Recs, horts i regants d’Artés Diagnosi dels horts fluvials Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

1

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

Edita: Diputació de Barcelona Àrea de Territori i Sostenibilitat Espais Naturals i Medi Ambient Gerència de Serveis d’Espais Naturals

Objecte: Contracte menor de serveis per a la millora de la gestió de comunitats de regants a partir de l’actualització del cens de regants i de la base de l’àmbit del rec, Horts d’Artés.

Número d’expedient: 2017/11160

Realització: Fundació Agroterritori

Redacció de l’estudi: Anna Roca Torrent Responsable de la Comissió Tècnico-Científica

Col·laboració i suport: Ajuntament d’Artés

2

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

Qualsevol racó d’Artés estava ple de mujades (Enric Solergibert)

Si baixés aigua, aquesta riera seria un jardí (Joan Serarols)

Les generacions més joves han perdut el vincle amb la terra, potser són conscients dels efectes del canvi climàtic però no coneixen el conreu de la terra que havíem adquirit dels nostres avis i pares (Joan Girabal)

Cada família hauria de tenir un hort per esbargir les cabòries. És una activitat que enriqueix, empodera i desestresa (Quico Casadevall)

3

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

Llistat de taules

Taula 1. Relació de polígons i parcel·les de la comunitat de regants de la riera del Malrubí, 2000

Taula 2. Relació de polígons i parcel·les de la comunitat de regants de la riera del Malrubí, 2005

Taula 3. Torns de reg per zones de la comunitat de regants de la riera del Malrubí, 2017

Taula 4. Distribució dels horts fluvials de la riera del Malrubí, 2017

Taula 5. Informació de la comunitat de regants del Molí

Taula 6. Torns de reg de la comunitat de regants del Rial de les Ferreres

Taula 7. Dades tècniques de la comunitat de regants del Rial de les Ferreres

Taula 8. Informació de la comunitat de regants del Rial de les Ferreres

Taula 9. Informació de la comunitat de regants de Magrans

Taula 10. Informació de la parcel·la 61 del conjunt d’horts de sota la fàbrica de Can Berenguer Taula 11. Informació de la parcel·la 100 del conjunt d’horts de sota la fàbrica de Can Berenguer Taula 12. Propietats, parcel·les i horts de la comunitat de regants de la riera del Malrubí

Taula 13. Distribució dels horts fluvials de la comunitat de regants de la riera del Malrubí segons zones de reg

Taula 14. Resum i comparativa de les característiques de les comunitats i grups de reg dels horts d’Artés

4

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

Llistat d’imatges

Imatge 1. Mapa topogràfic del municipi d’Artés

Imatge 2. Llegenda del plànol topogràfic, geològic i hidrològic, 1932

Imatge 3. Logotip de la comunitat de regants de la riera del Malrubí

Imatge 4. Cadastre de la riera del Malrubí

Imatge 5. Horts de la riera del Malrubí

Imatge 6. Camps d’horta de la comunitat de regants del Molí

Imatge 7. Camps i horts de la comunitat de regants del Rial de les Ferreres

Imatge 8. Parcel·les dels horts socials i dels horts de sota la fàbrica de Can Berenguer

Imatge 9. Rebut del pagament de l’IBI de l’hort de sota la fàbrica de Can Berenguer

Imatge 10. Parcel·les d’horta de la riera del Malrubí

Imatge 11. Horts de la comunitat de regants del Molí

Imatge 12. Horts de la comunitat de regants del Rial de les Ferreres

Imatge 13. Camps i horts de la comunitat de regants de Magrans

5

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

Llistat de gràfics i cartografia

Gràfic 1. Hortes de la riera del Malrubí segons zones de reg

Gràfic 2. Superfície mitjana efectiva de reg dels horts fluvials (m2)

Gràfic 3. Superfície mitjana efectiva de reg per propietari (m2)

Gràfic 4. Regants segons lloc de residència

Cartografia 1. Espai fluvial i agrari vinculat als Horts d’Artés

Cartografia 2. Ortofotomapa del terme municipal d’Artés

Cartografia 3. Patrimoni vinculat a la riera del Malrubí

Cartografia 4. SIGPAC, Declaració Única (DUN) 2017 de la riera del Malrubí

Cartografia 5. Parcel·lari general del cadastre de la riera del Malrubí

Cartografia 6. Parcel·lari del cadastre de la riera del Malrubí (tram inicial)

Cartografia 7. Parcel·lari del cadastre de la riera del Malrubí (tram central)

Cartografia 8. Parcel·lari del cadastre de la riera del Malrubí (tram final)

Cartografia 9. Topogràfic de l’emplaçament dels horts de la CR del Molí

Cartografia 10. Parcel·lari del cadastre dels horts de la CR del Molí

Cartografia 11. Topogràfic de l’emplaçament dels de la CR del Rial de les Ferreres

Cartografia 12. Parcel·lari del cadastre dels horts de la CR del Rial de les Ferreres

Cartografia 13. Esbós del parcel·lari de la CR de Magrans

Cartografia 14. Parcel·lari del cadastre dels horts de la CR de Magrans

Cartografia 15. Parcel·lari cadastral del Pla de Magrans. Sallent 1956

Cartografia 16. Ortofotomapa dels horts de sota la fàbrica de Cal Berenguer

Cartografia 17. Parcel·lari del cadastre dels horts de sota la fàbrica de Cal Berenguer

6

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

Índex

1. Introducció ...... 8

2. Justificació ...... 9

3. Objectius ...... 10

4. Metodologia i fonts ...... 10 4.1. Fonts informatives ...... 11 4.2. Estructura de la recerca ...... 12 4.3. Principals limitacions metodològiques derivades de les fonts . . . 13

5. Àmbit d’estudi: els horts fluvials d’Artés . . . . . 16 5.1. Context geogràfic ...... 16 5.2. Aproximació històrica ...... 19 5.3. Organització dels horts ...... 20 5.3.1. Comunitats de Regants de la riera del Malrubí . . . . 21 5.3.2. Comunitat de Regants del Molí . . . . . 31 5.3.3. Comunitat de Regants del Rial de les Ferreres . . . . 34 5.3.4. Comunitat de Regants d’Artés-Magrans . . . . 38 5.3.5. Horts de sota la fàbrica Berenguer . . . . . 40 5.3.6. Horts socials i ecològics de l’ajuntament . . . . 43

6. Anàlisi quantitativa. Què ens diuen les dades? . . . . . 45 6.1. Anàlisi de les comunitats de regants i els grups de reg . . . 45 6.2. Síntesi dels resultats ...... 55

7. Anàlisi qualitativa. Què ens diuen els savis? . . . . . 61 7.1. Mirades i percepcions ...... 63 7.2. Avaluació de les entrevistes ...... 66

8. Articulació de propostes per a la gestió i reconeixement dels horts fluvials . . 70

9. Agraïments ...... 73

10. Bibliografia i fonts ...... 74

7

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

1. Introducció

L’abril de 2017 tot coincidint amb el centenari de la Comunitat de Regants de la riera del Malrubí, l’entitat amb més antiguitat de Catalunya, es va celebrar a Artés, la primera trobada de l’Associació de CCRR de Catalunya, ACATCOR, creada l’any 2014. La trobada va reunir a 59 comunitats de regants d’arreu del territori català que representen el 60 % de la superfície del regadiu de Catalunya i que varen posar de manifest la necessitat de treballar junts per afrontar els problemes més immediats (manca d’aigua pel reg agrícola, xarxes obsoletes, competència d’usos o restriccions a les ampliacions del reg) i, al mateix temps, preparar-se de manera col·lectiva pels reptes de futur: cap a l’eficiència en l’ús de l’aigua de reg, anàlisi de les diferents opcions tecnològiques per millorar servei i gestió, etc.

Aquest esdeveniment va ser l’origen d’aquest estudi sobre els horts i els regants d’Artés. El consistori va ser prou hàbil de convèncer a la Diputació de Barcelona per engegar una proposta d’anàlisi detallat i rigorós donada la importància dels horts i del reg al municipi d’Artés (i, per extensió, a la comarca del Bages) que aixopluga 3 comunitats de regants i alguns grups d’horts organitzats també des d’una perspectiva social: la Comunitat de Regants de la riera del Malrubí, la Comunitat de Regants del Molí, la Comunitat de Regants del Rial de les Ferreres, els horts de sota la fàbrica Cal Berenguer i els horts socials i ecològics d’iniciativa recent de l’ajuntament d’Artés. A l’estudi també s’hi ha sumat la caracterització de la Comunitat de Regants d’Artés- Magrans que, tot i estar ubicada al terme municipal de Sallent (la riera Gavarresa fa de frontera administrativa entre els dos municipis) els seus hortolans, majoritàriament són d’Artés.

Bona part dels estudis d’organitzacions socials per la millora dels horts, a més de dibuixar els perfils de gestió basats en iniciatives de col·laboració més o menys actives, identificar problemàtiques heretades i apostar per una gestió dinàmica i compartida amb l’administració local, sovint es vinculen a processos de promoció econòmica i comercial dels productes del territori. Aquest no és el cas de l’estudi dels horts i els regants d’Artés. El seu recorregut històric obeeixen única i exclusivament a dinàmiques socials i de lleure, sense ànim ni de professionalització ni de venda dels productes. En tot cas, només se’n deriven de les relacions contractuals entre propietaris i usuaris que, a canvi de deixar conrear l’hort, en alguns casos, ofereixen la contraprestació d’oferir part de la collita.

Amb aquest estudi dels horts i els regants d’Artés es pretén disposar d’una base de dades viva, actualitzada i interactiva que sigui modificable i adaptable; una eina capaç de recopilar i analitzar la informació que sigui útil a les comunitats de regants i a l’ajuntament per engegar polítiques municipals que identifiquin, vinculin i lliguin amb els diferents esdeveniments i dinàmiques agràries, socials i culturals d’Artés. Aquest lligam público-privat pot ser la clau de volta per acostar posicionaments i percepcions, garantir la visibilitat dels horts i procurar sinergies compartides (des de la història, des de la cultura) per potenciar activitats atractives i gestionar de manera participativa el seu futur.

8

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

2. Justificació

Els recs i els horts d’Artés, avui en recessió, continuen argumentant valors patrimonials per la seva llarga història i trajectòria; centrant valors agrícoles que recorden l’autosuficiència alimentària del segle passat de quan gaudien del seu moment més dolç; articulant funcions territorials, paisatgístiques i mediambientals al voltant d’un poble que, des de la vessant agrícola, sempre s’ha dinamitzat al voltant de la vinya. Segurament per la seva manca de protecció urbanística i territorial; ben segur per la falta de propostes públiques i d’integració a les activitats culturals i de lleure del poble i sobretot, forçats per les seves pròpies característiques conegudes per tots: envelliment acusat dels hortolans, manca d’aigua per regar i dificultats per mantenir unes infraestructures precàries, cares i difícils de gestionar, els horts fluvials d’Artés semblen condemnats i ja amenacen pèrdua.

Una part de la població, sobretot la gent jove pràcticament els ignora; el consistori no se’ls fa seus i esponsoritza la noble vessant social i cooperativa d’horts ecològics; l’escola pública, amb la intenció ben aconseguida d’introduir i reproduir la vida del poble, té el seu propi hort. L’activitat econòmica i social gira entorn una indústria diversa i capdavantera en sectors com l’agroalimentari, on el vi, és l’exponent de referència juntament amb el sector tèxtil altament especialitzat.

Artés, beneficat geogràficament per la C25 i el seu desdoblament, ubicat a la segona corona de la capital de la comarca i a 13 km del Moià, viu d’esquenes als horts, als regants i a la seva història. No els destaca ni per bastir la història d’una hidrologia ni d’una geologia singulars i que ha viscut crescudes i vingudes d’aigua que s’han endut tot el que han trobat a les lleres del Malrubí, la Gavarrera i l’aiguabarreig amb el Llobregat.

Si dividim la població d’Artés (5.585 habitants) per 1,5 atenent a la mitjana de nombre de persones a cada llar, les dades indiquen que, en una de cada 10 cases hi ha un hortolà, és a dir, que entre propietaris i usuaris hi ha mig milers d’habitants que es relacionen directament amb els horts. És però durant la postguerra que aquest col·lectiu havien tingut un pes excepcional en el terme municipal. Se sap, tot i que en el paisatge actual pràcticament no s’aprecia, que s’han perdut molts horts en els actuals paratges hortícoles però és que a més a més, s’han esborrat espais d’horts en d’altres indrets del municipi: el Puig Vell, Sant Hilari Vell, els Roquinyons (tot i que sempre havia estat de secà i avui és sòl urbanitzable).

Parlar dels horts de la riera del Malrubí, vol dir identificar un recurs històric ja datat a 1693 amb elements patrimonials propis de l’espai fluvial dinàmic: molins, pous, fonts, sèquies, cabanes, etc., dins un context comarcal on els horts, des de sempre, han esdevingut tradició, aliments, cultura, vida col·lectiva i lleure.

Si fem balanç entre les oportunitats que se’ns obren davant d’aquest recurs i els riscos assumits fins ara, primer, s’intueix d’entrada la necessitat d’intervenir, de protegir aquests espais fràgils territorialment; segon, de proposar un seguit de mesures i accions per valorar-ne la seva funció social; tercer, de relligar la protecció d’aquests espais a partir dels elements del seu capital territorial; i finalment, d’articular estratègies de participació i difusió que inclogui als agents socials i culturals, l’administració, la cooperativa, etc.

9

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

Decididament, des de tots els vessants els recs, els horts i els regants han de formar part essencial de la dinàmica de vida del poble. La seva singularitat i riquesa, ho reclama.

3. Objectius

L’objectiu principal d’aquest estudi és l’elaboració d’una base de dades estadística i cartogràfica dels horts i els regants d’Artés. Analitzar quantitativament i qualitativament, l’espai hortícola del municipi que compren 4 Comunitats de Regants: de la riera del Malrubí, del Moli, el Rial de les Ferreres i Magrans i dos grups d’horts: els de sota la fàbrica Berenguer i els horts socials ecològics d’iniciativa pública.

Aquest estudi també vol respondre a tres objectius específics:

✓ Aprofundir en el coneixement dels horts i dels regants a través d’un inventari exhaustiu dels recs i dels horts fluvials amb la finalitat de proporcionar una caracterització útil per a futures accions de valorització d’aquests espais hortícoles,

✓ Identificar demandes, necessitats i mancances de les diferents tipologies dels horts i dels regants, per tal de disposar d’eines suficients per a la seva intervenció i protecció.

✓ Desplegar propostes i dissenyar estratègies per conservar, rehabilitar, promocionar i divulgar a la ciutadania els seus valors patrimonials, paisatgístics i ambientals amb la voluntat última d’incloure aquesta activitat hortícola tant arrelada en la vida del municipi i a la dinàmica social d’Artés.

4. Metodologia i fonts

La metodologia emprada per a la realització d’aquest estudi s’emmarca en l’anàlisi multidisciplinària que integra diversitat de fonts. Per una banda, es nodreix de fonts quantitatives de procedència diversa per la identificació dels horts i els regants, i per l’altra, d’eines qualitatives, d’entrevistes i sessions tècniques centrades en la percepció de les funcions de vida col·lectiva i l’aflorament de sensibilitats per a la necessària gestió de les necessitats, les demandes i els reptes d’aquests espais fortament antropitzats.

En aquest sentit la recerca s’estructura en dos fronts que es treballen de manera paral·lela i simultàniament. Es combina el treball de camp i la interacció directa i personalitzada amb els regants des de tres enfocaments: el documental (informació interna i administrativa), el visual (cartografia i fotogràfica) i l’oral (entrevistes i reunions). D’aquesta manera, l’anàlisi estadística i la recollida de dades que requereix de visites presencials als horts fluvials es pondera i es rellegia amb les percepcions recollides en les entrevistes semi-estructurades als regants i a experts de referència identificats en l’àmbit d’estudi.

Aquest estudi forma part d’un dels eixos de treball de la Fundació Agroterritori (Universitat de Girona i Unió de Pagesos de Catalunya) que, des dels seus inicis, centra la seva investigació en estudis sobre l’afecció del planejament territorial i la conformació de teixits i xarxes

10

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials socioeconòmiques. El seu objectiu general és promoure i dinamitzar eines i iniciatives per la preservació i la gestió dels espais agraris, vetllar pel seu reconeixement social i per garantir els seus valors i funcions, articular debat, participació i sinergies a través d’estratègies d’interacció de protecció, gestió i interacció amb els usos del territori.

4.1 Fonts d’informació

El treball de camp s’ha nodrit de fonts documentals directes, és a dir, principalment de documents interns de les comunitats de regants i d’informació associada als horts i als regants procedents dels l’Ajuntament i dels Arxius Històrics Municipals d’Artés i Sallent, així com d’informació cartogràfica a procedent del Cadastre de Rústica, cartografia digital del Mapa Urbanístic de Catalunya del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i dels visors SITMUN de la Diputació de Barcelona, SIGPAC i InstaMaps. També l’estudi conté el relat en directe de l’experiència en primera persona a partir d’entrevistes a regants, propietaris i usuaris d’horts. Finalment i atenent a l’entorn geogràfic d’Artés dins el seu marc comarcal n’és imprescindible la revisió de la bibliografia i estudis del planejament territorial i urbanístic i de les anàlisis temàtiques que se’n deriven.

L’objectiu és radiografiar i caracteritzar el perfil de cada parcel·la d’horta per cada associació d’horts, ja sigui comunitat de regants (un total de 4, 3 ubicades al terme municipal d’Artés i 1 a Sallent, els regants de la qual són d’Artés), ja sigui dels 2 grups d’horts (horts de sota la fàbrica de Can Berenguer i horts socials de l’Ajuntament).

Per obtenir un cens exhaustiu, s’han realitzat 10 sessions de treball entre els mesos d’octubre de 2017 i el gener de 2018. Per dotar de màxima confiança les dades s’han revisat fins a 5 vegades les estadístiques de cada grup de reg i s’ha combinat amb visites presencials als horts per contactar amb els regants directament i de manera específica amb els membres de les juntes de les comunitats de regants. Al mateix temps, s’han aprofitat les entrevistes amb persones vinculades als horts per fer revisions i actualitzacions dels propietaris i usuaris de les parcel·les i, en la mesura que ha sigut possible, s’han refet la base de dades de cada grup de reg.

Abans del tractament i l’anàlisi de les dades, donada la complexitat de la recollida i les limitacions metodològiques que presenten els documents procedents d’aquests col·lectius, s’han tingut en compte dos referents que han sigut essencials per la conformació d’un cens exhaustiu i per l’elaboració d’una radiografia dels horts i els regants. Per una banda, s’ha fet especial èmfasi en la informació que ens han aportat, a través de la transmissió oral, les persones de més edat d’entre els regants, posant sobre la taula coneixement i tradició com vàlues imprescindibles per aconseguir l’objectiu final de l’estudi. Per l’altra, s’ha consultat als diferents departaments (tècnics i polítics) de l’ajuntament, llacunes, errades documentals amb l’objectiu de clarificar el contingut i aconseguir un cens d’horts i de regants actualitzat, útil, fàcilment manejable i que mereixi la confiança de tot el col·lectiu.

També, i amb la idea de complementar les dades recollides, a través de les entrevistes, s’ha volgut aprofundir en les inquietuds, mancances i necessitats dels regants. La relació de persones escollides s’ha fet a criteri de les comunitats de regants i de l’ajuntament i s’han escollit a 10 persones com a representatives. Inicialment però també s’ha volgut, a efectes mostrals, recollir totes les opinions i percepcions perquè fossin representatives i que al mateix temps englobessin

11

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials l’espectre mostral dels regants i que, incloguessin a persones referents del municipi que pel seu coneixement aportessin valor i qualitat a l’estudi.

4.2. Estructura de la recerca

L’estudi pretén la caracterització i la diagnosi dels horts fluvials del municipi d’Artés. Per aquest motiu la recerca dissenya l’estructura d’una base de dades primer, defineix els perfils d’organització segons un conjunt de característiques socioterritorials, segon per, en darrer terme, a partir d’avaluació dels punts forts i febles, tercer, precisar-ne i ordenar-ne estratègies d’actuació. El propòsit final d’aquesta anàlisi és doncs, disposar d’eines per establir un marc d’orientacions per l’entramat dels horts que argumenten el teixit social ja consolidat des de la perspectiva territorial. Per aconseguir-ho s’han seguit les fases següents:

A) Obtenció de dades i treball de camp

L’enfocament metodològic dual i complementari basat en les fonts d’informació directes requereix d’una primera compilació i d’una revisió dels antecedents és a dir, de material bibliogràfic i dels estudis previs, així com de la documentació interna de les comunitats de regants i del consistori. Aquest bloc documental conforma la base inicial del treball i n’establirà les pautes per a les sessions de treball amb els agents principals, els regants. També permetrà incorporar a l’estudi la informació gràfica: cartografia i fotografia per analitzar al detall les característiques dels horts, definir-ne els seus perfils formals d’acord amb els criteris d’ubicació, dimensió i superfície, per comunitats de regants i grups de reg.

B) Tractament i anàlisi de resultats

Abraça l’anàlisi de l’estadística obtinguda a través del treball de camp així com les revisions posteriors amb els protagonistes i finalment validada pels experts i persones clau pel seu coneixements dels horts del municipi. D’aquest tractament quantitatiu s’obtindrà una caracterització dels horts d’Artés que, a partir del seu format original en base editable Excel®, es podrà actualitzar com a registre viu i al mateix temps permetrà a través del programari Accés®, editar formularis per comunitats de regants, àmbits d’ubicació dels horts, per superfície, per usos, pel nom del propietari/usuari, per referència cadastral, elements patrimonials, etc.

L’anàlisi i el tractament de les dades combina l’ús de les metodologies quantitatives i qualitatives amb l’objectiu de minimitzar algunes de les contradiccions metodològiques identificades, així com per revisar i actualitzar les bases de dades pre-elaborades i així, obtenir una caracterització el perfil dels regants i la identificació de comportament d’aquests. Paral·lelament es fa l’anàlisi qualitativa dels discursos i de les demandes dels regants que estructuren el teixit social dels espais fluvials. Per la reflexió territorial s’empraran suports cartogràfics procedents del Cadastre de Rústica, cartografia digital del Mapa Urbanístic de Catalunya del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i els visors SITMUN de la Diputació de Barcelona, SIGPAC i InstaMaps.

Del tractament de les dades primàries procedents dels horts i que són: socis (número de comuner), ubicació (polígon, parcel·la, situació, referència cadastral i superfície total i de reg), nom del propietari (adreça i telèfon), nom de l’usuari (adreça i telèfon amb llacunes informatives importants donat que es registren canvis continuadament), ús de la parcel·la (horta, fruita, vinya o abandonament, pèrdua), elements patrimonial (paret, pou, barraca, ...) i observacions; també

12

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials s’elaboraran dades secundàries relacionades amb la superfície: parcel·lació i reg, essent variables explicatives també els usos i la seva evolució.

C) Elements pel disseny i propostes de dinamització

De la compilació i anàlisi, per una banda, del cens d’horts i regants i, per l’altra, de les entrevistes personalitzades i recull d’opinions d’hortolans i del col·lectiu tècnic i polític del municipi, finalment, s’estructurarà un bloc de reflexió i caracterització dels punts forts i febles dels espais fluvials del municipi.

Del balanç de la interacció d’aquesta anàlisi quantitativa i qualitativa se n’han de derivar uns resultats que han de permetre il·lustrar l’estudi final amb propostes d’acció per la dinamització d’aquests espais d’horta.

En resum, l’estudi compila tres blocs documentals, la intersecció dels quals permetrà objectivar propostes des del potencial endogen d’aquest territori i interaccionar respostes que millorin la cooperació i la coordinació dels aspectes socials i territorials. Els blocs són:

• Informació documental: documents interns de les Comunitats de Regants, arxiu municipal, cadastre planejament municipal, cadastre digital (seu electrònica), MUC i SITMUN (portal públic), publicacions especialitzades, recull bibliogràfic ampli.

• Informació visual: cartografia cadastral i d’usos (SIGPAC) de les Comunitats de Regants i fotografies dels horts i de l’àmbit fluvials.

• Informació oral: de gent gran del poble, seleccionada prèviament per l’ajuntament i per les juntes dels regants: hortolans representatius segons edats, vincles professionals, en definitiva de persones que formen part de la vida pública del municipi.

4.3. Principals limitacions derivades de les fonts L’elaboració d’una base de dades dels horts i dels regants d’Artés conté limitacions i contradiccions tant de tipus informatiu i documental com tècnic que van des de la toponímia (situació dels horts en el Cadastre de rústica) a les diferències en la forma i dimensió de les parcel·les en propietat (la majoria dels regants no tenen documentació registral que permeti acreditar-ho) per mencionar les més significaves a l’hora d’elaborar el cens d’horts. Aquest conjunt de llacunes i buits en el material de base i desfàs documental en la majoria dels casos i un per un s’han pogut anar solucionant a partir de trobades amb els mateixos regants i amb reunions amb tècnics de l’ajuntament. També s’ha estirat d’arxius documentals i de registres interns de les juntes de les comunitats de regants, però sobretot ha sobredimensionat el treball de camp, amb atentes revisions periòdiques continuades. Tot i els entrebancs de base i les dificultats informatives es presenta un document final en format Excel® amb la intenció que sigui fàcilment consultable i d’actualització continuada, dues de les condicions inicials que es van marcar d’entrada en la conformació de l’encàrrec de la base de dades dels horts i dels regants d’aquest municipi.

Per ressenyar les principals contradiccions classifiquem les dificultats de les fonts informatives segons:

13

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

o Limitacions informatives de caire intern. Les Comunitats de Regants si bé disposen d’informació: padró d’usuaris, base cadastral i relació de béns (elements que demana l’administració per la seva constitució i per l’ACA per la concessió d’aigua per a reg), aquests documents no estant al dia. Tot i que hi ha una junta rectora aquests òrgans estan formats per hortolans que els costa portar la gestió i compilar i redactar documents. Expliquen que fins l’any 2015 l’organització i administració, (des de les quotes de manteniment de les instal·lacions, la convocatòria d’una assemblea anual o, de manera extraordinària la demanda d’una ajuda a l’administració per millorar el reg) es portava des del Sindicat Agrícola amb seu al Celler Cooperatiu d’Artés. Des de llavors i amb la jubilació del secretari cada comunitat de regants i la seva junta s’encarrega del feixuc apartat burocràtic. El cas de la CR de la riera del Malrubí, la presidenta, Dolors Gras per qüestions personals, va delegar al Vicepresident, Joan Burbó. És una comunitat gran formada, segons els registres inicials, per 212 parcel·les amb l’enrenou que això significa. Avui, la Junta fa el que pot i sense suport tècnic que els permeti articular informes i projectes per solucionar dèficits en les infraestructures o, simplement, tenir cura del manteniment de les quotes. Evidentment, demanar una ajuda a l’administració per millorar el reg, és feixuc si no es disposa de les eines mínimes per a desenvolupar- ho i car si s’encarrega a fora. Només a tall d’exemple, cal recordar que les quotes dels socis comuners són de mitjana 8 € l’any i sovint cobrar-les és motiu de discòrdia; la manca d’aigua sobretot a l’estiu és raó suficient perquè alguns hortolans decideixin no fer front a la despesa, amb l’enrenou que això significa per la junta del col·lectiu.

o Limitacions del Cadastre de Rústica. Durant la identificació de les parcel·les s’han anat detecten errors en el traçat, la numeració i fins i tot, en la seva distribució geogràfica. Per posar-hi solució s’han utilitzat tots els serveis digitals disponibles: mapa urbanístic de Catalunya del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, el sistema d’informació territorial municipal, SITMUN de la Diputació de Barcelona, SIGPAC i el visor InstaMaps. La utilització d’aquestes eines ha alleugerit i simplificat la tasca d’identificació de les parcel·les d’horts del municipi però al mateix temps també ha detectat algunes diferències i errades que han forçat a reunions tècniques tant amb l’arquitecte i la regidora de medi ambient com amb els hortolans de les juntes de les CCRR per buscar solucions contrastades i consensuades.

Així mateix, es poden distingir diferents tipologies de mancances i contradiccions entre dades disponibles:

1) En el dibuix cadastral. Només per citar alguns exemples, tot i que ens consta que n’hi ha d’haver més: i) Polígon número 9, parcel·les números 36 i 37 del horts Pas del Vilar. La parcel·la 36 està partida en dos trossos i no figura en el Cadastre ii) Polígon número 10, parcel·la número 217, el disseny de la parcel·la no correspon a la realitat iii) Polígon número 10, parcel·la número 57, en realitat són dues, una paret les separa, una està més alçada que l’altra. També la parcel·la número 140. N’hi ha unes quantes amb separacions semblants i que no coincideixen amb el Cadastre iv) Més d’un propietari explica que, en comprar la parcel·la es va detectar errades cadastrals. v) les parcel·les número 152 a la número 155 del polígon número 10, ja no existeixen, formen part de la llera.

14

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

2) En toponímia i situació en el Cadastre de Rústica: Malauradament i de manera general s’ha perdut la toponímia dels horts que els singularitzava. S’atribuïa al mas o la casa de pagès d’on provenien la fragmentació de les terres en acostar-se a l’aigua de la riera: la Sala, la Ponça, el Gallinaire, el Mestret, de la Sala, etc. També la Comunitat i per simplificar la gestió del reg de la riera del Malrubí defineix zones i torns de reg, sense que aquestes guardin relació amb els àmbits cadastrals, la qual cosa introdueix un nou element de confusió en la identificació de les parcel·les i al mateix temps dilueix la informació procedent de la toponímia. Un exemple es fa palès en les hortes Velles ubicades al final de la riera del Malrubí i que ara han passat a ser les Hortes del Dolfo (quan la realitat geogràfica és que unes estan situades a l’extrem nord de la riera, unes davant de les altres). També, part de les hortes les Velles són considerades per la Comunitat del tram de les hortes del mig.

3) En la numeració dels polígons i les parcel·les: S’han produït alguns canvis que han provocat més d’una reunió tècnica amb els responsables de la Comunitat de la riera del Malrubí. En alguns documents de 2005 el padró d’usuaris del Cadastre s’acreditava un bloc de regants a tocar la fàbrica Berenguer que segons alguns hortolans formaven part de la Comunitat i per conflictes amb l’aigua de reg sembla que es varen escindir. En qualsevol cas, i davant la dificultat d’esbrinar-ho s’ha optat per tractar aquest grup d’horts a part ja que a efectes de Cadastre ni tenen acreditació correcte, ni estan fraccionats. També s’han detectat algunes parcel·les que ja no existeixen i que continuen essent en el padró d’usuaris i numeracions que no consten en més d’una Comunitat de Regants. Finalment, el fet que les parcel·les de la Comunitat de Regants de la riera del Malrubí a efectes cadastrals pertanyin a més d’un polígon i que es repeteixin les numeracions indueix a errades (polígon 9, parcel·la 45 i polígon 10, parcel·la 45).

4) En padró d’usuaris: Les Comunitats de Regants parteixen de la llista de propietaris que acompanyen els darrers estatuts de l’entitat, la majoria datats durant la dècada dels anys 90 coincidint amb les darreres revisions. Les van actualitzant manualment i amb informació puntual que reben durant els pagaments pel manteniment del sistema de reg (i no pas per informació directa i per escrit a la Comunitat). Com que de vegades el propietari ja no se’n vol fer càrrec de l’hort perquè o be s’ha fet gran o perquè ningú de la seva família vol treballar-lo, apareix un usuari que en vol disposar i/o un encarregat que vol cuidar-se de la seva gestió i del pagament de la quota anual. A partir de llavors serà complicat fer-ne el seguiment. Fins i tot es dóna el cas que, un usuari sense tenir-ne la propietat però si fent front a les despeses de l’hort, passa a tenir un número de soci de la Comunitat (complicant encara més la posta al dia del cens dels horts fluvials objecte d’aquest estudi.

En definitiva els horts envelleixen i els padró d’usuaris també i en l’imaginari col·lectiu s’acaben oblidant operacions verbals, tractes i contractes adquirits al llarg del temps, de manera que, en alguns casos ni els mateixos propietaris saben que és (seu encara que ho meni algú altre). No hi ha papers que ho acreditin, tampoc s’han registrat els canvis notarials pertinents de manera que a vegades no se sap si el que porta l’hort n’és el propietari o l’usuari o fins i tot un tercer que ocupa l’hort.

En resum els horts fluvials des d’una perspectiva formal obliguen a una reflexió inicial a tenir en compte abans de l’anàlisi. Els recs i els horts formen part del territori i per tant són vius, canviants i resilients. Han sofert avingudes (anys 1994 i 2004), la llera ha anat modificant el seu curs, el seu recorregut s’ha mogut (entre les hortes del mig i les hortes de la Sala, abans la riera els separava ara passa per dalt), s’han pronunciat els meandres i alguns horts han desaparegut

15

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials i n’han aparegut d’altres. Com a conseqüència algunes numeracions cadastrals de parcel·les s’han quedat obsoletes i no s’han tornat a actualitzar, tampoc el domini públic de la llera. En definitiva s’està davant d’un context territorial amb unes bases cadastral amb errades, a la qual s’hi sumarà un bloc documental procedent de les Comunitats de Regants (registre de propietaris i d’usuaris) poc actualitzada. El resultat és clar, el treball de camp haurà de compensar buits, llacunes, limitacions i contradiccions i presentar una base de dades que respongui a la coherència que l’encàrrec exigeix; útil, per a resoldre en fluïdesa actuacions i serveis, i actualitzada per compilar accions de futur.

5. Àmbit d’estudi: els horts fluvials d’Artés

5.1. Context Geogràfic

El municipi d’Artés amb una superfície de 17,92 km2 està situat a l’extrem oriental nord de la comarca del Bages al costat del Moianès. Limita al nord amb els municipis d’Avinyó i Sallent tot resseguint la riera Gavarresa, coincidint amb l’aiguabarreig amb el Llobregat, i al sud amb Calders i Navarcles, just en el límit amb el riu Llobregat. Geogràficament ben situat a la plana bagenca, estratègicament a: a 15 km de Manresa a 30 de Vic i a 15 de Moià.

Té una població de 5.585 habitants (2017) molt concentrada territorialment i distribuïda entre el nucli urbà a la falda sud del nucli històric que es prolonga fins al polígon industrial. La urbanització de baixa densitat Vista Pirineu a la carretera de Calders alçada i allunyada del nucli. Llevat del turó del nucli antic, el Padró, el terme municipal és força pla i vorejat d’un conjunt de pujols que li confereixen una diversitat de paisatges i punts de visió panoràmica de màxima qualitat.

Les infraestructures de transport directe amb el poble són: pel nord, N-141 que ve d’Avinyò i d’Horta d’Avinyó; la B-430 a Cabrianes i Sallent i que connecta amb l’Eix Transversal C-25; la BV 4512 carretera vella que va a Manresa, i finalment, la N-431 que comunica amb Calders i el Moianès.

Artés des de sempre ha destacat per tenir una economia fortament industrialitzada; primer amb la llana, després amb el cotó i fins a primers dels anys 90, amb una indústria tèxtil especialitzada, han regit en diferents moments l’activitat i l’economia local, enfortint-la. Mentrestant, l’agricultura i especialment la vinya segueix conformant un paisatge harmoniós i de gran vitalitat a través de la Denominació d’Origen del Pla de Bages amb cellers de renom.

El terme municipal d’Artés forma part de la conca del riu Llobregat amb una densa xarxa hidrogràfica de rieres i torrents principals que presenten una direcció NW-SE com és el cas de la riera del Malrubí, tributària de la Gavarresa, que travessa longitudinalment el terme municipal. En general i degut a les característiques climàtiques de la zona, el règim d’aquest torrents és estacional i associat a la pluviometria podent assolir caràcter torrencial. Aquest complex fluvial està format per la riera Gavarresa (afluent del Llobregat i curs principal i central del municipi) que rarament s’asseca i aconsegueix màxims acusats a la primavera i la riera del Malrubí el seu principal afluent. A la primera hi desemboquen la riera Riusec, els torrents del Mig, de les Torres i de la Roqueta. Finalment, a l’extrem sud oest del terme hi coincideix l’aiguabarreig de la Gavarresa amb el riu Llobregat a la plana al·luvial de la Corbatera.

16

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

La situació del municipi a llarg de les conques fluvials, tant la riera del Malrubí per la seva proximitat al nucli urbà com de la riera Gavarresa amb la seva coincidència geogràfica amb la C25 són susceptibles de crescudes sobtades i per tant d’afectacions a punts d’accés directe (ponts, rescloses, guals) tal com es descriu en el Pla d’Actuacions Municipal INUNCAT, 2014. Per aquesta raó s’inclouen a la relació d’estructures catalogades per l’ACA per la inundabilitat dels vials d’accés.

Els horts fluvials del terme municipal ressegueixen els costats de les rieres del Malrubí i de la Gavarresa aprofitant les planes al·luvials riques en llims i sorres.

L’excepcionalitat del seu clima mediterrani subhumit és excel·lent per la vinya amb pluges escasses i fortes oscil·lacions tèrmiques anuals amplies i acusades (17,6ºC) i de forts contrastos entre estiu i hivern (mínimes de -5ºC i màximes de més de 40ºC).

Pel terme municipal transcorren dos senders de petit recorregut: el PR-C 135 ruta d’Artés i el PR-C 136 ruta de Montcogull-la Gavarresa d’excepcionalitat bellesa geològica amb la formació Artés de color rogenc intens que li confereixen una singularitat orogràfica amb turons i balços erosius. Senders de GR: GR 177-1 circular i de 12,10 km; GR 151, camí del Bisbe i de l’Abat Oliva. Conforma una excel·lent xarxa per impulsar el senderisme al municipi. Tot i això, el terme no disposa encara de Catàleg de camins.

Imatge 1. Mapa topogràfic del municipi d’Artés Font: SigPAC: http://sigpac.mapama.gob.es/fega/visor/

El Pla Director Urbanístic del Pla de Bages aprovat el 2006 orientat a coordinar l’ordenació territorial i a donar resposta de futur als assentaments, les infraestructures i els espais oberts i guardonat amb el premi Catalunya Urbanisme l’any 2007 de la mà de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, SCOT, defineix la protecció dels conreus amb més valor patrimonial i que circumscriu als terrenys vitivinícoles de la DO del Pla de Bages. Si bé examina la matriu agrícola i identifica els horts a escala comarcal i fins i tot en reivindica la figura d’un parc agrari per l’horta bagenca, en cap cas fa esment específic als horts mil·lenaris d’Artés. Aquesta figura de planejament territorial prioritza els espais oberts com a forma de garantir la identitat del

17

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials territori i la preservació dels espais agraris pel seus valors productius, paisatgístics, ambientals i culturals associats.

També a escala comarcal, el Consell Comarcal del Bages l’any 2003 aprova el Pla de Protecció del Medi Natural i el Paisatge del Bages en valorar d’interès natural del sòl no urbanitzable i proposa la conservació dels espais naturals singulars entre els que destaca com a connectors biològics la riera del Malrubí, la riera Gavarresa, el Pla de Can Vila i el pla Salavés. L’estudi tampoc ressegueixen els cursos fluvials esmentats ni les terrasses fluvials dedicades des de sempre als horts i que estructuren la trama urbana del poble i conformen l’element paisatgístic periurbà més singular d’Artés.

El planejament urbanístic municipal es regeix per les Normes Subsidiàries de Planejament de 1989 (amb el text refós i aprovat l’any 2006) encara vigents tot i haver-se modificat puntualment diverses vegades a raó de l’ordenació volumètrica dels edificis, el desenvolupament del polígon industrial de Santa Maria (davant els canvis i la diversificació socioeconòmica), la construcció de granges, algunes modificacions viàries i la remodelació del Celler Cooperatiu. També es va fer una modificació puntual de la parcel·la 61 del polígon 7 de les hortes de sota la fàbrica Berenguer amb un doble interès: protegir les hortes i preservar aquest espai inundable. Aquesta figura de planejament urbana ordena els grans eixos, en determina els usos i en proposa la protecció i el catàleg del patrimoni natural i cultural. Del sòl no urbanitzable en preserva el bosc de ribera i el sistema de rieres i torrents, també en remarca el paper clau de l’agricultura a Artés atenent el volum d’hectàrees de vinya però tampoc especifica cap protecció pels espais fluvial d’horts, ni dels que articulen l’espai periurbà del nucli (riera del Malrubí, del Molí, horts de sota la fàbrica de Can Berenguer) ni els més allunyats del nucli i a toca la Gavarresa (Rial de les Ferreres i Magrans). La major part de l’espai hortícola del terme municipal està classificats o bé d’interès agrícola (clau 11) o bé de protecció natural (clau 12). Per altra banda, si bé es remarca d’interès per ordenar i reglamentar tant els habitatges i com els elements patrimonials que en formen part, no s’acaba de desenvolupar. Tampoc s’adopta cap mesura de protecció del paisatge ni dels conreus, ni de les masies ni de l’entorn, ni s’identifica la seva naturalesa agrícola ni en subratlla el seu caràcter inundable.

Artés, segurament com a conseqüència de la importància del conreu de la vinya, i també recentment ha seguit les directrius d’un creixement urbà compacte i respectuós amb l’activitat agrícola i ha tingut cura en l’ordenació de la matriu agroforestal predominant, això no obstant, inexplicablement no s’ha dotar de sentit ni morfològic ni territorial als espais fluvials i s’ha fet especial atenció ni prevenció especial a aquests espais d’horta.

El Catàleg de Masies i Cases Rurals de 2012 del terme d’Artés coordinat per l’arquitecte municipal Pere Pajerols estableix els criteris de protecció i identifica els béns d’interès local naturals i els ambientals i en delimita els seus nivells de protecció. Si bé recull detalladament els espais d’especial rellevància ja siguin entorns fluvials (riberals, torrents i rieres) i entorns paisatgístics (fonts, feixes, marges i cabanes), no valora el rol de la interacció humana que afavoreix la continuïtat als àmbits hortícoles objecte d’aquesta anàlisi i que gaudeixen de més rellevància històrica que territorial.

Els Catàleg del paisatge inclou el terme municipal d’Artés a cavall entre la plana del Bages i el Moianès. El terme municipal forma part de la plana sedimentaria altament antropitzada amb una xarxa densa de municipis de l’àrea funcional de Manresa i un patrimoni d’excepcionalitat lligat al conreu de la vinya, a tocar de l’altiplà i el relleu ondulats del Moianès. Des de la geografia

18

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials física posa l’accent en el complex sistema hídric que travessa paisatges agraris on l’element aigua (meandres, aiguabarreig i patrimoni associat: canals de rec, molins i sèquies) ordenen espais mancats de protecció com la zona humida de la Cobertera i conformen un mosaic agroforestal dispers amb presència de pi blanc. Destaca el fons el contorn i l’escenari de la Muntanya de Montserrat.

Finalment, el Pla Especial de Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals d’Artés, 2017 insisteix en l’obligació de preservar el patrimoni cultural i natural cada vegada més amenaçat i deteriorat i apel·la a la funció col·lectiva de la protecció en la planificació general. En aquest sentit, convida a adoptar mesures protectores per posar en valor el territori amb diversitat de paisatges. Especifica textual que “l’horta és un bé preuat pels vilatans encara que la població no la valora gaire” i en reclama la seva inclusió com a peça estratègica dins l’ordenament municipal més enllà de la titularitat i l’ús privat agrícola i com a recurs potencial pel territori.

Recentment, s’està elaborant el Pla Director Urbanístic de les Vies Blaves amb l’objectiu de fer transitables les lleres del riu Llobregat per desenvolupar itineraris i rutes a peu, en bicicleta o a cavall. El projecte té l’objectiu de visibilitzar i difondre el patrimoni cultural, paisatgístic i gastronòmic al llarg d’un dels rius principals de Catalunya. El municipi d’Artés podrà obrir noves connexions per recuperar camins històrics i elements patrimonials i tot plegat contribuirà a la cohesió del territori, la recuperació de la història i de les seves lleres.

Pel que fa a la distribució del sòl predominen els conreus, herbacis de secà, sobretot ordi i farratges que ocupen pràcticament la meitat del terme municipal. La vinya que a finals del segle XIX havia arribat a assolir una superfície de 893 ha (l’any 1939 el Celler Cooperatiu recollia el raïm de 211 socis), segons les dades de 2009, ocupa una extensió de 47 ha. El bosc més espès als límits del terme municipal només representa el 31% de la superfície del terme. L’activitat ramadera en especial d’engreix industrial: porcs, vedells i ànecs, és el subsector d’activitat principal de la pagesia d’Artés. El cens de 2009 recull 23 explotacions amb bestiar i amb una forta tendència a la concentració i a l’augment de la seva dimensió territorial.

5.2 Aproximació històrica

Els horts fluvials d’Artés, malgrat i des de fa algunes dècades, estan en franca regressió, des de sempre han format part de la vida social i econòmica d’aquest territori. Els seus cursos d’aigua s’han aprofitat, ja sigui per construir rescloses (i emmagatzemar-la), per alimentar (amb els horts i camps de conreu) o per fer energia (molins, salts).

Els horts fluvials, per la seva singularitat, unicitat i localització, continuen essent una peça fonamental indestriable d’aquesta vertebració social i territorial de la vall natural de la riera Gavarresa. Al llarg del temps i coincidint en períodes amb clars creixements demogràfics el nombre d’horts i d’hortolans ha anat augmentat i amb ells, la seva interacció amb el poble. En més d’un moment històric la demanda ha superat l’existència de parcel·les i s’havien d’organitzar noves zones fluvials per atendre a una població potencial que reclamava aquests espais per ampliar la seva base alimentària a escala familiar. Alguns d’aquests àmbits són només al record d’alguns hortolans d’edat. No han deixat ni rastre d’aquell paisatge hortícola antic, que

19

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials forma part de la vida, de la manera de fer, de la tradició, del saber i del coneixement del poble d’Artés.

Hi ha noticies dels horts de la riera del Malrubí des de l’edat mitjana. Ja consten i ben datats al Mas Ferreres (dels més grans d’Artés), Mas Ponsa, Mas Bonamich o Mas Quingles i els molins del Mas Canet i del Mas de les Valls. Aquestes grans extensions agrícoles que tenien terres fins a tocar la riera es parcel·laven perquè la gent del poble pogués conrear verdures per assegurar la subsistència de les famílies. També hi ha prou documents històrics que acrediten els conflictes derivats de la propietat de l’aigua per aconseguir establiments d’aigua de les rieres. Raons i acords entre propietaris en la construcció de les xarxes de rec i discussions per l’escassetat d’aigua que obligava, als regants de la riera del Malrubí, a organitzar-se en torns. Un exemple de la intensitat dels conflictes el va escenificar el Mas Ferreres i l’ajuntament va haver d’intermediar per defensar els interessos comunitaris (i el dret va donar la raó als regants). Tot plegat és una bona mostra de fins a quin punt els horts eren un problema col·lectiu i de poble.

Els horts, ens recorda l’erudit Llorenç Ferrer “foren un element clau per a la subsistència de les famílies d’Artés. Qui més qui menys, en tenia un en el s. XVIII i XIX (...) vora d’alguna riera on sorgia un nucli de petites parcel·les regades que es convertia en una zona d’horta de la població”. A partir del s. XVI i degut a alguns anys de mala conjuntura econòmica alguns masos comencen a vendre parcel·les i s’inicia la disgregació del domini útil de les grans propietats d’Artés. La majoria dels trossos de terra es venien per pressió de la societat que buscava l’ampliació de la zona de l’horta. L’evolució dels drets de la propietat, per tant, és el resultat de diferents pautes culturals i socials que varen condicionar el repartiment de la terra entre diferents subjectes socials. La vinculació històrica és més que evident, ja a finals del s. XVII el municipi tenia l’estructura i sistema d’horts que coneixem avui amb una primera divisió de zones d’horts, algunes de les quals encara es conserven. També alguns vestigis d’aquest patrimoni hidràulic: canals, molins, pous, sèquies, rescloses, sovint documentats i desapareguts ubiquen i remarquen la significació històrica, social i econòmica de l’expansió dels horts de la riera del Malrubí.

El Pla Especial de Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals d’Artés, 2017 fa especial èmfasi en els elements culturals derivats de la vinya que va esdevenir conreu majoritari durant el segle XIX tot provocant una important desforestació del terme municipal. En volum d’hectàrees el cereal predominava, però la vinya era l’arbori més estès. Per això se’n remarca l’excepcionalitat de les barraques de vinya fetes de pedra i de fang que servien per guardar les eines i aixoplugar-se de la pluja i el fred.

5.3. Organització dels horts

Al municipi d’Artés l’aigua sempre hi ha tingut un paper fonamental en l’articulació de la dinàmica de les activitats econòmiques que han vertebrat la seva fisonomia social i territorial i al mateix temps ha ajudat a modelar un paisatge agrícola ordenat i harmoniós amb el medi. És per aquest motiu que tant la riera Gavarresa, curs fluvial central del municipi i sobretot la riera

20

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials del Malrubí, formen part indestriable de la seva història i ben segur, seguiran jugaran un rol essencial davant dels reptes de futur.

Tenir el control de l’aigua ja sigui per a poder-la desviar a mercè de les necessitats imperants, per a utilitzar-la en parcel·les properes d’horta, per a dissenyar-ne els usos més enllà del reg, per a redimir els conflictes socials i territorials, són alguns dels escenaris ja viscuts al poble i tot fa pensar que, a curt i a mig termini, l’aigua continuarà essent el focus centrant d’atenció, tant per la seva escassesa com d’abundància, per la seva significació.

Aquesta diagnosi té com a objectiu l’anàlisi dels recs, els horts i els hortolans i als regants de les Comunitats de Regants de les rieres del Malrubí (del Malrubí, del Molí, Sota la Fàbrica de Cal Berenguer i dels horts socials) i de la Gavarresa (dels Rials de les Ferreres i de Magrans); per això i per aquest ordre, n’estructura el seu relat atenent la seva història, les característiques organitzatives, les relacions amb el territori (disposició geogràfica, superfície, usos, patrimoni), els perfil de la hortolans i els sistemes i infraestructures de reg, de cada grup d’horts.

La riera del Malrubí, principal afluent de la riera Gavarresa, prové del sector occidental del Moianès i travessa el terme municipal d’Artés tot passant ben a prop del nucli urbà i conformant un espai fluvial periurbà molt antropitzat i d’una vàlua social excepcional. La riera té una longitud de 21,5 km dels que 7,36 km transcorren dins el terme municipal d’Artés. D’aquesta conca fluvial amb un cabal força regular s’organitzen les comunitats de regants de la riera del Malrubí, la més antiga i més gran del terme municipal, els horts de sota la fàbrica de Can Berenguer (sense figura ni organització), els horts socials i ecològics gestionats recentment per l’Ajuntament i la comunitat de regants del rec el Molí, a l’altre costat del pont de la carretera d’Artés a Avinyó (B- 431).

La riera Gavarresa, tributaria del riu Llobregat i curs fluvial central d’Artés, de caràcter típicament mediterrani procedent del Lluçanès transcorre pel nord-oest del terme municipal d’Artés i desemboca al sud-oest al riu Llobregat en la plana al·luvial de la Corbatera. En aquesta conca fluvial s’organitzen dues comunitats de regants limítrofes amb el terme municipal de Sallent: la dels Rials de les Ferreres i la de Magrans.

5.3.1 Comunitats de Regants de la riera del Malrubí

La Comunitat de Regants de la riera del Malrubí és la més antiga de Catalunya. Les “Ordenanzas y reglamentos para el sindicato de riegos de la Comunidad de regantes de Artés” de 1916 ho acredita. Ja llavors ordenava les tasques de gestió i control dels propietaris, regants i demés usuaris i en determinava les obligacions de la junta rectora. Tal com cita en l’article 5é del seu Reglament, el seu principal objectiu “era evitar qüestions y litigis entre els usuaris de l’aigua i obligar al compliment als drets, costums i usos establerts en la llei d’aigües de 1879”. La comissió encarregada de la seva redacció estava representada per tres il·lustres d’Artés: Salvador Delisau, Josep Roca i Salvador Berenguer i el document està rubricat per l’alcalde Joaquim Serrat.

21

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

Els seus articles 2º i 3er descriuen al detall el seu àmbit geogràfic:

“Pertenece a la Comunidad todo el trayecto que forma a acequia conductora del agua, los terrenos que atraviesa su curso, los márgenes y sus accesorios, asi com los maecones de piedra y tierra emplazados en los diversos puntós de la riera para las tomas de aigua (...). “La Comunidad tiene derecho a toda el agua que discurra por la riera, principiando la toma en el punto denominado La Vall y a unos 500 metros aguas arriba de la casa de este mismo nombre, con un caudal que no puede precisarse con exactitud por ser la corriente variable, indicándose como termino medio la cantidad de cuaranta litros por segundo. Las zonas regables se componen de huertos existentes en las dos márgenes de la riera, empezando en el punto indicado y terminado en los Huertos de D. Salvador Delisau de Rocafort, paraje denominado el Molí de les Farreras, con una cabida aproximada en la totalidad de cincuenta y ocho cuarteras, o sea, diez y siete hectàrees, diez y nueve áreas y doce centiáreas.

Aquest Reglament de 1916 fa inventari de les infraestructures, acorda les normes tant per futures obres com per l’ús de l’aigua el seu repartiment i les penalitzacions en cas d’incompliment, inclou també una llista de 154 propietaris regants amb noms i cognoms i la superfície de terrenys regable que coincideix amb la descrita és a dir 17 ha, 19 àrees i 12 centiàrees, tot i que no esmenta la relació de les parcel·les ni la seva ubicació en les diferents espais en la riera Malrubí. El reglament emplaça a la junta l’elaboració de les ordenances amb l’elaboració del plànol de la parcel·lació dels horts.

L’historiador Llorenç Ferrer en la publicació Artés. Societat i economia d’un poble de la Catalunya Central, 1990, remarcava la importància històrica dels horts d’aquesta riera. Ja feia referència al reg dels horts episcopals de la riera del Malrubí de l’any 1088 i n’especificava la relació entre l’augment de la demografia i l’expansió de les hortes fluvials a Artés al segle XVI. L’existència del canal de reg i la dotació d’aigua per a moldre i per a regar i d’alguns molins, avui en estat ruïnós o bé desapareguts i vestigis hidràulics difícils d’ubicar en el municipi. Descriu amb detall el procés de fragmentació de les terres d’alguns masos que si tenien parcel·les properes a la riera també es repartien i finalment originaven la incipient estructura dels horts actuals. Data de 1693 les partides de la riera del Malrubí (Noves, d’en Vilarnau, Velles, d’en Sobrebalç, al Solei, a la Barquera i les Jussanes). Un total de 84 horts que s’aniran ampliant durant el segle XVII a partir de les terres dels masos que tocaven la riera.

El precedent més antic de la Comunitat de Regants de la riera del Malrubí és de 1850 quan un grups de propietaris davant de les destrosses provocades per avingudes acorden nomenar uns comissionats per tenir cura del manteniment de la riera i el sistema de reg. També els nombrosos conflictes pel reg de les hortes va obligar la implicació de l’Ajuntament que va haver d’exercir d’àrbitre i gestor. Ordenava els torns de reg, tenia cura de l’administració i manteniment i fons i tot aplicava multes durant la segona part del s. XIX.

L’Òscar Trullàs, responsable del Museu d’Història d’Artés i hortolà d’aquesta comunitat, ha documentat aquest estudi amb un plànol topogràfic-Geològic-Hidrològic de l’any 1932 elaborat

22

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials per M. Faura Sans, doctor en ciències natural i vinculat a un projecte de captació de les aigües potables (que pretenia perforar la vinya del Riu al Torrent de la Vall, la proposta però no va reeixir) per gestionar la xarxa de distribució per al proveïment d’aigua a la vila. El plànol ja n’especifica les zones d’irrigació i la superfície en metros quadrats. Les hortes Noves i les de la Vall aixopluguen pràcticament el 75% de les parcel·les de la riera. Actualment però, l’abastament municipal prové de l’aqüífer del sector del Colomer prop de l’aiguabarreig entre la Gavarresa i el Llobregat.

Imatge 2. Llegenda del Plànol topogràfic, geològic, hidrològic de l’any 1932, elaborat per M. Faura Sans. Títol: Projecte de captació de les aigües potables i la xarxa de distribució per al proveïment de la vila. Font: Arxiu Municipal d’Artés.

La comunitat de regants

Els documents interns a la seu de la Comunitat de regants es refereixen a diferents anys de les dues darreres dècades i no estan ordenats; els llibres d’actes, no estan al dia. El resultat és un conjunt d’informació dispar, alguns sense data, i bàsicament només elaborats a requeriment d’alguna administració. D’aquests i a efectes de gestionar un cens d’horts i regants, destaquem:

Primer, la relació de propietaris segons parcel·la amb la informació cadastral associada i de l’any 2000:

23

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

Taula 1. Relació de polígons i parcel·les de la comunitat de regants de la riera del Malrubí, 2000

Núm. Polígon Paratge Parcel·les Propietaris 7 Riusec 13-15 12 Les Planes 16-19 Ruterles 20 M. Ferreres 26 9 Grifalle 7-9 44 Hortes Pas Vilar 10-18/28-52 Les Planes 19/53-56 10 Guinardero 82/222-233 183 Hortes Noves 67-69 /73-81/83-152 Hortes Velles 160-179 Malla 180-181 Hortes Mireta 182-191 H. Fàbrica 29-31/36-41/43-46/52- 53/55- 60 /62-65 /70-72/ 192-222 La Vall 234-235 La Ponsa 236 Ribatallada 238 (LaTallada) H Pas del Vilar 33 /47-60/54/61 Sala Costa 19-23/42 Viñas Costa 24-2824/34-35 Font: elaboració pròpia a partir dels documents interns de la Comunitat de Regants de la riera del Malrubí

És un document força complet però que ben segur conté errors. Conté bona part de les parcel·les de la Comunitat de Regants del Molí (polígon Cadastral número 7) ja constituïda dues dècades abans, aglutina més parcel·les de les administrades per la Comunitat de la riera del Malrubí pel que fa al polígon número 9. En qualsevol cas, segurament és el document intern amb més informació que s’ha trobat en la seu de la comunitat de regants. 287 parcel·les i 227 propietaris, xifres diferents de les que diu la junta. També, repassant el llistat del Cadastre es reconeixen entre els propietaris alguns agents públics: polígon 7, parcel.la 29: de l’Ajuntament; polígon 10: 133 dues parcel·les de la Junta d’Aigües, dues de propietaris desconeguts i 5 Comunitats de Béns, Manufactures Berenguer, parcel·les números 29 i 30.

Segon, el darrer padró d’usuaris de la junta de la Comunitat i que correspon a l’aprovació dels Estatuts del 2004 conté una llista de 169 socis comuners. En concret n’especifica el nom i cognoms i l’import a pagar d’acord al seu número de soci. És una relació torna a ser incompleta primer perquè el número de socis no és correlativa (falta el número 1 i hi ha un salt important entre el soci 173 i el 279) i perquè no es vincula a cap parcel·la de reg. No consta en cap acta en el registre de llibres de la Comunitat però alguns ho atribueix a una excisió dels hortolans de sota la fàbrica de Cal Berenguer en una disputa continuada per la manca d’aigua pel reg dels

24

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials horts. L’ajuntament disposa de documentació aïllada d’aquest comunitat sense cap cronologia consecutiva. Alguns documents corresponent a anys i moments concrets destaca una relació del Cadastre del 2005, una cartografia dels horts amb documents interns però sense data.

Tercer, a partir d’un document intern de la Comunitat del 2004 dirigit a l’Agència Catalana de l’Aigua, ACA que sol·licita un concessió d’aigües superficial pel reg de les hortes hem conegut el volum anual concedit que és de 70.000 m3 i l’existència de 3 rescloses i 7 pous així com el sistema de conducció de l’aigua a través de canal obert o entovat transversalment a les parcel·les. No consten el total de regants però si el total de la superfície irrigada de la Comunitat: 15,58 hectàrees. La informació adjunta especifica la ubicació de les parcel·les en els polígons 6, 9 i 10 del Cadastre de rústica i aixopluga a un total de 203 parcel·les.

Taula 2. Relació de polígons i parcel·les de la comunitat de regants de la riera del Malrubí, 2005 Polígon Paratge Parcel·les 6 H Pas Vilar 2 (sense identificar) 9 H Pas Vilar 16-44 10 H Pas Vilar 47-61 Viñas Costa 27-28 H. Fàbrica 36-72 (no correlatives)/192-222 H Velles 160-179 H. Noves 1 67-117 H. Noves 2 118-152 H. Mireta 183-191 H Cachet 153-159 Nota: en la relació tampoc apareixen els Horts del Dolfo, ni els Horts del Mig. S’ha perdut toponímia i es detecten errades quan a la identificació de les parcel·les i fins i tot dels polígons. Font: elaboració pròpia a partir dels documents interns de la Comunitat de Regants de la riera del Malrubí

Es dedueix que hi ha un error en la ubicació dels polígons i que el document volia fer referència als horts del polígon 7 (no pas 6). Si no fos així, segurament estaríem parlant de dues parcel·les cadastralment ubicades a la Comunitat del Molí, la qual cosa, encara plantejaria més dubtes i contradiccions per acotar la base de dades dels horts fluvials d’Artés.

La comparativa, amb pocs anys diferència, evidencia una pèrdua de referències històriques dels llocs (toponímia de masies, molins, fonts, paratges, en definitiva del patrimoni cultural) que tradicionalment havien identificat les hortes ja sigui referint-se al paratge ja sigui per situar la casa de pagès d’on procedien els horts.

Segons informació oral dels hortolans s’han perdut noms com: les hortes de sota del Balç del Canonja, les hortes del Gallinaire, les hortes del Mestret i les hortes de la Sala. Aquesta simplificació però tampoc no té en compte els canvis que s’han produït en la llera i que, ben segur que han ajudat a desplaçar alguns noms. Per exemple, abans les hortes del Mig i les de la Sala compartien la part central de la riera del Malrubí, mentre que el Cadastre les ubica a quasi a tocar del poble i en polígon cadastral diferents (del 9 al 10). Les hortes del Dolfo també a criteri del Cadastre han canviat d’ubicació. Segons els informants, fa més de cinquanta anys es situaven a tocar de les hortes Noves coincidint amb la propietat d’un pagès que es deia Adolfo. Ara, la Comunitat, a efectes de la distribució dels torns de reg, les ubica a l’extrem quasi final dels horts

25

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials del Malrubí com una part de les hortes de la Vall. Tampoc hi ha coincideixen amb les antigues hortes Noves actualment situades a sobre les del Mireta i que la Comunitat, pels torns de reg, separa en dos blocs a partir del camí d’Altimires. El mateix exemple serveix per les hortes del Cachet. Per altra banda, han aparegut noves denominacions d’horts que no existien i que fins i tot poden contribuir a confondre l’origen i la seva distribució. Ens referim als horts de Fàbrica que el Cadastre els situa al polígon 10 i que es podrien confondre amb els horts de sota la fàbrica de Cal Berenguer (polígon 7) que, des d’aquest estudi, es documenten com un grup de reg distint i que coincideix geogràficament amb un conjunt d’horts de davant de l’antiga fàbrica Cal Berenguer a toca del pont d’entrada al poble per la carretera d’Artés a Avinyó B-431.

Imatge 3. Logotip de la comunitat de regants de la riera del Malrubí

Per fer l’anàlisi i posterior tractament quantitatiu del cens dels horts i dels regants d’Artés s’ha actualitzat la base de dades a partir de la documentació cadastral, de la de les comunitats i sobretot amb treball de camp. També en aquest sentit, i donat el volum de parcel·les, i conscients que l’objectiu de l’estudi demana una base de dades actualitzada i útil, no s’ha seguit la dispersió de la descripció geogràfica del Cadastre i s’ha emprat com a base útil la que ha proporcionat la Comunitat per la distribució dels torns de reg i que és la que figura en la taula següent.

Taula 3. Torns de reg per zones de la comunitat de regants de la riera del Malrubí, 2017

Horts Canal de reg Parcel·les Horts d’en Dolfo Canal 2 160-180 Hortes Noves 1 (final Altimires) Canal 1 119-149 Hortes Noves 2 (fins horts d’en Matíes) Canal 1 67-119 Hortes Velles Altes Canal 2 182-191 Hortes Velles Baix Canal 2 i 3 57-72 Hortes del Mig (camí Raval sota Canal 3 45-51 Pinetar) Nota: la Comunitat no distingeix entre polígons cadastrals tot i que es repeteix la numeració de les parcel·les

26

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

Cens dels horts fluvials de la riera del Malrubí

Del treball de camp, de l’observació directa amb els membres de la junta de la Comunitat i de les successives revisions i actualitzacions en base als socis i a les quotes de manteniment de la institució s’ha elaborat la base de dades dels horts fluvials de la riera del Malrubí, la distribució de les parcel·les de la qual es presenta en aquesta taula:

Taula 4. Distribució dels horts fluvials de la riera del Malrubí, 2017

Polígon Paratge Parcel·les Total 9 Hortes del Mig 24-49 26 Hortes del Pas del Vilar 258-266 8 10 Hortes Velles de Baix 47-60/62-65/304/70-72 23 Hortes Velles Alt 44-46/192-222 34 Hortes Noves 2 67-69/73-111/113-116/302/313 49 Hortes Noves 1 119-152 34 Hortes Cachet 153-159 34 Hortes del Mireta 182-191 10 Horts d’en Dolfo 160-173/175-180/300 21 212 Font: elaboració pròpia a partir del treball de camp amb la Comunitat. Base cartogràfica MUC (Mapa Urbanístic de Catalunya), Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya

Imatge 4. Cadastre de la riera del Malrubí

La taula presenta una visió clara i concisa del detall de les parcel·les d’horts fluvials, la major part dels quals són a la parcel·la cadastral 10 que compren pràcticament tot el recorregut de la riera, des del Pinetar a La Vall. La base de dades permetrà analitzar-ne les seves característiques: superfície, ubicació, propietat, usos, etc.

27

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

Queda encara per desvetllar quines són les parcel·les ubicades al polígon 7 (alguns registres documentals li atorguen dues parcel·les sense especificar). S’està davant d’una sèrie d’incògnites difícils de resoldre per manca de documents. Les opinions són dispars: l’excisió d’una part de les parcel·les, horts de la mateixa fàbrica que es deixaven als treballadors, una possible però rara extensió inicial d’aquests horts fins a la Comunitat de Regants del Molí. No s’ha trobat cap document que acrediti cap dels arguments exposats. Per raonar-ho s’ha fet seguiment a partir de quatre casos concrets que asseguraven haver guardat documents personals que avalaven la seva propietat (horts d’Enric Solergibert, de Joan Serarols, de Paquita Mañosa i de Kiku Casadevall). Es pretenia aconseguir informació concreta i fidelitzar alguna de les opinions orals expressades i difícils de contrastar. Malgrat els esforços ha sigut possible d’obtenir. No obstant això, a partir d’aquesta primera anàlisi dels resultats es pot concloure que les dues parcel·les esmentades ben segur que corresponen a la parcel.la número 61 i a la parcel.la número 100 totes dues del polígon 7. Es tractaria de dues peces, una dintre l’altra. La primera de gran dimensió 16.038 m2 (Sarreta, horta de regadiu) i la segona una petita peça de 247 m2 (Sarreta, horta de regadiu). Si fos així, la versió quasi documentada de l’escissió agafaria força i coincidiria, en efecte, amb els horts de Sota la Fàbrica de Can Berenguer. La parcel.la gran no està subdividida per bé que a efectes d’ús (que es veu a través del visor SIGPAC) es reparteix entre més de cinquanta regants, cap dels quals ha pogut acreditar la propietat, tot i mostrar el convenciment més absolut d’exercir-lo amb plena autoritat.

Característiques de les parcel·les i elements patrimonials

Les parcel·les de la riera del Malrubí són petites i uniformes en tots els diferents paratges de la riera. Són les més reduïdes de tot el terme municipal encara que competeixen en dimensió amb la zona de les hortes petites de la Comunitat de Magrans. Tenen una disposició allargada molt útil per captar l’aigua de la riera. Ben poques estan tancades i vallades per entorpir l’accés i evitar robatoris.

També es conserven alguns dels habitatges tradicionals dels horts, més barraques per les eines que habitatges, aixopluc de màquines i estris per fer servir en qualsevol moment de vegades per compartir. La majoria d’aquestes barraques són petites i ben tancades per evitar robatoris, poc freqüents a la zona, i fins i tot, per protegir les eines, en cas d’avinguda d’aigua, també escasses.

Aquesta Comunitat conserva encara alguns vestigis hidràulics, elements patrimonials a tenir en compte: la Font del Raval (a tocar del camí de les Planes sota Casanova i punt geogràfic que separa els polígon 9 i 10 del Cadastre), la Font del Mireta (als horts del mateix nom), un antic moli (documentat però sense restes) al camí entre els horts amb el mateix nom i les hortes Velles i 7 pous, alguns difícilment datables, d’altres recuperats i no pas tots legalitzats. La parcel·la 122 del polígon 10 conserva bé una barraca de pedra. Només s’ha trobat aquest cas, per bé que potser alguna caseta de les moltes que hi ha arreu es pot haver construït sobre part d’aquest patrimoni únic en l’espai fluvial.

Els comuners

A efectes del número de socis comuners d’aquesta Comunitat es conserva un ordre difícil de raonar: el nombre de soci comuner és més o menys correlatiu amb alguns salts importants. No

28

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials existeixen els números de soci (1, 24, 35, 37, 38, 40, 41, 45, 55, 64, 73, 74, 85, 90, 91, 97, 100, 109, 112, 121, 127, 128, 129, 133, 134, 135, 137, 143, 154, 155, 159, 169, 176, 178, 280) i se’n desconeixen els motius. Es recorda que hi ha un salt entre el soci 181 i el 277, segurament degut a que l’administració de tots els horts de les comunitats de regants estava centralitzada al Celler Cooperatiu, tal com expliquen els estatuts de cada entitat (inclosa la de Magrans).

Tot fa pensar que, en un principi, els números eren correlatius, és a dir, que la Comunitat de la riera del Malrubí tenia la primera part de la numeració dels socis fins al 181. Correlativament ben segur que hi havia registrats els socis de Sota la Fàbrica de Cal Berenguer, encara que sense parcel·la assignada (un total de 49 regants). I finalment el número 230 i fins el 246 és possible que correspongui als socis de la Comunitat de Regants del Molí (es desconeix el cas de la Comunitat de Regants de Magrans)

L’anàlisi de les dades ha fet notar que, a mesura que els horts anaven canviant de mans els nous propietaris (i fins i tot usuaris si assumien el pagament de la quota anual) arrastraven també el número de comuner associat a l’hort. D’aquesta manera, alguns propietaris tenen més d’un número de soci i fins i tot en alguns casos, tres, coincidint normalment amb el número d’horts en propietat. També es dóna la circumstància que hi ha propietaris amb número de soci sense parcel·la assignada. Són propietats que o bé han perdut la seva relació amb l’hort o bé, no s’ha trobat ningú que en pogués donar cap referència de la seva propietat. La seva identificació obligaria a estendre l’estudi amb documents històrics (actes notarials, registre de la propietat) per verificar-ne l’origen i la procedència, tasques que s’escapen (perquè s’entreveuen de caire històric i d’arxiu) a l’elaboració de la base de dades dels horts fluvials d’Artés.

Imatge 5. Horts de la riera del Malrubí

29

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

Des del planejament

Les Normes Subsidiàries de planejament urbanístic d’Artés classifiquen de sòl no urbanitzable en tot el recorregut de la riera del Malrubí. Les raons són de pes: és un espai de terrasses fluvials inundables i subjectes a plans d’acció municipal periòdicament; estan cosits al nucli de població i tenen funcions socials i recreatives a més de conformar part del patrimoni històric de la comarca bagenca tant pels elements hidràulics com per la seva singularitat històrica.

Estan ordenats i catalogats com espais agraris i s’ubiquen en zones de protecció per la riera però no gaudeixen de cap tipus de protecció ni per la seva historia ni per les característiques del paisatge fluvial ni per la seva recuperació i inclusió a la vida del poble. El Pla Especial del Patrimonials d’Artés que ha desenvolupat la Diputació de Barcelona (en procés d’exposició pública, se’n reclama el seu estudi, protecció màxima i dotació d’instruments per la seva dinamització.

El paisatge dels horts fluvials i infraestructura hidràulica

Des del camí de la Ruca i abans d’entrar al bosc, es gaudeix una vista espectacular dels horts de la riera del Malrubí, en concret es veuen els horts Vells i els d’en Dolfo, si seguim la nomenclatura del Cadastre del municipi. Els horts del Mireta queden amagats sota el meandre de la riera per l’alçada. La imatge de les terrasses fluvials convertides en un jardí d’horts, és única. Recull un mosaic obert de conreus ben delimitats (amb parets construïdes que fan de separadors). Al centre, serpenteja la riera entremig de l’espessor de la vegetació de la ribera; se sent corre l’aigua però no es veu.

Al final dels horts més orientals (horts de la Vall) coincidint en la zona on es va cremar a finals de juliol de 2017 hi ha la presa d’on parteixen els dos canals de distribució de l’aigua de la riera pel reg dels horts a cada banda de la riera, a uns metres per sobre dels horts per facilitar la decantació de l’aigua i el reg per gravetat. La riera del Malrubí també s’abasteix dels torrents que l’encaixonen fins travessar la part més septentrional del municipi.

Els membres de la junta de la Comunitat expliquen la transformació dels horts durant les darreres dècades i fan especial èmfasi a l’abandonament i la pèrdua d’algunes parcel·les horts, per la deixadesa dels seus propietaris. Expliquen que s’han trobat amb moltes dificultats per saber de qui són alguns horts. També expressen indignació per la proliferació de granges ramaderes properes i per la contaminació de les aigües. Asseguren que alteren la vegetació de ribera i provoquen la invasió de canyissars i d’herbes baixes que embossen les canonades. Estan preocupats pel futur. Cada vegada plou menys i la riera no té prou aigua per regar tots els horts, tot això els fa plantejar a curt termini la construcció d’una bassa prop de la pressa com a reserva d’aigua per mantenir l’activitat hortícola.

La segona resclosa vol assegurar i distribuir l’aigua quasi a partir dels horts del Mireta. Aquí un enginyeria hidràulica recull l’aigua per canalitzar-la soterrada a banda i banda de la riera. El foc d’aquest darrer estiu va cremar més de 200 metres del canal i ara l’estructura és fràgil, necessita d’un cop de mà des de la vessant pública. Finalment, una tercera pressa, força deteriorada i localitzada a l’extrem occidental dels horts a prop del nucli urbà procura que l’aigua arribi a tocar als horts de sota la fàbrica.

30

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

Es fan obres de manteniment quasi cada any. L’any 2014 es va soterrar la distribució dels canals 1 i 2 a banda i banda de la llera de la riera. Les obres representen un cost elevat, per això els regants varen decidir assumir-les ells mateixos (la majoria saben d’oficis i hi posen hores). Hi varen posar la mà d’obra i amb les quotes de manteniment de la Comunitat, el material.

Les ajudes de l’administració

L’any 2015 es varen sol·licitar unes ajudes a través del Pla de Desenvolupament Rural 2014-2020 amb una subvenció del FEAGA (Fons Europeu Agrícola de Garantia), també una altra del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya i amb aportació de la Comunitat de regants. La capacitat econòmica de la comunitat és molt limitada per fer servir aquestes línies d’ajut que exigeixen un pagament inicial i un retorn al final del període.

Són una Comunitat d’hortolans que fan horta per l’autoconsum i com a lleure. Qualsevol sobre cost els representa un daltabaix. No saben com atendran las demandes més immediates d’obra. No tenen cap via oberta de subvenció. Creuen que l’ajuntament a través de la Diputació de Barcelona podrien acabar d’ajustar les despeses immediates per reemplaçar el canal cremat i recuperar la resclosa malmesa. Hi estan a sobre.

Els focs del juliol de 2017 varen afectar el sistema de reg de la Comunitat que ha quedat força malmesa. Es varen cremar més d’un centenar de metros de canal entubat que encara no s’ha pogut restituir. També l’afecció va ser directa en algunes peces d’horta que avui semblen difícilment recuperables i que són: les parcel·les 165, 166 i 167 del polígon 10. La Comunitat preveu que l’administració pública apostarà per resoldre en part del problema i contribueixi a dignificar aquest espai fluvial tant emblemàtic.

5.3.2. Comunitat de Regants del Molí L’any 1981 es constitueix oficialment la Comunitat de Regants del Molí. La seva primera Junta Rectora n’era president Francesc Comas Carrera, pare de l’actual secretari, Marcel·lí Comas. El Molí era una explotació agrària gran, propietat de Delisau Mas. Els hereus ho varen vendre i paral·lelament es va fragmentar la terra de regadiu. Aquestes parcel·les comencen a ser adquirides per la gent del poble. En concret, a la Comunitat consta un primer llistat de 16 hortolans que en seran els primers propietaris.

Els hortolans del Molí diuen que fa seixanta anys en aquestes parcel·les del costat de la riera del Malrubí hi havia pollancredes que es varen suprimir quan es va fragmentar el terreny en parcel·les per a horta.

La Comunitat de Regants del Molí ratifica i renova els seus estatuts i esdevé una corporació de dret públic adscrita a l’ACA l’any 1997 amb la seu social al Celler Cooperatiu d’Artés. Segons els Estatus, l’àmbit territorial “compren el trajecte que forma la sèquia i els seus ramals, els terrenys que travessa al seu curs, els marges i els seus accessoris. La pressa d’aigües en la riera del Malrubí es fa a uns 100 metres al nord de la carretera de Sabadell a Prats de Lluçanès, en el lloc anomenat Escorxador i hortes de la fàbrica. Sota l’esmentada riera passa el camí d’accés a la pressa d’aigua. Les zones regables les formen els terrenys existents al marge dret de la riera formant un polígon irregular. La superfície total de reg és de 1,98 ha.”

31

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

La documentació adjunta acompanya un padró d’usuaris (17 propietaris) i una superfície de reg de 52,29 quartans.

En l’actualitat la Comunitat aixopluga 15 propietaris i durant les darreres dècades s’han enregistrat algunes fusions entre parcel·les continues. El motiu és evitar l’abandonament d’algunes parcel·les d’horta i el deteriorament de la imatge d’aquests horts que conformen un paisatge idíl·lic a l’entrada d’Artés i al costat de la carretera d’Avinyó.

Aquest espai fluvial inclou també el Mas del Molí habitat i amb activitat econòmica.

El paisatge fluvial i la infraestructura hidràulica

A través de les actes de la Comunitat s’ha pogut resseguir la vida d’aquest col·lectiu d’hortolans. Els documents detallen obres de neteja, adequació i millora. Assumeixen estudis tècnics per millorar les necessitats de reg, la demanda d’energia elèctrica (és al única Comunitat que té llum per bombejar l’aigua del pou i de la bassa i conduir-la fins a les parcel·les), la neteja del canal de reg, l’eliminació de part de la pollancreda. Fins i tot, es posa sobre la taula la proposta d’obrir un compte corrent conjunt per iniciar la tramitació de l’aprofitament de les aigües per regar, la qual cosa posa de manifest que encara era en nom de l’anterior propietari del terreny.

Aquets horts semblen un jardí a l’entrada sud del poble. Ben ordenats, amb les partions molt ben definides, els camins ben delimitats i nets. També ajuda que és un terreny pla i que l’orografia dissenya un modelat excepcional entre la carretera d’Avinyó i el pont de la riera del Malrubí al peu del raval vell. Tot plegat un paisatge excepcional d’una bellesa exquisida.

És una Comunitat petita s’avenen i això queda reflectit en les actes de la institució que dels anys 1982 a 1986 recullen extensos informes d’alguns d’aquests treballs: obres de canalització del reg o un estudi de la resclosa que amenaça ruïna. Els regants mostren molt interès en els horts i especialment per mantenir el paisatge fluvial de qualitat. A l’hivern, quan la feina dels horts baixa, arreglen els camins i fan actuacions comunitàries a més de tenir cura dels horts a nivell individual.

32

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

Imatge 6. Camps d’horta de la comunitat de regants del Molí

Conflictes per l’aigua

La situació geogràfica de la Comunitat del Molí al final de la riera del Malrubí abans d’arribar a la Gavarresa els ha portat més d’un mal de cap. Abans que ells, l’aigua l’han aprofitada tots els regants de la Comunitat de la riera del Malrubí, de les hortes de sota la fàbrica de Cal Berenguer (que l’agafen abans d’arribar a la resclosa del Molí). Per tant, s’hagin hagut d’espavilar per poder regar perquè no els arribava l’aigua. Tenen un pou però que s’està eixugant, per aquest motiu, varen haver de construir una bassa. Tot i això, continua havent-hi problemes amb la resclosa perquè quan baixa l’aigua aquesta llisca per sota, com si el terreny no fossin impermeables, i l’aigua es perd abans d’arribar al canal principal.

La documentació de 1997 es base amb els estatuts i alguns documents de transferència en el dret de l’aprofitament de les aigües superficials procedents de la riera del Malrubí destinades al reg agrícola i la subrogació dels interessats en totes els drets i obligacions que acrediten el perfecte funcionament dels horts. En aquest sentit, la Junta d’Aigües, resol la concessió per un període de 75 anys a comptar des de 1986 així com la instal·lació d’un mòdul aforador que impedeixi la derivació de cabals superiors i en defineix les característiques:

❖ Cabal màxim en l/segon: 2,8 l/segon durant 2 hores al dia ❖ Volum any: 4.000 m3/any ❖ Superfície regada: 1,74201 ha ❖ Observacions: reg durant 200 dies/any i 2 hores/dia.

33

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

L’aprofitament de l’aigua consisteix en una resclosa de 12 m. d’amplada i 2,5 m d’alçada on s’emmagatzema l’aigua que es deriva per un canal situat al marge dret de la riera del Malrubí.

L’any 2010, en la darrera acta inscrita en el registre de la Comunitat, vuit propietaris dels horts de baix, és a dir la meitat dels hortolans, varen demanar una reunió extraordinària per instal·lar un tub pel reg que vagi de la bassa a tots els horts (amb aixeta individual pel subministrament).

Des del planejament

Les Normes Subsidiàries de planejament urbanístic d’Artés també classifiquen de sòl no urbanitzable aquest tram de la riera del Malrubí. El consistori cataloga aquests espais de sòls d’interès agrícola i els protegeix sense que d’aquesta classificació se’n derivi cap atenció especial ni priorització.

Taula 5. Informació de la comunitat de regants del Molí Municipi Artés Ubicació parcel·lària Polígon 6, Parcel·les: de la 11 a la 27 correlatives i 64 i 65 Ubicació geogràfica Mo Farreres (Casanovas parcel.la núm. 11) Classe de terrenys Rústic; Us principal: Agrari, Cultiu/Aprofitament: Horta de regadiu Superfície 18.840 m2 Nota: Informació recollida segons el cadastre

Patrimoni hidràulic Tenen un pou col·lectiu que la mateixa Comunitat i els propietaris a títol individual ha demanat que s’inclogui en el catàleg de patrimoni d’interès local. Antigament hi havia hagut una sínia que la feia girar un burro per treure aigua. Convindria reconstruir el teulat.

Malauradament tot i que està documentada un antic molí prop de la resclosa, que ben segur donava nom al Mas, no se’n conserva cap vestigi.

5.3.3. Comunitat de Regants del Rial de les Ferreres El Mas Ferreres ja regava les seves terres agrícoles amb l’aigua de la riera Gavarresa l’any 1754 i el propietari va fer construir un canal que agafava l’aigua després del molí d’Horta d’Avinyó i arribava fins el Mas Ferreres. L’any 1872, el mas amb 95,8 ha amb un molí, era una de les propietats agrícoles més grans d’Artés. L’historiador Llorenç Ferrer explica precisament un conflicte per l’aigua del mas Ferreres. “L’amo del mas Ferreres es justificava de no pagar impostos al·legant que ell tenia una privativa en l’ús de l’aigua. El 1783 es va iniciar un llarg plet i l’Ajuntament es va personar a favor dels pagesos que tenien horts a la zona, però va haver de deixar la causa, ja que es considerava que no era competent.”

34

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

A principis del segle XX el Rial de les Ferreres és una explotació agrària propietat de Josep M. Sunyer Bofill. La finca ja havia fet la captació de l’aigua de la riera Gavarresa per poder regar els camps. El propietari va reparcel·lar unes 12 hectàrees prop de la riera i les va arrendar a la gent d’Artés.

Amb els anys, aquestes parcel·les es van anar abandonant i a finals dels anys 80, el propietari del Mas Canet, Lluis Oliveras, va comprar dos horts i altres petits propietaris varen anar adquirint diferents peces de regadiu per fer-hi horta.

De l’any 1993, consta encara una resolució de la Junta d’Aigües sobre la transmissió de l’aprofitament d’aigües de la riera Gavarresa a nom de 3 titulars atorgant d’un volum màxim de 27,25 l/segon per regar. Els titulars que hi consten (encara no apareix la Comunitat) són: Josep M. Sunyer Bofill (amb una superfície de reg de 6,9 ha de la finca del Rial), Carme Sunyer (amb una superfície de reg de 3,94 ha de la finca del Rial, 2,17 ha finca de la Font Capellans i 0,05 ha de la finca del Molinet) i finalment, Manel Sunyer (amb una superfície de reg de 14,17 ha de la finca del Rial). La Junta d’Aigües però, abans d’aprovar-ho, demana la instal·lació d’un mòdul aforador (que consisteix en un canal de 0,40 m d’amplada per 0,60 alçada i 20 m de longitud) que rep les aigües de la riera Gavarresa i retorna els cabals superiors al límit concessionat a través d’un sobreeixidor.

L’any 1994 a conseqüència d’uns aiguats greus en aquest punt de la riera Gavarresa que van malmetre la resclosa situada a 75 m aigües avall de la confluència per l’esquerra amb la riera del Roqueta i es va posar en entredit el seu futur.

L’any 1998 una sol·licitud de transferència constata encara la part de l’aprofitament de Manel Sunyer a la Comunitat del Rial de les Ferreres i se li demana un informe tècnic. Del mateix any consta la sol·licitud de transmissió de l’aprofitament de les aigües a les dues fraccions restants: de Josep M. Villa Sunyer de la part corresponent a Carme Sunyer Bofill i del pare Josep M. Sunyer Bofill als seus fills.

35

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

Imatge 7. Camps i horts de la comunitat de regants del Rial de les Ferreres

Un any després es crea la Comunitat de Regants del Rial de les Ferreres. Administrativament hi ha dificultats donat que 3 titulars (Lluis Oliveras amb 8,8 ha, els Germans Sunyer amb 6,9 ha i Josep M. Villa Sunyer amb 6,2 ha) representen el 60% de la superfície de la Comunitat. Atenent a l’origen comú de la concessió l’ACA vol clarificar d’existència dels horts i els regants i per això exigeix una relació de regants individuals, de redistribució del sistema de votació, de les despeses, dels torns de reg i la modificació cel plànol i de la superfície per la concessió amb una relació real del padró d’usuaris.

Finalment , el juny del 2005, l’ACA atorga una concessió d’aprofitament d’aigües superficials de la riera Gavarresa a favor de la Comunitat del Rial de les Ferreres i dels senyors Josep M. Villa Sunyer i els germans Sunyer abans citats amb un cabal de 245.195 m3/any i una superfície de reg de 27,24 ha.

També, bona part dels terrenys d’horta de la Comunitat han sigut expropiats dues vegades per la construcció de la C25. Primer per la via i més endavant pel seu desdoblament que, en abraçar part de la llera i atesa la possible inundabilitat del terreny, es va edificar a 4 metres d’alçada per sobre dels horts. Sobre el plànol cadastral s’observa que la part nord de les parcel·les. Quasi a tocar de la riera Gavarresa, aquestes han sigut retallades per l’eix viari i obligadament, s’ha reduït el seu cultiu. També i com a conseqüència d’aquestes expropiacions per l’Eix Transversal, es va fer necessària la modificació d’una part del traçat del cabal, just on hi havia hagut el mòdul limitador de cabal.

36

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

Taula 6. Torns de reg de la comunitat de regants del Rial de les Ferreres

Parcel·les Dilluns 36, 91 Dimarts 44, 45, 60 Dimecres 27. 33-35, 48, 80, 90, 94 Dijous 57, 61, 69, 79, 84-85, 92 i 93 Divendres 49-53, 66-68 Dissabte 54-56, 70-78

Els Estatuts

La Comunitat del Rial de les Ferreres formada pels horts situats al costat de la riera Gavarresa al terme municipal d’Artés, aprova els Estatuts el juliol de 2006. La destinació de les aigües s’especifica que: “ serà única i exclusivament per regar els horts i camps del costat de la riera G. Tal com s’està fent des de temps immemorials”. La Junta Rectora de la Comunitat està presidida per Lluis Oliveras Calafell i n’és el secretari l’Andreu Oller Xamaní.

El Rial de les Ferreres havia sigut una de les Comunitats de Regants més extenses d’Artés, en superfície i en nombre de propietaris i d’horts. Havia tingut una parcel.la de fruiters que encara és recordada per la gent jubilada del poble. Tot i que el volum d’horts ja havia disminuït molt abans de la construcció de l’Eix Transversal, la dècada dels 80 va definir l’estructura i morfologia de l’espai hortícola que coneixem avui i que està conformada per 27 parcel·les d’horts.

Infraestructures i patrimoni hidràuliques

La memòria tècnica per a la reconstrucció de la captació del Rial de les Ferreres, segons l’informe de l’ACA de l’any 2004, ratificava el volum màxim establert l’any 2001. Les dades presentades són:

Taula 7. Dades tècniques de la comunitat de regants del Rial de les Ferreres

Volum màxim cabal 245.195 m3/any Cabal mitjà equivalent 7,78 l/s. Cabal màxim instantani 27,2439 l/s (1993) Cabal de manteniment 210 l/s. (tot l’any) Ús reg agrícola Dotació 9000 m3/Ha/any Superfície de Reg 27,24 ha

El mecanisme de captació s’ordena a partir de la resclosa de 1,17 m d’alçada i 20 m d’amplada, formada per dos blocs de pedra farcits de grava i revestits de formigó. De la resclosa surt un tub de 150 m i 0,50 de diàmetre que es converteix en un canal obert excavat a terra de 800 m, 0,60 m d’amplada i 0,50 fondària i d’aquí es distribueix als camps de reg. Substitueix la resclosa

37

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials destruïda aiguats 1994 i també a la part del traçat del canal que va ser modificat per la remodelació de la C 25 on hi havia instal·lat el mòdul limitador de cabal.

Des del planejament

Les Normes Subsidiàries de planejament urbanístic classifiquen de sòl no urbanitzable en tot el recorregut de la riera Gavarresa. Aquests espais són sòls d’interès agrícola i els protegeix sense que d’aquesta classificació se’n deriva cap atenció ni priorització.

Taula 8. Informació de la comunitat de regants del Rial de les Ferreres Municipi Artés Ubicació parcel·lària Polígon 6, Parcel·les: 33-36/44-57/60- 61/66-79/84-85/91 Ubicació geogràfica Rial i Casanovas Classe de terrenys Rústic; Us principal: Agrari, Cultiu/Aprofitament: Horta de regadiu Superfície 269.442 m2 Nota: Informació recollida segons el cadastre

Elements patrimonials

En algunes parcel·les (polígon 6, parcel·les 84, 85, 53, 54, 68, 70 i 74) hi han barraques de pedra força ben conservades. També hi havia el moli de les Ferreres.

5.3.4. Comunitat de Regants d’Artés-Magrans La Comunitat de Regants d’Artés-Magrans a tocar la riera Gavarresa i a un dels punts d’accés a la C 25, està situada al terme municipal de Sallent. Tot i això, pràcticament la totalitat dels seus propietaris, usuaris i regants són del poble d’Artés (alguns però, pocs, de Sallent i de Cabrianes). La riera Gavarresa separa els dos termes municipals d’Artés i Sallent però geogràficament les parcel·les de la Comunitat estan ubicades a Sallent.

El Pla de Magrans ja citat el 1292 i des de sempre agrícola havia agafat el nom d’una masia de de la que només se’n conserva en mal estat una paret de pedra. Els inicis d’aquesta Comunitat són poc coneguts pels hortolans, alguns li atribueixen dècades d’existència, d’altres marquen els anys setanta com el punt de màxim esplendor d’aquests horts coincidint amb arribada de l’onada immigratòria l’efecte crida de la indústria tèxtil d’Artés en plena activitat i expansió.

Els darrers Estatus de la Comunitat són de l’any 1994. Des de llavors són una corporació de dret públic regida per la Llei d’Aigües de 1985. La seva seu local, també és al Celler Cooperatiu d’Artés. El seu àmbit territorial conté el trajecte que forma la sèquia conductora de l’aigua, els seus ramals, els terrenys que travessa en el seu curs, els marges i els seus accessoris. La superfície total de reg és de 15 hectàrees, 45 àrees i 96 centiàrees i el padró d’usuaris acull 50 parcel·les d’horts.

38

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

També segons els Estatuts, la Comunitat té dret a tota l’aigua que discorre per la riera Gavarresa en el sector de la seva presa, amb un cabal aproximat de seixanta litres per segon, d’acord amb la resolució d’inscripció al registre d’aigües. La presa d’aigua en la riera Gavarresa es fa a uns 400 m al nord de la carretera de Sallent a Artés, en el lloc denominat el Pont del Pujol, sobre l’esmentada riera passa el camí d’accés al lloc de la presa d’aigua. Les zones regables les formen els terrenys existents al marge dret de la riera al terme municipal de Sallent, formant un polígon irregular.

La Comunitat segons el seu president, està pràcticament dissolta com a ens. No s’exerceixen les atribucions que li han sigut atorgades sobre els drets i els deures dels horts i els regants. Aquest comportament però no afecta a ni a l’ús dels horts ni a la quotidianitat dels regants i els usuaris, la majoria dels quals continuen treballant-hi ja sigui per produir hortalisses, ja sigui pel seu esbarjo personal i col·lectiu. A l’hivern es reuneixen al matí i a la tarda, per preparar canyes, per arranjar camins i per preparar els horts per la primavera. Diuen que quan tenen un problema, s’arregla per bon veïnatge. Els usuaris no veuen cap necessitat d’organitzar-se. Es mostren recelosos de qualsevol persona aliena que passegi pels contorns.

El president de l’entitat, Àngel Bosch i pagès que mena alguns camps propers i també porta alguns horts de la mateixa Comunitat, explica que no s’ha actualitzat el padró d’usuaris i que es difícil conèixer amb noms i cognoms els propietaris perquè la majoria dels horts han canviat de mans durant les dues darreres dècades, fins i tot se s’han fusionat alguns horts i d’altres s’han partit, raó per la qual es fa difícil fer-ne un seguiment sobre el plànol cadastral. Alguns propietaris no hi van mai i es fan menar l’hort per un conegut o familiar proper i per l’altra, perquè no volen donar explicacions ni de la seva feina diària ni de la seva trajectòria als horts. Veuen amb mals ulls que es faci un estudi i temen que se’ls obligui a tornar a pagar quotes pel manteniment de les instal·lacions, cosa que fa temps que no afronten.

Infraestructures i patrimoni hidràulic

La captació de l’aigua és a 400 metres al nord on també hi ha construïda una resclosa (el president de la Comunitat n’és el propietari dels terrenys). Amb les obres de desdoblament de l’eix transversal es van perdre per l’expropiació una part de les parcel·les que varen quedar separades de les peces contingues i s’han anat abandonant.

Es va haver de refer la resclosa abans de l’any 2000 i després del desdoblament de la C 25 perquè es perdia l’aigua. Varen aprofitar també per canalitzar-ho i varen refer el tub principal entre tots. Una vegada solucionat, cadascú feia arribar l’aigua a la seva parcel.la. Ara, de tant en tant, algú està atent i netejar la reixa principal perquè no s’embossi i deixi passar l’aigua. No es fa cap més actuació si no és estrictament necessari.

39

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

Característiques de les parcel·les

Les parcel·les de la Comunitat de Regants de Magrans presenten una ordenació dual. Per un costat, les que estan a tocar de la C 25, tot i que són espais de regadiu són més grans i s’hi fa cereal extensiu (els pagesos de la zona diuen que són frescals i que els rendiments són molts bons perquè la terra és fèrtil). Les parcel·les del costat de la riera presenten la forma geomètrica habitual, són allargades perquè molts usuaris puguin, amb la mateixa facilitat, arribar a l’aigua. Les parcel·les grans però, als anys 70 també havien sigut horts, per tant tot fa pensar que aquest espai fluvial havia tingut moments de màxima activitat i esplendor hortícola.

Si atenem als usos de les parcel·les s’ha de precisar que és la Comunitat que presenta més diversitat. Si bé, els horts dinamitzen l’activitat principal, també hi ha animals: gossos (alguns usuaris són caçadors), cavalls, cabres, conills i gallines.

Segurament el fet que són els horts més allunyats del poble i a mig camí de les principals xarxes viàries, facilita i al mateix temps amaga, aquests usos complementaris.

També és remarcable la quantitat de barraques que s’han anat instal·lant darrerament en algunes parcel·les que en teoria haurien de servir per aixoplugar eines i estris del regants. Algunes simulen habitatges de segona residència i preconitzen algunes mostres de banalització de les qualitats intrínseques d’aquests espais d’horta.

Des del planejament

Segons el Cadastre aquest polígon i aquestes parcel·les de Sallent estan classificades com a sòl no urbanitzable i catalogats com a espais agrícoles l’ús de la qual és horta en tot el recorregut de la riera Gavarresa. Algunes parcel·les però i que coincideixen amb les conreades, són considerades pel Cadastre com a zona agrícola extensiva.

Taula 9. Informació de la comunitat de regants de Magrans Municipi Sallent Ubicació parcel·lària Polígon 1, Parcel·les: 22-25, 43-48, 51-54, 56, 59-77, 79-88, 90-93, 181, 191 Ubicació geogràfica Magrans Classe de terrenys Rústic; Us principal: Agrari, Cultiu/Aprofitament: Horta de regadiu Superfície 204.807 m2 Nota: Informació recollida segons el cadastre

També a l’altra banda de la Gavarresa (municipi de Sallent) a tocar la C-25, darrera de l’explotació agrària de les Torres (Josep Roca) hi havia hagut una zona d’horts avui desapareguda.

5.3.5. Horts de sota la fàbrica de Can Berenguer En una sola parcel·la agrícola a tocar de la riera del Malrubí, davant dels horts ecològics i al costat de la carretera B-431 a Horta d’Avinyó i a tocar de l’antiga fàbrica de manufactures Berenguer hi ha una cinquantena d’horts petits i menats per hortolans d’edat que continuen fent tasques

40

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials agrícoles gràcies a la proximitat al poble. Alguns d’aquest horts, pocs, estan abandonats, d’altres han sofert alguna expropiació per la construcció del pont sobre la riera, la majoria ensenyen ordenadament un reguitzell de verdures que criden l’atenció i fan de reclam.

Imatge 8. Parcel·la d’horts socials i horts de sota la fàbrica de Can Berenguer. Nota. Vista panoràmica des del campanar del Museu d’Història d’Artés.

Aquests hortolans no s’han constituït com a grup de regants, diuen que no en tenen cap necessitat. Disposen d’aigua suficient i que tampoc els cal fer cap millora. Alguns afirmen haver format part de la Comunitat de la riera del Malrubí i haver-se’n escindit perquè no els arribava l’aigua i no podien regar. D’altres hortolans asseguren que aquests horts eren de la Fàbrica de Cal Berenguer, que encara hi consta com a propietat, i que els deixava menar als seus treballadors. Es requeriria d’un treball minuciós al Museu d’Història Municipal d’Artés que té com a fons documental l’arxiu de la fàbrica Cal Berenguer encara per ordenar. També es diu que només una petita part era en mans de petits propietaris i que fins i tot, els de tocar a la carretera, havien sofert un procés d’expropiació. Asseguren que en tenen constància documental però, durant el transcurs d’aquest estudi, tot i la insistència no poden aportar cap prova que informi de la seva propietat.

Un hortolà actiu aporta un pagament d’IBI de l’any 1991, únic any que es va pagar l’impost com a finca urbana fins que es va declarar la zona com a inundable, en el que figura com a terreny urbà. L’Ajuntament en va fer la modificació a les Normes Subsidiàries en ser espai vulnerable i amb alt risc d’avingudes.

41

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

En qualsevol cas, el problema d’aquest grup de regants, la identitat dels quals és difícil d’esbrinar per la manca de documents, rau en el sistema de reg. No disposen d’instal·lacions ni de concessions però els regants de la Comunitat del Molí afirmen que els agafen l’aigua abans d’arribar a la seva resclosa i que, per assegurar-se el reg, varen haver de construir una bassa. Els regants de Sota la fàbrica de Can Berenguer, per contra diuen que en aquell punt la riera del Malrubí té un cabal important que els ve proporcionat del subsòl que és molt porós (alguns parlen de mines d’aigua). Mentrestant, l’ACA veu amb preocupació els fets i dificultats per poder actuar d’acord amb la normativa vigent per la falta d’organització del grup.

Taula 10. Informació de la parcel·la 61 del conjunt d’horts de sota la fàbrica de Can Berenguer Municipi Artés Ubicació parcel·lària Polígon 7, Parcel·la: 61 Ubicació geogràfica La Sarreta Referència cadastral 08010A007000610000RO Classe de terrenys Rústic; Us principal: Agrari, Cultiu/Aprofitament: Horta de regadiu Superfície 16.038 m2 Nota: Informació recollida segons el cadastre

Taula 11. Informació de la parcel·la 100 del conjunt d’horts de sota la fàbrica de Can Berenguer Municipi Artés Ubicació parcel·lària Polígon 7, Parcel·la: 100 Referència cadastral 08010A007001000000RJ Ubicació geogràfica La Sarreta Classe de terrenys Rústic; Us principal: Agrari, Cultiu/Aprofitament: Horta de regadiu Superfície 247 m2 Nota: Informació recollida segons el cadastre

Imatge 9. Rebut del pagament de l’IBI de l’hort de sota la fàbrica de Can Berenguer

42

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

En realitat a Artés no es fa estrany que alguns propietaris no puguin identificar ni documentar la propietat de l’hort que menen (o mena un usuari). Alguns tenen dubtes sobre si en tenen la propietat i d’altres s’hi fan forts sense que això els acrediti ni els legitimi. No ha sigut una pràctica habitual registrar-los, comporta una despesa complementària i s’ha d’anar a Manresa a fer el canvi de nom. Són pocs els que ho han fet. La majoria creu que la família ja disposa d’algun document que l’avali o bé, confia i deixen en mans de la memòria i de la transmissió oral el llegat d’aquest espai d’horts, de convivència cívica.

5.3.6. Horts socials i ecològics

L’ajuntament d’Artés l’any 2016 va iniciar el projecte dels horts urbans ecològics i socials a la riba de la riera del Malrubí, sota l'edifici de l’antic escorxador municipal (avui, l’Ateneu cultural). L’objectiu del projecte és la recuperació ambiental d’espais urbans d’usos col·lectius, el foment de nous models d’organització per millorar la sobirania alimentària i la creació d’espais de trobada i d’intercanvi d’aprenentatges i de sabers tradicionals i locals.

El projecte es desenvolupa en una parcel·la municipal que s’adequa i adapta l’estructura per petites unitats de 65 m2 per fer-hi hortalisses. Es dissenya i s’executa una obra de connexió amb la teulada de l’antic escorxador a dipòsits per l’acumulació de les aigües pluvials, amb la finalitat de promoure la cultura de l’aigua com a bé comú i escàs. També s‘inicia la construcció d’una caseta i d’una compostadora, a part de la sembra i la collita del cultiu de temporada. Totes aquestes activitats es duen a terme amb voluntariat que forma part del projecte que s’acompanya des de l’Associació l’Oliva amb l’impuls de la regidoria de Participació, Salut i Serveis Socials de l’Ajuntament d’Artés. Finalment, s’inicia una campanya d’oferta dels horts i es subdivideixen els horts d’acord amb la demanda. S’estableix el criteri de nombre de membres per família per a definir els m2 atorgats a partir de l’estàndard definir de 25m2 per persona. Està previst que el reg amb aigua de la pluja, perquè aquest àmbit encara que molt proper a la riera però més alçat, no disposa de permisos de l’ACA per a regar. El sistema de reg no permetrà tenir el recurs a disposició per bé que els dipòsits en cas d’absència i d’urgència poden solucionar parcialment el problema.

Durant tot el procés es duent a terme sessions formatives relacionades amb l’agricultura ecològica, el control de plagues, les llavors locals, la cura de la terra i les tècniques de cultiu. L’objectiu és aconseguir sessions participatives de dinamització comunitària i visites a experiències properes que serveixin de model per iniciatives innovadores i demostratives.

Enguany ja s’ha iniciat la tercera campanya reclam per atraure l’interès dels hortolans després d’un període d’altes i baixes que remarca un perfil d’usuari amb poca constància per desenvolupar aquesta activitat que també conté tasques comunitàries de manteniment de l’entorn, formació a càrrec de l’ajuntament per poder aprendre a gestionar un hort ecològic i del seu gaudi col·lectiu. Aquest projecte està obert a tothom, ara bé, el candidat model és una persona jove, sovint home que mostra interès per la natura i els aliments, que viu al poble i que coneix poc els costums i sabers agrícoles.

43

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

Taula 12. Informació de la parcel·la dels horts socials i ecològics Municipi Artés Ubicació parcel·lària Polígon 7, Parcel·la: 27 Referència cadastral 08010A007000270000RK Ubicació geogràfica Mo. Farreres Classe de terrenys Rústic; Us principal: Agrari, Cultiu/Aprofitament: Horta de regadiu Superfície 2.802 m2 Nota: Informació recollida segons el cadastre

Curiosament aquesta parcel·la serveix per posar de manifest una vegada més la necessitat d’actualitzar la base de dades dels horts fluvials del municipi i la dificultat que això planteja. En aquest cas, tot i que en el Cadastre hi consta que és de l’Ajuntament, el de Cal Pitreres, de cognom Posas, en va reclama la propietat. Tampoc disposa de cap registre que permeti la seva acreditació com a tal. Per contra, i a través dels registres, va saber que era propietari d’un hort a la Comunitat de Regants del Molí del que no en tenia cap constància.

La llista dels horts socials continua oberta a noves demandes que es van registrant de manera puntual. Mentrestant, l’ajuntament té previst seguir amb les accions següents:

• Els treballs comunitaris de neteja de la llera (iniciats el desembre 2017) i la delimitació definitiva de les parcel·les hortícoles per facilitar l’adequació i el desenvolupament de les tasques diàries. • Celebració de jornades i xerrades sobre temàtiques diverses com el calendari de sembra, l’organització de les hortalisses en l’espai de l’hort, la gestió de plagues i malalties i la preparació de conserves de productes de l’hort (per incentivar la formació en la transformació i el processament de les verdures) • Inici de les tasques de recuperació i selecció de varietats locals (Esporus) • Elaboració i disseminació d’un document d’acords entre el consistori i els hortolans a manera de pacte que articuli drets i obligacions de les dues parts.

L’aposta d’un espai per a 12 horts de caire familiars va acompanyat de formació trimestral i d’accions concretes segons les estacions i les temàtiques derivades de l’horta i sempre vinculades a treballs comunitaris derivades de l’espai d’horts. De moment, s’han detectat dos fluxos d’interès i reflexió, per una banda, poca fidelització (s’hauria de rubricar el compromís) i per l’altra, hi ha llista d’espera. Tot plegat augura un bon començament.

44

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

6. Anàlisi quantitativa. Què ens diuen les dades?

Els resultats obtinguts en la caracterització del conjunt de grups d’hortolans que conformen l’espai d’horts fluvials d’Artés posa en valor aquesta activitat per seu caràcter social i lúdic i al mateix temps, permet identificar potencialitats d’acció i oportunitats de futur des de perspectives vinculades al seu entorn immediat: turisme, salut, cultura, natura, etc. Tot seguit, s’aprofundeix en cadascun dels perfils per tal de facilitar-ne l’anàlisi intrínseca de cada grup i fomentar-ne actuacions com a potencial dinamitzador a diferents escales.

6.1 Anàlisi per comunitats de regants i grups d’horts

Comunitat de Regants de la riera del Malrubí

En 18,63 hectàrees disposades geogràficament al llarg de la riera del Malrubí a la cara nord del nucli urbà com si fossin part de la trama urbana s’estén la comunitat de regants de la riera del Malrubí, la més gran en volum de parcel·les, d’horts, de regants i de patrimoni i infraestructures hidràuliques.

Segons el seu padró de propietaris a banda i banda de la llera s’hi disposen 228 parcel·les que conformen 207 horts censats, tot i que el número de socis comuners donats d’alta i que anualment contribueixen a les despeses de manteniment de la comunitat és de 264.

Propietaris/parcel·les/horts:

L’anàlisi de la base de dades de la comunitat de regants de la riera del Malrubí és complexa. No existeix cap padró definitiu i n’hi ha quatre que corresponen a diferents moments històrics (2000, 2004, 2005 i 2012) que aporten informació diferent però no sencera (i de vegades confusa). El motiu és fàcil d’entendre. La gestió de la comunitat recau en la junta que es va renovant quasi cada any i que, tot i la bona voluntat, es troba amb entrebancs. El resultat final és conegut: documents sense ordre, llistats de comuners incompletes, socis que presenten queixes a conflictes latents, etc. Un volum d’informació quasi sempre parcial que obliga a iniciar la feina de la mà del Cadastre i a relacionar cada parcel.la, propietari, situació, dimensió, referència cadastral, superfície, reg, ús, procedència, i, en tant que fos possible, usuaris.

La base de dades, tot i que s’intenta tancar amb diferents socis de diversos indrets dels horts de la riera del Malrubí, no s’aconsegueix. Tant si la tasca relacional s’aborda des dels propietaris i les parcel·les, com des de la relació a partir dels socis de la comunitat i tot plegat s’hagi debatut amb grups d’hortolans que aporten informació oral de primera mà, tampoc s’aconsegueix establir una base de dades final. No s’abasta a la totalitat del cens. Hi ha socis que paguen quota anual i no tenen cap parcel.la assignada (per tant no se sap si paguen en concepte de superfície tal com asseguren els membres de la junta); hi ha usuaris que no consten perquè no són socis (comuners) però, d’acord amb el propietaris de la parcel.la, se’n cuiden del conreu i de les despeses associades; hi ha d’altres regants i propietaris que administren una colla d’horts d’altres propietaris que no son del poble; i finalment, hi ha alguns horts dels que ja no se’n sap ni de qui són (s’ha perdut el contacte o bé ha desaparegut la relació amb la comunitat de

45

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials regants) alguns d’aquests consten com a desconeguts). En resum es donen totes les casuístiques i per tant, les diferents bases de dades (propietaris, parcel·les, horts, socis) no s’ha aconseguit reunir el cens universal de la comunitat de regants per bé que s’ha actualitzat i millorar la informació de base dels horts fluvials.

Taula 13. Propietats, parcel·les i horts de la comunitat de regants de la riera del Malrubí

Propietaris Número d'horts /propietari Total horts 1 6 6 1 5 5 3 4 12 8 3 24 20 2 40 118 1 118 13 (desconeguts) 1 (?) 13 164 218

Atenent la relació de propietaris (164 noms i cognoms) s’identifiquen fins a 218 horts i fins i tot, se’n coneixen el volums i les seves freqüències: hi ha un propietari que té fins a 6 horts al seu nom, 1 que té 5 horts, 3 que en tenen 4, 8 que en tenen 3 i 20 que relacionen dos parcel·les d’hort. La majoria però (118) té un hort a la riera del Malrubí. Ara bé, hi ha 13 propietaris desconeguts els quals tampoc tenen assignades unes parcel·les concretes.

Imatge 10. Parcel·les d’horta de la riera del Malrubí

46

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

Socis o comuners:

Abordar la relació de les parcel·les d’horts a partir dels socis de la comunitat de regants continua essent complicat. No hi ha una sèrie ordenada, ni la distribució numèrica sembla obeir a cap criteri pràctic, comença amb el soci número 2 i acaba amb el soci número 361 però amb molts números que no corresponen a cap soci i, al mateix temps, alguns socis tenen més d’un número en funció del volum de parcel·les al seu nom (se n’han trobat fins amb quatre números de soci diferents (veure relació Annexos).

La relació numèrica comença amb el número 2 i continua, amb buits fins al soci 181. No existeix cap soci amb entre els números 181 i el 277. S’acaba al 298 i s’hi suma el 361. Finalment també s’hi ha de sumar una relació de 105 parcel·les que no enregistren cap número de soci o comuner. En resum, i segons la relació de comuners, a la comunitat de regants la riera del Malrubí hi consten 264 socis.

Membres de la junta insinuaven que, quan l’administració dels horts es gestionava des de la Cooperativa, hi havia hagut una sola llista d’hortolans per tot el terme municipal. No s’ha trobat cap document que pogués ni especificar més, ni tampoc s’ha pogut verificar ni complementar aquesta informació.

Superfície mitjana/dotada/efectiva de reg:

En superfície la comunitat de regants de la riera del Malrubí representa només el 27 % del total del terme municipal (Els Rials de les Ferreres i Magrans tenen més extensió) no obstant això, el Malrubí enregistra el 62,3% de la superfície del reg del terme municipal amb una superfície dotada de 152.250 m2.

Segons les dades del Cadastre la superfície mitjana per parcel·la és de 667,8 m2, superada per la comunitat del Molí i la de Magrans. Ara bé, la dimensió efectiva dels horts (restant-los hi els espais d’accés, camins, espais comuns, etc.) i només cenyint-nos a l’espai pels conreus, la superfície mitjana efectiva i de reg pels horts del Malrubí és de 500,8 m2, és a dir, té les parcel·les més reduïts atenent als criteris quantitatius de les comunitats de regants del terme municipal (però no pas del terme municipal: que són els horts de Sota la Fàbrica de Can Berenguer i els horts socials i ecològics).

Procedència:

El 88% dels propietaris dels horts del Malrubí tenen la seva residència a Artés. Dels procedents de fora, Manresa i Navarcles encapçalen la llista, seguida per Terrassa i Pont de Vilomara, Barcelona i Calders. De manera puntual hi figura un propietari de Tarragona, al resta de la Regió Metropolitana de Barcelona.

47

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

Perfils segons zones d’horts:

Taula 14. Distribució dels horts fluvials de la comunitat de regants de la riera del Malrubí segons zones de reg Núm. Superfície Superfície Reg Sup. Mitjana Polígon Nom Parcel·les Propietaris (m2) (m2) Reg Cadastre 10 Horts Cachet 10 13.936 13.936 1.393,6 2 + 3 desconeguts 10 Horts Fàbrica 8 3.287 3.287 410.9 3 + 4 desconeguts 9 i 10 Horts Pas 23 36.501 17.610 745.8 20 Vilar 10 Horts Dolfo 20 19.121 18.154 907.7 15 + 3 desconeguts 10 Horts del 9 9.875 9.305 1033,9 7 Mireta 10 Hortes Noves 28 23.004 20.605 7.359,1 22 1 10 Hortes Noves 50 37.585 29.590 591,8 32 + 2 1 desconegut 9 Hortes del 17 11.965 9.994 587,9 11 Mig 10 Hortes Velles 29 21.928 21.928 756,1 22 Alt 10 Hortes Velles 14 8.623 8.623 615,9 12 + Baix 1 desconegut Sense 20 ? ? ? ? ubicació número soci Total 228 185.825 153.032 681,2 146 +12

La distribució dels horts fluvials de la comunitat de regants de la riera del Malrubí al llarg de la llera i segons els torns de reg evidencia diferències importants en termes d’ubicació i dimensió de les seves parcel·les. Si bé hi ha una correspondència directa entre les zones amb més nombre de parcel·les i el volum de superfície de regadiu segons el cadastre (i que correspon a la part central de l’espai d’horts fluvials), les hortes de dimensió més reduïda estan ubicades en els extrems de la riera (hortes fàbrica). També la riera estructura segons dimensió. Hi ha dos punts de màxima intensitat de parcel·lació d’horta que segons si es localitzen a d’alt o baix de la riera multipliquen per quatre la superfície mitjana regable (definida pel Cadastre no pas l’efectiva o real d’horta). Per contra, és en aquesta comunitat on s’enregistren les màximes oscil·lacions quan a dimensió de les parcel·les, de manera que aixopluga les més grans (a l’àmbit de les Hortes Noves 1) i les més diminutes de tot Artés (al final de les Hortes de la Fàbrica). La raons d’aquesta parcel·lació s’haurien de buscar en la fragmentació dels masos propers i la distribució d’aquestes peces de terra per al conreu de l’horta.

48

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

Velles de Baix Cachet 7% 5% Fàbrica 4%

Velles de Dalt Pas Vilar Cachet 14% 11% Fàbrica Pas Vilar Dolfo Del Mireta del Mig Dolfo Noves 1 8% 10% Noves 2 del Mig Del Mireta Velles de Dalt 4% Velles de Baix

Noves 2 Noves 1 24% 13%

Gràfic 1. Hortes de la riera del Malrubí segons zones de reg

Comunitat de Regants de la riera del Molí:

Un conjunt de 18 parcel·les d’horta ordenades i excel·lentment gestionades són a càrrec dels 15 propietaris d’aquesta Comunitat de Regants que es distingeix per característiques com l’ordre i la bona entesa del col·lectiu i pel desenvolupament de les tasques del rec, els horts i els hortolans. És la Comunitat més petita quan a nombre d’hortolans i de parcel·les i des de sempre ha sigut molt curosa amb el medi i amb l’ús de l’aigua. L’existència d’un pou primer i la construcció de la bassa han sigut algunes de les solucions que aquest grup d’hortolans ha hagut de desenvolupar per poder regar.

Conforma el paisatge d’hort de més bellesa del terme municipal d’Artés tant per la disposició de les parcel·les, les estructures i fragmentació de les peces, l’ordre imperant en les casetes d’eines, la uniformitat del paisatge de la riera i de la vegetació de ribera a redós del balç que aixopluga el nucli històric a la seva part alta, les infraestructures i serveis associats (pou, bassa, electricitat i accessos) com per la ubicació a peu de la carretera d’entrada al poble venint d’Avinyò.

Superfície mitjana/dotada/efectiva de reg:

En superfície representa només el 4,3% del total dels horts d’Artés i molt semblant a la dimensió dels horts de Sota la Fàbrica de Can Berenguer. La superfície de reg suposa el 6,2% respecte al total d’horts del poble.

Segons les dades del Cadastre la superfície mitjana per parcel·la és de 891 m2, només superada per la comunitat dels Rials de les Ferreres. Compren a més de les parcel·les d’horts, els accessos, els camins i els espais comuns, una part dels quals no s’aprofiten pel conreu. Si s’aplica el mateix

49

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials coeficient corrector avaluat i consensuat amb tots els grups d’hortolans, a partir del qual es considera, en termes generals, que tres quartes parts de l’hort es destinen a conreus tot deixant un 25% a usos col·lectius, la superfície mitjana efectiva i de reg pels horts del Molí és de 668,4 m2. Tot i així, continua essent, de les més grans del terme municipal.

Imatge 11. Horts de la comunitat de regants del Molí

Propietaris/parcel·les/usuaris:

La reduïda dimensió de la comunitat facilita la interpretació de les dades. S’identifica una clara relació entre propietaris de les parcel·les de reg i els seus usuaris. O bé són persones properes a la família dels propietaris (i que s’ha anat trameten en generacions) o bé són pagesos jubilats que menen la terra a canvi de disposar del consum de les verdures. L’abandonament no és visible per ve que hi ha algunes, poques parcel·les el propietari de les quals no disposa de temps per dedicar-s’hi. Tot i que predomini l’immobilisme en la propietat de la terra, també se’ns informa que hi ha una parcel·la en venda. Diuen que es tracte d’un cas aïllat.

El 88% dels propietaris dels horts viuen al poble i només hi ha dos persones propietàries que consten com a residents a Manresa.

Tot repassant les dades individuals del cens de propietaris (cognoms) pràcticament no es detecten vincles entre propietaris en les diferents comunitats de regants

50

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

Comunitat de Regants del Rial de les Ferreres

El Rial de les Ferreres molt a prop de l’aiguabarreig de la riera del Malrubí amb la Gavarresa forma part de la vall natural d’aquest espai fluvial. L’àmbit organitzat com a Comunitat de Regants està format per 27 propietaris i 35 parcel·les de les que només 19 són horts (49-53, 54- 56, 66-69 i 71-78). Bona part de la resta, havien sigut horts i ara són camps de cereals i farratges, els propietaris dels quals aprofiten l’aigua per obtenir uns bons rendiments productius ja que el 90% d’aquesta superfície és de regadiu (230.737 m2 segons Cadastre).

A més dels petits propietaris de parcel·les d’horts, la Comunitat del Rial de les Ferreres la conformen 3 propietaris que disposen de més del seixanta per cert de la superfície de la Comunitat (segons dades del SIGPAC: 215.044 m2 xifra inferior a la del Cadastre de Rústica).

Superfície mitjana/dotada/efectiva de reg:

En superfície representa el 37,4% del total de les comunitats de regants d’Artés i força semblant a la dimensió de les parcel·les de Magrans. La superfície de reg pels horts però suposa només el 8,3 % respecte al total d’horts del poble i això és deu a que la major part de l’espai del Rial es destina al conreu de cereals. De fet, en termes de dimensió, l’horta i és minoritària, raó per la qual els càlculs del reg s’ha hagut de diferenciar entre la superfície dotada i l’efectiva (real). Perseguint el rigor, s’ha obviat l’espai dedicat a d’altres activitats que no fossin els horts. Tot i així, l’aplicació de l’indicador corrector (75 % als espais de reg) es continua considerant massa baix donada l’alta edificabilitat que presenten aquest conjunt de parcel·les al costat de la Gavarresa. Amb tot, la superfície mitjana efectiva de reg per parcel·la d’horta amb 839,4 m2, és adir, la més gran del terme municipal.

51

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

Imatge 12. Horts de la comunitat de regants del Rial de les Ferreres

Propietaris/parcel·les/usuaris:

La grandària d’aquesta comunitat de regants i la diversificació dels seus usos obliga a diferenciar en dos blocs el seu contingut segons l’ús de les parcel·les: cereals i horts. S’identifica bé la relació entre propietaris i parcel·les de reg encara que no s’ha pogut accedir a la informació dels usuaris, el padró que consta en els estatuts de la comunitat es limitava a relacionar únicament els propietaris de les parcel·les sense informació sobre la seva residència. Repassant les dades individuals del cens de propietaris (noms i cognoms) no es detecten vincles entre les diferents comunitats per bé que ben segur que existeixen parentius que no es poden detectar a simple vista. L’anàlisi requeriria d’un estudi al detall de les relacions familiars entre propietaris de les parcel·les de reg.

Comunitat de Regants de Magrans:

L’àmbit de reg de la Comunitat només aixopluga 54 de les 158 parcel·les del Pla de Magrans (del terme municipal de Sallent). Recorden alguns regants que la superfície dels horts havia sigut més extensa al llarg de la riera Gavarresa, a banda i banda de la llera. Avui però, abraça un espai més reduït i delimitat per la riera i els accessos a la C-25. La resta d’aquesta àrea geogràfica són camps de conreu d’herbacis amb bons rendiments tant per la qualitat del sòl com per la proximitat de l’aigua.

52

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

De les 54 parcel·les de reg, 36 tenen accés al reg i 22 fan hortalisses, la resta fan conreus d’ordi i cereals farratgers que aprofiten l’aigua per obtenir unes produccions ben acceptades pel mercat proper que demana menjar pel bestiar.

Imatge 13. Camps i horts de la comunitat de regants de Magrans

Superfície mitjana/dotada/efectiva de reg:

En superfície de la comunitat de regants és la segona en dimensió del terme municipal després dels Rials de les Ferreres i representa prop d’una tercera part del total. D’aquesta però només el 23,5 %, segons dades del Cadastre, és de reg.

La superfície efectiva de reg per hort de 668,8 m2 és pràcticament idèntica a la del Molí. Curiosament només l’avala l’estadística ja que tant en contingut i com en estructura les parcel·les d’ambdues comunitats són extremadament diferents.. La superfície mitjana efectiva per hort és de 560 m2, la qual cosa acredita un ús acurat i efectiu de la superfície i dels conreus intensius d’horta.

Aquí, igual que als Rials de les Ferreres, el pla de Magrans, l’horta, des de fa temps, hi és minoritària i, segons asseguren els hortolans, a mesura que passen els anys, es van deixant els horts i s’amplien d’altres usos no vinculats (gossos, conills, cavalls, barraques de cap de setmana, etc.) a l’espai fluvial hortícola. Fins i tot, s’hi despleguen activitats que es podrien titllar de residuals i que no tenen a veure amb la vertadera vocació dels horts de la plana bagenca. Ben

53

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials segur que troben en aquest espai fluvial allunyat del poble, un indret per desenvolupar-se per manca de normatives regulatòries i aprofitant l’espai frontera administrativa entre municipis.

Propietaris/parcel·les/usuaris:

Pel que fa a les parcel·les, el 64% són horts. La resta camps de conreu i també consten algunes, poques, parcel·les ermes i en procés d’abandonament.

Pel que fa a la procedència dels propietaris: 41 són d’Artés (87%), 3 de Sallent, 2 de Manresa i 1 de Sant Joan de Vilatorrada.

Horts de Sota la Fàbrica de Can Berenguer:

A tocar al poble davant dels horts ecològics municipals i al costat de la Comunitat de Regants del Molí en una parcel·la propietat de Manufactures Berenguer (polígon 7 parcel·la número 61), 38 hortolans disposen d’un espai d’horts (43 mujades) per conrear les seves verdures al llarg de l’any. Una parcel·la de 16.038 m2 fragmentada en peces de diferents formes i dimensions encara que predominen les allargades i disposades directament per a captar l’aigua de la riera del Malrubí (d’un temps cap aquí, les més grans es comencen a abandonar).

Superfície mitjana/dotada/efectiva de reg:

La superfície mitjana dels horts d’aquest espai és de les més reduïdes amb 373 m2 per hort, encara que pràcticament la meitat dels horts tenen més dimensió, mentre que la resta són peces petites quasi a mida del perfil de l’hortolà d’edat avançada que és el que predomina donada la proximitat al poble (sense l’ús de vehicles motoritzats). Aquesta superfície d’hort que només representa el 2,3% del total del terme municipal aixopluga també el 6,6% de la superfície efectiva del reg total, per tant, en termes de superfície efectiva (aplicant el coeficient corrector del 75% de l’ocupació real de l’hort), cada regant disposa d’una superfície mínima de 279,7 m2 de mitjana per produir verdures.

No es disposen de dades ni de propietaris, ni de parcel·les, ni d’usuaris. No estan organitzats en cap grup, ni fan cap mena de gestió pel reg. Pesa en la tradició oral que són antics regants de la comunitat de la riera del Malrubí que aprofiten aquest espai proper i en treuen verdures pel seu consum. D’altres veus asseguren que els hortolans actuals tenen encara relació amb els treballadors de la fàbrica de Can Berenguer que, llavors tenien dret a conrear part de les seves terres. D’altres, especulen en ser-ne propietaris de ple dret, sense documents que ho puguin provar. Des d’aquesta diagnosi, se n’ha fet el seguiment exhaustiu sense que s’hagi arribat a cap conclusió ni argument. Seria convenient proposar un estudi complet a partir dels documents de la fàbrica de Can Berenguer dipositats al Museu d’Història d’Artés.

Preocupa l’edat avançada dels seus hortolans. Lla relació dels regants encara que elaborada per transmissió oral d’hortolà a hortolà, deixa constància d’un col·lectiu de gent gran acostumats a bregar amb el conreu de l’horta des de fa dècades; la majoria, provenen de pagès, coneixen l’ofici. La fesomia dels horts però aventura un cert abandonament a curt i mig termini en un indret que conforme una de les entrades més emblemàtiques al poble d’Artés i el punt de

54

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials concentració més elevat d’horts fluvials del terme municipal. Serà imprescindible presta atenció a l’estat i avaluació d’aquests horts de la façana septentrional del terme municipal.

Horts socials i ecològics:

En una parcel·la de davant dels horts de sota la fàbrica i separats d’aquesta per la riera del Malrubí es localitzen els horts ecològics de gestió pública d’Artés. S’hi destina poc menys de la meitat de la superfície de la parcel·la de 2.802 m2 on també s’hi ubiquen diverses instal·lacions i serveis comunitaris a un lateral: dipòsits d’aigua pluvial, compost, caseta per les eines comuns, espai de canalització, accessos, etc..

Un espai per a 12 horts de caire familiar acompanyats de formació i d’accions col·lectives segons les estacions i les temàtiques: llavors autòctones, gestió de plagues, preparació de conserves i treballs comunitaris derivades de l’espai d’horts.

Superfície mitjana/dotada/efectiva de reg:

La superfície destinada a horts socials i ecològics per part de l’ajuntament representa només el 0,5% de la superfície dels horts del terme municipal d’Artés.

La superfície mitjana dels horts d’aquest espai és la més reduïda amb 65 m2 per hort, encara que si es calcula l’espai efectiu d’hort aquesta xifra encara es reduiria fins a 56,3 m2. En aquest cas, no s’utilitza la superfície dotada ja que la parcel·la consta al Cadastre com de secà per be que el consistori destina equipaments suficients (dipòsits d’aigua de la pluja) pel condicionar i garantir el reg de les parcel·les d’horta.

Parcel·les/propietaris/usuaris:

Es disposa d’un llista d’usuaris de les parcel·les sense que es pugui identificar ni procedència, ni edat, ni nivell d’implicació amb el projecte. Es tracta d’un projecte en construcció que a poc a poc veurà i podrà avaluar els avantatges de la posta en valor dels horts del municipi amb l’acompanyament tècnic i formatiu de l’Ajuntament. S’espera que sigui un projecte d’èxit i que sobretot, les seves externalitats siguin positives de cares a argumentar propostes de futur amb el conjunt de l’horta del poble.

6.2. Síntesi dels resultats

Cadascun dels grups d’horts fluvials d’Artés presenten unes especificitats en relació al perfil global. Tot seguit es destaquen els aspectes més rellevants dels horts fluvials d’Artés des de la seva globalitat. La intenció final és deixar paleses les particularitats i facilitar-ne la seva comparativa a partir de quatre paràmetres: la identificació geogràfica, la caracterització dels horts i dels regants i la descripció de les problemàtiques i percepcions.

55

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

Identificació geogràfica:

La vall natural de la riera Gavarresa que acull com afluent per l’esquerra a la riera del Malrubí és l’objecte d’anàlisi i d’interpretació d’aquesta diagnosi. Des de la geografia física comprèn dues lleres fluvials d’una mateixa conca, la del riu Llobregat, una, fa de límit administratiu del terme municipal fins a l’aiguabarreig amb la xarxa principal a l’extrem sud-oest; l’altra transcorre pràcticament lligada a la trama urbana de l’àmbit septentrional del nucli com un espai hortícola periurbà que ressegueix tota llera dins el terme municipal (en 7,36 km).

Els espais d’horts fluvials d’Artés s’escampen al llarg dels polígons cadastrals números 6 (CR del Molí i Rials de les Ferreres), 7 (Horts socials i Horts de Sota la Fàbrica de Can Berenguer), 9 i 10 (CR de la riera del Malrubí) d’Artés i el polígon cadastral número 1 del terme municipal veí de Sallent a l’altre costat de la riera Gavarresa.

Parcel·les:

Aquest espai acull un total de 339 parcel·les cadastrals, el 67,3% de les quals estan situades en la comunitat de regants més gran, la de la riera del Malrubí, el 16,6% són al Pla de Magrans i el 10,3% a la comunitat de regants dels Rials de les Ferreres.

Superfície:

La superfície que comprenen aquests espais de tradició hortícola representa 68,6 hectàrees, de les que 25,4 ha es localitzen als Rials de les Ferreres i 20,5 ha a Magrans. Amb dues comunitats de regants, fa algunes dècades, havien tingut un paper molt actiu en les hortes d’Artés. En l’actualitat, la manca de cultura i de lligams amb la terra i l’escassa divulgació del rol històric, territorial i social dels horts, són alguns dels factors que haurien actuat en contra i bona part d’aquells horts s’han convertit en conreus herbacis de regadiu tot buscant la seva màxima rendibilitat econòmica (lluny de les funcions social i lúdica que, des de sempre, han articulat. Mentrestant les comunitats de regants, ja sigui per manca de lideratge, ja sigui per falta d’implicació i suport institucional, mantenen les seves estructures organitzatives afeblides i lluiten per conservar aquest patrimoni històric que explica llegat, cultura i natura del territori.

Caracterització dels horts:

De les 339 parcel·les se’n conserven pràcticament actives 352 horts. No hi ha una correspondència clara entre aquestes dues tipologies ja que no totes les peces de terra al llarg de les lleres responen a un mateix ús, ni es parteix de les mateixes característiques agrològiques, ni de classificació segons el planejament urbanístic. L’anàlisi i interpretació de la base de dades s’ha basat en la identificació de cada parcel·la i el seu conreu per atorgar valor i unitat a l’estudi i obtenir una base documental sòlida que permeti una actualització continuada i eficient.

També s’ha de remarcar que, en els grups d’horts de Sota la Fàbrica de Can Berenguer i dels horts socials i ecològics, no existeix cap més unitat inferior a la parcel·la per bé que pel seu ús hortícola s’ha hagut de microfragmentar (només es pot percebre des del SIGPAC, font informativa digital per elaborar la Declaració Única de Cultiu a efecte de les ajudes directes de la Política Agrícola Comuna).

56

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

Taula 15. Resum i comparativa de les característiques de les comunitats i grups de reg dels horts d’Artés

CR Riera del CR Rial de les Horts de sota la Horts CR Artés-Magrans CR del Molí Malrubí Ferreres Fàbrica Ecològics (Sallent) PARÀMETRES Riera Malrubí Malrubí Gavarresa Malrubí Malrubí Gavarresa Polígon Cadastre 9, 10 6 6 7 7 1 (9)24- 33-36/44- 13-26/64- 22-191 Parcel·la Cadastre 49/258-266 56/60/66- 61 27 64/114 (no consecutives) (10) 44-304 79/84-85/91 256.680 Superfície (m2)* 186.377 18.840 (215.044 16.038 2.802 204.807 SIGPAC) CARACTERÍSTIQUES

DELS HORTS Nombre de 228 18 35 1 1 56 parcel·les Nombre d’horts 207 17 19 43 12 54 (36 amb reg) Superfície (m2)* 186.377 18.840 49.000 16.038 2.802 204.807 Sup. reg (m2)* 152.250 15.149 41.835 16.038 900 48.152 Sup. mitjana 667,8 891 1.195,20 373 65 560 parcel·la (m2) Sup. dotada per al 152.250 15.149 21.264 16.038* 900 48.152 reg* Sup. efectiva de reg 114.188 11.362 15.948 12.028 675 36.114 Sup. mitjana efectiva d’horts 500,8 668,4 839,4 279,7 56,3 668,8 (m2) horta, vinya i cereals + Usos agrícoles horta horta horta horts i diversos fruita horta Grau d’us / 100/100 70/30 100/100 60/40 60/40 30/70 abandonament (cereals) Infraestructures 3 rescloses i resclosa, dipòsits 1 resclosa cap 1 resclosa hidràuliques canals pou i bassa pluvials CARACTERÍSTIQUES

DELS REGANTS Socis Comunitat de 264 15 27 no no 41 Regants Propietaris 164 15 27 1 1 41 Usuaris indeterminat 6 35 38 12 indeterminat PROBLEMÀTIQUES

I PERCEPCIONS Estat de l’espai Cap a Bona Excel·lent Per ordenar Per regular Per ordenar d’horts l’abandonament Estat de les Reclama Bon estat + Amenaça Excel·lent Mínim En procés instal·lacions manteniment manteniment banalització Problemàtiques Afecció foc Risc Poder regar Poder regar Fidelització Poder regar immediates juliol 2017 d’abandonament Lideratge Col·laboració Dinamisme Percepció interna Continuisme Dinamisme No a l’organització afeblit i entesa agrari Perspectives i Implicació Gestió de Gestió de Projecte Continuisme Continuisme reptes pública l’aigua l’aigua col·lectiu Nota. * Segons superfície cadastral.

57

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

Superfície:

Del total de la superfície de les comunitats de regants, se’n dedica als horts el 64,3% i la resta, encara que pràcticament tota amb capacitat per reg, es destinar a d’altres usos agraris, majoritàriament a herbacis extensius (cereals farratgers) i també, en menor proporció a vinya i a fruita. Per tot plegat, s’observa un desajust important i a la baixa entre la superfície per parcel·la i la superfície per hort.

Amb l’objectiu d’actualitzar (corregir en la mesura que fos possible) la superfície cadastral s’ha volgut aproximar al màxim la dimensió dels horts. Per optimitzar-ho, s’ha procedit a definir tres tipus de superfícies: la cadastral, la dotada i l’efectiva (la més real). A finalitat perseguida ha sigut obtenir la major fiabilitat en la dimensió mitjana dels horts per cada comunitat de regants o grups d’horts. S’ha fet amb el vist i plau dels regants i tenint en compte els espais desaprofitats entre camins, accessos, indrets comuns, etc. El resultat final obtingut és l’esperat: els horts més diminuts són (llevat dels socials) els de sota la fàbrica de Can Berenguer, seguits pels de la riera del Malrubí (tot i que també hi ha grans diferencies i oscil·lacions entre les diferents zones de reg del Malrubí).

CR ARTÉS-MAGRANS (SALLENT) 668,8

HORTS ECOLÒGICS 56,3

HORTS DE SOTA LA FÀBRICA 279,7

CR RIAL DE LES FERRERES 839,4

CR DEL MOLÍ 668,4

CR RIERA DEL MALRUBÍ 500,8

Gràfic 2. Superfície mitjana efectiva de reg dels horts fluvials (m2)

58

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

CR ARTÉS-MAGRANS (SALLENT) 880,8

HORTS ECOLÒGICS 56,3

HORTS DE SOTA LA FÀBRICA 245,5

CR RIAL DE LES FERRERES 590,7

CR DEL MOLÍ 757,5

CR RIERA DEL MALRUBÍ 696,3

0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1000

Gràfic 3. Superfície mitjana efectiva de reg per propietari (m2)

Grau d’ús:

Valorar el grau d’ús i/o abandonament de l’espai hortícola d’Artés per cada bloc d’anàlisi no és una tasca aleatòria, conté un seguit de valoracions quantitatives i d’apreciacions subjectives apreses de les trobades amb els regants i els hortolans i fetes des de la globalitat de l’entorn dels espais fluvials hortícoles del poble.

Tot i la dificultat en classificar i estandarditzar un barem útil, la seva aplicació directe als horts fluvials d’Artés ha simplificat la categorització. En aquest sentit, hi ha unanimitat en considerar que els horts de la comunitat de regants del Molí són els que contenen la millor qualitat escènica, paisatgística, d’organització (no s’inclouen valoracions de caire productives). Els representants d’aquesta comunitat persegueixen la seva sintonia i es mostren orgullosos de la seva tasca, són receptius a qualsevol demanda interna o externa i al mateix temps es mostren preocupats per qüestions més generals i no tant pròpies de l’horta com la terra, l’aigua, la reeducació que se’ns imposa davant la mitigació del canvi climàtic, etc. A l’altra extrem de la valoració hi ha els horts de la comunitat de regants de Magrans. La seva permissivitat a actuacions no lligades als usos propis de l’horta aprofitat la llunyania del nucli i elevat grau d’espais abandonats fan d’aquesta comunitat que ja no vol continuar complint amb els aspectes burocràtiques, un exemple de trajectòria que, si no es reverteix amb accions clares i contundents i des de les institucions públiques, té poc recorregut com espai d’horts fluvials. La solució en aquest cas passa per un acord entre dos municipis que comparteixen part de la llera de la Gavarresa (Artés i Sallent). S’espera que hi havia bona voluntat per les parts i es prenguin decisions encertades per seguir argumentant aquests horts dins l’espai fluvial d’Artés.

El Rial de les Ferreres en menor grau perquè el deteriorament no és tant notable, ja sigui per proximitat, ja sigui pel predomini de camps de cereals i poca horta, precisa d’una ordenació territorial acurada dels seus objectius i d’una aposta clara dels reptes i les oportunitats de futur per seguir mantenint els pocs espais d’horta que aixopluga.

59

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

Els grups d’horts sense organitzar són més fàcilment valorables segons el grau l’ús/abandonament; uns perquè formen part d’un projecte en procés de desenvolupament, els altres perquè formaven part d’un espai que per qüestions demogràfiques i específicament d’edat dels seus usuaris, tendeix inexorablement cap a l’abandonament. Tots dos blocs d’horts però precisen de línies estratègies clares i des de les institucions, sense aquestes no poden argumentar el seu futur de manera immediata.

Finalment, els horts de la riera del Malrubí continuen cohesionant socioterritorialment un espai frontera des de la periurbanitat entre la llera fluvial i la trama urbana. Potser des d’una vessant excessivament antròpica i sense criteris ambientals clars; potser tot intentant recuperar un espai d’horts de sempre amb l’objectiu posat en donar-los sentit i sincronia en el conjunt territorial. En qualsevol cas, és fa necessari, quasi imprescindible, incorporar-los al teixit i a la vitalitat del poble a partir d’accions i dinàmiques (rutes de passeig, descobriment riera, promoció de verdures, reviure la seva història i patrimoni) i fer participar als regants (propietaris i usuaris) en la seva dimensió de futur.

Caracterització dels regants:

De les estadístiques globals se’n desprèn que en total a Artés hi ha 397 regants, és a dir socis o comuners d’algun grup d’horts. Amb tot però el número de propietaris és força inferior (249). Tot indica, tal com s’ha pogut veure al detall a la comunitat de la riera del Malrubí que hi ha alguns propietaris de més d’un hort. En realitat, pràcticament aquesta circumstància només es dona al Malrubí, ja que en la majoria dels altres grups, hi ha una correspondència pràcticament directa entre regants i propietaris (encara que no en parcel·les ni en socis).

Preocupa no conèixer amb més rigor el volum d’usuaris total dels horts fluvials d’Artés. De la riera del Malrubí i de la comunitat de Magrans ha resultat impossible comptabilitzar-ho. Per una banda els membres de les juntes desconeixien els noms i cognoms dels usuaris per poder incorporar-los a la base de dades; per l’altre, es repetien sovint noms i cognoms sense massa criteri, també s’insistia en que alguns propietaris canviaven sovint d’usuaris amb la qual cosa es complicava molt el seguiment estandarditzat que s’ha articulat durant la fase de recollida d’informació. Finalment, es va decidir obviar aquesta informació valuosa que no oferia dades ni rigoroses i massa certes. No obstant, s’estima que hi ha un volum important de persones d’Artés que treballen l’hort sense ser-ne propietaris i que, per qualsevol raó, es queden sense, continuarien buscant algun hort en altres comunitats fins a trobar el que consideressin més adequat (i que els assegurés aigua per regar). Els propietaris parlen de la poca fidelitat dels usuaris, però els usuaris es defensen dient que ells són els vertaders garants de l’horta d’Artés. Són els que estan al peu del canó durant tot l’any i que garanteixen que els propietaris gaudeixin d’uns horts d’excel·lència i d’unes verdures de qualitat.

60

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

Problemàtiques i percepcions:

Finalment s’enceta un apartat qualitatiu on s’inclouen criteris sobre l’estat dels horts i de les instal·lacions, les problemàtiques i les percepcions i perspectives de futur. Capítol que, si bé aquí es valora dins el seu conjunt, es tracta de manera ampliada en l’opinió dels regants i les entrevistes a deu persones que formen part d’aquests espais d’horts fluvials del municipi d’Artés.

Moianés Vallés Occ. AMB 1% 2% Bages 1% Tarragona 8% 0%

Artes Bages Moianés Vallés Occ AMB Tarragona

Artés 88%

Gràfic 4. Regants segons el lloc de residència

7. Anàlisi qualitativa. Què ens diuen els savis?

Aquest estudi també ha volgut copsar reflexions i converses amb persones del territori, amb els vertaders protagonistes dels horts, els hortolans. Dipositaris de les vivències personals de la cultura i la tradició, dels sabers i dels coneixements populars dels horts fluvials d’Artés que s’han tramès a través de les generacions i de la que hi ha poca o nul·la documentació escrita. Gent gran (i no tant gran) que difon i transfereix informació acumulada de vegades per reclamar canvis esperats, de vegades des de la queixa i el desànim.

Per copsar l’opinió i la percepció dels horts fluvials d’Artés s’han realitzat un seguit d’entrevistes als seus regants que, lluny de voler ser representatives quantitativament, persegueixen il·lustrar de prop el dia a dia dels horts, la relació amb el territori que l’envolta, la gent del poble, fer aflorar els problemes i apostar per visualitzar quins seran els possibles escenaris de futur.

Des d’un punt de vista metodològic, l’entrevista s’enfoca com una conversa oberta encara que pautada en blocs temàtics que permeten abordar qüestions de present, passat i de futur (perfils

61

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials del regant, vinculació amb els horts, lligams generacionals, valoració usos i funcions, demandes, necessitats i accions de futur). Al mateix temps pretén obrir l’oportunitat de tractar qüestions o bé específiques de cada comunitat o bé d’experiències viscudes, de vegada intimes i personals o inclús plantejar nous fronts de debat i reflexió. En qualsevol cas, aporten riquesa al relat, plantegen preguntes i donen respostes, fan balanç amb valoracions individuals o simplement es reflexiona sobre l’entorn territorial, des de la distància de l’hort, sobre els entrebancs, les històries col·lectives, el fil argumental de les quals són els horts fluvials d’Artés.

En concret, s’ha entrevistat a deu persones d’Artés, tots hortolans socis de les diferents comunitats de regants del municipi o membres de grups d’horts, de diferents edats, professions i vincles amb els regants i els recs. Cadascuna ha sigut enregistrada en àudio i fi i efecte que consti com un document oral i s’ha incorporat la seva transcripció escrita en l’annex de l’estudi. A tots se’ls ha fet les mateixes preguntes, amb la peculiaritat que han enregistrat relats des de diverses perspectives. Cada ú ha emfatitzat l’espai fluvial dels horts des d’un angle diferent i per tant tots junts conformen una visió d’ampli espectre que permet conèixer a fons la realitat dels horts fluvials d’Artés des de la percepció qualitativa, allunyada de les dades i dels documents aportats al llarg de l’aquest estudi. Conforme un document únic per les seves característiques i necessari per complementar la base de dades quantitativa. Es considera que conforma un bloc informatiu de gran utilitat pel futur dels horts i del regants, que és en definitiva l’objectiu d’aquesta diagnosi prospectiva.

Cada entrevista permet una mirada concreta: Enric Solergibert, des de l’experiència i el record reviu històries que quan havia sigut vicepresident de la Comunitat de Regants de la riera del Malrubí. Victor Berenguer, des de la gestió administrativa, explica els ets i uts de la constitució de cada una de les comunitats de regants de quan havia sigut gerent del Sindicat Agrícola. Marisa Trullàs, des de la visió del gènere, narra les dificultats de rol de la dona en mig dels hortolans de la riera del Malrubí. Lluis Oliveras, president de la Comunitat de Regants del Rial de les Ferreres i empresari agrícola mostra la seva preocupació per l’aigua i la seva gestió a mig termini. Anna Canals, observadora atenta de la problemàtica de la gestió de la comunitat de regants de la riera del Malrubí, posa l’èmfasi en la necessitat de la implicació de les institucions i la participació de la vida del poble. Joan Serarols i Joan Burdó, relaten des de l’experiència les vicissituds del cada dia als horts a més dels entrebancs per la gestió i manteniment de les seves infraestructures. Òscar Trullàs, descriu des de l’expertesa de la història l’organització del territori al voltant de l’aigua i el paper dels horts que envolten i ordenen el poble. Josep Girabal, des de la perspectiva pedagògica i com hortolà del rec del Molí expressa la seva preocupació per la manca de la cultura dels horts, de la desaparició del vincle amb la terra i en proposa accions per a la seva recuperació. Kiku Casadevall, relata l’experiència personal als horts socials. I finalment, la conversa amb Ernest Clotet, alcalde d’Artés, obra una darrera mirada atenta, reflexiva i positiva de futur pels horts i els regants d’Artés.

62

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

7.1 Mirades i percepcions

• Des de l’experiència i el record

Refer la imatge d’un poble on “qualsevol racó més enllà de l’àmbit urbà estava ple de mujades (en referir-se als horts)” és fàcil amb Solergibert i Serarols. Guarden records quasi fotogràfics dels diferents indrets del terme

que ressegueixen mentalment a través de la toponímia (Solergibert molt curós demana que parlem del Balçrubí i no pas del Malrubí) i n’argumenten la ubicació, la dimensió, l’extensió (“eren força més grans que els horts actuals”): als Rials de les Ferreres al costat de la Gavarresa, de Casanoves fins al pla de Magrans, el Pujol, la vall del Bosquet, els horts d’en Mauri al Malrubí, fins i tot els secans dels Roquinyons, etc.

Girabal i Oliveras, grans coneixedors del territori bagenc també en reivindiquen el patrimoni natural i cultural d’aquesta plana: les fonts, els canals de reg, les infraestructures hidràuliques, com a part d’un tot que temen que s’esvaeixi. Els preocupa la banalització d’aquest espais emblemàtics pel poble. Tots estan convençuts que amb la reculada dels nombre d’horts s’està perdent part de la història, de la tradició, dels costums del poble d’Artés.

Solergibert i Serarols també recorden episodis de protestes i d’enfrontaments entre els regants: la xarxa de potabilització de l’aigua per Moià que, possiblement, hagués anul·lat el reg del Malrubí, els conflictes per l’aigua als horts de sota Can Berenguer que l’ajuntament va haver de mediar fins que finalment es va declarar zona inundable. Les mesures que havia fet un topògraf per refer i equilibrar les quotes dels comuners i socis en funció de la superfície real de reg en lloc de la del cadastre de rústica (que tothom considera una eina que cal refer per tal de què s’aproximés a la realitat dels horts). El bon record de Josep Mañosas, empresari del poble i enamorat dels horts que també va iniciar un padró d’usuaris amb identificació de parcel·les i els trams de quota que massa sovint generaven discussions entre els regants de vegades pujades de to, són alguns exemples que es posen sobre la taula des dels records.

Burdó i Serarols, comuners de la riera del Malrubí, destaquen els darrers canvis que s’han produït als horts; l’abandonament dels més allunyats del reg, la redimensió de les parcel·les, les males herbes que tapen els canals, el deteriorament de la tercera resclosa, el no poder fer front a les despeses dels tubs cremats pel foc de l’estiu passat ...i a tot plegat s’adjunta la problemàtica principal: la manca d’aigua. Diuen que es una comunitat de regants massa gran i els costa recordar els hortolans si no és per zones de reg. Serarols és contundent: “si baixés aigua, aquesta riera seria un jardí” com abans que si feien patates, mongetes, tomates, ... ara, diu Burdó és impensable fer-hi mongetes. Amb tot però es consideren uns hortolans privilegiats perquè tots dos tenen aigua a prop: Serarols té un pou (dels 7 que hi ha a la riera del Malrubí) i Burdó disposa d’una font, la del Mireta (la única font visible al llarg de la riera del Malrubí).

Els més grans emfatitzen el paper que tenien els horts durant els anys 60. Expliquen que cada família en tenia un (o més d’un heretat). Els homes de cada casa, fossin pagesos o treballessin a la indústria, (o les dues coses) també menaven l’hort on s’hi feien verdures per tota la família, en aquells moments era una necessitat per completar la dieta alimentaria més escassa.

63

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

• Des de la gestió i l’administració de les comunitats de regants

Berenguer descriu al detall cada comunitat de regants. En recorda especialment l’inici de la del rec del Molí perquè en va preparar els estatuts, els comunicats amb Junta d’Aigües pel proveïment de la concessió, el manteniment de les rescloses, i demés tràmits burocràtics feixucs. El tracta directe amb els comuners el feia estar al dia dels problemes dels regants bàsicament entorn dues qüestions: l’aigua i els límits de les parcel·les. Evoca l’escissió sense precedents a la riera del Malrubí amb la separació dels regants de sota la fàbrica de Can Berenguer; el segon, encara s’arrastra (cada vegada es fa més difícil saber on són els límits de les parcel·les). Avui per avui és pràcticament impossible redibuixar sobre el Cadastre de rústica bona part de les parcel·les d’horts. Els meandres s’han pronunciat, els camins s’han refet, els horts han canviat de mans i tot plegat a contribuït a refer els perímetres de les parcel·les, algunes de les quals són difícils d’identificar cadastralment.

La pertinença a una comunitat de regants no dona seguretat diu Trullàs. Hi ha conflictes sobretot per l’aigua i el seu reg i la capacitat de resolució d’aquestes entitats és molt petita. Canals veu un futur pessimista pels horts fluvials d’Artés. Li preocupa que es vagin abandonant perquè sap que els que pleguen no els vol substituir ningú i menys sense un recolzament de l’administració.

Serarols i Burdó es mostren preocupats per la supervivència dels horts. Burdó com a vicepresident de la comunitat de regants de la riera del Malrubí ha viscut episodis de malestar i fins i tot alguna denuncia per l’aigua i explica que han vist “corre els xapus (referint-se als estris del camp)”. Tots dos però estan d’acord que els horts de la riera del Malrubí s’han de conservar sigui com sigui i que, tot i que són pessimistes davant l’actitud de l’administració, continuen pensant que l’ajuntament hauria de formar part del projecte.

• Des del gènere

Trullàs descriu amb coneixement i experiència el paper de la dona als horts. Especifica que de sempre només han sigut el suport de les tasques dels hortolans. L’home plantava i treballava la terra i la dona feia les feines menors (collir males herbes o recollir el producte)”. Ara, és una tasca exclusiva d’homes del poble (que exclouen els nouvinguts que només poden optar a ser-ne usuaris i per un període curt). Explica casos extrems de dones que han deixat d’anar a l’hort per avorriment. Repeteix que “dona i jove, és impossible que vagi bé l’hort”. Volen “ajudar però en realitat entrebanquen”. No et consideren una hortolana més, ni un regant més. “És una llàstima que la gent de la meva generació s’hagi distanciat tant dels horts” i no s’hi vulgui implicar.

• Des de la gestió de l’aigua

Oliveras diu que hi ha “una relació directa entre el nombre d’horts i l’aigua, de manera que, a menys disposició d’aigua més abandonament dels horts” sobretot al llarg de la riera del Malrubí on coincideixen la majoria dels regants d’Artés (excepte els del rec del Molí que són pocs i ben organitzats i en capacitat d’autoabastir-se). Tot i això, generalitza i insisteix que aquesta problemàtica també es dóna a la riera de la Gavarresa. Insisteix “la gent pateix per fer verdures a l’hort”. Per això, fa una reflexió clau per entendre el rol dels usuaris dels horts (els que no en tenen la propietat però si l’usdefruit). Aquests cada vegada són més i més difícilment censables;

64

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials van canviant d’hort i de comunitat per aconseguir regar i conrear hortalisses amb la màxima comunitat.

Serarols i Burdó fa temps que estan atents i diuen que estalvien l’aigua de reg (s’expliquen consells per plantar es tomateres més fondes per captar la humitat) però al mateix temps, Burdó, com a responsable de la comunitat, va més enllà i ja té al cap i ho vol aprovar per junta fer un nou ramal de tub superficial per assegurar l’aigua a les hortes velles. De moment, ja hi ha una quinzena de dipòsits d’aigua instal·lats als horts i seria prudent evitar que s’escampessin.

Girabal també focalitza la gestió de l’aigua com a vèrtex central de futur dels horts d’Artés. Subratlla que de manera individual s’estan fent coses (sistema de reg per goteig per exemple) però també és partidari d’entomar el problema de la gestió de l’aigua des d’una perspectiva més general, com a grup (de regants) i atenent el territori bagenc.

• Des de la pedagogia

La població d’Artés ha crescut degut a la instal·lació d’indústries punteres i continua essent un reclam per viure al poble; amb tot però, la demanda dels horts, des de fa algunes dècades ja no augmenta, no s’observa un repunt dels horts, al contrari, ha coincidit amb períodes de reculada i cert abandonament del conreu de les hortalisses.

Girabal, Casadevall, Trullàs són molt conscients que, per desgracia, s’ha perdut la cultura dels horts. Alguns nouvinguts al poble han introduït pràctiques deslligades a l’agricultura i van a passar l’estona (barbacoes, concentració de gossos, cavalls, conills, etc.). Fa un parell de dècades diu Canals, “tots feien pinya, tots tenien el mateix objectiu i tot era més fàcil”.

Girabal, per qüestions familiars sempre ha estat vinculat als horts i com a mestre també havia desenvolupat un projecte pràctic d’hort a l’escola tot convertint-l’ho amb un recurs didàctic aprofitant la revifalla dels horts als anys 80 segurament empesa per l’ecologisme. Ara però està “preocupat per els més joves han perdut el vincle amb la terra”. Segurament estan més atents als efectes del canvi climàtic i a la natura però “no coneixen la pràctica del conreu d’hortalisses”. No van als horts (potser fins i tot no hi ha estat mai ni saben on són). Aposta perquè tot això canviï radicalment.

Casadevall, des dels horts socials, relata l’experiència: “poder planta i que d’aquí en surti una verdura que et puguis menjar és un procés molt positiu” a més també contribueix a “crear paisatges d’horta diferents a l’estiu i a l’hivern, a visualitzar l’espai de l’hort segons les necessitats de casa”. Li agradaria que es fomentés una bona col·laboració entre hortolans per evitar que el relat imaginari dels dos món: l’ecològic i el convencional. Creu que tots n’aprendrien i de la complicitat se’n traurien bon resultats. També seria idoni per barrejar cultures, estils i maneres de fer.

65

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

• Des dels horts socials

La majoria dels entrevistats no veu prou bé el projecte d’horts socials de l’Ajuntament. Difícilment hi troben l’encaix amb la resta de l’horta fluvial i, apunten entre tots que no hi veuen futur. Alguns més crítics, no entenen la disposició del consistori davant dels problemes dels horts històrics. Deixen sobre la taula el desànim que expressa deixadesa i poca disposició per part de les institucions més properes. També creuen que serà difícil que el projecte tiri endavant perquè són horts en parcel·les de secà, els seus hortolans no tenen coneixements d’horta i en ser joves mostren poca implicació a mig termini (els costa fer-s’ho seu).

Per contra, Casadevall, després d’un temps d’aprenentatge a la riera del Malrubí parla amb passió dels horts ecològics, socials i públics d’Artés. Hi veu valors que no trobava en la comunitat de regants com usuari: “introduir-te en la pràctica del conreu d’hortalisses des d’una perspectiva comuna i compartint reptes amb l’horitzó d’optimitzar l’aigua que és la peça clau del projecte”. Diu convençut que “és un projecte que engresca perquè t’ajuda a desenvolupar la cultura de l’hort i no està tant atent a collir, en tenir cura de la terra i dels seus recursos i en definitiva en alimentar-nos d’una manera sana i saludable”. Ara bé, també és crític amb l’Ajuntament: “cal animar a la gent i per tant tutelar inicialment el projecte però és imprescindible que sigui d’autogestió”, procures implicació, desenvolupament de capacitats i crees expectatives a mig termini.

• Des de la visió de futur

És indispensable definir complicitats entre voluntats públiques i privades per estructurar dinàmiques i estratègies que coincideixen en donar vida als horts i al seu entorn fluvial de manera integrada al poble assisteix Girabal i Casadevall.

S’han d’ordenar les oportunitats i els reptes: des de rutes passejades a itineraris temàtics que puguin justificar la continuació d’aquests horts mil·lenaris, afirmen Canals i Berenguer.

Per Casadevall, “el futur dels horts passa per un treball d’informació bàsica, de cadena de transmissió del llegat dels horts”. Explica que és imprescindible. Tot i que no sap quines accions s’han de fer i qui les ha de fer insisteix que el repte s’ha de basar en el relat de models més respectuosos amb el medi que són una oportunitat i una aposta pels valors naturals, l’agricultura tradicional i la sobirania alimentària.

7.2 Avaluació de les entrevistes

Perfil de l’hortolà

Tots els entrevistats, sense excepció, coincideixen en definir al regant com a un home jubilat (o a punt de fer-ho, amb més de cinquanta anys), d’Artés i que veu l’hort com una distracció, esbarjo, lleure. Poquíssimes dones diu Trullàs i la majoria són viudes d’hortolans. Pràcticament la totalitat dels usuaris dels horts fan verdures per casa i només alguns, molt pocs, venen algun producte a alguna botiga del poble. Es poden comptar amb els dits de la mà.

66

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

Segons Oliveras, el més habitual són homes jubilats d’Artés que, per qüestions familiars han de tenir cura dels nets i per tant, s’han d’estar al poble i tenen estones per anar a l’hort.

Per Clotet els horts ecològics enceten una nova dimensió als horts d’Artés que ja no està pendent de la quantitat de verdures collides sinó en la qualitat social, la integració de joves, dones i immigrants, que majoritàriament no provenen de pagès però que valoren per sobre de tot els criteris ambientals i l’obtenció d’uns aliments respectuosos amb els recursos naturals.

Perquè menar un hort?

Els hortolans grans entrevistats recorden amb nostàlgia les tertúlies interminables sobre llavors, aigua, eines, etc. de vegades fins i tot es generaven discussions sobre la qualitat de les tomates, els marges (sovint envaïts pels veïns o la llera); els recels i les qüestions latents que, de tant en tant, tornen aflorar com si fossin noves.

Tradicionalment cada família hereta un hort (o més d’un), pocs, només alguns se l’havia comprat o, només n’era usuari. Des de fa més de trenta anys, no hi ha demanda perquè la gent jove no segueix i mentrestant els horts es van deixat erms.

La generació d’hortolans com la Trullàs també recorda de quan anava a l’hort amb els avis. Llavors diu “era un lloc d’esbarjo, de tertúlia, de treball i de silenci” que captivava als més petits. Ara però, la majoria de la gent de la seva colla (i al voltant dels quaranta) en prescindeix i és per això s’han abandonant tants horts (especialment els de més dimensió). En resum per una banda hi ha manca de relleu generacional però l’entorn, cada vegada més tancat i individualista, tampoc ajuda.

Girabal valora molt l’ajuda mútua que hi havia als hortolans. De fet pertany a una comunitat de regants petita (la del rec del Molí), on troba un tracte fàcil i amè. Recorda de petit que els horts del Rial a l’estiu s’hi feia “la beguda”. Els hortolans preparaven amanides amb les verdures dels horts i se les menjaven a l’aire lliure després de l’hora del sol intens.

Berenguer és força crític amb els horts socials, “no entén el seu encaix en una vila que l’hort és tradició, història i cultura”. Tot i això els veu com una solució enginyosa pel foment del diàleg entre generacions que pot aportar futur a aquest territori.

Clotet, va més enllà i critica l’enfoc de les comunitats de regants que veuen els horts com un espai per gestionar l’aigua i no pas un espai per valorar-ne el recurs i per tant un espai de reflexió i discussió i debat entorn les millors maneres de gestionar-lo (com a sòl, com a terra, com espai periurbà, com a patrimoni, com a singularitat).

Percepció i valoració de l’activitat

El record de la vida col·lectiva està en la ment de tots els entrevistats: deixar-se les eines, donar- se llavors, collir patates, distribuir els torns de reg, millorar entre tots les obres de canalització del regs “posant-hi o ve hores de feina o bé cales”... fins i tot cuidar l’hort d’un regant que es

67

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials posava malalt. Tot això, ara és quasi anècdota, potser es dóna puntualment només entre veïns de parcel.la i no massa més.

Els horts fluvials d’Artés fan quasi estrictament una funció social (Oliveras), procuren distracció, esbarjo (Burdó, Solergibert), oci, entreteniment i també consum (Clotet) i contribueixen a desestressar-nos (Trullàs), són terapèutics i antidepressius (Canals), ajuden “a esbargir les cabòries” i t’oblides dels maldecaps” diu Casadevall. Girabal en narra les virtuts tot dient t’obliguen a fer activitat física moderada a l’aire lliure, estar en contacte amb la natura i el conreu de verdures. Assegura que “menar un hort és una gran feina i molt gratificant”. Aposta per “valorar també la seva funció territorial, de preservació del paisatge i de l’entorn històric que s’ha de conservar perquè l’alternativa és el bardissar”

Des de l’ajuntament es viu amb incomoditat els processos de deteriorament i d’abandonament dels horts perquè provoquen un impacte negatiu de l’entorn d’horts fluvials i al mateix temps generen desconfiança entre els hortolans. Potser la manca de normativa respecte a les barraques, els límits, les mides, les tanques, els camins, les canyes, etc. contribueix indirectament a la seva depauperació; potser la laxitud del consistori permet oportunitats a les accions de futur.

Demandes i necessitats

En teoria els regants veuen amb bons ulls reduir al mínim el consum de “productus” (fitosanitaris), però queda molta feina per fer perquè no hi ha consciència del problema i no tothom hi està disposat. Alguns pocs i puntualment s’han tret el carnet de manipulador de productes fitosanitaris però d’altres ho voldrien fer i entre uns i altres, per l’edat, el cost i el poc interès, s’acaben desanimant. En aquest sentit, Trullàs posa en alerta que hi ha barraques que són autèntics dispensadors de productus. Tampoc se sap com els aconsegueixen però queda clar que es poden comprar fàcilment als mateixos horts.

Pràcticament hi ha unanimitat en les possibilitats de desenvolupar accions per revitalitzar els horts i incorporar-los a la vida del poble. Alguns entrevistats aposten per reconduir-los com a camins de passeig tot i que apunten que farien falta alguns equipaments bàsics per dulcificar el recorregut, marcar les rutes, oferir alternatives per conèixer el sistema de reg, endinsar-se als costums i a la vida dels horts des d’una perspectiva didàctica i engrescadora que indirectament promocionés la cultura dels horts i el llegat que s’està esvaint. Ben segur que un responsable de cada comunitat de regants podria vetllar per la seva posta en marxa i fins i tot simultaniejar les tasques a partir dels mateixos regants.

Els entrevistats són especialment crítics amb els usos privats i de cap de setmana dels horts que deterioren la imatge d’aquests espais fluvials ben cuidats. Aposten per transmetre les funcions i els valors que sempre han tingut o bé, en conformar solucions consensuades amb associacions del poble per a la seva revitalització i vertebració al municipi per tal d’integrar-los en la vida de la ciutat i vincular-los a les activitats del poble (zona d’esbarjo del poble).

Es viu amb preocupació l’accés motoritzat al costat de la llera i el domini hidràulic i especialment per la contaminació d’un espai de producció de verdures. També alguns regants discrepen sobre

68

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials l’emmagatzemament de l’aigua en dipòsits en lloc de buscar conreus alternatius i estalviadors d’aigua diu Trullàs. En general manca sensibilitat respecte al medi i els seus valors naturals així com de la preservació dels seus valors tradicionals.

És imprescindible donar respostes adequades des de l’administració i consensuades amb els regants per evitar que continuï la deixadesa respecte a les barraques, els dipòsits, els camins, els tancats, els canals, etc.

En aquest sentit, Girabal, Canals, Oliveras i Casadevall, amb més o menys grau, reclamen la implicació de l’administració per frenar la banalització d’aquests espais (homologar estructures, barraques col·lectives, establir mides fixes, etc.). Fins i tot, alguns entrevistat apostes per fer servir el model del rec del Molí per ordenar els diferents àmbits fluvials dels horts a fi i efecte d’afavorir la seva integració en el territori i al mateix temps facilitar la vida col·lectiva dels horts i els regants.

Finalment, Clotet, reivindica vincular-se al projecte del poble de Navàs que té com a objectiu perseguir la sobirania alimentaria i la integració dels diferents esglaons de la cadena de valor i la societat al projecte dels horts: comerços que identifiquen el producte de proximitat, aliments saludables per l’escola, parada al mercat, els beneficis del qual podrien revertir en el manteniment i la gestió de les estructures col·lectives de les comunitats de regants. “S’ha de buscar la sumar de complicitats” afirma de manera contundent i “vincular-ho a l’escola” per la transmissió de tradicions i llegat.

Respostes de futur

Canals prioritza i insisteix en “la càrrega feixuga de l’administració i la gestió de la comunitat de regants en reparar infraestructures, mantenir instal·lacions, camins, suplir desperfectes, etc. Diu que amb la quota dels comuners és impossible atendre les necessitats bàsiques. Reconeix com imprescindible la complicitat i la implicació de les institucions del poble”.

Oliveras afirma que el panorama és desolador i cal intervenir amb urgència. “Dels horts d’Artés als anys 70 només en queden una quarta part i que d’aquests, el 30% ja són buits”. També argumenta que “aquest percentatge s’anirà incrementant a mesura que falti l’aigua per regar”. Fins i tot s’atreveix a dir que “si es donen les mateixes condicions d’ara, en menys de 20 anys els horts fluvials d’Artés només en quedaran la meitat”.

En aquest sentit, els regants entrevistats, aposten per solucions assenyades que passen per ajudar la tasca dels hortolans i a les comunitats de regants des de les institucions: “no només arranjant els camins, sinó també col·laborant amb la seva gestió i l’administració”. L’ajuntament s’hi ha d’implicar perquè els horts són part de poble” afirma Oliveras. “Formen part de la trama urbana són espai fluvial periurbà i si s’abandonen el consistori tindrà un problema encara més gruixut”.

Girabal reivindica clarament la supervivència dels horts fluvials. “Primer de l’aigua perquè sense aigua no hi ha horts i després per introduir-los en la fesomia del poble, argumentar-los en la seva

69

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials vàlua històrica i patrimonial en la vida social d’Artés”. Tot plegat passa per recuperar el patrimoni: “és imprescindible que sigui un lloc que hi hagi gent i que la gent hi vagi”.

Clotet replanteja la situació de futur dels horts d’Artés a partir d’una reflexió encarada a noves demandes alimentàries i que planeja una nova dialèctica pels horts i els regants. Afirma que a Artés “poca gent viu de l’horta tot i que possiblement hi ha una extensió suficient per abastir part de l’alimentació del poble; també hi ha elements suficients per planificar una bona estructura encarada al seu comerç i consum”.

Majoritàriament, hortolans, administració i tècnics consultats entenen els horts fluvials com espais de passeig, d’oci i de salut per complir amb les seves múltiples funcions socials, ambientals, territorials, però hi ha disjuntives: són espais motoritzats, exageradament antropitzats i són de propietat privada de la qual només se’n pot controlar l’ús. Per tant, cal argumentar un encaix potent i moltes complicitats per engrandir el projecte i sumar-li totes aquelles mirades que el propi projecte té i que el fan únic i singular i sobretot, admetre l’hortolà com a centre del projecte.

Les tasques més immediates i urgents estan encarades a dedicar els esforços en aprofitar al màxim l’aigua i no escatimar les tasques de sensibilització als regants. L’objectiu és que els diferents espais d’horts fluvials d’Artés s’ha de continuar conreant; ben segur que tant el plantejament i l’ordenació s’ha d’entomar més enllà de l’escala local.

A mig termini els horts socials i segons Clotet han de desenvolupar tasques i funcions lligades a la formació temporal dels nous hortolans i el seu objectiu últim és fer d’espai pont i d’aprenentatge cap a un hort definitiu. En aquest mateix sentit, el consistori veu amb bons ulls articular eines de suport per incentivar els horts a partir d’experiències properes com la del banc de terres. L’objectiu és intermediar i acollir nous hortolans que fins ara els era difícil entrar.

8. Articulació de propostes per a la gestió i reconeixement dels horts fluvials

Fomentar la pervivència de l’espai d’horts fluvials d’Artés és impulsar estratègies i experiències dinamitzadores capaces d’articular accions que apostin per la qualitat i l’atracció d’aquests espais singulars, i al mateix temps, afavoreixin la vertebració d’una oferta d’activitats que acosti posicionaments entre els agents del territori, que reforci el teixit social i que visibilitzi les sinergies compartides.

Aquesta primera anàlisi sobre els horts, els hortolans i els recs d’Artés i la construcció d’una base de dades actualitzada també vol contribuir a plantejar escenaris de futur a partir d’un triple objectiu: 1) protegir aquests espais fluvials per la seva extrema fragilitat i vulnerabilitat, 2) consolidar la seva integració amb el capital territorial a través del potencial endogen del territori

70

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials i, 3) articular estratègies de participació per incorporar els horts i als regants en la dinàmica social i econòmica del poble.

Principals reflexions i conclusions que es deriven d’aquest estudi:

• Els horts fluvials d’Artés conformen un potent atractiu lúdic a escala municipal (i comarcal). Les gairebé quatre-centes parcel·les d’horta censades al poble i organitzades en diferents comunitats i grups de reg són la base territorial per argumentar estratègies de futur capaces d’articular propostes d’actuació transversals que incloguin la història, la natura i l’educació com a eixos vertebrals.

• Els espais hortícoles fluvials s’han de connectar amb la dinàmica de la ciutat. A través dels seus usos i funcions, els horts fluvials (especialment els de la riera del Malrubí) han de permetre renovar la façana estètica del poble (itineraris de salut, de coneixement de l’entorn i de l’activitat pagesa) integrar-la amb la trama urbana i buscar les interaccions per reforçar el seu rol d’excepcionalitat històrica i territorial. Restablir connexions d’un espai que fins ara o bé generava indiferència o rebuig.

• Repte per recuperar els lligams amb la terra i la cultura de l’hort. L’espai d’horts fluvials d’Artés és el nexe per refer sabers i tradicions agràries, un contingut ampli de coneixements (cadena de transmissió del llegat) que s’han anat perdent amb la reculada de l’activitat pagesa, són ara elements d’oportunitat d’un potencial singular per engegar accions que en vindiquin el seu valor afegit i per articular estratègies de sensibilització local.

• Fer front a la regressió dels horts. Es percep i es comptabilitza una reculada en volum i en activitat dels horts fluvials per bé que a escala de comunitats de regants es continuen gestionant les demandes i les necessitats immediates amb dificultats. L’abandonament comença a ser un símptoma visible que amenaça no només la quantitat d’horts (en especial als més grans) sinó i sobretot la seva qualitat (perill banalització dels usos i barraquisme).

• Actuar davant la manca de relleu generacional. Segueix augmentant la població major de 65 anys i no creix el volum d’hortolans ni la demanda per menar els horts. L’evolució demogràfica que tendeix clarament a l’envelliment ja no proporciona recanvi a la població hortolana, tot plegat obliga al regant a ordenar i planificar la parcel·la d’horta d’acord amb les seves possibilitats de treball. La majoria de les pràctiques visibles es conformen en reduir la superfície dedicada a les verdures i amplien l’espai per a fruiters; també hi ha qui, substitueix l’horta per altres conreus (vinya) o altres usos.

• Invertir l’escassa voluntat política. Des de les institucions no es valora l’excepcionalitat i la significació històrica de l’horta fluvial com actius culturals. No es considera com una singularitat i no s’aposta per la seva promoció i integració dins l’economia turística i de

71

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

lleure del poble com un actiu més capaç d’articular propostes singulars: itineraris, rutes temàtiques culturals, etc. que reforçarien i diversificarien l’economia local fortament capitalitzada per la indústria potent.

• Buscar l’encaix entre propostes públiques i accions privades. Lligar acords entre els horts socials i ecològics i l’espai d’horts fluvials majoritari. Casar perfils d’acció a través d’estratègies de mentoria/assessorament, desenvolupar propostes de participació per la producció hortícola (treballar conjuntament la problemàtica del reg i l’escassetat de l’aigua, la gestió de plagues, les varietats autòctones, etc.). Organitzar una borsa de terres, potenciar petites transformacions agràries i dinamitzar punts de venda de verdura al mercat local amb l’objectiu de crear ocupació directa i indirecta al voltant dels horts fluvials.

• Articular ordenances que integrin els usos i funcions dels horts. La millora de la qualitat dels espais d’horts fluvials i la seva incorporació obligada a la vida del poble fa necessària l’ordenació dels seus elements patrimonials (per la seva escassetat) i la regulació d’unes normes bàsiques i de control dels aspectes estètics. Acordar punts d’encontre per reforçar sinergies i reptes entre acords de col·laboració i pactes entre els agents implicats.

• L’horta com a referent cultural per eixamplar la sensibilització alimentària. L’accés fàcil, ràpid i barat a l’alimentació fresca (fruites i verdures) que proporciona la distribució alimentària i l’aposta de bona part de la població per productes local i de proximitat és el primer pas pel reconeixement dels horts fluvials d’Artés; això no obstant, convé anar incorporant paulatinament els productes de l’horta fluvial en la ingesta aliments del poble. Es contribuiria a valorar-la (i a conèixer el ritme de les estacions i el calendari de les plantes) i a salvaguardar aquest patrimoni històric de valor immaterial. Fomentar la seva promoció pública a través d’una oferta formativa relacionada que visibilitzi el producte local.

• Eixamplar el lideratge del hortolans de les comunitats de regants i grups d’horts. Són associacions amb un bon capital humà (encara que envellit i força dispers quan a interessos) però amb capacitat de connexió amb la societat d’Artés per a difondre propietats i bondats dels horts. Interacció, directrius i confiança pel control de les infraestructures de reg i de futur de l’horta. Suport institucional i implicació social. L’acord es basa en engegar dinàmiques que apostin per integrar l’activitat hortícola amb els aspectes culturals i ambientals de la societat artesenca.

• Els horts fluvials, eina didàctica per a sensibilitzar noves pautes per a la gestió de l’aigua. La manca d’aigua ha protagonitzat, des de sempre, desconfiances i recels entre els regants. Atendre i estudiar el conflicte, cercar propostes d’acció per seu estalvi, abordar la problemàtica des de l’escala local atenent dinàmiques a escala global, esdevenen accions per articular estratègies pedagògiques bàsiques per entendre la dinàmica de la

72

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

zona fluvial, el sistema hídric, la qualitat de les aigües, etc.). Implicació centres educatius, associacions cíviques i socials.

• Protegir els espais fluvials hortícoles. Ordenar en el marc del planejament urbanístic (i també supramunicipal) la protecció dels espais d’horta: les terrasses, els marges i el paisatge fluvial, que contribueixi a frenar la reculada i la banalització dels horts, a defensar l’activitat tradicional lligada a l’economia familiar; articular la seva funció ambiental com espais connectors ecològics i; potenciar les funcions socials i territorials d’aquests àmbits històrics. Pactar amb els hortolans la preservació pel control de la pressió antròpica (la reducció en l’ús de fitosanitaris, el control dels recursos naturals, etc.).

• Els horts fluvials, un lloc per la gent del poble. Recuperar la vida col·lectiva dels hortolans. Barrejar cultures i diferents maneres de fer a l’hort. Cooperar en la realització de tasques comunes (netejar camins, barraques col·lectives, desbrossar, compartir eines, sabers i llavors, ...) i salvaguardar el patrimoni cultural i natural dels espais fluvials per la seva implicació en la cohesió social del territori.

9. Agraïments

Volem agrair la implicació de persones, institucions i entitats que s’han involucrat des del primer moment en aquest projecte i han contribuït a donar-li cos i forma al llarg de la seva realització.

• Joan Burbó i Pepe Labella membres de la Junta de la Comunitat de Regants de la riera del Malrubí • Lluís Oliveras, president de la Comunitat de Regants del Rial de les Ferreres • Rosend Casas, hortolà de la Comunitat de Regants del Molí • Santi Rosich, hortolà de la Comunitat de Regants del Molí • Marcel·lí Comas, tresorer de la Comunitat de Regants del Molí • Àngel Bosch de la Comunitat de Regants d’Artés-Magrans • Marisa Trullàs, regidora de comunicació, medi ambient i salut de l’Ajuntament d’Artés • Eli Carrecedo, regidora de serveis socials de l’Ajuntament d’Artés • Pere Pejarols, arquitecte de l’Ajuntament d’Artés • Victor Berenguer, regants de la riera del Malrubí i de sota la fàbrica Berenguer • Joan Sarerols, regants de sota la fàbrica Berenguer • Joaquin Romero, regant de la riera del Malrubí • Lluís Turralles, regant dels horts del Mireta a la riera del Malrubí • Enric Solergibert, regants de sota la fàbrica i de la riera del Malrubí • Anna Canals, col·laboradora de la comunitat de regants de la riera del Malrubí • Xavier Torrentallé, serveis tècnics de l’Ajuntament de Sallent • Teresa Padullès, Arxiu Municipal de Sallent

73

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

També a entitats que de manera indirecta han col·laborat, especialment durant el procés de selecció de les dades amb aportació de continguts: Associació Catalana de Comunitats de Regants. ACATCOR i a l’Oficina del Regant del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.

Finalment també voldríem donar les gràcies als hortolans, gent propera que, de manera desinteressada i amable, ens ha facilitat dades, percepcions i impressions, ja sigui per via telefònica, ja sigui a través de reunions i entrevistes personalitzades.

De manera especial agraïm el suport institucional i econòmic de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona i a l’ajuntament d’Artés. Els donem les gràcies per la seva col·laboració i els animem a fer realitat les propostes que es plantegen des d’aquest estudi.

10. Bibliografia i Fonts documentals

Publicacions i estudis:

• Alabern J. (2001). “La gestió de l’aigua al Bages” a Dovella, tardor 2001. • Aldomà, I. Guerrero, M., Mòdol JR. (2010). Estat, ús i dinamització del regadiu de Manresa. Desenvolupament de l’anella verda i agrària. Ajuntament de Manresa • Ajuntament d’Artés (2007). Artés. El llibre del poble. Diputació de Barcelona. • Ferrer Ll., Benet A. (1990) Artés. Societat i economia d’un poble de la Catalunya Central. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i Consell Comarcal del Bages • Ferrer Ll. (2014). Derecho de propiedad y mercado de la tierra en la Catalunya Vieja (s.XV- XIX). El caso de Artés (Bages), Historia Agraria, número 62, abril. • Ferrer Ll. (2016). “Un hort per cada casa. Creació i gestió d’horts a la Catalunya Central. S. XVII-XIX. IX Congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local. Alguaire, Lleida. • Fortià Solà Prve, 1920. Història de Sallent • Diputació de Barcelona (2018). Pla Especial de Protecció del Patrimoni i Catàleg de Béns Arquitectònics, Artístics i Ambiental d’Artés. Servi de Patrimoni Arquitectònic Local. • Diagnosi Ambiental d’Artés. Memòria descriptiva, 2004 (Base de dades de fonts i barraques de vinya) • Diversos Autors (2017) Models i factors per a un desenvolupament econòmic local. Diputació de Barcelona. Atles DEL. Sèrie Economia i Treball. • Ginesta S. (1987) La comarca del Bages. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. • Ordenanzas y reglamentos para el sindicato de riegos de la Comunidad de regantes de Artés. 1916. Imprenta Boixeda. Manresa • Pla estratègic i integral de la Vall Gavarresa (2017). Diputació de Barcelona. Ajuntaments d’Artés i d’Avinyó.

74

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

Consultes:

• Documents interns de les comunitats de regants: riera del Malrubí, del Molí, del Rial de les Ferreres i de Magrans (estatuts, llibres d’actes, padró d’usuaris, llistats cadastrals, documents administratius per a la gestió d’ajuts pel reg). • Informació del horts socials i ecològics de l’Ajuntament d’Artés • Serveis Tècnics (medi ambient, arquitectura i associacions) de l’Ajuntament d’Artés • Serveis Tècnics (Cadastre Rústica) de l’Ajuntament de Sallent • Consell Comarcal del Bages: Xarxa senders, estudis hidrogeologia • Celler Cooperatiu. Atrium. • Museu d’Història d’Artés. Documentació fàbrica Can Berenguer • Pla d’Actuacions Municipal INUNCAT, 2014

Webs:

• Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya): . http://ptop.gencat.net/rpucportal • Consell Comarcal del Bages: http://www.ccbages.cat • Direcció General del Cadastre: http://www.sedecatastro.gob.es • Cadastre Mapa Urbanisme Catalunya. Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya • Patrimoni arquitectònic catalogat pel Departament de Cultura de la Generalitat: http://cultura.gencat.net/invarquit/cerca.asp • l’Institut d’Estadística de Catalunya: http://www.idescat.cat • Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat: http://www20.gencat.cat/portal/site/ptop • Sistema Informació Geografia PAC: http://sigpac.mapama.gob.es/fega/visor/ • Instamaps: https://www.instamaps.cat/geocatweb/visor.html?businessid=7f5cfb88bb2562f74591 9e07e87054ff#18/41.80838/1.94722 • Ajuntament d’Artés: https://www.artes.cat/ • Ajuntament de Sallent: http://www.sallent.cat/

Cartografia:

• Ajuntament d’Artés. Bases cartogràfiques 1:1000 I 1/500. • Institut Cartogràfic de Catalunya: www.icc.cat Bases cartogràfiques 1:5000 • Diputació de Barcelona: Bases cartogràfiques 1:1000

75

Recs, horts i regants d’Artés. Diagnosi dels horts fluvials

• Faura M. (1932) Plànol topogràfic Geològic Hidrològic de l’any 1932. Projecte per la captació de les aigües potables i la xarxa de distribució per al proveïment de la vila.

Altres documents:

• Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals. Aprovat definitivament el 16 de setembre de 2008 • Pla Director Urbanístic del Pla del Bages. Aprovat definitivament el 28 de setembre de 2006

• Catàlegs de Paisatge. http://www.catpaisatge.net/cat/catalegs.php • GEOPARC. Mundial UNESCO de la Catalunya Central. Consell Comarcal del Bages

Vídeo:

• 100 anys dels regants d’Artès: http://www.tvartes.cat/videogallery/regants-riera- malrubi/ • https://www.facebook.com/Regants-de-la-Riera-de-Malrubi-712117872314208/

76