CORE Metadata, citation and similar papers at core.ac.uk

Provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert PRIMERS CONTACTES DE VERDAGUER AMB ELS CATALANS DEL ROSSELLO*

li Joan TORRENTFABREGAS

Quan el setembre de 1873 mosstn Cinto ana per primera vegada a les comarques ultrapirinenques on dos-cents anys abans la gent no hi parlava sinó el catala, era un obscur poeta -Liltlantida encara no I'havia catapultat a la fama- i cap coneixenca no tenia amb gent de lletres del país. El motiu de I'anada a Franca fou de fer una visita, ell i mossh Jaume Collell, a un grup de sacerdots barcelonins coneguts, entre ells Torras i , els quals, fugitius d'un dels avalots anticlericals de la capital, s'havien refu- giat a Vin~a.El nostre poeta emprengué el viatge en unes condicions físiques deplorables, malalt d'una dolorosa anemia cerebral que al cap de poc I'obli- garia a deixar la rectoria de Vinyoles d'Orís. En tal estat, no és estrany que el país no l'entusiamés; segons Collell, <(eratant la forca del mal ... que de res no feia cas ni res I'interessava ... Sols vaig veure llampeguejar el desig en sa esmortui'da mirada quan, des de Prada, contemplarem la magestuosa tossa del Canigó. -M'agradaria pujar-hi- digué en un moment d'entusiame, que el mal feia apagar tot seguit)) (La primera anada de Mn. Verdaguer alRosse- 110, ttGazeta de Vich,), 23 i 26 de juny 1923). En aquesta ocasió, Verdaguer i Collell conegueren Antoni Puiggari, coro- nel d'enginyers de I'extrcit francts que residia a Perpinya (1851-1891); era un convencut catalanista, arqueoleg i afeccionat a I'estudi de nostra llengua, aficions que li venien del seu oncle, Pere Puiggari, autor aquest d'una grama- tica catalana i d'un diccionari catala-francts. En I'esmentat article, Collell explica la fonda impressió que els causa la visita que feren al savi coronel, per recomanació de Maria Aguiló amb el qual s'escrivia. t(Sortírem de la visita amb la impressió d'haver vist un monument venerable, i queda segellada una dolca amistat, que després ens feia comunicar amb vera fruició amb l'ermitl de Sant Cristofol (nom del carrer on residia), com ell somrient s'anomenava. Nosaltres no passavem mai per Perpinya que no li féssim una visita,). En un altre lloc (Lo Patriarca del Rossello, article necrologic, ttLa Veu de Catalu- nya,,, 17 maig 189 I), el mateix Collell dira: ttSí, el coronel Puiggari era el patriarca venerable dels catalans de Franca; ell era com l'encarnació vivent

*Publicat amb el mateix títol a <(Faig.Revista literaria~,Manresa, n. 29, novembre de 1987. de l'esperit catala que es va perdent en aquella hermosa contrada del Rosse- lló; i de sos llavis la nostra parla flu'ia encara pura i neta, sense barreja. I tal com la parlava, lYescrivia>>. No ens consta que aquella coneixenca n'originés d'altres, aleshores, amb gent de lletres del Rosselló; cal advertir que, per aquell temps Verdaguer, no tenia cap motiu especial, com tingué més endavant, per a desitjar fer amistat amb els catalans rossellonesos. La mancanca de noves relacions persistí fins a 1879. És significatiu que en els sis anys transcorreguts, en 1'Epistolari del poeta no aparegui cap lletra procedent de la Catalunya francesa. El fet és més intrigant per quant en 1877 esdevé l'aparició de Lxtlantida, esdeveniment que d'antuvi tingué un ampli resso en els medis intel.lectuals de Franca i mereixé entusiastes missives de felicitació a l'autor, de poetes i escriptors provencals, occitans i parisencs. La qual cosa ensems confirmaria la inexistkncia, encara, de relacions de germa- nor entre els literats del Principat i del Rosselló, amb algunes rares excep- cions. Aquest fet increible contrasta amb el cas dels felibres provencals, tot i que els lligams no eren tan forts, les relacions amb els quals, iniciades per Víctor Balaguer amb motiu del seu exili a Franca (anys 1865-1867), foren segellades amb la vinguda a Barcelona de Mistral, Roumieux, Bonaparte- Wyse i Pau1 Meyer, l'any 1868, per assistir als Jocs Florals, on Verdaguer, seminarista encara, els pogué coneixer. En el desenvolupament de les relacions fraternes amb els catalans del Rosselló -que assoliren un elevat grau d'afectivitat- un destacat paper era reservat a Verdaguer, amb el poema Canigó'. Una etapa decisiva s'inicia amb el doble sojorn del poeta als banys de La Presta (Alt Vallespir) els estius de 1879 i 1880, que tanta transcendencia tindria en la concepció del poema canigonenc. Mossen Cinto arriba a aquell establiment termal el 21 d'agost de 1879, d'acompanyant, com a capella domistic dels marquesos de Comillas, de llur fill Claudi López, encara solter, que patia d'una afecció pulmonar. La data es dedueix d'una carta de Verda- guer a mossen Collell de 24 d'aquell mes, en la qual li diu que han arribat al balneari, que la terra li agrada molt i que s'hi troba com el peix a l'aigua. Casacuberta calcula que aquest primer sojorn fou de dues o tres setmanes. Poc més o menys dura el sojorn de l'any següent, que degué finir devers mitjan juliol; com abans, mossen Cinto hi ana d'acompanyant de I'hereu LÓ- pez. Es pot dir que tot el que sabem d'aquests sojorns es troba condensat en les quatre pagines del capítol I11 de l'estudi de Josep M. de Casacuberta Excur- sions i sojorns de Jacznt Verdaguer a les contrades pirinenques. Les activitats del capella poeta durant aquells dies, hi s6n resumides així: ((Mentre el fill del marques de Comillas s'entretenia dibuixant ronegues cases, roures i pe- nyals, ell trescava per les serres i sotalades vallespirenques, s'anotava llegen- des i cancons populars, o esbossava poemes i somniava per primera volta en l'empresa del seu Canigó2. Sabem que l'intrepid poeta puja dues vegades a la pica del Canigó (pic de Balaig) per diferents vessants. Sembla que l'any 1879 es dedica a explorar les muntanyes de 1'Alt Vallespir, conca del riu Tec3, mentre que l'any següent ho féu també a la conca del Tet, on degué visitar alguns pobles del , amb estades a Perpinya. Pel que respecta al contorn huma, mosstn Cinto i el fill del marques hagueren de trobar al balneari una brillant societat de gent acabalada perta- nyent a l'alta burgesia, vinguda del migdia, centre i nord de Franqa i de I'estranger, la qual rivalitzava en un luxe i ostentació que ratllava el ridícul. Els messiezirs trescaven per les muntanyes amb levita i barret de copa, i les madames anaven no menys embarretades, habillades amb folgats vestits de faldilles arrossegantes, segons la moda dels salons de Paris. Per les polides carreteres i camins transitaven les charrettes i els landaux que portaven dis- tingides famílies a les viles properes o a fer dinars i berenars a les fonts, servits per criats del balneari4. No tots els hostes d'aquest eren malalts que hi anaven atrets per la fama sanativa de les aigües; a més hi havia els que ho feien per figurar o bé per satisfer llurs aficions, com era el cas dels excursio- nistes i ca~adors,naturalistes, pintors, escriptors i poetes. Sembla que la prestncia de l'autor de L'Atlantida passa desapercebuda. Sabem que hi féu dues coneixences. El primer any amb un banyer de I'esta- bliment (cf. En defensa prhpia), qui li conta que en la seva joventut s'establí a Prats de Molló de barretinaire, ofici que havia aprts a Olot, i que hagué de plegar per manca de compradors. Aquesta historia inspira al poeta I'elegia patriotica La barretina, ctcan~óde l'últim barretinaire de Franca)); premiada als Jocs Florals de l'any següent, es féu molt popular en les vetllades i actes catalanistes. Sense que s'hagi pogut establir si fou l'any 1879 o el 1880, Verdaguer féu a la Presta una altra coneixen~a:amb Carles Bosch de la Trinxeria, de la qual aquest dóna noticia en l'article Cansons populars, aparegut a 1'~~Almanachde La Esquella de la Torratxa>>per a l'any 1892; el text corrsponent -exhumat per Casacuberta (Estudis sobre Verdaguer, 165)- fa així: (>.Bosch de la Trinxeria (Prats de Molló 1831- La Jonquera 1897) era nebot del coronel Puiggarí, pel qual degué saber que Verdaguer era a la Presta; terratinent acabalat, residia a la Jonquera i estiue- java al lloc nadiu. Persona culta, havia estudiat humanitats a Tolosa i cikn- cies a Barcelona, i viatja per Europa. Era molt afeccionat a l'excursionisme científic i a la cacera: practica l'alpinisme a Sui'ssa i coneixia com qui més el Pirineu oriental. Quan mosstn Cinto el conegué, encara no havia comenCat a publicar al fulletó de <>.Un altre aniic seu, monsieur Loret, era un savi botanic de Montpeller, el qual conegué vestit tot de negre, levita llarga i barret de copa, plantat sobre un penyal amb els bracos enlaire, desemperat perque no podia abastar un exemplar de la planta hibrida Hiperacium pseu- do-eriophorum; amb ell ((sortíem de matinet, quan 10 temps ho permetia, i tornavem a l'establiment (termes Poujade) portant cada u, dessota del bra~, un feix de plantes i herbes de tota mena)). Bosch segueix contant que anava amb aquest personatge un dia quan, en passar sobre la cascada d'Hanniba1, veieren un individu que, valent-se d'una escala de corda, havia baixat al peu del caient d'aigua; en ser a dalt, portava, ficats dins una capseta, quatre ous de martinet o mirle d'aigua. Monsieur Hunt, que així es deia, era un savi naturalista col~leccionadord'ous d'ocell, que es jugava la vida pujant als més alts penyals per tal de capturar uns ous d'aguila imperial que niava en aque- lles muntanyes; segons edició de monsieur Loret, tampoc no deixava mai el barret de copa; i no cal dir que també es feren amics. L'encontre amb Verdaguer degué ser breu, i Bosch no diu que aleshores s'haguessin tornat a trobar. L'amistat, pero, perdura i ambdós s'intercanvia- ren alguns dels llibres que publicaven, com sabem per les cartes conservades. Fins ara només coneixíem la de Bosch datada a la Jonquera el 16 gener 1886 (Epist. de J. V., 101 i s.), en la qual dóna les gracies al poeta per la tramesa d'un exemplar de Canigó i diu que és immerescuda la dedicatoria ((al primer excursionista de nostres Pirineusb), que sent ((no poguer correspondre a sa amabilitat, puig que mos humilds escrits es troben esparcit en 10 suplement de La Renaixensa)>i que aixo l'obligara a reunir-10s en un tomet ((per tenir el gust d'oferir-ne un exemplar en homenatge al cklebre autor de Canigó; enco- mia l'exactitud de les descripcions del poeta, ((son llibre és un ver guia que sera Útil a tot excursionista)), i acaba preguntat si les jonquilles blanques, esmentades en el poema, són la flor luzula nivea del grup de les jonva- cees. Recentment han aparegut quatre cartes inbdites, adre~adesper Verda- guer a Bosch, que seran incloses en l'Epistolari, volum XI (5). La més antiga, del 28 novembre 1886, té per objecte agrair la dedicatoria de l'article de Bosch La llegenda de sant Guillem de Gombred (Alt Vallespir), ((que publica La Renaixensa d'avub; referint-se a la llegenda, diu: crM'és nova en part i la trobo notabilíssima>>.Hi ha, en aquesta carta, uns paragrafs intrigants que introdueixen uns dubtes quant a l'any que Verdaguer i Bosch es conegueren a la Presta: <<¿Serecorda V. haver passat per Prats de Molló, un dia de primers de juliol envers l'any 82, amb un isard penjant en 10 matxo davanter? Jo crec que era V. que baixava d'aquells cims, quan jo hi pujava per primera volta atret per sa bellesa eterna, que Déu me perdó si he desflorat. Fou l'encontre de la formiga aplegadora i la cigala inútil)). És evident que aquest text conté elements contradictoris, com és que l'any 1882 Verdaguer hagués vist Bosch que baixava d'aquells cims (que no podien ser altres que els del Canigó) quan ell hi pujava per primera volta, essent així que el mateix poeta dira (En defen- sa prhpia) que des dels banys de la Presta ((fiu la primera volada als cims del Canigó, somniant i comencant d'escriure la llegenda pirenaica d'aquest nom)), la qual cosa, com és sabut, s'esdevingué l'any 1879. Tampoc no con- corden amb aquesta asserció els mots (>, paraules subratllades en la carta. La qual cosa confirmaria que l'encontre personal fou de breu durada i que no es repetí posteriorment. Una altra carta de Verdaguer, de 30 marc 1887, més breu, diu: <>.Era el primer recull d'articles que Bosch publicava, els quals havien vist la llum abans en <>. Una d'elles (ms. 325lIV 12O de la Bibliotca de Catalunya) conté, entre d'al- tres descripcions, una ascenció al pic de Balaig, del Canigó, així com bon nombre de tradicions i notes curioses, llistes d'animals (ocells i aus de rapi- nya i cranimals de terra))) amb llurs noms catalans i francesos i alguns amb la correspondencia científica llatina6. Una altra llibreta conté 5 rondalles, notes Iexiques, mots o expressions dialectals del Vallespir o del Rosselló, gallicis- mes, etc. (cf. Casacuberta, Estudis sobre Verdaguer, 164). Mossen Cinto hagué d'estendre les enquestes als diversos poblats de la comarca; per les referencies del Romancerillo sabem que la major part de les canqons les recollí a Prats de Molló. Cal suposar que els rectors dels pobles el posaren en la pista de moltes de les persones que li donaren noticies de l'antigor, gairebé totes les quals devien ser d'edat avancada. En les llibretes no hi figuren els noms, si bé alguna vegada les designa per llurs oficis. ((Les bruixes dels Pirineus, Conflent, i Rosselló tenien son punt de reu- nió en Canigó (pastor eugasser de I'Euget)~.<).rrEn la rectoria de St. Salvador un manobre em diu que els moros tenien 10 gran ajuntament en les tres torres de Cabrenys, des d'on es feien signes amb la torre de Cos, d'aquei- xa amb la de Ratera, després amb la dlAlbera, Taltabuit i per Últim amb la de Banyuls, anomenada del Diable)). D'altres comunicats són: crun pescaire de Prats de Molló~,ctun treballador (fargaire) de la farga de ferro de La Pres- te)). En altre lloc de la llibreta, mossen Cinto es plany: <

Notes

1. Sobre la influkncia del poema canigonenc en l'origen de les relacions entre cata- lans i rossellonesos, cf. el meu article ((Canigó))i el desvetllament e la consci6ncia catalana al RosseNó, cccriterion)) núm. 7, any 196 1. 2. En arribar la primera vegada a la Presta, Verdaguer hagué de quedar impressio- nat per la grandiositat del balneari i del lloc estratkgic, en un repeu del Costabona, on s'havia edificat. heus ací la descripció que en fa C. Bosch de la Trinxeria (Excursions y casseres en 10s Alts Pirinelis Catalans, ((La Ilustració Catalana)), 15 abril 1886): CA uns 8 quilometres [del poble de Prats de Molló, al terme municipal del qual pertanyia el vei'nat de la Presta], seguint una hermosa carretera, Tech amunt, es troba el gran establiment termal de la Preste (1200 d'altura). Sembla impossible que en lloc tan selvatge s'hagin pogut construir uns edificis tan grandiosos i confortables. Estan ados- sats contra els cingles; s'hi han obert pas a barrinades. Los voltants ... són alts cingles de pedra calcinal que rodegen l'establiment; 10 riu Tech corre encaixonat a son peu ... A 1200 metres d'altura no es coneix I'estiu; tothom va vestit d'hivern),. En un altre lloc (De Barcelona als banys termals de la Preste, Alt Vallespir, del llibre Records d'lrn exctlrsionista, 387), Bosch diu: ((Arribem a la Preste, establiment grandiós, conforta- ble, com els millors hotels d'Aigues Bones i Cauterets... Grans salons, cambres ben moblades, galeria de banys, menjador immens; a dinar som 150 a primera taula i 100 a la segonan. Per a més dades, cf. <(LaHormiga de Oro),, any 1886, pags. 525 i 527, on hi ha un gravat del balneari, consistent en diversos cossos d'edifici, de tres i quatre pisos, i una església. L'explicació del gravat diu així: ccAguas alcalino-sulfurado-sódicas de diversos manantiales, 17.000 litros diariamente. Temperatura de las aguas, 45O, agra- dable al paladar. Obra prodigios en personas que padezcan enfermedades de las vias urinarias o aparato respiratorio, por crónicas que sean. .. Mas de 300 habitaciones, 8 grandes salones, 3 magnificas salas de baños e inhalaciones, café, telégrafo [sabem que també hi havia una biblioteca, on Verdaguer degué passar bones estones] y una bien construida carretera que enlaza com Amelie-les-Bains y Perpiñan, y por un pintoresc0 camino que, trepando por 10s riscos pirineicos, le une a España por Camprodon. La temperatura en pleno verano es de 15 a 18 grados,). 3. En el llibre De ma cullita, 81, Bosch de la Trinxeria diu les excursions que es podien fer des de la Presta: c(Tech amunt, fins a ses fonts (2400 metres), cima de Costabona (panorama admirable), les Esquerdes de Roja, Pla Guillem, Pla de Camp- magre; i si hi ha prou delit, el cim de Balaig (Canigó, 2785 metres); pero per fer aquesta ascensió es necessita portar provisions i passar la nit dins les barraques de pastors. (eBosch fa elogis de les excelents comunicacions del Pirineu frances, que contrastaven amb les de la vessant espanyola ((tan poc practicable)). ccEn la conca del riu Tech -el Boló, Ceret, Amelie, Arles, Prats de Molló, la Preste- un queda sorpres de trobar tan bons camins i tan bon hostatge. Les carreteres provincials i vernals són ben cuidades; vos porten al centre d'excursions.), Els balnearis eren qui demostraven més interes en llur conservació; I'ascensió al Balaig era més faci1 des que aquells havien fet construir graons al darrer tram, conegut per cela xemeneia),. 4. El luxe i alt nivell social eren comuns als balnearis de més anomenada arrengle- rats al llarg del Pirineu francis -el Volu, Amelie, la Presta, Vernet, Luchon, Caute- rets. El renom els venia de lluny a tots ells. En 1840 el municipi de Banys d'Arles canvi$ de nom pel d'Amélie-les-Bains, en ho.menatge a la reina Amelia de Borbó? esposa de Lluis Felip, que hi passaven temporades. Els poetes i escriptors romantics de més celebritat -Chateaubriand, Lamartine, Taine- ensems contribuiren a posar de moda el Pirineu frances. Hyppololyte Taine, en el seu llibre Voyage alrx Pyrenees (1858), mostra la seva admiració per les muntanyes de Tarbes i aHudeix la societat refinada que troba als balnearis de Luchon, Cauterets i Gavarni, en els quals hi havia hostes anglesos, espanyols i argentins, sense que hi manqués el tipus de turista científic característic de l'epoca, com un extravagant botanic en perpetu extasi davant la rica flora pirinenca, semblant als que descriuen Jules Verne, Bosch de la Trinxeria i Massó i Torrents (Recorts de noy en Croqilis pirinenchs). Joan Maragall, en carta datada a Cauterets el 26 d'agost 1901, escrivia al seu amic Antoni Roura:ctAqui hi ha un luxe horrorós, que en les dones arriba fins a 10 ridicul ... Ja voldria tornar a ser a la frsca espontaneitat de Camprodonu. Cf. encara l'article Ville d'eaux (0. C. de J. Maragall, ed. 1935, XIX, 158). 5. Són en poder de Miquel Grau, de Valencia; devem a Josep M. Domingo, de 1'Hospitalet de Llobregat, la comunicació de llurs textos, aixi com la d'unes interes- sants notes d'estudi seves referents a les cartes. 6. Heus ací uns fragments de l'ascensió al pic de Balaig: ((Sota el puig de Balaig hi ha una immensa congesta, i sota un gorg horrorós que no es veu des del cim; més avall n'hi ha alguna altra. Al bell cim hi ha una barraqueta, plena casi sempre de neu gelada que el vent hi rebat. Lo camí per baixar, anomenat xemeneia, és perillós, puig un sempre té el precipici als peus, i aixo que és la banda menys acinglerada de Canigó. En 10 racó que forma amb 10 ... hi han 3 o 4 estanys, l'un alimentant-se amb l'aigua de I'altre, 10 del mig tan gran com la plassa dels Martirs de Vic i rodó, blau i encantador entre congestes i sota el cingle, d'on li raja a torrents d'aigua gelada. Dalt en 10s cims sols hi ha algun pi i alguna soca vella penjada serra avall, recort dels immensos boscatges que hi hauria ... Alli es veuen unes floretes blanques de 4 pttals i tronc llarguet i fulles primes i llargues com jonquets, campanetes, lliris blaus, que és la flor més bonica de per allí, i desseguit comencen les boixeriques, planta semblant al boix que no passa de 4 pams i que cobreix vessants enteres de muntanya com un immens tapís verd (boixeda florida)...)). Anomena més plantes i afegeix: ((Les altres herbes i flors que he vist són llémena, violes les més grosses de cama i flor que he vist mai (a 7 de juliol)...,). Per l'esment d'aquesta data sabem que era la segona ascensió (any 1880) que Verdaguer feia al Canigó. A la mateixa llibreta es troba aquesta bella llegenda vallespirenca: <