Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2014 59 Edita: Consell de l’Audiovisual de Catalunya Juny de 2016 ISSN: 2014-7392 Dipòsit Legal: B. 21226-2012
Sumari
Resum executiu ...... I 1. La televisió a Catalunya ...... I 2. La ràdio a Catalunya ...... VII 3. Quo vadis, audiovisual? ...... IX 4. Conclusions ...... XII
Capítol I. Legislació del sector audiovisual a Catalunya ...... 1 1. Presentació...... 1 2. Serveis de comunicació audiovisual ...... 3 2.1 Ordenació audiovisual internacional ...... 3 2.1.1 Revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual (AVMS) ...... 3 2.1.2 Aplicació de la Directiva AVMS: concepte programa televisiu a internet ...... 4 2.1.3 Dividend digital ...... 6 2.2 La televisió digital terrestre a Catalunya i Espanya ...... 8 2.2.1 Concurs per a l’adjudicació de sis canals de TDT d’àmbit estatal ...... 8 2.2.2 Concentració i adquisicions accionarials ...... 9 2.2.3 Altres aspectes relacionats amb la TDT ...... 14 2.3 Regulació dels continguts ...... 25 2.3.1 Gestió de drets esportius ...... 25 2.3.2 Publicitat ...... 29 2.3.3 Pluralisme ...... 31 2.3.4 Altres aspectes relacionats amb la regulació dels continguts ...... 33 3. Serveis de comunicacions electròniques ...... 38 3.1 Impost sobre serveis electrònics en la provisió de continguts ...... 38 3.2 Mercat únic digital ...... 39 3.3 Propietat intel·lectual a internet ...... 42 3.4 Altres aspectes relacionats amb les comunicacions electròniques ...... 44 4. Enllaços principals ...... 48 Capítol II. Estructura economicoempresarial del sector audiovisual a Catalunya ...... 55 1. Presentació...... 55 2. Prestadors de serveis audiovisuals a Catalunya ...... 55 2.1 Prestadors d’àmbit nacional ...... 56 2.1.1 Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ...... 57 2.1.2 Grupo Godó de Comunicación ...... 63 2.1.3 Grup Flaix ...... 67 2.1.4 Grup TeleTaxi ...... 68 2.1.5 Grup Estel ...... 70 2.2 Prestadors d’àmbit estatal ...... 71 2.2.1 Corporación RTVE ...... 72 2.2.2 Atresmedia Corporación de Medios de Comunicación ...... 75 2.2.3 Grup COPE ...... 77 2.2.4 Grup Mediapro ...... 80 2.2.5 Mediaset España Comunicación ...... 83 2.2.6 Grup Prisa ...... 86 2.2.7 Grup Radio Blanca ...... 89 2.2.8 Secuoya ...... 90 2.2.9 Unidad Editorial ...... 90 2.2.10 Vocento...... 91 2.3 Prestadors d’àmbit local ...... 93 3. Distribuïdors de serveis audiovisuals a Catalunya ...... 110 3.1 Orange ...... 112 3.2 Telefónica ...... 115 3.3 Vodafone ...... 118 4. Producció audiovisual a Catalunya ...... 120 4.1 Dimensió i estructura ...... 120
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 i 4.2 Magnituds econòmiques ...... 124 4.3 Altres esdeveniments ...... 127 5. Publicitat ...... 128 5.1 Inversió publicitària a Espanya ...... 129 5.2 Inversió publicitària a Catalunya ...... 130 5.3 La inversió publicitària en ràdio ...... 134 5.4 La inversió publicitària en televisió ...... 135 5.5 La inversió publicitària a internet ...... 138 5.6 Estructura empresarial de l’activitat publicitària a Catalunya ...... 140 6. Ajuts econòmics i financers de caràcter públic al sector audiovisual ...... 141 6.1 Ajuts de la Generalitat de Catalunya ...... 141 6.1.1 Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) ...... 141 6.1.2 Departament de la Presidència ...... 144 6.1.3 Institut Català de Finances ...... 146 6.1.4 Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ...... 147 6.2 Ajuts de l’Estat espanyol ...... 148 6.3 Ajuts de la Unió Europea - Europa Creativa ...... 149
Capítol III. L’oferta de continguts audiovisuals a Catalunya...... 151 1. Presentació...... 151 2. La programació de televisió a Catalunya...... 151 2.1 La programació de Televisió de Catalunya ...... 151 2.1.1 La programació de TV3 ...... 151 2.1.2 La programació del 33 ...... 155 2.1.3 La programació del Super3 ...... 157 2.1.4 La programació d’Esport3 ...... 158 2.2 La programació de 8tv ...... 161 2.3 La programació de TVE Catalunya ...... 164 2.4 Origen de les produccions a Televisió de Catalunya ...... 166 2.4.1Origen de les produccions a TV3 ...... 166 2.4.2 Origen de les produccions al 33 ...... 167 2.4.3 Origen de les produccions al Super3 ...... 168 2.4.4 Origen de les produccions a Esport3 ...... 169 2.4.5 Tipus de producció de les produccions amb origen a Catalunya a Televisió de Catalunya ...... 170 2.4.6 Origen de les produccions i gènere dels continguts a Televisió de Catalunya ...... 171 2.5 Origen de les produccions a 8tv ...... 175 2.5.1Tipus de producció de les produccions amb origen a Catalunya a 8tv ...... 176 2.5.2 Origen de les produccions i gènere dels continguts a 8tv ...... 176 3. Programació radiofònica: l’oferta generalista ...... 177 3.1 Característiques generals de la programació ...... 177 3.2 Prestadors d’àmbit català ...... 179 3.2.1 Catalunya Ràdio ...... 179 3.2.2 RAC1 ...... 182 3.3 Prestadors d’àmbit estatal amb desconnexions ...... 184 3.3.1 SER ...... 184 3.3.2 Onda Cero ...... 186 3.3.3 COPE ...... 188 4. Internet i les noves plataformes de distribució de continguts audiovisuals ...... 190
Capítol IV. El consum audiovisual a Catalunya ...... 197 1. Presentació...... 197 2. El consum i l’audiència de televisió ...... 200 3. El consum i l’audiència de ràdio ...... 213 4. El consum de continguts a internet i a les noves plataformes ...... 219
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 ii Sumari de taules
Resum executiu Taula 1. Audiències dels canals de televisió en català a Catalunya. Anys 2005-2015 (en %) ...... II Taula 2. Audiència televisiva dels principals grups de comunicació a Catalunya i Espanya. Any 2015 (en %) ...... V Taula 3. Inversió publicitària en televisió a Espanya. Dades globals i desagregades d’Atresmedia i Mediaset. Any 2015 (en milions d’euros) ...... VI Taula 4. Audiència acumulada diària de ràdio a Catalunya de les principals cadenes. Any 2015 (en milers)...... VIII Taula 5. Distribució de freqüències de ràdio per titularitat i per zona de servei ...... VIII Taula 6. Categories demogràfiques emprades als EUA i característiques principals ...... XI
Capítol II. Taula 1. Serveis comercials explotats per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Any 2015 ...... 58 Taula 2. Distribució de les emissions de TVC per MUX i per demarcació. Any 2015 ...... 61 Taula 3. TVC. Principals serveis audiovisuals disponibles als diversos dispositius amb connexió a la xarxa. Any 2015 ...... 63 Taula 4. Serveis comercials explotats per Grupo Godó de Comunicación, SA. Any 2015 ...... 64 Taula 5. Societats participades al 100% per Grupo Godó de Comunicación. Any 2015 ...... 65 Taula 6. Serveis comercials explotats per el Grup Flaix. Any 2015 ...... 68 Taula 7. Freqüències radiofòniques del Grup Flaix. Any 2015 ...... 68 Taula 8. Serveis comercials explotats pel Grup TeleTaxi. Any 2015 ...... 69 Taula 9. Freqüències radiofòniques i canals del Grup Tele Taxi. Any 2015 ...... 70 Taula 10. Serveis comercials explotats pel Grup Estel. Any 2015...... 70 Taula 11. Freqüències radiofòniques del Grup Estel. Any 2015 ...... 71 Taula 12. Serveis comercials explotats per la Corporación RTVE. Any 2015 ...... 73 Taula 13. Serveis comercials explotats per Atresmedia. Any 2015 ...... 75 Taula 14. Serveis comercials explotats pel Grup COPE. Any 2015 ...... 78 Taula 15. Principals accionistes de 13tv, SA. Any 2015 ...... 78 Taula 16. Freqüències de COPE a Catalunya. Any 2015 ...... 79 Taula 17. Principals accionistes de Radio Popular, SA (COPE). Any 2015 ...... 79 Taula 18. Serveis comercials explotats pel Grup Mediapro a Espanya. Any 2015...... 80 Taula 19. Serveis comercials explotats per Mediaset España. Any 2015 ...... 84 Taula 20. Serveis comercials explotats per Prisa. Any 2015 ...... 87 Taula 21. Principals participacions del grup Prisa. Febrer 2016 ...... 88 Taula 22. Serveis comercials explotats per Unidad Editorial. Any 2015 ...... 90 Taula 23. Principals accionistes d’RCS MediaGroup SpA. Any 2015 ...... 91 Taula 24. Serveis comercials explotats per Vocento. Any 2015 ...... 92 Taula 25. Principals participacions del grup Vocento. Any 2015 ...... 93 Taula 26. Canals de televisió local pública. Catalunya. Any 2015 ...... 96 Taula 27. Prestadors públics amb canal de TDT i emissora ràdio a Catalunya. Any 2015 ...... 97 Taula 28. Canals de televisió local privada a Catalunya. Any 2015 ...... 98 Taula 29. Principals grups de televisió privada a Catalunya. Any 2015...... 99 Taula 30. Prestadors i emissores de ràdio local de titularitat pública. Catalunya. Any 2015 ...... 102 Taula 31. Emissores de ràdio local de titularitat privada d’àmbit local. Catalunya. Any 2015 .... 109 Taula 32. Xifra d’abonats a la televisió de pagament per mitjà de transmissió a l’Estat espanyol. Quart trimestre de 2015 ...... 110 Taula 33. Xifra d’abonats a la televisió de pagament i quota de mercat a l’Estat espanyol. Quart trimestre de 2015 ...... 111 Taula 34. Abonats a la televisió de pagament per tipus d’empaquetat a l’Estat espanyol. Quart trimestre de 2015 ...... 112 Taula 35. Serveis comercials explotats per Orange. Any 2015 ...... 113 Taula 36. Serveis comercials explotats per Telefónica. Any 2015 ...... 115 Taula 37. Serveis comercials explotats per Vodafone. Any 2015 ...... 118
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 iii Taula 38. Principals magnituds econòmiques del sector audiovisual. Catalunya i Espanya. Període 2012-2013 (en milers d’euros) ...... 125 Taula 39. Principals magnituds econòmiques del sector audiovisual de la divisió 59. Catalunya i Espanya. Període 2012-2013 (en milers d’euros) ...... 126 Taula 40. Principals magnituds econòmiques del sector audiovisual de la divisió 60. Catalunya i Espanya. Anys 2012 i 2013 (en milers d’euros) ...... 126 Taula 41. Inversió publicitària real estimada a l’Estat espanyol per suports. Període 2014-2015 (en milions d’euros) ...... 130 Taula 42. Inversió dels anunciants amb seu a Catalunya per mitjans convencionals. Període 2014- 2015 (en milions d’euros) ...... 132 Taula 43. Inversió publicitària en mitjans convencionals catalans. Període 2014-2015 (en milions d’euros) ...... 133 Taula 44. Inversió publicitària de l’administració pública. Període 2008-2015 (en milions d’euros) ...... 134 Taula 45. Ingressos publicitaris dels mitjans radiofònics de la CCMA. Any 2015 (en euros) ...... 134 Taula 46. Ingressos publicitaris dels principals grups radiofònics a l’Estat espanyol. Període 2014- 2015 (en milions d’euros) ...... 135 Taula 47. Ingressos publicitaris de la ràdio a l’Estat espanyol. Per trimestres. Període 2014-2015 (en milions d’euros) ...... 135 Taula 48. Ingressos per publicitat als principals grups de televisió en obert a l’Estat espanyol. Període 2014-1015 (en milions d’euros)...... 136 Taula 49. Ingressos publicitaris de la televisió a l’Estat espanyol. Per trimestres. Període 2014- 2015 (en milions d’euros) ...... 137 Taula 50. Ingressos publicitaris dels mitjans televisius de la CCMA. Any 2015 ...... 137 Taula 52. Evolució i participació del cens d’empreses de publicitat a Espanya i Catalunya...... 141 Període 2014-2015 ...... 141 Taula 53. Subvencions i ajuts de l’ICEC concedits al sector audiovisual. Període 2014-2015 (en euros) ...... 142 Taula 54. Subvencions i ajuts de l’ICEC concedits a la producció i a l’explotació. Període 2014- 2015 (en euros) ...... 142 Taula 55. Subvencions i ajuts de l’ICEC concedits a la difusió i la promoció del sector audiovisual. Període 2014-2015 (en euros) ...... 143 Taula 56. Subvencions i ajuts de l’ICEC concedits al desenvolupament de projectes audiovisuals. Any 2015 ...... 143 Taula 57. Subvencions i ajuts de l’ICEC concedits a la formació audiovisual. Període 2014-2015 (en euros) ...... 144 Taula 58. Subvencions i ajuts de l’ICEC concedits a infraestructures. Període 2014-2015 (en euros) ...... 144 Taula 59. Subvencions estructurals concedides pel Departament de la Presidència a mitjans de comunicació privats en català o en aranès. Període 2014-2015 (en euros) ...... 144 Taula 60. Subvencions estructurals concedides pel Departament de la Presidència a empreses de ràdio en català o aranès. Període 2014-2015 (en euros) ...... 145 Taula 61. Subvencions estructurals concedides pel Departament de la Presidència a empreses de televisió en català o aranès. Període 2014-2015 (en euros) ...... 146 Taula 62. Línies de crèdit de l’ICF al sector audiovisual. Període 2013-2015 (en milers d’euros) ...... 147 Taula 63. Distribució del crèdit de l’ICF al sector audiovisual per conceptes. Període 2014-2015 (en milers d’euros) ...... 147 Taula 64. Finançament de la CCMA d’obres audiovisuals europees. Període 2011-2014 (en euros) ...... 148 Taula 65. Ajuts de l’ICAA per línies de subvenció. Període 2014-2015 ...... 149 Taula 66. Ajuts del subprograma MEDIA a Catalunya. Període 2014-2015 (en euros) ...... 150 Taula 67. Ajuts del subprograma MEDIA a Catalunya. Empreses i projectes catalans finançats. Any 2015 (en euros) ...... 150
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 iv
Capítol III. Taula 1. TV3. Tipologia dels programes. Any 2015 ...... 152 Taula 2. TV3. Graella tipus de programació. Any 2015...... 154 Taula 3. 33. Tipologia dels programes. Any 2015 ...... 155 Taula 4. 33. Graella tipus de programació. Any 2015 ...... 156 Taula 5. Super3. Tipologia dels programes. Any 2015 ...... 157 Taula 6. Super3. Graella tipus de programació. Any 2015 ...... 158 Taula 7. Esport3. Tipologia dels programes. Any 2015 ...... 159 Taula 8. Esport3. Graella tipus de programació. Any 2015 ...... 160 Taula 9. 8tv. Tipologia dels programes. Any 2015 ...... 161 Taula 10. 8tv. Graella tipus de programació. Any 2015 ...... 163 Taula 11. TVC. Proporció d’emissió de producció pròpia sobre el total de producció amb origen a Catalunya. Període 2014-2015 (en %) ...... 171 Taula 12. 8tv. Proporció d’emissió de producció pròpia sobre el total de producció amb origen a Catalunya. Període 2014-2015 (en %) ...... 176 Taula 13. Dilluns a divendres. Catalunya Ràdio, RAC1, SER, Onda Cero i COPE. Comparació de la programació per franja horària i gènere. Any 2015 ...... 178 Taula 14. Caps de setmana. Catalunya Ràdio, RAC1, SER, Onda Cero i COPE. Comparació de la programació per franja horària i gènere. Any 2015 ...... 178 Taula 15. Catalunya Ràdio. Graella tipus. Quart trimestre 2015 ...... 180 Taula 16. Catalunya Ràdio. Tipologia dels programes. Any 2015 (en %) ...... 181 Taula 17. RAC1. Graella tipus. Quart trimestre 2015 ...... 183 Taula 18. RAC1. Tipologia dels programes. Any 2015 (en %) ...... 184 Taula 19. SER. Graella tipus. Quart trimestre 2015 ...... 185 Taula 20. SER. Tipologia dels programes. Any 2015 (en %) ...... 186 Taula 21. Onda Cero. Graella tipus. Quart trimestre 2015 ...... 187 Taula 22. Onda Cero. Tipologia dels programes. Any 2015 (en %) ...... 188 Taula 23. COPE. Graella tipus. Quart trimestre 2015 ...... 189 Taula 24. COPE. Tipologia dels programes. Any 2015 (en %) ...... 190
Capítol IV. Taula 1. Quota de pantallaA de les televisions a Catalunya. Període 2014-2015 (en %) ...... 206 Taula 2. Quota de pantalla de les televisions a Catalunya per mesos. Any 2015 (en %) ...... 207 Taula 3. Rànquing anual dels programes més vistos a Catalunya. Any 2015 (ordenats per audiència mitjana) ...... 210 Taula 4. Quota de pantalla de les televisions a Espanya. Període 2014-2015 (en %) ...... 211 Taula 5. Audiència de les emissores de ràdio a Catalunya per demarcacions (de dilluns a diumenge). Any 2015 (en milers) ...... 219 Taula 6. Penetració d’internet per territori a Catalunya. Any 2015 (en %) ...... 220
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 v Sumari de gràfics
Resum executiu Gràfic 1. Ús de segones pantalles als EUA...... XI
Capítol I. Gràfic 1. Cadena de valor tradicional al sector audiovisual ...... 1
Capítol II. Gràfic 1. Accionistes d’Atresmedia. Desembre de 2015 ...... 77 Gràfic 2. Accionistes de Mediapro. Any 2015 ...... 82 Gràfic 3. Accionistes de Mediaset España Comunicación, SA. Gener 2016 ...... 86 Gràfic 4. Accionariat de Sociedad Gestora de Televisión Net TV, SA. Any 2015 ...... 93 Gràfic 5. Canals de televisió local per titularitat. Catalunya. Any 2015 ...... 94 Gràfic 6. Canals de televisió local per províncies. Catalunya. Any 2015 ...... 95 Gràfic 7. Freqüències en FM d’àmbit local per titularitat. Catalunya. Any 2015 ...... 101 Gràfic 8. Freqüències FM d’àmbit local de titularitat pública per províncies. Catalunya. Any 2015 ...... 102 Gràfic 9. Participacions significatives de Telefónica. Desembre de 2015 ...... 116 Gràfic 10. Nombre d’empreses audiovisuals. Catalunya i Espanya. Període 2012-2015 ...... 121 Gràfic 11. Nombre d’empreses audiovisuals (divisions 59 i 60) per comunitats autònomes. Any 2015 ...... 122 Gràfic 12. Nombre d’empreses audiovisuals a Catalunya (divisions 59 i 60). Període 2012-2015 ...... 122 Gràfic 13. Nombre d’empreses audiovisuals a Catalunya per subgrups del codi 59. Període 2012- 2015 ...... 123 Gràfic 14. Registre d’empreses audiovisuals de Catalunya per seccions. Any 2015 ...... 124 Gràfic 16. Inversió publicitària en mitjans convencionals catalans. Any 2015 (en milions d’euros) ...... 133 Gràfic 17. Evolució de la inversió publicitària a internet a l’Estat espanyol. Període 2011-2015 (en milions d’euros) ...... 138 Gràfic 18. Inversió publicitària en mitjans digitals a l’Estat espanyol. Any 2015 ...... 139
Capítol III. Gràfic 1. TV3. Origen de les produccions emeses. Any 2015A ...... 167 Gràfic 2. 33. Origen de les produccions emeses. Any 2015A ...... 168 Gràfic 3. Super3. Origen de les produccions emeses. Any 2015A ...... 169 Gràfic 4. Esport3. Origen de les produccions emeses. Any 2015A ...... 170 Gràfic 5. TV3. Tipologia de programes emesos segons l’origen de la producció. Any 2015A (en %) ...... 172 Gràfic 6. 33. Tipologia de programes emesos segons l’origen de la producció. Any 2015A (en %) ...... 173 Gràfic 7. Super3. Tipologia de programes emesos segons l’origen de la producció. Any 2015A .. 174 (en %) ...... 174 Gràfic 8. Esport3. Tipologia de programes emesos segons l’origen de la producció. Any 2015A . 175 (en %) ...... 175 Gràfic 9. 8tv. Origen de les produccions emeses. Any 2015 ...... 176 Gràfic 10. 8tv. Tipologia de programes emesos segons l’origen de la producció. Any 2015A (en %) ...... 177
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 vi Capítol IV. Gràfic 1. Penetració dels mitjans de comunicació a Catalunya. Període 2014-2015A (en %) ..... 198 Gràfic 2. Distribució per edats sobre l’audiència de cada mitjà a Catalunya. Any 2015 (en %) .. 199 Gràfic 4. Evolució del consum de minuts de televisió per persona i dia a Catalunya. Període 2000- 2015 ...... 200 Gràfic 5. Consum de televisió per franges horàries a Catalunya. Any 2015 (en % sobre el total d’espectadors) ...... 201 Gràfic 6. Penetració de la televisió a Catalunya per àmbit de cobertura.A Any 2015 (en %) ...... 201 Gràfic 7. Penetració de la televisió a Catalunya per àmbit de coberturaA segons edat i classe social. Any 2015 (en %) ...... 202 Gràfic 8. Índex d’afinitatA de la televisió segons el seu grau de cobertura per edats i classe social a Catalunya. Any 2015 (en %) ...... 203 Gràfic 9. Perfil de la persona teleespectadora per la llengua de la televisió segons edat i classe social a Catalunya. Any 2015 (en %) ...... 204 Gràfic 10. Índex d’afinitatA de la persona teleespectadora per la llengua de la televisió segons edat i classe social a Catalunya. Any 2015 (en %) ...... 205 Gràfic 11. Evolució de la quota de pantalla de les principals televisions a Catalunya. Període 2010- 2015 (en %) ...... 208 Gràfic 12. Quota de pantalla dels grups televisius a Catalunya. Any 2015 (en %) ...... 209 Gràfic 13. Quota de pantalla dels grups televisius a Espanya. Any 2015 (en %) ...... 212 Gràfic 14. Audiència de les televisions de pagament a Catalunya. Any 2015 (en milers)...... 213 Gràfic 15. Evolució del consum de minuts de ràdio per persona i dia a Catalunya (de dilluns a diumenge). Període 2010-2015...... 214 Gràfic 16. Penetració del mitjà ràdio per tipologia d’emissores a Catalunya (de dilluns a diumenge). Any 2015 (en %) ...... 214 Gràfic 17. Perfil sociodemogràfic de l’oient de ràdio global i per tipologies a Catalunya. Any 2015 (en %) ...... 215 Gràfic 18. Índex d’afinitatA de l’oient de ràdio global i per tipologies a Catalunya. Any 2015 ..... 216 Gràfic 19. Perfil de la persona radiooient per la llengua de la ràdio segons edat i classe social a Catalunya. Any 2015 (en %) ...... 217 Gràfic 20. Evolució de l’audiència acumulada de ràdio generalista a Catalunya (de dilluns a diumenge). Període 2010-2015 (en milers) ...... 217 Gràfic 21. Rànquing de les ràdios a Catalunya segons l’audiència. Any 2015 (en milers) ...... 218 Gràfic 22. Minuts de connexió de la persona usuària d’internet a Catalunya (dia anterior). Any 2015 (en %) ...... 220 Gràfic 23. Ús de diferents serveis a internet a Catalunya. Any 2015 (en milers) ...... 221 Gràfic 24. Freqüència dels consums audiovisuals a internet a Catalunya. Any 2015 (en %) ...... 222 Gràfic 25. Accés a mitjans electrònics els últims 30 dies. Penetració sobre els usuaris d’internet a Catalunya. Any 2015 (en %) ...... 222 Gràfic 26. Ús de diferents serveis al mòbil a Catalunya. Any 2015 (en milers) ...... 223 Gràfic 27. Activitats relacionades amb l’accés a continguts audiovisuals a internet durant els últims 30 dies a Catalunya. Any 2015 (en %) ...... 224 Gràfic 28. Activitats que es fan a internet mentre es miren programes de televisió durant els últims 30 dies a Catalunya. Any 2015 (en %) ...... 225 Gràfic 29. Recordatori dels últims cinc webs més visitats a Catalunya. Any 2015 (en milers) ... 226
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 vii
Resum executiu
1. La televisió a Catalunya El 2015 va fer 10 anys que el Govern espanyol va aprovar el Reial decret 944/2005, de 29 de juliol, pel qual s’aprovava el Plan Técnico Nacional de la televisión digital terrestre.1 Era el tret de sortida del model de TDT vigent, després del fracàs del model basat en la plataforma de pagament Quiero TV, que va deixar d’emetre el juny de 2002. En el preàmbul del Reial decret 944/2005 s’argumentava a favor de la migració a la TDT: […] es porta a terme l’assignació […] de serveis de TDT perquè, garantint una oferta televisiva més àmplia, es difongui una programació nova, innovadora i diferenciada […] aprofitant les millores tècniques […] termes de més qualitat, interactivitat, desenvolupament de nous serveis i ús més eficient del domini públic radioelèctric. També es possibilita incrementar l’oferta televisiva i el pluralisme, reforçant la llibertat d’elecció dels ciutadans en el seu accés als serveis de televisió, i es consolida un mercat de televisió més plural i competitiu.
Amb 10 anys de perspectiva, es pot fer una avaluació de les conseqüències d’aquell procés quant a oferta de canals, pluralisme de continguts, estructura de la propietat dels mitjans, mercat publicitari i hàbits de consum audiovisual, tenint en compte l’evolució general del sector. Així, tant a Catalunya com a Espanya, la implantació de la TDT al llarg d’aquests deu anys es pot considerar globalment satisfactòria (per les millores tècniques i per la major eficiència de l’espectre, per exemple). Malgrat això, també hi hagut aspectes problemàtics. Un factor extern a la migració digital ha estat l’esclat de la crisi el 2008 (“the Great Recession”, segons la terminologia econòmica a l’ús) i que l’audiovisual se’n va veure afectat particularment, tant el sector privat —per la gran davallada de la inversió publicitària—, com el sector
1 Reial Decret 944/2005, de 29 de juliol, pel qual s’aprova el Plan técnico nacional de la televisión digital terrestre.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 I públic —per les polítiques d’austeritat imposades al si de la Unió Europea. Només per posar-ne un exemple, citarem la contractació publicitària en televisió local a Espanya: dels 50,9 milions d’euros el 2007, es va passar a 9,1 milions el 2009 i a 2,0 milions el 2011. La caiguda d’ingressos de la televisió local, doncs, va ser d’un 95% en tan sols quatre anys i no s’ha recuperat (1,3 milions d’euros el 2015). A Catalunya, tot i que va ser capdavantera en el procés de digitalització — gràcies a les emissions en simulcast de TVC des del 1999 i a les polítiques actives del Govern de la Generalitat i del CAC—, els resultats s’han vist afectats més encara pel fet de no disposar de les eines apropiades per dissenyar polítiques de comunicació integrals en TDT. Ens referim, en primer lloc, al fet que la Generalitat no compta amb competències plenes en la planificació de l’espectre radioelèctric. Si mirem l’evolució de l’audiència televisiva en català i en castellà durant el període 2005-2015, s’hi observa una davallada del català. Malgrat que TV3 s’ha mantingut líder de forma ininterrompuda des del 2010, del 2005 al 2015 el retrocés general de l’audiència televisiva en català ha estat de 10 punts percentuals.
Taula 1. Audiències dels canals de televisió en català a Catalunya. Anys 2005-2015 (en %) Canals Any 2005 Any 2015 TV3 19,6 12,3 K3-33 / Super3/33 5,3 1,5 Televisions locals 4,8 - 8tv - 3,3 3/24 - 1,5 Esport3 - 1,1 RAC105 - 0,1 AUDIÈNCIA ACUMULADA 29,7 19,8 Font: CAC (Informe de l’audiovisual a Catalunya 2005 i BIAC núm. 3).
Aquesta davallada es deu en gran part a dues raons. D’una banda, a l’augment de canals de TDT d’àmbit estatal en castellà i, de l’altra, a la irrupció de noves formes de distribució audiovisual (en especial, la comunicació en mobilitat), que han permès l’entrada de nous actors, la majoria de caràcter global. En TDT, s’han desplegat polítiques audiovisuals que no han tingut en compte la diversitat cultural i lingüística de l’Estat, tot i que aquest precepte l’incloïa la Llei de l’Estat 7/2010, general de la comunicació audiovisual, aprovada
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 II durant la IX legislatura espanyola. Així, l’apartat 3 de l’article 4 de la llei estableix que “Els operadors de serveis de comunicació audiovisual han de promoure el coneixement i la difusió de les llengües oficials a l’Estat i de les seves expressions culturals. [...]” En aquest sentit, els prestadors de titularitat pública contribuiran a promocionar la indústria cultural, en especial a la de creacions audiovisuals vinculades a les diferents llengües i cultures existents a l’Estat.” No obstant aquesta obligació dels prestadors audiovisuals, accentuada en aquells de titularitat pública, l’evolució de l’oferta de canals en català i castellà ha estat l’oposada. En l’entorn analògic del 2005 hi havia cert equilibri en l’oferta de televisió terrestre: sis canals de cobertura estatal, la llengua vehicular dels quals era el castellà (TVE 1, La2, Antena 3 TV, Telecinco, Canal+/Cuatro i, encara sense emissió el 2005, laSexta) i dos de cobertura nacional en català (TV3, K3-33), a banda de les televisions locals (entre els quals destacaven BTV i Citytv). A finals del 2015, l’oferta en TDT havia basculat més encara a favor dels canals en castellà: 32 canals de cobertura estatal (en castellà), per 8 de cobertura nacional (en català), a més de les desconnexions de RTVE-Catalunya i de les televisions locals.2 La planificació de l’espectre radioelèctric ha apuntat a una determinada direcció i aquesta ha estat una de les causes del desequilibri. En concret, trobem el Reial decret 805/2014, que derogava el Reial decret 944/2005 esmentat i establia un nou Plan Técnico Nacional de la TDT a Espanya.3 Del Reial decret
2 El 2015, cada llar catalana rebia entre 1 i 4 televisions locals, depenent del punt de recepció. 3 La Comissió Europea va aprovar la Decisió 2010/267/EU, en què s’establien les condicions tècniques sobre l’alliberament del primer dividend digital, amb vista a una harmonització de serveis en la banda dels 800 MHz. D’aquesta manera, es posaven les bases per a la creació d’un mercat interior en comunicacions mòbils. Es tracta d’una opció estratègica de la Comissió com a motor de creixement econòmic per superar la crisi: la introducció de la quarta generació de telefonia mòbil i la garantia de la banda ampla mòbil ultraràpida per assolir els objectius de l’Agenda Digital per a Europa abans del 2020 i contribuir a reduir la bretxa digital. Acomplert el primer dividend digital, la reassignació de canals broadcast que se’n deriva correspon als estats membres de la UE. És a partir d’aquesta Decisió 2010/267/UE que el Govern va aprovar el Reial decret 805/2014 esmentat. Reial decret 805/2014, de 19 de setembre, pel qual s’aprova el Plan técnico nacional de la televisión digital terrestre i es regulen determinats aspectes per a l’alliberament del dividend digital.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 III 944/2005 se’n va derivar la gestió de dos múltiples per part de la CCMA, però a partir de la nova planificació (RD 805/2014), va passar a gestionar-ne un. Com a conseqüència, i per tal de preservar les emissions de TV3 HD —que fins aleshores havia emès per aquest segon múltiplex—, la CCMA va arrendar un canal a Emissions Digitals de Catalunya (EDC, editora de 8tv), després que el CAC n’autoritzés l’operació (Acord 164/2014, de 22 de desembre, del Ple del Consell). D’altra banda, tant el Plan Técnico Nacional de la TDT a Espanya, aprovat pel RD 944/2005, com el vigent des del 2014, no permeten desconnexions en els serveis de TDT de cobertura estatal, excepte en un múltiple de RTVE. Això vol dir que cap de les cadenes comercials espanyoles no pot tenir una programació diferenciada per a Catalunya. Però més enllà de qüestions normatives d’àmbit estatal, el desequilibri en l’oferta de continguts en català en relació amb el castellà es veu encara augmentat per altres raons. D’una banda, la televisió de pagament que s’ofereix a Catalunya és íntegrament en castellà. A més, cada vegada són més rellevants i tenen més importància econòmica els serveis audiovisuals OTT (que distribueixen continguts audiovisuals mitjançant internet), com ara Netflix. Es tracta de nous actors, bàsicament nord-americans, que operen a escala global, amb una oferta de continguts molt àmplia i atractiva, en especial entre els joves i les capes més dinàmiques. Gairebé tots aquests continguts són de producció americana i pràcticament no incorporen oferta en català. I si eixamplem el zoom i analitzem l’evolució de la televisió terrestre a Espanya del 2005 al 2015, el resultat tampoc s’adiu amb els propòsits que planteja el Reial decret 944/2005 de la TDT, sobre pluralisme i llibertat d’elecció dels ciutadans. El 2005, hi havia quatre grans grups en el panorama de la TDT: Planeta (accionista de referència d’Antena 3), Mediaset (Telecinco), Prisa (Canal+/Cuatro) i Imagina (laSexta). El 2015, l’estructura econòmica de la TDT a Espanya es va reduir a un duopoli (Atresmedia, hereva d’Antena 3, i Mediaset,
CULLELL (2014). “L’harmonització del dividend digital a la Unió Europea i el seu impacte sobre la planificació nacional de la TDT al Regne Unit i a Espanya”. Quaderns del CAC, 36, vol. XIV (1) - juny de 2011 (71-79).
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 IV hereva de Telecinco). Aleshores, cada grup comptava amb un sol canal analògic. A finals del 2015, Atresmedia compta amb 8 canals (Antena 3, Antena 3 HD, laSexta, laSexta HD, Neox, Nova, des del juliol de 2015, Mega i, des del desembre del mateix any, Atreseries HD). Al seu torn, Mediaset disposa de 9 canals (Telecinco, Telecinco HD, Cuatro, Cuatro HD, Boing, FDF, Divinity, Energy i, des de l’abril de 2016, Be Mad). En definitiva, la migració de la TV analògica a la TDT a Espanya ha multiplicat els canals, però la propietat dels mitjans s’ha concentrat.
Taula 2. Audiència televisiva dels principals grups de comunicació a Catalunya i Espanya. Any 2015 (en %) Grup Catalunya Espanya Mediaset 27,3 31,0 Atresmedia 23,7 26,8 CCMA 16,5 -- RTVE 12,5 16,7 Vocento 3,4 3,4 Unidad Editorial 3,3 4,2 Grupo Godó 3,2 -- Font: elaboració pròpia amb dades de Kantar Media.
De fet, tant Atresmedia com Mediaset van obtenir el 2015 dos nous canals en alta definició (HD), que comercialitzen amb les marques Atreseries HD i Be Mad, respectivament. Això és gràcies al concurs de sis noves llicències de TDT de cobertura estatal, que s’afegien a les 26 preexistents i que el Govern espanyol va resoldre el 16 d’octubre de 2015.4 El Real Madrid Club de Fútbol va ser l’altre beneficiari d’aquest concurs pel que fa al repartiment de canals en HD, mentre que 13tv (servei televisiu de la COPE), Radio Blanca i Central Broadcaster Media, van obtenir sengles canals de TDT de qualitat estàndard (SD). Quant al repartiment del pastís publicitari, també hi ha hagut una forta concentració en la captació de recursos. Si prenem com a referència el 2006 (el primer exercici complet dels nous prestadors d’aleshores Cuatro i laSexta), la facturació per publicitat total a les televisions d’àmbit estatal i autonòmic va ser de 3.089,1 M€. Antena 3 TV i Telecinco, amb xifres semblants entre si, van obtenir
4 Resolución de 26 de octubre de 2015, de la Secretaría de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información, por la que se publica el Acuerdo del Consejo de Ministros de 16 de octubre de 2015, por el que se resuelve el concurso público para la adjudicación mediante régimen de concurrencia de seis licencias para la explotación, en régimen de emisión en abierto, del servicio de comunicación audiovisual televisiva mediante ondas hertzianas terrestres de cobertura estatal.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 V en conjunt 1.791 M€. No arriba al 60% del total del pastís publicitari d’aquell any. En canvi, el 2015 el percentatge del mercat publicitari acumulat per Atresmedia i Mediaset copa el 86% del total recaptat (1.890M €), diferencial a què, d’altra banda, no és aliè el fet que TVE deixés d’emetre anuncis l’any 2009.
Taula 3. Inversió publicitària en televisió a Espanya. Dades globals i desagregades d’Atresmedia i Mediaset. Any 2015 (en milions d’euros) Total televisió 1.890,4 Total televisió d’àmbit estatal en obert 1.701,1 Atresmedia 784,0 Mediaset España 836,0 Televisió d’àmbit autonòmic 128,7 Televisió de pagament 59,3 Televisió local 1,3 Font: Optimedia, amb dades d’InfoAdex.
Encara en l’àmbit de la televisió, però ja no en TDT, també trobem una forta dinàmica de concentracions d’empreses que ofereixen serveis audiovisuals. El cas més important és l’adquisició per part de Telefónica del 56% de DTS, societat del grup Prisa titular de Canal+. Com a conseqüència d’aquesta operació, el mes de juliol de 2015 Telefónica va llançar Movistar+, fusió de les dues antigues ofertes. A finals de l’any, aquesta plataforma comptava amb 3.869.387 abonats del total de 5.533.531 que sumen tots els operadors de televisió de pagament a Espanya (Movistar mateixa, Vodafone, Orange, Telecable, R, Euskaltel, principalment). Després d’aquesta operació, Movistar+ té el 70% de la quota de mercat en la televisió de pagament en l’àmbit de l’Estat. Pel que fa al grup Prisa, va tancar el 2008 amb un deute màxim de 5.100 M€. El 2013 la companyia va aprovar un pla de refinançament amb les entitats creditores, que ha permès tancar el 2015 amb un deute de 1.600 M€.5 Aquesta amortització del deute ha estat possible en gran part gràcies a ampliacions successives de capital i a la venda d’accions que Prisa tenia a Mediaset i Canal+. Després que el 2014 Prisa i Telefónica tanquessin la compravenda de Canal+ i
5
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 VI que la CNMC l’autoritzés el 2015, el grup editor del diari El País ha passat a ser un grup estrictament radiofònic en l’àmbit audiovisual espanyol.6
2. La ràdio a Catalunya Si bé la presència del català en la TDT ha retrocedit, pel fet de no disposar de competències bàsiques en la matèria, en ràdio es dóna una situació molt diferent. En aquest àmbit, la Generalitat és competent en l’adjudicació de llicències de ràdio en FM i, per tant, pot establir les condicions per a la prestació d’aquest servei. Així, tot el sector radiofònic en FM que opera a Catalunya, amb independència del seu origen i la seva matriu, està subjecte a normes com la Llei 1/1998, de política lingüística, o la Llei 22/2005, de la comunicació audiovisual de Catalunya. Per posar un exemple, les ràdios comercials generalistes han d’utilitzar el català com a mínim el 50% del temps d’emissió (lletra c de l’apartat 2 de l’article 53 de la Llei 22/2005). Tot sovint, a més, aquest percentatge es veu incrementat en les ofertes que els grups de comunicació fan en els concursos de llicències per a l’explotació de serveis radiofònics. El mateix succeeix amb relació a les cançons cantades en català a les radiofórmules musicals. La Instrucció del CAC sobre la presència de la llengua i la cultura catalanes en els mitjans audiovisuals estableix un 25% mínim de cançons en català en les seves programacions.7 Es podria dir que l’aprovació d’aquesta Instrucció el 2007 ha estat un dels factors per al posterior renaixement del pop català. Com s’ha vist amb la TDT, la regulació genera mercat.
6 Per a més informació sobre aquesta qüestió, vegeu l’epígraf 2.2.6 Grup Prisa del capítol II d’aquest Informe. 7 Instrucció general del Consell de l’Audiovisual de Catalunya sobre la presència de la llengua i la cultura catalanes i de l’aranès en els mitjans de comunicació audiovisual.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 VII Taula 4. Audiència acumulada diària de ràdio a Catalunya de les principals cadenes. Any 2015 (en milers) Cadena Audiència acumulada RAC1 787 Catalunya Ràdio 594 SER 338 Flaixbac 292 Flaix 279 Los 40 Principales 277 Cadena Dial 262 Europa FM 260 RAC105 222 Rock FM 174 COPE 166 Cadena 100 163 Radio Tele Taxi 155 M80 144 Onda Cero 121 RNE 119 Catalunya Informació 114 Font: EGM Baròmetre Catalunya – 3a. onada de 2015.
Si prenem les emissores amb una audiència superior a 200.000 oients a Catalunya, es constata que uns dos terços corresponen a ràdios de grups radicats al Principat. Més enllà d’aquesta dada, es donen altres característiques pròpies del panorama radiofònic al nostre país. Encara que les audiències es concentrin en prestadors nacionals (i estatals, tot i que menys), la prestació de serveis de ràdio està fortament capil·laritzat per tot el territori. A Catalunya, operen un total de 321 emissores de ràdio, 291 de les quals són locals.8 Cal reconèixer aquí el rol i la importància del món municipal en la implementació efectiva de mitjans audiovisuals de proximitat, arrelats al territori i generadors de valor local, que tenen una funció fonamental en àmbits com la promoció, l’ús i la projecció de la llengua i la cultura catalanes.
Taula 5. Distribució de freqüències de ràdio per titularitat i per zona de servei Local Nacional Estatal Total Titularitat pública 272 3 5 280 Titularitat privada 19 7 15 41 Total 291 10 20 321 Font: BIAC núm. 3.
8 Les 321 emissores de ràdio de Catalunya emeten mitjançant un total de 779 freqüències. Així, per exemple, l’emissora Catalunya Ràdio compta amb 54 freqüències per arribar a tot el territori.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 VIII 3. Quo vadis, audiovisual? Començàvem el Resum fent una valoració del període 2005-2015 en televisió terrestre. Quin és el futur de la televisió i, més genèricament, de l’audiovisual? En l’àmbit internacional s’han produït novetats en dos processos que cal esmentar. D’una banda, trobem la consulta pública de la Comissió Europea sobre la revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual (DSCAV), prevista per l’any 2016. De l’altra, la reunió el novembre de 2015 de la International Telecommunications Union (ITU, agència de les Nacions Unides responsable de l’assignació dels usos de l’espectre radioelèctric). La revisió de la DSCAV és una de les 16 iniciatives de la Comissió Europea emmarcades en la Digital Single Market Strategy, programa bandera de la CE per aconseguir un mercat únic digital de la UE, ara en molts casos fragmentat. En el cas de la DSCAV, la revisió pretén: Mantenir la promoció de la indústria i els continguts europeus. Garantir la protecció dels menors. Blindar la independència de les autoritats nacionals de regulació en relació amb la política i el mercat. I, com a novetat més ambiciosa, ampliar l’abast de la DSCAV a plataformes d’intercanvi de vídeos (vídeo-sharing platforms), que organitzen i etiqueten els continguts, com ara YouTube. Actualment, la DSCAV regula la radiodifusió televisiva i els serveis de vídeo sota demanda. Quant a la ITU, recordem que el 2007 els estats membres de la ITU (sobirans en política d’espectre) van acordar atorgar el (primer) dividend digital a les comunicacions electròniques. Es tractava de la franja 790-862 MHz de l’UHF, utilitzat fins aleshores per les emissions televisives i que havia quedat lliure gràcies a l’ús més eficient de l’espectre que fa la TDT en relació amb les emissions analògiques. Així, la franja “dels 800 MHz” va passar del sector broadcast al sector de les telecomunicacions. El novembre de 2015, al si de la ITU es va acordar un “segon dividend digital”, que consistia a assignar una nova franja de l’UHF (694-790 MHz) a les
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 IX comunicacions electròniques i que s’ha de fer efectiu el 2020. D’altra banda, es va decidir no tornar a plantejar nous “dividends digitals” fins al 2023. El procés de reassignació d’usos de la franja UHF obre un debat de gran abast. Si en el futur hi ha nous “dividends digitals” i les comunicacions electròniques ocupen tot l’UHF (la franja més eficient i econòmica per a les transmissions de dades), en quin lloc quedarà el broadcast? Serà un servei viable? Més enllà dels errors i els encerts a Espanya i Catalunya, quina vigència i quina projecció tindrà la TDT a escala mundial? Quina aplicabilitat tindran nocions de polítiques en TDT com: servei públic, accés obert i universal, promoció d’obres europees, promoció de producció local o promoció de continguts en una determinada llengua? Però més enllà d’inventariar (i si es pot, participar) en els processos de presa de decisions a escala europea i internacional, cal analitzar els nous hàbits de consum audiovisual. Quo vadis, audiovisual? Sense considerar aquesta pregunta, l’acció reguladora es pot quedar sense fonament. Entrant en detall, doncs, l’edat és un factor cada vegada més rellevant i, en aquest sentit, cal destacar la creació de la categoria d’origen anglosaxó millennials (inicialment batejada com a Generació Y).9 Aquesta categoria, ben mediàtica, ha esdevingut una noció sociològica central als EUA. En aquest país l’any 2015, la generació millennial va superar en nombre a la del Baby Boom i també va sobrepassar l’anomenada Generació X quant a força laboral.10
9 Cal observar que “Millennial” no és una categoria fixada en ciències socials, de manera que representa una franja d’edat lleugerament fluctuant, depenent de qui la utilitzi. Un altre inconvenient per a nosaltres és que usi referents sociològics dels EUA, que a Europa (i encara més a Catalunya) van arribar més tard, com ara l’anomenat “Baby Boom”. 10 Pew Research Center. En especial, vegeu: “Millennials overtake Baby Boomers as America’s largest generation”.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 X Taula 6. Categories demogràfiques emprades als EUA i característiques principals Franja de Referents Referents culturals de joventut naixement i tecnològics de d’edat el 2015 joventut Millennials 1983-2001 Dispositius mòbils Atacs 11-S, internet, “Great” 14-32 anys “Recession”, normalització de noves formes de convivència (homosexualitat, famílies monoparentals, etc.) Generation X 1966-1982 PC i telèfon mòbil Caiguda mur de Berlín, 33-49 anys Reagan/Gorbatxov/Thatcher, globalització neoliberal, divorci Baby Boomers 1947-1965 Televisió i cotxe Guerra freda, Vietnam, contracultura, 50-68 anys arribada a la Lluna, primers moviments contra el patriarcat Mature 1945 i anterior Ràdio Crac del 29, II Guerra Mundial, 69 i + anys postguerra, rols de gènere fixos Font: Elaboració pròpia, a partir de les franges donades per Deloitte.
Malgrat el seu caràcter làbil, tant als EUA com al Regne Unit s’han començat a creuar aquestes categories demogràfiques amb les de consum audiovisual i a publicar-ne un seguit d’informes. Segons Deloitte, els millennials dels EUA destinen més temps a mirar continguts audiovisuals en streaming, que a mirar la televisió en directe. A més, quan miren la televisió, menys d’un 5% dels Millennials americans no fa altra cosa, sense usar cap altra pantalla (per navegar per internet, usar xarxes socials, llegir/enviar correus electrònics, jugar en línia, etc.). El 95% restant, a més de mirar la televisió, du a terme una mitjana de quatre activitats connectades addiccionals.
Gràfic 1. Ús de segones pantalles als EUA
Font: Deloitte.11
11 Deloitte. Digital Democracy Survey. A Multi-generational View of Consumer Technology, Media and Telecoms Trends. Thenth Edition.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 XI Aquesta cultura multitasca fa que la televisió tradicional perdi el rol central que havia tingut en la societat broadcast. Entre aquesta generació millennial dels EUA, els mitjans socials han sobrepassat la televisió com a principal font informativa. I el mateix passa amb la publicitat: per als individus de 19 a 32 anys, les recomanacions dels contactes a les xarxes socials o les opinions de desconeguts a fòrums d’internet generen més confiança que els anuncis televisius. D’altra banda, el consum audiovisual en línia permet elaborar una dieta audiovisual pròpia (el conegut “what you want, when you want, where you want”), sense la intermediació d’un mitjà i la seva responsabilitat editorial. Així, s’ha extès el consum audiovisual maratonià de sèries (“video binge-watching”). Als EUA, els millennials miren de mitjana més de cinc episodis d’una sola sentada, i més d’un terç ho fa almenys un cop per setmana. Com es veu en el gràfic 1, aquestes tendències es consoliden any rere any i les novetats comercials i tecnològiques ho accentuen més encara. Altra vegada, doncs, quo vadis, audiovisual? Aquesta és una pregunta cabdal per al futur de la cultura, de l’economia i de la democràcia de qualsevol societat, inclosa la nostra.
4. Conclusions El Consell de l’Audiovisual de Catalunya compta ja amb un bagatge institucional important, 15 anys des que es va crear, i, a més de respondre a les exigències formals que planteja la Comissió Europea i la revisió de la Directiva de Serveis de Comunicació Audiovisual (DSCAV), es pot consolidar com una plataforma per a la governança de l’audiovisual a Catalunya. En aquest sentit, el principal repte que té el sector és garantir la presència de la llengua catalana a l’audiovisual, tot i la manca d’igualtat competitiva dels prestadors catalans respecte dels prestadors estatals i globals. I cal també reforçar i enfortir els nostres mitjans davant el nou panorama multiplataforma i multipantalla. Tal com es constata al capítol I d’aquest Informe, la primera necessitat és una actualització legislativa i reguladora del sector. Si abans l’audiovisual estava format per pocs actors, amb rols ben definits i estancs, i que operaven en un
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 XII mercat estable, el model regulador era igualment definit, sòlid i previsible. I el més important, el model regulador estava concebut (i, de fet, continua estant-ho) en compartiments estancs (broadcast, telecomunicacions, societat de la informació, drets digitals, etc.). Però als darrers anys, la tecnologia i el mercat audiovisuals han canviat radicalment i la regulació no sempre s’ha adequat al nou panorama. Això la condemna a ser ineficient parcialment. A Catalunya, la necessitat d’actualitzar el model regulador es veu redoblada, ateses les urgències d’elaborar i desplegar polítiques de comunicació ajustades a les necessitats del país. Per això, convindria tenir competències plenes en espectre radioelèctric o regulació de xarxes i continguts d’internet. En aquest sentit, com concloïa Roger Loppacher en seu parlamentària, caldria que el CAC evolucionés cap a una veritable autoritat catalana de les comunicacions, amb competències sobre tots els àmbits d’aquest macrosector. A l’últim, i com a primer pas davant tots els reptes plantejats, cal recalcar l’encàrrec del Parlament de Catalunya al CAC perquè elabori, juntament amb el sector i la Secretaria de Comunicació del Govern de la Generalitat, el Llibre blanc de l’audiovisual.12 El Llibre blanc —previst d’entregar-lo al Parlament al llarg del 2016— donarà una diagnosi acurada del sector i farà propostes per consolidar i enfortir l’audiovisual català i en català.
12
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 XIII
Capítol I. Legislació del sector audiovisual a Catalunya
1. Presentació En l’escenari actual, els continguts han esdevingut la peça clau per al desenvolupament del sector audiovisual. Allò que dóna valor afegit és el contingut, i no la tecnologia, ni el sistema de transmissió. El procés d’implantació de noves tecnologies de distribució es dóna per fet, de manera que canvien els llenguatges, canvien els formats, canvien les plataformes de distribució. Però el contingut roman com el factor més important del sistema. A més, la televisió ja no es veu només mitjançant el televisor, ni la ràdio s’escolta només a través del transistor. Internet i les comunicacions mòbils possibiliten una multiplicitat de plataformes d’accés a continguts, que ofereixen noves oportunitats d’explotació. Per tant, no es tracta d’adaptar els continguts en funció dels suports de distribució (responsive design), sinó de crear continguts específics per a cada modalitat de consum.
Gràfic 1. Cadena de valor tradicional al sector audiovisual Producció: productors i grans majors Agregació: broadcasters tradicionals i operadors de cable i satèl·lit Difusió: xarxes d’infraestructures Recepció: antenes-recepció cable Receptors: televisors i transistors de ràdio Font: elaboració pròpia.
Tradicionalment, el sector comptava amb pocs actors amb rols ben definits i estancs, en un entorn de mercat estable i un model de consum predominantment en obert, basat en la publicitat. Això va configurar un model regulador igualment definit, estable i jurídicament previsible. Però al llarg de la darrera dècada, la cadena tradicional de valor ha deixat de ser un monòlit i ha sofert reestructuracions
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 1 importants. Això ha permès l’entrada de nous actors, l’oferta de nous serveis i la consolidació de nous hàbits de consum –i, també, la pèrdua de seguretat i confort dels actors i els models de negoci tradicionals. Malgrat que a casa nostra el model gratuït continuï sent predominant, adquireix rellevància l’oferta de continguts de pagament sota demanda, en un entorn multidispositiu. En paral·lel, un dels sectors més afectats pels canvis del mercat i per la hiperconnexió és la publicitat. Com a exemple, trobem l’accés al conjunt de dades de cada usuari d’internet, que permet definir diferents perfils de consumidor i, en conseqüència, crear continguts publicitaris personalitzats. Les fronteres tradicionals entre sectors són cada cop més difuses i les diferents empreses que hi intervenen es mouen cap a espais adjacents: les empreses que distribueixen continguts comencen a crear-los, les xarxes socials actuen en àrees com la publicitat i el comerç, els operadors de xarxes intervenen en el mercat de l’oci a través de plataformes de música, vídeo, jocs i serveis financers, etc. A aquesta situació entròpica s’hi afegeix el fet que el govern de la xarxa involucra molts agents: uns operen a escala nacional o local (governs o operadors de telecomunicacions), mentre que altres ho fan a escala global (OTT i empreses tecnològiques). Aquesta disparitat fa necessari trobar un equilibri entre l’adopció de mecanismes que garanteixin més cooperació entre tots i la implementació de mesures reguladores, amb la flexibilitat necessària per garantir la innovació en el sector, però eficaces en aspectes que es consideren essencials, com la privadesa, el control de les dades dels usuaris o la protecció dels menors. En l’àmbit específic de les comunicacions electròniques, la regulació de la xarxa enfronta els operadors de telecomunicacions amb les empreses proveïdores de serveis i continguts per internet (serveis over-the-top, 0TT). Per comercialitzar un producte o un servei, les OTT utilitzen les infraestructures desplegades per les telecoms, sense que això els suposi cap cost d’inversió en infraestructures. Davant aquest fet, les companyies de telecomunicacions demanen la necessitat d’establir una regulació simètrica amb regles del joc comunes, tenint en compte la cadena de valor d’internet en la seva globalitat.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 2 I pel que fa a noves generacions de xarxes, la tecnologia 5G s’orienta cap a un nou univers de connectivitat entre persones i coses, en un entorn intel·ligent i connectat que abasta grans volums de dades, aplicacions, sistemes de transport i centres urbans. Aquest nou salt ha de permetre impulsar la internet de les coses (IoT), el millor aprofitament de les dades massives (big data), l’expansió de la tecnologia portable (wearable) o el desenvolupament general de ciutats innovadores (tradicionalment conegudes com a ciutats intel·ligents o smart cities). En definitiva, els canvis profunds del sector plantegen reptes a la regulació. S’ha de mantenir la garantia de drets bàsics a la xarxa (com la privadesa o la protecció dels menors), amb mecanismes i protocols actualitzats, al mateix temps que s’afavoreix i s’impulsa l’economia del sector. També sembla important impedir la discriminació en funció de l’origen, la destinació o el contingut de la informació tramesa a través de la xarxa (neutralitat a la xarxa, net neutrality). Per tant, sorgeix la necessitat essencial d’adoptar polítiques per evitar i/o corregir possibles asimetries, com ara establir nivells equivalents de regulació (per al mateix tipus de servei, obligacions similars), sempre que les mesures siguin proporcionals i tinguin en compte el cost de la regulació i els beneficis socials del servei.
2. Serveis de comunicació audiovisual 2.1 Ordenació audiovisual internacional 2.1.1 Revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual (AVMS) El mes de juliol de 2015, la Comissió Europea va obrir una consulta13 en relació amb la Directiva 2010/13/UE sobre la coordinació de determinades disposicions legals, reglamentàries i administratives dels estats membres relatives a la prestació de serveis de comunicació audiovisual (Directiva de serveis de comunicació audiovisual o Directiva AVMS).14 La Directiva AVMS és vigent des del 2010 i d’aleshores ençà el paisatge audiovisual ha sofert canvis substancials. D’aquí que la Comissió Europea entrant es plantegi una revisió de la Directiva per al 2016 i que la consulta sigui el primer pas d’aquest procés.
13
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 3 La consulta formava part de l’Estratègia per al Mercat Únic Digital adoptada per la Comissió el mes de maig de 2015 i incidia en el fet que, des de la modificació de la Directiva de televisió sense fronteres l’any 2007, el panorama de la comunicació audiovisual havia experimentat canvis significatius. Arran de l’adopció l’any 2013 del Llibre Verd «Preparar-se per a la convergència total del món audiovisual: creixement, creació i valors», la Comissió va determinar un seguit d’elements que s’han de tenir en compte en l’avaluació i la revisió de la Directiva AVMS. Aquests elements són els següents: Garantia de les mateixes condicions de competència en els serveis de comunicació audiovisual. Establiment d’un nivell òptim de protecció dels consumidors. Protecció dels usuaris i prohibició de la incitació a l’odi i de la discriminació. Promoció de continguts audiovisuals europeus. Enfortiment del mercat únic. Reforç de la llibertat de comunicació i del pluralisme, accés a la informació i accessibilitat als continguts per a les persones amb discapacitat.
2.1.2 Aplicació de la Directiva AVMS: concepte programa televisiu a internet L’entorn tecnològic actual difumina les categories radiodifusió i comunicacions electròniques, utilitzades tradicionalment. En aquest sentit, és rellevant la Sentència de 21 d’octubre de 2015 dictada per la Sala Segona del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)15 en l’assumpte C-347/2014. La sentència va resoldre una petició de decisió prejudicial plantejada pel tribunal contenciós administratiu d’Àustria, relativa a la interpretació de les lletres a i b de l’apartat 1 de l’article 1 de la Directiva AVMS. El conflicte es referia a la interpretació dels conceptes serveis de comunicació audiovisual i programa. El litigi el va plantejar una societat que explota un diari digital, que incloïa articles de premsa escrita, però en el qual també s’hi podia trobar un subenllaç que adreçava a una pàgina on es podien
15
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 4 visionar vídeos de diversa temàtica i format, en un catàleg de cerca, sense relació amb les notícies contingudes en el diari. L’autoritat reguladora austríaca va considerar aquests continguts com a serveis de comunicació audiovisual a la carta i, per tant, subjectes a l’àmbit d’aplicació de la Directiva AVMS. El prestador es va oposar a aquesta classificació i va presentar un recurs davant els tribunals de justícia, en què al·legava que els continguts audiovisuals accessibles mitjançant el subenllaç del diari digital no eren comparables ni per la seva forma ni pel seu contingut als de radiodifusió televisiva (television-like services). Per aquest motiu, el tribunal austríac va plantejar al TSJUE, com a qüestions prejudicials, si els vídeos esmentats es podien considerar programes a l’efecte de la lletra b de l’apartat 1 de l’article 1 de la Directiva AVMS16 i, per tant, eren comparables als serveis de radiodifusió televisiva. També plantejava si per determinar la finalitat principal de la versió electrònica d’un diari era d’aplicació l’incís i de la lletra a de l’apartat 1 de l’article 1 de la Directiva AVMS.17 En concret, si es podia examinar separadament una secció parcial on s’oferissin majoritàriament vídeos breus, que en altres seccions del web del diari electrònic s’utilitzessin només per a complementar els articles. La Sala Segona va declarar que el concepte de programa a l’efecte de la lletra b de l’apartat 1 de l’article 1 de la Directiva AVMS s’ha d’interpretar “en el sentit que comprèn la posada a disposició, en un subdomini del lloc d’internet d’un diari, de vídeos de curta durada que corresponguin a seqüències curtes extretes de notícies locals, esportives o d’entreteniment”. Quant a l’incís i esmentat, s’ha d’interpretar “en el sentit que l’apreciació de la finalitat principal d’un servei de posada a disposició de vídeos oferts en el marc de la versió electrònica d’un diari s’ha de vincular a l’examen de si el servei
16 D’acord amb aquest apartat, a l’efecte de la Directiva s’entén per programa el conjunt d’imatges en moviment, amb so o sense, que constitueix un element unitari dins d’un horari de programació o d’un catàleg elaborat per un prestador del servei de comunicació, i la forma i el contingut del qual són comparables a la forma i el contingut de la radiodifusió televisiva. 17 D’acord amb aquest incís, a l’efecte de la Directiva s’entén per servei de comunicació audiovisual un servei, tal como el defineixen els articles 56 i 57 del TFUE, la responsabilitat editorial del qual correspon a un prestador del servei de comunicació i la finalitat principal del qual és proporcionar programes, amb l’objecte d’informar, entretenir o educar el públic en general, mitjançant comunicacions electròniques, tal como les defineix la lletra a de l’article 2 de la Directiva 2002/21/CE. Aquest servei de comunicació audiovisual és o bé una emissió de radiodifusió televisiva segons la lletra e d’aquest apartat, o bé un servei de comunicació audiovisual a petició segons la lletra g d’aquest apartat.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 5 esmentat, com a tal, té un contingut i una funció autònoms en relació amb els de l’activitat periodística del que explota el lloc d’internet en qüestió i no és un mer complement indissociable d’aquella activitat, particularment pels vincles que uneixin l’oferta audiovisual amb la textual”. En tot cas, continuava, determinar aquesta apreciació correspon a l’òrgan jurisdiccional que plantejava les qüestions prejudicials, el tribunal contenciós administratiu d’Àustria. La sentència estableix que la Directiva AVMS té com a finalitat aplicar les mateixes regles de joc als operadors que competeixen per la mateixa audiència i evitar el risc que els operadors que presten serveis de comunicació audiovisual puguin recórrer a portals d’aquest tipus (d’informació multimèdia) per eludir la normativa. D’aquesta manera, el grau de protecció dels consumidors no ha de dependre de si el contingut ofert és un element menor o la totalitat de l’oferta d’una empresa determinada. A partir d’aquí, caldrà veure si aquesta sentència configura un context en el marc del procés de la revisió de la Directiva AVMS.
2.1.3 Dividend digital El primer dividend digital (l’alliberament de la banda de freqüències dels 790 MHz als 862 MHz de l’UHF, per a l’ús de serveis de comunicació electrònica mòbil) constitueix la primera etapa de les polítiques de gestió de l’espectre, adoptades en els darrers anys per la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT). En la reunió del novembre de 2015, la UIT va acordar destinar una segona banda de freqüències (694-790 MHz, també anomenada “banda 700 MHz” o “segon dividend digital”) per a les comunicacions mòbils. Això no obstant, aquesta segona cessió de la radiodifusió envers les comunicacions electròniques no es produirà fins al 2020. Pel que fa a la resta d’UHF (banda per sota de 694 MHz), es va acordar preservar-la fins al 2023 per a l’ús de serveis de radiodifusió. Així, la Resolució COM6/4 (Revisió de la utilització de l’espectre de la banda de freqüències 470-960 en la Regió 1),18 convida les administracions a participar ens els estudis de compartició i comptabilitat necessaris per tal de
18
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 6 determinar l’atribució de la banda de freqüències 470-694 MHz en la Regió 1 entre els serveis de radiodifusió i mòbils. Així, la UIT reconeix i ratifica que: La banda de 470-862 MHz és una banda de freqüències harmonitzada que s’utilitza per als serveis de radiodifusió de televisió a escala mundial. En molts països, existeix l’obligació sobirana de prestar serveis de radiodifusió. Les xarxes de radiodifusió terrestres tenen una vida útil llarga i l’estabilitat de l’entorn reglamentari és necessària per protegir les inversions i el desenvolupament futur. Es necessiten inversions en el proper decenni per a la migració de la radiodifusió en la banda de freqüències per sota de 694 MHz i per a la implementació de les tecnologies de radiodifusió de la nova generació, amb l’objectiu d’aprofitar els avenços tecnològics i augmentar així l’eficiència de la utilització de l’espectre. En molts països en desenvolupament, la radiodifusió terrestre és l’únic mitjà viable per a la prestació de serveis de radiodifusió. La TDT apunta a la televisió d’alta definició, que requereix una velocitat binària més elevada que la televisió de definició estàndard. Cal protegir adequadament tots els serveis primaris en la banda de freqüències 470-694 MHz i en les bandes de freqüències adjacents.
Malgrat que Europa (amb la Comissió al capdavant) s’hagi erigit com a defensora de preservar un espai de l’UHF a la radiodifusió, alguns països ja han iniciat processos de subhasta per a diverses franges de l’espectre. És el cas d’Alemanya, que el juny de 2015 va concloure la subhasta, amb una puja conjunta per a les freqüències de 700 MHz, 900 MHz, 1500 MHz i 1800 MHz. O França, que el gener de 2015 va acordar iniciar la subhasta de la banda 799 MHz.19
19 Cal recordar, pel que fa l’Estat espanyol, que el 31 de desembre de 2014 es va tancar el procés d’alliberament del primer dividend digital, en virtut de les previsions del Reial decret 805/2014, de 19 de setembre, pel qual es va aprovar el Plan Técnico Nacional de la Televisión Digital Terrestre (PTNTDT).
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 7 2.2 La televisió digital terrestre a Catalunya i Espanya 2.2.1 Concurs per a l’adjudicació de sis canals de TDT d’àmbit estatal L’abril de 2015, el Consell de Ministres del Govern de l’Estat va adoptar l’Acord de 17 d’abril,20 que obria la convocatòria del concurs públic per a l’adjudicació de sis llicències de TDT de cobertura estatal, en règim d’emissió en obert. Llicència 1: un canal de televisió en qualitat estàndard (SD) en el múltiple digital RGE2. Llicència 2: un canal de televisió en qualitat estàndard (SD) en el múltiple digital RGE2. Llicència 3: un canal de televisió en qualitat estàndard (SD) en el múltiple digital MPE4. Llicència 4: un canal de televisió en alta definició (HD) en el múltiple digital MPE5. Llicència 5: un canal de televisió en alta definició (HD) en el múltiple digital MPE5. Llicència 6: un canal de televisió en alta definició (HD) en el múltiple digital MPE5.
Cal posar en relleu que la capacitat disponible va ser modificada posteriorment pel Govern de l’Estat, mitjançant l’Ordre IET/677/2015, de 16 de abril, per la qual es modifica l’assignació inicial de la capacitat del múltiple digital de cobertura estatal RGE2 realitzada en favor de la Corporación de Radio y Televisión Española (CRTVE).21 D’acord amb aquesta Ordre, la capacitat assignada pel Reial decret 805/2014, de 19 de setembre, a la CRTVE es va reduir a la meitat de la capacitat del múltiple digital de cobertura estatal RGE2. Això va permetre alliberar espectre radioelèctric per a les noves llicències comercials. El concurs es va resoldre, mitjançant l’Acord del Consell de Ministres de 16 d’octubre de 2015,22 en favor de Radio Blanca, SA (llicència 1), Central
20
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 8 Broadcaster Media, SLU (llicència 2), 13tv, SA (llicència 3), Real Madrid Club de Fútbol (llicència 4), Mediaset España Comunicación, SA (llicència 5) i Atresmedia Corporación Medios de Comunicación, SA (llicència 6). Les bases del concurs establien les obligacions de cobertura per als llicenciataris: el 80% de la població en el termini màxim de 12 mesos, el 90% en 18 mesos i el 96% en 24 mesos.
2.2.2 Concentració i adquisicions accionarials
Catalunya: Mediaset i Grupo Godó En l’àmbit dels prestadors privats a Catalunya, cal destacar l’adquisició del 40% del capital social d’Emissions Digitals de Catalunya, SAU (EDICA), fins aleshores propietat exclusiva del Grupo Godó, per part de Mediaset España de Comunicación, SA (Mediaset). EDICA és titular d’una llicència per a l’explotació d’un canal múltiple de TDT de cobertura nacional i emissió principalment en obert (8tv, RAC 105 TV). L’operació, que també incloïa la comercialització dels espais publicitaris per part de Mediaset, havia de permetre EDICA més accés al mercat publicitari, millorar el finançament de la societat, augmentar la inversió en programació i afavorir el desenvolupament del mercat de la televisió privada de Catalunya. EDICA va justificar la necessitat d’aquesta venda parcial del seu capital per diversos factors: l’entrada de nous actors al sector, els canvis tecnològics i la davallada dels ingressos publicitaris a causa de la crisi econòmica. El CAC va aprovar aquesta adquisició mitjançant l’Acord 73/2015, de 20 de maig,23 perquè va considerar que l’adquisició notificada complia les previsions legals i, concretament, va posar en relleu els aspectes següents: a) L’adquisició no suposava cap modificació del control d’EDICA per part de la societat Catalunya Comunicació, SLU (únic soci de la transmetent). b) El manteniment d’aquest control permetia garantir un ple respecte als compromisos assumits per EDICA en la seva oferta de licitació i molt especialment, entre d’altres, l’increment del nivell de producció pròpia
23
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 9 televisiva o la contribució al desenvolupament del teixit audiovisual i productiu català. c) Atès que l’oferta de televisió d’EDICA abastava únicament l’àmbit territorial de Catalunya, en el qual Mediaset no disposava de cap canal més (ni en qualitat de propietari ni d’arrendatari), la venda que s’autoritzava no tenia incidència en la garantia del pluralisme del mercat televisiu català. A més, l’operació s’adequava a les garanties de pluralisme i de control de les concentracions en la comunicació audiovisual que estableix la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya.
L’operació també va ser autoritzada per la Resolució de la Sala de Competència de la CNMC de 14 de maig de 2015,24 la qual va analitzar, entre altres qüestions, si la venda suposava la pèrdua de la unitat econòmica d’EDICA. La CNMC va considerar que EDICA mantindria una autonomia d’actuació significativa respecte dels seus accionistes, amb independència dels vincles establerts entre ells com a conseqüència dels acords de subministrament preferent i recíprocs de serveis de producció i també pel que fa a la seva actuació en el mercat de publicitat televisiva. Des del punt de vista de la resta de mercats afectats, tant de producte (producció de continguts audiovisuals, comercialització de continguts, distribució de canals de televisió i de televisió), com geogràfics (estatal i autonòmic), la CNMC va considerar que l’operació no comprometia les condicions de competència efectiva en aquests mercats. L’entrada de Mediaset en el capital d’EDICA va suposar alguns canvis en la programació de 8tv, essent el més destacable l’estrena, el 29 d’agost de 2015, de Trencadís, espai produït en col·laboració amb la productora La Fábrica de la Tele (participada per Mediaset), en la franja horària de tarda d’aquesta televisió.
24
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 10 Espanya: Telefónica i Prisa També ha estat rellevant la Resolució de 22 d’abril de 2015 del Ple de la CNMC,25 d’autorització de l’operació de concentració entre les societats Telefónica de Contenidos, SAU (Telefónica), i Prisa Televisión, SAU (Prisa), com a conseqüència de la compra de Telefónica del 56% del capital de Distribuidora de Televisió Digital, SA (DTS) propietat de Prisa.26 El 12 de novembre de 2014 la CNMC havia acordat iniciar la segona fase del procediment de la concentració notificada, ja que va considerar que l’operació analitzada podia obstaculitzar el manteniment de la competència efectiva en els diferents mercats que s’hi analitzaven (el mercat de la televisió de pagament i els mercats relacionats verticalment amb els d’adquisició i comercialització majorista de continguts audiovisuals i de canals de televisió, així com els mercats connexos de comunicacions electròniques). La Resolució va autoritzar l’operació, però la va subordinar al compliment dels compromisos que havia proposat Telefónica el 14 d’abril de 2015. Aquests compromisos inclosos en la proposta de 14 d’abril, la cinquena presentada per Telefónica,27 es van considerar suficients i proporcionats per compensar els riscos d’obstaculització de la competència derivats de l’operació de concentració notificada. La CNMC també encomanava a la Direcció de la Competència la vigilància del compliment de la Resolució. En síntesi, els compromisos s’agrupen en els tres apartats següents: Mercat de televisió de pagament Obligació de no dificultar i/o d’afavorir la mobilitat dels clients (actuals o futurs) de televisió de pagament (empaquetats o no) de Telefónica i DTS. En són exemples les tramitacions de baixa, les condicions de permanència associades a aquests
25
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 11 serveis o la prohibició de realitzar pràctiques de recuperació de clients. També Telefónica ha de garantir el manteniment de les condicions contractuals de DTS vigents en el moment de l’autorització amb altres operadors OTT o de satèl·lit. Mercats de comercialització majorista de continguts audiovisuals i de canals de televisió a Espanya En aquesta categoria s’hi inclouen la majoria dels compromisos acordats. Aquí es diferencien tres tipus de serveis: emissió lineal (transmissió convencional de continguts), SVOD (Suscription Video on Demand), en què s’ofereix l’accés a una part dels continguts mitjançant el pagament d’una tarifa, normalment mensual, i TVOD (Transaction Video on Demand), en què l’accés als continguts es realitza mitjançant pagament individual per cada contingut seleccionat. L’adquisició exclusiva de drets d’emissió de continguts no esportius se sotmet a diverses condicions per a emissió lineal, en SVOD i en TVOD. En emissió lineal, s’estableix una limitació del període d’emissió a 3 anys, llevat del cas de les sèries, i d’explotació a 2 anys. En SVOD, Telefónica només podrà adquirir els drets en aquesta modalitat en continguts d’estrena per un període màxim d’emissió de 3 anys i de 2 anys pel que fa al període d’explotació. I en TVOD, Telefónica no podrà adquirir drets d’emissió en exclusivitat en cap cas, ja que aquesta prohibició afecta tot tipus de continguts (pel·lícules, sèries, documentals, etc.). Quant a l’adquisició de drets d’emissió de continguts esportius, se’n limita l’explotació, sigui quina sigui la modalitat d’emissió, a un màxim de 3 anys. Tampoc es permet a Telefónica adquirir drets exclusius d’explotació de continguts de qualsevol tipus sobre finestres o models d’emissió que no hagi d’explotar. A més, el proveïdor de drets pot sol·licitar la modificació dels contractes d’adquisició en exclusiva vigents en el moment de l’autorització de l’operació, per ajustar-los als compromisos establerts. Els compromisos són especialment rellevants pel que fa a l’oferta majorista de canals de televisió propis: Telefónica haurà d’obrir als seus competidors el 100% dels seus canals premium, que són els que tenen contingut exclusiu de màxima qualitat. Els rivals de l’operadora només en podran comprar el 50%, tot i que els podran triar. Els canals premium ofereixen ficció d’estrena en exclusiva (Sony, Warner, Disney, Universal, Paramount i Fox) o esdeveniments esportius,
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 12 com la Lliga BBVA, Copa del Rei, Champions League, Europa League, Campionat Mundial de Futbol, Campionat Mundial de Basket, la F1, Moto GP i Jocs Olímpics. Aquests continguts hauran d’estar a preus que garanteixin la viabilitat econòmica de l’emissió per als competidors de Telefónica. D’altra banda, Telefónica s’ha d’abstenir de signar contractes d’adquisició exclusiva de drets d’emissió que continguin clàusules que impedeixin o limitin l’oferta majorista per al segment residencial dels canals editats en modalitat lineal o en SVOD. També s’estableix l’obligació que Telefónica distribueixi en la seva plataforma IPTV de televisió de pagament els principals canals de TDT d’àmbit estatal en obert, quan els seus editors així ho sol·licitin, motiu pel qual haurà de reservar en aquesta plataforma un nombre de canals equivalent al 20% dels que estiguin en emissió i tenir aquest espai a disposició de tercers editors de canals. Accés a internet de Telefónica Telefónica haurà de garantir un servei d’accés a internet amb la capacitat i les garanties de qualitat equiparables als que ofereix als seus clients del servei over- the-top (OTT) de televisió de pagament. Així, no haurà de gestionar la xarxa i el trànsit en condicions discriminatòries, i sí que haurà de negociar acords d’interconnexió a la xarxa amb tercers en condicions equitatives, raonables, transparents, objectives i no discriminatòries, mantenir tres rutes d’accés a la seva xarxa no congestionades i no subscriure acords per a la distribució del seu servei de televisió de pagament OTT amb proveïdors de hardware (fabricants) que permetin la connectivitat a internet de televisors a les llars. La CNMC inclou, sense ànim exhaustiu, els fabricants de televisors intel·ligents, els fabricants de descodificadors o set-top-box (STB) —com ara Apple, Roku, Google o TiVo— i els fabricants de consoles (Microsoft, Sony).
Aquests compromisos s’estableixen per un període de cinc anys. Passat aquest període, si la CNMC considera que s’han produït canvis rellevants justificats en l’estructura o la regulació dels mercats afectats, pot mantenir-ne la vigència fins a un període de tres anys més, com a màxim.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 13 Espanya: Antena 3 i laSexta En relació amb l’operació de concentració entre Antena 3 i laSexta, autoritzada pel Govern de l’Estat l’any 2012, la Resolució de vigilància de la sala de competència de la CNMC de 30 de juliol de 2015 va decidir prorrogar només dos anys les condicions en els mateixos termes en què es va autoritzar la fusió. El motiu principal és la situació del mercat publicitari en televisió, configurat com un duopoli entre els dos grups de televisió d’àmbit estatal (Atresmedia i Mediaset) que en controlen el 85%. Segons expressa l’organisme regulador, aquesta situació confirma els efectes restrictius de la competència sobre els mercats de la televisió en obert i d’adquisició de continguts. Un altre aspecte que s’ha tingut en compte en la resolució és el fet que la pressió competitiva dels nous operadors entrants over-the-top (OTT) no es considerava prou forta per establir les condicions de lliure competència desitjables en el mercat de la televisió en obert. A més, la CNMC va considerar que cal tenir en compte la finalització de les condicions imposades en l’anterior operació de concentració entre Telecinco i Cuatro produïda l’any 2010 (ja que també es van prorrogar) i la seva incidència en els mercats. Per això, es va considerar necessari fer-ne el seguiment per tal de valorar aquestes condicions. De fet, l’incompliment d’algunes d’aquestes condicions (les relatives a les polítiques de contractació de publicitat, entre les quals, la prohibició de vincular-la amb els seus canals de més audiència) va comportar la imposició d’una sanció elevada a Mediaset (Resolució de la sala de competència de la CNMC de 30 de juliol de 2015).28
2.2.3 Altres aspectes relacionats amb la TDT
TDT local pública a Catalunya: reassignació d’espai radioelèctric i altres novetats Pel que fa als mitjans públics locals de Catalunya, s’ha de posar en relleu l’Acord del Govern de la Generalitat GOV/46/2015, de 31 de març.29 Aquest Acord donava compliment a la Sentència de 10 de març de 2010 de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), confirmada
28
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 14 per la Sentència de 18 de novembre de 2013 de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem (TS). La sentència resolia un recurs interposat per Infraestucturas y Gestión 2002, SA (INGEST) contra l’Acord de 20 de novembre de 2005 del Govern de la Generalitat. Declarat nul per la sentència, la Generalitat establia el procediment de concessió de programes de televisió digital local als municipis de Catalunya en les demarcacions establertes pel Pla tècnic nacional de la televisió digital local (PTNTDTL). També determinava el nombre de programes que quedaven reservats a les entitats locals per a la gestió directa de la TDT local (pública) i, finalment, establia el procediment per a la concessió d’aquest servei als municipis de Catalunya. Segons el contingut d’aquest Acord, es va ampliar la reserva d’un segon programa, perquè els ajuntaments el gestionessin de forma directa, en 13 dels 24 canals múltiples planificats en el PTNTDTL, aprovat pel Reial decret 439/2004, de 12 de març, a l’empara de l’apartat 1 de l’article 9 de la Llei 41/1995, de 22 de desembre, de televisió local per ones terrestres. D’acord amb aquest article, les comunitats havien de determinar el nombre de programes que es reservaven a les entitats locals per a la gestió del serveis de televisió digital local, tot garantint, com a mínim, un programa per demarcació, amb possibilitat de reservar, excepcionalment, un segon programa perquè els ajuntaments el gestionessin de forma directa. El motiu principal de l’anul·lació de l’Acord impugnat va ser que l’ampliació a dos programes en 17 de les demarcacions planificades no complia amb l’excepcionalitat que preveia la Llei 41/1995. Així, en execució de la resolució judicial esmentada, l’Acord 46/2015 va determinar el nombre de programes i va identificar els que es reservaven a la gestió directa (pels ajuntaments) del servei de televisió en les demarcacions previstes en el PTNTDTL, és a dir, un programa en cada demarcació amb un múltiple planificat llevat de les demarcacions de Barcelona (planificats 2 múltiples, reserva de 3 programes), Cornellà (planificats 2 múltiples, reserva de 2 programes), Sabadell (planificats 2 múltiples, reserva de 2 programes), Granollers (planificat 1 múltiple, reserva de 2 programes) i Vilanova i la Geltrú (planificat 1 múltiple, reserva de 2 programes). Per tant, tal com es desprèn de l’Acord 46/2015, el Govern va
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 15 considerar necessària l’ampliació d’un programa de més en les demarcacions de Barcelona, Granollers i Vilanova i la Geltrú. També cal destacar que la Xarxa de Comunicació Local, SL, va modificar el Protocol General dels Serveis de la XAL.30 El Protocol és l’instrument mitjançant el qual la Xarxa articula la prestació i la gestió del servei públic de caràcter econòmic i de desenvolupament de les activitats vinculades al foment i la promoció de la comunicació local que constitueixen el seu objecte. La modificació del Protocol responia a la necessitat d’adequar-lo a la transformació del model dels serveis de suport a la comunicació local prestats per la Diputació de Barcelona: el model va passar de fer-se mitjançant una entitat pública empresarial (EPE) i, indirectament, a través de les aportacions al Consorci de Comunicació Local, a fer-se mitjançant una societat mercantil de responsabilitat limitada. A més, la situació de crisi econòmica feia necessari que la XAL adaptés els serveis que presta i, en conseqüència, revisés el marc d’actuació i de suport mantingut amb les diferents entitats públiques i privades que operen en el sector. L’objectiu va ser, doncs, millorar el suport als mitjans audiovisuals, a través del subministrament de continguts i serveis que donin resposta als nous reptes del sector davant la implantació de la tecnologia digital. A més, el Ple de la Diputació de Barcelona de 26 de febrer de 2015 va aprovar un conveni de col·laboració per impulsar la gestió conjunta a les quatre diputacions catalanes del servei públic de caràcter econòmic de foment i promoció de la comunicació local en tot el territori català.31 Es tractava de regular la participació de les quatre diputacions catalanes en la societat de capital públic Xarxa de Comunicació Local, SA. Més enllà, alguns mitjans locals han encetat noves fórmules de gestió per impulsar i millorar la qualitat de la informació de proximitat en l’àmbit comarcal, promoure projectes comuns i compartir recursos. Aquest és el cas de les quatre emissores municipals de Sallent, Sant Fruitós, Santpedor i Santa Maria d’Oló, que l’abril de 2015 van presentar el seu projecte, anomenat Ona Bages, SCCL, el qual,
30
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 16 sota la forma d’una cooperativa sense ànim de lucre formada per aquestes quatre emissores, elaborarà un informatiu setmanal i càpsules informatives comunes i emetrà diversos espais musicals amb l’objectiu de promocionar artistes locals. Un dels projectes que duen a terme és Infoescoles, on alumnes dels centres educatius de Sant Fruitós de Bages participen en l’emissió ́ d’un programa mensual. El projecte neix com una iniciativa oberta a tota la comarca i que adopta el nom d’Ona Moianès.
TDT local privada a Catalunya: adjudicacions d’alguns programes i altres novetats També s’ha de posar en relleu l’aprovació per part del Govern de la Generalitat de Catalunya de l’Acord GOV/45/2015, de 31 de març,32 pel qual es ratifiquen les adjudicacions de televisió digital local corresponents: Als quatre programes del canal múltiple 48 (TL10B) de la demarcació de Barcelona. Als quatre programes de canal múltiple 39 (TL07B) de la demarcació de Sabadell i s’adjudica la concessió del servei públic de televisió digital local, en règim de gestió indirecta, del programa núm. 4 del canal múltiple 45 (TL12B) de la demarcació de Sabadell.
L’Acord 45/2015 es va aprovar per tal d’executar la Sentència de 7 de maig de 2010 dictada per la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC (que fou confirmada per la Sentència de 13 de novembre de 2012 de la Sala Contenciosa Administrativa del TS) estimatòria de part d’un recurs interposat per la societat M&M Infonet Associated, SL. Aquest recurs s’oposava a diversos acords d’adjudicació en el concurs de TDT local que va adjudicar els programes esmentats a Barcelona i Sabadell. La sentència va ratificar aquestes adjudicacions i va acordar que es fes una nova adjudicació en relació amb el programa 4 del canal múltiple 45 de la demarcació de Sabadell, l’adjudicatària de la qual havia estat la
32
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 17 societat Tele Taxi Televisió Digital, SLU. A partir d’aquí, el Govern va aprovar el següent: En relació amb els quatre programes del canal múltiple 48 de la demarcació de Barcelona, ratificació de les adjudicacions realitzades a favor d’Avista Televisió de Barcelona, SL; Smile Advertising, SL; Gibson Time, SL, i Collserola Audiovisual, SL. En relació amb els quatre programes del canal múltiple 39, amb referència núm. TL07B, de la demarcació de Sabadell, ratificació de les adjudicacions realitzades a favor de Vallès Serveis de Televisió, SL; Mola TV, SL; Televisió Sant Cugat, SL, i Publi 20, SL. En relació amb el programa 4 del canal múltiple 45 de la demarcació de Sabadell, adjudicació a favor de Diari de Girona, SA.
A més, la societat Tele Taxi Televisió Digital, SLU va presentar el 9 de juliol de 2015 davant el CAC la seva renúncia a les llicències per a la prestació del servei de TDT local de les quals era titular, corresponents al programa 3 del canal múltiple 36 de la demarcació de Cornellà de Llobregat i del programa 4 del canal múltiple 54 de la demarcació de Tarragona. El Ple del Consell va aprovar l’Acord 147/2015, de 18 de novembre,33 segons el qual acceptava la renúncia i declarava extingides les llicències corresponents. Com a conseqüència, les emissions de Teletaxi TV van cessar definitivament. A banda d’aquestes qüestions, s’han produït altres novetats en l’àmbit de la TDT local privada. Així, l’associació de diversos agents del sector per a la creació de sinergies també ha estat una realitat en l’àmbit dels mitjans privats. Bon exemple d’això és la unificació, el mes de juliol de 2015, de les dues associacions que representen les televisions locals de gestió privada (Associació Catalana de la TDT Local i Associació de Mitjans de Proximitat) en una nova entitat anomenada l’Associació de Mitjans de Proximitat, formada per 21 televisions de proximitat privades catalanes, que suposen gairebé el 100% de les televisions actives de Catalunya.
33
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 18 Pel que fa a la radiodifusió sonora, cal destacar el canvi de programació en les emissores titularitat d’Onda Ramblas, SAU (productes en emissió: Cope i Rock FM). Aquesta modificació deriva de l’acord del 19 de desembre de 2012 signat entre el grup empresarial del qual forma part Onda Ramblas, SAU (integrat per la seva matriu, Radio Publi, SL, i altres entitats) i Radio Popular, SA, amb la finalitat de garantir la continuïtat del servei radiofònic. El CAC va analitzar aquesta modificació de producte i la va autoritzar mitjançant l’Acord 148/2015, de 18 de novembre.34
Comunitat Valenciana i Illes Balears: radiodifusió pública D’una banda, trobem l’aprovació de la Llei 5/2015, de 2 d’abril, de servei públic de radiotelevisió valenciana,35 la finalitat de la qual era restablir el servei públic de radio i televisió de la comunitat, sempre que es complissin les condicions que estableix la disposició addicional segona següents: no suposar un increment del deute públic de la Generalitat, ni l’incompliment dels principis d’estabilitat pressupostària i de dèficit públic que estableix la normativa, ni una minoració dels recursos destinats a altres serveis públics (concretament, a sanitat, educació i benestar social), ni un increment de la pressió fiscal. Igualment, s’haurà d’haver liquidat l’entitat que prestava el servei públic de radiotelevisió abans de la seva eliminació mitjançant la Llei 4/2013, de 27 de novembre, de supressió de la prestació dels serveis de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat, així com de dissolució i liquidació de Radiotelevisión Valenciana, SAU. Posteriorment es va aprovar la Llei 12/2015, de 29 de desembre, per a la recuperació del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat,36 la qual va derogar la Llei 5/2015 i també l’article 2 de la Llei 4/2013. La norma indica també, en el preàmbul, que “No tenir mitjans de comunicació propis, com l’experiència dels mesos transcorreguts des del tancament de RTVV ha posat de manifest, suposa que s’està privant les ciutadanes
34
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 19 i els ciutadans d’uns drets que sí que tenen la resta d’espanyols”, referint-se als que recull l’apartat 2 de l’article 3 de la Constitució espanyola (reconeixement de les diferents modalitats lingüístiques del territori de l’Estat com un patrimoni cultural objecte d’especial respecte i protecció) i de l’apartat 3 de l’article 20 (principi de pluralisme). D’altra banda, la disposició addicional primera atorga a les Corts Valencianes el termini màxim de sis mesos des de la presentació del primer informe de situació de RTVV pels liquidadors, per dictar la Llei reguladora dels serveis de radiodifusió i televisió de la Generalitat Valenciana. Els mitjans s’hauran d’adequar al que estableix l’apartat 2 de l’article 2: Pel que fa als serveis: ràdio, televisió, serveis de comunicació audiovisual a petició i en mobilitat, com també serveis connexes i interactius, plataformes digitals de comunicació i qualsevol altre servei propi de la societat de la informació relacionat amb els anteriors. Pel que fa a la configuració: titularitat pública i gestió directa, màxima qualitat i adaptació a l’evolució tecnològica, cobertura en tot el territori, màxima continuïtat d’emissió, gratuïtat i emissió en obert; veraç, plural, participativa i sotmesa al control democràtic de la societat i de les Corts Valencianes; en valencià, amb emissió multilingüe (en castellà i anglès) sempre que sigui possible tècnicament.
D’altra banda, trobem l’aprovació de la Llei 9/2015, de 26 de novembre, de modificació de la Llei 15/2010, de 22 de desembre, de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears.37 La Llei 9/2015 introdueix algunes modificacions a la Llei 15/2010, tot esperant l’aprovació d’una reforma profunda, en procés d’elaboració, del model de radiotelevisió pública balear. La modificació està dirigida principalment a adaptar la producció de continguts als nous formats d’Internet, recuperar la internalització dels informatius i reforçar els principis de la contractació pública en el funcionament de l’ens. També s’estableixen modificacions relatives a l’elecció dels membres del Consell de Direcció i el seu
37
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 20 règim jurídic, al nomenament del director o la directora general i la introducció de mesures de transparència relatives als aspectes financers i comptables.
Espanya: desplegament de la xarxa de TDT La TDT de cobertura estatal encara es troba en procés de desplegament per estendre la cobertura a les zones d’ombra. Gairebé 600.000 llars espanyoles en tot el territori tenen una recepció defectuosa o inexistent de la TDT, bàsicament en zones rurals i aïllades. En aquest context, el 2005 el Govern espanyol va dissenyar un pla per estendre la cobertura de TDT per a regions remotes que representaven el 2,5% de la població, amb un cost d’uns 260 milions d’euros. El 2009, l’operador de satèl·lit SES-Astra va denunciar aquest pla de subvencions davant la Comissió Europea, ja que considerava que no complia amb el principi de neutralitat tecnològica. La Comissió va estimar la denúncia mitjançant la Decisió 201/489/UE de 19 de juny de 2013.38 Va establir que els ajuts que el Govern espanyol havia atorgat en aquest pla als operadors de TDT constituïen un ajut estatal, d’acord amb l’apartat 1 de l’article 107 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE). En aquest sentit, eren legals. Però també va dictaminar que aquests ajuts no respectaven el principi de neutralitat tecnològica i, per tant, eren incompatibles amb el mercat comú. A més, no van ser notificats a la Comissió. En conseqüència, es van concedir il·legalment. La Comissió va acordar també que els operadors havien de tornar els fons percebuts i va dictaminar que qualsevol ajut futur hauria de respectar el principi de neutralitat tecnològica. Dos dels operadors implicats (Abertis Telecom, SA, i Retevisión I, SA),39 tot i que eren els destinataris directes dels ajuts, van interposar un recurs d’anul·lació davant el Tribunal General de la Unió Europea contra la Decisió esmentada de 19 de juny de 2013. Al·legaven diversos motius que, segons manifestaven, havien induït a error la Comissió, entre els quals, no considerar que la tecnologia terrestre era la tecnologia més adequada i eficient per al procés d’universalització de la
38
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 21 televisió digital terrestre a Espanya. Això era degut, segons les dues empreses, a l’existència prèvia d’una xarxa analògica, que permetia minimitzar els costos de la digitalització. A més, la selecció de l’operador que havia de dur a terme la digitalització de la xarxa es va realitzar mitjançant un procés de licitació pública oberta, transparent i competitiva, mentre que la plataforma satel·lital no era viable i hauria suposat un retard important en el procés de digitalització. Els recurrents també consideraven que la mesura controvertida (considerada ajut contrari al TFUE) no era en realitat un ajut nou, ja que la digitalització de la xarxa analògica preexistent consistia en un mer increment de la seva capacitat tècnica i no en un desplegament nou de xarxa. La Sala Cinquena del Tribunal General va desestimar el recurs mitjançant la Sentència de 26 de novembre de 201540 i va confirmar que els beneficiaris (societats adjudicatàries dels serveis de desplegament de la xarxa de TDT) hauran de retornar els imports (prop de 260 milions d’euros) dels ajuts declarats il·legals que van rebre entre els anys 2005 i 2009.
Espanya: finançament d’obres audiovisuals europees Cal destacar l’aprovació del Reial decret 988/2015, de 30 d’octubre, pel qual es regula el règim jurídic del l’obligació de finançament anticipat de determinades obres audiovisuals europees.41 El Reial decret desplega el paràgraf onzè de l’apartat 3 de l’article 5 de la Llei 7/2010, de 31 de març, general de la comunicació audiovisual (LGCA). La seva estructura és: Capítol I. Regulació d’aspectes com ara les obres (pel·lícules cinematogràfiques i obres audiovisuals) que poden ser objecte de l’obligació de finançament i l’àmbit subjectiu d’aplicació. Capítol II. Àmbit objectiu i articulació de les diferents formes per al compliment. S’estableix una classificació de les contribucions que es consideren de participació directa a efectes de l’obligació (la producció pròpia, els encàrrecs de producció, les coproduccions, les aportacions
40
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 22 merament financeres i les realitzades mitjançant agrupacions d’interès econòmic) Capítol III. Ingressos i despeses computables. Pel que fa als ingressos computables, tindran aquesta consideració els derivats de la comercialització publicitària, els de les quotes d’abonament, els obtinguts com a conseqüència de l’explotació directa del contingut per part del prestador i també els obtinguts de la comercialització de canals. Pel que fa a les despeses computables, fa referència tant a les despeses en la producció pròpia, encàrrecs de producció i coproduccions, com a les aportacions a les agrupacions d’interès econòmic i els imports de l’adquisició dels drets d’explotació. Capítol IV. Procediment de verificació del compliment de l’obligació i formes d’acreditació dels ingressos i les despeses. S’atorga als obligats la possibilitat d’acollir-se a mecanismes de flexibilitat. Capítol V. Establiment de les principals actuacions de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), l’organisme encarregat de verificar el compliment de l’obligació.
El Reial decret 988/2015 ha estat impugnat per diversos agents del sector, entre els quals es troben Mediaset España Comunicación, SA, la Federación de Asociaciones de Productores Audiovisuales Españoles (FAPAE), DTS Distribuidora de Televisión Digital, SAU, i The Walt Disney Company Iberia.42
Espanya: registre estatal de prestadors És rellevant l’aprovació del Reial decret 847/2015, de 28 de setembre, pel qual es regulen el Registre estatal de prestadors de serveis de comunicació audiovisual i el procediment de comunicació prèvia d’inici d’activitat.43 Per una
42 Els recursos han estat admesos a tràmit per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem mitjançant diverses resolucions: 25 de gener de 2016:
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 23 banda, aquesta norma desenvolupa l’apartat 1 de l’article 23 de la LGCA, que preveu l’establiment per part del Govern de l’Estat o de les comunitats autònomes del procediment regulador de la comunicació prèvia a l’inici l’activitat per a la prestació dels serveis de comunicació audiovisual, quan aquesta activitat no es realitzi a través d’ones hertzianes. Entre altres qüestions, aquest procediment consisteix a establir els elements constitutius de l’activitat, els requisits per prestar- la i el procediment, els efectes i la pèrdua de la condició de prestador (títols I i II). El 26 de novembre es va aprovar l’Ordre PRE/2516/2015, per la qual es determina la data en què el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme (MINETUR) comença a exercir de forma efectiva determinades funcions en matèria audiovisual transferides per la Llei 3/2013, de 4 de juny, de creació de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i per la Llei 9/2014, de 9 de maig, general de telecomunicacions.44 El Reial decret 847/2015 i l’Ordre PRE/2516/2015 van entrar en vigor simultàniament. En aquesta qüestió, el Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya va aprovar l’Acord 134/2015, de 4 de novembre, per tal d’iniciar la revisió de la Instrucció general del Consell de l’Audiovisual de Catalunya per la qual es crea i es regula el Registre de prestadors de serveis de comunicació audiovisual de Catalunya. Aquesta Instrucció s’havia aprovat l’any 2008, en compliment de l’article 119 de la LCA. Tanmateix, tot i que continua en vigor, el Consell va considerar que era necessari revisar-la. Amb posterioritat al 2008, hi ha hagut novetats legislatives que regulen la transparència, l’eficàcia, l’eficiència i la qualitat del sector públic i, doncs, afecten el contingut de la Instrucció esmentada. Ens referim bàsicament a tres lleis, tant d’àmbit català com espanyol: La Llei 29/2010, de 3 d’agost, de l’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya, la Llei de l’Estat 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern, i la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
44
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 24 2.3 Regulació dels continguts 2.3.1 Gestió de drets esportius En aquesta matèria destaca l’aprovació per part del Govern espanyol del Reial decret llei 5/2015, de 30 d’abril, de mesures urgents en relació amb la comercialització dels drets d’explotació de continguts audiovisuals de les competicions de futbol professional,45 amb la finalitat d’establir un model eficient per a la gestió dels drets de futbol. Tal com s’exposa en la introducció de la norma mateixa, en la competició de futbol professional masculí a Espanya hi convergeixen en l’actualitat certes tendències del mercat en les quals els factors merament esportius es combinen amb els propis d’un sector econòmic en auge, amb la concurrència dels elements immaterials i culturals que s’associen amb la pràctica d’aquest esport. D’acord amb això, es posa en relleu el fet que l’actual model de comercialització dels drets a Espanya (consistent en la venda individualitzada pels equips participants en les competicions amb reconeixement de la titularitat del dret a la retransmissió de cada partit en favor del club local) ha portat dues conseqüències. D’una banda, la signatura de múltiples acords que no sempre han respectat les regles de competència del mercat i, de l’altra, la debilitat estructural i la fragmentació del model. Per aquests motius el Reial decret llei 5/2015 estableix un sistema de venda semblant al de la majoria de països de l’entorn europeu (venda centralitzada), que es basa en tres aspectes: Manteniment de la titularitat dels drets esportius en favor dels clubs i entitats participants. Aquests drets comprenen la retransmissió en directe o diferit en la seva integritat o en versions resumides o fragmentades. Tanmateix, s’estableix l’obligació que els clubs cedeixin la comercialització a les entitats organitzadores de les competicions (Lliga Nacional de Futbol Professional –LFP– i Reial Federació Espanyola de Futbol en relació amb la lliga professional, la primera i respecte de la Copa i la Supercopa, la segona). Els procediments d’adjudicació i explotació han de respectar el principi d’igualtat i la llibertat d’empresa dins del marc general de les
45
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 25 normes nacionals i comunitàries en matèria de competència (comercialització conjunta). Establiment d’un sistema de repartiment dels ingressos que s’obtinguin com a conseqüència de la comercialització, d’acord amb una sèrie de criteris correctors adreçats a reduir les diferències entre les entitats participants. Contribució de cada entitat participant en el Fons de Compensació, destinat a diverses necessitats del sector (a les entitats que baixin de categoria, a l’adopció de polítiques de promoció de la competició professional i futbol aficionat, etc.).
El Reial decret llei 5/2015 estableix també mesures per a la implantació progressiva del nou sistema de venda centralitzada i també deroga l’article 21 de la LGCA i modifica l’apartat 3 de l’article 19 de la LGCA mateixa, relativa al temps dels resums esportius que s’incloguin en els espais informatius de caràcter general (que passa a ser d’una durada inferior a tres minuts a una durada inferior a 90 segons). A més, afegeix l’obligació de garantir l’aparició permanent del logotip o marca comercial de l’entitat organitzadora i del patrocinador principal de la competició. El Govern espanyol va justificar l’aprovació amb caràcter d’urgència del Reial decret llei 5/2015, atès l’estat dels contractes subscrits individualment pels clubs i entitats participants. La majoria d’aquests contractes finalitzaven la temporada 2015-2016, però altres contractes havien finalitzat la vigència en la temporada anterior i els clubs estaven en procés de negociació per a nous acords. A més, els drets d’explotació en els mercats internacionals només tenien vigència fins a la temporada 2014-2015 i, per tant, en el moment de l’aprovació de la norma es plantejava una situació molt desigual. En el marc de la nova regulació, la LFP i el grup Telefónica van signar el 10 de juliol de 2015 un acord que suposava l’avançament en una temporada del nou model de venda centralitzada, pel qual l’operadora comercialitzaria en exclusiva els drets d’explotació audiovisual de les competicions de primera i segona divisió i tota l’oferta de pagament dels partits de la Copa del Rei per a la temporada 2015- 2016.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 26 Pel que fa als mateixos drets corresponents a les properes tres temporades (2016-2017, 2017-2018 i 2018-2019), el 5 d’octubre de 2015 la LFP va presentar a la CNMC la sol·licitud de l’informe previ obligatori, relatiu a les bases per subhastar els drets. En l’informe de 4 de novembre de 2015 de la CNMC46 s’hi qüestionaven diversos aspectes de les bases, entre els quals destaquen: L’obligació de reservar a l’emissió en obert totes les semifinals de la Copa del Rei. La necessitat de concretar el procediment de fixació dels horaris dels partits. L’obertura de la contractació per emetre en obert un partit per jornada del FC Barcelona o del Real Madrid als prestadors de televisió. La modificació del procediment de recepció d’ofertes. La inclusió en la licitació dels drets audiovisuals reservats a la Lliga que no es comercialitzin inicialment, relacionats amb els resums no exclusius en televisió en obert.
Per un altre costat, la subhasta constava de 10 lots: Lot 1: un partit de la Primera Divisió en exclusiva en segona selecció, en obert. Lot 2: un partit en directe de la Copa del Rei de cada ronda de cada eliminatòria en obert (excepte la final) en segona selecció i les semifinals en primera selecció, en exclusiva. Lot 3: resums en obert. Lot 4: sis partits de la Segona Divisió en exclusiva en obert en segona selecció. Lot 5: un partit de la Primera Divisió en exclusiva en primera selecció. Un partit de la Segona Divisió en exclusiva en primera selecció. Els sis partits de la fase d’ascens a la Primera Divisió. Lot 6: Canal Lliga TV o el seu contingut equivalent (vuit partits de la Primera Divisió de pagament en exclusiva en tercera selecció i tots els
46
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 27 partits de la Copa del Rei de pagament en exclusiva excepte els partits del Lot 2 en directe i amb exclusió de les semifinals i la final). Lot 7: Canal Lliga TV 2 o el seu contingut equivalent (deu partits de la Segona Divisió de pagament en exclusiva en segona selecció). Lot 8: Canal Lliga TV 3 o el seu contingut equivalent (partits de la Primera Divisió, de la Segona Divisió i de la Copa del Rei per a establiments públics —clients no residencials— en exclusiva per a plataformes de pagament). Lot 9: 9 partits sota demanda en exclusiva. Lot 10: clips o miniresums de noranta segons de cada partit.
El lot 3 va ser adjudicat a RTVE, el lot 5, a Telefónica i el lot 6, a Mediapro.47 La resta de lots no es van adjudicar perquè les ofertes no van assolir el preu de reserva i estan pendents. Com a conseqüència, la resta de mitjans només podran emetre resums de 90 segons, d’acord amb la nova redacció de l’apartat 3 de l’article 19 de la LGCA. Així les coses, el 9 de setembre de 2015 Mediaset va denunciar la LFP davant la CNMC per considerar vulnerat el seu dret a la informació, atesa la limitació del seu accés als estadis. La Sala de Supervisió Reguladora va aprovar l’Acord de 17 de setembre, en el qual instava la LFP, com a mesura cautelar, a “garantir l’accés de Mediaset a la zona autoritzada, els espais en els quals se celebri l’esdeveniment, de conformitat amb el que estableix l’apartat 3 de l’article 19 de la LGCA”. La vigència d’aquesta mesura s’establia des del moment en què es notifiqués l’Acord fins que s’adoptés la resolució que posés fi al procediment. Malgrat l’establiment d’aquest nou model de comercialització de drets per a les properes temporades, durant l’any 2015 s’han produït algunes resolucions per part dels tribunals, derivades de l’anterior situació de judicialització del mercat, entre les quals destaquen les següents: Sentència de 9 de gener de 2015 de la Sala Civil del Tribunal Suprem (TS),48 relativa al conflicte entre Prisa i Mediapro per incompliment de contracte d’explotació de drets de futbol.
47 Mediapro també és titular dels drets d’emissió de la Lliga de Campions per a les temporades 2015-2016, 2016-2017 i 2017-2018.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 28 Sentència de 22 de juliol de 2015 de la Sala Contenciosa Administrativa del TS,49 en relació amb la compra per part de RTVE dels drets televisius sobre l’emissió de la Champions League fins a la temporada 2014-2015. Sentència de 7 de desembre de 2015 de la Sala Contenciosa Administrativa del TS,50 en relació amb els contractes d’adquisició de drets subscrits entre Mediapro, Sogecable, Audiovisual Sport (AVS) i Televisió de Catalunya.
2.3.2 Publicitat Espanya: còmput de la publicitat de caràcter benèfic En matèria de publicitat és de destacar l’Acord de 9 de juliol de 201551 aprovat per la Sala de Supervisió Reguladora de la CNMC, pel qual es defineixen els criteris que cal aplicar en els procediments d’exempció de còmput publicitari. En la regulació de l’emissió de missatges publicitaris, l’apartat 1 de l’article 14 de la LGCA estableix diversos límits quantitatius i com se n’ha de fer el còmput. Per la seva banda, la disposició addicional setena de la LGCA mateixa determina que no tenen la consideració de publicitat “els anuncis de servei públic o de caràcter benèfic, difosos gratuïtament” i faculta l’autoritat audiovisual corresponent, en aquest cas la CNMC, a resoldre quins missatges publicitaris tenen la consideració d’anuncis de servei públic o de caràcter benèfic. Aquests anuncis estan exempts del còmput a què es refereix l’apartat 1 de l’article 14 de la LGCA. Així, l’aprovació de l’Acord respon a diverses consultes rebudes per l’organisme regulador i s’adreça a esclarir els conceptes anuncis de servei públic i anuncis de caràcter benèfic. Concretament, si els formats de missatges de la Fundació Atresmedia i de responsabilitat social corporativa d’aquest grup mediàtic poden ser exclosos del còmput publicitari o s’han de considerar autopromocions.
48
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 29 Així, la CNMC estableix les diferents categories de criteris que l’autoritat mateixa aplicarà en aquesta qualificació: De caràcter procedimental: la sol·licitud dels interessats s’ha de fer amb caràcter previ a l’emissió de l’anunci i la CNMC ha de resoldre expressament. De caràcter formal: l’emissió de l’anunci s’ha de fer de forma gratuïta i, malgrat haver rebut la qualificació d’anunci de servei públic o de caràcter benèfic, ha de complir les mateixes condicions d’emissió de les comunicacions comercials pel que fa al nombre d’interrupcions i el principi de separació. De caràcter material: la condició de servei públic o benèfic es refereix a la finalitat de l’anunci, no a l’organització anunciant, la qual ha de complir raons d’interès general que afectin un bé públic que requereixi especial protecció o promoció o promoure la solidaritat amb determinats col·lectius vulnerables. A més, aquests anuncis no poden incloure elements de naturalesa comercial, però la CNMC analitzarà individualment les al·lusions en pantalla al suport econòmic prestat per empreses privades a les accions de servei públic o d’interès social promogudes pels prestadors de televisió.
La CNMC analitza particularment els missatges de responsabilitat social corporativa, d’acord amb la sol·licitud plantejada per Atresmedia, i considera que aquests missatges formen part de l’activitat d’autopromoció de la cadena i computen com a tals, sempre que no tinguin elements de naturalesa comercial, ja que en aquest supòsit computarien com a espais publicitaris. L’Acord també al·ludeix a l’Administració general de l’Estat i resta d’entitats integrants del sector públic estatal, que es regeixen pel règim que estableix la Llei 29/2005, de 29 de desembre, de publicitat i comunicació institucional, però també poden ser exclosos del còmput publicitari, sempre que la CNMC verifiqui les condicions exposades.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 30 Espanya: foment de la coregulació Destaquem l’Acord del mes de juliol de 201552 signat per la CNMC i l’Associació per a l’Autoregulació de la Comunicació Comercial (Autocontrol), en el marc de la disposició addicional setena de la Llei 3/2013, de 4 de juny, de creació de la CNMC, i que s’anomena Foment de la coregulació publicitària. En aquest document, ambdues autoritats estableixen mecanismes per afavorir la coregulació, mitjançant la posada en coneixement a la CNMC de les actuacions dutes a terme per Autocontrol en la seva tasca reguladora. També s’acorda l’assumpció dels criteris orientadors per a la classificació horària adequada dels continguts televisius, establerts al Codi d’Autoregulació de Continguts Televisius i Infància per a la seva aplicació publicitària, així com la possibilitat de consultar-se mútuament sobre diversos aspectes i sol·licitar cooperació i suport tècnic. També es crea una comissió formada per tres representants de la CNMC (un dels quals actuarà com a president) i tres d’Autocontrol (un d’ells, com a secretari), que s’encarregarà, entre altres aspectes, de la posada en marxa i el seguiment constant del desenvolupament i l’aplicació de l’Acord, a més de resoldre possibles conflictes.
2.3.3 Pluralisme La preservació del pluralisme informatiu sempre ha constituït una de les peces claus en la regulació del sector de la comunicació audiovisual. Tal com ha manifestat tradicionalment el Committee on the Mass Media del Consell d’Europa, el concepte de pluralisme es pot definir des de dos plantejaments essencials: l’existència d’una diversitat de mitjans de comunicació (pluralisme extern) i també dels continguts dins d’un determinat mitjà de comunicació (pluralisme intern). Aquesta concepció de pluralisme coincideix també amb els dos plantejaments principals adoptats pels sistemes normatius actualment vigents a Europa. Així, la normativa electoral recull la garantia del pluralisme intern, amb l’objectiu que la ciutadania es pugui formar una opinió fonamentada de les diverses opcions de vot que concorrin en l’elecció corresponent. L’article 66 de la Llei
52
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 31 orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general (LOREG), preveu que els mitjans públics respectin el pluralisme i la neutralitat informativa en la seva programació durant el període electoral. A banda d’establir l’obligació de garantir el pluralisme, la normativa electoral preveu per als mitjans públics de comunicació audiovisual l’obligació de reserva d’espais gratuïts per a les diferents formacions polítiques que concorrin a les eleccions corresponents. Aquesta reserva s’haurà de fer d’acord amb els barems i el procediment que disposa la LOREG. En aquest context, la Junta Electoral Central va aprovar la Instrucció 1/2015 de 15 d’abril,53 que va modificar la Instrucció 4/2011 i la seva interpretació de l’article 66 de la LOREG, en la consideració de grup polític significatiu. La Instrucció 1/2015 estableix que la cobertura informativa haurà d’incloure aquelles candidatures polítiques que no es van presentar a les anteriors eleccions equivalents o no hi van obtenir representació, però que tinguin la condició de grup polític significatiu. Tindran la consideració de grup polític significatiu aquelles formacions polítiques que, amb posterioritat a la celebració de les anteriors eleccions equivalents, hagin obtingut en processos electorals posteriors un nombre de vots igual o superior al 5% dels vots vàlids emesos en l’àmbit territorial del mitjà de difusió. A banda, el criteri d’atribució d’espais de difusió gratuïta en els mitjans públics ha estat qüestionada des de fa anys per diverses agrupacions professionals del sector. Per aquest motiu, abans de l’inici de la campanya de les eleccions municipals del 24 de maig de 2015, el Col·legi de Periodistes de Catalunya va plantejar una demanda davant el Tribunal Europeu de Drets Humans, en què denunciava els anomenats blocs electorals (l’obligació dels mitjans públics de relegar els criteris periodístics mentre dura la campanya, en favor de minuts a cada partit segons la seva representació parlamentària). El Tribunal va emetre el mes de juliol de 2015 una resolució de no-admissió. Igualment, amb motiu de la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya el setembre de 2015, el Col·legi de Periodistes de Catalunya va
53
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 32 presentar una queixa davant el síndic de greuges, per posar de manifest la disconformitat i la preocupació del col·lectiu dels professionals de la informació en relació amb la regulació dels blocs electorals. Mitjançant la Resolució de l’actuació d’ofici 150/2015,54 el síndic de greuges de Catalunya: Recomana al Govern de la Generalitat que dugui a terme les actuacions necessàries per incentivar els partits polítics i les coalicions electorals a facilitar la superació del sistema de blocs electorals en els mitjans de comunicació públics. Convida totes les candidatures proclamades per a les eleccions al Parlament de Catalunya convocades per al 27 de setembre de 2015, a dur a terme totes les actuacions que considerin necessàries per arribar a un acord que permeti superar el sistema de blocs electorals en els mitjans de comunicació de titularitat pública. Suggereix a la CCMA i als altres mitjans de comunicació catalans de titularitat pública que, en l’elaboració del seu pla de cobertura informativa sobre la campanya electoral relativa a les eleccions al Parlament de Catalunya convocades per al 27 de setembre de 2015, i en les subsegüents, els seus òrgans de direcció apliquin fórmules de ponderació més flexibles en relació amb la presència de cada força en els seus espais informatius.
2.3.4 Altres aspectes relacionats amb la regulació dels continguts
Catalunya: sistema de comunicació d’Aran El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 1/2015, de 5 de febrer, del règim especial d’Aran,55 amb la qual es vol completar el desenvolupament del mandat de l’Estatut d’autonomia de Catalunya per al reconeixement de la realitat nacional occitana d’Aran. Això va suposar un canvi fonamental respecte de la situació precedent amb relació a l’oficialitat de la llengua pròpia de la comunitat aranesa.
54
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 33 La Llei 1/2015 estableix que l’aranès és la llengua d’ús normal dels mitjans de comunicació públics en tots els formats, especialment dels dependents de la CCMA, i atribueix al Consell General d’Aran l’exercici de les funcions següents (article 69): Promoció i gestió de serveis de les tecnologies de la informació i el coneixement Promoció per a l’establiment de les infraestructures de comunicació necessàries per a l’accés ple de la població als serveis de les tecnologies de la informació i el coneixement Promoció d’un conjunt mínim de serveis d’accés universal Participació en la gestió del registre d’instal·ladors d’infraestructures comunes de telecomunicacions i del registre de gestors de múltiplexs al territori d’Aran.
Així mateix, pel que fa als mitjans de comunicació, d’acord amb l’article 78, la Generalitat de Catalunya ha de garantir la participació del Consell General d’Aran en la gestió del servei públic de comunicació audiovisual que afecti l’àmbit d’Aran. També el mateix article atorga al Consell General d’Aran la facultat per crear un sistema propi de comunicació social i audiovisual amb els recursos necessaris per mantenir “una premsa escrita i una ràdio i una televisió públiques amb els continguts en la varietat aranesa de l’occità”.
Catalunya: sexisme i mitjans de comunicació social També cal destacar l’aprovació per part del Parlament de Catalunya de la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes.56 Es tracta d’una Llei d’aplicació transversal que estableix mesures de diversos tipus i naturalesa, entre les quals, aquells aspectes que afecten els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació i la comunicació. Així, l’apartat 1 de l’article 25 estableix que els mitjans de comunicació han de garantir la difusió de continguts no sexistes, eliminar els estereotips sexistes, garantir la participació de les dones i una presència paritària entre els dos sexes,
56
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 34 mostrar les diverses realitats i expectatives de les dones, per garantir-ne la visibilitat i les aportacions al progrés social. Així mateix, han d’evitar l’ús sexista o androcèntric del llenguatge i promoure el desenvolupament i la formació d’un esperit crític amb relació als continguts i biaixos sexistes. Igualment, encomana al CAC (apartat 2 de l’article 25) l’elaboració d’“estudis periòdics sobre el compliment de la perspectiva de gènere en la informació dels mitjans de comunicació, i també de l’impacte de gènere en els continguts i les programacions”. Per tal de garantir la representació paritària de dones i homes i la seva visibilització, l’apartat 3 de l’article 25 preveu que el contracte programa de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) n’incorpori els mecanismes necessaris. Igualment, prohibeix continguts publicitaris que atemptin contra la dignitat humana en funció del sexe i els equipara a publicitat il·lícita (apartat 4 de l’article 25). També preveu l’adopció de codis de conducta per part dels mitjans de comunicació social (apartat 5 de l’article 25) i l’obligació dels mitjans privats de complir aquests preceptes. Els articles 26 i 27 estableixen diverses mesures per tal de promoure accions per facilitar la implantació de les noves tecnologies a partir de criteris d’igualtat i l’accés de les dones a les tecnologies de la informació i la comunicació.
Espanya: qualificació de continguts televisius per edats D’altra banda, és rellevant la Resolució de 9 de juliol de 2015,57 aprovada per la Sala de Supervisió Reguladora de la CNMC. Aquesta norma fixa els criteris de qualificació per edats dels continguts audiovisuals que seran aplicats per la Comissió per tal de valorar si els continguts televisius s’adeqüen a les qualificacions atorgades pels prestadors. Fins a la data de la Resolució de la CNMC, diversos prestadors de televisió (RTVE, Antena 3, Telecinco i Sogecable) aplicaven els criteris que es van incloure com a annex al Codi d’autoregulació sobre continguts televisius i infància signat
57
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 35 l’any 2004.58 Més tard, s’hi van adherir la Federación de organismos de radio y televisión autonómicos (FORTA), Net TV, Unedisa, i laSexta. La Resolució de 9 de juliol estableix set categories d’edat: Especialment recomanat per a la infància. Apte per a tots els públics. No recomanat per a menors de 7 anys. No recomanat per a menors de 12 anys. No recomanat per a menors de 16 anys. No recomanat per a menors de 18 anys. Continguts X.
A més, la CNMC ha establert set tipus de continguts potencialment perjudicials, que són: violència, sexe, por o angoixa, drogues i altres substàncies tòxiques, discriminació, conductes imitables i llenguatge (escrit, verbal o gestual). La classificació dels continguts per edats d’acord amb els criteris aprovats afecta tant els operadors de televisió –en obert i de pagament– com els d’altres serveis de comunicació audiovisual no lineals, ja sigui televisió en línia, pàgines web o aplicacions mòbils, entre d’altres (per tant, tots els prestadors de serveis de comunicació audiovisual).
Espanya: protecció de menors i noves tecnologies La importància creixent dels continguts en l’entorn digital i la seva difusió mitjançant les noves tecnologies posa de manifest la necessitat de vetllar per la protecció de determinats col·lectius vulnerables —com ara els menors— i d’incidir en la seva alfabetització digital. Aquest aspecte ha estat tractat específicament en la modificació de la legislació espanyola de protecció a la infància i l’adolescència escomesa per la Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a l’adolescència.59 La finalitat de la reforma legislativa és adaptar-la als canvis socials importants que s’han produït, amb incidència en la
58 Aquests criteris es van modificar per Acord del Comitè d’Autoregulació l’any 2011 i han estat novament objecte de revisió el 15 de juny de 2015. 59
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 36 situació dels menors per tal de millorar l’eficàcia de les eines de protecció jurídica dels menors. En el nou entorn de convergència digital, el legislador ha considerat imprescindible dotar els menors de mecanismes suficients que els permetin desenvolupar el seu pensament crític i prendre part activa en una societat participativa i en una realitat que no es pot entendre al marge de les noves tecnologies i de la comunicació. Així, l’article 1 de la Llei 26/2015 modifica la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, de modificació parcial del Codi civil i de la Llei d’enjudiciament civil, concretament, els apartats 1 i 3 de l’article 5. S´hi consagra el dret dels menors a “buscar, rebre i utilitzar la informació adequada al seu desenvolupament” amb “especial atenció a l’alfabetització digital i mediàtica, de manera adaptada a cada etapa evolutiva, que permeti als menors actuar en línia amb seguretat i responsabilitat”. També tracta d’identificar “situacions de risc derivades de la utilització de les noves tecnologies de la informació i la comunicació”, així com conèixer i utilitzar “les eines i estratègies per afrontar aquests riscos i protegir-se’n” (apartat 1 de l’article 5). Per aquest motiu, s’encomana a les administracions públiques l’obligació d’incentivar i difondre material informatiu que compleixi aquests criteris, tot facilitant l’accés dels menors als serveis culturals. La nova redacció de l’apartat 3 de l’article 5 de la Llei orgànica 1/1996 relaciona a continuació un seguit de mesures a adoptar per part de les administracions públiques per assolir aquestes fites: Promoció, per part dels mitjans de comunicació, de valors d’igualtat, solidaritat, diversitat i respecte, tot evitant imatges o missatges que reflecteixin tractaments sexistes o discriminatoris; Foment, per part de les autoritats i els organismes competents, de l’autoregulació mitjançant l’adopció de codis de conducta que incloguin previsions de limitació d’accés a imatges i continguts digitals lesius per als menors. Garantia, per part dels poders públics, de l’accés als serveis i materials esmentats (incloent-hi els de caràcter digital) de les persones
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 37 discapacitades, tot fomentant l’ús de bones pràctiques per tal d’evitar qualsevol discriminació.
3. Serveis de comunicacions electròniques 3.1 Impost sobre serveis electrònics en la provisió de continguts El Govern de la Generalitat va aprovar el Decret 83/2015, de 2 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques.60 També va aprovar, com a continuació de l’anterior, el Decret 121/2015, de 23 de juny, dels fons a què es destina l’impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques.61 El Decret 83/2015 desplega la Llei 15/2014, de 4 de desembre, de l’impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques i de foment del sector audiovisual i la difusió cultural digital. La missió de la llei és crear un impost de caràcter finalista sobre la disponibilitat del servei d’accés a continguts existents en xarxes de comunicacions electròniques, per mitjà de la seva contractació amb empreses prestadores d’aquest servei. La finalitat d’aquest impost és dotar dos fons econòmics: Fons per al foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual de Catalunya, establert per la Llei 20/2010, del 7 de juliol, del cinema. Fons per al foment de la difusió cultural digital, creat mitjançant la Llei 15/2014 i el Reglament 83/2015.
Per la seva banda, el Decret 121/2015, aprovat dies després de l’anterior, desenvolupa i concreta encara més aspectes relatius als fons esmentats. Així, els primers fons (per al foment de la indústria audiovisual) estan orientats al foment de la producció d’obres cinematogràfiques i audiovisuals, al foment de la distribució independent, al foment de l’exhibició, al foment de la difusió i la promoció de les obres i la cultura cinematogràfiques, i al foment de la competitivitat empresarial. Al seu torn, el segon fons (foment de la difusió cultural) s’ha de destinar a projectes o
60
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 38 actuacions que permetin crear continguts culturals digitals i fer-los accessibles al públic per mitjà de polítiques de digitalització. Cal dir, però, que la Llei 15/2014 (i, indirectament, els dos decrets esmentats que la despleguen) va ser objecte de recurs per part del Govern espanyol i de suspensió cautelar per part del Tribunal Constitucional, que finalment la va aixecar. En concret, el 28 de juliol de 2015 la presidència del Govern de l’Estat va promoure un recurs d’inconstitucionalitat contra el capítol I (articles 1 a 13) de la Llei 15/2014. El capítol I de la llei regula els diferents elements de l’impost: naturalesa i objectiu, àmbit territorial d’aplicació, fet imposable, supòsits de subjecció d’exempció, subjectes passius, període impositiu, meritació, quota tributària i autoliquidació. També determina que l’Agència Tributària de Catalunya s’encarrega de la gestió, la recaptació, la comprovació i la inspecció de l’impost. Finalment, regula les infraccions, les sancions, els recursos i les reclamacions. En virtut de la provisió de 10 de setembre de 2015, el Tribunal Constitucional (TC) va admetre el recurs i, per tant, va declarar la suspensió de la vigència i l’aplicació dels preceptes impugnats. Amb posterioritat, el TC va aixecar la suspensió decretada, mitjançant la interlocutòria de 18 de novembre de 2015.
3.2 Mercat únic digital
Estratègia per al mercat únic digital (Digital Single Market Strategy) La Comissió Europea va aprovar la Comunicació de la Comissió Europea per al Parlament Europeu, el Consell, el Comitè Econòmic i Social i el Comitè de les Regions de 6 de maig de 2016, relativa a una Estratègia per al Mercat Únic Digital.62 Aquesta iniciativa es basa en tres pilars fonamentals: Millorar l’accés dels consumidors i les empreses als béns i serveis digitals. Crear les condicions adequades i garantir la igualtat de condicions per afavorir el creixement de les xarxes i els serveis digitals. Maximitzar el potencial del creixement de l’economia digital europea.
62
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 39 Per tal d’assolir els reptes que plantegen aquests tres grans objectius, la Comissió va aprovar realitzar abans de finals de l’any 2016 les 16 accions següents: Fixar les normes per facilitar el comerç electrònic transfronterer (harmonització en matèria de contractes i protecció dels consumidors). Millorar l’agilitat en l’aplicació de les normes de protecció dels consumidors (revisió del Reglament sobre la cooperació en matèria de protecció dels consumidors). Millorar en matèria de paqueteria per tal de fer-la menys costosa. Eliminar pràctiques discriminatòries per motius comercials (bloqueig geogràfic injustificat). Identificar problemes de competència en el sector del comerç electrònic. Modernitzar i unificar, a escala europea, la legislació sobre drets d’autor, amb la finalitat de millorar l’accés dels ciutadans als continguts culturals digitals i oferir noves oportunitats als creadors i a la indústria de continguts. Revisar la Directiva sobre la transmissió per satèl·lit i cable. Reduir la càrrega administrativa derivada de l’aplicació dels règims de l’IVA. Revisar la normativa europea sobre telecomunicacions per aconseguir una gestió més eficaç de l’espectre i incentivar la inversió en banda ampla. Revisar el marc de comunicació audiovisual (promoció d’obres audiovisuals europees i adaptació de la Directiva de Serveis de Comunicació Audiovisual als nous models de distribució de continguts). Analitzar la presència en el mercat de les plataformes digitals (xarxes socials, motors de cerca, etc.) i adoptar, si escau, mesures per combatre els continguts il·lícits a internet. Reforçar la seguretat dels serveis digitals, especialment en relació amb la protecció de dades personals i la privadesa. Cercar solucions per a la seguretat de la xarxa en línia. Promoure la lliure circulació de dades a la Unió Europea. Definir prioritats de normes i interoperabilitat en àmbits fonamentals per al mercat únic digital (sanitat en línia, planificació del transport, etc.).
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 40 Suport d’una societat digital integradora on tots els ciutadans disposin dels mitjans per treure profit de les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies.
Neutralitat a la xarxa (Net Neutrality) D’altra banda, cal fer referència a l’aprovació del Reglament 2015/2120 del Parlament Europeu de 25 de novembre de 2015 del Parlament Europeu i del Consell,63 que estableix les mesures sobre l’accés a una internet oberta. Així mateix, aquest Reglament també modifica normes anteriors: la Directiva 2002/22/CE del Parlament Europeu i del Consell, relativa al servei universal i els drets dels usuaris en relació amb les xarxes i els serveis de comunicacions electròniques, i el Reglament (UE) 531/2012 del Parlament Europeu i del Consell, relatiu a la itinerància a les xarxes públiques de comunicacions mòbils a la Unió. L’objectiu del Reglament és garantir el tracte equitatiu i no-discriminatori del trànsit de dades en la prestació de serveis d’accés a internet i protegir els drets dels usuaris finals, alhora que es vol assegurar el funcionament d’internet com a motor d’innovació. És la denominada “neutralitat a la xarxa” (Net Neutrality), principi que consisteix a no discriminar el trànsit de dades a internet per raó de la seva naturalesa, origen o destinatari. Així, el Reglament imposa la neutralitat als proveïdors de serveis d’accés a internet. Consisteix en l’obligació general de tractar “tot el trànsit de manera equitativa quan prestin serveis d’accés a internet sense discriminació, restricció o interferència, i amb independència de l’emissor i el receptor, el contingut al qual s’accedeix o es distribueix, les aplicacions o serveis utilitzats o prestats o l’equipament terminal utilitzat” (apartat 3 de l’article 3). Com a excepció a aquest principi, el mateix article permet als proveïdors l’aplicació de mesures raonables d’excepció en la gestió neutra del trànsit. En qualsevol cas, el Reglament estableix que aquesta excepció a la neutralitat es considera raonable només si és transparent, no-discriminatòria, proporcionada i si no es basa en consideracions comercials, sinó en requisits objectius relacionats amb la qualitat tècnica. A més, l’aplicació d’aquesta mesura excepcional no permet
63
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 41 supervisar el contingut específic i només es manté el temps estrictament necessari. Les mesures de gestió de trànsit, per motius comercials o altres que no siguin estrictament tècnics, no podran bloquejar, alentir, alterar, restringir, interferir, degradar ni discriminar entre continguts, aplicacions o serveis concrets o categories específiques, llevat que sigui necessari per raons tècniques i només pel temps imprescindible. Aquestes mesures es podran adoptar per tal de complir els actes legislatius de la Unió (resolucions judicials i d’autoritats reguladores en relació amb el bloqueig de continguts, aplicacions o serveis il·lícits), que tinguin l’objectiu de preservar la integritat i la seguretat de la xarxa, els serveis prestats i els equips terminals dels usuaris finals. Com per exemple, evitar la propagació de programes maliciosos o malware, una congestió imminent de la xarxa o bé mitigar els efectes de congestions excepcionals o temporals de xarxa (colls d’ampolla). El nou Reglament també modifica disposicions relatives al roaming, recàrrec en el preu al detall nacional als clients itinerants en qualsevol Estat membre per trucades, missatges SMS o serveis de dades, i recàrrec per utilitzar l’equip terminal o servei a l’estranger. A partir del 15 de juny de 2017, els proveïdors no podran aplicar aquest tipus de recàrrecs.
3.3 Propietat intel·lectual a internet La Unió Europea va iniciar l’any 2015 un procés per tal d’avaluar l’aplicació de la Directiva 2001/29/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de maig de 2001, relativa a l’harmonització de determinats aspectes dels drets d’autor i drets afins als drets d’autor en la societat de la informació (Directiva de drets d’autor o Infosoc). L’objectiu era determinar si s’ha complert l’objectiu d’aquesta Directiva, és a dir, l’harmonització de les normatives de drets d’autor dels Estats membres i la seva adaptació a les noves realitats de digitalització. La finalitat última d’aquest procés hauria de ser escometre una reforma en profunditat del dret de protecció dels drets d’autor. La primera fase d’aquest procés va ser la redacció d’un informe per part l’eurodiputada Julia Reda, aprovat pel Parlament Europeu amb la
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 42 Resolució de 9 de juliol de 2015.64 Els aspectes més importants considerats per la Resolució de 9 de juliol són els següents: En relació amb els drets exclusius, es reconeix la necessitat de dotar els autors i intèrprets de la protecció jurídica per la seva tasca creativa i artística, però també es recomana reduir les limitacions d’accés a les obres produïdes en el sector públic (reutilització d’informació del sector públic) i eximir-les de la protecció dels drets d’autor. També s’insta a harmonitzar la durada de la protecció d’acord amb les normes internacionals actuals establertes en el Conveni de Berna. I planteja la possibilitat d’implantar un títol únic europeu dels drets d’autor, sobre la base de l’apartat 1 de l’article 118 del TFUE. En relació amb les excepcions i limitacions dels drets d’autor, es posa en relleu la necessitat de garantir l’equilibri just entre les diferents categories de titulars de drets i usuaris de prestacions protegides, així com entre les diferents categories de titulars de drets, i se sol·licita la flexibilització per a la interpretació d’aquests límits i excepcions en aquells casos que no contradiguin l’explotació normal d’una obra i no perjudiquin excessivament els interessos legítims dels autors. També es considera la importància de vetllar pel principi de neutralitat tecnològica i es ressalta la importància de la capacitat d’efectuar lliurement connexions entre diferents recursos com un dels aspectes essencials d’internet.
A més, cal esmentar l’entrada en vigor, l’1 de gener de 2015, de la Llei 21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil.65 D’altra banda, en el marc de les 16 actuacions principals que constitueixen l’estratègia per a un Mercat Únic Digital per a Europa, la Comissió va obrir la consulta per revisar la Directiva 93/83/CEE, de 23 de setembre, sobre
64
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 43 coordinació de determinades disposicions relatives als drets d’autor i drets afins als drets d’autor en l’àmbit de la radiodifusió via satèl·lit i de la distribució per cable.66 La Comissió es va referir a la necessitat d’ampliar l’àmbit d’aplicació d’aquesta Directiva a les transmissions de ràdio i televisió a través d’internet, a més de garantir un millor accés als serveis transfronterers de radiodifusió.
3.4 Altres aspectes relacionats amb les comunicacions electròniques Gestió de dades i privadesa Un dels aspectes que caracteritza l’entorn digital actual és la generació d’un gran volum de dades (big data). A tall d’exemple, cal destacar la importància de les dades generades per les administracions públiques en el desenvolupament de la seva activitat ordinària, considerades un gran actiu per a la societat en aspectes com ara la transparència, la participació, la innovació, el creixement econòmic o els beneficis socials. La gestió d’aquestes dades pot reportar clars beneficis per a la societat, els individus i les organitzacions que se’n deriven, però sempre que es garanteixi suficientment els drets de totes les persones a la protecció de les seves dades personals i la intimitat. Una situació en la qual aquests principis es poden posar en risc és en les transferències internacionals. Als efectes del dret europeu, s’entén per transferència internacional aquella en la qual es cedeixen dades de caràcter personal a una entitat púbica o privada que estigui ubicada fora del territori de l’Espai Econòmic Europeu (EEE). Això suposa que les dades transferides surten de l’àmbit d’aplicació de les normes de protecció europees. Per tal de garantir aquesta protecció, la Unió Europea compta amb la Directiva del Parlament Europeu i del Consell, de 24 d’octubre de 1995, relativa a la protecció de les persones físiques respecte al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades (Directiva de protecció de dades). L’apartat 1 de l’article 25 de la Directiva prohibeix les transferències internacionals de dades, llevat que el país destinatari garanteixi un nivell de protecció adequat. En el mateix sentit, l’article 33 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de
66
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 44 protecció de dades de caràcter personal, estableix que, a més, la transferència l’ha d’autoritzar l’Agència de Protecció de Dades. Així, hi ha diversos països que la Comissió ha declarat que tenen sistemes de protecció adequats i, per tant, són segurs pel que fa a la protecció de les dades personals. Entre aquests països trobem els Estats Units, declarats segurs mitjançant la Decisió 2000/520/CE, de 26 de juliol, de la Comissió. Això no obstant, la Gran Sala del TJUE va anul·lar aquesta Decisió, mitjançant la Sentència de 6 d’octubre de 2015.67 Aquest fet va marcar un punt d’inflexió respecte de la forma en què es realitzaven les transferències internacionals de dades als EUA i suposa una reafirmació de la importància que té per a la Unió Europea la protecció de les dades personals i d’altres drets fonamentals implicats, especialment el dret a la intimitat. La sentència deriva d’una reclamació interposada per un ciutadà austríac davant l’autoritat reguladora irlandesa, per tal que prohibís la transferència de les seves dades personals als EUA. Al·legava que aquest país no en garantia suficientment la privadesa. L’autoritat irlandesa era competent en la matèria, atès que els contractes d’usuari de Facebook signats pels residents de qualsevol territori de la UE ho fan amb la filial europea de Facebook Inc., domiciliada a Irlanda. Rebutjada la petició per l’autoritat nacional irlandesa, el reclamant va interposar recurs davant un tribunal irlandès. L’autoritat havia estimat que les qüestions referides al caràcter adequat del nivell de protecció de dades als EUA s’havien de resoldre, tal com establia la Decisió 2000/520/CE, d’acord amb els criteris aprovats en la Decisió de Port Segur (Safe Harbour Decision) pel Departament de Comerç del país destinatari. El TJUE va determinar que existeix el nivell de protecció adequat a què es refereix la Directiva de protecció de dades quan el país receptor de les dades garanteix una protecció equivalent a la prevista per la normativa europea. En opinió del Tribunal, la Safe Harbour Decision nord- americana no oferia aquesta equivalència per diversos motius:
67
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 45 Perquè les entitats que s’hi adhereixen se sotmeten a un procediment d’autocertificació que no permet identificar i sancionar les eventuals vulneracions de drets fonamentals. Perquè les entitats públiques no hi estan subjectes. Perquè l’aplicació dels principis de safe harbour està limitada per la normativa interna mateixa dels EUA i no hi ha constància que aquesta normativa tingui regles estatals per limitar possibles invasions dels drets fonamentals de les persones, les dades de les quals es transfereixen. Perquè, d’acord amb les regles de safe harbour, la seguretat nacional, l’interès públic o el compliment de la llei té prevalença sobre els drets fonamentals a la intimitat i a la protecció de dades.
Per aquest motiu, el TJUE va determinar que la Decisió 2000/520 no havia valorat correctament el nivell de protecció en aquell país i, per tant, havia de ser anul·lada. A més, el TJUE també va declarar que només el Tribunal mateix era competent per anul·lar una Decisió de la Comissió, com així feia en el resolutiu. Després d’aquesta sentència, és el Tribunal irlandès que li va plantejar les qüestions prejudicials resoltes el que ha de decidir sobre el recurs. Pel que fa a la protecció de les dades personals a internet, i més concretament a l’anomenat dret a l’oblit a internet, cal destacar la Sentència de 15 d’octubre de 2015, de la Sala Civil del TS.68 Per primera vegada, aquest alt Tribunal va reconèixer el dret de dos demandants d’instar i aconseguir l’eliminació de diverses dades personals que apareixien en els cercadors d’internet sobre una informació que va publicar un conegut diari espanyol. La sentència obligava el diari a adoptar les mesures tecnològiques necessàries (consistents en la utilització de codis robots.txt o instruccions noindex) per evitar la indexació de les dades controvertides en els cercadors esmentats. Tanmateix, el TS també matisava que, malgrat que els ciutadans tenen dret que les seves dades no apareguin indexades en els cercadors, això no implica que hagin de ser eliminades de la notícia i de la cerca en les hemeroteques. Aquesta
68
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 46 protecció entra en conflicte amb el dret fonamental a la llibertat d’expressió. Un altre aspecte a destacar de la sentència és la ponderació que realitza el Tribunal entre el dret a l’honor i el de la llibertat d’expressió. En concret, parlem d’aquells casos en què la informació afecta negativament la reputació de la persona afectada i, per tant, existeix el dret a una indemnització per vulneració d’aquest principi, en cas que no es compleixin les mesures per fer efectiva la desindexació sol·licitada.
Drets dels internautes A un altre nivell, cal destacar que l’impacte d’internet en la societat actual planteja moltes qüestions relatives a la governança de la xarxa. Una de les iniciatives més rellevants en aquest sentit ha estat l’aprovació, el 28 de juliol de 2015, per part de la Cambra dels Diputats d’Itàlia, de la Carta dels Drets a Internet.69 Es va elaborar el document per presentar-lo al Fòrum de la Governança d’Internet (IGF en les seves segles en anglès, Internet Governance Forum), organisme de l’ONU que es va reunir el mes de novembre de 2015 al Brasil. El document aprovat es basa en el reconeixement dels mateixos drets reconeguts a la Declaració Universal dels Drets Humans i a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. Així ho recull la Declaració realitzada l’any 2011 per l’Assemblea General de l’ONU, conforme a la qual l’accés a internet és un dret humà altament protegit que exigeix a tots els països membres facilitar un servei accessible a tots els ciutadans. La Carta dels Drets a Internet aprovada a Itàlia recull, entre d’altres, el principi de neutralitat de la xarxa, el dret a la protecció de les dades personals, la inviolabilitat dels sistemes i dispositius informàtics i el secret de les comunicacions, així com el dret a la cancel·lació de dades que no tinguin rellevància pública (dret a l’oblit) sense que el fet d’exercir-lo hagi de suposar una limitació a la llibertat d’expressió i informació.
69
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 47 4. Enllaços principals
Apartat i document 2. Serveis de comunicació audiovisual 2.1 Ordenació audiovisual internacional 2.1.1 Revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual (AVMS) Revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual (AVMS)
2.1.2 Aplicació de la Directiva AVMS: concepte “programa televisiu a internet” Sentència de 21 d’octubre de 20015 dictada per la Sala Segona del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)
2.1.3 Dividend digital Resolució COM4/6 (CMR-15). Revisió de la utilització de l’espectre de la banda de freqüències 470-960 MHz a la Regió 1
2.2 La televisió digital terrestre a Catalunya i Espanya 2.2.1 Concurs per a l’adjudicació de sis canals de TDT d’àmbit estatal Resolución de 17 de abril de 2015, de la Secretaría de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información, por la que se publica el Acuerdo del Consejo de Ministros de 17 de abril de 2015, por el que se aprueba el pliego de bases del concurso público para la adjudicación mediante régimen de concurrencia de seis licencias para la explotación, en régimen de emisión en abierto, del servicio de comunicación audiovisual televisiva mediante ondas hertzianas terrestres de cobertura estatal y se convoca el correspondiente concurso
Orden IET/677/2015, de 16 de abril, por la que se modifica la asignación inicial de la capacidad del múltiple digital de cobertura estatal RGE2 realizada en favor de la Corporación de Radio y Televisión Española
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 48 Resolución de 26 de octubre de 2015, de la Secretaría de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información, por la que se publica el Acuerdo del Consejo de Ministros de 16 de octubre de 2015, por el que se resuelve el concurso público para la adjudicación mediante régimen de concurrencia de seis licencias para la explotación, en régimen de emisión en abierto, del servicio de comunicación audiovisual televisiva mediante ondas hertzianas terrestres de cobertura estatal
2.2.2 Concentració i adquisicions accionarials Catalunya: Mediaset i Grupo Godó Acord 73/2015, de 20 de maig, del Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, de modificació de l’estructura accionarial de la societat Emissions Digitals de Catalunya, SA Unipersonal, com a conseqüència d’una operació mercantil de transmissió d’accions de la societat, d’acord amb el que disposa el títol IV del capítol II de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya (exp. 5-A-2015)
Espanya: Telefónica i Prisa CNMC. Resolución (expte. C/0648/15 Godó / Mediaset / EDICA) Sala de Competencia
2.2.3 Altres aspectes relacionats amb la TDT TDT local pública a Catalunya: reassignació d’espai radioelèctric i altres novetats
Acord GOV/46/2015, de 31 de març, pel qual es dóna compliment a la Sentència de la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de data 10 de març de 2010, que declara la nul·litat de l’Acord del Govern de la Generalitat de 20 de setembre de 2005
Protocol General dels Serveis de la XAL
Conveni de col·laboració per impulsar la gestió conjunta per les quatre diputacions catalanes del servei públic de caràcter econòmic de foment i promoció de la comunicació local en tot el territori català
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 49 TDT local privada a Catalunya: adjudicacions d’alguns programes i altres novetats Acord GOV/45/2015, de 31 de març, pel qual es ratifiquen les adjudicacions corresponents als quatre programes del canal múltiple 48, amb referència núm. TL10B, de la demarcació de Barcelona, i als quatre programes de canal múltiple 39, amb referència núm. TL07B, de la demarcació de Sabadell, i s’adjudica la concessió del servei públic de televisió digital local, en règim de gestió indirecta, del programa núm. 4 del canal múltiple 45, amb referència TL12B, de la demarcació de Sabadell
Acord 147/2015, de 18 de novembre, del Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Expedient 5/O/2015. Extinció de les llicències per a la prestació del servei de comunicació audiovisual de la televisió digital terrestre d’àmbit local, corresponents a les demarcacions de Cornellà de Llobregat i de Tarragona, per renúncia del seu titular, la societat Tele Taxi Televisió Digital, SAU
Acord 147/2015, de 18 de novembre, del Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Resolució de la sol·licitud formulada per Onda Ramblas, SAU, de la revisió de les llicències per a la prestació de serveis radiofònics en les freqüències 89.9 MHz de Barcelona, 92.2 MHz d’Igualada, 91.0 MHz de Tarragona i 87.8 MHz de la Jonquera (exp. 4-0-2015).
Comunitat Valenciana i Illes Balears: radiodifusió pública Llei 5/2015, de 2 d’abril, de la Generalitat, del Servei Públic de Radiotelevisió Valenciana
Llei 12/2015, de 29 de desembre, per a la recuperació del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat
Llei 9/2015, de 26 de novembre, de modificació de la Llei 15/2010, de 22 de desembre, de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears
Espanya: desplegament de la xarxa de TDT Sentencia del Tribunal General (Sala Quinta) de 26 de noviembre de 2015
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 50 Espanya: finançament d’obres audiovisuals europees Real Decreto 988/2015, de 30 de octubre, por el que se regula el régimen jurídico de la obligación de financiación anticipada de determinadas obras audiovisuales europeas.
Espanya: registre estatal de prestadors Real Decreto 847/2015, de 28 de septiembre, por el que se regula el Registro Estatal de Prestadores de Servicios de Comunicación Audiovisual y el procedimiento de comunicación previa de inicio de actividad.
Orden PRE/2516/2015, de 26 de noviembre, por la que se determina la fecha en la que el Ministerio de Industria, Energía y Turismo comienza a ejercer de forma efectiva determinadas funciones en materia audiovisual transferidas por la Ley 3/2013, de 4 de junio, de creación de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia y por la Ley 9/2014, de 9 de mayo, General de Telecomunicaciones.
2.3 Regulació dels continguts 2.3.1 Gestió de drets esportius Real Decreto-ley 5/2015, de 30 de abril, de medidas urgentes en relación con la comercialización de los derechos de explotación de contenidos audiovisuales de las competiciones de fútbol profesional.
Informe de 4 de novembre de 2015, de la CNMC
Sentència de 9 de gener de 2015 de la Sala Civil del Tribunal Suprem (TS), relativa al conflicte entre Prisa i Mediapro per incompliment de contracte d’explotació de drets de futbol
Sentència de 22 de juliol de 2015 de la Sala Contenciosa Administrativa del TS, en relació amb la compra per part de RTVE dels drets televisius sobre l’emissió de la Champions League fins a la temporada 2014-2015.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 51 Sentència de 7 de desembre de 2015 de la Sala Contenciosa Administrativa del TS, en relació amb els contractes d’adquisició de drets subscrits entre Mediapro, Sogecable, Audiovisual Sport (AVS) i Televisió de Catalunya.
2.3.2 Publicitat Espanya: còmput de la publicitat de caràcter benèfic Acuerdo por el que se definen los criterios a aplicar en los procedimientos de exención de cómputo publicitario. EC/DTSA/041/15/Criterios exención cómputo Sala de Supervisión Regulatoria
Espanya: foment de la coregulació Acord de 6 de juliol de 2015 signat per la CNMC i l’Associació per a l’Autoregulació de la Comunicació Comercial (Autocontrol)
2.3.3 Pluralisme Instrucción 1/2015, de 15 de abril, de modificación de la Instrucción de la Junta Electoral Central 4/2011, de interpretación del artículo 66 de la LOREG, sobre la consideración como grupo político significativo en los planes de cobertura informativa de los medios públicos de comunicación
Resolució de l’actuació d’ofici 150/2015 sobre l’aplicació dels coneguts com a blocs electorals als plans de cobertura informativa dels mitjans de comunicació de titularitat pública en període electoral
Altres aspectes relacionats amb la regulació dels continguts Catalunya: sistema de comunicació d’Aran Llei 1/2015, de 5 de febrer, del règim especial d’Aran
Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 52 Espanya: qualificació de continguts televisius per edats CNMC, Resolución por la que aprueban los criterios orientadores para la calificación de contenidos audiovisuales criterios/DTSA/001/15 Sala de Supervisión Regulatoria
Espanya: protecció de menors i noves tecnologies Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a l’adolescència.
3. Serveis de comunicacions electròniques 3.1 Impost sobre serveis electrònics sobre la provisió de continguts Decret 83/2015, de 2 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques.
Decret 121/2015, de 23 de juny, dels fons a què es destina l’impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques.
3. 2 Mercat únic digital Estratègia per al mercat únic digital (Digital Single Market Strategy) Comunicació de la Comissió Europea per al Parlament Europeu, el Consell, el Comitè Econòmic i Social i el Comitè de les Regions de 6 de maig de 2016 relativa a una Estratègia per al Mercat Únic Digital.
Neutralitat a la xarxa (Net Neutrality) Reglament 2015/2120 del Parlament Europeu de 25 de novembre de 2015 del Parlament Europeu i del Consell
3.3. Propietat intel·lectual a internet Resolución del Parlamento Europeo, de 9 de julio de 2015, sobre la aplicación de la Directiva 2001/29/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 22 de mayo de 2001, relativa a la armonización de determinados aspectos de los derechos de autor y derechos afines a los derechos de autor en la sociedad de la información (2014/2256(INI))
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 53 Ley 21/2014, de 4 de noviembre, por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, y la Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil
Consulta per a la revisió de la Directiva 93/83/CEE, de 23 de setembre, sobre coordinació de determinades disposicions relatives als drets d’autor i drets afins als drets d’autor en l’àmbit de la radiodifusió via satèl·lit i de la distribució per cable
3.4 Altres aspectes relacionats amb les comunicacions electròniques Gestió de dades i privadesa
Sentència del Tribunal de Justícia (Gran Sala), de 6 d’octubre de 2015
Sentència de 15 d’octubre de 2015, de la Sala Civil del TS
Drets dels internautes
Carta dels Drets a Internet
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 54 Capítol II. Estructura economicoempresarial del sector audiovisual a Catalunya
1. Presentació Aquest capítol presenta i descriu l’activitat dels principals grups de comunicació que ofereixen els seus serveis audiovisuals durant el 2015 a Catalunya. El primer apartat se centra en els grups integrats per prestadors de serveis de comunicació audiovisual i, el segon, en els grups de comunicació encapçalats per operadors de serveis de telecomunicacions que han ampliat la seva activitat al camp de la producció i comercialització del contingut audiovisual. A continuació, en el tercer i quart apartats, es presenta una radiografia del sector de la producció i de la publicitat a Catalunya, la seva estructura empresarial, les principals magnituds econòmiques (d’acord amb les dades que presenta l’estadística oficial) i les novetats de l’any 2015. Per acabar, el capítol es tanca amb una síntesi de les línies d’ajut al sector audiovisual que es van oferir a les empreses domiciliades a Catalunya durant el 2015.
2. Prestadors de serveis audiovisuals a Catalunya Els prestadors de serveis de televisió que usen l’espectre radioelèctric per distribuir el seu contingut s’organitzen a Catalunya en dos àmbits: el nacional i el local (supramunicipal i municipal) que alhora conviu amb l’oferta televisiva de cobertura estatal. En dades, l’any 2015 l’oferta televisiva a Catalunya és de més d’una vuitantena de canals de televisió en TDT70 (84 canals) en obert (sense pagament), dels quals la meitat (una mitjana de 38) són rebuts a la llar catalana. En el sector radiofònic hi cohabiten emissores de diferents dimensions i abast territorial: emissores d’àmbit local, d’àmbit nacional i estatal. El 2015 el conjunt de freqüències radiofòniques en FM a Catalunya és de prop de vuit-centes (779), distribuïdes en més de tres-centres emissores de ràdio (321).71 Aquestes
70 En l’informe es denomina canals (terme usual) als programes (terme tècnic administratiu) de TDT que emeten per cada múltiplex (MUX). 71 En l’informe entenem per emissora el mitjà de comunicació que emet un producte radiofònic a través d’una o més freqüències.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 55 freqüències es reparteixen en tres tipus d’acord amb la vinculació a grups radiofònics d’abast nacional, grups de proximitat i/o amb grups d’abast estatal. La llar catalana rep una oferta de ràdio superior a 30 emissores (en FM). En aquest ecosistema mediàtic cal sumar-hi l’oferta televisiva dels prestadors de serveis de comunicació que distribueixen el seus continguts mitjançant altres tecnologies, com ara el cable, el satèl·lit, la xarxa de telefonia analògica, la fibra i internet; en obert i d’accés condicionat. Aquest apartat, però, se centra a descriure els principals grups de comunicació audiovisual que ofereixen serveis audiovisuals a Catalunya durant el 2015 i que utilitzen l’espectre radioelèctric per difondre els seus continguts. Es presenten, en cada cas, les dades en relació amb la naturalesa jurídica, l’estructura accionarial, els serveis comercials que ofereixen en les diferents formes d’accés més enllà de la TDT, l’FM, l’OM i les novetats succeïdes al llarg de l’any.
2.1 Prestadors d’àmbit nacional L’any 2015 l’oferta televisiva d’àmbit nacional a Catalunya en TDT és de 8 canals de televisió, després de la reducció de quatre canals de finals de l’any 2014 fruit de la reordenació de l’espectre radioelèctric. L’espai televisiu nacional s’estructura de manera equilibrada entorn de l’àmbit públic i del privat. La televisió nacional pública s’ofereix mitjançant els 5 canals editats per l’empresa pública Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA (CCMA): TV3, la versió en alta definició TV3 HD, Super3/33, 3/24 i Esport3. En l’àmbit privat, el Grupo Godó, per mitjà de la societat Emissions Digitals de Catalunya, SA, ofereix 2 canals, 8tv i RAC105. L’oferta televisiva comercial d’àmbit nacional la completa el canal gestionat per l’entitat esportiva Futbol Club Barcelona, Barça TV. Pel que fa al panorama radiofònic, l’àmbit nacional a Catalunya està integrat per més de 300 freqüències d’FM (325) que es materialitzen en una desena d’emissores, la majoria de les quals (8 de 10) són de titularitat privada. Per una banda, la ràdio pública d’àmbit nacional (en FM) està formada per les 3 emissores de la CCMA: Catalunya Ràdio, Catalunya Informació i Catalunya Música. En l’àmbit nacional privat, les emissores comercials estan vinculades a
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 56 grups o cadenes radiofòniques, com ara el Grupo Godó de Comunicación, amb les emissores RAC1 i RAC105; el Grup Flaix, amb Flaix FM i Ràdio Flaixbac; el Grup TeleTaxi, amb Ràdio Tele Taxi i Ràdio RM i, finalment, el Grup Estel, amb Ràdio Estel i Ràdio Principat.
2.1.1 Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals Naturalesa jurídica i direcció Els mitjans de comunicació audiovisual públics d’àmbit català són administrats per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) des del 2007, any de creació de l’ens mitjançant la Llei 11/2007, d’11 d’octubre. Des del 2013, sota la forma jurídica de societat anònima, la CCMA gestiona de manera unificada Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio i els continguts produïts per totes dues. La direcció de la CCMA està articulada a partir de les figures de la Presidència, el Consell de Govern i el Consell Assessor de Continguts i de Programació. Des del 2012 el president de la Corporació és Brauli Duart i la vicepresidència l’ocupa Armand Querol. Pel que fa al Consell de Govern, el juliol de 2015 se’n designa la periodista Rita Marzoa com a membre, per tal de cobrir la vacant produïda per la renúncia de Xavier Guitart; la resta d’integrants es manté respecte del 2014. Quant a les direccions, el 2015 no es produeix cap canvi a Televisió de Catalunya, amb Eugeni Sallent a càrrec de la televisió pública catalana, però sí a Catalunya Ràdio: Fèlix Riera és separat del càrrec de director del grup d’emissores de la CCMA també durant el mes de juliol, a proposta del president de la Corporació. L’any 2015 acabarà amb aquest lloc vacant.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 57 Informació comercial del grup Taula 1. Serveis comercials explotats per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Any 2015 Nom del servei Descripció Forma d’accésAB Televisió 33C Cultural XDSL/FTTH, CAB, NET, TDT 3/24 Informatiu CAB, NET, TDT Esport3 Esportiu CAB, NET, TDT Super3C Infantil CAB, NET, TDT TV3 Generalista XDSL/FTTH, CAB, NET, TDT TV3 HD Generalista en alta definició TDT TV3CAT Internacional XDSL/FTTH, CAB, NET, TDTD Ràdio Catalunya Ràdio Generalista FM, TDT, NET Catalunya Informació Informativa FM, TDT, NET Catalunya Música Musical FM, TDT, NET Serveis a la xarxa iCat fm Musical NET TV3alacarta Vídeo en directe i sota demanda NET Pàgina a YouTube Vídeo sota demanda NET Pàgina a DailyMotion Vídeo sota demanda NET A Formes d’accés classificades de la manera següent: televisió digital terrestre (TDT), cable (CAB), satèl·lit (SAT), XDSL/FTTH (xarxa de telefonia analògica/fibra), en línia (NET), freqüència modulada (FM), ona mitjana (OM). B La distribució per XDSL de TV3 i del 33 estan disponibles únicament per a Catalunya, a la resta d’Espanya es difon TV3CAT; en el mateix cas es troben les difusions per cable, únicament disponibles per a Catalunya i en algunes zones d’Espanya, com ara la Comunitat Valenciana i en funció de l’operador contractat. En el gruix del territori estatal per cable es difon TV3CAT. C El 33 i el Super3 s’emeten pel mateix canal, però en diferent franja horària. D TV3CAT es distribueix per TDT a les Illes Balears.
Font: Elaboració pròpia amb dades de la CCMA i del web corporatiu.
La CCMA produeix set formats de televisió, generalistes i temàtics.TV3 és el canal de referència del grup i compta amb una versió en alta definició en simultcast (TV3 HD) i una versió internacional (TV3CAT),72 on es pot veure una selecció de programes de producció pròpia i amb drets de difusió internacional de les televisions de TVC. Els altres quatre canals són el 33 –cultural–, que comparteix espai amb el Super3 (infantil) en funció de la franja horària; el 3/24 – informatiu– i l’Esport3 –esportiu–. Tots els canals s’emeten per TDT73 i també es difonen mitjançant el cable, a excepció de l’alta definició. Per XDSL74 i fibra fins a la llar (FTTH) està disponible TV3CAT i, únicament a Catalunya, TV3 i el 33.
72 TV3HD inclou l’espai INNOVA, una franja setmanal dedicada a les emissions en 3D. 73 TV3CAT s’emet en TDT a les Illes Balears. 74 Sigla que correspon a la denominació anglesa xdigital subscriber line (línia d’abonat digital X). Conjunt de tecnologies que permeten la transmissió i recepció de dades a alta velocitat a través del bucle d’abonat i assoleixen taxes de l’ordre de diversos megabits per segon (Mbps). Estan formades
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 58 Quant a la ràdio, la Corporació produeix quatre formats, Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, Catalunya Música i iCat.cat, que disposa de cinc subproductes més: iCatTrònica, iCatJazz, totCAt, iCatRumba i iCatMón. Les tres primeres s’emeten tant per freqüència modulada (FM) com per TDT. Per FM, ho fan a través de les dues-centes trenta-sis freqüències de què disposa repartides pel territori català, 48 a Barcelona, 68 a Girona, 80 a Lleida i 40 a Tarragona, i per TDT, mitjançant el canal múltiplex de la CCMA. A part de per TDT, iCat.cat es distribueix únicament per internet, a través del portal i de les aplicacions desenvolupades per al mòbil. A tota l’oferta de la CCMA s’hi pot accedir per internet en obert, tant en directe com a la carta, mitjançant la multiplicitat de dispositius amb connexió a la xarxa existents, ja sigui directament mitjançant el portal web, o bé a través d’aplicacions dissenyades per a telèfons mòbils, tauletes, televisors intel·ligents, consoles de joc, etc.
Principals novetats de la CCMA El mes de gener de 2015 la Corporació aprova la liquidació del pressupost del 2014 i constata l’assoliment de l’estabilitat pressupostària per primer cop des del 2010 (amb un dèficit de 0,3 milions d’euros), després del període d’optimització de recursos i de contenció de la despesa iniciat el 2011. En l’àmbit de la gestió econòmica, la CCMA arrossega durant el 2015 dos conflictes no resolts des del 2014, l’expedient tributari iniciat pel Ministeri d’Hisenda quant a la deducció de l’IVA i la definició d’un nou marc laboral amb els treballadors de la Corporació. Pel que fa a l’actuació d’Hisenda, cal recordar que al setembre de 2014 l’Agència Estatal de l’Administració Tributària li comunicava a la CCMA l’acta d’inspecció sobre aquest conflicte, li reclamava el pagament dels imports deduïts dels anys 2012 i 2013, i li paralitzava les deduccions del 2014, per un import global de 80,5 milions d’euros. Ja el 2015, al juny, el president de la CCMA va explicar –novament en compareixença parlamentària– que Hisenda havia començat
per diversos estàndards de velocitats màximes que depenen de la longitud del bucle d’abonat: a més longitud, menys velocitat (Termcat).
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 59 a retornar les deduccions dels mesos de gener i març de l’exercici en curs, i s’estava pendent de rebre febrer. Aquest fet rebaixava la tensió econòmica per al 2015 fins als 20 milions, xifra que corresponia únicament al període 2012-2014, del qual la CCMA havia presentat un recurs davant el Tribunal Econòmic Administratiu Central.75 Pel que fa al marc laboral dels treballadors de la CCMA, com s’ha dit, el 2014 finalitzava sense cap acord entre totes dues parts pel que fa al conveni aplicable. A finals de gener de 2015, la direcció de la CCMA proposava als comitès d’empresa de la televisió i la ràdio la signatura inicial de dos convenis per a l’exercici en curs, d’idèntic contingut als anteriors, però ajustats a la normativa vigent, per obrir un període de negociació i arribar a establir-ne un d’únic que respongués a les necessitats i expectatives del nou model empresarial. Al juliol de 2015 la CCMA i el comitè d’empresa de TVC arribaven a un preacord del nou conveni col·lectiu, que se signava finalment a l’octubre amb una durada inicial prevista de dos anys, 2015 i 2016, amb la possibilitat de prorrogar-lo per dos anys més.76 D’altra banda, el 2015 s’han dut a terme una reestructuració i dues unificacions en l’àmbit de la CCMA: al mes de gener, es reorganitza la Direcció Comercial i de Màrqueting, amb l’objectiu de potenciar les sinergies dels mitjans de ràdio, televisió i digital, i així reforçar el desenvolupament de polítiques de venda multicanal. Al febrer s’unifiquen les delegacions dels serveis informatius de Tarragona, Lleida i Girona, i a l’abril es produeix la coordinació dels centres
75 La directora de Gestió i Recursos de la CCMA, Teresa Farré, va explicar que a finals del 2014 s’havia produït una modificació de la normativa de l’IRPF, en vigor a partir del 2015, que podia servir per solucionar el problema, tant per als anys 2012-2014 com per al 2015. Per a més informació vegeu el Diari de Sessions del Parlament de Catalunya del 30 de juny de 2015
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 60 territorials també dels Serveis Informatius, en un pas més cap a la col·laboració entre els mitjans. Durant el 2015 s’ha implementat el canvi de freqüències a causa del procés d’alliberament del dividend digital que s’ha de destinar a la tecnologia 4G mòbil, segons es preveu en el Plan Técnico Nacional de la Televisión Digital Terrestre.77 El 31 de gener els canals de televisió de la CCMA van ser reubicats i els usuaris van haver de dur a terme una nova resintonització del televisor per buscar-ne els definitius. Els mesos previs, Televisió de Catalunya va duplicar la presència dels canals i va informar les persones usuàries de la necessitat de buscar els marcats amb la paraula “definitiu” a totes les demarcacions, amb l’excepció de Girona, on no s’ha pogut fer amb anterioritat per raons tècniques i ha calgut esperar fins al mateix 31 de gener. Amb els nous programes funcionant es recuperen les desconnexions territorials a les comarques on la recepció havia quedat afectada. Aquest canvi no és l’únic que ha comportat l’aplicació del Pla tècnic; la reubicació dels canals de la TDT ha suposat la pèrdua d’un dels dos canals múltiplex de la CCMA i, per tant, ha limitat la seva capacitat d’emissió. Des del desembre de 2014, l’alta definició, ubicada en el MUX perdut, passa a ser emesa pel MUX d’Emissions Digitals de Catalunya.78
Taula 2. Distribució de les emissions de TVC per MUX i per demarcació. Any 2015 MUX CCMA MUX EDC TV3, Super3/33, TV3HD 3/24, Esport3 Barcelona 44 33 Tarragona 59 51 Girona 52 36 Lleida 58 53 Font: Elaboració pròpia amb dades del web de la CCMA.
D’altra banda, el maig TV3 amplia les emissions en alta definició (AD) i ofereix la informació territorial en desconnexió per a totes les demarcacions catalanes també en AD.
77 Reial decret 805/2014, de 19 de setembre, pel qual s’aprova el Pla tècnic nacional de la televisió digital terrestre i es regulen determinats aspectes per a l’alliberament del dividend digital. Per a més informació, vegeu el capítol I d’aquest Informe. 78 Per a mes informació, vegeu aquest mateix apartat de l’Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2014.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 61 En l’àmbit de la innovació i la renovació tecnològiques, durant el 2015 la CCMA ha dut a terme proves pilot de televisió híbrida dintre del projecte europeu TV-Ring, en què participen TV3, la Fundació i2CAT i l’empresa Cellnex Telecom; ha començat a oferir subtitulació des de l’aplicació HbbTV del servei de TV3alacarta; ha participat en una prova pilot multicàmera durant la transmissió per TV3 d’un partit de la Lliga de Campions, iniciativa accessible per a determinats televisors connectats, i ha introduït millores en l’aplicació de Catalunya Ràdio (accés directe a les notificacions de contingut), entre altres iniciatives. Així mateix, cal destacar que al novembre de 2015 es compleix un any de l’estrena del nou portal de la CCMA, amb una audiència mitjana de més de 2,6 milions d’usuaris únics i 16 milions de pàgines vistes mensualment, segons dades mesurades per Adobe Analytics i proporcionades per la Corporació. Val a dir que la programació de la CCMA, tant de televisió com de ràdio, és accessible des de la diversitat de dispositius electrònics amb connexió a la xarxa existents al mercat, com ara les televisions connectades, les consoles de joc, els mòbils i les tauletes tàctils, etc.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 62 Taula 3. TVC. Principals serveis audiovisuals disponibles als diversos dispositius amb connexió a la xarxa. Any 2015 Tipus de servei Televisió A Ràdio B Tipus de dispositiu Requereix Requereix A la En A la En descàrrega descàrrega carta directe carta directe d’aplicació d’aplicació Ordinador Ordinador
HbbTV
LG Televisions Philips
amb Panasonic connexió a Samsung Smart TV la xarxa Sharp Aquos Net+ Sony Bravia
Consoles PS3/PS4 Telèfons intel·ligents Mòbils i i tauletes tàctils tauletes Telèfons equipats amb 3G/4G Canal IPC Altres ChromecastD dispositius Google TV TiVo (ONO) A Les aplicacions desenvolupades per als diversos dispositius amb connexió a internet permeten l’accés a continguts en directe i dels diversos canals de TV3, però amb restriccions en funció de l’àrea geogràfica des d’on es consulten. En el cas dels directes, el canal TV3CAT no té cap restricció i els seus continguts sempre estan disponibles des d’internet. B A través d’internet, i per mitjà de qualsevol dispositiu amb connexió a la xarxa, els oients que utilitzen reproductors com ara iTunes, VideoLAN, WinAmp, MPlayer o Quicktime poden escoltar totes les emissions radiofòniques de la CCMA mitjançant unes adreces fixes disponibles al web de Catalunya Ràdio i en format SHOUTcast (m3u). També es posa a disposició de la persona usuària la possibilitat de subscriure’s a podcast. C Amb tecnologia HLS (HTTP Live Streaming), servei disponible per als dispositius compatibles. D Chromecast és un dispositiu que es connecta al port HDMI de la televisió i permet transmetre contingut multimèdia des de l’ordinador o el dispositiu mòbil fins a la televisió. En el cas de TV3 i Catalunya Ràdio, el portal web és compatible amb determinats navegadors i dispositius i permet accés a contingut a la carta.
Font: Elaboració pròpia amb dades de la CCMA i del web de la Corporació.
2.1.2 Grupo Godó de Comunicación Naturalesa jurídica i direcció Grupo Godó de Comunicación està articulada com a societat anònima i presidida, des del 2007, per Javier de Godó Muntañola que n’és també l’accionista majoritari; Carlos Godó Valls, també accionista, ocupa el càrrec de conseller delegat des del febrer de 2015.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 63 Aquest grup de comunicació és editor de capçaleres de premsa general (La Vanguardia) i esportiva (El Mundo Deportivo), així com de televisió (8tv i RAC105) i de ràdio (RAC1 i RAC105), entre d’altres.
Informació comercial del grup Taula 4. Serveis comercials explotats per Grupo Godó de Comunicación, SA. Any 2015 Nom del servei Descripció Forma d’accésA Televisió 8tv Generalista TDT, XDSL/FTTH Barça TVB Temàtica esportiva TDT, XDSL/FTTH, SAT RAC105 Temàtica musical TDT Ràdio RAC1 Generalista FM, NET RAC105 Musical FM, NET Ràdio MD Temàtica esportiva NET Serveis a la xarxa Aplicació 8tv Televisió a la carta i en directe NET Aplicació Ràdio en directe i a la carta NET RAC1 Aplicació Ràdio en directe i a la carta NET RAC105 A Formes d’accés tipificades de la manera següent: televisió digital terrestre (TDT), cable (CAB), satèl·lit (SAT), XDSL/FTTH (xarxa de telefonia analògica/fibra), en línia (NET), freqüència modulada (FM), ona mitjana (OM). B Des de l’any 2012 Emissions Digitals de Catalunya, SAU, té arrendat a l’entitat esportiva Futbol Club Barcelona el programa número 3 del MUX d’àmbit nacional per on s’emet actualment Barça TV.
Font: Elaboració pròpia amb dades del web corporatiu.
Accionariat L’exercici 2015 Grupo Godó de Comunicación, SA, ha dut a terme una reducció del seu capital per import d’1.424.884 euros, amb un total subscrit de 13.445.116 euros.79 Aquesta disminució és deguda a un canvi en la seva gestió del negoci immobiliari: en la Junta d’Accionistes de gener de 2015 la companyia aprova l’escissió parcial sense extinció de Tisa Cable, SLU, i Seu D-477, SL, i traspassa una part del seu patrimoni a una societat de nova creació anomenada Torre BCN 477. Després d’aquesta reestructuració, Godó continua mantenint el 100% de Tisa Cable, SLU, i el 51% de Seu D-477, SL.80
79 Font: BORME núm. 112, de 17 de juny de 2015, pàgina 26360. 80 Font: Informa D&B, SA.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 64 Societats filials i participades
Grupo Godó de Comunicación, SA, manté la seva participació en 18 empreses; de 13 en manté la totalitat del capital social.
Taula 5. Societats participades al 100% per Grupo Godó de Comunicación. Any 2015 Societats Actividades Digital Media SL Iniciativas Digital Media, SL La Vanguardia Ediciones SL CRE A Impresiones de Catalunya SL Catalunya Comunicació, SL Barcelona Suscripciones Press Media, SL GDA PRO, SL Publipress Media SL Mundo Revistas, SL El Mundo Deportivo, SA Tisa Cable, SL Summa Servicios 21, SL Sede digital local, SL Font: Informa D&B SA.
Mitjançant la matriu Catalunya Comunicació, SL, Godó gestiona el seu negoci audiovisual de televisió, mitjançant Emissions Digitals de Catalunya, SA (en endavant, EDC), entitat adjudicatària d’un canal múltiplex de televisió digital terrestre d’àmbit nacional i gestora de 8tv i RAC105,81 i de Radiocat XXI, SL, editora de RAC1 i RAC105, i llicenciatària de 39 freqüències de ràdio en FM a Catalunya. Tant els canals de televisió 8tv i RAC105 TV com les emissores RAC1 i RAC105 difonen la programació en directe i a la carta per internet, bé directament des dels portals respectius, bé des de les aplicacions desenvolupades per a mòbils i tauletes, per als diversos sistemes operatius, iOS, Android i, des de gener de 2015, Windows Phone.82 D’altra banda, únicament per internet es pot escoltar el producte Radio MD, vinculat a la capçalera El Mundo Deportivo, i per on es retransmeten en directe els partits del FC Barcelona amb la locució en castellà.
81 Els dos programes restants corresponents al canal múltiple adjudicat a EDICA estan arrendats, d’una banda des del 2011 al FC Barcelona, que produeix Barça TV, i de l’altra a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, per on emet la versió en alta definició de TV3. 82
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 65 Pel que fa a l’activitat de les filials, l’abril de 2015 EDC va sol·licitar al Consell de l’Audiovisual de Catalunya la revisió de les condicions de la llicència atorgada el 2003, en concret pel que fa al compromís adquirit de no alterar l’estructura accionarial durant el període de la –aleshores– concessió, atesa la voluntat de la companyia de formalitzar un contracte de compravenda accionarial entre Catalunya Comunicació, SL (fins aleshores propietària del 100% de les accions) com a part venedora i Mediaset com a part compradora. EDC justificava la necessitat del canvi per la situació de competència amb nous prestadors, els canvis tecnològics i la davallada d’ingressos del mercat publicitari, entre altres motius. En aquest sentit, la transmissió de capital a Mediaset es vinculava a la comercialització dels espais publicitaris per aquesta última, fet que hauria de permetre un major accés a aquest mercat. El Consell va aprovar la sol·licitud presentada per EDC i, en conseqüència, va revisar la llicència, per a una millor garantia de l’interès general i per a una millor prestació del servei, i va autoritzar la modificació de l’estructura accionarial i una transmissió d’accions representatives del 40% per part de Catalunya Comunicació, SL, a favor de Mediaset España Comunicació, SA.83 La Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) també va donar el seu vistiplau a l’operació, que es va formalitzar el maig amb l’establiment d’una “aliança estratègica per al desenvolupament comercial i de continguts del canal 8tv”.84
Principals novetats del grup Com s’ha comentat en l’apartat anterior, l’exercici 2015 Mediaset España passa a formar part de l’accionariat d’Emissions Digitals de Catalunya SA, amb l’adquisició del 40% de les accions i després de les autoritzacions pertinents del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia. L’entrada de Mediaset en l’accionariat d’EDC es materialitza el juliol del 2015, amb l’estrena d’un programa nou produït en col·laboració amb La Fábrica de la Tele (empresa participada per Mediaset), Trencadís, presentat per
83 Per a més informació vegeu els acords 72/2015 i 73/2015 del Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya [Consulta: febrer de 2016]. 84
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 66 Sandra Barneda,85 i amb l’emissió en directe dels partits de futbol de la competició del Mundial de Clubs.86 D’altra banda, la televisió privada d’abast nacional va signar a l’abril un acord amb la BBC per poder difondre sèries i pel·lícules produïdes per la televisió pública britànica, com Nord i Sud, Cranford, Grandes Esperanzas o Jane Eyre.87 Pel que fa a la ràdio, RAC1 commemora l’1 de maig de 2015 els 15 anys d’emissió amb un magazín matinal especial amb algunes de les veus que van començar en l’emissora privada l’any 2000.
2.1.3 Grup Flaix Naturalesa jurídica i direcció El juliol de 2015 Miquel Calçada es desvincula del grup radiofònic Flaix, del qual era cofundador i accionista juntament amb Carles Cuní. Aquest últim esdevé administrador únic de la societat mercantil matriu –Grup Flaix, SL– i de la principal empresa vinculada, Sistema Català de Difusió, SLU. Xavier Bermúdez es manté com a gerent del grup. La desvinculació de Miquel Calçada del negoci de la ràdio provoca, el juliol de 2015, la modificació de la titularitat de les llicències de radiodifusió sonora de Terrassa (Flaix FM) i de Sant Feliu de Llobregat (Ràdio Flaixbac), que passen a ser titularitat única de Carles Cuní, en una operació autoritzada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya.88
85
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 67 Informació comercial del grup Taula 6. Serveis comercials explotats per el Grup Flaix. Any 2015 Nom del servei Descripció Forma d’accésA Ràdio Flaix FM Musical FM, NET Ràdio Flaixbac Musical FM, NET A Formes d’accés tipificades de la manera següent: televisió digital terrestre (TDT), cable (CAB), satèl·lit (SAT), XDSL/FTTH (xarxa de telefonia analògica/fibra), en línia (NET), freqüència modulada (FM), ona mitjana (OM).
Font: Elaboració pròpia amb dades del web corporatiu.
El Grup Flaix produeix dos formats radiofònics: Flaix FM i Ràdio Flaixbac, que emeten tant per FM (Flaix FM mitjançant 12 freqüències i Ràdio Flaixbac amb 10) com per internet. Flaix és la segona cadena radiofònica privada a Catalunya en nombre de freqüències radiofòniques d’FM (22 freqüències repartides arreu del territori català i 1 a Andorra) darrere del Grupo Godó de Comunicación –que en gestiona un total de 39, distribuïdes entre les emissores RAC 1 i RAC 105). Així, també es pot accedir a l’oferta radiofònica del Grup Flaix a través de la xarxa, en directe i a la carta, oferint l’opció d’escoltar i descarregar podcasts, a través de la pàgina web o mitjançant les diferents aplicacions mòbils per al sistema iOS i Android. Durant l’any 2015, les emissores del Grup Flaix han liderat la ràdio musical per davant de Los 40 Principales, segons dades d’EGM Baròmetre Catalunya.89
Taula 7. Freqüències radiofòniques del Grup Flaix. Any 2015 Nom comercial Àmbit territorial de cobertura Calonge, Girona, Lleida, Manresa, Montblanc, Olot, Portbou, Puigcerdà, Flaix FM Terrassa, Tortosa, Vic, Vielha e Mijaran, Andorra Girona, Lleida, Manresa, Puigcerdà, Ripoll, Sant Pere de Ribes, Sant Feliu de Ràdio Flaixbac Llobregat, Tarragona, Tortosa, Vic Font: Elaboració pròpia.
2.1.4 Grup TeleTaxi Naturalesa jurídica i direcció Tres societats integren fonamentalment el Grup TeleTaxi: Radio Tele Taxi FM de Radiodifusión, SL; RM Radio, SA, i Tele Taxi Televisió Digital, SLU. Justo Molinero Calero n’és l’administrador principal.
89 Per a més informació sobre audiències de ràdio, vegeu el capítol IV d’aquest Informe.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 68 El Grup TeleTaxi comença l’any com a grup multimèdia, ja que ofereix tant serveis de radiodifusió de tipologia musical d’abast nacional –Radio TeleTaxi i Radio RM– com de televisió d’abast local o de proximitat –TeleTaxi TV–, però l’acaba com a grup monomèdia, centrat en el sector radiofònic. El mes de juliol de 2015 TeleTaxi TV atura les emissions a les demarcacions de Sabadell, Cornellà de Llobregat i Tarragona.
Informació comercial del grup Taula 8. Serveis comercials explotats pel Grup TeleTaxi. Any 2015 Nom del servei Descripció Forma d’accésA TelevisióB TeleTaxi TV Musical TDT, NET Ràdio Radio TeleTaxi (RTT) Musical FM, NET Radio RM Musical FM, NET A Formes d’accés tipificades de la manera següent: televisió digital terrestre (TDT), cable (CAB), satèl·lit (SAT), XDSL/FTTH (xarxa de telefonia analògica/fibra), en línia (NET), freqüència modulada (FM), ona mitjana (OM). B Fins al juliol de 2015, quan TeleTaxi TV deixa d’emetre.
Font: Elaboració pròpia amb dades del web corporatiu.
La fi de l’activitat televisiva del Grup Tele Taxi deriva del compliment d’una sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el 7 de maig de 201090 –confirmada pel Tribunal Suprem el 13 de novembre de 2012– que anul·la l’adjudicació de la llicència de TDT local privada de la demarcació de Sabadell a la societat Tele Taxi Digital, SLU.91 Aquesta sentència provoca que el mes de juliol de 2015 el canal TeleTaxi TV deixi d’emetre a la demarcació de Sabadell i, de retruc, el final de les emissions dels canals de Tele Taxi TV a les demarcacions de Cornellà del Llobregat i Tarragona, malgrat que les llicències no n’estaven afectades. Finalment, el mes de novembre de 2015 el Consell de l’Audiovisual de Catalunya acorda extingir aquestes dues llicències per renúncia del titular, Tele Taxi Digital, SLU.92 Pel que fa a l’activitat en el sector radiofònic, el grup ha sofert una petita variació en relació amb el nombre de freqüències d’FM a Catalunya. El mes de
90 Acord GOV/46/2015, de 31 de març, pel qual es dóna compliment a la sentència. 91 Acord GOV/45/2015, de 31 de març, mitjançant el qual el Govern va atorgar la llicència al Diari de Girona. 92 Acord 147/2015, de 18 de novembre, del Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 69 febrer de 2015 el Consell autoritza la transmissió d’una de les llicències de la societat RM Ràdio, SA, corresponent al municipi de Mataró, a la societat Uniprex, SAU (vinculada al grup Atresmedia).93 D’aquesta manera, Ràdio RM redueix la seva cobertura a Catalunya (passa de 4 a 3 freqüències d’FM) davant l’estabilitat de l’emissora de Ràdio TeleTaxi, que es manté amb les 13 freqüències.
Taula 9. Freqüències radiofòniques i canals del Grup Tele Taxi. Any 2015 Nom comercial Àmbit territorial de cobertura Ràdio Radio TeleTaxi Localitats: Girona, Lloret de Mar, Manresa, Olot, Puigcerdà, Ripoll, Rubí, Sant Pere de Ribes, Tarragona, Tàrrega, Tortosa, Tremp, Vic RM Ràdio Cabrils, Calella, Castell-Platja d’Aro, Mataró Televisió TeleTaxi TV Demarcacions de Cornellà de Llobregat, Sabadell, Tarragona Font: Elaboració pròpia.
2.1.5 Grup Estel Naturalesa jurídica i direcció La Fundació Missatge Humà i Cristià, vinculada a l’Arquebisbat de Barcelona, s’encarrega de gestionar les emissores de ràdio del grup i opera sota la gerència d’Enric Frigola. El Grup Estel ofereix dos productes radiofònics: Ràdio Estel i Ràdio Principat, que es poden rebre per FM (amb un total d’11 freqüències) i per internet. A partir del juliol de 2015, però, Ràdio Principat desapareix a favor de Ràdio Estel, moment en què la societat Ens de Comunicació, SL, arrenda a la Fundació Missatge Humà i Cristià les quatre llicències d’FM corresponents a les localitats de la Seu d’Urgell, Lleida, Puigcerdà i Bossòst, amb l’autorització prèvia del CAC.94
Informació comercial del grup Taula 10. Serveis comercials explotats pel Grup Estel. Any 2015 Nom del servei Descripció Forma d’accésA Ràdio Estel Musical FM, NET Ràdio PrincipatB Musical FM, NET A Formes d’accés tipificades de la manera següent: televisió digital terrestre (TDT), cable (CAB), satèl·lit (SAT), ADSL, en línia (NET), freqüència modulada (FM), ona mitjana (OM). B Fins el juliol, en que s’incorporen a l’oferta de Ràdio Estel.
Font: Elaboració pròpia amb dades del web corporatiu.
93 Acord 23/2015, de 25 de febrer, del Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. 94 Acord 94/2015, d’1 de juliol, del Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 70 La programació de Ràdio Estel es pot escoltar també per internet, en directe i a la carta, i també a través de les aplicacions per a dispositius mòbils amb sistema Android i iOs.95
Taula 11. Freqüències radiofòniques del Grup Estel. Any 2015 Nom comercial Àmbit territorial de cobertura Ràdio Estel Barcelona, Girona, Sant Pere de Ribes, Sant Sadurní d’Anoia, Vic, Tarragona, Tortosa Ràdio PrincipatA La Seu d’Urgell, Puigcerdà, Lleida, Bossòst A Fins el juliol, en que s’incorporen a l’oferta de Ràdio Estel.
Font: Elaboració pròpia.
2.2 Prestadors d’àmbit estatal L’oferta televisiva en TDT d’àmbit estatal a Catalunya a finals de l’any 2015 està integrada per més d’una trentena de canals (32), la majoria (un 78% del total, 25 canals) de titularitat privada. En l’àmbit públic, la Corporación de Radio y Televisión Española, SA (en endavant, Corporación RTVE) ofereix 7 canals de TDT en obert, dos dels quals són en alta definició (HD). En l’àmbit privat, el grups Atresmedia Corporación de Medios de Comunicación, SA (amb 8 canals) i Mediaset España Comunicación, SA (amb 9 canals) han ofert l’any 2015 més de la meitat del total dels canals d’àmbit estatal de Catalunya. Els altres prestadors privats d’àmbit estatal són Veo Televisión, SA (Discovery Max), Net TV, SA (Disney Channel i Paramount Channel), a més dels “nous canals” sorgits del concurs de sis llicències de TDT de cobertura estatal, resolts el 16 d’octubre de 2015 pel Govern espanyol.96 D’acord amb les condicions del concurs, els nous canals han de començar les emissions en un termini màxim de sis mesos des de l’atorgament de la llicència (abril de 2016) i han de tenir una cobertura mínima del 50% de la població espanyola. Les societats que van obtenir aquestes llicències van ser: Radio Blanca, SA (qualitat estàndard, SD). Central Broadcaster Media, SLU (qualitat estàndard, SD).
95 Per a més informació, vegeu l’apartat 4 del capítol III d’aquest Informe. 96
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 71 13tv, SA (qualitat estàndard, SD). Real Madrid Club de Fútbol (alta qualitat, HD). Mediaset España Comunicación, SA (alta qualitat, HD). Atresmedia Corporación Medios de Comunicación, SA (alta qualitat, HD). El desembre de 2015, el grup va llançar el nou canal AtresSeries HD.
El parc de freqüències de ràdio d’FM a Catalunya vinculades a grups de comunicació d’àmbit estatal a Catalunya supera les cent-cinquanta (155) i es distribueixen de manera força equilibrada entre prestadors de titularitat pública i privada. Les emissores públiques que ofereixen servei a Catalunya d’àmbit estatal són gestionades per la Corporación RTVE: Radio Nacional de España (RNE), Radio Clásica, Radio 3, Radio 5 i Ràdio 4 (exclusiva per a Catalunya). Quant a les emissores comercials d’àmbit estatal, formen un grup de 13 emissores (83 freqüències) i estan vinculades a cinc grups de comunicació d’àmbit estatal diferents: el grup PRISA (SER, Los 40 Principales, Cadena Dial, Ona FM, Maxima FM, M80 i Radiolé), el grup COPE (COPE, Cadena 100 i Rock FM); el grup Planeta (Onda Cero, Europa FM i Melodía FM); Radio Blanca (Kiss FM) i, per acabar, Unidad Editorial (Radio Marca).
2.2.1 Corporación RTVE Naturalesa jurídica i direcció La Corporación de Radio y Televisión Española, SA ,es crea en virtut de la Llei 17/2006, de 5 juny, de la ràdio i televisió de titularitat de l’Estat, i és l’organisme hereu de l’extint ens públic RTVE. La CRTVE està adscrita a la Societat Estatal de Participacions Públiques (SEPI) i quant al seu finançament, es regeix per la Llei 8/2009, de 28 d’agost, de finançament de la Corporació RTVE. Des de l’octubre de 2014, el president de CRTVE és José Antonio Sánchez, fins aleshores director general de Telemadrid, televisió autonòmica de titularitat pública de la Comunitat de Madrid. Sánchez ja havia estat director general de l’aleshores ens públic RTVE entre 2002 i 2004.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 72 Informació comercial del grup
Taula 12. Serveis comercials explotats per la Corporación RTVE. Any 2015 Nom del servei Descripció Forma d’accésA Televisió La 1B Generalista TDT, NET, XDSL/FTTH La 2 B Cultural TDT, NET, XDSL/FTTH 24 Horas Informatius TDT, NET, XDSL/FTTH Teledeporte Esports TDT, NET, XDSL/FTTH Clan Infantil TDT, NET, XDSL/FTTH TVE Internacional Generalista CAB, SAT, XDSL/FTTH La 1 HD Generalista TDT, XDSL/FTTH Teledeporte HD Esports TDT, XDSL/FTTH Star HDC Ficció CAB, SAT, XDSL/FTTH Ràdio RNE Generalista FM, OM, TDT, NET Radio Clásica Musical FM, OM, TDT, NET Radio 3 Musical FM, OM, TDT, NET Ràdio 4C Generalista FM, OM, TDT, NET Radio 5 Todo Noticias Informatius FM, OM, TDT, NET Radio Exterior de Generalista OM, NET España Serveis a la xarxa rtve.es Portal del grup NET A la carta Servei amb continguts audiovisuals NET gratuïts sota demanda A Formes d’accés tipificades de la manera següent: televisió digital terrestre (TDT), cable (CAB), satèl·lit (SAT), XDSL/FTTH (xarxa de telefonia analògica/fibra), en línia (NET), freqüència modulada (FM), ona mitja (OM). B Amb desconnexions per a Catalunya. C En proves des de l’agost, s’inicia el gener de 2016 D Ràdio generalista en català.
Font: Elaboració pròpia amb dades corporatives.
CRTVE ofereix serveis audiovisuals en les diferents plataformes de distribució: televisió, ràdio i internet. En televisió trobem els dos canals històrics: La 1, amb programació generalista, i La 2, de caràcter cultural. Totes dues fan desconnexions per a Catalunya. En alta definició, CRTVE compta amb La 1 HD, Teledeporte HD i, com a novetat des del 18 de gener de 2016, Star HD, el canal de ficció que emet a Amèrica en diverses plataformes de distribució.97 Completen el conjunt de canals de CRTVE el Canal 24 Horas (informació), Teledeporte (tdp) i Clan (infantil).
97
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 73 Pel que fa a la ràdio, la Corporación divideix la seva oferta en cadenes generalistes —RNE i Ràdio 4, aquesta en català— i temàtiques —Radio 5 Todo Noticias (informativa) i Radio Clásica i Radio 3, musicals. La CRTVE compta amb 17 freqüències en FM a la demarcació de Barcelona, 14 a Girona, 28 a Lleida i 13 a Tarragona, un total de 72.98 I en ona mitjana (OM), en suma 9 (2 a Barcelona, 2 a Girona, 2 a Lleida i 3 a Tarragona).99 En ona curta, RTVE va suprimir l’emissió de Radio Exterior de España (REE) l’octubre de 2014, si bé el desembre següent va anunciar que en restabliria les emissions “en el menor temps possible i tan bon punt les condicions tècniques assegurin la seva emissió amb totes les garanties.”100 El juny de 2015, RTVE va renovar la seva web i la va adaptar a qualsevol tipus de dispositiu, la qual cosa permet accedir a continguts en directe i a la carta.
Principals novetats del grup En un primer moment, el febrer de 2016, CRTVE va anunciar que l’exercici 2015 havia tancat amb un dèficit de 33,56 milions d’euros, decalatge que va ser compensat mitjançant els pressupostos generals de l’Estat. Això no obstant, el sostre de despeses establert pels pressupostos del 2015 era de 948,70 milions d’euros i CRTVE en va gastar 908,50, és a dir, 40,2 milions per sota del topall. Aquesta xifra representa una reducció del dèficit del 70% respecte de l’exercici anterior. Tal com reconeix la RTVE mateixa, aquesta millora dels resultats es deu, en part, a la deducció de l’IVA autoritzada pel Ministeri d’Hisenda.101 El 31 de març de 2016, el Consell d’Administració de l’ens va aprovar definitivament els comptes del 2015 per unanimitat.102 Com a conseqüència “d’una insuficiència en els ingressos, [els comptes de 2015] s’han saldat amb unes pèrdues de 37,8 milions d’euros.”
98
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 74 2.2.2 Atresmedia Corporación de Medios de Comunicación Naturalesa jurídica i direcció Atresmedia Corporación de Medios de Comunicación, SA (en endavant, Atresmedia) és una societat anònima que té com a accionista de referència el Grupo Planeta (41,70% de la composició accionarial). José Manuel Lara Bosch va ser el president d’Atresmedia (així com del Grupo Planeta) fins al seu decés, el 2 de febrer de 2015. José Crehueras Margenat el substitueix el 13 de febrer.
Informació comercial del grup Taula 13. Serveis comercials explotats per Atresmedia. Any 2015 Nom del servei Descripció Forma d’accésA Televisió Antena 3 i Antena 3 HD Generalista TDT, NET, XDSL/FTTH laSexta i laSexta HD Generalista TDT, NET, XDSL/FTTH Neox Juvenil TDT, NET, XDSL/FTTH Nova Femení TDT, NET, XDSL/FTTH Atreseries HD Ficció TDT/XDSL/FTTH GolT (fins a juliol 2015)B Futbol, de pagament TDT, XDSL/FTTH Mega (des de juliol Masculí TDT, NET, XDSL/FTTH 2015) Ràdio Onda Cero Generalista FM, TDT, NET Europa FM Musical FM, TDT, NET Melodía FM Musical FM, TDT, NET Serveis a la xarxa Atresmedia Conecta Servei complementari per a “segones pantalles” NET Atresmedia Player Plataforma d’oferta de continguts del grup NET Atresplayer Videoclub Videoclub on line de continguts aliens NET A Formes d’accés tipificades de la manera següent: televisió digital terrestre (TDT), satèl·lit (SAT), XDSL/FTTH (xarxa de telefonia analògica/fibra), en línia (NET), freqüència modulada (FM). B En règim de lloguer.
Font: Elaboració pròpia amb dades del web corporatiu.
Tal com s’explica a l’apartat 2.2 i al capítol I d’aquest Informe,103 el 16 d’octubre de 2015 el Govern espanyol va aprovar un Acord, pel qual s’adjudicaven sis llicències de TDT de cobertura estatal en règim d’emissió en obert (tres en qualitat estàndard i tres en alta definició). Les tres llicències en qualitat estàndard (SD) eren per als prestadors Radio Blanca, Central Broadcaster Media i 13tv. Les tres llicències en alta definició (HD) van correspondre a Real Madrid Club de
103 Vegeu al capítol I d’aquest Informe l’apartat 2.2.1. Concurs per a l’adjudicació de sis canals de TDT d’àmbit estatal.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 75 Fútbol, Mediaset i Atresmedia.104 Amb aquesta nova llicència de TDT, el 22 de desembre de 2015 Atresmedia va llançar oficialment Atreseries HD, el canal de ficció del grup.105 Pel que fa a la resta de l’oferta d’Atresmedia, la sentència del Tribunal Suprem de 6 de maig de 2014 va obligar diversos grups de comunicació com Atresmedia, Mediaset, Vocento i Unidad Editorial a deixar d’emetre un total de nou canals de TDT. En el cas d’Atresmedia, la sentència afectava els canals Nitro, Xplora i la Sexta3.106 Des d’aleshores, i a banda de les novetats esmentades, el grup ofereix els canals generalistes Antena 3 TV i laSexta, i els especialitzats Neox (dirigit al públic juvenil) i Nova (públic femení). D’altra banda, el juliol de 2015 també va deixar d’emetre el canal de pagament esportiu GolT, que Atresmedia arrendava a Mediapro. Al seu lloc, l’1 de juliol de 2015 Atresmedia va ampliar la seva oferta pròpia i va llançar Mega, dirigit al públic masculí.107 L’oferta broadcast del grup es completa amb la cadena generalista Onda Cero i les musicals Europa FM i Melodía FM. Quant a les plataformes de distribució en línia, el grup ofereix tres productes principals: Atresmedia Conecta, una aplicació interactiva de segona pantalla amb continguts extra i possibilitat d’interacció durant l’emissió en directe dels continguts televisius principals; Atresplayer, per veure continguts en directe o a la carta dels canals del grup, i Nubeox, un videoclub en línia que disposa de l’opció Open (accés de pagament a continguts aliens d’Atresmedia i subjectes a drets) i de l’opció Premium (tarifa mensual que dóna accés a tota l’oferta d’aquest servei).
Accionariat L’estructura accionarial d’Atresmedia s’ha mantingut sense canvis importants en termes absoluts, però és indicativa la desinversió que al llarg del 2015 ha dut a
104
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 76 terme Imagina/Mediapro (empresa que fins al juliol del mateix any arrendava un canal a Atresmedia per emetre el canal de pagament GolT). Així, a desembre de 2014, Imagina/Mediapro posseïa un 7,0% del paquet accionarial, mentre que un any més tard, aquest percentatge havia baixat al 3,64%.
Gràfic 1. Accionistes d’Atresmedia. Desembre de 2015
Autocartera Resta 0,51% Planeta 34,98% DeAgostini 41,70%
Imagina / Mediapro 3,64% UFAA 19,17%
A UFA Film und Fernseh GMBH Unipersonal (RTL- Grup Berstelmann)
Font: Atresmedia.108
Principals novetats del grup Tal com indica l’Informe anual d’Atresmedia,109 el grup va ingressar un total de 970,2 milions d’euros al llarg del 2015, un 9,8% més que l’any anterior. D’aquesta manera, el benefici net després del tancament va pujar a 99,2 milions d’euros, davant els 46,7 milions de l’exercici 2014.
2.2.3 Grup COPE Naturalesa jurídica i direcció La cadena COPE (Cadena de Ondas Populares de España) és un grup de comunicació amb implantació forta en el sector radiofònic, que compta amb la participació accionarial majoritària de la Conferencia Episcopal Española. El president i conseller delegat de la societat és Fernando Giménez Barriocanal des de l’octubre de 2010. En televisió, el grup gestiona la societat anònima 13tv, presidit per José Mª Mas Millet.
108
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 77
Informació comercial del grup Taula 14. Serveis comercials explotats pel Grup COPE. Any 2015 Nom del servei Descripció Forma d’accésA Televisió 13tv Generalista TDT, NET, XDSL/FTTH Ràdio COPE Generalista FM, TDT, NET Cadena 100 Musical FM, TDT Rock FM Musical FM, TDT MegaStar FMB Musical FM, NET Serveis a la xarxa 13tv.es Portal servei en directe i a la carta NET Cope.es Portal servei en directe i a la carta NET A Formes d’accés tipificades de la manera següent: televisió digital terrestre (TDT), cable (CAB), satèl·lit (SAT), XDSL/FTTH (xarxa de telefonia analògica/fibra), en línia (NET), freqüència modulada (FM), ona mitjana (OM). B Aquesta emissora no emet en FM a Catalunya.
Font: Elaboració pròpia amb dades corporatives.
Taula 15. Principals accionistes de 13tv, SA. Any 2015 Participació Accionistes (en %) Conferencia Episcopal Española 58,43 Shandwick AGR Comunicacion, SL 7,77 Beta Films GMBH 7,17 Video Mercury Films, SA 3,01 UMAS, Unión Mutua Asistencial de Seguros a Prima Fija 2,33 Arzobispado de Madrid 2,20 Ujue Producciones 0,45 Font: Informa D&B.
El canal 13tv s’emetia, sota règim d’arrendament, mitjançant la llicència de Veo TV (la marca comercial en TDT d’Unidad Editorial, societat editora del diari El Mundo, entre altres capçaleres). 13tv compta amb una llicència pròpia des de l’octubre de 2015, moment en què el Govern va atorgar sis llicències de TDT. Tal com s’explica a la presentació d’aquest epígraf —“Prestadors d’àmbit estatal”—, el Ministeri d’Indústria, Turisme i Energia va resoldre el concurs públic per a l’adjudicació de tres canals en qualitat estàndard (SD) i tres més en alta qualitat (HD). Un dels primers (SD) va recaure en 13tv, la filial televisiva del grup COPE. El canal s’emet en simulcast per les dues freqüències, fins a l’apagada del senyal a través de Veo TV. També convé recordar que, a partir de l’acord del 2012 entre COPE i Vocento (societat editora del diari ABC, entre d’altres), les emissores de ràdio dels
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 78 dos grups van associar la seva activitat.110 Des d’aleshores, la societat de la Conferencia Episcopal Española gestiona la programació i la publicitat de les emissores de Vocento (ABC Punto Radio i, a Catalunya, Onda Ramblas, SAU). A Catalunya, això representa doblar el nombre d’emissores quant a la gestió (que no la propietat).
Taula 16. Freqüències de COPE a Catalunya. Any 2015 Emissora Freqüències COPE 4 Cadena 100 4 Rock FM 3 S/D 5 Total 16 Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Accionariat Taula 17. Principals accionistes de Radio Popular, SA (COPE). Any 2015 Participació Accionistes (en %) Conferencia Episcopal Española 51,05 Vicente Boluda 6,80 La Información, SA 5,00 Agrupación Mutual Aseguradora 2,00 ONCE 2,00 Grupo Negocios de Ediciones y Publicaciones, SL 1,80 Personal de Radio Popular 0,50 Mutualidad del Clero Español de Previsión Social 0,20 Radio Popular (autocartera) Indet. Mutualidad del Clero Fondo de Pensiones Indet. Font: Informa D&B.
Pel que fa a 13tv, el grup COPE era, a desembre de 2015, l’accionista únic del canal televisiu, segons la base de dades Informa D&B. A desembre de 2014, el percentatge de la cadena episcopal era només majoritari (58,43%), mentre que la resta estava en mans d’accionistes amb poca participació.111
110
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 79 2.2.4 Grup Mediapro Naturalesa jurídica i direcció Empresa no cotitzada a borsa de serveis de comunicació, creada el 1994, amb seu social a Barcelona i que opera a 20 països (Espanya, Amèrica Llatina, EUA i països àrabs, principalment). Jaume Roures, soci fundador, n’és el president.
Informació comercial del grup Taula 18. Serveis comercials explotats pel Grup Mediapro a Espanya. Any 2015 Nom del servei Descripció Forma d’accésA Televisió GolT (fins 1 juliol 2015)B Futbol, de pagament TDT beIN Sports Futbol, de pagament CAB, XDSL/FTTH, NET Serveis a la xarxa Servei audiovisual de pagament beIN Sports Live CAB, XDSL/FTTH, NET multiplataforma A Formes d’accés classificades de la manera següent: televisió digital terrestre (TDT), cable (CAB), satèl·lit (SAT), XDSL/FTTH (xarxa de telefonia analògica/fibra), en línia (NET), freqüència modulada (FM), ona mitjana (OM). B En règim de lloguer a Atresmedia.
Font: Elaboració pròpia amb dades del Grup Mediapro.
Fins a l’1 de juliol de 2015, Mediapro emetia GolT, canal de TDT de pagament amb partits de futbol en directe, gràcies a l’arrendament que pagava per un canal d’Atresmedia. En conseqüència, el grup ha de ser considerat un prestador audiovisual per aquesta activitat. Això no obstant, Mediapro és una empresa de comunicació que no encaixa amb les categories tradicionals de l’audiovisual i per això és difícil catalogar els seus serveis. El grup duu a terme activitats en els principals estadis de la cadena de valor de l’audiovisual i desplega nous serveis i funcions. Així, és creador, productor i distribuïdor de continguts per a televisió i cinema, és gestor de drets esportius i presta serveis de postproducció, enginyeria, transmissió i comercialització publicitària, entre d’altres. Pel que fa a la seva oferta televisiva, després que al juliol finalitzessin les emissions del canal GolT, l’1 d’agost de 2015 Mediapro va llançar beIN Sports. Es tracta d’una filial a Espanya del grup qatarià Al Jazeera, que compta amb el 50%
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 80 de l’accionariat de Mediapro. Segons paraules de Roures mateix, Al Jazeera és el principal client del grup i Mediapro treballa amb la cadena àrab des del 1999.112 beIN Sports ofereix partits de futbol en directe de les principals competicions internacionals (Liga BBVA, Premier League i UEFA Champions League, entre les més destacades) i comercialitza, mitjançant els operadors Movistar+, Vodafone One, Orange TV, Telecable (Astúries), plataformes en línia com ara Xbox, Total Channel i Gol Stadium, o directament a través del servei propi beIN Sports Connect. Així mateix, Mediapro també va acordar amb YouTube la distribució dels partits de la Lliga espanyola en directe en aquesta plataforma.
Accionariat Tal com indica Mediapro, “durant aquest exercici [2015], es va tancar la integració de Globomedia al grup, amb la compra de les participacions que els socis fundadors de Globomedia posseïen del hòlding Imagina Media.”113 D’altra banda, tal com s’explica a l’apartat dedicat a Atresmedia d’aquest capítol, Mediapro va desinvertir el 2015 a Atresmedia i va passar de tenir el 7,0% del seu paquet accionarial el 2014 al 3,65% l’any següent. Aquesta operació coincideix en el temps amb el fet que Mediapro deixa d’arrendar un canal a Atresmedia per emetre el servei de pagament GolT.
112
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 81 Gràfic 2. Accionistes de Mediapro. Any 2015 Televisa 14,5%
Socis Torreal fundadors 17,1% 51,3%
WPP 17,1%
Font: Mediapro.114
Principals novetats del grup Segons dades del grup,115 Mediapro va tancar el 2015 amb una facturació de 1.509 milions d’euros i un benefici brut o EBIDTA (inicials angleses per a Beneficis abans d’Interessos, Impostos, Depreciacions i Amortitzacions) de 129 milions d’euros. Aquesta darrera xifra suposa un 40% més que els 90 milions d’euros obtinguts l’exercici 2014. La condició d’empresa no cotitzada a borsa permet a Mediapro no publicar determinades dades del grup als efectes reguladors del mercat de valors, com ara la xifra de beneficis nets. El grup té tres branques de negoci: gestió de drets audiovisuals, serveis audiovisuals i producció de continguts. La gestió de drets esportius és l’activitat principal del grup quant a ingressos. En aquest sentit, Mediapro va obtenir, per a les properes tres temporades de la Lliga BBVA, els drets del principal lot de partits en modalitat de pagament que es van adjudicar el 2015.116 Així mateix, la companyia té des del 2015 la comercialització internacional dels drets de la Lliga espanyola, la Lliga del Brasil, l’Eurolliga de bàsquet i, per a Llatinoamèrica, el campionat de F1 (que comercialitza mitjançant Canal F1 Latin America). L’activitat en serveis audiovisuals dóna cobertura dels grans esdeveniments en directe. Durant el 2015 en destaca l’Asian Cup Australia 2015, els GP de
114
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 82 Fórmula 1, el Giro d’Itàlia i les lligues de futbol d’Espanya, França, Portugal, Angola, Gabon, Moçambic, Qatar, Turquia i Tunísia. Com a fita tecnològica, Mediapro va fer la producció en 4K del partit Reial Madrid–FC Barcelona del 21 de novembre de 2015. El clàssic es va emetre en directe en Ultra Alta Definició per a Alemanya, Suïssa i Hong Kong. I finalment, la tercera branca d’activitat del grup és la producció de continguts. S’han produït 44 projectes per a televisió a Espanya, els que han tingut més ressò dels quals han estat Nit i dia, Veterinaris, El mètode Gronholm i el documental Filosofia a la presó (TV3), El intermedio, El Objetivo i Zapeando (laSexta), Águila Roja (TVE), Vis a vis (Antena 3) i Anclados (Telecinco). En cinema, l’activitat durant el 2015 s’ha centrat en Un día perfecto, de Fernando León de Aranoa, Nadie quiere la noche, d’Isabel Coixet, El botón de nácar, de Patricio Guzman i Messi, d’Álex de la Iglesia. D’altra banda, el 2015 es produeix la fi de l’anomenada “guerra del futbol”, que enfrontava principalment Mediapro i el grup Prisa, sobretot arran de dues sentències judicials:117 Sentència de 9 de gener de 2015 de la Sala Civil del Tribunal Suprem.118 Sentència de 7 de desembre de 2015 de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem.119
2.2.5 Mediaset España Comunicación Naturalesa jurídica i direcció Mediaset España Comunicación, SA (fins a l’abril de 2011, Gestevisión Telecinco SA) és una societat anònima que té com a principal accionista la matriu italiana Mediaset SpA (46,17%, a gener de 2016). Empresa de l’IBEX-35 és presidida per Alejandro Echevarría i Paolo Vasile n’és el conseller delegat.
117 Aquesta informació està més detallada al capítol I d’aquest Informe, a l’apartat 2.3.1. Gestió dels drets esportius. 118
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 83 Informació comercial del grup Taula 19. Serveis comercials explotats per Mediaset España. Any 2015 Nom del servei Descripció Forma d’accésA Televisió Telecinco i Telecinco HD Generalista TDT, NET, XDSL/FTTH Cuatro i Cuatro HD Juvenil TDT, NET, XDSL/FTTH FDF Ficció TDT, NET, XDSL/FTTH Boing Infantil TDT, NET, XDSL/FTTH Divinity Femení TDT, NET, XDSL/FTTH Energy Masculí/esport TDT, NET, XDSL/FTTH Be Mad Masculí/divulgació TDT, NET, XDSL/FTTH Serveis a la xarxa Mediaset.es Portal del grup NET Mitele.es Web amb continguts audiovisuals de NET ficció gratuïts sota demanda Radioset.es Oferta radiofònica en línia NET Playmi.com Agregador de videojocs NET A Formes d’accés tipificades de la manera següent: televisió digital terrestre (TDT), XDSL/FTTH (xarxa de telefonia analògica/fibra), en línia (NET).
Font: Elaboració pròpia amb dades corporatives.
Com s’ha explicat a l’entrada de l’apartat 2.1, “Prestadors d’àmbit estatal”, l’octubre de 2015 el Govern espanyol va atorgar sis llicències de TDT, una de les quals, en HD, va correspondre a Mediaset. El 21 d’abril de 2016 la companyia va llançar Be Mad, canal divulgatiu masculí en obert.120 D’altra banda, després que al maig de 2014 el Tribunal Suprem dictés un acte d’execució de la sentència de 27 de setembre de 2012, Mediaset va cessar l’emissió de dos canals, LaSiete i Nueve. Així, l’oferta televisiva del grup el 2015 queda en sis canals: Telecinco (generalista), Cuatro (juvenil), FDF (ficció), Boing (infantil), Divinity (públic femení) i Energy (públic masculí). En l’àmbit de la distribució de continguts per internet, el desembre de 2014 el grup va llançar playmi.com, un agregador de videojocs, disponible per a tot tipus de dispositius connectats. També va crear Radioset.es, la marca de ràdio on line. D’altra banda, el 21 d’octubre de 2015, Google/YouTube i Mediaset España van arribar a un acord per estudiar la presència de continguts on line de Mediaset a YouTube i Google Play, que respecti els continguts i els drets d’autor de l’editor.
120
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 84 D’aquesta manera, s’obre la via per tancar un contenciós entre les dues companyies que durava vuit anys.121
Accionariat Després de la sortida de Prisa de l’accionariat de Mediaset España el 2014, Mediaset España ha quedat amb un sol accionista de referència, Mediaset SpA, controlada pel grup Fininvest. Finnivest és un hòlding italià controlat per la família de Silvio Berlusconi i és, així mateix, propietari del grup editorial Mondadori i del club de futbol AC Milan, entre d’altres. Com a principal novetat en relació amb l’estructura econòmica dels mitjans a Catalunya, el 15 d’abril de 2015 Mediaset España va adquirir el 40% del capital social d’Emissions Digitals de Catalunya, SA (EDC), fins ara propietat exclusiva del Grupo Godó.122 (Vegeu la informació complementària a l’apartat “2.1.2. Grupo Godó de Comunicación”). Però la part substantiva d’aquesta operació rau en el fet que Mediaset (mitjançant la seva filial Publiespaña, controlada al 100%) té dret a actuar com a agent publicitari exclusiu de l’empresa participada, tot gestionant, d’aquesta manera, la venda i comercialització de tots els espais publicitaris de 8tv, el canal generalista, explotat i editat directament per EDICA. L’operació va ser autoritzada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC)123 i per la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC).124
121
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 85 Gràfic 3. Accionistes de Mediaset España Comunicación, SA. Gener 2016
Free-FloatA; Mediaset 47,4% SpA; 46,17%
Autocartera ; 6,43% A Expressió anglesa que es tradueix per “capital flotant” i que s’utilitza per designar la part del capital social de l’empresa o societat que cotitza lliurement a borsa.
Font: Elaboració pròpia amb dades de Mediaset.125
Principals novetats del grup Segons dades corporatives del grup,126 Mediaset va obtenir un benefici net de 166,2 milions d’euros, la qual cosa representa un augment substancial en comparació amb els 59,5 milions del 2014. De fet, és el millor resultat des de la caiguda del mercat publicitari el 2008. Els ingressos bruts per publicitat van assolir els 933,3 milions d’euros, un 5% més que l’exercici anterior, en què Mediaset Espanya havia obtingut ingressos suplementaris per la retransmissió en directe en exclusiva dels 25 partits del Mundial de Futbol del Brasil.
2.2.6 Grup Prisa Naturalesa jurídica i direcció El grup empresarial Promotora de Informaciones, SA (Prisa) és una societat anònima que opera a l’Estat espanyol, a Portugal i a països de Llatinoamèrica com ara Brasil, Mèxic, Xile i Colòmbia. El seu president executiu és Juan Luis Cebrián des del 2012, mentre que José Luis Sainz n’és el conseller delegat des del 2014.
125
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 86 Informació comercial del grup Taula 20. Serveis comercials explotats per Prisa. Any 2015 Nom del servei Descripció Forma d’accésA Ràdio SER Generalista OM, FM, SAT, NET 40 Principales Musical FM, NET Cadena Dial Musical FM, NET M80 Musical FM, NET Radiolé Musical FM, NET Máxima FM Musical FM, NET Ke buenaB Musical FM A Formes d’accés tipificades de la manera següent: satèl·lit (SAT), XDSL/FTTH (xarxa de telefonia analògica/fibra), en línia (NET), freqüència modulada (FM). B No emet en FM a Catalunya.
Font: Elaboració pròpia amb dades corporatives.
Després que el 2014 Prisa i Telefónica tanquessin la compravenda de Canal+ i que la CNMC l’autoritzés el 2015, el grup editor del diari El País ha passat a ser un grup estrictament radiofònic en l’àmbit audiovisual espanyol. Prisa Radio és la filial del grup que gestiona l’activitat radiofònica. Sense modificacions en l’estructura accionarial, l’empresa té una participació del 73,49% del grup Prisa, un 18,37% del Grupo Godó i un 6,1% de 3i, un fons de capital privat. A més, Prisa Radio té un 2,03% d’accions en autocartera.127 Les emissores del grup són la cadena SER, de programació generalista, i les radiofórmules musicals Los 40 Principales, M80, Cadena Dial, Máxima FM, Radiolé i Ke buena.
Accionariat El principal accionista del grup Prisa és Rucandio Inversiones SICAV SA, amb gairebé el 20% de participació. Aquesta societat, que té la família Polanco com a principal accionista, tenia a gener de 2014 més del 30% de les accions del grup.128 Entre desembre de 2015 i gener de 2016, és destacable l’entrada a l’accionariat de Prisa de diverses societats o particulars amb percentatges elevats. És el cas, per exemple, de Joseph Oughourlian, fundador d’Amber Capital i gestor únic de la cartera Amber Global Opportunities Fund, societats que també entren a
127
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 87 l’accionariat del grup Prisa. Així mateix, es constata l’entrada de l’empresari qatarià Khalid Thani Abdullah Al Thanis, amb una participació superior al 8%. A desembre de 2014, Prisa havia fet una ampliació de capital de 100 milions subscrita íntegrament pel consorci transportista Occher, SA, de CV, propietat de l’empresari mexicà Roberto Alcántara Rojas. Des de desembre de 2015, tant Oughourlian com Al Thanis són membres del Consell d’Administració de Prisa. Alcántara Rojas ho és des del febrer de 2014.
Taula 21. Principals participacions del grup Prisa. Febrer 2016 Empresa Drets de vot (en %) Rucandio Inversiones SICAV, SA 19,456 Joseph Oughourlian 16,396 Amber Capital UK LLP 15,885 Telefónica, SA 13,058 Amber Active Investors Ltd. 11,815 HSBC Holdings, PLC 9,564 Grupo Herradura Occidente, SA de CV “Occher” 8,923 Khalid Thani Abdullah Al Thanis 8,170 CaixaBank, SA 4,906 Banco Santander, SA 4,650 Fundación Bancaria Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona 4,195 BH Stores IV, BV 3,851 Amber Global Opportunities Ltd 3,743 Nicolas Berggruen 3,118 Font: Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV).129
Principals novetats del grup El 2008, el deute del grup Prisa va arribar a un màxim de 5.100 milions d’euros. El 2013 la companyia va aprovar un pla de refinançament amb les entitats creditores. Des d’aleshores, el grup ha amortitzat part del seu deute, gràcies a successives ampliacions de capital i a la venda d’accions de Mediaset i Canal+. Així, Prisa va tancar el 2014 amb deute bancari net de 2.580 milions d’euros.130 A finals de 2015, el grup va fer una ampliació de capital de 100 milions d’euros a canvi d’amortitzar el deute amb diversos bancs creditors, que alhora també són accionistes. HSBC va subscriure l’acord amb un bescanvi de 80,96
129
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 88 milions d’euros, CaixaBank, amb 9,61 milions i el Banco Santander, amb 9,6 milions. D’altra banda, en els darrers anys, Prisa ha dut a terme desinversions a empreses terceres. El juny de 2014 la societat va anunciar la venda a Telefónica de la totalitat de les accions de l’empresa Distribuidora de Televisió Digital, SA (DTS), propietat de Canal+, entre d’altres. Prisa era titular del 56% del capital de DTS i el preu inicial acordat era de 750 milions d’euros.131 A l’abril de 2015, la CNMC va aprovar l’operació de compravenda.132 Cal consignar que, paral·lelament, al juliol de 2014 Telefónica havia iniciat el procés de compra a Mediaset del 22% restant del capital social de DTS (Canal+). En el capítol de desinversions, per bé que esdevinguts al 2014, és pertinent recordar que el grup Prisa va vendre la totalitat del 8,5% del capital social que disposava de Mediaset España Comunicación, SA, a la mateixa Mediaset, per un import de 307,5 milions d’euros.133
2.2.7 Grup Radio Blanca Radio Blanca, SA, és un grup de comunicació centrat sobretot en la ràdio que emet mitjançant freqüències repartides per tot Espanya. Blas Herrero Fernández n’és l’únic accionista. En televisió, l’octubre de 2015 la societat va obtenir una llicència de TDT amb la marca comercial KissTV. Es tracta d’un canal generalista dirigit a un públic jove-adult femení.134 A Catalunya opera mitjançant dues llicències: l’emissora d’FM Kiss Media, SA, i, gràcies a la seva participació majoritària, a Club de Ràdio Terrassa, SA. Radio Blanca també disposa d’una freqüència en OM. Els productes que emet són radiofórmula musical i tenen la marca comercial de Kiss FM i Hit FM. En TDT local, participa de la llicència de la demarcació de Sabadell, Publi 20, SL.
131
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 89 2.2.8 Secuoya Secuoya, Grupo de Comunicación, SA, és una empresa amb domicili social a Granada presidida per Raúl Berdonés. En virtut del concurs de llicències de TDT d’àmbit estatal resolt pel Govern espanyol l’octubre de 2015,135 Secuoya, mitjançant la marca comercial Central Broadcaster Media, SLU, va obtenir un canal en SD. El grup inicia les emissions del canal TEN el 28 d’abril de 2016.136
2.2.9 Unidad Editorial Naturalesa jurídica i direcció Unidad Editorial és un grup de comunicació que neix con a resultat de la fusió entre el Grupo Recoletos i Unedisa el 2007. Està controlat al 99,87% de l’accionariat per la societat italiana RCS MediaGroup SpA, que té com a accionista de referència Giovanni Agnelli amb el 16,734%.137 A més del sector televisiu i radiofònic, Unidad Editorial també té activitats en el món de l’edició i de la premsa, i en destaquen els diaris de tirada espanyola El Mundo, Expansión i Marca. Unidad Editorial és presidida per Antonio Fernández-Galiano Campos des del febrer de 2012.
Informació comercial del grup Taula 22. Serveis comercials explotats per Unidad Editorial. Any 2015 Nom del servei Descripció Forma d’accésA Televisió Discovery Max Documental TDT, CAB, XDSL/FTTH 13tv Generalista TDT, NET, XDSL/FTTH (en règim d’arrendament) AXN Temàtica SAT, CAB, NET Ràdio Radio Marca Esportiva FM, NET A Formes d’accés classificades de la manera següent: televisió digital terrestre (TDT), cable (CAB), satèl·lit (SAT), XDSL/FTTH (xarxa de telefonia analògica/fibra), en línia (NET), freqüència modulada (FM), ona mitjana (OM)
Font: Elaboració pròpia amb dades del web corporatiu.
135 Vegeu l’apartat 2.1 d’aquest capítol. 136
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 90 El canal 13tv, propietat de la Conferencia Episcopal Espanyola, emetia en règim d’arrendament mitjançant un dels canals atorgats a Unidad Editorial. Després del concurs de llicències de TDT d’àmbit estatal resolt pel Govern espanyol l’octubre de 2015 i de la seva execució efectiva, 13tv emet a través de la nova llicència des del gener de 2016. Pel que fa a Unidad Editorial, presta els serveis de televisió amb la marca comercial Veo TV. Com s’ha explicat, la sentència del Tribunal Suprem de 6 maig de 2014 incloïa dos canals de Veo TV, La Tienda en Casa i el canal de ficció AXN, que es van deixar d’emetre. Actualment, AXN es pot rebre via satèl·lit, cable i internet.
Accionariat Unidad Editorial, SA, està participada en un 99,87% de l’accionariat per la societat italiana RCS MediaGroup SpA.
Taula 23. Principals accionistes d’RCS MediaGroup SpA. Any 2015 Accionista Participació (en %) Giovanni Agnelli SpA 16,734 Mediobanca SpA 9,930 Diego Della Valle 7,325 Schroders plc 5,015 Roberto Cairo Urbano 4,616 Finsoe SpA 4,601 China National Chemical Corp. 4,433 Intesa Sanpaolo SpA 4,176 Paolo Rotelli 2,744 Vanguard International Explorer Fund 2,299 Font: RCS MediaGroup.138
2.2.10 Vocento Naturalesa jurídica i direcció Vocento, SA, és un grup de comunicació amb forta presència en la premsa –edita el diari ABC–, que ha ampliat el negoci a altres mitjans. La presidència de Vocento ha canviat els darrers anys: el 2012, Enrique Ybarra va ser nomenat president i l’abril de 2014 el substitueix Rodrigo Echenique. Ja al 2015, Echenique assumeix
138
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 91 la vicepresidència executiva del Banc de Santander i Santiago Bergareche és nomenat president de Vocento. Bergareche és, entre altres càrrecs, vicepresident primer de Ferrovial, i abans havia estat director general d’empreses com BBVA i Cepsa.139
Informació comercial del grup Taula 24. Serveis comercials explotats per Vocento. Any 2015 Nom del servei Descripció Forma d’accésA Televisió Disney Channel Temàtic infantil TDT, XDSL/FTTH Paramount Channel Temàtic ficció TDT Ràdio ABC Punto Radio Generalista FM, NET A Formes d’accés tipificades de la manera següent: televisió digital terrestre (TDT), cable (CAB), satèl·lit (SAT), XDSL/FTTH (xarxa de telefonia analògica/fibra), en línia (NET), freqüència modulada (FM), ona mitjana (OM)
Font: Elaboració pròpia amb dades del web corporatiu.
Vocento opera mitjançant la llicència de TDT d’abast estatal Net TV. El Tribunal Suprem, en la sentència de 6 de maig de 2014, va obligar diversos operadors a deixar d’emetre un total de nou canals, dos dels quals corresponien a Vocento. El febrer de 2014 Net TV havia deixat d’emetre MTV i Intereconomía TV, i les va substituir per dos canals de televenda. En fer-se efectiva la sentència del TS, aquests dos canals van deixar d’emetre. Així doncs, el 2015 el grup manté l’activitat amb Disney Channel i Paramount Channel. Cal recordar que a finals de 2012, Vocento i COPE van signar un acord en virtut del qual les emissores de Vocento emeten en cadena els continguts de la COPE i la resta de cadenes de la Conferència Episcopal Espanyola (Cadena 100, Rock FM i MegaStar).140 A Catalunya, Vocento té activitat en ràdio mitjançant Onda Ramblas, SAU.
139
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 92 Accionariat Taula 25. Principals participacions del grup Vocento. Any 2015 Empresa Participació (en %) Mezouna SA 11,08 Valjarafe SL 10,90 Acció concertada 6,93 Enrique Ybarra 6,54 Energay de Inversiones SL 6,53 Onchena SL 5,47 Mª Carmen Ybarra 5,47 Santiago Bergareche 4,79 Casgo, SA 3,99 Santander Asset Management, SA, SGIIC 3,98 Font: Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV).141
Respecte del 2014, cal destacar la sortida de Víctor Urrutia de l’accionariat de Vocento, després de vendre el 10,14% que posseïa. Urrutia també és vicepresident d’Iberdrola i conseller delegat de Barclays Bank.142
Societats filials i participades Gràfic 4. Accionariat de Sociedad Gestora de Televisión Net TV, SA. Any 2015
The Walt Disney Company Iberia 20%
Vocento 55% Homo Videns, SA 25%
Font: Informa D&B.
2.3 Prestadors d’àmbit local
Televisió d’àmbit local El 2015 l’oferta de televisió local en TDT a Catalunya es concreta en 50 canals de televisió local en emissió. La majoria (39 canals) són de titularitat privada i més de
141
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 93 la meitat (27 canals) s’ubiquen en demarcacions de la província de Barcelona. Respecte de l’any anterior, el nombre de canals locals decreix en 3 canals de titularitat privada i trenca l’estabilitat iniciada l’any 2013. L’any 2010, any de l’apagada analògica, Catalunya tenia més canals locals de televisió en emissió: 64 canals (18 públics i 46 privats). Des de aleshores fins al 2015 han deixat d’emetre un total de 14 canals (7 públics i 7 privats). Cal destacar que pràcticament la majoria dels prestadors “tradicionals” d’àmbit local de Catalunya (TDT) tenen el seu espai a la xarxa internet, bé per emetre en directe o simplement per oferir els seus continguts a la carta (a petició). Així mateix, cal fer referència a l’existència de les televisions per internet, de titularitat pública o privada, que usen exclusivament la xarxa per distribuir i emetre els seus continguts audiovisuals (mitjans en línia), com per exemple, les televisions públiques RTV Cardedeu, La Palma Televisió, Cugat Televisió, Despí Televisió, Televisió de Vandellòs i les privades com Molins de Rei, Mollerussa Televisió, Sant Andreu Televisió, entre d’altres.
Gràfic 5. Canals de televisió local per titularitat. Catalunya. Any 2015
TV públiques 11 22%
TV privades 39 78%
Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 94 Gràfic 6. Canals de televisió local per províncies. Catalunya. Any 2015
1 6 Tarragona
8 Lleida Programes TDT locals públiques Programes TDT locals privades 1 7 Girona
9 18 Barcelona
Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
La televisió local pública a Catalunya queda definida per un total d’11 canals de TDT, xifra que es manté estable des de l’any 2013. Aquests canals es concentren en les zones amb més densitat de població i es distribueixen de la manera següent: 9 canals a Barcelona (BTV, Televisió de Badalona, Televisió L’Hospitalet, Vallès Oriental TV o VOTV, m1tv, Canal Terrassa Vallès, Canal Blau, Penedès Televisió, Vallès Visió); 1 canal a Girona (Canal 10 Empordà) i 1 a Tarragona (TAC 12). A la província de Lleida no hi ha cap canal de televisió local públic en emissió.143 D’aquests 11 canals de televisió local pública, 3 són gestionats directament per un únic ajuntament (unimunicipals) i els restants (8) són gestionats per consorcis de municipis.
143 Per la freqüència del programa públic de la demarcació de la Seu d’Urgell es reben les emissions d’Andorra TV.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 95 Taula 26. Canals de televisió local pública. Catalunya. Any 2015 Prestador (entitat gestora) Nom comercial Demarcació TDT Ajuntament de Badalona TV Badalona Barcelona (Badalona Comunicació, SA) Ajuntament de Barcelona Barcelona Televisió Barcelona (Informació i Comunicació de Barcelona, SA) (BTV) Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat (La Farga, Gestió d’Equipaments Municipals TV de l’Hospitalet Barcelona de l’Hospitalet de Llobregat, SA) Consorci de la TDT de l’Alt Empordà Canal 10 Empordà Figueres (L’Escala Audiovisual TDT) Consorci Teledigital Granollers Vallès Oriental TV Granollers (Vallès Oriental Televisió, SLU) Consorci Teledigital Mollet Vallès Visió Granollers Consorci Digital Mataró-Maresme M1TV Mataró (Mataró Maresme Digital, SL) Consorci per a la gestió de la TDTL pública de la demarcació de Terrassa-Vallès Oest Canal Terrassa Vallès Sabadell (Societat Municipal de Comunicació de Terrassa, SA) Consorci per a la gestió de la televisió digital terrestre del Camp de Tarragona - TACOALT TAC 12 Tarragona (TACDOTZE) Consorci Teledigital Garraf Canal Blau - Maricel TV Vilanova i la Geltrú (Neàpolis Entitat Pública Empresarial) Consorci per a la gestió de la televisió digital local pública del Penedès Penedès TV Vilanova i la Geltrú (Serveis Municipals de comunicació, SL) Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Una part important dels ajuntaments catalans han optat per unificar la gestió dels diferents mitjans de comunicació local (el canal de televisió, l’emissora de ràdio, la premsa escrita, entre d’altres) i han anat integrant les redaccions dels diferents mitjans en una de sola amb l’objectiu de reduir costos de producció i de gestió tot maximitzant la difusió dels seus continguts de proximitat a totes les finestres: les més actuals, ofertes per la xarxa internet, i les més tradicionals, per TDT i FM. Dels 11 canals de TV local pública en emissió, n’hi ha 7 que són editats per prestadors públics que tenen una entitat gestora compartida com a mínim per al canal de televisió i l’emissora de ràdio municipal. D’aquesta manera, els prestadors públics de televisió s’han anat transformant en petites entitats multimèdia i multiplataforma.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 96 Taula 27. Prestadors públics amb canal de TDT i emissora ràdio a Catalunya. Any 2015 Mitjans de comunicació Prestador Televisió Ràdio Ajuntament de Barcelona Barcelona Televisió (BTV) Barcelona FM (91.0) Ajuntament de l’Hospitalet TV L’Hospitalet Ràdio L’Hospitalet (96.3) Ajuntament de Badalona Televisió de Badalona Ràdio Ciutat de Badalona (94.4) Consorci Teledigital del Garraf Canal Blau (TeleB) Canal Blau FM (100.5) Consorci de la TDTL pública a la Canal Terrassa Vallès Noucinc.2 Ràdio (95.2) demarcació de Terrassa- Vallès Oest Consorci de la TDTL del Penedès Penedès TV Ràdio Vilafranca (107.8) Consorci de la TDTL de l’Alt Canal 10 Empordà Ràdio L’Escala (107.6) Empordà Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
En aquest sentit, cal destacar el paper que està realitzant l’Ajuntament de Barcelona per mitjà de la societat privada municipal que duu la gestió directa del servei públic dels mitjans de comunicació Informació i Comunicació de Barcelona, SA. Barcelona Televisió, a principis de l’any 2015 i sota la direcció del periodista Sergi Vicente,144 inicia un canvi de model de televisió: vol deixar enrere el model tradicional a favor d’un patró transmèdia en el qual els continguts audiovisuals són els protagonistes i s’han d’adaptar als diferents suports. A finals de l’any 2015, BTV decideix renovar la identitat corporativa amb la finalitat d’adoptar la marca com a genèrica del grup multimèdia i obre el procés de licitació del contracte de creació, disseny i implantació de la nova identitat corporativa per a BTV. En l’àmbit de la televisió local privada, l’oferta de canals ha disminuït lleugerament l’any 2015 respecte de l’any anterior: passa de 42 (2014) a 39 (2015). Aquest decreixement s’explica per la fi de les emissions dels tres canals editats pel grup Tele Taxi (mitjançant la societat Teletaxi Televisió Digital, SLU propietat de Justo Molinero). Tele Taxi TV estava ubicada geogràficament a les demarcacions de Cornellà, Tarragona i Sabadell.145 L’oferta privada està distribuïda geogràficament arreu del territori català i té presència en totes les províncies, tot i que la província de Barcelona guanya en nombre de canals: Barcelona (18), Lleida (8), Girona (7) i Tarragona (6).
144 El Consell d’Administració d’ICB (l’empresa municipal que gestiona BTV i Barcelona FM) escull per unanimitat el periodista Sergi Vicente com a nou director en substitució d’Àngel Casas, que deixa el càrrec el 31 de desembre de 2014. 145 Vegeu l’apartat dedicat al grup de comunicació Tele Taxi.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 97 Taula 28. Canals de televisió local privada a Catalunya. Any 2015 Nom del prestador Nom comercial Demarcació TDT Prensa Leridana, SL Lleida Televisió Balaguer Gibson Time, SL 25 TV Barcelona Xarxa de Serveis i de Comunicacions El Punt Avui TV Barcelona 2014, SL (arrendatari) Xarxa de Serveis i de Comunicacions El Punt Avui TV Blanes 2014, SL (arrendatari) ETV - Llobregat TV, SL ETV Llobregat Televisió Cornellà del Llobregat Televisió de Roses, SL Empordà Televisió Figueres Dracvisió, SL Banyoles Televisió Girona Televisió de Girona, SL Televisió de Girona Girona Xarxa de Serveis i de Comunicacions El Punt Avui TV Granollers 2014, SL (arrendatari) Masquefa Televisió, SL s/d Igualada Taelus, SL Canal Taronja Anoia Igualada Cadena Pirenaica de Ràdio i Televisió, SL Pirineus TV La Seu d’Urgell Prensa Leridana, SL Tot TV La Seu d’Urgell Televisió Comtal, SL s/d La Seu d’Urgell Canal Audiovisual Lleida, SL Tot TV Lleida Prensa Leridana, SL Lleida Televisió Lleida Xarxa de Serveis i de Comunicacions El Punt Avui TV Lleida 2014, SL (arrendatari) Canal Taronja, SL Canal Taronja Bages Manresa Televisió del Berguedà, SL (arrendatari) Televisió del Berguedà Manresa UTE Wai Entertaiment, SL - Vallès Serveis Maresme TV Mataró de Televisió, SL Olot Televisió, SL Olot Televisió Olot Televisió del Ripollès, SL Televisió del Ripollès Olot D-9 Comunicació, SL Televisió Costa Brava Palafrugell Iniciatives de Televisió, SL Canal Reus TV Reus Mola TV, SL Mola TV Sabadell Publi 20, SL TV 20 Sabadell Televisió Sant Cugat, SL TVSCVallès 1 Sabadell Xarxa de Serveis i de Comunicacions El Punt Avui TV Sabadell 2014, SL (arrendatari) Mola TV, SL (arrendatari) Mola TV Tarragona Xarxa de Serveis i de Comunicacions El Punt Avui TV Tarragona 2014, SL (arrendatari) Ebre Digital, SL (arrendatari) Canal T.E. Tortosa L’Ebre Televisió, SL L’Ebre TV Tortosa Televisió Teveon Ebre, SLU Canal 21 Ebre Tortosa Productora d’Emissions de Ràdio, SL Canal Taronja Osona Vic Mitjans Audiovisuals d’Osona, SL El 9 TV Vic Xarxa de Serveis i de Comunicacions El Punt Avui TV Vic 2014, SL (arrendatari) Prensa Leridana, SL Lleida Televisió Vielha e Mijaran Mola TV, SL (arrendatari) Mola TV Vilanova i la Geltrú Publicacions Penedès, SA TV El Vendrell / El 3 de 8 TV Vilanova i la Geltrú Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 98 Sis de cada deu prestadors de serveis de televisió local privada formen part d’un grup de comunicació d’àmbit supramunicipal o municipal (24 dels 39). Els dos grups de comunicació de proximitat que encapçalen la llista en nombre de llicències de televisió local són Hermes Comunicacions —editor del diari El Punt Avui—, amb 7 canals (El Punt Avui TV), i Segre —editor del diari El Segre— amb 4 canals (Lleida TV). Els segueixen els grups Mola, Taelus (amb 3), L’Ebre i Cadena Pirenaica de RTV (amb 2) i PROSA, Costa Brava Global Media, Corisa Media Grup i ETV (amb 1 canal de televisió cadascun).
Taula 29. Principals grups de televisió privada a Catalunya. Any 2015 Nombre Nom del grup Demarcacions de TDT de canals Barcelona, Blanes, Granollers, HERMES COMUNICACIONS: 7 Lleida, Sabadell, Tarragona i El Punt Avui TV; El Punt Avui Vic GRUP SEGRE: Balaguer, Lleida, la Seu 4 Lleida TV; Tot TV; diari El Segre d’Urgell i Vielha e Mijaran MOLA: Tarragona, Vilanova i la Geltrú 3 Mola TV i Digital Hits TV i Sabadell GRUP TAELUS DE COMUNICACIÓ: 3 Igualada, Manresa i Vic Canal Taronja L’EBRE GRUP DE COMUNICACIÓ: 2 Tortosa Ebre TV, Canal TE; L’Ebre setmanari, Imagina Ràdio CADENA PIRENAICA DE RTV: 2 Lleida i la Seu d’Urgell Pirineus TV i Tot TV; Proxima PREMSA D’OSONA: 1 Vic El 9 TV; El 9 FM COSTA BRAVA GLOBAL MEDIA: 1 Palafrugell TV Costa Brava, Joy FM CORISA MEDIA GRUP: 1 Olot Televisió del Ripollès; Ràdio Ripoll ETV COMUNICACIÓ GRUP: ETV, edigital.cat, Produccions Eriço, NB 1 Cornellà de Llobregat Comunicacions Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Respecte de l’any anterior, cal destacar la sortida del grup Tele Taxi del sector de la televisió local i l’entrada del grup Editorial Prensa Ibérica a través de la societat Diari de Girona, SA (editora de la capçalera del diari gironí) a la demarcació de Sabadell, antic canal ocupat per Tele taxi TV.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 99 El grup Editorial Prensa Ibérica té arrendat un canal a la demarcació de Manresa a través de la societat Televisió de Manresa a Televisió del Berguedà, SL, per on emet Televisió del Berguedà.146 En un altre ordre de coses, cal destacar, pel que fa al sector televisiu local, que el 26 de febrer de 2015 s’oficialitza el paper de la Xarxa Audiovisual Local (XAL), impulsada per la Diputació de Barcelona,147 com a plataforma de suport a l’audiovisual de proximitat de Catalunya amb l’aprovació de l’entrada de les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona a la XAL. Una vegada els plens de les tres diputacions aprovin l’entrada a la XAL, passa de societat mercantil a societat anònima i també canvia el nom de Xarxa Audiovisual Local pel de Xarxa de Comunicació Local. El 13 de març de 2016 el Ple de la Diputació de Girona148 aprova per unanimitat incorporar-s’hi. Així mateix, cal fer referència a l’anunci de fusió de l’Associació Catalana de TDT Local i l’Associació de Mitjans de Proximitat.149 El 19 de març de 2015, en el marc del 17a edició del Fòrum de la Comunicació de Catalunya, organitzat pel CAC, les dues associacions de televisió local privada fan pública la seva decisió d’agrupar-se en una sola associació anomenada Associació de Mitjans de Proximitat. Aquest nou ens, presidit per Frederic Cano (director d’Esplugues Televisió), aplega 21 televisions locals privades i neix amb l’objectiu de vetllar per l’interès de la televisió local privada davant l’administració (Generalitat i altres ens públics competents). En el camp dels reconeixements institucionals, cal destacar el fet pel Govern de la Generalitat de Catalunya al canal de televisió local privat Reus TV en l’edició dels XV Premis Nacionals de Comunicació en la categoria de mitjans de proximitat150 de l’any 2015. En l’edició dels Premis Nacionals de Comunicació de 2014, el Premi nacional a la Comunicació de proximitat va ser per a la Xarxa
146 Acord 144/2014, de 19 de novembre, del Ple del Consell, que autoritza l’arrendament de la llicència per a la prestació del servei de televisió digital local, del programa número 2 del canal 49 amb referència TL05B de la demarcació de Manresa, per part de la societat Televisió de Manresa, SLU (arrendadora) a favor de la societat Televisió del Berguedà, SL (arrendatària), fins al 18 d’octubre de 2016. 147 Data de la consulta 15/03/2016 148 Data de la consulta 15/03/2016 149 Data de la consulta 15/03/2016 150 DOGC Núm. 6885, de 4 de juny de 2015 [Data de la consulta: 11/03/2016]
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 100 (Xarxa Audiovisual, SL), plataforma multimèdia de continguts i serveis a disposició dels mitjans de proximitat de Catalunya.151
La ràdio d’àmbit local El 2015 l’oferta radiofònica d’abast local o de proximitat en FM a Catalunya està configurada per un total de 299 freqüències en FM (recordem que representa un 38% sobre el total de freqüències en FM del territori català, 779). La majoria de les FM d’àmbit local són de titularitat pública (un 91%, 272) davant una minoria privada (un 10%, 27) que distribueix les seves freqüències entorn de 19 emissores locals comercials.
Gràfic 7. Freqüències en FM d’àmbit local per titularitat. Catalunya. Any 2015 Freqüències FM privades 27 9%
Freqüències FM públiques 272 91%
Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
La ràdio pública local manté el nombre de freqüències d’FM respecte de l’any anterior (272) i es distribueix geogràficament pel territori català de la manera següent: la província de Barcelona concentra el nombre més elevat de freqüències (amb 133), seguida de Girona (amb 53), Tarragona (amb 50) i, en darrer lloc, Lleida (36).
151 DOGC núm. 6733, de 22 d’octubre de 2014 [Data de la consulta: 11/03/2016]
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 101 Gràfic 8. Freqüències FM d’àmbit local de titularitat pública per províncies. Catalunya. Any 2015
Tarragona 50
Lleida 36
Girona 53
Barcelona 133
Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Per dimensió geogràfica del municipi on s’ubica la ràdio pública (nombre d’habitants), la majoria de les emissores municipals estan situades en localitats petites (de menys de 10.000 habitants). Majoritàriament, cada freqüència d’FM de titularitat pública és una emissora municipal.
Taula 30. Prestadors i emissores de ràdio local de titularitat pública. Catalunya. Any 2015 Província Prestador Nom comercial de l’emissora Barcelona Ajuntament d’Abrera Ràdio Abrera Ajuntament d’Arenys de Mar Ràdio Arenys Ajuntament d’Arenys de Munt Ràdio Arenys de Munt Ajuntament d’Argentona Ràdio Argentona Ajuntament d’Artés Ràdio Artés Ajuntament d’Avinyó Ràdio Avinyó Ajuntament del Bruc Bruc Ràdio Ajuntament del Masnou Ràdio Masnou Ajuntament del Papiol Papiol FM Ajuntament del Prat de Llobregat El Prat Ràdio Ajuntament d’Esparreguera Ràdio Esparreguera Ajuntament d’Esplugues de Llobregat Ràdio Estudi Ajuntament d’Igualada Ràdio Igualada Ajuntament d’Olèrdola Canal 20 Ràdio Olèrdola Ajuntament d’Olesa de Montserrat Olesa Ràdio Ajuntament d’Ullastrell Ràdio Ullastrell Ajuntament de Badalona Ràdiob - Ràdio Ciutat de Badalona Ajuntament de Balenyà Ràdio Pista Ajuntament de Balsareny Ràdio Balsareny Ajuntament de Barberà del Vallès Ràdio Barberà Ajuntament de Barcelona Barcelona FM Ajuntament de Berga Ràdio Berga Ajuntament de Cabrera de Mar Ràdio Cabrera Ajuntament de Caldes d’Estrac Caldetes Ràdio Ajuntament de Caldes de Montbui Ràdio Caldes Ajuntament de Calella Ràdio Calella Ajuntament de Calonge de Segarra Ràdio Altiplà
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 102 Província Prestador Nom comercial de l’emissora Ajuntament de Canet de Mar Ràdio Canet Ajuntament de Capellades Ràdio Capellades Ajuntament de Cardona Ràdio Cardona Ajuntament de Castellar del Vallès Ràdio Castellar Ajuntament de Castelldefels Ràdio Castelldefels Ajuntament de Castellterçol Ràdio Castellterçol Ajuntament de Cerdanyola Cerdanyola Ràdio Ajuntament de Cervelló Ràdio Cervelló Ajuntament de Collbató Ràdio Collbató Ajuntament de Corbera de Llobregat Ràdio Corbera Ajuntament de Cornellà de Llobregat Ràdio Cornellà Ajuntament de Cubelles Ràdio Cubelles Ajuntament de Gavà Ràdio Gavà Ajuntament de Gelida Ràdio Gelida Ajuntament de Granollers Ràdio Granollers Ajuntament de l’Ametlla del Vallès Ràdio L’Ametlla Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Ràdio l’Hospitalet Ajuntament de la Garriga Ràdio Silenci Ajuntament de la Llagosta Ràdio La Llagosta Ajuntament de la Pobla de Lillet s/d Ajuntament de Llinars del Vallès Ràdio Llinars Ajuntament de Malgrat de Mar Ona Malgrat Ajuntament de Manlleu Ràdio Manlleu Ajuntament de Martorell Ràdio Martorell Ajuntament de Masquefa Ràdio Masquefa Ajuntament de Matadepera Matadepera Ràdio Ajuntament de Mataró Mataró Ràdio Ajuntament de Mediona Ràdio Mediona Ajuntament de Moià Ràdio Moià Ajuntament de Molins de Rei Ràdio Molins de Rei Ajuntament de Mollet del Vallès Ràdio Mollet del Vallès Ajuntament de Monistrol de Montserrat s/d Ajuntament de Montcada i Reixac Montcada Ràdio Ajuntament de Montesquiu Ràdio Montesquiu Ajuntament de Montornès del Vallès Ràdio Montornès Ajuntament de Navàs La Veu de Navàs Ajuntament de Palafolls Ràdio Palafolls Ajuntament de Palau-solità i Plegamans Ràdio Palau Ajuntament de Pallejà Ràdio Pallejà Ajuntament de Parets del Vallès RAP 107 FM Ajuntament de Piera Ràdio Piera Ajuntament de Pineda de Mar Ràdio Pineda Ajuntament de Pont de Vilomara i Rocafort Ràdio Vilomara Ajuntament de Premià de Dalt Premià de Dalt Ràdio Ajuntament de Premià de Mar Ràdio Premià de Mar Ajuntament de Puig-reig Ràdio Puig-reig Ajuntament de Riells i Viabrea Selva FM Ajuntament de Ripollet Ràdio Ripollet Ajuntament de Roda de Ter Ràdio Roda Ajuntament de Rubí Ràdio Rubí
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 103 Província Prestador Nom comercial de l’emissora Ajuntament de Sabadell Ràdio Sabadell Ajuntament de Sallent Ràdio Sallent Ajuntament de Sant Adrià de Besòs Sant Adrià Ràdio Ajuntament de Sant Andreu de la Barca Ràdio Sant Andreu Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres Ràdio Llavaneres Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor Ràdio Vilamajor Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Ràdio Sant Boi Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta Ràdio Sant Cebrià Ajuntament de Sant Celoni Punt 7 Ràdio Sant Celoni Ajuntament de Sant Climent de Llobregat Ràdio Sant Climent Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Cugat Ràdio Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires Ràdio Sant Esteve Ajuntament de Sant Feliu de Codines Ona Codinenca Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat Ràdio Sant Feliu Ajuntament de Sant Fruitós de Bages Ràdio Sant Fruitós Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà Ràdio Voltregà Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta Ràdio Vallalta Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada Ràdio Sant Joan Ajuntament de Sant Just Desvern Ràdio Desvern Ajuntament de Sant Martí Sarroca Sarroca Ràdio Ajuntament de Sant Pere de Ribes Ràdio Ribes Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles Ona Bitlles Ajuntament de Sant Pol de Mar Ràdio Litoral Ajuntament de Sant Quirze del Vallès Ràdio Sant Quirze Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia Ràdio Sant Sadurní Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola Ràdio Sant Salvador Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet Ràdio Zenit Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt Ràdio Santvi Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts Ràdio St. Vicenç Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Grama Ràdio Ajuntament de Santa Margarida de Montbui Montbui Ràdio Ajuntament de Santa Maria d’Oló Ràdio 010 Ajuntament de Santa Maria de Palautordera Ràdio Vitamènia Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda Ràdio Santa Perpètua Ajuntament de Santa Susanna Ràdio Jove Ajuntament de Santpedor Ràdio Santpedor Ajuntament de Sitges Ràdio Maricel Ajuntament de Subirats Penedès FM Subirats Ajuntament de Súria Ràdio Súria Ajuntament de Taradell Ràdio Taradell Ajuntament de Terrassa noucinc.2 ràdio Ajuntament de Tiana Ràdio Tiana Ajuntament de Tordera Ràdio Tordera Ajuntament de Torelló Ràdio Ona Ajuntament de Torrelles de Foix Ràdio Foix Ajuntament de Torrelles de Llobregat s/d Ajuntament de Vacarisses Vacarisses Ràdio Ajuntament de Vallgorguina s/d Ajuntament de Vallromanes RV-94.2 Ajuntament de Viladecavalls Ràdio Vila
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 104 Província Prestador Nom comercial de l’emissora Ajuntament de Vilafranca del Penedès Ràdio Vilafranca Ajuntament de Vilanova del Camí Ràdio Nova Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Canal Blau FM Ajuntament de Vilassar de Dalt Vilassar de Dalt Ràdio Ajuntament de Vilassar de Mar Vilassar Ràdio Ajuntament de Vilobí del Penedès Vilobí del Penedès Ràdio Ajuntament dels Hostalets de Pierola Ràdio Hostalets Girona Ajuntament d’Alp Ràdio Alp Ajuntament d’Arbúcies Ràdio Arbúcies Ajuntament d’Hostalric Ràdio DOS 84 Ajuntament de Banyoles Ràdio Banyoles Ajuntament de Begur Ràdio Begur Ajuntament de Besalú Ràdio Besalú Ajuntament de Blanes Ràdio Blanes Ajuntament de Breda Ràdio Breda Ajuntament de Cabanes Ràdio Cabanes Ajuntament de Cadaqués Ràdio Cap de Creus Ajuntament de Caldes de Malavella Caldes FM Ajuntament de Campdevànol Live FM Ajuntament de Camprodon Ràdio Camprodon Ajuntament de Cassà de la Selva Ràdio Cassà Ajuntament de Castell - Platja d’Aro Ràdio Platja d’Aro Ajuntament de Castelló d’Empúries Xtra FM Ajuntament de Celrà Ràdio Celrà Ajuntament de Fornells de la Selva Ràdio Fornells de la Selva-Desmunt Ajuntament de Garriguella Garriguella Ràdio Ajuntament de Girona FeM Girona Ajuntament de l’Escala Ràdio l’Escala Ajuntament de la Bisbal Ràdio La Bisbal Ajuntament de la Vall d’en Bas Bas Ràdio Ajuntament de les Planes d’Hostoles Ràdio Les Planes Ajuntament de les Preses Ràdio La Vall Ajuntament de Llagostera Llagostera Ràdio Ajuntament de Lloret de Mar Nova Ràdio Lloret Ajuntament de Maçanet de la Selva Ràdio Maçanet Ajuntament de Palafrugell Ràdio Palafrugell Ajuntament de Palamós Ràdio Palamós Ajuntament de Pardines s/d Ajuntament de Puigcerdà Ràdio Puigcerdà Ajuntament de Quart Ràdio Quart Ajuntament de Roses Ràdio Roses Ajuntament de Salt Ràdio Salt Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Ràdio Sant Feliu Ajuntament de Sant Gregori Ràdio Sant Gregori Ajuntament de Sant Hilari Sacalm Ràdio Sant Hilari Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses La Veu de Sant Joan Ajuntament de Sant Joan les Fonts Ràdio Sant Joan Ajuntament de Sant Julià del Llor i Bonmatí Ràdio Bonmatí Ajuntament de Santa Coloma de Farners Ràdio Santa Coloma Ajuntament de Santa Cristina d’Aro Ràdio Santa Cristina
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 105 Província Prestador Nom comercial de l’emissora Ajuntament de Sarrià de Ter Ràdio Sarrià Ajuntament de Saus, Camallera i Llampaies Ràdio Saus Ajuntament de Torroella de Montgrí Ràdio Montgrí Ajuntament de Tossa de Mar Ràdio Tossa Ajuntament de Vila-sacra Cent 7 Música - Ràdio Vila-sacra Ajuntament de Vilablareix Ràdio Vilablareix Ajuntament de Vilafant Ràdio Vilafant Ajuntament de Vilamalla Ona Vilamalla Ajuntament del Port de la Selva Ràdio Mar d’Amunt Lleida Ajuntament d’Agramunt Ràdio Sió Ajuntament d’Albesa EMUN FM Ràdio Albesa Ajuntament d’Alcoletge Ràdio Alcoletge Ajuntament d’Alfarràs EMUN FM Ràdio Alfarràs Ajuntament d’Alguaire EMUN FM Ràdio Alguaire Ajuntament d’Almacelles Ràdio Almacelles Ajuntament d’Almenar EMUN FM Ràdio Almenar Ajuntament d’Alpicat Alpicat Ràdio Ajuntament d’Arbeca Ràdio Arbeca Ajuntament d’Artesa de Segre Ràdio Artesa Ajuntament del Pont de Suert Ràdio Suert Ajuntament de Balaguer Ràdio Balaguer Ajuntament de Bellpuig Ràdio Bellpuig Ajuntament de Bellver Ràdio Bellver Ajuntament de Corbins Ràdio Corbins Ajuntament de Foradada Ràdio Foradada Ajuntament de Juneda Ràdio Juneda Ajuntament de la Pobla de Segur Ràdio La Pobla Ajuntament de la Seu d’Urgell Ràdio Seu FM Ajuntament de Les Ràdio Les Ajuntament de les Borges Blanques Ràdio Les Borges Ajuntament de Linyola Xtrem FM Ajuntament de Lleida Lleida Ràdio Ajuntament de Menàrguens Ràdio Menàrguens Ajuntament de Mollerussa Ràdio Ponent Ajuntament de Pinós Ràdio Pinós Ajuntament de Ponts Ràdio Ponts Ajuntament de Puigverd de Lleida Ràdio Puigverd Ajuntament de Rosselló Ràdio Rosselló Ajuntament de Solsona Solsona FM Ajuntament de Tàrrega Ràdio Tàrrega Ajuntament de Torrefarrera EMUN FM Ràdio Torrefarrera Ajuntament de Torregrossa Ràdio Torregrossa Ajuntament de Tremp Ràdio Tremp Ajuntament de Vallfogona de Balaguer Vallfogona Ràdio Ajuntament de Vielha e Mijaran s/d Tarragona Ajuntament d’Aiguamúrcia Ràdio Aiguamúrcia Ajuntament d’Alcanar Alcanar Ràdio Ajuntament d’Alcover Alcover Ràdio Ajuntament d’Alforja Ràdio Alforja Ajuntament d’Altafulla Altafulla Ràdio
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 106 Província Prestador Nom comercial de l’emissora Ajuntament d’Amposta Amposta Ràdio Ajuntament del Morell Ràdio El Morell Ajuntament del Pla de Santa Maria Ràdio El Pla Ajuntament d’Ulldecona Ràdio Ulldecona Ajuntament de Banyeres del Penedès Ràdio Banyeres Ajuntament de Batea Ràdio Batea Ajuntament de Bellvei Ràdio Bellvei Ajuntament de Calafell Calafell Ràdio Ajuntament de Camarles CAM Ràdio Ajuntament de Cambrils Ràdio Cambrils Ajuntament de Castellvell del Camp Punt 6 Ràdio Ajuntament de Constantí Constantí Ràdio Ajuntament de Cunit Ràdio Cunit Ajuntament de Deltebre Ràdio Delta Ajuntament de Falset Ràdio Falset Ajuntament de Flix Ràdio Flix Ajuntament de Gandesa Ràdio Gandesa Ajuntament de l’Aldea Antena Aldaia Ajuntament de l’Ametlla de Mar La Cala Ràdio Ajuntament de l’Arboç Ràdio Arboç Ajuntament de l’Espluga del Francolí l’Espluga FM Ràdio Ajuntament de la Fatarella Ràdio Fatarella Ajuntament de la Pobla de Mafumet Ràdio Pobla de Mafumet Ajuntament de la Selva del Camp Ràdio La Selva Ajuntament de la Sénia La Sénia Ràdio Ajuntament de la Vilella Alta Ràdio Vilella Alta Ajuntament de Masdenverge Ràdio Joventut Ajuntament de Mont-roig del Camp Ràdio Mont-roig Ajuntament de Montblanc Ràdio Montblanc Ajuntament de Móra la Nova Ràdio Móra la Nova Ajuntament de Riudoms Ona Riudoms Ajuntament de Roda de Berà Roda de Berà Ràdio Ajuntament de Roquetes Antena Caro Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita Ràdio Ràpita Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja Ràdio Sant Jaume Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys La Veu de Sant Jaume Ajuntament de Santa Bàrbara La Plana Ràdio Ajuntament de Santa Coloma de Queralt Ràdio Santa Coloma de Queralt Ajuntament de Tarragona Tarragona Ràdio Ajuntament de Tivissa Tivissa Ràdio Ajuntament de Torredembarra Ona La Torre Ajuntament de Tortosa Ràdio Tortosa Ajuntament de Valls Ràdio Valls Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de Ràdio l’Hospitalet de l’Infant l’Infant Ajuntament del Vendrell Ràdio El Vendrell Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 107 En l’escenari de la radiodifusió pública, cal destacar el 2015 el projecte radiofònic engegat per les quatre emissores municipals de la comarca del Bages (Sallent, Sant Fruitós, Santpedor i Santa Maria d’Oló) per crear un nou projecte radiofònic anomenat Ona Bages. Aquesta iniciativa, engegada el mes d’abril, ha adoptat el format cooperatiu, ja que les quatre emissores aliades comparteixen contingut informatiu de proximitat (càpsules informatives) i recursos, però alhora cadascuna conservarà la seva independència. Aquesta plataforma està oberta a qualsevol de la resta d’emissores municipals de la comarca del Bages. Així mateix, continua creixent el nombre de ràdios municipals amb títol habilitant per emetre en FM que amplien la seva oferta de continguts audiovisuals amb l’emissió de la seva programació a través d’internet i fent ús de les xarxes socials. Aquest és el cas, per exemple, de la Ràdio Premià de Mar, entre d’altres. En l’àmbit radiofònic privat, hi ha una minoria de freqüències d’FM privades que operen com a emissores de proximitat i/o local (27 de les 199 freqüències), que es distribueixen en 19 emissores de ràdio de la manera següent: 13 emissores de ràdio formen part d’un grup de comunicació de proximitat —com, per exemple, l’emissora Digital Hits amb el grup Mola, l’emissora 9FM amb el grup Prosa o Imagina Ràdio amb el grup L’Ebre, entre d’altres–, o bé formen part de petites cadenes de ràdio –Gum, Ràdio Marina–; i les 6 emissores restants estan editades per 6 empreses de ràdio local que disposen cadascuna d’una freqüència. Aquest és el cas de Ràdio Olot, Ràdio Ripoll, Ràdio Vic, Ràdio Aran, entre d’altres.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 108 Taula 31. Emissores de ràdio local de titularitat privada d’àmbit local. Catalunya. Any 2015 Nom comercial Nombre de Prestador Grup radiofònic Zones de servei de l’emissora freqüències Mola TV, SL; Montcau Amb2 FM; Digital Amposta, Puigcerdà; 4 Mola Produccions, SL Hits FM Vic i Tremp Catalana i Aranesa de El Pont de Suert; Telecomunicacions, Gum FM 4 Gum Vielha Mijaran; SLU; Catbroadcast Puigcerdà i Tremp Publicitat, SLU Sort, Vielha e Llegeix, Escriu, Escolta s/d 3 La manyana Mijaran i la Vall de en català, SL Boí Ràdio Marina, SA Ràdio Marina 2 Ràdio Marina Blanes i Calella Costa Brava D-9 Comunicació, SL Joy FM 1 Castell-Platja d’Aro Global Media Mitjans Audiovisuals El 9 FM 1 Prosa Vic d’Osona, SL Publicacions Penedès, El 3 de vuit ràdio 1 El 3 de vuit Sant Pere de Ribes SA Imagina Ràdio, SL Imagina Ràdio 1 L’Ebre Tortosa Cadena Pirenaica de Cadena Pròxima FM 1 Puigcerdà Ràdio i Televisió, SL Pirenaica Ràdio Ciutat de Styl FM 1 TLB Manresa Manresa, SL Grup Simalro, SL Ràdio UA1 1 Simalro Lleida La seva Llar el seu Montserrat ràdio 1 Montserrat RTV món, SL Manresa Ràdio Olot, SA Radio Olot 1 Olot Ràdio Ripoll, SL Radio Ripoll 1 Ripoll Osonenca de ràdio i Televisió, SAU (arrendador) / Ràdio Vic 1 Totssomun, SL (arrentadatari) Empreses de Vic Aranesa de Ràdio i ràdio local Ràdio Aran 1 Televisió, SAU Vielha Ràdio i Televisió de la Hit 103 1 Catalunya Nova, SL Valls Asociación cultural radio adventista Radio Adventista 1 España El Pont de Suert Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 109 3. Distribuïdors de serveis audiovisuals a Catalunya La televisió de pagament a Catalunya es rep fonamentalment a través del satèl·lit i les xarxes d’accés a dades de banda ampla, mitjançant tres suports tecnològics diferents, l’xDSL152 i serveis de nova generació (coneguts com NGA), que són fonamentalment el cable (HFC DOCSIS 3.0)153 i la fibra fins a la llar (FTTH).154 Segons les dades de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia, a escala estatal la televisió IP (terminologia que utilitza la CNMC i que inclouria la rebuda per xarxes xDSL i FTTH) compta amb 2,8 milions d’abonats i és la que més creix, pràcticament nou-cents mil respecte del mateix trimestre del 2015; també creix la televisió per cable, tot i que a un ritme marcadament inferior, així com els accessos a serveis de televisió de pagament OTT (de les sigles en anglès over-the-top).155
Taula 32. Xifra d’abonats a la televisió de pagament per mitjà de transmissió a l’Estat espanyol. Quart trimestre de 2015 3r trimestre de 3r trimestre de Tipologia Variació (en %) 2014 2015 Televisió per 1.533.010 1.109.908 -423.102 satèl·lit Televisió per cable 1.141.008 1.345.539 +204.531 Televisió per IP 1.990.972 2.862.936 +871.964 AltresA 143.575 215.148 +71.573 Total 5.059.971 5.533.531 +473.560 A Aquesta categoria recull els accessos a televisió de pagament mitjançant serveis OTT que han reportat els prestadors de TDT i els operadors de telecomunicacions que ofereixen audiovisuals a través de plataformes de televisió de pagament.
Font: elaboració pròpia amb dades de la CNMC.
Els principals operadors de telecomunicacions que presten aquest servei a Catalunya són Movistar, Orange i Vodafone. Cal assenyalar que durant el 2015
152 Línia d’abonat que transmet senyals digitals (veu i dades) a alta velocitat pels mateixos cables utilitzats en telefonia analògica (Termcat). La sigla xDSL es completa segons el tipus de velocitat que pot donar, més altes de 30 megabits per segon en funció de la proximitat de la persona usuària al centre o node que li presta el servei. 153 Hybrid fibre-coaxial, xarxa d’accés que segueix una arquitectura híbrida fibra-coaxial. DOCSIS és una sigla que correspon a la denominació anglesa data over cable service interface specification, és a dir, especificació sobre interfície per al servei de transmissió de dades per cable (Termcat). 154 Fiber to the home, xarxa d’accés òptica que segueix l’arquitectura híbrida fibra-coaxial o fibra- parell trenat (Termcat). 155 Inclou, segons la CNMC, els serveis audiovisuals que s’ofereixen sobre el protocol d’internet sense cap control ni gestió específica per part dels operadors de xarxa. Per a més informació, vegeu el document de treball Caracterización del uso de algunos servicios over-the-top en España, de gener de 2015. [Consulta: abril de 2016].
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 110 han tingut lloc dos processos de concentració empresarial entre Distribuidora de Televisión Digital, SA (DTS) —societat titular de Canal+, que operava el negoci de televisió per satèl·lit a Espanya— i Telefónica de Contenidos, SAU, i Jazztel, comprada per Orange, fet que redueix els actors de cinc a tres en tancar el 2015. Igualment, cal tenir present que durant el 2014 es va produir la integració d’ONO a Vodafone. Així, Movistar, Orange i Vodafone se situen com els principals distribuïdors de continguts de pagament a escala estatal per xifra d’abonats i concentren més del 90% del mercat. Movistar constitueix el 70% del mercat de la televisió de pagament, seguit de Vodafone i Orange, que representen un 17% i un 5%, respectivament. TeleCable, Euskaltel i R, sense presència a Catalunya, sumen aproximadament el 7% restant.
Taula 33. Xifra d’abonats a la televisió de pagament i quota de mercat a l’Estat espanyol. Quart trimestre de 2015 Quota Operador Abonats (en %) Movistar 3.869.387 70,0 Vodafone 964.299 17,4 Orange 308.335 5,6 Telecable 129.951 2,3 R 122.559 2,2 Euskaltel 115.811 2,1 Resta 23.189 0,4 Total 5.533.531 100,0 Font: elaboració pròpia amb dades de la CNMC.
Tots tres comercialitzen serveis audiovisuals a través de, i juntament amb, connexions de banda ampla fixa i mòbil i telefonia.156 En aquest sentit, la contractació de l’empaquetat de productes anomenat quíntuple157 és la que més creix i arriba, el tercer trimestre de 2015, a gairebé 3,6 milions, més d’1,3 milions més respecte del mateix trimestre de l’any anterior.
156 Movistar també ofereix televisió per satèl·lit, després de la compra de DTS. 157 Telefonia fixa, telefonia mòbil, connexió de banda ampla fixa, connexió de banda ampla mòbil i televisió.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 111 Taula 34. Abonats a la televisió de pagament per tipus d’empaquetat a l’Estat espanyol. Quart trimestre de 2015 4t trimestre de 4t trimestre de Tipus de servei Variació 2014 2015 Televisió de pagament 1.954.842 1.159.312 -795.530 Banda ampla fixa i televisió 41.937 42.461 +524 de pagament Telefonia fixa i televisió de 155.212 137.642 -17.570 pagament Triple play158 706.541 599.236 -107.305 Quíntuple play 2.201.439 3.594.880 +1.393.441 Font: elaboració pròpia amb dades de la CNMC.
Aquest increment de contractacions de serveis de telefonia, dades i audiovisuals és paral·lel al creixement dels accessos NGA instal·lats, que permeten connexions de molt alta velocitat i registren una taxa de creixement anual del 29,9%. Dintre dels NGA, és la fibra fins a la llar la que compta amb una crescuda més considerable, amb prop de 22,7 milions de nous accessos instal·lats fins al quart trimestre de 2015. Així, les línies de banda ampla fixa que disposen d’una velocitat de 30Mbps o superior creixen fins als 5,4 milions el quart trimestre de 2015.159
3.1 Orange Naturalesa jurídica i direcció Orange és una operadora de serveis de telecomunicacions amb un negoci centrat en la telefonia mòbil i fixa de banda ampla. També és proveïdor de serveis globals de telecomunicacions a grans empreses, amb la marca comercial d’Orange Business Services. A Catalunya i a l’Estat espanyol opera sota el nom d’Orange España. Stéphane Richard presideix el Consell d’Administració d’Orange des del març de 2011, alhora que també exerceix el càrrec de director general de la companyia. El Consell, del qual Bernard Dufau és el conseller principal —nomenat el maig de 2014 i renovat el maig de 2015—, està integrat per 15 membres, 7 dels quals són directors independents, 3 representen el sector públic, 3 són escollits pels treballadors de la companyia i 1 representa els accionistes.
158 Telefonia fixa, banda ampla fixa i televisió de pagament. 159 Dades trimestrals de la CNMC, disponibles a
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 112 Informació comercial del grup Orange presta serveis d’accés fix a internet a Catalunya i Espanya, i depèn directament de l’accés directe regulat al bucle local desagregat de la xarxa de coure de Telefónica; també està desplegant xarxa pròpia d’FTTH en diverses parts de l’Estat. Així mateix, Orange comercialitza telefonia mòbil, telefonia fixa i continguts audiovisuals, amb els diversos tipus d’empaquetats vigents al mercat. La televisió d’Orange compta amb una trentena de canals generalistes i temàtics, així com sèries, esports i pel·lícules a la carta; la seva oferta s’ha reforçat aquest 2015 amb la incorporació de totes les temporades de 16 sèries del catàleg de Sony Pictures Television i de títols de l’NBC Universal, de la Paramount, de Disney i de Warner.160 D’altra banda, des del desembre de 2015 Orange incorpora a la seva plataforma l’accés a Wuaki.tv, amb qui signa un acord el novembre per incorporar el seu catàleg per als abonats a la televisió d’Orange, amb un servei multidispositiu que permet a la persona subscriptora el consum des de la televisió, la televisió connectada, el mòbil o la tauleta tàctil.161
Taula 35. Serveis comercials explotats per Orange. Any 2015 Nom del servei Descripció Forma d’accésA Televisió Orange TV Continguts en directe i sota demanda en línia NET, xDSL, FTTH A Formes d’accés tipificades de la manera següent: televisió digital terrestre (TDT), cable (CAB), satèl·lit (SAT), xDSL/FTTH, en línia (NET), freqüència modulada (FM), ona mitjana (OM).
Font: Elaboració pròpia amb dades corporatives.
Accionariat El capital social d’Orange està integrat per 2.648.885.383 accions, amb un valor de 4 euros cadascuna, que representen un total de 10.595.541.532 euros. Aquesta xifra roman invariable en els tres darrers anys fiscals; el Govern francès
160
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 113 compta aproximadament amb el 23% de les accions d’Orange i l’altre 75% es distribueix entre accionistes de diversa procedència, tant institucions com accionistes individuals i també treballadors de la companyia. Orange cotitza en dos mercats borsaris, al NYSE Euronext de París i a la borsa de Nova York.162
Principals novetats del grup El maig de 2015 la Comissió Europea aprova amb condicions l’adquisició de Jazztel PLC per part d’Orange; Jazztel, amb seu al Regne Unit i a través de la seva filial Jazz Telecom, SAU, comercialitza serveis de telecomunicacions tant a escala majorista com minorista a Espanya. Aquesta operació va ser notificada a la Comissió el 16 d’octubre de 2014 i la CNMC en va demanar una remissió el novembre; la petició del regulador espanyol va ser denegada per l’autoritat europea el gener de 2015, ja que va considerar que estava millor posicionada per tramitar l’assumpte per tal de garantir l’aplicació coherent de les normes de control de concentracions en el sector de les telecomunicacions.163 El novembre de 2014, Orange hi va presentar compromisos pel que fa a la compatibilitat de l’operació amb el Reglament de concentracions de la UE i el maig de 2015 la Comissió va autoritzar l’adquisició esmentada tot acceptant les mesures correctives al·legades per Orange fonamentades en dues tecnologies: la cessió de la xarxa pròpia de fibra fins a la llar a tercers garantint que pugui ser operada amb independència d’Orange i la concessió d’accés majorista a la xarxa de coure. 164 A l’agost de 2015 Orange anunciava la finalització del procés de compravenda del 100% de Jazztel PLC i les seves accions deixaven d’estar incloses en la Borsa de valors espanyola el 19 d’agost. Així mateix, renovava el seu
162
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 114 Consell d’Administració, amb la sortida de tres membres i l’entrada de quatre consellers en representació d’Orange.165 Jazztel continua comercialitzant serveis de telecomunicacions, però la televisió és la d’Orange.
3.2 Telefónica Naturalesa jurídica i direcció Telefónica és una empresa de telecomunicacions que dóna serveis de telefonia fixa, mòbil, de banda ampla i de televisió, opera en vint-i-un països i mitjançant diverses marques comercials, essent Movistar la que té presència a Catalunya i a l’Estat espanyol. Està presidida per César Alierta i el Consell d’Administració està integrat per 18 consellers, amb tres vicepresidents: Isidre Fainé, José María Abril Pérez i Julio Linares López.166
Informació comercial del grup Taula 36. Serveis comercials explotats per Telefónica. Any 2015 Nom del servei Descripció Forma d’accésA Televisió Movistar+ Plataforma de televisió de pagament amb SAT, XDSL/FTTH continguts en directe i sota demanda Serveis a la xarxa iPlus Reproductor, enregistrador i accés a Yomvi SAT, NET Yomvi Continguts en directe i sota demanda NET, XDSL/FTTH A Formes d’accés tipificades de la manera següent: televisió digital terrestre (TDT), cable (CAB), satèl·lit (SAT), XDSL/FTTH (xarxa de telefonia analògica/fibra), en línia (NET), freqüència modulada (FM), ona mitjana (OM).
Font: Elaboració pròpia amb dades corporatives.
Telefónica comercialitza Movistar+, plataforma de televisió de pagament que compta amb canals en directe i també catàleg de sèries, pel·lícules, programació infantil i esdeveniments esportius, accessibles des de la televisió, però també des del mòbil, la tauleta, l’ordinador o la consola de joc, en aquests casos sota la marca comercial de Yomvi.
165
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 115 Movistar+ també compta amb el servei iPlus, aparell descodificador de televisió per satèl·lit que permet l’enregistrament, el control del directe i l’accés als continguts sota demanda de Yomvi.
Accionariat
Gràfic 9. Participacions significatives de Telefónica. Desembre de 2015 Fundació Bancària Caixa Blackrock, d'Estalvis i Inc.; 3,56 Pensions de Barcelona "la AutocarteraA; Caixa"; 5,01 3,293 Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, SA Resta (BBVA); 6,07 (1.339,248 accionistes a 25/05/2015); 82,067
A A data 15 de gener de 2016
Font: Elaboració pròpia amb dades del web corporatiu. Telefónica. Participaciones significativas i Autocartera. [Consulta: abril de 2016].
El capital social de Telefónica està integrat per accions ordinàries amb valor nominal d’un euro cadascuna, que representen un total de 4.975.199.197 euros. A aquesta xifra s’hi arriba a finals del 2015 amb la darrera ampliació de capital realitzada per la companyia amb càrrec a reserves pròpies.167 A data 25 de maig, la xifra d’accionistes de Telefónica, tant persones físiques com jurídiques, és d’1.339.248. Les accions de Telefónica cotitzen en les borses de Buenos Aires, Lima, Madrid i Nova York.168
167
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 116 Principals novetats del grup L’abril de 2015 es tanca l’adquisició per part de Telefónica de Contenidos, SAU, del 56% de DTS, SA, la televisió de pagament per satèl·lit fins aleshores propietat de Promotora de Informaciones, SAU (PRISA).169 L’operació de concentració és aprovada per la CNMC en segona fase, amb uns compromisos sotmesos a vigilància que tenen una vigència de cinc anys des de la resolució de l’expedient, i després que Telefónica hagi presentat fins a quatre propostes de compromisos dirigits a resoldre els obstacles plantejats per la CNMC per mantenir la competència efectiva en el mercat. Cal recordar que l’operació va ser notificada al regulador espanyol l’octubre de 2014, i prèviament havia estat reenviada a Espanya per part de la Comissió Europea mitjançant una decisió adoptada el 22 d’agost de 2014.170 Els compromisos es divideixen en tres grans blocs i, a grans trets, estan relacionats amb el mercat de la televisió de pagament (amb l’obligatorietat de no entorpir la mobilitat dels seus clients actuals i futurs i garantir el compliment i la vigència dels contractes de DTS amb altres operadors de comunicacions), amb la comercialització dels continguts audiovisuals i de canals de televisió (posant a disposició d’altres operadors un màxim del 50% dels formats que integren la seva oferta) i amb l’accés a la xarxa d’internet de Telefónica a Espanya (garantint un accés a la banda ampla amb capacitat i garantia de qualitat suficient per a tercers operadors).171 Fruit d’aquesta operació, al juliol Telefónica estrena Movistar+, l’oferta de televisió que neix de la integració de Movistar i Canal+. La nova oferta es trasllada de forma automàtica a tots els clients de Canal+ i als de Movistar que tenien contractat en aquell moment Movistar TV. El paquet bàsic de Movistar+ inclou canals de televisió, un catàleg de 5.000 títols amb cinema, sèries, documentals i
169
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 117 contingut infantil així com Canal+ i accés a Yomvi, la plataforma de continguts en línia creada per DTS.172
3.3 Vodafone Naturalesa jurídica i direcció Vodafone Group PLC opera en 26 països d’Europa, Àfrica, Orient Mitjà i Àsia, i comercialitza serveis de telefonia fixa, mòbil, dades i televisió; ofereix banda ampla fixa a 17 països i té acords per proporcionar-ne de mòbil en 55 més. Amb seu al Regne Unit, està presidida per Gerard Kleisterlee des del 2011 i dirigida per Vittorio Colao, president executiu des del juliol de 2008. Vodafone compta amb un Consell de Govern no executiu i amb un Comitè Executiu liderat per Vittorio Colao i integrat per 15 membres.173
Informació comercial del grup Taula 37. Serveis comercials explotats per Vodafone. Any 2015 Nom del servei Descripció Forma d’accésA Televisió Vodafone TV Plataforma de televisió de pagament amb FTTH continguts en directe i sota demanda Vodafone Box Plataforma de televisió de pagament amb XDSL continguts en directe i sota demanda Serveis a la xarxa Vodafone TV Continguts en directe i sota demanda NET A Formes d’accés tipificades de la manera següent: televisió digital terrestre (TDT), cable (CAB), satèl·lit (SAT), XDSL/FTTH (xarxa de telefonia analògica/fibra), en línia (NET), freqüència modulada (FM), ona mitjana (OM).
Font: Elaboració pròpia amb dades corporatives.
Amb la integració d’ONO, l’abril de 2015 Vodafone presenta una oferta convergent, integrada amb el nom de Vodafone One, que compta amb un producte audiovisual diferenciat en funció de si la recepció és per xarxa de fibra o de parell de coure (VDSL, en el cas de Vodafone). La televisió d’ONO, integrada a Vodafone, desenvolupada sobre la tecnologia de TiVo, estrena una nova interfície amb
172
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 118 funcionalitats com ara el control del directe, l’enregistrament de fins a tres canals alhora, les recomanacions personalitzades i l’ús d’aplicacions d’internet. 174 A més de canals en directe, la plataforma de televisió de Vodafone també compta amb un servei sota demanda de sèries, documentals, cinema, etc. Així mateix, ofereix un producte multipantalla, que permet visualitzar continguts en qualsevol dispositiu.
Accionariat Dues empreses tenen participacions significatives del capital de Vodafone, Black Rock Investment Management Ltd, amb un 6,08%, i Legal&General Investment Management Ltd, amb un 3,32%. L’accionariat es reparteix entre el Regne Unit (43%) i els Estats Units (35%), amb menys presència d’Europa i d’altres parts del món. Les accions de Vodafone cotitzen a la borsa de Londres i també al NADSAQ nord-americà.175
Principals novetats del grup Amb la compra del Grupo Corporativo ONO, SAU, formalitzada al juliol de 2014, Vodafone passa a incorporar la seva xarxa com a pròpia, cosa que significa arribar a 8,4 milions d’unitats immobiliàries connectades amb fibra i poder comercialitzar- ne en llocs on no comptava amb desplegament propi fins aleshores, així com els serveis adjacents.176 Amb la integració d’ONO, al juliol l’operadora de telecomunicacions iniciava dos procediments d’acomiadament col·lectiu, que l’empresa xifrava en un màxim de 1.300 treballadors i emmarcava amb la unificació d’estructures de totes dues empreses.177
174
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 119 Des de la perspectiva de l’oferta audiovisual, a més del producte Vodafone TV (vid.infra), al setembre anuncia la integració de Netflix a través de la seva plataforma de televisió, mitjançant una aplicació en el descodificador. 178
4. Producció audiovisual a Catalunya Per poder disposar d’una visió del sector de la producció audiovisual a Catalunya, aquest apartat s’estructura al voltant de quatre variables bàsiques: el nombre d’empreses, el volum de negoci, el VAB o riquesa generada del sector i el nombre d’ocupats. Aquestes variables s’han quantificat prenent com a referència la Clasificación Nacional de Actividades Económicas (CNAE 2009) i, d’aquesta, els codis que integren les empreses que ofereixen serveis audiovisuals, que són les divisions 59 i 60. El primer, la divisió 59, aglutina les empreses relacionades amb activitats de cinematografia, de vídeo i de programes de televisió, i activitats d’enregistrament de so i d’edició musical, i l’altra, la divisió 60, agrega les empreses dedicades a l’emissió i programació de ràdio i televisió. Quan les dades ho permeten, l’apartat focalitza la seva atenció en les empreses l’activitat de les quals és la producció. Les fonts d’informació utilitzades per elaborar aquest apartat han estat diverses: l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), l’Instituto Nacional de Estadística (INE), el Departament de Cultura (ICEC) i el Clúster Audiovisual de Catalunya, entre d’altres.
4.1 Dimensió i estructura A través de les dades que proporciona el Directori Central d’Empreses (DIRCE) de l’Instituto Nacional d’Estadística (INE) podem conèixer la composició empresarial de l’audiovisual de Catalunya i de l’Estat Espanyol i fer-ne una comparativa.179
178
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 120 En aquest sentit, la xifra del parc d’empreses dedicades a oferir serveis audiovisuals a Catalunya l’any 2015 és de 1.771 empreses, un 19% del total d’empreses audiovisuals d’Espanya (9.098). Una xifra lleugerament superior respecte de l’any 2014, amb 1.761 a Catalunya i 8.952 a l’Estat espanyol, xifres que trenquen amb el període de descens dels anys 2012-2014.
Gràfic 10. Nombre d’empreses audiovisuals. Catalunya i Espanya. Període 2012-2015 9.486 9.123 8.952 9.098
Catalunya Espanya
1.860 1.796 1761 1.771
2012 2013 2014 2015
A El nombre total d’empreses correspon a la suma de les empreses del codi 59 i 60 de la CNAE 2009.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE
Catalunya és la segona comunitat autònoma amb més empreses audiovisuals (19,5%), per darrere de la Comunitat de Madrid (33,4%) i per davant d’Andalusia. Catalunya i Madrid aglutinen entre les dues més de la meitat del volum total d’empreses dedicades a oferir serveis audiovisuals (un 52,9%).
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 121 Gràfic 11. Nombre d’empreses audiovisuals (divisions 59 i 60) per comunitats autònomes. Any 2015 Resta de CCAA A 22,5% Madrid 33,4%
País Basc 6,4%
País Valencia 7,3% Catalunya Andalusia 19,5% 10,9%
A Inclou les comunitat autònomes següents: Aragó, Astúries, Illes Balears, Canàries, Cantàbria, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura, Galícia, Múrcia, Navarra, La Rioja, Ceuta i Melilla.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE
A Catalunya s’aprecia l’augment de les societats mercantils agrupades sota la divisió 59 (dedicades a activitats cinematogràfiques, de vídeo i programes de televisió; enregistrament de so i edició musical) l’any 2015 en contraposició a les empreses de la divisió 60 (activitats de programació i emissió de ràdio i televisió), que han continuat amb la tendència a la baixa dels anys anteriors. En canvi, a Espanya, el parc empresarial en serveis audiovisuals ha augmentat el 2015 a totes dues divisions respecte de l’any anterior: més 144 empreses a la divisió 59 i dues més a la divisió 60.
Gràfic 12. Nombre d’empreses audiovisuals a Catalunya (divisions 59 i 60). Període 2012-2015
280 260 259 251
Codi 60 1.580 1.536 1.502 1.520 Codi 59
2012 2013 2014 2015
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=298 (Consulta: febrer de 2016)
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 122 En un segon grau de concreció, el DIRCE ens permet conèixer el nombre d’empreses i la distribució de la divisió 59 per subgrups.180 D’acord amb que indiquen les dades, la majoria d’empreses audiovisuals catalanes (un 83,9%, 1.486) del total (1.771) dediquen la seva activitat principal a la producció, distribució i exhibició (subgrup 591); davant un 14,17% que s’agrupen en la divisió 60 (ràdio i televisió) o altres.
Gràfic 13. Nombre d’empreses audiovisuals a Catalunya per subgrups del codi 59. Període 2012- 2015
26 24 34 Codi 592 1.554 31 1.512 Codi 591 1.471 1.486
2012 2013 2014 2015
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=298 (Consulta: febrer de 2015)
D’acord amb les dades del Registre d’Empreses Audiovisuals (REAC)181 proporcionades per l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), organisme adscrit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el nombre d’empreses registrades ha augmentat respecte de l’any 2014. Al 2015 el REAC compta amb 1.822 empreses registrades, 109 més que al 2014. La majoria d’aquestes empreses estan inscrites en la secció de producció (1.486); seguit de les seccions de distribució (348); d’exhibició (192); de serveis auxiliars (153); d’exportació (45) i, a l’últim, de doblatge (43). Les seccions mantenen la mateixa posició respecte del 2014.
180 La divisió 59 conté dos subgrups: el 591, que inclou les empreses que duen a terme activitats cinematogràfiques, de vídeo i programes de televisió, i el subgrup 592, on estan incloses les empreses amb activitats d’enregistrament de so i edició musical. 181 El Registre d’Empreses Audiovisuals de Catalunya, (REAC), adscrit a l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), és un registre de caràcter públic que acull les empreses amb domicili social a Catalunya que es dediquen a les activitats següents: l’exportació, la distribució, el doblatge i la producció d’obres audiovisuals, l’exhibició d’obres cinematogràfiques i els serveis tècnics auxiliars.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 123 Gràfic 14. Registre d’empreses audiovisuals de Catalunya per seccions. Any 2015
1486
348 192 153 45 43
Producció Distribució Exhibició Auxiliars Exportació Doblatge
A Cal tenir en compte que el total d’empreses del REAC no correspon a la suma aritmètica de les seccions, ja que una mateixa empresa pot estar inscrita en més d’una.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades proporcionades per l’ICEC.
4.2 Magnituds econòmiques El volum de negoci global generat pels serveis audiovisuals a Catalunya l’any 2013,182 d’acord amb l’explotació estadística que realitza anualment l’Idescat del mòdul relatiu al sector audiovisual que s’inclou a l’Enquesta anual de serveis de l’INE, ha estat d’1.768.354 milers d’euros. Es confirma, un any més, la importància a Catalunya, en termes de més volum de negoci de les empreses dedicades a activitats cinematogràfiques, de vídeo, programes de televisió i enregistrament de so (divisió 59) davant les empreses que conformen el grup d’empreses l’activitat de les quals és la programació i emissió de ràdio i televisió (divisió 60). Així, l’any 2013 les empreses incloses en la divisió 59 van aportar 1.559.117 milers d’euros del total del volum de negoci dels serveis audiovisuals (un 88,2%) davant els 209.237 milions aportats per la resta d’empreses de serveis audiovisuals. A escala estatal, les diferències entre els volums de negoci de les dues divisions són inferiors i no hi ha tanta distància. A Espanya, les empreses dedicades a cinema, vídeo, programes de televisió i enregistrament de so aporten 4.636.489 milions d’euros i les dedicades a les activitats de programació i emissió de ràdio i televisió (divisió 60) contribueixen amb 3.859.291 milions.
182 Les últimes dades estadístiques oficials disponibles són del l’any 2013 i han estat publicades l’any 2015.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 124 Taula 38. Principals magnituds econòmiques del sector audiovisual. Catalunya i Espanya. Període 2012-2013 (en milers d’euros) Cinema; vídeo; programes de televisió i Ràdio i televisió Total serveis
enregistrament de so (Divisió 60) audiovisuals (Divisió 59) 2012 2013 2012 2013 2012 2013 Catalunya Nombre d’empreses 1.561 1.402 220 226 1.781 1.628 Ocupats 8.126 6.536 5.091 4.967 13.217 11.503 Volum de negoci 1.554.691 1.559.117 285.345 209.237 1.840.036 1.768.354 (milers d’euros) Valor afegit brut al cost dels factors 332.215 326.417 168.026 186.545 500.242 512.962 (milers d’euros) Estat espanyol Nombre d’empreses 7.336 6.968 1641 1.604 8.977 8.572 Ocupats 33.242 32.180 30.694 29.425 63.936 61.605 Volum de negoci 4.852.984 4.636.489 3.910.063 3.859.291 8.763.047 8.495.780 (milers d’euros) Valor afegit brut al cost dels factors 1.461.495 1.397.063 1.345.510 1.565.681 2.807.005 2.962.744 (milers d’euros) Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat i INE.
En termes de VAB, el sector de l’audiovisual genera 512.962 milers d’euros, un 17% del total del VAB del total del sector audiovisual de l’Estat espanyol (2.962.744 en termes relatius). D’acord amb les dades indicades en l’informe Radiografia econòmica de la indústria de l’audiovisual de Catalunya, elaborat pel Clúster de l’Audiovisual, en termes generals el pes de l’audiovisual a la indústria catalana durant el període 2008-2013 s’ha reduït dràsticament i ha passat de representar el 0,44% al 0,28% respecte del global català. Així mateix, les mateixes dades indiquen que el pes del VAB de l’audiovisual català respecte al de l’Estat espanyol ha patit també una reducció al llarg del període 2008-2013: passa del 22% al 17%. Si dividim la branca estadística de l’audiovisual 59 (per una banda inclou la producció i per l’altra, la distribució i exhibició) observem que l’àmbit de la producció és el que genera més riquesa, amb un total d’1.243.404 milions d’euros (un 79,7% del total), davant la subbranca de la distribució i exhibició, que genera 315.713 milions, el 20,3%.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 125 Taula 39. Principals magnituds econòmiques del sector audiovisual de la divisió 59. Catalunya i Espanya. Període 2012-2013 (en milers d’euros) Producció cinema, vídeo i Distribució cinema, vídeo i programes televisió; programes televisió i enregistrament so exhibició cinema 2012 2013 2012 2013 Catalunya Volum de negoci 1.252.994 1.243.404 301.697 315.713 Valor afegit brut al cost dels factors 224.421 223.726 108.490 101.996 Personal ocupat 5.930 4.517 2.196 2.019 Estat espanyol Volum de negoci 3.028.510 3.120.791 1.824.474 1.515.698 Valor afegit brut al cost dels factors 972.690 1.035.029 488.803 362.033 Personal ocupat 22.706 23.053 10.536 9.127 Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat i INE.
Pel que fa a la branca 60 (que inclou activitats de radiodifusió i activitats de programació i emissió de televisió) advertim que la subbranca de programació i emissió (602) és el segon generador de riquesa, amb un total de 155.094 milions d’euros, xifra que representa el 74,1% del total.
Taula 40. Principals magnituds econòmiques del sector audiovisual de la divisió 60. Catalunya i Espanya. Anys 2012 i 2013 (en milers d’euros) Activitats de radiodifusió Activitats de programació i
emissió de televisió 2012 2013 2012 2013 Catalunya Volum de negoci 67.144 54.142 218.201 155.094 Valor afegit brut al cost dels factors 54.739 35.545 113.288 151.000 Personal ocupat 1.253 941 3.838 4.027 Estat espanyol Volum de negoci 615.784 528.210 3.294.279 3.331.081 Valor afegit brut al cost dels factors 291.165 272.220 1.054.345 1.293.461 Personal ocupat 8.064 6.951 22.630 22.474 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat i INE.
Respecte de l’ocupació, les subbranques que generen més riquesa són també les que presenten uns volums d’ocupació més elevats: producció, amb 4.517 persones ocupades (69,1%) i distribució, amb 2.019 persones ocupades (30,9%). El subsector de la producció ha sofert el descens general de l’ocupació en el sector audiovisual durant el període 2012-2013. Tot i que segons les dades
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 126 ofertes pel Clúster de l’audiovisual, l’ocupació és un dels indicadors que, percentualment, menys es redueix comparativament a Catalunya durant el període 2008-2013: passa del 0,38% al 0,39% respecte del global català. D’acord amb les dades de l’Idescat, el 2013 l’ocupació en l’activitat de programació i emissió de televisió té una pujada de 189 treballadors, el 4,92% respecte de l’any anterior, cosa que esmorteeix el descens general sofert en el sector audiovisual.
4.3 Altres esdeveniments Per un costat, el mes d’abril de 2015 la CCMA provoca un ensurt al sector de la producció audiovisual catalana amb l’anunci de la suspensió de la signatura de nous contractes i nous projectes de coproducció (pel·lícules, telefilms, documentals, programes i series de televisió catalanes) amb empreses de producció de contingut catalanes. Aquesta decisió respon a la necessitat de fer front al desemborsament d’uns diners per complir una sentència dictada pel Tribunal Suprem al mes de febrer que anul·la la retallada del salari per part de la CCMA als treballadors de Catalunya Ràdio (el 5%menys). Així doncs, l’ens anuncia que deixa d’invertir en la producció de contingut audiovisual.183 De manera automàtica a aquesta decisió, els representants de les empreses productores llancen un crit d’alerta. Mitjançat un manifest expliquen el perill de perdre un teixit industrial important a Catalunya que dóna feina a un conjunt de “27.000 llocs de treball qualificats, directe i indirectes” i exigeixen solucions immediates. 184 D’altra banda, d’acord amb les dades del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’any 2015 és un any de bonança a efectes de productivitat cinematogràfica. D’acord amb les dades proporcionades pel Departament de Cultura, un total de 222 obres audiovisuals han estat produïdes o coproduïdes per empreses catalanes (inscrites al registre d’Empreses Audiovisuals
183 Per a més informació vegeu l’apartat 2.1.1 sobre el prestador Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. 184
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 127 de Catalunya) i la majoria (167) són obres audiovisuals en format cinematogràfic (llargmetratges, curtmetratges i tràilers).185 L’any 2015 també és l’any de l’escissió de la Federació dels Productors Audiovisuals Catalans (PROA) –integrada per les associacions Pro-Ficció, Pro-Docs, Pro-TV i Pro-Animats, de la Federació de Productors Audiovisuals Espanyols (FAPAE), que integra bona part de les empreses de producció de cinema i televisió a Espanya. El mes de novembre, PROA pren aquesta decisió perquè no està d’acord amb el model d’actuació i de gestió seguit per la FAPAE i perquè no s’hi sent “suficientment representada”.186 El mes de desembre de 2015 PROA, amb l’objectiu de promoure l’aportació privada en l’audiovisual català i informar dels incentius fiscals existents en inversió en l’obra audiovisual, posa en funcionament al seu web un nou servei anomenat “Zona inversors”. Així mateix, l’any 2015 és l’any de la creació d’una nova associació anomenada Associació de la Producció Digital d’Espanya (PRODIGES), que agrupa empreses de comunicació com Mediapro, Endemol Beyond, El Cañonazo i Multi Platform Content amb l’objectiu de promoure i representar els interessos del sector. El president de PRODIGES és Juan Riba (de MPC).
5. Publicitat Per elaborar aquest apartat les fonts principals han estat InfoAdex, per a dades estatals, l’Associació Empresarial de Publicitat, per a Catalunya, i IAB Spain per a la informació publicitària en mitjans digitals. En relació amb els ingressos publicitaris de la ràdio i de la televisió a Espanya, a més de les dades d’InfoAdex, aquest informe també incorpora les dades que ofereix el regulador estatal, la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC). Cal tenir en compte que, a l’hora de tancar l’informe, no s’havien publicat les dades anuals i només es disposa de dades trimestrals.
185 DEPARTAMENT DE CULTURA. Memòria del Departament de Cultura 2015. Síntesi 1: Dades d’activitat.(pàg. 17) [Consulta: maig de 2016] 186 Per a més informació vegeu
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 128 A grans trets i de manera progressiva, la publicitat va deixant enrere la davallada que la crisi econòmica va representar a tot el sector. En els últims anys, els resultats en positiu mostren una recuperació en inversió publicitària a gairebé tots els mitjans de comunicació. Cal destacar que, mentre que la televisió manté l’estatus de primer mitjà, internet cobra més pes al sector any rere any. Val a dir que si bé anunciar-se als mitjans digitals esdevé una peça gairebé indispensable en qualsevol campanya publicitària multimèdia, les innovacions constants quant a consum de continguts a internet fa que els formats publicitaris i les empreses del sector s’hagin d’adaptar a les novetats. En aquest sentit, per exemple, actualment es debat sobre com abordar l’adblocking, una tècnica que impedeix, per mitjà d’un programari que s’instal·la al navegador, que es mostrin els anuncis a la pantalla.
5.1 Inversió publicitària a Espanya Per segon any consecutiu des de l’inici de la crisi, el sector de l’activitat publicitària finalitza l’exercici de 2015 amb resultats positius, tant en mitjans convencionals com no convencionals. Amb un creixement del 4,7% respecte del 2014, InfoAdex estableix en 11.742,2 milions d’euros la inversió real estimada a Espanya el 2015: 6.725,5 milions per a mitjans no convencionals i 5.016,7 milions a mitjans convencionals, que són els que centren l’objecte d’aquest informe. Per segon any consecutiu, la inversió real estimada als mitjans de comunicació convencionals creix, i el 2015 augmenta de manera global un 7,5% respecte del 2014. Totes les categories atrauen més publicitat. El rànquing de mitjans es manté invariable des del 2012. L’encapçala, amb diferència, la televisió, amb una inversió de més de 2 mil milions d’euros (+6,4%), seguida d’internet, amb gairebé 1.250 milions (+16,1%), i de la premsa, amb prop de 660 milions (+0,4%). Tot i que representen un volum més petit d’inversió, destaquen els increments de la televisió local –un 53,8%–, del cinema –un 35,8%– o de la televisió de pagament –un 21,2%–, que assoleix una xifra que gairebé dobla la del 2012.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 129
Taula 41. Inversió publicitària real estimada a l’Estat espanyol per suports. Període 2014-2015 (en milions d’euros) Variació Quota Suport 2014 2015 15/14 2015 (%) (%) Televisió 1.890,4 2.011,3 6,4 Televisions d’àmbit estatal en obert 1.701,1 1.805,1 6,1 Televisions d’àmbit autonòmic 128,7 132,3 2,8 40,1 Televisió - canals de pagament 59,3 71,9 21,2 Televisió local 1,3 2,0 53,8 InternetA 1.076,2 1.249,8 16,1 Fix: enllaços patrocinats 560,9 612,0 9,1 24,9 Fix: formats gràfics 429,8 535,7 24,6 Mòbil: formats gràfics 85,5 102,1 19,4 Diaris 656,3 658,9 0,4 13,1 Ràdio 420,2 454,4 8,1 9,1 Exterior 314,7 327,4 4,0 6,5 RevistesB 254,2 255,2 0,4 5,1 Dominicals 37,7 37,8 0,2 0,8 CinemaC 16,2 22,0 35,8 0,4 Total mitjans convencionals 4.665,9 5.016,7 7,5 100,0 Total mitjans no convencionals 6.545,2 6.725,5 2,8 Total 11.211,1 11.742,2 4,7 A Dades provisionals a 19 de febrer de 2016. S’ha actualitzat la informació del 2014. B S’hi inclouen revistes de bellesa, de decoració, femenines, d’informació general, masculines, de moda i del cor. C Informació del 2014 actualitzada.
Font: InfoAdex. Estudio de la inversión publicitaria en España 2016. [Consulta: febrer de 2016]
5.2 Inversió publicitària a Catalunya Tot i que és complicat deslligar el mercat publicitari català de l’estatal, perquè ens fem una idea de la seva dimensió, l’Associació Empresarial de Publicitat (AEP) presenta les dades des de tres perspectives principals, que ofereixen lectures complementàries. En primer lloc, s’estudia la inversió publicitària dels anunciants que arriba a Catalunya i que inclou tant la quantia rebuda pels mitjans catalans, com el percentatge d’inversió en mitjans estatals en funció de la seva audiència a Catalunya. A continuació, s’analitza la inversió publicitària dels anunciants amb seu a Catalunya, que inclou tant la que fan dins de Catalunya com a la resta de l’Estat espanyol. Finalment, es detalla la inversió publicitària en els mitjans
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 130 catalans, tant la que reben dels anunciants catalans com dels de fora de Catalunya. Així, segons l’estudi anual de l’AEP, la inversió publicitària global que arriba a Catalunya l’any 2015 se situa en 879,1 milions d’euros, xifra que indica un augment del 9,8% respecte del 2014. És el segon any consecutiu que es reverteix la caiguda de la inversió publicitària des de l’inici de la crisi. Cal posar en relleu que aquest augment situa la inversió a Catalunya dos punts per damunt de la mitjana estatal, que, com s’ha vist en el punt anterior, és del 7,5%. Així, Catalunya representa el 22% de la facturació publicitària a l’Estat espanyol, un percentatge que ha augmentat de manera gradual i lleugera en els últims anys.
Gràfic 15. Inversió publicitària que arriba a Catalunya. Període 2008-2015 (en milions d’euros) 1.400 1.219,6 1.200 942,4 978,2 945,9 1.000 879,1 822,4 800,5 740,6 800
600
400
200
0 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Font: Associació Empresarial de Publicitat (AEP). Estudi 2015 de la inversió publicitària a Catalunya. [Consulta: febrer de 2016].
Els anunciants amb seu a Catalunya s’han gastat 925 milions d’euros en publicitat, un 8,4% més que durant l’any 2014. Només el 15% d’aquest import – concretament, 142,1 milions– els destinen a mitjans catalans. En l’última dècada no hi ha hagut variacions pel que fa al pes dels anunciants catalans per demarcacions. Barcelona continua representant el 96% de la inversió publicitària catalana (96,6%), seguida de Tarragona (2,3%), Girona (0,7%) i Lleida (0,4%).
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 131 Taula 42. Inversió dels anunciants amb seu a Catalunya per mitjans convencionals. Període 2014-2015 (en milions d’euros) Inversió Variació Participació (%) Mitjans 2014 2015 15/14 (%) 2014 2015 Televisió 529,4 583,1 10,1 62,0 63,0 Premsa 108,4 112,7 4,0 12,7 12,2 Ràdio 55,1 61,2 11,1 6,5 6,6 Internet 52,5 57,4 9,3 6,2 6,2 Revistes 49,9 50,5 1,2 5,8 5,5 Exterior 44,8 46,4 3,6 5,3 5,0 Dominicals 10,1 10,2 1,0 1,2 1,1 Cinema 3,1 3,5 12,9 0,4 0,4 Total 853,3 925,0 8,4 100,0 100,0 Font: AEP.
La inversió publicitària que arriba a Catalunya es distribueix de la manera següent: 329,7 milions es destinen a mitjans catalans i 549,4 milions, a mitjans no catalans. D’acord amb l’AEP, la inversió en el conjunt dels mitjans catalans augmenta, per segon any consecutiu, un 5,9% respecte de l’any 2014. Per suports, tots els mitjans convencionals augmenten la inversió el 2015 i es manté el rànquing de l’any anterior. La premsa catalana l’encapçala amb 120,4 milions d’euros i la televisió se situa, un any més, com el segon mitjà, amb 83,9 milions. La ràdio catalana ocupa la tercera posició, amb 48,8 milions. Els mitjans que més creixen, tot i que amb un volum més petit d’ingressos publicitaris, són internet, que creix un 18,6%, i el cinema, que ho fa un 21,4%.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 132 Gràfic 16. Inversió publicitària en mitjans convencionals catalans. Any 2015 (en milions d’euros) 140
120,4 120
100 83,9 80
60 48,4 43,7 40 25,5 20 5,1 1,7 1,0 0 Premsa Televisió Ràdio Exterior Internet Revistes Cinema Dominicals
Font: AEP.
Taula 43. Inversió publicitària en mitjans convencionals catalans. Període 2014-2015 (en milions d’euros) Inversió Variació Quota (%) Mitjans 2014 2015 15/14 (%) 2014 2015 Premsa 117,6 120,4 2,4 37,8 36,5 Televisió 79,1 83,9 6,1 25,4 25,4 Ràdio 44,1 48,4 9,8 14,2 14,7 Exterior 41,7 43,7 4,8 13,4 13,3 Internet 21,5 25,5 18,6 6,9 7,7 Revistes 4,9 5,1 4,1 1,6 1,5 Cinema 1,4 1,7 21,4 0,4 0,5 Dominicals 1,0 1,0 2,0 0,3 0,3 Total 311,3 329,7 5,9 100,0 100,0 Font: AEP.
Un altre indicador que aporta l’AEP és quina ha estat la inversió en publicitat de l’administració pública. El comportament, com a la resta d’actors del sector, és a l’alça. Després de la tendència a la baixa iniciada el 2008, creix per segon any consecutiu tant a escala estatal –un 6,3%, 124,3 milions– com catalana –un 9,8% i 14,8 milions. La Generalitat de Catalunya, amb 8,6 milions, i l’Ajuntament de Barcelona, amb 4,1 milions, són els dos principals actors en inversió publicitària pública catalana del 2015.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 133 Taula 44. Inversió publicitària de l’administració pública. Període 2008-2015 (en milions d’euros) Inversió de Variació a Inversió de Variació a Participació Any l’Administració Espanya l’Administració Catalunya catalana pública espanyola (%) pública catalana (%) (%) 2008 362,8 -21,3 42,4 13,1 8,5 2009 272,3 -24,9 27,3 -35,6 10,0 2010 235,6 -13,7 25,1 -8,1 10,7 2011 184,2 -21,9 15,8 -37,1 8,6 2012 132,1 -28,3 13,4 -15,2 10,1 2013 112,9 -14,5 12,6 -5,5 9,0 2014 116,9 3,5 13,5 6,9 11,5 2015 124,3 6,3 14,8 9,8 11,9 Font: AEP.
5.3 La inversió publicitària en ràdio La publicitat a la ràdio catalana creix un 9,8% el 2015, segons l’AEP. En xifres absolutes, el mercat radiofònic català atreu 4 milions i escaig d’euros més que el 2014 i assoleix els 48,4 milions. Així, la ràdio catalana esdevé la tercera opció dels anunciants i concentra el 14,7% de la inversió en mitjans catalans. D’acord amb les xifres facilitades per la CCMA, els ingressos publicitaris de les seves emissores radiofòniques assoleixen els 7,2 milions d’euros l’any 2015. Dues terceres parts de la facturació correspon a falques, de les quals s’emeten 88.808, i la resta, a patrocinis. El temps total de publicitat emesa a les emissores de la Corporació va ser d’1.717.963 segons.
Taula 45. Ingressos publicitaris dels mitjans radiofònics de la CCMA. Any 2015 (en euros) Format Ingressos publicitaris Falques 4.532.665 Patrocinis 2.677.414 Total 7.210.079 Font: CCMA.
Pel que fa a la inversió publicitària en ràdio a l’Estat espanyol, InfoAdex la fixa en 454,4 milions d’euros, 34,2 milions més que l’any anterior. La ràdio representa el 9,1% de la inversió total en mitjans convencionals. Així, manté el quart lloc pel que fa a ingressos publicitaris i esdevé el tercer mitjà quant a percentatge de creixement d’inversió, amb un 8,1%.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 134 Tres prestadors privats d’àmbit estatal concentren el gruix de la publicitat radiofònica: la SER, COPE i Onda Cero. Cal destacar que, segons InfoAdex, els ingressos publicitaris de RAC1 creixen gairebé el 20% durant el 2015.
Taula 46. Ingressos publicitaris dels principals grups radiofònics a l’Estat espanyol. Període 2014-2015 (en milions d’euros) Ingressos per publicitat Grup 2014 2015 SER 165,1 177,8 COPE 80,0 88,8 Onda Cero 81,3 86,3 RAC1 13,7 16,4 Radio Blanca 7,8 7,7 Radio Marca 4,4 4,1 Catalunya Ràdio 3,7 3,9 Total 356,0 365,0 Font: InfoAdex.
Les últimes dades trimestrals publicades per la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) –a falta de les dades anuals al tancament d’aquest informe–, indiquen que la ràdio a l’Estat espanyol ha ingressat 112,3 milions d’euros en concepte de publicitat en el quart trimestre de 2015. S’observa una tendència a l’alça en la inversió en ràdio de cada trimestre respecte del de l’any anterior. Així, si se sumen les xifres trimestrals de la CNMC corresponents al 2015, la ràdio a Espanya assoleix els 369,1 milions d’euros en ingressos publicitaris, gairebé 40 milions més que el 2014.
Taula 47. Ingressos publicitaris de la ràdio a l’Estat espanyol. Per trimestres. Període 2014-2015 (en milions d’euros) Ingressos per publicitat a la ràdio Període 2014 2015 1er trimestre 72,3 83,3 2n trimestre 90,9 100,0 3r trimestre 65,0 73,5 4rt trimestre 101,4 112,3 Total 329,6 369,1 Font: CNMC. Nota trimestral del sector audiovisual. 4r trimestre 2015. [Consulta: maig 2016].
5.4 La inversió publicitària en televisió La televisió segueix de prop la premsa i es manté com a segon mitjà de comunicació que atreu més publicitat a Catalunya. Segons l’AEP, la inversió
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 135 publicitària en la televisió catalana augmenta un 6,1% respecte de l’any anterior i se situa en 83,9 milions d’euros el 2015. Els anunciants catalans trien la televisió com a principal opció per invertir – s’hi gasten 583,1 milions d’euros, el 63% de la seva despesa conjunta en publicitat. Això representa un 10,1% més que el 2014. A l’Estat espanyol, les xifres d’InfoAdex també atorguen el protagonisme a la televisió. El 2015 continua sent el mitjà convencional amb més participació publicitària, ja que concentra el 40,1% de tots els ingressos. Supera els dos milions d’euros de facturació, una quantia que no assolia des del 2011 i que representa un increment del 6,4% respecte del 2014. Per tipologies, les televisions estatals en obert copen el 90% dels ingressos publicitaris, amb un creixement del 6,1% i 1.805 milions d’euros. Un any més, aquest pastís es reparteix gairebé de manera íntegra entre els grups Mediaset i Atresmedia. La facturació de les televisions autonòmiques de l’Estat es xifra en 132,3 milions d’euros (+2,8%). Cal destacar que les televisions locals creixen un 53,8%, tot i que l’import és inferior, i, sobretot, la tendència a l’alça de la televisió de pagament, que incrementa un 21,2% la inversió publicitària i arriba als 71,9 milions d’euros.
Taula 48. Ingressos per publicitat als principals grups de televisió en obert a l’Estat espanyol. Període 2014-1015 (en milions d’euros) Ingressos Variació Quota (%) Grup 2014 2015 15/14 (%) 2014 2015 Mediaset EspañaA 836,0 873,0 4,4 44,2 43,4 AtresmediaA 784,0 846,0 7,9 41,5 42,1 Disney Channel 27,5 26,3 -4,4 1,5 1,3 Resta de televisions estatals en obert 53,6 59,8 11,6 2,8 3,0 Total televisió d’àmbit estatal en obert 1.701,1 1.805,1 6,1 90,0 89,7 Televisió d’àmbit autonòmic 128,7 132,3 2,8 6,8 6,6 Televisió de pagament 59,3 71,9 21,2 3,1 3,6 Televisió local 1,3 2,0 53,8 0,1 0,1 Total televisió 1.890,4 2.011,3 6,4 100,0 100,0 A S’integren els canals TDT 100% propietat de la cadena (múltiplex)
Font: Optimedia, amb dades d’InfoAdex. [Consulta: febrer de 2016]
Segons les últimes dades publicades per la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC), la televisió a Espanya atreu 504,9 milions
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 136 d’euros en concepte d’ingressos publicitaris durant el quart trimestre de 2015, dels quals 463,1 provenen de la televisió privada i 41,7 milions, de la pública. Tot i les oscil·lacions entre els diferents trimestres de l’any, es manté el creixement respecte de l’any 2014 i se superen els 1.700 milions d’euros.
Taula 49. Ingressos publicitaris de la televisió a l’Estat espanyol. Per trimestres. Període 2014- 2015 (en milions d’euros) Ingressos per publicitat Període 2014 2015 1er trimestre 366,4 400,8 2n trimestre 448,8 477,1 3r trimestre 324,5 338,4 4rt trimestre 487,4 504,9 Total 1.627,1 1.721,2 Font: CNMC. Nota trimestral del sector audiovisual. 4r trimestre 2015. [Consulta: març 2016].
Els ingressos publicitaris dels mitjans televisius de la CCMA durant el 2015 superen els 57 milions d’euros, segons dades facilitades per la Corporació. El nombre d’insercions ha estat de 215.694 i s’han emès un total de 2.350.194 segons de publicitat. La facturació tradicional d’espots basada en cost per GRP187 s’endú més de la meitat del total ingressat en concepte de publicitat.
Taula 50. Ingressos publicitaris dels mitjans televisius de la CCMA. Any 2015 Format Ingressos Espot (cost/GPR) 29.974.077 FORTA 8.289.693 Tarifa/descompte 8.261.424 Patrocini 2.604.438 Accions especials 2.280.009 Blocs especials 1.464.662 3/24 1.258.378 Super3 1.071.131 33 1.006.515 Esport3 817.561 Sobreimpressió 112.231 Total 57.140.119 Font: CCMA.
187 GRP: sigles en anglès de gross rating point o punt de ràting brut. Unitat de mesura que relaciona el nombre d’exposicions d’una pausa publicitària amb l’audiència mitjana.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 137 5.5 La inversió publicitària a internet A Catalunya, internet es manté com el segon mitjà, després del cinema, que creix més durant el 2015. Les últimes dades de l’AEP xifren el creixement en un 18,6%, i tanca el 2015 amb 25,5 milions d’euros en inversió publicitària. Els anunciants amb seu a Catalunya destinen 57,4 milions a anunciar-se a internet, gairebé un 10% més que el 2014. Tot i l’increment, la ràdio el desbanca com a tercera opció a l’hora de contractar publicitat. Si els indicadors d’internet a Catalunya marquen una tendència a l’alça, quan s’analitza quina és la facturació publicitària dels mitjans digitals a escala estatal les dades d’InfoAdex són encara més positives. En aquest sentit, internet es consolida com a segon mitjà convencional en volum d’inversió publicitària, tendència que s’inicia el 2012 i que s’ha mantingut en els últims quatre anys. Així, el 2015, internet concentra una quarta part de la publicitat dels mitjans convencionals, amb 1.249,8 milions d’euros i un creixement del 16,1% respecte del 2014.
Gràfic 17. Evolució de la inversió publicitària a internet a l’Estat espanyol. Període 2011-2015 (en milions d’euros) 1400 1.249,8 1200
1000 896,3 1.076,2 899,2 880,5 800
600
400
200
0 2011 2012 2013 2014 2015
Font: elaboració pròpia amb dades d’InfoAdex.
Les dades anuals d’IAB Spain difereixen lleugerament de les d’InfoAdex, ja que, malgrat que també apunten la tendència a l’alça i la seva posició en el rànquing de mitjans en inversió publicitària és la mateixa, situen el creixement de 2015 en un 21% amb 1.289 milions d’euros. D’acord amb aquesta informació,
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 138 els mitjans digitals capten una quarta part del total de la inversió publicitària a Espanya. IAB Spain classifica la inversió per formats publicitaris. Atès que el mercat digital està subjecte a canvis i a innovacions constants, l’anàlisi que IAB Spain duu a terme també varia. Així, si fa un parell d’anys l’estudi anual incorporava la informació relativa a la cartelleria electrònica o digital signage, l’informe del 2015 té dues novetats: inclou per primer cop dades sobre inversió en publicitat a l’àudio en línia i a la televisió connectada (que inclou Smart TV i HbbTV). Així, per tipologies, el 2015 a l’Estat espanyol es van destinar 1.168,6 milions d’euros a publicitat adreçada a l’ordinador (desktop). Aquesta és la modalitat preferida pels anunciants, ja que concentra el 90,7% de la inversió en mitjans digitals. El creixement més elevat el protagonitza el format mòbil, que amb una facturació de 78,4 milions d’euros, incrementa la facturació un 82% respecte del 2014. En tercer lloc, el format de cartelleria electrònica assoleix 35,6 milions i augmenta un 11%. Finalment, se situen l’àudio en línia, amb 4,6 milions, i la televisió connectada, amb 1,2 milions. Aquestes dues modalitats representen una quota de mercat petita, el 0,4% i el 0,1% de quota, respectivament.
Gràfic 18. Inversió publicitària en mitjans digitals a l’Estat espanyol. Any 2015 Cartelleria Audio en línia; electrònica 4,6 Televisió (digital signage); connectada; 1,2 35,6
Mòbil (mobile); 78,4
Ordinador (desktop); 1.168,6
Font: IAB Spain. Inversión Publicitaria en Medios Digitales. Resultados 2015. [Consulta: març de 2016].
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 139 Els anunciants prefereixen inserir la seva publicitat per mitjà dels cercadors i dels enllaços patrocinats (search). És la categoria que aplega més inversió, 648,8 milions si es combinen les xifres d’IAB en desktop i mobile. Tot i que la publicitat gràfica o display també creix durant el 2015, és el format vídeo el que més augmenta, el 64% en publicitat a l’ordinador, i gairebé duplica la inversió en mòbil. En total, acumula 124,2 milions d’euros.
Taula 51. Inversió publicitària en mitjans digitals a l’Estat espanyol, segons formats. Període 2014-2015 (en milions d’euros i en %) Quota Inversió Inversió Formats 2015 2014 2015 (%) Ordinador (desktop) 990,7 1.168,6 Publicitat gràfica (display) 358,3 439,2 90,7 Cercadors i enllaços patrocinats (search) 560,9 612,3 Vídeo 71,5 117,1 Mòbil (mobile) 42,9 78,4 Publicitat gràfica (display) 33,2 34,8 6,1 Cercadors i enllaços patrocinats (search) 9,7 36,5 VídeoA - 7,1 Cartelleria electrònica (digital signage) 32,0 35,6 2,8 Àudio en línia - 4,6 0,4 Televisió connectada - 1,2 0,1 Total 1.065,6 1.288,9 100,0 A El 2014, IAB no detallava quin percentatge de publicitat al mòbil corresponia a vídeo.
Font: IAB Spain. Inversión Publicitaria en Medios Digitales. Resultados 2015. [Consulta: març de 2016].
5.6 Estructura empresarial de l’activitat publicitària a Catalunya A l’Estat espanyol, el nombre d’empreses que es dediquen a l’activitat publicitària augmenta el 7,5% el 2015, i passa de 36.938 el 2014, a 39.771. Així ho indiquen les dades del Directori Central d’Empreses (DIRCE) de l’Instituto Nacional de Estadística. Per activitats, les societats del sector de publicitat (ubicades sota el codi 731 de la classificació CNAE-2009) lideren el cens per davant de les de l’àmbit dels estudis de mercat (codi 732), i representen el 88,6% de totes les empreses del sector publicitari. En els últims anys, s’observa la tendència generalitzada, tant a escala estatal com catalana, que, mentre les societats dedicades a la publicitat augmenten, les d’estudis de mercat descendeixen, tot i que ho fan lentament.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 140 El pes de Catalunya en el mercat publicitari representa el 22,2% de l’Estat espanyol, una xifra similar a la que estableix l’AEP. Durant el 2015 un total de 8.827 empreses desenvolupen activitats publicitàries i d’estudis de mercat, un 6,9% més que el 2014. D’aquestes, 7.886 se centren en la publicitat –588 més que l’any anterior– i 941 empreses, en els estudis de mercat, 16 menys que el 2014.
Taula 52. Evolució i participació del cens d’empreses de publicitat a Espanya i Catalunya. Període 2014-2015 Var. Empreses amb Empreses amb seu Participació Catalunya seu a Espanya a Catalunya catalana (%) (%) Codi CNAE- Activitat 2014 2015 2014 2015 15/14 2014 2015 2009 731 Publicitat 32.356 35.228 7.298 7.886 8,1 22,6 22,4 732 Estudi de mercat 4.582 4.543 957 941 -1,7 20,9 20,7 Total Publicitat i 73 Estudis de 36.938 39.771 8.255 8.827 6,9 22,3 22,2 mercat Font: Explotació de les dades de DIRCE (2016)
6. Ajuts econòmics i financers de caràcter públic al sector audiovisual 6.1 Ajuts de la Generalitat de Catalunya 6.1.1 Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) L’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) augmenta en més de deu milions d’euros la dotació concedida a ajudar el sector audiovisual català. Segons dades facilitades per l’ICEC, s’hi destinen 17,3 milions d’euros, en comparació amb els 6,8 milions del 2014. La raó d’aquest increment es troba en l’aprovació, al Parlament de Catalunya el novembre de 2014, de l’impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques,188 que destina la recaptació de la taxa al foment del sector audiovisual i a la difusió cultural digital. A més dels quatre grans àmbits d’actuació destinats al suport a la producció i l’explotació; a la difusió i la promoció; a la formació, i a les infraestructures,
188 Vegeu més informació al capítol I.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 141 l’ICEC afegeix una nova línia durant el 2015, destinada a fomentar el desenvolupament de projectes audiovisuals.
Taula 53. Subvencions i ajuts de l’ICEC concedits al sector audiovisual. Període 2014-2015 (en euros) 2014 2015 Variació Concepte Import Import 15/14 % % concedit concedit (%) Producció i explotació 5.313.000 77,5 14.681.064 84,6 176,3 Difusió i promoció 960.000 14,0 1.822.960 10,5 89,9 Desenvolupament - - 500.000 2,9 - Formació 200.000 2,9 178.000 1,0 -11,0 Infraestructures 385.691 5,6 166.666 1,0 -56,8 Total 6.858.691 100,0 17.348.690 100,0 152,9 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ICEC.
La línia de producció i explotació de produccions audiovisuals gairebé es triplica respecte del 2014 i assoleix els 14,6 milions d’euros. L’ICEC destina a aquest àmbit més del 80% de la dotació total, sobretot quant a la producció. Destaca el creixement del nombre de projectes que se n’han beneficiat, i que passen dels 78 del 2014, als 125 del 2015. Com a novetat, es recupera l’ajut específic a la producció de curtmetratges cinematogràfics, que el 2014 no es va convocar.
Taula 54. Subvencions i ajuts de l’ICEC concedits a la producció i a l’explotació. Període 2014- 2015 (en euros) 2014 2015 Concepte Import Import Projectes Projectes concedit concedit Producció de llargmetratges cinematogràfics, llargmetratges i minisèries televisives de ficció i 30 2.550.000 43 9.881.791 sèries d’animació per a televisió Explotació i difusió de llargmetratges 12 1.515.000 16 3.500.000 cinematogràfics i produccions de gran format Llargmetratges cinematogràfics detentors de - - 10 619.935 mèrits artístics i culturals Subvencions a empreses de producció independents per a la realització de documentals 23 200.000 30 479.338 destinats a ser emesos per televisió Producció de curtmetratges cinematogràfics - - 26 200.000 Producció de llargmetratges cinematogràfics 13 1.048.000 - -
Total 78 5.313.000 125 14.681.064 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICEC. No es comptabilitzen els projectes de convocatòries pluriennals d’anys anteriors.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 142 La novetat principal de 2015 quant al suport a la difusió i a la promoció és la posada en marxa d’una nova línia d’ajut destinada als exhibidors de cinema que fomentin la difusió del cinema en versió catalana, original doblada o subtitulada, i de producció catalana. Aquesta línia supera el mig milió d’euros el 2015 per a 60 projectes. En general, l’ICEC gairebé duplica l’import concedit a aquest àmbit de suport al sector, i destina 1,8 milions a un total de 89 projectes.
Taula 55. Subvencions i ajuts de l’ICEC concedits a la difusió i la promoció del sector audiovisual. Període 2014-2015 (en euros) 2014 2015 Concepte Import Import Projectes Projectes concedit concedit Ajuts singulars a la difusió i promoció 5 645.000 4 913.900 Subvencions per al foment de la difusió de cinema en versió catalana, original doblada o subtitulada, - - 60 560.157 i de producció catalana, en sales d’exhibició Subvencions per a l’organització a Catalunya de 31 315.000 25 348.903 festivals, fires i mostres Total 36 960.000 89 1.822.960 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICEC. No es comptabilitzen els projectes de convocatòries pluriennals d’anys anteriors.
Del nou ajut de l’ICEC al desenvolupament de projectes audiovisuals se n’han beneficiat 21 projectes, entenent com a fase de desenvolupament les activitats prèvies al rodatge. En aquesta línia s’hi inclou, per primer cop, els documentals multimèdia interactius.
Taula 56. Subvencions i ajuts de l’ICEC concedits al desenvolupament de projectes audiovisuals. Any 2015 2015 Concepte Projectes Import concedit Desenvolupament de projectes audiovisuals 21 500.000 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICEC. No es comptabilitzen els projectes de convocatòries pluriennals d’anys anteriors.
El suport de l’ICEC a la formació s’atorga a dos projectes educatius, per una quantia de 178.000 euros. Pel que fa als ajuts a infraestructures, el 2015 no es convoquen les subvencions a la digitalització de sales d’exhibició.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 143 Taula 57. Subvencions i ajuts de l’ICEC concedits a la formació audiovisual. Període 2014-2015 (en euros) 2014 2015 Concepte Import Import Projectes Projectes concedit concedit Ajuts singulars a la formació 1 200.000 2 178.000 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICEC. No es comptabilitzen els projectes de convocatòries pluriennals d’anys anteriors.
Taula 58. Subvencions i ajuts de l’ICEC concedits a infraestructures. Període 2014-2015 (en euros) 2014 2015 Concepte Import Import Projectes Projectes concedit concedit Subvencions a la digitalització de sales d’exhibició 21 219.025 - - Ajuts singulars a infraestructures 1 166.666 1 166.666 Total 22 385.691 1 166.666 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICEC. No es comptabilitzen els projectes de convocatòries pluriennals d’anys anteriors.
6.1.2 Departament de la Presidència Durant el 2015 el Departament de la Presidència subvenciona amb 6,3 milions d’euros els mitjans de comunicació privats en català o en aranès. Comparada amb 2014, és una xifra global lleugerament inferior. Per categories, només la ràdio rep una quantia més gran durant el 2015, si bé cal destacar que la premsa en paper i digital sumen cinc milions i concentren el 82,2% dels ajuts estructurals de Presidència.
Taula 59. Subvencions estructurals concedides pel Departament de la Presidència a mitjans de comunicació privats en català o en aranès. Període 2014-2015 (en euros) Variació 2014 2015 15/14 Import % Import % % Premsa en suport paper 4.094.335 63,6 4.054.639 64,0 -1,0 Premsa digital 1.212.270 18,8 1.167.328 18,4 -3,7 Ràdio 543.193 8,4 563.239 8,9 3,7 Televisió 585.659 9,1 548.708 8,7 -6,3 Total 6.435.457 100,0 6.333.914 100,0 -1,6 Font: Departament de la Presidència. Resolució PRE/440/2016, de 18 de febrer (DOGC núm. 7067, 26.02.2016). [Consulta: febrer de 2016]
Els més de 500 mil euros de dotació se’ls distribueixen 15 projectes de ràdio privada. Un any més, RAC1 és l’emissora de ràdio que obté una subvenció més alta, seguida a distància de Flaix FM i Ràdio Estel.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 144 Taula 60. Subvencions estructurals concedides pel Departament de la Presidència a empreses de ràdio en català o aranès. Període 2014-2015 (en euros) Destinatari Finalitat 2014 2015 Radiocat XXI, SL RAC1 117.472 121.943 Flaix FM, SL Flaix FM 53.702 56.155 Fundació Missatge Humà i Cristià Ràdio Estel 55.032 53.853 Radio Flaixbac, SA Ràdio Flaixbac 48.501 45.899 Ràdio Olot, SA Ràdio Olot 29.026 40.745 Grup Simalro, SL UA1 ràdio 35.983 40.028 Ràdio Ripoll, SL Ràdio Ripoll 34.194 36.194 Radiocat XXI, SL RAC105 34.010 32.710 Comunicacions dels Ports, SA Els Ports Ràdio 24.051 27.743 Cadena Pirenaica de Ràdio i Televisió, SL Pròxima FM 27.984 25.920 Premsa d’Osona, SA El 9 FM 25.354 24.154 Imagina Ràdio, SL Imagina Ràdio 21.239 21.952 Ràdio Marina, SA Ràdio Marina 15.694 14.365 Mola TV, SL Mola FM 11.196 11.616 D-9 Comunicació, SL Joy FM 9.754 9.961 Total 543.193 563.239 Font: Departament de la Presidència. Resolució PRE/440/2016, de 18 de febrer (DOGC núm. 7067, 26.02.2016). [Consulta: febrer de 2016]
Pel que fa a la televisió en català o en aranès, Presidència redueix un 3,7% la dotació del 2015 i reparteix un total de 548.710 euros de subvenció entre 19 projectes de televisió local.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 145 Taula 61. Subvencions estructurals concedides pel Departament de la Presidència a empreses de televisió en català o aranès. Període 2014-2015 (en euros) Destinatari Finalitat 2014 2015 L’Ebre Televisió, SL L’Ebre TV 30.367 39.596 Televisió Teveon Ebre, SL Canal 21 32.031 38.562 Televisió de Girona, SL Televisió de Girona 37.440 37.565 Prensa Leridana, SL Lleida Televisió 34.510 36.415 Comunicacions dels Ports, SA Nord Televisió 34.156 35.747 Televisió del Ripollès, SL Televisió del Ripollès 40.857 35.380 ETV-Llobregat TV, SL ETV 40.706 33.934 Mitjans Audiovisuals d’Osona, SL El 9 TV 34.215 32.408 Cadena Pirenaica de Ràdio i Televisió, SL Pirineus Televisió 27.716 31.454 Canal Taronja, SL Canal Taronja Bages 24.849 29.433 Iniciatives de Televisió, SL Canal Reus TV 27.317 29.427 D-9 Comunicació, SL TV Costa Brava 23.251 23.722 Televisió de Roses, SL Empordà Televisió 30.838 23.712 Dracvisió, SL Banyoles TV 30.969 23.032 Mola TV, SL Mola Tv 18.231 21.749 Televisió de Sant Cugat, SL TV Sant Cugat - Vallès 1 TV 20.050 20.581 Olot Televisió, SL Olot TV 18.719 20.481 Productora d’Emissions de Ràdio, SL Canal Taronja Osona 22.931 19.473 Taelus, SL Canal Taronja Anoia 14.637 16.039 Televisió de Manresa, SL Televisió de Manresa 22.874 - Tortosa Televisió, SL Canal TE 18.996 - Total 585.659 548.710 Font: Departament de la Presidència. Resolució PRE/440/2016, de 18 de febrer (DOGC núm. 7067, 26.02.2016). [Consulta: febrer de 2016]
6.1.3 Institut Català de Finances Les línies de crèdit de l’Institut Català de Finances (ICF) adreçades al sector audiovisual continuen amb la tendència a la baixa dels últims anys i se situen el 2015 en poc més d’1 milió i mig d’euros. Gairebé totes es va destinar a dos projectes de les línies departamentals de l’ICEC i 30 mil euros, a un projecte de producció audiovisual. Durant el 2015, i segons dades facilitades per l’ICF, es va concedir crèdit principalment per a inversió financera –un milió d’euros– i 530.000 euros en concepte de tresoreria. Els 30 mil del projecte de producció audiovisual s’inclouen dins d’aquest últim concepte. El 2015 es deixen de concedir línies de crèdit per digitalitzar les sales de cinema –el 2014 s’hi van destinar 840 mil euros– i per producció audiovisual.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 146 Taula 62. Línies de crèdit de l’ICF al sector audiovisual. Període 2013-2015 (en milers d’euros) 2013 2014 2015 Projectes Import Projectes Import Projectes Import Producció 1 210,0 1 330,0 1 30,0 Línies departamentals ICEC 3 1.010,00 6 1.270,0 2 1.500,0 Altres inversions 6 759,5 - - - - Total finançament 10 1.979,50 7 1.600,0 3 1.530,0 Font: Institut Català de Finances (ICF).
Taula 63. Distribució del crèdit de l’ICF al sector audiovisual per conceptes. Període 2014-2015 (en milers d’euros) 2014 2015 Projectes Import Projectes Projectes Digitalització de sales 4 840,0 - - Producció audiovisual 1 330,0 - - Inversió financera - - 1 1.000,0 Tresoreria 2 430,0 2 530,0 Total finançament 7 1.600,0 3 1.530,0 Font: Institut Català de Finances (ICF).
6.1.4 Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals Finançament d’obres audiovisuals europees La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va destinar gairebé 5,2 milions d’euros al finançament anticipat d’obres audiovisuals europees durant el 2014. D’acord amb els ingressos declarats pel prestador –55,5 milions d’euros–, aquesta xifra representa el 9,3% del total d’ingressos computables. Així doncs, i segons l’expedient de verificació del CAC,189 la CCMA compleix amb la normativa vigent, la qual estableix que els prestadors públics de televisió han d’assignar com a mínim el sis per cent d’aquests ingressos a finançar obres europees.190 Tot i que la dotació del 2014 augmenta, tant en termes absoluts com percentuals, els 5,2 milions invertits queden, però, encara lluny de les xifres d’anys anteriors.
189 Acord 132/2015, de 4 de novembre, del Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. 190 Instrucció general del Consell de l’Audiovisual de Catalunya sobre les obligacions de difusió i finançament d’obres audiovisuals europees i en matèria de reserva d’espai a programadors independents, aprovada mitjançant l’Acord 103/2008, de 18 de juny, i publicada al DOGC núm. 5177, de 21 de juliol de 2008.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 147 Taula 64. Finançament de la CCMA d’obres audiovisuals europees. Període 2011-2014 (en euros) Var. 14/13 Conceptes 2011 2012 2013 2014 (%) Obres cinematogràfiques 6.131.099 4.473.009 2.291.267 2.481.378 8,3 Pel·lícules per a televisió 5.958.500 3.789.500 1.407.000 1.710.400 21,6 Pel·lícules i sèries d’animació 3.465.918 1.765.000 1.160.500 1.003.000 -13,6 Total inversió 15.555.517 10.027.509 4.858.767 5.194.778 6,9 Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya. [Consulta: gener de 2016]
Foment de la indústria audiovisual catalana El 29 de gener de 2015, el Departament de Cultura de la Generalitat, la CCMA i l’associació de Productors Audiovisuals Federats (PROA) van signar un acord per fomentar l’audiovisual català. La validesa de l’acord va finalitzar el 31 de desembre. Per una banda, el Departament de Cultura es va comprometre a invertir-hi 15 milions d’euros –cinc del Fons per al foment de la producció d’obres cinematogràfiques i audiovisuals, i deu de l’impost als prestadors de serveis de comunicacions electròniques– i, per l’altra, la CCMA es va comprometre a destinar- hi una quantitat que oscil·laria entre els 7 i els 10 milions d’euros, en funció dels ingressos per publicitat, i que es dirigiria a la producció de projectes d’obres audiovisuals catalanes de ficció, animació i documental. Finalment, PROA, difondria l’acord entre el sector audiovisual i en faria el seguiment.191
6.2 Ajuts de l’Estat espanyol En tancar aquest informe, i a manca de resoldre una convocatòria, la corresponent a la conservació del patrimoni,192 els ajuts del 2015 a l’audiovisual de l’Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales (ICAA) es xifren en 42,8 milions d’euros. Aquesta quantia representa una davallada d’un terç respecte del 2014. L’ICAA destina el 78% de la dotació del 2015 a les subvencions generals i complementàries per amortitzar els llargmetratges. S’observa que, tot i que és la línia principal, amb 33,6 milions d’euros, hi aporta 20 milions menys que l’any anterior.
191 Nota de premsa de Presidència, 29 de gener de 2015. 192 Convocatòria d’ajuts de l’ICAA per conservar el patrimoni. [Consulta: març de 2016]
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 148 Pel que fa a la resta de línies, els ajuts a la producció de llargmetratges són els que tenen un creixement més alt –un 18,7%– i esdevenen segona línia per volum econòmic, amb 4,7 milions d’euros. El 2015 no es convoquen els ajuts per minoritzar els interessos dels préstecs relatius a la digitalització de les sales d’exhibició i, com ja s’ha comentat, resta pendent la resolució de les subvencions per conservar el patrimoni cinematogràfic.
Taula 65. Ajuts de l’ICAA per línies de subvenció. Període 2014-2015 Var. Línia d’ajut 2014 2015 15/14 (%) Amortització de llargmetratges – ajuts generals i 53.467.011 33.590.367 -37,2 complementaris (2012) Producció de llargmetratges sobre projecte 3.999.321 4.747.277 18,7 Distribució de pel·lícules de llargmetratges i 4.800.900 2.500.000 -47,9 curtmetratges espanyols, comunitaris i iberoamericans Minoració d’interessos dels préstecs acollits als convenis 577.820 410.300 -29,0 ICO/ICAA – producció cinematogràfica Organització de festivals i certàmens cinematogràfics 710.000 715.000 0,7 Producció de curtmetratges sobre projecte 399.983 449.207 12,3 Curtmetratges realitzats 323.786 197.842 -38,9 Conservació del patrimoni cinematogràfic 121.047 sense resoldre - Participació de pel·lícules espanyoles en festivals 294.201 233.005 -20,8 Minoració d’interessos dels préstecs acollits als convenis 11.200 - - ICO/ICAA – digitalització de sales d’exhibició Total ajuts 64.705.269 42.842.998 -33,8 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA (resolucions de les convocatòries publicades al BOE). [Consulta: febrer de 2016]
6.3 Ajuts de la Unió Europea - Europa Creativa En el segon any del programa Europa Creativa, l’audiovisual català va rebre, per mitjà del subprograma MEDIA, gairebé 2 milions d’euros, en concret, 1.976.649 euros, un 10% menys que el 2014. La línia d’ajut que rep més dotació és la destinada a distribució, que supera el milió d’euros i representa més de la meitat del total dels ajuts d’Europa Creativa a Catalunya. El 2015 es recupera la subvenció per distribució per televisió, que s’atorga a un únic projecte, mentre que els ajuts en concepte de formació i exhibició es queden sense dotació un any més. Cauen els ajuts en concepte de desenvolupament, tant pel que fa al nombre de projectes, com a les quanties. La resta de línies no registren grans canvis respecte de l’any anterior.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 149 Taula 66. Ajuts del subprograma MEDIA a Catalunya. Període 2014-2015 (en euros) Línia d’ajuts 2014 2015 % Desenvolupament 677.700 309.554 15,7 - Projectes individuals 385.000 165.000 - Llistes de projectes 200.000 88.000 - Noves audiències 92.700 56.554 Difusió per televisió - 90.088 4,6 Distribució 944.849 1.026.007 51,9 - Esquema selectiu 444.000 222.500 - Esquema automàtic 500.849 803.507 Noves tecnologies. Vídeo on demand i distribució digital de cinema 423.902 400.000 20,2 Promoció i accés a mercats 126.000 126.000 6,4 Festivals audiovisuals 25.000 25.000 1,3 Total ajuts MEDIA a Catalunya 2.197.451 1.976.649 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir de dades estadístiques d’Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya. [Consulta: febrer de 2016]
Taula 67. Ajuts del subprograma MEDIA a Catalunya. Empreses i projectes catalans finançats. Any 2015 (en euros) Empresa Projecte Import Suport a la producció: 6 projectes 312.553 Desenvolupament de projectes individuals (Single Project): 4 projectes 165.000 Inicia Films Verano 1993 30.000 Polar Star Films The turquoise hill 25.000 Magoproduction, SL Kamil’s Fire 60.000 Lastor Media, SL Don’t fuck around with love 50.000 Desenvolupament de paquets de projectes (Slate Funding): 1 projecte 88.000 Media 3.14 88.000 Desenvolupament d’audiències:1 projecte 59.554 A Bao A Quo Moving Cinema 59.554 Suport a la distribució: 6 projectes 1.026.007 Esquema selectiu: 4 projectes 222.500 A Contracorriente Films Marie Heurtin 64.400 Abordar, SL Bande de filles 35.700 Abordar, SL Eden 22.800 A Contracorriente Films Marguerite 99.600 Esquema automàtic: 2 projectes 803.507 A Contracorriente Films Generation 589.184 DeAPlaneta, SL Generation 214.323 Promoció i accés a mercats: 2 projectes 126.000 Apimed Medimed 2015 68.000 Planeta Med DocsBarcelona 58.000 Difusió per televisió: 1 projecte 90.088 Polar Star Films Frightened 90.088 Festivals audiovisuals: 1 projecte 25.000 Associació Mecal Festival MECAL 25.000 Noves tecnologies - VoD i distribució digital de cinema: 1 projecte 400.000 Filmin 400.000 Total 1.976.649 Font: Elaboració pròpia a partir de dades estadístiques d’Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya. [Consulta: febrer de 2016].
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 150 Capítol III. L’oferta de continguts audiovisuals a Catalunya
1. Presentació A grans trets, no s’han detectat canvis fonamentals en l’oferta de continguts de televisió i de ràdio dels principals prestadors de Catalunya i de l’Estat. Tot i així, cal esmentar que 8tv ha vist alterada la seva programació com a conseqüència de l’entrada de Mediaset el mes de maig en el capital d’Emissions Digitals de Catalunya. Pel que fa a la ràdio, cal destacar variacions en la franja del matí tant a Catalunya Ràdio com a Onda Cero i COPE. En aquest capítol s’analitzen, a partir del seguiment habitual que duu a terme el Consell, les novetats en la graella i en la tipologia dels programes dels canals televisius de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, de 8tv i de la desconnexió de TVE Catalunya. A més de la programació, en el cas dels prestadors nacionals, també s’hi estudia l’origen de les produccions dels seus canals. Quant a la ràdio, es detallen les novetats de les emissores generalistes amb més audiència a Catalunya: Catalunya Ràdio, RAC1, la SER, Onda Cero i COPE. Finalment, s’ofereix una panoràmica de l’oferta de continguts disponibles a la xarxa.
2. La programació de televisió a Catalunya 2.1 La programació de Televisió de Catalunya A l’apartat es detallen les característiques de la programació de Televisió de Catalunya a partir dels canals següents: el generalista TV3 (que també s’emet en alta definició pel TV3HD) i els especialitzats 33, Super3 i Esport3. No s’analitzen, per les seves característiques, el canal d’informació continua 3/24 i el canal internacional TV3CAT.
2.1.1 La programació de TV3 Tipologia de programes L’oferta de televisió generalista de TV3 durant el 2015 continua recolzant-se, principalment, en tres tipologies de programes: informació (39,1%), entreteniment (27,3%) i ficció (23,3%). En una proporció més petita, hi apareixen els espais
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 151 formatius i documentals (6,1%) i els esportius (3,1%), seguits dels religiosos, programes de serveis193 i d’altres. Respecte del 2014 s’observen variacions percentuals mínimes que reflecteixen l’estabilitat de la graella quant a la tipologia de programació emesa.
Taula 1. TV3. Tipologia dels programes. Any 2015 Tipologia de programes Percentatge Informació 39,1 Entreteniment 27,3 Ficció 23,3 Formatius i documentals 6,1 Esports 3,1 Religiosos 0,6 Programes de serveis 0,3 Altres 0,3 Total 100,0 Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Graella de programació Durant l’any 2015 la graella de programació de TV3 es caracteritza per l’estabilitat en l’estructura i en la disposició de programes respecte de l’any anterior, tot i que s’hi introdueixen algunes novetats. Quant a l’oferta informativa, a més dels habituals Telenotícies del migdia i del vespre, el 2015 es van emetre de manera puntual programes especials per atendre fets d’actualitat, com ara la cobertura de les campanyes electorals del maig, del novembre i del desembre, l’accident d’un avió enlairat des de Barcelona i els atemptats terroristes de París. Els matins, magazín que combina la informació i l’entreteniment, continua ocupant la franja del matí, entre les 8 i les 13.30 hores. A més de l’emissió dels programes d’humor Polònia, Crackòvia, Zona zàping i APM, la graella incorpora noves produccions pròpies d’entreteniment. Així, s’enceta l’any amb el programa d’humor Còmics, que rememora antics humoristes, i el concurs Com som, on es juga amb els resultats d’enquestes realitzades a la població catalana. A l’abril s’emet el nou format d’entreteniment El mur, en el qual
193 La programació de serveis, com ara la informació meteorològica, també s’emet en el marc d’altres programes informatius i, per tant, no apareix comptabilitzada en el 0,3% de la taula.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 152 les persones que hi participen superen objectius personals per afrontar una marató, i a l’estiu, ImproStarr, un concurs centrat en la improvisació en les arts escèniques. Pel que fa a la ficció, s’emeten sèries noves de producció pròpia com Cites, a l’abril, i Merlí, al setembre; i de producció aliena: Diari de vampirs, al maig, i Unitat d’investigació i Boulevard du Palais, durant la temporada d’estiu. Quant als programes formatius i documentals, la primera etapa de l’any s’estrena No serà fàcil, on s’aborda la dificultat d’afrontar etapes clau en la vida, les càpsules de tres minuts Som gent de profit, per evitar el malbaratament d’aliments, i la nova forma documental Cites 2.0, que complementa la sèrie de ficció homònima. Durant l’estiu, es dóna a conèixer la costa catalana amb Salpem! i els viatges organitzats amb Gent de món. Amb la tornada de la programació regular, s’apropen els conceptes econòmics amb Economia en colors, s’exploren indrets, costums i tradicions amb Catalunya Experience, i l’ornitologia catalana amb Tocats de l’ala.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 153 Taula 2. TV3. Graella tipus de programació. Any 2015 Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge
6.00-8.00 Notícies 3/24 6.00-10.00 Notícies 3/24
10.00-10.10 10.00-10.30 Documentals Valor afegit 10.10-11.00 Signes dels 10.30-11.30 temps Documentals
08.00-13.30 Els matins 11.30-13.00 Documentals / 11.00-12.10 Programes Documentals divulgatius / Informatius temàtics 12.10-13.10 Sèries de ficció / 13.00-13.45 documentals Cinema 3 13.10-13.45 Crackòvia 13.30-14.00 Espai terra 13.45-14.20 13.45-14.20 Zona zàping Polònia 14.00-14.30 Telenotícies comarques + El temps 14.20-14.30 Tot un món
14.30-15.30 Telenotícies migdia + El temps
15.40-15.50 Cuines 15.30-16.00 Programes 15.40-16.30 divulgatius APM? Extra 15.50-16.40 La Riera 16.10-18.10 Tarda de cine 16.30-18.30 Tarda de cine 16.40-19.00 Divendres
18.10-20.10 Pel·lícula 18.30-20.20 19.00-20.00 El Faro, cruïlla de camins Pel·lícula
20.10-21.00 20.20-21.00 20.00-21.00 El gran dictat Formatius i Programes documentals divulgatius
21.00-22.00 Telenotícies vespre + Els diners
22.00-22.30 22.00-22.30 22.00-22.30 22.00-22.40 22.00-22.45 Crackòvia Zona zàping 30 minuts APM? Polònia 22.30-23.30 22.00-00.00 22.30-23.30 Sèries de 22.00-00.10 22.40-23.40 Concursos Formatius i producció Sense ficció Formatius i 22.45-00.15 22.30-00.30 documentals pròpia documentals .CAT La gran 23.40-00.10 23.30-00.30 pel·lícula Valor afegit Magazins informatius 23.30-2.00 00.10-01.00 Sèries de ficció Món 324 00.00-2.00 00.15-2.00 (redifusió) Pel·lícula Sèries de ficció (redifusió) 00.30-2.00 Pel·lícula 00.30-2.30 1.00-2.30 Sèries de ficció Sèries de ficció (redifusió) (redifusió) 2.00-3.00 Programes musicals Sèries de ficció (redifusió)
Notícies 3/24 Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Elaboració a partir de la catalogació de la programació.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 154 2.1.2 La programació del 33 Tipologia de programes Gairebé el 80% de la programació del 33 està formada per programes culturals agrupats sota les categories musicals (39,2%) i formatius i documentals (38,7%). El 20% restant el conformen la informació (11,3%), que es concreta especialment en els informatius temàtics i els magazins informatius, la majoria dels quals se centren en temes culturals, i la ficció (9,5%). No s’observen grans diferències quantitatives respecte de l’any 2014, més enllà d’un increment de 2,6 punts percentuals en la programació d’entreteniment (atès l’augment del temps d’espais musicals) i d’una reducció gairebé equivalent (2,3 punts) en els espais formatius i documentals.
Taula 368. 33. Tipologia dels programes. Any 2015 Tipologia de programes Percentatge Entreteniment 39,9 Musicals 39,2 Altres programes d’entreteniment 0,7 Formatius i documentals 38,7 Informació 11,3 Ficció 9,5 Programes de serveis 0,5 Religiosos 0,01 Altres programes 0,2 Total 100,0 Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Graella de programació El 33 ocupa la franja nocturna i matinal de la freqüència compartida amb el Super3, concretament de les 21.25 h a les 6.00 h. La programació del 33 s’estructura al voltant d’uns blocs fixos que es repeteixen al llarg de tota la setmana. Els dies laborables, l’emissió del 33 s’inicia amb un capítol de La Riera, seguit d’un o més programes de producció pròpia – que es reemeten posteriorment a les 2.00 h de la matinada; entremig s’hi insereixen sèries documentals. L’última franja d’emissió del 33, la compresa entre les 3.00 h i les 6.00 h, es dedica als programes musicals.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 155 Des del maig de 2015, s’emet de dilluns a divendres, a les 22 h i a les 23 h, Tria33, un espai sobre l’actualitat cultural a Catalunya: l’emissió de les 22 h dura 8 minuts aproximadament i és una llista de recomanacions culturals del dia; l’emissió de les 23 h té una durada de 15 minuts i aprofundeix en algun dels temes del bloc anterior. El dissabte, a partir del tercer trimestre de l’any, aquest programa s’emet amb un format monogràfic de 25 minuts a les 22 h, sota el nom de Tria33 Extra. L’aparició de Tria33 coincideix en el temps amb la fi d’emissió d’Ànima (abril) i Via llibre (maig).
Taula 4. 33. Graella tipus de programació. Any 2015 Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge 21.30-21.45 21.30-21.50 Els últims 21.25-22.05 La Riera Blog Europa artesans 21.50-22.15 Tria33 Extra 22.05-22.15 Tria33 (a partir de maig) (a partir d’octubre) 22.15-22.45 21.45-23.40 22.15-22.45 22.20-22.50 Quarts de nou (a Amb filosofia Sala 33 Quèquicom 22.15-23.10 partir de juny; (a partir (a partir d’abril; 22.15-23.10 22.15-23.10 GR Barcelona / abans, Cinema 3) d’octubre; abans, abans, Karakia (S)avis Thalassa divulgatius) 22.45-23.10 Sala33 o 22.45-23.10 Generació documentals) Latituds digital 23.10-23.25 Tria33 (a partir de maig) 23.25-23.55 23.25-00.45 23-23.30 El documental Salut! 23.40-0.10 [23-23.30 h Via llibre 23.55-0.20 (a partir 22.50-1.45 Curtcircuit 33 (fins maig)] El documental 23.30 – 01.10 Ànima d’octubre) Sèries Cronos (fins abril)] documentals 00.45-1.10 23.30-01.05 Sèries 60 minuts documentals 00.25-2.00 23.15-02.10 1.10-1.40 Sèries Sèries Quèquicom 0.10-2.40 01.05-2.10 documentals documentals Sèries 01.10 – 2.15 1.45-2.15 Sèries 1.40-2.05 documentals Catmúsica Tria33 Extra documentals Generació (a partir digital d’octubre) 2.00-2.25 2.15 – 2.30 Quarts de nou Sèries 2.10-3.00 documentals 2.10-3.00 2.05-3.00 2.15-3.00 (S)avis 2.30 – 3.00 h Karakia Salut! 2.25-3.00 Amb filosofia 2.40-3.00 GR Barcelona / Latituds Els últims Thalassa artesans
3.00-6.00 Programes musicals
5.55-6.00 Videoclips catalans Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Elaboració a partir de la catalogació de la programació.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 156 2.1.3 La programació del Super3 Tipologia de programes La distribució del temps d’emissió per tipologia de programes no experimenta cap canvi substancial respecte del 2014. La ficció és la protagonista de la graella del canal infantil Super3 (91,7% de la programació). En destaquen les sèries d’animació, que representen el 80,4% dels espais del canal. Per la seva part, l’entreteniment (6,5%) l’integren els diversos gags i espais interns dels clubs infantils i els concursos de cap de setmana.
Taula 5. Super3. Tipologia dels programes. Any 2015 Tipologia de programes Percentatge Ficció 91,7 Entreteniment 6,5 Informació 1,1 Formatius i documentals 0,7 Total 100,0 Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Graella de programació El Super3 comprèn la franja diürna (de 6.00 a 21.20 h) de la freqüència compartida amb el canal cultural 33. La programació dels dies laborables es vertebra al voltant de l’emissió de sèries de ficció, unes adreçades als infants més petits –dins del contenidor Mic3– i les altres per a infants de fins a 14 anys –dins del contenidor Super3. El flux de sèries s’interromp a les 19.30 h per donar pas al teleinformatiu infantil Info K. El cap de setmana, la graella del Super3 s’amplia amb divulgatius, concursos, informatius temàtics i pel·lícules d’animació. Les novetats de la graella del 2015 es concreten en l’estrena del programa Kukurota (diumenges al matí), sobre curiositats del món animal, i en quatre sèries d’animació noves. Així mateix, els espais El Mic i els seus amics i La família del Super3 (recull de gags) amplien l’emissió i es programen també entre setmana, i Una mà de contes, en llengua anglesa, s’emet durant la franja de migdia dels dies laborables.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 157 Taula 6. Super3. Graella tipus de programació. Any 2015 Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge 6.00-6.30 Sèries del Mic3 6.00-6.40 Sèries del Mic3
6.30-9.00 Sèries del Super3 6.40-8.50 Sèries del Super3
8.55-9.20 Sèries del Mic3 (El Mic 9.00-10.20 Sèries del Mic3 i els seus amics)
9.20 -10.40 Sèries del Super3 10.40-11.10 10.40-11.10 Dinàmiks Kukurota 10.20-12.10 Sèries del Super3 11.10-11.45 La família del Super3 11.45-12.25 12.10-12.25 Una mà de contes Sèries del Super3 12.25-12.50 Fish&Chips 12.50-13.20 Tags 12.50-15.45 Sèries del 13.20-15.40 12.25-17.35 Sèries del Super3 Super3 Sèries del Super3 15.45-17.00 15.40-17.00 Pel·lícules de Pel·lícules de llargmetratge llargmetratge
17.35-18.00 Sèries del Mic3 (El Mic i els seus amic)
18.00-18.10 Una mà de contes 17.00-21.30 Sèries del Super3 18.10-19.30 Sèries del Super3
19.30 – 19.45 Info K 19.45-20.05 La família del Super3
20.05-21.20 Sèries del Super3
Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Elaboració a partir de la catalogació de la programació.
2.1.4 La programació d’Esport3 Tipologia de programes Més de la meitat de la graella del canal Esport3, concretament el 57,5%, la integren programes d’actualitat esportiva i retransmissions d’esdeveniments esportius; els documentals representen gairebé un terç de la programació, mentre que la resta de graella es complementa amb entreteniment (un 6,8%) – principalment programes d’humor– i amb altres informatius (3,5%).
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 158 Com a la resta de canals de la Corporació, el temps que dedica Esport3 a cada tipologia de programació no varia significativament el 2015, en comparació amb l’any anterior.
Taula 7. Esport3. Tipologia dels programes. Any 2015 Tipologia de programes Percentatge Retransmissions i actualitat esportiva 57,5 Magazins d'esports 31,5 Retransmissions esportives 20,3 Informatius d'esports 5,3 Altres programes esportius 0,4 Formatius i documentals 32,2 Documentals 31,4 Divulgatius 0,8 Noves formes documentals 0,02 Entreteniment 6,8 Altres informatius 3,5 Total 100,0 Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Graella de programació La graella d’entre setmana d’Esport3 es caracteritza per tenir, d’una banda, uns programes d’emissió fixa, i de l’altra, una sèrie de retransmissions i programes esportius que s’articulen al voltant del calendari de les competicions. Amb periodicitat fixa s’emet el magazín esportiu Esport club a les 20 h, la tertúlia esportiva Efectivament a les 23 h i l’informatiu Tot l’esport a les 0 h. La resta de jornada la formen diversos informatius i magazins d’esports, retransmissions esportives i programes d’humor en relació amb l’esport (Crackòvia i Zona Zàpping), així com una franja (de 8.30 h a 19.30 h) de sèries documentals. El cap de setmana, la graella d’Esport3 es basa en la retransmissió de competicions de diverses disciplines intercalades amb informatius i magazins d’esports. La nit del diumenge es reserva als Hat-trick en els seus tres formats (Barça, Espanyol, Total), tot i que la seva emissió es pot traslladar a altres dies de la setmana, segons es juguin els partits dels equips catalans de la Lliga de Futbol Professional. Cal destacar que les setmanes en què hi ha partit de la Champions League (TV3 retransmet un dels partits jugats en dimarts), Esport3 dedica part de la
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 159 programació a l’anàlisi dels partits dins de l’espai Zona Champions. Així mateix, els caps de setmana en què hi ha curses de Fórmula 1, TV3 i Esport3 es divideixen les transmissions en directe de les sessions d’entrenament i de la cursa, i Esport3 ho complementa amb l’emissió del magazín La Fórmula. Finalment, i com s’ha estat fent les últimes temporades, el programa Futbol.cat, emès els dilluns al vespre, informa dels partits catalans de Segona i Tercera Divisió, així com de futbol femení i de futbol base. Com a novetat respecte dels anys anteriors destaca la desaparició, a mitjan 2015, del programa de cap de setmana Gol a gol.
Taula 8. Esport3. Graella tipus de programació. Any 2015 Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge 0.00-0.30 Tot l’esport
0.30-6.00 Redifusions d’informatius i magazins d’esports (Tot l’esport, Efectivament, Esport Club, Futbol.cat, Hat-trick, Champions Magazine), de retransmissions esportives i de programes d’humor (Zona zàping i Crackòvia)
6.00-8.30 Redifusions d’informatius i magazins d’esports (Tot l’esport, Efectivament, 6.00-11.30 Temps d’aventura, Km 0, Hat-trick) i de programes d’humor (Zona zàping i Crackòvia) Redifusions d’informatius i magazins d’esports
8.30-19.30 Sèries documentals 11.30-21.25 Retransmissions esportives intercalades 11.30-24.00 amb informatius Retransmissions i magazins esportives 19.30-20.00 19.30-20.00 19.30-20.00 d’esports intercalades 19.30-20.00 19.30-20.00 Informatius o Informatius o Informatius o amb informatius Futbol.cat Crackòvia magazins magazins magazins i magazins esportius esportius esportius d’esports 20.00-21.00 Esport Club
21.00-23.00 Informatius / magazins d’esports i retransmissions esportives
21.25-24.00 Hat-trick
23.00-24.00 Efectivament
Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Elaboració a partir de la catalogació de la programació.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 160 2.2 La programació de 8tv Tipologia de programes Durant el 2015, l’oferta televisiva de 8tv va experimentar alguns canvis respecte de l’any precedent, motivats en part per l’entrada, el mes de maig, de Mediaset en el capital d’Emissions Digitals de Catalunya, empresa del Grupo Godó que gestiona 8tv. Ficció i entreteniment continuen ocupant la meitat del temps d’emissió i són les principals tipologies, amb una presència a la graella equivalent, al voltant del 25%. La presència d’aquest dos formats s’equilibra, ja que augmenta la programació d’entreteniment 9 punts percentuals i disminueix la de ficció en la mateixa proporció. La raó principal d’aquest canvi és la modificació de la franja de sobretaula i de la primera part de la tarda, que substitueix els espais de ficció per programació d’entreteniment. La graella es completa amb els programes d’esoterisme i paraciència (17,2%) –augmenten la presència i ocupen la franja dedicada el 2014 als programes eròtics, que desapareixen– i els programes de televenda (12,6%). El percentatge d’espais informatius disminueix quatre punts (10,5%), ja que desapareix de la graella el programa Migdia.194 Finalment, els espais formatius i documentals augmenten el temps d’emissió (9,6%) respecte de la temporada anterior.
Taula 9. 8tv. Tipologia dels programes. Any 2015 Tipologia de programes Percentatge 2014 Altres programes 29,8 29,9 Programes amb continguts 17,2 1,3 d’esoterisme i paraciència Programes de televenda 12,6 13,7 Ficció 25,0 36,4 Entreteniment 24,8 15,7 Informació 10,5 14,1 Formatius i documentals 9,6 3,4 Esports 0,2 0,3 Programes de serveis A 0,1 0,1 Total 100,0 A El temps dedicat a la programació de serveis no s’esgota amb la tipologia corresponent: la informació meteorològica, per exemple, també forma part, com a secció, dels programes Arucitys i 8 al dia.
Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
194 Aquest programa va finalitzar les seves emissions el 19 de juliol de 2014.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 161 Graella de programació Els programes vertebradors de la graella de l’any 2015 són l’espai d’entreteniment Arucitys i l’informatiu 8 al dia, als quals s’afegeix, a partir del darrer trimestre, el magazín d’entreteniment Trencadís. Aquest últim inicia les seves emissions el 31 d’agost en la franja de sobretaula i les seves tres hores de durada suposen la reducció del temps dels programes precedent (Arucitys) i posterior (8 al dia). L’estrena d’Encantats, un concurs musical que s’emet fins al mes de juny, i d’El Hàmster al mes de desembre, un programa de zàping sobre l’actualitat política, completen les novetats de 8tv en entreteniment. Els dissabtes al migdia s’incorpora a la graella Èxit (del 29 de gener a l’1 d’agost), un espai de reportatges que mostra els projectes d’èxit que han ideat persones emprenedores de la societat catalana. D’altra banda, el nou programa educatiu en anglès Culture vultures s’emet diàriament de 9 h a 9.30 h. També el 15 de maig s’estrena el programa documental Déu n’hi dron, que ofereix imatges de llocs emblemàtics de Catalunya enregistrades amb un dron i s’emet els divendres a la nit. L’estrena d’aquests dos espais, juntament amb l’augment d’hores d’emissió de Rumbo al inglés, representen un augment a la graella dels espais formatius i documentals respecte de la temporada anterior. En relació amb la programació de ficció, 8tv estrena noves sèries de producció aliena com Galerías Paradise, Cazatesoros o Don Matteo. També emet produccions de ficció amb la col·laboració de Mediaset, com Acusados i Punta Escarlata. Una altra novetat de la graella de programació és la retransmissió en directe dels partits del Mundial de Clubs de futbol –Toyota Cup– que es va celebrar al Japó del 13 al 20 de desembre, amb una cobertura extensa dels partits del Barça. Tot i així, la programació esportiva continua tenint una presència residual a 8tv. Finalment, a la franja de matinada s’emet programació de contingut esotèric i desapareix la programació eròtica a la graella de 8tv.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 162 Taula 10. 8tv. Graella tipus de programació. Any 2015 Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge
6.00-6.45 Rumbo al inglés
6.45-7.00 Programa d’humor
7.00-7.30 8 de 8
7.30-8.00 Programa musical
8.00-9.00 Rumbo al inglés
9.00-9.30 Culture vultures
9.30-12.30 Televenda
12.30-13.30 Programes d’humor / divulgatius / sèries
13.30-16.30 Arucitys
13.30-21.00 Programes d’humor / educatius / Ficció
16.30-19.30 Trencadís
19.30-22.30 8 al dia 21.00-21.30 8 al dia
21.30-2.00 Ficció / Programa d’humor / 22.30-1.00 Pel·lícula / Sèrie Programa de contingut esotèric
1.00-2.00 Ficció / Entreteniment
2.00-6.00 La noche de...
Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Elaboració a partir de la catalogació de la programació.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 163 2.3 La programació de TVE Catalunya L’oferta programàtica de TVE Catalunya del 2015 no presenta variacions essencials respecte de la graella de l’any anterior. Es continuen emetent els programes de referència com El Debat de La 1, L’Informatiu, Vespre a La 2, Aquí Parlem, Tinc una idea o La Missa, i s’introdueixen modificacions puntuals en els programes de caràcter informatiu i alguna novetat pel que fa als programes formatius i documentals i d’entreteniment. La informació en català a la graella de desconnexió de TVE Catalunya s’ha vehiculat per mitjà de l’espai L’Informatiu i el magazín informatiu Vespre a La 2. En el primer canal, L’Informatiu s’emet diàriament a La 1 en l’edició de les 14 h i de dilluns a divendres a les 16 h. Una de les novetats del 2015 és la incorporació a la graella habitual de La 1 HD de l’emissió en alta definició de les dues edicions del teleinformatiu. Vespre a La 2, que es difon a les set del vespre de dilluns a divendres per La 2, ha introduït en la seva tercera temporada noves seccions sobre temes socials i culturals, que s’afegeixen a les habituals, com la crònica dels divendres sobre les estrenes de cinema o la tertúlia d’actualitat política. En aquest sentit, les noves seccions són les següents: “I això com es menja”, que s’emet els dilluns i està dedicada al món de la alimentació; els dimarts tot el programa gira al voltant d’un convidat; la secció “Memòria de la Terra” està destinada a conèixer millor el territori i la història; “Voler és Poder” s’adreça a la gent gran; una revista cultural; una secció sobre la premsa rosa; i, finalment, la secció “2 Many Clips”, que informa de les novetats musicals, dels concerts i dels festivals, i conté actuacions. Aquesta secció continua la línia de la revista setmanal del mateix nom que s’havia incorporat durant l’estiu com a novetat puntual a la graella de la programació. L’oferta de programes informatius de TVE Catalunya es completa amb els espais setmanals d’actualitat El Debat de La 1 –emès a La 1 els dijous a les 00.15h i que el 2015 ha patit tres canvis en la conducció del programa arran del comiat de Cristina Puig, substituïda per Oriol Nolis i més tard, per Quim Barnola– i el programa sobre informació parlamentària Aquí Parlem –emès al canal 24H els dissabtes a les 20.30 h i els diumenges a les 19.30 h.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 164 Així mateix, a la graella de TVE Catalunya hi han tingut continuïtat els programes de tipus formatiu, divulgatiu i documental com Tinc una idea, Moments i La Missa, emesos setmanalment a La 2. Com a novetat, s’estrena l’espai Noms propis, que s’emet els diumenges a les 12.00 h, en format d’entrevista en profunditat a professionals del món de la cultura, de l’esport i de la ciència, entre d’altres. Només durant el període d’estiu, TVE aposta per l’emissió a La 2 d’una revista musical setmanal, 2 Many Clips. Es tracta d’un programa sobre videoclips amb entrevistes i agenda de l’escena musical que s’emetia els dilluns a les 19.00 h. Quant a les sèries de caire formatiu, divulgatiu i documental d’emissió puntual, TVE Catalunya n’emet les següents: - Els camins de la calma: sèrie documental que s’emet de manera puntual a TVE Catalunya des del 2006. El programa té com a eix central esglésies de Catalunya i el capítol emès el febrer de 2015 està dedicat a les esglésies de la Vall de Boí. - Això què és?: sèrie de quatre capítols, emesos del 28 al 31 de desembre per La 2 a les 19.15 h, en què nens i nenes d’entre 5 i 10 anys, d’escoles
catalanes diverses, descobreixen objectes del segle XX com la màquina d’escriure, la cinta de casset, el tocadiscos, etc. - Animalades: sèrie documental de quatre capítols de 25 minuts de durada dedicats a descobrir aspectes de la fauna i flora autòctones de Catalunya. Emesa de dilluns 28 a dijous 31 de desembre a les 19.45 h.
Finalment, durant el 2015 també han tingut cabuda programes especials en català a la graella de TVE Catalunya, com l’habitual Cavalcada dels Reis Mags, el Debat Electoral, amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya, i els documentals La memòria de la Plaça (de La Vanguardia al Sidecar); La Gauche Divine, Dear Mr. Gehry, I’m Marc from Arenys; Cinc dies al Liceu; Després de les aigües, i Unidesert.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 165 2.4 Origen de les produccions a Televisió de Catalunya En aquest apartat s’analitza l’origen dels programes emesos pels diferents canals de Televisió de Catalunya (TVC) al llarg de l’any 2015.195 Les produccions es classifiquen segons si pertanyen a un únic país productor o es tracta d’espais produïts conjuntament per diversos països d’origen. En aquest cas, i per tal de facilitar la interpretació de les dades, s’han agrupat en una única categoria (produccions en col·laboració). Igualment, s’han individualitzat aquells espais que són fruit de la col·laboració entre Catalunya i la resta de l’Estat espanyol. Finalment, es relaciona la procedència de les emissions amb els diferents gèneres televisius. El 2015, dos dels quatre canals de TVC, TV3 i Esport3, han emès 24 hores al dia, mentre que els dos restants han compartit freqüència. Així, el 33 ha emès 8h i 30 minuts diaris, i el Super3, 15 hores i mitja al dia, aproximadament. S’ha exclòs de l’anàlisi el temps d’emissió de les retransmissions esportives, atès que responen a un repartiment de drets d’emissió i a acords de producció del senyal no homologables amb la resta de programes. El 2015, Televisió de Catalunya ha difós retransmissions esportives per TV3 (el 2% del temps d’emissió anual) i per Esport3 (el 20,3%).
2.4.1Origen de les produccions a TV3 TV3 ha dedicat un 81,5% de la programació anual a l’emissió d’espais produïts a Catalunya (el 76,9% el 2014) i un 1%, a aquells fruit de la col·laboració entre Catalunya i productors de la resta de l’Estat espanyol. El temps restant l’han ocupat produccions dels EUA (7,5%), França (2,6%), la resta de l’Estat espanyol (2,6%) i el Regne Unit (1,6%), principalment. Les produccions en col·laboració representen l’1,8% de la programació anual, dos punts menys que el 2014, en què eren el 3,9% del temps d’emissió de l’any. Els programes amb origen europeu van ocupar el 91,4% del temps d’emissió de TV3 durant el 2015 (89,3% el 2014).
195 Les dades corresponents a l’any 2015 s’han obtingut a partir d’una mostra que inclou el 51% del temps d’emissió anual de cada canal.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 166 Gràfic 1. TV3. Origen de les produccions emeses. Any 2015A
1,6% 1,2% 1,8% 2,6% 0,2% 2,6% Catalunya Catalunya / Resta d'Espanya 7,5% 1,0% EUA França Resta d'Espanya Regne Unit Altres països Produccions en col·laboració 81,5% Sense determinar
A Orígens amb representació superior al 0,5%. Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
2.4.2 Origen de les produccions al 33 Al 33, les produccions amb origen a Catalunya augmenten el 2015 i assoleixen el 71,2% del temps d’emissió anual (el 2014 era el 67,5%) i les peces originàries de la cooperació entre Catalunya i empreses audiovisuals de la resta de l’Estat espanyol són l’1,6%. En el 28,8% restant s’hi poden trobar emissions originàries del Regne Unit (5,5%), França (4,2%), Alemanya (3,8%) i els EUA (3,2%). Un 4% addicional correspon a programes d’altres orígens amb una presència inferior a l’1%. El total de produccions en col·laboració ocupen un 4,3% del temps d’emissió. Els espais amb un origen europeu representen el 94,4% del temps d’emissió anual (95,0% el 2014).
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 167 Gràfic 2. 33. Origen de les produccions emeses. Any 2015A
3,8% 3,2% 2,2% 4,0% Catalunya
4,2% Catalunya / Resta d'Espanya Regne Unit 4,3% Produccions en col·laboració 5,5% França Altres països 1,6% Alemanya EUA Sense determinar 71,2%
A Orígens amb representació superior a l’1,0%. Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
2.4.3 Origen de les produccions al Super3 Respecte del 2014, les emissions d’origen europeu incrementen la seva presència al Super3, ja que passen del 48,9% al 54,4%. Al seu torn, les peces d’origen japonès, tot i que són el primer origen en aquest canal, han disminuït 3 punts (20,4%). Per contra, els programes fets a Catalunya (19,8%) superen els dels EUA i passen al segon lloc pel que fa al temps d’emissió anual, ja que augmenta la seva presència en 3 punts percentuals. Els EUA reculen del 20,5% el 2014, al 16,2% el 2015. A més, cal tenir en compte que les emissions sorgides de la contribució de Catalunya i empreses originàries de la resta de l’Estat espanyol ha estat d’un 0,8%. La resta d’orígens principals són el Regne Unit (8,8%), Islàndia (4,5%), França (3,5%) i Alemanya (1,6%), i d’altres com el Canadà (4,4%). Les produccions en col·laboració entre diferents orígens representen la proporció més elevada entre els canals de TVC (el 19,2%, amb un augment de 2,7 punts respecte del 2014). Amb aquest format, França incrementa notablement la seva presència, ja que forma part dels principals binomis de producció en
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 168 col·laboració: Bèlgica-França (4,1%), Alemanya-França (3%) i Canadà-França (2,1%).
Gràfic 3. Super3. Origen de les produccions emeses. Any 2015A
3,5% 1,6% 1,6% Japó 20,4% 4,4% Catalunya 4,5% Produccions en col·laboració
8,8% EUA
Regne Unit
Islàndia 16,2% Canadà 19,8% França
19,2% Alemanya Altres països
A Orígens amb representació superior a l’1,0%. Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
2.4.4 Origen de les produccions a Esport3 De la mateixa manera que el 2014, i en una proporció gairebé igual, la producció catalana continua sent la majoritària a Esport3 (56,9%). La col·laboració entre Catalunya i les empreses de la resta de l’Estat espanyol ocupen un addicional 0,2% del temps d’emissió anual. A continuació, els orígens que aporten més temps de producció són el Regne Unit (9,9%), els EUA (6,5%) i França (5,9%). En conjunt, el temps d’emissió dedicat a emissions originàries d’algun país europeu s’eleva al 87,6%, 84,8% el 2014. Les produccions en col·laboració entre diferents països representen el percentatge més baix dels canals de TVC, el 4,7%.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 169 Gràfic 4. Esport3. Origen de les produccions emeses. Any 2015A
1,4% 1,6% 1,7% 1,1% Catalunya 1,8% 1,0% Regne Unit 3,0% EUA 4,5% França
4,7% Produccions en col·laboració Alemanya 5,9% Canadà 56,9% Àustria 6,5% Altres països Austràlia Resta d'Espanya 9,9% Polònia Itàlia
A Orígens amb representació superior a l’1,0%. Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
2.4.5 Tipus de producció de les produccions amb origen a Catalunya a Televisió de Catalunya La producció amb origen a Catalunya representa unes proporcions diverses als diferents canals de TVC: el 81,5% a TV3, el 71,2 % al 33, el 19,8% al Super3 i el 56,9% a Esport3. Tots els canals tenen en comú, però, l’increment respecte del 2014. La producció catalana és, essencialment, producció pròpia (incloent-hi els programes produïts per TVC amb la col·laboració de productores externes), amb percentatges superiors al 95% (99,5% a TV3, 95,7% al 33, 95,0% al Súper3 i 98,7% a Esport3). Als quatre canals es detecta un increment d’aquest percentatge, essent el més destacat el del Super3, que passa d’un 85,4% el 2014, a un 95% el 2015. Pel que fa a la producció catalana aliena, a TV3, la integren principalment peces cinematogràfiques (38,7%); al 33, la configuren documentals (36,6%) i peces cinematogràfiques (34,9%). Al Super3, on suposa el percentatge més alt,
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 170 són íntegrament sèries d’animació. A l’últim, a Esport3, la producció aliena està formada principalment per documentals (82,8%).
Taula 11. TVC. Proporció d’emissió de producció pròpia sobre el total de producció amb origen a Catalunya. Període 2014-2015 (en %) Canal 2014 2015 TV3 98,8 99,5 33 93,6 95,7 Super3 85,4 95,0 Esport3 98,0 98,7 Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
2.4.6 Origen de les produccions i gènere dels continguts a Televisió de Catalunya En aquest apartat es posen en relació les dades referides a l’origen dels espais emesos pels canals de TVC al llarg del 2015, amb les tipologies de programes. S’hi analitzen un canal generalista i tres canals temàtics. El tipus de contingut es correspon a la naturalesa del canal. Al canal cultural 33 hi predominen els documentals i divulgatius. Al Super3, el canal infantil de TVC, ho fan els programes dedicats al seu públic objectiu, amb sèries d’animació i clubs infantils. El canal esportiu Esport3 concentra els programes d’aquesta temàtica, així com documentals. Finalment, els continguts del canal generalista TV3 es diversifiquen en un gran ventall de tipologies de programes. Cal destacar, però, que tots quatre canals comparteixen un aspecte en comú i és que Catalunya és l’origen que aplega més varietat de tipologies, mentre que la resta de procedències centra la seva oferta en programes de ficció i documentals.
2.4.6.1 El gènere de les produccions a TV3 La producció catalana a TV3 es diversifica en més gèneres televisius que la d’altres orígens. Concretament, el 48,8% dels programes amb origen a Catalunya van ser continguts informatius i un 33,7%, d’entreteniment. Tot seguit es troben els programes de ficció (9,0%), els formatius i documentals (5,7%) i els esports (1,5%). TV3 ofereix altres tipologies de programes amb origen català, com espais religiosos i de serveis. En relació amb els programes sorgits de la col·laboració entre Catalunya i la resta de l’Estat, hi predominen els continguts de ficció (80%) i l’entreteniment (15,4%).
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 171 Quant a la resta d’orígens, la ficció concentra gairebé tot el temps d’emissió de les produccions de la resta de l’Estat espanyol (99,8%), dels EUA (96,5%), de França (84,2%) i, tot i que menys, del Regne Unit (65,3%). Els programes formatius i documentals representen un terç dels espais originaris del Regne Unit i una sisena part dels de França.
Gràfic 5. TV3. Tipologia de programes emesos segons l’origen de la producció. Any 2015A (en %) 100% 0,3 1,0 0,2 1,6 1,5 4,6 2,9 90% 14,9 15,4 80% 33,1 48,8 70%
60%
50% 96,5 99,8 5,7 40% 80,0 84,2 65,3 30% 33,7 20%
10% 9,0 0% Catalunya Catalunya / EUA França Resta d'Espanya Regne Unit Resta d'Espanya Ficció Entreteniment Formatius i documentals Informació Esports Programes de serveis Religiosos Altres programes
A Orígens amb representació superior al 0,5%. Ordenats de més temps d’emissió anual a menys, excepte Catalunya/Resta d’Espanya. Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
2.4.6.2 El gènere de les produccions al 33 Els programes formatius i documentals són majoritaris al canal 33 en temps d’emissió en orígens com els EUA (97,7%), França (93,5%), Alemanya (93,3%) i el Regne Unit (83,5%). Per contra, amb referència a les produccions catalanes, l’entreteniment és predominant (51,9%), inclosa la programació musical. A continuació, els programes formatius i documentals, la informació i la ficció ocupen un 24,4%, un 13,1% i un 9,7%, respectivament. Quant a les produccions sorgides de la col·laboració de Catalunya amb la resta de l’Estat espanyol, les tipologies predominants són gairebé les mateixes que per a Catalunya però en varien les
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 172 proporcions. Els programes formatius i documentals superen el 50%, la ficció suposa un 27,1% i l’entreteniment, un 21,9%.
Gràfic 6. 33. Tipologia de programes emesos segons l’origen de la producció. Any 2015A (en %)
100% 3,8 3,7 1,8 8,5 13,1 90%
80% 24,4 51,0 70%
60%
50% 83,5 93,5 93,3 97,7
40% 21,9 51,9 30%
20% 27,1 10% 1,9 9,7 7,9 0,5 0% 0,7 3,0 Catalunya Catalunya / Regne Unit França Alemanya EUA Resta d'Espanya
Ficció Entreteniment Formatius i documentals Informació Programes de serveis Altres programes
A Orígens amb representació superior al 0,5%. Ordenats de més temps d’emissió anual a menys, excepte Catalunya/Resta d’Espanya. Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
2.4.6.3 El gènere de les produccions al Super3 L’enfocament de la programació del Super3 en sèries de ficció adreçades a infants explica que la ficció sigui l’únic gènere televisiu per a tots els orígens principals de producció, excepte per a Catalunya. A les peces catalanes, tot i que la ficció també ocupa la majoria del temps d’emissió (el 58%), hi apareixen altres gèneres, com l’entreteniment (33%, que es correspon, principalment, a les peces de continuïtat inserides en els clubs infantils), la informació (5,5%) i els formatius i documentals (3,6%).
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 173 Gràfic 7. Super3. Tipologia de programes emesos segons l’origen de la producció. Any 2015A (en %) 100% 5,5 3,6 90%
80% 33,0 70%
60%
50% 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
40%
30% 58,0
20%
10%
0% Japó Catalunya EUA Regne Unit Islàndia Canadà França Alemanya
Ficció Entreteniment Formatius i documentals Informació
A Orígens amb representació superior a l’1,0%. Ordenats de més temps d’emissió anual a menys. Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
2.4.6.4 El gènere de les produccions a Esport3 Els programes d’actualitat esportiva són la tipologia principal de la producció catalana a Esport3 (tot i l’exclusió del còmput de les retransmissions) i representen el 73,2% del total del temps. Les emissions catalanes també es troben entre l’entreteniment (14,4%), els altres informatius (6,9%) i els formatius i documentals (5,5%). A la resta d’orígens, la categoria dominant són els formatius i documentals, excepte a Àustria (on l’actualitat esportiva significa el 75,3% del temps), procedència de magazins d’actualitat automobilística emesos per Esport3.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 174 Gràfic 8. Esport3. Tipologia de programes emesos segons l’origen de la producció. Any 2015A (en %)
100% 1,5 14,4 90% 24,7 5,5 80% 6,9 70%
60% 78,5 89,5 50% 94,8 98,3 100,0 100,0 100,0 100,0
40% 73,2 75,3 30%
20%
21,5 10% 4,5 5,9 0% 3,7 1,7 Catalunya Regne EUA França Alemanya Canadà Àustria Resta Polònia Itàlia Unit d'Espanya
Actualitat esportiva Altres informatius Formatius i documentals Entreteniment
A Orígens amb representació superior a l’1,0%. Ordenats de més temps d’emissió anual a menys. Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
2.5 Origen de les produccions a 8tv En l’apartat s’analitza l’origen de la programació de 8tv al llarg de l’any 2015196 i dels gèneres televisius emesos. La producció catalana és majoritària, amb un 44,8% del temps d’emissió i un 0,1% afegit d’espais sorgits de la col·laboració entre Catalunya i la resta de l’Estat espanyol. A continuació, s’hi troben les peces sorgides de la resta de l’Estat espanyol, que creixen d’un 1,5% el 2014 a un 13,2% el 2015. En tercera posició se situa la producció dels EUA (12,4%), seguides de la del Canadà (6,3%), Itàlia (6%) i el Regne Unit (4,8%). En conjunt, els programes originaris d’Europa assoleixen el 80,2% del temps d’emissió anual del canal (el 2014 va ser el 68,1%). Les produccions en col·laboració representen el 9,9% del temps d’emissió anual.
196 Les dades de l’any 2015 s’han obtingut a partir d’una mostra del temps d’emissió anual de 8tv, que representa el 51% del total.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 175 Gràfic 9. 8tv. Origen de les produccions emeses. Any 2015
4,8% 2,5% 6,0% Catalunya 6,3% Resta d'Espanya 44,8% EUA Produccions en col·laboració 9,9% Canadà Itàlia Regne Unit Altres països 12,4%
13,2%
A Orígens amb representació superior a l’1,0%.
Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
2.5.1Tipus de producció de les produccions amb origen a Catalunya a 8tv Al llarg del 2015, el 98,5% de producció catalana ha estat pròpia (s’hi inclouen els programes realitzats amb la col·laboració de productores externes), la qual cosa suposa un increment de 16 punts percentuals respecte del 2014.
Taula 12. 8tv. Proporció d’emissió de producció pròpia sobre el total de producció amb origen a Catalunya. Període 2014-2015 (en %) Canal 2014 2015 8tv 82,8 98,5 Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
2.5.2 Origen de les produccions i gènere dels continguts a 8tv Quant a la relació entre l’origen de la programació emesa per 8tv al llarg del 2015 i els gèneres televisius als quals correspon, els espais originaris de Catalunya són majoritàriament continguts d’entreteniment (62,0%) i d’informació (33,4%). Pel que fa als altres orígens, la resta de l’Estat espanyol ha proveït, sobretot, d’espais formatius i documentals (92,6%) i el Canadà, de programes d’entreteniment (94,3%). La resta dels orígens principals es limiten a la ficció.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 176 Gràfic 10. 8tv. Tipologia de programes emesos segons l’origen de la producció. Any 2015A (en %) 100% 7,4 5,7 90%
80%
70% 61,8 60%
50% 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 92,6 94,3 40% 3,2 30%
20% 33,3 10%
0% Catalunya Resta EUA Canadà Itàlia Regne Unit Alemanya França d'Espanya
Ficció Entreteniment Formatius i documentals Informació Esports Programes de serveis
A Orígens amb representació superior a l’1,0%. Ordenats de més temps d’emissió anual a menys. Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
3. Programació radiofònica: l’oferta generalista 3.1 Característiques generals de la programació L’apartat aborda la situació de la programació radiofònica generalista a Catalunya durant l’any 2015. Seguint criteris d’audiència, l’anàlisi es basa en l’oferta regular de cinc prestadors: dos d’àmbit català –Catalunya Ràdio i RAC1– i tres d’àmbit estatal amb desconnexions per a Catalunya –SER, Onda Cero i COPE. La informació s’estructura a partir del monitoratge de les emissions regulars realitzat pel CAC.197 L’estabilitat de la programació emesa marca l’oferta generalista de radiodifusió. No obstant això, es produeixen reestructuracions en algunes franges horàries –és el cas de Catalunya Ràdio– i canvis de professionals entre mitjans o bé entre programes d’un mateix mitjà –a Onda Cero i la COPE, per exemple.
197 D’aquest monitoratge se n’infereixen les graelles tipus, les taules comparatives de programació i els percentatges de les tipologies de programes, per a tots els prestadors analitzats.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 177 L’anàlisi per tipologia de programa mostra que els gèneres informatiu, esportiu i d’entreteniment són els que apareixen amb més freqüència en els mitjans estudiats. La suma dels tres se situa, en totes les emissores, per sobre de les tres quartes parts del temps d’emissió.198 Es continua apostant per una estructura de graella basada en blocs amb tipologies homogènies: magazins que combinen la informació i l’entreteniment al matí (diàriament) i a la tarda (de dilluns a divendres); retransmissions i informació esportiva a la tarda dels caps de setmana, i informació esportiva diària a la nit. La resta de franges horàries presenten continguts més o menys diversos, que doten de singularitat cada oferta.
Taula 13. Dilluns a divendres. Catalunya Ràdio, RAC1, SER, Onda Cero i COPE. Comparació de la programació per franja horària i gènere. Any 2015199 Franja Gènere Catalunya Ràdio RAC1 SER Onda Cero COPE horària Matí Informació i El matí de El món a Hoy por hoy Más de uno Herrera en entreteniment Catalunya Ràdio RAC1 COPE Migdia Informació i Catalunya migdia 14/15 + Hora 14 + Noticias Mediodía esports + Catalunya 100 metres La graderia mediodía+ COPE + migdia esports Ona esportiva Esports COPE Tarda Informació i La tribu de Versió RAC1 La ventana Julia en la La tarde entreteniment Catalunya Ràdio Onda Vespre-nit Informació Catalunya vespre No ho sé Hora 25 La Brújula La linterna Nit - Esports El club de la Tu diràs El larguero Al primer El partido de matinada mitjanit toque las 12 Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Taula 14. Caps de setmana. Catalunya Ràdio, RAC1, SER, Onda Cero i COPE. Comparació de la programació per franja horària i gènere. Any 2015 Franja Gènere Catalunya Ràdio RAC1 SER Onda Cero COPE horària Matí Informació i El suplement + Via Lliure A vivir que son dos Te doy mi Tira entreteniment La primera pedra días palabra Milles Migdia Informació Catalunya migdia 14/15 Hora 14 fin de Noticias fin Mediodía semana de semana COPE Tarda - Esports Tot gira / Superdiss. / Carrusel deportivo Radioestadio Tiempo vespre La transmissió Superdium. de juego d’en Puyal / El Barça juga a RAC1 Nit - Esports El club de la Tu diràs Carrusel deportivo / Radioestadio Tiempo matinada mitjanit El larguero de juego Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
198 La classificació de gèneres programàtics de l’apartat és la mateixa que es va utilitzar a l’Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2014. 199 Les franges horàries són genèriques i, per tant, no representen exactament el mateix interval horari en tots els casos.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 178 Amb referència a l’entorn digital de la ràdio, es desenvolupen noves aplicacions que faciliten l’accés als continguts –en directe o bé via podcast– i la participació de les persones oients. Des del punt de vista de la programació, la incidència creixent de les xarxes socials –tant quantitativament com qualitativament– es tradueix en noves seccions en què s’analitzen els continguts publicats a internet.
3.2 Prestadors d’àmbit català 3.2.1 Catalunya Ràdio La temporada 2015-2016 s’inicia amb diverses novetats respecte de la temporada anterior. La programació del matí és objecte de canvis diversos. Així, El matí de Catalunya Ràdio es redueix una hora –s’emet de 6 a 12 h–, la qual cosa afecta la durada de la secció d’humor “Els minoristes” (que concentra l’anàlisi humorística de l’actualitat en els últims vint minuts del programa). També desapareix el concurs musical Els optimistes. S’introdueix a la graella el magazín La vida, on tenen cabuda temes quotidians o d’interès general, com ara la qualitat de vida, la salut, les relacions personals o la literatura, entre d’altres. El programa ocupa dues hores en la franja del migdia (12-14 h). Cal assenyalar, també, la reformulació de la franja informativa del vespre (19-22 h), que es concreta en una primera hora dedicada als esports (Catalunya vespre esports) i les dues següents, a la informació general (Catalunya vespre). Aquest segon bloc dedica la primera part a repassar l’actualitat del dia i, a continuació, inclou entrevistes i l’anàlisi de persones expertes. S’hi intercalen seccions dedicades a temàtiques diverses, com el periodisme de dades, les primícies tecnològiques o les efemèrides culturals. També es constata l’ampliació de la durada d’El suplement –s’allarga fins a les 14 h–, el desplaçament de L’ofici de viure a la tarda del dissabte i a internet el diumenge, i el nou horari de Generació digital, que s’emet la matinada del dissabte. A banda, cal destacar el 30è aniversari de les retransmissions de Joaquim Maria Puyal en català des de l’emissora pública. L’efemèride s’acompanya de
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 179 noves seccions durant el programa, així com de diversos homenatges i programes especials al llarg de la temporada. Durant el 2015 també es commemoren els 30 anys del programa musical Tarda Tardà –des de feia alguns anys només s’emetia per internet–, que finalitza per la mort del conductor, Jordi Tardà.
Taula 15. Catalunya Ràdio. Graella tipus. Quart trimestre 2015200 Hora Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge 0.00 El club de la mitjanit Generació 1.00 La finestra La nit dels ignorants 2.0 digital indiscreta 2.00 L’audiovisual Els viatgers L’ofici de 3.00 de la gran Les mil i una nits de Maria de la Pau Janer (r) viure (r) anaconda 4.00 A deshora A deshora Geografia El club de la mitjanit (r) Geografia 5.00 humana humana Paraules de 6.00 vida Mans Mans 7.00 El matí de Catalunya Ràdio 8.00 9.00 10.00 El suplement 11.00 12.00 La vida 13.00 Catalunya migdia 14.00 Catalunya migdia esports 15.00 L’oracle Solidaris En guàrdia! L’ofici de 16.00 viure La tribu de Catalunya Ràdio 17.00 Tot gira 18.00 Tot gira 19.00 Catalunya vespre esports La 20.00 Catalunya vespre transmissió 21.00 d’en Puyal 22.00 Les mil i una nits de Maria de la Pau Janer 23.00 El club de la mitjanit
(r) redifusions
Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
El seguiment de la programació de Catalunya Ràdio per part del CAC201 mostra que els programes amb més presència a la graella són els informatius
200 Cal indicar, com a prevenció vàlida per a totes les graelles de programació, que els horaris d’emissió són aproximats i responen a una graella tipus. El principal factor de distorsió horària es deu, principalment, a la incidència dels esdeveniments esportius durant el cap de setmana.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 180 (34,4%).202 A continuació se situen els espais esportius (25,7%), d’entreteniment (19,5%), divulgatius (8,8%), culturals (3,1%), musicals (2,7%) i religiosos (0,2%). Els altres programes (5,5%), que no s’encabeixen en cap dels gèneres programàtics establerts, al·ludeixen a l’espai de participació La nit dels ignorants 2.0. Aquests set gèneres, que corresponen a 24 programes diferents, configuren la programació més diversa de la mostra analitzada quant a la presència de tipologies.
Taula 16. Catalunya Ràdio. Tipologia dels programes. Any 2015 (en %) Gènere Percentatge Informació 34,4 Esports 25,7 Entreteniment 19,5 Divulgatius 8,8 Culturals 3,1 Musicals 2,7 Religiosos 0,2 Altres programes 5,5 Total percentatge 100,0 Total nombre gèneres 7
Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Cal indicar que la retransmissió d’esdeveniments esportius o no durant el cap de setmana, així com l’horari, modifica la programació de l’emissora. Pel que fa a l’emissió de programació exclusiva a internet, al febrer s’estrena l’espai Paisatges sonors, que ofereix sons del panorama català classificats en diferents categories: natura, tecnologia, societat i calma. L’Arxiu Sonor de Catalunya Ràdio –que conté documents històrics que ha generat la ràdio pública des que es va crear– incorpora, entre d’altres, publicacions referides al poeta Francesc Garriga i al cantautor i actor Ovidi Montllor. L’efemèride del 75è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys es recull en una col·lecció de reportatges disponibles al servei en línia Catalunya Ràdio a la carta. A l’últim, Catalunya Ràdio posa en funcionament un sistema d’alertes per a dispositius mòbils que, mitjançant l’aplicació de l’emissora, informa les persones
201 Es monitoritza la programació de Catalunya Ràdio emesa per la freqüència 102.8 MHz de Barcelona, tot i que les dades són extensives a totes les freqüències que emeten el mateix producte. 202 El còmput de la informació inclou els informatius diaris, els butlletins horaris i la part informativa d’El matí de Catalunya Ràdio, La vida, La tribu de Catalunya Ràdio i El suplement.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 181 oients dels continguts més destacats (entrevistes exclusives, inici d’un programa, disponibilitat d’àudios a la carta, etc.).
3.2.2 RAC1 La programació de RAC1 presenta alguns canvis la temporada 2015-2016, tot i que l’estructura de la graella manté el caràcter continuista de les anteriors. El món a RAC1 al matí i el Versió RAC1 a la tarda continuen vertebrant l’oferta de l’emissora. Les estrenes programàtiques es concreten en dos espais. D’una banda, l’informatiu nocturn No ho sé (21-23 h), que pren el relleu de La nit a RAC1 i potencia les entrevistes amb persones expertes. De l’altra, el divulgatiu sobre cuina Amb molt de gust, que s’emet el dissabte a la tarda (15-16 h) i ofereix receptes i informació sobre les propietats dels aliments. La programació del cap de setmana presenta una reestructuració horària que afecta els magazins La primera pedra i Via lliure. El primer es divideix en dues parts: La primera pedra del cafè amb llet (6-8 h), centrat en la cultura popular i tradicional catalana, i La primera pedra del vermut 3.0 (12-14 h), que aborda l’actualitat a partir de la visió particular de les persones col·laboradores. En paral·lel, el Via lliure avança l’emissió dues hores (8-12 h) i reforça els continguts informatius en la primera franja. Durant el primer semestre de l’any se celebra el 15è aniversari de RAC1, que suposa l’emissió de programes especials i la participació de veus històriques de l’emissora en diferents espais.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 182 Taula 17. RAC1. Graella tipus. Quart trimestre 2015 Hora Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge 0.00 Tu diràs 1.00 La competència (r) Misteris Misteris 2.00 La segona hora (r) 3.00 Via lliure (r) Tot és possible (r) Via lliure (r) 4.00 Tu diràs (r) 5.00 6.00 La primera pedra del cafè 7.00 amb llet 8.00 El món a RAC1 9.00 Via lliure 10.00 11.00 12.00 La competència La primera pedra del 13.00 La segona hora vermut 3.0 14/15 14.00 100 metres RAC1 centrat Tot és possible Amb molt 15.00 Ultraesports de gust 16.00 Superdis- 17.00 Versió RAC1 sabte 18.00 Superdiu- 19.00 Primer toc El Barça menge 20.00 juga a 21.00 No ho sé RAC1 22.00 23.00 Tu diràs
(r) redifusions Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Segons el monitoratge de la programació de RAC1 realitzat pel CAC,203 els continguts esportius (32,1%) i d’entreteniment (29,6%) són els que tenen més presència a la graella. Els segueixen els informatius (26%)204 i, a més distància, els culturals i d’esoterisme i paraciència (2,3% cadascun) i els divulgatius (0,6%). Els altres programes (7,2%) inclouen l’espai de servei i participació Tot és possible. Es comptabilitzen 18 programes diferents, que representen aquests sis gèneres. La introducció del gènere cultural en el llistat de tipologies de RAC1 és deguda a la programació de La primera pedra del cafè amb llet com un espai amb entitat pròpia sobre cultura tradicional catalana dins la graella. L’estrena de l’espai Amb molt de gust, per la seva banda, introdueix el gènere divulgatiu.
203 Es monitoritza la programació de RAC1 emesa per la freqüència 87.7 MHz de Barcelona, tot i que les dades són extensives a totes les freqüències que emeten el mateix producte. 204 El còmput de la informació inclou els informatius diaris, els butlletins horaris i la part informativa d’El món a RAC1, Versió RAC1, Via lliure, La primera pedra del vermut 3.0 i RAC1centrat.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 183 Taula 18. RAC1. Tipologia dels programes. Any 2015 (en %) Gènere Percentatge Esports 32,1 Entreteniment 29,6 Informació 26,0 Culturals 2,3 Esoterisme i paraciència 2,3 Divulgatius 0,6 Altres programes 7,2 Total percentatge 100,0 Total nombre gèneres 6 Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Cal tenir present que la durada i l’horari d’emissió del magazín RAC1centrat és variable, atès que depèn de l’actualitat esportiva del cap de setmana. Aquest programa recupera continguts destacats de la setmana, especialment d’El món a RAC1 i el Versió RAC1. En relació amb internet, l’any 2015 s’afegeix un sistema operatiu –Windows Phone– des del qual es pot descarregar l’aplicació oficial de l’emissora, que s’afegeix als sistemes iOs i Android. Aquesta app permet escoltar ràdio en directe i podcasts, tenir informació sobre els programes de l’emissora, accedir a les notícies i participar en els diferents programes.
3.3 Prestadors d’àmbit estatal amb desconnexions 3.3.1 SER La temporada 2015-2016 manté els magazins de referència com a pilars de la programació: Hoy por hoy al matí, La ventana a la tarda i Hora 25 a la nit. Els canvis concerneixen bàsicament algunes estrenes i també espais que desapareixen de la graella. L’oferta de la SER incorpora a la temporada regular –els dissabtes al migdia– el programa d’entreteniment Nadie sabe nada, que s’havia emès a l’emissora durant els últims estius. La matinada del dissabte al diumenge s’estrena el programa Sucedió una noche, dedicat al cinema clàssic. Aquest espai substitueix Milenio 3, que s’acomiada després de 14 temporades en antena. També cal esmentar l’inici de les emissions del programa nocturn Oh! My LOL durant el mes de març. Com a particularitat, cada dia presenta un títol i un conductor diferent: La vida moderna (dilluns); Antonio Castelo domina el mundo
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 184 (dimarts); El nightshow, (dimecres); El Palomar (dijous); Las noches de Ortega (divendres), i Son Estrella Galicia (dissabte). Pel que fa a les desconnexions per a Catalunya, es consoliden els canvis implementats la temporada passada en el marc de la celebració dels 90 anys de Ràdio Barcelona. Els espais Espècies protegides, Què t’hi jugues! i Què vols SER?, estrenats l’any 2014, continuen en antena.
Taula 19. SER. Graella tipus. Quart trimestre 2015 Hora Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge 0.00 El larguero 1.00 Contigo Oh! My LOL Oh! My LOL dentro 2.00 Los Toros Què vols SER? Sucedió Punt de 3.00 una noche llibre (r) 4.00 Tot és Espècies protegides (r) Tot és 5.00 comèdia (r) Què t’hi jugues! (r) comèdia (r) SER Punt de 6.00 aventureros llibre Matinal SER 7.00 La hora La Script Hoy por hoyA extra 8.00 9.00 A vivir que son dos díasA 10.00 11.00 Tot és 12.00 Espècies protegides comèdia Tot és Nadie sabe comèdia 13.00 Hora Barcelona nada 14.00 Hora 14B Hora 14 fin de semanaB 15.00 La graderia 16.00 17.00 La ventana 18.00 19.00 El balcó Carrusel Carrusel Hora 25 deportivo 20.00 deportivo Què t’hi jugues! 21.00 22.00 Hora 25 23.00 El larguero
A Inclou butlletins informatius en desconnexió per a Catalunya. B Inclou desconnexions per a Catalunya. (r) redifusions Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 185 Quant a la distribució de gèneres,205 els tres continguts que ocupen més temps a la graella són l‘entreteniment (32,3%), la informació (30,7%)206 i els esports (27,9%). A continuació hi apareixen la divulgació (6,6%) i la cultura
(2,6%). Aquests cinc gèneres aglutinen 24 programes diferents. La fi de les emissions de Milenio 3 comporta la desaparició del gènere esoterisme i paraciència de la programació de l’emissora.
Taula 20. SER. Tipologia dels programes. Any 2015 (en %) Gènere Percentatge Entreteniment 32,3 Informació 30,7 Esports 27,9 Divulgatius 6,6 Culturals 2,6 Total percentatge 100,0 Total nombre gèneres 5 Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
L’entorn digital es potencia amb una aplicació mòbil renovada que permet consultar les notícies amb continguts multimèdia, ordenar podcasts a partir de playlists personalitzades, programar un servei despertador que s’inicia amb l’streaming de l’àudio en directe, accedir a informació complementària, etc. A banda, cal destacar que el programa Oh! My LOL s’ofereix a la pàgina web i a les aplicacions mòbils de l’emissora abans que s’emeti per les ones.
3.3.2 Onda Cero La temporada 2015-2016 d’Onda Cero es caracteritza per la remodelació de l’oferta matinal, arran del cessament de les emissions del magazín Herrera en la Onda, que finalitza el mes de març i és reemplaçat pel programa Más de uno. Aquesta temporada es recupera l’espai La cultureta, els divendres a la nit. Es tracta d’una secció derivada de La Brújula on tenen cabuda la literatura, la música, el cinema, les sèries i les curiositats històriques, entre altres aspectes.
205 Es monitoritza la programació de Ràdio Barcelona (SER) emesa per la freqüència 96.9 MHz de Barcelona, tot i que les dades són extensives a totes les freqüències que emeten el mateix producte. 206 El còmput de la informació inclou els informatius diaris, els butlletins horaris i la part informativa dels magazins Hoy por hoy, La ventana, A vivir que son dos días, Hora Barcelona, El balcó i Tot és comèdia.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 186 Quant a les desconnexions per a Catalunya, la principal novetat del 2015 fa referència a l’ampliació del programa Ona esportiva, amb una nova edició al vespre dedicada íntegrament al futbol (Ona esportiva vespre). Aquest espai esportiu ocupa el lloc del programa d’entreteniment Els imperdibles, que desapareix de la graella.
Taula 21. Onda Cero. Graella tipus. Quart trimestre 2015 Hora Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge 0.00 Radioestadio Radioestadio Al primer toque 1.00 2.00 Nits de ràdio Nits de ràdio 3.00 4.00 Nits de ràdio El millor de El millor de 5.00 la setmana la setmana Gent 6.00 La ciutat (r) viatgera (r) 7.00 En bones mans 8.00 Más de unoA 9.00 (Más de uno Catalunya, de 7.20 h a 7.30 h; i de 8.20 h a 8.30 h) Te doy mi palabra 10.00 11.00 12.00 Gente viajera La ciutat 13.00 Noticias mediodíaA 14.00 Noticias fin de semana (Notícies migdia, de 14.20 h a 14.30 h) 15.00 Ona esportiva Como el perro y el gato 16.00 17.00 Julia en la Onda 18.00 19.00 Ona esportiva vespre La Brújula 20.00 La Brúixola Radioestadio La Brúixola Gent 21.00 viatgera 22.00 La Brújula La Brújula La 23.00 cultureta
A Inclou desconnexions per a Catalunya (r) redifusions Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
El monitoratge de la programació d’Onda Cero realitzat pel CAC207 indica que el gènere amb més presència a la graella és la informació (33,7%).208 Tot seguit se situen els esports (23%), l’entreteniment (22,4%) i la divulgació
207 Es monitoritza la programació d’Onda Cero emesa per la freqüència 93.5 MHz de Barcelona, tot i que les dades són extensives a totes les freqüències que emeten el mateix producte. 208 El còmput de la informació inclou els informatius diaris, els butlletins horaris i la part informativa de Más de uno, Julia en la Onda, Te doy mi palabra, La ciutat i El millor de la setmana.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 187 (20,4%), amb percentatges similars. A l’últim, la cultura registra el 0,6% del temps global de la graella. L’emissora emet 17 programes diferents, que representen aquests cinc gèneres. La programació de l’espai La cultureta suposa la inclusió de la cultura com un dels gèneres amb presència a l’oferta de l’emissora, a diferència dels anys anteriors.
Taula 22. Onda Cero. Tipologia dels programes. Any 2015 (en %) Gènere Percentatge Informació 33,7 Esports 23,0 Entreteniment 22,4 Divulgatius 20,4 Culturals 0,6 Total percentatge 100,0 Total nombre gèneres 5 Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
L’any 2015, Onda Cero renova el web per millorar l’accés als continguts i adaptar-lo a tots els dispositius. A més, llança una actualització de l’aplicació per a telèfons mòbils que permet escoltar les emissions en directe –incloses les corresponents a totes les emissores en desconnexió–, els podcasts dels programes i els continguts especials d’internet. També facilita eines per compartir notícies, àudios i vídeos a les xarxes socials.
3.3.3 COPE La principal novetat de la temporada 2015-2016 a la COPE és la incorporació de Carlos Herrera –abans a Onda Cero– com a conductor del magazín matinal Herrera en COPE, que pren el relleu de La mañana. El magazín La Tarde, per la seva banda, amplia el temps dedicat a la informació política. La programació esportiva, que continua vertebrada per l’espai diari El partido de las 12 i pel contenidor Tiempo de juego els caps de setmana, es reforça amb nous comentaristes procedents de la SER. Com a oferta distintiva de l’emissora, la programació religiosa manté un pes específic els diumenges al matí: Iglesia noticia, Església notícia, El espejo i Santa Missa. També continua en antena La linterna de la Iglesia, els divendres a la nit.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 188 Les desconnexions per a Catalunya inclouen l’estrena de l’espai Duros a quatre pessetes, els diumenges al matí. Es tracta d’un programa de divulgació econòmica que combina el relat d’experiències empresarials i l’anàlisi de persones expertes. Aquesta novetat comporta la desaparició de l’edició dominical del divulgatiu Tira Milles, sobre cultura i oci.
Taula 23. COPE. Graella tipus. Quart trimestre 2015 Hora Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge 0.00 Tiempo de Tiempo de El partido de las 12 1.00 juego juego 2.00 3.00 Momentos 4.00 5.00 6.00 7.00 La mañana fin de semana
8.00 Iglesia noticia Santa Agropopular Missa 9.00 Herrera en COPEA Església notícia Fin de 10.00 semana Duros a Tira Milles 11.00 quatre pessetes 12.00 El matí Las Tiempo de El matí El matí 13.00 escapadas Converses juego de COPE Mediodía COPEB El espejo 14.00 (notícies en desconnexió per a Catalunya, de 14.10 a 14.30h) Mediodía COPE La tarde 15.00 Esports COPE 16.00 La tarde 17.00 18.00 La tarda 19.00 Tiempo de juego 20.00 La linterna 21.00 22.00 La linternaA La linterna 23.00 de la Iglesia
A Inclou butlletins informatius en desconnexió per a Catalunya. B Inclou desconnexions per a Catalunya. Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 189 D’acord amb el seguiment de la programació dut a terme pel CAC,209 la informació (38,7%) se situa com el gènere amb més presència a la graella.210 Els esports (22,4%) i l’entreteniment (17,8%) ocupen el segon i el tercer lloc, respectivament. A continuació hi apareixen els continguts divulgatius (3,9%) i religiosos (2%). L’oferta de l’emissora es completa amb els altres programes (15,3%), referits a l’espai de participació Momentos. Aquests cinc gèneres contenen 22 programes diferents.
Taula 24. COPE. Tipologia dels programes. Any 2015 (en %) Gènere Percentatge Informació 38,7 Esports 22,4 Entreteniment 17,8 Divulgatius 3,9 Religiosos 2,0 Altres programes 15,3 Total percentatge 100,0 Total nombre gèneres 5 Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
A banda d’escoltar les emissions en directe i els podcasts, l’aplicació de COPE per a dispositius mòbils permet veure els videoblocs dels principals comunicadors i interactuar amb ells enviant àudios directament al programa de referència. A banda, l’aplicació específica del contenidor esportiu Tiempo de juego sincronitza l’àudio de la retransmissió amb la imatge de televisió.
4. Internet i les noves plataformes de distribució de continguts audiovisuals L’evolució de l’audiovisual a la xarxa ha estat marcat per diversos aspectes l’any 2015. D’entrada, s’aguditza la necessitat de quantificar el consum televisiu no lineal, ja que tot i que la televisió tradicional i en directe manté el lideratge com a mitjà, les franges d’edat més joves utilitzen cada cop més el mòbil o l’ordinador per consumir continguts audiovisuals.211 L’ús creixent de les aplicacions dels televisors connectats, i de les segones i terceres pantalles per recuperar continguts
209 Es monitoritza la programació de COPE Barcelona emesa per la freqüència 102.0 MHz de Barcelona, tot i que les dades són extensives a totes les freqüències que emeten el mateix producte. 210 El còmput de la informació inclou els informatius diaris, els butlletins horaris i la part informativa dels magazins Herrera en COPE, La tarde, La mañana fin de semana, El matí i La tarda. 211 Per a més informació vegeu el capítol IV d’aquest mateix Informe.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 190 eventualment emesos per televisió fa que els prestadors requereixin mecanismes per quantificar aquest consum per tal de poder monetitzar-lo. Així, per exemple, als EUA, cadenes com l’HBO o la FOX al 2015 han deixat de donar les dades d’audiència diàries per sumar-hi les persones espectadores que miren els continguts per mitjà d’aparells enregistradors, de sistemes de vídeo sota demanda (en endavant, VOD) i de serveis a la carta propis de la cadena, fins a una setmana després de l’emissió lineal. A l’Estat espanyol, i seguint aquest exemple, Kantar Media duu a terme una primera temptativa d’aportar aquesta informació, i a partir del febrer de 2015 comença a donar als seus abonats dades d’audiències en diferit, on inclou qualsevol tipus de visionament fet pel televisor (excloent-ne altres dispositius) en els set dies posteriors a l’emissió. Igualment, alguns prestadors de serveis audiovisuals faciliten informació sobre el consum audiovisual per mitjà dels webs propis i de les aplicacions desenvolupades per a dispositius connectats, però sense seguir encara la dinàmica nord-americana i sense cap consens pel que fa a la mètrica de monitorització. Des d’un altre segment del sector, Kantar Media mesura, també des del febrer de 2015, l’audiència lineal, diferida i sota demanda del servei de televisió de pagament de Vodafone. A més, el maig anuncia un acord amb ComsCore –una altra de les empreses de referència en la mesura d’audiències– per comptabilitzar el consum audiovisual fet des d’aplicacions i des d’agregadors de continguts, més coneguts amb les sigles OTT (de l’anglès over-the-top),212 etc. Un altre punt a destacar del 2015 és la tendència dels actors principals que integren el sector audiovisual a orientar les seves activitats a una estratègia multidispositiu: 1) Els prestadors incrementen la presència dels seus continguts als televisors intel·ligents (per mitjà d’aplicacions amb el seu catàleg VOD), als mòbils
212 D’acord amb el Termcat, la sigla OTT fa referència al contingut, a l’aplicació mòbil o al servei que es transmet per mitjà d’infraestructures de banda ampla sense que els operadors de telecomunicacions puguin controlar-ne la distribució ni obtenir els beneficis econòmics directes que se’n puguin derivar. Per a més informació, vegeu aquest mateix apartat de l’Informe de l’audiovisual 2015.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 191 i a les tauletes tàctils, a les consoles de joc, als dispositius tipus Chromecast213 de Google o Apple TV i, únicament els públics, a la televisió híbrida o HbbTV – mitjançant l’anomenat botó vermell que dóna accés a continguts addicionals dins l’emissió lineal. Així, a l’oferta dels serveis alacarta de la CCMA o de la CRTVE que ja estaven disponibles –amb la descàrrega prèvia de l’aplicació– als televisors de les principals marques comercials com ara Samsung, LG, Sony, Philips, Panasonic, etc., s’hi afegeixen, a partir del 2015, el servei Mitele de Mediaset als aparells Samsung i l’Atresplayer d’Atresmedia als LG. 2) Els distribuïdors s’afegeixen a l’estratègia diversificada i faciliten als seus abonats el consum multiplataforma de la seva oferta, ja sigui per mitjà del televisor i el decodificador (set-top-box), com per les aplicacions d’SmartTV i d’altres dispositius mòbils. Pel que fa a l’oferta, mentre que Orange i Vodafone no fan diferència segons la pantalla, Movistar+ sí que ho fa amb Yomvi, la televisió de pagament originàriament de Prisa214 que integra en el seu servei a partir del juliol. 3) En el mateix cas es troben els OTT, els catàlegs de VOD desenvolupen aplicacions per donar accés a la seva oferta comercial des del televisor i fins al mòbil. D’altra banda, i en clara sinergia amb els distribuïdors, també comencen a integrar-se en els empaquetats que comercialitzen aquests operadors de serveis de telecomunicacions. Netflix signa un acord amb Vodafone el setembre de 2015 per integrar-se a la seva oferta, i Wuaki.tv fa el mateix amb Orange el novembre. Relacionat amb aquest darrer punt s’infereix un tercer aspecte que marca el 2015, l’eclosió dels operadors OTT amb l’arribada de Netflix. Tot i que a l’Estat espanyol ja funcionaven algunes iniciatives d’origen divers, l’entrada de l’empresa nord-americana situa els serveis over-the-top en el mapa audiovisual. Les principals característiques d’aquest tipus de servei són: - Absència de xarxa de telecomunicacions pròpia per prestar el servei. - Oferta centrada en la ficció, tant cinema com sèries; - Diversitat de modalitat de subscripcions, amb obligatorietat de registre previ en tots els casos;
213 Chromecast és un dispositiu que es connecta al port HDMI de la televisió i que permet transmetre contingut multimèdia des de l’ordinador o el dispositiu mòbil fins a la televisió. En el cas de TV3 i Catalunya Ràdio, el portal web és compatible amb determinats navegadors i dispositius i permet l’accés a contingut a la carta. 214 Per a més informació vegeu l’apartat de prestadors estatals del capítol II d’aquest Informe.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 192 - Possibilitat de controlar la reproducció; - Accés per mitjà de la descàrrega de l’app per a televisors, mòbils i tauletes tàctils o present de fàbrica en alguns dispositius (com per exemple, els reproductors Blu-ray i televisors de Panasonic del 2015, que incorporen un botó Netflix en el comandament a distància); - Diversitat de qualitats d’emissió i, en la majoria de casos, tecnologia multibitrate, que permet que la qualitat del vídeo s’adapti automàticament en funció de la connexió a internet de cada persona usuària.
Com s’ha dit, Netflix arriba a Espanya l’octubre de 2015, disponible per a tot el territori estatal mitjançant subscripció i per als clients de Vodafone TV. El catàleg de Netflix, segons indica l’empresa, compta amb més d’un milió d’hores de sèries i pel·lícules, incloent-hi formats no estrenats en el circuit de televisió convencional, així com també documentals i llargmetratges. Té més de 81 milions d’usuaris a prop de 190 països. Wuaki.tv és una plataforma que opera des del 2010 i compta amb un catàleg de subscripció amb gairebé 3.000 títols de cinema, sèries i documentals integrat per producció estatal, nord-americana i també clàssics i produccions infantils. El 2015, Wuaki.tv ha continuat la seva expansió per Europa a Itàlia; amb seu a Catalunya i propietat de Rakuten Group, compta amb 2,5 milions d’usuaris i està present a 10 països. Filmin és un altre servei de lloguer de cinema d’autor i sèries disponible a Espanya des del 2008 i també a Mèxic a través de Filminlatino. Entre els accionistes de Filmin hi ha empreses com El Deseo, Vértigo Films o Metropolitan Export Film, entre d’altres. El seu catàleg inclou cinema, sèries, estrenes, clàssics, documentals, animació, etc., i també té més de 150 títols que es poden visualitzar en català. 215 Altres iniciatives similars són Cineclick, videoclub en línia que permet el lloguer de pel·lícules amb una disponibilitat màxima de 48 hores; Filmotech,
215 Per més informació, vegeu el web corporatiu de Filmin.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 193 iniciativa d’EGEDA, entitat de gestió dels productors audiovisuals estatals, que ofereix cinema i ficció espanyol i llatinoamericà; Márgenes, una plataforma d’exhibició i distribució especialitzada en producció espanyola i iberoamericana independent, que compta amb un catàleg de cinema d’autor i peces de videocreació, i Mivideoclub.com, amb una oferta més limitada. A banda dels serveis enumerats fins ara, cal tenir en compte també els continguts VOD d’iTunes que, segons una recerca de l’Observatori Europeu de l’Audiovisual, disposa del catàleg més ampli a Espanya (4.904 pel·lícules el 2015), de Google Play i de Yomvi que, fins que es va integrar en Movistar, es podia contractar com a servei VOD sense vinculació amb la televisió per satèl·lit de Prisa.216 A més, també hi ha altres plataformes que tenen una proposta comercial que integra canals de televisió. Un exemple n’és TotalChannel, del grup Mediapro, que ofereix televisió en directe, però també sèries, pel·lícules, esdeveniments esportius i programació infantil. Permet vincular-hi un màxim de tres dispositius. Amb un plantejament diferent, a principis del 2015 es posa en marxa Yuvod, una xarxa social que permet a la persona usuària crear i personalitzar els continguts del seu canal de televisió mitjançant una plataforma de vídeo sota demanda. Promou la difusió de gèneres televisius diversos, inèdits en el territori espanyol, i més enllà del cinema i de les sèries. No ofereix capítols per separat, sinó que distribueix continguts de temporades ja finalitzades. Així mateix, cal tenir present que alguns serveis a la carta de prestadors d’àmbit estatal i nacional s’assimilen cada cop més al format OTT. És el cas de Mitele de Mediaset o de Nubeox d’Atresmedia, el qual passa a integrar-se en la plataforma genèrica Atresplayer el juliol de 2015. El novembre Atresmedia, des d’una altra branca del sector, estrena Flooxer, una plataforma de vídeo curt que neix amb l’objectiu de concentrar els creadors i els continguts de vídeo amb més repercussió a les xarxes. Dins d’aquesta diversitat s’emmarca el llançament, el maig de 2015, d’una eina comercial anomenada Tviso, que tracta d’agregar el contingut audiovisual
216 Font: Observatori Europeu de l’Audiovisual.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 194 disponible via streaming a través de les diverses plataformes amb els drets d’emissió a l’Estat espanyol, concretament de Netflix, Wuaki.tv, Yomvi, Filmin, Atresmedia, Mitele, Google Play Movies i iTunes. Aquesta utilitat permet buscar sèries, pel·lícules, programes de televisió, documentals, etc., amb la possibilitat de comparar preus. També compta amb la graella de televisió en directe de gran part dels canals de televisió disponibles a Espanya, i els vincula amb l’emissió en directe per mitjà del web. Segons dades de la companyia, Tviso compta amb més d’un milió d’usuaris actius que l’utilitzen i està disponible a Espanya, Alemanya i el Regne Unit.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 195
Capítol IV. El consum audiovisual a Catalunya
1. Presentació En aquest capítol es presenten dades sobre la penetració, el consum, el perfil de les persones usuàries i les audiències dels mitjans de comunicació durant el 2015 a Catalunya. A grans trets, es destaca la preeminència de la televisió convencional, malgrat l’increment d’ús d’altres pantalles, que en alguns casos es consumeixen alhora. Es constaten lideratges clars d’audiència, que no varien excessivament respecte de l’any anterior: TV3 encapçala el rànquing televisiu i RAC1 és la que té més oients de ràdio. Augmenta la penetració d’internet entre la població catalana, que el 2015 és del 72,8%, i en paral·lel creix el consum de continguts audiovisuals que s’hi fan. Entre els internautes, les activitats més comunes a la xarxa són llegir notícies d’actualitat i visualitzar vídeos en línia. Segons l’EGM Baròmetre Catalunya,217 la televisió continua sent el mitjà amb més penetració entre la població catalana, amb un 87,1% el 2015. El creixement més gran respecte de l’any anterior correspon, però, a internet, que guanya cinc punts percentuals i es col·loca en el 72,8%.
217 Dades obtingudes a partir d’enquesta a individus de 14 anys i més a Catalunya entre febrer i novembre de 2015. Mostra per al 2015: 34.459 (7.227 entrevistes multimèdia, 16.222 monomèdia ràdio, 3.935 monomèdia premsa, 7.074 monomèdia revistes).
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 197 Gràfic 1. Penetració dels mitjans de comunicació a Catalunya. Període 2014-2015A (en %)
3r. Acumulat 2015 3r. Acumulat 2014 87,1 87,7
72,8 67,7 61,9 60,6 47,3 42,1 31,5 29,9 18,8 18,5 11,0 8,5
TV Ràdio Internet Diaris en paper Suplements Revistes Publicacions dominicals comarcals
A A l’hora de fer-ne la lectura cal tenir en compte que es pren la periodicitat dels mitjans següents: Diaris, ràdio (dilluns-diumenge), televisió, exterior i internet: audiència del dia anterior. Suplements: audiència setmanal. Revistes: audiència segons el període de publicació.
Font: EGM Baròmetre Catalunya. 3r acumulat 2015.
L’edat és un factor que determina clarament les xifres de penetració dels diferents mitjans de comunicació. Així, per exemple, cal tenir en compte que la població de més edat va accedir en primer terme a la televisió, després, a l’ordinador i en un tercer estadi, al mòbil. Per contra, les franges més joves utilitzen més el mòbil, després accedeixen a l’ordinador i, en tercer lloc, a la televisió. Les maneres de consumir de cada grup d’edat, doncs, difereixen, fet que és més evident en el cas de la televisió i d’internet.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 198 Gràfic 2. Distribució per edats sobre l’audiència de cada mitjà a Catalunya. Any 2015 (en %) 14 a 19 20 a 24 25 a 34 35 a 44 45 a 54 55 a 64 65 i més
11,7 23,0 17,9 20,8 19,1 12,0 13,9 15,3 13,4 14,4 18,4 19,2 17,5 17,5 19,9 24,4 22,9 21,5 19,9 21,5 18,1 15,5 13,6 14,8 12,9 7,1 5,3 5,2 5,0 6,0 6,3 6,0 8,3 4,5 6,9 TV Ràdio Internet Diaris Revistes
Font: EGM Baròmetre Catalunya. 3r acumulat 2015.
L’equipament informàtic a la llar creix el 2015, tot i que ho fa de manera desigual a favor dels últims dispositius. Així, mentre que la presència de l’ordinador de sobretaula ha davallat cinc punts respecte de l’any anterior, n’augmenta la de la tauleta tàctil i també el percentatge de televisors connectats a internet, que se situa en l’11%.
Gràfic 3. Penetració de l’equipament informàtic de la població de Catalunya. Any 2015 (en %)
72,6
56,7
39,1 32,3
11,0 2,7
Ordinador a la Ordinador Ordinador Tauleta tàctil TV connectat Llibre llar portàtil sobretaula a internet electrònic
Font: EGM Baròmetre Catalunya. 3r acumulat 2015.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 199 2. El consum i l’audiència de televisió A Catalunya el 2015 es van consumir una mitjana de gairebé 4 hores diàries de televisió convencional, concretament 234 minuts al dia per persona. Això representa 10 minuts menys que l’any anterior. Tal com es pot observar al gràfic, el consum de televisió es troba en davallada des de l’any 2012, moment en què es va arribar al punt àlgid en els últims quinze anys, amb un consum d’una mitjana de 253 minuts diaris. Cal tenir en compte, però, que en aquesta dada que mesura Kantar Media218 no s’hi computa el temps dedicat a mirar continguts televisius mitjançant internet o segones pantalles, hàbit cada cop més estès, especialment entre els joves.
Gràfic 4. Evolució del consum de minuts de televisió per persona i dia a Catalunya. Període 2000-2015 253 250 245 242 244 236 236 234 231 227
218 217 219 213 215 213
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Kantar Media.
A Catalunya, les dues franges de màxima audiència (prime time) televisives, les de sobretaula i nit, concentren davant de la pantalla gairebé el 60% i el 90%, respectivament, del total de persones que veuen televisió, segons dades de l’EGM Baròmetre Catalunya.
218 Dades de Kantar Media obtingudes entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2015 a partir d’una mostra de 1.183 audímetres a Catalunya entre individus de 4 i més anys.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 200 Gràfic 5. Consum de televisió per franges horàries a Catalunya. Any 2015 (en % sobre el total d’espectadors)
87
59 52
23 11
Matí Sobretaula Tarda Nit Matinada
A Les franges horàries corresponen a les hores següents: Matí: 07.00-13.30; Sobretaula: 13.30-17.00; Tarda: 17.00-20.30; Nit: 20.30-24.30; Matinada: 24.30-07.00
Font: EGM Baròmetre Catalunya. 3r acumulat 2015.
Quant a àmbit de cobertura, la televisió estatal, que disposa d’una oferta de canals més àmplia que la d’àmbit català, és la que compta amb més seguidors a Catalunya, un 63,1%.
Gràfic 6. Penetració de la televisió a Catalunya per àmbit de cobertura.A Any 2015 (en %)
63,1
27,8 24,8
7,6 0,5
TV àmbit TV àmbit TV temàtiques TV temàtiques TV àmbit local estatal nacional pagament local
A Cada àmbit de cobertura suma els canals següents: TV àmbit estatal: La 1, La 2, Antena 3 TV, laSexta, Telecinco i Cuatro. TV àmbit nacional: TV3, Super3/33, 3/24, Esport3 i 8tv. TV temàtiques: principals televisions temàtiques en obert (FDF, Divinity, Energy, Boing, Neox, Nova, 24h, Teledeporte, Boing…).
Font: EGM Baròmetre Catalunya. 3r acumulat 2015.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 201 Les persones teleespectadores de més edat consumeixen més televisió d’àmbit nacional i de proximitat, mentre que els joves prefereixen mirar televisió temàtica en obert, segons l’EGM.
Gràfic 7. Penetració de la televisió a Catalunya per àmbit de coberturaA segons edat i classe social. Any 2015 (en %) Espectador TV Espectador Espectador TV Espectador TV Espectador TV Espectador TV Total Població temàtiques Total TV àmbit estatal temàtiques àmbit nacional àmbit local pagament (000) (6.285) (5.476) (3.965) (1.557) (1.750) (480) (28)
EDAT
14 a 19 6,6 6,3 5,7 8,9 3,8 5,9 2,4
20 a 24 5,6 5,3 5,2 6,5 3,2 5,4 6,3
25 a 34 14,6 13,6 13,7 17,2 8,6 14,1 4,7
35 a 44 20,4 19,9 19,0 23,6 17,6 20,3 14,3
45 a 54 17,4 17,5 17,0 16,5 18,9 21,1 25,5
55 a 64 13,7 14,4 15,0 11,2 17,1 16,9 16,5
65 i més 21,7 23,0 24,3 16,2 30,7 16,3 30,3
CLASSE SOCIAL Alta 13,2 13,6 12,3 11,1 10,5 15,8 11,5 Mitjana alta 19,2 20,4 18,8 17,8 18,2 22,3 14,0 45,5 48,4 Mitjana 46,0 46,4 46,8 44,6 50,9 16,5 Mitjana baix 20,3 21,0 22,5 22,7 15,9 23,2 1,0 0,5 Baixa 1,8 1,9 2,2 1,7 1,3
A TV d’àmbit estatal: La 1, La 2, Antena 3 TV, laSexta, Telecinco i Cuatro. TV d’àmbit nacional: TV3, Super3/33, 3/24, Esport3 i 8tv.
Font: EGM Baròmetre Catalunya. 3r acumulat 2015.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 202 D’acord amb l’índex d’afinitat, la penetració de la televisió de proximitat entre els espectadors de 45 a 54 anys i més grans de 65 anys supera la mitjana en més de 40 punts percentuals.
Gràfic 8. Índex d’afinitatA de la televisió segons el seu grau de cobertura per edats i classe social a Catalunya. Any 2015 (en %) Espectador TV Índex afinitat total Espectador Total Espectador TV Espectador TV Espectador TV Espectador TV temàtiques població a Catalunya TV àmbit estatal temàtiques nacional local pagament EDAT
14 a 19 95 87 134 58 90 37
20 a 24 94 94 117 57 97 112
25 a 34 93 93 118 59 96 32
35 a 44 98 93 116 86 100 70
45 a 54 101 98 95 109 121 147 55 a 64 105 110 81 125 123 120 65 i més 106 112 75 142 75 140
CLASSE SOCIAL
Alta 94 84 80 120 104 87
Mitjana alta 98 92 95 116 106 73
Mitjana 101 102 103 98 106 112
Mitjana baixa 104 111 112 79 82 114
Baixa 105 125 96 74 57
A Índex d’afinitat: desviació de la penetració de cadascuna de les variables, sobre el total de la població. Les variables amb valors per sobre de 100 tenen més afinitat.
Font: EGM Baròmetre Catalunya. 3r acumulat 2015.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 203 Quant a la llengua, es detecta que la població de 45 anys en endavant i de classe alta i mitjana alta segueix més la televisió en llengua catalana, mentre que la resta de franges d’edat més jove miren més els canals de televisió en llengua castellana.
Gràfic 9. Perfil de la persona teleespectadora per la llengua de la televisió segons edat i classe social a Catalunya. Any 2015 (en %)
Espectador Total TV TV en català TV en castellà (000) (1.768) (4.785) (5.476)
EDAT
14 a 19 6,3 3,8 6,5
20 a 24 5,3 3,3 5,5
25 a 34 13,6 8,6 14,3
35 a 44 19,9 17,6 20,0
45 a 54 17,5 19,0 17,2
55 a 64 14,4 17,0 14,1
65 i més 23,0 30,6 22,3
CLASSE SOCIAL
Alta 12,3 15,7 11,4
Mitjana alta 18,8 22,2 18,2
Mitjana 46,0 44,7 46,2
Mitjana baixa 21,0 16,0 22,1 1,3 Baixa 1,9 2,0
Font: EGM Baròmetre Catalunya. 3r acumulat 2015.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 204 Segons l’índex d’afinitat, s’observa que la penetració dels espectadors de més edat de televisió en català és un 33% superior al global de les persones teleespectadores de Catalunya.
Gràfic 10. Índex d’afinitatA de la persona teleespectadora per la llengua de la televisió segons edat i classe social a Catalunya. Any 2015 (en %) Índex afinitat sobre l’espectador de TV a Catalunya TV en català TV en castellà EDAT
14 a 19 60 103
20 a 24 62 104
25 a 34 63 105
35 a 44 88 101
45 a 54 109 98 55 a 64 118 98 65 i més 133 97
CLASSE SOCIAL
Alta 128 93
Mitjana alta 118 97
Mitjana 97 100
Mitjana baixa 76 105
Baixa 68 105
A Índex d’afinitat: desviació de la penetració de cadascuna de les variables sobre el total de la població. Les variables amb valors per sobre de 100, tenen més afinitat (marcades en vermell fosc).
Font: EGM Baròmetre Catalunya. 3r acumulat 2015.
D’acord amb les dades de Kantar Media, TV3 manté durant el 2015 el lideratge entre l’audiència catalana amb percentatges similars als del 2014, ja que només baixa una dècima i se situa en 12,5% de quota anual mitjana. Telecinco, que l’any anterior empatava amb Antena 3 TV, es col·loca en segona posició tres dècimes per davant de la seva competidora. La televisió pública espanyola repeteix el quart lloc i la quota de pantalla, un 7,3%. Cuatro avança laSexta, amb la qual havia anat frec a frec el 2014. La televisió privada catalana 8tv, tot i que baixa dues dècimes, manté la setena plaça del 2014 en el rànquing de les televisions més vistes a Catalunya.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 205 Taula 1. Quota de pantallaA de les televisions a Catalunya. Període 2014-2015 (en %) Cadenes 2014 2015 TV3 12,6 12,5 Telecinco 11,7 11,6 Antena 3 TV 11,7 11,3 La1 7,3 7,3 Cuatro 6,2 7,0 laSexta 6,3 6,6 8tv 3,5 3,3 FDF 3,0 3,1 Neox 2,6 2,6 Divinity 2,5 2,6 La 2 2,4 2,3 Nova 2,3 2,2 MegaB - 2,1 Discovery Max 2,0 2,0 Paramount Channel 1,9 2,0 Clan 1,7 1,7 Energy 1,5 1,7 Super3/33 1,6 1,5 3/24 1,3 1,5 Boing 1,2 1,3 Disney Channel 1,3 1,1 Esport3 1,2 1,1 Teledeporte 0,6 0,6 A Quota de pantalla: percentatge d’individus que són audiència d’una cadena (en un programa o franja) respecte del percentatge d’individus que miraven la televisió durant la durada d’aquest programa o franja. B Mega (Atresmedia) inicia les seves emissions el juliol de 2015.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Kantar Media.
Si s’analitza l’audiència mensual a Catalunya, es conclou que TV3 lidera tots els mesos de l’any, a excepció del febrer, quan empata amb Telecinco, i del mes d’agost, quan la supera Antena 3 TV per una dècima.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 206 Taula 2. Quota de pantalla de les televisions a Catalunya per mesos. Any 2015 (en %) Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des.
TV3 12,6 12,7 12,3 12,4 12,9 13,3 11,7 11,7 12,5 13,1 13,1 12,0 Antena 3 TV 11,9 11,1 11,4 11,3 10,6 10,8 11,1 11,8 11,3 11,5 11,8 11,3 Telecinco 11,9 12,7 12,1 11,7 11,8 11,7 11,3 10,0 11,5 12,1 11,7 11,0 La1 7,9 7,6 7,5 7,6 7,7 7,4 7,0 6,7 6,5 6,9 6,8 7,3 laSexta 6,7 6,8 6,8 6,6 6,5 6,8 6,1 5,6 6,6 7,1 6,9 6,9 Cuatro 7,1 7,4 7,3 6,9 7,1 7,2 7,3 7,2 7,0 6,3 6,3 6,6 8tv 3,3 3,7 3,4 3,3 3,4 3,3 2,5 1,8 3,9 3,6 3,8 3,8 Factoría de 3,2 3,0 3,0 3,2 3,3 2,9 3,1 3,8 3,1 3,1 2,9 3,1 Ficción Neox 2,5 2,8 2,7 2,5 2,6 2,6 2,4 2,9 2,6 2,5 2,5 2,6 Divinity 2,8 2,8 2,4 2,9 2,6 2,4 2,3 2,5 2,5 2,7 2,6 2,4 Paramount 1,9 1,8 2,0 1,9 1,8 2,0 1,9 2,1 1,9 1,9 2,1 2,2 Channel La2 2,7 2,5 2,4 2,3 2,4 2,6 2,5 2,5 2,1 2,1 2,0 2,0 Nova 2,4 2,4 2,3 2,3 2,4 2,1 2,1 2,2 2,0 2,0 2,1 2,0 Mega 2,3 2,9 1,9 1,9 1,7 1,8 Discovery 2,1 2,1 2,1 2,3 2,2 2,1 1,9 2,3 1,9 1,8 1,9 1,8 Max Clan 1,3 1,4 1,5 1,7 1,7 1,8 2,2 2,2 1,8 1,5 1,6 1,8 Energy 1,6 1,8 1,8 1,8 1,7 1,8 1,9 2,0 1,6 1,5 1,3 1,6 Boing 1,2 1,1 1,1 1,2 1,2 1,3 1,6 1,5 1,6 1,3 1,4 1,6 13TV 1,1 1,O 1,3 1,4 1,5 1,4 1,4 1,6 1,5 1,6 1,5 1,5 3/24 1,4 1,4 1,5 1,2 1,3 1,4 1,5 1,4 2,1 1,4 1,8 1,4 Super3/33 1,6 1,5 1,6 1,5 1,5 1,6 1,4 1,2 1,4 1,4 1,4 1,3 Esport3 1,2 1,1 1,3 1,4 1,5 1,1 0,8 0,9 1,0 0,9 1,2 1,1 Disney 1,3 1,2 1,2 1,1 0,9 1,0 1,3 1,0 1,1 1,0 1,0 1,0 Channel 24h 0,6 0,6 0,6 0,6 0,6 0,7 0,8 0,7 0,6 0,6 0,8 0,6 Teledeporte 0,3 0,4 0,4 0,5 0,9 0,7 1,2 0,8 0,6 0,5 0,3 0,4 RAC105 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,2 0,1 0,1 0,1 0,2 0,3 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Kantar Media.
En els últims sis anys, TV3 ha conservat la primera posició del rànquing, tot i que ha perdut quota de pantalla. Telecinco i Antena 3 TV es disputen la segona plaça. En aquests anys, el primer canal de la televisió pública espanyola experimenta una davallada de més de quatre punts i esdevé la quarta opció de l’audiència catalana. La pugna de Cuatro i laSexta per la cinquena posició la guanya Cuatro el 2015. 8tv manté quotes similars durant el període, al voltant del 3% de mitjana anual.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 207 Gràfic 11. Evolució de la quota de pantalla de les principals televisions a Catalunya. Període 2010-2015 (en %)
16 14,8 14,1 14,3 14 13,5 12,7 12,1 12,6 12,5 12 11,2 11,7 10,9 10,9 11,6 11,8 11,7 10,6 11,3 TV3 10 10,1 10 9,3 10,5 Telecinco Antena 3 TV 8 7,1 7,3 7,3 6,8 La 1 5,8 6,3 7,0 5,3 Cuatro 6 5,1 6,2 6,2 6,6 laSexta 5,3 5,5 4 4,6 8tv 3,3 3,3 3,2 3,4 3,5 2 2,7
0 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Font: Elaboració pròpia partir de dades de Kantar Media.
Els dos grups privats espanyols principals, Mediaset i Atresmedia, concentren més de la meitat de l’audiència a Catalunya, el 51,0%, segons Kantar Media. Si s’hi agreguen les quotes mitjanes dels seus canals –Telecinco, Cuatro, Factoría de Ficción, Boing, Divinity i Energy–, Mediaset se situa en primera posició i, amb una quota del 27,3%, augmenta 1,2 punts respecte de l’any anterior. El grup Atresmedia, en segon lloc, també puja, en aquest cas 0,8 punts, i la suma de les quotes d’Antena 3 TV, laSexta, Neox, Nova i Mega el situa en el 23,7%. Pel que fa als grups mediàtics catalans, tant la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) com Godó, perden seguidors i representen menys del 20% de l’audiència. La quota anual de la CCMA amb TV3, Super3/33, 3/24 i Esport3 baixa del 16,7 al 16,5%, mentre que la del Grupo Godó amb 8tv i RAC105 cau del 3,7 al 3,2%. El grup públic espanyol, la Corporación de Radiotelevisión Española (CRTVE), manté una quota de pantalla del 12,5% a Catalunya, amb La 1, La 2, 24h, Teledeporte i Clan. Finalment, a distància, el grupo Vocento i Unidad Editorial pugen. El primer, amb Disney Channel i Paramount Channel, passa del 3,2 al 3,4%, i el segon, amb Discovery Max i 13tv passa del 3,0% al 3,3%.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 208 Gràfic 12. Quota de pantalla dels grups televisius a Catalunya. Any 2015 (en %)
27,3 23,7
16,5
12,5
3,4 3,3 3,2
Mediaset Atresmedia CCMA RTVE Grupo Unidad Grupo Godó Vocento Editorial
Font: elaboració pròpia a partir de dades de Kantar Media.
Dels 40 programes més vistos durant l’any 2015 a Catalunya, 28 corresponen a emissions esportives, de les quals 26 són partits de futbol, esport que tradicionalment congrega més públic davant la pantalla. TV3 és la cadena que col·loca més programes al rànquing, un total de 29, dels quals 9 són els més vistos de l’any. Tot i la preeminència de l’esport, en any electoral –durant el 2015 s’han celebrat eleccions municipals, al Parlament de Catalunya i a les Corts espanyoles– TV3, laSexta i 8tv situen programes informatius al rànquing.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 209 Taula 3. Rànquing anual dels programes més vistos a Catalunya. Any 2015 (ordenats per audiència mitjana) AM Quota Núm. Títol/Descripció Cadena Data Gènere (000) (%) 01 Futbol. Lliga de Campions: Bayern Munich-Barcelona 12/05/15 Esports 1.571 46,3 02 Post Futbol. Lliga de Campions: Juventus-Barcelona 06/06/15 Esports 1.532 51,0 03 Futbol. Lliga de Campions: Juventus-Barcelona 06/06/15 Esports 1.506 52,1 04 Futbol. Copa del Rei: Ath. Bilbao-Barcelona 30/05/15 Esports 1.250 41,5 05 Futbol. Lliga de Campions: Barcelona-Paris St. Germain 21/04/15 Esports 1.189 35,6 06 Futbol. Lliga de Campions: Manchester City-Barcelona 24/02/15 Esports 1.180 33,7 07 Futbol. Lliga de Campions: Barcelona-Roma 24/11/15 Esports 1.099 34,3 08 Futbol. Lliga de Campions: Barcelona-Bayern Leverkusen 29/09/15 Esports 1.055 31,9 09 Futbol. Supercopa: Barcelona-Ath. Bilbao 17/08/15 Esports 1.037 40,2 10 Motociclismo Mundial Moto GP: GP Com. Valenciana 8/11/15 Esports 957 51,6 11 Eurovisión: votaciones 23/05/15 Música 945 41,8 12 Futbol. Lliga de Campions: Bate Borisov-Barcelona 20/10/15 Esports 921 28,6 13 E15: els resultats 27/09/15 Informació 902 26,6 14 Pròrroga futbol. Supercopa Europa: Barcelona-Sevilla 11/08/15 Esports 894 37,7 15 8 al dia. Cara a cara García-Margallo – Oriol Junqueras 23/09/15 Informació 892 28,2
16 Previ futbol. Lliga de Campions: Juventus-Barcelona 06/06/15 Esports 891 42,1 17 Festival Eurovisión 23/05/15 Música 880 33,5 18 Salvados. Albert y Pablo, cara a cara 18/10/15 Informació 868 25,5
19 Tricampions 07/06/15 Esports 836 28,1 20 Futbol. Lliga de Campions: Juventus-R. Madrid 05/05/15 Esports 833 24,5 21 La Copa 30/05/15 Esports 823 34,8 22 Futbol. Copa del Rey: Ath. Bilbao-Barcelona 30/05/15 Esports 809 26,9 23 Previ futbol. Copa del Rei: Ath. Bilbao-Barcelona 30/05/15 Esports 798 33,9 24 Futbol. Supercopa Europa: Barcelona-Sevilla 11/08/15 Esports 797 38,0 25 Futbol. Supercopa: Ath. Bilbao-Barcelona 14/08/15 Esports 787 34,1 26 Motociclismo mundial. Moto GP: GP Las Américas 12/04/15 Esports 769 23,7 27 El peliculón: The Karate kid 01/01/15 Cinema 759 30,4 28 Post futbol. Supercopa Europa: Barcelona-Sevilla 11/08/15 Esports 757 36,4 29 E15:els resultats 20/12/15 Informació 753 22,0 30 E15. els resultats 24/05/15 Informació 752 24,0 31 Futbol. Champions League: At. Madrid-R. Madrid 14/04/15 Esports 749 24,3 32 TN cap de setmana vespre 07/06/15 Informació 741 27,4 33 Futbol. Copa del Rei: Barcelona-Elche 08/01/15 Esports 738 23,1 34 Futbol. Champions League: Juventus-R. Madrid 05/05/15 Esports 736 21,7 35 TN cap de setmana vespre 25/01/15 Informació 729 21,9 36 Futbol. Champions League: Juventus-Barcelona 06/03/15 Esports 725 25,1 37 Futbol. Lliga de Campions: At. Madrid-R.Madrid 14/04/15 Esports 719 23,3 38 Futbol. Trofeu Joan Gamper: Barcelona-Roma 05/08/15 Esports 705 31,2 39 TN vespre 20/01/15 Informació 702 22,3 40 TN cap de setmana vespre 27/12/15 Informació 696 22,4 Font: Kantar Media.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 210 Pel que fa a les audiències a escala estatal, Telecinco és líder per quart any consecutiu a Espanya i augmenta la distància amb el seu competidor més directe, Antena 3 TV. Contràriament al que passa a Catalunya, Kantar posiciona laSexta per davant de Cuatro. L’agrupació de televisions autonòmiques perd quota i l’única que és líder en el seu àmbit territorial és TV3.
Taula 4. Quota de pantalla de les televisions a Espanya. Període 2014-2015 (en %) Cadenes 2014 2015 Telecinco 14,5 14,8 Antena 3 TV 13,6 13,4 La1 10,0 9,8 FORTA 8,0 7,5 laSexta 7,2 7,4 Cuatro 6,7 7,2 FDF 3,5 3,5 La 2 2,8 2,7 Neox 2,6 2,6 Nova 2,5 2,4 Clan 2,3 2,4 Divinity 2,1 2,3 Discovery Max 2,1 2,1 13tv 1,6 2,0 Paramount Channel 1,9 2,0 Boing 1,7 1,6 Energy 1,5 1,5 Disney Channel 1,5 1,4 MegaA - 0,9 24h 0,8 0,9 Teledeporte 0,9 0,9 A Mega (Atresmedia) inicia les seves emissions el juliol de 2015. Font: elaboració pròpia a partir de dades de Kantar Media.
Els grups als quals pertanyen els canals que encapçalen el rànquing, Mediaset i Atresmedia, concentren el 57,8% de l’audiència espanyola. La seva presència al conjunt de l’Estat és gairebé set punts superior a l’audiència mitjana d’aquests dos grups mediàtics a Catalunya (51,0%).
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 211 Gràfic 13. Quota de pantalla dels grups televisius a Espanya. Any 2015 (en %)
31,0 26,8
16,7
7,5 4,2 3,4
Mediaset Atresmedia RTVE FORTA Unidad Editorial Grupo Vocento Font: elaboració pròpia a partir de dades de Kantar Media.
Al llarg del 2015 s’han produït canvis importants a l’Estat espanyol en l’àmbit de la televisió de pagament, amb els processos de concentració entre Movistar TV i Canal+, Vodafone i Ono, i Orange i Jazztel, així com l’entrada, l’octubre, de la plataforma de continguts audiovisuals en línia Netflix.219 La CNMC registra 5.533.531 abonats a la televisió de pagament a l’Estat espanyol el 4t trimestre del 2015. La penetració de la televisió de pagament a Catalunya se situa entre el set i el deu per cent, en funció de les fonts. L’EGM la situa en el 7,6% el 2015, mentre que la CNMC n’estableix un percentatge més alt, el 10,5% per a l’any 2014.220 Els canals de pagament amb més audiència a Catalunya són, un any més, i segons l’EGM Baròmetre, els que ofereixen sèries de ficció i pel·lícules –FOX, AXN, Canal+, Calle13 i Canal Hollywood–, així com continguts esportius, com ara Canal+ Liga. El 2015 ha continuat el procés en què els drets d’emissió dels grans esdeveniments esportius (futbol, Fórmula 1, bàsquet) passen a les plataformes televisives de pagament.
219 Vegeu més informació a l’apartat 3 del capítol II d’aquest Informe. 220 En el moment de tancar l’informe no es disposava de la xifra anual del 2015 a Catalunya.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 212 Gràfic 14. Audiència de les televisions de pagament a Catalunya. Any 2015 (en milers) FOX 520 AXN 457 CANAL+ 412 CALLE 13 401 CANAL HOLLYWOOD 360 CANAL+ LIGA 359 NAT.GEOGRAPHIC CH. 273 TNT 189 CANAL HISTORIA 189 CANAL+ SERIES 169 CANAL COCINA 135 COMEDY CENTRAL 132 VIAJAR 117 FOX LIFE 115 ODISEA 113 AXN WHITE 108 CANAL+ DCINE 105 CANAL+ FUTBOL 102 TCM 93 SYFY 90 CANAL+ ACCION 90 CANAL+ COMEDIA 87 NAT GEO WILD 84 CANAL+ DEPORTES 64 CANAL+ LIGA 2 59 AMC 56 MOVISTAR MOTO GP 53 MOVISTAR FORMULA 1 52 DISNEY JUNIOR 40 CANAL+ XTRA 35 MTV 34 DISNEY XD 32 SPORTMANIA 31 DCINE ESPAÑOL 29 NICKELODEON 27 DECASA 22 FOX NEWS 22 0 100 200 300 400 500 600
Font: EGM Baròmetre Catalunya. 3r acumulat 2015.
3. El consum i l’audiència de ràdio El 2015 s’ha escoltat una mitjana de 106 minuts de ràdio al dia a Catalunya. Tot i que encara no arriba als 116 minuts del 2012, el consum augmenta una mica respecte del 2014, especialment quant a la ràdio generalista. Les dades d’EGM no reflecteixen el temps que dedica l’audiència a escoltar contingut radiofònic per altres vies, com ara la ràdio en línia en directe o sota demanda per podcast, per la qual cosa es pot inferir que el consum de ràdio a Catalunya és superior.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 213 Gràfic 15. Evolució del consum de minuts de ràdio per persona i dia a Catalunya (de dilluns a diumenge). Període 2010-2015
111,4 116,0 110,0 110,3 106,4 103,8
55,0 52,0 54,0 54,4 50,9 50,8
49,0 48,4 53,0 46,3 49,1 48,1
5,0 4,0 4,0 3,8 3,6 3,2
3r. Acumulat 3r. Acumulat 3r. Acumulat 3r. Acumulat 3r. Acumulat 3r. Acumulat 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Oients ràdio Oients ràdio generalista Oients ràdio musical Oients ràdio informativa
Font: EGM Baròmetre Catalunya.
La musical és el tipus de ràdio més escoltada a Catalunya, amb un percentatge de penetració idèntic al 2014, un 34,4%. S’incrementa lleugerament l’audiència de la ràdio generalista, que passa del 29,1 del 2014 al 29,9% del 2015 i baixa 0,4 punts la ràdio informativa.
Gràfic 16. Penetració del mitjà ràdio per tipologia d’emissores a Catalunya (de dilluns a diumenge). Any 2015 (en %)
61,9
34,4 29,9
3,5
Total oients ràdio Ràdio generalista Ràdio musical Ràdio informativa
Font: EGM Baròmetre Catalunya. 3r acumulat 2015.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 214 Per franges d’edat, els joves escolten, preferentment, ràdio musical. Per contra, els de més edat prefereixen la ràdio generalista. Només el 2,4% dels joves entrevistats d’entre 14 i 24 anys escolten ràdio generalista, percentatge que arriba al 25,3% en el cas de les persones de més de 65 anys.
Gràfic 17. Perfil sociodemogràfic de l’oient de ràdio global i per tipologies a Catalunya. Any 2015 (en %)
Oient ràdio Oients ràdio Oients ràdio Total Població Oient ràdio generalista musical informativa (6.285) (3.890) (1.879) (2.164) (219)
14 a 19 6,6 6,0 2,4 8,8 2,3
20 a 24 5,6 5,2 2,4 7,5 2,2
25 a 34 14,6 14,8 9,8 19,3 11,6
35 a 44 20,4 22,9 20,5 26,1 28,0
45 a 54 17,4 19,2 21,4 18,1 22,5
55 a 64 13,7 13,9 18,1 10,4 15,6
65 i més 21,7 17,9 25,3 9,8 17,8
Alta 13,2 15,0 19,1 12,1 20,0
Mitjana alta 19,2 21,0 23,3 19,4 23,7 Mitjana 45,5 45,8 43,1 48,5 43,1
Mitjana baix 20,3 17,0 13,5 18,8 12,4
Baixa 1,8 1,2 1,0 1,3 0,7
Font: EGM Baròmetre Catalunya. 3r acumulat 2015.
Segons l’índex d’afinitat, la penetració de la ràdio informativa és un 52% superior entre els oients de classe alta que en el global dels oients de ràdio a Catalunya.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 215 Gràfic 18. Índex d’afinitatA de l’oient de ràdio global i per tipologies a Catalunya. Any 2015
Índex afinitat sobre total població a Catalunya Oient ràdio Oient ràdio Oients ràdio Oients ràdio generalista EDAT musical informativa
14 a 19 91 36 133 35 20 a 24 93 43 134 39 25 a 34 101 67 132 80 35 a 44 112 101 128 137 45 a 54 110 123 104 129 55 a 64 102 132 76 65 i més 114 83 117 45 82
CLASSE SOCIAL
Alta 114 145 92 152
Mitjana alta 109 121 101 123
Mitjana 101 95 107 95
Mitjana baixa 84 67 93 61
Baixa 67 56 72 39
A L’índex d’afinitat és la desviació de la penetració de cadascuna de les variables sobre el total de la població. Les variables amb valors per sobre de 100 tenen més afinitat.
Font: EGM Baròmetre Catalunya. 3r acumulat 2015.
A Catalunya, els oients trien preferentment la ràdio en llengua catalana i aquesta opció és més clara entre els radiooients més joves i els de més de 65 anys, i també entre els de classe social alta.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 216 Gràfic 19. Perfil de la persona radiooient per la llengua de la ràdio segons edat i classe social a Catalunya. Any 2015 (en %)
Oient ràdio Ràdio en català Ràdio en castellà (000) (2.672) (1.736) (3.890)
EDAT (% vertical)14 a 19 6,5 14 a 19 6,5 6,0 6,6 4,3 20 a 24 5,6 20 a 24 5,6 5,2 5,4 5,0 25 a 34 15,4 25 a 34 15,414,8 14,9 16,1 35 a 44 20,5 35 a 44 20,522,9 22,5 25,8 45 a 54 17,2 45 a 54 17,219,2 19,4 19,6 55 a 64 13,6 55 a 64 13,613,9 13,8 13,7 65 i més 21,3 65 i més 21,173 ,9 17,4 15,5
CLASSE SOCIAL (% vertical)
Alta 13,3 15,0 16,6 12,5 Alta 13,3 Mitjana alta 19,0 21,0 21,8 19,7 Mitjana alta 19,0 Mitjana 45,6 45,8 45,0 48,5
MitjanaMitjana baix 20,2 17,045,6 15,4 18,2
MitjanaBaixa baix 1,9 1,202 ,2 1,2 1,1 Baixa 1,9 Font: EGM Baròmetre Catalunya. 3r acumulat 2015.
Pel que fa a l’audiència, RAC1 és líder de la ràdio generalista a Catalunya per sisè any consecutiu i és, també, l’emissora que suma més oients al llarg del 2015 (+41.000). També pugen en nombre de seguidors, però en menys proporció, Catalunya Ràdio (+23.000) i la Cadena SER (+7.000), en segona i tercera posició, respectivament. COPE (+24.000) i Onda Cero (+3.000) també augmenten la xifra d’oients, mentre que RNE en perd un miler.
Gràfic 20. Evolució de l’audiència acumulada de ràdio generalista a Catalunya (de dilluns a diumenge). Període 2010-2015 (en milers)
738
638 636 697
536 569 538 572
494 506 549 459 411 421 386 394 368 361
159 162 156 135 154 151 141 144 147 127 141 135 106 109 123 117 133 107
3r. Acumulat 2010 3r. Acumulat 2011 3r. Acumulat 2012 3r. Acumulat 2013 3r. Acumulat 2014 3r. Acumulat 2015
Font: EGM Baròmetre Catalunya.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 217 De dilluns a diumenge, després de les tres emissores generalistes amb més oients a Catalunya, segueixen en el rànquing les ràdios musicals, liderades per Los 40 Principales de la Cadena SER –que el 2015 suma 70.000 oients– i les dues emissores del Grup Flaix: Flaixbac –que en guanya 22.000– i Flaix, que manté la xifra de seguidors de l’any anterior. Pel que fa a la resta d’emissores, pugen, entre d’altres, Cadena Dial (+23.000 oients), Europa FM (+20.000), Cadena 100 (+2.000), Rock FM (+17.000) i Radio Tele Taxi (+22.000). Baixen, per exemple, RAC105 (- 17.000), M80 (-7.000) i Catalunya Informació, que, tot i que és líder de la ràdio temàtica informativa, perd 18.000 oients durant el 2015.
Gràfic 21. Rànquing de les ràdios a Catalunya segons l’audiència. Any 2015 (en milers) Dilluns a Dilluns a Cap de setmana diumenge divendres
RAC1 738 RAC 1 802 RAC1 577 Catalunya Ràdio 572 Catalunya Ràdio 617 Catalunya Ràdio 459 SER 368 SER 381 SER 335 C40 290 C40 306 Flaix 273 Flaixbac 283 Flaixbac 292 Flaixbac 260 Flaix 278 Flaix 280 C40 249 Dial 259 Dial 276 Dial 219 EuropaFM 232 EuropaFM 264 Rac 105 187 RAC 105 216 RAC 105 227 Rock FM 162 C100 192 C100 209 EuropaFM 152 Rock FM 161 COPE 165 C100 150 COPE 159 Radio Tele Taxi COPE 143 Radio Tele Taxi 145 164 M80 132 Onda Cero 144 Onda Cero 164 Radio Tele Taxi 97 M80 127 Rock FM 161 Onda Cero Catalunya Informació 119 Catalunya Informació 128 96 Catalunya Informació RNE 106 M80 125 95 Máxima FM 93 RNE 110 RNE 93 Kiss FM 79 Máxima FM 104 Máxima FM 66 Radio Marca 71 Kiss FM 88 Kiss FM 57 Rne R3 42 Radio Marca 77 Radio Marca 55 Radio Olé 38 Rne R3 47 Catalunya Música 37 Catalunya Música 32 Radio Olé 43 Melodía FM 34 Melodía FM 27 Catalunya Música 30 Rne R3 31 R5tn 18 Melodía FM 24 Radio Olé 28 Ràdio Estel 14 R5tn 18 R5tn 18 Radio Clásica Rne 11 Ràdio Estel 15 Ona FM 15 Ona FM 10 Radio Clásica Rne 13 Ràdio Estel 14 Ràdio generalista Ràdio Marina 9 Ràdio Marina 9 Ràdio Marina 8 Ràdio musical Ràdio 4 6 Ona FM 9 Ràdio 4 7 Ràdio 4 5 Radio Clásica Rne 6 Ràdio informativa
Font: EGM Baròmetre Catalunya. 3r acumulat 2015.
Les dues principals ràdios generalistes es reparteixen el lideratge per demarcacions: RAC1 és la més escoltada a les comarques de Barcelona i de Girona, mentre que Catalunya Ràdio és la més seguida a les comarques de Lleida i Tarragona. La pugna entre aquestes dues emissores es dóna igualment a escala comarcal, excepte en el cas de les Terres de l’Ebre, on és líder Catalunya Ràdio però se situa en segona posició una emissora musical, Cadena Dial. RAC1 encapçala el rànquing de les audiències al Camp de Tarragona, les comarques
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 218 gironines, l’àmbit metropolità i el Penedès. Catalunya Ràdio és primera a l’Alt
Pirineu i Aran, les comarques centrals, Ponent i les Terres de l’Ebre.
Taula 5. Audiència de les emissores de ràdio a Catalunya per demarcacions (de dilluns a diumenge). Any 2015 (en milers) Emissora Barcelona Girona Lleida Tarragona RAC1 537 98 40 63 Catalunya Ràdio 379 74 54 66 SER 283 26 15 43 Los 40 Principales 183 49 18 40 Flaixbac 208 36 14 25 Flaix 174 35 26 42 Cadena Dial 177 18 17 48 Europa FM 169 12 14 37 RAC105 156 36 8 16 Cadena 100 152 13 18 10 Rock FM 133 11 11 17 COPE 124 11 10 15 Radio Tele Taxi 98 18 7 21 Onda Cero 121 4 6 12 M80 99 7 21 Catalunya Informació 78 16 10 14 RNE 75 10 6 15 Máxima FM 82 6 4 1 Kiss FM 74 3 2 Radio Marca 68 RNE R3 75 7 3 5 Radio Olé 38 Catalunya Música 24 4 3 Melodía FM 10 12 3 2 R5tn 12 2 1 2 Ràdio Estel 8 3 2 1 Radio Clásica 8 Ona FM 2 8 Ràdio Marina 5 4 Font: EGM Baròmetre Catalunya. 3r acumulat 2015.
4. El consum de continguts a internet i a les noves plataformes La penetració d’internet entre la població catalana ha augmentat: el 2015 se situa en el 72,8%, mentre que l’any anterior era del 67,7%, segons l’EGM. Les xifres, però, són força diferents segons el territori i així, per exemple, entre les comarques de l’àmbit metropolità i les de Ponent hi ha vint punts de diferència en el percentatge de penetració.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 219 Taula 6. Penetració d’internet per territori a Catalunya. Any 2015 (en %) Agrupacions comarcals Penetració Metropolità 76,6 Comarques gironines 72,6 Penedès 68,8 Comarques de Tarragona 68,2 Comarques centrals 63,6 Alt Pirineu i Aran 58,9 Terres de l’Ebre 57,8 Ponent 56,4 Catalunya 72,8 Font: EGM Baròmetre Catalunya. 3r acumulat 2015.
L’índex d’afinitat en l’ús d’internet és més elevat per a les franges d’edat més joves, dels 14 als 34 anys. Els usuaris accedeixen a la xarxa principalment a través del mòbil (65,4%) i mitjançant l’ordinador personal (55,4%). Pel que fa al temps de connexió, 1 de cada 4 persones entrevistades diu que dedica més de tres hores al dia a navegar per la xarxa.
Gràfic 22. Minuts de connexió de la persona usuària d’internet a Catalunya (dia anterior). Any 2015 (en %)
26,4 24,4
16,2
12,3
7,6 7,6 5,5
Menys de 30 31 a 60 61 a 90 91 a 120 121 a 150 151 a 180 Més temps
Font: EGM Baròmetre Catalunya. 3r acumulat 2015.
Internet s’usa, principalment, per comunicar-se amb altres persones, fonamentalment per mitjà de les diverses formes de missatgeria, del correu electrònic i de les xarxes socials, així com per buscar informació. Igualment, molts utilitzen la xarxa per informar-se als mitjans digitals i per accedir a continguts audiovisuals.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 220 Gràfic 23. Ús de diferents serveis a internet a Catalunya. Any 2015 (en milers)
Missatgeria instantànea (WhatsApp,Messenger, etc.) 4.164,9 Cercar informació 3.270,3 Correu electrònic 3.262,8 Xarxes socials 2.720,1 Usar aplicacions (app) 2.032,3 Llegir informació d'actualitat 1.821,0 Visionar vídeos 1.246,0 Escoltar música directament a internet 749,8 Altres 739,3 Jugar a la xarxa 396,7 Visionar programes i sèries de televisió/pel·lícules 80,5 Operar amb entitats bancàries 92,5 Fer trucades telefòniques per internet (Skype, etc.) 98,9 Participar en blogs o fòrums 90,2 Escoltar/descarregar podcast 90,8 Eines de compartició d'arxius (eMule, Ares, etc.) 88,2 Comprar productes i serveis 65,0 Usar codis BIDI/QR 35,9
Font: EGM Baròmetre Catalunya. 3r acumulat 2015.
Cal destacar que, precisament, el consum de continguts audiovisuals a internet ha crescut respecte de l’any anterior. Prop del 36% dels internautes afirma que veu vídeos a la xarxa dos o tres cops a la setmana i un 12,5%, que mira programes, sèries o pel·lícules amb la mateixa freqüència. L’ús del podcast per al consum de programes radiofònics és encara minoritari, però la majoria dels que diuen que el fan servir ho fan gairebé tots els dies.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 221 Gràfic 24. Freqüència dels consums audiovisuals a internet a Catalunya. Any 2015 (en %)
35,9
25,3 22,1
15,6
12,5 9,9
6,0 6,5 4,7 3,6 2,7 1,4 0,8 1,3 0,7 1,5 1,4 0,6 0,7 0,9
Visionar programes i sèries Visionar vídeos Escoltar música Podcast de TV/pel·lícules
Gairebé tots els dies 2 o 3 cops per setmana Almenys 1 un cop per setmana Almenys un cop al mes Amb menys freqüència
Font: EGM Baròmetre Catalunya. 3r acumulat 2015.
Els diaris d’informació general, econòmica o esportiva són els que registren més accessos entre els mitjans de comunicació electrònics. La televisió i la ràdio també en registren, tot i que menys.
Gràfic 25. Accés a mitjans electrònics els últims 30 dies. Penetració sobre els usuaris d’internet a Catalunya. Any 2015 (en %)
42,7
33,3
18,0
8,6
0,7
Un diari Contingut de Una emissora o Alguna revista Suplements d'informació televisió cadena de ràdio general, econòmica o esportiva
Font: EGM Baròmetre Catalunya. 3r acumulat 2015.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 222 En aquest apartat dedicat a internet s’hi incorporen també els usos del telèfon mòbil, perquè, tal com es pot observar, l’smartphone s’ha convertit en una eina per accedir a la xarxa més que no pas per parlar per telèfon, que esdevé l’ús menys habitual de tots.
Gràfic 26. Ús de diferents serveis al mòbil a Catalunya. Any 2015 (en milers) Navegar per internet 5.634,2 Veure pel·lícules 3.935,4 Consultar el correu electrònic 3.374,0 Veure programes i sèries de televisió 1.261,9 Entrar a les xarxes socials 836,6 Rebre missatges publicitaris 697,9 Com a GPS 353,5 Baixar logos, melodies, jocs 307,9 Participar en votacions i concursos 287,1 Enviar imatges i fotos 153,4 Utilitzar aplicacions 114,5 Jugar a la xarxa 110,5 Escoltar la ràdio 108,9 Missatgeria instantànea 106,1 Descarregar aplicacions 98,7 Escoltar música a internet 97,0 Participar en blogs o fòrums 94,5 Utilització de codis BIDI/QR 93,2 Cercar informació 91,6 Veure vídeos 86,4 Parlar per telèfon 81,8
0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 Font: EGM Baròmetre Catalunya. 3r acumulat 2015.
L’Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación (AIMC) elabora cada any una enquesta extensa entre els internautes per conèixer els seus hàbits de consum en el mitjà internet. El 2015, Navegantes en la red221 ha arribat a la 18a edició. Segons l’AIMC, la majoria dels internautes de Catalunya encara miren la televisió (83,0%) i escolten la ràdio (53,1%) pels aparells convencionals. En canvi, molts han passat de la premsa escrita a la digital (31,5% en paper i 69,1% per
221 Enquesta de l’AIMC a partir de 17.928 entrevistes voluntàries en línia a internautes de tot l’Estat espanyol entre octubre i desembre de 2015. En aquest informe s’hi presenten les dades corresponents a Catalunya i facilitades per l’AIMC: 2.617 participants, dels quals 1.889 són homes, 721, dones i 7 no s’identifiquen.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 223 internet). La lectura de notícies d’actualitat esdevé l’activitat principal a la xarxa pel que fa a continguts audiovisuals.
Gràfic 27. Activitats relacionades amb l’accés a continguts audiovisuals a internet durant els últims 30 dies a Catalunya. Any 2015 (en %)
Llegir notícies d'actualitat 90,5 Visualitzar vídeos en línia (tipus YouTube) 86,1 Escoltar música en línia (no descàrrega) 60,0 Veure emisisions de cadena de televisió en web o app 54,5 Veure películ·les/sèries en línia (no descàrrega) 46,0 Consultar informació financera 37,2 Escoltar una cadena de ràdio en web o app 35,0 Visitar pàgines web per a "adults" 32,1 Descarregar pel·lícules/sèries/documentals 31,8 Jocs en xarxa 26,6 Descarregar música 21,6 Consultar informació del trànsit 21,2 Descarregar llibres electrònics 19,8 Rebre informació/notícies amb RSS 19,5 Descarregar programes ràdio per escoltar més tard 18,5 Descarregar emissions de televisió per veure més tard 12,8 Accedir a diaris i revistes per quiosc 9,4 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’AIMC (Navegantes en la red).
El 42,4% de les persones enquestades afirma que no li importa rebre publicitat per internet si això li permet accedir a continguts audiovisuals gratuïts, tot i que, al mateix temps, el 45,6% afirma no fixar-se habitualment en la publicitat a internet. Quant a la televisió de pagament entre els internautes, l’enquesta mostra que el 42,0% està abonat a alguna plataforma –el 28,0% afirma estar-ho a Movistar+– i el 4,6%, a un portal d’internet per visionar sèries, pel·lícules o canals de televisió. El 52,6% dels internautes utilitza en el mòbil o en la tauleta tàctil alguna aplicació relacionada amb la televisió (Mitele, Atresplayer, Zattoo...) i el 50,9% n’usa de relacionades amb la ràdio. En relació amb la manera de simultaniejar el consum de mitjans amb l’ús d’internet, amb freqüència o ocasionalment, el 72,3% fa servir internet mentre mira la televisió i el 62,1%, mentre escolta la ràdio. Quan se’ls demana en què centren l’atenció quan miren la televisió i naveguen per internet alhora, la majoria (42,5%) diu que és capaç d’atendre els dos mitjans per igual, però, com a segona
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 224 opció, el 38,4% diu que atén prioritàriament la xarxa. Majoritàriament busquen informació o llegeixen els comentaris que es fan sobre el programa que miren en aquell moment.
Gràfic 28. Activitats que es fan a internet mentre es miren programes de televisió durant els últims 30 dies a Catalunya. Any 2015 (en %)
Buscar informació sobre el programa 36,2
Veure comentaris sobre el programa 21,7 Buscar informació sobre un producte o marca que va veure a televisió 18,4 Utilizar el #hashtag del programa 18,1
Fer comentaris sobre el programa 12,6 Visitar web o usar app del programa o canal de televisió 12,2 Cap de les anteriors 39,8
NS/NC 0,6
0 10 20 30 40 50
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’AIMC (Navegantes en la red)
Quan se’ls pregunta pels últims cinc webs que han visitat, el cercador Google se situa en primera posició. Tot seguit, els més populars són les xarxes socials, els diaris digitals i el correu electrònic.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 225 Gràfic 29. Recordatori dels últims cinc webs més visitats a Catalunya. Any 2015 (en milers)
google.es 1.086 facebook.com 814 youtube.com 338 lavanguardia.com 279 twitter.com 239 live.com(*) 232 ara.cat 225 elperiodico.com 217 uoc.edu 204 elpais.com 192 amazon.es 177 marca.com 158 vilaweb.cat 157 lacaixa.es 146 sport.es 111 loteriasyapuestas.es 109 ccma.cat 102 wikipedia.org 100 linkedin.com 99 htcmania.com 94 yahoo.es 77 ebay.es 76 0 200 400 600 800 1000 1200
(*) Inclou outlook.com/hotmail Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’AIMC (Navegantes en la red).
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015 226