Els Camins De Manresa a Barcelona, Passant Per Castellbell I El Vilar, I Les Barques Del Riu Llobregat
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Història Els camins de Manresa a Barcelona, passant per Castellbell i el Vilar, i les barques del riu Llobregat Joan Valls i Pueyo Caminant per la comarca del Bages, entre Castellgalí i Castellbell i el Vilar. Recull de testimonis i documents Quan cerquem notícies referents çalera d’aquell camí emblemàtic, hi que ens ajuden a dibuixar els als camins i als sistemes de comuni- hagué però, altres camins que també antics camins i els sistemes de cació als encontorns del riu Llobregat van contribuir a la mobilitat de la gent comunicació a l’entorn del riu de Manresa en avall, ens adonem que que habitava a la comarca del Bages i Llobregat. hom sempre ha parlat de la importàn- la zona nord del Baix Llobregat. cia del camí del coll de Daví, com el Entre d’altres, parlarem breument camí principal per anar de Manresa del camí que procedent de la banda a Barcelona, si més no des de l’èpo- de Vacarisses arribava al bosc del ca medieval. Reconeixent, en primer costat del riu a Castellbell i el Vilar i lloc, la gran importància que sempre vorejant el riu amunt travessava mit- ha tingut el Pont de Vilomara, cap- jançant el pont romà la riera de Re- T ARDOR -H IVERN 2 0 1 6 - D OVELLA - 1 8 El camí de la casa de la Boada de Rellinars. llinars, anant cap el Grauet i la Torre Sant Llorenç del Munt. Segons aquest d’on s’arribava al pla de Barcelo- del Breny. Això, si més no fins a l’any document, l’alou limitava al nord amb na”.4 1458, quan fou construït el pont Vell la cruïlla de camins de Manresa, “in de Castellbell i el Vilar, que perme- ipsa cruce vel instrata Minorisa”.1 És molt interessant un document tia el pas dels vianants que anaven a Començarem parlant del camí que que parla d’aquest camí a mitjans Manresa passant pel Serrat de la Be- passava per l’Hostal del Coll de Daví, segle XVI, concretament és un acte guda i per Castellgalí, o bé enllaçaven pel costat del Castell de Bocs,2 per adreçat al batlle general de Catalunya amb el camí que de Manresa anava la casa de la Barata3 i per Terrassa, el 10 de setembre de 1551, que du fins a Santa Cecília de Montserrat. manllevant una primera descripció per títol “Originale supplicationis pre- Ens atrevirem a parlar, tanmateix, d’aquest camí feta per Marc Torras, sentate magnifico Hieronimo Agosti, d’un altre dels sistemes tradicionals historiador i arxiver de Manresa, el baiulo Cathalonie generali, per hono- de desplaçament de la gent, com és qual esmenta la importància del camí rabili Jacobum Homs, assertim pro- el cas de les barques que utilitzaven ral de coll de Daví o l’antic camí ral de curatorem ville de Terrassa”,5 on les a Sant Vicenç de Castellet, a Olesa Manresa a Barcelona: autoritats de Terrassa, donada la seva de Montserrat i a Sant Andreu de la perillositat, parlen de substituir-lo per Barca, i del camí de carro que des del “Des de l’època medieval, i fins un altre camí, i que copiarem a l’an- costat d’aquest darrer terme i traves- al segle XIX, quan es va construir la nex. sant les cingleres de roca menava fins carretera de can Massana, aquest Francesc Homs, procurador de la a Corbera de Llobregat. camí era la principal via de comu- vila de Terrassa, va dir que el camí que nicació de Manresa i el Bages amb anava de Manresa a Barcelona passava Barcelona i la costa. Aquest camí, pel coll de Daví i per la Barata abans El camí del coll de Daví que es coneixia com el camí ral de d’arribar a Terrassa. En ser un lloc coll de Davi, sortia de Manresa pel molt desert era propens als robatoris La referència escrita més antiga portal de Santa Llúcia, passava pel dels vianants, de manera, que posades que hem pogut trobar sobre el camí Pont de Vilomara, Sant Jaume de d’acord les universitats de Manresa i ral de Manresa a Barcelona és un do- Vallhonesta i travessava el massís de Terrassa, van decidir que calia ar- cument datat l’any 1070, de la venda de Sant Llorenç del Munt pel coll ranjar un altre camí que uniria les ma- d’un alou, amb casa i terres de conreu, de Daví. Des d’aquí, es dirigia cap teixes localitats però passant per Relli- situat en el terme de Terrassa, que un a l’hostal de la Barata, Terrassa, nars i per Vallhonesta i que sortiria a tal Ramon Llopart va fer a l’abat de Sabadell i el coll de Montcada, des l’alçada del pont de Vilomara. T ARDOR -H IVERN 2 0 1 6 - D OVELLA - 1 9 Un exemple de camí ben as- senyalat a Castellbell i el Vilar. Jaume Agramunt, mercader oriünd Aquells testimoniatges foren corro- ral dins del terme de Rellinars anava de Manresa i resident a la ciutat de borats per altres vianants, com Sebas- “des del coll de Gipó, continua per la Barcelona, viatjava sovint per aquells tià Paller, pagès de Santa Maria del Morella, els Hostalets del coll de Vi, la camins i estava totalment d’acord Taudell, i Joan Seguí, sabater de Man- canal de la Creu de coll de Vi, els cor- amb la perillositat del camí de coll de resa. El darrer testimoni que defensà riols de la canal del Correo, la balma Daví. Segons ell, els manresans havi- la necessitat d’arranjar el camí de Re- roja, la del Lladre, el peu del Muro- en estat molt atemorits per les ame- llinars fou el senyor Bernat Aimeric, nell, la seva altitud 817 m, el collet naces d’Antoni Roca, el qual els espe- senyor jurisdiccional de Vallhonesta. Estret, el salt del Llop, l’Alzina del rava al camí per atacar-los, de manera Digué que el de coll de Daví era un Sal·lari”. Les terres del lloc de Vi o de que molts d’ells es veien obligats a mal camí, “en esser mal cami, desert Daví, que ocupen diverses quarteres, anar a Barcelona passant pel camí de y aspre y solitari”, que des de Manresa estaven plantades de vinya i la collita la Guàrdia de Montserrat. Això ens fa a la Barata hi havia “duas grandissi- dels raïms donava molt de vi, és per pensar en aquell altre bandoler, Pere mas leguas” i que tant sols hi havia això que la contrada rebia aquell nom. Planes, àlies lo Bornia, que vers l’any dos hostals, el del Pont de Vilomara i Segons els llibres parroquials de Relli- 1514 tenia espantats els manresans el de Sant Jaume de Vallhonesta. nars de l’any 1853, els Hostalets eren pels preus dels pontatges que aquests Més modernament, hom esmenta habitats per Francesc Cases, la seva volien cobrar dels vianants al pont de els Hostalets del Coll de Daví com un muller Antònia i les dues filles, Maria Cabrianes.6 indret on pagant et donaven de men- Rosa i Francesca. Pere Aimeric, paraire de Terrassa, jar i acolliment, encara que “les pros- Els Hostalets de Vi, de Daví o del era un altre dels habituals caminants titutes no s’hi podien estar allotjades Coll de Daví, situats al peu del mateix del camí de coll de Daví, i va recordar més d’un dia i encara sense fer ús del camí ral que des de Manresa passant en la seva declaració que hi va haver seu ofici”. Els veïns de Rellinars par- per Terrassa dirigeix a Barcelona, era moltes morts. Quan ell era sotsbatlle laven dels “plans de Coll de Vi i de la un hostal on “es podien allotjar mer- de Terrassa, “se feu una mort de un Creu de Coll de Vi, i segons documen- caders, traginers i personatges reials, home de Berga lo qual mataren prop tacions escrites les batalles guerreres essent un lloc gran, espaiós i molt lo coll de Devi”, de la mateixa manera foren entre els plans de la Creu de Coll concorregut, no tot era bandoleris- que mataren un traginer d’en Angla- Vi i abans dels Hostalets de Vi, al peu me”.7 da, de Terrassa. Diu aquest testimoni del camí ral al terme de Rellinars, els que hi havia molts robatoris i que el anys 1808-1811”. bestiar també corria perill. Diu el senyor Cardona que el camí T ARDOR -H IVERN 2 0 1 6 - D OVELLA - 2 0 Un modern pont de fusta a Marganell. Els ponts de Castellbell al canal de la fàbrica del Burés, fins mas Brunet de Castellbell i el Vilar i el Vilar a l’aiguabarreig del riu amb la riera fronterejaven, un cop passat el molí de Rellinars, la qual travessava mit- de la Tira, l’actual cal Tirot, al costat Des de la repoblació de la contrada jançant un pont de factura romana, de la riera de Marganell, amb l’hort avui ocupada per les terres del terme la major part del qual encara podem del Brunet, “en vista del pas antich municipal de Castellbell i el Vilar, que contemplar entre els esbarzers, tot i de Llobregat”, per pujar tot seguit cap recordem-ho el trobem esmentat per que sembla força restaurat en èpo- el coll de la Fàlzia.10 Concloem, per primera vegada en un document de ques posteriors.8 Aquest camí segueix tant, que aquest passatge antic del l’any 924, quan un tal Ermold feia vorejant el riu envers el mas Grauet riu Llobregat era en algun indret ben venda a Guitegrà d’un alou que tenia per marxar tot seguit cap a Sant Vi- proper al lloc on es construí el pont.