DOCSLIB.ORG

Dossier Professional Torroella De Montgrí I L'estartit

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Dossier Professional Torroella De Montgrí I L'estartit Dossier Professional Edita: Oficina de Turisme de l'Estartit Ajuntament de Torroella de Montgrí Fotografies: Narcís Arbusé Vicenç Rovira Josep Pasqual Toni León Ajuntament de Torroella de Montgrí Patronat de Turisme Costa Brava - Girona Museu de la Mediterrània Vinagreta disseny i comunicació Hi ha col·laborat: Josep Pasqual (meteorologia) Xavier Quintana Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Estació Nàutica l'Estartit - illes Medes Museu de la Mediterrània Redacció, disseny i maquetació: Vinagreta disseny i comunicació Sumari 01 El territori. Presentació pàg. 4 Torroella de Montgrí. Una vila amb història i personalitat pàg. 6 L'Estartit. Un poble lligat al mar pàg. 8 El Parc Natural. El Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter pàg. 10 Els diferents espais protegits pàg. 11 Elements d’interès del Parc Natural pàg. 12 Un Parc, tres paisatges. La muntanya, el mar i el riu Ter pàg. 13 La muntanya. El massís del Montgrí pàg. 13 El mar. Les illes Medes, les cales i les platges pàg. 16 El riu. El Ter, els aiguamolls del Ter Vell i la Pletera pàg. 23 02 Turisme. Un destí amb moltes possibilitats pàg. 24 Turisme familiar pàg. 24 Turisme actiu i descoberta del Parc pàg. 26 Turisme cultural pàg. 28 Turisme accessible pàg. 30 Gastronomia i comerç pàg. 31 03 Oferta turística. Adaptada als nous temps pàg. 36 Allotjament pàg. 37 Restaurants pàg. 37 Empreses d’activitats pàg. 37 04 Àrea de Turisme. Dinamitzant els recursos i serveis pàg. 38 Funcions de l’Àrea de Turisme pàg. 38 Les oficines de Turisme pàg. 39 Aposta per la qualitat pàg. 40 L’Estació Nàutica l’Estartit-Illes Medes pàg. 41 El Museu de la Mediterrània. Centre d’Interpretació del Parc pàg. 41 Material editat per l’Àrea de Turisme pàg. 41 Calendari d’activitats pàg. 42 05 Informació. El municipi en un clic pàg. 44 Situació i accés pàg. 44 Climatologia pàg. 45 Plànols de Torroella de Montgrí i l’Estartit pàg. 46 Plànol d'itineraris del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter pàg. 48 Adreces i informació general pàg. 49 Publicacions pàg. 49 06 La Costa Brava. Un entorn privilegiat pàg. 50 Un referent turístic pàg. 50 Visites recomanades pàg. 51 07 Bibliografia pàg. 56 3 01 Presentació El territori Fitxa tècnica EXTENSIÓ: 6.613 ha SUPERFÍCIE DE SÒL INCLÒS EN EL PARC NATURAL: 4.476 ha ALTITUD: 31 m. (església de Torroella) COORDENADES DEL TERME: entre els 42º 0’ 14” i els 42º 6’ 30” nord i 6º 47’ 15” i 6º 54’ 3” est (església). NOMBRE D’HABITANTS: 11.472 (2013) COMARCA: Baix Empordà. PROVÍNCIA: Girona. Torroella de Montgrí i l’Estartit, situat al Baix Empordà, Però no només el castell del Montgrí deixa una em- és l’essència de la comarca. Destaca pel seu contrast i premta inesborrable en aquest paisatge, també bellesa, i divideix l’Alt i el Baix Empordà amb el massís l’abrupta costa, amb les seves cales precioses amaga- del Montgrí, un conjunt conegut popularment com “el des, i les illes Medes. Qui ha conegut un mar amb illes Bisbe mort” per la seva característica geografia que no sap imaginar-se'n cap postal sense. encapçala el castell inacabat del segle XIII. La muntanya, una illa enmig de la plana fèrtil que Les Medes, inamovibles en un mar de to blau intens banya el riu Ter en el seu últim tram, és el mirador més arrauxat per forts vents com la tramuntana, són un albirat. Josep Pla sovint assenyalava, “la meva vida, símbol del passat i del present. Antic refugi espiritual, en aquesta terra, no ha consistit en res més que donar militar i de pirates, ara és un espai protegit on nien aus i voltes a aquest castell”. Per ell, “la muntanya de Santa afloren espècies que busquen redós al Parc Natural del Caterina al Montgrí és com el botó de la roda de carro Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. que és l’Empordà”. 4 "Torroella de Montgrí i l’Estartit és un territori capdavanter en el turisme sostenible, familiar i cultural." La vila reial de Torroella, a la falda del massís calcari L’Estartit és el braç marítim d’un municipi que ho té tot. del Montgrí, envoltada per una rica plana agrícola que El seu desenvolupament econòmic ha trobat l’equilibri durant segles va ser la seva principal font d’economia, per créixer preservant el seu valor ambiental. Avui, la evoca història a través de l’entramat dels carrers del seu tradició pesquera comparteix escenari amb l’activitat nucli antic ple de palauets i cases senyorials de l’època. turística i nàutica, que gaudeix de l’entorn privile- Igual d’impressionant és la seva església del segle XVII, giat del Parc Natural, que el situa com un dels millors que molts coneixen com la catedral del Baix Empordà centres turístics de la Costa Brava, ja que s’hi poden per la seva bellesa i magnitud. I que, com tantes altres, practicar tota mena d’activitats esportives, nàutiques i apareix sense teulat al campanar. subaquàtiques. La vila, que ha crescut i s’ha anat modernitzant molt, Torroella de Montgrí i l’Estartit és una terra capda- no ha perdut l’encís rural. El teixit comercial és viu i, vantera en el turisme sostenible, familiar i cultural. juntament amb un ampli ventall cultural de qualitat, Amb un nombre il·limitat de possibilitats, tothom fan que la vila bategui de forma constant i es mostri troba lloc per a les seves aficions, siguin gastronòmi- com un dels espais emergents de la comarca. ques, culturals, arquitectòniques, esportives o pai- satgístiques. I és que, extrapolant Pla, aquest indret seria com “el botó de roda de l’Empordà”. 5 01 El territori Una vila amb història i personalitat Torroella de Montgrí Fitxa geogràfica El terme municipal de Torroella de Mont- grí compta amb 6.376 ha de producció agrícola, bosc, erms permanents, ro- cams de muntanya i costaner. 66 km2 que comprenen els nuclis de Torroella i l’Estartit, el grup de cases de Sobre- stany i la Bolleria i part de la platja de Montgó. Limita amb els termes de Pals, Fontani- lles, Gualta, Ullà, Bellcaire d’Empordà, l’Escala i amb el mar Mediterrani. Les principals característiques geogrà- fiques del municipi són el massís del Montgrí, la costa del Montgrí, les illes Medes i el riu Ter. El seu litoral està comprès per 9 km de platges i cales, entre les quals trobem la platja gran de l’Estartit, la platja del Mas Pinell, les cales Montgó, Pedrosa, Ferriol i Calella. Part del terme municipal compta amb alguna protecció, ja que està integrat dins del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter. D’una super- fície total de 8.192,19 ha, més de la meitat, el 68%, correspon a Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí és una vila de tradicio agrícola Qui passeja pels carrers estrets capriciosament estruc- i ramadera que destaca per una forta personalitat turats, en un tancar i obrir d’ulls, pot traslladar-se als històrica. Les primeres notícies que se’n tenen són del diferents moments històrics viscuts a la vila. 888 d.C., malgrat que no és fins als segles XI i XII que Durant la baixa edat mitjana, quan Torroella esdevé es coneix per les seves emblemàtiques muralles. Al vila reial, el nucli original s’eixampla i es construeixen voltant de les muralles ha anat creixent la població diversos edificis singulars. El castell del Montgrí, sím- aquests darrers segles, però encara avui, al nucli antic bol del poder reial enfront dels comtes d’Empúries, hi ha importants vestigis arquitectònics que n'immor- l’església gòtica de Sant Genís, iniciada l’any 1305 talitzen l'essència. sobre les ruïnes de l’antic temple romànic, i el Palau Lo Mirador, on fan estada reis tan notables com Jaume I el Conqueridor, Jaume II el Just i Joan I el Caçador. 6 "Torroella de Montgrí és una vila de tradició agrícola i ramadera que destaca per una forta personalitat històrica." L’edat moderna també deixa insígnia en forma de Els eixos principals de Torroella conflueixen a la plaça palauets, cases senyorials i masies fortificades, quan de la Vila, centre animat els dilluns, dia de mercat, i el poble és assolat per la decadència originada per la punt de partida de cercaviles, escenari de ballades inseguretat dels conflictes bèl·lics i de la pirateria. La de sardanes i recinte obert amb acústica excel·lent vila torna a reeixir al segle XVIII gràcies a la seva vitalitat on s’organitzen concerts en el marc dels diferents econòmica i això queda imprès als carrers principals, festivals que tenen lloc a la vila. I és que Torroella, a on s’aixequen cases notables que encara avui es poden banda del conjunt historicomedieval on ja s’intueix admirar. aquesta intensa vida cultural, perquè molts edificis singulars han esdevingut fundacions i galeries d’art, té una coneguda faceta musical que encapçala el Festival Internacional de Músiques de Torroella. El comerç ric i dinamitzador acaba de complementar-ho amb el tarannà amable i obert dels torroellencs. 7 01 El territori Un poble lligat al mar L'Estartit L’Estartit es troba a sis quilòmetres de Torroella, al peu Fins a la meitat del segle XX, l’Estartit és un poblat de dels espadats de Roca Maura i del cap de la Barra, que el molt pocs habitants, amb un sol carrer amb cases de protegeixen una mica dels vents del nord. pescadors tocant a mar i una història lligada estreta- El seu nom s’esmenta per primera vegada, segons l’his- ment a l’activitat pesquera.
Load more

Recommended publications
  • GUIA DE RUTES BICICLETA I BTT Peda P P De L’EY
    GUIA DE RUTES BICICLETA i BTT Peda p P de l’Ey www.plaestany.cat/turisme | #plaestanyturisme | Descobreix els paratges més idíl·lics a cop de pedal! El Pla de l’Estany és un dels entorns naturals més privilegiats i diversos del país. La seva singularitat està lligada a l'aigua: el sistema lacustre, format per un conjunt d'estanyols i presidit per l'estany de Banyoles, n'és el tret d'identitat. L’Estany de Banyoles constitueix un fenomen excepcional a Catalunya, ja que es tracta d’un estany d’origen càrstic (alimentat per les aigües Crespià subterrànies provinents de la conca del Fluvià) i tectònic, Esponellà al peu de la gran falla entre la plana empordanesa i les Serinyà muntanyes de la Garrotxa. Sant Miquel de Els esports i el Pla de l’Estany sempre han estat molt Campmajor Fontcoberta lligats. El marc incomparable de la comarca ofereix un Vilademuls Porqueres Banyoles munt de possibilitats, des de les competicions de més alt nivell que es disputen a l’Estany de Banyoles a la pràctica Cornellà de BTT. Aquesta guia recull les 12 rutes BTT que hi ha del Terri senyalitzades a la comarca i que us faran gaudir de més Camós de 250 quilòmetres de pistes. Inclou rutes de tots els nivells: des de les verdes, les més fàcils, com la Volta pel Palol de Pla de Martís, ns a les negres, les més difícils, com la ruta Revardit de Briolf a Guixeres. Edita: Consell Comarcal del Pla de l’Estany · Disseny i Maquetació: wwwcreativecorneragency.com Fotografia: Consell Comarcal del Pla de l’Estany, Harold Abellan.
    [Show full text]
  • Century Barcelona
    Immigration and Integration in a Mediterranean City: The Making of the Citizen in Fifteenth- Century Barcelona Volume 1 Carolina Obradors Suazo Thesis submitted for assessment with a view to obtaining the degree of Doctor of History and Civilization of the European University Institute Florence, July 2015. European University Institute Department of History and Civilization Immigration and Integration in a Mediterranean City: The Making of the Citizen in Fifteenth-Century Barcelona. Volume 1 Carolina Obradors Suazo Thesis submitted for assessment with a view to obtaining the degree of Doctor of History and Civilization of the European University Institute Examining Board Prof. Luca Molà, (EUI, Supervisor). Prof. Regina Grafe, (EUI, Second Reader). Dr. Roser Salicrú i Lluch (Institució Milà i Fontanals -CSIC, External Supervisor). Prof. Bartolomé Yun-Casalilla (EUI, Universidad Pablo de Olavide, Seville). Prof. James Amelang (Universidad Autónoma de Madrid). © Carolina Obradors Suazo, 2015. No part of this thesis may be copied, reproduced or transmitted without prior permission of the author Immigration and Integration in a Mediterranean City: The Making of the Citizen in Fifteenth-Century Barcelona Carolina Obradors Suazo Thesis Supervisor: Professor Luca Molà Abstract. This thesis explores the norms, practices, and experiences that conditioned urban belonging in Late Medieval Barcelona. A combination of institutional, legal, intellectual and cultural analysis, the dissertation investigates how citizenship evolved and functioned on the Barcelonese stage. To this end, the thesis is structured into two parts. Part 1 includes four chapters, within which I establish the legal and institutional background of the Barcelonese citizen. Citizenship as a fiscal and individual privilege is contextualised within the negotiations that shaped the limits and prerogatives of monarchical and municipal power from the thirteenth to the late fourteenth centuries.
    [Show full text]
  • El Projecte De Tren De La Costa Brava
    El projecte de tren de la Costa Brava Ricard Riol Jurado PTP Contingut 1. L’entorn 2. Què aporten els sistemes ferroviaris? 3. La proposta 4. Referències de línies similars 5. Antecedents de tren modern a la Costa Brava 6. Característiques de la proposta 2 1. La Costa Brava, un buit a la xarxa ferroviària Font. Trenscat Font. RENFE 3 1. Una zona susceptible de generar demanda suficient Territori més poblat i allunyat del ferrocarril a Catalunya Municipi Població Sant Feliu de Guíxols 22.097 Santa Cristina d'Aro 5.287 Llagostera 8.647 Cassà de la Selva 10.410 Riudellots de la Selva 2.071 Fornells de la Selva 2.670 Girona 103.369 Celrà 5.561 Flaçà 1.130 Corçà 1.268 Bisbal d'Empordà, la 11.159 Palafrugell 23.244 Palamós 18.135 Platja d'Aro 11.030 4 1. Una zona susceptible de generar demanda suficient Territori de gran dinamisme econòmic, amb teixit industrial i gran pes del sector serveis i turístic. Font: Registre mercantil 5 1. La Costa Brava, un buit a la xarxa ferroviària Antecedents: els carrilets Girona-Sant Feliu, Olot-Girona i “Tren Pinxo” Locomotora n. 4, model A6 al costat del moll de càrrega de carbó. Al darrere, apareix la Torre de les Eres. Font: Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols Girona – Sant Feliu de Guíxols. Font. Vías Verdes Girona – Palamós. Font. Pedres de Girona 6 1. La Costa Brava, un buit a la xarxa ferroviària Tancaments de xarxa ▪ Tancaments de tots els Carrilets: ▪ Girona - Olot: 54,8 km (1956) ▪ Girona - St Feliu G: 39,1 km (1969) ▪ Girona - Banyoles: 16,1 km (1956) ▪ Sarrià– Palamós: 47,8 km (1956) ▪ Tancaments en democràcia: ▪ Ripoll – St.
    [Show full text]
  • The Mountains, the Other Side O F Summer
    TRAVEL THE MOUNTAINS, THE OTHER SIDE OF SUMMER ALLIN ALL, A NEW POSSIBILITY, AN OPEN DOOR TO A SUMMER WICH IS DIFFERENT FROM AND COMPLEMENTARY TO THAT OF THE COASTS OF CATALONIA.A JOURNEY THAT WILL ALLOW VISITORS TO COMPLETE THEIR PICTURE OF THE COUNTRY AND, ABOVE ALL, WILL PROVIDE THEM WITH A DEEPER UNDERSTANDING OF IT. hen the words "Catalonia7' and thousand metres, ktween the valley of scape here is completely different, closer "summer" appear together, most Aran and the eastern region of Girona. to the typical image of the Swiss Alps than of those who know the country, Starting the jorarney in €he city of Girona to that of the Mediterranean. or simply know where it is on the map d ítself, nnquestiionably one of the most You now return along the same road, but Europe, immediately associate it with the kautiful Pn the Principat, the visitor has to towards Sant Joan de les Abadesses, image of beach, sand, water, sun, aowds head towards Banyoles, still on the plain, where you should visit the monastery. of people and so on. But this is nob ani whe~ehe will be ab1e to see a large lake From here, you go on to another monas- altogether accurate picture. Theae ís am- peserved as a first class ecological zone tery, at Ripoll, a few kilometres away, other side to Catalonia and, as welU as ahe and on which one can enjoy al1 sorts of before setting off for one of the most im- summer of the coastal tourist rewrts, me water sports.
    [Show full text]
  • Law, Liturgy, and Sacred Space in Medieval Catalonia and Southern France, 800-1100
    Law, Liturgy, and Sacred Space in Medieval Catalonia and Southern France, 800-1100 Adam Christopher Matthews Submitted in partial fulfillment of the requirements for the degree of Doctor of Philosophy under the Executive Committee of the Graduate School of Arts and Sciences COLUMBIA UNIVERSITY 2021 1 ©2021 Adam Christopher Matthews All Rights Reserved 2 Abstract Law, Liturgy, and Sacred Space in Medieval Catalonia and Southern France, 800-1100 Adam Christopher Matthews With the collapse of the Visigothic kingdom, the judges of Catalonia and southern France worked to keep the region‘s traditional judicial system operable. Drawing on records of judicial proceedings and church dedications from the ninth century to the end of the eleventh, this dissertation explores how judges devised a liturgically-influenced court strategy to invigorate rulings. They transformed churches into courtrooms. In these spaces, changed by merit of the consecration rite, community awe for the power infused within sacred space could be utilized to achieve consensus around the legitimacy of dispute outcomes. At the height of a tribunal, judges brought litigants and witnesses to altars, believed to be thresholds of Heaven, and compelled them to authenticate their testimony before God and his saints. Thus, officials supplemented human means of enforcement with the supernatural powers permeating sanctuaries. This strategy constitutes a hybridization of codified law and the belief in churches as real sacred spaces, a conception that emerged from the Carolingian liturgical reforms of the ninth century. In practice, it provided courts with a means to enact the mandates from the Visigothic Code and to foster stability. The result was a flexible synthesis of law, liturgy, and sacred space that was in many cases capable of harnessing spiritual and community pressure in legal proceedings.
    [Show full text]
  • N407/2009 Xarxa Oberta
    EUROPEAN COMMISSION Brussels, 11.08.2010 C(2010)5696 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 407/2009 – Spain Optical fibre Catalonia (Xarxa Oberta) Sir, I. SUMMARY (1) I am pleased to be able to inform you that the European Commission has assessed the measure "Optical fibre Catalonia (Xarxa Oberta)" (hereafter: "the measure") and decided not to raise objections because the measure is compatible with the internal market, pursuant to Article 107(3)(c) of the Treaty on the Functioning of the European Union (TFEU)1. II. PROCEDURE (2) Following pre-notification discussions, by letter dated 08/07/2009, pursuant to Article 108 (3) of the TFEU, the Spanish authorities notified to the Commission a measure for supporting the deployment of an optical fibre network covering 281 municipalities in Catalonia. 1 With effect from 1 December 2009, Articles 87 and 88 of the EC Treaty have become Articles 107 and 108, respectively, of the TFEU. The two sets of provisions are, in substance, identical. For the purposes of this Decision, references to Articles 107 and 108 of the TFEU should be understood as references to Articles 87 and 88, respectively, of the EC Treaty where appropriate. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. (3) The Commission requested additional information on the measure by letters registered on 09/09/2009, 15/02/2010 and 7/05/2010.
    [Show full text]
  • WORLD ROWING FISA TOUR Costa Brava - Spain from 13 Th to 20Th May 2018
    2018 55th WORLD ROWING FISA TOUR Costa Brava - Spain From 13 th to 20th May 2018 In 2018 the World Rowing Tour will take place in Catalonia, along the Costa Brava, just north of regional capital Barcelona. The coastal rowing tour will be travelling from Llançà to Lloret, from 13th to 20 th of May. Llançà Cadaqués Roses L’Estartit Calella de Palafrugell Sant Feliu de Guíxols Lloret de Mar Tour details: 13.05.2017 Arrival day (Sunday) We will host all the rowers in Roses, which will be the northern camp base of our tour. The welcome ceremony and briefing will be held in the hotel, during the presentation dinner. 14.05.2017 Llançà Cadaqués (Monday) A coach will take the rowers to the Platja de Llançà, which will be the starting point of the tour. The stage will take you to Cadaqués (around 20 km), rowing past the quaint fishing town of Port de la Selva and various beach coves to rest or explore including Port Lligat, Salvador Dalí’s birthplace. After lunch we will visit the fascinating Dalí Museum in Figueres, having dinner nearby, before heading back to the hotel. 15.05.2017 Cadaqués Roses (Tuesday) Rowers will travel a similar distance from Cadaqués to Roses, still around the impressive Cap de Creus. Main attractions include the Cala Montjoi – world famous spot best known as the home of the restaurant El Bulli - , or the Almadraba beach. We will be able to discover more regional attractions, heading to the amazing Sant Pere de Rodes Monastery, for another guided visit.
    [Show full text]
  • The Influence of Subaquatic Springs in Lacustrine Sedimentation
    Sedimentary Geology 311 (2014) 96–111 Contents lists available at ScienceDirect Sedimentary Geology journal homepage: www.elsevier.com/locate/sedgeo The influence of subaquatic springs in lacustrine sedimentation: Origin and paleoenvironmental significance of homogenites in karstic Lake Banyoles (NE Spain) Mario Morellón a,b,⁎,FlavioS.Anselmettib,c,BlasValero-Garcésd,SantiagoGiralte,DanielArizteguif, Alberto Sáez g, M. Pilar Mata h, Fernando Barreiro-Lostres d,MayteRicod, Ana Moreno d a Instituto de Geociencias (CSIC, UCM), Calle José Antonio Nováis, 2, 3ª planta, 3b, Facultad de Ciencias Geológicas, Univ. Complutense, 28040 Madrid,Spain b Swiss Federal Institute of Aquatic Science and Technology, Eawag, Ueberlandstrasse 133, CH-8600 Dübendorf, Switzerland c Institute of Geological Sciences and Oeschger Centre of Climate Change Research, University of Bern, Baltzerstrasse 1, CH-3012 Bern, Switzerland d Department of Environmental Processes and Global Change, Pyrenean Institute of Ecology (IPE-CSIC), Campus de Aula Dei, Avda Montañana 1005, E-50059 Zaragoza, Spain e Institute of Earth Sciences Jaume Almera (ICTJA-CSIC), Carrer Lluis Sole i Sabaris s/n, E-08028 Barcelona, Spain f Section of Earth Sciences, University of Geneva, Rue des Maraîchers 13, CH-1205 Genève, Switzerland g Department of Stratigraphy, Paleontology and Marine Geosciences, Universitat de Barcelona, C/ Marti Franques s/n, E-08028 Barcelona, Spain h Instituto Geológico y Minero de España (IGME), C/ Calera 1, E-28760 Tres Cantos, Madrid, Spain article info abstract Article history: Banyoles (42°08′N, 2°45′E) is the largest and deepest lake of karstic–tectonic origin in the Iberian Peninsula. The Received 20 March 2014 lake comprises two basins and six sub-circularly shaped sub-basins fed by subaquatic springs.
    [Show full text]
  • Event Download
    Retreats & Events S U R R O U N D E D B Y T H E R O L L I N G H I L L S O F R U R A L C A T A L O N I A A N D Y E T O N L Y 3 0 M I N U T E S A W A Y F R O M T H E C I T Y O F G I R O N A , L I E S T H E P I C T U R E S Q U E E S T A T E O F C A N C A M P O L I E R . A N H I S T O R I C 1 7 T H C E N T U R Y V I L L A W I T H 3 7 H E C T A R E S O F L A N D , C A N C A M P O L I E R I S T H E P E R F E C T L O C A T I O N F O R M E E T I N G S A N D E V E N T S O F A N Y S I Z E . A V A I L A B L E F O R C O N F E R E N C E S , W E D D I N G S , W E L L N E S S R E T R E A T S , A N D P R O D U C T L A U N C H E S www.rocacorbacycling.cc/events Location: Can Campolier, Porqueres, Girona, Spain Facilities Rocacorba Cycling boasts 4 flexible event spaces uniquely tailored to your event, with the estate being able to provide the following facilities: Exclusive hire with private entrance Full onsite catering OR catering supplied by and bathroom facilities our local much loved suppliers Complimentary Wifi Swimming pool A trusted list of local suppliers Airport pick-up for guests Accommodation for up to 16 guests 4 Flexible event spaces On-site parking/ Loading bay Full technical support including music and lighting to IT and presentations Resources Gallery Floor Plans Video Footage Raw Spaces Event Spaces The Courtyard Our stunning stone walled courtyard with ancient cobblestones creates a beautiful ambiance and energy for your memorable event.
    [Show full text]
  • Béns Comunals a Catalunya Estany Banyoles.Pdf
    L’APROFITAMENT DELS BÉNS COMUNALS A CATALUNYA I LA SEVA EVOLUCIÓ JURÍDICA, A PROPÒSIT DEL CAS DE L’ESTANY DE BANYOLES Col·lecció «Estudis», 22 Lluís Pau i Gratacós L’APROFITAMENT DELS BÉNS COMUNALS A CATALUNYA I LA SEVA EVOLUCIÓ JURÍDICA, A PROPÒSIT DEL CAS DE L’ESTANY DE BANYOLES Pròleg de Rafael Entrena Cuesta Barcelona, 2003 Biblioteca de Catalunya. Dades CIP: Pau i Gratacós, Lluís L’Aprofitament dels béns comunals a Catalunya i la seva evolució jurídica, a propòsit del cas de l’estany de Banyoles. - (Estudis ; 22) Bibliografia ISBN 84-393-6235-8 I. Escola d’Administració Pública de Catalunya II. Títol III. Col·lecció: Estudis (Escola d’Administració Pública de Catalunya) ; 22 1. Béns comunals - Banyoles - Història 2. Béns comunals - Dret i legislació - Catalunya - Història 3. Banyoles (Estany) - Dret d’aigües - Història 351.79(467.1:285.2Banyoles) Una versió inicial d’aquest estudi va obtenir un ajut a la recerca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya en el marc del «V Concurs per atorgar ajuts a la investigació en matèria d’Administració pública» (DOGC núm. 1897, de 16 de maig de 1994). © 2003, Lluís Pau i Gratacós D'aquesta edició: © 2003, Escola d’Administració Pública de Catalunya. Fotografia de la coberta: Albert Hosta Primera edició: octubre de 2003 ISBN: 84-393-6235-8 Dipòsit legal: B. 47.845-2003 Fotocomposició: Addenda, c/ de Pau Claris, 92 - 08010 Barcelona Impressió: Winihard Gràfics, sl. SUMARI PRÒLEG . 13 NOTES PRÈVIES . 15 INTRODUCCIÓ . 17 EL CAS . 21 Capítol I. ELS FETS . 25 1. Com a qüestió prèvia: necessitat de precisions conceptuals sobre l’estany de Banyoles .
    [Show full text]
  • Diagnosi Estratègica Del Municipi De Porqueres
    PALS DE PORQUERES, CAMÓS I SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR DIAGNOSI ESTRATÈGICA DEL MUNICIPI DE PORQUERES Amb el suport de la: Coordinació i redacció: Desembre 2005 Agenda 21 local Diagnosi municipal de Porqueres DOCUMENT II. DIAGNOSI DEL MUNICIPI DE PORQUERES Índex ENTORN FÍSIC ............................................................................ 7 1. Descriptors i perfils de l’àmbit d’estudi ................................................7 1.1. Descriptors ................................................................................7 1.2. Perfil de l’àmbit d’estudi ..............................................................7 2. Resum divulgatiu de la Memòria Descriptiva ........................................8 2.1. Clima i meteorologia ...................................................................8 2.2. Geologia i geomorfologia .............................................................9 2.3. Hidrologia i hidrogeologia .......................................................... 11 3. Criteris generals i referències considerats per a l’elaboració de la diagnosi estratègica ....................................................................................... 16 4. Diagnosi Estratègica de l’àmbit d’estudi............................................. 17 4.1. Integració d’impactes significatius. Aspectes i vectors associats ...... 17 4.2. Anàlisi de la situació i de la gestió del vector en qüestió ................. 17 4.3. Normativa vigent i grau de compliment ....................................... 18 4.4. Punts forts i
    [Show full text]
  • Mis Aportaciones Como Hidrometeorólogo
    Limnetica, 40(1): 137-150 (2021). DOI: 10.23818/limn.40.10 © Asociación Ibérica de Limnología, Madrid. Spain. ISSN: 0213-8409 Mis aportaciones como hidrometeorólogo Josep Pascual i Massaguer* Santa Anna, 49, L'Estartit, 17258 Girona. * Corresponding author: [email protected] Received: 11/06/19 Accepted: 03/10/19 RESUMEN Mis aportaciones como hidrometeorólogo Se describen aquí las actividades de Josep Pascual i Massaguer como hidrometeorólogo, el cual comenzó a registrar en 1968 de manera privada, primero, y pública (más tarde) numerosas observaciones meteorológicas, térmicas e hidrodinámicas en el medio marino y el dulceacuícola del entorno de Torroella de Montgrí (NE España), incluyendo las islas Medas, el mar Medite- rráneo, el lago de Banyoles, el río Ter y numerosas fuentes. Sus series de datos térmicos y del nivel marino no solo se encuen- tran entre las más largas de la Península Ibérica, sino que su frecuencia de registro resulta también muy notable. Ambos aspec- tos convierten a sus series de datos en especialmente útiles para el estudio de los efectos del calentamiento global en nuestro territorio. Además del enorme número de variables que registra a distintas escalas temporales y espaciales, el señor Pascual i Massaguer ha tenido tiempo de dedicarse también a otras actividades culturales, como la música folklórica del NE peninsular. Palabras clave: series de datos a largo plazo, meteorología, temperaturas atmosférica y acuática, nivel del agua en ecosistemas acuáticos, mares, lagos, ríos, sardanas ABSTRACT My contributions as hydrometeorologist The scientific activities of Mr Josep Pascual i Massaguer as hydrometeorologist are reported here. He started his meteorologi- cal, marine and limnological observations privately in 1968, but later they were partially supported by public funding.
    [Show full text]