DOCSLIB.ORG

LLISTA DE PARTICIPANTS a LES 12S. TROBADES CULTURALS PIRINENQUES (NO EXHAUSTIVA)

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
LLISTA DE PARTICIPANTS a LES 12S. TROBADES CULTURALS PIRINENQUES (NO EXHAUSTIVA) LLISTA DE PARTICIPANTS A LES 12s. TROBADES CULTURALS PIRINENQUES (NO EXHAUSTIVA) Nom i cognoms Professió Lloc de residència Josep Lluís Amorin Jubilat Andorra Miquel Arnaudies President CCCV Ceret (Vallespir) Enric Balaguer i Iglesias Prada (Conflent) Andreu Balent Historiador i president APPMCVQ La Tor de Querol (Cerdanya) Mònica Batlle Terra Nostra Codalet (Conflent) Joan Becat i Rajaut Professor universitari i UCE Perpinyà (Rosselló) Guillem Bertrana i Figueras Estudiant Escaldes-Engordany (Andorra) Univers Bertrana Comunicació Escaldes-Engordany (Andorra) Carles Barrull i Perna Historiador/documentalista Areny de Noguera (Ribagorça) Conxita Cases i Baró Sant Julià de Lòria (Andorra) Huguette Chiari Casal del Conflent Prada (Conflent) Florenci Crivillé i Estragués Conservador de museus Ripoll (Ripollès) Gerard Cunill i Costa Historiador i gestor cultural Puigcerdà (Cerdanya) Alexandre David Dibuixant Molitg (Conflent) Jean François Denis Consultor Desenvolupament Turístic Catllar (Conflent) Isidre Domenjó i Coll Tècnic de cultura La Seu d’Urgell (Alt Urgell) Francesc Esteban i Barbero Puigcerdà (Cerdanya) Ramon Felipó i Oriol Advocat Berga (Berguedà) Víctor Ferreira i Vilallonga Professor Figueres (Alt Empordà) Diana Figueras i Nieto Professora Escaldes-Engordany (Andorra) Miquel Àngel Fumanal i Pagès Historiador Olot (Garrotxa) Guillem Fumanal i Viana Estudiant Antoni Glory Jubilat guia de muntanya Rià (Conflent) Mònica Gual i Batlle Terra Nostra Codalet (Conflent) Ramon Gual Terra Nostra Codalet (Conflent) Conxita Heras i Colell Jubilada Andorra la Vella (Andorra) Joan Iglesias i Carrion Professor de català Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir) Jean-Christophe Janer Adjoint au maire de Prada Prada (Conflent) Antoni Llagostera i Fernàndez Periodista CECR Ripoll (Ripollès) Oriol Lluís i Gual Copresident de l’Associació Costumari de Catalunya Nord Ceret (Vallespir) Àngels Mach i Buch Farmacèutica Canillo (Andorra) Albert Mallol i Camprubí Dinamitzador cultural Toès i Entrevalls (Conflent) Joan Maluquer i Ferrer UCE Cabrera de Mar (Maresme) Jean Claude Marre Periodista Fillols (Conflent) Montserrat Moli i Frigola Catedràtica arquitectura i paisatge Roma /Girona (Gironès) Miquel Morera Comunicació Prada (Conflent) Joaquim Nadal i Farreras Meritat de Girona ICRPC Girona (Gironès) Conxita Naudí i Ubach Economista Soldeu (Andorra) Simona Naudí i Ubach Analista comptes internacionals Soldeu (Andorra) Ester Noguer i Juncà Doctora en turisme Olot (Garrotxa) Lluís Obiols i Perearnau Historiador i president IECAU Adrall (Alt Urgell) Alfred Pérez-Bastardas Historiador Bolvir (Cerdanya) Jordi Pasques i Canut Escriptor Oliana/ Castellciutat (Alt Urgell) Hélène Peiris Assistent social i mestra jubilada Fillols (Conflent) Antoni Pol i Solé Arquitecte Canillo (Andorra) 218 Letícia Ponset Ajuntament Perpinyà Prada (Conflent) Gentil Puig i Moreno Jubilat de la UAB Ceret (Vallespir) Enric Quílez i Castro Informàtic Puigcerdà (Cerdanya) Conxita Rabadà Vila-Rodona (Alt Camp) Maria Rius i Camps Il·lustradora Bolvir (Cerdanya)/Barcelona Manel Rocher i Gonzàlez Hoteler i dinamitzador cultural Salardú (Val d’Aran) Francesc Rodríguez i Rossa Historiador Encamp (Andorra) Mª Àngels Ros Bibliotecària Salardú (Val d’Aran) Josep Mª Rossinyol i Locubiche Arquitecte tècnic Berga (Berguedà) Maria José Sahún i Lanau Administrativa Lleida (Segrià) Georgina Sala i Amorin Tècnica de turisme Andorra Joan Sala Claramunt Representant Andorra Albert Samarra i Pujol Administratiu Andorra la Vella (Andorra) Josep Santesmases i Ollé President Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana Vila-Rodona (Alt Camp) Rosa Serra i Rotés Historiadora Berga (Berguedà) Enric Sobraquès Campome (Conflent) Calaia Sobrequés i Callicó Professora d’història de secundària Girona (Gironès) Jesús Soler i Canturri Informàtic Sant Julià de Lòria (Andorra) Fidel Solsona i Bagués Administratiu Santa Coloma (Andorra) Elsa Taurinyà i Chiari Mestra Bulaternera (Conflent) Jordi Taurinyà Casal del Conflent Prada (Conflent) Tomàs Torrent i Palou Advocat Puigcerdà (Cerdanya) Violeta Tubert Professora Prada (Conflent) Josep Maria Ubach i Bernada Funcionari La Massana (Andorra) Antoni Ubach i Mortés Exconseller de govern La Massana (Andorra) Rosa Vendrell i Miret Periodista Sant Pau d’Ordal (Alt Penedès) Ester Viñuales i Granel UCE Caldes de Montbui (Vallès Oriental) 219.
Load more

Recommended publications
  • Tallers De Reparació I Botigues De Segona Mà a L'àrea Metropolitana
    GUIA 2015 Tallers de reparació i botigues de segona mà a l’àrea metropolitana de Barcelona www.millorquenou.cat GUIA 2015 www.millorquenou.cat 1 Autor: Secció de Prevenció de Residus de l’AMB Fotografies: Carolina Garcia, Xavier Sulé, Lucas Vallecillos Revisió lingüística: Tau Traduccions / Glosalia / Llengua de foc Disseny: Servei de Comunicació de l’AMB Compaginació: Estudi Gràfic El Prat Impressió: Agpograf S.A. Edició: Àrea Metropolitana de Barcelona Diposit Legal: B.26.841-2014 Barcelona, gener 2015 Imprès en paper reciclat Índex 04 Mapa de l’AMB 87 Roba 96 Tancaments 05 Introducció 102 Tapisseria 07 Cosa per cosa 107 Botigues de segona mà 108 Bicicletes 13 Tallers de reparació 112 Electrodomèstics 14 Bicicletes 117 Estris personals 19 Calçat 125 Informàtica 25 Climatització 130 Llibres 32 Electrònica 134 Mobles 40 Estris personals 138 Roba 48 Informàtica 58 Joies i rellotges 143 Mercats i webs 65 Lampisteria de segona mà 72 Línia blanca 77 Mobles 151 Cap a una economia 84 Petits aparells circular 3 Mapa AMB 06 10 24 19 18 20 09 02 03 05 15 27 31 22 35 08 32 28 26 16 29 30 12 07 33 13 36 25 11 04 34 14 01 23 17 21 01. Badalona 13. Gavà 25. Sant Boi de Llobregat 02. Badia del Vallès 14. L’Hospitalet de Llobregat 26. Sant Climent de Llobregat 03. Barberà del Vallès 15. Molin de Rei 27. Sant Cugat del Vallès 04. Barcelona 16. Montcada i Reixac 28. Sant Feliu de Llobregat 05. Begues 17. Montgat 29. Sant Joan Despí 06.
    [Show full text]
  • Col·Lecció La Talaia, 7 Llegendes D'aigua Dolça
    Col·lecció la Talaia, 7 Llegendes d’aigua dolça Xavier Cortadellas i Judit Pujadó (Coord.) Llegendes d’aigua dolça Les millors històries de rius, estanys i gorgs de les aigües dels dos costats del Pirineu i de la Catalunya Vella Il·lustracions de David Granato La Bisbal d’Empordà, 2016 Edicions Sidillà scp. Carrer Catalunya, 4 17100 La Bisbal d’Empordà Tel. 628269186 i 669607516 www.edicionssidilla.cat [email protected] © del text: els seus autors © de les il·lustracions: David Granato © de l’edició: Edicions Sidillà Disseny i maquetació: J. Pujadó Correcció: Xavier Cortadellas Impressió: Impremta Pagès, d’Anglès (la Selva) Isbn: 978-84-942564-9-3 Dipòsit legal: GI 89-2016 Primera edició: Març 2016 L’edició d’aquest llibre ha rebut una subvenció de la Tots els drets reservats. Si voleu fotocopiar parcialment aquest llibre, feu-ho legalment contactant amb CEDRO: 932720445 o [email protected] Autors Pep Coll Xavier Cortadellas Manel Figuera Marcel Fité Judit Pujadó Dani Rangil XSumari 21 ePròleg. eLlegendes d’aigua dolça.e eAigües del Pirineu i de la Catalunya Vella.e Capítol 1 El Pirineu 28 eGoges, aloges, encantades, bruixes, dones d’aigua i dones de fum i aigua. 29 eLes encantades durant la nit de Cap d’Any. El Pirineu. El costat nord del Pirineu. La Catalunya Nord. e1.- El Canigó.e 30 eL’estany de Balaig. Canigó. 33 eEl rei en Pere i el drac del Canigó. 34 eL’Arca de Noè al Canigó. 35 eL’anella de Font d'Argent. 37 eL’estany del Canigó. 43 eLes set filles del Canigó.
    [Show full text]
  • El Monestir Benedictí De Sant Benet De Bages. Fons Documental: Identificació, Edició I Estudi
    El monestir benedictí de Sant Benet de Bages. Fons documental: identificació, edició i estudi. Segles X-XI JOAN SALVADÓ I MONTORIOL EL MONESTIR BENEDICTÍ DE SANT BENET DE BAGES. FONS DOCUMENTAL: IDENTIFICACIÓ, EDICIÓ I ESTUDI. SEGLES X-XI Joan Salvadó i Montoriol Dirigida per Salvador Claramunt i Rodríguez Flocel Sabaté i Curull Universitat de Barcelona Universitat de Lleida ANY 2012 Diplomatari de Sant Benet de Bages (898-1123) EL MONESTIR BENEDICTÍ DE SANT BENET DE BAGES. FONS DOCUMENTAL: IDENTIFICACIÓ, EDICIÓ I ESTUDI. SEGLES X-XI -2- Diplomatari de Sant Benet de Bages (898-1123) Taula de matèries general 1. ESTUDI DEL FONS DOCUMENTAL ........................................................................................... 8 1.1 Agraïments ..................................................................................................................................... 8 1.1.1 Introducció ................................................................................................................................ 10 1.1.2 Descripció de la tesi .................................................................................................................. 16 1.1.3 Història del fons ........................................................................................................................ 17 1.1.4 Els documents ........................................................................................................................... 19 1.1.5 Justificació ...............................................................................................................................
    [Show full text]
  • Primers Contactes De Verdaguer Amb Els Catalans Del Rossello*
    CORE Metadata, citation and similar papers at core.ac.uk Provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert PRIMERS CONTACTES DE VERDAGUER AMB ELS CATALANS DEL ROSSELLO* li Joan TORRENTFABREGAS Quan el setembre de 1873 mosstn Cinto ana per primera vegada a les comarques ultrapirinenques on dos-cents anys abans la gent no hi parlava sinó el catala, era un obscur poeta -Liltlantida encara no I'havia catapultat a la fama- i cap coneixenca no tenia amb gent de lletres del país. El motiu de I'anada a Franca fou de fer una visita, ell i mossh Jaume Collell, a un grup de sacerdots barcelonins coneguts, entre ells Torras i Bages, els quals, fugitius d'un dels avalots anticlericals de la capital, s'havien refu- giat a Vin~a.El nostre poeta emprengué el viatge en unes condicions físiques deplorables, malalt d'una dolorosa anemia cerebral que al cap de poc I'obli- garia a deixar la rectoria de Vinyoles d'Orís. En tal estat, no és estrany que el país no l'entusiamés; segons Collell, <(eratant la forca del mal ... que de res no feia cas ni res I'interessava ... Sols vaig veure llampeguejar el desig en sa esmortui'da mirada quan, des de Prada, contemplarem la magestuosa tossa del Canigó. -M'agradaria pujar-hi- digué en un moment d'entusiame, que el mal feia apagar tot seguit)) (La primera anada de Mn. Verdaguer alRosse- 110, ttGazeta de Vich,), 23 i 26 de juny 1923). En aquesta ocasió, Verdaguer i Collell conegueren Antoni Puiggari, coro- nel d'enginyers de I'extrcit francts que residia a Perpinya (1851-1891); era un convencut catalanista, arqueoleg i afeccionat a I'estudi de nostra llengua, aficions que li venien del seu oncle, Pere Puiggari, autor aquest d'una grama- tica catalana i d'un diccionari catala-francts.
    [Show full text]
  • An Early Catalonian Charter in the Houghton Library from the Joan Gili Collection of Medieval Catalonian Manuscripts
    An early Catalonian charter in the Houghton Library from the Joan Gili collection of medieval Catalonian manuscripts The Harvard community has made this article openly available. Please share how this access benefits you. Your story matters Citation Taylor, Nathaniel L. 1997. An early Catalonian charter in the Houghton Library from the Joan Gili collection of medieval Catalonian manuscripts. Harvard Library Bulletin 7 (3), Fall 1996: 37-44. Citable link http://nrs.harvard.edu/urn-3:HUL.InstRepos:42665564 Terms of Use This article was downloaded from Harvard University’s DASH repository, and is made available under the terms and conditions applicable to Other Posted Material, as set forth at http:// nrs.harvard.edu/urn-3:HUL.InstRepos:dash.current.terms-of- use#LAA 37 An Early Catalonian Charter In the Houghton Library from the Joan Gili Collection of Medieval Catalonian Manuscripts NathanielL. Taylor A PYRENEAN PARCHMENT ir6, count of Cerdanya, Bergueda and Besalu, in the eastern Pyrenees north M of Barcelona, died some time in the year 927. In accordance with the custom of the time and place, he had anticipated his death and written a will on 13 June 925, while still apparently hale and certainly in his prime.' On II September 927 his testamentary executors, formally surrendering their custody of some of the late count's estate, made certain lands over to at least two of the ben- eficiaries named in Mir6's will. Following customary legal practice, the transfer NATHANIEL L. TAYLOR is Lec- of each bequest was memorialized in a separate charter. One of these charters turer on History and Literature, is now in the Houghton Library at Harvard University.2 It records the transfer Harvard University of Mir6's bequests of land in three locations in the county of Bergueda to his daughter Cixilona.
    [Show full text]
  • PAFI Cerdagne Capcir
    PLAN D’AMENAGEMENT DE LA FORET CONTRE LES INCENDIES CERDAGNE ET CAPCIR SOMMAIRE Pland’AménagementdelaForêtcontrelesIncendies-CERDAGNEetCAPCIR 1-Présentationgénérale :« Régions»CERDAGNEet CAPCIRp3 2-Lemilieuabiotique p4 3-Lemilieunaturel p14 4-Lesstatistiquesenmatièreincendie p32 5-Organisation delapréventionetdelalutte p46 6-Analysesynthétiquedurisqueincendiep58 7-Propositionsd’aménagementpourlebassin«CERDAGNEetCAPCIR » p62 Plan d’Aménagement de la Forêt contre les Incendies CERDAGNE et CAPCIR 1- Présentation générale 1.1 Situation La régionétudiée constitue l’ouest du département des Pyrénées – Orientales et inclut les petites régionsdelaCerdagne,du Capcirainsiqu’unepartieduHaut-Conflent. Leslimitesdelazoned’étudesont: -aunord:ledépartementdel’Ariège -àl’est:lavalléedu CabrilsetlavalléedeCarança -ausud:lafrontièreespagnole -àl’ouest:lafrontièreespagnolepuislafrontièreandorrane. Cette zone d’étude comprend la totalité du bassin à risque «Cerdagne – Capcir» et la partie occidentale du bassin «Haut-Conflent» tels que définis dans le schéma départemental d’aménagementdelaforêtcontrel’incendie(avril 2000). Lasuperficietotaledela zoneestde88589hasoit21.5%delasuperficietotaledudépartement. 1.2Situationadministrative Ce secteur est composé de 41 communes comprenant une population 14 165 habitants aux termesduRecensement Général de la Populationde 1999. La densité de populations’élève donc à 16 hab/km², ce qui constitue untaux faible enregardde la moyenne départementale de 95 hab/km². 1.2 Régionsnaturelles L’InventaireForestierNational(IFN)reconnaîtdanslazoned’étude,deuxrégionsforestières
    [Show full text]
  • Devonian and Carboniferous Pre-Stephanian Rocks from the Pyrenees
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Repositorio da Universidade da Coruña 1 Published In García-López, S. and Bastida, F. (eds). Palaeozoic conodonts from northern Spain: Eight International Conodont Symposium held in Europe. Instituto Geológico y Minero de España, Serie Cuadernos del Museo Geominero 1, (2002), pp. 367-389. Madrid (438p.). ISBN: 84-74840-446-5. Devonian and Carboniferous pre-Stephanian rocks from the Pyrenees J. SANZ-LÓPEZ Facultad de Ciencias de la Educación. Universidad de A Coruña. Paseo de Ronda 47, 15011 A Coruña (Spain). [email protected] ABSTRACT A stratigraphic description of the Devonian and Carboniferous pre-Variscan rocks of the Pyrenees is presented. The successions are grouped into sedimentary domains that replace the “facies areas” proposed by previous authors for areas with homogeneous stratigraphy. The description of the sedimentary filling is divided into temporal intervals, where the previous stratigraphic correlation, based on lithological criteria, is supplemented by faunal data, especially conodont findings. A simple palaeogeographic model of the sedimentation during the Upper Palaeozoic and data related to southern boundary between the Pyrenean basin and the Cantabro-Ebroian Massif are discussed. Keywords: Devonian, Carboniferous, conodonts, Pyrenees, stratigraphy. RESUMEN Se ha realizado una descripción estratigráfica de las rocas devónicas y carboníferas pre- variscas de los Pirineos. Las sucesiones son agrupadas en dominios sedimentarios que sustituyen a las “áreas de facies” propuestas por los autores previos para zonas con una estratigrafía homogénea. La descripción del relleno sedimentario está dividida en intervalos de tiempo, donde la correlación estratigráfica basada en criterios litológicos está incrementada por los datos faunísticos, sobre todo los hallazgos de conodontos.
    [Show full text]
  • Románico Catalán Románico El Camino Estas Tierras, Hace Mil Años
    GR-151-1 (Variant) (Variant) GR-151-1 151 GR Más allá del románico catalán románico El camino Estas tierras, hace mil años El Camí Oliba es una ruta con un alto valor cultural y natural. Su punto de El Camí Oliba es un sendero de gran recorrido (GR-151) que conecta algunas Hace mil años, Cataluña no era un buen lugar dónde vivir. Las tierras en del del inicio es Montserrat (monasterio, montaña y parque natural) y termina en ruta La de las obras más emblemáticas del arte románico catalán. Su trazado une la el sur del río Llobregat aún estaban bajo el dominio musulmán del califato las privilegiadas basses de Puig Sec (mirador del Canigó). Este sendero de montaña de Montserrat y los Pirineos, pasando por algunas de las ciudades de Córdoba, mientras que los territorios al norte del río (que hoy en día gran recorrido transcurre por viñedos, pastos, bosques y núcleos rurales. y pueblos con más historia de la Vieja Cataluña, como Manresa, Vic, Ripoll y conocemos como la “Cataluña Vieja”) eran ocupados por los condados Cruza las ciudades de Manresa, Vic y Ripoll; algunos pueblos de gran Sant Joan de les Abadesses. Cruza el paisaje de interior y de media montaña catalanes, recientemente independizados del dominio franco. Era, en interés patrimonial como Sant Joan de les Abadesses, Rupit, Tavertet y de las comarcas del Bages, Moianès, Osona y el Ripollès en un itinerario poco definitiva, un territorio de frontera móvil entre el cristianismo y el islam. Camprodon; y pequeñas aldeas y masías rodeadas por un paisaje singular.
    [Show full text]
  • Social Structure of Catalonia
    THE SOCIAL STRUCTURE OF CATALONIA By SALVADOR GINER 1984 THE ANGLO-CATALAN SOCIETY THE ANGLO-CATALAN SOCIETY OCCASIONAL PUBLICATIONS No 1. Salvador Giner. The Social Structure of Catalonia. No 2. J Salvat-Papasseit. Selected Poems. Translated with an Introduction by D. Keown and T. Owen. © Salvador Giner, 1980. Printed by The University of Sheffield Printing Unit. Cover design by Joan Gili. ISSN No. 0144-5863 ISBN No. 09507137 08 IN MEMORIAM JOSEP MARIA BATISTA I ROCA (1895-1978) Dr. J. M. Batista i Roca, founder member of the Anglo-Catalan Society and its first Honorary Life President, always hoped that the Society would at some stage be able to publish some of the work of its members and guest speakers. Unfortunately this was never possible during his lifetime, but now that the Society, with the help of a grant from Omnium Cultural, is undertaking the publication of Occasional Papers it seems appropriate that this Series as a whole should be dedicated to the fond memory which the Society holds of him. CONTENTS Foreword 1 I. The historical roots of an open society. 4 II. Social classes and the rise of Catalan industrial capitalism. 15 III. A broken progress. 28 IV. The structure and change of Catalan society, 1939-1980. 38 V. The reconquest of democracy. 54 VI. The future of the Catalans. 65 Appendices. Maps. 75 A Select Bibliography. 77 FOREWORD A la memòria de Josep Maria Sariola i Bosch, català com cal The following essay is based on a lecture given at a meeting of the Anglo- Catalan Society in November 1979* Members of the Society's Committee kindly suggested that I write up the ideas presented at that meeting so that they could be published under its auspices in a series of Occasional Papers then being planned.
    [Show full text]
  • Lluitaré Amb Totes Les Meves Forces
    LLUITARÉ AMB TOTES LES MEVES FORCES Joan Abellà Tous Testimoni d’un soldat republicà de Barberà de la Conca durant la Guerra Civil (1936-1939) Edició a cura de Marcel-Joan Poblet Romeu MONTBLANC, 2015 1 La guerra mai és la solució, només amb el diàleg en un marc d’igualtat i de pau construïrem el futur 2 Lluitaré amb totes les meves forces Testimoni d’un soldat republicà de Barberà de la Conca durant la Guerra Civil (1936-1939) 3 MONOGRAFIES XVIII Edita: CENTRE D’ESTUDIS DE LA CONCA DE BARBERÀ MUSEU ARXIU DE MONTBLANC I COMARCA C. Josa, 6 - Tel. i Fax. 977 86 03 49 - 43400 MONTBLANC Aquesta edició ha comptat amb el suport de: Diputació de Tarragona Ajuntament de Barberà de la Conca Ajuntament de Montblanc Dipòsit Legal T-819-2015 ISBN 978-84-940973-4-8 Muntatge i revisió Josep M. Carreras Vives Josep M. Grau Pujol Imprimeix Arts Gràfiques Requesens - Polígon Industrial Els plans de Jori carretera N-240 Km. 38,8 - 43400 MONTBLANC telèfons: 977 86 33 78 - 659 37 11 41 e-mail: [email protected] Foto portada: Joan Abellà Tous (Arxiu familiar) 4 JOAN ABELLÀ TOUS Lluitaré amb totes les meves forces Testimoni d’un soldat republicà de Barberà de la Conca durant la Guerra Civil (1936-1939) Edició a cura de Marcel-Joan Poblet Romeu MONTBLANC, 2015 5 6 Prefaci Pels qui visqueren la darrera Guerra Civil, deixar les seves vivències per escrit, en certa manera era una teràpia per superar el patiment sofert i les seves seqüeles físiques i psicològiques i a la vegada deixar testimoni per les generacions futures d’uns esdeveniments que marcaren la societat, a més de recordar els companys que perderen la vida en els combats.
    [Show full text]
  • La Normalizacion Linguistica En El Sistema Escolar De Cataluña Y El Entorno Social
    LA NORMALIZACION LINGUISTICA EN EL SISTEMA ESCOLAR DE CATALUÑA Y EL ENTORNO SOCIAL MIQUEL STRUBELL I TRUETA (") 1. BREVE HISTORIA SOCIOLINGUISTICA DEL CATALAN La situación de la lengua catalana dentro de las escuelas y sociedad catalanas es enormemente compleja, por una serie de motivos que convie- ne esclarecer antes de entrar en el tema central de esta exposición. Es preciso, pues, empezar con una historia escueta de la lengua catalana. El catalán es un miembro de la familia de lenguas románicas (junto con el francés, el castellano, el portugués, el occitano, el italiano y otros) que surgieron en la Europa mediterránea en los siglos siguientes al colapso del imperio romano. Se suele considerar como la cuna de la lengua catalana la zona pirenaica oriental, la cual pertenece hoy a los Estados de Francia y España. Desde el Pirineo, el catalán fue extendiéndose cada vez mas hacia el sur, según iban avanzando en esa dirección las tropas cristianas del condado de Barcelona y, posteriormente, del Reino de Aragón. La mayor parte de este avance había concluido en las postrimerías del siglo XIII, quedando como tierras de habla catalana no sólo el Principado de Catalu- ña, sino lo que hoy son el País Valencia (salvo zonas del interior, poblados hoy por castellanoparlantes de origen aragonés), les Illes Balears (o Islas Baleares), una franja de 15 a 30 kilómetros de territorio hoy aragonés, a lo largo de su frontera con Cataluña, Andorra, Catalunya-Nord (las comarcas de Vallespir, Conflent, Rosselló y parte de la Cerdanya, en territorio fran- cés) y, en la isla de Cerdeña, la ciudad de l'Alguer.
    [Show full text]
  • Els Recs Del Conflent, Del Vallespir I De Cerdanya
    1 Nota : Aquest fitxer fa el punt sobre els recs del bassí del Conflent, a les planes de Prada i de Vinçà, del bassí de Ceret, de Cerdanya i sobre els recs de muntanya, molts d’ells extraordinaris, alguns sempre utilitzats, altres abandonats. No se tracta d’una proposta pedagògica directament per la classe, sinó d’una documentació destinada als ensenyants i a les persones que volen conèixer Catalunya Nord. La irrigació a Catalunya Nord: els recs del Conflent, del Vallespir i de Cerdanya Els recs del bassí del Conflent Il·lustracions : El Rec de Boera El Rec dels Molins de Prada Els recs del bassí de Ceret Il·lustraciò : El Rec de Ceret i de Morellàs Els recs de Cerdanya Il·lustraciò : Els Recs de Cerdagne (mapa) Els recs de muntanya Il·lustracions : El Rec de Llar i de Canavelles. El Rec de la Solana (mapa) Fontpedrosa i la Solana El Rec de Nyer (mapa) El Rec de Nyer El Rec Nou i el Rec Vell d’Orellà (mapa) El Rec de Jújols (mapa) Joan Becat – Irrigació a Catalunya Nord: els recs del Conflent, del Vallespir i de muntanya 2 La irrigació a Catalunya Nord: els recs del Conflent, del Vallespir i de Cerdanya El Conflent és una comarca molt contrastada, amb el gran bassí de Prada i de Vinçà, de poca altitud i de clima mediterrani on, com al Rosselló la irrigació és absolutament necessària i on l’organització dels recs ve de l’Edat Mitjana. i l’alt Conflent muntanyós, de clima dur i lluminós, on la irrigació de petites zones de conreus als voltants dels pobles ha demanat proeses per edificar increïbles recs en uns pendents forts.
    [Show full text]