DOCSLIB.ORG

Universitat D* Bare*Lona

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Universitat D* Bare*Lona Universitat d* Bare*lona Facultat de Filologia Departament d* Filologia Romànica LA FORMACIÓ DELS COL LECTIUS BOTÀNICS EN LA TOPONÍMIA CATALANA Memòria que, sota la direcció de* Dr. Joan Veny 1 Clar, presenta Maria-Reina Bastardas i Rufat per a l'obtenció del Grau de Doctor Barcelona 1992 ÍNDEX PU MOTS BASI ÍNDEX PER MOTS BASI Advertiment previ Aquest índex està estructurat de manera que s'han creat unes entrades on es recull la base dels fitotopònims estudiats (el fitonia català o la base etimològica sobre la qual ha estat format el topònim quan aquesta no té continuadors en català o quan el topònim sembla format directament sobre aquesta base) i segueixen les elements del lèxic teponimic que s'han creat amb els diferents sufixos sobre aquesta base. Hem indicat separadament les formes masculines i femenines però cal tenir en compte que aquest no és un índex de topònims: és a dir, no indiquem ni la situació ni el nombre d'ocurrències ni cap altre detall sobre cada formació sinó que només donem constància de la seva existència. No obstant creiem que aquest índex pot servir per veure el tipus d'associacions que es produeixen entre noms de plantes 1 els diversos sufixos col·lectius i la productivitat en aquest sentit de cada fitònim i això és molt útil de cara a les conclusions d'aquest treball. «en 'auró* Lleret Aceredo Acerèdol AiscuLus 'roure' Esclet aladern 'id.* Al Ad® fil Aladernet Ladarneda Ladernosa àlber 'ld.* Albereda Alberet Albarells •ALBURNUM 'balee* Albornar ametlla cat. ant. 'ametller' Ametlla aranvó 'ld.* Aranyonet arboç *id.' Arboçar arqelaqa 'id.' Argelagar Argelagosa Argelaguer Argelaguet 526 •vilana cat. ant. 'avellanar' Avellana Avellaneda Ave11añade11 Ave1lanet Avallanosa Avetosa (Bedosa) s^ia# mm ^p^p &»^MS '· Baladar Balados Baladosa bag 'bedoll' bedoll * id.* Bedollera (Buda-) boix *id.' Boix Boixeda Boixedell Boixeder Boixedera Boixedo Boixadors Boixoaa Bcixóa bruc *m.» Bruc Brugós Brugosa Bruguer Bruguera Brugueroi Bruguerolee CMffl 'id.' aMMIMlMMMI Caned»11 Canós Canyet (Canet) Canyelle» (Canelie») card »ld.* Cardêdol Carde11 Cardós Cardosa cardé Cardoneda Cardonet castanya cat. ant. * castanyer' Castanya Castanyedell Castanyera Castanyet Castanyola cebolla *id.* Sabó1leda cagada 'cicuta* Cegudet CBIASIA 'cirerer* Ceret. %»xrere CITRUS 'llimona' Cedret 528 codonv cat. ant. 'codonytr' Codony Codonyera Codonyat corn 'comme, cornera* Cornelia Cornet Cornude11 Cornudella coecoll 'id.* Cosco11 Coscollar (Coscunarre) Coscollera Coscónos Coscollosa escoba 'ginesta, balee* E8CODet Escobado espina *id.* Espinosella Espinosa espígol 'id.* Espígol Esplfolet tsplgolell Espigoler espinalb 'arç blanc* Espinalb Esplnalbei Espinabell estepa 'id.' ES tapera 529 évol «id.» Aulet Evolar faig »id.* Fagedes KAWtÀGO -ACINIS Ferraginal a." *©JlC Feneroles Feners Fenosa figuera 'id.' Figuerai Figueres Figuerola Figuerosa riLix 'falguera' Fa1gar Fa1gós Falgosa Falguera Falgueroles fonoll 'id* Fonogedell Fonoll Fonollar Fono1leda Fonollet Fonollosa freixe *ld.* Freixenet Freixeneda Frelxet 530 Fr«ix*da gárgolla 'id., espècie de pi* Gargalla Gargalleda Sargallia qatell 'id.' Gatelleda navarra cat. ant. 'gavarrera* Gavarra Gavarrell Gavarrella Gavarret Gavarrós qlnebre * id.* Ginebrar Gi nebreda Ginebrell Ginebret Ginebrós Ginebrosa ginesta *id.' Ginesta Ginestar Ginestet Ginestós Ginestosa ram 'id.' Gramenet qrèvol 'id.* Grevolet (Gresolet) Grevolosa, La- im 'alzina' Aldosa Alzii·lla Aulode11 01zeda Olzet Olzinelles JUNCus ' jonc * Joncadella Joncars Joncet Jonquera Jonqueroles Junça, La- Juncaral + Juncosa •KASSANos 'roure' Cassanedill LQS SIIÌ61* Cassanyaf La- Caasanyola *LASTO 'llasto* Llastarri Llestanosa uutM 'lliri* Lillet LINUM 'lli* Llinars lledó cat. ant. 'lledoner' Lledó Lledonosa S32 llentiscle 'id.' Estinqlars Llentiscle Llentiscleda Lientisclell Lientlsclosa 11 or cat. ant. 'llorer' Llor LLorell Lloret LUCUBER Llubriqueto •elqa 'id.' Mel90sa menta 'id.' H®îiX*ô Jm «ill «id.* NI net molsa 'id.' NOI. 80S « nespla cat. ant. 'nespler' Nespleda Nesplosa mm 'noguera' Noet Noguera Noquereda Noquerola oliva cat. ant. •olivera» Olivar Olivada Oilvalla Olivat id.' Omet Olmeda Olmatell Olmedella ortiga 'Id.' Ortigós Ortigosa fil *id.* Pinya Pineda Pinède11 Pinell Pinella Pinosa Pinos 11 'pollancre* Pollosa popouis 'pollancre* Poboleda Poblet clop *pollanera' Clopeta poma 'pomera* Pomar Pomada 534 PCMttt préeeec *preMe§uer* . Preasegueda Pressegosa pruna 'pruner* Pruneda Prunelles Prunet prunvô *id.» Prenyanosa QUERCUS 'alzina* Cerc(s) Cerceda (Cerqueda) Cercet (Cerquet) Cercèdol Cercóselia LvlTCOtSta Cercôs •OUERCONE 'alzina' Cerconeda Cerceneda ROBUR 'roure' Rovira Rovirola Rovirós Rovirosa Rovirassa Roureda Rouret Rourell roldor 'id.* S3S Rodorrda Redonella romaní »id.* Romanet (Ramo-) Romanada (Rano-) Romane11 roaa *id.* Rosat IALI* SflIXZ© Salit Saldas Salzet (Saldat) Sauleda Saulet Salztr Salzedella Salitúes Sallagosa sarro 'id.* Sarret fiaos 'sègol' Segalar sums '••pina* Sentigosa •laca 'id.* Sisear (Siscarri) 536 roaani 'id.' Romanet (Ramo-) Romanada (Ram)-) Romane11 •id.' SM.II 'salze' Salit SAlZ6w (SôluSt.) Sauleda Saulet Salzar Salzedella Salltúes Sallagosa sarro 'id.1 Sarret 8ICALI 'sègol' Scalar rams '•spina* Sentigosa •laca *ld.* Sisear (Siscarri) S36 Sisquella Si«qu«r SPARACUS 'esparreguera' Esparreguera soRBUS 'servera' Sorbet •uro 'alzina surera' Sureda fix 'id.' Telxeta tell 'id." Telleda Telledella THUMUM 'farigola* Tomet timó 'farigola' Timoneda Timonet Timonal trèmol 'Id.' Tremoleda Tremoledo Tremolosa ullastre 'Id.' Ullastret Ullastrell vam •id.· Verneda V«rnet Vernedell vinya »ld.' 538 ÍNDEX DE TOPÒNIMS ÍNDEX DE TOPÒNIMS Advertiment previ Aquest índex inclou els topònims catalans que han estat mencionats en aquest treball amb la seva localització segons les unitats administratives, no hi hem inclòs però els elements toponímics d'altres llengües romàniques. Hem indicat preferentment la forma actual d'aquests topònims i, quan ho hem pogut fer, ja no hem inclòs en l'índex les formes antigues que es documenten del mateix topònim. Els topònims pels quals només disposem de documentació antiga els hem indicat amb una creu 1 en aquest cas ens hem limitat a indicar una, la més antiga o la que ens ha semblat més representativa, de les formes antigament documentades. No es tracta per tant d'un índex analític sinó que vol ser únicament pràctic per a la localització de les formes que hem mencionat en el cos del treball. S41 Agreolet, L'- (Aós, Civís, Alta Cerdanya) 3.4. Agravoled, torrante» de- • (Said*!, Berguedà) 3.4. Aladernet, Sant Vicenç á* - (Balsareny, Bages) 3.4. Albarells (Argençola, Anoia) 3.4. Albereda, l'- (Sent Martí d* Tous, Anoia) 3.4. Alberet (Toès, Confiant) 3.4. Albornar, L'- (Santa Oliva, Baix Panadea) 7.2. Aldoia, L'- (Ransol, Andorra) S.2. Aldosa (Maçana, Andorra) i.2. Aliinela, ipsa- + (Olasa da Montserrat, Baix Llobregat) 3.4. Alzinela, Ipsa - + 1.4.2. Aswtlla, L'- () 1.3.2. Aaetlla, L* - 1.4.2. Aranyó (Segarra) 1.3.2. Aranyonet (Gombrèn, Ripollès) 3.4. Arboçar, L'- (Avinyonet dal Penades) 7.2. Argelagers • (Tàrrega, Urgell) 5.4. Argelagosa • (Alt Urgell) 6.2. Argelaguer (Garrotxa) 5.4. Argelaguet (Caldes de Montbui, Vallès Occidental) 3.4. Argilagare • (Pallars) 7.2. Argilageros • ("pagus" del Berguedà) 5.4. Artedo, coll d'- (Bivils, Alta Ribagorça) 3.4. Astinglosa, L'- (Gandesa, Terra Alta) 6.2. Auledell (Maresme) 9.1.2. Aulet () 3.4. Aulat (Sopeira, Alta Ribagorça) 3.4. Aurares, Las- (Sanaüja, La Segarra) 5.4. Avellana, l'- (Las Preses, Garrotxa) 3.4. Avellanedo11 (Vallespir) 9.1.2. Avellanedes, ipsas- • (comtat de Barcelona) 3.4. Ave1lanet (Montferrer i Castellbò, Alt Urgell) 3.4. Avellanet (Els Masos, Conflent) 3.4. Avellanet, Sant Joan d'- (Bagà, Berguedà) 3.4. Avellanet + (Terrassa, Vallès Occidental) 3.4. Avellanets • (Vallès) 3.4. Avellanosa (Riner, Solsonès) 3.4. Azeredo + (Vall de Cabó, Alt Urgell) 3.4. Azaradol • (Nargó, Alt Urgell) 9.1.1. Asaret (vall da Cabó, Alt Urgell) 9.1.1. Baladar () 6.2. Balados, Plans- (Sallagosa, Alta Cerdanya) 6.2. Baladosa, La- (Vallcebre, Berguedà) 6.2. Baladoaa, La- (Estavar, Cerdanya) 6.2. Baladrosa (Matamala de Capcir) 6.2. Balatosa, La- (Censà, Conflent) 6.2. Becat, Lo - (Puigbalador, Conflent) 3.4. Bedoga d'Adona, La- (Pont da Suert, Alta Ribagorça) 6.2. Bedollera (Care, Alt Urgell) 5.4. Bedosa, La- (Sant Joan da les Fonts, Garrotxa) 6.2. Bernedo • (Bar, Cerdanya) 3.4. Boix, II - (Solsona, Solsonès) 1.2.2.2. Boixadors (Sant Para Sallavinera, Anoia) 9.2.1. Boixeda (coll, Ripollès-Garrotxa) 3.4. Boixedo, barranc da- (Vall Farrera, Pallars Sobirà) 3.4. 542 Boixedell () 9.1.2. Boixos, Pujol- • (Vall d'Ària, Vilanova de l'Aguda, Nog.) 6.2 Boixosa, La- (Sallent, Bages) 1.2. Boxeda • (Baix Llobregat) 3.4. Boxedera • (Sau d'Urgell, Alt Urgell) 9.2.1. Boxedera» ipsa coaa de- 4- (Cabó, Alt Urgell) 9.2.1. Brucaria» + (Rifi, Vilamajor, Vallès Oriental) 5.4. Bruchero, Ipso- • (Savassona, Osona) 5.4. Brug • (Anoia) 1.2.2.2. Brugaria + (Domeny, Sant Gregori, Gironès) 3.4. Brugeroles (Niaras, La Garrotxa) 9.1.1. Bruges, Mont- (Maresme) 6.2. Brugosa () 6.2. Brugoso, colla- • () 6.2. Bruguera (Ribas del Freser, Ripollès) 5.4. Bruguera (Castellar dal Vallès, Vall. Occidental) 5.4. Bruguerol, El- (Palafrugell, Baix Empordà) 9.1.1. Bruguera (Maià de Montcal, Garrotxa) 5.4. Bruguers (Gavà, Baix Llobregat) 5.4. Budellera (Vallvidrera, Barcelonès) 5.4. Buxeres, Can - (l'Hospitalet, Barcelonès) 1.3.2. Buxeta, ipsa - • (Codalet, Conflent) 3.4. Cadaqués (Alt Empordà) 1.4.3. Camp-Ramonet (Andorra) 3.4. Canadello, Lo- (Ascó, Ribera d'Ebre) 9.1.2. Canedell (Viladecavalls
Load more

Recommended publications
  • LO COGULLÓ DE TURP Alt Urgell / Solsonès La Serra De Turp És Un
    LO COGULLÓ DE TURP Alt Urgell / Solsonès La Serra de Turp és un massís calcari al marge esquerre del Segre, a gregal d’Oliana. És límit comarcal i fa de termenal entre diversos municipis: Fígols i Alinyà, Oliana, Coll de Nargó (Alt Urgell) i Odèn (Solsonès). El punt més alt és Lo Cogulló que gaudeix d’una dilatada perspectiva sobre els Pirineus i Prepirineus. Com altres serralades prepirinenques, mostra formes suaus per la banda septentrional, contraposades a unes parets meridionals abruptes i encinglerades. S’hi pot pujar per migdia, des de Llinars. És el camí més curt. Però també pel nord, des del riu de Perles per on, a banda de més llargària, cal superar un major desnivell. Des de Llinars pel coll de la Coma. Retorn per la carena i les Anoves. Distància 13 km Desnivell acumulat 822 m Nivell de dificultat moderat Data 24 de gener de 2010 Cartografia Editorial Alpina. Muntanya d’Alinyà (1:25000) Punts per a GPS http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=708424 Com que des de Llinars l’excursió resulta curta, us proposo un recorregut més llarg, seguint bona part de la carena de la serra i baixant a Sant Joan de les Anoves. Vaig realitzar aquest itinerari amb l’UEC Anoia, guiats per en Josep Baldelló, que l’havia fet abans juntament amb el Peio Marsol, seguint una ressenya de la col·lecció Llibre de Motxilla. No té cap pas problemàtic però, malgrat la curta llargària, cal emprar-hi bona estona perquè transita sense camí per un sotabosc molt dens.
    [Show full text]
  • Naturbanization and Local Development in the Mountain Areas of the Catalan Pyrenees
    Naturbanization and local development in the mountain areas of the Catalan Pyrenees A. F. Tulla, M. Pallares-Barbera & A. Vera Geography Department, Universitat Autònoma de Barcelona ABSTRACT: A process of urbanization has developed around the alpine ski resorts and the Natural Protected Areas (NPA). There are also processes of abandonment of settlement populations and mountain cultures by the disappearance of traditional economic activities. This entails a contradiction: the natural features of a territory can facilitate naturbanization, but it can also deteriorate the natural and socioeconomic environment of the territory. Local development, in the mountainous areas of Europe, can be explained by the existence of comparative advantages with regard to urban areas. In the Catalan Pyrenees, the theory of comparative advantage and the use of the territorial embeddedness theory enable us to demonstrate that, in the future, this short term analysis will have to be replaced by longer term analyses that also take into account environmental, social and cultural externalities. 1INTRODUCTION: NATURBANIZATION VS URBAN SPRAWL IN EUROPE Many concepts and theories attempt to explain urban expansion in rural areas or in the urban fringe (Pacione 1984), but processes of urbanization in alpine ski resorts, close to Natural Protected Areas (NPA), have not been seriously analysed. This chapter develops the conceptualization and redefinition of these areas through an analysis of the economic geography of new developments in the fringe of natural protected areas in the Catalan Pyrenees. Framed as part of a research project conducted by our group, we intend to identify and evaluate the effects on the territory of tourism and new activities, which are attracted by the quality of the landscape and environment, and the perception of freedom included in the natural aspects of these territories.
    [Show full text]
  • Tallers De Reparació I Botigues De Segona Mà a L'àrea Metropolitana
    GUIA 2015 Tallers de reparació i botigues de segona mà a l’àrea metropolitana de Barcelona www.millorquenou.cat GUIA 2015 www.millorquenou.cat 1 Autor: Secció de Prevenció de Residus de l’AMB Fotografies: Carolina Garcia, Xavier Sulé, Lucas Vallecillos Revisió lingüística: Tau Traduccions / Glosalia / Llengua de foc Disseny: Servei de Comunicació de l’AMB Compaginació: Estudi Gràfic El Prat Impressió: Agpograf S.A. Edició: Àrea Metropolitana de Barcelona Diposit Legal: B.26.841-2014 Barcelona, gener 2015 Imprès en paper reciclat Índex 04 Mapa de l’AMB 87 Roba 96 Tancaments 05 Introducció 102 Tapisseria 07 Cosa per cosa 107 Botigues de segona mà 108 Bicicletes 13 Tallers de reparació 112 Electrodomèstics 14 Bicicletes 117 Estris personals 19 Calçat 125 Informàtica 25 Climatització 130 Llibres 32 Electrònica 134 Mobles 40 Estris personals 138 Roba 48 Informàtica 58 Joies i rellotges 143 Mercats i webs 65 Lampisteria de segona mà 72 Línia blanca 77 Mobles 151 Cap a una economia 84 Petits aparells circular 3 Mapa AMB 06 10 24 19 18 20 09 02 03 05 15 27 31 22 35 08 32 28 26 16 29 30 12 07 33 13 36 25 11 04 34 14 01 23 17 21 01. Badalona 13. Gavà 25. Sant Boi de Llobregat 02. Badia del Vallès 14. L’Hospitalet de Llobregat 26. Sant Climent de Llobregat 03. Barberà del Vallès 15. Molin de Rei 27. Sant Cugat del Vallès 04. Barcelona 16. Montcada i Reixac 28. Sant Feliu de Llobregat 05. Begues 17. Montgat 29. Sant Joan Despí 06.
    [Show full text]
  • Col·Lecció La Talaia, 7 Llegendes D'aigua Dolça
    Col·lecció la Talaia, 7 Llegendes d’aigua dolça Xavier Cortadellas i Judit Pujadó (Coord.) Llegendes d’aigua dolça Les millors històries de rius, estanys i gorgs de les aigües dels dos costats del Pirineu i de la Catalunya Vella Il·lustracions de David Granato La Bisbal d’Empordà, 2016 Edicions Sidillà scp. Carrer Catalunya, 4 17100 La Bisbal d’Empordà Tel. 628269186 i 669607516 www.edicionssidilla.cat [email protected] © del text: els seus autors © de les il·lustracions: David Granato © de l’edició: Edicions Sidillà Disseny i maquetació: J. Pujadó Correcció: Xavier Cortadellas Impressió: Impremta Pagès, d’Anglès (la Selva) Isbn: 978-84-942564-9-3 Dipòsit legal: GI 89-2016 Primera edició: Març 2016 L’edició d’aquest llibre ha rebut una subvenció de la Tots els drets reservats. Si voleu fotocopiar parcialment aquest llibre, feu-ho legalment contactant amb CEDRO: 932720445 o [email protected] Autors Pep Coll Xavier Cortadellas Manel Figuera Marcel Fité Judit Pujadó Dani Rangil XSumari 21 ePròleg. eLlegendes d’aigua dolça.e eAigües del Pirineu i de la Catalunya Vella.e Capítol 1 El Pirineu 28 eGoges, aloges, encantades, bruixes, dones d’aigua i dones de fum i aigua. 29 eLes encantades durant la nit de Cap d’Any. El Pirineu. El costat nord del Pirineu. La Catalunya Nord. e1.- El Canigó.e 30 eL’estany de Balaig. Canigó. 33 eEl rei en Pere i el drac del Canigó. 34 eL’Arca de Noè al Canigó. 35 eL’anella de Font d'Argent. 37 eL’estany del Canigó. 43 eLes set filles del Canigó.
    [Show full text]
  • El Monestir Benedictí De Sant Benet De Bages. Fons Documental: Identificació, Edició I Estudi
    El monestir benedictí de Sant Benet de Bages. Fons documental: identificació, edició i estudi. Segles X-XI JOAN SALVADÓ I MONTORIOL EL MONESTIR BENEDICTÍ DE SANT BENET DE BAGES. FONS DOCUMENTAL: IDENTIFICACIÓ, EDICIÓ I ESTUDI. SEGLES X-XI Joan Salvadó i Montoriol Dirigida per Salvador Claramunt i Rodríguez Flocel Sabaté i Curull Universitat de Barcelona Universitat de Lleida ANY 2012 Diplomatari de Sant Benet de Bages (898-1123) EL MONESTIR BENEDICTÍ DE SANT BENET DE BAGES. FONS DOCUMENTAL: IDENTIFICACIÓ, EDICIÓ I ESTUDI. SEGLES X-XI -2- Diplomatari de Sant Benet de Bages (898-1123) Taula de matèries general 1. ESTUDI DEL FONS DOCUMENTAL ........................................................................................... 8 1.1 Agraïments ..................................................................................................................................... 8 1.1.1 Introducció ................................................................................................................................ 10 1.1.2 Descripció de la tesi .................................................................................................................. 16 1.1.3 Història del fons ........................................................................................................................ 17 1.1.4 Els documents ........................................................................................................................... 19 1.1.5 Justificació ...............................................................................................................................
    [Show full text]
  • Primers Contactes De Verdaguer Amb Els Catalans Del Rossello*
    CORE Metadata, citation and similar papers at core.ac.uk Provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert PRIMERS CONTACTES DE VERDAGUER AMB ELS CATALANS DEL ROSSELLO* li Joan TORRENTFABREGAS Quan el setembre de 1873 mosstn Cinto ana per primera vegada a les comarques ultrapirinenques on dos-cents anys abans la gent no hi parlava sinó el catala, era un obscur poeta -Liltlantida encara no I'havia catapultat a la fama- i cap coneixenca no tenia amb gent de lletres del país. El motiu de I'anada a Franca fou de fer una visita, ell i mossh Jaume Collell, a un grup de sacerdots barcelonins coneguts, entre ells Torras i Bages, els quals, fugitius d'un dels avalots anticlericals de la capital, s'havien refu- giat a Vin~a.El nostre poeta emprengué el viatge en unes condicions físiques deplorables, malalt d'una dolorosa anemia cerebral que al cap de poc I'obli- garia a deixar la rectoria de Vinyoles d'Orís. En tal estat, no és estrany que el país no l'entusiamés; segons Collell, <(eratant la forca del mal ... que de res no feia cas ni res I'interessava ... Sols vaig veure llampeguejar el desig en sa esmortui'da mirada quan, des de Prada, contemplarem la magestuosa tossa del Canigó. -M'agradaria pujar-hi- digué en un moment d'entusiame, que el mal feia apagar tot seguit)) (La primera anada de Mn. Verdaguer alRosse- 110, ttGazeta de Vich,), 23 i 26 de juny 1923). En aquesta ocasió, Verdaguer i Collell conegueren Antoni Puiggari, coro- nel d'enginyers de I'extrcit francts que residia a Perpinya (1851-1891); era un convencut catalanista, arqueoleg i afeccionat a I'estudi de nostra llengua, aficions que li venien del seu oncle, Pere Puiggari, autor aquest d'una grama- tica catalana i d'un diccionari catala-francts.
    [Show full text]
  • L'alt Urgell 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
    Inventari Turístic. L'ALT URGELL 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Boumort Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Carreu-Sant Corneli Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Prada-Castellàs Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Turp i Mora Condal-Valldan Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra del Verd Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serres del Cadí-el Moixeró Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serres d'Odèn-Port del Comte Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Tossa Plana de Lles-Puigpedrós Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Alt Pirineu Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Beneïdor Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra d'Aubenç i Roc de Cogul Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Ribera Salada Diverses poblacions NATURA/AIGUA/TERMAL Aigües termals Pont de Bar NATURA/AIGUA Riu Segre i afluents Diverses poblacions NATURA/AIGUA Parc del Valira La Seu d'Urgell NATURA/AIGUA Platja fluvial d'Ogern Bassella NATURA/AIGUA Pantà d'Oliana Oliana NATURA/AIGUA Embassament de Rialb Oliana i Bassella NATURA/AIGUA Riu de Reixà Oliana NATURA/AIGUA Riu de la Flor Oliana NATURA/AIGUA Riu de la Mora Comtal Oliana NATURA/AIGUA Segla del Molí Oliana NATURA / AIGUA Cua de l'Embassament d'Oliana Coll de Nargó, Fígols i Alinyà NATURA/AIGUA Basses del Codó Coll de Nargó NATURA/AIGUA Font Freda Coll de Nargó NATURA/ARBRES CENTENARIS Boix de Boscalt
    [Show full text]
  • An Early Catalonian Charter in the Houghton Library from the Joan Gili Collection of Medieval Catalonian Manuscripts
    An early Catalonian charter in the Houghton Library from the Joan Gili collection of medieval Catalonian manuscripts The Harvard community has made this article openly available. Please share how this access benefits you. Your story matters Citation Taylor, Nathaniel L. 1997. An early Catalonian charter in the Houghton Library from the Joan Gili collection of medieval Catalonian manuscripts. Harvard Library Bulletin 7 (3), Fall 1996: 37-44. Citable link http://nrs.harvard.edu/urn-3:HUL.InstRepos:42665564 Terms of Use This article was downloaded from Harvard University’s DASH repository, and is made available under the terms and conditions applicable to Other Posted Material, as set forth at http:// nrs.harvard.edu/urn-3:HUL.InstRepos:dash.current.terms-of- use#LAA 37 An Early Catalonian Charter In the Houghton Library from the Joan Gili Collection of Medieval Catalonian Manuscripts NathanielL. Taylor A PYRENEAN PARCHMENT ir6, count of Cerdanya, Bergueda and Besalu, in the eastern Pyrenees north M of Barcelona, died some time in the year 927. In accordance with the custom of the time and place, he had anticipated his death and written a will on 13 June 925, while still apparently hale and certainly in his prime.' On II September 927 his testamentary executors, formally surrendering their custody of some of the late count's estate, made certain lands over to at least two of the ben- eficiaries named in Mir6's will. Following customary legal practice, the transfer NATHANIEL L. TAYLOR is Lec- of each bequest was memorialized in a separate charter. One of these charters turer on History and Literature, is now in the Houghton Library at Harvard University.2 It records the transfer Harvard University of Mir6's bequests of land in three locations in the county of Bergueda to his daughter Cixilona.
    [Show full text]
  • PAFI Cerdagne Capcir
    PLAN D’AMENAGEMENT DE LA FORET CONTRE LES INCENDIES CERDAGNE ET CAPCIR SOMMAIRE Pland’AménagementdelaForêtcontrelesIncendies-CERDAGNEetCAPCIR 1-Présentationgénérale :« Régions»CERDAGNEet CAPCIRp3 2-Lemilieuabiotique p4 3-Lemilieunaturel p14 4-Lesstatistiquesenmatièreincendie p32 5-Organisation delapréventionetdelalutte p46 6-Analysesynthétiquedurisqueincendiep58 7-Propositionsd’aménagementpourlebassin«CERDAGNEetCAPCIR » p62 Plan d’Aménagement de la Forêt contre les Incendies CERDAGNE et CAPCIR 1- Présentation générale 1.1 Situation La régionétudiée constitue l’ouest du département des Pyrénées – Orientales et inclut les petites régionsdelaCerdagne,du Capcirainsiqu’unepartieduHaut-Conflent. Leslimitesdelazoned’étudesont: -aunord:ledépartementdel’Ariège -àl’est:lavalléedu CabrilsetlavalléedeCarança -ausud:lafrontièreespagnole -àl’ouest:lafrontièreespagnolepuislafrontièreandorrane. Cette zone d’étude comprend la totalité du bassin à risque «Cerdagne – Capcir» et la partie occidentale du bassin «Haut-Conflent» tels que définis dans le schéma départemental d’aménagementdelaforêtcontrel’incendie(avril 2000). Lasuperficietotaledela zoneestde88589hasoit21.5%delasuperficietotaledudépartement. 1.2Situationadministrative Ce secteur est composé de 41 communes comprenant une population 14 165 habitants aux termesduRecensement Général de la Populationde 1999. La densité de populations’élève donc à 16 hab/km², ce qui constitue untaux faible enregardde la moyenne départementale de 95 hab/km². 1.2 Régionsnaturelles L’InventaireForestierNational(IFN)reconnaîtdanslazoned’étude,deuxrégionsforestières
    [Show full text]
  • Devonian and Carboniferous Pre-Stephanian Rocks from the Pyrenees
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Repositorio da Universidade da Coruña 1 Published In García-López, S. and Bastida, F. (eds). Palaeozoic conodonts from northern Spain: Eight International Conodont Symposium held in Europe. Instituto Geológico y Minero de España, Serie Cuadernos del Museo Geominero 1, (2002), pp. 367-389. Madrid (438p.). ISBN: 84-74840-446-5. Devonian and Carboniferous pre-Stephanian rocks from the Pyrenees J. SANZ-LÓPEZ Facultad de Ciencias de la Educación. Universidad de A Coruña. Paseo de Ronda 47, 15011 A Coruña (Spain). [email protected] ABSTRACT A stratigraphic description of the Devonian and Carboniferous pre-Variscan rocks of the Pyrenees is presented. The successions are grouped into sedimentary domains that replace the “facies areas” proposed by previous authors for areas with homogeneous stratigraphy. The description of the sedimentary filling is divided into temporal intervals, where the previous stratigraphic correlation, based on lithological criteria, is supplemented by faunal data, especially conodont findings. A simple palaeogeographic model of the sedimentation during the Upper Palaeozoic and data related to southern boundary between the Pyrenean basin and the Cantabro-Ebroian Massif are discussed. Keywords: Devonian, Carboniferous, conodonts, Pyrenees, stratigraphy. RESUMEN Se ha realizado una descripción estratigráfica de las rocas devónicas y carboníferas pre- variscas de los Pirineos. Las sucesiones son agrupadas en dominios sedimentarios que sustituyen a las “áreas de facies” propuestas por los autores previos para zonas con una estratigrafía homogénea. La descripción del relleno sedimentario está dividida en intervalos de tiempo, donde la correlación estratigráfica basada en criterios litológicos está incrementada por los datos faunísticos, sobre todo los hallazgos de conodontos.
    [Show full text]
  • Determinants of Waste Generation Per Capita in Catalonia (North-Eastern Spain): the Role of Seasonal Population
    European Journal of Sustainable Development (2016), 5, 3, 489-504 ISSN: 2239-5938 Doi: 10.14207/ejsd.2016.v5n3p489 Determinants of waste generation per capita in Catalonia (North-eastern Spain): the role of seasonal population Òscar Saladié1 Abstract Seasonal population is not taken into account in waste management policies and regional differences in waste generation per capita are magnified. Here I analyze the differences among the Catalan counties (North-eastern Spain) and I compare the results if seasonal population is added or not to the resident people. Waste generation per capita in tourist areas is overestimated and actually the differences among the counties are lower than those indicated in the official data. Only reliable data will allow determining the reasons of differences in waste generation per capita and stablishing more precise objectives in waste management policies. There is a positive correlation between municipal waste generation per capita and the services sector’s contribution to GDP, a negative correlation with the percentage of population over 64 and no correlation with income per capita. Finally, taking into account territorial factors, the lowest waste generation per capita corresponds to counties with very low population densities located in inland Catalonia. Key words: Municipal waste management, seasonal population, determinants of waste generation per capita, Catalonia 1. Introduction There are broad typologies of waste, all with varying behaviour related to environmental agents, potential evolution over time and impacts on environment and human health. The natural ecosystem’s capacity to receive and incorporate waste is limited, and exceeding it can become a serious environmental problem. Waste can be harmful to human health and animal and plant life and may also affect soil, ground water and air quality, including global warming and inadequate management can compromise the sustainability of our development.
    [Show full text]
  • Románico Catalán Románico El Camino Estas Tierras, Hace Mil Años
    GR-151-1 (Variant) (Variant) GR-151-1 151 GR Más allá del románico catalán románico El camino Estas tierras, hace mil años El Camí Oliba es una ruta con un alto valor cultural y natural. Su punto de El Camí Oliba es un sendero de gran recorrido (GR-151) que conecta algunas Hace mil años, Cataluña no era un buen lugar dónde vivir. Las tierras en del del inicio es Montserrat (monasterio, montaña y parque natural) y termina en ruta La de las obras más emblemáticas del arte románico catalán. Su trazado une la el sur del río Llobregat aún estaban bajo el dominio musulmán del califato las privilegiadas basses de Puig Sec (mirador del Canigó). Este sendero de montaña de Montserrat y los Pirineos, pasando por algunas de las ciudades de Córdoba, mientras que los territorios al norte del río (que hoy en día gran recorrido transcurre por viñedos, pastos, bosques y núcleos rurales. y pueblos con más historia de la Vieja Cataluña, como Manresa, Vic, Ripoll y conocemos como la “Cataluña Vieja”) eran ocupados por los condados Cruza las ciudades de Manresa, Vic y Ripoll; algunos pueblos de gran Sant Joan de les Abadesses. Cruza el paisaje de interior y de media montaña catalanes, recientemente independizados del dominio franco. Era, en interés patrimonial como Sant Joan de les Abadesses, Rupit, Tavertet y de las comarcas del Bages, Moianès, Osona y el Ripollès en un itinerario poco definitiva, un territorio de frontera móvil entre el cristianismo y el islam. Camprodon; y pequeñas aldeas y masías rodeadas por un paisaje singular.
    [Show full text]