I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

2 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

I PLA MUNICIPAL DE SALUT

DE SANT ANDREU DE LA BARCA 2005-2008

3 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Direcció: Montserrat Tobella . Regidora de Salut Pública i Serveis Socials. Ajuntament de Sant Andreu de la Barca.

Coordinadora i redactora: Isabel Sánchez Sánchez. Técnica de Salut Pública. Ajuntament de Sant Andreu de la Barca.

Agraïments: A totes les persones que en un moment o altre han contribuït en l'elaboració d'aquest Pla, ja sigui facilitant informació i/o suggeriments, ja sigui participant en els grups de treball.

4 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ 7 ÍNDEX DE LES FASES D’ELABORACIÓ DEL PLA 9

1. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ DIAGNÒSTIC DE SALUT 13 I MEDIAMBIENTAL 1.1 METODOLOGIA 15 1.2. INFORMACIÓ OBTINGUDA A PARTIR DE LES DIFERENTS 17 FONTS DE DADES

1.2.A. CARACTERÍSTIQUES GENERALS, DEMOGRÀFIQUES I 17 SOCIOECONÒMIQUES DE SANT ANDREU DE LA BARCA 1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS 17 2. CARACTERÍSTIQUES DEMOGRÀFIQUES I SOCIOECONÒMIQUES DE 24 LA POBLACIÓ DE SANT ANDREU

1.2.B. CARACTERÍSTIQUES MEDIAMBIENTALS DE SANT ANDREU DE 37 LA BARCA 1. MARC GENERAL 37 2. DESCRIPCIÓ DE L’ENTORN FÍSIC DE SANT ANDREU 37 3. ASPECTES DE L'ESTRUCTURA MEDIAMBIENTAL 44 4. PLANEJAMENT URBANÍSTIC I USOS DEL SÒL 46 5. VECTORS AMBIENTALS 51

1.2.C. RECURSOS MUNICIPALS I ACTIVITATS DE SANT ANDREU 73 DE LA BARCA 1. ÀMBI EDUCATIU 73 2. AMBIT SANITARI 75 3. ÀMBIT SOCIAL 77 4. ÀMBIT DE PROMOCIÓ ECONÒMICA 79 5. ÀMBIT DE LA CULTURA I LA JOVENTUT 81 6. ÀMBIT ESPORTIU 82

5 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

7 ÀMBIT DE SEGURETAT CIUTADANA 84 8. ALTRES INFRASTRUCTURES DEL MUNICIPI 85

1.2.D. NIVELL DE SALUT I ESTILS DE VIDA DE LA POBLACIÓ 86 DE SANT ANDREU DE LA BARCA

1.3. INFORMACIÓ SOBRE L’ENQUESTA DE SATISFACCIÓ DELS 127 SERVEIS MUNICIPALS

1.4. INFORMACIÓ DE LA PREGUNTA OBERTA REALITZADA A 129 TÈCNICS MUNICIPALS DE DIFERENTS ÀREES DE L’AJUNTAMENT

1.5. PUNTS FORTS, ASPECTES PER MILLORAR I CONCLUSIONS 131 DEL DIAGNÒSTIC DE SALUT DE SANT ANDREU DE LA BARCA

2. PRIORITZACIÓ DE PROBLEMES 141 2.1. METODOLOGÍA. ORDRE D’ASP ECTES A MILLORAR 143

3. OBJECTIUS, INTERVENCIONS I ACCIONS PRIORITÀRIES 145

4. APLICACIÓ I AVALUACIÓ DEL PLA 165

ANNEXES 175 ANNEX 1: CARACTERÍSTIQUES DEMOGRÀFIQUES I 177 SOCIOECONÒMIQUES DE LA POBLACIÓ DE SANT ANDREU DE LA BARCA ANNEX 2: CARACTERÍSTIQUES MEDIAMBIENTALS DE SANT ANDREU 187 DE LA BARCA ANNEX 3: RECURSOS I ACTIVITATS MUNICIPALS DE SANT 195 ANDREU DE LA BARCA ANNEX 4: NIVELL DE SALUT I ESTILS DE VIDA DE LA 199 POBLACIÓ DE SANT ANDREU DE LA BARCA ANNEX 5: PREGUNTES REALITZADES EN L’ENQUESTA DE 207 SATISFACCIÓ DELS SERVEIS MUNICIPALS DE SANT ANDREU DE LA BARCA

6 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

INTRODUCCIÓ

El 1992 va ser creada a la Cimera de Rio l’anomenada Agenda local 21 , un programa d'estratègia mundial sobre medi ambient i desenvolupament, basat en la integració -amb criteris sostenibles - de les polítiques ambientals, econòmiques i socials dels municipis. Els criteris d'aquest programa es van ratificar, a escala Europea, en la conferència que sobre ciutats sostenibles es va celebrar a Aalborg el 1994; d'aquesta conferència va sortir un projecte desenvolupat a la Carta d’Aalborg , basat en el compliment dels acords de l'Agenda Local 21.

L'Ajuntament de Sant Andreu acorda a l'octubre de 1996 unir- se al projecte de la Carta d’Aalborg , amb la qual cosa es compromet així amb els seus principis inspiradors als quals usarà com a referent en el moment de prendre decisions, dissenyar plans, programes i polítiques orientades per la sostenibilitat .

En aquest context, s'elabora el programa "Un Sant Andreu saludable en un entorn sostenible" que es va presentar a la fi del 2002, i que posa de manifest una de les principals preocupacions per les quals es treballa des de l'Ajuntament: aconseguir millorar la salut mediambiental i la salut pública com a via per arribar a una major qualitat de vida de la població. Aquest projecte recull diferents actuacions en aquesta línia i afecta aspectes de millora del medi ambient (control d'activitats industrials, de la contaminació atmosfèrica i lumínica, d'estalvi energètic, de potenciació d'espais i elements naturals ) i també a elements de política de salut pública (promoció de la salut en l’àmbit escolar, controls higienicosanitaris en mercats i indústries, control sobre animals de companyia i aus...).

Prèviament a la presentació d'aquest projecte (novembre de 2002), al setembre d'aquest mateix any , Sant Andreu de la Barca s'adhereix per unanimitat, a “les Xarxes espanyola i catalana de ciutats saludables” que comencen a funcionar com a tals l'any 1988 i l'any 1990 respectivament, i que són una prolongació en l’àmbit nacional i autonòmic del "Projecte de Ciutats Saludables" que l'Oficina de la Regió Europea de l’OMS llança l'any 1986 dintre de l'estratègia de "Salut per a tots a l'any 2000". És en aquest moment quan Sant Andreu de la Barca adquireix un compromís polític el primer resultat

7 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

del qual és l'elaboració del I Pla de salut municipal (2005- 2008) , com a eina eficaç que ha de dirigir les polítiques locals de salut pública que han de dur-se a terme durant els pròxims anys, amb la qual cosa es constitueix així el punt de partida d'un programa global de salut i qualitat de vida .

El I Pla de salut municipal (2005-2008), es desenvolupa en diferents etapes. En la primera fase es va fer “l’anàlisi de situació del municipi” o “diagnòstic de salut” que va permetre conèixer la realitat de Sant Andreu i detectar els problemes més rellevants; seguidament i després de prioritzar els problemes detectats, es va procedir a dur a terme la planificació i programació de les activitats que permetran millorar la salut de la població en els pròxims anys . Cal esmentar que durant tot el procés, es van complir amb els requisits de mutilsectorialitat i participació comunitària , que seguiran aplicant-se durant la fase d'execució del pla i la seva posterior avaluació.

En l'actualitat, el compromís adquirit de treballar per ser un municipi més saludable i sostenible, ha dut l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca a formar part del “Consell Rector de la Xarxa Espanyola de Ciutats Saludables” i també a presentar la seva candidatura per a participar en “la Xarxa Europea de Ciutats Saludables” que promou l’OMS i en la qual ja participa la ciutat espanyola de San Fernando d'Henares.

En definitiva, totes aquestes actuacions assenyalen Sant Andreu de la Barca com un municipi molt implicat en el procés de desenvolupament de la salut pública a través de projectes innovadors i moderns per a la realització dels quals és fonamental la participació i col·laboració no només de professionals de diferents sectors, sinó també de la ciutadania; així el I Pla de salut municipal (2005-2008) es converteix en el punt de partida per incorporar la perspectiva de la població dintre de la gestió municipal i en els processos de presa de decisions que s'iniciaran a partir d'ara i que queden recollides en el Pla de salut que a continuació presentem, així com en les decisions i activitats que els segueixin en un futur .

8 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

ÍNDEX DE LES FASES D’ELABORACIÓ DEL PLA

El procés d'elaboració del Pla de salut municipal de Sant Andreu de la Barca, es desglossa en els apartats següents:

1. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ (DIAGNÒSTIC MEDIAMBIENTAL I DE SALUT): 1.1. Metodologia 1.2. Informació obtinguda a partir de les diferents fonts de dades: 1.2.A. Característiques generals, demogràfiques i socioeconòmiques de Sant Andreu de la Barca 1. Característiques generals 1.1. Geogràfiques 1.2. Zones i o barris de Sant Andreu de la Barca 1.3. Població 1.4. Accés 1.5. Transport públic 1.6. Ens en els quals participa l'Ajuntament

2. Característiques demogràfiques socioeconòmiques de la població de Sant Andreu de la Barca 2.1. Evolució i procedència de la població de Sant Andreu de la Barca 2.2. Distribució de la població actual segons edat i sexe 2.3. Nivell d'instrucció de la població 2.4. Estructura socioeconòmica de la població de Sant Andreu de la Barca 1.2.B. Característiques mediambientals de Sant Andreu de la Barca 1. Marc general 2. Descripció de l'entorn físic de Sant Andreu de la Barca 2.1. Geologia i morfologia

9 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

2.2. Clima 2.3. Hidrologia. Fonts naturals 2.4. Sòl del municipi 2.5. Flora i fauna 2.6. Paisatge 3. Aspectes de l'estructura mediambiental 3.1. Organització i gestió municipal mediambiental 3.2. Riscos ambientals i plans d'emergència 4. Planejament urbanístic i usos del sòl 4.1. Règim del sòl 4.2. Habitatge 4.3. Mobilitat 5. Vectors ambientals: 5.1. Atmosfera 5.2. Soroll 5.3. Aigua 5.4. Residus 5.5. Energia 1.2.C. Recursos municipals i activitats de Sant Andreu de la Barca 1. Àmbit educatiu 2. Àmbit sanitari 3. Àmbit social 3.1. Serveis d'atenció social primària 3.2. Serveis d'atenció social especialitzada 4. Àmbit de promoció econòmica 5. Àmbit de la cultura i la joventut 6. Àmbit esportiu 7. Àmbit de la seguretat ciutadana 8. Altres infraestructures del municipi 1.2.D. Nivell de salut i estils de vida de la població de Sant Andreu de la Barca 1. Nivell de salut

10 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

1.1.Esperança de vida en néixer, mortalitat 1.2.Morbiditat 2. Estils de vida 2.1.Toxicomanies 2.2.Comportament alimentari i activitat física 2.3.Activitat sexual 2.4.Principals problemes socials atesos pels serveis socials municipals

1.3. Informació obtinguda a partir de l'enquesta de satisfacció dels serveis municipals del 2002 1.4. Informació obtinguda a partir de la pregunta feta a tècnics municipals de les diferents àrees de l'Ajuntament 1.5. Punts forts, aspectes a millorar i conclusions del diagnòstic de salut de Sant Andreu de la Barca 2. PRIORITZACIÓ DE PROBLEMES 2.1.Metodologia. Ordre d'aspectes a millorar 3. OBJECTIUS, INTERVENCIONS I ACCIONS PRIORITÀRIES 4. APLICACIÓ I AVALUACIÓ DEL PLA 4.1. Aplicació i metodologia de l'avaluació del Pla: de l'estructura, del procés, dels resultats del Pla. Indicadors utilitzats per a l'avaluació.

11 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

12 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

1. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ: DIAGNÒSTIC DE SALUT I MEDIAMBIENTAL

13 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

14 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

1.1. METODOLOGIA

L'anàlisi de la situació és la primera fase de l'elaboració del Pla de salut municipal i es porta a terme entre juliol i setembre de 2004. Comporta la recerca d'informació, revisió documental i sol·licitud de dades (a partir de fonts de dades municipals, de la Diputació de , de la ...), així com l'obtenció d'informació a partir d'una enquesta feta al municipi de Sant Andreu de la Barca al llarg de la primera quinzena de juliol de 2002 sobre els serveis municipals i d'una pregunta oberta que es va fer a tècnics municipals de diferents àrees d'actuació.

A. Fonts de dades

Les dades obtingudes es van recollir a partir de les fonts d'informació següents:

• De diferents departaments de l'Ajuntament: - Web de l'Ajuntament - Estadística Municipal - Arxiu Municipal - Medi Ambient - Urbanisme - Obres i Serveis - Educació - Cultura i Joventut - Salut Pública - Serveis Socials - Governació (Policia Local) - Promoció Econòmica

• INE: Institut Nacional d'Estadística • Idescat: Institut d'Estadística de Catalunya. Generalitat de Catalunya • IEC: Institut d'Estudis Catalans • CatSalut: Servei Català de la Salut. Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya • Fundació "La Caixa": Anuarios Sociales de España 2000, 2001, 2003 i 2004 • Aqualia, gestió integral de l'aigua, SA • Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya • Diputació de Barcelona

15 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

• Servei de Vigilància i Control de l'Aire del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya • Agència de Residus de Catalunya. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya • CEESCAT: Centre d'Estudis Epidemiològics sobre la SIDA a Catalunya • Servei de Vigilància Epidemiològica de la Direcció General de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya • Servei d'Informació i Estudis de la Direcció General de Recursos Sanitaris del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya • Servei d’Epidemiologia i Registre del Càncer de l’ICO: Institut Català d'Oncologia

B. Enquesta de satisfacció dels serveis municipals de Sant Andreu de la Barca.

Les dades recollides en aquesta enquesta es van obtenir de 602 persones majors de 18 anys, censades i residents al municipi. Aquestes persones van ser escollides aleatòriament a partir de guies telefòniques i estratificades proporcionalment a la població del municipi segons les quotes d'edat i sexe. La informació es va obtenir mitjançant un qüestionari estructurat i precodificat que es va fer via telefònica i que va recollir la valoració que donaven els entrevistats a diferents aspectes del municipi ( transport públic, nivell de soroll, contaminació, seguretat ciutadana, nivell d'informació ciutadana, satisfacció amb els serveis i equipaments municipals ), així com la percepció subjectiva d'aquests respecte als principals problemes, l'evolució i perspectives futures de Sant Andreu de la Barca i dels seus barris.

La informació recollida fou tractada pel departament informàtic de l'empresa Demoscopia .

C. Pregunta oberta feta a tècnics municipals

A tècnics municipals de diferents àrees d'actuació se'ls va formular la següent pregunta: " En el teu context de treball i des del teu punt de vista, quins són els problemes que inclouries en el Pla de salut municipal de Sant Andreu?"

16 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

1.2. INFORMACIÓ OBTINGUDA A PARTIR DE LES DIFERENTS FONTS DE DADES

1.2.A. CARACTERÍSTIQUES GENERALS, DEMOGRÀFIQUES I SOCIOECONÒMIQUES DE SANT ANDREU DE LA BARCA

1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS

1.1. GEOGRÀFIQUES

Sant Andreu de la Barca és un dels trenta municipis de la província de Barcelona que componen la comarca del Baix , situat a uns vint quilòmetres de distància de la capital. Compta amb una superfície de 5,5 qm² (1,14% de la comarca la superfície de la qual és de 486,1 qm²) i és el segon municipi més petit en extensió. Està situat a la part baixa de la conca del riu Llobregat (situació geogràfica: longitud: 1º 58' 37,5161' est i latitud 41º 26' 57,1300' nord), i limita amb: al nord, a l'est, i Pallejà al sud i Castellví de Rosanes a l'oest . Forma part del partit judicial de Martorell .

Es troba a 42 metres sobre el nivell del mar i en part és muntanyenc, accidentat pels contraforts orientals de les “serres d’Ordal ” amb les cotes màximes del “turó del Pi Tallat” (256 metres) i del “serrat del Cap del Sàbat” (221 metres). El clima de la zona és típicament mediterrani caracteritzat pels estius secs i calorosos, els hiverns suaus i un règim de pluges concentrat bàsicament a la primavera i a la tardor.

A Sant Andreu de la Barca trobem dues zones ben diferenciades: la muntanya i la plana

A. A la muntanya trobem alguna masia escampada, diversos cursos d'aigua que desemboquen al riu Llobregat i algunes urbanitzacions que tendeixen a consolidar-se com a barris de residència permanent.

B. A la zona plana hi ha el nucli urbà caracteritzat per una manca de cohesió a causa de la persistència de barreres físiques que encara el travessen com és el cas de la carretera nacional II -la transformació de la qual en un

17 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

passeig urbà ja ha estat acceptada pel ple municipal per iniciar la primera fase de les obres a la tardor del 2004 -, a causa també de la pròpia estructura urbanística i a l'existència de barreres territorials com el riu i l'autovia . Cal assenyalar que aquest problema de falta de cohesió ha millorat respecte a anys anteriors, quan el nucli municipal a més estava travessat pel “canal Sedó” clausurat el 1997 (canal obert que anava de nord a sud del municipi i que va arribar a tenir fins a vuit metres d'amplada en alguna part del tram) i per la línia de ferrocarrils de la Generalitat de Barcelona a i a que es va fer subterrània el 2001.

1.2. ZONES I/O BARRIS DE SANT ANDREU DE LA BARCA

Dintre de Sant Andreu de la Barca podem trobar zones o barris diferents, que han tingut una evolució complexa, amb una identificació variada (Figura 1). Així, podem destacar la zona corresponent al “centre del poble”, centre neuràlgic del municipi que ha sofert un canvi clar en els últims anys. A partir del nucli antic (amb la seva església, l'anterior ajuntament i l'àrea comercial), els principals serveis s'han anat situant en zones veïnes (mercat, equipaments culturals, biblioteca, hotel, nou edifici de l'ajuntament, ambulatori,...). El centre del poble, a causa del creixement del municipi, s'ha desplaçat i ampliat, amb la creació d'aquests nous serveis d'atenció a les necessitats del nou i més ampli teixit social. Estem en una zona difusa que té com a eixos la via de l'Esport, l'avinguda Constitució i l'antiga nacional II o carretera de Barcelona .

Pel que fa als barris existents, alguns tenen una identitat ja definida i altres en formació:

1. Nucli antic: es el nucli antic i centre històric. En l'actualitat no és l'única zona de Sant Andreu que funciona com a centre funcional i de serveis a causa dels canvis urbanístics que ha sofert el municipi i que han fet que aquest paper de centre funcional s'hagi desplaçat cap a d’altres zones veïnes. Els límits del nucli antic vénen determinats per la carretera (a l'est), per la línia ferroviària (a l'oest), pel barri del Carme (al sud) i per l'eixample dels anys setanta i vuitanta (al nord i a l'oest).

18 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

En els últims anys s'ha creat una zona d'habitatges i serveis (nou edifici de l'ajuntament, centre d'atenció per a la tercera edat, centre comercial) que suposa una prolongació d'aquesta zona. En aquesta zona s'ha començat la creació de l’anomenat Parc Central que constituirà el nou pulmó verd de Sant Andreu situat al centre del municipi i que enllaçarà les zones de Can Canals i la Plana, al nord de la via fèrria.

2. Els eixamples: a la fi dels anys seixanta i primers dels setanta es va començar un eixamplament del nucli del poble, al nord de les vies ferroviàries, amb un centre a la plaça de Catalunya, el col·legi Joan Maragall i, posteriorment, la construcció del pavelló poliesportiu Buenaventura Pedemonte .

A principis dels anys vuitanta aquest eixample es va perllongar amb la construcció en la zona de Can Canals , on es van situar alguns dels equipaments culturals i el mercat.

Des d'aquesta zona s'accedeix al conjunt de l'entorn natural i esportiu de Can Salvi , (espai que va comprar l'Ajuntament l'any 2001 i que ha convertit en una zona pública integrada actualment en la vida social del municipi.

Dependent del primer eixamplament també en aquesta època es va començar a construir a la zona del Raval de Corbera .

Destaquen la via de l'Esport com a frontera sud, i l'avinguda de la Constitució com a carrer neuràlgic.

És una zona variada, amb límits de vegades poc definits, constituïda per edificis dels anys setanta/vuitanta que conviuen amb construccions verticals, cases aïllades i adossades i altres construccions destinades a allotjar serveis municipals.

3. El Palau: potser és la zona més diferenciada de tot el municipi, amb una estructura urbana poc homogènia en la qual combinen edificis no gaire alts i d'estil popular amb blocs de pisos i una caserna de la Guàrdia Civil que acull també les famílies. Fins fa uns anys estava aïllada del nucli del municipi, però en l'actualitat i a causa d’un progressiu procés d'urbanització, s'ha format un continu urbà entre el municipi i aquesta zona; en aquesta zona hi ha també l’ermita del Palau i el seu nou parc.

19 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

4. La Colònia del Palau: està localitzada al nord-oest del municipi. Aquesta zona inicialment es va urbanitzar a costa d’autoconstruccions i segones residències, però a poc a poc ha anat convertint-se en una zona de primeres residències de persones de fora de Sant Andreu. Pràcticament s'estén des de l'avinguda de la Constitució fins al bosc i a la zona sud se situa l'entorn natural i esportiu de Can Salvi.

5. El barri de la Solana, limita a l'est amb l'autovia i amb l'antiga carretera nacional II o carretera de Barcelona per l'oest. El seu eix vertebral és l’avinguda de Guatemala en la qual se situa bona part de la vida comercial i social del barri. Destaca una recent i important zona verda de quatre hectàrees de disseny modern i actual que és el “parc de la Solana”.

6. Barri del Carme : aquest barri és veí del nucli antic, es troba entre la carretera nacional II i la via del tren , incloent-hi l'estació. Urbanísticament presenta pisos dels anys seixanta combinats amb pisos de construcció més recent i que mantenen la mateixa altura. Actualment ja s'ha engegat el pla urbanístic de l'espai que abans ocupava la via del tren i que ara és subterrània.

7. La Plana: comprèn la zona situada entre el barri del Palau i la zona d'eixamplament dels anys vuitanta, la via ferroviària i l'avinguda de la Constitució . Correspon a l'última expansió de finals dels anys noranta, conseqüència de l'arribada de població al municipi. És un dels barris més nous del municipi; en pocs anys ha sofert una ràpida urbanització de construccions de blocs de quatre o cinc pisos, serveis lúdics, parcs comuns i carrers amples, els quals ofereixen una imatge de certa qualitat que ha atret un tipus de població jove que busca una bona relació qualitat- preu en l'habitatge. Part d'aquesta nova població té necessitat d'integració en la vida social de la població.

8. Pla de l'Estació: comprèn la zona situada entre la via fèrria, la zona muntanyosa i boscosa, el Raval de Corbera i la zona d'eixamplament dels anys setanta. Correspon a l'última expansió de finals dels anys noranta, conseqüència de l'arribada de població al municipi. És un dels barris més nous del municipi; en pocs anys ha sofert una ràpida urbanització de construccions de blocs de quatre o cinc pisos, nou institut, i carrers amples. Tot plegat ofereix una imatge de certa qualitat que ha atret un tipus de població jove que busca una bona relació qualitat-preu en l'habitatge.

20 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

També estem, en part, davant una nova població amb necessitat d'integració en la vida social de la població.

9. La zona industrial: la millora en l'accés al municipi i en els serveis que s'ofereixen a les indústries (en els últims anys s'han urbanitzat diversos sectors dels polígons) han fet que Sant Andreu compti en l'actualitat amb uns importants polígons industrials que acullen noves i modernes indústries.

En l'actualitat hi ha tres polígons al municipi: Nord-Est (0'85 Qm2), Nacional II (0,46 qm²) i Can Sunyer (0,21 qm²). En un futur pròxim comptaran amb zones de pàrquing de camions.

Figura 1. Mapa de Sant Andreu. Principals zones i/o barris del municipi.

Font: Web de l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca.

1.3. POBLACIÓ L’u de gener de 2004 1 el municipi té 24.977 habitants (santandreuencs o andreuencs) i una densitat mitjana de població de 4.541,27 habitants/qm² (Annex 1.1 Taula 1).

1 Informació aportada pel Departament d’estadística de l’Ajuntament

21 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Sant Andreu de la Barca és, doncs, un municipi molt dens, característica pròpia de tota la comarca del .

1.4. ACCÉS L'accés directe al municipi ha estat històricament per la carretera nacional II però ara a més, es disposa de l’anomenada “autovia del Baix Llobregat” o A-2; mitjançant aquesta via de comunicació s'accedeix als municipis de Castellbisbal, Martorell i Pallejà . A Martorell i a , on es pot arribar a través de la N-340 des de Pallejà , hi ha accessos a l'autopista de peatge AP-2 i d'aquesta a l'autopista de circumval·lació de Barcelona B-10 i B-20. També hi ha una carretera que comunica Sant Andreu de la Barca amb Corbera de Llobregat i altres carreteres que connecten amb la nacional II: la C-1413 a de Molins de Rei a Caldes, la C-243c que connecta amb Martorell i la local BV-150 ; a més un pont sobre el riu Llobregat comunica els dos marges del riu.

1.5. TRANSPORT PÚBLIC Sant Andreu de la Barca té dues estacions de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ( el metro del Baix Llobregat ), la de Sant Andreu de la Barca i la del Palau que corresponen a la línia de Manresa i Igualada i també disposa d’autobusos amb servei diürn i nocturn que uneixen el centre de la població i el barri del Palau amb Martorell, Pallejà, Quatre Camins, Molins de Rei, i Barcelona . A més, hi ha un nou servei interurbà d'autobusos que connecta el municipi amb Corbera de Llobregat .

1.6. ENS EN ELS QUALS PARTICIPA L'AJUNTAMENT A continuació presentem alguns dels diferents ens amb els quals participa l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, aspecte que ens sembla interessant ressaltar per mostrar algunes de les directrius i prioritats sota les quals s'està treballant actualment en el municipi. • Sant Andreu és un municipi que advoca per la modernització de la ciutat, -en la qual adquireix una importància primordial la millora dels sistemes tecnològics municipals i la seva extensió dintre de la població, entre els quals destaquen el gran valor dels sistemes informàtics i de comunicació - cosa que demostra la participació en el

22 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Consorci Local de Comunicació , el qual promou les activitats de les emissores de ràdio municipals, produeix i fomenta les seves programacions i en general promou i col·labora en totes les activitats que condueixen al desenvolupament del món de la comunicació; és dintre d'aquest context on s'aplica el Pla informàtic i de comunicacions del municipi . En l'actualitat s'ha consolidat el butlletí municipal “ L'Ajuntament inform”a, s'ha renovat la web del municipi (stabarca.com) amb una imatge més moderna i més serveis i a més l'emissora municipal compta amb noves instal·lacions i millors mitjans tècnics. • Per a Sant Andreu de la Barca també és prioritari el tema de l'educació entesa en el seu sentit integral i no només en una etapa de la vida. Per això una de les activitats que porta a terme -entre unes altres - és la de participar amb el Consorci per a la Normalització Lingüística (organisme responsable d'aplicar la política lingüística del Govern català a tot el territori de Catalunya, per a la qual cosa compta amb una xarxa de 22 centres que cobreixen el servei a tot el territori català). A Sant Andreu de la Barca, el Servei Local de Català depèn de la Regidoria comissionada del Programa ciutat educadora que es va crear per coordinar totes les actuacions dintre de l'àmbit educatiu. • El municipi forma part de l'Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus que s'encarrega de coordinar els serveis municipals pertinents respecte a la captació, tractament, distribució d'aigua potable, tractament i evacuació de les aigües residuals, així com dels aspectes relacionats amb el tractament i aprofitament de l'eliminació dels residus sòlids urbans i amb el transport, el tractament i l'eliminació dels residus sòlids industrials complint la legislació sectorial corresponent. • A més, a través de la seva participació en la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona , intervé en el desenvolupament de les vies intermunicipals, parcs i infraestructures metropolitanes, en la promoció coordinada de les activitats econòmiques de la zona, en la preparació d'instruments d'informació de base i urbanística, en actuacions compartides amb els municipis en matèria d'infraccions urbanístiques especials, en mercats centrals i en el manteniment de la cooperació entre els municipis. L'Ajuntament de Sant Andreu participa en el Pacte territorial per al desenvolupament econòmic i l'ocupació de la comarca del Baix Llobregat que s'ha tornat a constituir a principis

23 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

de l'any 2004, donant continuïtat a l'anterior pacte que va estar vigent entre el 2001 i el 2003, i que busca polítiques actives d'ocupació coordinades i consensuades amb els agents que actuen en el territori. • També destaca la participació del municipi amb la Fundació Domicília , d’àmbit comarcal, i que suposa una de les principals actuacions portades a terme dintre de l'àmbit dels serveis socials; aquesta Fundació té com objectiu promoure i gestionar accions a favor dels serveis de proximitat a les persones i altres activitats que permetin millorar la qualitat de vida i l'ocupació a través d'activitats que es facin gràcies ala participació d'institucions públiques i privades; d'aquesta manera s'ha donat un gran impuls al Casal de les Gent Gran, al treball social amb els joves i a l'atenció domiciliària, i s'han donat els primers passos per a un nou geriàtric i centre de dia . • A més des del setembre de 2002, Sant Andreu de la Barca està adherida a la Xarxa espanyola i catalana de ciutats saludables, marcant-se com objectiu pròxim participar en la Xarxa Europea de Ciutats Saludables que promou l’OMS i en la qual ja participa la ciutat espanyola de San Fernando de Henares.

2. CARACTERÍSTIQUES DEMOGRÀFIQUES I SOCIOECONÒMIQUES DE LA POBLACIÓ DE SANT ANDREU L’anàlisi de la població del municipi ens proporciona una caracterització sociocultural i econòmica dels seus habitants. Amb aquesta finalitat, es realitza una descripció de la població contextualitzant l’evolució històrica quant a l'estructura migratòria, a l'edat, als nivells d'instrucció, a l’estructura socioeconòmica i a l’estructura productiva.

2.1. EVOLUCIÓ I PROCEDÈNCIA DE LA POBLACIÓ DE SANT ANDREU DE LA BARCA Cap a finals del segle XIX, Sant Andreu de la Barca comptava amb més de 800 habitants (804 l'any 1897), xifra que augmenta a 1.031 habitants l'any 1936 i que torna a disminuir com a conseqüència de la Guerra Civil i del període de postguerra (886 habitants l'any 1950). És a partir de la dècada dels anys cinquanta quan s'inicia un procés de recuperació i creixement poblacional espectacular (Figura 1), gràcies a l'arribada d'immigrants atrets per l'expansió industrial. Des de llavors la població de Sant Andreu de la Barca ha anat

24 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

creixent encara que cada vegada menys; podem observar com entre els anys 1991 i 1996 el creixement fou d'un 5,32% 2 mentre que en el període 1996-2002 fou d'un 3,4%, encara superior al creixement global de la comarca del Baix Llobregat (Annex 1.1. Taula 2). El creixement mitjà de la població entre l’l/1/00 i l’1/ 1/04 fou d’1,04% 3 , i les previsions futures apunten -segons les dades cedides per l'Ajuntament i l'evolució demogràfica de la població dels últims anys - que la població del municipi al 2010 serà de 26.754 habitants al 2015 de 27.982.

Figura 1. Evolució de la població de Sant Andreu de la Barca

30.000 25.000 20.000 15.000 10.000 Habitants 5.000 0 1-1- 1-1- 1-1- 1-1- 1-1- 1-1- 1936 1940 1950 1970 1981 1986 1991 1995 1996 98 00 01 02 03 04 Habitants 1.03 929 886 4.87 13.1 14.2 14.4 17.2 18.3 18.8 20.1 21.3 22.3 23.3 24.9 Anys

Font: Elaboració pròpia. Dades: INE, Arxiu històric de l'Ajuntament, informació municipal.

Si comparem el creixement de la població de Sant Andreu de la Barca amb la de la resta de municipis que configuren “el sector centre nord de la comarca del Baix Llobregat” , (taula 1) observem que tots presenten un creixement positiu, i que Sant Andreu de la Barca ocupa una situació intermèdia. En nombres absoluts, la població ha augmentat en 4.975 habitants durant el període 1996-2003, la qual cosa representa un percentatge de creixement del 27,13%.

Taula 1. Creixement de població (període 96-03) dels municipis del sector Baix Llobregat centre-nord.

2,3 Departament d'estadística de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca.

25 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Sector Població Població Cre ixement Pe rcenta tge Cre ixement Baix Llobregat 1996 2003 1996-2003 Creixement mitjà anual centre nord 1996-03 1996-03 7.003 9.166 2.133 30,46 3,825 Castellví de 933 1.281 348 37,29 4,66 Rosanes Collbató 1.566 2.752 1.186 75,73 9,46 3.434 3.518 84 2,44 0,30 Esparraguera 14.501 19.403 5.902 40,70 5,08 (Alt 3.903 4.929 1.026 26,28 3,28 Penedès) Martorell 17.822 24.549 6.727 37,74, 4,71 Olesa de 15.797 19.800 4.003 25,34 3,16 Llobregat Pallejà 6.846 8.544 1.698 24,80 3,1 Sant Andreu de 18.332 23.307 4.975 27,13 3,39 la Barca Sant Esteve 4.486 5.783 1.297 28,91 3,61 Sesrovires Sant Llorenç 1.301 1.838 537 41,27 5,15 d’Hortons (Alt Penedès) Total sector 95.924 124.870 28946 30,17 3,77 Font : Elaboració pròpia. Dades : de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).

El creixement d'una població ve condicionat per dos factors: el moviment migratori (entrades a la població per immigració i sortides per emigració) i el creixement vegetatiu o natural (diferència entre naixements i defuncions); ambdós són positius en el cas del municipi de Sant Andreu de la Barca. El procés d'expansió industrial que es va iniciar a partir dels anys cinquanta i que va afectar a tota la comarca del Baix Llobregat, amb la instal·lació de noves fàbriques i el trasllat d'altres situades en els barris barcelonins i la seva conseqüent creació de polígons industrials, així com la important pujada que des de fa uns anys s'ha anat produint en el preu del sòl de l’Àrea Metropolitana, són els factors que han fet de Sant Andreu de la Barca un municipi amb un saldo migratori positiu (Annex 1.1. Taula 3) ja que en els últims anys atrau un tipus de població jove i en edat de treballar que a més ha contribuït també a fer que el creixement natural de Sant Andreu de la Barca sigui positiu (Annex 1.1. Taula 4), ja que han augmentat les taxes de natalitat ( Sant Andreu de la Barca presenta una de les taxes més altes de Catalunya i d'Espanya ; el 2002 la taxa de natalitat de Sant Andreu de la Barca va ser de 14,9, la de Catalunya de 10,9 i

26 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

la d'Espanya de 10,1) 4. Així podem entendre l'important creixement urbanístic de Sant Andreu de la Barca, el qual és des de fa anys un dels municipis amb major creixement demogràfic, immigració elevada i població més jove de tot Catalunya. Quant a la procedència de la població que arriba a Sant Andreu de la Barca, les primeres onades migratòries provenien del sud d'Espanya, especialment d'Andalusia, com va ocórrer en la majoria dels municipis que van rebre immigrants durant els anys 50-80. Des de llavors s'han produït canvis en l'entorn de Sant Andreu de la Barca, que han propiciat que en els últims anys la població que acull el municipi sigui la majoria de procedència catalana . Segons les últimes dades aportades per l'Ajuntament, l’/1 1/2004 el 60'8% de la població de Sant Andreu de la Barca és nascuda a Catalunya (taula 2) i, probablement, moltes d'aquestes persones nascudes a Catalunya són descendents dels immigrants dels anys seixanta i setanta.

Taula 2. Origen de la població de Sant Andreu de la Barca. Mateix municipi Altre municipi Altre comuni tat Pais estrang er de la mateixa autònoma comunitat autònoma 1/1/2000 8,9 49,1 38,7 3,4 1/1/2001 9,4 49,2 37,5 3,9 1/1/2002 9,0 50,4 36,3 4,3 1/1/2003 10,7 49,0 33,1 7,3 1/1/2004* 12,2 60,84% 29,4* 9,75 * Informació d’elaboració pròpia. Dades aportades per l’Ajuntament . Font: Web de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca. Dades dels Anuarios Sociales de España 2000, 2001, 2003 i 2004. Col·lecció Estudis socials. Fundació “la Caixa”.

Respecte al col·lectiu immigrant , en l'actualitat el més important segueix sent el procedent d'Andalusia , que representa aproximadament el 61,8% de totes les persones nascudes fora de Catalunya i el 20% de la població de Sant Andreu. A aquest col·lectiu, i de manera significativa li segueixen en quantia la població originària de Castella-Lleó, Castella-la Manxa i Extremadura (Annex 1.1. fig.1). En el cas de la població estrangera , el grup més nombrós són els originaris del Magrib que representen el 48,9% dels estrangers de Sant Andreu de la Barca i aproximadament el 5%

4 Pla de Salut de Catalunya 2002-2005. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.

27 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

(4,77%) de la població total; els segueix la població sud- americana que representen el 27,38% dels estrangers de Sant Andreu de la Barca i aproximadament el 3% (2,67%) de la població total. (Annex 1.1. figura 1).

2.2. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ ACTUAL SEGONS EDAT I SEXE Segons la informació més recent aportada per l'Ajuntament el nombre d'habitants l’/1 1/2004 és de 24.977 , dels quals 12.881 (51,57%) són homes i 12.096 (48,43%) són dones, aspecte que crida l'atenció ja que és contrari al que passa habitualment en la nostra societat, on gairebé sempre hi ha més dones que homes i que podem explicar per les diferències en els moviments migratoris dels homes i les dones. L'edat mitjana és de 36,02 anys , 34,94 anys en els homes i 37,17 en les dones, edats que són lleugerament superiors a les registrades en anys anteriors. 5 (Annex.1.2. Taula 1) Tornant a l'actualitat, quant a la piràmide de població (Taula 3) veiem com la piràmide d'edats de Sant Andreu de la Barca mostra una població jove amb una cúspide relativament estreta, cosa que reflecteix l’envelliment moderat de la població, i una base més àmplia en què destaca l'increment del grup de 0 a 4 anys que té una franja de població superior al següent grup de 5 a 9 , cosa que reflecteix una fecunditat relativament alta sobretot si la comparem amb les taxes generals de fecunditat de Catalunya . (Annex 1.2. taula 2.). Crida l'atenció l'elevat percentatge de persones amb edats compreses entre els 25 i els 40 anys (el grup d'edat més majoritari és el dels 30-34 anys) producte de les migracions que duu experimentant la població des de fa uns anys i que han fet que sigui el grup de persones en les edats centrals de la vida el que més hagi crescut quant a nombre (Annex 1.2. figura 1.). Com s'ha comentat amb anterioritat s'observa una major proporció d'homes fins que a partir dels 40 anys comencen a igualar-se els percentatges d'ambdós sexes i es registra a partir dels 75 anys un clar predomini de població femenina.

Taula 3. Piràmide de població de Sant Andreu de la Barca l’01/01/04

Grup d’edat Homes Dones Total Nº % Nº % Nº % 0-4 anys 796 3,18 714 2,858 1.510 6,04

5 Anuario Social de España 2004. Sección de estudios de la Fundación “la Caixa”.

28 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

5-9 anys 709 2,83 625 2,5 1.334 5,34 10-14 anys 610 2,44 518 2,07 1.128 4,5 15-19 anys 606 2,42 593 2,37 1.199 4,8 20-24 anys 803 3,2 811 3,25 1.614 6,46 25-29 anys 1.474 5,9 1.466 5,86 2.940 11,77 30-34 anys 1.868 7,48 1.630 6,52 3.498 14 35-39 anys 1.425 5,7 1.096 4,38 2.521 10,09 40-44 anys 930 3,72 818 3,27 1.748 7 45-49 anys 774 3,09 744 2,97 1.518 6,07 50-54 anys 679 2,71 663 2,65 1.342 5,37 55-59 anys 655 2,62 657 2,63 1.312 5,25 60-64 anys 528 2,11 487 1,94 1.015 4,06 65-69 anys 364 1,45 332 1,33 696 2,78 70-74 anys 319 1,27 323 1,29 642 2,57 75-79 anys 167 0,6 236 0,94 403 1,61 80-84 anys 109 0,43 186 0,74 295 1,18 85-89 anys 50 0,2 104 0,41 154 0,61 90-94 anys 12 0,04 71 0,28 83 0,33 95 o més 3 0,01 22 0,08 25 0,1 Total 12.881 51,57 12.096 48,43 24.977 100% Font: Elaboració pròpia. Dades aportades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament.

Si ens centrem en l'envelliment moderat que té la població, comentat anteriorment, el col·lectiu de persones de més de 64 anys ha anat augmentant en els últims anys i representa l’1/ 1/2004 el 9,2% de la població total de Sant Andreu de la Barca (Annex 1.2. Taula 3), valor inferior al percentatge mitjà observat a Catalunya (Annex. 1.2. Taula 4); s'ha passat d'un índex d'envelliment de 44 l'any 1996 6 a 49 l’any 1999 i de 57,85 l’any 2003 (taula 4). La població de Sant Andreu de la Barca presenta un índex de dependència (taula 4) que va augmentant progressivament, però que segueix sent molt inferior al que presenten Barcelona i Catalunya que compten amb poblacions més envellides 7 (el 2002 l'índex de dependència de Barcelona era de 44 i el de Catalunya era de 45). Per tant podem dir que malgrat que es tracta d'una població jove, el procés d'envelliment continua, amb previsió que el percentatge de persones grans segueixi augmentant en els pròxims anys.

Taula 4. Evolució de diferents índexs d'edat de la població de Sant Andreu de la Barca. Índex de Índ ex de Índex de Índex de infància** joventut** vellessa** dependència** 1/1/2001 15,9 29,9 8,3 32,1

6 Indicadors estadístics municipals. Institut d’estudis metropolitans. Barcelona 1998. 7 Anuario Social de España 2004. Fundación “La Caixa”

29 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

1/1/2002 15,0 29,9 8,5 32,8 1/1/2003 8,7 1/1/2004* 15,9 23,03 9,2 33,51 **En l'annex 1.2, taula 5, es mostra la definició dels diferents indicadors. Font: Web de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca. Dades dels Anuarios Sociales de España 2000, 2001, 2003 i 2004. Col·lecció Estudis Socials. Fundació "la Caixa".*Font: Elaboració pròpia. Dades aportades per l'Ajuntament

2.3. NIVELL D'INSTRUCCIÓ DE LA POBLACIÓ Les dades de la taula 5 reflecteixen que respecte a la població de Barcelona i a la del total de Catalunya, Sant Andreu de la Barca presenta un percentatge similar de persones amb estudis primaris, un percentatge superior de persones amb estudis secundaris, un percentatge inferior de titulats universitaris i un percentatge superior d'analfabets, encara que respecte a aquesta última dada, si la comparem amb dades d'anys anteriors, la situació ha millorat (l'any 1996 el percentatge de persones analfabetes i sense estudis era d'un 20,32% i l'any 2001 era d'un 16,76% 8.) Quant a la distribució del nivell d'instrucció segons edat i sexe, les dades més recents de què es disposen i que fan referència a la població del 2001 9 mostren que les dones i les persones de més edat són les que presenten uns percentatges més grans d'analfabetisme i de no estudis (el 56,1% dels analfabets i de les persones sense estudis són dones, i el 33,5% són persones més grans de 65 anys).

Taula 5. Nivell d'instrucció.(Població 1/1/03) Analfabets Sense estudis Estudi s Estudis Tít ol primaris secundaris universitari Sant Andreu 3,5% 12,3% 21,0% 56,1% 7,1% de la Barca Barcelona 2,4% 11,8% 21,9% 50,0% 13,9% Catalunya 2,4% 11,4 % 22,0% 50,3 % 13,2% Font: Elaboració pròpia. Dades del Anuario Social de España 2004. Fundació "la Caixa".

Pel que fa al coneixement del català , ha millorat notablement en els últims anys; ha augmentat progressivament el percentatge de població que l’entén i ha disminuït el que no l’entén (Figura. 2), fet que pot constituir un important indicador de la integració cultural de la població procedent de fora de Catalunya.

8,9 Idescat (Institut d’estadística de Catalunya)

30 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Figura 6. Evolució del coneixement de català a Sant Andreu de la Barca (població de més de 2 anys)

100% 80% 60% 40% 20% Any 1991 Any 1996 0% Any 2001 Entén el català El sap parlar El sap llegir El sap escriure No l'entén Font: Elaboració pròpia. Dades de l’IEC (Institut d'Estudis Catalans).

2.4. ESTRUCTURA SOCIOECONÒMICA DE LA POBLACIÓ DE SANT ANDREU DE LA BARCA A. ACTIVITATS ECONÒMIQUES El mes de desembre de 2003 predominen a Sant Andreu de la Barca les activitats de serveis (hostaleria, gran comerç, immobiliàries i altres activitats de mediació financera, activitats de transport i comunicació, serveis personals i d'empreses), seguides de les activitats comercials minoristes (la majoria relacionades amb l'alimentació) i les activitats de construcció (taula 6); la presència de l'activitat agrícola és gairebé residual i menor respecte a anys anteriors les activitats industrials, entre les quals segueix destacant la fabricació de productes metàl·lics seguida de les activitats industrials manufactureres.

Taula 6. Distribució en nombre i percentatge de les activitats empresarials que al desembre de 2003 es feien a Sant Andreu de la Barca. Indú stria Construcció Comer ç al Serv eis * Profes sionals Total Nº (%) Nº (%) detall Nº(%) i artistes Nº (%) Nº (%) Activitats 280 346 432 747 138 1.943 empresarials (14,3%) (17,7%) (22,2%) (38,4%) (7,0%) Excepte comerç al detall Font: Elaboració pròpia. Dades aportades per l'Ajuntament .

Totes aquestes activitats econòmiques, es fan en unes 1.750 empreses aproximadament; d'aquestes el 39,34% (Nbre. = 689) són empreses de serveis excepte el comerç al detall que al seu torn representa el 18,84% (Nbre. = 330), el 18,38% (Nbre. = 322) són empreses de construcció, el 15,42% (Nbre. = 270) són empreses industrials (excepte empreses com Dynamit Nobel i Laboratorios Almirall, no hi ha grans indústries) i el

31 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

7,70% (Nbre. = 135) són professionals i artistes. Segons aquestes dades i comparant-les amb les d'anys anteriors, l'estructura sectorial i professional del municipi ha crescut i es pot apreciar un increment del nombre total d'empreses des de l'any 1996. Pel que fa a tipus d'activitat i a grandària, les empreses de construcció i de serveis i les mitjanes i petites empreses són les que més han crescut i les que predominen en l'actualitat 10 .

B. OCUPACIÓ Segons reflecteix un informe territorial de la demarcació de Barcelona que analitza l'evolució de l'ocupació entre 1992 i 2002 a Barcelona, s'ha produït un augment global de l'ocupació d'un 2,87% en aquests 10 anys, però en concret el mercat de treball que més ha crescut és el de Sant Andreu de la Barca (segons l'Institut d'Estadística de Catalunya la taxa d'ocupació de Sant Andreu de la Barca l'any 1996 era del 40,38% i l'any 2001 del 60,18%). Amb aquestes dades es converteix en el municipi amb un creixement més gran de l'ocupació xifrat en un 7,20% (entre el qual cal destacar el sector serveis i el de la construcció com a sectors en els quals més ha crescut l'ocupació , Annex 1.3. taula 1) i per davant de municipis com Sant Feliu de Llobregat (5,15%) i (5,06%). En parlar d'ocupació destaquem el fet que Sant Andreu de la Barca és un municipi que rep molts treballadors residents en municipis propers . Ja a principis dels anys noranta hi havia més gent no resident que treballava al municipi que residents; això seguia ocorrent l'any 96 i tal com veiem a la taula 7 també l’any 2001; aquesta tendència es manté molt probablement en l'actualitat però adquireixen molta importància les persones residents a Sant Andreu de la Barca que treballen fora del municipi , sobretot a Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Martorell, etc.; moltes d’aquestes persones han traslladat la seva residència aquí i continuen treballant fora, cosa que comporta importants mobilitats i dependències laborals entre els municipis del voltant.

Taula 7. Localització de l'ocupació per branques d'activitat (CCAE93). Població >16 anys (any 2001).

10 Informe sociolaboral del Baix Llobregat 1996-2002 zona nord del Consell Comarcal del Baix Llobregat. Observatori permanent del mercat de treball del Baix Llobregat.

32 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Agricul - Indú stria Construc - Comerç i Ser veis Altres Total tura, ció reparació ramaderia i pesca Resideix i 25 1.666 411 757 1510 95 4.464 treballa a Sant Andreu Resideix a 28 2.663 605 793 2.256 58 6.403 Sant Andreu i treballa fora Resideix 17 3.910 592 839 2.315 43 7.716 fora i treball a l lloc Total 42 5.576 1.003 1.596 3.825 138 12.180 treballen al lloc Font: Elaboració pròpia. Dades: Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya)

C. NIVELLS D'ATUR Durant els anys 80, a causa de la crisi que es va produir entre mitjans i finals dels anys setanta, es va arribar al nombre més elevat de població en atur a Sant Andreu de la Barca i a tota la comarca del Baix Llobregat (superior al 25%). A la fi dels vuitanta i principis dels noranta es va iniciar una millora temporal i va disminuir l'atur encara que va tornar a incrementar-se a mitjan dels noranta com a conseqüència d'un refredament general de l'economia; la població d'entre 20 i 30 anys fou la més desfavorida i el sector industrial -encara que continuava tenint l'índex més alt d'ocupació-, el més perjudicat 11 . Des de l'any 1996 i fins a l'any 2000 aproximadament, la taxa d'atur de Sant Andreu de la Barca igual que les del Baix Llobregat i les de Catalunya van anar disminuint tant entre els homes com entre les dones (tot i que sempre és superior l'atur entre les dones) (taula 8).

Taula 8. Evolució de l'atur registrat segons sexe (1966-2002). Homes Dones Total Nº Taxa (%) Nº Taxa (%) Nº Taxa (%) 2002 261 4,6 454 13,9 715 7,9 2001 211 3,7 398 12,2 609 6,8 2000 164 2,9 353 10,8 517 5,7

11 Web de Sant Andreu de la Barca

33 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

1999 189 3,3 390 11,9 579 6,4 1998 240 4,2 407 12,4 647 7,2 1997 307 5,4 454 13,9 761 8,4 1996 369 6,4 532 16,2 901 10 Font: Diputació de Barcelona. Dades del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya.

És a partir del 2001 i fruit d'un nou refredament econòmic quan les taxes d'atur comencen a augmentar tant a Sant Andreu de la Barca com a la comarca i a tot Catalunya, fins a arribar a Sant Andreu de la Barca l’any 2003 a una taxa d'atur del 7,6% , superior al 6,8% de la comarca i al 6,4% de Catalunya, però inferior a la taxa global d'Espanya que és d'un 8,9%.

Taula 9. Taxes d'atur (%) registrades l'any 2003 i els primers mesos de l’any 2004. Sant A ndreu Baix Llobregat Catalunya Espany a 20 03 20 04 20 03 20 04 20 03 20 04 20 03 20 04 Gener 7,6 8,3 6,8 7,11 6,7 6,7 9,5 9,3 Febrer 7,6 6,8 6,7 6,5 6,6 6,6 9,4 9,3 Març 7,5 7,0 6,7 6,5 6,6 6,4 93 9,2 Abril 7,4 6,7 6,3 9,0 Maig 7,6 6,7 6,2 8,7 Juny 7,9 6,7 6,2 8,6 Juliol 7,9 7,0 6,3 8,4 Agost 8,1 7,0 6,3 8,4 Setembre 7,9 6,9 6,3 8,6 Octubre 8,2 6,9 6,4 8,9 Novembre 8,1 6,9 6,5 9,0 Desembre 8,3 6,9 6,5 9,1 Total 7,8 6,8 6,4 8,9 Font : Web de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca. Dades del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya.

Així l’any 2003, la població femenina juntament amb la població d'edats compreses entre els 25 i 29 anys , i la població que treballa en el sector serveis són les poblacions més afectades per l'atur (Annex 1.3 taules 2, 3).

D. INDICADORS ECONÒMICS Durant el període 1996-2000, tant a Sant Andreu de la Barca com a Barcelona, es produeix un augment d'un 20% aproximadament (19,54% en Sant Andreu de la Barca i 20,26 a Barcelona) de la renda bruta familiar disponible (RBFD)

34 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

(Annex 1.3, taula 4) i es manté durant el període 2000-2002 en un nivell 6 en el cas de Sant Andreu de la Barca (entre 9.700 i 10.650 euros) i en un nivell 8 (11.500-12.500 euros) en el cas de Barcelona 12 (sempre la RBFD per habitant de Sant Andreu de la Barca per sota de la de Barcelona). Quant als rendiments declarats, segons dades de l'Agència Estatal Tributària (taula 10) encara que els rendiments mitjans declarats per contribuent de Sant Andreu de la Barca durant el període 1997-1998 eren lleugerament inferiors als declarats tant a la comarca com a Catalunya, els rendiments declarats procedents del treball eren més alts.

Taula 10. Estructura dels rendiments declarats ESTRUCTURA DELS RENDIMENTS DECLARATS Anys Del tr eball D’ empresari s De professional s Altres RMC* (euros) Sant Andreu 1998 93,611 5,731 1,571 -0,911 13,841 1997 93,061 5,951 1,321 -0,331 13.528 Baix 1998 88,86 6,591 2,461 1,921 14.772 Llobregat 1997 87,661 6,90 2,55 2,89 14.280 Catalunya 1998 83,741 7,101 4,021 5,15 15.025 1997 82,20 7,511 3,911 6,371 14.622 Font: Web de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca. Dades: Agència Estatal Tributària .

Pel que fa al PIB, l'any 1991 el de Barcelona és inferior al de Sant Andreu de la Barca (Annex. 1.3 Taula 5) i es produeix un augment d'aquest tant a Sant Andreu de la Barca com a Barcelona durant el període 1991-1996. Aquest augment és molt lleuger a Sant Andreu de la Barca i més gran a Barcelona i s’igualen els dos PIB l'any 1996. Durant aquest període el sector de la indústria i dels serveis són els sectors que més aporten al valor del PIB (Annex. 1.3. Taula 6). Cal esmentar que l'informe territorial de la demarcació de Barcelona , citat amb anterioritat, reflecteix que Sant Andreu de la Barca és el municipi de Barcelona on es cobren menys impostos; aquest fet al costat de l'important augment de l'ocupació, fa que l'informe consideri Sant Andreu de la Barca un exemple del treball de l'administració local que aplica una baixa pressió fiscal als ciutadans i treballa per millorar el mercat de treball i l'índex d'ocupació de la seva àrea d'influència .

12 Anuarios económicos de España 2001 y 2003. Sección de estudios de la Fundación “La Caixa”.

35 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

E. DIFERÈNCIES POBLACIONALS SEGONS LA ZONA DE RESIDÈNCIA Les diferents zones o barris que componen el municipi i dels quals s'ha parlat amb anterioritat en aquest informe, per la seva història, estructura urbanística, ubicació en relació a les infraestructures i accidents geogràfics, etc., configuren unitats que sovint acullen poblacions diferents a les quals corresponen estils de vida molt diferents entre si. A grans trets i per les dades de què es disposen del municipi podem dir que el nucli antic acull un percentatge important de persones de més edat amb un passat lligat a Sant Andreu de la Barca i les zones del nou centre del poble o el sector de l'eixample acullen persones de classe mitjana immigrants interiors dels anys 60-70 però molt consolidats i assentats en el municipi. Al barri de la Solana viuen la majoria de persones amb baixos recursos econòmics mentre que les persones d'un alt poder adquisitiu s'allotgen principalment a les urbanitzacions i a la Colònia del Palau. Quant a la nova població que arriba a Sant Andreu de la Barca procedent la majoria de Barcelona i amb un nivell adquisitiu mitjà, solen concentrar-se en nous barris com el de la Plana o el Palau.

36 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

1.2.B. CARACTERÍSTIQUES MEDIAMBIENTALS DE SANT ANDREU DE LA BARCA 1. MARC GENERAL Des de la Cimera de Rio , duta a terme l'any 1992 i en concret a partir de l'Agenda 21, s'aposta per treballar més els aspectes mediambientals a favor d'un desenvolupament sostenible per al segle XXI. L'any 1994 s'aprova la Carta de les Ciutats Europees cap a la sostenibilitat; és l’anomenada Carta d’Aalborg on se signen les voluntats i els compromisos per avançar cap a la sostenibilitat. El Ple del 30 d'octubre de 1996 de l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca va acordar unir-se al projecte desenvolupat en aquesta carta per fer realitat els acords de l'Agenda Local 21. En aquest context l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca es va acollir al “ Programa d’auditories-Agendes 21 locals ” que oferia el Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona i que consistia a donar suport a tots aquells municipis que havien iniciat processos de cara a desenvolupar polítiques ambientals més sostenibles. Així doncs, es va contractar una empresa externa encarregada de realitzar una auditoria ambiental municipal, a partir de la qual es va fer un diagnòstic ambiental rigorós durant el segon semestre de 1998 i es va elaborar un pla d'acció durant el primer semestre de 1999 que es comprometia a treballar per aconseguir un futur més sostenible. Des de l'any 2000 que s'inicia l'execució del pla d'acció, s'han produït importants canvis a Sant Andreu de la Barca, valorats el 2002- per la Diputació de Barcelona - a través de l'aplicació dels indicadors de sostenibilitat seleccionats per avaluar aquest pla d'actuació i complementats en l'actualitat per elaborar aquest pla d'actuació municipal.

2. DESCRIPCIÓ DE L’ENTORN FÍSIC DE SANT ANDREU 2.1. GEOLOGIA Y MORFOLOGIA Els materials primaris i secundaris que constitueixen els relleus muntanyosos de Sant Andreu de la Barca són antics, durs, compactes i tenen instal·lada la xarxa hídrica actual des del plistocè. Els materials d'aquests relleus són pissarres ordovíciques i materials triàsics (gres, conglomerats, i argiles) que entren en contacte per falles. Tota la base del terme de Sant Andreu de la Barca fins passat el riu Llobregat està constituïda per aquests materials, molt impermeables, sobre els quals es diposita una cobertura de

37 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

sediments del plistocè . Així, localment, en zones on l'erosió ha deixat la cobertura molt prima es poden tornar a veure les pissarres ordovíciques (per exemple sota el cementiri). Els materials terciaris (argiles, gres i conglomerats del miocè) afloren poc en el terme de Sant Andreu de la Barca i només es troben discordants sobre el triàsic i l’ordovícic en llocs com la punta del bosc del Llop i el turó extens del Serrat d’en Canals. Els materials quaternaris han estat dipositats pel Llobregat des del plistocè sobre la vall excavada terrasses (actual, inferior i mitjana) sobre les quals està edificat el municipi de Sant Andreu de la Barca. A nivell geotècnic el pes d'un edifici gran pot arribar a fracturar una gran crosta calcària formada a la terrassa mitjana i produir esquerdes moderades en les façanes dels edificis antics que l’envolten. Des del punt de vista geomorfològic, al terme de Sant Andreu de la Barca, hi ha dos grans dominis: el d'erosió i el d'acumulació. El domini d'erosió correspon als vessants de les muntanyes amb pendents superiors als 5º. En general els materials de la zona d'erosió són molt estables i només puntualment trobem algun pendent pronunciat que pot produir inestabilitat. L'única zona amb processos erosius ben implantats és molt petita i està situada en uns talussos sobre materials argilencs. El domini d'acumulació correspon a: - al pla al·luvial amb pendent al voltant dels 3º; - zona d'acumulació del peu de muntanya-terrassa mitjana : pla format pels sediments de materials del Llobregat i acumulació de materials transportats pels torrents. Aquesta zona agrícola fa 40 anys, actualment està gairebé tota ocupada per construccions urbanes i industrials. - zona d’acumulació del llit més extens d'inundació excepcional del Llobregat : materials aportats per les inundacions del Llobregat que discorre sobre els materials de la terrassa inferior. És una zona molt ocupada industrialment i fortament afectada per infraestructures com l'autopista i encara que el traçat de la nova autovia actua limitant gran part de les inundacions excepcionals, en alguns trams propers al municipi sembla que l'autovia se situa per sota, i per tant la zona es torna inundable (zona del cementiri).

38 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

2.2. CLIMA El clima de la zona és típicament mediterrani , caracteritzat per estius secs i calorosos, hiverns suaus i un règim de pluges concentrat bàsicament en la primavera i la tardor; les precipitacions mínimes tenen lloc al mes de juliol. Quant a la temperatura, a l'estiu els valors mitjans de les màximes se situen en els 33ºC (juliol) i 31,3ºC (agost) i els de les mínimes se situen al voltant dels 18ºC amb una oscil·lació tèrmica diürna de 15ºC, mentre que a l'hivern- considerant els mesos de desembre, gener i febrer- els valors mitjans de les màximes se situen entre els 10-12ºC i els de les mínimes oscil·len entre l, 2 i 2,5ºC Respecte a la humitat relativa (mitjana anual), segons dades aportades pel servei Meteorològic de Catalunya corresponents al període 1992-1997, la humitat és del 70%; els mesos de novembre i desembre són els més humits i els mesos de maig i juliol els més secs. El règim de vents és fonamentalment de marinades i terrals sobretot a l'estiu, mentre que a l'hivern els vents principals són deguts a la circulació sinòptica general de l'atmosfera, amb el pas de borrasques i de fronts associats. L'existència del riu i l'orientació de la vall fan sentir amb intensitat el règim de vents durant totes les èpoques de l'any. Una dada important que cal destacar és la freqüència amb què s'originen de forma local al Baix Llobregat situacions d'estabilitat atmosfèrica que es caracteritzen per vents febles que no afavoreixen el transport dels contaminants lluny de les fonts emissores, combinats amb una estratificació vertical de l'aire tipus inversió tèrmica que inhibeix els moviments verticals de l'aire i per tant la dispersió vertical dels contaminants i que es relacionen directament amb el grau de dispersió dels contaminants emesos en l'aire. En concret la situació geogràfica de Sant Andreu de la Barca en el fons d'una cubeta provoca freqüents situacions d'estabilitat atmosfèrica en produir-se inversions tèrmiques nocturnes que es destrueixen ràpidament al matí per l'escalfament de la terra a partir de la irradiació solar, condicionant la dispersió dels contaminants en les primeres hores del dia amb efectes que poden ser intensos encara que limitats. Aquests fenòmens són més importants a l'hivern i a la primavera.

39 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

2.3. HIDROLOGIA. FONTS NATURALS A. XARXA HIDROLÒGICA SUPERFICIAL La principal unitat hidrològica de Sant Andreu de la Barca és el riu Llobregat i constitueix l'eix vertebral de tot el seu espai natural. A pesar d'haver millorat la qualitat del riu Llobregat en els últims anys a partir de la construcció de noves depuradores o del col·lector de salmorres del Llobregat , persisteix la baixa qualitat de les aigües. Segons les dades que apareixen en l'Annex 2.1. Taula 1, l'estat del riu quan passa per Sant Andreu de la Barca és dolent, sense apreciar-se diferències entre l'estat ecològic del riu abans i després de passar pel municipi. A més del riu Llobregat, la xarxa hidrològica superficial del municipi està composta per quatre rieres i torrents que constitueixen la desembocadura natural del vessant oriental de les estribacions de les serres d'Ordal . Aquests quatre cursos que es disposen perpendicularment al riu Llobregat, habitualment estan secs o gran part de l'aigua que duen s'infiltra en arribar als materials permeables. De sud a nord són: la riera de Corbera, el torrent de Madius i les rieres del Palau i de Can Canals ; en aquesta última s’ha construït un embassament de laminació molt important per a la prevenció de possibles revingudes d'aigua .

B. HIDROLOGIA SUBTERRÀNIA Un dels fets més remarcables des del punt de vista geològic és la unitat hidrogeològica anomenada cubeta de Sant Andreu de la Barca (que s'ha format des del congost de Martorell fins a la Roca de Droc ocupant una superfície total de 6 qm²) i que conté un aqüífer important. Aquest aqüífer s'ha desenvolupat en materials molt permeables de la terrassa inferior del riu Llobregat i reposa sobre materials impermeables, pràcticament independent de les unitats situades aigua amunt i aigua avall; s'alimenta fonamentalment del riu Llobregat i són poc importants les aportacions d'altres aqüífers petits així com les aportacions de les aigües pluvials. La contaminació per metalls pesats que es va detectar fa anys en les aigües de la cubeta (conseqüència molt probable d'abocadors industrials i/o urbans àmpliament utilitzats en els anys 70-80 així com els abocaments directes a pous o fuites de les clavegueres urbanes i industrials) ha fet que

40 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

les aigües subterrànies de la cubeta es perdin per a consum urbà i que es limitin a ús industrial, encara que en l'actualitat es treballa perquè en un futur immediat siguin utilitzades per a regadiu. En l'Annex 2.1 Taula 2, apareixen dades sobre l'evolució de la qualitat dels principals pous del municipi, observant -a pesar de les poques dades existents- alguns problemes de contaminació en la majoria de pous analitzats en relació a la conductivitat, en els quals se supera el nivell guia de 1.000 S/cm. Pel que fa a l'evolució mensual de la profunditat dels nivells piezomètrics de l’aqüífer al·luvial (Annex 2.1 Taula 3) no se n’evidencia una sobreexplotació. A pesar d'observar- se força oscil·lacions mensuals d'aquests nivells, l'evolució en el període registrat (1998-2002) mostra una certa estabilització de la profunditat de l'aqüífer; aquesta situació pot ser pel poc aprofitament de les aigües del subsòl pels problemes de contaminació que impedeixen molts dels usos posteriors. Quant a les fonts naturals , moltes de les que hi havia a Sant Andreu de la Barca han desaparegut o s’han assecat; queden actives tres fonts que s'alimenten de les aigües de la riera de Can Mitjans ( font de Can Canals, font de Ca n’Arcs, font de Ca n'Amigó ), i tres més dintre del nucli urbà (la font de la Roda, la font de Can Jan i la de la Barca 13 ) .

2.4. SÒL DEL MUNICIPI El sòl constitueix el suport físic del sistema i és el principal recurs natural susceptible a moltes formes de contaminació, alteració o degradació. A Sant Andreu de la Barca distingim dues zones amb sòls diferents: 1. Zona d'erosió: correspon als principals relleus muntanyosos formats per materials compactes, on es desenvolupen sòls de pocs centímetres a decímetres d'espessor, la composició química dels quals reflecteixen els de la roca mare. Aquests sòls s’anomenen litosòls i tenen poc ús agrícola encara que estan coberts de bosc mediterrani. 2. Zona d'acumulació: presenta sòls amb una composició que reflecteix el seu origen com a dipòsit fluvials. Podem distingir-ne 2 tipus:

13 Auditoria ambiental municipal de Sant Andreu de la Barca. 1998.1999. Àrea mediambiental de la Diputació de Barcelona.

41 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

2.1. Sòl sobre argiles i llims que desenvolupen horitzons de calcificació: es troben a la zona on es desenvolupava una gran activitat agrícola actualment residual. 2.2. Sòls sobre graves i localment carbonats: reben els principals impactes de la contaminació que s'infiltra cap a l'aqüífer i es descriuen més detalladament en l'Annex 2.1 taula 4. Cal fer un esment dels sòls contaminats , ja que la contaminació d'aquests, pot suposar un risc seriós per a la salut de les persones i per al funcionament dels ecosistemes (sovint la contaminació de les aigües subterrànies està relacionada amb sòls contaminats) i per altra banda pot impossibilitar la implantació de determinades activitats en els sòls afectats amb la pèrdua econòmica que això suposa. Com a focus i formes de contaminació dels sòls a Sant Andreu de la Barca, destaquen els residus industrials i urbans que van emplenar els clots que hi havia en el llit de la cubeta a partir dels anys setanta a causa de l'extracció d'àrids urbans a més dels abocadors de residus de fundició utilitzats per la CELSA (empresa que pertany al terme municipal de Castellbisbal però situada en l’entorn pròxim de Sant Andreu de la Barca) i de l'erosió de residus dels talussos dels abocadors i sedimentació entre els llims del llit del riu. Segons l’auditoria mediambiental que es va fer durant el 1998-1999, a Sant Andreu de la Barca hi ha quatre emplaçaments de sòl contaminats reconeguts per l'antiga Junta de Residus (anomenada avui Agència de Residus de Catalunya, adscrita al Departament de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya); n’ha tapat un altre la nova autovia ja que discorre per sobre d'un antic abocador incontrolat de residus industrials situat a NW del polígon del Nord-Est. Aquests emplaçaments són: carretera nacional II qm 591,9, el polígon industrial Nord-Est (camí paral·lel al riu), darrere del cementiri i la zona del col·legi Josep Pla i zona industrial .

2.5. FLORA I FAUNA Tant l'activitat agrícola i forestal com el desenvolupament urbà i industrial del municipi són els responsables de l'actual paisatge vegetal de Sant Andreu de la Barca. A Sant Andreu les formacions boscoses es troben situades a l’oest del nucli urbà, a partir aproximadament de la corba topogràfica de nivell 60 m, on comencen les estribacions orientals de les serres d'Ordal; una primera visió de conjunt

42 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

d'aquesta zona posa de manifest el predomini de boscos de pi blanc encara que a les cotes més altes també hi ha alzina i a les zones més obagues roure. Dues són les formacions vegetals predominants: el matollar i el bosc . El matollar és una formació vegetal dominada per arbustos i pràcticament sense arbres, que està situada al vessant septentrional del bosc d'en Llop , paral·lelament a la riera de Can Canals . Llevat d’aquesta zona, el bosc és la formació vegetal majoritària. Un bosc de pi blanc que a partir dels 15 metres d’altitud aproximadament deixa pas a l'alzina litoral amb pi blanc que a les vessants obagues es transforma en una alzina amb roure 14 . Les formacions boscoses de Sant Andreu de la Barca són les zones més importants quant a fauna . Respecte a mamífers l'espècie més abundant és la del porc senglar ; són ocasionals la presència d'altres espècies com la guineu i el teixó, encara que els principals pobladors del bosc són els mamífers més petits com l'esquirol, el ratolí de bosc, la rata negra i la rata comuna. També s'observen: diverses espècies d'aus, rèptils com el dragó comú, el llangardaix, diverses espècies de sargantanes, serps (la verd, la blanca, i la d'aigua) i escorpins, sargantanes, i molt probablement diferents espècies d’anurs (gripaus i granotes ) sempre relacionats amb ambients humits. En total, són 32 el nombre d'espècies protegides d'animals i vegetals presents en el municipi des de l'any 1998 fins al 2002 15 .(calculades a partir de l'Annex 2 de la Llei 3/88 i els Annexos 1 i 2 de l'Ordre 5/11/84).

2.6. PAISATGE Des d'un punt de vista paisatgístic, a Sant Andreu de la Barca poden destacar-se els trets definidors següents: 1. Un component forestal introduït per la massa forestal que envolta i limita el municipi a occident, sobre les estribacions orientals de les serres d’Ordal, constituït en la seva majoria per finques forestals de titularitat privada. 2. Un component agrícola a causa dels camps fruiters que encara existeixen a zones com el Palau o veïnes al polígon industrial de Can Sunyer.

14 Auditoria ambiental municipal de Sant Andreu de la Barca. 1998-1999. Àrea mediambiental de la Diputació de Barcelona. 15 Aplicació del sistema municipal de indicadors de sostenibilitat de Sant Andreu de la Barca (2002)

43 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

3. Un component d'aigua que circula pel llit del Llobregat i quan plou per les rieres de Can Canals i del Palau. 4. Un component de caràcter urbà-industrial introduït per les edificacions que constitueixen el nucli urbà de Sant Andreu de la Barca i els tres polígons industrials, als quals s'uneixen la carretera nacional II que travessa el nucli de punta a punta i la línia de Ferrocarrils de la Generalitat Barcelona-Manresa-Igualada. Les dues zones que tenen un cert interès ecològic i paisatgístic a Sant Andreu de la Barca, són la forestal i la situada als marges del riu Llobregat , ambdues protegides a nivell local pel Pla General d'Ordenació Urbana 16 . Destaca la mala gestió forestal i de la fauna a causa precisament de l'alta titularitat privada de la zona forestal, així com la falta de millora del tram baix del riu Llobregat en passar per la comarca que des de fa anys està previst i que encara no s'ha iniciat.

3. ASPECTES DE L’ESTRUCTURA MEDIAMBIENTAL 3.1. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ MUNICIPAL MEDIAMBIENTAL La Regidoria de Medi Ambient de Sant Andreu de la Barca es va formar en l'any 1991. Les seves competències es poden sintetitzar en sis categories: 1. Control de la qualitat de l'aigua potable 2. Control de la qualitat del medi 2.1. Qualitat de l'aire 2.2. Qualitat de l'aigua 2.3. Qualitat del medi natural 3. Valoració dels impactes ambientals 4. Programes de sensibilització ambiental 5. Control del Programa de recollida selectiva de residus 6. Agenda Local 21 7. Contaminació acústica 8. Control de residus industrials 8.1. Emissions a l'atmosfera 8.2. Aigües residuals 8.3. Residus sòlids 9. Estalvi energètic 10. Sanitat ambiental (plagues )

16 Aplicació del sistema municipal de indicadors de sostenibilitat de Sant Andreu de la Barca (2002)

44 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Moltes de les tasques relacionades amb el medi ambient requereixen la col·laboració d'aquesta Regidoria amb altres serveis municipals; les col·laboracions més habituals són amb els serveis d’Urbanisme, Obres i Serveis, Governació, Ensenyament, Cultura i Joventut i Salut Pública com els més significatius. A la figura 1 , mostrem - des de l'any 1999 fins al 2004- el percentatge que representa la despesa municipal en medi ambient de la despesa corrent total del municipi.

Figura 1. Evolució de la despesa municipal mediambiental

2,00% 1,85% 1,80% 1,60% 1,56% 1,58% 1,60%

1,40%

1,20% 1,10%

1,00% 0,86% 0,80%

0,60%

0,40%

0,20%

0,00% Any 1999 Any 2000 Any 2001 Any 2002 Any 2003 Any 2004

Font: Aplicació del Sistema municipal d'indicadors de sostenibilitat a Sant Andreu de la Barca (2002). Dades : Regidoria de Promoció Econòmica de l'Ajuntament.

3.2 RISCOS AMBIENTALS I PLANS D'EMERGÈNCIA El nombre de riscos potencials de Sant Andreu de la Barca (període 1998-2002) són sis, i d'aquests, només dos consten de plans de prevenció. 17 El principal risc natural identificat al municipi és el de la inundació seguida dels riscos de naturalesa geomorfològica (erosions, despreniments de blocs, lliscament de terres ).

17 Aplicació del sistema municipal de indicadors de sostenibilitat de Sant Andreu de la Barca (2002). Àrea mediambiental de la Diputació de Barcelona.

45 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

El principal risc de naturalesa antròpica es concentra sobre la plana al·luvial i és a causa de la contaminació del cicle hídric. A més el municipi de Sant Andreu de la Barca ha estat declarat zona d'alt risc d'incendi (Decret 64/1995). El període d'alt risc d'incendi queda comprès entre el 15 de juny i el 15 de setembre, ambdós inclosos. L'Ajuntament forma part de l'Associació de Defensa Forestal (ADF) del Massís d’Ordal i disposa d'un Pla municipal de prevenció d'incendis forestals aprovat l’11 de juny de 1997; des de l'any 1998 no hi ha hagut cap incendi forestal, fet molt positiu si tenim en compte la gran extensió de finques forestals del municipi i la forta pressió urbana que es dóna tant al municipi com a la comarca. Altres riscos potencials del municipi són: - el risc químic produït per la proximitat de dues empreses de municipis veïns ( Hispano Química, SA, de Castellbisbal i Solvay-Hispavic-Viniclor, de Martorell ) que estan afectades per la normativa Seveso d'accidents majors i als plans d’emergència exterior de la qual està inclòs Sant Andreu. El Pla d'actuació municipal referent a això, es va començar a elaborar el 2002 i en l'actualitat està pendent de finalització i acceptació. - el risc de transport de mercaderies perilloses i - el risc de contaminació atmosfèrica Quant al Pla bàsic d'emergència (o Pla de protecció civil) obligatori per a municipis a partir de 20.000 habitants, la realització està pendent d’iniciar-se pròximament, així com l'adequació a aquest de la Comissió local de Protecció Civil . Segons aquestes dades s'observa que la prevenció de riscos ambientals és bastant baixa i, per tant, caldria -vistos els riscos potencials als quals està exposat el municipi - potenciar accions de prevenció en aquest sentit amb informació al més actualitzada i precisa possible.

4. PLANEJAMENT URBANÍSTIC I USOS DEL SÒL En els últims anys s'han produït importants canvis urbanístics que han tingut un gran impacte mediambiental . Així destaquem: el soterrament de la via del tren, la urbanització dels polígons industrials, l'augment de parcs i zones verdes, la urbanització, millora i transformació en zona per a vianants d'alguns carrers.

46 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

A Sant Andreu de la Barca, el Pla General d'Ordenació vigent correspon al que es va aprovar el 1981 (taula 1); sobre aquest s'han fet modificacions puntuals que no han significat variacions substancials en el planejament previst inicialment.

Taula 1. Distribució del sòl de Sant Andreu de la Barca segons el POU de 1981 Tipus de sòl Hectàrees % Urbà 304,32 55,13 Urbanitzable Programat 74,38 13,47 No Programado 19,42 3,52

No urbanitzable 153,88 27,88 Total 552 100 Font i dades: Regidoria d'Urbanisme de l'Ajuntament.

4.1. RÈGIM DEL SÒL El municipi de Sant Andreu de la Barca es desenvolupa en una superfície 5,52 qm2 (552 ha), (taula 1) i el sòl urbà es distribueix aproximadament en: 1/3 de sòl industrial, 1/3 de sòl residencial i 1/3 de sòl per a equipaments. Gran part de la superfície urbana està construïda, cosa que suposa un percentatge d'ocupació urbana molt important; aquest fet al costat del risc d'una possible edificació de pisos a la zona de Can Canals va dur l'Ajuntament juntament amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona a requalificar 12 hectàrees urbanitzable en zona forestal com a maniobra estratègica. És precisament l'alt percentatge d'ocupació urbana el factor que condiciona la futura dinàmica en el tema de la construcció i que consistirà en la substitució d'immobles antics i en mal estat per nous edificis o espais verds. Pel que fa a les zones verdes des de l'any 2002 i fins a l'actualitat s'han rehabilitat en noves places i espais verds diferents espais urbans infrautilitzats o degradats, per la qual cosa el sòl ocupat per zones verdes i parcs ha passat de les 0,13 hectàrees de l'any 1996 a les 1,8 hectàrees actuals, segons les dades aportades per la Regidoria de Medi Ambient. 18

18 ,19 Aplicació del sistema municipal de indicadors de sostenibilitat de Sant Andreu de la Barca (2002). Àrea mediambiental de la Diputació de Barcelona.

47 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Quant a l'estructura urbana , Sant Andreu de la Barca presenta un total de xarxa viària urbana de 14,5 quilòmetres (1999- 2002),que ha passa de 197 carrers l'any 1998 a 203 l'any 2002; durant aquest període de temps també s'ha produït un augment en el nombre de carrers amb arbres, que han passat de 49 l'any 1998 a 53 el 2002, amb la qual cosa s’ha mantingut constant (25%) el percentatge de carrers arbrats respecte al total. A més, i en comparació amb d'altres municipis veïns, Sant Andreu de la Barca mostra un dels percentatges més grans quant a zones de prioritat per als vianants ; així, mentre que en altres municipis veïns el percentatge d'aquest tipus de carrers oscil·la entre el 0,8 i el 4,8% del total de la xarxa viària urbana, a Sant Andreu de la Barca és d'un 37%, la qual cosa suma una superfície total de 15 hectàrees 19 (any 2002), percentatge que seguirà augmentant ja que durant l'any 2004 s'han iniciat una sèrie d'obres a zones on el vianant esdevindrà el protagonista. El sòl no urbanitzable correspon al sòl rústic, protegit o bé parc forestal; durant els últims anys s'ha produït un augment de zona forestal i arbrada (ha passat de les 11,8 hectàrees de l'any 1996 a les 17 hectàrees actuals). Tota la superfície d'especial valor ecològic es troba en sòl no urbanitzable; Sant Andreu de la Barca destaca, a més, respecte a d’altres municipis pel fet que el 25% del total de la superfície municipal és d'especial valor ecològic. Quant a projectes futurs d'urbanisme , destaquen la continuació de les obres de transformació en passeig de la zona per on discorria la línia de ferrocarrils abans del soterrament, així com la transformació en passeig urbà de la nacional II, la pavimentació d'alguns carrers i diverses actuacions que es tindran lloc a la part antiga del municipi.

4.2. HABITATGE Segons les dades de l'últim cens d'habitatges (2003), a Sant Andreu de la Barca el nombre total d'habitatges familiars és de 9.014 (taula 2), 1.737 habitatges més que en el 2000, cosa que suposa un increment del 23,87% entre els anys 2000 i 2003 i dels quals es dóna un increment més gran entre els anys 2000 i 2001 (24,90 %).

Taula 2 . Cens d'habitatges per al període 2000-2003. Any 1.991 Cens Any 2000 Cens Any 2001 Cens Any 2003

48 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Habitatges 4.779 7.277 9.086 9.014 Font i dades: Web de l’Ajuntament

Es presenten a continuació algunes taules que mstren l’evolució del número de vivendes segons tipus, tamany, Aixa com règimen de tinença i composició dels nuclis familiars . Moltes d’aquestes dades son de 1991, per lo tant és poc fiable que siguin representatives de la situació actual. Sí podem afirmar que Sant Andreu és el primer municipi de la comarca en cuant a construcció de vivendas protegides 20 .

Taula. Evolució dels habitatges a Sant Andreu de la Barca segons tipus. Any 1991 2001 2003 Habitatge 86,52% 84,9% 87,4% principal Habitatge 3,11% 1,5% 1,3% secundari Habitatges 10,35% 13,6% 11,3% buits i altres Font: Elaboració pròpia. Dades: Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Taula 4. Característiques dels habitatges de Sant Andreu de la Barca segons la superfície útil. 1991 Fins a 49 m 2 0,9 De 50 a 69 33,6 De 70 a 99 53,5 De 100 a 119 6,0 De 120 a149 2,8 De 150 i més 3,2 Total habitatges principals 4.135 Font: Elaboració pròpia. Dades: Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Taula 5. Percentatge d'habitatges de Sant Andreu de la Barca segons el règim de tinença (any 1991). Propietat Lloguer Gratuï ta Sant Andreu 81,258 16,487 2,255 de la Barca Baix 80,75 15,76 3,49 Llobregat Catalunya 72,75 23,779 3,48 Font: Elaboració pròpia. Dades: Institut d'estadística de Catalunya (IDESCAT).

20 Ciutat de Sant Andreu de la Barca. Memòria de Gestió 1999-2003. Ajuntament de Sant Andreu de la Barca.

49 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Taula 6. Evolució dels habitants de Sant Andreu de la Barca per llar. 1991 2001 2003 1 persona 6,2% 10,8% 16,1% 2 persones 19,5% 25,1% 30,6% 3 persones 22,9% 24,4% 46,1% (3 i 4 personas) 4 persones 30,6% 27,0% - 5 persones 20,8% 12,7% 7,4% Total de 4.140 5.842 7.877 famílies Font: Elaboració pròpia . Dades: Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

4.3. MOBILITAT Sant Andreu de la Barca manté certes dependències funcionals amb d’altres municipis de la comarca i viceversa, dependències motivades pel treball, els estudis, les compres o la mateixa activitat lúdica i que vinculen el municipi sobretot amb Martorell, amb els municipis del sud del Baix Llobregat i amb Barcelona . Aquestes dependències són estudiades en el moment d’analitzar els desplaçaments i els motius que els justifiquen. A Sant Andreu de la Barca hi ha una forta dependència del vehicle privat superior fins i tot a la d'altres municipis de la comarca la dependència de la qual també és alta, però que tenen una major possibilitat d'utilitzar el transport públic, per la qual cosa els desplaçaments en vehicle privat són menors 21 (figura 2).

Figura 2. Desplaçaments en vehicles privats, respecte al nombre total de desplaçaments (a peu, amb bicicleta, transport públic o vehicle privat)(%). (%)

21 Aplicació del sistema municipal de indicadors de sostenibilitat de Sant Andreu de la Barca (2002). Àrea mediambiental de la Diputació de Barcelona

50 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

60

50

40

30 48,45 20 39,05 41,38 Percentatge 28,37 10

0 Sa Es Ho Vi nt plu spi lad And gue tal eca reu s d et ns de e L de la lob llo Ba reg bre rca at gat

Font: Aplicació del sistema municipal d'indicadors de sostenibilitat de Sant Andreu de la Barca (2002). Dades: Enquestes de mobilitat quotidiana 1996 i 2001 de l'Autoritat Metropolitana del Transport.

El transport en vehicle privat és especialment destacable per raons de treball , ja que per raons d'estudis Sant Andreu de la Barca disposa de vuit centres d'ensenyament (primari + secundari) i només la gent que segueix cicles formatius superiors (FP i Universitat, entre altres) es veu obligada a desplaçar-se fora del municipi o fora de la comarca. (Annex 2.2 taules 1 i 2). Els desplaçaments intramunicipals es fan majoritàriament a peu i el transport públic s'utilitza fonamentalment per desplaçar-se a Barcelona.

5. VECTORS AMBIENTALS Segons “l’Inventari d'emissions i fonts contaminants de Catalunya del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ” (EPER CA), el 2001 Sant Andreu de la Barca té sis establiments amb risc elevat d'incidència ambiental però cap supera els límits fixats per la Comissió Europea quant a emissions de contaminants aire i/o aigua.

5.1. ATMOSFERA La qualitat de l'aire de Sant Andreu de la Barca, des de fa anys, és bona o molt bona per a tots els contaminants (taula 7) excepte per a les partícules en suspensió totals (PST) que sobrepassaven els nivells permesos per la llei. Els nivells d’immissió de contaminants del municipi es controlen a les

51 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

estacions del centre d’ensenyament infantil i primari (CEIP) Josep Pla (una automàtica i dues manuals) -que és el més proper a la zona industrial - i a la de l'Institut d’Ensenyament Secundari (IES) El Palau (una manual ), i els contaminants que es mesuren són les partícules en suspensió totals i les PM 10, el diòxid de sofre (SOTA2), el plom (Pb) i l'ozó troposfèric (O3); la resta de contaminants s'avaluen a partir de les informacions aportades pels “ Mapes de Vulnerabilitat i Capacitat del Territori enfront de la Contaminació Atmosfèrica” realitzats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i fins al moment no s’han detectat nivells superiors als permesos per la llei.

Taula 7. Evolució dels nivells d’immissió d’alguns dels contaminants atmosfèrics de Sant Andreu de la Barca (excepte PST). 1999 -2000 2000 -20001 2001 -2002 Valo r límit (annual) 3 3 S0 2 (mitjana 8(P 5o ) 2(P 5o ) 4µg/m (P 5o ) 80 µg/m annual) 31 (P 98 ) 28 (P 98 ) (P 98 ) = 250 µg/m 3 3 N0 x (mitjana 22 (P 5o ) 43 (P 5o ) 48 µg/m (P 98 ): 3 annual) 116(P 98 ) 118 (P 98 ) 200 µg/m 3 3 3 03 (mitjana 28 µg/m 25 µg/m 25 µg/m *(Lh1)=180 µg/ 3 annual) m (LhA)=360 µg/m 3 (LvH)=110 µg/m 3 * Lh1: límit d'informació a la població.; LhA: límit d'alerta a la població; LvH: límit de protecció de la salut. Font: Elaboració pròpia. Dades: Anuari del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

Ja durant el període 1990-1994 els alts nivells d’immissió de PST superaven els límits fixats en la legislació vigent, per la qual cosa es va sol·licitar la declaració de Zona de Protecció Especial de l'Atmosfera (ZPEA) que engloba altres municipis de la zona (Castellbisbal, Molins de Rei, Pallejà, el Papiol, Sant Andreu de la Barca i Sant Vicenç dels Horts ), que han de ser tractats com a una unitat, ja que el que succeeixi en una de les poblacions afectarà l'altra; així, és probable que gran part de les emissions industrials que es detecten i causen problemes a Sant Andreu de la Barca, no es produeixin dintre dels seus límits municipals sinó en els propers. La ZPEA fou declarada pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya a través del Decret 233/1933, de 31 d'agost i el Pla d'actuació corresponent fou aprovat l'any

52 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

1995, pla que va marcar com a objectiu a Sant Andreu de la Barca un nivell d’immissió de PST de 130 µg/m3 abans de l’1 d’abril de 1999 i que destacava com a principals causes dels alts nivells de PST les emissions procedents de la indústria i del trànsit ; aquestes últimes es produïen pels gasos de combustió dels motors o pel trànsit de vehicles per vies poc pavimentades. Així, en aquell moment es van iniciar millores en indústries de la zona i es van iniciar obres de pavimentació sobretot en els polígons industrials, però encara així no s’aconseguien els nivells de PST menors a Sant Andreu de la Barca, a causa de les importants obres de construcció de l'autovia del Baix Llobregat. Des de llavors i una vegada acabades les obres de l'autovia, el millor control industrial juntament amb la pavimentació i urbanització de determinats sectors de polígons industrials i l'augment de zones verdes, parcs, zona forestal i arbrada , són factors que han contribuït que actualment i segons les últimes dades del Departament de Qualitat Mediambiental de la Generalitat de Catalunya , Sant Andreu de la Barca es trobi per sota dels valors límits de contaminació i se situï en la mitjana dels municipis catalans. En concret, l'índex de partícules en suspensió (PST), que és el que té una incidència més gran en la contaminació de les ciutats ha descendit de forma molt important i ha passat de registres de 330,76 ug/m3 en el període 1997-1998 als 122,00 ug/m3 del període 2003-2004, amb la qual cosa Sant Andreu de la Barca se situa per primera vegada per sota del límit marcat pel Departament de Medi ambient que és de 150 ug/m3. A la figura 3 mostrem l'evolució dels nivells de contaminació registrats pels dos captadors de partícules dels quals disposa Sant Andreu de la Barca.

Figura 3. Evolució dels nivells de contaminació de (PST) a Sant Andreu de la Barca. (ug/m3).

53 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Registre del col·legi Josep Pla

400

300

200

100

0 2003- 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2004

Mitjana anual 312 262 205 238 314 322 286 250 222 174 122 Anys

Font i dades: Servei de Vigilància i Control de l'Aire del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

Registre de l'IES del Palau

140 120 100 80 60 40 20 0 2003- 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2004 Mitjana anual 125 101 131 131 80 88 Anys

Font i Dades: Servei de Vigilància i Control de l'Aire del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

5.2. SOROLL Durant el període 1998-2001 es van registrar 273 denúncies per temes de soroll (60, 82, 80 i 51 per any

54 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

respectivament 22 ; es van tramitar durant el període 1999-2003 39 expedients de queixes per so a Sant Andreu de la Barca. Durant aquest últim període (1999-2003) des de l'Ajuntament s'han fet diferents actuacions amb l'objectiu de millorar el nivell de soroll del municipi, destacant la realització del mapa sònic, la insonorització de l'autovia mitjançant la col·locació d'una pantalla acústica , així com una petició de correcció de sorolls per a l'empresa CELSA amb actuacions posteriors de control. L'any 1993 PROEMA (Projectes i Estudis de Medi Ambient, scp) es va encarregar de fer el mapa sònic del nucli urbà de Sant Andreu de la Barca. Des de llavors el municipi ha experimentat canvis importants, entre els quals destaquen l'entrada en servei de l'autovia A-2, que ha comportat una disminució molt important del trànsit que travessava el nucli urbà, així com la urbanització de noves àrees del municipi, l'obertura de nous carrers i la creació de zones per als vianants. Tots aquests canvis van justificar la realització d'un nou estudi el 2001 , però la coincidència en el temps amb les obres del soterrament de la línia de ferrocarril que travessava el nucli urbà va comportar la realització del mapa sònic de Sant Andreu de la Barca en dues fases: 1a fase realitzada el 2001 en la qual es van determinar els nivells acústics existents a les zones no afectades per les obres a partir de mesures in situ , puntuals i en continu , i a les zones afectades es va fer una determinació estimativa a partir de diversos models matemàtics adequats a les característiques específiques de cada zona. 2a fase realitzada el 2003 en la qual es van estudiar les zones afectades per les obres del soterrament del ferrocarril, les zones de nova urbanització i la zona industrial completant d'aquesta manera l'estudi.

A. PUNTS MESURATS EN L'ESTUDI A.1. MESURAMENTS CONTINUS En total es van seleccionar catorze punts representatius de les diferents Tipuslogies de vies existents al municipi en els quals es van fer mesures contínues durant 24 hores. Els primers 10 punts es van estudiar en la primera fase i els altres 4 en la segona. Aquests punts van anar:

22 Aplicació del sistema municipal de indicadors de sostenibilitat de Sant Andreu de la Barca (2002). Àrea mediambiental de la Diputació de Barcelona.

55 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

1. Carretera de Martorell, 1 (Ajuntament nou): es caracteritza per tenir un nivell de trànsit elevat que es produeix de forma contínua. 2. Carretera de Barcelona, 20, 2n: presenta un nivell de trànsit inferior al comentat anteriorment, però és un carrer més estret i amb edificis alts de costat a costat. 3. Carrer Berguedà, 5, 5è.: és un carrer ample, amb poc trànsit i en règim discontinu sobretot a la nit. 4. Carrer Dr. Fleming, 63: és un carrer amb trànsit poc important i en règim discontinu però més estret que el c.Berguedà. 5. Avinguda Constitució, 21 6. Avinguda Constitució, 68-72, 4t 2a L'avinguda de la Constitució és una via primària que suporta un trànsit continu, igual que el del número 20 de la carretera de Barcelona, però en aquest cas és més ample i els edificis estan més allunyats de la calçada; aquestes característiques són més acusades en el número 68 que en el número 21 7. Urbanització La Juve: és una urbanització privada amb poc moviment de persones i trànsit limitat als veïns. 8. Avinguda Guatemala, 18, 1r 3a: via important del municipi, amb un cert nivell de trànsit i molt moviment de persones. 9. Carrer Dr. Vila, 5, 2n 3a: via amb molt poc trànsit, limitat pràcticament al pas dels veïns i que es troba situada al costat de l'autovia A-2 i separada d'aquesta per una pantalla acústica. 10. Carrer Maresme (entrada pel parc de la Vall del Palau, bloc 6, 6è 2a): és un carrer amb poc trànsit i poc moviment de gent. 11. Plaça de Josep Anselm Clavé, CEIP Sant Andreu de la Barca, 1r. 12. Via de l'Esport, 40, casa 3: es tracta d'un carrer d'entrada i sortida del municipi, per la qual cosa canalitza bastant de trànsit. 13. Carrer Pompeu Fabra, 9: el punt de mesura està situat en una zona tranquil·la del municipi, amb cases baixes amb jardí i poca circulació de vehicles. Una font remarcable de soroll són els gossos que borden quan passa gent pel carrer. 14. Carrer Dr. Vila, 7, 3r 1a (CELSA. Aquest punt ja va ser mesurat el 2001).

56 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

A.2. MESURAMENTS PUNTUALS: a més es van prendre mesures puntuals in situ en 138 punts (67 durant la fase 1 i 71 durant la fase 2), 98 dels quals ja es van mesurar el 1993; la resta eren punts nous.

B. RESULTATS DE L'ESTUDI 23 : La principal font de soroll ambiental a les zones del municipi de Sant Andreu de la Barca estudiada és el trànsit de vehicles. En determinades àrees existeixen altres fonts de soroll com l'activitat industrial (CELSA i zona industrial), l'activitat veïnal i els lladrucs de gossos .

B.1. RESULTATS DELS PUNTS MESURATS CONTÍNUAMENT Quant a l'evolució dels nivells sonors durant les 24 hores del dia , al nucli urbà del municipi es poden distingir dos períodes horaris: un període diürn, entre les 7.00 i les 22.00 hores, en què els nivells es mantenen més o menys constants, amb variacions inferiors als 5 dBA i un període nocturn , entre les 22.00 i les 7.00 hores, en què els nivells sofreixen un fort descens (entre les 22.00 i la 1.00 aproximadament), seguidament es mantenen durant un cert temps (entre la 1.00 i les 4.00 aproximadament) i posteriorment s'incrementen (entre les 4.00 i les 7.00, aproximadament) per arribar als nivells diürns. Així doncs, existeix una clara diferència entre el període diürn i el nocturn amb excepció d'alguns punts en què la seva diferencia no és tan acusada (punts 7, 10, 14) (taula 8).

Taula 8. Valors del nivell sonor equivalent dels períodes diürns (LeqD) i nocturns (LeqN), amb les desviacions típiques i diferències entre ells.

Localització Leqd (dBA) σσσD LeqN, σσσN Leqd - LeqN, (dBA) Carretera de 66,4 1,2 60,5 3,9 5,9 Martorell, 1 Carretera de 69,5 1,6 63,0 5,6 6,5 Barcelona, 20, 2n Berguedà, 5, 5è. 58,6 2,1 53,5 1,7 5,1 Dr. Fleming, 63 58,0 3,4 48,4 4,8 9,6 Avinguda 67,0 1,4 60,4 5,4 6,6 Constitució21, Avinguda 63,9 1,8 57,4 6,2 6,5 Constitució,68

23 Estat actual i evolució dels nivells acústics en el nucli urbà de Sant Andreu de la Barca. Proema. Desembre de 2001 i Juliol de 2004

57 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Urbanització “La 49,1 2,4 48,9 3,1 0,2 Juve”(*) Avinguda 68,2 2,3 61,9 6,6 6,3 Guatemala, 18, 1r 3a Dr. Vila, 5, 2n 3ª 61,0 2,3 57,1 1,9 3,9 Maresme(**) 59,1 2,2 56,3 4,0 2,8 Plaç a J. Anselm 60,2 3,2 52,6 5,2 7,6 Clavé (CEIP) Via de L’Esper t, 65,9 1,9 57,0 6,3 8,9 40 Pompeu Fabra, 9 60,5 3,1 54,2 5,1 6,3 Dr. Vila, 7, 3r. 61,4 1,3 57,3 2,4 4,1 1a *Mesures fetes entre les 16.45 i les 5.30 hores** Mesures fetes entre les 15.00 i les 10.45 hores Font i dades: Estat actual i evolució dels nivells acústics al nucli urbà de Sant Andreu de la Barca. Proema. Desembre de 2001 i juliol de 2004

Segons la Lley de Protecció contra la contaminació acústica (Annex 2.3 taula 1)- sobre els nivells d’avaluació de la inmisió sonora en l’ambient exterior produida pels mitjans de transport, activitat i veïns - la major part dels carrers del municipi son zones A i B amb uns nivells de soroll diurns inferiors als 65 dBA (taula 9); només les principales vies de trànsit superen aquests nivells.

Taula 9. Nivells acústics diurns (L AeqD ). LAeqD < 60 dBA 60 < L AeqD < 65 dBA 65 < L AeqD < 70 dBA Berguedà, 5, 5è Avinguda Constitución, Carretera de Martorell, Dr. Fleming, 63 68 1 Urbanitzación “La Carrer Dr. Vila, 5, 2n Carretera de Barcelona, juve” (*) 3ª (1º Fase) 20, 2n Maresme (**) Vía de L’Esport,40 Avinguda Constitució, 21 Plaça J.A. Clavé Carrer Dr. Vila, 7, Avinguda Guatemala, Pompeu Fabra,9 3r.1ª (2º Fase) 18,1r 3a *Mesures fetes entre les 16.45 i les 5.30 hores. ** Mesures fetes entre les 15.00 i les 10.45 hores. Font i dades: Estat actual i evolució dels nivells acústics al nucli urbà de Sant Andreu de la Barca. Proema. Desembre de 2001 i juliol de 2004.

Respecte el període nocturn, les condicions son les següent (Tabla 10):

Taula 10 . Nivells acústics nocturns ( LAeqN ) LAeqN < 50 dBA 50 < L AeqN < 55 dBA 55 < L AeqN < 60 dBA LAeqN> 60 dBA

58 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Dr. Fleming, Berguedà, 5, 5è Avinguda Carretera de 63 Pompeu Fabra, 9 Constitución, 68-72 Martorell, U. “La Juve” Vía de l’Esper t Dr. Vila, 5, 2n 3ª Carretera de (*) 40 (1º F) Barcelona 20 2n Plaça J. A. Maresme (**) Avinguda Clavé Constitució, 21 Avinguda Guatemala, 18, Dr. Vila, 7, 3r. (2º F) *Mesures fetes entre les 16.45 i les 5.30 hores. ** Mesures fetes entre les 15.00 i les 10.45 hores. Font i dades: Estat actual i evolució dels nivells acústics al nucli urbà de Sant Andreu de la Barca. Proema. Desembre de 2001 i juliol de 2004.

De la comparació de les mesures preses en continu durant 24 hores dels punts mostrejats el 1993 i el 2001 o 2003 , es conclou que a l’avinguda Constitució, a l’avinguda Guatemala, a la Via de l'Esport, el carrer Pompeu Fabra i al carrer Dr. Vila , els resultats quant a nivell de soroll són molt similars. Esmentarem especialment el cas del carrer Dr. Vila , ja que els resultats mostren que l'entrada en funcionament de l'autovia no ha fet pujar aquests nivells, cosa que demostra al seu torn que la font de soroll principal de la zona és l'empresa CELSA i que la pantalla acústica instal·lada és efectiva. Seguint amb les comparacions, a la carretera de Barcelona sí que s'observen diferències considerables durant aquest període, a causa de la disminució del trànsit: l'últim mesurament del nivell sonor diürn és d'uns 8 dBA inferior als de l'any 1993 mentre que el nocturn és 11 dBA inferior (taula 11). També ha millorat la situació de la plaça Josep Anselm Clavé.

Taula 11 . Comparació de nivells de soroll entre els anys 1993 y 2001 o 2003.

Localización Any Leqd (dBA) σσσD LeqN, σσσN Av enida 1993 66,7 1,3 62,1 7,2 Constitució, 31 2001 67,0 1,4 60,4 5,4 Av enida Guatemala, 1993 67,8 2,2 60,9 6 2001 68,2 2,3 61,9 6,6

Dr. Vila, 7 1993 64,9 5,4 57,0 1,8 2001 61,0 2,3 57,1 1,9 2003 61,4 1,3 57,3 2,4

59 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Carretera de 1993 78,3 0,8 74,2 3,4 Barcelona 46 2001 69,5 1,6 63,0 5,6 Pl aza J. Anselm 1993 63,1 1,7 58,2 5,4 Clavé 2003 60,2 3,2 52,6 5,2 Via de L’Es per t 1993 66,6 2,2 - - 2003 65,9 1,9 57,0 6,3 Pompeu Fabra 1993 62,0 3,7 52,9 4,6 2003 60,5 3,1 54,2 5,1 Font i dades: Estat actual i evolució dels nivells acústics al nucli urbà de Sant Andreu de la Barca. Proema. Desembre de 2001 i juliol de 2004

B.2. RESULTATS DELS PUNTS MESURATS PUNTUALMENT Pel que fa als 138 punts on es van prendre mesures puntuals el 2001 i el 2003 durant 15' (Taula 12), el 34,78% no superaven els 60 dBA, mentre que el 42,75% tenia nivells entre 60 i 65 dBA i el 21,74% restant entre 65 i 70 dBA. Només en un punt se superaven els 70 dBA (cosa que representa el 0,72%) i corresponia al carrer Torre Bovera dintre de la zona industrial del municipi, on hi ha molt trànsit de vehicles pesats i l'asfalt està en mal estat. Prenent com referència els 65 dBA com a nivell que no és aconsellable superar durant el període diürn, el 77,53% dels punts mesurats tenen valors acceptables (<65 dBA) i el 22,46% restant presenten valors que s'han de millorar.

Taula 12. Distribució dels nivells sonors mesurats en 138 punts.

LAeq (dBA) Nombre de punts Per centa tg e <45 0 0 De 45 a 49 2 1,45 De 50 a 54 7 5,07 De 55 a 59 39 28,26 De 60 a 64 59 42,75 De 65 a 69 30 21,74 De 70 a 74 1 0,72 De 75 a 79 0 0 >80 0 0 Total 138 100 Font i dades: Estat actual i evolució dels nivells acústics al nucli urbà de Sant Andreu de la Barca. Proema. Desembre de 2001 i juliol de 2004.

De la comparació entre els punts mesurats puntualment l'any 1993 i el 2001 o 2003 (Taula 13) es conclou que la tendència de l'evolució en les àrees estudiades des de l'any 1993 és cap a la baixa.

60 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Taula 13. Distribució dels punts estudiats segons la variació registrada dels nivells de soroll durant el període 1993-2001 o 2003 Variació dels nivells de soroll No mbre de pu nts % Increment 19 19,38 Disminució 67 68,36 Igual 12 12,24 Font i dades: Estat actual i evolució dels nivells acústics al nucli urbà de Sant Andreu de la Barca. Proema. Desembre de 2001 i juliol de 2004.

La disminució més acusada dels nivells acústics s'ha produït en tot el tram de l'antiga nacional II (carrer Rector Juanico, carretera de Barcelona i carretera de Martorell ), a causa de la gran disminució de trànsit que ha comportat l'entrada en servei de l'autovia així com al c. Pau Casals com a conseqüència del soterrament de la via del tren. Altres vies on el soroll s'ha reduït de manera considerable són les que han passat a ser zones per als vianants i les que hi estan directament connectades. En canvi en tots els punts on s'ha produït un important increment de trànsit de vehicles el soroll ha augmentat.

5.3. AIGUA A. RECURSOS HÍDRICS El proveïment d'aigua potable del municipi de Sant Andreu de la Barca va totalment a càrrec de l'entitat ATLL (Aigües Ter- Llobregat) des de la planta de potabilització situada al terme municipal d'Abrera que s'abasteix del riu Llobregat i la gestió d'aquesta corre a càrrec de l'empresa Aqualia, SA. Anys enrere, Sant Andreu de la Barca es subministrava íntegrament a partir de sis captacions d'aigua subterrània de la cubeta de Sant Andreu de la Barca -que es van deixar d'utilitzar per a consum humà a causa de les altes concentracions de ferro i manganès detectades -, encara que són utilitzades per empreses situades al municipi per a ús industrial. A més, el municipi disposava d'una planta de potabilització operativa que actualment està fora de servei i només s'utilitza com a dipòsit regulador de 500 m3 de capacitat i central d'impulsió. En l'actualitat el proveïment municipal es fa mitjançant sis dipòsits d'acumulació i la corresponent xarxa de distribució que reparteix l'aiguaals diferents nuclis i a la totalitat de les zones residencials.

61 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Pel que fa a la distribució del consum d'aigua a Sant Andreu de la Barca, segons l’ús, a la taula 14 mostrem les dades més actuals:

Taula 14. Distribució -segons l’ús- del volum d'aigua subministrada a Sant Andreu de la Barca l'any 2003. Tipus de Subministrament Consum en litres (% respecte al total) Subministrament 1.092.382000 litres 42,6% doméstic Subministrament 80.010.000 litres 31,2% comercial Subministrament 12.264.000 litres 0,47% provisional d’obres Subministrament 405.726.000 litres 15,83% industrial Subministrament 36.096.000 litres 1,4% municipal Subministrament de 105.024.000 litres 4,10% rec Pèrdues 546.444.000 litres 21,33% Volum total consumit 2.015.091.000 litres 78,67% Volum total 2.562.345.000 litres 100% suministrat a la xarxa Font: Elaboració pròpia. Dades d’Aqualia, Gestió Integral de l'Aigua, SA.

A la taula 15, mostrem l'evolució en els últims anys de la distribució del consum d'aigua per sectors. Quant al volum d'aigua que es perd per un manteniment deficient de la xarxa de proveïment, el 2003 és l'any que menor percentatge es registra referent a això des de l'any 1999, ja que en els últims anys es consumia al voltant d'un 40% del total a nivell domèstic i es perdia un 30% de l'aigua canalitzada per fuites en la xarxa.

Taula 15. Distribució en percentatge de consum d'aigua per sectors (1997-2003) Consum (% respecte 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 al total) Doméstic 60 42,23 47,78 41,88 41,36 - 42,62 Municipal 7 2,24 2,96 2,48 3,05 - 1,40 Industrial 33 24,73 27,35 26,61 27,11 - 15,83 Pèrdues - 30,79 21,91 29,03 28,48 - 21,33 Font: Aplicació del sistema municipal d'indicadors de sostenibilitat a Sant Andreu de la Barca (2002). Dades : Aqualia i ATLL No es disposen dades de les captacions de la comunitat d'usuaris de la cubeta de Sant Andreu, ni de les concessions d'aigües superficials.

62 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Si atribuïm estrictament als ciutadans l'aigua de consum domèstic i el de subministrament municipal, l'any 2003 el consum d'aigua per habitant i per dia és aproximadament d'uns 124 litres, inferior als 140-160 litres/habitant/dia del període 1998-2001 24 (figura 4) i que ja estaven dintre dels rangs considerats habituals.

Figura 4. Evolució del proveïment d’aigüa municipal (llitres/habitant/dia)

160 150 152 150 139 140 140 135 140 130 120 124 120

100 Consum domiciliari 80 Consum municipal 60 total

40 12 15

llitres/habitant/dia 10 20 9 4 0 Any 1998 Any 1999 Any 2000 Any 2001 Any 2003

Font: Aplicació del sistema municipal d'indicadors de sostenibilitat a Sant Andreu de la Barca (2002). Dades: Aqualia i ATLL

Pel que fa a la qualitat de l'aigua i el seu estat, l'empresa Aqualia garanteix que l'aigua de consum humà de Sant Andreu de la Barca compleix els paràmetres establerts al RD 140/2003, actualment en vigor.

B. AIGÜES RESIDUALS Les aigües residuals generades al municipi es depurades. La xarxa de sanejament municipal és unitària, és a dir, no hi ha una xarxa per a aigües pluvials i una altra per a aigües residuals i se centra bàsicament en la canalització dels torrents que travessen el terme, que s’utilitzen com a col·lectors secundaris, per connectar-los al sistema de sanejament núm. 7 gestionat per l’EMSHTR (Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament de

24 Aplicació del sistema municipal de indicadors de sostenibilitat en Sant Andreu de la Barca (2002). Àrea mediambiental de la Diputació de Barcelona

63 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Residus ), i que recull també aigües residuals generades en altres termes municipals ( Pallejà, Sant Vicenç dels Horts, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, el Papiol i Castellbisbal ) per finalitzar a l'estació depuradora de Sant Feliu de Llobregat. A Sant Andreu de la Barca no hi ha cap zona urbana o industrial que no disposi de xarxa de clavegueram (de sud a nord la xarxa bàsica de clavegueram es compon d'uns vuit col·lectors) però sí que hi ha alguns punts negres sobre els quals s'ha d'intervenir periòdicament per falta de pendent del sistema com la plaça del Baix Llobregat, o el barri de la Vall del Palau. A més, el fet que la xarxa de sanejament sigui unitària implica que en època de pluges la xarxa de drenatge del nucli urbà sigui insuficient per a la conducció de les aigües pluvials de manera que existeix un sobreeixidor que descarrega al riu Llobregat. Totes les aigües residuals d'origen domèstic i bona part de les d'origen industrial són depurades per tornar al riu Llobregat i s’estima que el 30% de les aigües residuals produïdes pel sector industrial aboquen directament al Llobregat 25 . Segons dades de l’EMSHTR (Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus) l'any 1998 a Sant Andreu de la Barca 64 establiments industrials abocaven aigües residuals; d'aquests només 51 declaraven produir-les i abocar-les.

5.4. RESIDUS A. RESIDUS INDUSTRIALS Ens referirem als residus produïts per l'activitat de les indústries situades al terme municipal de Sant Andreu de la Barca i que han estat declarats el 2002 a l'Agència de Residus de Catalunya adscrita al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya (antig a Junta de Residus ). Segons la declaració del 2002, el nombre de residus industrials produïts va ser de 28.740 tones (Figura 5) i foren les activitats d'impressió i edició les que un major percentatge de residus han produït (19,16%), seguides de les activitats de mecanització de metall (17,16%) i les de productes minerals no metàl·lics (13,91%), tots ells majoritàriament no especials . Les activitats que produeixen més residus especials són les de fabricació de productes

25 Auditoria ambiental municipal de Sant Andreu de la Barca 1998-1999. Àrea mediambiental de la Diputació de Barcelona.

64 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

farmacèutics base (20,23% de tots els residus especials), seguides de les activitats de tractament de superfície de metalls (17,11% de tots els residus especials). Quant al tipus de residu, els més produïts són els residus sanitaris (18,63%), seguits dels plàstics (17,90%) tots ells residus no especials; el major percentatge de tones de residus especials correspon als líquids i banys residuals amb metalls i als dissolvents i residus líquids amb dissolvents (22,5% i 22,8 % de tots els residus especials, respectivament).

Figura 5. Tipus de residus industrials declarats.

30.000 26.397 25.000

20.000 Especials 15.000 Inerts No especials 9.376 9.769 9.680 10.000 7.481 5.611 5.846 4.639 5.000 3.426 3.319 2.343 0 0 1999 2000 2001 2002

1999 2000 2001 2002 Especials 4.639 3.426 3.319 2.343 Inerts 5.611 5.846 7.481 0 No especials 9.376 9.769 9.680 26.397 Total 19.626 19.041 20.480 28.740 Font: Web del Departament de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya. Dades: Agència de Residus de Catalunya.

Si valorem el percentatge de residus industrials recuperats respecte al total de residus industrials produïts i registrats a la declaració anual de residus de l'Agència de Residus que provenen d'activitats industrials (taula 16), malgrat que no disposem de dades corresponents a un ampli espai de temps com per poder establir conclusions més sòlides, es pot afirmar que la recuperació de residus sempre ha anat en augment a pesar de certes oscil·lacions , destacant que la valorització i disposició en dipòsit controlat és el tipus de gestió majoritària dels residus industrials produïts , seguit d'altres tractaments com el físicoquímic que els

65 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

neutralitza per després transferir-los molt probablement a un dipòsit controlat.

Taula 16. Evolució de la gestió de residus industrials (tones i percentatge respecte al total de residus) 1998 1999 2000 Valorització/Recuperació 9.534 7.241 10634 (55,84%) (47,71%) (36,9%) Disposició controlada 8.148 8.498 6.277 (32,96%) (40,78%) (43,29%) Altres tractaments 2.10 2 3.648 1.870 (10,5%) (18,58%) (9,82%) Gestió no especificada o 192 239 259 insuficient (0,9%) (1,2%) (1,36%) Total 19.980 19.626 19.041 Font: Aplicació del Sistema Municipal d'Indicadors de sostenibilitat de Sant Andreu de la Barca (2002) Dades: Agència de Residus de Catalunya.

B. RESIDUS DOMESTICS Segons l'Agència Metropolitana de Residus , a Sant Andreu de la Barca es produeixen 10.453 tones de residus municipals o domèstics l'any 2002 amb una taxa de producció d’1,28 kg/dia (taula 17), observant que en el 2001 es trenca la tendència a l'augment que existia des de feia anys quant a producció de residus municipals, amb una baixada bastant representativa respecte al 2000, i que podíem interpretar com una simple oscil·lació lligada a fenòmens de tipus econòmic i ofertes laborals més que com una clara tendència a la baixa.

Taula 17. Evolució de la producció de residus municipals (Kg/hab/dia)

1998 1999 2000 2001 2002 Producció de 1,28 1,38 1,42 1,17 1,28 residus municipals Font: Elaboració pròpia. Dades: Agència Metropolitana de Residus

Per conèixer la composició específica dels residus municipals de Sant Andreu de la Barca l'any 2002 s'ha fet una estimació a partir de la composició específica dels residus municipals de l'Àrea Metropolitana de Barcelona obtinguda de l'estudi realitzat l'any 2002 pel PGMGRM (Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals que va ser aprovat el 17 de juliol de 1997) (Annex 2.3. Taula 2). Així, en la taula 18 apareixen la generació estimada de les fraccions de residus municipals produïts a Sant Andreu de la Barca l'any 2002.

66 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Taula 18. Generació estimada de les fraccions de residus municipals produïts a Sant Andreu de la Barca (2002) % en pes Composició Generació de tones Matèria orgànica 37,3% 3.898 Paper i cartró 21,4 2.236 Vidres 6,6 690 Envasos lleuguers 16,1 1.683 Subtotal 81,4 8.508 Altres 18,7 1.955 Font: Elaboració pròpia. Dades: Agència Metropolitana de Residus

Sant Andreu en l'actualitat i des de fa uns anys disposa de recollida selectiva de vidre, de paper i cartró, de piles i d'envasos lleugers . Més recent és la recollida de matèria orgànica, la implantació de la qual s'ha engegat durant l'estiu del 2004- prèvia campanya d'informació a tots els habitants de Sant Andreu- i de la qual encara no es tenen de dades. Les dades de la taula 19, mostren com l'evolució de recollida selectiva a Sant Andreu de la Barca ha estat deficient. Així dels residus totals produïts -segons estimació - de vidre, paper i cartró i envasos lleugers durant l'any 2002 només el 20,80% dels residus de vidre, el 9,81 % dels residus de paper, i el 3,44% dels envasos lleugers, van ser recollits selectivament, valors que disten molt dels marcats com a objectius pel PGMGRM (Annex 2.3 Taula 3).

Taula 19. Evolució de la recollida de residus en Sant Andreu de barca. Dades aportades per l'Ajuntament Any 2000 Any 2001 Any 2002 Any 2003 Recollida de deixalles 8.907 9.120 9.359 9.290 domiciliària Recollida selectiva de 204 198 221 193 paper Recolli da selectiva de 143 145 145 147 vidre Recolli da selectiva de 46 55 58,425 48 envasos Reco llida selectiva de 0,925 1 tonelada 1 tonelada - piles Deixalleria (s ortides) 521 522 542 794,045 (Qg) Deixalleria municipal 3.178 3.180 3.098 3.186 (usuaris) Percentatg d’ usuaris 70% 76% 76% 68,45% particulars de la deixalleria municipal Font: Web de l'Ajuntament. Dades : Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament.

67 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Quant al nombre de contenidors de recollida selectiva per habitant, ha anat augmentant en els últims anys fins que - segons les últimes dades disponibles de l'Agència Metropolitana de Residus -, l'any 2002 Sant Andreu de la Barca compleix els objectius proposats pel PGMGRM (500 habitants per contenidor) per la qual cosa el principal motiu que explicaria la mala situació de la recollida selectiva és la disminució i poca participació ciutadana. Pel que fa als punts de recollida de piles també s'ha produït un increment i s’ha passat dels 2 contenidors que hi havia el 1994 als 35 de l'any 2002 (la recollida es fa als comerços). Sant Andreu a més, disposa d’una deixalleria municipal des de 1997 utilitzada en la seva majoria per particulars, seguit de petits industrials o comerciants. Les principals entrades són de runa i de residus banals no ordinaris (voluminosos i especials). Si avaluem l'ús ciutadà de l'abocador municipal, a partir de determinar el nombre d'entrades fetes per la població local en relació a la població total del municipi, s'observa a partir de la figura 6 que el nombre de visites per habitant, presenta una tendència a la disminució, encara que està sempre per sobre del valor de 0,02 i, segons els experts, indica una bona utilització de les instal·lacions per part dels ciutadans 26 . A més, Sant Andreu disposa d'un servei de deixalleria mòbil que arriba a tots els barris del municipi.

Figura 6. Evolució de la utilització de la deixalleria municipal (1999- 2002)

0,16

0,14 0,15

0,12 0,12 0,1 0,11

0,08 0,09

0,06

Nº d'entrades/Nº habitants 0,04

0,02

0 Any 1999 Any 2000 Any 2001 Any 2002

Font: Aplicació del sistema municipal d'indicadors de sostenibilitat de

26 Llibre “Sistemes de indicadors municipals de sostenibilitat” publicat per la Diputació de Barcelona, setembre 2000

68 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Sant Andreu de la Barca (2002). Dades: Departament de Medi Ambient de l'Ajuntament.

Respecte a la recuperació dels residus municipals , els residus municipals produïts a Sant Andreu de la Barca es transfereixen al dipòsit controlat de residus del Garraf . Els residus municipals ordinaris són recollits per l'empresa URBASER i s'envien directament a l’abocador esmentat, mentre que la resta de residus municipals es valoritzen. Així, la major part dels residus municipals tenen com a destinació final dipòsits controlats, encara que evoluciona positivament la recuperació de residus, amb una marcada tendència a l'augment (taula 20).

Taula 20 . Evolució del tractament dels residus municipals (1998-2002) 1998 1999 2000 20001 2002 Recuperació 11,9% 14,34% 12,91 13,77 14,33 (%) Disposició 89,1% 85,66 87,09 86,13 85,67 controlada Font: Elaboració pròpia. Dades: Memòria del 2002 de l'Agència Metropolitana de Residus.

5.5. ENERGIA A. FONTS RENOVABLES Respecte a l’autoabastament local amb fonts energètiques renovables i sostenibles (considerant com a tals les energies eòlica, solar i hidràulica) fins al moment no s'han engegat polítiques per a l'aprofitament dels recursos naturals, encara que s'ha començat a treballar en l’elaboració d'una ordenança municipal que reguli i obligui les noves construccions a utilitzar sistemes d'energia renovable i que compensi els particulars que ho facin.

B. FONTS NO RENOVABLES No es hi ha dades recents pel que fa al consum d'energia a partir de fonts no renovables, per dificultat a l'hora d'aconseguir informació procedent de les diferents entitats administradores d'aquestes fonts. ( Gas Natural SDG, Repsol, Repsol Butà, Endesa, Enher, FECSA)

69 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Les dades de què es disposa apareixen a la taula 21 i mostren com fins al 1996 , el consum majoritari d'energia de Sant Andreu procedia de combustibles líquids (38%) i d'electricitat (33%) seguit del gas natural (27%) i finalment de gasos liquats del petroli. Segons els sectors, el consum majoritari se centrava en l'àmbit del transport (38%), que s'abastia dels combustibles líquids que entraven a Sant Andreu de la Barca, seguit de l'àmbit industrial (34%) que consumia fonamentalment electricitat (57%) i gas natural (43%). El sector comercial representava el tercer gran sector quant a consum d'energia (17% del total); s’abasteix principalment d’electricitat (81%) i en menor mesura del gas natural (19%). Quant a l'àmbit domèstic constituïa l'últim gran sector de consum d'energia (11%) i era el més divers quant a les fonts de consum: 44% d'electricitat, 40% de gas natural i 16% de GLP 27 .

Taula 21. Evolució del consum energètic per diferents tipus d'energia. Anys 1993* 1994* 1995* 1996* 1997* 1998 1999 2000 2001 EE* 5.950 7.257 7.513 8.592 8.866 (tep) GN (tep) 4.292 5.063 5.499 5.910 6.129 7.283 7.971 8.649 8.335 ,1 ,4 ,3 ,6 ,1 ,4 GLP 18,46 17,17 16,44 11,41 (propano) (tep) CL (tep) 7.791 8.401 9.726 EE: energia elèctrica (dades obtingudes de l'empresa FECSA que distribueix el 91% de l'energia elèctrica); GN: gas natural; GLP: gasos liquats del petroli; CL : combustibles líquids (gasoil i gasolina), estimats a partir de diverses fonts bibliogràfiques. Tep: tona equivalent de petroli. Font: *Auditoria municipal mediambiental de Sant Andreu de la Barca i Aplicació del sistema municipal d'indicadors de sostenibilitat de Sant Andreu de la Barca). Dades: FECSA, Gas Natural SDG,SA, Repsol Butano,SA. Enciclopèdia OILGAS.

• Energia elèctrica: segons les dades disponibles (taula 21) veiem que el consum d'energia elèctrica ha anat augmentant. Si tenim en compte que aquesta energia -segons dades anteriors- és consumida fonamentalment pel sector domèstic, seguit del comerç i encara que no es tenen dades que ho confirmin, cal esperar que tenint en compte l'augment demogràfic tan important que s'ha produït a Sant Andreu de la Barca en els últims anys, aquest consum hagi seguit augmentant.

27 Auditoria ambiental municipal de Sant Andreu de la Barca. 1998-1999. Àrea mediambiental de la Diputació de Barcelona.

70 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Concretament i amb la finalitat de disposar d'una informació de caràcter general que permeti conèixer millor les condicions econòmiques i energètiques dels subministraments d'energia elèctrica en els centres de consum municipals, es va fer l'any 2002 un informe energètic dels edificis municipals de l'Ajuntament, en col·laboració amb el Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona . Els resultats d'aquest estudi van mostrar que els principals consumidors energètics eren les dependències de l'administració (32%) seguits d'ensenyament (21%) i cultura i serveis socials (19% cadascuna) (Annex 2.3 taula 4); set dels centres municipals avaluats eren els que consumien el 80% de l'energia total (Ajuntament nou, Biblioteca Popular, Casal d'Avis, antic Ajuntament, Sala Polivalent, CEIP Josep Pla i Àngel Guimerà) i d'aquests els cinc primers consumien un 68%. Així i sobre la base dels resultats d'aquest estudi es va proposar la realització de auditories en profunditat als centres de major consum i cost. S’està treballant sota una política encaminada a disminuir i millorar el consum d'energia lumínica i en l'actualitat s'està en la fase I d'un estudi que l'Ajuntament ha encarregat a una empresa externa i que es va iniciar el 2002, a fi d'estudiar l'optimització energètica i lumínica de la xarxa d'enllumenament públic del municipi i verificar que les condicions de les instal·lacions actuals són segures i òptimes pel que fa referència a les característiques que puguin afectar la seguretat de les persones . En aquesta primera fase s'ha fet l'inventari i informatització de dades de les instal·lacions existents, mentre que en la fase II es recolliran dades per fer l'anàlisi sobre els nivells lumínics actuals i valorar la seva validesa, a més de confeccionar els plànols de situació de cadascun dels punts de llum i dels quadres de maniobra. • Gas natural: Catalunya ha fet en els últims anys un fort increment de consum de gas natural tant industrial com domèstic, així com de consum de combustible líquid (gasoil). Segons les dades de la taula 21 veiem com aquest increment també s'ha produït a Sant Andreu de la Barca i que segueix la tendència de la resta de Catalunya. • GLP (propà): el consum de propà ha anat disminuint en els últims anys (taula 22), i això pot atribuir-se a l'extensió de la xarxa de proveïment de gas natural que el va substituint .

71 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

• Combustibles líquids : igual que el consum de gas natural, el consum de combustibles líquids (gasoil) ha augmentat molt en els últims anys a Catalunya. Els principals consumidors d'aquests combustibles són els automòbils, i atès l'important increment que ha sofert el parc mòbil de Sant Andreu de la Barca, és lògic afirmar que en els últims anys i fins ara el consum d'aquest tipus de combustible ha anat augmentant al municipi; es pressuposa, doncs, que aquest tipus d'energia, juntament amb el gas natural i l'energia elèctrica són les més consumides en l'actualitat. Cal aconseguir informació detallada referent a això que corrobori totes aquestes dades donades i que permeti conèixer exactament la situació i evolució del consum energètic del municipi, per a la qual cosa és convenient establir circuits d'intercanvi entre l'Ajuntament i les diferents entitats administradores.

72 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

1.2.C. RECURSOS MUNICIPALS I ACTIVITATS DE SANT ANDREU DE LA BARCA La principal institució local de Sant Andreu de la Barca és l'Ajuntament el paper del qual és primordial en la vida municipal . Amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida i resoldre les necessitats de la població, l'Ajuntament ha treballat per ampliar progressivament el nombre d'activitats de caràcter educatiu, sanitari, social, econòmic, cultural i esportiu i ha creat equipaments i infraestructures en els diversos camps d'actuació municipal. Així, els principals serveis i equipaments de Sant Andreu de la Barca existents en l'actualitat són:

1. ÀMBIT EDUCATIU Sant Andreu de la Barca compta amb sis centres d’educació primària i dos centres d’educació secundària públics i una escola bressol municipal -creada el 2003-, que té 82 places per al curs 2004-2005, 22 més que el curs anterior. A més, el municipi té un centre de primària privat (amb 150 alumnes preinscrits durant el curs 2003-2004) i cinc escoles bressol privades. La plantilla dels centres públics durant el curs 2003-2004 és de 291 professors i a la taula 1 vam mostrar l'evolució quant al nombre d'alumnes preinscrits en els diferents centres d'ensenyament públic des de l'any 1995 fins al 2004.

Taula 1. Evolució del nombre d'alumnes preinscrits als centres d'ensenyament públic de Sant Andreu de la Barca(1995-2004). Curs Educació Educació prim ària Educació secund ària * Total infantil 1995-96 530 1.636 1.199 3.365 1996-97 527 1.377 1.325 3.329 1997-98 539 1.159 874 2.570 1998-99 556 1.153 876 2.585 1999-00 602 1.175 841 2.618 2000-01 619 1.230 809 1.658 2001-02 689 1.239 875 2.803 2002-03 750 1.260 832 2.842 2003-04 775 1.276 910 2.961 *No estan reflectits els alumnes de batxillerat i FP de grau mitjà i superior. Font: Web de l'Ajuntament. Dades : Departament d'Educació de l'Ajuntament.

73 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

En l'actualitat, l'Ajuntament ja ha iniciat els tràmits urbanístics que donen llum verda a la construcció d'un nou col·legi d’educació primària de dues línies que la Generalitat de Catalunya s'ha compromès a construir, amb la qual cosa es millorarà l’oferta d’educació pública, que és un dels objectius fonamentals per aconseguir els últims anys 28 . És interessant ressaltar l'increment que s'ha produït durant els últims anys del nombre d'estudiants de procedència estrangera , els quals durant el curs escolar 2003-2004 - segons dades aportades pel Departament d'Educació de l'Ajuntament - representen el 14,04% d'alumnes dels centres de primària públics de Sant Andreu de la Barca, estrangers (N=198), majoritàriament del Marroc i d’Amèrica del Sud (Equador, Argentina, Colòmbia), molts dels quals- i sobretot al principi - necessiten algun tipus d’educació especial (classes de reforç) per compensar i adaptar-se al nou entorn. Respecte al tema d'educació especial , durant el curs escolar 2003-2004 l’11,51% (N=92) dels alumnes de primària reben algun tipus d'educació especial en algun dels centres públics 29 del municipi, encara que molt probablement aquesta xifra estigui infravalorada per qüestions subjectives a l'hora de marcar el límit que determina que un nen necessita o no educació especial, límit que marca l'equip d'atenció pedagògica de la comarca (EAP) situat a la localitat de Martorell. En cas de necessitar un centre especialitzat, dintre del marc escolar Sant Andreu de la Barca té com a referència al Centre d'Educació Especial (CEE) Mare de Déu del Pontarró de Martorell, que és el de zona i en la subvenció de la qual també es col·labora des de l'Ajuntament; fora ja de l'edat escolar, existeixen xarxes especials destinades a les persones que necessiten aquests serveis. El món de l'ensenyament de l'adult també ha experimentat una gran embranzida amb la posada en marxa del Pla integral per a la formació i ocupació d'adults , que es porta a terme des de l'Agència de Desenvolupament Local amb la coordinació de totes les activitats des del Programa Ciutat Educadora . Les activitats realitzades dintre del Pla integral de formació d'adults 2004 han estat 30 :la preparació de 29 alumnes per a accedir a la formació professional, la realització de formació ocupacional a 45 alumnes i la realització de cursos

28 Web de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca. L’Ajuntament informa. Número 65. Juny 2004. 29 Departament d’Ensenyament de l’Ajuntament 30 Web de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca.

74 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

d'alfabetització i per a immigrants als quals han assistit 120 alumnes .

2. AMBIT SANITARI De les vuit regions sanitàries en les quals es divideix el territori de Catalunya, Sant Andreu de la Barca, pertany a la Regió Sanitària Costa de Ponent , concretament al sector sanitari del Baix Llobregat nord d'aquesta regió (Annex 3. taula 1 ). En aquest sector existeixen actualment set CAP (Centres d'Atenció Primària) i vuit consultoris municipals; l'hospital de referència és el de Sant Joan de Déu de Martorell ; també compta amb un altre hospital de referència (referència de tota la Regió Sanitària Costa de Ponent) que és la Ciutat Sanitària Universitària de Bellvitge. Dintre de l'àmbit sanitari, Sant Andreu de la Barca disposa de: 1. Un CAP que es va inaugurar l'any 1993, situat a l'avinguda d ela Constitució i de titularitat del CatSalut (Servei Català de la Salut). És un centre amb quinze consultes (1.078 m² de superfície) i amb una població assignada de 20.102 persones el mes d'octubre de 2004. A la taula 2 es mostra l'evolució quant al nombre de visites fetes en els últims anys, així com la previsió d'aquestes. 2. Un consultori municipal (la Solana ) que funciona des de mitjan 2003 i dóna atenció als veïns que es troben més allunyats del CAP. És un centre amb cinc consultes (185 m² ) i amb una població assignada de 6.093 el mes d'octubre de 2004. L'Ajuntament té reservats els locals veïns a aquest centre amb l'objectiu de construir en un futur el segon ambulatori del municipi.

Taula 2. Evolució demogràfica i previsió del nombre de visites fetes pel CAP de Sant Andreu de la Barca. Any 1991 Any 1996 Any 2000 Any 2002 Any 2003 Previsión Previsión Any 2007 Any 2012 21.074 25.178 28.602 32.049 33.854 40.497 48.319 Font i dades: Ajuntament de Sant Andreu de la Barca.

3. Un centre de planificació familiar (depèn del Departament de Salut Pública de l'Ajuntament i de l’ICS ). Va ser creat a mitjan 1981 i és un dels primers de Catalunya. Aquest centre proporciona informació i atenció mèdica, especialment a les dones en relació a la maternitat i la sexualitat. Com a

75 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

iniciativa nova va implantar "El dimecres jove", dedicat especialment a atendre aquest sector. A la taula 3 es mostra la plantilla real del CAP i el consultori, a més de la hipotètica en el cas de metges, pediatres (1/1000) i infermeria (UBA), amb la qual cosa s’observa la insuficiència de personal que es posa més de manifest si considerem les previsions futures quant al nombre de visites.

Taula 3. Plantilles reals del CAP i el consultori de Sant Andreu de la Barca (gener 2004). Plantilla real Plantilla teò rica* Metges de familia 15 19’1* Pediatres 5 5,53 Enfermeres/os 14 24,3 Odontólogs 1 - Auxiliars 1 - Treballadors 1 - socials Atenció al cliente 17 - TOTAL 54 - Font i dades : Ajuntament de Sant Andreu de la Barca.

4. Altres activitats sanitàries que es duen a terme des de l’Àrea de Salut Pública de l'Ajuntament són: - Control d'animals domèstics : campanyes de sensibilització sobre animals de companyia, cens d'animals de companyia i cens d'animals perillosos, notificació de pèrdues d'animals amb microxips.... - Desratització, desinfecció, desinsectació i control de plagues urbanes - Programa de salut alimentària - Programa de salubritat de poliesportius i piscines - Programa de promoció de la salut per a les escoles: tallers sobre hàbits sexuals i SIDA, sobre hàbits alimentaris i sobre drogodependències dirigits a alumnes de secundària. També es fan tallers per a pares juntament amb el Departament d'Educació de l'Ajuntament i el Consorci per a la Normalització Lingüística en què se'ls informa de diferents temes escollits prèviament segons l'interès que susciten (escola de pares). - programa de protecció de la salut: - programa preventiu sanitari en l'àmbit escolar - programa de vigilància de les torres de refrigeració - programa de vigilància i tatuatges 5. Quant a centres d'atenció sociosanitària públics , Sant Andreu de la Barca disposa dels següents centres

76 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

sociosanitaris pertanyents al sector Baix Llobregat Centre- Nord: -2 Centres de salut mental d'adults (CSMA): Martorell* i Sant Feliu de Llobregat -1 Centre de salut mental infantil i juvenil a Martorell*. -2 Centres de dia de salut mental, a Martorell i Sant Feliu de Llobregat. -1 Hospital psiquiàtric a Martorell -3 Centres d'atenció a les drogodependències, a Sant Feliu de Llobregat, i Martorell. (*Durant l'any 2003 van fer 331 primeres visites a residents de Sant Andreu de la Barca).

3. ÀMBIT SOCIAL L'Ajuntament ha incrementat de forma important els serveis als que més ho necessiten, entre els quals destaquen la participació en la Fundació Comarcal Domicília , ja esmentada anteriorment, com una de les principals actuacions portades a terme en l'àmbit dels serveis socials. Així, els recursos municipals quant a serveis socials d'atenció primària i d'atenció especialitzada són els següents:

3.1. SERVEIS D'ATENCIÓ SOCIAL PRIMÀRIA El municipi disposa d'un equip bàsic d'atenció social primària (EBASP), constituït per dos treballadors socials, dos educadors socials, una administrativa i una treballadora familiar (servei d'atenció domiciliària) a més d'una monitora del Centre Obert Colorines (ràtio de treballadors socials per cada 10.000 habitants aproximadament de 0,8 i la ràtio d'educadors socials per cada 20.000 habitants aproximadament 1,6); aquest equip rep el suport d'un psicòleg que treballa en l'àrea municipal. Al llarg de l'any 2003 els serveis bàsics d'atenció social primària han atès 3.530 usuaris (taula 4)- la majoria persones d'entre 65 i 80 anys - , que representen el 14,3 % de la població total (24.977); les actuacions fetes per part d'aquests serveis durant l'any 2003 han consistit fonamentalment a assessorar i informar sobre accés a prestacions o sobre aspectes personals/familiars i orientar sobre recursos socials i temes personals o familiars així com

77 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

tramitar prestacions socials (fonamentalment) o assignació recursos, gestionar la coordinació amb altres serveis, o derivar cap a altres recursos. 31

Taula 4. Resum de l'activitat en l'any 2003 de l'Equip Bàsic d'Atenció Social Primària de Sant Andreu de la Barca. Nº total de usuaris atesos el 2003 3.530 Nº de usuaris d’informació i orientació 2.635 Nº de usuaris d’allotjament alternatiu 13 Nº de usuaris de prevenció/inserció 861 Nombre d’usuaris de suport i tractament 368 Nombre d’usuaris atesos en el Programa PIRMI (Programa 12 Interdepartamental de la Renta Mínima d’Inserció) Nombre d’usuaris atesos en programes d’absentisme escolar 54 Nombre d’usuaris procedents de paissos estrang ers no 27 comunitaris ACTUACIONS Nº d’expedientes familiars 177 Nº d’expedients de població estrangera no comunitaria 27 Nº de menors derivats a l’EAIA 1 Nº de prestacions econòmiques 147 Font i dades: Departament de Serveis Socials de l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca. Memòria 2003.

Quant als serveis d'atenció domiciliària, el principal servei que ofereix el municipi és l'ajuda domiciliària ; s’han atès durant l'any 2003 43 persones, la majoria persones grans (taula 5). Altres serveis d'atenció domiciliària són els de suport a la unitat convivencial i els de telealarma i teleassistència.

Taula 5 . Actuacions del Servei d'Atenció Domiciliària de Sant Andreu de la Barca durant l'any 2003. Nombre total d’usuaris del servei d’ajuda a domicili 43 Entre 0 i 18 anys 1 Majors de 65 anys 40 Majors de 65 anys i que viuen sols 2 Nº anual de hores d’ajuda a domicili 1.292 Nº de telealarmes i teleassistència (aparells) 19 Nº d’usuaris del servei de telealarma i teleassistència 32 Font i dades: Departament de Serveis Socials de l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca. Memòria 2003

31 Departament de Serveis Socials de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca. Memòria 2003

78 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Altres serveis socials municipals d'atenció primària són: -Centre Obert Colorines: centre especialitzat en l'educació de nens i nenes de 6 a 11 anys amb dificultats socials, educatives i familiars. L'accés al centre es fa a través d'una demanda dels serveis d'atenció primària municipals, de l'escola o de la pròpia família, la qual estudia l'equip educatiu. El nombre d'usuaris anuals és de 20 nens/as i des de la seva obertura ha atès 243 nens/as . -Serveis/programes dirigits a la gent gran, a la dona, als disminuïts, als immigrants (treball comunitari, prevenció, dinamització, sensibilització, foment de la solidaritat, etc.).

3.2. SERVEIS D'ATENCIÓ SOCIAL ESPECIALITZADA A. ATENCIÓ A LA FAMÍLIA, INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA EAIA IV del Baix Llobregat : és un equip especialitzat d'atenció a la infància i a l'adolescència en situació d'alt risc social que du a terme funcions de detecció, prevenció, tractament i seguiment dels menors d’alt risc i de les seves famílies. Hi ha quatre equips d’EAIA a la comarca, i aquest (el IV) és el de més recent creació (any 2002), el qual intervé no només a Sant Andreu de la Barca sinó a dotze municipis més. L'equip està format per tres tècnics i un suport administratiu . La població de Sant Andreu de la Barca, representa el 15% de la població que atén el EAI A i és un dels municipis amb un percentatge més gran de casos atesos per aquest equip (18,47%, 29 casos de Sant Andreu dels 157 casos totals atesos) al costat d'uns altres com Martorell, Olesa de Montserrat i amb un 15,92%, 13,38% i 12,10%, respectivament. El 55,16% (16) dels menors de Sant Andreu de la Barca atesos per aquest equip - igual que els menors de la resta de municipis - tenen entre 10 i 17 anys, dada significativa a causa de la falta de recursos disponibles a la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència per a aquest col·lectiu, així com la impossibilitat per donar resposta des del territori i els serveis educatius. Respecte al gènere el nombre de nois pràcticament és igual al de noies (14 nois, 15 noies). Quant a les famílies ateses , Sant Andreu de la Barca al costat de Corbera de Llobregat són els municipis en els quals més ha augmentat el nombre de famílies ateses per l’EAIA IV

79 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

durant l'any 2003 32 (de les 108 famílies ateses, 23 - 21,30%- són de Sant Andreu de la Barca).

B. ATENCIÓ A LES PERSONES DISMINUÏDES L'Ajuntament participa en la subvenció de tres centres privats sense ànim de lucre que atenen persones disminuïdes: l'Associació de Disminuïts de Sant Andreu de la Barca (ADISAB), l'Associació Plèiade Sense Límits situada al Centre Cultural Aigüestoses, i l'Associació de Familiars de Malalts Mentals (ASFAM) situada a Martorell. Quant a la infraestructura referida a les barreres arquitectòniques , la normativa que Sant Andreu de la Barca aplica en els àmbits d'urbanisme, edificació, transport i comunicació, és la referida al Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques i d'aprovació del Codi d'accessibilitat aprovat pel Govern de la Generalitat . Concretament, el municipi compta des de l'any 1999 amb un “Projecte de supressió de barreres arquitectòniques a les vies i espais lliures d'ús públic ”, que des de llavors s'ha anat executant de manera lenta i progressiva tot i que encara persisteixen actualment deficiències quant a supressió de barreres arquitectòniques. En l'actualitat, els resultats i actuacions d'aquest projecte s’estan avaluant.

C. ATENCIÓ A LA GENT MAJOR - Casal de la Gent Gran M. Aurèlia Capmany, subvencionat per l'Ajuntament: dedicat a fomentar les iniciatives de la gent gran i dinamitzar el moviment associatiu; s’hi fan tallers de matemàtiques, càlcul i lectura, agilitat mental, classes de ball, gimnàstica, iniciació a la informàtica i Internet. Compta amb uns 200 usuaris. A més, al municipi existeix altre casal per a persones grans, subvencionat per la Caixa Penedès . - En l'actualitat, Sant Andreu de la Barca no disposa ni de centre de dia ni de residència d'ancians municipal, encara que ja s'han donat els primers passos per a la construcció d'un centre geriàtric a la zona de la Colónia del Palau , que tindrà un total de 110 places de les quals 80 seran

32 EAIA-IV Baix Llobregat. Memòria any 2003

80 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

concertades i destinades a residència assistida i 30 places seran per al centre de dia. A nivell privat Sant Andreu disposa de 2 geriàtrics, 1 d'iniciativa social amb 85 places i un altre d'iniciativa mercantil amb 25 places, així com d'un centre de dia de titularitat privada amb 8 places.

D. ATENCIÓ PRO IGUALTAT DE GÈNERE - Casal de la Dona: hi ha dos casals -entitats privades sense ànim de lucre que reben una subvenció per part de l'Ajuntament -, el de les dones del Palau situat al Centre Cívic el Palau i el de les Dones Independents situat a l'edifici de l'antiga biblioteca. - Servei jurídic d'orientació, assessoria i informació individualitzada , que la Federació de Dones per la Igualtat del Baix Llobregat en conveni amb la Diputació de Barcelona, ofereix de manera gratuïta a totes les dones de la comarca.

4. ÀMBIT DE PROMOCIÓ ECONÒMICA L'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca compta amb un organisme especialitzat en la promoció comercial i industrial, la millora de l'ocupació laboral i la formació professional, que és l'Agència de Desenvolupament Local situada a l'edifici de les Escoles Velles . Aquest organisme té una borsa de treball amb una oferta de 1.160 llocs de treball i cada any porta a terme una desena de plans d'ocupació per a col·lectius amb dificultats: dones aturades (REPTA ), majors de 40 anys (ACTUA) i joves menors de 21 sense qualificació (HORIZON i YOUTHSTARD ). Entre 1999 i 2003 el Servei de Formació i Ocupació ha atès un total de 2.089 ciutadans i ha posat a l’abast ofertes laborals i la formació necessària per incorporar-se al mercat de treball. A més, s'han fet 26 cursos de formació ocupacional per a desocupats amb 405 alumnes i 9.000 hores de classes impartides. D'altra banda l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca ha volgut potenciar durant el període 1999-2003 la qualitat i el dinamisme del comerç local i la força de la indústria assentada en els polígons industrials de la ciutat. Entre les propostes més importants destaquen dos esdeveniments locals: d'una banda, la Mostra Comercial i Industrial que s'ha consolidat com una de les fires de comerç i indústria més importants de la comarca i per una altra, la Campanya de Nadal del comerç local que ha anat, any rere any, superant

81 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

les xifres i implicant cada vegada més tot el teixit comercial del municipi i els ciutadans. En l'impuls de l'activitat comercial i industrial també ha destacat el Servei de Foment d'Activitats Econòmiques ofert des de les Escoles Velles 33 .

5. ÀMBIT DE LA CULTURA I LA JOVENTUT Sant Andreu compta amb 52 entitats socioculturals (moltes de les activitats de les quals estan subvencionades per l'Ajuntament) i les instal·lacions següents: -Arxiu Històric Municipal: fou fundat el 1995 i actualment ocupa 1.170 m². Ofereix serveis de consulta, de difusió (ha organitzat diferents exposicions temporals i conferències), d'educació, de referència i publicacions. S’hi diposita tota la documentació escrita, visual i sonora generada a les diverses dependències de l'Ajuntament i a més custodia diferents documents històrics. -Centre Cultural Aigüestoses: és un equipament municipal, que allotja diferents serveis culturals i de participació ciutadana entre els quals hi ha la biblioteca, l'Espai Jove, Ràdio Sant Andreu, emissora municipal (98.00 FM) i diverses sales polivalents (d'exposicions, de les cultures, d'assaig per a grups musicals i sales en les quals realitzen les activitats diferents entitats). La Biblioteca de Sant Andreu, que forma part de la xarxa de la Diputació de Barcelona, compta amb una superfície de 1.120 m² amb més de 32.000 llibres, revistes i documents. Té diferents serveis: àrea de revistes, diaris i audiovisuals, servei d'Internet, racó dels pares, acollida a l'immigrant... Durant l'any 2003 va tenir uns 77.090 usuaris amb més de 40.000 documents utilitzats, 8.849 usuaris d'Internet i 7.611 carnets de préstec. L'Espai Jove - situat al Centre Cultural Aigüestoses - compta amb un grup de corresponsals als instituts que fan un programa a Ràdio Sant Andreu (98.00 FM), i confeccionen una revista mensual i també compta amb l’anomenat “Punt d'Informació Juvenil” que va atendre durant l'any 2003 2.567 usuaris. Un dels serveis que ofereix aquest punt d'informació, va dirigit als instituts, assisteix setmanalment als dos centres del municipi i organitza durant l'any diferents campanyes i activitats informatives i divulgatives, sobre aspectes que interessen a la joventut.

33 Ciutat de Sant Andreu de la Barca. Memòria de gestió 1999-2003. Ajuntament de Sant Andreu de la Barca.

82 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

-Centre de Recursos Socioculturals: és un equipament en règim de cessió en conveni amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis; disposa d'una sala de conferències de 80 places i a més dóna resposta a la seu de nou entitats culturals, socials i ecologistes: 1. Agrupació Cultural de Sant Andreu de la Barca, 2. Associació Musical de Sant Andreu de la Barca, 3. Fòrum Gaspar de Preses, 4. Drac de Sant Andreu, 5. Colla de Gegants i Gralles de Sant Andreu de la Barca, 6. Casal de les Dones Independents, 7. Entitats ecologistes, 8. Colla de Diables de Sant Andreu de la Barca i 9. Associació Plèiade Sense Límits . -Centre Cívic El Palau: és un equipament municipal en el qual tenen la seu social dues entitats: el Casal de les Dones del Palau i l'Associació Cultural Slot de Sant Andreu de la Barca, a més de ser el marc utilitzat per a alguna entitat a través d’una sol·licitud prèvia. Actualment el centre no posseeix cap programació sociocultural estable. -Societat Casino: de caràcter privat, el Casino és un equipament que disposa d'un escenari, de llotges i un espai de ball que respon a l'estil més clàssic d'aquest tipus d'edificis amb capacitat per a 450 persones. Orquestres, audicions, balls de saló i teatre són algunes de les manifestacions culturals que es fan en aquest edifici, algunes vegades amb importants esforços per a l'adaptació. -Sala Polivalent: equipament municipal sobre el qual s'està treballant en l'actualitat per fer realitat el projecte que farà d'aquest un espai escènic preparat per a teatre, a més d'altres activitats de manera més ocasional: música, conferències de gran format, presentacions... -Altres serveis culturals: en l'actualitat s’estan acabant les obres d'un gran centre comercial situat a l'entrada del municipi des de l’autovia del Baix Llobregat i que tindrà diverses sales de cinema. Dintre de l'àmbit de la cultura un aspecte a ressaltar, és que Sant Andreu de la Barca és un municipi col·laborador del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, a través del qual el 2003-2004 s'han organitzat diverses activitats i actes associats: Festa del Medi Ambient, Músiques del Món en les Nits Musicals d'Estiu, intercanvi educatiu entre escoles

83 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

de Sant Andreu de la Barca i San Andrés (Cuba), Setmana Intercultural de la Dona 34 . En l'àmbit de la joventut, destaquen associacions com el l’Eplai Pingüí.

6. ÀMBIT ESPORTIU L'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca compta amb el Patronat Municipal d'Esports com a òrgan gestor específic per a la promoció esportiva i la gestió d'equipaments i instal·lacions municipals esportives. Aquest organisme gestiona una àmplia oferta d'activitats esportives, físiques i aquàtiques; una de les últimes activitats que s'han iniciat el 2004 és la promoció de l'esport federat entre els nens de 6 a 12 anys a través del programa "Marca un gol i enganxa't a l'esport local". El conjunt d'instal·lacions esportives municipals ocupa 100.000 m² i està format per: 1. Instal·lacions esportives municipals: -gimnàs; pavelló Onze de Setembre i pavelló Josep Pla; camp de futbol, piscina coberta, pista d'atletisme i zona de salts i llançament. 2. Instal·lacions municipals Can Salvi : - camp de futbol d'herba natural, camp d'herba artificial, vuit pistes de tennis, piscina d'estiu, circuit de fúting i naturalesa, dos frontons, dues pistes de pàdel i pista poliesportiva.

7. ÀMBIT DE LA SEGURETAT CIUTADANA La Policia Local és un dels instruments al servei dels ciutadans que ofereix l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca. En els últims anys s'ha produït un increment en el nombre d'agents - en l'actualitat 28- i s'han multiplicat els serveis que ofereix la Policia Local amb l'Oficina d'Atenció a la Dona i al Menor,l'augment de les campanyes informatives i preventives 35 i la creació de la policia de barri.

34 Web de l’Ajuntament. L’Ajuntament informa. Novembre 2003 35 Ciutat de Sant Andreu de la Barca. Memòria de gestió 1999- 20003.Ajuntament de Sant Andreu de la Barca.

84 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

8. ALTRES INFRAESTRUCTURES DEL MUNICIPI -Turístiques : Sant Andreu de la Barca compta amb dos hotels de dues i tres estrelles respectivament. -Financeres : a la taula 6 es mostra l'evolució del nombre d'entitats financeres de Sant Andreu de la Barca.

Taula 6. Nombre d'entitats financeres de Sant Andreu de la Barca. Per Tipus 1986 1993 1996 1997 2000 2001 Desembre d’entitat 2003* Bancs 4 6 7 7 7 7 7 Caixes 7 8 10 11 14 16 17 Total 11 14 17 18 21 23 24 d’oficines Font: Web de l'Ajuntament de Sant

-Farmàcies: a Sant Andreu de la Barca hi ha cinc farmàcies, una de les quals obre les 24 hores 36 -Zona d'aparcaments: l'important augment que s'ha produït en el parc mòbil de Sant Andreu de la Barca (Annex. 3, taula 2), ha obligat a incrementar les zones d'aparcament del municipi. Així en els últims anys s'han generat dues noves zones d'aparcament que són: l'esplanada del mercat setmanal que ofereix un gran nombre d'aparcaments a l'avinguda de la Constitució i la zona que hi ha entorn la nova estació de ferrocarril. Pròximament Sant Andreu comptarà amb una nova zona d'aparcament al Palau, els ja esmentats pàrquings de camions als polígons industrials i un nou dipòsit municipal de vehicles. A més Sant Andreu de la Barca compta ja amb una delegació de la Iteuve per a la inspecció de vehicles.

36 Web de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca. Indicadors de benestar.

85 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

1.2.D. NIVELL DE SALUT I ESTILS DE VIDA DE LA POBLACIÓ DE SANT ANDREU DE LA BARCA

Abans d'introduir-nos en aquesta nova secció, comentarem que a l'analitzar la situació de Sant Andreu quant a nivell de salut i estils de vida es van fer molt evidents algunes deficiències vinculades a l'existència de sistemes d'informació inadequats, d’entre els quals destaquen:

- la insuficient informació existent sobre determinats aspectes com són els estils de vida o problemes de salut esdevinguts a la població global de Sant Andreu (ex.: toxicomanies, neoplàsies, principals demandes de salut, salut mental, accidents laborals) o bé en poblacions específiques com els immigrants (dels quals en general es desconeix com és l’estat de salut), els nens (desconeixement de les principals causes de mortalitat infantil o d'accidentalitat), joves o els ancians (exemple: desconeixement del nombre de caigudes)...

- la falta d'actualització de les dades (motiu que va obligar a la utilització d'algunes dades referides a mitjan els anys noranta),

- l'existència de dades globals que no estan desglossades per municipis,

- la falta d'informatització de dades

- la falta de col·laboració per part de les persones o entitats a les quals es va sol·licitar les dades i inexistència de vies de coordinació amb aquests serveis o institucions implicades.

- l'heterogeneïtat de les dades , cosa que genera dubte en relació a la fiabilitat i validesa de la informació aconseguida.

En referir-nos a aspectes de salut i estils de vida, dels quals no existeix informació a nivell local, presentarem dades globals de Catalunya, de la comarca del Baix Llobregat o de la regió sanitària Costa de Ponent (depenent de la informació disponible) i sobre aquests es basaran les diferents estratègies d'intervenció mentre no es disposi d'informació local.

86 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

1. NIVELL DE SALUT

1.1. ESPERANÇA DE VIDA EN NÉIXER, MORTALITAT

Les dades que presentem han estat apertades pel Registre de Mortalitat de Catalunya del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya (anteriorment esmentat Departament de Sanitat i Seguretat Social) que recull totes les defuncions ocorregudes a Catalunya des de l'any 1983.

A. ESPERANÇA DE VIDA EN NÉIXER

És un indicador de salut positiu que expressa el nombre d'anys que s'espera que visqui una persona, si es mantenen estables les condicions de mortalitat específica per edat. A Catalunya ha anat augmentant des de principi del segle XX, però no ho ha fet de manera homogènia durant els últims 25 anys ja que a principi dels 90 es va observar una reculada a causa de l’increment de la mortalitat, principalment masculina, associada a la SIDA 37 (taula 1).

Taula 1. Evolució de l’esperança de vida en néixer a Catalunya 1.975- 2000 Any Homes Dones Total Difer ència entre géneres 1975 72,8 77,7 74,2 4,9 1980 74,0 79,7 76,9 5,7 1985 74,8 81,2 77,3 6,4 1990 73,8 80,8 77,3 7,0 1995 74,8 82,2 78,4 7,4 2000 76,5 83,2 79,9 6,7 Font: Pla de Salut de Catalunya 2002-2005. Dades : Registre de Mortalidat de Catalunya. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.

Tal com veiem en la taula anterior, l'esperança de vida en néixer a Catalunya és més alta en les dones que en els homes i així l'any 2000 l'esperança de vida en néixer de les dones de Catalunya és de 83,2 anys i la dels homes, de 76,5 anys sent aquesta una de les més altes del món, al costat de la dels països nòrdics, mediterranis o Japó 38 . Pel que fa a Sant Andreu de la Barca l'any 2000 l'esperança de vida de les dones és la mateixa que l'observada en el total de les dones

37,37 Pla de Salut de Catalunya 2002-2005. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.

87 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

catalanes, 83,1 anys, mentre que la dels homes, 78,3 anys, és superior a la del total dels homes catalans. En l'annex 4, figura 1, vam presentar l'esperança de vida en néixer de les diferents regions sanitàries; la de Costa de Ponent l'any 2000 és de 79,7 anys, una mica inferior a la registrada a Sant Andreu de la Barca aquest mateix any (80,7 anys).

B. MORTALITAT

La taxa bruta de mortalitat de Catalunya durant el període 1999-2000 va ser de 9,2 per 1.000 habitants, amb una taxa de 9,8 per 1.000 en homes i de 8,6 per 1.000 en les dones, mentre que la de Sant Andreu de la Barca per a aquest mateix període va ser de 5,3 per 1.000 habitants: 5,0 per 1.000 en homes i 4,75 per 1.000 en dones. En la figura 1 es mostra l'evolució de les taxes de mortalitat global i per sexes de Sant Andreu de la Barca.

Figura 1. Evolució de les taxes brutes de mortalitat (total i per sexe) de Sant Andreu de la Barca.

7

6 5,64 5,04 5,83 5,05 5 5,06 4,4 4,9 4,6 4 Homes 4,46 4,12 4,73 3,89 Dones 3 Total

2

1

0 Any 1999 Any 2000 Any 2001 Any 2002

Font: Elaboració pròpia. Dades: Registre de Mortalitat de Catalunya. Servei d'Informació i Estudis de la Direcció General de Recursos Sanitaris del Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.

Les dades més recents de Sant Andreu de la Barca són les corresponents a l'any 2002 (taula 2), any que el Registre de Mortalitat de Catalunya recull 114 defuncions de residents de Sant Andreu de la Barca, cosa que representa una taxa bruta de mortalitat de 4,9 defuncions per 1.000 habitants.

88 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

D'aquestes defuncions, 70 (el 61,40%) s'han produït en homes, amb una taxa de 5,83 per 1.000 habitants i 44 (el 38,6%) en dones amb una taxa de 3,89 per 1.000 habitants. L'any 2002, la mortalitat en les persones majors de 65 anys representa el 79,82% de les defuncions totals de Sant Andreu; en aquest grup d'edat les dones concentren el 90,90% de la mortalitat i els homes, el 72,85%. Destaquem la pràctica inexistència de morts infantils i perinatals en l'àmbit local.

En l'annex 4, taula 1 vam mostrar el nombre de defuncions i les taxes de mortalitat específiques per edat segons sexe de Sant Andreu de la Barca durant el període 1999-2001.

Taula 2 . Nombre de defuncions i taxes per 1.000 específiques per edat segons edat i sexe de Sant Andreu de la Barca 2002. EDAT HOMES DONES TOTAL Nº i (Taxa per Nº i (Taxa per Nº i (Taxa per 1.000) 1.000) 1.000) <4 anys 0 () 1 (1,40) 1 (0,64) 5-14 anys 0 () 0 () 0 () 15-24 anys 1 (0,6) 0 () 1 (0,3) 25-34 anys 2 (0,6) 0 () 2 (0,3) 35-44 anys 3 (1,5( 1 (0,6) 4 (1,1) 45-54 anys 7 (5,0) 1 (0,7) 8 (2,9) 55-64 anys 6 (5,7) 1 (1,0) 7 (3,4) 65-74 anys 12 (19,2) 4 (6,3) 16 (12,7) 75-84 anys 22 (99,0) 11 (31,0) 33 (57,3) >84 a 17 (377,0) 25 (161,0) 42 (210,0) TOTAL 70 (5,83) 44 (3,89) 114 (4,9) Font: Elaboració pròpia. Dades: Registre de Mortalitat de Catalunya. Servei d'Informació i Estudis de la Direcció General de Recursos Sanitaris del Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.

Les principals causes de mortalitat global a Catalunya durant el període 1999-2000 en els dos sexes són les malalties circulatòries (taxa de 6,07 per 1.000 habitants, 2,8 en homes i 3,25 en dones) i els tumors (taxa de 5 per 1.000) però mentre que els tumors són la primera causa en els homes (taxa de 3,15 per 1.000) en les dones són la segona (taxa de 1,84 per 1.000). Les malalties respiratòries es troben en tercer lloc tant en homes com en dones, amb una taxa de 2,07 per 1.000 (1,25 en homes i 0,82 en dones) 39 .

Segons les dades apertades pel Registre de Mortalitat del Departament de Salut, durant el període 1999-2000 a Sant Andreu de la Barca (taula 3) les principals causes de mortalitat global i per sexes són les mateixes que les

39 Pla de Salut de Catalunya 2002-2005. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.

89 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

observades en el total de Catalunya fins que l'any 2002 les malalties circulatòries passen a ser la primera causa de mortalitat tant en homes com en dones, seguits dels tumors. La tercera causa de mortalitat global de Sant Andreu de la Barca l'any 2002 són les malalties respiratòries la mortalitat de les quals ha anat augmentant en els últims anys a costa de l'increment de defuncions per aquesta causa en els homes (en el cas de les dones la mortalitat produïda per les malalties respiratòries ha anat disminuint en els últims anys i per les dades que tenim no podem assegurar que aquesta sigui la tercera causa de mortalitat de les dones de Sant Andreu de la Barca). No disposem de més dades sobre les altres causes de mortalitat de Sant Andreu de la Barca.

Taula 3. Distribució de les taxes de mortalitat per 1.000 habitants de Sant Andreu de la Barca produïdes per les 3 principals causes de mortalitat. Any Tumors Sistema circulatori Mala lties respiratò rie s Nº i Taxes per 1.000 Nº i Taxes per 1.000 Nº i Taxes per 1.000 Homes Dones Homes Dones Homes Dones Total Total Total 1999 22 (2,14) 10 (1,01) 17 (1,65) 23 (2,33) 7 (0,68) 3 (0,30) 32 (1,58) 40 (1,98) 10 (0,49) 2000 16 (1,47) 10 (0,95) 2 (1,11) 14 (1,34) 11 (1,01) 4 (0,38) 26 (1,22) 26 (1,22) 15 (0,70)

2001 13 (1,13) 10 (0,91) 24 (2,08) 20 (1,83) 6 (0,52) 2 (0,18) 23 (1,02) 44 (1,96) 8 ( 0,35) 2002 16 (1,33) 9 (0,79) 22 (1,83) 17 (1,50) 15 (1,24) 2 (0,17) 25 (1,07) 39 (1,67) 17 ( 0,72) Font: Elaboració pròpia. Dades: Registre de Mortalitat de Catalunya. Servei d'Informació i Estudis de la Direcció General de Recursos Sanitaris del Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.

Quant a l'edat , segons les dades del Registre de Mortalitat de Catalunya les malalties circulatòries , els tumors i les malalties respiratòries constitueixen la principal causa de mortalitat de les persones majors de 35 anys mortes el 2002 i residents a Sant Andreu de la Barca; si mirem la taula 4, veiem com la mortalitat d'aquestes malalties augmenta amb l'edat. En l'annex 4, taula 2, vam presentar la distribució per edat i les taxes de mortalitat específiques per edat d'aquestes malalties en les persones de Sant Andreu de la Barca mortes durant el període 1999-2001. Quant als menors de 35 anys no disposem de dades referents a les principals causes de mortalitat d'aquest grup, encara que segons el Pla de Salut 2002-2005 de Catalunya, les causes externes són la primera causa de mortalitat entre els homes catalans d’1 i 44 anys i entre les dones catalanes d’1 i 34 anys, exceptuant

90 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

el grup d’1 a 4 anys, la principal causa de mortalitat dels quals són les malalties congènites.

Taula 4. Nombre de defuncions i taxes de mortalitat específiques per edat causada per tumors, malalties circulatòries i malalties respiratòries. Any 2002 Tumor s M. circul atò rias M. respiratorias Nº i Taxes per 1.000 Nº i Taxes per 1.000 Nº i Taxes per 1.000 0-14 anys 0 0 0 15-34 anys 0 0 0 35-64 anys 7 (0,83) 6 (0,71) 2 (0,23) 65-84 anys 11 (6,01) 16 (8,75) 9 (4,92) >84 anys 7 (35,0) 17 (85,0) 6 (30,0) Total 25 (1,07) 39 (1,67) 17 (0,72) Font: Elaboració pròpia. Dades: Registre de Mortalitat de Catalunya. Servei d'Informació i Estudis de la Direcció General de Recursos Sanitaris del Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.

En relació a la mortalitat prematura , no disposem de dades suficients per calcular els anys potencials de vida perduts entre la població de Sant Andreu de la Barca, per això presentem algunes dades generals sobre Catalunya. A Catalunya durant el període 1999-2000 s'han produït un total de 412.559 anys potencials de vida perduts entre la població d’1 a 70 anys, el 34,7% dels quals es perd a causa dels tumors, el 25,5% a les causes externes i el 14,5% a les malalties de l'aparell circulatori. El 19,4% de tots els anys perduts a Catalunya durant el període 1999-2000 correspon a la població morta pertanyent a la Regió Sanitària Costa de Ponent (80.171) la distribució de la qual quant a anys potencials de vida perduts i taxes per 1.000 d'aquests anys, és bastant homogènia amb les presentades per la resta de les regions sanitàries de Catalunya, segons vam apreciar en l'Annex 4.Taula 3, d’entre les quals destaca Barcelona perquè presenta les taxes més altes.

1.2. MORBILITAT

A. MORBIDITAT ATESA EN ATENCIÓ PRIMÀRIA I EN ATENCIÓ ESPECIALITZADA

No s'han pogut identificar quines són les principals demandes de salut de la població, així com els diagnòstics més freqüents efectuats dintre de l'àmbit de primària perquè a l’hora de sol·licitar aquesta informació se'ns informa que el registre informàtic d'aquestes dades està en procés; per tant les dades que ens poden apertar són les obtingudes de la revisió realitzada l'any 2003 pel Servei d'Atenció Primària (SAP) del Baix Llobregat Nord, de 221 històries clíniques

91 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

històries. Tampoc es disposa de dades d'activitat del consultori .

Quant a la morbiditat atesa en l'atenció especialitzada , durant el període comprès entre l’ 1 Julioll de 2003 i el 30 de juny de 2004, el Servei d'Urgències de l'Hospital de Sant Joan de Déu de Martorell va realitzar 10.127 visites de residents de Sant Andreu de la Barca, sent per especialitats el volum més impertant el corresponent a les visites de medicina interna (41,7% de les visites de Sant Andreu) i traumatologia (29,4% de les visites de Sant Andreu), seguides de les visites de pediatria (13,0%) i de cirurgia general (6,6%). En consultes externes d'aquest mateix hospital es van visitar 3.135 i 4.216 persones residents de Sant Andreu durant el 2002 i el 2003 respectivament, de les quals no disposem en l'actualitat de dades específiques sobre les causes per les quals van ser ateses.

Durant l'any 2003, 1.015 i 4.793 persones residents de Sant Andreu van ser visitades en els serveis d'urgències i en les consultes externes del CSUB (Hospital de Bellvitge); en l'actualitat estem pendents de rebre la informació sobre els principals motius pels quals van consultar aquests serveis.

Algunes de les dades que es disposen sobre la morbiditat atesa pels diferents serveis hospitalaris i centres d'especialitats són dades globals sobre l'activitat realitzada, no especificades per municipis. Això, unit al fet que tampoc resulta possible obtenir informació sobre la població que és atesa fora del sistema sanitari públic, fa que encara sigui més difícil conèixer les principals demandes de salut de la població de Sant Andreu de la Barca ateses pels serveis sanitaris.

Algunes dades disponibles són les que fan referència a les activitats de salut escolar realitzades per l'equip del CAP i obtingudes a partir dels resultats d'activitat que des de l'Ajuntament són enviats a la Direcció General de Salut Pública del Departament de Salut:

1. Revisions escolars als nens de P4 , que són convocats- mitjançant carta dirigida als pares - al centre de primària. Durant l'any 2003 es van realitzar 231 exàmens de salut, que representen el 85,87% de tots els alumnes de P4. Respecte als alumnes que no acudeixen a la revisió, l'ambulatori s'encarrega de contactar-hi.

92 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

2. Control i administració de vacunes . Es realitzen en el mateix centre escolar. En concret durant l'any 2003, es van administrar:

Vacunacions de Td: A 122 nens que representaven el 61,92% de la població diana (total d'escolars de 14 anys de centres públics = 197). El 30,6% dels alumnes no vacunats (N=75) no eren al centre en el moment de la vacunació, el 8% estaven ja vacunats, el 28% no es van vacunar per negativa paterna i la resta per d’altres motius no especificats.

Vacunacions antihepatitis A+B: Dels 197 nens de 12 anys matriculats en centres públics, van ser vacunats correctament 127, que representen el 64,46% de la població diana. L’ 11,16% (N=22) dels nens van ser vacunats incorrectament (amb una o dues dosis), i el 24,36% (N=48) no van ser vacunats perquè ja ho estaven, per negativa paterna, perquè no eren en el centre o per altres motius (representen el 8,33%, 18,75%, 52,08% i 10% respectivament dels no vacunats).

Durant aquest curs escolar, no consta haver administrat alguna vacuna antimeningocòccica C conjugada a la població diana (11-17 anys).

Una vegada finalitzada la realització de les revisions escolars i l'administració de vacunes, l'ambulatori envia a l'Ajuntament el nombre total d'actuacions realitzades, informació que serà enviada al Servei de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat . Fins en aquest moment, existeixen moltes llacunes quant a coordinació i intercanvi d'informació entre ambulatori i Ajuntament.

També disposem d'algunes dades referents a l'activitat realitzada l'any 2003 per la Unitat de Planificació Familiar, en la qual van ser visitades 3.269 dones (de cada 1.000 dones majors de 16 anys, 268 han estat visitades a la unitat) i 17 homes. La distribució per edat de les dones visitades durant aquest any es presenta en la taula 5:

Taula 5. Distribució per edat de les dones visitades durant l'any 2003 per la Unitat de Planificació Familiar del municipi. Nº Taxa de cobertura específica p er edat (per cada 1.000 dones) <16 anys 31 - 16-20 145 244,519 21-25 389 479,654 26-30 468 319,23 31-35 397 243,55

93 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

36-40 362 330,29 41-45 399 487,77 46-49 312 419,35 50-69 710 331,93 >69 56 59,44 Font: Elaboració pròpia. Dades: Unitat de Planificació Familiar de Sant Andreu de la Barca.

Quant als principals motius de consulta, el 52,76% d'aquestes dones van consultar per revisió o control, el 26,09% per patologia(no disposem de dades sobre el tipus de patologia), el 10,46% per buscar resultats, el 5,65% per mètode anticonceptiu i la resta per altres causes (no es disposen de dades de motiu de consulta per edat).

Resulta interessant destacar que durant l'any 2003, 7 dones van consultar al centre de planificació familiar per interrupció voluntària de l'embaràs, les quals representen el 8,97% de les dones de Sant Andreu de la Barca que van avortar durant aquest mateix any (N=78), segons les dades apertades pel Servei d'Informació i Estudis de la Direcció General de Recursos Sanitaris del Departament de Salut i que veurem més endavant.

B. MORBIDITAT DECLARADA AL SISTEMA DE MALALTIES DE DECLARACIÓ OBLIGATÒRIA

Tots els casos de malalties de declaració obligatòria de residents de Sant Andreu de la Barca i també els brots epidèmics del municipi han de ser declarats quan hi ha una sospita a la Unitat de Vigilància Epidemiològica de la Regió Sanitària Costa de Ponent , que serà l'encarregada de notificar aquesta informació al Servei de Vigilància Epidemiològica de la Direcció General de Salut Pública del Departament de Salut . Els casos de SIDA o malalties de transmissió sexual s’han de notificar al Centre d'Estudis Epidemiològics sobre la sida a Catalunya (CEESCAT).

Les dades que presentem (taula 6 ) són apertades pel Servei de Vigilància Epidemiològica de la Direcció General de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i són el reflex d'una infranotificació que fa falta millorar, ja que les malalties de declaració obligatòria són un impertant marcador de salut de la població. També presentem en l'Annex 4 taula 4 dades quant a morbiditat declarada per malalties de declaració numèrica (2001-2003) que habitualment són de menor gravetat i

94 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

transcendència sanitària que les de declaració individualitzada, per la qual cosa són tractades majoritàriament en centres extrahospitalaris.

Taula 6 . Morbiditat declarada al sistema de malalties de declaració obligatòria. Malalties de declaració individualitzada 2002-2003. COSTA D E Taxa per SANT ANDREU DE Taxa per PONENT 100.000 hab. LA BARCA 100.000 hab. Malalties /Any 2002 2003 2002 2003 2002 2003 2002 2003 Brucel·losi 8 6 0,66 0,49 0 0 0 0 Carboncle 0 0 0 0 0 0 0 0 Tosferina 6 6 0,49 0,49 0 0 0 0 Còlera 1 0 0,08 0 0 0 0 0 Shigel·losi 7 13 0,58 1,07 0 0 0 0 Febre tifoidea i 2 4 0,16 0,33 0 0 0 0 paratifoidea Altres hepatitis 1 1 0,08 0,08 0 0 0 0 víriques Leishmaniosi 8 7 0,66 0,58 0 0 0 0 Lepra 0 0 0 0 0 0 0 0 Malaltia 44 38 3,63 3,13 0 1 0 0 meningocòccica Paludisme 15 13 1,24 1,07 0 0 0 0 Parotiditis 4 7 0,33 0,58 0 0 0 0 Rubèola 0 2 0 0,16 0 0 0 0 Febre botonosa 10 4 0,82 0,33 0 0 0 0 Triquinosi 0 1 0 0,08 0 0 0 0 Tuberculosi 253 248 20,86 20,44 4 7 17,16 28,0 pulmonar 2 Altres 70 76 5,77 6,27 3 1 12,87 4 tuberculosis Xarampió 9 0 0,74 0 0 0 0 0 Tètanus 0 0 0 0 0 0 0 0 Hidatidosi 1 1 0,08 0,08 0 0 0 0 Legionel·losi 87 68 7,17 5,61 1 3 4,29 12,01 Amebosi 3 4 0,25 0,33 0 0 0 0 Hepatitis A 33 24 2,72 1,98 0 1 0 4 Hepatitis B 16 17 1,32 1,4 0 0 0 0 Meningitis 5 2 0,41 0,16 0 0 0 0 tuberculosa Rubèola congènita 0 0 0 0 0 0 0 0 Sífilis congènita 0 0 0 0 0 0 0 0 Botulisme 0 0 0 0 0 0 0 0 Malaltia invasiva 5 1 0,41 0,08 0 0 0 0 per H. Influenzae b Tètanus neonatal 0 0 0 0 0 0 0 0 Font i Dades: Servei d’Epidemiologia del Departament de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Farem un esment especial a dues malalties que són la legionel·losi i la tuberculosi.

95 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Un dels problemes de salut emergents en les societats industrialitzades és la legionel·losi , malaltia infecciosa que té origen en el medi ambient, concretament en l'entorn aquàtic, i de la qual hi va haver un brot a Sant Andreu l'any 2003 (taula 7). Segons dades epidemiològiques del Departament de Salut , l'increment de brots en l'àmbit comunitari a Catalunya ha estat constant: ha passat de 2 brots l'any 1997 a 18 l'any 2001 .

Taula 7 . Morbiditat declarada al de Sistema de Malalties de Declaració Obligatòria. Nombre de brots epidèmics. Sant Andreu de la Barca i RS Costa de Ponent (2001-2003). Any 2001 Any 2002 Any 2003 RSCP* Sant Andreu RSCP Sant Andreu RSCP Sant Andreu (Tipus de brot) (Tipus de brot) (Tipus de brot) 30 0 40 2 39 2 (TIA**, TBC familiar) (Legionelosis comunitària, TBC familiar) RSCP: Regió Sanitària Costa de Ponent. TIA**: Toxiinfecció alimentària. Font i Dades: Servei d’Epidemiologia del Departament de Salut Pública del Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.

Les tècniques i protocols de detecció de la legionel·losi s'han perfeccionat i la legislació tant estatal com nacional s'ha anat modificant i adequant a la situació.

En general les actuacions municipals estan orientades a garantir l'aplicació de la normativa vigent ; així l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca té censades vuit empreses amb torres de refrigeració, que són inspeccionades per una empresa externa i de les quals s'envia la informació al Departament de Salut de la Generalitat.

La tuberculosi és en l'actualitat la causa més freqüent de mortalitat per malaltia infecciosa causada per un sol microorganisme en la població general i entre les persones infectades pel VIH. Ha estat declarada per l’OMS com una malaltia d'emergència global 40 .Malgrat que la tuberculosi a Catalunya des de l'any 1993 va començar a disminuir, en l'actualitat aquesta disminució s'ha vist frenada a causa de l’increment del nombre de casos de TBC diagnosticats en la població immigrant, que presenta en l'actualitat taxes d'incidència molt elevades respecte als llindars de baixa incidència que es donen en altres països occidentals i que recomana mantenir l’OMS.

40 Pla de Salut de Catalunya 2002-2005. Departament de salut. Generalitat de Catalunya.

96 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

En els últims anys, les taxes d'incidència de Sant Andreu de la Barca - quant al nombre de TBC de qualsevol tipus declarades - sempre han estat superiors a les observades en el total de Catalunya. Així el 2001 la taxa d'incidència a Catalunya era de 27,4 per 100.000 habitants 41 , i la de Sant Andreu, de 35,72 i en el 2002 la taxa d'incidència de Catalunya és de 25,743 i la de Sant Andreu és de 30,03. L'any 2003 la taxa d'incidència de TBC a Sant Andreu, amb un 32,03, torna a augmentar.

Els casos de Sant Andreu declarats el 2001, 2002 i 2003 (taula 6) representen el 2,69%, 2,42% i 3,20% respectivament de tots els casos de TBC de la Regió Sanitària Costa de Ponent declarats. Es desconeix el país d’ origen d'aquests ja que en la majoria no es recull aquesta dada, i la seva distribució segons edat i sexe es mostra en la taula 8.

Taula 8. Distribució per edat i sexe dels casos de TBC de Sant Andreu declarats durant el període 2001-2003 . Any 2001 Any 2002 Any 2003 Sexe Homes 5 (62,5%) 5 (71,4%) 4 (44,4%) Dones 3 (37,5%) 2 (28,6%) 5 (55,6%) Edat 1-4 anys 2 (28,6%) 1 (11,1%) 5-9 anys 2 (22,2%) 20-24 anys 2 (25,0%) 2 (28,6%) - 25-34 anys 3 (37,5%) 2 (28,6%) 1 (11,1%) 35-44 anys 1 (12,5%) 1 (14,3%) 2 (22,2%) 45-54 anys 2 (25,0%) - 1 (11,1%) > 55 anys - 2 (22,2%) Total 8 7 9 Font i Dades: Servei d’Epidemiologia del Departament de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat.

Referint-nos exclusivament al nombre de TBC contagioses (BK+) de Sant Andreu , la distribució apareix a la taula 9. La taxa de tuberculosi bacil·lífera de Catalunya s'ha mantingut pràcticament estable en els últims anys, encara que és la més alta dels països del nostre entorn (14,2 per 100.000 habitants en l'any 1996 i disminuint progressivament fins al 12,2 per 100.000 habitants al 2002). Sant Andreu durant el període 2001- 2003 presenta taxes bastant altes sobretot si tenim en compte la infranotificació existent i que un alt percentatge de tuberculosis no han estat diagnosticades (el

41 La TBC a Catalunya. Informe preliminar. Programa de tuberculosi de Catalunya. Direcció General de Salut Pública. Departament de Salut de la Generalitat.

97 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

2003 l’OMS considera que només el 30% de les tuberculosis actives estan sent tractades).

Taula 9. Distribució de les TBC bacil·líferes de Sant Andreu de la Barca i taxes d'incidència per 100.000 habitants (2001-2003) Any 2001 Any 2002 Any 2003 Sexe Homes 3 (60,0) 1 (50,0) 3 (75,0) Dones 2 (40,0) 1 (50,0) 1(25,0) Edat 1-4 anys 5-9 anys 20-24 anys 1 (20,0) 1 (50,0) 25-34 anys 1 (20,0) - 1 (25,0) 35-44 anys 1 (20,0) 1 (50,0) 45-54 anys 2 (20,0) 1 (25,0) > 55 anys 2 (50) Total 5 (62,5) 2 (28,57) 4 (44,44) Taxes per 22,32 8,58 16,02 100.000 Font i Dades : Servei d’Epidemiologia del Departament de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat.

C. MORBIDITAT PER ALTRES CAUSES ESPECÍFIQUES C.1. SIDA La sida és una malaltia de declaració obligatòria a Catalunya des del 1987, la vigilància epidemiològica de la qual es coordina i dirigeix a través del CEESCAT (Centre d'Estudis Epidemiològics sobre la Sida de Catalunya). Des de l'any 2001 a més dels casos de sida, es registren els casos nous diagnosticats d'infecció d’HIV, cosa que permet conèixer la incidència de casos nous així com possibles variacions quant a mecanismes de transmissió i d’altres característiques epidemiològiques de la infecció. Durant el període 2001-juny 2004 s'han registrat 264 casos nous d'infecció en residents de la Regió Sanitària Costa de Ponent , dels quals 3 (1,13%) resideixen a Sant Andreu de la Barca.

Quant al nombre de casos de sida, des de l'any 1991 fins al 29/06/04 s'han declarat al Registre de Sida de Catalunya 11.896 casos de residents a Catalunya dels quals, 1.909 (16,04%) pertanyen a la Regió Sanitària Costa de Ponent.En la taula 10, vam mostrar la distribució per sexe dels casos de Sant Andreu de la Barca , de la Regió Sanitària Costa de Ponent i de la comarca del Baix Llobregat , declarats al Registre de Sida de Catalunya des del dia 1 de gener de 1991 fins al 30 de juny de 2004 (últimes dades disponibles),

98 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

tenint en compte que no es poden considerar definitives les dades del 2003, ni evidentment les del 2004.

Durant aquest període, s'han declarat 34 casos de sida en residents a Sant Andreu de la Barca , que representen l’1,78% dels casos declarats de la Regió Sanitària Costa de Ponent i el 0,28% dels casos registrats de tot Catalunya , sent la freqüència de casos acumulats molt més elevada en homes que en dones.

Taula 10. Evolució de la distribució de casos de sida declarats de Sant Andreu, de la Regió Sanitària Costa de Ponent i de la Comarca del Baix Llobregat, segons sexe (1991-juny 2004) i percentatges annuals respecte al total. Any Sant Andreu Regió Sanitària C.P. Baix Llobregat Nº i % Nº i % Nº i % Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total 1991 1(100) 0 1 151(84,4) 48(15,6) 179 78(94,0) 5(6,0) 83 1992 3(100) 0 3 159(80,3) 39(19,7) 198 81(81,8) 18(18,2) 99 1993 1(100) 0 1 145(82,4) 31(17,6) 176 70(79,5) 18(20,5) 88 1994 4(100) 0 4 192(79,0) 51(21,0) 243 119(83,2) 24(16,8) 143 199 5 10(90,9) 1 11 220(82,1) 48(17,9) 268 134(85,4) 23(14,6) 157 1996 3(100) 0 3 194(79,8) 49(20,2) 243 115(79,9) 29(20,1) 144

1997 3(100) 0 3 113(82,5) 24(17,5) 137 69(84,1) 13(15,9) 82 1998 1(100) 0 1 96(82,8) 20(17,2) 116 48(80,0) 12(20,0) 60 1999 1(100) 0 1 76(74,5) 26(25,5) 102 36(80,0) 9(20,0) 45 2000 4 (100) 0 4 68(87,2) 10(12,8) 78 46(85,2) (14,8) 54 2001 1(100) 0 1 49(73,1) 18(26,9) 67 28(71,8) 11(28,2) 39 2002 0 1(100) 1 47(82,5) 10(17,5) 57 27(81,8) 6(18,2) 33 2003 - 33(82,5) 7(17,5) 40 18(78,3) 5(21,7) 23 2004 - 5(100) 0 5 1(100) 0 1 (En-Jn) Total 32(94,11) 2(5,88) 34 1.548(81,08) 36(18,92) 1.909 870(82,7 7) 181(17,22) 1.051

Font: Elaboració pròpia. Dades: CEESCAT

L'evolució temporal dels casos de sida declarats a Catalunya mostra un increment fins a l'any 1.995 42 i és a partir de llavors quan s'observa una tendència descendent que es manté fins a l'actualitat, fet probablement relacionat amb el tractament tant de les malalties oportunistes associades a la sida com el tractament amb antiretrovirals als malalts asimptomàtics. Aquesta tendència també s'observa en la Regió Sanitària Costa de Ponent i en la Comarca del Baix Llobregat (taula 10) i encara que treballem amb dades petites i per tant la informació és poc concloent podríem dir que Sant Andreu també segueix aquesta mateixa evolució.

42 CEESCAT. Sistema Integrat de vigilància epidemiològica de l’HIV/sida a Catalunya (SIVES 2003). Informe anual 2002. Barcelona 2002. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Document Tècnic número 16.

99 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

A l'analitzar els casos registrats de Sant Andreu, de la Regió Sanitària Costa de Ponent i de la Comarca del Baix Llobregat segons l'edat que tenen en el moment del diagnòstic (figura 2), s'observa que la gran majoria té entre 30 i 39 anys . En aquest mateix període no s'han declarat casos pediàtrics de sida residents a Sant Andreu .

Figura 2 . Distribució dels casos de sida de Sant Andreu, Regió Sanitària Costa de Ponent i comarca del Baix Llobregat per grup d'edat i sexe (1991- juny de 2004)

35,00% 28,91% 30,00% 25,22% 25,00%

20,00% 16,37% 15,00%

10,00% 7,01% 7,22% 5,25% 2,85% 5,00% 2,22% 1,26% 0,67% 0,46% 0,38% 0,08% 0,13% 0,59% 1,01% 0,21% 0,13% 0,04% 0,00%

1 s s s s s s s s s s s s s s ys ys ys ys 0<0 sn sn sn sn any any any any any any any any any any any any any any 0 y y y y 9 4 9 4 9 4 9 4 9 4 9 4 9 4 an an an an 5-1 0-2 5-2 0-3 5-3 0-4 5-4 0-5 5-5 0-6 5-6 0-7 5-7 0-8 4 9 2 4 1 2 2 3 3 4 4 5 5 6 6 7 7 8 1-0 5-0 0-1 3-1 0 0 1 1 Anys

Font: Elaboració pròpia. Dades: CEESCAT

Quant a l'edat mitjana de diagnòstic de la infecció a Catalunya -segons les dades que el CEESCAT aporta a partir de l'anàlisi que es realitza dels casos declarats d'infecció per HIV des de l'any 2001 fins al 2004 -, aquesta va augmentant progressivament tant en homes com en dones però sempre és més alta en els homes; aquesta tendència també s'ha seguit en els casos registrats de nova infecció en residents de la RSCP i en la comarca del Baix Llobregat.

Respecte al principal mecanisme de transmissió , (taula 11), analitzant el total dels casos declarats de sida de Sant Andreu de la Barca, de la Regió Sanitària de Costa de Ponent i de la comarca del Baix Llobregat, el grup de transmissió més freqüent és el d’ADVP, sent entre els homes el grup infectat per relacions homosexuals i entre les dones l'infectat per relacions heterosexuals els quals ocupen el segon lloc.

100 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Taula 11. Nombre de casos i percentatges de casos de Sant Andreu, de la Regió Sanitària Costa de Ponent i de la comarca del Baix Llobregat per grup de transmissió i sexe en adults (>=13 anys). (1991 - juny 2004) Grup de Sant Andreu de la Barca Regió Sanità ria Costa Ba ix Llobregat** transmissió de Ponent** Homes Dones Homes Dones Homes Dones Total (%) Total (%) Total (%) Heter osexual 17 1 938 197 550 92 i ADVP 18 (52,94) 1.135 (60,18) 642 (61,73) Homo o 16 0 13 0 bisexual i 16(0,85) 13(1,25) ADVP Homo o 4 0 277 0 127 0 bisexual 4 (11,76) 277 (14,69) 27 (12,21) Heterosexual 5 1 185 130 106 75 6 (17,65) 315 (16,70) 81 (17,40) Post - 2 2 2 0 tranfusional 4 (0,21) 2 (0,19) Productos 6 1 6 0 sanguineos 7 (0,37) 6 (0,58) Altres * 3 1 2 0 4 (0,21) 2 (0,19) Riesgo no 6 0 109 19 57 10 cualificado 6 (17,65) 128 (6,79) 67 (6,44) Total 32 2 34 1.536 350 1.886 863 177 1.040 * Transplantaments, plasmafèresis. ** Els casos pediàtrics de la comarca del Baix Llobregat, així com de la RS Costa de Ponent, presenten com principal via de transmissió la vertical a partir de mare infectada Font: Elaboració pròpia. Dades: CEESCAT

Però segons les últimes dades aportats pel CEESCAT la infecció per HIV cada vegada més es transmet per relacions sexuals , tant homosexuals com heterosexuals. En concret el 43,56% dels casos nous d'infecció d’HIV de la Regió Sanitària Costa de Ponent es produeixen per transmissió heterosexual i el 26,14% per transmissió homosexual, seguint la mateixa tendència del que ocorre en la resta de Catalunya. A causa que dels 3 casos nous d'infecció de Sant Andreu de la Barca podem extreure poques conclusions, vam considerar extrapolables les conclusions extretes i comentades anteriorment, que fan de la promiscuïtat - sense precaució- el principal factor de risc per contreure la malaltia.

Quant a la mortalitat dels casos diagnosticats a Catalunya, aquesta va començar a disminuir bruscament a partir del 1996 amb l'ús de antiretrovirals 43 ; a la fi del 2002, el 62,1% de casos de sida de Catalunya notificats des de l'any 1981 havien mort. Dels casos de Sant Andreu notificats des de l'any 1991 fins a l'actualitat, han mort 17 (50% dels casos),

43 CEESCAT. Sistema Integrat de Vigilància Epdemiològica de l’HIV/sida a Catalunya (SIVES 2003). Informe anual 2002. Barcelona 2002. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Document tècnic número 16.

101 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

tots ells homes, que presenten un percentatge de mortalitat inferior al registrat en la Regió Sanitària Costa de Ponent i en la comarca del Baix Llobregat en les quals ha mort respectivament el 56,5% dels diagnosticats des de l'any 1991 (el 57,3% d'homes i el 53,2% de dones notificades registrades de la RSCP i el 58,2% dels homes i el 48,6% de les dones notificades de la comarca).

C.2. NEOPLÀSIES

A Catalunya existeixen dos registres poblacions de càncer : un que engloba les regions sanitàries de Tarragona i Tortosa i recull dades des de l'any 1980 i un altre que engloba la Regió Sanitària de Girona i recull casos des de l'any 1994. Un dels objectius del Pla Director Oncològic 2001-2004, aprovat pel govern de la Generalitat de Catalunya a proposta del Departament de Salut , és l'elaboració del registre de càncer de Catalunya, que amb la contribució dels registres de Girona i Tarragona, servirà per conèixer més fidelment la situació epidemiològica del càncer a Catalunya, valorada en l'actualitat a partir d'estimacions.

Per tant, actualment no existeix cap registre de població del càncer que reculli de manera sistemàtica i exhaustiva tots els casos diagnosticats a Catalunya i a partir del qual s'obtingui informació referent als casos del municipi de Sant Andreu de la Barca. Les dades que presentem a continuació han estat aportats pel registre hospitalari de tumors que comparteixen l'Institut Català d’Oncologia (ICO: Centre d'Atenció Oncològic integral adscrit al Servei Català de la Salut que ofereix els seus serveis a través de diferents centres, a la Regió Sanitària Costa de Ponent, a la de Girona, i a la Regió Sanitària Barcelona Nord i Maresme ) i la Ciutat Sanitària Universitària de Bellvitge (CSUB: hospital de tercer nivell, referència de la totalitat de la Regió Sanitària Costa de Ponent i de la resta de Catalunya per a patologies específiques ). Aquest registre va començar a funcionar l’1 d'octubre de 1990 i des de llavors recull tots els casos de càncer diagnosticats o tractats al CSUB (fins a l'any 2000, 36.000 tumors); no ofereix dades sobre neoplàsies infantils, ja que aquest hospital atén únicament persones adultes.

Així doncs, les dades que vam presentar no són concloents de la situació real de Sant Andreu ja que no es refereixen al

102 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

total de casos de neoplàsies del municipi, sinó solament a un grup de pacients visitats o tractats en un hospital concret.

Des de l'any 1990 fins a l'any 2002 (figura 3), aquest registre hospitalari ha registrat 254 casos de neoplàsies en residents de Sant Andreu de la Barca , encara que els 5 casos registrats durant el període 2001-2002 no són dades definitives i no els inclourem en l'explotació de la resta de casos.

Figura 3. Evolució del nombre de neoplàsies de Sant Andreu de la Barca registrats pel registre de tumors de l'Hospital de Bellvitge (1990-2002)

40

35

30

25

Homes 20 Dones Total

15 Nº de cassos de Nº

10

5

0

0 2 4 6 9 9 999 001 1 1 1991 199 199 199 1998 2000 2 2002 y y y y y 1995 y y 1997 y y y y y n n n n n n n n n n n A An A Any 1993A A A A A A A A A

Font: Elaboració pròpia. Dades: Servei d’Epidemiologia i Registre del Càncer de l’ICO.

Dels 249 casos restants (que representen el 0,69% de tots els tumors diagnosticats o tractats a l'Hospital de Bellvitge durant el període 1990-2000), 156 (62,65%) són homes i 93 (37,35%) són dones (a Catalunya predominen els homes entre els casos incidents de càncer, segons queda reflectit en el Pla de Salut de Catalunya 2002-2005) . L'edat mitjana de diagnòstic és de 59,05 anys.

103 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

La distribució segons edat i sexe del total de casos de Sant Andreu apareix a la taula següent (taula 12), en la qual s'observa que més del 50% dels casos (53,41%) són majors de 60 anys ( seguint la tendència del que ocorre en els països desenvolupats); d'entre els homes, el major percentatge són els del grup d'entre 60 i 69 anys (33,97%) i d'entre les dones les del grup de 50-59 anys (24,73%).

Taula 12 . Distribució segons edat i sexe dels casos de neoplàsies de Sant Andreu de la Barca registrats pe l’ICO en el període 1990-2000. Intervals d’edat Homes Dones Total Nº i (%)* Nº i (%)** Nº i (%)*** 14-19 anys 1 (0,64%) - 1 (0,40%) 20-29 anys 4 (2,56%) 1 (1,07%) 5 (2,00%) 30-39 anys 5 (3,2%) 11 (11,82%) 16 (6,42%) 40-49 anys 24 (15,38%) 15 (16,12%) 39 (15,66%) 50-59 anys 32 (20,51%) 23 (24,73%) 55 (22,08%) 60- 69 anys 53 (33,97%) 18 (19,35%) 71 (28,51%) 70- 79 anys 30 (19,23%) 18 (19,35%) 48 (19,27%) >0 = 80 anys 7 (4,48%) 7 (7,52%) 14 (5,62%) TOTAL 156 (62,65%) 93 (37,35%) 249 * Respecte al total d'homes;** Respecte al total de dones;*** Respecte al total. Dades: ICO

Quant als tipus més freqüents de neoplàsies , en la taula 13 apareix la distribució d'aquestes segons sexe; globalment les neoplàsias més freqüentment registrades en aquests pacients de Sant Andreu de la Barca són les de l'aparell respiratori (23,29%), seguides de les d'òrgans digestius (16,06%), les de mama (15,26%) i d'òrgans genitals (10,44%). Quant a sexes, en els homes les neoplàsies més freqüentment diagnosticades durant aquest període són les d'aparell respiratori (35,89%) seguides de les digestives (15,38%) i de les d'òrgans urinaris (11,53%), mentre que en les dones el major percentatge de neoplàsies correspon a les de mama (40,86%), seguides de les digestives (17,20%) i les d'òrgans genitals (15,05%). Aquestes dades (quant a tipus de neoplàsies més freqüents) coincideixen amb les ofertes- segons estimacions - pel Pla de Salut de Catalunya 2002-2005 per a tota la població de Catalunya i segons les dades (desembre del 2003) del Centre Nacional d’Epidemiologia per a la població de tot Espanya.

Taula 13. Nombre i percentatge de tumors distribuïts per sexe segons tipus, en els casos registrats de Sant Andreu de la Barca (1990-2000). Tipus de tumor Homes Dones Total Nº i (%)* Nº i (%)** Nº i (%)*** Òrgans genitals 12(7,69%) 14(15,05%) 26(10,44%) Leucèmia, 6 (3,84%) 2 (2,15%) 8 (3,21%) mieloma Linfoma 14(8,97%) 3 (3,22%) 17(6,82%)

104 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Cavitat oral i 13(8,33%) 2 (2,15%) 15(6,02%) faringe S. nerviós 2 (1,28%) 5 (5,37%) 7 (2,8%) Glàndules 1 (0,64%) 3 (3,22%) 4 (1,6%) endocrines Teixits tous 1 (0,64%) 1 (1,07%) 2 (0,8%) Mama - 38(40,86%) 38(15,26%) Òrgans urinaris 18(11,53%) 1 (1,07%) 19(7,63%) Òrgans 24(15,38%) 16(17,20%) 40 (16,06%) digestius Pell 5 (3,20%) 2 (2,15%) 7 (2,81%) Aparell 56(35,89%) 2 (2,15%) 58(23,29%) respiratori Ossos 1 (0,64%) 1 (1,07%) 2 (0,8%) Primari 3 (1,92%) 3 (3,22%) 6 (2,40%) desconegut Total 156 (62,65%) 93 (37,35%) 249 *Respecte del total d'homes;** Respecte del total de dones;*** Respecte del total Font: Elaboració pròpia. Dades: Servei d’Epidemiologia i Registre del Càncer de l’ICO.

Quant a la relació entre el tipus de neoplàsies i l'edat de diagnòstic d'aquests casos residents a Sant Andreu (taula 14), vam destacar que la majoria es diagnostiquen en persones majors de 60 anys ; només el càncer de mama es va diagnosticar amb major percentatge en dones de menys de 60 anys (el 63,15%).

Taula 14. Distribució per grups d'edat de les neoplàsies més freqüentment registrades per l’ICO en residents de Sant Andreu de øla Barca (1990-2000) Grups Neoplasies Neoplasies Neoplasias Neoplasie s Neoplasies d’edat respiratories mamàries digestives genitals urinàries Nº (%) Nº (%) Nº (%) Nº (%) Nº (%) 20–29 - - - 1 (3,84%) - 30-39 - 4 (10,52%) 4 (10%) 1 (3,84%) 1 (5,26%) 40-49 12 (20,69%) 12 (31,57%) 3 (7,5%) 3 (1,53%) 2 (10,52%) 50-59 13 (22,4%) 8 (21,05%) 11 (27,5%) 6 (23,07%) 1 (5,26%) 60-69 22 (37,93%) 8 (21,05%) 11 (27,5%) 4 (15,38%) 7 (36,84%) 70-79 8 (13,79%) 5 (13,15%) 8 (20,%) 8 (30,77%) 8 (42,10%) >80 3 (5,17%) 1 (2,63%) 3 (7,5%) 3 (11,54%) - Total 58 38 40 26 19 * (%) por columnes. Font: Elaboració pròpia. Dades: Servei d’Epidemiologia i Registre del Càncer de l’ICO.

Si ens referim a la mortalitat d'aquests casos , el 54,62% (136 casos) dels 249 registrats durant el període 1990-2000, han mort; d'aquests el 72,05% (98) són homes i el 27,94% són dones i més de la meitat (el 59,56%) van ser diagnosticats quan tenien 60 o més anys (Annex 4. figura 2). En les

105 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

següents figures (4 i 5), vam mostrar el percentatge de morts i supervivents actualment (setembre 2004) segons l'any de diagnòstic i les localitzacions de les neoplàsies més freqüentment registrades per l’ICO (1990-2000) en residents de Sant Andreu de la Barca, respectivament, observant que a mesura que el diagnòstic és més recent el percentatge de morts va disminuint progressivament, encara amb lleugeres variacions entre anys, i que el càncer de mama és el qual presenta major percentatge de supervivents i el càncer respiratori el que presenta major percentatge de defuncions.

Figura 4. Percentatge de morts i supervivents en l'actualitat (setembre 2004) segons any de diagnòstic (1990-2000) dels casos de Sant Andreu de la Barca registrats per l’ICO.

100% 0% 11,77% 90% 27,78% 30,30% 36,50% 80% 44,45% 44,45% 54,06% 70% 71,43% 71,06% 60% 59,91% Supervivents 50% 100% Defuncions 88,23% 40% 72,22% 63,15% 45,94% 30% 55,55% 69,70% 55,55% 20% 40,90% 28,57% 28,94% 10% 0%

0 2 3 4 5 6 7 8 9 9 9 9 9 9 9 991 9 9 9 9 000 1 1 1 2

y y y ny 1 ny 1 ny 1 ny 199 A Any A Any 199A Any 199An Any 199An A An

Font: Elaboració pròpia. Dades: Servei d’Epidemiologia i Registre del Càncer de l’ICO

Figura 5. Percentatge de morts i supervivents en l'actualitat segons les localitzacions més freqüents de neoplàsies diagnosticades en pacients de Sant Andreu de la Barca i registrades per l’ICO (1990-2000).

106 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

100%

90% 24,42% 80% 42% 36,85% 70% 71% 60% 73,08% Supervivents 50% Defuncions 40% 77,58% 30% 58% 63,15% 20% 29% 10% 26,92% 0%

s s s s e e al t ri i à tòri n n a amàrie e i r M G r U Digestives espi R

Font: Elaboració pròpia. Dades: Servei d’Epidemiologia i Registre del Càncer de l’ICO

C.3. LESIONS PRODUÏDES PER ACCIDENTS. ACCIDENTS DE TRÀNSIT I ACCIDENTS LABORALS

Les lesions produïdes per causes externes són un dels principals problemes de salut en els països desenvolupats 44 i a Catalunya concretament les causes externes consten com a primera causa de mortalitat en els homes d'entre 1 a 44 anys i les dones d'entre 1 i 34 anys, fonamentalment a conseqüència dels accidents de trànsit , segons dades de l'Anàlisi de Mortalitat de Catalunya-2000 , del Departament de Salut de la Generalitat. A més el col·lectiu de les persones majors de 64 anys també està molt afectat per lesions accidentals , sent les més freqüents els accidents de trànsit (sobretot com a vianants) i les caigudes,i en la població infantil i adolescent, les lesions per causes externes originen una alta morbiditat a pesar que la majoria no solen ser greus. Així per la seva importància quant a freqüència o gravetat oferim les dades sobre accidents de trànsit produïts a Sant Andreu de la Barca. Quant a les dades de sinistralitat laboral, sinistralitat que a Catalunya presenta una tendència a l'augment progressiu i sostingut en

44 Holder Y, Peden M, Drug E, et al. Injury surveillance guidelines. Ginebra: World Health Organization, 2001.

107 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

els últims anys, es van sol·licitar diverses vegades al Gabinet Tècnic del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya , i després d'un primer contacte en el qual se'ns va informar que s'estudiaria la petició, finalment aquesta informació no ens va ser enviada, per al qual cosa s'ofereixen dades globals de Catalunya.

D’altres dades interessants de conèixer, com són les caigudes dels ancians de Sant Andreu de la Barca, o bé no estan recollides o no estan informatitzades.

A. ACCIDENTS DE TRàNSIT Segons dades de la Policia Local l'any 2003 , es van produir a Sant Andreu de la Barca 255 accidents de trànsit , cosa que suposa un increment del 15,38% en relació a l'any anterior (figura 6).

Figura 6 . Evolució del nombre d'accidents de trànsit produïts a Sant Andreu de la Barca.

300 255 246 250 221 199 196 203 200 191

143 150

Accidents 100

50

0 Any Any Any Any Any Any Any Any 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Font: Elaboració pròpia. Dades: aportades per la Policia local.

En el 78,03% (199) dels accidents produïts l'any 2003, es van produir danys materials i en el 21,96% (56) es van produir danys personals i es va incrementar un 10,16% el nombre de ferits per accidents de circulació (65) respecte de l'any anterior (59) (figura 7), encara que les taxes del nombre de ferits per 1.000 habitants van variar molt poc d'un any a altre (l'any 2002 la taxa és de 2,53 i el 2003, de 2,60). No es va registrar cap víctima mortal igual que ocorria en anys anteriors (des de l'any 1996 només s'han registrat 3 morts per accidents de circulació, 1 en l'any

108 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

1997, 1 en el 1999 i 1 en el 2000). Respecte a anys anteriors augmenten especialment el nombre d'accidents en els quals hi ha danys materials.

Figura 7 . Evolució del nombre de ferits en accident de circulació del municipi.

80 68 70 65 57 57 59 60 49 53 50 36 40 30 Ferits 20 10 0 Any Any Any Any Any Any Any Any 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Font: Elaboració pròpia. Dades: aportades per la Policia Local.

La Policia local constata que el 58,43% (149) dels accidents es van registrar en el nucli urbà, el 32,54 % (83) en la zona interurbana, i el 9,01% (23) en travessies; el 48,3% (123) es va produir en les rectes i el 47,05% (120), en les interseccions. En concret dintre del nucli urbà , l’Avinguda Constitució (30 accidents)juntament amb la carretera (25 accidents), el carrer Indústria (11 accidents) i la via de l’Esport (11 accidents) són els punts on més accidents s'han registrat en el 2003.

El tipus d'accident que predomina és l’envestida lateral (42,35%) i cal ressaltar que 14 dels accidents (5,09%) van ser atropellaments i en la meitat d'aquests el vianant va ser el responsable.

Els turismes van ser els vehicles implicats en els accidents de trànsit de forma predominant, seguits des de lluny dels camions i motocicletes i ciclomotors, aquests últims implicats en 44 accidents (17,25% dels accidents). De les 493 persones implicades en aquests accidents, només es coneix l'edat de 293 i d'aquests, el 50,85% tenen entre 20 i 35 anys.

El 93,72% dels accidents té com a causa la infracció d'una norma ; no existeixen dades sobre els tipus de normes incorregudes però no destaca de manera especial quant a freqüència la infracció d'alguna.

109 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

És important destacar que les activitats de promoció de la salut a través de campanyes comunitàries d'informació i d’educació s'han mostrat com a activitats bàsiques encara que no suficients per a la reducció dels accidents, i així els experts recomanen continuar amb la implantació d'aquestes accions d'educació sanitària dirigides prioritàriament a nens, adolescents i gent gran. Entre les actuacions municipals que es duen a terme des del municipi seguint aquesta línia d'actuació, destaquen el conveni que des de l'Ajuntament es va signar el mes de març de 2004 per fomentar el “Programa d'educació viària escolar de Sant Andreu de la Barca” , així com els consells de seguretat viària que s'ofereixen des del web de l'Ajuntament.

B. ACCIDENTS LABORALS I MALALTIES PROFESSIONALS La informació que oferim a continuació ha estat extreta del document “ Indicadors de salut laboral a Catalunya (any 2002)” fet pel Servei d'Informació i Estudis de la Direcció General de Recursos del Departament de Salut de la Generalitat a partir de dades procedents del Departament de Treball i Indústria, de les unitats de salut laboral , així com del Registre de Mortalitat de Catalunya del Departament de Salut .

B.1. Accidents laborals Malgrat que l'any 2002 el nombre total de lesions laborals ha baixat un 2,5% respecte a l'any anterior, el nombre de lesions mortals s'ha incrementat en un 17%. Així en l'any 2002 es van produir a Catalunya 186 lesions mortals per accident de treball en jornada , una lesió mortal per accident de treball cada dos dies i més de 500 lesions no mortals amb baixa laboral cada dia. Si bé dos de cada tres lesions mortals es produeixen en els centres de treball, s'ha produït un notable increment - respecte a l'any anterior - de lesions mortals produïdes en els desplaçaments (de 26,5% al 32,3%), encara que són les caigudes de les persones a diferents nivells i els atrapaments els principals mecanismes relacionats amb les lesions mortals en el lloc de treball. Quant a les lesions no mortals amb baixa en jornada , el 90% es produeixen en el lloc de treball, sent els cops i les caigudes els mecanismes més freqüents pels quals es produeixen aquestes lesions i les activitats d'extracció de minerals, la metal·lúrgica i la construcció els sectors més afectats. La incidència de lesions no mortals amb baixa va ser a Catalunya l'any 2002 de 78,0 per cada 1.000 treballadors afiliats al Règim General de la Seguretat Social (excloent els agraris i la pesca), sent el Sector Sanitari Baix Llobregat Centre Nord, juntament amb el Pla d'Urgell i

110 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

la vall d'Aran , un dels que presenta taxes superiors a la de la mitjana catalana, amb un 50% més de risc després d'ajustar per sector d'activitat econòmica (indústria, construcció i serveis). (Annex 4 taula 5.)

B.2. Malalties professionals La incidència de malalties professionals a Catalunya l'any 2002 va ser de 26,9 casos per 10.000 treballadors afiliats al règim general (destaca que durant l'any 2002 no s'hagi declarat cap mort ni cap cas de càncer, cosa que fa dubtar de la fiabilitat d'aquestes dades). 12 són els sectors sanitaris que presenten una incidència superior a la mitjana de Catalunya, d’entre els quals destaca la Conca de Barberà, la Segarra, el Bages i Osona , seguits del Sector Sanitari Baix llobregat Centre Nord , que presenta les incidències més altes. Tal com observem en la taula 15, el Sector Sanitari Baix Llobregat Centre Nord presenta les taxes més altes respecte a la mitjana de la Regió Sanitària Costa de Ponent.

Taula 15. Incidència de malalties professionals amb baixa en els sectors sanitaris de la Regió Sanitària Costa de Ponent, ajustada per sector d'activitat econòmica (indústria, construcció i serveis) i el seu interval de confiança al 95% (IC 95%). 2002. Malalties profesionals amb baixa Sectors sanitaris Incidència IC 95% per 10.000 Barcelona Sud l’Hospitalet 26,0 22,0 - 30,0 Baix Llobregat Font Santa Baix Llobregat Centre Nord 20,7 17,3 - 24,1 Baix Llobregat Delta Litoral Garraf 56,2 51,0 - 61,3 Alt Penedès 56,2 51,0 - 61,3 Anoia Regió Sanitària Costa de 43,5 34,9 - 52,1 Ponent. 27,6 21,5 - 33,6 23,0 16,9 - 29,2 32,7 30,9 - 34,5 Font: Indicadors de salut laboral de Catalunya. Servei d'Informació i Estudis de Direcció General de Recursos del Departament de Salut de la Generalitat. Dades: Departament de Treball i Indústria, unitats de salut laboral, així com del Registre de Mortalitat de Catalunya del Departament de Salut.

Les unitats de salut laboral van declarar 1.214 casos de malalties sentinella durant el 2002 (un 30% més que en el 2001). Les patologies més freqüents són les relacionades amb l'aparell locomotor i amb els transtorns mentals, sent aquests últims especialment freqüents entre els tècnics i professionals i les activitats d'intermitjanació financera i educació i investigació.

111 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

C.4. DISCAPACITATS La importància de la investigació sobre el nombre i característiques de les persones amb discapacitat es reflecteix en accions fonamentals com l'engegada de la Llei 13/82, del 7 d'abril, sobre la integració social del minusvàlid (LISMI).

Segons l'enquesta sobre discapacitats, deficiències i estat de salut realitzada el 1999 per l'INE , el 9% de la població espanyola major de 6 anys en aquell moment eren persones discapacitades, sent Catalunya una de les comunitats amb major nombre de persones discapacitades (el 9,84% de la població major de 6 anys) al costat d'Andalusia, Madrid i la Comunitat Valenciana, i amb unes taxes per mil que encara que superiors a la nacional no eren les més altes (Annex 4, taula 6).

Centrant-nos en Sant Andreu de la Barca , segons les últimes dades disponibles (any 2002) el 2,45% de les persones discapacitades de la comarca del Baix Llobregat són residents a Sant Andreu de la Barca (Annex 4, taula 7), no havent pràcticament variat aquest percentatge en els últims anys.

L'any 2002 el 3,47% de la població de Sant Andreu de la Barca és discapacitada (taula 16) havent augmentat progressivament en els últims anys el nombre de persones discapacitades del municipi, tant en homes com en dones, encara que les taxes entre les dones es mantenen sempre per sota de les dels homes. A diferència dels resultats obtinguts segons “l'enquesta sobre discapacitats, deficiències i estat de salut” realitzada el 1999 per l'INE que reflectia que més de la meitat de les persones amb discapacitats de l'Estat espanyol eren dones a Sant Andreu una mica més de la meitat de les persones amb discapacitats són homes , encara que segurament això no ocorri en tots els grups d'edat, per la qual cosa resultaria interessant disposar de dades conjuntes sobre edat i sexe per poder apreciar aquestes diferències si existissin. En el cas de la Comarca del Baix Llobregat , els percentatges de discapacitats entre homes i dones pràcticament són del 50% 45 .

Taula 16. Nombre de persones de Sant Andreu de la Barca reconegudes legalment com a disminuïdes distribuïdes segons sexe, percentatges respecte al total de disminuïts segons sexe i taxes de discapacitats per 1.000 habitants.

45 Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya).

112 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Any Homes Dones Total Nº % Taxes Nº % Taxes Nº Tax es 2002 450 (55,62%) (37,49) 359 (44,37%) (31,76) 809 (34,71) 2001 402 (55,2%) (34,97) 326 (44,78%) (29,90) 728 (32,50) 2000 366 (55,20%) (33,66) 297 (44,79%) (28,48) 663 (31,12) 1999 322 (55,13%) (31,33) 262 (44,86%) (26,56) 584 (30) 1998 284 (54,72%) (29,57) 235 (45,28%) (25,39) 519 (27,52) Font : Elaboració pròpia. Dades: IDESCAT

A Sant Andreu, igual que ocorre a la Comarca del Baix Llobregat, Catalunya i tot Espanya , la discapacitat està clarament relacionada amb l'edat , sent els grups de major edat els quals presenten les taxes de discapacitats més altes, que al seu torn són les que més han augmentat en els últims anys (taula 17). Quant a la representació dintre de la piràmide de població discapacitada, el major percentatge de persones són les que tenen edats compreses entre els 45 i 64 anys, seguits dels d'edats compreses entre els 16-44 i els de 65-75 anys. No disposem de dades sobre quines són les causes d'aquestes discapacitats de la població de Sant Andreu de la Barca. De manera general “ l'enquesta sobre discapacitats, deficiències i estat de salut” realitzada el 1999 per l'INE reflecteix algunes diferències generals quant a causa de les discapacitats segons edat i s’observa que la primera causa de discapacitat en els majors de 6 anys és la malaltia comuna o professional (més del 50%) i la segona causa són motius congènits entre els de 6-64 anys seguida dels accidents del trànsit, mentre que entre els majors de 65, la segona causa és l'envelliment.

Taula 17. Nombre de persones de Sant Andreu de la Barca reconegudes legalment com a disminuïdes distribuïdes segons edat, percentatges respecte al total de disminuïts segons edat i taxes de discapacitats per 1.000 habitants. Any 0-4 5-15 16 -44 45 -64 65 -74 75 o > Total 2002 Nº 7 31 260 324 130 57 809 (%) (0,86) (3,83) (32,13) (40,05) (16,07) (7,04) Taxa (4,52) (14,04) (20,35) (68,60) (103,83) (73,45) 2001 Nº 2 31 246 294 106 49 728 (%) (0,27) (4,25) (33,80) (40,38) (14,56) (6,73) Taxa (1,39) (14,35) (23,41) (64,50) (90,75) (63,30) 2000 Nº 4 32 217 273 93 44 663 (%) (0,60) (4,82) (32,73 (41,75) (14,02) (6,63) Taxa (3,19) (15,97) (18,48) (62,21) (86,43) (59,13)

113 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

1999 Nº 3 31 198 242 71 39 584 (%) (0,51) (5,30) (33,90) (41,43) (12,15) (6,67) Taxa (3,26)) (14,73) (17,62) (58,09) (68,73) (57,26) 1998 Nº 4 22 186 216 57 34 519 (%) (0,77) (4,23) (35,85) (41,46) (10,98) (6,55) Taxa (4,19) (10,80) (17,95) (54,80) (59,68) (55,55) Font: Elaboració pròpia. Dades: IDESCAT (Institut d'Estadística de Catalunya).

Quant al tipus de disminució , en considerar el nombre total de discapacitats segons la taula 18, les discapacitats relacionades amb la motricitat són les més freqüents seguides de les físiques; també el nombre de malalts mentals i les discapacitats psíquiques ocupen un lloc destacat i en els últims anys s’ha produït un important augment especialment de discapacitats mentals . Si es disposessin de dades distribuïdes segons edat, caldria esperar diferències com el fet que les discapacitats sensorials, és a dir les que afecten a l’oïda i a la vista, tinguessin major importància relativa en la població de 65 i més anys d'edat.

Taula 18 . Nombre de persones de Sant Andreu de la Barca reconegudes legalment com a disminuïdes segons el tipus de disminució i taxes del tipus de disminució per cada 1.000 habitants disminuïts Any Motors Físi ques, Visuals Auditiva Psíqui ques Malats NC Total Nº no motores Nº Nº Nº mentals Nº Taxa Nº Taxa Taxa Taxa Nº Taxa Taxa Taxa 2002 256 223 80 34 82 134 0 809 (316,4) (275,0) (98,8) (42,0) (101,3) (165,0) 2001 233 212 72 27 75 109 0 728 (320,0) (291,2) (98,9) (37,0) (103,0) (149,0) 2000 206 204 69 25 70 89 0 663 (310,7) (307,7) (104) (37,7) (105,5) (134,2) 1999 181 191 55 22 66 69 0 584 (309,9) (327,0) (94,1) (37,67) (113,0) (118,1) 1998 152 177 51 18 67 54 0 519 (292,9) (341,0) (98,2) (34,6) (129,1) (104,0) Font: Elaboració pròpia. Dades: IDESCAT

També resulta important conèixer quina és la distribució de les discapacitats en funció del grau de disminució (taula 19) ja que el nivell de gravetat de cada discapacitat està directament relacionat amb el grau de suport que aquestes persones sol·liciten a les distintes institucions i, per tant, amb la futura provisió de serveis socials i sanitaris. Segons aquestes dades, són més freqüents les persones que

114 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

presenten discapacitats més lleus o moderades , encara que el 2003 i respecte a l'any anterior el grup de persones amb discapacitats severes presenta taxes superiors. Resultaria interessant conèixer la distribució quant a edat per conèixer millor el tipus de necessitats i de serveis d'aquestes persones més limitades.

Taula 19- Persones de Sant Andreu de la Barca reconegudes legalment com a disminuïdes segons grau de disminució i taxes de graus de disminució per cada 1.000 persones discapacitades. Any Entre 33 i 64% Entre 65 i 74% 75% i més Total Nº Nº Nº Taxa Taxa Taxa 2002 468 200 141 809 (578,49) (247,21) (174,0) 2001 422 183 123 728 (579,67) (251,37) (168,95) 2000 382 165 116 663 (576,17) (248,9) (175,0) 1999 348 142 94 584 (595,89) (243,15) (161) 1998 310 124 85 519 (597,30) (238,92) (227,37) Font: Elaboració pròpia. Dades: IDESCAT

C.5. SALUT BUCODENTAL L'any 1982, el Comitè d'Experts per a la Higiene Dental i el Control i la Prevenció de la Càries va determinar que la càries dental era un dels problemes de salut més prevalents en la població escolar catalana , perquè afectava a un 63,5% dels escolars d'edats compreses entre els 6 i els 14 anys 46 . Davant aquesta evidència científica, aquell mateix any el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va iniciar diversos programes de prevenció en relació a la càries dental dels escolars, programes que incloïen campanyes d'educació sanitària i col·lutoris amb solucions de flúor els col·legis (dirigit a alumnes compresos entre els 6 i 14 anys i que en l'actualitat segueixen aproximadament el 70% d’escolars catalans) , a més de revisions periòdiques escolars per part de l'odontòleg d'atenció primària. Segons les dades obtingudes de l'enquesta epidemiològica de càries dental realitzada l'any 1997 als escolars de Catalunya 47 , la càries encara continua sent un problema de

46 Generalitat de Catalunya. Comitè d’experts per a la higiene dental i el control i la prevenció de la càries. Manual de Prevenció i Control de la càries dental. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1982. 47 Cuenca E, Casals E, Martínez Lizán I, Manu C, Salleras L. Enquesta epidemiològica de càries entre els escolars de Catalunya 1997. Arch Odont-Estomatol Prev i Comunitaria 1997; 13 (2): 176-72

115 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

salut amb una prevalença elevada entre els escolars de Catalunya, a pesar d'observar-se una disminució d'aquesta en totes les edats avaluades i aconseguir que el percentatge d'escolars lliures de càries hagi anat augmentant progressivament i s’ha aconseguit que almenys el 50% d'escolars de 12 anys estiguin lliures de càries en el 2000 així com que el 75% dels escolars de 6 anys estiguin lliures de càries en aquest mateix any.

Durant molt de temps el Departament de Salut Pública de l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca ha intentat introduir a les escoles les campanyes de col·lutoris de la Generalitat, però sempre s'ha trobat amb reticències a causa de la falta de recursos humans sanitaris i de temps dintre del projecte educatiu de les escoles. L'any 2004, i amb l'objectiu de conscienciar pares, educadors i nens de la importància d'una bona salut bucodental per reduir l'índex de caries en la població infantil, es realitzen en els centres d'ensenyament primari del municipi tallers (en els quals s'inclou un col·lutori bucal per nen) amb la col·laboració del personal de l'Ambulatori i el personal docent. La població diana han estat en aquest cas els nens de 3r. de primària (7-8 anys).

Fins al moment, les dades disponibles (taula 20) sobre salut bucodental dels escolars de Sant Andreu de la Barca són referents a la revisió de 202 nens de 7-8 anys revisats en 5 centres escolars del municipi.

Taula 20- Indicadors de salut bucodental en nens de 7 a 8 anys de Sant Andreu (2004) Caries (Nº, Han visita t alguna % es re nten les d ent s Fan colutoris (N º, %) %) vegada al dentista (Nº, cada dia (Nº, %) %) 69 104 (59,09%) 156 (88,63%) 81 (40,9%) (34,15%) Font: Elaboració pròpia. Dades: Departament de Salut Pública de l'Ajuntament .

Es pretén la continuació d'aquests tallers durant els pròxims cursos i ampliar-los als nens de 6 i 7 anys, en els quals pel fet que apareix el primer molar definitiu resultarien més efectives les activitats realitzades per prevenir la càries, ja que en el grup de població observada es detecta una prevalença de càries bastant alta . Cal conservar les dades de cada any per poder avaluar les activitats realitzades i comprovar les possibles millores.

116 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Respecte als adults de Sant Andreu de la Barca, no es disposen de dades de salut bucodental. En general, i segons “l’Enquesta de salut oral a Espanya 2002” , podem dir que existeixen grans diferències entre el patró de salut oral de la població jove i de mitjana edat i la de les persones grans, diferències matisades segons el nivell de renda i el nivell educacional, variables que estan clarament associades a la visita regular als serveis de salut oral que només és realitzada pel 25% de la població catalana 48 .

2. ESTILS DE VIDA

La importància de conèixer els estils de vida actuals d'una població, com les toxicomanies, hàbits alimentaris, activitat física o estrès rau en el fet que la majoria són factors de risc estretament vinculats als problemes de salut de la nostra societat.

En el cas concret de Sant Andreu de la Barca -i dintre del Programa de promoció de la salut que es duu a terme des del Departament de Salut Pública de l'Ajuntament - des de fa diversos anys s'ofereix als instituts del municipi la possibilitat de realitzar programes que tracten sobre la sida, activitats sexuals, comportament alimentari saludable i drogodependències dirigits als joves i adolescents. Encara així és important ressaltar la poca informació existent sobre els hàbits i estils de vida de la població de Sant Andreu en no tenir dades referent a això o disposar de dades poc concloents (llevat de nombre d’IVEs obtinguts a partir del Servei d'Informació i Estudis del Departament de Salut de la Generalitat ) per la qual cosa presentem dades referents a la població total de Catalunya.

2.1. TOXICOMANIES (tabac, alcohol, drogues de consum il·legal)

A. L’HÀBIT DEL TABAQUISME

Segons “l' Enquesta de salut de Catalunya 2002” (ENCAT 2002) feta pel Departament de Salut de la Generalitat en

48 Odontologia a Catalunya 2002. COEC (Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya.

117 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

col·laboració amb l’IDESCAT i el Servei Català de la Salut , el 32,1% dels catalans de 15 i més anys fuma, (38,0% en els homes i 26,6% en les dones) i encara que la prevalença ha disminuït respecte a l'any 1990, està molt allunyada encara de la fixada per l’OMS com a objectiu per al 2000 que era del 20% 49 .

Per grup d'edat i de sexe , els homes de 25 a 34 anys i les dones de 15 a 24 són els grups que presenten prevalences més altes (48,6% i 42,5% respectivament) i en la resta de grups d'edat la prevalença en general és superior en els homes. En les dones la prevalença de tabaquisme s'ha incrementat un 15,2% en relació al 1998 (figura 8), mentre que en els homes ha disminuït un 3,3%, seguint la mateixa tendència que ha ocorregut en la resta d'Espanya.

Figura 8. Evolució de la prevalença de l’hàbit del tabac per sexe a Catalunya (població de 15 a 64 anys). 1982-2002.

70,00% 60,00% 58,00% 56,00% 46,00% 50,00% 49,00% 44,00% 40,00% 42,00% 32,00% 30,00% 31,00% 26,00% 20,00% 23,00% 25,00% 20,00% Homes 10,00% 0,00% Dones Any Any Any Any Any Any 1982 1986 1990 1994 1996 2002

Font: Pla de Salut de Catalunya 2002-2005. Dades: Programa per a la prevenció i el control del tabaquisme. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Fumadors diaris i ocasionals.

En el cas dels joves de Catalunya, en ambdós sexes, (figura 9) sembla que s'ha frenat l'increment de la prevalença que s'ha produït entre els anys 1994 i 1998, encara que a pesar de la millora, s'està molt lluny de l'objectiu marcat per

49 Pla de Salut de Catalunya 2002-2005. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.

118 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

l’OMS que era del 18% entre joves de 15 i 24 anys per a l'any 2000 50 .

Figura 9 . Evolució del tabaquisme en la població jove (15-24 anys). Catalunya 2002

70,00% 47,00% 49,50% 60,00% 58,00% 54,00% 44,00% 50,00% 36,50% 32,50% 41,50% 42,50% 38,00% 38,00% 40,00% 36,00% Homes Dones 30,00%

20,00%

10,00%

0,00% Any 1982 Any 1986 Any 1990 Any 1994 Any 1996 Any 2002

Font: Pla de Salut de Catalunya 2002-2005. Dades: Programa per a la prevenció i el control del tabaquisme. Departament de Salut. Fumadors diaris i ocasionals.

B. HÀBIT ALCOHÒLIC

L'alcohol és la substància que motiva més inicis de tractament a la Xarxa d'Atenció a les Drogodependències de Catalunya , amb el 42% de tots els registrats durant l'any 2001, sent el gènere masculí el predominant (80%). 51

El consum excessiu de begudes alcohòliques causa una elevada morbiditat i mortalitat en la nostra població, malgrat la disminució del consum d'alcohol annual per càpita que s'ha produït i encara que la mortalitat atribuïble a l'alcohol és difícil de quantificar per falta de consens en molts casos, un estudi recent fet a Catalunya estableix que durant el període 1988-1997 el 5,5% de la mortalitat és atribuïble directament al consum d'alcohol. 52

50 Pla de Salut de Catalunya 2002-2005. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. 51 Direcció General de Drodependències i SIDA. Notificacions individualitzades transmeses pels centres d’atenció i seguiment. 52 Pla de Salut de Catalunya 2002-2005. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.

119 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Les últimes dades estableixen que entre un 4,5% i un 6,4% 53 dels catalans d'entre 15 i 65 anys són bevedors de risc (més de 280 grams d'alcohol setmanals en els homes i 168 grams en les dones). En el cas dels joves d'entre 14 i 18 anys és rellevant que la prevalença de consum d'alcohol en els 30 dies previs a l'enquesta és lleugerament superior en les noies (58,3%) que en els nois (57,8%), i això constata la progressiva incorporació de la dona en el consum habitual de begudes alcohòliques.

C. DROGUES NO INSTITUCIONALITZADES

Alguns dels estudis realitzats en població general i en adolescents i joves de 14 a 18 anys catalans confirmen l'increment del consum d'algunes drogues com són el cànnabis i la cocaïna i el descens del consum d'heroïna igual que ocorre en la resta d'Espanya , que és un dels països de la Unió Europea on es consumeix més cànnabis (al costat del Regne Unit i de Dinamarca) i amb major percentatge de consumidors de cocaïna segons dades de l'informe de 2004 de l'Observatori Europeu de Drogues i Toxicomanies . Segons dades del Ministeri de Sanitat i Consum , respecte al consum d'altres drogues, també ha augmentat el d'èxtasi i s'han començat a detectar problemes relacionats amb el consum d’èxtasi líquid i de ketamina.

2.2. COMPORTAMENT ALIMENTARI I ACTIVITAT FÍSICA.

A. HÀBITS ALIMENTARIS

És per tots conegut que tant els hàbits alimentaris deficients com el sedentarisme són factors de risc de determinades malalties com l'obesitat, la malaltia coronària, la hipertensió arterial, la diabetis mellitus , anèmies, osteoporosis...

En relació als hàbits alimentaris la conclusió de l'estudi fet per la Direcció General de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya sobre els hàbits nutricionals de la població catalana d'entre 10 i 80 anys “l'evolució dels hàbits alimentaris i del consum de nutrients a Catalunya (1992-2003)” és que la població catalana manté un

53 Enquesta domiciliària sobre Consum de Drogues, 1999. Plan Nacional sobre Drogues. Madrid, 2000.

120 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

patró de consum d'aliments característic dels països mediterranis i que s’ha incrementat en els últims anys el consum d'oli d'oliva i de derivats lactis i s’ha reduït el consum de carn i vísceres (que es tradueix en una disminució de les xifres del colesterol en sang), encara que s'observa una disminució en el consum de fruites, hortalisses i peix i s'incrementa el consum de brioixeria, especialment entre els més joves, de 10 i 24 anys.

Un aspecte per considerar a l’hora de parlar d'alimentació és el de la percepció de la imatge corporal i els trastorns del comportament alimentari cada vegada més presents en la població. Aquests aspectes van tenint gran rellevància en els joves. Això és per al municipi de Sant Andreu de la Barca una preocupació important per la qual cosa un dels programes dirigits a alumnes que s'ofereixen als instituts i als pares és el de promoció dels hàbits alimentaris saludables. Ja el 2001 es va passar una enquesta sobre hàbits alimentaris a alguns dels alumnes d'ESO del municipi, però aquesta informació no s'ha pogut aconseguir.

B. ACTIVITAT FÍSICA

En l'actualitat se sap que la pràctica regular d'activitat física moderada és beneficiosa per a la majoria de persones i, en general, les persones que són físicament actives sobreviuen a les que són inactives.

Segons dades de l’ENCAT 2002, a Catalunya el 50,6% de la població entre 18 i 74 anys diu que practica exercici físic en el seu temps lliure, sent les dones i les persones grans menys actives i el 21,2% la població estudiada es declara sedentària (19,4% dels homes i el 22,9% de les dones). Segons aquesta enquesta la Regió Sanitària Costa de Ponent presenta un percentatge intermedi de sedentarisme (19,8%), situat entre el 30,5% de Lleida i el 12,7% de Tarragona .

Diferents estudis han demostrat que la política sanitària, la informació que tenen els usuaris i el grau de satisfacció amb les instal·lacions i llocs on poder practicar activitats físiques són aspectes que condicionen diferències en els nivells d'activitat física de les poblacions. Referent a això, Sant Andreu de la Barca en els últims anys ha augmentat el nombre d'instal·lacions i llocs on fer esport i s’han promogut diverses activitats esportives que ja han quedat consolidades . És necessari disposar de dades que permetin

121 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

avaluar si totes aquestes mesures realitzades per promoure l'activitat física són efectives o no.

2.3. ACTIVITAT SEXUAL

Alguns dels problemes derivats de la realització de pràctiques sexuals no saludables són la transmissió de malalties infeccioses així com l'embaràs no desitjat i la interrupció. Aquests són problemes que poden afectar a persones de qualsevol edat, però en ser els adolescents un col·lectiu amb comportaments sexuals de major risc generalment, és en aquest col·lectiu on aquests problemes són més rellevants. A Sant Andreu de la Barca es realitzen programes d'educació sexual per a adolescents dirigits als centres educatius del municipi que es duen a terme des del Servei de Salut Pública de l'Ajuntament i a més s’ofereix informació referent a això des de la consulta de Planificació Familiar o el Servei d'Informació de l’Espai Jove .

Segons un estudi fet pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), Catalunya és una de les comunitats amb major prevalença d'embarassos no desitjats i d'avortaments durant els últims anys: ha encapçalat l'any 2001 la llista d'avortaments entre adolescents. El Servei de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya aporta dades que mostren que el major nombre d'embarassos entre adolescents el 2002 es produeix a Barcelona ciutat , amb una taxa de 10,6 per mil, la mateixa que a , i el Maresme ; li segueixen Lleida amb una taxa de 9,9; Costa de Ponent , amb una de 9; Girona , amb una de 9,1; Terres de l'Ebre , amb 8,7; Tarragona , amb 8,1 i Regió Centre , amb 6,9 per mil.

Quant al nombre d'avortaments voluntaris registrats entre les dones catalanes, segons el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya , el 2002 Catalunya presenta una taxa d'avortament per 1.000 dones d'entre 15 i 44 anys d’11,37, superior a la mitjana d'Espanya, que és de 8,46 segons dades de la Direcció General de Salut Pública del Ministeri de Sanitat. En la taula 21, vam mostrar l'evolució del nombre d'IVE en dones residents a Sant Andreu de la Barca durant el període 2000-2003 i taxes per 1.000 específiques per edat. El 2003 Sant Andreu de la Barca presenta una taxa global d’IVE per cada 1.000 dones d'entre 15 i 44 anys d'un 11,51 , sent la taxa més elevada (27,12 per cada 1.000 dones) la

122 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

corresponent al grup de 20-24 anys (taula 21), seguida de les dones d'entre 15 i 19 anys (taxes calculades a partir de les dades aportades pel Servei d'Informació i Estudis de la Direcció General de Recursos Sanitaris del Departament de Salut de la Generalitat en els quals no consten les dones de Sant Andreu que hagin realitzat una IVE a la resta de l'Estat espanyol, i del total de població del 2003 segons les dades aportades pel Servei d'Estadístiques de l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca).

Taula 21 . Nombre d’IVE i taxes específiques per edat per 1.000 en les dones residents de Sant Andreu de la Barca Any 2000 Any 2001 Any 2002 Any 2003** Nº Nº Nº Nº (%)* (%)* (%)* (%)* (Taxa per 1.000) (Taxa per 1.000) (Taxa per 1.000) (Taxa per 1.000) 15-19 5 3 6 9 anys (9,4%) (5,5%) (8,1%) (11,5%) (8,06) (4,87) (9,8) (15,17) 20- 20 22 19 22 24anys (37,7%) (40,0%) (25,7%) (28,2%) (20) (22,75) (19,69) (27,12) 25-29 14 14 25 14 anys (26,4%) (25,5%) (33,8%) (17,9%) (9,87) (9,37) (17,02) (9,54) 30-34 5 7 16 21 anys (9,4%) (12,7%) (21,6%) (26,9%) (4,41) (5,58) (11,68) (12,88) 35-39 5 7 5 6 anys (9,4%) (12,7%) (6,8%) (7,7%) (6,50) (8,33) (5,34) (5,47) 40-44 4 2 3 6 anys (7,5%) (3,6%) (4,1%) (7,7%) (5,46) (2,68) (4,01) (7,33) Total 53 55 74 78* (100%) (100%) (100%) (100%) (9,34) (9,29) (12,13) (12,16) * Respecte al total d’IVE. ** Segons dades d'activitat del Centre de Planificació Familiar, el 2003 7 dones van consultar per IVE (8,97% del total Font: Elaboració pròpia. Dades: Servei d'Informació i Estudis. Direcció General de Recursos Sanitaris. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.

Quant a les característiques d'estat civil i nivell d'instrucció de les dones que interrompen voluntàriament el seu embaràs el 2003, el major percentatge d'elles són solteres (56,4%), taula 22, i amb nivells d'instrucció mitjà (taula 23).

Taula 22. Estat civil de les dones de Sant Andreu de la Barca que interrompen voluntàriament el seu embaràs durant l'any 2003.

123 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Nº % Solteres 44 56,4 Casades 26 33,3 Divorciades 3 3,8 Separades 5 6,4 Total 78 100 Font: Elaboració pròpia. Dades: Servei d'Informació i Estudis. Direcció general de Recursos Sanitaris. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya

Taula 23. Nivell d'instrucció de les dones de Sant Andreu de la Barca que interrompen voluntàriament el seu embaràs durant l'any 2003. Nº % Analfabetes 1 1,3 1r Grau 9 11,5 2n grau, 1r cicle 36 46,2 2n grau, 2n cicle 24 30,8 3r grau esc oles 6 7,7 universitàries 3r grau esc oles 2 2,6 tècniques postgraduades Total 78 100 Font: Elaboració pròpia. Dades: Servei d'Informació i Estudis. Direcció General de Recursos Sanitaris. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya

Segons aquestes dades, el col·lectiu de dones de Sant Andreu de la Barca que més avorta voluntàriament igual que la resta de Catalunya és el de joves i adolescents i, tot i que encara desconeixem el nombre d'embarassos que es produeix entre aquestes, sí que podem afirmar que són el col·lectiu on es produeixen més embarassos no desitjats, per la qual cosa es dedueix que malgrat que la informació és accessible, encara que podria ser-ho més, hi ha un important dèficit de formació i els joves no pensen de manera conscient en el risc d'embaràs -ni en la possibilitat d'emmalaltir- si no utilitzen protecció.

2.4. PRINCIPALS PROBLEMES SOCIALS ATESOS PELS SERVEIS SOCIALS MUNICIPALS

Les dades que presentem són obtingudes a partir dels Serveis Socials Municipals . El 71,47% dels 3.530 usuaris que durant l'any 2003 van utilitzar els serveis bàsics d'atenció social primària són persones majors de 65 anys. D'aquests, el 73,0% han utilitzat els serveis d'informació i orientació i el

124 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

26,16% han utilitzat els serveis de prevenció i inserció. A gran distancia el segon col·lectiu que més ha utilitzat els serveis socials són les famílies (el 8,61%) i la joventut (el 6,30%), també bàsicament a la recerca d'informació i orientació.

Els principals problemes que han estat tractats per aquests serveis d'acció social (taula 24) són els econòmics a causa fonamentalment d’ingressos insuficients (el 70,75% de tots els problemes econòmics assistits) seguits dels problemes de salut , fonamentalment per malaltia física crònica (el 91,14% de tots els problemes de salut assistits) i les disminucions , fonamentalment físiques (el 76,86% de tots els problemes per disminucions ateses que representen aquestes una mica més de la meitat de totes les persones de Sant Andreu que legalment estan reconegudes com a disminuïdes).

Taula 24. Principals problemes socials atesos per l'Equip d'Atenció Social Bàsica, durant l'any 2003. Nombre i %. Habitatge 86 (3,14%) Dificultats en relacion s 92 (3,36%) familiars Econòmiques 865 Maltractaments 10 (0,36%) (31,66%) Aspectes 245 Violència domèstica 25 (0,91%) laborals (8,96%) Mendicitat i 5 Inadaptació social 195 transeúnts (0,18%) (7,13%) Salut 689 Desatenció social 8 (25,21%) (0,29%) Disminucions 437 Victimització 23 (0,84%) (16%) Drogodependènci 20 (0,73%) Estranger irregular 16 (0,58%) es Aprenentatge 15 (0,55%) Altres problemes 1 (0,03%) Font i dades: Memòria de l'any 2003 dels serveis socials de l'Ajuntament.

Una de les activitats que realitza l'Equip Bàsic d'Atenció Social Primària és tramitar diferents recursos i prestacions socials . En l'annex 4 taula 8 es mostra el nombre de persones de Sant Andreu de la Barca que cobren algun tipus de prestació social .

Segons l'equip d’EAIA IV , el problema més freqüent dels nens de Sant Andreu de la Barca atesos durant l'any 2003 és la falta d'atencions bàsiques : afectives, alimentació, higiene, escola,... seguit dels problemes emocionals carencials i dels problemes de relació familiar. Pel que fa als principals

125 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

problemes de les famílies de Sant Andreu de la Barca ateses durant l'any 2003 per aquest equip cal dir que són la utilització de pautes educatives inadequades i les dificultats importants en les tasques de la llar , seguits de la falta d'interès i despreocupació pels menors i de la falta de recursos personals per deficiències en l'àmbit sociocultural i/o econòmic.

126 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

1.3. INFORMACIÓ OBTINGUDA A PARTIR DE L'ENQUESTA DE SATISFACCIÓ DELS SERVEIS MUNICIPALS (Juliol de 2002)

Els resultats de la investigació mitjançant enquesta telefònica (Annex 5) realitzada en el municipi de Sant Andreu durant la primera quinzena de Julioll de 2002 a 602 persones majors de 18 anys, censades i residents en el municipi, sobre els serveis i infraestructures municipals, manifesten com a conclusions més importants les següents:

• Els ciutadans de Sant Andreu de la Barca demostren estar més que satisfets amb l'evolució experimentada pel municipi en els últims anys , que aconsegueix un excel·lent resultat en ser valorada en termes positius per un 80% de la mostra i traslladen aquesta valoració al context més immitjanat, el seu barri. A més veuen unes perspectives de millora (66%) per a l'immitjanat futur del municipi.

• Malgrat que la satisfacció general que mostren sobre la vida en el municipi, els entrevistats es refereixen a la contaminació (18%) com un dels principals problemes de Sant Andreu de la barca, aparentment produïda per una planta industrial fora del terme municipal de Sant Andreu de la Barca. L'agenda de preocupacions es completa amb una llarga llista de falta de serveis (12%) que estan directament relacionats amb el creixement de la població com a principal problema, seguits de problemes com la immigració (10%), el trànsit (7%), la manca de centres d'ensenyament i la inseguretat ciutadana (ambdós amb un percentatge de 6%) o els sorolls i l'excés d'obres (5%). D’altres assumptes esmentats com a principals problemes però per un percentatge menor de població són: el preu de l'habitatge (4%), l'atur (3%), la falta de comerços (2%), l'excés de fàbriques (2%), l'autovia (1%) o les drogues (1%).

• Quant als problemes més immitjanats, els del barri, adquireixen un protagonisme destacat qüestions com els sorolls ( 12%), la falta de neteja (11%), el trànsit i deficiències d'aparcaments (8%). La dotació insuficient de serveis en general suposa també un problema per als entrevistats (7%). S'observen diferències entre barris , sent el soroll la qüestió que més preocupa als residents de la Plaça de Catalunya i la Solana , la falta de neteja als residents del nucli antic i la Colònia del Palau ,

127 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

l'aparcament als residents de la Solana , Plaça de Catalunya i nucli antic i el trànsit és percebut de forma una mica més crítica en el sector de Tomàs Vives i en la Plaça Catalunya. Són els veïns del nucli antic de Sant Andreu de la Barca i especialment els del sector de Tomàs Vives els que més critiquen la dotació de serveis amb què compten.

• Quant a la valoració de l'evolució de les àrees de gestió municipal, destaca un ample reconeixement per part de la ciutadania de la transformació del teixit urbà en els últims anys , que es reflecteix en el positiu balanç d'avaluació de la major part dels aspectes d'infraestructura de la ciutat ( transport públic, urbanisme, política de parcs, jardins i espais verds, instal·lacions esportives i culturals, l'asfaltat dels carrers, la dotació de centres educatius ). En canvi els aspectes ambientals i dotacionals presenten un balanç més mitjàcre ; temes com la contaminació atmosfèrica i/o acústica, l'aparcament, el trànsit o la política d’habitatges socials continuen constituint àrees de demanda pública insatisfeta.

• Quant al grau de satisfacció amb una sèrie de serveis i equipaments municipals, globalment els entrevistats afirmen sentir-se molt o bastant satisfets amb gairebé tots els proposats. Així destaquen sobretot “el Mercat Municipal” i “el mercat setmanal” que presenten alts percentatges de satisfacció, les zones esportives i “el Centre Cultural Aigüestoses”, els accessos viaris, “el casal de les persones grans” i el mobiliari urbà. Tan sols el referent a les zones verdes dels diferents barris sembla que crea divergències d'opinió entre els entrevistats , i si bé globalment un 49% de la població entrevistada afirma sentir-se poc o gens satisfeta en aquest sentit s'han de matisar les respostes en funció de les zones en les quals resideixen els entrevistats, sent els residents del nucli antic o del sector de Tomàs Vives els més insatisfets, mentre que els veïns del Palau , la Colònia del Palau i la Plaça de Catalunya estan satisfets referent a això.

• Al llarg de tot l'estudi s'aprecia certa insatisfacció tant de serveis com d'equipaments entre els residents de la Solana, barri que és el més crític amb les àrees de gestió municipal. Les seves queixes es dirigeixen, per sobre de la mitjana, sobretot, al nivell de soroll que suporten, l'escassedat de contenidors per a la recollida selectiva d'escombraries i el nivell d'inseguretat ciutadana que pateixen.

128 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

1.4. INFORMACIÓ OBTINGUDA A PARTIR DE LA PREGUNTA OBERTA REALITZADA A TÈCNICS MUNICIPALS DE DIFERENTS ÀREES DE L'AJUNTAMENT

Davant la pregunta realitzada a tècnics municipals de diferents àrees d'actuació:

" Dintre del teu context de treball i segons el teu punt de vista, quins problemes inclouries en el Pla Municipal de Salut de Sant Andreu de la Barca? " es van detectar els següents problemes:

1. Dintre de l'àmbit de medi ambient: - la contaminació atmosfèrica - el nivell de soroll - el funcionament de la recollida selectiva de residus - l'estat de la ribera del riu i - el risc d'incendi de la zona boscosa

2. Dintre de l'àmbit de l'educació: - els problemes higiènics en les escoles per part del col·lectiu immigrant: polls, nivell de neteja dels nens... - la quantitat d'informació que reben els pares davant problemes sanitaris que poden suposar un risc de contagi per a la resta de nens, sobretot en les guarderies - la col·laboració per part dels pares a l'hora de deixar a casa als nens quan és recomanable que ho facin perquè presenten aquests algun símptoma com ara febre, o diarrees... - la realització de les activitats de salut escolar (recursos humans sanitaris, participació dels centres escolars, coordinació entre ambulatori, col·legi i Ajuntament).

3. En d’altres àmbits (socials, urbanístics, de salut): - la mobilitat - recursos sanitaris, socials i sociosanitaris (atenció domiciliària social i sanitària, atenció als cuidadors) - la conscienciació i participació de la ciutadania en general en la cura, manteniment i neteja de la via i/o espais públics (parcs infantils i sorrals), així com dels serveis i equipaments que progressivament es van incorporant al municipi

129 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

- el desconeixement de la situació real quant a hàbits, estils de vida i nivell de salut de la població de Sant Andreu de la Barca - el consum d'alcohol i de substàncies addictives de la població jove. - les activitats que es realitzen quant a prevenció i promoció de salut i d'hàbits de vida saludable en la població general - les barreres arquitectòniques i el comportament incívic de la població a l'hora d'usar les mesures dirigides a la població discapacitada.

130 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

1.5. PUNTS FORTS, ASPECTES PER MILLORAR I CONCLUSIONS DEL DIAGNÒSTIC DE SALUT DE SANT ANDREU DE LA BARCA

En aquest apartat presentem els punts forts o aspectes favorables de Sant Andreu de la Barca que reflecteixen quines són les principals directrius i prioritats sota les quals es treballa des de l'Ajuntament; a més de les conclusions, també vam mostrar quins són els aspectes menys favorables detectats en aquesta primera fase del Pla de Salut i que haurien de ser reorientats o corregits.

PUNTS FORTS DE SANT ANDREU.

Des de fa temps l'Ajuntament treballa en la millora de diferents aspectes urbanístics, mitjanambientals, socials...etc., que incideixen directament sobre la salut, reflectint mitjançant la creació del projecte "Un Sant Andreu saludable en un entorn sostenible" la importància i el grau de compromís polític que el municipi està disposat a assumir amb l'objectiu de garantir una millor qualitat de vida per a la població en els pròxims anys. En aquest context, els punts forts de Sant Andreu de la Barca en els diferents àmbits d'actuació són:

LA POLÍTICA DE RENOVACIÓ I MILLORES URBANES La falta de cohesió del nucli urbà , motivat per la pròpia estructura urbanística del municipi, per l'existència de barreres físiques com la N-II i la via del tren i per barreres territorials com el riu Llobregat i l'autovia , és un dels principals problemes urbanístics que ha millorat molt en els últims temps amb l'execució del projecte de soterrament de la via del tren l'any 2001 i la transformació de diversos espais en zones per als vianants . En l'actualitat es continua treballant referent a això amb projectes futurs que milloraran encara més la permeabilitat del teixit urbà, la connectivitat transversal entre els diferents barris i l'increment de la cohesió social. Cal ressaltar - entre aquests projectes - la transformació en passeig urbà de la nacional II , les obres de la qual començaran al novembre de 2004.

131 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

A més destaquen les importants actuacions d'urbanització i millora de molts carrers de Sant Andreu de la Barca com el nucli antic de la ciutat, l'entrada del cementiri municipal i el passatge de les “Escoles Velles”, així com la remodelació i creació de noves places , que han suposat nous espais pensats per a les persones, pròxims i oberts. En un futur pròxim s'urbanitzarà l'espai ocupat pel ferrocarril, es pavimentaran alguns carrers i es faran millores en la zona antiga.

Altres importants actuacions urbanes són: la millora de les barreres arquitectòniques produïda com a resultat de l'aplicació del "Projecte de supressió de barreres arquitectòniques en les vies i espais lliures d'ús públic" de l'any 1999 i la millora de la urbanització dels polígons industrials (s'han urbanitzat diferents sectors dels polígons i s'han renovat les entrades de Sant Andreu a l’autovia del Baix Llobregat) amb l'objectiu de millorar l'accés i els serveis de les indústries.

L'ADAPTACIÓ PROGRESSIVA I HARMÒNICA AL CREIXEMENT URBÀ I DEMOGRÀFIC PRODUÏT EN ELS ÚLTIMS ANYS En els últims anys, l'important creixement urbà i demogràfic de Sant Andreu s'ha produït gràcies a un tipus de població jove, metropolitana les expectatives de la qual s'orienten cap a un tipus de municipi d'activitat terciària i cap al concepte de ciutat residencial amb més parcs i més espais verds .

Des de fa uns anys, s'ha produït un increment progressiu i una millora de l'oferta d'equipaments, serveis i infraestructures (sanitàries, socials, culturals i de joventut, infraestructures viàries i zones d'aparcament, instal·lacions esportives, altres instal·lacions d'oci, mitjans i serveis de la Policia Local, serveis d'informació...) amb la finalitat de donar resposta a les necessitats dels ciutadans i no generar desequilibris sobre la qualitat de vida.

A més s'han obert nous parcs i zones verdes en molts barris , cosa que ha suposat passar de les 0,13 ha ocupades per zones verdes en l'any 1996 a les 1,8 ha de l'actualitat, i han augmentat les zones forestal i arbrada , que han passat de les 11,8 ha de l'any 1996 a les 17 ha actuals.

En aquest moment el municipi continua treballant per aconseguir un augment d'equipaments, serveis i

132 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

infraestructures i equiparar els barris menys afavorits - quant a serveis i infraestructures - amb els de nova urbanització que estan millor dotats.

LES POLÍTIQUES ACTIVES ENCAMINADES A LA MILLORA DEL MEDI AMBIENT

La importància i la preocupació de l'Ajuntament respecte a l'impacte que diferents aspectes mitjanambientals exerceixen sobre la salut de la població l’ha dut a participar activament a l'hora de prendre decisions i realitzar actuacions -els efectes de les quals han estat avaluats posteriorment - dirigides a millorar els factors mitjanambientals que incideixen perjudicialment en la salut.

Els principals aspectes que defineixen l'actuació de l'Ajuntament a nivell mitjanambiental en els últims anys són:

• La compra de Can Salvi i la requalificació de 12 ha de terreny urbanitzable en zona forestal , per la qual cosa Sant Ancreu de la Barca compta en l'actualitat amb uns 130.000 m² més d'espai natural de titularitat pública,

• La millora de la situació atmosfèrica dintre del pla especial de protecció,

• la realització del mapa sònic i la millora del nivell acústic d'algunes zones del municipi,

• la millora dels serveis de neteja del municipi, el millor ús de la Deixalleria Municipal i la millora de la gestió de residus municipals i industrials,

• i els projectes futurs immitjanats dirigits a: potenciar la participació de la població en temes mitjanambientals, a fomentar l'ús de fonts d'energia renovables i completar els plans d'emergència inexistents en aquest moment davant determinats riscos.

LA PRIORITAT DE LES ACTUACIONS DE MILLORA EN L'ÀMBIT EDUCATIU La prioritat que l'Ajuntament dóna al tema de l'educació i la millora de l'ensenyament en qualsevol etapa de la vida queda

133 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

reflectida en la forma ràpida que actua per assegurar una perfecta escolarització dels més petits (el nombre dels quals en els últims anys s'ha vist augmentat a causa de l’important creixement demogràfic d'una població que presenta un dels índexs de naixements més alts de Catalunya) , i en les activitats ofertes per potenciar i impulsar millores en el món de l'ensenyament en els adults.

Així en els últims 5 anys : s'ha construït un nou IES, s'ha engegat (i ampliat posteriorment) la primera guarderia municipal, s'han realitzat ampliacions en diversos centres escolars, s'han iniciat moltes activitats formatives per als nens (teatre escolar, natació i els premis sant Jordi) i s'ha engegat el Pla integral per a la formació d'adults que el municipi ofereix a dones, joves desocupats, immigrants i gent gran.

Seguint en aquesta línia d'actuació , la construcció d'un nou col·legi infantil, les ampliacions, reformes i millora de diferents centres escolars i la continuació i potenciació dels serveis d'ensenyament dirigits als adults són els projectes educatius existents per a un futur immitjanat.

LA MILLORA PROGRESSIVA DE LES PRESTACIONS SANITÀRIES OFERTES L'important i ràpid creixement de la població i de la immigració ha generat problemes quant a l'accessibilitat als serveis sanitaris que han posat de manifest la falta d'infraestructures i de personal. L'Ajuntament de Sant Andreu mostra una gran sensibilitat referent a això, sent en els últims anys un dels municipis de la comarca que ha encapçalat les reivindicacions davant la Generalitat exigint més recursos i una millora de l'atenció sanitària del Baix Llobregat nord. En un futur pròxim i segons anuncia el Pla Sanitari de la Comarca del Baix Llobregat (2005-2014) presentat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya a la fi d'octubre de 2004, es produiran canvis en l'estructura del sistema sanitari de la comarca que suposaran una millora de la qualitat i de l'accessibilitat de l'atenció sanitària dels ciutadans del Baix Llobregat.

A més durant els últims anys l'Ajuntament ha realitzat accions de promoció i protecció de la salut, que van augmentant en nombre i qualitat cada any : campanyes d'educació sexual, contra la sida, per a la vacunació de la grip en persones grans, cens d'animals domèstics i perillosos, campanyes d'educació viària...

134 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

LA POLÍTICA DE PROMOCIÓ POSITIVA DELS SECTORS MÉS NECESSITATS Des de l'Ajuntament de Sant Andreu són moltes les actuacions dirigides a ajudar aquells col·lectius que per la seva condició econòmica, social, humana o d'origen estan en pitjors condicions. Destaca el fort impuls de les activitats dirigides a les persones grans (Casal de la Gent Gran, atenció domiciliària), les actuacions dirigides a promoure accions positives cap a les dones, els menors, la nova estructura familiar i els immigrants, el treball social amb els joves, així com la política d'ocupació que ha aconseguit fer de Sant Andreu un dels municipis amb major taxa d'ocupació de la comarca i una taxa d'atur inferior a la de la mitjana espanyola (destaquen les activitats de formació a les persones que busquen nova ocupació, el desenvolupament de plans d'ocupació per a col·lectius amb dificultats i la potència de nous filons d'ocupació i programes de col·laboració social i iniciativa comunitària) i la política d'habitatge (en destaca la promoció d'habitatges de protecció oficial per als més necessitats tenint en compte els alts preus que marca el mercat immobiliari) que ha fet que Sant Andreu se situï al capdavant del Baix Llobregat quant a habitatges protegits.

LA CONSOLIDACIÓ DE LA POLÍTICA CULTURAL La vida cultural de Sant Andreu de la Barca s'ha incrementat molt en els últims anys. S'ha donat un fort impuls a les activitats tradicionals en les quals hi ha una important implicació ciutadana, han sorgit noves propostes com la Temporada de teatre i se n'han millorat altres com les Nits musicals d'estiu.

La ciutat ha renovat algunes instal·lacions culturals i se n'han creat de noves , d’entre les quals destaca la reestructuració del Centre Cultural Aigüestoses, el Centre de Recursos Socioculturals i el Centre Infantil i de Persones Disminuïdes.

LES POLÍTIQUES QUE FOMENTEN I IMPULSEN A LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES Des de fa uns anys, l'Ajuntament de Sant Andreu potencia la qualitat i el dinamisme del comerç local i la força de la indústria assentada en els polígons industrials, mitjançant propostes com la Mostra Comercial i Industrial, la Campanya de Nadal del comerç local, i les activitats que des del Servei de Foment d'Activitats Econòmiques (emprenedors, empreses i assessoria professional) impulsen tant l'activitat comercial com la industrial.

135 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

LES POLÍTIQUES QUE FOMENTEN LA PARTICIPACIÓ COMUNITÀRIA La creació de la Regidoria de Participació Ciutadana, el foment del coneixement de metodologies i tècniques de participació ciutadana i l'impuls de la implementació de pràctiques participatives com la setmana intercultural posen de manifest l'interès de l'Ajuntament a fomentar i promoure la col·laboració i participació dels ciutadans com a estratègia transversal de les polítiques locals.

ASPECTES MENYS FAVORABLES DE SANT ANDREU DE LA BARCA. A continuació presentem els aspectes menys favorables de Sant Andreu de la Barca que s'han detectat com més rellevants en la primera fase del Pla de Salut.

Aquests aspectes es presenten englobats en 5 grans grups, segons la temàtica:

SALUT I PERSONES Aspectes menys Elevada densitat de població favorables Esgotament del sòl urbà. associatsal Infraestructures i recurso s: llars creixement d’infants, centres i personal sanitari demogràfic i urbà i sociosanitari , aparcaments, transport dels últims anys públic interurbà. Espais i zones verdes d'alguns barris. Cohesió del nucli urbà. Mobilitat amb una gran utilització del vehicle particular Integració dels nouvinguts a la xarxa social Aspectes menys Nivell d'instrucció de les persones favorables adultes, sobretot de dones i persones relacionats amb grans. desigualtats Taxes d'atur, atur que afecta socials segons especialment les dones, joves d'entre edat i gènere 25 i 29 anys i el sector serveis.

Aspectes menys Problemes de salut relacionats amb favorables l'envelliment (més discapacitats , més relacionats amb la dependència). gent gran Nombre de centres sociosanitaris per a persones grans: geriàtrics, centres de dia.

136 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Serveis d'atenció domiciliària tant social com sanitària, l'atenció als cuidadors i altres serveis com el del transport adaptat o el de telealarma- teleassistència. Aspectes menys Consum de tabac. favorables en Consum de substàncies addictives l'àmbit de la (alcohol, cànnabis, cocaïna , drogues de joventut disseny). Embarassos no desitjats i IVE (interrupcions voluntàries de l'embaràs) en dones d'entre 15 i 24 anys. Risc de contagi de sida (així com d'altres malalties de transmissió sexual) per pràctiques sexuals de risc. Aspectes menys Nombre de centres i serveis específics favorables per a discapacitats. relacionats amb Barreres arquitectòniques. les persones discapacitades Aspectes per Integració del col·lectiu immigrant. millorar Indicadors de salut específics per a la relacionats amb la població immigrant. immigració

ESTAT DE SALUT DE LA POBLACIÓ Aspectes menys Informació sobre molts aspectes que favorables determinen el nivell de salut relacionats amb (principal s demandes de salut, l'estat de salut neoplàsies , salut mental, de la població accidentabilidat...). Notificació de malalties de declaració obligatòria per part dels serveis sanitaris. Incidència de malalties transmissibles: tuberculosis, grip, diarrees i enteritis, varicel·la... Prevale nça de càries entre nens de 7 i 8 anys. Nombre aproximat d'accidents laborals. Nombre d'accidents de trànsit per no compliment de les normes de trànsit. SALUT PÚBLICA Aspectes menys Estat ecològic del riu la millora del favorables qual està pendent. relacionats amb la Condicionament dels marges del riu

137 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

protecció de la Llobregat. salut Estat de contaminació atmosfèrica (nivells de PM 10 alts). Nivell acústic dels barris amb major trànsit, encara que l'activitat industrial, l'activitat veïnal i els lladrucs de gossos també són altres fonts de soroll. Qualitat de l'aigua de l'aixeta: mal gust i olor de l'aigua. Participació ciutadana en la recollida selectiva de residus i en el manteniment de la neteja i cura de l'estat de la via i/o espais públics. Nivel l de trànsit en algunes zones del municipi. Elaboració de diversos plans d'actuació municipal quant a prevenció de determinats riscos ambientals. Aspectes menys Informació i activitats de promoció favorables d'hàbits i estils de vida saludables relacionats amb la dirigits a la població general i a promoció de la col·lectius específics (joves, ancians, salut immigrants, dones...). Comportament de la població quant a la tinença dels animals. SALUT I ÀMBIT DE L'EDUCACIÓ Aspectes menys Realització de les activitats de salut favorables en escolar i la participació d'alguns l'àm bit de centres escolars per: l'educació - Escassedat de recursos humans i de temps del personal sanitari. - Poca coordinació entre personal sanitari, centres escolars i Ajuntament. - Informació dels pares sobre el risc de transmissió de malalties típiques de la infància. SALUT I SISTEMES D'INFORMACIÓ Aspectes menys Actualització de dades. favorables Existència de dades globals que no relacionats amb estan desglossades per municipis. els sistemes Informatització de dades o de registre d'informació d'alguna informació a nivell local. Col·laboració per part de les persones o entitats a les quals se'ls va sol·licitar les dades i inexistència

138 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

de vies de coordinació amb aquests serveis o institucions implicades. Heterogeneïtat de les dades, cosa que genera dubte en relació a la fiabilitat i validesa de la informació aconseguida.

CONCLUSIONS DEL DIAGNÒSTIC DE SALUT

• El gran creixement demogràfic produït en els últims anys a Sant Andreu de la Barca ha condicionat canvis i generat necessitats i problemes nous, que s'han de conèixer per poder establir prioritats d'actuació i així augmentar el nivell de salut de la població. Amb aquesta finalitat i formant part d'un compromís polític real s'elabora el primer Pla de Salut Municipal .

S'han de millorar els sistemes d'informació de dades municipals, amb l'objectiu d'aconseguir informació local que permeti realitzar un diagnòstic de salut i mitjanambiental més precís i fiable. És necessari establir vies de coordinació entre els serveis i institucions implicades en els mateixos àmbits de treball i aconseguir que les diferents fonts d'informació utilitzin les mateixes definicions i unitats de mesura (per poder establir així comparacions).

• A pesar que en els últims anys - i amb l'objectiu d'adaptar-se a l'important creixement urbà i demogràfic- s'han incrementant progressivament els equipaments, recursos i les infraestructures del municipi, encara persisteixen importants deficiències referent a això que obliguen a continuar treballant en la mateixa línia d'actuació.

• Alguns dels aspectes per millorar són els relacionats amb diversos vectors ambientals, com són el soroll en diversos barris , la contaminació de l'aqüífer de la cubeta de Sant Andreu o la deficient recollida de residus selectius. Quant a la contaminació atmosfèrica, el 2004 ha estat el primer any en molt temps que s'han arribat a nivells normals de partícules en suspensió totals dintre dels valors establerts per l'Administració , encara que això no eximeix de seguir mantenint l'alerta , ja que la situació geogràfica i l'entorn de Sant Andreu són factors que faciliten l'estat de contaminació atmosfèrica (es mantenen nivells alts de PM 10).

139 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Cal destacar la necessitat de potenciar activitats d'educació ambiental buscant una major implicació i participació de la població en aquest àmbit d'acció.

Cabe destacar la necesidad de potenciar actividades de educación ambiental buscando una mayor implicación y participación de la població en éste ámbito de acción.

• Ha resultat impossible obtenir informació respecte als principals problemes de salut de la població de Sant Andreu de la Barca a causa de la falta de connexió dels diferents centres posseïdors d'aquestes dades.

• És necessari detectar col·lectius específics (immigrants, joves, ancians, dones...) amb necessitats especials amb l'objectiu de disminuir les desigualtats socials i de salut entre aquests i realitzar activitats de promoció i protecció dirigits especialment a cadascun d'ells, potenciant la participació - en la realització d'aquestes activitats- de tots els col·lectius implicats.

• El I Pla de Salut Municipal de Sant Andreu constitueix el punt de partida a partir del qual es fomentaran les activitats de participació ciutadana amb l'objectiu que la perspectiva de la població s'incorpori dintre de la gestió municipal i participi en el procés de presa de decisions.

140 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

2. PRIORITZACIÓ DE PROBLEMES

141 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

142 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

2.1. METODOLOGÍA. ORDRE D’ASPECTES A MILLORAR

Una vegada detectats els problemes o aspectes susceptibles de millora més destacats, s'inicia la segona fase del Pla de Salut que consisteix a prioritzar-los ordenant-los en una llista.

Per a això - i amb l'objectiu no només de realitzar aquesta segona fase del Pla sinó de fer d'aquest el punt de partida a partir del qual fomentar les activitats de participació ciutadana integrant així la perspectiva de la població dintre de la gestió municipal - es va contractar una empresa externa experta en la realització de tècniques de participació ciutadana , els moderadors de la qual (1 per grup) es van encarregar de dirigir els 2 grups de treball que es van organitzar i que van comptar amb un total de 30 participants que representaven 25 entitats de les 65 que prèviament havien estat convocades per carta des de la Regidoria de Participació Ciutadana de l'Ajuntament, encara que posteriorment a 30 d'aquestes 65 entitats - seleccionades per l'interès que estiguessin presents- se'ls va cridar telefònicament per reforçar la carta de convocatòria: representants d'entitats cíviques, grups polítics, associacions de veïns, d'immigrants, de discapacitats, de defensa dels animals, professionals sanitaris i socials... Finalment es va aconseguir una participació molt heterogènia de les diferents entitats convocades.

Després d'explicar els resultats del diagnòstic de salut i mitjanambiental del municipi i descartar els aspectes no factibles de millora, és a dir els quals no podien solucionar-se per un o altre motiu (perquè no era la solució de competència municipal, perquè no es disposava de recursos per a la solució, per motius econòmics...) es va procedir a prioritzar els aspectes restants, ordenant-los en funció de la importància que per a la salut tenien . Així, es va obtenir la llista següent dels temes de salut prioritzats:

• Hàbits i estils de vida de la població jove: drogodependències, pràctiques sexuals de risc i conductes relacionades amb la violència de gènere.

• Recursos i serveis sanitaris dels quals disposa la població .

143 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

• Protecció de la salut : Aspectes relacionats amb la contaminació ambiental (atmosfèrica, acústica, trànsit...), amb la qualitat de l'aigua i amb la recollida selectiva de residus.

• Promoció d'hàbits i estils de vida saludables: Aspectes relacionats amb els hàbits i estils de vida de la població de Sant Andreu i les activitats que promocionen la salut.

• Recursos i serveis sociosanitaris dels quals disposa la gent gran .

• Integració del col·lectiu immigrant.

• Atenció a les persones discapacitades (atenció laboral, infraestructures i recursos).

• Mobilitat interurbana (barreres arquitectòniques, trànsit, transport interurbà).

• Animals de companyia: Aspectes relacionats amb la propietat responsable dels animals i el control de les poblacions d'animals urbans.

• Informació existent sobre aspectes de salut de la població: falta d'informació sobre molts aspectes sanitaris i falta de coordinació entre institucions o entitats implicades

144 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

3. OBJECTIUS, INTERVENCIONS I ACCIONS PRIORITÀRIES

145 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

146 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Partint dels problemes prioritzats es realitza la tercera fase del Pla de salut que consisteix a definir objectius generals i específics i seleccionar intervencions i accions prioritàries per a cadascun d'ells. Per a això es va utilitzar la mateixa metodologia de treball a partir dels 2 grups de treball comentats anteriorment (de 15 persones cadascun) que van participar en els tallers que es van organitzar durant el mes d'octubre de 2004.

Els resultats quant a objectius a aconseguir i línies d'actuació prioritàries dels diferents temes de salut prioritzats són els següents :

147 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

148 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

1.HÀBITS I ESTILS DE VIDA DE LA POBLACIÓ JOVE: DROGODEPENDÈNCIES I PRÀCTIQUES SEXUALS DE RISC

Objectiu general:

Reduir en la població jove de Sant Andreu la prevalença i incidència dels problemes de salut relacionats amb el consum de substàncies tòxiques addictives i la pràctica d'hàbits sexuals de risc.

Objectius específics:

1. Informar i conscienciar els joves de Sant Andreu sobre les implicacions en salut del consum de substàncies tòxiques addictives i de la realització de pràctiques sexuals de risc.

2. Reduir el consum de substàncies addictives (tabac, alcohol i drogues no institucionalitzades) en la població jove d'entre 13 i 19 anys .

3. Disminuir la incidència d'embarassos no desitjats en les dones joves d'entre 15 i 24 anys.

4. Disminuir el risc de contagi de sida i altres malalties de transmissió sexual entre la població jove de Sant Andreu.

INTERVENCIONS I ACCIONS PRIORITÀRIES

- Coordinar les actuacions entre els diferents nivells i professionals que intervenen en el desenvolupament dels programes de drogodependències i salut sexual (Ajuntament, centres educatius, centres sanitaris, Punt d'informació juvenil, Guàrdia Civil, Policia Local...)

- Augmentar la quantitat i cobertura dels programes de drogodependències i salut sexual dirigits als joves que

149 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

s'imparteixen en els instituts de Sant Andreu i ampliar aquests programes als alumnes de primària.

- Reforçar els canals d'informació juvenil dirigits a joves ( en els diferents espais d'oci juvenil, planificació familiar, Punt Jove...) i desenvolupar canals de informació dirigits als pares/famílies.

- Fomentar les activitats d'oci que potenciïn hàbits saludables dirigides als joves .

150 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

2. RECURSOS I SERVEIS SANITARIS DE QUÈ DISPOSA LA POBLACIÓ

Objectiu general:

Garantir a la població de Sant Andreu una atenció sanitària de qualitat.

Objectius específics:

1. Garantir a la població una atenció sanitària de qualitat en l'àmbit de l'assistència primària.

2. Garantir a les persones majors una assistència sanitària ambulatòria i en el domicili de qualitat.

3. Aproximar a la població els serveis i equipaments sanitaris amb més demanda.

INTERVENCIONS I ACCIONS PRIORITÀRIES.

- Continuar en la mateixa línia de treball mantinguda amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya per aconseguir més recursos sanitaris quant a infraestructures, equipaments i personal sanitari.

151 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

3. PROTECCIÓ DE LA SALUT

Objectiu general:

Protegir la salut dels ciutadans de Sant Andreu davant agents físics, químics i biològics presents en el medi ambient.

Objectius específics:

1. Detectar i millorar els problemes de salut de la població relacionats amb l'estat de contaminació ambiental.

2. Mantenir els nivells de contaminants atmosfèrics dintre dels límits acceptats per llei.

3. Reduir el nivell de contaminació acústica.

4. Millorar la qualitat de l'aigua, el sabor i la temperatura

5. Millorar la recollida selectiva de residus

6. Millorar l'educació, sensibilització ambiental i participació de la població en temes mitjanambientals.

7. Adaptar el pla urbanístic al territori físic i a l'entorn natural del municipi (urbanisme sostenible).

INTERVENCIONS I ACCIONS PRIORITÀRIES

- Mantenir circuits d'intercanvi d'informació amb les institucions i organismes que controlen l'estat de l'aigua i de la contaminació atmosfèrica.

- Millorar l'estat de contaminació mitjanambiental, endurint la normativa aplicant majors sancions i augmentant les activitats de control.

- Ampliar el nombre d'activitats que protegeixen contra els efectes nocius dels contaminants ambientals.

152 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

- Aprovar la sonificació del municipi així com la nova ordenança municipal ja adaptada a la nova Llei de protecció contra la contaminació acústica .

- Potenciar les activitats que fomenten una millora en la utilització de l'aigua.

- Continuar amb les activitats de formació, educació i divulgació en matèria de recollida selectiva de residus .

- Mantenir i actualitzar periòdicament totes les activitats de protecció de salut que ja es realitzen des de l'Ajuntament : control de legionel·la, control de plagues urbanes, activitats de salut alimentària, programa de salubritat de poliesportius i piscines...

- Desenvolupar activitats que promoguin el civisme entre la població per evitar problemes de soroll i de brutícia dels espais públics.

- Fomentar i ampliar les activitats d'urbanisme sostenible:

-Augmentar la zona per als vianants del nucli antic.

-Reconvertir la Nacional-II

-Urbanitzar la superfície de soterrament del ferrocarril

-Reformar i crear espais públics, jardins i zones d'oci per a nens.

153 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

4. PROMOCIÓ D’HÀBITS I ESTILS DE VIDA SALUDABLES

Objectiu general:

Reduir la morbiditat i la mortalidat de les malalties associades a factors de risc i estils de vida poc saludables.

Objectius específics:

1. Millorar els hàbits i estils de vida saludables de la població de Sant Andreu: infància, joves, ancians, dones, immigrants.

2. Dotar la població de Sant Andreu de la Barca dels elements informatius i formatius necessaris per aconseguir estils de vida i hàbits de vida saludables.

3. Millorar el control de la realització de les vacunacions escolars.

4. Disminuir la prevalença de càries de la població infantil.

5.Identificar i utilitzar els espais comunitaris que permetin realitzar accions per a la promoció de la salut.

INTERVENCIONS I ACCIONS PRIORITÀRIES.

- Potenciar la coordinació entre els diferents organismes o institucions implicats : Administració, cossos de seguretat, entitats, escoles i centres sanitaris.

- Fomentar i augmentar les activitats d'informació i formació sobre promoció de salut dirigides a grups que comparteixen espais en la seva vida quotidiana ( casals, associacions, escoles...).

154 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

5. RECURSOS I SERVEIS SOCIOSANITARIS ADREÇATS A LES PERSONES GRANS

Objectiu general:

Garantir a les persones grans de Sant Andreu de la Barca una atenció sociosanitària de qualitat.

Objectius específics:

1. Promocionar, aproximar i millorar els serveis sociosanitaris dirigits a persones grans que ofereix l'Ajuntament.

2. Detectar les persones grans que necessiten serveis sociosanitaris d'atenció domiciliària.

3. Augmentar la cobertura d'atenció a l'ancià fràgil.

4. Facilitar que les persones majors es mantinguin dintre del seu entorn el més temps possible i en les millors condicions.

INTERVENCIONS I ACCIONS PRIORITÀRIES .

- Reforçar la informació dirigida a les persones majors que els informa dels serveis sociosanitaris de què disposen.

- Potenciar el treball comunitari amb el suport d'entitats i formació d'un servei de voluntaris que ajudin els avis a realitzar les activitats de la vida quotidiana: acompanyar- los al metge, fer-los companyia, passejar, higiene personal o del domicili...

- Incrementar el nombre de serveis d'atenció domiciliària

- Realitzar més activitats que potenciïn la integració d'aquest col·lectiu en la societat de manera activa.

155 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

6. INTEGRACIÓ DEL COL·LECTIU IMMIGRANT

Objectiu general:

Aconseguir que el col·lectiu d'immigrants tingui un nivell de salut i una qualitat de vida igual que la resta de població de Sant Andreu de la Barca.

Objectius específics:

1. Afavorir i millorar la integració de les persones immigrants en tots els àmbits de la vida ciutadana a Sant Andreu de la Barca.

2. Millorar la identificació i caracterització de la població immigrant.

3. Augmentar la informació i la conscienciació sobre els drets i deures de la població immigrant.

INTERVENCIONS I ACCIONS PRIORITÀRIES.

- Ampliar la informació existent respecte als immigrants, mitjançant un registre de població ampli, real i actualitzat .

- Fomentar les actuacions que promouen la integració social i sanitària del col·lectiu immigrant:

-Activitats que facilitin el coneixement de la llengua del país.

-Millora dels canals d'informació dirigits a la població immigrant.

-Donar a conèixer als immigrants els serveis d'atenció sanitària específics per a ells (protocol específic de salut d'atenció a l'immigrant).

156 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

7. ATENCIÓ A LES PERSONES DISCAPACITADES

Objectiu general:

Augmentar la qualitat de vida i el nivell de salut de les persones discapacitades de Sant Andreu.

Objectius específics:

1. Facilitar la integració de les persones discapacitades al mercat laboral.

2. Garantir una mobilitat segura i adequada a les seves necessitats.

3. Augmentar les conductes cíviques entre la població general quant a l'ús de les mesures dirigides a la població discapacitada.

4. Millorar l'atenció que reben les persones discapacitades en les instal·lacions esportives i de rehabilitació quant a infraestructures i quant a personal que les atén.

INTERVENCIONS I ACCIONS PRIORITÀRIES.

- Realitzar activitats de formació, ocupació i assessorament laboral dirigits a persones amb minusvalideses.

- Prosseguir amb el treball de millora de la barreres arquitectòniques

- Fer més campanyes informatives que fomentin els actes cívics entre la població general quant a l'ús indegut de les mesures dirigides a persones discapacitades.

- Augmentar la vigilància de la policia local per evitar que els conductors estacionin sobre les rampes i utilitzin els pàrquings per a discapacitats.

157 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

- Realitzar activitats de formació que qualifiquin el personal que treballa en les instal·lacions esportives (gimnàs, piscina...).

- Crear àrees de rehabilitació i natació vigilada.

158 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

8. MOBILITAT INTERMUNICIPAL

Objectiu general:

Garantir a tots els ciutadans de Sant Andreu una mobilitat racional, ordenada, segura i adequada a les seves necessitats .

Objectius específics:

1. Facilitar i garantir la mobilitat de les persones majors, dels nens, dels discapacitats i de les persones que no tenen vehicle privat .

2. Augmentar el transport públic interurbà.

3. Facilitar la intercomunicació entre el centre urbà i les zones més allunyades.

4. Eliminar les barreres arquitectòniques del municipi que encara existeixen.

5. Disminuir la congestió del trànsit produïda en algunes zones del municipi.

INTERVENCIONS I ACCIONS PRIORITÀRIES.

- Estudiar la necessitat de crear una línia d'autobusos interurbana que recorri tot el municipi així com d'altres mesures alternatives que millorin la mobilitat.

- Prosseguir amb el treball de millora de les barreres arquitectòniques

- Promoure la construcció de noves zones d'aparcament

- Fomentar mesures que millorin el trànsit dintre del municipi.

159 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

9. ANIMALS DE COMPANYIA

Objectiu general:

Mantenir un grau òptim de convivència en la ciutat amb els animals de companyia i domèstics.

Objectius específics:

1. Conscienciar a la població sobre la propietat responsable d'animals de companyia.

2. Augmentar el control dels animals abandonats i de les colònies urbanes de gats

3. Adaptar-se a la Llei futura 22/2003 de protecció d'animals.

4. Aconseguir actituds més cíviques per part de la població a l'hora de mantenir l'espai públic.

INTERVENCIONS I ACCIONS PRIORITÀRIES

- Continuar realitzant les campanyes de sensibilització sobre els animals de companyia i realitzar altres activitats que fomentin la propietat responsable : campanyes d’esterilització i de conscienciació sobre l'abandonament i l'adopció d'animals.

- Promoure entre la població actituds que mantinguin l'espai públic : recollida d'excrements de gossos, no atreure a gats i coloms que formen nuclis difícils de controlar.

- Crear colònies controlades d'animals .

- Estudiar la possibilitat de construir un refugi o centre d'acollida d'animals abandonats o extraviats en el municipi o mancomunadament amb un altre municipi.

160 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

- Aplicar la normativa recollida en les ordenances municipals de mitjanambient.

161 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

10. INFORMACIÓ EXISTENT SOBRE ASPECTES DE SALUT DE LA POBLACIÓ

Objectiu general:

Conèixer les necessitats de salut i de serveis dels ciutadans de Sant Andreu.

Objectius específics:

1. Obtenir informació desglossada i específica sobre les principals demandes de salut de la població de Sant Andreu atesa en atenció primària, en atenció hospitalària i en centres de salut mental.

2. Conèixer l'estat de salut i els factors de risc de la població pertanyent a àmbits concrets o col·lectius determinats: joves, ancians, dones, immigrants...

3. Aconseguir informació de salut fiable i segura.

INTERVENCIONS I ACCIONS PRIORITÀRIES

- Establir i mantenir vies de contacte i intercanvi d'informació amb l’Àrea Bàsica de Sant Andreu i altres serveis o empreses sanitàries que posseeixin informació de salut de la població de Sant Andreu.

- Realitzar estudis i/o obtenir informació sobre: - els principals problemes de salut de Sant Andreu i la seva relació amb l'estat de contaminació ambiental, col·lectius de població amb riscos específics i sobre la situació real de les dones maltractades a Sant Andreu.

162 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Som conscients que l'elaboració d'aquesta fase del Pla, quant a intervencions i accions prioritàries es refereix, requereix un esforç més profund en el qual es plasmi un pla de treball ordenat i concret de totes les activitats, programes o actuacions que s’hagin de realitzar en funció de les necessitats detectades i adequant-les als recursos disponibles.

Per a això és fonamental que prèviament s'estableixin circuits de treball entre els diferents nivells i professionals que intervenen en el desenvolupament dels programes de salut, coordinant les actuacions i treballant sota uns principis de intersectorialitat que enriqueixin l'elaboració dels diferents programes.

És precisament l'establiment d'aquests circuits de treball una de les accions prioritàries que es recullen en aquest I Pla de Salut municipal de Sant Andreu, i la deficiència de la qual ha dificultat l'elaboració i redacció de programes de manera més precisa marcant així una línia futura de treball en la qual s'elaboraran, es descriuran i es realitzaran els diferents programes i actuacions una vegada hagin estat consensuades i coordinades pels professionals dels diferents àmbits d'actuació.

.

163 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

164 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

4. APLICACIÓ I AVALUACIÓ DEL PLA

165 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

166 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

La quarta fase del Pla consisteix en l’aplicació i la seva posterior avaluació –després del compromís institucional de facilitar els recursos econòmics i estructurals necessaris per portar a terme aquestes tasques -, essent l'avaluació, l'activitat que permetrà conèixer fins a quin punt els objectius prèviament establerts s'han aconseguit i que, a més, orientarà la formulació de nous objectius amb vista al futur.

L'avaluació del Pla de salut municipal de Sant Andreu de la Barca 2005-2008 es durà a terme una vegada s’hagi acabat el període d'execució del Pla (2005-2008) i s’hagin presentat els resultats en un informe final.

4.1. METODOLOGIA DE L'AVALUACIÓ DEL PLA

S'avaluaran els aspectes següents:

1. L'estructura del Pla: s'avaluaran els recursos humans, materials, físics i financers utilitzats en la realització del Pla. A més, es valorarà el grau de compromís previ de les autoritats municipals sobre la base dels criteris següents:

- Decisions preses pel Ple en relació amb la Xarxa Europea de Ciutats Saludables durant el període 2005-2008.

- Quins obstacles o factors que faciliten el desenvolupament del Pla han aparegut en l'àmbit legal, financer, administratiu, polític...

2. El procés del Pla: s'avaluaran els programes i activitats que han estat duts a terme per aconseguir els objectius del Pla, sobre la base dels criteris següents:

- Identificació de la persona encarregada del programa o activitat.

- Objectiu o objectius de cada activitat, expressat mitjançant un indicador operatiu (exemple d’ indicadors mediambientals: -Espais urbans en els quals el ciutadà és prioritari : Nombre de m2 de carrers reconvertits en espais on el ciutadà és l'element prioritari; urbanització dels polígons industrials: Nombre de m2 urbanitzats de la zona dels polígons industrials).

167 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

- Grau de compliment de l'objectiu al final del període d'execució del Pla.

- Grau de participació dels diferents sectors implicats en l'activitat.

3. Els resultats : per avaluar els resultats del Pla de salut i, dins el marc dels acords de la “Xarxa Europea de Ciutats Saludables”, es recolliran els 32 indicadors que identifiquen el perfil de salut de les ciutats incorporades al projecte que han estat acordats per l’OMS/Europa (i que també avaluen alguns aspectes relacionats amb l’estructura i el procés del Pla realitzat).

Aquests indicadors són:

A. Indicadors de salut

A.1. Mortalitat per totes les causes: nombre de morts en cada grup d'edat / Població del mateix grup x 1000

A.2. Causa de mort: població morta per causa / població total morta*1000.

A.3. Baix pes en néixer: nombre de nens que en néixer pesen 2,5 kg o menys / nombre de naixements*1000.

B. Indicadors dels serveis sanitaris

B.1. Existència d'un programa d'educació sanitària ciutadana: descriure si existeixen programes d'educació per a la salut, enumerar-los i especificar a qui estan dirigits.

B.2. Percentatge de nens amb una immunització completa: nombre de nens del municipi (especificar grup d'edat) que han rebut la vacunació obligatòria / nombre de nens (del mateix grup d'edat) que viuen en el municipi*100.

B.3. Nombre d'habitants per metge d'atenció primària: nombre d'habitants del municipi / nombre de metges d'atenció primària del municipi.

168 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

B.4. Nombre d'habitants per infermer/a d’atenció primària: nombre d'habitants del municipi / nombre d'infermers/es d'atenció primària del municipi.

B.5. Percentatge de població coberta per l'assegurança mèdica: nombre d'habitants del municipi amb assegurança mèdica (cobertura total o parcial) / nombre d'habitants del municipi*100.

B.6. Disponibilitat de serveis d'atenció primària en llengües estrangeres: descripció dels grups d'idiomes més significatius i del tipus d'atenció primària oferta en aquests idiomes.

B.7. Nombre de qüestions relacionades amb la salut i examinades per l'Ajuntament cada any:

- nombre de reunions organitzades per les autoritats de l'Ajuntament sobre temes de salut.

- preguntes sobre temes de salut realitzades per les autoritats o bé als departaments dels serveis de salut, socials i de medi ambient, o bé realitzades en el Ple municipal i que generen discussió o debat.

C. Indicadors mediambientals

C.1. Contaminació atmosfèrica: nombre d'estacions de mesurament i mitjana annual recollida per a cada contaminant.

C.2. Qualitat de l'aigua: nombre de mesuraments que excedeixen els valors normals / nombre total de mesuraments portats a terme.

C.3. Percentatge de contaminants extrets de l'aigua del total de les aigües residuals produïdes.

C.4. Índex de qualitat de la recollida de residus domèstics: detallar la qualitat i composició de les escombraries recol·lectades, la proporció de les escombraries reciclades i la proporció de les escombraries no recol·lectades o d’abocadors il·legals.

169 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

C.5. Índex de qualitat del tractament dels residus domèstics: descriure els tipus de tractament de residus domèstics i calcular les escombraries tractades específicament per cada tipus de tractament / total d'escombraries tractades*100.

C.6. Àrea relativa de la superfície de zones verdes en el municipi: superfície total d'àrees verdes al municipi / superfície total del municipi.

C.7. Accés públic als espais verds: nombre total de m2 d'espais verds amb accés públic / nombre total d'habitants.

C.8. Solars industrials abandonats: superfície de l'àrea industrial abandonada / superfície total del municipi*100.

C.9. Esport i oci : nombre total d'infraestructures esportives / població total*100.

C.10. Carrers per a vianants: longitud total dels carrers per a vianants / superfície total de la ciutat (en qm).

C.11. Possibilitats d’anar amb bicicleta al municipi: longitud total de les vies reservades per a ciclistes / superfície total de la ciutat (en qm).

C.12. Transport públic: descriure la freqüència i disponibilitat del transport públic. Calcular el terme mitjà diari del nombre de seients / total de la població*100.

C.13. Cobertura de la xarxa de transport públic: nombre total de qm utilitzats pel transport públic / nombre total de qm de carrers.

C.14. Espais habitables: nombre total d'habitacions / nombre d'habitants.

D. Indicadors socioeconòmics

D.1. Percentatge de població que viu en allotjaments deficients: nombre d'habitants que viuen en allotjaments deficients del municipi / nombre d'habitants al municipi*100.

170 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

D.2. Nombre estimat de persones sense llar: a partir del nombre d'habitants del municipi que viuen en cases d'acollida per a persones sense llar i dels que viuen al carrer.

D.3. Índex d'atur: població del municipi en atur / població del municipi activa*100.

D.4. Percentatge de persones que guanyen menys dels ingressos mitjans per càpita: nombre de persones que guanyen menys de la mitjana per càpita / nombre total de persones del municipi*100.

D.5. Llars d’infants per a nens en edat preescolar: nombre de llocs disponibles per cuidar preescolars / nombre total de preescolares*100.

D.6. Percentatge de tots els nascuts vius de mares <20 anys, mares de 20-34 anys i mares >35 anys: nombre de naixements en mares <20 anys, mares de 20-34 anys i mares >35 anys respectivament / nombre de naixements*100.

D.7. Proporció d'avortaments en relació amb el nombre total de naixements: nombre d'avortaments / nombre de naixements*100.

D.8. Percentatge de persones discapacitades empleades: nombre de persones discapacitades amb ocupació (18-65 anys) / nombre total de persones discapacitades en el mateix rang d'edat (18-65 anys)*100.

171 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

BIBLIOGRAFÍA

° Guía metodológica de elaboración de Planes Municipales de Salud. Federación Española de Municipios y Provincias.

° Auditoría Ambiental Municipal de Sant Andreu de la Barca. Auditoria Ambiental Municipal de Sant Andreu de la Barca. Àrea de Medi ambient de la Diputació de Barcelona. Abril, 1999.

° Aplicació del sistema municipal d'indicadors de sostenibilitat de Sant Andreu de la Barca. Àrea de Medi ambient de la Diputació de Barcelona. Novembre, 2002.

° Ciutat Sant Andreu de la Barca. Memòria de gestió 1999- 2003. Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, 2004.

° Estratègies de salut per a l'any 2010. Pla de Salut de Catalunya 2002-2005. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2003.

° Indicadors estadístics municipals. Institut d'Estudis Metropolitans. Barcelona, 1998.

° Informe sociolaboral del Baix Llobregat 1996-2002 zona nord. Consell Comarcal del Baix Llobregat. Observatori Permanent del Mercat de Treball del Baix Llobregat .

° Memòria 2002 del Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2003.

° Estat actual i evolució dels nivells acústics en el nucli urbà de Sant Andreu de la Barca. Proema. Desembre de 2001 i Julioll de 2004.

° Sistemes d'indicadors municipals de Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Setembre, 2000.

° Memòria 2002 de l'Agència Metropolitana de Residus. Entitat de Medi Ambient. Àrea Metropolitana de Barcelona, 2003.

° Informe energètic dels edificis municipals. Ajuntament de Sant Andreu de la Barca i Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. Barcelona 2002.

172 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

° Informe preliminar: TBC a Catalunya en l'any 2002. Programa de tuberculosi de Catalunya. Direcció General de Salut Pública. Departament de Salut de la Generalitat. Barcelona, 2003.

° CEESCAT. “Sistema Integrat de Vigilància Epidemiològica de VIH/sida a Catalunya” (SIVES 2003). Informe annual 2002. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2002.

° Anàlisis de la mortalitat a Catalunya, 2001. Registre de mortalitat de Barcelona. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2003.

° Holder Y, Peden M, Drug E, et al. Injury surveillance guidelines. Ginebra: World Health Organization,2001

° Indicadors de salut laboral a Catalunya. Servei d'Informació i Estudis de la Direcció General de Recursos del Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2002.

° Informe de la encuesta sobre discapacidades, deficiencias y estado de salud. INE, 1999.

° Mannual de Prevenció i Control de la Càries Dental. Comitè d'experts per a la Higiene Dental i el Control i la prevenció de la càries. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1982.

° Cuenca, E.; Casals, I.; Martínez Lizán, I.; Manu, C.; Salleras, L. Enquesta epidemiològica de càries entre els escolars de Catalunya 1997. Arch Odont-Estomatol Prev i Comunitària 1997;13 (2):765-72.

° Llodra JC, Bravo M, Cortés FJ. Encuesta de salud oral en España (2000). Revista del Ilustre Consejo General de Colegios de Odontólogos y Estomatólogos de España.

° Cuenca E, Gomez A, Casals ·, Subirà C. Llibre blanc: L’odontologia a Catalunya. Col·legi Oficial d’Odontòlegs i estomatòlegs de Catalunya.

° Enquesta de salut de Catalunya 2002. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2003

173 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

° Encuesta Domiciliaria sobre Consum de Drogas, 1999. Plan Nacional sobre Drogas. Madrid, 2000.

° Evolució dels hàbits alimentaris i del consum de nutrients en Catalunya (1.992-2003). Direcció General de Salut Pública. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Barcelona 2003.

° Informe sobre la encuesta de satisfacción de los servicios municipales de Sant Andreu de la Barca. Empresa Demoscopia. Madrid, Juliol 2002

174 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

ANNEXES

175 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

176 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

ANNEX 1: CARACTERÍSTIQUES DEMOGRÀFIQUES I SOCIOECONÒMIQUES DE LA POBLACIÓ DE SANT ANDREU DE LA BARCA

177 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

178 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Annex 1.1. Evolució i procedència de la població de Sant Andreu de la Barca

TAULES Taula 1. Evolució de la densitat de població a Sant Andreu de la Barca Any Habitant per quil òmetr e quadrat 1996 3.315,0 1997 - 1998 3.409,4 1999 3.409,4 2000 3.642,0 2001 3.966,2 2002 - 2003* 4.541,27 Font: Web de Sant Andreu de la Barca. Dades: recollits entre altres fonts dels “Anuarios Sociales de España 2000 , 2001 , 2003 i 2004. Colección estudios sociales. Fundación 'La Caixa'”. * Informació d’ elaboració pròpia. Dades aportades pel Departament d’ Estadística de l’ Ajuntament .

Taula 2. Variació de la població (1996-2002) Població 1996 2000 2001 2002 Creixement Per centatge Creixement 1996-02 creixement mitjà 1996-02 annual 1996-02 Sant 18.332 20.140 21933* 22.396 4.064 22,2 3,4 Andreu de la Barca Baix 643.419 678.724 692.892 710.612 67.193 10,4 1,7 Llobregat Font: Web de Sant Andreu de la Barca . Dades : Observatori Permanent del Mercado de Treball-Baix Llobregat. Consell Comarcal del Baix Llobregat.

Taula 3. Evolució del saldo migratorio de la població de Sant Andreu de la Barca. Saldo migratori * Taxa de migració ** 1/1/1998 572 30,34 1/1/2000 572 38'61 1/1/2001 -263 -13,06 1/1/2002 728 38,61 1/1/2003 281 13,19 *Saldo migratori : resultant de restar les entrades de la població per inmigració i les sortides per emigració). **Taxa de migració : Saldo migratori dividit pel total de la població multiplicat per 1.000 habitants. Font: Web de Sant Andreu de la Barca . Dades: recollits de “los Anuarios Sociales de España 2000, 2001, 2003 i 2004. Colección estudios sociales. Fundación 'la Caixa'”.

Taula 4. Evolució del creixement natural de la població. Taxa de natalidad Taxa de mortalidad Creixement vegetati u 31/12/1997 13,2 31/12/1998 9,97 1/1/21998 13,2 1/1/2000 13,2 4,6 161

179 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

1/1/2001 14,9 (317)* 5,4 179 1/1/2002 14,9 (380)* 5,1 199 1/1/2003 14,8 (406)* 4,9 211 1/1/2004 - (426)* * Nascuts vius. Font i Dades : Ajuntament de Sant Andreu de la Barca. Situació de l’ atenció socio-sanitaria al Baix Llobregat Nort. Web de Sant Andreu de la Barca. Dades: entre altres fonts dels “Anuarios Sociales de España 2000, 2001, 2003 i 2004 .Colección estudios sociales. Fundación 'la Caixa'”.

FIGURES Figura 1. Origen de la població espanyola i estranjera resident a Sant Andreu de la Barca (1/1/2004)

Origen de la població espanyola de Sant Andreu de la Barca (01/01/04)

Castellà-La Manxa Castellà-Lleó 2% Altres 3% 5%

Extremadura 3%

Andalucia 20%

Catalunya 67%

180 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Origen de la població de Sant Andreu segons pais (01/01/04)

Resta d’Àfrica Amèrica del 0% Sudamèrica 3% nord Magreb 5% 0%

Altres 1% Resta d’Europa 1%

Espanya 90%

Font: Elaboració pròpia. Dades: aportades pel Departament d’ Estadística de l’ Ajuntament.

181 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Annex 1.2. Distribució de la població actual segons edat i sexe.

TAULES Taula 1. Evolució de la edad mitjana de la població. Anys Total Homes Dones 1995 34,0 33,4 34,6 1/1/2000 37,7 36,3 39,0 1/1/2001 34,7 34,1 35,3 1/1/2002 34,6 34,0 35,3 Font: Elaboració pròpia. Dades : Anuario Social de España 2004. Estudios sociales de “la Caixa”.

Taula 2. Evolució de les taxes de fecundidat de Sant Andreu de la Barca (2.1.) i mitjana annual de la taxa de fecundidat de les diferents regions sanitàrias de Catalunya durant el període 1996-2001 (2.2.). 2.1. Anys Taxa de fecunditat de Sant Andreu de la Barca. 1/1/2001 50,2 1/1/2002 49,5 1/1/2003 49,7 Font: Elaboració pròpia. Dades: Anuario Social de España 2000, 2001, 2003 i 2004. Colección de estudios sociales. Fundación “La Caixa”. 2.2. Regions sanitàries de Catalunya Mitjana annual de la taxa de fecunditat (1996-2001) Lleida 35,2 Tarragona 37,1 Tortosa 36,2 Girona 38,7 Costa de Ponent 36,0 Barcelonès Nord-Maresme 36,0 Centre 38,7 Barcelona ciudad 35,1 Catalunya 36,7 Font . Pla de salut de Catalunya 2002-2005. Dades : IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya). Moviment natural de la població.

Taula 3. Piràmide d’edats per etapes vitals en diferentes anys. Nº i % Any 1/1/2001 01/01/2002 1/1/ 2004 * Infància (0-14 anys) 3.355 (15,75%) 3.590 (16,02%) 3.972 (15,90%) Joventut (15-29 anys) 6.089 (28,58%) 6.153 (27,47%) 5.753 (23,03%%) Maduressa (30-64 10.037 10.711 12.954 anys) (47,11%) (47,82%) (51,86%%) Tercera edat (>65 1.820 1.942 2.298 anys) (8,54%) (8,67%) (9,2%) Total 21.301 22.396 24.977 Font : Web de Sant Andreu de la Barca. Dades: Anuarios Sociales de España 2000, 2001, 2003 i 2004 . Colección estudios sociales. Fundación 'la

182 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Caixa'. *Dades: aportades pel Departament d’ estadística de l’ Ajuntament.

Taula 4. Estructura per edats. % Cens 2001 Menor s de 15 anys De 15 a 64 anys Més de 65 anys Sant Andreu de 16,1% 75,3% 8,6% la Barca Baix Llobregat 15,0% 72,2% 12,8% Regió 13,6% 69,6% 16,8% Metropolitana de Barcelona Catalunya 13,8% 68,8% 17,4% Font: Web de Sant Andreu de la Barca -. Dades : Barcelona economía. Indicadors econòmics de Barcelona i de la Regió metropolitana, Núm. 54 Març 2004.

Taula. 5. Definició dels següents indicadors Indicado rs Definició Taxa de fecunditat : Nº de naixements per cada 1.000 dones en edat fèrtil Índex de envelliment Habitants de 65 i més anys /habitants menors de 15 anys x 100 Índex de infància Nº de nens (0-14 anys)/total de la població x 100 Índex de joventut Nº de joves (15 a 29 anys)/total de la població x 100 Índex de vellessa Nº de majors de 65 anys/total de la població x 100 Índex de dependència Nº de nens (0 a 14 anys) i majors de 65 anys/adults en edat de treballar (15-64 anys ) x 100

FIGURES Figura.1 . Piràmide de la població de Sant Andreu per sexe i edats (01/01/04)

183 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

22 95 o más 3

71 90-94 anys 12

104 85-89 anys 50

186 80-84 anys 109

236 75-79 anys 167

323 70-74 anys 319

332 65-69 anys 364

487 60-64 anys 528

657 55-59 anys 655

663 50-54 anys 679 Dones 744 45-49 anys 774 Homes

818 40-44 anys 930

1096 35-39 anys 1425

1630 30-34 anys 1868

1466 25-29 anys 1474

811 20-24 anys 803

593 15-19 anys 606

518 10-14 anys 610

625 5-9 anys 709

714 0-4 anys 796

0 200 400 600 800 1000 1200 1400 1600 1800 2000

Font: Elaboració pròpia. Dades : aportats pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament.

184 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Anex 1.3. Estructura socioeconòmica de la població de Sant Andreu.

TAULES Taula 1. Percentatge de població de Sant Andreu ocupada segons sectors. Anys 1996 i 2001. Anys Agricultura Indú stria Construcció Serv eis Total (Nº) Sant 1996 0,554 46,927 6,268 46,252 7.403 Andreu de 2001 0,488 39,836 9,349 50,327 10.867 la Barca Baix 1996 1,037 37,028 7,775 54,160 233.437 Llobregat 2001 0,682 29,456 10,520 59,342 319.021 Catalunya 1996 3,216 32,083 6,968 57,734 2.204.652 2001 2,461 25,183 10,354 62,00 2.815.126 Font: Elaboració pròpia. Dades: IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya).

Taula.2 . Distribució i evolució dels percentatges d’atur de Sant Andreu de la Barca segons edat (en negreta la categoria amb major percentatge) 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 <20 anys 6,67 4,473 3,25 2,94 1,74 2,3 3,36 3,68 20-24 12,22 14,98 13,6 11,4 12,02 11,33 11,47 11,05 25-29 19,78 20,63 20,56 21,93 22,48 22,5 20,7 21,35 30-34 15,44 15,37 16,69 16,41 16,86 18,06 18,04 18,68 35-39 11,56 11,96 10,36 10,71 11,82 10,67 11,47 11,82 40-44 7,89 8,15 8,5 8,12 8,53 7,72 7,55 7,5 45-49 6 6,7 7,11 8,12 6,98 6,73 6,99 6,7 50-54 6,22 6,18 7,26 8,29 7,75 7,55 6,15 6,86 55-59 6,22 6,7 7,26 7,25 7,88 7,88 8,39 7,5 >59 3,22 4,47 5,26 4,84 5,42 5,42 5,87 4,96 Font: Elaboració pròpia. Dades : Departament de Treball e Indústria de la Generalitat de Catalunya.

Taula 3. Distribució i evolució dels percentatges d’atur de Sant Andreu de la Barca segons sector econòmic (en negreta la categoría amb major percentatge) 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 Agricultura 0,44 0,13 0,15 0,17 0,39 0,16 0,28 0,25 Indústria 44,56 42,58 40,49 40,07 36,05 38,92 33,71 28,97 Construcció 7,78 7,49 6,96 5,7 6,4 6,24 6,85 6,1 Serveis 40,44 44,42 48,38 51,47 54,24 50,57 52,31 56,8 Sense 6,89 5,39 3,86 2,59 3,1 4,11 6,99 7,88 ocupació anterior Font: Diputació de Barcelona. Dades: Departament de Treball e Industria de la Generalitat de Catalunya.

Taula 4. Evolució de la renda bruta familiar disponible a Sant Andreu de la Barca (1996-2000) Anys RB. Total* RB/habitante

185 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Sant Andreu 1996 25.047 1.366.300 2000 34.204 1.698.311,81 Barcelona 1996 9.146.327 1.544.057 2000 9.172.2807 1.936.6001 * milions de pessetes Font: Elaboració pròpia . Dades : Diputació de Barcelona.

Taula 5. Evolució del PIB a Sant Andreu de la Barca (1.991-1996) Anys PIB total* PIB per habitant Sant Andreu 1991 34.076 2.115.000 1996 48.671 2.354.974 Barcelona 1991 8.200.193 1.762006 1996 11.104.371 2.399.000 * milions de pessetes Font: Elaboració pròpia . Dades: IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya).

Taula 6. Distribució del valor afagit brut per sectors de Sant Andreu de la Barca (1.991-1996). Any 1991 1996 Agricultura 0,2% 0,15% Indústria 54,7% 51,58% Construcció 9,1% 6,28% Serveis 35,9% 41,9% Total 100% 100% Font: Elaboració pròpia . Dades: IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya )

186 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

ANNEX 2: CARACTERÍSTIQUES MEDIAMBIENTALS DE SANT ANDREU DE LA BARCA

187 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

188 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Annex 2.1. Entorn físic

TAULES Taula 1. Estat ecològic del riu Llobregat. Any Campany a BILL QBR ECOSTRIMED 19 90 19 91 19 90 19 91 1990 19 91 1997 PRIMAVERA 3(13) 3 (17) 1 (10) 1 (10) Malo Malo ESTIU 3(24) 3(22) 1 (10) 1 (10) Malo Malo 1998 PRIMAVERA 3 3 1 (0) 1 (10) Malo Malo ESTIU 3 3 1 (0) 1 (10) Malo Malo 1999 PRIMAVERA 3 4 1 (0) 1 (10) Malo Malo ESTIU 5 4 1 (0) 1 (15) Malo Malo 2000 PRIMAVERA 2 4 1 (0) 1 (10) Malo Malo ESTIU 5 3 1 (0) 1 (10) Malo Malo Font: Aplicació del Sistema Municipal d’Indicadors de sostenibilitat de Sant Andreu de la Barca (2002). Dades: Estat ecològic dels rius Besós i Llobregat (anys 1997, 1998, 1999 i 2000), publicat per l’Área de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.

*El ECOSTRIMED és un indicador que desenvolupa el Departament d’Ecologia de la Universidad de Barcelona en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, a partir de l’Índex biològic de la qualitat de l’aigua (FBILL) i de l’ Índex de qualitat ecològic del bosc de ribera (QBR). Es proposa escollir un mínim de tres punts de mostreig: a l’ entrada i sortida del nucli urbà i en un punt intermig. Si el tram fluvial es urbà i es troba totalment canalitzat, s’analitza únicament l’índex FBILL.

Taula 2. Evolució de la qualitat dels aqüifers principals del municipi (Concentració de nitrats i conductivitat de l’aigua). Pou Conductivitat (µµµS) NO 2 (mg/l) Finca Nubiola 2.570 0,72 (7/3/1984) Finca Canals 1 2.560 - (7/3/1.984) Can Pelegrí 2 1.420 - (4/11/1.984) Artesà (10/3/1998) 1.486 <1 Artesà (09/10/1998) 1.521 <0,3 Artesà (06/04/1999) 1.539 <0,3 Artesà (27/09/99) 1,398 0t Artesà (15/3/2000) 1.464 0t Trespous (10/3/1998) 1.666 1,6 Trespous (09/10/1998) 1.749 <0,3

189 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Trespous (06/04/1999) 1.758 <0,3

Font: Aplicació del Sistema Municipal d’Indicadors de sostenibilitat de Sant Andreu de la Barca (2002). Dades: Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Unitat d’hidrogeología i Unidad de Registres.

Taula 3. Evolució mensual de la profundidat dels nivells piezómetrics de l’ aqüífer de Sant Andreu de la Barca Anys Gener Febrer Març Abril Mayo Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre 1998 PM1* 33,8 - 33,7 33,7 33,2 32,9 32,9 32,8 33,2 33,1 32,7 - PL1** 33,5 33,3 33,2 33,0 33,2 32,7 32,5 32,8 32,8 32,9 32,6 32,3 1999 PM1* 32,2 32,1 32,2 32,2 30,1 32,9 32,9 32,8 33,2 33,2 36 32,3 PL1** 32,2 32,4 32,4 32,7 32,6 32,7 32,7 33,0 33,0 33,0 32,9 32,3 2000 PM1* 31,8 31,8 32,2 32,2 32,4 32,5 33,6 33,5 33,5 33,4 33,2 33,2 PL1** 32,1 32,1 32,3 32,4 32,5 32,9 32,9 32,8 32,9 32,8 32,8 33,0 2001 PM1* 33,0 33,0 33,0 33,0 33,1 33,4 33,2 33,2 - 33,1 32,7 32,5 PL1** 32,7 32,7 32,8 32,6 32,7 32,7 32,6 32,7 32,7 32,8 32,5 32,2 2002 PM1* 31,9 32,4 32,4 32,3 32,5 PL1** 32,0 32,2 32,2 32,4 32,5 Font: Aplicació del Sistema Municipal d’Indicadors de sostenibilitat de Sant Andreu de la Barca (2002). Dades: Agència Catalana de l’ Aigua (ACA). Unitat d’hidrogeologia i Unitat de Registres.

Taula 4. Clasificació FAO UNESCI (Soil Map of the Xord). Fluvisoles. Roca mare Terrassa baixa del Llobregat Granulometria Mescla de graves grosses (sup. a 2mm), sorres, argiles i lims amb predomini de grave s. Localment hi ha horitzonts argilosos que p oden tenir una continuïtat lateral mètrica i una potència cm. Topografia Horitzontal Humitat Alta. Periòdicament rentada per avingudes . En moments de creixement el nivell freàtic arriba a pujar fins a 2 m. de la superfície Situació En la plana aluvial Matèria orgànica L’horitzó mès superficial és ric en matèria orgànica però està molt alterada. Permeabilitat Molt alta Ús Cultius, abocadors, pistes, autovia, gravere s. Serien sòls amb una forta potencialidad agrícola degut als llims aportats per le s avingudes i a la proximitat de l’aigua.

Font : Auditoria mediambiental de Sant Andreu de la Barca. 1998-1999.

Annex 2.2. Movilitat

190 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Taula 1: Movilitat obligada per desplaçaments residència-treball (Sant Andreu, 2001) Priv at Col ·lectiu Altres Total Desplaçaments 4.070 142 252 4.464 intramunicipals Desplaçament 4406 1.040 957 6.403 fora Desplaçament des 6.314 1.103 295 7.716 de fora Total genera ts 8476 1.182 1209 10.867 des del municipi

Total atrets 10.384 1.254 542 12.180 Font : Elaboració pròpia. Dades: IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya).

Taula 2: Movilitat obligada per desplaçaments residència-estudis (Sant Andreu, 2001) Privat Col·lectiu Altres Total Desplaçaments 401 15 43 459 intramunicipals

Desplaçament fora 131 388 48 567

Desplaçament des 82 66 11 159 de fora

Total generats 532 403 89 1026 des del municipi

Total atrets 483 81 54 618 Font : Elaboració pròpia. Dades: IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya).

Annex 2.3. Vectors ambientals

Taula 1. Valors límit d’inmisió segons la “Ley de Protección contra la contaminación acústica”. Zona de Període dïurn (dBA) Període nocturn (dBA) sensibilitat Dia Nit Dia Nit A, Alta 60 50 65 60

B, moderada 65 55 68 63

191 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

C, baixa 70 60 75 70

(En les vies, travesseres urbanes i les carreteres on la intensitat mitjana de vehícles diària és igual o superior a 25.000 vehicles, els valors límit d’inmisió a l’ambient exterior s’incrementen en 5 dBA).

Taula 2. Composició específica dels residus municipals de l’Área Metropolitana de Barcelona. Fracció % en pes Matèria orgànica 37,3 Paper i cartró 21,4 Vidre 6,6 Envases Lleugers 16,1 Altres 18,7 Font: Área Metropolitana de Barcelona. Departament de Medi Ambient. Dades : Programa Metropolità de Gestió de residus municipals

Taula 3. Objetius de la recollida selectiva del PMGRM. Fracció Objeti us de la reco llida selectiva del PMGRM (%) 1999 2001 2003 2006 Matèria 12 56 65 78 orgánica Paper i cartón 12 20 32 47 Vidre 33 41 41 50 Plàstics 9 12 14 18 Metalls 16 22 24 28 Voluminosos 60 60 60 60 Font i Dades: Agència Metropolitana de Residus. Memòria 2002

Taula 4. Consum dels centres agrupats segons tipus d’ús o referència municipal. Referència Consum (kWh) Cost Preu mitjà (pta/kwh) Administració 303.256 6.239.419 20,57

Ensenyament 188.462 4.271.872 22,67

Cultura 173.611 3.698.468 21,30

Serveis socials 172.378 3.590.509 20,83

Varis 41.877 1.219.187 29,11

Serveis generals 34.059 1.059.796 21,12

192 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Mercats 3.574 91.069 25,48

Total 917.217 20.170.320 21,99.

Font : Informe energètic dels edificis municipals. Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, Barcelona 2002. Dades: Informació rebuda de l’ Ajuntament i resúmens històrics de consums i costos proporcionats per la empresa suministradora d’energia elèctrica.

193 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

194 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

ANNEX 3: RECURSOS I ACTIVITATS MUNICIPALS DE SANT ANDREU DE LA BARCA.

195 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

196 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

TAULES Taula 1. Municipis que composen el “ Sector Sanitari del Baix Llobregat Norte ” de la Regió Sanitària Costa de Ponent. Comarca Baix Llobregat: Pallejà, S ant Andreu de la Barca, Martorell, Castellví de Rosanes, , Abrera, Olesa de Montserrat, Esparreguera i Collbató. A més de algunas urbanizaciones de Corbera i Castellbisbal. Comarca de l’Anoia i . Comarca del Alt Penedès Gelida i Sant Llorenç d’Hortons. Font : Elaboració pròpia. Dades : Web del Catsalut (Servei Català de la Salut)

Taula 2. Evolució del parc mòvil de Sant Andreu. Número i percentatge annuals respecte al total. Any 1996 1997 1998 1999 2000 2001 Turismes 6.879 7.340 7.842 8.563 9.135 9.664 (74,2%) (74,61%) (75,09%) (75,71%) (76,13%) (76,2%)

motocicletes 670 725 741 782 800 816 (7,23%) (7,37%) (7,1%) (6,91%) (6,67%) (6,43%) Camions i 1.511 1.551 1.624 1.707 1.778 1.870 furgonetes (16,3%) (15,77%) (15,55%) (15,09%) (14,82%) (14,75%) Tractors 0 39 42 49 53 62 industrials (0,4%) (0,4%) (0,43%) (0,44%) (0,49%) Autobusos i 211 183 194 209 233 270 altres (2,28%) (1,86%) (1,86%) (1,85%) (1,94%) (2,13%) Total 9.271 9.838 10.443 11.310 11.999 12.682

Font: Diputació de Barcelona. Dades : IDESCAT (Instituto de Estadística de Catalunya).

197 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

198 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

ANNEX 4: NIVELL DE SALUT I ESTILS DE VIDA DE LA POBLACIÓ DE SANT ANDREU DE LA BARCA.

199 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

200 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

TAULES Taula 1. Nombre defuncions en Sant Andreu de la Barca i taxes de mortalitat específiques per edat segons sexe durante el període 1999-2001 1999 2000 2001 Nº ( Taxes per 1.000) Nº ( Taxes per 1.000) Nº ( Taxes per 1.000) Anys Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total <4 0- 1(2,2) 1(0,4) 1(1,5) 0- 1(0,8) 0- 0- 0 - may -14 0- 1(1,0) 1(0,3) 0– 1(1) 1(0,47) 0- 0- 0- 15 -24 1(0,6) 0- 1(0,2) 1(0,6) 0– 1(0,31) 2(1,3) 0- 2(0,6) 25 -34 0- 0- 0- 1 (0,3) 0- 1 (0,18) 1(0,3) 0- 1(0,17) 35 -44 5(3,3) 0– 5(1,7) 4(2,4) 1(0,6) 5(1,58) 3(1,7) 0- 3 (0,9) 45 -54 5(3,9) 3(2,4) 8(3,1) 4(3,0) 0- 4(1,55) 3(2,2) 0- 3(1,1) 55 -64 10(11,4) 4(5,2) 14(8,5) 8(8,4) 4(4,6) 12(6,6) 8(8) 8(8,8) 16(8,3) 65 -74 16(32,1) 6(11,2) 22(21,3) 18(34,3) 9(16,3) 27(25,1) 15(26,3)8(13,3) 23(19,7) 75 -84 12(58,2) 12(38,4) 24(46,3) 13(58,5) 14(42,3) 27(48,9) 15(67) 13(37,6) 28(49,1) >84 9(219) 17(139,3) 26(159,5) 5(98,0) 14(100) 19(99,5) 11(203)19(126,6) 30(147) TOTAL 58(5,6) 44(4,4) 102(5,0) 44(4,4) 43(4,1) 98(4,6) 58(5) 8(4,4) 106(4,7) Font: Elaboració pròpia. Dades : Servei d’Informació i Estudis de la Direcció General de Recursos sanitaris del Departament de Salut.

Taula 2. Nº de defuncions i taxes específiques per edat de les principals causes de mortalidad en Sant Andreu de la Barca (1999-2001) Tumor s M. Circulatò rias M. Respiratò rias Nº ( Taxes per 1.000 Nº (Taxes per 1.000 Nº (Taxes per 1.000 habitants) habitants) habitants) Any 1999 0-14 anys 0 1 (0,3) 0 15-34 anys 0 0 0 35-64 anys 12 (1,68) 8 (1,2) 1(0,14) 65-84 anys 17 (10,96) 16 (10,3) 6 (3,86) >84 anys 3 (18,4) 15 (92,9) 3 (6,13) Total 32 (1,58) 40 (1,9) 10 (0,49)

Any 2000 0-14 anys 1 (0,40) 0 0 15-34 anys 0 0 1 (1,16) 35-64 anys 11 (1,46) 2 (0,26) 1 (0,11) 65-84 anys 12 (7,36) 16 (9,82) 2 (4,91) >84 anys 2 (10,47) 8 (41,88) 4 (20,94) Total 26 (1,22) 26 (1,22) 15 (0,70) Any 2001 0-14 anys 0 0 0 15-34 anys 0 1 (0,11) 0 35-64 anys 8 (1,00) 4 (0,50) 1 (0,12) 65-84 anys 14 (8,05) 21 (12,08) 4 (2,30) >84 anys 1 (4,9) 18 (88,23) 3 (14,70) Total 23 (1,02) 44 (1,96) 8 (0,35)

Font : Elaboració pròpia. Dades: Registre de Mortalitat de Catalunya. Servei d’Informació i Estudis de la Direcció General de Recursos Sanitaris del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

201 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Taula 3. Nombre i taxa d’anys potenciales de vida perduts (APVP) en les diferents regions sanitàrias de Catalunya (1999-2000). Regió Sanitaria APVP Taxes per 1.000 Lleida 22.857,0 3,96 Tarragona 32.811,0 407,7 Tortosa 8.288,5 3,71 Girona 36.023,5 3,87 Costa de Ponent 80.171,0 3,79 Centre 84.305,5 3,48 Barcelonés N i M 45.800,5 3,69 Barcelona ciudad 102.301,5 4,27 Font: Pla de Salut de Catalunya 2002-2.005. Dades: Registre de Mortalitat Catalunya.

Taula 4. Morbilitat declarada al Sistema EDO. Malalties de declaració numèrica. 2001-2003 COSTA DE PONENT Taxa per 100.000 SANT ANDREU DE LA Taxa per 100.000 hab. BARCA hab. Malalties/Any 2001 2002 2003 2001 2002 2003 2001 2002 2003 20 01 2002 2003 Enteritis 52. 51. 45. 4.3 12. 3.779 2.8 2.5 2.2 12. 11. 10. i diarrees 850 699 840 57 784 04 19 93 784 485 455 Escarlatin 437 149 276 36 46 23 10 11 6 46 50 27 Grip 15. 33. 19. 1.2 1.6 1.619 360 1.2 698 1.6 5.6 3.1 728 369 634 97 41 48 41 90 82 Leptospiro 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 si Varicel·la 5.9 4.1 2.9 489 451 247 99 327 39 451 1.4 178 37 07 96 90 Infecció 20 14 17 2 41 1 9 2 0 41 9 0 genital per clamídies Sífilis 22 13 15 2 0 1 0 0 0 0 0 0 Infecció 17 43 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 gonocòccic Oftalmia 1 0 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 neonatal Altres 384 309 233 32 533 19 117 68 8 533 310 37 malalties de transmisió sexual Font i Dades: Servei d’Epidemiologia del Departament de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Taula 5. Incidència de lesions no mortals amb baixa per accidents de treball en jornada i in itinere segons sectors i regions sanitàries i el seu interval de confiança al 95% (IC 95%). Catalunya 2002 En jornada In itinere Incidència IC 95% Incidència IC 95% per 100.000 per 100.000

202 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Garrigues 104,5 92,6 - 116,4 4,6 2,1 - 7,1 Noguera 92,2 84,5 - 99,9 6,0 4,1 - 8,0 Pla d’Urgell 130,5 122,4 - 138,5 5,4 3,8 - 7,1 Segarra 119,7 110,8 - 128,7 5,2 3,3 - 7,0 Segrià 79,2 77,0 - 81,5 7,0 6,4 - 7,7 Urgell 119,3 111,8 - 126,8 7,0 5,2 - 8,8 Val d’Aran 19,6 107,0 - 132,1 7,2 4,1 - 10,3 Alt Urgell 59,2 51,5 - 66,9 5,0 2,8 - 7,2 Alta Ribagorça 95,6 72,7 - 118,5 2,9 0,0 - 6,8* Pallars Jussà 54,2 43,8 - 64,6 4,2 1,3 - 7,1 Pallars Sobirà 70,1 55,7 - 84,5 6,9 2,4 - 11,5 Regió Sanitària Lleida 90,3 88,4 - 92,2 6,5 6,0 - 7,0 Alt Camp 92,5 87,1 - 98,0 7,4 5,9 - 9,0 Baix Penedès 106,3 100,9 - 111,7 8,5 7,0 - 10,0 Conca de Barberà 126,5 117,4-135,6 7,3 5,1 - 9,5 Tarragonès 76,9 75, -78,8 6,9 6,3 - 7,4 Baix Camp 84,2 81,4 - 87,0 6,3 5,5 - 7,0 Priorat 66,4 51,6 - 81,1 2,6 0,0 - 5,4* Ribera d’Ebre 77,3 67,8 - 86,8 4,9 2,5-7,2 Regió Sanitària Tarragona 84,2 82,8-85,6 6,8 6,4-7,2 Terra Alta 59,0 46,0 - 72,0 2,2 0,0 - 4,8* Baix Ebre 95,1 90,1 - 100,0 7,0 5,7 - 8,3 Montsià 96,6 90,9 - 102,3 3,8 2,7 - 5,0 Regió Sanitària Tortosa 126,5 117,4-135,6 5,5 4,6 - 6,3 Baix Emperdà 95,2 91,7 - 98,7 6,7 5,8 - 7,6 Gironès 76,1 74,0 - 78,1 7,1 6,5 - 7,8 Pla de l’Estany 89,4 82,7 - 96,1 5,7 4,0 - 7,4 Selva 86,8 83,8 - 89,9 7,6 6,7 - 8,5 Alt Emperdà 80,6 77,4 - 83,8 6,0 5,1 - 6,9 Garrotas 74,7 70,4 - 79,1 5,2 4,0 - 6,3 Ripollès 98,7 91,3 - 106,1 5,2 3,5 - 6,9 Region Sanitària Girona 82,9 81,6 - 84,1 6,7 6,3 - 7,1 Barcelonès Sud 85,2 83,1 - 87,4 6,3 5,7 - 6,9 Baix Llobregat Font Santa 80,5 78,3 - 82,7 4,9 4,3 - 5,4 BaixLlobregat Centre- Nord 129,0 126,3-131,8 6,8 6,2 - 7,4 Baix Llobregat Delta- Litora l99,0 96,9-101,2 5,2 4,7 - 5,6 Garraf100, 4 96,5 - 104,2 5,3 4,5 - 6,2 Alt Penedès 86,9 83,3 - 90,5 5,4 4,5 - 6,2 Anoia 102,7 98,8 - 106,7 4,7 3,9 - 5,6 Regió Sanitària Costa de 98,1 97,1 - 99,1 5,6 5,4 - 5,9 Ponent Barcelonès Nord 101,6 99,1 - 104,2 4,9 4,3 - 5,4 Maresme 79,0 77,1 - 81,0 4,7 4,2 - 5,1 Regió Sanitària Barcelonés 88,6 87,0-90,1 4,7 4,4 - 5,1 Norte i Maresme Bages 108,2 105,4 - 111,1 4,6 4,0 - 5,2 Berguedà 101,1 94,1 - 108,1 3,3 2,0 - 4,6 Solsonès 95,5 84,6 - 106,4 5,5 2,9 - 8,1 Cerdanya 92,9 82,6 - 103,1 4,1 2,0 - 6,2 Vallès Oriental 113,1 111,0 - 115,1 6,5 6,0 - 7,0 Terrassa- Rubí- Sant Cugat 85,7 84,1 -87,3 5,7 5,2 - 6,1 99,7 98,2 - 101,3 6,1 5,8 - 6,5 Osona 96,5 93,5 - 99,5 3,5 3,0 - 4,1 Regió Sanitària Centre 99,4 98,6 - 100,3 5,7 5,4 - 5,9 Regió Sanitària

203 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

Barcelona ciudad 50,6 50,1-51,1 4,9 4,8 - 5,1 Catalunya 78,0 77,7 - 78,4 5,5 5,4 - 5,6 * El valor del límit inferior del interval és negatiu 1. Excloses les lesions no mortals en jornada registrades en le s activitats econòmiques de l’agricultura i pesca i els treballadors assegurats al règim general en aquests sectores de activi tat econòmica.

Font: Indicadors de salut laboral de Catalunya. Servei d’Informació i estudis de Direcció General de Recursos del Departament de Salut de la Generalitat. Dades: Departament de Treball, Unitats de Salud laboral, així com del Registre de Mortalitat de Catalunya del Departament de Salut.

Taula 6. Taxes específiques per edad de discapacitats en les diferents comunitats autònomes (1999) Taxa per Taxa per 1.000 habitants 1.000 habitants de 6 a 64 anys de 65 i més anys TOTAL 45,94 322,11 Andalucía 56,32 394,38 Aragó 36,57 268,24 Asturies (Principat d’) 46,76 299,75 Illes Balears 45,87 259,55 Canàrias 40,91 272,24 Cantàbria 45,59 315,32 Castella i Lleó 46,17 372,70 Castella-La Mancha 44,96 339,62 Catalunya 47,84 328,58 Comunitat Valenciana 40,29 300,53 Extremadura 43,26 357,30 Galicia 50,49 324,25 Madrid (Comunitat de) 37,63 263,22 Múrcia (Regió de) 55,91 404,90 Navarra 35,06 287,75 País Basc 39,08 239,24 Rioja (La) 26,53 183,25 Ceuta i Melilla 58,72 360,99 Font: Enquesta sobre discapacitats, deficièncias i estat de salut realitzada en el 1999 per l’INE. Dades: Revisió de les Projeccions de Població en base al Cens de Població de 1991, a 15 de maig de 1999.

Taula 7. Persones reconegudes legalment com disminuïdes a la comarca del Baix Llobregat i a Sant Andreu. Percentatge que representen les persones disminuïdes de Sant Andreu respecte al total de disminuïts de la comarca. Any Baix Llobregat Sant Andreu % 2002 32.953 809 2,45

2001 30.565 728 2,38

2000 28.445 663 2,33

1999 26.031 584 2,24%

204 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

1998 23.451 519 2.21%

Font : Elaboració pròpia. Dades: IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya).

Taula 8. Nombre de persones de Sant Andreu de la Barca que cobren algun tipus de prestació social durant el període 2001-2003 2001 2002 2003 Pensions no contributive s de la seguritat social: Per Invalidesa 78 72 72 Per jubilació 66 66 72 Pensions assistencials Per malaltia 4 3 2 Per vellessa 2 2 2

Subsidi de garantia d’ingres sos mínims 13 14 12 per a persona disminuïda Ajudes complementàries a la - - 250 pensió de viudetat Ajuda de suport a les famílies amb nens Nº de famílies - - 1.212 beneficiades Nº de fills - - 1.321 beneficiats Font: Elaboració pròpia. Dades: IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya).

FIGURES Figura 1. Esperança de vida al néixer a les diferents regions sanitàrias de Catalunya. (2000).

205 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

80,4 80,3 80,2 80,2

80 79,9 79,8 79,8 79,7 79,7 79,7 79,7 79,6 79,6

79,4

79,2 Girona Ponent Centre Lleida Nord i Ciutat Tortosa Costa de total de Maresme Barcelona Cataluña Barcelonès Tarragona

Font : Pla de salut de Catalunya 2002-2.005. Dades: Registre de Mortalitat. Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Figura 2. Percentatge de defuncions i supervivents segons edat dels casos de càncer de Sant Andreu de la Barca registrats per l’ ICO (1990- 2000)

120% 100%

100% 91% 78,57% 78,57% 80% 68,75% 53,84% 52,75% 60,41% Defuncions 60% 46,16% 47,25% Supervivents 39,59% 31,25% 40%

20% 9%

0% 20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 70-79 >80 anys anys anys anys anys anys anys

Font: Elaboració pròpia. Dades : Servei d’epidemiologia i Registre de càncer de l’ ICO (Institut Català d’Oncologia)

206 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

ANNEX 5: PREGUNTES REALITZADES EN L’ENQUESTA DE SATISFACCIÓ DELS SERVEIS MUNICIPALS DE SANT ANDREU DE LA BARCA

207 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

208 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

1. Evolució general de Sant Andreu de la Barca:

• Creu que l'evolució general que ha experimentat Sant Andreu de la Barca en els últims anys ha estat molt bona, bona, regular, dolenta, molt dolenta o no sap/no contesta? I l'evolució del seu barri en els últims anys, ha estat...?

• Creu que en el futur Sant Andreu de la Barca millorarà, seguirà igual, empitjorarà o no sap/no contesta?

• Quina creu que és l'opinió de la gent que no viu al poble o viu en municipis veïns sobre Sant Andreu de la Barca? molt bona, bona, regular, dolenta, molt dolenta, no sap/no contesta

2. Jerarquització de problemes i evolució de les àrees de gestió:

Jerarquització de problemes:

• Quin creu que és el principal problema que té Sant Andreu de la Barca? I el principal problema que té el seu barri?

Evolució de les àrees de gestió:

• Evolució dels problemes i àrees de gestió següents de Sant Andreu de la Barca des de les passades eleccions municipals (ha millorat, igual, ha empitjorat, no sap/no contesta):

1. Urbanisme i obres públiques 2. Serveis sanitaris 3. Centres d'ensenyament 4. Trànsit 5. Transport públic 6. Seguretat ciutadana i Policia Municipal 7. Neteja de carrers 8. Recollida d'escombraries 9. Asfaltat de carrers 10. Política d'habitatges socials

209 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

11. Política de parcs, jardins i espais verds 12. Aparcament 13. Festes populars 14. Enllumenat públic 15. Atur 16. Sorolls 17. Activitats culturals 18. Activitats i instal·lacions esportives.

3. Satisfacció amb els serveis municipals i amb la gestió municipal

• Aspecte més positiu i més negatiu de la gestió del govern

• Satisfacció amb els serveis i equipaments municipals

• De la sèrie següent de serveis i equipaments municipals, m'agradaria que em digués en quina mesura està satisfet amb cadascun d'ells (molt satisfet, bastant, poc, gens, no sap/no contesta):

1. Mercat municipal 2. Mercat setmanal 3. Zones esportives 4. Can Salvi 5. Centre Cultural Aigüestoses 6. Zones verdes del barri 7. Zones verdes del municipi 8. Sala Polivalent 9. Escoles Velles 10. Casal de la gent gran 11. Mobiliari urbà 12. Accessos viaris

4. Valoració del transport públic

• Habitualment, quin mitjà de transport utilitza per als seus desplaçaments?

• En relació amb el servei d'autobusos, sabia vostè que s'ha augmentat el servei d'autobusos? I que hi ha un nou servei nocturn?

210 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

• Valoració del servei ferroviari de 0 a 10.

5. Medi ambient

• Sol vostè separar el vidre, el paper i els envasos?

• Diria que hi ha prou contenidors de recollida selectiva d’escombraries?

• Nivell de soroll i contaminació.

• Al barri on viu, considera que el nivell de soroll durant el dia és alt, normal, baix, no sap/no contesta? I durant la nit?

• Quant a la contaminació atmosfèrica, diria que Sant Andreu de la Barca és una ciutat amb molta, poca o gens de contaminació atmosfèrica?

6. Seguretat ciutadana

• En els últims dotze mesos, ha estat vostè o alguna persona de casa seva víctima d'algun delicte a Sant Andreu de la Barca?

• En relació amb la delinqüència, diria que Sant Andreu de la Barca és una població: molt segura, bastant segura, poc segura, gens segura, no sap/no contesta?

7. Nivell d'informació ciutadana

• Fins a quin punt es considera una persona informada sobre el que ocorre en el seu municipi? Diria vostè que està molt informada, bastant informada, poc informada, gens informada o no sap/no contesta?

• A través de quins mitjans o àmbits ciutadans s'informa millor sobre el que passa a Sant Andreu de la Barca?

211 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

• Fins a quin punt creu vostè que l'Ajuntament l’informa sobre el seu municipi? Molt, bastant, poc, gens, no sap/no contesta.

8. Ús d'Internet

• Ha utilitzat alguna vegada Internet?

• Des de quins llocs ha accedit a Internet?

9. Utilització de les dependències municipals

• Amb quina freqüència ha utilitzat/utilitza els serveis i les dependències de l'Ajuntament? Molt sovint, algunes vegades, poques vegades, gairebé mai, no sap /no contesta.

• En general com n’està, de satisfet, del tracte o atenció rebuda? Molt, bastant, poc, gens o no sap/no contesta.

• Motius pels quals està poc o gens satisfet

10. Satisfacció amb els serveis municipals i gestió municipal • Aspecte més positiu i més negatiu de la gestió del govern • Satisfacció amb els serveis/equipaments municipals • De la següent sèrie de serveis i equipaments municipals, m'agradaria que em digués en quina mesura està satisfet amb cadascun d'ells (molt satisfet, bastant, poc, gens, ns/nc):

1. Mercat municipal 2. Mercadillo setmanal 3. Zones esportives 4. Can Salvi 5. Centre cultural Aigüestoses 6. Zones verdes del barri 7. Zones verdes del municipi 8. Sala polivalent 9. Escoles velles 10. Casal de la gent major 11. Mobiliari urbà

212 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

12. Accessos viaris

11. Valoració del transport públic.

Habitualment, Quin mitjà de transport utilitza per als seus desplaçaments?. • En relació amb el servei d'autobusos, sabia vostè que s'ha augmentat el servei d'autobusos? I que hi ha un nou servei nocturn? • Valoració del servei ferroviari de 0 a 10.

12. Medi ambient

• Sol vostè separar el vidre, el paper i els envasos?

• Diria que hi ha suficients contenidors de recollida selectiva de les escombraries?

• Nivell de soroll i contaminació.

• En el barri on viu, considera que el nivell de soroll durant el dia és alt, normal, baix, NS/NC? I durant la nit?

• Quant a la contaminació atmosfèrica, diria que Sant Andreu de la Barca és una ciutat amb molta, poca o cap contaminació atmosfèrica?

13. Seguretat ciutadana

• En els últims dotze mesos, ha estat vostè o algú de la seva llar víctima d'algun delicte en Sant Andreu?

• En relació a la delinqüència, diria que Sant Andreu de la Barca és una població: molt segura, bastant segura, poc segura, gens segura, NS/NC.

14. Nivell d'informació ciudadana

• Fins a quin punt es considera una persona informada sobre el que ocorre en el seu municipi, diria vostè que molt

213 I PLA DE SALUT MUNICIPAL 2005-2008

informada, bastant informada, poc informada, gens informada o NS/NC?

• A través de quins mitjans o àmbits ciutadans s'informa millor sobre el que passa en Sant Andreu?

• Fins a quin punt creu vostè que l'Ajuntament li informa sobre el seu municipi? Molt, bastant, poc, gens, ns/nc.

15. Ús d'internet

• Ha utilitzat alguna vegada Internet?

• Des de quins llocs ha accedit a Internet?

16. utilització de les dependències municipals

• Amb quina freqüència ha utilitzat/utilitza els serveis/dependències de l'Ajuntament? Molt sovint, algunes vegades, poques vegades, gairebé mai, ns/nc.

• En general com està de satisfet amb el tracte o atenció rebuda? Molt, bastant, poc, gens o ns/nc.

• Motius per els quals estan poc o gens satisfet.

214