AREES FUNCIONALS A LA VEGUERIA DE GIRONA: UNA PRIMERA APROXIMACIO

Pau Alegre, Rosa Ascon, Helena Estalella, M.a Dolors Garcia, Eugeni Giral, M.a Carmen Gonzalo, Enric Lluch, Pilar Riera, Lluis Riudor, Joan Soler i Riber (f), Montserrat Terradas Antoni F. Tulla

INSTITUT UNIVERSITARI D'ESTUDIS TERRITORIALS. BARCELONA

tives (comerc, sanitat, lleure, administració pública, etc.). Així, els espais terciaris que en resulten no haurien d'ésser confosos amb espais socio-economics globals o totals. 1 .I. PRESENTACIO DEL TREBALL L'analisi dels fluxos energetics, relacions jurídiques de propietat, control i gestió empresarial, connexions finance- El present treball és I'avanc d'una investigació més res, etc., ens portarien al coneixement global de les es- amplia que actualment realitza I'lnstitut Universitari d'Es- tructures espacials. Alhora que apuntem aquests projec- tudis Territorials als centres de Bellaterra i de Girona. Es tes no deixem de reconeixer, pero, la dificultat de tot tipus tracta d'un estudi de delimitació de les Brees funcionals que s'interposa per a I'assoliment de resultats valids*. a Catalunya, del qual tot seguit en referirem els seus trets definitoris*. Les característiques del treball sobre la regió de Girona que després presentem ha d'entendre's 1.2. METODE DEL TREBALL dintre de les coordenades que tracarem en aquesta in- troducció. L'objectiu de la investigació és fonamentalment la 1.2.1. Els pressuposits teorics descoberta de I'estructura dels espais de consum del sec- La metodologia de la investigació és basada en aquella tor terciari a Catalunya a través de la seva formalització que es despren de la ((Teoria de la Localitat Central)) for- empírica. En aquest sentit, el coneixement de les relacions mulada per Walter Christaller i modificada posteriorment entre les localitats catalanes i dels ambits dinamics atri- per geografs i economistes. Segons la Teoria de la Locali- bu'ibles a cadascuna d'elles, com a centres funcionals tat central, les localitats d'un ambit determinat s'ordenen constituira una aproximació a la realitat espacihl per mitja jerarquicament segons el nombre de funcions terciaries de la seva comprensió teorica. que ofereixen. En presentar-se aquesta ordenació jerar- Aquesta interpretació teorica de la realitat empírica quica d'una manera escalonada i no pas a manera de con- possibilitara la projecció dels resultats de la investigació tinu, cal trobar les discontinuitats que delimitin els nivells cap a la seva aplicació practica. En primer Iloc, el treball jerarquics de localitats. pot fornir uns elements de judici valids sobre com s'arti- Les localitats d'un determinat nivell posseixen les fun- cula I'espai de Catalunya als redactors del seu futur Pla cions dels nivells inferiors més unes funcions característi- Director Territorial. En segon Iloc, la tipologia funcional ques que les distingeixen precisament dels nivells infe- de les localitats pot constituir una base operativa per a riors. A la vegada, no posseixen les funcions que caracte- I'establiment de la nova Divisió Territorial de Catalunya. ritzen les localitats del nivell immediatament superior, No caldria recordar que, en cap cas, els nostres resultats com a norma general. poden substituir aquests dos documents basics per a Així doncs, a I'ordenació jerarquica de les localitats I'ordenació territorial del nostre país. Més aviat creiem s'hi correspon una ordenació jerarquica de les funcions, la que sera un pas previ important per a la seva futura re- qual es presenta també de manera escalonada. Per tant, a dacció. cada nivell de localitats li correspon un nivell de funcions En el marc de realització de treballs analítics que si- que el caracteritzen. guin utilitzables pel planejament territorial, I'equip que Finalment, cada localitat central posseira una area tri- composa I'I.U.E.T. es proposa aprofundir els resultats d'a- butaria, la dimensió de la qual estara directament relacio- quest estudi, ja que en un país de llarga historia industrial, nada amb el nombre de funcions que ofereix el centre, és apareix com a insuficient la deducció d'una estructura te- a dir, relacionada amb la seva situació dintre de I'ordena- rritorial basada exclusivament en les activitats no produc- ció jerarquica que abans esmentavem.

" Treball iniclat pel Grup d'Estudis Territorials, nucli originari de I'I.U.E.T., " Per a la realització d'aquesta recerca, 1'I.U.E.T. ha comptat amb un ajut amb la cooperació del Servei d'Estudis de Banca Catalana i la partici- ad-hoc de la Comision de lntercambio Cultural entre Esparia y Estados pació desinteressada de dos milers d'informadors locals. Unidos. L'assumpció d'aquesta enumeració de pressuposits Per cada un d'aquests capítols s'han concretat pre- basics de la Teoria de la Localitat Central constitueix-la guntes sobre serveis simples (anar a comprar pa, anar a base d'hipotesi del treball. I'oculista, etc.). La informació referent a les delimitacions o divisions 1.2.2. La informació de base de caire administratiu no s'ha obtingut mitjancant els qüestionaris sinó que ha calgut consultar directament els Calia, pel nostre treball, obtenir la informació sobre les organismes corresponents. relacions existents entre les localitats estudiades, i les di- verses delimitacions o divisions -sobretot de caire admi- nistratiu-, vigents en el territori estudiat. 1.2.3. Els ambits estudiats Aquells treballs que han pretes un objectiu semblant al nostre seran analitzats en el proper capítol, ja que no els L'ambit territorial del treball es, basicament, Catalu- hem utilitzat com a font d'informació directa, sinó com a nya. Tanmateix, per raons de I'objectiu del treball, el te- punt de partida per tal de comparar els diversos resultats. rritori ha d'incloure aquelles zones frontereres suscepti- Aquí, en canvi, detallarem aquelles fonts d'informació bles d'interconnexió amb I'area base. En treballs similars, que ens han proporcionat unes dades que nosaltres hem investigadors experimentats han posat de relleu, que integrat en la investigació. aquestes interconexions són fortament significatives fins La major part de la informació del treball, que és a llocs molt allunyats dels límits administratius de Cata- aquella que fa referencia a les relacions existents entre les lunya, i quasi sense solució de continui'tat. És el cas de localitats estudiades, s'ha obtingut mitjancant un qüestio- Lleida, Reus, Tortosa: la seva influencia penetra Aragó nari enviat per correu a persones qualificades de cada 10- endins. L'ambit territorial s'ha ampliat, doncs,.a una Brea calitat. El nombre de qüestionaris enviats va variar segons arbitrariament delimitada pel paral.lel de Castelló i el me- la magnitud de la localitat: des d'un sol questionari a les ridia d'0sca. localitats de menys de 3.000 habitants fins als sis qües- Dins I'ambit delimitat s'estudiaren totes aquelles loca- tionaris a les localitats de mes de 50.000 habitants. En litats que en el cens de 1960 figuraven com a capcaleres casos especials i dubtosos es va ampliar aquest nombre. municipals (1.540 localitats). Posteriorment a 1960 s'han Es va fer d'aquesta manera ja que per realitzar un portat a terme, per part de I'administració, nombroses fu- questionari dirigit a una mostra estratificada i representa- sions i agregacions municipals: es va creure convenient tiva, a nivell almenys municipal, i que abraces tota I'area de prescindir-ne i respectar els municipis tradicionals que d'estudi, hauria calgut de disposar previament d'una mos- havien sofert poquíssimes variacions des de I'epoca de la tra. Donada la inexistencia d'un mostratge basat en cate- República fins a 1960. Es va partir del suposit que els flu- gories socio-professionals, d'edat, etc., es considera que xos que uneixen les localitats capcaleres municipals amb establir-lo superava les possibilitats de I'equip. Es desesti- els centres on es troben els bens i els serveis estudiats ma la realització d'una mostra proporcional representativa podien considerar-se representatius del comportament de per a cada localitat, donades les dificultats tecniques i la totalitat de la població del terme municipal. Es van in- d'altres, que aixo hauria implicat. L'adopció d'una mostra cloure tambe com a localitats d'estudi alguns nuclis de aleatoria global, fou tambe desestimada per les mateixes població, dels quals per la seva situació, configuració del característiques del treball. Per tant, el qüestionari s'ha di- relleu, comunicacions, etc., se'n podia deduir un compor- rigit a persones qualificades per llur coneixement de la 10- tament diferent del de la localitat capcalera del seu muni- calitat, recalcant explícitament que I'informador reflectís cipi. En total, el nombre de localitats estudiades es així, de en el qüestionari el comportament majoritari de la pobla- 1.700. cio. Es demanava que es tingués present I'existencia de El treball es cenyeix a I'estudi de funcions d'intercanvi, possibles com'portaments diferents, d'acord amb les ca- (bens de consum, seveis,...), algunes funcions de comer- racterístiques socio-economiques dels vei'ns de la locali- cialització de productes agraris i funcions administratives. tat, per anotar-ho com a segona o tercera resposta. En Per tant, entenem com a funció, I'oferta d'uns bens i ser- efecte, partint de la hipotesi que per tal d'adquirir un be de veis en unes localitats determinades. És per la manca consum o un servei, els habitants d'una localitat no sem- d'informació sobre aquests equipaments que ha estat ne- pre es dirigeixen cap a una sola localitat, en confeccionar cessari identificar aquestes localitats mitjancant I'enques- el qüestionari es dona la possibilitat de tres respostes di- ta. Cal remarcar, altra vegada, que queden fora d'estudi ferents, que corresponen a tres graus hipotetics de fre- qüestions tan importants com I'analisi directa dels fluxos qüencia o intensitat en la relació d'una localitat a una al- industrials ((cap endarrera)) (primeres materies, fonts d'e- tra. nergia, ma d'obra), així com ((cap endavant)) (productes L'enquesta es formada per preguntes que fan referen- acabats, mitjans de transport,...). Tampoc són objecte d'a- cia als capítols de serveis o de comerc següents: nilisi les relacions interindustrials (indústria principal- - Comunicacions indústries auxiliars) ni les relacions de propietat o els fe- - Serveis sanitaris nomens de dominació directa (empresa central-sucursal), - Ensenyament En I'estudi, s'ha considerat la població de cadascuna - Serveis culturals i recreatius de les localitats com un tot, sense fer distincions entre els - Serveis personals i professionals diferents grups socials que la componen (professionals, - Comerc tradicional: Mercats i fires agropecuaries edat, procedencia, cultura,...), s'ha intentat copsar el com- - Comercialització de la producció portament mes generalitzat del total de la població, inde- - Elements per a la producció agraria pendentment de quins són els grups socials que tenen - Elements per a la producció industrial aquest comportament mes general, i quins són els que en - Elements per al comerc divergeixen. L'anilisi dels diferents comportaments que - Comerc al detall poden tenir els diferents grups socials que formen el con- - Comerc ambulant junt de la població de les localitats requeriria un altre tre- - Comerc a I'engros ball. 1.2.4. La necessitat duna area pilot 2. TREBALLS ANTERIORS SOBRE LA VEGUERIA DE GIRONA Des d'un bon comencament es va creure necessari delimitar una area pilot en la qual experimentaríem les di- Hem buscat i estudiat diversos treballs que intenten ferents fases de I'analisi abans de fer I'explotació de les plantejar una divisió del nostre territori en arees, fets des dades per al total de I'area estudiada. Aquesta area pilot de diverses escales i amb diferents metodologies. N'hi ha correspon a la Vegueria de Girona de la Divisió Territorial uns que estudien la divisió del territori en unes arees con- de la Ponencia d'ordenació del Territori de la Generalitat. figurades per la distribució espacial d'un únic servei o fun- Aquesta area presenta unes característiques forca inte- ció; en canvi, n'hi ha uns altres que estudien les arees ressants, ja que compren unes zones d'economia essen- configurades per la distribució espacial de diversos ser- cialment agrícola, en les quals el poblament es presenta veis o funcions. en petits nuclis, i d'altres zones, en les quals predominen L'area estudiada per aquests treballs és tambe diver- els nuclis de magnitud mitjana, tambe agrícoles, pero amb sa: des dels treballs que estudien la totalitat de I'estat es- una certa implantació industrial, i finalment, compren una panyol, fins els que estudien les comarques gironines, zona completament atípica com és la Costa Brava, que massa sovint agrupades en la divisió administrativa de la podria presentar una estructuració del territori bastant di- ((província)) de Girona. ferent. També la metodologia utilitzada és diversa, i des del treball que dibuixa les arees que es formen en distribuir damunt del territori una funció determinada, fins als que 1.3. PRIMERA CONCRECIO DEL TREBALL: assagen la validesa d'un model teoric o els que es plante- LA VEGUERIA DE GIRONA gen una jerarquització de les localitats gironines, trobem una gamma important de metodologies utilitzades. Els pressuposits basics de la Teoria del Lloc Central A efectes practics, hem dividit els treballs estudiats en que constitueixen la base d'hipotesi del treball, son tambe dos grups, separant els que analitzen les comarques giro- els pressuposits basics del treball realitzat a I'area pilot, és nines dels que analitzen un altre ambit territorial més ex- a dir, a la vegueria de Girona. tens, que tambe inclou aquestes comarques. Dintre cada Així com es va creure convenient d'experimentar el grup hem separat els treballs que nomes analitzen un ser- metode en una area redulda, no es va creure convenient vei o funció dels que son més generals. ni correcte reduir tambe el nombre de funcions per estu- Hem intentat resumir la metodologia utilitzada i els re- diar en aquesta fase previa de I'estudi pilot. Per tant, el sultats aconseguits, pel que fa referencia als nostres ob- nombre de funcions estudiades en I'area pilot és el mateix jectius. Per tant, ens aturarem amb més atenció en que el que s'estudiara en el total de I'area. aquells treballs que intenten una jerarquització dels nuclis De tota manera cal remarcar que, donada la impossibili- de població, i I'adscripció d'unes arees territorials a tat de comentar i analitzar tots els resultats obtinguts, per les aquells nuclis, donant només una referencia breu dels al- dimensions d'aquest article, ens limitarem aquí a analitzar els tres treballs. resultats obtinguts pel que fa al nivell jerarquic Il. El fet de treballar amb totes les funcions previstes en el treball general fa, que en aquesta area pilot, hagim uti- 2.1. AMBITTERRITORIALMESEXTENS litzat tota la informació obtinguda en a110 que fa referencia a I'ambit territorial estudiat a I'area pilot. 2.1.1. Estudis de diversos serveis L'estudi es centra en la vegueria segona establerta per Ponencia de la Divisió Territorial de Catalunya1 la Ponencia de la Divisió Territorial de Catalunya, formada, com ja és sabut, per les cinc comarques següents: I'Alt Em- L'objectiu d'aquesta Ponencia creada per la Generali- porda, el Baix Emporda, la Garrotxa, el Girones i la Selva. tat de Catalunya era el d'establir una divisió territorial Prosseguint els mateixos criteris utilitzats per a la deli- ajustada a les necessitats d'aquell moment i apropiada al mitació de I'area d'estudi general s'ha delimitat una franja govern i a I'administració del país. fronterera susceptible d'interconnexions amb les localitats La feina comenca analitzant tota la documentació de I'area pilot; aquesta franja compren localitats de les co- existent sobre el tema, pero la seva gran aportació fou marques: del Ripolles, d'osona, del Valles Oriental, i del I'enquesta que s'envia a tots els ajuntaments catalans, el no- Maresme. vembre del 1931, amb tres preguntes que calia contestar: Hem estudiat un total de 282 localitats que correspo- 1. A quina comarca penseu que pertany el vostre po- nen, igual que en el treball general a les capcaleres munici- ble? pals del 1960, i a diverses localitats que, essent nuclis 2. A quin indret aneu principalment a mercat? agregats a un municipi, en podíem esperar un comporta- 3. Aneu tambe a algun altre mercat? ment diferent del de la localitat capcalera del seu municipi. Les respostes a aquesta enquesta constitu'iren una Cal advertir que quan es realitzi el tractament conjunt bona base material per comencar a treballar. El mapa amb de la vegueria de Girona amb el total de I'area d'estudi, les respostes a la primera pregunta era forca desorienta- Catalunya, els nivells jerarquics de les localitats i de les dor, ja que reflectia un grau important de localisme. El funcions referents a I'area pilot quedaran, segurament, mapa dels mercats, en canvi, fou un bon suport per a di- lleugerament modificats. buixar el primer avantprojecte que dividia Catalunya en 22 Cal recordar altra vegada que, en aquest article, no- demarcacions. Després d'un contacte directe amb la gent mes tenim present les funcions que corresponen al segon i utilitzant la resposta a la tercera pregunta, es veié la ne- nivell jerarquic. Per tant, tambe pot haver-hi alguna modi- cessitat d'uns aplegaments comarcals, i així es va fer el ficació posterior. segon avant-projecte que dividia Catalunya en 11 super- Així mateix, caldra tenir ben present la relativitat dels resultats en aquesta area de prova, resultats que seran i CONSELLERIAD'ECONOMIA DE LA GENERALITAT DE CATA- I definitius quan s'integrin en el total de I'area estudiada. LU NYA, Divisió Territorial de Catalunya, Barcelona, 1 93 7.

253 comarques i 39 comarques, instaurant una divisió inter- pertany a I'area de Barcelona, i Ripoll que pertany a la media entre les comarques i Catalunya. Finalment, el 27 de Vic. d'agost del 1936 es firma el Decret de la Divisió de Cata- Per tant, i resumint, notem que totes les capitals co- lunya en 9 regions i 38 comarques. marcals tenen area o subarea comercial, excepte Santa En el primer mapa dels mercats i a I'actual vegueria Coloma de Farners. D'altra banda, els 4 nuclis de pri- segona, hi apareixien les arees dels mercats més impor- mera categoria, que no tenen area, estan tots situats a tants: Girona, Figueres, Banyoles, Olot, La Bisbal, Santa la costa (Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Palamós i Lloret Coloma de Farners, Torroella de Montgrí, Palafrugell, de Mar). Amer i Hostalric. En el primer avant-projecte la vegueria de Girona hi apareixia formada per I'Alt i el Baix Emporda, 2.7.2. Estudis d'un sol servei. la Selva i el Girones, comarques forca semblants a les ac- rees d'autobusos.3 tuals, i amb una comarca de muntanya que aplegava I'ac- Aquest treball estudia I'evolució de les arees de transit tual Garrotxa més una part de I'actual Ripolles. dels autobusos de línia a Catalunya, partint de les dades En el segon avant-projecte es dubtava de si la Garrot- del 1934 i del 1964. Analitzant la quantitat diaria de ser- xa havia d'anar amb la vegueria de Girona o amb la de veis a cada població i pels dos anys escollits, s'estableix Vic. S'establí la vegueria de Girona formada pel Girones, una jerarquització dels centres i el canvi que ha sofert Alt i Baix Emporda i la Selva, i la de Vic formada per Oso- aquesta jerarquia durant aquests anys. na, Ripolles, Garrotxa i Cerdanya. L'evolució d'aquestes arees a les nostres comarques En el projecte definitiu s'establí la vegueria segona, prossegueix la tonica general a tot Catalunya, és a dir, amb capital a Girona, formada per I'Alt i el Baix Emporda, s'engrandeixen les arees més poderoses per inclusió total el Girones, la Garrotxa i la Selva, i la vegueria sisena amb i parcial d'arees ve'ines, i sofreixen canvis importants les capital a Vic, formada per la Cerdanya, el Ripolles i I'Oso- arees afectades per la desaparició de ferrocarrils de via na. estreta.

A tlas comercial d'Espan ya2 Aquest treball comenca plantejant-se una jerarquitza- Aquest Atlas té per objecte individualitzar i valorar els ció de les localitats catalanes, a partir d'una ponderació nuclis i les arees comercials existents, referits al comerc de criteris ja establerts previament. Després estudia el al detall i pels productes d'ús no comú. llindar mínim de població a partir del qual, una localitat Parteixen d'una previa definició de les diverses cate- pot assumir la funcio d'estafeta de correus, i contrasta el gories comercials dels nuclis, dividint-10s en quatre cate- resultat teoric amb la realitat. Passa després a estudiar gories segons el grau que tinguin d'especialització de la les arees dependents d'aquests caps d'arees postals, i funcio comercial i segons I'existencia o no d'un cert grau aplica un model teoric per analitzar la correlació existent de serveis bancaris. entre la densitat de població i la distribució de les arees Catalogats tots els nuclis en alguna d'aquestes cate- administratives. Estudia tambe els factors distorsionadors gories, passen a delimitar les arees d'atracció comercial, en el cas de Catalunya i la gran importancia de les comu- partint d'un qüestionari enviat als secretaris dels munici- nicacions, tot comparant la situació del 1960 amb la del pis estudiats, preguntant la localitat, a la qual, de manera 1970. normal i preferent, van els habitants del seu municipi a comprar uns articles representatius dels productes d'ús no comú. Fent una tabulacio manual dels qüestionaris, de- 2.2. AMBIT TERRITORIAL:COMARQUES limiten les arees comercials adscrivint cada municipi al GIRONINES nucli corresponent. Quan un municipi va indiferentment a dos nuclis, I'adscriuen als dos nuclis, configurant per tant, 2.2.1. Estudis de diversos serveis unes zones d'indiferencia. L 'estructura comercial de les comarques gironines5 El resultat és un mapa amb 101 arees comercials i Aquest treball analitza la importancia dels diversos 170 subarees per a tot I'estat espanyol que, segons pa- factors que influeixen en I'estructura comercial gironina, raules seves, no coincideixen pas amb la delimitació políti- com per exemple, els habits de compra dels compradors, ca i administrativa interna de I'estat. la importancia del marketing, el sorgiment de cooperati- Pel que fa als resultats, notem que dels 143 nuclis de ves i economats, la infrastructura, etc. També estudia el I .a categoria que surten a tot Espanya, 12 estan situats a comerc en funcio de la població i de la renda provincial. I'area pilot nostra, 11 a la ccprovíncian de Girona, i 9 a la Estudia tambe I'estructura del comerc segons la di- vegueria segona. Són els nuclis següents per ordre d'im- mensió dels establiments, les branques comercials, la portancia: Girona, Figueres, Olot, Calella, Blanes, Sant Fe- quantitat d'establiments per sectors i per branques, etc. liu de Guíxols, Banyoles, Puigcerda, Palafrugell, Ripoll, Pa- Compara els resultats obtinguts per la Ponencia de la lamós i Lloret de Mar. Dels 1.034 nuclis de 2.a categoria, Divisió Territorial i per I'Atlas Comercia-I, i estudia la im- 11 pertanyen a I'area pilot: La Bisbal, Caca de la Selva, portancia del comerc gironí respecte del catala i del de Santa Coloma de Farners, Camprodon, Llagostera, Port- I'estat espanyol. bou, Ribes de Freser, Sant Joan de les Abadesses, Torroe- lla de Montgrí, Malgrat i Sant Celoni. Dibuixen 3 arees comercials a I'area pilot: Girona, 3 ENRIC LLUCH I ALTRES. Evolució de les arees de transit dels autobusos de línia a Catalunya, 1934-7964, Servei d'Estudis de Banca Ca- Figueres, i Olot, i 5 subarees: Banyoles, La Bisbal i Pa- talana, Barcelona, 1970. lafrugell que pertanyen a I'area de Girona, Calella que 4 ROSA ASCON I BORRAS, La diferenciació territorial de les arees postals a Catalunya 1960-1970, a Documents d'Analisi Territorial núm. I, juliol 1975. 2 CONSE40 SUPERIOR DE CAMARAS DE COMERCIO, INDUSTRIA 5 FRANCESC FERRER I GIRONES, L'estructura comercial a les co- Y NAVEGACION DE ESPANA, Atlas Comercial de Espalia, Madrid, 1963. marques gironines, Cambra Oficial de Comerc i Indústria, Girona, 1972. Partint de I'Atlas Comercial, estudia I'estructura geo- Després passen a estudiar les arees comercials configura- grafica comercial de Girona i actualitza I'Atlas afegint-hi, des entorn d'aquests nuclis, i les variacions que han sofert seguint els mateixos criteris, els nuclis que han sofert va- des del 1930. riació entre el 1963 i el 1972: la Bisbal i Platja d'Aro pas- El resultat, quant a la importancia real dels nuclis co- sen a ser nuclis de primera categoria mentre que Angles, mercials es: Torroella de Montgrí, I'Escala, Arbúcies, Roses, Salt, Be- En estudiar les arees d'influencia comercial de I'any gur, Llanca, i Sant Hilari de Sacalm passen a ser nuclis de 1970, veiem que hi ha unes comarques que practica- segona categoria. ment no han canviat: la Cerdanya, amb centre a Puigcer- da; el Ripolles, amb centre a Ripoll i amb importancia de a dos nuclis més: Camprodon i Sant Joan de les Abades- Estudi sociologic sobre els problemes del comerc gironí6 ses; la Garrotxa, amb centre a Olot; 1'Alt Emporda, amb centre a Figueres i amb importancia dels nuclis de Roses Aquest treball estudia tots els municipis de la ((provin- i I'Escala. cia)) de Girona amb mes de 3.000 habitants, a partir En canvi, el Baix Emporda, la Selva i el Girones, han d'una enquesta elaborada per ells. Inspirats en la teoria quedat molt desfigurades, ja que I'extensió que més o del lloc central intenten estudiar I'evolució entre menys correspon a aquestes comarques, ha quedat divi- 1930-1 970 comparant el mapa de mercats de la Ponen- dida en dues noves comarques: el ((hinterland)) de Giro- cia, el mapa de I'Atlas Comercial i els seus propis resul- na, amb capital a Girona, i amb importancia de Banyoles tats. i de Santa Coloma de Farners; i tota la franja costanera Elaboren un índex d'orientació exterior comercial per situada al sud de I'Escala, que queda conipartimentada donar la mesura del caracter de capcalera de cada pobla- en diverses arees que tenen per capital Torroella de ció, independentment de les dimensions del mercat. Tam- Mont-grí, la Bisbal, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols i bé elaboren un índex de dimensió del mercat, per saber Blanes-Lloret. -independentment de la seva area- la importancia en ter- Amb aquests resultats confirmen una de les seves hi- mes absoluts de cada mercat. Creuant aquests dos ín- potesis: ((... la persistencia del carácter comarcal depende- dexs, obtenen la importancia real de cada nucli comercial. rá del distinto grado de modernización de las estructuras sociales y económicas. (...) la vigencia de la comarca con- tinuaba clara en la montaña (Cerdanya, Ripolles, i Garrot- xa), mas confusa en el interior (Alt Empordi, Girones i DIMENSIO Selva) y que había prácticamente desaparecido en la cos- DEL ta (Baix Emporda)))7. ORIENTACIO EXTERIOR MERCA T Creuen que les comarques tradicionals continuaran igual (Cerdanya, Ripolles i Garrotxa), que els mercats de Molt Forta Modera- Debil Molt Figueres i de Girona creixeran mes per I'aglomeració de forta d a debil població que no pas per la importancia de la seva area, i que la importancia de Sant Feliu-Palamós i de Blanes- Molt gran Giro- Lloret també augmentara, tot i que no tindran una gran - - - na - area comercial.

Gran - Figueres - St. Feliu Blanes- G. Lloret Palamós L 'urbanisme comercial a Girona8

- Puigcerda Ripoll - Palafru- Aquest ampli treball sobre el comerc g,ironí te per ob- Banyoles gell jecte, segons els mateixos autors: dimensionar les superfí- Mig La Bisbal Roses cies comercials, localitzar I'activitat comercial, ordenar Torroella I'espai urba d'aquestes localitzacions i determinar les ca- de Mont- racterístiques físiques d'aquests establiments. Comenta- grí rem nomes aquells punts que ens interessen directament. Sta. Colo- Caca La Celle- Estudien la distribució territorial de la ((despesa evadi- ma de L'Escala ra da)) (gasto evadido), en base a un model gravitatori. Con- Petit - Farners - Angles sideren que el sistema de compres és el que delimita i es- Llagos- tructura ctl'espai territorial)), en el seu treball, per tant, ana- tera litzen el sistema de compres familiars de bens de consum anomals, dividit en dos subsectors: el textil i els bens d'e- Amer St. Joan St. Hilari quipament familiar. de les Arbúcies Molt petit - - Abades- Campro- ses don Divideixen la ((província)) de Girona en 7 comarques i Ribes de dues conurbacions costaneres: Freser

7 C.I.P.E., Estudio socioldgico ..., citat, 6 CENTRO DE INVESTIGACI~N Y PROGRAMAS ESPECIALES 8 INSTITUTO DE REFORMA DE LAS ESTRUCTURAS COMERCIA- (C.I.P.E.), Estudio sociologico sobre 10s problemas del comercio en las co- LES (INESCO), URBANISTAS ASOCIADOS, Urbanismo Comercial en Ge- marcas gerundenses, Cambra Oficial de Comerc i Indústria, Girona, 1974. rona, Ministeri0 de Comercio, Madrid. 1977. Alt Emporda (Figueres) 3. LA JERARQU~TZAC~ODE LES Garrotxa (Olot) Comarques tancades amb LOCALITATS I LA CARACTERITZACIO Cerdanya (Puigcerda) forta DELS NIVELLS Ripolles (Ripoll) capitalitat

Girones (Girona) Comarca amb capitalitat for- 3.1. PROCEDIMENT DEL TREBALL ta i una subcomarca interior En aquest capítol exposarem el resultat obtingut en la (Banyoles) classificació en diferents nivells jerarquics de les localitats de la vegueria de Girona, segons el nombre de funcions Baix Emporda (la Bisbal, Palafrugell, que s'hi poden satisfer i la caracterització de les funcions Begur i Torroella) Comarques amb significatives de cada nivell. En aquest apartat donem La Selva (Sta. Coloma de F., Tossa, diverses polari- doncs, notícia sumaria del procediment de treball emprat Angles, Arb~ícies,Vidreres) tats comercials en ambdós processos. Costa Brava i (Blanes, Cercar la jerarquia en una s6rie de localitats, ordena- Lloret) des segons el nombre de funcions que s'hi satisfan, supo- Costa Brava II (St. Feliu G.. Conurbaciones sa trobar unes diferencies suficientment significatives per Palamós, tal que, al seu través poguem establir el punt concret de pas d'un nivell jeratquic inferior a un de superior. Entre la localitat de Girona, que posseix 2 16 funcions i la localitat de Vilarnadal, que no en posseix cap (zero funcions), cal Creuen en I'existencia d'un sistema regional amb una trobar els diferents nivells de poblacions i els límits entre forta jerarquització comercial, que seguiria I'esquema: les primeres poblacions d'un nivell i les Últimes del prece- dent. Cercar aquests nivells requereix pero, una analisi un xic complexa, ja que aquests talls es faran evidents solament quan relacionem aquella serie ordenada de lo- En el cas gironí la capital regional sera Barcelona, i hi calitats amb una altra serie que I'expliqui. La serie de la ha dos subsistemes o subregions: la formada pel Ripolles i variable explicativa més evident és el nombre d'habi- la Cerdanya (i d'altres) amb capital a Vic, i la formada per tants de cadascuna de les localitats. Concretament hem les altres comarques amb capital a Girona. utilitzat el nombre d'habitants de cada localitat inscrit Pensen també, que el sistema comarcal persisteix a com a població de fet en el cens de .I 970. Així hem con- les comarques interiors i a I'Alt Emporda, i que ha desapa- siderat que el nombre de funcions que posseix cada lo- regut a les zones costaneres, on I'esquema seria: conur- calitat depen o esta relacionada amb la població que hi bació-(subregi6)-regió. resideix. Creuen tambe que I'estructura territorial de I'activi- El nombre significatiu de funcions que representa el tat comercial respon a un model gravitacional classic, llindar entre dos nivells jerarquics s'infereix a través de I'a- on les atractivitats són complexes i les distancies s'han plicació de I'analisi de correlació i regressió. El llindar res- alterat. pondra a un descens per sota del nivell de significacio en Defineixen els 15 centres comercials més importants, la serie de valors de I'índex de correlació per les dues va- tenint en compte diversos criteris: ser capcalera de co- riables estudiades i alhora a una inflexió o canvi en els va- marca ¡/o d'area comercial, la categoria comercial del nu- lors dels pendents de la funció lineal que les representa. cli i la grandaria de la població. Són: Girona, Figueres, Pa- Així doncs, la funció lineal que ens relaciona les dues va- lamós, Blanes, Olot, Banyoles, la Bisbal, Lloret, Palafrugell, riables per la serie ordenada de localitats no seria sinó un Platja d'Aro, Puigcerda, Ripoll, Roses, Sant Feliu de Guí- model que englobés les diferents funcions lineals de ca- xols i Santa Coloma de Farners. dascun dels nivells. D'aquesta manera queden individua- Treballen amb diferent material: llicencies fiscals de litzades plenament les diferents jerarquies de localitats i I'impost industrial, el resultat de I'enquesta del C.I.P.E., di- en queden definits els punts de separació. verses enquestes de censos d'establiments, una matriu L'assignació de cadascuna de les dues-centes dinou d'accessibilitat (temps) a Girona, Barcelona i altres nuclis funcions de I'enquesta,a cadascun dels cinc nivells obtin- més importants, etc. guts ha estat realitzat mitjancant I'elaboració d'índexs d'intensitat i de concentració de cadascuna de les fun- cions. L'índex d'intensitat d'una funció ens indica el per- 2.2.2. Estudis d'un sol servei centatge de localitats d'un nivell determinat que la pos- Les arees (ensenyament9 seeixen. L'índex de concentració de cada funció, en canvi, ens mesura la proporció de localitats d'un nivell determi- nat que la posseeixen respecte del total de localitats de Aquest treball aplica un model teoric per trobar el Ilin- I'area de Girona que tenen la mateixa funció. Aquest se- dar de població, a les dades obtingudes en un treball so- gon índex s'expressa tambe en percentatge. bre les arees d'ensenyament a la vegueria de Girona. Les Així cada funció ha estat denotada com a caracterís-' arees estudiades són les que configuren la distribució es- tica d'aquell nivell, pel qual es complien una d'aquestes pacial de tres graus diferents d'ensenyament: batxillerat tres condicions: que solament la tingués aquell nivell i el superior (actual B.U.P.), 2.a etapa d'E.G.B. i etapa jerarquicament superior; que I'índex d'intensitat tingues d'E.G.B. un valor igual o superior al 50 % i I'índex de concentració tingués el valor més alt de tots els nivells, i per Últim que I'índex d'intensitat tingues un valor igual o superior al 9 P. RIERA I FIGUERAS, Un metode per a establir llindars minims 35 % per6 que el de concentració fos igual o superior al d'aparició d'una variable aplicat a les arees d'ensenyament de la regió de Gi- rona, Documents d'An8lisi Territorial, núm. l, juliol 1975. 50 %. Restaran, és clar, fu'ncions que no pertoquen aquests 3.3. CARACTER~TZAC~ODELS NIVELLS valors per a un d'aquests índexs: són les funcions no ca- racterístiques, que no seran utilitzades en I'analisi de de- terminació de les Arees funcionals. A la taula 3 fora del text hi trobarem per a cada nivell jerarquic de les localitats de 1'1 al V aquelles funcions, que són les que caracteritzen el nivell. 3.2. LA JERARQUITZAC~ODE LES Cal fer esment potser, abans que tot, que les tres fun- LOCALITATS cions que no les tenen a cap de les localitats de la vegue- ria (Seu del Servei d'ExtensiÓ Agraria Regional, Seu de la Confederació Hidrografica i Venda de la producció de cí- La vegueria de Girona jerarquitza les seves localitats trics) es podran realment classificar en el tractament ge- en cinc nivells. A la taula I fora de text hi figura per a ca- neral de Catalunya. dascuna d'elles el nivell funcional més elevat que ateny. El nivell I al qual correspon solament la localitat de Gi- Recordem, encara, que una localitat classificada per rona queda caracteritzat per deu funcions. exemple al nivell III (de setanta-cinc a cent-cinquanta nou Tal com es veu en la taula 3 algunes d'aquestes fun- funcions) posseeix les funcions característiques d'aquest cions són institucionals (Seu del Bisbat), altres reflectei- nivell perd, també, les dels nivells inferiors, o sia les del IV xen fluxos industrials (provei'ment de tipus i de tintes i les del V. d'impremta per a la indústria d'arts grafiques), d'altres flu- En el quadre següent hi resumim la distribució de les xos culturals o educatius (lloc d'edició dels diaris llegits, localitats de la vegueria de Girona pels cinc nivells: lloc on es realitzen els estudis de Magisteri). L'existencia d'una sola localitat d'aquest nivell a la vegueria estudiada i els fluxos compartits entre Girona i Barcelona en aquest cas ens aconsella de prescindir provisionalment del nivell I QUADRE 3.1 per a I'estudi de les arees funcionals i ens reforcen en la Nombre de localitats i funcions per nivells funcionals a la decisió de centrar aquest article en I'analisi de les arees Vegueria de Girona funcionals exclusivament en el nivell II que respondria aproximadament al nivell de caps de comarca de I'estudi Nivell Núm. locs. Núm. locs. Núm. de funcions previ a la Divisió Territorial de Catalunya de 1932. acum. El nivell II ens ve definit per 36 funcions (vegeu taula 3) que són més diversificades respecte del nivell I. Hi con- I 1 1 2.1 6 tinuen predominant els serveis especialitzats (entre altres I I 6 7 De 160a215 serveis medics, els de cirurgia, especialistes d'ulls, etc.), I I I 3 2 39 De 75 a 159 els fluxos industrials (subministrament de maquinaria, IV 86 125 De 22 a 74 d'envasos diversos), hi tenim encara moltes funcions ad- V 117 242 Menys de 22 ministratives (capital de partit judicial, de comarca educa- tiva, etc.). Una característica general de les funcions d'aquests dos primers nivells és el seu grau de complexitat. Així, per Com podem apreciar en aquest quadre, el nombre de exemple, si comparem la funció ((cirurgia)) amb una de les localitats per a cada nivell augmenta a mesura que des- funcions característiques del nivell V com la venda de vi al cendim en la jerarquia funcional, la qual cosa confirma detall ((anar a comprar Vi)), sembla evident que la quanti- una de les hipotesis basiques de la Teoria de la Localitat tat de funcions diferents que inclou el concepte cirurgia Central: el nombre de localitats centrals de cada nivell va- des d'una simple apendicitis fins a una operació a cor ria en proporció inversa al nombre de funcions. obert no és de fet comparable amb I'anar a comprar el pa En el mapa del grafic (1) hi hem assenyalat cadascuna o el vi. Cal remarcar aquest fet perque en observar el de les localitats de la Vegueria de Girona pel nivell jerar- nombre de funcions característiques de cada nivell podem quic més elevat que atenyen. La distribució resultant pre- remarcar que en arribar als dos nivells superiors el nom- senta una disposició regular de les localitats del nivell II bre de funcions característ~quesdecreix enlloc d'augmen- (Figueres, Olot, Banyoles, la Bisbal, Santa Coloma de Far- tar. Aquest fet creiem que respon Únicament a I'expressió ners, Palafrugell). Aquesta regularitat no es repeteix entre en un sol concepte-funció d'una serie de funcions més les localitats que atenyen el nivell III. Les localitats d'a- simples. quest nivell es concentren sobretot a la comarca de la Selva -on, per altra banda, les localitats dels nivells infe- riors són més escasses-, a la Costa Brava, i entorn de Gi- rona (Salt, Sant Gregori, Sarria de Ter). Les altres locali- QUADRE 3.2 tats d'aquest nivell tercer es situen en les zones que po- dem suposar seran disputades per les arees de les locali- Nombre de funcions característiques tats del nivell superior. Serien els casos de Besalú i Torte- lla, o bé de Bascara i Camallera. Les localitats dels dos darrers nivells ocupen Iogica- Nivell Núm. de funcions Núm. de funcions ment les zones intersticials del teixit format per les locali- característiques característiques acumulades tats dels nivells superiors. Podríem distingir, pel que fa re- ferencia a les localitats del nivell IV una marcada disposi- ció al llarg de les carreteres comarcals de la regió. En el mapa queden clarament reflectides les zones sense po- blament important: el massís de les Gavarres, les Guille- ries, el massís de Rocacorba, etc. El nivell III és el que posseeix el nombre més elevat de L'informador de cada localitat ens hi ha indicat a quina funcions característiques, fet que acabem de comentar. Hi altra localitat hi satisfeien els seus conciutadans cadas- predominen les funcions que podríem anomenar comer- cuna de les funcions que s'hi expressaven. Per una fun- cials, en el sentit ampli d'intercanvi a I'engros: compra de ció qualsevol hem tabulat les respostes de la següent la producció de fusta, distribució d'algunes begudes a manera: I'engros (sifons, vi), i tarnbe les funcions de consum d'arti- a) La satisfacció de la funcio es realitza en una sola cles que no són de primera necessitat, des de la compra localitat de desti que posseeix la funcio. Cal notar que les d'un cotxe, una maquina de fotografiar, o articles de roba funcions administratives que hem afegit a les de I'enques- confeccionada. ta, solament admeten aquest tipus de resposta. El tipus de consum d'articles de primera necessitat ve 6) La satisfacció de la funció es realitza en dues loca- expressat per les vint-i-dues funcions característiques del litats de destí que la posseeixen, una de les quals és pre- nivell IV, com comprar els queviures, carn, peix; el calcat i ferent sobre I'altra. la roba ordinaria. És en aquest nivell que tarnbe hi trobem c) Es desconeix on es realitza la satisfacció de la fun- els primers serveis, com el taxi, el fuster, el capella, etc. ció, o bé la satisfacció de la funció no fa el cas de la locali- Finalment, les localitats del nivell V són caracteritza- tat de I'informador. des per sis funcions de compra de productes quotidians i Així per cada funció, i per cada localitat obtenim el que indispensables i el primer nivell escolar (comprar pa, vi, anomenem un flux (casos a) i c)), o dos fluxos (cas 6)) verdures, llet, anar a I'estanc, E.G.B. I). simples. Amb aquests fluxos simples es podria grafiar un mapa per a cada funció, de tal manera, que en unir, mit- jancant un vector, la localitat d'origen amb el destí corres- 4. LES AREES FUNCIONALS ponent obtindríem un mapa on podríem veure-hi la distri- DEL NIVELL I1 bució espacial de la funció. Aquest mapa de fluxos sim- ples, per6 plasmara també la subjectivitat d'informació dels qüestionaris, per la qual cosa el seu ús és molt limi- tat. Caldra que per cada localitat d'origen formem uns flu- xos ,més complexos o funcionals'que resumeixin els sim- L'objectiu d'aquest capítol és de presentar el procés ples que es dirigeixen a les localitats de desti des d'a- de treball i els resultats de la delimitació de les arees fun- quells d'origen. cionals de la vegueria de Girona pel nivell funcional Il. As- Per a la formació dels fluxos funcionals del nivel II a la senyalem d'entrada que el nombre d'arees per delimitar vegueria de Girona combinarem a cada localitat d'origen seria de set, o sia una area per a cada localitat central del els fluxos simples generats per les trenta-sis funcions ca- nivell II (sis localitats), més la de Girona, car si bé aquesta racterístiques del nivell. Il.lustrarem el procediment de for- localitat és jerarquitzada propiament al nivell I, també mació a través d'alguns exemples. En una localitat qualse- posseeix les funcions característiques dels nivells infe- vol A de la zona d'estudi, han estat identificats a través riors. Cal recordar que en endavant en limitar-nos sempre del qüestionari els següents fluxos simples: al segon nivell funcional, les relacions que establim entre -Vint funcions es satisfan sempre a Girona. totes les localitats de I'area d'estudi seran basades sobre - Deu funcions es satisfan en primer lloc a Girona i en la informació que possei'm de les trenta-sis funcions que segon lloc a La Bisbal. caracteritzen el nivell. - Finalment, per sis funcions hom no sap on es dirigei- En endavant, a aquestes relacions definides per les lí- xen o no és el cas de la localitat. nies de realització d'una funció entre les localitats d'ori- En resumen, des de la localitat A s'originen quaran- gen i les localitats de desti les anomenarem fluxos. Són ta-sis fluxos simples. Noteu que al tabular la possibilitat localitats d'origen totes les estudiades a la Vegueria de d'assenyalar dos destins de satisfacció d'una funció (ti- Girona i zona coixí. Són localitats de desti aquelles locali- pus resposta 6)) el nombre de fluxos simples generats tats que posseeixen qualsevol de les trenta-sis funcions sera1,generalment més gran que el de funcions exami- del nivell Il. nades. Voldríem tarnbe remarcar que: a) les localitats de desti Aquells quaranta-sis fluxos simples des d'A es dirigei- situades dintre de I'area d'estudi són també localitats d'o- xen a solament tres destins: Girona, La. Bisbal i el que en , rigen de fluxos; anomenarem fluxos reflexius aquells que endavant denominarem la localitat desconeguda. el seu origen i desti coincideixen en la mateixa localitat; b) Podríem doncs, formar tres fluxos, un per cada locali- existeixen localitats de destí situades fora de la zona d'es- tat de destí, a partir del nombre de fluxos simples que ca- tudi (p.e. Barcelona, Vic, Granollers...); aquestes localitats, dascuna recull. Un primera aproximació als fluxos funcio- pero no originen fluxos donats els límits geografics del nals del nivell II de la localitat A seria considerar que exis- nostre estudi; i c) d'entre el conjunt de localitats de destí teix un primer flux cap a Girona, el qual recull trenta fun- de fluxos del nivel II centrarem bbviament el nostre inte- cions; un segon flux a la Bisbal amb deu funcions; i final- res en les set localitats que són jerarquitzades en aquest ment un tercer flux cap a la localitat desconeguda amb sis nivell; tanmateix haurem de donar un tractament especial funcions. a Barcelona com a localitat de destí a la qual es dirigeixen Generalitzant I'exemple: per cada localitat d'origen nombrosos fluxos des de I'area d'estudi. formarem tants fluxos funcionals com localitats de desti diferents posseixi la localitat d'origen considerada. La in- tensitat d'aquests fluxos funcionals vindra donada pel nombre de fluxos simples que cadascun d'aquells en combini. Contrastem ara els resultats obtinguts a la localitat A amb els que obtenim amb una localitat B. El reparti- La formalització dels fluxos existents entre localitats ment dels fluxos simples del nivell funcional II és el se- han estat detectats sobretot mitjancant el qüestionari. güent: - Per a vint funcions es dirigeixen sempre a Girona. Reprenem encara la comparació entre les localitats A i - Per a deu funcions es dirigeixen en primer lloc a La B. Suposem per aquesta il~lustracióque el cens de pobla- Bisbal i en segon lloc a Girona. ció per 1970 de la primera fos de cent habitants mentre - Per a sis funcions el desti és desconegut. que el de la segona fos de mil habitants. És evident llavors El nombre de fluxos funcionals seria de tres (Girona, que les intensitats dels fluxos funcionals que abans hem La Bisbal i localitat desconeguda), i les intensitats de ca- trobat els podem referir a aquesta població: dascun serien tambe identiques al cas de I'exemple A. Hom s'adonara, pero, que dels tres fluxos funcionals d'A i B solament és identic el dirigit a la localitat desconeguda. QUADRE 4.3 En canvi, els fluxos cap a Girona i cap a La Bisbal posseei- xen una estructura diferent en una i altra localitat d'origen. lntensitats absolutes originades a dues localitats hipotetiques En efecte, mentre que a la localitat A la intensitat del flux funcional 30 dirigit a Girona resulta de la suma de vint flu- Localitats d'origen xos simples exclusius i deu fluxos simples compartits en Localitats de destí A B primer lloc amb La Bisbal, a la localitat B i Der la mateixa . intensitat global els deu fluxos simples ~om'~artitsho són Girona 74,05 657.20 en segon lloc. Podríem examinar els fluxos funcionals de La Bisbal 9,25 185,50 La Bisbal de forma analoga. D'aquesta constatació podem Desconeguda 16,66 166,60 concloure que si bé la intensitat del flux funcional cap a 100,oo 1.ooo,oo Girona ser3 el prioritari tant en A com en B, el valor que atenyi en aquesta darrer hauria d'ésser menor que en A. Alhora, la intensitat del flux funcional a La Bisbal hauria Aquestes intensitats referides a la població total de la d'ésser major en B respecte en A. En resum, el pes que localitat d'origen les anomenarem intensitats absolutes. A atorga un flux simple sobre la intensitat global d'un flux les intensitats percentuals les anomenarem relatives. funcional seria diferent segons si aquell flux simple sigui exclusiu, o bé sigui compartit. Per al present treball el pes assignat a cada tipus de 4.3. ELS FLUXOS DOMINANTS flux simple ha estat el següent: - Flux simple exclusiu d'una funció: ... 1 -1 'O0 Per a cadascuna de les localitats d'estudi han estat - Flux simple compartit d'una funció determinats els seus fluxos funcionals al nivell II i calcula- (primer lloc): ...... 2/3 -0'66 des llurs intensitats absoluta i relativa. El nombre de flu- - Flux simple compartit d'una funció xos funcionals per localitat varia entre dos i dotze. Remar- (segon lloc):...... 1/3 -0'33 quem que no hi ha cap localitat que origini un sol flux fun- Si apliquem aquests pesos als fluxos simples de les lo- cional: aixo suposaria que per a cadascuna de les trenta- calitats A i B en resultarien les intensitats següents: sis funcions característiques del nivell, la localitat d'origen dirigiria trenta-SIS fluxos simples exclusivament a una sola localitat de desti. Així, el valor de les intensitats relatives QUADRE 4.1 (percentatges) no excedeix en cap cas del 80 %. En totes les localitats existeix un flux funcional dirigit a la localitat lntensitats funcionals originades a dues localitats hipoteti- desconeguda. ques Finalment, existeix un gran nombre de fluxos funcio- nals dirigits a localitats de desti que pertanyen a nivells je- Localitats de destí Localitats d'origen rarquics inferiors al Il. Les intensitats relatives d'aquests A B fuxos són generalment molt febles, ja que el nombre de funcions de nivel II que ofereixen aquestes localitats és Girona molt escas conseqüentment amb la jerarquització realitza- La Bisbal da d'antuvi. I, d'altra banda, existeixen fluxos funcionals Desconeguda de feble intensitat relativa dirigits a les localitats jerarquit- zades en el nivel II, més Girona. En aquest cas, es pot comprovar amb una observació sumaria de la situació de les localitats que ofereixen aquests fluxos que es troben a Per a un tractament mes comode hem transformat considerable distancia de la localitat de desti correspo- aquestes intensitats en percentatges referint-nos al total nent. de 36 funcions com el cent per cent. Veurem ara com hem procedit per apartar aquests dos QUADRE 4.2 tipus de fluxos funcionals accidentals de I'analisi de les arees funcionals. La consideració ((accidentals)) és pro- lntensitats relatives originades a dues localitats ducte no solament de la feble intensitat, sinó tambe de la hipotetiques destinació del flux, o bé de la situació de la localitat d'ori- gen respecte la de destí. Una vegada apartats els fluxos Localitats de desti Localitats d'origen ctaccidentals)) restarien els que anomenem fluxos funcio- A B nals ccdominants)). Considerem altra vegada, els resultats obtinguts per a Girona 74,05 65,72 les localitats d'origen A i B de I'apartat anterior. Per a la La Bisbal 9.25 18,50 il.lustració que volem mostrar hi afegirem dues localitats Desconeguda 16,66 16,66 d'origen més: C i D. El quadre següent indica per a cadas- cuna d'aquelles localitats d'origen llurs fluxos funcionals i 100,oo 100,oo la intensitat relativa. QUADRE 4.4. dominants de la zona d'estudi mitjancant línies de desig o vectors entre les corresponents localitats d'origen i de Intensitats relatives originades a quatre localitats destí. Per a una millor claredat no hi hem grafiat els fluxos hi~otetiaues que es dirigeixen a Barcelona. Evidentment tampoc s'hi Localitats de Localitats d'origen representen els fluxos cap a la localitat desconeguda. En el grafic s'endevinen clarament les arees d'atraccio de les destí A B C D localitats jerarquitzades en el nivell II de la vegueria de Gi- Girona 74,05 65,72 35,45 15,OO rona. La B~sbal 9,25 18,55 32,l 5 43,55 L'area d'atraccio més important per la seva amplitud Palamós - - - 22,73 és la de Girona. La mitjana de la longitud dels vectors que Fornells S. - - 4,62 2,28 s'hi centren és sense dubte superior a qualsevol altra de Granollers - - - 10,l 1 les representades en el mapa. Aixo ens porta a la consta- Desconeguda 16,66 16,66 27,78 6,33 tació empírica següent: en un determinat nivell funcional les arees d'atracció de les localitats que propiament són 100,oo 100,oo 100,oo 100,oo jerarquitzades a un nivell superior són més Amplies que les estrictes del nivell. El fonament és ben conegut: si a La relació de fluxos funcionals dominants entre el con- una localitat s'hi poden satisfer funcions d'un nivell supe- junt de fluxos funcionals que origina cada localitat pot rea- rior, la distancia a recórrer per accedir-hi pot ésser com- litzar-se per mitja del calcul de I'índex de combinació dels parativament més gran que per les localitats que no ofe- fluxos. Prenem per exemplificar el procediment de calcul reixen aquelles funcions superiors. Amb un mateix despla- la localitat C de la nostra il.lustració. Aquesta localitat ori- cament s'hi poden satisfer més funcions que a les altres. gina quatre fluxos funcionals cap a Girona, La Bisbal, la lo- Aquest fet dóna potser una potencia desmesurada a I'a- calitat desconeguda i Fornells de la Selva amb unes inten- rea d'atraccio de Girona pel nivell Il. L'area d'atraccio de sitats relatives respectivament de: 35'45, 32'1 5, 27'28 i Girona així recobreix les arees més reduides de La Bisbal, 4'62. La corba característica dels quatre fluxos apareix en Santa Coloma de Farners, Banyoles i Palafrugell. En canvi, el grafic 2 en línia interrompuda. les arees d'atraccio centrades a Figueres i Olot posseei- L'índex és calculat per la comparació de la distribucio xen un espai propi que solament es recobreixen entre si o observada amb una serie de models de situació o distribu- amb Girona en els marges. cions esperades. En una localitat model de I'area d'estudi Com es pot comprovar al grafic que comentem les in- podriem esperar que un flux atenyés el 100 % i la resta O. terrelacions entre la vegueria de Girona i la zona coixí que En una altra localitat podrleu trobar que posseirien una in- li hem assignat són molt febles. Olot atreu quatre locali- tensitat esperada de 50 % cadascun, I O la resta; en una tats de la vall de Camprodon: Llanars, Sant Pau de Segú- altra localitat model podriem esperar, un 33.3 % correspo- ries, Setcases, i Vilallonga de Ter; més al Sud, Santa Colo- nent als tres primers fluxos, i O per cent la resta; pel cas ma de Farners atreu Espinelves i Viladrau; i encara Girona d'exemple la generació dels models de situació acabaria exerceix atracció sobre Tordera. Totes aquestes set locali- amb la localitat model que genera quatre fluxos cadascun tats són atretes més intensament per localitats de destí dels quals li correspondria un 25 % d'intensitat. Les cor- situades a la zona coixí o bé fora ja d'aquesta (Ripoll, Vic, bes model són les línies contínues en el grafic 2. Mataró..,). En sentit contrari, o sia, localitats de la vegueria Aquestes corbes ideals serveixen de patrons per tal de de Girona atretes per localitats de I'area coixí no n'hi ha comparar amb la corba de la distribucio real. Per mesurar cap. Més enlla és solament Barcelona la que exerceix aquesta comparació hom usa el metode estadístic dels atracció sobre les localitats de la vegueria. La causa és la ((mínims quadrats)): mesura les desviacions (f) represen- mateixa que aplicavem a I'explicació de la dimensió de tades en el grafic 2 pels segments verticals; les eleva al I'area d'atraccio de Girona. quadrat (f2) i verifica la suma de quadrats (zf2). La corres- Passem ara a examinar amb més detall cadascuna de pondencia més estreta entre el model i la corba real es les arees d'atracció de la vegueria de Girona. dóna en el cas que presenti la suma mínima de quadrats. L'area d'atracció de Girona abasta 155 localitats d'ori- En el nostre exemple, el valor més baix de (zf2) ens in- gen, en el grafic 6 a I'anexe cartografic hi podem veure re- dueix a considerar que en la localitat C s'ofereixen tres presentat el repartiment de les intensitats relatives dels fluxos dominants, mentre que el quart (destí Fornells de la fluxos funcionals dominants dirigits a Girona des de cada Selva) és accidental. localitat d'origen. Les intensitats més elevades (superiors L'aplicació de I'index de combinació als altres exem- al 50 %) s'originen a localitats, situades sobre tres eixos ples donaria els resultats següents. En el cas A considera- que convergeixen a Girona. Aquests eixos prenen direc- ríem un sol flux dominant, mentre que els destinats a La cions: Oest (p.ex. Angles, Amer); Nord-Est (curs del Ter Bisbal i localitat desconeguda serien accidentals. En el aproximadament); Sud (entorn de I'autopista i carretera cas B, en canvi, els fluxos cap a Girona i La Bisbal serien cap a Barcelona). Entre aquests eixos de maxima intensi- dominants. Finalment, en el cas D el millor ajustament es tat s'hi situen localitats, els fluxos dominants de les quals produiria amb el model de tres fluxos dominants; restarien dirigits a Girona són més febles. Són els espais compar- com a accidentals els fluxos cap a Fornells, Granollers i tits amb les arees d'atraccio de La Bisbal, Santa Coloma desconeguda. En resum, per a totes les localitats de I'area de Farners, Banyoles i Palafrugell. d'estudi ha estat calculat I'índex de combinació per deter- Les arees d'atracció de Figueres (grafic 7 a I'anexe minar en cada cas els fluxos dominants del conjunt de flu- cartografic) i Olot (grafic 8 a I'anexe cartografic) es fona- xos funcionals. A la taula 1 fora de text hi hem llistat els menten en intensitats de fluxos molt elevats distribuint-se resultats les localitats d'origen a les comarques de I'Alt Emporda i de la Garrotxa respectivament. Podem distingir, pero, zo- 4.4. DISTRIBUCIO DELS FLUXOS FUNCIO- nes on aquestes intensitats són febles. En ambdues arees NALS DOMINANTS aquestes zones són marginals. Així les febles intensitats En el grafic 3 hi hem assenyalat els fluxos funcionals que a I'area de Figueres s'endevinen al Sud (franja de QUADRE 4.5 Variació de fluxos i intensitats absolutes per a la reducció als fluxos dominants Localitats d'origen Intensitat absoluta (hbs.) Localitats de destí Total Dominant n % Total Dominants A %

Girona 256 156 Figueres 125 8 O Olot 5 7 33 La Bisbal 62 4 1 Sta. Coloma 3 6 2 5 Banyoles 4 6 24 Palafrugell 3 O 9

Bascara i d'orriols fins a I'Armentera i \'Escala) correspo- cadascuna de les localitats jerarquitzades al nivell funcio- nen a I'encobriment amb I'area de Girona. A la zona que nal Il. Hem pogut comprovar que entre elles existeixen re- podríem anomenar com a rodalia de Besalú es produeix cobriments i encobriments en diversos graus. Per tal de I'encobriment conjunt de les arees de Girona, Figueres i sintetitzar-ho hem dibuixat el mapa del grafic 4. En aquest Olot. Finalment, i observant les intensitats que es generen s'ha assenyalat I'area estricta de la Vegueria de Girona cap a Olot a les localitats de Sant Feliu de Pallerols, les les zones de recobriment d'arees d'atracció i d'encobri- Planes d'Hostoles i a Sant Aniol de Finestres determinen ment marginal. Dels fluxos funcionals originats a cada lo- la zona d'encobriment entre Olot i Girona. calitat no hem considerat els dirigits a la localitat desco- Pel que fa referencia a les arees d'atraccio de La Bis- neguda i a Barcelona. bal, Santa Coloma de Farners, Banyoles i Palafruguell Si entenem que la delimitació de les arees funcionals (grafics del 9 al 12 a I'anexe cartografic) pot constatar-se no admet aquests recobriments i encobriments hem de la feble intensitat que lliga les localitats d'origen amb dilucidar en totes les localitats en les quals s'emeten més aquests destins. La seva situació s'assembla a la de tas- d'un flux dominant cap a les localitats jerarquiques del ni- cons encastats entre els eixos de maxima intensitat diri- vell (zona ratllada del grafic 4), a quina area cal assignar- gits a Girona i als quals abans ens referíem en la descrip- les entre les possibilitats que ens ofereixen els diversos ció de I'area d'atraccio de la capital. fluxos. Un metode molt senzill i directe seria el d'assignar- Els comentaris que hem portat a terme en aquest apartat les a I'area amb la localitat central de la qual cada localitat els podríem referir a les intensitats absolutes. N'estalviem un d'origen hi dirigís el flux mes elevat amb intensitat relati- repas de tallat ja que en la taula 2 de I'ap8ndix són resumi- va. L'inconvenient d'aquest procediment d'assignació es des aquestes intensitats per a cada localitat de destí. Abans la primacia que atorguem a la localitat Girona. En aquest d'acabar, per6 cal fer dues consideracions. sentit ja hem comentat abans que I'extensió desmesurada En primer lloc: quina es la perdua d'informació deguda de I'area d'atracció de Girona és conseqü6ncia d'esser a I'apartament dels fluxos funcionals anomenats accesso- una localitat jerarquica propia del nivell I. ris? Si ens centrem en les set localitats del nivell II a la re- Realitzades aquestes remarques, I'assignació a una gió de Girona i amb les dades de la taula 2 podem bastir area funcional determinada de les localitats recobertes o el quadre següent: encobertes per dues o mes arees d'atraccio, es basa en En general doncs, I'apartament dels fluxos accessoris I'homogene'ització de les intensitats del fluxos funcionals a I'origen representa deixar de banda un nombre impor- dominants emesos per les localitats encobertes o reco- tant de fluxos funcionals amb la contrapartida d'una míni- bertes. El procediment consisteix en diverses etapes de ma reducció de la població total considerada. Aquesta re- treball que podem seguir a traves d'un exemple concret: ducció de població considerada per a tota la vegueria de delimitació de I'area funcional de Santa Coloma de Far- Girona seria solament del 11,32 % sobre el total. ners. En el quadre 4.6 hem disposat per a cada localitat Finalment, la segona consideració cal fer-la entorn de que ofereix un flux significatiu dominant alhora de Santa I'area d'atraccio de la localitat desconeguda. Quina impor- Coloma i de Girona, les intensitats absolutes (habitants) tancia té aquesta area? Com hem dit mes amunt, totes corresponents d'aquells fluxos. Una lectura simple de les les localitats d'estudi dirigeixen un flux funcional cap a xifres seria per exemple, Arbúcies cedeix 793 habs. a aquella. Hem pogut comprovar que les intensitats relati- Santa Coloma, mentre que en cedeix 831 habs. a Girona. ves que rep estan estretament i negativament correlacio- Els sumatoris de les dues primeres columnes expressarien nades amb el nombre d'habitants de les localitats. Així en les intensitats absolutes globals de la zona d'encobriment determinar els fluxos funcionals dominants, el flux desco- dirigides a una i altra localitat jerarquica. És aleshores negut queda com a accessori a les localitats amb cens de quan podem recalcular la intensitat relativa que uneix població elevat mentre que resta dominant a les de cens cada localitat d'origen amb els dos destins. Les intensitats redu'it. Aixo porta a considerar que en el conjunt de la ve- relatives serien homogene'itzades (columnes 3.e' 4.art) per gueria de Girona i zona coixí, la intensitat absoluta global I'expressió del percentatge que suposen cadascuna de les cap a la localitat desconeguda (51.970 hab.) representa intensitats globals. L'assignació de cada localitat es realit- nomes un 13 % del total. za immediatament a I'area amb la qual s'hi relaciona amb una intensitat homogene'itzada mes elevada. El metode emprat permet delimitar clarament les 4.5. DEL~MITAC~ODE LES AREES FUNCIO- arees funcionals corresponents a les localitats jerarqui- NALS A LA VEGUERIA DE GIRONA ques menys potents gracies a la homogene'ització de le- sintensitats per la seva contribució a cadascuna de lesa- A I'apartat anterior hem descrit les arees d'atraccio de rees encobertes. De procedir analogament a I'exempledel QUADRE 4.6 lntensitat de les localitats encobertes a les arees funcionals Intensitat absoluta Intensitat relativa Localitat d'origen vers homogenei'tzada (%) rea funcional Sta. Coloma Girona Sta. Coloma Girona

Arbúcies Sta. Coloma Blanes Girona Breda Sta. Coloma Brunyola Sta. Coloma Cellera de Ter Girona Hostalric Sta. Coloma Lloret Girona Macanes Sta. Coloma Macanet S. Sta. Coloma Martorell S. Sta. Coloma Riudarenes Girona St. Feliu Bx. Sta. Coloma Gaserans Sta. Coloma Grions Sta. Coloma St. Hilari Sac. Sta. Coloma St. Miquel Clad Sta. Coloma Sta. Coloma Sta. Coloma Sils Girona Vallcanera Sta. Coloma Tossa Girona Vidreres Girona Vilobí Girona

quadre 4.6 per a la resta de zones de recobriment id'en- gueres i de Dosquers i Maia de Montcal per aquesta ma- cobriment obtenim una divisió funcional en set arees teixa localitat central. Recordem que ben curiosament, per a la vegueria de Girona i per al nivell II (grafic 5). És Dosquers va ésser assignada ja a la comarca de I'Alt Em- evident que les localitats que oferien un sol flux funcional porda per la Ponencia de la Divisió Territorial (1933); pero dominant (llevat sempre de la localitat desconeguda i de finalment sigué incorporada a la Garrotxa per evitar un Barcelona) han estat assignades automaticament a I'area enclau dintre d'aquesta. funcional de la localitat a la qual es dirigia el flux solitari. Les arees corresponents a La Bisbal i Santa Coloma de Farners-són notablement més reduides que les respec- tives comarques del Baix Emporda i la Selva. Referent a la 5. CONCLUSIONS primera area, La Bisbal, veiem que es una ampliació de I'anomenada rodalia de La Bisbal amb la significativa cap- Dels resultats que s'han anat exposant al llarg d'a- tació de Palamós. L'area de Santa Coloma de Farners no quest treball, ens centrem prioritariament en aquestes abasta les localitats situades sobre la carretera general ni conclusions a aquells que fan refeiencia a les arees fun- les del litoral de la comarca de la Selva. La influencia de cionals. Girona, absoluta o hornogene'itzada és predominant. Pel Les dimensions de les arees resultants de I'analisi són que fa a Blanes i Lloret, la influencia de Barcelona sera molt desiguals. La dimensió es correspon amb el lloc ocu- també molt important. pat per la respectiva localitat central en la jerarquia fun- Finalment, les arees corresponents a les localitats de cional. Així I'area més extensa, és la centrada a Girona. Banyoles i Palafrugell són les mes redu'ides. Veiem en la Com ja ha estat dit, el grau d'atracció de Girona per a les de Banyoles que no hem pogut assignar-li la capital, ni el funcions del nivell II es reforcat pel nivell superior de fun- ve'inat de Mata pel procediment que s'ha explicat a I'apar- cions que la ciutat ofereix i que no posseeixen les altres tat anterior. Si afegim ara el cas de Besalú, que juntament localitats jerarquitzades al nivell Il. amb Banyoles i Mata cal atribuir a I'area de Girona cons- Les arees corresponents a Figueres i Olot tenen una tatarem la feblesa de les arees formades entorn de les lo- dimensió menor. Si les comparem amb les comarques de calitats jerarquitzades als darrers llocs del nivell funcio- I'Alt Emporda i la Garrotxa respectivament en podrem ve- nal. Així, si be Banyoles atreu un nombre important de rificar que coincideixen en termes generals. Les anomalies localitats, les intensitats són relativament febles. Podem mes importants correspdnen per una banda a la franja comprovar en la taula 1 que les localitats més ben situa- Sud de I'Alt Emporda (de Bascara-Orriols a I'Escala) que des respecte la carretera comarcal de Girona a Olot (Cor- cal assignar a I'area de Girona, i per I'altra a la captació nella de Terri, Serinya ...) posseeixen fluxos absoluts i rela- que realitza Girona de dues localitats assignades el 1936 tius predominants cap a Girona, i que solament s'han po- a la Garrotxa. Transgressions mes reduides entre les co gut assignar a Banyoles gracies al procediment utilitzat. marques del 1936 es la captació de Bassegoda per Fi- Aixo ens porta a concloure que si be existeix I'area de Ba- nyoles en el nivell funcional II, existeix tarnbe un gran do- bida per la de Girona. Cal notar tarnbe que els límits d'a- mini de la ciutat de Girona sobre les localitats que li co- questes arees coincideixen a bastament amb les que en rrespondrien. L'area de Palafrugell en canvi posseeix unes resulten d'aquest treball. intensitats origen-destí més importants que a I'area de La distinció entre arees i sub-arees de I'Atlas la po- Banyoles, pero el nombre de localitats que pertanyen a driem aplicar tambe per a classificar les set arees resul- I'area és molt redui't. L'area de Palafruguell sorgeix preci- tants d'aquest estudi. Així les arees corresponents a Giro- sament com un petit tascó entre els bracos de tenalla de na, Figueres i Olot del nivell I1 tindrien un marcat caracter I'area de Girona i que engloba a I'area de La Bisbal. La re- exclusiu entre si. Els encobriments entre elles són molt re- du'ida potencia d'aquesta darrera localitat, afegit a la ma- du'its, i tambe ho són o bé són inexistents, entre les arees jor distancia a recorrer fins a Girona han possibilitat I'exis- de Figueres i Olot per una banda, i les de La Bisbal, Ba- tencia de I'area de Palafrugell. nyoles, Santa Coloma de Farners i Palafruguell per I'altra. Si comparem aquestes arees amb les establertes a Ara bé si ens fixem en els fluxos que s'originen a les loca- I'ctAtla~Comercial de Espafia)) (1963) hi trobarem grans litats d'aquestes quatre darreres arees, els fluxos cap a coincidencies. A I'Atlas Comercial es limiten tres arees Girona són significatius en la majoria dels casos, estan comercials plenes: Girona, Figueres i Olot. Tres sub-arees per tant recobertes per I'area de Girona i no tenen caiac- eren establertes dintre la de Girona: La Bisbal, Banyoles i ter exclusiu sobre les localitats que abasten. Palafruguell. Notem que Santa Coloma de Farners és con- Finalment, voldriem insistir encara sobre la diversitat siderada a I'Atlas com a centre comercial de 2.a categoria de dimensions de les arees resultants per a les funcions pero sense area (o sub-area) propia sinó que queda absor- del nivell Il. Ho fem per remarcar que aquestes 7 arees no

TAULA 2 l NTENSITAT ABSOLUTA D'ATRACCIO DE LES LOCALITATS DE DEST~ A LA VEGUERIA DE GIRONA, ZONA COIX^, ZONA FORANIA i LOC. DESCONEGUDA. FLUXOS FUNCIONALS NIVELL II

FLUXOS DOMINANTS LOCALITATS TOTAL DE TOTAL ORIGINATS A ORIGINATS FORA DEST~ LA VEGUERIA DE LA VEGUERIA 'O 'O 'O cn O cn U 0 U cn O O 4 O 4 O 4 O X X X X 4 3 m 3 m 3 m 3 m LL g LL g LL 2 LL '2 GIRONA FIGUERES OLOT LA BISBAL STA. COLOMA F. BANYOLES PALAFRUGELL BLANES ST. FELIU de G. PALAMOS FORNELLS de la S. TORROELLA de M. CACA de la SELVA LLAGOSTERA RIUDARENES LLORET ARBUCIES QUART D'ONYAR BREDA ANGLES L'ESCALA CASTELLO D'EMP. ST. PERE PESCADOR ROSES HOSTALRIC ST. HILARI S. TOSSA de MAR AMER 3 1 LOCS. MES

A - VEGUERIA GIRONA 278.034 246.551 244.873 1.526 TAULA 2 INTENSITAT ABSOLUTA D,ATRACCIO DE LES LOCALITATS DE DEST~ A LA VEGUERIA DE GIRONA, ZONA COIX^, ZONA FORANIA i LOC. DESCONEGUDA. FLUXOS FUNCIONALS NIVELL I1 FLUXOS DOMINANTS LOCALITATS TOTAL DE TOTAL ORIGINATS A ORIGINATS FORA DEST~ LA VEGUERIA DE LA VEGUERIA cn 'O cn 'O cn 'O cn 'O O U O O O X 4 X 3 X 3 X 3 3 m 3 m 3 m 3 m U. B U. B U. g LL B RIPOLL 14 5.564 12 5.528 - - 12 5.528 CALELLA 1O 4.922 7 4.164 - - 7 4.1 64 SANT CELONI 20 2.450 5 1.205 - - 5 1.205 TORDERA 17 1.671 ------MALGRAT 5 1.378 1 1.189 - - 1 1.189 MANLLEU 11 879 2 67 - - 2 67 CAMPDEVANOL 11 570 ------SANT JOAN AB. 4 392 1 266 - - 1 266, TORELLO 3 374 ------SANT QUIRZE 8 264 ------CAMPRODON 9 174 2 56 - - 2 56 MASIES RODA 1 39 ------PINEDA 1 10 ------

B - ZONA COIX1 - 18.687 - 12.475 - - - 12.475 BARCELONA VIC ARENYS de MAR MATARO GRANOLLERS PUIGCERDA BADALONA 16 Locs. més

C - ZONA FORANIA - 94.383 - 79.438 - 39.856 - 39.582

D - LOC. DESCONEG. - 65.941 - 51.970 - 37.822 - 14.148

constitueixen una altra divisió comarcal. Aquest tipus de evident pero que les arees funcionals poden constituir una divisió es realitzaria en tot cas retenint uns criteris d'as- eina valuosa per a la redacció del Pla Director Territorial signació de localitats ben diferents. Serien uns criteris po- de Catalunya a fi i efecte de lograr una major racionalitat lítics, que aquí no hem fet jugar, ja que solament poden dels serveis que al capdevall afavoreixi a tots els ciuta- definir-10s aquells a qui el poble 10s hi ha encomanat. Es dans de Catalunya. Nivell Nombre Nombre LOCALITAT funcional funcions habitants Destins Dominants Nivell II en %

Girona I 42.897 Girona 67,60 Barcelona 16 Figueres I I 22.087 Figueres 68,52 Barcelona Olot I I 21.244 Olot 57,42 Barcelona La Bisbal II 6.432 Girona 38,89 La Bisbal Barcelona 17,60 Palafrugell II 12.256 Girona 26,85 Barcelona Palafrugell 21,29 La Bisbal Banyoles I I 10.023 Girona 48,l 5 Banyoles Barcelona 13,89 Santa Coloma de Farners I I 5.754 Girona 46,30 Sta. Col. F. Barcelona 15,74 Ripoll - 10.033 Ripoll 26,85 Barcelona Vic 19,44 Puigcerda 11,l 1 Loc. Desc. 8,33 Blanes III 16.020 Barcelona 29,63 Girona Blanes 19,45 Sta. Col. F. 1 1,l 1 Palamós I II 10.088 Girona 27,78 Palamós La Bisbal 19,45 Palafrugell 12.03 Barcelona l2,03 "Calella del Maresme - 9.696 Calella 23.1 6 Barcelona Mataró 17,59 Arenys de M. 1 1 ,I 1 Loc. Desc. 1 1 ,O9 Angles III 4.788 Girona 64,81 'Sant Celoni - 8.737 Granollers 25.93 Barcelona Sant Celoni 1 1,12 Loc. Desc. 19.43 Torroella de Montgrí III 5.1 75 Girona 47,22 Torroella M. La Bisbal 1 6,67 Sant Feliu de Guíxols I I I 12.508 Girona 39,81 St. Feliu G. Barcelona 16.67 La Bisbal 12.04 Hostalric I I I 1.912 Girona 29.63 Barcelona Sta. C. F. 16,67 Loc. desc. 22.22 Caca de la Selva III 6.1 20 Girona 60,18 Barcelona "Malgrat - 9.1 74 Barcelona 28.7 1 Malgrat A. de Mar. 1 1 ,I 1 Mataró 8.34 Loc. desc. 1 1 ,O8 "Tordera - 6.431 Barcelona 28.7 1 Malgrat A. de Mar 1 1 ,I 1 Mataró 8.34 Loc. desc. 1 1 ,O8 Carnprodon - 1.857 Ripoll 27.78 Barcelona Olot 8,34 Puigcerda 8.33 Loc. desc. 13.88 "Sant Joan de les Abadesses - 4.120 Ripoll 25.93 Vic Barcelona 13,89 Puigcerda 1 1.1 1 Loc. desc. 8.3 1 Arbúcies II I 4.084 Girona 20.38 Sta. Col. F. Barcelona 9.26 Arúcies 8.34 Loc. desc. 33.33 Calonge II I 2.589 Girona 46.30 La Bisbal Loc. desc. 13,89 Amer I I I 3.1 70 Girona 62.96 Loc. desc. 13.89 Besalú III 1.806 Girona 37.97 Banyoles Olot 17,60 Barcelona 9.26 Roses III 6.186 Figueres 57.40 Barcelona Girona 12,04 Loc. desc. 1 1,l 1 Tossa III 2.51 5 Girona 48,l 5 Sta. Col. F. Barcelona 9,26 Loc. desc. 1 1 ,O9 Sant Hilari I I I 3.900 Barcelona 26,85 Sta. Col. F. Girona 20.37 Loc. desc. 13,88 Lloret III 7.064 Barcelona 28,71 Girona Sta. Col..F. 1 1,l 1 Blanes 10,18 Loc. desc. 11,l 1 L'Escala III 3.1 1 7 Girona 37,04 Figueres Loc. desc. 16.65 Salt I I I 1 1.467 Girona 3 1,30 Pineda - 7.776 Barcelona 30,56 Mataró Loc. desc. 22.20 Llagostera III 4.464 Girona 71,29 Sant Gregori III 4.464 Girona 71,29 Breda I II 2.71 3 Girona 23,l 5 Barcelona Sta. Col. F. 16.67 Loc. desc. 22.22 Verges III 1.1 63 Girona 52.78 Loc. desc. 19.44 Roda de Ter - 4.155 Vic 52.77 Barcelona Loc. desc. 16,66 "Vidreres III 2.677 Girona 54,63 Sta. Col. F. Castelló d'Empúries I II 2.1 10 Figueres 62.96 Barcelona Sils II I 1.693 Girona 51,85 Sta. Col. F. Loc. desc. 16.66 Camallera III 589 Girona 55,55 Loc. desc. 25.00 Macanet de la Selva III 1.413 Girona 43,52 Sta. Col. F. Loc. desc. 27.78 Bascara III 634 G~rona 38.90 Figueres Loc. desc. 30,55 Llanca III 2.682 Figueres 64.82 Loc. desc. 19,44

TAU LA 1 . (Continuació)

LOCALITAT Nivell Nombre Nombre funcional funcions habitants Destins Dominants Nivell II en %

Osor 960 Girona 61,12 Loc. desc. 19,43 Pelerada 1.001 Figueres 51,85 Girona 12,04 Loc. desc. 16,66 Bellcaire 603 Girona 37,97 Torroella de M. 12,03 Loc. desc. 19,44 La Batlloria 560 Granollers 33,34 Sant Celoni 15,74 Loc. desc. 30,55 St. Climent 91 5 Figueres 69.45 Loc. desc. 25,OO Espolla 542 Figueres 60,18 Loc. desc. 33,34 "Vilarau 787 Vic 37,04 Sta. Col. F. 13,89 Loc. desc. 36,l 1 La Canya 296 Olot 72.22 Montagut de Fluvia 81 8 Olot 54.63 Loc. desc. 30.56 Navata 571 Figueres 67.59 Loc. desc. 27,78 Medinya 445 Girona 63.89 Loc. desc. 25,OO Jafre 430 Girona 62.03 Loc. desc. 16,67 Darnius 531 Figueres 69.44 Sta. Cristina de Aro 980 Girona 45.38 La Bisbal 11,l 1 Loc. desc. 27.78 Llers 691 Figueres 70,37 Loc. desc. 27.78 Vall de Bianya 1.257 Olot 50,93 Girona 15.74 Loc. desc. 22,2 1 Mieres 569 Olot . 25,OO Banyoles 23,l 5 Girona 15,74 Loc. desc. 36,l 1 Llanars 445 Ripoll 27,78 Olot 10,19 Loc. desc. 38,88 La Pera 439 Girona 60,19 La Bisbal 22.22 Loc. desc. 16.67 Maia de Montcal 379 Olot 19,44 Figueres 18,22 Banyoles 16,67 Girona 10,19 Loc. desc. 33.33 Rupia 289 Girona 40,74 La Bisbal 2 7,7 7 Loc. desc. 27.78 Palau Saverdera 767 Figueres 53.70 Loc. desc. 27,78 Lledó 628 Figueres 69,45 Loc. desc. 27.77 Ventalló 61 1 Girona 46,29 Figueres 33,33 Loc. desc. 16,67 Viladamat 447 Figueres 31,48 Girona 29,63 Loc. desc. 30,56 Cantallops 414 Figueres 65,74 Loc. desc. 27.78 Albons 573 Girona 51,85 Loc. desc. 30.56 Ridaura 629 Olot 62.05 Loc. desc. 30.54 Molló 530 Ripoll 26.86 Loc. desc. 41.66 St. Antoni de Calonge 1.186 Girona 34.26 La Bisbal 1 6,67 Barcelona 1 1,l 1 Loc. desc. 25.00 Vilanant 403 Figueres 64,81 Loc. desc. 27,78 Colomers 275 Girona 61.12 Loc. desc. 27,78 Corca 678 Girona 30.56 La Bisbal 27.78 Loc. desc. 36.1 1 Ulla 443 Girona 39.81 La Bisbal 1 6.67 Torroella M.1 4,8 1 Loc. desc. 27,78 Torroella de Fluvia 344 Figueres 70.37 Loc. desc. 22,22 Font Major 1.496 Girona 6 1 ,I 1 Loc. desc. 33,33 Quart 1.185 Girona 71,29 Loc. desc. 27,78 "Santa Susanna 565 Mataró 18,52 Barcelona 17,60 Calella 12.03 A. de Mar 1 1.1 1 Loc. desc. 22,2 1 Bonmatí 461 Girona 68,52 Vilabertran 893 Figueres 70,37 Loc. desc. 27,78 Vilamacolum 31 5 Figueres 64,82 Loc. desc. 27,78 Mata 829 Girona 48,l 5 Banyoles 23,l 5 Loc. desc. 27.78 Serinya 803 Girona 37.03 Banyoles 35,19 Loc. desc. 27.78 Argelaguer 464 Olot 32.41 Girona 1 4,8 1 Loc. desc. 47.22 (Segueix)

TAU LA 1 . (Continuació)

LOCALITAT Nivell Nombre Nombre funcional funcions habitants Destins Dominants Nivell II en %

Madremanya 17 252 Girona 54.63 Loc. desc. 38,89 'Rupit 17 243 Vic 46,30 Loc. desc. 30,55 Terrades 17 239 Figueres 70,37 Loc. desc. 27,78 Sant Daniel 16 860 Girona 72.22 Loc. desc. 25.00 Campmany 16 590 Figueres 62.97 Loc. desc. 19,43 Fortia 16 436 Figueres 55.56 Loc. desc. 36,lO Fonteta 16 390 La Bisbal 31,48 Loc. desc. 36,l 1 Sant Sadurní de I'Heura 16 260 La Bisbal 31,48 Girona Loc. desc. 44,44 Casavells 16 279 LaBisbal 36,ll Girona Loc. desc. 33,33 Sant Esteve Guialbes 16 119 Girona 41,67 Loc. desc. 38,89 Sant Julia de Ramis 15 687 Girona 72,22 Loc. desc. 22,22 Vilablareix 15 503 Girona 67,59 Loc. desc. 27.78 Aiguaviva de Girones 15 472 Girona 71,29 Avinyonet de Puigventós 15 369 Figueres 71.29 Loc. desc. 30,55 Ultramort 15 237 Girona 38,89 La Bisbal Loc. desc. 30.56 San Llorenc de la Muga 15 183 Figueres 65,74 Loc. desc. 30.56 Vilademuls 14 680 Girona 33.33 Loc. desc. 44,44 El Far d'Emporda 14 547 Figueres 68,52 Loc. desc. 27,78 Joanetes 14 478 Olot 52,78 Loc. desc. 38,88 Llambilles 14 378 Girona 60.1 8 Loc. desc. 27.78 Vilanova de la Muga 14 367 Figueres 45.37 Loc. desc. 47,22 Foixa 14 284 Girona 31,48 La Bisbal 28,70 Loc. desc. 38,89 Crespia 14 276 Banyoles 24,08 Girona 17.60 Figueres Loc. desc. 4 1,67 Selva de Mar 14 191 Figueres 59,26 Loc. desc. 33,33 La Pinya 13 341 Olot 69.45 Loc. desc. 25,OO Santa Llogaia d'Algama 13 282 Figueres 51,85 Loc. desc. 44.44 O ix 13 174 Olot 52,78 Loc. desc. 38,88 Vilafreser 13 139 Girona 39.82 Banyoles Loc. desc. 36,l 1 Cru'illes 12 448 La Bisbal 60,19 Girona Palau Sator 12 435 La Bisbal 29,63 Girona Loc. desc. 38,89 Monells 12 333 La Bisbal 32.41 Girona Loc. desc. 33,33 Ordis 12 331 Figueres 66,67 Loc. desc. 30,55 Cabanelles 12 269 Figueres 66,67 Loc. desc. 47.22 "Vidra 12 229 Vic 35,19 Puigcerda Loc. desc. 38,89 Fontcuberta 11 509 Banyoles 42.59 Girona Loc. desc. 19,44 Palo de Rebardit 11 502 Girona 32.41 Banyoles Loc. desc. 44,44 Riumors 11 260 Figueres 61,12 Loc. desc. 33,33 Sirana d'Emporda 11 220 Figueres 67.59 Loc. desc. 27,78 Viladesens 11 199 Girona 54.63 Loc. desc. 41,67 Vilamaniscle 11 129 Figueres 60.1 8 Loc. desc. 36.1 1 Masies de Roda 10 544 Vic 4 1,67 Barcelona 13,89 Manlleu Loc. desc. 27,77 La Tallada 10 51 0 Girona 42.59 La Bisbal 17.60 Loc. desc. 25,OO Riells de Montseny 1 O 480 Sta. Co. F. 16.67 Loc. desc. 49,98 Boadella 10 301 Figueres 70,37 Loc. desc. 27,78 /Segueix)

LOCALITAT Nivell Nombre Nombre funcional funcions habitants Destins Dominants Nivell li en %

Sant Salvador de Bianya 2 131 Olot 49.08 Loc. desc. 47,20 Freixenet de Carnprodon 1 452 Ripoll 16,67 Loc. desc. 6 1,l 1 Sant Andreu Salou 1 242 Girona 53.70 Loc. desc. 27,78 Vallcanera 1 230 Sta. Col. F. 33-33 Girona Loc. desc. 19,45 Beuda 1 191 Olot 21,29 Loc. desc. 69,44 Sant Medir 1 163 Girona 37,96 Loc. desc. 58,33 Usall 1 123 Girona 24.07 Banyoles Loc. desc. 50,OO Constantins 1 11 3 Girona 47.23 Loc. desc. 47,22 La Sala 1 102 La Bisbal 28.7 1 Girona Loc. desc. 50,OO Arenys d'Ernpord8 1 101 Figueres 60,18 Loc. desc. 38.89 Santa Maria de Camós 1 86 Girona 24,07 Banyoles Loc. desc. 52.78 Corts O 189 Banyoles 25,93 Girona Loc. desc. 50,OO Sant Daniel de Calonge O 166 La Bisbal 16,67 Girona Loc. desc. 52,78 Castell d'Ernporda O 158 La Bisbal 27,78 Girona Loc. desc. 50,OO Vilarnadal O 122 Figueres 50,OO Loc. desc. 47,20 Dosquers O 12 1 Figueres 20.37 Banyoles 12.03 Girona Loc. desc. 41,66 Martorell de la Selva O 1 12 Girona 25,93 St. Col. F. 22,22 Loc. desc. 47,22 Sant Miquer de Cladells O 85 St. Col. F. 25.92 Girona 20,37 Loc. desc. 50,OO Taravaus O 74 Figueres 45,37 Loc. desc. 47.22 Vall del Bac O 72 Olot 64,8 1 Loc. desc. 19.45 Fellines O 65 Girona 35,18 Loc. desc. 6 1,l 1 Sant Llorenc de les Arenes O 54 Girona 25,OO La Bisbal Loc. desc. 50,OO Bassegopa O 31 Figueres 32,41 Loc. desc. 52,77

Localitat de I'Area fronterera [no jerarquitzada] TAULA 3 - Compra d'un molinet de cafe per al comerc. FUNCIONS CARACTER~STIQUESDE CADA NIVELL NIVELL 111 - Academia de conduir. NIVELL O - Anar a comprar a Mercat. - Compra de la producció de cítrics. - Compra de llibres literaris o tecnics. - Confederació Hidrografica. -Treballs d'imprempta. - Servei Regional d'Extensió Agraria. - Ambulants de peix. - Compra d'un automobil de segona ma. NIVELL 1 - Fer una fotocopia. -Anar a vendre a Mercat. - Estudis de Magisteri. - Compra d'una maquina fotografica. - Estudis de tecnic agrícola. - Compra d'articles d'esports. - Compra de gravats per a un obrador d'arts grafiques. - Compra d'una maquina de cosir. - Regió de la Ponencia de la Divisió Territorial. - Consultar una biblioteca pública. - Seu de Bisbat. - Compra de joies. - Capital provincial. - Comerc al major de sifons. Redacció de Diaris. - - Medicina infantil. - Compra de tipus de lletres per a un obrador d'arts grafi- - Compra d'una canya de pescar. ques. - Sub-comarca educativa. - Estudis de tecnic industrial. - Fer-se una fotografia de carnet. - Compra de tintes per a un obrador d'arts grafiques. - Compra de calcat de vestir. - Tintoreria. NIVELL I1 - Oficines de banca. - Zona de recaptació. - Caserna de la Guardia Civil. - Partit judicial. - Compra d'una moto. - Comarca de la Ponencia de la Divisió Territorial. - Compra de mobles per a una vivenda. - Districte notarial. - Consultar un veterinari. - Aplicar-se radioterapia. - Oficines de caixa d'estalvis. - Academia de perruqueria. - Compra d'una bicicleta. - Compra d'envasos metal.lics per a la indústria en gene- - Reparació d'un aparell de televisió. ral. - Reparació d'un aparell de radio. - Cirurgia. - Agent d'asseguranca de vehicles. - Servei Comarcal d'ExtensiÓ Agraria. - Ferreteria. - Comarca sindical. - Revelar fotografies. - Comarca educativa. - Partit veterinari. - Compra d'una caixa registradora per al comerc. - Venda de la producció d'aviram. - Sector telefonic. - Reparació de rellotges. - Compra d'una balanca per al comerc. - Venda de la producció de fruites (pera, poma...). - Especialista d'ulls. - Combustible pesant per a la indústria en general. - Anar a vendre productes a Fires. - Anar a ballar. - Compra d'una vitrina refrigeradora per al comerc. - Compra d'una bomba d'aigua electrica. - Anar a comprar productes a Fires. - Compra de planters. - Compra d'una maquina d'omplir i tapar ampolles en una - Venda de la producció de verdures. fabrica de begudes. - Negociant de fusta. - Compra d'envasos de vidre per a la indústria en general. - Venda de la producció de llet. - Compra d'envasos de vidre per a una fabrica de begu- - Llogar un autocar. des. - Venda de la producció d'ous. - Compra d'envasos de plastic per a la indústria en gene- - Combustible lleuger per a la indústria en general. ral. - Anar a una piscina. - Servei Nacional de Productes Agraris. - Oficines d'una companyia electrica. - Examen de Batxillerat. - Compra de llavors. - Niquelar i cromar en un taller o fabrica de construccions - Compra de llibres populars, enciclopedies per fascicles.. metal.liques. -Assistir a un partit de futbol. - Ambulants de terrissa. - Agent d'assegurances. - Ambulants de calcat. - Anar al cinema. - rea telefonica. . - Compra de confecció. - Compra d'una maquina de tallar embotits per al co- - Compra d'eines agrícoles. merc. - Reparació de sabates. - Comerc al major de platans. - Matalasser. - optic. - Compra de productes farmaceutics. -Compra de taps de plastic per a la indústria de begu- - Compra d'electrodomestics. des. - Venda de la producció de patates. - Ambulants de rellotges. - Venda de bestiar oví. - Compra d'una maquina de calcular en unes oficines. - Assortidor de gasolina. -Tenir una criatura. - Venda de bestiar boví. - Drogueria. - Manya. - Ensenyament General Basic 2." etapa. - Compra de peix fresc. - Compra d'un automobil. - Compra de productes congelats. - Compra d'un ram de flors de núvia. - Perruqueria. - Demanar una ambulancia. - Residencia del capella encarregat de la parroquia. - Compra d'envasos de fusta per a la indústria en general. - Constructor d'obres. - Consultar un gestor administratiu. - Compra de carn. - Compra d'un motor d'explosió per a la indústria en ge- neral. - Compra d'un tractor. NIVELL V - Compra d'un motocultivador. - Serradora. - Estanc. - Comerc a I'endros de vi. - Compra de llet. - Compra d'una escopeta. - Ensenyament General Basic 1 .a etapa. - Consultar un dentista. - Compra de vi. - Administració de loteria. - Compra de verdures. - Sevei de bombers. - Compra de pa. - Consultar un notari. - Academia d'idiomes. ANEXE CARTOGRAF~C NIVELL IV Grafics del 6 al 12 - Reparació de vehicles. - Agregació telefonica. Intensitats a I'origen dels fluxos dominants amb destí a - Electricista que fa I'escomesa. la localitat que s'hi indica. - Llogar un camió. - Electricista. Intensitats relatives - Fuster. - Reparació del tractor. superior ai 50.0d % - Pastisseria. - Partit medic. entre 33,34 i 50,OO % - Medicina general. - Demanar un taxi. entre 25,Ol i 33,33 % - Compra de roba ordindria. • entre 20,Ol i 25,OO % - Compra d'adobs. - Compra de calcat ordinari. menor o igual al 20.00 % - Compra de pinsos compostos. no s'origina fluxe o es accessori t. -,*,---- \ -1 JERARQUIA FUNCIONAL I + O 1 110 KmI).

FLUXES DOMINANTS . NIVELL I1

0 -1 10 Krn VEGUERIA DE GIRONA ZONES DE ENCOBRIMENT , FUNCIONALS DEL NIVELL I1 GIRONA FIGUERES OLOT LA BISBAL SANTA COLOMA DE FARNERS BANYOLES PALAFRUGELL