Primers Contactes De Verdaguer Amb Els Catalans Del Rossello*
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
CORE Metadata, citation and similar papers at core.ac.uk Provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert PRIMERS CONTACTES DE VERDAGUER AMB ELS CATALANS DEL ROSSELLO* li Joan TORRENTFABREGAS Quan el setembre de 1873 mosstn Cinto ana per primera vegada a les comarques ultrapirinenques on dos-cents anys abans la gent no hi parlava sinó el catala, era un obscur poeta -Liltlantida encara no I'havia catapultat a la fama- i cap coneixenca no tenia amb gent de lletres del país. El motiu de I'anada a Franca fou de fer una visita, ell i mossh Jaume Collell, a un grup de sacerdots barcelonins coneguts, entre ells Torras i Bages, els quals, fugitius d'un dels avalots anticlericals de la capital, s'havien refu- giat a Vin~a.El nostre poeta emprengué el viatge en unes condicions físiques deplorables, malalt d'una dolorosa anemia cerebral que al cap de poc I'obli- garia a deixar la rectoria de Vinyoles d'Orís. En tal estat, no és estrany que el país no l'entusiamés; segons Collell, <(eratant la forca del mal ... que de res no feia cas ni res I'interessava ... Sols vaig veure llampeguejar el desig en sa esmortui'da mirada quan, des de Prada, contemplarem la magestuosa tossa del Canigó. -M'agradaria pujar-hi- digué en un moment d'entusiame, que el mal feia apagar tot seguit)) (La primera anada de Mn. Verdaguer alRosse- 110, ttGazeta de Vich,), 23 i 26 de juny 1923). En aquesta ocasió, Verdaguer i Collell conegueren Antoni Puiggari, coro- nel d'enginyers de I'extrcit francts que residia a Perpinya (1851-1891); era un convencut catalanista, arqueoleg i afeccionat a I'estudi de nostra llengua, aficions que li venien del seu oncle, Pere Puiggari, autor aquest d'una grama- tica catalana i d'un diccionari catala-francts. En I'esmentat article, Collell explica la fonda impressió que els causa la visita que feren al savi coronel, per recomanació de Maria Aguiló amb el qual s'escrivia. t(Sortírem de la visita amb la impressió d'haver vist un monument venerable, i queda segellada una dolca amistat, que després ens feia comunicar amb vera fruició amb l'ermitl de Sant Cristofol (nom del carrer on residia), com ell somrient s'anomenava. Nosaltres no passavem mai per Perpinya que no li féssim una visita,). En un altre lloc (Lo Patriarca del Rossello, article necrologic, ttLa Veu de Catalu- nya,,, 17 maig 189 I), el mateix Collell dira: ttSí, el coronel Puiggari era el patriarca venerable dels catalans de Franca; ell era com l'encarnació vivent *Publicat amb el mateix títol a <(Faig.Revista literaria~,Manresa, n. 29, novembre de 1987. de l'esperit catala que es va perdent en aquella hermosa contrada del Rosse- lló; i de sos llavis la nostra parla flu'ia encara pura i neta, sense barreja. I tal com la parlava, lYescrivia>>. No ens consta que aquella coneixenca n'originés d'altres, aleshores, amb gent de lletres del Rosselló; cal advertir que, per aquell temps Verdaguer, no tenia cap motiu especial, com tingué més endavant, per a desitjar fer amistat amb els catalans rossellonesos. La mancanca de noves relacions persistí fins a 1879. És significatiu que en els sis anys transcorreguts, en 1'Epistolari del poeta no aparegui cap lletra procedent de la Catalunya francesa. El fet és més intrigant per quant en 1877 esdevé l'aparició de Lxtlantida, esdeveniment que d'antuvi tingué un ampli resso en els medis intel.lectuals de Franca i mereixé entusiastes missives de felicitació a l'autor, de poetes i escriptors provencals, occitans i parisencs. La qual cosa ensems confirmaria la inexistkncia, encara, de relacions de germa- nor entre els literats del Principat i del Rosselló, amb algunes rares excep- cions. Aquest fet increible contrasta amb el cas dels felibres provencals, tot i que els lligams no eren tan forts, les relacions amb els quals, iniciades per Víctor Balaguer amb motiu del seu exili a Franca (anys 1865-1867), foren segellades amb la vinguda a Barcelona de Mistral, Roumieux, Bonaparte- Wyse i Pau1 Meyer, l'any 1868, per assistir als Jocs Florals, on Verdaguer, seminarista encara, els pogué coneixer. En el desenvolupament de les relacions fraternes amb els catalans del Rosselló -que assoliren un elevat grau d'afectivitat- un destacat paper era reservat a Verdaguer, amb el poema Canigó'. Una etapa decisiva s'inicia amb el doble sojorn del poeta als banys de La Presta (Alt Vallespir) els estius de 1879 i 1880, que tanta transcendencia tindria en la concepció del poema canigonenc. Mossen Cinto arriba a aquell establiment termal el 21 d'agost de 1879, d'acompanyant, com a capella domistic dels marquesos de Comillas, de llur fill Claudi López, encara solter, que patia d'una afecció pulmonar. La data es dedueix d'una carta de Verda- guer a mossen Collell de 24 d'aquell mes, en la qual li diu que han arribat al balneari, que la terra li agrada molt i que s'hi troba com el peix a l'aigua. Casacuberta calcula que aquest primer sojorn fou de dues o tres setmanes. Poc més o menys dura el sojorn de l'any següent, que degué finir devers mitjan juliol; com abans, mossen Cinto hi ana d'acompanyant de I'hereu LÓ- pez. Es pot dir que tot el que sabem d'aquests sojorns es troba condensat en les quatre pagines del capítol I11 de l'estudi de Josep M. de Casacuberta Excur- sions i sojorns de Jacznt Verdaguer a les contrades pirinenques. Les activitats del capella poeta durant aquells dies, hi s6n resumides així: ((Mentre el fill del marques de Comillas s'entretenia dibuixant ronegues cases, roures i pe- nyals, ell trescava per les serres i sotalades vallespirenques, s'anotava llegen- des i cancons populars, o esbossava poemes i somniava per primera volta en l'empresa del seu Canigó2. Sabem que l'intrepid poeta puja dues vegades a la pica del Canigó (pic de Balaig) per diferents vessants. Sembla que l'any 1879 es dedica a explorar les muntanyes de 1'Alt Vallespir, conca del riu Tec3, mentre que l'any següent ho féu també a la conca del Tet, on degué visitar alguns pobles del Conflent, amb estades a Perpinya. Pel que respecta al contorn huma, mosstn Cinto i el fill del marques hagueren de trobar al balneari una brillant societat de gent acabalada perta- nyent a l'alta burgesia, vinguda del migdia, centre i nord de Franqa i de I'estranger, la qual rivalitzava en un luxe i ostentació que ratllava el ridícul. Els messiezirs trescaven per les muntanyes amb levita i barret de copa, i les madames anaven no menys embarretades, habillades amb folgats vestits de faldilles arrossegantes, segons la moda dels salons de Paris. Per les polides carreteres i camins transitaven les charrettes i els landaux que portaven dis- tingides famílies a les viles properes o a fer dinars i berenars a les fonts, servits per criats del balneari4. No tots els hostes d'aquest eren malalts que hi anaven atrets per la fama sanativa de les aigües; a més hi havia els que ho feien per figurar o bé per satisfer llurs aficions, com era el cas dels excursio- nistes i ca~adors,naturalistes, pintors, escriptors i poetes. Sembla que la prestncia de l'autor de L'Atlantida passa desapercebuda. Sabem que hi féu dues coneixences. El primer any amb un banyer de I'esta- bliment (cf. En defensa prhpia), qui li conta que en la seva joventut s'establí a Prats de Molló de barretinaire, ofici que havia aprts a Olot, i que hagué de plegar per manca de compradors. Aquesta historia inspira al poeta I'elegia patriotica La barretina, ctcan~óde l'últim barretinaire de Franca)); premiada als Jocs Florals de l'any següent, es féu molt popular en les vetllades i actes catalanistes. Sense que s'hagi pogut establir si fou l'any 1879 o el 1880, Verdaguer féu a la Presta una altra coneixen~a:amb Carles Bosch de la Trinxeria, de la qual aquest dóna noticia en l'article Cansons populars, aparegut a 1'~~Almanachde La Esquella de la Torratxa>>per a l'any 1892; el text corrsponent -exhumat per Casacuberta (Estudis sobre Verdaguer, 165)- fa així: (<Faalguns anys, aní als Banys de la Presta per estrényer la ma a mossen Verdaguer, que s'hi trobava. Pugi a sa cambra, no hi era; un criat me digué que havia anat a passeig. Cerca i roda, preguntant pel reverent; per fi 10 vaig trovar a la vora del riu Tech, sentat sobre un roc; un vell pastor, de samarra i pell de moltó, sentat al costat seu, li cantava canGons, que mossen Cinto s'apressurava a anotar amb llapis a son carnet>>.Bosch de la Trinxeria (Prats de Molló 1831- La Jonquera 1897) era nebot del coronel Puiggarí, pel qual degué saber que Verdaguer era a la Presta; terratinent acabalat, residia a la Jonquera i estiue- java al lloc nadiu. Persona culta, havia estudiat humanitats a Tolosa i cikn- cies a Barcelona, i viatja per Europa. Era molt afeccionat a l'excursionisme científic i a la cacera: practica l'alpinisme a Sui'ssa i coneixia com qui més el Pirineu oriental. Quan mosstn Cinto el conegué, encara no havia comenCat a publicar al fulletó de <<LaRenaixenca)) i a les publicacions de les associacions excursionistes de Barcelona les amenes narracions i records de les seves ex- cursions i caceres, on demostra els seus coneixements d'historia natural, i que deprés aplega en diversos llibres; també publica aleshores contes i novel- les costumistes. En Excursions y casseres en 10s Alts Pirineus Bosch conta que compartia les aficions amb amics que s'hostatjaven als banys de la Presta.