Béns Comunals a Catalunya Estany Banyoles.Pdf
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
L’APROFITAMENT DELS BÉNS COMUNALS A CATALUNYA I LA SEVA EVOLUCIÓ JURÍDICA, A PROPÒSIT DEL CAS DE L’ESTANY DE BANYOLES Col·lecció «Estudis», 22 Lluís Pau i Gratacós L’APROFITAMENT DELS BÉNS COMUNALS A CATALUNYA I LA SEVA EVOLUCIÓ JURÍDICA, A PROPÒSIT DEL CAS DE L’ESTANY DE BANYOLES Pròleg de Rafael Entrena Cuesta Barcelona, 2003 Biblioteca de Catalunya. Dades CIP: Pau i Gratacós, Lluís L’Aprofitament dels béns comunals a Catalunya i la seva evolució jurídica, a propòsit del cas de l’estany de Banyoles. - (Estudis ; 22) Bibliografia ISBN 84-393-6235-8 I. Escola d’Administració Pública de Catalunya II. Títol III. Col·lecció: Estudis (Escola d’Administració Pública de Catalunya) ; 22 1. Béns comunals - Banyoles - Història 2. Béns comunals - Dret i legislació - Catalunya - Història 3. Banyoles (Estany) - Dret d’aigües - Història 351.79(467.1:285.2Banyoles) Una versió inicial d’aquest estudi va obtenir un ajut a la recerca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya en el marc del «V Concurs per atorgar ajuts a la investigació en matèria d’Administració pública» (DOGC núm. 1897, de 16 de maig de 1994). © 2003, Lluís Pau i Gratacós D'aquesta edició: © 2003, Escola d’Administració Pública de Catalunya. Fotografia de la coberta: Albert Hosta Primera edició: octubre de 2003 ISBN: 84-393-6235-8 Dipòsit legal: B. 47.845-2003 Fotocomposició: Addenda, c/ de Pau Claris, 92 - 08010 Barcelona Impressió: Winihard Gràfics, sl. SUMARI PRÒLEG . 13 NOTES PRÈVIES . 15 INTRODUCCIÓ . 17 EL CAS . 21 Capítol I. ELS FETS . 25 1. Com a qüestió prèvia: necessitat de precisions conceptuals sobre l’estany de Banyoles . 25 1.1. El concepte des de la perspectiva de l’espai . 25 1.2. El concepte des de la perspectiva juridicomaterial . 31 1.3. El concepte des de la perspectiva del temps . 32 2. Els antecedents juridicohistòrics de l’Estany més remots (des de l’edat mitjana fins al segle XIX) . 32 2.1. L’estudi dels antecedents jurídics de l’Estany com a element neces- sari per a la determinació de la seva naturalesa . 32 2.2. Els primers antecedents: set segles d’utilització comunal de les ai- gües de l’estany de Banyoles per part dels habitants del municipi sota l’influx del monestir. L’empriu del poble de Banyoles . 33 2.3. L’Escriptura de concòrdia de 1685 com a solució a un litigi ancestral . 36 2.4. La incidència de la legislació desamortitzadora en la consecució di- recta de la titularitat de l’Estany per part del municipi . 38 3. Els antecedents juridicohistòrics de l’Estany més immediats (segle XX) . 38 3.1. La dualitat costum-ordenança . 38 3.2. La primera regulació codificada de l’ús de les aigües de l’Estany: les ordenances de 1907 . 39 3.3. Inscripció registral de l’estany de Banyoles a favor de l’Ajuntament . 42 3.4. 1915. Els primers debats sobre la naturalesa jurídica de l’Estany. El dictamen del Dr. Jesús Sánchez Diezma. L’Estany com a bé pa- trimonial de l’Ajuntament . 43 3.5. La categorització de l’Estany a partir dels llibres d’actes . 48 5 3.6. Les incidències administratives durant la segona meitat del segle XX .50 3.7. La categorització de l’Estany segons els expedients administratius. Els inventaris de béns. La incidència de l’inventari en la determi- nació de la naturalesa jurídica de l’Estany . 51 3.8. Els acords plenaris de 21 de juliol de 1961 i 29 d’octubre de 1981: dos intents de regularització administrativa de la naturalesa de l’Es- tany i els seus usos privatius . 52 3.9. El Reglament d’usos de 1984 . 55 3.10. 1984. Les Jornades sobre l’estany de Banyoles. Consolidació del concepte de l’Estany com a bé comunal. Les conclusions dels po- nents: Entrena Cuesta, Soto Nieto, Geli i Risech . 57 3.11. 1985. La promulgació de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües. El joc de la seva disposició addicional primera . 59 3.12. 1992. L’expedient d’alteració de la qualificació jurídica de l’Estany com a instrument regularitzador definitiu de la vertadera naturalesa de l’Estany . 60 3.13. El Reglament d’activitats de l’Estany de 1993 . 62 Capítol II. ELS FONAMENTS DE DRET . 67 L’evolució del tractament jurídic dels béns comunals a Catalunya: des dels seus orígens fins al segle XIX . 67 1. L’origen dels béns comunals: de l’època romana als primers segles de l’alta edat mitjana . 68 1.1. L’època romana . 68 1.2. L’etapa visigoda . 69 1.3. El dret d’aprisió com a institució de la Reconquesta . 70 1.4. L’administració dels béns per les viles i ciutats. El paper del mu- nicipi . 71 1.5. Els béns «de propis», els comunals i els «baldíos» . 73 1.6. La regulació dels béns comunals en els usatges. L’usatge 72 Stratae .74 2. El tractament jurídic dels béns comunals durant la baixa edat mitjana i l’edat moderna . 75 2.1. L’actitud proteccionista dels béns comunals per part del municipi . 75 2.2. L’actitud alliberadora dels béns comunals per part de la Monarquia . 75 3. El tractament jurídic dels béns comunals durant el segle XIX . 78 3.1. La incidència de la legislació desamortitzadora . 78 3.2. El paper dels ajuntaments en la desamortització: les facultats de la venda . 80 3.3. La Llei d’1 de maig de 1855 . 81 3.4. La incidència de la legislació fiscal . 84 3.5. La legislació municipal . 86 4. L’aigua com a bé comunal . 87 4.1. Les primeres consideracions jurídiques de l’aigua com a recurs de la col·lectivitat . 87 4.2. La consideració comunal de les aigües a l’Europa feudal . 91 6 4.2.1. La consideració comunal de les aigües a l’alta edat mitjana . 91 4.2.1.1. La consideració de l’aigua com a pertinença . 92 4.2.1.2. El rei com a administrador de les aigües de la comunitat . 93 4.2.1.3. L’aparició de concessions d’aprofitaments especials . 93 4.2.2. La modificació del règim d’utilització de l’aigua comunal durant la baixa edat mitjana . 94 4.2.2.1. La precisió i amplitud de les aigües comunals en els textos legals . 95 4.2.2.2. L’adquisició per part dels ens locals de les aigües corrents . 95 4.2.2.3. La conversió en regadiu del dret de disposició del rei com a administrador de la comunitat . 96 4.2.2.4. La utilització de l’aigua per a explotació industrial . 99 4.2.2.5. La utilització de l’aigua per a explotació agrícola . 99 4.3. La demanda de l’aigua com a element fonamental del procés d’indus- trialització i la conseqüent eliminació del règim jurídic feudal . 102 4.4. Les particularitats del règim d’utilització de l’aigua a Catalunya . 103 4.5. El sistema legal de les aigües resultant de la legislació revolucionària . 104 4.6. La incidència de la legislació liberal sobre les aigües comunals . 106 4.7. La Llei d’aigües de 1985 i les aigües comunals . 107 4.8. La disposició addicional primera de la Llei d’aigües de 1985 . 115 a) Tramitació parlamentària . 115 b) Posició de la doctrina . 119 c) Posició de la jurisprudència . 122 5. El canvi de tractament jurídic dels béns comunals a Catalunya en la pri- mera meitat del segle XX . 124 5.1. El tractament jurídic dels béns comunals a l’Estatut municipal de 1924 . 124 5.2. El tractament jurídic dels béns comunals a la Llei municipal cata- lana de 1933-1934 . 127 5.3. El tractament jurídic dels béns comunals a la Llei municipal de 1935 . 134 5.4. El tractament jurídic dels béns comunals al text articulat i refós de les Lleis de bases de règim local de 17 de juliol de 1945 i de 3 de desembre de 1953, aprovat pel Decret de 24 de juny de 1955 i al «Reglamento de bienes de las corporaciones locales» de 27 de maig de 1955 . 139 6. El disseny constitucional del règim jurídic dels béns comunals. La seva repercussió a Catalunya. Estudi de les figures jurídiques reguladores de la utilització dels béns comunals a partir de la legislació catalana . 143 6.1. Plantejament de la qüestió . 143 6.1.1. La qüestió en la legislació anterior a la Carta Magna . 144 6.1.2. La qüestió en la legislació postconstitucional . 145 6.1.3. La dubtosa constitucionalitat de la legislació bàsica estatal i la catalana de desenvolupament . 147 6.1.4. La regulació dels béns comunals en el Reglament de patri- moni dels ens locals de Catalunya . 151 7 6.1.5. La definició dels béns comunals a partir de la seva naturalesa . 156 6.2. Estudi de les figures jurídiques reguladores de la utilització dels béns comunals a partir de la legislació catalana . 158 6.2.1. Formes d’aprofitament dels béns comunals a Catalunya . 160 6.2.1.1. El sistema prioritari: l’aprofitament dels béns comunals en règim d’explotació comuna o col·lectiva . 163 6.2.1.2. El sistema subsidiari: aprofitament segons costum o regulat per ordenances locals i, quan no n’hi hagi, per lots o sorts . 165 6.2.1.2.1. L’aprofitament regulat per costum o per ordenança . 165 6.2.1.2.2. L’explotació per lots o sorts . 169 6.2.1.3. El sistema residual: l’explotació mitjançant arrendament o cessió . 170 6.2.1.3.1.