Universitat d* Bare*lona Facultat de Filologia Departament d* Filologia Romànica LA FORMACIÓ DELS COL LECTIUS BOTÀNICS EN LA TOPONÍMIA CATALANA Memòria que, sota la direcció de* Dr. Joan Veny 1 Clar, presenta Maria-Reina Bastardas i Rufat per a l'obtenció del Grau de Doctor Barcelona 1992 ÍNDEX PU MOTS BASI ÍNDEX PER MOTS BASI Advertiment previ Aquest índex està estructurat de manera que s'han creat unes entrades on es recull la base dels fitotopònims estudiats (el fitonia català o la base etimològica sobre la qual ha estat format el topònim quan aquesta no té continuadors en català o quan el topònim sembla format directament sobre aquesta base) i segueixen les elements del lèxic teponimic que s'han creat amb els diferents sufixos sobre aquesta base. Hem indicat separadament les formes masculines i femenines però cal tenir en compte que aquest no és un índex de topònims: és a dir, no indiquem ni la situació ni el nombre d'ocurrències ni cap altre detall sobre cada formació sinó que només donem constància de la seva existència. No obstant creiem que aquest índex pot servir per veure el tipus d'associacions que es produeixen entre noms de plantes 1 els diversos sufixos col·lectius i la productivitat en aquest sentit de cada fitònim i això és molt útil de cara a les conclusions d'aquest treball. «en 'auró* Lleret Aceredo Acerèdol AiscuLus 'roure' Esclet aladern 'id.* Al Ad® fil Aladernet Ladarneda Ladernosa àlber 'ld.* Albereda Alberet Albarells •ALBURNUM 'balee* Albornar ametlla cat. ant. 'ametller' Ametlla aranvó 'ld.* Aranyonet arboç *id.' Arboçar arqelaqa 'id.' Argelagar Argelagosa Argelaguer Argelaguet 526 •vilana cat. ant. 'avellanar' Avellana Avellaneda Ave11añade11 Ave1lanet Avallanosa Avetosa (Bedosa) s^ia# mm ^p^p &»^MS '· Baladar Balados Baladosa bag 'bedoll' bedoll * id.* Bedollera (Buda-) boix *id.' Boix Boixeda Boixedell Boixeder Boixedera Boixedo Boixadors Boixoaa Bcixóa bruc *m.» Bruc Brugós Brugosa Bruguer Bruguera Brugueroi Bruguerolee CMffl 'id.' aMMIMlMMMI Caned»11 Canós Canyet (Canet) Canyelle» (Canelie») card »ld.* Cardêdol Carde11 Cardós Cardosa cardé Cardoneda Cardonet castanya cat. ant. * castanyer' Castanya Castanyedell Castanyera Castanyet Castanyola cebolla *id.* Sabó1leda cagada 'cicuta* Cegudet CBIASIA 'cirerer* Ceret. %»xrere CITRUS 'llimona' Cedret 528 codonv cat. ant. 'codonytr' Codony Codonyera Codonyat corn 'comme, cornera* Cornelia Cornet Cornude11 Cornudella coecoll 'id.* Cosco11 Coscollar (Coscunarre) Coscollera Coscónos Coscollosa escoba 'ginesta, balee* E8CODet Escobado espina *id.* Espinosella Espinosa espígol 'id.* Espígol Esplfolet tsplgolell Espigoler espinalb 'arç blanc* Espinalb Esplnalbei Espinabell estepa 'id.' ES tapera 529 évol «id.» Aulet Evolar faig »id.* Fagedes KAWtÀGO -ACINIS Ferraginal a." *©JlC Feneroles Feners Fenosa figuera 'id.' Figuerai Figueres Figuerola Figuerosa riLix 'falguera' Fa1gar Fa1gós Falgosa Falguera Falgueroles fonoll 'id* Fonogedell Fonoll Fonollar Fono1leda Fonollet Fonollosa freixe *ld.* Freixenet Freixeneda Frelxet 530 Fr«ix*da gárgolla 'id., espècie de pi* Gargalla Gargalleda Sargallia qatell 'id.' Gatelleda navarra cat. ant. 'gavarrera* Gavarra Gavarrell Gavarrella Gavarret Gavarrós qlnebre * id.* Ginebrar Gi nebreda Ginebrell Ginebret Ginebrós Ginebrosa ginesta *id.' Ginesta Ginestar Ginestet Ginestós Ginestosa ram 'id.' Gramenet qrèvol 'id.* Grevolet (Gresolet) Grevolosa, La- im 'alzina' Aldosa Alzii·lla Aulode11 01zeda Olzet Olzinelles JUNCus ' jonc * Joncadella Joncars Joncet Jonquera Jonqueroles Junça, La- Juncaral + Juncosa •KASSANos 'roure' Cassanedill LQS SIIÌ61* Cassanyaf La- Caasanyola *LASTO 'llasto* Llastarri Llestanosa uutM 'lliri* Lillet LINUM 'lli* Llinars lledó cat. ant. 'lledoner' Lledó Lledonosa S32 llentiscle 'id.' Estinqlars Llentiscle Llentiscleda Lientisclell Lientlsclosa 11 or cat. ant. 'llorer' Llor LLorell Lloret LUCUBER Llubriqueto •elqa 'id.' Mel90sa menta 'id.' H®îiX*ô Jm «ill «id.* NI net molsa 'id.' NOI. 80S « nespla cat. ant. 'nespler' Nespleda Nesplosa mm 'noguera' Noet Noguera Noquereda Noquerola oliva cat. ant. •olivera» Olivar Olivada Oilvalla Olivat id.' Omet Olmeda Olmatell Olmedella ortiga 'Id.' Ortigós Ortigosa fil *id.* Pinya Pineda Pinède11 Pinell Pinella Pinosa Pinos 11 'pollancre* Pollosa popouis 'pollancre* Poboleda Poblet clop *pollanera' Clopeta poma 'pomera* Pomar Pomada 534 PCMttt préeeec *preMe§uer* . Preasegueda Pressegosa pruna 'pruner* Pruneda Prunelles Prunet prunvô *id.» Prenyanosa QUERCUS 'alzina* Cerc(s) Cerceda (Cerqueda) Cercet (Cerquet) Cercèdol Cercóselia LvlTCOtSta Cercôs •OUERCONE 'alzina' Cerconeda Cerceneda ROBUR 'roure' Rovira Rovirola Rovirós Rovirosa Rovirassa Roureda Rouret Rourell roldor 'id.* S3S Rodorrda Redonella romaní »id.* Romanet (Ramo-) Romanada (Rano-) Romane11 roaa *id.* Rosat IALI* SflIXZ© Salit Saldas Salzet (Saldat) Sauleda Saulet Salztr Salzedella Salitúes Sallagosa sarro 'id.* Sarret fiaos 'sègol' Segalar sums '••pina* Sentigosa •laca 'id.* Sisear (Siscarri) 536 roaani 'id.' Romanet (Ramo-) Romanada (Ram)-) Romane11 •id.' SM.II 'salze' Salit SAlZ6w (SôluSt.) Sauleda Saulet Salzar Salzedella Salltúes Sallagosa sarro 'id.1 Sarret 8ICALI 'sègol' Scalar rams '•spina* Sentigosa •laca *ld.* Sisear (Siscarri) S36 Sisquella Si«qu«r SPARACUS 'esparreguera' Esparreguera soRBUS 'servera' Sorbet •uro 'alzina surera' Sureda fix 'id.' Telxeta tell 'id." Telleda Telledella THUMUM 'farigola* Tomet timó 'farigola' Timoneda Timonet Timonal trèmol 'Id.' Tremoleda Tremoledo Tremolosa ullastre 'Id.' Ullastret Ullastrell vam •id.· Verneda V«rnet Vernedell vinya »ld.' 538 ÍNDEX DE TOPÒNIMS ÍNDEX DE TOPÒNIMS Advertiment previ Aquest índex inclou els topònims catalans que han estat mencionats en aquest treball amb la seva localització segons les unitats administratives, no hi hem inclòs però els elements toponímics d'altres llengües romàniques. Hem indicat preferentment la forma actual d'aquests topònims i, quan ho hem pogut fer, ja no hem inclòs en l'índex les formes antigues que es documenten del mateix topònim. Els topònims pels quals només disposem de documentació antiga els hem indicat amb una creu 1 en aquest cas ens hem limitat a indicar una, la més antiga o la que ens ha semblat més representativa, de les formes antigament documentades. No es tracta per tant d'un índex analític sinó que vol ser únicament pràctic per a la localització de les formes que hem mencionat en el cos del treball. S41 Agreolet, L'- (Aós, Civís, Alta Cerdanya) 3.4. Agravoled, torrante» de- • (Said*!, Berguedà) 3.4. Aladernet, Sant Vicenç á* - (Balsareny, Bages) 3.4. Albarells (Argençola, Anoia) 3.4. Albereda, l'- (Sent Martí d* Tous, Anoia) 3.4. Alberet (Toès, Confiant) 3.4. Albornar, L'- (Santa Oliva, Baix Panadea) 7.2. Aldoia, L'- (Ransol, Andorra) S.2. Aldosa (Maçana, Andorra) i.2. Aliinela, ipsa- + (Olasa da Montserrat, Baix Llobregat) 3.4. Alzinela, Ipsa - + 1.4.2. Aswtlla, L'- () 1.3.2. Aaetlla, L* - 1.4.2. Aranyó (Segarra) 1.3.2. Aranyonet (Gombrèn, Ripollès) 3.4. Arboçar, L'- (Avinyonet dal Penades) 7.2. Argelagers • (Tàrrega, Urgell) 5.4. Argelagosa • (Alt Urgell) 6.2. Argelaguer (Garrotxa) 5.4. Argelaguet (Caldes de Montbui, Vallès Occidental) 3.4. Argilagare • (Pallars) 7.2. Argilageros • ("pagus" del Berguedà) 5.4. Artedo, coll d'- (Bivils, Alta Ribagorça) 3.4. Astinglosa, L'- (Gandesa, Terra Alta) 6.2. Auledell (Maresme) 9.1.2. Aulet () 3.4. Aulat (Sopeira, Alta Ribagorça) 3.4. Aurares, Las- (Sanaüja, La Segarra) 5.4. Avellana, l'- (Las Preses, Garrotxa) 3.4. Avellanedo11 (Vallespir) 9.1.2. Avellanedes, ipsas- • (comtat de Barcelona) 3.4. Ave1lanet (Montferrer i Castellbò, Alt Urgell) 3.4. Avellanet (Els Masos, Conflent) 3.4. Avellanet, Sant Joan d'- (Bagà, Berguedà) 3.4. Avellanet + (Terrassa, Vallès Occidental) 3.4. Avellanets • (Vallès) 3.4. Avellanosa (Riner, Solsonès) 3.4. Azeredo + (Vall de Cabó, Alt Urgell) 3.4. Azaradol • (Nargó, Alt Urgell) 9.1.1. Asaret (vall da Cabó, Alt Urgell) 9.1.1. Baladar () 6.2. Balados, Plans- (Sallagosa, Alta Cerdanya) 6.2. Baladosa, La- (Vallcebre, Berguedà) 6.2. Baladoaa, La- (Estavar, Cerdanya) 6.2. Baladrosa (Matamala de Capcir) 6.2. Balatosa, La- (Censà, Conflent) 6.2. Becat, Lo - (Puigbalador, Conflent) 3.4. Bedoga d'Adona, La- (Pont da Suert, Alta Ribagorça) 6.2. Bedollera (Care, Alt Urgell) 5.4. Bedosa, La- (Sant Joan da les Fonts, Garrotxa) 6.2. Bernedo • (Bar, Cerdanya) 3.4. Boix, II - (Solsona, Solsonès) 1.2.2.2. Boixadors (Sant Para Sallavinera, Anoia) 9.2.1. Boixeda (coll, Ripollès-Garrotxa) 3.4. Boixedo, barranc da- (Vall Farrera, Pallars Sobirà) 3.4. 542 Boixedell () 9.1.2. Boixos, Pujol- • (Vall d'Ària, Vilanova de l'Aguda, Nog.) 6.2 Boixosa, La- (Sallent, Bages) 1.2. Boxeda • (Baix Llobregat) 3.4. Boxedera • (Sau d'Urgell, Alt Urgell) 9.2.1. Boxedera» ipsa coaa de- 4- (Cabó, Alt Urgell) 9.2.1. Brucaria» + (Rifi, Vilamajor, Vallès Oriental) 5.4. Bruchero, Ipso- • (Savassona, Osona) 5.4. Brug • (Anoia) 1.2.2.2. Brugaria + (Domeny, Sant Gregori, Gironès) 3.4. Brugeroles (Niaras, La Garrotxa) 9.1.1. Bruges, Mont- (Maresme) 6.2. Brugosa () 6.2. Brugoso, colla- • () 6.2. Bruguera (Ribas del Freser, Ripollès) 5.4. Bruguera (Castellar dal Vallès, Vall. Occidental) 5.4. Bruguerol, El- (Palafrugell, Baix Empordà) 9.1.1. Bruguera (Maià de Montcal, Garrotxa) 5.4. Bruguers (Gavà, Baix Llobregat) 5.4. Budellera (Vallvidrera, Barcelonès) 5.4. Buxeres, Can - (l'Hospitalet, Barcelonès) 1.3.2. Buxeta, ipsa - • (Codalet, Conflent) 3.4. Cadaqués (Alt Empordà) 1.4.3. Camp-Ramonet (Andorra) 3.4. Canadello, Lo- (Ascó, Ribera d'Ebre) 9.1.2. Canedell (Viladecavalls