<<

Història

Els camins de a , passant per , i les barques del riu

Joan Valls i Pueyo

Caminant per la comarca del , entre Castellgalí i Castellbell i el Vilar.

Recull de testimonis i documents Quan cerquem notícies referents çalera d’aquell camí emblemàtic, hi que ens ajuden a dibuixar els als camins i als sistemes de comuni- hagué però, altres camins que també antics camins i els sistemes de cació als encontorns del riu Llobregat van contribuir a la mobilitat de la gent comunicació a l’entorn del riu de Manresa en avall, ens adonem que que habitava a la comarca del Bages i Llobregat. hom sempre ha parlat de la importàn- la zona nord del . cia del camí del coll de Daví, com el Entre d’altres, parlarem breument camí principal per anar de Manresa del camí que procedent de la banda a Barcelona, si més no des de l’èpo- de arribava al bosc del ca medieval. Reconeixent, en primer costat del riu a Castellbell i el Vilar i lloc, la gran importància que sempre vorejant el riu amunt travessava mit- ha tingut el Pont de Vilomara, cap- jançant el pont romà la riera de Re-

T a r d o r -H i v e r n 2 0 1 6 - D o v e l l a - 1 8 El camí de la casa de la Boada de .

llinars, anant cap el Grauet i la Torre Sant Llorenç del Munt. Segons aquest d’on s’arribava al pla de Barcelo- del Breny. Això, si més no fins a l’any document, l’alou limitava al nord amb na”.4 1458, quan fou construït el pont Vell la cruïlla de camins de Manresa, “in de Castellbell i el Vilar, que perme- ipsa cruce vel instrata Minorisa”.1 És molt interessant un document tia el pas dels vianants que anaven a Començarem parlant del camí que que parla d’aquest camí a mitjans Manresa passant pel Serrat de la Be- passava per l’Hostal del Coll de Daví, segle XVI, concretament és un acte guda i per Castellgalí, o bé enllaçaven pel costat del Castell de Bocs,2 per adreçat al batlle general de Catalunya amb el camí que de Manresa anava la casa de la Barata3 i per , el 10 de setembre de 1551, que du fins a Santa Cecília de . manllevant una primera descripció per títol “Originale supplicationis pre- Ens atrevirem a parlar, tanmateix, d’aquest camí feta per Marc Torras, sentate magnifico Hieronimo Agosti, d’un altre dels sistemes tradicionals historiador i arxiver de Manresa, el baiulo Cathalonie generali, per hono- de desplaçament de la gent, com és qual esmenta la importància del camí rabili Jacobum Homs, assertim pro- el cas de les barques que utilitzaven ral de coll de Daví o l’antic camí ral de curatorem ville de Terrassa”,5 on les a Sant Vicenç de Castellet, a Olesa Manresa a Barcelona: autoritats de Terrassa, donada la seva de Montserrat i a Sant Andreu de la perillositat, parlen de substituir-lo per Barca, i del camí de carro que des del “Des de l’època medieval, i fins un altre camí, i que copiarem a l’an- costat d’aquest darrer terme i traves- al segle XIX, quan es va construir la nex. sant les cingleres de roca menava fins carretera de can Massana, aquest Francesc Homs, procurador de la a . camí era la principal via de comu- vila de Terrassa, va dir que el camí que nicació de Manresa i el Bages amb anava de Manresa a Barcelona passava Barcelona i la costa. Aquest camí, pel coll de Daví i per la Barata abans El camí del coll de Daví que es coneixia com el camí ral de d’arribar a Terrassa. En ser un lloc coll de Davi, sortia de Manresa pel molt desert era propens als robatoris La referència escrita més antiga portal de Santa Llúcia, passava pel dels vianants, de manera, que posades que hem pogut trobar sobre el camí Pont de Vilomara, Sant Jaume de d’acord les universitats de Manresa i ral de Manresa a Barcelona és un do- Vallhonesta i travessava el massís de Terrassa, van decidir que calia ar- cument datat l’any 1070, de la venda de Sant Llorenç del Munt pel coll ranjar un altre camí que uniria les ma- d’un alou, amb casa i terres de conreu, de Daví. Des d’aquí, es dirigia cap teixes localitats però passant per Relli- situat en el terme de Terrassa, que un a l’hostal de la Barata, Terrassa, nars i per Vallhonesta i que sortiria a tal Ramon Llopart va fer a l’abat de i el coll de Montcada, des l’alçada del pont de Vilomara.

T a r d o r -H i v e r n 2 0 1 6 - D o v e l l a - 1 9 Un exemple de camí ben as- senyalat a Castellbell i el Vilar.

Jaume Agramunt, mercader oriünd Aquells testimoniatges foren corro- ral dins del terme de Rellinars anava de Manresa i resident a la ciutat de borats per altres vianants, com Sebas- “des del coll de Gipó, continua per la Barcelona, viatjava sovint per aquells tià Paller, pagès de Santa Maria del Morella, els Hostalets del coll de Vi, la camins i estava totalment d’acord Taudell, i Joan Seguí, sabater de Man- canal de la Creu de coll de Vi, els cor- amb la perillositat del camí de coll de resa. El darrer testimoni que defensà riols de la canal del Correo, la balma Daví. Segons ell, els manresans havi- la necessitat d’arranjar el camí de Re- roja, la del Lladre, el peu del Muro- en estat molt atemorits per les ame- llinars fou el senyor Bernat Aimeric, nell, la seva altitud 817 m, el collet naces d’Antoni Roca, el qual els espe- senyor jurisdiccional de Vallhonesta. Estret, el salt del Llop, l’Alzina del rava al camí per atacar-los, de manera Digué que el de coll de Daví era un Sal·lari”. Les terres del lloc de Vi o de que molts d’ells es veien obligats a mal camí, “en esser mal cami, desert Daví, que ocupen diverses quarteres, anar a Barcelona passant pel camí de y aspre y solitari”, que des de Manresa estaven plantades de vinya i la collita la Guàrdia de Montserrat. Això ens fa a la Barata hi havia “duas grandissi- dels raïms donava molt de vi, és per pensar en aquell altre bandoler, Pere mas leguas” i que tant sols hi havia això que la contrada rebia aquell nom. Planes, àlies lo Bornia, que vers l’any dos hostals, el del Pont de Vilomara i Segons els llibres parroquials de Relli- 1514 tenia espantats els manresans el de Sant Jaume de Vallhonesta. nars de l’any 1853, els Hostalets eren pels preus dels pontatges que aquests Més modernament, hom esmenta habitats per Francesc Cases, la seva volien cobrar dels vianants al pont de els Hostalets del Coll de Daví com un muller Antònia i les dues filles, Maria Cabrianes.6 indret on pagant et donaven de men- Rosa i Francesca. Pere Aimeric, paraire de Terrassa, jar i acolliment, encara que “les pros- Els Hostalets de Vi, de Daví o del era un altre dels habituals caminants titutes no s’hi podien estar allotjades Coll de Daví, situats al peu del mateix del camí de coll de Daví, i va recordar més d’un dia i encara sense fer ús del camí ral que des de Manresa passant en la seva declaració que hi va haver seu ofici”. Els veïns de Rellinars par- per Terrassa dirigeix a Barcelona, era moltes morts. Quan ell era sotsbatlle laven dels “plans de Coll de Vi i de la un hostal on “es podien allotjar mer- de Terrassa, “se feu una mort de un Creu de Coll de Vi, i segons documen- caders, traginers i personatges reials, home de lo qual mataren prop tacions escrites les batalles guerreres essent un lloc gran, espaiós i molt lo coll de Devi”, de la mateixa manera foren entre els plans de la Creu de Coll concorregut, no tot era bandoleris- que mataren un traginer d’en Angla- Vi i abans dels Hostalets de Vi, al peu me”.7 da, de Terrassa. Diu aquest testimoni del camí ral al terme de Rellinars, els que hi havia molts robatoris i que el anys 1808-1811”. bestiar també corria perill. Diu el senyor Cardona que el camí

T a r d o r -H i v e r n 2 0 1 6 - D o v e l l a - 2 0 Un modern pont de fusta a .

Els ponts de Castellbell al canal de la fàbrica del Burés, fins mas Brunet de Castellbell i el Vilar i el Vilar a l’aiguabarreig del riu amb la riera fronterejaven, un cop passat el molí de Rellinars, la qual travessava mit- de la Tira, l’actual cal Tirot, al costat Des de la repoblació de la contrada jançant un pont de factura romana, de la riera de Marganell, amb l’hort avui ocupada per les terres del terme la major part del qual encara podem del Brunet, “en vista del pas antich municipal de Castellbell i el Vilar, que contemplar entre els esbarzers, tot i de Llobregat”, per pujar tot seguit cap recordem-ho el trobem esmentat per que sembla força restaurat en èpo- el coll de la Fàlzia.10 Concloem, per primera vegada en un document de ques posteriors.8 Aquest camí segueix tant, que aquest passatge antic del l’any 924, quan un tal Ermold feia vorejant el riu envers el mas Grauet riu Llobregat era en algun indret ben venda a Guitegrà d’un alou que tenia per marxar tot seguit cap a Sant Vi- proper al lloc on es construí el pont. en el lloc anomenat Marganell, en els cenç de Castellet i la Torre del Breny Per donar un altre exemple de com se confins de Montserrat, que afrontava de Castellgalí.9 les empescaven per travessar el riu els per orient amb el terme de Castelo- Una fita important en el sistema de habitants d’aquesta rodalia, recorda- bello. comunicacions de la zona del migdia rem que al terme de Sant Vicenç de L’incipient poblament d’aquests del Bages fou la construcció del pont Castellet els seus veïns es desplaça- indrets requeria la conformació d’una gòtic a sobre el riu Llobregat. Desco- ven habitualment en barca pel riu Llo- xarxa viària que permetés el trànsit neixem com ho feien els habitants del bregat, si més no fins a l’any 1923, d’aquells primers habitants de Cas- terme de Castellbell quan volien anar quan es construí el pont.11 tellbell i el Vilar. Els camins de carro a al terme del Vilar, o els del Vilar per El senyor Bernat Sarroca, un ric co- vegades eren empedrats, eren camins anar cap a Castellbell, en el moment merciant oriünd de i esta- de bosc, amb fortes dreceres costeru- en que el riu Llobregat baixava fort. blert a Barcelona, un cop va adquirir des que resseguien els alts i baixos Probablement quan no podien passar la senyoria del castell de Castellbell, del terreny. És de l’any 980 la notícia pel gual de sota el castell, utilitzari- va costejar la construcció del pont de que ens parla d’un camí o strata pu- en alguna precària palanca o bé algu- pedra que va fer-se al peu del cas- blica que passava per Castellbell i el na barca, ja que el pas del riu més tell,12 un cop aconseguida la llicència Vilar. Procedent de Terrassa i passant proper, mitjançant un pont, era el de reial per a fer-ho, la qual fou conce- per la carena del Vilar es dirigia fins al , construït al dida el dia 27 de gener de 1455 per bosc que hi havia a l’indret que avui llarg del segle XIV. Una escadussera l’infant Joan, germà del rei Alfons, ocupa la fàbrica i per la riba esquerra notícia, d’època més moderna, ens que actuava com a lloctinent general del riu Llobregat, al costat de l’actu- diu que les terres de l’heretat del del Principat.13

T a r d o r -H i v e r n 2 0 1 6 - D o v e l l a - 2 1 La construcció d’aquest pont ha de todas partes. Y siendo estos los mo- sortir a , passant abans el presentar-se com un fet certament ex- tibos, espero que tu letor aprobaràs riu Llobregat pel pont dit del Dia- cepcional, ja que són pocs els casos mi trabajo, que solo hà nacido del ble. Aquest camí fins a Castellbell en que una obra d’aquesta envergadu- celo, y amor con que deseo el maior es bo, pla i carreter, i de Castellbell ra va ser finançada per un particular.14 servicio de S.M.” a Martorell es desfilat, però amb No dubtem en afirmar que el seu ma- poca feina es faria carreter. jor interès va ser facilitar el pas del riu Era una guia sobre tots els camins als habitants del terme que depenien catalans adreçada als exèrcits espa- “De Manresa a Barcelona, pas- del castell de Castellbell, és a dir els nyols, on l’objectiu de l’autor era ben sant per Terrassa, travessa el riu habitants de la parròquia de Santa clar: facilitar-los el coneixement de Cardener pel seu pont, va a Castell- Maria del Vilar i els habitants de la les vies de comunicació per assegurar galí i Castellbell, on deixa el camí parròquia de Sant Vicenç de Castell- l’ocupació i proporcionar-los els llocs que va a Martorell, passant per Mo- bell i els de la seva filial Sant Cristòfol més adients per a l’allotjament de les nistrol, passa llavors el riu Llobre- de Castellbell, així com demostrar el tropes. Oleguer de Taverner, comte de gat pel pont i puja dret a Collcar- prestigi del seu promotor.15 Darnius, residia a Barcelona o, si més dús, després baixant per un rierol no així ho feia l’any 1720, a la casa avall, deixa el camí que va a Marto- que tenia al carrer dels Sombrerers, rell passant per Collcardús, va dret Els camins del segle XVIII a tocar del carreró de Sant Antoni, on a Terrassa, on deixa un altre camí, morí l’any 1727.16 que va a Martorell, segueix dret a El coronel de cavalleria Oleguer de Dels camins descrits pel comte de Sant Quirze i poc després deixa el Taverner recorregué Catalunya durant Darnius que sortien de la ciutat de camí que va de Barcelona a Man- vint-i-set anys per participar, entre Manresa en direcció sud, és a dir cap resa, passant per la Barata, i d’aquí d’altres, en la guerra de Successió. a Martorell i a Barcelona, en destaca- a poc tros deixa el camí que va de D’aquest militar català, destacarem el rem els quatre principals, que foren Montmeló a Martorell, i el camí mèrit d’haver exercit també com a ge- descrits a la mitjania del segle XVIII i que va de Martorell a Montmeló, ògraf i cartògraf. Així, el 1707 dibuixà que copiem a continuació: segueix cap els fons de Montcada, El mapa de los condados de Rosellón on deixa a la dreta el camí que va y Cerdaña i el 1726 publicà un gran “De Manresa a Martorell passant de Barcelona a Hostalric, travessa mapa del principat de Catalunya amb per Monistrol, passa el riu Cardener després el Coll de la Trinitat, va a finalitats militars i gravat per Marc Lo- pel pont, després va a Castellgalí i Sant Andreu, llavors passa la sè- melin. Set anys abans, el 1719, havia Castellbell, on deixa el camí que va quia que va a Barcelona pel seu fet entrega al seu benvolgut rei Felip a Martorell, passant per Collcardús, pont i de dret al Clot, on deixa el V d’una interessant guia dels camins passa després a Monistrol, on dei- camí que va de Barcelona a Mataró catalans, presentada per l’autor de la xa el camí que puja a Montserrat, i arriba després a Barcelona. següent manera: passa a , on deixa el camí que va de Martorell a Iguala- “De Manresa a Barcelona, pas- “Al lector. No deveràs estrañar da, passant pel Bruc, segueix dret sant per la Barata, passa el riu Llo- piadoso letor, el que en la forma- a i a certa distància deixa el bregat pel pont de Vilomara, llavors ción de algunos caminos carrete- camí que va de Martorell a Iguala- puja al Coll den Daví i fent una bai- ros, me aparte alguna bez de seguir da, i passant el riu pel pont xada surt a la Barata, on deixa el los caminos antiguos; pues como de fusta, arriba a Martorell. Aquest camí que va a passant per solamente mi fin hà sido formarlos camí es bo, pla i carreter fins a Mo- , després va a Sabadell, on por los parages, que fuesen mas nistrol i des d’aquí a Esparreguera deixa el camí que va de Barcelona comodos para transitar exercitos, es desfilat i molt dolent, la resta es a Manresa, passant per la Barata, hà sido preciso para lograr este fin, pla, carreter i bo. i a poc tros deixa el camí que va pasar por alguna maior dilación; Y de Montmeló a Martorell i el camí assi hè atendido à la maior como- “De Manresa a Martorell, pas- que va de Martorell a Montmeló, didad para transitar los exercitos, sant per Collcardús, passa el riu segueix i va a passar als fons de artilleria, y carruage por toda la Cardener pel pont, després passa Montcada, on deixa a la dreta el provincia, y que sea por parages, per Castellgalí i Castellbell, on dei- camí que va de Barcelona a Hostal- que no pueden (ò por lo menos en xa el camí que va a Martorell, pas- ric, i travessant el Coll de la Trini- la maior parte) ser ofendidos de los sant per Monistrol, passa després tat, va a Sant Andreu, poc després enemigos; como también el que se el riu Llobregat pel pont i pel dret passa la sèquia que va a Barcelona encuentren lugares correspondien- puja a Collcardús, després fent la pel pont, segueix dret al Clot, on tes para su alojamiento y que en baixada per un rierol avall, deixa el deixa el camí que va de Barcelona casso de que marchando destaca- camí que va a Barcelona, passant a Mataró i després arriba a Barce- mentos sucediese algún inconve- per Terrassa, i seguint el mateix ri- lona”.17 niente, puedan ser socorridos por erol deixa la riera del Morral, va a

T a r d o r -H i v e r n 2 0 1 6 - D o v e l l a - 2 2 No oblidarem el camí que passant mitan las representaciones de los claridad, y con expresion de dias, y per Sant Salvador de Guardiola, ana- Ayuntamientos, paraque pueda Yo de los nombres de los Jornaleros, y va pel coll de can Massana, baixava disponer que se hagan las recom- de los que huvieren hecho las ven- cap els Brucs i Collbató, per entrar pel posiciones de los caudales de Pro- tas, y acarréos de los materiales, y camí de les Masies o camí de Manresa pios y Arbitrios con la justificacion instrumentos para el trabajo; espe- que menava a Esparreguera. y economía correspondientes al cificando tambien en cada especie fin de que quede precavido todo su número, ò peso, y su respectivo motivo de mala versacion: pero se coste, que hubiere tenido. La bona conservació previene, que quando no haya so- dels camins brantes de Propios y Arbitrios, el Y firmar al fin de la semana rela- caudal que de ellos se tomáre para cion de la obra. La bona conservació dels camins estas obras, ha de reintegrarse por De cada semana, si la recompo- era una de les prioritats de les au- medio de otros arbitrio, ò por un sicion extraordinaria necesitase de toritats arreu de Catalunya. Tenim moderado repartimiento que se me muchos dias, y demás de una, se un exemple en una de les ordenan- propondrá, paraque examinandole formará al fin de ella una relacion, ces que hem pogut consultar. La Yo, solicíte la correspondiente Real en la que se comprehendan todos següent, impresa l’any 1784, és aprobacion de su Magestad. sus dias, en que se hubiere traba- una “Instruccion, y reglas que por jado, y las noticias que quedan ex- ahora deberán observarse por los Y de los Administradores de Co- presadas en el Capitulo anteceden- Ayuntamientos, y Juntas de Propios rreos. te; debiendo firmarla para su legiti- de los Pueblos de este Principado Los Administradores de los Co- midad el Regidor, y Diputado, que en las obras, reparos, y conserva- rreos de los Pueblos, en que los estubieren nombrados para cuidar cion de Caminos, cuyo coste ha de hubiese, siempre que se verifique de la obra; y si en ella asistiere per- satisfacerse de los fondos públicos alguno de los casos de urgencia in- sona nombrada por su Magestad, en la forma, y con las circunstan- dicados en el Capitulo anteceden- ò por el Intendente, se añadirá su cias, que aqui se expresan”, i que te, darán asi mismo aviso de ellos Visto Bueno. publiquem parcialment: à su Administrador general con to- das las circunstancias, que quedan Con intervencion del sindico, y “Obligacion de las Justicias y Ayun- explicadas, paraque este pueda otros. tamientos de denunciar las ruinas ponerlos tambien en mi noticia, y El Sindico Personero, que por o descomposicion de los caminos. de esta suerte no suceda, que se su oficio debe zelar el bien comun Las Justicias, y Ayuntamientos ignoren en su tiempo oportuno por en general, y en particular el de los de los Pueblos situados sobre los omision de las Justicias, y se retar- Propios, y Arbitrios, ha de interve- Caminos, y Carreteras Reales, por den las providencias. nir en la eleccion de los Jornaleros, donde deben transitar los Correos paraque no se destinen à serlo los con las Balijas de la corresponden- Quien debe cuidar de la recompo- que fueren inútiles para el trabajo cia publica, y hacerse el tráfico, y sicion. por sus indisposiciones, ò edades, Comercio interior de la Provincia Luego que se dén las conve- ò por otros motivos, asistiendo tam- de unos à otros Lugares, deberán, nientes para la recomposicion, que bien à todos los ajustes, y compras siempre que llegue à experimen- sea necesaria en los Caminos; el de los materiales, y à los pagos de tarse en ellos ruína, ò descompo- Ayuntamiento, y Junta de Propios los Operarios: y paraque conste que sicion por abundancia de aguas, ò cuidarán de ella, oyendo siempre asi se ha verificado, deberá poner por qualquiera otro accidente, de en estos casos al Administrador al fin de las cuentas, que se remi- que pueda originarse detencion, del Correo de su Pueblo, si lo hu- tan para su exâmen, y comproba- ò embarazo notable, participar- biere, para el mayor acierto con cion en la Contaduría de Propios, y lo à los Caballeros Corregidores, y el fin de acudir à la urgencia con Arbitrios esta expresion: los gastos Subdelegados respectivos sin pér- la economía posible, y compatible que se comprehenden en la cuenta dida de tiempo, expresando en sus con la solidéz, y bondad de la obra; antecedente, se han hecho con mi avisos con individualidad la dis- disponiendo al mismo tiempo, que conocimiento, y intervencion, y se- tancia del Pueblo en que hubiere un Regidor, y un Diputado sean los guidamente pondrá su firma. sucedido el estrago; el motivo que que lleven la cuenta, y razon con la le hubiere ocasionado; los daños mayor exâctitud, tanto de los Jorna- Incluyendo su importe en las cuen- que se hubieren causado; y la can- les, Carros, y Acemilas que se em- tas, concluída la obra. tidad de que, poco mas ò menos, plearen, como de todos los materia- Concluída que sea la obra, ò re- se necesitará para repararlos; à fin les que se acopiaren, y compraren paracion del Camino, incluirán el de que, asegurados los mismos Co- para ser aplicados à estas obras, Ayuntamiento, y Junta de Propios rregidores y Subdelegados de esta teniendo un quaderno, en que se en las cuentas el importe de todo Intendencia de la verdad, me re- vaya notando uno, y otro con toda el gasto que hubiere tenido, y me

T a r d o r -H i v e r n 2 0 1 6 - D o v e l l a - 2 3 las embiarán acompañadas de las 1143, quan una gran riuada destruí mitjançant les barques fins ara es- justificaciones, y requisitos que ya el pont de Martorell i obligà “les per- mentades o bé amb les que hi hagué quedan prevenidos en los antece- sones a fer servir les barques de Sant a Sant Vicenç dels Horts, a Sant Boi dentes Capitulos: bien entendido Andreu ubicades a la Roca de Droc”.22 de Llobregat23 i al Prat de Llobregat. que si se verificáre algun engaño, La darrera barca d’aquell indret, com ò falta de formalidad, de que pue- diu el senyor Paulo, desaparegué el da resultar duda en la legitimidad 30 de maig de 1783 colgada de pe- Annex del recibo de caudales, ò en su dres al costat de la nova carretera que distribucion, serán siempre respon- des de i de Pallejà pas- “Pateat universis quod anno a na- sables en estos casos, y en los de sava per la Roca de Droc de Corbera tivitate domini millesimo quingentesi- qualquiera otra mala versacion, los de Llobregat hi anava a Sant Andreu mo quinquagesimo, die vero decimo citados tres Individuos, que hubie- de la Barca i a Martorell. mensis septembris jurium coram mag- sen autorizado con sus firmas las Des de l’indret on es trobava l’em- nifico Hieronimo Agosti, milite ordinis cuentas, que hubieren dado. barcador, a tocar del terme munici- Sancti Jacobi de Spata, Barcinone po- El barón de La Linde, Barcelona, pal de Corbera de Llobregat, hi surt pulatus, consiliarius et baiulus Catha- 16 de mayo de 1784.”18 el camí que vorejant la riera puja fins lonie generalis, comparuit honorabilis aquella població. El mes d’octubre Jacobus Homs, mercatoris assertim del 2011 vam fer una excursió fins a procuratorem universitatis termini de La barca de Sant Andreu Corbera de Llobregat, amb la intenció Tarrasa, quiquidem dicto magnifico i el camí de Corbera de de conèixer el camí, el famós “Camí baiulo generali obtulit et presentavit Llobregat del Pas de la Barca” que uneix aquell quandam inscript. papiri supplicatio- poble amb i nis scedulam scriptam et continuatam Si anem riu avall des de Castellbell més concretament amb la zona de la tenoris huiusmodi. i el Vilar, els vianants podran travessar Roca de Droc, on el terme de Corbera el riu Llobregat a l’alçada de Monistrol de Llobregat llepa les aigües del riu Molt magnifich senyor. de Montserrat, mitjançant el magnífic Llobregat. Poc abans d’arribar a la lle- Con temps fa los viandans y cami- pont que donava pas principalment ra de la riera de Corbera, llegirem el nans qui venen de Manresa a Barce- als que provinents del Camí Ral, tam- cartell anunciador del “Camí del Pas lona y de altres parts passen per lo bé conegut com a Camí Romeu de de la Barca. Roderes de Carro”, que cami publich qui es per lo coll de Daví Terrassa i que passava per Vacarisses, diu: qui affronta alla Barata lo quall cami anaven cap al monestir de Montserrat. es molt mal aixi per homens de peu Més avall, tant sols hi ha l’estret “En aquest tram del Camí del com de cavall com altrament per esser pas del Cairat, on en algunes èpoques Pas de la Barca es poden reconèi- lloch desertissim en lo qual se an fets hi hagué un pont,19 i fins i tot els regi- xer roderes de carro que han quedat molts robatoris y delictes per hont la dors d’ van dema- marcades a les roques que hi ha al ciutat de Manresa y vila de Tarrassa nar permís el 7 de maig de 1759 per terra. Aquestes són fruit de l’ero- entenent acomodar major cami mes aixecar-ne un de nou al Cairat.20 Cal sió ocasionada pel pas continuat poblat mes pla y mes curt an desli- arribar fins a la banda del riu que que- d’aquest tipus de vehicles de trans- berat dites dues universitats reyals da tancat als meandres dels termes port, com a mínim durant l’època de adobar y adeptar hun cami qui es d’Olesa de Montserrat i d’Esparregue- moderna i contemporània (segles de Tarrassa a Relinas y passa per lo ra, on hi havia el pas d’una barca,21 XVI-XIX), d’acord amb l’informe terme de Vallhonesta y affronta ho ve citada si més no des de l’any 1386, i elaborat per la Direcció General del al cap del pont de Vilomara per hont aigües avall trobarem el pont de Mar- Patrimoni Cultural de la Generali- com se entenga de ampliar y adobar torell, d’origen romà, que permetia el tat de Catalunya. Podem apreciar dit cami per que ab millor seguratat y pas als vianants d’aquell terme muni- aquestes roderes en diversos trams per millor comoditat dels caminants ix cipal per anar al de . al llarg de tot el recorregut, però en lloch mes poblat se puga anar y va- Un cop passat el Congost, tot seguit en tenim els millors exemples jus- nir sens llevar lo dit cami della Barata arribarem a les terres planes del terme tament en aquest punt, tal com es a vostra merse soppliquen los sindic- de Sant Andreu de la Barca, un indret mostra a les fotografies”. hs de Tarrassa li sie servey mane sie que tant sols tingué pont en determi- presa sumaria informatio sobre les co- nades ocasions històriques, quan a Tot seguit, pugem fins al cim del ses contengudes en la present suppli- algun dels reis espanyols els venia de turonet, des d’on es pot contemplar el catio y sien quant es necessari del dit gust acostar-se fins a Barcelona, com Pou de Glaç, el Pas de les Roderes i, cami sen fassa stabliment a dita vila succeí amb el pont de fusta dels anys més enllà, el riu Llobregat. Un riu que de Tarrassa ab alguna poquedat de de 1699 al 1701. El més habitual per veia com era contínuament travessat censos y sie comesa la present suppli- anar al terme del Papiol era fer-ho pel pels habitants dels pobles riberencs, casio ab algun assessor de la ballia y gual o a cop de sirga amb el pas de que quan podien ho feien a gual, però provehesqua lo provahidor lo offissi la barca, especialment des de l’any si les aigües no ho permetien ho feien vostro implorato que liset etcètera.

T a r d o r -H i v e r n 2 0 1 6 - D o v e l l a - 2 4 Cuiquidem supplicationi fuit facta de Manresa lo qual partie de Manresa paracio es molt millor y mes pla y mes provisio seguens. y pasava per la vila de Tarrasa y que acomodat axi per gent de peu com de Ob die x septembris millessimo de Tarrassa va a Relinas y pasa per lo caval lo qual cami es de Tarrasa y va a quingentesimo quinquagesimo primo terme de Valhonesta y hafronta al pont Relinas y de Relinas passa per lo ter- domino baiulo generali Cathalonie de Vilomara lo qual cami es molt mes me de Vallhonesta y va a Buades y ve qua etcètera comisit illam Francisco pla y molt mes acompanyat de cases y al cap del pont de Vilomara y asso es Claris qui super supplicationis debita mes curt que no es laltre adobat que lo que ell testes sap sobre lo conten- provideat. Viladamor. sia y mes abundant axi de ayguas vi- gut en dita supplicacio. Originale testium receptorum ad tuales com de altres coses necessaries instanciam honorabilis Jacobum per los dits caminants e asso sap ell Dicto et eadem die Homs mercatorem civem Barcinone testes perque moltes vegades es pas- Honorabilis Sabestianus Paller ut procuratorem assertum universita- sat axi per lo hum cami com de laltre agricola parrochie Sancte Marie Tau- tis de Tarrasa. e asso es lo que ell testes sap sobra lo dell parrochie de Terrassa testes cita- contengut en dita supplicacio. tus et juratus etcètera. Die VI octobris anno a nativitati do- Et primo fuit juxta super contentis mini millesimo DLI. Die XIIII predictorum mensis. in quadam supplicacione per honora- Honorabilis Jacobus Agramunt Honorabilis Petrus Aymerich para- bilis Jacobum Homs eidem testes lec- mercator civis Barcinone testes cita- tor ville de Tarrassa testes citatus et ta et publicata im... et dixit que lo que tus et qui juravit etcètera. qui juravit etcètera. ell testes sap sobre lo contengut en la Et primo fuit juxta super contentis Et primo fuit juxta super contentis dita supplicacio es que ell testes com in quadam supplicacione oblata per in quadam supplicacione oblata per diha es de la parrochia de Taudell E Jacobum Homs mercatorem civem honorabilis Jacobum Homs mercato- que es veritat que de lo anar de Man- Barcinone procuratorem assertum rem civis Barcinone nomine qua su- resa fins en Barcelona hi ha un cami universitatis de Tarrassa eidem testes. pra eidem testes certa... et dixit que publich lo qual cami passan per lo coll Dixit que lo que sab sobre lo con- lo que ell sap sobre la dita supplicacio de Daví qui affronta a la Barata lo qual tengut en la dita supplicacio es que es que ell es habitant de la villa de cami sap ell testes que es molt mal y lo dit testes es natural de la ciutat de Tarrassa e que es veritat que los qui molt perillos axi per homens de peu Manresa y que en dita ciutat te algu- van de Manressa a Barcelona y de al- com de cavall y es cami molt desert nes cases y heretats y moltes vegades tres passen per lo cami publich qui es que en la maior part del dit cami no per tenir necessitat de donar recapte per lo coll de Devi qui afronta a la Ba- hi ha cases ni poblats en aquell en lo en dita heretat que te en Manresa es rata hi que es veritat que lo dit cami qual cami se han fet molts robatoris parit de la present ciutat de Barcelona es molt mal axi per homens de peu axi de nit com de die y que tanbe se a la dita ciutat de Manresa y pasava com de cavall per esser loch desertis- han fet moltes morts specialment en per lo cami qui vulgarment se diu de sim y molt aspre e que es veritat que dies passats y trobaren un home mort la Barata lo qual cami pasa per lo coll en lo dit cami se an fetes moltes morts y tot despulat (y ague y seanard mat- den Devi lo qual cami es molt aspra y specialment essent ell testes sotsballe xos de un home de ?) E que tambe es molt perillos axi de ladres com a causa de la villa de Tarrassa se feu una mort veritat que de dita ciutat de Manresa de esser molt solitari de gent lo qual de un home de Berga lo qual mataren veni ha Barcelona hi ha un altre cami cami es molt mal axi per homes de prop lo coll de Devi y que saben ma- lo qual cami es de Tarrassa a Relinas peu com de caval per la (spsura) del taren un traginer den Anglada e que y que passa per lo terme de Valhones- dit cami y molt desertissim en lo qual tanbe ho hoir dir que molt bestiar ha ta e que afronta al pont de Vilomara cami se han seguit molts robatoris y pres molt mal y morts de molta po- per lo qual cami el testes es passat morts axi de nits com de die especi- bra gent per esser lo dit cami aspre moltes vegades e que es veritat que alment en lo temps que vivie Antoni y que tanbe en lo dit cami se han fet lo dit cami es molt mes poblat y mes Rocha que los de la ciutat de Man- robatoris e que es molt desert de gent acomodat axi per los caminans e que resa volens venir a la present ciutat que stiga poblada en dit cami y que es molt mes abundat de ayguas que avian de anar a passar per lo cami de es molt molt per los caminants no ha nol venc qui passe per la Barata e que la Guardia per por que nols matas lo fonts ni vinyes que los caminants per a parer de ell testes es molt mes curt y dit Antoni Rocha e assó per tenir lo dit lo dit cami se puguen remediar e que mes pla sens ninguns perils que lo dit Anthoni Rocha desafiats al menresans tanbe es veritat que de la dita ciutat cami es molt bo com ver ha esso es lo los quals alergaven molt lo cami y ere de Manresa a Barcelona hi ha un altre que ell testes sap sobre lo contengut grandissim desatent per los dits cami- cami que va a Barcelona y passa per en la dita supplicacio. nants qui no gosaven pasar per lo dit Tarrassa y en altres parts lo qual cami cami e asso per esser molt aspre y de- ell testes es passat moltes vagades lo Die XX predictorum mensis et anni. sertissim com dit ha E que es veritat qual cami es molt pla y molt poblat y Honorabilis Joannes Segui sutor que venint de Manresa o anat a la pre- mes curt y mes comodo axi per los ca- civis Minorisse testes citatus et qui sent ciutat de Barcelona ha un altre minans de peu com de cavall e que en juravit etcètera. cami qui ja entigament se deie lo cami dit cami hia moltes fonts y sens com- Et primo fuit im... ipse testes super

T a r d o r -H i v e r n 2 0 1 6 - D o v e l l a - 2 5 contentis in quadam supplicacione de Vallhonesta y de altres barons a qui passant pel Vilar o els primers pobladors oblata per honorabilis Jacobum Homs pugue cesar lo interes passant lo cami amb nom conegut de Castellbell i el Vilar. Temes Històrics, 1. Castellbell i el Vilar, dicto nomine et dixit que ell testes es per sos termens E que a ell testes que 2003, pàg.11. vingut de Manresa a Barcelona y es si las ditas universitats fan lo cami en 9. VALLS I PUEYO, Joan, Història de Cas- passat per lo cami publich qui passa dita supplicacio mencionat sera fer tellbell i el Vilar, el mirador de Montser- per lo coll de Daví y va a la Barata y be a tota aquella terra axi per anar lo rat. Castellbell i el Vilar, 2011, pàg. 13. 10. ACA. Diversos. Can Falguera, lligall 8. que passant per dit cami ha vist ell cami per loch mes poblat per lo peril Aquesta notícia és del dia 11 de desem- testes que es mal cami axi per aspre dels ladres y mals homes com encara bre de 1666. y los caminans axi deyen com desanal per los caminans y cavalcadures per 11. VILA I VILLAMAYOR, Miquel, Sant Vi- com encara que per esser desert en esser mes poblar y mes poblat”. cenç de Castellet. Fets polítics i histò- rics. Gent santvicentina, El Farell, Edi- lo qual cami (hi ha loch sosseu que cions, Sant Vicenç de Castellet, 2000, deducis leguns) e que es veritat que pàg. 52. ell testes es passat per un altre cami Notes 12. Encara que no fos amb la data exacta, l’historiador Sarret i Arbós va encertar-la que ve de Manresa a Barcelona lo qual 1. ACA. Monacals. Sant Llorenç del Munt, donant la notícia de la construcció del pergamí 210. passa per Relinas y passa per lo terme pont a prop del castell de Castellbell. 2. VALLS I PUEYO, Joan, “El castell de de Vallhonesta y axi es va a la villa de Tanmateix, el santpedorenc Bernat Sar- Bocs del terme de Rellinars”. El Brogit. roca no era un “simple castlà”, com el Tarrassa y que afronta al pont de Vilo- Periòdic informatiu de Castellbell i el Vi- defineix el senyor , doncs el baró mara y que sap ell testes que adobant- lar, núm. 362, desembre del 2011. de Castellbell era un dels més rics co- 3. VALLS I PUEYO, Joan, “La Barata”, Va- se dit camis era mes pla y mes poblat merciants de l’època. Vegeu SITGES I carisses. Balcó de Montserrat, núm. 425, axi per los caminans de peu com de MOLINS, X., Els ponts medievals del Ba- gener del 2004. Situada al terme de Ma- ges, Manresa, 1988, pàg. 31. caval a davant del cami (haura mal- tadepera, la casa de la Barata prengué 13. VALLS I PUEYO, Joan, “El pont medieval camis a vinent e fa) de menjar he de aquest nom d’una família de manresans, de Castellbell i el Vilar. (Segona meitat documentada des de l’any 1267, que beure per los caminans qui passaran del segle XV), El Brogit, núm. 128, fe- s’hi van establir a l’entorn de l’any 1330 per lo dit cami y asso es lo que ell brer, 1991. en el lloc anomenat Linars. Ben aviat 14. IRANZO MUÑÍO, Maria Teresa, “Puentes testes sap sobre lo contengut en dita s’imposà el nom de la família. medievales en la provincia de Huesca: supplicacio. 4. TORRAS I SERRA, Marc, Caminada a la aspectos económicos y sociales”, Aragón Font dels Llops, A: “Manresa Medieval. en la Edad Media, volum V, Saragossa, Història, Art i Cultura a l’Edat Mitjana”, Die IIII mensis novembris 1551 in 1983, pàg. 52. Amics de l’Art Romànic del Bages, Man- 15. VALLS I PUEYO, Joan, El pont Vell de dicta civitate Barcinone. resa, 2001, pàg. 242. Castellbell i el Vilar. Castellbell i el Vilar, Magnificus Bernardus Aymerich 5. ACA. Reial Patrimoni, Batllia. Processos 2012. antics. 1551, núm. 1, G. domicellus in vicaria Minorisse do- 16. VALLS I PUEYO, Joan / FRONTERA I 6. VALLS I PUEYO, Joan, “El pont Vell de miciliatus testes citatus et qui juravit VILA, Genís, La guerra de Successió al Castellbell i el Vilar i el dret de pontat- Montserratí. El retorn dels miquelets a etcètera. ge”, El Brogit, núm. 349, octubre del Castellbell i el Vilar (1714-1719). Zeno- Et primo fuit super ipse testes super 2010. El tema del bandolerisme es prou bita edicions, Manresa, 2014, pàg. 73. ample com per que aquí tant sols recor- contentis in quadam supplicacio per 17. ACA. Diversos. Sàstago. Lligall 17. La dem que el 2 de desembre de 1609, Pe- dictum Homs oblata eidem testis cer- traducció al català és de l’autor. rot Rocaguinarda i la seva quadrilla van 18. ACA. Reial Patrimoni. Batllia. Processos ta juxta Et dixit que lo contingut en assaltar el mas de can Boada, del terme moderns. 1812, núm. 2, F. dita supplicatio es ver en quant to- de Terrassa, situat al costat del camí que 19. FRONTERA I VILA, Genís / VALLS I va a Vacarisses, Rellinars i Manresa. A que en esser mal cami desert y aspre PUEYO, Joan, Mansuet, el guerriller de més de robar a la casa, els assaltants van y solitari per que dende Manresa fins Montserrat. Farell. Sant Vicenç de Caste- atacar Montserrat Vendranes, de Vacaris- llet, 2008, pàg. 69. a la Barata que ha duas grandissimas ses, a un fadrí de la casa de les Ferreres 20. ACA. Reial Patrimoni. Batllia. Processos leguas noy ha sino dos hostals que la de Rellinars i a Montserrat Alavedra, de moderns, 1759, núm. 6, U. Rellinars, que va morir de resultes de hagues Sanct Jaume de Valhonesta y 21. PAULO I SÀBAT, Josep, La barca i altres l’enfrontament. Així ho hem llegit a BOIX laltre lo hostal del pont de Vilomara e mitjans de comunicació entre Esparre- I PUIG, Pere, “Perot Rocaguinarda. De guera i Olesa. Esparreguera, 1995. asso sab ell testes perque es senyor Terrassa al ”, Vacarisses. Bal- 22. GARCÍA, Xosé Lois, Efemèrides histò- del terme de Vallhonesta y es anat y có de Montserrat, núm. 462, febrer del ri-ques de Sant Andreu de la Barca, Sant 2007. vengut moltes voltes per lo cami en Andreu de la Barca, 2000, pàg. 7. 7. CARDONA, Josep, Recull de documents dita supplicacio contengut y en quant 23. A Sant Boi del Llobregat s’estava aixe- de Rellinars i altres poblacions properes. cant un pont al damunt de les aigües del de que en esser establit dit cami a la Treball mecanografiat inèdit, consultat a riu Llobregat l’any 1371, subvencionat vila de Tarrasa o, a la ciutat de Man- l’Arxiu Històric de la Ciutat de Terrassa. pels consellers de la ciutat de Barcelona. resa per que es necessari per que en 8. El pont de la riera de Rellinars va patir altra manera nos poden conservar los les malvestats de les aigües l’any 1278, de manera que els consellers de la ciutat camins en terra tant aspra com aque- de Manresa l’any 1360 van donar diners lla enten dir asso empero sens perjuy per arranjar-lo. VALLS I PUEYO, Joan, Joan Valls i Pueyo de ell testes com a senyor del terme Castelobello. De Viladoms a Vilamarics Estudiós

T a r d o r -H i v e r n 2 0 1 6 - D o v e l l a - 2 6