ANUARI 2008 DE LA MÚSICA I L’ESPECTACLE ALS PAÏSOS CATALANS
NÚM. 45 · NÚMERO EXTRAORDINARI / ANUARI 2008· REVISTA DELS PROFESSIONALS DE LA CONTRACTACIÓ
DIRECTOR EDITORIAL l’espectacle LLUÍS GENDRAU
COORDINACIÓ ANUARI LAIA ALTARRIBA I JORDI RIBA SUMARI CAP DE FOTOGRAFIA XAVIER MERCADÉ
REDACCIÓ 06 EDITORIAL 54-55 POP-ROCK 2007 ANTONI COLOMER, HELENA M. ALEGRET, Anuari 2008 Bona salut dels clàssics i noves escenes emergents ROGER PALÀ, PERE PONS, M. LLUÏSA PUJOL, OPINIÓ Joan Reig, bateria d’Els Pets i Mesclat FERRAN RIERA I EQUIP DE REDACCIÓ DEL 08-12 ARTICLES DE PRESENTACIÓ GRUP ENDERROCK Eduard Voltas, secretari de Cultura del Departament OPINIÓ Natxo Tarrés, guitarra i veu de Gossos
HAN COL·LABORAT A L’ANUARI 2008 de Cultura i Mitjans de la Generalitat de Catalunya 56-57 CANÇÓ D’AUTOR 2007 GORKA BENITEZ, JORDI BERTRAN, Antoni Fogué, president de la Diputació de Barcelona Sense pena: canten nous ocells JOAN-PERE BONFILL, ÒSCAR BRIZ, JOSEP Joan Roselló, president de l’ARC i director general de The Project OPINIÓ Òscar Briz, cantautor MARIA BUSQUETS, CÈSAR CALMELL, FÈLIX CAMPRUBÍ, PERE CAMPS, SUSANNA 14-17 BALANÇ 2007 OPINIÓ Carles Sanjosé (Sanjosex), cantautor CARMONA, SALVADOR CUFÍ, SALVADOR ESCRIBÀ, FRANCESC FÀBREGAS, JORDI Més música que mai 58-58 FOLK I ÈTNICA 2007 FÀBREGAS, ANTONI FOGUÉ, XAVI FORTUNY, ARTICLE Andreu Gomila, cap d’Espectacles de l’Avui Resistim! ANDREU GOMILA, SALVADOR GONZÁLEZ, ARTICLE Guillem Vidal, periodista musical d’El Punt i Enderrock OPINIÓ Lídia Pujol, cantant JOAN MARIA GUAL, LLUÍS JUANET, PASCUAL LÓPEZ, ANTONI LLADÓ, MERCÈ MARCO, 18-19 L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ OPINIÓ Jordi Bertran, gestor cultural EDUARDO MOLLER, RAMON MUNTANER, JORDI OLIVERAS, IBAN OROBITG, DAVID PÉREZ, Qui aposta per la qualitat? 60-61 JAZZ I BLUES 2007 ORIOL PÉREZ, LÍDIA PUJOL, TITO RAMONEDA, QÜESTIONARI a Paloma Cordón, codirectora de Sinnamon; David Vida al planeta jazz JOAN REIG, RICARDO ROBLES, MARCO Carabén, cantant de Mishima; Albert Juncosa, director artístic OPINIÓ Gorka Benitez, músic RODRÍGUEZ, JOAN ROSELLÓ,JOAN SABATÉ, ALBERT SÁEZ, CARLES SALA, ORIOL SALTOR, del BAM; David Lafuente, programador CMP Salamandra, i Max OPINIÓ Anna Voltas, cantant JAUME SALTOR, IXENT SAMPIETRO, CARLES Sunyer, músic, president de l’AMJM i vicepresident de la UMC SANJOSÉ, JOSEP MARIA SURRELL, NATXO 62-63 CLÀSSICA 2007 TARRÉS, CARME TASIAS, DANI TEIXIDÓ, 20 ARTICLE Excel·lència a València JORDI TONIETTI, MARC VICENS, GUILLEM Antoni Lladó, director de l’ICIC OPINIÓ Joan-Pere Gil Bonfill, periodista VIDAL, ANNA VOLTAS I EDUARD VOLTAS 22-23 ENTREVISTA OPINIÓ Joan Maria Gual, director del Festival de Música del DISSENY Josep Maria Dutrèn, director de l’Àrea de de Música de l’ICIC Castell de Peralada PEDRO MOTA INFOGRAFIA 64 PÚBLIC FAMILIAR 2007 JORDI NOVELL 26-29 BARÒMETRE DE LA MÚSICA Més de la meitat de la població, Millora la valoració dels espectacles per a infants PUBLICITAT JORDI RIBA, ROSA E. MASSAGUER enganxada a la música OPINIÓ Lluís Juanet, director artístic d’Únics Produccions I RAFAEL VILA (APPEC) ARTICLE Joan Sabaté, director general de la FUNDACC OPINIÓ Jordi Tonietti, animador i cantant PRODUCCIÓ ROSA E. MASSAGUER OPINIÓ Jordi Oliveras, director de l’Observatori de la Música (BCN) 66-68 ORQUESTRES I CONJUNTS 2007 ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC OPINIÓ Dani Teixidó, cap de vendes de Discos Castelló Els professionals aposten per la regularització del sector COLOMA MORENO SECRETARIA DE REDACCIÓ OPINIÓ Josep M. Busquets, president Consell Català de la Música Les 25 orquestres i conjunts preferits RUTH SINGLA 30-33 LA MÚSICA ALS MITJANS OPINIÓ Salvador Escribà, cantant de La Salseta del Poble Sec EDITA La música avança a la televisió i als canals transmediàtics OPINIÓ Josep Maria Surrell, director artístic de La Gironina GRUP ENDERROCK OPINIÓ Albert Sáez, president del CCMA OPINIÓ Ixent Sampietro, mànager d’Èxits Espectacles i Desconcerts REDACCIÓ, ADMINISTRACIÓ I PUBLICITAT OPINIÓ Francesc Fàbregas, cap de Culturals i Especials de TV3 OPINIÓ Iban Orobitg, representant d’Orobitg Espectacles ENRIC GRANADOS 111, 1r OPINIÓ Mercè Marco, cap de programes d’Urbe TV 08008 BARCELONA 70-71 FESTES MAJORS TEL. 93 237 08 05 · FAX 93 237 03 64 Major oferta de música en català a la radiofórmula musical El castellà predomina en la majoria de concerts [email protected] QÜESTIONARI a Joan Guilarte, coordinador musical de RAC 105; de Festa Major www.enderrock.cat PINIÓ DISTRIBUCIÓ Carles Gilibets, coordinador de musicals Cadena SER a Catalunya, O David Pérez (Erm), cantant DISTRIBUIDORA DE EDICIONES, S.A. Marc Vicens, coordinador musical d’iCat fm, i Lluís Arté, coordinador OPINIÓ Fèlix Camprubí, director del MADMA Prod. Musicals TIRATGE 10.000 EXEMPLARS de les emissores Cadena 100 a Catalunya OPINIÓ Marco Rodríguez, mànager de MFT i Sset IMPRESSIÓ GRUP 4 DIPÒSIT LEGAL B-13768-99 36-41 FESTIVALS I MÚSICA EN DIRECTE OPINIÓ Xavi Fortuny, director d’RGB Management
L’ESPECTACLE és una revista portaveu Nova política d’ajuts per punts i cinc festivals estratègics 74-75 FIRES I MERCATS de l’ASSOCIACIÓ PROFESSIONAL DE OPINIÓ Ricard Robles, codirector del festival Sònar Les cites professionals aposten per reforçar REPRESENTANTS, PROMOTORS I OPINIÓ Susanna Carmona, coordinadora del Jazz Terrassa Festival el mercat interior MÀNAGERS DE CATALUNYA (ARC) OPINIÓ Oriol Pérez, codirector del Festival Torroella de Montgrí QÜESTIONARI als directors artístics Lluís Puig, Mercat de Música ARC - CULTURA I ESPECTACLES OPINIÓ Jordi Fàbregas, director del Tradicionàrius Viva de Vic; Jordi Montesó, Llotja de Música Urbana de Vila-real; AV. PORTAL DE L’ÀNGEL 40, 5è 11a Kike Bela, Fira de Música al Carrer de Vila-seca, i Tere Almar, 08002 BARCELONA OPINIÓ Pere Camps, director del BarnaSants TEL. 93 302 70 24 · FAX 93 318 19 37 Rècord d’ingressos per drets d’autor per a la música en directe Fira Mediterrània d’Espectacles d’Arrel Tradicional [email protected] RTICLE www.arcatalunya.cat A Ramon Muntaner, director SGAE Zona Mediterrània 78-79 CATALAN SOUNDS OPINIÓ Tito Ramoneda, director de The Project ‘Catalan! Music’ es converteix en marca internacional OPINIÓ Eduardo Moller, responsable de promoció de Gamerco QÜESTIONARI a Dani Castellano, coordinador de Propaganda pel OPINIÓ Salvador González, director de Buenritmo Producciones Fet!; Marçal Lladó, 1/4 part de Bankrobber, i Joan-Carles Doval, 42-43 BARCELONA I LA MÚSICA EN VIU director de Picap El so de Barcelona té problemes per fer-se escoltar 80 II CONGRÉS DE LA MÚSICA RTICLE Associació Professional A Carles Sala, director d’Acció Cultural de l’ICUB Es constata l’esfondrament dels murs classistes de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya 44 CATALUNYA I LA MÚSICA EN VIU ARTICLE Cèsar Calmell, comissari del II Congrés de Música
i és membre de Assajar, missió impossible 84-85 MÚSICA DIGITAL l’ASSOCIACIÓ DE PUBLICACIONS Vida més enllà del suport físic PERIÒDIQUES EN CATALÀ (APPEC) 46-50 INDÚSTRIA DISCOGRÀFICA Les independents catalanes toquen fons amb la crisi 87-92 GUIA DE L’ESPECTACLE ARTICLE Salvador Cufí, director de Música Global Llista dels associats a l’ARC OPINIÓ Pascual López, responsable del segell Fanàtic Artistes i exclusives ARC (pop-rock-fusió-electrònica, OPINIÓ Oriol i Jaume Saltor, coproductors de Gorvijac Music cançó d’autor, arrel - world music, jazz-blues, orquestres i OPINIÓ Carme Tasias, cap de màrqueting i comunic. de Music Bus conjunts, teatre, dansa, públic familiar, varietats...) Llista d’associats a ARTE
4 anuari l’espectacle
EDITORIAL ANUARI 2008
L’A NUARI DE LA MÚSICA I L’ESPECTACLE DELS PAÏSOS CATALANS recull un any més el batec, i els neguits, de tothom que treballa en el sector de la música al país.
Si els esdeveniments evolucionen com és previst, el 2007 haurà estat un final d’etapa, ja que el nou equip al capdavant del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya ha anunciat nous criteris en les polítiques de suport a la música. Aquestes directrius, com explica L’ANUARI, s’han fixat l’objectiu d’afavorir els grups catalans i, especialment, els que s’expressen en llengua catalana.
Enguany aquesta revista incorpora una novetat rellevant: un apartat que recull els hàbits i consums musicals de la població dels Països Catalans. Aquesta anàlisi ha estat possible gràcies a les dades que ofereix el nou Baròmetre de la Cultura i la Comunicació, que impulsa Fundacc i que analitza trimestralment els hàbits culturals dels territoris de parla catalana, i també a l’estudi del consum cultural que ha fet la Fundació Autor de la SGAE sobre la població de l’Estat espanyol. Les dues enquestes mostren que la majoria de catalans escolten música de manera habitual. És a dir, que es constata la crisi de la indústria, però no de l’interès per la música.
Aquesta crisi que fa anys que protagonitza les reflexions de L’ANUARI continua sent una de les principals preocupacions dels sectors professionals que opinen a la revista. I és que les vendes de discos segueixen baixant, i la indústria discogràfica no ha trobat quin ha de ser el camí per trobar un model estable. Per bé que tothom ja és present d’una manera o altra a Internet per promocionar els grups i vendre cançons i discos, els segells independents coincideixen a reconèixer que les vendes a través de la Xarxa no compensen les pèrdues en la facturació global.
Hi ha un sector, però, que no pateix per la falta de públic o la venda d’entrades: els promotors de concerts i de festivals. L’ANUARI constata la bona salut de la música en directe, i recull dades i articles dels professionals que s’hi dediquen. Tot i això, es constata la debilitat del català davant del castellà i l’anglès a dalt dels escenaris.
Una reivindicació constant i present al llarg de L’ANUARI és la necessitat que els mitjans de comunicació, i especialment els de titularitat pública, dediquin una major atenció als creadors del país i a les noves escenes de la música en català.
6 anuari l’espectacle
PRESENTACIÓBALANÇ 2005
Construint l’espai sonor català
Sembla una paradoxa però no ho és. La música és, el son dels justos en un magatzem. Hem de treure pit com diu el tòpic amb raó, el llenguatge universal per per les vendes, per la difusió, per la capacitat de excel·lència. Però alhora és un dels senyals d’identitat penetrar en el mercat que tinguin aquestes novetats nacional més potents que existeixen. Sents el so d’una discogràfiques. Per tant, tot el suport del món a les gaita i penses: Escòcia! Sents el ritme suau de la discogràfiques que lluiten per fer-se un lloc en el mercat, bossanova i exclames: Brasil! competint en la trinxera del punt de venda amb la El Brasil és un bon exemple del que vull explicar. El Brasil música espanyola o anglosaxona. és un espai sonor. Han construït un espai musical propi, Però probablement la mesura més cridanera de les que amb uns ritmes genuïns, uns intèrprets nacionals que hem posat en marxa és la reforma dels ajuts a la s’expressen en portuguès, una indústria discogràfica programació de música en viu, ja sigui en format de potent, una crítica especialitzada que hi juga a favor, i festival o d’altres. Ja se n’ha parlat prou, només vull uns mitjans de comunicació que assumeixen i difonen aprofitar aquest article per expressar el nostre absolut amb naturalitat la música del país, que és consumida desacomplexament en aquest tema. Volem que en massivament per la població, en directa i sana aquest país hi hagi com més música en viu millor, i competència amb la música anglosaxona, també molt també volem que, a les programacions, els músics del present al país. Tot molt normal. país tinguin cada dia més pes. I els que cantin en català, L’espai sonor català es troba en una fase incipient, molt siguin de Catalunya o d’algun altre territori del nostre lluny de la normalitat brasilera. Tinc la sensació que el país, encara més. Tot sistema de punts té el problema EDUARD VOLTAS que menys ens falla és la creació. Crec sincerament que de la rigidesa, però alhora té la virtut de la claredat i la Secretari de Cultura del Departament de Cultura i el nivell mitjà de qualitat dels músics del país és alt, i en transparència. Un Govern no ha de dir què s’ha de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya alguns casos molt alt. Intèrprets i compositors catalans programar. Només faltaria. Però un Govern sí que està es basen en una sòlida tradició musical, que inclou legitimat per fer política. És a dir, per assignar els elements rítmics i sonors genuïns i característics (si recursos en funció d’uns objectius i d’unes prioritats. A sents, per exemple, un grup de rock que incorpora una més, el nou sistema d’ajuts contempla també altres gralla o una dolçaina, què penses? Països Catalans!). formats de suport al sector, de caire reintegrable, per als Així doncs, tenim tradició, tenim artistes, però som projectes amb vocació industrial. dèbils en la resta. És a dir que Immediatament, caldrà afrontar hi ha molta feina per fer. Quan el repte de la relació entre els escric aquestes ratlles, fa tot “Tenim com a objectiu mitjans de comunicació i la just un any i mig que l’actual música que es fa a Catalunya. equip hem assumit les nostres construir, amb l’ajuda I ho haurem de fer començant responsabilitats a la nova per casa, és a dir pels Conselleria de Cultura i Mitjans i complicitat del sector, mitjans públics. Així, la de Comunicació. És un temps Corporació Catalana de molt insuficient per presentar l’espai sonor català” Mitjans Audiovisuals (CCMA) resultats espectaculars, però és l’instrument prescriptor més que suficient per mostrar més potent de què disposa les intencions i per traçar les autopistes per les quals la cultura catalana. Ara que la Llei de la CCMA està han de discórrer les polítiques públiques del govern aprovada i la cúpula directiva renovada, toca reobrir el català en matèria musical. L’objectiu es pot dir amb molt contracte-programa entre el Govern i la Corporació, per poques paraules: construir, amb la complicitat i l’ajuda reforçar, entre altres coses, aquest paper prescriptor. del sector, l’espai sonor català. TV3 i Catalunya Ràdio han de ser la punta de llança del La primera mesura que vam prendre va ser crear, dins procés de construcció de l’espai sonor català, i amb aquest El Secretari de Cultura, Eduard l’Institut Català de la Indústries Culturals (ICIC), una àera objectiu treballem i treballarem des de la Conselleria, a específica de música, amb un equip de persones que través del nou contracte-programa. Voltas, exposa les línies mestres s’hi dediquen en exclusiva. Immediatament vam Tot just hem començat. Som conscients que aquestes que segueix el Departament de emprendre la reforma del Mercat de Música Viva de Vic, noves polítiques estan generant alguna controvèrsia, Cultura per crear les condicions un esdeveniment amb 19 anys d’història i amb un gran però sentim darrere nostre el suport (crític, com ha de necessàries perquè la música potencial que calia reorientar, aprofitant les seves ser) de la immensa majoria del sector musical del país. innegables virtuts, per posar-lo clarament al servei de la Estem oberts al diàleg amb tothom, i absolutament catalana ocupi l’espai de centralitat internacionalització de la nostra música i, alhora, de disposats a millorar el que faci falta, però amb l’objectiu que li correspon. A la creació l’eixamplament del mercat interior. Esperem que la polític de construir l’espai sonor català. d’una àrea específica de música, vintena edició, el mes de setembre d’enguany, serà Un objectiu que, d’altra banda, estic convençut que modèlica en aquest sentit. comparteixen les persones que duen a terme cada any, la reforma del Mercat de Música També hem reorientat la manera de donar suport a la amb un notable esforç i encert, l’ANUARI DE LA MÚSICA, Viva de Vic i el canvi en les ajudes indústria discogràfica nacional, posant l’èmfasi en el suport editat pel Grup Enderrock, una eina indispensable per públiques a la indústria discogràfica no tant a la producció com a la difusió (comercialització, poder tenir un coneixement més detallat sobre l’estat i als festivals, els segueix el repte màrqueting) dels productes discogràfics catalans. No de la qüestió del panorama musical català. Us animo, creiem que sigui bo treure pit per una xifra molt gran de doncs, a fer-ne una lectura profunda i treballada. d’implicar els mitjans en la difusió novetats discogràfiques anuals, i menys encara si Perquè la nostra música i el seus professionals bé s’ho de la música nacional. moltes d’aquestes novetats estan destinades a dormir valen. Moltes gràcies.
8 anuari l’espectacle
PRESENTACIÓ
El territori de la música
Des de la recuperació dels ajuntaments democràtics, la l’acció de la Diputació de Barcelona facilita la música en viu ha format part del paisatge cultural dels coordinació d’estratègies de programació i difusió nostres municipis. Primer, participant de la recuperació artístiques comunes dels municipis, tot fomentant el col·lectiva dels carrers i places de les nostres viles i treball en xarxa i alhora respectant la seva autonomia. ciutats. Posteriorment, incorporant-se a les polítiques El Circuit d’espectacles municipals, instrument de culturals dels nostres municipis, a través del suport a la difusió d’artistes i grups musicals, el 2007 va arribar a formació (escoles municipals de música), a la creació 97 municipis de la província de Barcelona que van (locals d’assaig i producció musical) i a la difusió programar 569 concerts. Aquesta dada suposa un 40% (creació d’auditoris i infraestructures culturals). La de la programació total (davant un 53% de teatre i un situació de la música en directe (dels autors i els grups 7 % de dansa) dels seus equipaments escènics municipals. musicals, dels públics, dels espais...) en aquests quasi L’assistència als teatres i auditoris que participen al trenta anys ha canviat molt i continuarà canviant, al ritme circuit ha crescut un 12,2%, sobretot arrossegada per que canvia la nostra societat i els nostres municipis. la bona resposta de la música, amb 136.876 espectadors. Des d’aquesta perspectiva, la Diputació de Barcelona, La mitjana d’assistents ha arribat a la xifra de 259 complint la seva missió d’institució de reforç dels espectadors per actuació en el cas de la música i un governs locals de la província, ha contribuït nivell d’ocupació del 61%. decididament en suport de les polítiques culturals locals L’any 2007 l’Àrea de Cultura va destinar el 41% del en favor de la cohesió, la creativitat i la convivència. I ho pressupost total d’ajuda a les programacions ANTONI P. FOGUÉ ha fet a partir de dues grans línies de treball: la professionals a donar suport a la programació de President de la Diputació de Barcelona vertebració dels circuits de difusió musicals i les música. El 2007 també va ser un any de consolidació estratègies de captació de nous públics. de l’oferta de les gires amb suport de la Diputació de Aquests dos eixos han permès a la Diputació de Barcelona, amb un increment de la contractació del 33% Barcelona desenvolupar un suport efectiu als municipis respecte a l’any anterior i d’un 36,6% de l’assistència de en les seves polítiques públiques de formació, promoció públic. Les gires són una aposta per propostes de i difusió artística a través de la col·laboració en el qualitat i amb un format adient per als equipaments disseny, creació o millora teatrals i amb un atractiu per al d’auditoris i equipaments públic, com per exemple els teatrals; l’aplicació, a través “La Diputació promourà concerts de Jorge Drexler, del Circuit d’Espectacles Chano Domínguez Trío i Municipals, d’un sistema de un desplegament territorial Feliu Ventura; els espectacles gestió que faciliti la prestació musicals de Quim Lecina i del servei i la promoció de les equilibrat i de qualitat de Per Quatro Celli; Els músics activitats musicals locals, i, de Bremen al Gran Teatre finalment, el suport al les propostes musicals” del Liceu i Palau i Fabre 90 Des del passat mes d’abril, Antoni desenvolupament de festivals anys a L’Auditori, i la producció Fogué ocupa la presidència i grans esdeveniments artístics singulars, amb la Immigrasons. En la selecció de les propostes s’hi de la Diputació de Barcelona col·laboració en més de 60 iniciatives municipals, impliquen des de bon principi els programadors en substitució de l’ara ministre entre les quals es fa necessari destacar el Festival de municipals, que fan un seguiment de l’oferta artística Jazz de Terrassa, el Festival Internacional de Música i treballen en comissions per legitimar l’oferta final. de Treball i Foment del Govern Popular i Tradicional de Vilanova i la Geltrú, el cicle Des de fa dos anys, l’oferta de gires adreçada a tots els espanyol, Celestino Corbacho. Blues i Ritmes de Badalona, el Festival de Música municipis es coordina des de l’Àrea de Cultura de la Fogué, regidor de l’Ajuntament Tradicional de Calaf, el Festival Internacional de Blues Diputació de Barcelona juntament amb la Direcció de Santa Coloma de Gramenet de Cerdanyola del Vallès, la Fira d’Espectacles d’Arrel General de Cooperació Cultural del Departament Tradicional Mediterrània de Manresa, el festival Cruïlla de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de des de l’any 1987, ha estat també de Cultures de Mataró, el festival Solc –Música i Tradició Catalunya. president-diputat de l’Àrea de al Lluçanès–, el festival de música Altaveu de Sant Boi De cara al futur, a més de continuar donant suport a les Cultura de la Diputació durant de Llobregat i el Mercat de Música Viva de Vic, entre iniciatives i estratègies municipals, la Diputació de molts altres. Barcelona es proposa continuar millorant un suport els anys 2003 i 2004. En el seu Amb aquestes eines, la Diputació de Barcelona pretén territorial efectiu als municipis en relació a les seves article repassa la feina que fa i posar a disposició dels ajuntaments tot un seguit estratègies de promoció i difusió de la música en viu, ha estat fent aquesta administració d’instruments per al desenvolupament actiu de les promovent un desplegament territorial equilibrat i de per difondre la música a tot seves línies d’actuació: des dels assessoraments qualitat de les propostes concertades amb els escenotècnics per als teatres i auditoris municipals, fins municipis que se celebrin a casa nostra. I tot plegat l’entramat de municipis de les a la definició d’estratègies conjuntes amb els municipis amb l’objectiu que, des dels municipis de la província comarques barcelonines. per establir accions d’economies d’escala. Així mateix, de Barcelona, la música no pari.
10 anuari l’espectacle
PRESENTACIÓ
Si ets, hi has de ser
Sembla paradoxal que, en el que possiblement és el els mitjans de comunicació o altres promotors, per moment de més consum de música de la història, la presentar propostes més competitives i dispersar els nostra indústria estigui començant a patir de valent per grans riscos econòmics als quals es veuen sotmesos. mantenir les seves posicions al mercat. L’evolució I els representants hauran de trobar tan aviat com sigui tecnològica està transformant el món de la música, i l’ha possible la manera d’oferir als seus clients un factor posada fàcilment a l’abast de tothom, fins a convertir-la diferencial en les seves propostes. Ofertes més en protagonista de la nostra vida quotidiana. Escoltem imaginatives, actuals, i més personalitzades. música a casa, a la feina, al cotxe… I també als mòbils, L’Associació de Mànagers, Representants i Promotors als videojocs, a les pel·lícules. Fins i tot als anuncis la de Catalunya (ARC) va ser l’associació pionera a tot música hi té un paper destacat. l’Estat, fa més de trenta anys, a reunir professionals de Les emocions i els sentiments que provoca han estat l’espectacle al voltant de les seves inquietuds per molt ben aprofitats pels experts en màrqueting per reivindicar la professionalització d’un sector que creixia engrandir un mercat que alhora ha convertit les de manera imparable. Avui podem dir que s’han assolit actuacions en directe en el màxim objecte de desig: moltes fites, perquè l’ARC ocupa un paper determinant l’autèntica joia de la corona. en la nova situació musical de país, i els seus associats Malgrat això, observem amb inquietud com als representen una garantia de serietat i confiança. I mànagers tradicionals els està sorgint una nova l’augment del 15% en nombre de socis l’any passat competència, organitzada des de les despulles del que confirma el seu alt grau de representativitat dins el JOAN ROSELLÓ va ser la gran indústria discogràfica tradicional (arrasada sector de l’espectacle en general. President de l’Associació Professional de en poc temps per la La representació del Representants, Promotors i Mànagers de indústria informàtica i de nostre col·lectiu davant Catalunya (ARC) i director general de The Project telecomunicacions). “Ens trobem davant d’una d’administracions i altres En un altre escenari, els organismes oficials és ara un promotors s’estan trobant reconversió industrial eix fonamental per a l’ARC. amb la irrupció al nostre país Hem de fer entendre a tothom d’empreses multinacionals que haurem d’afrontar que cal tenir en compte que vénen atretes com óssos l’opinió del teixit industrial a a la mel pel nou format del amb imaginació” l’hora de prendre decisions negoci. Ara tenim noves que afectin el desenvolupament instal·lacions i equipaments competitius, però sobretot del sector de l’espectacle al nostre país. un públic més ampli, més inquiet culturalment i amb El debat sobre la futura Llei de la Música per part del més poder adquisitiu. govern central, la creació del Consell de Cultura i de les I els representants es troben amb uns clients cada cop Arts de Catalunya, la problemàtica del tancament de les més exigents, als quals Internet ha facilitat la possibilitat sales de música en viu, l’equiparació europea i els nous d’uns contactes més directes amb els artistes, fet que requeriments del sector en matèria de riscos laborals, els fa posar en dubte la funció i el valor d’assessorament tots són assumptes respecte als quals els associats de dels mitjancers artístics. l’ARC tenen molt a dir, perquè els viuen cada dia. Tot això està passant, i està passant molt ràpid. Petites Un altre dels objectius prioritaris és ajudar a i mitjanes empreses amb molts anys de dedicació professionalitzar el sector, col·laborant amb cursos de L’abril del 2008 l’Assemblea General (algunes amb dues i tres generacions d’antiguitat) i que formació i especialització. La sensibilització en el tema Ordinària de l’ARC va escollir Joan constitueixen el nostre teixit musical veuen amb sorpresa docent és màxima, com es va poder comprovar com aquesta explosió de mercat, més enllà d’ajudar-los, recentment al II Congrés Internacional de la Música a Roselló com a nou president. Roselló, els pot arraconar sense pietat. Ens trobem davant una Catalunya, on diversos dels associats van col·laborar que exercia de vicepresident i tresorer, mena de reconversió industrial que haurem de combatre com a ponents. substitueix Alberto García al capdavant amb empenta, imaginació i professionalitat. Tenim més I en l’apartat dels serveis als associats (assegurances, de la Junta Directiva. El màxim grups i més opcions per promocionar-los, però serveis jurídics, sala de reunions, descomptes en necessitarem més dedicació que mai. viatges, hotels, etc.) cal esmentar la millora obtinguda representant de l’ARC apunta els Els mànagers hauran de ser molt audaços perquè les en la difusió de les propostes artístiques a través de la perills, reptes i oportunitats que cançons dels seus grups siguin escoltades, com sigui. I revista portaveu, L’ESPECTACLE, i de la nova pàgina web comporten les noves tecnologies perquè els grups pugin sovint a l’escenari, com sigui, de l’ARC. Ara, més que mai, és important estar units. sobretot els més desconeguts. Ara, més que mai, parafrasejant el lema de l’Associació a les diferents figures professionals Els promotors hauran de ser capaços d’establir Professional de Representants, Promotors i Mànagers que integren l’associació. sinergies amb l’empresa privada, amb les institucions, de Catalunya: ‘Si ets, hi has de ser’.
12 anuari l’espectacle
BALANÇ 2007 Més música que mai
El consum generalitzat de música fomenta la indústria dels directes, però no consolida un nou model de negoci per a les companyies discogràfiques. Més del 80% dels catalans escolta música almenys un cop per setmana, creix una 10% la producció de discos en català i una quarta part de la població assisteix a concerts en directe almenys un cop l’any. Per contra, els segells independents catalans perden un 10% de la facturació a causa de la pirateria, tot i que el mercat digital augmenta prop d’un 25%. Als Països Catalans més d’un milió de persones es descarrega música –legalment o no– a través d’Internet. Una temporada que s’ha salvat al quiosc.
6 MILIONS DE CATALANS CONSUM RELATIU DE MÚSICA ECLOSIÓ CREATIVA GRÀCIES ENGANXATS A LA MÚSICA EN LLENGUA CATALANA AL POP, LA CANçÓ I EL JAZZ
Més de la meitat dels catalans Mig milió de persones El pop independent en català escolta música cada dia, i el consumeix habitualment aporta una de les millors collites 80% ho fa de manera habitual música en català musicals de la dècada
Tres quartes parts dels consumidors Als concerts en directe, Els treballs dels joves cantautors de música escolten pop-rock, l’audiència de música en català i l’explosió de reedicions de clàssics seguit de flamenc i cançó espanyola arriba fins al 21,6% disparen la cançó d’autor
Un milió de catalans es descarrega La producció de discos augmenta Es conslida el mercat català de jazz música –pagant o de manera un 10% i assoleix un nou rècord i un notable creixement de festivals gratuïta– a través d’Internet de 525 referències en català arreu dels Països Catalans
Més de la meitat de la població dels Països Catalans més d’un 25% de la població dels Països Catalans diu En la nova política, l’ICIC és una peça imprescindible. escolta música cada dia, i prop del 80% ho fa com a que el 2007 va comprar un o més discos. Tot i que l’eliminació dels ajuts automàtics a l’edició i el mínim un cop a la setmana. A Catalunya el nombre de Amb tot, a l’eclosió musical en molts dels àmbits de la suport als festivals ha generat crítiques d’alguns sectors, melòmans enganxats a la música és de gairebé el 90%. població no l’acompanya un reforçament de la música la majoria han coincidit a celebrar la racionalització i la El públic consumidor més fidel són els més joves, ja en català. Només el 4,8% de la població dels Països transparència que comporten. A més, la Conselleria que pràcticament per a tots és una de les principals Catalans n’escolta habitualment, una xifra que a Catalunya també ha assumit el compromís d’implicar els grans activitats d’oci. Però també més de la meitat dels que és del 7,8%. La xifra, tot i que també és baixa, millora mitjans de comunicació en la promoció de la música han fet els 75 anys escolten música cada setmana. Als pel que fa a la llengua dels concerts en directe: un 16% catalana i el de promoure un nou portal d’Internet que concerts els costa més d’anar-hi, tot i que una quarta a la totalitat del territori, i el 21,6% al Principat. permeti a empreses, institucions i ciutadans millorar la part havia anat el 2007 a un concert de música en viu, difusió i el coneixement de l’espai musical català. una xifra que quan parlem només de Catalunya és de Polítiques de suport a la música gairebé el 30%. Quan han d’escollir estil, la immensa Conscients de la feblesa de les propostes en català Explosió creativa majoria es decanta pel pop-rock, seguit de la clàssica. i de tots els artistes del país davant les procedents Les noves polítiques anunciades arriben en un moment Aquestes són les primeres dades extretes del Baròmetre d’altres punts de l’Estat i de la música anglosaxona, de gran eclosió creativa. Hi coincideixen la majoria de la Comunicació i la Cultura, de l’any 2007. l’equip que va assumir a final del 2006 la direcció del d’artistes, promotors, manàgers i altres professionals del Hi ha per tant més música i més consumidors que mai, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha sector. El director de la SGAE - Zona Mediterrània, un fet que repercuteix positivament en els creadors. Ho introduït canvis en les polítiques de suport a la música. Ramon Muntaner, opina que l’esclat creatiu s’explica, constanta el nou rècord d’ingressos de la SGAE: la societat L’objectiu, explica el secretari general de Cultura, Eduard en part, per l’augment de la col·laboració entre artistes de gestió va recaptar fins a 114,39 milions d’euros als Voltas, és “construir l’espai sonor català”. Per fer-ho, de diferents orígens i tendències, cosa que enriqueix Països Catalans el 2007 en concepte de drets d’autor (una s’han traçat unes línies d’actuació concretes: la creació el panorama. El problema que apunten alguns, com tercera part de l’Estat). Aquesta xifra augmenta un 12,5% d’una àrea específica de música a l’Institut Català de David Lafuente, de la sala Salamandra, és que “cada la recaptació respecte al 2006, però sobretot mostra les Indústries Culturals (ICIC); una nova política d’ajuts cop hi ha més propostes musicals, però no hi ha espai com la música en directe va deixar en un 28% més de per punts als festivals per afavorir els artistes del país ni mercat per a tothom”. El president de l’Associació calaix, mentre que la dels discos va caure un 8%. i els que canten en català; crèdits retornables per a la de Músics de Jazz, Max Sunyer, també creu que “hi El problema per als que fan negoci i treballen al sector promoció musical i l’impuls de reorientació de l’activitat ha massa creadors per a un públic massa escàs”. és que la major part dels enganxats a la música no paga empresarial cap al nou context digital; la signatura d’un Una dada interessant és el nou rècord històric que han per obtenir-la, ja que se la descarrega gratuïtament nou contracte-programa amb el MMVV per potenciar el assolit les produccions discogràfiques amb almenys d’Internet o se la grava d’altres persones. Tot i això, mercat interior, i la internacionalització del Catalan! Music. una cançó en catala: gràcies a un augment del 10%
14 anuari l’espectacle BALANÇ 2007
LES DISCOGRÀFIQUES CATALANES SET PRODUCCIONS EN CATALÀ que van superar les 15.000 còpies del ‘disc d’or català’, TOQUEN FONS AMB LA CRISI VENEN MÉS DE 15.000 CÒPIES amb un volum força superior a l’any anterior. Als ja citats cal afegir la producció Benvinguts al Club, del Club Súper 3, i els nous discos d’Els Pets, Antònia Els segells discogràfics catalans Serrat & Sabina i El disc de Font i Lax’n’Busto. No van tenir la mateixa sort els perden un 10% de la facturació la Marató són les dues grans artistes catalans que competien al mercat estatal. a causa de la pirateria produccions catalanes més venudes També el sector del management està sacsejat. El nou president de l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), Joan Roselló, L’augment del 24,3% de les Set discos amb cançons en català creu que s’haurà d’afrontar una nova competència per vendes digitals a mòbil i Internet superen les 15.000 còpies la necessitat de la indústria discogràfica tradicional de trobar nous segments de negoci, i per tant dedicar-se no compensa les pèrdues del considerat ‘disc d’or català’ també a oferir el servei de management als músics.
Els editors estimen que Els diaris i revistes fan vendre Música en viu i en directe la caiguda en la venda de als quioscos i llibreries El 2007 sembla que haurà estat un any clau sobre la polèmica de la normativa que regula la música en viu en discos és d’un 38% anual un milió de discos en català altres espais que no siguin sales de concerts. El canvi legislatiu firmat aquest 2008 suavitza les restriccions i hauria de permetre que la música en directe tornés LA MÚSICA EN DIRECTE CULTURA IMPULSA POLÍTIQUES a bars on havia estat prohibida i que inundés nous VIU ELS MILLORS MOMENTS DE SUPORT A LA MÚSICA espais. L’Ajuntament de Barcelona destinarà 600.000 euros per ajudar aquests locals a adequar-se. Tot i això, La SGAE recapta 10 milions d’euros La Generalitat de Catalunya escull un sector de músics de Barcelona denuncia que encara als Països Catalans per concerts, cinc festivals estratègics i topen amb obstacles per desenvolupar la seva feina, com la dificultat de trobar llocs d’assaig (especialment gràcies a un increment del 28% dóna punts pels artistes catalans després del desallotjament dels locals del carrer Mèxic de Barcleona) i de gravació, i que estigui tan restringit Una quarta part dels catalans L’Ajuntament de Barcelona impulsa poder tocar al carrer. Paral·lelament, la Secretaria de Joventut de la Generalitat ha iniciat els plans per elaborar va de concert almenys una nova normativa de suport una Xarxa de Bucs de Catalunya. una vegada cada any a les sales de música en viu Igualment, la Generalitat ha apostat per racionalitzar els seus ajuts al sector, i és per això que ha impulsat una nova política per punts per als programadors de concerts The Police, Serrat & Sabina La marca Catalan! Music és el nou amb la intenció d’afavorir els músics catalans i els que i Heroes del Silencio van ser model de promoció i exportació canten en català, a més de la descentralització de les els concerts més populars de les músiques nacionals propostes i els concerts de pagament. A més, Cultura i Mitjans de Comunicació ha escollit cinc grans festivals estratègics (BarnaSants, Tradicionàrius, Terrassa Jazz, s’ha arribat a les 525 referències. L’àmbit més afavorit la caiguda en la xifra de vendes anual, segons admet Músiques de Torroella i Sònar) als quals donarà suport és el pop-rock, que el 2007 va generar una de les millors el responsable de la principal distribuïdora, K. Industria estable amb un conveni triennal. collites de la dècada gràcies als grups més populars Cultural, Enric Pedascoll. “Amb una dada referencial com Dos dels principals espais de promoció de música en que van treure disc, però també a l’esclat de l’escena aquesta a l’hora de fer les previsions i pressupostos, i directe, el Mercat de Música Viva de Vic (MMVV) i la del nou pop independent en català. En cançó d’autor amb una caiguda tan accelerada de les vendes, es fa Fira Mediterrània, han canviat els directors artístics i ja la producció va augmentar gairebé un 40%, amb una molt difícil reinvertir en el negoci”, considera. treballen amb noves directrius. El MMVV ha firmat un gran efervescència de joves cantautors i amb moltes El declivi, però, no es constata amb els discos de platí contracte-programa amb la Generalitat i l’Ajuntament reedicions de clàssics, i tot això en un any en què i d’or en català. El 2007 dues produccions catalanes per tal de donar-li estabilitat a quatre anys vista en el Lluís Llach es va acomiadar del públic. El panorama van superar les cent mil còpies: el CD+DVD de Serrat plaorganitzatiu, econòmic i de continguts. Els més de jazzístic català també es consolida en la quantitat de & Sabina Dos pájaros de un tiro (160.000 còpies) i tres milions d’euros que aportaran les dues administracions referències editades i amb una notable proliferació de la producció de Televisió de Catalunya El disc de la han de servir perquè contribueixi a dinamitzar el mercat festivals: més d’un centenar arreu dels Països Catalans. Marató (127.000), distribuït amb els principals diaris interior i l’exportació catalana. Al mateix temps, la resta catalans. Precisament ha estat el quiosc un dels nous de fires musicals i d’arts dels Països Catalans estan La indústria del disc al quiosc canals de distribució que aquest 2007 van fer vendre començant a gestar una coordinadora. Amb tot, la indústria discogràfica no en té prou amb fins a un milió de discos en català. A més del disc de les vendes per sustentar el mateix model que li havia La Marató, Lluís Llach va col·locar 77.000 còpies del Mitjans de comunicació i música servit als anys vuitanta i noranta. I és que la venda triple disc de comiat en directe, Verges 2007, 65.000 A l’hora de fer el balanç, la majoria de músics i de la digital, per mòbil i per Internet, tot i créixer un 24,3%, de les quals juntament amb La Vanguardia, el mateix indústria troben a faltar el suport dels mitjans, sobretot no compensa unes pèrdues que en el mercat estatal diari que setmanes després va distribuir vint CD-llibres dels més massius. Per Max Sunyer: “Manca presència van ser del 26% del mercat del CD, a causa de la caiguda amb la seva obra. El Periódico havia fet el mateix amb dels músics; la figura del músic està desprestigiada, no de les multinacionals, que són qui controla el digital. l’obra completa de Joan Manuel Serrat, i l’Avui va hi ha espais on se’l vegi tocar en directe, no participa en Als Països Catalans la crisi també és latent, i després contraatacar amb dues àmplies col·leccions: La Nova programes d’opinió, ni reportatges. El músic no existeix”. del manteniment el 2006, l’any passat les companyies Cançó 1965-1982, amb molt bons resultats, i El Rock L’APECAT ha firmat un acord amb TVC perquè hi hagi van tocar fons amb una baixada d’almenys un 10% de Català 1980-1994. A més, ENDERROCK va encartar els més programes musicals i perquè els músics componguin la facturació, la qual cosa demostra que la davallada nous discos de Mazoni (Si els dits fossin xilòfons) i de les melodies i sintonies de la televisió pública catalana. s’aprofundeix, sobretot a causa de la pirateria. A més, Lax’n’Busto (Relax). També l’ICIC i el CAC han establert convenis amb les les vendes en digital són ara per ara encara simbòliques. En definitva, la temporada 2007 de vendes es va acabar emissores privades per promocionar la música catalana La indústria discogràfica catalana calcula en un 38% salvant als quioscos, tot i que hi va haver set àlbums i TVC prepara una plataforma multicanal i multiformat.
l’espectacle anuari 15 BALANÇ 20072005
Melodies en el buit
Poques hores abans de l’espatarrant concert dels Però de l’excel·lent 2007, qui se n’ha adonat? Aquesta Antònia Font al Gran Teatre del Liceu el 30 de març del és la gran pregunta, perquè la gent, la majoria dels 2008, Joan Miquel Oliver em deia que una dècada mitjans de comunicació d’aquest país, els programes enrere, tot just quan començaven, no s’havien imaginat de ràdio generalistes, els Telenotícies, no en parlen ni mai que el primer peu que posarien al colisseu de la n’han parlat. Només els diaris nacionals escrits en Rambla de Barcelona seria com a grans estrelles de la català ho han vist, per vocació i perquè estan atents al música d’aquest país. També em comentava que, fa tema, i a Catalunya Ràdio han acabat caient-hi de deu anys, el seu primer mànager els havia recomanat quatre grapes gràcies a la pressió interna d’alguna que anessin directes al mainstream, que si acabaven periodista infiltrada. A TV3, l’excel·lència del darrer disc sent un grup de culte l’havien cagada, “perquè els de Mishima els va esclatar a la cara i van acabar grups de culte només toquen gratis als festivals”. Per parlant-ne una setmana després de l’edició, cosa que sort, potser, li varen fer cas. I és que els mallorquins han no farien mai, és clar, amb Portishead o Miguel Bosé. aconseguit una cosa gairebé insòlita en aquest país: ser Si no hagués estat per la sèrie Porca Misèria, el valorats per la seva altíssima qualitat musical i teleespectador del canal públic català hauria pogut arrossegar un públic cada cop més nombrós, de arribar a la conclusió fàcil que als Països Catalans no diferents generacions, procedència diversa i diferents existeix música popular. Que no li parlin, doncs, d’any estrats socials. de glòria ni d’orgues semblants. Per a la majoria de la Encara que molts no ho hagin gent d’aquí, la música en ANDREU GOMILA vist, els Antònia Font català continua sent només la Periodista musical, cap d’Espectacles serveixen de metàfora de “La gent té ganes de Nova Cançó i el Rock Català. I de l’Avui i poeta tot el que està passant fins i tot en temps de sequera, musicalment al nostre país, i poesia, de bellesa, que li podem dir que ha plogut molt. més si ens fixem en la collita N’hi ha, val a dir-ho, que no del 2007, que ha estat cantin la vida en la seva surten mai al carrer. segurament el millor any del De tot plegat només se’n pop-rock català de l’última llengua, de coses noves” salven els Antònia Font, els dècada i l’any en què ells es únics que reben l’atenció que van consolidar amb un es mereixen. Estan de moda i recopilatori amb orquestra (Coser i cantar). A la banda fins i tot els entrevisten en directe a La nit al dia. Jaume d’Oliver, hi hem d’afegir molts altres noms que també Pla (Mazoni), Xavi Sarrià (Obrint Pas), Lídia Pujol, van editar disc, tot començant la llista pel Set tota la vida David Carabén (Mishima) o Carles Sanjosé (Sanjosex) de Mishima, Si els dits fossin xilòfons de Mazoni, no es mereixen aquest tracte? No s’hauria de Oxigen de Gossos, Temps i rellotge de Sanjosex i Treu contrarestar una mica la potència cultural forana amb banya de Gerard Quintana. Erm, Papa No:es, Lídia cosa local ben feta, de qualitat, amb personalitat? No Pujol, El Fill del Mestre, Dept., Obrint Pas, Miquel Gil, és el que fan a tots les països del món llevat del nostre? Maria del Mar Bonet, Els Pets, Refree, Guillamino & Perquè tots els noms que he citat abans, tots, ofereixen El 2007 ha ofert la millor collita Pedrals, Tarannà, La Troba Kung-Fú i Òscar Briz propostes d’alta volada; ni criden, ni rasquen la guitarra, musical de l’última dècada, amb completen la llarga sèrie de solistes i bandes que van ni menteixen. És més còmode, això sí, la indiferència, el la consolidació i aparició de noves treure el cap amb nota alta. El que havia de ser un any badall, els peus damunt la taula, i veure com creix la trist i de mals auguris pel comiat de Lluís Llach va panxa. I no obstant això, la cosa es mou i millora. Com propostes de qualitat que auguren acabar esdevenint una festa, perquè la música d’aquest explicaríem, doncs, que davant l’estupefacció de un gran futur a la música feta aquí. país ha estat capaç de donar un do de pit que faria l’organització Pascal Comelade i Enric Casasses Una situació d’excel·lència que ha tremolar d’èxtasi els wagnerians més exigents. S’ha omplissin el Teatre Grec l’estiu passat? La gent té ganes passat desapercebuda a la majoria demostrat que la cançó es renova amb artistes de de poesia, de bellesa, que li cantin la vida en la seva primer nivell, que puja una escena indie amb una potència llengua, de coses noves. Esperem que d’aquí a deu de mitjans de comunicació, llevat i un futur desconeguts, que els vells rockers mantenen el anys, quan parlem dels joves d’ara, no ens hi haguem d’alguna comptada excepció. to i que fins i tot es pot fer hip-hop en català. de referir com ‘la generació perduda’.
16 anuari l’espectacle BALANÇ 20072005
La meva agenda no està en crisi
No descobrirem l’ou de Colom si proclamem que, en el Segona part de l’article. De la mateixa manera que a la sector de la indústria musical que es dedica a vendre que te’n vas un momentet al lavabo ja s’ha organitzat discos, ja fa temps que les coses van mal dades. En el un nou festival a Catalunya, comença a ser un malson tal MySpace ja pot ser tothom amic de tothom que, a trobar-se en els festivals que llueixen orgullosos l’hora de comprar discos, ningú és amic de ningú. Si es l’etiqueta d’‘internacionals’ músics als quals ja els prefereix, aquest ANUARI ben segur que recull dades coneixem més el rostre que als actors de TV3. Si, que el converteixen en un fuet perfecte per tal de plogui, nevi o faci sol, cada any els tenim per aquí, és fustigar-se, però una altra mena d’anuari, en aquest que lògicament responen als interessos del cas la castigada agenda que em va acompanyar ‘respectable’, però el context favorable que viu la durant tot el 2007, constata que no sempre que es música en directe hauria de servir perquè els european parla de música s’ha de parlar de crisi. tours que continuen considerant que Europa acaba als S’aguanta per un fil, però aquesta agenda, que com les pirineus fixessin el límit almenys uns quilòmetres més al bones agendes articulen l’any per setmanes, em sud. Ja que tenim, per fi, la quantitat i que s’està recorda que pràcticament totes les setmanes de l’any arribant a un punt en què si no organitzes un festival no passat vaig haver de triar, dia sí i dia també, tot i ets ningú, aquest hauria de ser el moment ideal per esperant el dot definitiu per al desdoblament, quin era el buscar una major diversitat i posar fi a l’endarreriment concert al qual anava i quin era el que sacrificava. L’11 que, per l’arribada tardana de músiques com el pop i el de març: ¿una nit d’energia rock, sempre ha patit Catalunya GUILLEM VIDAL assegurada amb Marah a respecte a les programacions Periodista musical d’El Punt i Enderrock l’Apolo o una vetllada de “S’ha d’aprofitar el bon de moltes altres nacions resultats imprevisibles amb d’Europa. Sí, cada any podem Diamanda Galas, a qui moment que viu la veure molts concerts, però difícilment tornarem a veure encara en falten molts. el pèl, al Digressions? El 21 música en directe per Dues batalletes: un divendres d’abril: ¿Roger Waters de febrer me’n vaig anar fins a desplegant a fons The Dark fer un pas qualitatiu” Viena a veure un concert de Side of the Moon al Sant Neil Young, que des de fa més Jordi o un concert de de vint anys no trepitja sobretaula fet a mitges per Roger Mas i Sanjosex al Barcelona. Eren el Guillem Vidal i quatre mil austríacs? Llantiol? El 20 de juliol: ¿Norah Jones cantant a duo Doncs no. Estava minat de catalans, als quals només amb M Ward al Palau, una mica de ballaruga amb els faltava, com vaticinava Francesc Pujols, tenir-ho tot Oumou Sangare a Vilanova o, ja posats a fer, una pagat. Uns mesos abans, Lucinda Williams portava Tot i la crisi de la indústria sortida cap a Arbúcies a veure quina una n’organitza la fins a Londres una d’aquelles gires que redueixen gent del PopArb? Europa a França, Alemanya, Itàlia, Holanda, el Regne discogràfica, la música en directe Sé que hi ha sales de concerts a Barcelona a les Unit i Escandinàvia. Doncs bé, de tants catalans que hi al nostre país viu un gran moment, quals se’ls ha fet la vida impossible, i que a un pub desfilaven, a la sortida del Shepherd’s Bush Empire amb una oferta cada cop més anglès encara li deu ser legislativament més fàcil només li mancava aquell cèlebre bar dels frankfurts per instal·lar una gran pantalla i projectar un partit a confondre’s amb la sortida de la sala Apolo. abundant i de qualitat, de concerts intranscendent de la Premiere League que no pas Catalunya viu temps dòcils per a la música en directe i festivals. Aprofitant aquesta situació poder arribar a col·locar un tamboret i presentar-nos i no crec que aquestes situacions passin cada dos per de bonança, Guillem Vidal reclama un prometedor cantant de folk de la ciutat de tres. Si no ho aprofitem per fer un pas qualitatiu cap que els programadors i promotors Cambridge. Però insisteixo: hi ha dies que a la meva endavant, ens estirarem els cabells. Bona lectura de agenda no és fàcil trobar-hi un foradet en blanc per l’ANUARI DE LA MÚSICA i L’ESPECTACLE i, si no us he apostin per una major diversitat en apuntar-hi res. I si la meva agenda no està en crisi, la convençut i us disposeu a emprar el fuet, vigileu les programacions. música en directe tampoc. almenys de no fer-vos mal.
l’espectacle anuari 17 L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ Qui aposta per la qualitat?
Des de la seva experiència en la indústria musical, cinc professionals del sector coincideixen, amb les seves matisacions d’estils i idiomàtiques particulars, a assenyalar el bon moment de salut creativa que viu actualment la música catalana. Tots cinc també lamenten la poca repercussió que aquest estat de gràcia artístic té a la majoria de mitjans de comunicació nacionals. La manca de públic interessat, de mànagers i de sales de música en viu són alguns dels principals problemes amb què topen aquests creadors emergents a l’hora de presentar i girar en directe la seva proposta musical.
PALOMA CORDÓN DAVID CARABÉN PROMOTORA I EDITORA. Codirectora de Sinnamon MÚSIC. Cantant i lletrista de Mishima
1 Quin és l’estat creatiu de la 1 En el camp del pop-rock indie, Catalunya viu una total 1 Actualment crec que no ens podem pas queixar. música en català? Creu que hi ha efervescència musical. Moltes bandes que canten L’espectador pot triar i remenar entre una bona en català i altres que ho fan en castellà, en anglès colla d’opcions. La novetat, penso, és que moltes qualitat, quantitat i diversitat? o que són només instrumentals formen una escena d’aquestes propostes no desentonen amb el que frondosa i de molta qualitat, que es veu complementada s’està fent a escala internacional. 2 Creu que els segells per importants formacions de mestissatge. 2 Com sempre, n’hi ha que sí i n’hi ha que no. Però la discogràfics aposten per les 2 Sí, aquí hi ha molts segells, i alguns de totalment amateurs responsabilitat sempre és de l’artista. Per molt que noves propostes del país? i que fins i tot operen des de casa unipersonalment, que costi, és ell qui ha de trobar el seu públic. Un cop són els que donen recer a moltes propostes. Els grups ja el tingui, les discogràfiques, si és que les necessita, 3 Si donem per fet que existeix no necessiten els segells com abans, i això és fantàstic li faran costat. des del punt de vista creatiu. prou qualitat musical, què manca 3 Només cal públic amb curiositat per aquestes noves perquè els grups novells tinguin 3 Sobretot falta una valoració molt més adequada per propostes i la paciència dels artistes per trobar-lo tot més oportunitats per tocar i sonar part de la premsa generalista, que segueix tractant els treballant el territori. amb regularitat? grups indies com figues d’un altre paner a les quals no cal parar esment. Els festivals donen l’oportunitat a 4 Un altre cop, penso que els mitjans de comunicació moltes bandes per poder tocar, i molts d’aquests es obeiran al que el públic decideixi. Sí, d’acord, si ens 4 Els mitjans de comunicació financen amb ajuda institucional, a més de les marques. punxessin més sovint a la ràdio hi hauria més gent nacionals donen prou suport que tindria l’oportunitat de descobrir-nos, però 4 Hi ha autèntics exemples d’aquest suport amb revistes no he cregut mai en l’obligació del discjòquei de als creadors del país? com Enderrock o Rockdelux, i Benzina i Go! Mag en punxar músics o cançons simplement perquè un apartat més electrònic, però encara n’hi podria siguin d’aquí. Hem de confiar que el programador haver moltíssims més. A Internet hi ha espais molt musical, sigui qui sigui, també es guia per criteris interessants, com el de Scanner FM. de qualitat. I aquesta és l’única guerra que ha de guanyar el músic: la qualitat de les seves cançons.
18 anuari l’espectacle L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ
ALBERT JUNCOSA DAVID LAFUENTE MAX SUNYER PROGRAMADOR. Director artístic del BAM (Barcelona) PROGRAMADOR. Casa de la Música Popular Salamandra MÚSIC. President de l’Associació de Músics de Jazz i (l’Hospitalet de Llobregat) Música Moderna de Catalunya (AMJM) i vicepresident de la Unió de Músics de Catalunya (UMC)
1 L’estat creatiu de la música en català està en un 1 La música en català ha patit durant anys l’intervencionisme 1 La música en català –que no la música catalana– moment força interessant. Les noves generacions de les administracions, que ha produït l’efecte contrari està en crisi. El model ha arribat a un límit en el que pugen aporten idees fresques que cobreixen al desitjat i en lloc de potenciar-la l’ha desvirtuat. La qual els avenços i/o novetats són escassos, és a un gran ventall estilístic; ja no es poden posar tots classificació per una qüestió idiomàtica en lloc de per dir: hi ha poca qualitat i molta quantitat. Sí que els grups dins un mateix sac, i això és molt bo. estil i qualitat, que seria el natural, l’ha polititzat. Darrerament existeix la creativitat –aquesta no pot desaparèixer–, Per fi hi ha grups de mètal extrem en català, cantautors això no passa tant i els grups es classifiquen i es però les tendències del mercat i els interessos de la que aporten sang nova, altres que fan una volta pel programen per l’estil, amb formacions que canten en indústria fonogràfica copsen els canals de difusió i folk, hip-hop en català, grups de pop que omplen el altres llengües, que és el que hauria d’haver passat els espais on tocar. Si hi afegim l’escàs interès que Liceu... I la qualitat augmenta amb el pas dels anys, sempre i el que es fa a altres països. A la fi s’ha fugit l’esmentada música provoca fora de Catalunya i les així que en el futur encara hi hauria d’haver més bona d’aquest complex endèmic. Paral·lelament a això, hi dificultats a l’hora de penetrar en mercats estrangers música en català. Pel que fa a la quantitat, penso que ha una tendència que els grups cada cop més cantin –s’ofereixen pocs recursos des de l’administració és la justa per a un país com el nostre; aquestes coses en la seva llengua, cosa que ha fet créixer el nombre pública per facilitar-ho–, el resultat és que el músic no es poden forçar. Una altre tema és la proporció… de propostes, moltes de les quals d’artistes amb un que crea en català ho té difícil. Hi ha massa creadors cert recorregut i prestigi. per a un públic tan escàs. 2 En termes generals, si ens referim als segells discogràfics ‘artesanals’, crec que majoritàriament aposten, en 2 La crisi de la indústria discogràfica és universal i fa que 2 Sí, les noves propostes tindran suport per part de la primera instància, per les propostes que tenen més els segells gairebé no apostin per les noves propostes. indústria sempre que siguin comercialment originals. a mà, les del país. Però depèn del segell. N’hi ha que La situació ha canviat, i tothom s’ha de readaptar als De fet, sempre ha estat així, de manera que no crec dediquen tots els esforços exclusivament a apostar per canvis. Els grups s’han de decantar per l’autogestió, que actualment s’actuï de manera diferent de com es grups d’aquí, mentre que altres treballen les propostes l’associació, la creació de petits segells i de nous feia a principi dels setanta o dels vuitanta. Només que musicals que més els interessen, independentment models per donar sortida als seus productes, i han de abans eren menys grups per a una societat afamada de quin sigui el seu origen. Cadascú amb els seus veure Internet com el seu aliat per donar-se a conèixer. de canvis, a diferència del moment actual, en què hi recursos fa el que vol, o el que pot... Les grans ha moltes propostes per a una societat farta –que no multinacionals són un altre món. 3 Es pot dir que falten més sales, més promoció..., saciada–. El que cal no oblidar, però, és que el model però la realitat és que cada vegada hi ha més actual de negoci discogràfic està canviant, a causa 3 De poc serviria omplir el país de mànagers i sales si propostes musicals i no hi ha espai ni mercat per d’Internet –el nou i sorpresiu mitjà de distribució– i de després aquestes estan buides, tret que hi hagi un a tothom. La situació actual, com deia abans, és les noves oportunitats i tecnologies de producció. gran suport econòmic institucional. Bàsicament, els més democràtica. Avui dia ni les discogràfiques ni recursos s’haurien de dedicar a crear una gran xarxa els mitjans decideixen quins artistes s’han de donar 3 Manquen sales, mànagers i, sobretot, presència de sales de capacitat reduïda per tot el territori català, a conèixer, això ja no és tant a les seves mans. Ells hi dels músics als mitjans de comunicació. La figura en lloc de dedicar-se a posar traves perquè puguin intervenen després, quan una proposta artística ja és del músic està desprestigiada: no hi ha espais a la exercir la seva inestimable tasca. Però, primerament, producte. En contraprestació, la multitud de propostes televisió –ni pública ni privada– on se’l vegi tocar crec que és del tot necessari despertar l’interès fa que tot plegat vagi molt ràpid i que moltes obres en directe, no participa a programes d’opinió o debat, i la inquietud del públic per descobrir propostes interessants es dilueixin o no tinguin prou temps per ni reportatges... En definitiva, el músic no existeix musicals noves. Si el gran públic s’habitués a anar digerir-se. Ara, més que mai, és el públic el que com a artista en el sentit més populista. Per tant, a concerts de grups novells com una activitat decideix si un artista s’ha de consolidar o no. si la societat no té l’oportunitat de percebre el músic lúdica més, això seria l’espurna que engegaria la com a element essencialment necessari per a la resta de l’engranatge. Després, una cosa portaria 4 Depèn dels mitjans. La majoria tendeixen a donar suport quotidianitat, poc serà l’interès que aquest provocarà. a l’altra... a les propostes consolidades, que és molt més fàcil i Cal que les institucions facin un esforç compensatori productiu que arriscar-se amb nous projectes. La televisió envers els interessos dels mitjans privats. 4 Excepcions a part, crec que generalment els mitjans passa literalment de la música perquè no té audiència. de comunicació continuen tenint aquell grau de La ràdio passa de les noves propostes pels mateixos 4 Rotundament no, ni els privats ni els públics. Que no prejudici que fa que relativitzin tot el que els resulta motius i perquè les discogràfiques ja no hi inverteixen ho facin els primers, encara es pot arribar a entendre més proper i que es deixin enlluernar per les propostes per llançar nous productes que ja no treuen al mercat. per allò dels interessos comercials de les cadenes, que vénen de fora. Dubto que aquesta tendència La premsa és potser l’únic mitjà tradicional que es pot però els mitjans públics –nodrits amb les aportacions s’inverteixi d’un dia per l’altre, però tímidament s’està permetre seguir informant del que es cou. La majoria de la ciutadania– no tenen excusa possible: la nul·la començant a anivellar. de mitjans han reaccionat d’una manera molt conservadora presència dels músics i del que fan als espais dedicats davant els canvis. D’altra banda, hi ha els mitjans a cultura o informació és prou evident i vergonyosa com independents, que continuen fent la seva, i sobretot per fer dimitir tota la cúpula de la política cultural del hi ha un nou fenomen a Internet (MySpace, YouTube, país... i per la porta de darrere! webs musicals, etc.) que s’ha constituït com el veritable informador del que passa.
l’espectacle anuari 19 OPINIÓ
Indústria i política musical, balanç d’un any
A la meitat del 2008 el panorama de la indústria tipologia musical, s’han escollit cinc festivals com a musical segueix ple de clarobscurs, no només al nostre instruments estratègics de política musical a partir de país, sinó a escala mundial. La música és més viva que la signatura de convenis d’actuació. mai, més omnipresent que mai, i arriba, en tots els En segon lloc, s’han obert línies d’ajut en camps tan seus vessants, a segments de població molt diversos i importants com la promoció musical i la reorientació de a través de diversos mitjans. La revolució digital ha l’activitat empresarial cap al nou context digital. Aquí és facilitat, sens dubte, cotes de difusió mai vistes abans important destacar el dinamisme i capacitat gràcies a l’ús extensiu d’Internet, l’ampliació de les d’innovació de moltes de les companyies del país, que possibilitats radiofòniques i la recurrència a aparells davant el canvi radical en l’entorn de negoci han decidit reproductors o de telefonia de característiques molt apostar per noves vies d’acció que, a mig termini, diverses, entre les quals destaca la portabilitat. suposaran l’establiment de nous models de gestió i En el món actual, doncs, l’accessibilitat a l’objecte desenvolupament. musical, a les cançons, és pràcticament total, per bé En tercer lloc, l’ICIC està promovent un portal que poques són les exigències per part de les noves d’Internet que haurà de ser un referent indispensable fornades de consumidors respecte a les qualitats, no per a tots els actors del sistema musical del país, des ja dels productes, sinó de la manera com es d’autors fins a intèrprets, de discogràfiques a reprodueixen i com s’incorporen als aparells associacions, en definitiva, per a tots els que teixeixen reproductors. Lògicament, és diàriament l’entramat del ANTONI LLADÓ aquí on la indústria sistema musical català. El Director de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) tradicional es ressent del “L’ICIC ha reorientat les portal permetrà a empreses, canvi digital i veu com les institucions i ciutadans plataformes tradicionals de seves línies d’acció per millorar el patró de relació, pagament perden pes com a difusió i coneixement del font d’ingressos respecte a donar suport al sector en nostre prolífic món musical. altres canals de difusió D’altra banda, també s’està musical, siguin radiofònics, aquest moment de canvi” duent a terme una política televisius o música en decidida d’ampliació de les directe. L’Institut Català de Cases de la Música Popular, les Indústries Culturals vol ser al costat de les nuclis d’activitat musical amb una importància cabdal indústries musicals en aquest moment de canvi no només per estendre la cultura musical en entramats transcendental, i així és com ha reorientat les seves urbans de dimensió mitjana, sinó també per reforçar el Antoni Lladó és director de l’Institut línies d’acció sectorial. paper de la música com a eina de cohesió social. Català de les Indústries Culturals En primer lloc, s’han engegat noves línies de suport En darrer terme, també s’han iniciat accions per millorar (ICIC) des de principi del 2007. per a la música en viu, conscients de la importància la presència dels nostres músics i de la nostra música a que per a creadors, músics, mànagers i editors té l’exterior, a la vegada que s’ha reforçat la tradicional Advocat i economista de formació, aquest segment d’activitat. Festivals i circuits tindran institució del Mercat de Música Viva de Vic perquè sigui ha participat en diversos estudis a partir del 2008 noves oportunitats de finançament un veritable aparador de la nostra realitat musical tant sobre l’economia del sector cultural en termes d’equitat i transparència, i no només per la davant del propi país com de la resta del món. línia de la subvenció, sinó per la de cooperació En definitiva, des de la creació d’una àrea específica català i internacional. A l’article financera a través de la nova línia d’aportacions per a la música el passat estiu, s’han intensificat les enumera les accions de suport reintegrables que introdueix mesures interessants per accions per donar suport a les iniciatives de les als projectes amb més orientació comercial i que empreses del sector i alhora s’han establert uns ponts a la indústria musical que ha incorpora incentius específics per als projectes amb de diàleg sostingut que, de ben segur, donaran els engegat l’ICIC durant l’últim any. un risc cultural elevat. Al marge d’això, atenent a la fruits esperats en un futur no gaire llunyà.
20 anuari l’espectacle
ENTREVISTA
TEXT: JORDI RIBA “El concepte d’administració com a repartidora per tenir a tothom content no ens interessa”
Quin és el paper del cap de l’Àrea de Música? d’aquests mercats, a part de donar suport a l’oferta Impulsar la indústria i els serveis, i donar suport als catalana, estem treballant aquest tema dels intercanvis projectes de la indústria, això sí, posant seny i ordre amb els territoris. A més, també hem iniciat converses en la distribució de recursos. Les subvencions tenen amb Andalusia, Galícia, Euskadi, Aragó, les Canàries, sentit si aporten alguna cosa al teixit musical del país. Valònia, Israel i la regió Provença-Alps. Per això les estem reconvertint cap a projectes més Quina valoració fa de la recuperació d’un estand eficaços. No ens fa res entregar subvencions, però propi per a Catalunya? al que no estem disposats és a subvencionar propostes No concebem l’exportació de cap altra forma. Aquesta que neixen i moren sense cap mena de futur. El concepte és la manera que es visualitzi la marca i la manera que d’administració com a repartidora per tenir a tothom té un país per portar a fora la seva música. El model content no ens interessa gens ni mica. no és anar amb un altre, sinó anar sol. En termes generals, no es compleix la quota del Quin és el projecte del portal de música catalana? 25% de música en català a les ràdios. Què farà?
22 anuari l’espectacle ENTREVISTA
“Vic no podia continuar sent un mercat perquè grups del Brasil venguessin a Bèlgica a través de la Generalitat”
Canviar el pla d’ajudes als festivals no ha agradat Pel que fa a les sales de concerts, com potenciarà s’ha d’adreçar a l’oferta i la demanda de Catalunya, a tothom. Alberto Gujarro (Primavera Sound) els ha les Cases de la Música Popular? i després a l’entorn més immediat: Europa. A Portugal, acusat de no haver consensuat la decisió amb el Les Cases de la Música són un projecte amb un altíssim França, Espanya i Itàlia és on tenim oportunitats de sector. Què en pensa, d’aquestes crítiques? interès cultural, musical i social, i per això la Generalitat vendre. Les veleïtats sud-americanes estan fora de lloc Respecto el que pensa la gent. M’agradaria que em de Catalunya hi està treballant estretament amb unes en la realitat musical del país. Volem vendre concerts diguessin què és el sector, perquè és molt fàcil parlar programacions continuades, per impulsar una xarxa més a Mèxic i a Xile i no som capacos de vendre a Saragossa... del sector quan no hi ha cap associació de festivals gran. Se n’hi sumarà dues abans del 2009, i dues més Aquest canvi de xip impulsa una reforma del MMVV, de pop-rock al país. Consensuar amb el sector vol dir abans de final de legislatura, però no puc dir noms... però aquest Mercat no deixarà de ser internacional parlar amb tots els festivals, i moltes vegades el qui Tornarà el Circuit Català de Sales? i obert al món, això sí, sense complexos i tenint en reclama el consens vol que l’administració faci el que El Circuit va ser creat l’any 2002 per la Generalitat compte qui el paga. ell creu. Actuem amb rigor i transparència i amb la d’acord amb l’ASACC, i era un projecte conjunt, però Com veu el concurs Sona 9 com a plataforma per voluntat clara de potenciar tot el que es fa a Catalunya. amb la gestió del dia a dia a mans de l’administració. a les bandes emergents? Si ens movem en aquest camí, el consens serà fàcil. Si Tenia un funcionament permanent, regular i estable. És un concurs que val molts diners, i penso que la ens movem en la defensa de la importància que té El 2004, quan va entrar el primer Govern tripartit, van relació entre la inversió i el resultat no és equilibrada. la música estrangera per potenciar Barcelona com decidir deixar de fer aquesta gestió i subvencionar les He pensat en l’entrada al projecte d’emissores privades a ciutat turística, tindrem problemes d’encaix. sales perquè ho fessin. El resultat va ser que es va de ràdio i de més mitjans escrits, perquè la finalitat La principal pega que hi troben no seria tant la perdre el treball conjunt de coordinació com a servei d’aquesta inversió justifiqui després els resultats i la procedència dels grups com la llengua en què canten. que feia l’administració, i el Circuit va acabar morint per projecció del grup guanyador. No té sentit fer inversions Cadascú fa les crítiques en funció de com li va inanició. L’ICIC i l’ASACC hem parlat i hem acordat de com les que es fan amb el Sona 9 si el resultat del l’assumpte. He llegit declaracions d’algú que afirmava recuperar-lo, però les cocses no s’han de fer corrents, guanyador no es diferencia gaire del guanyador de que amb la nova política no podrà contractar Astrud i estem treballant per poder activar-lo de nou. qualsevol dels altres concursos que hi ha per Calalunya al seu festival. O no s’ha llegit la normativa, o simplement i que costen una desena part. hi ha malícia. És veritat que el tema de la llengua té un Tanquen botigues de discos. Què farà? plus, però també la música instrumental feta per músics “Si un CD ha de vendre Malauradament, els temps són els que són, i l’evolució d’aquí. El que és evident és que hi ha una aposta clara del mercat va com va. Les botigues tanquen, però de per la música dels qui resideixen a Catalunya, tant si 150 còpies, no té mesures per evitar-ho des del Departament no en podem en són originaris com si han vingut de fora. prendre. De mesures per intentar vendre més discos, sí. S’han escollit cinc festivals estratègics. Com s’ha cap sentit que s’editi” Segons dades del Baròmetre de la Comunicació fet? Se n’ampliarà el nombre? i la Cultura 2008, un 65,6% dels catalans afirma Els festivals s’han designat a partir de les converses Continuen tancant sales a Barcelona. Què farà? haver escoltat l’última música en castellà, un d’assessorament puntual amb gent del sector. És un Amb el tancament de les sales per raons legals de 24,6% en una altra llengua, i només 7,8% en tema difícil, però tothom té clar quins són els festivals sorolls o de seguretat poca cosa podem fer. Es tracta català. Què queda per fer perquè, tal com va més importants de jazz, folk, clàssica i cançó d’autor. de complir les normatives, que no són el nostre àmbit anunciar el secretari de Cultura, el català sigui En un futur s’haurà d’ampliar amb un de pop-rock, de competència. De tota manera, l’entrada en vigor de la llengua de l’espai sonor nacional? però de moment no n’hem sabut trobar un de sol que la Llei d’Espectacles intentarà donar algunes facilitats. Això no s’aconsegueix amb un decret, sinó amb unes reuneixi els requeriments que hem marcat. També tanquen bucs d’assaig. En faran un mapa? polítiques de suport. De moment hem facilitat que els Catalunya és líder estatal en promotores de concerts. El mapa de bucs encara no s’ha fet, perquè estem grups catalans puguin tenir més presència als festivals A quins festivals dóna suport el govern català? treballant amb les Cases de la Música Popular en un de Catalunya, no dic a les sales, perquè tradicionalment Dóna suport a tots els festivals que reuneixen els punts projecte que, paral·lelament a l’extensió de la xarxa, ja hi són. Portarem els discos a sistemes de distribució que ha establert en la seva normativa de subvencions. comporta la creació de bucs d’assaig descentralitzats. alternatius, treballem amb les ràdios privades perquè Després, fins i tot els que no els reuneixen, se suposa Per què s’ha optat per canviar la direcció del Mercat s’impliquin en el procés, i farem un portal que estic que tenen una subvenció a fons perdut, tenen una de Música Viva de Vic (MMVV)? convençut que serà un punt de referència. La suma de altra alternaitva que estem aplicant, de suport en forma Crec que a Catalunya tenim tants complexos que ens totes aquestes mesures és la que ha de fer que aquest d’uns crèdits reintegrables que es retornen en funció pensem que fent un mercat perquè els grups del Brasil 7,8% s’incrementi. No és cosa d’un dia ni de dos. de com els va després a la taquilla. venguin a Bèlgica a través de la Generaltiat serem més Quin paper hi jugarà Televisió de Catalunya? Hi ha qui diu que aquesta política d’ajuts arracona moderns, o que fent produccions artístiques amb els D’aquí a uns mesos la Corporació Catalana de Mitjans Barcelona com a capital cultural del país. països sud-americans que després acaben tenint Audiovisuals tindrà un contracte-programa amb la Hi discrepo. Quan es fa un plantejament de punts es una difícil circulació serem més interessants, progres i Generalitat que li marcarà les línies estratègiques en donen punts a determinades coses, però això no vol multiculturals. Penso que hem de mirar per la música el seu contingut, on confio que s’incloguin certes dir que no obtenir-ne per un tema concret sigui motiu que es fa a Catalunya. No pot ser que propostes obligacions a favor de la música pròpia. de penalització. Hi ha vuit o nou maneres d’aconseguir d’altíssima qualitat no puguin entrar en un mercat que Cal crear un departament exclusiu dedicat a la punts, i només una d’aquestes és la de fer activitats paga la Generalitat perquè per raons de modernitat música a la televisió pública? fora de la ciutat de Barcelona. Possiblement no hi ha hi ha aquesta preferència internacionalista. Jo no em Crec que sí, però això és una decisió de TVC. Si hi ha cap festival que obtingui punts en totes les modalitats. sento hereu del 12 d’octubre del 1492, sinó del 25 voluntat, sense que existeixi cap departament de Música En el cas dels festivals i sales de Barcelona han de de desembre del 800, el dia en què Carlemany va ser hi haurà música, però si no n’hi ha, encara que hi hagi treballar en altres vies que no siguin aquesta. coronat emperador. Com a conseqüència, el mercat el departament no hi haurà música.
l’espectacle anuari 23
BARÒMETRE DE LA MÚSICA
TEXT: LAIA ALTARRIBA Més de la meitat de la població GRÀFICS: JORDI NOVELL està enganxada a la música
La música genera interès i escoltar música és un dels hàbits més arrelats entre la població, ja sigui a través de nous aparells com els reproductors d’MP3, dels ja clàssics CD o de la ràdio. I és que una immensa majoria de la població escolta música com a mínim un cop per setmana. Ho certifiquen tant el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura 2007 (de FUNDACC) com l’enquesta sobre hàbits i pràctiques culturals a l’Estat espanyol 2006-2007 de la Fundació Autor (de la SGAE). Als Països Catalans, prop d’un 80% de la població afirma que escolta música habitualment, i més de la meitat (el 56,1%) que ho fa cada dia. Un milió de catalans es descarrega música a través d’Internet. La música en català té una audiència de mig milió de persones.
És el primer cop que, gràcies a la iniciativa del Baròmetre en botigues. Molt menor és el percentatge dels qui l’any. Aquest estudi considera les raons per les quals (impulsat per FUNDACC amb el suport de la Generalitat adquireixen música als quioscos, als mercats, per correu els catalans no assisteixen a concerts, i detalla que el de Catalunya), hi ha dades globals dels Països Catalans o que encarreguen un CD per Internet. Sobre l’accés principal motiu és la manca d’interès (30%), després la sobre els hàbits culturals i comunicatius de la població. a la Xarxa, a Catalunya un 10,4% de la població s’ha manca de temps (25,7%), seguit del preu massa elevat La recent enquesta de la Fundació Autor de la SGAE, descarregat cançons de manera gratuïta. A més, un de les entrades (19,2%) i finalment argüeixen que hi ha com que dóna dades fragmentades per comunitats 11,3% (mig milió) de catalans que donen nous usos al poca oferta com a motiu per no anar-hi (12,3%). autònomes, també permet conèixer els hàbits de la mòbil el fan servir per escoltar música. L’estil preferit sense discussió per als que van a escoltar població de les terres de parla catalana. L’estudi de la Fundació Autor de la SGAE, per respondre música en viu, segons s’assenyala al Baròmetre de la a la preocupació de la indústria pel gran descens de Comunicació i la Cultura, és el pop-rock, amb un total 8,8 milions escolten música cada setmana vendes, també pregunta pel motiu de descarregar-se del 58,3% dels espectadors. Força més enrere hi ha Més de la meitat (el 56,1%) de la població més gran de la música gratuïtament a través d’Internet. Dels 4,9 milions el públic de clàssica (19%) i de cançó d’autor (12,9%). 14 anys dels Països Catalans escolta música cada dia, de persones que reconeixen a l’Estat que fan aquesta Del total de concerts, la majoria d’espectadors van segons l’estudi del Baròmetre. I el 22,5% ho fa com pràctica, el 55% dóna raons de comoditat, el 33% diu anar a espectacles de pagament (el 62,4%), lluny dels a mínim un cop a la setmana. Això suma 8,8 milions que ho fa per la immediatesa que li permet, el 71,1% que ho van fer a espectacles gratuïts (37,6%). de persones sobre els 11,2 milions d’habitants, és a per estalviar, un 12% assegura que només pretenia dir, el 78,6% de la població de joves i adults. A l’extrem descarregar-se un tema, el 3,9% perquè volia escoltar Mala nota pel català oposat, hi ha 1,7 milions de persones que no escolten el disc abans de comprar-se’l i el 3,8% assegura que Però si bé és altíssim el percentatge dels qui escolten mai música. no l’havia trobat en establiments comercials. música amb assiduïtat, no ho és el dels que l’escolten Dels que n’escolten, hi ha una gran majoria que es Més enllà de les descàrregues gratuïtes a través de la en català. L’enquesta del Baròmetre revela que només decanten pel pop-rock: 6,9 milions de persones, Xarxa, a les companyies discogràfiques igualment els un 4,8% dels habitants dels Països Catalans (450.000 que suposa el 74,1%. Després hi ha els aficionats al preocupen les vendes il·legals en mercats ambulants, persones) afirma haver escoltat música en català en flamenc i cançó espanyola (2,24 milions, el 24%), de el conegut top manta. L’estudi de la SGAE revela, però, els darrers tres mesos. Per contra, tres quartes parts salsa i músiques llatines (2,21 milions, el 23,7%), de que aquesta pràctica il·legal no està gaire estesa, han escoltat cançons en castellà. Els que ho han fet cançó d’autor (1,9 milions, el 20,4%), de clàssica (1,6 ja que a les Illes Balears és pràcticament inexistent, en anglès i altres llengües són un 18,8%. milions, el 17,2%), de jazz i blues (1 milió, l’11,4%) i de i a Catalunya i al País Valencià només utilitza aquest Quan es tracta d’assistir a concerts, el català també hi música tradicional catalana (mig milió, el 5,2%). mètode l’1% de la població. surt perdent, però en menor mesura: un 16% davant del 63,5% en castellà i del 19,8% en altres llengües. La música s’escolta a casa Un milió de catalans L’enquesta realitzada per la Fundació Autor recull quins són els llocs on la població sol escoltar música, Mig milió de persones es baixen música des i resulta aclaparadorament majoritari fer-ho a casa (a Catalunya un 88,4%, al País Valencià un 89,9% i a consumeix habitualment de la xarxa d’Internet les Illes un 87,1%). També són molts els que escolten música mentre condueixen (entre el 30% a Catalunya música en català De tots aquests melòmans, el Baròmetre detalla que i el 47% a les Balears i al País Valencià). I molt més 3,2 milions escolten la música a través de la ràdio, i enrere ja queda la feina (entre un 14 i un 20%) o altres Música per a totes les edats un milió se la baixen d’Internet (sense especificar si indrets com al transport públic. Tot i que com ja era previsible són els adolescents el és de manera legal). Els que s’escolten CDs són més grup de població que més escolta música, les enquestes de 2 milions, dels quals 1,1 se’ls compren en botigues L’atracció del directe del Baròmetre i de la Fundació Autor mostren que fins de discos, 600.000 en grans superfícies i gairebé mig Tot i que no són tants com els que escolten la música i tot la meitat dels catalans de més de 65 anys escolten milió els tenen perquè els hi han regalat. enllaunada, el nombre de públic que assisteix a concerts música habitualment. El grup d’edat que va per davant Als Països Catalans, segons dades de la SGAE són els també és prou significatiu com per considerar els directes de tot són els de 14 a 24 anys (97,6%), seguits de ben valencians els que paguen més música (un 30,5% van un dels hàbits preferits de la població fora de casa. I a prop pels de 25 a 44 anys (93,1%) i pels de 45 a 64 comprar com a mínim un disc el 2006), seguits dels és que el Baròmetre recull que durant el 2007 gairebé (81,5%). Després va baixant de manera progressiva, però habitants de Catalunya (un 28%) i dels illencs (un 25,9%). tres milions (el 25,9% de la població) als Països Catalans en tots els estrats es manté un interès prou elevat. Les Les mateixes dades de la SGAE detallen que a l’Estat van acudir a algun concert de música en directe. Per diferències entre homes i dones són molt mínimes, tot espanyol només l’1,16% dels compradors obtenen contra, les dades que publica l’enquesta que ha fet la i que els homes (50,5%) escolten més música que les música descarregant-la i pagant a través de la Xarxa. Fundació Autor rebaixen la xifra a un 20% de la població dones (49,5%). El perfil dels melòmans són homes de De la resta, la gran majoria (el 88%) la sol comprar de Catalunya que assisteix com a mínim a un concert classe mitjana i castellanoparlants.
26 anuari l’espectacle BARÒMETRE DE LA MÚSICA
FREQÜÈNCIA D’ESCOLTAR MÚSICA GÈNERES DE LA MÚSICA ESCOLTADA ELS DARRERS 3 MESOS menys d’1 cop al mes 1 cop al mes 1,3% ns/nc 1% pop-rock / 1,4% moderna jazz / 74,1% ètnica / blues 2 o 3 cops al mes músiques flamenc / 11,4% 2,2% mai del món cançó 9,4% 15,5% espanyola 24% cada dia salsa / 1 cop per setmana llatina altres 5,4% 56,1% 9,1% 23,7% cançó òpera / més d’un cop d’autor sarsuela per setmana 20,4% 5,4% 17,1% clàssica tradicional 17,2% catalana 5,2% infantil 1,6%
PROCEDÈNCIA DE LA MÚSICA ESCOLTADA LLENGUA DE LA DARRERA MÚSICA ESCOLTADA
ns/nc comerços 1,3% i grans botigues de català ns/nc superfícies altres 4,8% discos biblioteca 24,7% 6,6% 18,8% 11,9% 0,2% regal 5,2% altres 4,4% Internet deixada 10,9% 1,7% castellà 75,1% ràdio 34,4%
CONCERTS ASSISTITS ALS DARRERS 12 MESOS MOTIUS PER NO ANAR A CONCERTS (*)
un altres 9,9% 12,8% poca oferta poc interès dos 12,3% 30% 6,4% cap tres o més 74,1% 9,6% entrades cares manca de 19,2% temps 25,7%
l’espectacle anuari 27 BARÒMETRE DE LA MÚSICA
GÈNERES MUSICALS DELS CONCERTS ALS QUALS S’HA ASSISTIT LLENGUA DEL DARRER CONCERT AL QUAL S’HA ASSISTIT
pop-rock / ns/nc moderna 0,7% 58.3% tradicional clàssica catalana altres català 6,5% 19% 19,8% 16% cançó salsa / d’autor llatina 12,9% 6,4% flamenc / òpera / cançó sarsuela espanyola 4,2% 8,2% castellà altres ètnica / 63,5% 7,3% músiques jazz / del món 3,7% blues infantil 7,2% 0,6%
gratuït 37,6% de pagament 62,4%
Fonts: Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. Dades de gener a desembre del 2007. excepte (*): Enquesta sobre consum cultural de la Fundació Autor i el Ministeri de Cultura La música que escolta el Baròmetre a Catalunya
Des de final del 2007 disposem de noves dades sobre mateixa manera que també hi assisteixen més els que mitjans de comunicació i consums culturals gràcies a la tenen el català com a llengua habitual. sortida a escenari del Baròmetre de la Comunicació i la El rànquing de gèneres musicals el lidera la categoria Cultura. I com sona la música al nostre país? Hi ha un ‘pop-rock moderna’ tant en música escoltada com en 87,6% de la població de Catalunya que afirma haver concerts. En el primer cas, la llista segueix amb les escoltat algun tipus de música en els últims tres mesos categories de ‘flamenc i cançó espanyola’, ‘salsa i i un 27,4% que ha assistit a algun concert en els darrers música llatina’, ‘cançó d’autor’ i, finalment, ‘clàssica’. En dotze mesos. Respecte a les altres indústries culturals, concerts, la classificació continua amb ‘clàssica’, ‘cançó la música es manté al capdavant de les preferències de d’autor’, ‘flamenc i cançó espanyola’ i ‘jazz blues i soul’. la població. Pel que fa a la llengua de la música escoltada, un 65,6% En termes generals podem de la població de Catalunya afirmar que la música té un afirma haver escoltat l’última elevat índex de penetració en “La música en català té música en castellà, un 24,6% la població de Catalunya. en una altra llengua i només Malgrat això, aquest consum un 7,8% d’oïdors i un un 7,8% en català. Tanmateix, disminueix clarament a la llengua de l’últim concert ha mesura que augmenta l’edat 21,6% d’espectadors” estat el català per a un 21,6% JOAN SABATÉ (del 97,5% dels joves de 14 a de la població, el castellà per 24 anys que escolten música a un 49,8% i una altra llengua Director general de la Fundació Audiències de la passem al 68,1% de persones de més de 65 anys que per a un 27,5% de la població catalana. Comunicació i la Cultura (FUNDACC), promotora ho fan) i també és menor a mesura que disminueix la Malgrat el repte de la música en català que mostren les del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura classe social (del 92,5% dels individus de classe alta i dades del Baròmetre, també és possible fer-ne una mitjana alta que escolten música passem al 80,8% de lectura en forma d’oportunitat. El Baròmetre dibuixa el població de la classe mitjana baixa i baixa). Pel que fa potencial de la música com a indústria cultural de als concerts cal fer dues consideracions específiques que referència per a una gran majoria de la població. Un tenen a veure amb els factors de gènere i lingüístic: els mercat potencial on la música en català pot sonar amb homes assisteixen més a concerts que les dones, de la força. Escoltem-la!
28 anuari l’espectacle BARÒMETRE DE LA MÚSICA Sensibilitat social per la cultura Llegint les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Em pregunto si aquesta preocupació és present en la Cultura sobre consum cultural, un es pregunta: Quina gestió de la cultura dels Països Catalans. I em responc és la relació entre l’elevada distribució de mercaderia que no. Una paradoxa en una comunitat humana que cultural i la salut de la nostra cultura? es diu a si mateixa que és la cultura el que la identifica. L’economista Jeremy Rifkin advertia al seu llibre La era En aquest cas, no és només l’economia el que es menja del acceso (Paidós, 2002) dels riscos inherents al la cultura. També hi juga l’afany per fixar una identitat. procés de conversió de la cultura en producte de La cultura és un procés, en aquest cas tant l’economia consum. Riscos des del punt de vista de la civilització com la política demanen una altra cosa més fixa. i també des del punt de vista econòmic (!). No ho Cal una altra concepció de la cultura. No es pot deixar explicarem en quatre ratlles, però segons ell la cultura la cultura només a les mans de la indústria. Tampoc a JORDI OLIVERAS sempre ha anat per davant de l’economia, fent les mans dels polítics. Tampoc a les mans dels artistes. Director d’Indigestió i de l’Observatori de evolucionar la societat i de retruc obrint nous camps Seria bo que la cultura tingués al darrere una sensibilitat Música de Barcelona, editor de la revista a les relacions d’intercanvi. La diversitat cultural és tan social, com passa amb el medi ambient. Cal exercir des Nativa i promotor del festival Hipersons necessària com l’ecològica. Si cada cop hi ha menys d’algun lloc la ciutadania cultural. Cal una altra mena distància entre les dues activitats, què passarà? d’activisme des de la societat en relació a la cultura.
La botiga haurà de continuar existint Els últims anys hem vist grans canvis a les botigues de no tenen botigues de música amb una oferta com la discos. El nombre de vendes s’ha reduït molt, i sobretot nostra a prop. perquè el públic que més comprava, que era el més Un altre focus musical que vam emprendre fa un parell jove, ara ja no compra discos. El que hem mantingut és d’anys és l’explotació d’una sala de concerts de petit un públic molt especialitzat, a qui li agrada remenar format situada a ple centre de Barcelona, concretament discos, tenir la còpia original, i que també compra al costat del Mercat de Santa Caterina, amb l’objectiu productes difícils de trobar a través d’Internet. de promocionar i donar a conèixer els artistes locals Davant la davallada de les vendes, fa anys que estem pertanyents a l’escena musical catalana independent. en un procés de reestructuració. D’una banda, a les Oferim showcases, presentacions i signatures de discos botigues més grans estem substituint una part de en un lloc íntim i ideal per a l’ocasió, on condicionem la DANI TEIXIDÓ l’espai que ocupaven els compactes per productes de venda dels nous llançaments discogràfics amb Cap de vendes de Discos Castelló marxandatge: samarretes, gorres i altres elements l’accés lliure al concert. Hem de dir que aquesta relacionats amb els grups, que ens permeten atreure de fórmula està sortint bé, perquè és una manera molt nou el públic més jove, d’entre 15 i 20 anys. D’altra interessant d’incentivar la venda, i ofereix l’oportunitat banda, hem de dir que la nostra va ser de les primeres de veure en directe o parlar amb el teu artista preferit botigues de discos del país que va començar a vendre d’una manera exclusiva, propera i gratificant. discos a través d’Internet, i a dia d’avui el volum I, finalment, pensem que de cara als propers anys moltes d’aquestes vendes ja és important. La major part de de les botigues de discos del país desapareixeran i clients que tenim a través del web són de fora de només quedaran els més bons i els més forts, i entre Catalunya, de poblacions que es troben en zones que aquests hi volem ser nosaltres.
Llenguatge multicultural i universal El coneixement i la pràctica de la música ha de ser una nostra cultura i de la nostra identitat, quan hem disciplina bàsica en el procés de formació dels individus aconseguit iniciar la recuperació cultural i lingüística des de la primera edat, perquè obre les portes a un ampli amb plenitud i independència gràcies a la democràcia, diàleg intercultural entre tots els pobles, i descobreix i ens arriba una allau de noves influències i de cultures facilita els coneixements bàsics dels ritmes, les harmonies provinents d’arreu del planeta que conviuen i i les melodies. La música és una de les formes d’expressió comparteixen amb nosaltres les seves músiques, més a l’abast de tothom, i per aquest mitjà podem cultures, llengües i tradicions. ajudar a formar noves generacions de músics. Aquests moviments migratoris aporten especialment un La celebració de trobades o festivals a l’entorn de la nou dinamisme a la vida cultural amb les seves formes música fomenta la interrelació basada en la convivència de vida i la seva música com a vehicle d’expressió JOSEP MARIA BUSQUETS i el coneixement mutu, sense cap altre condicionament cultural. Catalunya és un país de trànsit i d’acollida i al President del Consell Català de la Música que els pugui separar, i facilita una de les fórmules llarg de la història ha rebut tota mena d’influències que més reals i positives d’entesa entre les persones l’han ajudat a enriquir la seva cultura. d’arreu del món. La música ha de ser un vehicle d’interrelació que Som en un món canviant i que està en plena evolució potenciï l’evolució cultural i l’entesa mútua, i que obri en molts aspectes, i aquesta situació es produeix en un així un diàleg integrador, mitjançant aquestes expressions moment particularment delicat per al nostre país, en musicals, per intentar aconseguir que aquesta forma què després de molts anys d’anar trobant tota mena col·lectiva de promoció de la cultura es faci extensiva a de dificultats per al cultiu i desenvolupament de la tots els que vénen d’altres cultures i països.
l’espectacle anuari 29 LA MÚSICA ALS MITJANS
TEXT: L.A. / J.R. La música avança a les televisions FOTO: MARTÍ E. BERENGUER i busca canals transmediàtics
La Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, aprovada l’octubre del 2007, ha d’aportar un nou marc institucional que, juntament amb el sanejament financer i el canvi tecnològic, ofereixi les condicions necessàries per refundar els mitjans públics com a referents en l’àmbit cultural i musical. En aquest sentit, ja es treballa en un projecte transmediàtic de continguts d’àmbit musical. En aquest mateix sentit, els concerts, les sincronitzacions i els programes musicals cada cop són més habituals a la graella quotidiana de les televisions nacionals i locals dels Països Catalans.
La Fundació Autor de la SGAE ha fet públic un ampli Acord històric APECAT-TVC D’altra banda, cada cop és més significativa l’oferta de estudi sobre els hàbits de consum musical a l’Estat A més d’aquesta planificació dirigida a l’audiència, una programes musicals de les dues entitats que agrupen espanyol l’any 2006 en el qual s’insisteix que la música altra de les novetats és la signatura d’un acord marc i abasten de continguts totes les televisions locals, la a la televisió no té audiència. L’informe conclou que el entre l’Associació de Productors i Editors Fonogràfics i Xarxa de Televisions Locals (XTVL) i el Consorci Local i percentatge de gent que escolta música a la televisió Videogràfics Catalans (APECAT) i Televisió de Catalunya Comarcal de Comunicació (Comunicàlia). Cal destacar és molt reduït en comparació als que la segueixen a la (TVC). El president de l’APECAT, Fèlix Buget, ho celebra: Òrbita Música, l’espai de difusió musical centrat en la ràdio, que arriba el 90%. L’audiència musical a la televisió “Per fi hi haurà un acord institucional que serà un nou producció discogràfica nacional nascut fruit d’un acord és d’un 11,3% a Catalunya, un 17,9 al País València i impuls perquè la música que es fa aquí tingui el lloc entre l’APECAT i la XTVL, amb el suport de l’ICIC, a un 38% a les Illes Balears. Tot i aquestes dades tòpiques, que es mereix a la televisió pública catalana”. més de l’impuls s’ha donat a la música del país des els mitjans televisius catalans públics i privats lluiten de TeleTaxi TV i Urbe TV amb el programa Música.cat. per trencar la barrera de les audiències. També sobresurt La Rumba Tomba, sèrie documental La nova legislació de la Corporació Catalana de Mitjans “La CCMA projecta una sobre la rumba catalana que Barcelona Televisió va Audiovisuals (CCMA) permetrà donar un nou impuls a produir el 2006 i que reemet amb freqüència a la seva la promopció i difusió de la música catalana a través plataforma musical juvenil programació. Recentment, el Grup Godó també ha de la ràdio i les televisions públiques de Catalunya. En obert un nou canal de televisió digital terrestre, cent aquest sentit, més enllà de projectes com el concurs de amb l’eix a Internet” per cent musical, que porta el nom de la radiofómula maquetes Sona 9 –on participen Televisió de Catalunya, degana en català, RAC 105 TV. iCat fm, ritmes.cat i Enderrock– o la celebració dels L’acord inclou tant nous programes on els artistes vint anys del programa referencial Sputnik, la CCMA catalans tinguin un protagonisme destacat, com l’ús de La música per a infants no troba lloc treballa en un projecte anomenat 360º, amb l’epicentre melodies dels artistes de les companyies de l’APECAT Els que fan música per a infants, però, lamenten que a Internet i amb continguts musicals dirigits sobretot a per a la sincronització i les sintonies dels canals de TVC. TVC i Catalunya Ràdio els ignoren totalment. Ho afirma un públic juvenil, que es podria començar a desenvolupar Buget explica que s’ha treballat molt de temps per el president fins aquest any de l’Associació de Músics a partir de la propera temporada. En aquest sentit, assolir el consens, que considerava una necessitat i Animadors Professionals d’Espectacles Infantils (AMAPEI), el ratificat cap de programes Culturals i Especials de històrica. De fet, l’acord no hauria de sorprendre si Jaume Barri. El músic i animador explica que fa temps TV3, Francesc Fàbregas, ha avançat que es treballa tenim en compte el Contracte-Programa de TVC per que intenten establir un diàleg amb la televisió pública “amb propostes multiformat i multicanal que ens als anys 2006-2009. Respecte als programes de la per col·laborar amb la programació infantil: “Durant una permetin atreure nous públics i ser un mitjà capdavanter televisió pública catalana, el document estableix: època vam intentar aproximar-nos-hi, però no n’hem en els continguts i la tecnologia, sense renunciar “Consolidar i expandir la nostra llengua, la nostra tret mai res”. Amb Catalunya Ràdio, diu, també és difícil, a la nostra vocació de servei públic, i on la música cultura, la nostra identitat i la projecció internacional a excepció del programa Aparteu les criatures, amb catalana hi tindrà una presència destacada”. han de fer el gruix dels nostres continguts”. qui col·laboren activament.
. SPUTNIK CELEBRA ELS 20 ANYS EN ANTENA
30 anuari l’espectacle LA MÚSICA ALS MITJANS Els mitjans públics al servei de la música en català
És innegable que en la societat en què vivim la música des dels mitjans públics treballem amb convicció per és una part fonamental del conjunt de la riquesa cultural ser una de les plataformes que ajudi a acostar la música d’un país. En el cas de la música en català, en català al públic en general. possiblement aquest fet encara pren més rellevància Amb aquesta voluntat, la Corporació Catalana de perquè es converteix en una eina indispensable per Mitjans Audiovisuals, a través de diferents programes potenciar, a banda de la cultura, la pròpia llengua. de Televisió de Catalunya i del grup d’emissores de Des de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals Catalunya Ràdio, dóna cabuda a la música feta en la nostra prioritat és, per sobre de tot, portar a terme català i fomenta el descobriment de nous talents dins una funció de servei públic de primera qualitat, i ser un aquest àmbit, així com el conjunt de creadors i referent per als ciutadans. intèrprets del país. ALBERT SÀEZ En aquest sentit, és important que els mitjans públics Per tant, malgrat la complexitat del mercat musical i les President del Consell de Govern de la Corporació actuïn de prescriptors de la música en català i li donin el dificultats actuals per les quals està passant aquest Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) suport necessari per aconseguir promocionar-la i sector, és important ser optimistes i treballar plegats per popularitzar-la. aconseguir noves fites. D’aquesta manera, la música en A més, cal destacar la qualitat d’aquesta música i la català, amb el suport dels mitjans públics, continuarà necessitat de trobar espais on s’hi pugui veure obrint-se camí i podrà mostrar la qualitat existent al representada amb continuïtat. És per això, doncs, que nostre país.
Altaveu per a la música catalana TVC ha apostat des del primer dia per donar suport i presència dels artistes catalans en sèries de gran potenciar la música catalana en tots els seus estils, i consum com Porca Misèria o Ventdelplà. aquest any, que en fem 25, volem fer una mica de Però malgrat que ens agrada mirar el passat amb orgull, memòria. Buscant a l’arxiu hem trobat una colla de la nostra voluntat és continuar sent ‘l’altaveu’ més programes que formen part de l’imaginari col·lectiu potent per a la música catalana i en català. musical del públic, des de l’Àngel Casas Show fins a Creiem que serà un futur incert, però ple l’Sputnik (que al setembre celebra els vint anys d’oportunitats... La música és més viva que mai arreu, ininterromputs en antena). En aquests 25 anys hem és present en tota la societat i amb una oferta com no estat presents en els principals esdeveniments musicals n’hi havia hagut mai. I sembla que uns núvols negres que s’han celebrat al país, des del Concert del Sant s’acosten per a tots els mitjans audiovisuals: es parla de FRANCESC FÀBREGAS Jordi fins al proper PopArb, els concerts al Liceu, al fragmentació d’audiències, multiplicitat de canals, etc., Cap de programes Culturals i Especials de TV3 Piromusical o el comiat de Lluís Llach. però estem convençuts que ens hi sabrem adaptar. També hem impulsat la nova escena musical emergent, Per fer-ho treballem amb propostes multiformat i amb propostes com l’Èxit i actualment el Sona 9, i hem multicanal que ens permetin atreure nous públics i ser volgut fer planter amb la creació de cançons adreçades un mitjà capdavanter en continguts i tecnologia, sense als més joves, com l’“Anys i anys” del Club Súper 3 o el renunciar a la nostra vocació de servei públic. En “Shin Chan Dance”. aquesta aventura, la música catalana hi tindrà una Hem potenciat la música en viu en molts programes, i la presència destacada.
Promocionar el talent de casa La música té un paper molt important a Urbe TV, ja que oportunitats en un mercat tan competitiu. Ara mateix dediquem moltes hores de la nostra programació s’està fent molt bona música cantada en català que setmanal a promocionar-la. De fet, tenim un programa amb un criteri estrictament musical no té res a envejar a diari, Fan Factory, que es basa en una fórmula de la cantada en altres llengües. videoclips amb un presentador i en les peticions de Tot i que hi ha videoclips de molta qualitat fets per gent l’audiència. A més, una de les apostes d’aquesta de casa nostra (com els darrers de Mishima, Maika temporada és el programa Música.Cat, un espai centrat Makovski, Sanjosex i, per descomptat, Antònia Font), en la música que es fa tant a Catalunya com al País de vegades són un problema per als grups, ja que Valencià i les Balears. I per tant, la música en català hi elaborar una peça digna de tres minuts és força car i no té un paper central. està a l’abast de tothom. Per això al programa MERCÈ MARCO Però no limitem la música cantada en català a aquest Música.Cat convidem les formacions catalanes a venir Cap de programes d’Urbe TV espai, ja què està present a totes les nostres franges de a tocar en acústic. Per aquí ha passat gent com Rosa- programació musical. Penso que la música cantada en Luxemburg, Meritxell Gené, Bikimel... i un llarg català ha de rebre el mateix tractament que la resta de etcètera. Pensem que aquesta feina és important, peces musicals, tot i que a UrbeTV fem discriminació perquè amb la televisió podem arribar a un públic que a positiva a favor del català perquè pugui tenir més priori no està interessat per la música feta en català.
l’espectacle anuari 31 LA MÚSICA ALS MITJANS
TEXT: LAIA ALTARRIBA Major oferta de música en català GRÀFIC: JORDI NOVELL a la radiofórmula musical
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) assegura que les emissores catalanes de ràdio i televisió públiques compleixen gairebé totes el mínim del 25% de música cantada en català que fixa la legislació. Amb tot, el president d’aquest organisme de control, Josep Maria Carbonell, reconeix que el “nivell de compliment és inferior en les emissores privades, sobretot en les integrades en cadenes d’àmbit estatal”. L’Àrea de Música de l’ICIC ha endegat un pla per normalitzar l’espai radiofònic.
El CAC admet per tant que les emissores privades que El que no pot passar és que l’aplicació de les quotes de versions. 40 Principals aposta per incorporar nous operen a Catalunya no programen un 25% de música amenaci la nostra viabilitat, ja que no es pot oblidar intèrprets en català, mentre que en els formats adults en català tal com marca la Llei. Preguntat per l’ANUARI la competència de les cadenes espanyoles, que quan no hi ha pràticament cap novetat. Una regla que trenca DE LA MÚSICA sobre com actua aquest organisme en emeten per tot l’Estat no estan subjectes a la normativa però iCat fm, amb una programció de més risc i mobilitat casos d’incompliment, Carbonell explica que el primer del 25%.” De fet, ja existeix un reglament especial sobre que introdueix nous artistes i amb una selecció d’intèrprets que acorden és “articular mecanismes de diàleg i de com aplicar la quota a les radiofórmules que estableix amb background que presenten cançons noves. recordatori amb els prestadors responsables per tal que el percentatge es podrà adaptar segons a qui es D’altra banda, l’Àrea de Música de l’ICIC ha iniciat una d’aconseguir el compliment de la Llei”. “En darrera dirigeix l’emissora i a l’oferta de música existent. campanya de promoció entre les radiofórmules per tal instància –continua– i només quan no queda altra via El que celebra Sallent és que “els darrers dos o tres d’incentivar la música d’artistes catalans i en català. En ni mecanisme per fer complir la normativa, el Consell anys hi ha hagut un canvi de tendència, ja que s’estan aquest sentit, es preveu una major aposta pel Sona 9, fa ús de les seves potestats administratives, sempre publicant més cançons en català, són d’estils diversos i 40 Principals ha iniciat un programa especial. de forma ponderada i equilibrada, perquè cal tenir i una part important tenen un bon nivell d’acceptació en compte que en determinats casos es podria estar entre la nostra audiència”. Icatitzar la ràdio limitant un dret fonamental com és el dret a la llibertat Més enllà de les qüestions lingüístiques, el president de d’expressió.” Top ten en català l’ACR, Eugeni Sallent, apunta cap a les noves tecnologies La diversitat de repertori en català que programen les a partir de la irrupció de nous formats, ja que la ràdio radiofórmules catalanes es pot apreciar en el rànquing continua sent el principal mitjà a través del qual la gent El CAC reconeix que les elaborat per la revista ENDERROCK sobre el top ten de escolta música. Sallent considera que Internet serà el cançons en català durant el primer trimestre del 2008. principal aliat: “Som generadors i subministradors de emissores privades no La llista l’encapçala Manu Guix, amb la versió de Lluís continguts d’àudio, que la gent pot consumir a través Llach “A cavall del vent”, i Gossos, amb “En un instant”, de la Xarxa”. Molts dels socis de l’ACR transmeten compleixen la Llei del 25% i entre els deu artistes més radiats hi ha clàssics com també per Internet, ja sigui en directe o bé oferint la Els Pets, Lax’n’Busto, Whiskyn’s, Sau i Sopa de possibilitat als oients de descarregar-se quan vulguin El president de l’Associació Catalana de Ràdio (ACR), Cabra, però també artistes que normalment canten en els programes. Un dels casos pioners i de referència és que agrupa les ràdios privades, Eugeni Sallent, justifica castellà (Sergio Dalma o Dani Flaco) que han gravat iCat fm, que ofereix música especialitzada a través de la aquest menor compliment per “la dificultat d’aplicació peces bilingües ocasionalment, i nova fornada (Miquel Xarxa. El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura 2007 de la llei”. “És per aquest motiu –explica– que l’ACR Abras, La Puerta de los Sueños o Filippo Landini). mostrava l’interès que genera aquesta proposta entre i el CAC estem buscant fórmules perquè sense deixar Es constata una variació prou considerable, ja que apareix el públic, ja que en el seu primer any de vida va assolir que la ràdio pugui promocionar la música en català i un total de cinquanta artistes diferents a les llistes de les una mitjana de 45.000 oients diaris i milers de visites. els autors del país, s’apliqui un model de programació principals emissores, així com el fet que la majoria són “Les noves tecnologies obren, sens dubte, un ventall econòmicament viable i que interessi als nostres oients. oldies del rock en català i que hi ha una gran proliferació de possibilitats”, conclou satisfet Eugeni Sallent.
RÀNQUINGS D’AUDIÈNCIES DE LES RÀDIOS MUSICALS A CATALUNYA Baròmetre (*) EGM (**)
40 Principals 1.213.000 984.000 Cadena Dial 507.000 393.000 Flaix FM / Ràdio Flaixbac 351.000 301.000 Kiss FM 310.000 238.000 M80 Radio 308.000 314.000 Cadena 100 275.000 137.000 Europa FM 252.000 222.000 Ràdio Tele-Taxi 244.000 242.000 RAC 105 178.000 156.000 Màxima FM 165.000 105.000 RNE Radio 3 89.000 72.000 Ràdio RM 59.000 Catalunya Música 57.000 iCat FM 45.000 RNE Radio Clásica 18.000 25.000 Ràdio Estel 12.000 Font: Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (de gener a desembre del 2007) (*) Estudio General de Medios de l’Asociación para la Investigación de Medios . XXXXXXRàdio Marina 9.000 de Comunicación (de febrer a desembre del 2007) (**)
32 anuari l’espectacle LA MÚSICA BALANÇALS MITJANS 2005
1 Quins criteris seguiu a l’hora d’incloure una cançó 4 Quins són els grups en català que punxeu més? a la vostra graella? 5 Com veieu el panorama i l’oferta actual de la 2 Quin percentatge de música en català punxeu música en català? a la vostra graella diària? 6 Creieu que existeix una demanda real de música 3 Radieu novetats o programeu sobretot oldies? en català?
JOAN GUILARTE CARLES GILIBETS MARC VICENS LLUÍS ARTÉ Coordinador musical de RAC 105 Coordinador de musicals Coordinador musical d’iCat fm Coordinador de les emissores Cadena SER a Catalunya Cadena 100 a Catalunya
1 Ha de ser una cançó que encaixi amb 1 Les cançons es trien segons l’estil i el 1 Al marge de les peces que puguin entrar 1 Només hi ha un criteri que regula que el nostre estil musical, el nostre tempo. format de l’emissora. En el cas de les en les diferents graelles de programació una cançó entri –o no– a la nostra No importa si és un grup consolidat o cadenes musicals de la SER, varia si dels canals que té l’emissora a Internet, programació, i és que cal que sigui un artista nou... és per a 40 Principals, M80 Ràdio, es fa un seguiment permanent del un número 1. Perquè a Cadena 100 Cadena Dial o RadiOlé. Es mira que la més destacat de la producció musical programem “Els teus núm. 1 d’ahir i 2 No ens agrada parlar de percentatges, cançó encaixi amb les característiques catalana mitjançant peces divulgatives d’avui”. I també que agradi als nostres pensem que la música no s’ha de programàtiques de cada emissora i que que tenen diversos passis en antena i, oients. valorar d’aquesta manera. Hi sonen les reuneixi una garantia de qualitat. esclar, el tractament concret que en fan cançons que pensem que hi han de els diferents espais especialitzats. 2 Un percentatge molt notable. Punxem sonar, les que creiem que agradaran 2 El que marca la llei actual de mitjans el millor de tots els grups clàssics a la nostra audiència. de comunicació en l’apartat de 2 Estem treballant amb quotes del 30% i també dels actuals però que ja percentatge de música en català. al canal iCat fm, i amb el 100%, disposen d’èxits en el seu repertori. A 3 Radiem novetats i també cançons òbviament, al canal digital TotCat. Cadena 100 donem suport a la música antigues. 3 Depèn de cadascuna de les emissores. en directe, a molts concerts d’artistes A 40 Principals punxem majoritàriament 3 Per raons pròpies del format fem totes de casa nostra, i també n’organitzem 4 Sopa de Cabra i Sau, i entre les novetats, mentre que a Dial i M80 dues coses. En funció del canal les molts sota la marca de ‘Club 100 en novetats, Manu Guix. alternem novetats i material antic. proporcions varien. L’emissora que Viu’. Són concerts tant de petit com de inclou una presència més important gran format on convidem gratuïtament 5 No trobem a faltar res... Per sort tenim 4 Durant el primer semestre de l’any els de l’actualitat és iCat fm. tots els oients a gaudir de la música un país ric en música, només cal saber deu grups que més han sonat han estat en directe a diferents sales de concerts triar quina vols per al teu mitjà de Gossos, Filippo Landini, Lax’n’Busto, 4 També en funció del canal... Però de Catalunya. comunicació... No s’hi val tot. Dani Flaco, El Tercer Hombre, Miquel aquesta presència és proporcional al Abras, Whiskyn’s, La Puerta de los volum de producció artística dels grups 3 Radiem números 1, ja siguin de grups 6 Sí, no tanta demanada com ens Sueños, Pitjorestàstu i Recelo. i del target de l’emissora que estiguem veterans o actuals. agradaria, però existeix. Culturalment analitzant. la ràdio sempre ha estat més anglo 5 En aquest moment l’oferta és força 4 Els preferits dels nostres oients, els que pel que fa a música. variada, però continuen faltant 5 Probablement és un dels moments més tenen hits. propostes d’estils concrets com el rics en varietat d’estils i de personalitat hip-hop, el dance, l’electrònica... que ha tingut mai la música en català. 5 Catalunya és una terra de grans artistes, i la música ens demostra que hi ha 6 La demanda s’aconsegueix amb bones 6 Esclar que sí! Existeix una demanda molt de talent. i noves propostes que tinguin un real, però està bastant per sota del suport unànim de tots els mitjans de sucós volum de l’oferta que hi ha ara 6 Sí. Per exemple els lectors d’aquest comunicació, i adequades a la realitat mateix. ANUARI, o els nostres oients que ens del mercat català, per desgràcia reduït escolten o que vénen als concerts que a les nostres fronteres. fem, en són una bona mostra.
l’espectacle anuari 33
BALANÇFESTIVALS 2005 I MÚSICA EN DIRECTE
TEXT: LAIA ALTARRIBA Nova política d’ajuts per punts GRÀFICS: JORDI NOVELL i cinc festivals estratègics
La Generalitat de Catalunya ha anunciat la nova política de suport a la música en viu, que té l’objectiu de promocionar festivals que contractin músics del país, especialment si canten en català, a més de fomentar la descentralització territorial, la programació al llarg de tot l’any i els concerts de pagament. La nova directiva té tres potes bàsiques: apostar per la transparència, prioritzar el suport a cinc festivals estratègics i reforçar les aportacions de caràcter reintegrable. La resposta dels programadors als nous criteris és diversa, tot i que la majoria coincideixen a celebrar la claredat dels criteris establerts. La controvèrsia la genera, sobretot, que programar música en català rebi més suport que no pas programar grups i intèrprets en altres llengües.
Els cinc festivals que el Departament de Cultura ha escollit i allargar la temporada més enllà dels mesos d’estiu. cada nou partit al capdavant de la Conselleria hi hagi com a estratègics són els que considera més importants A partir d’aquest nou mecanisme, el Departament vol un canvi en la política, cosa que impedeix estabilitat al de cadascun dels cinc gèneres musicals principals (a garantir la transparència en l’atorgament dels ajuts i sector. Amb tot, quan valora els nous ajuts per punts, excepció del pop-rock, que encara no s’ha plantejat): eliminar la discrecionalitat en les concessions. considera que és un sistema molt interessant: “Està el Festival de Músiques de Torroella de Montgrí per a bé perquè tant si tens bona com mala relació amb la clàssica, el Sònar per a les músiques avançades, el Les veus crítiques dels festivals l’administració, si compleixes el requisit reps l’ajut. Aquest Festival de Jazz de Terrassa per al jazz, el BarnaSants Des que es van fer públics aquests criteris de suport aspecte és molt interessant perquè esdevé un dret, per a la cançó d’autor i el Tradicionàrius per a la música a la música en viu, al sector s’han alçat moltes veus, tothom juga en igualtat de condicions”. d’arrel. El conveni que la Generalitat de Catalunya ha tant partidàries com reàcies a la nova política. Entre els signat amb cadascun d’aquests festivals suposarà una primers hi ha el director del Senglar Rock, Xavier Fortuny. CRITERIS DE PUNTUACIÓ PER ALS FESTIVALS injecció global de 2,4 milions d’euros en tres anys. Tot i que el festival no ha estat considerat estratègic, El requisit que se’ls ha demanat és que facin especial Fortuny celebra que “per fi hi ha una forma transparent PUNTUACIÓ ESSENCIAL: atenció als músics catalans, que estenguin la seva de fer les coses”. I continua: “És un sistema que pot · 1,5 + 1,5 punts per cada 10% d’intèrprets activitat més enllà de la ciutat amfitriona del festival, assumir qualsevol partit polític que estigui al govern, catalans + 10% de despesa de contractació que es coordinin amb el Mercat de Música Viva de Vic aplicant els coeficients que cregui convenients. Segur · 1,5 + 1,5 punts per cada 10% d’intèrprets en i que participin dels programes d’intercanvi de músics que el sistema pot millorar, però primer s’ha de posar català + 10% de despesa de contractació amb els territoris que estableixi l’Institut Català de les en pràctica per poder fer valoracions. Que hi hagi una PUNTUACIÓ COMPLEMENTÀRIA Indústries Culturals (ICIC). estratègia constata un interès per la música de forma • 7 punts si l’activitat es fa fora de Barcelona A més, l’ICIC dóna suport als festivals que tinguin clara específica que fins ara no existia. S’ha de deixar espai • 5 punts si l’activitat es fa fora dels mesos d’estiu vocació empresarial. Aquest suport es tradueix en unes per canviar les coses sense exabruptes. La modificació • 1 punt per cada municipi on es faci l’activitat aportacions de caràcter reintegrable, que significa un de l’status quo fa que hi hagi perjudicats i beneficiats. • 1 punt per cada 5 edicions anuals anteriors sistema d’ajuts en forma de crèdit on la Generalitat pot El que cal és que sigui el més just possible i, esclar, • 6 punts si la meitat dels concerts són de pagament finançar fins a un 33% en concepte de tram cultural (en que estigui subjecte a criteris de programa”. MÍNIM: 12 punts i 3.000 euros de subvenció funció de l’interès cultural, social, estratègic i lingüístic No ho veu de manera positiva el director del Primavera del festival) i fins a un 50% del tram empresarial. Els Sound, Alberto Guijarro: “Amb aquest nou sistema es fons aportats per l’administració s’hauran de retornar poden crear dos bàndols: els músics que canten en Igualment, el fundador del Taller de Músics, Lluís Cabrera, segons els resultats econòmics del festival, i només català i que reben el suport de les institucions, i la també valora positivament que la normativa està feta caldrà retornar el tram cultural si s’obtenen beneficis. resta de músics, inclosos els instrumentals. I això és amb bones intencions i voluntat de suport a l’escena molt perillós, perquè quan els artistes detecten aquesta local. Tot i això, és molt crític amb la major part dels ELS CINC FESTIVALS ESTRATÈGICS influència institucional deixen de sentir-se còmodes a criteris: lamenta que es penalitzin les programacions l’hora de crear amb la seva llengua”. Això no significa, a Barcelona –“significa no entendre que un país ha de SÒNAR — electrònica i músiques avançades però, que Guijarro no pensi que s’hagi de donar suport disposar d’una capital cultural que faci de locomotora”–, BARNASANTS — cançó d’autor al català; considera que s’hauria de plantejar com a plus no entén que comptin menys els mesos de juny, juliol JAZZ TERRASSA — jazz TRADICIONÀRIUS — folk o des d’una altra institució, com ara l’Institut Ramon Llull. i agost, i tem l’aparició d’empreses que es dediquin a FESTIVAL DE MÚSIQUES DE TORROELLA DE Una altra de les crítiques del programador barceloní és buscar la subvenció a partir de la normativa sense cap MONTGRÍ — clàssica que “amb les coordenades de la subvenció mai es podrà altre criteri. A més, per Cabrera la qüestió lingüística és plantejar una programació de caràcter internacional especialment delicada, i no hi està d’acord: “S’hauria Ajuts per punts amb prou interès”. A més, Alberto Guijarro alerta del d’acabar el conflicte lingüístic acceptant que una gran Més enllà dels festivals que es beneficiaran d’un suport fet que es desatenguin les programacions “de risc”, és part del poble català no està disposat a renunciar a especial, Cultura ha dit que no vol desatendre la resta a dir, que fan una aportació cultural més enllà de pensar cap de les seves dues llengües principals”. A partir de propostes musicals en directe, i ha dissenyat el nou en la quantitat de públic que pot atreure l’artista. d’aquesta premissa, considera que “puntuar l’expressió sistema d’ajut per punts: s’estableixen uns criteris a Un altre dels promotors catalans destacats és Joan Mas, en català en el camp de la música pot crear un virus partir dels quals cada festival obté punts en funció de que organitza el festival Mas i Mas, a l’agost i a la ciutat a la contra, i fins i tot un rebuig que no ajudaria a la la programació i, per tant, un ajut econòmic en funció de Barcelona. Mas valora una bona intenció darrere la cohesió social del país”. d’aquesta puntuació. Els diners reservats per aquesta nova política d’ajuts, però considera que no s’ha fet de Finalment, més enllà dels criteris que aplica Cultura, partida s’eleven a 3 milions d’euros el 2008. la millora manera: “En un sector tan delicat com el Joan Mas és especialment crític amb les subvencions Però, què permet guanyar punts amb aquest sistema? de la música, cal fer els canvis progressivament, amb directes, perquè considera que “distorsionen el mercat”. La contractació dels intèrprets nascuts o domiciliats a uns quants anys. Un canvi tan ràpid és perillós, perquè Mas considera que els ajuts haurien d’anar en una Catalunya, el foment dels intèrprets en llengua catalana, no permet tenir temps d’adaptar-s’hi. Hi ha algun festival altra direcció, com per exemple aplicar descomptes la descentralització territorial de les activitats musicals que se n’ha ressentit molt”. Critica, també, que amb per la via fiscal.
36 anuari l’espectacle FESTIVALS I MÚSICABALANÇ EN DIRECTE 2005
ESPECTADORS ALS PRINCIPALS FESTIVALS DE POP-ROCK DELS PAÏSOS CATALANS
2007 2006 %
BAM Barcelona (del 19 al 30 de setembre) Festival de pop-rock català i internacional* 554.800 135.800 +308%
FIB Heineken Benicàssim (del 19 al 22 de juliol) Festival de pop independent 150.000 130.000 +15%
Sònar Barcelona (del 14 al 16 de juny) Festival de músiques avançades 83.230 81.467 +2%
Primavera Sound Barcelona (31 de maig al 2 de juny) Festival de pop i rock internacional 61.792 44.500 +39%
Viña Rock Benicàssim (27 i 29 d’abril) Festival de pop-rock internacional 60.000 70.000 -14%
Summercase Barcelona (13 i 14 de juliol) Festival de pop-rock internacional 54.500 22.250 +100%
Festival del Mil·lenni Barcelona (desembre 06 - març 07) Festival internacional 48.500 46.687 +4%
Monegros Desert Festival Fraga (7 de juliol) Festival de música electrònica 42.000 42.500 -1%
Acampada Jove Sant Celoni (12 al 14 de juliol) Festival de pop-rock català i internacional 38.000 38.000 +0%
Senglar Rock Lleida (28 al 30 de juny) Festival de pop-rock català i internacional 24.000 26.500 -9%
B-Estival Barcelona (4 al 26 de juliol) Festival de pop-rock internacional 24.000 20.000 +20%
Festival de Guitarra Barcelona (22 de març al 31 de maig) Festival de guitarristes internacional 15.500 11.853 +31%
LEM Barcelona (4 al 28 d’octubre) Festival de música experimental 14.170 15.721 -10%
Festinoval Lleida (22 i 23 de juny) Festival de nou pop-rock català* 10.000 3.000 +234%
Rock a la Mar Dénia (27 i 28 de juliol) Festival de pop-rock en català 8.000 11.000 -27%
Músics per la Llengua Porreres (12 d’octubre) Festival de pop-rock en català* 5.000 5.000 +0%
Rebrot Argentona (26 al 29 de juliol) Festival de pop-rock en català 3.000 4.000 -25%
FigaRock La Figuerosa (11 d’agost) Festival de rock laietà* 3.000 3.000 +0%
PopArb Arbúcies (20 i 21 de juliol) Festival de pop-rock 2.600 2.500 +4%
Reggus Reus (30 de juny) Festival de reggae 2.500 2.300 +9%
CulturaViva St. Feliu de Llobregat (del 15 al 17 de juny) Festival de música en català* 1.100 10.000 -89%
Faraday Vilanova i la Geltrú (29 i 30 de juny) Festival de pop català 1.000 800 +25%
(*) Aquests festivals ofereixen una programació majoritàriament gratuïta. Font: Organitzadors dels festivals
CONCERTS I ESDEVENIMENTS QUE VAN GENERAR MÉS DRETS D’AUTOR EL 2007 Catalunya Illes Balears País Valencià
The Police Serrat & Sabina Héroes del Silencio The Rolling Stones Alejandro Sanz Viña Rock Serrat & Sabina Fito y los Fitipaldis FIB Heineken RBD Joe Cocker Il Divo
Font: SGAE
l’espectacle anuari 37 FESTIVALS I MÚSICA EN DIRECTE La raó de ser del Sònar D’un temps ençà, el format de festival s’ha convertit per a la funció de tirar del mercat o, pitjor, ser pràcticament molts professionals del sector en el principi i la fi del l’única peça destacada. Haurien de sorgir perquè l’escena mercat musical. Sembla que no hi hagi res més, fins al els necessita com a element dinamitzador, no punt que es distorsiona la funció que aquests han de distorsionador. En aquest sentit al Sònar hem estat desenvolupar en el camp de la música en viu. Els festivals coherents al llarg de quinze anys: hem estat indicadors de no han de ser tan importants com es creu: han de ser una l’emergència de talents i hem respost al desig d’un sector peça més (important, d’acord) de l’engranatge en la del públic orfe d’una oferta especialitzada en música RICARD ROBLES difusió de la música. Són l’aparador de propostes que electrònica i d’avantguarda, sense comptar que el Sònar enlloc més es poden trobar; en cap cas s’haurien d’atribuir ha acabat sent un element distintiu de Barcelona. Codirector del festival Sònar Un model singular
En un panorama farcit de propostes creatives públics, així com aconseguir el suport d’institucions, interessants, la professionalització és indispensable i la empreses, públic i mitjans de comunicació a qui sembla recerca d’un model singular, obligada. El Jazz Terrassa que interessa ben poc el gènere. Sovint els del jazz tenim té clar quin és el seu repte: la divulgació del jazz a tota complex de treballar en pro de la ‘música invisible’, i segur mena de públic amb concerts populars, mantenint però que cal, amb el soroll que avui fem, que se’ns comenci el format de club a la Nova Jazz Cava; la voluntat de a escoltar. Promocionar la música en viu a Catalunya, fer mostrar i impulsar la realitat jazzística del país amb pinya entre els agents implicats, lluitar per una legislació presentacions de projectes i produccions pròpies; la més justa... i treballar per aconseguir-ho és la il·lusió del SUSANNA CARMONA presència de figures internacionals, i la creació de nous Club de Jazz d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals. Coordinadora del Jazz Terrassa Festival A la recerca de noves audiències No crec que l’elecció del Festival de Músiques de s’ha creat un escenari on la música sembla que sigui Torroella de Montgrí com a festival estratègic hagi només per a l’estiu i s’ha tendit a una banalització on sorprès a ningú, perquè és l’únic certamen dedicat a la moltes de les programacions s’expliquen per qüestions música clàssica de Catalunya, i s’ha posicionat dins mediàtiques. Seria bo que les programacions estivals el mapa de festivals europeus. L’elecció de quatre establissin unes línies mestres en la creació d’una oferta festivals estratègics és un primer pas concís cap a musical sòlida, variada, coherent i posada al servei de la l’ordenació d’una situació anòmala com ho és la recerca de noves audiències per a la música en viu, que proliferació de festivals en un país on la programació és la que ajudarà a la creació d’un públic de veritat: això ORIOL PÉREZ musical estable és minsa. Cal invertir la situació, ja que és tenir sentit crític i criteri. Codirector del Festival de Músiques de Torroella de Montgrí Festivals i Circuit Folc L’edició del Tradifolk 2007 va indexar 81 referències de legislació dels espais de programació de música en viu programacions als Països Catalans, repartides durant per tal de poder trobar mecanismes que en facilitin l’any, que oferien concerts i balls folk en el seu programa. l’activitat. Seria més productiu ajudar les sales de petit i També cal afegir a aquesta línia d’activitat les dues mitjà format que tinguin una infraestructura adequada edicions del Circuit Folc que s’han programat que no pas l’ajuda directa a la contractació. Si conjuntament entre el C.A.T. i la revista SONS (Grup existeixen aquests espais, el desajust entre el cost Enderrock) amb el suport de la Generalitat de Catalunya. d’organització i les infraestructures necessàries i els Cal treballar en la consolidació d’aquests punts de caxets artístics dels grups, que moltes vegades s’han JORDI FÀBREGAS referència i, sobretot, potenciar aquesta proposta de d’adaptar a la baixa, s’anivellaran, i també es normalitzarà Director del Tradicionàrius, circuit que és del tot indispensable. Cal avançar en la l’oferta de música folk. Festival Folk Internacional Transparència i racionalització Des del BarnaSants ens sembla fantàstic que ens hagin També estic absolutament d’acord amb l’establiment escollit com a festival estratègic. Però més enllà d’un plantejament d’ajut per punts per tal d’obtenir el d’aquesta satisfacció, per a la cultura catalana és molt suport econòmic de la Generalitat de Catalunya. important l’elecció d’uns festivals estratègics que no Podrem debatre sobre els criteris concrets per programen amb criteris comercials sinó culturals. És aconseguir punts, i potser n’hi haurà que caldrà canviar important que l’administració es mulli i faci públiques les o matisar, però el que em sembla del tot positiu és la línies mestres de la seva política cultural, més enllà de voluntat de racionalitzar i donar transparència als les crítiques que pugui rebre. Amb l’elecció dels cinc arguments amb què es dóna el suport econòmic. Això PERE CAMPS festivals indica amb transparència quines són les idees té un gran valor, perquè es treuen les subvencions de la Director del festival BarnaSants per les quals aposta. foscor i les regles del joc queden clares.
38 anuari l’espectacle
FESTIVALS I MÚSICA EN DIRECTE
TEXT: LAIA ALTARRIBA Rècord d’ingressos per drets d’autor GRÀFIC: J.N. gràcies a la música en directe
Els ingressos per concepte de drets d’autor recaptats per la SGAE als Països Catalans assoleixen un altre rècord històric. Dels 101,7 milions d’euros generats en concepte de drets d’autor el 2006, s’ha passat als 114,39 milions el 2007, amb un augment del 12,5%, molt superior al de l’exercici anterior. La música en directe és la font d’ingressos amb un creixement més significatiu, del 28%, mentre que cauen un 8% els procedents de la venda de discos.
Catalunya continua sent de llarg el territori més rendible en procés d’adequació), ja que en els darrers anys Conscient de la ‘revolució’ de les edicions de discos per a la SGAE, gràcies als 68,7 milions d’euros d’ingressos només s’havien prioritzat equipaments destinats a a què considera que el sector està abocat, Muntaner per drets d’autor del 2007, amb un augment del 12,1% grans concerts i festivals. Per Muntaner és una bona troba molt interessant el moment d’ebullició que es viu: respecte la ’any 2006. Al País Valencià el creixement ha notícia que augmentin els recintes que poden acollir “Aquesta ebullició, més enllà de les tensions lògiques estat superior, de fins al 14,8%, cosa que li ha permès concerts de petit format. El director de la SGAE també que provoca, és molt estimulant, i espero que es podrà arribar als 36 milions. A les Illes Balears la pujada ha valora l’esforç de l’Ajuntament de Barcelona per buscar encarrilar cap a l’objectiu de facilitar als creadors que estat menor, però també substancial: un augment del noves fórmules que permetin a les sales que volen puguin continuar fent i vivint de la seva feina”. 6,3% ha suposat recaptar 9,7 milions d’euros. programar música en viu fer-ho amb menys traves. Quant a la creativitat, Ramon Muntaner considera que INGRESSOS PER DRETS D’AUTOR La música en viu ingressa un 28% més cada cop és major i més diversa, en part gràcies a les L’àmbit de major creixement és la música en directe, col·laboracions entre músics: “Gent que ve de cultures que ha passat de facturar 7,5 milions d’euros el 2006 diferents i d’altres estètiques musicals troba maneres a 9,6 milions el 2007. Aquesta dada significa que la d’expressar-se de manera conjunta. Aquí a la seu de recaptació per aquest concepte als Països Catalans la SGAE ho percebem molt”. ha augmentat un 28%. Qui més ha facturat ha estat Catalunya, amb 5,2 milions d’euros. En el cas valencià, Baixa la recaptació per vendes de discos la música en viu ha aportat fins a 3 milions d’euros. Tot i que en la majoria de conceptes (radiodifusió i En aquest territori, l’augment ha estat espectacular: comunicació pública d’obres musicals i audiovisuals en un 45,37% respecte a l’any 2006. Pel que fa als concerts establiments) la SGAE augmenta les xifres de recaptació, celebrats a les Balears durant el 2007, han suposat en el cas de les vendes de discos els ingressos en 1,4 milions d’ingressos per a la SGAE. concepte de drets d’autor continuen baixant. A les Illes El director de la SGAE a la Zona Mediterrània, Ramon un 8,7% i al País Valencià un 7,5%. A Catalunya, tot i
Muntaner, celebra l’obertura durant els darrers mesos que la SGAE no n’ha facilitat dades concretes, també Illes Balears País Valencià Catalunya Font: SGAE de nous espais de diferents aforaments (alguns encara hi segueix havent les pèrdues.
RAMON MUNTANER obres, de les quals 7.945 pertanyien a l’àmbit musical. Serveis a Socis a Internet (SSI), xifra que representa el Director de la SGAE Juntament amb aquestes xifres, que fan ben evident el 19,7% del total dels socis de la SGAE que es van donar a la Zona Mediterrània talent creatiu present al país, la seu del Grup SGAE a d’alta en aquest servei (11.313 socis). En l’àmbit de la Catalunya va mantenir durant l’any passat el seu alt comunicació, el 2007 va prendre significació la nivell d’activitat formativa, social i cultural, fet que comunicació digital: el web corporatiu, disponible en sis s’evidencia en els 218 programes que van donar lloc a llengües –català, castellà, basc, gallec, anglès i xinès– 585 actes socials i culturals. La Fundació Autor, el va registrar més de 7 milions de pàgines visitades: és Balanç d’un 2007 principal instrument de la SGAE per a l’exercici de les el quart web més visitat al món pel que fa a les entitats ple de realitats funcions de responsabilitat social corporativa, que de gestió. En concret, al
40 anuari l’espectacle FESTIVALS I MÚSICA EN DIRECTE Propostes per estructurar el sector Catalunya ha estat pionera en el desenvolupament del diversos aspectes que conflueixen en la nostra tasca de sector de la música en directe a l’Estat espanyol. La fer possible el lliure accés, sense discriminacions, de proximitat geogràfica a la frontera francesa i uns totes les persones a la música en viu. promotors que actuaven amb més passió que recursos –Professionalitzar el sector amb l’adopció de mesures ens va portar el naixement d’un sector, el de la música en que assegurin la capacitació de les empreses que vulguin viu, que ara és clau en el consum cultural al nostre país. dedicar-se a la promoció d’esdeveniments musicals. Actualment Catalunya lidera diferents vectors de l’activitat –Proposar als organismes competents l’harmonització econòmica del sector, entre els quals destaca el de la de la liquidació dels drets d’autor en el marc de la CEE, recaptació per venda d’entrades. Segurament tot això ja que l’actual fixació, en la qual l’Estat espanyol està no seria així si les principals empreses promotores molt per sobre de la mitjana europea, genera una clara TITO RAMONEDA espanyoles no estiguessin establertes a Barcelona. És discriminació i impedeix la lliure competència. Director de la promotora The Project evident que hem de felicitar-nos que això sigui així, però –Negociar amb les administracions una rebaixa en l’IVA és més important tenir cura que aquesta tendència no variï que es recapta per la venda d’entrades: del 7% al tipus i reforçar l’activitat d’un sector que, a banda de motor superreduït del 4%, tal com es fa en el sector del llibre. econòmic, és un dinamitzador cultural de primer ordre. –Establir plans conjunts amb les administracions És inqüestionable que la realitat del sector de la música públiques a fi de consensuar les polítiques de en directe està vivint una transformació i una evolució subvencions. És important la presència del diner públic espectacular en els darrers anys. L’increment en el nostre sector, però no ha de desvirtuar la realitat d’assistència als concerts i la proliferació de festivals així del mercat, sinó ser complementari i ajudar a crear un ens ho demostra. Cada any es fan més concerts i sector cada cop més fort. apareixen nous festivals a escena, organitzats tant des Aquests són alguns punts que haurien d’estar en la de la iniciativa pública com des de la privada, i que ment de tots. De ben segur que n’hi ha d’altres que són s’afegeixen a la llarga llista de festivals ja consolidats i tant o més importants. Hem de treballar perquè la amb una llarga trajectòria en el temps. Aquest música en viu sigui reconeguda com un valor social i creixement exponencial posa damunt la taula la cultural que precisa ser tutelat, i s’ha de reconèixer el necessitat de reordenar un sector que de per si ja era paper que fem els empresaris privats com a motors del desestructurat, posant l’accent en els següents punts: sector. La música en directe ha d’arribar a tothom –Establir un diàleg entre els diferents agents que sense discriminacions i en les millors condicions, i per intervenim en el sector amb l’objectiu de millorar els aconseguir-ho hem de treballar tots plegats.
No hi ha crisi per als concerts Barcelona està molt més ben dotada que Madrid pel ens ha arribat, al contrari, la gent cada cop té més que fa a locals on tocar. Tant d’espais molt grans interès a veure en directe els artistes que li agraden, i oberts, com l’Estadi Lluís Companys, com d’espais alhora es torna més exigent: abans qualsevol artista grans però tancats, com el Palau Sant Jordi. D’espais que cantés en anglès omplia sense problema, però ara mitjans, per a 8.000 o 10.000 persones, en falten, però l’oferta és tan gran que has de seleccionar més. això es pot resoldre partint el Sant Jordi, així que no hi Diuen que ve una crisi econòmica, però jo penso que ha problema. A més, estan tots molt ben condicionats, els que programem concerts no la patirem, perquè el tinguin la mida que tinguin. públic potser renunciarà a comprar-se un disc, però no Per sort, la crisi que afecta la indústria discogràfica no a veure l’artista que li agrada si ve fins a Barcelona.
EDUARDO MÖLLER Responsable de premsa i promoció de Gamerco Fomentar una marca No descobrirem res si comentem que la premsa va tot festival comporta riscos i problemes, però el públic plena de nous festivals i esdeveniments musicals que català i europeu (italià, alemany, francès, anglès...) no tenen un futur assegurat. Feta aquesta observació, respon davant el reclam d’un cartell que aposta per perquè la nostra empresa ha decidit implicar-se en la artistes internacionals i bandes nacionals de projecció. producció i promoció del Rude Cat Festival? La Perquè el Rude Cat no oblida que el seu centre d’acció resposta suposo que seria la paraula ‘singularitat’, és a es troba a La Mirona de Salt (Girona), i que ha d’apostar dir, apostar pel que és diferent, buscant un circuit i unes no només pels noms de fora, sinó per tots els grups de dates alternatives, buscant un públic que aposta tant la nostra terra que es dediquen –i en són molts– a per la qualitat de l’oferta com per la marca. I és ben cert cultivar la música jamaicana i, en concret, l’ska. Gràcies que la marca ‘Rude Cat’ ha aconseguit consolidar-se en a tots aquests ingredients, podem dir que el Rude Cat SALVADOR GONZÁLEZ només dues edicions, sense gaire suport ni privat ni és, ara per ara, una marca de referència a tot Europa (i Director de Buenritmo Producciones institucional, sinó gràcies a un públic que cercava una els Estats Units) que situa Catalunya en el panorama proposta d’aquest tipus des de fa temps. Esclar que dels circuits especialitzats.
l’espectacle anuari 41 BARCELONA I LA MÚSICA EN VIU
TEXT: LAIA ALTARRIBA El so de Barcelona FOTO: CARLES RODRÍGUEZ té problemes per fer-se escoltar
S’han alçat les restriccions tan estrictes que existien fins fa pocs mesos per poder interpretar música en viu als bars de la ciutat de Barcelona. La mesura arriba després d’anys de queixes per part del sector, que ha vist com s’anaven tancant locals i que cada cop era més difícil trobar espais per tocar en directe en una ciutat que ha fet del mestissatge cultural lligat a la música una marca internacional. La modificació de la normativa ha estat celebrada per programadors i artistes, tot i que alguns creuen que encara hi ha obstacles per fer música en viu a Barcelona.
. LA KINKY BEAT
La modificació de la legislació, aprovada el febrer del suport al consistori barceloní, que ha anunciat una té l’Ajuntament de la música i de la ciutat. “Des del 2008, que permet que tornin els instruments i les veus previsió de 600.000 euros per ajudar-los a adequar-se. consistori el que estan fent és una ciutat només per en directe als bars barcelonins ha estat, de fet, molt El canvi en la normativa, diu el president d’ASACC, als turistes. Aparten els músics del carrer i se’ls tracta petita, només en dos articles de l’Ordenança Municipal també comportarà a mig termini l’augment del nombre com delinqüents”, critica. “Bandes com Che Sudaka, de les Activitats i dels Establiments de Concurrència d’associats, perquè confien que els propers mesos que feien uns concerts impressionants al carrer, han Pública. D’una banda, un dels nous articles estableix hi haurà bars musicals que se sumaran a l’oferta en hagut de deixar-ho de fer a causa de les noves que “les activitats musicals han de disposar de les directe a la ciutat. normatives. El carrer ha estat del poble tota la vida, condicions tècniques adequades per tal de garantir Altres professionals del sector es mostren, però, molt però ara se’l vol quedar l’Ajuntament”, es lamenta. la seguretat i la comoditat del públic, així com per més escèptics amb el canvi de l’ordenança. És el cas evitar la contaminació acústica i molèsties als veïns”. del responsable de la promotora Músiques del Carib, Estudis per millorar D’altra banda, i aquí hi ha la novetat més important, Xavi Cánovas, que ho considera positiu “si l’obertura En un altre àmbit de la música en viu i de les sales de afegeix el concepte de “bar musical amb música de la legislació és real”, però no confia que comporti concerts, el president de l’ASACC, Robert Tierz, avança en directe”, entenent-lo com un espai que “disposa un canvi real per a la música a la ciutat. Cánovas creu que el sector té també altres reptes que cal superar. de serveide bar, amb ambientació musical en directe que l’Ajuntament ha utilitzat a molts músics com ell: En aquest sentit, han arribat a un acord amb l’Institut o reproduïda”, però que no pot disposar “de pista “Quan hi va haver el boom del ‘so Barcelona’ ens van Català de les Indústries Culturals de la Generalitat de de ball o d’espai assimilable”. utilitzar per exportar el nom de la ciutat per mig món. Catalunya (ICIC) i l’Ajuntament de Barcelona per tal L’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC), Però allà on es va produir l’eclosió del mestissatge, al d’elaborar diversos estudis que han d’ajudar a millorar que agrupa els principals locals de música de la ciutat, centre de Barcelona, es continuen tancant bars. L’últim el sector. Un d’aquests informes que ja han encarregat celebra el canvi perquè ho considera interessant “com ha estat el Mariachi, per ordre de la Guàrdia Urbana, és per analitzar el funcionament de les entitats de gestió a primer pas”, ja que “no tenia sentit que es pogués que era un espai de trobada d’artistes com La Kinky de drets d’autor a Europa: “Pel que sabem –detalla Tierz–, posar música amb un CD però no es pogués programar Beat o Manu Chao”. a Catalunya hi sortim perdent, ja que la SGAE és molt música en directe”. L’ASACC també celebra que la Els grups de Músiques del Carib han decidit, davant exigent amb les sales pel que fa a la recaptació. A més, modificació en la legislació fos aprovada per unanimitat d’aquesta realitat, fer les maletes i marxar de la ciutat. a la resta d’Europa es reverteix una part de la recaptació de tots els grups del ple municipal barceloní, perquè Ell s’estima Barcelona i assegura que voldria quedar-se, en els mateixos locals, cosa que aquí no es fa”. entén que això mostra la voluntat conjunta de resoldre però el desallotjament dels locals que hi havia al carrer Una altra preocupació de les sales són les estratègies una situació que des de tots els sectors professionals de Mèxic el desembre del 2007, que allotjaven uns 250 per promocionar els concerts: “Tots fem de tot, és a vinculats a la música reclamaven que es resolgués. músics, 35 bandes i tres estudis de gravació, l’ha fet dir, promoció a través d’Internet, flyers, cartells, etc. desistir: “Després del carrer Mèxic, no vull que un altre Això és insostenible ecològicament. Però no sabem El cas del London Bar i altres pla urbanístic em faci fora d’un altre local. L’Ajuntament quin d’aquests canals funciona millor, així que potser La normativa ja ha tingut les primeres conseqüències. de Barcelona ens ha obligat a retirar-nos estocada rere estem llençant de manera innecessària unes quantes Segons el president de l’ASACC, Roberto Tierz, s’ha estocada. Després de disset anys invertint un total de tones de paper”, reconeix Tierz. Així doncs, un altre dels resolt el cas del London Bar, on l’Ajuntament havia 120.000 euros en set locals diferents dels quals ens projectes que han impulsat amb l’administració és el obligat a suspendre els concerts, que s’hi programaven han fet fora de tots, hem decidit marxar a Tona, a la d’estudiar l’efectivitat dels sistemes de promoció. des de feia molts anys. Ara ja pot tornar la música en comarca d’Osona”. Xavi Cánovas considera que el seu Tot plegat es planteja amb l’objectiu de millorar la directe al mític local del carrer Nou de la Rambla. Tierz cas no és individual: “Si no hi ha un canvi radical, molts comunicació amb els que tenen ganes d’escoltar els també explica que té constància de sis bars més que altres faran com nosaltres”. músics en directe, que les dades indiquen que cada abans no programaven concerts i que amb la nova El promotor i cantant de Discípulos de Otilia apunta cop són més. I és que, al contrari del que passa amb normativa s’han animat a fer-ho. El que els cal ara és que el problema de fons no es resoldrà amb aquesta la indústria discogràfica, l’escenari no pateix cap mena adaptar els locals. Per fer el canvi podran demanar nova normativa, sinó que és fruit de la concepció que de crisi quan Barcelona s’obre als artistes.
42 anuari l’espectacle BARCELONA I LA MÚSICA EN VIU
Sales de música, una llarga història que acaba bé
Darrerament hem assistit a la notícia positiva del canvi a Quan aquest procés es va encallar vam decidir intentar l’ordenança municipal sobre espais de concurrència un canvi de l’Ordenança en solitari que permetés, a pública que permet als bars musicals fer música en viu. l’espera del canvi de Llei, millorar, si més no, la definició Però aquest canvi ha estat un procés complicat, que ha de ‘bar musical’ per tal de permetre-hi la música en viu. durat quatre anys i ha comptat amb moltes complicitats Vull destacar la contundent decisió dels llavors regidor i que, s’ha de dir, ha estat apassionant i altament formatiu. de Cultura, Carles Martí, i del director de l’ICUB, Jordi En aquell moment, sent regidor de Cultura Ferran Martí, de portar a terme la modificació, i la impagable Mascarell i gerent Oriol Balaguer, vam crear l’Àrea de feina de la gerent Marta Clari per assolir un consens Música, i per iniciar-la vam voler asseure el sector musical dins els serveis tècnics municipals. La llista seria massa al voltant d’una taula i consensuar el camí a seguir. llarga, però són la Guàrdia Urbana, Llicències, Inspecció Un dels primers punts que van aparèixer sobre la taula i Comerç. També cal destacar la participació del Consell va ser la necessitat dels músics de tenir llocs de treball de Cultura de Barcelona, creat recentment, a través de i expressió, així com de facilitar el treball de difusió i suport la seva Comissió de Música, que s’ha revelat com una a la creació que duien a terme les sales de música. eina útil per aconseguir els consens. En aquest punt he de destacar les aportacions serenes Vam aconseguir pactar, gràcies a l’entregada que van realitzar Joan Fradera, del Consell Català de la col·laboració un cop més de Pedrosa, una proposta Música; Pau Manté, president de l’Associació de Sales, amb els serveis jurídics municipals que de nou va ser i Carme Zapata, la seva gerent; Antoni Mas i Max aprovada pel ple municipal amb el vot positiu de totes CARLES SALA Sunyer, de la Unió de Músics, i Susanna Gamisel, del les forces polítiques. Director d’Acció Cultural meu equip. Entre tots vam poder fixar un full de ruta Finalment, i un cop aprovada la modificació, va ser de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) sòlid i consistent que ens permetés avançar sense definitiu el suport del mateix alcalde, Jordi Hereu, que distreure’ns del debat, que en aquell moment era va mostrar, en una nit llarga i divertida per les sales de omnipresent a tots els mitjans de comunicació, sobre el la ciutat, que el reconeixement de la tasca cultural de les tancament de locals i la suposada culpa de sales de música era quelcom més que un brindis al sol. l’Ajuntament en aquest afer. Tots els gerents dels districtes Una de les primeres accions de Barcelona, capitanejats que vam emprendre va ser la “El soroll és sovint incívic, per Eduard Vicente i Enric presentació de la mesura de Torrelles (als quals encara no govern ‘La Ciutat per la però la música poques tinc el gust de conèixer), Música’, que va ser aprovada també han fet pinya per fer el per unanimitat de tots els vegades és soroll” canvi fàcil de les sales. I això partits polítics i que ens va és d’agrair. permetre seguir treballant en Bé, aquí acaba la història, la línia que ens proposàvem, dient al ciutadà, de gairebé amb un ‘continuarà...’. passada: “Això de la música és un bé de tots i rarament La modificació encara s’ha d’aprovar definitivament, i una molèstia”. El soroll és sovint incívic, però la música sobretot s’ha de desplegar la nova Llei, que a partir poques vegades és soroll. Aquí hi va jugar un paper d’ara ja no es dirà ‘de Policia de l’Espectacle’. Encara clau Martí Perramon, que es va incorporar a l’ICUB a s’han de sumar molts més espais a aquesta categoria Des del seu càrrec a l’Ajuntament mig procés. de sales de musica en viu. Però vull deixar constància de Barcelona, l’exdirector del La següent acció va ser encarregar un estudi jurídic, que tot aquest procés ha estat un gran treball en realizat per Patrícia Vila, proposada per Lluïsa Pedrosa, equip, i que a més a més aquest equip ha estat Mercat de Música Viva de Vic que ens permetés entendre l’entramat de lleis, públic i privat, i al mateix temps multiinstitucional i ha estat clau per tal d’impulsar normatives i ordenances que impacten sobre la música. multidepartamental. Que ha tingut en tot moment el una reforma en la legislació que Xavier Marcé i Eulàlia Blanco, que des de l’ICIC d’aquell suport del sector i també de tot l’arc polític de la moment es van sumar a l’encàrrec, van ser bàsics per nostra ciutat. restringia les condicions per arribar a la Conselleria d’Interior i fer possible que entre He anomenat molta gent, però pot ser que m’hagi programar música en directe. tots impulséssim un canvi d’una Llei que permetés la deixat algú. Que no s’ofengui, no ha estat intencionat, Carles Sala resumeix el procés millora de tot l’entorn legal de la música. és la meva memòria que de vegades falla. que ha possibilitat aquest canvi i Aquest procés va quedar estroncat per les eleccions Encara hi ha molta feina per fer, però crec que puc anticipades, però afortunadament el nou equip afirmar amb el cap ben alt que avui fer música a la ciutat dóna les gràcies a totes les persones d’Interior de la Generalitat de Catalunya ho va reprendre de Barcelona és una miqueta més fàcil i, sobretot, té i entitats que hi han contribuït. amb més energia i més participació encara. molt més bon reconeixement social i polític.
l’espectacle anuari 43 CATALUNYA I LA MÚSICA EN VIU
TEXT: ROGER PALÀ Assajar, missió impossible FOTO: CARLES RODRÍGUEZ
Trobar un local en condicions per assajar és un dels problemes més freqüents amb què es troben els grups joves que comencen a obrir-se pas en el món de la música. La pressió immobiliària, els alts preus dels lloguers, el fet que aquesta activitat pot generar molèsties als veïns i la manca d’espais públics són algunes de les traves amb què es troben els que comencen a fer-se un nom en l’escena musical del país. Per aquest motiu, la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya, encapçalada per Eugeni Villalbí, ha iniciat la planificació d’una Xarxa Nacional de Bucs d’Assaig.
Set Cases de la Música
La Xarxa de Cases de la Música Popular, integrada actualment pels equipaments de Mataró (Clap), Salt (La Mirona) i l’Hospitaletd e Llobregat (Salmandra), és un dels projectes musicals més innovadors i potents creats a Catalunya els darrers anys. Fruit d’una iniciativa de la sala Clap, dirigida per Pau Manté, la idea parteix d’un concepte global d’espai musical que concebi una gestió privada amb una responsabilitat i suport públics. La implantació i creixement de la Xarxa preveu per abans del 2009 que s’ampliï amb instal·lacions noves a Manresa i Terrassa, i n’hi ha dues més en projecte a Tarragona i Lleida. La Xarxa s’articula per permetre l’intercanvi d’activitats, d’experiències com la creació de circuits per a la creació estable, la complicitat amb els mitjans públics de comunicació, la construcció de ponts de diàleg per contrarestar el desequilibri territorial respecte a Barcelona, i per potenciar un nou concepte de funcionament alternatiu. La iniciativa privada de les Cases de la Música Popular, que rep el suport estratègic del Departament de Cultura i dels ajuntaments implicats, basa les seves línies de treball en la formació dels músics (educació popular), la creació d’un viver de músiques, la promoció i organització de concerts i els projectes de dinamització i promoció . SANPEDRO AL BUC D’ASSAIG musicals i culturals de cadascuna de les poblacions.
Un bon exemple es va palesar el desembre del 2007 la que concentra la majoria d’oferta d’equipaments: hi com a Vic, o fins i tot amb sales de concerts, com els amb el desallotjament d’una trentena de bandes que ha una trentena de locals d’assaig entre centres cívics casos del Masnou i el Prat de Llobregat. assajaven en uns locals del carrer de Mèxic de Barcelona. i empreses privades. A més, hi ha una quinzena de bucs Entre els grups afectats per aquest cas hi havia Nour, en procés de construcció i diversos municipis estan Costos i inversions Discípulos de Otilia, Fufü-Ai i Costo Rico. Tot i que estudiant adaptar equipaments juvenils ja existents per De la mateixa manera que hi ha diversos sistemes de tots aquests grups pagaven un lloguer puntualment i incloure-hi bucs d’assaig. El director de programes gestió, el preu pot anar des de l’ús gratuït, com és el no generaven molèsties, l’Ajuntament els va clausurar de la Secretaria de Joventut, Jordi Casals, argumenta: cas de Sant Celoni i Ripoll, fins a bucs privats amb una l’espai amb l’argument que era insalubre. Ells mateixos “La xifra de locals d’assaig, així com la demanda, s’ha tarifa de fins a 320 euros al mes. Per norma general, ho van admetre: “L’estat dels locals era lamentable, incrementat de manera important els darrers anys. Cal el preu està entre els 6 i els 8 euros per hora, tot i que però era l’únic lloc que ens podíem permetre. En aquest destacar que els bucs d’assaig són cada vegada de més la majoria presenten abonaments d’uns 60 o 70 euros sentit, el responsable de l’agència de management bona qualitat i que molts dels existents s’adapten a les mensuals per a un ús limitat d’hores. Hace Color, Joni, que té al seu catàleg artistes com noves necessitats i exigències de qualitat”. L’aposta de la Secretaria de Joventut per la música i Nour o Rauxa, també considera que l’espai era del tot Les diferents modalitats de bucs d’assaig varien molt els bucs d’assaig també s’ha traduït, segons dades deficient: “El problema és que l’Ajuntament no ofereix depenent de si parlem d’equipaments públics o privats. de la Generalitat, en un 128% més d’inversions durant cap alternativa vàlida per a la gent que treballem de la Pel que fa als públics també hi ha diversificació segons el 2007 que el conjunt dels anys 2004, 2005 i 2006. música, i a l’hora de la veritat només hi ha traves per les necessitats i les capacitats de l’espai. Així, podem Concretament, l’any passat es van atorgar 183.454 part d’un consistori que diu que defensa la cultura i trobar bucs d’assaig que són autogestionats pels mateixos euros en subvencions a diferents ajuntaments catalans a la pràctica no fa res”. usuaris, com són els casos de Guissona i Blanes; bucs en aquesta matèria. La Secretaria ja està treballant en oberts les 24 hores del dia, com el de Girona, o amb l’elaboració d’una Xarxa Nacional de Bucs d’Assaig, 50 bucs arreu del país un ampli horari, com el d’Arenys de Munt; espais on es que està previst que es presenti en aquesta legislatura. Actualment, la Generalitat de Catalunya té constància pot trobar assessorament musical, com per exemple a Així mateix, l’Ajuntament de Barcelona s’ha compromès de l’existència d’una cinquantena de bucs d’assaig Lleida; espais amb préstec d’instruments, com a Sant en aquest mateix període a crear un Centre per a la repartits arreu del territori. La ciutat de Barcelona és Andreu de la Barca; altres amb equips d’enregistrament, Música, com preveu el Pla Municipal de Cultura.
44 anuari l’espectacle
INDÚSTRIA DISCOGRÀFICA
TEXT: LAIA ALTARRIBA Els segells independents catalans GRÀFICS: JORDI NOVELL toquen fons amb la crisi de vendes Les companyies independents catalanes continuen en plena davallada de vendes de discos i toquen fons. El 2006 van experimentar una caiguda del 10% en la facturació, una dada preocupant sobretot després del cert equilibri que havien assolit l’any passat. El mercat discogràfic català guanya pes específic (del 8,5 al 10,6%) respecte a l’estatal, que el 2007 es va desplomar un 26%, mentre les vendes de discos cauen al ritme del 38% anual. Amb tot, el mercat digital avança.
Sense excepció, les principals companyies independents discogràfic independent, integrat per empreses que drets editorials, la internacionalització i l’acord sectorial i multinacionals catalanes van experimentar caigudes topen amb grans obstacles a l’hora d’oferir continguts per treballar projectes de manera conjunta, cosa que en la facturació del 2007, amb una baixada mitjana del als usuaris”. La plataforma ha recollit dades que mostren els ha permès millorar la incidència dels seus artistes. 10%, passant dels 30 als 27 milions d’euros. Aquesta aquest desequilibri: el 99% dels segells europeus i el BankRobber també ofereix un servei integral: publiquen dada és especialment preocupant després que el 2006 50% de treballadors són de pimes; però els problemes discos, editen cançons, fan la contractació artística i aquestes discogràfiques van poder créixer un 7%, de concentració i d’accés al mercat fan que el 95% del organitzen cicles de concerts i un festival. És un segell que les situava en un punt zero. La indústria discogràfica que la gent pot escoltar i veure estigui concentrat a les que treballa de ple amb un petit nombre d’artistes. nacional estima en un 38% la davallada anual de vendes. mans de quatre multinacionals. Des de Picap, Joan-Carles Doval considera imprescindible Respecte al mercat estatal, Catalunya guanya dos El principal distribuïdor de discos catalans, K. Industria obrir altres vies: “Sense noves apostes, tant artístiques punts (passant del 8,5 al 10,6%, si bé encara molt lluny Cultural, assegura que les vendes de discos cauen un com tecnològiques i de màrqueting, l’empresa estaria del 20% que havia assolit abans de la venda de Vale 38% anual, i que l’acceleració d’aquesta caiguda fa que estancada. Estem il·lusionats”. A DiscMedi, Àlex Eslava Music a capital internacional). sigui molt difícil prendre mesures. En el mateix sentit es opina que si aquestes companyies no troben la sintonia Més greu és la situació del mercat discogràfic espanyol, manifesten els segells independents. “Estem en plena crisi de la televisió i la ràdio no podran ser referents per a la que el 2007 es va desplomar un 25,7% en la facturació de –diu Joan-Carles Doval, de Picap–, només cal veure els població en general. “Els mitjans públics catalans han venda de discos, sobretot a causa dels mals resultats percentatges de venda respecte a anys anteriors.” A més, de ser un dels motors de la indústria catalana”, declara. de les multinacionals (89% del total). Amb tot, la dada considera que el sector es troba en plena transició per Tot i la baixada espectacular de vendes, la producció esperançadora la dóna el creixement en la mateixa bé que “s’han obert molts camins” per encarar el futur. de discos en català va augmentar el 2007 un 9,4%, fins mesura del mercat digital, un 24,3%, tot i que encara Hi coincideix Àlex Eslava, de DiscMedi, que certifica que a la xifra rècord de 525 edicions de CD i 28 DVD, amb només representa un 10% de la facturació global. “la recessió als punts de venda és cada cop més gran”. un gran creixement de referències de cançó d’autor. “La pèrdua de vendes continua en una involució constant, Des de Propaganda pel Fet! fan el mateix diagnòstic. perquè hi ha una evolució constant de la pirateria. Des Dani Castellano apunta: “No només continuem en del 2000 hi ha una baixada de vendes anual que no s’ha crisi, sinó que cada cop s’accentua més la dificultat “Augmenta la producció aturat.” El diagnòstic és del president de l’Associació per vendre tant en CDs com en format digital. A hores de Productors i Editors Discogràfics i Videogràfics de d’ara tothom té clar que no som davant d’un canvi de música en català i es Catalunya (APECAT), Fèlix Buget, i constata que, tot i de format o de la forma de venda, sinó que és una que les vendes digitals han augmentat, “encara que les crisi per la venda de música empaquetada”. Per donen quatre discos d’or” multipliquis per dos cada any no compensen les pèrdues contra, qui ho veu d’una altra manera és Marçal Lladó, del mercat analògic”. El motiu que explica les pèrdues de BankRobber, que es nega a parlar de crisi. Per ell, El rànquing de vendes el lideren dues produccions que progressives cada any és, segons Buget, la pirateria: simplement hi ha un canvi en les regles del joc: “Si no van assolir disc de platí i dues més amb disc d’or. Els “S’ha certificat que l’Estat espanyol és un dels països es venen discos, els qui estimem la música i estem primers van ser per unes vendes extraordinàries: 160.000 occidentals on més es practica”. contents de treballar amb aquesta matèria primera còpies de la coproducció catalanoespanyola del CD+DVD hem de buscar noves idees i trobar el nostre espai”. de Serrat & Sabina, Dos pájaros de un tiro (Sony-BMG) –amb la interpretació en català de “Paraules d’amor”–, i “El mercat discogràfic Internet i els serveis integrals 127.000 unitats d’El disc de la Marató 2007 (TVC Disc), Tot i que la indústria és conscient que la via d’Internet que es va distribuir amb els diaris catalans. El quiosc català cau un 10% no compensa les pèrdues per les vendes físiques, tots va ser el canal alternatiu que va permetre vendre prop sense cap excepció han decidit ser presents a la Xarxa, d’un milió de discos en català: Lluís Llach amb La a causa de la pirateria” encara que sigui per pal·liar el declivi de la facturació. Vanguardia, Joan Manuel Serrat amb El Periódico, els Dani Castellano reconeix que “no hi ha vendes per col·leccionables de l’Avui i els encartaments de Mazoni Les dades de la SGAE mostren la magnitud del volum que visualitzar Internet ni la telefonia com els nous formats i Lax’n’Busto amb Enderrock. han adquirit les descàrregues gratuïtes, que comporten que salvaran la música empaquetada”. Reflexiona, Així, es va fer disc d’or per l’excel·lent resultat el triple de retruc una minva en la venda de CDs: “Cada segon però, que són passos que cal fer per seguir de prop CD del concert de comiat de Llach, Verges 2007 (Claus es descarreguen il·legalment trenta fitxers culturals a les noves tendències. En el cas de BankRobber, la Music), que va arribar a 77.000 còpies, 65.000 de les l’Estat espanyol. Som el sisè país amb un índex més prioritat ha estat col·locar les cançons a la plataforma quals venudes amb la promoció de La Vanguardia, i alt de pirateria digital”, afirma el director de Relacions The Orchard, mentre que DiscMedi ha signat un acord també es va atorgar disc d’or per als més de quaranta Institucionals i Comunicació de la SGAE, Pedro Farré. de representació a l’Estat espanyol i Portugal amb IODA. mil discos del Club Súper 3, Benvinguts al Club, editat Per solucionar-ho, proposa fixar-se en França, “un país També Picap té el catàleg disponible a les principals el desembre del 2006 per Blanco y Negro. En l’àmbit que advoca per la defensa dels drets fonamentals”. botigues de descàrrega electrònica. A més, anuncia nacional, l’anomenat ‘disc d’or català’ per a les Per afrontar la crisi, l’APECAT i altres entitats del sector que han obert un servei de discos a la carta a través referències amb més de 15.000 unitats venudes va ser discogràfic independent han constituït la Plataforma del web de la mateixa discogràfica, amb unes vendes per a tres artistes: Els Pets (Com anar al cel i tornar) Independent per la Música, que ja agrupa 80 segells. que experimenten un increment del 100% anual. Lax’n’Busto (Relax), venut també amb Enderrock, i El seu portaveu, Andy Ramos, considera: “En plena Una altra de les vies ha estat obrir nous serveis als seus Antònia Font (Coser i cantar). En total es van assolir reconversió de la indústria, és fonamental el suport a associats. Propaganda pel Fet! fa una aposta transversal set llançaments en català de xifres daurades, un més iniciatives que tinguin com a objectiu impulsar el sector per participar en l’edició de discos, el management, els que l’any anterior.
46 anuari l’espectacle INDÚSTRIA DISCOGRÀFICA
FACTURACIÓ DEL MERCAT DISCOGRÀFIC FÍSIC ESTATAL 2007 MERCAT DISCOGRÀFIC FÍSIC 2007 BLANCO Y NEGRO DIAL BOA AVISPA 3,80% 0,48% DISCMEDI (DESGLOSSAT PER FORMATS) 0,62% 0,57% 2,27% DIVUCSA UNIVERSAL 1,84% 2007 2006 variació 23,19 % milers d’unitats milers d’unitats EMI 17,95% ÀUDIO Senzills 558 785 -28,9% LP de vinil 99 19 +421,1% K7 5 8 -37,5% CD 28.669 36.813 -22,1%
WARNER/DRO Altres 162 1.901 -91,5% SONY-BMG 16,44% 31,60% HARMONIA OPEN NAÏVE MUNDI VÍDEO 0,06% 0,49% 0,69% DVD i VHS 1.920 2.335 -18,5% FACTURACIÓ DEL MERCAT DIGITAL FÍSIC ESTATAL 2007
DIVUCSA 0,19% EMI 18,87% MERCAT DISCOGRÀFIC DIGITAL 2007 SONY-BMG 35,21% 2007 2006 variació milers d’euros milers d’euros
Baixades d’Internet 4.907 3.503 +40,1%
Continguts per a mòbils 22.126 18.249 +21,2% WARNER/DRO UNIVERSAL 15,99% 29,73%
PES ESPECÍFIC DEL MERCAT FACTURACIÓ DE LES COMPANYIES CATALANES DISCOGRÀFIC FÍSIC vs DIGITAL K. INDUSTRIA OPEN resta APECAT CULTURAL 1% 4% 2007 2006 variació 10% (%) (%) PROPAGANDA PEL FET! BLANCO Y NEGRO Físic 90,5 94,1 -3,6% 4% 35% Digital 9,5 5,9 +3,6%
DIVUCSA 17% FACTURACIÓ PER VENDES
MERCAT FÍSIC CATALÀ (10,6% DEL TOTAL) 2007 2006 variació milions d’euros milions d’euros MÚSICA GLOBAL 7% DISCMEDI 27,05 30 -10% 22% COMPARATIVA PERCENTUAL DE LA FACTURACIÓ DE LES DISCOGRÀFIQUES AMB SEU MERCAT ESTATAL SOCIAL ALS PAÏSOS CATALANS RESPECTE A LES DE LA RESTA DE L’ESTAT ESPANYOL 2007 2006 variació milions d’euros milions d’euros Indústria musical Indústria musical de la resta de l’Estat 10’6% catalana FÍSIC 257 346 -25,7% DIGITAL 27 22 +24,3% TOTAL 284 368 -22,7% 89,4% Font: Promusicae, segons informació facilitada per Avispa, Blanco y Negro, Dial, DiscMedi, Divucsa, EMI, Harmonia Mundi Ibérica, Naïve, Open, Universal, Sony-BMG i Warner. (Aquests segells representen el 93% del mercat estatal).
l’espectacle anuari 47 INDÚSTRIA DISCOGRÀFICA
LA PIRATERIA A L’ESTAT ESPANYOL EL 2007
! Si no hi hagués pirateria s’hauria hagut de vendre 150 milions de discos, i només se n’ha venut 30 milions. ! Cada segon es baixen una mitjana de 30 fitxers de manera il·legal.
Font: SGAE. Dades per a l’Estat espanyol
! El 58% dels internautes té com a activitat principal descarregar-se música, i el 52%, baixar-se pel·lícules. La mitjana europea és el 30%.
! 12.562.000 de persones compren música, pel·lícules o videojocs.
! 12.629.000 de persones es descarregeuen gratuïtament obres culturals de plataformes P2P o compren al top manta.
! 8.777.000 de persones (el 67% dels internautes) es baixen música cinema o jocs en plataformes que violen els drets d’autor i la propietat intel·lectual.
Font: Coalició de Creadors i Indústries de Contigut, per a l’Estat espanyol Una Setmana de la Música Tinc la sensació que hem tocat fons. I també el desig tecnologies (Internet, portals de venda digital, telefonia), que d’aquí a poc els que aguantem, els que ens agrada publicitat, sincronitzacions, esponsoritzacions... Sense i estimem la música, veurem com tot això remunta. Com? oblidar el que pensem que és més important: la Bona pregunta! Si ho sabés no dubteu que us ho diria. promoció. Si no donem a conèixer un bon disc, es És clar que la música no morirà mai. Cada vegada quedarà al calaix. Fins i tot, es fa necessari més que mai s’escolta i es consumeix més música, tot i que buscar aliances i sinergies amb altres empreses del desgraciadament de forma no legal, i això fa molt de sector i unir interessos comuns. Crec també a fons en mal tant a les companyies que apostem com als autors les distribucions alternatives, a part de les existents, que i als mateixos artistes. Només cal fer una ullada als veïns s’han de cuidar al màxim. Cal facilitar al consumidor la de França –per no dir Anglaterra, Bèlgica o els Estats compra compulsiva. Units– i veure que tenen unes lleis que protegeixen la Quin serà el format que guanyarà? No se sap. Encara cultura. Aquí això no passa. Els que defensem la tenim CD per estona. En telefonia (tons) cada vegada hi legalitat som els dolents de la pel·lícula, i això no ha menys baixades, per moltes raons, entre d’altres canviarà mai fins que el govern hi posi remei. perquè les mateixes companyies han rebentat el No vull debatre, ni és el moment, que els mitjans hagin mercat. S’ha de posar cara als artistes. I això només SALVADOR CUFÍ d’apostar i creure’s molt més la música en català. És bo podem fer-ho amb el suport de TV3, a més de la ràdio Director de Música Global Discogràfica. que hi hagi una nova fornada de grans valors, i tampoc i la premsa, sense oblidar Internet. La millor promoció i Secretari de l’Associació de Productors hem d’oblidar els que segueixen al peu del canó i que en per la qual volem apostar seran els directes. i Editors Discogràfics i Videogràfics de el fons són els més populars per al públic. Molts Finalment, m’agradaria que la gent que ens pot ajudar Catalunya (APECAT) i membre de la Junta d’aquests són els primers que amb les seves propostes –govern, institucions, mitjans, programadors...– cregui, de Productores de Música de España innoven dia a dia. Si volem normalització en la nostra defensi i doni suport a la nostra música. Que ens ajudin (Promusicae) i d’AGEDI cultura i música no podem fer guetos. Ho dic tant pels a crear un panorama normalitzat de música del nostre mitjans com per les programacions. Qualsevol artista en país. Que s’escolti de la mateixa manera i es doni la català hauria de ser al costat de qualsevol artista mateixa importància a una cançó de Manolo García reconegut internacional. Aquí això no passa. que a una de Gossos o Mazoni. Que la música –i tot el El concepte tradicional de companyia discogràfica ja seu entorn– no sigui com sempre la més desfavorida de està caducat. Caldrà adoptar una nova visió de futur totes les arts. i contemplar la indústria discogràfica com una De la mateixa manera que s’ha promogut la Setmana companyia de música. Això comporta moltes més del Llibre en Català o el SupermerCat de Revistes, per funcions: gestionar els drets dels artistes, vetllar pels què no es fa la Setmana de la Música? Comencem seus interessos, participar en el management i/o per aquí, entre altres coses, perquè tenim música per participar de la contractació, obrir-se cap a les noves estona i de la bona!
48 anuari l’espectacle INDÚSTRIA DISCOGRÀFICA OPINIÓ El canvi de negoci El 2007 ha estat un altre any de la transició per al negoci telefonia, que van trobar un filó milionari a costa dels discogràfic, ja que tota la indústria està intentant usuaris de telèfons i que deixen poc benefici a l’artista. adaptar-se a un nou sistema desconegut fins ara. Es Per altra banda, hi ha les empreses que ofereixen busquen nous espais de negoci com la venda digital o connexió ADSL o banda ampla amb tarifes que les descàrregues de melodies per als mòbils, però no continuen sent les més cares d’Europa. han assolit nivells de benefici que ofereixin una via de Una de les possibilitats per a la indústria passa, doncs, salvació. També es prova d’assumir algunes tasques perquè les grans beneficiades hagin de ser també d’edició i management. Però no n’hi ha prou. Aleshores, productores de música o que el govern obligui les què ens queda? empreses i plataformes de telefonia a invertir en Si estudiem el target de les persones que han marcat producció musical i audiovisual. Si s’aconseguís, les vendes en la història del pop trobem gent jove tornaríem a tenir eines per treballar: noves companyies d’entre 12 i 30 anys. Són el gruix que ara mateix es que dependrien de Telefónica, ONO o Movilisto descarrega amb programes P2P els títols que vol sense donarien suport a projectes musicals nous i tindrien les pagar, o que amb el mòbil es baixa les cançons de moda, plataformes de difusió i comercialització, canals de amb la diferència que en aquest darrer format sí que televisió, pàgines web i espònsors i, a més, els usuraris PASCUAL LÓPEZ paguen. Si analitzem aquests dos sistemes, veurem que pagarien per gaudir de música gratis. Aquest futur és Responsable del segell Fanàtic els beneficiats de tot el procés són les plataformes de possible, és una afirmació. (Blanco y Negro) Avantatges i inconvenients de l’autoproducció La història de Gorvijac Music comença el desembre del Per contra, els principals inconvenients són la dedicació 2004. Neix de la mà dels components de La Puerta de en feines administratives, la dificultat de fer-se un lloc al los Sueños, davant la dificultat de comunicació amb les costat de companyies consolidades, la necessitat de companyies discogràfiques, quan el grup decideix serveis externs de promoció, distribució i contractació i buscar una alternativa per tirar endavant el seu projecte. l’obligació econòmica per a fer tota la inversió i suportar Obren una empresa musical molt petita que realitzarà unes despeses estructurals. les funcions que un grup necessita: discogràfica, Pensem que més enllà d’un model de companyia editorial i management. discogràfica o un altre, el més important és que totes Actualment, i després de moltes lluites i dificultats, hem les funcions vagin coordinades. Una gran promoció pogut tirar endavant amb tres discos de La Puerta i el dóna molt pocs resultats si no hi ha una distribució del primer de Filippo Landini. disc físic a les botigues i ningú busca actuacions en Les principals virtuts d’aquest model són la llibertat total directe, com tampoc en dóna una distribució correcta i de decisió en tots els camps, la total dedicació de la una bona feina de contractació sense un producte companyia amb el grup, la promoció continuada i el fet promocionat. Pensem que és indispensable que un que no s’han de repartir beneficis econòmics (ni regalies grup musical es rodegi d’un equip de gent que cregui ni drets editorials...). incondicionalment en el projecte. ORIOL SALTOR i JAUME SALTOR Coproductors de Gorvijac Music Música vs crisi La paraula ‘crisi’ ha estat tan utilitzada en tots els sectors Però ¿què és el que fa que pensem que aquest és un musicals que ha perdut el seu significat. La realitat és que moment beneficiós per la música? Cada vegada el avui la música viu un bon estat de salut. En l’aspecte públic és una mica més lliure per decidir, i gràcies a les creatiu està millor que mai, els directes funcionen noves eines de difusió pot triar, remenar, escoltar i comprar fantàsticament bé, les noves eines tecnològiques ajuden el disc que més li agradi. S’ha d’aprofitar aquest moment a difondre els estils, hi ha nova música que enriqueix el per qüestionar-nos algunes situacions i sanejar-les. mercat, petits èxits sorgits de manera natural, ajustats els ¿Es fa bona feina des de tots els sectors implicats per gustos reals dels oients i sense passar per la subjectivitat tal que la música torni a ser respectada i estimada, dels crítics, ARs ni grans executius. després del maltractament de les últimes dècades? Els últims anys el sector viu una renovació. Venim d’un ¿Les ràdios comercials fan d’altaveu de la nova realitat model de negoci, no gaire saludable, on en moltes musical? ¿Per què continuem sentint cançons dels ocasions es confonien tasques dels intermediaris. La anys vuitanta i noranta a la majoria d’emissores? ¿Per tendència és que la gestió de les diverses branques què una cançó per ser programada en una ràdio ha de artístiques es desenvolupi des del lloc on es planifica passar per un test psicològic? ¿Per què la SGAE absolutament tot. Per tant, quan una empresa fitxa un pressiona i fa pagar més a les discogràfiques CARME TASIAS artista, ho fa tot i es desviu perquè tot vagi bé. Així independents que a les multinacionals? ¿Per què les Cap de màrqueting i comunicació de Music Bus busca l’equilibri empresarial. Per a l’artista és més senzill, multinacionals són les que més guanyen i les que ja que només té un interlocutor. Els sectors que han menys inverteixen? ¿Per què les televisions ens fan donat l’esquena a aquesta nova manera de fer són els arribar la cultura amb els formats més avorrits que que amb més força criden la paraula ‘crisi’. tenen? Qui lo sa… INDÚSTRIA DISCOGRÀFICA
RÀNQUING DE VENDES DE DISCOS EN CATALÀ EDITATS L’ANY 2007
Serrat & Sabina (2CD+DVD) La Trinca (4CD+DVD) Pirat’s Sound Sistema (CD) Dos pájaros de un tiro x 16 20 anys de cançons Vol. II (160.000 exemplars) (10.000 exemplars) (3.502 exemplars) Diversos artistes (CD) Diversos artistes (CD) Marc Parrot (CD) El disc de la Marató x 12 Altres cançons de Nadal 4 Interferències (127.000 exemplars) (6.000 exemplars) (2.500 exemplars) Lluís Llach (3CD) Lídia Pujol (CD) At Versaris (CD) Verges 2007 Els amants de Lilith Va amb nosaltres (77.000 exemplars) (6.000 exemplars) (2.015 exemplars) Club Súper 3 (CD/DVD) Grup de Folk (CD) La Salseta del Poble Sec (CD+DVD) Benvinguts al Club (2006) Què fas, polissó? 30 anys en dansa (42.975 exemplars) (5.000 exemplars) (2.000 exemplars) Els Pets (CD) Mazoni (CD) Mishima (CD) Com anar al cel i tornar Si els dits fossin xilòfons Set tota la vida (20.000 exemplars) (5.000 exemplars) (2.000 exemplars) Antònia Font (CD+DVD) Quimi Portet (CD) Sanjosex (CD) Coser i cantar Matem els dimarts i els divendres Temps i rellotge (15.000 exemplars) (5.000 exemplars) (1.700 exemplars) Lax’n’Busto (CD+DVD) Mesclat (CD) Cesk Freixas (CD) Relax Cròniques colonials El camí cap a nosaltres (15.000 exemplars) (4.500 exemplars) (1.500 exemplars) Obrint Pas (CD+DVD) Kop (CD) Sabor de Gràcia (CD) Benvingut al paradís Nostrat La Cançó amb rumba (14.450 exemplars) (4.140 exemplars) (1.224 exemplars) Diversos artistes (CD) Gertrudis (CD) Revolta 21 (CD) Porca Misèria 2 Política de verbena No oblidis mai (10.000 exemplars) (4.000 exemplars) (1.205 exemplars) Gossos (CD) Whiskyn’s (CD) Pi de la Serra (CD) Oxigen Reus - París - Londres Tot (10.000 exemplars) (4.000 exemplars) (1.162 exemplars) Gerard Quintana (CD) La Carrau (CD) 10.000 còpies 5.000 còpies Treu banya Dins la taifa (10.000 exemplars) (3.540 exemplars) Font: Elaboració amb les dades dels editors
EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ FONOGRÀFICA EN LLENGUA CATALANA 525 500 480 448 (+9,4%) 425 (+7,1%) 396 389 (+5,4%) (28 DVD) (+7,3%) (32 DVD) 400 (+1,8%) (+26,3%) (17 DVD) (12 DVD) 308 (10 DVD) 300 (14 DVD) (+102,6%) 206 200 187 (+10,2%) 152 120 112 128 103 (+18,8%) 100 (+14,3%) (-50%) (+16,5%) (-6,7%)
0 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
pop-rock (200 unitats)
cançó d’autor (106 unitats)
folk / noves músiques (93 unitats)
jazz / blues (77 unitats)
infantil (44 unitats)
orquestres (5 unitats)
Font: ACIC (1994-1999) i GRUP ENDERROCK (2000-2007). En totes les referències es tracta d’edicions amb almenys una cançó en català.
50 anuari l’espectacle
BALANÇPOP-ROCK 2005 2007
TEXT: ROGER PALÀ Bona salut dels clàssics FOTOS: C.R. / J.M.M. i noves escenes emergents La collita del 2007 va ser una de les més profitoses del que portem de dècada. Això és degut, d’una banda, a factors conjunturals: tots els artistes més populars del pop-rock cantat en català (Els Pets, Obrint Pas, Antònia Font, Lax’n’Busto, Gossos...) van triar aquest any per editar noves referències. Però també és conseqüència de l’esclat d’una sèrie de noves tendències que s’han estat covant els últims anys i que ara han eclosionat: la consolidada escena de nou pop independent de Barcelona i l’incipient moviment de hip-hop i electrònica en català. La producció de pop-rock es va mantenir al voltant de les 200 referències en català.
El 2007 va ser un any ben plagat de novetats >> Els Pets, Gossos i Obrint Pas, >> La consolidació de l’escena indie: discogràfiques de les bandes més consolidades la força dels clàssics el boom del pop en català del país. Lax’n’Busto van presentar el seu Els premis ENDERROCK per als millors discos L’èxit de les formacions històriques conviu nou cantant, Salva R. Alberch, posant veu a del 2007 van anar a recaure sobre dos amb l’eclosió d’una nova escena d’estètica les cançons de Relax (Música Global), un disc clàssics: Com anar al cel i tornar (DiscMedi), i vocació independent. Cal subratllar com enregistrat als Estats Units amb la producció d’Els Pets, va recollir el guardó de millor a mínim sis nous treballs: Si els dits fossin de Sylvia Massy (Red Hot Chili Peppers). disc de l’any segons la crítica, i una altra xilòfons (BankRobber), de Mazoni; L’atracció Antònia Font no van aportar noves cançons banda veterana, Gossos, que aquest 2008 monumental (Cydonia), de Sanpedro; però sí un recopilatori on reversionen els celebra 15 anys als escenaris, es va endur Manifest líquid (DiscMedi), d’Erm; Els temes més coneguts de la seva trajectòria en el premi per votació popular al millor disc invertebrats (Acuarela), de Refree; Continents format orquestral: Coser i cantar (DiscMedi). I cal destacar també el segon treball en català de pop-rock per Oxigen (Música Global). (BCore Disc), de Nisei, i Set tota la vida de Marc Parrot, Interfèrencies (Música Global). Obrint Pas va recollir el premi del públic (Sinnamon), de Mishima. Bandes sorgides Un dels fenòmens curiosos del 2007 va ser al millor directe i DVD arran de la gira del de l’escena barcelonina que ja no només l’èxit d’El Belda i el Conjunt Badabadoc, una seu darrer treball, Benvingut al paradís tenen el favor de la crítica, sinó un públic de les formacions que més directes va realitzar (Propaganda pel Fet!). cada cop més nombrós. durant l’any i que basa el seu repertori a recuperar èxits del pop i el rock en català dels noranta a >> Rap en català, l’escena emergent >> L’electrònica aborigen pren força ritme caribeny. La idea és de l’acordionista Carles La publicació del disc de debut del trio At Una altra nova escena que emergeix des Belda, en col·laboració amb el contrabaixista Versaris, Va amb nosaltres (Propaganda de l’underground és la de l’electrònica en Lo Pardal Roquer, el guitarrista Marc Serrats pel Fet!), va marcar una nova línia en un català. El millor aparador és el festival Fona i el bateria Eric Herrera (Dijous Paella). Una àmbit musical on el català encara té una i un dels noms propis és Orxata Sound altra banda nova que va fer molts concerts el 2007 va ser Nour, la formació que encapçala presència molt minoritària. Darrere seu System, amb el primer disc, 1.0 (autoeditat). l’excantant i líder de Cheb Balowski, Yacine vénen altres noms del rap i el hip-hop com En aquest àmbit cal esmentar també grups Belahcene. El grup va presentar arreu el seu Rapsodes, Gato-el-Qiman, El Gremi, com Elèctric Vailets, Ensaladilla So primer treball, Papier mullat (Kasba Music). Projectils Lírics, Rapapolvo, Vazili, El Insistent, Ovidi Twins, Electrotoylets, Un dels fets destacats en l’àmbit de l’escena Nota... Cal esmentar també l’experiment Bogarde i La Màquina de Turing. Un punt del rock alternatiu va ser el retorn temporal entre el poeta Josep Pedrals i el músic i a part mereix el segon treball de Pirat’s de Kop. Coincidint amb l’alliberament del seu Guillamino, amb el seu disc i espectacle Sound Sistema, Vol. II (Propaganda pel Fet!), cantant, Juanra, empresonat des de l’any En/doll (BankRobber). disc fundacional del reggaeton en català. 2000, el grup, amb la marca Kop (r), va treure un disc, Nostrat (Propaganda pel Fet!), amb temes inèdits i versions en clau d’homenatge, i va >> Deu anys de la promotora Hace Color >> Gresca catalana, una festa sense retornar als escenaris en tres concerts especials Deu anys al peu del canó defensant una complexos amb la col·laboració del cantant Fernando Sapo, altra manera d’entendre la música. Hace Un altre moviment en alça és el dels PDs o líder de la banda El Corazón del Sapo. Color no respon als paràmetres habituals punxadiscos, els selectors que punxen amb Des del País Valencià van despuntar propostes d’una agència de management. Va començar normalitat música en català. És el que es com 121 dB. El grup de punk-pop de València, donant cabuda a les inquietuds d’una sèrie coneix com a ‘gresca catalana’, inaugurada finalistes del concurs Sona 9 del 2007, va d’activistes de la cultura entorn del grup pel mític PD Reig (Joan Reig, d’Els Pets). gravar el seu àlbum de debut, Equilàter, amb la Color Humano, i amb el temps s’ha convertit El col·lectiu ha crescut tant que avui dansar discogràfica basca Gor. De les Illes Balears va al ritme de Guillermina Motta no és només arribar el primer fenomen català via YouTube: en un focus d’irradiació sonora amb bandes Miquel Mariano, autor de l’èxit “Verigut”. actuals com Nour, La Kinky Beat, Rauxa, cosa de freaks. Així, tenim noms com DJ L’excantant de S’Albaida va aconseguir en Fufü-ai, Ràbia Positiva, Xazzar o Fermin Phil Musical, PD Barrut, DJ Mussol, PD pocs mesos 100.000 visites amb la seva Muguruza. Un puntal sense el qual la música Jimmy Jazz, PD El Capità, PD Patxap peculiar cançó sobre el turisme a Menorca. alternativa dels Països Catalans no es podria o DJ Lapelldeldiable i fins i tot grups de pas entendre. música en viu com Angelina i els Moderns.
54 anuari l’espectacle POP-ROCK 2007
. THE GRUIXUT’S . MAZONI
OPINIÓ OPINIÓ JOAN REIG NATXO TARRÉS Bateria d’Els Pets i Mesclat Guitarrista i veu de Gossos
Una radiofórmula en català Jo vull treballar
El paper que juguen els mitjans de comunicació a l’hora de difondre la música té una Des de fa 15 anys em dedico pseudoprofessionalment a la música. Ho faig importància cabdal. Per això costa d’entendre, a hores d’ara, que no existeixi una primerament per plaer, però intento que sigui la meva professió. Vull formar part del radiofórmula que emeti per FM i de forma exclusiva música en la llengua del país, sense proletariat d’aquest país, gent que té la vocació de viure amb dignitat de la seva feina. voler restar importància al paper d’iCat fm i de l’emissora digital TotCat, que emet per Quan reflexiono sobre l’estat del nostre ofici, penso que és sorprenent que el nivell Internet i exclusivament en català. Si hi ha ràdios especialitzades en música en castellà creatiu sigui més alt que mai quan les condicions laborals dels músics són patètiques: o en francès, llengües que gaudeixen de molt bona salut, amb més motiu n’hi hauria avui dia ser músic professional no té gaire futur. d’haver una d’especialitzada en la llengua catalana, a la qual li convé molt més. La majoria de músics no guanyem prou com per ser autònoms, sort en tenim del A l’hora de definir aquesta radiofórmula catalana, no pensem només en una emissora Sindicat de Músics i sovint molts dels que ens contracten (administració inclosa) ho fan pública. És l’administració que ha d’arribar allà on no arriba el capital, i més en aquest en negre. No tenim atur. Els catxets són els mateixos de sempre o més baixos i se’ns cas, en què es tracta de dotar d’eines a una cultura minoritzada. Però potser el pop- regateja constantment. Els nostres tècnics, treballadors que s’han estat formant durant rock en català genera un nivell de negoci prou important perquè pugui funcionar una anys, han d’abandonar moltes vegades cansats per aquesta mateixa inestabilitat. Els ràdio comercial d’iniciativa privada, i més encara quan hi ha un excel·lent bagatge en directes se suposa que han de compensar la caiguda de la venda de discos, però forma d’oldies. I un canal que combinés novetats amb peces clàssiques, com ho fan cada cop és més difícil trobar concerts en condicions. En català, oblida’t d’existir en el totes les emissores musicals, penso que podria tenir força sortida. Hi haurà algú que ‘Reino de España’, i això que cantem en una de les seves llengües. Als músics se’ns dirà que això fóra crear un gueto. Doncs creieu-me: Itàlia, Alemanya, França, demana que fem bandera de la cultura catalana, però si intentem obrir mercat, la Anglaterra i Espanya n’estan plens, de guetos. I funcionen prou bé. paraula traïdor apareix de seguida. Ara, si fabriques fuets o sofàs cap problema. Malgrat tot, la realitat és que avui en dia la música cantada en català segueix rebent En aquests quinze anys hem retrocedit en molts aspectes i això és trist, perquè els un tracte poc curós per part dels mitjans generalistes. Catalunya deu ser un país que músics ens mereixem, més enllà del reconeixement social, una forma digna de estima poc la seva música, sobretot si tenim en compte l’atenció que se li dispensa a guanyar-nos la vida. Mentre això no arriba no us preocupeu, que si encara queda algun la televisió, on no la podem sentir integrada d’una forma general en la programació. local obert de música en directe, anirem fent concerts, ni que sigui per passar-ho bé. Us imagineu que TV3 dediqués a la música els minuts diaris que dedica a la cuina? I si no, sempre ens quedarà algun concurs televisiu per treure algun duret tocant a Salut i bon profit! l’orquestra. Ui no, ja no hi pensava... Que ara es porta el playback!
l’espectacle anuari 55 BALANÇCANÇÓ D’AUTOR 2005 2007
TEXT: HELENA MORÉN ALEGRET Sense pena: canten nous ocells FOTOS: XAVIER MERCADÉ
En el terreny de la cançó d’autor, el 2007 serà recordat pel comiat de Lluís Llach a Verges, però també per la multiplicació de joves propostes de cançó d’autor que tenen una qualitat tan digna de consideració com la de les patums de tota la vida. Si la crítica musical va destacar els nous treballs de Sanjosex i Òscar Briz, en el seguiment popular es van endur la palma més gran el jove Cesk Freixas i Gerard Quintana, que consolida la seva proposta de cançó d’autor amb l’últim disc. L’any 2007 es van editar 106 referències en català de cançó d’autor (un espectacular augment del 38%), gràcies sobretot a les reedicions.
‘Fugiu de l’enyorança/ d’una veu que ja s’apaga./ >> L’any Lluís Llach >> La pervivència de La Trinca Que a mi no m’ha de fer pena,/ que a mi no Es van publicar el mateix any que es van La discogràfica multinacional Sony-BMG em farà cap pena/ i aniré de branca en branca/ presentar: Verges 2007 (Claus Records), va llançar al mercat La Trinca. 20 anys de per sentir allò que canten/ nous ocells del meu triple disc, record del comiat, i els DVDs cançons, una caixa amb quatre compactes, paisatge.’ Aquests versos de la cançó “Vida” de l’espectacle presentat al TNC Tranuites un DVD i un llibre sobre el trio de Canet, de Lluís Llach finalment es van complir. I és que Circus i el documental Llach: La revolta que va ser un bon resum de la seva carrera quan hi ha desaparicions de tota mena solen permanent, de Lluís Danés, editats per musical en format digital. El lot es va esgotar arribar els homenatges, com els que es van editar Mediapro. A més, la revista ENDERROCK al cap de poques setmanes. El grup més el 2007: L’Ovidi se’n va a Palau (Propaganda pel Fet!) o Si véns amb mi. Homenatge a Lluís va regalar als lectors l’EP Abril 04 (EDR popular de la cançó en català de tots els Llach (Picap). També va ser l’any en què el Discos), amb la gravació de quatre cançons temps també va ser protagonista d’un col·lectiu Els Setze Jutges va rebre la Medalla en directe del recital De Verges a Ceret, de especial amb l’ENDERROCK de juliol: la revista d’Honor al Parlament de Catalunya, ja sense la Lluís Llach i Pascal Comelade. L’any es ROCKCOL·LECCIÓ número 29 dedicada a La presència –per defunció– de Miquel Porter i de va cloure amb l’edició del doble àlbum de Trinca, que va incloure l’única entrevista Delfí Abella, però sí amb Josep Maria Espinàs, tribut amb versions inèdites i d’altres de ja completa publicada vint anys després de la Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, enregistrades: Si véns amb mi. Homenatge dissolució del grup. I, a més, va distribuir el Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan a Lluís Llach (Picap), coordinat pel periodista documental La Trinca. 20 anys de cançons, Ramon Bonet, Maria Aurèlia Pedrerol, Joan d’ENDERROCK Joaquim Vilarnau. del realitzador Tinet Rubira. Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach, a més de l’inspirador del grup, el poeta Lluís Serrahima, i les absències >> Sanjosex i Cesk Freixas >> Més reconeixements a Òscar Briz de Remei Margarit i Guillermina Motta. El disc Temps i rellotge (BankRobber), de El cantautor valencià va rebre el Premi Ovidi Es mereixen un capítol a part les alenades d’aire Sanjosex, va ser el guanyador del Premi Montllor al millor disc en valencià per Quart fresc que van venir tant del nord –Sanjosex– ENDERROCK al millor disc de cançó d’autor creixent (Ventilador Music, 2007). També es com del sud –Òscar Briz–. Com també, amb un ressò considerable, Gerard Quintana segons la crítica. Pel que fa a la votació va emportar el Premi Altaveu 2007 com a amb el seu quart àlbum en solitari, Treu banya popular, Cesk Freixas va ser elegit com millor disc de l’any i va ser finalista al Premi (Música Global), i Cesk Freixas amb El camí a millor artista de l’any, mentre que Treu Puig-porret del periodisme musical de cap a nosaltres (autoeditat). A més de la revisió banya (Música Global), de Gerard Quintana, Catalunya atorgat en el marc del Mercat de Maria del Mar Bonet, Terra secreta (Picap), va ser escollit millor disc. El 69% d’edicions de Música Viva de Vic. Briz va actuar al i el blues de Pi de la Serra, Tot (K. Industria). de cançó en català van procedir de Catalunya, festival Grec de Barcelona i va ser un dels Bona ratxa de festivals, començant per la XII mentre que el 13% va ser de les Illes Balears representants de la música en català a la edició del festival de cançó d’autor BarnaSants, i un 9% van ser discos d’autors valencians. Fira del Llibre de Frankfurt. que va oferir grans concerts, com l’inaugural i col·lectiu Acords amb Leonard Cohen (DiscMedi), amb la representació catalana de Quintana i >> YouTube, versions i col·leccionables >> Reedicions i més reedicions Toti Soler, i donant cabuda a Feliu Ventura, Xavier Baró, VerdCel, Canimas i Oriol Tramvia. Els cantautors es van sumar a donar-se a Es van editar de bell nou en CD els clàssics Altres festivals a destacar són el Tastautors de conèixer a través de les noves tecnologies Dioptria (Concèntric, 1970-71), de Pau Riba, Cardedeu, el III Cicle de Recitals de Cançó i els nous canals de comunicació. Ara bé, i Qualsevol nit pot sortir el sol (Edigsa, 1975), d’Autor de Girona i la II Sobretaula BankRobber. al YouTube i al mitjans generalistes es de Sisa, a més d’una discografia completa Finalment, en el repartiment de guardons van va mostrar més interès per les versions d’aquest darrer a càrrec de K. Industria ser protagonistes els Túrnez & Sesé, Premi curioses que per l’obra nova, com és el cas Cultural. Entre les reedicions hi ha La Catedral, Mediterrània per a una creació que s’estrenarà de “Ni una sola paraula”, que Roger Mas La màgia de l’estudiant, Sisa & Melodrama, a la Fira 2008, i Roger Benet, premi Enganxa’t a va adaptar de la cantant mexicana Paulina Barcelona postal, Transcantautor. Última la Música. Amb tot, la cançó d’autor necessita Rubio. I la revisió també es va imposar als notícia i El viajante. També Dro-Atlantic va més concerts i una Fundació, com va reclamar col·leccionables dels diaris: l’Avui va repassar reeditar el fons de catàleg de Fonomusic Canimas (en guanyar per segon cop el Premi La Nova Cançó 1965-1982, mentre que el dels sis grans discos de Llach: Ara i aquí, Cerverí): “Que fes que els cantautors, ja que diari La Vanguardia recopilava la discografia Viatge a Itaca, Campanades a morts, Com no tenim feina, almenys poguéssim subsistir”. de Lluís Llach. un arbre nu, I si canto trist... i A l’Olympia.
56 anuari l’espectacle CANÇÓ D’AUTOR 2007
ESPECTADORS DELS PRINCIPALS FESTIVALS DEDICATS A LA CANÇÓ D’AUTOR
2007 2006 %
Acústica 25.000 20.000 +25% (Figueres)
Altaveu 15.000 15.000 0% (Sant Boi de Llobregat)
BarnaSants 15.000 13.670 +10% (Barcelona)
(a)phònica 12.000 11.000 +9% (Banyoles)
Autúria 1.000 700 +43% (Reus)
Tastautors. Cicle de 748 600 +25% Cantautors dels PPCC (Cardedeu)
. LLUÍS LLACH Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels organitzadors
OPINIÓ OPINIÓ ÒSCAR BRIZ CARLES SANJOSÉ (SANJOSEX) Cantautor Cantautor
Petita cultura Qüestió de fe? vs globalització
Em sembla que, en essència, hom no s’acaba de creure els nostres artistes amb la La música en català crec que està passant un bon moment. Aquest bon moment suficient vehemència i quantitat com per permetre un entramat professional sòlid, segurament ve motivat per qüestions generacionals i socials molt difícils de variat i econòmicament viable. D’alguna manera ens cal seduir més públic i fer veure comprendre. Tot i això m’atreveixo a dir que hi ha dos factors clau que han provocat que amb la seva confiança la nostra escena pot créixer en tots els sentits, perquè a aquest gir quantitatiu i qualitatiu de la cançó en català: per una banda la gran crisi hores d’ara sense el suport de la subvenció pública hi ha pocs negocis viables. discogràfica ha fet adonar als músics catalanoparlants que fins ara cantaven en Més enllà de les institucions, però, pense que ens manca intercanvi d’informació: no anglès o en castellà que la paraula ‘triomfar’ és cada vegada més difícil, i el triomf ja ens coneixem prou, i qualsevol professional sap que si hi ha res que marca les no és tan alt, de manera que davant aquest panorama el músic se sincera amb ell diferències és la gestió de la informació. mateix, busca el que realment té ganes de fer i entén que el seu mercat real és Es curiós com quan surts de l’àmbit estatal –on és clar que els prejudicis són molt Catalunya, i per extensió totes les regions de parla catalana. grans– hi ha un interès sincer i no condicionat pels avatars polítics i culturals que A més a més, a resultes d’això descobreix la riquesa artística que significa cantar en resulta molt refrescant i estimulant. Això mateix ho hem pogut comprovar recentment el seu idioma. Per altra banda, i ara sóc més agosarat, crec que aquest gir també ve durant l’estada a Cuba amb motiu de la clausura del BarnaSants 2008, on viatjàrem motivat per una reacció en contra de la globalització cultural, que és simplificadora i per tocar Roger Mas, El Fill del Mestre i jo mateix. Tanmateix pense que ens cal està fent oblidar la rica varietat cultural del planeta. A Catalunya això es fa molt llevar-nos de sobre els nostres propis complexos i un cert caràcter perdedor, que tot evident i ningú vol veure com es perd el que és seu. plegat condiciona l’actitud amb què ens presentem al món.
l’espectacle anuari 57 FOLK I ÈTNICA 2007
TEXT: FERRAN RIERA Resistim! FOTOS: JUAN MIGUEL MORALES
Ja fa temps que des d’aquestes pàgines palesem la manca de suport institucional, industrial i mediàtic que pateix l’àmbit de la música d’arrel als Països Catalans. Però em sembla que ja ho hem dit, sempre hi ha alguna cosa que ens anima a tornar a afirmar: Eppur, si muove. Malgrat tots els inconvenients –polítics, econòmics i comunicacionals– el sector està més viu que mai, més fructífer que mai. El 2007 es van editar almenys 93 referències de folk als Països Catalans, un notable creixement del 15% respecte a la vuitantena d’edicions de l’any anterior, amb destacables aportacions de les Illes Balears i el País Valencià.
El 2007 va ser un any en què es va consolidar >> Toni Roig, In Memoriam >> De FOLC a SONS DE LA MEDITERRÀNIA l’edifici d’un sector que treballa al marge dels El 30 de setembre del 2007 ens va abandonar Després de set anys i 36 números, el mes corrents de la música comercial i dels circuits Toni Roig. Dos dies abans, en acabar la de novembre passat la revista FOLC, editada dels grans promotors i mànagers, un sector que presentació del nou disc d’Al-Mayurqa, pel Grup Enderrock, es va transformar en es basa en la societat civil, és a dir, en l’àmbit Temps de revolta, a Lloseta, va dir que es SONS DE LA MEDITERRÀNIA, i va convertir així popular, en les colles de veïns, amics, penyes o trobava malament, i poc després moria a el que fins llavors era el seu subtítol en associats a qualsevol entitat que a barris i pobles mantenen i renoven les festes majors o altres Palma, a Mallorca. Fundador dels grups capçalera de la publicació. La nova revista, iniciatives més o menys vinculades a la tradició. Música Nostra i Al-Mayurqa, a més de fer dirigida per Jordi Martí, té un format més Les xifres no enganyen. El sector del folk no ha d’escultor vinculat a la cultura popular, Roig petit, un nou disseny i intenta parar més deixat d’afermar-se i incrementar-se en un ampli va ser un dels personatges clau de la lluita atenció a les músiques d’arrel tradicional ventall d’idees i repertoris d’ençà que el 1988 es per la recuperació de la cultura i la música de tota la riba mediterrània. La periodicitat va celebrar el primer Tradicionàrius a Barcelona. tradicional als Països Catalans. Els membres de la revista és bimestral, i amb cada edició Llavors, a Catalunya, els grups i solistes en actiu del seu grup li han retut diversos homenatges, inclou un CD i/o un DVD de regal. La revista, es podien comptar amb els dits de les dues com el que va tenir lloc al Petit Palau de la a més, aposta per la internacionalització i mans; els lutiers, amb les d’una, i els cicles i Música de Barcelona, el 30 de novembre. inclou abstracts en diverses llengües. festivals que funcionaven, també. Ara, vint anys després, segons les dades de l’agenda TradiFolk del 2007, arreu dels Països >> Discos folk de l’any >> Mallorca i València, de nou Catalans s’organitzen cada any 81 trobades, Els amants de Lilith (Temps Record), de La música d’arrel de les Balears –i del País cicles o festivals vinculats a la música d’arrel; hi Lídia Pujol, va ser escollit millor disc del Valencià– va tornar a lluir, amb una vintena ha en actiu 319 solistes i grups que la practiquen, als quals cal afegir mig centenar de formacions 2007 per la revista SONS DE LA MEDITERRÀNIA. de produccions editades el 2007. Així, cal de dolçainers, grallers i xeremiers i també 58 de A continuació, va ser elegit Fora lo dogal! destacar els discos de Música Nostra, Es dedicades a l’animació infantil (en total, 426), i (Temps Record), del reaparegut Ton Rulló Revetlers, Nou Romancer, Herbes Dolces, a més la xifra de lutiers s’aproxima al centenar. al capdavant de la Pegebanda. En tercer Entreveus, Grollers de Sa Factoria, Toni Quant als discos de folk editats al 2007, la xifra lloc hi va quedar Miquel Gil, amb Eixos Gall, Al-Mayurqa i Joan Bibiloni, a més arriba a les 120 referències, que inclouen una (Temps Record). Els Premis ENDERROCK per de Miquel Gil o Màrius Asensi. A Menorca, desena d’havaneres i 40 d’infantils. En definitva, votació popular en l’àmbit de la música l’antic cantant de S’Albaida, Miquel Mariano, hi ha moltíssima gent implicada d’una manera d’arrel se’ls van endur La Carrau –millor ha iniciat la seva carrera en solitari amb el o altra en la conservació, recreació i difusió del grup i millor disc, Dins la taifa (Propaganda disc A ritme d’illa (Les Tres Taronges). Un patrimoni musical que ens identifica, a escala pel Fet!)–, Xazzar –millor directe– i de nou 30% de la producció de música d’arrel en local o nacional; gent que majoritàriament Miquel Gil –millor cançó, “Tinc una pena”–. català prové de les Illes i del País Valencià. treballa de manera desinteressada. Però resistim, i eixamplem les barricades. El 2007, el Tradicionàrius va viure la vintena edició encara >> Cal Macarró, en perill >> Canvis als festivals, fires i mercats a la diàspora, mantenint una forta personalitat indestructible, a l’espera de la reobertura del Un dels pocs locals dels Països Catalans Tres de les principals convocatòries de música C.A.T. La cloenda del Festival, amb La Carrau i que paren una atenció primordial a la d’arrel van canviar de responsables. Al Mercat La Coixinera + Escandall, va acollir una gentada música folk, la taverna catalana Cal Macarró de Música Viva de Vic, el nou director artístic a la plaça de Rius i Taulet. Va passar el mateix al de Calaf (l’Alta Segarra), va tornar a estar és Lluís Puig, primer coordinador de la Fira Festival de Calaf, als Acordionistes d’Arsèguel, a punt de tancar. Inaugurat ara fa només de Manresa i responsable de la promotora al Tradicionàrius de Roquetes i a la Trobada de tres anys, i vinculat a les activitats de la Vesc; a la Fira Mediterrània, van nomenar Xeremiers de Sa Pobla, amb assistències superiors comissió que organitza el Festival de Tere Almar, tècnica de Cultura procedent a les dues mil persones. La Fira de Manresa, Música Tradicional de Calaf (COMTCASE), de l’Ajuntament de Mataró, i al Festival de que celebrava deu anys, va aplegar multituds. el centre pateix des de fa temps les Música Popular i Tradicional de Vilanova Malauradament gairebé ningú no va parlar de amenaces de l’amo del local, que pretén i la Geltrú van posar al capdavant Jordi l’èxit d’aquestes convocatòries. Potser són més fer-los fora. Amb tot, els responsables del Bertran, que també va ser director de la importants les notícies dels canvis de vestuari i de religió de Madonna. Però, malgrat tot, resistim! projecte tenen la intenció d’obrir-ne un de Fira de Manresa i exerceix com a tècnic nou, i ben a prop. de Cultura a l’Ajuntament de Tarragona.
58 anuari l’espectacle FOLK I ÈTNICA 2007
ESPECTADORS DELS FESTIVALS DE MÚSICA D’ARREL
2007 2006 %
Cruïlla de Cultures 50.000 40.000 +25% (Mataró) FIMPT 25.000 14.000 +79% (Vilanova i la Geltrú) Tradicionàrius 16.000 16.000 +0% (Barcelona) Etnival (Girona) 14.000 8.000 +75% –amb entrada gratuïta– Les Méditerranéennes 12.000 13.000 -8% (Leucata del Rosselló) Festival de Flamenc 9.000 7.000 +29% de Ciutat Vella (BCN) Kesse 6.200 4.800 +29% (Tarragona) Trobada Acordionistes 3.000 4.500 -33% (Arsèguel) CaixaFòrum (Barcelona) 2.366 3.211 -26%
. TONI ROIG (AL-MAYURQA) Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels organitzadors
OPINIÓ OPINIÓ
LÍDIA PUJOL JORDI BERTRAN Cantant Gestor cultural
Interessa promocionar L’arrel influeix els la cultura àmbits generalistes
Què és la cultura? Per què és una paraula que no ven? Fa mandra? El 2007 ha seguit la línia constant d’anys anteriors. En directe i en enregistraments s’ha Durant la meva trajectòria he vist mànagers i artistes jugant-s’ho tot a un il·lusori guany. mantingut l’estabilitat gràcies a artistes, organitzadors, discogràfiques, mitjans de Són gent compromesa amb els continguts, les idees, la societat, la solidaritat, però comunicació i públics. també amb la bellesa, la interpretació, el talent, la sensibilitat. Crec que això és cultura. En la pobresa com a país emissor, mereix un punt i a part l’espectacle de Maria del Però també crec que cultura és promoció del país. És l’orgull i l’amor per la terra. Són Mar Bonet i Miguel Poveda a Nova York i a Frankfurt. les diferències, la veritable riquesa. Entre els retorns, el disc –censurat per una radiofórmula espanyola– i directes del rei Ha costat més d’una generació recuperar el fil de la nostra cultura, però ha arribat de la rumba, Peret, que emergia al Festival Mas i Mas, han estat referents. És l’hora de l’ambició, de dirigir-nos realment cap a algun lloc. necessari reivindicar-lo abans que, un cop més, ens el furtin. Ambdós treballs denoten Caldria però professionalitzar la cultura. Donar suport els qui prenen les arrels, les fan la influència de l’arrel en àmbits generalistes. seves i les projecten, els qui prenen la vida del carrer i la destil·len mitjançant processos En els mitjans, felicitem el nou format de la revista FOLC, ara SONS DE LA MEDITERRÀNIA, creatius en un producte artístic i cultural. I vet aquí la meravellosa paraula: producte. i el nou canal d’iCat fm, Mediterràdio, amb Mingus B. Formentor. Com fer de la cultura un producte de consum? Crec que l’ordre dels factors és decisiu En les organitzacions, benvinguts siguin els nous aires al Centre de Promoció de la en aquest cas. Intentar-ho és una qüestió promocional, de crear l’oportunitat d’arribar Cultura Popular Tradicional Catalana, amb Ramon Fontdevila, que enterra l’etapa de al gran públic i que aquest, d’entre tot, també la pugui triar. Però s’ha d’intentar amb desnacionalització. les eines de la realitat. En els comiats, la partença del poeta Toni Roig, d’Al-Mayurqa, ha estat massa Cal seleccionar propostes representatives i de qualitat, potenciar-les amb contactes, matinera, just el darrer any sense la seu del C.A.T. a Gràcia. ajuts, patrocini, cobertura mediàtica. Crear també a l’exterior aquesta xarxa real. L’aspecte més negatiu és la incapacitat per fer emergir noves propostes joves. La Fira Promocionar el criteri mitjançant l’art, és a dir promocionar la cultura. Interessa? Mediterrània ha de reemprendre l’espai dels joves músics de la terra.
l’espectacle anuari 59 JAZZ I BLUES 2007
TEXT: PERE PONS Vida en el planeta jazz FOTOS: JUAN MIGUEL MORALES
Un any més, les dificultats, exclusions, impediments i entrebancs no han estat prou obstacle per frenar l’activitat al planeta jazz dels Països Catalans. La pertinaç persecució dels locals amb voluntat de programar música en viu –amb el London Bar, el Pastís, el Suite Royal, La Paloma i el Jazzman a la llista de baixes–, la tebiesa institucional a l’hora de recordar la memòria del pianista Tete Montoliu amb motiu del desè aniversari de la seva mort i l’encara més tímida atenció mediàtica, no han aturat pas el seu creixement, amb unes propostes de qualitat, interès i diversitat superiors als exercicis anteriors.
Una qualitat de primera que va arribar durant >> L’any Tete Montoliu >> La música en viu demana permís el primer trimestre del 2007, quan el dits La prova que el jazz es considera una música Han estat molts els locals, clubs i iniciatives de Javier Colina, Marc Miralta i Perico menor a Catalunya es va constatar quan cap (London Bar, La Paloma, Café Royal, Pastís, Sambeat –Trio–, una producció del col·lectiu institució ni pública ni privada va tenir en Jazzman, etc.) que han deixat de programar Contrabaix, va superar en poc temps les tres compte recordar Tete Montoliu l’any que es concerts per decret administratiu. A molts altres mil còpies venudes. Com també va posar el complien deu anys de la seva mort. Ni tan establiments se’ls han denegat les llicències llistó molt alt en el capítol de qualitat l’aparició dels discos de Giulia Valle (Danza imprevista) sols el magnànim i ‘humanitari’ F.C. Barcelona, respectives per tal de poder desenvolupar i Gorka Benitez (Bilbao i Al otro lado), tots del qual el pianista va ser soci d’honor, va aquesta activitat. Davant les protestes de tres dins la col·lecció New Talent del segell mostrar sensibilitat a l’hora d’homenatjar-lo. diferents col·lectius del sector, les institucions Fresh Sound. Per als lectors de la revista JAÇ, El pianista Ignasi Terraza, que havia preparat es van compremetre a fer canvis a la legislació el millor disc de l’any va ser un treball de tall una versió jazzística de l’himne del club, va a partir de l’octubre, però no ha estat fins ortodox: The Black Key (Swing Alley), de Ramon interpretar la peça en el còrner, en playback al 2008 que aquesta realitat ha començat a Fossati & Toni Solà i Ignasi Terraza Trio. i amb la megafonia a mínima potència. percebre un lleuger canvi d’actitud. L’interès i la novetat es pot projectar molt bé en figures com la del saxofonista Llibert Fortuny, >> A la conquesta de París >> La febre de les jams que, a més d’associar-se amb el pianista Manel Camp per oferir una relectura de L’exportació continua sent un dels principals Un punt de trobada natural i espontani entre Mozart, va desfer el seu poderós quintet reptes per a la cultura musical catalana. A els músics de jazz i l’aficionat el genera la elèctric per elaborar un nou projecte propi que poc a poc sembla que les institucions fan pràctica de les jam sessions. A mesura que el va unir al baixista Gary Willis i al baterista petites passes per aconseguir que propostes el nombre d’estudiants de música moderna David Gómez i que van batejar amb el nom musicals del país tinguin l’oportunitat de ha anat creixent en un país que diposa de de Triphasic. També va ser especialment mostrar-se al nord dels Pirineus. En el cas tres prestigiosos centres (l’Esmuc, l’Aula i el interessant constatar la bona resposta que va del jazz, l’ICIC, juntament amb l’Institut Ramon Taller de Músics), la revitalització d’aquestes tenir el nou disc d’Asstrio, una cruïlla entre el Llull i en col·laboració amb la Maison de la sessions s’ha convertit en un fet constatable. pop i el jazz que reconcilia el gènere amb el Catalogne de París, van organitzar a la capital El circuit de Barcelona no hi ha dia de la públic jove i les pistes de ball. francesa un desembarcament del jazz català. setmana que no disposi d’aquesta oferta D’altra banda, va ser esperançador l’impuls Jon Robles, David Mengual, Ignasi Terraza, per a propostes de tota mena d’estètica i que des de l’Institut Català de les Indústries Santi Careta, Sergi Sirvent, Ismael Dueñas gènere en locals com el Jamboree (dilluns), Culturals (ICIC) del Departament de Cultura es va començar a donar a aquesta escena amb i Jordi Matas van ser alguns dels noms que l’Heliogàbal (dimarts), El Foro (dimecres) i activitats com el desembarcament del jazz van actuar a la sala Duc des Lombards. l’Estudiantil i el Robadors (dijous). català a París i la presència al Midem de Cannes. En relació a l’any Tete Montoliu, la producció >> Els millors de l’any >> Les novetats es mantenen que va unir les big bands del Taller de Músics Com cada any la revista JAÇ concedeix a La secció de discos de jazz se sent menys i de l’Esmuc sobre un repertori de versions i l’acollida del festival Altaveu i del Festival de través de la votació dels seus lectors la afectada per les atzagaiades d’aquest sisme Jazz de Barcelona del muntatge que unia per distinció a les millors produccions i aportacions letal que afecta la indústria discogràfica. O així primera vegada Pascal Comelade amb músics de la temporada. El millor disc del 2007 va almenys ho indica la xifra que registra les de jazz –The Art Eixample of Canigó–, utilitzant recaure en el treball The Black Key, editat 77 novetats de solistes i grups jazzístics com a excusa el vincle del pianista amb la pel segell Swing Alley i amb la titularitat del d’arreu dels Països Catalans que engany música popular del país, van ser, juntament trombonista Ramon Fossati en companyia han aparegut al mercat sota la tutela dels amb el DVD documental de la revista JAÇ –Tete. de Toni Solà i el trio d’Ignasi Terraza. Com diferents segells independents. Es tracta Una mirada– i el disc que recull els concerts a millor grup, els lectors del JAÇ van optar d’una quantitat lleugerament inferior als del pianista a duo amb el contrabaixista Javier per la proposta electrònica i ballable d’Asstrio llançaments jazzístics de l’any anterior (80), Colina al Café Central de Madrid –1995 amb el repertori del seu darrer àlbum, però amb una diferència tan mínima que no (Contrabaix)–, les accions més significatives Desplazamiento (K. Industria). I finalment, com es pot parlar de descens, sinó més aviat per recordar la figura d’un mestre. L’any es va a proposta revelació de la temporada, els de manteniment de la producció jazzísitica saldar amb una producció discogràfica d’una vuitantena de referències, semblant a la del 2006. votants van escollir l’enregistrament de Lunar tot i la davallada del negoci musical en Project, Supernova (New Mood Jazz). línies generals.
60 anuari l’espectacle JAZZ I BLUES 2007
ESPECTADORS DELS PRINCIPALS FESTIVALS DE JAZZ I BLUES 2007 2006 %
Festival de Jazz 42.500 46.064 -8% de Barcelona Festival de Jazz 41.000 (**) 54.822 (**) -25% de Terrassa San Miguel Mas i Mas 34.000 20.700 +64% Festival (Barcelona) Festival de Dixieland 26.320 (**) 21.500 (**) +22% de Tarragona Festival de Jazz 22.500 (**) 22.000 (**) +2% de Ciutat Vella (BCN) Festival de Jazz 10.000 8.000 +25% de Sa Pobla Els Grans del Gòspel (BCN) 8.000 8.100 -1% Blues a Roses 7.450 3.000 +148% Xàbia Jazz 6.000 6.000 +0% Palau Jazz (Barcelona) 3.800 2.128 +79% Festival de Jazz de Reus 3.300 2.730 +21% Festival Jazz Tardor 2.600 2.300 +13% de Lleida Festival de Jazz de Girona 2.500 Avui Jazz (Vila-real) 1.500 1.050 +43%
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels organitzadors (**) Inclou espectacles d’accés lliure . TETE MONTOLIU
OPINIÓ OPINIÓ
GORKA BENITEZ ANNA VOLTAS Músic Cantant
Donar ressò a la qualitat Problemes de rendibilitat
És una fortuna tenir feina. I jo el 2007 n’he tingut molta: concerts, gravacions, Totes les històries tenen tantes versions com testimonis. Qui és afortunat en el tema presentació del treball Al otro lado (Fresh Sound New Talent) i la gira amb Ressons. professional dirà que tot va fantàsticament bé, i qui està parat opinarà que tot va Però, tot i això, i que amb la discogràfica i el mànager ens hem mogut molt per molt malament. Tots tenen raó. promocionar el disc, continua sent una feina molt difícil. Moltes vegades t’acabes El jazz està viu perquè els músics estan vius i segueixen creant amb entusiasme, preguntant si val la pena tant d’esforç. Però jo la veritat és que no em queixo. A altres però continuen faltant llocs on convertir totes les idees en realitats. Per què tots companys no els ha anat tan bé. A Barcelona hi ha molts músics de gran qualitat, i no aquests locals que suposadament han rebut llicències per poder oferir música en viu crec que cap d’ells estigui botant d’alegria. El problema és que hi ha molts músics però no ho estan fent? No els resulta rendible. Els músics no poden anar a tocar per 20 molt pocs locals on tocar, i a més hi ha molt poc ressò de tota aquesta qualitat. La o 30 euros, són professionals amb despeses com qualsevol altra persona, que han música creativa i el jazz no apareixen pràcticament mai a la televisió, la ràdio o la gastat molts diners en la seva formació i que segueixen gastant en coses com llocs premsa, tret que sigui per explicar que un nom internacional ha vingut a Barcelona on assajar, per exemple. Els locals no poden pagar gaire més que això. Potser és a tocar. El volum de feina que ha de fer un músic per poder tocar és enorme, i la necessari pagar una mica menys als músics ‘estrelles’ que vénen de fora per poder gent no n’és prou conscient. Tot i això, al final em canso de queixar-me, d’haver de repartir-ho amb els que són aquí. Potser els locals necessiten ajudes per pagar els queixar-me sempre del mateix. Per sort, sempre hi ha nous projectes que cada any et catxets dels grups. Potser... donen trempera. És necessari trobar un punt d’unió, de connexió entre les dues parts. És urgent!
l’espectacle anuari 61 CLÀSSICA 2007
TEXT: ANTONI COLOMER Excel·lència a València FOTOS: ARXIU ANUARI i LUIS MONTESDEOCA El Palau de les Arts de València va concloure l’any 2007 la seva primera temporada completa, sacsejant amb molta força el panorama musical de l’Estat espanyol. Si bé el projecte conté elements faraònics que posen en dubte la viabilitat, i malgrat els greus entrebancs tècnics que la sala ha patit –que fins i tot van arribar a posar en perill dur a terme tota la programació prevista–, és indubtable que València ha fet, en l’aspecte operístic, un pas endavant gairebé sense precedents. Mentrestant, la vida musical catalana commemora enguany el centenari de la inauguració del Palau de la Música.
L’aposta pel tàndem format per Zubin Mehta >> Eiji Oué i l’OCB >> La marxa de Weigle i Lorin Maazel pot ser tant discutible com es Amb seu a L’Auditori, l’Orquestra Simfònica La directora general del Liceu, Rosa Cullell, vulgui, però en un tancar i obrir d’ulls no només de Barcelona i Nacional de Catalunya va deixar el càrrec per anar a la Corporació han aconseguit col·locar el teatre valencià en (OBC) és una formació que tenia el repte Catalana de Mitjans Audiovisuals. No se la el mapa internacional, sinó que a més l’han de fer un salt qualitatiu de la mà d’Eiji Oué. trobarà a faltar. Per contra, un director que situat en una posició preeminent. De la seva Malauradament, el temps ha anat deixant ha connectat magníficament amb l’orquestra mà, l’orquestra del Palau ha esdevingut, en ben clar que no té el perfil que necessita i el teatre, Sebastian Weigle, se’n va cap a pocs mesos, una de les millors de l’Estat, amb la incorporació de membres de les orquestres una orquestra per poder créixer. La sensació Frankfurt i fa un pas important en la seva de Madrid i de Barcelona a base de la vella és que la direcció de l’OBC aportarà més meteòrica ascensió. Seran recordats els tàctica mercantil de pagar millor que cap altre coses al director que no pas a l’inrevés. seus Strauss, Wagner, Korngold i Henze. competidor. I a més, cal dir que la direcció artística i la línia programàtica orquestrada pel >> La Schubertíada a Vilabertran >> Los Angeles i Salonen duet manté un més que interessant equilibri Sens dubte aquest cicle que se celebra Era molt esperada la presència a Barcelona entre innovació i gran repertori equiparable al que s’estila en els teatres principals europeus. durant l’agost i el setembre a la petita vila del director que ha convertit l’orquestra La culminació del primer any ha estat, sens de l’Alt Empordà s’ha consolidat com un de Los Angeles en un referent tant en el dubte, l’extraordinària producció de La Fura oasi per a melòmans de paladar fi. Les pla artístic com pel que fa a la captació dels Baus per a L’anell del Nibelungs, del presències habituals de noms com els de de nous públics, un dels grans reptes de compositor Richard Wagner. Carles Padrissa Goerne, Banse, Kirchschlager, Leonskaja l’orquestra moderna. Esa Pekka Salonen i Àlex Ollé, que fa temps que s’han consolidat o els quartets Ebène i Casals fan del no va decebre, descobrint el vessant més com dos dels directors més sol·licitats de tot festival que dirigeix Jordi Roch un referent modern del sovint vituperat Jan Sibelius. l’àmbit operístic, van idear una producció que, d’àmbit internacional. El veritable homenatge musical al Palau. sense trair cap dels principis ‘furers’, contenia una important dosi tant de poesia com d’idees fresques i innovadores. >> Casals, Haydn i Beethoven >> Els pianistes Un dubte, però, flota inquietant en l’ambient. El Quartet Casals ha signat amb ‘Els Si bé no ha estat precisament un any 2007 Podrà el Palau de les Arts de València mantenir russos i Razumovsky’ un dels cicles més espectacular en l’àmbit orquestral, sí que el pressupost necessari de cara a les properes interessants i de més alt nivell musical de ho ha estat per als amants dels teclats. temporades per continuar gaudint d’aquest la temporada barcelonina. Combinant els No només han passat pels escenaris mateix nivell d’excel·lència? La crisi que fueteja l’economia mundial no ens permet ser gaire quartets que Beethoven va dedicar al barcelonins alguns dels més grans –o és optimistes en aquest sentit. L’exemple del Comte Razumovsky i els que Haydn va que no ho són Pollini, Brendel i Volodos?–, Teatro de la Maestranza de Sevilla i la seva escriure en la seva etapa a Rússia, el sinó que, a més, hem pogut descobrir decadència els anys posteriors a l’Exposició Quartet Casals s’ha consolidat de manera innegables talents d’última generació. Universal de l’any 1992 és una lliçó que els definitiva com el conjunt de cambra amb Dos noms a seguir: Piotr Anderszewsky administradors i gestors culturals de l’àmbit més projecció internacional del nostre país. i Eduard Kunz. públic haurien d’haver après. Mentrestant, la vida musical catalana ha mantingut el ritme de creuer dels darrers anys sense grans >> Una felicitació >> SOS Cultura variacions. L’Auditori segueix amb la filosofia No és normal que un programa de ràdio El futur de la música i de la cultura en general d’introduir la màxima activitat a les seves dedicat a l’òpera estigui en antena durant al nostre país és preocupant. Hi ha sectors instal·lacions, programant cicles, alguns dels quaranta anys. La Gran Gala que presenta que creuen que el nou model de política de quals es consoliden, mentre que altres tenen Margarida Lluch a l’emissora catalana de subvencions està creat per reduir de manera una presència fugaç i una ràpida desaparició. Ràdio Nacional d’Espanya, Ràdio 4, ho ha subtil però evident la despesa de l’Estat en Una programació poc vertebrada, però que aconseguit. L’espai operístic creat per Joan aquest camp. Caldria una revisió urgent, va cobrint espais imprescindibles per a la salut musical del país. El repte de futur és dotar de Lluch i el Dr. Colomer Pujol s’ha convertit en un sentit o en un altre, del sistema de més coherència una programació de gran en un referent gràcies a uns col·laboradors finançament de la cultura. Si no es fa, els abast però irregular en excés. de luxe com Pau Nadal, Marcel Cervelló i negres núvols de l’horitzó descarregaran Jaume Tribó. Llarga vida a la Gran Gala! amb força. I els perjudicats serem tots.
62 anuari l’espectacle CLÀSSICA 2007
ESPECTADORS ALS PRINCIPALS ESPAIS DEDICATS A LA MÚSICA CLÀSSICA
2007 2006 %
Palau de la Música 538.958 446.507 +21% de València L’Auditori 481.047 431.706 +11% (Barcelona) Palau de la Música 375.210 401.856 -7% Catalana (Barcelona) (*) Gran Teatre del Liceu 286.207 336.061 -15% (Barcelona) (*) Auditòrium 96.028 62.782 +53% (Palma)
Font: Elaboració pròpia amb les dades facilitades pels responsables dels espais . QUARTET CASALS (*) No inclouen funcions escolars ni actes externs d’altres promotors
OPINIÓ OPINIÓ JOAN-PERE GIL BONFILL JOAN MARIA GUAL Cap de la secció de contemporània Director del Festival de Música del portal web
El (de)probable estat i situació de la música a Catalunya Continguts o aparador
Quan un treu el cap per intentar veure la magnitud de la profunditat d’un pou, s’adona Podríem considerar dos models tipus de festival: un festival aparador i un festival de que només hi ha un infinit i molta, molta foscor. Fins i tot pot arribar a caure i tenir la continguts. desgràcia de no morir, però quedar ferit per la resta de la seva vida. Amb aquesta més El festival aparador estarà construït a partir de paràmetres exclusivament basats en o menys afortunada comparació és com veiem la situació de la música. l’exhibició dels espectacles, situats en el mercat de gires, que cobreixin les Encara avui van desfilant cap a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) els expectatives de notorietat o de venda suficients per assolir els objectius plantejats mil milions de pessetes de subvenció pública dels quals ningú, fins a dia d’avui, s’ha d’inici. Per una banda, contractar el que asseguri un èxit de quantitat de públic, i per dignat a fer saber quin ús se n’està fent. Som a Catalunya, per tant analitzem la l’altra, que tingui una forta repercussió als mitjans. Una fórmula que no té cap més situació d’aquí, però s’ha de dir i reconèixer que a la casa dels nostres veïns passa el secret que el de disposar dels contactes necessaris i la capacitat econòmica per mateix o potser pitjor. dur-ho a terme. Per tant, la selecció dels elements de la proposta no requerirà una Dues dades d’actualitat: al II Congrés de la Música que es va celebrar a Barcelona unitat coherent, amb un discurs que presenti un programa vertebrat al voltant d’uns sobre l’ensenyament musical a les universitats, conservatoris, escoles... alguns dels continguts pretesament relacionats i amb vocació de conjunt unitari. participants van trobar a faltar una ponència sobre el karaoke com a assignatura. La Aquests elements de coherència, discurs, vertebració i vocació de conjunt unitari en el Universitat de Yale va concedir el títol de Doctor Honoris Causa a Paul McCartney: programa són els que distingiran essencialment la segona opció de festival, que “Perquè no hi ha ningú comparable al compositor i perquè admirem el seu geni necessàriament haurà de disposar d’accions que facilitin aquesta fórmula, i renunciar musical”. Després d’aquestes dues perles, que ja parlen soles, no tenim res més a dir, en la mesura del que sigui possible a les propostes que només estiguin situades en el nosaltres en som els culpables. terreny de l’oportunitat de mercat. Més enllà d’exhibir, haurà de provocar i ser motor En una entrevista que vam fer al compositor Josep Soler per al portal digital La Porta de propostes que enriqueixin el panorama de l’oferta, i que situïn el festival com a nucli de Clàssica,
l’espectacle anuari 63 PÚBLIC FAMILIAR 2007
Millora la valoració dels TEXT: LAIA ALTARRIBA espectacles per a infants
“A poc a poc els ajuntaments inverteixen més en espectacles per a públic familiar. Abans només contractaven propostes de format reduït, però darrerament han decidit fer-ho també amb format gran”, anuncia el fins ara president de l’Associació de Músics i Animadors Professionals d’Espectacles Infantils (AMAPEI), Jaume Barri. Traduït en xifres, els espectacles petits no superaven mai els 1.500 euros per sessió, i ara en canvi han aconseguit que cada cop més les institucions superin la xifra per contractar espectacles de major qualitat i envergadura. Quant a la producció discogràfica, el 2007 va baixar un 12%.
L’augment de la qualitat, la quantitat i la diversitat de suport. Barri explica que la van impulsar esperant que i senzillament els ha mantingut: “Sempre hem distribuït les contractacions públiques dóna més estabilitat als el govern català hi col·laboraria, però els van respondre poquíssim, som nosaltres mateixos els que venem els professionals del sector, tot i que el salt tampoc ha estat que ja hi havia moltes fires d’aquestes característiques. CDs que editem. El nostre públic prefereix comprar-se espectacular. Jamue Barri considera que de feina en “És el primer festival de música per a infants als Països els originals que no pas fer-se còpies, i menys encara tenen molta. De mitjana, els trenta associats a l’AMAPEI Catalans, i per tant reclamem que les institucions es baixar-se les cançons d’Internet”. van oferir un centenar de bolos cadascun el 2007. posin les piles i li donin suport”, assenyala. Pel que fa a les produccions discogràfiques dels artistes associats a l’AMAPEI, cal destacar cinc novetats del 1a Fira de Música Infantil Baixa la producció discogràfica 2007: tres treballs de Noè Rivas, un de Roger Canals Una de les demandes del sector ha estat la creació d’una Pel que fa a la venda de discos, els músics de cançons –Per sucar-hi pa! (Batiendo Records)– i un altre de Santi fira especialitzada, que finalment es va concretar el maig per a infants no han notat la crisi que pateix la indústria, Ortiz –Canta i balla amb una rialla (Música Gobal). De amb la 1a Fira de Música Infantil a Vilobí del Penedès, tot i que ha baixat la producció al voltant d’un 12%, cara al 2008 està previst que augmenti de nou l’oferta amb el suport municipal i d’Eix de Serveis. L’AMAPEI en passar de la cinquantena a unes 45 edicions en discogràfica, perquè ja hi ha una desena d’animadors considera molt important la creació de la fira i lamenta català. Amb tot, tal com reconeix Jaume Barri, és un associats que estan preparant àlbums per continuar que la Generalitat de Catalunya no hagi volgut donar-hi sector que tenia uns índexs de vendes molt baixos, fent ballar la canalla.
OPINIÓ OPINIÓ LLUÍS JUANET JORDI TONIETTI Director artístic d’Únics Produccions i de la Animador i cantant programació familiar ‘Viu el Teatre’ al Poliorama
El teatre musical familiar: un fenomen en evolució Molt bona salut
Ja era hora! És el que penso mentre escric aquestes línies. Ja era hora que per fi se’ns No fa pas gaire, un espectacle per a públic infantil de qualsevol festa major o festa de comencés a considerar un concepte d’oci prou interessant com per poder col·laborar barri s’anunciava com a ‘festival infantil’, amb lletra petita, i ni tan sols es feia esment en una publicació musical de referència. I no perquè no tinguem clar el valor del que del nom del grup, companyia o artista. fem, sinó perquè els que ens dediquem al teatre musical –especialment el familiar– Gràcies a la professionalitat dels artistes del ram i a l’acceptació i participació d’un encara ens trobem amb moltes dificultats per arribar al públic que, tot s’ha de dir, quan públic cada cop més nombrós i sobretot més participatiu, les coses van canviant, té l’oportunitat de veure un espectacle musical, repeteix i s’hi enganxa. i als cartells del programa festiu dels pobles ja hi podem veure el nom de l’artista o Ens trobem en un moment molt interessant del teatre musical familiar, en molts grup d’animació amb lletres més grans o, si més no, més llegibles. aspectes. Els últims anys han aparegut noves companyies que volen donar –i estan La música per a infants està en un bon moment de producció i creació, tot i que donant– nou impuls al sector. Companyies joves, amb moltes ganes i empenta, que encara no es reflecteix en els mitjans de comunicació ni a les prestatgeries de les fan produccions de gran qualitat artística, professional i creativa. A més, es produeix botigues de discos. un fenomen curiós, i és que, tot i la poca implicació dels mitjans generalistes i de les Actualment hi ha grups i cantants per a infants que estan fent més de cent cinquanta administracions –que només ara sembla que es comencen a ‘mullar’ i a tenir-nos en actuacions cada any, i això fa pensar que la ‘música per a infants’ té molt bona salut. compte–, les produccions musicals familiars tenen un suport creixent del públic. Un públic que sap triar l’oferta que més li agrada, amb criteri, i que entén el valor del que se li ofereix i està disposat a pagar-ne el preu just. Som en el bon camí i animo a tots els companys i companyes de la professió que seguim així, a les administracions i als mitjans que continuïn comptant amb nosaltres, i als espectadors, que ens segueixin donant suport i siguin sempre exigents. Que parlin de nosaltres, ni que sigui malament, perquè només així podrem seguir millorant.
64 anuari l’espectacle
ORQUESTRES I CONJUNTS 2007
TEXT: MARIA LLUÏSA PUJOL Els professionals aposten per la FOTO: ARXIU SALSETA DISCOS regularització del sector
Després de la davallada de contractació d’orquestres a principi de segle, la situació s’ha estabilitzat amb certa tendència a la baixa i a la dispersió de la contractació, a més de la consolidació d’un circuit de sales de ball. El sector reclama major atenció per part de l’administració, un nou pas cap a la regularització i que els ajuntaments siguin més respectuosos amb els pagaments. Quant a la contractació d’orquestres i conjunts, el 2007 va marcar un notable descens del 9,6% de bolos entre les 25 principals formacions, sobretot entre grups de versions. Les formacions catalanes més populars continuen sent un any més les orquestres Selvatana i La Principal de la Bisbal, juntament amb el lideratge del grup Hotel Cochambre.
Circuit de ball i grups de versions Un dels fenòmens que es consolida temporada rere temporada és el dels grups de versions, tot i que la seva proliferació fa que es reparteixin més els bolos i que no s’assoleixin les quotes d’altres anys. En general, però, acaparen una major quota de contractació respecte a les orquestres, i això ha provocat certa preocupació entre les grans formacions, que cada any tenen més dificultats per omplir les seves actuacions. Antoni Mas, però, no creu que sigui un canvi de cicle: “El públic de les orquestres es recicla. Encara que els joves no hi vagin, quan es facin grans molts d’ells passan a ser consumidors d’aquesta música”. D’altra banda, una altra dada a destacar per al sector és la consolidació al llarg del 2007, en la temporada LA SALSETA DEL POBLE SEC VA FER 30 ANYS baixa, d’un circuit de sales de ball arreu del país, que programen de manera permanent repertori per a gent Les orquestres s’han adaptat, amb penes i sacrificis, El gerent de Musicat, Antoni Mas, destaca el fet que gran, i que ocupa tant les orquestres com conjunts de a la diversificació de l’oferta d’oci. La feliç dècada dels l’administració intervingui per regular el sector: “És molt petit format. vuitanta, l’època daurada del sector, quan regnaven beneficiós, perquè ajuda a eliminar les males pràctiques a envelats i festes, ja no tornarà, però no per això han d’algunes agències que desprestigien el sector”. Des “Els ajuntaments cobren deixat de lluitar per mantenir un espai amb la dignitat d’ARC i Musicat, a més d’altres entitats vinculades a la i el respecte del sector i de les administracions. música, s’impulsa també una reforma de la Seguretat entrada a les orquestres Social en el règim especial d’artistes. El Ministeri de “Es projecta l’aprovació Cultura ha avançat que aquesta petició es recollirà en per cobrir les despeses” el nou Estatut de l’Artista. “El Department de Cultura de l’Estatut de l’Artista i ha fet un gran esforç durant el 2007 per tirar endavant El responsable de Musicat ha constatat a més una l’Estatut de l’Artista i un codi de bones maneres que pràctica recuperada que s’ha detectat als directes. un codi de bones maneres” beneficiarà la contractació, ja que es farà seguint les Alguns ajuntaments comencen a cobrar de nou les normes d’una llei”, considera Mas. entrades per a les actuacions de les orquestres amb En general, les diverses associacions professionals Un altre avenç va ser la resolució del Tribunal Català de l’objectiu de cobrir despeses, tot i que fins ara havien del ram de l’espectacle van unir esforços per tal de Defensa de Competència, que posava fi a una batalla estat actes populars i gratuïts. Mas creu que “va ser reivindicar l’aprovació de l’Estatut de l’Artista, que es professional i legal impulsada per l’anterior Junta d’ARC un error que els ajuntaments deixessin de cobrar en va presentar el primer trimestre del 2008. Amb l’objectiu el 2004 contra cinc empreses de representació artística el seu moment, i ara serà difícil que la gent ho accepti. d’oferir un conjunt de millores laborals, fiscals i legals de Lleida, per les “actituds i/o polítiques que succeïen Amb tot, si la gent paga per veure futbol o una obra i regular, per tant, els drets i deures de l’artista, el en aquesta demarcació de monopoli per obstrucció de teatre, per què no ha de pagar per anar a ballar?”. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de mercat”. El Tribunal va donar la raó a ARC i les va proposarà l’aprovació de l’Estatut de l’Artista, després multar per “una conducta restrictiva de la competència”. 100 anys de Joaquim Serra i 30 de La Salseta de les negociacions amb les administracions competents El 2007 es va commemorar el centenari del naixement en cadascun dels àmbits. El Consell de la Cultura i de Pagaments endarrerits de Joaquim Serra, compositor clau de la música per a les Arts haurà de vetllar per la defensa dels drets dels L’increment de l’endarreriment de molts ajuntaments cobla. Institucions, agrupacions musicals i entitats l’han artistes i serà el canal de comunicació entre tots els en el pagament de les actuacions de les orquestres ha recordat en homenatges, concerts i enregistraments de actors. La complexitat del procés, però, situa la seva fet saltar totes les alarmes. Per a molts representants i l’obra original de l’autor empordanès, a més d’algunes aprovació real a molt llarg termini. En aquest sentit, la mànagers, aquest ha representat el principal problema relectures com la del disc El misteri de Miles Serra i mateixa administració proposa com a via alternativa del 2007. Des de Musicat es considera: “L’Estatut de les músiques mutants (Picap, 2008), de la Companyia un codi de bones pràctiques, convenis marc, cartes l’Artista hauria d’incloure en un dels punts l’obligatorietat Elèctrica Dharma. També cal destacar el 30è aniversari de drets aplicables als contractes concrets, decàlegs que als contractes s’especifiqui un termini de temps de La Salseta del Poble Sec, celebrat amb una gira i contractes-model. El codi pot tenir diverses aplicacions, màxim per pagar els músics i conjunts. És una manca antològica, l’edició d’un CD+DVD –30 anys en dansa com a simple guia per als mediadors independents de respecte a tota la professió. Si això no canvia, la (Salseta Discos)–, una exposició històrica i una salsa i les diverses administracions i centres públics. crisi econòmica agreujarà encara més aquesta situació”. especial elaborada pel cuiner Ferran Adrià.
66 anuari l’espectacle ORQUESTRES I CONJUNTS 2007
Tot i una relativa baixada en el nombre d’actuacions, res ha canviat al podi de les orquestres més contractes de la temporada. La Selvatana, La Principal de la Bisbal (totes dues amb 161 bolos) i La Meravella (158) mantenen les tres primeres posicions del rànquing, mentre que en LES 25 els grups de versions Hotel Cochambre (120) manté un incontestable lideratge, seguit de les veteranes Tràfic i La Tribu (totes dues amb 90). PREFERIDES Cobla-orquestres i orquestres
1 2 3 4 5 6 1
SELVATANA · 161 LA PRINCIPAL DE LA MERAVELLA · 158 MONTGRINS · 135 LA MONTECARLO · 120 COSTA BRAVA · 120 LA BISBAL · 161 7 8 9 10 11 12 1
LA BLANES · 116 MUSICÀLIA · 114 LA GIRONINA · 105 VOLCÁN · 98 LA CHATTA · 90 AMOGA · 86
Conjunts i grups de versions
1 2 3 4 5 6 1
HOTEL COCHAMBRE· 120 TRÀFIC · 90 LA TRIBU · 90 LA METROPOL · 87 ORQUESTRA VENUS · 81 MITJANIT ORQUESTRA · 76
7 8 9 10 11 12 1
LA SALSETA DEL GERUNDA · 70 GIRA-SOL · 68 LA LOCA HISTERIA · 65 SE ATORMENTA TREMENDOS · 51 POBLE SEC · 75 UNA VECINA · 55 13 1
LOS MEJORES · 50 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per les formacions
l’espectacle anuari 67 ORQUESTRES I CONJUNTS 2007
OPINIÓ Viure de la música El 2007, La Salseta del Poble Sec vam celebrar trenta d’una manera molt lenta temporada rere temporada, i anys d’existència, amb tot un seguit de fastus que van aquest petit progrés no permet encara que la majoria de incloure una exposició, l’edició del CD+DVD 30 anys en formacions de ball puguin viure al cent per cent de la seva dansa (Salseta Discos, 2007), la creació d’una salsa música i necessitin una altra activitat professional per anar especial, amb el nom del grup, a càrrec de Ferran Adrià, i tirant. Una dada per a l’esperança és la consolidació, en una gira antològica, amb plens per tot Catalunya i dos temporada baixa, del circuit de sales, que programen concerts importantíssims: un al Poble Sec que va reunir permanentment música de ball per a gent de seixanta més de 3.000 persones, i un de segon a Vilabella (l’Alt anys cap amunt, i que ocupa tant orquestres com grups Camp) que significava el bolo número 3.000 de la formació. de format reduït. Tot i així, continuen sent els estius quan El 2007 ha estat, penso, un any només ‘correcte’ per a les les grans formacions orquestrals es guanyen més bé la SALVADOR ESCRIBÀ orquestres i grups de ball. Ens trobem però que a partir de vida, competint amb el nom i la trajectòria, per entrar a les Cantant i fundador de La Salseta del Poble Sec la greu davallada del 2002 la contractació ha anat creixent festes majors de més pressupost. Es perd la festa Els ajuntaments catalans estan descuidant les seves quatre cantants animant al públic, s’ha passat a grups festes majors i d’un any a l’altre hi destinen menys més reduïts i menys vistosos com quartets, trios i duets, recursos i diners. Les grans formacions orquestrals són quan no directament es prescindeix de la música i l’animació les que més pateixen aquesta retallada paulatina en el en directe i es recorre a discomòbils i punxadiscos. pressupost municipal. Cada vegada són menys els Actualment, les grans orquestres, per desgràcia, no tècnics encarregats de confeccionar el programa de només han de fer front a aquesta reducció de la feina i festes que poden pagar amb els diners de què per tant d’ingressos, sinó que els ajuntaments són mals disposen el catxet d’una gran orquestra, per la qual pagadors, no s’emercen a liquidar immediatament l’import cosa opten per conjunts més econòmics. Aquest estalvi del bolo i estiren la data per fer-ho com a mínim a trenta va en detriment de la vistositat i la diversió de la nit de dies vista. La majoria de vegades, si tenim sort, cobrem JOSEP MARIA SURRELL ball, una de les més importants, lluïdes i que més públic cent dies després d’haver actuat; una situació que afecta Director artístic de l’orquestra La Gironina concentra. De la desena d’instrumentistes i els tres o i posa en perill la viabilitat econòmica dels projectes. Loading... En un mercat on, cada cop més, la gestió contractual i perspectiva de futur, potenciar una major riquesa es valora en termes econòmics en detriment de la artística, fer entendre als clients que el poder de qualitat del servei i dels espectacles, es desdibuixa el convocatòria i l’èxit de les festes no només l’ha de paper de la nostra professió i es minimitza l’artista i la donar el cartell, sinó el nom de la festa en si. La música seva creació musical. és cultura i no tan sols un entreteniment. És per això que broten les competències deslleials entre Guanyant llibertat per programar, podrem ampliar els professionals del sector i que els clients, en moltes l’oferta i acontentarem més tipologies de públic fent ocasions, se salten tots els estaments de la nostra més fort el nostre mercat, els espectacles tindran més professió per contactar directament amb l’artista esperança de vida i, de nou, amb la ‘novetat’ com a pensant-se que estalvien despeses innecessàries. aliada, tornaran a prevaldre valors com l’originalitat i la IXENT SAMPIETRO Actualitzar la festa major al nostre país és l’oportunitat qualitat per damunt del ‘2x1’. Cal una filosofia de risc en Mànager d’Èxits Espectacles i Desconcerts per reivindicar-nos. Cal programar amb clau de present benefici de tots, públic i clients inclosos. Cobrar la feina al dia Dins el món de l’espectacle, crec que el passat 2007 la On sí que crec que es nota la crisi financera és a l’hora tònica va ser similar a la dels darrers dos o tres anys. dels cobraments i pagaments, i cada any que passa Quan discuteixes amb representants, mànagers i sembla que la situació encara s’accentuï molt més. artistes, es respira un aire una mica negatiu, es parla de L’administració pública hauria d’entendre que una la famosa crisi financera en la qual estem immersos tots formació musical no és res més que un conjunt de els sectors de l’Estat espanyol, i s’hi fa referència com treballadors que com a tals han de cobrar la seva feina a l’efecte-causa de la disminució d’actuacions. un cop l’han realitzada. Dubto que hi hagi ni un sol És un fet real. En termes generals la feina ha baixat. Ajuntament a Catalunya que pagui la nòmina als seus Però personalment no crec que això sigui motivat per la treballadors a 30, 60 o 90 dies. Doncs, per què ho fan crisi que sembla que estem patint. El motiu és que hi ha amb els artistes? IBAN OROBITG un augment de l’oferta en el sector. Hi ha una cosa que Crec que és un tema prou delicat com perquè Representant d’Orobitg Espectacles és molt clara, com es diria col·loquialment: com més l’administració ho tingui en compte. Per això, des d’aquí gent hi ha, a l’hora de repartir el pastís, la part que et vull obrir el debat i la reflexió sobre un tema bàsic per al toca és més petita. bon desenvolupament del sector.
68 anuari l’espectacle
FESTES MAJORS
TEXT: JORDI RIBA El castellà predomina en la majoria GRÀFICS: JORDI NOVELL de concerts de Festa Major
De les cinc mil formacions contractades durant les festes majors catalanes del 2007, la majoria són plurilingües i grups de versions, però globalment les actuacions en castellà superen els grups que canten en català. Els cartells de les festes majors són un dels millors baròmetres per tal de conèixer la realitat musical catalana. Per aquest motiu, l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) va encarregar l’elaboració d’un estudi on s’analitzen aquestes programacions festives de tots els ajuntaments catalans. La meitat dels artistes contractats són orquestres i conjunts, seguits de bandes de rock, a més de conjunts de folk i jazz.
Segons les dades extretes a partir de l’informe elaborat, els 946 ajuntaments catalans van contractar al llarg de l’any passat un total de 5.006 formacions musicals de PROGRAMACIÓ DE LES FESTES MAJORS PER ESTILS MUSICALS diferents estils i procedències perquè actuessin a les festes majors. Gairebé la meitat d’aquests bolos, 2.342 (46,8%), van correspondre a orquestres i conjunts de versions, seguits per bandes de pop-rock amb 1.462 concerts (29,2%). El 25% restant de les actuacions contractades es va repartir entre grups i artistes de folk i músiques d’arrel, amb 285 (5,7%); jazz, amb 144 (2,9%); cançó d’autor, 133 (2,7%); espectacles per a públic familiar i infantils, 97 (1,9%); clàssica, 56 (1,1%), i altres estils, 487 (9,7% ), entre els quals s’inclouen els espectacles de carrer i els DJs. L’estudi de l’ICIC que ara es fa públic, elaborat pel Grup Enderrock, es va realitzar a partir de dades recollides de la totalitat dels ajuntaments de Catalunya per saber amb detall quina és la música que programen a les festes majors, amb una especial incidència en temes estilístics i lingüístics. Així, si ens fixem en la llengua d’aquests directes de Festa Major, la majoria, 2.299 (45,9%), són de formacions que tenen un repertori pop-rock cançó folk / jazz orquestres clàssica infantil altres estils pluringüe basat en sobretot en versions. La música en d’autor mús. d’arrel i conjunts (DJs, carrer…) castellà, amb el 22,5% de les actuacions, se situa tres punts per sobre del català, que suposa el 18,6% dels bolos. Els artistes que canten en altres llengües són PROGRAMACIÓ DE LES FESTES MAJORS PER LLENGUA els que acumulen el 10% restant de la programació. Tal com es deriva d’aquest estudi, més de la meitat de les formacions (51,9%) ofereixen un repertori en diverses llengües (on destaquen orquestres i grups de versions). plurilingüe (45,9%) En el cas del pop-rock, dels grups programats, 444 cantaven en català (42%) i 607 en castellà (58%). català i castellà (3,5%) Dels concerts en directe, entre les bandes que alternen sempre les mateixes llengües, 175 (3,5%) combinaven castellà i altres llengües (1%) català i castellà, 57 (1,1%) sumaven alguna llengua més a aquestes dues, 51 (1%) usaven el castellà i altres, i català i altres llengües (0,4%) 19 (0,4%) el català i alguna altra. Els grups de música instrumental van suposar un total de 296 bolos (5,9%), català, castellà (1,1%) a més de 207 propostes de discomòbils, discjòqueis i altres llengües i altres estils (que són el 4,1% restant). instrumental (5,9%) Les festes populars, repartides al llarg del calendari –festes majors, d’hivern, d’estiu, carnavals...– i arreu s/determinar (4,1%) del territori, han constituït la matèria viva amb la qual els apoderats i representants de les orquestres de ball català (13,6%) van construir les primeres gires i circuits musicals. Després dels elements tradicionals, invariables any rere castellà (16,9%) any, els tècnics i les Comissions de Festa saben que la música en viu és un dels actius més importants per altres llengües (7,5%) assegurar-se l’èxit. Una festa major no només reforça el sentiment de pertinença a la comunitat dels vilatans, sinó que projecta el municipi a l’exterior i pot atreure milers de visitants de poblacions veïnes i de més enllà.
70 anuari l’espectacle FESTES MAJORS
OPINIÓ
Avisa’m quan toquis No sóc un artista mediàtic. Però en tres anys, temps shows’. Què? Res. Entre tots no fem ni una gira d’un que fa que va sortir el meu primer CD, he tingut prou mes. Agendes buides. Engrunes. Hi ha excepcions, sí presència als mitjans com perquè molta gent em digui: (sí?). La majoria vivim aquest gran moment a base de t’he vist, t’he escoltat, t’he comprat, m’he copiat, m’han bolos de merda. Toques perquè et coneixen. Perquè hi passat i, immediatament després, em preguntin pel proper vas gratis. Perquè et fan un favor. Sou molts. M’agrada bolo: “Avisa’m quan toquis”. Gràcies. Ja t’avisaré, ara però no encaixa. Et tinc present. Respostes de manual mateix no... El futur de la música és el directe. D’acord. que reps quan truques pidolant bolo. I no ens enganyem, Estem en un dels millors moments de la música popular el català encara s’ha de normalitzar com a llengua, no en català. D’acord. Ara, mireu el myspace de la majoria d’ús però sí d’escolta, entre la gran majoria del públic. d’artistes que diuen que estem renovant la cosa El català no ven. I si no vens no et posen a l’aparador. Al DAVID PÉREZ (ERM) musical en català. Concretament l’apartat ‘upcoming capdavall som un producte. Us ho dic jo que sóc publicitari. Cantant En la diversitat hi ha la festa Si en les societats agrícoles i industrials la festa major mitjan segle vint. Encara sort que conceptes com la va ser element determinant en el lleure local i en les ‘revista’ o el ‘concert jove’ han estat matisats o relacions socials intermunicipals, la generalització de diversificats. És a les poblacions innovadores on, a la l’ús del cotxe als anys setanta ho va començar a pràctica, la festa canvia el qualificatiu axiomàtic, ‘major’, canviar, ja que hom ja podia seleccionar el que més per un altre de més escaient a la nova realitat, ‘popular’. l’interessava, amb independència de la seva major o Musicalment les festes més reeixides són aquelles que menor proximitat. El canvi es radicalitza amb els nous cerquen satisfer la diversitat de gustos intergeneracionals hàbits de comunicació que generen les noves tecnologies. amb programacions que abasten des de l’arnat ball de Ara, quan la grandiloqüència ‘major’ de la festa ja perd sempre fins als concerts de folk, pop-rock i músiques del bona part del seu sentit, moltes poblacions mitjanes i món, procurant sempre espais de jazz-blues, cant coral FÈLIX CAMPRUBÍ petites continuen ancorades en esquemes propis de i fins les tendències més innovadores. Director de MADMA Produccions Musicals Programar al Camp de Tarragona Els ajuntaments demanen sobretot orquestres i grups dia, com Krakovia, Standard, Delorean, Love of de moda dins una línia comercial. Aquests artistes Lesbian, The Pinker Tones... I amb aquestes bandes poden omplir un 60% de les graelles. Grups que es es consoliden festivals com el CambriRock, L’Arboç presenten de gira com Estopa o Pastora són els més Sona o l’ElectroFaro al Camp de Tarragona. demanats, conjuntament amb el fenomen del Des de Music From Tamarit intentem adequar el pressupost mestissatge, que funciona molt bé. dels ajuntaments als grups. Tenim mancances de grups Normalment un ajuntament amb un pressupost de noves músiques, jazz i blues, i no es creen marcs per important vol invertir els seus calés en grups que portin ubicar aquests estils. Creiem que el sector es troba en molta gent, tot i que també és veritat que els últims anys un bon moment atès que cada cop hi ha una major gràcies als festivals de música alternativa i independent assistència de públic als directes i els nostres joves MARCO RODRÍGUEZ creix una contractació de bandes amb nous aires que programadors es troben més a prop del pensament de Comunicació, producció i management ens obren un camí diferent del que podem veure cada la gent del carrer que no d’un despatx. de Music Fom Tamarit, Sset i Desconcerts Reconèixer els mànagers
Els programadors de festes majors volen contractar el ciutat i a l’àrea metropolitana, on els consistoris grup més famós, el de major projecció, i al millor preu. busquen obtenir un major populisme entre els seus Però el pressupost que cada ajuntament destina a les ciutadans i opten per caps de cartell estatals. Es tracta festes, i el catxet de la banda, determinen el nivell al d’unes propostes molt més cares, però, a canvi, qual poden arribar a aspirar i sovint s’han d’acabar aconsegueixen un suport molt més important de part conformant amb unes propostes de qualitat però de dels mitjans de comunicació que són els que aposten menor perfil mediàtic. per fer-los famosos. Tot i aquesta evident voluntat d’apostar pels que més Durant massa anys només s’ha valorat les gent arrosseguen, la programació de Festa Major es discogràfiques, mentre que la figura del mànager s’ha caracteritza per un cert eclecticisme, amb la intenció de despreciat molt. Ara que no n’hi ha tants com caldria, XAVI FORTUNY no excloure ningú i arribar a gent de totes les edats i tothom els troba a faltar, i per alguna cosa deu ser. Director d’RGB Management gustos. En general, la música en català té una S’hauria de reconèixer aquests professionals en la seva i promotor del Senglar Rock presència destacada a tot el país, excepte a Barcelona justa mesura, si no els artistes seguiran fent de mànager.
l’espectacle anuari 71
FIRES I MERCATS
TEXT: LAIA ALTARRIBA Les cites professionals aposten GRÀFIC: JORDI NOVELL per reforçar el mercat interior
Les cites professionals dels Països Catalans han tancat el 2007 amb dos nomenaments clau al Mercat de Música Viva i la Fira Mediterrània de Manresa que pretenen reorientar la seva estratègia amb una aposta clara pel mercat interior i la internacionalització dels artistes catalans. L’estabilitat en la xifra d’assistents mostra que la majoria s’ha estabilitzat i que han consolidat un públic fidel. La reordenació del mapa de fires i mercats servirà per determinar també la relació amb els professionals del sector i el paper de cites imprescindibles on es combina la demanda professional i l’oferta popular.
L’any es tanca amb una nova perspectiva de futur per Per tal d’acomplir la prioritat d’enfortir el mercat interior, Culturals (ICIC) de cinc festivals estratègics als quals al Mercat de Música Viva de Vic (MMVV), just quan se el MMVV reforçarà la participació dels programadors donarà un suport especial inclou com a condició per celebra el seu vintè aniversari, amb la signatura d’un i els artistes de tots els territoris de parla catalana. En rebre aquesta designació que s’han de comprometre contracte-programa entre la Generaltat i l’Ajuntament aquest sentit, el Mercat tindrà cura que la programació a coordinar-se amb el MMVV. de Vic. La signatura es va formalitzar el 10 de gener sigui d’interès per als programadors tant públics com del 2008. El secretari de Cultura del Departament de privats dels Països Catalans. A més, s’engegarà una Novetats a la Fira Mediterrània Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de nova línia de coproduccions d’espectacles adreçats al A la Fira Mediterrània de Manresa també hi ha hagut Catalunya, Eduard Voltas, explica que l’acord permetrà mercat català. El contracte-programa del MMVV també relleu. La tècnica de Cultura de l’Ajuntament de Mataró, “donar estabilitat a quatre anys vista al Mercat a nivell es fixa com a finalitat el suport a la internacionalització Tere Almar, n’ha assumit la direcció artística a partir organitzatiu, econòmic i de continguts”. Així mateix, dels artistes catalans. Per aconseguir-ho, el Mercat d’aquest 2008, prenent el relleu del músic i productor les línies noves mestres d’aquest contracte firmat són potenciarà acords de col·laboració amb altres territoris Toni Xuclà. La nova responsable de la fira té una àmplia la dinamització del mercat interior català i el suport a de l’Estat espanyol, amb països mediterranis i amb tot trajectòria en la gestió cultural: ha estat més de vint l’exportació de música catalana. El responsable de dur el continent europeu. anys al Patronat Municipal de Cultura de Mataró i a terme aquests objectius serà el recent nomenat nou Aquesta mateixa voluntat de treball comú també la col·laboradora de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, director artístic del MMVV, Lluís Puig, en substiutució tenen altres certàmens, com la Fira de Música al Carrer del Sitges Teatre Internacional i d’altres iniciatives de Manel Muntañés. Puig havia estat l’impulsor de la de Vila-seca. Tal com avança el seu director artístic, culturals al Maresme. Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional de Manresa, és Kike Bela, ja s’està gestant una coordinadora de fires Almar, que ha acceptat el càrrec només per dos anys, productor i promotor musical, i fins ara era director de dels Països Catalans on participarien les musicals ha accedit a la direcció amb la voluntat de dinamitzar i l’empresa de management Vesc. (el Mercat de Música Viva de Vic, les fires de Vila-seca estimular la presentació de propostes artístiques que i de Vila-real i la Fira Mediterrània d’Espectacles d’Arrel puguin reequilibrar tots els àmbits artístics representats Les condicions del contracte-programa Tradicional) així com les de teatre i altres arts escèniques a la Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional (música, El pressupost amb què es dota el MMVV amb el nou (que agruparan les fires de Tàrrega, Manacor, Igualada teatre, dinàmica de carrer, públic familiar i dansa). acord és de 2,2 milions d’euros que aporta el mateix i la de Titelles de Lleida). També ha expressat el seu interès per donar més Departament de Cultura, sumats als 895.000 euros protagonisme a la festa i al carrer. Mediterrània també que hi posa l’Ajuntament. Aquestes dues institucions, Col·laboració amb els festivals té previst reforçar el paper de les formacions catalanes a més d’aquest suport econòmic, tindran participació D’altra banda, el Mercat de Vic també serà reforçat emergents de folk, i d’aquesta manera des d’aquest en els òrgans de govern del Mercat, amb un comitè amb la nova política que ha establert la Generalitat mateix any s’establirà un nou escenari que acollirà un paritari que es reunirà dos cops l’any i una comissió de suport als festivals del país. D’aquesta manera, la concurs de maquetes destinat a promocionar grups permanent mensual. designació que ha fet l’Institut Català de les Indústries novells de música d’arrel dels Països Catalans.
DADES DE LES PRINCIPALS FIRES I MERCATS MUSICALS ALS PAÏSOS CATALANS
ESPECTADORS ESPECTACLES ESPECTADORS ESPECTACLES % VARIACIÓ % VARIACIÓ 2007 2007 2006 2006 ESPECTADORS ESPECTACLES
Mercat de Música Viva de Vic 100.000 126 100.000 136 0% -7%
Fira Mediterrània (Manresa) 75.000 119 75.000 93 0% +28%
Fira de Música al Carrer (Vila-seca) 25.000 57 26.000 59 -4% -3%
Llotja de Música Urbana de Vila-real 12.000 22 13.000 20 -8% +10%
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades dels organitzadors
74 anuari l’espectacle FIRES I MERCATS
Els directors artístics de quatre de les plataformes de 1 Quina valoració feu de l’edició del 2007? contractació de música en viu més importants dels Països Catalans responen una enquesta que revela l’estat actual 2 Quins reptes de futur us heu marcat? del sector i els reptes de futur, com ara la creació d’una 3 Quin balanç global feu de les propostes de les coordinadora que aixoplugui les fires nacionals. fires i mercats del país?
LLUÍS PUIG JORDI MONTESÓ KIKE BELA TERE ALMAR Director artístic del Mercat Director artístic de la Llotja Director artístic de la Fira Directora artística de Mediterrània, de Música Viva de Vic de Música Urbana de Vila-real de Música al Carrer de Vila-seca Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional
2 Les noves prioritats del Mercat seran la 1 Som l’única fira del País Valencià. A favor 1 Hi ha hagut 150 programadors inscrits 1 És molt positiva i va lligada a les grans dinamització del mercat interior català tenim l’exotisme i l’oportunitat de servir i 25.000 espectadors. Pel que fa a la novetats que es van incorporar a l’oferta i el suport a l’exportació de la nostra d’aparador d’excepció; en contra, la falta qualitat de les propostes, considerem de la Fira. Per una banda, la nova Llotja música. El Mercat de Música Viva de Vic de costum, que sona nou i molta gent que ha estat alta. Hem apostat tant per Professional va impulsar notablement el reforça la participació dels programadors encara està expectant. Mirem de grups emergents com consolidats, amb vessant de mercat i intercanvi de la Fira. i els artistes dels territoris de parla catalana, potenciar la part positiva, i ara com ara l’objectiu d’ampliar el seu mercat i/o Pel que fa al públic en general, Mediterrània amb l’objectiu d’enfortir el mercat interior ens va molt bé. Per a la tercera edició arribar a nous mercats musicals. té una xifra d’espectadors consolidada, a tots els nivells. El MMVV té cura que portem vora noranta propostes que s’han que l’any passat no es va veure gens la programació sigui d’interès per als interessat per participar a la Fira, de les 2 Generar una plataforma de televisió IP afectada per l’augment del nombre programadors tant públics com privats quals en farem una selecció. Parlem de a través del nostre web. També ser d’espectacles de pagament. Les propostes dels territoris de parla catalana, i vol ser 35 més que l’any passat. I pel que fa a l’esdeveniment musical i professional artístiques també van destacar per la també una cita de referència per als programadors, a la segona edició vam més important del sud de Catalunya. seva qualitat, i la Fira ho vol impulsar professionals estrangers potencialment fregàr el centenar d’inscrits. Mentre, el Volem esdevenir una de les mostres més amb els Premis Mediterrània, instaurats interessats en les propostes musicals que públic sembla que segueix una mateixa importants i rellevants de música a les el 2007, que volen estimular la creació sorgeixen de Catalunya. A la propera dinàmica: la Llotja es va coneixent i la comarques de Tarragona i una plataforma artística d’arrel tradicional mediterrània. edició s’incrementarà la implicació de gent respon. real de projecció dels artistes catalans la població de la ciutat de Vic i comarca que hi participen, amb especial atenció 2 Volem estimular noves propostes i nous i fomentarà la seva vinculació com a 2 Som conscients que la lluita a dia d’avui també al pont amb València i als territoris llenguatges partint i sense perdre de públic o com a part col·laboradora amb és amb l’administració. La Llotja genera de l’Euroregió Pirineus-Mediterrani. Un vista l’arrel tradicional, per acostar-nos l’organització i, especialment, la dels indústria, però cal reiterar-ho, ja diem que altre repte és proveir de manera efectiva i buscar complicitats amb els artistes sectors relacionats amb el sector de les fires de contractació són una novetat les programacions dels programadors i amb els creadors, ja que són els la música. al País Valencià. Tenim el pressupost i professionals inscrits a la Fira amb veritables generadors de discurs. Volem que tenim i amb això treballem. A curt propostes interessants. I, finalment, conèixer de més a prop tots els seus 3 En aquest moment a Catalunya estem termini s’ha de consolidar com l’aparador aconseguir que el públic de Vila-seca gustos estètics, dialogar i reflexionar coexistint quatre fires on la música és la valencià per excel·lència de les noves s’impliqui molt a la Fira i que el públic amb ells cap on va la creació prenent principal protagonista. A part del mateix músiques, i créixer en horitzontal, assistent general s’ho passi bé. com a partida els seus espectacles MMVV, hi ha la de Vila-seca, la de ampliar la xarxa d’influència i millorar i llenguatges artístics. Des de la Fira Manresa, i els dies 9, 10 i 11 de maig la qualitat des de dins. Anem cap a la 3 Sempre és molt positiu que es generin Mediterrània volem liderar i exercir de es va celebrar la 1a Fira de la Música tercera edició, i per tant temps hi haurà esdeveniments que vulguin potenciar veritables intermediaris en la producció Infantil a Vilobí del Penedès. Com a per al creixement vertical. el mercat de les arts escèniques, ja i difusió cultural del país. efectes col·laterals de la regulació del que encara som lluny d’una situació en panorama dels mercats musicals, hem 3 Pense que no desmilloren en res qualsevol què els músics i els professionals de la 3 Penso que totes i cadascuna de les de fer esment als circuits generats per tipus de proposta d’altres llocs del món. cultura no es vegin abocats a la precarietat fires i mercats que hi ha actualment a la Generalitat de Catalunya i alguna La qualitat, les ganes, són admirables, laboral o econòmica endèmica, com Catalunya tenen una funció específica Diputació Provincial, ja que la dimensió i gràcies a això i a la il·lusió per obrir-se sovint passa al sector cultural d’aquí. i diferenciada de l’altra, i per tant són econòmica de diner públic amb què es un lloc ací estem tots. Ara bé, si es El nostre objectiu és potenciar el sector necessàries. Les fires serveixen de potencien un bon grapat de propostes, presenta molta homogeneïtat d’estils, de la música de/a Catalunya i, d’alguna termòmetres de la salut cultural del que arriba a subvencionar fins a un 40% potser la culpa és compartida amb els manera, potenciar un consum cultural país, han de reflectir la producció i dels costos, repercuteix d’una manera programadors i les tendències. S’ha de popular més freqüent, a part de potenciar mostrar la collita de l’any, i al mateix clara i decisiva en la programació i en potenciar, i és una lluita de la Llotja, la les propostes catalanes o possiblement temps han de servir per detectar la contractació musical del calendari varietat i amplitud dels estils musicals interessants pel públic català. Estem mancances i equilibrar l’oferta a través concertístic anual. Tampoc s’han que es facin al país. Som rics en idees, gestant una coordinadora de fires dels d’encàrrecs concrets de productes d’oblidar alguns dels festivals amb gran ara toca creure-se-les i arriscar-se a Països Catalans. A més dels quatre artístics. Evidentment, no hi ha dues repercussió mediàtica, o la programació inventar i a experimentar. S’ha de fugir enquestats, s’hi troben la Fira de Teatre anyades iguals, però totes ens han de música moderna de L’Auditori de de les tendències anquilosades i fluir al Carrer de Tàrrega, la Fira de Teatre de servir d’eines per fer-nos una Barcelona, que ajuda a millorar la ‘venda’ una mica pel gran ventall d’estils que de Titelles de Lleida, la Fira de Teatre composició global del producte a d’algunes produccions. tenim a l’abast. de Manacor i la Mostra d’Igualada. comprar o consumir.
CATALAN SOUNDS
TEXT: J.R / L.A. ‘Catalan! Music’ es converteix en FOTO: ARXIU ICIC marca de projecció internacional Llibert Fortuny, La Troba Kung-Fú i 08001 van ser els músics seleccionats pel Departament de Cultura i MItjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya per actuar a la fira musical Popkomm de Berlín en el marc de la presentació de la nova denominació ‘Catalan! Music’. Aquesta marca de promoció significa un canvi substancial respecte a la forma i les directrius a través de les quals s’exportava la música catalana a l’exterior quan Xavier Marcé era el director de l’Institut Català de les Indústries Culturals: dins la plataforma ‘Sounds From Spain’, en complicitat amb la SGAE i el Ministerio de Cultura.
. ESTAND DE L’ICIC AL POPKOMM
Catalan! Music també es va fer escoltar amb força a promoció de la música que es fa des de Catalunya, ja promocionar els artistes del país i les companyies que París, pels volts de Sant Jordi. Amb la col·laboració sigui per creadors nascuts aquí com vinguts de fora. els editen i representen a les diverses fires i trobades del reputat club parisenc Duc des Lombards, es va Però la nova línia de promoció exterior no està del tot internacionals del sector de la música, i també altres organitzar una mostra de jazz català, que va néixer definida a favor de la música en català, ja que l’Institut de culturals més àmplies. Destaca el catàleg anual arran de la distribució a l’Estat francès de l’àlbum Ramon Llull acudia a la Fira del Llibre de Frankfurt –el Music in Catalonia, on apareixen ressenyades les recopilatori Jazz a Catalunya 2006 (editat per l’ICIC) gran aparador internacional de la cultura catalana del empreses de management, les discogràfiques, editores a través de la revista Jazzman. El director de la sala, 2007– amb una guia musical catalana que incloïa els musicals, sales, fires, festivals i associacions professionals. Jean-Michel Proust, va seleccionar els cinc conjunts artistes sense tenir en compte la llengua de les seves També hi ha informació sobre el catàleg digitalitzat dels catalans: Sergi Sirvent & Santi Careta, Ignasi Terraza lletres. Fins a la meitat dels músics que hi figuren no segells catalans. Trio, Jon Robles & David Mengual, Mirage (Ismael canten en català. És destacable aquesta opció si es Altres materials específics elaborats per l’ICIC durant Dueñas) i Jordi Matas Quintet. Així, aprofitant aquest té en compte que l’IRL, a diferència de l’ICIC, té per el 2007 van ser un tríptic sobre les fires i festivals a esdeveniment, l’ICIC va dur a terme altres accions missió difondre la llengua i la cultura catalanes al món. Catalunya, una guia sobre el panorama emergent de promocionals per donar difusió i presència internacional També va aixecar polèmica el 2007 la tria de grups l’electrònica i directoris sobre les companyies que al jazz català. Entre altres, va facilitar contactes entre realitzada per l’ICIC per configurar el repertori de la treballen al país per al MIDEM, el 36SM, el Musikmess els grups de la mostra i alguns dels professionals més tercera edició dels discos recopilatoris de pop-rock Frankfurt, el Sònar, el Popkomm i el Womex. A més, per rellevants del sector a l’Estat francès, i va organitzar un i de músiques del món que edita aquest organisme. tal d’ajudar les empreses catalanes a internacionalitzar viatge de premsa amb diversos periodistes europeus La polèmica es va generar perquè per primera vegada els seus artistes i la seva feina, l’ICIC també va editar del sector amb l’objectiu de poder exportar i estendre hi havia més cançons en castellà i en anglès que no l’estudi “Els mercats discogràfics americans”. la iniciativa a altres països en properes edicions. pas en català. La denominació Catalan! Music s’ha unit a una altra Oficines de l’ICIC a l’estranger de ja existent i encara més genèrica, Catalan! Arts, que Presència a les principals fires Les fires i els mercats tot i el seu caràcter anual, són inclou la resta de les disciplines artístiques. Gràcies a L’ICIC aposta també per assumir estands propis a les cites puntuals. Per garantir una feina constant en pro aquest canvi, el Departament de Cultura vol identificar principals fires musicals, com el Babelmed, el Popkomm de la visibilitat de la música nacional a l’exterior, l’ICIC i difondre internacionalment la producció nacional de i el Womex. En aquest cas, la presència institucional té representació en cinc importants capitals europees: les indústries culturals: empreses i segells discogràfics, serveix de paraigua a les empreses del sector i, a més, Berlín, Brussel·les, Londres, Milà i París. Aquestes editorials, galeries d’art, companyies teatrals i empreses entra en contacte amb altres territoris per afavorir els ambaixades tenen com a objectiu promoure la producció audiovisuals i multimèdia. Catalan! Arts també recull les intercanvis i la penetració dels artistes catalans en altres cultural catalana mitjançant l’oferta de serveis a les aportacions de les associacions, els gremis i altres entitats Estats. Aquestes cites professionals internacionals empreses. L’àmbit d’actuació de les oficines de l’ICIC que treballen per tal de millorar la creació a Catalunya són una esplèndida oportunitat perquè les empreses s’estén a diferents països: des de París es cobreix França i per mostrar-la al món. A més de Catalan! Music, la musicals puguin arribar molt més enllà del seu àmbit i la Suïssa francòfona; des de Brussel·les, tot el Benelux; marca té altres versions: Catalan! Books, Catalan! Theatre, d’actuació habitual, i perquè aconsegueixin així els des de Londres, el Regne Unit i Irlanda; des de Berlín, Catalan! Circus i Catalan! Dance. contactes necessaris per exportar els seus productes Alemanya, Àustria i la Suïssa germanoparlant, i des de Pel camí també ha caigut un dels principals projectes per tot el món. Des de l’ICIC, per projectar la indústria Milà, Itàlia i la Suïssa italoparlant. La xarxa d’oficines de l’antic equip rector de l’ICIC, la creació a Barcelona musical catalana, durant el 2007 es va editar diversos internacionals de l’ICIC facilita i agilita la relació entre d’una oficina dedicada a l’exportació i promoció de la catàlegs amb l’objectiu que qualsevol professional les empreses catalanes i els mercats-objectiu, i ofereix música espanyola; una iniciativa que no ha interessat estranger pogués copsar el viver empresarial i artístic una important experiència i un coneixement in situ dels als nous responsables del Departament, centrats en la que opera a Catalunya. Són eines que serveixen per mercats exteriors.
78 anuari l’espectacle CATALANBALANÇ SOUNDS 2005
Les discogràfiques catalanes batallen 1 Quants artistes i a quins països 5 En quins recintes i ambients per aconseguir que les seves referències exporteu? d’altres països toquen els vostres tinguin vida més enllà del mercat intern. artistes? Per això, des de fa anys, treballen per 2 Quins discogràfiques llicencien exportar la música que editen arreu del els vostres discos? 6 Per què considereu que els països on projecteu els vostres món. Les fires, els mercats i cada cop 3 Com heu fet els contactes artistes estan interessats en les més els festivals s’han convertit en els internacionals? millors aparadors de cara a l’exterior seves propostes musicals? 4 Com feu la promoció internacional per vendre els discos i els concerts 7 Quin paper juga la llengua catalana dels discos i concerts dels vostres dels artistes dels Països Catalans. La en la internacionalització? És un artistes? Quin paper hi juga la llengua no és cap impediment. obstacle o un valor afegit? xarxa d’Internet?
DANI CASTELLANO MARÇAL LLADÓ JOAN-CARLES DOVAL Coordinador de Propaganda pel Fet! 1/4 part de BankRobber Director de Picap
1 Amb gaire bé el 80% dels nostres artistes hem realitzat 1 Exportem dos artistes, al Japó, a Xile i a altres llocs 1 Exportem Maria del Mar Bonet, Raimon, la Companyia accions fora de l’Estat espanyol. Ara mateix exportem arreu del món. Elèctrica Dharma, Quilapayún, Ginesa Ortega, a Alemanya, França, Suïssa, Portugal i el Japó en Israel Paz... A països com el Japó, França, Alemanya, suport físic, i pel que fa a suport digital tenim unes 2 Third Ear, i properament una discogràfica de Xile. Bèlgica, Holanda, Grècia, els Estats Units, Mèxic, Xile, vendes força uniformes a tot Europa, Anglaterra i els l’Argentina, Corea, Portugal... Estats Units. 3 A través de la xarxa, i també en festivals com el Sònar, el Mercat de Música Viva de Vic i el South By 2 No faré la llista, perquè són moltes i molt diverses, 2 Tayko Records, del Japó, i Fire and Flames, d’Alemanya. Southwest. i en alguns països, especialment a la Unió Europea, Aquestes són les dues principals empreses amb les són directament distribuïdors. quals llicenciem producte amb major continuïtat. 4 Internet hi juga un paper cabdal, fem la promoció amb el MySpace. 3 Bàsicament són el fruit d’una feina d’anys i els contactes 3 A les fires, mercats i a través de les diferents gires que normals que, encara que siguin de pura relació humana hem fet amb els nostres artistes. 5 Festivals, clubs, petites sales... i comercial, s’efectuen a les fires internacionals i en alguns viatges esporàdics. 4 Tant en el cas de la contractació com de l’edició, la nostra 6 “Si vols ser internacional, parla del teu poble”, o alguna filosofia és treballar amb una agència del territori, que cosa semblant, deia en Josep Pla. 4 La promoció la fa cada companyia al seu país, i nosaltres són les que coneixen el mercat, els mitjans... cosa que els donem un suport genèric via Internet. des de Catalunya és molt difícil de saber. En aquest 7 No és un avantatge ni un desavantatge, només és una sentit, confiem del tot en la gent amb qui treballem a particularitat més de l’artista 5 Som una companyia discogràfica, no som una oficina l’estranger. Quant al paper que juga Internet, destacaria de contractació ni organitzem concerts. Això pertany sobretot l’accessibilitat que dóna a tota una sèrie a l’oficina de cada artista. d’informació. Avui, si t’interessa un grup, amb un parell de clics estàs escoltant la seva música, veient la seva 6 Perquè interessen a un sector del seu mercat, agenda, els seus videoclips, i pots mesurar el nombre bàsicament el sector que busca la música de qualitat. de visites que té. Això com a professionals ens facilita molt la feina i ens obre portes a una música a la qual Als països llatinoamericans és un obstacle, a la Unió d’altra manera seria molt difícil arribar. 7 Europea també. Als països asiàtics menys, allà és totalment indiferent. 5 Hi ha de tot, com a tot arreu. Festivals, sales, festes populars, teatres, cicles... Va en funció del grup i el país que visitis.
6 Perquè tenim bons artistes amb projectes musicalment interessants.
7 Per desgràcia hi ha més prejudicis en certs sectors de casa nostra que a Europa. La llengua a Europa és neutra, el que es valora és la qualitat de la teva proposta musical, independentment de la llengua en què t’expressis.
l’espectacle anuari 79 II CONGRÉS DE LA MÚSICA
Es constata l’esfondrament dels murs classistes
Els passats dies 8, 9 i 10 de maig es va celebrar a artística en general i musical en particular en la l’edifici històric de la Universitat de Barcelona el consecució de valors ètics que una educació II Congrés Internacional de Música, on més de cinc- simplement científica i tecnològica per si sola mai podrà cents congressistes van poder assistir a les 129 arribar a abastar. ponències i les més de 40 comunicacions repartides en El proper ingrés en l’espai europeu de les universitats els tres àmbits en què s’estructuraven aquelles espanyoles i dels Centres Superiors d’Educació Musical jornades: educació, indústria i mitjans de comunicació i al nostre país obliga a un replantejament seriós del perfil usos socials de la música. de les noves titulacions i a una reformulació de les En aquest moment, quan tot just hem començat a competències que els nous titulats –mestres i professors aplegar els materials –ponències, comunicacions i de música a les escoles de règim general, però també transcripció dels debats– que integraran el llibre d’actes professors a escoles de música i conservatoris– han d’aquest congrés, se’ns fa encara molt difícil fer una d’assolir en una praxis que ja no solament té com a marc valoració general de les jornades pel que fa a l’aportació el recinte escolar, sinó igualment la incidència d’aquella de noves propostes o de continguts susceptibles de formació en el futur professional de l’alumnat que s’ha tenir alguna repercussió en branques específiques de estat preparant en els diversos centres educatius. l’activitat musical al nostre país. El Congrés va servir per acollir aquestes noves Potser si alguna cosa ha quedat clara en general en totes exigències, per traçar necessàries vies d’entesa entre les àrees i tots els sectors convocats és la complexitat centres d’iniciativa pública i privada i per formular el CÈSAR CALMELL del fet musical als nostres dies i l’equiparació de tots projecte d’un Institut Superior d’Ensenyaments Artístics Comissari del II Congrés Internacional els gèneres i dels estils amb el consegüent que coordinés les diferents iniciatives de recerca, de de Música a Catalunya esfondrament dels murs pedagogia i d’exercici classistes i de prejudicis que ja professional en els terrenys no té cap sentit de seguir “La música hauria de la interpretació i de la mantenint en aquest moment. creació que es produeixen Músiques populars, jazz, d’atènyer un paper avui tant a Catalunya com a la clàssica, tradicional, rock... resta de l’Estat espanyol. poden mantenir la seva rellevant en la nostra En l’àrea de la indústria especificitat i ser tractades de musical i els mitjans de manera especialitzada, però televisió pública” comunicació potser el més aquests criteris en cap rellevant va ser l’anàlisi de moment impliquen valoracions l’aplicació que les noves estètiques que portin a prioritzar globalment tecnologies estan produint en el camp de la determinades opcions per sobre de les altres. comunicació i la difusió musical: les noves indústries El sentit crític i el gaudi de l’experiència estètica tan que el fet virtual ha fet possible i la personalització en els necessaris de desvetllar en l’educació musical dels usos musicals que la radiodifusió a través d’Internet ha infants i dels joves a les escoles generals i a les escoles generat. En particular, les dues sessions que el Congrés de música són inherents a cadascuna de les formes va reservar a la televisió van servir per subratllar el paper expressives que conviuen en perfecte pla d’igualtat rellevant que la música hauria d’atènyer –superant els amb altres manifestacions de tradició potser més simples criteris quantitatius d’índexs d’audiència– en la acadèmica. Precisament, en les ponències dedicades a nostra televisió, mitjançant la creació de nous la fonamentació teòrica de l’educació musical, es va programes musicals i la transmissió en directe de Un cop celebrat el segon Congrés insistir molt en la importància de la música com a concerts que desvetllessin gràcies a l’atractiu i qualitat procés compartit viu i arrelat en les pràctiques de les propostes l’afició vers la música, en una tasca Internacional de Música a Catalunya, comunitàries més que no pas com a resultat final tancat essencialment pedagògica que un mitjà audiovisual de catorze anys després de la primera i inamovible que ha estat privilegiant durant molts anys titularitat pública no pot menystenir. cita, abans de final del 2008 la posició del receptor passiu en relació a l’intèrpret La consolidació dels festivals de música amb una creador i protagonista de l’activitat musical. programació continuada, la incentivació dels locals de s’elaborarà el llibre d’actes que I pel fet de ser una pràctica comunitària, totes les música en viu amb un sistema articulat de l’oferta per recollirà totes les ponències. ponències van subratllar el component social que els part de l’administració, així com els criteris d’ajuts i de En aquest article, el comissari del usos musicals impliquen com a agents vertebradors de distribució de recursos estatals, autonòmics i locals en canvis i d’innovacions en les relacions interpersonals. l’aplicació de polítiques que fomentin la cultura musical Congrés, Cèsar Calmell, valora els Especialment significativa en aquest aspecte va ser la van ser altres temes que es va tractar en aquest segon primers resultats d’una trobada que ponència llegida per José Antonio Abreu –el fundador Congrés, del qual el més urgent en aquests moments del moviment de joves orquestres de Veneçuela, i és enllestir, com dèiem al principi, la publicació de les actes, va reunir representants dels diferents recentment guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries–, que ben aviat es trobaran a disposició de les persones àmbits musicals. on s’emfatitzava la transcendència de la formació que hi estiguin interessades.
80 anuari l’espectacle
MÚSICA DIGITAL Vida més enllà del suport físic TEXT: JORDI RIBA El CD està destinat a deixar de ser la via de subsistència de les discogràfiques. Internet ha amenaçat de mort el suport físic, però ha donat a la indústria l’oportunitat de reinventar-se i crear un nou model de negoci. El futur més immediat passa per digitalitzar el catàleg. Les subscripcions electròniques, la publicitat, la telefonia mòbil i les sincronies són algunes de les fórmules que s’apunten per reflotar un sector que des del 2002 està en crisi.
AI: Abans d’Internet DI: Després d’Internet
El model de negoci: Amb el suport físic –vinil, K7 o CD–, les discogràfiques s’havien El model de negoci: Internet ha permès que una producció musical es pugui d’imposar unes barreres espaials, tant geogràfiques com físiques, per garantir així col·locar al mercat acabada de sortir de l’estudi. El seu caràcter de xarxa global la rendibilitat del negoci. El seu model comercial consistia a utilitzar tots els recursos trenca les limitacions espaials del model AI, i els continguts musicals es poden humans i econòmics a l’abast per crear una demanda de les seves produccions adquirir des de qualsevol punt del planeta. entre un grup ampli de consumidors, concentrats en una àrea geogràfica molt concreta, que generalment coincidia amb el territori nacional i/o lingüístic on la La distribució: La discogràfica necessita una empresa de gestió de catàlegs o una companyia estava ubicada. distribuïdora que passi el contingut per un procés de digitalització que el converteixi en un suport apte per al món on line i el pugui col·locar en els principals canals i La distribució: Les despeses vinculades amb la fabricació del format, l’emmagatzematge botigues digitals. A més, aquest contingut ha de ser enriquit amb metadades perquè i la distribució obligaven les empreses culturals a centrar la seva activitat en pocs la identificació i organització de l’esmentat contingut sigui possible. Als Països títols, que s’exhaurissin ràpidament. Els escollits, un cop fabricats, s’havien de distribuir Catalans i a la resta de l’Estat espanyol destaca la filial de K. Industria, K. Digital, i en el màxim nombre possible de punts de venda i en el mínim temps possible. Una dues empreses joves i emprenedores amb una alta capacitat tecnològica i coneixement equació que no sempre era possible. del sector de la música: La Cúpula-House of Music i Loft 01.
La botiga: Els comerciants reservaven els llocs més visibles de la seva botiga als La botiga: A l’entorn digital, les despeses de distribució i emmagatzemantge són discos amb més sortida comercial, i la resta quedaven més amagats. Als prestatges tan baixes que afavoreixen la creació de catàlegs amplis i variats, on entren des de d’una botiga també hi cap una quantitat determinada de títols i unitats. L’aparició productes de gran sortida comercial fins a altres dels quals se’n vendran pocs. Així, de nous llançaments i l’espai, que és limitat, obligava els establiments a descatalogar títol a títol, iTunes, la botiga digital més important, sumava el 2007 un catàleg de 6 els discos que no s’havien venut, a deixar-los fora de l’abast del comprador, i a milions de cançons diferents, que cobrien tota mena de demandes, interessos, estils retornar-los a la distribuïdora –les temudes devolucions–, fet que els feia perdre valor, i procedències nacionals. Un gran magatzem barceloní com l’FNAC - El Triangle té i passaven a ocupar un espai al magatzem omplint-se de pols. 52.000 referències (amb més de mig milió de cançons) i queda molt lluny de l’iTunes. A Internet tampoc existeixen les devolucions: a les lleixes virtuals hi entren –i no en El comprador: Comprava la música, segons evolucionava el format, i segons la surten– tant els èxits massius com els productes que compren poques persones. presentació amb què la facturava la discogràfica (edicions de luxe, discos senzills, recopilatoris, amb DVD, pista multimèdia...). El comprador: Pel que fa a la indústria tradicional, la supervivència del format haurà d’estar fonamentada en el valor afegit de les lletres: la caràtula. Però el fet que el 60% de la gent que es compra un CD als Estats Units el primer que fa sigui passar-lo al disc dur i guardar-lo al calaix denota que aquest format ha entrat definitivament en JORNADES DIGITALS 2.0 una via morta i que no es preveu en el futur l’aparició d’un nou format que el pugui El 2006 el mercat discogràfic català va perdre un substituir. Els compradors digitals també valoren que ara, si una cançó els agrada, 10% de la seva facturació i es confirmava que la no han de comprar el disc sencer. A partir d’aquesta idea, la discogràfica Picap ha venda de discos a Catalunya s’havia reduït més muntat un servei de discos a la carta que permet a l’usuari confeccionar el seu propi compacte, seleccionant les cançons del catàleg que vulgui. d’un terç des del 2002. Davant d’aquesta situació tan poc favorable i irremuntable, el Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE) de l’Institut Català de les Indústries Catalanes (ICIC) va impulsar el novembre d’aquell mateix any les jornades “L’entorn digital. Reptes i oportunitats per al sector musical”, una convocatòria que va servir perquè la indústria d’aquest país comencés a pensar en digital, i a plantejar els primers projectes i iniciatives per COM COMPRAR A INTERNET? El sistema més ben posicionat fins ara però que està destinat a perdre pistonada és superar l’escull en què es trobaven. Perquè no el model iTunes: el pagament per descàrrega. Aquest model permet a l’usuari pagar es perdés l’empenta, el SDE ha organitzat dos una quantitat per cada cançó descarregada per tal d’adquirir-la de manera permanent. congressos més, els anys 2007 i 2008, amb el nom 0,99 euros per cançó. El model que està agafant més força és el pagament per subscripció, de Digital Music 2.0, que han aplegat cadascun més amb un límit de descàrregues. A Europa, eMusic, amb un cost de 12,99 euros i un de 500 professionals del món de la música i de les catàleg de 3 milions de cançons, és el portal de referència. Tot i així, la majoria de les noves tecnologies. descàrregues que es fan a Internet són il·legals. Als usuaris encara els costa pagar per un contingut que poden aconseguir gratuïtament a les xarxes p2p.
84 anuari l’espectacle PROMOCIÓ DIGITAL
MULTINACIONALS VS INDEPENDENTS LA PROMOCIÓ DISTRIBUÏDORA PRÒPIA Els experts vaticinen que a llarg termini la música no Les noves tecnologies ofereixen sistemes i aplicacions Les companyies discogràfiques poden obtenir la seva costarà res. Els usuaris es descarregaran la música que tant poden ser utilitzades per grans multinacionals pròpia eina de distribució en propietat i així vendre gratuïtament des de portals que estaran finançats per com per segells independents, promotores o mànagers exclusivament el seu catàleg. Aquesta opció és vàlida, publicitat. Qui ha apostat obertament per aquesta via i que són vàlides per confeccionar a l’artista una campanya però en un model on el que prima és l’abundància, és el propietari de MySpace, el multimilionari de la de promoció efectiva i de costos reduïts. Més enllà de el catàleg ha d’estar disponible en altres plataformes comunicació, Rupert Murdoch. A través del seu braç facilitar l’enviament de notícies, discos, dossiers i altres més àmplies. Aquí cal destacar la feina feta pels segells empresarial, News Corp ha ofert una joint venture a materials, l’ús del correu electrònic en forma d’arxius o K. Digital, La Cúpula House of Music i Loft 01, que quatre grans discogràfiques, Universal Music, Sony enllaços de descàrrega, dirigits a representants o mitjans, ofereixen els serveis de la digitalització, l’arxivament, BMG, Warner Music i EMI, per engegar un aparador també ofereix la possibilitat de comunicar-se amb el l’administració i la distribució als principals punts de musical a Internet. Amb aquest model de negoci eliminaria comprador sense intermediaris. Així, el màrqueting viral venda a companyies i grups independents. Per la seva la competència del FaceBook, una altra xarxa social que utilitza el possible client com un element més de la banda, DiscMedi s’ha aliat amb IODA, que és una de amenaça el MySpace; arrabassaria a Apple la posició cadena promocional, juga amb la idea que si el producte les empreses líder en del sector digital, per crear una de líder que té amb iTunes en el sector digital, i desactivaria té una presentació trencadora, seran els mateixos divisió estatal de promoció i distribució. els sistemes d’intercanvi d’arxius i la pirateria. internautes els que el difondran per Internet. La missatgeria Aquesta aliança té un revers fosc, l’amenaça d’un monopoli instàntania i els xats es poden convertir en una versió real en el sector de la música. Per evitar-ho, els segells electrònica i amplificada de l’efectiu boca-orella, així independents s’han unit a escala mundial per competir com les xarxes socials com el MySpace, el FaceBook amb els grans gegants de la música. El fruit és Merlin, o Lastfm. Els usuaris d’una xarxa poden saber què una associació sense ànim de lucre que planteja com agrada als seus amics, veure la puntuació i comentaris a objectiu treballar per aconseguir acords col·lectius que han posat a les cançons. Altres mètodes són en benefici de la indústria alternativa i així equilibrar les ressenyes, els rànquings i les recomanacions que el mercat. La primera acció col·lectiva impulsada per apareixen a les botigues digitals i que deriven i capten EL DIRECTE ÉS EL FUTUR aquesta nova entitat ha apuntat cap a la direcció de l’atenció del client cap a la cançó o disc que es Els concerts són un negoci a l’alça, i es poden introduir superar d’una vegada per totes una de les històriques promociona. A l’ambient digital, és clau l’elaboració a Internet en temps real a través de la tecnologia de traves que pateixen els segells petits: la distribució. d’un etiquetat atractiu que defineixi l’artista, i que l’streaming, i així, crear una nova font d’ingressos. Els Les possibilitats d’Internet i les noves tecnologies han permeti marcar perfil amb la resta de productes de Pets ja van oferir un concert que es va poder seguir facilitat un acord entre Merlin i la botiga digital Snocap la cua. L’atomització d’Internet ha provocat l’aparició a diferents sales de cinema del país, i també es van MyStore per vendre el seus catàlegs de manera immediata d’una sèrie de webs i blogs per cada música d’influència, convertir en la primera banda catalana a oferir un concert i sense intermediari. Curiosament, Snocap permet als que garanteixen el ressò de la proposta. El podcasting a l’entorn virtual de Second Life, sota els auspicis artistes i segells vendre la seva obra directament des i pàgines com el YouTube completen aquesta campanya d’una firma comercial. d’una pàgina pròpia allotjada a la comunitat virtual promocional, que cada dia creix amb més eines. MySpace, la punta de llança de les multinacionals per aconseguir el domini del negoci de la música digital.
EL NEGOCI DE L’ABUNDÀNCIA LES REVISTES DIGITALS En el model de l’abundància i de l’oferta il·limitada, el El 2007, el Grup Enderrock va llançar les revistes problema ja no és en la distribució i en l’accés als ENDERROCK, JAÇ i SONS DE LA MEDITERRÀNIA en format punts de venda, sinó en la visibilitat, en què el teu digital, interactiu i multimèdia, obrint així un nou ventall LONG TAIL client potencial, entre tanta oferta, et trobi. Els motors de possibilitats per al lector i els anunciants. Amb l’acord Una dada per a l’esperança i que podria contribuir a de cerca d’aquestes botigues virtuals mostren que la signat amb Zinio, líder mundial en la distribució de les l’equilibri entre grans i petits és l’anomenat fenomen gent no només compra una cançó pel seu autor o publicacions de paper en format digital, les capçaleres de Long Tail –cua llarga–, que explica com es fa el títol, sinó que hi ha persones que busquen un estil, un referencials es poden llegir a la pantalla de l’ordinador negoci en el camp digital. Segons el seu teòric, l’editor país o una llengua. Per tant, el catàleg digitalitzat d’una a través d’un revolucionari programa interactiu. Aquest en cap de la revista Wired, Chris Anderson, l’èxit de discogràfica ha d’estar ben indexat i ben gestionat. suport –del qual ja hi ha més de 1.500 subscriptors– botigues com l’iTunes resideix en què títols no gaire Les etiquetes, sovint tan denostades i rebutjades pels permet al lector tenir el número actual abans que surti populars o estranys cohabiten dins el catàleg amb músics, són aquí imprescindibles per sobresortir entre al quiosc o li arribi la revista en paper a casa. Al mateix els grans èxits. Se’n vendrà poques unitats, però tanta varietat. Aquí es converteixen en paraules clau, temps, es converteix en un valor afegit i en una nova acumulades poden suposar un gran benefici. Resumint, i en metadades, que defineixen i diferencien un producte eina promocial per a l’anunciant, ja que arriba a nous Internet ha fet possible que el valor combinat de tots de la resta. Marques com Catalan! Music o So Barcelona públics amb funcionalitats multimèdia. La digitalització els milions d’articles que podrien vendre només unes també són una bona pantalla de projecció de cara a de capçaleres també permet enviar les revistes a quantes còpies excedeixi el valor dels pocs articles que l’exterior; els productors musicals han de pensar que qualsevol lloc del món, eliminar despeses d’impressió en venen milions cadascun. ara tenen com a mercat tot el món. i paper i apostar per mitjans transmediàtics.
l’espectacle anuari 85
GUIA DE L’ESPECTACLE
BUENRITMO PRODUCCIONES ESPECTACLES DEL RIPOLLÈS HACE COLOR LLISTA D’ASSOCIATS A ARC RAMÍREZ i MAGRIÑÁ, Jordi LINARES VÁZQUEZ, Alicia SAHUN, Jesús Maria Via Laietana, 37, 4t, despatx 34 Pujada de l’Església, 1 Cardó, 11, baixos 08028 BARCELONA 3DETR3S PROMOCIONS ARTÍSTIQUES 08003 BARCELONA 17530 CAMPDEVÀNOL Tel. 93 330 42 53 | Fax: 93 330 40 52 NUS i ROCA, Josep Ramon Tel./fax: 93 269 03 74 Tel./fax: 972 73 04 21
l’espectacle anuari 87 GUIA DE L’ESPECTACLE
ARTISTES EXCLUSIVES ARC
MÚSICA POP i ROCK - FUSIÓ - ELECTRÒNICA MEDITERRÁNEA SHOW MÓVIL PRODUCCIONS MUSICALS TAGOMAGO SSET 08001. Rock-fusió. Wam CASTAÑO i MENARGUES, Manuel Ramon LACOMBA, Glòria SOLIS i BARON, Lluís 4º SIN ASCENSOR. Pop. La Seta Portus, 16. Urbanització Pinar i Portus Sagunt, 67-69, bxs. 08014 BARCELONA Nou de Santa Tecla, 12, local 2. 16TH SOLID SPREAD. Pop. Representarte 33 CL. Hardcore. Music Bus 08480 L’AMETLLA DEL VALLÈS Tel./fax: 93 422 53 71 43004 TARRAGONA ABBA REVIVAL. Pop. Gama 2 Tel. 93 843 03 14 | Fax: 93 843 03 14
88 anuari l’espectacle GUIA DE L’ESPECTACLE VIOLET LADES. Pop. Representarte LOS AMAYA. Rumba catalana. Gama 2 ERIK TRUFFAZ. Jazz. Wam TRÀFIC PRIVATE PARTY. Convencions i festes. Èxits VIVE LA FÊTE. Electro-rock. Wam LUIS DE LA CARRASCA (Catalunya). Flamenc. Fasol FRANCESC BURRULL. Jazz. Vip Music TREMENDOS. Versions pop-rock. Orobitg WHISKYN’S. Pop-rock. RGB LUÍS HEREDIA ‘EL POLACO’ (Catalunya). Flamenc. FÈLIX ROSSY QUINTET. Hardbop. Queca Hosta VICTOR ELÈCTRIK BAND. Versions pop-rock. Èxits YANN TIERSEN. Nova chanson. Wam LURA. Músiques del món. The Project GOSPEL SOUL. Gòspel. Madma VIRGINIA BAND. Versions pop-rock. Orobitg MAMADOU DIABATÉ. Kora mandinga. Madma GREG SZLAPCZYNSKI. Jazz. Madma VUIT VENTS. Música de ball. Trui CANÇÓ D’AUTOR - MELÒDICA MAMY WATA. Música visual. Madma GUITARRAS MESTIZAS. Jazz, blues. Gama 2 ZARABANDA. Duet. Orobitg ANGEL PETISME. Cançó. Music Bus MANOU GALLO. African-groove. Anacrusa HARRY CONNICK JR. Jazz. The Project ANTON ABAD. Cancó. Vesc MANUEL CASTULO (Catalunya). Flamenc. Fasol HOT SWING MACHINE. Swing. Èxits MÚSICA CLÀSSICA BRAULIO. Cançó melòdica. Gama 2 MANUEL CUEVAS (Catalunya). Flamenc. Fasol JAZZ ANTIC. Jazz. Antonio Peral LA VIP QUARTET DE CORDA. Clàssica. Vip Music CANIMAS. Cançó i cabaret. Il·lusiona MANUEL DE PAULA (Catalunya). Flamenc. Fasol JIMMI TENOR. Jazz. Wam COMPAÑÍA CLÁSICA DE ZARZUELA. Era CESK FREIXAS. Cançó. RGB MANUEL D’OLIVERIA. Tradicional portuguesa. Vesc JOAN VINYALS.Jazz, blues. Gama 2 CONCHA BUIKA. Cançó. The Project MANUEL LORENTE (Catalunya). Flamenc. Fasol JOHN SCOFIELD TRIO. Jazz. The Project TEATRE ELSA BAEZA. Cançó melòdica. Gama 2 MANUEL ‘QUINCALLA’ (Catalunya). Flamenc. Fasol JORDI ROSSY TRIO. Jazz. Queca Hosta 13 LA CASA ENCANTADA. Fila 7 ESTANISLAU VERDET. Cançó-pop. Èxits/ Desconcerts MANUELA CORDERO (Catalunya). Flamenc. Fasol JULIEN BRUNETAUD QUARTET. Jazz. Madma ALBERT VIDAL: SOY LA SOLUCIÓN. Anexa FELIU VENTURA. Cançó. Sinergies MARCELO MERCADANTE. Tango. Queca Hosta KATIE GRAHAM ENSEMBLE. Jazz. The Project ALBERT VIDAL: YAMAKOZ. Anexa INMA SERRANO. Cançó. Vip Music MARCELO SOUSA (Catalunya). Flamenc. Fasol KINGDOM CHOIR. Gòspel. Madma CIA. ENRIC COMPANY: COLLAGE. Era ISMAEL SERRANO. Cançó. The Project MARIA JOSÉ CARRASCO (Catalunya). Flamenc. Fasol KITFLUS KUARTET. Fusió, jazz, blues. Vip Music. CLAK!. Fila 7 JABIER MUGURUZA. Cançó. Vesc MARIZA . Músiques del món. The Project LA LOCOMOTORA NEGRA. Jazz. The Project DON QUIJOTE CONTRA EL ÀNGEL AZUL. Anexa JAUME SUREDA. Cançó-pop. Trui MARTIN LUBENOV ORKESTAR. Gypsy swing. Vesc LUCY LUMMIS. Jazz. Antonio Peral EL CLUB DELS MONÒLEGS. Era JOAN AMÈRIC. Cançó. Vip Music MARTIRIO (Catalunya). Cançó espanyola. Queca Hosta LAURA SIMÓ. ANOTHER STAR. jazz. Queca Hosta EL LLANTO. Anexa JOAN ISAAC. Cançó. Vesc MAURESCA FRACAS DUB. Trobamuffin’. Sinergies LAURA SIMÓ: DE CINEMA AMERICÀ. jazz. Queca Hosta EL LLIBERTÍ. Anexa JOAN CROSAS - MANEL CAMP. Cançó. Vesc MAYRA ANDRADE. Músiques del món. Wam LAURA SIMÓ & FRANCESC BURRULL. jazz. Vip Music ENTRE POCS I MASSA. Fila 7 JOAN TENA. Cançó. Representarte MELCHORA ORTEGA (Catalunya). Flamenc. Fasol LISA OTEY. Jazz, blues. Madma EX. Anexa JORDI BOTEY. Cançó. Portal Música MIGUEL DE TENA (Catalunya). Flamenc. Fasol LONDON COMMUNITY GOSPEL CHOIR. Gòspel.The Project FADUNITO. Orobitg JORGE VÖSS. Cançó. Portal Música MIGUEL ORTEGA (Catalunya). Flamenc. Fasol BCN BRASS BAND. Jazz. Antonio Peral GREASE. EL MUSICAL DE TU VIDA. Anexa JUAN BAU. Cançó melòdica. Gama 2 MIGUEL POVEDA. Flamenc. T. de Músics LUCKY GURI. Blues, swing, jazz. Vip Music GOG I MAGOG. Vesc JUAN MANUEL ‘EL PAYO’. Cançó melòdica. Gama 2 MINISTRILS DEL RAVAL. Ball folk. Vesc LLIBERT FORTUNY. Jazz. The Project IMÁGENES ANDALUZAS PARA CARMINA BURANA. Anexa LUIS AGUILÉ. Cançó melòdica. Gama 2 MIQUEL GIL - BANDABAND. Arrel mediterrània. Vesc MANEL CAMP. Pianista jazz, clàssica. Vesc PAPANOTES. Únics MARIA DEL MAR BONET - MANEL CAMP. Cançó. Vesc MIQUEL GIL - ORQ ÀRAB DE BARCELONA. Arrel. Vesc MANEL CAMP JAZZ QUARTET. Jazz. Vesc PIRATS: ELS JOGLARS FLOTANTS. Únics MARINA ROSSELL. Cançó. Vip Music MISIRLI AHMET. Tradicional turca. Vesc MANEL CAMP - LAURA SIMÓ. Jazz, clàssica. Vesc L’ORATORI D’AURÈLIA. Anexa MARTA RIUS. Versions de dones de la Nova Cançó. Vesc MONTSE CORTÉS. Flamenc. Fasol MANEL CAMP - LLIBERT FORTUNY. Jazz, clàssica. Vesc VENTDAVALL. Fila 7 MENAIX A TRUÀ. Cançó-pop. Batall MOUSS & HAKIM. Músiques del món. Wam MANEL CAMP - MIREIA PINTOR. Jazz, clàssica. Vesc NARCÍS PERICH. Cançó-rock. Il·lusiona MOUSSU T E LEI JOVENTS. Cançó marsellesa. Sinergies MANU DIBANGO. Jazz africà. Wam DANSA NIÑA PASTORI. Cançó. The Project NAZARET CALA (Catalunya). Flamenc. Fasol MAR I VENT. Havaneres. Circuits Artístics lobet BALLET FLAMENCO RAQUEL ALONSO. Ballet flamenc. Poses NÚRIA I MIREIA PIFERRER: FRIDA AL MIRALL. Cançó. Vesc NÉVOA. Fado. Vesc MARLENA SMALLS & THE HALLELLUJAH GOSPEL SINGERS. FACTORIA MASCARÓ. Dansa. Vesc PEDRO GUERRA. Cançó. The Project NIÑO DE ELCHE (Catalunya). Flamenc. Fasol Gòspel. The Project PERE TÀPIAS. Cançó. Vip Music NIÑO JOSELE (Catalunya). Flamenc. Queca Hosta MICHAEL NYMAN. Jazz. The Project ESPECTACLES PER A PÚBLIC FAMILIAR PI DE LA SERRA. Cançó-blues. Batall NOA . Músiques del món. The Project MISSISSIPPI MASS CHOIR. Gòspel. The Project AGUS CLOW. MPC REFUGI. Versions cançó d’autor. RGB NO SMOKING ORCHESTRA. Música balcànica. Wam MÒNICA GREEN Blues, swing, jazz. Vip Music BITXI CLETA. Cruïlla d’Espectacles ROGER MAS. Cançó. Batall OMAR FARUK TEKBILEK. Músiques del món. The Project NILS PETTER MOLVAER. Jazz. Wam CARICATURISTES. MPC ROLANDO OJEDA. Boleros. Solfesa ORQUESTRA ÀRAB DE BARCELONA. Tradicional àrab. Vesc ORIGINAL JAZZ ORQUESTRA & CRIS JUANICO. Jazz. T. de Músics COLORAINES BAND. Únics SISA & ACAPULCO ALL STARS. Cançó. Fila7 ORQUESTRINA DEL FABIROL. Tradicional catalana. Vesc O.J.O. & SANTIAGO AUSERÓN. Jazz. Taller de Músics COMPANYIA CNK: ALFRED I LA TEMPESTA. Batall SISA: QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL. Cançó. Fila7 PAPA WEMBA. Rumba Soukous del Congo. Madma OJO CON LA MALA. Jazz. Taller de Músics DOBLES D’ACTORS DE CINEMA. MPC SON DE LIMÓN. Cançó. The Project PAQUI CORPAS (Catalunya). Flamenc. Fasol PAOLO CONTE. Jazz. The Project ESCULTURES DE SORRA. MPC TOMEU PENYA. Cançó. Trui / Vip Music(Catalunya) PLACIDO GONZÁLEZ (Catalunya). Flamenc. Fasol PEDRO AZNAR. Jazz. Anacrusa ESTÀTUESHUMANES. MPC TONY VERDI. DJ. Èxits/ Desconcerts PEDRO CALDERÓN (Catalunya). Flamenc. Fasol PERSUASIONS. Jazz. The Project FERRAN EL MÀGIC. Cruïlla d’Espectacles TÚRNEZ I SESÉ. Cançó. Vesc PEDRO CINTAS (Catalunya). Flamenc. Fasol P.M. QUARTET. Jazz. Circuits Artístics lobet JOAN PASCUAL (CARICATURES). MPC XAVIER BARÓ I L’ART DE LA TROBA. Cançó. Vesc PEÑA FEMENINA DE HUELVA (Catalunya). Flamenc. Fasol PYENG THREADGILL. Jazz. Madma SOMRIURES A LA MALETA. Únics PEPE LEÓN ‘EL ECIJANO’ (Catalunya). Flamenc. Fasol RAPHAËL FAYS. Jazz. Madma PA LO Q SEA. Il·lusiona MÚSICA D’ARREL - WORLD MUSIC QBAMBA. Músiques del món. Queca Hosta RONALD BAKER - IGNASI TERRAZA TRIO. Jazz. Madma PEP I XISPA. Cruïlla d’Espectacles AI AI AI Rumba catalana. Sinergies RACHID TAHA. Músiques del món. Wam “SAX” GORDON BEADLE. Blues. Madma SOMRIURES A LA MALETA. Únics ASÍKIDES. Tradicional grega. Vesc RAFAEL CALDERÓN ‘NIÑO OLIVARES’ (Catalunya). Flamenc. Fasol SEXTET DIXIELAND DE LUCKY GURI. Blues, jazz. Vip Music TRENS TURÍSTICS. Prodille AKSAK. Tradicional francesa. Vesc RAFAEL DE UTRERA (Catalunya). Flamenc. Fasol SOWETO GOSPEL CHOIR. Gòspel. The Project TONITON. Steep ALASDAIR FRASER & NATALIE HAAS. World Music. The Project RAQUEL BENÍTEZ (Catalunya). Flamenc. Fasol SOULSHINE VOICES. Gòspel. Madma ALICIA GIL (Catalunya). Flamenc. Fasol RAQUEL CANTERO (Catalunya). Flamenc. Fasol SPANISH HARLEM ORCHESTRA. Jazz. The Project VARIETATS, HUMOR I ACTORS AHORA CALA (Catalunya). Flamenc. Fasol RAÚL ALCÁNTARA ‘EL TROYA’ (Catalunya). Flamenc. Fasol SUSIE ARIOLI BAND. Jazz, swing. Madma ALISKIM Y LUNA. Bcn Animació ALTA MAR. Grup d’havaneres. Circuits Artístics Llobet RAÚL MONTESINOS (Catalunya). Flamenc. Fasol TACTEQUETÉ. Percussionistes músiques del món. Vesc ADRIÀ MOLERO. Il·lusiona AMADOU & MARIAM. Músiques del món. Wam RAUXA. Rumba. Hace Color TANDOORI LENOIR. Jazz. Batall AMPARO MORENO: HISTÒRIES DEL RIURE. Era ANABEL CASTILLO (Catalunya). Flamenc. Fasol RICARDO TESI & BADITALIANA. Tradicional italiana. Vesc THE CAMPBELL BROTHERS. Gòspel. The Project AMÀLIA SANCHO. Il·lusiona ANTONIO CAMPOS (Catalunya). Flamenc. Fasol ROCÍO BAZÁN (Catalunya). Flamenc. Fasol THE JACKSON SINGERS. Gòspel. Madma AREVALO. AREVALO & CIA (Catalunya). Era ANTONIO ORTEGA (Catalunya). Flamenc. Fasol ROCÍO DÍAZ (Catalunya). Flamenc. Fasol THE KELZMATICS. Gòspel. The Project BERTO ROMERO. MPC AMÉRICA CONTEMPORÂNEA. Música Sudamericana. Batall ROCÍO SEGURA (Catalunya). Flamenc. Fasol TOUMAST. Blues-rock. Wam BETSY TURNEZ. Il·lusiona BASSEKOU KOUYATÉ & NGONI BA. afro-blues. Madma RODINKA. Músiques del món. Madma VINICIUS CANTUARIA. Jazz. The Project BIEL QUEROL. Il·lusiona CANCANILLA DE MARBELLA (Catalunya). Flamenc. Fasol RODRIGO LEAO. Músiques del món. The Project VÍCTOR BOCANEGRA. Blues. Batall BIGOTE ARROCET. Gama 2 CARMEN DE LA JARA (Catalunya). Flamenc. Fasol ROKIA TRAORÉ. World music. Wam WOODY ALLEN & HIS NEW ORLEANS JAZZ BAND. Jazz. Project CARLES BIGORRA. Il·lusiona CHICUELO. Guitarra flamenca. Taller de Músics ROMINA BIANCO. Tango. Vip Music XAVI GARRIGA. Blues, swing, jazz. Vip Music CARLES FLAVIÀ Fila 7 CESAREA EVORA. Músiques del món. The Project RUBITO DE PARÁ (Catalunya). Flamenc. Fasol XAVIER CASELLAS. Jazz. Antonio Peral CARLOS TORRES. Era CLAUDI SANNA & RALL TRIO. Tradicional de l’Alguer. Vesc RUMBAMAZINGHA Rumba i música amazig. T. de Músics YASMIN LEVY. Música sefardita. Wam CHRISTIAN RODRIGO. Il·lusiona COETUS- ORQ DE PERCUSSIÓ IBÈRICA. Percussió. Vesc SABOR DE GRÀCIA. Rumba catalana. Vip Music ZION GOSPEL SINGERS. Gòspel. Madma CÓMICOS DE GUARDIA. Era COMPANYIA ELÈCTRICA DHARMA. Folk-rock. Tagomago/ RGB SALIF KEITA. World music. Wam CRISTÓBAL OLIVARES. Il·lusiona CRISTINA BRANCO. Músiques del món. The Project SOL I SERENA. Folk. Vesc ORQUESTRES I CONJUNTS DANIEL MILLET. Il·lusiona DABY TOURE. Músiques del món. Wam SON DE LA FRONTERA (Catalunya). Flamenc. Queca Hosta BUGUI-BUGUI. Grup de versions. Orobitg DAVID JIMÉNEZ. Il·lusiona DAVID ‘EL GALLITO’ (Catalunya). Flamenc. Fasol SONIA MIRANDA (Catalunya). Flamenc. Fasol CAFE CENTRAL. Jazz. Antonio Peral DAVID & LEX. Producciones Jos DAVID CORTÉS QUINTET. Flamenc. Vesc SQUAD MASSI. World music. Wam CALIFORNIA. Versions. Enric ELISABETH ALMEDA. Il·lusiona DAVID PINO (Catalunya). Flamenc. Fasol SUK. Experimental. Taller de Músics CARIBE SEDNA. Jazz. Antonio Peral ELISABETH PAZ. Il·lusiona DAVID TEJEDOR (Catalunya). Flamenc. Fasol SUSHEELA RAMAN. Indo-pop. Wam CATROCK. Versions rock català. Èxits ELISABETH TERRI. Il·lusiona DULCE PONTES. Músiques del món. The Project TANDARICA ORKESTAR. Cercavila i concert balcànic. Batall CLAN GATOS SALVAJES. Versions i temes propis. Olivé ENRIC CERVERA. Il·lusiona EDUARD INIESTA. Música meditarrània. Vesc TELMARY. Mestissatge cubà. Anacrusa COBLA-ORQUESTRA MARINA. Orquestra. Enric FRANCESC PAGÈS (Catalunya). Il·lusionaç EL-CARPIO. Rumba. Vip Music TERESA SALGUEIRO. Músiques del món. The Project CONTRABAND. Grup de versions. Portal Música FRANCISCO TORRENTE. Il·lusiona EL BONGUI (Catalunya). Flamenc. Fasol TERRAKOTA. Mestissatge afro-reggae. Madma COTTON CLUB BIG BAND. Jazz. Antonio Peral FINA RIUS. Il·lusiona EL COCO (Catalunya). Flamenc. Fasol TINA PAVÓN (Catalunya). Flamenc. Fasol DIVA’S LOVE TRIANGLE. Versions disco. Èxits/ Tourmix GABINO DIEGO: UNA NOCHE CON GABINO. Fila 7 EL CHURUMBAQUE (Catalunya). Flamenc. Fasol TITANI. Folk-rock. Vesc FESTA, BALL ROCK & BALL. Versions rock. Olivé GEORGINA LLAURADÓ. Batall EL PONT D’ARCALÍS I LES VIOLINES. Ball folk. Vesc TON RULLÓ & LA PEGEBANDA. Folk-rock. Vesc FEST. BARRETINA ROCK. Versions i temes propis. Èxits/ Tourmix GODOY. MPC EL RAMPA (Catalunya). Flamenc. Fasol TXALA. Música d’arrel amb txalaparta. Batall FUNDACIÓN NO HAY MANERA. Versions ball modern. Èxits GONZALO. Era EL VENENO (Catalunya). Flamenc. Fasol THE DUBLINERS. Músiques del món. Madma GALANA ORQUESTRA. Orquestra. Era J. LOUIS. Gama 2 ELEFTHERIA ARVANITAKI. Músiques del món. The Project TONY ALLEN. Afro-beat. Wam GATOS NEGROS. Versions i temes propis. Olivé JAIMITO BORROMEO (Catalunya). Producciones Jos ELENA DE CARMEN (Catalunya). Flamenc. Fasol TRAIO ROMANO. Música gitana. Sinergies GRUP PARADÍS. Versions. Enric JOAN CARLES VERA. Il·lusiona ELU DE JÉREZ (Catalunya). Flamenc. Fasol URS KARPATZ. Música i veus gitanes. Madma GRUP GERUNDA. Versions. Enric JOAN MOMPART. Il·lusiona EMILIO CABELLO (Catalunya). Flamenc. Fasol VIRGÍNIA GAMEZ (Catalunya). Flamenc. Fasol GRUP PARADÍS. Versions. Enric JOAQUIM MATAS. Bcn Animació ESTHER MERINO (Catalunya). Flamenc. Fasol WIM MERTENS. Músiques del món. The Project HOTEL COCHAMBRE. Versions pop-rock. Èxits JORDI CUMELLES. Il·lusiona EUCLIDES MATTOS. Jazz. Antonio Peral XAZZAR. Swing balcànic. Hace Color HOTEL DULCE HOTEL. Versions de Joaquín Sabina. Èxits JORDI LP. Producciones Jos EZEQUIEL BENÍTEZ (Catalunya). Flamenc. Fasol XERRAMEQU TIQUIS MIQUIS. Músiques del món. Sinergies K-MELOT. Versions ball modern. Èxits LITA CLAVER ‘LA MAÑA’: ES FORMIDABLE Era FELIPE SCAPACHINI (Catalunya). Flamenc. Fasol LA BANDA DEL COCODRILO. Versions rock. Olivé LUISA OLIVER. Il·lusiona GABRIELA TORRES. Tango. Vip Music LA BANDA PUIG. Versions pop-rock. Èxits MÀGIC ANDREU. Producciones Jos GRUP DE FOLK. Populars catalanes. Vesc JAZZ - BLUES - GÒSPEL LA CLANDESTINA. Jazz. Antonio Peral MÀGIC RAFAEL. Bcn Animació HABIB KOITÉ & BAMADA. Folk-rock de Malí. Madma AMADEU CASAS BLUE MACHINE. Blues d’autor. Batall LA LOCA HISTERIA. Versions funk-disco-pop. Èxits MANUELA RODRÍGUEZ CARMONA. Il·lusiona HAIG YAZDJIAN. Músiques del món. The Project AMADEU STROLLIN’ BAND. Blues-jazz. Batall LA NIÑA DEL EXSURFISTA. Versions rock amb canya. Èxits MARC HOMS. Il·lusiona HARIS ALEXIOU. Músiques del món. The Project AMERICAN GOSPEL SINGERS. Gòspel. Madma LOS HERMANOS DE ROCCO. Versions. Enric MARIA ADAMUZ . Il·lusiona INMACULADA MARTÍN (Catalunya). Flamenc. Fasol BARBARA HENDRICKS & MAGNUS LINDGREN. Blues. Project LOS MEJORES. Versions. FM MARIANO 1’85. Gama 2 ISRAEL PAZ ‘EL MOÑI’ (Catalunya). Flamenc. Fasol BAYOU BROTHERS. Gòspel. Madma LOS SALVAJES. Versions i temes propis. Olivé MARIBEL IBARZ. Il·lusiona ISABEL RICO (Catalunya). Flamenc. Fasol BCN BRASS BAND. Jazz. Antonio Peral ORQUESTRA CARAVANA. Orquestra. Circuits Artístics lobet MIQUEL BORDOY. Il·lusiona JAIME ROOS. Cadombe. Anacrusa BEBO VALDÉS - CHUCHO VALDÉS. Jazz. The Project ORQUESTRA EMPÒRIUM. Orquestra.Ax-Pro Ludi MÒNICA MOMFERRER. Il·lusiona JOAQUIN GÓMEZ ‘EL DUENDE’ (Catalunya). Flamenc. Fasol BEBO VALDÉS - JAVIER COLINA. Jazz. The Project ORQUESTRA ESPECTACLE TONY BRAM’S. Orquestra. Enric MONTSE BERNAD. Il·lusiona JOSÉ DE LA MENA (Catalunya). Flamenc. Fasol BEBO VALDÉS CUARTETO. Jazz. The Project ORQUESTRA LA GIRONINA. Orquestra. Girona NACHO HEVIA. Il·lusiona JOSÉ LUÍS MONTÓN - OLVIDO DANZA. Flamenc. Queca Hosta BENAVENT - DI GERALDO - PARDO. Jazz. Queca Hosta ORQUESTRA VOLCÁN. Orquestra. Orobitg NIKO COSTELLO. EL HOMBRE DE LAS MIL VOCES. Únics JOSÉ MANZANO (Catalunya). Flamenc. Fasol BENAVENT - CARMONA. Jazz i flamenc. Queca Hosta ORQUESTRINA D’ALGAIDA. Ball de sala. Trui NILSON. Producciones Jos JUAN ANTONIO CAMINO (Catalunya). Flamenc. Fasol BENAVENT QUARTET. Jazz. Queca Hosta PASTORETS ROCK. Versions de cançons tradicionals. Victori NIT DE LES CIÈNCIES OCULTES. Circuits Artístics lobet JUAN DELGADO (Catalunya). Flamenc. Fasol BOUBACAR TRAORE. Blues africà. Wam QUMRÁN. Duet. Orobitg PABLO CARBONELL: CANCIONES DE CERCA. Fila 7 JUANEKE (Catalunya). Flamenc. Fasol BRAD MELHDAU. Jazz. The Project REINA DE LA NIT. Orquestra. Cultour PEPE GARAMENDY. MPC JUAN PINILLA (Catalunya). Flamenc. Fasol BRIDGET BAZILE & THE MOOWALK SINGERS. Gòspel. Project REVOLUTION 80. Versions pop-rock. Circuits Artístics lobet PEPE RUBIANES: LA SONRISA ETÍOPE. Fila 7 LA CARRAU. Ball folk. Sinergies CARAVAN PALACE. Electro-jazz. Wam SE ATORMENTA UNA VECINA. Conjunt de versions. Èxits RAFAEL ÁLVAREZ ‘EL BRUJO’ (Catalunya). Fila 7 LA COIXINERA. Ball folk. Vesc CAROL SLOANE. Jazz. The Project SEXYPHONICS. Conjunt de versions. Èxits SARA MONTALVO. Il·lusiona LA COIXINERA - ELS DOLÇAINERS DE PUÇOL. Ball folk. Vesc CARTES MERIDIONALS. Jazz. T. de Músics SINDICATO DEL RIFF. Versions pop-rock. Èxits SERGI CERVERA. Il·lusiona LAMPIRÔNICOS. Música brasilera. Anacrusa CHANO DOMÍNGUEZ. Jazz. The Project SONÄMBULANT. Ska, fusió i ball. Èxits/ Tourmix TONI ROVIRA. Vip Music LA NITRA (Catalunya). Flamenc. Fasol CHICK COREA & BELA FLECK. Jazz. The Project SPIRIT. Versions pop. Èxits UN TÀPIAS I UN MIRÓ. Bcn Animació LAURA VITAL (Catalunya). Flamenc. Fasol CHUCHO VALDÉS QUINTET. Jazz. The Project SPIRIT OF METAL. Versions rock dur. Èxits LA VARDA. Folk-rock. Hace Color DIANE REEVES. Jazz. The Project SR. NILSON. Versions. Portal Música LA VOLÉE D’CASTORS. Músiques del món. Madma DIZZT GUILLESPIE BIG BAND. Jazz. The Project THE CLASH CASH. Espectacle tribut a The Clash. Sinergies LES VIOLINES. Ball folk. Vesc DIVINE GOSPEL REUNION. Gòspel. Madma TONI XUCLÀ. Smoth jazz. Vesc TRÀFIC. Versions pop-rock. Èxits
l’espectacle anuari 89 GUIA DE L’ESPECTACLE
ATRACCIONES MUSICALES CHEMA CLIP PRODUCCIONES ESPECTÁCULOS ALCALÁ JOSÉ Mª LOZANO LORENZO AUGUSTO JOSÉ TERUEL FERNÁNDEZ ANTONIO FAJARDO CORTÉS LLISTA D’ASSOCIATS A ARTE COSTANILLA SAN BARTOLOME, 2 · 49001 ZAMORA MARROQUINA, 51, 1º A · 28030 MADRID AV. DE ANDALUCÍA, LOCAL 2 · 23680 ALCALÁ LA REAL Tel./ Fax 98 053 30 77 · [email protected] Tel. 91 437 98 27 / 91 439 92 84 · Fax 91 430 53 63 Tel. 953-582389 · Fax 953-582389 4 ROSAS PRODUCCIÓN & MANAGEMENT [email protected] SANTIAGO GALLEGO ATIENZA ATTRACTION MANAGEMENT ESPECTÁCULOS ALHAMBRA AV. FAROS SABINAL, 359 · 04740 ROQUETAS DE MAR FRANCISCO LÓPEZ MARTÍN CO DE SERVICIOS FRANCISCO ORTEGA ARÉVALO Tel. 95 032 10 98 · Fax 95 032 10 98 · [email protected] SANTA BÁRBARA, 1, BAJO-local · 28180 TORRELAGUNA RAFAEL CANA MOÑITA CALLEJON DEL ANGEL, 5 - 6ºB · 18006 GRANADA Tel. 91 843 02 98 · Fax 91 848 55 08 SAN ROMUALDO, 26, 7º I EDIF. ASTIGY · 28037 MADRID Tel. 958-183117 · [email protected] 7AM EVENTOS Y PRODUCCIONES CULTURALES [email protected] Tel. 91 411 02 02 · Fax 91 563 12 05 · [email protected] MIGUEL ÁNGEL GOROSTIZA NARVAIZA ESPECTÁCULOS AMANDO LANDATXUETA, 11, BAIXOS · 48150 LOIU BACK STAGE SPECIAL EVENTS COMPAÑÍA EUROPEA DE ESPECTACULOS AMANDO ÁLVAREZ IZQUIERDO Tel./ Fax: 94 456 85 84 · [email protected] JOSÉ MANUEL MAÍZ CHACÓN ANTONIO BOLIVAR CASTILLO VÍCTOR S. ÁLVAREZ SÁNCHEZ FONT I MONTEROS, 22, 1r 1a · 07003 PALMA DE MALLORCA PARRA, 15, 1º · 2317 LA GUARDIA CTRA. DE TRUJILLO, S/N - POL. MPAL. - NAVE 15 · 10600 PLASENCIA A VALLEKAS PRODUCCIONES MUSICALES Tel. 902 886 488 · Fax 971 22 77 76 · [email protected] Tel./ Fax 95 332 70 98 · [email protected] Tel. 927-412175 · Fax 927-415703 · [email protected] ÁNGEL ROMERO REYES AV. DE MONFRAGÜE, 99 · 10200 TRUJILLO BÁLTICO ESPECTÁCULOS CONTRATACIONES ARTÍSTICAS CIUDAD DEL TAJO ESPECTÁCULOS ANDALUCÍA Tel. 92 765 93 14 · Fax 92 765 93 13 · [email protected] FRANCISCO CUESTA ANDRADA JOSÉ LUIS NARANJO ESCALANTE ALEJANDRO FERNÁNDEZ ROJAS GREGORIO SOLABARRIETA, 6, 1º C CARRERA DE ESPINER, 40, 1º 1º 29400 RONDA AVDA. MUÑOZ GRANDES 14, EDIF. CENTER III, BLQ.D. 1º ACTIVIDADES ARTÍSTICAS DEL ESPECTÁCULO EDIF. PRIM · 09200 MIRANDA DE EBRO Tel. 95 287 80 96 · Fax 95 216 19 96 ·[email protected] 23006 JAÉN·Tel. 953-222561 · Fax 953-229354 · [email protected] JOSÉ ALBERTO ECHEVARRÍA TAVERNA Tel./ Fax 94 733 32 73 · [email protected] AV. DEL CAÑAL, 3· 28500 LA POVEDA- ARGANDA CORCHEA PRODUCCIONES ESPECTÁCULOS ANHA Tel. 91 870 67 42 · Fax 91 870 67 41 · [email protected] BARCELONA ANIMACIÓ JULIO CUESTA ACOSTA ENRIQUE LÁZARO GALINDO JAUME ESTRUCH NAVARRO VALMOJADO, 87, 3º A · 28047 MADRID GRUPO SEVERINO AZNAR 6, ENTRS. D · 50009 ZARAGOZA ACTIVIDADES CULTURALES RIGA PROVENÇA, 102, 5è · 08029 BARCELONA Tel. 91 413 82 37 · Fax 91 519305 · [email protected] Tel. 976-557585 · Fax 976-552066 · [email protected] ALFONSO RIERA GALLAR Tel. 93 321 69 95 · Fax 93 321 67 51 · [email protected] PL. FONTES 4, ENT. D · 30001 MURCIA CORRIENTES MUSICALES ESPECTÁCULOS ARMANDO Tel. 96 821 09 49 · Fax 96 821 20 55 BATISTA MANAGEMENT CARLOS GUTIÉRREZ BUENO ARMANDO NAVARRO MARTÍNEZ GUILLERMO EREÑO IRIBARREN 207, Nº 4 - PTA. 1ª · 46182 LA CAÑADA POL. TECNOCÓRDOBA, AP. DE CORREUS 2090 · 37185 CÓRDOBA ADOLFO CRESPO RODUCCIONES ARTÍSTICAS SOMBRERERIA, 8, 1a EXT. 28012 MADRID Tel. 96 132 50 88 · Fax 96 132 16 67 · [email protected] Tel. 957-485253 · Fax 957-485218 · [email protected] ADOLFO CRESPO LOZANO Tel. 91 441 61 55 · Fax 91 399 04 83 · [email protected] ANTONIO LEYVA 41, 1º B · 28019 MADRID COSTASOL PRODUCCIONES ESPECTÁCULOS AVENIDA Tel. 91 560 55 52 · Fax 91 560 92 48 · [email protected] BELUNA PRODUCCIONES ARTÍSTICAS JUAN JOSÉ REYES SANTAELLA EDUARDO PÉREZ RODRÍGUEZ JOSÉ CABELLO LUNA SAN JUAN DE LETRAN, 5, 3º B SAN JORGE 3, 3º-IZDA. · 44570 CALANDA AGUSTÍN PROGRAMACIONES ARTÍSTICAS LAGO MICHIGAN, 73 (LOS LAGOS DE RIVAS) EDIF. PICASSOL PLAZA · 29012 MÁLAGA Tel. 978-846775 · Fax 978-846929 · [email protected] AGUSTÍN RODRÍGUEZ FUERTES 28529 RIVAS VACIAMADRID Tel. 95 222 13 91 · Fax 95 260 99 25 · [email protected] COSO ALTO 67, 2º D · 22003 HUESCA Tel. 91 670 35 27 · Fax 91 670 35 82 · [email protected] ESPECTÁCULOS BENISHOW Tel. 974-226381 · Fax 974-226266 CUATRO GATOS MANAGEMENT JAIME ESTEVE ORTIZ BENAVENT ESPECTÁCULOS VÍCTOR GARCÍA RODRÍGUEZ RAMOS CARRATALA 9, EDIF. JAUME I, A-3º-B · 03501 BENIDORM AIRE DE MÚSICA SALVADOR BENAVENT NEBOT DUQUE DE ALBA, 10 - 4º IZDA. · 28012 MADRID Tel. 96-6806228 · Fax 96-6806331 · [email protected] CARLOS VÁZQUEZ MORENO XÀTIVA, 1, PATI B, PTA. 12 · 46002 VALÈNCIA Tel. 91-3540442 · Fax 91-3645095 · [email protected] PELAYO, 76 - LOCAL · 28004 MADRID Tel. 96 352 21 91 / 96 351 52 99 · Fax 96 351 52 99 · [email protected] ESPECTÁCULOS BÉNITEZ Tel. 91 700 04 43 · Fax 91 319 79 46 · [email protected] DANDASCH FRANCISCO SANTOS CALZADA BERRI PRODUCCIONES Mª ANTONIA ÁLVAREZ SÁNCHEZ ACUEDUCTO, 3 · 37185 VILLAMAYOR DE ARMUÑA ALACRÁN JOSÉ EMILIO NAVARRO VIÑA ALFONSO VIII, 24 - 3º - A · 10600 PLASENCIA Tel. 676-857858 / 615-350289 · Fax 923 20 55 55 EDUARDO PÉREZ LÓPEZ PASEO DE LA CASTELLANA, 161, 12º ESTUDIO D · 28046 MADRID Tel. 927-412258 · Fax 927-415703 · [email protected] [email protected] OLMO, PARCELA 29.3 - NAVE 6 · 47193 LA CISTERNIGA Tel. 91 425 03 56 · Fax 91 579 73 21 · [email protected] Tel. 98 340 31 01 · Fax 98 340 31 10 · [email protected] DARLALATA ENTERTAINMENT ESPECTÁCULOS BENITO BILBOSHOW FRANCISCO JAVIER TOMÁS TIO BENITO DUCTOR FLORES ALBA MANAGEMENT Mª JESÚS PÉREZ DEL CAMPO BARTOLOMÉ B. GALLEGO, 1 -7º A · 30007 MURCIA MALAGA 10, 3º-B · 29670 SAN PEDRO DE ALCÁNTARA ÁLVARO BALLESTER VICEDO SAN VICENTE, 8, 8º, OF. 12 - EDIF. ALBIA · 48001 BILBAO Tel. 968-900068 · Fax 968-900207 · [email protected] Tel. 952-787014 · Fax 952-785712 · [email protected] AV. DE LA PAU, S/N - POL. IND. REAL DE GANDIA Tel. 94 415 87 78 · Fax 94 424 28 79 · [email protected] 46727 REAL DE GANDIA DE LA FUENTE PRODUCCIONES ARTÍSTICAS ESPECTACULOS CAMOEIRAS Tel. 96 295 60 60 · Fax 96 295 40 98 · [email protected] BLUE MONKEY MYSUC JOSÉ ANTONIO DE LA FUENTE MARTÍNEZ JESÚS LUIS LÓPEZ GONZÁLEZ RUBEN FERNÁNDEZ ÁLVAREZ RUAMAYOR, 9 · 39770 LAREDO LA PAZ 17, 2º-D · 32005 ORENSE ALGEMUSIC ARRIAGA, 180, URB. LA CHOPERA · 28230 LAS ROZAS Tel. 942-606521 / 942-612304 · Fax 942-608145 Tel. 988-226301 · Fax 988-220543 · [email protected] JUAN RICARDO DELGADO CALDERÓN Tel. 91 640 82 43 · Fax 91 637 80 78 ·[email protected] [email protected] ALFONSO XI, Nº 13 - 1º ESQ ESPECTÁCULOS CAMPOS AP. DE CORREUS 52 · 11201 ALGECIRES BOOM MANAGEMENT DEKKER EVENTS MANUEL CAMPOS MACHUCA Tel. 95 665 46 03 · Fax 95 663 18 61 · [email protected] MANEL ORTIZ FUENTES JOSÉ ANTONIO PASCUAL OTALORA PRADO 8, 3º-B · 45600 TALAVERA DE LA REINA MAJOR, 100, 2n · 08110 MONTCADA I REIXAC ZABALBIDE, 21 BAJO B · 48600 SOPELANA Tel. 925-804821 · Fax 925-808317 · [email protected] ALISTAR ESPECTÁCULOS Y PRODUCCIONES ARTISTÍCAS Tel. 93 564 87 87 · Fax 93 564 87 92 · [email protected] Tel. 942-606521 / 942-612304 · Fax 942-608145 JOSÉ ANTONIO HURTADO DE MENDOZA [email protected] ESPECTÁCULOS COSTA BLANCA AMPLE DE CASTELAR, 31 BXS. BUDI MUSIC JAIME PÉREZ TENT 03690 SANT VICENT DEL RASPEIG JESÚS DE FRANCISCO MUÑOZ DELTA PRODUCCIONES SANT ANTONI, 16 · 03778 BENIARBEIG Tel. 605 968 311· Fax 96 630 44 71 · [email protected] TORTOLA, 3 · 28680 SAN MARTÍN DE VALDEIGLESIAS FIDEL GARCÍA GARCÍA Tel. 96-5766694 · Fax 96-5767419 · [email protected] Tel. 91 861 21 61 · Fax 91 861 17 38 · [email protected] PENITENCIA, 4 · 47011 VALLADOLID ALJARAFE GESTIÓN Tel. 94 676 55 81 · Fax 94 404 81 98 · [email protected] ESPECTÁCULOS ESPÍN ENRIQUE RAMÍREZ FLORES BUHO MANAGEMENT ALBERTO GALLARDO RODRÍGUEZ NUEVA, 39-41, LOCAL 1 - C.C. · 41927 MAIRENA DEL ALJARAFE ANTONIO PEÑA HERRANZ DISTAR C/ RAMON CABANILLAS, 19 · 27400 MONFORTE DE LEMOS Tel. 95 418 65 84 · Fax 95 560 14 78 · [email protected] SANTIAGO DE COMPOSTELA, 60 LOCAL · 28034 MADRID ANTONIO CARAVACA ALMEIDA Tel. 982-402359 · Fax 982-402954 · [email protected] Tel. 91 450 00 55 / 91 459 31 17 · Fax 91 398 00 98 C/ VELAZQUEZ, 135 - BAJO IZDA. · 28003 MADRID ALMENARA PROMOCIONES ARTÍSTICAS [email protected] Tel. 91-5537743 · Fax 91-5536874 · [email protected] ESPECTÁCULOS EXCELSIOR JESÚS SÁNCHEZ HERRERO ELISEO MARTÍNEZ CHUMILLAS ARQUITECTO JULIO CARRILERO, 23, 1º C · 02005 ALBACETE BUSSINES MUSIC DIVERTIA SMILE COMPANY LA SAFOR, 12, 4º, 27ª · 46015 VALÈNCIA Tel. 96 724 67 61 · Fax 96 724 68 57 RAMÓN DEL PRECINTO GÁLVEZ GUILLERMO FELICES SÁNCHEZ Tel. 96-3823072 / 96-3824164 · Fax 96-3820456 MANUEL JIMÉNEZ ‘EL ALGUACIL’ 4 - ESC. 3, 2º B · 28320 PINTO COSTA RICA, 13 - LOCAL 4 · 28016 MADRID [email protected] ALSÓN ESPECTÁCULOS Tel. 91 692 53 43 · Fax 91 692 53 43 · [email protected] Tel. 91-3430320 · Fax 91-3456162 · [email protected] JOSÉ ALFONSO LINARES REY ESPECTÁCULOS F. GARGALLO DE LES COMUNICACIONS, 23, NAU 1 · 03008 ALACANT C.A.M. MANAGEMENT DM PRODUCCIONES Mª JOSÉ GARGALLO QUEROL Tel. 96 528 67 83 · Fax 96 608 64 44 · [email protected] CARMELO LARA CAMACHO DANIEL MARTÍNEZ DÍAZ AV. DE LA PLATA, 11 - 1r 2a · 46013 VALÈNCIA PELLEJO, 52 - POL. IND. · 13300 VALDEPEÑAS AV. DE ANDALUCÍA, 33 · 41940 TOMARES Tel. 96-3736254 · Fax 96-3736254 · egargallo@ono.com ALVIR ESPECTÁCULOS Tel. 92 632 11 44 / 92 632 47 02 · Fax 92 631 15 38 Tel. 954-157190 · Fax 954-154676 · [email protected] VICENTE ALVIR GUERRERO [email protected] ESPECTÁCULOS FM AMPLE DE CASTELAR, 31 BXS · 03690 SANT VICENT DEL RASPEIG DOBLE A ESPECTÁCULOS FEDERICO MUÑOZ GARCÍA Tel. 605 968 311 · Fax 96 630 44 71 · [email protected] C.A.M. MANAGEMENT AGUSTÍN LOZANO ÁVILA CRTA. DE TRUJILLO, 1 · 16001 PLASENCIA CARMELO LARA CAMACHO CTRA. DE PEDROCHE, S/N - AP. DE CORREOS, 66 Tel. 927 424726 · Fax 927-411913 · [email protected] A’MECAN ESPECTÁCULOS DONOSO CORTES, 18 · 28015 MADRID 14400 POZOBLANCO GREGORIO GONZÁLEZ DÍAZ Tel. 91 444 01 98 · Fax 91 444 01 98 · [email protected] Tel. 957-130444 / 957-130818 · Fax 957-130818 ESPECTÁCULOS GARDEN EL TOSCAL, 29 - OF. 6 · 38410 LOS REALEJOS [email protected] CARLOS RODRÍGUEZ ZAMORA Tel. 92 236 37 58 · Fax 92 236 27 71 · [email protected] C.R. ESPECTÁCULOS LUSONES, K · 16001 CUENCA JUAN CARLOS CAÑADA CERCOS DOBLE GG MANAGEMENT Tel. 969-241316 · Fax 969-241317 · [email protected] AMSTERDAM ESPECTÁCULOS VIRGEN DEL PILAR, 4 · 16002 CUENCA GABRIEL GARCÍA MÁRMOL JOSÉ ANTONIO LUMBRERAS VELA Tel. 96 923 26 06 / 96 923 26 08 · Fax 96 923 26 08 UTIEL, 44 · 46901 TORRENTS ESPECTÁCULOS GOMEZ AV. PABLO GARGALLO, 100, 3º - OF. 7 · 50003 SARAGOSSA [email protected] Tel. 96-1558731 · Fax 91-3600041 · [email protected] FCO. JAVIER GÓMEZ ASENSIO Tel. 97 643 35 99 / 97 643 73 49 · Fax 97 643 73 49 AV. PUREZA CANELO, 23 · 10840 MORALEJA [email protected] CAMELION RECURSOS ARTISTICOS DRIVE MUSIC Tel. 927-515360 · Fax 927-515360 · [email protected] AMELIA AZORIN GARCIA ADRIANA SUÁREZ CASTRO ANDORRA ANIMACIÓ PL. DE LOS PARQUEES, 38, 9C · 28109 ALCOBENDAS VIRGILIO, 2 - CIUDAD DE LA IMAGEN. 28223 POZUELO DE ALARCÓN ESPECTÁCULOS GV JAUME ESTRUCH NAVARRO Tel. 91 404 31 42 · Fax 91 326 39 63 · [email protected] Tel. 91-6489350 · Fax 91-5189657 · [email protected] VICENTE LÓPEZ FERNÁNDEZ ROCAFORT, 2 · SANT JULIÀ DE LÒRIA PL. NICOLÁS FERRER I JULVE, 2 - 5º - 18ª · 46006 VALÈNCIA Tel. 0037 6843265 · Fax 0037 6843434 · [email protected] CAMOEIRAS, ESPECTÁCULOS S.L. EASY SHOW Tel. 96-3736919 · [email protected] JUAN CAMOEIRAS RODRÍGUEZ LUIS VARELA SIERRA ANTOLÍN PRODUCIONES MUSICALES LA PAZ, 17, 2º IZDA. · 32005 ORENSE COMPLEJO EMPRESARIAL ÁTICA VIA DE LAS DOS CASTILLAS, 33. EDIF. 7, ESPECTÁCULOS HÉCTOR OCIO ANTOLÍN RODRÍGUEZ ALONSO Tel. 98 822 63 01 · Fax 98 822 05 43 · [email protected] 1a PLANTA, OF. 4C 28223 POZUELO DE ALARCÓN ANTONIO CARO LÓPEZ AV. SELVEIRA, 3 · 32350 LA RÚA DE PETIN Tel. 91 715 00 30 · Fax 91 714 06 41 · [email protected] AV. BUENOS AIRES, 128 · 18500 GUADIX Tel. 98 831 07 53 · Fax 98 831 07 96 CARLITO RECORDS Tel. 958-662357 / 958-662247 · Fax 958-662357 ·[email protected] JAVIER VALIÑO SUÁREZ EGIDO MANAGEMENT ANTONIO CONDE ESPECTÁCULOS Pº CASTELLANA, 126, 2º DCHA. · 28046 MADRID ANTONIO EGIDO ROSELLÓ ESPECTÁCULOS JOAQUÍN DE LA MUELA ANTONIO CONDE VÁZQUEZ Tel. 91 242 38 17 · Fax 91 564 66 02 · [email protected] SANT VICENT 17-B · 46690 L’ALCÚDIA DE CRESPINS JOAQUÍN DE LA MUELA MARTÍNEZ AV. MANUEL SIUROT, 25 · 21002 HUELVA Tel. 96-3626220 · Fax 96-2240536 · [email protected] ÁNGEL OCHOTORENA, 4 · 04005 ALMERIA Tel. 959-255163 · Fax 959-255163 · [email protected] CARTA STAR MANAGEMENT Tel. 950-266111 / 950-264466 · Fax 950-254345 · [email protected] JUAN CARLOS TAPIA HERNÁNDEZ EL DANUBIO AZUL APOLO MUSICAL AP. DE CORREUS 549 · 09080 BURGOS JESÚS MAÑAS DEL FRESNO ESPECTÁCULOS JOSÉ VALHONDO LORENZO TERRERO MARTÍNEZ Tel. 94 748 22 81 · Fax 94 748 22 81 · [email protected] BUENSUCESO, 46 - 1º D · 13300 VALDEPEÑAS JOSÉ VALHONDO SÁNCHEZ LARGA, 76 LOCAL 3 · 41927 MAIRENA DEL ALJARAFE Tel. 926-325310 · Fax 926-313255 · [email protected] AP. DE CORREUS, 253 · 10080 CÁCERES Tel. 95 569 57 14 · Fax 95 569 57 14 · [email protected] CARVER ESPECTÁCULOS Tel. 927-235254 · Fax 927-235254 · [email protected] JOSÉ CARRIÓN VERA ÉLITE PRODUCCIONES ARTÍSTICAS ARENA GLOBAL MANAGEMENT C/ SAN ANTONIO, 8, BAJO · 30390 LA ALJORRA ELISEO PERIS FORCADA ESPECTÁCULOS JOS-MA LORENZO TERRERO MARTÍNEZ Tel. 96 855 87 37 / 96 855 85 60 · Fax 96 855 87 78 · [email protected] JOAQUIN ZURITA, 86 · 28660 BOADILLA DEL MONTE JOSÉ ARRIBA FERNÁNDEZ EXPOSICIÓN, 6 MOD. 215 EDIF. TRISOFT POL. PISA Tel. 91-6324788 · Fax 91-6326803 · [email protected] POL. IND. CAMPONARAYA, SECTOR II, NAVE 47 · 24410 CAMPONARAYA 41110 BOLLULOS DE LA MITACIÓN CEBATRIX Tel. 987-450281 · Fax 987-464017 Tel. 95 418 49 58 · Fax 95 560 21 68 · [email protected] CELINA FERNÁNDEZ DÍAZ ENTRELINEAS ENTERTAIMENT LEGANITO, 17 · 28013 MADRID MARTÍN BORAGNO BELLONI ESPECTÁCULOS KAPITOL ARENA MUSIC Tel. 91 454 01 11/ 608 027 515 · Fax 91 542 74 57 [email protected] AV. J.V. FOIX, 92 · 08034 BARCELONA ÁNGEL CID GARCÍA MIGUEL ÁNGEL OBRERO DE SANTOS Tel. 93-2063034 · Fax 93-2063122 · [email protected] CEA BERMUDEZ 14, 6º,OF. 4 · 28003 MADRID AV. DE LA VICTORIA, 134, 1º · 28023 MADRID CENTAÑO PRODUCCIONES Tel. 91-5341355 · Fax 91-5546873 · [email protected] Tel. 91 708 06 18 · Fax 91 307 64 87 · [email protected] MARGARITA CENTAÑO LIPIZ EP MANAGEMENT MIRADOR DEL TIBIDABO, 3 · 08757 CORBERA ENRIQUE PATRICIO GARCÍA ESPECTÁCULOS LA UNIÓN ART-CALDERÓN Tel. 93 688 02 67 · Fax 93 688 02 67 · [email protected] GENERAL ELORZA, 25 - LOCAL 7 · 33001 OVIEDO JULIÁN CANO CANO JUAN CARLOS MARTÍNEZ ARLÁNDEZ Tel. 985-215012 · Fax 985-205186· [email protected] MINISTRE LUIS MAYANS, 44 B · 46009 VALÈNCIA ALTAMIRANO, 36 - BAIX D · 28008 MADRID CERSA PRODUCCIONES MUSICALES Tel. 96-3666365 / 96-3664285 · Fax 96-3664354 Tel. 902 903 772 · [email protected] PEDRO CERVERA SALAS ESENCIA FLAMENCA, S.L. [email protected] EURÓPOLIS PARQUE INDUSTRIAL, C/B, Nº 8 · 28230 LAS ROZAS M. ÁNGELES COLSA HERRERA ARTISTIC EVENTS Tel. 91 636 17 63 / 91 636 05 05 · Fax 91 636 10 26 · [email protected] SAN RAFAEL, 1, 1º A - LOCAL 7 · 29008 MÁLAGA ESPECTÁCULOS LUARA PEDRO SABOYA TRAVER Tel. 952-226308 · Fax 952-218722· [email protected] RAFAEL REYES CÓRDOBA SANTIAGO, 46 - B · 08290 CERDANYOLA DEL VALLÈS CHUSTO PRODUCCIONES ARTÍSTICAS COBANCHAS, 12 · 14420 VILLAFRANCA DE CÓRDOBA Tel. 93 594 65 90 · Fax 93 594 21 48 · [email protected] CUSTODIO MIÑEROLA MARQUÉS ESFERA IDEAS MUSICALES Tel. 957-190661 · Fax 957-190464 · [email protected] CERVANTES, 1, 2n · 46171 CASINOS JACINTO MARTÍN VICENTE ASESORES DEL ESPECTÁCULO Tel. 96 164 78 68 · Fax 96 164 78 69 ·[email protected] REAL, 1 · 37893 VILLAGONZALO DE TORMES ESPECTÁCULOS MARTINEZ ISIDRO LOZANO CEBRIÁN Tel. 923-200403 · Fax 923-200403 · [email protected] DIEGO MARTÍNEZ PAREDES AV. DEL ARTE, 76 · 02006 ALBACETE CIBA PRODUCCIONES ARTÍSTICAS CRTA. DEL ESCOBAR, KM 1.5 · 30153 CORVERA Tel. 96 724 31 09 · Fax 96 719 12 35 · [email protected] CARLOS BARANDELA VILA ESPACIO CULTURAL Tel. 690-802832/ 607-113500 · [email protected] RUA DO PASEO 30, EDIF. VIACAMBRE · 32003 ORENSE AGUSTÍN LOZANO ÁVILA ASTURCON PRODUCCIONES ARTÍSTICAS Tel. 98 824 52 02 · Fax 98 822 37 80 · [email protected] PL. DE COLON, 5 PORTAL 1, 1º -2 · 14001 CÓRDOBA ESPECTÁCULOS MARCOS VALBUENA MANUEL SERRANO RIEGO Tel. 957-492111 · Fax 957-491887 · [email protected] JESÚS MARCOS VALBUENA JOSÉ RAÚL GARCÍA MENÉNDEZ CLÁXON PRODUCCIONES ARTÍSTICAS JESÚS MARCOS ANDRÉS EUSEBIO MIRANDA, 2, 3º D · 33201 XIXÓN MIGUEL HERRERO LÓPEZ ESPECTACLES LA TRACA AVDA. DE PALENCIA 1, 1º · 24009 LEÓN Tel. 98 517 62 15 / 98 517 54 27 · Fax 98 535 72 16 AV. SAN TELMO, 5, 1º B · 34004 PALENCIA ANTONIO CABERO NEGRE / JOAN ARNEDO REJAS Tel. 987-216811 · Fax 987-262331 · [email protected] [email protected] Tel. 97 972 90 61 · Fax 97 971 13 89 · [email protected] ANTONIO FAJARDO CORTÉS PAER CASANOVAS 12, ÀTIC. OF. 11 · 25004 LLEIDA Tel. 973-248925 / 973-248938 · Fax 973-230476 · [email protected]
90 anuari l’espectacle GUIA DE L’ESPECTACLE
ESPECTÁCULOS MARI F.M. SHOWS INDALO PRODUCCIONES M.G. PRODUCCIONES ARTÍSTICAS MIGUEL MARI ESCRICHE INMACULADA FERRER MATA JUAN RUIZ PARRA MANUEL GUTIÉRREZ FERNÁNDEZ PARE PALAU I QUER · 46009 VALÈNCIA GRAN VIA GERMANIES, 7è 2a · 46006 VALÈNCIA SALTADOR VIEJO, 9 · 04600 HUERCAL-OVERA VIOLETA 7, ÁTICO 2 · 39010 SANTANDER Tel. 96 382 19 91 · Fax 96 385 78 33 Tel. 96-3940241 · Fax 96-3942205 · [email protected] Tel. 670-662000 · Fax 950-471782 · [email protected] Tel. 942-344707 · Fax 942-337707 · [email protected] [email protected] m/ [email protected] FACTORY MANAGEMENT EVENTOS INFINIBUS MAESTRAT ESPECTACLES ESPECTÁCULOS MILENIO. FRANCISCO JAVIER GONZÁLEZ BIKONDOA CRUZ GOROSTEGUI SAN JOSE FRANCISCO JOSÉ SANZ FERRER FRANCISCO BRONCHAL BLASCO POLIG. IND. EL ARAMO, 2 · 48800 BALMASEDA PORTUETXE BIDEA 53-A. OF. 104 · 20018 DONOSTIA CTRA. N-340, KM.1053, AP. DE CORREUS, 391 · PL. RAMON DE LA SOTA, 9 - 4º-408 Tel. 94-6801914 · Fax 94-6800143 · [email protected] Tel. 943-314800 / 943-314824 · Fax 943-215788 · [email protected] 12500 VINARÓS EDIF. ROTONDA · 46520 PUERTO DE SAGUNTO Tel. 964-455554 · Fax 964-454969 · [email protected] Tel. 96-2672480 · Fax 96-2683321 · [email protected] FECO PRODUCCIONES ARTÍSTICAS ION MÚSICA FELIPE EXPÓSITO NAVARRO JULIO CUESTA ACOSTA MAGAZINE SHOWBUSSINES ESPECTÁCULOS MOLINA AV. SAN CRISTOBAL, 2 BAJO · 23700 LINARES AVDA. ALFONSO XIII, 62 · 28016 MADRID FÉLIX CARTAGENA REMACHA MANUEL MOLINA GALLEGO Tel. 953-690582 / 953-607048 · Fax 953-698804 · [email protected] Tel. 91-4166580 / 91-4138237 · Fax 91-5191305 · [email protected] HUESCA, 1 - 1º B · 50620 CASETAS Pº DE LA FLORIDA 53, 4º-G · 28008 MADRID Tel. 976-773132 · Fax 976-773736 · [email protected] Tel. 91-5411689 / 91-5597161 · Fax 91-5597161 · [email protected] FERNÁNDEZ CARMONA ESPECTÁCULOS IREGUA PRODUCCIONES MUSICALES JAIME FERNÁNDEZ CARMONA FRANCISCO BEZARES RIVAS MALALAIDA MUSICAS, S.L. ESPECTÁCULOS MUNDO LOS ALAMOS, 25 · 29532 MOLLINA Tel. 607-216609 PARQUE SAN ADRIÁN, 17 BAJO · 26007 LOGROÑO ADELAIDA MARTÍNEZ MAQUIEIRA ANTONIO RODRÍGUEZ SÁNCHEZ Tel. 941-220044 · Fax 941-204500 · [email protected] GRAN VIA, 31, 6º OF. 19 · 28013 MADRID DANIEL RODRÍGUEZ FERNÁNDEZ FERNANDO MUÑOZ PRODUCCIONES Tel. 91-5329297 · Fax 91-5228879 · [email protected] JUAN ANTONIO RODRÍGUEZ FERNÁNDEZ FERNANDO MUÑOZ MORE J. DOMÍNGUEZ ESPECTÁCULOS INTERNACIONALES AV. GENERAL DUQUE DE AVEIRO, 24 · 29140 CHURRIANA CEA BERMÚDEZ, 24, 3º 3ª · 28003 MADRID JULIO DOMINGUEZ IGLESIAS MALDITO RODRÍGUEZ Tel. 952-328100 · Fax 952-361524 · [email protected] Tel. 91-5359022 · Fax 91-5359021 · [email protected] PZA. DE LOS MOSTENSES, 11, 1º-A · 28015 MADRID JAIME ARIAS CALVO Tel. 91-5426746 / 91-5596872 · Fax 91-5596872 ·[email protected] REYES CATOLICOS, 26 - 1º · 35011 LAS PALMAS ESPECTÁCULOS MUNDO MUSICAL GONDOMAR FIX EVENTOS Y PRODUCCIONES Tel. 902-367260 · Fax 928-336011 · [email protected] JOSÉ LUIS PEREZ OTERO PASCUAL EGEA CARRILERO JET MANAGEMENT HERVILLAS, 68 · 36316 VINCIOS-GONDOMAR · Tel./Fax 986-469966 MALDONADO, 64 - 2º DCHA. · 28006 MADRID JUAN RAMÓN RODRÍGUEZ LOMBARDERO MALLORCA SO Tel. 91-4448110 · Fax 91-3093617 · [email protected] FERRAN FANLO SUASI BARTOLOMÉ POMAR BONNIN ESPECTÁCULOS PLATINO RAMBLA DE CATALUNYA, 35 PPAL. 1 · 08007 BARCELONA PL. SANT MARTÍ, 3r - 2ª · 07440 MURO JORGE VÁZQUEZ VIDAL FÓRUM T. NAZARENO Tel. 93-4672770 · Fax 93-4672924 Tel. 971-860119 · Fax 971-537561 · [email protected] PL. DEL HIERRO, 7 - 1º · 32003 ORENSE VICENTE RUIZ MARTÍNEZ [email protected] · [email protected] Tel. 988-391167 / 988-391952 · Fax 988-235802 · [email protected] HUERTA PALACIOS 3, BAJOS · 41700 DOS HERMANAS MANSI PRODUCCIONES Tel. 95-5664744 / 95-5667576 · Fax 95-5664873 JL RODRÍGUEZ ESPECTÁCULOS MARIA CABRERIZO RICO ESPECTÁCULOS RUÍZ DE LA PEÑA [email protected] JOSÉ LUIS RODRÍGUEZ AGUILAR GOMEZ DE MORA, 1 · 28005 MADRID ALEJANDRO RUÍZ DE LA PEÑA MARQUETA ROSALÍA DE CASTRO, 22 · 41300 SAN JOSÉ DE LA RINCONADA Tel. 609-751883 · 91-6669787 · [email protected] CASCONA, 26 BAJO C · 33001 OVIED0 FOX GROUP Tel. 95-5793999 · Fax 95-4791919 · [email protected] Tel./ Fax 985-217777 · Fax 969-241317 · [email protected] JASON FOX MALE MARTINS PRODUCCIONES Y MANAGEMENT AV. MIJAS, 1 OF. 3 · 29639 BENALMÁDENA COSTA JM MANAGEMENT EOY PÉREZ HIDALGO ESPECTÁCULOS SÁEZ Tel. 902-195820 · Fax 952-567525 · [email protected] JUAN MERI MORANT RONDA DE LOS TORNEROS, 24 · 41710 UTRERA AMADA SÁEZ RUBIO DUC ALFONS EL VELL, 18 - 1º-5ª · 46700 GANDIA Tel. 95-5867844/ 954-863458 · Fax 954-863901 PEDRO COCA 9, 3º-A · 02004 ALBACETE GARSA MUSIC Tel. 96-2872853 / 96-2950507 · Fax 96-2867976 · [email protected] [email protected] Tel. 967-511018 · Fax 967-510721 · [email protected] ALEJANDRO GARCÍA ABAD ORIENT, 78-84, 3ª - OF.4 EDIF. INBISA · 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS JOPY EXTREMADURA 2000 MATARILE ESPECTÁCULOS SAN FERMÍN Tel. 93-6756364 · Fax 93-6749782 · [email protected] SANTIAGO BARJOLA SÁNCHEZ JOSÉ GÓMEZ CASTILLEJO IOSU GON´´ZLEZ ERRO JAMÓN 37, 1º A · 06474 VALDETORRES PL. PROFESOR TIERNO GALVAN, 4 BXS · 46016 TAVERNES BLANQUES PATRICIO GONZÁLEZ LÓPEZ GÉMINIS SHOWBUSINESS Tel./ Fax 924-368670 · [email protected] Tel. 96-3665646 · Fax 96-3666028 · [email protected] DOS HERMANAS, 9 BAJO · 31860 IRURTZUN RAMÓN VILLAR LOPEZ Tel. 948-507015 · Fax 948-507191 · [email protected] CAMINO DE VALLADOLID, 36 - LOCAL 4B · 28520 TORREDOLONES JOSÉ ORTIZ PRODUCCIONES MCBRYAN PRODUCTIONS Tel. 91-8596970 · Fax 91-8594380 ·[email protected] JOSÉ ORTIZ FERNANDEZ JULIO FERNÁNDEZ MCBRYAN ESPECTÁCULOS SANTY CASTELLANOS PORTO LAGOS, 13 - 4º D-IZDA. · 28924 ALCORCÓN ANTONIO PRIETO 77, EDIF. JUANA FERNÁNDEZ · 28026 MADRID SANTIAGO GONZÁLEZ PERALES GERMANS BARCELÓ ORGANITZACIONS Tel. 91-6107460 · Fax 91-6107460 · [email protected] Tel. 902-255000 · Fax 902-255011 ·[email protected] ROSARIO PINO, 8 · 28020 MADRID JOSEP M. BARCELÓ PELEJA Tel. 91-6330133 · [email protected] ERNESTO BARCELÓ PELEJA JR & AB MANAGEMENT MEDITERRANEO ESPECTÁCULOS, S.L. C/ ANTONI ASANS, 7 - 2º · 43740 MORA D’EBRE JOAN RAMON BERRUEZO ANTONIO SEVILLANO BERNABE ESPECTÁCULOS S-DOBLE-C MANAGEMENT Tel. 977-400226 / 977-400915 · Fax 977-400972 · [email protected] BERTI 58-60, URB.LA MIRANDA. AP. DE CORREUS, 29 CASTIELFABID, 6, PT. 18 · 46015 VALÈNCIA DANIEL CLARES ABAD 08480 L’AMETLLA DEL VALLÈS Tel. 96-3480388 · Fax 96-3480392 · [email protected] SEBASTIÁN CLARES CORTÉS GET IN PRODUCCIONES Tel. 93-8457035 · Fax 93-8431768 · [email protected] Pº DE ALMERIA 37, 3º-2, EDIF. REMASA · 04001 ALMERÍA IÑIGO ARGOMANIZ BENGOETXEA MERINO ESPECTÁCULOS, S.L. Tel. 950-242600 · Fax 950-262723 · [email protected] CAMINO PORTUETXE, 53 A, 3º. OF. 305 · 20018 SAN SEBASTIÁN JUANA LA LOCA ÁNGEL JESÚS MERINO PALACIOS Tel. 943-316911 · Fax 943-316557 · [email protected] MARIANA GYALUI CASADO MONTERREY, 66 · 46950 XIRIVELLA ESPECTÁCULOS SUBBÉTICA COVARRUBIAS 3, 3º IZDA. · 28010 MADRID Tel. 96-3794124-96-3796863 · Fax 96-3794124 AGUSTÍN PÉREZ DE SILES GIL BROSS MANAGEMENT Tel. 91-5919881 / 91-5919882 · Fax 91-5919883 · [email protected] CESTEROS, 34 - 2º F · 14900 LUCENA JOSÉ LUIS GIL RODRÍGUEZ MIRACLE PRODUCCIONES ARTÍSTICAS Tel. 957-511158 / 957-514431 · Fax 957-511158 · [email protected] PASEO DE ALBACETE, 11 · 28700 SAN SEBASTIÁN DE LOS REYES KAWIBE SERVICIOS CULTURALES BERTO SALA LLUCH / HELIO SALA LLUCH Tel. 91-6638852 · Fax 91-6638852 · [email protected] JOSÉ IGNACIO RICO ROMERO AV. PRINCIPE DE ASTURIAS, 6 PORTAL 8, 2ºN ESPECTÁCULOS TALIA ÁNGEL 14, 1º · 18002 GRANADA 28670 VILLAVICIOSA DE ODÓN JORGE GÓMEZ MONTOLIU GIRASOL PRODUCCIONES Tel. 958-267310 / 958-267321 · Fax 958-536132 [email protected] Tel. 693-150474 · Fax 91-5184045 · [email protected] GUITARRISTA TÀRREGA, 22, 2º · 12003 CASTELLÓ CARMELO MILLÁN HERRERA Tel. 964-723434 · Fax 964-237711 · [email protected] BECQUER, 42 - BAJO · 41002 SEVILLA KRISMAVIRA PRODUCCIONES MONEGROS PRODUCCIONES Tel. 95-4380076 / 95-4380096 · Fax 95-4370987 NELSON MARTÍNEZ FUENTES ISMAEL GAVÍN SAMPÉRIZ ESPECTÁCULOS TANI [email protected] POLÍGONO POLIRROSA, 282, C/D · 21007 HUELVA JUAN XXIII, 3, 2º · 22260 GRAÑEN MIGUEL SENTANDREU ANDREU Tel. 959-229822 · Fax 959-229822 · [email protected] Tel. 974-390326 974-390302 · Fax 974-390124 · [email protected] TORRENT, 20 · 46470 CATARROJA GOOD MANAGEMENT Tel. 96-1260290 · Fax 96-1260704 · [email protected] EL PARQUE, 3 PORTAL 2, 3º B · 28410 MANZANARES EL REAL L & M PRODUCCIONES MONTALBAN PRODUCCIONES ARTÍSTICAS Tel. 91-8527403 · [email protected] EDUARDO PÉREZ LÓPEZ JUAN ANTONIO GARCÍA MARTÍN ESPECTÁCULOS TIC TAK CARPINTEROS, 12 POL. IND. LOS LLANOS LOS LABRADORES, 22 · 45516 LA PUEBLA DE MONTALBÁN JUAN MANUEL DÍAZ IBAÑEZ GPE PRODUCCIONES 28670 VILLAVICIOSA DE ODÓN Tel. 925-750118 · Fax 925-745360 POL. MENDIKUR - NAVE 29 · 31060 ORCOYEN JUAN FRAN SENABRE PASTOR Tel. 91-5426268 · Fax 91-5591280 · [email protected] Tel. 948 343 353 · Fax 96-3604368 [email protected] HACIENDA DEL ADMINISTRADOR, 3, BLQ.3- 19 A MONTESINOS ESPECTÁCULOS 03560 EL CAMPELL LA AGENCIA JUAN ANTONIO LLAVONA MONTESINOS ESPECTÁCULOS TITO ANTÓN Tel. 965-658200 · Fax 965-656909 · [email protected] JUAN PABLO RODRÍGUEZ ANTÓN GRAN VIA 59, 10º-B · 28013 MADRID MIGUEL ÁNGEL ANTON APARICIO ASTIGARRAGA 9, BAJOS · 20100 RENTERÍA Tel. 91-5474646 · Fax 91-5413577 · [email protected] AV. CALVO SOTELO, 29 - 1ºB · 10600 PLASENCIA GRUPO ALAS Tel. 943-340061 / 943-341591 · Fax 943-341190 · [email protected] Tel. 927-425015 · Fax 927-425845 · [email protected] MIGUEL ÁNGEL VILLAREJO BLANCO MORGAN BRITOS MIJARES, 6 LOCAL · 05113 BURGOHONDO LA DAMA ESPECTÁCULOS ADOLFO BRITOS SAN MARTÍN ESPECTÁCULOS TURIA Tel. 920-107900 · [email protected] JOSÉ ROSENDO RUBIO HERNÁNDEZ PRINCESA 3 DUPL. PLANTA 10, OF.1331 · 28008 MADRID SATURNINO SOBRINO GARCÍA AVDA. JOSÉ DE MORA, 25 · 18800 BAZA Tel. 91-5411732 · Fax 91-5413291 · [email protected] Pº DE L’ALAMEDA, 56 PORTA 5 · 46023 VALÈNCIA GRUPO EMPRESARIAL DE OCIO Y DIVERSIÓN Tel./ Fax 958-701713 · [email protected] Tel. 96 361 16 88 · Fax 96 360 42 21 · [email protected] GINÉS NAVARRO MARTÍNEZ MOURO PRODUCCIONES CRTA. DE ALICANTE, 301 BAJO · 30007 MURCIA LA FÁBRICA DE CHOCOLATE PRODUCCIONES MUSICALES GUILLERMO DE LA VEGA GANDARIAS ESPECTÁCULOS VELASCO Tel. 902-195677 · Fax 902 010 801 · [email protected] JOAQUÍN MARTÍNEZ SILVA Mª LUISA PELAYO, 15, PORTAL 3- 4º D· 39005 SANTANDER FERNANDO VELASCO GARCÍA JOSÉ ANTONIO CONDE, 2 - 2º · 36205 VIGO Tel. 942-270882 · Fax 91- 942-290920 · [email protected] ANA DE AUSTRIA, 3 PORTAL 1, 3r D · 28060 BOADILLA DEL MONTE GRUPO PINBALL Tel. 986-135884 · Fax 986-135642 · [email protected] Tel. 600-728739 · Fax 91-4340362 JUAN CARLOS DEL VAL ESPINOSA MT PRODUCCIONES PAYASO FOFO, 24 LOCAL 7 · 28018 MADRID LA MANOPLA MAURICIO TRILLO ESPECTÁCULOS VERA Tel. 91-4771080 · Fax 91-4771081 · [email protected] PHILIPPE PLA MARTÍN ORTEGA Y GASSET 21, 2ºD · 28006 MADRID ANTONIO VERA MADRID MÚSIC GINÉS. 31, PORTAL 32 · 46022 VALÈNCIA Tel. 91-8782430 / 91-5776441 · Fax 91-8782888 · [email protected] JESUS, 1 · 06291 MONTEMOLÍN · Tel. 924-510150 · Fax 924-510150 GUADAIRA PRODUCCIONES Tel. 96-3812691 · [email protected] CARMEN SÁNCHEZ MARTÍNEZ MULTIPLE PROFOM ESTRELLA FEDERAL MANAGEMENT MAYOR, 19 · 30570 SAN JOSÉ DE LA VEGA LA NOTA PRODUCCIONES MUSICALES JAVIER GONZÁLEZ MARTÍN JOSÉ SIERRA MOLINA Tel. 968-824093 · [email protected] ALEX GRANERI ENRICH RÍO MUNDO, 19 · 45007 TOLEDO JOSÉ SIERRA SORIANO ANTONIO MAURA, 16, 5º IZDA. · 28014 MADRID Tel. 925-545626 · Fax 925-545625 · [email protected] PARQUE IND. EUROPOLIS, C/ V EDIF. EDIMBURGO, 55 · 28230 LAS ROZAS GUTI PRODUCCIONES Tel. 91-5241942 · Fax 91-5238152 · [email protected] / [email protected] Tel. 91-6376004 · Fax 91-6361413 · [email protected] MANUEL GUTIÉRREZ FERNÁNDEZ MUNDI COMERCIO DOS DAMAS POLO NORTE, 15 · 28850 TORREJÓN DE ARDOZ LA PIRÁMIDE ESPECTÁCULOS ANTONIO LUQUE ARTACHO EUROGENIL MANAGEMENT Tel. 91-6761123 · Fax 91-6777585 · [email protected] FRANCISCO LOBATÓN MARTÍNEZ RAIMUNDO DE LA FUENTE ROMO 12, 3º-A MANUEL JIMÉNEZ VELA POLIG. IND. AIDA I, C/ MILAN, 12, 2º I 41300 SAN JOSÉ DE LA RINCONADA CTRA. DE JAÉN, KM. 426,5 (C.C. ASORIA) OF.2 · 18197 PULIANAS HARMONY PRODUCCIONES 19200 AZUQUECA DE HENARES Tel. 95-4791319 / 95-4792418 · Fax 95-4792044 Tel. 958-412719 · Fax 958-412719 · [email protected] JUAN SORIANO FIGUEROA Tel. 949-265923 · Fax 949-262348 · [email protected] PUIG VICENÇ, 51 · 08629 TORRELLES MUNDO MUSIC EUROPEA D.A.P. Tel. 93-6892728 · Fax 93-6890380 · [email protected] LARTON PRODUCCIONES ARTÍSTICAS JORGE LOZANO DUEÑAS MIGUEL FERNÁNDEZ BECARES JUAN ANTONIO AGUILAR ARCE CTRA. DE PEDROCHE, S/N -APDO. DE CORREOS, 66 C/ LOS CARROS, 3 · 47673 ROALES DE CAMPOS HELIO ESPECTÁCULOS MARIANO BENLLIURE, 39 · 41005 SEVILLA 14400 POZOBLANCO Tel. 983-377319 · Fax 983-385274 · [email protected] HELIODORO FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ Tel. 95-4578085 · Fax 95-4579740 · [email protected] Tel. 957-130444 / 957-130818 · Fax 957-130818 LA FUENTE, 84 · 24010 VILLABALTER [email protected] EUTERPE MUSIC Tel. 987-846682 · Fax 987-846182 · [email protected] LAST TOUR INTERNATIONAL JOSÉ LUIS SÁNCHEZ DUQUE JAVIER ARRECHE IRIGOYENPOL. ARTUNDOAGA, USAUSUAGA,3, 1ª · MUSIC BUS AV. BLANCA PALOMA, 6 · 41100 CORA DEL RIO HEREDIA PRODUCCIONES ARTÍSTICAS 48970 BASAURI JOSÉ MANUEL DE CEBALLOS LÓPEZ Tel. 954-772342 · Fax 954-773242 · [email protected] JESÚS HEREDIA CARMONA Tel. 94-4154551 · Fax 94-4157550 · [email protected] PUJADES, 158 BIS, 2n 1a · 08005 BARCELONA FRANCHY ROCA 5, 4º, OF. 5 · 35007 LAS PALMAS Tel. 93-3208292 / 93-3568013 · Fax 93-3568014 EVENTOS Y PROYECTOS Tel. 928-223312 · Fax 928-223316 LEGEND ESPECIALISTAS, [email protected] [email protected] ALFONSO CABELLO LUNA LUIS MANUEL LEAL GARZÓN SIRIO, 50, 15º C · 28007 MADRID HISPANO LUSA PROGRAMACIONES ARTISTICAS, S.L. PILETES 26 · 03570 VILAJOIOSA MÚSICA ES AMOR Tel. 91-3612499 · Fax 91-3665423 · [email protected] ALÍCIA GARCÍA SÁNCHEZ Tel. 96-6851604 · Fax 96-6850048 · [email protected] FRANCISCO CUBEROS JIMÉNEZ NTRA. SRA. DE GUADALUPE, 20 · 06187 GUADAJIRA BUENSUCESO, 1 , 1º-3ª · 18002 GRANADA EVENTUS S.T. Tel. 924-449731/ 924-740689 · Fax 924-449748 · [email protected] LIAM EDITORES Y PRODUCTORES Tel. 958-215699 · Fax 958-216221 · [email protected] FRANCISCO MORENO SANTIAGO LIAM MILANES BENET AV. ANA DE VIYA, 3 - EDIF. MINERVA, OF. 222 · 11009 CÁDIZ HOOK MANAGEMENT AV. LAZAREJO, 26 · 28230 LAS ROZAS MUSIGALÍCIA Tel. 856-075777 · Fax 856-075777 · [email protected] MANUEL NOTARIO RODRÍGUEZ Tel. 680-516860/ 639-603840 · [email protected] FRANCISCO CASTRO CAO DRACENA, 38 - LOCAL BAJO 1A · 28016 MADRID VIVERO, 16 - BAJO - ADPO. 89 ·15320 AS PONTES EVOHE PRODUCCIONES Tel. 91-3531600 · Fax 91-3509767 · [email protected] LIMAC PRODUCCIONES Tel. 981-452502 · Fax 881-240739 · [email protected] CARMEN PEIRE ARROBA JOSÉ SANTOS SÁNCHEZ LUCIENTES 4, BAJO IZDA. · 28005 MADRID HORIZONTE MUSICAL MANUEL SÁNCHEZ MORENO MUSISERV Tel. 91-3650802 · Fax 91-3665423 [email protected] ERNESTO R. HUESCA GARCÍA BRETÓN DE LOS HERREROS 31, ENTL. · 28003 MADRID JOSÉ RAMON RODRÍGUEZ MARTÍN CAPITÁN AMADOR 9, 1º-IZDA. · 03004 ALACANT Tel. 91-4416011 / 91-4416154 · Fax 91-4411962 · [email protected] LA ALHONDIGA, 6 - 3º A · 18002 GRANADA EVOLUTION MANAGEMENT Tel. 965-251755 / 965-251711 · Fax 965-251711 Tel. 958-251690 · Fax 958-256393 · [email protected] CIRO GONZÁLEZ BLANCO [email protected] LLEIDA ANIMACIÓ OÑATE, 12- ÁTICO B - IZDA. · 28020 MADRID JAUME ESTRUCH NAVARRO Tel. 91-5718944 · Fax 91-5718944 · [email protected] IBERIA PRODUCCIONES COMERÇ, 22, 6è 2a · 25007 LLEIDA NABLAS MANAGEMENT ANTONO CARO LÓPEZ Tel./ Fax 973-232258 · [email protected] EVA CEBRIÁN TORRALLAS F. BURGOS MUSIC POL. IND. M-8, PARC.26 ·18500 GUADIX LUNAS ROTAS AVDA. DIAGONAL, 505, 5º, 1ª · 08029 BARCELONA FAUSTINO BURGOS CABALLERO Tel. 958-665551 [email protected] CRISTÓBAL CINTAS ALGUACIL Tel.93-4193236 · [email protected] DOCTOR ESQUERDO 19, SOTANO EXT.DCHA. · 28028 MADRID SUSANA MONTES CARO Tel. 91-3612499 / 609-778169 · Fax 91-7252291 IGNACIO FAULÍN EDUARDO VICENTE, 7 (LOCAL) · 28028 MADRID NANDO MORE ESPECTÁCULOS IGNACIO FAULÍN HIDALGO Tel. 91-7130800 · Fax 91-7260863 · [email protected] FERNANDO JARAMILLO PALOMO F.B. ESPECTÁCULOS CALVO SOTELO, 56, 7º B · 26003 LOGROÑO AVDA. ANTONIO CHACON, 4, 1º-B · 06300 ZAFRA FERNANDO BREVA ARRUFAT Tel. 941-235309 · Fax 941-235309 · [email protected] M & M PRODUCCIONES Tel. 924-552274 · Fax 924-554909 · [email protected] POL. IND. PULLMAN, NAU 2 I 3 · 12006 CASTELLÓ JOSÉ LUIS MERINO ÑACLE Tel. 964-246065 · Fax 964-209588 · [email protected] IN & OUT NAVARRA ORENSE, 14 · 28020 MADRID NANDO MORE ESPECTÁCULOS JOKIN ZAMARBIDE BACAIOCA Tel. 91-4177500 · Fax 91-4176882 · [email protected] FERNANDO JARAMILLO PALOMO NUEVA, 10 - BAJO · 31001 PAMPLONA MAESTRO SALVADOR GUERRERO 2, P-A · 28015 MADRID Tel. 948-203750 · Fax 948-226139 · [email protected] Tel. 91-5474651 · [email protected]
l’espectacle anuari 91 GUIA DE L’ESPECTACLE
NAVARROCK SIGLO XXI PRODUCCIONES ARTÍSTICAS JULIO BONA RODOLFO BRITOS ESPECTÁCULOS TALENT MANAGEMENT ARMANDO JAVIER NAVARRO HORCAS JULIO BONA RUBERTE RODOLFO BRITOS SÁNCHEZ FLORENTINO SÁNCHEZ HERRERO AP. DE CORREOS, 2090 · 14080 CÓRDOBA VICTORIA 41, CHALET 8 · 50011 ZARAGOZA NERVIÓN, 15 · 10690 ALAGÓN CLARA DEL REY, 75 - BAJO · 28002 MADRID Tel. 957-485253 · Fax 957-485218 · [email protected] Tel./ Fax 976-326410 ·[email protected] Tel. 927-454193-927-454025 · Fax 927-454025 · [email protected] Tel./ Fax 91-5103610 · [email protected] / [email protected] RUANO ORGANIZACIÓN NEW WAY MANAGEMENT PRODUCCIONES ARTÍSTICAS MARTÍN GONZÁLEZ FRANCISCO MIGUEL RUANO APARISI TALLER DE INICIATIVAS CULTURALES MIGUEL ÁNGEL ALONSO NAVARRO MARTÍN GONZÁLEZ FERNÁNDEZ CTRA. ALMOINES, 15 ·46700 GANDIA ANTONIO GÓMEZ DE LA CRUZ C.C. EUROCENTER, LOCAL 25 · 35100 PLAYA DEL INGLÉS GRAN VIA 80, 3º, 10º · 28013 MADRID Tel. 96-2871487 · Fax 96-2950982 · [email protected] CAÑADA REAL DE TOLEDO, 20, BAJO D · 28320 PINTO Tel. 928-762601 · Fax 928-765438 Tel. 91-5416714 · Fax 91-5596203 ·[email protected] Tel. 91-6923816 · Fax 91-6923816 · [email protected] RUSTIC SHOW NICOLÁS RODENAS PRODUCCIONES ARTÍSTICAS ORANGE CARLOS JAVIER LÉPEZ FIDES TATA PRODUCCIONES NICOLÁS RODENAS COELHO JUAN CARLOS GUTIÉRREZ BARRERO SOLANA, 21-23, ESC. 3 - BAJO A · 28450 COLLADO MEDIANO JORGE GÓMEZ DE LA FLOR CTRA. DE MADRID, 44 · 30530 CIEZA · Tel. 968-216060 · Fax 968-210107 JOSÉ Mª GUTIÉRREZ BARRERO Tel. 91-8554162 · Fax 91-8554169 · [email protected] CAMINO DE VALLADOLID, 36 - LOCAL 4B · 28250 TORREDOLONES JOSÉ GUTIÉRREZ BUENO Tel. 91-8596970 · Fax 91-8594380 · [email protected] ONLY ESPECTACLES CIUTAT D’ELDA, 4 - B POL. FONT DEL JARRO· 46988 PATERNA Tel. 96- SAGARMANTA PRODUCCIONES MIGUEL POLIDANO LÓPEZ 3342700 · Fax 96-3332551 · [email protected] JOAN VICENT DIEZ LLEONART THAT MUSIC MANAGEMENT RAMBLA CATALUNYA, 68 ENTL. · 08007 BARCELONA FORNERS, 16 · 46980 PATERNA JESÚS MARTOS GODINO Tel. 93-4883534 · Fax 93-4883649 · [email protected] PRODUCCIONES CACHOTE Tel. 96-1384561 · Fax 96-1373407 · [email protected] PZA. SANTA LUCIA, 16 B · 41003 SEVILLA ANTONIO CORELLANO MARTÍNEZ Tel. 954-416782 · Fax 954-416707 · [email protected] OPALO MANAGEMENT URB. VULCASACOS, PARC. 26 · 50540 BORJA SANTAMARÍA MANAGEMENT FRANCISCO GORDILLO PÉREZ Tel. 976-868962 · Fax 976-868936 ·[email protected] EMILIO SANTAMARÍA ESPINOSA TIRITITANGO MANAGEMENT JUAN HURTADO DE MENDOZA, 9 - 705 · 28036 MADRID ARGENSOLA 20, 1º, IZDA. · 28004 MADRID MIGUEL MENÉNDEZ ARIAS Tel. 91-3502848 · Fax 91-3502286 · [email protected] PRODUCCIONES CHARRAS Tel. 91-3191617 / 91-3195670 · Fax 91-3195670 · [email protected] RIO GUADIELA, 24· 45340 ONTIGOLA ÁNGEL LUIS SÁNCHEZ MORENO Tel. 925-133188 · [email protected] ORGANIZACIONES ARTÍSTICAS ÁNGEL SALAS FERNÁNDEZ DE LOS RIOS, 24 BAJO · 28015 MADRID SCONCIENTE’S ÁNGEL Mª SALAS SOTO Tel. 91-4462466 · Fax 91-4462466 ·[email protected] EDUARDO LAGO DURANGO TOMÁS RUIZ PRODUCCIONES ARTÍSTICAS BEZQUIZ, 1, 1º-B · 31300 TAFALLA MARQUÉS DE PICO VELASCO, 46 LOCAL A · 28027 MADRID TOMÁS RUIZ SAIZ Tel./Fax 948-701186 · [email protected] PRODUCCIONES GUADALQUIVIR Tel. 91-6330133 / 619-118584 · [email protected] TRAV. DEL PILAR 9, BAJO · 28902 GETAFE · Tel./ Fax 91-6952121 RAFAEL CASILLA MENACHO OROBITG ESPECTACLES SAN JORGE, 4 - BAJO A · 11540 SANLÚCAR DE BARRAMEDA SEBASTIÁN GAONA ANDRÉS TOTALISIMO JOSEP M. OROBITG PERERA Tel. 956-362512 / 956-360988 · Fax 956-362512 ·[email protected] SEBASTIÁN GAONA ANDRÉS MANUEL VILLEGAS GARCÍA CONCA DE BARBERÀ, S/N. AP. CORREUS, 15 · 25200 CERVERA BARRIADA SAN SEBASTIÁN, 31 · 41310 BRENES PROFESOR MANUEL GARZON PAREJA, 7 LOCAL 2 · 18008 GRANADA Tel. 973-531301 / 973-531304 · Fax 973-530613 ·[email protected] PRODUCCIONES INTERNACIONALES EMILIO GARCIA Tel. 91-4065010 · Fax 91-3774053 · [email protected] Tel. 902-362596 · Fax 902-362604 · [email protected] EMILIO GARCÍA CASTILLO OYE PRODUCCIONES CRISTOBAL AGUADO, S/N 46470 CATARROJA SECUOYA PRODUCCIONES TOTART ESPECTÁCULOS ÁNGEL CANDIDO LÓPEZ GARCÍA Tel. 96-1220541 · Fax 96-1220557 · [email protected] JESÚS RIVAS MARTÍN DIEGO FLUXA IVARS MIRAFLORES 51, ENTLS. B, EDIF. SIENA PORTAL, 6 ALMENDRO, 11 - EDIF. A - LOCAL 108 · 28100 ALCOBENDAS ESTOCOLM - URB. LAS FLORES, 2 · 03500 BENIDORM 38003 STA. CRUZ DE TENERIFE PRODUCCIONES LA TAHINA Tel. 91-2296392 · Fax 91-2296423 [email protected] Tel. 96-6809818 · Fax 96-6889121 · [email protected] Tel. 922-280101 · Fax 922-282103 · [email protected] LIDIA GARCÍA CARLO PI, 3 03110 MUTXAMEL · Tel. 965-954040 · Fax 965-953915 ·[email protected] SERRANO PRODUCCIONES TRATOS PRODUCCIONES PACME ESPECTÁCULOS JOSÉ ÁNGEL SERRANO FERNÁNDEZ VICENTE MAÑO GUILLÉN JUAN MANUEL GONZÁLEZ ABAD PRODUCCIONES SEGURANA RIBERA DE AXPE 11, ED. A LOCAL 108 · 489850 ERANDIO GUÀRDIA CIVIL, 22, ESC. 3, 1r 1a · 46020 VALÈNCIA EXPOSICION, 3-B IZDA. · 19001 GUADALAJARA JOSÉ M. SEGURANA ALBESA Tel. 94-6765631 · Fax 94-6765505 · [email protected] Tel. 96-3393650 · Fax 96-3933760 · [email protected] Tel. 949-216999 / 949-214338 · Fax 949-230770 VALDERROBRES, 7 · 44600 ALCAÑIZ [email protected] Tel. 978-830153 / 978-830212 · Fax 978-870985 · [email protected] SERVI-BLUES TRIDIMENSIONAL ESPECTÁCULOS JOSÉ ANTONIO ESTEBAN NIETO JUAN CARLOS PORTELA GHERSI PACO CASABLANCA ESPECTÁCULOS PRODUCCIONES WALTER’S AVDA. DE VALLADOLID 55, 2º. EXT. IZDA. · 28008 MADRID AVDA. CAYETANO DEL TORO, 1, 2º E · 11010 CÁDIZ FRANCISCO SÁNCHEZ GONZÁLEZ JOSÉ SEVILLA SOLANO Tel. 91-5596559 · Fax 91-5418425 · [email protected] Tel. 956-253351 · Fax 956-250466 · [email protected] C/ LA PALMERA, 10 · 30627 LOS VALIENTES GEMA, 38 BAJO · 30310 CARTAGENA Tel. 968-619828 · Fax 968-619828 · [email protected] Tel. 968-330013 · Fax 968-330356 · [email protected] SIEMPRE CREATIVOS TRUI ESPECTACLES LUIS ALBERTO REDONDO GARCÍA MIQUEL JAUME PÉREZ PACO VALHONDO PRODUCCIONES PRODUCCIONES Y ESPECTÁCULOS ROSA AVDA. DEL SUR, 8 · 13300 VALDEPEÑAS LICORERS, 125 - POLG. IND. DE MARRATXÍ · 07141 MARRATXÍ FRANCISCO VALHONDO SÁNCHEZ ROSA MUÑOZ VEGA Tel. 902-302303 · Fax 902-302323 · [email protected] Tel. 971-605506 · Fax 971-605223 · [email protected] CARLOS CALLEJO 33, 1º · 10005 CACERES SAN RAFAEL 1, 1º-A · 29008 MÁLAGA Tel. 927-231131 · Fax 927-230521 · [email protected] Tel. 95-2226308 · Fax 95-2218722 · [email protected] SILVESTRE ESPECTÁCULOS TXALAPARTA PRODUCCIONES MUSICALES MANUEL SILVESTRE SOLER IVAN DÍAZ LUCEA P’ALANTE PRODUCCIONES ARTÍSTICAS PROEZA FOLK ‘PACO GUERRA’ ESPECTÁCULOS AP. DE CORREUS, 52 · 46860 ALBAIDA POL. IND. NOAIN-ESQUIROZ, C/ O, Nº 5 · 31110 NOAIN JUAN ANTONIO MORATA GARCÍA FRANCISCO GUERRA POVEDANO Tel. 96-2900146 · Fax 96-2390386 · [email protected] Tel. 948-312991 · Fax 948-312993 · [email protected] ARQUITECTO GUILLERMO LANGLE 7, BAJO · 04006 ALMERÍA APARTADO DE CORREOS, 9 - AVDA. DE PORTUGAL, 15 -RESIDENCIAL Tel. 950-220275 · Fax 950-226764 · [email protected] JARDINES CASA 3 · 41440 LORA DEL RÍO SOHO MUSIC UNA GIRA MÁS Tel. 95-5801892 · Fax 95-5801892 ·[email protected] FAUSTINO VEGA LÓPEZ MERCEDES MARTÍN SÁNCHEZ PALMARES PRODUCCIONES ARTÍSTICAS Pº DOLORES IBARRURI, 44 · 28840 MEJORADA DEL CAMPO CORAZÓN DE MARÍA, 4 - 1º H · 28002 MADRID JESÚS BONO MOLLA PROGRAMACIONES ARTÍSTICAS AYUSO Tel. 91-6793766 · Fax 91-6793766 · [email protected] Tel. 91-4138696 · Fax 91-4038784 · [email protected] LA SÈNIA, 21 - BX · 03201 ELX ISABEL TORRADO MASERO Tel. 965-435421 · Fax 965-448455 · [email protected] PZA. SANTO DOMINGO, 5 PPAL. IZDA. · 06800 MÉRIDA SOL PRODUCCIONES UNIVERSAL DE PROMOCIONES ARTÍSTICAS Tel. 924-314112 · Fax 924-314512 · [email protected] SAGRARIO GARCÍA PARGA SEBASTIÁN GREGORIO MARTÍNEZ PERE CAMPS PRODUCCIONES ANGELINES GARCÍA RODRÍGUEZ CONCEPCIÓN 11, 2º -B AP. CORREOS 1132 · 02002 ALBACETE PERE CAMPS CAMPOS PROGRAMACIONES ARTÍSTICAS BRAVO FERRER DEL RÍO, 6 · 28028 MADRID Tel. 967-522399 / 967-521183 · Fax 967-521183 · [email protected] CRTA. DE LA BORDETA 76, 3a · 08014 BARCELONA CARLOS MIGUEL BRAVO MEDRANO Tel. 91-7242900 ext. 226/215 · Fax 91-3612951 · [email protected] Tel./ Fax 93-4322305 · [email protected] AVDA. DE LA RIOJA, 16 · 26550 RINCÓN DE SOTO UNIVERSO LATINO MEDIA Tel. 941-160001 · Fax 941-142001 · [email protected] SOLD OUT FRANCISCO MORENO SANTIAGO PÍCNIC ARANZAZU EZPELETA SAENZ CC. NOVO SANCTI-PETRI 1 PL. · 11130 CHICLANA DE LA FRONTERA JOSÉ LUIS VAELLO NIETO PROGRAMACIONES ARTÍSTICAS GARIJO ALCALA, 114, 6º B · 28009 MADRID Tel. 956-492232 · Fax 956-498037 · [email protected] PASEO DEL PRADO 24, 4º-IZDA. · 28014 MADRID JOSÉ FÉLIX GARIJO ESTEBAN Tel. 91-4358478 · Fax 91-4318185 · [email protected] Tel. 91-4201818 / 91-4201503 · Fax 91-4202889 LOPEZ YANGÜAS 2, 4º-F · 42001 SORIA UNIVERSO LATINO MUSIC Tel. 975-220588 · Fax 975-220588 · [email protected] SOLFESA FRANCISCO MORENO SANTIAGO PIRAMIDE ESPECTÁCULOS FRANCISCO SOLDEVILLA FERRER DEL CID, 3 - BAJO · 28001 MADRID VICENTE FLICH ARNAU PROMOCIONES ARTÍSTICAS ARA-CAT PASSEIG BERNAT METGE, 146 · 08205 SABADELL Tel. 91-4261172 · Fax 91-4261174 · [email protected] POL. IND. RONDA SUD, PERI-12, NAVE 19 · 12006 CASTELLÓ PABLO ROMERO PINTO Tel. 93-7205585 · Fax 93-7104841 · [email protected] / [email protected] Tel. 964-244867 · Fax 964-243505 · [email protected] CTRA. AGRAMUNT, 94 BIS, 1r 2a · 25730 ARTESA DE SEGRE VALQUIRIA PRODUCCIONES Tel. 973-400906 · Fax 973-401042 · [email protected] SOLO MUSIC & MANAGEMENT PEPA CABALLERO CORRALEJOS PIRÁMIDE PRO-MUSIC S.XXI TOMÁS MATEOS MCNAMEE ALBAREDA, 11, 1º B · 41001 SEVILLA PHILIPPE PLA MARTÍN PROMOGONZA LÓPEZ DE HOYOS, 78 , ENTPLT. B · 28002 MADRID Tel. 954-565242 · Fax 954-565247 · [email protected] AVDA. PÉREZ GALDÓS, 107 PT. 56 - 10a · 46018 VALÈNCIA IGNACIO MEDINA GONZÁLEZ Tel. 91-4676279 · Fax 91-5061445 · [email protected] Tel. 96-3260123 · Fax 96-3260321 · [email protected] GRAN VIA 31, 6º, OF.9 · 28013 MADRID VERTIGO PRODUCCIONES & MANAGEMENT Tel. 91-5227903 · Fax 91-5227903 ·[email protected] SOLSONA JESÚS RIVAS MELCHOR PIRRONGELLI MANAGEMENT JOSÉ MULET SOLSONA AP. CORREOS, 220 · 11205 ALGECIRAS MANUEL ÁLVAREZ LÓPEZ PROMOTORA CULTURAL CATALANA SANTIAGO APÓSTOL, 2 BX · 08903 L’HOSPITALET Tel. 956-092965 / 630-362659 · Fax 956-092965 MAYOR 78, 1º B · 28922 ALCORCÓN TERESA CAMACHO GUTIÉRREZ Tel. 93-4495914 · Fax 93-4492988 · [email protected] [email protected] Tel. 91-6441981 · Fax 91-6441981 · [email protected] CONSELL DE CENT 64-68, LOCAL 2 · 08015 BARCELONA Tel. 93-4236138 · Fax 93-4241601 ·[email protected] SONA ESPECTÁCULOS VESAN MUSIC PLANET EVENTS JOSÉ SORIANO SAN ANDRÉS MILAGROS ÁNGEL MUÑOZ ESTHER FERNÁNDEZ DÍAZ PRONES 1 EL PALMARET 7, BX. · 46120 ALBORAIA MATEMÁTICOS REY PASTOR Y CASTRO, S/N, ANTIGUO PABELLÓN T. CORONEL MOREÑA, 28 PORTAL B- 1º B · 28045 MADRID ISIDORO LÉPEZ FERNÁNDEZ Tel. 96-1860411 · Fax 96-1860412 · [email protected] OLÍMPICO, ISLA DE LA CARTUJA · 41092 SEVILLA Tel. 91-4671317 · Fax 91-5274861 · [email protected] URB. EL PARQUE, 6 -bajo · 39500 CABEZÓN DE LA SAL Tel. 954-461369 · Fax 954-461328 · [email protected] Tel. 942-701165 / 610-217153 · Fax 942-700802 · [email protected] SPANISH BOMBS MANAGEMENT PONEY MUSICAL CARLOS MARIÑO MONTERO VICENTE PRODUCCIONES ARTÍSTICAS EMILIA GARCIA MARTÍNEZ PRONES 3000 COSTANILLA DE LOS ÁNGELES, 12 - ESC. 1 - 1º A · 28013 MADRID VICENTE DE LA FUENTE MARTÍNEZ OLMOS, 14 (MONTECLARO)· 28003 POZUELO DE ALARCÓN JACINTO PANIAGUA MORENO Tel. 91-4295679 · Fax 91-5594178 · [email protected] ALBERICIA, 5 · 39012 SANTANDER Tel. 91-3517094 · Fax 91-3517095 · [email protected] RIZARZUELA 3, 6º · 34002 PALENCIA Tel. 902-313102 · Fax 902-313103 · [email protected] Tel. 979-700531 · Fax 979-700580 · [email protected] SPIN-DALY PRODUCCIONES ARTÍSTICAS POP ROCK STARS CIRILO O. PATIÑO PANDURO VINILO IDEAS MUSICALES ANTONIO CARAVACA ALMEIDA PUENTES-LOZANO PRODUCCIONES ARTÍSTICAS GENERAL SANJURJO, 13 · 45830 MIGUEL ESTEBAN PASCUAL ANTONIO FERNÁNDEZ COPE VELÁZQUEZ, 135 - BAJO IZDA. · 28003 MADRID AGUSTÍN LOZANO PRIETO Tel. 925-172548 · Fax 925-567176 · [email protected] ORDOÑO II 21, 3º · 24001 LEÓN Tel. 91-5537743 · Fax 91-5536874 · [email protected] LUIS BUÑUEL, 16 · 14400 POZOBLANCO Tel. 987-220688 / 987-220501 · Fax 987-244184 ·[email protected] Tel. 957-130888 · Fax 957-770584 · [email protected] SPOT! MUSIC PRESTIGE SHOW MARIA ALBA RECIO VIRTUAL MUSIC MANUEL DE LA TORRE EXTREMERA PUENTES-LOZANO PRODUCCIONES ARTÍSTICAS AVDA. DE LOS MADROÑOS, 27 · 28043MADRID IÑAKI MONSALVE PERAL DOCTOR ANTONIO GONZÁLEZ, 48 · 38410 LOS REALEJOS MANUEL PUENTES RUIZ Tel. 91-5968306 · [email protected] AMISTAT, 17-19 · 08005 BARCELONA Tel. 922-346150 · Fax 922-346105 · [email protected] AGUSTÍN LOZANO PRIETO Tel. 93-4175265 · Fax 93-2214810 · [email protected] CID CAMPEADOR, 16- BLQ. 4 - LOCAL 158 · 23700 LINARES STAR AZ19 PRODUCTIONS & MANAGEMENT PRODUARTCE Tel. 953-699548 / 902-401840 · Fax 953-606778 · [email protected] ARMANDO CENTELLES PALLARÉS WALTER MUSIC CARLOS CERDÁN PÉREZ POL. IND. LA RAMBLA, C/ EL CÀNTER, 7 · 12550 ALMASSORA LUIS HUERTA VALBUENA SAGUNT, 3 ESC. A, 1º-2 · 03680 ASPE RAÚL RIVERO Y ASOCIADOS Tel./ Fax 964-526023 · [email protected] INFANTAS, 9, 1º B · 28300 ARANJUEZ Tel. 96-5495170 · Fax 96-5495979 · [email protected] RAÚL RIVERO LEÓN Tel. 91-8929313 · Fax 91-8917648 · [email protected] JUAN CARLOS, 17 · 35004 LAS PALMAS STAR GALEX PRODUCCIONES ARTÍSTICAS BALLESTEROS Tel. 928-293322 · Fax 928-230511 · [email protected] FRANCISCO JAVIER ÁLVAREZ SUÁREZ WEPRESENT JOSÉ ANTONIO BALLESTEROS OJEA VÍCTOR CHAVARRI 8, 7º-B · 33001 OVIEDO MARÍA JIMÉNEZ LATORRE TOLEDO, 53 · 45680 CEBOLLA · Tel. 925-866559 · [email protected] RAÚL SANTAFÉ Y ARMANDO ESPECTÁCULOS Tel./ Fax 985-211591 · [email protected] CONDE DE GAITANES, 62 - (LA MORALEJA) · 28109 ALCOBENDAS RAÚL SANTAFÉ LEÓN Tel. 91-6252460 · Fax 91-6509445 · [email protected] PRODUCCIONES ARTÍSTICAS CORTÉS PZA. MONTALBAN 20, 1º-IZDA. · 44200 CALAMOCHA STOP PRODUCCIONES FRANCISCO ARRIOLA CORTÉS Tel. 978-730272 · Fax 978-730272 · [email protected] CRISTINA CUARTERO SANCHEZ Y DALE MANAGEMENT! VALLE DEL RONCAL, 11 · 28616 BOADILLA DEL MONTE SANTA ISABEL, 11, ENTLO. DCHA. OFIC. 1 · 50003 ZARAGOZA JOAQUÍN CALERO NIETO Tel. 91-6327249 · [email protected] REPRESENTACIONES ARTÍSTICAS SUBIRÓS Tel. 976-299638 · Fax 976-203078 · [email protected] CAMPILLO, 13 - 3º IZDA. · 28011 MADRID ENRIQUE SUBIRÓS MASANA Tel. 91-7260300 · Fax 91-3565813 · [email protected] PRODUCCIONES ARTÍSTICAS DE MIGUEL FERRER i BUSQUETS, 64-66 · 25230 MOLLERUSA SUPERSTAR ESPECTÁCULOS FRANCISCO DE MIGUEL MONTES Tel. 973-600945 · Fax 973-600644 · [email protected] JESÚS ALOS AZNAR YMAX PRODUCCIONES FERNANDO DE MIGUEL MONTES COSO, 65-75, esc. 1 - 1ºA · 50001 ZARAGOZA ANTONIO PÉREZ PRADAS VUELTA DEL CASTILLO, 7, 1º-B · 31007 PAMPLONA RITMO & COMPÁS Tel. 976-237513 · Fax 976-238781 · [email protected] JESÚS MANZANO IGLESIAS Tel. 948-269907 · Fax 948-197709 · [email protected] JUAN ANTONIO HERNANZ ANTÓN PUERTO RICO 27, BAJO II · 28016 MADRID MARQUÉS DE MONTEAGUDO, 15 · 28028 MADRID SUROESTE ESPECTÁCULOS Tel. 91-4137959 / 91-5193648 · Fax 91-5199566 · [email protected] PRODUCCIONES ARTÍSTICAS FERNÁNDEZ SERRANO Tel. 91-7242270 · Fax 91-7268758 · [email protected] MANUEL VÉLEZ DIÉGUEZ VÍCTOR FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ RABIDA 18, 1º- DCHA. · 21001 HUELVA YORDA’S ESPECTÁCULOS CRISTO, 26 · 45800 QUINTANAR DE LA ORDEN Tel. 959-280817/ 959-540817 · Fax 959-242606 [email protected] JOSÉ LUIS GALIANO GARCÍA Tel. 925-180195 · Fax 925-180412 · [email protected] RITMO & COMPAS ALFONSO X EL SABIO, 10 · 02630 LA RODA JUAN ANTONIO HERNANZ ANTÓN SZENA Tel. 967-548038 · Fax 967-548143 ·[email protected] PRODUCCIONES ARTÍSTICAS GRANADA CONDE DE VILCHES, 22 · 28028 MADRID FERNANDO DE GRACIA NAVÍO ANTONIO JIMÉNEZ VELA Tel. 91-3552800 · Fax 91-3553175 · [email protected] DUQUE DE LIRIA, 6 - 3º IZDA. · 28015 MADRID ZÍNGARA ESPECTÁCULOS SAN ANTÓN 72, 3º, OF. 20 · 18005 GRANADA Tel. 91-5489786 · Fax 91-5423299 · [email protected] ANA BELINDA BENAYAS PARRA Tel. 958-521041 · Fax 958-521697 RLM OLIVAR, 9 - 4º C · 45583 BARGAS [email protected] ROSA LAGARRIGUE ECHENIQUE T.P. TERUEL PRODUCCIONES Tel. 925-358542 · Fax 925-358542 MARÍA ALBA RECIO JOSÉ A. TERUEL GONZÁLEZ PRODUCCIONES ARTÍSTICAS HEREDIA PUERTO DE SANTAMARIA, 65 · 28043 MADRID ALGODONALES, 20 - BLQ. 2 - 1º E · 11510 PUERTO REAL ZONA 10 MANAGEMENT JESÚS HEREDIA CARMONA Tel. 91-7216440 · Fax 91-3889822 · [email protected] Tel./ Fax 956-474665 · [email protected]/ [email protected] JESÚS MARTOS GODINO VICENTE HEREDIA CARMONA TETÚAN, 5, 2º G · 41001 SEVILLA · Tel. 954-211909 LEÓN HEREDIA CARMONA ROCHI PRODUCTIONS T.P. TERUEL PRODUCCIONES ANTONIO LÓPEZ 249, 4º, EDIF. VERTICE · 28041 MADRID CARLOS BELTRÁN ROCHI JOSÉ A. TERUEL GONZÁLEZ Tel. 91-5002300 · Fax 91-5002011 · [email protected] MÚSIC MESTRE RODRIGO, 32 PORTA 16 46015 VALÈNCIA MARROQUINA 51, 1º-A · 28030 MADRID Tel. 902-883078 · Fax 902-883079 · [email protected] Tel. 91-4309024 · Fax 91-4305363 · [email protected] PRODUCCIONES ARTÍSTICAS JOSÉ L. RODRÍGUEZ JOSÉ LUIS RODRÍGUEZ ACEVEDO CERVANTES, 31 · 06150 SANTA MARTA Tel. 924-690384 · [email protected]
92 anuari l’espectacle