Primers Contactes De Verdaguer Amb Els Catalans Del Rossello*

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Primers Contactes De Verdaguer Amb Els Catalans Del Rossello* CORE Metadata, citation and similar papers at core.ac.uk Provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert PRIMERS CONTACTES DE VERDAGUER AMB ELS CATALANS DEL ROSSELLO* li Joan TORRENTFABREGAS Quan el setembre de 1873 mosstn Cinto ana per primera vegada a les comarques ultrapirinenques on dos-cents anys abans la gent no hi parlava sinó el catala, era un obscur poeta -Liltlantida encara no I'havia catapultat a la fama- i cap coneixenca no tenia amb gent de lletres del país. El motiu de I'anada a Franca fou de fer una visita, ell i mossh Jaume Collell, a un grup de sacerdots barcelonins coneguts, entre ells Torras i Bages, els quals, fugitius d'un dels avalots anticlericals de la capital, s'havien refu- giat a Vin~a.El nostre poeta emprengué el viatge en unes condicions físiques deplorables, malalt d'una dolorosa anemia cerebral que al cap de poc I'obli- garia a deixar la rectoria de Vinyoles d'Orís. En tal estat, no és estrany que el país no l'entusiamés; segons Collell, <(eratant la forca del mal ... que de res no feia cas ni res I'interessava ... Sols vaig veure llampeguejar el desig en sa esmortui'da mirada quan, des de Prada, contemplarem la magestuosa tossa del Canigó. -M'agradaria pujar-hi- digué en un moment d'entusiame, que el mal feia apagar tot seguit)) (La primera anada de Mn. Verdaguer alRosse- 110, ttGazeta de Vich,), 23 i 26 de juny 1923). En aquesta ocasió, Verdaguer i Collell conegueren Antoni Puiggari, coro- nel d'enginyers de I'extrcit francts que residia a Perpinya (1851-1891); era un convencut catalanista, arqueoleg i afeccionat a I'estudi de nostra llengua, aficions que li venien del seu oncle, Pere Puiggari, autor aquest d'una grama- tica catalana i d'un diccionari catala-francts. En I'esmentat article, Collell explica la fonda impressió que els causa la visita que feren al savi coronel, per recomanació de Maria Aguiló amb el qual s'escrivia. t(Sortírem de la visita amb la impressió d'haver vist un monument venerable, i queda segellada una dolca amistat, que després ens feia comunicar amb vera fruició amb l'ermitl de Sant Cristofol (nom del carrer on residia), com ell somrient s'anomenava. Nosaltres no passavem mai per Perpinya que no li féssim una visita,). En un altre lloc (Lo Patriarca del Rossello, article necrologic, ttLa Veu de Catalu- nya,,, 17 maig 189 I), el mateix Collell dira: ttSí, el coronel Puiggari era el patriarca venerable dels catalans de Franca; ell era com l'encarnació vivent *Publicat amb el mateix títol a <(Faig.Revista literaria~,Manresa, n. 29, novembre de 1987. de l'esperit catala que es va perdent en aquella hermosa contrada del Rosse- lló; i de sos llavis la nostra parla flu'ia encara pura i neta, sense barreja. I tal com la parlava, lYescrivia>>. No ens consta que aquella coneixenca n'originés d'altres, aleshores, amb gent de lletres del Rosselló; cal advertir que, per aquell temps Verdaguer, no tenia cap motiu especial, com tingué més endavant, per a desitjar fer amistat amb els catalans rossellonesos. La mancanca de noves relacions persistí fins a 1879. És significatiu que en els sis anys transcorreguts, en 1'Epistolari del poeta no aparegui cap lletra procedent de la Catalunya francesa. El fet és més intrigant per quant en 1877 esdevé l'aparició de Lxtlantida, esdeveniment que d'antuvi tingué un ampli resso en els medis intel.lectuals de Franca i mereixé entusiastes missives de felicitació a l'autor, de poetes i escriptors provencals, occitans i parisencs. La qual cosa ensems confirmaria la inexistkncia, encara, de relacions de germa- nor entre els literats del Principat i del Rosselló, amb algunes rares excep- cions. Aquest fet increible contrasta amb el cas dels felibres provencals, tot i que els lligams no eren tan forts, les relacions amb els quals, iniciades per Víctor Balaguer amb motiu del seu exili a Franca (anys 1865-1867), foren segellades amb la vinguda a Barcelona de Mistral, Roumieux, Bonaparte- Wyse i Pau1 Meyer, l'any 1868, per assistir als Jocs Florals, on Verdaguer, seminarista encara, els pogué coneixer. En el desenvolupament de les relacions fraternes amb els catalans del Rosselló -que assoliren un elevat grau d'afectivitat- un destacat paper era reservat a Verdaguer, amb el poema Canigó'. Una etapa decisiva s'inicia amb el doble sojorn del poeta als banys de La Presta (Alt Vallespir) els estius de 1879 i 1880, que tanta transcendencia tindria en la concepció del poema canigonenc. Mossen Cinto arriba a aquell establiment termal el 21 d'agost de 1879, d'acompanyant, com a capella domistic dels marquesos de Comillas, de llur fill Claudi López, encara solter, que patia d'una afecció pulmonar. La data es dedueix d'una carta de Verda- guer a mossen Collell de 24 d'aquell mes, en la qual li diu que han arribat al balneari, que la terra li agrada molt i que s'hi troba com el peix a l'aigua. Casacuberta calcula que aquest primer sojorn fou de dues o tres setmanes. Poc més o menys dura el sojorn de l'any següent, que degué finir devers mitjan juliol; com abans, mossen Cinto hi ana d'acompanyant de I'hereu LÓ- pez. Es pot dir que tot el que sabem d'aquests sojorns es troba condensat en les quatre pagines del capítol I11 de l'estudi de Josep M. de Casacuberta Excur- sions i sojorns de Jacznt Verdaguer a les contrades pirinenques. Les activitats del capella poeta durant aquells dies, hi s6n resumides així: ((Mentre el fill del marques de Comillas s'entretenia dibuixant ronegues cases, roures i pe- nyals, ell trescava per les serres i sotalades vallespirenques, s'anotava llegen- des i cancons populars, o esbossava poemes i somniava per primera volta en l'empresa del seu Canigó2. Sabem que l'intrepid poeta puja dues vegades a la pica del Canigó (pic de Balaig) per diferents vessants. Sembla que l'any 1879 es dedica a explorar les muntanyes de 1'Alt Vallespir, conca del riu Tec3, mentre que l'any següent ho féu també a la conca del Tet, on degué visitar alguns pobles del Conflent, amb estades a Perpinya. Pel que respecta al contorn huma, mosstn Cinto i el fill del marques hagueren de trobar al balneari una brillant societat de gent acabalada perta- nyent a l'alta burgesia, vinguda del migdia, centre i nord de Franqa i de I'estranger, la qual rivalitzava en un luxe i ostentació que ratllava el ridícul. Els messiezirs trescaven per les muntanyes amb levita i barret de copa, i les madames anaven no menys embarretades, habillades amb folgats vestits de faldilles arrossegantes, segons la moda dels salons de Paris. Per les polides carreteres i camins transitaven les charrettes i els landaux que portaven dis- tingides famílies a les viles properes o a fer dinars i berenars a les fonts, servits per criats del balneari4. No tots els hostes d'aquest eren malalts que hi anaven atrets per la fama sanativa de les aigües; a més hi havia els que ho feien per figurar o bé per satisfer llurs aficions, com era el cas dels excursio- nistes i ca~adors,naturalistes, pintors, escriptors i poetes. Sembla que la prestncia de l'autor de L'Atlantida passa desapercebuda. Sabem que hi féu dues coneixences. El primer any amb un banyer de I'esta- bliment (cf. En defensa prhpia), qui li conta que en la seva joventut s'establí a Prats de Molló de barretinaire, ofici que havia aprts a Olot, i que hagué de plegar per manca de compradors. Aquesta historia inspira al poeta I'elegia patriotica La barretina, ctcan~óde l'últim barretinaire de Franca)); premiada als Jocs Florals de l'any següent, es féu molt popular en les vetllades i actes catalanistes. Sense que s'hagi pogut establir si fou l'any 1879 o el 1880, Verdaguer féu a la Presta una altra coneixen~a:amb Carles Bosch de la Trinxeria, de la qual aquest dóna noticia en l'article Cansons populars, aparegut a 1'~~Almanachde La Esquella de la Torratxa>>per a l'any 1892; el text corrsponent -exhumat per Casacuberta (Estudis sobre Verdaguer, 165)- fa així: (<Faalguns anys, aní als Banys de la Presta per estrényer la ma a mossen Verdaguer, que s'hi trobava. Pugi a sa cambra, no hi era; un criat me digué que havia anat a passeig. Cerca i roda, preguntant pel reverent; per fi 10 vaig trovar a la vora del riu Tech, sentat sobre un roc; un vell pastor, de samarra i pell de moltó, sentat al costat seu, li cantava canGons, que mossen Cinto s'apressurava a anotar amb llapis a son carnet>>.Bosch de la Trinxeria (Prats de Molló 1831- La Jonquera 1897) era nebot del coronel Puiggarí, pel qual degué saber que Verdaguer era a la Presta; terratinent acabalat, residia a la Jonquera i estiue- java al lloc nadiu. Persona culta, havia estudiat humanitats a Tolosa i cikn- cies a Barcelona, i viatja per Europa. Era molt afeccionat a l'excursionisme científic i a la cacera: practica l'alpinisme a Sui'ssa i coneixia com qui més el Pirineu oriental. Quan mosstn Cinto el conegué, encara no havia comenCat a publicar al fulletó de <<LaRenaixenca)) i a les publicacions de les associacions excursionistes de Barcelona les amenes narracions i records de les seves ex- cursions i caceres, on demostra els seus coneixements d'historia natural, i que deprés aplega en diversos llibres; també publica aleshores contes i novel- les costumistes. En Excursions y casseres en 10s Alts Pirineus Bosch conta que compartia les aficions amb amics que s'hostatjaven als banys de la Presta.
Recommended publications
  • Tallers De Reparació I Botigues De Segona Mà a L'àrea Metropolitana
    GUIA 2015 Tallers de reparació i botigues de segona mà a l’àrea metropolitana de Barcelona www.millorquenou.cat GUIA 2015 www.millorquenou.cat 1 Autor: Secció de Prevenció de Residus de l’AMB Fotografies: Carolina Garcia, Xavier Sulé, Lucas Vallecillos Revisió lingüística: Tau Traduccions / Glosalia / Llengua de foc Disseny: Servei de Comunicació de l’AMB Compaginació: Estudi Gràfic El Prat Impressió: Agpograf S.A. Edició: Àrea Metropolitana de Barcelona Diposit Legal: B.26.841-2014 Barcelona, gener 2015 Imprès en paper reciclat Índex 04 Mapa de l’AMB 87 Roba 96 Tancaments 05 Introducció 102 Tapisseria 07 Cosa per cosa 107 Botigues de segona mà 108 Bicicletes 13 Tallers de reparació 112 Electrodomèstics 14 Bicicletes 117 Estris personals 19 Calçat 125 Informàtica 25 Climatització 130 Llibres 32 Electrònica 134 Mobles 40 Estris personals 138 Roba 48 Informàtica 58 Joies i rellotges 143 Mercats i webs 65 Lampisteria de segona mà 72 Línia blanca 77 Mobles 151 Cap a una economia 84 Petits aparells circular 3 Mapa AMB 06 10 24 19 18 20 09 02 03 05 15 27 31 22 35 08 32 28 26 16 29 30 12 07 33 13 36 25 11 04 34 14 01 23 17 21 01. Badalona 13. Gavà 25. Sant Boi de Llobregat 02. Badia del Vallès 14. L’Hospitalet de Llobregat 26. Sant Climent de Llobregat 03. Barberà del Vallès 15. Molin de Rei 27. Sant Cugat del Vallès 04. Barcelona 16. Montcada i Reixac 28. Sant Feliu de Llobregat 05. Begues 17. Montgat 29. Sant Joan Despí 06.
    [Show full text]
  • LLISTA DE PARTICIPANTS a LES 12S. TROBADES CULTURALS PIRINENQUES (NO EXHAUSTIVA)
    LLISTA DE PARTICIPANTS A LES 12s. TROBADES CULTURALS PIRINENQUES (NO EXHAUSTIVA) Nom i cognoms Professió Lloc de residència Josep Lluís Amorin Jubilat Andorra Miquel Arnaudies President CCCV Ceret (Vallespir) Enric Balaguer i Iglesias Prada (Conflent) Andreu Balent Historiador i president APPMCVQ La Tor de Querol (Cerdanya) Mònica Batlle Terra Nostra Codalet (Conflent) Joan Becat i Rajaut Professor universitari i UCE Perpinyà (Rosselló) Guillem Bertrana i Figueras Estudiant Escaldes-Engordany (Andorra) Univers Bertrana Comunicació Escaldes-Engordany (Andorra) Carles Barrull i Perna Historiador/documentalista Areny de Noguera (Ribagorça) Conxita Cases i Baró Sant Julià de Lòria (Andorra) Huguette Chiari Casal del Conflent Prada (Conflent) Florenci Crivillé i Estragués Conservador de museus Ripoll (Ripollès) Gerard Cunill i Costa Historiador i gestor cultural Puigcerdà (Cerdanya) Alexandre David Dibuixant Molitg (Conflent) Jean François Denis Consultor Desenvolupament Turístic Catllar (Conflent) Isidre Domenjó i Coll Tècnic de cultura La Seu d’Urgell (Alt Urgell) Francesc Esteban i Barbero Puigcerdà (Cerdanya) Ramon Felipó i Oriol Advocat Berga (Berguedà) Víctor Ferreira i Vilallonga Professor Figueres (Alt Empordà) Diana Figueras i Nieto Professora Escaldes-Engordany (Andorra) Miquel Àngel Fumanal i Pagès Historiador Olot (Garrotxa) Guillem Fumanal i Viana Estudiant Antoni Glory Jubilat guia de muntanya Rià (Conflent) Mònica Gual i Batlle Terra Nostra Codalet (Conflent) Ramon Gual Terra Nostra Codalet (Conflent) Conxita Heras i Colell
    [Show full text]
  • Els Recs Del Conflent, Del Vallespir I De Cerdanya
    1 Nota : Aquest fitxer fa el punt sobre els recs del bassí del Conflent, a les planes de Prada i de Vinçà, del bassí de Ceret, de Cerdanya i sobre els recs de muntanya, molts d’ells extraordinaris, alguns sempre utilitzats, altres abandonats. No se tracta d’una proposta pedagògica directament per la classe, sinó d’una documentació destinada als ensenyants i a les persones que volen conèixer Catalunya Nord. La irrigació a Catalunya Nord: els recs del Conflent, del Vallespir i de Cerdanya Els recs del bassí del Conflent Il·lustracions : El Rec de Boera El Rec dels Molins de Prada Els recs del bassí de Ceret Il·lustraciò : El Rec de Ceret i de Morellàs Els recs de Cerdanya Il·lustraciò : Els Recs de Cerdagne (mapa) Els recs de muntanya Il·lustracions : El Rec de Llar i de Canavelles. El Rec de la Solana (mapa) Fontpedrosa i la Solana El Rec de Nyer (mapa) El Rec de Nyer El Rec Nou i el Rec Vell d’Orellà (mapa) El Rec de Jújols (mapa) Joan Becat – Irrigació a Catalunya Nord: els recs del Conflent, del Vallespir i de muntanya 2 La irrigació a Catalunya Nord: els recs del Conflent, del Vallespir i de Cerdanya El Conflent és una comarca molt contrastada, amb el gran bassí de Prada i de Vinçà, de poca altitud i de clima mediterrani on, com al Rosselló la irrigació és absolutament necessària i on l’organització dels recs ve de l’Edat Mitjana. i l’alt Conflent muntanyós, de clima dur i lluminós, on la irrigació de petites zones de conreus als voltants dels pobles ha demanat proeses per edificar increïbles recs en uns pendents forts.
    [Show full text]
  • Département Des Pyrénées-Orientales Découpage
    CC Agly Fenouillèdes CC Roussillon Conflent Fitou Département des Pyrénées-Orientales Opoul-Perillos Découpage des arrondissements Vingrau CC Salanque Méditerranée Périmètre des intercommunalités Salses le Château er Prugnanes 1 janvier 2017 Caudiès de Saint-Paul Fenouillèdes de Fenouillet Maury Tautavel Le St Espira de Hippolyte St Barcarès Lesquerde Rasiguères l’Agly Laurent St Martin Cases de la CC Conflent – Canigó Fenouillet Fosse de Fenouillet St Arnac Latour de Pène Rivesaltes Claira Salanque Estagel Le Lansac Planèzes de Vira Vivier Felluns France CC Capcir Haut Conflent Ansignan Baixas Torreilles Prats Calce CU Perpignan Méditerranée Pézilla Peyrestortes de Cassagnes Montner Pia Sournia de Trilla Caramany Rabouillet Conflent VillelongueSte Marie Bompas de la Sal. Bélesta Corneilla St Villeneuve la Mer Trévillach la Sournia Montalba Pézilla la Estève le Rivière la Rivière Perpignan Canet en Campoussy Château NéfiachMillas Rivière Baho Tarerach St Roussillon Ille sur Têt Feliu St Le Soler Cabestany Mosset Feliu Molitg d’Amont Arboussols Corbère d’Avall Toulouges les Bains St Nazaire Rodès les Puyvalador Eus Canohès Saleilles St Michel Cabanes Fontrabiouse Urbanya Thuir Villeneuve Campôme Vinça Bouleternère de Corbère de la Théza Alénya Réal Catllar Marquixanes Llotes Ponteilla Pollestres Camélas Raho Corneilla St Nohèdes Ria- Espira Rigarda Llupia Formiguères Conat Prades del Vercol Cyprien CC Sud Roussillon Sansa Sirach Los de Casefabre Conflent Ste Colombe Masos Joch Bages Latour Castelnou Trouillas Montescot Villefranche Codalet
    [Show full text]
  • Explaining Variation in the Salience of Catalan Nationalism Across the Spain/France Border
    Explaining Variation in the Salience of Catalan Nationalism across the Spain/France Border Laia Balcells i Ventura Yale University (June 2009) 1. Introduction In 1659, the kingdoms of France and Spain signed a peace treaty by which a part of the Spanish territory inhabited by ethnic Catalans became part of France (the Treaty of Pyrenees). Since then, Catalan identity persisted on both sides of the France-Spain border. During the nineteenth and twentieth centuries this identity was politicised and was converted into the basis of a nationalist movement that aimed at the political sovereignty of the Catalan nation; in other words, a national identity was created. However, neither in its origins nor today is the salience of this Catalan national identity homogeneous across the boundary: while Catalan national identity is politically and socially relevant in Spanish Catalonia, it is almost non-existent in French Catalonia. In this paper I analyse the historical evolution of the Catalan identity in these two territories, focusing on the pattern of incorporation of this identity into a political ideology: nationalism. My aim is to use this comparison in order to provide new insights in the large debate about the factors explaining Catalan nationalism, which has involved historians, sociologists, political scientists, and anthropologists during decades (e.g. Solé-Tura 1967, Vicen-Vives 1970, Linz 1973, Balcells 1991, Sahlins 1989, Termes 2000, Boix 2002), but where contributions can still be made. This is especially the case given recent theoretical developments in the study of nationalism. The main argument defended in this paper is that the variation in the salience of Catalan national identity in these two regions is explained by the characteristics of the historical processes of spread of mass literacy in France and Spain, namely by the characteristics of the ‘scholastic revolution’ (Darden 2007).
    [Show full text]
  • Béns Comunals a Catalunya Estany Banyoles.Pdf
    L’APROFITAMENT DELS BÉNS COMUNALS A CATALUNYA I LA SEVA EVOLUCIÓ JURÍDICA, A PROPÒSIT DEL CAS DE L’ESTANY DE BANYOLES Col·lecció «Estudis», 22 Lluís Pau i Gratacós L’APROFITAMENT DELS BÉNS COMUNALS A CATALUNYA I LA SEVA EVOLUCIÓ JURÍDICA, A PROPÒSIT DEL CAS DE L’ESTANY DE BANYOLES Pròleg de Rafael Entrena Cuesta Barcelona, 2003 Biblioteca de Catalunya. Dades CIP: Pau i Gratacós, Lluís L’Aprofitament dels béns comunals a Catalunya i la seva evolució jurídica, a propòsit del cas de l’estany de Banyoles. - (Estudis ; 22) Bibliografia ISBN 84-393-6235-8 I. Escola d’Administració Pública de Catalunya II. Títol III. Col·lecció: Estudis (Escola d’Administració Pública de Catalunya) ; 22 1. Béns comunals - Banyoles - Història 2. Béns comunals - Dret i legislació - Catalunya - Història 3. Banyoles (Estany) - Dret d’aigües - Història 351.79(467.1:285.2Banyoles) Una versió inicial d’aquest estudi va obtenir un ajut a la recerca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya en el marc del «V Concurs per atorgar ajuts a la investigació en matèria d’Administració pública» (DOGC núm. 1897, de 16 de maig de 1994). © 2003, Lluís Pau i Gratacós D'aquesta edició: © 2003, Escola d’Administració Pública de Catalunya. Fotografia de la coberta: Albert Hosta Primera edició: octubre de 2003 ISBN: 84-393-6235-8 Dipòsit legal: B. 47.845-2003 Fotocomposició: Addenda, c/ de Pau Claris, 92 - 08010 Barcelona Impressió: Winihard Gràfics, sl. SUMARI PRÒLEG . 13 NOTES PRÈVIES . 15 INTRODUCCIÓ . 17 EL CAS . 21 Capítol I. ELS FETS . 25 1. Com a qüestió prèvia: necessitat de precisions conceptuals sobre l’estany de Banyoles .
    [Show full text]
  • La Demografia Del Segriá Segons Els Censos Moderns
    La demografia del Segriá segons els censos moderns Josep IGLÉSIES El Segríá Prenem com a inici del present treballl'any 1857, que coincideix amb l'establiment del primer cens de població amb técnica moderna i gairebé també concordaamb la realit­ zació de l'obra del canal d'Urgell, que amb tanta de manera havia de constribuir a la pros­ peritat de la comarca del Segriá i a la de les altres comarques del seu veínatge. Una qua­ rantena d' anys més tard havia també d' efectuar-se la construcció del canal d' Aragó i Catalunya que, per semblant, afecta a la comarca. L'any 1857 els ajuntaments que constitueixen el Segriá sumaven 58.332 habitants', amb una densitat de població de 41,05 habitants per quilometre quadrat, calculada a base de 1.420,85 quilometres quadrats, que li atribueix la Comissaria d'Economia de la Gene­ ralitat l'any 19372 i 39,70 habitants ídem calculada a base de 1.469,20 quilometres qua­ drats, que proporciona la suma de les superfícies territorials dels ajuntaments, segons les dades de l'lnstitut Nacional d'Estadística de Madrid'. A base del primer cálcul, I'any 1857 hi havia al Principat 22 comarques amb densitat de població superior al Segriá i 15 amb densitat inferior. Deu de les primeres tenien plataforma marítima, altres 4 perta­ nyien a la Fossa de Móra d'Ebre, 4 a la Depressió Central i una al Pre-pirineu. De les 15 amb densitat de població inferior al Segria, n'hi havia 2 de marítimes, altres 2 de la Fossa de Móra d'Ebre, 3 de la Depressió Central i 8 del Pirineu-Pre-pirineu.
    [Show full text]
  • La Població I Les Activitats Econòmiques De La Cerdanya a L’Últim Quart Del Segle X V I I I (1775-1800)
    Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 73, juny 2012, p. 167-192 ISSN: 1133-2190 (format imprès); 2014-0037 (format digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG DOI: 10.2436/20.3002.01.9 La població i les activitats econòmiques de la Cerdanya a l’últim quart del segle XVIII (1775-1800) Josep Mª Prat Forga Grup d’Investigació TUDISTAR 1 Departament de Geografia Universitat Autònoma de Barcelona [email protected] Resum En aquest article s’analitza la distribució, a l’últim quart del segle xviii (1775-1800), de la població que hi havia a la part de la Cerdanya que romangué a l’Estat espanyol després del Tractat dels Pirineus, així com el seu context econòmic, en un moment en què es van començar a aplicar noves idees, especialment en la producció agrària i la indústria, cosa que va provocar uns canvis ocupacionals en una comarca amb una població creixent, distribuïda de manera no uniforme per gran nombre de pobles i llogarets. Per fer-ho s’ha partit de la recerca, recopilació, anàlisi i síntesi de diverses fonts docu- mentals existents llavors sobre la comarca, complementat per un treball de camp, amb recorreguts i visualitzacions en el mateix territori, analitzant els topònims i recollint l’ex- periència de gent que hi va viure en la primera meitat del segle passat. Paraules clau: població, activitats socioeconòmiques, Cerdanya, segle xviii. 1. Aquest article és un extracte del treball de recerca realitzat l’any 2099, dins del Màster Oficial d`Estudis Territorials i de la Població, en el departament de Geografia
    [Show full text]
  • Nomenclàtor Toponímic De La Catalunya Del Nord
    NOMENCLÀTOR TOPONÍMIC DE LA CATALUNYA DEL NORD Joan Anton Rabella i Ribas Oficina d’Onomàstica. Institut d’Estudis Catalans ORIGEN DEL NOMENCLÀTOR En el context de la situació de la llengua catalana a la Catalunya del Nord, amb una reculada en l’ús social molt significativa al llarg del segle XX, hi ha un àmbit, la toponímia, que presenta algunes característiques específiques. Des d’un punt de vista general, la topo- nímia nord-catalana ha patit més una francesització gràfica –i fonètica– dels topònims que ja existien (com podem comprovar, per exemple, en els mapes publicats per l’Institut Géo- graphique National (IGN) en les edicions menys modernes) que no pas una substitució per topònims d’origen francès; aquesta situació possiblement ha estat afavorida per la gran riquesa i densitat de la toponímia a les comarques del nord de l’Albera. A l’hora de plantejar-se, doncs, la realització d’un nomenclàtor calia tenir en compte aquesta situació i les repercussions a nivell oral de la recuperació de les formes normativa- ment correctes dels topònims catalans. En aquest sentit ja s’havia advertit que formes lin- p« law] [k«B«s taN] güísticament normatives com, per exemple, Palau [ ’ o Cabestany ’ es pro- [pa lo] [kabesta ni] nunciaven sovint ’ i ’ com si fossin uns topònims francesos, de manera que es modificava precisament el nom propi, que és la forma fònica genuïna. D’aquesta manera, l’objectiu de la realització d’un nomenclàtor a fi de preservar la toponímia nord-catalana com a patrimoni cultural i pel seu valor identificatiu s’havia d’ade- quar també a les necessitats de caràcter fonètic, és a dir, del seu ús oral.
    [Show full text]
  • Jordi Camps. Escultura Romànica a Besalú I a La Garrotxa. Per a La
    ISSN: 2339-6741 Pàg. 9 - 22 ESCULTURA ROMÀNICA A BESALÚ I A LA GARROTXA. PER A LA RECUPERACIÓ D’UN PAISATGE DISPERS J C Museu Nacional d’Art de Catalunya El conjunt d’escultura monumental romànica de Besalú ofereix, des de la perspectiva artística, una varietat de solucions, aplicacions i tendències que permet donar una visió de tota la producció del Pirineu, en la zona compresa des de Ripoll i Cuixà %ns a Sant Pere de Rodes. Al mateix temps, des d’una òptica de conservació del nostre patrimoni, se’ns presenta com un microcosmos a imatge del que ha estat la fortuna de l’art, especialment religiós, de l’edat mitjana, i de quina manera aquest ha pogut arribar %ns als temps actuals. Si eixamplem, com és la nostra intenció, el ventall cap a d’altres conjunts situats en els límits de 9 l’antic comtat de Besalú o en els de l’actual comarca de la Garrotxa, albirem un panorama similar al de la vila besaluenca, per bé que s’obren noves vies i, sobretot, apareix amb tota la seva força el paper de les imatges de fusta policromada, tècnica de la qual s’han conservat obres i testimonis grà%cs de gran importància. Les pàgines que segueixen es dediquen a donar una visió actualitzada de l’escultura romànica en els antics monuments de Besalú i la Garrotxa, al mateix temps que permetran recordar que, per la dinàmica de la història, els conjunts ens han arribat incomplets o transformats, amb vestigis monu- mentals encara presents en el paisatge, però amb nombrosos testimonis preservats en museus i col·lec- cions, fora del seu context d’origen.
    [Show full text]
  • Els Establiments Cerdans En Catalunya Vella. Cavalls De Troia De La Política Comtal?
    Revista Internacional d´Humanitats 10 CEMOrOC­Feusp / Núcleo Humanidades­ESDC / Univ. Autónoma de Barcelona ­2006 Els Establiments Cerdans en Catalunya Vella. Cavalls de Troia de la Política Comtal? Ramon Martí Universitat Autònoma de Barcelona [email protected] Es remunten a Estrabó les fonts antigues conservades que citen la tribu dels cerdans (cerretani < ceretani / ceretes) entre els primitius habitants dels Pirineus, uns reputats productors de pernils segons aquest autor. Igualment, es remuntaria a l’època preromana l’existència del territori específic de Cerdanya (Ceretania), tot i que les primeres referències explícites del districte són pròpiament medievals. La Cerdanya és, de fet, una comarca geogràfica ben definida, disposada entre muntanyes, que ocupa la conca alta del riu Segre. Aquí, els seus límits geogràfics són ben coneguts: la limiten a l’Est el Coll de la Perxa; al Nord el Carlit, Pimorent, Campcardós i les crestes de les muntanyes d’Andorra; al Sud el Puigmal, Colls de Jou, de Pendís i la Serra del Cadí; el límit Oest inclou la petita comarca del Baridà, a ponent d’Arsèguel travessa el Segre i segueix per la carena que separa la vall de Castellnou de Carcolze de la vall de Bescaran, en l’Alt Urgell (Ponsich 1980; Coromines 1995). Fora d’aquest nucli original, però, els cerdans també han deixat la seva petja onomàstica en altres contrades de Catalunya, un rastre toponímic que ha estat objecte de discussió i que ara pretenem explicar amb l’anàlisi històrica del fenomen. 5 Perspectives d’anàlisi Arreu de Catalunya avui es registren poc més de 40 topònims que deriven del gentilici Cerdà i del corònim Cerdanya, un grup onomàstic prolífic que ha estat discutit.
    [Show full text]
  • Aigua I Ciutat: Els Recs De Banyoles, Història I Futur Aigua I Ciutat: Els Recs De Banyoles, Història I Futur Banyoles, 2014
    Aigua i ciutat: els recs de Banyoles, història i futur Aigua i ciutat: els recs de Banyoles, història i futur Banyoles, 2014 EDITORS: Joan Nogué, Carles Puncernau AUTORS: Lídia Donat, Ramon Folch i Guillén, Jeroni Moner Codina, Guerau Palmada, Lluís Pau Gratacós, Xavier Solà CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Esteve Serra IMATGE DE LA COBERTA: El límit del rec Major (fotografia de Harold Abellan) EDITA: Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles Plaça de la Font, 11 - 17820 Banyoles – Tel. 972 57 23 61 www.cecbanyoles.cat [email protected] SUPORT: Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona Institut Ramon Muntaner COL·LABORA: Ajuntament de Banyoles DIRECCIÓ DELS QUADERNS: M. Àngels Juanmiquel (CECB) COMITÈ EDITORIAL: Joan Anton Abellan (president del CECB), Jordi Galofré, Mariona Juncà, Julià Maroto, David Masgrau, Jeroni Moner, Pere Noguer, Carles Puncernau, Elisabet Saus (vocals del CECB) MAQUETACIÓ I DISSENY DE LA COBERTA: Estudi Oliver Gràfic 972 58 11 03 - [email protected] IMPRESSIÓ: Graficolor Banyoles Ctra. Vilavenut, 212 - Nau 4 -17820 Banyoles - Tel. i Fax 972 57 27 53 [email protected] ISBN: 978-84-617-1316-5 DIPÒSIT LEGAL: GI.1697-2014 4 Índex Presentació .................................................................................................... 7 Introducció ..................................................................................................... 9 L’aigua: recurs bàsic abundantment escàs .................................................... 13 Ramon Folch i Guillén L’aprofitament de l’aigua de l’estany de Banyoles: els recs en la formació de la ciutat ................................................................................................... 19 Jeroni Moner Codina L´aigua com a conflicte legal. Perspectives històriques i de present ............. 51 Lluís Pau Gratacós Els molins: construccions, tipologies i usos .................................................. 67 Lídia Donat i Xavier Solà Molins, tints i fargues dels recs de Banyoles (segles XIV-XVIII) ...................
    [Show full text]