Assumpte: Valoració De L'impacte Potencial De L'adquisició Per Part De MEDIASET Del 40% De Les Accions D'edica (Propietat Del GRUPO GODÓ) a Catalunya

Via Laietana, 60 -5 a planta 08003 Barcelona Tel 93 552 81 60 Fax 93 552 82 88 http://acco.gencat.cat [email protected] VERSIÓ NO CONFIDENCIAL

REF. CE 10/2015 MEDIASET/GODO/EDICA IM/SG

Assumpte: Valoració de l'impacte potencial de l'adquisició per part de MEDIASET del 40% de les accions d'EDICA (propietat del GRUPO GODÓ) a Catalunya.

1. Antecedents

En data 20 d'abril de 2015, es va rebre una sol·licitud de col·laboració remesa per la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (en endavant, CNMC). En concret, de conformitat amb l'article 39.1 de la Llei 15/2007, de 3 de juliol, de defensa de la competència (en endavant, LDC), el Director de Competència de la CNMC sol·licitava a l'Autoritat Catalana de la Competència (en endavant, ACCO) que informés en el termini de 10 dies sobre una operació de concentració empresarial.

L'operació notificada a la CNMC consisteix bàsicament en l'adquisició per part de MEDIASET ESPAÑA COMUNICACIÓN, S.A. del 40% de les accions d'EMISSIONS DIGITALS DE CATALUNYA, S.A.U.1 de la qual actualment és propietària CATALUNYA COMUNICACIÓ S.L.U., societat que, al seu torn, pertany al 100% al GRUPO GODÓ DE COMUNICACIÓN, S.A.2

En data 21 d'abril de 2015, la Direcció General de l'ACCO va acusar recepció de la petició d'informe formulada pel Director de Competència de la CNMC una vegada rebuts via CIRCA els documents annexos del formulari de notificació de l'operació esmentada.

De conformitat amb l'article 49 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, la Direcció General de l'ACCO, en data 30 d'abril de 2015, va sol·licitar una ampliació de termini per a l'emissió de l'informe de referència. En aquesta mateixa data, es va enviar via CIRCA, ofici pel qual es concedia l'ampliació de termini sol·licitada per part de la CNMC i es va acusar recepció de l’ofici esmentat.

Finalment, per a l'emissió del present informe, en data 24 d'abril de 2015 es va dirigir un requeriment d'informació a la Direcció General de Mitjans de Comunicació del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya (en endavant, DGMC) així com al Consell de l'Audiovisual de Catalunya (en endavant, CAC).

1 S'adverteix que segons el formulari de notificació es tractaria d'una S.L., tanmateix consultat el Registre Mercantil, consta com una S.A. 2 Expedient de la CNMC núm. C/0648/15 - MEDIASET/GODO/EDICA.

VERSIÓ NO CONFIDENCIAL

2. Naturalesa de l'operació

En data 16 d'abril de 2015, va ser notificada a la CNMC, com s'ha dit, l'adquisició per part de MEDIASET ESPAÑA COMUNICACIÓN, S.A. (en endavant, MEDIASET) del 40% de les accions d'EMISSIONS DIGITALS DE CATALUNYA, S.A.U (en endavant, EDICA) de la que actualment és propietària CATALUNYA COMUNICACIÓ S.L.U. (en endavant, CATCOM) societat que al seu torn pertany al 100% al GRUPO GODÓ DE COMUNICACIÓN, S.A. (en endavant, GRUPO GODÓ).

Després de l'operació projectada, segons les dades aportades pels notificants, el GRUPO GODÓ ostentarà el 60% de les accions representatives del capital social d'EDICA i MEDIASET el 40%.

Il·lustració 1. Situació "pre" i "post" operació projectada

Quant als nomenaments dels 5 membres del Consell d'Administració d'EDICA, esmentar que GRUPO GODÓ nomenarà a [ ] d'ells mentre que MEDIASET a [ ]. Addicionalment, s'ha de tenir en compte que:

- D'una banda, segons el pacte 4.1.7 de l'"Acord entre accionistes d'EDICA", els acords del Consell d'Administració relatius, entre d'altres, a: (i) l'aprovació i modificació del pla estratègic; (ii) l'aprovació del pressupost anual i de la política comercial anual; (iii) qualsevol modificació substancial o rellevant en l'actual línia editorial del canal; (iv) el nomenament i cessació del Conseller Delegat i del Director d'Antena (responsable de continguts) d'EDICA requeriran el vot a favor d’almenys [ ] consellers ([ ]% dels vots).

- D'altra banda, segons el pacte 4.2 de l'"Acord entre accionistes d'EDICA", per a l'adopció de certs acords de la Junta General d'Accionistes (per exemple: (i) la modificació de l'objecte social, (ii) la modificació d'estatuts, etc.), serà necessari el vot favorable del [ ]% de les accions representatives del capital social.

Per tot això, l'operació projectada implica una canvi estable i durador en l'estructura de control d'EDICA que suposa l'existència d'un control conjunt de la societat en participació en el sentit de l'article 7.1 c) de la LDC i que, al seu torn, com a mínim, supera el llindar previst a l'article 8.1 b) de la LDC. Així doncs, es considera que l'operació de referència constitueix una operació de concentració empresarial subjecta a l'obligació de notificació prevista a l'article 9.1 de la LDC i per això condicionada la seva execució a la prèvia autorització, expressa o tàcita, per la CNMC.

VERSIÓ NO CONFIDENCIAL

Finalment, esmentar que la valoració econòmica de l'operació se situa en [ ] milions d'euros i el pagament d'aquesta quantitat per part de MEDIASET queda íntegrament ajornat i s'anirà satisfent durant aproximadament [ ] anys3 mitjançant pagaments mensuals. En particular, els referits pagaments mensuals es faran efectius per part de MEDIASET i seran coincidents, de conformitat amb el pacte 4.2 del "Contracte de compravenda d'accions d'EDICA"4, amb l'import de la comissió que li correspondrà a PUBLIESPAÑA, S.A.U. (empresa 100% propietat de MEIDASET) pel servei de gestió de la publicitat del canal de televisió "8tv", que PUBLIESPAÑA, S.AU. prestarà a EDICA de conformitat amb l'"Acord de Col·laboració" que firmaran ambdues entitats.

3. Empreses partícips

A continuació, es realitzarà una succinta descripció de les parts que intervenen en el procés de concentració analitzat; d'una banda, MEDIASET i, d’una altra, GRUPO GODÓ, a través de la seva societat filial CATCOM, en tant que ambdues societats es constitueixen com les accionistes d'EDICA.

3.1. GRUPO GODÓ

El grup es troba present al sector d'activitat de: (i) la premsa diària a través de la premsa escrita ("La Vanguardia" i "Mundo Deportivo") així com de les seves corresponents edicions digitals; (ii) els suplements i dominicals de la premsa ("Magazine", "Què Fem? ", etc.); (iii) les revistes periòdiques ("Vanguardia Dossier" i "Vanguardia Grans temes"); (iv) la ràdio ("RAC 1", "RAC 105 FM " i "Prisa Radio"5); (v) la televisió en obert ("8tv" i "RAC 105 TV "), i ofereix continguts en directe i a la carta a través de la seva pàgina web i aplicació per a dispositius mòbils; i (vi) en el terreny de la producció audiovisual. Igualment, disposa de (vii) una central de vendes publicitàries (PUBLIPRESS MEDIA, S.L.) i (viii) una xarxa d'empreses de serveis per al grup bàsicament relacionades amb les activitats d'impressió i de distribució de premsa i revistes a Catalunya (CRE-A IMPRESIONES DE CATALUNYA, S.L, MARINA BCN DISTRIBUCIONS, S.L., DISTRIBUCION Y REPARTO, S.L. i GDP PRO, S.L.).

Així doncs, és el hòlding de comunicació de referència a Catalunya (premsa, ràdio, TV, producció audiovisual) i en menor mesura a Espanya, i està controlat en la seva integritat per la família Godó, sent el seu President i accionista majoritari el Sr. Javier de Godó Muntañola6.

Específicament en el sector audiovisual el GRUPO GODÓ intervé principalment en la gestió i explotació de canals de televisió i ràdio. Esmentar que EDICA gestiona el múltiplex de caràcter autonòmic a través del qual s'emeten 4 canals, dels quals, 2 d'ells són editats per EDICA ("8tv" i "RAC 105") mentre que els altres 2 són llogats per aquesta societat i, per tant, editats per tercers prèvia autorització per part del CAC.

3 Es tracta d'un termini indicatiu, de tal manera que aquest s'estendrà el temps que sigui necessari per permetre que les comissions reportades a favor de PUBLIESPAÑA, S.A.U. pels serveis de gestió de publicitat televisiva a EDICA siguin suficients per completar el pagament del preu pactat. 4 Informació aportada pels notificants de l'operació. 5 Mitjançant una participació minoritària. 6 Font: INFORMA D&B, S.A. 3

VERSIÓ NO CONFIDENCIAL

Il·lustració 2. Activitats al sector audiovisual del GRUPO GODÓ7

Nombre del servicio Descripción Tipo explotación Forma de acceso Televisión 8TV generalista propia TDT y ADSL RAC 105 temática musical propia TDT Barça TV temática deportiva alquilada a FCB TDT, ADSL y SAT TV3 HD generalista alquilada a CCMA TDT Radio RAC 1 generalista propia FM y NET RAC 105 temática musical propia FM y NET Radio Mundo Deportivo temática deportiva propia NET Servicios en la Red Apliación 8tv TV a la carta y directo propia NET Apliación RAC 105 Radio a la carta y directo propia NET

3.2. MEDIASET8

MEDIASET està formada per un conjunt d'empreses9 dedicades al desenvolupament de negocis vinculats amb el sector audiovisual. La línia principal d'activitat la constitueix l'explotació comercial de 6 canals de televisió en obert a nivell estatal, a saber, "Telecinco", "Cuatro", "Factoria de Ficció", "Boing", "Divinity" i "Energy". A més ofereix continguts on-line a la carta i en directe a través de la plataforma "mitele" així com a través de la seva pàgina web.

MEDIASET produeix i emet continguts audiovisuals en diferents plataformes (televisió, internet i cinema) per explotar-los comercialment a través de PUBLIESPAÑA, S.A.U. (junt amb les seves participades PUBLIMEDIA GESTIÓN, S.A.U. i INTEGRACIÓN TRANSMEDIA, S.A.U.). En concret aquesta empresa gestiona els espais publicitaris dels seus 6 canals de TV en obert i l'any 2014 va ostentar la primera posició dins del mercat publicitari espanyol, assolint una quota del mercat televisiu del 44,2% (dades 10 InfoAdex) . Finalment, la companyia compta amb diferents participacions en empreses del sector audiovisual11, principalment a Espanya, però també en altres països, que li permeten posicionar-se i prendre contacte amb tots els àmbits relacionats amb el negoci central.

Quant a la propietat de MEDIASET, indicar que es tracta d'una societat que cotitza en l'IBEX -35 i es troba controlada per MEDIASET SpA, societat que al seu torn cotitza a la Borsa de Milà i que està controlada en última instància per FININVEST, societat hòlding del GRUP FININVEST, amb interessos en el sector audiovisual, editorial i serveis financers.

7 Elaboració pròpia a partir de la informació pública de la web del CAC: www.cac.cat. 8 Segons informació aportada pels notificants així com informació pública disponible en la web de MEDIASET www.mediaset.es. 9 Per obtenir més informació sobre les empreses que constitueixen el hòlding empresarial de MEDIASET a Espanya consultar l'enllaç http://www.mediaset.es/inversores/es/SOCIEDADES-CONTROLADAS_MDSFIL20140725_0006.pdf (empreses controlades). 10 Informació disponible en http://www.publiesp.es/compania/quienes_somos/. 11 Per obtenir més informació sobre les empreses en les quals MEDIASET participa però no controla consultar: http://www.mediaset.es/inversores/es/EMPRESAS-PARTICIPADAS_MDSFIL20150215_0001.docx. 4

VERSIÓ NO CONFIDENCIAL

Il·lustració 3. Accionistes de MEDIASET12

4. Mercat de referència

Segons la notificació de concentració econòmica de 16 d'abril de 2015, presentada per CATCOM i MEDIASET, els mercats afectats per l'operació són els següents:

• Mercat de televisió en obert • Mercat de publicitat en televisió • Mercat d'edició-comercialització de canals de televisió • Mercat de comercialització de drets d'emissió de pel·lícules i sèries de catàleg

Si bé en l'últim cas, el mercat de comercialització de drets d'emissió de pel·lícules i sèries de catàleg, segons las notificació de concentració, es tractaria d'un mercat no directament afectat per l'operació sinó un en el qual l'operació també podria tenir un impacte significatiu. El motiu d'aquesta distinció es troba en el fet de que EDICA no acudeix al mercat com a oferent i que encara que “tanto EDICA como MEDIASET coinciden en el precitado mercado como demandantes […] la escasa inversión que EDICA dedica a la adquisición de los derechos sobre películas y series de catálogo en relación con los operadores de referencia de dicho mercado permite descartar que la operación provoque ninguna concentración de poder de compra significativa”.

Quant a l'àmbit geogràfic dels mercats de producte afectats per l'operació, les societats notificants sostenen que es tracta de l'àmbit estatal: “el alcance de los mercados de producto afectados es de carácter nacional, por mucho que la cobertura de los canales editados por EDICA se circunscriban al ámbito autonómico” (pàg. 29). Aquest punt de vista coincideix amb el dels precedents nacionals i comunitaris que de forma generalitzada han considerat que aquests mercats tenen una dimensió nacional.

No obstant això, sense entrar a qüestionar l'afirmació anterior i els arguments exposats a continuació en la notificació de l'operació de concentració (pàg. 29-31), tal com destaca l'Informe i proposta de resolució en segona fase de l'expedient C/0432/12 Antena3 / La Sexta de la Direcció d’Investigació de l'extinta Comisión Nacional de la Competencia (en endavant, CNC): “hay que tener en cuenta que dentro de los mercados de publicidad en televisión, algunos precedentes nacionales han dejado abierta la posibilidad de delimitar mercados regionales o locales según la cobertura geográfica del operador de televisión en abierto que oferta la publicidad”.

És més, a l'informe-proposta de la segona fase de l'expedient C/0230/10 Telecinco / Cuatro la Direcció d'Investigació de la CNC afirma que “[…] en algunas respuestas a los

12 Informació disponible en www.mediaset.es (maig de 2015). 5

VERSIÓ NO CONFIDENCIAL

requerimientos de información a terceros se ha señalado que la publicidad de las televisiones autonómicas tiene un elevado componente regional, y que esta publicidad regional se situaría en un mercado relevante diferente”.

4.1. Mercats afectats per l'operació de concentració

Segons l'assenyalat per la CNC als expedients C/0230/10 Telecinco / Cuatro i C/0432/12 Antena3 / La Sexta, els canvis tecnològics i regulatoris, com són el desenvolupament de la TDT i la sortida de la Corporación de Radio y Televisión Española, S.A. (en endavant, CRTVE) del mercat de la publicitat televisiva, justifiquen la distinció de tres mercats de productes en l'àmbit de la televisió: el mercat de televisió en obert, el mercat de televisió de pagament i el mercat de publicitat en televisió.

En el cas que ens ocupa, cap de les parts notificants no es troba present en el mercat de televisió de pagament.

Quant als altres dos mercats, es pot remarcar que una de les principals característiques dels mercats de televisió en obert es troba en el fet que els editors o distribuïdors de canals de televisió competeixen per captar la major audiència possible i d'aquesta manera obtenir també el major rendiment econòmic a través de l'oferiment d'espais publicitaris de major valor econòmic.

D'altra banda, com indica el mateix informe, els editors dels canals de televisió exploten continguts audiovisuals aigües avall, ja sigui a la seva pròpia plataforma de televisió (que pot ser de televisió de pagament o un múltiple de TDT per al qual disposin de llicència) i/o contractant la capacitat d'emissió del canal en plataformes de televisió de tercers operadors.

Aquesta transacció comercial entre l'editor del canal de televisió i un tercer que compte amb una plataforma de televisió té lloc als mercats d'edició, comercialització i distribució de canals de televisió.

4.1.1. Mercat de televisió en obert

En primer lloc, l'Informe i proposta de resolució en segona fase de l'expedient C/0432/12 Antena3 / La Sexta de la CNC exposa que, com s'ha assenyalat anteriorment, actualment la relació entre els mercats de la televisió en obert i de la publicitat en televisió és molt estreta:

“Tradicionalmente el análisis de este mercado de televisión en abierto se ha hecho en conjunción con el de publicidad en televisión, pues los titulares de concesiones televisivas sólo disponían de un canal de televisión que explotaban por sí mismos. Sin embargo, como ya se puso de manifiesto en el precedente de C/0230/10, con el desarrollo de la TDT y el cambio en el modelo de financiación de RTVE, la vinculación entre titularidad de las concesiones, emisión de canales de televisión en abierto y captación de publicidad televisiva se ha difuminado.

En definitiva, existe un mercado de televisión en abierto donde los distintos oferentes que cuenten con licencias de emisión de TDT o alquilen capacidad de emisión a los titulares de estas licencias, compiten entre sí por captar audiencia, que indirectamente les da un rendimiento económico, al fortalecer su atractivo en el mercado de publicidad televisiva.”

D'altra banda, en el mateix informe-proposta es posa èmfasi en el fet de què els precedents i, especialment l'expedient C/0230/10, en el qual ja es van tenir en compte els canvis tecnològics i regulatoris, han coincidit a considerar els negocis de televisió

VERSIÓ NO CONFIDENCIAL

en obert i de televisió de pagament com mercats separats encara que relacionats, sobretot degut que es basen en models de finançament separats:

“En la televisión de pago la principal fuente de ingresos son las cuotas de abono, por lo que estos operadores buscan maximizar el número de abonados con contenidos atractivos, que induzcan a los abonados a pagar por tener acceso a la plataforma de pago, y no tanto la audiencia concreta de los canales que se difunden en dicha plataforma de televisión de pago. De hecho, […] los ingresos publicitarios de los operadores de televisión de pago tienen un peso muy reducido en sus ingresos totales, y un exceso de saturación publicitaria en sus canales podría poner en riesgo su modelo de negocio, al reducir su atractivo para los abonados, lo que dificultaría su captación y retención.

En cambio, en la televisión en abierto el espectador no tiene que hacer pago alguno por ver los canales, pero los canales suelen contener elevados niveles de publicidad. Así, entre los espectadores y las televisiones en abierto no hay una relación contractual.

En este caso el parámetro clave de financiación es la publicidad, que a su vez depende en gran medida de la audiencia. En este sentido, para un operador de televisión en abierto es clave la relación contractual que establece con los anunciantes y/o las agencias de medios, la cual está condicionada por la capacidad del operador de televisión en abierto para atraer telespectadores.”

4.1.2. Mercat de publicitat en televisió

Quant al mercat de la publicitat en televisió, l'informe-proposta de resolució en segona fase de l'expedient C/0432/12 Antena3 / La Sexta constata que es tracta d'un mercat de producte diferenciat encara que dins del mateix es troben tant la publicitat de la televisió en obert com la de la televisió de pagament:

“[…] todas las agencias de medios han respondido al test de mercado de esta Dirección de Investigación señalando que el mercado de publicidad en televisión es un mercado diferenciado de otros mercados de publicidad, por considerarse un medio imprescindible para comunicar para la mayoría de sus clientes a causa de la cobertura que proporciona y la rapidez con la que se consigue alcanzar la misma. Para las grandes agencias de medios, la televisión representa de media un 60% de la inversión total que manejan en publicidad.

Por su parte, los anunciantes consultados en el test de mercado coinciden con lo apuntado por las agencias de medios y señalan que hoy por hoy la televisión es un medio diferenciado a la vez que imprescindible para lograr su objetivos de comunicación, fundamentalmente por la cobertura superior y el grado de inmediatez en el impacto sobre los destinatarios de la publicidad, que claramente lo distingue de otros medios convencionales. Además, los anunciantes añaden que a pesar del fuerte incremento de su coste en los últimos años, la televisión sigue siendo una gran prioridad para ellos, ya que el medio es altamente eficaz, teniendo en cuenta su coste por impacto en comparación con otros medios convencionales.

[…]

Por otro lado, las respuestas a los requerimientos de información a terceros y los datos de demanda y consumo de publicidad televisiva han ratificado que la televisión es una modalidad publicitaria indispensable para un número significativo de anunciantes, por lo que se sostiene la conclusión de que no existe suficiente sustituibilidad por el lado de la demanda con otras modalidades de publicidad como para definir un mercado de publicidad más amplio.

Asimismo, las diferencias del medio televisivo con otros medios de comunicación, como son la cobertura, impacto, rapidez, sistema de comercialización, etc., han permitido a las televisiones fijar con relativa independencia el precio de su publicidad televisiva.

[…]

Dentro de este mercado de publicidad televisiva se puede plantear la posibilidad de diferenciar entre la publicidad en televisión en abierto y televisión de pago, fundamentalmente porque la

VERSIÓ NO CONFIDENCIAL

publicidad en el segundo ámbito es eminentemente cualitativa y está muy vinculada a la emisión de contenidos con mucha audiencia (concretamente fútbol).

En relación con esta cuestión, la notificante defiende que ambas forman parte de un mismo mercado, porque las políticas comerciales y las técnicas de marketing que siguen son muy parecidas a la de los operadores en abierto. Este último rasgo es destacado por la mayoría de los anunciantes y agencias de medios en las respuestas al test de mercado. Asimismo, hay que tener en cuenta que muchas veces un mismo operador gestiona simultáneamente publicidad de televisión en abierto y de pago, aunque frecuentemente con equipos comerciales distintos.

A la vista de lo anterior, a los efectos del presente expediente, se considera que la publicidad en televisión en abierto y televisión de pago forman parte de un mismo mercado de producto. Todo ello sin perjuicio de que la presión competitiva que los operadores de televisión de pago ejercen sobre los operadores de televisión en abierto en el ámbito publicitario es limitada, dada su reducida cobertura, el carácter eminentemente cualitativo de su publicidad, y la vinculación de una parte muy significativa de la misma en términos de valor a contenidos muy concretos.”

4.1.3. Mercat de l'edició, comercialització i distribució de canals de televisió

Pel que fa al mercat d'edició, comercialització i distribució de canals de televisió, l'Informe i proposta de resolució en segona fase de l'expedient C/0432/12 Antena3 / La Sexta exposa el següent:

“Tradicionalmente, las plataformas de televisión en abierto no estaban presentes en estos mercados, en la medida que el editor del canal que se difundía en televisión en abierto era el titular de la licencia para emitir en esta modalidad. No obstante, con la introducción de la TDT y la multiplicación del número de canales de televisión de los que dispone cada operador con licencia para emitir en televisión terrestre, se ha dado la situación de que algunos operadores con licencia para emitir en televisión terrestre han comenzado a difundir canales de televisión editados por terceros, distribuyendo dichos canales mediante la cesión de la capacidad de emisión del múltiple de TDT del que son licenciatarios.

En el presente caso, dado que la actividad de ANTENA 3 y LA SEXTA se centra en la televisión en abierto, se analizarán los efectos de la operación en el mercado de distribución de canales de televisión, en el que el editor del canal está dispuesto a pagar una cantidad al titular de la plataforma de televisión de pago o al licenciatario del múltiple de TDT, a fin de poder utilizar parte de su capacidad de difusión de canales de televisión para emitir el canal de dicho editor.”

En relació amb aquest mercat, l'informe-proposta de la segona fase de l'expedient C/0230/10 -Telecinco / Cuatro afegeix que:

“En el mercado de edición y comercialización de canales de televisión, el oferente es el editor del canal, y el demandante es la plataforma de televisión. En este mercado hay un flujo de ingresos neto a favor del editor del canal de televisión, que cobra un precio en función del número de abonados del canal, muchas veces con un mínimo garantizado. En este caso, la plataforma de televisión está dispuesta a pagar por el canal como vía para obtener unos contenidos atractivos que sirvan para atraer abonados a su plataforma de televisión. La plataforma de televisión, que en este supuesto siempre es de pago, recupera esta inversión a través de las cuotas de abono que pagan sus abonados por ver dicho canal, ya sea de forma individualizada o en el marco de un paquete ampliado que incluye diversos canales de televisión.

En cambio, en el mercado de distribución de canales de televisión, el flujo de ingresos neto de la transacción beneficia al operador de la plataforma de televisión. En este caso, el editor del canal de televisión suele financiar su actividad mediante ingresos de publicidad y patrocinio, o mediante la captación directa de abonados. Para ello, el editor del canal está dispuesto a pagar una cantidad al titular de la plataforma de televisión de pago o al licenciatario del múltiple de TDT, a fin de que utilice parte de su capacidad de difusión de canales de televisión para emitir el canal del editor.”

VERSIÓ NO CONFIDENCIAL

4.2. Anàlisi dels mercats afectats a Catalunya

A continuació s'analitzen els mercats directament afectats per l'operació de concentració (mercat de televisió en obert, mercat de publicitat en televisió i mercat de l'edició-comercialització de canals de televisió) en l'àmbit geogràfic de Catalunya.

4.2.1. La televisió en obert

El mercat de la televisió en obert, segons els precedents, es mesura a través de la quota de pantalla o share dels diferents canals de televisió. Així doncs, a continuació s'ofereixen les dades d'audiència de les quals es disposa en l'àmbit territorial de Catalunya.

Segons l'"Informe sobre l'audiovisual a Catalunya 2012-2013" del CAC, a Catalunya l'audiència tria preferentment les televisions amb cobertura d'àmbit estatal. Tot i així, continua el lideratge de "TV3", canal de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.13 (en endavant, CCMA) i fa que el consum sigui diferent del de la resta de l'Estat: es dóna una menor penetració de la televisió pública espanyola i, encara que ha disminuït el seu consum, encara és present la televisió local.

Il·lustració 4. Penetració de l'audiència de televisió per àmbit territorial de cobertura a Catalunya. Any 2013.

Font: Informe sobre l'audiovisual a Catalunya 2012-2013 del CAC, a partir de dades d'EGM Baròmetre Catalunya.

L'any 2014, el canal "TV3" va liderar la quota de pantalla a Catalunya amb un 12,6% de share, per davant d'"Antena 3 TV" i "Telecinco" ambdós amb un 11,7%, que van ocupar el segon i tercer lloc. A continuació es troben altres canals ("La 1", "la Sexta" i "Cuatro", respectivament) i en setè lloc se situa "8tv", del GRUPO GODÓ, amb un 3,5%. Encara que amb algunes variacions, les quotes de pantalla el 2013 van presentar valors similars.

13 La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A. és l'ens públic que gestiona els mitjans de comunicació audiovisual de la Generalitat de Catalunya, els canals de Televisió de Catalunya i el grup d'emissores de Catalunya Ràdio, a més dels continguts digitals generats per aquests mitjans. 9

VERSIÓ NO CONFIDENCIAL

Il·lustració 5. Quota de pantalla de les televisions a Catalunya (en percentatge).

Font: CAC, a partir de dades de Kantar Media.

La informació més recent de la qual es disposa fa referència a març de 2015 i es pot observar en la següent il·lustració. Encara que hi ha lleugeres variacions en la quota de pantalla respecte al total de l'any 2014, no hi ha grans canvis respecte als canals més vistos. Així, "TV3" continua sent la cadena més vista encara que seguida molt de prop per "Telecinco" i, en menor mesura, per "Antena 3 TV". A continuació, de nou se situen "La 1", "Cuatro" i "La Sexta". Per la seva part, “8tv” continua en setena posició amb un share del 3,4%.

VERSIÓ NO CONFIDENCIAL

Il·lustració 6. Quota de pantalla de les televisions a Catalunya (en percentatge). Març de 2015.

POSICIÓ CADENA Share Var/mes ant. 1 TV3 12,3% -0,4 2 Telecinco 12,1% -0,6 3 Antena 3 11,4% +0,3 4 LA 1 7,5% -0,1 5 Cuatro 7,3% -0,1 6 La Sexta 6,8% - 7 8tv 3,4% -0,3 8 FDF 3,0% - 9 Neox 2,7% -0,1 10 La 2 2,4% -0,1 11 Divinity 2,4% -0,4 12 Nova 2,3% -0,1 13 Discovery MAX 2,1% - 14 Paramount Channel 2,0% -0,2 15 Energy 1,8% - 16 Super3/33 1,6% +0,1 17 3/24 1,5% +0,1 18 Clan 1,5% +0,1 19 13TV 1,3% +0,3 20 Esport3 1,3% +0,2 21 Temàtiques de pagament 6,6% +0,5 22 Resta 6,7% -0,3 Font: informació aportada per la DGMC, a partir de diverses notícies en mitjans de comunicació.

Del 2005 al 2009 el canal "Telecinco" va ser líder d'audiència a Catalunya. Tanmateix, des que en el 2010 "TV3" va ocupar el primer lloc del rànquing, la televisió pública catalana s'ha mantingut en la primera posició, encara que ha anat perdent quota de pantalla en els últims anys.

Si s'observa en la següent il·lustració l'evolució de la quota de pantalla de les principals televisions que emeten a Catalunya des de 2010 fins a 2014, veiem que "TV3" es manté en primera posició tots els anys encara que disminueix el seu share. "Telecinco" que es trobava en segona posició entre el 2010 i el 2012, es veu avançada per "Antena 3 TV" en el 2013 i finalment obté la mateixa quota que aquest canal el 2014. "La 1", en quarta posició, pateix una davallada considerable fins al 2013. Aquesta cadena la segueixen amb una quota d'entre el 4,6% i el 6,8% "La Sexta" i "Cuatro". Finalment, “8tv” manté una quota al voltant del 3% tot el període i assoleix el seu major valor en el 2014 amb un 3,5%.

VERSIÓ NO CONFIDENCIAL

Il·lustració 7. Evolució de la quota de pantalla de les principals televisions a Catalunya entre 2010 i 2014 (en percentatge).

Font: CAC, a partir de dades de Kantar Media.

Per grups mediàtics, és MEDIASET el que obté una major quota de pantalla l'any 2014 amb un 26,1%, seguit d'ATRESMEDIA amb un 22,9%, de les emissores de la CCMA amb un 16,7%, del grup de Radio Televisión Española (en endavant, RTVE) amb un 12,5% i del GRUPO GODÓ amb un 3,7%.

Il·lustració 8. Quota de pantalla dels grups televisius a Catalunya. Any 2014 (en percentatge).

Font: CAC, a partir de dades de Kantar Media.

VERSIÓ NO CONFIDENCIAL

primeres posicions respectivament. Tanmateix, en aquesta informació no s'ofereixen dades desagregades per al GRUPO GODÓ.

Il·lustració 9. Quota de pantalla dels grups televisius a Catalunya. Març de 2015 (en percentatge).

POSICIÓ GRUP Share Var/mes ant. 1 Mediaset 27,6% -1,2 2 Atresmedia 23,2% - 3 Televisió de Catalunya 16,7% - 4 TVE 12,4% - 5 Pulsa 7,1% +0,7 6 Multicanal 1,9% +0,2 7 Resta 11,1% +0,2 Font: informació aportada per la DGMC, a partir de diverses notícies en mitjans de comunicació.

En l'àmbit espanyol, "Telecinco" i "Antena 3 TV" comparteixen el lideratge de les audiències, amb només 0,1 punts percentuals de diferència en el 2013. En el 2010 i en el 2011, "La 1" encapçalava el rànquing d'audiència a Espanya, però a partir del 2012 "Telecinco" passa a la primera posició. També el seu grup, MEDIASET, és el més vist a les llars espanyoles amb el 29% de quota de pantalla. El segueixen a poca distància ATRESMEDIA (28,7%) i la resta de grups a major distància: RTVE (16,7%), VOCENTO (4,3%) i UNIDAD EDITORIAL (3,5%).

VERSIÓ NO CONFIDENCIAL

Il·lustració 10. Quota de pantalla dels principals canals de TV a Espanya (en percentatge).

Font: Informe sobre l'audiovisual a Catalunya 2012-2013 del CAC, a partir de dades de Kantar Media. Nota: (A) Mitjana anual de Xplora des de l’1 de maig de 2012; (B) Mitjana anual de Discovery des del 12 de gener de 2012; (C) Mitjana anual de Paramount des del 30 de març de 2012.

Les televisions autonòmiques en conjunt pateixen una davallada de quota de pantalla i passen de l’11,3% en el 2010 al 8,7% en el 2013. "TV3" lidera els canals d'àmbit autonòmic i, encara que la majoria de canals perden quota de pantalla, "8tv", "Super3/33" i "Esports3" aconsegueixen incrementar els percentatges.

VERSIÓ NO CONFIDENCIAL

Il·lustració 11. Quota de pantalla dels principals canals de TV autonòmics a Espanya (en percentatge).

Font: Informe sobre l'audiovisual a Catalunya 2012-2013 del CAC, a partir de dades de Kantar Media. Nota: (A) Canal 9 finalitza les emissions el novembre de 2013; (B) El Canal 33 i Super 3 s'integren l'any 2012. La mitjana anual es comptabilitza des de l’1 d'octubre; (C) Canal Sur duplica el senyal a través de Canal Sur 2; (D) Deixa d'emetre el juliol de 2012; (E) Desapareix el desembre de 2012.

VERSIÓ NO CONFIDENCIAL

4.2.2. La inversió publicitària en televisió

Pel que respecta a dades d'inversió publicitària referents a Catalunya, no es disposa d'informació desagregada a nivell de cadenes de televisió ni tampoc dels principals grups de comunicació més enllà de la informació aportada per les pròpies empreses notificants.

Segons l'”Estudi 2014 de la inversió publicitària a Catalunya” de l'Associació Empresarial de Publicitat (en endavant, AEP), la inversió publicitària a Catalunya en el 2014 assoleix els 800,5 milions d'euros i puja un 8,1% respecte del 2013. És el primer any en què es produeix un augment després de tres anys consecutius amb descensos de manera global -l'any 2010 havia crescut un 3,8%.

També es pot destacar que Catalunya representa més de la cinquena part de la inversió total en l'Estat espanyol, un percentatge que en els últims anys ha augmentat de manera gradual i lleugera fins a arribar en el 2014 al 21,2%.

Il·lustració 12. Inversió publicitària que arriba a Catalunya14. Període 2010-2014.

Font: CAC, a partir de dades de l'AEP.

Segons les dades de l'AEP, la inversió publicitària en les cadenes de televisió catalanes ha caigut sistemàticament entre 2010 i 2013, passant de 135 milions d'euros a 74,5. Tanmateix, l'any 2014 es produeix un increment del 6,2% respecte a l'any anterior en situar-se en 79,1 milions, encara que a molta distància del valor de 2010.

14 La inversió publicitària que arriba a Catalunya és la suma de la inversió publicitària que reben els mitjans catalans, més la part corresponent de la inversió publicitària estatal en funció de l'audiència a Catalunya de cada suport publicitari; serveix per conèixer el pes específic de la inversió publicitària a Catalunya davant del conjunt de l'estat i la seva relació amb indicadors macroeconòmics. 16

VERSIÓ NO CONFIDENCIAL

Il·lustració 13. Inversió publicitària en mitjans convencionals catalans15. Període 2010-2014 (en milions d'euros).

Font: CAC, a partir de dades de l'AEP.

La inversió per part dels anunciants amb seu a Catalunya en televisió, independentment que s'hagi dut a terme al territori català o en la resta de l'Estat, es comptabilitza en 529,1 milions d'euros en el 2014. Com s'observa en les dades de la il·lustració següent, aquest valor suposa trencar una tendència de descensos anuals des de l'any 2011.

Il·lustració 14. Inversió publicitària dels anunciants amb seu a Catalunya per mitjans convencionals16. Període 2010-2014.

Font: CAC, a partir de dades de l'AEP.

15 La inversió publicitària dels mitjans catalans serveix per dimensionar la inversió publicitària que reben els mitjans catalans dels anunciants catalans i de fora de Catalunya; permet interpretar l'estructura de la inversió publicitària dels mitjans de comunicació a Catalunya. 16 La inversió publicitària dels anunciants amb seu a Catalunya serveix per conèixer la inversió publicitària dels anunciants de Catalunya, tant el que inverteixen dins de Catalunya com fora d'ella; permet dimensionar el mercat i pensar en el volum de negoci de les agències de publicitat i les agències de mitjans. 17

VERSIÓ NO CONFIDENCIAL

La inversió publicitària de l'administració pública a Espanya se situa en el 2013 en 112,9 milions d'euros, xifra que indica un descens del 14,5% respecte de 2012. La inversió publicitària de l'administració catalana el 2014 és de 13,5 milions d'euros i representa un increment del 6,9% respecte al 2013 i trencar una tendència de descensos des de l'any 2009. No obstant això, en termes absoluts el valor se situa molt lluny dels existents fins al 2008. La Generalitat de Catalunya, amb 6,3 milions, i l'Ajuntament de Barcelona, amb 5 milions, són els dos principals actors en inversió publicitària pública a Catalunya de 2014.

Il·lustració 15. Evolució i creixement de la inversió publicitària de l'administració pública a Catalunya.

Font: Estudi inversió publicitària a Catalunya 2014 de l'AEP.

Segons les dades de l'"Estudio de la Inversión Publicitaria en España 2015" de InfoAdex17 per al conjunt de l'Estat, el 2014 la inversió publicitària de les televisions nacionals en obert controlades per InfoAdex s'ha situat en 1.701,1 milions d'euros, la qual cosa suposa un creixement del 10,6% respecte al 2013. Aquest grup de televisions concentra el 90% del total de la inversió rebuda pel mitjà.

Il·lustració 16. Ingressos per publicitat a les televisions d'àmbit estatal en obert, autonòmiques, canals de pagament i televisions locals de l'Estat (en milions d'euros).

Font: marketingdirecto.com, a partir de dades de l'"Estudio de la Inversión Publicitaria en España 2015" de InfoAdex.

17 Enllaç:http://www.marketingdirecto.com/actualidad/publicidad/la-inversion-publicitaria-en-medios-crece-un-59-en- 2014-segun-infoadex/; consulta realitzada el maig de 2015. 18

VERSIÓ NO CONFIDENCIAL

Les principals conclusions de la situació de la inversió en publicitat a la televisió a Espanya són les següents:

• MEDIASET, líder per la seva xifra absoluta, s'ha situat el 2014 en una inversió de 836 milions d'euros, registrant un creixement del 12,2% davant el mateix període de l'any anterior i assoleix una quota del 44,2% de la inversió en televisió.

• ATRESMEDIA obté una facturació publicitària de 784 milions d'euros davant els 725 milions de 2013, aconseguint una quota de mercat del 41,5% el 2014, la qual cosa ha suposat un creixement en el volum d'inversió del 8,1%.

• "Disney Channel" mostra el 2014 una inversió estimada de 27,5 milions d'euros, en comparació amb els 24,9 milions de 2013. Això suposa una quota de participació de l’1,5%.

• Per la seva part, el grup de les TV autonòmiques registra 128,7 milions el 2014 el que es tradueix en una quota sobre la inversió total en TV del 6,8%.

• Els canals de pagament han registrat el 2014 una inversió publicitària de 59,3 milions d'euros davant els 43,6 milions de l'any anterior, assolint el 3,1% del total de la facturació publicitària del mitjà.

Segons la informació aportada per les notificants (taula 6, pàg. 37), els ingressos d'EDICA provinents de la comercialització d'espais publicitaris de televisió van ascendir a [ ] milions d'euros l'any 2013. En els anys 2012 i 2011 van ser [ ] i [ ] milions d'euros, respectivament. Els ingressos de la CCMA per aquest mateix concepte van ser de 56,93, 62,35 i 81,49 milions d'euros durant els anys 2013, 2012 i 2011, respectivament. Així doncs, contrasta les tendències en direccions oposades d'ambdues entitats: mentre els ingressos publicitaris d'EDICA van augmentar gradualment, els de la CCMA van descendir de forma acusada durant el mateix període.

Les notificants també aporten estimacions dels impactes publicitaris generats a Catalunya (taula 7, pàg. 38) i dels ingressos que aquests generarien (taula 8, pàg. 38). Segons les estimacions esmentades, MEDIASET va obtenir l'any 2013 [ ] milions d'euros d'ingressos de comercialització d'espais publicitaris de televisió en obert a Catalunya, el [ ]% del total. Junt als [ ] milions d'euros d'EDICA el mateix any (el [ ]% del total), la quota conjunta d'ingressos publicitaris ascendiria a un [ ]%.

Segons les mateixes estimacions, l'any 2013 els ingressos de comercialització d'espais publicitaris de televisió en obert a Catalunya d'ATRESMEDIA van ser de 105,85 milions d'euros, el 36,81% del total; de la CCMA de 56,96 milions, el 19,80%; i de la resta de cadenes d'11,37 milions, el 3,95%.

Pel que respecta a empreses que puguin realitzar la comercialització de publicitat en televisió, com assenyala l'Informe i proposta de resolució en segona fase de l'expedient C/0432/12 Antena3 / La Sexta, els operadors se solen trobar integrats verticalment i venen la seva oferta a través de les seves pròpies agències de gestió publicitària; per exemple, MEDIASET a través de PUBLIESPAÑA, S.A.U. En canvi, els operadors més petits solen contractar a tercers la gestió de la seva publicitat en

VERSIÓ NO CONFIDENCIAL

televisió, normalment amb els grans operadors de televisió, mitjançant acords per a la gestió conjunta d'espais publicitaris. En el cas dels principals canals d'àmbit autonòmic a Catalunya, la CCMA realitza la seva pròpia comercialització d'espais publicitaris i EDICA actualment compta amb PUBLIPRESS MEDIA, S.L. (en endavant, PUBLIPRESS) per realitzar aquesta tasca.

D'altra banda, a Catalunya hi ha un gran nombre d'empreses de publicitat. Segons les dades aportades pel CAC, l'any 2014 hi havia un total de 8.255 empreses dedicades a la publicitat i estudis de mercat (codi CNAE-2009: 73) amb seu a Catalunya; d'aquestes, 7.298 es dediquen específicament a la publicitat (codi CNAE-2009: 731).

Il·lustració 17. Empreses dedicades a la publicitat. Període 2010-2014.

Font: CAC, a partir de dades del Directori Central d'Empreses (DIRCE) de l'Instituto Nacional de Estadística (INE).

Tanmateix, donats l'especificitat de la comercialització d'espais publicitaris en televisió i la característica d'integració vertical d'aquesta tasca en els casos de les empreses que agrupen els principals canals de televisió, sembla que el mercat és molt estret. De fet, bona part de les empreses de la il·lustració anterior seran agències de publicitat o de mitjans que actuaran com a mitjanceres entre l'anunciant i l'empresa encarregada de comercialitzar els espais publicitaris de la cadena de televisió.

A tall d'exemple, entre els anys 2013-2014 es va plantejar la possibilitat d'externalitzar la comercialització dels espais publicitaris de la CCMA18 i segons allò publicat en diversos mitjans de comunicació, les úniques empreses que van mostrar interès en el concurs per gestionar la publicitat de la CCMA van ser les empreses PUBLIPRESS del GRUPO GODÓ i EDICIONES PRIMERA PLANA, S.A. del GRUPO ZETA, S.A.19.

4.2.3. L'edició i comercialització de canals de televisió

Quant al mercat d'edició-comercialització de canals de televisió, a Catalunya, a més dels canals d'àmbit estatal i, en les demarcacions corresponents, els d'àmbit local, hi ha 8 canals de TDT (televisió digital terrestre) d'àmbit autonòmic: 5 de titularitat pública i 3 de titularitat privada:

18 Vegin-se les següents notícies: http://www.lavanguardia.com/comunicacion/20131107/54393169495/parlament-avala-externalizar-gestion- publicitat-tv3.html i http://www.lavanguardia.com/vida/20140313/54403608419/ciu-psc-y-pp-avalan-la- externalizacion-de-la-publicidad-de-tv3.html. 19 Vegin-se notícies: http://www.ara.cat/media/Godo-zeta-gestionar-publicitat-TV3_0_1065493665.html i http://www.elperiodico.com/es/noticias/tele/tv-3-externalizara-publicitat-3271273 20

VERSIÓ NO CONFIDENCIAL

• els 5 canals de TDT de titularitat pública són: "TV3", "TV3 HD", "3/24", "Esport3" i "Super3/33"; i • els 3 canals de TDT de titularitat privada són: "Barça TV, "8tv" i "RAC 105 TV".

Aquests canals estan agrupats a partir de 2 múltiplexs concedits en la comunitat autònoma:

• el de la CCMA, amb llicència per a l'explotació de 4 canals de TDT; i • el d'EDICA, amb llicència també per a l'explotació de 4 canals de TDT.

Als 4 canals de què disposa, la CCMA emet "TV3", "3/24", "Esport3" i "Super3/33".

Dels 4 canals dels quals disposa EDICA, en dos emet directament els canals "8tv" i "RAC 105 TV"; els altres dos estan arrendats: un al CCMA, que emet "TV3 HD"; i un altre al F.C. Barcelona, que emet el canal "Barça TV".

Les notificants, d'una banda, afirmen que MEDIASET no arrenda en l'actualitat cap canal de televisió, ja que és l'editora de tots els seus canals, i, de l’altra, aporten informació sobre els ingressos obtinguts per EDICA entre els anys 2012 i 2014 per l'arrendament de dos dels canals per als quals té llicencia a través del múltiplex concedit en l'àmbit territorial de Catalunya (taula 10, pàg. 41 i 42). L'any 2014 aquests ingressos van ascendir a un total de [ ] euros.

5. Valoració de l'operació i principals conclusions

En vista de la situació descrita en els apartats anteriors, aquesta Direcció General ha arribat a les següents conclusions:

Primera. La conjuntura econòmica dels últims temps ha propiciat un important i continuat descens en la inversió publicitària en tots els mitjans de comunicació inclosa la televisió en obert, si bé, sembla que a partir de l'any 2014 la tendència comença a revertir20.

Segona. Això, junt amb altres factors, ha propiciat la concentració al mercat de la televisió en obert així com el de la publicitat a la televisió a Espanya.

En particular, el mercat de la televisió en obert va donar mostres de tenir dificultats per mantenir-ne cinc grans canals generalistes independents ("Antena 3", "Telecinco", "la Sexta", "Cuatro" i "La 1") als quals se sumaven altres canals de difusió nacional però amb escassa audiència i les televisions autonòmiques i locals. En conseqüència, es van produir els coneguts, i ja esmentats en aquest informe, processos de concentració Telecinco / Cuatro21 i Antena3 / La Sexta22.

Després del procés de concentració, el mercat de la televisió en obert a Espanya queda configurat per 5 grups empresarials. En particular, amb

20 Per a més detall veure: http://www.marketingdirecto.com/actualidad/publicidad/la-inversion-publicitaria-en-medios- crece-un-59-en-2014-segun-infoadex/ 21 Expedient CNC núm. C/0230/10 - Telecinco / Cuatro. 22 Expedient CNC núm. C/0432/12 - Antena 3 / La Sexta. 21

VERSIÓ NO CONFIDENCIAL

dades d'audiències televisives de gener de 201523, es constata que MEDIASET -que compta amb 6 canals- se situa com a líder amb una quota de pantalla del 30,8%, seguida d'ATRESMEDIA -que compta amb 5 canals- amb el 26,8% de share, ja a certa distància CRTVE -amb 5 canals- amb el 17% de la quota de mercat i tancant el rànquing UNITAT EDITORIAL -amb 2 canals- (3,8%) i VOCENTO -amb 2 canals- (3,5%). Així doncs, resulta significatiu que els dos primers grups empresarials copen el 57,6% de la quota de pantalla, essent el seu posicionament molt similar.

Quant al mercat de la publicitat en la televisió, des de la fi de l'emissió de publicitat per part de la corporació pública CRTVE (gener de 2010), la facturació publicitària s’ha concentrat des de llavors en els dos principals grups privats de televisió a Espanya, a saber, MEDIASET i ATRESMEDIA. D'aquesta forma, ambdós grups han arribat a controlar el 86,3% (2013) i el 86,8% (2012) dels ingressos totals per publicitat en televisió24, deixant de tal manera ni un 15% dels referits ingressos per publicitat per a la resta de canals privats, canals autonòmics i locals així com de pagament. Per tant, en el mercat de la publicitat de la televisió és evident l'existència de duopoli de facto.

Tercera. En concret, quant al posicionament de MEDIASET al mercat de la televisió en obert com en el de la publicitat en la televisió, indicar que es tracta d’un dels dos grups audiovisuals de referència a Espanya i Catalunya en tant que ha ostentat a Espanya una quota de share del 29% (2013), del 28,1% (2012) i del 26,2% (2011) i una quota d'ingressos per publicitat en televisió del [ ]% (2013), del [ ]% (2012) i del [ ]% (2011) i a Catalunya ha comptat amb una quota de share del 24,9% (2013), del 23,9% (2012) i del 22,8% (2011) i amb una quota d'ingressos per publicitat de televisió en obert a Catalunya del [ ]% (2013), del [ ]% (2012) i del [ ]% (2011)25.

Quarta. El mercat de la televisió en obert i el de la publicitat en la televisió a Catalunya, a diferència d’allò que succeeix en altres punts d'Espanya, compten amb la presència significativa d'un operador públic d'àmbit autonòmic, a saber, la CCMA ("TV3", "Super 3/33", "3/24" i "Esport 3"), en particular, el canal "TV3" és el més vist a Catalunya segons dades de març 201526. Per grups empresarials, la CCMA se situa en tercera posició amb el 16,7% de share, després de MEDIASET i ATRESMEDIA que ostenten respectivament el 27,6% i el 23,2% de la quota de pantalla a Catalunya.

Cinquena. Lògicament, aquesta circumstància adquireix més rellevància si es considera el segment de les emissions de televisió en català, en el qual rivalitzen directament el canal "TV3" (de la CCMA) i el canal "8tv" (d'EDICA), en ser els dos canals generalistes de major quota de mercat editats en català, si bé entre ells existeix una diferència de posicionament molt important.

23 Font: BARLOVENTO COMUNICACIÓN. 24 Font: Estudio InfoAdex de la Inversión Publicitaria en España 2014. 25 Font: Dades aportades pels notificants segons Kantar Media així com segons estimacions internes junt amb la informació de l'"Estudio InfoAdex de la Inversión Publicitaria en España 2014". 26 Focus Media - Focusletter Abril 2015 (Audiències de Televisió març 2015 - àmbit Catalunya). 22

VERSIÓ NO CONFIDENCIAL

Sisena. La millora en la gestió i explotació de la publicitat dels canals editats per EDICA, principalment, "8tv" -com a canal amb millor posicionament en termes d'audiència del GRUPO GODÓ- es concep com a estratègica, ja que existeix una situació de pèrdues sostingudes d'EDICA durant els últims exercicis27.

Setena. Addicionalment, no es pot desconèixer la vigència dels compromisos que vinculen a MEDIASET com a conseqüència de l'operació de concentració Telecinco / Cuatro, especialment, en matèria de “gestión de publicidad de terceros operadores de TDT en abierto de ámbito estatal, regional o local”28.

Vuitena. En resum, es pot afirmar que com a conseqüència de l'operació projectada MEDIASET augmentaria la seva quota de mercat a través de la seva presa de participació d'EDICA, ara bé, es tracta d'un reforçament en la posició de MEDIASET poc significatiu. En concret, de conformitat amb la il·lustració següent, a nivell d’Espanya MEDIASET incrementaria la seva quota de share aproximadament un 0,5% i en el cas específic de Catalunya un 3,7%. En el cas dels ingressos publicitaris, l'impacte de l'operació per a MEDIASET seria d'un increment a nivell Espanya del [ ]% i en l'àmbit de Catalunya del [ ]%.

Il·lustració 18. Quotes de mercat de les empreses notificants a Espanya i Catalunya.

Espanya Catalunya Quota de pantalla MEDIASET 29,00% 26,10% EDICA 0,50% 3,70% CONCENTRACIÓ 29,50% 29,80% Ingressos publicitaris MEDIASET [ ]% [ ]% EDICA [ ]% [ ]% CONCENTRACIÓ [ ]% [ ]%

Font: elaboració pròpia. Nota: les dades de quota de pantalla a Espanya fan referència a l'any 2013 i corresponen a la informació aportada per les notificants a partir de dades de Kantar Media; les dades de quota de pantalla a Catalunya fan referència a l'any 2014 i corresponen a la informació aportada pel CAC a partir de dades de Kantar Media; les dades d'ingressos publicitaris en televisió d'Espanya fan referència a l'any 2013 i corresponen a la informació aportada per les notificants a partir de dades de InfoAdex, informació pública de la CCMA i els comptes anuals de les notificants; i les dades d'ingressos publicitaris a Catalunya fan referència a l'any 2013 i corresponen a la informació aportada per les notificants a partir d'estimacions internes.

Per tant, es prengui l'àmbit geogràfic que es prengui de referència, l'increment de quota de MEDIASET, tant en termes d'audiència com d'ingressos per publicitat, després de l'operació projectada s'ha de considerar com poc significatiu, sense capacitat d'obstaculitzar de manera apreciable el manteniment de la competència efectiva en el mercat.

Barcelona, 6 de maig de 2015

27 Es dóna una situació de pèrdues en els comptes anuals d'EDICA dipositades en el Registre Mercantil dels anys 2010 a 2013, ambdós inclosos. 28 Operació de concentració autoritzada, amb compromisos, en segona fase com a conseqüència de la resolució del Consell de la CNMC de 28 d'octubre de 2010, en el marc de l'expedient C/0230/10 – Telecinco / Cuatro. 23