona: Edicions 62, 2009). Ha estat director de gabinet del President de la Diputació de Barcelona (1985- 1995), diputat al Parlament de Catalunya pel PSC (1995-2004), membre i President del CAC (2004-2009). Ha estat Vicepresident del Moviment Internacional d’Intel·lectuals Catòlics (MIIC-Pax Romana) i des del mes de juny de 2011 és el President de la Fundació Joan Maragall pel diàleg fe i cultura.

36 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

 Salvador Cardús Ros Terrassa, 1954 És periodista, escriptor, i doctor en Ciències Econòmiques (1981). Ha estat Fellow Visiting del Fitzwilliam College de la Universitat de Cambridge el 1993 i Visiting Research de l’Institute for European Studies de la Universitat de Cornell (EUA) el 2005 i del Queen Mary College a la Universitat de Londres el 2006. Actualment és Professor Titular de Sociologia a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, on fou degà entre 2009 i 2011. Ha estat degà de la Facultat entre 2009 i 2011. El setembre del 2008 va ingressar a la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) amb el discurs Tres metàfores per pensar un país amb futur. En el camp del periodisme va crear i dirigir la revista Crònica d'Ensenyament (1987-1988) i va ser subdirector del diari Avui (1989-1991). Col·labora regularment a la premsa com l'Ara, La Vanguardia, Diari de Terrassa, Deia, Nació Digital, entre d'altres. Va dirigir el programa de ràdio La lletra petita sobre educació a Ona Catalana (temporada 2000-2001). Col·labora regularment a les tertúlies d'El Matí de Catalunya Ràdio. Des de 1998 i fins el 2009 va ser col·laborador habitual de Ràdio Euskadi. A més, ha estat assessor de l'equip de televisió que ha realitzat els programes Ciutadans (1994), Les coses com són (1995) i Vides Privades (1996-1999) de Televisió de Catalunya. De 2005 a 2008 va ser president de la Fundació de les Audiències de la Comunicació i la Cultura, que va impulsar el Baròmetre de la comunicació i la cultura. Ha estat membre de la Comissió per a l’estudi de les Polítiques d’Immigració del Parlament de Catalunya (2000-2001), del Patronat de la Fundació Cultural Caixa de Terrassa (1990-2004), del Consell de la Informació de Catalunya del Col·legi de Periodistes (1999-2012), i ho és de la Fundació Paco Candel, entre d’altres.

 Dolors Comas d'Argemir Barcelona, 1951 És antropòloga social i va ser consellera del CAC de juny de 2006 a juny de 2012 i Coordinadora de la Comissió de Continguts. Tractament de gènere. Presidenta adjunta de la Mesa per a la Diversitat en l'Audiovisual.

37 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Doctora en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona. Formació postdoctoral a l'École des Hautes Études en Sciences Sociales i al Laboratoire d'Anthropologie Sociale de París. Catedràtica d'antropologia social i cultural de la Universitat Rovira i Virgili. Ha estat regidora de l'Ajuntament de Tarragona entre 1995 i 2003 i diputada del Parlament de Catalunya entre 1999 i 2006 per ICV-EA. Durant els anys de diputada ha presidit la Comissió del Síndic de Greuges, ha estat portaveu de la Comissió de Política Social així com de la Comissió de Control de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i ha estat membre de la ponència redactora de les lleis audiovisuals. També ha format part de la Comissió d'Immigració i fou membre de la ponència redactora del nou Estatut d'autonomia de Catalunya. Ha treballat sobre el paper social de les dones, els canvis en la família, l'ecologia política i els canvis culturals. És autora de Trabajo, género y cultura (Icaria), Antropología económica (Ariel), Los límites de la globalización (Ariel), Andorra, una economía de frontera (Pagès) i Dones, les altres polítiques (Fundació Nous Horitzons).

 Joan Maria Corbella Cordomí Professor de la Universitat Pompeu Fabra des de 1995 (estudis de Periodisme, Comunicació Audiovisual i Publicitat i RP); membre del grup de recerca UNICA i director de l'Observatori de la Producció Audiovisual. Anteriorment, profesor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va treballar al Centre d'Investigació de la Comunicació, i va ser cap del servei de promoció de la premsa (Departament de Cultura) de la Generalitat de Catalunya.

38 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

 Maria Corominas Piulats Solsona, 1961 Professora titular del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura. Universitat Autònoma de Barcelona. Membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. Actualment és cap de l’Àrea d’Estudis i Recerca del CAC. Va ser presidenta de la Societat Catalana de Comunicació (2006-2009), subdirectora de l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (1999-2005). Entre els anys 1997 i 1998 va ser Vicedegana de Professorat i Docència de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB i del 1995 al 1996, coordinadora de la titulació de Periodisme de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB (1995-1996).

 Francesc Escribano Vilanova i la Geltrú, 1958 Actualment és director de la productora Minoria Absoluta. Va iniciar la seva carrera professional a Televisió Espanyola, incorporant-se l'any 1984 a TV3 com a membre de l'equip inicial del programa de reportatges 30 minuts, en el qual va restar fins el 1992. A partir d'aquell moment, juntament amb Joan Úbeda, s'encarregaren de crear nous programes de televisió per al departament de Nous Formats de Televisió de Catalunya, collaboració de la qual· nasqueren: Ciutadans, El cangur, Les coses com són, Vides privades i Bellvitge Hospital. Posteriorment va dirigir aquest departament etapa en la qual van produint sèries documentals com Veterinaris i Jutjats. L'any 2000 fou nomenat director de Programes, i de 2004 a 2008 va ser director de Televisió de Catalunya. En la seva tasca de periodista ha estat guardonat amb el Premi Ondas en la categoria "Internacionals de televisió" per Ciutadans (1994) i Les coses com són (1996). L'any 2000 fou guardonat, juntament amb Joan Úbeda, amb el Premi Nacional de Periodisme atorgat per la Generalitat de Catalunya.

39 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

 Ramon Font Bové Cervera, 1952 Va ser president del CAC del febrer de 2009 fins al juny de 2012. Ha estat responsable de les redaccions a Catalunya de la SER i de TVE, així com director de Ràdio Nacional d'Espanya a Catalunya i del centre de producció de TVE a Sant Cugat. Durant els Jocs Olímpics, va dirigir la Ràdio Olímpica, tasca per la qual va rebre la medalla Barcelona'92 de l'Ajuntament de Barcelona. Durant sis anys va ser consultor de Lisboa'94 Capital Europea de la Cultura i de l'Exposició Universal, que va tenir lloc a la capital portuguesa el 1998. Ha exercit de corresponsal a Portugal de Catalunya Ràdio, de l'Agència Catalana de Notícies, de RNE i de TVE. Ha estat president de l'Associació de la Premsa Estrangera a Portugal, on ha rebut les condecoracions de l'Ordre de l'Infante Dom Henrique i de l'Ordre del Mèrit. El 2006 va ser nomenat secretari de Comunicació del Govern de la Generalitat. Posteriorment va treballar com a conseller de Porto Canal TV, a Portugal.

 Josep Gifreu Pinsach Palol de Revardit, 1944 Josep Gifreu és catedràtic de comunicació i professor emèrit a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on fou degà-fundador dels Estudis de Comunicació Audiovisual (1993-2000). Ha estat coordinador del grup de recerca UNICA de la UPF (fins el 2011) i codirector de l’Observatori de la Producció Audiovisual (OPA) de la UPF. És director de Quaderns del CAC (del 2001 al 2012). És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Filològica) des de 1993. Fou vocal del CAC del 1997 al 2000. Exercí anteriorment de professor de comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona (1975-1992), on fou també director del Departament de Periodisme (1987-1989). Des de 1975 a 1982 treballà com a periodista polític. És investigador i assessor en polítiques de comunicació i de cultura. D’entre la seva obra destaquen: Sistema i polítiques de la comunicació a Catalunya (1983), El debate internacional de la comunicación (1986), Comunicació i reconstrucció nacional (1989), Estructura general de la comunicació pública (1991 i 1996), El meu país. Narratives i combats per la identitat (2001) i La pell de la diferència. Comunicació, llengua i cultura des de l’espai català (2006). Ha dirigit diverses obres col·lectives com Construir l’espai català de comunicació (1991), La campanya més disputada (2001) i De Pujol a Maragall.

40 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Comunicació política i comportament electoral a les eleccions catalanes de 2003 (2007). Col·labora habitualment als diaris Avui i El Punt (El PuntAvui des de 2011) i al setmanari El Temps..

 Josep Àngel Guimerà i Orts Vinaròs, 1976 Investigador postdoctoral del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Membre de l’Observatori de la Comunicació Local (OCL) i de l’Observatori de Polítiques de Comunicació (OPC), tots dos de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom–UAB). Especialista en estructura i polítiques de comunicació, ha centrat la seva recerca en el sistema televisiu català. Ha desenvolupat tota la seva tasca docent i investigadora a la Universitat Autònoma de Barcelona, on treballa des de 1999.

 Marina Llansana i Rosich Igualada, 1976 És Llicenciada en Periodisme per la UPF i Llicenciada en Filologia Catalana per la UAB. Ha treballat per a diferents editorials i mitjans de comunicació escrits com el diari Regió 7, Avui, i actualment col·labora al diari Ara. Va treballar durant cinc anys (1999-2003) a Catalunya Ràdio com a locutora i redactora-guionista, i el 2003 va ser escollida diputada al Parlament de Catalunya. En la seves responsabilitats polítiques va ocupar el càrrec de portaveu del seu partit durant set anys. Ha participat periòdicament a les tertúlies d’El Matí de Catalunya Ràdio, La Nit de Com Ràdio i d’El món a Rac1. Ha estudiat un any a França (a la Université de Toulouse Le Mirail) i darrerament ha residit a Nova York on ha conegut les noves tendències en el món de la comunicació. Actualment col·labora setmanalment al programa Divendres de TV3 i dirigeix Lidera Comunicació, la seva pròpia empresa.

 Enric Marín i Otto Barcelona, 1955 Doctor en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Des de 1978 ha exercit la docència en la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB com professor titular adscrit al Departament de

41 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Periodisme. És membre de la Societat Catalana de Comunicació, membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha participat com professor en els programes de doctorat de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Ramon Llull i la Universitat Oberta de Catalunya en assignatures relacionades amb la història de la comunicació. Ha estat vicedegà de Relacions exteriors de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB de 1989 a 1991. Posteriorment, ha estat degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació d'aquesta universitat de 1991 a 1995. Des de febrer de 2004 al 2006 fou membre del consell d'administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i secretari de Comunicació del Govern de la Generalitat de Catalunya per ERC fins el 2006. També ha estat membre del consell d'administració de Barcelona Televisió i de la Junta de Govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya des de desembre de 2001. De 2010 a 2012 ha estat president de la CCMA. Ha rebut els premi d'assaig Antoni Rovira i Virgili de 1991 i el Premi Joan Fuster d'assaig el 1994.

 Josep Martí Blanch L'Ametlla de Mar, 1970 Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomat en Direcció General per la Universitat de Navarra (IESE). L'any 2003 funda Mapa Comunicació, empresa que ha dirigit fins al febrer del 2011 i a través de la qual ha participat en el disseny i execució de l'estratègia de comunicació de diferents empreses i institucions com és el cas de Sharp, Ros Roca, Unió Catalana d'Hospitals, Petrocat, Daewoo, Gesaworld, HLL, Fòrum Ambiental, etc. Ha estat professor de Comunicació Corporativa a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i professor de Comunicació en el Mestratge de Gestió Sanitària de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). Dirigia la revista de management del sector sanitari Referent i ha estat membre del consell editorial d'Intransit, publicació de la Fundació Catdem. Va ser responsable de comunicació de la filial espanyola d'Schneider Electric, director de comptes a l'agència 1990 MCS, i director de comunicació de la Subdelegació del Govern a Tarragona. Inicià la seva carrera professional al diari lleidatà La Mañana i també va desenvolupar tasques de redactor al diari Avui. L'any 2008 va publicar l'assaig "Ets de dretes i no ho saps" (Editorial Mina, Col·lecció l'Arquer, Grup 62). Ha estat columnista de l'Avui i elsingulardigital.com. Ha participat en algunes tertúlies radiofòniques com l'Oracle de Catalunya Ràdio i La Caixa dels Trons del consorci de ràdios locals.

42 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

El febrer de 2011 va ser nomenat secretari de Comunicació del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

 Ramon Mateu Llevadot Barcelona, 1958 És periodista. Va ser director de l'àrea de mitjans del Grup Planeta, conseller delegat d'Unión Ibérica de Ràdio i conseller delegat de l'Agència Catalana de Notícies. Entre el 1997 i el 1998 va ser subdirector de Televisió Espanyola a Catalunya. Entre el 1996 i el 1997 va dirigir Ràdio Nacional d'Espanya a Catalunya. Entre 2003 a 2010 fou delegat del Grup Antena 3 a Catalunya i director general de Nous Projectes d'Uniprex, empresa d'Antena 3 que gestiona les cadenes radiofòniques Onda Cero i Europa FM. Anteriorment havia estat director d'Informatius d'Onda Cero a Catalunya, gerent de l'Associació d'Emissores Municipals EMUC, director de Comunicació de l'Ajuntament de Tarragona. Mateu ha estat vicepresident de l'Associació Espanyola de Ràdio Comercial i secretari general de l'Associació Catalana de Ràdio Privada. Director de Catalunya Ràdio des del juny del 2009 . Fou director de la CCMA i actualment n'és director d'Estratègia i Marca i s'encarrega de l'elaboració tècnica del contracte-programa.

 Miquel de Moragas i Spà Barcelona, 1943 Catedràtic de Comunicació del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i president de l’Associació Espanyola d’Investigació de la Comunicació (AE-IC). Ha estat fundador i primer director del Centre d’Estudis Olímpics de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEO-UAB) (1989-2009) i fundador i primer director de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) (1997- 2009). Membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Fou degà de la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB (1978-1980 i 1982-1984) i Vicerector d’Investigació de la UAB (1985-1989). És investigador principal del “Grup Internacional d’Estudis sobre Comunicació i Cultura”, reconegut per la Generalitat de Catalunya com a grup consolidat de recerca, en el marc de Pla de Recerca i Innovació 2010-2013. Les seves línies d’especialització són: història de les teories de la comunicació i polítiques de

43 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

comunicación i cultura. La seva darrera obra és Interpretar la comunicación. Estudios sobre medios en América y Europa (Barcelona: Gedisa, 2011).

 Vicent Partal Montesinos Bétera. 1960 És periodista i director de Vilaweb, ha treballat també a El Temps, Diari de Barcelona, TVE, Catalunya Ràdio, El Punt, i La Vanguardia entre d'altres. És considerat un dels pioners d'Internet als Països Catalans. Va estudiar Magisteri en la Universitat de València. És autor de diverses obres de poesia, narrativa i assaig. També ha treballat com a guionista a Televisió, a destacar el programa Una llengua que camina, una coproducció entre Vilaweb i TV3 sobre Escola Valenciana, o Camaleó, de TVE. El 1995 va crear amb Jordi Vendrell el programa L'Internauta a Catalunya Ràdio, que actualment s'emet en podcast a través de VilaWeb i també per unes quaranta emissores de ràdio de Catalunya, el País Valencià, Les Illes, Catalunya Nord i Andorra. A més de publicar de forma diària l'editorial de VilaWeb, escriu al PuntAvui i El 9 Esportiu, també participa a la tertúlia del programa de Catalunya Ràdio El Cafè de la República. Cofundador del setmanari El Temps el 1983, va formar part del Diari de Barcelona i de Televisió Espanyola, on s'especialitzà en temes de política internacional. El 1995, amb Assumpció Maresma, fundà el primer directori web en llengua catalana, Infopista, que més tard es transformaria en VilaWeb. És vicepresident de l'European Journalism Center, membre de la junta del PEN català i membre del conseller assessor de la Fundació de la UOC. L'any 1994 va crear el primer sistema informatiu a Internet dels Països Catalans, i de l'Estat espanyol anomenat El Temps Online.

 Damià Pons i Pons Campanet, 1950 És poeta, assagista, i gestor cultural. Estudia Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona, i es doctora en l’especialitat de filologia Catalana el 1997. Instal·lat de nou a Mallorca du a terme una intensa tasca com a investigador de la literatura i la història de les Illes. Participa en la creació de revistes com Latitud 39º i Lluc, de la qual és director, entre 1972 i 1973, i en l'actualitat.

44 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Les seves publicacions literàries s'estrenen en un llibre col·lectiu, Temptant l'equilibri (1973), amb el recull de poemes Teranyina, al qual seguiran Mapa del desig (1977) i, l'any 2001, Els mapes del desig, on reuneix tota la seva poesia escrita fins aleshores, publicada i inèdita. Com assagista i investigador, Pons ha fet crítica literària i crítica d'art, i va ser una de les referències teòriques dels moviments plàstics mallorquins dels anys setanta. En aquest gènere ha publicat els llibres Ideologia i cultura a la Mallorca d’entre els dos segles (1886-1905) (1998) i El diari "La Almudaina" en l'època de Miquel dels Sants Oliver (1998). Damià Pons també ha publicat articles a revistes com Randa, Estudis baleàrics o Lluc, entre d'altres. És professor de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears. És soci de l'Obra Cultural Balear, així com de l'Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

 Josep Pont i Sans Bellpuig, 1949 Informàtic i pèrit mercantil. En el sector privat, va ser responsable informàtic d'una entitat bancària i director de màrqueting de diferents empreses del sector alimentari. Ha col·laborat assíduament en mitjans escrits i audiovisuals de les comarques lleidatanes. L'any 1987 va fundar Ràdio Bellpuig. També va ser fundador i vicepresident del consorci Localret. Ha fundat i presidit, així mateix, el Consorci Local i Comarcal de Comunicació, l'Agència Catalana de Notícies (ACN) i la revista Antena Local. Ha estat president de la Comissió de Telecomunicacions de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), vicepresident de TDCOM, membre de la Mesa de Televisió Local i membre de l'Administració Oberta de Catalunya. També ha estat alcalde de Bellpuig per CiU, vicepresident del Consell Comarcal de l'Urgell, diputat provincial en el període 1998-1999, president de la Diputació de Lleida -des d'on va impulsar el portal d'internet Lleida.com i el canal Lleida TV- i diputat al Parlament de Catalunya. El juny de 2008 es va incorporar al CAC com a conseller. El 30 de juliol de 2010 va ser-ne nomenat vicepresident.

 Santiago Ramentol Massana Barcelona, 1948

45 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

És doctor en Ciències de la Comunicació i periodista. Professor titular de Comunicació Científica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat vicedegà de la Facultat de Ciències de la Comunicació i director del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació. Ha estat cap de secció de Mundo Diario, subdirector del setmanari Mundo, director dels informatius diaris en català de TVE a Catalunya (Crònica i Miramar), redactor en cap d'El Periódico de Catalunya (Cultura i Ciència) i director del diari Avui. També ha estat director de Comunicació Estratègica de Bassat Ogilvy Group, director de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, director de Ràdio Estel i director de la revista Ciencia & Vida. Premi radiofònic APEI del 1998 pel programa de divulgació científica Bojos per la ciència. Ha estat secretari general del Consell de la Informació de Catalunya, i actualment n'és vocal. Entre els anys 2004 i 2006 va ser director general de Mitjans i Serveis de Difusió Audiovisuals de la Generalitat de Catalunya, des d'on es va pilotar i coordinar la transició de la tecnologia analògica a la digital. Va ser conseller del CAC de juny de 2006 a juny de 2012, i conseller secretari de juliol de 2008 a octubre de 2011. President de l'Agència de Qualitat d'Internet i editor de la revista Quaderns del CAC. És autor de nombrosos treballs acadèmics, ponències, articles periodístics, volums compartits (entre ells coordinador de l'obra titulada Contra la ignorància informada) i també dels llibres propis: Els silencis de la ciència (Editorial 3 i 4), Déu és raonable (Mediterrània) i Teorías del desconcierto (Urano).

 Ferran Rodés Vilà Barcelona,1960 Va començar la seva carrera professional l’any 1985 al banc americà Manufacturers Hanover Trust i va continuar, l’any 1990, a Banesto, on va fundar la Direcció de Banca Corporativa a Barcelona. A l’any 1991, va crear i dirigir el nou departament de Banca de Negocis a la seu del banc a Madrid. El 1994 és nomenat conseller delegat del grup Media Planning, S.A. També ha estat conseller delegat de Havas Media, i ha ocupat càrrecs d’alta direcció en empreses del grup Havas. A la primavera de 2006 és nomenat conseller delegat del Grup Havas, cinquè grup global de comunicació, màrqueting i publicitat, càrrec que exerceix fins al març de 2011, quan n’és nomenat vicepresident. És conseller d’Acciona i president del seu Comitè de Nomenaments i Retribucions i vocal del Comitè de Sostenibilitat. És president de Neometrics, i conseller d'empreses del seu grup familiar com ISP, In-Store Media, Acceso i

46 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

d'altres, així com fundador del diari ARA i president del seu Consell Editorial. És també president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) de la Generalitat de Catalunya. Ferran Rodés va estudiar al Col.legi Alemany de Barcelona i va cursar estudis d'Economia a la Universitat de Barcelona i diversos cursos de formació especialitzada al Gresham College, IESE i Universitat de Stanford entre altres. És autor de diversos estudis i ponències sobre sostenibilitat i co-autor del llibre Brand Valued dedicat a sostenibilitat i comunicació.

 Jaume Roures Llop Barcelona, 1950 Va participar en la creació i desenvolupament de Televisió de Catalunya (TV3), on va ser responsable durant vuit anys del Departament de Notícies i d’Esports. Va exercir com a responsable d'Operacions Especials de FORTA (Federació d'Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmiques). Va ser cap del Departament de Televisió a Dorna (empresa organitzadora del Campionat del Món de Motociclisme). Soci fundador de Mediapro, des del 1994. El grup Mediapro està present en els sectors de la producció de continguts audiovisuals, la gestió de drets esportius i cinematogràfics, els serveis de consultoria relacionats amb la televisió i l'esport, la creació, disseny i producció de canals temàtics i de diversos formats i gèneres per a la televisió, la producció cinematogràfica i de continguts interactius, així com en els serveis de postproducció. L'enginyeria tècnica en l'àmbit broadcast, els serveis de transmissions, i els serveis de màrqueting, comunicació i comercialització publicitària, així com la producció i distribució d'espectacles formen part també de les activitats del grup. Com a productor, destaca la seva participació en pel·lícules de temàtica social, al voltant de la defensa de valors com la tolerància i la solidaritat, col·laborant amb directors com Woody Allen, Oliver Stone, Manuel Huerga, Fernando León de Aranoa, Javier Fesser, Isabel Coixet, Jean-Jacques Annaud o Roman Polanski. Les pellícules· que ha produït han obtingut el gran reconeixement de públic i crítica com Los lunes al sol, La espalda del mundo, Asesinato en febrero, Salvador Allende, Salvador, Camino, Princesas, La Vida secreta de las palabras, Amador, Mapa de los sonidos de Tokio, Vicky Cristina Barcelona, Conocerás al hombre de tus sueños, Un deu salvatge o Midnight in Paris, la pel··lícula amb més èxit de públic de tota la filmografia de Woody Allen. Entre els premis recollits destaquen dos Oscars i 3 nominacions, 2 Globus d’Or, 2 Independent Spirit, 1 Vulcaine al Festival de Cannes, 22 Goya, 1 nominació als BAFTA, 1 Conxa d’Or al Festival de Sant Sebastià, 3 Gaudi i 11 Premis Barcelona.

47 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

 Albert Sáez i Casas Barcelona, 1965 És doctor en periodisme per la Universitat Ramon Llull, on ha exercit de professor i vicedegà de la Facultat de Comunicació. Ha treballat a Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio i El Observador. Ha estat director adjunt del diari Avui des del 2003 fins el 2006, quan va passar a formar part de l'equip editorial de El Periódico de Catalunya. El 19 de desembre de 2006 va ser nomenat secretari de Mitjans de Comunicació del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, de la Generalitat de Catalunya. El 23 de gener de 2008 va ser elegit president del consell de govern de la CCMA. Al capdavant de la Corporació, Sáez va procurar que tant Televisió de Catalunya com Catalunya Ràdio fossin empreses potents amb capacitat d’arribar a una gran audiència i va apostar per productes d'èxit mediàtic. Va firmar l’acord amb RTVE per compartir els partits de la Lliga de Campions durant tres temporades, amb Mediapro per emetre a Catalunya els partits de Lliga dels dissabtes, i va renovar els drets de la fórmula 1. Fou president fins al març de 2010, quan renuncià al càrrec i s’incorporà de nou a El Periódico de Catalunya com a director adjunt.

 Pere Terrasa Sánchez Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de les Illes Balears, es va incorporar al Real Club Esportiu Mallorca la temporada 1995-1996 com a cap d'administració. Posteriorment en va ser el director financer i gerent. Entre els anys 2010 i 2011 va ser director general de l'Ens Públic de Ràdio i Televisió de les Illes Balears (EPRTVIB). Després es va reincorporar al Mallorca com a director general i conseller delegat. Actualment és vocal del consell d'administració del club, del qual posseeix el 25% del capital social.

 Mònica Terribas i Sala Barcelona, 1968 És periodista i professora titular del Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra. És professora d’aquesta Universitat des del setembre del 1993, on s’ha reincorporat després de quatre anys d’exercir la direcció de Televisió de Catalunya (2008-2012) i on imparteix docència a l’Àrea de Teoria de la Comunicació.

48 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Llicenciada en Ciències de la Informació (Periodisme) per la Universitat Autònoma de Barcelona (1991). Després de la llicenciatura, es va traslladar a Escòcia on va viure per a obtenir el títol de Doctor of Philosophy per la Universitat d’Stirling (Escòcia, Gran Bretanya), on va realitzar la tesi doctoral becada pel British Council i La Caixa. Allà, va llegir la tesi: “Televisió, esfera pública i identitat nacional” (1991-1993). En l’àmbit de l’exercici professional, després d'una temporada com a redactora als serveis informatius de Cadena 13 l’any 1987, va començar a treballar en televisió el 1988, amb els equips de Joaquim M. Puyal i des d'aleshores, va desenvolupar tasques molt diverses, des de la coordinació i el guió, fins a la direcció, en programes de la televisió pública catalana, TV3: La vida en un xip (1989-1991), Tres Pics i Repicó (1988-1991), Un tomb per la vida (1993-1994), Persones Humanes (1994-1996), Som i Serem (1994-1996), Avisa'ns quan arribi el 2000 (1997-2000) i Temps era Temps (2000-2001). Va dirigir i conduir el debat Les dues cares (2001-2002). Després d’aquest projecte, Mònica Terribas es va incorporar a la redacció d’informatius de TV3 per crear, conduir i dirigir posteriorment, el programa informatiu de tancament, La Nit al Dia que va estar en antena des del 2002 fins al maig del 2008 en què va deixar-lo per assumir la direcció de l’empresa. Ha rebut el Premi Nacional de Cultura de Periodisme de la Generalitat de Catalunya (2003), Premi Serrat i Bonastre de televisió del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya (2002), distinció del Premi Ciutat de Tarragona de Comunicació (2003), Premi de l’Associació Espanyola de Professionals de Ràdio i Televisió (2003), Premi Zapping al millor programa informatiu i Premi Zapping a la millor conductora d’informatius (2004), Premi de Comunicació Universitat Ramon Llull (2004), Premi 1924 de Comunicació Audiovisual, concedit per Ràdio Associació de Catalunya (2004), Premi Òmnium Cultural al millor programa de televisió (2005), Premi Ciutat de Barcelona de televisió (2006)), Premi Quim Regàs de periodisme (2009) i el Memorial Francesc Macià (2012). Ha estat Vicedegana dels Estudis de Periodisme de la UPF (2000-2004) i ha collaborat periòdicament a la revista especialitzada en mitjans de comunicació:· Comunicació 21 i a El Periódico de Catalunya. És membre del Consell Assessor de les Universitats Públiques Catalanes (ACUP), patrona de la Fundació Francesc Candel i de la Fundació La Roda.

 Joan Manuel Tresserras Gajú Rubí, 1955 És doctor en Ciències de la Informació. Professor del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la UAB, especialitzat en Història de la Comunicació, l'anàlisi de la Societat de la informació, i l'estudi de les Indústries Culturals i la

49 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

cultura de masses. També ha impartit docència sobre gestió cultural, comunicació política, polítiques de comunicació i anàlisi de mitjans. Va rebre el premi extraordinari de Doctorat en Ciències de la Informació (1988- 89), el premi d'investigació sobre Comunicació de Masses de la Generalitat de Catalunya (1989), i el premi d'assaig Joan Fuster (1994). Autor, entre d'altres, de El Regne del Subjecte (1987) i Cultura de masses i postmodernitat (1994), conjuntament amb Enric Marín, de D'Ací i D'Allà, aparador de la modernitat (1993), i de La gènesi de la societat de masses a Catalunya 1888-1939 (1999), amb Francesc Espinet. Ha estat autor d'una cinquantena de textos i articles acadèmics sobre comunicació social i coautor dels informes sobre Seguiment de l'impacte social de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, patrocinats per la Fundació Bofill, i de Un segle de recerca sobre comunicació a Catalunya. Va coordinar el bloc "Cultura" de l'Informe per a la Catalunya del 2000 (1999). Ha estat director del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB (1991-1993) i coordinador de la llicenciatura de Periodisme de la UAB (1997-1999). Membre de la Comissió Assessora sobre Publicitat Institucional de la Generalitat (1998-1999), conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (2000), conseller del CAC, responsable de recerca, estudis i publicacions (2000-2006), president de la Mesa per a la Diversitat en l'Audiovisual (2005-2006) i membre de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat (2004-2006). El 2006 va ser nomenat conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat com a independent proposat per ERC i en acabar el mandat del govern Montilla el 2010 va tornar a la seva activitat docent a la UAB.

 Pere Vila Fumàs Tremp, 1955 Doctor Enginyer en Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya, Màster en Economia i Direcció d'Empreses (MBA) per ESADE Barcelona. Director de Planificació i Innovació Tecnològica del Grup Radiotelevisió Espanyola. Amb responsabilitat sobre la tecnologia de producció i emissió de tot el grup TV, Ràdio, Internet i Sistemes. Membre de la comissió permanent del Consell Assessor de les Telecomunicacions (Ministeri de Ciència i Tecnologia). Membre electe del Comitè Tècnic de UER (Unió Europea de Radiodifusió).

50 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Ha col ·laborat en l'avaluació de les propostes del programa Ten Telecom'2000 de la Comissió Europea (Directorate-General Information Society) (juny 2000) i com e-Content reviewer (Juliol 2004).

 Rafael Xambó Olmos Algemesí, 1954 Sociòleg especialitzat en sociologia de la comunicació. Va realitzar estudis predoctorals al Centre d’Estudis de la RAI (Roma, 1987) i a la UAB (Barcelona, 1989). Actualment és professor titular del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, i membre del Consell d'Administració de RTVV. Ha sigut investigador invitat del Media Group de la Universitat de Glasgow (Regne Unit, 2008 i 2009). Ha participat en diversos grups de recerca, com ara, el Grup d’Estudis Internacionals de Televisió (1997-2004), coordinat per Miquel de Moragas. Premi extraordinari de doctorat de la Universitat de València per la tesi: “El sistema comunicatiu valencià”, (1996). Entre els seus llibres destaquen: Dies de premsa. La comunicació al País Valencià des de la transició política (1995); Comunicació, política i societat. El cas valencià (2001); Pamflets anacrònics (2007). Recentment ha coordinat el número monogràfic de la revista Arxius de Ciències Socials, número 23, dedicat a la sociologia dels mèdia al País Valencià. Fou director del Centre de Produccions Audiovisuals de la Universitat de València del 1991 al 1999. També ha sigut director del Departament de Sociologia de la UV (2003-2006).

51 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Annex. Informe: la situació actual de la TDT

52 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

1. Anàlisi del procés d'adjudicacions

2.1.Marc legal i plecs de condicions per obtenir la llicència a cada territori

1.1.1. Marc estatal El salt del sistema de televisió analògic al digital el va impulsar la Unió Europea, que va fixar el 2012 com a any recomanat per completar la transició. L'argument que es dóna arreu per fer el canvi de sistema és que la televisió digital respecte a l'analògica és millor perquè permet: 1. que hi hagi més canals, 2. millorar la qualitat de la imatge i el so, i 3. oferir serveis interactius.

L'Estat espanyol va donar la primera llicència d'explotació el 1999 a Onda Digital SA, que va començar a emetre el 2000 amb un sistema de pagament i sota la marca QuieroTV. Després d'un procés erràtic de concessió d'altres canals i del fracàs de QuieroTV, el govern espanyol decideix que les televisions locals liderin la migració cap a la TDT, i dicta el Reial decret 2268/2004, el 3 de desembre de 2004, pel qual s’aprova el Pla Tècnic Nacional de la TDT Local (PTN-TDT Local). Mesos després, el 29 de juliol de 2005, amb l'aprovació del Plan Técnico Nacional de la Televisión Digital Terrestre (PTN-TDT) el govern espanyol afronta l'ordenació de la TDT d'àmbit estatal. El pla fixa el 3 d'abril de 2010 com la data d'apagada de totes les emissions en analògic. Ben aviat, el novembre de 2005, s'adjudiquen els 20 canals d'emissió d'àmbit estatal: 5 per RTVE, 3 per Telecinco, Antena 3 i Sogecable i 2 per Veo TV , Net TV (que el 2008 es transforma en Intereconomía) i La Sexta. El Plan Técnico Nacional de la TDT també estableix que s'atorgaran llicències de cobertura autonòmica, i que seran els òrgans competents de cada comunitat autònoma els que decidiran els canals que explotarà l'entitat pública de ràdio i televisió i els que explotaran empreses privades en règim de gestió directa a través d'una concessió atorgada per concurs públic. A més, un altre paquet de canals es reserven per a la TDT local i es regulen a través del PTN-TDT Local. Aquest pla fixa unes condicions als que seran prestadors de TDT local: 1. Emissió de continguts originals un mínim de 4 hores al dia i 32 a la setmana. 2. Emissió d'aquestes hores mínimes en les franges horàries compreses entre les 13h i les 16h, i les 20h i les 23h. 3. Els continguts han d'estar relacionats amb l'àmbit territorial on s'ha obtingut la concessió.

53 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

4. L'emissió en cadena es limita a un màxim de 5 hores diàries i 25 hores setmanals, a excepció del que pugui considerar cada comunitat autònoma per raons de proximitat cultural, social o territorial. (Emeten en cadena “aquelles televisions locals que emetin la mateixa programació durant més del 25 per 100 del temps total d'emissió setmanal, encara que sigui en horari diferent”)

De l'adjudicació d'aquests canals també se n'encarrega l'òrgan competent de cada comunitat autònoma. El govern espanyol, però, s'encarrega d'establir les diverses demarcacions locals amb què es divideix cada comunitat autònoma. Cada demarcació rep un múltiple. Als territoris de parla catalana les demarcacions queden de la següent manera: 1. Catalunya: 21 demarcacions que sumen en total 96 canals locals (a Catalunya, per l'elevada xifra de població que hi viu, tres demarcacions han rebut dos múltiples) 2. Illes Balears: 7 demarcacions que sumen en total 28 canals locals 3. País Valencià: 18 demarcacions que sumen en total 72 canals locals 4. Franja de Ponent: 3 demarcacions que sumen en total 9 canals locals

El procés d'adjudicacions està tancat en tots els territoris i també la transició del sistema analògic al digital i la posterior apagada analògica.

1.1.2. Condicions i especificacions a Catalunya D'acord amb la legislació estatal, la Generalitat de Catalunya va convocar el concurs d'adjudicació de llicències de TDT local el setembre de 2005. En aquesta comunitat autònoma hi ha 21 demarcacions de proximitat, a cadascuna de les quals li ha correspost un múltiple. Tot i això, a tres demarcacions (Barcelona, Sabadell i Cornellà de Llobregat) els han adjudicat un múltiple més i, per tant, en aquestes demarcacions hi ha llicència per vuit canals. Dels 96 canals disponibles, la Generalitat en reserva 37 per a les entitats públiques (consorcis municipals, que en quatre casos estan formats per un únic ajuntament – Barcelona, Badalona, l'Hospitalet i Reus– i la resta estan formats per una agrupació d'ajuntaments) i els altres 59 els posa a concurs per a l'empresa privada. S'estableix que el Govern farà el procés d'adjudicació de les llicències de la TDT local a través del CAC. El novembre de 2005 es van fer públiques les bases fixades per als operadors privats per aconseguir una llicència en el concurs de freqüències de la TDT local. Es van establir tres criteris d'avaluació, que tenien el següent pes: 1. 55% la memòria descriptiva i de programació 2. 25% la proposta econòmica

54 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

3. 20% la proposta tecnològica

El Govern i el CAC van elaborar un plec de condicions per obtenir una llicència de TDT local: 1. Gestionar directament la concessió, que és intransferible. 2. Disposar d'estudis de producció pròpia en la seva demarcació o una demarcació contigua i, fora dels programes de caràcter temàtic, amb una estructura informativa estable formada per professionals de la informació. 3. Complir que, com a mínim, el cinquanta per cent del temps d'emissió sigui en llengua catalana. Pel cas que la televisió tingui la seva zona de servei a la Vall d'Aran, ha de garantir una presència significativa de l'aranès en la seva programació. 4. Garantir que les emissions de pel·lícules, sèries televisives o documentals doblats a una llengua diferent de l'original, s'han d'oferir simultàniament, com a mínim, doblats en llengua catalana. 5. Garantir que en la programació de música cantada hi hagi una presència adequada de cançons produïdes per artistes catalans i que, com a mínim, el vint-i-cinc per cent siguin cançons interpretades en llengua catalana o aranesa. 6. No emetre programació que contingui missatges contraris als drets i llibertats fonamentals reconeguts per l'ordenament jurídic vigent, que incitin a la violència o a activitats delictives, o a qualsevol forma de discriminació. 7. No incloure a les emissions programes, escenes o missatges que puguin perjudicar seriosament el desenvolupament físic, mental o moral dels menors, ni programes que fomentin l'odi, el menyspreu o la discriminació per motius de naixement, raça, sexe, religió, nacionalitat, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social. 8. Reservar el 51% del temps d'emissió anual a la difusió d'obres audiovisuals europees. Al seu torn, el 50% com a mínim de l'esmentat temps de reserva ha de ser dedicat a la difusió d'obres audiovisuals europees, l'expressió originària de les quals sigui en qualsevol llengua espanyola; igualment un mínim del 10% del temps de reserva esmentat s'ha d'aplicar a obres audiovisuals europees de productors independents respecte de les entitats de televisió, de les quals més de la meitat han d'haver estat produïdes en els darrers cinc anys.

A més, el Govern va establir que els operadors que optessin al concurs podien obtenir una major puntuació si milloraven l’obligació de garantir un mínim del 50% d’emissions en llengua catalana (l'augment de la puntuació era proporcional en funció del percentatge de millora proposat i de la franja horària de l'emissió en català). Altres aspectes que es va fixar que es tindrien en compte eren: la millora de l’obligació d’emetre programes televisius originals durant un mínim de 4 hores diàries i 32 setmanals entre la 1 i les 4 de la tarda i entre les 8 i les 11 de la nit; el foment de les diferents manifestacions de la cultura catalana; l’ampliació de l’horari protegit vigent

55 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

actualment, i l’observança de les recomanacions del CAC i del Codi deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya en la prestació del servei públic de televisió. Canals en emissió per la TDT (inclou tant canals autonòmics com insulars i locals)

4 % 1 0 0 % 9 0 %

8 0 %

7 0 % 4 1 % 6 0 %

5 0 %

4 9 % 4 0 %

3 0 %

2 0 %

6 % 1 0 % 0 % CAT PV IB

E m e t Nom és em et continguts estatals N o e m e t D e s e r t E m e t Nom és em et continguts estatals N o e m e t D e s e r t

Les televisions locals que ja estaven emetent podien acreditar la seva experiència i es valorava especialment que, en els darrers dotze mesos, haguessin estat realitzant un model de proximitat en la demarcació per a la qual concursaven.

1.1.3. Condicions i especificacions al País Valencià En el cas del País Valencià, a més de la demarcació autonòmica, el territori està dividit per 18 demarcacions de proximitat. Cadascuna de les demarcacions locals reserva un canal per als ajuntaments i la resta les va obrir a concurs públic. Tot i aquesta previsió, només es van poder posar a concurs les llicències privades de 14 demarcacions, perquè el Ministeri espanyol d'Indústria no havia assignat en el moment d'obrir el concurs les freqüències de quatre demarcacions (Dènia, la Vall d'Uixó-Sogorb, Gandia i Utiel-Requena). El 30 de desembre de 2005 es va resoldre el concurs de les adjudicacions de la TDT local. Les principals obligacions que va establir la Generalitat als concessionaris de les llicències eren: 1. Emetre com a mínim un 25% de la programació en valencià en cada una de les franges horàries. 2. Destinar un 20% de la programació a la difusió d'obres audiovisuals autòctones.

56 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

3. Emetre programes de televisió originals com a mínim sis hores diàries i 48 setmanals (no es consideraran programes les emissions consistents en imatges fixes, publicitat o televenda ni la reemissió de programes). 4. La concessió és intransferible. Qualsevol acte o negoci jurídic requerirà l'autorització administrativa per part de la Generalitat. 5. Reservar un 10% del temps d'emissió a obres europees de productors independents de les entitats de televisió, la meitat de les quals hauran de correspondre a obres produïdes els últims cinc anys.

1.1.4. Condicions i especificacions a les Illes Balears La competència per concedir la gestió i explotació dels canals de TDT recau en el Govern de les Illes Balears. A les illes hi ha dos múltiples autonòmics, tres d'insulars i set demarcacions d'àmbit local. Les concessionàries del servei de TDT a les Balears estan obligades per les normes que va establir el Govern de les illes al Decret 31/2006, de 31 de març, pel qual es regula el règim jurídic de les concessions per a la prestació del servei de televisió local per ones terrestres. Els requisits establerts són els següents: 1. Respectar totes les característiques tècniques aprovades per l’Administració de telecomunicacions i assignades en el títol d’habilitació. 2. Gestionar directament la concessió, la qual no es pot transmetre ni cedir de cap manera. 3. Mantenir la participació del capital i no alterar la titularitat de les accions o títols equivalents de la societat concessionària, sense l’autorització prèvia de la persona titular de la conselleria competent. 4. Emetre quatre hores diàries i trenta-dues hores setmanals, com a mínim. A l’efecte de complir aquesta obligació, en cap cas no es poden computar les emissions merament repetitives ni les consistents en imatges fixes ni el temps destinat a publicitat i televenda. 5. Emetre programes de producció pròpia o coproduïts un mínim del 60% del temps d’emissió. A aquest efecte, es pot computar la programació realitzada per tercers a les Illes Balears fins a un màxim del 40% del percentatge abans esmentat. 6. Les concessionàries queden obligades a introduir les innovacions tecnològiques que permetin una gestió més eficient del canal múltiple i una millor utilització de la taxa de bits assignada. 7. Complir les exigències de normalització lingüística derivades de la Llei 3/1986, de 29 d’abril, en els termes següents: 8. Que la llengua pròpia de les Illes Balears sigui l’usual de les emissions de la televisió, dels serveis addicionals i dels altres teleserveis que ofereixi. Pel que fa a les emissions, es considera que s’acompleix aquesta obligació quan l’ús de la

57 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

llengua catalana sigui superior al 50% del temps d’emissió en cadascuna de les franges horàries de la programació. 9. Que les comunicacions i notificacions es facin almenys en la llengua pròpia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. 10. Que s’usin les modalitats lingüístiques insulars pròpies de les Illes Balears. 11. Complir les normes que regulen els continguts de la programació i la publicitat vigents a les Illes Balears i, específicament, els principis establerts en l’article 4 d’aquest Decret i la normativa aplicable a protecció de menors. 12. Respectar els compromisos de programació inclosos en la seva oferta i que, per tant, formen part del contracte concessional. 13. Facilitar les comprovacions i les inspeccions que hagi de dur a terme l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o una altra entitat o òrgan competent.

Múltiples digitals locals, insulars i incompatibilitats Les illes Balears van ser la primera comunitat autònoma de l'Estat que va convocar i resoldre el concurs de la TDT local: la convocatòria es va fer pública l'agost de 2004 i el concurs es va resoldre el 10 de desembre de 2004. Però per tal de respondre a la demanda tant de les illes Balears com de les Canàries de tenir a més uns canals de TDT insulars, el govern espanyol va aprovar el juliol de 2005 la introducció de múltiples d'àmbit insular amb el Reial Decret 944/2005. L'adjudicació d'aquests canals insulars balears es va resoldre el 2006. Davant del resultat, alguns dels grups beneficiats per les adjudicacions van renunciar als canals de TDT local que havien obtingut en les concessions del 2004. Així, el gener de 2007 el Govern de les Illes posa de nou a convocatòria 10 de les concessions locals que s'han retornat per les incompatibilitats. Aquesta nova convocatòria es resol el maig de 2007, i queden tancades definitivament les adjudicacions de TDT local a les illes.

1.2. Procés d'adjudicacions a cada territori Els operadors, tant públics com privats, que han obtingut llicències de la TDT han estat de perfils molt diferents als diferents territoris de parla catalana on s'han atorgat. Això ha estat per causa de les condicions prèvies que es van establir per adjudicar-los i també per qui tenia la competència de fer-ho. Això ha comportat que a Catalunya hagin obtingut llicència la majoria de televisions que ja feia temps que operaven, però que això no hagi estat possible al País Valencià ni a les Illes Balears. Per contra, els principals beneficiats a les demarcacions valencianes han estat grups estatals i a les Balears, grups empresarials d'àmbit illenc.

58 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

1.2.1. Catalunya L'adjudicació de les diverses llicències de TDT a Catalunya es va fer de manera molt diferent per als operadors autonòmics que per les demarcacions de proximitat.

Adjudicacions autonòmiques, les primeres Pel que fa a l'àmbit autonòmic, la Generalitat va obtenir tres múltiples, dels quals se'n va reservar dos per als canals públics i en va deixar un pels privats. En el cas dels públics, sis els va reservar pels diferents canals de Televisió de Catalunya i dos per oferir-los a IB3 i Canal 9. Pel que fa al múltiple privat, l'últim govern de Jordi Pujol el va adjudicar a Emissions Digitals de Catalunya (EDC, del Grup Godó) el 2003, abans i tot que l'executiu espanyol aprovés el Plan Técnico Nacional de la TDT l'any 2005. No hi havia pressa per fer el salt digital encara, però el Govern de la Generalitat el va atorgar a un operador on el Grup Godó (que gestionava City TV) era majoritari. Després, City TV s'ha reconvertit en 8tv, i el grup ha tingut moltes dificultats per tirar endavant els altres tres canals del múltiple adjudicat.

Les públiques locals: toca consorciar-se El Govern de Catalunya va aprovar durant el 2006 les adjudicacions als operadors públics i privats d'àmbit local. Les primeres van ser els públiques, l'abril de 2006, quan la Generalitat va fer públic el llistat de televisions públiques amb llicència per emetre. La principal novetat va ser que, a excepció de 4 dels canals atorgats a un sol municipi (el cas de Barcelona, l'Hospitalet, Badalona i Reus), la resta es van concedir a agrupacions de diversos municipis. Això implicava que diversos ajuntaments creessin un consorci per tirar endavant un nou canal que havien de crear, bé de zero, bé partint de televisions locals ja existents. És a dir, que es posava fi a les televisions locals enteses com un canal vinculat a un sol municipi i se'ls forçava a emetre per àmbits territorials més amplis (des de dos o tres municipis fins a diverses comarques alhora). El fet d'haver-se de consorciar ha implicat, però, que alguns no es posessin en funcionament. O que arrenquessin i més tard hagin clausurat les emissions. Els motius han estat diversos: desinterès per part d'alguns ajuntaments en el projecte, altres prioritats econòmiques que han impedit invertir els diners necessaris i finalment l'arribada de la crisi a les arques municipals.

El CAC s'encarrega d'adjudicar les privades locals En el cas dels canals locals de TDT privats, el 18 de juliol de 2006 el dictamen emès pel CAC feia públic a quins operadors havien anat a parar. De les 59 llicències disponibles per operadors privats, tres canals de tres demarcacions diferents (Blanes, Vielha e Mijaran i Balaguer) van quedar deserts.

59 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

El CAC havia fet públic el seu dictamen un mes abans, el mes de juny. Era la primera vegada tant a Catalunya com a l'Estat espanyol que un organisme independent de regulació audiovisual decidia amb caràcter vinculant el resultat d’un concurs d’adjudicació de concessions de televisió local, substituint, així, el sistema de decisió governamental. Cal recordar que els consellers del CAC que prenien la decisió sobre les adjudicacions eren designats pel Parlament de Catalunya i representatius, per tant, de la pluralitat del Parlament. En canvi, als altres territoris de parla catalana, un sol partit polític (el Partit Popular) governava amb majoria absoluta en el moment de les adjudicacions. Els criteris que el CAC va explicar que havia tingut en compte a l'hora de donar la puntuació definitiva als projectes presentats es poden resumir en els quatre punts següents (segons el mateix CAC): • Necessitat de realitzar televisió de proximitat. • Crear a Catalunya grups audiovisuals amb capacitat d’invertir en projectes que permetin una televisió viable i competitiva. • Impulsar la migració de l’actual sistema analògic al digital, afavorint, per tant, aquells operadors amb experiència prèvia en la televisió local. • Garantir el pluralisme en cadascuna de les 21 demarcacions existents.

Continuïtat per al 87% de televisions locals privades A Catalunya, la dinàmica majoritària ha estat que les llicències han anat a parar a televisions que ja feia anys que funcionaven: de les 38 televisions locals privades que emetien en sistema analògic, 33 van aconseguir llicència al concurs de la TDT. És a dir, que el 87% van rebre autorització per fer el salt digital. Algunes d'aquestes televisions amb llicència, però, s'han agrupat per tal de produir conjuntament part de la programació. Tot i que no hi ha hagut massa grans grups que hagin aconseguit llicències, on les han obtingudes ha estat a les àrees més poblades, per davant d'alguns grups arrelats al país que hi optaven i s'han quedat sense freqüència.

Diversitat ideològica dels operadors Pel que fa a les afinitats ideològiques dels propietaris de les empreses que han obtingut les llicències, hi ha diversitat. Això s'explica perquè l'òrgan regulador que va encarregar-se de les adjudicacions (CAC) estava format per persones designades pels diversos partits amb representació parlamentària i van repartir les llicències a un ventall més ampli de grups.

Vot particular de Joan Manuel Tresserras

60 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

En fer-se pública la decisió del CAC sobre les adjudicacions, el conseller del CAC Joan Manuel Tresserras va mostrar el seu desacord amb les concessions amb un vot particular on explicava els motius del seu desacord. Tresserras considerava que s'havien sobrevalorat les propostes d'operadors vinculats a grans grups de comunicació, sobretot a les demarcacions metropolitanes. Per contra, lamentava que s'havia infravalorat “la singularitat d’algunes propostes que no estaven vinculades a grups de comunicació consolidats ni eren predominants en la seva demarcació”. A més, va afegir que la capacitat d'algunes propostes de “dinamitzar i eixamplar els registres de la cultura catalana en un entorn cada vegada més divers i multicultural tampoc no em sembla que hagi estat prou entesa”. Aquesta posició de Tresserras s'ha d'entendre per algunes de les peticions de grups catalans de comunicació que no van aconseguir les llicències a què es van presentar perquè alguns grups espanyols els van passar per davant. Malgrat aquest vot particular i les consideracions de Tresserras, però, no es va alterar en cap sentit el dictamen del CAC, que l'executiu català va assumir en la seva totalitat a l'hora d'adjudicar les llicències.

Barcelona i Sabadell, les demarcacions més cobejades pels grups espanyols Les demarcacions amb més habitants són les que van rebre un major nombre de sol·licituds. Destaquen especialment les demarcacions de Barcelona (arriba a dos milions d'habitants) i Sabadell (arriba a 700.000), amb 13 peticions de llicència cadascuna pels quatre canals que s'ofertaven. Les segueix Cornellà de Llobregat (també amb 700.000 habitants) amb 9 peticions. És en les demarcacions més poblades, precisament, on s'hi van presentar els grans grups de comunicació espanyols amb poca implantació prèvia a l'àmbit de les televisions locals catalanes. També van intentar, però, obtenir llicències en altres demarcacions. Vegem a quines demarcacions es van presentar els grups espanyols i què van aconseguir: • Prisa va aconseguir tres llicències, amb l'empresa Collserola Audiovisual, que forma part de la cadena d'àmbit estatal Localia. Les va aconseguir a dues d'aquestes demarcacions tant poblades (Barcelona i Cornellà de Llobregat), a més de Granollers (300.000 habitants). També s'havia presentat, sense èxit, a les demarcacions de Mataró (350.000 habitants) i Vilanova i la Geltrú (200.000). L'any 2008, però, PRISA va anunciar que tancava la xarxa Localia per motius econòmics i, per tant, ha retornat les llicències que havia obtingut. • El Grupo Antena 3, a través d'Uniprex, va presentar-se només a les tres demarcacions amb més població i només va obtenir llicència en una: Cornellà de Llobregat. • Vocento a través d'UrbeTV es va presentar i va obtenir llicència per Barcelona. • Editorial Prensa Ibérica , grup estatal que controla capçaleres diàries regionals, es va presentar a Catalunya, a través de les empreses Diari de Girona SAU i Regió 7 a set demarcacions però només va aconseguir dues adjudicacions: una a

61 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

la demarcació de Manresa i l'altra a Palafrugell. No va tenir èxit a les demarcacions de Barcelona, Cornellà, Sabadell, Girona i Figueres. • Kiss Media , empresa que té emissores de ràdio i que amb l'obertura dels concursos de TDT local arreu de l'Estat espanyol, a Catalunya va presentar petició per aconseguir llicències a Barcelona, Cornellà de Llobregat, Sabadell, Girona, Tarragona i Lleida, però no n'hi van concedir cap. Sí que en va aconseguir una al Vallès a través d'un acord empresarial amb Localia; després es va desvincular de Localia, però el 2009 la va acabar tancant.

En aquest territori no hi van optar alguns dels grups espanyols d'ideologia dretana més extrema com els propietaris d'El Mundo, Libertad Digital o Intereconomía.

Peticions sense llicència Al concurs de la TDT local privada s'hi havien presentat 122 propostes, cosa que significa que 63 es van quedar sense llicència. A banda dels grups espanyols que no van aconseguir les llicències a què s'havien presentat, alguns empresaris i grups de comunicació catalans tampoc en van aconseguir. Molts d'ells no venien del món de la televisió local però sí que provenien d'altres àmbits de la comunicació, com la ràdio, les revistes o la producció audiovisual. Dels que no en van aconseguir: • Òmnium Cultural i Cultura 03 : Òmnium concursava juntament amb el grup Cultura03 per obtenir una llicència sota el nom Time Out TV. Per molt pocs punts va quedar-se sense la llicència que havia demanat per Barcelona, situant- se darrere de les peticions de Vocento, Prisa, Canal Català i 25TV. En fer-se pública la notícia, Òmnium va fer públic un comunicat en què es lamentava que la majoria de llicències s'haguessin donat a “projectes vinculats a grans grups de comunicació espanyols en detriment de la potenciació d’un teixit de la indústria audiovisual pròpia”. • Tele Taxi TV : les emissores de TV de Justo Molinero són unes de les altres perjudicades en el repartiment de llicències a Barcelona, Mataró i Reus. Per contra, sí que en van obtenir a les demarcacions de Cornellà, Sabadell i Tarragona. • RBA : aquest grup de comunicació també es va quedar sense la llicència a què optava a Barcelona. • Aqua TV : Editorial de Periodistes (del setmanari El Triangle) i Publicaciones de los Puertos de España s’havien unit per crear un canal, Aqua TV, especialitzat en el món del mar i els esports nàutics. Només es van presentar a Mataró, sense èxit. • Artesa Ventures : aquest projecte de l'empresari osonenc Eudald Domènech (actual president, conseller delegat i fundador, juntament amb Joan Majó, de Techfoundries) tenia el nom de Platea TV, però no va tenir èxit en cap de les

62 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

demarcacions on va concórrer (va quedar exclòs perquè no va superar el 50% dels punts necessaris): Barcelona, Cornellà, Sabadell, Granollers Mataró i Vic. • Grup Estrader Nadal: Es va presentar sense èxit a Barcelona i Lleida. Però sí que en va aconseguir a la Seu d'Urgell, a Figueres i a Vielha e Mijaran.

Les retallades fan tancar diversos canals Les retallades pressupostàries que han fet durant el 2011 alguns ajuntaments ha acabat afectant els diners que destinen als mitjans locals, i en alguns casos ha comportat el tancament del canal públic de la TDT que gestionaven. Els tancaments anunciats la tardor de 2011: • M2TV : El canal donava cobertura al Maresme Nord i va apagar les emissions a finals de novembre de 2011. • TV L'Hospitalet : L'Ajuntament va decidir clausurar el canal argüint motius econòmics. TV L'Hospitalet va deixar d'emetre el 31 de desembre de 2011, malgrat les mobilitzacions en contra de la plantilla i les queixes de les entitats. • Gavà TV : Els ajuntaments de Begues, Castelldefels, El Prat, Sant Boi, Sant Climent i Viladecans van decidir l'any passat sortir del consorci que formaven amb Gavà per gestionar el canal del Baix Llobregat Delta, i que emetia els continguts de Gavà TV (no havien posat en marxa un canal conjunt, sinó que la llicència donava continuïtat al canal gavanenc creat el 1996). Davant de la impossibilitat d'assumir el cost d'emissió per la TDT, l'Ajuntament de Gavà ha decidit el desembre de 2011 migrar el canal a Internet.

Hi ha altres canals públics locals que no han estat clausurats però que sí que han patit una forta retallada del seu pressupost que en posa en perill la continuïtat. És el cas de TV de Badalona o de Vallès Visió. D'altra banda, pel que fa al sector privat, també la tardor del 2011 es va fer pública la decisió per motius econòmics de no continuar emetent de Canal Nord, que emetia per la demarcació de l'Alt Empordà.

Reducció del nombre de canals de TVC El desplegament de la TDT va permetre la reestructuració dels canals de Televisió de Catalunya, que en va obrir de nous i amb continguts més especialitzats. Així, fins el setembre de 2012 hi havia en funcionament TV3, 33, 3/24, Super3, 3XL (el Super3 i el 3XL compartien senyal) i Esport3. De tota manera, des de l'1 d'octubre el Super3 (infantil) i el 33 (especialitzat en continguts culturals) han passat a compartir canal i el 3XL (adreçat a públic juvenil) ha desaparegut. La direcció de la CCMA ha justificat la decisió per la necessitat d'"optimitzar els recursos de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio [també han fet

63 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

sortir iCat de l'FM], en un context de contenció pressupostària, per garantir el manteniment de l’alt nivell de competitivitat dels mitjans de la CCMA".

1.2.2. País Valencià Al País Valencià el procés d'adjudicacions es va fer durant l'any 2005, i va culminar el 30 de desembre d'aquell any amb la resolució del concurs. La Generalitat valenciana estava presidida, en aquell moment, per Francisco Camps, del Partit Popular (PP). Pel que fa als canals autonòmics, la Generalitat havia de distribuir dos múltiples. El primer era mixt, i es van quedar dos canals per RTVV (Ràdio Televisió Valenciana) i els altres dos canals els van concedir a operadors privats: l'un al grup editor del diari conservador i espanyolista Las Provincias, l'altre al canal de la COPE, Popular TV. El segon múltiple es va reservar per emetre Canal 9 en alta definició. Pel que fa a l'àmbit local, el País Valencià es va dividir en 18 demarcacions i a cadascuna li havien atorgat un múltiple amb quatre canals. A cada demarcació, un canal estava reservat per als ajuntaments de la zona. D'aquests canals públics que s'havien de gestionar de manera consorciada, però, no se n'ha posat cap en marxa.

Concessions dels canals privats locals en dos temps En el moment de l'obertura del concurs de les adjudicacions el Govern espanyol encara no havia delimitat la cobertura de quatre de les 18 demarcacions, així que només van sortir a concurs 14 demarcacions. El resultat del concurs fet públic el 30 de desembre de 2005 va ser que 23 de les 71 empreses que s'havien presentat per aconseguir una llicència van obtenir-la. Això vol dir que aquestes 23 empreses es van repartir els 42 canals privats de TDT local disponibles al País Valencià (no comptabilitzem els 12 corresponents a les 4 demarcacions que encara no s'havien adjudicat). Les adjudicacions a les 4 demarcacions pendents es van resoldre el febrer de 2011, i no van fer variar gens el panorama que s'havia dibuixat a la resta de demarcacions. La notícia més rellevant és que finalment només es van adjudicar 5 dels 12 canals disponibles. Això mostra les dificultats que hi ha actualment per part dels operadors per tirar endavant canals de TDT local privada, cosa que els ha fet tornar poc atractius per fer negoci.

Impossibilitat de posar en marxa els canals públics locals Per tal de constituir un consorci que gestionés un dels canals públics de la TDT local valenciana, calia que, com a mínim, es posessin d'acord 3 municipis d'una mateixa demarcació. Però la majoria del PP en molts ajuntaments valencians ha impedit que es pogués arribar a aquest mínim a cap demarcació, perquè aquest partit ha preferit donar suport econòmic des dels ajuntaments als operadors que li són afins i que han obtingut canals privats, que no pas posar en marxa canals municipals.

64 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Això ha comportat la fi d'alguns canals municipals que estaven emetent en analògic. Per tal de no desaparèixer, en algun cas el consistori ha optat per arribar a acords amb algun operador privat de la TDT de la seva demarcació per poder emetre pel seu canal algunes hores de programació municipal. És el cas, per exemple, de Televisió d'Ontinyent, tot i que el 2011 l'ajuntament ha decidit finalment no continuar amb aquestes emissions. Qui també va fer un pacte amb un operador privat (en aquest cas amb el canal gestionat per Intereconomía) per emetre unes hores de programació municipal va ser l'ajuntament d'Algemesí, per donar futur a Berca TV; però aquest acord només va durar dos mesos i la històrica televisió local ha hagut de tancar.

Bona part del pastís privat pels grups estatals El País Valencià és on més grups estatals han aconseguit llicències de televisió local privada. A més, aquests grups són majoritàriament afins al PP, el partit que governava en el moment de les adjudicacions. Això ha desertificat el mapa de televisions locals arrelades al territori i amb vocació de fomentar la llengua del país i la informació de qualitat local. A banda, ha comportat que en diverses demarcacions la línia editorial dels grups propietaris dels canals es mogui únicament entre la dreta i l'extrema-dreta. Tot i això, per ara, la majoria d'aquests grups encara no han començat emetre el percentatge mínim de continguts propis ni en valencià per a cada un dels canals que han obtingut (o han deixat de fer-ho), tal com establia el plec de condicions. Per tant, o no emeten o estan connectats permanentment a la programació estatal dels propietaris de la cadena. Amb la normativa a la mà, aquests grups espanyols de comunicació, i també els autonòmics que no emeten, haurien de retornar les llicències. Si no ho fan ni la Generalitat Valenciana els tanca l'emissió (fet gens previsible), això suposarà que continuï havent-hi una immensa majoria de programació en castellà a les llars valencianes i que no és de proximitat.

Configuració i esfondrament d'un gran grup autonòmic Hi ha un grup de comunicació valencià que va sortir especialment reforçat per les adjudicacions de la TDT local. És Mediamed, que emetia a través de la marca comercial Tele 7. Aquest grup es va implantar comprant televisions que existien prèviament i reconvertint-les. D'aquesta manera, va obtenir llicència en 13 de les 14 demarcacions valencianes que primer van sortir a concurs. Va ser, per tant, el grup valencià més beneficiat per les adjudicacions de la TDT. El conglomerat Mediamed, però, ha tingut problemes per tirar endavant el seu projecte i no ha posat mai en marxa la majoria dels canals obtinguts. I finalment, el fet que no arribessin els ingents beneficis que els propietaris esperaven obtenir d'aquests canals, però sobretot les implicacions d'un dels principals accionistes (José Luis Ulibarri) en la trama de corrupció Gurtel, ha comportat l'esfondrament de Mediamed i la fi de la seva marca comercial.

65 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Només set televisions de companyies independents De les 42 llicències locals que es van adjudicar de TDT privada, només set van anar a parar a televisions locals independents: • Ribera TV : Televisió amb 25 anys de trajectòria. La majoria de la programació és producció pròpia en català. • Canal 56 – Televis ió Comarcal : Propietat de Medios Audiovisuales del Maestrat, és una televisió nascuda el 1985 a Vinaròs que ha emès ininterrompudament des d'aleshores. • Televisió Comarcal de la Costera : Va començar les emissions l'any 1986. Després de molts anys oferint retransmissions de diferents actes, l'any 2002 va començar a oferir una programació mes regular amb emissions pràcticament diàries de producció pròpia i referent a esdeveniments comarcals, moltes de les quals emeses en directe. • Nord : Televisió propietat de Comunicacions dels Ports, l’empresa de comunicació líder de la comarca dels Ports. El primer projecte del grup va ser la posada en marxa el 1988 d'Els Ports Ràdio. Més endavant va decidir arrencar un projecte televisiu per la comarca. Després de passar per diverses etapes (TeleMorella, canalnordtelevisió o Localia Nord), s’arriba a l’actual Nord, que arrancava el 15 de setembre de 2009 amb una programació basada fonamentalment en oferir 24 hores d’informació comarcal en català. Comparteix programació amb les televisions de l'Associació de Televisions Digitals (TDI) i també fa ús de continguts de la XAL i, quan funcionava, de Comunicàlia. • TV Intercomarcal : És una televisió que emet en comarques castellanoparlants. Dóna cobertura a l'Alt i Mitjà Vinalopó. Els continguts se centren en els fets i actes que succeeixen en aquestes comarques. • Canal Vega Baja : És una televisió que emet en una comarca majoritàriament castellanoparlant. Nascuda el 1987, el motor de l'activitat de l'empresa és aquest canal local de televisió, que des de fa vint anys ofereix diàriament l'actualitat informativa, esportiva, cultural, social i històrica de la ciutat. • Noticias Te Ves : Del Grupo Prensa y Noticias, amb seu a Benidorm, que és el grup de comunicació més gran de la província d'Alacant i que té 13 mitjans impresos, una web, una emissora de ràdio i aquest canal de TDT local. El grup és propietat de Leopoldo Bernabeu López i el constructor local Fernando Moragón.

Les que no van obtenir llicència Hi ha diverses televisions històriques de les comarques valencianes que s'han quedat sense llicència de TDT i, per tant, han estat abocades a limitar l'emissió dels seus continguts a través d'Internet o a tancar. N'hem recollit alguns exemples:

66 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

• A les comarques de Castelló hi ha sis canals històrics que no han tingut continuïtat a la TDT; són les televisions (que tenien regularitats d'emissió diverses) que hi havia a Vinaròs, Benicarló, Benicàssim, Onda i dos a Castelló de la Plana. • Una altra televisió que s'ha quedat sense llicència és InfoTV, canal que va començar les emissions l'abril de 2005. Havia nascut per ocupar un espai televisiu que els seus impulsors pensaven que estava buit al País Valencià: una televisió de qualitat, compromesa amb la llengua i amb voluntat de vertebració del País Valencià. En fer-se públic l'obertura del concurs de la TDT al País Valencià, InfoTV es va presentar per aconseguir una llicència autonòmica i tres de locals (a les tres demarcacions que donen cobertura a la ciutat de València). Però a l'hora de la distribució de les llicències no en va aconseguir cap. Des que havia començat a emetre en analògic el 2005 fins que van obligar-los a tancar a mitjans de 2008, InfoTV arribava a València i Gandia i tenia, segons un estudi d'audiències, 75.000 espectadors diaris. Els continguts els produïen una plantilla de 10 persones i tenien equilibri financer. Just en aquell moment és quan els van obligar a tancar. Actualment, InfoTV funciona com a productora que elabora continguts per altres canals.

Manca de coordinació entre les independents Si a Catalunya i a les illes hi ha tradició de coordinació entre les televisions locals independents, al País Valencià “la trajectòria de les televisions locals ha estat un regne de taifes”, segons una de les persones amb qui hem parlat per fer l'estudi. És a dir, que tradicionalment no s'han agrupat per defensar els interessos del sector ni compartir programació. I tampoc ho han fet amb la irrupció de la TDT.

Moltes televisions que competeixen pel mateix públic Les adjudicacions de la TDT local privada al País Valencià han beneficiat aclaparadorament uns grups mediàtics amb una gran afinitat ideològica. Això ha comportat, a la pràctica, que estan competint per un mateix segment de públic. Així, per exemple, a la celebració de Falles hi pot haver fins a 5 canals de TDT local emetent alhora durant hores les ofrenes a la Mare de Déu en directe. Si estan competint pel mateix públic també competeixen per la mateixa publicitat, i per tant ho tenen més difícil. A més, en el context actual de crisi econòmica, les empreses inverteixen menys en publicitat, i això significa que hi ha menys ingressos per les televisions. El resultat és que la majoria de les llicències que els van atorgar no estan en funcionament. I algunes de les que han començat a funcionar no compleixen ni els mínims lingüístics ni de producció pròpia que estableix la normativa, ja que fan connexions la major part d'hores diàries amb la cadena estatal.

67 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

El Tribunal Suprem anul·la les concessions de la TDT local valenciana A mitjans de setembre de 2012 el Tribunal Suprem espanyol va anul·lar el procés celebrat el 2006 d'adjudicacions de les llicències de la TDT local de 14 demarcacions del País Valencià. La sentència és fruit d'un recurs que va posar Tele Elx, un dels canals històrics valencians que havia quedat exclòs en el repartiment de freqüències digitals. La raó principal de l'anul·lació de les concessions és que el Consell Valencià va contractar l'empresa Doxa Consulting perquè s'encarregués de la ponderació i valoració de les ofertes presentades (un total de 71 empreses), i el Suprem considera que aquesta empresa "no té les notes d'objectivitat i imparcialitat que sí que tenen els òrgans tècnics de l'Administració". El TS considera que, segons la legislació, pertocava a la taula de contractació (organisme públic) valorar les ofertes presentades. Ara caldrà veure les conseqüències de la sentència, però en el context econòmic i polític actual és difícil imaginar-se la repetició del concurs.

1.2.3. Illes Balears Pel que fa a les illes, el procés ha estat una mica més complex per la demanda (satisfeta pel govern espanyol) de tenir un múltiple de més que gestionés cada un dels consells insulars (el de Mallorca, el de Menorca i el d'Eivissa i Formentera). D'aquesta manera, hi ha: • dos múltiples autonòmics • dos múltiples insulars • set múltiples locals

TDT autonòmica: operadors estatals i reciprocitat Pel que fa als canals d'àmbit balear, els públics s'han adjudicat a IB3 i a Televisió de Catalunya (en aquest segon cas per tal de permetre la reciprocitat) i els dos privats han anat a parar a operadors privats espanyols. Els beneficiats per les dues llicències autonòmiques privades van ser el grup Prisa a través de Localia i el grup Unidad Editorial, els propietaris d'El Mundo. En cap dels dos casos han posat en marxa programació pròpia. El que ha fet el segon és emetre continguts d'àmbit estatal a través de la llicència aconseguida.

El Consell Insular vol un canal propi Mentre s'avançava en la preparació del salt a la TDT, el Consell Insular de Mallorca es va adonar que volia tenir una televisió pròpia, però que la llei estatal no ho contemplava. Els múltiples que s'havien repartit des de l'Estat s'adjudicaven en tres

68 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

àmbits: estatal, autonòmic i local. És a dir, que no s'havia pensat que, a més, cada illa en pogués tenir un. A petició dels governs balear i canari, el govern espanyol va fer una renovació legislativa i amb el Reial Decret 944/2005 (de juliol de 2005) va atorgar nous múltiples a les Balears i Canàries, per crear canals per a cada illa. A les Balears li van donar amb el canvi legislatiu dos múltiples més, que es reparteixen de la següent manera: • Un múltiple per Mallorca: dos canals públics, dos canals privats • Mig múltiple per Menorca (dos canals privats): Se superposa a la demarcació de TDT local de l'illa. • Mig múltiple per Eivissa i Formentera (dos canals privats): Se superposa a la demarcació de TDT local d'aquestes illes.

La creació del doble múltiple insular va permetre al Consell Insular de Mallorca de posar en marxa Televisió de Mallorca el 2005.

La TDT local, en mans de grups autonòmics L'agost de 2004 es va anunciar l'inici del procés d'adjudicació de les llicències locals de la TDT a les Illes, que havien de ser totes privades. Va ser la primera comunitat autònoma en fer-ho. La decisió de les empreses beneficiades amb llicències d'emissió es va fer pública el desembre de 2004 (posteriorment es faria una segona convocatòria per resoldre les incompatibilitats sorgides arran de les concessions de la TDT insular). Els principals beneficiats van ser, principalment, grups autonòmics, tot i que la immensa majoria no han posat en marxa les emissions. Que ja estiguessin emetent anteriorment, només van aconseguir llicència de TDT: • Tres privades a Mallorca: ◦ Canal 4 Televisió de Palma (ha aconseguit llicència en dues demarcacions locals a Menorca i a Eivissa i Formentera, i una d'insular a Mallorca) ◦ M7 Televisió de Mallorca (antic Canal 37, ha aconseguit llicència insular a Mallorca) ◦ TV Inca (és impulsora del grup Falcó, que ha aconseguit en total set llicències de TDT local a les illes) • Televisió d’Eivissa i Formentera (té llicència de TDT local) • Televisió Menorquina (té llicència insular i ara forma part de Popular TV i té molt poca programació pròpia, gairebé tot és en cadena)

Pel que fa a les concessions mallorquines, els operadors dels tres canals beneficiats són tots ells afins al partit que aleshores governava les illes, el PP. Tots tres canals es van

69 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

reconvertir en grups d'àmbit autonòmic i van copar la majoria de freqüències que es van posar a concurs. La llei obligava a tancar les televisions que no obtinguessin llicència. Com que només dues de la quinzena de televisions locals mallorquines en van aconseguir, les altres estaven obligades a deixar d'emetre. Però aquests canals històrics van trobar una sortida: Televisió de Mallorca els va oferir de convertir-se en les seves corresponsalies i no haver de tancar definitivament. A més, això va permetre a TV Mallorca de començar a emetre en analògic abans del salt a la TDT a través de les freqüències de les televisions locals.

Televisions locals arrelades Abans de les adjudicacions hi havia una quinzena de televisions locals a Mallorca: • Canal 4 Televisió de Palma • TV31 - Vilafranca (Vilafranca de Bonany) • Televisió Felanitxera • Televisió Serverina (Son Servera) • TV7 Lloseta • Televisió de Sencelles • Televisió Tramuntana (Alaró) • Televisió Murera (Muro) • Llucmajor Televisió • Televisió Es Raiguer • TV Manacor • TV Inca • Televisió de Consell • Televisió Sa Pobla

Estaven agrupades, juntament amb les televisions de Menorca, Eivissa i Formentera (Televisió Menorquina i Televisió d’Eivissa i Formentera), a la FETELBA, la Federació de Televisions Locals de les Illes Balears. Les televisions locals mallorquines eren de grups o associacions cíviques, cap d'elles era de propietat d'un ajuntament. Totes feien unes programacions força limitades, de 3 o 4 hores dos cops per setmana, i amb reemissions. Però eren televisions molt seguides perquè parlaven de la realitat dels municipis i quan es van crear i desenvolupar no hi havia televisió autonòmica ni insular a les balears. Aliança de les televisions locals amb TV Mallorca TV Mallorca, per tant, va obrir una esperança de futur per aquests canals històrics a través d'una aliança: • D'una banda, el pacte de TV Mallorca amb aquests operadors locals li permetia sortir en analògic a partir de les llicències d'emissió que tenia cada un d'aquests canals. És a dir, utilitzava la xarxa de televisions locals per tal d'emetre la seva programació.

70 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

• D'una altra banda, TV Mallorca oferia una possibilitat de futur a totes aquestes televisions que estaven abocades a tancar: convertir-se en corresponsals de la TV Mallorca.

71 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

De televisions locals a corresponsalies Així, TV Mallorca no podia fer la seva graella de continguts únicament a partir de la vella programació de les televisions locals, ja que no té sentit, per exemple, emetre per tota l'illa el ple municipal d'un poble concret. Per tant, amb l'arrencada de TV Mallorca es configura una graella de programes nova que les antigues televisions ajuden a farcir. Així que les programacions antigues ja no s'emeten. Els antics grups propietaris de la majoria de les televisions locals es constitueixen en societats limitades i es converteixen en corresponsalies de TV Mallorca. A més, hi ha altres empreses que no vénen de les antigues televisions que fan corresponsalies a les zones que no cobreixen aquestes televisions.

Xarxa Audiovisual de Corresponsalies Les antigues televisions que s'havien transformat en corresponsalies es van agrupat i van constituir la Xarxa Audiovisual de Corresponsalies (XAC). De fet, aquesta agrupació ja venia d'antic. Inicialment les televisions illenques s'articulaven en la FETELBA (Federació de Televisions Balears), però amb el salt a la TDT i davant la possible desaparició, la federació es va desarticular i les televisions mallorquines van crear la XAM (Xarxa Audiovisual de Mallorca) per mirar de trobar una solució conjunta. En convertir-se en corresponsalies van crear la XAC, amb 13 integrants. La XAC lamentava que les antigues televisions haguessin hagut de tancar, però celebrava l'acord a què havien arribat amb el Consell de Mallorca per donar continuïtat a aquestes emissores històriques. Sinó, els haurien tret de l'espectre televisiu.

Tancament de TV Mallorca Però aquest procés de col·laboració amb TV Mallorca va quedar estroncat la tardor del 2011, amb la decisió del Consell Insular de Mallorca de tancar el canal. La fi de TV Mallorca comporta el tancament d'un dels pocs canals en català i de qualitat que arribaven a les llars mallorquines i de l'únic que estava centrat en l'actualitat de l'illa i que feia atenció a la realitat local. A més, la clausura del canal posa fi també a la transformació en corresponsalies de les antigues televisions locals, i per tant dilapida definitivament anys d'història i compromís amb els respectius municipis.

Regressió a IB3 L'arribada, el juny de 2011, de José Ramón Bauzá a la presidència del govern de l'arxipèlag va significar un retrocés de la llengua i el pluralisme a l'audiovisual balear. El nou president va expressar l'objectiu d'”espanyolitzar” IB3, i les conseqüències han estat que totes les pel·lícules s'emeten en llengua espanyola i que els comentaris en castellà es van imposant a la majoria d'espais. D'altres que no obtenen llicència

72 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

A banda de les televisions locals, també hi va haver altres peticions que no van rebre cap de les noves llicències de la TDT local. Segons un informe de l'Obra Cultural Balear, es van quedar sense canal: • Productora Audiovisual de Mallorca, de Localia Mallorca (del Grup Prisa, propietari de la Cadena SER Mallorca) • Editora Balear, SA (del grup Editorial Prensa Ibérica, propietari també del Diario de Mallorca) • Diari d'Eivissa (també del grup Editorial Prensa Ibérica) • Mancomunitat del Nord

Aquestes mitjans de comunicació que volien accedir a una llicència i que en van quedar fora tenien línies editorials, més o menys, crítiques amb el Govern de les Illes Balears d’aleshores (govern de Jaume Matas).

73 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

2. Llicències adjudicades per demarcacions i estat actual

2.1. Taula de llicències

2.1.1. Llicències autonòmiques

Catalunya

Canals Titularitat Llengua En emissió Empresa adjudicatària (i Àmbit territorial grup al que pertany) del grup privat

TV3 Pública 100% en català Sí Televisió de Catalunya

Super3 / 33 Pública 100% en català Sí Televisió de Catalunya

324 Pública 100% en català Sí Televisió de Catalunya

TV3HD Pública 100% en català Sí Televisió de Catalunya

Esport3 Pública 100% en català Sí Televisió de Catalunya

Canal 9 Pública — No emet Televisió de Catalunya Internacional

IB3 SAT Pública Majoritàriament Sí Televisió de Catalunya en català

8tv Privada Majoritàriament Sí Emissions Digitals de Regional o en català Catalunya (Grup Godó) autonòmic

Barça TV Privada Majoritàriament Sí Emissions Digitals de Regional o en català Catalunya (Grup Godó) autonòmic

RAC 105 TV Privada 100% en català Sí Emissions Digitals de Regional o Catalunya (Grup Godó) autonòmic

Estil 9 Privada Majoritàriament Sí Emissions Digitals de Regional o en català Catalunya (Grup Godó) autonòmic

País Valencià

Canals Titularitat Llengua En emissió Empresa adjudicatària (i Àmbit territorial grup al que pertany) del grup privat

Canal 9 Pública Majoritàriamen Sí Ràdio Televisió Valenciana t en català

Nou 2 Pública 100% en català Sí Ràdio Televisió Valenciana

Nou 24 Pública 100% en català Sí Ràdio Televisió Valenciana

Popular TV Privada 100% en castellà Només emet la TV Popular del Mediterráneo Estatal Mediterráneo programació (COPE) estatal del grup

Las Provincias Privada — No emet Las Provincias Multimedia Estatal

74 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Canals Titularitat Llengua En emissió Empresa adjudicatària (i Àmbit territorial grup al que pertany) del grup privat

TV (Vocento)

Canal 9 HD Pública Majoritàriamen Sí Ràdio Televisió Valenciana t en català

Illes Balears

Canals Titularitat Llengua En emissió Empresa adjudicatària (i Àmbit territorial grup al que pertany) del grup privat

IB3 Pública Majoritàriamen Sí Ens Públic de Radiotelevisió t en català de les Illes Balears

Segon canal Pública — No emet Ens Públic de Radiotelevisió públic de les Illes Balears

TV Digital de Privada — No emet Localia (Prisa) Estatal Baleares

VEO Privada 100% en Només emet la Unedisa Estatal castellà programació Telecomunicaciones estatal del grup Baleares (Unidad Editorial)

TV3CAT Pública 100% en català Sí Televisió de Catalunya

Super3 / 33 Pública 100% en català Sí Televisió de Catalunya

324 Pública 100% en català Sí Televisió de Catalunya

2.1.2. Llicències insulars A les Balears li corresponen dos múltiples insulars, que s'han repartit de la següent manera:

Illes Balears

Illa Canals Titularitat Llengua En emissió Empresa adjudicatària Àmbit territorial dels (i grup al que pertany) propietaris

Mallorca TV Mallorca Pública — No emet Ràdio i Televisió de Mallorca

Mallorca Segon canal Pública — No emet Ràdio i Televisió de públic Mallorca

Mallorca Canal 4 Privada 50% en Sí Canal 4 (Jacinto Farrús) Estatal Business català

Mallorca M7 Privada — No emet Grup Serra Regional o autonòmic

Menorca Primer Pública — No emet — canal públic

75 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Illa Canals Titularitat Llengua En emissió Empresa adjudicatària Àmbit territorial dels (i grup al que pertany) propietaris

Menorca Segon canal Pública — No emet — públic

Menorca TV Privada Majoritàr Sí Editorial Menorca SA Regional o autonòmic Menorquina iament (Popular TV) en català

Menorca Editora Privada — No emet Editora Balear SA Regional o autonòmic Balear (Editorial Prensa Ibérica)

Eivissa i Primer Pública — No emet — Formentera canal públic

Eivissa i Segon canal Pública — No emet — Formentera públic

Eivissa i Popular TV Privada — No emet COPE Estatal Formentera – Eivissa i Formentera

Eivissa i TV Privada — No emet TV Portmany SL Regional o autonòmic Formentera Portmany

76 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

2.1.3. Llicències locals

Mapa de les demarcacions de TDT local als territoris de parla catalana

77 | 186 Canals amb llicència a cada una de les demarcacions de TDT local Catalunya

Demarcació, cobertura i número Canal Titularitat Llengua En emissió Empresa adjudicatària Integrants del Àmbit de grup de canals (i grup al que pertany) consorci públic o de consorci (previsió CAC)

Balaguer Lleida TV Privada 100% en català Sí Prensa Leridana, S.A. Regional o (Lleida Pirineus Media autonòmic Noguera Holding SL) Urgell Pla d'Urgell Desert al concurs Privada — — — — — Garrigues Consorci públic de la Pública — No emet Ajuntaments de Plurimunicipal Segarra Noguera / Garrigues / Pla Balaguer, Mollerussa i les 3 canals d'Urgell Borges Blanques Consorci públic de la Pública — No emet Ajuntaments de Tàrrega, Plurimunicipal Segarra / Urgell Agramunt, Bellpuig i Cervera

Barcelona urBe TV Privada — No emet Avista Televisió de Estatal Barcelona SL (Vocento) Barcelonès 8 canals Canal Català Barcelona Privada Majoritàriament Sí Smile Advertising, SL Regional o en català (Canal Català) autonòmic

25 TV Privada 50% en català Sí Gibson Time, SL (Grup Estatal Luis del Olmo)

Localia Privada — No emet Collserola Audiovisual SL Estatal (Prisa)

BTV Pública 100% en català Sí Ajuntament de Barcelona Unimunicipal

78 | 186 Demarcació, cobertura i número Canal Titularitat Llengua En emissió Empresa adjudicatària Integrants del Àmbit de grup de canals (i grup al que pertany) consorci públic o de consorci (previsió CAC)

TV L'H Pública — No emet Ajuntament de Unimunicipal l'Hospitalet de Llobregat

Televisió de Badalona Pública 100% en català Sí Ajuntament de Badalona Unimunicipal

Televisió del Besòs Pública — No emet Ajuntaments de Sant Plurimunicipal Adrià del Besòs i de Santa Coloma de Gramenet

Blanes Canal Català Selva Privada Majoritàriament Sí Televisió de Lloret, SL Regional o en català (Canal Català) autonòmic Selva 3 canals Desert al concurs Privada — — — — — Consorci públic de la Pública — No emet Ajuntaments de Santa Plurimunicipal Selva Interior Coloma de Farners, Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Anglès, Maçanet de la Selva i Breda i consell comarcal.

Consorci públic de la Pública — No emet Ajuntaments de Blanes, Plurimunicipal Selva Marítima Lloret i Tossa

Cornellà de ETV Privada 100% en català Sí ETV-Llobregat TV, SL (TDI) Regional o Llobregat autonòmic Baix Llobregat Locàlia Catalunya Privada — No emet Collserola Audiovisual SL Estatal (Prisa)

79 | 186 Demarcació, cobertura i número Canal Titularitat Llengua En emissió Empresa adjudicatària Integrants del Àmbit de grup de canals (i grup al que pertany) consorci públic o de consorci (previsió CAC)

8 canals Teletaxi TV Cornellà Privada 50% en català Sí Tele Taxi Televisió Digital, Regional o SLU (Tele Taxi) autonòmic

Uniprex TV Privada — No emet Uniprex Televisió Digital Estatal Terrestre Catalana, SLU (PlanetaDeAgostini)

Baix Llobregat Centre Pública — No emet Ajuntaments de St. Plurimunicipal Vicenç dels Horts, Molins de Rei, Vallirana, St. Feliu de Llobregat, Pallejà, Cervelló, Sta. Coloma de Cervelló, el Papiol i la Palma de Cervelló

Baix Llobregat Delta Pública — No emet Ajuntaments de St. Boi de Plurimunicipal Llobregat, el Prat de Llobregat, Viladecans, Castelldefels, Gavà i Begues

TV10 Pública 100% en català Sí Ajuntaments de Plurimunicipal Martorell, St. Andreu de la Barca, Olesa de Montserrat, Esparreguera, Abrera, St. Esteve Sesrovires, Collbató i Castellví de Rosanes

Baix Llobregat Est Pública — No emet Ajuntaments de Cornellà Plurimunicipal de Llobregat, Esplugues de Llobregat, St. Joan Despí i St. Just Desvern

Figueres Empordà Televisió Privada 100% en català Sí Televisió de Roses, SL (TDI) Regional o autonòmic Alt Empordà 4 canals Canal Nord TV Privada — No emet Produccions Alt Empordà, Local SLU - TVlocal.cat (empresa independent)

80 | 186 Demarcació, cobertura i número Canal Titularitat Llengua En emissió Empresa adjudicatària Integrants del Àmbit de grup de canals (i grup al que pertany) consorci públic o de consorci (previsió CAC)

Canal Català la Selva Privada Majoritàriament Sí Televisió Sense Fronteres, Regional o en català SL (Grup Estrader Nadal) autonòmic

Canal 10 Empordà Pública 100% en català Sí Figueres, Roses, Castelló Plurimunicipal d’Empúries, L’Escala i Vilafant

Girona Banyoles Televisió Privada 100% en català Sí Banyoles Televisió Local

Gironès Televisió de Girona Privada 100% en català Sí Televisió de Girona, SL - Local Pla de l'Estany TVlocal.cat (empresa independent) 4 canals Consorci Teledigital Pública — No emet Girona, Salt, Cassà de la Plurimunicipal Girona Selva, Llagostera, Sarrià de Ter, Bescanó i Canet d'Adri

Consorci públic Banyoles- Pública — No emet Banyoles i Porqueres Plurimunicipal Porqueres

Granollers Canal Català Vallès Privada Majoritàriament Sí UTE Promocions Regional o Oriental (fusionada amb en català Audiovisuals 3 Acció, SL - autonòmic Vallès Oriental Canal Català Vallès) Vallès Serveis de Televisió, 4 canals SL (Canal Català) Localia Catalunya Privada — No emet Collserola Audiovisual, SL Estatal (Prisa)

Vallès Oriental TV Pública 100% en català Sí Aiguafreda, L'Ametlla del Plurimunicipal Vallès, Bigues i Riells, Caldes de Montbui, Canovelles, Cànoves i Samalús, La Garriga, Granollers, La Roca del Vallès, Lliça d'Amunt i Sant Antoni de Vilamajor.

Vallès Visió Pública 100% en català Sí Mollet del Vallès, Parets Plurimunicipal del Vallès, Montornès del Vallès, La Llagosta,

81 | 186 Demarcació, cobertura i número Canal Titularitat Llengua En emissió Empresa adjudicatària Integrants del Àmbit de grup de canals (i grup al que pertany) consorci públic o de consorci (previsió CAC)

Montmeló, Sant Fost de Campsentelles, Martorelles, Vilanova del Vallès i Vallromanes

Igualada Canal Català Anoia Privada Majoritàriament Sí UTE Masquefa Televisió, SL Regional o en català - Vallès Serveis de autonòmic Anoia Televisió, SL (Canal Català) 4 canals TV Igualada Privada 50% en català Sí IG Media Produccions, SL Estatal (Grup Luis del Olmo)

Canal Taronja Anoia Privada 100% en català Sí Taelus, SL (TDI) Regional o autonòmic

Conca TV Pública 100% en català Sí Ajuntaments d'Igualada, Plurimunicipal Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui, Òdena i La Pobla de Claramunt

Lleida Lleida Televisió Privada 100% en català Sí Prensa Leridana, SA Regional o (Lleida Pirineus Media autonòmic Segrià Holding SL) 4 canals Canal Català Lleida – La Privada Majoritàriament Sí Canal Català, SL (Canal Regional o Manyana TV en català Català) autonòmic

TOT TV Privada 100% en català Sí Canal Audiovisual Lleida, Regional o SL (Lleida Pirineus Media autonòmic Holding SL)

Consorci demarcació Pública — No emet Lleida, Almacelles, Plurimunicipal Lleida Alcarràs, Alpicat, Almenar i Alfarràs

Manresa Televisió de Manresa Privada 100% en català Sí Televisió de Manresa, SL - Estatal -TVlocal.cat (Editorial Bages Prensa Ibérica) Berguedà Canal Taronja Central Privada 100% en català Sí Taelus, SL (TDI) Regional o

82 | 186 Demarcació, cobertura i número Canal Titularitat Llengua En emissió Empresa adjudicatària Integrants del Àmbit de grup de canals (i grup al que pertany) consorci públic o de consorci (previsió CAC)

Solsonès autonòmic

4 canals Canal Català Central Privada — No emet Ràdio i Televisió de Regional o Manresa, SL (Canal Català) autonòmic

Consorci públic del Pública — No emet Manresa, Berga, Sant Plurimunicipal Bages, Berguedà i Joan de Vilatorrada, Solsonès Solsona, Sant Vicenç de Castellet, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Súria, Navàs, Santpedor, Navarcles, Cardona, Gironella, Artés, Puig- reig, Balsareny i Moià

Mataró Canal Català Maresme Privada — No emet UTE Wai Entertaiment, SL Regional o - Vallès Serveis de autonòmic Maresme Televisió, SL (Canal Català) 4 canals TV de Mataró Privada — No emet Col·lectiu de Mitjans Local Audiovisuals de Mataró (empresa independent)

Maresme Digital TV 1 - Pública 100% en català Sí Ajuntaments de Mataró, Plurimunicipal M1TV El Masnou, Argentona, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Alella, Vilassar de Dalt, Tiana, Teià, Cabrils, Sant Vicenç de Montalt, Cabrera de Mar, Caldes d'Estrac i Consell Comarcal del Maresme

Maresme Digital TV 2 - Pública — No emet Ajuntaments de Calella, Plurimunicipal M2TV Arenys de Munt, Tordera, Canet de Mar, Pineda de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Sant Cebrià de Vallalata i el Consell Comarcal del Maresme

83 | 186 Demarcació, cobertura i número Canal Titularitat Llengua En emissió Empresa adjudicatària Integrants del Àmbit de grup de canals (i grup al que pertany) consorci públic o de consorci (previsió CAC)

Olot Olot Televisió Privada 100% en català Sí Olot Televisió, SL (empresa Local independent) Garrotxa Ripollès Televisió del Ripollès Privada 100% en català Sí Televisió del Ripollès, SL- Regional o TVlocal.cat (TDI) autonòmic 4 canals Consorci Públic d'Olot Pública — No emet Consorci per a la gestió Plurimunicipal de la TDT pública de la demarcació d'Olot

Consorci públic de Ripoll Pública — No emet Consorci no constituït Plurimunicipal

Palafrugell TV Costa Brava Privada 100% en català Sí D-9 Comunicació, SL (TDI) Regional o autonòmic Baix Empordà 4 canals Canal Nord TV Privada — No emet Produccions Alt Empordà, Local SL (empresa independent)

EPI TV Privada — No emet Diari de Girona, SAU Estatal (Editorial Prensa Ibérica)

Consorci públic Baix Pública — No emet Palafrugell, St. Feliu de Plurimunicipal Empordà Guíxols, Palamós, Torroella de Montgrí, la Bisbal d’Empordà, Calonge, Castell-Platja d’Aro, Begur i Sta. Cristina d’Aro

Reus Canal 45 - Més TV Privada — No emet UTE Associació Amics de Regional o Mare Nostrum - Tarraco autonòmic Baix Camp Visió, SL (Canal Català) Priorat Canal Reus TV Privada 100% en català Sí Iniciatives de Televisió, SL Local 4 canals (El Terrat i altres)

TDCamp – Televisió de Pública 100% en català Sí Cambrils, Riudoms, Plurimunicipal Cambrils Mont-roig del Camp, Vandellòs i l’Hospitalet de l'Infant, la Selva del Camp i Falset

84 | 186 Demarcació, cobertura i número Canal Titularitat Llengua En emissió Empresa adjudicatària Integrants del Àmbit de grup de canals (i grup al que pertany) consorci públic o de consorci (previsió CAC)

Reus TV Pública — No emet Ajuntament de Reus Unimunicipal

Sabadell Teletaxi Sabadell Privada Majoritàriament Sí Tele Taxi Televisió Digital, Regional o en català SLU (Tele Taxi) autonòmic Vallès Occidental Televisió Sant Cugat Privada 100% en català Sí Televisió Sant Cugat Local 8 canals (empresa independent) Canal Català Vallès Privada Majoritàriament Sí Vallès Serveis de Televisió Regional o (fusionada amb Canal en català SL (Canal Català) autonòmic Català Vallès Oriental)

Kiss TV Privada 50% en català Sí Publi 20 SL (Prisa / Kiss Estatal FM)

Mola TV Privada 100% en català Sí Mola TV (TDI) Regional o autonòmic

Canal Terrassa Vallès Pública 100% en català Sí Terrassa, Matadepera i Plurimunicipal Viladecavalls

Consorci Vallès Pública — No emet Rubí, S.Cugat del Vallès, Plurimunicipal Occidental Sud Cerdanyola del Vallès, Ripollet, Montcada i Reixac, Sta.Perpètua de Mogoda, S. Quirze del Vallès i Castellbisbal

Consorci Teledigital Pública — No emet Sabadell, Barberà del Plurimunicipal Sabadell Vallès, Castellar del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Sentmenat i Polinyà

La Seu TOT TV Privada 100% en català Sí Prensa Leridana, SL - Regional o d'Urgell (Lleida Pirineus Media autonòmic Holding SL) Alt Urgell Cerdanya Pirineus TV Privada 100% en català Sí Cadena Pirenaica de Ràdio Regional o i Televisió, SL (Lleida autonòmic Alta Ribagorça Pirineus Media Holding

85 | 186 Demarcació, cobertura i número Canal Titularitat Llengua En emissió Empresa adjudicatària Integrants del Àmbit de grup de canals (i grup al que pertany) consorci públic o de consorci (previsió CAC)

Pallars Jussà SL)

Pallars Sobirà Televisió de Puigcerdà i Privada — No emet Televisió Comtal, SL (Grup Regional o 4 canals la Cerdanya Estrader Nadal) autonòmic

Andorra TV Pública 100% en català Sí La Seu d’Urgell , Plurimunicipal Puigcerdà, Tremp, la Pobla de Segur, el Pont de Suert i Sort

Tarragona Canal Català Tarragona Privada Majoritàriament Sí Tarraco Visió, SL (Canal Regional o en català Català) autonòmic Tarragonès Conca de Canal 4 TV Mediterrani Privada Majortiàriament Sí CAT 4 TV, SL (TDI) Regional o Barberà en català autonòmic Alt Camp Teletaxi TV Tarragona Privada 50% en català Sí Tele Taxi Televisió Digital, Regional o 4 canals SLU (Tele Taxi) autonòmic TAC 12 Pública 100% en català Sí Ajuntaments de Plurimunicipal Constantí, Montblanc, Salou, Tarragona, Torredembarra, Valls i Vila-seca

Tortosa Canal21 Ebre Privada 100% en català Sí Canal 21 Ebre, SL (Canal Regional o Català) autonòmic Baix Ebre Montsià Canal TE Privada 100% en català Sí Tortosa Televisió, SL Local (empresa independent) Terra Alta Ribera d'Ebre L'Ebre TV Privada 100% en català Sí EBE Imatge i Televisió, SL Regional o (La Veu de l'Ebre) autonòmic 4 canals Consorci de Televisió Pública — No emet Format per 36 Plurimunicipal Local Terres de l'Ebre ajuntaments de les Terres de l'Ebre.

Vic Canal Català Osona Privada Majoritàriament Sí Produccions de la Llum, Regional o en català SL (Canal Català) autonòmic

86 | 186 Demarcació, cobertura i número Canal Titularitat Llengua En emissió Empresa adjudicatària Integrants del Àmbit de grup de canals (i grup al que pertany) consorci públic o de consorci (previsió CAC)

Osona Canal Taronja Osona Privada 100% en català Sí Productora d'Emissions de Regional o Ràdio, SL (TDI) autonòmic 4 canals El 9 TV Privada 100% en català Sí Mitjans Audiovisuals Local d'Osona (Premsa d'Osona)

Consorci públic d'Osona Pública — No emet Vic, Manlleu, Torelló, Plurimunicipal Sant Pere de Torelló, Tona, Taradell, Roda de Ter, Sant Hipòlit de Voltregà, Les Masies de Voltregà, Centelles i Lluçà

Vielha e Lleida Televisió Privada 100% en català Sí Prensa Leridana, SL - Regional o Mijaran (Lleida Pirineus Media autonòmic Holding SL) Vall d'Aran 3 canals Aran Televisió Privada — No emet Televisió Comtal, SL (Grup Regional o Estrader Nadal) autonòmic

Desert al concurs Privada — — — — —

Consorci Teledigital Aran Pública — No emet Vielha e Mijaran, Naut Plurimunicipal Aran i Bossòst

Vilanova i la Canal 4 TV Mediterrani Privada Majortiàriament Sí CAT 4 TV, SL (TDI) Regional o Geltrú en català autonòmic Alt Penedès Canal Català Penedès - Privada — No emet Publicacions Penedès, SA Local Baix Penedès Garraf (El 3 de Vuit) Garraf Canal Blau TV Pública 100% en català Sí Vilanova i la Geltrú, St. Plurimunicipal 4 canals Pere de Ribes, Sitges, Cubelles, Canyelles, Olivella

Penedès TV Pública 100% en català Sí Vilafranca del Penedès, Plurimunicipal Sant Sadurní d'Anoia, Santa Margarida i els Monjos, Gelida, la Granada, el Vendrell i

87 | 186 Demarcació, cobertura i número Canal Titularitat Llengua En emissió Empresa adjudicatària Integrants del Àmbit de grup de canals (i grup al que pertany) consorci públic o de consorci (previsió CAC)

Calafell

88 | 186 Canals amb llicència a cada una de les demarcacions de TDT local País Valencià

Demarcació i cobertura Canals Titularitat Llengua En emissió? Empresa adjudicatària Integrants del consorci Àmbit de (i grup al que pertany) públic grup

Alcoi Tele 7-43 TV Privada — No emet 43 TV (Mediamed Regional o Comunicación Digital) autonòmic Alcoià Comtat Mariola TV Alcoi Privada — No emet Canal 37 TV de Alicante Regional o (Tabarka media) autonòmic 4 canals Intereconomía Privada 100% en castellà Només emet la Homo Virtualis Estatal programació estatal (Intereconomía) del grup

Canal públic Públic — — — No constituït —

Alacant Tele 7-Comunicación Privada — No emet Comunicación Regional o Audiovisual Editores Audiovisual Editores autonòmic Alacantí (Mediamed Comunicación 4 canals Digital) TELE Alicante Privada — No emet Canal 37 TV de Alicante Regional o (Tabarka media) autonòmic

Información TV Privada Majoritàriament sí Editorial Prensa Estatal en castellà Alicantina (Editorial Prensa Ibérica)

Canal públic Públic — — — No constituït —

Benidorm Tele 7-43 TV Privada — No emet 43 TV (Mediamed Regional o Comunicación Digital) autonòmic Marina Baixa 4 canals Veo TV Privada 100% en castellà Només emet la Unedisa Estatal programació estatal Telecomunicaciones (El del grup Mundo)

Noticias Te Ves Privada 100% en castellà sí Prensa y Noticias (empresa Local independent)

Canal públic Públic — — — No constituït —

89 | 186 Demarcació i cobertura Canals Titularitat Llengua En emissió? Empresa adjudicatària Integrants del consorci Àmbit de (i grup al que pertany) públic grup

Dènia TV Comarcal Privada — No emet Comarques Centrals Regional o Televisió, SL autonòmic Marina Alta 4 canals Canal 37 TV Marina Alta Privada — No emet Canal 37 TV Marina Alta, Regional o SL (Tabarka media) autonòmic

Desert al concurs Privada — — — — —

Canal públic Públic — — — No constituït —

Elx Tele 7-Comunicación Privada — No emet Comunicación Regional o Audiovisual Editores Audiovisual Editores autonòmic Baix Vinalopó (Mediamed Comunicación 4 canals Digital) Veo TV Privada 100% en castellà Només emet la Unedisa Estatal programació estatal Telecomunicaciones (El del grup Mundo)

Libertad Digital TV Privada 100% en castellà Només emet la Libertad Digital TV Estatal programació estatal (Libertad Digital) del grup

Canal públic Públic — — — No constituït —

Elda Tele 7-43 TV Privada — No emet 43 TV (Mediamed Regional o Comunicación Digital) autonòmic Vinalopó Mitjà Vinalopó Alt Intereconomía Privada 100% en castellà Només emet la Homo Virtualis Estatal programació estatal (Intereconomía) 4 canals del grup

TV Intercomarcal Privada Majoritàriament Sí Consorcio de Televisión Local en castellà Comarcal (empresa independent)

Canal públic Públic — — — No constituït —

Oriola – Tele 7-Comunicación Privada — No emet Comunicación Regional o Torrevella Audiovisual Editores Audiovisual Editores autonòmic (Mediamed Comunicación Baix Segura Digital)

90 | 186 Demarcació i cobertura Canals Titularitat Llengua En emissió? Empresa adjudicatària Integrants del consorci Àmbit de (i grup al que pertany) públic grup

4 canals Intereconomía Privada 100% en castellà Només emet la Homo Virtualis Estatal programació estatal (Intereconomía) del grup

Canal Vega Baja Privada 100% en castellà sí Televisión Orihuela, SL Local (empresa independent)

Canal públic Públic — — — No constituït —

Castelló Televisió de Castelló Privada Majoritàriament sí TV CS Retransmisiones(TV Regional o en castellà CS Retransmisiones) autonòmic Plana Alta Plana Baixa Tele 7 Planavisió- Privada — No emet Produccions Informatives Regional o Produccions Informatives La Plana (Mediamed autonòmic 4 canals La Plana Comunicación Digital)

Veo TV Privada 100% en castellà Només emet la Unedisa Estatal programació estatal Telecomunicaciones (El del grup Mundo)

Canal públic Públic — — — No constituït —

Morella Televisió de Castelló Privada — No emet TV CS Retransmisiones(TV Regional o CS Retransmisiones) autonòmic Ports Alt Maestrat Tele 7 Planavisió- Privada — No emet Produccions Informatives Regional o Produccions Informatives La Plana (Mediamed autonòmic 4 canals La Plana Comunicación Digital)

Nord Privada 100% en català sí Comunicacions dels Ports Local (empresa independent)

Canal públic Públic — — — No constituït —

La Vall Teve Quatre Privada Majoritàriament Sí Grupo castellonense de Regional o d'Uixó en català Medios SL autonòmic Alcalatén Desert al concurs Privada — — — — — Alt Palància Desert al concurs Privada — — — — — Alt Millars Canal públic Públic — — — No constituït —

91 | 186 Demarcació i cobertura Canals Titularitat Llengua En emissió? Empresa adjudicatària Integrants del consorci Àmbit de (i grup al que pertany) públic grup

4 canals

Vinaròs Tele 7 Planavisió- Privada — No emet Produccions Informatives Regional o Produccions Informatives La Plana (Mediamed autonòmic Baix Maestrat La Plana Comunicación Digital) 4 canals Televisió de Castelló Privada Majoritàriament sí TV CS Retransmisiones (TV Regional o en castellà CS Retransmisiones) autonòmic

Canal 56 – Televisió Privada Majoritàriament sí Medios Audivisuales del Local Comarcal en castellà Maestrat (empresa independent)

Canal públic Públic — — — No constitu —

Alzira Tele 7-Mediterránea Privada — No emet Mediterránea Informativa Regional o Informativa TV TV (Mediamed autonòmic Ribera Alta Comunicación Digital) Ribera Baixa Ribera Televisió Privada 100% en català SÍ Ribera Televisió (empresa Local 4 canals independent)

Libertad Digital TV Privada 100% en castellà Només emet la Libertad Digital TV Estatal programació estatal (Libertad Digital) del grup

Canal públic Públic — — — No constituït —

Gandia Tele7 Safor Privada 50% en català Sí Grupo Radio Gandia (SER) Estatal

Safor Gandia TV Privada — No emet Inversiones Especiales del Regional o 4 canals Mediterráneo SL autonòmic (Mediamed Comunicación Digital)

Desert al concurs Privada — — — — —

Canal públic Públic — — — No constituït —

92 | 186 Demarcació i cobertura Canals Titularitat Llengua En emissió? Empresa adjudicatària Integrants del consorci Àmbit de (i grup al que pertany) públic grup

Ontinyent – Tele 7-Telecomarca Privada — No emet Telecomarca (Mediamed Regional o Xàtiva Comunicación Digital) autonòmic Canal de Televisión Comarcal de Privada 100% en català sí Televisión Comarcal de La Local Navarrés La Costera Costera (empresa Costera independent) Vall d'Albaida MK Localia Ontinyent Privada 50% en català Sí Localia Televisión Valencia Estatal 4 canals (Prisa) Canal públic Públic — — — No constituït —

Sagunt Tele 7-Calderona Privada — No emet Comercial Alyma Regional o (Mediamed Comunicación autonòmic Camp de Digital) Morvedre Horta Nord Intereconomía Privada 100% en castellà Només emet la Homo Virtualis Estatal programació estatal (Intereconomía) Camp de Túria del grup 4 canals Libertad Digital TV Privada 100% en castellà Només emet la Libertad Digital TV Estatal programació estatal (Libertad Digital) del grup

Canal públic Públic — — — No constituït —

Utiel – Desert al concurs Privada — — — — — Requena Desert al concurs Privada — — — — — Plana d'Utiel Serrans Desert al concurs Privada — — — — — Vall de Cofrens Canal públic Públic — — — No constituït — 4 canals

València Veo TV Privada 100% en castellà Només emet la Unedisa Estatal programació estatal Telecomunicaciones (El València del grup Mundo) 4 canals Tele 7-Telecomarca Privada — No emet Telecomarca (Mediamed Regional o

93 | 186 Demarcació i cobertura Canals Titularitat Llengua En emissió? Empresa adjudicatària Integrants del consorci Àmbit de (i grup al que pertany) públic grup

Comunicación Digital) autonòmic

Levante TV Privada 50% en català sí Editorial Prensa Estatal Valenciana (Editorial Prensa Ibérica)

Canal públic Públic — — — No constituït —

Torrent Uniprex Valencia Privada — No emet Uniprex Valencia Estatal (Uniprex) Horta Oest Horta Sud Televalencia 8 Privada 100% en castellà Sí Radio Difusió Torrent Estatal (Vocento) Foia de Bunyol 4 canals Libertad Digital TV Privada 100% en castellà Només emet la Libertad Digital TV Estatal programació estatal (Libertad Digital) del grup

Canal públic Públic — — — No constituït —

94 | 186 Canals amb llicència a cada una de les demarcacions de TDT local Illes Balears

Demarcació i cobertura Canals Titularitat Llengua En emissió Empresa adjudicatària Integrants del consorci Àmbit de (i grup al que pertany) públic grup

Palma Popular TV Palma Privada — No emet IRTVE (COPE) Estatal

Palma Editora Balear Privada — No emet Diario de Mallorca Regional o 4 canals (Editorial Prensa Ibérica) autonòmic Guaita Produccions Privada — No emet Guaita Produccions Regional o (Guaita Produccions) autonòmic

Falcó Produccions Privada — No emet Falcó Produccions (Falcó Regional o Produccions) autonòmic

Sóller Guaita Produccions Privada — No emet Guaita Produccions Regional o (Guaita Produccions) autonòmic Sóller 4 canals Falcó Produccions Privada — No emet Falcó Produccions (Falcó Regional o Produccions) autonòmic

Canal Media Privada — No emet Alternativas de Medios Estatal Audiovisuales

Broate Balear Privada — No emet Broate Balear (Jacinto Regional o Farrús) autonòmic

Inca Guaita Produccions Privada — No emet Guaita Produccions Regional o (Guaita Produccions) autonòmic Inca 4 canals Televisió d'Inca Privada — No emet Televisió d'Inca (Falcó Regional o Produccions) autonòmic

Popular TV Privada — No emet IRTVE (COPE) Estatal

Broate Balear Privada — No emet Broate Balear (Jacinto Regional o Farrús) autonòmic

95 | 186 Demarcació i cobertura Canals Titularitat Llengua En emissió Empresa adjudicatària Integrants del consorci Àmbit de (i grup al que pertany) públic grup

Pollença Guaita Produccions Privada — No emet Guaita Produccions Regional o (Guaita Produccions) autonòmic Pollença 4 canals Falcó Produccions Privada — No emet Falcó Produccions (Falcó Regional o Produccions) autonòmic

Canal Media Privada — No emet Alternativas de Medios Estatal Audiovisuales

Broate Balear Privada — No emet Broate Balear (Jacinto Regional o Farrús) autonòmic

Manacor Guaita Produccions Privada — No emet Guaita Produccions Regional o (Guaita Produccions) autonòmic Manacor 4 canals Falcó Produccions Privada — No emet Falcó Produccions (Falcó Regional o Produccions) autonòmic

Broate Balear Privada — No emet Broate Balear (Jacinto Regional o Farrús) autonòmic

Produccions Llevant Privada — No emet Produccions Llevant Local (empresa independent)

Menorca Canal 4 Business Privada 50% en català Sí Canal 4 (Jacinto Farrús) Regional o autonòmic Menorca 4 canals Falcó Produccions Privada — No emet Falcó Produccions (Falcó Regional o Produccions) autonòmic

Broate Balear Privada — No emet Broate Balear (Jacinto Regional o Farrús) autonòmic

Menorca TV Privada 50% en català Sí Menorca Media (empresa Local independent)

Eivissa – Canal 4 Business Privada 50% en català Sí Canal 4 (Jacinto Farrús) Regional o Formentera autonòmic Eivissa – Falcó Produccions Privada — No emet Falcó Produccions (Falcó Regional o Formentera Produccions) autonòmic

96 | 186 Demarcació i cobertura Canals Titularitat Llengua En emissió Empresa adjudicatària Integrants del consorci Àmbit de (i grup al que pertany) públic grup

4 canals TV d’Eivissa i Formentera Privada Majoritàriament Sí TV d’Eivissa i Formentera Local en català (empresa independent)

Broate Balear Privada — No emet Broate Balear (Jacinto Regional o Farrús) autonòmic

97 | 186 Canals amb llicència a cada una de les demarcacions de TDT local Franja de Ponent * Demarcació i cobertura Canals Titularitat Llengua En emissió Empresa adjudicatària Integrants del consorci Àmbit de (i grup al que pertany) públic grup

Fraga Lleida TV 100% en català Sí Prensa Leridana, S.A. Regional o (Lleida Pirineus Media autonòmic Baix Cinca Holding SL) Promotora Audiovisual — No emet Promotora Audiovisual de Estatal de Zaragoza, S.A Zaragoza, S.A. (Prisa) Factoría de contenidos — No emet Factoría de contenidos Regional o (Heraldo de Aragón) autonòmic

Montsó Lleida TV 100% en català Sí Prensa Leridana, S.A. Regional o (Lleida Pirineus Media autonòmic Llitera Holding SL) Ribagorça Promotora Audiovisual — No emet Promotora Audiovisual de Estatal de Zaragoza, S.A Zaragoza, S.A. (Prisa)

Alcanyís Promotora Audiovisual — No emet Promotora Audiovisual de Estatal de Zaragoza, S.A Zaragoza, S.A (Prisa) Matarranya La General TV 100% en castellà Sí Producciones de Regional o Entretenimiento, S.A autonòmic (Grupo de Comunicación Rey & Asociados) La Comarca TV 100% en castellà Sí Promotora Cultural del Regional o Bajo Aragón, S. L. autonòmic

* Les dades de les tres demarcacions de la Franja no les tenim en compte en els còmputs globals ni anàlisis de la situació de la TDT

98 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

2.2. Anàlisi de la situació actual de cada demarcació Canals en emissió per la TDT (inclou tant canals autonòmics com insulars i locals)

4 %

4 1 %

4 9 %

6 %

E m e t Nom és em et continguts estatals N o e m e t D e s e r t

1 0 0 %

9 0 %

8 0 %

7 0 %

6 0 %

5 0 %

4 0 %

3 0 %

2 0 %

1 0 %

0 % CAT PV IB

E m e t Nom és em et continguts estatals N o e m e t D e s e r t

Del total de llicències atorgades de la TDT als territoris de parla catalana, tant d'àmbit autonòmic, com insular i local, més de la meitat no emeten. En concret, el 49% (115 canals) es van adjudicar però no emeten programació i el 4% (10 canals) van quedar deserts al concurs. Pel que fa a les llicències que sí que estan emetent programació pròpia (encara que només sigui unes poques hores al dia), són el 41% (95 canals) de les

99 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

previstes, mentre que el 6% (14 canals) l'únic que emeten són els continguts estatals de les empreses espanyoles a les quals pertanyen. Per territoris, hi ha força diferència entre la situació que viuen uns i altres: • A Catalunya, prop del 80% (66 canals) estan emetent continguts propis. • Al País Valencià, en canvi, no arriben al 40% (19 canals) les llicències que emeten programació pròpia. En canvi, en aquest territori, més d'un 20% de les llicències previstes (13 canals) només emeten continguts de les cadenes estatals a les quals pertanyen. • A les Illes Balears, només emet poc més d'un 20% (11 canals) de les llicències atorgades, mentre que prop del 80% (36 canals) no emet.

2.2.1. Situació a Catalunya

Canals públics en emissió: Canals privats en emissió: (inclou tant canals autonòmics com locals) (inclou tant canals autonòmics com locals)

0 % 5 %

2 4 %

4 7 %

5 3 % 0 %

7 1 %

0 %

100 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Demarcació autonòmica Dóna cobertura a totes les comarques de Catalunya. Canals: 12. Dels dotze canals atorgats, n'hi ha vuit de públics, dels quals un ha deixat de funcionar aquest octubre, i quatre privats, tots en funcionament. En el cas dels privats, però, al Grup Godó li va costar posar en marxa les quatre llicències obtingudes, i és per això que en té dues d'arrendades, una al canal Barça TV i l'altra al canal Estil 9 (produït per New Market Millenium). Pel que fa a 8tv, emet la majoria de continguts en català; l'excepció són les pel·lícules i sèries, que sovint emet doblades al castellà. Balaguer Dóna cobertura a les comarques de la Noguera, Urgell, Pla d'Urgell, Garrigues i Segarra. Canals: 3 (més un que va quedar desert al concurs). Pel que fa als canals públics, cap dels dos adjudicats es va constituir ni té la intenció de fer-ho. L'únic privat que va aconseguir llicència, Lleida Televisió, sí que emet 24 hores al dia en català. Els continguts, però, són els mateixos que emet per les demarcacions del Segrià i de la Vall d'Aran. Barcelona Dóna cobertura al Barcelonès. Canals: 8 Pel que fa als canals públics, tenint en compte la quantitat de població de la comarca, n'hi va haver tres que van anar a parar a un sol municipi. Així, Barcelona TV, TV L'Hospitalet i Televisió de Badalona van poder continuar emetent en digital sense haver-se de fusionar amb cap altre canal. La televisió de l'Hospitalet, però, va deixar d'emetre el passat 31 de desembre, després que l'Ajuntament argumentés falta de diners per poder donar futur al mitjà. Pel que fa al canal de Badalona no té el futur del tot garantit, ja que l'Ajuntament de la ciutat va anunciar que en retallava el pressupost. Tot i això, continua funcionant amb menys diners. El quart canal públic de la demarcació va forçar la creació d'un consorci entre Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besòs. Aquest canal s'havia de dir Televisió del Besòs i es va constituir el consorci, però mai ha arribat a emetre programació i el 2011 els dos ajuntaments van decidir definitivament no tirar endavant el projecte. Pel que fa als operadors privats, va ser una de les demarcacions més cobejades en el moment del concurs públic d'adjudicacions. I cal ressaltar que dels quatre que van aconseguir una llicència, tres d'ells pertanyien a grups de comunicació d'àmbit estatal: Prisa, Vocento i Luis del Olmo. Dels operadors privats afortunats, però, només dos d'ells han tirat endavant un canal que continua emetent: Canal Català Barcelona (que forma part de la xarxa de televisions que s'aplega sota la marca comercial Canal Català i que emet majoritàriament en català) i 25 TV (amb la meitat aproximada de continguts en català).

101 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Les altres dues no han emès mai continguts propis, i fins i tot Prisa va retornar la llicència obtinguda com a Locàlia. Blanes Dóna cobertura a la comarca de la Selva. Canals: 3 (més un que va quedar desert al concurs). Actualment no emeten i han anunciat que tampoc emetran en el futur cap dels dos consorcis públics que van rebre llicència. Pel que fa al Consorci de la Selva Interior no s'ha arribat a constituir. I pel que fa al Consorci de la Selva Marítima sí que es va constituir, però només l'Ajuntament de Blanes volia tirar endavant el canal. I com que aquest municipi no podia afrontar tot sol el cost d'emetre per la TDT ha decidit que emterà continguts únicament per internet. Sobre el canal privat que es va adjudicar en aquesta demarcació, Canal Català la Selva, sí que emet, i ho fa vinculat al grup Canal Català. Cornellà de Llobregat Dóna cobertura al Baix Llobregat. Canals: 8. La demarcació es va dividir en quatre consorcis públics que s'havien de formar per agrupacions de diversos ajuntaments. Les dificultats econòmiques d'alguns municipis i el desinterès d'altres van fer que ni el del Centre ni el de l'Est s'arribessin a constituir. En canvi, dues televisions amb trajectòria prèvia sí que van fer possible que es constituïssin i es posessin en marxa el consorci del Delta (impulsat per Gavà TV) i del del Nord (impulsat per TV10, de Sant Esteve Sesrovires). Però la tardor de 2011 l'Ajuntament de Gavà va decidir que no podia assumir el cost d'emetre per la TDT i va anunciar que passava a emetre només per internet. Així que l'únic canal públic de la demarcació que sí que funciona és TV10, que té el suport de vuit ajuntaments del Baix Llobregat Nord, però que de la programació només se n'encarrega l'ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. Les adjudicacions a operadors privats han permès la continuïtat a la demarcació d'una televisió local històrica en català, ETV, d'Esplugues de Llobregat. Pel que fa als altres tres operadors privats, Locàlia ha retornat la llicència (tal com va fer a Barcelona), Uniprex TV no ha emès mai i, finalment, TeleTaxi TV sí que emet amb regularitat, però el mateix que a les altres dues demarcacions on ha obtingut llicència i amb la meitat de continguts en català i l'altra en castellà. Figueres Dóna cobertura a l'Alt Empordà. Canals: 4 L'únic canal públic que es va adjudicar a la demarcació, Canal 10 Empordà, continua emetent. Aquest canal, però, com succeeix en altres demarcacions, és possible perquè així ho ha volgut un ajuntament, el de l'Escala, que l'impulsa en solitari. Pel que fa als privats, fins a finals de 2011 tots tres estaven emetent. Però a finals d'any Canal Nord TV va anunciar que plegava per l'acumulació de pèrdues. Els que sí que continuen en antena són Empordà Televisió (impulsada per l'antiga Televisió de Roses) i Canal Català la Selva (a través de la llicència que va rebre el Grup Estrader Nadal i que emet els mateixos continguts que a la demarcació de la Selva).

102 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Girona Dóna cobertura a les comarques del Gironès i Pla de l'Estany. Canals: 4. A aquesta demarcació cap dels dos consorcis públics previstos emet ni té intenció de fer-ho en el futur. Qui sí que emet continguts propis són els dos privats que van obtenir llicència. D'una banda, Televisió de Girona (100% en català), que forma part del grup Editorial Prensa Ibérica. I de l'altra, des del passat mes de setembre ha començat a emetre Banyoles Televisió, que substitueix el Canal Català Girona Pla, que era el que emetia fins ara per aquesta freqüència. Granollers Dóna cobertura al Vallès Oriental. Canals: 4. Els dos canals públics de la demarcació estan constituïts i emetent. Això és possible perquè darrere de cada un hi ha principalment un ajuntament que impulsa el projecte: en el cas de Vallès Oriental TV - VOTV és el de Granollers, i pel que fa a Vallès Visió l'impulsa sobretot l'ajuntament de Mollet. En aquesta demarcació Locàlia també va rebre una llicència que no ha tirat mai endavant i que va retornar. L'altre canal privat es va adjudicar a Canal Català Vallès Oriental, que actualment funciona fusionada amb Canal Català Vallès (el que emet al Vallès Occidental). Igualada Dóna cobertura a l'Anoia. Canals: 4. En aquesta demarcació tots els canals estan en emissió. Pel que fa al públic, que agrupa tots els ajuntaments de la comarca de l'Anoia, es diu Conca TV i emet diàriament. En el cas dels privats, tant Canal Taronja Anoia com Canal Català Anoia emeten amb regularitat, però el pes principal de la seva programació és la comuna dels grups empresarials als quals pertanyen. Finalment, TV Igualada reemet els continguts de 25 TV (canal del mateix grup per la demarcació de Barcelona), i a més fa un programa propi per l'Anoia. Lleida Dóna cobertura al Segrià. Canals: 4, El consorci que havia de posar en marxa el canal públic de la demarcació no l'ha impulsat ni té intenció de fer-ho en el futur. Pel que fa als canals privats, emeten Lleida Televisió i TOT TV (els dos canals formen part del grup Lleida Pirineus Media Holding, que també és l'editor del diari Segre, i emeten tota la programació en català) i també Canal Català Lleida – La Manyana TV (aquest canal està vinculat al diari La Mañana i al grup Canal Català, i emet majoritàriament en català, com la resta d'emissores del grup). Manresa Dóna cobertura a les comarques del Bages, Berguedà i Sosonès. Canals: 4.

103 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

El consorci del Bages, Berguedà i Solsonès, que havia de gestionar el canal públic de la demarcació, no s'ha posat en marxa ni ho farà. Pel que fa a l'àmbit privat, emeten dos dels canals que van rebre llicència: Televisió de Manresa (vinculada al diari Regió 7) i Canal Taronja Central (del grup Canal Taronja). Qui no emet és el Canal Català a través de la llicència que els van concedir. Mataró Dóna cobertura al Maresme. Canals: 4. Tot i que s'havien posat en marxa els dos canals públics que tocaven a la demarcació, la tardor de 2011 el que donava cobertura al Maresme Nord (M2TV) va anunciar que plegava. El que continua emetent és M1TV, que s'adreça a Mataró i al Maresme Sud. Pel que fa a les dues privades adjudicades, ni Canal Català Maresme ni TV de Mataró emeten. Pel que fa a la segona, havia emès però davant l'existència d'M1TV es va fusionar amb aquest canal públic. Olot Dóna cobertura a les comarques de la Garrotxa i Ripollès. Canals: 4. Cap de les dues públiques que havien de funcionar s'ha posat en marxa, principalment per l'existència de dos canals privats arrelats a les comarques. És més, en el cas de l'ajuntament d'Olot, és un dels accionistes del canal privat de la ciutat. Així, sí que emeten els canals privats Televisió del Ripollès i Olot Televisió. Palafrugell Dóna cobertura al Baix Empordà. Canals: 4. En aquesta demarcació només emet un dels quatre canals adjudicats. Pel que fa al públic, no s'ha arribat ni tan sols a constituir. Pel que fa als privats, l'únic que emet és TV Costa Brava. Els que no emeten són Canal Nord TV (que fins a finals de 2011 emetia els mateixos continguts que a la demarcació de Figueres) ni el canal que havien de posar en marxa els editors del Diari de Girona (i que mai ha emès). Reus Dóna cobertura a les comarques del Baix Camp i Priorat. Canals: 4 Dels dos canals públics de la demarcació, el de Reus no s'ha arribat a posar en marxa, però el que sí que emet és TDCamp - Televisió de Cambrils (que a finals de 2011 va arribar a un acord amb TAC 12, de la demarcació de Tarragona, per unificar la gestió i compartir alguns continguts). Dels dos privats que van obtenir llicència, només emet Canal Reus TV (que és propietat, entre d'altres, del Terrat). L'altre, Canal 45 – Més TV, no emet. Sabadell Dóna cobertura al Vallès Occidental. Canals: 8.

104 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Dels tres canals públics previstos per aquesta demarcació, només el Canal Terrassa Vallès emet. Per contra, ni el Consorci Vallès Occidental Sud ni el Consorci Teledigital Sabadell han arribat a emetre. En canvi, sí que estan emetent els cinc canals privats que van aconseguir llicència en aquesta demarcació (una de les més desitjades per la quantitat de població que hi viu). Així, hi emeten: TeleTaxi Sabadell (hi emet el mateix que a les altres dues demarcacions on té llicència), Televisió de Sant Cugat, Canal Català Vallès (fusionat amb Canal Català Vallès Oriental), Kiss TV (no emet continguts propis per la demarcació) i Mola TV. La Seu d'Urgell Dóna cobertura a les comarques de l'Alt Urgell, Cerdanya, Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Pallars Sobirà. Canals: 4. Com que el Consorci públic de la Seu d'Urgell no ha arribat a emetre, pel canal que va rebre s'emeten actualment les emissions d'Andorra TV, el canal públic del Principat d'Andorra. Pel que fa als privats, no emet Televisió de Puigcerdà i la Cerdanya, però en canvi sí que ho fan Pirineus TV (amb continguts propis per aquestes comarques) i TOT TV (amb els mateixos continguts que a la demarcació del Segrià). Tarragona Dóna cobertura a les comarques del Tarragonès, Conca de Barberà i Alt Camp. Canals: 4. A aquesta demarcació sí que emet amb regularitat l'únic canal públic adjudicat, TAC 12. El consorci que el gestiona a finals de 2011 va arribar a un acord amb la televisió pública TDCamp – Televisió de Cambrils (de la demarcació de Reus) per unificar la gestió i compartir continguts. Pel que fa als operadors privats, tots estan emetent: Canal Català Tarragona, TeleTaxi TV Tarragona (amb els mateixos continguts que a la resta de demarcacions on TeleTaxi ha obtingut llicència i un 50% de continguts en català) i Canal 4 TV Mediterrani (cada cop amb més continguts propis i majoria de programació en català). Tortosa Dóna cobertura a les comarques del Baix Ebre, Montsià, Terra Alta i Ribera d'Ebre. Canals: 4. Tot i que tenia previst arrencar les emissions el 2011, el canal públic de la demarcació no s'ha posat en marxa ni és previst que ho faci. Els que sí que emeten (i tots amb producció pròpia) són els tres canals privats: Canal21 Ebre (que està vinculat al canal TeveOn, que només emet per internet), Canal TE (impulsat per Tortosa Televisió) i L'Ebre TV (dels editors del setmanari La Veu de l'Ebre). Vic Dóna cobertura a Osona. Canals: 4. Davant de l'existència de tres canals privats amb prou solvència, el consorci d'Osona no ha arribat a posar en funcionament un canal públic de televisió per la demarcació.

105 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Els tres canals privats que emeten són: Canal Català Osona (enxarxat amb el grup Canal Català), Canal Taronja Osona (del grup Canal Taronja) i El 9 TV (dels editors del periòdic El 9 Nou). Vielha e Mijaran Dóna cobertura a la Vall d'Aran. Canals: 3. A aquesta demarcació només emet un dels canals previstos, Lleida Televisió, i no pas continguts específics per la comarca sinó els que també emet en altres demarcacions. Dels altres dos canals privats previstos, un va quedar desert i l'altre, Aran Televisió, no s'ha arribat a posar en marxa. Pel que fa al consorci públic tampoc ha arrencat mai les emissions, però encara no han renunciat a la possibilitat de posar-lo en marxa en el futur. Vilanova i la Geltrú Dóna cobertura a les comarques l'Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Canals: 4. Els dos canals públics de la demarcació emeten amb regularitat. Són Canal Blau TV i Penedès TV. Pel que fa als privats, Canal Català Penedès – Garraf ha deixat d'emetre i Canal 4 TV Mediterrani cada cop emet més continguts propis.

106 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

2.2.2. Situació al País Valencià

Canals públics en emissió: Canals privats en emissió: (inclou tant canals autonòmics com locals) (inclou tant canals autonòmics com locals)

0 % 1 3 % 1 8 % 2 7 %

0 %

3 7 %

8 2 % 2 3 %

Demarcació autonòmica Dóna cobertura a totes les comarques del País Valencià. Canals: 6 Al País Valencià el govern espanyol li va atorgar dos múltiple. D'un múltiple la Generalitat en va adjudicar dos canals a empreses privades i la resta a canals de RTVV. L'altre múltiple l'ha destinat a emetre Canal 9 en alta definició (Canal 9 HD). En el conflicte obert sobre les emissions de TV3 al País Valencià, la Generalitat Valenciana ha posat l'excusa que es podria resoldre si obtenia un múltiple més per part del Govern espanyol on podria emetre-hi els canals de la CCMA, però de moment no li ha estat concedit. Pel que fa als operadors privats, un el va aconseguir el diari Las Provincias, però no ha estat capaç de tirar endavant el canal i actualment no emet. L'altra llicència va anar a parar a Popular TV, de la Conferencia Episcopal espanyola. En aquest segon cas, tampoc ha impulsat una programació pròpia pel País Valencià i només emet continguts estatals en castellà de la cadena (des de l'estiu de 2011 amb la marca 13 TV,

107 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

arran de l'entrada de la Conferencia Episcopal a l'accionariat d'aquest altre canal d'àmbit estatal). Alcoi Dóna cobertura a les comarques de l'Alcoià i Comtat. Canals: 4. Com a la resta de demarcacions, el consorci que havia de gestionar el canal públic no s'ha arribat a constituir. Pel que fa als operadors privats, només un dels tres que va obtenir llicència emet, però és Intereconomía i l'únic que fa és repetir la programació estatal en castellà del canal. Les altres dues cadenes havien començat a emetre, però ja no ho fan. Una era Mariola TV Alcoi, que va deixar d'emetre a finals de 2010 per motius econòmics. Era del grup Tabarka Media, vinculat al sector zaplanista del PP i implicat en el cas de corrupció Brugal. Va tancar al mateix temps que l'altra televisió del grup, TELE Alicante, que emetia per la demarcació d'Alacant. L'altra cadena privada que emetia a la demarcació d'Alcoi era Tele 7 – 43 TV. Aquest canal estava vinculat al grup Mediamed, que va aconseguir un total de 13 llicències a diferents demarcacions de proximitat valencianes. Però els problemes econòmics del grup (que en aquest cas estava relacionat amb la trama Gürtel) i el seu esfondrament definitiu van acabar portant el tancament de Tele 7 – 43 TV i la resta de canals de Mediamed. Alacant Dóna cobertura a l'Alacantí. Canals: 4 No s'ha constituït el consorci municipal per gestionar el canal públic previst. Pel que fa als operadors privats, només emet Información TV, un projecte impulsat pel diari alacantí Información, que té darrere el grup estatal Editorial Prensa Ibérica. Emet programació pròpia de proximitat majoritàriament en castellà. Tal com ha succeït a la demarcació d'Alcoi, els altres dos canals privats que van obtenir llicència, TELE Alicante i Tele 7 – Comunicación Audiovisual Editores, actualment ja no emeten pels problemes econòmics i de corrupció dels dos grups als que pertanyen (Tabarka Media i Mediamed, respectivament). A través de la llicència de TELE Alicante, però, actualment es pot veure el canal Libertad Digital. Benidorm Dóna cobertura a la Marina Baixa. Canals: 4 No s'ha constituït el consorci municipal per gestionar el canal públic previst. En aquesta demarcació, dels tres canals privats adjudicats, un no emet (Tele 7 – 43 TV, que estava vinculada al grup fallit Mediamed), un altre emet només continguts estatals del grup al que pertany (el grup és Unedisa Telecomunicaciones, del grup editor del diari El Mundo) i un tercer sí que emet, Noticias Te Ves, que ho fa 100% en castellà. Pertany a l'empresa Prensa y Noticias, que té diversos mitjans locals en aquesta zona; les hores que Noticias Te Ves no emet continguts propis connecta amb Libertad Digital.

108 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Dènia Dóna cobertura a la Marina Alta. Canals: 4 No s'ha constituït el consorci municipal per gestionar el canal públic previst. De les tres llicències de TDT privada local previstes per aquesta demarcació, una va quedar deserta al concurs. Les dues llicències que sí que es van adjudicar, cap està emetent. Pel que fa a Canal 37 TV Marina Alt, es troba amb la mateixa situació que els altres dos canals del grup Tabarka Media, que han hagut de tancar per motius econòmics. Pel que fa a l'altre canal, té el nom comercial de TV Comarcal, i els seus propietaris (Comarques Centrals de Televisió, SL) no descarten de poder-ho fer en el futur. Els dóna credibilitat el fet que l'empresa té dues llicències en altres demarcacions on sí que hi està emetent continguts propis de proximitat. Elx Dóna cobertura al Baix Vinalopó. Canals: 4 No s'ha constituït el consorci municipal per gestionar el canal públic previst. De les privades que van obtenir llicència, Tele 7 – Comunicación Audiovisual Editores no emet perquè el grup al que pertany (Mediamed) va fer fallida. I els altres dos canals de la demarcació només emeten continguts estatals de les cadenes a les quals pertanyen: Libertad Digital TV i Unedisa, d'El Mundo. Elda Dóna cobertura a les comarques del Vinalopó Mitjà i Alt. Canals: 4 No s'ha constituït el consorci municipal per gestionar el canal públic previst. En aquesta demarcació només hi ha un canal que emeti continguts propis de proximitat: TV Intercomarcal, que és propietat d'una empresa independent de la demarcació i que els seus programes són majoritàriament en castellà. Dels altres dos canals privats, Tele 7 – 43 TV no emet, tal com la resta de canals del grup al que pertany, Mediamed, després que s'esfondrés. I pel que fa a Intereconomía, igual que a la resta de demarcacions on té llicència, simplement està permanentment connectada a la programació estatal d'aquest canal. Oriola – Torrevella Dóna cobertura al Baix Segura. Canals: 4 No s'ha constituït el consorci municipal per gestionar el canal públic previst. Talment com a l'anterior demarcació, un dels canals privats està en mans d'Intereconomía (que només emet continguts estatals), l'altre era propietat del grup fallit Mediamed i no emet, i la tercera és d'una empresa privada comarcal que sí que emet continguts propis. En aquest cas, el canal que emet és el Canal Vega Baja, propietat de Televisión de Orihuela, i només emet en castellà, ja que es troba en una comarca castellano-parlant. Castelló

109 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Dóna cobertura a les comarques de la Plana Alta i Baixa. Canals: 4 No s'ha constituït el consorci municipal per gestionar el canal públic previst. A la demarcació de Castelló tornem a trobar-nos amb el patró que segueixen algunes demarcacions valencianes: un canal que era del grup Mediamed i que ja no emet (Tele 7 Planavisió, en aquest cas), un canal en mans d'un grup espanyol (Unedisa, d'El Mundo) i un canal que sí que emet. El que està en antena en aquesta demarcació és Televisió de Castelló, que emet majoritàriament en castellà i forma part d'un petit grup que també té llicències a Vinaròs (i està emetent-hi els mateixos continguts que a Castelló) i a Morella (on no hi emet). Morella Dóna cobertura a les comarques dels Ports i Alt Maestrat. Canals: 4 No s'ha constituït el consorci municipal per gestionar el canal públic previst. Ni el canal que va rebre Mediamed ni el del grup que gestiona la Televisió de Castelló emeten per les llicències que van aconseguir per Morella. Qui sí que emet és el canal Nord, un projecte arrelat a les comarques dels Ports i de l'Alt Maestrat amb una llarga trajectòria i vinculació a la vida social de la zona i que emet íntegrament en català. La Vall d'Uixó Dóna cobertura a les comarques de l'Alcalaten, Alt Palància i Alt Millars. Canals: 4 No s'ha constituït el consorci municipal per gestionar el canal públic previst. A la Vall d'Uixó, només es va adjudicar una llicència de TDT privada i les altres dues van quedar desertes. Així, l'únic canal amb llicència és Teve Quatre, i emet continguts propis amb regularitat majoritàriament en català. Vinaròs Dóna cobertura al Baix Maestrat. Canals: 4 No s'ha constituït el consorci municipal per gestionar el canal públic previst. Aquesta és una de les poques demarcacions valencianes on hi ha dos canals privats en emissió emetent continguts propis, tots dos majoritàriament en castellà. Es tracta de Televisió de Castelló (tot i que comparteix continguts amb el canal del mateix nou de la demarcació de Castelló) i Canal 56 – Televisió Comarcal, de l'empresa local Medios Audiovisuals del Maestrat. El tercer canal privat era propietat de Mediamed i no emet per l'esfondrada del grup. Alzira Dóna cobertura a les comarques de la Ribera Alta i Baixa. Canals: 4 No s'ha constituït el consorci municipal per gestionar el canal públic previst.

110 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

En aquesta demarcació, la no constitució del consorci local ha forçat a tancar Berca TV, la televisió municipal d'Algemesí, amb 20 anys d'existència, no pot continuar emetent. El canal que també estava arrelat a la demarcació (té més de 25 anys d'història) i que ha pogut continuar emetent és Ribera TV, gràcies a la llicència de TDT privada que va aconseguir. Tots els seus continguts són en català. Les altres dues llicències privades van anar a parar a Libertad Digital (que només emet programació estatal) i Tele 7 – Mediterránea Informativa TV (que és del grup Mediamed, que es va esfondrar i va tancar les emissores que tenia en funcionament). Gandia Dóna cobertura a la Safor. Canals: 4 No s'ha constituït el consorci municipal per gestionar el canal públic previst. Un dels canals privats previstos va quedar desert en el concurs. Pel que fa als altres dos, Tele7 Safor, del grup Comarques Centrals Televisió, està en funcionament i emetent continguts propis (tal com fa la televisió del mateix grup a la demarcació d'Ontinyent-Xàtiva), la meitat dels quals en català. Per contra, el canal que va obtenir el grup Mediamed, Gandia TV, no emet. Ontinyent – Xàtiva Dóna cobertura a les comarques del Canal de Navarrés, Costera i Vall d'Albaida. Canals: 4 No s'ha constituït el consorci municipal per gestionar el canal públic previst. A banda del canal del grup Mediamed i que no està en funcionament, els altres dos canals privats de la demarcació sí que emeten, i a més continguts propis. L'un és Televisió Comarcal de la Costera (que també té llicències a Gandia i Dènia, i que emet tota la programació en valencià) i l'altre MK Localia Ontinyent (que té en l'accionariat el grup Prisa a través de Localia i emet un 50% dels continguts en català). Sagunt Dóna cobertura a les comarques del Camp de Morvedre, Horta Nord i Camp de Túria. Canals: 4 No s'ha constituït el consorci municipal per gestionar el canal públic previst. Cap operador privat d'aquesta demarcació compleix amb les condicions que es van fixar quan van guanyar el concurs. I és que Tele 7 – Comercial Alyma, del grup Mediamed, no està emetent. I els altres dos prestadors, Intereconomía i Libertad Digital, només emeten programació estatal dels respectius grups. Utiel – Requena Dóna cobertura a les comarques de la Plana d'Utiel, Serrans i Vall de Cofrents. Canals: 4 No s'ha constituït el consorci municipal per gestionar el canal públic previst. Pel que fa als tres canals privats, van quedar deserts en el concurs. València

111 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Dóna cobertura a la ciutat de València. Canals: 4 No s'ha constituït el consorci municipal per gestionar el canal públic previst. A la capital valenciana només hi ha un canal local que emeti programació pròpia de manera regular. Es tracta de Levante TV, del rotatiu del mateix nom, que pertany al grup estatal Editorial Prensa Ibérica i amb una programació el 50% en català. Les altres dues llicències privades van anar a parar a mans de Mediamed (que com la resta de canals del grup no està emetent) i de Unedisa Telecomunicaciones (del grup editor d'El Mundo, i que només emet continguts estatals). Torrent Dóna cobertura a les comarques de l'Horta Oest, Horta Sud i Foia de Bunyol. Canals: 4 No s'ha constituït el consorci municipal per gestionar el canal públic previst. De les tres llicències de la demarcació, Uniprex (del grup Antena 3) no ha arribat a tirar endavant el canal, Libertad Digital només emet continguts estatals i la tercera, Televalencia 8, sí que fa programació pròpia. Tot i això, Televalencia 8 actualment fa poca producció pròpia i ha canviat de propietaris a finals de 2011, que asseguren que volen donar-li una empenta, però el seu futur encara és incert.

112 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

2.2.3. Situació a les Illes Balears Canals públics en emissió: Canals privats en emissió: (inclou tant canals autonòmics com insulars i (inclou tant canals autonòmics com insulars i locals) locals)

0 % 0 % 1 7 %

3 6 % 3 %

5 0 %

1 4 % 8 0 %

Demarcació autonòmica Dóna cobertura a totes les illes. Canals: 8. A les Balears els van correspondre dos múltiples autonòmics. D'aquests, l'un s'ha destinat a canals illencs i l'altre a la reciprocitat amb TV3. Dels quatre canals illencs, dos estan reservats per la televisió pública i els altres dos per operadors privats. Pel que fa als públics, però, IB3 només ha tirat endavant un canal, així que no emet per la segona llicència adjudicada. Pel que fa als privats, van anar a parar tots dos a mans de grups espanyols: Prisa, a través de TV Digital de Baleares – Localia, i Unedisa Telecomunicaciones Baleares, del grup editor d'El Mundo. El primer no ha arribat a funcionar i el segon sí que emet, però només continguts estatals en castellà del grup. Demarcació insular de Mallorca

113 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Dóna cobertura a tota l'illa de Mallorca. Canals: 4 Fins el novembre de 2011 emetia TV Mallorca.amb regularitat, programació tota pròpia i 100% en català. Però el PP va guanyar a les eleccions de la primavera i va a passar a governar el Consell Insular, des d'on va decidir de clausurar el canal esgrimint motius econòmics. Així que no funciona cap dels dos canals públics previstos a l'illa (mai s'ha tirat endavant el segon canal que podia impulsar TV Mallorca). Pel que fa a les llicències privades, M7 no emet. En canvi, sí que emet el Canal 4, reconvertit en Canal 4 Business des del març del 2011, arran que els seus propietaris s'associessin amb Intereconomía. Aquest canal emet una part de programació pròpia (que és en català) i una part del dia connecta amb la cadena estatal Business TV. A més, Canal 4 Business emet els mateixos continguts a les demarcacions locals que va obtenir Canal 4 a Menorca i a Eivissa i Formentera. Demarcació insular de Menorca Dóna cobertura a tota l'illa de Menorca. Canals: 4 El Consell Insular no ha posat en marxa cap dels dos canals públics que li van adjudicar. Pel que fa a les dues llicències privades insulars, Editora Balear (vinculada a l'estatal Editorial Prensa Ibérica) no ha tirat endavant el projecte. En canvi, TV Menorquina sí que funciona, tot i que emet poca producció pròpia (la poca que elabora és en català), així que una part del dia connecta amb 13 TV, cadena a qui està vinculada. Demarcació insular d'Eivissa i Formentera Dóna cobertura a les illes d'Eivissa i Formentera. Canals: 4 En aquesta demarcació insular no emet cap dels quatre operadors (dos públics i dos privats) que van obtenir llicència. Pel que fa als públics, el Consell Insular mai els ha posat en marxa. I pel que fa als privats, ni TV Portmany ni Popular TV Eivissa – Formentera han tirat endavant una programació per les llicències obtingudes. Demarcacions locals de Mallorca L'illa de Mallorca està dividida en cinc demarcacions locals: Palma, Sóller, Inca, Pollença i Manacor. A cada demarcació es van adjudicar quatre llicències de TDT privada. Així que en tota l'illa hi hauria d'haver 20 canals de TDT local en funcionament. Però actualment no n'hi ha cap que estigui emetent. Com que totes aquestes llicències es van adjudicar a grups de comunicació, majoritàriament autonòmics, remetem al punt 3.3.2. d'aquest estudi, on detalla com es va formar i ha actuat cada un d'aquests grups empresarials. Només assenyalar que a la demarcació d'Inca funcionava fins fa poc Teveí. Aquest canal estava gestionat per l'empresa Falcó Produccions i havia arribat a un acord amb l'ajuntament d'Inca de donar difusió diària als actes i activitats del municipi, a canvi de 130.000 euros anuals. Però des del novembre de 2011 Falcó Produccions ha renunciat a continuar mantenint les emissions, i per tant l'acord. Així que la darrera televisió local que emetia a l'illa ha plegat.

114 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Menorca Dóna cobertura a l'illa de Menorca. Canals: 4 Aquesta demarcació local coincideix exactament amb la demarcació insular. I només dos dels quatre canals que li corresponen emeten actualment: Menorca TV, de l'empresa independent Menorca Media, i Canal 4 Business (una aliança empresarial entre l'antic Canal 4 i Intereconomía que emet unes hores de producció pròpia en català i unes hores continguts en castellà del grup espanyol tant per Menorca com per Eivissa – Formentera i per Mallorca) Eivissa – Formentera Dóna cobertura a les illes d'Eivissa i Formentera. Canals: 4 Com en el cas menorquí, la demarcació local coincideix amb la insular. I en aquest cas també emeten només dos dels canals adjudicats: Canal 4 Business (igual que a Menorca i Mallorca) i la històrica TV d'Eivissa i Formentera, que emet continguts propis majoritàriament en català.

115 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

2.3. Radiografia dels propietaris dels canals privats Àmbit dels operadors privats que han obtingut llicències de TDT

1 5 % 2 5 %

6 0 %

Àmbit dels operadors privats dels canals autonòmics adjudicats:

1 0 0 %

9 0 %

8 0 %

7 0 %

6 0 %

5 0 %

4 0 %

3 0 %

2 0 %

1 0 %

0 % CAT PV IB

116 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Àmbit dels operadors privats dels canals locals adjudicats:

1 0 0 %

9 0 %

8 0 %

7 0 %

6 0 %

5 0 %

4 0 %

3 0 %

2 0 %

1 0 %

0 % CAT PV IB

2.3.1. Grups estatals que han obtingut llicències de TDT local Intereconomía Té quatre canals al País Valencià a través d'Homo Virtualis. Els canals els té a les demarcacions de: Alcoi, Elda, Oriola-Torrevella i Sagunt. A més, ha establert una aliança amb tres canals de les illes Balears. Pel que fa a les adjudicacions valencianes, Homo Virtualis forma part del grup de comunicació Intereconomía. El propietari del grup és Julio Ariza Irigoyen, un empresari ultracatòlic que va ser diputat al Parlament de Catalunya pel PP els anys noranta, de la mà d'Aleix Vidal-Quadras. Intereconomía té una ideologia d'extrema dreta. El grup té mitjans en ràdio, televisió, internet i premsa escrita. Abans d'aquestes adjudicacions no tenia cap televisió d'àmbit local al País Valencià i no ha estat capaç de tirar endavant (tampoc li ha interessat) una programació pròpia a les demarcacions valencianes on va obtenir llicència. Per això només emet continguts del grup d'àmbit estatal i en castellà. Pel que fa a les balears, des de l'1 de març de 2011 que hi ha tres canals balears que estan aliats amb el canal Business TV, d'Intereconomía. Es tracta del Canal 4, que emetia per la demarcació insular de Mallorca (amb el nom de Canal 4) i per demarcacions locals a Menorca (com a TV Menorquina) i a Eivissa i Formentera (com a Clip TV). Amb l'aliança, el canal s'ha passat a anomenar Canal 4 Business i emet, d'una banda, programació pròpia illenca en català algunes hores del dia (els mateixos continguts per totes les illes) i, per una altra banda, connecta amb els continguts estatals en castellà de Business TV.

117 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

>> En el moment de publicació d'aquest informe, no emet programació pròpia en cap de les demarcacions valencianes on va aconseguir llicència. I, tal com hem ex- plicat, sí que emet una part de continguts propis a les balears a través de l'aliança amb Canal 4.

Unidad Editorial Té quatre canals locals al País Valencià a través d'Unedisa Telecomunicaciones a les demarcacions de: Benidorm, Elx, Castelló de la Plana i València, i un canal autonòmic a les Illes Balears amb Unedisa Telecomunicaciones Baleares. És un grup que edita, entre d'altres, el diari El Mundo, l'econòmic Expansión i l'esportiu Marca. També és propietari de quatre canals de televisió d'àmbit estatal: AXN, Marca TV i VEO (que el 2011 va deixar d'emetre programació estable i el 2012 s'ha reconvertit en Discovery Networks), i a més té un canal arrendat al catòlic 13 TV. És d'ideologia conservadora i espanyolista, com els governs valencià i balear quan van fer les adjudicacions. No tenia cap experiència en televisió local al País Valencià o autonòmica a les Illes abans d'obtenir aquestes llicències. >> En el moment de publicació d'aquest informe, no emet programació pròpia en cap de les demarcacions dels territoris de parla catalana on va aconseguir llicència, sinó que únicament hi emet continguts estatals del grup.

Libertad Digital Té quatre canals al País Valencià amb la mateixa marca que el grup estatal a les demarcacions de: Alzira, Elx, Sagunt i Torrent. El grup Libertad Digital neix a partir del portal web del mateix nom i té, a més de llicències de TDT en diverses comunitats autònomes, l'emissora esRàdio. El president és Alberto Recarte i el vicepresident és el presentador mediàtic i radiofònic Federico Jiménez Losantos. El grup es vincula amb els sectors del PP més propers a l'extrema dreta. Com els anteriors, tampoc tenia experiència en televisió valenciana de proximitat. >> En el moment de publicació d'aquest informe, no emet programació pròpia en cap de les demarcacions on va aconseguir llicència, sinó que hi emet la programa- ció estatal del canal.

Prisa Va aconseguir vuit llicències als territoris de parla catalana, de les quals quatre llicències a Catalunya a través de Collserola Audiovisual i TV20 (a les demarcacions de Cornellà de Llobregat, Granollers, Sabadell i Barcelona), una al País Valencià com a Localia Televisión Valencia (a la demarcació Ontinyent-Xàtiva) i tres a la Franja de Ponent a través de Promotora Audiovisual de Zaragoza (en aquest cas, per les

118 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

demarcacions de Fraga, Montsó i Alcanyís). La majoria d'aquestes llicències, però, les va retornar entre el 2008 i el 2009. Localia forma part del Grupo Prisa, editor del diari espanyol El País, proper al PSOE, tot i que va mantenir divergències amb el govern de Zapatero. Prisa, però, va decidir tancar la xarxa Localia per, segons va explicar, “la crisi econòmica i la caiguda de la inversió publicitària, sense perspectives de recuperació a curt i mig termini”. I va iniciar un procés de tancament de les emissions locals que havia aconseguit. El tancament venia precedit per l'adjudicació el 2005 d'un nou canal estatal, Cuatro, a un conglomerat on participava Prisa. Davant d'això, alguns analistes han apuntat que el tancament de Localia s'explicaria perquè havia nascut amb l'objectiu soterrat de configurar, a la pràctica, una cadena d'àmbit estatal a partir de llicències locals. En obtenir Prisa el canal estatal, Localia deixava de tenir sentit i, en un moment de crisi d'ingressos, els propietaris van optar per tancar-la. Per tant, va apagar i retornar totes les llicències que havia aconseguit L'excepció és MK Localia Ontinyent, un canal en emissió que està vinculat a l'emissora de ràdio del municipi, que al seu torn està vinculada a la xarxa estatal cadena SER. >> En el moment de publicació d'aquest informe, no s'emet cap contingut pels canals de Localia va retornar. Només MK Localia Ontinyent està en funcionament.

Editorial Prensa Ibérica Té cinc canals en total: dos al País Valencià, dos a Catalunya i un a les illes Balears. Té els canals a les demarcacions de: Manresa, Palafrugell, Alacant, València i Palma. El grup és propietari de diverses capçaleres regionals arreu de l'Estat espanyol. Als territoris de parla catalana té el diari Levante (àmbit autonòmic), Información (d'Alacant), el Regió7 (Bages i Anoia), el Diari de Girona, el setmanari Empordà, el Diario de Mallorca i el Diario de Ibiza. No tenen homogeneïtat de línia editorial, però sí que són crítics amb el PP en el cas del País Valencià i les illes. És, per tant, un dels poquíssims grups que no s'alinea amb aquest partit que va aconseguir llicència de TDT local al País Valencià i a les Balears. Totes les llicències que ha obtingut ho ha fet en zones on hi tenia prèviament un mitjà imprès. >> Aquest grup només està emetent en alguns dels canals que va aconseguir: Valèn- cia (amb el canal Levante TV, que té la major part de la programació pròpia en ca- talà; però que emet en castellà els informatius i altres programes que rep del grup estatal), Alacant (Información TV, amb un part molt petita dels continguts en cata- là) i Manresa (100% en català). No emet pels canals que va obtenir a Palafrugell ni Palma.

Uniprex Va aconseguir dos canals en total: un al País Valencià i un a Catalunya. Té els canals a les demarcacions de Torrent i Cornellà de Llobregat.

119 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Uniprex és la filial de ràdio i televisió digital local del grup Antena 3. Així, també gestiona Onda Cero i Europa FM. Té com a màxim accionista el grup Planeta. Motius d'inviabilitat econòmica van fer que el 27 d'abril de 2009 renunciés a gestionar la llicència de Cornellà de Llobregat, i el CAC va acceptar la renúncia el 27 de maig. En relació a la llicència de Torrent, tampoc ha tirat endavant el canal. >> En el moment de publicació d'aquest informe, no emet en cap de les demarcacions on va aconseguir llicència.

Vocento Va aconseguir tres llicències en total: dos canals al País Valencià i un a Catalunya. Tenia un canal autonòmic al País Valencià i canals de TDT local a les demarcacions de Torrent i Barcelona. La llicència de Barcelona la va aconseguir a través d'Urbe TV. Però no va tirar mai endavant el projecte. Pel que fa al País Valencià, a través del diari Las Provincias va obtenir una de les dues llicències privades de TDT autonòmica. Sí que va començar les emissions però actualment ja no emet. A banda, a la demarcació local de Torrent participava en una de les llicències concedides i que tenia a la marca comercial de Televalencia 8. Però el canal ha canviat de mans, així que ja no hi participa. Aquest grup edita a Madrid el diari ABC. >> En el moment de publicació d'aquest informe, no emet en cap de les demarcacions on va aconseguir llicència.

Grupo COPE Aquest grup va obtenir cinc llicències als territoris de parla catalana a través de Popular TV: una d'autonòmica al País Valencià; dues d'insulars a Menorca i a Eivissa i Formentera, i dues de locals a Palma i a Inca. Aquest grup neix de la cadena d'emissores de ràdio de l'episcopat espanyol i és d'ideologia conservadora coincident amb els postulats del PP. Al grup li ha costat posar en marxa programació pròpia per les diverses llicències que va obtenir, i només té en funcionament el canal TV Menorquina. A la resta de llicències, o no hi emet o hi emet continguts estatals del grup. Pel que fa a la programació estatal del grup, el 2011, amb la posada en marxa de 13 TV (d'àmbit estatal) i l'entrada de la Conferencia Episcopal espanyola a l'accionariat d'aquest canal, l'episcopat va decidir unificar les programacions de Popular TV i 13 TV sota la nova marca. >> En el moment de publicació d'aquest informe, només emet programació pròpia a Menroca a través de TV Menorquina. A les llicències de Palma, Inca i Eivissa i For- mentera no hi emet. A la llicència del País Valencià hi emet només continguts estatals del grup.

120 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

2.3.2. Grups empresarials d'àmbit autonòmic i grups supracomarcals que han obtingut llicències de TDT local

CATALUNYA

D'àmbit autonòmic D'àmbit supracomarcal Canal Català Grup Prensa Leridana TDI Grup Teletaxi TVlocal.cat Grup Luis del Olmo Grup Estrader Nadal

121 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Àmbit dels operadors privats que han obtingut llicències de TDT local a Catalunya:

2 0 % 1 8 %

6 2 %

D'àmbit autonòmic Canal Català Cadena formada al voltant de l’empresari d’origen italià Nicola Pedrazzoli, amb aliances amb diversos empresaris locals del territori. Va obtenir catorze llicències (a les demarcacions de Barcelona, Blanes, Girona, Granollers, Igualada, Lleida, Manresa, Mataró, Reus, Sabadell, Tarragona, Tortosa, Vic i Vilanova i la Geltrú), però a hores d’ara en manté només vuit, ja que per diferents motius ha renunciat a les altres llicències o s’han trencat els pactes que tenia amb d’altres empreses o socis. Els vuit canals associats que estan emetent són els de les demarcacions de Barcelona, Sabadell – Granollers (que s'han fusionat), Igualada, Girona, Vic, Lleida, Tarragona i Blanes. La programació està distribuïda en diverses franges horàries: les que emeten en cadena es produeixen des de la seu central de Canal Català a Sant Just Desvern (Media Park), des d’on es produeix la graella del Canal Català Barcelona. A la majoria de televisions del grup, el “prime time” de migdia i vespre-nit (o només aquest darrer) es reserva per als continguts de proximitat, mentre que la resta es fa des de la central. El percentatge de programació en cadena dels canals associats és del 75% aproximadament del temps. Pel que fa a la llengua, el 75% de continguts són en català.

122 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Canal Català és considerat un grup pròxim a Convergència i Unió, tot i que en els inicis va comptar amb la simpatia de l’alcalde socialista de Sabadell, Manuel Bustos, ja que l’ascens de Pedrazzoli va arrencar en aquesta ciutat del Vallès. >> En el moment de publicació d'aquest informe, de les catorze llicències del grup, només emeten set canals.

TDI Va aconseguir tretze concessions a Catalunya, a les demarcacions de Cornellà, Figueres, Igualada, Sabadell, Lleida, Manresa, Olot, Palafrugell, La Seu d’Urgell, Tarragona, Tortosa, Vic i Vilanova i la Geltrú. Però la fallida d'alguna televisió local o canvi d'aliances no ha permès que s'acabés constituint com a grup.

TVlocal.cat Va obtenir vuit llicències de TDT local a les demarcacions de: Balaguer, Lleida, Manresa, Mataró, Olot, la Seu d'Urgell, Viella i Vic. Agrupació d’empreses que es va materialitzar després del concurs d’atorgament de llicències, a partir de la suma de petits empresaris, la majoria dels quals eren propietaris de premsa escrita (Lleida TV, amb el diari Segre; El 9 TV, amb el bisetmanari El 9 Nou; TV Manresa, amb el diari Regió 7). També hi participaven TV de Girona i Olot TV. Però la fallida d'alguna televisió local o canvi d'aliances no ha permès que s'aca- bés constituint com a grup.

D'àmbit supracomarcal Lleida Pirineus Media Holding Ha obtingut vuit llicències de la TDT en sis demarcacions, quatre de les quals estan a Catalunya (a les demarcacions de Balaguer, Lleida, la Seu d'Urgell i Vielha e Mijaran) i dues a la Franja d'Aragó (Fraga i Montsó). En algunes demarcacions, aquest grup ha obtingut més d'un canal: • Lleida TV emet a les de Lleida, Balaguer i la Seu d'Urgell. • TOT TV emet a Lleida i la Seu d'Urgell. • Pirineus TV emet a la Seu d'Urgell. Aquest grup està integrat per dues empreses. D'una banda, Prensa Leridana, vinculada al diari Segre i que s'encarrega de Lleida TV. D'una altra banda, Cadena Pirenaica, la propietària de Pirineus TV. A més, les dues empreses gestionen conjuntament TOT TV. Lleida TV emet 24 hores de programació ininterrompuda, dels quals una mitjana de 4 hores i mitja de programació pròpia d’estrena de dilluns a divendres aproximadament.

123 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

L'única programació sindicada que fa és amb Pirineus TV a l’hora dels programes informatius. Tota la programació és en català. TOT TV també emet 24 hores de programació. Emet amb 8 cicles de programació de 3 hores que es repeteix a la graella durant tota la setmana. Cada cicle de programació contempla 15 minuts de producció pròpia amb agendes de continguts i notícies. No hi ha programació sindicada. Tota la programació és en català. Pirineus TV també emet 24 hores de programació en català 100%, sindicada només amb Lleida TV els programes informatius i la producció pròpia és de 2 hores al dia. Se’l considera pròxim al PSC. >> En el moment de publicació d'aquest informe, emet a totes les demarcacions de Cata- lunya.

Teletaxi Va aconseguir tres llicències per emetre a les demarcacions de: Sabadell, Tarragona i Cornellà de Llobregat. El grup d'emissores de ràdio de l'empresari de Santa Coloma Justo Molinero va voler fer un mini grup de televisió, però no va aconseguir la llicència que més cobejava, la de Barcelona, en quedar en cinquè lloc. Emet en cadena i no fa desconnexions locals en cap de les tres demarcacions. Té la música com a fil conductor de la programació, amb pocs programes informatius o de contingut. Se’l considera pròxim a CiU. >> En el moment de publicació d'aquest informe, emet a totes tres demarcacions.

Grup Luis del Olmo Té dues llicències, una a Barcelona i una altra a Igualada, amb empreses diferents però controlades per Luis del Olmo González, fill del famós radiofonista. Durant un temps va mantenir programacions diferenciades (25 TV i TV Igualada), però actualment reemet a Igualada la mateixa graella que a Barcelona, a excepció d'un programa específic per l'Anoia. El seu prime time nocturn és gairebé tot en castellà. >> En el moment de publicació d'aquest informe, emet a les dues demarcacions.

Grup Estrader Nadal Va obtenir tres llicències a les demarcacions de la Seu d'Urgell, Vielha e Mijaran i Figueres, amb diferents noms: TV de Puigcerdà i la Cerdanya, Aran Televisió i Televisió sense Fronteres. No va aconseguir llicència per a TV Comtal, a Barcelona, que havia de ser la capçalera del grup i sense la qual és de difícil sostenibilitat.

124 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

No ha pogut posar en marxa cap de les tres llicències. La llicència que tenia Figueres ara la gestiona el grup Canal Català. Se’l considera pròxim a ERC. >> En el moment de publicació d'aquest informe, no emet encara en cap de les demarcacions on va aconseguir llicència.

PAÍS VALENCIÀ

Mediamed Comunicación Digital TV CS Retransmisiones Tabarka Media

125 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Àmbit dels operadors privats que han obtingut llicències de TDT local al País Valencià:

1 5 %

3 6 %

4 9 %

Mediamed Comunicación Digital Va obtenir canals en tretze de les catorze demarcacions de TDT local que hi ha al País Valencià. Aquest grup va optar a les adjudicacions a través d'emissores independents de les quals havia adquirit el 51% de les accions. Com que aquest fet era poc conegut, quan es va presentar va passar desapercebut. Ho va fer a través de les empreses: Comercial Alyma, 43 TV, Comunicación Audiovisual Editores, Planavisió, Mediterránea Informativa TV i Telecomarca. Aconseguir llicències en tretze de les catorze demarcacions el convertia, a la pràctica, en un canal autonòmic, que tenia la marca comercial Tele 7. Entre els accionistes del grup hi havia grups i companyies d'empresaris de la comunicació i la construcció d'ideologia conservadora i vinculats al PP. Entre els accionistes destacava José Luis Ulibarri, president i principal accionista de Retecal, una xarxa de cable de Castella i Lleó. Un dels altres noms que destacava era el d'Antonio Martín Beaumont, propietari de l'empresa que també participava d'aquest conglomerat que edita la web El Semanal Digital, i que és expresident estatal de Nuevas Generaciones del PP i està vinculat al govern valencià. Però els problemes econòmics per tirar endavant el grup, i sobretot la implicació d'Ulibarri en la trama Gurtel ha comportat l'esfondrament de Mediamed, que no emet

126 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

per cap de les llicències obtingutdes. El darrer canal que va tancar va ser Tele 7 Calderona, a la demarcació de Sagunt, el febrer de 2011. >> En el moment de publicació d'aquest informe, Tele 7 no emet a cap de les demarcacions on va obtenir llicència.

TV CS Retransmisiones Ha obtingut tres canals a Castelló de la Plana, Morella i Vinaròs. Emet a través de la marca comercial Televisió de Castelló. Aquest grup està format per un grup d'accionistes. L'accionista majoritari era el grup Mediamed, però pocs dies abans que es fessin les adjudicacions de les llicències, el grup Marina d'Or (de la familia de Vicente Miralles Troncho, vinculada al president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, del PP) va obtenir la majoria de les accions. Mediamed va decidir buscar un altre grup al que associar-se per tal de tenir presència a les comarques de Castelló, i ho va fer amb Planavisió. >> En el moment de publicació d'aquest informe, emet a les demarcacions de Cas- telló i Vinaròs, però no a la de Morella.

Tabarka Media Va obtenir tres canals, que estan a les demarcacions d'Alacant, Alcoi i Dènia. Aquest grup estava presidit per Genoveva Reig, ex directora general de Televisió Valenciana i antiga cap de premsa de l'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana. A la demarcació d'Alacant utilitzava la marca comercial TELE Alicante i tota la seva programació era en castellà. A la demarcació d'Alcoi, per contra, la programació era majoritàriament en català i tenia el nom de Mariola TV. A la demarcació de Dènia, on va obtenir l'adjudicació en el darrer repartiment de llicències al País Valencià el 2010, no va arribar a posar en funcionament un canal propi. Les dificultats econòmiques i la implicació del grup en la trama Brugal van comportar la fi de les emissions a les dues demarcacions on emetia. >> En el moment de publicació d'aquest informe, no emet a cap de les tres demarcacions.

127 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

ILLES BALEARS

Falcó Produccions Empresari Jacinto Farrús Guaita Produccions

Àmbit dels operadors privats que han obtingut llicències de TDT local a les Illes Balears:

1 2 % 1 5 %

7 3 %

Falcó Produccions Va obtenir set canals, una a cada una de les demarcacions illenques. Aquesta empresa es va crear a partir de Teveí – Televisió Inca, que amb les adjudicacions de la TDT local va aconseguir convertir-se en un grup d'àmbit balear, ja que té llicències a les set demarcacions locals. Només ha tirat endavant la llicència d'Inca, amb una programació de proximitat. Però a finals de 2011 ha renunciat a continuar emetent aquests continguts.

128 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Té sintonia política amb el PP, que governava quan es van atorgar les llicències. >> En el moment de publicació d'aquest informe, no emet programació pròpia en cap de les demarcacions on va aconseguir llicència.

Empresari Jacinto Farrús Va obtenir vuit llicències, una d'insular a Mallorca i set de locals a cada una de les demarcacions de les illes. D'aquestes, tres amb Canal 4 i cinc amb Broate Balear. Jacinto Farrús és un empresari de la construcció que va resultar molt beneficiat per les adjudicacions de la TDT a les illes. D'una banda, amb Canal 4 va obtenir una llicència de TDT insular a Mallorca, i dues de TDT local: a Menorca, l'una, i a Eivissa i Formentera, l'altra. A més, una altra empresa vinculada a aquest empresari, Broate Balear, va aconseguir cinc canals de TDT local, un a cada demarcació de Mallorca. Farrús és l'apoderat de Broate Balear, i fins unes hores abans de les adjudicacions també n'era l'administrador, però va cedir el càrrec al seu col·laborador Miquel Verd Cañellas. Abans de les concessions, Farrús també havia fet un altre gest: incorporar al grup Javier Mato, excap de premsa de Jaume Matas, que era el president balear en el moment de les adjudicacions. Finalment, també participava en el canal públic balear, IB3, ja que formava part de Serveis Balears de Televisió, l'empresa que produïa els informatius de la televisió i ràdio públiques de les illes i també el 50% de la programació del canal. L'embrió d'aquest grup de comunicació era Canal 4, la televisió local pionera a les illes. Va néixer el 1986 i va rebre aquest nom perquè era el quart canal que podien rebre els espectadors de Palma. Amb els anys va anar creixent, primer a Palma i després amb un àmbit de cobertura encara més ampli i a partir de 1994 va començar un procés de professionalització. Però la implicació de Jacinto Farrús (amb detenció inclosa) en el cas de corrupció anomenat operació Voltor li ha impedit de tirar endavant el seu projecte televisiu. Així, pel que fa a Broate Balear, no ha arribat a emetre. Pel que fa Canal 4, des de la primavera del 2011 es va aliar amb el grup espanyol Intereconomía i emet una part de continguts propis de les illes i una part de programació estatal. Amb la nova aliança ara s'anomena Canal 4 Business. >> En el moment de publicació d'aquest informe, per les llicències de Canal 4 emet el nou Canal 4 Business. Pel que fa a Broate Balear, no emet programació pròpia en cap de les demarcacions on va aconseguir llicència.

Guaita Produccions Va obtenir cinc llicències, una a cada una de les cinc demarcacions de Mallorca. Aquest grup està vinculat a l'hoteler Francisco Miralles, propietari de la cadena d'hotels THB. També és un grup empresarial que tenia bones relacions amb el Govern de Jaume Matas, i és en aquest sentit que molts van entendre que li haguessin adjudicat les llicències malgrat que no tingués experiència prèvia en comunicació local.

129 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Aquesta manca d'experiència, juntament amb la conjuntura econòmica complexa ha comportat que no es tirés endavant el projecte. >> En el moment de publicació d'aquest informe, no emet programació pròpia en cap de les demarcacions on va aconseguir llicència.

2.4. Radiografia dels consorcis locals que gestionen els canals públics

2.4.1. Anàlisi de la situació dels consorcis locals públics

Canals locals públics en emissió a les diverses demarcacions de Catalunya:

3 8 %

6 2 %

Als territoris de parla catalana, només funcionen canals públics a la TDT a Catalunya. És per això que només analitzem el que ha succeït en aquest territori. Al País Valencià, on s'havia reservat un canal a cada demarcació local, el PP ha impedit que es tirés endavant cap dels consorcis municipals que havien de gestionar la TDT

130 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

local. Pel que fa a les Illes Balears, no es va reservar cap canal local perquè el gestionessin ajuntaments.

Només un terç dels canals en emissió De tots els canals públics locals que s'havia previst que es posessin en marxa, només un 38% estan actualment emetent. En xifres, dels 37 canals previstos, 14 estan emetent actualment, mentre que 23 no emeten. Les dificultats per posar-los en marxa han estat diverses: • Divergència d'interessos: La posada en marxa de la TDT local pública requeria la conformació de consorcis que agrupessin diversos ajuntaments. Aquests consorcis, que variaven d'un mínim de tres ajuntaments (a excepció de quatre casos, on són unimunicipals: Barcelona, Badalona, L'Hospitalet i Reus) a diverses comarques senceres, eren els que havien de gestionar els canals públics a les diverses demarcacions. La dificultat, en molts casos, ha estat que tots o la majoria dels ajuntaments tinguessin interès per posar en marxa el canal. Així, per exemple, malgrat la voluntat de l'ajuntament de Gavà de tirar endavant la llicència pel Baix Llobregat Delta i de l'arrencada del projecte, la desvinculació de la resta de municipis del consorci ha fet apagar les emissions de Gavà TV. El mateix ha succeït al consorci de la Selva Marítima, que només volia impulsar Blanes TV. • Dificultats econòmiques : Ja de bon començament, alguns ajuntaments van argumentar que no tenien la capacitat econòmica necessària que requeria posar en marxa un canal local de TDT. És el cas dels canals previstos pel Baix Llobregat Centre o pel Baix Llobregat Est. • Manca de tradició televisiva: En d'altres demarcacions amb molt poca tradició de fer televisió local ha estat aquest el motiu que ha dificultat arrencar un nou canal de televisió, encara que fos sumant l'esforç de diversos municipis. Això ha succeït, per exemple, a la demarcació de la Seu d'Urgell.

Consorcis plurimunicipals impulsats per un sol ajuntament En alguns casos, s'ha constituït un consorci entre diversos ajuntaments, però és només un d'ells que tira endavant la televisió local pública. En trobem diversos exemples: • Sant Esteve Sesrovires : Aquest ajuntament s'encarrega en solitari de la programació de TV10, el canal que emet al Baix Llobregat Nord. La llicència està en mans d'un consorci format pel consistori de Sant Esteve Sesrovires juntament amb els ajuntaments de Martorell, St. Andreu de la Barca, Olesa de Montserrat, Esparreguera, Abrera, Collbató i Castellví de Rosanes. • L'Escala : Per gestionar el canal públic de l'Alt Empordà es va constituir un consorci integrat pels ajuntaments de Figueres, Roses, Castelló d’Empúries, L’Escala i Vilafant. El nom de la televisió és Canal 10 Empordà. Com que la resta

131 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

de municipis no hi estan interessats, el gestiona en solitari l'ajuntament de l'Escala.

La crisi tanca diversos canals públics La darrera estocada per alguns canals que havien arrencat ha estat la crisi econòmica i el seu impacte en alguns ajuntaments. És a dir, que amb la reducció dels pressupostos municipals, alguns ajuntaments no han volgut mantenir la partida que destinaven a mantenir la televisió de proximitat que els corresponia. Això ha comportat el tancament d'alguns d'aquests canals, com per exemple TV L'Hospitalet a finals de 2011, malgrat les mobilitzacions tant dels treballadors com de les entitats socials de la ciutat. I també ha finalitzat les emissions la tardor de 2011 M2TV, el canal públic del Maresme Nord. A banda de tancaments, les retallades pressupostàries han comportat que algunes televisions no tanquin, però sí que quedi reduïda la seva capacitat econòmica i, en conseqüència, la seva plantilla. Un d'aquests canals que ha patit davallada del suport econòmic municipal és Televisió de Badalona, que ha de veure els propers mesos com es concreta la retallada.

2.4.2. Situació de les plataformes de suport als consorcis locals públics Per tal d'omplir les 24 hores diàries de programació, les televisions locals de Catalunya històricament s'han abastit de programes subministrats per plataformes públiques que elaboren i els ofereixen continguts adaptats al perfil de proximitat que tenen aquestes cadenes. A més, amb la irrupció de la TDT, per tal de no emetre els mateixos continguts que les televisions públiques de la mateixa demarcació, algunes empreses privades que han obtingut llicència han creat entitats privades de sindicació per tal d'elaborar continguts de manera conjunta. Pel que fa a les plataformes públiques, n'hi havia dues (que ja existien abans del procés de transició digital i que continuen existint) que abastaven de continguts les televisions locals en arrencar la TDT: • Comunicàlia : Estava integrada per 16 administracions públiques locals catalanes, entre les quals hi ha les diputacions de Lleida i de Girona. Això li permetia aportar continguts a una trentena de canals de TDT local, als que distribuïa entre 18 i 20 hores setmanals de programació. Però el 2011 va suspendre la seva activitat per manca d'entesa per continuar-la finançant entre la Generalitat i les diputacions i ajuntaments que la impulsaven. • XTVL : La Xarxa de Televisions Locals és una entitat pública creada per la Diputació de Barcelona. En total abasteix de continguts una cinquantena de televisions adherides; a aquests canals associats els distribueix 42,3 hores setmanals de programació. Tot i que, a diferència de Comunicàlia, té el futur garantit com a mínim pel 2012, la Diputació de Barcelona ha anunciat la tardor del 2011 que retallarà en un 15% el pressupost dels mitjans que gestiona, entre ells la XTVL. Durant el 2012 es concretarà com afecta la retallada.

132 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Pel que fa a les entitats de sindicació privades es van crear les següents: • TDIP : Televisions Digitals Independents de Proximitat està formada per 10 prestadors privats de TDT local que apleguen 13 canals. Només accepta un soci per demarcació. • TVlocal.cat : Està formada per diversos operadors de TDT local, sobretot de les comarques centrals, del pla de Lleida, del Camp i gironines, que li permet estar present en 10 demarcacions. Només accepta un soci per demarcació. • Canal Català : Funciona més com una cadena clàssica amb unes hores de programació simultània de tots els canals del grup i unes hores de desconnexió de cada operador local.

133 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

3. Els Canals estatals

3.1. Canals que arriben a través de la TDT

Operadors privats que van obtenir les adjudicacions:

Operador Canal Emissió Antena 3 de TV Antena 3 Emissió en obert Neox Emissió en obert Nova Emissió en obert Nitro Emissió en obert Antena 3 HD Emissió en obert

Telecinco Tele5 Emissió en obert Tele5 HD Simulcast HD La Siete Emissió en obert FDF Emissió en obert Boing Emissió en obert

Soge-Cuatro Cuatro Emissió en obert GH 24h Emissió en obert Canal+ 2 TV de pagament Canal CLUB Emissió en obert

La Sexta La Sexta Emissió en obert La Sexta2 Emissió en obert La Sexta3 TV de pagament La Sexta HD Emissió en obert Gol TV TV de pagament / canal arrendat

134 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Operador Canal Emissió Net TV Intereconomía Emissió en obert Disney Channel Emissió en obert La 10 Emissió en obert MTV Emissió en obert

Veo Tv Veo 7 Emissió en obert Marca Tv Emissió en obert AXN TV de pagament 13 TV Emissió en obert / canal arrendat

Operadors públics: Operador Canal Emissió Corporación RTVE La 1 Emissió en obert La 2 Emissió en obert Canal 24 horas Emissió en obert Clan TV Emissió en obert Teledeporte Emissió en obert TVE HD Emissió en obert

Presència del català als canals de TDT estatal Només RTVE (Radio Televisión Española) inclou el català en una petita part de la seva programació. En concret, als pocs programes que emet en desconnexió per Catalunya (sobretot pel segon canal), i que són: L'Informatiu (al migdia a través de La 1 i al vespre per La 2), 59 Segons (a través de La 1), Moments, Continuarà, Racons, Gent de Paraula i Sempre Positius (tots aquests per La 2), Aquí Parlem (pel canal 24 Horas) i algun especial.

135 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

3.2. Anàlisi dels grups propietaris de les llicències de la TDT privada estatal Des que es van atorgar les concessions als operadors privats per gestionar els canals de la TDT estatal hi ha hagut diversos moviments: • Cuatro – Telecinco: a finals de 2010 va culminar el procés dit de fusió (a la pràctica, una absorció) de Telecinco amb Cuatro. D'aquesta manera, el propietari fins aleshores de Telecinco, Mediaset España Comunicación SA, filial del grup italià Mediaset SpA, ha passat a gestionar dos múltiples sencers. • La Sexta – Antena 3: Antena 3 també va anunciar a finals de 2011 la fusió per absorció amb La Sexta, de manera que també passa a gestionar dos múltiples sencers. • VeoTV: El principal canal del grup editor del diari El Mundo, Veo7, ha passat per moltes dificultats i l'estiu de 2011 va deixar d'emetre. És previst que a principi de 2012 pel mateix canal per on s'emetia Veo7 ara emetin Discovery Networks. A més, aquest grup té arrendat un dels seus canals a la Conferencia Episcopal espanyola, que emet sota la marca 13 TV.

3.3. Canals que arriben per cable o satèl·lit Plataformes de televisió de cobertura estatal:

Tecnologia Plataforma Canals que emet Canals en català Cable i ADSL ONO 119 1 (TV3 CAT) Imagenio 105 8 (TV3, 33, 8tv, IB3, C9, TV3 CAT i IB SAT) Orange TV 73 1 (TV3 CAT)

Satèl·lit Digital + 98 0 Astra 1.573 2 (Barça TV i TV3 CAT) Eutelsat 875 1 (Canal Català TV) Hispasat 83 6 (TV3 CAT, TVV Internacional, XTVL, Canal Català, 33, IB SAT)

Presència del català a les plataformes de televisió

136 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

En total, a través del cable, l'ADSL i el satèl·lit, arriben a les llars catalanes 2.926 canals de televisió (una part important d'aquests estan repetits). Del total de canals que arriben, l'oferta conjunta de les diverses plataformes n'inclou només 19 en català (que també estan repetits). Això significa que el 0,65% de l'oferta és en català. De la resta de llengües, la principal en oferta de canals és en anglès (més de 800), seguida del castellà (uns 500 canals). Altres llengües amb molta més oferta que el català són l'alemany (més de 350 canals), el francès (més de 250) o l'àrab (més de 140).

137 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

4. Pluralisme polític i social a la TDT

4.1. Marc legal i organismes reguladors

4.1.1. Estat espanyol

Normativa per garantir el pluralisme polític i social Hi ha diverses normatives a l'Estat espanyol que, entre els seus objectius, es marquen garantir que els mitjans de comunicació tant privats com públics reflecteixin el pluralisme polític i social. Recull de les principals normes en relació al pluralisme polític i social que afecten el conjunt de l'Estat espanyol:

Llei 7 / 2010 general de la comunicació audiovisual: Article 4: El dret a rebre una comunicació audiovisual plural. 1.Totes les persones tenen el dret que la comunicació audiovisual es presti a través d’una pluralitat de mitjans, tant públics, comercials com comunitaris que reflecteixin el pluralisme ideològic, polític i cultural de la societat. 5.Totes les persones tenen el dret que la comunicació informativa s’elabori d’acord amb el deure de diligència en la comprovació de la veracitat de la informació i que sigui respectuosa amb el pluralisme polític, social i cultural. Article 36: Pluralisme al mercat audiovisual televisiu. 1.Les persones físiques i jurídiques poden ser titulars simultàniament de participacions socials o drets de vot en diferents prestadors del servei de comunicació audiovisual televisiva. 2.No obstant això, cap persona física o jurídica no pot adquirir una participació significativa en més d’un prestador del servei de comunicació audiovisual televisiva d’àmbit estatal, quan l’audiència mitjana del conjunt dels canals dels prestadors d’àmbit estatal considerats superi el 27% de l’audiència total durant els dotze mesos consecutius anteriors a l’adquisició. 3.La superació del 27% de l’audiència total amb posterioritat a l’adquisició d’una nova participació significativa no té cap efecte sobre el titular d’aquesta. 4.Les participacions socials o els drets de vot de persones físiques o jurídiques nacionals de països que no siguin membres de l’Espai Econòmic Europeu estan subjectes al compliment del principi de reciprocitat. Si es produeix un increment en les participacions que, a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, ostentin les persones físiques i jurídiques nacionals de països que no siguin

138 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

membres de l’Espai Econòmic Europeu, el percentatge total que ostentin en el capital social del prestador del servei de comunicació audiovisual televisiva ha de ser, en tot moment, inferior al 50% d’aquest. 5.Cap persona física o jurídica no pot adquirir una participació significativa o drets de vot en més d’un prestador del servei de comunicació audiovisual televisiva. Article 42: Límits per als prestadors de servei públic audiovisual de titularitat pública. 3.Els criteris rectors de la direcció editorial del prestador de servei públic de comunicació audiovisual els ha d’elaborar un òrgan la composició del qual reflecteixi el pluralisme polític i social de l’àmbit de la seva cobertura. Article 57: Infraccions molt greus. 13.L’incompliment de les resolucions dictades per l’autoritat audiovisual competent per restablir el pluralisme en el mercat audiovisual, en aplicació de les previsions que contenen els articles 4, 36 i 37 d’aquesta Llei.

Obligacions bàsiques dels operadors de televisió: (Recollides a la pàgina web del Ministeri espanyol d'Indústria, Energia i Turisme) Comunicació audiovisual plural: • Es tracta de reflectir el pluralisme ideològic, polític i cultural de la societat. La programació ha d'incloure diferents gèneres i atendre els diversos interessos de la societat. • Pluralitat de mitjans (públics, comercials, comunitaris ...). • Diversitat de fonts i continguts de les comunicacions audiovisuals. • Existència de diferents àmbits de cobertura. • Les comunicacions informatives tenen un deure de diligència en la comprovació de la veracitat de la informació i ha de ser respectuoses amb el pluralisme polític, social i cultural.

Limitacions generals als operadors de televisió: • Cap persona física o jurídica podrà adquirir una participació significativa (5% del capital social) en més d'un prestador del servei de comunicació audiovisual televisiva d'àmbit estatal, quan l'audiència mitjana del conjunt dels canals dels prestadors d'àmbit estatal considerats superi el 27% de l'audiència total durant els dotze mesos consecutius anteriors a l'adquisició.

139 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

• Cap persona física o jurídica podrà adquirir una participació significativa o drets de vot en més d'un prestador del servei de comunicació audiovisual televisiva: 1.Quan els prestadors del servei de comunicació audiovisual d'àmbit estatal acumulin drets d'ús sobre el domini públic radioelèctric superiors, en conjunt, a la capacitat tècnica corresponent a dos canals múltiple. 2.Quan els prestadors del servei de comunicació audiovisual d'àmbit autonòmic acumulin drets d'ús sobre el domini públic radioelèctric superiors, en conjunt, a la capacitat tècnica corresponent a un canal múltiple. 3.Cap persona física o jurídica titular o partícip en el capital social d'un prestador del servei de comunicació audiovisual televisiva d'àmbit estatal podrà adquirir una participació significativa o drets de vot en el capital d'un altre prestador del mateix servei, quan això suposi impedir l'existència d'almenys tres prestadors diferents del servei de comunicació audiovisual televisiva en l'àmbit estatal, assegurant-se el respecte al pluralisme informatiu .

Principis bàsics de la programació de RTVE: Compromisos socials i drets d'accés: • RTVE defensarà i promocionarà en tota la seva programació els valors constitucionals, i especialment els d'igualtat, llibertat, pluralisme i tolerància, sobre els quals s'assenta la convivència democràtica.

El nonat Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals La Llei 7 / 2010 general de la comunicació audiovisual estableix també la creació d'un Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals. Entre d'altres funcions, aquest consell hauria de vetllar per el pluralisme dels mitjans de comunicació audiovisual.

Articles de la Llei 7 / 2010 que contemplen la creació del Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals: TÍTOL V: El Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals Article 45: Fins. El Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals com a autoritat independent supervisora i reguladora d’activitat dels mitjans de titularitat de l’Estat o que estiguin sota la seva competència, té per finalitat vetllar i garantir el compliment dels objectius següents:

140 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

a) El lliure exercici de la comunicació audiovisual en matèria de ràdio, televisió i serveis connexos i interactius en les condicions que preveu aquesta Llei. b) La plena eficàcia dels drets i obligacions establerts en aquesta Llei: en especial tot el que fa referència al menor. c) La transparència i el pluralisme del sector dels mitjans de comunicació audiovisual. d) La independència i imparcialitat del sector públic estatal de ràdio, televisió i serveis connexos i interactius, i el compliment de la missió de servei públic que li sigui encomanada.

L'impuls per la creació del Consell està en mans del govern espanyol, que ha anunciat la decisió de no crear-lo per motius d'”austeritat, neutralitat i professionalitat, i eficàcia”. Les funcions que la llei audiovisual assignava a aquesta institució es repartiran entre una futura Comissió Nacional de Mercats i Competència, el Ministeri d'Indústria , Energia i Turisme i el Ministeri de Presidència. Mentrestant, la responsabilitat del compliment de la legislació vigent recau en el Ministeri espanyol d'Indústria.

4.1.2. Catalunya

Normativa relacionada amb el pluralisme A Catalunya hi ha principalment una Llei que, entre d'altres, té l'objectiu de garantir el pluralisme als mitjans de comunicació:

Llei 22/2005 de la comunicació audiovisual de Catalunya Article 5: Pluralisme en la comunicació audiovisual El pluralisme en la comunicació audiovisual és una condició essencial per al compliment de la llibertat d’expressió, d’informació i de comunicació, i garanteix la lliure formació de l’opinió pública i la diversitat i la cohesió socials. Article 26: Les missions del servei públic audiovisual de la Generalitat b) La transmissió d’una informació veraç, objectiva i equilibrada, respectuosa amb el pluralisme polític, social i cultural, i també amb l’equilibri territorial. Article 36: Obligacions generals dels subjectes que participen en la prestació dels serveis de comunicació audiovisual

141 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

3.Els prestadors de serveis de comunicació audiovisual tenen el deure de transparència amb relació a tots els aspectes de llur activitat que són rellevants per a la llibertat de comunicació i el pluralisme. Article 40: Instruments de garantia del pluralisme 1.Els criteris i els límits que estableix aquest article són aplicables als procediments d’autorització prèvia a la modificació d’estructura del capital del titular i a la renovació de títols habilitants per a prestar els serveis de comunicació audiovisual. 2.Els criteris principals de determinació del límit de les concentracions de mitjans de comunicació audiovisual són els següents: a) El nombre d’ofertes de serveis de comunicació audiovisual diferents a què té accés l’audiència d’una determinada demarcació. b) L’audiència potencial del conjunt de serveis de televisió o ràdio que abasta un determinat prestador de serveis de comunicació audiovisual. 3.Són criteris principals de determinació del límit de les concentracions de mitjans de comunicació audiovisual, a més dels establerts per l’apartat 2, el nombre de títols habilitants i la participació de l’operador en altres empreses que exerceixin l’activitat de comunicació i els altres criteris que determini la legislació bàsica estatal. 4.L’afectació al pluralisme dels mitjans de comunicació pot comportar la impossibilitat de la prestació de l’activitat audiovisual o la revocació del títol habilitant. Article 42: Mesures correctores Si el Consell de l’Audiovisual de Catalunya aprecia l’existència d’una posició d’influència dominant ha d’acordar l’adopció de les mesures correctores necessàries, preferentment la cessió de temps d’emissió a productors independents i l’establiment de condicions de transmissió d’actius, o bé qualsevol altra mesura anàloga. Article 55: 4.Són causes de denegació de la renovació de la llicència: a) L’afectació de la garantia del pluralisme, d’acord amb el que estableix aquesta llei. Article 89: Pluralisme i informació ciutadana 1.Es garanteix el dret dels professionals dels mitjans a la clàusula de consciència i al secret professional. 2.En els períodes electorals, els mitjans de comunicació han de garantir especialment la pluralitat informativa. Els mitjans públics han d’assegurar una informació suficient sobre les diverses ofertes electorals i sobre l’activitat dels representants sortints.

142 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

La regulació del pluralisme A Catalunya el CAC s'encarrega de regular els mitjans audiovisuals. Té com a finalitat “vetllar pel compliment de la normativa aplicable als prestadors de serveis de comunicació audiovisual, tant els públics com els privats”. El CAC té com a principis d'actuació !la defensa de la llibertat d'expressió i d'informació, del pluralisme, de la neutralitat i l'honestedat informatives, així com de la lliure concurrència al sector”. Una llei de l'any 2000 en desenvolupa les competències i com ha d'actuar. A més, la Llei 22/2005 detalla algunes funcions que ha de complir en relació al pluralisme. Competències del Consell de l'Audiovisual de Catalunya en relació al pluralisme segons la Llei 22/2005 CAPÍTOL II Article 38: Disposicions generals 1.El Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha de garantir el pluralisme del conjunt de la comunicació audiovisual. Les decisions que prengui en aquesta matèria han de tenir per objectiu evitar les concentracions en la prestació dels serveis de comunicació audiovisual i s’han de basar en l’anàlisi de la posició dels prestadors en els àmbits de cobertura i en el conjunt del sector de la comunicació. 2.El pluralisme en la comunicació audiovisual requereix la diversitat en la prestació dels serveis de comunicació audiovisual i, per tant, l’existència d’una pluralitat de prestadors autònoms que posin a la disposició del públic una oferta de continguts audiovisuals diversa. 3.El Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha d’analitzar la incidència en el pluralisme de la comunicació audiovisual de totes les concentracions de mitjans de comunicació de què tingui coneixement d’ofici, a instància de les autoritats de defensa de la competència, a instància de part o per raó de la notificació prèvia del projecte o l’operació de concentració d’acord amb el que estableix aquesta llei. Article 115: Funcions El Consell de l’Audiovisual de Catalunya, a més de les que li atribueix la Llei 2/2000, del 4 de maig, té les funcions següents: b) Vetllar pel respecte del pluralisme polític, religiós, social, lingüístic i cultural, i també per l’equilibri territorial adequat en el conjunt del sistema audiovisual de Catalunya. Article 116: Potestats

143 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

1.El Consell de l’Audiovisual de Catalunya, per a complir les seves funcions, pot exercir les potestats següents: a) Adoptar mesures cautelars en cas d’una urgència justificada per evitar que l’incompliment de les obligacions produeixi un perjudici greu i irreparable al pluralisme, la llibertat de comunicació o els drets dels ciutadans. Aquestes mesures poden comportar la suspensió provisional de l’eficàcia de la llicència.

4.1.3. País Valencià

Legislació que garanteix el pluralisme Al País Valencià també hi ha una llei força recent que s'encarrega de regular la comunicació audiovisual i que contempla diversos requisits que han de complir els operadors de canals de la TDT per garantir el pluralisme. A més, també estableix la sanció corresponent per l'incompliment de la mesura.

Llei 1/2006 del Sector Audiovisual, 2006 Article 16: Principis generals de la programació. Les emissions de les entitats o concessionaris que presten els serveis de televisió i de radiodifusió sonora s'han d'ajustar als següents principis: b) El respecte al pluralisme polític, religiós, social, cultural, ideològic i lingüístic. l) La promoció dels interessos de la Comunitat Valenciana, impulsant per a això la participació dels seus grups socials, a fi de fomentar, promoure i defensar la cultura i convivència en aquest àmbit, així com la vertebració territorial de la Comunitat.

144 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Article 42: Obligacions dels municipis en la gestió del servei públic de televisió local. 2.Els Municipis hauran de garantir el pluralisme ideològic, polític i social en totes les seves emissions, especialment en els continguts informatius, així com el dret de tots els ciutadans a accedir, a través de les organitzacions polítiques i socials que els representen, a aquest mitjà de comunicació social. (aquest requisit no l'imposen als prestadors privats de la TDT autonòmica ni local) Article 48: Infraccions. 2.Són infraccions greus: La violació dels principis recollits en l'article 16, excepte els establerts en els apartats a, b, c i d. 3.Són infraccions molt greus: La violació dels principis recollits en els apartats a, b, cid de l'article 16.

El Consell Audiovisual requereix una llei que el creï La Llei 1/2006 estableix que es crearà un Consell de l'Audiovisual de la Comunitat Valenciana.

Llei 1/2006, el que diu sobre la creació del CACV: A través de la promulgació d'una Llei específica, es crearà el Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana com a òrgan independent que es regirà per aquesta Llei, per la pròpia Llei per la qual es creï, i per altres disposicions aplicables. La Llei de creació del Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana establirà la composició, les funcions i competències que, juntament amb les que aquesta Llei assenyala, ha de desplegar el millor funcionament del sector audiovisual de la Comunitat Valenciana.

Tot i aquest text, el govern valencià no ha impulsat la Llei específica necessària per crear aquest organisme.

145 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

4.1.4. Illes Balears

Normativa que regula el compliment del pluralisme per part dels mitjans A les Illes Balears, no existeix una llei específica que reguli la comunicació audiovisual. Sí que hi ha, però, altra normativa que hi fa referència, l'Estatut d'Autonomia reformat el 2007, que incorpora un article sobre els mitjans audiovisuals públics.

Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears Article 90: Mitjans públics de comunicació. 1. Les institucions de les Illes Balears han de garantir la imparcialitat, la pluralitat i la veracitat informativa dels mitjans públics de comunicació. 4. Es garanteix el dret d’accés als mitjans públics de comunicació de les associacions, organitzacions i institucions representatives de la diversitat política, social i cultural de les Illes Balears, tot respectant el pluralisme de la societat.

La Llei audiovisual, en procés En declaracions a la premsa, el 15 de novembre de 2011, el conseller de Presidència i director general d'IB3 en funcions, Antoni Gómez, va assegurar que el seu departament està treballant en l'elaboració d'una llei audiovisual de les Illes Balears, i que confia que es podrà aprovar durant el 2012. Aquesta llei, va explicar, es farà sota paràmetres realistes per garantir la viabilitat del sector, ha puntualitzat. Cal esperar que aquesta llei estableixi els mecanismes per tal de garantir el pluralisme en els mitjans de comunicació audiovisuals a les Balears.

El Consell Audiovisual ja té llei, ara toca crear-lo A les Illes Balears es va aprovar el 2010 una Llei de creació del Consell Audiovisual de les Illes Balears. Tot i la promulgació de la llei, però, encara no s'ha creat aquest ens que, entre d'altres, té l'objectiu de garantir el pluralisme:

Llei 2/2010, del Consell Audiovisual de les Illes Balears: Article 4: Garantia dels principis rectors del model audiovisual. 2.En relació als mitjans de titularitat pública:

146 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

a) Garantir la informació veraç, objectiva i professional, així com el pluralisme polític i social. e) Garantir l'accés dels grups polítics, religiosos, socials, lingüístics i culturals representatius als mitjans de comunicació social. 3.En relació a tots els mitjans de comunicació audiovisual: d) Vetllar pel pluralisme polític, religiós, social, lingüístic i cultural en el conjunt del sistema audiovisual de les Illes Balears. Article 14: Competències. El Consell Audiovisual de les Illes Balears té les següents competències: h) Elaborar informes amb periodicitat anual sobre el compliment del pluralisme per part dels mitjans de comunicació audiovisuals. Article 16: Potestat sancionadora. 1.El Consell Audiovisual pot exercir, per delegació del Govern, la potestat sancionadora en matèria d'infraccions dels continguts audiovisuals i de publicitat.

4.2. Anàlisi del pluralisme polític i social a la TDT

4.2.1. Situació a Catalunya La legislació, l'aplicació de la normativa, l'ens regulador i la voluntat política són diversos aspectes que han influït a conformar el sistema audiovisual que hi ha actualment a Catalunya. Tot plegat ha determinat el grau de respecte actual pel pluralisme polític i social per part dels diversos operadors de la TDT. La institució que vetlla pel pluralisme polític i social als mitjans audiovisuals és el CAC). Aquest organisme s'ha dotat de diverses competències per tal de fer aquesta funció, entre les quals elaborar estudis periòdics sobre pluralisme que es fixen en el tractament informatiu que fan els diversos mitjans de qüestions polítiques i socials. A més, ha estat l'encarregat del procés d'adjudicacions de la TDT local a Catalunya.

Pluralitat en les adjudicacions de la TDT local Les adjudicacions de la TDT local han seguit un procés públic i obert. En concret, l'any 2005 el CAC va convocar el concurs per atorgar les llicències de proximitat, que es van acabar adjudicant durant el 2006, tant les de caràcter públic com les privades. El plec de condicions per accedir a una llicència, el procés que es va seguir i el resultat final van conformar un panorama a la TDT local catalana amb operadors d'un ampli espectre pel que fa al pluralisme. Hi ha diversos motius que expliquen aquesta diversitat:

147 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

• El CAC va vetllar perquè la majoria de televisions locals que ja existien poguessin continuar emetent. • Les llicències privades van anar a parar a una àmplia diversitat d'operadors amb vincles més o menys explícits amb diverses tendències polítiques. És a dir, que no hi va haver una força política que monopolitzés les llicències en operadors afins. • Els canals de televisió públics es van distribuir seguint criteris territorials i no van discriminar cap municipi pel fet d'estar governat per un partit polític determinat.

Un espectre d'operadors no tant plural Malgrat la diversitat d'operadors que van obtenir llicències de la TDT local, algunes veus han criticat que el resultat no ha estat tant plural com hauria pogut ser. D'una banda, el conseller del CAC Joan Manuel Tresserras va emetre un vot particular contrari a les adjudicacions de la TDT privada perquè considerava que s'havien sobrevalorat les propostes d'operadors vinculats a grans grups de comunicació, sobretot a les demarcacions metropolitanes. Per contra, lamentava que s'havia infravalorat la singularitat d'algunes propostes que no estaven vinculades a grups de comunicació consolidats. És a dir, que, que Tresserras considerava que l'espectre polític a qui havien anat a parar els canals privats no era tant ampli com d'entrada podia semblar. D'una altra banda, la distribució de les llicències únicament entre mitjans privats i públics ha rebut les crítiques de l'Assemblea per la Comunicació Social (ACS), que lamenta que no s'hagi deixat espai per les televisions socials o comunitàries. En concret, des de l'ACS consideren que el sistema de radiotelevisió actual només deixa espai per a mitjans públics, controlats pels partits polítics, o mitjans privats comercials, controlats per uns pocs grups empresarials. La voluntat de l'ACS és “posar a debat aquest model i intervenir en la definició d’un nou marc que deixi espai per a formes de comunicació col·lectives, comunitàries, on la ciutadania no sigui només audiència o consumidora passiva, sinó que pugui intervenir en la propietat, la gestió i la creació de mitjans propis”. És per això que van presentar esmenes tant a la Llei de l’Audiovisual catalana del 2006 com a l'espanyola del 2010. A més, també han presentat esmenes al Decret de regulació dels mitjans sense afany de lucre. Cap d'aquestes esmenes, però, ha estat acceptada.

148 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Principals actuacions del CAC per garantir el pluralisme El CAC disposa de diverses eines per tal de garantir el pluralisme polític i social als mitjans de comunicació audiovisual tant públics com privats a Catalunya. Les principals eines que fa servir són informes públics on analitza els continguts informatius de diversos mitjans en relació per estudiar si garanteixen el pluralisme. Recollim les principals conclusions d'alguns dels darrers informes elaborats pel CAC:

Informes mensuals sobre pluralisme i tractament informatiu El CAC analitza cada mes el tractament que han fet els informatius de les televisions d'àmbit autonòmic que es veuen a Catalunya (també de les desconnexions de TVE a Catalunya) i de dues televisions locals (de manera permanent BTV i un altre canal que varia cada tres mesos). Pel que fa als canals autonòmics, l'Informe audiovisual de Catalunya 2009 fa un buidatge dels informes mensuals que al llarg del 2009 van analitzar els informatius de TV3, 3/24, TVE a Catalunya i 8tv. Les principals conclusions que en va extreure l'informe: • Els quatre prestadors català coincideixen a atorgar més del 50% del sumatori del temps de paraula de governs i partits polítics als diferents governs (aquest conjunt inclou el Govern de Catalunya, el Govern de l’Estat i els governs locals). Per tant, tots coincideixen en el fet de donar més pes als governs que als partits. • Pel que fa al Govern de Catalunya i al Govern de l’Estat, TV3 i el 3/24 els atorguen temps similars (entre el 22-24%), mentre que a TVE a Catalunya s’observa una diferència de més de 10 punts (28,9% l’executiu català i 18,8% l’executiu estatal). Per contra, a l'operador privat 8tv el percentatge més elevat de temps de paraula correspon al Govern de l’Estat (34,3%), força lluny del temps que dedica al Govern de Catalunya (17,8%). • Quant als partits polítics amb representació parlamentària, el PPC+PP és l’agrupació que obté més temps de paraula al 3/24 (13,8%), 8tv (13,8%) i a TV3 (12,5%), seguida de CiU (10,9%, 8,8% i 10,8%, respectivament). A TVE a Catalunya s’intercanvien les posicions, de manera que CiU registra l’11,7% del temps de paraula i el PPC+PP, el 9,5%. L’ordre de la resta de partits és el mateix als quatre prestadors: PSC+PSOE, ERC, ICV-EUiA+IU, C’s i la resta de diputats i diputades del Grup Mixt del Parlament de Catalunya. • Els tres prestadors de titularitat pública i d’abast català van donar temps de paraula a forces sense representació al Parlament de Catalunya en algun moment al llarg de 2009. La proporció d’aquestes formacions extraparlamentàries en relació amb el total d’actors polítics se situa sempre entorn del 0,1% en el conjunt de l’any analitzat en els tres prestadors públics, mentre que a 8tv puja al 0,3% del temps. • Els representants polítics amb més temps de paraula als tres prestadors públics són, per aquest ordre, José Montilla, José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mas.

149 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

En canvi, a 8tv els tres representants amb més temps de paraula són José Luis Rodríguez Zapatero, José Montilla i Mariano Rajoy. • La presència de dones en el conjunt d’agrupacions d’actors polítics, ja sigui com a representants dels partits polítics o de les institucions, se situa per primera vegada per sobre del 20%, en relació amb els anys anteriors. En concret, es constata un 24,6% a 8tv, un 23,2% al 3/24, un 21,7% a TVE a Catalunya i un 21,2% a TV3. L’anàlisi dels anys anteriors permet observar la tendència a l’alça d’aquesta variable. Cal indicar que l’elecció d’una dona (Alícia Sánchez-Camacho) com a presidenta del PPC el juliol del 2008 és una de les causes d’aquest creixement.

Els informes mensuals també paren atenció al tractament que fan els mitjans públics de les notícies de política. La dinàmica és que cada mes analitzen els informatius de BTV i, a més, un altre operador local, que canvia cada tres mesos. Les principals conclusions que es desprenen dels informes mensuals de 2009, 2010 i 2011 són les següents: • Pel que fa als informes mensuals del 2009, l'Informe audiovisual de Catalunya – 2009 del CAC n'extreu les principals dades i obté les següents conclusions sobre els quatre prestadors locals de titularitat pública analitzats (Barcelona TV, TV de l’Hospitalet, Badalona TV i Maresme Digital TV): • Els governs dels diferents municipis on hi ha un prestador públic de titularitat unimunicipal (Barcelona TV, TV de l’Hospitalet i Badalona TV) assoleixen percentatges de temps de paraula superiors al 70%: Govern de l’Ajuntament de l’Hospitalet a TV de l’Hospitalet (86,8%), Govern de l’Ajuntament de Badalona a Badalona TV (77,9%) i Govern de l’Ajuntament de Barcelona a Barcelona TV (72,3%). D’altra banda, tots els governs municipals que tenen temps de paraula a Maresme Digital TV (canal d'abast comarcal) registren percentatges superiors als de l’oposició corresponent o bé presència única. Per exemple, el Govern de l’Ajuntament de Mataró obté un 84,3%; el de Pineda de Mar, un 82,4%; i el de Calella, un 78,3%. • Quant als grups de l’oposició, en els prestadors de titularitat unimunicipal apareixen tots els grups de l’oposició del municipi respectiu. A Barcelona TV, CiU és el que assoleix més temps de paraula, seguit del PPC i d’ERC. A TV de l’Hospitalet, l’oposició es concreta, de més a menys temps de paraula, en CiU i el PPC. A Badalona TV, en el PPC i en ICV-EUiA. En relació amb els grups de l’oposició a Maresme Digital TV, cal destacar l’aparició d’agrupacions polítiques de caire local a diferents municipis. • La presència de dones en el conjunt d’agrupacions d’actors polítics, ja sigui com a representants dels partits polítics o de les institucions, se situa al voltant del 20% a Barcelona TV (24,1%) i a Badalona TV (19,7%). En canvi, a TV de l’Hospitalet la xifra s’eleva fins al 45,6%. Això es deu, en bona mesura, al fet que el municipi en qüestió tingui alcaldessa (Núria Marín), i que aquesta encapçali la llista dels polítics amb més temps de paraula en aquest prestador. A Maresme

150 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Digital TV, la presència de dones en el conjunt d’agrupacions d’actors polítics representa el 19,8%. • El gener, febrer i març de 2010 el CAC va estudiar el Canal Terrassa Vallès. Tot i que els tres mesos hi apareix tant el govern municipal de Terrassa com l'oposició, l'Ajuntament obté gener el 94% del temps de paraula del total de la suma del govern i de l’oposició, el febrer el percentatge és del 88,6% i el març del 87,7%. Pel que fa als grups de l'oposició, només el PPC i CiU van obtenir temps de paraula. • L'abril, maig i juny de 2010 el CAC va estudiar Garraf TV. Tots tres mesos els informatius van informar de l'actualitat dels sis governs municipals de la comarca del Garraf. En la majoria dels casos, els governs municipals comparteixen temps de paraula amb l'oposició dels respectius municipis. Tot i això, el temps de notícia que dediquen a uns i altres és força diferent. Així, el resultat és que en les informacions sobre els governs municipals i/o els partits de l'oposició, els governs apareixen sols en el 75% de les notícies, aproximadament. • El juliol, agost i setembre de 2010 el CAC va estudiar el canal TAC 12. Tots tres mesos els informatius van fer referència a diversos municipis de la demarcació. I en més de la meitat dels casos, els governs municipals comparteixen temps de paraula amb les oposicions respectives. Tot i això, la proporció de temps que donen als governs i als grups d'oposició és molt desequilibrat. Així, per exemple, el setembre, el govern de l'ajuntament de Tarragona (el més gran de la demarcació) va obtenir el 92% del temps de paraula de la suma del govern i l'oposició d'aquesta localitat. • L'octubre, novembre i desembre de 2010 el CAC va estudiar Penedès TV. L'actualitat política fa variar la proporció entre la presència del govern municipal i de l'oposició. Així, el desembre, el Govern de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès obté el 58,2% del temps de paraula del total de la suma del govern i de l’oposició, mentre que el percentatge s'enfila al 78,1% al novembre i és al 70,8% a l'octubre. En funció de l'actualitat, apareixen tots els cinc grups municipals que integren l'oposició a Vilafranca o només alguns. Així, a l'octubre i al desembre van aparèixer tots, mentre que al novembre només en van aparèixer dos. • L'abril, maig i juny de 2011 el CAC va estudiar Canal Català Vallès. En els teleinformatius analitzats, hi són representats bona part dels governs municipals de la demarcació d’aquest prestador. En totes les notícies, però, només hi intervenen representants dels governs i no donen temps de paraula a l'oposició al llarg dels tres mesos. Tot i això, algunes de les formacions que representen l’oposició municipal als diferents ajuntaments obtenen temps de paraula els mesos d'abril i maig quan els seus membres intervenen en qualitat de candidats dels partits a les eleccions municipals. • El juliol i setembre de 2011 el CAC va estudiar ETV Llobregat Televisió. En els teleinformatius analitzats hi havia representats la majoria de municipis de la demarcació territorial. Però hi ha molt desequilibri entre el temps de paraula dels governs municipals i de l'oposició. En concret, el juliol, dels 19 ítems

151 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

informatius amb intervenció del govern i/o l’oposició municipal, en 15 només hi apareixen representats executius municipals de la demarcació territorial. Al setembre, la proporció és similar: 17 ítems en què només apareixen representats els executius municipals en relació als 22 ítems informatius totals amb intervenció del govern i/o l’oposició municipal.

Informe específic de pluralisme durant la campanya de les eleccions municipals 2011: Coincidint amb les convocatòries electorals, el CAC elabora informes que analitzen com aborden la campanya els diferents mitjans durant les dues setmanes que. L'informe va estudiar com ho feien els informatius de TV3, 3/24, TVE a Catalunya, 8tv, BTV i Canal Català Vallès. Recollim les principals conclusions de l'informe que va elaborar el CAC sobre les darreres eleccions municipals: • Cal destacar la presència elevada de les notícies relatives a les concentracions en diferents ciutats espanyoles sota el lema “Per una democràcia real” a favor d’un canvi en els sistemes polític i econòmic. Aquestes notícies en totes les televisions analitzades, excepte a Canal Català Vallès, ocupen el primer lloc en l’atenció informativa electoral, de manera que a TV3 suposa un 24,4% del temps de notícia, a TVE a Catalunya, el 23,3% i a Barcelona TV, el 18,1%. • A més de les informacions, totes les televisions i ràdios públiques analitzades inclouen debats i entrevistes a candidats, amb especial presència dels de la ciutat de Barcelona. En el cas de TV3, el TN comarques inclou informacions específiques de les candidatures de les capitals comarcals així com debats amb les persones candidates de la capital provincial. • Encara que donar informació de la campanya no és exigible, sí que resulta sorprenent que 8tv, tot i que es tracta d’un operador d’abast català, no n’hagi inclòs pràcticament, ja que només tracta el tema en dos informatius, hi dedica un temps exigu i no inclou debats ni entrevistes a candidats. • Blocs electorals: Es constata de nou que les referències a la protesta dels professionals contra els criteris de cobertura de la campanya electoral han estat presents de forma notable en algunes televisions i ràdios públiques i, més concretament, a TV3, TVE a Catalunya i Barcelona TV. Cal assenyalar que s’ha produït una disminució del temps dedicat a aquesta protesta respecte de les eleccions anteriors. Aquest Consell considera que el pla de cobertura de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) incorpora uns criteris sensiblement més flexibles que els de la campanya anterior de les eleccions al Parlament. Manté, però, l’ordre estricte dels partits de major a menor en tots els espais dedicats a la informació de la campanya electoral. Recordem novament que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya té espais de coincidència amb la preocupació expressada pels professionals d’aquests mitjans i defensa un model que garanteixi millor el principi de professionalitat i superi el sistema d’assignació de temps i ordenació estrictes dels anomenats blocs electorals. Pel que fa a l’anàlisi quantitativa del grup d’informacions estrictament relacionades amb el seguiment de la campanya per candidatura

152 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

(els anomenats blocs electorals), aquesta missió específica ha estat observada, sense que se n’apreciïn desequilibris notables per al conjunt dels prestadors públics analitzats. • Cal destacar la presència d’informacions electorals complementàries a les contingudes en els blocs electorals, ja que tant TV3 com Barcelona TV han inclòs reportatges sobre propostes programàtiques dels diferents partits en relació amb temes de rellevància ciutadana i aspectes relacionats amb la política municipal, que a TV3 ocupen un 3,4% de la informació electoral i, a Barcelona TV, un 3%. Aquests tipus de reportatges contribueixen a la qualitat de la informació, ja que incideixen en temes d’interès per a la ciutadania. • La llei de referència atribueix també a aquest Consell la funció de vetllar per l’equilibri territorial en el sistema audiovisual de Catalunya i recorda que aquesta és una missió específica del servei públic. Des d’aquesta òptica, persisteix a TV3 i també a TVE a Catalunya una certa barcelonització de la informació electoral, expressada especialment per la forta presència de les persones candidates de Barcelona respecte de les d’altres poblacions (un 86,4% a TV3 i un 98,8% a TVE a Catalunya). Cal dir que, en el cas de TVC, aquest fet es compensa amb els TN comarques.

Informes específics sobre pluralisme social Periòdicament el CAC també elabora informes sobre aspectes específics de caire social per veure com els tracten els diversos mitjans. Recollim les principals conclusions de dos d'aquests informes: • Informe sobre la presència de la immigració en la informació: El temps de paraula de les persones immigrades representa el 2,8% del temps de paraula total (de persones immigrades i no immigrades). Aquesta xifra és molt inferior a la seva presència real en la societat catalana (15%). Si s’extreuen les dades corresponents als actors polítics (persones no immigrades en el 99,9% dels casos), la presència de les persones immigrades s’incrementa fins al 5,3%, dada que es continua situant per sota de la xifra real. Per prestadors de serveis (l'estudi analitzava el tractament que en van fer TV3, 3/24, TVE a Catalunya, 8tv i BTV), la proporció de temps de paraula de les persones immigrades en el conjunt de les informacions se situa entre l’1,9% del 3/24 i el 3,5% de Barcelona TV. • Informe sobre la presència de les persones joves en la informació: El temps de paraula de les persones joves representa el 3,9% del temps de paraula total (de persones joves i no joves). Pel que fa estrictament als actors no polítics, la presència de les persones joves s’incrementa substancialment, fins al 7%. Per prestadors de serveis (l'estudi analitzava el tractament que en van fer TV3, 3/24, TVE a Catalunya, 8tv, BTV i Maresme Digital TV), la proporció de temps de paraula de les persones joves en el conjunt de les informacions se situa entre l’1,3% de 8tv i el 5,5%-5,6% dels dos prestadors d’àmbit local, Barcelona TV i Maresme Digital TV, respectivament. Així, com més pròxima és la informació, més gran és la presència dels joves.

153 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

En tots dos casos, els informes mostren que no hi ha prou pluralisme a l'hora de reflectir la diversitat de la societat catalana.

Estudi d’opinió pública sobre els mitjans audiovisuals de Catalunya 2010 El CAC també elabora anualment l'Estudi d'opinió pública sobre els mitjans audiovisuals. Tot i que no inclou cap referència directa al pluralisme, sí que adreça diverses preguntes a la ciutadania que hi tenen a veure en els apartats de “Qualitat de la programació i normatives” i “Qualitat de les informacions”. Recollim les principals respostes que hi estan relacionades de l'informe del 2010 (l'estudi incorpora l'opinió sobre la televisió i la ràdio, però nosaltres només ens fixem en la televisió): • La qualitat de les informacions que ofereix la televisió és considerada adequada per la majoria dels individus entrevistats. A mesura que augmenta el nivell d’estudis de les persones entrevistades, aquestes són més crítiques amb la qualitat de les informacions que ofereix la televisió. • El 75,4% de les persones enquestades considera molt o bastant important que es prenguin mesures per augmentar la independència dels mitjans de comunicació públics. • La informació és la característica més important d’una televisió pública per gairebé la meitat de les persones entrevistades (46,4%). • Els temes socials haurien de ser, segons les persones entrevistades, els que haurien d’ocupar més temps en un informatiu (el 29,7% de les persones entrevistades). Per contra, els esports (19,1%) i la política espanyola i/o catalana (16,3%), són els temes que haurien d’ocupar menys temps en un informatiu. • El 28,4% de les persones entrevistades creu que l’excés de publicitat és el principal problema de la programació televisiva. • Un 19,0% de les persones entrevistades afirmen que la televisió mostra de forma habitual actituds masclistes envers la dona, mentre que un 30,3% opina que mai no es dóna aquesta situació. • TV3 destaca perquè és considerada la cadena de televisió que ofereix una millor programació en conjunt (32,4%) i encapçala el rànquing de la majoria dels aspectes que s’han valorat: És considerat el canal políticament més imparcial (14,4%), amb la millor programació familiar (28,6%), el que informa millor (34,9%), el que té una programació més educativa (23,0%, juntament amb La 2), el que ofereix els millors programes d’entreteniment (18,5%, juntament amb Telecinco) i el que tracta d’una manera més adequada la diversitat cultural (24,7%). • La 1 se situa com la segona cadena amb la millor programació en el seu conjunt, superant Antena 3 TV i obtenint una dada superior respecte de l’any 2009 (16,6% vs. 10,1%). Aquest increment també es reflecteix en la majoria d’aspectes valorats per les persones entrevistades: políticament més imparcial (8,6% vs. 6,2%), programació familiar (21,5% vs. 10,5%), informa millor (23,3%

154 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

vs. 16,2%), programació més educativa (14,8% vs. 7,1%), per buscar entreteniment (8,4% vs. 5,2%), per la programació d’esports (6,0% vs. 4,3%) i per tractar de manera més adequada la diversitat cultural (12,6% vs. 6,5%). • En relació amb els programes preferits, en destaquen els informatius (15,9%) i els documentals (15,1%), seguits per les sèries (13,5%) i les pel·lícules (13,2%).

El CAC no sanciona vulneracions del pluralisme La Memòria 2010 del CAC, recull que aquest organisme va rebre 108 queixes durant el 2010. D'aquestes, un 10,2% (un total d'11 queixes) es referien a aspectes relacionats amb la vulneració del pluralisme. Era el segon àmbit que havia suscitat més queixes el 2010. Per sobre només hi havien queixes per manca de protecció de la infància i de l'adolescència (17 queixes, el 15,7% del total). Preguntat al CAC sobre els detalles de les 11 queixes relacionades amb el pluralisme, no han facilitat aquesta informació. Però malgrat l'elevat nombre de queixes (comparant-ho amb la resta) relacionades amb el pluralisme, els darrers anys el CAC no ha actuat en relació a aquest tema. És a dir, que cap queixa per pluralisme ha derivat en una actuació sancionadora. Per contra, durant els darrers anys, el CAC sí que ha adoptat mesures contra diversos operadors de la TDT per aspectes relacionats amb la protecció de la infància i de l'adolescència i amb la publicitat comercial. Que no hi hagi sancions per vulneració del pluralisme pot voler dir dues coses: que la queixa no estava fonamentada o que la llei no protegeix prou bé el dret de la ciutadania a tenir un sistema de comunicació audiovisual plural.

155 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

El tancament de televisions locals amenaça el pluralisme El context econòmic i la priorització d'altres actuacions han comportat retallades pressupostàries per part d'alguns ajuntaments en relació als mitjans de comunicació locals. En alguns casos, a finals de 2011 aquestes retallades han comportat el tancament de televisions locals. Aquests tancaments podrien amenaçar el pluralisme informatiu que actualment semblava consolidat en alguns àmbits. Un exemple el tenim a l'Hospitalet de Llobregat. TV L'H, nascuda l'any 2000, era un mitjà municipal que havia esdevingut referència informativa de la ciutat. Però el 31 de desembre de 2011 va deixar d'emetre per la decisió de l'Ajuntament de no destinar-hi més diners. Un dels treballadors –consultat per l'observatori crític dels mitjans Mèdia.cat– lamentava que “quan l’Hospitalet de Llobregat surt als mitjans de comunicació és normalment per coses negatives, a les seccions de successos”. I afegia: “Però a la ciutat hi passen moltes altres coses, hi ha moltes entitats, la gent es mou, els veïns ocupen el CAP per evitar que el tanquin. I totes aquestes coses només les expliquem a Televisió de l’Hospitalet, que donem una imatge i un missatge positiu de la ciutat”. Així la ciutat de l'Hospitalet es va quedar sense la televisió local de referència. També altres municipis s'han quedat sense l'únic canal de televisió que informava des de la proximitat de la seva realitat. I d'altres no han tancat, però la retallada pressupostària que han patit afectarà la seva qualitat i, de retruc, la garantia que elaborin informació plural.

La conclusió: un sistema plural amb algunes mancances A partir de tots els estudis que hem recollit i les diverses realitats que hem analitzat, podem arribar a les següents conclusions sobre el pluralisme polític i social a les televisions autonòmiques i locals que emeten per la TDT a Catalunya: • Ens trobem davant d'un sistema que afavoreix el pluralisme, tot i que té algunes mancances. • El procés d'adjudicacions de la TDT autonòmica no va ser obert, cosa que ha comportat que els quatre canals anessin a parar a un mateix grup empresarial. Això dificulta que es pugui garantir el pluralisme a la TDT privada autonòmica. • Pel que fa a la TDT local, el procés sí que va ser obert i públic, i el resultat va ser que un ampli espectre d'operadors privats van aconseguir les llicències. Aquesta diversitat afavoreix el pluralisme a l'hora d'enfocar les notícies polítiques i socials dels informatius. • Tot i aquest pluralisme a la TDT local, aquest espectre hauria pogut ser més ampli si en les demarcacions amb més població no s'hagués afavorit els operadors vinculats a grups espanyols i sí a iniciatives vinculades a projectes compromesos amb el país i la llengua, i si es donés resposta a les reivindicacions de les televisions comunitàries i col·lectives (també anomenades del tercer sector) de tenir un espai propi dins de la TDT.

156 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

• Els informes mensuals revelen, pel que fa a la TDT autonòmica, que totes les formacions polítiques parlamentàries tenen veu als informatius. Tot i això, tenen molt més temps de paraula els governs (i els partits de govern) que no pas els grups de l'oposició. També mostren que els partits extraparlamentaris tenen moltíssimes dificultats per sortir als informatius. A més, recullen que les dones tenen una presència en augment a les notícies de política, tot i que ho imputen, principalment, al fet que hi ha més dones amb responsabilitats polítiques. • En relació a la TDT local, els informes mensuals del CAC mostren que encara tenen més pes que en la TDT autonòmica els governs locals que no pas els partits de l'oposició. Aquest desequilibri és més gran en canals privats que en canals públics. Fins i tot en un cas hi ha una televisió privada que no dóna veu a cap representant dels partits de l'oposició en les notícies sobre afers municipals. • Pel que fa al tractament dels períodes electorals, la campanya analitzada (les autonòmiques de 2011) mostra que es produeix en la majoria de casos una gran barcelonització de les notícies; és a dir, que les informacions sobre la capital tenen un sobrepes respecte a les informacions d'altres localitats. Pel que fa als blocs electorals, la regidesa que imposen permet que es compleixi estrictament amb el que marca la legislació pel que fa al repartiment dels temps i ordre dels partits, però això comporta molta rigidesa i impedeix un tractament més periodístic de la campanya. Tot i això, la cobertura de les protestes dels indignats i l'explicació dels programes electorals va permetre trencar la rigidesa dels blocs electorals. Finalment, l'informe lamenta que l'operador privat autonòmic (8tv) gairebé no hagi dedicat cap informació a la campanya electoral municipal. • Així, els informatius de la majoria de canals de la TDT donen veu tant als governs com a totes les formacions polítiques parlamentàries i amb representació als ajuntaments de Catalunya. Tot i això, acaben limitant en la immensa majoria de casos les notícies sobre política al sistema de representació (governs, parlaments, plens municipals, etc.) i els costa molt (excepte en el cas dels indignats que hem assenyalat, per la magnitud que va assolir la protesta) de donar veu a altres actors (partits extraparlamentaris o altres grups polítics i socials) en aquestes informacions. • El pluralisme social està molt menys garantit que el polític, segons es desprèn de diversos informes del CAC. Així, veiem que col·lectius socials com els immigrants i els joves estan infrarepresentants als informatius. • Pel que fa a la percepció que té la ciutadania dels informatius, la majoria considera que els dels canals públics tenen molta més credibilitat i són menys parcials que els dels canals privats. • El pluralisme que existeix a les demarcacions locals de la TDT està amenaçat per les retallades pressupostàries que en alguns casos ja han comportat el tancament d'alguna canal. Aquests tancaments comporten l'emmudiment de veus que contribuïen a la diversitat del sistema comunicatiu.

157 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

• Finalment, ja que a Catalunya es reben les emissions d'un grapat de canals que tenen cobertura estatal , sobre els quals el CAC no pot actuar, la decisió del govern espanyol de no posar en marxa el Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals obre els interrogants de qui i com podrà actuar sobre aquests mitjans en cas de vulneració del principi de pluralisme i d'altres aspectes.

4.2.2. Situació al País Valencià

Manca d'un organisme regulador Al País Valencià no hi ha cap consell que s'encarregui, com fa el CAC a Catalunya, de regular el sistema de mitjans audiovisuals valencià i vetllar, entre d'altres coses, pel respecte al pluralisme a les televisions. Si no existeix aquest organisme és per manca de voluntat política, ja que la Llei del Sector Audiovisual aprovada el 2006 emplaçava a la creació d'un Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana. Per tant, qui s'ha encarregat del procés de transició a la TDT a les comarques valencianes, tant pel que fa a la d'àmbit autonòmic com a la local, ha estat la mateixa Generalitat Valenciana (sense que hi hagin pogut dir res la resta de partits ni passar-ho per les Corts).

Les llicències privades locals, a grups afins El fet que fos la Generalitat Valenciana qui decidís en solitari a qui atorgava les llicències privades locals de TDT que es van posar a concurs públic va comportar que la majoria s'atorguessin a operadors propers al PP. Alguns d'aquests operadors eren d'àmbit espanyol sense anteriors vincles amb la comunicació valenciana, i encara menys amb la realitat de les demarcacions per les quals es van presentar. El resultat ha estat que els canals d'aquests operadors no emeten programació pròpia ni en català, sinó els continguts estatals del grup al que pertanyen. Així que estan vulnerant les condicions que els van posar quan van obtenir la llicència: emetre com a mínim un 25% de la programació en valencià en cada una de les franges horàries; destinar un 20% de la programació a la difusió d'obres audiovisuals autòctones, i emetre programes de televisió originals com a mínim sis hores diàries i 48 setmanals. A més, també vulneren els principis generals als quals la Llei del Sector Audiovisual els diu que s'haurien d'adaptar: “La promoció dels interessos de la Comunitat Valenciana, impulsant per a això la participació dels seus grups socials, a fi de fomentar, promoure i defensar la cultura i convivència en aquest àmbit, així com la vertebració territorial de la Comunitat”. Altres operadors eren grups valencians privats amb vincles directes o indirectes amb el govern valencià. La dificultat que han tingut aquestes empreses ha estat la dificultat econòmica per tirar endavant projectes televisius locals, sumada al fet que els responsables dels dos grups principals han estat imputats en casos de corrupció.

158 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Ofegament de les iniciatives privades alternatives Aquestes adjudicacions de la TDT privada local van impedir que algunes iniciatives privades alternatives accedissin a cap llicència. El cas més rellevant va ser el d'Info TV, un canal valencianista, progressista, en català i amb programació de qualitat que emetia a l'àrea de València des del 2005. Tot i la seva trajectòria, no va obtenir cap llicència de la TDT.

Bloqueig per part del PP per constituir TV públiques locals Davant de la poca diversitat ideològica dels operadors de la TDT privada local, l'esperança eren els canals públics locals que s'havien de constituir. I és que alguns ja existien i tenien una trajectòria d'arrelament al seu entorn i de donar veu a les diverses opcions polítiques del seu municipi o comarca. En aquest cas, estava previst que a cada demarcació local es posés en marxa un canal públic gestionat pels diversos ajuntaments de la demarcació. Però, com hem vist més amunt, el PP s'ha encarregat de bloquejar la constitució dels consorcis que els havien d'impulsar i no se n'ha constituït cap. L'agreujant és que la Llei del Sector Audiovisual delega la garantia del pluralisme ideològic, polític i social a les televisions públiques locals i també les obliga a respectar el dret de tots els ciutadans a accedir a aquests mitjans de comunicació. Aquesta obligació, però, no la fa extensiva als prestadors privats de la TDT autonòmica ni local (l'únic que els demana és “respecte pel pluralisme”). Així que si no existeixen canals públics locals, els teleespectadors no tenen qui els garanteixi el pluralisme.

Denúncies de manipulació contra Canal 9 I pel que fa a la televisió pública valenciana, les reiterades denúncies per manipulació contra els informatius de Canal 9 tant per part dels treballadors i de la professió com per part dels partits polítics de l'oposició i grups socials diversos és un senyal de la manca de pluralisme polític i social del canal.

159 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Espectre ideològic de la dreta a l'extrema-dreta Tot plegat, ha comportat que l'espectre ideològic de la línia editorial de la majoria de canals d'àmbit autonòmic i local al País Valencià es mogui entre la dreta i l'extrema- dreta. En concret, pel que fa als canals privats de la TDT autonòmica, tots dos van anar a parar a empreses properes al PP. I pel que fa als operadors privats de la TDT local, dels 48 canals atorgats, com a mínim 33 (és a dir, més de dues terceres parts) van a parar a empresaris de l'entorn del PP, ja fossin valencians o d'altres llocs de l'estat espanyol.

Sense pluralisme a la TDT valenciana Davant de la realitat que acabem de retratar, és evident que no es pot parlar de pluralisme ni polític ni social a les televisions del País Valencià. I també que es fa molt difícil per la ciutadania d'exigir que les televisions autonòmiques i locals valencianes respectin aquest pluralisme que la Llei del Sector Audiovisual estableix que tots els prestadors de TDT han de respectar.

4.2.3. Situació a les Illes Balears

Manca d'un organisme regulador Tal com succeeix al País Valencià, a les Illes Balears tampoc existeix cap organisme que reguli el sistema audiovisual illenc. En aquest territori, la situació encara és més flagrant perquè ja existeix una llei (aprovada el 2010) que estableix com ha de ser. Per tant, només manca la decisió de crear-lo. Això implica que les decisions sobre l'adjudicació de les llicències de la TDT autonòmica, insular i local van recaure únicament en el govern de les illes. I aquestes adjudicacions es van fer quan Francesc Matas encara era president balear.

Els grups afins al govern, afavorits per les adjudicacions El resultat del concurs que va decidir el govern de Matas va afavorir clarament els grups empresarials afins. Així en el cas de Mallorca, de les 20 llicències que es van posar a concurs de la TDT local, 16 van anar a caure a mans de grups de comunicació propers al PP. La contrapartida va ser que només una de la quinzena de televisions locals de l'illa va obtenir llicència, i la resta es van veure abocades a reconvertir-se en corresponsalies de TV de Mallorca per tal de tenir una mínima continuïtat.

Desert a la TDT local

160 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

En la major part de les demarcacions insulars i locals balears, el problema actual ja no és de manca de pluralisme, sinó que directament no hi ha gairebé cap televisió local en funcionament, ja sigui perquè les que hi havia previstes no s'han arribat a posar en marxa o perquè han plegat. Així que la població no té cap mitjà televisiu a través del qual informar-se sobre la realitat que li és més propera. Pràcticament l'única excepció és Canal 4, que emet a les tres illes (a través d'una llicència insular a Mallorca i de llicències locals a Menorca i a Eivissa i Formentera), però que recentment ha establert una aliança amb el canal d'extrema-dreta Intereconomía. Aquesta aliança ha comportat que es mantingui una part de programació feta a les illes i en català, però que la resta d'hores del dia emeti els programes de la cadena espanyola.

Tancament de TV de Mallorca La darrera notícia que ha acabat de desertificar el sistema televisiu balear ha estat la decisió del Consell de Mallorca (des de les eleccions de la primavera ha passat a mans del PP) de posar fi a les emissions de Televisió de Mallorca. Aquest canal emetia 24 hores de programació pròpia al dia en català i tenia corresponsalies locals arreu de l'illa (havia estat la manera de reconvertir les televisions locals arrelades que es van quedar sense llicència de TDT).

IB3, l'única esperança pel pluralisme, qüestionada Davant del desert televisiu illenc, totes les esperances perquè a les llars balears arribin continguts que reflecteixin el pluralisme polític i social de les illes i ofereixin informació de qualitat és IB3, el canal públic autonòmic. Tot i això, els darrers mesos aquest canal també ha estat criticat tant per treballadors com per entitats socials per la privatització que ha fet d'alguns programes, que asseguren que en pot afectar la qualitat i el pluralisme.

4.2.4. Situació a nivell estatal A les llars dels territoris de parla catalana hi arriben 33 canals d'àmbit estatal a través de la TDT. És per això que també analitzem quina és la situació del pluralisme a nivell espanyol.

El Ministeri, satisfet de les garanties pel pluralisme Mentre no es constitueixi l'òrgan que s'hagi de fer càrrec de les funcions del nonat Consell Estatal, qui té les competències en matèria audiovisual és la Subdirecció General de Mitjans Audiovisuals del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme. Consultada pel nivell de compliment del requisit de pluralisme als mitjans audiovisual que requereix la Llei general de la comunicació audiovisual, la Subdirecció General entén que, perquè existeixi el pluralisme, s'han de complir dos paràmetres. D'una banda, que hi hagi una pluralitat de mitjans (públics, comercials, comunitaris...) amb

161 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

diferents àmbits de cobertura segons l'organització territorial de l'Estat. I a més per respectar aquest pluralisme cal complir els límits fixats sobre la titularitat simultània de participacions en operadors privats. I d'una altra banda ha d'existir una diversitat de fonts i de continguts que es difonguin a través d'una programació que inclogui diferents gèneres i atengui a la diversitat d'interessos de la societat. Davant d'això, i mirant el panorama existent, l'autoritat que és actualment competent considera que l'existència dels diferents prestadors titulars o arrendataris de llicències actualment en actiu, així com la diversitat de continguts emesos i el públic objectiu al qual s'adrecen, i el respecte als límits que estableix l'article 36 (posat de manifest en les recents fusions o absorcions entre Mediaset i Sogecuatro, d'una banda, i Antena 3 i La Sexta, de l'altra), és suficient per garantir el pluralisme polític, social i cultural. Tot i això, fonts de la Subdirecció General afegeixen que, si per alguna causa desaparegués el pluralisme en el mercat audiovisual, l'autoritat competent té potestat per dictar resolucions per restablir el pluralisme. Si s'incomplissin aquestes resolucions s'estaria cometent una infracció de caràcter molt greu. En sintonia amb la satisfacció que expressen des del Ministeri pel compliment del pluralisme, no s'ha obert cap expedient sancionador en matèria audiovisual entre els anys 2005 i 2011 relacionat amb el pluralisme. Per contra, sí que se n'han obert per altres aspectes: protecció de menors, excés de publicitat, publicitat il·lícita, publicitat encoberta, interrupcions publicitàries, modificacions en la programació, identificació i col·locació de la publicitat i finançament d'obres audiovisuals.

El Defensor del Pueblo recull més d'un centenar de queixes A banda del Ministeri, les ciutadanes i ciutadans de l'Estat també tene un altre organisme al qual adreçar-se per demanar el compliment de la legislació en matèria audiovisual: el Defensor del Pueblo. Les estadístiques d'aquest organisme mostren que els arriben més d'un centenar de queixes cada any per temes relacionats amb els mitjans de comunicació (101 queixes rebudes el 2010, 192 el 2009, 102 el 2008, 141 el 2007). Però preguntat el Defensor del Pueblo pel motiu específic d'aquestes queixes i si n'hi havia sobre la vulneració del pluralisme, no ha respost. Tot i això, en l'informe presentat per aquest organisme el 2010 dóna notícia de la queixa presentada per un col·lectiu de ciutadans amb discapacitat visual que consideraven que la posada en marxa de la TDT suposava una vulneració dels seus drets, ja que no oferia les garanties d'accessibilitat per al ple exercici, entre altres, del dret d'accés a la informació en igualtat de condicions. I a més, l'informe dedica un apartat a la protecció dels menors en relació a la televisió i Internet. Però no recull cap més reclamació, queixa o consulta en relació a continguts televisius o pluralisme dels operadors de la TDT. Així que s'entén que no n'ha rebut de rellevants ni que hagin generat cap acció per part del Defensor.

Dades insuficients per extreure una conclusió

162 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Malgrat la satisfacció que expressen des de la Subdirecció General de Mitjans Audiovisuals, no hi ha prou estudis que ho sustentin. I aquesta mancança s'aguditza en un context en què hi ha hagut una profunda transformació amb el salt a la TDT. La creació del Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals hauria contrubiït a resoldre aquesta mancança. De totes maneres, apuntem alguns punts flacs que detectem en el respecte pel pluralisme a les televisions estatals: • Manca de pluralisme cultural i lingüístic : Tot i que no és objecte d'aquest apartat de l'informe fixar-se en la realitat lingüística dels mitjans, sí que cal apuntar que el pluralisme en matèria de cultura i llengua no queda reflectit en cap dels canals de la TDT (a excepció de les desconnexions territorials que fa TVE, però que no es reflecteixen en els continguts estatals del grup). • Les concentracions empresarials posen en dubte el pluralisme : El Ministeri assegura que les darreres fusions empresarials que han comportat la concentració de canals en encara més poques mans no amenaça el respecte pel pluralisme. Tot i això, a ningú se li escapa que, malgrat la llei, cada vegada la línia editorial dels canals de la TDT estatal és cada cop menys plural precisament per aquestes concentracions. I cada vegada en queden més apartats els grups polítics i socials que no tenen relació amb aquestes grans corporacions econòmiques. • Els mitjans comunitaris, desemparats: La Llei 7/2010 es refereix als mitjans públics, comercials i comunitaris com a garantir per tenir un sistema plural. Però no s'ha arribat a desenvolupar la manera pels mitjans comunitaris de tenir un espai a la TDT, així que el salt digital els ha allunyat de la ciutadania i, com a conseqüència, aquesta ha vist reduït el ventall de pluralisme de les televisions que li arriben.

Davant de totes aquestes observacions, no es pot parlar d'un sistema de mitjans audiovisuals a l'Estat espanyol que reflecteixi el pluralisme ideològic, polític i cultural de la societat, tal com requereix la legislació.

163 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

5. Situació de la llengua catalana a la TDT

5.1. Marc legal i organismes reguladors

5.1.1. Catalunya Hi ha diverses normatives que regeixen la presència que la llengua catalana ha de tenir en les programacions televisives tant dels prestadors públics com privats a nivell autonòmic i a nivell local a Catalunya.

Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya A finals de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya, que apareix al DOGC amb data de 3 de gener de 2006. Aquesta normativa estableix les següents obligacions amb relació a la presència de la llengua i la cultura catalanes i de l’aranès en la comunicació audiovisual (en concret, a l'article 86): Article 86 de la Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya: • La llengua normalment emprada pels prestadors de serveis de comunicació audiovisual públics ha d’ésser la catalana, i a la Val d’Aran ha d’ésser l’aranesa. Excepcionalment, es poden tenir en compte les característiques de l’audiència a la qual s’adreça el mitjà, d’acord amb els criteris que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya estableixi mitjançant instrucció en el marc de les disposicions de la normativa lingüística. • Els prestadors de serveis de comunicació audiovisual sotmesos a règim de llicència es regeixen per les obligacions que estableix la legislació de política lingüística respecte als concessionaris de radiodifusió i televisió de gestió privada. A la Val d’Aran han de tenir les mateixes obligacions respecte a l’aranès que la legislació estableix per al català. • Els distribuïdors de serveis de comunicació audiovisual, d’acord amb els termes que estableix aquesta llei, han de garantir que la major part de canals que ofereixen siguin en català i a la Val d’Aran en aranès. • El Govern pot acordar l’atorgament d’ajuts públics per al compliment de les obligacions a què es refereix aquest article.

164 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Instrucció sobre la presència del català i l'aranès als mitjans audiovisuals Més tard, el 2007 el CAC va aprovar la Instrucció general sobre la presència de la llengua i la cultura catalanes i de l’aranès en els mitjans de comunicació audiovisual (amb número 295/2007 i firmada el 19 de desembre). Aquesta instrucció té l'objectiu de “desenvolupar les obligacions dels serveis de televisió i ràdio en relació amb la normalització i la protecció de la llengua i la cultura catalanes i de l’aranès com a principis bàsics de programació en els mitjans de comunicació audiovisual”. Aquesta instrucció, d'acord amb la Llei de l'audiovisual de Catalunya, concreta algunes obligacions en relació a la llengua del operadors públics i dels privats a la TDT (tant local com autonòmica). Pel que fa als públics, estableix les següents obligacions (les reproduïm de manera resumida): • Garantir que la llengua emprada normalment sigui la catalana i, a la Val d'Aran, l'aranesa. S'entén com a llengua emprada normalment la utilització d'una de les dues llengües com a mínim durant el 90% del temps d'emissió. • Garantir la promoció de les expressions culturals de Catalunya, especialment les que es produeixen en llengua catalana. • Dedicar el 51% del temps de reserva destinat a la difusió d'obres audiovisuals europees a l'emissió d'obres d'expressió originària en qualsevol llengua oficial de Catalunya. S'ha de garantir que, com a mínim, el 50% d'aquestes obres siguin de llengua catalana. • Les emissions de pel·lícules, sèries televisives o documentals doblats a una llengua diferent de l'original s'han d'oferir simultàniament, com a mínim, doblades en llengua catalana. El mateix principi s'ha d'aplicar als productes subtitulats. • Garantir que en la programació de música cantada hi hagi una presència adequada de cançons produïdes per artistes catalans i que, com a mínim, el 25% siguin cançons interpretades en llengua catalana o aranès.

En relació als operadors privats, les obligacions són les següents (també de manera resumida): • Dedicar el 51% del temps de reserva destinat a la difusió d'obres audiovisuals europees a l'emissió d'obres d'expressió originària en qualsevol llengua oficial de Catalunya. S'ha de garantir que, com a mínim, el 50% d'aquestes obres siguin de llengua catalana. • Garantir que en la programació de música cantada hi hagi una presència adequada de cançons produïdes per artistes catalans i que,

165 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

com a mínim, el 25% siguin cançons interpretades en llengua catalana o aranès. • Les emissions de pel·lícules, sèries televisives o documentals doblats a una llengua diferent de l'original s'han d'oferir simultàniament, com a mínim, doblades en llengua catalana. El mateix principi s'ha d'aplicar als productes subtitulats. Aquesta obligació, però, és d'aplicació sempre que les pel·lícules, les sèries televisives o els documentals estiguin disponibles doblats o subtitulats en llengua catalana. • Els prestadors de serveis de televisió de gestió privada que emetin programació especialitzada en música en un 75% del total de la programació poden gaudir d'adaptacions específiques pel que fa a l'emissió de música cantada en català. • Els prestadors de serveis de televisió de gestió privada que emeten o distribueixen per a la Val d’Aran han de complir, respecte a l’aranès, amb les obligacions que la legislació en matèria de política lingüística estableix per a la llengua catalana.

Condicions per obtenir una llicència de TDT local Anteriorment, el setembre de 2005, el CAC va convocar el concurs d'adjudicació de les llicències de la TDT local, i va establir un plec de condicions que ha de complir qui gestioni una de les llicències. Entre aquestes condicions n'hi havia en relació amb la llengua d'emissió: • Complir que, com a mínim, el cinquanta per cent del temps d'emissió sigui en llengua catalana. Pel cas que la televisió tingui la seva zona de servei a la Vall d'Aran, ha de garantir una presència significativa de l'aranès en la seva programació. • Garantir que les emissions de pel·lícules, sèries televisives o documentals doblats a una llengua diferent de l'original, s'han d'oferir simultàniament, com a mínim, doblats en llengua catalana. • Garantir que en la programació de música cantada hi hagi una presència adequada de cançons produïdes per artistes catalans i que, com a mínim, el vint-i-cinc per cent siguin cançons interpretades en llengua catalana o aranesa.

En tots tres casos la mateixa normativa estableix com es comprovarà el compliment d'aquests plecs de condicions i n'atorga la responsabilitat al Consell de l'Audiovisual de Catalunya, que elabora informes periòdics i estableix sancions, si considera que s'escau.

166 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

5.1.2. País Valencià El País Valencià té molta poca normativa desenvolupada en relació als requisits de la llengua d'emissió dels operadors tant públics com privats de televisió. Tot i això, sí que hi ha diversos instruments jurídics que ho regulen.

La base, la Llei d'ús i ensenyament del valencià Com a base, existeix la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'ús i ensenyament del valencià, que reconeix el dret que tenen tots els ciutadans a ser informats pels mitjans de comunicació social i atribueix al Consell la promoció i utilització del valencià en aquests mitjans, tot vetllant per l'adequada presència del valencià en els que depenguen de la Generalitat.

Condicions lingüístiques per obtenir una llicència de TDT Pel que fa a les llicències de la TDT, els prestadors s'han de regir pel plec de condicions que va establir la Generalitat Valenciana en treure-les a concurs. Entre aquests criteris, pel que fa a la llengua estableix el següent: • Emetre com a mínim un 25% de la programació en valencià en cada una de les franges horàries.

La llengua a la Llei del sector audiovisual L'any 2006 les Corts van aprovar una llei per regular el sector audiovisual. Aquesta normativa també inclou alguns articles (i sancions associades per incompliment) en relació a la llengua d'emissió de la programació.

Llei 1/2006, de 19 d'abril, del Sector Audiovisual Article 3: Principis generals i línies fonamentals de l'acció institucional. 1.La Generalitat reconeix el caràcter estratègic del sector audiovisual per la seva importància social i econòmica, i com a instrument per a la promoció i divulgació de la cultura, història i llengua pròpies, així com per a la transmissió dels valors superiors de la nostra Constitució i del nostre Estatut autonomia. 2.Els poders públics de la Comunitat Valenciana han de: a) Establir instruments adequats de foment orientats a la consolidació del sector audiovisual com un factor estratègic de l'economia de la Comunitat Valenciana, en el qual s'han de tenir en compte els següents criteris: 1.El foment de la llengua i de la cultura pròpies. Article 16:

167 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Principis generals de la programació. Les emissions de les entitats o concessionaris que presten els serveis de televisió i de radiodifusió sonora s'han d'ajustar als següents principis: b) El respecte al pluralisme polític, religiós, social, cultural, ideològic i lingüístic. Article 48: Infraccions. 3. Són infraccions molt greus: a) La violació dels principis recollits en els apartats a, b, cid de l'article 16.

5.1.3. Illes Balears A les Illes també hi ha diverses normatives que estableixen quina ha de ser la llengua d'emissió dels canals de televisió balears.

La llengua a les concessions de la TDT A les Illes Balears el Decret 31/2006, de 31 de març, és l'encarregat de regular el règim jurídic de les concessions per a la prestació del servei de televisió local per ones terrestres en l’àmbit de les Illes Balears. Aquest decret estableix els requisits que han de complir els operadors de la TDT. I pel que fa a la llengua estipula el següent: • Complir les exigències de normalització lingüística derivades de la Llei 3/1986, de 29 d’abril, en els termes següents: ◦ Que la llengua pròpia de les Illes Balears sigui l’usual de les emissions de la televisió, dels serveis addicionals i dels altres teleserveis que ofereixi. Pel que fa a les emissions, es considera que s’acompleix aquesta obligació quan l’ús de la llengua catalana sigui superior al 50% del temps d’emissió en cadascuna de les franges horàries de la programació. ◦ Que les comunicacions i notificacions es facin almenys en la llengua pròpia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. ◦ Que s’usin les modalitats lingüístiques insulars pròpies de les Illes Balears.

Pel que fa al mecanisme de verificació del compliment dels diversos requisits, el mateix decret estableix que els operadors d'un canal de la TDT hauran de: • Facilitar les comprovacions i les inspeccions que hagi de dur a terme l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o una altra entitat o òrgan competent.

168 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Sobre l'organisme competent per inspeccionar el compliment de la normativa (i sancionar, si s'escau), en el cas de les illes és el Govern Balear pel que fa a les llicències autonòmiques, els consells insulars en relació a les llicències del seu àmbit i les corporacions municipals pel que fa als canals locals. I és que no s'ha creat encara el Consell Audiovisual de les Illes Balears que la Llei 2/2010 regula com ha de ser.

El Consell Audiovisual hauria de vetllar per la llengua La llei que el 2010 va establir la creació del Consell Audiovisual de les Illes Balears incorporava entre les funcions d'aquest ens vetllar per la llengua als mitjans audiovisuals, però l'òrgan encara no s'ha constituït.

Llei 2/2010, de 7 de juny, del Consell Audiovisual de les Illes Balears. Article 4 Garantia dels principis rectors del model audiovisual. 2. En relació als mitjans de titularitat pública: c) Assegurar el compliment dels principis que inspiren el model lingüístic de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i fomentar el pluralisme lingüístic. e) Garantir l'accés dels grups polítics, religiosos, socials, lingüístics i culturals representatius als mitjans de comunicació social. 3. En relació amb tots els mitjans de comunicació audiovisual: d) Vetllar pel pluralisme polític, religiós, social, lingüístic i cultural en el conjunt del sistema audiovisual de les Illes Balears. f) Garantir el compliment de la normativa lingüística, especialment en relació a la llengua catalana.

5.1.4. Estat espanyol Pel que fa als canals d'àmbit estatal, no hi ha cap requisit perquè incloguin continguts en la seva programació amb alguna de les llengües de l'Estat diferents del castellà.

169 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Fomentar les llengües cooficials Malgrat que no hi hagi una normativa que requereixi als mitjans estatals que incloguin part de la seva programació en altres llengües de l'Estat a banda del castellà, la Llei 10/2005 sí que estableix que s'haurà de fomentar la presència de les llengües cooficials en les comunitats autònomes on n'hi hagi. Llei 10/2005 de mesures urgents per a l’impuls de la televisió digital terrestre, de liberalització de la televisió per cable i de foment del pluralisme Disposició addicional tercera: • El govern impulsarà l'ús de les diverses llengües oficials de l'Estat a través dels canals adjudicats en les concessions per la prestació del servei públic de televisió digital terrestre en l'àmbit de les comunitats autònomes que les tinguin reconegudes pels seus respectius estatuts d'autonomia. Aquesta normativa deixa a criteri de cada govern autonòmic com es concretarà aquesta mesura i com se'n farà el control.

La llengua als canals de RTVE A banda, la Llei espanyola 17/2006, que regula els canals de RTVE, sí que estableix que part de la seva programació ha de ser en les llengües pròpies de les comunitats autònomes. Llei 17/2006, de 5 de juny, de la ràdio i la televisió de titularitat estatal • La Corporació RTVE es dotarà de l'estructura territorial necessària per atendre l'adequada prestació de les seves funcions de servei públic, proveir de continguts regionalitzats la realitat estatal, contribuir al desenvolupament de la cohesió interterritorial, atenent el fet insular i les condicions de regions ultraperifèriques. Les desconnexions es faran en la llengua pròpia de les CC.AA.

Tot i això, no estableix percentatges ni de programes de desconnexió que faran els centres territorials ni de continguts en llengua diferent a la castellana que emetran.

170 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

5.2. Anàlisi de la presència de la llengua catalana a la TDT Més de la meitat de la programació en català Si sumem tots els canals de la TDT de l'espai català de comunicació, incloent des dels canals locals fins als estatals, el resultat que n'obtenim és que més de la meitat de la programació és en català. Aquest resultat s'obté de sumar els canals que emeten tota la programació en català (el 37% del total) i els que emeten la majoria de continguts en català (17%). La suma és del 54%. Si, a més, hi sumem el 8% de canals que emeten la meitat dels continguts en català (8%), el total puja a més del 60% dels canals que emeten la meitat o més de la programació en la llengua del país.

Llengua d'emissió dels canals de la TDT: (inclou els canals d'àmbit estatal, autonòmic, insular i local)

3 4 % 3 7 %

5 % 8 % 1 6 %

El català es redueix si mirem què passa a cada llar

171 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

En la suma que hem fet, però, hem sumat la totalitat de canals que emeten, però cal tenir en compte que a cada llar només n'arriba una part. Així doncs, el resultat és molt menys favorable pel català si tenim en compte que a cada aparell de televisor hi arriben els 33 canals de la TDT estatal, però en canvi només 8 o 12 canals autonòmics (en funció del territori) i 4 o 8 de locals o insulars (depenent de la demarcació). El següent gràfic ens mostra com canvien els percentatges si tenim en compte només què és el que pot veure un teleespectador:

Llengua d'emissió dels canals de la TDT (tenim en compte que a cada llar hi arriben de mitjana 33 canals estatals, 10 d'autonòmics i 4 de locals o insulars)

9 % 4 %

2 0 %

6 7 %

El percentatge de canals que emeten en llengua catalana varia en funció del territori. Així, a Catalunya, tots els canals superen el 50% de continguts en català, i la majoria

172 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

arriben al 100%. Per contra, al País Valencià, la balança es declina cap a l'altra banda i són més els canals que emeten la seva programació únicament o majoritàriament en castellà. Pel que fa a les illes, ens trobem amb un empat entre els canals que emeten 50% en català i els que emeten majoritàriament en aquesta llengua. El comú denominador a tots els territoris, però, és que com a mínim dues terceres parts dels I cal tenir en compte que aquest càlcul encara és generós, perquè hi ha moltes demarcacions (de manera gairebé total a les illes) on actualment no hi ha cap canal local en emissió.

173 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Exemples extrems: Tortosa vs Sagunt vs Sóller Si agafem tres demarcacions locals de tres puntes diferents del país veurem que varia força la llengua dels continguts que arriben als diversos teleespectadors del país: • Tortosa : A la demarcació que arriba a les comarques de l'Ebre hi ha tres canals locals en emissió que emeten el 100% de continguts en català. A més, reben set canals autonòmics també 100% en català i quatre que emeten majoritàriament en català. Així, en aquesta demarcació, tenim el 66% de canals que emeten tots els continguts en castellà versus el 21% que tots els programes són en català i un 9% que ho fan majoritàriament en català.

Tortosa

2 0 %

9 %

0 % 4 %

6 7 %

174 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

• Sagunt : A la demarcació valenciana de Sagunt només hi ha dos canals locals en emissió, i l'únic que emeten són continguts estatals íntegrament en castellà de les cadenes espanyoles a les que pertanyen. A més, de canals autonòmics en reben dos que són 100% en català, dos majoritàriament en català i un 100% en castellà. El resultat és que a Sagunt el 85% de canals que reben són íntegrament en castellà versus el 5% que emeten tots els continguts en català.

Sagunt

5 % 5 % 0 % 5 % ,

8 5 %

175 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

• Sóller : En aquesta demarcació mallorquina no hi ha cap canal local en emissió. Pel que fa als canals insulars previstos, només n'hi ha un, que emet el 50% de continguts en català. I pel que fa al canals autonòmics, quatre són el 100% en català (el quatre que arriben de Televisió de Catalunya), un majoritàriament en català i un altre 100% en castellà.

Sóller

1 0 % 3 % 3 %

5 %

7 9 %

Malgrat que hem anat a buscar tres exemples del que succeeix en demarcacions amb una realitat local i autonòmica molt diferent, veiem que en tots tres casos guanyen de golejada els canals íntegrament en castellà per la gran quantitat d'oferta de la TDT estatal. A més, aquí cal sumar-hi que algunes llars tenen contractades plataformes de televisió a través de cable, ADSL o satèl·lit, on l'oferta de canals en català és pràcticament inexistent (només en alguna plataforma per satèl·lit es pot veure algun canal autonòmic en català).

176 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

L'oferta nacional Si deixem de banda els canals estatals, trobem que, del conjunt de canals dels territoris de parla catalana, gairebé la meitat emeten programació únicament en català. I que només el 15% de canals emeten el 100% de la seva programació en castellà. Llengua dels canals de la TDT tant autonòmics com locals:

1 6 %

5 %

4 8 % 1 0 %

2 1 %

La situació canvia, però, quan ens fixem en el que succeeix a cada un dels territoris. La diferència és especialment significativa al País Valencià, on són els canals íntegrament en castellà els que són la meitat dels que estan en emissió

177 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Comparativa de la llengua dels canals de la TDT tant autonòmics com locals:

1 0 0 %

9 0 %

8 0 %

7 0 %

6 0 %

5 0 %

4 0 %

3 0 %

2 0 %

1 0 %

0 % CAT PV IB

5.2.1. Televisions locals Llengua d'emissió dels canals de la TDT local a Catalunya:

0 % 9 % 0 %

2 4 %

6 7 %

178 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

1 0 0 %

9 0 %

8 0 %

7 0 %

6 0 %

5 0 %

4 0 %

3 0 %

2 0 %

1 0 %

0 % P ú b l i c s P r i v a t s

Pel que fa als canals locals, el territori on n'hi ha més en emissió tant de privats com de públics i on la majoria emeten 100% en català és Catalunya. La situació per la llengua encara és millor si només ens fixem en els públics, que emeten tots íntegrament en català. Si ens fixem amb els gràfics, no hi ha cap canal que emeti tota la programació o una part d'ella en castellà. Això ha estat possible per les condicions que posava el CAC a l'hora de repartir les llicències, però sobretot perquè ha fet respectar aquestes condicions, i els canals s'hi han adaptat.

179 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Llengua d'emissió dels canals de la TDT local al País Valencià: (al País Valencià no hi ha cap canal públic local en emissió)

1 1 %

4 %

1 1 %

5 5 %

1 9 %

Al País Valencià, per contra, més de la meitat (el 55%) dels canals que hi emeten ho fan íntegrament en castellà, i un 19% majoritàriament en castellà. Només l'11% de l'oferta de canals locals és 100% en català. Aquesta realitat s'explica per diversos motius: inexistència de televisions locals públics, desaparició de televisions històriques en català perquè no van obtenir llicència de TDT, grups espanyols com a propietaris de canals locals que només emeten en castellà i manca de voluntat política per fer complir el mínim de programació pròpia i en català que exigia el concurs de la TDT.

180 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Llengua d'emissió dels canals de la TDT local i insular a les Illes Balears: (a les illes no hi ha cap canal públic local ni insular en emissió)

0 %

5 0 % 5 0 %

A les illes, hi ha molts pocs canals locals i insulars que estiguin en emissió. Tot i això, els pocs que emeten (només sis canals) tenen el 50% o més de la seva programació en català. La xifra del total de canals en emissió a les balears és massa baixa com per extreure conclusions definitives sobre els motius de les proporcions de la llengua d'emissió, però sí que es pot afirmar que el fet que els canals anessin a parar, principalment, a mans de grups insulars, ha afavorit que no n'hi hagués cap que emeti íntegrament o majoritària en castellà.

181 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

5.2.2. Televisions autonòmiques Llengua d'emissió dels canals autonòmics de la TDT a Catalunya:

0 %

4 0 %

6 0 %

1 0 0 %

9 0 %

8 0 %

7 0 %

6 0 %

5 0 %

4 0 %

3 0 %

2 0 %

1 0 %

0 % P ú b l i c s P r i v a t s

182 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Pel que fa als canals d'àmbit autonòmic, també és Catalunya on la situació per la llengua catalana és més favorable. Així, tenim que en l'àmbit públic el 85% de canals són íntegrament en català (l'únic que té algun contingut en castellà és IB3, que arriba per l'acord de reciprocitat amb el govern balear), mentre que en l'àmbit privat una quarta part és íntegrament en català i les altres tres quartes parts emeten majoritàriament en català (en castellà emeten sobretot pel·lícules i sèries estrangeres doblades).

Llengua d'emissió dels canals autonòmics de la TDT al País Valencià:

2 0 %

0 % 0 % 4 0 %

4 0 %

183 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

1 0 0 %

9 0 %

8 0 %

7 0 %

6 0 %

5 0 %

4 0 %

3 0 %

2 0 %

1 0 %

0 % P ú b l i c s P r i v a t s

Al País Valencià trobem un canvi dràstic entre la situació als canals públics autonòmics i la situació als canals privats. Pel que fa als públics, les emissores de la Generalitat emeten dues al 100% en català i dues la majoria de continguts en català. En canvi, l'única privada en funcionament, emet tota la programació en castellà, ja que ha acabat programant només els continguts estatals de la cadena a la qual pertany.

184 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

Llengua d'emissió dels canals autonòmics de la TDT a les Illes Balears:

1 7 % 0 % 0 %

1 7 %

6 6 %

1 0 0 %

9 0 %

8 0 %

7 0 %

6 0 %

5 0 %

4 0 %

3 0 %

2 0 %

1 0 %

0 % P ú b l i c s P r i v a t s

A les Illes Balears ens trobem una situació semblant a la del País Valencià: és molt diferent el que succeeix amb els canals públics que amb els privats.

185 | 186 El futur de la televisió a l’espai català de comunicació

En aquest cas, la majoria (80%) dels públics emeten íntegrament en català. Això s'explica pels quatre canals de Televisió de Catalunya que arriben per l'acord de reciprocitat. Precisament, l'únic canal públic que emet alguna part de la programació en castellà és IB3 (sobretot les pel·lícules doblades). Pel que fa als canals privats, només n'hi ha un en emissió, que connecta els 24 hores del dia amb la cadena estatal a la qual pertany.

5.2.3. Televisions estatals

Llengua dels canals estatals de la TDT :

6 %

9 4 %

Pel que fa als 33 canals de la TDT estatal, la immensa majoria només emeten en castellà. N'hi ha només dos que incorporen una part dels seus continguts en català. Es tracta de La 1 i La 2, de TVE, que en les seves desconnexions territorials fan una petita part de la seva programació en català.

186 | 186