Lluitaré Amb Totes Les Meves Forces
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
LLUITARÉ AMB TOTES LES MEVES FORCES Joan Abellà Tous Testimoni d’un soldat republicà de Barberà de la Conca durant la Guerra Civil (1936-1939) Edició a cura de Marcel-Joan Poblet Romeu MONTBLANC, 2015 1 La guerra mai és la solució, només amb el diàleg en un marc d’igualtat i de pau construïrem el futur 2 Lluitaré amb totes les meves forces Testimoni d’un soldat republicà de Barberà de la Conca durant la Guerra Civil (1936-1939) 3 MONOGRAFIES XVIII Edita: CENTRE D’ESTUDIS DE LA CONCA DE BARBERÀ MUSEU ARXIU DE MONTBLANC I COMARCA C. Josa, 6 - Tel. i Fax. 977 86 03 49 - 43400 MONTBLANC Aquesta edició ha comptat amb el suport de: Diputació de Tarragona Ajuntament de Barberà de la Conca Ajuntament de Montblanc Dipòsit Legal T-819-2015 ISBN 978-84-940973-4-8 Muntatge i revisió Josep M. Carreras Vives Josep M. Grau Pujol Imprimeix Arts Gràfiques Requesens - Polígon Industrial Els plans de Jori carretera N-240 Km. 38,8 - 43400 MONTBLANC telèfons: 977 86 33 78 - 659 37 11 41 e-mail: [email protected] Foto portada: Joan Abellà Tous (Arxiu familiar) 4 JOAN ABELLÀ TOUS Lluitaré amb totes les meves forces Testimoni d’un soldat republicà de Barberà de la Conca durant la Guerra Civil (1936-1939) Edició a cura de Marcel-Joan Poblet Romeu MONTBLANC, 2015 5 6 Prefaci Pels qui visqueren la darrera Guerra Civil, deixar les seves vivències per escrit, en certa manera era una teràpia per superar el patiment sofert i les seves seqüeles físiques i psicològiques i a la vegada deixar testimoni per les generacions futures d’uns esdeveniments que marcaren la societat, a més de recordar els companys que perderen la vida en els combats. Segons les estimacions de l’historiador Josep M. Prats Batet entre 1936-1939, a la Conca de Barberà moriren 468 soldats, els pobles amb més víctimes militars en relació als seus habitants foren Vallfogona de Riucorb (3,65%), Solivella (3,16 %), Vilaverd (2,75%), Pira (2,69%), Barberà (2,29 %), Passanant (2,16%) i Blancafort (2,09%), a banda de les conseqüències demogràfiques n’hi hagué d’altres d’econòmiques i polítiques. Malauradament els prop de quaranta anys de dictadura provocà un silenci forçat dels perdedors del conflicte bèl·lic, la transmissió dels fets per part de les autoritats franquistes fou totalment esbiaixada i partidista. Els ideals dels lluitadors republicans foren menystinguts i manipulats, i sols romangueren en l’imaginari dels exiliats, la resta en la seva majoria foren fets presoners, sotmesos a judicis sense garanties jurídiques, privats de llibertat i obligats a treballs forçats en obres públiques (carreteres, pantans, Valle de los Caídos, etc.), les sofrences pels soldats foren altes, marxaren joves de les seves cases i tornaren adults, els relats sovint eren orals i es reduïen en l’àmbit familiar, a més, per llei de vida molts ja no es troben entre nosaltres, les cartes o targetes postals enviades des del front, sovint són els únics documents conservats, són escassos els dietaris o llibres de memòries, per aquest motiu des del CECB hem cregut oportú donar a conèixer el manuscrit d’un militar nat a Barberà de la Conca, Joan Abellà, que el seu fill conserva com un tresor, a més gràcies a l’oferiment en la tasca de transcripció i estudi per part de Marcel 7 Poblet, l’ajut incondicional de Josep M. Carreras Vives, el suport dels Ajuntaments de Barberà de la Conca i Montblanc, gràcies a tots el volum pot editar-se dins la col·lecció monografies (número XVIII). La publicació d’aquest text hauria de suposar la recuperació de la dignitat d’uns homes que defensaren amb la seva vida la II República legalment establerta i que ni tan sols tenen monuments o plaques commemoratives en els carrers o places dels seus pobles d’origen, a diferència d’altres democràcies europees. La lectura del text de Joan Abellà ens permet rememorar uns fets en primera persona, com si fóssim uns espectadors privilegiats en el túnel del temps, l’autor explica la desorganització del reclutament de soldats en els primesos mesos de guerra, la manca de condicions higièniques de les casernes (paràsits), els problemes per obtenir menjar, els viatges inútils de Barberà a Tarragona, la pressió del Comité Antifeixista local, la disconformitat d’Abellà amb les seves actuacions arbritràries i injustes, però també mostra la solidaritat entre companys, les comunicacions amb la família (cartes o visites), la tramesa de roba o menjar, els desitjats permisos, l’alegria en trobar a convilatans. En el front d’Aragó es descriuen minuciosament els pobles per on passa, els enfrontaments amb l’enemic, les baixes, els trasllats, la integració de les Milícies a l’Exèrcit Popular, la burocràcia en el cobrament dels salaris. La presència dels comissaris polítics, els enfrontaments interns amb la FAI, el desarmament de grups del POUM, la tramesa de fusells soviètics, metralladores txeques, la duresa de les condicions metereològiques: pluges contínues, fred intens, boira, calor sufocant, la contínua trobada amb la mort, els atacs implacables de l’artilleria o aviació feixista, la recuperació dels cadàvers per a poder-los enterrar, però també els moments de lleure amb la celebració de partits de futbol, sessions de ball o cinema. L’autor sense ser conscient que el seu escrit veuria la llum pública, és sincer en la visió dels fets i no amaga les discusions entre oficials, els abusos de poder (assassinats a sang freda), la corrupció d’alguns (exemple: robar menjar o allunyar-se dels perills), la manca de disciplina en la tropa o de preparació d’alguns comandaments, la supremacia en material dels sublevats gràcies a l’ajut d’Itàlia i Alemanya, les oportunitats de formació militar en acadèmies que Abellà té, tot i ser un simple pagès i pot ascendir fins la graduació de capità. S’explica l’atac i posterior retirada a l’Aragó, la Batalla de l’Ebre (Ribera 8 d’Ebre i Terra Alta), el replegament a l’Urgell i la Noguera, el pas per diferents hospitals, la diàspora a França a través de l’Empordà, els bombardeigs a Figueres i Portbou. En el llibre s’esmenten molts noms de soldats, els més nombrosos del mateix Barberà, però també de la resta de comarca (Vilaverd), del Camp de Tarragona (Cabra, Vilabella) i més llunyanes (Girona). El curador de les memòries de Joan Abellà és Marcel Poblet Romeu, nascut a Montblanc l’any 1965 de família barberenca i bon coneixedor de la nostra comarca, llicenciat en Geografia i Història (Prehistòria i Història Antiga) el 1987 i doctor en Filosofia i Ciències d’Educació el 2004, tot per la Universitat de Barcelona, en l’actualitat exerceix de catedràtic d’Ensenyament Secundari a l’INS Ventura Gassol de Badalona, és membre actiu del Centre d’Estudis de l’Hospitalet de Llobregat i de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, a més d’ocupar la sots-presidència de l’Associació Amics del Castell de Barberà de la Conca. És autor en solitari dels llibres Entre el Temple i l’Hospital. Arquitectura i formes de vida en el Castell del Temple de Barberà (2005), Milites Christi. Història i llegendes dels templers (2008), L’Orde del Temple a Catalunya. Un recorregut pel seu patrimoni (2014) i en col·laboració amb Montserrat Alay, Pobres nenes, dones pobres. Una història en femení de les Cases de Maternitat i de Caritat Barcelona, (2010), sense oblidar la seva participació en les revistes de Montblanc Aplec de Treballs (1989 i 1992) i Podall. Us animem a la lectura d’aquesta obra i així mantenir viva la memòria dels nostres avantpassats que hagueren d’afrontar un dels períodes més convulsos del segle XX. Josep M. Grau i Pujol Centre d’Estudis de la Conca de Barberà 9 10 Introducció El present llibre presenta les memòries d’un veterà de la darrera guerra civil, tracta de les experiències personals i irrepetibles del seu autor, els dietaris són un gènere habitual en el nostre país. Perea (E. Perea, 2002, «Dietaris i memòries de la Guerra Civil espanyola a les diòcesis de Tarragona i Tortosa», Aplec de Treballs, Montblanc, p. 245-270) comentava la diversitat de publicacions referides a les comarques tarragonines. Posteriorment, han seguit publicant-se obres, algunes de les quals corresponents a antics soldats originaris de la Conca de Barberà: Josep M. Jàvega Roselló (2009): La Guerra que vaig viure. Montblanc, Jordi Jiballí (2013): «Recuerdos, vivències del soldat republicà Josep Jiballí Dolcet, incorporat amb la seva lleva a l’exèrcit franquista», Podall, núm. 2. Aquests reculls d’experiències viscudes presenten un gran interès historiogràfic. Permeten aproximar-se al conflicte bèl·lic des d’una perspectiva sovint ignorada: la del simple soldat. Més enllà de les causes polítiques i militars, dels moviments de tropes i dels efectes de les accions estratègiques, aquests escrits autobiogràfics ens ofereixen una sèrie d’informacions que no són recollides en la documentació militar. L’estudi de les memòries dels veterans de guerra ens apropa a una quotidianitat i unes experiències que, sense la voluntat de transmetre-les dels seus protagonistes, mai no s’hauríem conegut. Aquests escrits estan basats de manera gairebé exclusiva en l’evocació del passat, la capacitat memorística dels seus autors. En aquest sentit, cal assumir que la psicologia humana pot jugar males passades i sovint els records que servem són més aviat el resultat d’una construcció pròpia que no pas el retrat fidedigne d’allò que vam viure. I això, malgrat el nostre convenciment que les coses foren tal i com les recordem (Francisco Erice, 2009, Guerras de la memoria y fantasmas del pasado.