Memòria anual d’activitats 2011

Memòria anual d’activitats CCMA 2011

ÍNDEX

Introducció ...... 6

Membres del Consell de Govern ...... 9

Comissions del Consell de Govern ...... 10

Membres del Comitè de Direcció ...... 12

Membres del Consell Assessor de Continguts i Programació ...... 13 Comissions del Consell Assessor de Continguts i Programació ...... 14

La CCMA: grup de referència ...... 15

L’oferta multicanal de la Corporació ...... 17 Canals de televisió ...... 18 Emissores de ràdio ...... 19 Portals d’internet i noves plataformes ...... 20

Les empreses ...... 22 Televisió de Catalunya ...... 22 Grup d’Emissores Catalunya Ràdio ...... 23

Fundació La Marató de TV3 ...... 25

Lideratge en qualitat i en audiències ...... 26 Baròmetre de la Comunicació i la Cultura ...... 27 Kantar Media ...... 29 Estudi General de Mitjans ...... 33 OJD Interactiva i Nielsen ...... 34 Baròmetre d’Opinió Política del Centre d’Estudis d’Opinió ...... 36 GFK ...... 37

Al servei dels ciutadans ...... 40

La informació ...... 43

Els Serveis Informatius de Televisió de Catalunya ...... 44 - Els informatius ...... 44 - 3/24 ...... 49

Els Serveis Informatius de Catalunya Ràdio ...... 49 - Els informatius ...... 50 - Els magazins ...... 52 - Catalunya Informació ...... 54 324.cat ...... 58

2 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Els esports ...... 60 Els esports a Televisió de Catalunya: Esport 3 ...... 61 Els esports a Catalunya Ràdio ...... 65

Esport3.cat ...... 71

La cultura i la divulgació ...... 72 La cultura i la divulgació a Televisió de Catalunya: el 33 ...... 73 - Els continguts culturals...... 73 - Els documentals ...... 81 - Els continguts divulgatius i educatius ...... 83 La cultura i la divulgació a Catalunya Ràdio ...... 87 - iCat fm (icatfm.cat) ...... 89 - Catalunya Música (catmusica.cat i catclassica.cat) ...... 94 - Els continguts divulgatius i educatius ...... 103 Edu3.cat ...... 105

Infantils i juvenils ...... 106 El canal Super3 (super3.cat) ...... 106 El canal 3XL (3xl.cat) ...... 114

L’entreteniment ...... 118 Els espais d’entreteniment a Televisió de Catalunya...... 118 Els dramàtics a Televisió de Catalunya ...... 125

Els espais d’entreteniment a Catalunya Ràdio ...... 128

Compromís amb la societat i la indústria ...... 130

La Marató de TV3 ...... 132 La Marató de TV3 del 2011: regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits ... 132 Activitats de recerca biomèdica ...... 139

Accions en l’àmbit social ...... 144 El Club Super3 i Festa dels Súpers ...... 144 El Tió Solidari ...... 147 Cessió gratuïta d’espais publicitaris ...... 148 Altres iniciatives en l’àmbit social ...... 149

Accions en l’àmbit educatiu ...... 150 El Màster de TV3 ...... 150 El Màster en Entreteniment TV3-UOC ...... 151 Edu3.cat, “Aquí, TV3” i altres iniciatives en l’àmbit educatiu ...... 151

Accions de foment de la diversitat ...... 154

Accions en l’àmbit del medi ambient ...... 158

Accessibilitat ...... 159 3 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Vinculació amb el territori ...... 161 Televisió de Catalunya ...... 161 Catalunya Ràdio ...... 164

Col·laboració amb institucions, entitats i associacions ...... 168

Compromís amb la indústria ...... 172

Promoció de la llengua catalana ...... 175

Espais específics ...... 177

Programació en aranès ...... 180

Assessorament lingüístic ...... 182 ésAdir ...... 182

Servei Català de Doblatge ...... 185

Publicacions ...... 189

Projecció internacional ...... 190 TV3CAT ...... 190 Venda de produccions ...... 190 Catalunya Música a la UER ...... 191

Capdavanters en innovació ...... 193

Continguts multiplataforma ...... 195 TV3alacarta: oferta multiplataforma ...... 197 Dispositius mòbils ...... 198 Xarxes socials ...... 200 Podcast i altres plataformes ...... 201

Audiovisuals de proximitat (Digital Signage)...... 203

Noves tecnologies: alta definició i 3D ...... 205 Equips de producció ...... 206 La digitalització de l’arxiu ...... 207

Recerca + desenvolupament + innovació ...... 209

4 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Compromís amb la qualitat ...... 212

“Llibre d’estil” ...... 214

La Defensora de l’Audiència ...... 216

Premis ...... 221 Televisió de Catalunya ...... 222 Catalunya Ràdio ...... 228

Eficiència en la gestió ...... 230

Optimització de la gestió i dels recursos ...... 232 Eines de gestió ...... 234 Organització i control ...... 235 Gestió dels recursos humans ...... 236

Posicionament estratègic ...... 237 Difusió de les activitats del grup ...... 237 - Comunicació ...... 237 - Màrqueting ...... 238 Posicionament al mercat publicitari ...... 242 Relacions amb altres institucions ...... 243

Equips directius ...... 245

5 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Introducció

Al llarg d’aquest any, com recull aquesta memòria empresarial, els mitjans de Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) han renovat el seu compromís amb els objectius de servei públic que el Parlament de Catalunya, màxim exponent de la sobirania del poble català, els encomana.

La ràdio i la televisió nacionals de Catalunya i tots els seus mitjans en línia han complert amb èxit i reconeixement amb les finalitats de preservar la qualitat democràtica, reflectir el pluralisme de la societat, promoure la cultura i la llengua catalana i l’aranès, transmetre els valors del civisme i l’educació i treballar amb independència i professionalitat, mantenint el rol de motors del sector i impulsors de la innovació.

El context no ha estat fàcil. La crisi econòmica està posant a prova la capacitat de superació de la CCMA. Com es relata a continuació, durant aquest 2011 s’ha completat l’oferta radiofònica i televisiva de la Corporació per atendre les demandes d’informació, cultura, esports i entreteniment de tots els públics. Tot plegat en un entorn econòmic advers, però amb encert i diligència, amb menys recursos i més eficiència.

La crisi econòmica, que s'ha agreujat durant l’any, ha afectat directament els ingressos publicitaris i ha suposat la reducció de les aportacions públiques, ja que la Generalitat s’ha vist obligada a contraure la despesa. Les fluctuacions en aquests dos àmbits, sumades als canvis empresarials del mercat i la fragmentació del consum per l’ampliació de canals, han obligat la Corporació a intensificar, un any més, l'esforç de contenció de la despesa i d'optimització dels recursos. La gestió eficient d’aquests ha estat, doncs, un dels elements fonamentals d’aquest exercici, ferms amb el compromís amb els ciutadans per administrar amb rigor i transparència els recursos públics i ser competitius, garantint la qualitat i el futur dels serveis que la CCMA a l’abast de la societat.

Per això, s’han fet grans esforços per combatre les inèrcies d’un sector publicitari que pren gran part de les decisions amb perspectiva estatal i que invisibilitza mitjans com els de la Corporació i s’han pres mesures extraordinàries de contenció, ajustant la graella de programació i endarrerint projectes d’inversió.

Aquest ha estat, alhora, un any de canvis empresarials importants, en el qual s'ha dut a terme la integració per absorció de les empreses CCRTV Interactiva i Activa Multimèdia en el si de Televisió de Catalunya. Aquest canvi d’estructura ha permès un estalvi rellevant amb la internalització d’una part de les tasques que es realitzaven amb col·laboració externa, alhora que ha contribuït positivament a nivell intern en estendre la concepció multiplataforma entre els equips productors de continguts de TV3 i Catalunya Ràdio. Cal recordar, alhora, que també s’ha produït un canvi de seu de la Corporació, unificant centres de treball i optimitzant espais ja existents.

En la política empresarial, no obstant, convé destacar de forma molt especial el fet que s’han negociat i aprovat els convenis col·lectius laborals de totes les empreses del grup, en els quals s’ha pactat una reducció salarial del 5% –aprovada pels treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio– a canvi del manteniment de la plantilla durant la vigència dels convenis, que ha estat fixada fins al 31 de desembre del 2012. Ha estat una reducció de sou aplicada en un procés general de disminució de la despesa, iniciat ja fa tres anys, que ha comptat sempre amb la col·laboració dels treballadors.

I és en aquest context econòmic advers que la CCMA ha aconseguit desplegar completament la seva oferta multicanal i multiplataforma i ha situat de nou els seus mitjans com la referència per a 6 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 tots els catalans. TV3 i Catalunya Ràdio han refermat el lideratge d’audiències. A més, conscients que la capacitat d’incidència no depèn només de les audiències i que sense qualitat no hi hauria servei públic, aquest esforç ha estat reconegut, un cop més, pels ciutadans que situen els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals al capdavant dels rànquings tant quantitatius com qualitatius.

L’èxit global ho és de forma destacada en un dels eixos que donen sentit al servei públic de la CCMA: els informatius. Un any més TV3 i Catalunya Ràdio han estat la referència informativa dels catalans, han confirmat el lideratge dels índexs d’audiència i també dels estudis qualitatius, que destaquen la credibilitat, el rigor i la qualitat dels espais de notícies dels mitjans de la Corporació. La CCMA ha consolidat el lideratge informatiu en un 2011 marcat per la reducció pressupostària, que ha obligat a fer ajustos i a optimitzar al màxim els recursos disponibles. I tot plegat sense deixar d’afrontar reptes difícils, en un any informativament molt complex, com canvis de presentadors, renovació de sintonies i dinàmiques, més programació territorial i, fins i tot, el canvi de denominació del portal per augmentar les sinergies: 324.cat.

La vessant informativa, però de caire esportiu, ha viscut aquest any l’estrena del canal Esport3 –líder d’audiència en només uns mesos–, exemple de la importància dels continguts esportius en la graella audiovisual de la Corporació, que es completa amb gairebé 70 hores setmanals de programació radiofònica i l’estrena del renovat portal esport3.cat.

I tot plegat, mentre els canals culturals –el 33, iCat fm i Catalunya Música– han potenciat la seva missió de difusió i promoció de la cultura del país, altaveu de veus consolidades i promeses emergents i finestra pels espais educatius i divulgatius. La programació radiofònica i televisiva ha anat de la mà amb el sector, a partir de la difusió i la promoció d’activitats i esdeveniments culturals organitzats arreu del territori.

Mentrestant, el públic infantil ha viscut aquest any la plena consolidació del canal Super3-3XL, just quan el club que li dóna nom arribava al vintè aniversari. A les bones dades d’audiència i a l’increment de participació en els seus webs, s’hi ha afegit el rècord d’assistència a la Festa dels Súpers, l’augment del nombre d’altes del carnet del Club, l’èxit del nou disc i de tot el marxandatge del Super3, i el reconeixement aconseguit amb diversos premis.

Les dades d’audiència, doncs, refermen l'encert del projecte de tematització de canals, per tal de garantir una alternativa d’entreteniment àmplia, de qualitat i en català, una responsabilitat que es compleix amb fórmules de gran èxit d’audiència i reconegudes pel seu compromís social. I la CCMA ho ha fet compaginant aquesta funció amb l’impuls i el desenvolupament de la indústria audiovisual catalana, amb finançament i finestres de difusió, rol fonamental en l’estímul de les produccions independents i dels nous talents, mantenint sempre l’equilibri entre l’explotació interna i els recursos externs.

El compromís industrial ho és, també, amb la innovació. La fusió de les empreses Activa Multimèdia Digital i CCRTV Interactiva per part de Televisió de Catalunya ha permès estendre de forma capil·lar els coneixements tecnològics a tota la Corporació. A més, aquest 2011 la CCMA ha seguit ampliant la seva oferta per tot tipus de finestres i tecnologies (televisió intel·ligent, emissions en proves amb l’estàndard europeu de televisió híbrida, noves aplicacions per mòbils, enregistraments i produccions en 3D...) augmentant, alhora, el nombre d’usuaris dels portals de la CCMA a Internet. La innovació s’ha estès per tot el territori amb la instal·lació de noves pantalles

7 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 de proximitat situades en llocs de gran afluència de públic i, sens dubte, aquest 2011 es recordarà per l’estrena oficial del canal TV3HD amb emissió en simulcast amb TV3.

El compromís dels mitjans públics catalans és, sens dubte, amb la societat i té una de les accions més visibles en “La Marató” de TV3, que ha arribat a la vintena edició consolidada com una cita del calendari col·lectiu de catalans. Aquest any ha batut tots els rècords: de conferències divulgatives, d'activitats populars i de recaptació. I per les mateixes dates, Catalunya Ràdio demostra el seu arrelament social amb l’èxit revalidat any rere any del “Tió Solidari”.

Certament, el reconeixement social té una importància fonamental perquè la ciutadania faci seus els mitjans públics del país. Per això són tan rellevants els programes especials arreu del territori, que acosten els mitjans de la CCMA a la seva audiència, o tots els espais que ajuden la població a viure intensament la riquesa del territori català i cohesionen la societat catalana. La ciutadania, però, també fa arribar el seu reconeixement extern en forma de nombrosos premis i guardons o, igualment, a través de les més de 30.000 consultes que un any més ha atès el Servei d’Atenció a l’Audiència, al marge de la interacció a través de les xarxes socials.

En l’àmbit social, la missió de consolidació i expansió de la llengua i la cultura catalanes és una de les principals finalitats de Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio i les finestres de la Corporació, que també es complementen amb les emissions en aranès, el doblatge anual de més de dues mil hores de productes audiovisuals i les més de mil tres-centes cedides a altres operadors.

I aquest balanç de 2011 no pot finalitzar sense fer referència als fruits de dos anys de feina per veure compilat, sintetitzat i editat en un document el “Llibre d’estil” dels mitjans de la CCMA. Aquest any s’ha aprovat la tercera i última part del “Llibre d’estil”, el “Manual d’ús”, que se suma a la “Guia editorial”, aprovada el 2010, i al portal lingüístic ésAdir, creat el 2006. El “Llibre d’estil” és una eina de treball bàsica per als treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio, que han participat activament en la seva elaboració, i que s’ofereix de manera oberta a tota la professió periodística i a la societat catalana, a través d’Internet, com una contribució més a la tasca al servei de la ciutadania dels mitjans de la CCMA.

8 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Membres del Consell de Govern

President: Enric Marín i Otto

Vicepresident: Roger Loppacher i Crehuet Secretari: Xavier Guitart i Domènech

Anna Balletbò i Puig Eduard Berraondo i Cavallé Brauli Duart i Llinares Núria Llorach i Boladeras Joan Manuel del Pozo i Àlvarez Marc Puig i Guàrdia (fins a l’11 de juliol) Armand Querol i Gasulla Àngela Vinent i Besalduch Josep Viñeta i Balsells

9 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Comissions del Consell de Govern

Administració i Economia Coordinació: Brauli Duart i Llinares Xavier Guitart i Domènech Roger Loppacher i Crehuet Enric Marín i Otto Armand Querol i Gasulla Josep Viñeta i Balsells

Afers Jurídics Coordinació: Xavier Guitart i Domènech Anna Balletbò i Puig Roger Loppacher i Crehuet Marc Puig i Guàrdia (fins a l’11 de juliol) Enric Marín i Otto Josep Viñeta i Balsells

Noves Plataformes i Serveis Interactius Coordinació: Josep Viñeta i Balsells Xavier Guitart i Domènech Roger Loppacher i Crehuet Núria Llorach i Boladeras Àngela Vinent i Besalduch

Pla Estratègic Coordinació: Roger Loppacher i Crehuet Anna Balletbò i Puig Brauli Duart i Llinares Xavier Guitart i Domènech Núria Llorach i Boladeras Armand Querol i Gasulla Enric Marín i Otto Àngela Vinent i Besalduch Josep Viñeta i Balsells

Pluralisme Coordinació: Núria Llorach i Boladeras Eduard Berraondo i Cavallé Armand Querol i Gasulla Enric Marín i Otto Àngela Vinent i Besalduch Josep Viñeta i Balsells

10 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Ràdio Coordinació: Eduard Berraondo i Cavallé Joan Manuel del Pozo i Àlvarez Enric Marín i Otto Àngela Vinent i Besalduch Josep Viñeta i Balsells

Reglament Coordinació: Roger Loppacher i Crehuet Brauli Duart i Llinares Xavier Guitart i Domènech Armand Querol i Gasulla Enric Marín i Otto Àngela Vinent i Besalduch Josep Viñeta i Balsells

Televisió Coordinació: Anna Balletbò i Puig Eduard Berraondo i Cavallé Núria Llorach i Boladeras Marc Puig i Guàrdia (fins a l’11 de juliol) Josep Viñeta i Balsells

11 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Membres del Comitè de Direcció

Director general (en funcions) i director de Catalunya Ràdio: Ramon Mateu i Llevadot

Directora de Televisió de Catalunya: Mònica Terribas i Sala Directora de Gestió i Recursos: Teresa Farré i Lladó Director de Noves Plataformes i Tecnologia: Jordi Alié i Capdevila (fins al 8 d’abril) President del Consell de Govern de la CCMA: Enric Marín i Otto

12 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Membres del Consell Assessor de Continguts i Programació

Sue Aran Ramspott Valèria Aubareda i Tarruella (fins al 18 d’abril) Enric Bastardes i Porcel Josep Cabré i Clariana Rosa M. Calafat Vila Miquel Àngel Escobar Gutiérrez Manel Garcia Biel Víctor Gasión Clupés Mohamed Hilal Beni Ali Enric Homs Martínez Immaculada Juan i Franch José Martí Gómez (fins al 26 de setembre) Josep Rafecas Jané Fèlix Riera Prado (fins al 28 de febrer) Irene Jezabel Sánchez Masegosa M. Àngels Sanuy Castells Erica Tarifa i García Jordi Turtós Orbañanos Joan Vidal de Ciurana (fins al 31 de gener) Jordi Viladrosa i Clua

13 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Comissions del Consell Assessor de Continguts i Programació

Continguts i Programació (dissolta el 28 de febrer) Coordinació: Rosa M. Calafat Vila Sue Aran Ramspott Valèria Aubareda i Tarruella (fins al 18 d’abril) Enric Bastardes i Porcel Josep Cabré i Clariana Miquel Àngel Escobar Gutiérrez Manel Garcia Biel Víctor Gasión Clupés Mohamed Hilal Beni Ali Immaculada Juan i Franch Josep Rafecas Jané Irene Jezabel Sánchez Masegosa M. Àngels Sanuy Castells Erica Tarifa i García Jordi Turtós Orbañanos Jordi Viladrosa i Clua

Contracte Programa Coordinació: Fèlix Riera Prado (fins al 28 de febrer) Sue Aran Ramspott Enric Bastardes i Porcel Miquel Àngel Escobar Gutiérrez Manel Garcia Biel Víctor Gasión Clupés Enric Homs Martínez Jordi Turtós Orbañanos Joan Vidal de Ciurana (fins al 31 de gener)

Demandes dels usuaris Coordinació: Immaculada Juan i Franch Josep Cabré i Clariana Rosa M. Calafat Vila Mohamed Hilal Beni Ali Erica Tarifa i García

14 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

La CCMA: grup de referència

15 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

La CCMA: grup de referència

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) és el principal grup de comunicació de Catalunya. És un grup multiplataforma que transmet els seus continguts a través de set canals de televisió, quatre emissores de ràdio, diversos portals d’internet i altres dispositius mòbils. Les seves principals empreses filials són Televisió de Catalunya i el Grup d’Emissores de Catalunya Ràdio. Durant el 2011 la CCMA ha simplificat l’estructura empresarial amb la fusió per absorció de CCRTV Interactiva i Activa Multimèdia per part de Televisió de Catalunya. La Fundació La Marató de TV3 també forma part del grup.

16 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

L’oferta multicanal de la Corporació

Canals de televisió

Emissores de ràdio

17 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Canals de televisió

TV3 És el primer canal, generalista i familiar. Creat el 1983, s’adreça a públics majoritaris i familiars i té una programació molt variada. Les seves principals apostes són els informatius, l’entreteniment i l’emissió dels principals esdeveniments esportius. Per a la majoria de catalans és el canal de referència.

33 Ofereix una programació complementària i alternativa a la de TV3, adreçada a públics més específics. El 33 és el canal dedicat a la descoberta, el coneixement, la innovació, el debat d’idees i la finestra on té cabuda la projecció de la cultura del nostre país i la de referència internacional.

3/24 És el canal d’informació contínua dels serveis informatius de TVC. Líder destacat del gènere a Catalunya, va néixer al setembre del 2003 i emet les 24 hores.

Esport3 Creat al febrer del 2011, és el canal per al públic a qui li interessa l'esport i el viu. Durant les 24 hores d'emissió ofereix transmissions en directe o en diferit, esdeveniments esportius i programes que aposten per un estil de vida esportiu, que potencia la salut, l'aventura i la vida a l'aire lliure.

Super3 És el canal infantil multiplataforma destinat al públic de fins a 14 anys. Hereu del K3, va a l’octubre del 2009 —a partir del club infantil més nombrós de Catalunya— com el canal per a la creació i l’emissió de totes les referències per al públic més jove. Es basa en tres eixos: la presència i participació dels súpers (els membres del Club Super3), els programes de producció pròpia i les sèries i pel·lícules. Comparteix freqüència amb el 3XL.

3XL El canal per a joves de TVC es va crear al setembre del 2010. Destinat al públic d’entre 16 i 25 anys, aposta per l’emissió multiplataforma amb un web que promou la interactivitat constant dels usuaris, que formen part de la comunitat del canal. Comparteix freqüència amb el Super3.

TV3HD Canal que emet simultàniament en alta definició la programació de TV3 les 24 hores del dia. Estrenat oficialment al març del 2011, emetia en proves, de manera pionera a l’Estat, des del 2007. Inclou l’espai INNOVA, una franja setmanal dedicada a les emissions en 3D.

TV3CAT És el canal de TVC que es veu fora de Catalunya. Creat el 2009 com a successor de TVC Internacional (que emetia des del 1997), es pot veure a través de totes les tecnologies disponibles: TDT, satèl·lit, internet, cable i mòbil. Emet una selecció dels programes de producció pròpia (sobre els quals hi ha drets de difusió internacional) de les cadenes de TVC: TV3, 33, 3/24, Esport3, Super3-3XL.

18 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Emissores de ràdio Catalunya Ràdio És el canal generalista del Grup d’Emissores de Catalunya Ràdio. Creat el 1983 per promocionar i difondre la llengua i la cultura catalanes, combina tots els gèneres radiofònics i tota mena de temàtiques: informació i entreteniment, grans magazins, programes especialitzats i microespais de serveis. La qualitat dels equips humans i tècnics i una decidida voluntat de convertir-se en una peça fonamental del panorama radiofònic del país han fet de Catalunya Ràdio un punt de referència obligat de la ràdio en català.

Catalunya Informació És l'emissora informativa del grup. Va néixer el 1992 i va ser la primera emissora del gènere a tot l'estat espanyol. Amb una programació de 24 hores diàries de notícies, és l’emissora informativa de referència a Catalunya. Ha consolidat el seu model amb el dinamisme i la capacitat d’adaptació als canvis que requereix una emissora especialitzada en informació. Ofereix als oients la possibilitat de rebre la notícia en el mateix moment en què es produeix i hi són habituals les transmissions en directe d'actes i rodes de premsa d'interès general. La informació esportiva, del trànsit i del temps complementen els espais horaris de notícies.

Catalunya Música És l’emissora de música clàssica del grup. Creada el 1987, ofereix un ventall ampli de gèneres i estils clàssics de tots els temps que conformen una extensa proposta especialitzada. També programa espais de música instrumental i coral, música antiga, contemporània, jazz i de cinema, òpera i altres gèneres lírics, així com tertúlies musicals i programes de divulgació dirigits a les escoles. L’emissora s’ha destacat per la gravació i la transmissió en directe de concerts, cicles i festivals, i està situada en una posició de privilegi en el món musical català. Com a membre de la xarxa de la Unió Europea de Radiodifusió (EBU-UER), emet concerts de primer ordre, europeu i mundial, i situa les produccions pròpies de Catalunya Música a nivell internacional.

iCat fm És la ràdio multimèdia del grup. Es va posar en funcionament el 2006 i es pot escoltar per ràdio, internet, Wii i iPhone. Capdavantera en innovació i nous formats i en la recerca de noves fórmules, ofereix una selecció musical de qualitat en la destaca la nova escena musical catalana. Alhora, promou el consum de la cultura i l'oci que fan els creadors del país. A iCat fm la música és l’element vertebrador i en protagonitza l’emissió diària, combinada amb peces de contingut cultural, mentre que la nit es reserva a l’especialització, la divulgació i la paraula. iCat fm combina els continguts de l’emissora de ràdio amb la informació complementària d’un web propi. A més, disposa de cinc canals musicals que emeten només per internet.

19 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Portals d’internet i noves plataformes

www.tv3.cat És el portal a internet de Televisió de Catalunya. Des del 1995 ofereix informació detallada i immediata de la programació de tots els canals i de l’actualitat diària de TV3. Té una gran i variada oferta de vídeo a la carta. A part dels serveis i portals més estables, contínuament s’hi estrenen webs relacionats amb els programes, de manera que l’experiència televisiva s’estén a la xarxa.

www.catradio.cat És el portal del grup d’emissores de Catalunya Ràdio, amb informació sobre els programes i l’actualitat diària del grup. Permet escoltar en directe Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, Catalunya Música i iCat fm, i recuperar els àudios de tot el que ha sonat. Ofereix també un sistema de podcàsting per poder escoltar els programes en reproductors portàtils.

www.324.cat És el portal informatiu que permet seguir l'actualitat a través dels canals de comunicació interactius i des de qualsevol lloc del món; per internet, teletext, agendes electròniques (PDA), telefonia mòbil, etc. Creat al desembre del 2007, és el tercer pilar dels canals d’informació contínua de la CCMA, juntament amb el 3/24 i Catalunya Informació.

www.esport3.cat És la plataforma interactiva de continguts i serveis esportius de la CCMA; ofereix informació de l'actualitat en format multimèdia (a partir dels vídeos de TVC i els àudios de Catalunya Ràdio) i l'emissió per internet de diverses competicions esportives de primer nivell. Es complementa amb notícies, reportatges, galeries de fotos, concursos, calendari de competicions, les classificacions i els resultats, des del futbol fins a les disciplines més minoritàries.

www.tv3alacarta.cat És el servei de TV3 que permet veure des del web els programes amb drets d'emissió per internet, així com la programació en directe amb drets de tots els canals de TVC: TV3, 33, 3/24, Esport3, Super3, 3XL i TV3CAT. Està disponible en serveis d’IPTV en televisors connectats i consoles de videojocs. Inclou continguts en alta definició.

www.icatfm.cat iCat fm és un concepte d’emissora musical que integra ràdio i internet. L’emissió habitual per FM es fusiona amb un portal d’internet on es visualitza i s’amplia de manera sincronitzada la informació que sona en directe per la ràdio. També dóna accés directe a les cinc emissores d’iCat fm que només emeten per internet: TotCat, de música en català; iCatjazz, de jazz; MusiCatles, músiques del món; Mediterràdio, dels països mediterranis, i Xahrazad, les millors veus i creacions femenines.

20 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 www.catmusica.cat És el web de Catalunya Música, l’emissora especialitzada en música clàssica i contemporània del grup. Mostra informació sincronitzada amb el que sona i es pot accedir a tota mena de continguts relacionats amb la música clàssica. Entre la seva oferta també hi ha Catclàssica.cat , una emissora de música clàssica d'autors i intèrprets catalans. www.3xl.cat És un espai global de comunicació, relació i entreteniment obert a adolescents i joves. A través de la pantalla de televisió i de la pantalla de l'ordinador, es converteix en un punt de trobada obert a tots aquells que vulguin formar part d'una de les comunitats virtuals juvenils més actives de Catalunya. www.super3.cat És el portal del canal de televisió adreçat al públic infantil. Compta amb una àmplia oferta de continguts que conviden a la participació en línia dels nens: jocs, vídeos, concursos, correu, promocions, postals, fòrums i xats moderats. El portal té màxima cura per mantenir tant la qualitat dels continguts com la seguretat i la protecció dels usuaris.

Dispositius mòbils ( www.tv3.cat/mobils ) Els continguts de la CCMA es distribueixen als mòbils amb portals mòbils (versions adaptades dels webs per a aquest tipus de dispositius), aplicacions (desenvolupament de programes que s’instal·len als aparells dels usuaris), alertes SMS, etc. És un terreny que inclou tant telèfons com tauletes i on la CCMA és molt activa.

Participació i xarxes socials ( www.tv3.cat/alaxarxa ) La CCMA participa activament en les xarxes socials com a canals emergents de difusió i interacció: va acabar l’any amb 120 pàgines a Facebook i 67 comptes a Twitter. També té 20 playlists a Spotify.

YouTube TV3, el 3XL, Catalunya Ràdio i iCat fm també tenen un canal a YouTube i sumen prop de 6.000 vídeos. L’oferta inclou vídeos en alta definició.

Dailymotion Des del maig del 2011 TV3 també és present a la plataforma Dailymotion, la segona web de vídeos a internet després de YouTube. S’hi poden veure més de 4.000 vídeos de TV3 i del 33.

Podcast TV3 i Catalunya Ràdio tenen una àmplia oferta de podcasts, que sovint se situen entre els més descarregats dels rànquings.

TV3TEXT És el servei de teletext de TVC. Hi destaquen la guia de programació dinàmica, que informa del programa en emissió, la secció de notícies, la d’esports, l’econòmica i els continguts lúdics. També permet seguir els titulars del canal 3/24.

21 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Les empreses

Televisió de Catalunya Durant el 2011 Televisió de Catalunya ha acabat de desplegar l’oferta de canals, amb el generalista TV3, el cultural i divulgatiu 33, l’informatiu 3/24, l’esportiu Esport3, l’infantil Super3 i el canal per a joves 3XL. És una oferta de servei públic de qualitat que atén temàtiques i públics d’interès, d’acord amb la missió que el Parlament ha encomanat a Televisió de Catalunya a través del Mandat marc del sistema públic audiovisual i dels contractes programa signats fins ara.

El desplegament d’aquesta oferta s’ha fet en un context econòmic complicat, però, malgrat això, s’ha pogut dur a terme gràcies a la implicació i la professionalitat dels treballadors de Televisió de Catalunya. Les dades d’audiència confirmen l'encert del projecte de tematització de canals. En una situació de reducció pressupostària, el lideratge del 3/24 i d’Esport3 en els seus segments, la trajectòria ascendent del Super3/3XL o la recuperació del 33 mostren la capacitat de treball i el talent intern i exigeixen, alhora, un nou compromís per garantir la qualitat de la programació.

Aquest any TV3 ha tornat a afrontar amb solvència i qualitat televisives la gestió de grans esdeveniments, amb diverses conteses electorals, finals esportives, grans estrenes documentals, cites culturals o informacions internacionals de primera línia, com ara les diferents revoltes als països àrabs.

Ha estat també un any de canvis empresarials importants, en el qual s'ha dut a terme la integració de les empreses CCRTV Interactiva i Activa Multimèdia en el si de Televisió de Catalunya. Aquesta actuació suposa, sens dubte, l’assumpció d’un patrimoni que TV3 s’ha de fer seu per complet, s'ha d'impregnar amb gran capil·laritat de les aportacions tecnològiques i de la capacitat d’innovació del capital humà que ha rebut. Alhora, en el marc de la reducció de despeses i el desmantellament de la seu de la Corporació al carrer de Ganduxer a Barcelona, les instal·lacions de Sant Joan Despí han acollit una bona part del personal que hi treballava, fet que ha comportat una reorganització interna i, en ocasions, una reducció dels espais disponibles.

En aquest marc econòmic, els treballadors de Televisió de Catalunya van aprovar en referèndum al maig la reducció d’un 5% del seu sou per garantir la viabilitat del projecte de la televisió pública catalana, després de la forta caiguda dels ingressos publicitaris i la reducció de les aportacions públiques.

La reducció de sou s’ha aplicat en un procés general de disminució de la despesa, iniciat ja fa tres anys i que ha suposat des de la reducció del benefici industrial a les productores externes a la revisió de concursos i adjudicacions, limitacions de les despeses internes de funcionament, renegociació dels subministraments, campanyes internes de conscienciació per a la reducció del consum elèctric, telefònic, de paper, de taxis, etc.

D’altra banda, aquest any s’ha completat el “Llibre d’Estil” dels mitjans de la CCMA amb l’aprovació i publicació del “Manual d’ús” de cada mitjà. La principal tasca a partir d'ara és l’aplicació efectiva en el dia a dia en els continguts.

22 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Catalunya Ràdio El Grup d’Emissores Catalunya Ràdio ha aplicat durant aquest any un seguit de mesures d’austeritat i contenció de la despesa aprovades el març pel Consell de Govern de la Corporació amb l’objectiu d’aprofundir en l’eficiència i la política d’estalvi del grup i també d’afrontar la necessitat constant d’adaptació als canvis de l’entorn audiovisual. En un context econòmic marcat per la crisi i la davallada dels ingressos publicitaris, l’aplicació d’aquestes mesures s’ha fet amb el mínim perjudici possible de la qualitat del servei i sense fer cap pas enrere en la vocació de lideratge i rendiment social. La instrucció general del Consell de l'Audiovisual de Catalunya sobre els límits a la presència de comunicacions comercials al servei públic de ràdio de Catalunya, aprovat el 10 de març, pel la qual les emissores de ràdio públiques no poden superar els sis minuts per hora de missatges publicitaris, també ha estat un condicionant important.

Amb tot, el Grup d’Emissores ha apostat per oferir una ràdio de qualitat adaptada als nous temps, amb ambició de lideratge i d’incorporació de nous oients en un entorn més competitiu que mai. Ho ha fet a través de tots els canals i de l’oferta interactiva de la Corporació, tot aprofundint les sinergies amb Televisió de Catalunya, i a partir de la promoció del talent intern i la producció pròpia, que ha estat el gruix de pràcticament tota la temporada.

Catalunya Ràdio ha ofert una programació compromesa i de qualitat, capaç de connectar amb el públic de Catalunya, que li ha permès mantenir un creixement continuat d’audiència. L’èmfasi en la informació, els esports i l’entreteniment de qualitat n’ha estat la principal característica. El 2011 s’ha consolidat un projecte que es va renovar profundament el 2010 i sobre el qual hi ha hagut novetats puntuals que han aprofitat el talent intern: el magazín de les tardes “La tribu de Catalunya Ràdio”, amb Tatiana Sisquella, i l’actualitat esportiva amb un toc d’humor, als migdies, del programa “Tenim un punt”, amb Francesc Garriga. A més, els caps de setmana Sílvia Cóppulo s’ha posat al capdavant d’“El suplement”.

Un any més, “El matí de Catalunya Ràdio” ha estat el programa líder de la ràdio generalista en català, i els programes del cap de setmana, “El suplement” i l’esportiu “Tot gira”, també han estat els més escoltats els dissabtes i els diumenges. Catalunya Ràdio ha estat, novament, la ràdio de referència i l’emissora de més credibilitat, i ha contribuït d’una manera fonamental a l’ampliació del sector radiofònic en català. La feina d’implantació a internet i les xarxes socials ha donat com a fruit un creixement progressiu a la xarxa durant el 2011. Aquesta línia s’ha mantingut i intensificat per millorar i ampliar la relació amb l’audiència i per estar en tot moment a l’avantguarda de la difusió de continguts més enllà de l’FM.

S’ha treballat per mantenir el rigor, la imparcialitat i la credibilitat tant de Catalunya Informació com dels informatius i els espais d’actualitat de Catalunya Ràdio, i s’ha incidit amb força en la proximitat, amb una reestructuració important que dóna més pes a la informació que s’emet en desconnexió.

Catalunya Música ha continuat creixent i ha assolit uns resultats d’audiència mai obtinguts, també a internet i a les xarxes socials, que han motivat que s’hi hagi mantingut una línia de continuïtat. L’emissora ha estat molt activa com a membre de la Unió Europea de Radiodifusió (UER/EBU) i ha iniciat una col·laboració amb el canal 33, el programa de concerts “Catmúsica”, que ha permès l’intercanvi transversal de continguts entre les respectives antenes.

23 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 iCat fm, en l’any del cinquè aniversari, ha vist consolidat el seu format innovador amb una selecció musical original que prima la qualitat i amb un tractament atractiu de la informació cultural. L’emissora s’ha convertit en el principal canal de difusió de la nova escena musical catalana i dels grans festivals del país. Més d'un 25% de la música programada és en català, en una oferta que es diferencia de la proposta radiofònica comercial de la resta del dial i que també ha arribat al rècord històric d’audiència.

24 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Fundació La Marató de TV3

La Fundació La Marató de TV3 va ser creada el 1996 per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals amb la missió de fomentar i promoure la recerca biomèdica d’excel·lència, així com la sensibilització social sobre les malalties que es tracten al programa televisiu “La Marató” de TV3 (creat l’any 1992), mitjançant campanyes de participació ciutadana i actes de difusió i educació.

L’activitat de la Fundació durant el 2011 s’ha centrat, d’una banda, en l’organització de la 20a edició de “La Marató”, dedicada a la regeneració i el trasplantament d’òrgans i teixits, en la coordinació de la campanya de sensibilització i difusió social prèvia al programa i en l’operativa de les seus telefòniques per a la recollida dels donatius. D’altra banda, s’han administrat els fons recaptats i s’ha impulsat la investigació científica amb el finançament dels projectes de recerca de l’edició del 2010, que va tractar les lesions medul·lars i cerebrals adquirides.

“La Marató” del 2011 ha aconseguit 8.931.418 €, una nova xifra rècord de recaptació del projecte en els seus 20 anys d’història. Aquests fons es traduiran en un impuls decisiu en la recerca sobre el trasplantament d’òrgans i teixits i les aplicacions de la medicina regenerativa.

En l’àmbit de la promoció de la investigació científica a Catalunya, durant el 2011, la Fundació ha fet la convocatòria de projectes de recerca biomèdica corresponents a “La Marató” del 2010, sobre lesions medul·lars i cerebrals adquirides, ha coordinat l’avaluació dels treballs presentats i ha adjudicat els fons a 30 projectes. En aquest període també ha organitzat el seu 12è Simposium, en el qual es van fer públics els resultats dels 31 treballs sobre l’Alzheimer i altres malalties del cervell finançats amb fons de “La Marató” del 2005.

A més, ha obert una nova convocatòria de propostes de malalties, en aquesta ocasió per triar els temes de les edicions del programa del 2012 i del 2013. Així mateix, va tenir una participació destacada en el II Congrés Europeu del Voluntariat, celebrat a Barcelona al novembre, on va exposar el model excepcional de voluntari que ha consolidat “La Marató de TV3” al llarg de dues dècades.

La Fundació gestiona els fons recaptats en “La Marató” del 2011. Els seus comptes són auditats per PricewaterhouseCoopers i enviats trimestralment a la Subdirecció General de Control del Departament d’Economia i Coneixement per al seu seguiment pressupostari. Els comptes anuals també s’envien a la Direcció General de Fundacions, del Departament de Justícia.

25 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Lideratge en qualitat i en audiències

TV3 i Catalunya Ràdio han refermat el lideratge d’audiències durant el 2011. A més, conscients que la capacitat d’incidència no depèn només de les audiències i que sense qualitat no hi hauria servei públic, han continuat treballant per crear referents de prestigi. Aquest esforç ha estat reconegut, un cop més, pels ciutadans, que situen els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals al capdavant dels rànquings tant quantitatius com qualitatius.

Segons les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, TV3 ha estat la més vista a Catalunya. Les dades de la quarta i última onada de l’any, corresponent al període novembre 2010 – octubre 2011, indiquen que TV3 ha consolidat el lideratge amb el 17,3% de quota i una distància de més de 5 punts sobre la cadena següent, Telecinco. TV3 ha estat líder tots els dies de la setmana i a totes les demarcacions catalanes. Pel que fa a Catalunya Ràdio, el Baròmetre també n’ha confirmat el liderat amb 605.000 oients diaris. En un any, ha crescut un 18% i ha incorporat 93.000 oients nous. “El matí de Catalunya Ràdio” ha arrencat la nova temporada com el programa de ràdio més escoltat a Catalunya, amb 430.000 oients diaris al setembre i l’octubre. També han estat líders els informatius i la programació dels caps de setmana. A més, l’oferta audiovisual de la CCMA encapçala de forma destacada els rànquings qualitatius del Baròmetre tant de televisió com de ràdio: ofereix la millor informació de proximitat i la més creïble.

Els estudis de Kantar Media també han refermat, un any més, el liderat d’audiència de TV3, que ha estat la cadena més vista amb una quota del 14,1% i 2 punts més que Telecinco. Pel que fa al rànquing dels 40 programes més vistos a Catalunya, TV3 n’ha situat 27, mentre que cap altra cadena arriba a la desena. Per grups de comunicació, el conjunt de canals de Televisió de Catalunya ha aconseguit gairebé una cinquena part de l’audiència, el 19,3% de quota, tres dècimes més que al 2010: el 33 ha mantingut un 1,6% de quota; 3/24 ha revalidat l’1,1% i continua sent líder dels canals informatius; Super3-3XL, ha pujat tres dècimes i assoleix l’1,6%, i Esport3, amb només 11 mesos d’emissions regulars, ha aconseguit una quota del 0,9% i ja és líder del seu sector.

Segons l’Estudi General dels Mitjans Catalunya Ràdio ha tingut una audiència de 536.000 oients diaris, un 9% més que el 2010, i el magazín “El matí de Catalunya Ràdio”, 398.000 i un creixement del 16%. Aquestes xifres situen Catalunya Ràdio com la segona emissora generalista més escoltada, darrere de RAC 1. Quant a la resta d’emissores del grup, han superat àmpliament els seus competidors: Catalunya Informació ha obtingut 144.000 oients diaris; iCat fm, 43.000, i Catalunya Música, 37.000. En FM, les quatre emissores del grup han aconseguit una audiència mitjana conjunta de 760.000 oients diaris, un 8% més que al 2010.

Pel que fa a les audiències d’internet, la CCMA ha estat líder a Catalunya el 2011, amb una cobertura mitjana del 19,17% d’usuaris únics, segons Nielsen Netview. Més de dos milions d’usuaris únics de mitjana han visitat cada mes els webs de TV3 i Catalunya Ràdio, una xifra que suposa un creixement del 22% respecte al 2010, d’acord amb les dades d’OJD Interactiva. El maig la CCMA va fer el millor registre de la seva història: 2,7 milions d’usuaris únics. El consum de vídeo i d’àudio ha estat el gran motor d’aquest creixement del 2011, amb prop de 200 milions de hits. També ha crescut la presència a les xarxes socials de la CCMA, que ja té més de 2,8 milions de seguidors a Facebook i Twitter.

Els estudis qualitatius també confirmen el lideratge dels mitjans de la CCMA. Així, segons l’última onada del Baròmetre d’Opinió Política del Centre d’Estudis d’Opinió, els catalans trien

26 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 majoritàriament TV3 i Catalunya Ràdio per informar-se: TV3 és la primera opció per a un 55,3% dels enquestats i Catalunya Ràdio, per a un 25,2%.

Per ampliar la informació sobre les opinions i les preferències dels espectadors, el 2008 Televisió de Catalunya va introduir de forma pionera al panorama televisiu espanyol l’estudi GFK sobre valoració qualitativa de la programació. Segons aquest panel, aquest any el 33 ha liderat el rànquing de qualitat amb un 8,4 i TV3 s’ha situat com la televisió generalista més ben valorada amb un 8. A més, un 89,1% del panel opina que TV3 és una cadena de qualitat.

Baròmetre de la Comunicació i la Cultura

El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, fet a partir de 26.834 entrevistes personals a majors de 14 anys, ha confirmat el lideratge de TV3 i Catalunya Ràdio com a mitjans més seguits del país durant el 2011. L’oferta audiovisual de la CCMA també encapçala de forma destacada els rànquings qualitatius tant de televisió com de ràdio.

Televisió Segons la quarta i última onada de l’any, corresponent al període novembre 2010 – octubre 2011, TV3 ha consolidat el lideratge amb el 17,3% de quota i una distància de més de 5 punts sobre la cadena següent, Telecinco. Les dades del Baròmetre confirmen que TV3 ha aconseguit la primera posició no només al conjunt de Catalunya, sinó també a totes les demarcacions catalanes: a Barcelona ha obtingut el 16,4% de quota; a Girona, el 20,4%; a Lleida, el 20,4%, i a Tarragona, el 18,3%.

Taula 1. Mitjana d’audiència de les cadenes de televisió a Catalunya (nov. 2010 – oct. 2011) Cadena Quota % TV3 17,3 S3-33 2,1 3/24 2,1 Telecinco 12 La Primera 10,9 Antena 3 10,2 La Sexta 6,2 Cuatro 5,5 8tv 2,6 Font: Baròmetre de la Comunicació i la Cultura

TV3 ha estat líder tant els dies feiners com els caps de setmana. Per franges horàries, enceta el lideratge els feiners de les 05.00 a les 06.00 i el 3/24 és líder de les 06.00 a les 08.00, hora en què TV3 li torna a agafar el relleu. TV3 és la més vista de les 08.00 a les 12.00, de les 14.00 a les 17.00 i de les 20.00 a les 23.00. El cap de setmana, TV3 és líder de les 06.00 a les 07.00 i el 3/24 ho és de les 07.00 a les 09.00. A les 09.00 TV3 inicia un lideratge ininterromput fins a les 17.00 i a les 20.00 torna a liderar l’audiència i es manté en primera posició fins a les 24.00.

TV3 també encapçala els rànquings qualitatius com a canal amb més credibilitat, el més amè, l’habitual per veure-hi les notícies i el que té una millor informació de proximitat.

27 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Ràdio El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura també ha confirmat Catalunya Ràdio com l’emissora més escoltada de Catalunya amb 605.000 oients diaris. En un any, ha crescut un 18% i ha incorporat 93.000 oients nous. L’emissora n’ha obtingut 22.000 més que la segona més escoltada, RAC1, i 168.000 més que la tercera, la Cadena SER.

Taula 2. Audiència mitjana de ràdio a Catalunya (laborables, nov. 2010 – oct. 2011) Emissora Oients Catalunya Ràdio 605.000 RAC1 583.000 SER 437.000 Onda Cero 192.000 RNE 173.000 COPE 134.000 Punto Radio 80.000 COMRàdio 64.000 Ràdio 4 26.000 Font: Baròmetre de la Comunicació i la Cultura

“El matí de Catalunya Ràdio” ha arrencat la nova temporada com a líder de la ràdio a Catalunya. Al setembre i octubre, el programa que dirigeix i presenta Manel Fuentes ha obtingut 430.000 oients diaris, 93.000 més que el segon programa més escoltat, “El món a RAC1”. En tercera posició, i amb 200.000 oients menys que “El matí de Catalunya Ràdio”, se situa “Hoy por Hoy”, de la SER.

Els informatius de Catalunya Ràdio lideren totes les franges. Marta Romagosa condueix “L’informatiu migdia”.

També han estat líders els informatius de Catalunya Ràdio, que són els més escoltats en les seves franges horàries tant entre setmana com al cap de setmana. Segons les dades del setembre i l’octubre, “Catalunya vespre”, amb Kilian Sebrià i Òscar Fernández, ha obtingut 132.000 oients diaris; “L’informatiu migdia”, amb Marta Romagosa, 99.000, i “El cafè de la República”, amb Joan Barril, 86.000. Al cap de setmana, “Catalunya matí”, amb Marta Sánchez, n’ha aconseguit 199.000 els dissabtes, i “L’informatiu migdia”, amb Francesc Soler, 115.000 els diumenges. 28 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

La programació de Catalunya Ràdio també encapçala les audiències el cap de setmana. “El suplement”, amb Sílvia Cóppulo, és el programa més escoltat dels dissabtes amb 388.000 oients, i el magazín esportiu “Tot gira”, amb Marc Negre, lidera els diumenges, amb 324.000 oients.

Quant a la resta d’emissores del grup, Catalunya Informació, amb 165.000 oients diaris, s’ha reafirmat com l’emissora informativa líder del país, amb un creixement de 44.000 oients respecte a l’any passat, un 36% més. També han crescut iCat fm i Catalunya Música. iCat fm, amb 87.000 oients diaris, guanya 38.000 oients respecte al 2010 i bat el seu rècord. Catalunya Música lidera el seu gènere amb 68.000 oients diaris, 22.000 més que l’any passat. Així doncs, el conjunt d’emissores de Catalunya Ràdio han tingut una audiència mitjana de 925.000 oients diaris.

Taula 3. Audiència mitjana de les emissores de Catalunya Ràdio (nov. 2010 – oct. 2011) Emissora Oients Catalunya Ràdio 605.000 Catalunya Informació 165.000 iCat fm 87.000 Catalunya Música 68.000 Total 925.000 Font: Baròmetre de la Comunicació i la Cultura

A nivell qualitatiu, el Baròmetre confirma Catalunya Ràdio com l’emissora líder en credibilitat i la que ofereix millor informació de proximitat.

Kantar Media

Les dades de Kantar Media han refermat, un any més, el liderat d’audiència de TV3, tant per cadenes com pel que fa al rànquing de programes més vistos. Així, TV3 ha estat la cadena generalista més vista, amb una quota del 14,1% i amb 2 punts d’avantatge en relació amb Telecinco, que ha obtingut un 12,1%. En tercer lloc s’ha situat TVE, amb el 10,9%; en el quart, Antena 3, amb el 10,1%; i en cinquè i sisè, Cuatro i La Sexta, amb el 5,3%. Aquests resultats s’expliquen, entre d’altres motius, perquè TV3 ha estat líder durant 207 dies de tot el 2011.

Taula 4. Mitjana d’audiència de les cadenes de televisió a Catalunya (2011) Cadena Quota % TV3 14,1 33 1,6 3/24 1,1 Esport3 0,9 Super3/3XL 1,6 La Primera 10,9 La 2 2,2 Telecinco 12,1 Antena 3 10,1 Cuatro 5,3 La Sexta 5,3 Font: Kantar Media

29 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

En el conjunt de l’any, el grup de canals de Televisió de Catalunya ha aconseguit gairebé una cinquena part de tota l’audiència, el 19,3% de quota. Això suposa un increment de tres dècimes respecte al 2010 i mostra la bona acceptació de la política de tematització de canals, que ha rebut el reconeixement de la ciutadania en un context de consums televisius cada cop més fragmentats. Aquesta política de programació es va completar el febrer del 2011 amb el desdoblament de la programació del 33 i la creació del nou canal Esport3. A partir de principis d’any, doncs, Televisió de Catalunya ha apostat per un 33 dedicat a la cultura, la divulgació i la descoberta, i per un nou canal, Esport3, abocat a l’esport en totes les seves dimensions. La separació clara de continguts ha permès tematitzar les finestres d’emissió i “targetitzar” molt més l’oferta..

Taula 5. Mitjana d’audiència per grups televisius a Catalunya (2011) Cadena Quota % TVC 19,3 RTVE 16,8 Gestevisión 16,9 Antena 3 16,1 Sogecable 6,0 La Sexta 7,5 Grupo Godó 2,7 Font: Kantar Media

D’aquesta manera, s’explica que el 2011, en què el consum de televisió ha augmentat fins als 245 minuts per dia i persona, els canals temàtics de TVC hagin assolit fites molt destacables: el canal 33, ara ja sense programació esportiva, ha mantingut un 1,6% de l’audiència; el canal de notícies 3/24 ha revalidat l’1,1% de l’any anterior i ha mantingut el lideratge dels canals informatius; el canal infantil i juvenil Super3-3XL, ha pujat tres dècimes i ha assolit l’1,6%, i el canal Esport3, amb només 11 mesos d’emissions regulars, s’ha fet un forat en la dura competència per les audiències, ha aconseguit una quota del 0,9% i ja és líder del seu sector.

Carles Prats i Núria Solé presenten el “Telenotícies migdia”, líder indiscutible de la informació de sobretaula

30 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Pel que fa al rànquing dels 40 programes més vistos a Catalunya el 2011, TV3 guanya de manera aclaparadora, situant-ne un total de 27, mentre que cap altra cadena arriba a la desena: TVE, en té 8; La Sexta, 3; i Telecinco, 2.

Taula 6. Els 40 programes més vistos a Catalunya (2011) Cadena Data Programa AM(000) Quota 1 La1 03/05 Futbol: Lliga de Campions / Barcelona-R. Madrid 2674 71,3 2 TV3 27/04 Futbol: Lliga de Campions / R. Madrid-Barcelona 2558 71,3 3 TV3 28/05 Postfutbol: Lliga de Campions / Barcelona-Manchester U. 1662 53,2 4 La 6a 12/01 Futbol: Copa del Rei / Barcelona-R. Betis 1573 47,5 5 TV3 16/04 Futbol: Lliga espanyola / R. Madrid-Barcelona 1536 48,4 6 TV3 20/04 Pròrroga futbol: Copa del Rei / Barcelona-R. Madrid 1444 45,7 7 TV3 05/01 Futbol: Copa del Rei / Ath. Bilbao-Barcelona 1428 46,6 8 T5 18/12 Postfutbol: Mundialet de Clubs / Santos-Barcelona 1220 62,3 9 TV3 30/05 “Crackòvia” 1154 34,3 10 T5 18/12 Futbol: Mundialet de Clubs / Santos-Barcelona 1130 62,0 11 TV3 17/08 Futbol: Supercopa / Barcelona-R. Madrid 1128 46,6 12 La1 20/04 Pròrroga futbol: Copa del Rei / Barcelona-R.Madrid 1035 32,7 13 TV3 20/04 Previ futbol: Copa del Rei / Barcelona-R. Madrid 963 34,3 14 TV3 28/05 Previ futbol: Lliga de Campions / Barcelona-Manchester U. 945 41,1 15 TV3 29/05 “Telenotícies cap de setmana vespre” 915 29,4 16 TV3 26/08 Futbol: Supercopa d’Europa / Barcelona-Porto 912 39,6 17 TV3 21/11 “El Convidat” / Xavier Sardà 887 27,5 18 TV3 22/08 Futbol: Trofeu Joan Gamper / Barcelona-Nàpols 886 41,7 19 La1 09/02 Futbol: Amistós/ Espanya-Colòmbia 883 27,5 20 TV3 10/01 “Telenotícies vespre” 854 27,0 21 TV3 01/02 “Apm?” 847 24,9 22 La 6a 10/12 Futbol: Lliga espanyola / R. Madrid-Barcelona 840 25,7 23 TV3 03/03 “Veterinaris” 820 25,0 24 TV3 22/05 Fórmula 1 / G.P. Espanya 770 36,6 25 La1 02/01 Película de la Semana / Harry Potter y la Orden del Fénix 768 26,2 26 La1 14/05 Eurovisión: Votaciones 765 31,7 27 TV3 21/03 “Ermessenda” 759 24,7 28 TV3 14/03 “Telenotícies migdia” 757 33,8 29 La 6a 12/01 Postfutbol: Copa del Rei / Barcelona-R. Betis 748 30,7 30 TV3 15/09 “Polònia” 741 23,4 31 La1 07/11 2011 El Debate / Rubalcaba-Rajoy 741 20,7 32 La1 31/12 Campanadas de Fin de Año 732 30,8 33 TV3 12/03 “Telenotícies cap de setmana migdia” 728 28,7 34 TV3 29/05 “30 Minuts” / “#Indignats” 726 22,2 35 TV3 11/05 “Esport Club” 726 23,3 36 La1 11/10 Futbol: Eurocopa classificatòria / Espanya-Escòcia 724 26,4 37 TV3 03/02 “No me la puc treure del cap” / Paraules d'amor 710 21,0 38 TV3 30/03 “Sense ficció” / “ETA a la ciutat dels sants” 710 21,3 39 TV3 24/11 “Caçadors de bolets” 707 21,5 40 TV3 06/01 “Xavi 550” 706 22,7 Font: Kantar Media. Persones de 4 i més anys. Programes de 15 o més minuts de durada.

31 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Entre els programes més vistos, al marge dels espais esportius, hi ha una presència destacada dels informatius de TV3, una de les àrees de programes que més aportació dóna al consum televisiu. Els “Telenotícies migdia” i “Telenotícies vespre”, entre setmana i el cap de setmana, han mantingut durant el 2011 mitjanes d’audiència molt superiors als seus competidors, amb entre 9 i 17 punts d’avantatge.

Un altre dels elements fonamentals del consum televisiu han estat els programes d’entreteniment i de nous formats, que han refermat el compromís amb l’audiència de TV3. En el primer prime time trobem èxits renovats com ara “Crackòvia” (26,7), “APM?” (18,6), “Polònia” (18,5) o “Zona zàping” (18,8), i també espais de nous formats, que han refermat la complicitat amb l’audiència. Ha estat el cas de les noves temporades de “Veterinaris” (amb una quota del 21,0), “Caçadors de bolets” (18,7) o “El convidat” (22,8). També en l’apartat d’entreteniment, ha tingut una molt bona acceptació el trasllat d’“El gran dictat” (13,5) del cap de setmana a entre setmana, amb una millora de l’accés al prime time del migdia.

En l’apartat de la producció dramàtica catalana, destaca, sens dubte, la sèrie de producció pròpia “La Riera” (22,4), que, després de superar amb èxit la substitució d’“El cor de la ciutat”, s’ha consolidat en la franja de sobretaula i ha superat, fins i tot, les audiències de l’última temporada de la sèrie precedent. L’altre gran actiu del 2011 ha estat la sèrie “Polseres vermelles” (16,1), amb molt bones crítiques, una magnífica repercussió a la pantalla i a la xarxa, i una trajectòria imparable de vendes internacionals.

Les coproduccions de TV3 han tornat a destacar en la seva emissió televisiva i, fins i tot, han aconseguit un lloc entre els 40 programes més vistos de l’any, amb l’estrena d’“Ermessenda” (24,7). Altres pel·lícules per televisió amb molt bona acollida han estat “14 d’abril, Macià contra Companys” (15,1), “Barcelona, ciutat neutral” (16,7), “Terra baixa” (17,7) o “La Trinca: biografia no autoritzada” (23). Quant a les produccions cinematogràfiques, el 2011 ha sobresortit l’emissió de “Bruc” (16,1), “Herois” (17,1) o “Vicky Cristina Barcelona” (17,2).

Pel que fa al daytime de TV3, hi ha dues peces fonamentals: “Els matins” i “Divendres”. La nova temporada del magazín matinal afrontava el repte del canvi de presentadors i l’ha superat amb èxit, amb una quota anual del 19,4. Alhora, el magazín de tarda ha confirmat la tendència ascendent i el 2011 ha assolit un 11,0 de quota.

La programació esportiva, juntament amb els informatius, segueix sent una de les apostes de graella que més incidència i seguiment té. Els triomfs del F.C. Barcelona durant el 2011, indubtablement, hi han contribuït, com mostra l’èxit dels dos partits de la Supercopa d’Espanya (amb una quota del 40,8), del de la Supercopa d’Europa (39,6), però també dels partits emesos de la Copa del Rei (mitjana de 35,6), dels disset enfrontaments transmesos de la Lliga de Campions (33,3) o de la Lliga espanyola (18,7). Pel que fa a altres esports, destaquen les emissions de la Fórmula 1, amb què TV3 ha obtingut quotes molt superiors a altres cadenes (28,3).

En l’apartat de grans esdeveniments, destaca la tasca que TV3 fa amb els sectors culturals del país, com ara la gala del teatre “Catalunya aixeca el teló” (13,6) o del cinema amb els Premis Gaudí (14,4), així com també els informatius especials amb motiu de les dues conteses electorals del 2011: Eleccions Municipals (21,0) o les Eleccions Generals (20,3).

32 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Estudi General de Mitjans

L’Estudi General de Mitjans (EGM) ha situat Catalunya Ràdio com la segona emissora generalista més escoltada del país, per darrere de RAC1. Amb una audiència de 536.000 oients, Catalunya Ràdio ha superat d’un 9% les xifres del 2010.

Taula 7. Audiència mitjana de ràdio a Catalunya (laborables, 2011) Emissora Oients RAC1 598.000 Catalunya Ràdio 536.000 SER 419.000 Onda Cero 183.000 COPE 139.000 RNE 128.000 COMRàdio 59.000 Ràdio 4 13.000 Font: Estudi General de Mitjans

Pel que fa a la programació, “El matí de Catalunya Ràdio”, amb Manel Fuentes, continua sent el programa més escoltat del país amb 398.000 oients, un 17% més que l’any anterior. El magazín esportiu “Tot Gira”, amb 229.000 oients, és també el més escoltat els caps de setmana.

“El matí de Catalunya Ràdio”, amb Manel Fuentes, es manté com el programa més escoltat del país, amb 398.000 oients i creix un 17% respecte a l’any anterior.

33 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Taula 8. Programes de Catalunya Ràdio més escoltats (2011) Programa Oients “El matí de Catalunya Ràdio” 398.000 “Tot gira” 229.000 “El suplement” 189.000 “Catalunya matí” 117.000 Font: Estudi General de Mitjans

Quant a la resta d’emissores del grup, Catalunya Informació, amb 144.000 oients diaris; iCat fm, amb 43.000, i Catalunya Música, amb 37.000, han superat àmpliament la seva principal competència. En FM, les quatre emissores del Grup d’Emissores Catalunya Ràdio han aconseguit una audiència mitjana conjunta de 760.000 oients diaris, una xifra que suposa un creixement del 8% respecte al 2010.

Taula 9. Audiència mitjana de les emissores de Catalunya Ràdio (2011) Emissora Oients Catalunya Ràdio 536.000 Catalunya Informació 144.000 Catalunya Música 37.000 iCat fm 43.000 Total 760.000 Font: Estudi General de Mitjans

OJD Interactiva i Nielsen

El conjunt de webs de la CCMA ha estat líder a Catalunya el 2011. S’ha situat per davant de la resta de mitjans audiovisuals tots els mesos de l’any, amb una cobertura mitjana del 19,17% d’usuaris únics (sobre el total de la població activa d’internet que ha navegat almenys una vegada al mes), segons dades de Nielsen Netview.

Més de dos milions d’usuaris únics de mitjana han visitat cada mes els webs de TV3 i Catalunya Ràdio durant l’últim any, una xifra que suposa un increment del 22% respecte al 2010. La mitjana mensual supera els 2,1 milions d’usuaris, davant dels 1,7 milions obtinguts el 2010, segons les dades que audita OJD Interactiva.

Destaca l’audiència del maig, un mes de rècord en què 2,7 milions de persones van visitar els portals de la CCMA, el millor registre de la seva història.

El nombre d’usuaris únics del portal de TV3 ha crescut un 22% en l’últim any i el de Catalunya Ràdio, un 16%. Els increments més destacats han estat per a Esport3.cat , que ha pujat un 32%, i 324.cat , que ha pujat un 24%.

34 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Taula 10. Usuaris únics (2011) Televisió de Catalunya 324.cat Esport3.cat CCMA Catalunya Ràdio Gener 1.566.398 297.323 395.184 151.345 2.073.633 Febrer 1.565.374 293.575 394.200 205.929 2.082.919 Març 1.826.252 337.319 506.135 328.822 2.492.029 Abril 1.838.716 332.960 459.447 301.265 2.412.723 Maig 1.999.951 371.734 664.171 296.583 2.698.991 Juny 1.396.703 248.465 440.258 150.854 1.905.302 Juliol 1.159.234 216.037 408.860 124.852 1.627.544 Agost 1.064.763 216.059 320.773 160.875 1.491.328 Setembre 1.459.201 365.402 381.456 177.866 2.011.272 Octubre 1.694.443 285.152 435.660 178.514 2.190.578 Novembre 1.793.051 299.181 545.727 192.358 2.349.448 Desembre 1.734.279 267.660 419.962 194.077 2.214.404 Mitjana 2011 1.591.530 294.239 447.653 205.278 2.129.181 FONT: Nielsen - Market Intelligence

El consum de vídeo i d’àudio ha estat el gran motor del creixement del 2011, amb prop de 200 milions de hits . Al conjunt de portals de TV3 el nombre de visualitzacions durant el 2011 ha superat els 147 milions, gairebé noranta milions més que el 2010.

El creixement més espectacular de visualitzacions correspon al consum en directe, en què la xifra s’ha multiplicat per més de cinc. En directe s’han seguit sobretot els programes informatius, com ara “Els matins” i els “Telenotícies”. A la carta, les sèries i els programes d’humor han estat els més vistos. Encapçala el rànquing “La Riera”, seguida dels “Telenotícies”, “Crackòvia”, les sèries del Super3, “APM?” i “Polseres vermelles”. Aquesta última ha estat un autèntic fenomen també a internet: dels 10 capítols de programa més vistos de l’any, 7 són de “Polseres vermelles”.

Taula 11. Consum de vídeo a Televisió de Catalunya a internet (2011) Visualitzacions totals 147.018.326 A la carta 66.990.068 En directe 76.526.911 Podcast (descàrregues) 3.501.347 Total hores consumides 19.252.222 A la carta 9.089.762 En directe 9.166.581 Podcast 995.879 Font: Business Intelligence - Qlickview

A aquestes xifres s’han de sumar el 27,5 milions de visualitzacions del canal de TV3 a Youtube, un 72% més que al 2010. En aquest cas, els vídeos del “Crackòvia” acaparen els deu primers llocs dels més vistos.

Al Grup d’Emissores Catalunya Ràdio les audicions per internet han augmentat més del 32% i han arribat a prop dels 50 milions. Hi han contribuït especialment les audicions a la carta, amb un 35 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 creixement del 57%, i les subscripcions via podcast. “La transmissió d’en Puyal”, “El matí de Catalunya Ràdio” i els titulars informatius han estat els més seguits en directe. Pel que fa al consum a la carta, destaquen el programa esportiu “El club de la mitjanit” i l’espai “L’ofici de viure”.

Taula 12. Consum d’àudio de Catalunya Ràdio a internet (2011) Audicions totals 49.383.490 A la carta 15.900.358 En directe 14.474.782 Podcast (descàrregues) 19.008.350 Total hores consumides 10.876.374 A la carta 1.647.868 En directe 8.321.720 Podcast 906.786 Font: Business Intelligence - Qlickview

Al canal de Youtube de Catalunya Ràdio les visualitzacions s’han duplicat respecte al 2010 i han arribat a les 900.000. Les actuacions musicals a “El Matí de Catalunya Ràdio” i al programa d’iCat fm “Cabaret elèctric” han estat els vídeos més vistos.

L’últim any TV3 i Catalunya Ràdio han intensificat la presència a les xarxes socials, una aposta que ha estat molt ben acollida, com ho demostra el creixement espectacular de seguidors a Facebook i Twitter: la CCMA ja en té més de 2,8 milions. A Facebook, l’increment respecte al 2010 ha estat del 83%, amb més de 2,2 milions de fans. Però l’augment més important s’ha registrat al Twitter, en què la xifra s’ha multiplicat per més de sis: s’ha passat dels 87.000 seguidors del 2010 als 561.000 al 2011. A més, els hashtags relacionats amb programes de TV3 com ara “El convidat”, “Veterinaris”, “Ermessenda” o el debat electoral han estat trending topic d’àmbit estatal o, fins i tot mundial, com en el cas de l’entrevista al president Artur Mas de l’1 de desembre. Els comptes a Twitter de Catalunya Ràdio més seguits són @CatalunyaRadio, @LaTdP i @maticatradio.

Baròmetre d’Opinió Política del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO)

Les dades que regularment aporta el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) a través dels seus baròmetres també certifiquen el lideratge dels informatius de TV3. Segons totes les onades del Baròmetre d’Opinió Política del CEO, TV3 és la cadena que els catalans trien majoritàriament per informar-se. Així, a l’última onada del 2011, TV3 va ser el canal de televisió escollit per informar-se per un 55,3% dels catalans, a molta distància del segon, TVE, l’opció escollida pel 14,7% dels ciutadans de Catalunya. El 3,5% dels enquestats va optar pel 3/24.

Pel que fa a la ràdio, l’última onada del 2011 del Baròmetre del CEO també indica que Catalunya Ràdio és la primera opció dels ciutadans a l’hora d’informar-se: la trien un 25,2% dels enquestats, seguida a 6 punts de distància per RAC1, que és l’emissora escollida per un 19,2%. Als resultats obtinguts per Catalunya Ràdio se sumen els de Catalunya Informació, que es manté com la quarta emissora amb un 5,5%.

36 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

GFK

El panorama televisiu global demostra que si només estigués preocupada pel consum dels seus canals, Televisió de Catalunya segurament perdria de vista la qualitat, motiu pel qual la combinació d’aquests dos factors és el que realment la mou. És per això que el 2008 Televisió de Catalunya va introduir de forma pionera al panorama televisiu espanyol les dades de l’estudi GFK sobre valoració qualitativa de la programació.

Aquest estudi, habitual en altres països d’Europa i utilitzat per corporacions públiques com la BBC, permet contrastar les dades quantitatives dels audímetres amb una apreciació qualitativa de l’audiència. És a dir, enriquir les dades estadístiques ja disponibles amb valoracions diàries dels ciutadans que permeten incrementar la qualitat de la programació.

D’aquesta manera, el 33 lidera el rànquing de qualitat amb un 8,4 i TV3 se situa com la televisió generalista més ben valorada amb un 8. La segueixen TVE i La Sexta, que obtenen un 7,8; Antena 3, amb un 7,7; Cuatro, amb un 7,6, i Telecinco, amb un 7,1. La 2 té un puntuació de 8,3 i se situa la segona posició.

Gràfic 1. Qualitat. Rànquing de cadenes (2011)

33 8,40

La 2 8,30

TV3 8,00

La 1 7,80

La Sexta 7,80

Antena 3 7,70

Cuatro 7,60

Telecinco 7,10

Font: GFK

TV3 encapçala els rànquings qualitatius pel que fa als informatius: el panel la considera la cadena que té els informatius més creïbles, més imparcials i més objectius.

37 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Gràfic 2. Credibilitat dels informatius. Rànquing de cadenes (2011)

TV3 97,5

Antena 3 95,9

La 1 95,7

Telecinco 94,6

La Sexta 93,5

Cuatro 83,7

Font: GFK

Gràfic 3. Objectivitat i imparcialitat dels informatius. Rànquing de cadenes (2011)

TV3 94,4

La 1 93,6

Telecinco 91,4

Antena 3 90,8

La Sexta 88,4

Cuatro 77,9

Font: GFK

A més, un 89,1% del panel opina que TV3 és una cadena de qualitat, un resultat que la situa com a líder de les cadenes generalistes, només superada per La 2 i el 33, que obté un 91,6%. TV3 també és la generalista més ben valorada pel que fa a l’entreteniment i l’interès dels temes que tracta.

Les bones valoracions obtingudes en les diverses categories expliquen que TV3 sigui la cadena amb els espectadors més fidels. Així, el 78% del panel manifesta que té una cita habitual amb els programes de TV3.

38 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Taula 13. Valoració qualitativa de la programació de TV3 i el 33 (2011) TV3 33 Qualitat 89,1 91,6 Interès en els temes 92,6 94,0 Informatius creïbles 97,5 - Informatius objectius i imparcials 94,4 - Fidelitat dels espectadors 78,2 48,8 Entretingut 90,8 93,1 Didàctic 55,6 77,1 Original 83,0 91,1 Font: GFK

39 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Al servei dels ciutadans

40 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Al servei dels ciutadans

Fidel a la seva vocació de servei públic, la prioritat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals és construir una oferta plural, de qualitat i en català que tingui com a eixos principals la informació, la cultura i l’entreteniment, i que faci especial atenció als públics infantil i juvenil. En la programació, i en el conjunt d’activitats i serveis, la CCMA reflecteix la diversitat i garanteix la pluralitat. Els continguts dels seus mitjans tenen la missió de donar servei a tots els públics i incidir- hi, tot projectant valors i esdevenint referent.

Com a eina de cohesió social i model de credibilitat i independència, el grup fomenta el debat plural sobre qüestions d’interès públic i assegura la cobertura de l'actualitat tant internacional com nacional. La proximitat és un dels seus trets distintius i un dels seus valors més apreciats. També són prioritats del grup preservar la identitat de Catalunya, promoure'n la cultura i construir un imaginari propi.

Aquest any els catalans han tornat a reconèixer l’aposta de servei públic de TV3 i Catalunya Ràdio, que són la referència informativa del país. Malgrat que la reducció pressupostària ha obligat a fer ajustos importants, els “Telenotícies” han mantingut el lideratge absolut i han duplicat l’audiència de la resta de cadenes, i els informatius de Catalunya Ràdio han estat els més escoltats en totes les franges. A la ràdio, la informació ha guanyat presència gràcies a l’ampliació de l’“Informatiu migdia”. Catalunya Informació ha renovat sintonies, ha incorporat una segona veu a les hores amb més oients i ha situat les desconnexions territorials en horari de màxima audiència.

Però la principal novetat de l’oferta de la Corporació ha estat, sens dubte, l’estrena d’un nou canal de televisió, Esport3, que ha comportat el desdoblament de continguts del 33, que fins ara incloïa espais culturals i també esportius. Sense contractar més personal i amb un pressupost per al conjunt del departament d’Esports de TV3 inferior al del 2010, el nou canal ha aconseguit, en pocs mesos, consolidar-se com a líder del seu sector. També en l’àmbit esportiu aquest any s’ha garantit la continuïtat de les transmissions de la Lliga de Campions fins la temporada 2014-2015, gràcies a un acord amb TVE per compartir els drets que ha permès reduir-ne el cost. Catalunya Ràdio, per la seva banda, ha recuperat l’eslògan de “la ràdio nacional i més esportiva de Catalunya”, ja que ha apostat per un nou programa, “Tenim un punt”, amb què ja són 38 les hores que dedica cada setmana a l’actualitat esportiva.

La creació d’Esport3 ha permès que el 33 es dediqués de manera exclusiva a la programació cultural i als espais divulgatius i que s’augmentés, així, la producció de continguts d’aquesta temàtica. Catalunya Ràdio ha continuat apostant per la Plataforma de Continguts Culturals, que des del 2010 aglutina la redacció especialitzada en cultura i dóna servei a les quatre emissores del grup. La Plataforma està dirigida des d’iCat fm, que enguany ha celebrat el cinquè aniversari consolidada com el principal canal de difusió de la nova escena musical catalana. El 33, iCat fm i també Catalunya Música, que el 2011 ha aconseguit els seus millors resultats d’audiència, són alguns dels noms propis de la cultura a Catalunya, que té en els mitjans de la Corporació el principal aparador i altaveu.

El canal Super3-3XL ha confirmat la tendència a l’alça en l’any que el Club Super3 ha celebrat el vintè aniversari. L’audiència creixent, el rècord d’assistència a la Festa dels Súpers i els diversos

41 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 premis que ha rebut, confirmen que el canal ha aconseguit consolidar-se i ocupar una posició preferent en la gran oferta televisiva infantil, afrontant el repte d’evitar que els públics més joves fugin de la televisió en català.

L’entreteniment ha estat un altre dels punts forts de la programació tant de TV3 com de Catalunya Ràdio, que, com a part de la seva missió, han de garantir una alternativa d’entreteniment àmplia, de qualitat i amb valors. L’èxit de “Polseres vermelles”, un autèntic fenomen entre els espectadors més joves, és un dels màxims exponents d’aquesta aposta d’entreteniment responsable.

42 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

La informació

Un any més TV3 i Catalunya Ràdio han estat la referència informativa dels catalans. Els “Telenotícies” han duplicat l’audiència de la resta de cadenes en totes les edicions i els informatius de Catalunya Ràdio han estat els més escoltats en totes les franges horàries. Confirmen el lideratge els índexs d’audiència i també els estudis qualitatius, que destaquen la credibilitat, el rigor i la qualitat dels espais de notícies dels mitjans de la Corporació. Conscient de la demanda d’informació immediata, la Corporació inclou en la seva oferta tres canals que segueixen l’actualitat permanentment: 3/24, Catalunya Informació i 324.cat.

La Corporació ha consolidat el lideratge informatiu en un any marcat per la reducció pressupostària, que ha obligat a fer ajustos i a optimitzar al màxim els recursos disponibles. S’han hagut de tancar dues corresponsalies de TV3, s’ha renunciat a algunes cobertures i s’han renegociat els contractes amb proveïdors de satèl·lit i agències de notícies. En tot moment, la prioritat ha estat minimitzar els efectes en la pantalla i en l’antena i mantenir la qualitat dels continguts, un objectiu que s’ha assolit gràcies a l’esforç dels equips d’informatius. Malgrat els ajustos, els mitjans de la CCMA han continuat reflectint l’actualitat tant internacional com nacional i aportant una visió global dels fets a través del conjunt de programes informatius.

El 2011 ha tornat a ser any d’eleccions amb una doble convocatòria, generals i municipals, la crisi s’ha aprofundit i s’han extremat les mesures per fer-hi front, unes mesures que han estat fortament contestades al carrer pel moviment conegut com a “15-M”. Els Serveis Informatius de TV3 i Catalunya Ràdio han tornat a demostrar per què són els més seguits amb la cobertura d’aquests i altres esdeveniments, entre els quals destaca l’anunci d’ETA d’abandonar la lluita armada, una primícia de Televisió de Catalunya que va ser emesa simultàniament pel 3/24, TV3 i el portal 324.cat. També s’han hagut d’esmerçar esforços en l’àmbit internacional, on l’actualitat ha estat marcada, entre d’altres, per l’esclat de la “primavera àrab” a diversos països o els terratrèmols a la costa del Japó i l’avaria a la central nuclear de Fukushima.

Amb l’arrencada de la nova temporada al setembre, s’han fet canvis en alguns programes informatius tant de la televisió com de la ràdio i també en el 3/24 i en el portal de notícies, que ha canviat de capçalera i ha passat a dir-se 324.cat. Així, “Els matins” ha renovat format i ha incorporat Ariadna Oltra com a presentadora, una funció que comparteix amb Helena Garcia Melero. També ha estrenat presentador “Info K”, l’informatiu del Super3, que ara condueix Jordi Gil. El canal 3/24 ha posat en marxa un nou format, “Focus”, que tracta en profunditat un tema de gran actualitat i complementa el tractament que en fan els “Telenotícies”.

A Catalunya Ràdio la informació ha guanyat presència amb l’ampliació de la durada de l’“Informatiu del migdia” i s’ha consolidat l’emissió simultània a Catalunya Informació dels informatius de referència. Precisament l’emissora informativa també s’ha renovat, amb l’estrena de noves sintonies i la incorporació d’una segona veu en les franges més escoltades del dia. També ha estat important l’aposta per la informació territorial, amb l’emissió de notícies en desconnexió en horari de màxima audiència, de 08.30 a 09.00.

43 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Els Serveis Informatius de Televisió de Catalunya

Els informatius de Televisió de Catalunya, tant els emesos per TV3 com pel 3/24, han continuat sent la referència per als ciutadans, en un any marcat per la reducció pressupostària. L’eix central d’actuació dels Serveis Informatius ha estat, precisament, l’adaptació a aquestes condicions econòmiques, una dinàmica que s’ha assumit amb la prioritat de minimitzar-ne els efectes en la pantalla i en la qualitat dels continguts.

Els informatius

“Telenotícies”

Les cobertures d’informació diària, especialment els “Telenotícies” (en totes les edicions: “Comarques”, “Migdia”, “Vespre” i “Cap de setmana”), s’han vist, inevitablement, afectades per l’ajust econòmic.

Amb l’objectiu de disminuir el pressupost, s’han pres decisions estructurals, com el tancament a l’últim trimestre de dues corresponsalies internacionals: les del Marroc i Sud-amèrica. Es van triar aquestes corresponsalies perquè la prioritat és mantenir obertes les situades a Europa, que és al centre de la informació des de fa mesos, especialment en termes econòmics, i que, en la resolució de la crisi actual, pot ser determinant per al mapa polític i social del futur immediat, també de Catalunya, que forma part de la geografia europea.

A més, el contingut informatiu que va recomanar l’obertura de la corresponsalia a Rabat ha canviat, ja que el corrent migratori cap a Catalunya s’ha estabilitzat i les relacions entre ambdós territoris també ha variat. Pel que fa a Sud-amèrica, la raó principal del tancament ha estat el cost econòmic. Com en el cas del Marroc, la immigració s’ha estabilitzat i, fins i tot, ha començat un camí de tornada.

D’altra banda, s’ha hagut de reduir la contractació diària de productores. En conseqüència, s’ha hagut de renunciar a algunes cobertures, però, alhora, ha suposat una optimització més gran dels recursos. Una decisió clau ha estat que un mateix departament coordinés els operadors de càmera de tots els programes d’Informatius.

Una altra de les vies d’estalvi del departament ha estat la renegociació dels contractes amb proveïdors de satèl·lit i agències informatives, tant espanyoles com internacionals. TV3 ha liderat aquesta negociació, que es fa en l’àmbit de la FORTA. L’ajust de recursos i costos també ha arribat a les delegacions territorials.

La repercussió de tots aquests ajustos en els continguts ha estat mínima gràcies a l’esforç de tot l’equip de la redacció d’Informatius.

Entre les cobertures informatives que s’han fet durant el 2011 destaquen: Eleccions municipals. Eleccions generals. Renovació de les cúpules dels partits i formacions polítiques. Consultes per la independència.

44 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

- La “primavera àrab”: nou règim a Tunísia; revolta i caiguda de Mubarak a Egipte; revolta, guerra civil i caiguda de Gaddafi, i inici de la guerra a Síria. - Operació EUA i assassinat d’Ossama bin Laden. - Terratrèmols a les costes del Japó, tsunami i avaria a la central de Fukushima. - Seguiment de l’aprofundiment de la crisi econòmica i de les reformes per fer-hi front. - Efecte de les retallades en tres àrees cabdals: salut, ensenyament i universitats. - L’AVE supera la Sagrada Família i completa el recorregut per Barcelona. - ETA anuncia el cessament de la violència. - Protestes contra les mesures econòmiques dels governs, conegudes com a “15-M”. - Èxit del cinema català, principalment de “Pa negre”. - Èxit de la música catalana amb aparició i consolidació de nous cantants i formacions.

Totes aquestes informacions i moltes altres s’han fet des dels escenaris mateixos de la notícia, aportant la mirada de la marca Televisió de Catalunya, una marca que la diferencia de la resta de televisions i que ha merescut l’acceptació social, com ho demostren les dades d’audiència, però també els índexs qualitatius d’institucions com ara el Centre d’Estudis d’Opinió, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya o els estudis GFK.

Raquel Sans i Ramon Pellicer han mantingut el lideratge del “Telenotícies vespre”

En l’apartat d’audiència, no hi ha dubtes: els informatius de TV3 dupliquen en audiència els informatius de la resta de cadenes, en totes les edicions. Núria Solé i Carles Prats al “TN migdia”, Ramon Pellicer i Raquel Sans al “TN vespre” i Agnès Marquès i Joan Carles Peris el “TN cap de setmana” s’han mantingut com a líders absoluts, com també ho ha fet el “TN comarques” amb Mariona Bassa (Barcelona), Isabel Pasqual (Girona), Agustí Forné (Tarragona), Carolina Gili (Lleida) i Jovita Ané (Vall d'Aran).

“Els matins”

El programa “Els matins” és un dels espais que han concentrat més esforços per part d’Informatius. Abans de les vacances d’estiu, el director i presentador Josep Cuní va comunicar que no renovaria

45 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 la vinculació amb TV3. En un mes, es va refer l’estructura del programa, es va canviar de productora i es va nomenar director Manel Sarrau, fins aleshores subdirector.

La nova direcció va refer l’equip de treball i, per a la pantalla, va dividir el programa en dues parts. La primera, marcadament informativa (notícies, entrevista política i debat d’actualitat) i de servei (trànsit i meteorologia), es va encarregar a Ariadna Oltra. El segon bloc, també d’actualitat, però amb un perfil de magazín, a Helena Garcia Melero.

Oltra i Garcia Melero coincideixen en pantalla en diversos moments del programa, cosa que evidencia una imatge de coherència i compartició dels valors de rigorositat, amenitat i actualitat.

L’audiència ha acceptat de bon grat la nova oferta d’“Els matins”, que ha mantingut els punts d’audiència en nivells semblants a l’etapa anterior.

Helena Garcia Melero i Ariadna Oltra han conduït la nova etapa d‘“Els matins”

“30 minuts”

El 2011 ha estat un any de continuïtat per a “30 minuts”, que ha mantingut com a prioritat el seguiment rigorós de l’actualitat. D’aquesta manera, els reportatges de “30 minuts” han complementat el tractament informatiu de temes que han obert els “Telenotícies”: les revoltes àrabs, la crisi econòmica, el tsunami del Japó i Fukushima, o el final d’ETA.

Les edicions amb més audiència del 2011 han estat: “Indignats”, emès el 29 de maig, amb una audiència de 726.000 espectadors; “El negoci del deute”, 27 de novembre, 671.000 espectadors; “Inventant el futur”, 27 de març, 670.000 espectadors; i “Escanyats per la hipoteca”, 10 d’abril, 650.000 espectadors. Tots aquests reportatges han estat entre els cinc programes més vistos del dia (“Indignats” va ser líder) i tots eren de producció pròpia. 46 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Un equip de “30 minuts” va patir un segrest-detenció al Caire, on era per fer-hi un reportatge sobre la revolta a Egipte. La col·laboració diplomàtica de la Generalitat i del govern espanyol va permetre localitzar l’equip, que havia estat portat a una caserna secreta per part d’un escamot no identificat de personal de seguretat. Un cop traslladats a una comissaria de policia oficial, els membres de l’equip van poder ser repatriats.

Aquest any “30 minuts” ha tornat a incrementar la compra de reportatges aliens com a mètode per abaratir el cost del programa. Ha estat una manera de comprovar amb xifres d’audiència i qualitatives el valor de la producció pròpia, més costosa, però molt més apreciada per l’audiència. A partir del setembre, “30 minuts” ha fet un canvi en la distribuïdora de vendes internacionals, que ja està donant molt bon resultat.

“Àgora”

En la seva dotzena temporada, la tercera presentada i dirigida per Xavier Bosch, “Àgora” s’ha consolidat com l’espai de referència de TV3 en l’anàlisi de l’actualitat política, econòmica i científica a Catalunya i el món. Al programa tenen cabuda tant les entrevistes a figures de primer nivell com els debats i els cara a cara entre opcions confrontades, amb l’objectiu d’aprofundir en els temes de portada que es mereixen un temps de reflexió.

“Espai Terra”

Un any més el programa presentat i dirigit per Tomàs Molina ha continuat recorrent el territori català des de terra i també a vista d’ocell, amb nous reportatges i espais setmanals, dedicats a descobrir el nostre entorn i els productes del nostre camp. L’objectiu de compaginar territori, medi ambient i meteorologia ha estat molt ben rebut, tal com reflecteixen les dades d’audiència i les valoracions qualitatives. Els espectadors han mostrat un any més complicitat a través de visites a la web, participació en els concursos i enviament de fotografies.

“El medi ambient”

Dedicat a divulgar i provocar l’interès pels temes mediambientals, la contaminació, els residus, els espais naturals o la flora i la fauna, “El medi ambient” ofereix una visió àmplia dels problemes ambientals, relacionant-los amb l’economia, la competitivitat, la innovació a les empreses, la recerca o l’àmbit de la cultura. El programa fa prop de 20 anys que s’emet.

La informació meteorològica

L’absorció per part de Televisió de Catalunya de les empreses tecnològiques Activa Multimèdia Digital i CCRTV Interactiva ha fet repensar el funcionament del departament de Meteorologia. Per primera vegada, s’han ajuntat en un sol equip els meteoròlegs de Catalunya Ràdio, TV3, el canal 3/24, el portal 324.cat i el programa “Espai terra”. Tot l’equip està coordinat per Tomàs Molina. Aquest nou sistema de treball ha permès ser més efectius, eliminar contractacions externes i, sobretot, aprofundir, diversificar i cohesionar els continguts. La informació meteorològica és, ara més que mai, marca TV3 i Catalunya Ràdio.

47 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“Info K”

L’informatiu del canal Super3 va estrenar al setembre presentador, Jordi Gil, que fins aleshores s’encarregava de les notícies d’esports. A més, va reforçar dues seccions del programa que també són presents al web: “Inforeporter”, en què nens i nenes es converteixen en reporters per un dia, i la secció “Info K a l’escola”, en què l’equip del programa visita una escola per explicar als alumnes què és i com funciona l’informatiu. Una altra novetat important de la temporada va ser la nova web, que es va remodelar per poder interactuar més i millor amb els seguidors del programa.

Jordi Gil presenta l’informatiu del canal Super3

“Valor afegit”

“Valor afegit” és el programa socioeconòmic de referència a Catalunya. En emissió pel 33 i redifusions pel 3/24, ha continuat posant l’atenció al seguiment de la crisi i l’evolució cap a una millora de la situació. En la vuitena temporada i amb la direcció i presentació d’Albert Closas, el programa ha mantingut el format de reportatges en profunditat sobre temes d’actualitat, i entrevistes a personatges dels diferents àmbits de l’economia catalana, espanyola o internacional. A més, ha incorporat un espai sobre els nous sectors productius i els negocis amb més futur.

“Parlament”

Els dissabtes el programa “Parlament” ha continuat informant sobre l’actualitat de la cambra catalana, molt present també en les emissions en directe del 3/24, i ha donat a conèixer tant la feina com la personalitat dels polítics. Amb la direcció i presentació de Josep Maria Martí i Rigau, el programa ha afrontat una etapa molt intensa pel que fa a l’activitat parlamentària, amb el debat, entre d’altres, dels projectes de les anomenades lleis òmnibus. 48 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

3/24

L’actualitat informativa del 2011 ha refermat, com mai, la utilitat d’una finestra d’informació contínua. Durant l’últim any, el 3/24 ha estat ple d’“Última hora”, el senyal en pantalla que anuncia una notícia d’impacte i de transcendència. Va ser especialment important la primícia de l’anunci d’ETA d’abandonar la lluita armada, el 20 d’octubre. La notícia va ser emesa de manera simultània pel 3/24, TV3, el portal 324.cat i les edicions digitals dels diaris “Gara” i “Berria”. Tot seguit, l’anunci va ser complementat amb una emissió especial en què, també en primícia, es va oferir la gravació realitzada per la mateixa ETA en què llegia el comunicat.

Durant el 2011, i com una de les línies prioritàries d’actuació del canal, el 3/24 ha multiplicat els directes amb periodistes de la redacció i corresponsals desplaçats als punts centrals de la notícia. En molts casos, per agilitar el procés de connexió i per abaratir costos, les connexions s’han fet per videoconferència. Han estat especialment significatives les videoconferències amb Antoni Bassas, als EUA; Sergi Vicente, a la Xina i el Japó; Lluís Caelles, al Japó; i Nico Valle, Albert Elfa i Joan Roura, des d’Egipte, Tunísia i Líbia.

Una de les novetats de l’any ha estat la posada en marxa del format “Focus”. Es tracta d’un programa que tracta en profunditat algun tema de gran actualitat i rellevància informativa, un complement per al tractament que es fa de certes informacions als “Telenotícies”. Els dos primers “Focus” han estat dedicats al corredor mediterrani, a l’octubre, i la Líbia de després de Gaddafi, també a l’octubre.

Una idea de l’operativitat del 3/24 la dóna la xifra d’informacions en directe emeses el 2011: 674. Aquesta xifra no inclou les connexions amb periodistes desplaçats.

Els Serveis Informatius de Catalunya Ràdio

El compromís de servei públic del Grup d’Emissores Catalunya Ràdio es manifesta en una aposta clara per la informació, que pren forma amb una potent redacció d’informatius que dóna servei a Catalunya Ràdio i a Catalunya Informació. Amb l’objectiu de seguir sent la referència informativa del país, Catalunya Ràdio té en la informació la columna vertebral de la programació.

El 2011 els informatius han ampliat la presència a la programació, ja que des del setembre l’“Informatiu del migdia”, que edita i presenta Marta Romagosa, té una durada d’una hora, de 14 a 15h. A més, s’ha consolidat l’emissió simultània dels programes informatius de referència a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.

Segons les dades de la darrera onada de l’EGM del 2011, els programes informatius de Catalunya Ràdio han crescut respecte a l’any passat, tant de dilluns a divendres com el cap de setmana. “Catalunya vespre”, amb Kilian Sebrià i Òscar Fernández, ha obtingut 83.000 oients diaris, un 16,9% més que al 2010; “L’informatiu migdia”, amb Marta Romagosa, n’ha tingut 67.000 i ha crescut un 21,8%, i “El Cafè de la República”, amb Joan Barril, ha arribat als 64.000, una xifra que suposa un augment del 6,7%. El cap de setmana “Catalunya matí”, amb Marta Sánchez, ha obtingut 117.000 oients i ha crescut un 37,6%, i “L’informatiu migdia”, amb Francesc Soler, n’ha obtingut 28.000, un 7,7% més que el 2010.

49 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

La informació internacional i tot el que té a veure amb la realitat catalana arreu de món té un pes important als programes informatius, d’acord amb l’aposta de mantenir-se com a referents. Els equips de Catalunya Ràdio han desplaçat enviats especials a diferents punts del món el 2011:

− Tunísia (Anna Cortadas) − Egipte (Lali Ferrer, M. Alba Gilabert i Cèlia Cernadas) − Líbia (David Casablancas, Cèlia Cernadas, M. Alba Gilabert i Anna Cortadas) − El Marroc (Eva Blanch) − Irlanda (Oriol Serra) − Portugal (Hermínia Masana) − Noruega (Oriol Serra) − Kènia (Gemma Parellada) − Els Estats Units (Toni Arbonès i Quim Balaguer) − Itàlia (David Casablancas) − Hongria (Joana Canals) − Grècia (Nando Zanoguera) − El Regne Unit (Òscar Callau) − El Paraguai (Joan Biosca) − Bèlgica (Carles Prunera, Nando Zanoguera, Roser Perera, Esther Samper, Manel Sastre i Kilian Sebrià) − El Perú (Joan Biosca)

Els informatius

“L’informatiu del migdia”

Marta Romagosa edita i presenta “L’informatiu del migdia”, que ofereix el primer repàs complet de l’actualitat del matí, amb connexions en directe i entrevistes. Des del setembre del 2011, aquest programa es dedica íntegrament a la informació general, de 2 a 3 de la tarda. Aquesta modificació ha permès ampliar-ne l’espai de desconnexió. Ara, cadascun dels centres territorials de Catalunya Ràdio emet 15 minuts d’informació de la seva demarcació de 14.30 a 14.45h.

“Catalunya vespre”

“Catalunya vespre”, amb Kilian Sebrià i Òscar Fernández, comença a les 7 del vespre i dura dues hores. La primera, amb Kilian Sebrià, està dedicada a la informació general i explica els perquès de les notícies i com afecten els oients. “Catalunya vespre” ha consolidat les seccions més noves i ha aprofundit en els formats amb què ja havia experimentat, com ara les infofonies, les reflexions, els reportatges o el trànsit en línia. A més, el programa inclou a tres quarts de vuit un temps especial per a les informacions del territori, les notícies TAB, que donen la volta a l’actualitat, i el moment iCat, en què es destaca el més rellevant d’aquesta emissora amb un repàs de les principals novetats musicals del dia.

Durant la segona hora, amb Òscar Fernández, el programa es converteix en l’informatiu esportiu de referència a la graella de Catalunya Ràdio, amb tota l’actualitat del Barça i de l’Espanyol, però també amb la informació de la resta d’equips catalans. La Fórmula 1, el motociclisme, el bàsquet o les competicions europees d’altres esports conformen també el temps d’aquest espai.

50 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“L’oracle”

Cada dia a les 3 de la tarda Xavier Graset convida un personatge a opinar i conversar en tertúlia sobre l’actualitat social, política i cultural de Catalunya. “L’oracle” és una eina per desxifrar les claus de la política i la informació, que compta amb la interactivitat dels tertulians amb el personatge convidat, i també dels oients, que poden veure, a través del web, la tertúlia en directe i comentar, a través de les xarxes socials, les opinions que es donen en antena.

“El Cafè de la República”

L'informatiu nocturn de Catalunya Ràdio, dirigit per Joan Barril, explica les notícies pausadament i reflexiona sobre l'actualitat del dia, de les 9 a les 11 de la nit. La informació és el més destacat del programa, però també hi tenen espai les entrevistes i el vessant analític que sempre ha caracteritzat “El Cafè de la República”, amb una atenció especial als elements contextualitzadors de les notícies.

“El Cafè de la República”, amb Joan Barril, va celebrar el programa 1.000 en un refugi antiaeri i va comptar amb diversos convidats especials com Joaquim M. Puyal

“Catalunya matí”

“Catalunya matí” recull l’actualitat informativa els dissabtes i diumenges, des de les 8 del matí. Seixanta minuts d’actualitat amb Francesc Soler per saber el més destacat del cap de setmana i les previsions de la jornada.

“L’informatiu del migdia” (cap de setmana)

Marta Sánchez edita i presenta “L’informatiu del migdia” del cap de setmana. De 14.00 a 14.30 hi ha un resum del més destacat del matí informativament parlant, amb connexions en directe i entrevistes.

51 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Els magazins

“El matí de Catalunya Ràdio”, “La tribu de Catalunya Ràdio” i “El suplement” són els tres grans magazins que combinen informació d’actualitat, amb entrevistes, entreteniment, actuacions musicals, humor, etc.

“El matí de Catalunya Ràdio”

Manel Fuentes condueix “El matí de Catalunya Ràdio” de sis del matí a dotze del migdia per oferir tots els registres de l’actualitat, tractar de tot el que passa i de com ens afecta. El programa comença amb un caràcter fortament informatiu, en emissió conjunta, des del setembre, per Catalunya Ràdio i Catalunya Informació, de 6.00 a 8.00 del matí. Així, s’amplia una hora més l’emissió conjunta que ja havia començat la temporada 2010-2011, entre les 6.00 i les 7.00. El programa es complementa, a mesura que passen les hores, amb opinió, participació plural i entreteniment, tot mantenint el compromís, l’estil i la independència que l’han consolidat com el programa més escoltat del país.

“La tribu de Catalunya Ràdio”

El setembre “La tribu de Catalunya Ràdio” va prendre el relleu a “El secret”. Cada tarda, de 4.00 a 7.00, Tatiana Sisquella i el seu equip de col·laboradors reparteixen bon humor a les tardes de Catalunya Ràdio. Es tracta d’un programa coral que ofereix tres hores diàries de descobriments, cultura i actualitat, passada per un sedàs optimista i desacomplexat.

“La tribu de Catalunya Ràdio”, amb Tatiana Sisquella, ha estat la gran estrena de la temporada

52 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

En la seva primera temporada en antena, “La tribu de Catalunya Ràdio” vol alegrar la tarda i despertar uns quants somriures, presentar experiències personals úniques, gent que val la pena descobrir i informar de les grans coses que passen al món i de les petites coses de la vida. El programa capgira l’actualitat i explica les notícies d’una manera diferent amb la col·laboració dels Serveis Informatius de Catalunya Ràdio i la participació d’un gran nombre de col·laboradors habituals.

“El suplement”

El magazín d'actualitat dels matins de dissabte i diumenge ha començat el setembre una nova etapa amb Sílvia Cóppulo, que ha pres el relleu a Tatiana Sisquella. Durant quatre hores, passen pel programa protagonistes de l’actualitat amb entrevistes, reportatges i música en directe, i les experiències úniques que la unitat mòbil permet compartir.

Pere Tàpias i les seves “Tàpias variades”, tant dissabte com diumenge, tenen un apartat especial durant la primera hora del programa, per parlar de receptes amb oients, cuiners i especialistes en gastronomia i nutrició. “El suplement” és el segon programa més escoltat del cap de setmana.

Sílvia Cóppulo dirigeix i presenta des del setembre “El suplement”

“El secret”

Fins al juliol, Sílvia Cóppulo va estar al capdavant de la segona temporada d’“El secret”, cada tarda, de 4.00 a 7.00. El programa tractava l’actualitat i, especialment, aquella part que afecta els oients més de prop, amb optimisme i múltiples col·laboradors.

53 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Catalunya Informació

El canal 24 hores de notícies del Grup d’Emissores Catalunya Ràdio, creat el 1992, és la ràdio informativa de referència a Catalunya. Catalunya Informació es caracteritza pel rigor, la immediatesa, la flexibilitat i el dinamisme. L’èxit d’aquest model de radiofórmula es va consolidar amb el Premi Nacional de Comunicació del 2009.

El 2011 ha estat l’any de la renovació de l’emissora, amb l’estrena de noves sintonies i amb una posada en escena a dues veus, en dues de les franges més escoltades del dia: de 8.00 a 11.00 i de 16.00 a 19.00. Al setembre, coincidint amb l’inici de la nova temporada, Catalunya Informació ha fet una aposta decidida per la informació territorial. Els informatius en desconnexió s’emeten ara a les 08.30 a 9.00 del matí, una hora de màxima audiència informativa. Simultàniament, s’ha refermat el protagonisme dels programes temàtics a Catalunya Informació, a la franja de programació nocturna. Aquests espais han definit el canal com una fórmula informativa de 24 hores molt més completa, líder indiscutible del gènere.

Una altra de les grans apostes del 2011 al Grup d’Emissores ha estat la potenciació de l’ús de les xarxes socials. La immediatesa ha estat sempre un element diferencial de l’emissora. Els nous sistemes de comunicació 2.0 la potencien i l’enriqueixen i Catalunya informació ha estat a primera línia a l’hora d’incorporar-los per seguir sent capdavantera en informació de qualitat. En aquest sentit, convé destacar l’estrena a l’abril del Twitter de Catalunya Informació, un nou canal de servei públic que condensa l’actualitat en 140 caràcters i que inclou diferents subperfils de professionals de l’emissora. Aquesta eina ha servit per fidelitzar una part de l’audiència, usuària d’aquest servei en plena expansió, i obre noves vies de captació d’oients, a través d’una major intercomunicació.

El trànsit i el temps han estat elements identificatius de Catalunya Informació des de la seva creació, fa gairebé 20 anys, amb un equip propi de meteoròlegs i de periodistes especialitzats en informació viària. Des d’aquest any, @equipviari és un nou perfil de Twitter per estar connectat amb l’audiència i informar de manera immediata i interactiva de tots els problemes que hi ha a la xarxa viària catalana i als diferents sistemes de mobilitat del país.

L’equip viari de Catalunya Informació ha estrenat compte a Twitter

54 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

El canal de 24 hores de notícies concentra la programació en aranès del grup d'emissores de Catalunya Ràdio i, des d’aquest any, l'actualitat de la Val d'Aran és present en aranès al Twitter de Catalunya Informació, @catinformacio. A través d’aquest canal es piulen els continguts més interessants dels programes i les notícies més destacades de la Val d'Aran.

Cada dia, de vuit a dos quarts de nou, Anna Geli i José Badia expliquen l'actualitat general en aranès, i a les 12 del migdia, des de fa 23 anys, Lisa Escala presenta el magazín "Meddia aranés", que tracta del més destacat de la Val d'Aran i parla amb els seus protagonistes. Al Twitter de Catalunya Informació es pot seguir l'actualitat aranesa, un avançament del que inclouen els programes i les declaracions més destacades, sempre en aranès. Aquesta és una nova oferta de servei públic que es posa a disposició dels oients de la Val d'Aran i que lliga l'actualitat, la llengua i les noves tecnologies.

Facebook és una altra de les xarxes socials on tenen presència els programes de Catalunya Informació. D’aquesta manera, els espais temàtics se sumen a la tendència, cada cop més arrelada entre els mitjans tradicionals, de combinar l’emissió radiofònica amb la interactivitat amb l’audiència a través dels nous cercles de comunicació.

“Catalunya al dia” (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona)

És el gran informatiu de proximitat, fet en desconnexió des de les diferents delegacions territorials catalanes de 8.30 a 9 del matí: una finestra de proximitat amb el més destacat de l’actualitat local. Catalunya Informació sempre ha volgut mantenir l’equilibri entre la informació mundial i la informació local, i els seus blocs informatius inclouen sempre notícies del territori. Els serveis informatius de Catalunya Ràdio tenen una amplíssima xarxa de corresponsals a totes les comarques catalanes i aquest actiu de l’emissora també es reflecteix en l’antena de Catalunya Informació.

Al setembre “Catalunya al dia” va agafar el relleu de “Tot... (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona)” i va complementar l’informatiu de 30 minuts del matí amb tres espais informatius breus en desconnexió al llarg del dia.

“Esfera pública”

És un espai de debat en desconnexió per a cadascuna de les demarcacions catalanes, un debat de proximitat des de tots els punts de vista, que s’emet l’últim dijous de cada mes, en desconnexió, de 19 a 20h. Els temes de més interès a cada demarcació es posen sobre la taula per debatre’ls amb totes les parts implicades. Lluís Urpí a Barcelona, Albert Requena a Girona, Coia Ballesté a Tarragona i Roser Perera a Lleida presenten els quatre debats simultanis.

“L’entrevista de Catalunya Informació”

Catalunya Informació té un espai que és referent en l’actualitat del cap de setmana: “L’entrevista”. Els diumenges al migdia, Francesc Soler parla amb un dels protagonistes de l’actualitat de la setmana. Les claus de la notícia, la reflexió del convidat i les reaccions informatives són presents cada diumenge en un espai que s’ha convertit en dinamitzador de l’actualitat dominical.

55 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Francesc Soler entrevista cada diumenge els protagonistes de la setmana

“Economia i empresa”

Editat i presentat per Carles Prunera, és un espai que vol explicar d'una manera pròxima tots els vessants de l'actualitat econòmica a través de notícies, reportatges, entrevistes, apunts divulgatius i l'anàlisi d'experts sobre els diferents àmbits i sectors. A través de les entrevistes, busca la veu dels protagonistes d’un moment especialment convuls en matèria econòmica, tant des del punt de vista local com global. Autoritats d’entitats financeres, dirigents de la política econòmica catalana i espanyola, grans i petits empresaris, treballadors, emprenedors... Tots ells són testimonis d’una manera d’afrontar aquests temps de crisi, que s’intenta explicar des de Catalunya Informació. Sense oblidar la vocació de transmetre en directe els esdeveniments econòmics que se celebren a Catalunya, com ara les Jornades dels Emprenedors, les del Cercle d'Economia o les del Pirineu.

“Polièdric”

És el programa diari d'anàlisi política a Catalunya Informació, dirigit i presentat per Martí Farrero. “Polièdric” busca totes les cares i les dimensions de la política: des del debat local, al territori, fins al més global, i a la política feta a internet a través de les noves tecnologies de la comunicació. El programa repassa els principals impactes de l'activitat política i compta amb un equip d'analistes i col·laboradors.

“Mapamundi”

“Mapamundi” és el programa diari d'informació internacional de Catalunya Informació. Busca les claus de notícies que passen fora de l’estat, però que repercuteixen a Catalunya i ho fa aprofitant la xarxa única de corresponsals que Catalunya Ràdio té a Washington, Brussel·les, Londres, París, Roma, Berlín, Jerusalem, Pequín, Johannesburg, Moscou o Buenos Aires. L’espai vol explicar des de

56 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Catalunya la realitat del món de la mà dels corresponsals i d’experts de prestigi, coordinats per la secció d'Internacional dels serveis informatius. L’edita i presenta David Casablancas, de dilluns a divendres, a dos quarts d'onze de la nit.

“Sentits”

“Sentits” és un informatiu cultural que ofereix una selecció de notícies del dia, a més d'entrevistes extenses i seccions especialitzades. A l'hora de seleccionar els entrevistats, es dóna preferència als creadors sobre els gestors. Es dedica un temps setmanal a la filosofia, amb Gregorio Luri i el seu "Radar d'idees", i a partir d'aquesta temporada també a la poesia, amb la "Pia lectora" Maria Cabrera. Tot i que l’àmbit prioritari de l’espai és Catalunya, també està al cas de l'actualitat cultural al món, sigui amb cròniques dels corresponsals o en conversa amb artistes i pensadors d'arreu. L’edita i presenta Adolf Beltran i s’emet de dilluns a divendres, de 23.30 a 00.00h.

La informació de servei

Catalunya Informació té un equip propi de periodistes especialitzats en informació viària i de meteoròlegs, que se situen al capdavant d’una informació identitària de l’emissora: el trànsit i el temps. Des de fa dues temporades els continguts de mobilitat i la informació del temps s’han potenciat encara més amb el Servei de Mobilitat, més complet i més proper, i que el 2011 ha reforçat la presència a la xarxa i la seva proximitat amb els oients a través del nou perfil de Twitter @equipviari . Aquesta nou canal de comunicació permet al servei estar connectat de forma permanent amb l’audiència i informar de manera immediata i interactiva de les incidències a la xarxa viària i de mobilitat.

La informació meteorològica és un altre dels signes d’identitat que defineixen Catalunya Informació. En les principals hores del matí, els blocs informatius de l’emissora comencen amb una ronda de temperatures per saber com es lleven les principals ciutats catalanes, a més d’una selecció variada d’altres poblacions per prendre el pols al país, pel que fa al temps.

Els espais temàtics

“El primer sector”, “Aires, aigües, llocs” i “Un país, quatre estacions” són tres espais temàtics d’uns sis minuts de durada en què es repassen, respectivament i de forma monogràfica, notícies relacionades amb el sector primari, el medi ambient i la importància de l’activitat turística per a l’economia. Els espais estan coordinats pels centres territorials.

Els reportatges

Els reportatges potencien l’esperit de servei públic de Catalunya Informació. Tenen una durada d’entre 2 i 4 minuts amb els continguts següents:

“Mapamundi – El reportatge”. Reportatge de política internacional. “Innovació”. Repàs de productes i noves iniciatives relacionades amb el món de l’empresa.

57 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

- “Blog de pares”, amb Marta Bellès i Montse Poblet. Espai que dóna eines per a l’educació dels infants i adolescents. - “Lex, Legis”, amb M. Núria Revetlle. Diccionari de termes jurídics. - “El festí de Babel”, amb Valèria Aubareda. Un cop d’ull a la diversitat, a través de les cultures gastronòmiques de societats d’arreu del món. - “Clàssics”, amb Xavier Montagut. El més destacat de la música lírica a Catalunya. - “Lletres d’or”, amb Blanca Busquets. Un clàssic de la literatura universal cada setmana. - “Generació digital”, amb Jordi Sellas. Breu síntesi del programa de Catalunya Ràdio, finestra de les novetats més destacades de l’àmbit de les noves tecnologies. - “Balanç”, amb Nando Zanoguera. Repàs de l’economia internacional de la setmana. - “Borses i mercats”, amb Josep Ramon Ruiz. Resum setmanal de l’actualitat borsària. - “Travelling”. Novetats de la cartellera cinematogràfica. - “Solidaris”, amb Adrià Bas. Espai dedicat a organitzacions sense ànim de lucre o associacions vinculades a l’ajuda social. - “Hemicicle”, amb Ignasi Abad i Marta Lanau. Resum de l’activitat setmanal al Parlament. - “L’esport, al punt de llibre”. Repassa les novetats editorials relacionades amb l’esport. - “Big Ben: l’hora dels Jocs”. Espai sobre la preparació dels Jocs Olímpics de Londres 2012.

A més dels reportatges, cada dia, entre les 6 del matí i les 12 del migdia, s’emeten els resums de premsa següents: premsa general (08.00 i 10.30), premsa internacional (08.00), premsa comarcal (10.00), editorials de premsa (09.30 i 11.00) i premsa econòmica (09.00).

324.cat

El 324.cat, el portal de notícies de TV3 i Catalunya Ràdio, és una de les tres potes d’informació continuada de la CCMA, conjuntament amb el canal de televisió 3/24 i l’emissora de ràdio Catalunya Informació. El portal va canviar de capçalera l’11 de setembre i va passar a dir-se 324.cat (fins aleshores es deia 3cat24.cat), un canvi de domini amb el qual es va simplificar i donar més coherència a l’estructura corporativa de marques.

El 2011 ha estat l’any de la plena integració del portal 324.cat a l’estructura de TV3. A partir d’aquest any, la redacció del portal s’organitza com una secció més dins dels Serveis Informatius de Televisió de Catalunya. Aquest procés ha suposat un canvi substancial en les dinàmiques de treball de la redacció. Els periodistes de televisió col·laboren en la redacció de notícies i vídeos per al portal. En determinats casos, es tracta de versions o de peces ampliades i adaptades dels vídeos que s’emeten pels “Telenotícies” o pel canal 3/24, però, en d’altres, són peces específiques i exclusives per ser publicades a internet. A més, Catalunya Ràdio hi continua aportant els àudios i programes sencers d’actualitat tant general com esportiva, així com la possibilitat d'escoltar en directe Catalunya Informació, els últims butlletins i els últim programes informatius.

Al llarg de l’any, alguns periodistes de TV3 han obert blogs al portal, com ara els corresponsals Antoni Cruanyes i Isabel Galí, i uns altres participen regularment en xats, com, per exemple, els meteoròlegs Francesc Mauri i Eloi Cordomí o l’expert en cinema Jaume Figueras. També hi trobem blogs de periodistes de Catalunya Ràdio, com ara Jaume Masdeu, corresponsal a Brussel·les; Ferran Auberni, periodista de la Plataforma de Continguts Culturals, o Ricard Torquemada, periodista i analista en les transmissions dels partits del Barça, entre altres.

58 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

En termes d’audiència, el portal ha experimentat un creixement d’un 24% d’usuaris únics de mitjana mensual respecte al 2010, segons les dades que audita OJD. El rècord d’audiència es va obtenir el maig, amb 664.000 navegadors únics i més de 6 milions de pàgines vistes.

Especial “11 de setembre de 1714”

L’11 de setembre, el 324.cat va oferir un especial informatiu sobre el 1714. A través de Twitter, el portal va fer una recreació històrica que simulava què hauria passat si els protagonistes de la Diada haguessin tingut l’oportunitat d’utilitzar Twitter i quins missatges haurien enviat.

Amb el suport d’un grup d’especialistes en història moderna, es van crear els perfils d’alguns dels protagonistes principals d’aquells fets, com Rafael Casanova, Antoni de Villarroel, el duc de Berwick i Felip V. També es van crear personatges “anònims”, gent del carrer, que la història gairebé ha silenciat, però que van tenir un paper significatiu en l’assalt i la defensa de Barcelona.

A partir de la matinada de l’11 de setembre, aquests personatges van enviar tuits, fins a un total de més de 300, alguns amb informació sobre la seva posició geogràfica associada a la xarxa social Foursquare, per explicar en directe tots els esdeveniments que van protagonitzar, seguint un guió i una seqüència històrica extremament rigorosos.

L’11 de setembre, a més, es va llançar l’aplicació per als dispositius mòbils amb sistemes iPhone, iPad i Android. Aquesta possibilitat ja estava disponible indirectament a través de l’aplicació de TV3, però se’n va crear una de nova per facilitar la consulta de les notícies dels Serveis Informatius de TV3 i Catalunya Ràdio des de qualsevol lloc del món i en qualsevol moment.

Especial sobre l’11 de setembre del 1714 al portal 324.cat

59 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Els esports

El seguiment de l’actualitat esportiva i les transmissions de diverses competicions han estat un dels punts forts de la programació dels mitjans de la Corporació des que van néixer, però el 2011 ha estat un any decisiu per a l’esport a Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio. Aquest any s’ha estrenat oficialment el canal Esport3 i s’ha desdoblat, així, l’oferta del 33, que històricament acollia tant els espais culturals com els esportius. Catalunya Ràdio ha recuperat l’eslògan “la ràdio nacional i més esportiva de Catalunya” amb l’estrena d’un nou programa, “Tenim un punt”. Amb aquesta última incorporació, l’emissora dedica 38 hores setmanals a l’actualitat esportiva, una xifra que es completa amb les 30 hores que hi destina Catalunya Informació.

Tot i les dificultats econòmiques i els problemes inicials de cobertura, Esport3 s’ha consolidat com a líder del seu sector amb audiències que, en pocs mesos, ja van vorejar l’1% de quota. El nou canal ha arrencat amb els recursos ja existents, sense contractar personal extra i, fins i tot, amb un pressupost per al conjunt del Departament d’Esports de Televisió de Catalunya inferior al del 2010. Les transmissions i els programes de producció pròpia han estat la base d’una programació esportiva que també ha tingut una presència important a l’oferta generalista de TV3.

La Lliga de Campions i la Fórmula 1, però també treballs com ara “Xavi 550” o “Seduïts pel Pep” i els especials de la final de la Champions a Wembley o del títol de Lliga del Barça, són alguns dels programes que s’han pogut veure a la primera cadena. Per garantir la continuïtat d’aquesta oferta de primer nivell, TV3 ha establert un acord amb TVE per compartir els drets de la Lliga de Campions fins a la temporada 2014-2015, una aliança que ha permès mantenir a un cost reduït l’emissió en català d’una de les competicions més importants del món.

La Lliga de Campions també ha estat àmpliament seguida a Catalunya Ràdio, que va fer una programació especial amb motiu de la final, amb l’emissió en directe des de Londres de diversos programes. També es van fer edicions especials des de València, on el Barça disputava la Copa del Rei amb el Madrid. Dos desplegaments encapçalats per “La transmissió d’en Puyal”, que és tot un referent tant per ràdio com per internet. A banda de les transmissions, Catalunya Ràdio ha reforçat la programació esportiva amb l’estrena de “Tenim un punt”, una aposta per una franja sense tradició esportiva com és el migdia. El nou espai s’afegeix a “Catalunya vespre esports”, “El club de la mitjanit” i “Tot gira”, que s’ha consolidat com el programa líder el cap de setmana.

Aquesta àmplia oferta de programes ha permès fer un seguiment extens dels clubs i els esportistes catalans. Catalunya Ràdio va ser l’única emissora que es va desplaçar a Sud-amèrica per seguir el ral·li Dakar, va ser l’emissora oficial de la Volta Ciclista a Catalunya i del Rally RACC Catalunya-Costa Brava, i va seguir de prop la Setmana Catalana de Vela i els equips catalans de bàsquet, futbol sala i hoquei patins, així com també els campionats del món de natació i d’atletisme, entre molts altres. L’oferta esportiva de la Corporació es completa amb un portal d’internet, que coincidint amb l’estrena oficial del canal de televisió s’ha renovat i ha passat a dir-se esport3.cat . Amb la transformació, ha ampliat continguts i ha millorat els resultats.

60 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Els esports a Televisió de Catalunya: Esport3

El 2011 s’ha estrenat Esport3 i ha culminat, així, el desdoblament de l'oferta històrica del 33 en dues propostes ben diferenciades: una de cultural i una d'esportiva. Malgrat els problemes de cobertura inicial, el nou canal s’ha consolidat ràpidament com la proposta líder a Catalunya en el seu sector, amb unes audiències que ben aviat ja van vorejar l'1% de quota. La programació d’Esport3 ha estat seguida sobretot durant els caps de setmana i en el prime time dels dies feiners, coincidint amb el moment de més consum del seu públic potencial. Els programes de producció pròpia i les transmissions, especialment les de bàsquet, han estat les emissions més vistes.

Tot i les dificultats econòmiques, Esport3 ha consolidat alhora una oferta de programació dedicada als esports més minoritaris gràcies també al suport d'institucions, clubs i patrocinadors. Convé tenir en compte que el projecte d'Esport3 s'ha fet realitat amb els mitjans humans i tècnics del Departament d'Esports i del conjunt de Televisió de Catalunya, sense cap mena d'increment de personal i amb un pressupost per al conjunt del Departament d'Esports inferior al del 2010. La posada en marxa del canal va suposar també l'inici de la transformació del portal d'esports de TV3 i Catalunya Ràdio, que va passar a denominar-se Esport3.cat (abans era elsesports.cat).

L'aposta per Esport3, tant a la TDT com a la xarxa, no ha fet minvar la resta de l'oferta esportiva, tant a TV3 com al canal 3/24. Els esports han continuat sent una peça important de l'oferta generalista de TV3 amb els principals esdeveniments esportius i amb els programes regulars i especials. Les transmissions de futbol (Lliga, Copa del Rei i Champions) han mantingut els bons resultats, sobretot quan hi han participat els equips catalans. També han revalidat el liderat les transmissions de la Fórmula 1, que han tornat a superar amb claredat l'oferta de l'altre operador que també ofereix la competició. "Esport club" cada vespre, "Zona zàping" els divendres o programes especials com ara "Xavi 550", "Seduïts pel Pep" o "Soufian, el nen que volia volar" han completat una oferta esportiva de qualitat, juntament amb les programacions especials de la final de la Champions de Wembley o del títol de Lliga del Barça, que van aconseguir resultats espectaculars. La redacció d'esports ha continuat contribuint a mantenir els “Telenotícies” i el 3/24 com a referència informativa del món dels esports.

Les transmissions de Fórmula 1 de TV3 han revalidat el liderat

61 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Durant el 2011 també s’ha renovat el contracte de la Lliga de Campions per tres temporades més, amb una oferta conjunta amb TVE que ha permès mantenir en català un dels drets més preuats amb una reducció del cost. La cooperació amb TVE ha continuat donant bons resultats per a totes dues parts en altres àmbits com, per exemple, l'emissió conjunta de la final de la Copa del Rei de futbol i de bàsquet o del torneig de tenis de l'ATP de Barcelona. Tot plegat afrontant una reducció pressupostària important, que ha comportat intensificar el pla d'austeritat i prioritzar encara més la despesa.

“Esport club”

El magazín esportiu de TV3 ha recollit cada vespre de dilluns a divendres, a partir de les 20.15, tota l’actualitat del sector, amb atenció especial al món del futbol i a la Lliga de Campions. Presentat per Xavier Valls, Bernat Soler i Jordi Ramos, va arrencar la tercera temporada a mitjans d’agost, coincidint amb la Supercopa d’Espanya i l’inici de la Lliga. L’edició intersetmanal d’“Esport Club” també es pot veure a Esport3 a partir de les 21.00.

“Esport club”, amb Xavier Valls, repassa cada vespre l’actualitat esportiva a TV3

“Zona zàping”

Les imatges més espectaculars, més divertides i més curioses del món de l’esport d’arreu del món s’emeten cada divendres a la nit a TV3 a “Zona zàping”. Líder la seva franja, s’ha convertit en uns dels programes favorits de l’audiència catalana. Mitja hora d’entreteniment, amb l’humor com a protagonista.

62 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“Hat-trick”

En emissió les nits de diumenge per Esport3, el programa presenta tres espais diferenciats: obre amb “Hat-trick Espanyol”, sobre l’actualitat blanc i blava i amb la presentació de David Balaguer i Raquel Mateos; continua amb “Hat-trick Barça”, que recull l’última hora i el més destacat dels blaugrana de la mà de Xavi Torres i Pichi Alonso, i acaba amb “Hat-trick total”, amb els gols de la Lliga espanyola i les internacionals narrats per Joan Valls i Jordi Ramos.

“Zona Champions Club” i “Champions magazín”

Complement de l’àmplia oferta d’Esport3 sobre la Lliga europea, “Zona Champions Club” repassa la jornada els dijous, amb les opinions de Bernat Soler, Pichi Alonso, Joan Valls i Ricard Torquemada. Divendres al vespre és el torn de “Champions magazín”, el programa oficial de la UEFA que ofereix resums dels partits, reportatges i entrevistes.

L’equip de transmissions de futbol de TV3

“Futbol cat”

Tot un clàssic de la programació esportiva de Televisió de Catalunya, cada dilluns “Futbol cat” fa un repàs complet del futbol català. Jordi Sunyer para especial atenció als equips catalans de Segona A, Segona B i la Superlliga femenina.

63 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“Efectivament”

El programa de debat i opinió d’Esport3 és el punt de trobada on s’interpreten les claus de la informació esportiva, en format de tertúlia. Lluís Canut modera el debat i els convidats interpreten la informació esportiva. La cita és de dilluns a dijous a les 23.00.

Cada nit Lluís Canut repassa l’actualitat esportiva a l’espai de debat “Efectivament”

“Gol a gol”

Cada diumenge, Francesc Sòria i Pere Bosch fan a “Gol a gol” el primer repàs dels partits de la jornada de la Primera Divisió, amb una atenció especial als partits del Barça i l’Espanyol, amb la col·laboració de Xavier Torres i David Balaguer. Per comentar el partits de Segona Divisió compten amb Jordi Sunyers i per parlar de futbol internacional, amb Joan Valls.

“Esport flaix”

Aquest espai recull les novetats d’última hora i dóna cabuda a les transmissions de compareixences, presentacions, rodes de premsa o sortejos de competicions. Destaquen especialment les connexions amb les intervencions davant la premsa dels entrenadors del Barça, l’Espanyol i el Madrid.

“NBA.cat”

El veterà resum setmanal de la lliga de bàsquet dels Estats Units ha fet un seguiment complet de tota la competició i molt especialment dels jugadors catalans que hi juguen. El programa, presentat per Jordi Robirosa, s’emet dijous al vespre i es reemet diumenges al migdia.

64 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“Motor a fons”

Complement de les transmissions de Fórmula 1, “Motor a fons” és cita obligada dels aficionats del món. Santi Faro repassa les diferents competicions amb una atenció preferent als pilots catalans que hi participen.

“Km 0”

Els vespres dels diumenges Sebastià Roca mostra els vehicles d’última generació, amb estudis comparatius i proves dins i fora de la carretera. Pensat per als usuaris, “Km 0” dóna informació i consells sobre la compra, l’ús i el manteniment de vehicles, i difon els avantatges dels motors amb energies netes i renovables.

“Temps d’aventura” i “Temps de neu”

Toni Real dirigeix i presenta aquests dos espais ja clàssics, que s’emeten dijous a la nit. “Temps d’aventura” ha arribat a la desena temporada i “Temps de neu” a la vint-i-sisena. Les activitats esportives a l’aire lliure són les protagonistes dels reportatges de producció pròpia que ofereixen.

“Zona UFEC”

Produït en col·laboració amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), el programa ofereix una visió diferent de l’esport català federat amb reportatges sobre el perfil humà dels esportistes. S’emet dimarts al vespre.

“Zona de ball”

La difusió del ball esportiu té un espai propi amb aquest programa presentat per Imma Pedemonte i assessorat pel campió de l’especialitat Joan Cayuela. El programa ha emès les millors competicions anuals que s’han fet a Catalunya, algunes de les quals tenen prestigi internacional.

Els esports a Catalunya Ràdio

Aquest any Catalunya Ràdio ha recuperat amb més força que mai una de les dites més emblemàtiques de la història de l'emissora: "la ràdio nacional i més esportiva de Catalunya". Per primera vegada, la programació diària, de dilluns a divendres, té tres grans columnes esportives: "El club de la mitjanit", de 23.00 a 01.00; “Catalunya vespre esports”, de 20.00 a 21.00; i, la gran novetat, "Tenim un punt", de 13.00 a 14.00. Amb aquest nou programa, Catalunya Ràdio ha apostat per una franja sense tradició esportiva en el món radiofònic, però en què acostumen a coincidir les rodes de premsa dels jugadors i entrenadors dels principals equips de futbol, la qual cosa ha permès oferir-les en directe.

Aquestes tres "columnes" tenen característiques diferenciades: “Tenim un punt” aposta per un to desenfadat, divertit, irònic... dirigit a tothom, fins i tot a aquelles persones que no tenen els 65 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 esports entre les seves preferències, “Catalunya vespre esports” recull en un format més clàssic tota la informació esportiva de la jornada, i “El club de la mitjanit” dóna pas a la reflexió i el debat.

Francesc Garriga condueix el nou programa d’esports de Catalunya Ràdio, “Tenim un punt”

Entre tots tres sumen un total de quatre hores diàries, de dilluns a divendres, a les quals s’afegeix la informació esportiva de tots els butlletins horaris. Es mantenen, a més, les transmissions de tots els partits oficials de futbol del Barça i de l'Espanyol, així com dels principals compromisos d'altres equips catalans.

Els caps de setmana continua la marató de “Tot gira”, amb un mínim de 13 hores entre dissabte i diumenge, a les quals se suma una hora més de “Tot gira migdia”, de 14.30 a 15.00. Els diumenges també s’emet la versió cap de setmana d’“El club de la mitjanit”. Tot plegat suposa unes 38 hores setmanals d'informació esportiva a Catalunya Ràdio i prop de 30 hores més a Catalunya Informació (uns 5 minuts cada mitja hora de dilluns a divendres, i uns 7 minuts els dissabtes i els diumenges). Això significa que el departament d'Esports emet gairebé tres dies sencers a la setmana. D'aquí que es recuperi, amb més raó que mai, l’eslògan de "la ràdio nacional i més esportiva de Catalunya". A més, des de l'agost, Catalunya Ràdio és l’única emissora de tot l'estat que entra als camps de futbol de primera i segona divisió, per fer les transmissions i/o connexions dels partits.

D’altra banda, el 2011 s'han potenciat les informacions, també les esportives, en desconnexió per a les comarques de Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona. Catalunya Ràdio s’ha acostat als oients, amb notícies de proximitat tant al matí, com a la tarda i també al vespre.

66 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

A Catalunya Informació s’han estrenat dos nous espais de mini-reportatges setmanals de temàtica esportiva: un dedicat a la relació entre la literatura i l'esport (“A punt de llibre”), i l'altre, amb la mirada posada en els pròxims Jocs Olímpics de Londres (“Big-Ben: l'hora dels Jocs”).

“Tenim un punt”

Presentat per Francesc Garriga, “Tenim un punt” és un programa divertit i amb aire distès, que converteix l’actualitat esportiva en un menú per a tots els gustos amb informació, concursos, rodes de premsa i molt bon humor. De dilluns a divendres (de 13.00 a 14.00) el programa proposa jugar amb els esports i arrencar un somriure, tant als que són uns fanàtics d’anar al camp cada setmana com als que s’ho miren amb un xic d’escepticisme. Per fer-ho, compta amb tot el desplegament de la redacció d’esports de Catalunya Ràdio per inventar una nova forma d’escoltar els esports. El futbol, el bàsquet, el motor, l’handbol, els Jocs Olímpics i l’esport més de base, amb el seu punt particular.

“El club de la mitjanit”

“El club de la mitjanit”, amb Pere Escobar, és el punt de trobada dels apassionats del futbol i l’esport en general (de diumenge a divendres, 23.00 a 01.00). Una combinació d’informació, opinió, anàlisi i comentari de l’actualitat esportiva amb els seus protagonistes. L’actualitat del Barça, de l’Espanyol... dels esportistes catalans, però també dels grans esdeveniments internacionals amb els enviats especials del departament d’esports de Catalunya Ràdio arreu del món. El programa inclou l’anàlisi dels millors experts en cada disciplina i potencia la participació dels oients, sempre amb un to distès que fa de la combinació d’humor i rigor informatiu l’element identitari d’aquest club.

Pere Escobar combina informació, opinió i anàlisi a “El club de la mitjanit”

67 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“Catalunya vespre esports”

La segona hora de “Catalunya vespre”, el programa informatiu de referència a la tarda, està centrada en l’actualitat esportiva. A partir de les 20.00 Òscar Fernández fa un resum del més destacat de l’actualitat esportiva del dia. Futbol i bàsquet, però també moltes altres disciplines tenen un tractament preferent en un espai que sempre ha estat especialment sensibilitzat per l’esport minoritari. La interacció amb els oients continua sent un dels eixos del programa, com també ho és el seguiment de l’esport en joc. Tot plegat amb un to fresc i desenfadat, però mantenint el rigor i la qualitat que caracteritza el departament d’Esports de Catalunya Ràdio.

“Tot gira migdia”

“Tot gira migdia” (dissabtes i diumenges, de 14.30 a 15.00), amb Xevi Soler, dedica 30 minuts a parlar d’esports, amb molta presència del món del motor, ja que el programa coincideix amb les curses dels campionats del món de motociclisme i de Fórmula 1, però també amb alguns partits de bàsquet i amb els de moltes categories de futbol català que juguen al migdia. En definitiva, ofereix un repàs als esdeveniments esportius que se celebren a Catalunya durant el cap de setmana. Són 30 minuts per parlar de tot l’esport des d’una òptica catalana; això és, amb rigor, sense crits, però, alhora, amb passió i sense embuts. El programa també analitza la prèvia dels partits de la tarda, molt pendents del Barça, també de l’Espanyol, i amb la intenció que els oients participin al programa.

“Tot gira”

Les tardes esportives del cap de setmana a Catalunya Ràdio tenen un nom propi: “Tot gira” (dissabtes de 18.00 a 01.00 i diumenges de 16.00 a 23.00). Catorze hores del programa líder del cap de setmana per viure en directe l’emoció de l’esport, sentir els protagonistes, els millors experts, informar i passar-ho bé amb l’equip que comanda des de fa cinc temporades Marc Negre.

“Tot gira”, amb Marc Negre, lidera el cap de setmana

68 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“Tot gira” és un programa amb una visió plural del món de l’esport, explicat amb una òptica pròpia, en català i per a tothom. Amb ulls a tots els escenaris on hi hagi activitat esportiva i molta interactivitat amb els oients a través del correu electrònic, Facebook, Twitter, etc. Les transmissions de “Futbol a Catalunya Ràdio” del Barça (“La transmissió d’en Puyal”) i l’Espanyol són dos dels puntals de “Tot gira” i van acompanyades del seguiment dels quatre equips catalans de segona A: Barça B, Girona, Nàstic i Sabadell.

“La transmissió d’en Puyal”

Joaquim Maria Puyal és el màxim responsable d’aquest programa, que té una durada de quatre hores i que inclou la narració de tots els partits oficials que juga el F.C. Barcelona. Hi participa un ampli ventall de professionals de la ràdio i de l'esport. Des dels estadis hi col·laboren Ricard Torquemada, en l'anàlisi tècnica, i Marta Carreras, amb entrevistes i aportacions especialitzades. L’equip de “La transmissió d’en Puyal”, “La TdP”, i la interacció dels oients fan de cada edició molt més que un partit de futbol. Un espai de ràdio en constant evolució i transformació.

“La transmissió de l’Espanyol”

“Futbol a Catalunya Ràdio” acompanya l’Espanyol allà on vagi i és testimoni directe de la trajectòria de l’equip tant a la Lliga com a la Copa del Rei. Les transmissions de tots els partits van a càrrec de l’equip habitual: la narració de David Clupés, les entrevistes d’Albert Benet, els comentaris de Ricard Torquemada i l’anàlisi de Carles Domènech des de la sala d’imatges.

Programes i seguiments especials

L'objectiu prioritari de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació pel que fa als esports continua sent el seguiment dels clubs o competicions amb representació catalana. En aquest sentit, destaca el seguiment ampli que es va fer de la final de la Lliga de Campions de futbol que el Barça va guanyar a l'estadi de Wembley, a Londres. A banda de les més de cinc hores de transmissió dirigides per Joaquim M. Puyal, també es van fer, en directe, el “Catalunya vespre esports” i “El club de la mitjanit” del dia previ des d'un vaixell situat al riu Tàmesi, el “Catalunya matí” i “El suplement” des de Hyde Park, i el “Tot gira” des d'un hotel situat a tocar de l'estadi de Wembley.

També es va fer un seguiment especial amb motiu de la final de la Copa del Rei de futbol que el Barça va jugar a València contra el Reial Madrid. En aquest cas, es va oferir un programa especial d’“El club de la mitjanit” des d'un hotel a prop del camp i una programació continuada el dia del partit des d'un estudi mòbil situat al costat mateix de l'escenari on es disputava (hi van participar “El matí de Catalunya Ràdio”, l’“Informatiu migdia” i “El secret”, que va emetre una edició especial).

Però el ventall de seguiments esportius va molt més enllà del Barça de futbol. Catalunya Ràdio va començar l'any com l’única emissora que es va desplaçar a Sud-amèrica per informar als aficionats al món del motor de l’actualitat del ral·li Dakar, al costat dels pilots catalans. Al febrer, amb motiu del 90è aniversari de la Federació Catalana de Natació, “El club de la mitjanit” es va desplaçar a la festa de celebració a l'hotel Fira Palace de Barcelona i hi va entrevistar els nedadors Aschwin Wildeboer, Èrika Villaécija, Mireia Belmonte, Gemma Mengual, Andrea Fuentes i els medallistes

69 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 olímpics de waterpolo, entre d'altres. També al febrer, el “Tot gira migdia”es va fer des de Madrid amb motiu de la final de la Copa del Rei de bàsquet, que va guanyar el Barça.

Al març, Catalunya Ràdio va ser l'emissora oficial de la Volta Ciclista a Catalunya, que celebrava el centenari. Alberto Contador, Josep Jofré, Xavi Tondo (poc abans de tenir un accident que va acabar amb la seva vida), Ivan Tibau o Josep Lluís Blanco van passar per “El club de la mitjanit”, que es va fer des de Lloret de Mar.

Catalunya Ràdio va ser al maig amb el Reus a la pista del Liceu, on es jugava la Lliga d'hoquei patins; amb el Barça de futbol sala a Toledo amb motiu de la Copa, que va guanyar, i amb el Vilanova d'hoquei, que va disputar la final de la Copa de la CERS.

El motociclisme centrar una atenció especial a la informació d’esports del juny. L'equip del “Tot gira” es va traslladar al Circuit de Catalunya per fer un programa dedicat al Gran Premi de Catalunya. El mateix mes, el “Catalunya vespre esports” va ser al Palau Blaugrana per acompanyar el Barça en la celebració de la Lliga ACB de bàsquet. Catalunya Ràdio també va ser al costat del C.E. Sabadell a Éibar, on va aconseguir l'ascens de categoria, i va acompanyar el Badalona, la Muntanyesa i el Reus en la lluita per l’ascens, que no van aconseguir. A l'estiu, Catalunya Ràdio va fer un seguiment especial dels campionats del món de natació des de Xangai, del mundial d'atletisme a Daewu i del Tour de França. A l’octubre va ser l'emissora oficial de la 47a edició del Rally RACC Catalunya-Costa Daurada. Durant els quatre dies de competició, va informar àmpliament del ral·li, una de les proves més prestigioses del calendari internacional i que reuneix els millors pilots del moment.

“El club de la mitjanit” va dedicar al novembre un programa especial al món de la vela, en la Setmana Catalana de Vela. El programa va reunir els millors regatistes catalans de la història, com ara Josep Lluís Doreste, Josep M. Van der Ploeg, Natalia Via Dufresne o Gisela Pulido, en una edició que es va fer des de l'històric restaurant "Set portes" de Barcelona.

D’altra banda, convé destacar el seguiment de les rodes de premsa de Pep Guardiola, Maurizio Pochettino, Sandro Rosell, Salva Maldonado o altres de puntuals, com ara l’adéu de Ricky Rubio, quan va marxar a l'NBA, o l'anunci de la retirada d'Iván de la Peña.

Tercera edició del trofeu “Gol Kubala”

El trofeu “Gol Kubala", concedit al jugador que ha fet el millor gol de la temporada, s’ha consolidat en la seva tercera edició. El guanyador ha estat el davanter del Manchester United, Wayne Rooney, que s’ha imposat a Leo Messi. El trofeu és un premi organitzat pel departament d'Esports de Catalunya Ràdio, que es basa en les votacions populars al programa “Tot gira” i en les d'un jurat format per tècnics, jugadors i representants dels principals clubs catalans de futbol. El brasiler Cleber Santana i el valencianista Roberto Soldado van ser els guanyadors de les dues primeres edicions.

El trofeu, obra de l'escultora Montserrat Garcia, és una rèplica de l'estàtua dedicada a Laszi Kubala que hi ha a l'entrada del Camp Nou.

70 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Esport3.cat

La posada en marxa del canal de televisió Esport3 també ha comportat l'inici de la transformació del portal d'esports de TV3 i Catalunya Ràdio, que ha canviat de capçalera i ha passat a denominar- se Esport3.cat (abans s’anomenava elsesports.cat). La renovació ha culminat durant el 2011 amb la integració del personal i l’estructura del portal al Departament d'Esports de Televisió de Catalunya, que s'ha convertit en una redacció multiplataforma. Amb una marca més clara i amb el suport del canal de televisió, Esport3.cat ha millorat considerablement els resultats i ha començat un procés, que culminarà el 2012 i que té per objectiu reforçar l’oferta informativa, tant pel que fa a les notícies com a les imatges i les transmissions.

La plataforma interactiva de continguts i serveis esportius de la Corporació ofereix informació de tota l'actualitat esportiva en format multimèdia (a partir dels vídeos de Televisió de Catalunya i els àudios de Catalunya Ràdio) i emet per internet grans esdeveniments esportius. Es complementa amb galeries de fotografies, agenda i calendari de competicions, les classificacions i els resultats de diverses disciplines, des del futbol de primera divisió fins a les competicions més minoritàries. També és una eina útil per a aquells qui practiquen l'esport, amb dades actualitzades facilitades per entitats i federacions per a la pràctica esportiva a Catalunya.

El portal cuida especialment la interactivitat amb els usuaris i ofereix la possibilitat de participar-hi a través de fòrums, xats, enquestes, concursos... Gràcies també a les xarxes socials, ha crescut de forma considerable la relació de l’audiència amb els programes i els presentadors.

71 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

La cultura i la divulgació

Difondre i promoure la cultura del país és un dels principals compromisos de la Corporació, que hi dedica un espai destacat i serveix d'altaveu a propostes d'arreu del territori. El 33, iCat fm o Catalunya Música són finestres de primer nivell tant per a veus consolidades com per a promeses emergents de totes les disciplines artístiques, que també tenen una presència destacada als informatius i als magazins. Els programes educatius i divulgatius són un altre dels eixos bàsics del servei públic que ofereix la Corporació. Dirigits a un públic general, volen despertar la curiositat ciutadana i també donar visibilitat i difondre la tasca de l’extensa xarxa d’universitats i grups de recerca que hi ha a Catalunya.

Amb la creació del canal Esport3, aquest any el 33 ha deixat definitivament d'incloure continguts esportius i s'ha centrat de manera exclusiva en la programació cultural i divulgativa. El magazín transversal “Ànima”, el viatge proposat pel “Bestiari il·lustrat”, els musicals “Sputnik” o “Nydia” s'han afegit un any més a altres espais clàssics com ara “Cinema 3” i “Sala 33”. Però, sens dubte, la revelació de l'any ha estat “Òpera en texans”, que gràcies un discurs entenedor i innovador ha aconseguit un objectiu gens fàcil: acostar el gènere operístic a una audiència àmplia. El 2011 també s'ha renovat el programa de literatura del 33 amb l'estrena de “Via llibre”, una proposta que cedeix tot el protagonisme als diferents actors del món del llibre. Les sinergies amb Catalunya Ràdio s'han intensificat amb la versió televisiva del programa radiofònic “Generació digital” i amb la incorporació del programa “CatMúsica”, presentat pel coordinador de l'emissora Catalunya Música.

Els documentals també són una part essencial de la programació del 33, que inclou una oferta variada del gènere amb obres tant de producció pròpia com adquirides arreu del món. “60 minuts”, “El documental”, “Cronos” o “Segle XX” són algunes de les propostes que s'han creat un espai propi a la graella. L'aposta pel documental del 33 es completa a TV3 amb “Sense ficció”, que ha esdevingut la referència del gènere a Catalunya. Aquest any el programa ha emès treballs de producció pròpia com ara “Torneu-me el fill” o “Balls robats”, i també produccions associades com, per exemple, “Garzón, judici al jutge” (venut a set països) o l'èxit d'audiència i crítica “ETA, a la ciutat dels sants”. Entres les coproduccions que ha estrenat hi ha les multipremiades “Bicicleta, cullera, poma” o “Garbo, l'home que va salvar el món”.

Els espais educatius arrodoneixen l’oferta del 33, amb el programa “Quèquicom” com a màxim exponent. Consolidat com a referència a Catalunya en el món de la divulgació científica, ha estat reconegut amb guardons de primer nivell i ha esdevingut material d’ús didàctic a les aules. La divulgació combinada amb l’entreteniment també és present a diversos programes de TV3, com ara “Veterinaris”, “Com va la vida?”, “L’aprenent” o “No me la puc treure del cap”. El vessant divulgatiu és constant i transversal en la programació del Super3, sobretot en espais com ara “Fish & chips”, que fa del joc un recurs per promoure l’anglès com a llengua de comunicació, o “Els extraordinaris”, que explica la història i el procés de producció d’objectes quotidians.

Catalunya Ràdio i, sobretot, iCat fm i Catalunya Música, constitueixen una de les plataformes de difusió cultural més rellevants del país. Per aprofitar al màxim aquesta potencialitat i guanyar eficiència, el 2010 es va crear la Plataforma de Continguts Culturals que, dirigida des d'iCat fm, aglutina tota la redacció especialitzada en cultura i crea continguts per a les quatre emissores del grup. D'aquesta manera, s'optimitzen recursos i resultats, ja que es centralitza la interlocució amb la indústria cultural.

72 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Consolidada com el principal canal de difusió de la nova escena musical catalana, iCat fm ha celebrat el cinquè aniversari i ho ha fet amb un concert d'alguns dels artistes que la identifiquen i als quals ha donat suport durant aquests cinc anys. Caixa de ressonància de múltiples expressions artístiques i font inesgotable de propostes culturals, l'element vertebrador de la programació de l'emissora és precisament la promoció del consum cultural.

Més llarga és la trajectòria de Catalunya Música, que ha continuat creixent durant el 2011 i ha obtingut els millors resultats d'audiència de la seva història. Exemple de servei públic de qualitat, l'emissora és difusora i prescriptora alhora que preserva el patrimoni cultural català en l'àmbit de la música clàssica. Com a membre de la Unió Europea de Radiodifusió (EBU-UER), difon a emissores d’arreu d’Europa les creacions d’intèrprets catalans i les posiciona a l'elit internacional. A més de ser-ne una de les membres més actives, aquest any ha organitzat i ha estat l'amfitriona d'una de les trobades regulars d'aquest prestigiós organisme.

Pel que fa als continguts educatius, Catalunya Ràdio emet programes com ara “En guàrdia!”, que repassa la història tant del país com d'altres punts del món i que també s’ha convertit en un recurs per als centres docents. Una temàtica diferenciada, però també amb un component educatiu, és la que proposa “L'ofici de viure”, que des de fa quatre temporades aprofundeix en continguts de psicologia pràctica. Tots dos són propostes consolidades a la graella i amb audiències molt fidels, que els segueixen tant per ràdio com per internet.

L’oferta educativa de la Corporació es completa amb el portal Edu3.cat , que reuneix un ampli ventall de materials educatius produïts per Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio i el Departament d'Educació. Amb més de 5.500 documents sistematitzats per nivells de coneixement i matèries, el portal és una iniciativa pionera a l’estat espanyol i oberta a tothom, que permet visionar en temps real i de manera totalment gratuïta les produccions.

La cultura i la divulgació a Televisió de Catalunya: el 33

El 2011 ha estat l’any en què el 33 ha deixat de contenir espais esportius i s’ha centrat en una programació cultural i divulgativa. Aquesta nova etapa del 33 ha repercutit en l’augment de la producció de programes d’aquestes temàtiques.

Els continguts culturals

Entre les noves apostes culturals del 33 d’aquest any destaca “Òpera en texans”, el programa revelació de la temporada, que, amb un to divulgatiu i una visió sorprenent de l’òpera, ha aconseguit acostar aquest gènere a una audiència àmplia. També ha estat un any important pel que fa a les sinergies entre Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio, amb l’estrena de tres programes que tenen un espai propi tant a la televisió com a la ràdio: “Generació digital”, “CatMúsica” i “No t’ho perdis”. A més, s’ha renovat la programació dedicada a la literatura amb “Via llibre”, que dóna veu tant a lectors com a autors, editors o llibreters, entre d’altres. “Mestres de mestres”, “Jazz a l’estudi” i “Boscos” han estat la resta novetats.

Aquestes propostes s’ha sumat a altres de ja consolidades, com ara el magazín “Ànima”, “Bestiari il·lustrat” i els musicals “Sputnik”, “Nydia” i “Rodasons”. Pel que fa als espais dedicats al món del

73 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 cinema, s’ha emès una temporada més de “Sala 33” i del veterà “Cinema 3”, que ha incorporat la secció “Ni blanc, ni negre”, que uneix Jaume Figueras i l’Àlex Gorina en una batalla dialèctica. També s’han mantingut el programa d’entrevistes “Singulars”, l’espai de reflexió “Millennium” i el religiós “Signes dels temps”.

“Òpera en texans”

Presentat per Ramon Gener, ha estat el programa revelació de la temporada. “Òpera en texans” divulga el gènere operístic amb un discurs entenedor adreçat a una audiència no especialista. Relaciona, de manera atractiva i moltes vegades sorprenent, aspectes específics de l’òpera amb situacions i elements quotidians o molt coneguts pel gran públic. La manera en què es mostra aquesta relació i, sobretot, la gran capacitat comunicadora de Ramon Gener són les claus de l’èxit del programa.

Ramon Gener ha fet d’“Òpera en texans” el programa revelació de la temporada

“CatMúsica”

Al setembre el programa “Clàssica” va adoptar el nom de “CatMúsica” amb la intenció d’unificar les marques dels canals i espais de música clàssica de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio. D’aquesta manera, el programa adopta el logo de Catalunya Música i s’insereix al seu web com un element consubstancial de l’emissora. A més, el nou presentador del programa és Àlex Robles, precisament coordinador de l’emissora radiofònica. Amb això s’aconsegueix la màxima unitat i sinergia entre televisió i ràdio.

74 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“No t’ho perdis”

Es tracta d’una finestra de prescripció cultural. Consta de tres formats setmanals: un programa de 25 minuts presentat per Núria Ferré, set microdocumentals de 3 minuts i set agendes de 20 minuts de dues propostes cadascuna. Aquests dos últims espais es reemeten quatre cops a la setmana. És un vehicle excel·lent per a la divulgació de gran part de l’oferta cultural que es genera arreu del país que també té l’equivalent a Catalunya Ràdio.

“Generació digital”

Aquest programa presentat per Jordi Sellas i Gina Tost porta a les pantalles del 33 les novetats de l’univers 2.0. És la versió televisiva del programa homònim de Catalunya Ràdio i és el primer cas de proposta “transmediàtica” que s’ha posat en pràctica entre els dos mitjans de la CCMA, que, en aquest cas, comparteixen lògicament blog i comptes a les xarxes socials.

Gina Tost i Jordi Sellas presenten “Generació digital” al 33 i a Catalunya Ràdio

“Via llibre”

Aquesta nova proposta, engegada el setembre, dóna veu als lectors i viatja per totes les terres de parla catalana a la recerca de la gent que s’estima els llibres i la lectura. El programa, que no té presentador, compta cada setmana amb la presència d’autors literaris i incorpora també de forma habitual els diferents sectors del món del llibre: editors, llibreters, traductors, lectors, literatura 2.0, noves propostes i tendències editorials i digitals... És una proposta coral, amb una estètica molt treballada, que vol ser un mirall del tot allò que passa en el món del llibre.

“Ànima”

El magazín cultural, amb Toni Puntí al capdavant, s’ha consolidat com a programa de divulgació i anàlisi del panorama cultural a Catalunya. Amb Júlia Bertan i Jofre Font, ofereix cada setmana reportatges sobre esdeveniments culturals i entrevistes als protagonistes de l’actualitat del món del teatre, el cine, les arts visuals, etc. És un dels programes de Televisió de Catalunya amb més seguidors a les xarxes socials, especialment a Twitter. 75 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“Bestiari il·lustrat”

Conduït per Bibiana Ballbé, el programa presenta el viatge físic i emocional de diversos creadors artístics pel territori català i pel panorama cultural del país. Les experiències d’artistes consolidats es barregen amb els emergents en una proposta de programa atrevida i fresca.

Bibiana Ballbé ha tornat a portar de viatge diversos creadors artístics per tot Catalunya

“Sala 33”

El programa continua sent la finestra d’exhibició del cinema i el documental català i punt de trobada amb els seus artífexs. Directors, actors, productors i tota la indústria del cine fet a Catalunya tenen cita setmanal a “Sala 33”, amb Àlex Gorina.

“Cinema 3”

Els continguts de cinema del canal 33 els segueix liderant el veterà “Cinema 3” amb Jaume Figueras, que ofereix cada dissabte el repàs setmanal de l’actualitat cinematogràfica nacional i internacional. Des del setembre s’hi ha incorporat el microespai “Ni blanc ni negre”, en què Jaume Figueras i Àlex Gorina s’enfronten en una batalla dialèctica sobre un determinat tema del món de cinema. Després de molts anys a Televisió de Catalunya, Figueras i Gorina hi comparteixen espai.

76 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

De fet, la reorganització dels equips dels dos programes de cine del 33 (“Sala 33” i “Cinema 3”) ha possibilitat la producció d’una sèrie d’especials relacionats amb esdeveniments cinematogràfics. Durant el quart trimestre del 2011 es va dur a terme l’especial “Sitges 2011”, presentat conjuntament per Àlex Gorina i Jaume Figueras, i també dos reculls de curtmetratges d’una hora cadascun: “Horrorama” (curts de terror) i “Filmets” (curts premiats al Festival Filmets Badalona).

“Sputnik”

Liderat per Roger Roca, el veterà programa “Sputnik” han seguit treballant l’oferta del documental musical de producció pròpia, amb els treballs sobre el Primavera Sound, el PopARB i l’anomenada Ona Laietana.

“Nydia” i “Rodasons”

“Nydia”, en el món de la música i la dansa d’arrel, i “Rodasons”, com a aparador de la música folk, han continuat la tasca divulgativa en l’àmbit de les creacions artístiques de caràcter tradicional.

“De prop”

El programa ha continuat en la línia de concerts “de proximitat” oferts pels músics més interessants de l’escena emergent catalana. S’han produït dotze programes nous i dos resums.

“Jazz a l’estudi”

Per aquest programa d’una hora han passat els principals músics de jazz catalans o arrelats a Catalunya. L’espai fa un cop d’ull al panorama del jazz i les seves variants al nostre país. Ofereix la possibilitat de veure els artistes en un dels seus àmbits naturals: l’estudi de gravació on s’enregistren les sessions i on es couen, amb tota espontaneïtat, les millors receptes musicals del jazz a Catalunya.

“Sona 9”

Aquest microespai recull en peces de quatre minuts tot el procés del concurs de maquetes Sona 9, un certamen que ja ha arribat a les 11 edicions i que s’ha convertit en una plataforma de llançament de nous valors de l’escena musical catalana.

“Millennium”

Ramon Colom segueix al capdavant d’un dels programes clàssics del 33: “Millennium”. La reflexió i el debat sobre temes socials i de pensament són el tret distintiu d’aquest programa, que ja és un dels veterans de Televisió de Catalunya.

77 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“Singulars”

Jaume Barberà dirigeix i condueix aquest format d’entrevistes a destacats especialistes en àmbits tan diversos com l’economia, la neurociència, la psicologia o la medicina. El programa, que ofereix un discurs entenedor i amè sobre temes complexos com la crisi econòmica o la física quàntica, ha aconseguit grans èxits d’audiència.

“Singulars”, amb Jaume Barberà, s’ha consolidat aquesta temporada “GR Pirineus”

Marc de las Heras ha ampliat els itineraris del “GR” i ha ofert durant el 2011 una bona col·lecció de rutes pel Pirineu. Ha redescobert els magnífics indrets naturals, els pobles i les persones que es poden trobar arreu del Pirineu català i zones properes.

“Signes dels temps”

El programa religiós ha arribat el 2011 als 25 anys en antena i continua apostant pels temes de món de l’església i la solidaritat. Aquesta temporada ha estrenat la secció “Signes d’avui”, en què les persones de diversos àmbits eclesials i moviments cristians reflexionen sobre els reptes que ha d’afrontar l’església del segle XXI.

“Català a l’atac”

Aquest microespai de 45 segons parteix del cèlebre palíndrom “català a l’atac” per difondre aspectes diversos del nostre idioma amb un cert aire d'entreteniment i amb sentit de l'humor. Des de col·loquialismes que encara no han entrat als diccionaris a etimologies curioses, sinònims, expressions, varietats dialectals, etc.

78 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Alhora, proposa als espectadors un concurs que s'autoresol dins el mateix espai. “Català a l’atac” s’emmarca en la celebració dels 100 anys de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Any de la Paraula Viva. El guió original és d’Enric Gomà. Està previst que s’emeti a principis del 2012.

“Boscos”

Sèrie documental conduïda pel naturalista Martí Boada que ofereix un recorregut pels principals espais naturals de Catalunya amb l’objectiu de donar a conèixer les diverses tipologies de bosc que existeixen al país, així com les seves característiques fonamentals pel que fa a la flora i la fauna. Aquest programa s’emetrà durant el primer trimestre del 2012 per TV3 abans del “Telenotícies Vespre” dels dissabtes.

“Mestres de mestres”

Tretze personatges de primer nivell de Catalunya, considerats mestres en el seu gènere, expliquen què han après al llarg de la vida i de qui ho han après. Com han forjat la carrera, les lliçons més importants, els seus referents (pares, amics, professors...), etc. En una entrevista en profunditat conduïda per Albert Vinyoli, descobreixen qui els ha fet ser com són. És previst que s’emeti l’estiu del 2012.

Especials

Aquest any s’han fet 55 programes especials. La majoria han estat concerts o documentals sobre grups musicals, però també s’hi han inclòs produccions sobre arts escèniques, literatura o cultura popular. Els lliuraments de premis, els actes commemoratius o els religiosos han mantingut un espai propi a la graella.

Taula 14. Especials de Televisió de Catalunya (2011)

Lliurament de premis Premis Nacionals de Cultura. Nou format en píndoles i una producció de 40 minuts sobre els guardonats Nit de la Cultura Balear

Música clàssica Concert de Cap d’Any Concert de Sant Esteve Concert participatiu d’“El Messies” Concert inaugural l’Auditori de Barcelona. Xavier Montsalvatge. Concert Joan Manén. Nova Catalònia Concert de Pasqua a Cervera Documental “La coral de les llengües” Documental “El bo i millor de l’òpera europea” Documental sobre Xavier Montsalvatge, “Mig violí, una butaca i un piano”

79 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Documental sobre Isaac Albéniz, “Concierto Fantástico” Liceu a la Platja, “Carmen” Òpera “Orfeo i Eurídice”, de La Fura dels Baus Concert a L’Auditori , Medici TV

Música pop-folk Documental “To de re per a mandolina i clarinet. La història de l’Ona Laietana 1973-1978” Documental sobre el Festival PopARB, “El llibre vermell (PopARB 2011)” Documental sobre Sau, “Sau, de les Tallades a la Glòria” Documental sobre el Festival Primavera Sound, “Barcelona en flor” Documental “Generació 3.0”, un retrat insòlit de l’escena pop de Barcelona Documental sobre Sopa de Cabra, “Camins” Documental sobre el musical “A cop de rock”, “Viure a cop de rock” Documental sobre el 10è aniversari del Festival Acústica, “3 visions de l’Acústica” Documental sobre el Mercat de Música Viva de Vic, “Músics, carbassons i cançons” Documental “Venid a las cloacas: la historia de La Banda Trapera del Río” Concert de Raimon a Xàtiva, “Rellotge d’emocions” Concert de Pep Jimeno “Botifarra” i de Miquel Gil, al Festival Tradicionàrius Concert d’El Pont d’Arcalís i de Tazzuff, al Festival Tradicionàrius Concert de Milladoiro, al Festival Tradicionàrius Concert de Quico, el Cèlio i el Noi de Ferreries, i de La Carrau, al Festival Tradicionàrius Concert de Claudio Gabriel Sanna i de Calamus, al Festival Tradicionàrius Concert d’Els Amics de les Arts, al Palau de la Música Catalana Concert d’Stand Still, a l’Àtrium de Viladecans Concert de Tomeu Penya Concert de Mishima, Cicle Bandautors al Palau de la Música Catalana Concert de La Pegatina Concert de Lax’n’Busto, al Liceu Concert de Sopa de Cabra Concert de Maria del Mar Bonet Concert d’Andrea Motis i Joan Chamorro Festival FIMPT de Vilanova i la Geltrú

Cultura popular Cavalcada de Reis des de Tarragona Documental “L’Obra d’un gegant. Serra de Tramuntana”

Actualitats Homenatge al Japó des de la Sagrada Família

Arts escèniques Festival de Màgia de Badalona Festival de Màgia de Balaguer Documental sobre el coreògraf Sidi Larbi Cherkaoui, “Rêves de Babel”

Literaris Festa de les Lletres Catalanes - Nit de Santa Llúcia

80 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Documental “M. Aurèlia Capmany, 20 anys després”

Commemoratius Concert de Núria Feliu, “50/70” Concert de la Companyia Elèctrica Dharma, “Homenatge Esteve Fortuny” Documental sobre la pel·lícula “Macià contra Companys”

Religiosos Missa mensual de Montserrat Culte protestant Festa del Sacrifici Festa de la Hanukkà Missa del Gall Beatificació Joan Pau II Font: TVC

Els documentals

Televisió de Catalunya ha continuat fent del documental una aposta clau i un tret diferencial de la seva programació. “Sense ficció”, a TV3, s’ha consolidat com la referència del món documental, que també continua formant part de l’essència del 33 amb espais de llarga trajectòria com ara “El documental”, “60 minuts”, “Cronos”, “Segle XX”, “Karakia”, “Thalassa” o “Latituds”. Aquesta àmplia oferta cobreix pràcticament tots els aspectes del gènere i de la societat, tant del passat com del present i el futur. Amb costos molt ajustats, els espais documentals han continuat marcant una part important dels continguts del 33.

Pel que fa a les coproduccions, malgrat la disminució del pressupost en un 25%, el conveni amb els productores independents ha permès iniciar 45 projectes, que, un cop finalitzats, s’emetran en els espais documentals de Televisió de Catalunya.

També s’han començat a produir dues sèries per al 33, “Odissees” i “Rurals”, i s’ha continuat contribuint al projecte de la Unió Europea de Radiodifusió “City Folk”, una iniciativa que reflecteix la diversitat de la societat europea contemporània a través de retrats de persones que viuen a diverses ciutats.

“Sense ficció”

El programa ha refermat el seu espai a la graella de TV3, amb una oferta temàtica variada conformada per treballs tant propis com coproduïts, i ha continuat contribuint, així, a donar força al gènere. Algunes dels documentals emesos més destacats del 2011 han estat les produccions associades “Garzón, judici al jutge”, venut a set països; “ETA, a la ciutat dels sants”, líder d’audiència amb més de 700.000 espectadors; i també “El Bulli, l’últim vals” i “Generació D”, que van superar els 500.000 espectadors.

81 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“Garzón, judici al jutge” s’ha venut a set països

A més, “Sense ficció” ha estrenat algunes coproduccions de renom, com ara “Bicicleta, cullera, poma”, premi Goya i premi Gaudí al millor documental del 2011, o “Garbo, l’home que va salvar el món”, que ha tingut un recorregut llarg i exitós en festivals internacionals. El programa també ha produït documentals propis, com “Torneu-me el fill” o “Balls robats”, que han obtingut una alta valoració per la seva qualitat. La programació ha inclòs la compra de deu peces, entre les quals destaquen el documental “Trobades a la fi del món” del reconegut director Werner Herzog.

“El documental”

Dirigit per Jordi Ambrós, "El documental" és un espai de referència a la graella del 33 que presenta produccions de prestigi que aborden aquest gènere audiovisual de manera molt àmplia, tant des del punt de vista dels continguts com dels formats. El programa combina l'emissió de produccions alienes amb produccions pròpies o treballs fets en règim de coproducció i dóna cabuda cada setmana al treball dels millors documentalistes del món.

Algunes de les coproduccions de la temporada 2011-2012 són “Elegia del tròpic”, sobre els últims 12 anys de vida de l’escriptor Ramon Vinyes; “Tornar a Nadia”, que narra les aventures d’una dona que viu a Barcelona i torna al Kabul natal vint anys després d’haver-se canviat la identitat per sobreviure, i “Del vent al blau”, el diari d’un viatger-cineasta que vaga pel món reflexionant sobre les conseqüències negatives d’un desenvolupament insostenible i insolidari. Entres les produccions alienes destaquen “Which way home”, “Ceux de la colline” i “El ambulante”.

“60 minuts”

Cada dimarts al vespre “60 minuts” ha continuat oferint treballs periodístics d’arreu del món sobre temes d’actualitat i reflexió social. Algunes de les propostes de la temporada han estat “Kalandia, història d’un punt de control”, que documenta el que passa en un punt fronterer d’Israel durant més de sis anys; “Salvem els nens bruixots de l’Àfrica”, que explica la situació que pateixen uns infants nigerians acusats de provocar catàstrofes i que són titllats de bruixots, i “Patagònia, els colors de la discòrdia”, que relata l’enfrontament dels indis maputxes a la multinacional United Colors, de Luciano Benetton.

82 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“Cronos”

Presentat per Enric Calpena, “Cronos” ha portat, un any més, les grans produccions documentals que recullen la història de la humanitat al 33. Aquest any ha abordat, per exemple, el descobriment de la penicil·lina, l'explosió del volcà Krakatoa o l'inici de l'amistat entre Winston Churchill i Charles de Gaulle. També ha mostrat les espectaculars reconstruccions de l'assalt a l'aeroport d'Entebbe, a Uganda, quan un escamot israelià va alliberar un grup d'hostatges retinguts per terroristes; o la vida, recerca i captura del narcotraficant colombià Pablo Escobar.

“Segle XX”

Aquest espai clàssic de la graella del 33 ha continuat seleccionant els millors documentals internacionals sobre els aspectes més diversos de la història social, política i bèl·lica de l’època contemporània. “Segle XX” ha presentat treballs que combinen el rigor i la voluntat de divulgació, com ara la sèrie de tres capítols “Les guerres de la CIA”, sobre les operacions encobertes de l’agència d’espionatge nord-americana a diferents punts del món, o “L’exèrcit roig”, una altra sèrie que repassa la història de les forces armades soviètiques.

“Karakia”

A través de la cuina, “Karakia” ha plantejat des del 2001 un retrat amable, intimista i proper de diferents comunitats culturals que viuen a Catalunya. Des del 2010 aquest retrat ha aprofundit en la integració d’aquests nous veïns i també en aspectes més precisos del seu lloc d’origen, de la seva cultura local. Els capítols dediquen més temps ara a cada un dels protagonistes, a conèixer més detalls dels seus costums i a seguir gaudint de les seves receptes, ara més casolanes.

“Thalassa”

“Thalassa” ha arribat a la vint-i-dosena temporada mantenint l’aposta per les històries humanes entorn del mar. L'espai del 33 ha copsat l'ànima de diverses poblacions que, malgrat els canvis profunds de les darreres dècades, encara conserven arrels marineres. A Menorca, l’equip ha recollit la pressió popular per conservar les antigues barraques de pescadors, i, a Cadaqués, s’ha acostat als últims pescadors de la població i ha mostrat com és la vida actual dels faroners. També ha navegat fins a Saint Martin, a Bangla Desh, o la Xina, per conèixer la pesca de la medusa.

Els continguts divulgatius i educatius

Dirigits a tots els segments d’edat, no només als públics més joves, els continguts divulgatius i educatius són presents a la programació tant del 33 com de TV3 i el Super3. Una de les propostes més representatives en aquest àmbit és “Quèquicom”, que s'ha consolidat com el programa de referència a Catalunya en el món de la divulgació.

Combinar la divulgació amb l'entreteniment també ha estat l'aposta de programes com ara “Veterinaris”, “Com va la vida?”, “L’aprenent” o “No me la puc treure del cap”. El to divulgatiu també és una constant en tota la programació del Super3 i és encara més accentuat en espais com

83 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 ara “Fish & chips”, que fa del joc un recurs per promoure l’anglès com a llengua de comunicació, o “Els extraordinaris”, que explica la història i el procés de producció d’objectes quotidians.

A l’àmbit educatiu, Televisió de Catalunya es va dotar el 2009 d’un equip de treball específic, la Unitat de Projectes d’Aprenentatge, que impulsa projectes per aplicar el llenguatge audiovisual al món escolar i altres espais d'aprenentatge. La Unitat gestiona projectes com ara el portal Edu3.cat i el web “ Aquí, TV3 ”.

“Quèquicom”

“Una veritat que no es pot explicar en paraules senzilles, senzillament, no és veritat.” Aquesta és la màxima de “Quèquicom”, el programa de divulgació del 33 que s’esforça per fer entenedors conceptes complexos de la ciència, la natura, la salut i la tecnologia.

Jaume Vilalta dirigeix i presenta “Quèquicom”

Les experiències dels reporters plantegen dubtes que Jaume Vilalta, director i presentador del programa, resol al plató amb metàfores, analogies i experiments basats en elements quotidians. Aquesta temporada l’espai ha presentat com a novetat “Quèquicom respon”, un nou format que s’emet cada sis setmanes i està destinat a resoldre qüestions plantejades pels espectadors. Els experts responen directament a les preguntes de forma breu i directa.

Amb una nota que sovint supera el 9, “Quèquicom” és el programa més ben valorat de totes les cadenes pel panel de GFK. Un reconeixement que se suma a la llarga llista de premis que ha rebut, a la qual aquest any s’ha afegit el premi Zapping al millor programa cultural/divulgatiu.

“Com va la vida?”

Aquest any Andreu Buenafuente ha tornat a TV3 amb dos programes especials sobre els grans dubtes de la condició humana davant dels problemes de la vida. Juntament amb Eduard Punset, ha repassat les pors i les fortaleses del cervell i les maneres d’actuar per passar-ho millor, en clau científica i sense perdre l’humor. Buenafuente ha desgranat els detalls d’aquests grans temes en un diàleg amb Eduard Punset, que hi ha aportat la seva experiència divulgativa basada en la investigació científica. Aquestes converses han tingut una audiència acumulada de 637.000 espectadors, el 22,4% de quota i un 8,5 de valoració qualitativa (GFK).

84 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“Veterinaris”

Onze anys després de l’estrena de la primera temporada, “Veterinaris” ha tornat al prime time dels dijous a TV3 amb nous episodis. Sota l’eslògan “històries molt humanes amb protagonistes molt animals”, el programa havia estat un dels fenòmens d’audiència més importants de la història de TV3 i el seu retorn ha tornat a aconseguir una amplíssima acceptació. En aquesta etapa, està presentat per Pol Izquierdo i mostra històries més autoconclusives que en el format original.

“No me la puc treure del cap”

Estrenada a finals del 2010 a TV3, la major part de la sèrie ha estat emesa durant el 2011. A “No me la puc treure del cap” Roger de Gràcia dissecciona 15 cançons populars catalanes. Amb entrevistes, participació popular, sentit de l’humor, el programa es pregunta què ha convertit aquests temes en autèntics clàssics populars.

“L’aprenent”

En aquest docushow de 13 capítols, Llucià Ferrer s’ha iniciat professionalment fent d’aprenent en diferents oficis que actualment són nínxols d’ocupació. Presentat amb tocs d’humor, ha permès donar a conèixer el dia a dia i també les gratificacions i les complicacions d’aquests oficis, tot potenciant la cultura de l’esforç i posant en valor de cara als joves la importància de l’aprenentatge i el mestratge. El programa, emès per TV3, ha estat assessorat i patrocinat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

“Fish & Chips”

Se n’han produït 24 capítols, dels quals 18 s’han emès el 2011. El programa, de 30 minuts de durada, utilitza el joc i la diversió per promoure l’anglès com a llengua de comunicació entre els més joves. Hi juguen dues escoles, de diferents punts de Catalunya, que estan representades per dos equips de tres concursants que han de passar quatre proves. S’emet pel canal Super3.

Dues escoles concursen en anglès a “Fish & Chips”, presentat per Oriol Puig

85 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“Els extraordinaris”

Aquest programa del Super3, del qual s’han emès 20 capítols, fa una pinzellada ràpida a objectes quotidians que nens i nenes fan servir cada dia i que tenen un punt de genialitat que els fa únics. Els 7 minuts de programa es divideixen en dues parts: una animació sobre la història de l’objecte des dels seus orígens fins a l’actualitat i un reportatge sobre la producció de l’objecte en el taller o fàbrica on es fa.

“Superveterinaris”

A “Superveterinaris” una etòloga ensenya petits i grans a educar el seu gos per millorar-ne la conducta. El Super3 n’ha emès 12 capítols, en què s’ha descobert com parlen els gossos, què volen dir, on han de dormir, com s’han de cuidar i, sobretot, què els agrada i què no els agrada.

“Una mà de contes”

A banda de l’emissió de capítols genèrics del programa, en què s’expliquen contes mentre un artista els va il·lustrant, el 2011 s’han emès cinc capítols especials de llarga durada, que agrupen històries d’un mateix contingut: cuina, família, viatges, matemàtiques i pors. A més, durant el darrer trimestre de l’any, s’ha treballat en el projecte pilot i la preproducció de 20 capítols relacionats amb els llibres i la lectura. Pel que fa a les col·laboracions externes, “Una mà de contes” ha participat a l’espai Miniscreen del Loop Festival i ha fet presentacions a la Universitat de Girona, la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Institut Ramon Llull.

També s’ha posat en marxa la nova web del programa, que en recull tots els contes i dóna l’oportunitat de veure’ls a tota pantalla i d’escoltar-los en diferents idiomes (català, aranès, castellà, anglès, italià, àrab, hebreu, estonià o euskera). La web també ha obert espais de participació dels espectadors i un taller de so que permet posar música i efectes sonors a les històries.

“Latituds”

L’objectiu d’aquest programa del 33 és fomentar la reflexió i el debat sobre activitats que poden millorar el món, donant visibilitat als que impulsen solucions a la pobresa, les injustícies i les guerres del món. Cada capítol tracta sobre un tema concret i mostra projectes sobre el terreny, els protagonistes dels quals expliquen quins problemes tenen i què fan per superar-los. Especialistes de prestigi complementen la visió global del problema i de les possibles solucions. Un any més, “Latituds” ha seguit amb atenció les activitats de les ONG i de les entitats del Tercer Sector Social.

“D’aquíd’allà”

El 2011 la Comissió de la Diversitat de TVC ha impulsat la segona temporada del projecte “D’aquíd’allà”, una iniciativa per mostrar com són les principals comunitats d’immigrants que viuen a Catalunya i aprofundir en el coneixement de les seves cultures i societats de procedència.

86 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Si els països protagonistes de la primera temporada van ser el Marroc, l’Equador, la Xina, Colòmbia, Romania i Bolívia, en la segona edició la programació s’ha centrat en l’Argentina, el Pakistan, el Perú, el Brasil, el Senegal i Gàmbia (aquests dos països africans han compartit mes de programació). La programació corresponent als tres primers es va emetre al 33 entre octubre i desembre, i la dels tres últims durant el 2012.

Els continguts relatius a cada país han tingut com a tret de sortida una nit temàtica amb tres elements: la sèrie de reportatges de producció pròpia “Catalans de...”, que ofereix un retrat de cada comunitat a través del testimoni de diferents personatges; una pel·lícula produïda al país protagonista del mes, i un documental. A més, s’ha dedicat a cada país una franja temàtica setmanal de documentals.

S’han sumat al projecte, aportant-hi continguts des de vessants molt diversos, tot un seguit de programes del 33 com ara “Ànima”, “No t’ho perdis”, “Millennium”, “Valor afegit”, “Thalassa”, “La sonora”, “Cinema 3”, “Catmúsica”, “Generació digital”, “60 minuts” i “El documental”. Com a part de la programació especial, també s’han recuperat episodis dels programes “Tot un món”, “Karakia”, “Latituds”, “Jugamón”, “NOtòpic” i “Km33”.

La continuïtat del 33 també s’ha tenyit dels països protagonistes del “D’aquíd’allà”amb l’emissió d’una sèrie de peces curtes (“Hola, em dic...”) protagonitzades per persones d'origen immigrant, que, en un to molt proper, explicaven petites anècdotes o vivències personals. “D’aquíd’allà” ha tingut també projecció a la xarxa a través de la pàgina tv3.cat/daquidalla .

La cultura i la divulgació a Catalunya Ràdio

El Grup d’Emissores Catalunya Ràdio és, amb tota la seva oferta, una de les plataformes més importants del país de difusió de la cultura i de l’actualitat que l’envolta en qualsevol dels seus àmbits, però molt especialment en la música, gràcies a les dues emissores d’FM dedicades a la cultura, Catalunya Música i iCat fm, i a les que emeten exclusivament per internet: CatClàssica, iCatjazz, MusiCatles, TotCat, Mediterràdio i Xahrazad.

Aquest any la Plataforma de Continguts Culturals de Catalunya Ràdio, creada el 2010, s’ha estabilitzat i consolidat. Dirigida des d’iCat fm, n’aglutina tota la redacció especialitzada en cultura emergent i serveix continguts als quatre canals del grup. D'aquesta manera, es milloren els processos de producció, s’optimitzen els recursos existents i es possibilita l’especialització dels redactors en les diferents disciplines culturals. Com a resultat, l’oferta informativa en matèria cultural ha fet un salt quantitatiu i qualitatiu a tots els canals.

A més, com és habitual, la cultura té a Catalunya Ràdio una presència transversal en els diferents programes. A “El matí de Catalunya Ràdio”, per exemple, Màrius Serra repassa dimecres les novetats editorials amb un toc personal a la secció “Lecturàlia”. Cada setmana destaca tres recomanacions: un llibre "llegit", és a dir, acabat de sortir del forn; un "rellegit", per tant, una nova edició d'un clàssic; i un "fullejat", una publicació més de consulta o una lectura més lleugera. Cada aposta està emmarcada amb una cançó escollida per a l'ocasió i que està directament relacionada amb el contingut dels llibres recomanats.

87 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“El suplement” també col·labora en el foment de la cultura catalana des de diferents àmbits: promou la cuina catalana amb la secció ‘Tàpias Variades’, es fa ressò del panorama musical català convidant cada setmana grups catalans i a l'espai ‘El Divan’ entrevista personatges de diferents àmbits de la societat i de la cultura. De fet, tots els programes estan oberts a entrevistes, reportatges i taules rodones sobre l’actualitat del món de la cultura.

A més, s’ha dedicat un reportatge a l’aniversari d’Òmnium Cultural, “Òmnium cultural: 50 anys al servei d'aquest poble”, i un altre a l’aniversari de la mort de l'escriptora Montserrat Roig, “Montserrat Roig: el do de la seducció, la virtut de la tenacitat”. En col·laboració amb TV3, Catalunya Ràdio va emetre el concert de Sopa de Cabra al Sant Jordi, per Sant Esteve. També es va fer una edició especial de “La tribu de Catalunya Ràdio” en directe des de la plaça de Sant Jaume de Barcelona, coincidint amb les concentracions del setembre davant dels ajuntaments en suport a la immersió lingüística, a més de l’emissió des de l'estudi mòbil per Sant Jordi.

Programes ja clàssics com ara el cinematogràfic “La finestra indiscreta”, l’espai sobre cultura popular “Mans” o el casteller “3 rondes” mostren també la presència dels diferents àmbits de la cultura en la programació de Catalunya Ràdio.

“Mans”

El programa “Mans”, que el 2011 ha tancat la sisena temporada en antena i ha començat la setena, continua apostant per tractar la cultura tradicional i les noves tendències d’una manera normalitzada. L’objectiu del programa (dissabtes de 06.00 a 08.00 i diumenges de 06.30 a 08.00) és utilitzar els referents històrics per projectar la cultura, la llengua, els costums i les tradicions catalanes cap al futur. Amb un contingut àgil, dinàmic i amb molta música d’arrel, ha abordat l’activitat que genera el teixit associatiu i cultural relacionat amb aquest àmbit arreu dels Països Catalans, i s’ha fet ressò de festes com la Patum de Berga, la Fira Mediterrània....

Quim Rutllant i Ester Plana presenten “Mans”

88 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

I com a teló de fons del programa, buscant la participació de l’oient, per un costat, i la divulgació, per l’altre, s’ha fet per segon any un concurs de llarga durada. El 2010 els oients van triar la Diada de Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès com “La festa favorita dels Països Catalans”. El 2011 les temàtiques han estat “Els petits tresors dels Països Catalans”, en què han participat més de 14.000 oients, i el concurs “La dansa més viva dels Països Catalans”, que va començar a mitjans de setembre i al desembre ja havia acumulat més de 3.000 participacions. Aquests concursos han situat “Mans” entre els programes amb més seguidors a les xarxes socials de Catalunya Ràdio.

A més de “Mans”, Catalunya Ràdio emet a través del web dos programes setmanals d’una hora sobre música per a cobla: “So de cobla” i “Sarda.net”.

“3 rondes”

És l’informatiu del món casteller de Catalunya Informació (diumenge de 21.30 a 22.00) i, com les jornades castelleres, s’estructura en tres rondes. El programa, editat i presentat per Joan Beumala, Josep Almirall i Jordi Suriñach, inclou anàlisi, reflexió i valoració de l'actualitat castellera de la setmana. En mitja hora, “3 rondes” ofereix un desenvolupament exhaustiu dels continguts informatius de les principals diades castelleres del cap de setmana. El programa se centra en els resultats i inclou un rànquing amb les 10 primeres colles segons les actuacions que van fent durant la temporada, l'opinió d'especialistes, la previsió de la setmana i entrevistes als protagonistes de les diades castelleres.

“La finestra indiscreta”

Les nits dels caps de setmana (de 01.00 a 3.00), Àlex Gorina porta a l’antena de Catalunya Ràdio “La finestra indiscreta”, un programa dedicat a l’actualitat cinematogràfica i la cultura del cinema des del punt de vista dels oients, que, amb la seva participació, marquen les directrius de gran part dels continguts. El programa, amb 24 anys d’existència, ofereix informatius, entrevistes i reportatges de temàtica diversa, així com les col·laboracions dels corresponsals.

iCat fm (icatfm.cat) iCat fm és el canal del grup d’emissores de Catalunya Ràdio dedicat a la promoció del consum cultural. Centra l’atenció en la difusió de música en català i dóna un suport especial a les propostes d'artistes emergents. L’objectiu d’iCat fm és descobrir música i també noves propostes culturals i d’oci a oients d’entre 25 i 45 anys.

El 2011 ha estat l’any del cinquè aniversari de l’emissora. S’han fet diversos programes especials com el de la Diada de Sant Jordi, amb actuacions en directe des del camió mòbil de Catalunya Ràdio a la plaça de Catalunya de Barcelona. També es va fer un concert per als oients el 15 de desembre a l’Antiga Fàbrica Damm de Barcelona, amb les actuacions d’alguns dels artistes catalans que identifiquen el canal i als quals s’ha donat suport: Mazoni, Joan Colomo, i Anna Roig i l’Ombre de ton chien. El concert es va emetre en directe per iCat fm.

89 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Durant aquest any iCat fm ha anat millorant i consolidant el seu format innovador amb una selecció musical original que prima la qualitat musical amb un tractament de la informació cultural atractiva, accessible i propera. En els últims anys s’ha convertit en el principal canal de difusió de la nova escena musical catalana. Més d'un 25 per cent de la música que programa és cantada en català.

Els butlletins horaris que emet entre les 11h i les 19h es dediquen exclusivament a l’actualitat cultural i a les propostes més interessants de qualsevol disciplina.

Els programes

Des del setembre del 2011 la graella de programes nocturns s’ha avançat una hora i ara comença a les 20.00 per donar-los més visibilitat. D’aquesta manera, el veterà espai “Delicatessen”, d’Albert Puig, s’emet ara a les 20.00 i el magazín “Cabaret elèctric” ho fa de les 21.00 a les 23.00, de dilluns a divendres. En aquest últim cas, s’ha reincorporat al programa Montse Virgili, que copresenta l’espai amb Albert Miralles. “Nits de jazz” s’emet entre les 23.00 i la 01.00, de dilluns a dijous, i els divendres li agafa el relleu en el mateix horari “Nits de Club”, una selecció de música per ballar.

La graella de l’emissora es complementa el cap de setmana amb espais temàtics dedicats a altres estils musicals com ara el folk, el blues, les músiques del món, etc. A més, a les hores en punt, s’emeten els butlletins “iCat al dia”, amb la informació cultural i d’oci del moment.

Els festius intrasetmanals s’ha estrenat un nou programa, “perVersions”, dedicat a les versions que aporten un nou enfocament als temes originals.

“5 minuts+”

Presentat per Jordi Tenas (de 07.00 a 10.00), és el programa despertador d’iCat fm. En la seva segona temporada, s’ha consolidat amb una oferta desenfadada i alhora rigorosa de música i propostes culturals i d’oci del dia, una oferta única al dial. El programa també té, des del setembre, una edició de cap de setmana (de 8.00 a 10.00), “5minuts reciclat”, que ofereix una selecció del millor de la setmana i les propostes per sortir dissabte i diumenge.

“Fórmula iCat fm”

“Fórmula iCat fm” ofereix una proposta musical del millor pop internacional combinat amb la música de la nova escena catalana. Presentat per Ajo Casals i Esther Duran de 10.00 a 21.00, el setembre va canviar d’horari i de conductors. Ara s’emet fins a les 20.00 i el condueixen Francesc Marcet i Sònia Carmona.

“Delicatessen”

A “Delicatessen” Albert Puig ofereix una selecció musical molt personal. Al setembre va avançar una hora l’emissió, ara s’emet de 20.00 a 21.00.

90 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Aquesta temporada “Delicatessen”, amb Albert Puig, ha avançat una hora l’emissió

“Cabaret elèctric”

Amb Montse Virgili i Albert Miralles (de 22.00 a 00.00 i, a partir del setembre, de 21 a 23.00), per l’escenari de “Cabaret elèctric” passen cada setmana els principals músics i artistes de l'escena catalana i espanyola, així com artistes internacionals que vénen a les sales catalanes, a més d’escriptors, artistes, dj’s... El programa es pot seguir via webcam i a través del Facebook del programa.

“Músiques urbanes”

Dissabte i diumenge (de 20.00 a 21.00) “Músiques urbanes” recull espais temàtics dedicats a diferents estils musicals.

“Independents”

Dissabte (de 21.00 a 22.00) Josep Martín presenta “Independents”, un espai per conèixer el talent dels nous creadors.

“Sona9”

Lluís Gendrau condueix els diumenges (de 21.00 a 22.00) aquest programa de música en català, que dóna sortida a nous grups, cantants, dj’s i segells dels Països Catalans, sense barreres estilístiques.

91 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“T’agrada el blues ?”

La proposta dels dissabtes de Quico Pi de la Serra (de 00.00 a 01.00), un espai de descoberta de música blues .

“Tarda Tardà”

Vaixell insígnia de la música rock internacional, Jordi Tardà ha continuat un any més al capdavant d’un dels clàssics de l’emissora. Cada dissabte, de 22.00 a 00.00.

“Ijazzclub”

Max Sunyer i Davi Talleda ens acosten cada diumenge (de 22.00 a 23.00) a la música jazz.

“Línia folk”

Diumenge a la nit (de 23.00 a 00.00) és el torn del folk. Jordi Fàbregas i Núria Balaguer conviden a deixar-se endur per la música d’aquest gènere, a ritme de cançons tradicionals, melodies i lletres que ens porten a les nostres arrels, per conèixer d’on venim abans de saber a on anem.

“Hidrogen”

“Hidrogen” (diumenge, de 00.00 a 01.00) agafa el relleu de “Línia folk” i proposa una manera de viure la música fora dels clixés comercials.

Els festivals i els concerts iCat fm ha mantingut i ampliat durant el 2011 els acords amb els principals actors de la indústria cultural del país. Per exemple, ha signat un acord de col·laboració estable amb les sales Barcelona Music Hall i Razzmatazz, i ha iniciat converses amb la Sala Apolo.

L’emissora ha fet una àmplia cobertura dels esdeveniments culturals següents: − Concurs Sona9. − Premis Enderrock − Festival Primavera Sound. − Sónar – Festival Internacional de Música Avançada i New Media Art de Barcelona − Faraday - Festival de Música Independent. − Festival popARB. − Festival Cruïlla Barcelona. − Festival Altaveu – Festival de la Música i de la Cançó de Sant Boi del Llobregat. − Mercat de Música Viva de Vic. − BAM Barcelona

92 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

− Fira de teatre al carrer de Tàrrega. − Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. − In-Edit – Festival Internacional de Cinema Documental Musical de Barcelona − Festival Tradicionàrius.

iCat fm també ha emès diversos concerts al llarg de l’any.

Taula 15. Concerts emesos per iCat fm (2011) Data d’emissió Concert 26/05 Of Montreal al Festival Primavera Sound (en directe) 23/07 Field Music al Festival Primavera Sound 30/07 Astrud al Sónar 06/08 Ron Sexsmith al FARADAY 13/08 Mazoni al Festival popARB 20/08 Petit de cal Eril, The New Raemon, Mine, Inspira i El Guincho al Festival popARB 27/08 Joan Colomo, Iron & Wine, Tiki Phantoms i Madness al Festival Cruïlla de Barcelona 27/08 – 03/09 Chuck Prophet al Barcelona Music Hall 09/09 4rt 1a i Joan Colomo al Festival Altaveu (en directe) 10/09 Concerts al “Cabaret Elèctric” (Deer Tick, Tachenko i Stanley Brinks) 17/09 Concerts al “Cabaret Elèctric” (The Pepper Pots, Juliane Heinemann, Abraham Boba) Font: iCat fm

A més, va fer quatre programes especials d’una hora, del 27 al 30 de desembre, dedicats íntegrament a repassar el millor del pop català del 2011.

Canals a internet

Aquest any s’han començat a repensar les cinc emissores musicals que emeten exclusivament per internet:

− TotCat, dedicada al 100% a la música en català. L’objectiu és revisar-la i redissenyar-la per fomentar la nova escena musical. − iCatjazz, selecció musical del millor jazz d’arreu. Es vol introduir més presència de jazz vocal actual i català. − MusiCatles, una rica i variada selecció de músiques del món. La prioritat és donar més coherència al canal. − Mediterràdio, especialitzada en música de la mediterrània. − Xahrazad, dedicada a les veus femenines.

A més, s’ha començat a preparar un nou canal de música electrònica dirigit a la gent jove, que substituirà Xahrazad i que es posarà en marxa l’abril del 2012.

93 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Plataforma de Continguts Culturals

Al setembre del 2010 la redacció d’iCat fm, especialitzada en cultura emergent, i la redacció de cultura dels serveis informatius de Catalunya Ràdio es van fusionar. Com a resultat es va crear la Plataforma de Continguts Culturals de Catalunya Ràdio. La seva funció és crear continguts culturals als quatre canals del Grup d’Emissores. D'aquesta manera, s’optimitzen i s'estalvien recursos humans i materials, ja que els mateixos redactors i tècnics que cobreixen una notícia o esdeveniment ho fan per a tots els canals. Per exemple, una unitat mòbil que cobreix una estrena de teatre fa connexions en directe per als informatius i programes de Catalunya Ràdio, Catalunya Informació i iCat fm. Si el tema en qüestió és de música clàssica, també ho fa a Catalunya Música.

La Plataforma actua com a únic interlocutor amb la indústria cultural, cosa que facilita la relació i permet aconseguir millors resultats. Així s’actua com a grup d’emissores i s’eviten duplicitats de gestions i tasques. Com a exemple, l’entrevista a Lou Reed que es va aconseguir per a “El matí de Catalunya Ràdio” va servir també com a notícia amb talls de veu per als informatius, Catalunya Informació i programes d’iCat fm.

Durant el 2011 la Plataforma s’ha consolidat amb un equip de periodistes flexible que serveix continguts tant a Catalunya Informació com als serveis informatius i als programes de Catalunya Ràdio. (“El matí de Catalunya Ràdio”, “La tribu de Catalunya Ràdio”, “El Cafè de la República”, “El suplement”...). A més, gestiona directament els programes d'iCat fm (“5 minuts+”, “Cabaret elèctric” i els butlletins horaris) i el programa diari de cultura de Catalunya Informació “Sentits”.

Catalunya Música (catmusica.cat i catclassica.cat)

Durant aquest any Catalunya Música ha continuat creixent, ha obtingut els seus millors resultats i ha aconseguit mantenir aquest nivell alt d’audiència. Aquestes dades han motivat que s’hagi optat per una línia de continuïtat en la programació, sense retocs de graella i amb les habituals millores contínues que demana el manteniment de continguts d’antena.

Els resultats d’audiència mostren la consolidació de la tendència a l’alça en tots els fronts, també a internet i a les xarxes socials. Aquest fet consolida el paper de l’emissora com a servei públic de qualitat, difusor de la música i prescriptor, així com també preservador i difusor del patrimoni cultural en l’àmbit de la música.

Catalunya Música a la UER

També ha estat un any important pel que fa a l’activitat de Catalunya Música com a membre de la Unió Europea de Radiodifusió (UER/EBU). A més de l’aportació de continguts i l’intercanvi de concerts de gran valor musical, Catalunya Música ha organitzat i ha fet d’amfitriona d’una de les trobades regulars del Grup de Música d’aquesta organització. Aquest grup –que es va trobar a Barcelona del 28 al 30 de setembre– està constituït per una vintena de representants de les emissores públiques europees, elegits per l’assemblea general d’experts en música, entre les 88 emissores associades.

Catalunya Música va ser en aquesta ocasió l’hoste de la reunió, que es va celebrar al Palau de la Música Catalana i a la seu de Catalunya Ràdio, i en què es van tractar temes com ara projectes de

94 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 futur i estratègies a seguir, temporada de concerts d’Euroradio, drets editorials, aniversaris, concursos patrocinats per les organitzacions, temporades internacionals d’òpera, intercanvi de concerts, festivals d’estiu, qüestions tècniques i financeres, etc.

Catalunya Música està integrada a la UER com a participant aprovat des del març del 2009, fet que ha permès, entre altres coses, un ric intercanvi de concerts en directe i en diferit amb la resta de ràdios de la Unió. La col·laboració de Catalunya Música ha estat valorada molt favorablement per la resta d’emissores associades, que ja estan convocades per a una altra reunió del grup d’art radiofònic “Ars Acustica” a Barcelona, al març del 2012.

D’aquesta manera, l’emissora, a més d’incorporar a la seva programació concerts de primer ordre, continua posicionant les produccions catalanes a l’elit internacional. Aquest any també ha posat a disposició de les emissores de la UER gravacions històriques de Victòria dels Àngels i d’Alícia de Larrocha.

El 2011 Catalunya Música ha enregistrat 216 concerts: 51 concerts s’han transmès en directe i 165 s’han enregistrat i transmès en diferit. Una àmplia selecció d’aquests concerts –concretament 91– han tingut ressonància internacional, ja que s’han aportat a la UER dins de la xarxa d’intercanvi regular o bé per formar part de la Temporada Euroradio. Cada oferta ha tingut una mitjana de 5,8 peticions d'altres ràdios, és a dir, que en total hi ha hagut 520 peticions.

Àlex Robles diriigeix l’emissora Catalunya Música.

Dels 91 concerts que ha aportat Catalunya Música a la UER, quatre han format part de la temporada d’Euroradio: els de l’Orquestra de Cadaqués i l’Orfeó Català, la San Francisco Symphony Orchestra, l'Escolania de Montserrat (en el marc de programació “Holy Week”) i la Capella de Ministrers (en la sèrie de Música Antiga). Sis més, s’han inclòs en la temporada Euroradio Estiu: Stile Antico, Rachel Podger Girona (dos concerts), Andrea Marcon, Dunedin Consort & Players i

95 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

John Butt, i Stagione Armonica. La resta de concerts, 81, s’han ofert dins la xarxa d’intercanvi regular o pink offers .

El 17 d’abril, dins de la programació habitual, Catalunya Música es va sumar per primera vegada al dia especial de música de Setmana Santa (“Holy Week”) que les ràdios de la UER organitzen conjuntament. El Diumenge de Rams, i durant més de 14 hores, va transmetre conjuntament música religiosa i hi va participar aportant un concert de l’Escolania de Montserrat amb obres de mestres de l’escolania i de Tomás Luís de Victoria, en el 400è aniversari del seu naixement. Aquesta aportació va competir amb els concerts transmesos per diferents emissores del món, des de Sydney fins a Estocolm, passant per Londres, Ciutat del Vaticà, Bucarest, Amsterdam, Riga, Gant i Halle. I des de Montserrat, el concert que va oferir Catalunya Música i que va tenir com a al·licient especial l’estrena d’una obra de Bernat Vivancos interpretada per primera vegada per l’Escolania i el seu director, que n’és a la vegada el compositor.

Són destacables les aportacions que formen part de les temporades regulars que Catalunya Música cobreix: Gran Teatre del Liceu, Auditori de Barcelona i Palau de la Música Catalana, i també d’altres, provinents dels centres més actius del país (Barcelona, Girona, Lleida, Terrassa, Sabadell, Vic, Vilafranca del Penedès, Vilabertran, Torroella de Montgrí, Santa Cristina d'Aro, Solsona, etc.).

En contrapartida, Catalunya Música ha rebut de la xarxa d’emissores de la UER més de 600 concerts enregistrats als millors auditoris i amb els intèrprets més prestigiosos, que han estat emesos en directe o bé en diferit. Això li ha permès comptar amb grans produccions, com per exemple, la possibilitat de transmetre en directe 11 òperes des del Metropolitan de Nova York. També ha emès en directe aproximadament un 60% de tota la programació dels “Proms” londinencs (inclosa “L'última nit dels Proms”, per segon any consecutiu) i, en diferit, pràcticament un 90 %. A més, ha ofert en directe tota la programació del Festival de Bayreuth.

Per segon any consecutiu, Catalunya Música ha presentat candidats al concurs “New Talent” de la UER. Aquest any hi ha presentat el pianista Marc Heredia i el violinista Miguel Colom. Aquest últim s'ha classificat per a la semifinal. L’emissora ha ofert en directe les dues semifinals i la final d'aquest concurs. També va presentar candidatura, concretament la del Cor Vivaldi, al concurs bianual de cors amateurs "Let the people sing" 2010-2011.

Programes

“Preludi”

Amb Olga Cardús de dilluns a divendres (de 07.03 a 8.00) i amb Carmina Malagarriga els dissabtes i diumenges (de 07.00 a 9.00), “Preludis” proposa música per començar el dia. Ofereix una selecció d’obres breus i del gran repertori, de caràcter animat, i inclou microespais d’informació, d’actualitat musical i cultural, i agenda de concerts.

“Tonalitats”

Amb Ignasi Pinyol (de 9.05 a 11.00), aposta per músiques d’estils contrastats i de compositors de tots els temps. Les audicions són íntegres i inclouen tots els gèneres musicals, amb interpretacions de primer ordre.

96 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“MPClàssics”

Amb Ester Pinart (de dilluns a divendres, de 11.03 a 12.00, i dissabtes, de 09.03 a 12.00), és l’espai de novetats discogràfiques i dels clàssics preferits. Combina audició, informació i comentari sobre les últimes versions discogràfiques que han arribat a la fonoteca de Catalunya Música. El cap de setmana, “MPClàssics” és el rànquing que es fa amb la participació dels oients.

“Auditoris”

Amb Pilar Subirà (de dilluns a dissabte, de 12.00 a 14.00) ofereix una selecció dels millors concerts enregistrats pels equips de Catalunya Música i d’altres gravacions de concerts provinents d’intercanvi amb la Unió Europea de Radiodifusió (UER-EBU), altres emissores i els principals centres de producció musical nacionals i internacionals.

“Interludi”

Amb Carmina Malagarriga, de dilluns a divendres, i amb Eulàlia Benito, els dissabtes i els diumenges, (sempre de 14.00 a 16.00), “Interludi” fa una selecció d’obres senceres o fragmentades del nostre repertori més clàssic. Els grans èxits de la música a l’hora de la sobretaula.

“La setmana de...”

Amb Joan Vives (de 16.03 a 17.00), proposa cada setmana un tema monogràfic: els compositors i les seves obres, la literatura musical dedicada a diferents agrupacions instrumentals, etc.

“Entrada lliure”

Amb Montse Aguilera (de 17.00 a 19.00), a “Entrada lliure” els oients prenen la paraula. Poden demanar audicions d’obres i seleccionar-ne versions via correu electrònic, SMS i la bústia de suggeriments. El programa inclou microespais d’informació i agenda de concerts. És el contacte imprescindible amb els oients de Catalunya Música amb dues hores del millor acompanyament musical.

“Els gustos reunits”

Amb Eulàlia Benito (de 19.03 a 20.00), és un espai que presenta els grans èxits de la música clàssica en una selecció de fragments i obres breus, tot un ventall d’estils i gèneres per satisfer els gustos musicals més diversos. A partir del setembre, el programa canvia de títol, “Els gustos lliures”, i de presentadora, Victòria Palma.

97 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“Els concerts”

Amb Xavier Chavarria, de dilluns a divendres, i amb Alfred Celaya, els caps de setmana (sempre de 20.00 a 22.00), proposa una selecció dels millors concerts enregistrats pels equips de Catalunya Música i altres gravacions de concerts provinents d’intercanvi amb la Unió Europea de Radiodifusió (UER-EBU), altres emissores i els principals centres de producció musical nacionals i internacionals.

“Notes de clàssica”

Amb Albert Torrens (de 22.00 a 23.00), “Notes de clàssica” és el magazín informatiu de Catalunya Música. Repassa el dia a dia de l’actualitat musical d’aquí i de fora.

“CatClàssica”

Amb Carles Lobo (dilluns de 23.00 a 00.00), l’espai “CatClàssica” ofereix una selecció musical dels clàssics catalans.

“Espais oberts”

Amb Pilar Subirà (dimarts de 23.00 a 00.00), el programa “Espais oberts” repassa la creació sonora actual.

“Històries de l’òpera”

Amb Marcel Gorgori i Roger Alier (dimecres de 23.00 a 00.00 i reemissió dissabte a les 19.00), el programa redescobreix els millors moments de la història de l’òpera, amb el segell particular dels seus autors.

“Guia d’orquestra”

Amb Víctor Solé i Raimon Colomer (dijous de 23.00 a 00.00 i reemissió diumenge a les 09.03h.), “Guia d’orquestra” segueix la temporada de l’ l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), amb comentaris detallats d’algunes obres que cada cap de setmana ofereix l’orquestra.

“El violí vermell”

Amb Xavier Cazeneuve (divendres de 23.00 a 00.00), uneix els clàssics i el cinema: el món musical a la gran pantalla.

98 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“Impressions”

Amb Joan Vives (de dilluns a divendres, de 00.00 a 01.00, i reemissió dissabtes i diumenges, a la mateixa hora), convida a conèixer intèrprets que han anat més enllà de la fama que els envolta, músics que han deixat empremta.

“Nocturn”

“Nocturn”(cada dia, de 01.00 a 07.00) ofereix obres i peces musicals de tots els gèneres, una selecció musical d’Ignasi Pinyol.

“Grans obres”

Amb Victòria Palma (dissabte de 16.03 a 19.00), “Grans obres” reuneix oratoris, obres simfòniques i altres composicions de llarga durada.

“El gran segle”

Amb Joan Vives (dissabte de 22.00 a 23.00), és el programa de música antiga de Catalunya Música. Ofereix obres del repertori medieval, renaixentista i barroc.

“Música de cambra”

Amb Olga Cardús (dissabte i diumenge de 23.00 a 00.00), “Música de cambra” aposta per la gran música amb formacions reduïdes. El repertori permet assaborir els mestres de la música de cambra.

“Cicle coral”

Amb Albert Torrens (diumenge de 10.00 a 12.00), la protagonista del programa és la música coral de totes les èpoques i tots els formats, per als amants d’aquest repertori i per al públic sensible a la veu en general.

“Temporada de l’OBC des de L’Auditori”

Amb Joan Vives (diumenge de 11.00 a 14.00), el programa connecta en directe amb L’Auditori i transmet el concert matinal de la Temporada de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

99 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“Una tarda a l’òpera”

Amb Jaume Radigales (diumenge de 16.05 a 20.00), el programa ofereix l’audició íntegra d’una òpera i un magazín operístic amb tot el que interessa saber per conèixer el panorama operístic nacional i internacional.

Jaume Radsigales condueix “Una tarda a l’òpera”, un dels programes més consolidats de Catalunya Música.

“Solistes”

A “Solistes” (diumenge de 22.00 a 23.00) Joan Vives entrevista els protagonistes del panorama musical i cultural.

Programes especials

Pel que fa als programes especials, destaquen els que han rememorat el centenari de la mort de Gustav Mahler (18/05/2011) i el bicentenari de Franz Liszt (22/10/2011). De Mahler, ja se n’havia fet un programa especial el 2010 per commemorar l'aniversari del seu naixement, i aquest any s’han emès moltíssimes obres seves, tant a la programació general com a la programació regular de concerts.

Joan Vives va dedicar una programa a Franz Liszt el dia del seu bicentenari. Es va recuperar de l’arxiu l’edició de “Dies de música” dedicada Franz Liszt amb el títol "Franz Liszt arriba a Barcelona amb diligència", realitzada per Victòria Palma. També es van dedicar dos programes de “La Setmana de...” (paràfrasis pianístiques, transcripcions i música vocal de Liszt i els poemes simfònics i obres per a orquestra de Franz Liszt). Per commemorar l'efemèride, a l'espai “Grans Obres” es va programar la seva "Missa Solemnis" per a la Basílica d'Esztergom.

100 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

El programa “Impressions” del febrer es va dedicar a la pianista Clara Haskil amb motiu del 50è aniversari de la seva mort i va oferir un recull d'enregistraments històrics cedits per la Ràdio Romanesa a través de la UER. En aquest mateix espai, el desembre es va fer un monogràfic a l'Orquestra Filharmònica de Nova York, amb un seguit d'enregistraments històrics provinents de la UER per commemorar el 170è aniversari d’aquesta orquestra nord-americana.

Catalunya Música també va transmetre el concert inaugural del 1er Festival de Pasqua de Cervera, el 21 d'abril. A més, es va dedicar una setmana sencera de programació de concerts a l'ESMUC pels seus 10 anys i es va emetre en directe el concert d’aniversari, el 17 de juny.

Aquest any s’ha homenatjat els compositors Xavier Benguerel, que ha fet 80 anys, i Carles Guinovart, que n’ha fet 70. Benguerel ha ocupat un espai d’honor a la programació de Catalunya Música durant tot l’any i especialment al febrer, el mes del seu aniversari. Guinovart va ser entrevistat per Joan Vives al programa “Solistes”, va ser portada i entrevista del mes.

L’última edició de febrer de “La setmana de...” també va tenir un espai pel record i es va dedicar a la soprano australiana recentment desapareguda, la “stupenda” Joan Sutherland.

El març es va transmetre el concert de l’Orfeó Català, l’Orquestra de Cadaqués i prestigiosos solistes com ara la soprano Barbara Bonney, sota la direcció del veterà Neville Marriner, de la novena de Beethoven. El concert, inclòs en la temporada Palau 100 del Palau de la Música Catalana, també es va programar en directe a través de la temporada Euroradio de la UER.

Catalunya Música va fer la transmissió de la 22a edició de “La sardana de l’any”, el 28 de maig, des de l’Auditori de Granollers, amb un programa que va incloure la interpretació de les deu sardanes finalistes i obres de Jordi Paulí i Enric Ortí, a càrrec de la Cobla Marinada i la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona.

Durant el novembre, la programació va tenir ben present el compositor i apreciat mestre Joan Guinjoan, que va fer 80 anys. Guinjoan va néixer el 28 de novembre del 1931 a Riudoms. L’obra, la música i també la presència de Guinjoan a través d’entrevistes i programes especials va ser ben viva a Catalunya Música, com a homenatge a un dels grans de la nostra època recentment nomenat compositor resident del Palau de la Música Catalana i homenatjat a través dels programes que li dedicarà a Madrid l’Orquestra Nacional d’Espanya a l’Auditorio Nacional, sota la direcció de Josep Pons.

Arran de la mort de la soprano Montserrat Figueras, Catalunya Música va dedicar una programació especial a homenatjar-la.

Catalunya Música s’ha decantat sempre per potenciar els valors que difonen l’obra dels creadors catalans –la construcció del patrimoni– en un model que aspiri a l’excel·lència. Una prova d’això és, per exemple, la col·laboració de l’emissora en la producció i difusió d’un enregistrament del Cor de la Ràdio de Letònia i el seu director Sigvards Klava, que ha estat el primer enregistrament mundial de l’obra coral del músic català Bernat Vivancos (compositor i actual director de l’Escolania de Montserrat). Es va fer a l’església de Sant Joan de Riga (Letònia) al gener del 2011. Tècnicament, la presa de so i editatge d’aquest enregistrament mostra una pulcritud extrema, que ofereix la posada a disposició en multiformat –HD surround, 5.1–- sense deixar de banda els formats domèstics, des del CD físic a l’MP3.

101 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Festivals d’estiu

La proposta de Catalunya Música va consistir en un ventall de concerts procedents dels millors festivals d’estiu, tant europeus com catalans, una veritable aposta per la música en viu, amb 49 transmissions en directe entre el juliol, l’agost i la primera quinzena de setembre, que incloïa transmissions dels festivals d'estiu de la UER i els de producció pròpia.

L’estiu del 2011 es van transmetre en directe totes les òperes del Festival de Bayreuth i els concerts més destacats dels prestigiosos “Proms” de la BBC, des del Royal Albert Hall londinenc. A més, es van poder seguir també en directe els concerts més destacats dels certàmens musicals imprescindibles, com ara el Festival Robeco d’Àmsterdam, el City of London Festival, el Festival de Ràdio França i Montpeller, el 25è Festival Castell de Peralada, el 31è Festival Internacional de Música Pau Casals del Vendrell, el Festival de Lucerna, el Festival de Música Antiga d’Utrecht, el Festival del Mar Bàltic des de l’Òpera Reial Sueca d’Estocolm, el 31è Festival Internacional de Músiques de Torroella de Montgrí, el Festival Klara des del Palau de Belles Arts de Brussel·les o el Festival Gergiev des de l’Auditori de Doelen de Rotterdam.

Catalunya Música va aportar cinc concerts a la Temporada de Festivals d'Estiu de la UER. Tres propostes del Festival de Músiques Religioses i del Món de Girona (els dies 3, 6 i 7 de juliol), una proposta del 31è Festival Internacional de Música Pau Casals del Vendrell (el 23 de juliol) i un concert del Festival de Músiques de Torroella de Montgrí (el 3 d’agost). Tots aquests concerts es van distribuir per la xarxa internacional i es van poder escoltar en directe o bé en diferit a través de les principals emissores d’Europa i del món, i, com sempre, a través de catmusica.cat .

Catclassica.cat i Catmusica.cat

CatClàssica és el primer canal exclusiu d'internet de Catalunya Música, dedicat a la música clàssica d'autors i intèrprets catalans. La seva programació inclou composicions de totes les èpoques i estils de la música clàssica catalana. Es tracta d'una iniciativa innovadora que posa la tecnologia al servei del patrimoni per difondre dins i fora del territori la riquesa i la diversitat musical del país. Durant el 2011, ha continuat oferint el bo i millor de la programació de Catalunya Música en aquest àmbit.

D’altra banda, el web de Catalunya Música ( catmusica.cat ), que es va estrenar al maig del 2009, ha incorporat noves funcionalitats com ara el servei de “streaming on demand” de concerts a 30 dies vista o la incorporació de continguts visuals provinents de l’associació amb el programa “CatMúsica” del canal 33. Això s’ha materialitzat al web amb una pantalla-visor que permet veure els continguts del programa i accedir a diferents funcionalitats.

La posada en funcionament del programa “CatMúsica” al 33 així com la integració en un mateix web de tots els continguts audiovisuals de música clàssica de la CCMA, tant els de Televisió de Catalunya com els de Catalunya Ràdio, ha fet que la marca Catalunya Música esdevingui única per als continguts de clàssica i alhora que s’identifiqui amb una proposta multiplataforma: ràdio, televisió, internet i mòbils.

102 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Els continguts divulgatius i educatius

El 2011 Catalunya Ràdio ha continuat apostant per programes divulgatius de referència com ara l’espai sobre història “En guàrdia!” o “L’ofici de viure”, que fa propostes de psicologia pràctica. A aquests programes, s’hi sumen les seccions que els magazins dediquen a la divulgació científica, que també té un espai en els informatius.

A “El matí de Catalunya Ràdio”, la secció “El temps a la carta”, amb Francesc Mauri, combina cada divendres les prediccions del temps amb l’explicació científica dels fenòmens meteorològics.

El magazín “El secret”, en emissió fins al juliol, també dedicava seccions especials a la divulgació, com ara la científica “Quèquicom”, en col·laboració amb el programa del mateix nom de Televisió de Catalunya; “Paper i diners”, en què es parlava sobre economia; “Secrets del sexe”, que plantejava com millorar les relacions sexuals i fer-les més satisfactòries, o “Moment d’òpera”, a més dels consells de salut de la doctora i dietista Pilar Senpau.

Pel que fa als caps de setmana, “El suplement” ofereix diferents seccions que es poden emmarcar en l’àmbit educatiu com, per exemple, “Lliçons desordenades de música”, amb Gerard Quintana i Bernat Dedéu, que parlen tant de música contemporània com de clàssica, i l’espai de benestar personal “Suplement vitamínic”. A més, durant els mesos en què es va emetre el programa de TV3 “L’endemà”, “El suplement” aprofundia amb diferents experts en el tema que s’hi havia tractat aquella setmana.

“En guàrdia!”

Cada diumenge el programa “En guàrdia!” (de 15.05 a 16.00) repassa els fets de la història de Catalunya amb Enric Calpena, amb la col·laboració del catedràtic Josep Maria Solé i Sabaté. Aquest programa té com a objectiu explicar les batalles, les aventures i les heroïcitats de la història, especialment la de Catalunya, però també d’arreu del món. En la desena temporada, “En guàrdia!”, que s’adreça tant a l’audiència en general com als centres docents (que l’utilitzen com a suport o complement en les matèries d’història), ha esdevingut referent per l’originalitat, el dinamisme i el rigor.

“L’ofici de viure”

“L’ofici de viure”, amb Gaspar Hernàndez, aprofita el migdia dels caps de setmana (de 13.05 a 14.00) per aprofundir en els continguts de psicologia pràctica que des de fa quatre anys ha posat en antena a Catalunya Ràdio. Seguint amb el rigor que sempre ha caracteritzat el programa, “L’ofici de viure” compta amb més de 50 psicòlegs i filòsofs que donen als oients eines per assolir un major benestar emocional, i que acompanyen Gaspar Hernàndez en aquest programa de desenvolupament personal.

103 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“L’ofici de viure”, amb Gaspar Hernández, és un dels programes de Catalunya Ràdio més seguits a internet

“Líquids, l’estiu de L’oracle”

A l’estiu es va emetre “Líquids” (de 15.00 a 16.00), una programa en què Xavier Graset va parlar amb especialistes, teòrics, pensadors, sobre com vivim i com ha anat canviant el sistema de valors. L’ultima enquesta europea de valors sobre la societat catalana parlava de valors tous en temps durs. Zygmunt Bauman parla de societat líquida. El programa va incloure aquesta qualitat, ja en el títol, i va mantenir el to i l’esperit de “L’oracle”: relaxat, obert i divers. El programa va voler provocar en l’oient més interrogants, que li permetessin reflexionar al seu torn sobre qüestions que ens afecten a tots com a individus i com a col·lectiu. I això, a més, fet amb esperit crític, però pensant també en l’audiència que l’escolta en època de vacances, de manera que la paraula va tenir també el suport de la música.

“Dossier CR”

Durant el 2011 s’han fet tres edicions d’aquest programa monogràfic, centrat en un fet, tema o personatge.

Amb el títol “Justícia sense fronteres: 65 anys després del judici de Nuremberg”, es va dedicar un “Dossier CR” a la justícia universal, un objectiu relativament recent de la humanitat. El Tribunal de Nuremberg, que va dictar les primeres sentències fa 65 anys, en va ser el punt de partida, va fixar penes de mort pels crims contra la humanitat i va posar les bases de la internacionalitat del dret. Deu anys després de l'11-S, molts països no respecten el dret internacional i augmenten el pressupost en armament. La força s'imposa al dret. Un panorama complicat que no assenyala un camí fàcil per aconseguir una justícia sense fronteres.

104 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

El 125è aniversari de la Coca-Cola va centrar una nova edició de “Dossier CR”, que va repassar la història d’aquesta beguda des que va néixer. El 8 de maig de 1886, vuit dies després que el president dels Estats Units Andrew Johnson promulgués la llei que establia les 8 hores de treball diàries a Washington, i quatre més tard que Chicago fos l'escenari d'aldarulls entre policies i treballadors anarquistes amb un nombre indeterminat de víctimes, a Atlanta el farmacèutic John Stith Pemberton posava a la venda un xarop per fer passar el mal de cap, anomenat Coca-Cola. Un any més tard, Asa Candler li va comprar la patent i va fundar la Coca-Cola Company. El beuratge adequadament barrejat amb aigua de soda, es venia a granel a 25 centaus de dòlar el mig litre, fins que el 1915 es va començar a envasar en la famosa ampolla Countour Bottle. Els anys vint va arribar a l'estat espanyol, però no és fins a la dècada dels 50 quan es va popularitzar. Durant la Segona Guerra Mundial, tots els soldats americans en tenien a l'abast, fossin on fossin. Quan compleix els seus primers 125 anys, Coca-Cola és un dels productes més consumits i imitats del món.

“Txernòbil: 25 anys. Alarma nuclear” va recordar els fets del 26 d'abril del 1986. Quan passaven 23 minuts i 58 segons de la 1 de la matinada, una sèrie d'explosions van destruir el reactor i l'edifici del quart bloc energètic de la Central Elèctrica Atòmica de Txernòbil, a Ucraïna, situada a prop de la frontera amb Bielorússia. Se'l considera l'accident nuclear més greu i un dels grans desastres mediambientals de la història.

Edu3.cat

El portal Edu3.cat reuneix un ampli ventall de materials educatius produïts per Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio i el Departament d'Educació. Amb més de 5.500 documents sistematitzats per nivells de coneixement i matèries, el portal és una iniciativa pionera a l’estat espanyol i oberta a tothom, que permet visionar en temps real i de manera totalment gratuïta les produccions.

Gestionat en col·laboració amb el Departament d’Ensenyament, aquest portal és un catàleg de recursos gairebé inesgotable. Els materials que presenta poden servir de suport a la tasca docent, per complementar o ampliar coneixements. Al mateix temps, fomenten les noves tecnologies entre els alumnes i impulsen l'ús de la televisió i la ràdio com a eines d’educació social.

Gràcies a un sistema d’identificació, el professorat pot descarregar-se els arxius de vídeo i àudio i fer-los servir a l'aula. Malgrat això, no està destinat exclusivament a les escoles, sinó que totes les persones que hi estiguin interessades hi poden accedir de franc. El portal segueix l’exemple d’altres experiències dutes a terme a Europa, com les promogudes per la BBC, Channel 4, RAI, France 5 o ZDF.

L’Edu3.cat està sota la responsabilitat de la unitat de Projectes d’Aprenentatge de TVC. Aquesta unitat, creada el 2009, treballa amb escoles, universitats i altres institucions dedicades a l'educació, en projectes per aplicar el llenguatge audiovisual al món escolar i altres espais d'aprenentatge.

105 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Infantils i juvenils

El 2011 ha estat l’any de la plena consolidació del canal Super3-3XL, adreçat al públic infantil i juvenil. A les bones dades d’audiència i a l’increment de participació en els seus webs, s’hi ha afegit el rècord d’assistència a la Festa dels Súpers, l’augment del nombre d’altes del carnet del Club, l’èxit del nou disc i de tot el marxandatge del Super3, i el reconeixement aconseguit amb diversos premis.

L’esdeveniment que ha marcat l’any ha estat el vintè aniversari del Super3, una celebració que s’ha traduït en diverses accions i que ha tingut un gran reconeixement públic, tant per part dels espectadors com de diversos organismes i entitats.

També ha estat un any molt positiu pel que fa a l’audiència. El Super3-3XL ha obtingut una mitjana de l’1,6%, una xifra superior a l’1,3% del 2010, que confirma una clara tendència a l’alça i la bona acollida entre el públic infantil i juvenil, tot i les grans dificultats pressupostàries i de recursos.

Canal Super3

El Super3 és l’univers infantil de referència a Catalunya. El canal de televisió, el web super3.cat , la revista “Súpers”, el nou disc “Uh! Oh! No tinc por!”, la nova aplicació per a mòbils i tauletes, i la Festa dels Súpers, que aquest any ha reunit més de 400.000 persones, confirmen el Super3 com un referent d’èxit que ofereix un entreteniment de qualitat ple de valors positius per a la població infantil. El Super3, un fenomen únic al món, amb més d’un milió de socis, és un motor de cohesió, integració i identificació de la nostra societat i alhora un extraordinari altaveu de difusió de la llengua i la cultura catalanes.

Tant el canal de televisió com el web i la revista “Súpers!” transmeten i fan un èmfasi especial en valors que formen part de la filosofia troncal del Super3: els bons hàbits alimentaris, el foment de la lectura, el respecte per l’entorn i el planeta, la lluita contra el sedentarisme, el foment de les habilitats artístiques i creatives, i el respecte i la tolerància envers els altres i entre cultures diferents. Molt particularment, durant el 2011, el Super3 ha protagonitzat un projecte en col·laboració amb Nesquik per promoure els bons hàbits alimentaris entre la població infantil catalana generant continguts sobre aquesta temàtica per a la televisió, el web, la revista i la Festa dels Súpers.

El canal Super3 emet diàriament de les 6.00 a les 21.30 i els seus tres eixos principals són els programes de producció pròpia, els dibuixos animats i la participació dels súpers.

“Mic” per als més menuts, l’informatiu diari “Info K”, “TAGS”, “Una mà de contes” o el concurs d’anglès “Fish & Chips” són algunes de les produccions pròpies d’èxit del canal. Els dibuixos animats són també estrelles reconegudes dins l’univers Super3. “Doraemon”, “Tom i Jerry”, “El llibre de la selva”, “Espies de veritat”, “L’hora d’en Timmy” o “Les tres bessones” són només alguns dels noms d’una llista que inclou coproduccions d’animació de Televisió de Catalunya en col·laboració amb la indústria d’animació catalana, que després es venen als mercats internacionals.

106 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

La continuïtat del canal inclou formats curts de producció pròpia (d’uns 3 minuts) que li donen una personalitat i uns valors que el fan únic i que fomenten la participació dels súpers. Es tracta de peces protagonitzades pels súpers, enregistrades per tot el territori català i que giren al voltant de la comunitat del Super3. En són exemples “El món dels súpers”, “Tots som súpers”, “Superbèsties”, “Anys i anys”, reportatges diversos, videowebcams enviats pels mateixos súpers o molinets amb fotografies seves. Aquestes peces curtes també serveixen per promocionar tota l’oferta del canal i del club (activitats del carnet, concursos i propostes d’oci, culturals, esportives i solidàries en família), el web super3.cat , accions exteriors arreu de Catalunya, la Festa dels Súpers o la revista “Súpers!”. Un altre format són els videoclips de les cançons del Super3, que aquest any s’han recollit en un disc nou.

“La Família del Super3”

És el màxim exponent de la producció pròpia de qualitat i valors que representa el Super3. La Lila, el Roc, el Fluski i la resta de la família són els personatges de referència de la població infantil catalana.

“La Família del Super3” s’emet en blocs d’uns 3 minuts, tots els dies de la setmana i durant tot el dia, entre les sèries de dibuixos animats. Els caps de setmana la cita és doble, ja que els diumenges al matí se n’emet un capítol de 25 minuts de durada i els dissabtes al migdia és l’hora de “La Família del Super3 Extra”, una producció també de 25 minuts que s’ha estrenat aquest any. Les audiències de televisió confirmen que és el programa de referència del Super3. A més, ha estat un dels 10 programes més vistos de TVC a través de la xarxa durant el 2011.

Els membres de la Família del Super3 han esdevingut una referència per als nens catalans

Algunes de les trames d’aquest any han estat els Premis del Canal Super3, en què els súpers van votar els seus dibuixos animats preferits amb videomissatges de suport; el concurs de recomanació de llibres via webcam “A qui li regalo la rosa?”, que va rebre centenars de vídeos; el concurs de fotografies dels súpers “On anem de vacances?” en col·laboració amb el Departament de Turisme de la Generalitat; el llançament del nou disc “Uh! Oh! No tinc por!” i la trama de la Festa dels Súpers amb el mateix títol; i la trama protagonitzada per Kikiriman, l’heroi del Nadal, que va incloure un joc al web.

107 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

La Família del Super3 també ha participat o ha estat protagonista de diversos programes especials, com ara la transmissió de la Festa dels Súpers, la Cavalcada de Reis, “La Marató de TV3” o el concurs “La Partida de TV3”, així com blocs de contingut per al canal internacional TV3CAT. D’altra banda, s’han fet gags puntuals de la Família amb motiu de maratons de diferents sèries (“Bugs Bunny”, “Les tres bessones”, “Els pingüins de Madagascar” i “Espies de veritat”), el Carnestoltes, l’estrena de “La guia dels súpers”, les vacances d’estiu, la castanyada, projectes del super3.cat, la revista “Súpers!”, les actuacions de SP3 (grup de l’Escola Memory que interpreta les cançons dels discs del Super3) i, molt especialment, per promocionar les sèries de dibuixos animats del canal.

D’alta banda, s’han gravat i emès reportatges de format curt d’homenatge a Roser Capdevila, que mostren com dibuixa els personatges de la seva sèrie cèlebre “Les tres bessones”. També s’ha fet la sèrie de reportatges “Hi vam ser”, sobre les actuacions dels personatges de la Família del Super3 i del grup musical SP3 a diferents esdeveniments culturals, esportius i solidaris que el Super3 organitza o en què participa, per tot el territori català.

Aquest any s’han estrenat tres videoclips: “Sempre trepitjant”, “Uh! Oh! No tinc por!” i “Superaventura”, els dos últims del nou disc. Aquestes cançons passen a formar part de l’imaginari musical del Super3 que els SP3 interpreten a les seves actuacions per tot Catalunya al llarg de l’any, sovint acompanyats per membres de la Família i que cada any tenen el moment culminant a la Festa dels Súpers.

“Mic”

La principal novetat del programa, adreçat als més petits, ha estat la creació de “Bon dia amic Mic!”, una sèrie amb capítols de 9 minuts de durada, que agrupen en continuïtat diferents històries del Mic i els seus amics. S’emet des del 17 de setembre, els dissabtes i diumenges a les 9.00 del matí i ha estat molt ben rebuda per l’audiència.

“Mic” ha tingut una gran acollida entre els més petits

D’altra banda, s’ha consolidat el marxandatge al voltant del programa. El nino del Mic ha estat un èxit de vendes i s’han creat nous elements de marxandatge: un joc de memòria, un joc d’apilables (una pila de cubs), el llibre de cartró “La capsa secreta del bosc”, el DVD “El circ del Mic” amb

108 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 noves històries en format 16:9, la samarreta per a la Festa dels Súpers, un clauer... Tots aquests productes segueixen la línia de valors i qualitat que vol transmetre el programa.

“Una mà de contes”

A banda de l’emissió de capítols genèrics del programa, en què s’expliquen contes mentre un artista els va il·lustrant, el 2011 s’han emès cinc capítols especials de llarga durada, que agrupen històries d’un mateix contingut: cuina, família, viatges, matemàtiques i pors. A més, durant el darrer trimestre de l’any, s’ha treballat en el projecte pilot i la preproducció de 20 capítols relacionats amb els llibres i la lectura. Pel que fa a les col·laboracions externes, “Una mà de contes” ha participat a l’espai Miniscreen del Loop Festival i ha fet presentacions a la Universitat de Girona, la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Institut Ramon Llull.

També s’ha posat en marxa la nova web del programa, que recull tots els contes i dóna l’oportunitat de veure’ls a tota pantalla i d’escoltar-los en diferents idiomes (català, aranès, castellà, anglès, italià, àrab, hebreu, estonià o euskera). La web també ha obert espais de participació i un taller de so que permet posar música i efectes sonors a les històries.

“TAGS”

El 2011 s’han emès 81 programes multiplataforma d’aquest magazín dedicat a l’entreteniment i l’oci infantil. A partir del 13 de març, “TAGS” va passar d’emissió diària a setmanal, amb una edició de 25 minuts els diumenges a les 12.45. En paral·lel, es van estrenar dos blocs en multidifusió, repartits per la graella del Super3, de dilluns a dissabte. Durant les vacances escolars d’estiu es van emetre 11 programes temàtics, que repassaven el millor de l’any i presentaven nous continguts.

El magazín “TAGS” està dedicat a l’entreteniment i l’oci infantil

“TAGS” ha intensificat aquest any les coreografies i ha fomentat la participació de l’audiència des de dos nous vessants: l’elecció d’una cançó a través d’una enquesta web i la invitació oberta a nens i nenes a ballar amb el presentadors i protagonitzar el vídeo de la coreografia. A més s’han fet 18 concursos “experiència exclusiva” (relacionats amb el món de la música, el teatre, l’esport, els videojocs, etc.) i dos concursos més, a l’estiu i per Nadal, al voltant de tres jocs multiplataforma.

109 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

El web de “TAGS” s’ha redimensionat i ha potenciat tres eixos: els blogs dels presentadors, els jocs i els concursos. D’altra banda, a la nova aplicació per a mòbils i tauletes del Super3 s’han estrenat set vídeos de les coreografies del programa.

Pel que fa al marxandatge, s’ha creat una canellera amb disseny exclusiu “TAGS” i s’ha continuat amb la producció de samarretes, adhesius i dessuadores del programa.

“Fish & Chips”

S’han produït 24 capítols de “Fish & Chips”, dels quals 18 s’han emès el 2011. El programa, de 30 minuts de durada, utilitza el joc i la diversió per promoure l’anglès com a llengua de comunicació entre els més joves. Hi juguen dues escoles, de diferents punts de Catalunya, que estan representades per dos equips de tres concursants que han de passar quatre proves.

“De què va?”

El 2011 s’han emès 29 capítols d’aquest programa de literatura, de 7 minuts de durada, que està protagonitzat per nens i nenes d’entre 9 i 13 anys. En cada programa, tres nens diferents expliquen i reviuen la seva experiència lectora al voltant d’una mateixa obra.

“Els extraordinaris”

Aquest programa, del qual s’han emès 20 capítols, fa una pinzellada ràpida als objectes quotidians que nens i nenes fan servir cada dia i que tenen un punt de genialitat que els fa únics. Els 7 minuts de programa es divideixen en dues parts: una animació sobre la història de l’objecte des dels seus orígens fins a l’actualitat i un petit reportatge en clau d’humor sobre la producció de l’objecte en el taller o fàbrica on es fa.

“Pica Lletres”

Aquest concurs lingüístic adreçat a alumnes de 3r d'ESO consisteix a lletrejar paraules en català i a posar a prova els coneixements literaris dels estudiants. A cada programa competeixen dos centres escolars amb la finalitat d'aconseguir la màxima puntuació i arribar a la Gran Final Nacional. Dels 11 capítols emesos, 10 corresponen a les eliminatòries territorials i, l’últim, a la final.

“Superveterinaris”

A “Superveterinaris” una etòloga ensenya petits i grans a educar el seu gos per millorar-ne la conducta. Se n’han emès 12 capítols, en què s’ha descobert com parlen els gossos, què volen dir, on han de dormir, com s’han de cuidar i, sobretot, què els agrada i què no els agrada.

110 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Sèries, pel·lícules i especials

El canal Super3 ha estrenat un gran nombre de sèries durant el 2011, a més de programar capítols nous de sèries que ja estaven, o havien estat, en emissió.

Dins del contenidor “Mic”, s’ha estrenat la sèrie “En Thomas i els seus amics” i s’han emès capítols nous de “Pepa, la porqueta”, “Claude, l’entremaliat”, “Bob, el manetes”, “La Lua i el món” i “L’hora del Timmy”.

Pel que fa a la resta de la graella del Super3, s’han estrenat: “El xou de Tom i Jerry”, “Iron man: les aventures de l’Home de Ferro”, “Els Dalton”, “Un drama total: la gira mundial”, “Els germans Kratt”, “Léonard”, “L’internat del forat negre”, “Capità Bíceps”, “El llibre de la selva”, “Aifric”, “Master Hamsters”, “EspieZ! Nova generació” i “Els nous misteris de l’Scooby-Doo”. També s’han emès capítols nous de: “La Betty atòmica”, “Bugs Bunny i els seus amics”, “El xou de Correcamins”, “Els pingüins de Madagascar”, “Pat i Stan” i “La Supermots”.

Quant a les coproduccions amb la indústria audiovisual catalana, s’han estrenat “Dr. W”, “Glumpers”, “L’illa del far” i “Lila”, i s’han emès capítols nous de “Suckers”.

Durant el primer semestre del 2011, s’han programat quatre maratons dedicades a personatges d’una mateixa sèrie que han combinat l’emissió de capítols de la sèrie amb pel·lícules: “Marató Espies de veritat” (26 de febrer), “Marató Pingüins de Madagascar” (19 de març), “Marató Les tres bessones” (3 d’abril), “Marató Bugs Bunny i els seus amics” (11 de juny).

El canal Super3 també ha programat pel·lícules i capítols especials de llarga durada: “Tom i Jerry: el trencanous”, “Tom i Jerry amb Sherlock Holmes”, “Especial d’Un drama total! A la cacera del famós”, “La Haru al regne dels gats”, “El meu veí Totoro”, “El viatge de Chihiro”, “Kiki, l’aprenent de bruixa”, “L’Scooby-Doo! El campament de la por”, “L’Scooby-Doo! Abracadabra Doo”, “Estàs fresc, Scooby-Doo!”, “Polar Express”, “La sorpresa de Nadal d’en Timmy”, “El llibre de la selva: xafarranxo a la selva”, “Doraemon i els set mags” (estrena) i “Doraemon, una odissea a l’espai” (estrena). A més, els dissabtes de tardor es va emetre un cicle de films de “Doraemon”.

El 2011 la graella habitual del canal Super3 s’ha modificat amb una programació especial coincidint amb les vacances escolars, és a dir, durant les dues “setmanes blanques” (setmanes del 28 de febrer i del 7 de març), la Setmana Santa, les vacances d’estiu, les de Nadal i tots els festius intersetmanals.

20 anys de Super3

Consolidat com l’univers infantil català de referència, el Super3 va celebrar, l’11 de febrer, 20 anys d’èxit, amb canal propi, web, revista, Festa dels Súpers i un club amb més d’un milió de súpers.

Per donar visibilitat a aquesta commemoració, se’n va fer difusió als mitjans de comunicació, que en van informar àmpliament, i es va elaborar un molinet específic de l’aniversari, que es va veure a TV3 diversos dies.

A més, el 6 de setembre es va fer un especial “La Partida de TV3” dedicat als 20 anys del Super3. Hi van participar els membres de la Família del Super3 i els personatges de les sèries (corporis), amb

111 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 proves centrades en la història i l’actualitat del Super3. A més, el plató es va decorar especialment amb retallables dels personatges de la sèrie i amb la imatge gràfica del Super3.

També es va editar el nou disc del Super3 ,“Uh! Oh! No tinc por!”, que inclou dos bonus tracks amb un medley de cançons clàssiques del Super3 i el popular "Per molts anys". Per Nadal, se’n va fer una edició especial, acompanyada d’un DVD que incloïa, entres altres, imatges dels 20 anys d’història del Super3.

En la quinzena edició de la Festa dels Súpers també es va recordar el 20è aniversari, especialment durant l’espectacle central, protagonitzat per la Família del Super3, els presentadors del canal i els personatges dels dibuixos animats.

El disc “Uh! Oh! No tinc por!”

Coincidint amb la celebració de la quinzena Festa dels Súpers, es va publicar el nou disc del Super3, “Uh! Oh! No tinc por!”. El disc inclou tretze cançons, entre les quals n’hi ha vuit de noves, interpretades pels membres de la Família del Super3. També hi ha una versió de “Tots som súpers”, interpretada, en aquesta ocasió, per veus conegudes del pop-rock català com Beth, Santi Balmes (Love of Lesbian), David Carabén (Mishima), Jaume Pla (Mazoni), Mel, Helena Miquel i Anna Roig. A més, inclou dos bonus tracks amb un medley de cançons clàssiques de l'espai infantil de Televisió de Catalunya i el popular "Per molts anys".

En només una setmana es van vendre 25.000 còpies del nou disc del Super3

El nou disc del Super3 va rebre ràpidament una acollida espectacular per part del públic. En només una setmana, se’n van vendre 25.000 còpies i la cançó “Uh! Oh! No tinc por!”, que dóna títol al disc, es va col·locar en la llista de temes més descarregats d'iTunes, un dels principals punts distribució digital a internet.

De cara al Nadal, va sortir al mercat una nova edició del disc “Uh! Oh! No tinc por!”, acompanyada per un DVD amb els millors gags de la Família del Super3, videoclips i karaokes, imatges de l’última edició de la Festa dels Súpers i dels 20 anys d’història del Super3. Aquest DVD inclou també audiodescripció per a persones invidents i subtitulació per a persones sordes.

112 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Abans d’acabar l’any 2011 es va convertir en disc d’or i es va encaminar amb força cap al disc de platí. En paral·lel a l’estrena del disc, es va desenvolupar un reproductor del CD a la web super3.cat , que donava la possibilitat d’escoltar totes les cançons del nou disc i veure’n el videoclip, si en tenia.

Super3.cat

Les audiències del portal super3.cat han continuat creixent. Tots els indicadors han anat a l’alça, gràcies en bona mesura al consum de vídeo, l’interès per les cançons del darrer disc “Uh! Oh! No tinc por!” i els jocs.

La comunicació i la participació dels súpers s’ha gestionat a través de diverses vies. Els súpers es poden expressar de manera directa a través del xat (els divendres i els cap de setmana), dels comentaris que poden deixar a totes les planes del web i del correu electrònic. L’eina del comentari és la més utilitzada i durant la Festa dels Súpers aquest sistema s’ha adaptat (la Superxarxa) amb uns resultats excel·lents.

Seguint la iniciativa arrencada al 2010, s’ha tornat a demanar als súpers que enviïn missatges en vídeo, via webcam . És especialment destacable l’acció vinculada als Premis Canal Super3, en què es van publicar 132 vídeos de suport als protagonistes de les sèries.

A més, s’ha enviat un butlletí mensual a tots els súpers amb les informacions més destacades del canal. A més de l’edició mensual, també s’han enviat alguns números extres per reforçar campanyes concretes (Premis Canal Super3, Nadal, estiu, maratons d’animació, etc.).

Els jocs continuen sent l’element que aporta més volum de pàgines vistes al portal del Super3: un 70%, aproximadament. Tenint en compte aquesta realitat, s’ha fet un pas més en la política de jocs ampliant l’oferta de títols, convertint els membres de la Família del Super3 en els protagonistes i apostant per la socialització. D’aquesta manera, s’han estrenat: “Supercircuit”, un joc de conducció i generador de nivells en què els súpers poden crear els seus propis circuits i proposar-los a la resta dels súpers, és a dir, que un crea i l’altre hi juga; “Caçacors”, inspirat en Sant Jordi, que conté quatre jocs amb quatre personatges de la Família; “El joc de la Festa dels Súpers”, amb la trama de la Festa; “Estiu”, quatre jocs pensats per a les vacances; “Kikiriman”, dues estrenes vinculades a la trama de Nadal de la Família del Super3; “Superrepte”, un taulell de jocs; i “La Superguardiola”, creat especialment per obtenir recursos per a “La Marató de TV3”.

El super3.cat ha continuat molt lligat a les sèries que emet el canal de televisió i ha permès visionar-ne la majoria dels títols a través del web, un servei que té una tendència a l’alça. També s’han potenciat les maratons de sèries a través de butlletins específics, pàgines i destacats especials, i bàners. D’altra banda, coincidint amb els canvis de programació (estiu, Setmana Santa, Nadal, ponts...) s’han creat pàgines especials i espais a la home i als butlletins que promocionaven les noves sèries, sempre de manera coordinada amb el canal.

Cal destacar també el paper del web durant la Festa dels Súpers, ja que tot l’esdeveniment es va poder seguir en directe per internet. A més, gràcies a la Superxarxa, els membres de la Família del Super3 van poder explicar què estava passant a la Festa i els súpers van poder fer preguntes o deixar comentaris.

113 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Al llarg del 2011, el portal super3.cat ha incorporat algunes novetats destacables, com el POT (Pensaments Originals Teclejats), un espai en què els membres de la Família s’expressen directament i diàriament; les fitxes de personatges, que ara incorporen un recull de vídeos, la zona POT i diversos jocs que presenten el personatge; o l’apartat “Anys i anys”, que, coincidint amb el 20è aniversari del Super3, mostra com els súpers celebren l’aniversari.

A banda de totes aquestes novetats, convé destacar la posada en marxa de l’App Super3, una aplicació per a mòbils amb sistema operatiu IOS (iPhone) i Android, i per a les tauletes iPad. És una aplicació gratuïta i no cal tenir el carnet del Super3 per poder-la descarregar. Aquesta aplicació del Super3 ofereix vídeos de les principals sèries que emet el canal així com dels programes de producció pròpia. L’aplicació també permet escoltar el conegut tema “Per molts anys”, mentre apareix la lletra en la pantalla. També s’ha treballat en altres fases d’aquesta aplicació, per tal d’incorporar-hi, al llarg del 2012, el videojoc “Superaventura” i “La guia dels súpers”.

El canal 3XL

Dirigit a un públic d’entre 12 i 29 anys, el canal 3XL és un projecte multiplataforma que aposta, tant a la televisió com al web, per una oferta plural i pròxima conformada per tota mena de gèneres: fantasia, humor, acció, terror, ciència ficció.... Gràcies al web i a les xarxes socials, potencia la interactivitat amb els espectadors i els dóna l’oportunitat de sentir-se part d’una comunitat, la Comunitat 3XL.

El 2011 el canal s’ha consolidat plenament. Nascut a l’octubre del 2010, s’ha convertit en només uns mesos en el referent multiplataforma del públic jove a Catalunya, ja que a l’èxit d’audiència s’hi ha afegit la gran participació del públic al web i a les xarxes socials.

S’han enriquit les línies de producció pròpia, se n’han diversificat els formats i s’ha consolidat els que ja estaven en funcionament des del 2010. Aquestes peces estan dirigides essencialment a potenciar dos eixos: la programació, tot reforçant els valors de les sèries i les pel·lícules que s’emeten, i la Comunitat 3XL, amb crides a la participació dels usuaris registrats i la incorporació de nous membres, concursos, animacions del Món 3XL, etc. Gràcies a aquest esforç, els continguts de producció pròpia han estat els segons més consumits tant a la televisió com en línia, només superats per les sèries.

Entre els continguts de producció pròpia destaquen els “Extra”, els “Moments” i el Món 3XL, el joc en línia del canal que avança tant a la televisió com a internet. Els “Extra” són reportatges al voltant d’un tema, d’una sèrie o d’una pel·lícula, que demostren el coneixement del canal sobre les temàtiques claus de la programació i que qualitativament s’han convertit un valor afegit clau. També han guanyat importància els “Moments”, pensats per recordar escenes i moments clau de les sèries que s’emeten i també perquè els usuaris aportin els seus moments preferits de les sèries.

A la Comunitat 3XL s’ha refermat el rol dels nous personatges del canal i del Món 3XL com a element de dinamització dels usuaris. La seva presència en pantalla ha servit per donar proximitat a crides per participar en concursos, registrar-se a la comunitat i prendre part en els jocs i reptes del Món 3XL. Al web els murs dels personatges del Món 3XL s’han convertit en el punt de trobada de milers d’usuaris registrats, que hi comparteixen opinions sobre les sèries, les trames del Món 3XL, els concursos, etc. El Món 3XL també s’ha consolidat a través de les animacions setmanals que

114 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 s’estrenen a televisió i que també tenen versió ampliada al web. Aquestes animacions han donat fruit a compactats de capítols, que s’han emès en períodes de vacances, i també a peces de making of, i són, sobretot, la punta de llança per generar reptes/jocs mensuals amb l’objectiu de dinamitzar la Comunitat del canal.

Un altre element de producció destacable són les “salutacions” al canal dels protagonistes d’algunes de les sèries més destacades que s’han emès, com ara “Diaris de vampirs”, “The Inbetweeners”, “Doctor Who” o “Jokebox”. Aquestes accions potencien la identificació entre sèrie i canal.

Aquest any s’ha continuat apostant per formats de teaser i promoció amb una imatge i to característics del canal 3XL. També s’han establert col·laboracions amb programes de ràdio, blogs i pàgines especialitzades per promocionar productes concrets. A més, s’ha potenciat la presència de les estrenes estratègiques del canal a través de pòsters, postals i altres elements de promoció física, i s’han renovat i evolucionat els elements de navegació i grafisme, amb noves línies de molinets, patrocinis passius i altres elements de navegació.

Pel que fa a les sèries, el 3XL ha emès produccions pròpies com ara “Arròs Covat”, “L’un per l’altre”, “Jokebox”, “Blog Europa”, “Benvingut a Patatamón” i “Plats Bruts”. En el cas de “Plats Bruts”, el seu èxit ha estat clau per consolidar el consum del canal durant els mesos d’estiu i el darrer trimestre del 2011. A més, s’han mantingut les reemissions de productes emblemàtics de TV3 com, per exemple, “APM?” i “Crackòvia”.

Amb “Bola de Drac Z Kai” el 3XL ha recuperat la mítica nissaga d’animació japonesa

El 3XL s’ha consolidat també com a punt de trobada de sèries de ficció i animació de producció aliena que destaquen per la qualitat i pel fet de ser referents en el seu gènere, i s’ha convertit així

115 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 en una alternativa temàtica dins el target jove al qual es dirigeix. Ha apostat per sèries com ara “Doctor Who”, “Misfits”, “Sherlock”, “Els informàtics”, “Breaking Bad”, “Torchwood”, “Terminator (Les Cròniques de Sarah Connor)”, “Diaris de vampirs”, “Little Britain”, “Shin Chan”, “The League of Gentlemen”, “Saint Seiya. El quadre perdut”, “Galàctica, estrella de Combat” o “Skins”, entre d’altres.

En aquest sentit, la incorporació més important a la graella del canal ha estat, primer, “Bola de Drac Z Kai” i, després, “Bola de Drac”. Amb la recuperació d’aquesta nissaga d’animació japonesa el canal ha obtingut els índexs d’audiència més alts des de la seva creació, tant al web com a la televisió.

A més de les sèries, el canal ha emès els dimarts i els diumenges pel·lícules de gèneres diversos, com ara el terror, la comèdia o l’animació. Coincidint amb esdeveniments considerats clau per als interessos del públic del canal, s’han fet cicles temàtics. En el cas del Festival de Cinema Fantàstic de Catalunya (Sitges), es va fer un cicle de films de terror i de ciència ficció, i en el cas del Sónar (Festival Internacional de Música Avançada i New Media Art), es va reemetre un documental de producció pròpia pensat per acostar el públic general al món de l’electrònica.

3xl.cat

El 3xl.cat ha esdevingut punt de referència dels joves catalans. Durant l’últim any, s’ha produït una fidelització progressiva dels usuaris, en tots els nivells de consum del web. Les visites al web mostren aquesta evolució: s’ha passat de 2.500 visites diàries a més 12.500 i de 30.000 de setmanals a 110.000. Mensualment, la web ha obtingut prop de 375.000 visites i 1.425.000 pàgines vistes. Aquestes xifres suposen un increment en el darrer quadrimestre del 2011 de més del 300%. El 80% de visites es deu a visionats de sèries i el 20% restant, al consum de la producció pròpia lligada a la Comunitat que envolta el canal 3XL.

Un altre indicador d’aquesta fidelització són els registres: el 3XL ha superat els 12.800 usuaris registrats al web. Aquesta xifra suposa més del 21% dels registres globals a la CCMA. Dels prop de 13.000 usuaris del 3XL, 8.000 són usuaris immersius del Món 3XL, és a dir, també tenen perfil dins la Comunitat i interactuen amb altres usuaris.

Quant al perfil dels usuaris, un 60% són nois i un 40%, noies. Des de la creació del 3XL, es va voler evitar que hi hagués un desequilibri desmesurat a favor dels nois. Per això, s’ha apostat per sèries estratègiques que poden interessar les noies i s’han engegat concursos que poden atreure de manera més clara i directa el públic femení.

La majoria dels usuaris té entre 14 i 21 anys, una franja d’edat en què se situa el 61% dels registrats. El 39% restant se situa bàsicament entre els 21 i els 35 anys. Aquests perfils es corresponen amb la tipologia de produccions que s’emeten al canal 3XL.

La visualització de vídeos és l’eix principal del web del canal 3XL. Destaca el seguiment de sèries estratègiques del canal com, per exemple, “Bola de drac”, “Doctor Who”, “Skins”o “Jokebox”. El consum d’aquestes sèries ha estat essencial per tancar l’any amb una mitjana de temps de visita de 20 minuts i 10 segons, una xifra que triplica la del 2010. Després de les sèries, els vídeos més vistos són els de producció pròpia (els “Extres”, animacions del Món 3XL, concursos i crides, etc.).

116 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

La Comunitat ha consolidat el nombre de pàgines vistes, indicador d’entrada de nous usuaris que descobreixen la Comunitat i el Món 3XL. Aquests usuaris provenen de tots els Països Catalans, tant de Catalunya com de les Illes Balears i el País Valencià. Així doncs, s’està consolidant la idea de “comunitat descentralitzada” per a joves en català, un concepte que s’ha volgut transmetre des de la creació del canal.

La Comunitat del canal 3XL és una comunitat activa. El 2011 hi ha hagut una mitjana de 1.100 participacions en els concursos mensuals, que han tingut diverses temàtiques: arts escèniques, literatura, còmics i manga, música o esdeveniments. Els concursos-activitats durant el desembre del 2011 han generat 3.370 participacions i, gairebé, 2.500 nous usuaris registrats al canal 3XL.

A banda dels concursos, una de les prioritats ha estat engegar una primera experiència de crida de continguts generats pels usuaris (CGU). Es va fer una crida perquè els usuaris enviessin vídeos amb un “Kame Hame”, com a la sèrie “Bola de Drac”. Es van rebre 100 vídeos, que es van poder veure a la televisió i al web. Després de l’èxit d’aquesta primera crida, el 2012 es faran noves propostes de CGU com a via directa de participació activa dels usuaris al canal 3XL.

Xarxes socials

Aquest també ha estat l’any de consolidació del canal 3XL a les xarxes socials. Amb gairebé 19.000 seguidors, la pàgina a Facebook del canal ha tingut una progressió estable i continuada. És una via per posar al dia les novetats de la graella d’emissió, resoldre dubtes d’usuaris, ser receptiu a propostes i, sobretot, captar tràfic cap als continguts allotjats dins el web 3xl.cat. El Facebook del 3XL té un dels índexs de participació d’usuaris més elevats de les pàgines de Facebook de TVC. A més, les pàgines de Facebook vinculades al 3XL (“Bola de Drac”, “Diaris de vampirs”, “Bleach”, “Death Note”, “Sèries TV3” o “Jokebox”) superen en conjunt els 65.000 seguidors.

El compte de Twitter del 3XL també té un creixement constant i ja supera els 3.000 seguidors. S’ha potenciat amb la sobreimpressió de hashtags en l’emissió d’estrenes estratègiques per al canal com ara “#drwho3xl”,“#boladedrac3xl” o“#skins3xl”. Aquests hashtags han fet que temàtiques i sèries del canal 3XL es converteixin en trending topic (tema de conversa) destacat a nivell català i estatal.

El canal 3XL a YouTube, amb més de 1.100 subscriptors, és una via alternativa per a les visualitzacions de continguts propis de canal: animacions de Món 3XL, promos, “Extres”, etc.

117 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

L’entreteniment

Garantir una alternativa d’entreteniment àmplia, de qualitat i en català és un altre dels punts bàsics de la missió de la Corporació, una responsabilitat que compleix amb fórmules amb gran èxit d’audiència i reconegudes pel seu compromís social. N’és una mostra clara la sèrie “Polseres vermelles”, un autèntic fenomen entre els espectadors més joves que ha afrontat el repte d’abordar un tema tan delicat com la malaltia infantil. Premi Nacional de Comunicació en la categoria de televisió, la sèrie és una aposta per la ficció amb valors i es diferencia completament de l’oferta de la resta de cadenes.

També ha estat reconegut, en aquest cas amb un Premi Ondas, el programa “El convidat”, un exemple de format de qualitat que en la seva segona temporada s’ha consolidat com un dels referents de TV3, amb un ampli seguiment també a les xarxes socials. S’hi han sumat les noves entregues de “Banda ampla”, un espai de participació únic al panorama audiovisual català; del magazín “Divendres”, que ha continuat la progressió constant i ha incrementat l’arrelament al territori, i de “Caçadors de bolets”, que ha arribat a la vuitena temporada. El 2011 ha estat l'any del retorn de “Veterinaris”, tot just onze anys després de la seva estrena, i també d'Andreu Buenafuente, que ha fet dos programes especials amb Eduard Punset amb el títol “Com va la vida?”.

A propostes de llarg recorregut com ara “Polònia”, “Crackòvia” o “APM? ”, s'hi ha sumat per segon any el concurs de gran format per a tota la família “La partida de TV3”, amb edicions a l'estiu, al Nadal i un especial per celebrar el 20è aniversari del Super3. L’aposta per l’entreteniment de qualitat també inclou els concursos de temàtica lingüística “El gran dictat” i “Bocamoll”, que, a més de fer passar una bona estona, contribueixen a la normalització del català i en fomenten l'ús.

Un altre dels punts forts de la Corporació en entreteniment són els dramàtics de TV3. A més del gran èxit de “Polseres vermelles”, s'ha consolidat la telenovel·la de la tarda, “La Riera”, que ha mantingut la tendència ascendent amb una quota superior al 22% i ha continuat en la primera posició del rànquing de programes més vistos al TV3alacarta. D'altra banda, s'ha estrenat “Pop ràpid”, la primera sitcom de producció pròpia enregistrada específicament per al 33. La sèrie parteix d'un pressupost molt reduït i respon a l'interès d'obrir la ficció a nous canals i noves franges.

L’entreteniment també és un dels ingredients bàsics de Catalunya Ràdio, que el fa servir com a condiment clau a molts dels seus magazins. L’aposta per l’humor del radioxou “Tot és molt confús” s'ha consolidat com un dels màxims exponents de l’emissora en entreteniment, que també ha trobat en “El matí de Catalunya Ràdio” un aliat segur que li dedica tota una franja amb la secció “Problemes domèstics”.

Els espais d’entreteniment a Televisió de Catalunya

Durant el 2011 l’àrea de programes ha estrenat quatre noves propostes: “Com va la vida?”, “Viatge de noces”, “L’aprenent” i “Quin cacau!”. Aquests programes nous s’han sumat a altres de ja consolidats, com ara el magazín de tarda “Divendres”, l’espai de debat “Banda ampla” o els satírics “Polònia”, “Crackòvia” i “APM?”.

118 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“Com va la vida?”

Aquest any Andreu Buenafuente ha tornat a TV3 amb dos programes especials sobre els grans dubtes de la condició humana davant dels problemes de la vida. Juntament amb Eduard Punset, ha repassat les pors i les fortaleses del cervell i les maneres d’actuar per passar-ho millor, en clau científica i sense perdre l’humor. Buenafuente ha desgranat els detalls d’aquests grans temes en un diàleg amb Eduard Punset, que hi ha aportat la seva experiència divulgativa basada en la investigació científica. Aquestes converses han tingut una audiència acumulada de 637.000 espectadors, el 22,4% de quota i un 8,5 de valoració qualitativa (GFK).

Eduard Punset i Andreu Buenafuente a “Com va la vida?”

“Viatge de noces”

Aquest programa, emès a l’estiu, ha fet una mirada nostàlgica a la Catalunya dels anys 50 i 60 a través dels viatges de noces dels protagonistes. Una mirada personal i alhora històrica, il·lustrada amb material d’arxiu propi de cada parella i amb material del fons documental de la Filmoteca de la Generalitat.

Els set capítols han combinat país, paisatge i reflexions sobre la vida en parella. Conduït pel periodista de Catalunya Ràdio Xavier Solà, el programa ha tingut una ampliació a les ones en la versió d’estiu de “La nit dels ignorants”.

“L’aprenent”

En aquest docushow de 13 capítols, Llucià Ferrer s’ha iniciat professionalment fent d’aprenent en diferents oficis que actualment són nínxols d’ocupació. Presentat amb tocs d’humor, ha permès donar a conèixer el dia a dia i també les gratificacions i les complicacions d’aquests oficis, tot potenciant la cultura de l’esforç i posant en valor de cara als joves la importància de l’aprenentatge i el mestratge. El programa ha estat assessorat i patrocinat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

119 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“Quin cacau!”

Aquest programa especial estava plantejat com un concurs, en què equips compostos per pastissers catalans, aprenents i personatges coneguts, competien per elaborar la millor mona de Pasqua. Presentat pels germans Santi i Thaïs Villas, "Quin cacau!" va acostar els espectadors a una de les tradicions catalanes més arrelades d'una forma entretinguda i divertida. L’escola del Gremi de Pastissers de Barcelona hi va col·laborar.

“Divendres”

El magazín s’ha mantingut com l’aposta ferma de les tardes de TV3 i ha millorat, una temporada més, els índexs d’audiència i les valoracions qualitatives, que han continuat la progressió constant i han augmentat de manera significativa en el darrer tram de l’any. “Divendres” també ha incrementat l’arrelament al territori i ha mostrat cada setmana la riquesa d’una localitat catalana.

Espartac Peran i Xavi Coral presenten cada tarda “Divendres”

“Banda ampla”

Aquest espai de debat ciutadà, únic format d’aquestes característiques, setmana rere setmana ha reflexionat sobre els grans temes d’actualitat i d’altres que sempre ens han preocupat. Aquesta temporada ha passat a emetre’s els dijous i ha consolidat així l’emissió.

“Bocamoll”

Aquest concurs potencia el vessant més lúdic de la llengua i fomenta la participació dels espectadors, que, com els concursants, han de superar cinc proves lingüístiques. El programa dóna una visió oberta que combina temes locals i temes internacionals, urbans i rurals, moderns i tradicionals.

120 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“El gran dictat”

Al setembre “El gran dictat” va substituir “Bocamoll” com a concurs de la franja del migdia, amb una molt bona acceptació del públic, ja que ha aconseguit quotes del 17,8% amb 251.000 espectadors de mitjana. Presentat per Òscar Dalmau, el concurs pretén combinar els coneixements de català i l’entreteniment. Al desembre, coincidint amb les vacances escolars, el programa es va adaptar al públic infantil amb set edicions especials d’“El petit dictat”, en què els concursants tenien entre 11 i 14 anys.

El concurs lingüístic “El gran dictat” s’ha consolidat a la seva franja

“Cuines”

El programa ha encarat la temporada aprofundint en el repte d’acostar als espectadors la gastronomia de tot el territori català. També ha donat protagonisme a la cuina de casa amb la participació de cuiners no professionals d’arreu de Catalunya i de totes les edats, que han compartit els seus plats i la seva manera de cuinar i han mostrat les receptes i els productes de la seva zona.

“La partida de TV3”

El programa ha tornat a la graella d’estiu, com a proposta de concurs de gran format i amb l’objectiu de continuar entretenint en família. La novetat en aquesta segona temporada han estat les parelles de concursants, que són pare i fill. A més, es va fer un especial per commemorar el 20è aniversari del Club Super3 i dues edicions més per a la programació de Nadal.

“En clau de vi”

Aquest any s’ha emès la tercera temporada del programa, que ha variat el format i s’ha traslladat a les vinyes i els cellers. Els elaboradors de vi han estat els protagonistes de cada capítol, i així s’ha divulgat el coneixement de l’enologia.

121 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“Export.cat”

A partir de la veu dels productors catalans i els consumidors estrangers, “Export.cat” ha explicat l’èxit que tenen els productes gastronòmics catalans arreu del món. El programa, que ha emès la segona temporada, ha fet un seguiment de tot el procés de producció i exportació, i ha permès conèixer consumidors de diferents cultures i nacionalitats. “Export.cat” és una iniciativa del Departament d'Agricultura, a través de Promotora d'Exportacions Catalanes (PRODECA), i de TV3.

“La Cavalcada de Reis”

El 2011 es va iniciar amb la Cavalcada de Reis, transmesa des de Tarragona, capital cultural catalana del 2011. Va ser la cavalcada més vista a Catalunya i, per tant, referent per als infants i adults, amb una mitjana de 204.000 espectadors i una quota de l’11,9 %.

“Les Campanades de Cap d’Any”

Guissona, ciutat exemple de concòrdia i d’integració, ha estat la ciutat escollida per transmetre les campanades que, per segon any consecutiu, TV3 ha ofert en directe les des d’una població de Catalunya. Més de 800.000 espectadors, amb una quota del 32,4% van seguir, a les 24.00 en punt, les Campanades de Cap d’Any de TV3. El conjunt del programa va obtenir una mitjana de 761.000 espectadors i el 31,1% de quota.

“Crackòvia, l’origen” i “Polònia: collita 2011”

Abans de les Campanades de Cap d’Any, es va emetre “Crackòvia, l’origen”, un especial d’aquest programa d’humor que ens transportava a la Guissona de finals del segle XIX i treia a la llum un secret que va canviar la vida de Mourinho (Toni Albà) i Guardiola (Pep Plaza). “Crackòvia, l’origen” va liderar la seva franja amb una mitjana de 678.000 espectadors i el 30,7% de quota. La programació especial es va completar amb l’especial “Polònia: collita 2011”, que va recordar els millors gags de l’any. El van seguir 489.000 espectadors de mitjana i va ser el programa més ben valorat de la nit de Cap d’Any, segons el panel GFK, amb un 8,1. Ja en el 2012, “Teràpia de riure”, amb 305.000 espectadors, va tancar la programació especial.

“Enxaneta”

Pendent d’emissió per TV3, però ja estrenat als cinemes amb èxit, el documental en 3D “Enxaneta” ha estat una nova aposta de Televisió de Catalunya per la innovació, amb l’objectiu de transmetre els valors inherents als castells utilitzant tots els mitjans audiovisuals al seu abast. Es va enregistrar en el concurs de castells de Tarragona del 2010 i l’estrena aquest any ha coincidit amb el primer aniversari de la declaració com a patrimoni immaterial de la Humanitat. Durant la temporada castellera el programa “Quarts de nou” n’ha informat setmanalment des del 33, com en els darrers anys, i a TV3 s’han ofert programes especials sobre les diades més representatives del calendari casteller.

122 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Altres programes d’entreteniment

Els programes “Polònia”, “Crackòvia”, “APM?” I “APM? Extra” han continuat aportant bons resultats d’audiència i bones valoracions qualitatives a la franja de prime time , tot servint-se de la sàtira i l’humor per mostrar l’actualitat política, esportiva i televisiva. Tots quatre s’han posicionat habitualment en els primers llocs del rànquing dels programes més vistos i també dels més ben valorats pels telespectadors, segons el panel de l’empresa GFK.

Especials

Al llarg del 2011, l’Àrea d’Entreteniment també ha produït programes especials com ara “La cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell”, “El Piromusical de les Festes de la Mercè de Barcelona” i els concursos de gossos d’atura de Castellar de N’Hug i Torroella de Montgrí.

Nous Formats

Les sèries de Nous Formats han continuat la línia de buscar un equilibri entre els formats comercials basats en la qualitat, l’exploració de les emocions a partir de personatges anònims, i la innovació amb productes híbrids entre el documental i l’entreteniment. Entre les propostes de producció del 2011 destaquen “El convidat”, “L’endemà”, “Veterinaris” i “No me la puc treure del cap”, a TV3, i “Fotografies” i “Catalans de...” al 33.

“El convidat”

Sens dubte un dels referents més clars de la cadena, “El convidat” ha aconseguit en la segona temporada tanta o més transcendència que a la primera. Albert Om ha tornat a visitar 13 personatges coneguts, com ara Teresa Forcades, Miquel Calçada, Quim Monzó, Bojan Krkic, Xavier Sardà, Carles Reixach o Isidre Esteve, entre d’altres. El programa ha tingut un gran èxit d’audiència i de seguiment a les xarxes socials i ha obtingut diversos reconeixements, com ara un Premi Ondas 2011.

“L’endemà”

“L’endemà” és una sèrie documental sobre la manera com entomem les persones els canvis importants a la nostra vida, aquells esdeveniments que marquen un abans i un després. Cadascun dels 12 capítols d'aquesta sèrie ha explorat què passa l'endemà del canvi, com el vivim i com ens sentim, i de quina manera provem d'adaptar-nos-hi. I ho ha fet al mateix ritme com es viuen els canvis, seguint una persona a partir del moment que la seva vida fa un tomb i sent testimoni de les seves reaccions.

La sèrie va fer una acció conjunta amb el programa “El suplement” de Catalunya Ràdio, presentat per Tatiana Sisquella.

123 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“Veterinaris”

Onze anys després de l’estrena de la primera temporada, “Veterinaris” ha tornat al prime time dels dijous amb nous episodis. Sota l’eslògan “històries molt humanes amb protagonistes molt animals”, el programa havia estat un dels fenòmens d’audiència més importants de la història de TV3 i el seu retorn ha tornat a aconseguir una amplíssima acceptació. En aquesta nova etapa, “Veterinaris” està presentat per Pol Izquierdo i mostra històries més autoconclusives que en el format original.

“No me la puc treure del cap”

Estrenada a finals del 2010, la major part de la sèrie ha estat emesa durant el 2011. A “No me la puc treure del cap” Roger de Gràcia dissecciona 15 cançons populars catalanes. Amb entrevistes, participació popular, sentit de l’humor, el programa es pregunta què ha convertit aquests temes en autèntics clàssics populars.

Roger de Gràcia presenta “No me la puc treure del cap”

“Passat particular”

Cada episodi ha mostrat dues històries de recerca del passat, una protagonitzada per una persona anònima i l'altra per un personatge conegut. Es tracta de vides completament diferents que el programa ha unit temàticament a partir d'un escenari, d'un espai simbòlic, que té un paper important en les dues històries. S’han triat quatre espais universals que formen part de la vida col·lectiva del nostre país però, a la vegada, són escenaris que han marcat els passats particulars que ressegueix el programa. Presentat per Tatiana Siquella, ha comptat amb la participació de Lluís Bassat, Montserrat Tura, Núria Feliu i Teresa Gimpera.

124 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“Caçadors de bolets”

La vuitena temporada de “Caçadors de bolets” s’ha dedicat temàticament a la cuina. Hi han participat alguns dels millors cuiners actuals com ara Nandu Jubany, Juan Mari Arzak, Carme Ruscalleda o Joan Roca, entre d’altres. A més el micòleg Enric Gràcia s’ha encarregat de l’assessorament en pantalla i Ada Parellada ha conduït una secció de cuina amb nens.

“Fotografies”

La tecnologia digital ha fet que pràcticament tots ens haguem convertit en usuaris de la fotografia i això ha confirmat aquesta disciplina com la més democràtica de totes les arts. La sèrie "Fotografies" ha navegat per aquesta nova realitat. Al llarg dels episodis, de la mà del presentador de la sèrie, Antoni Tortajada, el programa ha acompanyat diversos fotògrafs actuals per descobrir com treballen els diferents gèneres fotogràfics: el fotoperiodisme, el retrat, la fotografia de natura, d’esports, de moda, de viatges, de famosos...

Els dramàtics a Televisió de Catalunya

El 2011 els objectius han estat mantenir la qualitat i l’audiència de les sèries de ficció i renovar l’oferta de programes per al públic familiar. Amb aquesta finalitat s’ha produït la segona i tercera temporades de “La Riera”, que han superat els resultats i la valoració qualitativa del primer any, i una nova temporada de “La sagrada família”. D’altra banda, s’han estrenat les sèries “Polseres vermelles”, “Dues dones divines” i “Pop ràpid”.

El ressò i notorietat de “Polseres vermelles”, sens dubte el gran èxit de l’any, fa que la valoració qualitativa de les ficcions de TV3 hagi superat la de l’any anterior i arribi als 7’55 punts sobre 10 de mitjana. Part d’aquest ressò social es deu a la intensa activitat desplegada a les xarxes socials, amb la gestió de comunitats molt actives, que arriben a tenir desenes de milers de seguidors.

Amb l’estrena de la sèrie “Pop ràpid” s’ha apostat per un nou format tant pel que fa als continguts, amb la incorporació del talent de nous creadors, com a la producció, amb un model basat en un pressupost reduït i en l’optimització de recursos.

“La Riera”

La telenovel·la de la tarda de TV3 és una sèrie coral que explica tot un seguit de vides creuades entorn a una família que regenta un restaurant en un poble de la costa. Amb l’emissió de 198 episodis, corresponents a la segona i tercera temporades, aquest any “La Riera” s’ha consolidat i ha mantingut la tendència ascendent apuntada des de la seva estrena, l’any anterior. El 2011, “La Riera” ha obtingut una audiència mitjana de 429.000 espectadors a TV3 i 87.000 més al 33. La quota de pantalla és del 22,4 % a TV3, dos punts més que la temporada anterior, i del 3,2 % al 33. La decisió de la cadena d’augmentar la qualitat de la telenovel·la ha estat ben rebuda i valorada pels espectadors de “La Riera”, ja que un 87% la consideren una sèrie de “molta qualitat” i li atorguen una puntuació del 7,8 a TV3 i del 7,9 al 33.

125 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“La Riera” s’ha consolidat amb una audiència mitjana de 430.000 espectadors

“Polseres vermelles”

La sèrie retrata, amb humor i tendresa, el dia a dia d'un grup de nens en un hospital infantil. Creada per Albert Espinosa, ha permès situar en el prime time de TV3 una ficció amb valors i que la diferencia completament de l’oferta de la competència. “Polseres vermelles” ha superat amb un gran èxit el repte d’abordar un tema tan delicat com la malaltia infantil i s’ha convertit en un autèntic fenomen social, sobretot entre els espectadors més joves. La passió pels “polseres” va esclatar a les xarxes socials i a Facebook s’han arribat a superar els 100.000 seguidors de la sèrie.

Valorada qualitativament pel públic amb un 8,5, “Polseres vermelles” ha rebut el Premi Nacional de Comunicació 2011 en la categoria de televisió, i el premi al millor guió al festival Seoul International Drama Awards, en què va despertar un gran interès internacional. Pel que fa a les audiències, 514.000 espectadors de mitjana han seguit la primera temporada de la sèrie, una xifra que representa un 16,1 % de quota de pantalla. La reposició emesa durant l’estiu, pocs mesos després de l’estrena, en va obtenir 215.000, amb una quota del 12,2 %. L’èxit dels “polseres” arreu ha fet possible una segona temporada, que es produirà durant el 2012.

“Dues dones divines”

Aquesta comèdia, protagonitzada per Rosa Maria Sardà i Verónica Forqué, aborda la vida de Mimí i Piluca, dues amigues excèntriques que, tot i fregar la seixantena, han superat una bona pila de convencions socials i viuen amb l’entusiasme de dues adolescents. L’estrena de la sèrie va aplegar davant del televisor 612.000 espectadors. La sèrie ha tingut una audiència mitjana de 297.000 persones, amb una quota de pantalla del 10 %. No se’n farà una segona temporada.

“Pop ràpid”

Ambientada en un bar on actuen els principals grups de l’escena musical catalana i protagonitzada per dos joves que intenten obrir-se pas en el món de la música, “Pop ràpid” és la primera sitcom de producció pròpia enregistrada específicament per al 33. La sèrie respon a l’interès d’obrir la ficció a 126 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 noves franges horàries i a altres canals i plataformes. Partint d’un pressupost molt reduït, “Pop ràpid” ha rebut bones crítiques, ha estat ben valorada qualitativament per públic i ha estat força seguida per internet, fins i tot des de fora de Catalunya. Aquesta bona acceptació i la possibilitat de produir ficció competitiva a baix cost, han fet que se’n produeixi una segona temporada i que es valori col·locar la sèrie en un lloc més destacat de la graella.

“Pop ràpid” és la primera sitcom de producció pròpia enregistrada per al 33

“Infidels”

La fragmentació actual de l’audiència ha permès fer propostes destinades a públics molt més definits, com ara “Infidels”. La sèrie, protagonitzada per cinc amigues, ha estat molt ben valorada pels seus seguidors, entre els quals es dóna el fenomen fan. Aquest públic fidel ha permès remuntar la davallada d’audiència de la segona temporada i arribar als 326.000 espectadors de mitjana i una quota de pantalla del 10,7%. L’anunci del tancament definitiu de la sèrie, per donar pas a altres produccions, ha provocat la reacció dels seguidors més actius, que n’han demanat la continuïtat.

“La sagrada família”

"La sagrada família" és una comèdia sobre les relaciones familiars, a partir dels conflictes que es generen en el si de moltes famílies, més enllà dels típics conflictes de parella. Després de la bona acollida de la primera temporada, la segona edició de “La sagrada família” s’ha emès en una nova franja horària, els diumenges a la nit, que l’ha allunyada del públic familiar. Tot i que amb la nova ubicació ha obtingut uns bons resultats, la sèrie no tindrà continuïtat.

Durant el 2011 TVC ha produït dues sèries que s’estrenaran el 2012: la ficció de detectius “KMM” i la comèdia “Gran Nord”, totes dues pensades per al públic familiar.

127 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Els espais d’entreteniment a Catalunya Ràdio

L’entreteniment és un dels punts forts de la programació de Catalunya Ràdio, amb una presència constant en diferents programes i seccions de la graella que conformen una alternativa àmplia, de qualitat i en català.

Els magazins de referència de Catalunya Ràdio, com ara “El matí de Catalunya Ràdio” o “La tribu”, tenen espais reservats específicament a l’entreteniment de qualitat i aposten per combinar la cara més compromesa amb l’actualitat amb diferents formes d’entreteniment, amb col·laboradors, seccions i la participació dels oients.

En el cas d’“El matí de Catalunya Ràdio”, aquest vessant guanya presència a mesura que avança el programa i conclou amb la secció més representativa, “Problemes domèstics”, en què cada dia, durant l'última mitja hora del programa, una llarga llista de personatges repassen l'actualitat d’una manera molt genuïna.

Pere Mas aposta a “Tot és molt confús” per l’entreteniment i l’humor

Pel que fa als espais pròpiament d’entreteniment, convé destacar “Tot és molt confús”, amb Pere Mas, un programa que s’ha consolidat com a radioxou d’entreteniment, tot descobrint en clau d’humor les eines que permeten entendre l’actualitat.

“Tot és molt confús”

El món, la vida, la feina, el moment actual... tot és molt confús. Per això cal un programa de ràdio que ajudi a aclarir-se. “Tot és molt confús” és un radioxou d’entreteniment 2.0, constantment connectat amb els oients. El radioxou va viure un procés de creixement durant la temporada anterior i s’ha consolidat en l’edició d’estiu. De dilluns a divendres (de 12.05 a 13.00) l’actualitat social, política, econòmica, esportiva, cultural, internacional, religiosa, militar, parasexual, mediàtica, tecnològica, gastronòmica i del que calgui, és objecte d’escarni permanent des de l’inici del programa.

128 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“Generació digital”

Aquest magazín d’oci i cultura digital ha entrat el 2011 en una nova dimensió, amb dues hores de programa els dissabtes a la tarda a Catalunya Ràdio. Videojocs, còmics, xarxes socials, música, tecnologia, cinema i televisió són alguns dels temes afrontats per experts cada dissabte a la tarda (de 16.05 a 18.00). “Generació digital” està especialment obert a la participació dels oients a través del web de Catalunya Ràdio, Twitter, Facebook i la presència a l’estudi.

“El visitant”

Per tercera temporada, Enric Lucena ha tornat a posar-se cada matinada a la pell d’“El visitant” (de dilluns a divendres, de 03.05 a 06.00). Un visitant que continua alerta de tot el que passa a Catalunya Ràdio, i fa una tria del bo i millor que s’ha pogut sentir al llarg del dia: les millors entrevistes, els moments més divertits, les parts més polèmiques d’una tertúlia o els espais més entretinguts dels col·laboradors.

“La nit dels ignorants 2.0”

Xavier Solà és, per segona temporada, la veu d’un dels programes amb més tradició de Catalunya Ràdio, un clàssic que es va renovar el 2010 amb la seva versió 2.0 i que inclou encara més participació. A més de les preguntes i respostes que sempre han conformat el motiu del programa, s’hi va incorporar el “Diari de nit”, un espai que convida els oients a explicar les vivències més personals del dia per poder elaborar un diari digital que es pot consultar a catradio.cat . “La nit dels ignorants 2.0” s’emet de dilluns a divendres, de 01.05 a 03.00.

“El concurs”

El concurs més original de la ràdio es va integrar a la graella de Catalunya Ràdio durant la programació d’estiu i ara també hi és present els festius intersetmanals (de 12.00 a 13.00). La mecànica del concurs és senzilla: els concursants han de triar una resposta a quinze preguntes. Cada cinc preguntes, el concursant amb menys punts queda eliminat. Al final, els tres millors es juguen el premi diari i l’accés a la final.

129 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Compromís amb la societat i la indústria

130 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Compromís amb la societat i la indústria

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals manté un compromís amb la societat que s'estén més enllà de la pantalla i de l'antena. TV3 i Catalunya Ràdio han establert un fort vincle amb els ciutadans, que té una de les cares més visibles en “La Marató” de TV3. Màxim exponent de la capacitat de mobilització de la Corporació a l’entorn de valors com la solidaritat i la cohesió social, “La Marató” ha arribat a la vintena edició consolidada com una cita del calendari col·lectiu de catalans, que s’hi aboquen any rere any. Així ho palesen les xifres del 2011, en què s'han batut tots els rècords: de conferències divulgatives, d'activitats populars i de recaptació. En aquests vint anys, “La Marató” ha sensibilitzat la població sobre desenes de malalties i ha impulsat prop de 600 projectes de recerca biomèdica amb els 107 milions d'euros que ha recaptat.

També ha fet vint anys el Club Super3, un model d'integració infantil que ha esdevingut un fenomen comunicatiu i social únic a Europa i que té en la participació ciutadana un dels pilars. N'és la mostra més palpable La Festa dels Súpers, que enguany ha aplegat 420.000 persones, el seu rècord d'assistència. La voluntat de servei públic i de lligam amb els ciutadans és la base d'un altre esdeveniment participatiu: el Tió Solidari. Per quart any, Catalunya Ràdio i el Banc dels Aliments han sumat esforços per recollir queviures per als més desafavorits i difondre la tradició del tió.

La Corporació també manté un vincle estret amb el món educatiu. A més de formar estudiants en pràctiques, ha creat, amb diverses universitats, dos màsters i ha posat en funcionament la Unitat de Projectes d'Aprenentatge, que explora les aplicacions del llenguatge audiovisual com a eina didàctica. El portal Edu3.cat, que reuneix continguts audiovisuals educatius, o el web “Aquí, TV3”, que explica el món de la televisió amb un to pedagògic, són alguns dels projectes de la Unitat.

Conscients del seu potencial en la transmissió de valors, els mitjans de la Corporació són especialment curosos en el tractament de la diversitat i d’altres aspectes de transcendència social, com la promoció de pràctiques sostenibles. Donar veu i resposta a tots els segments de la societat i a les diferents sensibilitats que hi conviuen és un objectiu prioritari. És remarcable l’aposta per garantir l’accessibilitat als continguts, amb serveis de subtitulació i audiodescripció i emissions en llengua dels signes catalana. El 2011 s'ha augmentat la presència de continguts accessibles: s'han incorporat subtítols a Esport3 i al canal d'alta definició i s'ha començat a emetre en llengua de signes el “Telenotícies vespre”. Al 33 i al Super3-3XL la programació subtitulada ja supera el 80%.

Com a mirall del que passa a Catalunya, TV3 i Catalunya Ràdio despleguen equips arreu del país, per cobrir-ne l’actualitat amb els informatius i també per copsar-ne la riquesa des dels programes. Espais com “Divendres”, amb el plató itinerant; “Espai Terra”, amb els vols d'helicòpter, o “El suplement”, amb les connexions des de diferents comarques, reflecteixen aquesta vinculació amb el territori. Una voluntat a què també responen els acords de col·laboració amb entitats.

En el compromís amb la societat és essencial el paper de la Corporació en la indústria audiovisual. Motor del sector a Catalunya, TV3 ha estat la base sobre la qual s’ha creat un teixit productiu competitiu, que aquest any ha donat fruits com ara les multipremiades “Pa negre”, “Chico & Rita” i “Bicicleta, cullera, poma”. Totes són coproduccions de TV3 que han triomfat dins i fora del país, fins al punt que “Pa negre” ha estat escollida per l'Acadèmia de Cinema Espanyol per als Oscars. És la primera vegada que una pel·lícula en versió original catalana hi representa Espanya.

131 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“La Marató” de TV3

“La Marató” de TV3 és un projecte solidari impulsat per Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3 enfocat a obtenir recursos econòmics per a la investigació científica de malalties que no tenen curació definitiva. El programa, que dura aproximadament 15 hores, desenvolupa una important tasca de sensibilització de la població catalana respecte a les malalties a les quals es dedica i a la necessitat de potenciar la recerca científica per prevenir-les i/o curar-les.

En totes les seves edicions, “La Marató” de TV3 combina la sensibilització, la divulgació científica i l'entreteniment. Durant l'emissió s'explica la realitat de les malalties a través del testimoni directe de les persones que les pateixen, de les famílies, dels metges i els científics que hi tenen relació, i amb l'ajuda de les tècniques audiovisuals més avançades. Guiada pel rigor científic i l'ètica, “La Marató” de TV3 combina aquest plantejament amb la voluntat de ser també un programa d'entreteniment. Per això també hi col·laboren figures del món de la música, el teatre, el cinema o l'esport, que participen en el programa desinteressadament o que, com molts altres voluntaris anònims, dediquen el seu temps a recollir les trucades de donacions en les seus telefòniques o en altres feines de suport.

Per aconseguir els seus objectius, “La Marató” de TV3, que va néixer com un programa de televisió, ha anat evolucionant i creixent al llargs dels anys. Actualment té dos puntals culturals com són “El disc de La Marató “ i “El llibre de La Marató “.

La Fundació La Marató de TV3, creada l’any 1996 per la Corporació, té la missió de fomentar i promoure la recerca biomèdica d’excel·lència, així com la sensibilització social sobre les malalties que es tracten al programa de televisió, mitjançant campanyes de participació ciutadana i actes de difusió i educació.

“La Marató” de TV3 del 2011: regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits

El 18 de desembre els periodistes Xavi Coral i Espartac Peran van conduir un programa en directe de 15 hores, en què es va recollir el testimoni de persones que han rebut un trasplantament o l’esperen, es van explicar conceptes relacionats amb aquestes intervencions i la medicina regenerativa, i es va oferir una bona dosi de música i espectacle. Tot, acompanyat d’un gran desplegament participatiu arreu de Catalunya, amb més de 1.800 activitats populars organitzades pels ciutadans.

Al llarg del programa van passar pel plató 22 metges i especialistes, que, amb les seves explicacions professionals, van donar contingut a l’eslògan de l’edició del 2011: “Quan s’acaba una vida, en comencen sis”. També hi va haver testimonis de persones beneficiades pels trasplantaments o que podrien beneficiar-se’n: el pacient que va ser trasplantat de cara i el doctor que va fer la intervenció; l’actor Cesc Caralt, “la Vicenteta”, trasplantat de fetge; els futbolistes Jordi Cruyff i Eric Abidal, etc. Els joves actors de “Polseres vermelles” hi van posar el contrapunt emocional amb les seves experiències en la ficció. A més, hi van actuar Sergio Dalma i l’Escolania de Montserrat, Ana Torroja, Sílvia Pérez Cruz, Andrea Motis, Manolo García, Els Catarres, Cop de Rock, i els actors de la sèrie de TV3 “La Riera”, que van fer una coreografia. El programa va obtenir un 17,2% de quota i 379.000 espectadors de mitjana.

132 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

La recaptació final de “La Marató” del 2011 ha estat de 8.931.418 €, una nova xifra rècord de recaptació en els 20 anys d’història del projecte. Aquests fons es traduiran en un impuls decisiu en la recerca sobre el trasplantament d’òrgans i teixits i les aplicacions de la medicina regenerativa.

Marcador final de l’edició del 2011 de “La Marató” de TV3

“La Marató” al Super3 i al 3XL

Tant el canal Super3 com el 3XL han tornat a participar molt activament a “La Marató de TV3”, durant els dies previs i també el mateix dia de La Marató, el 18 de desembre. Un any més, “TAGS” va crear una coreografia per a l’ocasió. Els quatre presentadors del programa van protagonitzar un vídeo tutorial per ensenyar la coreografia a tothom i “Divendres” la va ballar amb el públic al barri barceloní d'Horta i també a Sant Feliu del Llobregat. El mateix 18 de desembre a la tarda, la Lila, acompanyada pel Roc, en Pau, en Fluski i la Pati Pla, van cantar al plató de “La Marató” el tema "Uh! Oh! No tinc por!".

El canal Super3 també va preparar dos reportatges especials d’“El món dels súpers”, protagonitzats per dos súpers que han estat sotmesos a un trasplantament. Aquests dos reportatges es van poder veure al canal Super3 a partir del 13 de desembre i també dins del programa de “La Marató de TV3” el dia 18.

Com a novetat, tots els súpers van poder participar a “La Marató” de manera directa a través de “La Superguardiola”, un joc creat especialment per a l'ocasió, en què els punts aconseguits es van transformar en euros al final de la jornada. Els súpers van poder fer créixer el marcador de “La Marató” jugant, ja que cada partida que un súper superava amb èxit representava una aportació econòmica.

El canal 3XL també es va sumar a “La Marató de TV3”. La setmana prèvia al 18 de desembre, va emetre una peça en què els presentadors i els personatges del canal demanaven la participació de l'audiència. Per fer-ho, es va prendre com a referència el concepte de "regeneració" i el lligam que té a la ficció amb la sèrie "Doctor Who", que s'emet al 3XL. A "Doctor Who" la regeneració és un recurs narratiu que serveix per donar nova vida al personatge del Doctor.

133 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“La Marató” a Catalunya Ràdio

Catalunya Ràdio va participar molt activament en la campanya de difusió de “La Marató”. El programa “Tot és molt confús” va seguir les aportacions dels oients al “Banc de sons”, una iniciativa per fer una cançó conjunta del Disc de “La Marató” a partir de versos i música donats a través d’internet. Tant el Disc, que es va estrenar a “El matí de Catalunya Ràdio”, com el Llibre van ser protagonistes de diversos programes, que també van oferir nombroses entrevistes a pacients, metges, investigadors, i als responsables i presentadors de “La Marató”.

“L’informatiu migdia”, per exemple, va emetre una sèrie de sis reportatges, en emissió conjunta a Catalunya Ràdio i a Catalunya Informació, sobre trasplantaments d’òrgans i teixits a partir dels testimonis de metges i malalts. Persones trasplantades, donants i experts també van ser entrevistats a “La nit dels ignorants 2.0”, que va dedicar un espai diari a “La Marató” del 2 al 16 de desembre. A més, Catalunya Informació va dedicar les desconnexions territorials del 16 de desembre a parlar amb els coordinadors de trasplantaments de diferents hospitals de Catalunya.

Els dies previs a “La Marató” també es van afegir a la difusió del programa espais com ara “La tribu de Catalunya Ràdio”, “El club de la mitjanit”, “L’oracle”, “El cafè de la república” o “Sentits”, “Solidaris”.

El 18 de desembre es va fer un seguiment exhaustiu del programa, amb entrevistes i connexions en directe tant a Catalunya Ràdio com a Catalunya Informació. “El Suplement”, “Tot Gira” i “Generació digital” van fer edicions especials sobre “La Marató”. El seguiment va anar més enllà de l’emissió del programa i se’n va fer balanç amb els seus protagonistes durant els dies posteriors.

“La Marató” a internet, a les xarxes socials i als mòbils

El programa es va seguir intensament a través del web tv3.cat/marato , que va oferir abundant material audiovisual i notícies durant 15 hores ininterrompudes. La pàgina va registrar 196.877 pàgines vistes i 47.420 usuaris únics durant el dia del programa, el 18 desembre. En el període de campanya de “La Marató”, d’octubre a desembre, va obtenir 848.283 pàgines vistes i 327.533 visites.

Els donatius per internet van augmentar un 22% respecte a l’edició passada: se’n van fer 15.094 i es van aportar més de 700.000 € en conjunt. Les aplicacions per a smartphones també van tenir un èxit aclaparador, amb 9.800 descàrregues, una xifra que duplica amb escreix la de l’any anterior. El volum de donatius fets per aquest canal va triplicar la xifra de l’edició del 2010: es van recaptar 207.014 € a través de 5.016 donacions.

A les xarxes socials, “La Marató” va estar molt viva i va sumar 6.000 seguidors nous a la pàgina de Facebook. En acabar l’any, la pàgina tenia 127.185 fans. A més, es va crear l’aplicació “Piula per La Marató”, que permetia difondre els valors del projecte a partir dels caràcters sobrers de Twitter. Només el dia de “La Marató”, es van registrar 1.194 tuits i 100.562 caràcters donats. Durant els 20 dies que l’aplicació va estar en funcionament es van donar 186.495 caràcters en 2.141 tuits. D’altra banda, des de dissabte 17 a la mitjanit fins acabat el programa, es van generar 50.000 tuits amb el hashtag #maratotv3. Al llarg de les 15 hores de programa, 2.500 usuaris nous van seguir “La Marató” a través de Twitter.

134 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Campanya de sensibilització i difusió

En el marc de la campanya de sensibilització i difusió, es van fer 3.850 conferències divulgatives a prop de 1.000 centres educatius del tot el país. Un total de 351 professionals de la salut, que prèviament havien rebut una sessió formativa, van ser els encarregats de descobrir a més de 150.000 joves catalans el vessant humà i científic dels trasplantaments i la regeneració d’òrgans i teixits. Aquesta acció educativa compta amb el suport del Departament de Benestar Social i Família.

Taula 16. Evolució del nombre de conferències de “La Marató” de TV3 Edició Nombre de conferències 1997 Malalties genètiques hereditàries 1.063 1998 Diabetis 1.357 1999 Trasplantaments 1.595 2000 Malalties mentals 1.883 2001 Sida 2.497 2002 Malalties inflamatòries cròniques 2.226 2003 Malalties respiratòries cròniques 2.650 2004 Càncer 2.858 2005 Malalties neurològiques 2.947 2006 Dolor crònic 2.898 2007 Malalties cardiovasculars 3.103 2008 Malalties mentals 3.109 2009 Malalties minoritàries 3.175 2010 Lesions medul·lars i cerebrals adquirides 3.497 2011 Regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits 3.850 Total 38.708 Font: Fundació La Marató de TV3

Com a suport a les conferències, es va projectar un DVD divulgatiu que combinava recursos didàctics amb testimonis reals i una història de ficció per exposar les vivències d’un grup de joves i adolescents que han rebut un trasplantament o l’esperen. Hi van col·laborar de forma desinteressada actors i actrius del panorama audiovisual català, alguns molt coneguts entre els joves, com ara Igor Szpakowski (“Polseres vermelles”), Carlos Cuevas (“Ventdelplà”), Jordi Planas (“La Riera”), Victòria Pagès (“El cor de la ciutat”), Candela Antón (“Blog”) i Paula Jornet (“La Riera”).

A més de les conferències a centres educatius, es va fer una campanya gràfica i audiovisual dirigida a tota la societat. Amb l’eslògan “Quan acaba una vida, en comencen sis”, aquesta campanya va traslladar als ciutadans l’esperança que ofereixen els trasplantaments: un sol donant pot donar vida o qualitat de vida a sis persones més.

Creada amb la col·laboració de l’agència Bassat Ogilvy, els diferents formats de la campanya gràfica (díptics informatius, cartells i banderoles municipals) es van difondre per tot el país les setmanes prèvies al programa, amb l’objectiu de sensibilitzar sobre el tema de “La Marató” i promoure la participació activa dels ciutadans en la iniciativa.

En total es van penjar 1.519 pancartes d’adhesió per iniciativa dels ajuntaments i 5.112 banderoles de sensibilització als carrers de les principals ciutats i poblacions catalanes.

135 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Aquest any també s’ha donat continuïtat a altres fórmules de promoció i de sensibilització com ara el manifest llegit als teatres la nit abans de “La Marató”, així com la publicitat a la premsa del país.

“Quan acaba una vida en comencen sis” era el lema de “La Marató” d’aquest any

El disc i el llibre de “La Marató”

El disc de “La Marató” del 2011 va proposar 20 temes nous per celebrar els 20 anys del programa. El compacte convidava a redescobrir cançons d’estils i gèneres diferents, conegudes internacionalment, a partir de la lletra adaptada i la personalitat dels 26 artistes, novells o consagrats, que les interpreten.

Produït per Marc Parrot, els germans Toni i Txasqui Ten i Jordi Cubino, el disc va unir valor artístic i sentimental i va sorprendre amb propostes diferents. Així, el tema que obria l’edició va ser "Em dónes força", una versió de la cançó popular irlandesa “You raise me up”, interpretat per Sergio Dalma i l’Escolania de Montserrat, que era la primera vegada que enregistrava un tema pop . Una altra sorpresa va se sentir Raphael cantant en català per primer cop. L’artista, que fa uns anys va rebre un trasplantament hepàtic, va fer una versió del tema clàssic del soul “Say a little prayer”, traduït com “Tinc un pensament per a tu”. El disc també va incloure la balada “Teixit humà”, fruit de la participació col·lectiva al “Banc de sons”, una iniciativa que va registrar més d’un miler d’aportacions entre versos i música.

Les 189.175 unitats venudes del disc van sumar 696.772 € al marcador final del programa.

El llibre de “La Marató” 2011 va presentar novetats en l’estructura i els gèneres. Per primera vegada, el volum va incloure un poema i una tira còmica, que són el principi i final d’un recull de nou relats, vuit de ficció i un de no ficció escrit per una mare que va donar els òrgans del seu fill mort sobtadament als 19 anys.

De l’edició 2011 del llibre se’n van vendre, fins al 31 de desembre, 6.516 unitats impreses i 103 en versió digital, que es van traduir en una recaptació de 30.992 €.

136 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Mobilització ciutadana

La ciutadania va batre el rècord de participació social entorn de “La Marató” amb l’organització de 1.825 activitats populars arreu de Catalunya, un 34% més que l'any anterior. Aquest ampli moviment de participació social va aconseguir sumar 1,6 milions d’euros al marcador del programa.

Taula 17. Evolució del nombre d’activitats de suport a “La Marató” de TV3 Edició Nombre activitats 2004 Càncer 519 2005 Malalties neurològiques 624 2006 Dolor crònic 738 2007 Malalties cardiovasculars 916 2008 Malalties mentals 1.064 2009 Malalties minoritàries 1.142 2010 Lesions medul·lars i cerebrals adquirides 1.359 2011 Regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits 1.825 Font: Fundació La Marató de TV3

També es va batre el rècord de participació al concurs “Pinta La Marató”. En la 13a edició es van presentar 165 cartells, procedents de 70 centres educatius d’arreu de Catalunya. La proposta de la classe de 4t d’ESO Visual de l’IES Alexandre Deulofeu, de Figueres, en va resultar la guanyadora.

Voluntaris

El 18 de desembre, 2.421 voluntaris van participar activament a “La Marató” de TV3 tant en l’atenció telefònica dels donatius com en altres tasques d’organització a les seus telefòniques sota la coordinació del Departament de Benestar Social i Família. Aquest col·lectiu es va nodrir de 126 associacions de voluntariat, de persones a títol individual i de 107 professionals del conjunt d’empreses de la CCMA.

“La Marató” va participar a la II edició del Congrés Europeu de Voluntariat, celebrat a Barcelona al novembre del 2011. El model de voluntariat que ha consolidat “La Marató” de TV3 al llarg de dues dècades va ser una de les bones pràctiques que s’hi va presentar. Carme Basté, directora de la Fundació, va fer la conferència “La Marató TV3: un bon exemple a Europa de col·laboració entre diferents agents”, en què va reflexionar sobre el paper essencial que desenvolupen els voluntaris en aquest projecte.

Organització i logística

Les cinc seus telefòniques habituals de “La Marató” de TV3 (Fira de Barcelona, plató 4 de TV3, Auditori de Girona, Port de Tarragona i Universitat de Lleida) es van posar en marxa el 18 de desembre per fer possible la recepció dels donatius telefònics. Amb 1.037 línies d’atenció telefònica, els voluntaris van atendre 60.920 trucades al telèfon 905 11 50 50.

137 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Per a l’organització i logística de les seus, la Fundació va comptar novament amb el suport de les entitats i empreses col·laboradores habituals: el Departament de Benestar Social i Família, La Caixa, PriceWaterhouseCoopers, Movistar i Abertis Telecom. A més, 76 empreses catalanes hi van col·laborar subministrant productes i serveis de forma desinteressada a les cinc seus telefòniques.

Patrocini

La Fundació va dur a terme la captació de patrocini d’empreses per finançar la campanya sobre la regeneració i el trasplantament d’òrgans i teixits, i també per contribuir a sufragar-ne les despeses de funcionament. En l’edició del 2011 hi van col·laborar 14 empreses, que van aportar 331.405 €.

Taula 18. La Marató 2011. Dades generals Recaptació 8.931.418 € Donatius de particulars 6.235.868 € Recaptació d'activitats populars 1.604.571 € Disc de La Marató 696.772 € Llibre de La Marató 30.992 € Patrocinis 353.905 € Treballadors de la CCMA (a través de la nòmina) 9.310 € Organització i logística Seus telefòniques 5 Línies telefòniques 1.037 Donatius telefònics (trucades ateses) 60.920 Impulsos de trucada 105.728 Nombre de voluntaris 2.421 Voluntaris CCMA 107 Col·lectius de voluntariat col·laboradors 126 Empreses subministradores de productes i serveis a les seus 76 Campanya de sensibilització Difusió Activitats populars organitzades 1.825 Poblacions amb activitats populars 679 Conferències a escoles i centres cívics 3.850 Personal sanitari conferenciant 351 Centres educatius 979 Murals presentats al concurs "Pinta La Marató" 165 Municipis i districtes adherits a la campanya de pancartes 950 Total de pancartes d'adhesió penjades 1.519 Noves pancartes d'adhesió penjades 30 Visites al web (octubre-desembre) 327.533

138 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Pàgines vistes al web (octubre-desembre) 848.283 Material promocional distribuït Díptics informatius 556.000 Cartells de la campanya 30.000 Adhesius "La Marató de TV3, diu molt de tu" 527.500 Pin distintiu per al voluntariat 5.000 Publicitat Espot de sensibilització (passis) 167 Banderoles municipals 5.112 Anuncis als diaris (sensibilització, programa i agraïments) 51 Font: Fundació La Marató de TV3

20 anys de sensibilització, mobilització social i impuls a la recerca biomèdica

Dues dècades d’èxit, fruit d’un suport social excepcional, han convertit “La Marató” de TV3 en el gran esdeveniment solidari i participatiu a Catalunya. Centenars de milers de persones, entitats, institucions i empreses fa 20 anys que uneixen esforços en un mateix sentit: obtenir recursos econòmics per impulsar la recerca biomèdica sobre malalties sense guariment conegut. El projecte ha aconseguit, a més a més, incidir en la sensibilitat col·lectiva donant a conèixer la realitat de les malalties i despertant l’empatia, la solidaritat i el respecte cap a les persones afectades, així com la participació del conjunt de la societat.

Des del 1992, La Marató ha ofert 271 hores de televisió en directe en què ha combinat divulgació científica, sensibilització i entreteniment per acostar-nos a les malalties tractades. Amb els fons aconseguits en l’edició 2011, La Marató de TV3 ja suma a hores d’ara un total de 106.616.462 € recaptats.

Aquests fons han permès impulsar 565 projectes de recerca biomèdica sobre un ampli conjunt de malalties, i han situat La Marató com a referent de les institucions finançadores de la investigació. En aquests treballs, hi han intervingut 3.000 investigadors, que han contribuït a avançar en la prevenció, el pronòstic i tractament de les patologies tractades.

Activitats de recerca biomèdica

El 2011 la Fundació ha impulsat la recerca biomèdica d’excel·lència sobre lesions medul·lars i cerebrals adquirides a partir dels fons recaptats en “La Marató” del 2010 i ha fet públics en el seu 12è Simposium els resultats obtinguts en el projectes sobre malalties neurològiques, que es van finançar gràcies a l’edició del 2005. Paral·lelament, ha fet el seguiment econòmic i científic dels projectes de recerca finançats amb fons de diverses edicions del programa.

139 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Ajuts a la recerca sobre lesions medul·lars i cerebrals adquirides. “La Marató” 2010

Convocatòria d’ajuts

Entre el 8 de març i l’11 d’abril, la Fundació La Marató de TV3 va fer la convocatòria d’ajuts a la recerca sobre lesions medul·lars i cerebrals adquirides. S’hi van presentar 100 treballs d’investigació.

Avaluació dels projectes

Un total de 111 experts en la matèria, procedents de 20 països, van revisar i valorar aquests treballs en funció de la qualitat, metodologia i rellevància, en un procés per consemblants ( peer review ) de transparència i rigor provats. Un grup de set especialistes europeus en lesions medul·lars i cerebrals adquirides es va encarregar de la fase final de l’avaluació i va elaborar un rànquing dels projectes més ben classificats de l’avaluació internacional. A partir d’aquesta llista, el Patronat de la Fundació va acordar, a proposta de la Comissió Assessora Científica, distribuir 7.762.886 € entre 30 projectes de recerca científica d'excel·lència. El procés d’avaluació dels projectes va estar coordinat per l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut, del Departament de Salut (AIAQ).

Lliurament d’ajuts

El 9 de novembre la Fundació va lliurar els ajuts als investigadors premiats en un acte públic celebrat a l’Auditori del Rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va comptar amb la participació de la comunitat científica i personalitats del món social i polític. El periodista Albert Om, presentador de l’edició 2010 del programa, var ser l’encarregat de conduir l’acte, en què van intervenir el conseller de Salut, Boi Ruiz; la rectora de la UAB, Ana Ripoll; i el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de la Fundació La Marató de TV3, Enric Marín. Els fons recaptats permetran impulsar 30 projectes, que seran desenvolupats per 55 investigadors principals i els seus equips, provinents de 45 centres de recerca de Catalunya, de l’estat espanyol i d’àmbit internacional.

12è Simposium Fundació La Marató de TV3: Alzheimer i altres malalties del cervell. “La Marató de TV3” del 2005

El 29 de juny la Fundació va donar a conèixer els resultats dels 35 projectes de recerca sobre malalties neurològiques que es van finançar amb els fons de l’edició del 2005. Va ser en el 12è Simposium, que va comptar amb la participació dels 57 investigadors que van rebre finançament per avançar en el coneixement de les malalties del cervell.

Les presentacions es van distribuir en tres sessions temàtiques: Parkinson i patologia vascular cerebral, Alzheimer, i epilèpsia i altres patologies. Els científics van exposar les conclusions a què han arribat en els seus treballs i van posar de manifest com han contribuït a fer avançar de manera substancial en el diagnòstic, pronòstic i tractament de les diferents malalties del cervell.

140 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

La cloenda del 12è Simposium va anar a càrrec d’Enric Marín, president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de la Fundació La Marató de TV3; Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans; i Joaquim Esperalba, director general de regulació, planificació i recursos sanitaris del Departament de Salut.

Al 12è Simposium es van presentar els resultats dels projectes finançats amb els fons de “La Marató” del 2005

Durant l’acte també es van lliurar els premis del concurs “Divulga la Recerca de La Marató”, convocats amb la col·laboració de la Fundació Institució Catalana de Suport de la Recerca. L’objectiu del certamen era fer accessibles per al públic general els avenços científics en malalties neurològiques assolits gràcies a La Marató del 2005 per mitjà de reportatges audiovisuals breus.

TV3 i el 33 van emetre un programa especial amb motiu del 12è Simposium que repassava els resultats obtinguts en la recerca sobre malalties del cervell i que estava conduït per la presentadora de l’edició del 2005, Helena Garcia Melero.

Seguiment dels projectes

Els projectes de recerca finançats amb els fons de La Marató es desenvolupen generalment en un període de tres anys i reben un pagament anual, un cop s’han valorat positivament les memòries científica i econòmica. L’acurat seguiment que duen a terme la Fundació (control econòmic) i l’AIAQ (control científic) garanteix la consecució d’aquesta activitat investigadora.

Durant el 2011, la Fundació va gestionar els pagaments anuals i les memòries científica i econòmica de projectes corresponents a diferents edicions de La Marató.

141 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Taula 19. Fons recaptats en les 20 edicions de La Marató de TV3 Edició Tema Recaptació 1992 Leucèmia 1.230.128 € 1993 Síndrome de Down 2.352.669 € 1994 Càncer 3.035.331 € 1995 Cor 2.040.443 € 1996 Malalties neurològiques 4.107.795 € 1997 Malalties genètiques hereditàries 4.172.090 € 1998 Diabetis 3.945.421 € 1999 Trasplantaments 4.685.110 € 2000 Malalties mentals 4.511.808 € 2001 Sida 4.653.496 € 2002 Malalties inflamatòries cròniques 4.518.315 € 2003 Malalties respiratòries cròniques 4.279.265 € 2004 Càncer 8.712.000 € 2005 Alzheimer i altres malalties del cervell 7.722.000 € 2006 Dolor crònic 6.993.481 € 2007 Malalties cardiovasculars 7.897.678 € 2008 Malalties mentals greus 6.972.342 € 2009 Malalties minoritàries 7.120.569 € 2010 Lesions medul·lars i cerebrals adquirides 8.735.103 € 2011 Regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits 8.931.418 € TOTAL 106.616.462 € Font: Fundació La Marató de TV3

Convocatòria de propostes de malalties

El 23 de maig la Fundació va obrir una convocatòria de propostes de malalties per triar els temes de les edicions 2012 i 2013 de “La Marató” de TV3. Fins al 17 de juny, dia en què es va tancar el termini, s’hi van presentar 53 propostes procedents d’associacions de pacients i de familiars de malalts, així com d’entitats de recerca, societats científiques i de professionals de l’àmbit de la salut.

Les propostes són avaluades per la Comissió Assessora Científica de la Fundació, que les ordena per àrees d’interès prioritari i elabora un informe que eleva al Patronat. Finalment, aquest últim decideix les temàtiques.

És la quarta vegada que la Fundació fa una crida d’aquest tipus a la ciutadania amb l’objectiu d’impulsar-ne la implicació i la participació directa en tot el procés de “La Marató” de TV3.

142 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Comunicació i publicacions

El 2011 s’han enviat 10 informatius digitals “MónMarató” a més de 8.000 usuaris per informar-los de l’actualitat de tot el cicle de “La Marató” de TV3.

El web de la Fundació i de “La Marató” ( www.tv3.cat/marato ), una eina completa i dinàmica de comunicació amb els usuaris, va registrar 388.772 visites i 1.022.267 de pàgines vistes entre el gener i el desembre. A més, “La Marató” ha continuat guanyat presència i seguidors a les xarxes socials. En un any, de desembre del 2010 a desembre del 2011, ha guanyat un 9,5% de seguidors a Facebook i s’ha situat en la cinquena posició del rànquing de les pàgines de la CCMA més seguides, després de les d’“APM?”, “Crackòvia”, “Polònia” i TV3. També ha crescut molt a Twitter, un 67,3% respecte al 2010, i ja és la sisena pàgina de la CCMA amb més seguidors, darrere d’“APM?”, TV3, “Polònia”, “Crackòvia” i “El convidat”.

Per al 12è Simpòsium, celebrat al juny, la Fundació va crear un microsite amb els resultats dels 31 projectes sobre malalties neurològiques finançats gràcies a “La Marató” del 2005. Amb aquesta nova publicació en suport digital, que es pot consultar en català, castellà i anglès, la Fundació va fer una clara aposta per la comunicació sostenible i l’estalvi de mitjans en les activitats de difusió.

El número 23 de la revista “MónMarató” es va editar al novembre amb un tiratge de 108.000 exemplars, que es van distribuir arreu de Catalunya per avançar continguts del programa i divulgar sobre la regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits a partir d’explicacions mèdiques i de testimonis de persones que han passat per una intervenció.

Durant el 2011, la Fundació també ha publicat dues edicions de la memòria d’activitats, les corresponents al períodes juliol - desembre 2009 i gener - desembre 2010. Amb aquestes dues publicacions s’ha posat en marxa un nou format de memòria, més reduït i de consulta fàcil, que respon a una sensibilitat mediambiental i a la voluntat de ser més eficaç en la comunicació impresa. La publicació està també disponible en versió digital amb informació ampliada d’alguns apartats. Es van editar 2.000 exemplars de cada publicació.

Tant la revista com les memòries són de distribució gratuïta, gràcies als fons aconseguits a través del patrocini.

Premis i reconeixements

“La Marató” del 2010 va ser doblement premiada al Publifestival - Festival Internacional de Publicitat Social. La Fundació va rebre el Premi Publifestival al millor projecte social en reconeixement a la intensa tasca de divulgació i sensibilització social duta a terme. L’espot d’aquesta edició, que va descobrir a l’audiència la història real de superació i lluita de l’equip Hoyt, va rebre el premi al millor anunci televisiu. L'acte de lliurament dels Premis Publifestival es va celebrar a Barcelona el 6 de maig. Van recollir els guardons la directora de la Fundació, Carme Basté; el director creatiu de màrqueting de TV3, Carles Checa, i el director del programa “La Marató” de TV3, Xavi Abad.

143 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Accions en l’àmbit social

Els mitjans de la Corporació han estès el seu compromís amb la societat i la seva missió de servei públic més enllà de la pantalla i l’antena, amb tot un seguit d’esdeveniments marcats per la participació ciutadana i la transmissió de valors que ja s’han situat en el calendari col·lectiu dels catalans. És el cas de la Festa dels Súpers, punt de trobada dels membres del club infantil més gran de Catalunya, que aquest any ha celebrat la 15a edició i ha batut el rècord d’assistència amb més de 420.000 persones. El Super3 és un motor de cohesió social i integració per als nens i nenes, un fenomen comunicatiu i social únic a Europa que, a més de la programació regular, organitza cada any diferents campanyes de sensibilització, sempre des d’una perspectiva adequada al públic infantil.

El Club Super3 ha celebrat el vintè aniversari en la Festa dels Súpers més multitudinària de la història

El Tió Solidar és una altra mostra clara de la voluntat de la Corporació de mantenir i reforçar els lligams amb la societat. És una iniciativa de Catalunya Ràdio i la Fundació Banc dels Aliments que ja ha arribat a la quarta edició, i que té com a objectiu recollir queviures i distribuir-los entre les famílies més desafavorides, i també difondre entre els nens la tradició del tió.

A més de les iniciatives que promou la mateixa Corporació, també participa activament en accions solidàries i se’n fa ressò tant en els informatius com en programes especials.

El Club Super3 i la Festa dels Súpers

Durant el 2011, el Super3 ha dut a terme múltiples accions relacionades amb la Responsabilitat Social Corporativa. D’una banda, ha promocionat diferents activitats solidàries com ara “Mulla’t per l’esclerosi múltiple”, “El seu cor et demana festa”, “Posa’t la gorra”, “La Tamborinada” i “Un dia de nassos”. De l’altra, ha fet diverses accions exteriors vinculades, per exemple, a la Festa per la celebració del Dia Mundial del Lupus, La Festa Pare Noel per a la Fundació Catalana Síndrome de Down i la Festa del Nadal Solidari dels Mossos d’Esquadra. També cal destacar la participació a la

144 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Festa dels Súpers de 13 ONG, que hi van tenir estand propi. El Super3 també ha acollit visites al plató de nens amb diferents dificultats o malalties.

A més, els continguts del Super3 han traspassat l’àmbit televisiu i d’internet i han servit d’inspiració a escoles, educadors i pares. N’és un exemple la iniciativa d’una educadora de nens amb TEA (Transtorn de l'Espectre Autista), que ha apropat les cançons del Super3 als seus alumnes traduint-ne algunes a un sistema de pictogrames, amb un èxit veritablement emocionant. Diversos col·lectius, com ara escoles i esplais, han rodat lipdubs amb cançons del Super3.

D’altra banda, s’han lliurat regals solidaris amb material del Club Super3 (gorres, motxilles, samarretes, joguines, estris escolars, etc.) a diferents centres: escoles de Gàmbia i el Senegal, Clear Channel España (4a edició de la festa solidària “Que no falte de nada”, a favor de diverses ONG i fundacions), Fundació Anunciata d’Esparreguera i l’Esplai la Lluna (Festival infantil “Chiqui-Boy” per lluitar contra els desequilibris socials), FEDASCAT-Federació d’Associacions de colombians de Catalunya (Festa solidària per als nens immigrants colombians) i Centre Penitenciari de Joves de Quatre Camins (Festa de Reis).

Durant l’any 2011, l’equip del canal Super3 ha dut a terme un total de 15 accions exteriors, repartides per diversos punts de Catalunya. Gairebé la totalitat d’aquestes accions han estat protagonitzades pels personatges de la Família del Super3 i pel grup dels SP3. Algunes d’aquestes accions han estat, per exemple, la Cavalcada de Reis a Tarragona, un concert a l’Expo Barcelona World Race, les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls, la Fira de Teatre Infantil i Juvenil d’Igualada, la Festa del Club dels Tarragonins o la Festa Major de la Minerva de Calella.

Club Super3

Aquest any el Club Super3 ha arribat a la xifra d’1.220.596 súpers, dels quals 483.353 són membres actius, és a dir, tenen fins a 14 anys. Hi ha hagut 50.937 altes, prop de 15.000 més que el 2010, en què es van fer 36.684 carnets nous. El segment de súpers més petits, de 0 a 4 anys, és clarament el que presenta més altes (30.306, un 59,5% del total). A més, durant el 2011 s’han renovat el carnet 26.474 súpers, 2.215 més que el 2010. La franja d’edat que presenta més renovacions és la compresa entre els 8 i els 11 anys (12.497), ja que a partir dels 8 anys es pot demanar el carnet Super3+.

El carnet de súper es pot fer servir des dels 0 fins als 14 anys. Quan un noi o noia fa 15 anys, ja no gaudeix dels avantatges del carnet, però sempre continua sent súper. Aquest any, un total de 44.090 súpers han deixat de ser membres actius del club.

La participació dels súpers es fomenta amb diverses iniciatives com ara el concurs quinzenal del “Superquè”, que ha rebut 58.466 respostes el 2011, un 27,23 % més que el 2010. També ha estat un èxit de participació el “Concurs carnet de La Festa dels Súpers 2011”, en què els súpers es presentaven a qualsevol punt d’informació o de club amb el carnet i podien prendre part en un sorteig per pujar a l’escenari a fer un salt amb els personatges del Super3. Els concursos que han tingut més participació, a part dels “Superquès”, han estat la“Superfoto” i els “Premis Canal Super3”. També destaca el nombre de partides jugades al concurs “Kikiriman”.

145 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Als “Superdies” també s’ha registrat una participació superior a la de l’any anterior: hi han intervingut 9.974 súpers, 3.111 més que el 2010. El “Superdia al Zoo” és el que ha tingut més repercussió, seguit del “Superdia a la Neu de Vallnord” i del “Superdia a la Neu de La Molina”. A més, els súpers han pogut interactuar enviant videomissatges de suport als seus dibuixos animats preferits als “Premis Canal Super3”, recomanacions de llibres com a part de la campanya “Superllibres” o enviant comentaris durant el cap de setmana de la Festa dels Súpers.

D’altra banda, la interactivitat amb els súpers s’ha intensificat a través de diferents vies, com ara l’enviament de cartes per felicitar l’aniversari (se n’han fet 500.000), els butlletins electrònics, el sorteig de productes del Super3 i els més de 2.000 regals amb què s’han premiat els concursos.

Els súpers han pogut contactar amb el Super3 via correu postal, correu electrònic i a través del Servei d’Atenció a l’Audiència. Per correu postal, el 2011 s’han rebut 3.452 cartes, 174 dibuixos i 9.549 postals del “Superquè”. Una xifra a la qual s’han de sumar els 26.260 correus electrònics rebuts i les 2.000 trucades ateses pel Servei d’Atenció a l’Audiència, sobre consultes referents al carnet, les sèries, la Festa dels Súpers, etc.

També s’ha publicat “La guia dels súpers”, que recull més de 200 activitats gratuïtes per als socis. S’han fet 200.000 exemplars del document, que té 152 pàgines, i s’han enviat a tots els nous súpers i als que l’han demanat. També s’ha distribuït a totes les oficines de ”la Caixa” i a totes les empreses col·laboradores. Aquest any se n’han reestructurat els continguts i s’ha fet una reforma gràfica per millorar-ne la comprensió i fer-la més àgil.

D’altra banda, s’han editat dos butlletins de “Notícies”, amb una tirada de 370.000 exemplars cadascun, que s’han enviat per correu postal a tots els súpers de 5 a 14 anys de Catalunya, les Illes Balears i Andorra. A més, mensualment s’edita la revista “Súpers!”, que inclou les accions troncals del Super3 (televisió, web i màrqueting), posa especial atenció en la promoció i la divulgació de l’univers conformat per les sèries del canal (entrevistes, seccions de novetats, pòsters, fitxes dels personatges...).

Pel que fa a l’assistència a les activitats a les quals els súpers poden accedir lliurement amb el carnet del club, destaquen les següents: exposicions de pessebres (14.500 assistents), Cosmocaixa (6.917), World Series by Renault (6.000), Posa’t la gorra (3.500), Vall de Núria (3.299), Coves del Salnitre (2.313), Camp Nou Experience (2.012), Jardins Artigas (1.965), Museu d’Idees i Invents de Barcelona (1.867) i Circ Raluy (1.850).

Durant el 2011, el Super3 ha establert diverses aliances estratègiques, que s’han materialitzat en la campanya “Superfoto”, amb l’Agència Catalana de Turisme, i en les campanyes “Superllibres” i “Superesmorzar”, amb Nesquik. També s’han tancat acords amb diverses empreses per donar contingut a concursos com el “Superdia” i el “Supercapdesetmana”, i per obsequiar amb invitacions tots els súpers pel seu aniversari. De la mateixa manera, s’ha arribat a un acord amb més de 200 empreses i institucions perquè les seves activitats siguin de franc amb el carnet del Club Super3.

La Festa dels Súpers

La 15a edició de la Festa dels Súpers es va celebrar el cap de setmana del 22 i 23 d’octubre a l’Anella Olímpica del Parc de Montjuïc de Barcelona. Entre dissabte i diumenge, hi van assistir

146 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

420.000 persones, una xifra que suposa un rècord històric d’assistència. En aquesta edició, es van organitzar 200 activitats i espectacles i hi van participar 62 empreses i entitats. També es van superar les dades de l’edició anterior pel que fa a la cobertura televisiva en directe. Durant tot el cap de setmana, s’hi van fer més de 30 connexions i el diumenge es va transmetre l’espectacle central de la Festa simultàniament per TV3 i el canal Super3.

Aquesta 15a edició, que va tenir com a lema “Uh! Oh! No tinc por!”, va ser molt especial per la coincidència amb el 20è aniversari del Super3 i perquè s’hi va estrenar en directe el nou disc, titulat també “Uh! Oh! No tinc por!”.

El moment àlgid de la Festa va ser l’espectacle final, que es va fer a l’escenari de l’interior de l’Estadi dissabte a la tarda i diumenge al matí. L’espectacle musical, protagonitzat per la Família del Super3 i la resta de cares del canal, va reunir cada dia prop de 20.000 persones, que van cantar, van ballar i es van emocionar amb el final dels fantasmes Pla sota el crit i música de l’“Uh! Oh! No tinc por!”.

Com cada any, la presència a la Festa dels programes del Super3 va ser molt destacada. A l'estand dedicat a l’activitat “Uh! Oh! El Mic no té por!”, es va explicar el conte "El Mic no té por" i es va poder participar en un taller de màscares. També es va estrenar la nova activitat “pisTAGS de ball”, en què el coreògraf del programa i els presentadors van ensenyar al públic a ballar les coreografies de “TAGS”. Aquesta activitat va ser tot un èxit, amb més de 4.000 assistents.

El programa “Una mà de contes” va proposar als súpers dibuixar monstres en una pantalla gegant i fer-se una foto disfressats de fantasmes. A l’estand del programa també es va poder gaudir d’una sala de navegació i lectura, en què es va poder veure la col·lecció de contes del programa, participar en els seus tallers i llegir llibres. A l’espai de “Fish&Chips” es va poder cantar la cançó del programa en una karaoke i també demostrar els coneixements d’anglès a la prova “Crazy balls”, la piscina de boles del concurs.

El Tió Solidari

Seguint el compromís dels últims anys, Catalunya Ràdio i la Fundació Banc dels Aliments van impulsar la quarta edició del Tió Solidari, una iniciativa que té com a objectiu recollir queviures i distribuir-los entre les famílies més desafavorides, i també difondre entre els nens la tradició del tió. Amb el suport de Bon Preu, Esclat i la cooperativa Abacus, la campanya del 2011 estava adreçada a pal·liar la fam infantil. Catalunya Ràdio va promoure la iniciativa i va aconseguir recaptar una tona d’aliments per a infants en un sol dia, durant la jornada de programació especial de Nadal que es va fer el 23 de desembre al teatre Kursaal de Manresa. Es van demanar especialment aliments per a nadons, com ara llet de continuació, cereals per a farinetes i potets de fruita i verdura. Un tió de quatre metres va cagar diversos cops per a tots els nens i nenes que es van acostar al teatre. Durant el desembre, milers de persones també van contribuir a la campanya comprant participacions per un euro als establiments d’Abacus cooperativa i Bon Preu-Esclat, que es van transformar en lots per a infants amb mancances alimentàries. L’increment en l’adquisició d’aquests vals bescanviables respecte a l’any anterior va ser del 55%, una mostra que la resposta solidària dels ciutadans va ser tot un èxit. En total, la campanya va recollir 65 tones d’aliments.

147 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Aquest any el Tió Solidari s’ha fet al teatre Kursaal de Manresa

El Tió Solidari va néixer fa quatre anys com un projecte vinculat directament a la Fundació Banc dels Aliments, que des del 1987 lluita contra el malbaratament alimentari com a resposta a la fam. Aquesta organització recull aliments que no són comercialitzables, però sí que són consumibles, de més de 400 empreses, i els reparteix entre entitats benèfiques. Anualment recull unes 10.000 tones d’aliments i ha aconseguit arribar a nous acords amb sis cadenes de supermercats per recollir menjar a punt de caducar. Al llarg de les quatre edicions, el Tió Solidari ha passat per localitats com Vilanova i la Geltrú, Reus, Tàrrega i Barcelona, a més de Manresa.

Cessió gratuïta d’espais publicitaris

La Corporació, amb l’aprovació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, cedeix cada any espais publicitaris gratuïts a entitats i iniciatives sense ànim de lucre que difonen les seves campanyes a través dels mitjans de comunicació.

Durant el 2011 s’han cedit gratuïtament espais publicitaris a: - Alzheimer Catalunya Fundació - Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC) - Associació Espanyola contra el Càncer - Associació per a l’Autoregulació de la Comunicació Comercial (Autocontrol) - Banc dels Aliments - Banc de Sang i Teixits - Casal dels Infants del Raval - Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) - Fundació Esclerosi Múltiple - Fundació Internacional Josep Carreras contra la leucèmia - Fundació Miquel Valls contra l’Esclerosi Lateral Amiotròfica - Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l’Alzheimer - Fundació Reina Sofia 148 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

- Fundació Ulls del Món - Fundació Vicente Ferrer - La Casa Amarilla – Associacions Culturals a Europa i l’Amèrica Llatina - Pallapupes – Pallassos d’hospital - Projecte dels Noms- Hispanosida (Memorial per la sida) - Sony Music – Songs for Japan - Taula de Participació Social - Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya

Altres iniciatives en l’àmbit social

El 2011 Catalunya Ràdio ha continuat col·laborant amb el projecte CAT RADIO BAR-MING, liderat per l’excantant de Lax’n’Busto Pemi Fortuny, que ha suposat la posada en marxa d’una ràdio solidària a Sierra Leone, que va començar a emetre en proves el 2010. L'emissora està situada a la població de Madina, al districte de Kambia, al nord-oest de Sierra Leone. Aquesta és una de les àrees més pobres d'aquest país africà, prop de la frontera amb Guinea. La col·laboració de Catalunya Ràdio s'ha fonamentat en l'aportació de material tècnic per al funcionament de l'emissora i en l'assessorament sobre el disseny del local.

Aquest projecte ha estat possible gràcies als grans esforços dels habitants de Madina i a les donacions de moltes persones i entitats catalanes. La fundació Esport Solidari Internacional (ESI) ha canalitzat l'ajuda econòmica i logística amb l'experiència obtinguda després de la construcció, fa uns anys, d'un camp de futbol en aquesta població del nord de Sierra Leone.

CAT RADIO BAR-MING ofereix una programació basada en informació sobre sanitat, educació i la comunicació entre les diferents localitats per convocar reunions o avisar de qualsevol incidència. És una de les emissores més escoltades de Sierra Leone, amb una audiència potencial de tres milions de persones.

D’altra banda, els treballadors del grup d’empreses de la Corporació han col·laborat amb el projecte Teaming, una iniciativa solidària dels mateixos treballadors per reunir microdonacions que individualment no serien viables. Consisteix a aportar, voluntàriament, un euro de la nòmina cada mes. De manera assembleària, anualment, es decideixen els projectes als quals es destinen els diners recollits. El 2011 s’han destinat els diners a “Obrir-se al món”, una associació de pares i mares de persones amb autisme i altres trastorns generalitzats del desenvolupament (TGD). L’objectiu principal de l’associació consisteix a proporcionar-los una atenció i un tractament integrals durant tot el cicle vital, promovent-ne la inclusió social a la comunitat i oferint orientació i suport a les famílies. Els fons recaptats pel Teaming s’han destinat concretament al projecte del Centre de Lleure i Suport per a Persones amb Autisme i les seves famílies.

149 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Accions en l’àmbit educatiu

La Corporació aposta per la formació com una via per garantir la qualitat dels seus mitjans i l’adaptació dels seus professionals a un entorn canviant, però, molt especialment, com una manera de transferir a la societat els coneixements adquirits. Amb aquest objectiu, el 2006 va crear el Màster de TV3, el primer màster públic en innovació i qualitat televisives, que reunia per primera vegada la universitat (Universitat Pompeu Fabra i Universitat Autònoma de Barcelona) i un grup de comunicació. Durant cinc edicions, el Màster ha format professionals de la televisió amb un domini alt del mitjà i dels nous entorns tecnològics. Després d’analitzar detingudament l’evolució del projecte i, sobretot, l’encaix en el nou escenari pressupostari, s’ha optat per interrompre el Màster i començar a treballar en un projecte nou.

El 2011 ha acabat la primera edició d’una altra iniciativa educativa de la CCMA: el Màster en Entreteniment TV3-UOC, en aquest cas en col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya. És un màster en línia que incideix en aspectes molt diversos de l’entreteniment com ara l’elaboració de continguts, la creació de guions, la producció o la realització. A l’octubre se n’ha iniciat la segona edició.

A banda dels màsters universitaris, el 2009 es va crear la Unitat de Projectes d’Aprenentatge, que treballa en projectes per aplicar el llenguatge audiovisual al món escolar i altres espais d'aprenentatge. Una de les iniciatives de la Unitat és el portal Edu3.cat , que reuneix més de 5.500 documents educatius produïts per Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio i el Departament d'Educació, sistematitzats per nivells de coneixement i matèries. La Unitat també ha creat “ Aquí, TV3 ”, un lloc web dedicat a l'educació en comunicació, que vol acostar tothom, principalment els més joves, al món de la televisió i els elements que la fan possible.

El Màster de TV3

Creat el 2006, el Màster de TV3 va ser el primer màster públic sobre innovació i qualitat televisives. El seu objectiu ha estat formar professionals de la televisió amb un nivell alt de domini del mitjà i del seu entorn, i amb uns coneixements molt especialitzats en algunes de les principals funcions televisives, com ara l'elaboració de productes informatius i documentals, la creació de guions, la producció o la realització. També vol preparar professionals competents en el coneixement de nous entorns tecnològics i les aplicacions a la televisió. El Màster de TV3 en Innovació i Qualitat Televisives s’imparteix amb les universitats Autònoma i Pompeu Fabra amb el suport de la Fundació La Caixa.

La cinquena edició del Màster (2010-2011) ha recuperat el format de dos itineraris: un de realitat, cursat per 18 estudiants, i un de ficció, que van seguir 12 alumnes. Dels dos mòduls han sorgit diferents projectes que s’han emès en programes especials a TV3, al 33 i al 3XL. Com a novetat, estudiants d’altres centres formatius han col·laborat en els projectes, sobretot els de ficció, aportant i intercanviant coneixements. Hi han participat l’ESCAC, l’Institut del Teatre, l’ESMUC, Elisava, l’Escola Bau o l’Escola Cazcarra, entre d’altres.

Després d’analitzar detingudament l’evolució del projecte des dels inicis, tant des del punt de vista acadèmic com organitzatiu, i sobretot l’encaix en l’estructura del grup davant del nou escenari pressupostari, s’ha optat per interrompre el Màster i, per tant, no convocar-ne la sisena edició.

150 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

S’ha començat a treballar en un nou projecte que permeti assolir resultats més profitosos per als estudiants/futurs professionals, les universitats i la indústria audiovisual en general. Aquest nou projecte està inspirat en el model que ha adoptat el Màster de TV3 en l’última edició, en què es prioritzen els projectes audiovisuals, sense desatendre la docència, i es promou la col·laboració i la participació d’estudiants d’escoles i centres formatius de l’audiovisual. El projecte està en fase d’avaluació i es podria implementar a l’octubre del 2013.

El Màster en Entreteniment TV3-UOC

Al setembre es va acabar la primera edició del Màster en Entreteniment TV3-UOC, un altre projecte que vincula TV3 amb la universitat, en aquest cas la Universitat Oberta de Catalunya. Es tracta, un màster en línia, de caràcter professionalitzador, que incideix en un ampli conjunt d’aspectes relacionats amb el gènere de l’entreteniment (elaboració de continguts, creació de guions, producció, realització) tenint molt en compte els nous entorns. Diversos professionals de TV3 hi participen com a docents.

Van cursar la primera edició del Màster 35 estudiants, que van presentar un treball final sobre un projecte de programa commemoratiu dels 30 anys de TV3. Les propostes van ser avaluades per un tribunal format, entre d’altres, per la cap d’entreteniment de TV3, Cristina Muñoz. A l’octubre del 2011 es va posar en marxa la segona edició del Màster, amb 12 estudiants matriculats.

Edu3.cat, “Aquí, TV3” i altres iniciatives en l’àmbit educatiu

Juntament amb la participació en aquests màsters universitaris, el compromís de TV3 amb l'educació es va materialitzar el 2011 en altres iniciatives impulsades per la unitat de Projectes d'Aprenentatge. Aquesta unitat, creada el 2009, treballa amb escoles, universitats i altres institucions dedicades a l'educació, en projectes per aplicar el llenguatge audiovisual al món escolar i altres espais d'aprenentatge.

Edu3.cat

Un exemple d’aquests projectes és el portal Edu3.cat , que reuneix des del 2007 un ampli ventall de materials educatius produïts per Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio i el Departament d'Educació. Amb més de 5.500 documents sistematitzats per nivells de coneixement i matèries, el portal és una iniciativa pionera a l’estat espanyol i oberta a tothom, que permet visionar en temps real i de manera totalment gratuïta les produccions.

Gestionat en col·laboració amb el Departament d’Ensenyament, aquest portal és un catàleg de recursos gairebé inesgotable. Els materials que presenta poden servir de suport a la tasca docent, per complementar o ampliar coneixements. Al mateix temps, fomenten les noves tecnologies entre els alumnes i impulsen l'ús de la televisió i la ràdio com a eines d’educació social.

151 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Gràcies a un sistema d’identificació, el professorat pot descarregar-se els arxius de vídeo i àudio i fer-los servir a l'aula. Malgrat això, no està destinat exclusivament a les escoles, sinó que totes les persones que hi estiguin interessades hi poden accedir de franc. El portal segueix l’exemple d’altres experiències dutes a terme a Europa, com les promogudes per la BBC, Channel 4, RAI, France 5 o ZDF.

“Aquí, TV3”

La unitat de Projectes d’Aprenentatge també ha creat “Aquí, TV3 ”, un lloc web dedicat a l'educació en comunicació, que vol acostar tothom, principalment els més joves, al món de la televisió i els elements que la fan possible. Amb un objectiu pedagògic i d’entreteniment, la web proposa un passeig per tots els racons de la televisió per conèixer com s’emet, amb quin llenguatge es treballen els diferents gèneres o com es produeixen els programes, entre molts altres aspectes.

“Aquí, TV3” combina entreteniment i divulgació per mostra com funciona la televisió

“Aquí, TV3” ofereix una guia de propostes didàctiques i constitueix una eina útil per a educadors de centres cívics o esplais, per a les famílies i, sobretot, per als més de 8.000 alumnes que cada any visiten les instal·lacions de TV3. La web té la finalitat de substituir la informació en paper que es lliurava a totes les visites, cosa que, a més de ser una alternativa més eficient, permet fer arribar aquests continguts de divulgació a un públic molt més ampli.

Altres iniciatives

La unitat de Projectes d’Aprenentatge ha participat, a més, en la campanya “E-Bits”, una iniciativa de la Unió Europea per potenciar activitats d'aprenentatge sobre l'ús responsable dels recursos energètics. Aquesta participació s’ha concretat el 2011 en la producció de documentals curts adreçats a un públic jove.

152 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

També ha col·laborat amb la universitat de Cambridge, a través d’un acord entre TV3 i Cambridge University Press per elaborar 18 unitats didàctiques de temes curriculars de ciència, basades prioritàriament en l’ús de recursos audiovisuals i amb l'anglès com a llengua vehicular.

D’altra banda, TV3 ha col·laborat amb els diferents CESIRE (Centres Específics de Suport a la Innovació i la Recerca Educativa) en línies de recerca pedagògica encaminades a potenciar l’ús dels recursos audiovisuals en l'àmbit escolar.

En col·laboració amb la Facultat de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona, també s'han desenvolupat activitats formatives adreçades a professionals de la pedagogia i la comunicació, centrades en fomentar l'ús creatiu dels recursos audiovisuals als espais d'aprenentage.

Visites a les instal·lacions i estudiants en pràctiques

Dins les accions en l’àmbit educatiu, la Corporació organitza visites d’escolars i universitaris als seus estudis de ràdio i televisió i també forma estudiants en pràctiques.

Tant Televisió de Catalunya com Catalunya Ràdio organitzen visites d’escoles, universitats, entitats i associacions que en volen veure les instal·lacions. Les visites tenen una finalitat educativa i divulgativa, per donar a conèixer els aspectes tècnics dels mitjans, però també per acostar al públic la manera de treballar a la televisió i a la ràdio.

Durant el 2011, la Corporació ha continuat donant suport a universitats i institucions educatives i ha acollit estudiants en pràctiques de diverses procedències i nivells de formació. Els estudiants provenen bàsicament de facultats de Periodisme, Comunicació Audiovisual i Publicitat així com d’escoles de grau superior d’estudis audiovisuals. L’estada és de períodes de quatre mesos, d’acord amb el convenis signats amb els centres acadèmics.

153 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Accions de foment de la diversitat

Com a eines d’integració i cohesió social, un dels principals compromisos dels mitjans de la Corporació és reflectir la diversitat de la societat catalana. Altaveus de diferents grups culturals i religiosos, de diferents franges d’edat i gèneres, de col·lectius professionals i corrents de pensament diversos, TVC i Catalunya Ràdio treballen per fomentar la convivència, el respecte, el coneixement i l’intercanvi d’idees, tot compartint l’experiència de la constant transformació de la cultura catalana.

En els últims anys, la Comissió de la Diversitat de Televisió de Catalunya i la de Catalunya Ràdio s’han convertit en referència d’aquest compromís, incentivant la reflexió interna al voltant del fet migratori i posant a l’abast dels professionals eines d’ajuda per millorar el tractament informatiu i social de la diversitat. Un esforç que ha quedat recollit al “Llibre d’estil” de la CCMA.

El 2011 la Comissió de la Diversitat de TVC ha impulsat la segona temporada del projecte “D’aquíd’allà”, una iniciativa per mostrar com són les principals comunitats d’immigrants que viuen a Catalunya i aprofundir en el coneixement de les seves cultures i societats de procedència.

Si els països protagonistes de la primera temporada van ser el Marroc, l’Equador, la Xina, Colòmbia, Romania i Bolívia, en la segona edició la programació s’ha centrat en l’Argentina, el Pakistan, el Perú, el Brasil, el Senegal i Gàmbia (aquests dos països africans han compartit mes de programació). La programació corresponent als tres primers es va emetre al 33 entre octubre i desembre, i la dels tres últims durant el 2012.

Senegal i Gàmbia han estat dos dels protagonistes de la segona edició de “D’aquíd’allà”, que ha mostrat com són les principals comunitats d’immigrants a Catalunya

Els continguts relatius a cada país han tingut com a tret de sortida una nit temàtica amb tres elements: la sèrie de reportatges de producció pròpia “Catalans de...”, que ofereix un retrat de cada comunitat a través del testimoni de diferents personatges; una pel·lícula produïda al país protagonista del mes, i un documental. A més, s’ha dedicat a cada país una franja temàtica setmanal de documentals.

154 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

S’han sumat al projecte, aportant continguts des de vessants molt diversos, tot un seguit de programes del 33 com ara “Ànima”, “No t’ho perdis”, “Millennium”, “Valor afegit”, “Thalassa”, “La sonora”, “Cinema 3”, “Catmúsica”, “Generació digital”, “60 minuts” i “El documental”. Com a part de la programació especial també s’han recuperat episodis dels programes “Tot un món”, “Karakia”, “Latituds”, “Jugamón”, “NOtòpic” i “Km33”.

La continuïtat del 33 també s’ha tenyit dels països protagonistes de “D’aquíd’allà”amb l’emissió d’una sèrie de peces curtes (“Hola, em dic...”) protagonitzades per persones d'origen immigrant, que, en un to molt proper, explicaven petites anècdotes o vivències personals.

“D’aquíd’allà” ha tingut també projecció a la xarxa a través de la pàgina tv3.cat/daquidalla .

El programa “Tot un món” també ha continuat abordant els diferents aspectes relacionats amb la nova immigració i les diverses cultures i religions que conviuen a Catalunya, amb les experiències personals dels immigrants i de les persones que, en contacte amb ells, treballen des de tots els àmbits de la societat.

En la seva vuitena temporada en antena mostra la presència d'algunes de les prop de 300 llengües que es parlen a Catalunya, fruit de l'arribada, l'última dècada, d'un milió i mig de persones de més de 160 països d'arreu del món. D'aquesta manera descobreix la riquesa de llengües que es parlen a Catalunya actualment i que molt sovint passen desapercebudes perquè els parlants d'aquestes llengües es dirigeixen als seus interlocutors en català o castellà o, en alguns casos, fent servir les llengües de colonització dels seus països (anglès, francès, espanyol...)

El programa, en antena des de l'octubre del 2004, té una audiència consolidada i amb un reconeixement important en l'àmbit de les persones, entitats i administracions que treballen per a l'acollida i la integració de la població nouvinguda. Va ser guardonada amb el Premi Francesc Candel 2007 i el Premi per a la Diversitat en l'Audiovisual, del 2009, en l'apartat de televisió.

Un altre espai que mostra les diferents comunitats culturals que viuen a Catalunya és “Karakia”, que des del 2001 en fa un retrat amable, intimista i proper a través de la cuina. En les últimes temporades aquest retrat ha aprofundit en la integració d’aquests nous veïns i també en aspectes més precisos del seu lloc d’origen, de la seva cultura local. Els capítols dediquen més temps ara a cada un dels protagonistes, a conèixer més detalls dels seus costums i a seguir gaudint de les seves receptes, ara més casolanes.

“Latituds” presenta una proposta ben diferent, amb l’objectiu de fomentar la reflexió i el debat sobre activitats que poden millorar el món, donant visibilitat als que impulsen solucions a la pobresa, les injustícies i les guerres del món. Cada capítol tracta sobre un tema concret i mostra projectes sobre el terreny, els protagonistes dels quals expliquen quins problemes tenen i què fan per superar-los. Especialistes de prestigi complementen la visió global del problema i de les possibles solucions. Un any més, “Latituds” ha seguit amb atenció les activitats de les ONG i de les entitats del Tercer Sector Social.

Pel que fa a Catalunya Ràdio, també ofereix espais específicament destinats al foment de la diversitat. N’és el màxim exponent el programa “Solidaris”, amb Rita Marzoa. “Solidaris” és un altaveu dels drets humans, la cooperació local i internacional, la solidaritat i el desenvolupament dels pobles i nacions del planeta.

155 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Des de setembre del 2008 segueix amb atenció l’actualitat de les ONG del país i acosta a l’oient la realitat que viu el món. Es troba en la seva quarta temporada en antena i s’emet els dissabtes de les tres a les quatre de la tarda. La infància, les qüestions de gènere, la diversitat sexual, els drets dels pobles i nacions sense estat, la llibertat religiosa, la protecció del medi ambient o el dret a l’aigua, a l’alimentació, a la sanitat i a l’educació universals, són grans temes que apareixen de manera transversal a “Solidaris”.

“Solidaris”, amb Rita Marzoa, segueix l’actualitat de les ONG

La menció especial de Mitjans de Comunicació del Premi Solidaritat 2010 i el premi Catalunya Social 2009 en la categoria d’Acció Social i Comunicació, suposen un reconeixement a la tasca de servei públic que un programa d’aquestes característiques desenvolupa a la ràdio nacional de Catalunya.

També són exemples d’aquest compromís els reportatges setmanals, d’entre 2 i 4 minuts de durada, “Do de llengües” i “El festí de Babel”. Des de Catalunya Informació, aquests espais potencien també l’esperit de servei públic en relació amb la difusió de la diversitat.

El primer, “Do de llengües”, amb Oriol Munné, és una radiografia setmanal d’una de les 6.000 llengües que es parlen encara al món. El segon, “El festí de Babel”, amb Valèria Aubareda, és un cop d’ull a la diversitat, a través de les cultures gastronòmiques de societats d’arreu del planeta, per conèixer què i com es menja al món i aprofundir en el coneixement de la riquesa cultural a través de la cuina.

A més d’aquests programes específics, la voluntat de mostrar la diversitat i el pluralisme social i cultural del país és present a tota la graella de les emissores de Catalunya Ràdio. Així, per exemple, 156 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 entre les persones entrevistades, tant als informatius com a les tertúlies i debats d'actualitat, hi ha personalitats de l’àmbit econòmic i cultural, escriptors, filòsofs, científics, empresaris o sindicalistes, a més d’altres agents socials. També és clau l’aportació al foment de la diversitat que fan els magazins radiofònics pel seu caràcter informatiu, com a gènere contenidor de continguts d’actualitat i d’entreteniment. "El matí de Catalunya Ràdio", "La tribu de Catalunya Ràdio" o "El suplement" hi contribueixen, de la mateixa manera que ho fan els programes “El cafè de la República” o “La nit dels ignorants”. Aquesta pluralitat d’agents socials també és present a les entrevistes de Catalunya Informació, als seus espais temàtics i, molt especialment, als debats d’"Esfera pública", fets en desconnexió des de les delegacions territorials de les quatre demarcacions catalanes.

D’altra banda, des del 2009 la CCMA està adherida al Charter de la Diversitat, un protocol de bones conductes que vol fomentar la no discriminació i promoure la igualtat en l'entorn laboral. Aquesta carta de compromís vol crear un marc integrador, igualitari, socialment sostenible i empresarialment eficaç. Més de 50 empreses i entitats d'arreu de Catalunya formen part del protocol, un projecte impulsat per la Fundació per a la Diversitat.

157 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Accions en l’àmbit del medi ambient

La promoció de pràctiques sostenibles i el respecte pel medi ambient són valors fonamentals en els continguts dels mitjans de la Corporació. Conscients de la seva capacitat de sensibilització i d’incidència social, tant Televisió de Catalunya com Catalunya Ràdio i els portals d’internet de la CCMA inclouen en la seva programació continguts relacionats amb el medi ambient, ja sigui en la informació diària, en espais infantils o en programes més específics com ara “El medi ambient” o ”Espai Terra”.

Un dels espais degans en aquesta tasca és “El medi ambient”, en emissió des de fa gairebé 20 anys i amb més de 4.000 reportatges. Autèntica referència comunicativa en aquest àmbit, va néixer amb l’objectiu de divulgar i provocar l’interès pels temes mediambientals. Al llarg de la seva història ha tractat aspectes molt diversos i ha ofert una visió àmplia dels problemes ambientals, relacionant-los amb l'economia, la competitivitat, la innovació a les empreses, la recerca o l'àmbit de la cultura.

En últims anys s’hi ha sumat “Espai Terra”, que promou el coneixement de l’entorn i afavoreix un acostament entre els ciutadans i el medi. Amb aquest espai es vol potenciar, encara més, la informació mediambiental, meteorològica, d’espais naturals i de proximitat a la riquesa del territori català en els seus diversos vessants (turístic, econòmic, gastronòmic, festiu, cultural, geològic, etc.).

El Grup d’Emissores de Catalunya Ràdio, per la seva banda, a més de mantenir una política d’esforç mediambiental respectuosa amb l’entorn i sostenible energèticament quant a les instal·lacions, també inclou en la programació, tant d’informatius com de programes, notícies i espais orientats a la sensibilització mediambiental. El programa “Aires, aigües, llocs”, amb Coia Ballesté, n’és un bon exemple. Aquest programa de consciència ecològica s’emet des de la delegació de Tarragona per Catalunya Informació els dissabtes i els diumenges.

A més, al programa “El cafè de la República” de Catalunya Ràdio, el medi ambient, els recursos naturals i la sostenibilitat hi tenen un espai propi a la secció “Remeis contra l’apocalipsi”, cada divendres a la nit, amb el biòleg i socioecòleg Ramon Folch.

A més de promoure pràctiques sostenibles, la Corporació també les aplica internament per reduir al màxim el seu impacte ambiental. D’aquesta manera, s’ha dotat de dos documents propis: el “Pla d’acció per a la gestió de residus als centres d’activitat de la CCMA” i el “Manual de bones pràctiques ambientals per a la gestió dels residus a CCMA”. L’elaboració d’aquests documents són el resultat del conveni de col·laboració firmat amb l’Agència de Residus de Catalunya per millorar la gestió de residus a les empreses del grup.

158 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Accessibilitat

La Corporació té el compromís de garantir a tots els oients i espectadors l’accessibilitat als seus continguts. És per això que ha fet una aposta decidida per serveis de subtitulació i audiodescripció avançats i els últims anys n’ha augmentat considerablement la presència en la programació.

Durant el 2011 s’han introduït millores en matèria d’accessibilitat, com ara la incorporació de subtítols a l’Esport3 des del seu naixement i l'inici de la subtitulació de programes al canal d’alta definició. D’altra banda, tots els DVD de produccions de TV3 posats a la venda el 2011 oferien, a part dels subtítols, el servei d'audiodescripció. N’és un exemple el DVD que acompanya l’últim disc del Super3, “Uh! Oh! No tinc por!”, que és un dels pocs productes infantils en català del mercat amb aquestes característiques.

Juntament amb aquestes novetats, Televisió de Catalunya ha augmentat un any més el nombre d’hores d’emissió subtitulades i audiodescrites. El 2011 al conjunt de canals de TVC s’han subtitulat un total de 26.714 hores, una xifra que supera en més de 6.000 hores la de l’any anterior, en què se’n van subtitular 20.375. És especialment destacable l’esforç fet al canal Super3/3XL, que ofereix la subtitulació del 84,5% de tota la programació, que inclou sèries, programes, gags, reportatges, videoclips i peces protagonitzades pels súpers.

A la taula següent es mostren les hores de programació subtitulada de cada canal i el percentatge respecte del total d’hores d’emissió.

Taula 20. Hores de programació subtitulada per canals (2011) Hores Percentatge TV3 4.390 50,3%* 33 6.911 81,6%* Super3-300-3XL 7.138 84,5%* TV3CAT 4.652 60,8%* 3/24 1.072 12,2% Esport3 2.551 32,4% Font: TVC (*) El percentatge de programació accessible inclou els programes que s’emeten en versió original subtitulada i aquells que, per les seves característiques, no es poden subtitular (concerts de música instrumental, dibuixos animats o altres programes en què no parlen, etc.)

Del conjunt d’hores, gairebé 900 s’han emès gràcies al sistema de subtitulació de programes en directe. Alguns dels programes que sempre se subtitulen amb aquest sistema són “Divendres”, “Àgora” i “Banda Ampla”. També s’han subtitulat en directe partits de futbol, transmissions de Fórmula 1 o programes especials com ara l’entrega de la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya a Josep Guardiola o la programació sobre la Diada de l’11 de setembre. A més, com ja és tradició, s’ha subtitulat “La Marató de TV3” i, com ja es va fer el 2010 a petició dels espectadors, les campanades de Cap d’Any.

La programació subtitulada inclou informatius, documentals, sèries, pel·lícules, infantils, i programes de producció pròpia o externa, com ara “Telenotícies migdia”, “Telenotícies vespre”, “30 minuts”, “El medi ambient”, “Espai terra”, “La Riera”, “Infidels”, “Polònia”, “Crackòvia”, “Temps de neu”, “Sala 33”, “Cinema 3”, “Valor afegit” o “Esport Club”. Durant el 2011 s’hi han

159 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 afegit els espais “Millennium”, “Parlament” i “Zona UFEC” (aquest últim a petició de les associacions de sords).

En el terreny de l’audiodescripció per a les persones cegues, durant el 2011 s’ha arribat a les 1.008 hores, davant de les 785 que es van audiodescriure el 2010. A la taula següent es mostren les hores d’emissió audiodescrites de cada canal, amb el total anual i la xifra d’hores setmanal.

Taula 21. Hores de programació audiodescrita per canals (2011) Hores totals Hores setmana TV3 371 hores 7 hores 33 143 hores 2 hores 40 minuts Super3-300-3XL 494 hores 9 hores 30 minuts Font: TVC

A part de la sèrie de sobretaula “La Riera” i de “La Gran Pel·lícula” dels divendres, el 2011 s’han emès amb audiodescripció minisèries de TV3 com, per exemple, “Ermessenda de Carcassona”, “Terra baixa”, “Barcelona, ciutat neutral”, “14 d’abril: Macià contra Companys” i “La Trinca: biografia no autoritzada”. També estaven audiodescrites la telenovel·la de sobretaula “Secrets de Xangai” (que va substituir “La Riera” a l’estiu) i les sèries “Polseres vermelles”, “Misfits” o “Bola de Drac Z Kai”.

Pel que fa a les emissions en llengua de signes catalana, el 2011 s’ha incrementat notablement l’oferta amb la incorporació, des de principis d'any, del “Telenotícies Vespre” al 3/24. Aquesta nova emissió, sumada a la dels butlletins informatius del matí a TV3 i al 3/24, que s’han continuat oferint amb traducció, ha fet crèixer fins a 223 el nombre d’hores en llengua de signes catalana.

Pel que fa a l’accesibilitat en l’àmbit d’internet, tots els continguts de la CCMA a la xarxa estan desenvolupats amb llenguatge HTML, un format que és plenament accessible des de fa anys mitjançant diversos programes adaptats per als invidents com ara JAWS o els mateixos navegadors.

Tal com estableix la legislació vigent, els nous desenvolupaments de continguts segueixen les directrius d’accessibilitat que marca la norma UNE i compleixen el nivell AA. Pel que fa a aquells continguts que presenten especificitats tècniques concretes, com ara els que estan fets en llenguatge Flash o en altres tecnologies no accessibles, s’està treballant per complir les directrius establertes i fer-los plenament accessibles abans del 4 de desembre del 2013, com determina la llei.

160 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Vinculació amb el territori

Vertebrar i cohesionar la societat catalana és una de les principals missions de la CCMA, que també ha d’oferir una pluralitat de visions del territori. La programació dels mitjans de la Corporació reforça els vincles de la població amb el territori i n’augmenta el coneixement de l’entorn. Els informatius són un dels principals instruments per aconseguir-ho, però són molts i diversos els espais de la graella de la ràdio i la televisió que ens acosten al territori i generen lligams entre la terra i la societat catalana. En són una mostra els programes de TV3 “Divendres” i “Espai Terra”, o “El suplement”, de Catalunya Ràdio. A més, es fan diversos especials en directe des de diferents punts de la geografia. La Corporació té un paper fonamental com a altaveu de tota mena d’esdeveniments que s’organitzen arreu de Catalunya. És especialment significatiu l’esforç per donar cobertura als centenars d’iniciatives culturals que s’hi fan.

Com cada any, la principal demostració d’arrelament de la Corporació al territori i la seva capacitat per donar a conèixer activitats arreu de Catalunya és “La Marató” de TV3. En la vintena edició d’aquesta cita solidària, entitats, associacions i col·lectius d’arreu del país van fer més de 1.800 activitats per recaptar fons. “La Marató” de TV3 també va arribar a aules de tot el territori amb les 3.850 conferències divulgatives que es van fer en centres educatius dins la campanya de sensibilització i difusió.

Televisió de Catalunya

Els informatius són una de les principals eines per donar a conèixer la realitat del territori i, en aquest sentit, el “Telenotícies comarques” (un dels més ben valorats als estudis GFK) és un dels instruments clau per explicar la realitat que ens envolta, tant pel que fa a aspectes que afecten tot Catalunya com també, en desconnexió, les comarques de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona i, un cop a la setmana, també la Val l’Aran, en aranès.

Ja fa anys que TV3 treballa perquè el coneixement del territori sigui també una de les màximes que impregnin tota la graella. És un dels pilars fonamentals i raó de ser de “Divendres”. Aquest programa demostra que es pot ser competitiu i referent a la programació de tarda amb un entreteniment de qualitat basat en el coneixement de l’entorn, les poblacions catalanes, els seus costums i la seva gent. Durant el 2011 el plató mòbil del programa ha estat present a 25 comarques.

Taula 22. Localitats visitades pel programa “Divendres”(2011) Localitat Comarca Data Sant Boi del Llobregat El Baix Llobregat 10-14 gener Caldes de Montbui El Vallès Oriental 17-21 gener Ripoll El Ripollès 24-28 gener Valls L’Alt Camp 31-4 febrer Canet de Mar El Maresme 7-11 febrer La Seu d'Urgell L’Alt Urgell 14-18 febrer Salt El Gironès 21-25 febrer Gavà El Baix Llobregat 28-4 març Hostalric La Selva 7-11 març Les Borges Blanques Les Garrigues 14-18 març 161 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Roses L’Alt Empordà 21-25 març Calafell El Baix Penedès 28 març - 1 abril L'Espluga de Francolí La Conca de Barberà 4-8 abril Tremp El Pallars Jussà 11-15 abril Castell-Platja d'Aro El Baix Empordà 26-29 abril Vilassar de Mar El Maresme 2-6 maig Boí L’Alta Ribagorça 9-13 maig Banyoles EL Pla de l’Estany 16-20 maig Sant Cugat del Vallès El Vallès Occidental 23-27 maig La Bisbal d’Empordà El Baix Empordà 30 maig- 3 juny L'Atmella de Mar EL Baix Ebre 6-10 juny Sant Esteve de Palautordera El Vallès Oriental 13-17 juny Guissona La Segarra 20-23 juny Camprodon El Ripollès 27 juny - 1 juliol Salou El Tarragonès 4-8 juliol Sant Joan Despí El Baix Llobregat 11-15 juliol Llançà L’Alt Empordà 5-8 setembre Breda La Selva 12-15 setembre Santpedor El Bages 19-22 setembre Altafulla El Tarragonès 26-29 setembre Montserrat El Bages 3-6 octubre Cardona El Bages 10-13 octubre Sant Pol de Mar El Maresme 17-20 octubre Santa Pau La Garrotxa 24-27 octubre Sant Hilari Sacalm La Selva 31-3 novembre Tordera El Maresme 7-10 novembre Móra d'Ebre La Ribera d'Ebre 14-17 novembre Espinelves La Selva 21-24 novembre Artesa de Segre La Noguera 28 nov.- 1 des. Barri d’Horta (Barcelona) El Barcelonès 5 - 8 desembre Sant Feliu del Llobregat El Baix Llobregat 12-16 desembre Pont de Suert L’Alta Ribagorça 19-22 desembre Font: TVC

D’una manera semblant, tot i que amb un punt de vista més divulgatiu, l’equip de meteorologia de TV3, en el marc dels Serveis Informatius, ja fa diverses temporades que ens acosta molt més al coneixement de l’entorn amb els reportatges, els vols d’helicòpter i les curiositats que descobreix diàriament l’“Espai Terra”.

El programa ha permès conèixer a fons el territori, conversar amb gent d’arreu i parlar amb especialistes en flora i fauna, científics i ambaixadors de la terra, que ens han ajudat a entendre millor per què tenim l’entorn que tenim i, alhora, ens han ensenyat a estimar-lo.

162 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Taula 23. Gravacions des de l’helicòpter d’“Espai Terra” (2011) Data Gravació 11/01 Escriptors de la plana de Vic 03/02 Cabanes de les Garrigues 04/02 Port del Comte + Cadí 09/02 Pirena 2011 15/02 Els Ports 24/02 L'Alt Urgell + La Cerdanya 04/03 Nevada al Montsant i Prades 11/03 Tines de Sant Llorenç del Munt 17/03 Temporal de pluges 24/03 La Garrotxa medieval 05/04 L'Albera i les Salines 07/04 Els Ports i el Delta de l'Ebre 14/11 Andorra 21/04 Ruta de la sal 2011 27/04 Embassaments de Lleida + bombers 25/05 Mallorca 01/06 El Garraf, el Baix Llobregat i el Barcelonès 02/06 Sèquia de Manresa 04/06 El tren dels llacs 04/06 El Garraf, el Baix Llobregat i el Barcelonès 06/07 El Mèdol i l'Alt Penedès 08/07 Parc Natural del Cap de Creus 19/09 Embassaments de Lleida 07/11 L’Alt Penedès, el Baix Llobregat i el Barcelonès 08/11 La Noguera i l'Urgell 10/11 La Ribagorça 17/11 Aigua, neu i tardor 30/11 El Gironès i el Baix Empordà 01/12 El Priorat i el Baix Camp 23/12 Neu al Pirineu Font: TVC

163 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

El mapa mostra les gravacions fetes el 2011, que han cobert a bastament tot el territori català.

L’helicòpter d’“Espai Terra” ha sobrevolat la pràctica totalitat de les comarques catalanes

Catalunya Ràdio

La proximitat al territori també és un tret distintiu de Catalunya Ràdio i un dels seus valors més ferms. Tant els informatius com els diversos magazins de Catalunya Ràdio, així com la programació de la resta d’emissores del grup, segueixen l’actualitat del territori, en reflecteixen la riquesa i serveixen d’altaveu als seus ciutadans.

Els serveis informatius de Catalunya Ràdio tenen una amplíssima xarxa de corresponsals a totes les comarques catalanes. Aquest actiu de l’emissora també es reflecteix en l’antena de Catalunya Informació, que sempre ha volgut mantenir l’equilibri entre la informació mundial i la informació local. Els seus blocs informatius inclouen sempre notícies del territori i ofereixen una finestra de proximitat amb el més destacat de l’actualitat local.

A partir del setembre del 2011, Catalunya Ràdio ha ampliat l’oferta informativa amb un programa d’una hora al migdia i amb una reestructuració important de la informació de proximitat.

“L’informatiu del migdia”, que tradicionalment s’emetia de 14.00 a 14.40, s’ha ampliat 20 minuts, que s’aprofiten per reestructurar el programa i redefinir la concepció de l’actualitat més propera. Aquest canvi no és una simple ampliació d’horari. Des de sempre, la informació territorial s’ha distribuït entre els diferents programes amb un temps sovint reduït per a les aspiracions de la ràdio nacional de Catalunya d’oferir la millor informació de proximitat.

164 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Ara, la informació territorial té més temps a Catalunya Ràdio. Des d’aquesta temporada, de 14.30 a 14.45, tota la informació de proximitat s’emet dins de “L’informatiu del migdia” en un espai de 15 minuts desconnectat, en què les delegacions poden oferir tota l’actualitat més propera de manera més àmplia i més treballada.

A Catalunya Informació, els espais de desconnexió amb Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona comencen a dos quarts de nou del matí, per espai de mitja hora, i es complementen al llarg del dia, amb tres espais més, breus, d’informació territorial. Amb el nom de “Catalunya al dia”, aquests espais han substituït i ampliat, a partir del setembre, el gran informatiu de proximitat de 30 minuts que hi havia fins llavors, el “Tot...” (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona).

Catalunya Informació ha mantingut l’espai mensual “Esfera pública”, quatre debats simultanis dedicats a les diferents qüestions d’actualitat de les quatre demarcacions. Entre les vuit i dos quarts de nou del matí, de dilluns a divendres, continua la desconnexió amb la Vall d’Aran per oferir el bloc informatiu en aranès. Els temes de més interès a cada demarcació es posen sobre la taula per debatre’ls amb totes les parts implicades. Lluís Urpí a Barcelona, Albert Requena a Girona, Coia Ballesté a Tarragona i Roser Perera a Lleida posen a l’antena de Catalunya Informació aquests debats sobre l’actualitat local de cada territori.

Els butlletins horaris i la resta de programes informatius tenen igualment una presència destacada de les delegacions, sempre que l’actualitat ho requereixi, però s’ofereix a l’oient un espai de referència on pot trobar la informació de proximitat.

A més, durant el 2011 diversos programes s’han desplaçat fora dels estudis de Catalunya Ràdio per fer-hi especials en directe.

Especial “El Matí de Catalunya Ràdio”, amb Manel Fuentes, des de Salt

165 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Taula 24. Programes especials de Catalunya Ràdio (2011) Data Programa “El matí de Catalunya Ràdio” des de Bilbao. Especial sobre l'alto el foc permanent 11-12/01 anunciat per ETA. “El secret” des de Madrid. Especial sobre els catalans que viuen o treballen a la capital 18/01 de l'Estat espanyol. 19/01 “El matí de Catalunya Ràdio” des de Salt, al Gironès, on havia hagut actes vandàlics. 19/01 “L'Oracle” des de Madrid. Especial sobre Fitur, la Fira Internacional de Turisme. “El matí de Catalunya Ràdio” des de l'Institut Català d'Oncologia, Hospital Duran i 04/02 Reynals, de l'Hospitalet de Llobregat. Especial amb motiu del Dia Mundial Contra el Càncer. “El cafè de la República” des d’un refugi antiaeri al barri del Poble-sec de Barcelona. 12/04 Especial programa 1.000. “El matí de Catalunya Ràdio” des de València, on es diputa la final de la Copa del Rei de 18-21/04 futbol entre el Barça i el Reial Madrid. “El suplement” des de la plaça de Catalunya de Barcelona. Especial Sant Jordi amb connexions amb les unitats mòbils desplaçades a diferents punts de Barcelona, Girona, 23/04 Lleida i Tarragona. “Generació digital” des de la plaça de Catalunya de Barcelona. 11/05 Celebració del títol de Lliga des de la plaça de Catalunya de Barcelona. 25-29/05 Programació especial des de Londres. Final de la Copa d’Europa a Wembley 28-29/05 Programació especial per la celebració del títol de Champions pels carrers de Barcelona. 03/06 “El secret” des del Petit Palau, al Palau de la Música. Especial programa 400. Especial “La Riera” des de Sant Pol. Especial amb Pere Mas per seguir en directe el 17/07 capítol final de la temporada de la sèrie de TV3 “La Riera”. “La tribu de Catalunya Ràdio” des de la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Especial 12/09 sobre l’inici del curs a les escoles i la jornada de mobilitzacions en defensa del català. “El matí de Catalunya Ràdio” des de Bilbao. Especial per seguir les hores posteriors a 21/10 l'anunci d'ETA que abandona definitivament la lluita armada. 22-23/11 “Generació digital” des de Montjuïc. Especial la Festa dels Súpers “El matí de Catalunya Ràdio" des de la Universitat de Girona. Especial amb motiu del 12/12 20è aniversari de la UdG. Especial Nadal de Catalunya Ràdio des del teatre Kursaal de Manresa – 4a edició del Tió 23/12 Solidari. “El matí de Catalunya Ràdio”, “Tot és molt confús”, “Tenim un punt” i “La tribu de Catalunya Ràdio” es fan en directe des de Manresa. Font: Catalunya Ràdio

D’altra banda, és especialment significatiu l’esforç constant per donar cobertura als centenars d’iniciatives culturals que s’organitzen arreu de Catalunya. En aquest punt, és cabdal la tasca d’iCat fm i de Catalunya Música.

Catalunya Música, per exemple, ha ofert aquest any concerts de l’Escolania de Montserrat, a més de les aportacions que formen part de les temporades regulars que l’emissora cobreix: Gran Teatre del Liceu, Auditori de Barcelona i Palau de la Música Catalana, i altres provinents dels centres més actius del país (Barcelona, Girona, Lleida, Terrassa, Sabadell, Vic, Vilafranca del Penedès, Vilabertran, Torroella de Montgrí, Santa Cristina d'Aro, Solsona, etc.).

166 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Els cinc concerts que Catalunya Música ha aportat a la Temporada de Festivals d'Estiu de la UER han estat tres propostes del Festival de Músiques Religioses i del Món de Girona, una del 31è Festival Internacional de Música Pau Casals del Vendrell i un concert del Festival de Músiques de Torroella de Montgrí. Tots aquests concerts es van distribuir per la xarxa internacional i es van poder escoltar en directe o bé en diferit a través de les principals emissores d’Europa i del món, i com sempre, disponibles a través de catmusica.cat. iCat fm, per la seva banda, ha fet una àmplia cobertura dels esdeveniments culturals següents: − Concurs Sona9. − Premis Enderrock. − Festival Primavera Sound. − Sónar – Festival Internacional de Música Avançada i New Media Art de Barcelona − Faraday - Festival de Música Independent (Vilanova i la Geltrú). − Festival popARB. − Festival Cruïlla Barcelona. − Festival Altaveu – Festival de la Música i de la Cançó de Sant Boi del Llobregat. − Mercat de Música Viva de Vic. − BAM Barcelona. − Fira de teatre al carrer de Tàrrega. − Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. − In-Edit – Festival Internacional de Cinema Documental Musical de Barcelona. − Festival Tradicionàrius.

167 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Col·laboració amb institucions, entitats i associacions

El 2011 la Corporació ha reforçat la vinculació amb entitats tant públiques com privades de l’àmbit social, cultural, educatiu i esportiu català, amb les quals ha subscrit nous acords de col·laboració i ha renovat o ampliat els que ja hi tenia. TV3 i Catalunya Ràdio han estat presents en els actes i esdeveniments més rellevants del país.

Amb aquests acords es busca vincular de forma estratègica els mitjans de la Corporació a aquests esdeveniments i projectar les marques dels canals de televisió i les emissores de ràdio gràcies a la promoció que se’n fa. També es pretén cobrir necessitats programàtiques (principalment del canal 33, de Catalunya Música i d’iCat fm) a través de l’adquisició de drets d’enregistrament i emissió, i obtenir contraprestacions orientades a fidelitzar l’audiència: actius de valor afegit per als canals i emissores, els seus programes i internet.

Aquest any s’ha mantingut la producció de les agendes culturals “TV3 Recomana”, de TV3, i “No t’ho perdis”, de Catalunya Ràdio, i s’ha traslladat el model també a iCat fm i Catalunya Música, amb l’objectiu d’unificar els espais de promoció cultural de les tres emissores, tant des d’un punt de vista d’antena com de gestió i producció interna dels espais.

“No t’ho perdis” dóna a conèixer espectacles d’arts escèniques, circ, música, cinema, disseny i art, literatura i televisió així com festivals i esdeveniments d’arrel tradicional que tenen lloc a Catalunya. Es fa difusió especialment d’aquells actes relacionats amb la cultura catalana que tenen més dificultats per arribar al gran públic.

Aquestes són algunes de les entitats amb què s’ha col·laborat durant el 2011:

• Acadèmia del Cinema Català • Acció Cultural del País Valencià • Acústica – Festival Acústic de Catalunya • Almeria Teatre • ANIMAC – Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya • (a)phònica – Festival de la Veu de Banyoles • Arts Santa Mònica • Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià • Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA) • Associació de Productors i Editors Fonogràfics i Videogràfics de Catalunya (APECAT) • Auditori Pau Casals • Barcelona Poesia – Festival Internacional de Poesia • BCNSFF – Barcelona Sports Film Festival • Busker’s Festival Barcelona • Casa Amèrica Catalunya • Casa Àsia • Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) • Centre Internacional de Música Antiga (CIMA) • Centre UNESCO de Catalunya • Club Català de Cultura (TR3SC) • Circ Cric • Circ Raluy • Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya 168 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

• Coral Sant Jordi • Cruïlla Barcelona – Festival de Músiques • Dagoll Dagom • Dansalona • DOCSBARCELONA – International Documentary Film Festival • Dogville – 3D Short Film Fest Viladecans • El Meu Primer Festival – Festival de cinema infantil • Festival Àsia • Festival Altaveu – Festival de la Música i de la Cançó de Sant Boi del Llobregat • Festival Barnasants • Festival Escena Poblenou • Festival Jardins de Cap Roig • Festival de Guitarra de Barcelona • Festival de Peralada • Festival de Jazz de Terrassa • Festival de Jazz de Vic • Festival de Música Clàssica del Castell de Santa Florentina • Festival de Música de Tavèrnoles • Festival de Músiques Religioses i del Món de Barcelona • Festival de Músiques de Torroella de Montgrí • Festival de Pasqua de Cervera • Festival del Mil·lenni • Festival Grec de Barcelona • Festival IN-SOMNI • Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient (FICMA) • Festival Internacional de Jazz de Barcelona • Festival Internacional de la Porta Ferrada • Festival Internacional de Música de Cambrils • Festival OVNI • Festival popARB • Festival Primavera Sound • Festival Pròxims • Festival Tradicionàrius • Festival Sons del Món de Roses • Fic-cat, Festival Internacional de Cinema en Català • Film and Cook – Festival de Cine i Gastronomia • Fira de la Mediterrània de Manresa • Fira de Música al Carrer de Vila-seca • Fira de teatre al carrer de Tàrrega • Focus • Foment de les Arts i del Disseny (FAD) • Fòrum Gastronòmic de Girona • Fundació Antoni Tàpies • Fundació Joan Miró • Gran Teatre del Liceu • Grup Balaña • Guant – Festival Internacional de Teatre de Titelles de l’Alt Camp • Il Circo Italiano • Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC)

169 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

• Institut d’Estudis Catalans (IEC) • Institut Ramon Muntaner • inVICtro • Jove Teatre Regina • Kursaal - Espai d’Arts Escèniques de Manresa • laPerla29 • La Seca - Espai Brossa • L’Atlàntida - Centre d’Arts Escèniques de Vic • L’Alternativa – Festival de Cinema Independent de Barcelona • L’Auditori de Barcelona • L’Auditori de Girona • La Mostra – Fira de Teatre Infantil i Juvenil d’Igualada • La Seca – Espai Brossa • La Setmana del Llibre en Català • Mas i Mas Festival • MECAL – Festival internacional de curtmetratges de Barcelona • Mercat Audiovisual de Catalunya • Mercat del Documental de la Mediterrània (MEDIMED) • Mercat de les Flors • Mercat de Música Viva de Vic • Mostra de Cinema Africà de Barcelona • Mostra de Curtmetratges Doctor Mabuse • Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona • Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) • Museu de Joguets i Autòmats de Verdú • Museu d’Història de Catalunya • Museu d’idees i invents de Barcelona (MIBA) • Museu Episcopal de Vic • Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) • Museu del Rock • Obra Cultural Balear • Observatori Europeu de la Televisió Infantil (Oeti) • Òmnium Cultural • Orquestra de Cadaquès • Orquestra Simfònica del Vallès • Palau de la Música Catalana • Palau Robert • Plataforma per la llengua • Portalblau – Festival de Músiques i Arts de la Mediterrània • Primavera Cultural • REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona • Sala Àtrium • Sala Beckett • Saló Internacional del Còmic de Barcelona • Sant Andreu Teatre • Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya • Sónar – Festival Internacional de Música Avançada i New Media Art de Barcelona • Teatre Apolo • Teatre - Auditori de Granollers

170 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

• Teatre - Auditori de Sant Cugat • Teatre de Blanes • Teatre del Raval • Teatre Lliure • Teatre Nacional de Catalunya (TNC) • Temporada Alta – Festival de Tardor de Catalunya • The Project • Ulls – Festival Barcelona Cultura • Unió Europea de Radiodifusió (UER-EBU) • Xarxa Audiovisual Local • ZOOM – Festival Europeu de Cinema per a Televisió

171 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Compromís amb la indústria

La Corporació té un paper cabdal en l’impuls i el desenvolupament de la indústria audiovisual catalana. Autèntic motor del sector a Catalunya, és la base d’un teixit productiu consolidat, competitiu i diversificat al qual ha dotat de finançament i de finestres de difusió. Sempre mantenint l’equilibri entre l’explotació interna i els recursos externs, s’ha convertit en una peça clau del mercat audiovisual del país, fonamental en l’estímul de les produccions independents i dels nous talents. D’acord amb el compromís adquirit amb les associacions de productors, Televisió de Catalunya coprodueix cada any llargmetratges de tots els gèneres i formats, documentals, sèries i projectes d’animació.

L’acord amb les associacions de productors s’ha mantingut en una inversió global en producció independent de 16 milions d’euros. Com l’any anterior, s’ha complert el compromís, tot i la reducció pressupostària a la qual s’ha vist sotmesa TVC. Enguany, com l’any passat, la inversió en producció televisiva ha estat superior respecte a la del cinema, amb un total de 8 telefilms i 2 minisèries. Pel que fa al cinema, s’ha invertit en 32 projectes, majoritàriament en l’adquisició dels drets d’antena. En 13 produccions també s’ha invertit en coproducció. Quant als documentals per a televisió, s’ha mantingut la inversió respecte al 2010. En animació hi ha hagut un notable increment tant en la inversió com en nombre de projectes: 13 sèries d’animació i un llargmetratge.

El 2011 ha estat l’any de “Pa Negre”. La pel·lícula, coproduïda per TVC, ha aconseguit 13 premis Gaudí, 9 premis Goya i ha estat l’escollida per l’Acadèmia del Cinema Espanyol per representar Espanya als Oscars 2012. És la primera vegada que una pel·lícula en versió original catalana representa Espanya. També han estat guardonades amb un Goya les coproduccions de TVC “Chico & Rita” (millor pel·lícula d’animació) i “Bicicleta, cullera, poma” (millor pel·lícula documental), i el film “Biutiful” (millor actor protagonista), en què participa TVC. “Biutiful” va obtenir, a més, dues nominacions als premis Oscar 2011.

En el marc dels festivals internacionals, "Midnight in Paris”, de Woody Allen, va obrir la 64a edició del Festival de Cinema de Canes, fora de competició. Al Festival de Cinema de Venècia van participar les produccions “Eva”, de Kike Maíllo (fora de concurs); “Hollywood Talkies”, d’Òscar Pérez i Maria del Mar Ribota (secció Orizzonti); i “Un déu salvatge”, de Roman Polanski (secció oficial), que va obtenir el premi Leoncino d’Oro Agiscuola. Al Festival de Cinema de Sant Sebastià hi va haver una presència significativa de produccions catalanes en diferents seccions: a la secció oficial en competició es va poder veure "Los pasos dobles”, d’Isaki Lacuesta, que va guanyar la Concha d’Or; a Zabaltegui es van mostrar “Quaderns de fang”, “14 d’abril: Macià contra Companys”, “Puzzled love” i “El monjo”; i a Made in Spain, “Catalunya über alles” i “La maleta mexicana”.

En l’àmbit de l’estat espanyol, en el Festival de Màlaga de Cinema Espanyol, la pel·lícula “Catalunya über alles!”, dirigida por Ramon Térmens, va guanyar la Biznaga de Plata - premi Especial del Jurat i també el premi del Jurat Jove a la millor pel·lícula, en la secció oficial de llargmetratges. A més, l’actor Babou Cham va obtenir una menció especial al millor actor de repartiment, per la interpretació del personatge del cobrador del frac al film de Térmens. També va ser guardonat el llargmetratge “¿Para qué sirve un oso?”, de Tom Fernández, que va aconseguir la Biznaga de Plata a la millor direcció, a la millor actriu de repartiment (Geraldine Chaplin) i al millor muntatge (Ángel Hernández Zoido), a la secció oficial de llargmetratges. Pel que fa a la secció oficial de documentals, el treball “Al final de l’escapada”, d'Albert Solé, va guanyar el segon premi i el premi del Públic. 172 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Durant el 2011, TVC ha emès, amb molt bons resultats d’audiència, diverses produccions fruit de l’acord amb les associacions de productors.

“Ermessenda”

Dirigida per Lluís M. Güell, amb guió de Mercè Sarrias i Núria Furió, “Ermessenda” és una coproducció de TV3 i Ovideo amb la col·laboració de l’ICEC i el suport de l’ICAA que narra la vida d’aquesta comtessa, que va governar durant seixanta anys els comtats catalans del segle XI.

Laia Marull i Dafnis Balduz protagonitzen “Ermessenda”

"Ermessenda" es va estrenar el 21 de març amb una quota del 24,7%. El primer capítol de la sèrie de TV3 que narra la vida de "la dona més poderosa de la història de Catalunya" va tenir una mitjana de 759.000 espectadors. Amb una durada de 90 minuts, va ser el segon programa més vist del dia a Catalunya (darrere de "Crackòvia", que va ser líder) i va arribar als 837.000 espectadors i al 26,7% de quota en el minut de màxima audiència. A més, "Ermessenda" va superar àmpliament l'audiència de les sèries de les altres cadenes que s'emetien en aquella franja.

Aquest primer capítol va ser " trending topic " a Twitter. Mentre s'estava emetent per TV3, es va situar entre els deu primers temes de conversa dels usuaris d’aquesta xarxa. El segon capítol, emès l’endemà, va obtenir una quota del 19,8%. La mitjana dels dos capítols va ser del 22,2% de quota i 664.000 espectadors. D’altra banda, la valoració qualitativa va ser de 8,1 segons el panel qualitatiu de GFK.

“La Trinca: biografia no autoritzada”

Aquest telefilm és una coproducció de TV3, Diagonal TV i Gestosis amb la col·laboració de l’ICEC i el suport de l’ICAA, i està basat en una idea de Joaquim Oristrell. El protagonitzen tres actors novells, Dídac Flores, Marc Marginet i David Moreno, que van ser escollits en el càsting-concurs de TV3

173 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

"Buscant La Trinca". Aquests actors donen vida als primers anys de la trajectòria artística de Josep Maria Mainat, Toni Cruz i Miquel Àngel Pasqual, els autèntics "trincos".

"La Trinca: biografia no autoritzada" va arribar als 700.000 espectadors de mitjana, amb una quota del 23%. El telefilm, estrenat el 22 de juny per TV3 en horari de prime time, va captar l'interès dels espectadors i va liderar la jornada amb 187.000 espectadors de mitjana més que el "Telenotícies migdia", que va ser el segon programa més vist.

“Herois”

Dirigida per Pau Freixas, coescrita amb Albert Espinosa i produïda per Media Films en producció associada de Televisió de Catalunya, “Herois” parla d’un estiu als anys 80 viscut per uns nens que ara s’han fet adults. La pel·lícula que es va presentar al Festival de Màlaga de Cinema Espanyol del 2010, que el va reconèixer amb la Biznaga de Plata al millor vestuari i el Premi del Públic. L’emissió per TV3, el 25 d’abril, va arribar a 522.000 espectadors de mitjana i una quota del 20,3%.

La pel·lícula “Herois” va ser rebre el Premi del Públic al Festival de Màlaga

“Secrets de Xangai”

TV3 va estrenar a l’estiu la primera sèrie de ficció coproduïda entre una cadena europea i una televisió xinesa. L’emissió diària, des del 18 de juliol fins al 18 d’agost, va ocupar la franja de sobretaula i va obtenir una mitjana de 231.000 espectadors i del 13,4% de quota. Paral·lelament, va encapçalar el rànquing de programes més vistos sota demanda amb més de 100.000 visionats. “Secrets de Xangai” és una coproducció de TV3, Factòtum Barcelona, Shanghai New Culture TV i Film & TV Drama Center of Shanghai Media Group.

Altres produccions que també han obtingut bons resultats d’audiència han estat “Vicky, Cristina, Barcelona”, amb un 17,2% de quota; “Bruc”, amb un 16,1%; “Terra baixa”, amb un 17,7%; “14 d’abril: Macià contra Companys”, amb un 15,1%, i “Barcelona, ciutat neutral”, amb un 16,4% de quota mitjana dels dos capítols. 174 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Promoció de la llengua catalana

175 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Promoció de la llengua catalana

L’eix vertebrador de la missió de la CCMA és la consolidació i expansió de la llengua i la cultura catalanes així com la seva projecció internacional. Contribuir de forma decisiva a la normalització lingüística ha estat una de les seves principals aportacions i encara és una de les raons de ser dels seus mitjans, que són instruments essencials per divulgar el català i fomentar-ne l’ús social. Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio i les finestres de la Corporació a les noves plataformes ofereixen un servei únic i sovint sense alternatives, per la qualitat, pels valors que transmet i perquè és en català.

L’oferta de continguts de la Corporació inclou, a més, espais específics sobre llengua. En són un exemple els concursos de temàtica lingüística “El gran dictat” i “Bocamoll”. La participació de filòlegs i lingüistes és habitual tant a la televisió com a la ràdio, en seccions com ara la “La veu humana”, amb Enric Gomà, al “El Cafè de la República”; “Els dubtes de la Pantera”, amb Olga Clapés, a “La transmissió d’en Puyal” o “Paraules en ruta”, amb Màrius Serra, al magazín “Divendres”.

La Corporació treballa per estendre el seu servei també als ciutadans de parla aranesa i per regularitzar l’ús d’aquesta varietat lingüística als mitjans de comunicació. El magazín de Catalunya Ràdio “Meddia aranés”, en emissió des del 1988, i l’edició en aranès del “TN comarques”, des del 1991, són tot un referent a la Val d’Aran. Al llarg dels anys s’hi han anat sumant produccions infantils, esportives, documentals i informatives. Entre les iniciatives més destacades en aquest camp, hi ha la roda diària que el 3/24 emet en aranès per a tot Catalunya, el web que recull els espais produïts o doblats per TV3 en aquesta varietat i un bloc informatiu diari a Catalunya Informació. Des d’aquest any, a més, el Twitter de Catalunya Informació piula també en aranès.

La Corporació manté un nivell alt d’exigència en l'ús de la llengua als seus mitjans. Els seus serveis lingüístics corregeixen i assessoren els redactors de totes les àrees i en detecten les necessitats expressives. Del seguiment diari se’n deriven solucions i acords que s’aboquen al web ésAdir , un servei que està obert a tota la societat.

D’altra banda, amb l’objectiu d’impulsar la presència del català en l’emissió de cinema a les televisions, la Corporació va posar en marxa el 2005 el Servei Català de Doblatge. El servei dobla pel·lícules al català en format televisiu i cedeix gratuïtament els doblatges a les televisions i també a les distribuïdores perquè els incorporin als DVD. Durant el 2011, s’han doblat 2.021 hores de programació.

La Corporació projecta internacionalment la llengua i la cultura catalanes a través d’internet i del canal internacional TV3CAT, i també dóna cabuda a canals públics d’altres territoris que emeten en català. El 2009 la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear van aprovar la reciprocitat entre TV3 i IB3. A més, la Corporació té reservat un espai per a la televisió pública valenciana, Canal 9, tot i que encara no hi ha un acord de reciprocitat. Mentrestant, però, des del 2008, TVC oferia el senyal de Canal 9; les emissions es van interrompre el 2010, quan RTVV va deixar de servir el senyal internacional. La Corporació manté la reserva d’espai.

176 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Espais específics

La Corporació té com un dels objectius principals ajudar a consolidar i expandir la llengua, la cultura i la identitat de Catalunya. Tots els continguts de Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio i els portals d’internet de la CCMA són en català, llevat d’aquells que s’emeten en aranès. A més, tant la televisió com la ràdio dediquen programes i espais específics a la llengua.

Un exemple d’aquesta contribució són els concursos de temàtica lingüística com ara “Bocamoll” o “El gran dictat”, de TV3, que són alhora una mostra que l’entreteniment responsable passa també per la combinació de la diversió i la divulgació. Es tracta d’una fórmula que ha funcionat amb èxit i reconeixement general envers aquests dos programes, en què la llengua catalana és la columna vertebral. Jugar amb les paraules, que la llengua sigui el repte de cada programa i que tots aprenguem edició rere edició, converteixen aquests espais televisius (i en el cas d’“El gran dictat”, també les aplicacions per a dispositius mòbils) en exemples de l’entreteniment de servei públic que defensa la televisió pública catalana. Els ciutadans ho reconeixen i valoren altament aquesta oferta.

"El gran dictat" té com a protagonista el català actual, el que es parla al carrer. Per això, els continguts inclouen els darrers anglicismes, tecnicismes o el llenguatge col·loquial que està incorporant la nostra llengua. El concurs consisteix en un dictat de diverses paraules classificades en nivells de dificultat. Es busca la participació de tothom i ha estat dissenyat de manera que hi juguin els concursants, però també el públic que és al plató, els espectadors des de casa i totes les persones que hi juguen des de l’iPhone, l’iPad o els dispositius mòbils amb sistema Android. El setembre “El gran dictat” va substituir “Bocamoll” com a concurs de la franja del migdia i al desembre, coincidint amb les vacances escolars, el programa es va adaptar al públic infantil amb set edicions especials d’“El petit dictat”, en què els concursants tenien entre 11 i 14 anys.

El “Bocamoll”, en emissió fins al juliol, també potenciava el vessant més lúdic de la llengua i fomentava la participació dels espectadors, que, com els concursants, havien de superar cinc proves lingüístiques. El programa donava una visió oberta que combinava temes locals i temes internacionals, urbans i rurals, moderns i tradicionals.

L’oferta del Super3 també inclou un concurs lingüístic, “Pica lletres”, que consisteix a lletrejar paraules en català i a posar a prova els coneixements literaris d’alumnes de 3r d'ESO. A cada programa competeixen dos centres escolars amb la finalitat d'aconseguir la màxima puntuació i arribar a la Gran Final Nacional. Dels 11 capítols que s’han emès, 10 corresponen a les eliminatòries territorials i, l’últim, a la final.

A més d’aquests espais específics, el català també és el protagonista en altres programes de TV3, que hi dediquen seccions. És el cas de “Paraules en ruta”, en què el filòleg i escriptor Màrius Serra acompanya l’equip del magazín “Divendres” per diversos indrets de Catalunya, per parlar de les peculiaritats del vocabulari i les frases fetes més populars a cada regió.

A principis del 2012 és previst que s’emeti “Català a l’atac”, un microespai de 45 segons que parteix d’aquest cèlebre palíndrom per difondre aspectes diversos del nostre idioma amb un cert aire d'entreteniment i amb sentit de l'humor. Des de col·loquialismes que encara no han entrat als diccionaris a etimologies curioses, sinònims, expressions, varietats dialectals, etc. Alhora, proposa als espectadors un concurs que s'autoresol dins el mateix espai. “Català a l’atac” s’emmarca en la

177 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 celebració dels 100 anys de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Any de la Paraula Viva.

Pel que fa a Catalunya Ràdio, els espais “Enigmàrius” i “Superenigmàrius”, que formen part del magazín “El matí de Catalunya Ràdio”, conviden els oients a endevinar l'enigma plantejat diàriament per l'escriptor Màrius Serra. Els participants acumulen punts que els fan figurar en la classificació general de la “Lliga Enigmàrius”.

Màrius Serra, Miquel Àngel Gibert, guanyador de l'“Enigmàrius”, i Manel Fuentes

“El secret”, el magazín de les tardes de Catalunya Ràdio que es va emetre fins al juliol, incloïa cada dilluns la secció “Català per dir-ho tot”, amb el filòleg Albert Pla Nualart. L’objectiu era ensenyar els oients a parlar millor el català i aprendre quines són les paraules o frases més convenients per utilitzar en cada situació. També fins al juliol, el programa “El suplement” convidava cada dissabte a jugar al "Preguntador automàtic", un concurs de llengua i cultura catalanes que, amb l'ajuda de la lingüista Olga Clapés, posava a prova l’audiència amb preguntes relacionades amb el català, la cultura i les tradicions.

D’altra banda, un dels principals objectius del programa "El Cafè de la República" és interpretar i aprofundir en les notícies i les històries que s'hi amaguen al darrere. Aquesta voluntat d'anàlisi també es fa extensiva a la llengua catalana, a les paraules i expressions que s’utilitzen cada dia i que molt sovint s’ignora d'on vénen i per què es van començar a fer servir. D'aquest interès per l'etimologia de les paraules sorgeix l'espai "La veu humana", dirigit pel guionista i escriptor Enric Gomà. Cada dimarts a dos quarts d'onze de la nit, Gomà proposa una frase feta, un mot o una expressió popular en català i, a partir d'exemples concrets, n’explica a l’audiència l’origen i totes les accepcions, sempre d'una manera senzilla i entretinguda.

També es poden trobar exemples de promoció de la llengua i la cultura en programes esportius. ‘Els dubtes de la Pantera’ és una secció integrada a la “La transmissió d’en Puyal” que pretén resoldre qüestions lingüístiques que creen confusió o polèmica tant dins com fora de l’àmbit esportiu. En aquest espai, sempre que juga el Barça, Jordi Nomdedeu s’encarrega de proposar dubtes lingüístics que sorgeixen a la ràdio o al dia a dia i en busca les respostes amb l’ajuda de l’experta en llengua Olga Clapés, de la Unitat d’Assessorament Lingüístic de Catalunya Ràdio. La

178 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 secció tracta de difondre les diferents alternatives que té la llengua catalana per evitar castellanismes amb opcions genuïnes, d’una manera entenedora, didàctica i alhora divertida, però fugint de classes magistrals.

A més de les seccions i dels programes, una de les iniciatives més destacades de promoció de l’ús del català és, des del 1996, l'organització del Premi Cerverí. Catalunya Ràdio, iCat fm i la Fundació Prudenci Bertrana organitzen conjuntament aquest premi a la millor lletra de cançó publicada en català, amb la col·laboració de la revista "Enderrock" i el portal Vilaweb. El premi s’atorga per votació popular a través de Catalunya Ràdio. L’any 2011, el guanyador del Premi Cerverí a la millor lletra de cançó ha estat el grup Manel amb la cançó "Benvolgut".

179 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Programació en aranès

La Corporació estén el seu servei públic també als ciutadans de parla aranesa. Amb l’objectiu de normaliitzar l’ús de l’aranès als mitjans de comunicació, tant Televisió de Catalunya com Catalunya Ràdio fa anys que aposten decididament per incrementar l’oferta de programes en aquesta varietat occitana, amb informatius i produccions de diferents àmbits.

Durant el 2011, TV3 ha mantingut l’emissió diària de dilluns a divendres al canal 3/24 d’una roda informativa d’informació general en aranès. La roda, que s’emet a les 16.45 i és presentada per Ares Riu, es pot veure a tot Catalunya i inclou les principals notícies del país i de tot el món, a més de la informació esportiva de la jornada. Es tracta d’una iniciativa innovadora i inèdita en el panorama informatiu català.

La roda informativa es pot consultar cada dia a la web www.tv3.cat/aran , que aplega tots els continguts produïts per Televisió de Catalunya en aranès i que ja inclou 400 vídeos, entre els informatius del 3/24, el “TN comarques” de la Val d’Aran, el programa “Els Pirineus des de l’aire” i l’espai infantil “Una mà de contes”.

Els canals de TVC han emès aquest any un total de 66 hores de programació en aranès.

Taula 25. Hores emeses en aranès (2011) Canal Programa Hores emeses TV3 “Telenotícies comarques” de la Val d'Aran 6,5 3/24 “Blòt de 3/24 en aranés” 38 Super3-3XL “Una mà de contes” (dual en aranès) 21,5 TOTAL 66 Font: TVC

La roda del 3/24 i el web de continguts se sumen als esforços de TVC des de fa dues dècades per oferir en aquesta varietat produccions de diferents àmbits, com ara transmissions de partits de futbol. TVC va començar a emetre continguts en aquesta varietat el 1991 amb l’estrena d’una edició del “TN comarques” en aranès, que ha estat testimoni de tots els esdeveniments destacats de la vida social, econòmica i cultural de la vall. Des d’aleshores, TVC també ha doblat i emès en aranès produccions infantils, diversos reportatges de “30 minuts”, reportatges esportius i sèries documentals.

Pel que fa a Catalunya Ràdio, emet programes en desconnexió en aranès des del 1988. El magazín “Meddia aranés”, amb més de 20 anys d’història, tracta a fons la informació política, social, cultural i esportiva del territori durant 60 minuts i s’ha convertit en un referent a la Vall d’Aran. S’emet a les dotze del migdia i es reemet a les set del vespre.

A més, a partir del 2007 es va engegar una aposta nova per la difusió de l’aranès, consistent en un bloc informatiu diari de Catalunya Informació, de 30 minuts, a les vuit del matí, en desconnexió per a la Vall d’Aran. Aquest informatiu inclou tota l’actualitat de Catalunya i el món, en aranès, en horari de màxima audiència radiofònica.

Tots dos informatius es poden escoltar també al web de Catalunya Ràdio. Durant l’any 2011, Catalunya Ràdio i a Catalunya Informació han emès 785 hores en aranès.

180 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Des d’aquest any, a més, l'actualitat de la Val d'Aran és present en aranès al Twitter de Catalunya Informació, @catinformacio . A través d’aquest canal es piulen els continguts més interessants dels programes i les notícies més destacades de la Val d'Aran. Aquesta és una nova oferta de servei públic que es posa a disposició dels oients i que lliga l'actualitat, la llengua i les noves tecnologies.

181 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Assessorament lingüístic

El compromís de la Corporació amb la qualitat també és present en l’ús de la llengua als seus mitjans, que mantenen un nivell d’exigència alt amb l’assessorament constant dels seus serveis lingüístics. Del seguiment i dels problemes detectats en la correcció se’n deriven solucions i acords que finalment s’aboquen al web lingüístic ésAdir , un servei per als professionals de la CCMA que també està obert a la societat en general i que ha quedat integrat en el “Llibre d’estil” corporatiu.

La correcció de textos no és l’única feina que fan els serveis lingüístics: l’assessorament, generalment previ, a demanda dels redactors, n’és una altra de, molt important, que, conjuntament amb la correcció i l’atenció a l’actualitat, permet detectar necessitats expressives, nous conceptes o noms propis de polítics, esportistes, artistes, etc., que entren en l’actualitat i necessiten l’acord de tots per mantenir una mateixa línia de correcció. Tot el que es detecta en aquesta activitat es trasllada a l’ ésAdir perquè es pugui incorporar al web lingüístic corporatiu.

A Televisió de Catalunya, durant el 2011 s’ha continuat treballant per aprofitar al màxim els recursos i unificar els criteris del Departament d’Assessorament Lingüístic. A l’últim trimestre de l’any, l’equip del departament va començar a assumir la revisió dels textos dels portals interactius 324.cat i esport3.cat , operació que va culminar a finals d’any, amb l’assumpció del 100% d’aquesta feina, en què la Unitat d’Assessorament Lingüístic (UAL) de Catalunya Ràdio col·labora a partir del 2012. La revisió dels textos dels portals interactius s’afegeix a les diverses àrees que cobreix el departament: informatius i esports, entreteniment, infantils, doblatge, dramàtics i comercial – s’ofereix servei corporatiu–. Malgrat l’important augment de càrrega de feina amb un equip molt ajustat, s’ha pogut continuar assessorant presencialment als assajos i gravacions del dramàtic “La Riera” i de l’infantil “Super3”.

La UAL de Catalunya Ràdio ha continuat treballant al servei de la qualitat del llenguatge radiofònic. La feina que ocupa més temps dels lingüistes és la correcció de textos destinats a l’antena o als webs. Però la UAL també assessora prèviament els redactors i escolta les emissions per detectar-hi possibles errades lingüístiques (pronúncia, construcció de la frase i tria de paraules) i aconsellar els locutors per millorar el llenguatge per antena.

Els equips d’assessorament lingüístic tant de la ràdio com de la televisió han continuat col·laborant amb diverses universitats: han rebut estudiants en pràctiques de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. Els assessors de Televisió de Catalunya han col·laborat, a més, amb el Màster de TV3, valorant la capacitat lingüística dels alumnes i oferint-los formació.

ésAdir

El 2011 s’han continuat refent i ampliant els materials que conformen l’ ésAdir , el portal lingüístic de la Corporació. El portal va començar a gestar-se l'any 2003, coincidint amb el vintè aniversari de TV3 i Catalunya Ràdio, amb la intenció d'aprofitar els avantatges que proporciona el format web i oferir, d'una manera conjunta, els materials elaborats al llarg dels anys pels equips d'assessorament lingüístic de les empreses del grup.

182 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Aquest any l’ ésAdir ha passat d'1,728 milions de pàgines vistes el 2010 a 1,869 milions el 2011, segons dades de Nielsen SiteCensus. Això representa una mitjana de 4.742 pàgines vistes cada dia. La mitjana mensual d'usuaris únics ha passat de 16.210 el 2010 a 20.242 el 2011, cosa que indica un increment del 24,87%.

L’ ésAdir es va estrenar a Twitter a finals d’any. Ofereix indicacions davant dels dubtes lingüístics que genera l’actualitat, com ara la pronúncia de noms de lloc i de persona o l’ús de paraules i expressions. També proposa solucions per al doblatge, especialment per evitar calcs d’altres llengües.

El compte a Twitter de l’ésAdir informa dels criteris lingüístics de TV3 i de Catalunya Ràdio

El compte a Twitter @esAdir s’ha creat amb l’objectiu d’aprofitar les característiques bàsiques d’aquesta xarxa social (concisió i immediatesa) per informar dels criteris lingüístics de TV3 i de Catalunya Ràdio, tant els seus professionals com la societat en general. Amb aquest pas, l'ésAdir confirma la seva vocació de servei públic i es consolida com a referència lingüística dels mitjans en català, especialment pel que fa a la llengua oral. En aquest sentit, el servei inclou sovint arxius de so per ajudar a unificar la manera d’escriure i de pronunciar noms de lloc o de persona que són notícia.

El servei posa èmfasi en les fórmules que es consideren adequades per als mitjans, més que no pas en la distinció entre correcte i incorrecte. Tot i això, també hi ha força tuits que recullen errades habituals.

Al desembre del 2011 l’ ésAdir acumula una important col·lecció de més de tres mil paraules sobre les quals es fan observacions d'ús, o que s’afegeixen a les que conté el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. També recull més de cinc mil noms propis de persones (polítics, artistes, escriptors, músics, esportistes...), institucions, partits, clubs esportius, festes, etc., molts dels quals porten transcripció fonètica i un arxiu de veu associat que permet sentir com s’han de dir. Aquesta base de dades va creixent a mesura que apareixen noms nous en el panorama de l’actualitat.

L'àrea “ Filmoteca ésAdir ” ha mantingut aquest 2011 la col·laboració amb el Servei Català de Doblatge i amb la Generalitat de Catalunya per tal d'oferir, afegint els títols rebuts d’aquestes fonts 183 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 amb els emesos per TV3, en una sola base de dades consultable des de l'ésAdir, pràcticament tots els títols de pel·lícules doblades o subtitulades al català. A finals del 2011 es va arribar als 10.000 títols.

Revisor d’estil

El 2011 s’ha donat per acabada la fase d’elaboració del Revisor d’estil (Rv), un corrector informàtic que aplica els criteris de l’ésAdir, i que és capaç de dialogar amb totes les plataformes informàtiques de redacció de les empreses de la CCMA, i de la interfície AGUR, que li permet dialogar amb Dalet (Catalunya Ràdio) i iNews (TVC). A partir del juny s’ha distribuït als redactors de Catalunya Ràdio el Rv aplicat a MSWord, al gestor de continguts Deliverty, i al Dalet a través de l’AGUR, i es procura que se’n vagi estenent l’ús. Aprofitant les observacions dels usuaris es procura anar ajustant el funcionament del Revisor.

184 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Servei Català de Doblatge

El 2011, la CCMA ha doblat al català 2.021 hores de programació. A continuació es detalla la distribució d’aquestes hores per gèneres, així com l’evolució dels últims anys.

Taula 26. Evolució de les hores de doblatge (2009-2011) 2009 2010 2011 Cinema 12,6% (305 hores) 10,7% (236 hores) 11% (223 hores) Sèries 21,4% (519 hores) 18% (399 hores) 22,6% (456 hores) Animació 23,2% (561 hores) 25,6% (565 hores) 18,6% (375 hores) Documentals 42,8% (1.039 hores) 45,7% (1.010 hores) 47,8% (967 hores) TOTAL 2.424 hores 2.210 hores 2.021 hores Font: TVC

A més, el Servei Català de Doblatge, creat el 2005, assumeix el doblatge per a televisió dels films estrangers que s’estrenen en sales comercials i els cedeix gratuïtament a les distribuïdores, amb la finalitat que es puguin incloure en les edicions de DVD/vídeo i es posin a disposició de les televisions que en comprin els drets d’emissió.

Durant el 2011, aquest servei, que depèn de Televisió de Catalunya, ha editat 120 títols de DVD, dels quals 90 incorporaven l’àudio i els subtítols en llengua catalana; 23, només l’àudio en català i set, només subtítols en català.

Taula 27. Títols doblats i/o subtitulats pel Servei Català de Doblatge (2011) Títol original Títol català Títol castellà Àudio Subtítol Beck - I stormens öga Beck: l'ull de la tempesta Beck: El ojo de la tormenta NO SI Evas oye L'ull de l'Eva El ojo de Eva NO SI Mýrin Les maresmes Las marismas NO SI Reykjavik-Rotterdam Reykjavik-Rotterdam Reykjavik-Rotterdam NO SI Roseanna Roseanna Roseanna NO SI Salige er de som torster Benaurats els que tenen set Bienaventurados los sedientos NO SI Solstorm Aurora boreal Aurora boreal NO SI Battle: Los Angeles Invasió a la Terra Invasión a la Tierra SI NO Bright Star Bright Star Bright Star SI NO Burlesque Burlesque Burlesque SI NO Country strong Country strong Country strong SI NO Doraemon: Nobita no kaitei Doraemon Atlantis: el castell del Doraemon Atlantis: el castillo SI NO kiganjo mal del mal Easy A Rumors i mentides Rumores y mentiras SI NO Eat pray love Menja, resa, estima Come, reza, ama SI NO Faster Set de venjança Sed de venganza SI NO Hottarake no shima - Haruka L'illa de l'oblit: Haruka i el mirall La isla de los recuerdos y el SI NO to maho no kagami màgic espejo mágico How do you know? Com saps si...? ¿Cómo sabes si...? SI NO Just go with it Segueix-me el rotllo Sígueme el rollo SI NO Louise-Michel Louise-Michel Louise-Michel SI NO Machete Machete Machete SI NO Resident evil: Afterlife Resident evil: Ultratomba Resident evil: Ultratumba SI NO Salt Salt Salt SI NO Takers Takers Ladrones SI NO The green hornet The green hornet The green hornet SI NO 185 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

The other guys Els altres dos Los otros dos SI NO The roommate The roommate The roommate SI NO The social network La xarxa social La red social SI NO The tourist The tourist The tourist SI NO Whip it Noies sense frens Roller girls SI NO Yip man Ip man Ip man SI NO 36 vues du Pic Saint Loup L'últim estiu El último verano SI SI Alle anderen Entre nosaltres Entre nosotros SI SI Bal Mel Miel SI SI Benvenuti al Sud Benvinguts al Sud Bienvenidos al Sur SI SI Chloe Chloe Chloe SI SI Cirkus Columbia Cirkus Columbia Cirkus Columbia SI SI Copie conforme Còpia certificada Copia certificada SI SI Crossing over Territori prohibit Territorio prohibido SI SI Das Ende ist mein Anfang La fi és el meu principi El fin es mi principio SI SI De vrais mensonges Una dolça mentida Una dulce mentira SI SI Der rote punkt El punt vermell El punto rojo SI SI Des hommes et des dieux De déus i homes De dioses y hombres SI SI Eclipse Eclipsi La saga Crepúsculo: Eclipse SI SI Fair game Caça a l'espia Caza a la espía SI SI Franklyn Franklyn Franklyn SI SI Free Rainer Un joc d'intel·ligència Un juego de inteligencia SI SI Geliebte Clara Clara Clara SI SI Gianni e le donne Gianni i les dones Gianni y sus mujeres SI SI Haevnen En un món millor En un mundo mejor SI SI Heaven on Earth Cel Cielo SI SI Hjem til jul A casa per Nadal A casa por Navidad SI SI I love you Phillip Morris Phillip Morris, t'estimo! Phillip Morris, te quiero! SI SI In the electric mist En el centre de la tempesta En el centro de la tormenta SI SI Incendies Incendis Incendies SI SI Insidious Insidiós Insidious SI SI Jane's journey El viatge de la Jane El viaje de Jane SI SI Killer inside me El dimoni sota la pell El demonio bajo la piel SI SI Killers Killers Killers SI SI La posesión de Emma Evans La possessió d'Emma Evans La posesión de Emma Evans SI SI La prima cosa bella La prima cosa bella La prima cosa bella SI SI L'arnacoeur Els seductors Los seductores SI SI Le dernier vol L'últim vol El último vuelo SI SI Le refuge El meu refugi Mi refugio SI SI Les aventures extraordinaires Les aventures extraordinàries Adele y el misterio de la momia SI SI d'Adèle Blanc-Sec d'Adèle Blanc-Sec Petites mentides sense Pequeñas mentiras sin Les petits mouchoirs SI SI importància importancia Letters to Juliet Cartes a Julieta Cartas a Julieta SI SI Limitless Sense límits Sin límites SI SI London River London River London river SI SI Mammuth Mammuth Mammuth SI SI Mao's last dancer L'últim ballarí de Mao El último bailarín de Mao SI SI Mine vaganti Us he de dir una cosa Tengo algo que deciros SI SI Mother and child Mares i filles Madres & hijas SI SI My girlfriend's boyfriend El nòvio de la meva nòvia El novio de mi novia SI SI Na putu En el camí En el camino SI SI Neds No educats i delinqüents. Neds Neds SI SI Nowhere boy Nowhere boy Nowhere boy SI SI

186 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Oscar et la dame rose Cartes a Déu Cartas a Dios SI SI OSS 117: Rio ne répond plus OSS 117: perdut a Rio OSS 117: Perdido en Río SI SI Potiche Potiche Potiche, mujeres al poder SI SI Red Red Red SI SI Rien à declarer Res a declarar Nada que declarar SI SI Una dona, una pistola i una Una mujer, una pistola y una San qiang pai an jing qi SI SI botiga de fideus xinesos tienda de fideos chinos Saw 6 Saw 6 Saw VI SI SI Saw 7 Saw 7. El final Saw VII. El capítulo final SI SI Schläft ein Lied in allen Dingen Cançons per dormir Canciones para dormir SI SI Perdona, però vull casar-me Perdona pero quiero casarme Scusa ma ti voglio sposare SI SI amb tu contigo Season of the witch En temps de bruixes En tiempo de brujas SI SI Skyline Skyline Skyline SI SI Something borrowed Alguna cosa prestada Algo prestado SI SI Source code Codi font Código fuente SI SI Splice Splice, experiment mortal Splice, experimento mortal SI SI Stone Stone Stone SI SI Tamara Drewe Tamara Drewe Tamara Drewe SI SI The beaver (cinema) El castor El castor SI SI The company men The company men The company men SI SI The fighter (cinema) The fighter The fighter SI SI The hole The hole Miedos 3D SI SI The kids are all right Els nois estan bé Los chicos están bien SI SI The last exorcism L'últim exorcisme El último exorcismo SI SI The Lincoln lawyer l'innocent El inocente SI SI The Marc Pease experience Directe a la fama Directo a la fama SI SI The mechanic El mecànic The mechanic SI SI The new daughter L'altra filla La otra hija SI SI The next three days Els tres dies següents Los próximos tres días SI SI The Runaways The Runaways The Runaways SI SI The stoning of Soraya M. La lapidació de Soraya M. La verdad de Soraya M. SI SI The switch Un petit canvi Un pequeño cambio SI SI The tree L'arbre El árbol SI SI The way The way The way SI SI The way back Camí a la llibertat Camino a la libertad SI SI There be dragons Trobaràs dracs Encontrarás dragones SI SI Tomorrow, when the war Mañana, cuando la guerra SI SI began Demà, quan comenci la guerra empiece Tous les soleils Silenci d'amor Silencio de amor SI SI Twelve Twelve Twelve SI SI Vertige Vertígen Vertige SI SI Vincere Vèncer Vincere SI SI Vision - Aus dem Leben der SI SI Hildegard von Bingen Visió Visión White material Una dona a l'Àfrica Una mujer en África SI SI Winter's bone Winter's bone Winter's bone SI SI Zanan-e bedun-e mardan Women without men Women without men SI SI

Quant a la cessió d’hores doblades a altres prestadors del servei de televisió, durant el 2011 el Servei Català de Doblatge ha cedit 1.317 hores del seu fons de doblatge, que es distribueixen com s’indica a continuació.

187 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Taula 28. Nombre d’hores cedides pel Servei Català de Doblatge (2011) Canal Hores IB3 406 BTV 406 8tv 280 CCLC 64 Distribuïdores diverses 124 Andorra TV 6 Xarxa de Televisions Locals 31 TOTAL 1.317 Font: Servei Català de Doblatge

188 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Publicacions

Entre les publicacions editades durant el 2011 destaca El llibre de La Marató (Edicions 62 i TVC), del qual es van vendre 6.516 unitats impreses i 103 en versió digital. L’edició d’aquest any va presentar novetats en l’estructura i els gèneres. Per primera vegada, el volum va incloure un poema (de Joan Margarit) i una tira còmica (de Juanjo Sáez), que són el principi i final d’un recull de nou relats, vuit de ficció i un de no ficció, escrit per una mare que va donar els òrgans del seu fill mort sobtadament als 19 anys. També hi han participat Joan Barril, Flàvia Company, Albert Espinosa, Eduard Márquez, Sergi Pàmies, Jordi Puntí, Care Santos i Teresa Solana.

A l’èxit del llibre s’hi suma el d’“El disc de La Marató”, que va proposar 20 temes nous per celebrar els 20 anys de del programa. El compacte convidava a redescobrir cançons d’estils i gèneres diferents, conegudes internacionalment, a partir de la lletra adaptada i la personalitat dels 26 artistes, novells o consagrats, que les interpreten. Se’n van vendre 189.175 unitats.

Produït per Marc Parrot, els germans Toni i Txasqui Ten i Jordi Cubino, el disc va unir valor artístic i sentimental i va sorprendre amb propostes diferents. Així, el tema que obria l’edició va ser "Em dónes força", una versió de la cançó popular irlandesa “You raise me up”, interpretat per Sergio Dalma i l’Escolania de Montserrat, que era la primera vegada que enregistrava un tema pop . Una altra sorpresa va se sentir Raphael cantant en català per primer cop. L’artista, que fa uns anys va rebre un trasplantament hepàtic, va fer una versió del tema clàssic del soul “Say a little prayer”, traduït com “Tinc un pensament per a tu”. El disc també va incloure la balada “Teixit humà”, fruit de la participació col·lectiva al “Banc de sons”, una iniciativa que va registrar més d’un miler d’aportacions entre versos i música.

També ha estat un èxit Paraula de vestidor (Ara Llibres i TVC), el llibre de Xavier Torres i Santi Padró que recull la filosofia del Barça i tots els valors que la conformen amb les millors declaracions dels jugadors. S’ha traduït al castellà, amb el títol Palabra de Barça (Now Books – Ara llibres i TVC), i també al polonès ( Wydawnictwo Sine Qua Non , Ara Llibres i TVC) i al japonès (Keizaikai Co, Ltd - Ara Llibres i TVC).

Durant el 2011 Televisió de Catalunya ha editat, a més, les publicacions següents: Camp d’Argelers (1939-1942) (Cossetània Edicions i TVC), Veterinaris (RBA Libros i TVC), Basquetmania (Columna Edicions i TVC), Passió per la F1 (Ara llibres i TVC), Amb conte! El llibre de contes de Crackòvia (Columna Edicions i TVC), 14 d’abril. Macià contra Companys (Columna Edicions i TVC), Terra Baixa (versió còmic, Glènat Edicions i TVC), Un siglo de esquí en el Pirineo (Cossetània Edicions i TVC), APM?, el circ de la tele (Ara Llibres i TVC) i L’illa del far – Fum, fum, fum (Editorial Claret i TVC).

Pel que fa a les publicacions de Catalunya Ràdio, Catalunya Música ha coproduït l'edició del CD "Blanc", un enregistrament multiformat (disponible en CD, alta definició i 5.0 surround) de l'obra coral de Bernat Vivancos, director de l'Escolania de Montserrat, interpretada pel Cor de la Ràdio de Letònia.

189 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Projecció internacional

Pel que fa a la projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes, la presència a internet dels continguts de la Corporació i el canal TV3CAT, que emet els programes de producció pròpia de TVC fora de Catalunya, hi tenen un paper fonamental. La venda de produccions a altres països, la participació en festivals internacionals i acords com ara el de Catalunya Música amb la Unió Europea de Radiodifusió (UER) són també bàsics per donar a conèixer arreu la cultura catalana.

El 2011 ha estat un any especialment important quant a l’activitat de Catalunya Música a la UER, ja que l’emissora ha organitzat i ha fet d’amfitriona d’una de les trobades regulars del Grup de Música d’aquesta organització. A més, Catalunya Música ha aportat 91 concerts a la xarxa d’intercanvis de l’entitat, amb un total de 520 peticions.

TV3CAT

Les emissions internacionals a través de TV3CAT agrupen els espais de producció pròpia dels principals canals de Televisió de Catalunya (TV3, 33, 3/24, Esport3, Super3 i 3XL), amb TV3 com a canal de referència. TV3CAT emet 24 hores de programació diària en català combinant continguts de tots els gèneres: telenotícies, sèries, transmissions esportives, programes d’entreteniment, programes informatius, dibuixos animats, pel·lícules, etc. La programació de TV3CAT respecta els mateixos horaris que la programació de TV3, sempre que emet continguts d’aquest canal.

TV3CAT es pot veure arreu del món per internet. A més, emet a les Illes Balears a través de la TDT i a Espanya es pot seguir per línia telefònica, a través d’Imagenio i Orange, i per satèl·lit, a la plataforma Digital +. A diverses zones d’Espanya també es pot rebre el senyal de TV3CAT per cable a través d’Ono; al País Basc, a través d’Euskaltel; i a Galícia, de la plataforma R.

D’altra banda, s’emet pel satèl·lit Astra, a Europa i al nord del Marroc, i pel satèl·lit Hispasat, en alguns punts d’Amèrica.

Per cable, arriba a diferents punts d’Europa: a la zona de Baden-Württemberg (Alemanya) a través de Kabel BW, a la ciutat d’Hamburg (Alemanya) a través de Wilhem.tel, a la ciutat de Sofia (Bulgària) a través de CableTel, a Liechtenstein a través de Telecom Liechtenstein, a Suïssa a través de Swisscom i Cablecom i a la ciutat de Ginebra (Suïssa) a través de Naxoo. A més, a França es pot veure per línia telefònica a través de Free.

També es distribueix el senyal de TV3CAT per cable a Amèrica, concretament a la ciutat de Lima (Perú) a través de Cable Mágico, a la ciutat de Rosario (Argentina) a través de Cable Hogar, i a la regió de La Paz (El Salvador) a través de Echo Video Cable.

Venda de produccions

Pel que fa a la venda de produccions, s’ha mantingut el nivell d’ingressos, tot i la disminució d’activitat i de fluïdesa en els mercats internacionals.

190 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Són destacables els bons resultats de la ficció, pel que fa a la coproducció tant de llargmetratges de cinema com de minisèries de gran qualitat. En aquest sentit, “Midnight in Paris” i “Chico & Rita” semblen haver agafat el relleu de “Los ojos de Julia” en l’èxit de taquilla i haurien de garantir un bon nivell de rendiment de cara al 2012.

També destaquen les minisèries “Barcelona, ciutat neutral” i “Tornarem”, totes dues amb potencial per funcionar bé, sobretot en els mercats europeus. Aquestes produccions es van presentar a l’Hotel Majestic Barrière amb ocasió del Mipcom a Canes. La presentació es va completar amb la mostra del documental “Enxaneta”, una producció en 3D singular sobre el món dels castells que va despertar molt interès, i de la coproducció d’animació “Lucky i Fred”, que té la venda garantida a molts punts d’arreu del món.

Cal fer un esment especial de “Polseres Vermelles”. A més del rendiment econòmic que s’ha de consolidar durant el 2012, la sèrie ha proporcionat una gran visibilitat a TV3 tant a nivell espanyol, amb la compra per part de Turner i Antena3, com internacional, ja que ABC-USA i Dreamworks/Steven Spielberg n’han adquirit els drets per adaptar el format als Estats Units. Aquestes operacions han suposat un gran reconeixement a la qualitat i la vàlua de les sèries dramàtiques de Televisió de Catalunya.

D’altra banda, s’ha iniciat una acció per potenciar les produccions de Televisió de Catalunya en les noves plataformes de distribució de continguts, especialment les de vídeo segons demanda.

Catalunya Música a la UER

El 2011 ha estat un any important pel que fa a l’activitat de Catalunya Música com a membre de la Unió Europea de Radiodifusió (UER/EBU). A més de l’aportació de continguts i l’intercanvi de concerts de gran valor musical, Catalunya Música ha organitzat i ha fet d’amfitriona d’una de les trobades regulars del Grup de Música d’aquesta organització. Aquest grup -que es va trobar a Barcelona del 28 al 30 de setembre- està constituït per una vintena de representants de les emissores públiques europees, elegits per l’assemblea general d’experts en música, entre les 88 emissores associades.

Catalunya Música va ser en aquesta ocasió l’hoste de la reunió, que es va celebrar al Palau de la Música Catalana i a la seu de Catalunya Ràdio, i en què es van tractar temes com ara projectes de futur i estratègies a seguir, temporada de concerts d’Euroradio, drets editorials, aniversaris, concursos patrocinats per les organitzacions, temporades internacionals d’òpera, intercanvi de concerts, festivals d’estiu, qüestions tècniques i financeres, etc.

Catalunya Música està integrada a la UER com a participant aprovat des del març del 2009, fet que ha permès, entre altres coses, un ric intercanvi de concerts en directe i en diferit amb la resta de ràdios de la Unió. La col·laboració de Catalunya Música ha estat valorada molt favorablement per la resta d’emissores associades, que ja estan convocades per a una altra reunió del grup d’art radiofònic “Ars Acustica” a Barcelona, al març del 2012.

D’aquesta manera, l’emissora, a més d’incorporar a la seva programació concerts de primer ordre, continua posicionant les produccions catalanes a l’elit internacional. Aquest any també ha posat a disposició de les emissores de la UER gravacions històriques de Victòria dels Àngels i d’Alícia de Larrocha. 191 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

El 2011 Catalunya Música ha enregistrat 216 concerts: 51 concerts s’han transmès en directe i 165 s’han enregistrat i transmès en diferit. Una àmplia selecció d’aquests concerts -concretament 91- han tingut ressonància internacional, ja que s’han aportat a la UER dins de la xarxa d’intercanvi regular o bé per formar part de la Temporada Euroradio. Cada oferta ha tingut una mitjana de 5,8 peticions d'altres ràdios, és a dir, que en total hi ha hagut 520 peticions.

Dels 91 concerts que ha aportat Catalunya Música a la UER, quatre han format part de la temporada d’Euroradio: els de l’Orquestra de Cadaqués i l’Orfeó Català, la San Francisco Symphony Orchestra, l'Escolania de Montserrat (en el marc de programació “Holy Week”) i la Capella de Ministrers (en la sèrie de Música Antiga). Sis més, s’han inclòs en la temporada Euroradio Estiu: Stile Antico, Rachel Podger Girona (dos concerts), Andrea Marcon, Dunedin Consort & Players i John Butt, i Stagione Armonica. La resta de concerts, 81, s’han ofert dins la xarxa d’intercanvi regular o pink offers.

El 17 d’abril, dins de la programació habitual, Catalunya Música es va sumar per primera vegada al dia especial de música de Setmana Santa (“Holy Week”) que les ràdios de la UER organitzen conjuntament. El Diumenge de Rams, i durant més de 14 hores, va transmetre conjuntament música religiosa i hi va participar aportant un concert de l’Escolania de Montserrat amb obres de mestres de l’escolania i de Tomás Luis de Victoria, en el 400è aniversari del seu naixement. Aquesta aportació va competir amb els concerts transmesos per diferents emissores del món, des de Sydney fins a Estocolm, passant per Londres, Ciutat del Vaticà, Bucarest, Amsterdam, Riga, Gant i Halle. I des de Montserrat, el concert que va oferir Catalunya Música i que va tenir com a al·licient especial l’estrena d’una obra de Bernat Vivancos interpretada per primera vegada per l’escolania i el seu director, que n’és a la vegada el compositor.

Són destacables les aportacions que formen part de les temporades regulars que Catalunya Música cobreix: Gran Teatre del Liceu, Auditori de Barcelona i Palau de la Música Catalana, i també d’altres provinents dels centres més actius del país (Barcelona, Girona, Lleida, Terrassa, Sabadell, Vic, Vilafranca del Penedès, Vilabertran, Torroella de Montgrí, Santa Cristina d'Aro, Solsona, etc.).

En contrapartida, Catalunya Música ha rebut de la xarxa d’emissores de la UER més de 600 concerts enregistrats als millors auditoris i amb els intèrprets més prestigiosos, que han estat emesos en directe o bé en diferit. Això li ha permès comptar amb grans produccions, com per exemple, la possibilitat de transmetre en directe 11 òperes des del Metropolitan de Nova York. També ha emès en directe aproximadament un 60% de tota la programació dels “Proms” londinencs (inclosa “L'última nit dels Proms”, per segon any consecutiu) i, en diferit, pràcticament un 90 %. A més, ha ofert en directe tota la programació del Festival de Bayreuth.

Per segon any consecutiu, Catalunya Música ha presentat candidats al concurs “New Talent” de la UER. Aquest any hi ha presentat el pianista Marc Heredia i el violinista Miguel Colom. Aquest últim s'ha classificat per a la semifinal. L’emissora ha ofert en directe les dues semifinals i la final d'aquest concurs. També va presentar candidatura, concretament la del Cor Vivaldi, al concurs bianual de cors amateurs "Let the people sing" 2010-2011.

192 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Capdavanters en innovació

193 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Capdavanters en innovació

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals és un referent d’innovació i de modernitat. Capdavantera en l’àmbit tecnològic, ha fet de l’impuls de les noves plataformes i l’adopció de nous estàndards una aposta estratègica i un dels seus trets distintius. El grup treballa per estendre el servei públic també als suports emergents i per fer accessibles els continguts, tant en directe com a la carta, en dispositius mòbils. La CCMA assumeix la responsabilitat de crear una oferta en català àmplia i sòlida a internet i als nous mitjans.

Intensificar la presència a les noves plataformes no només afecta la distribució, sinó també la relació amb els usuaris i la concepció dels continguts, que, cada cop més, són multiplataforma des que neixen. Aquest any s’ha fet un pas decisiu en aquest sentit, amb la fusió per absorció de les empreses Activa Multimèdia Digital i CCRTV Interactiva per part de Televisió de Catalunya. L’operació ha suposat la integració a TV3 dels equips provinents de les societats absorbides, que hi han aportat capacitat d’innovació i coneixements tecnològics. A més, s’han format diversos perfils professionals perquè puguin gestionar continguts en línia.

Les polítiques d’ajustament han obligat a prioritzar els projectes, de manera que s’han tancat alguns portals i s’han aprimat alguns serveis. Els esforços s’han concentrat en línies estratègiques com ara el TV3alacarta, que el 2011 ha continuat ampliant l’oferta amb la incorporació al sistema de televisió intel·ligent TiVo i l’emissió en proves en HbbTV, l’estàndard europeu de televisió híbrida. També s’han estrenat dues noves aplicacions per a mòbils, les de 324.cat i el Super3, que ja estan disponibles per a iPhone, iPad i Android.

Pel que fa als portals d’internet, la CCMA ha estat líder, amb una cobertura mitjana del 19,17% d’usuaris únics, segons dades de Nielsen Netview. Més de dos milions d’usuaris de mitjana han visitat cada mes els webs de TV3 i Catalunya Ràdio durant el 2011, una xifra que suposa un increment del 22% respecte al 2010, d’acord amb OJD Interactiva. El consum de vídeo i d’àudio ha estat el motor d’aquest creixement: s’han registrat prop de 200 milions de hits . D’altra banda, la Corporació ha intensificat la presència a les xarxes socials i ha tancat l’any amb 2,8 milions de seguidors a Facebook i Twitter.

Aquest any la Corporació ha continuat el desplegament dels audiovisuals de proximitat, una línia de treball amb què acosta el servei públic als ciutadans portant continguts a pantalles instal·lades en espais de gran afluència. S’ha multiplicat la presència al territori amb la implantació de pantalles de leds que publiquen els titulars del 324.cat , un sistema desenvolupat íntegrament per la CCMA que ja està en funcionament a 15 ubicacions. A més, s’han començat a emetre continguts de TV3 a la línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Més enllà de l’aposta pels nous suports, el 2011 s’ha estrenat oficialment el canal TV3HD, que emet en alta definició els mateixos continguts que TV3. També han continuat les experiències en tres dimensions, sempre amb la finalitat d’oferir un millor producte final i mantenir la CCMA en una posició capdavantera. És especialment remarcable la producció de la pel·lícula sobre el món casteller “Enxaneta”, un dels primers documentals produïts en 3D al nostre país.

194 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Continguts multiplataforma

Arran del procés de fusió d’empreses que s’ha produït durant el 2011 a la CCMA, les activitats que desenvolupaven Activa Multimèdia Digital i CCRTV Interactiva s’han integrat dins de Televisió de Catalunya. La incorporació, iniciada al maig, ha resultat complexa i no ha estat exempta de dificultats, que s’han superat gràcies al seguiment estret que se n’ha fet i a la col·laboració de totes les àrees implicades. Per liderar aquestes activitats s’ha creat una àrea transversal, Serveis Interactius, plenament integrada a Televisió de Catalunya.

L’objectiu en l’àmbit dels serveis interactius és mantenir la posició de lideratge d’audiència de la CCMA també a les noves plataformes, si bé s’ha fet un exercici de priorització i racionalització econòmica, en el context general de reducció de la despesa. Aquest exercici ha suposat el tancament de dos portals (clubdecuines.cat i ritmes.cat), l’aprimament de la web del programa “Tags”, la desaparició de l’aplicació mòbil “Temps de platja” i la finalització del servei “En directe” del web de Catalunya Ràdio, entre d’altres. Tot i això, s’han mantingut la majoria de projectes en curs.

Entre aquests projectes destaquen l’evolució del TV3alacarta, el registre únic per a tots els portals de la CCMA, la participació d’usuari multiformat, la implementació de l’estàndard VAST de publicitat als vídeos en línia, una nova plataforma de galeries de fotos, la participació al projecte de recerca Social Media, les noves aplicacions mòbils, la participació en la redacció del “Manual d’ús” en els punts aplicables als mitjans interactius, etc.

TV3alacarta ja està disponible també al sistema de televisió intel·ligent TiVo®

Pel que fa al portal de TV3, tv3.cat , s’ha treballat en l’evolució de webs de programes com ara “La Marató de TV3”, “Polseres vermelles”, “Com va la vida?” o “Karakia”, a més de la nova web del canal 33. A més, el portal ha estat la porta d’entrada de les fotos i els vídeos amb què els usuaris han participat a campanyes com, per exemple, les de Nadal i estiu, o les que s’han fet amb motiu de les victòries del Barça. Al portal de Catalunya Ràdio, catradio.cat , que va estrenar nova versió el 2010, s’ha completat la migració del player al format HTML5.

195 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Quant a 324.cat i esport3.cat , els portals de notícies i esports de TV3 i Catalunya Ràdio, han canviat de nom i de domini. A més del seguiment puntual de l’actualitat, 324.cat ha fet cobertures especials de les eleccions generals i de les municipals, i esport3.cat ha ampliat els resultats que ofereix de diverses competicions i ha potenciat les transmissions en directe per internet.

D’altra banda, aquest any s’ha ampliat la disponibilitat del servei TV3alacarta amb la seva inclusió a TiVo®, el sistema de televisió intel·ligent d’ONO, i amb l’emissió en proves en HbbTV, l’estàndard europeu de televisió híbrida. Aquestes novetats s’afegeixen a l’oferta multiplataforma ja existent, que inclou les emissions de TV3alacarta a internet, al mòbil, a l’iPad, a les consoles i als televisors amb connexió a internet. També ha crescut l’oferta de continguts per a dispositius mòbils amb el llançament de les noves aplicacions del 324.cat i del Super3 per a iPhone, iPad i Android, i amb la millora contínua de les que ja estaven disponibles.

La presència a les xarxes socials s’ha intensificat, una aposta que ha estat molt ben acollida, com ho demostra l’important creixement de seguidors a Facebook i Twitter: la CCMA ja en té més de 2,8 milions. També és molt seguida l’oferta de podcasts de TV3 i de Catalunya Ràdio, que sovint se situen entre els més descarregats. El 2011 s’han registrat més de 22 milions de descàrregues.

A més, TV3 i Catalunya Ràdio han potenciat la presència a plataformes de vídeo per internet, concretament a YouTube, on han arribat als 28,5 milions de visualitzacions durant el 2011, i Dailymotion, on TV3 és present des del maig amb més de 4.000 vídeos de TV3 i del 33.

Pel que fa a les audiències dels portals d’internet, el conjunt de webs de la CCMA ha estat líder a Catalunya el 2011. S’ha situat per davant de la resta de mitjans audiovisuals tots els mesos de l’any, amb una cobertura mitjana del 19,17% d’usuaris únics (sobre el total de la població activa d’internet que ha navegat almenys una vegada al mes), segons dades de Nielsen Netview.

Més de dos milions d’usuaris únics de mitjana han visitat cada mes els webs de TV3 i Catalunya Ràdio durant l’últim any, una xifra que suposa un increment del 22% respecte al 2010. La mitjana mensual supera els 2,1 milions d’usuaris, davant dels 1,7 milions obtinguts el 2010, segons les dades que audita OJD Interactiva. Destaca l’audiència del maig, un mes de rècord en què 2,7 milions de persones van visitar els portals de la CCMA, el millor registre de la seva història.

El nombre d’usuaris únics del portal de TV3 ha crescut un 22% en l’últim any i el de Catalunya Ràdio, un 16%. Els increments més destacats han estat per a Esport3.cat , que ha pujat un 32%, i 324.cat , que ha pujat un 24%.

El consum de vídeo i d’àudio ha estat el gran motor del creixement del 2011, amb prop de 200 milions de hits . Al conjunt de portals de TV3 el nombre de visualitzacions durant el 2011 ha superat els 147 milions, gairebé noranta milions més que el 2010. El creixement més espectacular de visualitzacions correspon al consum en directe, en què la xifra s’ha multiplicat per més de cinc. En directe s’han seguit sobretot els programes informatius, com ara “Els matins” i els “Telenotícies”. A la carta, les sèries i els programes d’humor han estat els més vistos. Encapçala el rànquing “La Riera”, seguida dels “Telenotícies”, “Crackòvia”, les sèries del Super 3, “APM?” i “Polseres vermelles”. Aquesta última ha estat un autèntic fenomen també a internet: dels 10 capítols de programa més vistos de l’any, 7 són de “Polseres vermelles”.

Al Grup d’Emissores Catalunya Ràdio les audicions per internet han augmentat més del 32% i han arribat a prop dels 50 milions. Hi han contribuït especialment les audicions a la carta, amb un

196 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 creixement del 57%, i les subscripcions via podcast . “La transmissió d’en Puyal”, “El matí de Catalunya Ràdio” i els titulars informatius han estat els més seguits en directe. Pel que fa al consum a la carta, destaquen el programa esportiu “El club de la mitjanit” i l’espai “L’ofici de viure”.

En clau interna, aquest any s’ha fet una formació extensiva a diferents àrees tant de TV3 com de Catalunya Ràdio per aconseguir la implicació en la gestió i manteniment dels continguts en línia. Així, s’han format redactors, productors, realitzadors, dissenyadors gràfics i tècnics, entre altres col·lectius.

TV3alacarta: oferta multiplataforma

El servei TV3alacarta és disponible des del 2010 a diversos models de televisors amb connexió a internet, el que s’anomena televisió IPTV. Aquesta oferta s’ha ampliat durant el 2011 amb la inclusió de TV3alacarta a TiVo®, el sistema de televisió intel·ligent d’ONO, i amb l’emissió en proves del servei en HbbTV (Hybrid Broadcast Broadband TV), l’estàndard europeu de televisió híbrida.

TV3 ha iniciat l’emissió en proves per l’estàndard europeu de televisió híbrida, HbbTV

Des de la tardor, TV3alacarta és també accessible a través de TiVo®, un dels serveis de televisió intel·ligent més avançats del món, que ara està disponible a l’estat espanyol dins l’oferta de televisió per fibra òptica d’ONO. Basat en un gravador amb capacitat per a 200 hores de programació, aquest sistema pot enregistrar dos canals a l’hora i aturar, retrocedir i tornar a avançar, a càmera lenta o ràpida, sobre els continguts que s’estan emetent en directe. El servei ofereix els canals i altres continguts de Televisió de Catalunya, també en HD i 3D, i està dotat d’un sistema intel·ligent capaç de reconèixer les preferències dels usuaris i processar-les, per recomanar el contingut que millor s'hi adapti, de forma personalitzada.

A més de tenir disponibles els continguts del TV3alacarta, TV3 i ONO treballen conjuntament perquè en el futur els usuaris de TiVo® a Catalunya tinguin accés a la versió en català de totes les aplicacions del servei.

197 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

D’altra banda, TV3 va iniciar a l’estiu l’emissió en proves dels seus serveis d’HbbTV (Hybrid Broadcast Broadband TV), l’estàndard europeu de televisió híbrida que permet combinar de forma transparent per a l’usuari les emissions de TDT amb l’oferta sota demanda per internet dels canals emissors.

Els espectadors que disposen d’un televisor o descodificador amb HbbTV i sintonitzen TV3, poden accedir amb només un clic a una versió en proves del TV3alacarta. Una vegada dins del servei, poden seguir veient TV3 en una finestra i navegar per l’oferta de vídeo sota demanda a través dels destacats, del llistat de seccions i programes, d’un cercador o d’una graella de programació. D’aquesta última manera es pot anar enrere en el temps, seleccionar el dia i hora desitjats i tornar a veure aquell programa que t’havies perdut. L'aplicació de TV3 en HbbTV està disponible a tots els canals del MUX 1, és a dir, TV3, 33, 3/24 i Super 3/3XL.

Hbbtv és una iniciativa paneuropea amb l’objectiu de fer créixer les possibilitats i la creativitat dels serveis de radiodifusió, oferint-los una plataforma lliure de tecnologies patentades. La prova pilot s’està desenvolupant en col·laboració amb Abertis i també hi participen La Sexta i IB3.

La incorporació a TiVo® i l’aplicació pilot de televisió híbrida s’afegeixen a l’oferta multiplataforma de TV3alacarta ja existent, que inclou les emissions a internet, al mòbil, a l’iPad, a les consoles i als televisors connectats. TV3alacarta es pot veure al televisors Sony Bravia, Philips NETTV, Sharp Aquos Net+ i LG, i a la consola PS3 de Sony. També s’hi pot accedir a través del Windows Media Center i del servei de TDT en línia STB d’InOut TV. A més, durant el 2011 s’ha iniciat la migració de TV3alacarta a HTML5 i ha començat un procés de millora de la plataforma del TV3alacarta, que permetrà estendre fàcilment el servei a nous dispositius al llarg del 2012.

Aquest any també s’han iniciat dos projectes de recerca relacionats amb la televisió connectada. El primer analitza l’ús i l’impacte que poden tenir els serveis de televisió connectada en els models de negoci i els publicitaris i també en la usabilitat. És un projecte d’un any de durada impulsat per l’empresa VérticeIN amb la participació d’Havas Media, la Universitat Pompeu Fabra i TVC, que hi aporta dades reals sobre l’ús dels seus serveis de televisió connectada a televisors, consoles i set- top-boxes.

L’altre projecte se centra en els nous models publicitaris en televisió connectada i es basa en una prova pilot d’un model que integra espots comercials als continguts segons demanda, adaptant-se a la durada de cada tall publicitari i personalitzant-los en funció del perfil de l’usuari. L’objectiu és testejar aquest nou model d’explotació comercial en un entorn real i amb una massa crítica d’usuaris suficient que permeti analitzar la percepció i el comportament davant d’aquest format, l’interès dels anunciants i agències, la complexitat tecnològica de la producció i, en definitiva, la viabilitat futura d’aquest nou model que ha de permetre maximitzar els ingressos comercials del vídeo a la carta. Hi participen TVC i InOutTV, que fan servir en l’estudi el servei de catch-up que ja tenen en explotació conjuntament. Totes les proves es fan amb continguts reals aportats per TVC.

Dispositius mòbils

Durant el 2011 la CCMA ha continuat ampliant l’oferta de continguts per a dispositius mòbils amb el llançament de dues noves aplicacions, les del 324.cat i el Super3, i la millora contínua de les que ja estaven disponibles. Aquest és un terreny on TV3 i Catalunya Ràdio són molt actives, ja sigui

198 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 amb portals mòbils (versions adaptades dels webs per a aquest tipus de dispositius) o aplicacions (desenvolupament de programes que s’instal·len als aparells dels usuaris).

L’11 de setembre, coincidint amb el canvi de marca del 324.cat, es va estrenar una aplicació del portal de notícies per a iPhone, iPad i Android. A més d’oferir un ampli resum dels continguts del web, l’aplicació permet accedir en directe a les emissions de Catalunya Informació i, a través dels dispositius d’Apple, també al canal 3/24 en directe. A més, incorpora una funcionalitat perquè els usuaris puguin enviar fotos i vídeos directament a la redacció. La primera setmana que estava disponible va ser l’aplicació gratuïta de notícies més descarregada a iTunes a l’estat espanyol. En una setmana va acumular 14.464 descàrregues: 6.914 per a iPhone, 3.770 per a iPad i 3.780 per als dispositius amb sistema Android.

Aplicació mòbil del 324.cat

Al desembre va ser el Super3 el que va estrenar aplicació mòbil, també per a iPhone, iPad i Android. L’aplicació ofereix vídeos de les principals sèries que emet el canal, així com dels programes de producció pròpia. Amb la posada en marxa d’aquest servei, els súpers poden veure els últims capítols de sèries com ara “Espies de veritat”, “Doraemon”, “Pingu” o “La Lua i el món”, entre d’altres, i els vídeos de “La família del Super3”, “Mic”, “Fish&Chips”, “Info K” i “Una mà de contes”. A més, coincidint amb el 20è aniversari del Super3, l’aplicació permet escoltar el tema “Per molts anys”, mentre apareix la lletra a la pantalla. D’aquesta manera, la cançó d’aniversari del Super3 es fa més accessible i pot estar present en qualsevol festa d’aniversari, ja que es pot sentir des del mòbil.

Una de les aplicacions per a mòbils de més èxit de TV3, la d’“El gran dictat”, ha presentat aquest any una nova versió molt més completa que l’anterior i compatible amb dispositius iPhone, iPad i terminals Android. “El gran dictat 2.0” incorpora “La frase desfeta”, el joc en què s’ha d’ordenar amb sentit la frase enginyosa d’un personatge famós, i manté la prova en què el jugador ha

199 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 d’escriure sense faltes les paraules que el presentador, Òscar Dalmau, li proposa. Els usuaris d’iPhone poden competir amb altres jugadors a través de la plataforma de joc d’Apple, Game Center. Tant amb iPhone com amb iPad i Android es poden compartir els resultats via Twitter i Facebook.

Amb les noves aplicacions que s’han estrenat el 2011, TV3 i Catalunya Ràdio han augmentat la presència als dispositius mòbils, de manera que els seus continguts són accessibles des de més terminals. L’oferta actual d’aplicacions de la CCMA inclou: − TV3 per a iPhone i iPad − 324.cat per a iPhone, iPad i Android − Super3 per a iPhone, iPad i Android − Catalunya Ràdio per a iPhone − Catalunya Informació per a iPhone − Catalunya Música per a iPhone − iCat fm per a iPhone − TotCat per a iPhone − iCatjazz per a iPhone − MusiCatles per a iPhone − Mediterràdio per a iPhone − Xahrazad per a iPhone − “Crackòvia” per a iPhone − “La Marató de TV3” per a iPhone i Android − “El gran dictat” per a iPhone, iPad i Android

Les emissores de Catalunya Ràdio també es poden escoltar des d’Android i Blackberry a través de Nobex i de OneRadio.

En acabar el 2011, les aplicacions de TV3 i Catalunya Ràdio descarregades vorejaven les 760.000. La de més èxit és la de TV3 per a iPhone, una de les més sol·licitades a l'estat espanyol, que permet veure el senyal en directe dels canals TV3CAT i 3/24; accedir als portals mòbils d'Esport3, 3/24, TV3 i Catalunya Ràdio i a una selecció de vídeos del TV3alacarta, a més de consultar la programació de tots els canals. Se n’han fet més de 460.000 descàrregues. TV3 va ser, el 2010, una de les primeres televisions europees a tenir una aplicació per a l'iPad, que a finals del 2011 ja sumava més de 100.000 descàrregues.

A més de les aplicacions, la CCMA té els portals mòbils següents: − TV3 (m.tv3.cat) − Catalunya Ràdio (m.catradio.cat) − 324.cat (m.3cat24.cat) − Esport3 (m.esport3.cat) − iCat fm (m.icatfm.cat)

Xarxes socials

El 2011 TV3 i Catalunya Ràdio han intensificat la presència a les xarxes socials, una aposta que ha estat molt ben acollida, com ho demostra l’important creixement de seguidors a Facebook i Twitter: la CCMA ja en té més de 2,8 milions. A Facebook, on en acabar l’any la Corporació tenia 200 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

120 pàgines, l’increment respecte al 2010 ha estat del 83%, amb més de 2,2 milions de fans. Les pàgines més seguides de TV3 són les d’“APM?”, amb més de 450.000 fans; “Crackòvia”, amb prop de 400.000, i “Polònia”, amb 175.000. A Catalunya Ràdio, el programa més seguit a Facebook és “La transmissió d’en Puyal”.

Però l’augment més gran s’ha registrat al Twitter, en què la xifra s’ha multiplicat per més de 6: s’ha passat dels 87.000 seguidors del 2010 als 561.000 el 2011. La CCMA hi té prop de 70 comptes oberts, entre els quals també destaquen els d’“APM?”, “Crackòvia” i “Polònia”, de TV3, i el de “La transmissió d’en Puyal” i el de Catalunya Ràdio, en el cas del grup d’emissores. A més, els hashtags relacionats amb programes de TV3 com ara “El convidat”, “Veterinaris”, “Ermessenda” o el debat electoral han estat trending topic d’àmbit estatal o, fins i tot mundial, com en el cas de l’entrevista al president Artur Mas de l’1 de desembre.

D’altra banda, TV3 i Catalunya Ràdio també tenen més de 20 llistes de reproducció a Spotify, una xarxa que permet la reproducció de música en streaming .

En l’àmbit de les xarxes socials, convé recordar que el 2011 ha estat el segon any de Social Media , un projecte subvencionat pel programa CENIT que estudia el seguiment en temps real de les informacions i opinions que es publiquen a les xarxes socials sobre productes, marques i organitzacions. TV3 hi participa amb l’objectiu d’automatitzar la captura de dades d’audiència i poder consultar de manera creuada els diferents indicadors de consum tant de televisió i ràdio com d’internet i xarxes socials. També desenvolupa mètriques de participació i activitat a les xarxes socials per mesurar eficaçment les accions que hi fa i conèixer la seva reputació digital.

Podcast i altres plataformes

TV3 i Catalunya Ràdio tenen una àmplia oferta de podcasts, que sovint se situen entre els més descarregats. El 2011 es van registrar més de 22 milions de descàrregues. El programa esportiu de Catalunya Ràdio “El club de la mitjanit” és el més seguit i s’apropa als quatre milions de descàrregues. A continuació se situen “L’ofici de viure” i “El matí de Catalunya Ràdio”, que superen els dos milions i mig. Per sobre del milió hi ha “El cafè de la República”, “La transmissió d’en Puyal”, “En guàrdia!” i “Delicatessen”. Pel que fa a TV3, “Crackòvia” i “APM?” han sumat més de 800.000 descàrregues durant tot el 2011.

D’altra banda, TV3 i Catalunya Ràdio han ampliat durant el 2011 la presència a plataformes de vídeo per internet, concretament a YouTube i Dailymotion. TV3, el 3XL, Catalunya Ràdio i iCat fm tenen un canal propi a YouTube i hi ofereixen un total de 6.000 vídeos, una oferta que inclou vídeos en alta definició. El 2011 s’hi han registrat més de 28,5 milions de visualitzacions.

Des del maig del 2011, TV3 també és present a la plataforma Dailymotion, la segona web de vídeos a internet després de YouTube. S’hi poden veure més de 4.000 vídeos de TV3 i del 33.

201 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Audiovisuals de Proximitat (Digital Signage)

Durant el 2011 ha continuat el desplegament dels Audiovisuals de Proximitat, també coneguts com a Digital Signage, una línia de treball amb què la CCMA vol acostar-se encara més als ciutadans portant els seus continguts de servei públic fins a pantalles instal·lades en espais de gran afluència de persones, especialment en les instal·lacions dedicades al transport de viatgers.

Aquest any s’ha implantat una nova eina per a la comunicació de proximitat, desenvolupada íntegrament per la CCMA: els panells de leds per a la publicació automàtica dels titulars informatius del 324.cat . Això ha permès arribar a llocs aïllats o sense connectivitat digital i multiplicar la presència al territori. Un automatisme capta els titulars informatius que genera constantment el 324.cat, els injecta al senyal RDS de Catalunya Ràdio i els mostra als displays situats a qualsevol indret del territori català. Es publiquen 24 hores al dia, tots els dies de l’any i sense la intervenció de cap persona. L’únic requeriment és que hi hagi connexió elèctrica.

Els panells de leds publiquen automàticament els titulars del 324.cat

Durant aquest any s’han desplegat 30 displays en 15 ubicacions diferents, majoritàriament estacions d’autobusos de transport interurbà i altres instal·lacions vinculades a la mobilitat com ara la Terminal Marítima de Barcelona. Algunes de les poblacions on s’han instal·lat són Girona, Granollers, Igualada, Lleida, Lloret de Mar, Manresa, Olot, Reus, Solsona i Tarragona.

També s’han iniciat les emissions de continguts de TV3 a la línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que se sumen a les ja existents de la línia del Vallès. La cobertura ja arriba al 60% dels usuaris d’aquest mitjà de transport. Les 58 pantalles instal·lades a les andanes emeten continguts de TV3 constantment actualitzats i informació de servei, com ara avisos sobre el servei ferroviari i consells de civisme. Fruit d’un conveni entre FGC i la CCMA, és un projecte pioner en el camp dels audiovisuals de proximitat, un model de referència per la seva innovació tecnològica i per la manera com acosta continguts de servei públic als ciutadans.

A més, s’han equipat amb pantalles quatre tramvies nous que s’han incorporat a la línia de Trambaix, de manera que ara ja són 184 les pantalles instal·lades. Les 23 unitats de la flota estan equipades. La programació del canal Tram consta d’informatius, entreteniment, informació meteorològica i consells de civisme, alhora que ofereix imatges de l’interior dels vagons i ajuda, així, a controlar la seguretat dels viatgers. A les andanes es poden escoltar les emissions de

202 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Catalunya Informació. Quinze milions de passatgers anuals poden disposar d’aquesta oferta audiovisual.

D’altra banda, la CCMA té pantalles de proximitat també a diversos centres hospitalaris d’arreu de Catalunya. Aquestes emissions ofereixen als pacients informacions sanitàries i d’utilitat mentre no són atesos, alhora que els fa més amena l’espera gràcies als continguts de TV3 que s’hi inclouen.

L’oferta d’Audiovisuals de Proximitat de la CCMA es completa amb una pantalla de gran format instal·lada al mercat de la Boqueria de Barcelona des del 2010. Un videowall de 8 metres quadrats format per 9 monitors de 47 polzades permet als comerciants, compradors i visitants del mercat seguir les emissions regulars de TV3, Esport3 i Super3 des d’un dels llocs més emblemàtics de la ciutat. La instal·lació funciona de les 8 del matí a les 8 del vespre, de dilluns a dissabte, i és visible des de gairebé tota la planta del mercat i des de la Rambla. El projecte és fruit d'un conveni de col·laboració entre la CCMA, l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona i l'Associació de Comerciants del Mercat de la Boqueria.

En aquest àmbit d’actuació, aquest any també s’han iniciat les emissions d’EvenTV, que promociona les marques de TV3 a través de dispositius mòbils instal·lats en esdeveniments o actes públics en què la cadena participa institucionalment.

203 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Noves tecnologies: alta definició i 3D

Durant el 2011 la Corporació ha continuat fent de la innovació i de la implantació de les noves tecnologies uns dels principals eixos d’acció. L’estrena oficial del canal TV3HD i l’inici de les emissions en simulcast amb TV3 així com la creació de l’espai “Innova”, dedicat a les emissions en 3D, mostren la vigència i l’impuls d’aquesta aposta.

Alta definició

El 9 de març el canal TV3HD va deixar d’emetre en proves (ho feia des del 2007) i va començar a emetre en simulcast amb TV3, és a dir, a oferir simultàniament els mateixos continguts. La programació s’emet en definició estàndard per TV3 i en alta definició per TV3HD. Quan no es disposa de la versió en alta definició, TV3HD fa servir el mateix senyal de TV3, però en duplica les línies. Al voltant d’un 20% del continguts del canal TV3HD estan produïts d'origen en alta definició. Aquestes emissions, produïdes o editades en origen amb una resolució vertical igual o superior a 720 línies, i amb una relació d’aspecte 16:9, estan senyalitzades específicament amb la descripció “Alta definició”. La previsió és incrementar progressivament el nombre de continguts en alta definició d’origen fins arribar a la totalitat de la producció.

TV3HD s’emet pel MUX-2 de la TDT i ofereix els mateixos serveis complementaris que TV3: subtitulat, audiodescripció, versió original i multicanal 5.1. Per aconseguir aquestes prestacions ha estat necessari desenvolupar diversos sistemes de sincronització entre els equips de les cadenes d’emissió de TV3 i TV3HD.

La cobertura de les emissions del canal TV3 HD és del 97,3% de la població, després del desplegament del segon múltiplex de Televisió de Catalunya que es va fer del 10 de juny al 12 d’agost del 2011 i que va millorar la cobertura a 250 localitats. El desplegament va suposar augmentar un 6,5% la cobertura total.

3D

Televisió de Catalunya va estrenar al juny “Innova”, un nou espai setmanal de dues hores dedicat a les emissions en 3D que s'emet per TV3HD cada dissabte a partir de les 10 de matí. Amb aquesta franja s’impulsa l'evolució creativa i les produccions en nous formats d'imatge. Les emissions regulars en 3D de TV3, que es van iniciar al maig del 2010, són pioneres a l’Estat i fan servir la tecnologia "side by side", una de les més utilitzades internacionalment. El resultat en un televisor no adaptat al 3D és la pantalla dividida en dues imatges aparentment iguals.

Durant el 2011 TV3 ha participat activament en noves fites del 3D, algunes a nivell internacional. Així, per exemple, va portar la final de la Champions League en 3D a cinemes d’arreu de Catalunya. Més de 5.000 persones van omplir els cinemes 3D el 28 de maig per veure el partit entre el Barça i el Manchester United, que TV3 va emetre en tots els formats possibles: en SD, HD amb so Dolby Digital Plus i en 3D. Era la tercera vegada que TV3 portava al cinema el senyal 3D de partits de Champions.

El 12 de febrer es va estrenar al canal TV3HD “Llits 3D”, l’adaptació gravada en format estereoscòpic de l’obra “Llits”, l’espectacle de teatre visual, circ, música i dansa que es va poder veure al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). La pel·lícula és el resultat del treball de més de 10 204 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 mesos, entre gravació i muntatge, de més de 150 professionals, liderats pel director d'Imatge de TV3, Paulí Subirà. “Llits 3D”, una coproducció de TV3 amb ApuntolaPospo, Ovide, Santamandra Produccions, Lila Pla Alemany i Andreas Claus, amb la col·laboració del TNC, era la primera obra teatral adaptada a tecnologia estereoscòpica a l’Estat. L’octubre de 2010 s’havia estrenat al 43è Festival Internacional de Cinema de Sitges.

També aquest any TV3 ha participat al projecte “5”, la primera emissió d’un concert en 3D i so 5.1 en directe per a tot el món i per a múltiples plataformes. Va ser un concert del grup de hip-hop “Violadores del verso” que es va fer el 10 de juny, a Saragossa. La transmissió va ser realitzada i supervisada a nivell tècnic per un equip de TV3. La fita, sense precedents a nivell internacional, va comportar la superació d'un nou repte tecnològic en la línia encetada per TV3 de produir i emetre en 3D grans espectacles –com ara la primera final de la Champions transmesa en aquest format. TV3, juntament amb Aragón Televisión–, va rebre uns dels Premis Producción Profesional 2011, els més importants de la indústria audiovisual a l’Estat, per aquest projecte.

TV3 també es va encarregar de la gravació i producció de la pel·lícula en 3D “Gerónimo Stilton, el musical del Regne de la Fantasia”, a partir de l’obra de teatre de gran èxit del Teatre Condal. La pel·lícula es va estrenar a cinemes 3D d’arreu de Catalunya el 10 de desembre.

“Enxaneta” és un dels primers documentals produïts en 3D a Catalunya

Però, sens dubte, el gran projecte 3D de TV3 és la pel·lícula sobre el món dels castells “Enxaneta”, un dels primers documentals produïts íntegrament en 3D al nostre país, amb l’objectiu de donar a conèixer a qualsevol persona de qualsevol lloc del món els valors que han fet dels castells patrimoni immaterial de la Humanitat, seguint el compromís de difusió que TV3 ha tingut sempre amb els castells. La pel·lícula es va estrenar a París, a Cannes i als cinemes 3D arreu de Catalunya, i ha rebut peticions de diverses televisions per emetre-la.

D’altra banda, TV3 ha produït “Viu en 3D!”, el primer test de visió col·lectiu en cinemes. Es tracta d’un projecte comú realitzat amb el Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya, i el Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya, amb l’aval de la Facultat d’Òptica i Optometria de la

205 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Universitat Politècnica de Catalunya. 85 sales de cinema arreu de Catalunya han ofert aquesta prova autodiagnòstica de 2 minuts als espectadors, abans de totes les pel·lícules 3D des de l’octubre del 2011 fins al gener del 2012, amb l’objectiu de detectar defectes en la visió binocular.

Equipaments de producció

Pel que fa als equipaments i dins del context d’austeritat pressupostària, els esforços s’han concentrat en les instal·lacions bàsiques de producció, amb l’objectiu de no posar en risc la competitivitat a mitjà termini. S’ha instal·lat una nova matriu central al Centre de Producció Audiovisual (CPA) de Televisió de Catalunya, amb més capacitat d’enviament i dissenyada per treballar en alta definició i per processar l’àudio incrustat en el vídeo. A més, s’ha adequat l’estudi polivalent per a la producció en HDTV, amb una nova matriu i el mesclador i el monitoratge pertinents, i està previst incorporar-hi les càmeres durant el primer semestre del 2012. El canvi d’aquestes instal·lacions es farà durant el juliol i l’agost, de manera que l’explotació pugui ser operativa en començar la temporada 2012-2013. Per augmentar la capacitat de treball en alta definició també s’han adequat les sales de postproducció (monitoratge, ampliació de memòria i xarxa d’àrea d’emmagatzematge o SAN).

Altres actuacions han estat la reposició dels servidors de vídeo de les continuïtats, per aconseguir que totes puguin tractar continguts en alta definició i definició estàndard indistintament, i la millora de la xarxa IP, amb l’ampliació de la velocitat de connectivitat a 1GB i la instal·lació a dues plantes de l’edifici modular del CPA.

D’altra banda, s’ha millorat la plataforma de digitalització amb la incorporació d’intercanvis externs mitjançant fitxers (se n’ha fet, per exemple, amb productores, anunciants i empreses de doblatge) i també s’ha potenciat la integració amb els serveis interactius. A més, s’ha començat a reposar la tecnologia de base per accedir via web al programa Digition. També s’està desenvolupant el projecte “veu a text”, que permetrà reduir significativament les despeses de subtitulació dels programes, tant en directe com gravats.

Després de més d’un any de desenvolupament del projecte, el 26 de setembre es va posar en explotació el nou sistema de branding al canal 33. El sistema engloba la creació dels continguts gràfics a inserir, la seva incorporació a l’escaleta d’emissió i la integració en l’automatització de la continuïtat. L’experiència ha estat molt positiva i el sistema s’anirà estenent gradualment als altres canals.

Durant el 2011 també s’ha iniciat un pla de reposició de les infraestructures elèctriques i mecàniques del centre de Sant Joan Despí, que tenen més de 25 anys i presenten problemes de sobrecàrrega (estació transformadora i grup electrogen), de fiabilitat i de rendiment. S’ha definit el projecte elèctric global, que preveu una segona estació transformadora, un segon grup electrogen i una nova configuració d’unitats d’alimentació ininterrompuda o UPS. També ha començat l’execució del projecte de reposició dels cargols de la maquinària generadora de fred.

206 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

La digitalització de l’arxiu

Durant el 2011 han continuat les tasques de digitalització dels arxius tant de Televisió de Catalunya (TVC) com de Catalunya Ràdio, que constitueixen un dels fons audiovisuals més importants de Catalunya. Tot el nou material que s’hi incorpora ja és digital, inclosos els vídeos en alta definició, i es continua avançant en la digitalització del fons antic de l’arxiu en cintes i del fons discogràfic.

A TVC, s’han incorporat a l'arxiu 30.162 hores de vídeo, cosa que implica una mitjana de 82 hores al dia. Així doncs, el creixement de l’arxiu ha estat un 20% superior al de l’any anterior.

També s’han augmentat les hores d'ingesta del fons de l'arxiu, gràcies al fet que s’han rendibilitzat tots els equips d’ingesta disponibles. De les 30.162 hores incorporades a l’arxiu aquest any, 11.519 corresponen a la digitalització del fons de l’arxiu. D’aquesta manera, ja s’ha digitalitzat el 52% de les cintes del fons de l’arxiu. En aquest sentit, convé tenir en compte que s’ha prioritzat la digitalització dels materials amb més possibilitats d’ús. Així, per exemple, ja estan completament digitalitzats els editats d’informatius i d’esports i “30 minuts”, programes de ficció, documentals i les entrevistes de producció pròpia. Ara l’objectiu és completar la digitalització de la col·lecció dels paral·lels d’antena de “Telenotícies” i dels programes d’esports.

Pel que fa al material nou, se n’han incorporat 17.642 hores, una xifra que també és superior a la de l’any anterior. Aquest creixement s’explica, en part, per la posada en marxa del canal Esport3 i l’augment d’hores de material nou que ha implicat.

El 31 de desembre del 2011 el fons digital de TVC ha arribat a les 171.157 hores, de les quals 62.940 provenen de la digitalització de l’arxiu i 104.138 són materials nous.

Els professionals de la CCMA tenen accés directe a tot aquest fons, ja sigui de forma directa o a través d’una cerca feta pels documentalistes. Per facilitar-ne l’ús i guanyar eficiència, s’ha creat un nou cercador més ràpid i eficient, que permet fer una cerca conjunta a tots els arxius que conformen el fons de TVC.

L’arxiu és àmpliament utilitzat i el seu ús també ha augmentat respecte al 2010, amb un creixement en totes les àrees: reemissions de programes, ús d’imatges d’arxiu a informatius, esports i programes, i també cessions d’imatges a tercers. S'han baixat de l'arxiu uns 200.000 clips, que impliquen un total de 28.223 hores, amb una mitjana de 77 hores per dia.

Pel que fa a l’ús extern, el Servei de Venda d’Imatges d’Arxiu ha mantingut un volum de comandes similar al d’anys anteriors, tot i que han baixat les peticions de produccions externes i ha augmentat la cessió d’imatges d’arxiu per a coproduccions. També hi ha hagut menys peticions de cessions de doblatge al català per part d’altres emissores de televisió i editores de vídeo: aquest any s’han cedit 1.330 hores de doblatge.

D’altra banda, ha continuat la participació de TVC com a proveïdor de continguts al projecte europeu EUScreen (2009-2012), que té com a objectiu publicar una selecció del fons dels principals arxius de televisió d’Europa, amb una catalogació comuna i elements de contextualització que en facilitin l’ús educatiu i la investigació acadèmica sobre l’evolució de la televisió a Europa. A l’octubre es va obrir el nou portal web del projecte, que permet consultar aquesta selecció de fons.

207 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

La participació de TVC en el projecte implica la incorporació del català en aquest portal multilingüe i la difusió en l’àmbit europeu d’una selecció de continguts significatius del seu arxiu, tant a través d’EUscreen com del portal Europeana .

A Catalunya Ràdio també ha continuat el procés de digitalització de l’arxiu discogràfic i fonogràfic que es va començar el 2006. Aquest any s’han ingestat i documentat 2.982 fitxers d'àudio a l'arxiu de fonoteca. Segons l'origen dels talls, 1.142 han estat proporcionats per la redacció d'informatius, 842, per la de programes i 998, per esports. Tots estan a disposició dels usuaris a l'aplicació corporativa Digition. Pel que fa a l'arxiu de premsa, s’han incorporat 5.430 documents a la base de dades Excalibur, també oberta a tots els usuaris i que es gestiona en col·laboració amb TV3.

La limitació d’efectius del servei de documentació ha obligat a incidir més en la formació de redactors i guionistes per fer-los més autosuficients en la gestió de les consultes a les bases de dades. Tot i això, el servei ha atès i ha proporcionat una resposta satisfactòria a 2.552 peticions.

Quant al projecte de digitalització de la Discoteca de Catalunya Ràdio, durant el 2011 s’ha arribat al voltant del 60% del total de discos que s'han de digitalitzar. Això significa que ja es disposa d'uns 63.000 àlbums en digital, que són més de 700.000 peces musicals (cançons, concerts, etc.) que es poden consultar, escoltar i utilitzar des de qualsevol terminal informàtic de la xarxa de l’empresa. Actualment, i des que va començar la digitalització dels discs (compactes i vinils), es digitalitzen 15.000 àlbums a l’any.

També s’han enregistrat en format digital més de 600 programes de Catalunya Ràdio i Catalunya Música. Tots aquests àudios musicals i de programes estan disponibles al Digition Audioteca, la base de dades amb què treballen tant els usuaris de Catalunya Ràdio com els de Televisió de Catalunya.

Pel que fa a l’ús de peces musicals digitalitzades, els treballadors de Catalunya Ràdio fan servir més de 5.000 talls d'àudio cada mes, que s'extreuen del Digition Audioteca per a diverses emissions dels canals de ràdio.

208 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Recerca + desenvolupament + innovació

La Corporació participa en diversos projectes d’R+D+I en col·laboració amb altres empreses i institucions tant espanyoles com internacionals que tenen el suport de programes per a la investigació. Durant aquest any, Televisió de Catalunya (TVC) i Catalunya Ràdio (CR) han participat en diverses iniciatives de recerca plurianuals.

TVC ha continuat treballant en el projecte Buscamedia , una iniciativa subvencionada pel programa CENIT que té com a finalitat investigar nous mètodes de cerca multimèdia i de gestió automatitzada de continguts. L’objectiu de la participació de TVC és introduir millores i noves funcionalitats en el servei públic que ofereix, en àmbits com ara la subtitulació. Amb aquesta finalitat desenvolupa eines de transcripció de veu a text a temps real i en català que permetin ampliar el nombre d’hores subtitulades amb un cost menor. TVC també fa evolucionar les seves eines i plataformes de producció audiovisual gràcies a nous sistemes d’indexació automàtica a partir d’àudio i vídeo. El conjunt d’aquestes accions permetrà millorar la productivitat, l’eficiència i la integració dels processos de fabricació de continguts. El projecte es va iniciar l’octubre del 2009 i està previst que finalitzi el desembre del 2012. El 2011 ha estat el segon any de Social Media , un projecte també subvencionat pel programa CENIT que estudia el seguiment en temps real de les informacions i opinions que es publiquen a les xarxes socials sobre productes, marques i organitzacions. Per fer-ho, desenvolupa tècniques i mètodes per identificar les comunitats d'interès i els generadors d'opinió, i construir nous mecanismes de gestió de la publicitat i la comunicació. TVC hi participa amb l’objectiu d’automatitzar la captura de dades d’audiència i poder consultar de manera creuada els diferents indicadors de consum tant de televisió i ràdio com d’internet i xarxes socials. També desenvolupa mètriques de participació i activitat a les xarxes socials per mesurar eficaçment les accions que hi fa i conèixer la seva reputació digital. Aquest coneixement permetrà que la CCMA s’avanci com a grup de comunicació en la capacitat d'acció en els Social Media. El projecte és previst que finalitzi al desembre del 2013. Aquest any ha acabat el projecte PHIDIAS , subvencionat pel Pla Avanza 2, que ha desenvolupat una plataforma de televisió híbrida que enllaça la radiodifusió clàssica amb internet i de la qual s’ha fet un pilot demostrador. S’ha treballat en la infraestructura de maquinari i programari i també s’han estudiat fórmules avançades de publicitat i noves tècniques d'extracció d'informació d'audiències. L’objectiu de TVC ha estat explorar les possibilitats de la televisió híbrida i construir una base sòlida per poder distribuir aquests nous serveis al gran públic. Concretament, TVC ha desenvolupat la plataforma de publicació IP i el servei HbbTV i ha estudiat la distribució de senyals en directe i de continguts en xarxes P2P.

TVC també participa en el projecte EUscreen , que té com a objectiu ampliar un portal multilingüe que permet accedir a continguts d’arxiu de diverses televisions europees. És un aparador únic del patrimoni audiovisual de la televisió a Europa, dissenyat perquè sigui útil per a la investigació i l’educació, però també atractiu per al públic en general. Els continguts publicats també estaran disponibles a través d'Europeana, un portal que dóna accés a milions de llibres, pintures, pel·lícules, objectes de museu i documents d'arxiu digitalitzats i que s’ha convertit en la porta d'entrada a les grans col·leccions del patrimoni d'Europa. La participació de TV3 implica la incorporació del català i la difusió en l’àmbit europeu d’una selecció de continguts significatius de l’arxiu de TV3, que reflecteixen tots els gèneres i tots el períodes, i que es poden consultar i comparar amb continguts similars de les principals televisions europees. El projecte, que es va iniciar el 2009 i s’acabarà al desembre del 2012, està aprovat per la Unió Europea i s'insereix en el programa eContentplus. Hi participen 28 partners de 17 països. TV3 és l’únic participant espanyol. 209 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Tot i que el projecte i3media es va acabar el desembre del 2010, algunes activitats han tingut continuïtat, de manera extraordinària, durant el 2011. Subvencionat pel programa CENIT, aquest projecte va unir les principals empreses del sector audiovisual a Espanya en el desenvolupament de tecnologies per crear i gestionar de forma automatitzada continguts audiovisuals intel·ligents. TVC ha col·laborat amb la Universitat Pompeu Fabra i Barcelona Media en la posada en marxa d’un Laboratori per estudiar la percepció per part dels espectadors de continguts audiovisuals. Els experiments finals del projecte, que s’han acabat de fer durant el 2011, s’han centrat en la percepció de les emissions en alta definició.

El 2011 TVC ha iniciat dos projectes de recerca relacionats amb la televisió connectada. El primer analitza l’ús i l’impacte que poden tenir els serveis de televisió connectada en els models de negoci i els publicitaris i també en la usabilitat. És un projecte d’un any de durada impulsat per l’empresa VérticeIN amb la participació d’Havas Media, la Universitat Pompeu Fabra i TVC, que hi aporta dades reals sobre l’ús dels seus serveis de televisió connectada a televisors, consoles i set-top- boxes.

L’altre projecte se centra en els nous models publicitaris en televisió connectada i es basa en una prova pilot d’un model que integra espots comercials als continguts segons demanda, adaptant-se a la durada de cada tall publicitari i personalitzant-los en funció del perfil de l’usuari. L’objectiu és testejar aquest nou model d’explotació comercial en un entorn real i amb una massa crítica d’usuaris suficient que permeti analitzar la percepció i el comportament davant d’aquest format, l’interès dels anunciants i agències, la complexitat tecnològica de la producció i, en definitiva, la viabilitat futura d’aquest nou model que ha de permetre maximitzar els ingressos comercials del vídeo a la carta. Hi participen TVC i InOutTV, que fan servir en l’estudi el servei de catch-up que ja tenen en explotació conjuntament. Totes les proves es fan amb continguts reals aportats per TVC.

Catalunya Ràdio també ha continuat impulsant durant el 2011 diverses iniciatives de recerca i desenvolupament. Des del 2007 treballa en un projecte de nous serveis per IP per millorar la connectivitat d'àudio i dades entre les unitats mòbils i els centres de producció de l'emissora situats en diferents punts de Catalunya. L’objectiu és optimitzar la qualitat del so, controlar i garantir la connectivitat i donar més agilitat i funcionalitats als sistemes de producció i emissió. Per aconseguir-ho, està desenvolupant un programari d'elaboració pròpia que permeti avaluar en cada moment la qualitat de les diferents alternatives de connectivitat i facilitar la difusió d'informació en espais públics, de manera que, per exemple, el senyal de Catalunya Informació arribi a estacions d'autobusos, trens o altres mitjans de transport utilitzant internet com a xarxa de distribució.

Un altre dels projectes de Catalunya Ràdio que ha tingut continuïtat aquest any ha estat la digitalització del control central de l’emissora, amb què s’incorporaran funcionalitats noves per millorar els processos de producció. Entre aquestes funcionalitats hi ha la possibilitat de compartir recursos tecnològics, l'augment d'automatismes remots, la millora de les comunicacions entre els diferents agents implicats en el procés de producció i una millor qualitat del so final subministrat l'oient. Aquest projecte també ha suposat desenvolupar una programari de control original, la propietat intel·lectual del qual és susceptible de ser protegida. Es tracta d'un projecte iniciat el 2009 que està previst que continuï evolucionant en els propers anys.

Per adaptar tant la producció com l’emissió a les noves necessitats de l’emissora, Catalunya Ràdio va iniciar el 2010 un projecte de canvi tecnològic en el sistema d’àudio digital. L’objectiu és augmentar la capacitat i el rendiment, incorporar noves funcionalitats, i incrementar la integració a

210 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 les plataformes multimèdia i als sistemes de gestió de l'emissora. S'han desenvolupat una sèrie de programaris propis que permeten, per exemple, emetre conjuntament els continguts generats a les diferents emissores del grup i traslladar-los, de forma pràcticament automatitzada, al portal web. El projecte continua en evolució.

A més de les iniciatives pròpies, Catalunya Ràdio estudia i avalua de manera constant els últims avenços tecnològics i les possibles aplicacions al món de la ràdio, per establir línies de treball futures en el desenvolupament de productes i solucions competitives. L’emissora participa en fòrums tecnològics relacionats amb la radiodifusió, com ara Àudio Engineering Society (AES) i International Broadcast Consultants (IBC), i és membre del Fòrum de la Ràdio Digital. També participa en conferències tècniques i seminaris i manté contactes regulars amb operadors de telecomunicacions per avaluar tecnologies tant fixes com sense fils o mòbils susceptibles de ser incorporades a les comunicacions entre centres i/o unitats mòbils.

211 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Compromís amb la qualitat

212 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Compromís amb la qualitat

Construir una oferta de qualitat és un compromís, una responsabilitat i una obligació per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, perquè sense qualitat no hi hauria servei públic. En tots els seus àmbits d’actuació, la Corporació treballa per ser la referència dels catalans. Les audiències són importants, un factor clau que determina, en bona part, la seva capacitat d’incidència social, però és la qualitat la que acaba sent decisiva en la penetració en la societat i en la creació de referents de prestigi.

Una mostra de l’esforç continu que fan els professionals de la Corporació per garantir aquesta qualitat és el “Llibre d’estil” de la CCMA. El 2011, després de més de dos anys de feina, s’ha completat el document amb l’aprovació de la tercera i última part, el “Manual d’ús”, que se suma a la “Guia editorial”, aprovada el 2010, i al portal lingüístic ésAdir , creat el 2006. El “Llibre d’estil” és una eina de treball bàsica per als treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio, que han participat activament en la seva elaboració, i alhora és obert a tota la professió periodística i a la societat catalana, ja que és consultable a través d’internet.

Un altre dels mecanismes amb què s’ha dotat la Corporació per assegurar un servei de qualitat a la ciutadania és la figura del Defensor de l’Audiència. Recollir l’opinió dels ciutadans, donar-hi resposta i convertir les seves aportacions en millores de l’activitat diària dels mitjans és fonamental. Des de l’octubre és Adelina Castillejo qui vetlla pels drets dels espectadors, oients i usuaris de la Corporació i qui dirigeix el Servei d’Atenció a l’Audiència. Aquest any la Defensora ha atès directament unes 1.200 comunicacions i el Servei, més de 30.000.

El treball diari dels professionals de TV3 i Catalunya Ràdio i la seva aposta per la qualitat han estat reconeguts amb multitud de premis. Se n’han valorat aspectes molt diversos, des del tractament rigorós de les informacions i la sensibilitat en els plantejaments, fins a l’esforç per donar visibilitat a determinats col·lectius i per reservar un espai propi a la cultura i les arts, passant també per la innovació.

Un capítol especialment rellevant és el de les coproduccions de Televisió de Catalunya, que continuen recollint guardons arreu. N’és el millor exemple la coproducció “Pa negre”, que ha rebut 13 premis Gaudí i 9 Goyas, i ha estat l’escollida per l’Acadèmia del Cinema Espanyol per als Oscars. Aquesta és la primera vegada que una pel·lícula en català representa Espanya al certamen nord- americà. Els Premis Nacionals de Comunicació per a Manuel Fuentes i la sèrie de televisió “Polseres vermelles” també demostren el nivell excel·lent de les produccions i els professionals de la Corporació.

El reconeixement a la feina feta es reflecteix, a més, als estudis qualitatius. El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura i el Centre d’Estudis d’Opinió ratifiquen, com hem vist, que la majoria de ciutadans considera que els mitjans de la Corporació són els millors. Conscient de la importància de l’opinió dels ciutadans, el 2008 TVC va crear una mostra regular de GFK, que aporta valoracions més detallades dels espectadors sobre la programació i que confirma la bona acceptació de l’oferta de TVC.

213 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“Llibre d’estil”

Al juliol el Consell de Govern va aprovar el “Manual d'ús”, la tercera i última part del “ Llibre d'estil ” de la CCMA. El document desenvolupa els principis i directrius recollits a la “Guia editorial” i en concreta l'aplicació a les diferents plataformes, tant pel que fa la producció com a la difusió de continguts. La vocació del “Manual d'ús” és ser una eina de treball útil en l'exercici diari dels professionals de TV3 i Catalunya Ràdio. Està pensat per esvair dubtes, resoldre conflictes deontològics, periodístics o lingüístics, i també aportar marcs de referència a l'hora de prendre decisions, sempre amb l'objectiu final de complir el mandat de servei públic.

Amb aquest document es va completar el “Llibre d'estil” de la CCMA, que es compon de dues parts més: la “Guia editorial”, que es va aprovar al juliol del 2010 i recull els valors i principis de funcionament dels mitjans de la Corporació, i el portal lingüístic ésAdir , que des del 2006 recull els criteris que al llarg dels anys han consolidat un model de llengua basat en la correcció i l'adequació. Així doncs, el conjunt del “Llibre d'estil” estableix el marc editorial i lingüístic i les normes periodístiques, ètiques i professionals dels diversos mitjans que integren la CCMA: televisió, ràdio, internet i altres plataformes. Recull els valors de servei públic i de compromís amb la societat, atenent la seva diversitat i complexitat i tenint una cura especial amb les minories i la infància.

El “Llibre d'estil” de la CCMA és una eina de treball per als professionals de TV3 i Catalunya Ràdio i, alhora, és obert a tota la professió periodística i a la societat catalana. És disponible a internet i accessible a tota la ciutadania, fàcil de consultar i connectat a altres textos de referència gràcies a una arquitectura d'enllaços hipertextuals, tant interns com externs. Resultat de més de dos anys de feina, recull els valors dels 28 anys d'experiència dels professionals de les empreses de la CCMA, que han participat activament en la seva elaboració.

“Manual d’ús”

El “Manual d'ús” s'estructura en quatre grans parts. En la primera, dedicada als continguts, s'estableixen els principis a seguir en els diferents gèneres o formats: informació general, esports, entreteniment i ficció, infantils i juvenils, la música, el culturals i divulgatius, i els documentals. S'hi recullen criteris com ara els de selecció, obtenció i tractament de la informació i es determina quin és el paper dels periodistes. També s'hi detallen els marcs d'actuació per als diversos formats informatius (notícies, cròniques, entrevistes, debats, tertúlies, transmissions esportives...), atenent les especificitats de cada plataforma i partint de l'objectivitat, la imparcialitat, el rigor, l'equilibri i la diversitat com a valors bàsics.

També són fonamentals la qualitat, la innovació i el compromís de difondre continguts constructius en l’entreteniment. Aquest és un element comú a tots els gèneres, però especialment important en els infantils i juvenils, que han de tenir una cura especial dels valors que difonen i el codi ètic amb què es regeixen.

La segona part se centra en la difusió i té apartats específics per a cadascuna de les plataformes: televisió, ràdio i mitjans interactius. Pel que fa a l'emissió televisiva, s'hi tracten aspectes com ara la imatge de la cadena, la sonorització o l'escenografia, el vestuari i la caracterització. La realització radiofònica, amb el tractament dels diferents elements que la conformen, ocupen bona part de la secció dedicada a la ràdio, que també s'ocupa, entre d'altres, de la qualitat de les emissions o del 214 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 directe, el fals directe i els programes gravats. Quant a la difusió dels mitjans interactius, no es limita a establir les pautes per als portals i webs, sinó que també s'hi inclouen els dispositius mòbils i les xarxes socials. Aquesta segona part també consta d'un apartat final sobre la relació amb l'audiència, que en defineix tant la participació com l'atenció.

La perspectiva i els tractaments són l'objecte de la tercera part del “Manual d'ús”. Establir un punt de vista propi pel que fa al país i al territori o determinar les referències geogràfiques són punts que s'hi tracten. La perspectiva de gènere, la intervenció de menors, el paper de joves i grans en els continguts, o de persones amb discapacitat, també s'hi inclouen. A més, hi tenen un espai propi el tractament de la salut i la malaltia i la informació policial i judicial, així com la immigració i el fet religiós.

L'última part tracta l'ús de la llengua i estableix el model d'estàndard. S'hi detallen les garanties de qualitat i s'hi donen les claus dels textos informatius, des de l'estructura fins a la tria de paraules i recursos expressius, o el tractament de les xifres. També s'hi determina el model de locució, amb indicacions generals i directrius a l'hora de pronunciar altres llengües. A més, hi ha un apartat sobre les convencions gràfiques en textos orals i escrits.

215 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

La Defensora de l’Audiència

Adelina Castillejo és des de l’octubre la Defensora de l’Audiència de la CCMA, la institució que vetlla pels drets dels espectadors, oients i usuaris de Televisió de Catalunya, el Grup d'Emissores de Catalunya Ràdio, La Fundació La Marató i els webs i portals a internet de la CCMA. La nova Defensora va agafar el relleu del periodista Carles Pérez, que va acabar el mandat.

La Defensora dirigeix el Servei d'Atenció a l'Audiència, rep consultes i suggeriments i atén les queixes sobre la veracitat, el rigor, la pluralitat i l'equilibri de la programació. A més, convida tant els professionals de la comunicació com l'audiència a una reflexió sobre el servei públic dels mitjans de comunicació. Creada al 2008, la figura del Defensor és la plasmació de l'exigència i el compromís dels mitjans de la CCMA amb la defensa i l'exercici dels drets de la ciutadania.

Adelina Castillejo és des de l’octubre la Defensora de l’Audiència de la CCMA

Durant el 2011, s’han adreçat directament a la figura del Defensor de l’Audiència 1.165 comunicacions. La majoria de missatges (858) s’han concentrat al tercer trimestre, coincidint amb la implantació del canal Esport3 i les dificultats per sintonitzar-lo en diferents punts del territori, i també amb una entrevista de Manel Fuentes al catedràtic Vicenç Navarro a “El matí de Catalunya Ràdio”, en què hi va haver disparitat de criteris sobre els models econòmics.

Fins acabar el mandat, Carles Pérez va intervenir un cop al mes al programa “Divendres” de TV3 per explicar l’activitat del Defensor. Un cop fet el relleu, els objectius de la nova Defensora són estendre i fer més profunda la cultura d’atenció entre els professionals de la CCMA, ja que són els mateixos programes els que atenen directament oients i espectadors a través del Servei d’Atenció a l’Audiència, i també dissenyar una línia de comunicació efectiva per explicar a la societat com les opinions expressades es transformen en millores de l’activitat diària dels mitjans de la Corporació.

216 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Els primers assumptes que ha tractat Adelina Castillejo han estat comentaris sobre l’ús de la llengua tant a la ràdio com a la televisió, diferents aspectes de la programació esportiva, les imatges que mostren els informatius i els programes infantils a la televisió, i la selecció de persones entrevistades o que participen en tertúlies a la ràdio.

Servei d’Atenció a l’Audiència

Des del 2006 el Servei d’Atenció a l’Audiència vehicula la comunicació amb espectadors, oients i usuaris de la CCMA com a mostra clara de la voluntat de transparència dels mitjans de comunicació públics. L’objectiu fonamental és respondre les comunicacions rebudes i també valorar les reaccions, preferències i expectatives de l’audiència, de manera que les seves opinions sobre la programació permetin millorar els continguts, els serveis i el funcionament dels canals de televisió, les emissores de ràdio i els portals a internet de la Corporació.

El 2011 els equips del Servei d’Atenció a l’Audiència han atès 30.444 comunicacions, que s’han adreçat a Televisió de Catalunya, el Grup d’Emissores Catalunya Ràdio, La Fundació La Marató de TV3 i la figura institucional del Defensor de l’Audiència. En total s’han rebut unes 900 comunicacions menys que al 2010, una disminució que es pot atribuir a l’increment de l’ús de les xarxes socials, que ofereixen a l’audiència una via directa d’interacció amb els seus programes favorits. El Servei d’Atenció a l’Audiència treballa amb els equips de participació i xarxes socials dels serveis interactius de la Corporació per coordinar l’atenció també en aquestes plataformes.

Gràfic 4. Comunicacions rebudes pel Servei d’Atenció a l’Audiència (2010-2011)

Font: Servei d’Atenció a l’Audiència de la CCMA

Per empreses, Televisió de Catalunya ha rebut 24.402 comunicats (el 2010 en va rebre 26.105), la majoria dels quals ha estat per fer consultes o opinar sobre programes.

Gràfic 5. Comunicacions rebudes per Televisió de Catalunya (2010-2011)

Font: Servei d’Atenció a l’Audiència de la CCMA

217 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Després de les consultes generals sobre la programació i sobre els professionals de Televisió de Catalunya, el que més ha preocupat l’audiència al llarg del 2011 han estat qüestions tècniques com ara la cobertura dels repetidors, les possibilitats de millorar la sintonització dels canals o incidències en la recepció.

“Espai terra” i “La Riera” han estat els programes que han generat més comunicacions, seguits del conjunt de la programació infantil i juvenil. L’augment del consum de continguts a través dels portals de la CCMA també ha quedat reflectit en el nombre de missatges rebuts relacionats amb els portals esport3.cat , 324.cat , 3xl.cat i amb el servei TV3alacarta .

Taula 29. Temes que han generat més comunicacions a TVC (2011) Tema de la comunicació Comunicacions rebudes 1 Programació i reemissió 6.684 2 General 3.567 3 Qüestions tècniques 2.930 4 “Espai terra” 1.657 5 Altres 1.542 6 esport3.cat 1.499 7 “La Riera” 1.498 8 324.cat 1.439 9 Programació infantil i juvenil 1.267 10 TV3alacarta 1.215 11 “Info K” 952 12 3xl.cat 947 13 “Els matins” 926 14 Club Super3 909 15 “Telenotícies” 894 16 “Ventdelplà” 885 17 tv3.cat 789 18 Programes informatius 786 19 “30 minuts” 740 20 “Infidels” 734 Font: Servei d’Atenció a l’Audiència de la CCMA

Pel que fa a les emissores del Grup Catalunya Ràdio, han generat 3.289 comunicats, 350 menys que a l’any anterior, a través dels quals els oients han fet majoritàriament consultes i han expressat opinions.

Gràfic 6. Comunicacions rebudes per Catalunya Ràdio (2010-2011)

Font: Servei d’Atenció a l’Audiència de la CCMA

218 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

“El matí de Catalunya Ràdio” ha generat el volum més alt de comunicacions, seguit de les consultes generals de l’audiència sobre la programació de les diferents emissores. L’augment del consum i descàrrega de programes a través del web i dels dispositius mòbils també s’ha fet visible en el nombre de consultes rebudes en els apartats d’internet i mòbils i de podcàsting. A continuació, s’han situat els programes “L’ofici de viure” i “La transmissió d’en Puyal”.

Taula 30. Temes que han generat més comunicacions a Catalunya Ràdio (2011) Tema de la comunicació Comunicacions rebudes 1 “El matí de Catalunya Ràdio” 1.287 2 Programació i reemissió 697 3 Internet i mòbils 391 4 “L’ofici de viure” 353 5 “La transmissió d’en Puyal” 330 6 General 317 7 “El secret” 248 8 Esports 195 9 “El suplement” 184 10 Serveis informatius 177 11 Podcàsting 163 12 Cobertura i freqüència 162 13 Altres 152 14 “El cafè de la república” 149 15 “El club de la mitjanit” 149 16 “El visitant” 117 17 “Tot és molt confús” 99 18 Criteris lingüístics 93 19 “La nit dels ignorants 2.0” 70 20 “En guàrdia!” 58 Font: Servei d’Atenció a l’Audiència de la CCMA

Les activitats de La Fundació La Marató de TV3 han originat 1.588 comunicacions per part de l’audiència, davant les 1.601 que van generar el 2010.

Gràfic 7. Comunicacions rebudes per La Fundació La Marató de TV3 (2010-2011)

Font: Servei d’Atenció a l’Audiència de la CCMA

La campanya de difusió i sensibilització social prèvia al programa “La Marató” de TV3 ha fet que les comunicacions augmentessin els dos últims trimestres de l’any, en què s’ha concentrat un 57% de les consultes rebudes durant el 2011.

219 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Els temes més consultats han fet referència al voluntariat i al disc de “La Marató”, i també a les propostes de malalties perquè siguin tractades en el programa.

220 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Premis

Les produccions i els professionals de la Corporació han tornat a veure àmpliament reconeguda la seva feina durant aquest any. El 2011 ha estat l’any de “Pa negre”, una coproducció de Televisió de Catalunya, que ha aconseguit 13 premis Gaudí, 9 premis Goya i ha estat l’escollida per l’Acadèmia del Cinema Espanyol per als Oscars 2012, en la primera vegada que una pel·lícula en versió original catalana representa Espanya.

La coproducció de Televisió de Catalunya, “Pa negre”, ha estat guardonada amb 12 Gaudís i 9 Goyas

Les coproduccions de TVC han tingut un gran èxit en festivals nacionals i internacionals. En són exemples el documental “Bicicleta, cullera, poma”, que ha rebut diversos premis, entre els quals un Goya; “Chico & Rita”, reconeguda amb un Goya i amb el premi a la millor pel·lícula europea d’animació atorgat per l’Acadèmia de Cinema Europeu, o “Elisa K”, Premi Nacional de Cultura de Cinema.

En l’any del seu 20è aniversari, la tasca del Super3 ha estat reconeguda amb diversos guardons. Ha rebut, entre d’altres, el premi Òmnium de Comunicació; el guardó “1924” als Premis Ràdio Associació Audiovisual; el premi Gabriel Alomar de l’Obra Cultural Balear, i el guardó a l’Ús Social de la Llengua atorgat per l’Escola Valenciana i la Federació d’Associacions per la Llengua.

També ha estat guardonada la sèrie de TV3 “Polseres vermelles”, que ha obtingut el Premi Nacional de Comunicació en la categoria de televisió, una menció especial als Europa Prix i el premi al millor guionista (Albert Espinosa) als Seoul International Drama Awards. Una altra producció de TV3, “El convidat”, ha estat guardonada amb un premi Ondas.

La trajectòria dels professionals de Catalunya Ràdio també s’ha guanyat el reconeixement públic, com ho demostren el Premi Nacional de Comunicació en la categoria de ràdio per a Manuel Fuentes, el premi Gual Permanent per a Pere Mas, i els premis Radio Associació per a Marta Romagosa, Adelina Castillejo i Joan Anton Ramoneda. “Tot gira”, “En guàrdia!”, “Sons d’Occitània” o “Solidaris” són alguns dels programes que també han estat premiats.

221 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Televisió de Catalunya

• Premis Gaudí (Barcelona, 18 de gener): - “Pa negre”, premi al millor director (Agustí Villaronga), a la millor pel·lícula en llengua catalana, al millor guió (Agustí Villaronga), a la millor fotografia (Antonio Riestra), a la millor música original (José Manuel Pagán), a la millor protagonista femenina (Nora Navas), al millor actor secundari (Roger Casamajor), a la millor actriu secundària (Marina Comas), a la millor direcció artística (Ana Alvargonzález), al millor so (Dani Fontrodona, Fernando Novillo i Ricard Casals), al millor maquillatge i perruqueria (Satur Merino i Almas Casal), al millor vestuari (Mercè Paloma) i a la millor direcció de producció (Aleix Castellón). - “Quatre estacions”, premi a la millor pel·lícula per a televisió. - “La mosquitera”, premi al millor protagonista masculí (Eduard Fernández). - “Bicicleta, cullera, poma”, premi a la millor pel·lícula documental. - “Viatge màgic a Àfrica”, premi als millors efectes especials i digitals (Josep Maria Aragonés).

Els Premis Gaudí i els Goya han reconegut “Bicicleta, cullera, poma” com a millor pel·lícula documental

• Premis José María Forqué (Madrid, 18 de gener): - “Bicicleta, cullera, poma”, premi especial al millor documental. - “Pa negre”, premi a la millor actriu (Nora Navas). - “La mosquitera”, premi a la millor actriu (Emma Suárez).

• “Espai internet” (blog del 324.cat), premi Tecnalia de Periodismo en la categoria d’internet (Derio, Biscaia, 24 de gener).

• Medalles del Círculo de Escritores Cinematográficos (Madrid, 31 de gener) - “Biutiful”, medalla al millor actor principal (Javier Bardem). - “Herois”, medalla a la millor actriu secundària (Eva Santolaria).

• “Una mà de contes” (web), menció d’honor del Bakaforum (Basel Karlsruhe Forum on Educational and Societal TV and Media) en la categoria de “School and Youth Education” (Basilea, Suïssa, 2 de febrer).

222 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

• “Barraques, la ciutat oblidada”, premi del Consell Municipal de Benestar Social als Mitjans de Comunicació, en la modalitat de televisió. El jurat ha valorat que és un documental “molt ben estructurat i amb una excel·lent realització, que aporta imatges inèdites i que compta amb la veu dels mateixos protagonistes” (Barcelona, 3 de febrer).

• Premis Goya (Madrid, 13 de febrer): - “Pa negre, premi a la millor pel·lícula, a la millor direcció (Agustí Villaronga), a la millor actriu protagonista (Nora Navas), a la millor actriu de repartiment (Laia Marull), al millor actor revelació (Francesc Colomer), a la millor actriu revelació (Mariona Comas), al millor guió adaptat (Agustí Villaronga), a la millor direcció artística (Ana Alvargonzález) i a la millor direcció de fotografia (Antonio Riestra). - “Bicicleta, cullera i poma”, premi al millor documental. - “Chico & Rita”, premi a la millor pel·lícula d’animació. - “Biutiful”, premi al millor actor protagonista (Javier Bardem).

• Premis de Teleespectadors Associats de Catalunya (Barcelona, 17 de febrer): - “El convidat”, premi Zapping al millor programa d’entreteniment. - “Quèquicom”, premi Zapping al millor programa cultural/divulgatiu. - “Hat Trick Barça/Espanyol/Total”, premi Zapping al millor programa esportiu. - “Club Super 3”, premi especial a la innovació, la qualitat i la integració del públic infantil, “pel seu caràcter innovador i pioner en la integració dels espectadors més petits a la televisió a través d’un club social participatiu, i per ser un programa de qualitat i, actualment, un prestigiós canal temàtic infantil”.

• “Club Super 3”, guardó a l’Ús Social de la Llengua, atorgat per l’Escola Valenciana i la Federació d’Associacions per la Llengua, amb motiu del seu 20è aniversari. (Alcoi, 4 de març).

• “Herois”, premi al millor director de llargmetratges (Pau Freixas), al Festival de Cine i Televisió del Regne de Lleó (Lleó, 26 de març).

• Festival Internacional de Cine de Guadalajara (Guadalajara, Mèxic, 1 d’abril): - “Al final de l’escapada”, menció especial en la categoria de llargmetratge documental. - “Amador”, premi a la millor actriu (Magali Solier) i al millor director (Fernando León de Aranoa) en la categoria de llargmetratge de ficció.

• “Elisa K”, Premi Nacional de Cultura de Cinema (Barcelona, 2 d’abril).

• Festival de Màlaga de Cinema Espanyol (Màlaga, 2 d’abril): - “Catalunya Über Alles”, premi especial del jurat, premi especial del jurat jove i menció especial a l’actor de repartiment (Babou Cham), en la secció oficial de llargmetratges. - “¿Para qué sirve un oso?”, premi al millor muntatge (Angel Hernández Zoido), a la millor direcció (Tom Fernández) i a la millor actriu de repartiment (Geraldine Chaplin), en la secció oficial de llargmetratges. - “Al final de la escapada”, segon premi en la secció oficial de documentals i premi del públic.

• “Pa negre”, premi Jules Verne al Festival de Cinema Espanyol de Nantes (Nantes, França, 3 d’abril).

223 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

• El canal Super3, guardó “1924” als Premis Ràdio Associació Audiovisual “per la feina en la difusió de la llengua i la cultura catalanes entre els més petits i per fomentar valors socials i bons hàbits” (Barcelona, 7 d’abril).

• “Caracremada”, millor òpera prima, als Premis Sant Jordi de Cinematografia de Radio Nacional d’Espanya a Catalunya (Barcelona, 11 d’abril).

• “La mosquitera”, premi especial del jurat i premi a la millor interpretació femenina (Emma Suárez), al Festival Internacional de Cinema Mediterrani de Tetuan (Tetuan, el Marroc, 11 d’abril).

• Publifestival: Festival Internacional de Publicitat Social (Barcelona, 6 de maig) - Fundació La Marató de TV3, premi al millor projecte social en reconeixement a la intensa tasca de divulgació i sensibilització social duta a terme amb l’espot de la campanya del 2010. - Espot de “La Marato” del 2010, premi al millor anunci televisiu.

• Super3, premi de Civisme als Mitjans de Comunicació del Departament de Benestar Social i Família, en la categoria de producció televisiva, per la campanya “Fem un salt”, que va promoure diverses accions, durant el 2010, per protegir i millorar el planeta (Barcelona, 23 de maig).

Aquest any el Super3 ha rebut nombrosos guardons com, per exemple, el premi Civisme als Mitjans de Comunicació

• “Thalassa”, Reconeixement a la Difusió i la Sensibilització als Premis Ones Mediterrània per “ser un important espai de sensibilització ambiental i difusor de la conservació del medi marí a la Mediterrània” (Salou, 10 de juny).

• “Bicicleta, cullera, poma”, premi a la millor edició i a la millor música al Festival de Cine Iberoamericà Cearà (Fortaleza, Brasil, 15 de juny).

• “Espai terra”, premi EolicCat en la categoria de televisió (Barcelona, 16 de juny). 224 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

• “La mosquitera”, premi “La Navaja de Buñuel” a la millor pel·lícula espanyola atorgat per TVE i l’SGAE. (Madrid, 20 de juny).

• TV3alacarta, Laus de Bronze en la categoria de web i mitjans digitals atorgat per Foment de les Arts i del Disseny (Barcelona, 30 de juny).

• Premis de l’Acadèmia de Televisió (Madrid, 30 de juny): - “Comprar, llençar, comprar”, premi al millor programa documental. - “Polònia”, premi al millor maquillatge, perruqueria i caracterització (Helena Fenoy, Elisabeth Sánchez, Raquel Mendoza, Alice del Bello, Yolanda Serrablo y Claudia Abbad). - “La Riera”, premi a la millor ficció autonòmica.

• “Crackòvia”, premi Catalunya TV-Esport a la Gran Gala Film-Fiction, Sport e Televisione. (L’Alguer, Itàlia, 9 de juliol).

• “Polseres vermelles”, premi al millor guionista (Albert Espinosa) als Seoul International Drama Awards 2011. (Seül, 1 de setembre).

• “Els condemnats”, premi a la millor pel·lícula, al millor actor (Daniel Fanego) i a la millor actriu (Leonor Manso) al Festival Internacional de Levantes 2011 (Bari, Itàlia, 4 de setembre).

• TV3alacarta, Standard of Excellence en la categoria de televisió als New Media Awards atorgats pel New Media Institute de Nova York (Nova York, EUA, 6 de setembre).

• “Esquivar i pegar”, premi “Caracola Alcances” a Alcances – Mostra Cinematogràfica de l’Atlàntic (Cadis, 18 de setembre).

• “Els passos dobles”, Concha d’Or al Festival de Sant Sebastià (Sant Sebastià, 25 de setembre).

• DocsDF – Festival Internacional de Cine Documental de Ciutat de Mèxic (Ciutat de Mèxic, Mèxic, 29 de setembre): - “Últim capítol. Adéu Nicaragua”, premi al millor documental internacional. - “Tornar a Nadia”, menció especial del jurat, en la categoria de millor documental per a televisió.

• “La Mosquitera”, premi especial del jurat a Cinehorizontes – Festival de Cinema Espanyol de Marsella (Marsella, França, 24 d’octubre).

• El projecte "5", la primera transmissió en directe i per a tot el món d'un concert en 3D i so 5.1, premi a la millor execució tècnica en programa de TV per la innovació en l'aportació tècnica i la realització als IX Premios Producción Profesional. TV3 es va encarregar de la realització de l’esdeveniment, que va ser una iniciativa de la Corporación Aragonesa de Radio y Televisión (Madrid, 25 d’octubre). • “Comprar, llençar, comprar”, premi Maeda als Japan Prize atorgats per la cadena NHK en reconeixement als espais de televisió amb més valors educatius (Shibuya, Japó, 28 d’octubre).

225 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

• “Polseres vermelles”, menció especial als Europa Prix en l’apartat de ficció televisiva (Berlín, Alemanya, 29 d’octubre).

• “Lucky Fred”, segon premi en la secció de programes d’animació per televisió al Festival CICFF – Chicago International Children’s Film Festival (Chicago, EUA, 3 de novembre).

• MiradasDoc - Festival Internacional de Cinema Documental de Guía de Isora (Guía de Isora, Tenerife, 5 de novembre). - “Diumenge a Brazzaville”, premi al millor documental espanyol. - “El somriure amagat”, menció especial al millor documental espanyol.

• “El convidat”, premi Ondas al millor programa emès per emissores o cadenes no nacionals (Barcelona, 8 de novembre).

“El convidat”, amb Albert Om, ha estat guardonat amb un Premi Ondas

• TV3alacarta, Lovie Award d’Or atorgat per l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Digitals (Londres, Anglaterra, 11 de novembre)

• Super3, premi a la sensibilització entorn la comunicació oral, lliurat per la Federació ACAPPS (Federació d’Associacions Catalanes de Pares i Persones Sordes) per la promoció i la defensa dels drets de les persones sordes (Barcelona, 12 de novembre).

226 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

• “Uns malalts incòmodes” (“30 minuts”), premi Boehringer Ingelheim al periodisme en medicina (Madrid, 2 de desembre).

• "Chico & Rita", premi a la millor pel·lícula europea d’animació atorgat per l’Acadèmia de Cinema Europeu.(Berlín, Alemanya, 3 de desembre).

• Esport3, premi Racc Motor Sport per “la cobertura dels esports de motor i el seguiment de tots els pilots catalans” (Barcelona, 14 de desembre).

• Super3, premi Gabriel Alomar atorgat per l’Obra Cultural Balear per “la feina feta a favor de la llengua, la cultura i el país” (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 17 de desembre).

• Club Super3, premi Òmnium de Comunicació atorgat pels seus 20 anys de trajectòria (Barcelona, 20 de desembre).

• “Polseres vermelles”, Premi Nacional de Comunicació 2011 en la categoria de televisió (Barcelona, 22 de desembre).

“Polseres vermelles”, autèntic fenomen de la temporada, ha estat reconeguda amb el Premi Nacional de Comunicació 2011

227 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Catalunya Ràdio

• “Solidaris”, menció especial de Mitjans de Comunicació del Premi Solidaritat que atorga l’Institut de Drets Humans de Catalunya per "l'aposta arriscada" que comporta i l'exercici d'altruisme, que "va en consonància amb la manera de ser i actuar" de la directora del programa, Rita Marzoa (Barcelona, 15 de febrer).

• “Sons d’Occitania” (Meddia Aranés), premi Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere, que distingeix aquest espai, emès el 2010 dins del magazin "Meddia Aranés" a Catalunya Informació, pel foment de les polítiques de promoció de la dona en tots els àmbits (Lleida, 22 de març).

• Premis Ràdio Associació (Barcelona, 5 d’abril): - Marta Romagosa, premi al millor professional de ràdio per la seva tasca com a periodista, exercida diàriament amb gran responsabilitat i rigor. - Adelina Castillejo i Joan Anton Ramoneda, menció d'Honor per la dedicació i treball demostrats al llarg de la seva trajectòria. - “Tot Gira”, menció de qualitat per la seva visió plural i apassionada de l'esport.

• “En guàrdia!”, premi Matemàtiques i Societat, que concedeix la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer i que s’inclou en els Premis Sant Jordi de l’Institut d’Estudis Catalans, pel capítol "La revolució de l'astronomia" en reconeixement a la qualitat didàctica i el rigor científic del treball (Barcelona, 29 d’abril).

Enric Calpena va recollir el premi concedit a “En guàrdia” per promoure la presència de les matemàtiques en els mitjans de comunicació

• Delegació de Catalunya Ràdio a Tarragona, premi Cristina Requena i Giró de periodisme per la cobertura de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, en reconeixement a “la implicació que ha tingut en la divulgació de la cultura i la identitat de les comarques de l'Alt Camp i de la ciutat de Valls” i per l'esforç fet per estar present en els continguts de diferents programes de cobertura nacional com són "Mans", "El suplement", "Tot és molt confús" o "El secret" (Valls, 5 de maig).

228 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

• Victòria Palma, premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista de l’Associació de Dones Periodistes, en la categoria "per un periodisme rigorós i de qualitat", en reconeixement a la seva tasca per fer visibles les dones i les seves actuacions (Barcelona, 28 de novembre).

Victòria Palma s’ha guanyuat el reconeixement de les periodistes catalanes per augmentar la visibilitat de les dones i les seves actuacions.

• Pere Mas, premi periodístic Gual Permanent, que atorguen el diari EL 9 NOU, la llibreria La Gralla i l’Associació Cultural de Granollers i que reconeix la tasca periodística dels professionals que es caracteritzen per utilitzar l'humor i la sàtira en la seva activitat diària (Granollers, 14 de desembre).

• Manel Fuentes, Premi Nacional de Comunicació en la categoria de ràdio, per la seva trajectòria professional i “per la tasca al capdavant del programa que dirigeix i presenta cada matí a la ràdio pública catalana”, “El matí de Catalunya Ràdio” (Barcelona, 14 de desembre) .

229 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Eficiència en la gestió

230 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Eficiència en la gestió

La gestió eficient dels recursos és un dels principals compromisos i responsabilitats de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que treballa amb la convicció que una entitat pública, finançada en part pels fons aportats pels ciutadans, s’ha d’administrar amb el màxim rigor i absoluta transparència. És un deure davant de la societat i una aposta empresarial clau. En depenen la competitivitat, la qualitat i el futur dels serveis que TV3 i Catalunya Ràdio aporten als catalans.

La CCMA té un sistema de finançament mixt, que consta de les aportacions de la Generalitat de Catalunya i dels ingressos generats per la contractació publicitària i per altres activitats pròpies. La crisi econòmica, que s'ha agreujat durant el 2011, ha tingut un impacte directe en els ingressos publicitaris i ha suposat la reducció de les aportacions públiques, ja que la Generalitat s’ha vist obligada a contraure la despesa. Aquest doble efecte, sumat als moviments empresarials que redefineixen les quotes del mercat i a la fragmentació d'audiències derivada de la consolidació dels nous canals temàtics, ha obligat la Corporació a intensificar, un any més, l'esforç de contenció de la despesa i d'optimització dels recursos.

El descens de la publicitat ha suposat una caiguda de l’11%, més d’11 milions d’euros, respecte a la xifra que estava pressupostada. El pressupost també preveia ingressos extraordinaris per la venda d’un seguit d’immobles, que no s’ha pogut dur a terme a causa de la situació crítica del mercat i s’ha endarrerit fins al 2012. Ajornar aquesta operació immobiliària ha suposat una desviació d’uns 7,6 milions. L’impacte global de la davallada publicitària i de l’endarreriment de la venda d’immobles comportava un dèficit de pressupost de 18,7 milions. Per compensar-lo, s’han hagut d’adoptar mesures extraordinàries, que han permès eixugar 14,1 d’aquests 18,7 milions i tancar l’exercici amb un dèficit de 4,6 milions. S’ha optimitzat la gestió de la despesa, s’han ajornat inversions i s’ha ajustat la graella, amb la reducció, entre d’altres, de les compres de producció aliena i dels plans de producció interna.

Aquestes mesures s’han afegit a les que ja estaven previstes i que suposaven disminució del 6,44% respecte al pressupost del 2010. Entre les accions que ja es preveien, destaquen la rebaixa salarial del 5% aplicada a tots els treballadors, les sinergies derivades de la fusió per absorció de les empreses Activa Multimèdia Digital i CCRTV Interactiva per part de Televisió de Catalunya, la reducció d’espais a conseqüència del canvi de seu del Consell de Govern de la Corporació i la disminució del benefici industrial de les productores.

A més del rigor en la gestió econòmica, un altre aspecte clau per a la competitivitat del grup és el seu posicionament estratègic en el sector audiovisual. Potenciar les sinergies entre els diferents mitjans de comunicació de la CCMA i reforçar el seu paper referencial és fonamental en un panorama canviant, marcat pels nous hàbits de consum i les fusions empresarials. Amb aquest objectiu i per consolidar una cultura comuna de grup i de marca, s'han intensificat les polítiques multicanal i les accions conjuntes de ràdio i televisió.

231 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Optimització de la gestió i els recursos

L’economia mundial s’ha vist un any més immersa en una greu crisi econòmica. Les previsions més optimistes pronosticaven una recuperació a partir del segon semestre del 2011, però aquest pronòstic no tan sols no s’ha complert, sinó que l’activitat econòmica a nivell global s’ha alentit. La causa principal ha estat l’aprofundiment de la crisi del deute sobirà a la zona euro amb les derivades consegüents en el sistema financer mundial. També hi han influït els conflictes socials en diversos països àrabs, que han contribuït a augmentar el preu del petroli, i la desacceleració de l’economia dels Estats Units, que ha tingut una taxa de creixement (1,5%) per sota de l’esperada. La combinació d’aquests factors ha provocat que els nivells de confiança en moltes economies desenvolupades es deterioressin, en un escenari dominat per la disminució dels riscos.

Després d’unes xifres de creixement molt bones en el darrer trimestre del 2010 i el primer del 2011, el creixement s’ha reduït a la tota la zona euro els últims tres trimestres de l’any. Aquest alentiment ha afectat tant Alemanya i França, que semblava que havien iniciat el camí cap a la recuperació, com també els països de la perifèria, les xifres dels quals ja es trobaven bastant per sota del seu potencial.

Aquest alentiment s’explica bàsicament per la crisi del deute, que es va iniciar a principis del 2010 i es accentuar al llarg del 2011. A partir del març va afectar de nou les condicions de finançament del sector públic i privat de les economies de la perifèria de la zona euro. Els dubtes sobre el possible efecte de la crisi sobre tot el sistema financer europeu i el deteriorament progressiu de les expectatives van estendre la crisi cap als països més forts. Es va arribar a posar en qüestió la continuïtat dins la zona euro d’alguns estats i, fins i tot, la viabilitat de la moneda única com a tal.

Aquest escenari ha afectat de ple l’economia espanyola, que s’ha contagiat de la preocupació que genera la sostenibilitat del deute de països subjectes a un paquet de rescat, com són Grècia, Irlanda i Portugal. La incertesa sobre l’evolució de les finances públiques espanyoles s’ha reflectit en la seva prima de risc, afectada per una sèrie de retallades en la qualitat que les agències qualificadores assignen als seus bons públics. La prima de risc tant del deute sobirà espanyol com dels bons privats es va disparar durant l’agost, la qual cosa va fer actuar al Banc Central Europeu, que va comprar deute i va rebaixar, així, la prima de risc.

Tot això ha obligat el govern espanyol a fer importants ajustos fiscals durant el 2011 amb l’objectiu de reduir el dèficit al 3% el 2013. A més, l’elevada taxa d’atur, la més alta de la zona euro, ha continuat sent un llast per a la recuperació i ha motivat una ambiciosa reforma del mercat laboral, les conseqüències de la qual es podran valorar en l’exercici 2012.

El sector exterior és l’únic de l’economia espanyola que ha crescut i, fins i tot, ha compensat la caiguda de la demanda interna. Aquesta aportació es deu en gran mesura a l’augment de les exportacions, mentre que les importacions han disminuït progressivament al llarg de l’any.

En aquest context, la Generalitat de Catalunya també s’ha vist forçada a prendre tot un seguit de mesures per ajustar el dèficit públic i ha demanat als seus òrgans i empreses que s’adeqüin a la situació amb una gestió acurada dels recursos i amb polítiques d’ajustament.

Davant aquest escenari, la CCMA ha posat l’accent, un any més, en una gestió econòmica rigorosa, basada en el control estricte de la despesa, i en una optimització eficient dels recursos. El 2011 la crisi econòmica ha continuat afectant de ple una font de finançament fonamental per a la 232 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Corporació: la publicitat. El descens ha representat una caiguda del 14% (-14.461.269€) respecte als ingressos aconseguits el 2010 i d’un 11%(-11.116.848€) respecte a la xifra pressupostada.

D’altra banda, el pressupost del 2011 preveia 17.113.063€ d’ingressos extraordinaris (amb un efecte net de 15.598.101€) per la venda d’immobles propietat de Televisió de Catalunya i de Catalunya Ràdio, i també per una operació de rentback de la seu de Catalunya Ràdio. Aquestes operacions no es va poder dur a terme tal com s’havia previst a causa de la situació crítica del mercat immobiliari, una situació que explica que les subhastes de venda quedessin desertes. S’han hagut d’establir, per tant, nous enfocaments per assegurar la viabilitat de les operacions, la qual cosa ha comportat endarrerir-les fins l’exercici 2012. No fer el rentback de la seu de Catalunya Ràdio, que estava valorat en pressupost en 8.598.295€, s’ha pogut compensar en gran part mitjançant una aportació extraordinària de la Generalitat de 8.000.000€. L’efecte pressupostari global de no fer les operacions d’immobles previstes ha significat una desviació de -7.598.101€.

Tots dos factors, la caiguda de la publicitat i l’efecte net de no vendre els immobles, comportaven un dèficit de pressupost de 18.714.949€, que s’ha hagut de compensar amb mesures extraordinàries de contenció de despesa i amb l’endarreriment d’inversions. Aquestes mesures s’han afegit a les que ja es preveien en la reducció del pressupost del 2011 respecte al del 2010.

Finalment, el grup d’empreses de la CCMA ha tancat l’exercici amb un dèficit de 4.638.191€, és a dir, s’han eixugat 14.076.758€ dels 18.714.949€ que es derivaven de la caiguda publicitària i de no haver pogut vendre els immobles. Per aconseguir-ho s’ha optimitzat la gestió de despeses, s’ha ajustat la graella de programació i s’han endarrerit alguns projectes d’inversió. Quant a la graella, convé destacar la rebaixa en les compres de producció aliena (2,1 milions) i la reducció dels plans de producció interna (5,6 milions).

Aquestes mesures s’han afegit a d’altres que ja estaven previstes en el pressupost i que suposaven una reducció del 6,44% respecte al pressupost del 2010. Hi destaquen la rebaixa salarial del 5% acceptada per tots els treballadors, les sinergies aconseguides amb la fusió per absorció de les empreses Activa Multimèdia Digital i CCRTV Interactiva per part de Televisió de Catalunya, el canvi de seu del Consell de Govern i de la CCMA amb la reducció d’espais consegüent, i la reducció del benefici industrial de les productores, entre d’altres.

Taula 31. Liquidació del pressupost de la CCMA i les empreses filials (imports en milers d’€) (2011) Pressupost Realitat Desviació Despeses de personal 167.690 165.810 1.880 Resta de despeses 200.248 191.244 9.004 Dotacions provisions 1.417 -1.417 Total despeses 367.938 358.471 9.467 Immobilitzat immaterial 69.374 68.267 1.107 Immobilitzat material 7.243 5.800 1.443 Immobilitzat financer 0 0 0 Total inversió 76.617 74.067 2.550 TOTAL PRESSUPOST 444.555 432.538 12.017 Facturació neta publicitat 96.899 85.783 -11.116 Treballs pròpia empresa 13.794 13.973 179

233 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Pressupost Realitat Desviació Altres ingressos 11.295 12.119 824 Ingressos extraordinaris 5.414 418 -4.996 Provisions 0 7.000 7.000 Ingressos venda immobilitzat 9.113 568 -8.545 TOTAL RECURSOS PROPIS 136.515 119.861 -16.654 Romanent d'exercicis anteriors 0 0 0 Subvencions Generalitat explotació 6.534 6.534 0 Aportacions de Capital 301.506 301.506 0 Dèficit exercici 0 4.638 4.638 TOTAL NECESSITATS FINANÇAMENT 308.040 312.678 4.638 Font: CCMA

Es poden consultar els comptes anuals complets al web de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, a l’adreça http://www.ccma.cat .

La CCMA i les empreses del grup van continuar durant el 2011 el procés de reducció dels efectius i de les despeses de personal que s’havia iniciat al juny del 2010 arran del Decret Llei 3/2010, de 29 de maig, de mesures urgents de contenció de la despesa i en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic. L’esforç fet des del punt de vista organitzatiu, de recursos humans i de sistemes per augmentar l’eficiència dels processos de treball ha permès, afectant la producció al mínim possible, reduir els efectius més d’un 5% i les despeses de personal més d’un 6%.

També s’ha portat a terme la fusió per absorció de les empreses Activa Multimèdia i CCRTV Interactiva per part de Televisió de Catalunya. La fusió es va fer a mitjans del 2011, però comptablement els moviments es van integrar retroactivament a data d’1 de gener del 2011. Amb aquesta operació, s’ha aconseguit un estalvi 1.005.225€ gràcies a l’aprofitament de sinergies amb TVC i a la internalització de tasques que les dues empreses subcontractaven.

Pel que fa a la gestió de compres, s’ha continuat treballant per adaptar els procediments de compra del grup a la nova llei de contractes dels sector públic. El desplegament d’aquests procediments ha incidit de manera notable en la reducció de les despeses de les noves contractacions, atès el nivell de competència en les condicions econòmiques que força el sistema de licitacions públiques.

Eines de gestió

Per gestionar eficientment els recursos, la Corporació s’ha dotat de tot un conjunt d’eines que li aporten informació clau, puntual i imprescindible en la presa de decisions. Aquestes eines milloren constantment i s’adeqüen cada any als nous requeriments legals de subministrament d’informació i a les necessitats organitzatives del grup.

Durant el 2011 s'ha implantat una versió nova de l'aplicació informàtica de gestió de compres, que millora substancialment els processos tant de gestió com de control. Aquesta aplicació integra els expedients de contractació pública amb les eines de gestió SAWI i CCMT, la qual cosa permet

234 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 gestionar amb eficàcia la tramitació de les licitacions públiques i el seguiment i control dels contractes adjudicats.

També s’han desenvolupat i implantat noves metodologies de mesura de l’ocupació dels platós i dels serveis prestats per les unitats mòbils, així com de càlcul de les tarifes de facturació interna del personal.

A més, s’ha posat en funcionament una eina per a l’assessoria jurídica que permet gestionar els expedients i tota la documentació adjunta mitjançant fluxos de treball adequats a cada tipus de gestió. Amb el nou sistema es pot fer un seguiment més acurat del flux de treball i es millora el sistema d’arxiu i la recuperació de la informació associada.

En un any complex pel que fa a les mesures d’ajustament, ha estat necessari definir mecanismes per seguir-ne el compliment. S’ha dissenyat un informe de seguiment del pla de reforma de la CCMA que ha permès seguir, en el tancament comptable de cada mes i de manera concreta i individualitzada, el grau de consecució de cadascuna de les mesures i la possible desviació.

També s’ha desenvolupat un circuit nou de fulls de treball automatitzats, que permet gestionar els torns i el compte corrent d’hores del personal d’informatius i d’esports (aplicable a tota l’organització). Aquest sistema ha de facilitar el seguiment i el control de les hores extraordinàries i les seves compensacions.

Quant a l’agilització del sistema de pagament de despeses de caixa, s’ha dissenyat una modalitat de pagament mitjançant targeta moneder. Aquest sistema simplifica i flexibilitza el procediment de caixa i redueix els moviments d’efectiu, de manera que s’augmenta el nivell de seguretat.

En l’àrea de coproduccions, s’han automatitzat els fluxos de treball, des de l’anàlisi de la proposta fins al registre comptable de totes les operacions i també l’anàlisi, explotació i reporting consegüents.

Organització i control

En aquest àmbit s'han fet diversos estudis organitzatius, com ara el de l'àrea de Comunicació, Premsa i Relacions Institucionals, i també altres d'orientats a l'estalvi, com, per exemple, els relatius als consums energètics, el material d'oficina o la reducció de nòmina variable dels treballadors. A més, s’ha estudiat el compliment per part dels proveïdors de la coordinació d'activitats preventives i s’ha verificat la implantació correcta de diferents procediments i processos interns en matèria de compres.

S'han portat a terme auditories internes orientades a millorar processos en els àmbits de les sol·licituds públiques d'ofertes, del contracte amb les empreses de seguretat, o la Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal en l'àmbit de recursos humans. En aquest context, també s'han iniciat auditories anuals sistemàtiques dels doblatges que fan els estudis de doblatge adjudicataris per concurs.

Durant el 2011 s'han documentat diferents processos i s'han implantat normatives i procediments com, per exemple, els relatius a la sol·licitud i tramitació de signatura electrònica, l'actualització de la Norma d'ús dels sistemes d'informació, o el Document de Seguretat de la Llei de protecció de 235 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 dades personals. En el marc del projecte d'impuls i millora de la implantació d'aquesta llei, se n'ha millorat la implantació en els àmbits de Videovigilància, de Càsting i de Seguretat. S'han realitzat diferents sessions d'informació i sensibilització als usuaris i s'han actualitzat els fitxers declarats a l'Agència, adequant-los a la nova organització.

Gestió dels recursos humans

El 2011 s’han negociat i aprovat els convenis col·lectius laborals de totes les empreses del grup, en els quals s’ha pactat una reducció salarial del 5% a canvi del manteniment de la plantilla durant la vigència dels convenis, que ha estat fixada fins al 31 de desembre del 2012.

L’execució dels processos de fusió per absorció de les empreses Activa Multimèdia i CCRTV Interactiva per part de Televisió de Catalunya ha comportat un estudi i un disseny minuciosos de les actuacions que calia dur a terme per traspassar personal entre empreses, de manera que els convenis col·lectius respectius (tots en procés de negociació) despleguessin la vigència en el moment jurídicament oportú, tenint en compte la data d’entrada en vigor de la fusió.

A nivell de contractació, han estat especialment rellevants els treballs de la comissió creada per al conveni col·lectiu de Televisió de Catalunya, que dictava la necessitat de determinar els llocs de treball estructurals coberts amb contractació temporal per tal de cobrir-los amb contractació indefinida. Aquesta comissió ha treballat durant tot l’any amb els gestors clau dels diferents departaments per determinar, en funció dels volums de contractació per categories i les dades d’absentisme, els llocs a estabilitzar.

A Catalunya Ràdio s’ha de remarcar la gestió realitzada amb el col·lectiu de mercantils. Concretament, s’han fet diferents processos de negociació i regularització de la situació de diverses persones i s’ha dissenyat un procés de revisió, supervisió i validació dels contractes mercantils des del punt de vista laboral.

Pel que fa a la formació del personal, ha girat entorn de tres eixos: l’inici d’un ampli programa de formació en interactius tant a Televisió de Catalunya com a Catalunya Ràdio, el desplegament total del projecte d’informatius o plataforma cultural de Catalunya Ràdio, i l’adaptació de persones provinents de CCRTV Interactiva i Activa Multimèdia a l’estructura de Televisió de Catalunya.

Durant el 2011 també s’ha implantat un nou web de selecció, en què els treballadors poden incorporar el currículum. D’aquesta manera, se’n poden detectar les capacitats, la formació i els interessos i connectar-les amb les necessitats de l’organització.

En l’àmbit de la prevenció de riscos laborals, s’han implantant nous procediments i protocols com, per exemple, el “Protocol de prevenció i actuació davant de situacions d’assetjament psicològic i/o sexual i per raó de sexe dins de l’entorn laboral”. També s’ha treballat en la implantació de les recomanacions de l’avaluació psicosocial i s’han elaborat els nous Plans d’Autoprotecció a totes les instal·lacions de les empreses, amb la realització d’una campanya de captació d’Equips de Primera Intervenció (EPI) i d’un simulacre a Sant Joan Despí.

236 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Posicionament estratègic

En un context econòmic difícil i un entorn canviant, potenciar una cultura comuna de grup a totes les empreses per millorar-ne l’eficiència ha estat una prioritat. Les polítiques multicanal i les accions conjuntes de ràdio i televisió han reforçat els valors comuns i també la identitat de les diferents marques de TV3 i Catalunya Ràdio. En aquest sentit, la coordinació de la comunicació, el màrqueting, les relacions institucionals i les comercials de totes les empreses ha estat cabdal per mantenir la màxima coherència en els missatges.

Difusió de les activitats del grup

A l’hora de donar a conèixer els continguts que emeten els mitjans de la Corporació i els serveis que ofereixen, s’han potenciat els valors que els són propis i que els identifiquen i diferencien de la resta de propostes audiovisuals. En les accions tant de comunicació com de màrqueting de TV3 i Catalunya Ràdio, s’ha treballat conjuntament per transmetre el sentiment de pertinença a un mateix grup i la unitat de valors. Així, per exemple, televisió i ràdio han tornat a fer campanyes unificades a l’estiu, a la presentació de la temporada de tardor i a la campanya de Nadal.

Comunicació

Els departaments de comunicació de la Corporació, de TV3 i de Catalunya Ràdio han continuat garantint la difusió de la seva activitat, especialment dels continguts que generen, als mitjans tradicionals, on tenen una presència destacada i de qualitat, i han reforçat les accions en els mitjans digitals, els especialitzats i els de la mateixa CCMA.

A les presentacions de la programació de TV3 i Catalunya Ràdio, s’hi han sumat desenes de rodes de premsa, amb els seus dossiers corresponents, per donar a conèixer nous programes, serveis, projectes i convenis. Aquestes accions, més puntuals i reservades a productes d’una certa entitat, es complementen amb notes de premsa. Se n’han elaborat més de 4.500 durant el 2011, la majoria acompanyades d’imatges i, en el cas de la ràdio, d’arxius d’àudio.

A banda dels diaris tradicionals, s’ha treballat amb les edicions digitals, a les quals s’han enviat declaracions d’actualitat, resums de programes, tràilers, etc. En aquest sentit, els webs de les empreses i de la Corporació són, cada vegada més, vies de comunicació bàsiques en l’atenció als mitjans. També s’han gestionat les peticions d’informació i d’entrevistes de diversos mitjans de comunicació. L’ocupació d’espai en els mitjans pel que fa als continguts de la Corporació ha estat molt destacada.

Quant als projectes tecnològics, s’han fet accions específiques dirigides tant a premsa generalista com especialitzada, amb l’objectiu de potenciar la imatge de lideratge i prestigi de la CCMA en l’àmbit de la innovació audiovisual a Catalunya i a l’Estat.

Els departaments de comunicació també han fet un seguiment permanent de la repercussió que l’activitat de la CCMA i les seves empreses ha tingut als mitjans així com de la resta de notícies destacades del sector. A més, s’han elaborat reculls de premsa temàtics per difondre’ls a través dels departaments implicats en els projectes i els programes més destacats.

237 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

D’altra banda, s’ha continuat potenciant la comunicació interna amb accions per garantir que la informació generada des de les diferents empreses sigui accessible i transparent per al conjunt dels treballadors. En aquest sentit, el Portal Intern Corporatiu és una peça clau. A més, des de l’any passat s’hi han afegit les pantalles de proximitat de TVC, que estan instal·lades a llocs estratègics i ofereixen informació d’interès per als treballadors. També s’han fet comunicacions via mail i cartelleria i s’han organitzat sessions informatives per grups de treball.

Màrqueting

En l’àmbit del màrqueting, l’objectiu ha estat, un any més, reforçar els valors de la Corporació i comunicar-los en totes les accions. S’ha treballat especialment per garantir la coherència d’imatge i de missatges en totes les comunicacions que s’estableixen amb els diferents públics objectius: premsa, clients comercials i audiència. En aquest sentit, s’ha intensificat la coordinació dels missatges de TV3 i Catalunya Ràdio, que han compartit eslògans i diverses accions de comunicació.

Campanyes de la temporada 2011-2012 238 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Per transmetre el sentiment de pertinença a un mateix grup i la unitat de valors, televisió i ràdio han tornat a fer campanyes unificades, tant a l’estiu (“Aquí, és estiu”) com a la presentació de la temporada de tardor (“Aquí, TV3” / “Aquí, Catalunya Ràdio”) i a la campanya de Nadal (“Aquí, pensem en tu”). Els missatges es basen en el lideratge d’audiències i en la proximitat. Se n’han fet les campanyes gràfiques (premsa escrita, en línia i exteriors, com ara al TRAM), espots i falques, presentacions a premsa i a clients, i accions de comunicació interna.

Amb el lema “Aquí, és estiu”, que donava continuïtat a l’eslògan de la temporada 2010-2011, es va remarcar l’aposta per una programació d’estiu fresca, divertida i interessant. La ràdio va subratllar que es tractava d’una oferta protagonitzada per professionals de llarg recorregut a l’emissora, però també amb algunes incorporacions de veus noves.

La campanya d’estiu de Catalunya Ràdio va remarcar l’aposta per una programació fresca i divertida

A la tardor va tornar la campanya “Aquí, TV3” / “Aquí, Catalunya Ràdio”. Catalunya Ràdio va plantejar primer un espot genèric d’emissora amb els principals programes i realitzadors de la temporada. I, en una segona fase, va fer campanyes individuals de programes, potenciant aquells de més pes a la graella i apostant decididament pels esports, gènere que s’ha potenciat amb la incorporació del programa “Tenim un punt”, amb Francesc Garriga. Ha recuperat, a més, l’eslògan “La ràdio nacional i més esportiva de Catalunya”.

“Aquí, pensem en tu” va ser l’eslògan conjunt per a la campanya de Nadal, que plantejava ‘regalar’ TV3 i Catalunya Ràdio, amb l’objectiu que les audiències compartissin somriures, complicitat, felicitat, confiança, passió, memòria, bon humor, amistat... en definitiva, tots els valors positius que identifiquen les programacions de tots dos mitjans. Aquesta acció participativa es va fer a través dels webs catradio.cat/nadal i tv3.cat/nadal. Es va proposar a l’audiència compartir postals de Nadal amb els millors moments de la programació tant de TV3 com de Catalunya Ràdio (vídeos i àudios) i també la cançó de Nadal, un tema de Pastora.

239 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Campanya de Nadal de TV3 i el canal Super3 240 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Durant el 2011, a Televisió de Catalunya també s’ha treballat en la imatge del canal Esport3, que es va estrenar al febrer, i en la renovació de la del 33. S’ha fet una campanya integral pel llançament del canal d’esports amb espots, molinets, accions comercials i actes públics de presentació, com el que es va fer al Camp Nou.

A més, s’ha optimitzat la promoció de programes i de canals. Per reforçar els valors de les marques i treure el màxim rendiment dels recursos, s’han posat en funcionament nous formats de promoció. S’ha posat un èmfasi especial en el tractament de la promoció creuada entre els canals temàtics, mantenint coherència en la imatge i reforçant la pertinença de tots els canals a la “gran família de TV3”, tant als sumaris multicanal com als molinets promocionals, les sobreimpressions, els textos que es despleguen a partir de la mosca o a les pantalles compartides, entre d’altres. També s’ha començat a implantar un projecte de branding per automatitzar la imatge dels diferents canals. Alguns canals ja han migrat al nou sistema, tot i que TV3, per la seva complexitat i el risc que comporta, continua en període de desenvolupament.

Aquest any s’ha continuat apostant pels continguts generats per l’audiència, tant vídeos com fotos. Aquestes peces, que es basen un dels principals valors de TV3, la proximitat, s’han pogut veure en les campanyes de Sant Jordi, Nadal i estiu, i també amb motiu de les victòries del Barça. Pel que fa als molinets, un dels trets més característics i reconeguts de TV3, a més de les col·leccions de peces noves, s’han mantingut els formats per als anunciants com, per exemple,“TV3 presenta”.

D’altra banda, un dels objectius principals ha estat crear noves línies de negoci i explotació i treure més rendiment de les ja existents: productes editorials, discogràfics i marxandatge de les marques. Malgrat la crisi, s’ha aconseguit millorar els ingressos, gràcies a productes nous de marxandatge i a la millora de les vendes en les edicions de llibres. També s’ha treballat per millorar el disseny i la usabilitat de La Botiga de TV3 en línia. Els esforços per incrementar els ingressos han continuat en l’àrea d’infantils i juvenils, on s’ha consolidat la gestió externalitzada del marxandatge del Super3 i s’ha continuat treballant per augmentar els beneficis i la percepció d’exclusivitat dels socis del Club Super3.

També s’ha coordinat la presència de marca en esdeveniments propis, com ara preestrenes o presentacions de programes, i en accions organitzades per altres entitats, com, per exemple, els estands en fires. En aquest àmbit, s’han iniciat les emissions d’EvenTV, per promoure TV3 en els actes públics en què participa a través de dispositius mòbils. Aquesta és una de les línies de treball dels Audiovisuals de Proximitat, una àrea que s’ha incorporat al departament de Màrqueting.

Pel que fa a Catalunya Ràdio, el primer semestre del 2011 es va donar continuïtat a la campanya de promoció de la graella 2010-11 orientada a la publicitat dels programes i realitzadors i a la millora de resultats en les enquestes de l’EGM i el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura.

A aquesta campanya, que ja preveia la promoció dels programes de més pes a la graella (“El matí de Catalunya Ràdio”, “El secret”, “El club de la mitjanit”, “Tot és molt confús”), es va afegir la promoció específica de la programació dels caps de setmana, potenciant el magazín del matí (“El suplement”) i el programa esportiu de dissabtes i diumenges (“Tot gira”).

També es van fer campanyes puntuals per les Eleccions Municipals 2011, l’especial 1.000 programes d’“El cafè de la República”, la programació especial de Sant Jordi i les transmissions i cobertura especial de les finals del Barça a la Champions, la Lliga i la Copa del Rei. Per aquesta última acció es va dissenyar un original de premsa conjunt amb TV3.

241 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Altres campanyes especials de promoció del darrer semestre van ser les de la cobertura de les Eleccions Generals 2011 i l’Especial Nadal de Catalunya Ràdio, amb una nova edició del Tió Solidari, aquest cop des del Kursaal de Manresa, i una programació especial de més de 10 hores de durada.

Campanya del cinquè aniversari d’iCat fm

Pel que fa a Catalunya Informació, s’han mantingut les campanyes de promoció “Últims titulars”, “Esfera pública” i “3 rondes”. A Catalunya Música, ha continuat la campanya “Escoltar, sentir, clicar” i, per a iCat fm, que ha celebrat el 5è aniversari, es va desenvolupar una campanya específica i es va coordinar l’acte de celebració central, el “Concert 5 anys iCat fm” des de l’Antiga Fàbrica Damm.

D’alta banda, s’ha coordinat i supervisat la imatge que es projecta a les xarxes socials de tots els programes i emissores del grup, amb l’objectiu de mantenir la unitat i la coherència.

Posicionament al mercat publicitari

El 2011 ha estat un any marcat per la davallada d’inversions publicitàries, que ha provocat que de les previsions inicials de creixement, d’entorn al 2,5%, s’hagi passat a un descens de prop del 8,2%. El canvi en els hàbits de consum i en la planificació de mitjans ha fet créixer les inversions a internet, tot i que la despesa mitjana per anunciant encara ha estat molt inferior a la de la televisió i la ràdio.

Pel que fa a la Corporació, el fet que sigui un grup de comunicació d’àmbit autonòmic en un mercat predominantment estatal l’ha afectat negativament, ja que aquest és un factor que els anunciants penalitzen a l’hora de distribuir el pressupost. La situació ha estat especialment complexa en el cas de les televisions autonòmiques, que viuen el pitjor moment de la seva història quant a inversió publicitària.

En un moment de reducció de la demanda, els grans mitjans privats apliquen polítiques cada vegada més agressives per minimitzar les davallades d’inversió. Uns preus competitius i un bon nivell d’audiències no sempre poden combatre aspectes referits a les àrees d’interès, la qual cosa explica que tradicionalment les marques han introduït suports autonòmics en les campanyes

242 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 publicitàries. Però el que es veia com una necessitat s’ha començat a veure com un luxe, de manera que la inversió en mitjans autonòmics ha disminuït notablement durant el 2011.

Televisió de Catalunya ha tancat l’exercici amb una facturació publicitària de 76.867.000€, una xifra que suposa una reducció del 15,3% respecte a l’any anterior. Si bé els ingressos de TVC han disminuït per sobre de la mitjana del mercat, la caiguda ha estat menor que a la resta de cadenes autonòmiques. Els ingressos provinents de la venda directa s’han reduït en pràcticament el mateix percentatge que a la resta del mercat (-9,7%), mentre que la publicitat institucional i la de FORTA han disminuït un 50,8% i 27,8%, respectivament.

A TV3 la publicitat convencional s’ha reduït un 12%, els molinets, un 25% i els patrocinis, un 30%. No obstant això, la inversió pràcticament s’ha mantingut en els blocs especials, els canals temàtics i els accions especials, i les sobreimpressions s’han incrementat un 28%.

Pel que fa a l’ocupació, TV3 destina a la publicitat un 5,9% del temps, una xifra que contrasta amb les dades de les cadenes estatals, que superen el 12,5% d’ocupació publicitària. A més, Televisió de Catalunya, com a membre d’Autocontrol (Associació per a l’Autoregulació de la Comunicació Comercial), té el compromís de complir el Codi de Conducta Publicitària d’aquesta entitat, que està basat en el de la Cambra de Comerç Internacional.

Catalunya Ràdio, per la seva banda, ha tancat l’any amb una facturació publicitària de 7.686.022€, un 12,8% menys que al 2010. Els ingressos han disminuït per sobre de la mitjana del mercat, amb una reducció de l’11,8% de la venda directa i del 30% de la publicitat institucional. Malgrat aquestes davallades, la xifra final de facturació ha superat en un 1,8% el pressupost.

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya va aprovar al març la Instrucció general sobre els límits a la presència de comunicacions comercials al servei públic de ràdio de Catalunya, que estableix que el temps dedicat a l’emissió de missatges publicitaris a les emissores públiques no pot superar els 6 minuts per hora. Aquesta limitació ha marcat la política de preus de les emissores de la Corporació, bàsicament del prime time, que aglutina més del 65% de la facturació total. El 2011 l’ocupació publicitària al Grup d’Emissores de Catalunya Ràdio ha estat d’1.483.329 segons.

Pel que fa a la publicitat a les noves plataformes, la facturació ha estat d’1.474.125€, un 4,3% menys que a l’any anterior. Els ingressos comercials s’han reduït per la caiguda del teletext i els SMS, que han disminuït un 46,1% i un 51,1%, respectivament. És una reducció natural derivada de la implantació creixent de Facebook, Twitter i altres xarxes socials. En canvi, la facturació del grup a internet s’ha incrementat un 7,5%, en línia amb la mitjana del mercat (7,70%).

Relacions amb altres institucions

Durant el 2011, la Corporació ha subscrit nous acords de col·laboració i ha renovat o ampliat els que ja tenia amb entitats tant públiques com privades dels àmbits social, cultural, educatiu i esportiu catalans. Amb aquests convenis es reforcen els lligams de la CCMA amb les principals entitats dels país, es vinculen de forma estratègica els seus mitjans als actes més rellevants del panorama català i es projecten les marques de TV3 i Catalunya Ràdio gràcies a la promoció que se’n fa. A més, s’enriqueix la programació amb l’obtenció de drets d’enregistrament i emissió de tot tipus d’esdeveniments.

243 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

D’altra banda, la Corporació ha donat resposta als organismes públics que fan un seguiment de la seva gestió. A més de la Sindicatura de Comptes, s’han atès les peticions d’informació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i del Parlament, davant dels quals els directius de la CCMA i les seves empreses compareixen periòdicament.

Durant el 2011, els representants de la Corporació (el president del Consell de Govern, el director general, la directora de Televisió de Catalunya i el director de Catalunya Ràdio), han comparegut davant la Comissió de Control de l’Actuació de la CCMA en cinc ocasions, per donar resposta oral a 102 preguntes plantejades pels diferents grups parlamentaris. També han respost 35 preguntes per escrit i sol·licituds d’informació dels membres del Parlament.

A l'agost el Govern va aprovar l’avantprojecte i va sol·licitar la tramitació al Parlament del Projecte de llei de modificació de diverses lleis en l'àmbit audiovisual. Durant els mesos següents, s’ha fet un seguiment molt acurat del treball i debats parlamentaris que conclouran amb l’aprovació de la Llei 2/2012, de 22 de febrer, que introdueix canvis a la Llei 11/2007, d'11 d'octubre, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

De la mateixa manera, s’ha seguit el procés d’altres tramitacions parlamentàries relacionades amb els àmbits de treball i actuació de la Corporació, molt especialment les de la Comissió de Control de la CCMA, però també del Ple i d’altres Comissions.

244 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

Equips directius

Televisió de Catalunya Direcció Mònica Terribas Gabinet de Direcció Joan Marí Informatius Rosa Marqueta Esports Josep Maria Farràs Programes Jordi Serra Explotació i Producció Amadeu Gassó Imatge i Serveis Artístics Paulí Subirà Antena i Programació Carles Manteca Comercial Neus Comellas

Grup d’Emissores Catalunya Ràdio Direcció Ramon Mateu Gabinet i Comunicació Josep Sanz Informatius Agustí Esteve Programes Santi Carreras Estratègia Marc Vicens Tècnica Antoni Roig Comercial Núria Fargas

Direcció de Gestió i Recursos Direcció Teresa Farré Administració i Finances Joan Bosch Organització i Planificació de Recursos Fermí Pérez Recursos Humans David de Abásolo

245 Memòria anual d’activitats CCMA 2011

La Fundació La Marató de TV3

Patronat

President Enric Marín President del Consell de Govern de la CCMA

Vocals Ramon Mateu Director de Catalunya Ràdio. Vicepresident primer

Carles Miquel Departament de Salut. Vicepresident segon

Anna Balletbò Consell de Govern de la CCMA

Violant Cervera Departament de Benestar Social i Família

Núria Llorach Consell de Govern de la CCMA

Josep Maria Martorell Director General de Recerca del Departament d'Economia i Coneixement

Mònica Terribas Directora de Televisió de Catalunya

Direcció executiva Carme Basté

246